36590 catalunya forestal 96.qxd:36590 catalunya forestal 96 · 2017-06-27 · ment dels recursos...

Reptes i oportunitats

Biomassaa Catalunya

96abril 2009

Conclusions de la jornada del castanyerL’ alzina surera - Aspectes biològics i ecològicsdel corc del suro - Entrevista a Antoni Farrero

Conclusions de la jornada del castanyerL’ alzina surera - Aspectes biològics i ecològicsdel corc del suro - Entrevista a Antoni Farrero


Biomassaa Catalunya

ISO 9001:Sistema de gestióde la qualitat

ISO 14001:Sistema de gestió i certificaciómediambiental

Elemental Chlorine-Freees refereix a papersfabricats amb cel lulosa

que no ha estat blanquejada ambcloro gas. Garanteix uns mínimscontinguts de clor en el paper

Abril 2009núm. 96

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Judit Rodriguez, Josep M. Riba, Mariano Rojo,Diego Almenar, Jesús Altabella, Josep Garreta,

Valentí Briones i Manel Martínez.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: [email protected]

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA.

DL: GI-1103-1997

Edició tancadael dia 30 d’abril de 2009

.......................................

Foto de portada:

Josep M. Tusell

Cartes dels lectorsEditorial: Treballar per construir-lo és la millormanera d’intentar preveure el futur

La biomassa a Catalunya, reptes i oportunitatsSituació i tendències de la BFP a CatalunyaComencen les XXVI Jornades Tècniques Silvícoles Emili GaroleraEl futur del castanyerNoves experiències en l’estudi d’aspectes biològicsi ecològics del corc del suroEstudi de determinació de la qualitat del suro delmassís de les GavarresEls beneficis econòmics de diferents feines silvícolesa les suredes

Espècies forestals: Alzina sureraSanitat vegetal: Incidència de les plagues als boscosafectats pels incendis (II)Meteorologia: Un hivern com els d’abansPublicacions i agenda

Antoni Farrero, director gerent del Centre de laPropietat Forestal

45

6 1114

1618

20

22

2731

3536

37

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumari

Abril de 2009catalunyaforestal

Amb el suport de:

L’Administració forestalnomés es dedica a posarpedaços

Ara no fa gaire que em va arribar una esta-dística del Butlletí del Medi Ambient (núm.261, abril de 2009) del Departament de MediAmbient i Habitatge que feia referència a leshectàrees planificades i les hectàrees crema-des en els últims anys. Quina relació té laplanificació (que no l'execució i realitzaciódels treballs) i les hectàrees cremades? Ante-riorment, entre la conselleria esmentada i elDepartament d'Interior es van autocomplaureamb la contractació mediàtica de 1000 per-sones aturades per fer les feines de netejadels boscos afectats per les tempestes de neui vent, si més no així es va vendre

Sense entrar a valorar la contractació depersones en situació d'atur, quin sentit tédeixar de banda els propis treballadors delsector i destinar tants milions d'euros a equi-par personal inexpert? Quina deu haver estatla seva eficiència? Més tard, representants deMedi Ambient s'omplen la boca dient que esfarà una revisió menys restrictiva de la Lleid'accés al medi natural. Vol dir que la faranmés permissiva del que és la realitat? També

s'ha parlat i es parla molt de la biomassa.Amb tot el temps que fa que en parlem, voleudir que no hauríem fet ja alguna central, perpetita que fos, que ja consumiria estella perpoca quantitat que fos? Aquests només sónnomés alguns dels meus dubtes. No entenccom els representants de l'administracióforestal poden tenir una visió tant esbiaixadade la realitat i no aplicar una política forestalde país, clara i a llarg termini. Mentre nopodem fer gaires coses, bé perquè la societatno valora la nostra feina, bé perquè els res-ponsables forestals tampoc no ens ajuden.Qui ha de prendre decisions, l'administració,es dedica a posar pedaços que de ben pocpodran ajudar a aixecar el sector forestal. Jovull seguir gaudint del treball i la gestió enaquests boscos, però quan s'adonaran que araés un moment clau que cal d’una vegada pertotes una línia de treball ferma i estable per-què més endavant puguem seguir gaudinttots plegats d'aquests boscos únics de quèdisposem?

J.B.Soci del CFCEnvieu la

vostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Prat, 7. 17430 Santa Colomade Farners

Correu electrònic:[email protected]

cartes dels lectors


4

Treballar per construir-loés la millor manera d’intentarpreveure el futur

5 editorial


uan som al mig d'un constant degoteig de xifres, dades i previsions sobre el futur de lasituació econòmica, des del Consorci, més que mai, centrem els nostres esforços enbuscar sortides a una situació extremadament complexa i preocupant.

El batibull de dades i xifres, tant de caràcter sectorial com vinculades a l'evolució de l'entorneconòmic, no deixa moltes portes obertes a l'optimisme. Si agafem per exemple l'informe de laSituació dels Boscos al Món (FAO, 2009) i ens fixem en les previsions per a l'Europa Occidental,l'estudi acabat de publicar apunta a la continuïtat del que ja fa temps que constatem: l'incre-ment dels recursos forestals i la pèrdua de competitivitat tant de les explotacions com de laindústria forestal.

Tot i així, i al marge de la situació actual, l'informe apunta un conjunt d'elements positiusque, tot i no suposar una novetat, semblen indicar clarament el camí a seguir per donar untomb a la situació actual. Per un costat s'apunta a la continuïtat del creixement moderat peròmantingut del consum global de fusta (especialment a Àsia), al potencial de creixement i decreació de valor associat a la innovació i millora de productes i materials derivats de la fusta, ia l'augment de la demanda de bens i serveis ambientals. Previsions que difícilment han tinguten compte la més que probable contracció de l'economia mundial durant un període de tempsdifícil de determinar, i el fet que aspectes tan llargament debatuts com el pagament de serveisambientals (PSA), són temes complexos i difícils de materialitzar per la manca de pes de lespolítiques forestals i de medi natural a nivell d'administració.

Per altre costat, i com també apunta l'informe de la FAO, l'avenç en la concreció dels objec-tius sobre energia i canvi climàtic pel 2020 a nivell de Consell de Ministres de la UE, pot seruna oportunitat d'or per donar una empenta definitiva a les polítiques i incentius orientades aldesenvolupament del mercat de la biomassa forestal com a font d'energia. Després de consta-tar com les previsions en aquest camp queden en paper moll, bàsicament per la manca d'unatarifa elèctrica que faci possible un plus de rendibilitat necessari per poder arrencar els moltsprojectes que hi ha sobre la taula, en aquests moments la revisió del Pla d'Energies Renovables(PER) a nivell estatal, la futura Llei d'eficiència energètica i energies renovables i, a Catalunya,la revisió del Pla de l'Energia aprovat per la Generalitat ara fa tres anys, obliguen altre cop arepensar les mesures de suport per fer possible que arrenqui el mercat de la biomassa. És preci-sament per això que en aquest número hem volgut fer un repàs tant de la situació actual d'a-quest mercat com d'alguns reptes i oportunitats que se'ns presenten a curt termini.

Passat ja el temps de debatre sobre grans objectius i fites tant pel que fa a la implantaciód'energies netes com a la implementació de mesures orientades a la mitigació del canvi climà-tic, el que cal és treballar per assolir-los. Pel que fa a l'aprofitament de la biomassa, que pre-senta nombroses avantatges per tractar-se d'un recurs natural, renovable, regulable pel que faa l'aportació al sistema i amb un balanç neutre en termes d'emissions, la major part de la feinaencara està per fer.

Q

Text:Joan Rovira i Ciuró.

Secretari generaldel Consorci Forestalde Catalunya.

article de fons 6Abril de 2009catalunyaforestal

n els darrers anys la gestió forestal aCatalunya ha patit un procés de pèr-dua de competitivitat i suport que ha

enfonsat la viabilitat de la gestió sostenibledel bosc. Si hi afegim els efectes de les neva-des de finals de 2008 i les ventades de prin-cipis de 2009, es fa més que evident unincrement de la càrrega de combustible queimplica tot un seguit de perills sanitaris i unaugment del risc d'incendis forestals catas-tròfics.

Actualment -i davant aquesta conjuntura-,ha sorgit un optimisme creixent sobre l'im-pacte positiu que pot tenir, en el sectorforestal, l'ús de la biomassa per a usos ener-gètics. Utilitzar la biomassa forestal ambfinalitats energètiques pot suposar una sor-tida, principalment, per a la fusta de tritura-ció. Un producte que avui en dia té un mer-cat molt reduït i en molts casos inexistent,fet que condiciona la viabilitat econòmicatant dels aprofitaments com dels treballs demillora del bosc.

La biomassa forestal primària

La biomassa d'origen forestal es pot classifi-car segons el Reial Decret (RD) que regulal'activitat de producció d'energiaelèctrica en règim especial, en:

- Grup b.6.1: conreus energèticsforestals. Una tipologia de conreusque, tot i tenir un incentiu supe-rior per la seva valorització en for-ma d'energia elèctrica, en aquestsmoments encara no s'han definit.

- Grup b.6.3: residus (mal ano-menats així en el RD, quan estracta d'un subproducte de la gestió) queprovenen dels treballs de manteniment imillora de les masses forestals. Inclou, a més,tot tipus d'escorces.

Grup b.8.2: residus generats en les indús-tries de transformació de la fusta (serradu-res, escorces, estelles, encenalls, ...).

Per facilitar la comprensió del text anome-narem biomassa forestal primària (BFP) a laque correspon al segon apartat (b.6.3).

Per una altra part, i amb l'objecte de ferl'article esclaridor, és important recordar,també, que, en general, la transformació detot tipus de biomassa pot donar origen adiferents tipus d'energia: tèrmica, elèctrica imecànica.

La tèrmica és l'aplicació més estesa de labiomassa natural i residual i és, també, laque obté majors rendiments quan es trans-forma en energia. Concretament, el rendi-ment del procés pot ser superior al 80%,mentre que en el cas de la generació d'ener-gia elèctrica difícilment se supera el 30%. Lacogeneració consisteix precisament en laproducció conjunta d'energia tèrmica i elèc-trica, i el principal avantatge és l'optimitza-ció del rendiment del conjunt del procés. Lacogeneració es basa en l'aprofitament de lacalor residual dels diferents sistemes de pro-ducció elèctrica. És interessant eninstal·lacions on tant el consum tèrmic coml'elèctric són elevats.

Avantatges de la biomassa forestal com afont d'energia

- L'ús tèrmic implica un estalvi econòmic

Text:

Joan Rovira i CiuróJosep M. Tusell iArmengol.

Consorci Forestalde Catalunya

La biomassa a CatalunyaReptes i oportunitats

E

Taula 1: Comparativa contingut energètic i costos

Combustible Unitat PCI (kWh/kg) Preu/unitat Preu/kWhEstella kg 3,9 0,09 0,023Pèl·let kg 4,5 0,16 0,036Gasoil calefacció'09 litre 9,8 0,65 0,066Gas natural kg 12 0,71 0,059

Font: Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC). Actualitzat.

respecte d'altres combustibles, tal com espot veure en la taula 1 (pàg. 6).

- La utilització d'un recurs local i renova-ble com a font d'energia. Fet que comportanombrosos beneficis derivats de la creació dellocs de treball i riquesa a nivell de territori.

- El desenvolupament del mercat local il’estabilitat en el preu de la matèria primera.

- Un benefici clar respecte els compromi-sos de Kyoto, ja que implica la substituciód'un combustible fòssil per un de renovableamb un balanç neutre d'emissions de CO2.

- La disminució del risc d'incendis fruit dela mobilització de l'excedent de fusta acu-mulada al bosc.

- Una política de foment i incentius alconsum de renovables.

Incentius per al foment de la biomassa

Actualment, les principals línies d'ajut per alfoment de la biomassa són:

Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, queregula l'activitat de producció d'energia elèc-trica en règim especial:

Defineix les diferents tipologies de bio-massa, les condicions per a la generació d'e-nergia elèctrica i les primes que s'hi asso-cien. Es tracta d'una norma que ha tingutuna gestació difícil, pendent de desenvoluparen algun dels seus aspectes més importantsa nivell de sector (traçabilitat i definició deconreus energètics) i que preveu unes tarifesper a la valorització de la biomassa forestalque són clarament insuficients per maneraque aquest tipus de projectes puguin comen-çar a caminar.

Ajuts de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN):L'ICAEN va reforçar el 2006 una línia definançament especial per a projectes d'estal-vi i eficiència energètica i energies renova-bles en forma d'ajuts per a l'adquisició i ins-tal·lació de calderes de biomassa (ús tèrmic),que van des d'un màxim del 50% per a enspúblics i institucions sense finalitat de lucre,fins a un 30% per a privats, tant empresescom particulars.

Addicionalment, l'ICAEN també té unalínia de finançament amb condicions avan-tatjoses de finançament (EURIBOR + 1 -

1,25) per a inversions en renovables.D'una primera anàlisi d'aquestes dades

(Taula 2) se n'extreu diverses conclusions:- L'augment de la demanda per a la

instal·lació de calderes de biomassa, quepràcticament es dobla el 2008.

- La necessitat d'incrementar el pressupostper satisfer l'increment de la demanda.

- La tipologia de projectes que, a la vistade la inversió mitjana, correspon ainstal·lacions petites o domèstiques. El nom-bre d'instal·lacions industrials o de dimensiómitjana o gran que s'acull a l'ordre encara ésmolt reduït.

Ajuts del Departament de Medi Ambient iHabitatge (DMAH):

Ajuts a la gestió forestal sostenible, quecontemplen unes quantes línies orientades ala valoració de la biomassa forestal:

Ajuts al tractament i desembosc de la bio-massa forestal. Contempla l'extracció de labiomassa forestal sense apreciació comer-cial. L'import màxim subvencionable és de711 euros/ha.

Ajuts a la densificació de la biomassa enel punt de reunió del desembosc. Inclou l'es-tellat de la fusta que efectuïn els rematants.

Contractes d'arrendament financer (lísing)per a l'adquisició d'un mòdul d'obtenció d'e-nergia tèrmica mitjançant biomassa forestal:correspon a la subvenció del lísing durant elsdos primers anys i a la instal·lació d'unmòdul per a la generació d'energia tèrmica.Destinada a incentivar als Ajuntaments ambun ajut màxim de 70 euros/any per Kw tèr-mic instal·lat. Inclou, també, un ajut del 50%del cost de la instal·lació del mòdul a la xar-xa de calefacció (amb un màxim de 3.000euros).

Cal assenyalar que l'any 2008 es vansol·licitar 5 expedients, dels quals només se'nva atorgar 3. Unes dades que sorprenen i fanpensar que cal endegar algun tipus d'actua-

7 article de fons


Taula 2: Evolució dels ajuts en referència a la transformació tèrmicade la biomassa al llarg dels darrers tres anys

Any Sol·licituds Pressupost Rati d'Inversió associada(Euros/expedient)

2006 3.304.941 1.589.556 33.2152007 2.999.831 1.750.000 19.1682008 5.743.390 2.055.736 25.583

ció per millorar l'acollida d'aquesta Ordre.Finalment, cal esmentar el conjunt d'ajuts

a la gestió forestal sostenible perquè, tot ique no contemplen de forma explícita la bio-massa, són el principal instrument de fomentde la gestió sostenible a casa nostra.

Situació actual a Catalunya

D'acord amb les directrius a nivell estatal iinternacional, el Pla de l'Energia 2006-2015contempla el conjunt d'actuacions i direc-trius orientades a desenvolupar l'ús d'ener-gies renovables i la millora de l'eficiènciaenergètica a Catalunya. Segons les dades deconsum d'energia de 2006 (26,5 milions detones equivalents de petroli [tep]) només un2,4% corresponia a renovables. Segons dadesde l'ICAEN, l'origen de l'energia consumida esdistribuïa de la manera que s’expressa a laFigura 1, en aquesta pàgina.

El Pla de l'energia de Catalunya (PEC) pre-veu per al 2010 una participació de les reno-


vables sobre l'energia primària, sense comp-tar els usos no energètics, del 7,9%, i per al2015 propera a l'11%. Pel que fa la biomas-sa llenyosa (agrícola i forestal), el PER (Plad'Energies Renovables) preveu per al 2015un increment dels usos tèrmics en 50 Ktep iuna potència elèctrica de 63,7 MW. En con-junt, això suposa un augment del consumd'energia primària proper al 200% (VeureFigura 2)

Si traduïm aquestes dades a tones de fusta-tot imaginant que el 60% del consumcorrespongués a la fracció forestal (es preveuque sigui el consum majoritari)-, les previ-sions de consum de biomassa forestal per al'assoliment dels objectius del PEC seria deprop de 362 mil tones el 2010 i de 560 miltones l'any 2015. Una previsió que, a horesd'ara, és totalment irreal si considerem quel'any 2008 el mercat del granulat a Catalun-ya s'estimava en unes 8.000 tones i el del'estella en unes 29.500 t. Quantitat quemajoritàriament (20.000 t) s'exportà al mer-cat italià.

Pel que fa a la generació d'energia elèctri-ca, l'única central que hi ha actualment enfuncionament és la de Móra d'Ebre, una cen-tral de gasificació que entrà en funciona-ment l'any 1997 i que no consumeix biomas-sa d'origen forestal.

Actualment -com ja preveu el PEC-, es tre-balla en la revisió del Pla per al període2011-2020. La revisió agafa com a punt departida els objectius bàsics que, sobre ener-gia i canvi climàtic, va adoptar el Consell deMinistres de la UE el passat 6 d'abril, i had'internalitzar ja els objectius per al 2020 de

Figura 1: Percentatgesper consum d’energiaprimària a Catalunya(2006).

Figura 2: Objectius del PEC pel que fa a l'aprofitamentenergètic de la biomassa llenyosa (agrícola i forestal) aCatalunya.

reducció de les emissions dels gasos d'efectehivernacle en un 20% per sota del nivell de1990 i del 20% de participació del conjunt derenovables sobre el total de l'energia consumi-da. Molt lluny, doncs, del 2,8% que s'assolí el2007 a Catalunya.

A Catalunya, com a la resta de l'Estat, segu-rament el nou PEC estarà molt marcat per lainfluència de la UE ja que és aquesta la quedóna unes directrius i continguts mínims per atots els estats. A nivell estatal -i a partir de lainformació facilitada per l'IDAE-, cal destacarl'impuls que el nou Pla vol donar a l'ús tèrmic.Aquesta postura facilita el desenvolupament dela biomassa en un escenari on l'impuls de gransprojectes de generació d'electricitat es veuabsolutament condicionat per uns incentiusinsuficients a la generació i per múltiples pro-blemes de tipus administratiu i vinculats alfinançament de les iniciatives.


Pel que fa a l'aprofitament de BFP per a lageneració d'energia elèctrica es detecten clara-ment un conjunt d'obstacles que impossibilitenel seu desenvolupament, entre ells:

- Tarifa prevista en el RD 661/2007, clara-ment insuficient per garantir el llindar mínimde rendibilitat a nivell de projectes.

- Manca desenvolupar aspectes fonamentalsde la normativa com són el sistema de traçabi-litat de la matèria primera i la definició de con-reu energètic. El darrer és un aspecte fonamen-tal que, tot i que es pot regular a nivell deCCAA -Galícia ja va elaborar un esborranyabans de les eleccions- sembla lògic que esdesenvolupi a nivell estatal.

A nivell de promotors es preveu seguir elmateix patró de finançament que en el caseòlic i solar. O sigui, un esquema de projectfinance on el mateix projecte ha d'assumir totel risc davant l'entitat financera. Això, en elmón de biomassa i, especialment, a nivellforestal no té cap tipus de sentit i menys enca-ra tenint en compte l'escassa rendibilitat delsprojectes i les dificultats vinculades a la logísti-ca d'aprovisionament.

- Manca d'I+D+I aplicada a la transformació,logística i valoració de la BFPPel que fa a l'aprofitament tèrmic:

- El cost de les instal·lacions suposa una

9 article de fons



barrera d'entrada.- Problemàtica associada al cost de la

renovació de xarxes de calor.- Manca d'un canal de subministrament

prou desenvolupat que ofereixi un productehomogeni, amb constància i de qualitat.

- Manca d'informació per part d'usuaris iinstal·ladors.

- Manca d'un volum suficient de demandaProblemes de caràcter general:

- Rebuig social a projectesde valorització energèticade biomassa.

- Dependència entre ladisponibilitat de biomassa iel volum d'activitat del con-junt del sector de la fusta.

- Manca de decisió i coor-dinació a nivell d'Adminis-tració.

- Problemàtica vinculadaa la complexitat i lentituddels tràmits administratius idificultats de connexió a laxarxa, en el cas de les ins-tal·lacions d'energia elèctri-ca.

- Elevat cost dels aprofita-ments forestals.

Com a oportunitats i aspectes a reivindicara nivell de sector cal destacar:

- La revisió del Pla d'Energies Renovables(PER) a nivell estatal i la nova Llei de lesenergies renovables i de l'eficiència energèti-

ca hauria de portar a un augment de les tari-fes per la biomassa forestal i a la clarificaciódels aspectes pendents en la normativaactual.

- La necessitat d'augmentar el pressupostde la línia d'ajuts a la instal·lació de calderesde biomassa per a ús tèrmic i equiparar els% de finançament per a públics i privats.

- La incorporació d'inversions en renovablescom a millora a valorar en els processos decontractació d'inversions per a obra pública.

- El suport a les cooperatives i associacionsde propietaris per afavorir la creació d'es-tructures que facilitin la concentració i lacanalització de l'oferta.

- Augmentar la divulgació i comunicacióde l'existència i possibilitats de les energiesrenovables. Desmitificació de prejudicisnegatius envers l'ús de la biomassa forestalprimària.

- La certificació forestal (PEFC) i la cadenade custodia com a base per a la traçabilitatde la biomassa i la garantia de sostenibilitatdel subministrament.

- L'elaboració d'un Pla d'Acció per a laBiomassa que reculli els objectius del nouPER i concreti tant els instruments com leslínies de suport per al seu assoliment. Lògi-cament, aquest Pla ha de comptar amb laparticipació del conjunt del sector i ha deservir, també, per visualitzar els avantatgesi els beneficis que el mercat de la biomassapot revertir tant al sector com al conjuntdel país.

Caldria l’elaboraciód’un Pla d’Acció per ala Biomassa que reculliels objectius del nouPER i concreti tant elsinstruments com leslínies de suport per alseu assoliment

na avaluació de l'aprofitament ener-gètic de la biomassa forestal primà-ria (BFP) a Catalunya permet múlti-

ples punts de vista. Tot i que aquest recursno s'ha explorat prou, paga la pena recordarque no és la solució a tots els problemesforestals i energètics, sinó només una part.Tot seguit comentem alguns aspectes críticsen aquest sector, començant pel la situacióde la BFP en un context de mercat ambaltres productes llenyosos en competència.

Les biomasses

La BFP, procedent de l'aprofitamentforestal dels boscos, és un material llen-yós que concorre en competència ambaltres productes equivalents en caracte-rístiques per al consumidor. En sónexemples les restes de poda agrícola iurbana, els subproductes de la indústriade la fusta, els subproductes agroali-mentaris (closca d'ametlla i avellana,trossos de pinya, pinyola d'oliva, etc.).

L'aspecte limitant en aquestsmoments no són les quantitats aprofi-tables. D'acord amb els diversos estudisrealitzats fins ara sobre disponibilitatde biomassa forestal a Catalunya -i enordre de magnitud-, gairebé es podriaduplicar la quantitat de biomassa ques'extreu, i encara així no s'arribaria ni ala tercera part del que creix el bosccatalà. Per tant, estem lluny d'un horit-zó de màxim aprofitament de la BFP.

On sí que hi ha limitacions actual-ment és en els preus i en els consums.En relació al consum, l'estella forestalés un producte encara escassamentemprat en relació al seu potencial. I undels motius és, precisament, l'existèn-cia dels altres productes llenyososmencionats, amb major competitivitaten preu, concentració i facilitat d'ob-tenció respecte a la BFP. La prova ensón les instal·lacions més grans en fun-cionament a Catalunya (Móra d'Ebre,Molins de Rei i Sant Pere de Torelló).

Els cultius energètics

Una altra font de material llenyós són elscultius energètics, la versió més antiga delsquals són els boscos de fagàcies aprofitatsen règim de bosc menut per a llenyes i car-boneig.

El concepte de cultiu energètic forestal ésinteressant en la mesura en què les primesper a la generació d'energia elèctrica sónmàximes per a aquest tipus de material. No

article de fons11Abril de 2009catalunyaforestal

Text:

Rodríguez, J. i López, I.Àrea d'Aprofita-ments Fustersi Biomassa, CentreTecnològic Forestalde Catalunya.

http://www.ctfc.es/infobio

Situació i tendències de la BFP a Catalunya

U


obstant això, en aquests moments estàpoc definit què és considera com a tal,ni s'ha estudiat les alternatives possiblesenfront la BFP (cultius de curta rotació,cultius de mitja rotació, bosc menut dequercínees, etc.).

Les aplicacions

Igual que amb la tipologia de materials,també hi ha diverses aplicacions que enpermeten l'aprofitament energètic. Espoden diferenciar entre les tèrmiques,les de cogeneració i les elèctriques.

- Tèrmiques: inclouen lesinstal·lacions de calefacció domèsti-ques, mitjanes i industrials que generennomés calor. El ventall de potències vades dels 10-15 kW fins als 500 kW oMW als establiments industrials. Enaquest àmbit, no es discuteix que la BFPsigui competitiva respecte dels combus-tibles fòssils. Les existents a Catalunyad'aquest tipus són encara poc visibles.Comença a haver-n'hi un nombre inte-ressant, de domèstiques i mitjanes, pera calefacció individual o col·lectiva quefuncionen amb estella de BFP. Moltesde les comarques més fredes de Cata-lunya -on més ràpid s'amortitza lainversió inicial- en disposen pel capbaix d'una per poder visitar (PallarsSobirà, Cerdanya, Solsonès, Osona,Bages, etc.).

- Cogeneració: s'inclouen lesinstal·lacions que produeixen electrici-tat i també aprofiten tota o part de lacalor generada. Les potències que per-meten rendibilitzar una producció com-binada poden arribar a un quants cen-tenars de kWe.

- Elèctriques: s'inclouen les plantes degran envergadura -generalment supe-riors a 3-5 MWe- que generen nomésenergia elèctrica. Les plantes elèctri-ques o de cogeneració poden anar desdels 500 kWe de les de cogeneració finsals MWe de les elèctriques. A Catalunyanomés n'hi ha a Móra d'Ebre, que fun-ciona amb closca d'ametlla.

Per a totes aquestes aplicacions, les

tecnologies ja estan desenvolupades. Nomésfalta l'execució de projectes ben planificats,dissenyats d'acord amb la capacitat delterritori i fets de forma integrada amb lasocietat i la població que els rep.

Són nombroses les idees de projectes per aaprofitament elèctric -per quantitats mobi-litzades superiors a 10.000 tones a l'any-que sorgeixen contínuament. Funcionariencom la indústria de trituració i paper, capaçde mobilitzar grans quantitats de biomassaa un preu molt baix, i molt aproximant al demínima rendibilitat per a plantes de genera-ció d'energia elèctrica (uns 30 euros/t).

En un marc de crisi energètica, cal opti-mitzar l'aprofitament energètic d'aquestabiomassa. Això passa, no només per la fased'aprofitament a bosc, transport, triturat iestellat i conservació d'estella, sinó tambéper una maximització de l'aprofitament a lacaldera.

La cogeneració, ja sigui amb centrals decicles Rankine o per gasificació, permetobtenir fins a un 60% de rendiment, davantd'un màxim d'un 30% per a generació úni-cament d'energia elèctrica.

I cal recordar que l'aprofitament tèrmic ésel de majors possibilitats de rendibilitzar elstreballs forestals. L'aprofitament elèctric sig-nifica generar punts de consum similars alsde trituració i paper, amb una envergaduramenor i més dispersa pel territori.

En zones amb una major influència medi-terrània, l'activitat es pot orientar cap a unaprofitament combinat tèrmic i elèctric ambbaixes potències. Caldria cercar consums pera la calor residual, ja sigui amb empreses oindústries amb demanda de calor o ambxarxes de calor col·lectiu.

Per a zones on la influència mediterràniaés menys acusada i la productivitat forestalpermeti una major intensitat en l'aprofita-ment de la biomassa, es podran prioritzar elsusos tèrmics per a calefacció juntamentamb centrals de biomassa de major potèn-cia.

Finalment, la possibilitat de cocombustióde biomassa forestal amb altres materials ésuna opció interessant per a les instal·lacionsde major consum establertes al territori(cimenteres, tèrmiques de carbó, etc.).

Assignaturespendents

L'evolució de l'activitat degeneració d'energia elèc-trica a Catalunya passa -abanda del que es queda altinter- pel treball en elsaspectes clau esmentats,entre els quals:

- Prendre consciènciadel mercat de productesllenyosos on concorre laBFP.

- Desenvolupar pro-gressivament masses crí-tiques de consum, en for-ma d'instal·lacionstèrmiques i de cogenera-ció (xarxes de calor,indústries d'elevat con-sum, etc.)

- Diversificar la produc-ció (estella de BFP i altresproductes) en un contextd'escàs desenvolupamentde l'activitat, i aprofitar-ne la calor.

- Caracteritzar i contro-lar la qualitat de les bio-masses -no només la BFP-i traçabilitzar-ne l'origenper possibilitar un consumde proximitat.

- Reforçar i apostar perfórmules de subministra-ment de calor i integrar-les en empreses de submi-nistrament energètic.

- Aprofundir en els con-tractes de subministra-ment i en les fórmules departicipació de la propie-tat i el consumidor en lainstal·lació.

A banda d'això, el con-text actual farà necessà-ria la reconversió i/o recu-peració de part del teixitproductiu i industrial dela fusta en base a aplica-cions energètiques. L'as-soliment de masses críti-ques de desenvolupamentde l'activitat ha de per-metre superar aquestafase inicial.

Una massa crítica

Un dels principals desavantatges d'aquest sec-tor creixent és la manca de massa crítica deproducció i -sobretot- de consum. Hi ha unamanca de previsió en el consum, fluctuacionsde producte, inexistència d'una traçabilitatsegura, etc. Això genera una baixa competiti-vitat del sector, que es tradueix en problemesde subministrament, manca de controls dequalitat de la biomassa -tant si és granulatcom estella-, instal·lacions poc competitives -en preu, cost i qualitat-, etc. Si s'arribés a con-sumir, per exemple, 10 vegades més que finsara, el sector productor, instal·lador i consumi-dor podria ser més competitiu, optimitzartots els equips i processos i garantir unamillor qualitat en molts aspectes.

L'assoliment d'aquesta massa crítica, jasigui forestal primària o no, per a úsenergètic, suposarà l'assentament defini-tiu de l'aprofitament d'aquest productedel bosc. El moderat creixement queencara té aquest aprofitament és senyalque encara som lluny d'aquesta massacrítica. Així mateix, el material llenyósque finalment es mobilitza per a genera-ció d'energia està actualment constituïtper més biomasses a banda de la BFP.

Els preus

El mercat de la biomassa a Catalunya ésencara immadur. Això es tradueix en unagran variabilitat de preus, escassetat d'in-formació, etc., factors igualment associatsa la manca d'una massa crítica d'activitat.

Per un costat es parla de centrals elèc-triques o de cogeneració amb un preumàxim pel producte de 30-35 euros/t;per un altre costat, en la distribució d'es-tella forestal per a aplicacions tèrmiques-igual que altres productes similars comla llenya o el granulat- permet assolirvalors propers o superiors als 100 euros/t.

Com en qualsevol altre mercat, ésaixí perquè es tracta de productes ambdiferents característiques quant al sub-ministrament (a l'engròs en brut versusal detall estellat) i qualitat del producte(tot tipus de material llenyós versus

estella de mides, composició i humitatdeterminades). En el primer cas, ens trobarí-em davant d'un mercat similar al de tritura-ció i paper i, per tant, susceptible de sersubministrat amb subproductes d'indústriaque es generen a l'engròs i amb importantsdemandes a preus ajustats. En el segon cas,seria un mercat més pròxim i similar al deles llenyes al detall i granulats. I tot i que elpreu pot ser força més elevat -i encara i aixícompetitiu respecte als combustibles fòs-sils- els requeriments són força determi-nants -humitats, fracció grossa, absència depedres, etc.- i el lliurament es realitza a lacarta en quantitats limitades.

article de fons13Abril de 2009catalunyaforestal

activitat 14Abril de 2009catalunyaforestal

a jornada 'Les plantacions de pollan-cre per a la producció de biomassa'va inaugurar el passat 17 d'abril la

XXVI edició de les Jornades Tècniques Silví-coles Emili Garolera. La jornada, que es vadividir en una part teòrica i una part pràcti-ca, va anar a càrrec de Francesc Camps,enginyer tècnic agrícola de l'Estació Experi-mental Mas Badia de l'IRTA. La jornada va

posar sobre lataula la viabili-tat de les plan-tacions depollancre diri-gides a la pro-ducció de bio-massa.

Camps vapresentar unainiciativa queté com aobjectiu prin-cipal promourel'obtenció d'e-

nergia a partir de la biomassa de cultiusenergètics. La iniciativa, que s'emmarca enun Pla singular estratègic sobre cultius ener-gètics (PSE-Cultivos) que el Ministeri deCiència i Tecnologia va encarregar desenvo-lupar al Centro de Investigaciones Energéti-cas, Medioambientales y Tecnológicas (CIE-MAT) per impulsar els plantejamentsproposats pel Pla de Foment de les EnergiesRenovables 2005-2010, es porta a terme endues parcel·les experimentals, una a lacomarca de la Selva i l'altra a l'Empordà.

Concretament, en aquesta primera jornadaels assistents van poder veure in situ la par-cel·la experimental de plantació de pollancreper a la producció de biomassa ubicada a laconca de la Tordera.

L'interès que en els darrers anys s'ha expe-rimentat a tot Europa per a la producció d'e-nergia a partir de la biomassa residual haprovocat el desenvolupament de plantacionsde diverses espècies forestals. Suècia i Itàliasón els països capdavanters amb el desenvo-lupament econòmic de la biomassa per a laproducció energètica a Europa.

La jornada del 17 d'abril va ser la primerade vuit trobades programades per a la XXVIedició de les Jornades Tècniques Silvícolesque a partir d'aquest any incorporen el nomd'Emili Garolera en reconeixement i record ala seva gran tasca com a fundador d'aques-tes trobades i mestre de l'àmbit forestal.

La inauguració de les jornades va comptaramb la participació de Núria Buenaventura,directora general del Medi Natural delDepartament de Medi Ambient i Habitatge;Josep Vilà, alcalde de Fogars de la Selva iJosep M. Vila d'Abadal, president del Consor-ci Forestal de Catalunya.

Així mateix, en el marc de la primera JTSEmili Garolera del 2009 es va presentar el lli-bre 'Gestió Silvícola del Pollancre', el darrermanual didàctic editat pel Consorci Forestalde Catalunya, amb la col·laboració de l'ObraSocial de Caixa Catalunya.

La jornada va finalitzar amb un dinar pergentilesa de l'Ajuntament de Fogars de laSelva per a tots els assistents a la trobada.

Les plantacions de pollancreper a la producció de biomassainauguren les XXVI JornadesTècniques Silvícoles Emili Garolera

L

En el marc d'aquesta primera trobada, es va presentarel llibre 'Gestió Silvícola del Pollancre'

motosserres falsificades s'ofereixen a Interneto a través de venedors ambulants que venenles màquines directament a l'agricultor o altreballador forestal al camp". Stihl detallaque aquestes motosserres s'assemblen a lesmàquines originals Stihl en el color (taronja inegre) i porten a l'esquena i a la unitatmotriu retolacions falses impreses amb lamarca (normalment mal escrita). Davant d'a-questa situació, la marca avisa els consumi-dors dels seus productes i els recorda que lesmàquines i productes Stihl només es venenen distribuïdors oficials i especialitzats quecompten amb el degut assessorament i serveipostvenda.

l 30 de gener del 2009 es va consti-tuir l'Associació de Propietaris delMontseny a partir de les inquietuds

dels propietaris d'aquesta zona. Els principals objectius de l'associació són

agrupar la propietat del conjunt del massís ila seva àrea d'influència per a la defensa delsinteressos comuns; actuar com a interlocu-tors davant les Administracions; fomentar iexecutar la planificació forestal i agràriaconjunta; i cercar les fórmules per maneraque els beneficis socioambientals d'aquestazona hi puguin revertir.

Per poder fer arribar a tothom aquestprojecte s'han programat quatre reu-nions informatives:

1. Cànoves. 19 de maig. 19.00 h, a laSala d'Actes de l'Ajuntament

2. Seva. 21 de maig. 19.00 h, al localPolivalent

3. Arbúcies. 26 de maig. 19.00 h, a laFundació Agrària (Santa Fe, núm.1)

4. Gualba. 27 de maig. 19.00 h. SalaGorg Negre (Passeig Montseny,18)

Per a qualsevol dubte es pot contactaramb l'Associació a través del correuelectrònic [email protected], obé a través del telèfon 93 884 80 35.

Des de l'Associació es demana unesforç a la propietat per assistir aaquestes sessions informatives i esrecorda que hi estan convidats tots elspropietaris forestals i agraris del Mont-seny i la seva àrea d'influència.

activitat15Abril de 2009catalunyaforestal

E

Reunions informativesde l’Associació de Propietarisdel Montseny

Stihl recomana als consumidorsque comprovin si les màquinessón originals

Des d'Stihl s'alerta que el problema deles falsificacions s'intensifica, també, enel sector de la maquinària forestal, agrí-cola i de jardineria i que en el darrer anyse n'ha detectat un augment, especial-ment de motoserres. És per aquestmotiu que des d'Stihl s'alerta que "les

activitat


16

avant la problemàtica i les dificultatsen la gestió forestal del castanyer(Castanea sativa), silvicultors i ges-

tors forestals, tècnics, Administració, indús-tria i comunitat científica, coincideixen enuna sèrie de principis bàsics i han arribat aunes conclusions per al disseny d'un marcpolític que permeti la reestructuració i eldesenvolupament sostenible del sector. Con-cretament, coincideixen en que:

1. Les massesde castanyer hanestat per tradicióintensament ges-tionades, ja queera una de lesespècies més pro-ductives amb unamitjana de 7,2m3/ha/any. Fruitd'aquesta tradicióde gestió intensi-va s'entén que el62% de la sevasuperfície estiguiordenada. Tot iaixò, el volum defusta aprofitatanualment és

molt inferior a la possibilitat real de l'espè-cie. A més, en els darrers anys s'ha constatatuna disminució de la superfície de les mas-ses de castanyer com a espècie principal,així com una important disminució dels tre-balls de millora en masses de castanyer. Pro-va d'aquest fet és que durant l'any 2008 s'a-

profiten 8.400 m3, només el 40% del volumde l'any anterior.

2. La gestió de les masses de castanyer ésproblemàtica i en gran part de la seva distri-bució és completament inviable a causa deles malalties que l'afecten (els fongs de latinta, Phytophthora cinnamomi, i del xancre,Cryphonectria parasitica), la caiguda delmercat, la mala qualitat d'estació on es tro-ben moltes d'aquestes masses i els alts cos-tos de gestió.

3. Els productes que més sortida tenen sónles bigues i els perfils exteriors, als quals elscalen diàmetres importants que les massesde Catalunya actualment no poden oferir. Lafusta de qualitat de menor diàmetre per afusteria interior, junt amb altres productescom la barramenta -que no necessiten gransdiàmetres-, és un mercat en crisi amb moltpoca demanda. Fins i tot la fusta d'aquestaespècie destinada a trituració (diàmetreinferior a 14 cm), està penalitzada pel quefa a la seva valoració degut al seu alt con-tingut en tanins.

4. La lluita contra el xancre mitjançantinoculacions de soques hipovirulentes és efi-caç per controlar la malaltia. De totesmaneres, els tractaments i les actuacions delluita contra el xancre han arribat massatard per evitar la gran mortalitat en lesmasses afectades (des que es va començar aparlar de l'afectació al principi dels anysnoranta i fins al 2004 que no s'han iniciatels tractaments, moltes masses ja presentenun estat decrèpit).

5. Cal centrar els esforços en les masses

El futur del castanyer

D

Conclusions de la jornada monogràfica "El castanyera Catalunya. Perspectives i oportunitats"

Centrar els esforços en les masses de castanyer que ocupen les qualitats d'estacióidònies per a aquesta espècie i que no estiguin afectades pel xancre, així com substituir elcastanyer de manera total o parcial a les zones òptimes per a aquesta espècie,però afectades per patologies i que no se'n pugui garantir els objectius econòmics i depersistència de la massa, junt amb les zones més marginals, són algunes de les conclu-sions a les quals s'ha arribat després de celebrar la jornada sobre 'El castanyer a Catalun-ya. Perspectives i oportunitats", que va tenir lloc a Sant Hilari Sacalm el mes de gener.

La gestió de les massesde castanyer és problemàticai en gran part de la sevadistribució és pràcticamentinviable a causa de lesmalalties que l’afecten, elsfongs de la tinta i el xancre,la caiguda del mercat, la mala qualitat de l’estació...

de castanyer que ocupen les qualitatsd'estació idònies en aquesta espècie i quealhora no estiguin afectades. En les zonesòptimes per al castanyer però afectades ique no s'hi puguin garantir els objectiuseconòmics i de persistència de la massa,juntament amb les zones més marginals,es proposa la substitució del castanyer demanera total o parcial principalment perconíferes (Pinus radiata a cotes baixes iavet de Douglas, Pseudotsuga menziesii, acotes altes), frondoses (cirerer, noguera,alzina surera, faig) i, en menor mesura,transformar-ho progressivament amb lesespècies contigües que naturalment jaocupen l'espai dels castanyers morts. Enqualsevol cas, aquesta substitució ha degarantir, en la major mesura possible, lamàxima diversitat d'espècies a nivell definca forestal, tot implantant en cadaqualitat d'estació i d'orientació l'espècieque millor s'hi adapti i que millor garan-teixi els principis de productivitat i persis-tència.

6. Davant de l'expansió i l'important graud'afectació d'aquestes malalties, cal establiruna línia d'ajuts per a la restauració del

potencial forestal deles masses afectades ipromoure'n conserva-ció, la seva substitucióper altres espècies o laseva replantació enzones que presentinsoques envellidessegons el cas.

7. Per dinamitzar elconsum, cal una pro-moció de l'ús de lafusta de castanyer enels usos i productesque consumeixin lafusta de les qualitats idimensions que esprodueixen a casanostra.

Silvicultors i gestorsforestals, tècnics,Administració, indús-

tria i comunitat científica han arribat aaquestes conclusions després de celebrar lajornada "El castanyer a Catalunya. Perspecti-ves i oportunitats", organitzada pel ConsorciForestal de Catalunya, amb la col·laboracióde la Diputació de Girona i el Departamentde Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

La trobada, que tenia l'objectiu de crearun espai de discussió per afrontar la proble-màtica del castanyer i d'establir unes direc-trius per a la conservació, millora o substi-tució de les explotacions actuals d'aquestaespècie, va comptar amb les ponències deJosep Lluís Pujol i Juan Luís Abián, del Cen-tre de la Propietat Forestal; Mariano Rojo,del Departament de Medi Ambient i Habi-tatge; Josep Argemí, del Parc Natural delMontseny-Diputació de Barcelona; CarlosColinas, del Centre Tecnològic Forestal deCatalunya; Jean Michel Dorazio, del CentreRégional de la Propiété Forestière; Eduardde Ribot, silvicultor, i Margarida Crous, deMADEGESA.

La jornada, que va finalitzar amb un debatentre tots els assistents, va ser conduïda perAnna Sanitjas, tècnica de la Diputació deGirona del Parc Natural del Montseny.



Introducció

En els números 68 (2004) i 74 (2005) d'aques-ta mateixa revista es van fer uns articles sobrel'alzina surera i el principal insecte que mal-met el suro, el Coraebus undatus, així com deles diferents experiències que s'havien engegatdes de 2003 per al seu estudi i alguns delsresultats més destacats que s'havien aconse-guit.

Es tracta d'un coleòpter de la família delsBuprestidae, amb una distribució típicamentmediterrània, i que es comporta com a insecteperforador de la surera, l'alzina i els roures.Conegut vulgarment com el corc del suro, lalarva d'aquest insecte és qui provoca el dany al'arbre, ja que la galeria que desenvolupa que-da fortament impresa a nivell de la capa mareo capa generatriu del suro. Quan els atacs sónsignificatius, aquestes galeries fan que el suroproduït tingui un mal aspecte i sigui d'una pit-jor qualitat, inservible per a un altre ús que nosigui la trituració i posteriors transformacions,pel que provoca greus danys al sector forestal ia la indústria associada al suro.

A més a més dels atacs del corc del suro,aquests arbres hoste indicats anteriorment, ifruit de les sequeres que pateixen els boscosdes de la dècada dels noranta, estan patintatacs d'un altre Buprestidae perforador, el corcde les branques o Coraebus florentinus.

Experiències desenvolupades

El 2008 s'han desenvolupat les següents expe-riències:- Estudi dels aspectes biològics i ecològics delcorc del suro Coraebus undatus, referents alcicle biològic, el seu comportament com aadult i el seu període de vol.

- Estudi de les característiques morfològi-ques de les larves de C. undatus, prenent mos-tres al llarg del temps i sobre suros pelats endiferents anys.

- Provar a bosc diferents tipus de trampesper a la captura d'adults del corc C.undatus, jasigui amb trampes cromàtiques (plaques dediferents colors, encolades i penjades o clava-des en els arbres), o bé amb trampes quími-ques (trampes d'embuts Lindgren amb dife-rents tipus d'atraients químics penjades delsarbres) i mixtos (combinant a la vegada tram-pes amb estímuls cromàtics i químics).

- Estudi dels paràmetres silvícoles (densitatde peus, perímetres, espècies arbòries i arbus-tives, alçàries dominants, cobertures vegetals,etc.) en parcel·les estudiades durant 2003 i2004 a les Guilleries, les Gavarres, l'Albera i elMontnegre, amb la finalitat de relacionar-hoamb els nivells d'atac del corc C.undatus.

- Recollida de larves vives del corc C.undatusper a estudis posteriors en la seva cria sotacondicions controlades de laboratori, ambdiferents tipus de dietes artificials; la finalitatés poder aconseguir adults suficients perengegar proves químiques amb olfactòmetres ila possible obtenció de substàncies atraientsper a la seva aplicació posterior al camp.

- Estudi dels aspectes biològics i ecològicsdel corc de les branques Coraebus florentinus,referents al seu cicle biològic, comportamentde l'adult i període de vol

- Cria sota condicions de laboratori del corcde les branques C.florentinus, a partir de lapresa de branques amb atacs de larves al seuinterior i amb la finalitat d'aconseguir adultsen nombre suficient per poder engegar provesd'atracció al laboratori; aquestes experièncieses considerarien paral·leles a les indicadesanteriorment per C.undatus, ja que en tractar-se d'espècies molt properes, és possible quetinguin un comportament semblant a lesmateixes substàncies atraients

ObjectiusAlgunes de les experiències indicades sónnoves, mentre que d'altres serien una conti-nuació del que s'ha fet des de 2003, i servirien

Noves experiències en l’estudid’aspectes biològics i ecològicsdel corc del suro Coraebus undatus

Text:

Josep M. Riba i [email protected] Doctor en Biologia, ento-mòleg i fitopatòleg

Mariano Rojo [email protected] de Gestió Forestal(Departament de MediAmbient i Habitatge,Generalitat de Catalunya)

Diferents variants de latrampa d'embut Lindgrenutilitzada durant les expe-riències del 2007-2008; al'interior de la línia d'em-buts es col·loca el dispen-sador de l'atraient químic.

per ampliar el coneixement d'aquests insectes,així com per corroborar algunes dades i con-clusions ja obtingudes d'aquests estudis previs.

L'objectiu final de tots aquests estudis éspoder dissenyar i executar tot un seguit demesures correctores, el més adients possiblesper reduir significativament els danys econò-mics ocasionats a les nostres suredes peraquests insectes, especialment pel que fa alcorc del suro Coraebus undatus.

Gestió de les experiències

El Servei de Gestió Forestal (SGF) del Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) dela Generalitat de Catalunya, ha finançat des de2003 i fins a l'actualitat un seguit d'experièn-cies i estudis de camp per aprofundir en elconeixement biològic i ecològic d'aquests dosinsectes, el Coraebus undatus i el Coraebusflorentinus. A més a més, des de l'estiu de2006 es compta amb una encomanda de ges-tió entre el Ministerio de Medio Ambiente yMedio Rural y Marino (MARM) i el CentreSuperior d'Investigacions Científiques (CSIC)de Barcelona per al control biorracional deplagues del gènere Coraebus (BOE, 23-08-2006, núm. 201). En aquest projecte hi partici-pen, a més dels autors de l'article, el Departa-ment de Química Orgànica Biològica del'Institut d'Investigacions Químiques i Ambien-tals de Barcelona del CSIC (IIQAB-CSIC) i elDepartament de Producció Vegetal i CiènciaForestal de la Universitat de Lleida. Fora deCatalunya, hi participen el propi MARM, laUniversidad de Sevilla i la Universitat Politèc-nica de València, així com els corresponentsserveis de sanitat forestal de les comunitatsautònomes de València, Andalusia i Extrema-dura, també afectades i preocupades peraquesta plaga. Val a dir, que des del 2003 s'hacomptat amb el suport logístic i material del'equip de plagues de l'empresa Forestal Cata-lana, del DMAH.

Zones d'estudi

A més a més de les zones d'estudi a les trescomunitats indicades, les diverses experiènciesdesenvolupades a Catalunya es fan en boscosde diferents propietaris de les comarques de laSelva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Giro-

nès i el Vallès Oriental. El gruix fort de lesexperiències de camp es porta a terme en elmunicipi d'Arbúcies, a la comarca de la Selva.

Trampes cromàtiques i trampes químiques

Fruit dels estudis de 2007, es va demostrar,com ja apuntaven alguns treballs americansamb altres espècies de Buprestidae, com Agri-lus planipennis -el perforador del freixe-, queels colors violetes mostren un estímul atraientsignificatiu per als adults, per davant d'altrescolors.

L'estiu passat, a la zona d'Arbúcies, es vanutilitzar trampes cromàtiques(plaques encolades de color viole-ta, penjades dels arbres) i trampesquímiques (trampes d'embutsLindgren, combinant atraientscomercials encarregats per aCoraebus undatus, junt amb pla-ques cromàtiques violeta); ambaquestes experiències de 2007 esvan obtenir captures d'adults deCoraebus undatus més importantsque amb les tècniques utilitzadesdurant els estius de 2003-2006.

Dels estudis fets a l'IIQAB-CSIC,també el 2007 i a nivell de labo-ratori, es va trobar certa activitatdels adults de Coraebus florenti-nus a alguns compostos químics.

Una vegada determinatsaquests, es van sintetitzar allaboratori per poder passar el2008 a fer experiències de camp;els compostos van ser aplicats endispensadors específics per alseu alliberament a camp i des-prés es van penjar dins de tram-pes d'embuts Lindgren, de colorvioleta, a la zona experimentald'Arbúcies.

A més d'aquest tipus de trampai atraient quimicocromàtic, s'hanutilitzat trampes d'embuts, negreso bé violetes, amb o bé sense l'a-traient comercial per a Coraebusundatus. Paral·lelament, aquestamateixa experiència s'ha repetit ales comunitats de València i d'Ex-tremadura.

Dietes artificials per alcorc del suro

Com ja s'ha fet durant els darrersanys, l'estiu de 2008 -i aprofitantles feines de la lleva del suro- esvan fer diverses campanyes derecollida a camp de larves vives delcorc Coraebus undatus, les quals,convenientment protegides, es vanenviar per missatgeria urgent alDepartament de Producció Vegetali Ciència Forestal de la Universitatde Lleida. A més a més de Catalun-ya, la recollida i enviament de lar-ves vives també es va fer des de lesaltres autonomies que participenen l'encomanda.

Un cop al laboratori, es vanseleccionar les larves que no vansofrir danys durant la seva mani-pulació i després de col·locar-les encontenidors especials, se les va sot-metre a diferents tipus de dietesartificials, específiques per a cole-òpters perforadors i adaptades ales característiques del corc delsuro Coraebus undatus. La finalitatera accelerar el cicle biològic delcorc del suro, d'una durada de dosanys, i aconseguir adults suficientsper engegar proves químiques ambolfactòmetres; l'objectiu final ésl'estudi i la determinació de subs-tàncies atraients i la seva aplicacióposterior al camp en programes detrampeig massiu amb la utilitzacióde trampes de feromona.


Trampa de làmines decolors, encolades i clavadeso penjades dels arbres, perestudiar l'estímul cromàticsobre els adults del corc delsuro.


l Consorci de les Gavarres ha encarre-gat a Serveis Forestals, i per segonany consecutiu, la determinació de la

qualitat del suro del massís de les Gavarresen base a la campanya de lleva que es vaefectuar durant l'any 2008. Aquest estudiconsisteix a determinar la qualitat del suroun cop extreta la panna de la surera a lesfinques del massís de les Gavarres. L'objectiufinal és determinar la qualitat del suro d'a-quest massís tot efectuant la mitjana delmàxim de superfície pelada i durant tot uncicle productiu, és a dir, durant 14 anys depela.

Els objectius que es volen assolir en aquestestudi són:

- En primer lloc, i com a finalitat principal,determinar la qualitat del suro al massís deles Gavarres mitjançant l'estudi de les dife-rents finques que efectuen la pela del suro.

- El segon objectiu de l'estudi és calcular laqualitat de suro de cada finca.

- I el tercer objectiu és poder determinarles causes de les diferents qualitats del suro.

Per determinar aquests objectius, s'ha pres,just després del procés de lleva, un total de205 mostres de les diferents finques delmassís de les Gavarres que han efectuat lalleva del suro durant el 2008.

Metodologia:

De totes les mostres recollides -durant elsmesos de juliol i agost de 2008-, se’n vamesurar el calibre i se n'ha avaluat l'aspectevisual de les diferents anomalies: porositat;inclusions verticals i horitzontals; suroterrós; exfoliació; galeries d'insectes, espe-cialment el corc; taca groga i altres taques;gruix de la raspa; irregularitat de la panxa; ifissures. Es va indicar cada anomalia amb elseu grau d'afectació: grau 0 (absència d'ano-malies), grau 1 (presència i afectació) i grau2 (presència amb molta afectació).

Un cop obtingudes les dades de l'aspectevisual i els diferents calibres es van interrela-cionar i es va obtenir la qualitat (Taula 1) decada una de les mostres on:

- Qualitat 1: és un suro d'un calibre d'entre27,5 fins a 45 mm, amb un aspecte visual bo(1-3 i 4-5). Segons el tipus de suro, s'ha clas-sificat com a extra perquè el calibre és idealper fer-ne taps i en l'aspecte visual té pocaafectació d'anomalies. En el suro de fàbrica,

Estudi de determinació de la

del massís de les GavarresEl 47% del suro del massís de les Gavarres presenta una qualitat cataloga-da com a rebuig; el percentatge de suro extra és el segon en representativi-tat, amb un 40 %, mentre que el suro prim representa l'11% i el suro bo unescadusser 2%. Així ho recull l'estudi que el Consorci de les Gavarres haencarregat a Serveis Forestals i que s'ha portat a terme just després de lacampanya de lleva de 2008 sobre un total de 205 mostres de diferents fin-ques de les Gavarres.

Taula 1: Qualitat del suro, en funció del tipus de suro i la finalitat a la indús-tria obtinguda per la relació dels diferents calibres i de l'aspecte visual.

qualitat del suro

E

l conjunt de la indústria surera espan-yola, representada per les diferentsassociacions estatals -ISOCOR, ASECOR

i AECORK, corresponents a Andalusia, Extrema-dura i Catalunya, respectivament- reclama, enuna nota de premsa consensuada des de lesdiferents patronals sureres, igualtat de condi-cions que les empreses portugueses per compe-tir al mercat davant la situació que passa elsector a l'Estat espanyol. Des del sector surerespanyol es detalla que el Govern portuguès vapresentar, el 27 de març passat, a Santa Mariade Lamas, una sèrie de mesures a través d'unPla de rescat per evitar la desaparició de granpart de la indústria del suro portuguesa, que al'igual que l'espanyola està passant per unmoment difícil a causa de la crisi.

Entre d'altres mesures, aquest Pla de rescatcompta amb 180 milions d'euros repartits enmesures com: línies de crèdit, capital risc, asse-

gurances a l'exportació i campanyes de màr-queting i promoció en mercats. Per aquestmotiu, des de la indústria surera espanyola esdemana "proporcionalitat en les ajudes a lesempreses espanyoles, fet que es traduiria en 70meur, dels quals s'haurien de destinar vuit ainiciatives de comunicació i promoció, unaprioritat cabdal en aquests moments".

En la nota conjunta que han emès les dife-rents patronals sureres s'hi apunta, també, quees porten a terme les gestions oportunes ambels Ministeris d'Indústria i Medi Ambient aMadrid per concertar una cita els propers dieson posar sobre la taula les demandes del sectorsurer espanyol i exigir un pla de rescat integralimmediat. Cada una de les associacions ja hademanat ajudes d'emergència, a través demesures compensatòries als governs de lesdiferents comunitats autònomes afectades(Andalusia, Extremadura i Catalunya)


la Qualitat 1 s'ha classificat com a surotaponable perquè hi ha molt poca pèrdua desuro a l'hora de fer el tap.

- Qualitat 2: és un suro d'un calibre d'entre45 fins a 60 mm, amb un aspecte visual bo(1-3 i 4-5). Segons el tipus de suro, s'ha clas-sificat com a bo ja que és un suro vàlid perfer-ne taps i en l'aspecte visual té poca afec-tació d'anomalies. En el suro de fàbrica,aquesta qualitat s'ha classificat com a surotaponable encara que aquí ja hi ha una micamés de pèrdues de suro a l'hora de fer el tap

- Qualitat 3: és un suro de calibre d'entre25 fins a 27,5 mm, amb un aspecte visual bo(1-3 i 4-5). Segons el tipus de suro, s'ha clas-sificat com a prim ja que el calibre és petitper fer-ne taps, encara que en l'aspectevisual té poca afectació d'anomalies. Per a

les necessitats de la indústriasurera s'utilitza per fer rodells.

Qualitat 4: és un suro quepot tenir un calibre més petitde 25 mm, un calibre de mésde 60 mm o que, en el càlculde l'aspecte visual, hagi donatmolt dolent perquè té uns altsvalors d'afectació d'anoma-lies. Tant pel tipus de suro

com pel suro de fàbrica, és rebuig. És a dir, ésun suro que va directament a trituració. Propde la meitat del suro de les Gavarres presen-ta una qualitat catalogada com a rebuig, entotal un 47% del total de les mostres.

El percentatge de suro extra és el segon enrepresentativitat amb un 40 % de les mos-tres estudiades. El suro prim, presenta unpercentatge de l'11% i el suro bo representaun escadusser 2%.

Respecte l'any anterior, el suro prim és elque ha augmentat en major mesura (passadel 3% a l'11%) mentre que les altres quali-tats no han variat significativament.

Agraïments:Al Consorci de les Gavarres.Als propietaris de les finques estudiades.

Gràfic 1: Percentatges de les diferents tipologies de la qualitat enfunció del tipus de suro de les Gavarres: extra, bo, prim i rebuig.

El sector surer espanyol reclama 70 milions per sortir de la crisi

E

Text:

Diego Almenar.

Enginyer de Monts.Serveis Forestals.

Antecedents

L'any 2000 el Centre de la Propietat Forestal(CPF) va encarregar a l'Institut de Recerca iTecnologia Alimentària (IRTA) el desenvolu-pament de l'estudi 'Accions per a la milloradel maneig en les explotacions suberícoles:estudi dels efectes de diversos tractamentssilviculturals sobre la vitalitat, el creixementi la producció de suro de l'alzina surera'.L'objectiu de l'experiència, que va finalitzarel 2006, era esbrinar l'efecte de les estassa-des i les tallades de selecció sobre la produc-ció de les sureres de les Gavarres. En aquestestudi es van emprar tecnologies punteresper mesurar setmana rere setmana el creixe-ment en diàmetre i el gruix del suro en par-cel·les que havien rebut diferents tracta-ments silvícoles: control (sense feinessilvícoles), estassada, estassada i talladaselectiva alhora i tallada selectiva sola.

Objectius

L'estudi de l'IRTA ja esmentat es referienexclusivament a paràmetres silvícoles com-plexos a l'abast de tècnics forestals. L'articledeixa molt clars els beneficis silvícoles enforma d'increment de la producció de suroper la realització de feines silvícoles, però

perquè sigui útil al sil-vicultor falta saber siaquests beneficiscompensen els costosderivats de les feinessilvícoles. Amb el pre-sent escrit es volestendre l'estudi alvessant econòmic perpoder ajudar el silvi-cultor a decidir quins

tractaments silvícoles li convé aplicar en lesseves suredes. Aquest article no pretén fer unbalanç econòmic total de la sureda, ni esbri-nar si es guanyen molts o pocs diners al finaldel torn, només vol investigar si convé eco-nòmicament fer determinades actuacionssilvícoles. La pregunta a la qual aquest arti-cle pretén respondre podria ser: L'augmentde producció de suro derivat de la realitzacióde treballs silvícoles compensa econòmica-ment les despeses d'aquests treballs?

Metodologia

Per a l'elaboració del present article ens hembasat en el treball esmentat més amunt des-envolupat per investigadors de l'IRTA perencàrrec del Centre de la Propietat Forestal(CPF). Aquest estudi va durar set anys i es vadur a terme al massís de les Gavarres. A par-tir dels resultats de creixement del suro enfunció de diferents tractaments silvícoless'ha calculat la producció de suro al final deltorn (14 anys) de cada classe diametral d'unasureda amb densitat normal de peus produc-tors. Per definir la densitat de les classes dia-metrals s'ha escollit la corba ideal donadapel DARP (1986). Per al càlcul de les produc-cions s'ha exclòs les classes diametrals 10 i15, ja que no arriben al diàmetre mínim.També s'ha exclòs la classe 20, ja que pràcti-cament no arriba al diàmetre mínim (per lleila surera ha de fer 65 cm de perímetremínim, és a dir, 21,7 cm de diàmetre, molt aprop dels 22,5 cm que marca el límit de laclasse diametral 20). El present article esrefereix exclusivament a la rendibilitat dona-da pel suro de reproducció, pel que s'haexclòs, també, la classe diamètrica 25, queprodueix pelegrí que assoleix un preu moltper sota del suro de qualitat i per sota fins i

Els beneficis econòmics L'article que presentem pretén respondre al fet de si l'augment de producció de suroderivat de la realització de treballs silvícoles compensa econòmicament les despesesd'aquestes tasques.

de diferents feines silvícoles a les suredes

activitat


22

Diàmetre Nombre peus/ha10 -15 26320 17925 10830 7635 5640 4145 3250 28TOTAL:...............................................783Peus productors: 442


Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura l

NOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestalwww.diariforestal.com

Grup Nació Digital

tot dels costos de lleva. Això vol dir que unpelegrí pelat avui amb 25 cm de diàmetre enla següent pela, d'aquí a 14 anys, haurà pas-sat a la següent classe diamètrica (30 cm).

Una de les majors limitacions que ens hemtrobat a l’utilitzar l’estudi del CPF és que lesmesures d'increment de producció de suro esvan fer només sobre pelegrí, pel que no esdisposava de les dades sobre suro de repro-ducció. Per esmenar-ho s'ha assumit que laproporció d'increment de producció del surorespecte del control es manté igual tant enpelegrí com en suro de reproducció i s'haconsiderat que al final del torn el gruix mínimdel suro en zones no tractades és de 25 mm.Segons dades de l'Institut Català del Suro, ladensitat de les pannes està entre 0,15 i 0,25,pel que s'ha adoptat el valor central, 0,2.Quant a l'alçada de pela, l'àmplia experiènciadel Consorci indica que l'alçada mitjana depela se situa al voltant dels 1,7 metres.

Pel que fa a la part econòmica, s'ha actua-litzat a l'any 0 (l'any actual) els costos de lesfeines mitjançant la fórmula donada perMartínez Ruiz (2005):C = ? Ci / (1+t)i, on:C = total de despesesCi= despesa concreta en un any donat it = tassa d'interès. El mateix autor la situaentre el 2 i el 4 % per a produccions fores-tals, amb què aquí hem agafat el valor cen-tral: 3 %.

Per al càlcul dels ingressos s'ha consideratque el preu del suro en aquest moment és de900 euros/t.

Resultats

Per al present treball s'han estudiat lessegüents alternatives de gestió silvícola de lasureda:

a) Sense intervencions silvícoles (control):no es fa tallada selectiva ni tan sols estassa-da, tret de la necessària per arribar als peusproductors i perquè els peladors puguin fer lalleva amb comoditat i seguretat. Aquestaopció es diu "control" i es la que serveix dereferència per comparar-la amb la restad'opcions silvícoles. És la producció que tin-dria la sureda si no es fes cap intervenció.

b Una estassada: es fa una estassada prè-via a la pela (any 0)

c) Una estassada i tallada selectiva: es fauna estassada prèvia a la pela (any 0) acom-panyada d'una tallada selectiva en què estreuen peus que competeixen amb els peusde futur. Per tant, no es tracta d'una talladaselectiva com les que es fa habitualment enles suredes, en què es treuen peus morts,malalts o dominats que no fan competènciaa la resta.

d) Dues estassades: una prèvia a la pela(any 0) i una altra a mig torn (7 anys)

e) Estassada, estassada més tallada selecti-va: es fa una estassada prèvia a la pela (any0) i a mig torn (any 7) es fa una estassadaacompanyada de tallada selectiva.

f) Tres estassades: estassada prèvia a lapela (any 0), estassada als 4 anys i novaestassada als 8 anys.

g) Estassada, estassada més tallada selec-


tiva, i estassada: es fa una estassada prèvia ala pela (any 0), després es fa una estassadaacompanyada de tallada selectiva (any 4) iquatre anys després una altra estassada (any8).

El treball dels investigadors de l'IRTA vadonar els següents resultats quant a produc-ció de suro (Veure taula 2).

En el seu treball, els autors conclouen queels efectes sobre la producció del suro delstreballs es mantenen clarament durant els 3primers anys, i a partir del sisè s'atenuaventant que és difícil distingir les parcel·les trac-tades de la no tractada (control). Per al càl-

cul de lesp r o d u c -cions desuro s'haconsideratque a par-tir delsetè anyel creixe-ment del

suro és el mateix que en el control. (Veuretaula 3).

Les dades de producció són coherentsamb altres dades de producció donadesper a les suredes catalanes per Alemany(1994). Aquest autor estima que la pro-ductivitat de les suredes catalanes estàentre 100 i 300 kg/ha i any, mentre quela productivitat marcada per la taula dedalt se situaria entre 160 i 390 kg/ha i

any. Tal com erad'esperar, s'ob-serva que la pro-ducció es majorconforme mésin t e r venc i onssilvícoles esfacin. En elssegüents parà-grafs s'intentaràesbrinar si l'in-crement de pro-ducció compen-sa l'increment deles despesesderivades. Percomençar es cal-cularan les des-

peses de feines forestals actualitzades a l'any0. (Veure taula 4).

S'ha calculat l'actualització seguint lametodologia donada per E Martínez Ruiz(2005) en el seu llibre Manual de valoraciónde montes y aprovechamientos forestales.S'ha considerat:

- Estassada mecanitzada: aquella que espot fer amb tanqueta. Només es pot aplicar aterrenys poc abruptes en què el pendent nosuperi el 30%.

- Estassada fàcil: aquella en què l'alçadade matoll no arriba als 2 metres i el diàmetreno arriba als 3 cm. S'aplica a les estassadesfetes 4 anys després de l'última.

- Estassada mitja: aquella en què el diàme-tre del matoll passa dels 3 cm i no arriba als6 cm. S'aplica a les fetes a mig torn de pela(7 anys)

- Estassada difícil: el matoll presenta undesenvolupament exuberant, amb alçades de3-4 metres, recobriment del 100 % i ambpresència d'arítjol. S'aplica quan l'estassadaes fa als 14 anys o en terrenys amb granpendent que dificulta els treballs. (Veure tau-la 5)

Actuació 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006Control 0,32 0,37 0,40 0,53 0,49 0,41 0,36Estassada 1,00 1,11 1,40 0,66 0,56 0,66 0,42Estassada i tallada selectiva 0,82 0,78 1,38 0,82 0,82 0,72 0,67Tallada selectiva 0,36 0,37 0,46 0,38 0,37 0,54 0,45

Taula 2. Creixement del suro (en mm) per anys al llarg de l'experiència de l'IRTA

Taula 3. Producció de suro (m3 i tn) per hectàrea d'una sureda amb densitat normal en funció dels diferents tractaments silvícoles:

Actuació Any 0 Any 4 Any 7 Any 8Estassada mecanitzada 700 622 569 553Estassada fàcil 800 710 - -Estassada mitja 1500 - 1230 1184Estassada difícil 2200 - - -Tallada selectiva 1000 888 813 -Taula 4. Costos de feines forestals actualitzats a l'any 0 (es consi-dera un tipus d'interès del 3 %)

* Nota: s'ha considerat un cost de 305euros/ha en el control, en concepte de des-pesa per estassar un cercle d'un metre al vol-tant de cada peu de suro, tal com marca lalegislació.

Conclusions

a) En el cas de feines d'estassada no meca-nitzables

1) D'acord amb les dades de l'experiència,l'alternativa més favorable econòmicamentés fer tres estassades. El cost de fer tresestassades és compensat sobradament perl'increment de producció obtingut. Es pot

interpretar que amb aquesta alternativa s'a-profita al màxim l'efecte beneficiós de l'es-tassada i a més les dues darreres són moltmenys costoses, ja que el sotabosc no s'hadesenvolupat gaire.

2) L'alternativa de no fer estassada semblainteressant, ja que si bé la producció és bai-xa, les despeses de personal són pràctica-ment inexistents

3) Com més estassades es facin, més bene-fici es treu, és a dir, la productivitat extraobtinguda amb cada estassada addicionalcompensa el cost de fer l'estassada.

4) La feina de tallada selectiva no semblainteressant des del punt de vista econòmic.

25 activitat


Taula 5. Balanç econòmic de diferents tractaments silvícoles en sureda (en cas que l'estassada no sigui mecanitzable)


Quan s'introdueix aquesta variable, el bene-fici econòmic cau dràsticament respecte deles estassades.

Es pot interpretar com que la talladaselectiva no aporta productivitat extra quecompensi el cost d'aquesta feina. Cal teniren compte, però, que la feina de talladaselectiva no es fa a cada torn de pela, sinócom a mínim cada dos torns.

A la vista de la Taula 5, es pot tenir latemptació de no fer feines silvícoles, ara bé,s'ha d'aclarir que les estassades es fan nonomés per augmentar la producció de surosinó també amb molts altres objectius, comara: millorar la sanitat de la massa, reduir elperill d'incendi, millorar els camins, afavorirel regenerat, etc.

Agraïments

En primer lloc agrair al Centre de la Pro-pietat Forestal que hagi fet públics elsresultats de l'experiència encarregada al'IRTA, dades sense les quals haguésestat impossible el present article i aixímateix encoratjar al CPF a que continuiamb la recerca aplicada a la silvicultura,que tanta falta fa. En segon lloc agrair lacol·laboració de L'Institut Català delSuro, que va facilitar dades referents ala densitat del suro de reproducció. Caldonar les gràcies també a Xavi Vila, tèc-nic de Serveis Forestals, qui va facilitardades pràctiques de costos de feinesforestals que coneixen els que estan diaa dia al peu del canó. Agraïm també alConsorci Forestal de Catalunya la possi-bilitat de consultar bibliografia del seufons.

Taula 6. Comparació entre les diferents alternatives silvícoles (en cas que l'estassada no sigui mecanitzable)*

Bibliografia

- ALEMANY, S. 1994.Guia pràctica de silvicul-tura. Edicions del Centrede la Propietat Forestal.- GARCIA BOSCH, R.M. &TUSELL ARMENGOL, J.M.Gestió de la sureda.Manual didàctic. Consor-ci Forestal de Catalunya.- LUQUE, J., PARLADÉ, X.,PERA, J. 2007. Accionsper a la millora delmaneig en les explota-cions suberícoles: estudidels efectes de diversostractaments silviculturalssobre la vitalitat, el crei-xement i la producció desuro de l'alzina surera.IRTA Cabrils.- MARTÍNEZ RUIZ, E.2005. Manual de valora-ción de montes y aprove-chamientos forestales.Valoración ambiental.Ediciones Mundi-Prensa,Madrid-Barcelona-México.- VILA, X., SAURÍ, J.M.,TUSELL, J.M. 2008. Laviabilitat econòmica dela gestió forestal. En:XXV Jornades TècniquesSilvícoles. CFC.

Abril de 2009catalunyaforestalespècies forestals27

L’alzina surera

Introducció

L'alzina surera és sense dubte una de lesprincipals espècies silvícoles de Catalunya.Des del punt de vista ecològic és una espècietípicament mediterrània que està perfecta-ment adaptada a les condicions ambientalsde la terra baixa mediterrània, especialmentper resistir el pas del foc, tan freqüent alnostre país. Aquesta adaptació li ha permèsformar extenses masses, fins al punt deconstituir la cinquena espècie forestal persuperfície a Catalunya, per darrere del piblanc, del pi rajolet, de l'alzina i de la pinas-sa, tot i que l'alzina surera apareix relativa-ment localitzada a Girona i a part de Barce-lona.

L'altre factor que converteix l'alzina sureraen element central de la silvicultura catalanaés el rendiment econòmic que pot donar,molt per sobre de la majoria de les espèciesmediterrànies. Fa segles que es treuen variatsproductes, des de la llenya i el carbó entemps pretèrits fins als diferents taps de suro

per a vins, que actualment s'han erigit en elproducte estrella. Possiblement, degut aaquest interès econòmic l'alzina surera haestat afavorida per l'home en detriment d'al-tres espècies, a les quals ha pres part de laseva superfície.

Distribució

L'alzina surera és una espècie de distribucióexclusivament mediterrània. Es restringeix aset àrees del Mediterrani occidental, de lesquals Portugal (676.000 ha) i Espanya(500.000 ha) són les que compten amb majornombre d'hectàrees, seguides de prop perAlgèria (480.000 ha) i el Marroc (400.000ha). A molta distància hi ha els altres trespaïsos: Itàlia (100.000 ha), França (100.000ha) i Tunísia (99.000 ha).

La Península ibèrica, per tant, constitueixel principal reducte mundial de l'espècie (44% de totes les suredes). No obstant, les mas-ses continues i extenses presenten unacuriosa distribució disjunta, amb un gran

Text:

Diego Almenar.

Enginyer de Monts.Serveis Forestals.

nucli que s'estén per tot Portugal, Extrema-dura i Andalusia occidental i un segon nuclimolt més petit localitzat a Girona i part deBarcelona. A més hi ha petites masses dis-perses pràcticament per tota la Península, aGalícia, Astúries, Cantabria, Euskadi, Sara-gossa, Castelló, València, Menorca, Múrcia...,cosa que sembla indicar una distribució mésàmplia i contínua en el passat.

Morfologia

L'alzina surera és una espècie arbòria de lafamília de les fagàcies molt propera a l'alzi-na, tot i que no presenta tanta variabilitat decaràcters morfològics com aquesta. És unarbre de fulles persistents i mida mitjana,que no sol passar de 20-25 metres d'alçada.El peus adults solen presentar una capçadaglobosa i àmplia, de forma ovada o irregu-lar, amb branques gruixudes, des d'erectesfins a quasi horitzontals, i amb branquillonscoberts de pelussa blanquinosa. Les fullestenen 3-7 cm de llargada, amb forma oval,coriàcies, amb el marge sencer, sinuós odentat, de color verd brillant a l'anvers iamb pèls grisos o blanquinosos al dors iamb nervis secundaris paral·lels i rectilinisque arriben fins al marge de la fulla. El fruités una gla molt semblant a la de l'alzina,però de gust menys dolç. L'arrel és potent iprofunda, amb abundants ramificacionslaterals.

El tret distintiu de l'alzina surera és l'es-corça, molt gruixuda, esponjosa i molt lleu-gera, amb clivelles profundes i sinuoses, ques'ha aprofitat secularment per a múltiplesusos, i que una vegada s'ha tret deixa a la

vista una escorça llisa de color vermell foscmolt cridaner.

Ecologia

L'alzina surera és una espècie relativamentexigent quant al clima. Demana temperatu-res suaus (no tolera bé les gelades), amb mit-jana del mes més fred per sobre dels 0 ºC itemperatura mitjana al voltant dels 15 ºC;vol un ambient humit (l'interval òptim deprecipitació anual se situa entre els 600-1.000 mm i la humitat relativa entre el 65-80%), amb pluges repartides al llarg de l'any,tot i que tolera un breu període de sequeraestival. Quant al tipus de sòl, és l'espècie quesovint es posa com a exemple d'intolerànciaa la calç, raó per la que falta a gran part dela Península. Pot viure a llocs d'escàs gruix desòl, com ara carenes o solells, pel que és unaespècie frugal en aquest sentit. No acostumaa formar bones masses a partir dels 600metres d'altitud.

Fins aquí s'han descrit les condicions òpti-mes on l'alzina surera pot formar massesforestals extenses, tot i que es pot trobar enaltres llocs si hi ha alguna característica par-ticular que li ho permet. Així, s'ha constatatla presència en sòls calcaris descarbonatatsper pluges abundants i contínues, o en llocsamb precipitació al voltant dels 450-500 mmanuals situats en serralades properes al marque reben aportació d'aigua extra de les boi-res. També, es poden trobar individus fins als1.000 metres d'alçada al sud de la Península.

Probablement les suredes primigènies for-maven boscos densos i ombrívols semblantsals alzinars, però la continuada intervenció

de l'home tot mantenint els boscosamb una espessor defectiva perfacilitar la producció de suro, hafacilitat la instal·lació d'un abun-dant sotabosc format per espèciestípicament mediterrànies com aral'arboç, el bruc, la brugarola, elmarfull, l'aladern, la ginesta, lesestepes, el tomanyí, etc. Les molsessolen estar ben representades en lasureda i en els llocs més humits s'hipoden trobar plantes epífites queviuen sobre el tronc de la surera,

espècies forestals 28Abril de 2009catalunyaforestal

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.A 12 km. de Vic.

Amb PTGMF en funcionament.Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

espècies forestals29Abril de 2009catalunyaforestal

així com diverses espècies de falgueres. Tam-bé sol ser abundant l'estrat lianoide, ambarítjol i heura com a principals espècies.

Cal esmentar la gran sensibilitat de lasurera a la competència. És especialmentintolerant amb el pi pinyer o el pi marítim,tant les sureres adultes que creixen tortes oamb capçada poc desenvolupada, com elregenerat, que a sota d'aquestes espècies solquedar dominat. En canvi, tolera molt millorla presència de l'alzina.

Gestió silvícola

L'objectiu al qual s'orienten actualment lamajoria de les suredes de Catalunya ésla producció de pannes per fer taps desuro de vins de qualitat. Per aconse-guir-ho, el gruix mínim del suro ha deser de 25 mil·límetres, cosa que s'acon-segueix en un lapse d'uns 14 anys. Enllocs molt favorables, on l'alzina sureratrobi bones condicions de creixement,la pela es pot avançar als 12-13 anys.En canvi, al sud-oest de la Península espela cada 8-9 anys.

Abans de la pela (preferiblementl'any anterior) s'ha d'estassar el boscper poder arribar als arbres i treure lespannes. L'estassada pot ser total (s'eli-mina tot el sotabosc), parcial (es deixaun cert percentatge de matoll, que potservir de refugi a la fauna, pot protegirel sòl de l'erosió o constituir un aprofi-tament secundari per jardineria) opuntual, fent només els corriols neces-saris per arribar als arbres i pelar elsuro amb comoditat.

Immediatament després de la pelas'ha d'aplicar productes fitosanitaris ala zona exposada a l'intempèrie per evi-tar l'entrada de fongs, que provoquengreus malalties. Amb el producte fito-sanitari es barreja un colorant per dis-tingir quins arbres han estat tractats.

Uns 3-4 anys després de la pela es fael ratllat del suro, consistent a practi-car dos talls oposats i longitudinals a lapanna per manera que s'obri per aquí iaixí es faciliti la posterior lleva delsuro. En el temps entre la pela i el rat-

llat, aprofitant que el matoll encara nos'haurà desenvolupat del tot i que ja es podràveure quins peus han quedat afectats permalalties, és un bon moment per tallar lessureres malaltes o simplement les que nodonin suro de qualitat, o que no es prevegique en donin.

Usos

El producte principal que s'obté de la sureraavui dia són les pannes de suro extretes de lapart baixa del tronc per fabricar taps de tottipus. Tanmateix, això no ha estat sempre

així i es poden distingir diferents períodessegons el tipus d'aprofitament:

- Fins als anys cinquanta del segle XX:abans de l'aparició de materials sintètics, elsuro era present a molts sectors industrialscom el farmacèutic, el químic o molts altres,a més de la fabricació de taps. Els granulatsper a aïllament tenien una importància sem-blant a la de la fabricació de taps.

- Entre els anys seixanta i noranta delsegle XX el mercat del granulat va experi-mentar una gran davallada

- Dels anys noranta ençà vivim una etapade revalorització del tap de suro degut al'augment de la demanda mundial de vi

Actualment es poden fabricar diversos tapsper a diferents tipus de vi:

- Taps naturals de qualitat per a vins dereserva i gran reserva.

- Taps naturals de qualitat intermèdia pera vins de criança i de reserva.

- Taps naturals curullats: taps amb porusque s'obturen amb pols de suro. Utilitzats pera vins joves.

- Taps amb el cos d'aglomerat per a vinsjoves.

- Taps amb el cos d'aglomerat i amb dosrodells, una a cada extrem del tap. Per a vinsjoves i de criança.

- Taps per a vins escumosos, amb cos d'a-glomerat i un, dos o tres rodells a l’extrem.

Avui dia el producte estrella de la surera ésel tap de suro per a vins de qualitat. Pel fetque els països productors de vi han augmen-tat, s'ha incrementat també la demanda detaps, però es donen dues circumstàncies que

fan de la Península ibèrica l'epicentre de laproducció de taps: en primer lloc, que l'alzi-na surera és de distribució restringida exclu-sivament a la Mediterrània occidental, tot ique s'han fet proves per aclimatar-la aaltres zones del món (com a Califòrnia) ofins i tot per produir suro amb altres espè-cies (antiga Unió Soviètica), que van acabaren fracàs; en segon lloc, no ha aparegut finsara un producte substitutiu del tap de suroque compleixi millor que aquest, tot i quetambé hi ha intents constants d'aconseguir-ho.

A part del tap de suro, de les pannes es potobtenir, també, altres productes amb deman-da molt més limitada:

- Granulats per a aïllament, de gran impor-tància en el passat.

- Articles de decoració, de regal, ruscs,estris de cuina...

Les suredes produeixen, també, un altretipus de productes de molta menor impor-tància econòmica com ara:

- Bruc: en els darrers anys s'ha estès larecollida de bruc d'escombres per a la sevautilització en jardineria.

- Planta per a jardineria: a les suredes hicreix molt bé l'arbo, que és molt valorat perutilitzar-lo en jardineria quan té un cert port.

- Llenya: actualment és d'ús molt puntual,per al consum propi, ja que per donar-li sor-tida en el mercat s'ha de treure el suro, feinacostosa que molt poca gent fa ja. En el pas-sat (primera meitat del segle XX) ha estatimportantíssim, fins i tot s'arrencaven lessureres d'arrel per aprofitar-les per obtenir-

ne llenya.- Bolets: a les suredes hi creixen

diferents espècies de bolets apre-ciats per menjar i que són recollitsper la gent, normalment sense con-trapartida per al propietari.

- Aprofitament cinegètic: a lessuredes es donen les condicionsadients perquè hi puguin viure espè-cies cinegètiques, ja que per unabanda hi ha sotabosc on poden tro-bar refugi i per l'altra les glans elsserveixen d'aliment.

espècies forestals 30Abril de 2009catalunyaforestal

II. Insectes i fongs que afecten els pins cre-mats

Introducció

Als boscos es troben diverses espècies d'in-sectes que afecten els troncs i el brancatgedels arbres morts, així com a les restes defusta que queden al bosc després d'aprofita-ments forestals o per altres causes; aquestsinsectes incideixen d'una manera importanten el procés de descomposició de la fusta, iafecten les seves propietats físiques, tot faci-litant-ne així la seva incorporació al sòl.

La fusta dels pins cremats resulta tambéafectada per aquests insectes; si la superfíciedels incendis és reduïda, els danys que podencausar a la fusta destinada a la indústria nosolen tenir importància, donat que aquestaes pot treure del bosc en un període relativa-ment curt, normalment inferior als 8 o 9mesos. El problema es presenta quan elsincendis afecten superfícies grans i resultapràcticament impossible l'aprofitament de lafusta abans que sigui afectada pels esmen-tats insectes; aquest fet es va produir aCatalunya l'any 1994, en què va cremar unasuperfície de boscos superior a les 60.000 ha,i amb una estimació de fusta cremada apro-fitable de més de 1,9 milions de metrescúbics. Les característiques i la importànciadels danys que podien produir insectes sobreaquesta fusta presentaven en aquellsmoments una sèrie d'incògnites:

- Període de temps hàbil per treure la fustadel bosc abans que els danys produïts pelsinsectes l'afectin greument.

- Mesures a adoptar per tal de minimitzarels danys.

- Espècies d'insectes que afecten els pinscremats, la seva biologia i part de l'arbre mésafectada.

Per a resoldre-les i per tal que el sectord'asserradors pogués assumir la major quan-

titat possible de fusta cremada en estocatge,el DARP va mantenir una sèrie de reunionsamb la Federació d'Associacions i Gremisd'Asserradors Rematants i Tractament de laFusta de Catalunya per així poder planificarl'estratègia i les actuacions adients, i per talde facilitar aquesta tasca es va acordar uncontracte tipus amb les indústries del sector.Per part del Servei de Protecció dels Vegetals,es va engegar una sèrie de seguiments iexperiències encaminats a recopilar informa-ció i donar solucions als problemes anterior-ment ressenyats. Els resultats obtinguts s'in-diquen seguidament:

1. Període de temps hàbil per treure la fustadel bosc abans que els danys produïts perinsectes l'afectin greument

Aquesta problemàtica no s'havia presentatanteriorment d'una forma tan generalitzada,i es desconeixia la importància dels danysproduïts pels insectes i com evolucionavenamb el temps; tampoc no es coneixien elsdanys que podien produir a la fusta si aques-ta s'emmagatzema per períodes llargs detemps i es retarda la seva transformació. Alspocs mesos de produir-se els incendis de1994 ja es van apreciar, sota l'escorça delspins cremats, les primeres larves d'insectescoleòpters de les famílies Buprestidae iCerambicidae, que afectaren principalmentles parts baixes dels arbres.

Es va constatar que les larves de buprèstidsdesenvolupaven el seu cicle entre l'escorça ila fusta, mentre que les de cerambícids, enaugmentar de mida, iniciaven les penetra-cions cap a l'interior de la fusta.

A partir de la tardor de 1995 era freqüentveure com alguns dels pins que quedavensense talar al bosc, es trencaven per la partbaixa del tronc, la majoria d'ells a ras del sòli altres fins a 1-2 m d'alçada; la zona detrencament coincidia amb la part afectada

sanitat vegetal31Abril de 2009catalunyaforestal

als boscos afectats pels incendis (II)Incidència de les plagues

Text:

Mariano Rojo Sanz /Jesús Altabella Fanlo /Josep Garreta Guedes /Valentí Briones Cañizares

© Generalitat de Catalun-ya. Departament de MediAmbient i Habitatge

Fotos:

Mariano Rojo.

pels insectes cerambícids que es detallen enl'apartat núm. 3 d'aquest article. Posterior-ment, aquesta zona del tronc era afectadaper fongs basidiomicets de la familia Polypo-raceae, els quals actuaven amb una gran

rapidesa sobre l'estructura de la fusta, debi-litant-la, fent-li perdre consistència i facili-tant-ne el trencament.

Podíem concloure que, a partir dels 9-10mesos de produït l'incendi i a causa dels

atacs d'insectes i fongs, cal menys-prear la part baixa del tronc d'algunspins, i, a mesura que passa el temps,s'incrementa la quantitat de fustano aprofitable.

2. Mesures a adoptar per reduir elsdanys provocats pels insectes alstroncs talats.

Durant el mateix any dels incendis(1994), es van extreure dels boscoscremats entre 400 i 500.000 m3 de

sanitat vegetal 32Abril de 2009catalunyaforestal

Adult d'Arhopalus tristis. Larva d'Arhopalus tristis. Adult de Phaenops. Larves de Phaenops.

Insectes que afecten elspins cremats.

Tractament sobre piles detroncs.

Tipus d'insectari-evolucionari.

Danys a les fulles de pinsvius produïts per adults debuprèstids.

Atac de Chrysobothis solieri. Adult de Chrysobothis solieri. Trencament d'arbres cremats,afectats per insectes i fongs.

fusta. La demanda de fusta, tant al mercat interiorcom exterior, va ser molt elevada, mantenint-se lesindústries de Catalunya com les de la resta de l'Estata ple rendiment, cosa que va afavorir la sortida en uncurt període de temps d'una part molt important dela fusta cremada aprofitable. L'any següent (1995)s'estima que dels boscos cremats es van extreure mésde 900.000 m3, i restant l'any 1996 encara fusta enpeu al bosc així com una important quantitat detroncs apilats a les asserradores.

Per tal de conèixer les possibilitats de protegir lespiles de troncs amb tractaments insecticides, el Ser-vei de Protecció dels Vegetals va realitzar experièn-cies amb 10 diferents productes insecticides per talde contrastar les seves eficàcies. Es tractaren trossosde fusta sense pelar d'uns 2 m de llargada, a fi deveure si les larves morien a l'interior, com passa ambaltres insectes perforadors, tot i que teníem dubtesdonat que l'escorça, al cremar, produeix una barrerade difícil penetració per l'insecticida; això es va con-firmar tot observant que a les diferents dosis, fins itot molt per sobre de les habituals, els tractamentsno produïen efecte sobre les larves. Posteriorment, esva realitzar el tractament en troncs sense escorça,observant-se en aquest cas l'efecte positiu del trac-tament; els productes amb més eficàcia, tant en elcontrol d'adults com de larves, van ser alfaciperme-trina, cipermetrina i deltametrina.

La primera recomanació que es va fer al sector vaser la de pelar la fusta que es treia del bosc, amb laqual cosa s'eliminava una gran part de les larves delsinsectes que es trobaven sota l'escorça dels troncs, ia més es facilitava l'acció dels insecticides, perme-tent així l'estocatge de gran quantitat de fusta perperíodes llargs de temps. No obstant això, a causaque les asserradores no podien pelar tota la fusta queels arribava, el Servei de Protecció de Vegetals, laDirecció General del Medi Natural i les Agrupacionsde Defensa Forestal (ADF), van realitzar a les dife-rents asserradores i en coordinació amb la Federaciód'Associacions i gremis de Asserradors Rematants iTractament de la Fusta de Catalunya, una campanyade tractaments insecticides periòdics sobre els troncsemmagatzemats, majoritàriament amb escorça.Aquests tractaments insecticides tenien com a finali-tat controlar les larves d'insectes que es trobaven aldescobert, així com eliminar els adults que anavenemergint per tal d'evitar noves reinfestacions i per-metre l'emmagatzement de la major quantitat defusta si no es donava l'abast en l'extracció de l'escor-ça. A les asserradores es van tractar un total de320.000 m3, amb una mitjana aproximada de quatretractaments distribuïts en el temps, d'acord amb el

sanitat vegetal33Abril de 2009catalunyaforestal

34sanitat vegetal


volum de fusta que anava entrant a cadauna d'elles.

3. Espècies d'insectes que afecten la fustacremada, la seva biologia i part de l'arbremés afectada. A fi de conèixer les espèciesd'insectes i la seva biologia, el Servei de Pro-tecció dels Vegetals va instal·lar insectaris-evolucionaris a les zones afectades pelsincendis més importants, tenint en compteles diferents dates en què es produiren (deprimers de juliol a mitjà setembre). Per tal deno alterar l'evolució natural dels insectes, elsinsectaris es van col·locar dins dels mateixosboscos cremats i a l'ombra.

A l'interior d'aquests insectaris es vancol·locar trossos de troncs d'entre 1 i 2 m dellargada afectats per larves d'insectes, com-provant d'aquesta manera l'emergència deles diferents espècies, així com el temps quetardaven en evolucionar fins arribar a adults.

Les larves d'insectes que es varen trobar ala fusta als pocs dies d'haver-se produït elsincendis pertenyien majoritàriament, d'unabanda, als coleòpters buprèstids Phaenopssumptuosa i Phaenops cyanea i, d'altra, elcerambícid Arhopalus tristis; les parts baixesdels arbres, fins a uns 2 m eren les més afec-tades; en el cas dels cerambícids, s'observa-ven també atacs intensos en el sistema radi-cular. De forma menys abundant es va trobartambé sobre Pinus halepensis cerambícidAcanthocinus griseus.

A més, es va observar que quan emergien

els adults dels buprèstids esmentats, princi-palment els mesos de maig a agost, es tras-lladaven a les capçades dels pins verds tantde les pinedes semicremades com de lesvoreres de l'incendi, on s'alimentaven de lesfulles, donant un aspecte marronós a lescapçades. També es va detectar la presènciad'adults del buprèstid Chrysbothris solieri,que s'alimentava rosegant els branquillonsdels pins verds i provocava la sortida de reï-na. Aquests danys a la capçada dels pins, toti ser molt visibles, no feien perillar la sevavida.

Per lluitar contra els adults d'aquestsbuprèstids, i amb els coneixements de quèdisposem en l'actualitat, es podrien realitzarsi calgués tractaments insecticides de formalocalitzada mitjançant equips de polvoritza-ció per terra o per mitjans aeris, sobre elspins verds dels voltants dels incendis o pine-des semicremades del seu interior. Els adultsde cerambícids emergeixen a l'igual que lesbuprèstids a l'estiu, tot i que una part delsnaixements es prolonga fins a la tardor; rea-litzen un cicle complet entre dotze i dissetmesos i les seves larves produeixen danysmés importants que les de buprèstids perquèperforen la fusta al seu interior i és per onsolen iniciar-se les afeccions dels fongs quel'afecten amb certa rapidesa; els fongs tro-bats han estat Schizopora paradoxa (= Poly-porus versiporus) i Dicomitus squalens, amb-dós de la família polyporacees.

Conclusions

Coneguts els insectes ifongs que afecten lafusta de pi cremada,així com les seves bio-logies i els danys queprodueixen, es pot con-cloure que el període detemps per extreure lafusta del bosc en bonescondicions per al seuaprofitament és fins als8-12 mesos de produïtl'incendi, segons laintensitat d'aquest. Amesura que passa eltemps, la quantitat defusta no aprofitableaugmenta, principal-ment a causa de l'atacdels insectes i delsfongs. A partir dels 12mesos es recomanatreure l'escorça delspins cremats al mésaviat possible tenint encompte a més que lesparts dels troncs afec-tades per cerambícidsno són aprofitables pera determinats usos.

Per a la protecció deles piles de troncs ambescorça són recomana-bles tractaments insec-ticides dirigits bàsica-ment a controlar elsinsectes adults, evitantaixí reinfestacions.

Els mitjansde control1. Punt-esquer per a l'atracció i el controld'insectes perforadors.

2. Thanasimus formicarius, depredadord'adults i larves d'escolítids.

3. Trencament aeri contra la processionà-ria del pi.

1 2

3

n els últims mesos, el temps hamostrat la seva cara més agressiva ipoc amable. Tots recordem a finals

del mes de desembre passat que vam tenirun temporal de llevant amb onades de mésde 6 metres que va causar moltes destros-ses a gran part de la Costa Brava. Sensdubte, però, la ponentada històrica del 24de gener va ser lamentablement la que vatenir més ressò mediàtic per les seves con-seqüències arreu de Catalunya i, especial-ment, al Baix Llobregat. No obstant,

aquest hivern també serà recordat permolta gent per ser un hivern com els d'a-bans, si més no pel que fa a les acumula-cions de neu i la seva persistència a lesserralades catalanes de cotes mitjanes ialtes, que ha estat molt considerable. Perexemple, al Port de la Bonaigua (2.266 m)s'hi acumulaven el 15 de febrer 290 cm deneu. Tal com podem observar al mapaadjunt d'Europa, de desembre a febrers'observa un refredament a l'oest i unescalfament a l'est.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC)va presentar recentment un informe (Butlletí

anual d'indicadors climàtics) que pretén ferun seguiment anual de les tendències climà-tiques al nostre país.

Aquest informe diu que des de 1950 fins al'actualitat la temperatura mitjana del con-junt de Catalunya s'ha incrementat a un rit-me d'aproximadament 0,17 - 0,23 ºC/dèca-da; que la mitjana de la temperatura màximaha augmentat a un ritme molt més acceleratque no pas ho ha fet la temperatura mínima,en una relació d'aproximadament el doble:0,25 ºC/dècada i 0,15 ºC/dècada, respectiva-

ment. Estacionalment,l'estiu ha estat el momentde l'any en què s'ha pro-duït un augment tèrmicmés accelerat (superior a0,30 ºC/dècada).

Tot i aquest hivern fredrecordem les previsionsdel canvi climàtic, queauguren un escalfamentd'entre 2 ºC i 5 ºC durantaquest segle, a més decanvis en el règim depluges, que disminuiranal sud d'Europa. Un climamés calent i més eixutafectarà l'estructura i elfuncionament dels eco-sistemes mediterranis, onl'activitat biològica estàlimitada per l'aiguadurant llargs períodes del'any.

Els organismes ajusten la seva fisiologia imorfologia en resposta a les condicionsambientals en què es desenvolupen. Aquestscanvis afecten el creixement de les plantes i,per tant, la biomassa.

Tot plegat, ens trobem a les portes de l'è-poca de màxim risc d'incendis i les previsionsper aquest estiu, i els que vindran, no sóngaire optimistes per a la conservació delsnostres boscos si no ens esforcem a educar lasocietat sobre la greu problemàtica d'aquestsi els impliquem directament prenent cons-ciència que la solució passa per una bonagestió dels nostres ecosistemes forestals.

Abril de 2009catalunyaforestalmeteorologia35

com els d’abans

Text:Manel Martínez

E

Dites

Si al maig el fred ésviu, espera un bonestiu

Quan la Candelera plo-ra, el fred ja és foraQuan la Candelera riu,ja ve l'estiu

Si el dia tres d'abril elcucut no fa piu-piu, oés mort o és viu, oassenyala mal estiu

La setmana del Ramrenta tos draps, queper Setmana Santa,pluja a manta

La pluja del matí, a latarda torna a repetir

L'abril eixut, si per santMarc plou, no hi ha resperdut

L'abril diu al maig: jono he plogut, tu plou

Aquest hiverntambé seràrecordat per moltagent per sercom els d'abans,si més no per les acumulacionsde neu i la sevapersistènciaa les serraladesde cotes mitjanesi altes, que ha estatmolt considerable.

Un hivern

XXVI Jornades Tècniques SilvícolesEmili GaroleraDel 17 d'abril al 12 de juny de 2009Diferents punts del territori català

AsturForesta.VII Fira Forestal InternacionalDel 18 al 20 de juny de 2009Mont d'Armayán (Tineo, Astúries)

V Congrés Forestal EspanyolDel 21 al 25 de setembre de 2009

Municipal de Congressos d'Àvila

Expobioenergía.09Del 21 al 23 d’octubre de 2009Valladolid

publicacions i agenda 36Abril de 2009catalunyaforestal

“El clúster català del suro”

Col·lecció "Les diag-nosis de l'Observato-ri de ProspectivaIndustrial".Edita: Generalitat deCatalunya, Departa-ment d'Innovació,Universitats iEmpresa.Autors: Tomàs Megíai Damià MartínAny 2009

Publicació dedicada al suro que enceta lacol·lecció "Diagnosis de l'Observatori deProspectiva Industrial", la qual té per objec-tiu fer arribar la informació d'aquestes diag-nosis al major nombre possible de persones,empreses i entitats interessades a millorar lacompetitivitat del teixit industrial de Cata-lunya.El sector del suro inaugura la col·lecció atèsque es tracta d'un clúster que ha esdevingutlíder mundial en la seva especialitat, peròque en l'actualitat viu una època de pres-sions competitives extraordinàries derivades,sobretot, de l'aparició de productes substitu-tius.

“Tecnología del corcho”

Edita: Vision LibrosAutor: AndrésRemacha Gete.Catedràtic d'Indús-tries dels ProductesForestals. EscolaUniversitària d'En-ginyeria TècnicaForestal de Madrid.Universitat Politèc-nica de Madrid.Any 2008

Publicació escrita en llengua castellana queconsta de 13 capítols. Concretament, el llibreconsta dels següents apartats: Introducción;El alcornocal; El alcornoque; El corcho; Eldescorche; La industria preparadora; Laindustria del tapón de corcho natural; Laindustria trituradora; La industria del tapónde corcho aglomerado; El encorchado y tapo-nes especiales; Aglomerados; La estructurasectorial del corcho; Gestión de la calidad enla industria Corchera; Terminología corchera;Bibliografía. Per a més informació sobreaquesta obra, podeu contactar directamentamb l'autor als telèfons 91 336 75 36 i 616048 503 o al fax 91 544 60 25.

agenda

uina és la seva tasca quanta la biomassa?Des del Departament de

Medi Ambient i Habitatge em vanencarregar que efectués una anàliside la qüestió i que coordinés les con-sultes que s'hi reben en relació a lainstal·lació de noves centrals i altresinstal·lacions. De fet, existeix ja ungrup de treball format per tècnics delDepartament de Medi Ambient iHabitatge, tant de la Direcció Generaldel Medi Natural, de la DireccióGeneral de Polítiques Ambientals idel Centre de la Propietat Forestal,investigadors dels centres de recercai el propi ICAEN, que està fent unamolt bona tasca. És la meva intenciótreballar per potenciar aquest grup.

Quina és la visió del Departament ola seva pròpia respecte al compli-ment dels objectius del PER deCatalunya pel que fa al desenvolu-pament de l'ús de la biomassa coma font d'energia?Serà molt difícil complir les expecta-tives del PER, ja que el Pla preveu unincrement de la biomassa llenyosa enun 196% passant dels 93,7 ktep del'any 2003 a 278,2 ktep a l'any 2015.Això representaria un increment de50 ktep per a usos tèrmics i 63,7 MWde potència en centrals elèctriques.Veient com han anat les coses fins almoment actual, aquestes fites seranmolt difícils d'assumir, tenint en

compte que no es veu cap fet relle-vant que faci canviar les coses.

Quines són les principals limitacionsal desenvolupament d'un mercatque pot esdevenir un importantrevulsiu per a la dinamització de lagestió forestal a casa nostra?En qualsevol àrea de negoci unaqüestió essencial és la rendibilitat. Ahores d'ara, amb les primes fixades alDecret 661 /2007 les centrals d'ener-gia elèctrica no tenen marge perpoder pagar els preus necessaris perassegurar el subministrament de lamatèria primera i aquí entrem en uncercle viciós difícil de corregir si noés que, precisament, es varien les pri-mes.

Encara que més discret en xifres, jotinc molta confiança en el mercattèrmic. És un mercat més lliure on elspreus porten un component impor-tant que té a veure amb la qualitatdel producte i del servei. En aquestcas, però, el repte es millorar precisa-ment en això, en la qualitat del pro-ducte i, també, en la seva distribució.És un mercat de grans possibilitats enles comarques més fredes i, sobretot,per als equipaments. Com que és unaenergia renovable no cal complemen-tar-la obligatòriament amb plaquessolars o altres fonts d'energia reno-vable i la tecnologia de les caldereses troba en uns nivells més queacceptables. Tant en un cas com en

Q

"La funció del DMAH és doble: és l'administració responsablede vetllar per la qualitat ambiental dels projectes -per tant,de tramitar les llicències ambientals- i també és el gestorde la matèria primera que han de consumir aquestesinstal·lacions"

FarreroAntoni

Antoni Farrero i Compteés doctor enginyer deForests per la UniversitatPolitècnica de Madrid.Actualment, i desde mitjan 2008, és directorgerent del Centre de laPropietat Forestal.

Ha treballat a laMancomunitat deMunicipis de l'ÀreaMetropolitana de Barcelo-na, al Departamentde Planificació Físicade l'ETSIM, a la Diputacióde Barcelona i al Consorcidel Parc de Collserola.També ha estat a l'empresaprivada, concretament enel sector de la construcciói manteniment d'espaisverds.

Director gerent del Centre de la Propietat Forestal

e n t r e v i s t a

un altre el futur va lligat al compromís delsector de poder oferir una matèria primerade qualitat

Que s'està fent en aquests moments desdel Departament de Medi Ambient i Habi-tatge?Des del Departament de Medi Ambient iHabitatge la funció és doble: per un costatés l'Administració responsable de vetllar perla qualitat ambiental dels projectes i pertant de tramitar les llicències ambientals i,per un altre, és el gestor de la matèria pri-

mera que han de consumir aquestesinstal·lacions i, conseqüentment, és respon-sable de donar llicències, aprovar els instru-ments d'ordenació forestal i, en definitiva,regular els aprofitaments forestals. Per unaaltra banda, en la mesura del possible, s'estàpromocionant el producte i així, des de laDirecció General del Medi Natural hi halínies de subvenció, de forma coordinadaamb l'ICAEN, per a la instal·lació de calde-res. Per que fa a les llicències és un objectiudel Departament de Medi Ambient i Habi-tatge millorar el màxim possible la informa-

ció i facilitar la tramitació mitjan-çant el màxim de coordinació entreels diferents organismes que interve-nen.

Quines considera que són les líniesde treball a reforçar o a obrir en elfutur per l'assoliment dels objec-tius del Pla de l'energia?Les principals línies de treball entencque haurien de ser:- Definir clarament i quantificar elsproductes i les condicions que hande reunir perquè puguin ésser utilit-zats eficientment per a la producciód'energia elèctrica i tèrmica.- Revisió de les primes del Decret661/2007, tant pel que fa a preuscom per la classificació de produc-tes. Així, a tall d'exemple, no es justque la silvicultura -que tal vegada ésel més sostenible dels conreus- no esconsideri conreu energètic, mentreque conreus intensius amb unesquantitats associades d'aigua, pro-ductes fitosanitaris i energia moltsuperiors estiguin més primats.- Establir uns plans de traçabilitatamb indicadors amb l'objectiu demillorar la qualitat del producte, fer-nos una bona reputació dins delmercat tèrmic i coordinar amb lesdistintes administracions promotoresd'equipaments públics i privats el fetde potenciar aquests tipus d'ins-tal·lacions.

38entrevista


36590 catalunya forestal 96.qxd:36590 catalunya forestal 96 · 2017-06-27 · ment dels recursos...

Documents