Fund

ació

n CI

DO

B -

Calle

Elis

abet

s, 1

2 -

0800

1 Ba

rcel

ona,

Esp

aña

- Te

l. (

+34)

93

302

6495

- F

ax.

(+34

) 93

302

649

5 -

info

@ci

dob.

org

DCIDOB 96.Desenvolupament rural a la Mediterrània. Les pagesies mediterrànies davant la globalització.Pagesos del sud que treballen per als empresaris del nord.Ignasi Aldomà Buixadé

Ignasi Aldomà Buixadé Departament de Geografia i Sociologia, Universitat de Lleida

PAGESOS DEL SUD QUE TREBALLEN PER ALS EMPRESARIS DEL NORD

A través de la història s’han anat acumulant contactes i complicitats entre les riberes d’unmar que han servit de gran autovia de comunicació. L’activitat agrícola nascuda al PròximOrient prengué en el neolític els camins de la Mediterrània i s’estengué cap a Occident,primer els cereals i després l’olivera, la vinya, l’ametller, etc. Aquí i allà aquestes produc-cions han esdevingut un dels referents bàsics de la identitat mediterrània; identitat caraendins, amb uns cultius i uns paisatges en els quals es reconeixen les poblacions riberen-ques, i identitat cara enfora, a l’hora de comerciar en un món que es fa petit i en el qualvan caient les barreres als intercanvis agrícoles. Per quines produccions optar per tal demantenir les rendes i salvar la pròpia explotació agrària?, es pregunten els milions de page-sos dels països riberencs del vell mar.

Les complicitats dels conreus mediterranis davant la globalització delsmercats�Només fa uns anys, quan els productes agraris es despatxaven dins dels mercatsnacionals, els pagesos miraven de fer-se rics amb els nous productes que asseguraven unamillor dieta i que seguien en bona part les modes de consum sobrevingudes. Per als païsosdel nord de la conca foren la llet, la carn de porc i pollastre engreixats en granja i el blatde moro; per als del sud foren, en especial, la canya i la remolatxa sucreres. D’uns vint anys ençà, a mesura que les duanes estatals s’han anat fonent, els pagesos hananat veient que podien defensar-se poc amb uns productes que són els típics dels païsostemperats o tropicals i que altri pot produir en millors condicions i amb menors despeses.D’aquesta manera, les mirades tornen a convergir cap a les produccions de tota la vida: elsconreus mediterranis. En què, sinó, pot tenir uns avantatges comparatius l’agricultura d’a-quest territori, sinó en els cultius propis del clima mediterrani? La trilogia mediterrània, el pa (més que pa, pasta), el vi i l’oli, torna a estar de moda, jun-tament amb les ametlles, les avellanes o els pistatxos, aquests fruits secs tan característicsde la Mediterrània. I tornen a estar de moda gràcies a l’onada que situa aquests elementsen els prestatges de l’alimentació sana i equilibrada, de la bona cuina. Perquè en els tempsque corren ja no es venen matèries primeres, es venen productes acabats i imatge, es ven“dieta mediterrània”. Això quan no es ven slow food, l’alimentació pausada feta de pro-ductes autòctons sans i bones menges que surt en oposició al fast food i que s’emparentaamb una manera de viure més pausada i més hedonista1. Vins selectes, olis verges d’oliva de qualitat, formatges artesanals, fruites i verdures amb totel seu sabor... formen part d’una alternativa mediterrània a una manera d’alimentar-se i deviure ràpida i estressant que no porta enlloc. No constitueixen tampoc l’única possibilitati potser la darrera per tal que la pagesia familiar que encara habita a la Mediterrània sub-sisteixi? Potser mereix la pena plantejar-s’ho, perquè només una producció alimentàriadiferenciada i de qualitat pot generar el valor afegit que necessiten les explotacions agrà-ries familiars per subsistir, perquè només aquests productes poden ser capaços d’obrir-secamí enmig dels aliments lluents, però sense gust i carregats d’additius, edulcorants, con-servants i altres productes químics, que omplen els supermercats dels països occidentals.

Grans empreses agràries per atendre l’hortofructicultura exportadora�Sense aquestaproducció diferenciada i de qualitat, el camí que espera a la pagesia mediterrània és el que haseguit fins ara l’hortofructicultura més comercial, amb la taronja, o si es vol els cítrics, com arepresentant internacional estrella de la mediterraneïtat. L’estirada de la demanda mundialha fet que la producció de cítrics guanyés terreny per tota la Mediterrània i ha enriquit elsactors econòmics relacionats amb el sector. Però els guanys no han servit per consolidar elsproductors familiars, sinó els comerciants i les grans empreses, que gràcies als moderns siste-mes de regadiu i a una mà d’obra notablement barata, han transformat grans extensions deconreu i forneixen la major part del mercat.

LES PAGESIES MEDITERRÀNIESDAVANT LA GLOBALITZACIÓ

38

39

LES PAGESIES MEDITERRÀNIES DAVANT LA GLOBALITZACIÓ

Els pagesos citricultors mantenen habitualmet les seves petitesfinques a les planes de regadiu històriques, però a base de per-dre bona part de la seva ànima. En els països menys desenvo-lupats del nord d’Àfrica, enmig d’un nivell de vida baix, elspagesos resisteixen millor i poden adaptar-se i competir ambels marges reduïts de les grans finques dels notables locals od’algunes empreses comercials europees2. En les planes irriga-des dels països del nord de la conca, en canvi, les rendes de lesexplotacions agràries s’han erosionat amb relació a les rendesurbanes i els pagesos acaben convertint-se en una mena derendistes que van cedint la gestió de la finca a empreses de ser-veis i comercials. El camí que marquen els cítrics avança paral·lelament al del’horticultura mediterrània, amb la qual comparteixen veïnat-ge. En horticultura, i més quan els hivernacles permeten unaproducció darrere de l’altra durant tot l’any, els marges aug-menten notablement; però les inversions són també més for-tes, i això ha introduït una forta selecció entre els pagesos o hareservat per a inversors potents (sovint exteriors al sectoragrari) les operacions de transformació de noves extensions enregadiu i hivernacles. En conjunt, la millora de les comunicacions i l’obertura delsmercats han fet que les planes de la Mediterrània, que no sónmoltes i que només a les àrees meridionals presenten labonança climatològica que les fa aptes per a la producció hor-tofructícola intensiva (aproximadament per davall de l’isoter-ma de 10ºC del gener que apareix en el mapa adjunt), consti-tueixin per les seves condicions naturals el gran rebost de frui-tes i verdures d’Europa. Però la clau d’aquest rebost es troba ales mans, en primer lloc, de les grans empreses que dominen elcomerç de Londres, París, Amsterdam o Frankfurt i, en segonlloc, dels qui organitzen el transport que, en qüestió de 24

hores i escaig, porta les verdures des dels camps del Sud a lesbotigues del Nord. L’important és que les botigues del Nord noestiguin desabastides i que arribi un producte estàndard i demés o menys bona presència; i això només grans empreses estroben en condicions de garantir-ho.

Els canvis tècnics i dels mercats com a impulsors delscanvis de la pagesia�La transformació del sector de la dis-tribució ha trasbalsat els esquemes productius en els quals esmovia l’explotació agrària de fa vint anys, i aquests canvishan acabat afectant profundament les estructures de produc-ció, no solament en el sector de les fruites i verdures, sinótambé en els altres sectors (en què les quotes de mercat de lesgrans cadenes són encara superiors). I no és aquest, tampoc,l’únic motiu de canvi de les estructures agràries; sinó que,com a mínim, caldria destacar-ne dos a l’interior mateix delsistema de producció: Amb la generalització, ara fa uns 50 anys, dels adobs químics,les llavors híbrides i la mecanització del camp (als països delnord de la conca mediterrània) es desencadenà un procés desubstitució de mà d’obra per capital que alterà profundamentles relacions de producció anteriors, i aquest procés de substi-tució és encara vigent. La recol·lecció de l’olivera, per exem-ple, encara és molt poc mecanitzada, i les innovacions tècni-ques en el sector són constants. Malgrat que les motobombes de reg són conegudes des de famés d’una centúria, i amb aquestes ha estat possible extreurerecursos subterranis que han permès millorar els escassosrecursos hídrics superficials dels països mediterranis, la revolu-ció tècnica en el regadiu no ha arribat fins els anys setantaquan s’incorporen les noves tècniques del reg per aspersió i,sobretot, el reg localitzat. A partir d’aleshores serà possible

Referents agronòmics destacats del contorn mediterrani

VINYA

OLIVERA

PALMERES

+10º

+10º

Braudel, Fernand. La méditerranée et le monde méditerranéen à l'époque de Philippe II. París: Armand Colin, 1949.

• Imperi Romà (inici Segle IV)Isoterm +10º de generLímits nord de la vinya,olivera i palmeres

40

LES PAGESIES MEDITERRÀNIES DAVANT LA GLOBALITZACIÓ

portar l’hortofructicultura de regadiu als deserts o secans abase de potents iniciatives empresarials, mentre s’estendrà elreg deficitari als conreus tradicionals de secà, operació més al’abast de les agricultures familiars3.

Cap a l’homogeneïtzació de les societats i els paisatgesagraris mediterranis�En el camí de la substitució de treballper capital i de monetarització de les relacions al camp quehan implicat tots els processos anteriors, moltes coses hancanviat en el món agrari. Han anat desapareixent, per exem-ple, les fórmules contractuals que es basaven en l’intercanvid’espècies i que reforçaven el paper del propietari, amo ipatró; les masoveries, mitgeries, mezzadries, etc.; com handesaparegut també l’ajuda entre famílies, els mossos que tre-ballaven a canvi de la manutenció, la col·laboració de tots elsmembres de la família en els treballs del camp i una bona partde l’autoconsum familiar. La diversitat de sistemes agraris i paisatges que s’afanyaven adescriure Raymond Lebeau, Pierre Deffontaines o Jean Le Cozs’ha empobrit i simplificat extraordinàriament, i alguns d’a-quests s’han mostrat particularment inadaptats als nous temps.Els sistemes de “camps tancats” tan abundants a les illes medi-terrànies i als territoris calcaris de la conca mediterrània hanvist com les parets de pedra dels marges i les seves petites par-cel·les es convertien en un fre a la mecanització i la moder-nització; així, molts han estat, simplement, abandonats, comtambé ho han estat o es troben en procés d’abandonament elsabancalaments suportats per murs de pedra seca que han ser-vit en el passat per aprofitar els terrenys pendents que tantabunden a la conca.La “mar entre muntanyes” de Pierre Deffontaines4 ha fet i fa quel’adaptació de l’agricultura de molts territoris mediterranis a lesexigències dels nous temps sigui molt difícil, per no dir impossi-ble. L’agricultura de les “muntanyes seques mediterrànies”, delsPrepirineus o dels Prealps, de les serralades ibèriques, del Massís

Central francès, els Apenins o les serralades balcàniques és unaagricultura en crisi, i ho és per la manca de planes productivesprou grans i irrigades, com també perquè la seva ramaderiamanca de recursos farratges o de pastors que assumeixin la guiapermanent del bestiar i que el continuïn conduint per les vies dela transhumància històrica a la recerca de les pastures naturals.En els costers d’Anatòlia, els monts del Líban o l’Atlas magribí,els petits ramats de cabres i ovelles es troben més a recer delscanvis gràcies a l’aïllament de les comunitats; però no semblauna situació que es pugui aguantar indefinidament.En els països del Magrib i de la conca oriental mediterrània laincorporació de les pràctiques de l’anomenada agriculturacientífica ha estat molt més recent, i les modernes xarxes dedistribució tot just comencen a arribar-hi, de manera que lestransformacions agràries han estat menors. En aquests païsosencara es poden trobar en funcionament moltes de les pràcti-ques agràries i alguns dels sistemes pastorals o de conreu gai-rebé desapareguts a la part nord de la conca, en particular elsque fan referència al conreu o a la pastura a les estepes i mun-tanyes. En canvi, les pressions al canvi són molt grans, en elregadiu, davant el potencial econòmic i l’escassetat d’aigua, ala qual es pot afegir la pressió urbana i turística, especialmentpresent en els sistemes agraris tan singulars dels oasis.

La descomposició dels comunitarismes i les utopies socialis-tes�Amb la modernització del camp ha minvat també ladimensió col·lectiva que acompanyava les formes d’hàbitatconcentrat, típiques de bona part de la Mediterrània. Als paï-sos del nord han decaigut les activitats i els espais col·lectius,com el molí o el forn de pa, l’ús col·lectiu dels rostolls o el tre-ball a jova per a la comunitat. Mentre, les terres comunals hancontinuat la decadència que s’arrossega des de fa decennis,quan s’implanten els principis del liberalisme decimonònic,malgrat que encara es conserven grans extensions de pastures,boscos i fins i tot alguns camps de cultiu de propietat públicao del comú de veïns a les muntanyes. Pel que fa als països del sud i est de la conca mediterrània es potparlar també d’una erosió del caràcter social dels boscos i pas-tures, així com d’alguns canvis més aviat discrets en els vinclescomunitaristes de naturalesa tribal ancestral que lliguen lesfamílies posseïdores (no propietàries) de camps de conreu. Peròen aquests països el més remarcable és pròpiament el reflux deles intervencions voluntaristes dels poders centrals, de cairecooperativista o estatalitzant, substituïdes per l’impuls o per-missivitat cap a les iniciatives empresarials privades5.Tant pel que fa al nord com al sud de la conca, no es pot dirque el cooperativisme agrari hagi retrocedit quant a nombred’adherents, però sí que la seva intensitat i la seva presènciacomercial s’han reduït, davant la competència de les gransempreses, el dinamisme del sector hortofructícola i la pèrduadel sentit comunitari local. Naturalment que el canvi ha estatmés radical en els enclavaments que havien adoptat unes pau-tes més ideològiques o socialitzants, com ara l’experiència sin-

41

LES PAGESIES MEDITERRÀNIES DAVANT LA GLOBALITZACIÓ

gular dels kibbutz israelians o la dels països comunistescom l’antiga Iugoslàvia o la mateixa Algèria, amb grangescooperatives o d’Estat, escombrades després de la caigudadel mur de Berlín. Això per no parlar d’Albània, on la pro-ducció i la terra que era concentrada en 550 cooperativesha estat repartida entre mig milió de famílies, que toquen auna mitjana ben esquifida d’1,1 hectàrees per família. La transformació del vell comunitarisme dels pobles del mónmediterrani no es pot deslligar tampoc de la pèrdua de pes del’activitat agrària al seu si, tant als països del Nord com alsdel Sud. En aquests darrers, amb tot, l’ocupació agrària enca-ra acostuma a representar més de la meitat de l’ocupació ales àrees rurals, un fet que té també relació amb la contribu-ció de les dones en els treballs agraris en els països del nordd’Àfrica i en els de tradició musulmana en general.

Petits pagesos del Sud al servei de les grans empresesdel Nord�Tampoc es pot perdre de vista que a tot elMagrib i a gairebé tota la Mediterrània oriental la pobla-ció rural encara continua creixent en xifres absolutes, mal-grat que en termes relatius sigui la població urbana la queguanyi pes. Des de fa com a mínim dues centúries, al nordde la conca, la transformació dels sistemes agraris medite-rranis no s’explica, en definitiva, sense els canvis que hansituat el creixement econòmic i demogràfic a les ciutats ique més tard ha fet que a les mateixes àrees rurals l’agri-cultura deixés pas a la indústria, el turisme o els serveis engeneral. A les societats dels països menys desenvolupats dela conca aquest és un pas encara a mig fer, com és un pas amig fer la disminució de les elevades taxes de reproducció;aquesta és una condició important per reduir la pressiósobre el propi territori agrícola. Tampoc no es tracta, d’altra banda, que l’agricultura i lasocietat dels països del sud i est de la conca segueixin elmateix camí que els països europeus van emprendre ja famolts anys; el punt de partida no és el mateix i les situacionsno són comparables. De moment, la mà d’obra rural sobre-ra dels països del Magrib no va només cap a les seves ciu-tats, sinó cap als països europeus, i aquest desplaçament tétambé una incidència ben singular en els sistemes agrarisdel Nord o del Sud. Al Nord, l’abundància de mà d’obraimmigrada i els salaris baixos, acompanyats de la necessitatde mà d’obra poc especialitzada, estan contribuint podero-sament a la desaparició de l’agricultura familiar i la substi-tució per una agricultura empresarial. Mentre, al Sud, lesremeses dels familiars emigrats al Nord serveixen per almanteniment de les petites explotacions pageses i perinvertir en millores de les seves terres de conreu.Hi ha alguna escapatòria a aquesta dissimetria? Pot laMediterrània en un tot fer valer algun dia la seva identitatagrícola damunt les taules del món? Ara per ara, laMediterrània és una altra frontera entre les dues cares delmón6.

Notes�

1. Expliquen les cròniques que el moviment Slow Food, que compta amb uns 100.000 adeptes arreu

del món, neix de l’oposició a la instal·lació d’un restaurant de la cadena Mc Donalds en plena plaça

d’Espanya a Roma, tot un atemptat al cor de la civilització mediterrània que mereixia una resposta

contundent. Com a esdeveniment central del moviment es troba el Salone del Gusto que se celebra

bianualment a Torí, i entre els projectes col·lectius es pot destacar l’Arca Slow Foods que pretén docu-

mentar tots els aspectes dels aliments tradicionals, molts d’aquests gairebé perduts.

2. Que la superfície mitjana de les explotacions dels països del sud i est de la Mediterrània sigui molt

baixa i que fins i tot augmentin les petites explotacions en alguns d’aquests països, no vol dir que no

existeixin grans explotacions modernes i amb una forta capacitat exportadora. A Tunísia un 3% de les

explotacions (de més de 50 ha) domina un 37% de la terra, al Marroc, un 3% (de més de 20 ha) con-

trola un 32,9%, i a Turquia, un 0,9% de les explotacions abastaven un 17,1% de la terra (1991).

3. La incidència estructural de les modernes transformacions en regadiu variarà molt segons la

implicació de les administracions públiques i la capacitat econòmica de les pagesies locals. De

manera gairebé general, i amb més o menys èxit, els estats han promogut grans operacions entre

les que deriven de la presa d’Assuan a Egipte, les de les grans preses del Tigris i Èufrates a Turquia,

la captació de recursos del subsòl saharià de Líbia o algunes grans operacions de transformació

espanyoles. Els estudis recents adverteixen ja un horitzó d’esgotament dels recursos hídrics i de

l’aparició de conflictes bèl·lics al voltant de l’aigua, una situació que amenaça especialment els

països del sud i est de la Mediterrània.

4. N. de l’Ed. Pierre Deffontaines (1894-1978). Geògraf francès, de 1939 a 1964 dirigí l’Institut Francès

de Barcelona, on estimulà una important activitat cultural i fomentà els estudis geogràfics, per la qual

cosa obtingué el Premi Catalònia de l’IEC el 1971. És autor de diversos estudis sobre els Països

Catalans, França, Brasil i Canadà entre d’altres.

5. En principi, a totes les terres de l’islam hauria de regir la norma que diu que la terra és de la

comunitat de creients, l’oumana, i que el califa o soldà la gestiona en el seu nom, tot garantint-

ne la possessió (no propietat) dels pagesos. Però les normes alcoràniques, que no són massa pre-

cises, donaren peu al manteniment de les tradicions tribals ancestrals. No han estat obstacle tam-

poc per a la constitució d’explotacions senyorials i han permès també intervencions importants dels

monarques o governs. Això per no parlar de les especificitats introduïdes pel dret otomà a la part

oriental de la conca.

6. Queden pendents moltes qüestions d’actualitat sobre el futur de la pagesia mediterrània, com

ara l’obertura comercial de la Unió Europea als productes hortofructícoles del sud. Però els futuri-

bles de la pagesia mediterrània obliguen també a plantejar-se qüestions com què pot passar davant

les disponibilitats limitades d’aigua i altres conflictes agroecològics que no semblen gaire llunyans.

Això a banda de la pressió dels usos turístics sobre l’agricultura del nord i del sud, i la incidència

de l’atracció urbana.

Referències bibliogràfiques�

ABAAB, Ali; ELLOUMI, Mohamed; FRAGATA, Antonio; ZAGDOUNI Larbi. “Agricultures familiales et poli-

tiques agricoles en Méditerranée: enjeux et perspectives”. Options méditerranéennes 12. Montpellier:

CIHEAM-IAMM (1997).

BENOÎT, Guillaume i CORMEAU, A. Méditerranée. La Tour d’Aigues: Éditions de l’Aube, 2005.

CIHEAM. Agri.med. Agriculture, fishery, food and sustainable rural development in the Mediterranean

Region. Anual report 2005. Montpellier: CIHEAM, 2005.

LE COZ, Jean. Espaces méditerranéens et dynamiques agraires: état territorial et communautés rurales.

Montpellier: CIHEAM, 1990.