Familiars dels presos catalans, dels d’Altsasu i de Valtonyc al Parlament Europeu, amb eurodiputats ■ ACN

L’Estat, retratat a Europa

Edició de LleidaDIMECRES · 30 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14652 - AVUI / Any XL. Núm. 13522 - EL PUNT

1,20€

1818

70-1

1772

74w

8011

75-1

1787

81®NACIONAL P17

Nestlé hi portarà la sevadivisió tecnològica i Siemenshi obrirà un centre d’R+D Seu de Nestlé a Esplugues ■ EPA

Noves apostesinversores aCatalunya

NACIONAL P16

Recapte pergarantir lletals infant deles famíliesvulnerablesS’inicia la campanya‘Cap nen sense bigoti’

CANVIS · El presidentQuim Torra nomenaquatre nous consellers idesbloqueja el govern

Govern definitiuPARITAT · Entren tresdones i el nou executiuserà molt més igualitarique no ho era el primer

ARTADI · No assumiràEmpresa sinó Presidènciai serà la portaveu

QUERELLA · Un delsprimers acords serà unaquerella contra Rajoy

EL NOUS NOMENAMENTS PROPOSATS PEL PRESIDENT TORRA

Elsa ArtadiPresidència iportaveu

Damià CalvetTerritori

Alba VergésSalut

Àngels ChacónEmpresa

Laura BorràsCultura

P6-10

Xevi Xirgo entrevista Artur MasAvui a ‘En confiança’ a les 20.30 i a les 23.00 h

Rajoy i Sánchez confientenir el suport del PNBEls bascos no defineixen el seu vot i elel PSOE negocia amb ERC i el PDeCat

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 20182 |

cte de presenta-ció d’Espanya

ciutadana, la platafor-ma d’Albert Rivera peraccedir a La Moncloa.Entre els convidats hi

ha membres de les Forces i Cossos deSeguretat de l’Estat. Ciutadans no técap mena de pudor a utilitzar el nomde les víctimes en va i es cita MiguelÁngel Blanco, sense cap referència a laseva condició de regidor del PP. Enl’acte també hi és present Inés Arrima-das, erigida en una mena de Joanad’Arc que lluita contra els infidels. Labandera espanyola s’exposa “sensedemanar perdó” i la cantant MartaSánchez, la Marilyn Monroe dels pa-triotes espanyols, es posa a cantarl’himne entre llàgrimes. En la seva in-tervenció, el president de Ciutadansreclama un nou nacionalisme que nodistingeixi entre “blaus i vermells” i de-mana viure’l “sense complexos”. Riveraapel·la a Macron, però el seu discursrecorda un altre Rivera, anomenat Jo-sé Antonio, o un altre francès, MarineLe Pen. Com és prou sabut, el naciona-

lisme necessita enemics externs i Ri-vera fa constants referències al perilldel separatisme, al mateix temps quepresenta el procés com “una oportuni-tat per reforçar l’orgull de pertinença”.Mentre intervé, el públic crida “Jo socespanyol!” i “Visca Espanya!”. En l’actetambé es reprodueix un discurs deManuel Valls, a qui un periodista fran-cès va definir com un “Sarkozy bis que(...) aposta per la política de la por, a lamanera neoconservadora i traeix elsvalors de la República i del Partit So-cialista”. Valls, però, ha fet amnèsia delpassat i ara es permet el luxe de repar-tir etiquetes de racisme.

Per a qualsevol persona mínima-ment objectiva, l’acte anterior seriadescrit com el paradigma del naciona-lisme més caspós. Però, com que al-guns no acostumen a fer servir el mi-rall, deixem que sigui el portaveu ofi-ciós del PP, La Razón, qui ho qualifiqui.L’endemà, aquest diari analitzava l’ac-te i advertia que hi havia trobat “res-sons antics que ens transporten al ma-teix maniqueisme nacionalista que espretén combatre”. Doncs això.

A

Keep calmPere Bosch i Cuenca

Exaltaciónacionalista

L’acte de presentació de laplataforma que pretén durAlbert Rivera a La Moncloaés el paradigma delnacionalisme més caspós

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

esprés d’haver-me referit enaquestes ombres primaverals aTemps salvatge, l’obra de Josep

Maria Miró, i a les reflexions sobreHanna Arendt que Fina Birulés va ex-posar al Museu d’Història dels Jueusde Girona, reprenc la idea de desenvo-lupar-hi idees tot just esbossades o eli-dides en les meves cròniques del re-cent festival de Canes. Bergmanianacom sóc, un matí vaig trobar tempsper veure-hi, al marge de la secció ofi-cial a concurs, un documental a propò-sit d’Ingmar Bergman que, realitzatper la sueca Jane Magusson, s’estruc-tura a l’entorn d’un any, el 1957, fona-mental en la vida i obra del cineasta:en un estat constant d’ansietat, soma-titzat amb un dolor d’estómac insu-portable, va dirigir cinc muntatgesteatrals, va estrenar El setè segell i varealitzar Maduixes salvatges.

En el centenari del naixement deldirector, que es complirà el 14 de juliolvinent, es va projectar a Canes un al-tre documental que, concebut perMargarethe Von Trotta amb el títol Ala recerca d’Ingmar Bergman, s’inter-roga sobre l’herència del mestre. No el

D

vaig poder veure, però m’han dit queés més amable en relació amb Berg-man que el documental de Maguson:Un any, una vida, que, certament, noés cap hagiografia. Tot i reconèixerl’immens valor de l’obra del cineasta,que també va ser sempre un home deteatre, el discurs que s’hi exposa sobreBergman insisteix que va ser un “men-tider” (cosa que, de fet, ell mateix re-

coneix al seu llibre de memòries Llin-terna màgica) que va amagar, transfi-gurar o suavitzar certs aspectes de laseva vida. En canvi, hi ha la idea queels seus films contenen un autoretratimplacable: l’artista que no va tenircura dels seus films, l’amant infidel,etcètera. Llegint Llinterna màgica,vaig pensar que Bergman tampoc nova ser gaire condescendent amb ellmateix. Maguson creu que sí i nomésaportaré un exemple especialment sig-nificatiu: afirma que Bergman relati-vitza a les memòries la seva fascinacióper Hitler, arran d’una estada a Ale-manya l’any 1934 en un intercanvi, iel fet que, mantenint-se favorable aAlemanya durant tota la II GuerraMundial, va resistir-se un temps acreure les revelacions sobre els campsd’extermini. Tanmateix, rellegint Llin-terna màgica, Bergman ho explicapràcticament tot, la qual cosa no voldir que no faci mal saber-ho. I, a més,m’he adonat d’una justificació inquie-tant: creu que va ser un innocent que,enlluernat per la brillantor del culte al’heroisme, no va veure l’obscuritat.Quina mena d’innocència és aquesta?

“Creu que va serun innocent que,enlluernat per labrillantor del culte al’heroisme, no vaveure l’obscuritat

Imma Merino

Bergman davant del nazisme

Ombres de Primavera

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 2018

om que ahir el president Torrava substituir els quatre conse-llers que no li agradaven a Maria-

no Rajoy i va desencallar la formaciódel nou govern, correm el perill queara vostès es preguntin si tot plegat havalgut la pena. Si Torra sabia que enun moment o altre hauria de feraquests relleus (que ho sabia), valia lapena? Valia la pena passar els deu diesde desencontres que hem passat? Ami em sembla que sí. Em sembla que síperquè aquests deu dies han servit, uncop més, perquè es visualitzés qui en-callava què. Qui encallava la formaciódel nou govern? Quim Torra? Ha que-dat clar que no, que qui ho encallavaera Rajoy, Llarena, Sánchez, Rivera itots aquells demòcrates que conside-ren que uns senyors que estan en pre-só preventiva i no han estat jutjats jano tenen cap dret polític. No ha estat,encara que no els ho sembli, tempsperdut. Com tampoc no va ser un

C “Il·lusos els quies pensin que nougovern és sinònimde normalitat

temps perdut proposar Puigdemont,Sánchez i Turull com a presidents dela Generalitat. Ha estat un temps quese’ns ha fet llarg, potser sí, però queera necessari per demostrar qui enca-llava què. No han volgut Puigdemont,no han volgut Sànchez i no han volgutTurull de presidents de la Generalitat.I no han volgut que Rull, Turull, Co-mín i Puig fossin consellers del nou go-vern. I tot i això, tot i que hi ha hagutun continu de traves, i tot i que el go-vern espanyol ha acabat fent trampesamb el DOGC, Torra ha optat per des-

encallar-ho. No ha estat un temps per-dut. Ha estat un temps necessari nonomés per la restitució moral d’algundels empresonats i exiliats sinó per ar-gumentar jurídicament algunes de lesaccions judicials que un dia o altras’hauran de resoldre a Europa. Hi hagovern, i això és un descans, però hicontinua havent empresonats i exi-liats. I mentre n’hi hagi, i mentre hihagi la causa general que hi ha oberta,que hi hagi govern no serà (no pot serde cap manera) sinònim de normali-tat. Per això, em sembla, s’equivoca-ran aquells qui es pensin que ja està,que ara tot serà com abans i que tor-narem al dia a dia com si res. Més quenomenar un nou govern (que també)el que ahir va fer Torra va ser posar fia les excuses de Rajoy per no aixecarel 155. No volies un govern efectiu,Mariano? Doncs ja el tens. Il·lús, però,i il·lusos vostès, si es pensen que aixòserà sinònim de normalitat.

Valia la pena?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

És important i digne d’elogi el compromís del xefd’El Celler de Can Roca posant la seva imatge alservei de la campanya de recollida de llet impulsa-da pel Banc dels Aliments. Es tracta d’aprofitar unaposició de privilegi com a referent de la cuina cata-lana i mundial per ajudar els menys afortunats.

FILLA DE JOAQUIM FORN

Imatge solidària

Els familiars dels presos polítics catalans han in-terpel·lat les institucions europees des de la seudel Parlament Europeu, on han denunciat l’Estatespanyol perquè no busca justícia, sinó venjança.També hi han participat familiars dels joves d’Alt-sasu i del grup de suport a Valtonyc.

-+=

-+=

Veto polèmicSergio Mattarella

Denúncia a EstrasburgAnna Forn

-+=

Joan Roca

La decisió del president de la República Italianade vetar el ministre d’Economia que proposava lamajoria parlamentària i que responia al programaelectoral, ha provocat una crisi política amb evi-dent repercussió econòmica i a més contradiuclarament el principi democràtic.

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ITALIANA

XEF D’EL CELLER DE CAN ROCA

Després que Mariano Rajoycertifiqués per carta la tossu-

da negativa del govern espanyol apublicar al ‘Diari Oficial de la Gene-ralitat’ el decret de nomenament delgovern català amb els consellersJordi Turull i Josep Rull (a la presó), iToni Comín i Lluís Puig (a l’exili), elpresident Quim Torra va signar unnou decret que ha de desbloquejardefinitivament l’executiu català.Després de posar en evidència demanera diàfana la voluntat de LaMoncloa –i no només de La Mon-cloa– de no acceptar els resultatsdel 21 de desembre, Torra ha incor-porat canvis en el seu gabinet quehan de portar de manera immediatal’aixecament de l’article 155.

El president Torra s’ha vist obli-gat a desistir de la restitució delsconsellers a la presó i a l’exili, peròs’ha carregat d’arguments jurídicsper interposar una querella per pre-varicació contra Rajoy per haver im-pedit la publicació al DOGC del de-cret de nomenament. No es por in-terpretar la decisió de Quim Torracom una claudicació davant delspoders de l’Estat, sinó més aviatcom un exercici de pragmatismedesprés d’haver posat davant delmirall les vergonyes dels que no hanacceptat els resultats electorals. Unexercici de pragmatisme que tam-poc no es pot confondre amb un re-torn a la normalitat institucional.Amb presos polítics i exiliats, conti-nuarà l’excepcionalitat. Les priori-tats que s’ha marcat el govern hodeixen prou clar.

Una de les crítiques més fona-mentades que havia rebut la com-posició del govern de restitució queproposava Quim Torra en primerainstància era que només hi haviatres dones. Amb el nomenament deLaura Borràs (Cultura), Àngels Cha-cón (Empresa) i Alba Vergés (Salut),rectifica de tal manera que l’execu-tiu quedarà format per sis dones iset homes.

Ni un segonmés de 155

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Nervis al PP

l PP només li agraden els pronunciaments judicialsque li convenen. Li han agradat aquells que han

portat els líders independentistes –polítics i de lasocietat civil– a la presó, als quals han mantingut privatsde llibertat. En canvi, l’han disgustat els provinentsd’Alemanya i de Bèlgica, que han rebutjat l’extradiciódels que es mantenen a l’exili. I li ha desagradatespecialment la sentència de la primera etapa del casGürtel, que marcarà un punt d’inflexió en la legislatura ipossiblement en la història del PP. L’Audiencia Nacional

ha certificat l’existència d’una caixaB a la formació; és a dir, d’unsistema de finançament il·legal, desdel 1989. I ha constatat que eltestimoni del president del partit ipresident del govern espanyol,Mariano Rajoy, adduint que eldesconeixia, no és creïble. Unaplantofada gegant, o moltes.

La gravetat de la situació i l’obligada moció decensura impulsada pel PSOE han comportat que elspopulars hagin oblidat al calaix el protocol·lari respecteper les decisions judicials. L’exemple el va protagonitzarahir la seva secretaria general, María Dolores deCospedal, al Congrés, on va qüestionar totes icadascuna de les acusacions que es fan en les 1.700planes de la sentència. L’existència de la caixa B, vaarribar a dir, és un fet que “no està contrastat”. Ho està,com també els nervis d’un PP corcat i assetjat per lacorrupció. I encara amb procediments oberts.

A

El PP haoblidat elprotocol·larirespecte perles decisionsjudicials

http://epa.cat/c/sd7t26

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern veu imprescindiblefixar aviat data i pregunta. Elspartits sobiranistes s’afegeixena la demanda de les entitatscivils.

10anys

20anys

La crisi interna fa duplicar ladistància amb el PSOE ennomés dos mesos. La ministraMagdalena Álvarez torna a serla més mal valorada.

Els aeroports espanyols viuenuna jornada encara més caòticaque la de dijous a causa de lanegativa dels controladors a ferhores extraordinàries.

Data i pregunta El PP s’enfonsa Més caos al PratTal diacomavui fa...

ls incidents pro-vocats per ciuta-

dans (alguns d’ellsCiutadans amb ma-júscules, segons s’hasabut després) que

per la força van voler retirar les creus iels teixits grocs que uns altres ciuta-dans havien col·locat a les platges coma expressió de protesta pels presos iexiliats polítics catalans, ha tingut unaresposta per part dels líders del pro-gressisme oficial i immaculat que, re-coneguem-ho, ens hauria de sorpren-dre però ja fa temps que ha deixat defer-ho. L’alcaldessa Ada Colau va apro-fitar de seguida els incidents per tuite-jar que el que cal és diàleg, i no con-frontació. També des del PSC es va in-vocar el diàleg damunt de tanta con-frontació i divisió social. El presidentdel partit i alcalde de Lleida, Àngel Ros,donava ordres a la Guàrdia Urbana deretirar llaços grocs per tal de preservarla neutralitat de l’espai públic. La cen-sura dels símbols per garantir la convi-vència. La pau dels cementiris.

Naturalment que cal diàleg. Peròper dialogar cal que les parts s’expres-sin. I una part de la societat catalana,una part prou important per formar imantenir majories al Parlament fins itot en les condicions electorals mésinjustes i salvatges, i prou sòlida perorganitzar referèndums pacífics i de-fensar-los dels cops de porra en unacte de desobediència civil massivasense gaires precedents al món, elque està expressant ara mateix ésque hi ha presos polítics, i que l’Estatespanyol ha enfilat una deriva repres-sora i autoritària que l’acabarem pa-tint tots, no només els republicans. SiAda Colau vol diàleg, per què no co-mença per defensar amb contundèn-cia el dret dels ciutadans a expressar-se sense ser increpats, en lloc d’invo-car el mantra del diàleg, buscant unaequidistància entre els que s’expres-sen i els que no volen que els altress’expressin? Si Àngel Ros vol neutrali-tat a la via pública perquè ningú no sesenti ofès, per què manté noms vincu-lats al franquisme a les plaques delscarrers, després que tanta gent i tan-tes entitats l’hagin advertit del males-tar que els genera?

És clar que cal diàleg. De fet, des del2012 la majoria de la societat vol dialo-gar amb l’Estat sobre el seu dret a de-cidir. Però alguns no escoltaven serio-sament, sinó que pensaven que allòera un bluf i que, després del soroll, ellsen recollirien els rèdits polítics. I no hiha pitjor sord que qui no vol sentir.

E

Full de rutaDavid Marín

El diàleg i lasordesa

“Els desproveïtstrasbalsen la nostracorrecta concepcióescènica

n grup nombrós de veïns es mani-festen en una avinguda d’una ciu-tat. Expressen un visible rebuig

per la rehabilitació d’una vella nau in-dustrial molt propera que acollirà la ins-tal·lació d’un tanatori. Estan indignatsimaginant la, per ells, feixuga presènciade Tànatos. A les ciutats, més que en al-tres entorns, hi ha una certa tendència arebutjar realitats que fan nosa a la imat-ge que desitgen d’elles mateixes, estèti-cament validada per uns estàndardsuniversals perfectament travats des dela publicitat, des de la correcció coold’una ciutadania indestructible, i últi-mament també des d’un carrincló, estú-pid i miop sentit comú polític.

TAMBÉ SOL PASSAR que els desproveïts–de vida, de joventut, de senderi, detot...– presents físicament en l’escenaurbana, des d’un seguici fúnebre fins aljaç improvisat en un caixer nocturn, opresents mitjançant la seva materialit-zació urbana en forma d’edifici, trasbal-sen aquesta concepció escènica nostra,exigent de confort. Els Tànatos, i altrescomponents del repartiment simbòlic,

U com Geras o Ate, no tenen cabuda en elnostre medi urbà, sovint tendent a la in-fantilització manifestament incompletai sovint saturada d’èpica buida.

AQUESTA CONCEPCIÓ ESCENOGRÀFICA fal-sament asèptica fa que no ens estranyique, per exemple, un munt de residèn-cies d’avis estiguin en plantes primeresde carrers oblidats que, amb molta sort,disposen d’un pati per sortir-hi, peròtancat en si mateix, sense vistes, sensecontacte amb la vida –aquella vida–, encomptes d’obrir-se posant-los a primeralínia a participar del brogit de la ciutat, aostentar la seva condició de viscuts, finsl’últim minut. M’inclino a pensar que

aquests veïns, més espantats que revol-tats, perceben aquest nou equipamentcom una amenaça doble que se superpo-sa: a la nau industrial existent, ja de persi dura, poc domèstica, se li afegirà unsuposat santuari destinat a la mort, ambtots els funestos atributs que la sevaimaginació pot concebre. En la sumad’elles, de fet.

CERTAMENT SERIA una mirada feta des del’arquitectura, des de la percepció signi-ficant i enraonada de l’arquitectura. Lapart positiva és que la manera de canviaraquesta percepció i la seva representa-ció en la nostra imaginació, també és potfer des de l’arquitectura. Des de la sevacapacitat transformadora i des de la se-va ineludible responsabilitat. Hi ha prouexemples a la història de l’arquitecturaen què edificis amb usos diguem-ne es-tigmatitzats han desactivat la seva pe-nyora per aportar altres visions de l’hu-mà, del quotidià i del simbòlic. Mantin-guem una certa exigència en permetreque l’arquitectura parli i aporti novesmirades a desencontres entre nosaltresi, per exemple, els nostres propis mites.

Francesc Camps i Palou. Arquitecte

Incòmode TànatosTribuna

Covar l’oude la serpb La biologia ens explica que laserp pon els ous sota terra ideixa que l’escalfor del sol vagicovant-los i naixen les serpents.Una imatge que serveix peraplicar-la a la nostra societat.La serp (ideologia d’extremadreta, innocent ella a ulls delsaltres éssers) pon els ous, elsultranacionalistes espanyols,en un terreny que sembla inno-cu i marxa tranquil·lament,després emergiran les serpsverinoses. L’actuació descara-da i foteta del diputat de CsCarlos Carrizosa, de cara alsmitjans de la capital d’Espanya,fou d’escàndol, amb un menys-preu i una violència verbal quetransgredeix les bones mane-res i educació que s’han d’exi-gir a les sessions del Parla-ment. Tot això dona ales alsgrups unionistes que cada ve-gada s’envalenteixen més i jahan passat a les amenaces i enalguns casos a les agressions

perquè, com amb els fets deBlanquerna, no els passarà res,se saben protegits per policia ila judicatura. Espanya pon elsous sota el terreny català i Ca-talunya amb els seus recursoscova els ous que després quansurtin picaran amb tota la ràbiaels que els han covat!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Espanya,un guirigallb Rivera farà bo el Rajoy i en-sorrarà aquells que varen serels seus mecenes per salvarl’Espanya dels seus negocis, elsde l’Ibex 35. Posarà el país po-tes amunt si aplica les políti-ques de centralitzar el poder iassimilar les comunitat autò-nomes dins d’un mateix marccompetencial tal com va pro-metre. Franco ho va deixar totben lligat i els seus marmes-sors, els de l’Ibex 35, han estatels que han preservat el seutestament punt per punt. Una

monarquia i un rei que va jurar-li fidelitat més enllà de la mort, uns partits que defensarienmés que les ideologies el con-cepte d’estat nació i moltesmés realitats que el poble en-cegat per l’odi no podia ni potveure més enllà del nas comEspanya se’n va cada dia quepassa més en orris, i no per cul-pa dels catalans, sinó pels fa-langistes de Cs i els franquistesdel PP i del PSOE que no volenperdre pistonada, ara tu, ara jo idemà passat el gran interro-gant, l’interrogant d’una desfe-ta més que anunciada, mentreel catalans els diem adéu.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llob.)

La màgiade la músicab Vaig tenir l’oportunitat d’as-sistir a la presentació del docu-mental Simfonia, produït perMediapro, en la clausura delfestival Docs Barcelona. Dona aconèixer la creació del projecte

fundat i encapçalat pel tenorperuà Juan Diego Flórez, Sim-fonia pel Perú, creat el 2011, unprojecte que aposta per la in-clusió social dels nens a travésde la música, donant-los lapossibilitat de créixer, d’entraren una orquestra, cantar en uncor i triar una sèrie de valors.Actualment Simfonia del Perúajuda 8.000 nens i nenes dels21 nuclis més pobres d’un Perúmarcat per les desigualtats i lamanca d’oportunitats. Flórezva assumir el projecte per lacapacitat de transformació queté l’educació musical. És unahistòria molt emotiva a travésde les vivències de tres nens debarris en risc d’exclusió socialque somien treure la seva famí-lia del perillós entorn on viuen.Al documental s’observa clara-ment que l’acció social del pro-jecte augmenta l’autoestima,creativitat i perseverança delsnens que hi participen. Molt re-comanable.ANTONI VILANOVA CASALSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 2018

Maria Dolores de Cospedal, PRESIDENTA DEL PP

“No hi ha cap caixa B al PP, encara que ho digui un jutge;és que els jutges són infal·libles, senyoria?”

La frase del dia

“Ni l’unionismevol pactar unatercera via, nil’independentismesembla disposat aconformar-se ambres que no sigui unarepública, sobretotquan la monarquiaespanyola està enplena involució

otser el principal retret que se li potfer ara, al moviment sobiranista,és el d’haver passat de parlar de re-

pública a demanar respecte pels símbols,els representants i les institucions. El llaçgroc ha ocupat el lloc de l’estelada. L’Estatha reaccionat d’una manera tan desorbi-tada i fins i tot il·legal enfront del procéscatalà que ens ha fet retrocedir fins a posi-cions prèvies al dret a decidir: la batalla pelgroc, pel llaç de solidaritat amb els presospolítics; la recuperació de les institucionsintervingudes en virtut del 155, la impos-sibilitat de formar govern, el despertar deldimoni feixista als carrers…

TOT SONA MÉS A “LLIBERTAT, amnistia i es-tatut d’autonomia” (el lema del febrer de1976) que no a república, enmig d’una re-culada en la percepció que com a societattenim dels nostres drets polítics. La perse-cució de cantants de rap, de rock; el se-grests de publicacions incòmodes amb elpoder; la soledat dels jutges espanyols enla seva croada contra els polítics indepen-dentistes a l’exili –que no troba complici-tat en cap judicatura europea–; la sensa-ció d’injustícia davant d’uns jutges que novolen entrar a considerar la violència quevan rebre els votants l’1-O passat; sumat al’escàndol de la condemna del PP per cor-rupció, ja en sentència pel cas Gürtel; mésel creixement de l’espanyolisme desinhi-bit de Ciudadanos, amb el seu nacionalpo-pulisme de manual –a punt en les enques-tes d’assaltar l’alternativa a La Moncloa–,tot fa que l’independentisme s’hagi deconfondre amb un altre moviment defons, el d’una mobilització pels drets ele-mentals: tolerància, respecte a les institu-cions pròpies, capacitat dels ciutadansd’expressar-se lliurement, etc.

ARA MATEIX, L’AMBIENT és el d’una altratransició, com si el procés català haguésestat el desencadenant d’una altra mortde dictador, encara que aquest segon en-terrament potser serà més difícil, portaràmés dificultats perquè els vigilants de l’or-

P todòxia no necessiten fer ara cap cessió, ipoden reafirmar-se en les seves posicionsamb total desimboltura; fan del discurscontra el catalanisme el principal puntd’un programa polític que els permetriaarribar a dalt de tot. No hi ha generositat,cap voluntat d’entesa, les posicions de ca-da bàndol –fins i tot en les faccions que técada un dels dos sectors dins les seves file-res– s’han fet inamovibles, plenes de llops.No hi ajuda gaire que permanentment es-tiguem a punt de convocar eleccions, aMadrid o a Barcelona.

NI L’UNIONISME VOL PACTAR una terceravia, ni l’independentisme sembla disposata conformar-se amb res que no sigui unarepública, sobretot quan la monarquiaparlamentària espanyola està en plena in-

volució i arrossega el país cap a un retro-cés que, en la seva caiguda, se’n pot em-portar encara més drets i llibertats. Qual-sevol polític que vulgui rebaixar les expec-tatives surt escaldat; propis i estranysbusquen de fer-lo semblar ridícul. Aquestja sembla un joc de tot o res.

EL MHP TORRA ES POT FER un fart de dema-nar diàleg, que tanmateix només el re-bran si és per humiliar-lo; si poden fer deTorra –ara que ja l’han convertit retòrica-ment en un xenòfob– un trofeu més delsafari infinit contra Catalunya, que per-met als caçadors més abrandats somiar aperpetuar-se o ocupar el poder d’una ve-gada per totes. Contra Catalunya, Espa-nya, en temps de realitats simplificades,es governa millor. Tot plegat ja s’assemblamés a la trama infernal de Joc de tronsque no a cap forma de política il·lustrada.

A SOBRE, A MADRID entren en una nova fa-se de la partida, amb la seva moció de cen-sura, la qual, m’atreveixo a conjecturar, tépoques possibilitats de viabilitat. El PSOEes veu dramàticament empès a plantejar-la, però Ciudadanos no voldrà investir uncandidat que podria agafar volada i eclip-sar Rivera com a opció de futur. El PP so-breviurà per la mateixa raó que Espanyaaguanta: les alternatives fan més por quela trista realitat. Ningú vol arriscar, sobre-tot perquè saben que els altres els mosse-garan el coll tot d’una que en tinguin lamés mínima oportunitat. I Catalunya esconverteix no en la manera de solucionarel problema sinó en la pilota en disputa.

EL QUE POT FER EL SOBIRANISME és accep-tar que la partida serà llarga, no renunciaral combat moral però intentar jugar a totsels taulers, tenint en compte que cadacontesa té el seu tempo i que les prioritatssón mòbils. Només el realisme ens perme-trà guanyar; qualsevol pla basat en elssomnis i les quimeres, amb l’optimismemàgic que ha mogut el procés fins ara, ensportarà a més frustració i desesperança.

Melcior Comes. Escriptor

La República grogaTribuna

SísifJordiSoler

a casa d’un ho-me és el seu

castell, com es deiaabans, i per aixòmolts volen que hihagi, ben visible, un

estendard. Les xarxes socials nohan jubilat encara el balcó com alloc on floreixen les reivindica-cions. A la bella població aquitàni-ca de Sainte-Terre, de prop de2.000 habitants, Christophe Roux,cuiner en els seus quaranta, va de-cidir exhibir des de casa seva labandera de la França lliure –idènti-ca a l’oficial més la creu de Lorenaal mig–, símbol de la resistència al’ocupació alemanya durant la Se-gona Guerra Mundial. Però el batlle(socialista) no va apreciar el gest iva comminar-lo a treure-la; en de-claracions a Le Figaro, precisa: “Sitothom s’entreté a posar les sevesidees polítiques o religioses a la fa-çana, on anirem a parar? Ambaquesta bandera, hom pot pensarque vol dir «França ha de ser delsfrancesos». Aquí això ofèn, no sola-ment als immigrants.” Veiem comuna autoritat s’arroga la competèn-cia d’interpretar el signe exhibit i decondemnar la intenció profundaque hi suposa. Ara, la Prefectura hadonat la raó al veí i al seu esten-dard, però no acaba aquí la cosa,perquè el batlle vol prosseguir elplet. Com que França encara manamolt en la moda política, no tarda-rem a veure intents de restricciód’aquesta mena. D’això del procésha resultat una exagerada profusióde banderes, domassos, cartells iguarniments, tant en l’espai públiccom en el privat. L’“On anirem a pa-rar” és imminent. Combinant argu-ments d’estètica i de respecte a lamajoria neutral, noves ordenancesaviat ordenaran fer endreça.

L

De set en setManuel Castaño

Banderesals balcons

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 20186 |

Es compromet aconsensuar unasolució per evitarmés polèmiquesa la cambra

Siemens tambéaposta per Catalunyaamb un centre d’R+Da Cornellà deLlobregat

Torrent vol unacord amb elsgrups sobreels llaços

Nestlé portaràla seva divisiótecnològica aBarcelonaNacional

Catalunya ja té qui la go-verni. El president QuimTorra ha optat finalmentper formar un executiuque pugui agafar les reg-nes de la Generalitat i co-menci a esborrar el 155 deles institucions catalanes.

Ho va fer minuts des-prés de rebre la comunica-ció oficial que el presidentMariano Rajoy no publica-ria la proposta de nome-nar consellers Josep Rull iJordi Turull, en presó pre-ventiva a Estremera, niToni Comín i Lluís Puig, al’exili. De fet, en el comuni-cat fet públic ahir per pre-sidència explicaven quehavien estat els esmentatsconsellers els que havienanunciat al president Tor-ra la seva voluntat que “lesinstitucions catalanes estornin a posar al servei delpoble de Catalunya”.

No per esperada, deixa-va de ser sorpresa la deci-sió, a última hora d’ahir alvespre, de canviar els

noms dels consellers ambla signatura d’un nou de-cret que perquè sigui efec-tiu caldrà que Rajoy el pu-bliqui en el Diari Oficial dela Generalitat de Catalu-nya per procedir a la presade possessió i fer efectiu elnou govern. Segons fontsde presidència, l’acte espodria celebrar a partir dedissabte, ja que dues de lesnoves conselleres, TeresaJordà i Ester Capella, di-putades d’ERC al Congrés,han de participar en la vo-tació de la moció de censu-ra a Rajoy que es portaràterme entre dijous i diven-dres d’aquesta setmana aMadrid.

I un cop es formi go-

vern, el president Torra java anunciar les accionsque emprendrà en la pri-mera reunió de l’executiu,una cita que es podria cele-brar dimarts de la setma-na que ve. Així i recollint elque va apuntar la Comis-sió Jurídica Assessora dela Generalitat, el governpresentarà una querellaper prevaricació contra elpresident Rajoy per haverimpedit la publicació en elDOGC de la primera pro-posta de consellers. Segui-dament, es prendran lesprimeres mesures per im-pugnar l’aplicació de l’arti-cle 155 i es presentaranal·legacions contra la im-pugnació, per part del go-

vern espanyol, “d’onzelleis d’alt contingut social”aprovades en l’anteriormandat.

I qui seran els encarre-gats de fer-ho? Els substi-tuts dels consellers vetatsper Rajoy seran finalmentAlba Vergés, actualmentmembre de la mesa delParlament que assumeixel lloc de Comín a Sanitat;Elsa Artadi agafa les reg-nes de la conselleria dePresidència i serà la porta-veu del govern, un càrrecque tenia Turull en l’ante-rior mandat; Damià Cal-vet serà conseller de Terri-tori i Sostenibilitat, i la di-putada de Junts per Cata-lunya Laura Borràs agafala cartera de Cultura per ala qual estava designatPuig.

Aquests noms forma-ran part d’un executiu quequeda completat amb el vi-cepresident Pere Arago-nès; el conseller d’AccióExterior, Ernest Maragall;el conseller d’Interior, Mi-quel Buch; Josep Bargalló,a Ensenyament; Ester Ca-

Torra nomena nous cPAS El president signa un nou decret després que el govern espanyol es negui apublicar la proposta de restitució ACCIÓ Anuncia una querella per prevaricaciócontra Rajoy REPTE Impugnar el 155 i rescatar onze lleis socials, primeres tasquesexecutives MÉS L’ANC retreu que “s’acoti el cap” i s’accepti la injustícia de l’Estat

Emma AnsolaBARCELONA

“L’estratègia de JxCatera la mateixa queERC però gesticulantuna mica abans decedir”Lluc SalellasSECRETARIAT NACIONAL DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Soc conscient queuna part important decatalans no la veupossible o no la vol [larepública]”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

El president, Quim Torra, alPalau de la Generalitat, ahir ■ EFE

Els nous consellers

Nascuda a Barcelona el 1970, LauraBorràs és llicenciada en filologia ca-talana i doctora en filologia romàni-ca a la UB, i els últims cinc anys hadirigit la Institució de les Lletres Ca-talanes. Aquesta independent arri-bada a la política a la llista de Juntsper Catalunya liderada per CarlesPuigdemont va comissariar el Cen-

Alba Vergés, de 40 anys, haurà dedeixar aparcada la seva candidaturaa l’alcaldia de la seva ciutat, Iguala-da, per Esquerra Republicana percentrar-se en la direcció d’una de lesconselleries de més pes de la Gene-ralitat, per pressupost i per personalque gestiona. L’actual secretàriaquarta de la mesa del Parlament és

tenari Sales, Cal-ders i Tísnerl’any 2012. Pro-fessora de teoriade la literatura i literatura compara-da a la universitat barcelonina, Bor-ràs també hi dirigeix un màster so-bre docència i difusió de la literaturaen l’era digital.

un dels valors al’alça dins d’Es-querra, que estàen ple procés debuscar nous líders que supleixin ladirecció empresonada o a l’exili. Laseva formació acadèmica és una lli-cenciatura en economia i enginyeriainformàtica

Alba Vergés. Consellera de Salut

Un valor a l’alça dins d’Esquerraper rellevar Antoni Comín

Acadèmica i exdirectora de laInstitució de les Lletres Catalanes

Laura Borràs. Consellera de Cultura

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 2018 | Nacional | 7

Beneït “prusés”L’APUNT en qüestió de setmanes una vintena de multinacio-

nals han anunciat inversions i obertura d’oficines ocentres a Barcelona i Catalunya, Nestlé i Siemensahir mateix. La mentida que el procés d’independèn-cia català espanta les inversions ja no ens la crèiem,però fan servir tantes mentides per manipular l’opi-nió pública i guanyar vots que fa fàstic i por.Eva Garcia Pagán

Inés Arrimadas es lamentava al Cercle d’Economia eldesembre passat en campanya electoral que l’econo-mia catalana “no aguantarà quatre anys més de pru-sés”. Brandava el discurs, que compartien amb Madrid,que la marxa d’empreses deixava Catalunya en poc me-nys que la ruïna. Rajoy insistia que les empreses no tor-narien a Catalunya amb un govern independentista... i

pella, a Justícia; Chakir ElHomrani, a Treball; MariaÀngels Chacón, a Empre-sa i Coneixement; JordiPuigneró, a Polítiques Di-gitals i, finalment, TeresaJordà, a Agricultura. Elsnous nomenaments, ambl’entrada de tres donesmés, han ajudat a millorarla paritat d’un executiuque, en la seva primeraproposta, havia estat forçacriticat per l’escassa pre-sència de conselleres.

L’ANC, en contraTanmateix, la nova confi-guració de l’executiu cata-là ja va provocar ahir lesprimeres crítiques proce-dents del sector indepen-dentista. Concretamentde l’Assemblea NacionalCatalana (ANC), que, através d’una piulada, assu-mia amb contundènciaque “acotant el cap, se-guint tutelats i acceptantla injustícia de l’Estat es-panyol no es fa un governefectiu. L’única possibili-tat és la República”, escri-vien ahir a la xarxa.

Ara caldrà veure de qui-

na majoria disposen lesdues forces que donen su-port al govern, Junts perCatalunya i ERC, per tal defer efectives les polítiques,i més quan la CUP ja sen’ha situat al marge. ElsComuns s’albiren comuna nova possibilitat pertirar endavant, si més no,l’agenda més social per laqual continua apostantERC amb l’objectiu d’ei-xamplar la base a favord’una república. Ara tam-bé caldrà està pendent deles explicacions sobre elnou full de ruta que el pre-

sident Torra haurà de de-tallar a la cambra catala-na, una cita que es podriacelebrar la setmana queve, quan ja hi ha previst unple els dies 6 i 7 de juny.

La jornada políticad’ahir, amb la signaturadel nou decret, va venir

precedida de la carta delsecretari d’estat de les Ad-ministracions Territo-rials, Roberto Martínez deCastro, al secretari de go-vern de la Generalitat, Víc-tor Cullell, en què justifica-va la no publicació delsquatre consellers perquèla proposta de Torra noera ni “vàlida” ni “eficaç”.La negativa arribava l’en-demà que el TSJC es decla-rés incompetent per recla-mar a Rajoy la publicaciódels nomenaments en elDOGC. Tot plegat enduriael vet i impossibilitava lapresa de possessió delsconsellers i la configuraciódel govern, i més quan ca-da cop eren més les veustant des de dins de JxCatcom d’ERC que instaven aformar govern. El resultatde la jornada també deixaenlaire algunes de les notí-cies de primera hora delmatí en què l’oposició re-clamava al president delParlament, Roger Tor-rent, les sessions de con-trol al president Torra,que aviat ja s’asseurà ambel seu nou equip. ■

consellers El diputat electe a Brussel·lesToni Comín va optar ahir perretirar la petició de delegar elseu vot en el president delgrup parlamentari d’ERC,Sergi Sabrià. La decisió la vaprendre després que s’aixe-quessin les mesures caute-lars que li havia imposat lajustícia belga i que eren baseper acreditar la delegació devot. Ahir, però, ERC va afegirque la decisió podria ser

temporal en funció de lesnecessitats del context. Tan-mateix, sense mesures cau-telars que el retinguin a Brus-sel·les, una tercera euroordrepodria canviar la situació, ladelegació de vot és difícil quees torni a sol·licitar, ja que po-dria ser impugnada i posaren risc la situació dels mem-bres de la mesa del Parla-ment si l’accepten, un riscque els republicans no estan

disposats a córrer en aquestalegislatura. El fet que Comínno delegui el seu vot deixa elgrup d’ERC amb un vot me-nys i la majoria que tenia elbloc amb Junts per Catalu-nya se situa per sota dels 65escons que sumen Ciuta-dans, el PSC, el PP i els Co-muns. Si res no canvia, la su-ma independentista tornaràa dependre dels quatre votsdels anticapitalistes.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Comín retira la delegació de vot però manté l’acta

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La presa depossessió del nougovern, a partirde dissabte

Nascuda el 1968 a Igualada, on ésprimera tinenta d’alcalde, a més deregidora de Dinamització Econòmi-ca, Coneixement i Interior pelPDeCAT, ha estat directora generald’Indústria. Llicenciada en dret perla UB i especialitzada en comerç ex-terior, Chacón va ser secretària ge-neral de la Unió Empresarial de

Damià Calvet, de 50 anys, és l’actualpresident de l’Incasol, últim orga-nisme oficial on ha estat destinatdesprés d’una extensa participació al’administració, tant a la Generali-tat com a l’Ajuntament de Sant Cu-gat, on és la mà dreta de l’alcaldessa,Mercè Conesa. La conselleria queara dirigirà ja la coneix perquè hi ha

l’Anoia i profes-sionalment pro-vé del sector pa-perer, arrelat ala comarca. També és directora exe-cutiva del Centre de Simulació 4DHealth per a la innovació en la segu-retat del pacient, emplaçat a l’antichospital d’Igualada.

ocupat diversoscàrrecs desprésque l’incorporésl’aleshores con-seller Lluís Recoder. Militant delPDeCAT, té molt bona relació ambJosep Rull, a qui durant aquests me-sos ha visitat en diverses ocasions ala presó d’Estremera.

Un veterà de l’administració quepassa de l’Incasol a la conselleria

Damià Calvet. Conseller de Territori i Sostenibilitat

Tinenta d’alcalde d’Igualada idirectora executiva del 4D Health

Àngels Chacón. Consellera d’Empresa i Coneixement

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

El Parlament Europeu vaser testimoni ahir de lacreixent queixa social so-bre la situació dels dretsfonamentals a l’Estat es-panyol. Familiars i amicsdels presos polítics cata-lans, dels joves d’Altsasu idel raper Valtonyc van de-nunciar a l’Eurocambra“la falta de democràcia al’Estat espanyol”. En con-cret, els parents dels polí-tics i activistes indepen-dentistes empresonats

van acusar les autoritatsespanyoles de voler-los im-posar un “càstig, una ven-jança i una humiliació”pels darrers esdeveni-ments a Catalunya. “Emvaig casar amb un pacifis-ta i ara és a la presó per undelicte de rebel·lió que s’hade justificar amb una vio-lència que no hi ha hagut”,va recriminar Diana Riba,la dona de Raül Romeva.

Admetent la dificultatper parlar on el consellerd’Exteriors destituït pel155 va ser eurodiputat du-rant deu anys, Riba va lle-gir una carta del seu homeexpressament per a

aquestes jornades sobreles violacions de drets a laUnió Europea. Adreçant elmissatge als seus antics

companys d’hemicicle,Romeva va defensar que“la política sempre és prè-via al dret” i va apel·lar a la

“responsabilitat” de “totsels demòcrates” d’enfron-tar-se amb “aquestes vul-neracions”.

Malgrat criticar la posi-ció de les institucions eu-ropees, també de l’Euro-cambra, respecte al con-flicte català, els ponentsvan fer una crida a la UnióEuropea perquè no per-meti que “un estat mem-bre actuï impunementcreant indefensió”. “Avuisom nosaltres aquí per de-fensar la llibertat i la de-mocràcia però demà s’hipodrien trobar altres, i ai-xò hauria d’espantar nonomés tots els ciutadansde l’Estat espanyol sinótambé la UE”, va dir la fillade Joaquim Forn. Cons-cient de les crítiques, l’eu-rodiputat eslovè Ivo Vajglva confessar que estava“avergonyit” per la reaccióde la cambra europea a “lasituació de l’Estat espa-nyol”.

Per això, els familiars iadvocats reticents a con-fiar en l’elit política de laUE per donar una respos-ta a les seves demandes,van posar totes les sevesesperances en la justíciaeuropea. A poca distànciade la seu del Tribunal deDrets Humans d’Estra-sburg, l’advocat AndreuVan den Eynde va assegu-rar que tenen poca con-fiança en la justícia espa-nyola i que és probableque el cas acabi en aques-ta alta instància judiciald’abast europeu. “Lesúniques garanties realsque tenim són les judica-tures independents; Es-trasburg és un bon recurs,però el problema que te-nim és que totes les deci-sions que podríem portaraquí estan bloquejades perla judicatura espanyola”,va remarcar.

La jornada va ser orga-nitzada conjuntament perEsquerra Republicana, elPDeCAT, Podemos, elPNV, Bildu, Catalunya enComú, Izquierda Unida i elBNG, però també hi vanassistir eurodiputats d’es-querres, liberals, ecologis-tes i nacionalistes d’arreud’Europa per escoltar elstestimonis. Cap del PartitSocialista Europeu, el Par-tit Popular Europeu nidels partits euroescèp-tics. ■

a Denuncien al Parlament Europeu “la falta de democràcia” a l’Estat espanyol a Romeva defensaper carta que “la política sempre és prèvia al dret” i apel·la a la reacció dels demòcrates

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Els familiars dels presosalcen la veu a Estrasburg

NatàliaSegura

“Catalunya pateixuna involuciódemocràtica en drets ien llibertats”

Francesc RieraCUNYAT D’ORIOL JUNQUERAS

“L’Estat espanyolactua més pervenjança que perjustícia”

Anna FornFILLA DE JOAQUIM FORN

“Estic avergonyit percom aquest ParlamentEuropeu ha reaccionata la situació a l’Estatespanyol”Ivo VajglEURODIPUTAT ESLOVÈ

“La UE hauria de seruna unió de valorsque ara esdesintegren. És unavergonya”Mark DemesmaekerEURODIPUTAT FLAMENC

Un grup d’eurodiputats amb cartells a favor de l’alliberament dels presos polítics catalans, ahir a Estrasburg ■ LAURA POUS / ACN

Presos polítics a l’Espanyacontemporània tampoc espodrà veure a l’Eurocambradesprés que es retirés a AR-CO. El comitè d’eurodiputatsencarregats d’avaluar les pe-ticions d’exposicions, formatnomés per socialistes, libe-rals, populars i conservadorseuropeus, va vetar ahir lamostra de Santiago Sierra,

“Em vaig casar ambun pacifista i ara és ala presó acusat per undelicte de rebel·lió”

Diana RibaDONA DE RAÜL ROMEVA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Estrasburg

“No sentim prou veusescandalitzades enaquesta casa, onparlem sovint de dretshumans”Jordi SoléEURODIPUTAT CATALÀ

que l’eurodiputat d’ERC JordiSolé volia portar a Brussel-les. Fonts parlamentàries as-seguren que podia crear “re-accions adverses” i “interfe-rir” en el desenvolupamentde les activitats habituals delParlament. El mateix gruptampoc va donar permís ahira l’eurodiputada Teresa Gi-ménez Barbat, exmembre

d’UPyD, per exposar unamostra de fotografies sobreel “constitucionalisme a Ca-talunya”. Fonts del Parlamentindiquen que no es tractad’una situació “excepcional” ique en altres ocasions hanvetat exposicions de temàti-ques com l’avortament, la re-volució bolxevic del 1919 ol’Iran.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’Eurocambra veta l’obra retirada a ARCO

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 2018

1192

20-1

1888

59T

1550

40-1

1892

63T

Ajuntament deTorredembarra

ANUNCIAPROVACIÓ INICIAL DE L’EXPEDIENT

D’ESTABLIMENT DEL SERVEID’APARCAMENT SOTERRANI EN EL

CARRER FILADORS, QUE INCLOU ELREGLAMENT DEL SERVEI

El Ple de l’Ajuntament de Torredembarra, ensessió ordinària de data 17 de maig, haaprovat inicialment l’expedient d’establimentdel servei d’aparcament soterrani en el car-rer Filadors, el qual inclou el Reglament re-gulador del servei.

D’acord amb el que estableixen els articles178.1.b) del Decret legislatiu 2/2003, de 28d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de laLlei municipal i de règim local de Catalunya,i 160 i 63.2 del Reglament d’obres, activitatsi serveis dels ens locals, aprovat pel Decret179/1995, de 13 de juny, l’expedient, que in-clou la memòria justificativa i el projected’establiment del servei, el qual conté al seutorn com a Annex I el projecte de Reglamentregulador del servei, resten exposats al pú-blic a les oficines municipals, durant el termi-ni de trenta dies hàbils, comptats des del’endemà de la darrera publicació d’aquestanunci als mitjans següents: tauler d’edictesmunicipals, Butlletí Oficial de la Província deTarragona, Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya i un mitjà de difusió escrita diària,perquè les persones interessades puguinexaminar l’expedient i presentar-hi les recla-macions i al·legacions que considerin opor-tunes.

En cas de no presentar-s’hi cap reclamacióo al·legació, l’aprovació tindrà caràcter defi-nitiu.

La qual cosa es fa pública a Torredembarra,el 18 de maig de 2018.

L’alcalde,

Eduard Rovira Gual

L’Associació Advocats Vo-luntaris 1-O de Reus haimpulsat una denúnciadavant la fiscalia alema-nya contra el periodistaFederico Jiménez Losan-tos pels insults contra elsciutadans germànics pro-ferits durant el seu progra-ma de ràdio el dia de l’alli-berament de Carles Puig-demont de la presó deNeumünster. L’acusen de“presumptes injúries iamenaces” després que“ciutadans alemanys resi-dents a Catalunya” els vandemanar de “posar-ho enconeixement de la fisca-lia”, segons informa l’a-gència ACN.

“Un dels nostres pena-listes ha redactat la de-núncia i hem buscat uncompany a Alemanya per-què en faci el seguiment”,explica Salvador Mestre,president de l’entitat.L’associació d’advocatscreu que la fiscalia pot ele-var directament el tema aun jutjat o fer una investi-gació pel seu compte percomprovar la veracitat deles acusacions.

La denúncia inclou en-llaços i vídeos de les decla-

racions de Losantos a Es-Radio el 6 d’abril. El matíde la sortida de Puigde-mont del centre peniten-ciari del land de Schles-wig-Holstein, el periodistava dir al seu programa quehi pot haver “200.000 os-tatges alemanys” a les IllesBalears i que “a Bavierapoden començar a explo-tar cerveseries”.

Un ciutadà teutó resi-dent a l’Estat espanyol ésqui ha signat la denúncia,tot i que té el suport del’Associació Advocats Vo-luntaris 1-O. Segons Mes-tre, “a diferència dels de-lictes de rebel·lió i sedició,que no existeixen al CodiPenal alemany, el d’injú-ries i amenaces són delic-tes que comunament pre-veuen els codis penals delspaïsos democràtics, comés el cas d’Alemanya”. ■

a Ciutadans alemanys i advocats catalansactiven l’acció a El periodista va insinuarque es fessin atemptats a Baviera

Losantos ésdenunciat aAlemanya peramenaces

RedaccióBARCELONA

Federico Jiménez Losantos en una imatge d’arxiu durantuna recepció al Congrés dels Diputats ■ EL PUNT AVUI / ARXIU

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“A les Balears hi ha200.000 ostatgesalemanys i a Bavierapoden començar aexplotar cerveseries”Federico Jiménez LosantosPERIODISTA D’ESRADIO

La imatge del portaveu deCs, Carlos Carrizosa, reti-rant un llaç groc de la ban-cada del govern en l’últimple va provocar momentsde molta tensió al Parla-ment, una situació que elpresident, Roger Torrent,vol evitar que es torni aproduir i per aquest motiubuscarà una solució pacta-da entre tots els grups.

Ahir, la mesa del Parla-ment va abordar la peticióque havia fet per escritCiutadans per sol·licitarun informe jurídic als lle-trats de la cambra sobre lapresència de símbols al’hemicicle. La proposta vaser rebutjada per la majo-ria de la mesa –JxCat iERC– al·legant que estractava d’una “qüestiópolítica”. Tot i això, Tor-rent es va comprometre aconsensuar amb totes lesformacions una solucióper rebaixar la crispació ievitar més polèmiques. Sino es pogués arribar aaquesta entesa, llavors sí

que Torrent podria dema-nar l’informe jurídic. Enaquest sentit, la portaveudel grup parlamentariPSC-Units per Avançar,

Eva Granados, va remar-car ahir que cal buscar un“equilibri” entre la lliber-tat d’expressió i la “no co-lonització” dels escons delgovern amb llaços grocsperquè tots els grups espuguin sentir “còmodes.”

Crítiques de BarrientosD’altra banda, el presidentdel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC), Jesús María Bar-rientos, va afirmar ahirque les imatges d’enfron-taments en platges o al-

tres espais públics per laretirada de símbols grocssón “preocupants”. D’a-questa manera, subscriula crida del tinent fiscal dela fiscalia superior de Ca-talunya, Pedro Ariche, enquè instava els responsa-bles polítics i les associa-cions a “preservar els es-pais públics de qualsevolconnotació de signe polí-tic”. Barrientos consideraque garantint la neutrali-tat s’evitaran “enfronta-ments d’aquesta naturale-sa”, va assegurar ahir ■

a Cs volia un informe jurídic sobre els símbols però es va desestimar a Elpresident del TSJC, Jesús María Barrientos avala la persecució del groc

Torrent busca un acord ambels grups sobre els llaços

RedaccióBARCELONA

25.05.18Carrizosa retira el llaç grocque era a la bancada del go-vern i provoca que el ple sesuspengui momentàniament.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Torra amb el llaç groc a la bancada de govern ■ JOSEP LOSADA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo,

entrevista en el programa ‘En confiança’

eell 112299èè pprreessiiddeenntt ddee llaa GGeenneerraalliittaatt

Artur MasAvui, dimecres, a les 20.30 h i a les 23 h,

a El Punt Avui Televisió

Segueix-la també a www.elpuntavui.cat

8011

75-1

1892

93 T

ls jardins de Muñoz Ramo-net amaguen una calma in-sòlita a tocar del brogit delcarrer Muntaner de Barcelo-

na. Ahir al vespre, el recinte silentva ser escenari d’un homenatge ales polítiques empresonades i exi-liades, coincidint amb l’aniversaride Carme Forcadell, en presó pre-ventiva a Alcalá Meco. Centenarsde persones, la majoria dones, vanparticipar en l’acte, inevitablementemotiu i presidit pel groc i el lila, or-ganitzat pel CDR Galvany i conduïtper l’actriu Mont Plans.

Previ a l’inici dels parlaments,els altaveus van estar una bona es-tona emetent cançons reivindicati-ves dels grans de la Nova Cançó, co-rejades adesiara per les assistents.Intercalades amb actuacions delcor del CIC, hi va haver una lecturadel manifest Cap dona a l’oblit, enquè es denunciava la “violència ins-titucional” i on també es feia me-mòria de les dones que han sofert oque continuen sofrint repressió,com ara les que “han fet possibleque Catalunya decideixi el seu fu-tur polític a les urnes”.

Es van llegir cartes de part de to-tes les encausades. La primera, lade Carme Forcadell, llegida per Iso-

E

na Passola, en la qual, l’expresiden-ta del Parlament va fer una crida a“celebrar la vida” i va recórrer a laseva condició de periodista per ins-tar a “cercar la veritat buscant lesfonts en aquests temps foscos”. Toti la seva situació, que el seu marit,Bernat, comentava en petit comitèpoc abans de l’homenatge, Forca-

dell es va permetre fer broma en elseu missatge sobre l’error en la da-ta del seu naixement a la Viquipè-dia, per acabar proclamant que, toti que les dones estan “silenciades,oblidades i menystingudes”, compassa amb la democràcia i la lliber-tat, “aquestes seran feministes o noseran”.

A continuació es van llegir missi-ves de l’exconsellera Dolors Bassa,també a Alcalá Meco, que va citarVirginia Woolf tot assegurant que“no hi ha barrera, pany o forrellatque posi fre a la meva ment”, i de laque va ser responsable d’Ensenya-ment, Clara Ponsatí, exiliada a Es-còcia, que va reivindicar la lluita pa-cífica i el compromís per la llibertat.

L’auditori seguia les lectures en-tre aplaudiments sentits i silencissolemnes. L’exconsellera MeritxellSerret, també exiliada, va expres-sar el desig que les dones adquirei-xin protagonisme “amb la força dela paraula i del gest”, mentre queAnna Gabriel, en el seu text va de-nunciar “les estratègies del poder”que ja “ha declarat culpables” elspolítics catalans. Gabriel va blas-mar el “linxament mediàtic i la re-pressió”, que són “mostres de debi-litat d’aquest poder”, per acabaramb la metàfora d’un tigre que “potfer por, però que és de paper”. L’úl-tima carta, de Marta Rovira, quelloava la “generositat” de CarmeForcadell, va precedir el discursd’una emocionada Núria de Gis-pert, que no va poder evitar les llà-grimes evocant moments compar-tits amb l’expresidenta de l’ANC,de la qual va subratllar el “sacrifici”,del qual “són conscients milers imilers de catalans”. ■

RECORD · El CDR Galvany dedica un emocionat homenatge a Carme Forcadell i a la resta de polítiques catalanes empresonadeso exiliades SOLIDÀRIES · Es van llegir cartes de les encausades, que hi defensaven el feminisme i els drets socials i nacionals

M. MorenoBARCELONA

Organitzadores iassistents a l’actevan lliurar unapanera de rosesgrogues i liles almarit de CarmeForcadell ■ JOSEP

LOSADA

Preses, no sotmeses

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 201818 | Nacional |

l que és just no és altracosa que el que convé almés fort”, li fa dir Plató a

Tasímac a La República. Peròavui, en democràcia i en els es-tats de dret, precisament, el dretés per evitar les tiranies del mésforts sobre els més febles. És peraixò que quan falla la seguretatjurídica, decau tot l’aspecte posi-tiu del dret, i fa un temps que al’Estat espanyol el dret s’ha rebre-gat de tal manera a favor dels po-derosos que aquesta setmanaBrussel·les ha avisar Espanya queutilitzés l’euroordre “adequada-ment i transparentment”; i hemescoltat d’altes instàncies, senseque ningú repliqués, que lesraons d’estat estan per sobre deldret, i aquesta deriva d’adaptaciódel dret a les causes que es per-segueixen ens porta a un estat demanca de seguretat jurídica coml’actual.

La unanimitat que hi ha entreel PP, PSOE i Cs en la utilitzaciópartidista del dret, indica que enel gruix de les forces polítiquesespanyoles s’ha assumit com amàxima les raons d’estat per so-bre de la democràcia, i és un granretrocés democràtic.

És clar que el procés català elspartits polítics espanyols l’hanentomat amb una mena de pactede sang en defensa de la unitatd’Espanya per sobre dels drets iassumint qualsevol cost polític,

“E

econòmic i fins i tot democràtic.“Antes roja que rota” deien abans,i hi han tornat amb l’aplaudimentd’una gran majoria d’espanyols. AJuan Carlos Ibarra, el preocupamés la deriva catalana que tot elque hagi pogut “robar el PP”.Queda clar el nivell de degradaciódemocràtica i ètica que tenim.

La sentència de la Gürtel haestat un cop al tauler del 155 i hafet saltar, de moment, l’estabilitat.Espanya ha entrat en una inesta-bilitat política important que pot

durar temps, guanyi o perdi Pe-dro Sánchez la moció de censura.

El Cercle d’Economia tenia undocument preparat fent una pro-posta per resoldre el problemacatalà, el més greu que pateix Es-panya des del 1978, diuen en eldocument, i l’ha hagut de referper introduir els efectes polítics ipotser econòmics de la sentènciade la Gürtel. Aquest documentque té previst entregar als partitspolítics en el marc de la ReunióCercle d’Economia a Sitges que

obrirà el president Quim Torra,aporta sis propostes que recupe-ren una mica l’esperit del nou Es-tatut amb l’afegit que tambés’hauria de referendar pels cata-lans.

Per primera vegada el Cercled’Economia fa una proposta ago-sarada i fuig de la comoditat del’equidistància i del “negociïn” desempre. Ben segur portarà moltde debat, però és una proposta aper tenir en compte i estudiar-ladetingudament. Veurem com és

rebuda a Madrid i en el marc deles jornades de Sitges. No tincgaires esperances que sigui rebu-da amb entusiasme.

I com molt bé albira el Cercled’Economia, no ens venen tempsgaire bons, i amb possibles turbu-lències nacionals que s’ajuntaranamb les internacionals pot sermolt perillós per a l’economia.

Espanya avui està molt més fe-ble per entomar un xoc que no hoestava al 2007, quan va començarla crisi. Aleshores teníem un deu-te públic de poc més del 30% delPIB i avui el tenim del 100%, i a lacaixa de les pensions hi tenienuna reserva de 78.000 milionsd’euros i avui hi tenim un dèficitde 18.000 milions anuals. De fet,ja som l’únic país de la UE expe-dientat per l’excessiu dèficit iBrussel·les ens reclama reformesper reduir el dèficit de les pen-sions i garantir-ne el sosteniment.Som l’únic país sotmès a vigilàn-cia reforçada de la UE pel des-control dels comptes públics.

Si triomfa la moció de censura,que fins i tot dubto que el PSOEtingui ganes de guanyar-la, i hi haun canvi de Mariano Rajoy perPedro Sánchez, notarem ben po-ca cosa, pel que s’ha fet fins ara; iés que tenint un pressupost apro-vat i vigilat per Brussel·les, elPSOE es trobarà amb la servituddel poder i l’esclavitud provocadaper haver format part de la troicadel 155.

Utilitzar la raó del més fort encontra del feble per fer justícia, noés estat de dret ni el camí per ones desenvolupa la convivència deles societats modernes i les seveseconomies.

El futur imperfecte

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Si Pedro Sánchez guanya la moció de censura, notarem ben poca cosa ■ JAVIER LIZÓN / EFE

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

Descobrir els secrets de lesvalls de Siarb, d’Àreu i deCardós, al Pallars Sobirà,de la Val d’Aran, de la Cer-danya, de la Vall de Boí, al’Alta Ribagorça, de la VallFosca, al Pallars Jussà o dela Muntanya d’Alinyà, al’Alt Urgell, és possibleaquests mesos de juny i ju-liol gràcies a la tercera edi-ció dels festivals de sende-risme dels Pirineus, quearriben aquest any a

aquests vuit territoris.Aquest esdeveniment,que ha anat sumant festi-vals des dels quatre de laprimera edició fins als vuitde l’actual, és una iniciati-va de la Generalitat i la Di-putació de Lleida.

Aquestes propostess’inspiren en els walkingfestivals dels països cen-treeuropeus, on estanmolt consolidats, sobretotal Regne Unit. Els festivalscombinen itineraris per afamílies i gent gran per ca-mins senzills amb gransreptes per a caminantsmés avançats. A més de lesrutes a peu, les activitatsprogramades permetenconèixer la cultura local, jaque inclouen també tas-

tets gastronòmics, visitesa museus o presentacionsde llibres.

A la primera edició, ce-lebrada l’any 2016 en qua-tre territoris pirinencs,s’hi van apuntar 600 per-sones; la segona edició vasumar dos territoris i 200persones. Aquest any,amb la suma de dos terri-toris més, els organitza-dors del festival esperensuperar aquesta xifra.

Els vuit festivals van co-mençar aquest cap de set-mana passat a la Vall deSiarb. Des d’aquest dijous ifins al 3 de juny tindrà llocel certamen CerdanyaHappy Walking, que in-clou, per exemple, una ex-cursió nocturna per conèi-

xer fauna d’alta muntanyaque acaba amb un espec-tacle de dansa enmig delbosc. El cap de setmanadel 9 i el 10 de juny té lloc elFestival de MuntanyaÀreu-Pica d’Estats; el del16 i 17 de juny, l’Alinyà,muntanya de camins, or-ganitzat per la FundacióCatalunya-La Pedrera; del

29 de juny a l’1 de juliol, elVall de Boí Trek, amb, perexemple, una visita noc-turna a Sant Climent deTaüll, del 2 al 8 de juliol elVal d’Aran Walking Festi-val, una de les novetatsd’aquest any i que, entred’altres, permet descobrirels estanys de Colomers,del 12 al 15 de juliol el Fes-

tival de Senderisme VallFosca-Pirineus, amb en-trada a la mina Eureka i unconcert de música a l’es-tany Gento, i del 20 al 22de juliol, el Festival de Sen-derisme Valls de Cardós,l’altre territori que s’estre-na amb, entre d’altres,una visita a les xemeneiesde les bruixes. ■

a Conèixer la fauna de nit o un concert al’estany Gento, entreles múltiples propostes

J.R.LLEIDA

Vuit festivals de sendersper descobrir els Pirineus

El refugi i l’estany de Colomers, en una imatge d’arxiu ■ J.R.

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE MAIG DEL 201828 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. El programa ha convidat dos

exalcaldes, Joan Clos i Xavier Trias, perquè expliquin com afecten la capital de Catalunya uns comicis amb opcions tan polaritzades. Ara que falta un any per a les eleccions municipals, i la batalla de Barcelona es preveu que serà dura i intensa, se’ls pregunta sobre el sentit i l’eficàcia de candidatures unitàries, sobre els consensos possibles i, també, sobre la gestió de l’espai públic, en ple debat sobre els símbols i la llibertat d’expressió. A més, a la tertúlia s’incorpora Arnaldo Muñoz, director general d’Airbnb a Espanya i Portugal. També s’entrevista el guanyador del Català de l’Any 2017, i la periodista Mayka Navarro analitza l’actualitat de la crònica de successos .

11.00 Notícies 3/24. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines. Llonzat en escabetx . 15.55 Com si fos ahir. L’Andreu farà de cangur dels seus

nebots i la família se li tira a sobre. La Gemma, per la seva banda, no se’n surt amb el projecte que li ha encarregat el Miquel i, a més a més, descobreix que el Cesc està embolicat amb la Cris.

16.40 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 21.55 Alguna pregunta més? Antonio Hidalgo, el presentador del

programa Ailoviu, de Televisió de Múrcia, s’enfronta a les seves pròpies pífies al Pressing APM?

22.30 Joc de cartes. Amb motiu del seu 25è aniversari, es busca quin és el millor restaurant de la zona del rebost de l’Illa Diagonal. Marc Ribas visita el Ribera Manero, el restaurant amb peixateria que regenta Carles Centelles; el Camarasa Fruits, l’espai que condueix Marc Taribó, i el Sakura Ya, d’Anna Saura, un dels restaurants japonesos pioners de la ciutat.

23.40 Joc de cartes. Reemissió.

SUPER 3 / 33 11.20 Les noves aventures de

Geronimo Stilton . 12.05 Espies de veritat . 12.50 Les aventures del Gat amb

Botes. 13.15 El detectiu Conan . 14.00 Shin Chan. 14.45 Bola de drac Z . 15.32 Vicky, el víking . 16.17 Yakari . 16.54 El petit drac Coco . 17.20 Pirata i Capitano . 17.45 La caleta de la Lily . 18.05 El Mic i els seus amics. 18.30 Dinotrux. 18.53 El drac Digby. 19.05 Salve, rei Julien! 19.30 Info K. 19.44 Kody Kapow . 20.05 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 20.55 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.00 Quèquicom . 23.00 60 minuts . L’Emma vol viure: Emma

Caris, una jove estudiant holandesa, tenia, des de l’adolescència, un dels trastorns alimentaris més greus, l’anorèxia. Amb només 18 anys va començar a filmar la seva pròpia lluita contra aquesta malaltia. En fer-ho, l’Emma ja intuïa que la seva pel·lícula acabaria d’una d’aquestes dues maneres: o bé aconseguiria recuperar-se del seu estat d’extrema feblesa, o bé l’anorèxia la portaria a la mort.

23.55 Cinema a mitjanit. El cadàver d’Anna Fritz. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Programa d’entrevistes amb

Mònica Hernández. Convidat: Antoni Balmón,alcalde de Cornellà de Llobregat i secretarid’acció política del PSC .

10.00 Ben trobats. Magazín amb Clara Tena. Entrevista a Toni Gerez, cap de sala isommelier del Castell Peralada Restaurant.Carme Lluveras, coach; Mariona Trabal,impulsora de la campanya Mugrons Lliures;Marta Nieto, codirectora de la MostraInternacional de Films de Dones i de DracMàgic, i Martina Matencio, fotògrafa, debatensi s’han de censurar els pits.

12.00 Notícies locals. 13.00 L’illa de Robinson. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Caminant per Catalunya. En aquest

programa tornem al magnífic poble de Rupitper conèixer nous racons de gran bellesa.

16.00 Únics. Ariadna Mallarach.16.30 Notícies locals. 17.00 L’hora d’anglès (English Hour). ◗ Catalan Connections. Marcela Topor

entrevista l’emprenedor Mike Duff .17.30 Autèntics.cat. Amb Xantal Llavina.

Convidat: Saül Gordillo. Reemissió. 18.00 Notícies locals.

20.30 En confiança. Xevi Xirgo entrevista ArturMas.

21.30 L’illa de Robinson. Reemissió. 23.00 En confiança. Reemissió. 00.00 Notícies locals.

Aquest vespre, el director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo,entrevista l’expresident de la Generalitat i del PDeCATArtur Mas, en una nova edició d’En confiança.

Xevi Xirgo entrevista Artur Mas

20.30 / 23.00 EN CONFIANÇA

La televisió

Les notícies del dia, a ‘L’illa’

19.00 L’ILLA DE ROBINSON

En aquesta edició, Ferran Espada, Miquel Riera i Ser-gi Tarrés comenten les notícies més destacades de lajornada.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1185989L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

JEPSUS QUINTET

Jazz i més!

Auditori de Santa Coloma de Farners, dissabte 9 de juny, a les 9 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

BLAUMUTFestivalot

Auditori de Girona, SalaMontsalvatge, dissabte 2 de

juny, a 2/4 d’11 del matí

MISHIMAFestivalot

Auditori de Girona, Sala deCambra, diumenge 3 dejuny, a 3/4 d’11 del matí

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dijous 31 de maig. Molta sort!

MAZONI + ENRIC

MONTEFUSCOFestival Ítaca

Plaça de l’Església deGualta,

dissabte 2 de juny, a 2/4 de 8 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 18 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

EVEREST COSTA BRAVA

Ctra. Santa Cristina, 85 dePlatja d’Aro

OFERTA 2x1Cal presentar la targeta

Circuit + gronxador gegantPreu del tiquet: 27 euros

Màxim 4 vals en t.b. Vàlid fins al 24 de juny del

2018

INFORMACIÓ:http://www.everest-

costabrava.cat/

Cal descarregar el val del nostre web i presentar-lojuntament amb la targeta de subscriptor

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros