3. descripciÓ del medi 3.1 situaciÓ geogrÀfica · pàg.3 - 2 3. descripció del medi...

Estudi d’Impacte Ambiental “Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”

2758-MM-MA-EIA-03-Medifisic-Ed1.doc 3. Descripció del medi Pàg. 3 - 1

3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI 3.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA L’àmbit d’estudi del projecte de “Millora general. Condicionament del pas de Comiols. Carreteres C-14, L-512 i C-1412b. Tram: Artesa de Segre”, es situa a la comarca de la Noguera a la província de Lleida. La comarca de la Noguera amb una superfície de 1.756,97 km2 i una població de 35.867 habitants, engloba 30 municipis, essent la capital Balaguer. És una comarca interior, molt extensa, en contacte entre la depressió central catalana i els Prepirineus.

Figura 3 - 1. Àmbit d’estudi La totalitat de l’àmbit de projecte es mostra a la Figura 3-2 i es localitza al terme municipal d’Artesa de Segre. Aquest té ocupa una superfície de 175,9 Km 2 i una població que l’any 2009 ha estat de 3869 habitants. L’orografia de la zona d’estudi, que oscil·la entre els 400 i els 1.100 m sobre el nivell del mar, marca els usos del sòl i la distribució de la població de la zona d’estudi.

Figura 3 - 2. Zona del projecte. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. E/1:250.000

Propers a l’àmbit queden els municipis de Ponts, Vilanova de Meià i La Baronia de Rialb (comarca de la Noguera), Isona i Gavet de la Conca (comarca del Pallars Jussà). La majoria de les poblacions dels municipis de l’àmbit presenten una població reduïda, a excepció de les que es troben en zona més planera i millor comunicada, situada prop de la llera del riu Segre (com Artesa de Segre o Ponts), que permet un millor desenvolupament de la població i de les activitats econòmiques. A mesura que s’avança per la carretera L-512 en sentit nord, l’orografia del terreny dels nuclis de població (Vall-llebrera, Montargull i Folquer) es torna més accentuada. Aquest nuclis són de dimensions més reduïdes i hi ha una major dispersió dels habitatges. D’aquesta manera, el relleu també és el principal condicionant pel desenvolupament de les comunicacions a les comarques de muntanya i el que dificulta una millor comunicació entre les dues comarques, la Noguera i el Pallars Jussà. La zona d’estudi, té un caire rural poc transformat, on abunden els usos forestals a les proximitats del sistema muntanyós i els cultius de secà a les àrees més planeres. A la

Àmbit d’estudi


Pàg.3 - 2 3. Descripció del medi 2758-MM-MA-EIA-03-Medifisic-Ed1.doc

part més propera a Artesa de Segre, vora el riu Segre i el canal d’Urgell els cultius són de regadiu. D’aquesta manera, de sud a nord, predominen els cultius herbacis de secà, que en les proximitats del riu Segre, també apareixen acompanyats per cultius herbacis de regadiu i per boscos de caducifolis que creixen a banda i banda del riu, i posteriorment i a mesura que augmenta l’alçada, van acompanyats per bosquines i prats, boscos d'escleròfil·les i d'aciculifolis. Així doncs, degut a les característiques de la zona, una gran part de la població es dedica a l’agricultura i a la ramaderia. 3.2 CLIMATOLOGIA Des del punt de vista climatològic, el municipi d’Artesa de Segre té un clima Sec humit en la seva zona central i sud, mentre que a la part nord el clima és Subhumit. Com a indicadors d’aquest fet, la temperatura i la precipitació mitjana anual disminueixen i augmenten respectivament a mesura que es va cap al nord i s’augmenta en alçada (Serra del Montsec). És així doncs, que segons l’Atles Climàtic de Catalunya, la temperatura mitjana anual va dels 10-11ºC als 13-14ºC, mentre que la precipitació anual a la zona varia entre 500 i 800 mm. La Figura 3-3, extreta de la classificació climàtica de l’”Altas Climático de Espanya”, mostra com la zona d’estudi es troba a la regió continental extrema, dins la regió més àmplia de clima mediterrani, i està tocant al sud amb la vall de l’Ebre.

Figura 3 - 3. Classificació climàtica de la Península Ibèrica Font: Atlas Climático de España

3.2.1 Estacions meteorològiques La zona d’estudi es localitza a la província de Lleida. La distància en línia recta entre els punts més extrems del traçat Artesa Segre - Folquer és d’uns 17 km. La proximitat entre els punts extrems de la zona d’estudi determina la seva homogeneïtat climàtica. El conjunt d’estacions climatològiques més pròximes a la zona d’estudi es detalla a la Taula 3-1.



Taula 3 - 1. Estacions climatològiques pròximes a l’àmbit d’estudi.

Estació meteorològica Indicatiu

Coordenades Comarca

Longitud Latitud Altitud

Agramunt 713 01-05-54E 41-47-16 349 Urgell

Alòs de Balaguer 652E 00-56-50E 41-56-58 860 La Noguera

Artesa de Segre 650 01-02-53E 41-53-45 320 La Noguera

La Sentiu de Sió 714I 00-49-53E 41-48-09 240 La Noguera

Montgai 714 00-57-53E 41-47-57 280 La Noguera

Os de Balaguer 724E 00-45-26E 41-52-32 535 La Noguera

Tremp “Bombers” 700 00-53-36 42-09-52 461 Pallars Jussà

Font: Instituto Nacional de Meteorología.

De totes les estacions anomenades, només les d’Artesa de Segre i Tremp es consideren per a l’estudi de climatologia. La raó principal és que es troben dins l’àmbit del projecte l’una i molt propera l’altra, convertint-se així en les més representatives. El període considerat per als càlculs realitzats a partir de les dades d’Artesa de Segre són de 1969 fins a 2005, mentre que per l’estació Tremp, s’ha considerat el període de 1992 a 2005. 3.2.2 Temperatura Tal i com mostra la Taula 3-2, la temperatura mitjana anual a les proximitats de la zona d’estudi és de 13,61ºC. El mes més càlid correspon a juliol amb 24,3 ºC de temperatura mitjana mensual, mentre que el més fred és gener amb 3,6ºC de mitjana. Pel que fa a les temperatures absolutes, la màxima es troba al juliol de 1982 amb 43ºC. La mínima va ser de –23ºC al gener de 1971. Això resulta en una gran oscil·lació extrema, de 66ºC.

Taula 3 - 2. Variació de temperatures mitjanes i absolutes (ºC).

G F M A M J Jl A S O N D Anual

T mitjana mensual 3,59 5,98 9,81 12,18 16,93 21,59 24,27 24,18 19,04 13,96 7,71 4,08 13,61

T mitjana de les màximes 9,36 13,68 17,79 19,79 24,33 29,64 32,54 32,44 26,89 20,46 13,60 8,95 20,79

T mitjana de les mínimes -6,60 -4,75 -1,80 2,10 6,95 10,95 13,40 13,25 4,65 3,15 -1,40 -6,30 2,80

T màxima absoluta 13,88 18,70 23,08 25,76 30,44 34,81 37,46 36,51 31,63 26,08 19,24 14,03

T mínima absoluta 23,00 11,00 10,00 -4,00 -0,50 1,00 6,00 4,00 0,00 -4,00 11,00 17,00 -5,79

Font: Instituto Nacional de Meteorología Tot seguit, la Figura 3-4 representa la marxa termomètrica al llarg de l’any.

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

Gene

r

Febr

er

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agos

t

Setem

bre

Octub

re

Nove

mbre

Dese

mbre

Anua

l

Temp

eratu

ra (º

C)

T mitjana mensualT mitjana de les màximesT mitjana de les mínimesT màxima absolutaT mínima absoluta

Figura 3 - 4. Variació de temperatures mitjanes i absolutes (ºC). Font: Instituto Nacional de Meteorología

Així, s’observa que les temperatures presenten una considerable oscil·lació tant anual com diürna. La diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid (24,27ºC) i la del mes més fred (3,59ºC) és de 20,68ºC. La oscil·lació mitjana diürna és major a l’estiu que a l’hivern, arribant al seu màxim al mes de juliol, on la diferència entre la mitjana de



les màximes (32,5ºC) i la mitjana de les mínimes (13,4ºC) és de 19,1ºC. El valor mínim correspon al mes de desembre amb 16,8ºC d’oscil·lació. Resulta doncs, un clima suau amb temperatures baixes a l’hivern i agradables a l’estiu. A continuació s’indiquen les dades termomètriques extretes de les estacions considerades. 3.2.3 Insolació No es disposa de dades d’insolació i nuvolositat a les estacions seleccionades com a més pròximes a la zona d’estudi. És per això que s’ha recorregut a les dades recollides de l’Instituto Nacional de Meteorología. El nombre d’hores de sol (insolació) s’ha extret de l’“Atlas Climático de España”. Tal i com es pot veure a la Figuera 3-5, la insolació a la zona d’estudi és elevada, amb una mitjana anual entre 2600 i 2400 hores, un 60% de la insolació teòrica.

Figura 3 - 5. Duració mitjana anual de la insolació. Font: Instituto Nacional de Meteorología

3.2.4 Precipitació Per tal de poder conèixer les característiques i evolució de les precipitacions de la zona, s’han analitzat els valors dels següents paràmetres:

• Precipitació total mensual • Precipitacions màximes • Dies de pluja • Dies de neu • Dies de calamarsa

El valor dels paràmetres exposats anteriorment s’esposa a continuació per cadascuna de les estacions pluviomètriques utilitzades: Artesa de Segre (de 1969 a 2005) i Tremp (de1992 a 2005). Vegeu les Taules 3-3, 3-4, 3-5, 3-6, 3-7 i 3-8 i la Figura 3-6.

• Precipitacions totals mensuals

Taula 3 - 3. Precipitacions totals mensuals (mm)

Estacions G F M A M J Jl A S O N D

Artesa de Segre 650 35,6 22,2 36,9 50,4 61,7 47,3 20 44,1 64,4 49,2 45,9 43,6Tremp 700 35,1 17,2 23,2 52,7 79,7 39,9 31,5 42,5 56 61,8 57,6 48,6

Mitjana 35,4 19,7 30 51,5 70,7 43,6 25,8 43,3 60,2 55,5 51,7 46,1Percentatge 6,6 3,7 5,6 9,7 13,3 8,2 4,8 8,1 11,3 10,4 9,7 8,6

Font: Instituto Nacional de Meteorología.

ZONA D’ESTUDI



0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Gene

r

Febr

er

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agos

t

Setem

bre

Octub

re

Nove

mbre

Dese

mbre

Prec

ipitac

ió (m

m)9-6509700cMitjanaPercentatge

Figura 3 - 6. Precipitacions totals mensuals (mm). Font: Instituto Nacional de Meteorología

• Precipitacions màximes

Taula 3 - 4. Precipitacions màximes (mm)

Estacions G F M A M J Jl A S O N D Anual

Artesa de Segre 650 35,6 22,2 36,9 50,4 61,7 47,3 20 44,1 64,4 49,2 45,9 43,6 521,1

Tremp 700 43,5 23 19,7 32,4 44 60 38,5 30,4 55,1 53 87 52,9 539,5

Màxima 43,5 23 36,9 50,4 61,7 60 38,5 44,1 64,4 53 87 52,9 539,5Font: Instituto Nacional de Meteorología

La precipitació total anual és de 533,55 mm. S’arriba als majors valors de precipitació durant els mesos d’octubre a maig, essent maig i setembre els mesos amb major precipitació. En canvi, la menor precipitació es registra durant els mesos de juliol i agost.

• Dies de pluja

Taula 3 - 5. Dies de pluja


Artesa de Segre 650 5 4 5 7 9 5 4 5 5 7 6 6 67 Tremp 700 6 4 6 9 11 6 4 7 7 9 8 8 84

Mitjana 6 4 5 8 10 5 4 6 6 8 7 7 76 Font: Instituto Nacional de Meteorología

En total s’ha considerat una mitjana de 76 dies de precipitacions a l’any, essent els mesos de abril. maig i octubre els més plujosos amb 8, 10 i 8 dies respectivament. Els mesos amb un menor nombre de dies de pluja al mes són els de febrer i juliol (amb valor de 3,76 i 4,23 dies) seguits pels mesos de març i juny (amb valors de 5,30 i 5,46 dies)

• Dies de neu

Taula 3 - 6. Dies de neu


Artesa de Segre 650 0,4 0,4 0,09 0,11 0 0 0 0 0 0 0,06 0,17 1 Tremp 700 0,38 0,18 0,07 0,13 0 0 0 0 0 0 0,04 0,17 1

Mitjana 0,39 0,28 0,08 0,12 0 0 0 0 0 0 0,05 0,17 1,1 Font: Instituto Nacional de Meteorología

Pel que fa als dies de neu, considerant com a tals els que la neu cobreix el sòl, són molt escassos, fet força lògic tenint en compte l’altitud a la que es troba la zona d’estudi. En total, i com a mitjana s’ha mesurat 1,1 dies. Els mesos en els que més s’ha donat aquest fenomen són gener i febrer amb 0,39 i 0,28 dies respectivament.

• Dies de calamarsa

Taula 3 - 7. Dies de calamarsa


Artesa de Segre 650 0 0 0,03 0 0,07 0,11 0 0,23 0,04 0 0 0 0,47 Tremp 700 0 0 0,29 0,07 0,21 0,07 0,07 0,07 0,07 0 0,07 0 0,93

Mitjana 0 0 0,16 0,04 0,14 0,09 0,04 0,15 0,06 0 0,04 0 0,7 Font: Instituto Nacional de Meteorología

La calamarsa es dóna amb més freqüència durant la primavera, continuant posteriorment



durant l’estiu i la tardor amb uns valors molt baixos. El màxim nombre de dies de calamarsa es troba durant el mes de març, i els mesos amb menor nombre de dies de calamarsa es donen al llarg de l’hivern. La mitjana anual es troba al voltant dels 0,7 dies. Segons les dades exposades als apartats anteriors, a continuació es presenta la Taula 3-8 amb els valors de les dades més importants:

Taula 3 - 8. Resum dels valors de les dades climatològiques més rellevants

Variable Mitjana valors

Precipitació mitjana anual (mm) 533,51 Mitjana de dies de pluja anual 76 Temperatura mitjana anual (ºC) 13,61 Temperatura màxima absoluta (ºC) 43 Temperatura mínima absoluta (ºC) -23 Oscil·lació de temperatura mitjana mensual estiu-hivern (ºC) 20,08 Oscil·lació de la mitjana mensual de temperatures extremes (ºC) 45 Valor màxim de la oscil·lació de temperatura (ºC) 66

Font: Instituto Nacional de Meteorología Totes aquestes dades donen una percepció qualitativa de la precipitació de la zona. Amb això, doncs, es conclou que en la zona d’estudi la major part de les precipitacions ocorren en forma de pluja, amb nevades força escasses. La quantitat total de pluja que es considera comprèn tota l’aigua procedent dels núvols, sigui quina sigui la seva forma (pluja, neu, calamarsa). La precipitació mitjana de la zona es troba al voltant dels 500 mm. 3.2.5 Tempesta, boira, rosada i gebre Els fenòmens de tempesta, boira, rosada i gebre dipositen aigua al sòl, a les plantes i en general, en tots els objectes exposats a l’aire lliure. Les quantitats dipositades són, a vegades, apreciables i poden suposar una aportació important per a l’agricultura, especialment en les regions àrides. A continuació s’exposen les dades.

• Dies de tempesta

Taula 3 - 9. Dies de tempesta

Estacions G F M A M J Jl A S O N D

Artesa de Segre 650 0,03 0 0,16 0,38 1,94 2,19 2,03 3,28 2,24 0,61 0,13 0,09 Tremp 700 0 0,16 0,27 0,78 2,16 2,78 2,77 2,49 1,73 0,41 0,09 0,04

Mitjana 0 0 0,29 0,21 0,57 0,86 1,14 1,21 0,36 0,07 0,07 0 Font: Instituto Nacional de Meteorología

Es presenta una mitjana anual de dies de tempesta de 13,37 dies a l’any, destacant els mesos de juny, juliol i agost. El mes d’agost presenta el valor màxim de 2,89 dies, seguint juny amb 2,48 i juliol amb 2,40. Els mínims dels dies de tempesta corresponen amb l’estació d’hivern on hi ha el mes de gener amb 0,01 dies i desembre amb 0,07 dies. Per tant, es pot concloure que els dies de tempesta són més elevats durant l’estiu i es redueixen considerablement durant l’hivern.

• Dies de boira

Taula 3 - 10. Dies de boira


Artesa de Segre 650 10,5 7,62 3,5 1,26 1,03 0,25 0,06 0,41 1,41 5,21 12,47 12,39 56,12 Tremp 700 9,64 2,71 1,14 0,71 0,79 0,14 0,14 0,21 0,36 4,14 12,14 14 46,14

Mitjana 10,07 5,17 2,32 0,99 0,91 0,2 0,1 0,31 0,89 4,68 12,31 13,2 51,13 Font: Instituto Nacional de Meteorología

La mitjana anual de dies de boira és de 51,13 dies. S’observa un augment de dies de boira durant l’hivern, essent el mes de desembre el que té més dies de boira (13,2 dies), seguit de novembre (12,31 dies) i gener (10,07 dies). Entre els mesos de menor nombre de dies de boira figuren els corresponents a l’estiu, essent juliol el mes amb menor nombre de dies de boira (0,1 dies), seguit per juliol i setembre amb 0,2 i 0,89 dies respectivament.



• Dies de rosada

Taula 3 - 11. Dies de rosada


Artesa de Segre 650 0,6 0,11 0 0 0 0 0 0 0 0 0,15 0 1 Tremp 700 2,29 0 0 0,07 0 0 0 0 0 0,07 0,21 0,15 2,8

Mitjana 1,44 0,06 0 0,04 0 0 0 0 0 0,04 0,18 0,08 1,83 Font: Instituto Nacional de Meteorología

L’estació amb major nombre de dies de rosada és l’hivern, concentrant-se la majoria de dies al mes de gener (amb una mitjana de 1,44 dies), seguit per novembre amb 0,18 dies. A l’estiu es presenten els menors valors de dies de rosada. La mitjana anual és de 1,83 dies de rosada.

• Dies de gebre

Taula 3 - 12. Dies de gebre


Artesa de Segre 650 0,79 1,32 0,25 0 0 0 0 0 0 0,15 0,59 0,94 4 Tremp 700 11 5,29 1 0,14 0 0 0 0 0 0,07 3,29 7,23 28,02

Mitjana 5,9 3,3 0,63 0,07 0 0 0 0 0 0,11 1,94 4,09 16,03 Font: Instituto Nacional de Meteorología

La mitjana anual de dies de gebre és de 16,03 dies. El major nombre de dies de gebre es troba a l’hivern, sobretot al gener amb una mitjana de 5,90 dies, seguit per desembre amb 4,09 dies i febrer amb 3,3 dies. Els mesos amb menor nombre de dies de gebre van d’abril a setembre, amb una mitjana de 0 dies. 3.2.6 Diagrames ombrotèrmics En aquest tipus de diagrames es reflecteix la variació dels valors mitjans de temperatura i precipitació al llarg de l’any. Per a les precipitacions, s’agafa una escala doble a la que s’adopta per a la temperatura (2 mm de precipitació equivalen a 1ºC de temperatura), amb l’objectiu d’establir, segons la hipòtesi de Gaussen, els mesos secs (P<2T). D’aquesta manera es delimiten els períodes de sequera així com la seva intensitat, que està relacionada amb la superfície delimitada pel polígon que uneix els punts corresponents a cada mes. Segons es pot veure a la Taula 3-12 i a la Figura 3-7, l’estació seca es situa entre els mesos de juny i agost, un període relativament curt per a la mitjana peninsular, tot i que propi de la zona prepirenaica en la que es situa el projecte.

Les línies de precipitació i temperatura es troben entre mitjans de juny i setembre, zona en la que la precipitació supera el doble del valor de la temperatura al mes de juliol, el que demostra que no existeixen períodes secs de llarga durada.

Taula 3 - 13. Diagrama ombrotèrmic

G F M A M J Jl A S O N D

Precipitació (mm) 35,4 19,7 30 51,5 70,7 43,6 25,8 43,3 60,2 55,5 51,7 46,1 Temperatura (ºC) 3,6 6 9,8 12,2 16,9 21,6 24,3 24,2 19 14 7,7 4,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Gene

r

Febr

er

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agos

t

Setem

bre

Octub

re

Nove

mbre

Dese

mbre

Prec

ipita

ció (m

m)

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Tem

pera

tura

(ºC)

Precipitació

Temperatura

Figura 3 - 7 Diagrama ombrotèrmic. Font: Instituto Nacional de Meteorología.

3.2.7 Vents Les dades dels vents predominants de la zona s’han extret del Servei meteorològic de Catalunya, a partir de les estacions de Vilanova de Meià i d’Isona i Conca Dellà. Les dades de velocitat del vent i direcció del vent dominant es presenten a la Taula 3-14.



Taula 3 - 14. Mitjana mensual de la velocitat del vent i direcció del vent dominant

G F M A M J Jl A S O N D Anual

Vilanova de Meià

Velocitat del vent (m/s) 1,3 0,9 1 1,4 1 1,2 1,2 1,2 0,7 0,4 0,9 1,3 1,1

Direcció del vent dominant N N N S S N S N S N N NE N

Isona i Conca Dellà

Velocitat del vent (m/s) 2,8 2,9 3 3,7 3,2 3,3 3,6 3,1 2,7 2,2 1,7 1,3 2,8

Direcció del vent dominant W E E SE E SE SE SE SE SE SE SE E

Font: Servei meteorològic de Catalunya La velocitat mitjana dels vents presents a la zona d’estudi estan entre els valors de 0,4 i 3,7 m/s;

3.2.8 Gelades Es considera com a dia de gelada, aquell en el que el termòmetre instal·lat a l’estació meteorològica (a 1,5 m del sòl), ha arribat a la temperatura de zero graus Celsius o més baixa. Segons les dades de les estacions considerades, els dies de gelada estan entorn als 91 dies. Els mesos que tenen enregistrats més dies de gelades són gener (23,3 dies) i febrer (21 dies), tal com mostra la Taula 3-15.

Taula 3 - 15. Dies de temperatura mínima (<= 0ºC)


Artesa de Segre 650 19,4 17,8 11,3 3,6 0 0 0 0 0 1,6 10 16,1 79.8

Tremp 700 27,1 24,2 10,7 4,6 0,1 0 0 0 0 0,8 13,7 21,9 103.0

Mitjana 23,3 21 11 4,1 0,1 0 0 0 0 1,2 11,8 19 91.4 Font: Instituto Nacional de Meteorología

3.2.9 Classificació climàtica Entre les diverses classificacions establertes, en el present document s’ha utilitzat la de Koppen. En aquesta classificació del clima, hi juga un paper important l’índex K, que té diferents definicions segons les condicions següents:

• Si el règim pluviomètric és uniforme K = 2t + 14 • Si presenta un màxim a l’estiu K = 2t + 28 • Si presenta un màxim a l’hivern K = 2t

(t és la temperatura mitjana anual en ºC). Comprenen 5 tipus fonamentals designats per les lletres A, B, C, D i E els límits dels quals es defineixen així:

• Tipus A (tropical plujós): La temperatura mitjana normal del mes més fred és superior a 18ºC, la precipitació anual normal és major que 750 mm.

• Tipus B (sec): Sense cap referència a la temperatura, la precipitació anual normal en cm és menor que K.

• Tipus C (temperat plujós): La temperatura mitjana normal del mes més fred és superior a –3ºC i inferior a 18ºC. La precipitació anual normal en cm és més gran que K.

• Tipus D (fred): La temperatura mitjana normal del mes més fred és inferior a –3ºC ; la del mes més càlid inferior a 10ºC, la precipitació anual normal és major que K.

• Tipus E (polar): La temperatura mitjana normal del mes més fred es inferior a –3ºC, la del mes més càlid inferior a 10ºC, la precipitació anual normal es major que K.

Aquests tipus es divideixen en subtipus segons el règim pluviomètric o de temperatura. Els principals subtipus amb els respectius símbols són els següents:

• Af = Selva tropical-plujosa tot l’any. • Aw = Sabana–plujosa a l’estiu. • BS = Estepa–precipitació anual > K/2 • Bw = Desert–Precipitació anual < K/2 • Cf = Mesotermal (temperat) humit-plujós tot l’any • Cw = Mesotermal (temperat) humit amb hivern sec-plujós a l’estiu • Cs = Mesotermal (temperat, humit amb estiu sec) (Mediterrani)–plujós a l’hivern. • Df = Microtermal (fred) humit-plujós tot l’any. • Dw = Microtermal (fred amb hivern sec)-pluges d’estiu. • ET = Tundra–Temperatura del mes més càlid > 0ºC. • EF = Gelat–Temperatura del mes més càlid < 0ºC.

Finalment, s’ha considerat l’estació d’Artesa de Segre, per a l’aplicació de l’índex k, utilitzant els valors mitjans anuals de precipitacions i temperatura. Com que el règim pluviomètric en aquesta estació presenta un màxim a l’hivern, l’índex K s’ha calculat amb la fórmula: K= 2t. El resultat final de tots aquest valors es presenta a la Taula 3-16.



Taula 3 - 16. Resultat final de les variables climatològiques

Estació Precipitació mitjana anual

Temperatura mitjana anual

Temperatura mitjana del mes més fred Índex K

Artesa de Segre 533,51 mm 13,61 ºC -0,7 ºC < 4,4 <7,2ºC 27,22 Font: XVPCA. DMAH.

A partir d’aquests resultats, on la precipitació mitjana anual és de 533,51 mm, la temperatura mitjana anual 13,61 ºC, la temperatura mitjana del mes més fred 4,4 ºC i amb estiu sec, es conclou que la zona pertany al grup Cs. Per tant el clima de la zona pot classificar-se com “Clima tipo C [Temperat, plujós].- Mesotermal [Humit, amb estiu sec].- Mediterrani –Plujós a l’hivern”. També s’ha establert índexs d’aridesa, com el de Martonne, que presenta la següent fórmula:

10+=

tRIa

• Ia = Índex d’aridesa. • R = precipitació mitjana anual en mm. • t = temperatura mitjana anual en ºC.

Segons aquest índex, Martonne classifica els climes de la següent manera:

• de 0 a 5 desert • de 5 a 10 semidesert • de 10 a 20 estepes i països secs mediterranis • més gran de 20 cultiu de secà i oliveres, on és arriscat cultivar-hi cereals • arriba a 40 convenient la cria de ramat vaquí • aprox. 60 ruixats tropicals amb vent monzó

D’acord amb aquesta fórmula, Ia= 22,596 per a la zona d’estudi, és a dir, que pertany al tipus de cultiu de secà i oliveres Com que sembla un contrasentit parlar d’Índex d’aridesa a un nombre que és més petit com més gran sigui l’aridesa, els geògrafs J.Dantín Cerdera i A. Revenga Carbonell van proposar el que ells anomenen Índex termopluviomètric, que s’expressa de la següent manera:

RT100ltp ×=

• ltp = índex termopluviomètric • T = temperatura mitjana anual en ºC • R = precipitació mitjana anual en mm.

Aquest índex presenta les següents classificacions:

• De 0 a 2 Zones humides • De 2 a 3 Zones semiàrides • De 3 a 6 Zones àrides • Major de 6 Zones subdesèrtiques

Aplicant aquesta fórmula, a la zona d’estudi s’obté un valor de Itp= 2,55, quedant classificada com a Zona àrida.



3.3 QUALITAT ATMOSFÈRICA El nivell d’incidència dels contaminants atmosfèrics en un indret està relacionat sobretot amb dos factors, el grau d’activitats del territori (població, agricultura, indústria, etc.), que és directament proporcional a la capacitat d’emissió de contaminants, i la meteorologia, que dispersa aquests contaminants amb més o menys rapidesa. La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya obté les dades de qualitat atmosfèrica a través de les estacions que formen la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). El nivell d'emissió és la quantitat d'un contaminant emès a l'atmosfera per un focus fix o mòbil, mesurat en una unitat de temps o de volum. Les fonts d’emissió a l’atmosfera es classifiquen, segons si provenen del sector del transport, del sector industrial o de l’àmbit domèstic, comercial i del sector primari. A la Taula 3-17 s’estableix una correlació entre el tipus de font i els compostos que s’emeten.

Taula 3 - 17. Fonts d’emissió principals i contaminants atmosfèrics

Fonts d’emissió Contaminant Transport Fums negres, Hidrocarburs, Diòxid de carboni (CO2) Monòxid de carboni

(CO), òxids de nitrogen (NOx), PST, plom (Pb) i diòxid de sofre (SO2)

Indústries PST, òxids de sofre (SOx), diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), òxid de nitrogen (NOx).

Àmbit domèstic, activitats comercials

Monòxid de carboni (CO), partícules sòlides, diòxid de sofre (SO2), òxids de nitrogen (NOx), hidrocarburs, compostos orgànics volàtils (COV).

Font: XVPCA. DMAH

Per tenir en compte les dades d’emissió de la zona d’estudi s’han de considerar les emissions industrials procedents de les indústries properes. A la zona d’estudi, les emissions produïdes per les activitats industrials són reduïdes, fet que demostra el poc pes específic del sector industrial dins de l’economia de la zona. En una magnitud molt baixa, es troben també les emissions de les calefaccions domèstiques i les activitats comercials. El seu efecte es nota sobretot a l’hivern, en què el règim d’emissió de contaminats a l’aire es veu augmentat per l’ús de les estufes. Aquestes emissions es consideren poc significatives, donada la situació de la zona en un àmbit rural. Les emissions provinents del trànsit també són baixes, caracteritzant-se les vies

interurbanes per tenir una Intensitat Mitjana Diària (IMD) inferior a 10.000 vehicles per dia, és a dir, trànsit escàs i moderat. Per altra banda, el nivell d’immissió es relaciona amb la qualitat de l’aire. És la quantitat d’una determinada substància contaminant per unitat de volum d’aire, en un punt receptor qualsevol, independentment de la font que l’origina. D’acord amb la Directiva 2008/50/CE i la Directiva 96/62/CE llistades en l’apartat 1 relatives a la qualitat de l’aire, així com també altres directives europees relatives a l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient1, cal avaluar la concentració dels contaminants ambientals a tots els punts del territori. Cal mesurar, calcular i predir o estimar les concentracions de contaminats ambientals en un moment determinat. Degut a la impossibilitat de dur a terme mesures en tot el territori, el Servei de Vigilància i Control de l’Aire, de la Direcció General de Qualitat Ambiental ha estructurat el territori català en àrees amb qualitat de l’aire equivalents, tal i com s’estableix als textos legals ja citats a l’aparta 1 (Directiva 96/62/CE, Reial Decret 1073/2002, Reial Decret 1796/2003, Reial decret 812/2007). Aquestes àrees corresponen a les Zones de Qualitat Atmosfèrica (ZQA), que es defineixen com a “porcions del territori amb una qualitat de l’aire similar en tots els seus punts”, tot tenint en compte les emissions d’origen antropogènic, activitat industrial, ocupació de sòl urbanitzat, condicions climatològiques, orografia del terreny, etc. Actualment, existeixen 15 zones de qualitat de l’aire. La zona objecte d’estudi pertany bàsicament a la ZQA 13. Pre-pirineu, que inclou entre altres el municipi d’Artesa de Segre. Aquesta Zona de Qualitat Atmosfèrica, es caracteritza per ser una zona de transició entre les planes de Ponent i el Pirineu, on pràcticament tot el territori està format per àrees rurals i on els nuclis presenten una mida petita. No hi ha àrees urbanes ni suburbanes. La superfície urbanitzada a la zona d’estudi suposa un 0,3% del total de la superfície. A la ZQA 13, només hi ha una estació de mesurament que es troba situada al municipi de Ponts, més concretament al carrer Ponent. Aquesta estació automàtica, dóna dades de mesurament de l’O3. Per cada municipi es comptabilitzen el nombre d’activitats industrials potencialment 1 Directiva 99/30/CE relativa als valors límit de SO2, NO2, NOx, PM10 i Pb a l’aire ambient. Directiva 00/69/CE relativa als valors límit de C6H6 i CO a l’aire ambient, Directiva 02/03/CE relativa a l’ozó a l’aire ambient, Directiva 2004/107/CE, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb l’arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics, entre altres.



contaminants a partir del Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA). Segons el tipus d’activitat i els tipus de contaminants que s’emeten, les activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera es classifiquen d’acord amb el CAPCA en: activitats del grup A, B i C.

- Activitats del grup A (Centrals tèrmiques de potència total instal·lada igual o superior a 50 MW, refineries de petroli, foneries d’acer i ferro de capacitat total igual o superior a 10 tones, producció i afinat de plom, fabricació de ciment, tractament i adobat de cuirs i pells, incineradores de residus urbans, etc.)

- Activitats del grup B (Centrals tèrmiques de potència total instal·lada inferior a 50 MW, pedreres, foneries d’acer i ferro de capacitat total inferior a 10 tones, escorxadors, fabricació de ceràmica, forns crematoris, etc.)

- Activitats del grup C (Instal·lacions de neteja en sec, destil·leries d’alcohol i fabricació d’aiguardents, serrada de la fusta, envasatge d’aerosols…).

Cada municipi s’ha classificat d’acord amb el focus més contaminant que conté, independentment de la seva ubicació exacta dins del municipi. El resultat d’aplicar aquest mètode és una caracterització a quatre nivells per a cada municipi d’acord amb la classificació del CAPCA del seu focus potencialment més contaminant (A, B, C o sense focus).

Figura 3 - 8. Caracterització de les emissions de la ZQA 13. Font: XVPCA. DMAH.

Tal i com s’observa en la Figura 3-8, la zona objecte d’estudi, no presenta indústries, a

excepció del municipi d’Artesa de Segre, que presenta activitats industrials potencialment contaminants del grup B (n’hi ha identificades 2 al Document : Delimitació de zones de qualitat de l’aire, actualitzat i imprès al 25/06/2002; Departament de Medi Ambient i Habitatge). Segons el “Balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya: Any 2009” editat per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, a la Zona de qualitat de l’aire 13, Prepirineu, els nivells de benzè mesurats en aquesta zona són inferiors als valors límit establerts per la legislació. Respecte als nivells mesurats d’ozó troposfèric són superiors al valor objectiu per a la protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013. No s’han detectat superacions del llindar d’informació a la població ni del llindar d’alerta. Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferiors als valors límit. Aquestes dades, es complementen amb els Mapes de Capacitat i Vulnerabilitat del Territori (MVCT), publicats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge l’11 de desembre de 2003 i actualitzats el 19 de març de 2007 (http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/mapes_de_capacitat/inici.jsp). Els MVCT donen informació dels nivells de la qualitat de l’aire mitjançant mesures indirectes com són els models de dispersió. Els MVCT recullen actualment els següents contaminants: CO, SO2, NOx i PST (partícules en suspensió). Cada MVCT representa una zona i en el cas del municipi d’Artesa de Segre, queda inclòs a la zona 9, que engloba les comarques de la Noguera, la Segarra, Urgell, les Garrigues, el Pla d’Urgell i Segrià. La vulnerabilitat de la zona d’estudi a la contaminació atmosfèrica permet observar el risc d’exposició per la població i pels espais d’interès natural als contaminats atmosfèrics; i la capacitat del territori permet determinar quines àrees ofereixen unes condicions més favorables per a l’establiment de nous focus emissors. Aquesta capacitat de dispersió dels contaminats de l’atmosfera en una zona depèn del règim de vents, de la freqüència de velocitats capaces de transportar-los i de les zones característiques d’estabilitat de l’atmosfera. Val a dir però que la dispersió es dificulta quan es produeix el fenomen d’inversió tèrmica, ja que impedeix l’ascensió de les capes inferiors de l’atmosfera. D’aquesta manera, a continuació es mostren els mapes de capacitat i vulnerabilitat territori objecte d’estudi elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Vegeu les Figures 3-9, 3-10, 3-11, 3-12 i 3-13.



A la zona 9 el DMAH ha elaborat els següents mapes:

• Capacitat: partícules sòlides totals (PST) i diòxid de sofre (SO2) • Vulnerabilitat: partícules sòlides totals (PST), monòxid de carboni (CO) i diòxid de

sofre (SO2) Per tant, no es disposa en aquesta zona de les dades ni mapes de capacitat del CO i del NO2 i de la vulnerabilitat del NO2.

Figura 3 - 9. Mapa de capacitat del territori pel que fa a les partícules en suspensió. Font: DMAH.

Figura 3 - 10. Mapa de capacitat del territori pel que fa a diòxid de sofre. Font: DMAH.

Figura 3 - 11. Mapa de vulnerabilitat pel que fa a exposicio al monòxid de carboni. Font: DMAH.

Àmbit d’estudi

Àmbit d’estudi

Àmbit d’estudi



Figura 3 - 12. Mapa de vulnerabilitat pel que fa a l’exposició a les partícules. Font: DMAH.

Figura 3 - 13. Mapa de vulnerabilitat pel que fa a l’exposició al diòxid de sofre. Font: DMAH.

A partir dels gràfics anteriors, es comprova que la capacitat del territori d’Artesa de Segre pel que fa a les partícules i al diòxid de sofre no està valorada. Pel que fa a la vulnerabilitat a l’exposició al monòxid de carboni (CO), PST i SO2, aquesta és nul·la a Artesa de Segre.

Àmbit d’estudi

Àmbit d’estudi



3.4 SOROLL La mesura del nivell de soroll, es defineix mitjançant el paràmetre del Nivell Continu Equivalent, Leq, expressat normalment en Decibels amb ponderació de la corba A (dBA). En la contaminació sonora, els elements bàsics que intervenen en l'explicació del fenomen són els següents: els focus emissors, el medi atmosfèric o camí de propagació i els receptors. Sobre la seqüència lògica emissor-medi-receptor, ha d'establir-se l'avaluació dels impactes i l'adopció de mesures preventives o correctores per a minimitzar el soroll que emet l’emissor. En el present estudi, aquest emissor serà el trànsit dels vehicles a motor per la carretera millorada. Així, la qualitat acústica d'una zona estarà determinada pels condicionants físics i urbanístics d'aquesta, per la qual cosa la caracterització dels nivells d'immissió obliga a analitzar d'una manera acurada totes les possibles relacions entre les fonts emissores i la propagació que afectin a un receptor determinat. El soroll existent actualment a la zona d’estudi es pot tipificar de forma general com el d’un ambient rural, és a dir, que s’altera d’una forma aleatòria per les activitats antròpiques, en especial pel trànsit rodat pels camins i carreteres de la zona. Aquesta alteració dels nivells de soroll és més rellevant en el nucli d’Artesa de Segre en ser el nucli més gran de la zona i en trobar-se diferents vies de comunicació (C-14 i L-512 a Artesa) que discorren pel centre d’aquest nucli. L’àmbit d’estudi està representada per zones amb una topografia molt diferenciada (comença a prop de la depressió central catalana i es prolonga en direcció als Prepirineus) creuant sòl agrícola o forestal, i en alguns casos passa força a prop de masies o petits nuclis urbans (Vall-llebrera i Montargull són els relativament més importants). Els principals receptors de soroll en l’àmbit d’estudi són els petits nuclis i masies disperses per aquest espai rural. Segons els nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres, en la zona de la C-14, en el tram entre Artesa de Segre i Ponts, el nivell sonor (Lar) es troba entre 65 i 70 dB. Mentre que a la carretera C1412b, en el tram de Tremp a Isona i la Conca de Dellà, on el tràfic és menor, els nivells són inferiors a 60 dB (Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2003). No hi ha dades disponibles de la mateixa font pel que fa a als nivells sonors per a la carretera L-512.

En menor mesura hi ha els sorolls provocats per la maquinària dels treballs agrícoles ja que és en una àrea principalment agrícola i rural, així com altres sorolls quotidians com el soroll provocat pels animals, o per les diverses activitats que realitzen les persones. Però donada la necessitat d’avaluar l’impacte de la construcció i funcionament de la carretera L-512 millorada, en el marc del present estudi d’imapcte ambiental s’ha elaborat un estudi d’impacte acústic (vegeu Annex 7). Per a l’elaboració de l’estudi d’impacte acústic s’ha dut a terme un repàs del marc legal vigent en la matèria i posteriorment treball de camp per tal de caracteritzar els nivells sonors en l’àmbit de projecte. 3.4.1 Estudi del marc legal Pel que fa al marc legal, val a dir que a nivell de l’estat espanyol, es troba la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, i dels dos reglaments que la despleguen: el Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, que la desenvolupa quant a avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, pel que fa a la zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques. D’altra banda, a nivell autonòmic, cal citar la Llei 16/2002, de 12 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i també el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els annexos. Aquest darrer decret té com a principal finalitat el desenvolupament de la Llei 16/2002 de 12 de juny i estableix tres períodes de referència a fi i efecte d’apropar-se al marc legal estatal:

• Període diürn de 7.00 a 21.00 hores • Període vespertí de 21.00 a 23.00 hores • Període nocturn de 23.00 a 07.00 hores

Així mateix, en el seu Annex A estableix els objectius de qualitat que es mostren a la Taula 3 - 18 , essent valors límit aplicables per a la planificació del territori i la prevenció i/o millora de la qualitat acústica. En aquesta taula Ldia, Ltarda i Lnit són índex d’immissió de soroll per al període de dia, vespre i nit, respectivament



Taula 3 - 18. Valors límit d’immissió segons la zonificació acústica del territori.

Valors límit d’immissió en dB(A)

Zonificació acústica del territori Ldia Ltarda Lnit

Zonificació de sensibilidad acústica alta (A) 60 60 50

Zonificacióde sensibilitat acústica moderada (B) 65 65 55

Zonificació de sensibilitat acústica baixa C) 70 70 60 Font: Decret 176/2009, de 10 de novembre.

D’altra banda, en el seu Annex 1, es tracta la immissió sonora a l'ambient exterior produïda per infraestructures de transport viari, ferroviari i marítim. Els mapes de capacitat acústica estableixen la zonificació del territori i els valors límit d'immissió a les zones de sensibilitat acústica. Aquestes zones poden incorporar valors límit dels usos del sòl d'acord amb la taula següent:

Taula 3 – 19.Valors límit d’immissió sonora a l’ambient exterior produïda per les infraestructures de transport viari, ferroviari i marítim.

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d’immissió en dB(A)

Ldia Ltarda Lnit

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)

(A1) Espai d’interès i altres - - - (A2) Predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45 (A3) Vivendes situades en el medi rural 57 57 47 (A4) Predomini de sòl d’ús residencial 60 60 50

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existent 65 65 55

(B2) Predomini d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58 (C2)Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60 (C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics - - -

Font: Decret 176/2009, de 10 de novembre.

El present estudi tracta la millora i condicionament d’una carretera existent. En aquest cas i per als usos (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges en el medi rural (A3), el valor de límit d'immissió s’incrementarà en 5 dB(A).

Així, en l’àmbit d’estudi i segons la legislació catalana, els objectius de qualitat per al soroll aplicables a àrees urbanitzades existents, mesurats segons la ponderació normalitzada A, seran els que apareixen a continuació a la Taula 3 – 20.

Taula 3 – 20. Valors límit d’immissió en l’àmbit d’estudi per als diferents usos del sòl.

Valors límit d’immissió en dB(A)

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) (A2) Predomini de sòl d’ús sanitari, docent i cultural 60 60 50 (A3) Vivendes situades en el medi rural 62 62 52 (A4) Predomini de sòl d’ús residencial 65 65 55

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) B2) Predomini d’ús terciari diferent a (C1) 70 70 60

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) (C2)Predomini de sòl d’ús industrial 75 75 65

Font: Elaboració pròpia a partir del Decret 176/2009, de 10 de novembre.

Com ja s’ha indicat, per a l’elaboració del present estudi d’impacte ambiental s’ha estudiat la situació acústica actual de la zona. Així, s’ha realitzant una modelització mitjançant programari acústic i en paral·lel s’han efectuant mesuraments acústics per a comprovar la bondat de la modelització. Els mapes acústics de la situació actual consisteixen en la representació espacial d'uns indicadors acústics mesurats en camp en un cert nombre de punts utilitzats en el calibratge de les fonts acústiques inicials, distingint entre períodes diürn, vespertí i nocturn. 3.4.2 Caracterització acústica de l’estat actual Per al càlcul de la situació actual, en primer lloc s’ha realitzat una anàlisi de la zona per descartar que pugui ser necessària la inclusió de cap altra font acústica existent, a banda de les carreteres objecte d'estudi. Posteriorment s’han definit acústicament aquestes carreteres i s’ha efectuat el model sonor. En paral·lel s’ha realitzat una campanya de mesures acústiques a la zona. Els nivells sonors obtinguts s’han emprat per calibrar el model sonor anterior, tot aconseguint un escenari acústic fidel a la realitat existent. Val a dir que tot estudi de soroll requereix la identificació dels receptors (vegeu Annex 7,



apèndix 2). En el marc del present estudi s’identifiquen els receptors (Hab) que apareixen a la següent taula, juntament amb la identificació dels punts de presa de mesura sonora (Punt).

Taula 3 - 21. Identificació i localització dels punts de mesura de soroll. Nom X aproximada Y aproximada Ús

Punt1- 339.091 4.640.234 Casa

Punt2- 338.965 4.640.318 Casa en Artesa del Segre

Hab1 339.161 4.640.421 Granja

Punt3 339.580 4.640.939 Casa

Punt4 339.669 4.641.198 Casa en construcció

Punt5 339.980 4.641.637 Casa en Pont D’Alentorn

Punt6 339.816 4.642.013 Casa

Hab2 340.668 4.642.862 Casa

Hab3 340.851 4.643.491 Granja

Hab4 341.748 4.643.491 Granja

Hab5 341.474 4.643.767 Cal Gassot

Hab6, Punt7 341.391 4.643.756 Devessa del Gassel

Punt8 341.110 4.649.499 Casa en Vall Llebrera

Punt9 341.255 4.644.753 Casa

Hab9 341.311 4.644.868 Casa abandonada

Punt11 341.389 4.644.928 Cal Bellerà

Punt10, Hab11 341.346 4.644.983 Casa

Punt12,Hab12 341.432 4.645.212 Casa

Hab13 341.397 4.645.261 Casa

Hab14 341.456 4.645304 Bar abandonat

Hab15 341.423 4.645.554 Granja

Hab16 341.637 4.647.301 Cobertizo

Punt 13,Hab17 341.718 4.647.583 Cal Xollat

Hab18 341.927 4.647.628 Granja del Xollat Queirol

Punt14 341.942 4.648.312 Casa de Montargull

Hab19 341.888 4.648.216 Grup d’habitatges

Nom X aproximada Y aproximada Ús

Hab20 342.031 4.648.388 Montargull

Punt15 342.147 4.648.507 Casa de Montargull

Hab21 344.078 4.652.501 Església St. Gil de Folquer

Hab22 344.079 4.652.481 Casa

Hab23 343.903 4.653.189 Hostal de Baix

Punt16, Hab24 343.931 4.653.311 Folquer i Hostal de Dalt Font: TECNOMA

Durant la campanya es va realitzar una campanya de mesures de curta durada en període diürn i a la tarda (7 a 23 hores), així com també en període nocturn (23 a 7 hores). Les tasques de mesura es van realitzar durant els dies 12 i 13 del mes de novembre de 2010, dies laborables ordinaris i sense presència d'agents anòmals com pluja o vent. Les mesures a cada punt van durar un total de 15 minuts i a tal efecte es va emprar un Sonòmetre integrador-mitjanador, tipus 1 (de precisió), amb micròfon prepolaritzat, de Brüel & Kjaer, model "2250 Light". Abans i després de cada mesura es va verificar acústicament la cadena de mesura mitjançant calibrador. El certificat de calibratge del sonòmetre s'adjunta en l'Apèndix 3. Amb tot, amb l'objectiu de minimitzar la influència de les reflexions, el micròfon del sonòmetre es va situar a una alçada mínima de 1.5 m, evitant obstacles que poguessin apantallar el so. A l'hora de realitzar les mesures acústiques, es van seguir les especificacions de l'Annex A del Decret 176/2009 complint així amb una sèrie de consideracions que pretenen fixar la qualitat de les mesures. Tot seguit es mostra a la Taula 3 - 22 el resultat de les medicions realitzades.



Taula 3 - 22. Resultats obtinguts durant la realització de les mesures corresponents a l’estat actual.

Punt X Y Hora LAeq (dia)

LAeq (Tarda)

LAeq (nit)

Punt 1 339.091 4.640.234 14:10 55.2 - -

Punt 2 338.965 4.640.318 14:42 66.5 - -

Punt 3 339.580 4.640.939 15:35/00:50 65.3 - 41.5

Punt 4 339.669 4.641.198 15:50 45.3 - -

Punt 5 339.980 4.641.637 16:15/00:20 56.4 - 51.0

Punt 6 339.816 4.642.013 16:43 55.3 - -

Punt 7 341.391 4.643.756 17:10 42.5 - -

Punt 8 341.110 4.649.499 17:35/23:45 59.6 - 52.8

Punt 9 341.255 4.644.753 18:00 64.4 - -

Punt 10 341.346 4.644.983 18:25 48.8 - -

Punt 11 341.311 4.644.868 18:50 64.6 - -

Punt 12 341.432 4.645.212 19:30 52.8 - -

Punt 13 341.718 4.647.583 21:05 - 61.4 -

Punt 14 341.942 4.648.312 21:30 - 57.9 -

Punt 15 342.147 4.648.507 21:55/23:25 - 49.3 46.0

Punt 16 343.931 4.653.311 22:30/23:00 - 61.1 58.0

Font: TECNOMA.

Com es pot apreciar a la Taula 3 - 22, la situació acústica actual de la zona es caracteritza per valors força moderats. La majoria de les edificacions suporten nivells sonors que es troben per sota dels límits establerts al marc legal català (62 dB(A) en períodes de dia i de tarda i 52 dB(A) en període nocturn, tot això en el cas d’habitatges

rurals i de carretera ja existent). La taula anterior mostra les dades obtingudes mitjançant sonòmetre. Com ja s’ha comentat, també es va aplicar un model de dispersió de soroll els resultats del qual s’han palesat a mode de plànols d’isòfones (vegeu plànols de l’estat actual a l’Annex 7. Estudi d’impacte acústic). A més dels mapes d’isòfones s'ha realitzat una modelització en alçada dels habitatges propers a la traça, de manera que s'ha aconseguit obtenir una malla de valors, planta a planta, del nivell sonor en cada edifici. Amb aquest procés s'ha obtingut que, encara que a trets generals, la zona té uns nivells acústics permesos per sota dels 52 dB(A) en període nocturn, hi ha conflicte en aquells immobles que estan situats molt propers a la traça i quan la carretera creua nuclis urbans (Pont D’Alentorn, Vall-llebrera i Folquer), tot patint avui dia valors més alts que els permesos.



3.5 HIDROLOGIA La zona d’estudi es troba a la conca del Segre, abans de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. Es destaca per tant, la presència del curs principal del Segre però també els nombrosos barrancs i altres rius, com es veurà al present apartat. Tot seguit, s’identifiquen les unitats hidrològiques les quals s’han dividit en masses d’aigua superficial (naturals i artificials) i masses d’aigua subterrània, segons el que estableix l’article 5 de la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE (en endavant DMA). El resultat d’aquesta classificació es presenta a la Taula 3 - 23.

Taula 3 - 23. Tipologia de masses d’aigua a l’àrea d’estudi Masses d'aigua superficial

Masses d'aigua subterrània Natural Artificial

Segre des de la presa de Rialb fins Artesa de Segre, inclòs el riu

Segues (E0270) Embassament de Rialb

(E0240) Serres Marginals Catalanes (45)

Al·luvial del Segre mig (46)

Font: Elaboració propia apartir de dades de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La hidrologia de la zona d’estudi ve determinada per la presència de diverses masses d’aigua superficial. Per una banda, conformen una mateixa massa d’aigua (E0270) el tram del riu Segre entre l’embassament de Rialb i Artesa de Segre, i el riu Segues. Cal aclarir en aquest context que el riu de les Segues rep el nom de barranc de Vall-llebrera al seu pas per aquest nucli de població. Per altra banda, hi ha l’embassament de Rialb (E0240) el qual no es troba influenciat pel projecte a estudi. A la següent Figura 3 - 14 es poden veure les diferents masses d’aigua existents a la zona del projecte (línies de color blau) y el traçat del projecte (línies de color púrpura). Tal com es pot observar, el traçat únicament creua a una massa d’aigua (E0270) a l’altura de Vall-llebrera.

Figura 3 - 14 Masses d’aigua superficial existents a l’àmbit d’estudi. Font: Elaboració pròpia.

Com s’ha comentat, a més de les masses d’aigua existeixen altres rius, barrancs i canals a l’àmbit d’estudi. A continuació, a la Taula 3 - 24 s’identifiquen els rius i canals que es poden veure afectats per el projecte.

Taula 3 - 24. Altres elements de la hidrologia superficial. Altres unitats hidrològiques

Natural Artificial Riu Montargull Canal d’Urgell

Font: Elaboració pròpia. En el cas del riu Montargull, aquest és un afluent del riu Segues, per la marge esquerra, a l’altura de la població de Montargull. Pel que fa a les masses d’aigua subterrània, a l’àmbit d’estudi es troba l’Al·luvial del Segre mig (codi 46 segons l’Agència Catalana de l’Aigua). Més endavant al subapartat d’aigües subterrànies s’especifiquen les seves característiques. Amb tot, a la zona d’estudi no hi cap aqüífer protegit. A continuació es presenta una descripció detallada de les masses d’aigua citades.



Aigües superficials Pel que fa als sistemes fluvials naturals, la zona d’estudi es troba sota la influència del riu Segre emmarcat dins la conca de l’Ebre. La Taula 3-26 mostra les dades de cabals de tots aquests rius en les estacions d’aforament més properes a l’àmbit d’estudi.

Taula 3 - 25. Dades de cabal dels rius Ebre, Segre i Noguera Pallaresa l’any 2006

Riu Estació d’aforament Cabal mitjà anual(m3/s)

Cabal màxim (m3/s)

Data cabal màxim

Cabal mínim (m3/s)

Data cabal mínim

Ebre Ascó 222,45 1539,00 21/11/06 85,5 3/10/06 Segre Aigua avall Oliana 15,61 66,5 14/04/06 0,49 8-9-06

Font: Web de la Confederación Hidrográfica del Ebro El Segre, amb els seus 261 quilòmetres de longitud, és el riu més llarg de Catalunya. Neix a la Cerdanya francesa i després de tallar successives serralades, creua la Serra del Montsec i s’endinsa a la comarca de la Noguera, on rep els cabals del riu Llobregós i el Rialb, entre d’altres. El curs principal del Riu Segre limita el sud de la zona d’estudi, des de Gualter fins a aproximadament Artesa de Segre. Són, però, els afluents del marge dret d’aquest riu de la conca de l’Ebre, els que ocupen la major part de la zona d’estudi, des de tota la meitat sud fins a bona part de la zona est de l’àrea. Tant el curs principal del Segre, com gairebé tots els seus tributaris, en el tram d’estudi es caracteritzen com a rius de muntanya humida calcària. A tall d’exemple, tot seguit es mostra el riu Segre al seu pas pel nucli de Vilves.

Fotografia 1. Riu Segre a l’alçada de Vilves. Font: Elaboració pròpia.

A l’est de la zona d’estudi queda la conca del riu Rialb, al marge dret del Segre, que es caracteritza per la seva tipologia de muntanya mediterrània calcària i desemboca al Segre tot aportant aigua a l’embassament de Rialb. Les aportacions més importants dins la zona d’estudi es localitzen al marge dret del riu Segre, com és el Riu de les Segues, on hi conflueix el Montargull. Altres aportacions rellevants en l’àmbit proper són les procedents dels Barranc de Torreblanca (aigües amunt de l’àmbit d’estudi) i el riu Boix (aigües avall). Les conques esmentades ocupen gran part de la superfície d’estudi i els seus nombrosos barrancs asseguren el drenatge intern de la conca. També al marge dret dins l’àmbit d’estudi, s’hi troben afluents amb una mida de conca més petita, però de certa entitat, com són, d’aigua amunt a aigua avall, el Barranc de la Jona, el Barranc del Clot de la Guineu, Barranc de l’Espollar, Barranc del Mascarot, el Barranc de les Pletes, el Barranc que creua Alentorn, el Barranc de Vall-llebrera i el Torrent de la Medina. El riu Llobregós es troba al marge esquerre del Segre, amb el curs principal fora de la zona d’estudi, destacant-ne el Barranc de Femides com a curs integrant. També al marge esquerre, s’hi troben el Barranc del Domenech i el riu Senill com a afluents directes del Segre. El riu Senill es localitza al sud de la zona d’estudi. Per a la caracterització de la qualitat de les aigües superficials del tram del Segre s’ha consultat la publicació del 2010 de la Agència Catalana de l’Aigua “Estat de les masses d’aigua a Catalunya 2007-2009. Resultats del Programa de Seguiment i Control”. En aquest document s’ha fet una diagnosi de la situació de les masses d’aigua mitjançant les campanyes de mostreig dutes a terme al període 2007-2009. A la Figura 3 - 15 i a la Figura 3 - 16 es poden veure, respectivament, l’estat ecològic i l’estat químic de la massa d’aigua E0270. Al primer cas l’estat ecològic es Molt Bo i pel segon cas l’estat és Bo (en ambdós casos es tracta de valors màxims possibles).



Figura 3 - 15 Estat ecològic de les masses d’aigua de Catalunya (2007-2009).

Font: Estat de les masses d’aigua a Catalunya, resultats del Programa de Seguiment i Control. Agència Catalana de l’Aigua 2010.

Figura 3 - 16 Estat químic de les masses d’aigua de Catalunya (2007-2009).

Font: Estat de les masses d’aigua a Catalunya, resultats del Programa de Seguiment i Control. Agència Catalana de l’Aigua 2010.

Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya D’acord amb el document de Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objetius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya (conques intra i intercomuniàries), en compliment als articles 5, 6 i 7 de la DMA (que es pot trobar a http://mediambient.gencat.net/aca/ca//planificacio/directiva/impress.jsp), s’han analitzat els següents paràmetres de la massa d’aigua E-0270:

• Característiques de la massa d’aigua Correspon a rius de muntanya humida calcària No és una massa d’aigua de referència

Massa d’aigua a l’àmbit projecte

Massa d’aigua a l’àmbit projecte



• Registre de zones protegides

És una massa d’aigua inclosa en el Registre de Zones Protegides per a abastament

Al tram del riu Segre (no en el de les Segues), és una zona de protecció i conservació d’espècies vinculades a las directives 92/43/CEE i 79/409/CEE. De fet, és zona PEIN i Xarxa Natura 2000 (LIC i ZEPA) – descrits a l’apartat d’interès natural.

• Anàlisi de pressions i impactes

Pressions Segons la taula 4.1.2 del document, les vies de comunicació constitueixen una pressió per a les masses d’aigua de tipus “font de contaminació difusa”. El risc d’incompliment de la DMA per vies de comunicació és baix a l’àmbit d’e estudi. Malgrat això i tenint en compte totes les pressions (a banda de l’actuació objecte d’aquest estudi, hi ha aspectes presents en el territori, com ara l’alteració del règim de cabals o les fonts puntuals de contaminació, etc) el risc d’incompliment de la DMA segons l’anàlisi de pressions és alt per a la massa d’aigua E-0270.

Impactes A continuació es mostra el nivell de qualitat de la massa d’aigua E-0270 segons diferents índex i paràmetres:

Taula 3 - 26. Índex de qualitat de la massa d’aigua E-0270

Index/paràmetre Estat de la qualitat Índex IPS

(Índex de qualitat basat en diatomees) Bo

Índex de macroinvertebrats Bo Elements biològics Moderat

Elements de qualitat fisicoquímica Molt bo Índex de qualitat del bosc de ribera 55-70

Elements de qualitat hidromorfològica Deficient Estat ecològic Moderat

Font:Caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya.

Val a dir que les dades de la Taula 3-27 corresponen a les consideracions inicials, anteriors a ‘any 2005, quant a qualitat de les masses d’aigua. Actualment, cal prendre com a darrera diagnosi la informació que es mostra a la Figura 3-15 i a la Figura 3-16.

El risc d’incompliment segons l’anàlisi d’impactes és baix i el risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva Marc de l’Aigua és mitjà. Estat de les massa d’aigua segons el document “Estat de les masses d’aigua a Catalunya, 2007-2009. Resultats del programa de Seguiment i Control”, ACA, 2010. Segons el document esmentat la massa d’aigua E-0270 té les següents característiques (vegeu Figura 3 - 15 i Figura 3 - 16):

• La qualitat biològica és molt bona • El nivell de qualitat fisicoquímica és bo • L’estat ecològic és molt bo • L’estat químic és bo

Pla Sectorial de cabals de manteniment La massa de aigua no forma part del Pla sectorial de cabals de manteniment. Connectivitat En relació a la connectivitat fluvial, l’índex de priorització de massa d’aigua és molt alt (Font: Bases tècniques per al desenvolupament del programa de mesures encaminat a la millora de la connectivitat fluvial a Catalunya, ACA, Gener 2010). Inundabilitat i zonificació fluvial Pel que fa al risc d’inundacions, per tal de poder definir les àrees més vulnerables de ser inundades i poder-les gestionar correctament, la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua va crear L'INUNCAT (Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya). Aquest Pla està destinat a la planificació de protecció civil davant el risc d'inundacions i inclou mesures de protecció contra inundacions. En aquest Pla es zonifica el risc d'inundació en funció de la freqüència d’ocurrència, distingint així zones inundables amb períodes de retorn de 500, 100 i 50 anys, de totes les zones fluvials més importants. Al plànol d’hidrologia que es troba a l’Annex 1 de plànols, així com a la Figura 3 - 17, es pot veure la zona inundable del riu Segre en l’àmbit d’estudi per a pluges amb un període de retorn de 500 anys (T500).



Figura 3 - 17. Zones d’inundabilitat per un període de retorn de 50 (vermell), 100 (blau) i 500 (verd) anys a l’àmbit

d’estudi. Font: Inuncat, ACA; 2005. A més el Pla també inclou la definició de les àrees potencialment inundables des d'un punt de vista geomorfològic de tot el territori i una base de dades de punts crítics, és a dir, de zones on hi ha problemes recurrents. La informació de la zonificació del risc d’inundació en funció de la freqüència (períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys) i de les àrees potencialment inundables des d’un punt de vista geomorfològic es pot consultar a la següent referència web: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1200454461208200302738. L’escala de treball és 1:100.000. A continuació, a la Figura 3 - 18, es poden veure les àrees potencialment inundables des d’un punt de vista geomorfològic de tot el territori.

Figura 3 - 18. Àrees potencialment inundables des d’un punt de vista geomorfològic (blau) i tipus de perill

d’inundació (verd: baix; taronja: mitjà i vermell: alt). Font: Inuncat, ACA; 2005. Al Figura 3 - 18, s’aprecia com l’àrea potencialment inundable des d’un punt de vista geomorfològic, a més del Segre, afecta al barranc de Vall-llebrera (Riu de les Segues). Concretament, i pel que fa al perill d’inundació, a la confluència d’aquest barranc amb el mateix Segre hi ha identificat un punt de perill mitjà d’inundació (punt taronja) i una mica més aigües avall, un punt de perill alt (punt vermell). De fet, la conca del Segre es troba inclosa i definida en l’INUNCAT com a zona de risc d’inundació. A la zona d’estudi es detecten una sèrie de punts crítics que es resumeixen a la Taula 3 - 27.

Àmbit d’estudi

Artesa de Segre

Àmbit d’estudi

Artesa de Segre



Taula 3 - 27. Punts crítics detectats a la zona d’estudi segons l’INUNCAT

Riu Localització

Perill Afecció Observacions Municipi Nucli

Boix Artesa de Segre Baldomar ALT Inundacions en

zones urbanitzades

Segons enquesta municipal, afecció a nuclis de població, instal·lacions comercials i/o serveis bàsics per a la població

Segues Artesa de Segre Vall-llebrera MITJÀ Inundacions en

zones urbanitzades

Segons enquesta municipal, afecció a nuclis de població, instal·lacions comercials i/o serveis bàsics per a la població

Segre Artesa de Segre

Vilves, Anya i Collfred BAIX Inundacions en vies

de comunicació Estructura amb capacitat inferior al cabal màxim de riuades de període de retorn 500 anys i/o perill potencial d’obstrucció


Vilves, Anya i Collfred ALT Serveis bàsics

Perill de danys en defenses, canalitzacions i captacions d’aigua potable.


El Pont d’Alentorn, Collfred,

Anya BAIX Fenòmens

geormofològics

Problemes d’erosió en els marges. Tram on fàcilment s’inunden els camps de conreu degut a l’escassa capacitat de la llera

Font: INUNCAT. Web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Posteriorment a l’INUNCAT, i arran de la Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació, l’ACA està elaborant la Planificació de l’Espai Fluvial (PEF) a Catalunya. Els PEF donen una informació més detallada (a una escala major) que l’Inuncat (escala 1:100.000). Tot seguit a la Figura 3 - 19 es pot veure l’àmbit de la planificació de l’espai fluvial a Catalunya, i l’estat dels treballs de la mateixa planificació. Es pot comprovar com a l’àmbit d’estudi encara no hi ha PEF definit, encara que els treballs estan previstos. (Font: http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1203954461208200489918)

Figura 3 - 19 Previsions de la Planificació de l’Espai Fluvial a Catalunya. Font: ACA, 2010.

A més, a la Taula 3 - 28 es mostra la fitxa resum del PEF de la conca de l’Ebre, on està inclòs el riu Segre.

Taula 3 - 28. Fitxa resum de la PEF de la Conca de l’Ebre. FITXA RESUM

Nom del treball: Planificació de l'espai fluvial de la conca de l'Ebre

Data de finalització: 2009

Promotor dels treballs: Agència Catalana de l'Aigua

Objecte: Planificació d'actuacions i zonificació de l'espai fluvial de la conca de l'Ebre a

partir del seu coneixement holístic (caracteritzat i diagnosticat) des de tres vessants principalment: dinàmica fluvial, inundabilitat i ambiental.

Àmbit de l'estudi: Conca de l'Ebre Font: ACA, 2010

Àmbit d’estudi



Pel que fa a les masses d’aigües artificials, el Canal d’Urgell es considera un dels principals canals de reg de Catalunya, la seva presa de derivació, també anomenada la “resclosa” del Canal d’Urgell, es situa entre els municipis de Ponts i la Baronia de Rialb. El pantà de Rialb és el més proper a l’àrea d’estudi, malgrat es troba fora; es situa al riu Segre i comprèn els municipis de la Baronia de Rialb i Tiurana. Ocupa una superfície total de 1.505 ha, amb una capacitat d’embassament de 404 hm3. Finalment, referent a les zones humides, es destaca que prop de l’àrea d’estudi (encara que fora d’aquesta àrea) es localitzen diversos punts de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya. Propers al tram principal del Segre hi destaquen el Meandre del Segre a Gualter, el Meandre del Segre a l’Areny i la Resclosa del Canal d’Urgell. Per altra banda, cal destacar l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa. Aigües subterrànies

Els aqüífers que consten a la zona d’estudi són l’aqüífer 45 de les Serres Marginals Catalanes i el 46 Al·luvial del Segre mig (vegeu Figura 3 - 20 i Figura 3 - 21). No presenten cap figura de protecció i es descriuen a continuació. Aqüífer 45 de les Serres Marginals Catalanes

• Àrees hidrogeològiques: 118, 117 i 205 Àrea de l’Oligocè detrític de Solsona • Extensió total (km2): 770 • Extensió aflorant (km2): 770 • Tipologia litològica dominant: Carbonatat • Altres tipologies litològiques: Detrític (no al·luvial) • Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb

predomini dels lliures

Delimitació geogràfica: Correspon als relleus més meridionals de la Unitat Central Sud-Pirinenca, entre els rius Noguera Ribagorçana a l’oest i Segre a l’est. Abasta les serres de Sant Mamet, Carbonera, Boada, Montroig, Millá. Al nord queda definit per la traça de l’encavalcament del Montsec i al sud per la depressió Central Catalana. Inclou la Vall d’Àger i fins a Camarasa. Aqüífer 46 Al·luvial del Segre mig

• Àrea hidrogeològica: 205 Àrea de l’Oligocè detrític de Solsona

• Extensió total (km2): 18 • Extensió aflorant (km2): 18 • Tipologia litològica dominant: Al·luvial • Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures

Delimitació geogràfica: Comprèn els dipòsits al·luvials de la conca mitja del Segre, a l’est de les Serres Marginals Catalanes, entre les poblacions de Ponts i Artesa de Segre 205 Àrea de l'Oligocè detrític de Solsona.

Figura 3 - 20. Delimitació de la massa d’aigua 45.

Font: ACA, 2010 Figura 3 - 21. Delimitació de la massa d’aigua 46. Font:

ACA, 2010



Inventari de pous, fonts i punts d’aigua En l’anàlisi de pous, fonts i punts d’aigua de la zona d’estudi s’han trobat un total de 16 punts. El curs principal del Segre és l’origen majoritari de tots aquests punts. Cal dir que bona part d’aquestes captacions tenen usos agraris, normalment de regadiu. Tot i així, també cal destacar la seva funció per a l’abastament urbà i fins i tot en alguns casos l’ús industrial. A continuació a la Figura 3 - 22 i la Figura 3 - 23 es mostren els punts d’extracció d’aigua segons la informació publicada al web de l’ACA. http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLa bel=P25400181961268046736218&_nfls=false

Figura 3 - 22. Extraccions d’aigua a l’àmbit de la massa

d’aigua 45. Font: ACA, 2010. Figura 3 - 23. Extraccions d’aigua a l’àmbit de la massa

d’aigua 46. Font: ACA, 2010. La informació sobre hidrologia es mostra al plànol 05D-d’Hidrologia de l’Annex 1 de plànols.

3.6 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA La zona objecte d’estudi es pot dividir en dues zones geològicament diferenciades, de sud a nord; la Vall del riu Segre i les Serres de la Baronia de Rialb. La geologia de la Vall del riu Segre té com a característica principal l’acció erosiva que produeix el riu, que ha proporcionat a la Vall una gran amplitud a nivell transversal. La major part dels materials trobats en aquesta àrea són de l’era quaternària i són atectònics, a excepció de la zona d’influència de l’anticlinal d’Oliana. Les Serres de la Baronia de Rialb es caracteritzen per una litologia formada per gresos i conglomerats datats gairebé tots de l’Oligocè, però existint-ne també de quaternaris. Així, segons l’estudi geològic i geotècnic realitzat a la zona d’estudi, les formacions geològiques reconegudes són les que es resumeixen a la següent taula:

Taula 3 - 29 Formacions geològiques

Nom Era geològica Localització Observacions

Col·luvis de Sant Salvador Quaternària

Conca de Tremp i Serres

marginals i Vall del riu Segre

Col·luvis constituïts per llims argilosos de tonalitats vermelloses amb graves calcàries i/o arenícoles disseminades per la massa.

Al·luvis i terrasses Quaternària


marginals, Serres de la Baronia de

Rialb.

Graves poligèniques de granulometria variable centimètrica. Presenten un matis areno-llimós, el percentatge del qual va disminuint cap al sostre de la formació on mostren un recobriment de llims groc-vermellosos.

Conglomerats de la Malagrosa Terciari

Serres de la Baronia de

Rialb.

Conglomerats marró- grisosos de cants arrodonits poligènics encara que amb cert predomini de materials carbonatats, amb la matriu argilo-sorrosa i ciment calis. Presenten escassa figuració, essent molt compactes.

Conglomerats i arenisques de Sant Climens

Terciari


marginals, Serres de la

Baronia de Rialb i Vall del riu

Segre

Formats per conglomerats de cants arrodonits centimètrics i de natura granítica i quarsitosa principalment, poden aparèixer altres de pissarra o calcaris. Matriu areno-llimosa i ciment calcari escàs. Aquests conglomerats apareixen entre arenícoles de silici, matriu argilo-llimosa i poc ciment calcari. D’aquesta manera, inclouen nivells llimo-argilosos ocres que augmenten cap al sud.



arenisques i argiles de Llovera

Terciari




Segre

Arenisques de gra silici de tamany mig i gros amb matriu llimosa i ciment calcari en u 25%. Son compactes, de duresa mitja i es disposen en capes de fins a metre i mig. Les argiles són de tons vermells foscos, cohesives i de plasticitat variable, ja que contenen percentatges diversos de sorres i se situen entre els bancs de arenisques.

Argiles i sorres de Ardevol Terciari


Rialb.

Aquest grup està constituït per bancs argilencs o argilo-llimosos, massius, de tons groguencs, ocres o gris-verdosos. Són cohesius i plàstics en general i alternen amb sorres silícies grisenques de gra fi amb escassa matriu i pràcticament sense ciment. Inclouen, de forma minoritària, alguns bancs areniscosos cementats

Arenisques i argiles de Ribelles

Terciari Serres de la Baronia de

Rialb.

Arenisques vermelles de gra silícic mig, matriu llim-argilenca i ciment calcari en proporció variable. Les argiles formen aproximadament un terç del conjunt i són vermelloses i lajosas, taulejades en base i més massives cap a la part superior. En la part inferior de la sèrie apareixen calcàries lacustres grises, dures i compactes en un escàs percentatge.

Calcàries i calcarenites Terciari



Calcàries sorrenques i calcàries micrítiques compactes i dures, ben estratificades, caracteritzables per l’abundància de fauna (Alveolines i Nummulits). Són de colors grisos a groguencs.

Margues blaves d'Oliana Terciari

Conca de Tremp i serres


Margues argilenques gris blavoses, homogènies i compactes amb nivells de calcàries amb alveolines. Quan es desseca, es pot produir una crosta superficial i crear petits despreniments

Areniscas i calcàries de Finestres.

Cretaci superior Conca de Tremp

i serres marginals

Alternança bastant regular de arenoses (que inclouen nivells de cants), calcarenites i calcàries margoses. Les arenisques són de gra silici, escassa matriu llimosa i abundant ciment calcosilícic i apareixen en capes de potència mètrica. Les calcarenites i calcàries margoses mostren capes de fins a 1 m d’espessor, gra mig-fi i són compactes i dures

Calcàries i dolomies del riu

Boix. Juràssic


marginals

Calcària grisa fosca, dura i compacta en capes mètriques, en ocasions molt dolomítica i freqüentment pirititzada.

Font: Estudi geològic i geotècnic. Estudi informatiu del present projecte, realitzat per Ineco A l’Annex 1 de Plànols, al conjunt de plànols 05G es troba la informació gfeològica de l’àmbit d’estudi. Geomorfologia

La geomorfologia de la zona d’estudi en les diferents àrees identificades és la següent:

Serres de la Baronia de Rialb Aquest àrea es troba emmarcada per les serres del Prepirineu al nord i a l'oest i per la vall del riu Segre a l'est i al sud. Aquesta zona, a excepció de la zona de la Serreta de Sant Armengol i la zona de Montmagastre, es troba coberta per materials subhoritzontals o suaument inclinats de la depressió del riu Ebre. Si a això li afegim una alternança de capes toves i dures, el resultat és un relleu tabular generalitzat modificat per l’erosió durant el Quaternari. Els rius Boix i Rialb discorren completament encaixats, amb forts escarpaments, igual que els seus afluents. Tot això crea un relleu trencat amb pendents molt fortes i cims plans. Pel que fa a l’estructura de la zona, cal diferenciar dos tipus de materials: els afectats directament per la tectònica pirinenca i els influïts pels moviments d’ajustament posteriors. L’aflorament dels primers es presenta mitjançant els típics anticlinals de forta vergència sud. En l’àrea NE s’observa el denominat anticlinal d'Oliana de direcció NE-SW. En l’extrem SW de la zona, la part de Serra Caballera es mostra com el flanc nord d’un plec anticlinal que acull el Terciari pel SE. La fracturació és important en aquest cas, de manera que els blocs aïllats han basculat i mostren buçaments locals anòmals. Entre aquestes dues formes pirinenques afloren altres dos conjunts de materials mesozoics d’àrea molt més reduïda. El de la Serra de Montmagastre, que es tracta d’una cúpula formada per un nucli de fàcies Keuper a la superfície del qual afloren calcàries cretàcies; l’altre aflorament es situa a la petita Serreta de Sant Armengol i correspon segurament a la terminació periclinal per l'Est de l’anticlinal de Sant Mamet. La deposició de materials oligocens va ser posterior a la tectònica alpina anteriorment esmentada, pel que apareixen grans extensions cobertes de conglomerats fortament cimentats, en ocasions intercalats amb gresos. Vall del riu Segre Aquesta àrea queda constituïda per la llera del riu Segre, afluents i les seves planes adjacents assentades sobre els al·luvials actuals o sobre les terrasses antigues. Dins de la zona, el riu Segre es presenta en el seu curs mig, amb un pendent considerable i un cabal tal que li transfereix una capacitat de transport important.



L’amplitud de la vall és molt variable i oscil·la entre els 18 km i 1,5 km als voltants de Gualter. En la seva major part, aquesta zona està formada per materials quaternaris atectònics. Els diferents nivells de terrasses del riu Segre manquen d’amplitud i continuïtat, pel que és complicat reconèixer-los. Algunes s’observen aïllades i fragmentades sobre la llera actual. Caracterització geotècnica del materials

Una vegada realitzades les calicates i els sondejos a la zona d’estudi, es presenta a continuació una taula amb les característiques geotècniques dels materials.

Taula 3 - 30 Grups geotècnics


Col·luvis de Sant Salvador Quaternària



Són materials ripables, de drenatge superficial tolerable i deficient en profunditat. Els talussos naturals són estables disposats a inclinacions de 30-35º. La capacitat portant és mitjana

Al·luvis i terrasses Quaternària


marginals, Serres de la Baronia de

Rialb.

Es tracta d’un conjunt ripable de capacitat portant alta excepte en les zones inundades. El drenatge és bo en superfície i en profunditat. Admet talussos subverticals de degradació lenta i constitueixen excel·lents jaciments de materials granulars.

Conglomerats de la

Malagrosa Terciari


Rialb.

Material no ripable ni permeable, amb capacitat portant elevada. Els talussos naturals presenten sense dificultat 70-80º o pendents escalonats d’uns 40º d’inclinació mitja.

Conglomerats i arenisques de Sant Climens

Terciari




Segre

Conjunt no ripable a excepció de la capa superficial alterada, amb bon drenatge general. Els talussos naturals observats arriben a inclinacions d’uns 65º, encara que presenten despreniments de blocs per descalçaments

Arenisques i argiles de Llovera

Terciari




Segre

Grup no ripable en conjunt, amb drenatge superficial bo i acceptable en profunditat per figuració. Els talussos naturals arriben a inclinacions de fins a 60º, encara que en general són una mica més estesos i mostren nombrosos despreniments de blocs.


Argiles i sorres de Ardevol Terciari


Rialb.

Grup ripable en conjunt, fins i tot els bancs de gres semblen removilitzables en superfície a causa de la ràpida alteració que es dóna en aquests materials. Els talussos naturals no sobrepassen els 30º d’inclinació. Drenatge superficial deficient i dolent a molt dolent en profunditat, amb petits nivells freàtics penjats en els nivells sorrencs

Arenisques i argiles de Ribelles

Terciari Serres de la Baronia de

Rialb.

Conjunt no ripable. Els talussos naturals en presenten uns 45º, grans desnivells i nombrosos despreniments de blocs repartits pels pendents. El drenatge superficial és bo.

Calcàries i calcarenites Terciari



Materials no ripables. Els talussos naturals presenten una inclinació mitja que oscil·la des dels 50º fins a la subverticalitat. El drenatge és bo per fracturació i karstificació. A més, les calcàries són material que mantenen una capacitat portant elevada.

Margues blaves d'Oliana Terciari



Aquests materials es presenten molt tendits (uns 20º) o bé pràcticament horitzontals (marges dels rius). Té capacitat portant mitja-alta, és ripable i presenta un drenatge deficient

Areniscas i calcàries de Finestres.

Cretaci superior Conca de Tremp

i serres marginals

Materials no ripables. Amb un bon drenatge tant en superfície com en profunditat.

Calcàries i dolomies del

riu Boix. Juràssic


marginals És un grup no ripable amb un bon drenatge superficial i intern.

Font: Estudi geològic i geotècnic. Estudi informatiu del present projecte, realitzat per INECO. Espais d’interès geològic

A la zona d’estudi no hi ha espais d’interès geològic.



3.7 EDAFOLOGIA Els materials originaris de la zona d’estudi s’emmarquen en els períodes del Paleògen (margues, arenisques, calcàries, conglomerats, guixos i conglomerats dispersos), Cretàcic (calcàries, marques i areniques), el Quaternari (graves, conglomerats, argiles i bretxes entre d’altres) i el Triàssic (marques, guixos i calcàries). D’acord amb la classificació americana de la Soil Taxonomy, els sòls de l’àmbit del projecte s’inclouen en les categories que s’indiquen a la Taula 3 - 31.

Taula 3 - 31. Ordres, subordres, grups, associacions i inclusions segons la Soil Taxonomy

Ordre Subordre Grup Associació Inclusió Entisol Orthent Ustorthent Ustochrept Rhodustalf Entisol Orthent Ustorthent n/a Ustifluvent Entisol Orthent Ustorthent n/a Haplustaf+Haplustoll Entisol Fluvent Xerofluvent Fluvaquent n/a

Inceptisol Ochrept Ustochrept Ustorthent Ustifluvent Inceptisol Ochrept Xerochrept Xerorthent Xerofluvent Inceptisol Ochrept Xerochrept Xerorthent n/a

Font: Atlas de Comarcas de Suelos de la Web del Ministerio de Medi Ambiente

A continuació es descriuen les característiques més importants de totes aquestes tipologies de sòls. Cal tenir en compte que en aquest apartat només es descriuen aquells sòls més propers a l’àmbit d’actuació i sobre els quals el projecte hi té una influència directa. Els Entisols són sòls poc desenvolupats que es caracteritzen per l’absència d`horitzons diferenciats i la predominància de materials de sòls minerals. Sovint es troben propers a la roca mare, en pendents importants o altres ambients que n’inhibeixen el seu desenvolupament. El subordre Orthent es caracteritza per a tractar-se de sòls excessivament superficials, normalment trobats en zones on el material s’erosiona tant ràpid que no es pot establir una coberta de sòl profunda permanent. Degut a la seva extrema superficialitat i gran pendent no solen ser aptes per al cultiu, en aquest sentit cal destacar que molts Orthents són molt importants com a hàbitats per a la vida salvatge A la zona d’estudi s’hi troba el tipus d’orthent, Ustorthent, que es sol trobar en zones amb dipòsits sedimentaris poc cimentants.

Pel que fa al subordre Fluvent, es tracta d’entisols al.luvials que es solen trobar en planes d’inundació. A l’àrea d’estudi, concretament, s’hi troba el grup Xerofluvent, caracteritzat per sediments “joves” degut a les freqüents inundacions; l’associació fluvaquent, diferenciada per la influència del clima mediterrani i el fet que es troba saturat amb aigua a aproximadament 1,5m de la superfície durant algun període en la majoria dels anys. L’altre tipus de sòl que caracteritza l’edafologia de la zona d’estudi és l’ordre Inceptisols. Es tracta de sòls que tot just comencen a mostrar signes de desenvolupament en els seus hortizons, són sòls joves, amb una dèbil o moderada alteració dels materials que el constitueixen, pel que conserven algunes similituds amb el material original, el qual és molt resistent. El subordre Ochrept es distribueix per les regions temperades i es caracteritza per un horitzó sota la superfície amb manca d’argiles, sesquiòxids o humus. A la zona d’estudi s’hi troben l’associació Xerothent que pertany al grup Xerochrept, i l’associació Ustorthent, pertanyent al grup Ustochrept. La informació sobre edafologia es mostra al plànol 05H-Edafologia de l’Annex 1 de Plànols.



3.8 FAUNA La fauna de la zona d’estudi té una diversitat bastant elevada a causa dels següents factors:

• la superfície afectada pel projecte • l’orografia • el desnivell existent • la varietat d’hàbitats presents a la zona d’estudi, amb masses forestals de

diversos tipus, com carrascars, savinoses, pinedes de pi blanc, de pinassa, rouredes de roure de fulla petita, boscos de ribera, brolles etc.

• presència de zones agrícoles, amb cultius herbacis i llenyosos de secà i cultius de regadiu (a la zona propera al riu o al Canal d’Urgell).

• presència de diversos cursos fluvials. La superfície afectada pel projecte (hi ha una distància de gairebé 17 km entre els extrems del traçat i un desnivell de 400 m) expliquen la varietat d’hàbitats presents a la zona d’estudi. Aquesta varietat i l’elevada biodiversitat a la zona d’estudi també s’explica a causa de la presència de diversos rius amb un elevat valor ecològic, al fet que aquesta zona estigui ubicada a la part nord de la Plana de Lleida (on hi ha moltes espècies animals típicament mediterrànies adaptades a les condicions climàtiques d’aquesta zona), en una zona de transició entre la plana i el Prepirineu. A la zona afectada pel projecte hi ha un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000: l’Aiguabarreig Segre- Noguera Pallaresa, codi ES5130014, ubicat al primer terç de la zona afectada pel projecte. Aquest espais és LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i ZEPA (Zona Especial Protecció per a les Aus), el que dóna idea de l’alt valor ecològic d’aquesta àrea. La presència del riu Segre té un paper rellevant per la fauna, ja que en aquest riu hi viu una gran varietat d’espècies associades als cursos fluvials, i té un paper important com a corredor biològic. A menor escala el riu Boix i el Rialb, aquest darrer ubicat a l’est de la zona d’estudi, també tenen un paper rellevant com a corredors faunístics. En la Figura 3 - 24 es mostren els corredors biològics de la zona d’estudi. El nombre de ratlles de cada fletxa és indicatiu de la importància de cada corredor pel conjunt de la fauna de la zona d’estudi.

Figura 3 - 24. Principals corredors biològics de la zona d’estudi. Font: elaboració pròpia. A continuació es descriu la fauna present a la zona d’estudi pels diferents grups taxonòmics. Si bé per alguns grups o per algunes espècies s’ha especificat el grau de protecció, a l’annex 4.3. Legislació i estat de conservació de la fauna, on s’especifica el grau de protecció autonòmica, estatal i europea de les diverses espècies de vertebrats presents a la zona d’estudi i el seu estat de conservació tenint en compte, d’una banda, el Libro Rojo de los vertebrados en España (Juan Carlos Blanco y José Luis González. Ministerio de Agricultura, Pesa y Alimentación; http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/especies_amenazadas/vertebrados/libro_rojo_vert/libro_rojo_vertebrados.htm); i el Projecte de Decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya. En el cas de les aus, per avaluar el seu estat de conservació s’ha tingut en compte l’Atles dels ocells reproductors de Catalunya 1999-2002” (Estrada et al. 2004).

Artesa de Segre

Folquer



INVERTEBRATS La fauna invertebrada a la zona d’estudi és força desconeguda. La gran varietat d’hàbitats i de condicions climatològiques a la zona d’estudi asseguren que una gran diversitat d’espècies d’invertebrats hi visquin. Entre les espècies que es té constància la seva presència en l’àmbit d’estudi, destaca el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes), espècie amenaçada a Catalunya que és present al riu Rialb. Pel que fa als lepidòpters destaca la graèllsia (Graellsia isabelae), espècie forestal associada als boscos de pi roig i pinassa ben conservats de la zona d’estudi.

Altres invertebrats citats a la zona d’estudi són l’escanyapolls (Lucanus cervus) i el banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). PEIXOS La presència d’un gran riu com el Segre a la zona d’estudi determina en gran mesura la diversitat d’espècies de peixos presents, en total 12 de diferents. Antigament l’anguila (Anguilla anguilla) era una espècie comuna a la conca del riu Ebre, si bé la proliferació d’embassaments ha provocat les darreres dècades una forta disminució de les seves poblacions. El riu Segre no ha estat una excepció, i actualment la seva presència és deguda a les repoblacions efectuades. El barb comú (Barbus graellsii) és un endemisme ibèric, distribuït principalment a la conca de l’Ebre. Es troba principalment als cursos mitjans i baixos del rius. A la zona d’estudi es distribueix per tot el curs fluvial del riu Segre. Una altra espècie de ciprínid present a la zona d’estudi és el barb cua-roig (Barbus haasi), també endèmica de la península ibèrica i principalment distribuït per la conca del riu Ebre. És una espècie bentònica que es troba en cursos alts dels rius, amb aigües fredes i amb corrent. A la zona d’estudi es distribueix al riu Segre, aigües amunt d’Artesa de Segre i cap al curs alt del riu. La carpa (Cyprinus carpio) és una espècie d’origen asiàtic que fa molts anys fou introduïda als rius de Catalunya. Es distribueix al riu Segre, principalment en trams de curs lent o aigües estancades. També es troba als embassaments de la zona d’estudi.

El gobi ibèric (Gobio lozanoi) és una espècie de la família dels ciprínids que es troba a la Península Ibèrica (Ebre i Bidasoa) i a l'Estat francès (riu Adur). La madrilla (Chondrostoma miegii) és un altre ciprínid que a la zona d’estudi es troba al curs del riu Segre. Es troba en cursos migs dels rius, i també en embassaments. La bagra (Squalius cephalus) és un ciprínid endèmic de la península Ibèrica que la segona meitat del segle XX va patir una davallada dels seus efectius com a conseqüència de la contaminació. Prefereix els cursos mitjans dels rius, a trams del riu amb certa profunditat de la columna d’aigua. A la zona d’estudi es troba en tot el riu Segre. El gardí (Scardinius erythrophthalmus) és un ciprínid europeu que viu en aigües tranquil·les de rius i embassaments. És una espècie al·lòctona que ha estat citada al riu Segre. La truita comuna (Salmo trutta) té una àmplia distribució al Paleàrtic i a Catalunya es distribueix a las capçaleres i als curs mitjans de la majoria de rius del país. El fet que sigui una espècie amb una gran interès per a la pesca esportiva explica la seva presència a molts rius com a conseqüència de repoblaments. Al riu Segre es localitza entre Artesa de Segre i Ponts. La bavosa de riu (Blennius fluviatilis) és una espècie de distribució circummediterrània. És una espècie bentònica i viu en rius de corrent moderada, i les darreres dècades ha disminuït considerablement els seus efectius a Catalunya. A la zona d’estudi es troba al riu Segre, aproximadament de Ponts cap al curs baix del riu. La perca americana (Micropterus salmoides) és una espècie originària d’Amèrica del nord i que ha estat introduïda a molts rius del país per a la pesca esportiva. Viu als trams del riu Segre amb poca corrent i en embassaments. És una espècie depredadora, que menja altres peixos, amfibis i rèptils. Des d’un punt de vista legal, de les 12 espècies identificades, només 1, la bavosa de riu (Salaria fluviatilis) està protegida per la Llei 12/2006 i amenaçada segons el RD 439/90. N’hi ha dues que estan incloses a l’annex V (espècies que poden ser objecte de mesures de gestió, es poden caçar o pescar) de la Directiva d’Hàbitats: el barb comú (Barbus graellsii) i barb cua-roig (Barbus haasi) i una que, a més, està inclosa a l’annex II (espècies que han de ser objecte de mesures especials per conservar els seus hàbitats), la madrilla (Chondrostoma miegii).



Pel que fa a l’estat de conservació, segons el Libro rojo de los vertebrados en España (ja citat) la bavosa de riu es troba en perill i l’anguila (Anguila anguila) i la truita comuna (Salmo trutta) són espècies vulnerables. El barb cua-roig està identificat com a espècie rara. Segons el Projecte de Decret de del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, tant la babosa de riu com la madrilla són espècies incloses al seu annex I i qualificades com a vulnerables. AMFIBIS A la zona d’estudi s’ha confirmat la presència de com a mínim vuit espècies d’amfibis. Els amfibis són un bon bioindicador de l’estat d’un ecosistema, ja que requereixen rius i basses en bon estat de conservació, algunes espècies per viure-hi tot l’any i altres per dipositar-hi els ous. L’alta dependència dels amfibis amb l’aigua i l’alta sensibilitat que tenen a la contaminació fa que moltes espècies d’aquest grup estiguin a l’actualitat en forta regressió, ja sigui per alteració directa dels seus hàbitats, o com a conseqüència de la contaminació. A la zona s’hi localitza la salamandra (Salamandra salamandra), l’espècie d’urodel més comuna a Catalunya, i a la zona d’estudi es troba als boscos humits, principalment rouredes, així com als cursos d’aigua en bon estat de conservació amb presència d’un bosc de ribera ben conservat. Al sud del riu Segre és força rara. Pel que fa als anurs, a la zona d’estudi hi viuen set espècies. El tòtil (Alytes obstetricans) és una de les espècies d’amfibis més comunes a la zona d’estudi ja que habita una gran varietat d’hàbitats. El gripau d’esperons (Pelobates cultripes) viu en espais oberts i en sòls arenosos i/o poc compactats, i a la Plana de Lleida la seva distribució arriba fins al Montsec. El gripauet (Pelodytes punctatus) habita una gran varietat d’hàbitats, i a la zona d’estudi és present al nord del riu Segre. El gripau comú (Bufo bufo) i el gripau corredor (Bufo calamita) estan ben distribuïts a tota la zona afectada pel projecte, si bé el gripau corredor és més comú a les zones de plana. La reineta meridional (Hyla meridionalis) només és present al riu Segre i zones pròximes a l’àrea de Ponts. La granota verda (Pelophylax perezi) és present a la major part de la zona d’estudi. Des d’un punt de vista legal, de les 8 espècies d’amfibis identificades, totes menys una, la granota verda (Pelophylax perezi), estan protegides per la Llei 12/2006: De les protegides per la llei anterior, a més hi ha 5 espècies que estan amenaçades segons el RD 439/90 i de les cinc, les quatre següents estan incloses a l’annex IV de la directiva d’hàbitats: Tòtil

(Alytes obstetricans), gripau d’esperons (Pelobates cultripes), gripau corredor (Bufo calamita) i reineta meridional (Hyla meridionalis). Pel que fa a l’estat de conservació, segons el Libro rojo de los vertebrados en España totes les espècies d’amfibis identificades a l’àmbit d’actuació no estan amenaçades. Segons el Projecte de Decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, el gripau d’esperons està inclòs a l’annex I com a espècie vulnerable i tota la resta (a excepció de la granota verda) estan incloses a l’annex II. RÈPTILS La gran varietat d’hàbitats presents a la zona d’estudi es tradueix en una gran diversitat d’espècies de rèptils. El gradient altitudinal pot ser un factor limitant en la distribució d’algunes de les espècies presents. El dragó comú (Tarentola mauritanica) és una espècie termòfila que es troba principalment en zones pròximes al riu Segre. El sargantaner gros (Psammodromus algirus) i el sargantaner petit (Psammodromus hispanicus) són dues espècies lligades al bosc mediterrani i que es troben a tota la zona d’estudi. El llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) i la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) són altres sauris comuns a la zona d’estudi, principalment en ambients oberts, essent la sargantana ibèrica present principalment en ambients rocallosos. El vidriol (Anguis fragilis) és un sauri d’aspecte serpentiforme que viu en ambients humits, i que es troba arreu de la zona afectada pel projecte, a excepció de les zones més seques situades al sud de la zona d’estudi. El lludrió llistat (Chalcides striatus) es troba en ambients humits, principalment a herbassars i cultius herbacis, i és comú al Montsec i a zones pròximes al Segre. Pel que fa a les serps, la serp de ferradura (Coluber hippocrepis) té a les zones pròximes d’Artesa de Segre el seu límit de distribució més septentrional a la Plana de Lleida. La serp verda (Malpolon monspessulanus) i la serp blanca (Rhinechis scalaris) són dues de les espècies més comunes a Catalunya, i es troben en la majoria d’hàbitats de la zona afectada pel projecte. Les dues serps aquàtiques de Catalunya, la serp d’aigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix) es troben als cursos fluvials de la zona d’estudi. La serp llisa meridional (Coronella girondica) és una espècie circummediterrània que es troba en hàbitats mediterranis càlids i secs, tan a zones forestals, brolles i en àrees



cultivades. L’escurçó pirinenc (Vipera aspis) es troba en una gran varietat de biòtops, i el Montsec delimita la seva distribució més meridional a la província de Lleida. Des d’un punt de vista legal, de les 13 espècies de rèptils identificades, totes menys una, l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), estan protegides per la Llei 12/2006. De les protegides per la llei anterior, a més hi ha 10 espècies que estan amenaçades segons el RD 439/90. No hi ha cap espècie inclosa a la Directiva d’Hàbitats. Pel que fa a l’estat de conservació, segons el Libro rojo de los vertebrados en España totes les espècies de rèptils identificades a l’àmbit d’actuació menys una, el lludrió llistat (Chalcides striatus) no estan amenaçades. El lludrió llistat no està catalogat al Libro Rojo esmentat. Segons el Projecte de Decret de del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) està inclòs a l’annex I com a espècie vulnerable. Tota la resta (a excepció de l’escurçó pirinenc) estan inclosos a l’annex II. AUS El grup de les aus és el que presenta un major número d’espècies a la zona d’estudi. En total, s’han citat un mínim de 171 espècies, moltes són espècies residents, altres només hi són presents a l’època de cria, altres només es poden observar durant els períodes migratoris de primavera i tardor, i altres només hivernen a la zona. Aquesta alta diversitat específica és deguda a la gran varietat d’hàbitats presents a la zona d’estudi i a la presència d’un gran riu, el Segre, a més de nombrosos rius, rieres i torrents de menor mida com el riu de les Segues, el riu Boix, etc. El bernat pescaire (Ardea cinerea) i l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) són dues espècies residents a la zona d’estudi que són força abundants als cursos fluvials. La cigonya blanca (Ciconia ciconia) hi és present tot l’any, i és fàcil d’observar-la mentre s’alimenta en camps de conreu herbacis amb poca cobertura i als cursos fluvials. El milà negre (Milvus migrans) és una espècie estival que nidifica als cursos fluvials, mentre que el milà reial (Milvus milvus) a la zona d’estudi s’observa fora de l’època de cria. La polla d’aigua (Gallinula chloropus) és una de les espècies aquàtiques més abundants, i és present tan als cursos fluvials com en rieres i fins i tot en canals de reg. El rascló (Rallus aquaticus) només s’observa al riu Segre. Pel que fa als limícoles, dues espècies crien al riu Segre: el corriol petit (Charadrius dubius) i la xivitona (Actitis hypoleucos), i no es pot descartar que ho facin en altres rius de la zona d’estudi. El blauet (Alcedo atthis) és una altra de les espècies estrictament fluvials presents a la zona d’estudi, i nidifica al Segre.

Pel que fa als passeriformes, el nombre d’espècies associades als cursos fluvials és força elevada. Dues espècies de cuereta crien al Segre: la cuereta torrentera (Motacilla cinerea) i la cuereta blanca (Motacilla alba). Els boscos de ribera dels cursos fluvials presents a la zona d’estudi presenten un estat de conservació força variable, i s’hi localitzen zones amb salzedes, alberedes, pollancredes, plantacions de pollancres, si bé el més habitual són els boscos mixtos més o menys naturals, on a part de les espècies anteriorment mencionades hi ha plataners, lledoners i altres espècies arbòries. La presència d’un sotabosc amb una diversitat vegetal elevada determina en gran mesura la presència de moltes espècies lligades als boscos de ribera. El cargolet (Troglodytes troglodytes), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), la merla (Turdus merula), la bosqueta (Hippolais polyglotta), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el papamosques gris (Muscicapa striata) i el teixidor (Remiz pendulinus) són algunes de les espècies que crien als boscos de ribera dels diversos cursos fluvials presents a l’àrea d’estudi. La boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus) nidifiquen als trams del riu Segre amb presència de canyissar i canyís, si bé cap de les dues espècies són gaire abundants en aquest tram del riu Segre. Durant el període migratori el nombre de passeriformes que segueixen els cursos fluvials per desplaçar-se, descansar i alimentar-se és força elevat, i el riu Segre no n’és una excepció. Algunes de els espècies que crien a la zona d’estudi com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) són força abundants durant el període migratori. A la zona d’estudi existeixen una varietat important de boscos, gràcies a la diferència d’alçades, de 300 a 700 metres i a les activitats que l’home a dut a terme en el territori al llarg dels segles. Aquesta varietat de boscos es tradueix amb una diversitat important d’aus forestals presents a la zona d’estudi. Així, a les masses forestals hi nidifiquen diverses espècies de rapinyaires diürns: l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’esparver (Accipiter nisus), l’astor, l’aligot (Accipiter gentilis), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i el falcó mostatxut (Falco subbuteo). Cal dir però que alguns d’aquests rapinyaires viuen en paisatges en mosaic de masses forestals i zones obertes, principalment cultius herbacis i pastures. El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és el rapinyaire diürn nidificant més abundant. Un dels rapinyaires diürns més amenaçat de Catalunya és l’esparver cendrós (Circus pygargus), espècie estival que nidifica a la Plana de Lleida, principalment en cultius herbacis de secà, i a la zona d’estudi pot criar al sud del riu Segre. La Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya cataloga l’esparver cendrós com a “B”, el segon grau de màxima protecció.



Entre els rapinyaires nocturns, els més comuns són el mussol comú (Athene noctua) i l’òliba (Tyto alba). També hi estan ben representats: el mussol banyut (Asio otus), el gamarús (Strix aluco) i el xot (Otus scops). El tudó (Columba palumbus) i la tórtora (Streptopelia turtur) també crien en masses boscoses. El picot garser gros (Dendrocopos major) i el colltort (Jynx torquilla) són presents a les masses forestals de la zona d’estudi. També present a la zona d’estudi es troba el picot verd (Picus viridis), espècie que requereix masses boscoses obertes, i pot viure fins i tot en zones agrícoles amb poca presència d’arbres. El pit-roig (Erithacus rubecula), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el tord (Turdus philomelos), la merla (Turdus merula), la griva (Turdus viscivorus), el cucut (Cuculus canorus), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i l’oriol (Oriolus oriolus) són espècies que nidifiquen als boscos de la zona d’estudi amb una distribució força àmplia. Un dels grups més ben representats és el de les mallerengues, ja que la mallerenga carbonera (Parus major), la blava (Parus caeruleus), l’emplomallada (Parus cristatus), la petita (Parus ater) i la cuallarga (Aegithalos caudatus) crien a la zona d’estudi. El raspinell (Certhia brachydactyla), el pica-soques blau (Sitta europaea) i el gaig (Garrulus glandarius) són altres espècies forestals abundants. El bruel (Regulus ignicapilla) resideix tot l’any als boscos de la zona d’estudi. Altres espècies forestals abundants són el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans) i el pinsà (Fringilla coelebs). El tallarol gros (Sylvia borin) només és present a les masses forestals més humides. A les masses arbustives de terra baixa crien espècies pròpies de la brolla mediterrània com ara el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i la tallareta cuallarga (Sylvia undata). A les zones arbustives de muntanya mitjana del Montsec crien espècies típiques d’espais arbustius amb zones obertes, prats, brolles o zones cremades, com ara el trobat (Anthus campestris), el sit negre (Emberiza cia), l’hortolà (Emberiza hortulana) i la tallareta vulgar (Sylvia communis). A les zones forestals amb espais oberts, ja siguin cultius herbacis, zones de brolla poc densa o zones cremades, hi podem trobar dues espècies d’alàudids: l’alosa vulgar (Alauda arvensis) i el cotoliu (Lullula arborea).

Dues espècies de lànids crien a la zona d’estudi: el capsigrany (Lanius senator) i el botxí (Lanius meridionalis). Són espècies abundants a les zones de plana agrícola. Amb tot, les dues espècies de caprimulgiformes presents a Catalunya es troben a la zona d’estudi: el siboc (Caprimulgus ruficollis) comuna a la plana agrícola al sud del riu Segre, i l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus) que té una distribució molt més àmplia i que requereix hàbitats oberts. A les zones de plana hi predominen els cultius herbacis de secà, principalment el blat i ordi, tot i que darrerament s’han implantat regadius i ara es cultiva el blat de moro i altres espècies de regadiu. El paisatge dominant és el mosaic de zones de cultiu herbaci i masses forestals, principalment alzinars, boscos de pi blanc i petites rouredes de roure de fulla petita, així com taques de brolla mediterrània dominades pel garric i el romaní. Aquest mosaic d’hàbitats és utilitzat per una gran varietat d’espècies d’aus. La guatlla (Coturnix coturnix) i la perdiu roja (Alectoris rufa) són dues espècies presents a les àrees dominades pel cultiu herbaci de secà, i són abundants a les zones de plana agrícola, si bé la perdiu roja també nidifica a zones en mosaic de cultiu herbaci i masses forestals a major alçada. El torlit (Burhinus oedicnemus) és un limícola que viu a les zones de cultiu herbaci al sud del riu Segre. El sisó (Tetrax tetrax) a Catalunya nidifica a la Plana de Lleida en cultius herbacis de secà, i a la zona d’estudi pot criar en camps de blat i ordi en zones amb poc desnivell i amb escassa presència de masses arbrades, al sud del riu Segre. Els darrers anys l’àrea de distribució del sisó s’ha situat més al sud que la zona afectada pel projecte, per la qual cosa sembla poc probable que els propers anys l’espècie torni a nidificar a la zona afectada pel projecte. Malgrat això, el sistema reproductor de l’espècie fa possible que una femella pugui nidificar a les zones amb un hàbitat adequat, que a la zona d’estudi no són tan llunyanes de nuclis reproductors bons. La llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya cataloga el sisó com a “B”, el segon grau de màxima protecció. El gaig blau (Coracias garrulus) és una espècie estival que nidifica principalment en zones agrícoles de secà, allà on s’alternin les zones cultivades, els erms, els guarets i les pastures. Tenint en compte la proximitat de nuclis reproductors, no es pot descartar que alguna parella nidifiqui a les zones agrícoles de secà ubicades al sud del riu Segre. La puput (Upupa epops) és una espècie que nidifica en arbres i s’alimenta principalment en espais oberts, bàsicament a zones agrícoles, pastures i brolles poc denses. La garsa (Pica pica) és una espècie generalista molt comuna a la plana agrícola i zones humanitzades. El cucut reial (Clamator glandarius) és una espècie parasitaria de nius d’altres espècies, principalment garses, i que es troba al sud del riu Segre. La cogullada



vulgar (Galerida cristata) i la cogullada fosca (Galerida theklae) són dues espècies d’alàudids presents a les zones de plana agrícola. A les zones amb relleu amb un paisatge amb mosaic amb presència de conreus herbacis de secà arboris, zones de brolla i garrigues crien el còlit ros (Oenanthe hispanica) i el tallarol emmascarat (Sylvia hortensis). El grup de les orenetes està molt ben representat a les zones de plana, sent la més abundant l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) i l’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), i l’oreneta de ribera (Riparia riparia) més escassa. L’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) és una espècie que la darrera dècada ha experimentat un fort increment dels seus efectius a Catalunya, i nidifica en zones pròximes a la zona d’estudi, per la qual cosa no es pot descartar que properament nidifiqui a la mateixa zona d’estudi. La gralla (Corvus monedula) és una espècie associada a les zones de cultiu herbaci de secà que viu a les zones de plana, i que els darrers anys ha experimentat una forta davallada dels seus efectius a la província de Lleida. Les dues espècies d’estornell, el negre (Sturnus unicolor) i el vulgar (Sturnus vulgaris), viuen a les zones de plana agrícola. El grup dels fringíl·lids està molt ben representat a la zona d’estudi i es troba en una gran varietat d’ambients, sempre requerint espais oberts, com ara el gafarró (Serinus serinus), la cadernera (Carduelis carduelis), el passerell (Carduelis cannabina), tots ells espècies nidificants. El colom roquer (Columba livia), la tórtora turca (Streptopelia decaocto), el falciot comú (Apus apus) i el pardal comú (Passer domesticus) són força abundants a les zones urbanitzades de la zona d’estudi. Els roquissars i penya-segats constitueixen un hàbitat per a determinades espècies d’aus que no forma part de l’àmbit geogràfic de l’actuació, encara que hi és proper (es situen al nord de Vilanova de Meià, i són abundants al nord del coll de Comiols). L’àmbit d’actuació queda, doncs, fora de l’àmbit geogràfic on aquestes aus nidifiquen i s’ajoquen, però forma part de l’àmbit on aquestes aus s’alimenten. Es per això que s’han tingut en compte a la present descripció del medi. Un dels grups que més utilitza els grans penya-segats és el dels rapinyaires diürns, i cal destacar el voltor comú (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron percnopterus), l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). La llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya cataloga aquestes quatre espècies com a “B”, el segon grau de màxima protecció.

L’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) és una de les aus rapinyaires més amenaçades a Catalunya, la Llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya cataloga l’àguila cuabarrada com a “A”, el grau de màxima protecció. L’àguila cuabarrada nidifica a la cara sud de la serra del Montsec. El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una altra de les espècies de rapinyaires més amenaçades a Catalunya, i com l’àguila cuabarrada la llei 12/2006 de la Generalitat de Catalunya el cataloga com a “A”, el grau de màxima protecció. El trencalòs nidifica a la serra del Montsec d’Ares, i no es pot descartar que pugui nidificar al Montsec de Rúbies. A la zona d’estudi es poden observar exemplars durant tot l’any buscant aliment. El duc (Bubo bubo) és el rapinyaire nocturn més gran del país, i nidifica a les zones amb presència de penya-segats i espais oberts pròxims on alimentar-se. El ballester (Apus melba) és una espècie insectívora estival que nidifica a parets i penya-segats. Pel que fa als passeriformes, algunes espècies nidificants a la zona d’estudi només es troben a penya-segats i roquissars; és el cas del roquerol (Ptyonoprogne rupestris), la merla blava (Monticola solitarius), la merla roquera (Monticola saxatilis) i la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Dos còrvids crien als penya-segats de la zona d’estudi: el corb (Corvus corax) i la gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax). El pardal roquer (Petronia petronia) viu en ambients oberts sempre que hi hagi disponibilitat de cavitats on fer el niu, com ara afloraments rocosos, forats d’arbres o cases en runes, si bé és en grans penya-segats on l’espècie assoleix les seves densitats més elevades. Pel que fa a la l’estat de protecció legal de les aus, d’una banda, de les 122 espècies identificades, n’hi ha dues, el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que gosen del màxim grau de protecció de la Llei 12/2006 i, al mateix temps, es troben dins l’annex I de la Directiva d’aus, 79/409/CE, ampliada per la Directiva 91/244/CE, annex que inclou les espècies que han de ser objecte de mesures de conservació de l’hàbitat. El trencalòs, a més, es troba dins de l’annex I del RD 439/90, el que significa que està catalogada en perill d’extinció (és l’única que es troba dins d’aquest annex de tot l’àmbit d’estudi), mentre que l’àguila cuabarrada és una espècie d’interès especial (annex II) segons el mateix RD. Tenint en compte l’estat de



conservació, les dues espècies anteriors estan catalogades en perill (EN) segons l’Atles dels ocells reproductors de Catalunya 1999-2002 (Estrada et al., 2004). D’altra banda, hi ha 4 espècies d’aus, el milà reial (Milvus milvus), l’aufrany (Neophron percnopterus), l’esparver cendrós (Circus pygargus) i el sisó (Tetrax tetrax) que, des d’un punt de vista de protecció legal tenen un grau de protecció i nivell de sensibilitat catalogat com a B per la llei 12/2006 i es troben incloses dins l’annex I de la Directiva d’aus esmentada en el paràgraf anterior. Aquestes aus estan catalogades d’interès especial per l’annex II del RD 439/90. Des d’un punt de vista de conservació de les espècies, segons l’Atles dels ocells reproductors de Catalunya referenciat més amunt, aquestes 4 espècies es troben en perill (catalogades com a EN). També hi ha 6 espècies d’aus, de les 122 identificades, que tenen un grau de protecció i nivell de sensibilitat catalogat com a B per la llei 12/2006, es troben incloses a l’annex I de la Directiva d’aus i a l’annex II del RD 429/90, exactament igual que les 4 espècies del paràgraf anterior, però des d’un punt de vista de la conservació no es troben amenaçades, sinó com a molt, properes a l’amenaça. Les 6 espècies són les següents:

• Cigonya blanca (Ciconia ciconia) • Voltor comú (Gyps fulvus) • Àguila daurada (Aquila chrysaetos) • Àguila calçada (Hieraaetus pennatus) • Falcó pelegrí (Falco peregrinus) • Duc (Bubo bubo)

Pel que fa a l’estat de conservació de les espècies, segons l’Atles dels ocells reproductors de Catalunya, cal esmentar que, a més del que s’ha comentat anteriorment, a l’àmbit d’estudi hi ha 10 espècies d’aus catalogades com a vulnerables (per tant, es troben amenaçades) però en canvi, el seu estat de protecció no és pas de nivell elevat (sinó mitjà) si ens atenem a la legislació espanyola i catalana (Llei 12/2006 i RD 439/90) (vegeu l’Annex 5 de fauna). Pel que fa a la Directiva d’aus, només estan incloses dins de l’annex I, 3 de les 10 espècies considerades com a vulnerables per l’atles català. Les altres o bé no estan catalogades per la Directiva o bé les considera espècies que poden ser caçades o comerciades. Finalment, la resta d’aus identificades (100 de les 122 aus), tenen un grau de protecció mitjà o baix pel que fa a legislació i, pel que fa a l’estat de conservació, no es troben amenaçades (categories NT i LC de l’atles català), les dades de què es disposa són insuficients (DD) o, simplement, no han estat evaluades (NE).

MAMÍFERS El grup dels mamífers està molt ben representat a la zona d’estudi, en la qual s’han citat un mínim de 35 espècies diferents. Com ja s’ha comentat anteriorment, la diversitat d’hàbitats presents a la zona d’estudi i l’extensa superfície afectada pel projecte, possibiliten l’alta diversitat específica de mamífers. De les dues espècies d’eriçons presents a Catalunya, l’eriçó fosc (Atelerix algirus) es troba a l’àmbit d’estudi, cap la banda d’Artesa de Segre, als dos marges del riu Segre. Dues espècies de l’ordre Soricomorpha són presents: la musaranya comuna (Crocidura russula) i la musaranya nana (Suncus etruscus), ambdues amb una distribució més generalista lligades a ambients mediterranis. L’ordre dels quiròpters és el que està més ben representat, amb 13 espècies. Si bé la majoria d’aquestes espècies han estat citades a la zona d’estudi, la possible presència d’algunes d’elles s’ha fet a partir d’extrapolacions de cites efectuades a zona pròximes en hàbitats similars, per la qual cosa es suposa que també poden ser presents en àrees de la zona d’estudi amb característiques ecològiques similars. Totes les espècies de quiròpters estan protegides per la legislació europea, estatal i catalana. Tres espècies de ratpenat de ferradura viuen en aquesta àrea: el ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), les dues presents en una gran varietat d’hàbitats amb un mínim de vegetació arbòria i que poden viure per sobre dels 1.000 metres, i el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) que és una espècie més rara i present en ambients mediterranis. El gènere Myotis està molt ben representat amb 5 espècies: el ratpenat de musell llarg (Myotis myotis), el ratpenat de musell agut (Myotis blythii), el ratpenat d'orelles dentades (Myotis emarginatus), el ratpenat de Natter (Myotis nattereri) i el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii). El ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii) habita principalment ambients muntanyosos mediterranis, el ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) és una espècie poc restrictiva pel que fa a l’hàbitat, per la qual cosa s’observa en una gran varietat d’hàbitats. El ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) viu en ambients forestals i arriba als 1.300 metres d’altitud.



El ratpenat de cova (Miniopterus schreibersi) és una de les espècies de ratpenat més generalista que ocupa una gran varietat d’hàbitats, des del nivell del mar fins a 1.000 metres d’altitud. El ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus) habita zones muntanyoses, tan forestals com de brolla, sempre que hi hagi refugis a on poder passar la nit i nidificar. L’ordre dels carnívors també presenta una alta diversitat, amb 7 espècies presents. La mostela (Mustela nivalis) és el carnívor més petit dels presents a Catalunya. La mostela s’alimenta principalment de micromamífers, i és l’abundància de les seves preses el que determina la seva presència en una zona, ja que amb un mínim de recobriment arbustiu o arbori ja en té suficient. La fagina (Martes foina) és una espècie generalista molt adaptable que viu tant a zones forestals, com a garrigues i a zones humanitzades. La llúdriga (Lutra lutra) i el turó (Mustela putorius) són dos mustèlids la seva presència dels quals va associada als cursos fluvials, i ambdós es troben al riu Segre. La llúdriga ha experimentat un fort increment de la seva àrea de distribució la darrera dècada gràcies al programa de reintroducció efectuat per la Generalitat de Catalunya i a la millora de l’estat de conservació dels ecosistemes fluvials. Al segle XX l’espècie va patir una gran davallada dels seus efectius com a conseqüència de la caça, la contaminació dels rius, la construcció d’embassaments, l’aprofitament intensiu dels cursos fluvials etc... La seva dieta principalment piscícola la fan molt sensible a la contaminació dels rius. És per tots aquests motius que la presència de la llúdriga està considerada una bona indicadora de rius en bon estat de conservació. El teixó (Meles meles) és una espècie que pot viure en una gran varietat d’hàbitats, tot i que la seva presència va lligada a certa cobertura vegetal, necessària per fer les teixoneres. És una espècie omnívora que sovint s’alimenta als cultius. La guineu (Vulpes vulpes) és un dels mamífers més abundants a la zona, degut al seu caràcter generalista que li permet ocupar qualsevol hàbitat que li ofereixi un mínim d’aliment i refugi. És present en una gran varietat d’hàbitats, des de boscos, brolles, zones agrícoles de secà i regadiu, així com a zones pròximes a poblacions. El gat mesquer (Genetta genetta) és una espècie molt adaptable que viu en una gran varietat d’ambients naturals. El gat fer (Felis silvestris) es troba a les masses forestals de la zona d’estudi, amb preferència per les masses forestals ben conservades i de certa extensió. El senglar (Sus scrofa) és una espècie omnívora que els darrers anys ha experimentat un fort increment de les seves poblacions a casa nostra. A la zona d’estudi és un dels mamífers més abundants, sent fàcil trobar rastres de la seva presència. És abundant a les masses forestals i també és present a les zones de plana agrícola.

El cérvol (Cervus elaphus) és l’artiodàctil de major mida de les presents a casa nostra amb preferència per les zones amb espais oberts on creixin pastures. L’ordre dels rosegadors està ben representat a la zona d’estudi amb un mínim de dotze espècies. L’esquirol (Sciurus vulgaris) és una espècie forestal present principalment als boscos de coníferes i boscos de caducifolis. El ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) és una espècie força generalista que pot viure en una gran varietat d’hàbitats. El ratolí domèstic (Mus musculus), espècie lligada a la presència de l’home i que acostuma a viure en construccions humanes, és abundant a la zona, mentre que el ratolí mediterrani (Mus spretus) no és comensal de l’home i viu en ambients mediterranis. La rata d’aigua (Arvicola sapidus) és una espècie lligada a cursos fluvials en bon estat de conservació. Altres rosegadors presents són el talpó comú (Microtus duodecimcostatus) que és una espècie lligada a ambients mediterranis i la rata comuna (Rattus norvegicus), freqüent a la zona estudiada i espècie lligada a la presència de l’home. Dues espècies de l’ordre dels lagomorfs són presents a la zona: el conill (Oryctolagus cuniculus) es troba principalment en ambients mediterranis, i requereix una cobertura vegetal per amagar-se i la presència d’espais oberts a on hi hagi pastures. La llebre (Lepus europaeus) pot viure fins als 2.000 metres d’altitud, i a la zona d’estudi habita una gran varietat d’hàbitats; zones amb presència de masses forestals, brolles i espais oberts com ara pastures i zones cultivades. Des d’un punt de vista legal, cal posar de manifest que totes les espècies de ratpenats estan protegides i, des d’un punt de vista del seu estat de conservació, la majoria són vulnerables, ja sigui segons el Libro Rojo de invertebrados en España com del Projecte de Decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya. Particularment hi ha una espècie en perill d’extinció, el ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii) i 4 espècies s’inclouen dins de la categoria d’indeterminades o insuficientment conegudes segons el Libro Rojo i es contemplen dins de l’annex II del Projecte de Decret: Ratpenat de Natter (Myotis nattereri), ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii), ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus) i ratpenat orellut meridional (Plecotus austriacus). A banda de les espècies de ratpenats, des d’un punt de vista legal hi ha 7 espècies de mamífers identificades al present apartat que estan protegides per la Llei 12/2006. D’aquestes espècies en destaquen 3 pel seu elevat grau de sensibilitat i de també major grau de protecció: la llúdriga (Lutra lutra), amb grau A i el gat fer (Felis silvestris) i el turó (Mustela putorius) amb grau B (d’una escala de la A a la D). De les protegides per la llei anterior, a més, la llúdriga, el gat fer i l’eriçó fosc (Atelerix algirus) estan amenaçades segons el RD 439/90. Les mateixes 3 espècies anteriors requereixen una protecció



estricte (annex IV de la directiva d’hàbitats) i la llúdriga, a més, està inclosa a l’annex II de la mateixa Directiva (ha de ser objecte de mesures especials per a conservar els seus hàbitats). Pel que fa a l’estat de conservació, segons el Libro rojo de los vertebrados en España només la llúdriga és vulnerable. Segons el mateix document, el gat fer, el teixó i el turó són insuficientment coneguts. Segons el Projecte de Decret del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, el turó i la rata d’aigua (Arvicola sapidus) estan incloses a l’annex I com a espècies en perill d’extinció i la mostela (Mustela nivalis) també es troba inclosa al mateix annex però com a vulnerable. La llúdriga i el gat fer estan incloses a l’annex II del mateix projecte de decret. A l’annex 5 s’incorporen taules-inventari amb totes les espècies presents a la zona d’estudi, on d’una banda es recull el grau de protecció segons la legislació autonòmica, estatal i comunitària i, d’altra banda, es recull l’estat de conservació segons diferents publicacions de referència.

3.9 VEGETACIÓ I FLORA Tal i com s’ha esmentat a l’apartat de climatologia, a la zona d’estudi es defineixen dues tipologies de clima, el sec subhumit i el subhumit; això condiciona la vegetació que es troba dins les àrees amb tipologies de clima diferenciades. Una altra gran influència per a la vegetació existent en un indret determinat és l’altitud a la que es desenvolupa i la inaccessibilitat. La vegetació forestal de la zona d’estudi, es caracteritza a nivell general, per la presència de pinedes de pi blanc, alzinars/carrascars, rouredes i boscos mixtos d’aquestes comunitats. Cal comentar també, que una gran extensió de l’àrea d’estudi es troba coberta per cultius herbacis extensius de secà i de regadiu. Bàsicament a la meitat sud de la zona d’estudi (entre els nuclis d’Artesa de Segre i Montargull) la vegetació es troba formada per carrascars i alzinars que apareixen també formant boscos mixtos amb pinedes de pi blanc i roures de fulla petita. També s’hi localitzen zones de vegetació arbustiva i brolles, sobre tot a les solelles. Aquestes masses forestals, apareixen alternades amb zones dedicades a conreus herbacis de secà que es situen en les zones més planeres. A mesura que s’avança cap el nord, l’orografia es torna més abrupta i els carrascars van evolucionant progressivament cap a una vegetació amb majors necessitats hídriques, de manera que entre els nuclis de Montargull i de Folquer s’observa un canvi gradual de la massa forestal, representada per rouredes de roure valencià o de fulla petita (Quercus faginea) i pinassa (Pinus nigra). La vegetació de ribera a l’àmbit d’actuació està representada per salzedes, alberedes i pollancredes. Als marges del riu Segre s’han identificat, també, plantacions d’arbres de ribera (majoritàriament pollancres i plataners). Dins de l’àmbit, aquestes plantacions se situen entre el nucli d’Anya i uns centenars de metres aigües avall del Pont d’Alentorn. També dins de la zona d’influència del riu Segre, sobre tot entre el Pont d’Alentorn i Artesa de Segre s’observen camps de cultius de regadiu. Descripció de les principals unitats de vegetació: • Pinedes La pineda de pi blanc (Pinus halepensis) és la més corrent de la terra baixa mediterrània, especialment a les zones d’alzinar i màquia, ocupant grans extensions tant sobre terrenys



calcaris com sobre terrenys silicis. El pi blanc (Pinus halepensis), es troba acompanyat d’alzina (Quercus ilex) i roure de fulla petita (Quercus faginea). A l’estrat arbustiu, hi sol estar present el garric (Quercus coccifera), alguna savina (Juniperus phoenicea), l’argelaga (Genista scorpius), el ginebró (Juniperus communis) i el càdec (Juniperus oxycedrus), el romaní (Rosmarinus officinalis), la farigola (Thymus vulgaris), etc. • Bosc mixt d’alzina (Quercus ilex), carrasca (Quercus rotundifolia) i pi blanc (Pinus

halepensis) amb càdec (Juniperus oxycedrus) Aquest tipus de bosc mixt és desenvolupa en terrenys calcaris. L’estrat arbori es troba representat per l’alzina (Quercus ilex), carrasca (Quercus rotundifolia) i pi blanc (Pinus halepensis). Com a espècies arbustives acompanyants es pot trobar el boix (Buxus sempervirens), el càdec (Juniperus oxycedrus), el romaní (Rosmarinus officinalis), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la sajolida (Satureja montana), l’argelaga (Calicontone spinosa), la farigola (Thymus vulgaris), etc. • Bosc mixt d’ alzina (Quercus ilex), carrasca (Quercus rotundifolia) i roure (Quercus

sp.) Aquest tipus de comunitat, es desenvolupa al igual que la comunitat anterior, sobre terrenys calcaris. Té com a espècies arbòries l’alzina, la carrasca, i el roure de fulla petita i com a espècies arbustives acompanyants el romaní (Rosmarinus officinalis), l’argelaga (Calicontone spinosa), la farigola (Thymus vulgaris), la sajolida (Satureja montana), etc. A diferència de la comunitat anterior, en aquesta comunitat hi ha una major presència de roure. • Bosc mixt de roure de fulla petita (Quercus faginea) i pinassa (Pinus nigra) Aquest tipus de bosc mixt es troba a les zones més eixutes de la zona de muntanya mitjana plujosa. És una comunitat calcícola que suporta bé els freds hivernals, de manera que ocupa terrenys on no podria viure l’alzina, a la vegada que aguanta bé els estius

eixuts. D’aquesta manera, es situa tot al llarg a la part més septentrional de la zona d’estudi, en terrenys que es troben entre 500 i els 700 metres d’alçada, on apareix en molts casos formant masses forestals acompanyat també de pi blanc. Aquest bosc està presidit a l’estrat arbori pel roure de fulla petita (Quercus faginea) i la pinassa (Pinus nigra); l’estrat arbustiu està format per boix (Buxus sempervirens), ginebró (Juniperus comunis), bruc d'escombres (Erica scoparia), roser bord (Rosa canina), esparreguera (Asparagus acutifolius), bruguerola (Calluna vulgaris) i murtra (Myrtus comunis), entre d’altres. • Carrascar (Quercetum rotundifoliae) Variant continental de l’alzinar, pròpia d’indrets d’estius calorosos i d’hiverns freds. La qual es localitza bàsicament des de l’inici de la zona d’estudi fins al Montsec. Aquesta comunitat està òbviament presidida per la carrasca (Quercus rotundifolia) a l’estrat arbori. De l’estrat arbustiu, cal destacar les següents espècies: ginebró (Juniperus comunis), càdec (Juniperus oxycedrus), garric (Quercus coccifera), boix (Buxus sempervirens), l’argelaga (Genista scorpus), romaní (Rosmarinus officinalis), farigola (Thymmus vulgaris) i l’esbarzer (Rubus ulmifolius). • Brolles Es tracta de bosquines perennifolies mediterrànies integrades bàsicament per subarbusts i petits arbusts, majorment escleròfil·les. En aquest cas, es tracta de brolles calcícoles dominades pel romaní (Rosmarinus officinalis) i que corresponen a estadis diversos de la degradació dels alzinars. En alguns punts però de sòls molt pobres pot tenir caràcter de vegetació permanent. Les espècies arbòries que acompanyen al romaní són la maleïda (Linum suffruticosum), el bruc d’hivern (Erica multiflora), la bufalaga tinctòria (Thymelaea tinctòria), la farigola (Thymmus vulgaris), l’argelaga (Genista scorpus) i la gatosa (Ulex parviflorus), entre d’altres. • Alberedes i pollancredes Es tracta de boscos caducifolis de ribera, on l’espècie dominant és l’àlber (Populus alba).



Aquesta sub-comunitat de l’albereda, es caracteritza pel domini en l’estrat arbustiu de l’esbarzer (Rubus ulmifolius). La introducció per l’home del pollancre fa que en alguns indrets, aquest darrer, arribi a predominar sobre la formació original. Les espècies arbòries que acompanyen a l’àlber són el pi negre (Pinus nigra) i el salze (Salix alba). De l’estrat arbustiu, destaca la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), que es desenvolupa només fins a un tamany arbustiu, el canyís (Phragmites australis) i l’heura (Hedera helix). • Omedes i rouredes de fulla petita Aquest tipus particular de bosc mixt a la zona d’estudi s’ha identificat en una franja al sud de l’àmbit que cobreix el peu orientat al nord de la vessant del massís que es troba entre la L-512 i la C-14, i que limita la plana fluvial del Segre entre Artesa de Segre i el Pont d’Alentorn. En una zona de clima sec-subhumit, aquest bosc caducifoli d’oms (Ulmus minor) i roure de fulla petita (Quercus faginea) es desenvolupa gràcies a la seva configuració geogràfica i orientació septentrional. • Roureda de roure martinenc (Quercus pubescens) Es distribueix en l'àrea de la muntanya mitjana, típicament a l’estatge submontà, encara que pot pujar més amunt dels 1.500 m d'altitud en vessants càlides. El seu màxim desenvolupament es troba en vessants assolellats, tot i que es fa en orientacions diverses. Creix en substrats calcaris o margosos; sòls bàsics o neutres i eutròfics. • Savinoses (màquies o garrigues amb Juniperus phoenicea subsp. phoenicea

arborescent) calcícoles, de les contrades mediterrànies no litorals. Les savinoses estan constituïdes per matollars o bosquines relativament alts (1-2 m) i densos, que formen petits claps o franges. L’estrat herbaci es redueix a unes quantes herbes xeròfiles, que creixen més aviat a redós dels arbustos o fent una vora externa. Tant la savina com els altres arbustos que l’acompanyen són de fulla petita o molt petita, perenne i més o menys endurida, resistent a un eixut estival força acusat i, sovint, a temperatures molt contrastades. Es desenvolupa a la terra baixa i muntanya mitjana, a l’estatge submontà. Ocupa indrets rocallosos, resseguint petits repeus de cingle o relleixos; les plantes arrelen en concavitats o escletxes que contenen un sòl relativament potent. Creix en roques carbonàtiques (sobretot calcàries compactes i conglomerats); sòls fissurals, sovint rogencs, argilosos.

• Garrigues de coscoll (Quercus coccifera)

Les garrigues de coscoll són matollars força densos i uniformes, generalment de 0,8-1,5 m d’alçària, formats per arbustos de fulla dura i petita, principalment el coscoll. En els espais que deixen els arbustos principals hi apareixen mates més petites i de fulla estreta, i herbes xeròfiles. En alguns casos hi ha un estrat arborescent espars, molts cops de pi blanc. Atesos els ambients que ocupen, aquests matollars es troben adaptats a un eixut estival acusat; en els estius més secs, l’espècie dominant perd una part important del fullatge, sobretot el de les branques més altes. Es tracta d’una comunitat permanent de costers rocallosos o una formació secundària força estesa per desforestació, principalment a causa dels incendis, atesa la gran capacitat de rebrot de l’espècie protagonista. La reforestació espontània tendeix a reduir-ne l’extensió, sobretot als indrets de sòl més desenvolupat. Es desenvolupa a la terra baixa, muntanya mediterrània i muntanya mitjana (estatge submontà), i ocupa ambients costers, serrats i àrees culminals, generalment més o menys assolellats. Creix en substrat i sòl de tipus calcari amb conglomerats, força més rarament en margues i roques silícies. Són sòls irregulars, sovint fissurals, més o menys carbonatats.

• Joncedes i prats (Aphyllanthes monspeliensis) Brolla baixa (30-70 cm) o pastura, generalment pocdenses (recobriment del 40-80 %), dominades, de manera variable, per petites mates, com ara la sàlvia, l’espernellac, el gavó, la farigola..., o per plantes junciformes o graminoides, com la jonça o l’Avenula iberica. A la primavera, quan la jonça floreix, aquest hàbitat destaca pel seu color blau característic. Força general, però és rar als Pirineus axials i al territori sicòric. S’aprofita com a pastura del bestiar oví, especialment a la primavera. No hi ha d’haver problemes perquè es conservi si la pressió de pastura es manté. Es troba a la Terra baixa, muntanya mediterrània, muntanya mitjana i estatge montà. Ocupa vessants, suaus o costeruts (fins a 40º), situats entre 100 i 700 m d’altitud a la zona d’estudi. Creix en totes les orientacions i, en alguns casos aquests vessants corresponen a antigues terrasses fluvials i presenten clares mostres de l’efecte de l’erosió. Pel que fa al sòl, creix en sòls carbonatats, desenvolupats sobre diversos tipus de roques (calcàries compactes, conglomerats, etc.). • Canyissar

Els canyissars són formacions herbàcies molt denses dominades per canyissos, d’una alçària que pot anar des d’1,5-3 m (quan predomina Phragmites australis subsp. australis) fins a 5-6 m (quan ho fa P. australis subsp. chrysanthus). Les integren principalment helòfits rizomatosos, adaptats a la submersió més o menys perllongada de l’aparell radicular i la base de les tiges. El règim anual d’inundació, les característiques



químiques de l’aigua i la situació geogràfica en condicionen notablement la diversitat específica. Els canyissars a l’àmbit d’estudi no es troben dins d’espais protegits. El canyissar es desenvolupa a la muntanya mitjana i a la terra baixa. Ocupa algun tram de riu a la zona d’estudi. Pel que fa al sòl, creix en sòls permanentment o temporalment inundats per aigües dolces o només lleugerament salabroses. • Erms

En algunes zones de la zona d’estudi s’hi desenvolupen comunitats ruderals que ocupen els espais lliures. Aquestes comunitats estan formades principalment per espècies de gramínies i compostes. Aquestes comunitats presenten diferents espècies segons l’època de l’any, i estan molt influenciades per la pressió humana especialment en els punts propers a camps de conreu. Entre les espècies presents a la zona s’hi localitzen l’espart bord (Lygeum spartum) , el romp-sac (Stipa capensis), el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), el fonoll (Foeniculum vulgare), el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), el panical (Eryngium campestre), la pastanaga borda (Daucus carota), l’escabiosa (Scabiosa atropurpurea), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), olivarda (Inula viscosa), etc. Una espècie que apareix en molts casos com a dominant, principalment a l’entorn de recs i fondalades és l’esbarzer (Rubus ulmifolius). En alguns punts, especialment al voltant de recs i cursos fluvials l’esbarzer apareix acompanyat de canyes (Arundo donax). • Cultius herbacis

Aquesta comunitat artificial, que es situa a les àrees més planes de la zona d’estudi, la composen els diferents tipus de conreus extensius de secà i de regadiu com són cereals o pastures. • Cultius llenyosos Aquesta comunitat artificial, que es situa en diferents punts de l’àmbit d’estudi, consta de cultius de fruiters i de cultius arboris de secà; com són oliveres (Olea europaea), ametllers (Prunus dulcis), etc. • Plantacions d’arbres de ribera A banda dels cultius arboris de fruiters, hi ha un altre tipus de cultius arboris, que són les

plantacions d’arbres de ribera per al seu aprofitament silvícola. Aquests cultius es troben als marges dels cursos fluvials, especialment al riu Segre, i les espècies dominants són els pollancres (Populus sp.) i els plàtans (Platanus x hybrida). A la zona d’estudi hi ha diferents hàbitats d’interès comunitari (de tipus prioritari i no prioritari) que es descriuen a l’apartat 3.16 Zones d’interès natural. La informació gràfica sobre vegetació en l’àmbit d’estudi es troba al plànol 05E-Vegetació del conjunt de plànols de medi físic que es troba a l’Annex 1.



3.10 PAISATGE El paisatge és un recurs natural amb fortes connotacions socioeconòmiqes, fruit del procés d’integració contínua entre l’acció antròpica i el medi físic. S’identifica amb el conjunt del medi, considerant-lo com un complex d’interaccions derivades de la interacció entre els elements biòtics i abiòtics que el formen. Com a paisatge s’entén tot allò que hom percep quan mira al seu entorn, per la qual cosa l’anàlisi del paisatge sempre es realitza amb una certa subjectivitat, ja que dependrà, en gran part del grau de sensibilitat de l’observador, de les connotacions psicològiques i lligams afectius entre l’observador i el paisatge. El paisatge es veu influenciat i determinat per diversos elements que intervenen en la seva configuració, d’aquesta manera, el clima de la zona, el relleu, la vegetació, la disponibilitat o presència d’aigua, factors antròpics, etc., determinen bàsicament el paisatge d’un indret. Definició de les Unitats de Paisatge

La divisió d’un territori en diverses unitats permet obtenir major informació sobre les seves característiques i facilitar el seu tractament. Es tracta d’aconseguir unitats de paisatge la resposta visual de les quals sigui homogènia, tant en els seus components paisatgístics com en la seva resposta visual en front possibles actuacions. La base per a la delimitació d’aquestes unitats de paisatge és la determinació d’un element base, el més representatiu de la zona. El resultat d’aquesta delimitació es presenta al plànol 05J, juntament amb les conques visuals. A l’àmbit d’estudi es poden caracteritzar quatre àrees diferents que conformen quatre unitats paisatgístiques: l’agrícola, la forestal, la de ribera i la urbana. Unitat de paisatge agrícola La unitat de paisatge agrícola es caracteritza majoritàriament per la presència de conreus de secà amb petites taques boscoses intercalades, i per estar ubicat a les zones més planeres. En aquest paisatge hi apareixen masies esparses o petites agrupacions de cases, dedicades bàsicament a l’agricultura i a la ramaderia. Dins aquesta unitat, i en la mesura que aquesta està més envoltada de zones corresponents a la unitat de paisatge forestal, s’hi reflecteix la seva influència, és així que dins de la unitat agrícola s’hi pot diferenciar la subunitat de paisatge agrícola-forestal. A la

zona centre-sud de l’àrea d’estudi es denota una zona amb més influència de nuclis urbans i on s’hi ubiquen la majoria dels elements del patrimoni arquitectònic, definint una subunitat de paisatge agrícola-rural amb connotacions bé forestals, bé urbanes. Finalment, a la zona d’estudi on es diferencia una zona amb gran superfície de conreus (bé de secà o de regadiu, com seria el cas de gran part de la zona centre-sud de l’àmbit d’estudi) es defineix una subunitat de paisatge agrícola-extensiu. Unitat de paisatge fluvial Aquesta unitat de paisatge està formada pels cursos fluvials de l’àmbit. Per una banda el curs principal del Segre, i per l’altra, i ocupant la major part de la superfície els petits cursos fluvials i barrancs del Segre. Aquest gran nombre de petits cursos d’aigua que transcorren per la zona suposen un element naturalitzador del paisatge agrícola, amb la vegetació de ribera associada que ressegueix el seu traçat. També cal destacar els petits barrancs de la zona forestal, pels quals no hi discorre aigua permanent i que en molts casos presenten la vegetació del bosc adjacent. En general, aquestes àrees són molt sensibles a qualsevol variació del medi i es troben situades fora dels nuclis de població. D’aquesta manera, la unitat de paisatge fluvial s’ha dividit en la subunitat de paisatge fluvial-curs principal que correspon a les zones més properes al riu Segre i les subunitats de paisatge fluvial- barranc agrícola i fluvial-barranc forestal, que fan referència a les zones per on discorren els afluents del Segre i que poden tenir influència bé agrícola o bé forestal respectivament. Unitat de paisatge forestal Aquesta unitat de paisatge està formada principalment per grans àrees boscoses. Aquesta zona però presenta variabilitat segons la pendent i l’altitud. Dins la unitat de paisatge forestal s’hi troba la subunitat de paisatge de forestal-extensiu, formada per masses boscoses que es caracteritzen pels boscos d’alzinar i carrascar amb l’aparició de rouredes a les zones més humides. Cal destacar també la influència rural i agrícola en algunes de les masses forestals, formant així la subunitat de paisatge forestal-rural i la subunitat de paisatge forestal-agrícola.



Unitat de paisatge urbà: La majoria d’aquest paisatge correspon a petits nuclis de població formats per cases o masies baixes fetes de pedra i integrades a l’entorn, donant un caire rural a tota la zona d’estudi. Cal destacar però la presència d’Artesa de Segre situada prop de les principals vies de comunicació i amb una població més gran que la resta de nuclis urbans. Amb tot, la subunitat de paisatge que domina a la zona és la subunitat de paisatge urbà-rural, encara que s’ha diferenciat el cas d’Artesa de Segre amb la subunitat de paisatge urbà-intensiu. A nivell global es pot dir que la zona d’estudi estaria caracteritzada per zones de conreu a les àrees més planeres, massa forestal de diferent caràcter segons l’altitud, pendent i proximitat a la zona septentrional més muntanyosa, zona fluvial amb cursos permanents a la zona sud i efímers en tota l’àrea d’estudi, i les àrees urbanes-rurals dominant a la zona sud, coincidint amb els nuclis de població i la majoria d’elements del patrimoni arquitectònic. Les subunitats de paisatge es delimiten segons la mescla dels diferents trets de paisatge que hi dominen en cada cas. Caracterització de les qualitats de les Unitats de Paisatge

Per a la valoració de la qualitat del paisatge s’han realitzat diverses visuals, des de diversos punts de l’àrea d’estudi. El resultat final de la qualitat varia segons el punt de visió, però també cal tenir en compte factors com l’època de l’any i la subjectivitat. Per a cada unitat de paisatge s’ha determinat la seva qualitat primària o grau d’incidència visual; el valor intrínsec del paisatge o qualitat secundària, i la qualitat terciària o capacitat d’absorció de la unitat, determinada a través del seu grau de qualitat i fragilitat. Cal tenir en compte que com més qualitat i menys fragilitat presenti una unitat, més capacitat d’absorció tindrà (Ramons et al., 1980). Unitat de paisatge agrícola Pel que fa a la qualitat primària, en general es tracta d’un paisatge agradable a la vista amb una incidència visual força elevada, degut a la seva proximitat a zones accessibles, conseqüència directa de la seva necessitat d’ús. Formada per un mosaic de diferents colors i textures (tal i com es veu a la Fotografia 2), aquesta unitat es caracteritza per les diferents tipologies de conreu, taques esporàdiques de vegetació forestal i petits murs de pedra seca. Es tracta d’una unitat amb una marcada

influència antròpica, tot i que conserva l’essència dels elements naturals que la formaven en períodes anteriors, cosa que li atorga un valor intrínsec del paisatge notable.

Fotografia 2: Conca visual en un dels punts de la Unitat de paisatge agrícola. Font: pròpia.

La unitat de paisatge agrícola presenta un contrast baix entre el sòl i la vegetació, sobretot en èpoques en que el sòl està cultivat. Aquest fet, juntament amb una pendent suau, li dóna una grau de fragilitat baix. Si es té en compte que el grau de qualitat de la unitat és de grau mitjà, es pot dir que la capacitat d’absorció d’impactes d’aquesta unitat de paisatge és mitjana.

Unitat de paisatge fluvial Els diferents punts on s’ha valorat aquesta unitat presenten des de característiques agradables fins a distingides. Aquesta unitat presenta un grau d’incidència visual variable segons el tram dels cursos fluvials i barrancs, tant és així, que en zones de major pendent, a la part alta del curs fluvial, el seu grau d’incidència visual serà menor que en trams baixos, on la pendent és menor. La incidència visual d’aquesta unitat de paisatge també dependrà del grau d’antropització de cada tram; d’aquesta manera es pot considerar que els cursos fluvials propers a les vies d’accés actuals tindran un grau d’incidència visual més elevat que aquells que es troben allunyats d’aquestes vies. Pel que fa al valor intrínsec del paisatge, la majoria de cursos fluvials es troben en molt bon estat de conservació, tant si es tracta de cursos permanents com de cursos efímers; la majoria presenten unes comunitats vegetals típiques de ribera que formen una xarxa de corredors biològics amb una certa entitat.



La Fotografia 3 i la Fotografia 4 mostren imatges de curs fluvial permanent i efímer respectivament en l’àmbit d’estudi, que es classifiquen en tots dos casos dins la unitat de paisatge fluvial.

Fotografia 3: Conca visual en un dels cursos permanents de la Unitat de paisatge fluvial. Font: pròpia.

Fotografia 4: Conca visual en un dels cursos efímers de la Unitat de paisatge fluvial. Font: pròpia.

Els sistemes fluvials naturals presenten, per regla general, una qualitat ambiental elevada, concretament a l’àrea d’estudi aquests ecosistemes presenten un contrast important respecte als paisatges adjacents. El fet, però, que existeix una pressió agrícola important en algunes àrees de la zona d’estudi, converteixen la unitat en un paisatge de fragilitat molt elevada. És per això, que la combinació de qualitat i fragilitat elevada, resulta en una capacitat d’absorció d’impactes molt baixa.

Unitat de paisatge forestal El paisatge forestal a la zona es valora com a distingit i fins i tot espectacular en alguns punts. La raó principal d’aquesta valoració, és el contrast que presenta respecte a les altres unitats de paisatge i el fet que l’accessibilitat als punts de paisatge forestal és força difícil. No és estrany doncs, que gran part de la superfície d’aquesta unitat presenti figures de protecció especial. Es pot dir doncs, que la incidència visual a aquesta unitat és molt menor que a la resta d’unitats. Les masses de vegetació que formen aquesta unitat varien per zones, segons l’orientació i l’altitud, entre d’altres factors. Així s’hi localitzen des de formacions d’alzinars i carrascars fins a rouredes i pinedes. Aquesta unitat presenta un grau de naturalitat molt elevat, amb singularitats geomorfològiques importants, com la que es mostra a continuació a la Fotografia 5.

Fotografia 5: Conca visual en un dels punts de la Unitat de Paisatge forestal. Font: pròpia.

Es tracta doncs, d’una unitat de paisatge amb un grau de conservació elevat, i per tant d’alta qualitat ambiental. Se li dóna un grau de fragilitat mitjà-elevat a causa de la presència d’hàbitats d’interès comunitari, i d’altres figures de protecció. És per això, que la capacitat d’absorció d’impactes és més aviat baixa. Unitat de paisatge urbà El paisatge urbà a la zona és el que presenta una incidència visual més elevada, lligada sobretot a la població que hi habita i als accessos propers que hi estan lligats. Aquesta unitat de paisatge destaca per la presència d’elements antròpics, sobretot al nucli d’Artesa de Segre, tot i que en la majoria dels casos es tracta bé de granges, o de nuclis amb cases baixes força integrades a l’entorn agrícola. Alguns d’aquests nuclis es situen en zones elevades respecte a l’àrea d’estudi, cosa que els proveeix d’una qualitat



de vistes força elevada, amb gran amplitud de l’horitzó. Vegeu tot seguit a la Fotografia 6 una vista del nucli de Folquer, en sentit sud-nord.

Fotografia 6: Conca visual enfocant un dels punts de la Unitat de paisatge urbà i rural. Font: pròpia.

Pel que fa a la capacitat d’absorció del paisatge urbà i rural, cal dir que el grau de conservació i la fragilitat d’aquest paisatge varia segons els nuclis i també del nombre de població que hi habita. És així que nuclis com Folquer, amb poc més de dues cases habitades, presenten un estat de conservació molt baix i amb una fragilitat molt elevada, per tant amb una capacitat d’absorció molt baixa. Montargull, per altra banda, amb major nombre d’habitants, presenta un bon estat de conservació, manté les característiques originals del nucli i la seva fragilitat és menor; tot i així la seva capacitat d’absorció continua sent baixa. Finalment, nuclis com Artesa de Segre, amb una població molt major, tenen un grau de fragilitat molt baixa, i tot i no mantenir les característiques originals del nucli, tenen un grau de conservació elevat; en aquest últim cas, la capacitat d’absorció és elevada. L’Annex 6 presenta les fitxes realitzades a camp amb la descripció de les conques visuals localitzades en les diferents unitats i subunitats de paisatge. A banda, al conjunt de plànols 05I-Paisatge de l’Annex 1, es troba la representació gràfica d’aquest vector.

3.11 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC Per determinar la presència d’elements del patrimoni historicoartístic a la zona d’estudi i la seva possible afecció, l’empresa TECNOMA, SA ha encarregat a l’empresa ATICS, SL l’elaboració de la Memòria de la prospecció superficial i estudi de l’impacte sobre el patrimoni cultural (arqueològic, paleontològic i arquitectònic) del present projecte, que s’adjunta a l’annex 8 d’aquest document. Aquesta memòria també inclou els plànols on es representen els elements del patrimoni historicoartístic més propers a la traça. Per la realització d’aquest estudi s’han realitzat les següents actuacions: − Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic

de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) dels jaciments arqueològics que es localitzen en el terme municipal d’Artesa de Segre (La Noguera), a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada.2

− Buidatge exhaustiu de la documentació existent a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) de tots aquells elements i construccions catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte. Aquest buidatge s’ha complementat amb bibliografia especialitzada.1

− Consulta del Catàleg de Béns a Protegir del POUM del municipi d’Artesa de Segre, de tots aquells jaciments, patrimoni arquitectònic, masies i altres construccions catalogades que es localitzen a l’entorn de l’àrea afectada pel projecte.3

− Realització d’una prospecció arqueològica preventiva (segons el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya) al llarg de l’àrea afectada per aquest projecte i del seu entorn més immediat, per tal de cercar possibles nous elements patrimonials tant arqueològics com arquitectònics.

Relació dels elements del patrimoni cultural inventariats i catalogats Béns Culturals d’Interès Nacional 2 Consulta realitzada a traves de: https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI/index.aspx. 3 Consulta realitzada a traves de: http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=238073&fromPage.



Es relaciona a continuació el catàleg de Béns Culturals d’Interès Nacionals (BCIN) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Tram: Artesa de Segre. • BCIN Castell d’Artesa/"Castellot": Castell termenat, documentat entre 1018 i 1026.

BCIN. Monument històric. Registre BCIN/Catàleg BCIL 481-MH. Registre BIC R-I-51-6246. Disposició Decret 22/04/1949.Publicació BOE 05/05/1949.

• BCIN Castell de Vilves: Fortalesa dels segles XIV–XV d’estil constructiu Gòtic-Popular. BCIN. Monument històric. Registre BCIN/Catàleg BCIL 486-MH. Registre BIC R-I-51-6254. Disposició Decret 22/04/1949.Publicació BOE 05/05/1949.

El patrimoni arqueològic Es relaciona a continuació el catàleg de Jaciments Arqueològics (J.A.) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Tram: Artesa de Segre.

• J.A. Llosa del Pla:. Es tracta de dues tombes de llosa, quasi alineades una darrera l’altre i separades per 1 m aproximadament.. Tot i no aparéixer material arqueològic que permeti atribuir una cronologia determinada a les tombes, donada la proximitat de l'ermita del Pla és probable que siguin d'època medieval.

• J.A. Colldelrat. La troballa dels primers materials en aquest indret significa la culminació d’una tradició de troballes de destrals a tota la zona de la vessant del Grialó. Els materials trobats s’han identificat com a neolítics tardans i del primer bronze.

• J.A. Tossal de les Viudes.: Es tracta de diverses tombes de banyera excavades a la roca, algunes cobertes per terra i vegetació i totes espoliades i buides. En superfície no s’observen restes materials que puguin ajudar a la datació del conjunt.

• J.A. Ermita Mezquita. S’hi troba les restes d’un mas el qual aprofita en els seus paraments pedra repicada, la qual podria provenir d’un petit edifici anomenat Ermita Mezquita, que té situat uns metres al nord. A la banda d’aquest mas s’hi troben Quatre sarcòfags d’època medieval.

• J.A. Serrat del Sabater – I. Aquest jaciment, trobat el 1974 per J.R. González i J.I. Rodríguez estava situat en un lloc on s’hi practicava extracció de graves. Entre aquest any i 1983 s’hi van portar remocions de terres per tal de suavitzar el revolt de la carretera que va d’Artesa a Tremp, arrasant el possible jaciment.

• Aquest petit assentament medieval estaria connectat amb una torre de guaita de planta quadrada (Sabater II) mitjançant un petit camí zigzaguejant (anomenat Sabater III).

• J.A. Serrat del Sabater - II (torre). L’elevació o Serrat del Sabater II hauria estat ocupada per un petit assentament de l’Edat del Bronze. Quant a l’hàbitat prehistòric, referenciat per la presència de ceràmica feta a mà, es pot dir poca cosa degut a la seva destrucció.

• J.A. La Balma del Clotar. Es tracta d'una petita balma, situada en un aflorament de pedra sorrenca orientada vers el sud, en la qual foren trobats diversos fragments de ceràmiques de filiació neolítica. Es tracta de les restes de dos bols de ceràmica a mà. Cronologia inicial: Neolític Mig-Recent. Cronologia final: Bronze Antic

• J.A. Llinars. Es tracta d'unes construccions megalítiques, és a dir, construïdes amb grans blocs de pedra clavats verticalment a terra i que conformen una o vàries estances. Dins aquest petit bosc es poden observar tres d'aquestes construccions.

• J.A. Megàlits del Pla de Montargull. Es tracta de dues construccions megalítiques, molt pròximes l'una de l'altra, que estan força amagades per la vegetació. No s'ha localitzat cap resta ceràmica pels volts d'aquestes estructures,fet que dificulta precisar-ne la cronologia. Tanmateix,la tipologia d'aquestes estructures sembla pertànyer a algun moment dins la prehistòria recent.

• J.A. Comardent. Aquest jaciment sembla correspondre a un gran tancat, segurament destinat a guardar el bestiar. També s'aprecien petits àmbits que semblen correspondre a petites habitacions de difícil interpretació. Tant podrien estar relacionats amb algunes de les altres estructures existents a la zona, de cronologia evidentment moderna, o tractar-se de restes d'habitacions corresponents a una ocupació més antiga del lloc. En aquest mateix àmbit hi ha un tercer element constituït pel que semblen ser les restes d'una trinxera que presenta un traçat irregular definit per les característiques d'aquest tipus d'estructures.

• J.A. Tombes Medievals (Finca les Pletes).

Conjunt de tombes medievals situades damunt del cim del turó de Montmagastre, al costat de la casa de les Pletes. Monuments funerari, necròpolis amb tombes de lloses. El patrimoni arquitectònic Es relaciona a continuació el catàleg d’elements del Patrimoni Arquitectònic (P.A.) existents pels entorns de l’àrea afectada pel Projecte Millora General. Condicionament del Pas de Comiols. Tram: Artesa de Segre.



• P.A. Pont d’Alentorn. / Restes del Pont Medieval. Obra popular del segle XIX. Hi passa la carretera d'Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l'antic Pont d'Alentorn, destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruit posteriorment. Restes del Pont Medieval que fou destruït a la primera Guerra Carlina i reconstruït després uns cent metres més amunt.

• P.A. La Fabrica. P.A. La Fabrica habitatge del Cap. P.A. La Fabrica habitatges dels treballadors. P.A. Capella de la Mare de Déu del Roser. Edificis d’estil Noucentiste. Fàbrica de filats de cotó. Habitatge del Cap. Vivenda unifamiliar aïllada de planta baixa i pis. Habitatges dels treballadors. La Capella de la Mare de Déu del Roser., es un edifici aïllat.

• P.A. Ermita de Sant Salvador d'Alentorn. Ermita del segle XIX, d'una nau encastada sota una balma. Hi ha restes de murs més antics pels voltants de la capella. A prop d'aquesta ermita troglodítica, al pla de les Viudes, hi ha sepultures excavades a la roca.

• P.A. Església parroquial de Sant Climent de Vilves. Església d’estil Romànic dels segles XI – XVIII. Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis semicircular romànic i capella neoclàssica adossada al mur.

• P.A. Casa i Portal al carrer d’Amunt. Obra d’estil popular del segle XVI (1562) • P.A. Església parroquial de Sant Ponç de Vall-llebrera. Obra del segles XVI.

Església d'una nau amb capelles, sagristia i garatge adossat lateralment. • P.A. Església de Sant Serni o Sant Sadurní de Vall-llebrerola. Església d’estil

Romànic, del segle XI. Església aïllada i envoltada pel fossar del lloc. És d'una nau amb volta de canó i absis semicircular.

• P.A. Casa Pedrol. Edifici d’estil popular, del segles XVI (1598). • P.A. Antiga Església de Santa Maria de Montargull. Les restes de l'edifici que

tenim són renaixentistes, del segle XVI. De la parròquia de Santa Maria de Montargull depenien les de Folquer i Comiols. A les immediacions hi ha algunes tombes medievals (finca les Pletes).

• P.A. Nova Església parroquial de Santa Maria de Montargull. Nova església construïda a mitjans del segle XX, de planta romboïdal amb eix principal definit per la diagonal més llarga

• P.A. Carrer Major de Montargull. • Carrer a dalt del turó on es troba el casc antic del poble medieval. És de forma

irregular adaptat a la topografia, amb sortida en forma de L per unes voltes cap a l'església antiga de la vall.

• P.A. Església de Sant Gil del Folquer. Església d’estil Renaixentista del segle XVII (1625)

• P.A. Folquer. Llogaret amb construccions disseminades, damunt un contrafort de la serra de Comiols. Al seu centre hi destaca la casa gran de Folquer i l'església parroquial de Sant Gili.

• P.A. L’Estudi. Casa de dues plantes en estat de ruines. • P.A. La Central. Masia en procés de restauració. • P.A. La Teuleria. Habitatge rural amb coberts annexats. • P.A. Masia Plens. Masia totalment restaurada amb dos habitatges independents i

un cobert annex. • P.A. Masia Taquel. Habitatge rural amb coberts annexats. • P.A. Cal Benjamin. Casa de planta rectangular amb un garatge adossat. • P.A. Cal Sardanet. Masia en bon estat de conservació. • P.A. Can Terrers. Petita masia aïllada. • P.A. Cal Miquel. Masia envoltada de coberts amb un pati central. • P.A. Cal Xollat. Masia que pertany a una explotació ramadera, a peu de carretera. • P.A. Cal Bareu. Masia de planta rectangular amb uns coberts al costat. • P.A. Escola. Antiga escola del poble. • P.A. Cal Fité. Masia en bon estat amb un seguit de granges i coberts al voltant. • P.A. Cal Fité Vell. Masia en desús amb un seguit de coberts formant un pati

interior. • P.A. Cal Gomis. Masia de planta rectangular amb uns coberts adjacents. • P.A. Cal Gutierrez. Habitatge a peu de carretera amb dos coberts adjacents. • P.A. Cal Pau. Habitatge a peu de carretera amb un petit cobert. • P.A. Cal Mariano. Habitatge de planta rectangular amb un cobert adjacent. • P.A. Cal Quelo. Masia de planta rectangular amb uns coberts adjacents. • P.A. Cal Sala. Masia amb uns coberts i una granja a peu de carretera. • P.A. Cal Sodori. Habitatge de planta rectangular amb uns coberts adjacent. • P.A. Restaurant Sant Jordi. Restaurant amb un cobert adjacent.

Resultats de la prospecció arqueològica superficial Per dur a terme la prospecció, els tècnics han inspeccionat sobre el terreny les zones que s’havien establert amb anterioritat fins recórrer tota la superfície a estudiar, alhora que s’omplia una fitxa amb els resultats. Si en una àrea de prospecció es constatava la presència de materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’algun jaciment, es determinava el camp o la zona on s’havia documentat el material com a Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.). Durant aquestes tasques de prospecció no s’ha delimitat cap Z.E.A. Per altra banda, si en alguna de les zones prospectades es constatava la presència esporàdica de materials arqueològics, sense que les troballes tinguessin la suficient entitat per indicar l’existència d’un jaciment arqueològic en el subsòl, aquests eren classificats com a Troballes Aïllades (T.A.). Durant aquestes tasques de prospecció, tot i



la presència d’alguns materials ceràmics moderns als entorns dels nuclis poblacionals, no s’ha determinat cap T.A.. Les edificacions, béns immobles i elements patrimonials localitzats durant la prospecció, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o al catàleg de Bens a Protegir del terme municipal d’Artesa de Segre, però que tenen certa rellevància històrica i/o arquitectònica, s’han identificar amb les sigles E.D. Així, ha estat possible definir 22 E.D. de característiques singulars cadascuna d’elles. Alguns trams d’aquest projecte ja es varen prospectar durant la intervenció efectuada entre els dies 24 i 28 de febrer de l’any 2007, amb motiu de la realització del Projecte Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412b, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/Ponts-Tremp. En la prospecció d’enguany s’han prospectat les variacions i modificacions realitzades en el projecte constructiu.4 A continuació es mostren els resultats de la prospecció arqueològica superficial, agrupats per àrees de prospecció. • ÀREA DE PROSPECCIÓ 1 (A.P. 1). Tram A - Vall-llebrera 2: es localitza entre l’inici

d’aquest tram a la carretera C-14 i la zona on enllaça amb el tram de Vall-llebrera 1 i el Tram B (comú). A la zona del J.A. Serrat del Sabater I, un jaciment arrasat, que estava situat en un lloc on s’hi practicava extracció de graves, on posteriorment s’hi van portar a terme remocions de terres per tal de suavitzar el revolt de la carretera que va d’Artesa a Tremp, actualment s’hi documenta un camp amb plantació de cereals i els talussos on s’observen els rebaixos per l’extracció graves. No es va documentar cap resta arqueològica, ni moble ni immoble a la zona on es té previst desenvolupar el nou traçat projectat. A l’A.P. 1, es documenten les E.D. 1, 2, 3, 4 i 5. Ni a la zona del Jaciment del Serrat del Sabater I, ni a la resta de l’A.P. 1 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

• ÀREA DE PROSPECCIÓ 2 (A.P. 2). Tram B (comú): es localitza entre la zona on enllaça amb els Trams A Vall-llebrera 1 i 2 i l’inici del Tram C Montargull 2. A l’A.P. 2 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

4 DÍAZ, J., (inèdit), Memòria de la prospecció superficial i estudi de l’impacte sobre el Patrimoni Cultural (Arqueològic, Paleontològic i Arquitectònic). EIA. Projecte. Condicionament del Pas de Comiols. Carreteres L-512, L-911, L-913, C-1412B, L-912, LP-9132 i C-14. Tram: Artesa de Segre/Ponts-Tremp. Gener de 2008. Servei d’Arqueologia i Paleontologia. Direcció General del Patrimoni Cultural. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

• ÀREA DE PROSPECCIÓ 3 (A.P. 3). Tram C Montargull 2: es localitza entre el Tram B (comú) i Tram D (comú), variant oest de Montargull. Al final de l’A.P., es solapen les dues alternatives de tramificació determinades com a Tram C Montargull 1 i 2. S’han prospectat en profunditat els marges de la zona delimitada actualment con a J.A. Comardent, Z.E.A. 2 de l’E.I.A. realitzat l’any 2007, amb resultats negatius. Fora de la zona delimitada com a jaciment no s’ha documentat cap més resta de trinxeres ni de murs. A l’A.P. 3, es documenten les E.D. 6, 7 i 8. A l’A.P. 3 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni bens mobles ni immobles.

• ÀREA DE PROSPECCIÓ 4 (A.P. 4). Tram D (comú): es localitza entre el Tram C Montargull 1 i 2 i el Tram E Folquer 1 i 2. A l’A.P. 4 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

• ÀREA DE PROSPECCIÓ 5 (A.P. 5). Tram E Folquer 1 i 2: es localitza entre el Tram D (comú) i el final del projecte passada al zona de Folquer. A la zona de l’Hostal de Folquer (Hostal de Dalt i de Baix) el Tram Folquer 1 transcorre per una zona a l’oest d’aquest antics hostals, per uns camps llaurats i per una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca. Passada la zona dels Hostals de Folquer, i fins el final del traçat, les dues alternatives circulen pel marge de la carretera, per un gran camp erm i per una zona de bosc i matolls amb afloraments de roca. A les zones de bosc d’aquests paratges dels entorns de Folquer es documenten restes de llaunes de conserves de l’avituallament dels soldats, utilitzades durant la guerra civil espanyola. No s’hi han documentat ni trinxeres ni restes de materials bèl·lics associades, però no es pot descartar la presencia de trinxeres en aquestes zones, actualment no visibles, degut a la vegetació existent. A l’A.P. 5, es documenten les E.D. 9, 10 i 11. A l’A.P. 5 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

• ÀREA DE PROSPECCIÓ 6 (A.P. 6). Tram A Vall-llebrera 1: es localitza entre la carretera C-14 i la zona on enllaça amb el tram de Vall-llebrera 2 i el Tram B (comú). A l’A.P. 6, es documenten les E.D. 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 i 20. A l’A.P. 6 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

• ÀREA DE PROSPECCIÓ 7 (A.P. 7). Tram C Montargull 1: es localitza entre dos trams de l’actual carretera L-512, on connecta amb el tram Montargull 2. A l’A.P. 7, es documenta el J.A. Comardent. S’han prospectat en profunditat els marges de la zona delimitada actualment com a Z.E.A. 2, de l’E.I.A. realitzat l’any 2007, amb resultats negatius. Fora de la zona delimitada com a jaciment no s’ha documentat cap més resta de trinxeres ni de murs. A l’A.P. 7, es documenten les E.D. 21 i 22. A l’A.P. 7 no s’ha documentat cap resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.



Durant aquesta prospecció s’han documentat 22 construccions i/o edificis rellevants no catalogats (E.D.). Són construccions relacionades amb la pagesia, coberts, masos i barraques de pedra seca i un camí ramader, de les que caldrà valorar la seva importància i el grau d’afectació que tindran, per preveure l’actuació sobre d’elles.

3.12 USOS DEL SÒL En el municipi de la zona d’estudi, Artesa de Segre, els usos del sòl predominants són l’ús agrícola i el forestal, i en menor mesura, el ramader, l’industrial i per l’ús urbà. A continuació es detalla a la Figura 3 - 25 la distribució dels usos del sòl a l’àrea d’estudi. Aquesta anàlisi s’ha realitzat a partir de les dades de cens agrari municipal de l’Institut d’Estadística de Catalunya. S’observa com la superfície agrícola utilitzada (terres llaurades i pastures permanents) comprenen un 55% de la superfície, mentre que la superfície forestal n’ocupa un 29%.

Terres llaurades47%

Pastures permanents8%

Superfície forestal29%

Erm4%

Espartar0%

Matoll4%

Altres8%

Figura 3 - 25. Distribució dels usos del sòl del municipis de l’àrea d’estudi. Font: Institut

d’Estadística de Catalunya

La distribució dels usos del sòl està bàsicament determinada pel relleu i la xarxa hidrogràfica de la zona. Pel que fa a l’ús agrícola, l’activitat d’aquest sector és destinada, sobretot, a conreus d’herbacis, distribuïts per tot el municipi de la zona d’estudi. El cultiu de fruiters, oliveres i vinya suposa només un 11% de la superfície total. L’aprofitament d’aquesta superfície es representa a la Figura 3 - 26, a partir de les dades de superfície agrícola utilitzada (SAU).



Oliverars2%

Herbàcis de regadiu3%

Vinya1%

Herbàcis de secà86%

Fruiters8%

Figura 3 - 26. Aprofitament de la superfície agrícola utilitzada. Font: Institut d’Estadística de

Catalunya

Pel que fa a la distribució de superfícies, la Taula 3 - 32 mostra la distribució de superfície agrícola utilitzada entre secà i regadiu pel municipi. Cal destacar el domini evident dels conreus de secà sobre els de regadiu, ocupant un 95 % i 5 % de la superfície total respectivament.

Taula 3 - 32. Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU) als municipis de la zona (1999)

Població Total Secà Regadiu ha explot. ha explot. ha

Artesa de Segre 7.416 296 7.055 187 361 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Els principals tipus de cultius de la zona corresponen a conreus herbacis de secà, principalment d’ordi i blat, i en menor mesura blat de moro, ja com a conreu de regadiu. També es cultiven farratges. Respecte els arbres fruiters, principalment es cultiven pomeres i perers de regadiu, i oliveres i vinya, de secà. L’evolució d’aquesta superfície agrícola utilitzada (SAU) s’observa a la Figura 3 - 27. Així, des de 1982 fins l’any 1999 aquesta superfície ha anat augmentant al municipi d’Artesa de Segre.

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

Artesa de Segre

SAU

(ha)

198219891999

Figura 3 - 27. Evolució de la SAU als municipis de la zona d’estudi des de 1982 a 1999.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Respecte a la distribució de la superfície forestal per municipis, segons s’observa a la Figura 3 - 28, les espècies resinoses suposen un 44% de la superfície forestal, les frondoses un 6% i les masses mixtes un 50%.

Frondoses6%

Resinoses44%

Mixtes50%

Figura 3 - 28. Distribució de la superfície forestal als municipis de la zona d’estudi. Font:

Institut d’Estadística de Catalunya.



L’evolució de la superfície forestal des de 1982 a 1999, tal i com ha passat amb la SAU, ha anat disminuint a Artesa de Segre. La Figura 3 - 29 mostra aquests resultats.

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000

Artesa de Segre

Supe

rf. F

ores

tal (H

a)

198219891999

Figura 3 - 29. Evolució de la superfície forestal als municipis de la zona d’estudi des de

1982 a 1999. Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Pel que fa a l’activitat ramadera, cal dir que en la zona d’estudi les explotacions ramaderes suposen menys de l’1% de les explotacions existents a Catalunya. La distribució d’aquesta activitat a la zona es mostra al Figura següent. Es denota la dominància de les explotacions porcines per sobre les altres, seguides de l’aviram i els ovins.

Bov ins1,3%

Av iram12,0%

Equins0,0%

Porcins82,8%

Cabrum0,2%

Conilles mares0,2% Ov ins

3,5%

Figura 3 - 30. Distribució de l’activitat ramadera. Font: Elaboració pròpia a partir de dades

del l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Pel que fa a l’activitat industrial, segons les dades del 2002 de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’activitat industrial comprèn poc més d’un 0,1% de les activitats empresarials a la zona. D’entre tots els sectors dins la indústria, a la zona d’estudi hi destaca l’edició de mobles i el sector alimentari, amb un 30,7 i 24,6% respectivament. Destaca també el sector de transformació de metalls que representa un 16%. Els sectors de l’energia i aigua, la química i metall i el tèxtil i confecció ocupen els següents llocs amb un 6, 9 i 16% respectivament. Finalment, la Indústria NCAA suposa un 8% de l’activitat industrial a la zona d’estudi. A Artesa de Segre hi ha 53 indústries. Finalment, es destaca que dins la zona d’estudi s’hi troben diverses figures de protecció, des d’hàbitats d’interès comunitari, zones PEIN, espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000 i Zones Humides, fins al Pla de protecció del trencalòs. Totes elles es descriuen a l’apartat 3.16. Al conjunt de plànols 05B-Usos del sòl de l’Annex 1 de Plànols, es troba la representació gràfica d’aquest vector.



3.13 PLANEJAMENT URBANÍSTIC Planejament urbanístic El municipi d’Artesa de Segre disposa del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), aprovat definitivament en data 9 de juliol de 2009 per la Comissió territorial d’Urbanisme de Lleida. El Text Refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Artesa de Segre aprovat a la data esmentada, es va redactar atenent la notificació d’acord de la mateixa Comissió en sessió de 10 de juliol de 2008. S’ha completat també el tràmit d’avaluació ambiental sobre la Memòria Ambiental que estableix l’article 115.d del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la llei d’Urbanisme (informe favorable dels serveis tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de data 5 de febrer de 2009). El Text refós esmentat té en compte els aspectes següents:

• Prescripcions del Servei Territorial de Medi Ambient i Habitatge, de 23 de novembre de 2006

• Programa de planejament territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques, de 25 d’abril de 2008

• Indústria, Turisme i Comerç de 4 de juny de 2008 • Carreteres, de 9 de juny de 2008

A continuació es relacionen els organismes que han emès informe favorable respecte el document de planejament, així com les dates en què ho han fet:

• Agència Catalana de l’Aigua, a 4 de desembre de 2008. • Direcció general de desenvolupament rural del departament d’agricultura,

alimentació i acció rural, a10 d’octubre de 2008. Finalment, en el text refós s’han justificat, previst i redactat, quant a regulació de sistemes, la reserva d’habitatges, les prescripcions generals de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable i la documentació normativa urbanística. El POUM està format per la Memòria, on es justifica el procés de la seva redacció i on es posa de manifest el model adoptat, detallant les seves característiques; els Plànols d’Informació i d’Ordenació on, a les diferents escales requerides, s’exposen gràficament els estudis i les propostes del planejament; la Normativa urbanística que regula el règim jurídic del sòl, els aprofitaments urbanístics dels diferents sectors i àmbits, les condicions d’ordenació de les diferents zones; catàleg i normativa de béns a protegir; llistat de masies existents d’acord amb el Pla Especial ja redactat i en tràmit d’aprovació i amb

alguna variació a causa d’actualitzacions verificades i pendents de refondre amb el document d’aprovació definitiva; l’agenda que estableix les determinacions i l’avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar; la Memòria Social i, finalment, l’Informe Mediambiental. En l’actualitat encara són vigents les Normes Subsidiàries de 1990, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Lleida el 27 de juny i publicades al DOGC el 27 de juliol del mateix any. Posteriorment en data de 24/11/2005, es va aprovar el Text refós articulat de les Normes subsidiàries. En relació amb el Pla Territorial de les Terres de Ponent (Terres de Lleida), i atès que el POUM a què es fa referència en la data de la seva aprovació provisional (març de 2007) és anterior a la publicació de l’Acord de Govern d’aprovació definitiva del Pla Territorial (Octubre 2007), no és exigible que el POUM inclogui un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les seves propostes amb les determinacions del Pla Territorial de Ponent, d’acord amb la disposició transitòria quarta, apartat 3 de les esmentades Normes d’Ordenació Territorial. Classificació i qualificació del sòl A continuació es descriu la classificació i qualificació del sòl a l’àmbit d’estudi establert pel planejament urbanístic del municipi d’Artesa de Segre. La informació s’ha extret del mapa urbanístic de Catalunya (Departament de política territorial i obres públiques, http://ptop.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do?) i del POUM d’Artesa de Segre descrit a l’apartat anterior. Sòl no urbanitzable Gran part de l’àmbit objecte d’estudi per al condicionament del Pas de Comiols, en el tram que discorre entre Artesa a Folquer, transcorre per sòl no urbanitzable. Dins d’aquesta classificació, la majoria del tram es troba dins de sòl rústic (N1, segons el mapa urbanístic del Departament de Política Territorial i Obres Públiques). A l’àmbit d’estudi, hi ha també una zona de protecció (N2) al nord-est del nucli d’Artesa de Segre que discorre per l’oest de la carretera L-512 i arriba fins a la població de Pont d’Alentorn. Gran part d’aquesta superfície està ocupada actualment per camps de conreu. Finalment, i pel que fa al sòl no urbanitzable a l’àmbit d’estudi, hi ha una superfície classificada com a protecció sectorial (N3) i que es troba a la zona del meandre del Segre coneguda com l’arenal i que es troba al nord de la població de Vilves.



Sòl urbanitzable A l’àmbit d’actuació el sòl urbanitzable es troba només a la zona nord-est del nucli d’Artesa de Segre i, concretament, en unes parcel·les qualificades com a sòl urbanitzable de desenvolupament residencial (D1) a la sortida del poble, al costat de la L-512 en direcció al Pont d’Alentorn. A la Figura 3 - 31es pot veure aquest sòl urbanitzable. Sòl urbà A les següents figures es pot veure el sòl urbà dels nuclis de població situats dins de l’àmbit d’actuació. Normalment, dins del sòl urbà, la qualificació més generalitzada en aquests nuclis és la de nucli antic (R1) i urbà tradicional (R2).



Artesa de Segre

Figura 3 - 31 Qualificació del sòl (sistemes, sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) al nucli d’Artesa de Segre. Font: DPTOP, 2010.



Nucli agregat: Pont d’Alentorn.

Nucli agregat: Vall-llebrera.

Nucli agregat: Montargull. Nucli agregat: Folquer.

Figura 3 - 32 Qualificació del sòl (sistemes, sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) als nuclis agregats de Pont d’Alentorn, Vall-llebrera, Montargull i Folquer.. Font: DPTOP, 2010.



Sistemes A continuació es descriuen els sistemes que es troben dins de l’àmbit d’estudi amb major freqüència: Sistema viari (SX): concretament, la carretera L-512 està qualificada dintre del sistema viari com a sistema estructurant (SX1). Sistema hidrogràfic (SH): correspon al riu Segre, en tota la seva extensió dins del municipi d’Artesa de Segre, i que dins de l’àmbit d’actuació es concreta als nuclis de Pont d’Alentorn i Vilves. Equipaments (SE): situats de forma dispersa en els nuclis de població de l’àmbit d’estudi (per exemple a Artesa de Segre, Vall-llebrera, Montargull). En el cas del municipi d’Artesa de Segre, s’ubiquen dos espais qualificats com a sistema d’equipaments a la vall que forma el Tossalet de la Masia Plens i Lo Castellot, propers a la carretera C-14. Serveis tècnics i ambientals (ST): el canal d’Urgell, que dins del municipi d’Artesa de Segre, passa a la vora dels nuclis de Collfred, Vilves, Pont d’Alentorn i Artesa de Segre. Espais lliures, zones verdes: situades també de forma dispersa en els nuclis de població de l’àmbit d’estudi (per exemple a Artesa de Segre, Vall-llebrera i Montargull). Fitxes de desenvolupament urbà i urbanitzable del POUM A l’Annex 9, de planejament urbanístic, es poden veure les fitxes de desenvolupament dels nuclis agregats corresponents a l’àmbit d’actuació més proper: Colldelrat, Montargull, Pont d’Alentorn i Vall-llebrera. Aquestes fitxes estan incloses dins del POUM d’Artesa de Segre. Les fitxes de Colldelrat i de Vall-llebrera han estat modificades i es fa referència a veure comissions d’urbanisme posteriors. En aquesta memòria es comenten només els casos amb implicacions respecte la carretera L-512. El cas del nucli d’Artesa de Segre no s’ha inclòs a l’annex ja que no pertany a l’entorn més immediat de les actuacions que es proposen i, consultant les mateixes fitxes, s’ha comprovat que no es veurà afectat pel condicionament objecte d’aquest estudi d’impacte ambiental. Montargull En el cas de Montargull, caldria tenir en compte, per les seves implicacions amb la carretera L-512, les fitxes dels polígons P-MT1 i P-MT2, de sòl urbà no consolidat, i

situats al sud-est, a l’accés del nucli i al sud del nucli, respectivament. L’objectiu de la fitxa del polígon P-MT1 és de cessions per a millora de vialitat a l’accés sud del poble. I la del polígon P-MT2, ordenar l’entorn de l’església parroquial dedicada a Sta. Maria. En ambdós casos, a l’apartat d’observacions es diu que No es genera ampliació d’edificabilitat. Té com a càrrega externa, si s’escau, la connexió amb la carretera L-512 que es realitzarà d’acord amb la instrucció de traçat de carreteres 3.1-IC, havent-se d’obtenir l’informe favorable vinculant del servei territorial de carreteres de Lleida. Línea d’edificació a 25 m de l’aresta exterior de la carretera. Pont d’Alentorn En aquest cas, la fitxa de desenvolupament correspon al Sector S-PA1, sòl urbà no consolidat, situat a l’oest del nucli urbà. L’objectiu que s’esmenta és aconseguir sòl per a equipament públic comunitari (Local social o similar). Pel que fa a les seves implicacions amb la carretera L-512, a l’apartat d’observacions es diu que, a causa de l’important desnivell, el sector no es comunicarà amb la mateixa carretera. Vall-llebrera En el cas de Vall-llebrera, la fitxa de desenvolupament correspon a al sector S-VL1, de sòl urbà no consolidat, ubicat al sud del nucli. En aquest cas, es marca com a objectiu completar la xarxa viària d’accés a la plaça de Sant Ponç i aconseguir les cessions corresponents. S’anomena aquí per les seves implicacions amb la L-512, concretament, a les observacions de la mateixa fitxa es diu L’ordenació volumètrica i les cessions del sector hauran de ser coherents amb l’entorn. Té com a condició vinculant, resoldre la totalitat d’un accés a la Plaça de Sant Ponç des de la carretera i del carrer paral·lel a la mateixa, que limita amb el sòl urbà, a l’est del sector, així com la connexió amb la carretera L-512 d’acord amb la instrucció de traçat de carreteres 3.1-IC, havent d’obtenir l’informe favorable vinculant del servei territorial de carreteres de Lleida. Línia d’edificació a 25 m de l’aresta exterior de la carretera... A la fitxa es diu que ha estat modificada i que es vegi la resolució d’urbanisme. El sistema de comunicacions El POUM contempla l’actual xarxa de carreteres situades en el terme municipal d’Artesa de Segre, recollint el seu traçat i definint un àrea de protecció al seu entorn. Pel que fa al pas de les carreteres en els sectors classificats com a sòl urbà, les àrees de protecció s’ajustaran d’acord amb el que disposa la legislació de carreteres: Llei 25/1988, de 29 de juliol, de carreteres de l’Estat i la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.



En aquest apartat es contempla també la xarxa de camins rurals, establint-se la distinció, en funció del caràcter estructurador que compleixen a nivell supralocal o per la connexió dels nuclis agregats, o de simple accés. En tots els casos, però, es contempla la conservació i el manteniment de la xarxa existent.

3.14 INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN URBÀ Les infraestructures presents a la zona d’estudi, són les següents: • Carreteres d’àmbit comarcal o local:

- Carretera C-14 - Carretera C-1412b - Carretera L-512 - Carretera LV-5121, a Collfred - Carretera LV-5122, a Anya - Carretera LV-3021 a Serò - Carretera LP-9132

Pel que fa a les infraestructures viàries, el Pla territorial de l’Alt Pirineu descriu el sistema d’infraestructures de mobilitat i reconeix la creació d’una nova via d’altes prestacions pel coll de Comiols, entre Artesa de Segre i Tremp, sense excloure la construcció de túnel i incloent trams de condicionament de la carretera existent. El Pla territorial de Ponent preveu el condicionament de l’itinerari Artesa de Segre-Tremp per Comiols (L-512 / C-1412b), que ha de millorar la connectivitat de la Noguera oriental, l’Urgell i la Segarra amb el Pallars Jussà, com a actuació sobre la xarxa estructurant primària de Ponent. Tot i així, es preveu que aquest condicionament acompleixi les especificacions d’integració territorial de la xarxa viària. • Xarxa de camins existents a la zona, de tipologia rural:

- Camí que porta cap a la Cabana del Lledós - Camí que porta cap a Colldelrat - Camí que porta cap a la Força - Camí al Puig de Grialó - Camí cap a Montmagastre - Camí cap al Tórrec

A més, a l’àrea d’estudi s’hi troben d’altres camins i pistes forestals. • Camins ramaders i vies pecuàries Al municipi d’Artesa de Segre hi destaquen diverses vies pecuàries, la més important el travessa des del nucli d’Artesa de Segre fins a l’extrem nord-est del municipi, seguint la traça de diverses carreteres i camins existents. Aquesta i dues més formen les 3 vies pecuàries generals d’Artesa de Segre. Al municipi també s’hi troben 5 vies pecuàries



locals. No hi ha, però, camins ramaders catalogats a la zona d’estudi segons les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya de novembre de 2009. • Senders de gran recorregut (GR) No hi ha cap Sender de Gran Recorregut (GR) a la zona d’estudi. • Infraestructures elèctriques En l’àmbit d’estudi s’hi troben fins a 4 línies elèctriques de 110kV fins a 220kV que travessen la zona a l’alçada de Folquer, provenints d’Isona cap a Ponts. També s’hi destaca una línia de 220 kV que travessa des de la Serra del Cucuc fins les proximitats de la Cabana del Rosset, passant entre Vall-llebrera i Vall-llebrerola i Sant Miquel de Grialó. • Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient Pel que fa als forests gestionades pel departament de medi ambient, només hi ha uns forests de tipus privat prop de la carretera L-512, i dins del municipi de Vilanova de Meià. • Canal d’Urgell i canal Segarra Garrigues D’una banda, a la zona d’estudi es troba el canal d’Urgell, a la banda sud-est, que discorre pel costat esquerra del riu Segre i, després de passar vora els nuclis de Vilves i Pont d’Alentorn arriba a Cal Plens, al costat de la carretera L-512 (Vegeu la Figura 3 - 33). En aquest punt (abans d’arribar al PK 2 de la mateixa L-512), gira cap al sud tot passant per la vessant est del turó anomenat el Tossalet de la Masia Plens (421m), per creuar la C-14 als peus del puig de Lo Castellot (482 m), entre el pK 104 i 105.

Figura 3 - 33. Canal d’Urgell, al sud-est de l’àmbit d’estudi. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010.

D’altra banda, al sud de l’àmbit d’estudi arriba un ramal secundari del sector 2 del Canal Segarra Garrigues, el límit del qual ressegueix un bon tram de la C-14 entre els nuclis urbans d’Artesa de Segre i Ponts. Es tracta d’una canonada de DN-1200 mm (Vegeu la Figura 3 - 34).

Artesa de Segre

Canal d’Urgell



Figura 3 - 34. Sector 2 del Canal Segarra-Garrigues, al sud de l’àmbit d’estudi. Font:Canal Segarra-garrigues;

http://www.canalsegarra-garrigues.cat) Al conjunt de plànols 05C-Infraestructures i elements de l’entorn urbà de l’Annex 1 de Plànols, es troba la representació gràfica d’aquest vector.

3.15 ASPECTES SOCIOECONÒMICS La població del municipi d’Artesa de Segre és de 3.869 habitants (IDESCAT, 2009). Pel que fa al seu creixement, en els darrers anys, segons la Taula 3 - 33 el municipi d’Artesa de Segre n’ha experimentat un augment durant aquesta última dècada.

Taula 3 - 33.Taxes brutes de creixement de la població. (1996-2001) (per cada 1.000 habitants)

Municipi Creixement Saldo migratori Creixement totalNaixements Defuncions Natural

Artesa de Segre 9,5 12,5 -3 12,6 9,6 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Respecte els moviments migratoris que s’han donat, les dades queden reflectides en les taules següents, les quals corresponen a valors mitjans des de l’any 1988 al 2005. Així, els immigrants que arriben a l’àmbit d’estudi provenen bàsicament de la resta de Catalunya.

Taula 3 - 34.Immigrants segons municipi de destí i lloc de destinació (mitjana dels anys 1988-2005)

Municipi de destí A la mateixa comarca

A la resta de la província

A la resta de Catalunya

A la resta d'Espanya Total

Artesa de Segre 14,9 20,4 28,1 11,4 74,8 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

A la Taula 3 - 35 s’observa com la majoria dels emigrants d’Artesa de Segre es dirigeixen cap a poblacions de la resta de la província.

Taula 3 - 35.Emigrants segons municipi de destí i lloc de procedència (mitjana dels anys 1988-2005)

Municipi de procedència

De la mateixa comarca

De la resta de la província

De la resta de Catalunya

De la resta d'Espanya Total

Artesa de Segre 15,1 24,6 19,4 10,2 69,4 Font: Institut d’Estadística de Catalunya.

Pel que fa a l’ocupació, els habitants d’Artesa de Segre treballen sobretot en el sector serveis i a la indústria encara que l’agricultura té un paper molt important a la zona, tal com mostra la Taula 3 - 36.

Taula 3 - 36.Distribució de la població ocupada per sectors (2001)

Ocupats Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Artesa de Segre 259 377 188 582 1.406 Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Artesa de Segre

Sector 2

C-14



Del balanç final de la distribució de població ocupada, se’n desprèn que l’economia de la zona està dedicada principalment al sector serveis. 3.16 ZONES D’INTERÈS NATURAL • Espais naturals protegits

D’una banda, a la zona d’estudi es troba un espai protegit inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) anomenat Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa. És un espai natural vertebrat a l’entorn de l’aiguabarreig dels rius Noguera Pallaresa i el Segre. Tot l’espai protegit està format per les serres més exteriors del Prepirineu central, les quals són la tanca natural d’aquest conjunt muntanyós. El conjunt orogràfic d’aquest espai és integrat per diverses unitats, principalment les serres prepirinenques de Mont-roig i Carbonera, així com els embassaments de Camarasa, Sant Llorenç de Montgai i el Partidor de Balaguer. Aquest espai té una extensió de 10.113 ha, de les quals 318ha es troben al municipi d’Artesa de Segre. D’altra banda també es localitza un espai inclòs dins de la Xarxa Natura 2000, que correspon a zones proposades per integrar una futura xarxa d’espais protegits a nivell europeu, que engloba les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i els Llocs d’Importància Comunitària (LIC). Aquest espai de la Xarxa Natura 2000 és l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa (Codi: ES5130014). En aquest cas, la zona està classificada com a LIC i ZEPA, amb una supefície de 10.112,8 ha. • Zones humides Per altra banda, la Direcció General de Boscos i Biodiversitat va elaborar un Inventari de Zones Humides amb l’objectiu de facilitar l’aplicació i el compliment del que disposa l’article 11.1 de la Llei 12/1985 d’espais naturals, en relació a la protecció de zones humides. A l’àmbit d’actuació no hi ha zones humides. Les més properes són les següents: Resclosa del Canal d’Urgell És la presa de derivació d’un dels principals canals de reg de Catalunya. Construït al darrer terç del segle passat l’espai es troba del tot naturalitzat i ocupa una superfície de més de 22 hectàrees. Aigua avall de la resclosa l’espai és interessant per les petites illes

o bancs de sorra que la dinàmica del riu Segre ha anat formant en acumular-se els materials que transporta. Aquestes illes resulten punts de notable interès conservacionista ja que, a més de ser ocupades per hàbitats d’interès comunitari, són indrets de refugi, alimentació i reproducció per a molts ocells d’aiguamoll. Pel que fa als peixos, cal fer esment de la presència del barb cua-roig (Barbus haasi). Meandre del Segre a Areny El meandre del riu Segre a la partida agrícola de l’Areny, a l’oest de Ponts, és una zona humida producte de la dinàmica fluvial que ocupa unes 2 hectàrees de superfície. En aquesta zona el riu ha anat dipositant materials al·luvials que, juntament amb els braços del riu, es tradueixen en un ventall d’hàbitats que permeten l’establiment d’una variada fauna i flora. La vegetació dels marges fluvials i de la zona d’inundació del meandre està formada per boscos de ribera (hàbitat d’interès comunitari; codi 92A0). Altres hàbitats d’interès comunitari presents a la zona són la vegetació de lleres pedregoses de rius mediterranis (codi 3250) i les jonqueres mediterrànies (codi 6420). • Hàbitats d’interès comunitari (HICs) Cal assenyalar també que a la zona d'estudi hi ha força presència d'Hàbitats d'Interès Comunitari. La Directiva hàbitat (92/43/CEE) defineix hàbitat natural com aquelles zones terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com seminaturals. A la Figura 3 - 35 i la Taula 3 - 37 es mostren els Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC’s) que s’han identificat a la zona d’estudi.



Figura 3 - 35. Hàbitats d’interès comunitari a la zona d’estudi. Font: DMAiH, 2005.

Taula 3 - 37.HICs presents a la zona d’estudi

Descripció Codi Prioritat Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) 1430 No prioritariCosters rocosos calcaris amb vegetació rupícola 8210 No prioritariVegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) 1520 Prioritari Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis) 9240 No prioritari

Alzinars i carrascars 9340 No prioritariPinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp.salzmannii) 9530 Prioritari Pinedes mediterrànies 9540 No prioritariMàquies i garrigues amb Juniperus spp. arborescents, no dunars 5210 No prioritariAlberedes, salzedes i altres boscos de ribera 92A0 No prioritariRius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion) 3260 No prioritari

Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodium rubri (p.p.) i del Bidention (p.p.) 3270 No prioritari

Rius mediterranis perm+3anents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d’àlbers i salzes. 3280 No prioritari

Font: Elaboració pròpia a partir del SIG del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005.

Es vol fer menció també que el municipi d’Artesa de Segre està afectat totalment pel Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya. Aquest pla proposa una sèrie d’actuacions a realitzar per tal de controlar els factors que produeixen la mort dels exemplars, i que afecten la seva reproducció, així com garantir la màxima tranquil·litat durant el període especial de reproducció. Cal assenyalar que tal i com estableix el Decret, es va demanar ja un informe perceptiu al Servei de Protecció i Gestió de la Fauna, Flora i Animals de Companyia a l’Estudi d’Impacte Ambiental del condicionament del pas de Comiols, en el tram d’Artesa de Segre/Ponts a Tremp (març 2009). Durant la redacció del present Estudi d’Impacte ambiental s’ha tornat a sol·licitar informe preceptiu al mateix servei, i a data de finalització del mateix, no s’ha obtingut resposta. • Arbres monumentals A l’àmbit d’estudi no es troben arbres monumentals, d’acord amb les bases cartogràfiques del DMAiH. • Patrimoni geològic i geozones A l’àmbit d’estudi no hi ha espais d’interès geològic d’acord amb les bases cartogràfiques del DMAiH. Al conjunt de plànols 05F que es troba a l’Annex 1, es mostren els hàbitats d’interès comunitari i els espais protegits en l’àmbit d’estudi.

Àmbit d’estudi

Artesa de Segre

Ponts

Folquer



3.17 RISC D’INCENDI FORESTAL Actualment Catalunya disposa d'un pla especial per a la prevenció i extinció d'incendis forestals anomenat Pla INFOCAT. Les seves funcions bàsiques són:

• Preveure l’estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències davant els incendis forestals a Catalunya.

• Preveure la plena coordinació amb el Pla estatal de protecció civil d'emergència per incendis forestals, per tal de garantir-ne una integració adient.

• Establir, en cada territori, els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les diferents administracions locals.

• Definir les zones del territori de Catalunya en funció del risc i de les conseqüències previsibles delimitant les àrees d’acord amb les possibles intervencions, facilitant el desplegament de mitjans i recursos i localitzar la infraestructura física que caldrà utilitzar en les operacions d’emergència.

• Establir les èpoques de perill, relacionades amb el risc d’incendis forestals, en funció de les previsions generals i dels diferents factors definidors del risc.

• Establir els sistemes organitzatius del voluntariat. • Definir i establir els procediments d'informació a la població. • Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d’actuació.

A la zona d’estudi, el terme municipal d’Artesa de Segre està catalogat dins del mapa de Risc d’Incendi Forestal de Catalunya a l'INFOCAT com a zona d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre. Així ha estat declarat també aquest municipi al Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. (DOGC 2022 de 10.3.1995) Combustibilitat i inflamabilitat Tal i com estableix el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres, s’han analitzat els principals factors determinants en la prevenció contra incendis forestals. Els models de combustible ens informen sobre la forma de propagació del foc un cop s’ha iniciat, entenent la combustibilitat com la velocitat a la que cremen els combustibles (descrita en termes de velocitat lineal de propagació o bé d’intensitat d’alliberació de calor). La química i contingut en volàtils, continuïtat, compactació i quantitat de combustible són els factors principals que afecten a la combustibilitat i al comportament del foc.

Per analitzar-la es fa a través de models estructurals associats al comportament del foc i la seva propagació. D’aquesta manera el model de combustible considera 13 tipus de combustible distribuïts en quatre grups: pastures, matollars, fullaraca, i restes silvícoles. El criteri principal és determinar la classe de combustible per on avança el front del foc. Com a criteris secundaris, per acabar de definir el model de combustible es basen en l’estructura de la vegetació, la inflamabilitat de les espècies principals, la quantitat de combustible acumulat, el seu grau de compactació i humitat, etc. A la zona d’estudi hi ha una part important que correspon a camps de conreu en actiu o abandonats recentment que queden fora dels models de combustibilitat, així com també les zones urbanitzades. La resta de l’àmbit ocupat per vegetació forestal està format pels següents models de combustibilitat (vegeu Taula 3 - 38), que corresponen bàsicament a matollars amb vegetació jove i densa que, segons la zona, poden ocasionar focs poc o més intensos.

Taula 3 - 38. Models de combustibilitat en l’àmbit d’estudi. Valor Descripció

Model 5 Grup: Matollars Descripció: Matollar dens i verd (< 1 m de altura). Quantitat de combustible: 5-8 Mg/ha. Comportament del foc: El foc es propaga pel sòl cremant la fullaraca i la pastura. Focs poc intensos.

Model 6 Grup: Matollars Descripció: Semblant al model 5 però amb espècies més inflamables o amb restes de tallades i amb plantes més altes. Quantitat de combustible: 10-15 Mg/ha. Comportament del foc: El foc es propaga pel matollar (més inflamable) amb vents moderats. Si no hi ha vent el foc pot baixar a ran de terra

Model 7 Grup: Matollars Descripció: Matollar d'espècies molt inflamables; de 0,5 a 2 m d'alçada. Quantitat de combustible: 10-15 Mg/ha. Comportament del foc: El foc es propaga pel matollar i la fullaraca. El matollar més inflamable que al cas anterior propaga el foc encara que estigui verd.

Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Per altra banda s’analitza la inflamabilitat de les espècies. La inflamabilitat es mesura des de dos punts de vista: el temps d’espera fins a l’aparició de la flama (temps d’inflamació) davant d’un focus de calor constant i el percentatge d’assajos positius. La inflamabilitat ve condicionada per la humitat del combustible, la quantitat i naturalesa dels gasos volàtils i la relació superfície/volum del combustible.



Es pot agrupar la inflamabilitat de les diferents espècies vegetals en quatre nivells: espècies inflamables tot l’any (tipus 1), espècies altament inflamables durant l’estiu (tipus 2), espècies moderadament inflamables (tipus 3), i espècies poc inflamables (tipus 4). A partir d’aquesta classificació, i relacionant amb el recobriment de la vegetació es calculen els models d’inflamabilitat, en total 10. Els models d’inflamabilitat són índexs relacionats amb la probabilitat d’inici de focs en zones forestals, molt útils a l’hora de planificar la prevenció i extinció d’incendis forestals. Així es relaciona cada comunitat vegetal amb el model corresponent d’inflamabilitat. Tal i com s’observa en el plànol 05JA-Inflamabilitat de l’Annex 1 de Plànols, la zona d’estudi correspon a zones amb inflamabilitat dels següents grups:

Taula 3 - 39. Models d’inflamabilitat en l’àmbit d’estudi. Valor Descripció Model 5 Recobriment més gran que el 10% d’espècies tipus 1 (espècies inflamables tot l’any) i 2

(espècies altament inflamables durant l’estiu) i major del 75% d’espècies tipus 3(espècies moderadament inflamables).

Model 7 Recobriment més gran que el 50% d’espècies tipus 1 i 2. Model 8 Recobriment més gran que el 75% d’espècies tipus 1 i 2. Model 9 Recobriment més gran que el 100% d’espècies tipus 1 i 2. Model 10 Recobriment més gran que el 150% d’espècies tipus 1 i 2

Font: Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Les zones de camps de conreu en actiu o abandonats recentment, matollar i les zones urbanitzades que queden fora dels models d’inflamabilitat. Les zones forestals de la zona d’estudi corresponen majoritàriament a models d’inflamabilitat amb percentatges superiors al 50% i fins al 150% de recobriments d’espècies inflamables tot l’any i espècies altament inflamables durant l’estiu. Anàlisi de dades d’incendis Segons les dades facilitades per la Direcció General del Medi Natural, en el període 1994-2005 s’han produït a la zona un total de 39 incendis forestals al terme municipal d’Artesa de Segre. Aquest i els municipis més propers a la zona d’estudi estan inclosos com a zones d’alt risc d’incendi forestal dins el pla INFOCAT. Artesa de Segre és el municipi que presenta major nombre d’incendis. Les causes de l'inici d’aquests focs són les negligències (33.3%), els d’origen intencionat (46%) i les causes naturals (16%) del total d’ignicions

produïdes entre 1994 i 2005, tal com s’observa a la Figura 3 - 36.

Causes naturals16,7%Revifats

1,9%Causa

desconeguda1,9%

Negligències33,3%

Intencionats46,2%

Accidents11,1%

Figura 3 - 36. Causes dels incendis a la zona d’estudi (1994-2005). Font: Direcció General del Medi Natural

Els majors incendis que hi va haver entre l’any 1994 i 2005, van ser a d’Artesa de Segre l’any 2005, cremant un total de 21 ha, i al Municipi de Conca l’any 2000, que va cremar 22 ha. A la vista de la següent Figura 3 - 37, segons l’època de l’any s’observa que els mesos de juliol i sobretot agost són els més conflictius pel que fa a incendis. És durant aquest període de l’any quan el manteniment de les zones de seguretat i protecció hauria de ser major (estassades, sega de la vegetació herbàcia...), considerant que, a més, coincideix amb el moment de menor contingut hídric de la vegetació i amb el seu màxim d’inflamabilitat.



02468

10121416

Gener

Febrer

Març Abril

Maig Juny

Julio

lAgo

stSete

mbreOctu

breNove

mbre

Desembre

Figura 3 - 37. Nombre d’incendis segons l’època de l’any durant (1994-2005). Font: Elaboració pròpia a partir de les

dades de la Direcció General del Medi Natural Donades les dades mostrades al present subapartat, amb els models de combustibilitat i inflamabilitat i els mapes de perill bàsic d’incendi forestal, es pot concloure que l’àrea d’estudi es troba situada dins d’una zona d’alt risc d’incendi forestal, al sud de la Serra del Montsec, al municipi d’Artesa de Segre. A les zones més planeres, situades a cotes més baixes, i ocupades per camps de cultiu i algunes poblacions, disminueix la càrrega de combustible i el risc esdevé moderat o baix. Al plànol 05J-Risc d’incendi forestal de l’Annex 1 de Plànols, es troba la representació gràfica d’aquest vector. 3.18 INFORMACIÓ GRÀFICA DE L’ANNEX 1 DE PLÀNOLS. A l’Annex 1 de plànols es presenta la següent informació gràfica en relació a la descripció del medi que es realitza en aquest apartat 3. 01 Plànol índex i de situació 02 Plànol d’emplaçament 03 Descripció de corredors 04 Eix principal 04A Plànol de conjunt 04B Plantes trams A, B, C, D i E 04B1 Tram A

04B2 Tram B 04B3 Tram C 04B4 Tram D 04B5 Tram E 05 Estudi del medi 05A Plànol de conjunt 05B Usos del sòl 05C Infraestructures i elements de l’entorn urbà 05D Hidrologia 05E Vegetació 05F Zones d’interès natural 05G Geologia 05H Edafologia 05I Paisatge 05J Risc d’incendi forestal Així mateix, l’Annex 1 conté el mapa de vulnerabilitat, que s’ha elaborat en base a la cartografia temàtica estudiada en l’apartat de descripció del medi. El procés d’elaboració del mapa de vulnerabilitat es tracta a l’apartat 4 del present estudi d’impacte ambiental i el mapa en sí constitueix el plànol 6. Finalment es troben també els plànols de mesures correctores, que constitueixen el conjunt de plànols 7. Les mesures correctores es tracten posteriorment en l’apartat 6 del present document.

3. descripciÓ del medi 3.1 situaciÓ geogrÀfica · pàg.3 - 2 3. descripció del medi...

Documents