2principis ètics bàsics_1

“Només a través del llenguatge podem plantejar- nos el sentit del bé i del mal, perquè encara que siguin cossos els que actuen, la seva actuació, com actuació moral, camina pel discurs de les paraules, fora de l’ordre de les coses i els cossos. L’ètica és precisament llenguatge, si bé al seu darrere les obres i la matèria humana esperen la seva confirmació o la seva anihilació.” E. Lledó Introducción a las éticas. A: Aristòteles, ética nicomáquea, ética eudemia. Madrid: Gredos; 1985. p. 76

Temes a tractar

0 Conceptes b{sics d’ètica 0 Concepte de llibertat

0 Tres generacions de drets humans 0 Investigació clínica i principis ètics

0 El codi de Nuremberg 0 La declaració d’Hèlsinki 0 L’informe Belmont

0 Els principis 0 No maleficència 0 Beneficència 0 Justícia 0 Autonomia

Obligacions ètiques de l’antropòleg (AAA, 2009)

Conceptes Bàsics Llibertats i drets en perspectiva històrica

0 Metaètica

0 Análisi crítica de conceptes, judicis, arguments i procediments que

emplea l’ètica.

0 Ètica normativa

0 Reflexió crítica sobre els principis, codis i normes que

regeixen la vida moral.

0 Ética aplicada

0 Introdueix les propostes morals en la vida social (bioètica,

tecnoètica, ètica ecológica, ética antropològica, …)

Nivells en la reflexió ètica

PRECEDENTS HISTÒRICS

Principis ètics

0 Autonomia

0 Justícia

0 Beneficència (No maleficència)

PRECEDENTS HISTÒRICS

Tres tradicions en la història dels drets:

Liberal, d’inspiració anglesa (Hobbes, Locke, JS Mill), per a la llibertat negativa

Democràtica, inspirada en la Revolució francesa (Rousseau), per a la participació política.

Aquestes dues configuren la “primera generació de drets”.*

Socialista (Marx) es recull en els drets que tracten de la llibertat positiva, que inclouen els drets de la “segona generació”.

- - - - -

*Karel Vasak (jurista txec), "Human Rights: A Thirty-Year Struggle: the Sustained Efforts to give Force of

law to the Universal Declaration of Human Rights", UNESCO Courier 30:11, Paris: United Nations Educational, Scientific, and Cultural Organization, November 1977.

http://ca.wikilingue.com/es/UNESCO

http://ca.wikilingue.com/es/UNESCO

Una època de revolucions: l’origen de l’Estat liberal

La fi de l’Antic Règim

El pensament il·lustrat (S. XVIII)

Cal destacar J. Locke - L’Estat garantia de les llibertats

individuals

Voltaire - Llibertat de pensament i tolerància

religiosa

Montesquieu - Divisió de poders, “L’esperit de les

Lleis”, 1748.

Rousseau - “Contracte social” L’home és lliure

en la natura i esclau en la societat

(corrompre)

Crea les bases del liberalisme polític

Concepte de llibertat Es distingeix entre*:

0 Llibertat positiva: és la capacitat de fer alguna cosa. "Ser lliure per a alguna cosa”. És el desig de l'individu de ser el seu propi amo. Voler que la seva vida i decisions depenguin de si mateix i no de forces exteriors. S'oposa, conceptualment, a llibertat negativa, en la qual es considera que un individu és lliure perquè res restringeix la seva acció.

0 Llibertat negativa: és l’absència de coacció externa a l’ individu que desitgi realitzar una acció determinada. L'individu A pretén realitzar un curs d'acció X és lliure si, i només si, no existeix un I tal que impedeixi que A realitzi X. La llibertat negativa forma part del mateix individu (els drets negatius de vida, llibertat i propietat), i com a dret obliga els altres individus a no llevar-la.

Llibertat significa, pròpiament, absència d'oposició; per oposició vull dir impediments externs del moviment (…) Un home lliure és aquell que, en aquelles coses que pot fer en virtut de la seva pròpia força i enginy, no es veu impedit en la realització del que té voluntat de dur a terme. Hobbes (Leviathan, 1651), 187

Així, per exemple, en una democràcia el dret a votar lliurement sense coaccions és una forma de llibertat negativa, basada en la no ingerència de l’Estat o de qualsevol altra instància en la presa de decisió del votant. No obstant això, si el votant no sap llegir ni escriure, o no pot desplaçar-se fins a la urna, difícilment podrà exercir aquest dret, i per tant, mancarà d'aquesta llibertat en sentit positiu.

- - - - - - - - - - - - - - - -

*Isaiah Berlin (1909-1994): 1958 "Two concepts of liberty"

GENERACIONS DE DRETS

1a. Generació - Llibertat

2a. Generació - Igualtat

3a. Generació – Fraternitat

Drets de 1a. generació: drets civils i polítics, sorgits de les Revolucions anglesa, americana i francesa (s.XVII-XVIII) . Ètica individual

Drets de 2a. generació: drets econòmics, socials i culturals, sorgits del moviment obrer i les revolucions socialistes. Ètica social

Drets de 3a. generació: sorgida en els anys 1980, es vincula amb la solidaritat i al desenvolupament sostenible. Els unifica la seva incidència en la vida de tots, a escala supranacional, com el medi ambient o l’ús dels avenços de les ciències i les tecnologies. Ètica global.

Classificació dels drets

humans

Karel Vasak

Complexitat

Primera generació de drets

varen

Primera generació de drets

Es configura l’ESTAT DEMOCRÀTIC DE DRET

Segona generació de drets

0 Es van desenvolupar a la fi del segle XIX i durant el segle XX. La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, incorporats a la Declaració de 1948, a causa dels quals, l'Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social i Democràtic de Dret.

0 D'aquí el sorgiment del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'aconseguir que les persones els gaudeixin de manera efectiva.

Segona generació de drets 0 Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció

dels drets econòmics, socials i culturals. 0 Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i

satisfactòries. 0 Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels

seus interessos (llibertat sindical). 0 Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri

a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.

0 Tota persona té dret a la salut física i mental. 0 Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i

assistència especials. 0 Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses

modalitats. 0 L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.

Es configura l’ESTAT SOCIAL

Documents internacionals de referència

ONU: En el context del final de la Segona guerra mundial 0 Declaració Universal de Drets

Humans, 1948 0 Dues convencions, 1966:

0 Pacte Internacional relatiu als Drets civils i polítics

0 Pacte Internacional relatiu als Drets econòmics, socials i culturals. Eleanor Roosvelt, 1948

Carta Internacional dels Drets Humans

Tercera generació de drets

0 La tercera generació de drets, sorgida en els anys 80, es vincula amb els valors de la solidaritat i la sostenibilitat.

0 Els unifica la seva incidència en el context d’un món globalitzat, per la qual cosa precisen per a la seva realització una sèrie d'esforços i cooperacions a nivell planetari.

Tercera generació de drets

0Entre uns altres, destaquen els relacionats amb:

0 L’autodeterminació dels pobles

0 L'ús dels avenços de les ciències i la tecnologia (bioètica, tecnoètica).

0 El medi ambient (ecoètica).

0 El desenvolupament sostenible.

0 El dret a la pau.

La investigació clínica i els principis ètics

Pilars de referència de tota investigació:

0 Salvaguardar la dignitat de la persona i protegir la seva integritat psicofísica

0 Contemplar una sèrie de normes eticocientífiques en l’experimentació humana (i animal)

0 Establir Comitès independents i aliens al grup investigador per a l’avaluació ètica, control i seguiment del projecte desenvolupat.

VALOR DE

LA

PERSONA

PERSONA

BIOLOGIA

(CIÈNCIES EMPÍRIQUES) PUNT A

ANTROPOLOGIA ÈTICA PUNT B PUNT C SIGNIFICAT ANTROPOLÒGIC VALORS A DEFENSAR VALORS EN JOC NORMES D’ACTUACIÓ DIGNITAT DE LA PERSONA PRINCIPIS

Metodologia en Bioètica


Documents de referència de la investigació clínica:

0 Codi de Nuremberg (1947) 10 principis

0 Declaració d’Hèlsinki, 1964

0 Informe Belmont, 1978

Aplicacions a Espanya

0 Ley del Medicamento, 1990

0 Real Decreto 561/1993 sobre la Regulación de los Ensayos Clínicos


Codi de Nuremberg (1947): 0 La condemna als inculpats nazis per

experimentació amb humans es va basar en crims de guerra i crims contra la humanitat.

0 Els jutges van articular una sèrie de 10 principis que es van incloure com a part de la sentència i constitueixen la base de tots els codis ètics posteriors.

0 Aspectes no contemplats: 0 Inclusió de persones amb limitacions per a donar

el seu consentiment voluntari 0 Avaluació independent: els científics han d’ autoregular-se

Els 10 principis del Codi de Nuremberg, 1947

0 A l'abril de 1947, el Dr. Leo Alexander va sotmetre a consideració del Consell per als Crims de Guerra sis punts que definien la investigació mèdica legítima. El veredicte del judici va adoptar aquests punts i en va afegir quatre més. Aquests deu punts són els que constitueixen el Codi de Nuremberg.

0 Entre ells, s'inclou: 0 el consentiment voluntari (voluntary consent)* 0 l'absència de coerció 0 l'experimentació científica fonamentada 0 la beneficència de l'experiment per als subjectes humans involucrats.

El codi ne Nuremberg fou corroborat per l’Associació mèdica mundial el 1948 en la Declaració de Gènova sobre el deures dels professional de la medicina. - - - - - - - *1957, es generalitza l’expressió informed consent

El codi de Nuremberg 1. És absolutament essencial el consentiment voluntari del subjecte humà. Això

significa que la persona implicada ha de tenir capacitat legal per donar consentiment; la seva situació ha de ser tal que pugui ser capaç d'exercir una elecció lliure, sense intervenció de qualsevol element de força, frau, engany, coacció o altra forma de constrenyiment o coerció; ha de tenir suficient coneixement i comprensió dels elements implicats que la capacitin per prendre una decisió raonable i il·lustrada. Aquest últim element requereix que abans que el subjecte d'experimentació accepti una decisió afirmativa, ha de conèixer la naturalesa, durada i fins de l'experiment, el mètode i els mitjans amb els quals serà realitzat; tots els inconvenients i riscos que poden ser esperats raonablement i els efectes sobre la seva salut i persona que poden possiblement originar-se de la seva participació en l'experiment. El deure i la responsabilitat per a assegurar-se de la qualitat del consentiment resideixen en cada individu que iniciï, dirigeixi o estigui implicat en l'experiment. És un deure i responsabilitat personals que no poden ser delegats impunement.

2. L'experiment ha de ser tal que doni resultats profitosos per al benefici de la societat, no sigui obtenible per altres mètodes o mitjans i no ha de ser de naturalesa aleatòria o innecessària.

3. L'experiment ha de ser projectat i basat sobre els resultats d‘experimentació animal i d'un coneixement de la història natural de la malaltia o d'altres estudis, de tal forma que els resultats previs justificaran la realització de l'experiment.

4. L'experiment ha de ser realitzat de tal forma que s'eviti tot sofriment físic i mental innecessari i tot dany.

5. No ha de realitzar-se cap experiment quan existeixi una raó a priori que porti a creure que en pugui sobrevenir mort o dany que dugui a una incapacitació, excepte, potser, en aquells experiments en què els experimentadors serveixen també com subjectes.

El codi de Nuremberg 6. El grau de risc no ha d'excedir mai el determinat per la

importància humanitària del problema que ha de ser resolt amb l'experiment.

7. Han de realitzar-se els passos escaients per a protegir al subjecte d'experimentació contra possibilitats, fins i tot remotes, de dany, incapacitació o mort.

8. L'experiment ha de ser realitzat únicament per persones científicament qualificades. Ha d'exigir-se a través de totes les etapes de l'experiment el major grau d'experiència (perícia) i cura en aquells que realitzen o estan implicats en aquest experiment.

9. Durant el curs de l'experiment el subjecte humà ha d'estar en llibertat d'interrompre'l si ha arribat a un estat físic o mental que la continuació de l'experiment li sembli impossible.

10. Durant el curs de l'experiment, el científic responsable ha d'estar preparat per acabar-lo en qualsevol fase, si té una raó per a creure amb tota probabilitat, en exercici de la bona fe, que es requereix d'ell una destresa major i un judici curós de manera que una continuació de l'experiment portarà probablement com resultat dany, discapacitat o mort del subjecte d'experimentació.

El codi de Nüremberg

http://www.youtube.com/watch?v=EQq1BeeCnwo




DECLARACIÓ D’HÈLSINKI, 1964

El 1962 varen néixer nadons amb malformacions congènites, principalment la manca d’alguna o de totes les extremitats, degut a l’efecte de la talidomida, fàrmac indicat a les gestants per prevenir les nàusees i els vòmits de l’embaràs. La majoria de les gestants ignorava que era un medicament en fase experimental i que encara no havia estat aprovat per la Food and Drug Administration.

0 L’Associació Mèdica Mundial, en la seva reunió celebrada a Hèlsinki l’any 1964, va aprovar una declaració amb les normes que cal seguir per tal de realitzar una recerca acceptable moralment.

La declaració ha estat revisada 6 vegades i la darrera versió data de 2008.


DECLARACIÓ D’HÈLSINKI, 1964

0 És una norma mundial per al personal mèdic que fa investigació amb éssers humans.

0 En molts aspectes és una reinterpretació del codi de Nuremberg.

0 Les editorials de publicacions científiques EXIGEIXEN des d’aleshores que la investigació hagi estat realitzada segons aquesta declaració " en cas contrari NO ES PUBLICARIA .

0 Es va donar inici a la formació dels Comitès d’Ètica Assistencial (CEA).

0 Aquesta declaració va provocar reaccions per part de la professió mèdica.

- - - - - - England Journal of Medicine publica: “Ètica i investigació clínica”(1966). Al voltant d'un 12% dels articles publicats el1964 en una important revista científica empraven procediments renyits amb l'ètica


Orígens de l’Informe BELMONT, 1979

0 El 1966, H. K. Beecher publicava un article a The New England Journal of Medicine* en què informava sobre 22 investigacions que no respectaven les normes de la Declaració d’Hèlsinki.

0 Un dels experiments més frapants consistia en la inoculació del virus de l’hepatitis a nens ingressats en residències per a discapacitats mentals.

- - - - - - - - *Beecher HK. Ethics and clinical research. N Engl J Med 1966;274:1354-60.



0 El Congrès d’EUA va crear el 1974 la National Comission per a la protecció de subjectes humans de la recerca biomèdica i del comportament. (for Protection of Human Subjects of Biomedical and Behaviour Research). Presidida pel Dr. Ryan, director mèdic del Boston Hospital for Women, entre els seus membres hi havia juristes, psicòlegs, teòlegs, filòsofs i líders socials.



0 L’experiència i el resultat de les activitats de la comissió van dur alguns dels seus membres i col·laboradors com Tom Beauchamp, Albert Jonsen i Stephen Toulmin, filòsofs i professors d’ètica, a reflexionar sobre els dilemes morals de la pràctica clínica. Aquests exercicis d’ètica aplicada, partint de les tradicions ètiques

0 deontològiques o principialistes –Kant- i

0 conseqüencialistes o utilitaristes – J.S. Mill-,

van donar lloc a sengles textos considerats com referents fonamentals en la consolidació i divulgació de la bioètica com a disciplina acadèmica i referent per als posteriors codis ètics.

Teories Ètiques

no cognitives

intuïcionisme emotivisme

cognitives

Ètica Heterònoma Teleològica Conseqüencialisme

Ètica Autònoma Deontològica Principialisme

-Hume -Ayer

-Moore

Eudemonisme (Aristòtil)

Hedonisme (Epicur)

Utilitarisme (J. Stuart Mill, Singer)

-Formalisme Kantià -Rawls

Teories Ètiques, segons l’origen dels valors


Informe BELMONT, 1979

0 L’experiència i el resultat de les activitats de la Comissió van dur a la publicació d’un informe que ha estat i és , encara un referent de l’esforç de la comunitat científic per a analitzar els problemes a que s’enfronten les investigacions científiques.

The Belmont Report (1979)



0 Conté les conclusions de la Comissió sobre els experiments amb éssers humans atenent totes les consideracions ètiques i de drets humans.

0 És el primer document en què s’identifica el principi ètic del respecte a les persones; això vol dir que tots els individus han de ser tractats com agents autònoms i que tota persona amb l’autonomia disminuïda té dret a la protecció.



0 És la forma més enèrgica de protecció per als éssers humans que participen en una investigació.

0 Es basa en els principis ètics de:

0 Autonomia

0 Beneficència - No maleficència*

0 Justícia

- - - - - - A l’informe es consideren com dues expressions d’un mateix principi, tal que les dues cares d’una moneda. Tanmateix en la pràctica, suposen dos principis amb grau diferent d’exigència moral.

Els codis en antropologia

En aquest context s’emmarca la reflexió d’altres col·lectius d’investigadors amb humans en els diferents camps de la sociologia, la psicologia o l’antropologia (AAA):

Els principis No maleficència

Beneficència

Justícia

Autonomia

Principis ètics

0 Van sorgir a partir de la reflexió bioètica i mantenen uns criteris comuns, salvant les diferències d’aplicació, en altres àmbits d’investigació.

Beneficència

Justícia No

maleficència

Autonomia

Tom Beauchamp y James Childress

Kennedy Institute of Ethics. Washington. Principles of Biomedical Ethics. 1979

No maleficència

0 El principi de No maleficència deriva del vell aforisme hipocràtic -primum non nocere-

0 Aquest principi exigeix

0 no augmentar el mal dels qui ja estan malament

0 ni crear un mal nou.

El mal és el que ningú voldria per a si mateix i tampoc desitjaria, en coherència, la seva universalització (No facis als altres allò que no vulguis per a tu).

No maleficència

0 Al codi de l’AAA es defineix:

Beneficència

0 Aquest principi exigeix activament (a diferència de l’anterior) l'obtenció del m{xim benefici per al màxim nombre de persones, comptant, amb el principi de justícia, amb l’opinió de les persones o grups implicats sobre què és el bé màxim. La consideració d'aquest principi ha de ser posterior a la del principi de no maleficència, ja que un bé moral imposat ni és un bé, per no ésser volgut, ni és moral, per ésser imposat coactivament.

0 Aquest principi, en la seva aplicació, depèn del marc polític i social sobre el qual s’actua i, per això, cal relacionar-lo amb: 0 el principi d’autonomia, i 0 el principi de justícia

Beneficència

0 Exemple de l’etnògraf urb{ J. Spradley al Centre de Tractament de l’alcoholisme (Seattle) 0 En funció dels criteris de justícia i beneficència es

va difondre a l’opinió pública a través de la premsa (mitjà que permetia major divulgació que un estudi científic) les condicions de vida dels presos, mostrant així l’inconvenient, contra l’opinió general, que la condemna d’excarceració podia ajudar a la recuperació d’alcohòlics. ( principi de beneficència)

Autonomia

0 Es funda en la llibertat de decisió dels individus capacitats. Així els requisits d’un acte autònom són:

0 Consciència de l’acció, ja que està capacitat i és competent per comprendre el que la seva acció pot comportar.

0 Intencionalitat, atès que es deriva de la lliure voluntat del subjecte

0 Absència de coacció, no es troba determinat per tercers.

Autonomia i consentiment informat

(informed consent) 0 És una ampliació del principi d’autonomia.

0 S'utilitza com a fórmula per a sol·licitar permís a persones exposades a actes mèdics o de recerca científica, respectant la dignitat individual, i sempre després de l’an{lisi de la informació rebuda sobre riscos i conseqüències de la seva decisió. Condicions: 0 Exposició prèvia de la informació

0 Competència per a comprendre i decidir

0 Comprensió efectiva de la informació rebuda

0 Voluntarietat de la decisió

0 Consentiment efectiu o autorització


0 Interpretacions:

0 Paternalista: on l’investigador és

una autoritat per a l’investigat.

0 Contractual: on investigador i investigat mantenen interessos enfrontats.

0 Fiduciària: on es dóna una relació de confiança que suposa deures per ambdues parts.

No maleficència Beneficència Justícia Autonomia

Justícia

Les condicions bàsiques per a una decisió justa són: 0 Informar les persones afectades. 0 Comptar amb el consentiment d’afectats en condicions

d'informació i simetria. 0 Considerar les persones afectades en condicions

d’igualtat.

0 Tractar els afectats com a éssers iguals en dignitat i en relacions de reciprocitat, atenent però a les seves diferències (no seguint el criteri del «llit de Procrustes»).

Justícia

Diferents teories de la justícia:

0Utilitarisme (J. Bentham – J.S. Mill – P. Singer/ s. XIX-XX)

0Liberalisme individualista americà (R. Nozick / s. XX)

0Marxisme (s. XIX-XX)

0 Igualitarisme (J. Rawls / s. XX)

Utilitarisme

Jeremy Bentham (1748-1832)

“Nature has placed mankind under the

governance of two sovereign masters,

pain and pleasure”

Jeremy Bentham

“Actions are right in proportion as they

tend to promote happiness; wrong as

they tend to produce the reverse of

happiness”

John Stuart Mill

Utilitarisme

0La formulació milliana del principi d´utilitat “La major felicitat per al major nombre de persones”.

0Per tant, la regla directiva que ha de seguir la conducta humana es basa en el principi de maximització del benestar col·lectiu respecte del privat.

John S. Mill 1806-1873

Utilitarisme

0 Per a la tradició utilitarista hi ha tres elements que hom podria considerar bàsics a l'hora de determinar la moralitat o no d'un acte (o "d'una regla", en la versió de Mill): 1. L'element conseqüencialista: segons el qual, la

rectitud d'un acte està més o menys lligada a la producció de bones conseqüències.

2. L'element distributiu: segons el qual allò que determina la rectitud d'un acte són les bones conseqüències que afecten a tothom i no només a l'agent

3. L'element maximitzador: segons el qual tots els agents morals aspiren a maximitzar allò que en el seu model de moralitat apareix com a intrínsecament bo.

John S. Mill 1806-1873

Liberalisme i utilitarisme

Liberalisme (“Sobre la llibertat”) Utilitarisme (“L´utilitarisme”)

Preferència de la felicitat individual Maximització de la felicitat col·lectiva

Abstenir-se de fer el mal (respecte) És un «deure» ètic procurar el bé (altruisme)

Moral individualista Moral col·lectivista

El bé suprem és el bé individual, el que cadascú busca amb l’única limitació de no interferir o perjudicar els altres béns individuals.

El propi bé particular ha d’estar subordinat al bé general, no pot anar en contra perquè això significaria restar o minvar el bé general del grup.

Utilitarisme 0 Peter Singer (Melbourne, 1946) és

actualment el filòsof moral més popular en el món anglosaxó.

0 Es dedica fonamentalment a l'ètica aplicada: un camp que tracta de posar les anàlisis teòriques a l'abast dels experts i del públic de consumidors i usuaris. En ètica aplicada es pretén trobar alguna mena de criteri moral que sigui capaç de generar consens a tres bandes: 0 entre professionals d'una disciplina 0 usuaris d'una tecnologia 0 la societat en general.

Peter Singer (1946)

Utilitarisme 0 A l'antologia UNA VIDA ÈTICA, recull també la definició,

deguda a James Rachels segons la qual, persona és qui pot tenir una vida "biogràfica" i no només una vida "biològica" (p.366). I matisant més, plantejant les dificultats d'establir una línia divisòria entre els animals que senten i els que no, Singer va proposar que allò específicament humà seria posseir i desenvolupar aquestes cinc característiques: 1. Raó, en el sentit filosòfic habitual de «capacitat per a

raonar» 2. Autonomia, és a dir, capacitat d'autodesenvolupament 3. Consciència del propi jo 4. Llenguatge, amb un grau elevat de coneixement

abstracte 5. Sentit moral / sentit de la justícia, seguint la posició

de Rawls amb la idea recíproca de complir el deure i sentir el deure de complir.

Peter Singer (1946)

Utilitarisme

Peter Singer (1946)

Peter Singer

http://www.youtube.com/watch?v=SEtvjbFfTtk



Crítica al principi maximitzador del benestar general

Crítica de John Rawls a lútilitarisme:

0 Per a Rawls, lútilitarisme es pot contemplar com una transposició al pla col·lectiu dállò que líndividu fa per maximitzar el seu benestar personal, escollint de vegades patir un dolor o fer un sacrifici per obtenir un benefici o evitar un dany més gran. Això mateix aplicat a l´àmbit social suposa que algunes persones han de suportar uns mals que beneficien al bé del grup.

John Rawls 1921-2002

Liberalisme individualista americà:

Robert Nozick (1938) 0 Professor a Harvard

0 Autor del clàssic Anarquia, Estat i Utopia (1974) que vol refutar les tesis de Rawls.

0 Escrits posteriors:

0 Philosophical Explanations (1981),

0 The Nature of Racionality (1993),

0 Socratic Puzzles (1997)

0 “Whay Do Intellectuals Oppose Capitalism?” (1996)

Liberalisme individualista americà: La tradició liberal il·lustrada per Nozick (hereu del liberalisme)defensa: 0 el principi del caràcter inviolable i exclusiu dels

drets de l'individu 0 fa reposar la llibertat sobre la propietat,

començant a comptar amb la propietat del cos i l'esperit.

0 crítica radical de l'Estat que viola els drets fonamentals dels ciutadans ja que no els demana la seva autorització prèvia.

0 el liberal seria, doncs, "un anarquista que defensa la propietat privada".

Nozik pretén anar més enll{ d’un estat de natura an{rquic i propugna un “estat mínim” en forma d’agència est{tica de seguretat comuna. 0 És un pensador deontològic i antiutilitarista. 0 Tot considerant que per naturalesa només hi ha

“individus diferents”, cadascú “amb la seva vida pròpia” i que cada qual pretén conservar i donar sentit a la pròpia vida (l’única que tenim), proposa “contractes secundaris”, d’inspiració kantiana que obliguen els individus a respectar-se mútuament com a fins en si. 0 Cap individu no pot ser utilitzat o sacrificat per a la

realització d’altres fins sense el seu consentiment. Ningú no pot ser tractat com un mitjà al servei de cap finalitat, ni que sigui d’utilitat social.



0 La llibertat sense restriccions és necessàriament bona i totes les restriccions imposades pels altres són necessàriament dolentes, excepte quan són inevitables per prevenir la imposició de restriccions més grans.

0 Per tant, cada individu té un dret inviolable de propietat sobre ell mateix i sobre les seves obres –i de legítima defensa. La seva màxima és: 0 «De cadascú com el triïn i a cadascú com sigui triat»

0 Introdueix una concepció procedimental de la justícia: “tota cosa que neix d’una situació justa, a la qual s’ha arribat per procediments justos és, en ella mateixa, justa”.


0 Nozik proposa que els individus s’organitzin en “agències de protecció mútua” que, per efecte de la concurrència en el mercat, es federarien fins arribar a una “agència dominant”. Tindria la forma d’un Estat mínim (privat) que oferiria protecció als membres, compensacions als afectats per alguna decisió i un cert nivell de redistribució.

0 Tractant-nos amb respecte i respectant els nostres drets [L’estat mínim] ens permet, individualment, o amb aquells que triem, escollir la nostra vida i realitzar els nostres desigs i la nostra concepció de nosaltres mateixos (...) ajudats per la cooperació voluntària d’altres individus que posseeixen la mateixa dignitat.

0 Un estat que no sigui “mínim” significa una “violació del dret de gents”; un estat que imposa una redistribució per reduir les desigualtats socials, en realitat s’est{ “apropiant de les accions” de certs individus per beneficiar-ne d’altres, que esdevenen “propietaris parcials” dels primers, sotmesos a l’equivalent d’un “sistema de treballs forçats”.


Resum: 0 Dret a la llibertat sobre el propi cos (autopropietat)

(3 límits) 0 No acceptació de l’esclavitud 0 Acceptació del paternalisme amb infants 0 Intolerància amb els que no respecten les llibertats

0 Principi de transferència justa 0 Es fonamenta en la llibertat de mercat, regida pel

respecte a la propietat privada. 0 Principi d’apropiació origin{ria

0 Justificació d’un Estat mínim que garanteixi els drets de propietat

Marxisme

0 El marxisme és la doctrina elaborada per K. MARX i F. Engels

0 Obres més destacables per la seva trascendència:

Marxisme 0 La filosofia de Marx és una filosofia

“materialista” en oposició a l’”idealisme” de Hegel. Aquest pensava que la “idea” era el motor de la història. Marx, al contrari, pensa que aquest motor és l’economia, allò material: la base de tota societat és la manera de procurar-se el seu substrat material, és a dir, les relacions de producció. Les forces que influeixen en la configuració de les diferents societats són, per tant, les materials. La forma en què això succeeix és “dialèctica”. (Veure text següent)

Marx inverteix Hegel, vinyeta de D. Palmer (Looking at

Philosophy, 1988).

A la Ideologia alemanya, Marx defineix

les relacions entre la seva interpretació

materialista de la història i l’idealista de

Hegel en termes d’inversió. Hegel,

encara que va situar correctament la

dialèctica com el procés del

desenvolupament històric, va invertir

incorrectament els termes, considerant

l’esperit absolut el motor de l’esdevenir

històric, enlloc de les relacions de

producció econòmica.

Discurs d’Engels davant la tomba de Marx

0 «Així com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana: el fet, tan senzill, però ocult sota la malesa ideològica, que l’home necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer política, ciència, art, religió, etc.; que, per tant, la producció dels mitjans de vida immediats, materials i, en conseqüència, la corresponent fase econòmica de desenvolupament d’un poble o d’una època és la base a partir de la qual s’han desenvolupat les institucions polítiques, les concepcions jurídiques, les idees artístiques i, fins i tot, les idees religioses dels homes, i en relació a la qual s’han d’explicar, i no a l’inrevés, com fins ara s’havia estat fent. Però no va ser això nomes. Marx va descobrir també la llei específica que mou l’actual mode de producció capitalista i la societat burgesa creada per ell. El descobriment de la plusvàlua va il·luminar de sobte aquests problemes, mentre que totes les investigacions anteriors, tant les dels economistes burgesos com les dels crítics socialistes, havien mantingut entre tenebres.»

De l’ aportació teòrica del socialisme científic o

marxisme destaquen tres idees principals que no es

poden deslligar

La conquesta del proletariat del poder polític (revolució proletària), i establiment de la societat comunista sense classes socials (projecte políticosocial)

El materialisme històric i la lliuta de classes com motor de la història (anàlisi històrica)

La crítica de l’economia capitalista i la determinació de la causa de l’explotació obrera: la plusvàlua (anàlisi econòmica)

Marxisme

“Tota la història de la societat humana, fins avui, és una

història de lluita de classes. Amos i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucion{ria de tot el règim social o a l’extermini de les dues classes bel·ligerants. “

K.Marx i F.Engels, Manifest comunista (1848)

La lluita de classes

És el marxisme una teoria ètica?

Marxisme

0 El marxisme és una crítica i no una justificació de l’existent. Antonio Labriola (1843-1904), el fundador del marxisme italià va dir:

0 Allò que els ideòlegs del socialisme anomenen el mal, allò contra el que combat el bé, no és una negació abstracta, ans un sistema dur i fort de coses reals: és la misèria organitzada per produir riquesa. Ara bé, els materialistes de la història són tan poc tendres de cor com per afirmar que en aquest mal troben precisament la molla del pervindre, és a dir, que la troben en la rebel·lió dels oprimits i no en la bondat dels opressors (Carta VIII).

0 En l’obra de Marx, doncs, no hi ha una moral de la compassió sinó de la comprensió i no hi ha una moral de la justificació sinó de l’acció.

0 El marxisme no és «amoral» sinó una «moral de classe» que concep el món com una realitat concreta que ha de ser transformada fins a realitzar de debò per a tothom –i no en la teoria, o només per a alguns- el trilogi de la revolució francesa que és "llibertat/igualtat/fraternitat".

Marxisme

“Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diverses formes, però del que es tracta és de

transformar-lo".

Tesis sobre Feuerbach

Karl Marx


Marxisme

0 Marx va fer algunes aportacions morals de primer ordre: 0 L’ètica és considerada com a una filosofia de la praxi,

és a dir, com una crítica del concret. La "veritat" o la "justícia" només existeixen encarnades en situacions històriques concretes i és allí on cal discutir-les.

0 Crítica del poder com eina de classe. 0 Les relacions humanes no són neutrals ni privades sinó

que estan determinades pel fet primari del poder.

0 Les lleis no són neutrals ni objectives, sinó instruments de classe, al servei d’interessos de la classe dominant.


Marxisme

0 Marx és un humanista: 0 Perquè assumeix que la tècnica és una obra humana, és

una acció transformadora de la natura. L’home marxià no prové de la natura sinó que la transforma mitjançant el treball. Treballar és el que primàriament ens humanitza.

0 Perquè situa l’acció política com a eix vertebrador de l’acció. L’ésser hum{ no és un resultat del procés de la història sinó el protagonista social.

0 Perquè considera que l’alliberament de l’ésser humà (la revolució) no és un problema d’estructures abstractes sinó de polítiques concretes.

Igualitarisme (John Rawls)

0 «Teoria de la justícia» de John Rawls va aparèixer el 1972 i va tenir una segona edició revisada el 1999.

0 Els seus arguments han estat la més influent font teòrica en filosofia social i en filosofia del dret de la segona meitat del segle XX.

0 Encara avui, malgrat les crítiques comunitaristes, republicanes, neoliberals i neoutilitaristas, el llibre de Rawls és un text de referència ineludible a l'hora de parlar sobre temes com "societat justa", "llibertats", "formes racionals d'igualitarisme.

Igualitarisme (John Rawls)

Què és la Justícia?

0 En les seves pròpies paraules: «La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de pensament».

0 Està sempre per sobre de qualsevol argumentació basada en l'eficiència o en el benestar. O el que és el mateix: «els drets assegurats per la justícia no estan subjectes a regatejos polítics, ni al càlcul dels interessos socials». D'aquí la seva oposició al utilitarisme. Rawls afegeix que: 0 «... la justícia és la virtut de la pràctica allà on hi ha

interessos competitius on les persones se senten facultades per a fer valer els seus drets unes enfront d'altres ».

La Teoria de la Justícia de J. Rawls.

Concepció General de la Justícia “Todos los bienes primarios [«Primary goods»] sociales – libertad y oportunidad , ingresos y riqueza, y los fundamentos del a propia estima – tienen que distribuirse de modo igual a menos que una distribución desigual de uno de estos bienes o de todos de ellos resulte ventajosa para los menos favorecidos” TJ; 1971; 303

2n principi:

Principi de la

diferència [«difference principle»]

Les desigualtats econòmiques i socials

han d’estructurar-se de forma que

redundin en:

A) major benefici dels menys

afavorits, d’acord amb un principi

d’estalvi just.

B) A més els càrrecs i les funcions

han de ser assequibles a tothom,

sota condicions de justa igualtat

d’oportunitats.

Aquesta concepció general s’ordena d’acord amb amb tres principis:

1r principi d’equitat

[«fairness principle»] :

Cada persona ha de tenir

un dret igual al més ampli

sistema de llibertats

bàsiques, compatible amb

un sistema similar de

llibertats per a tots.

3r PRINCIPI:

Normes de prioritat:

1.- Prioritat de la llibertat

2.- Prioritat de la justícia sobre

l’eficàcia i el benestar

DOS ARGUMENTS PRINCIPALS ASSENYALA

RAWLS

PER DEFENSAR ELS PRINCIPIS DE JUSTÍCIA

L’IDEAL DE LA

IGUALTAT DE’OPORTUNITATS

ARGUMENT BASAT EN

EL CONTRACTE SOCIAL

S'accepta que les desigualtats d'ingressos, prestigi, etc, estan justificades si va haver una igualtat d'oportunitats, és a dir, ningú va resultar desfavorit en raó de raça, sexe o procedència social. En aquest cas, l'èxit serà resultat de les seves eleccions i esforços. L'èxit resultarà guanyat i no simplement assignat. Per tant, en una societat amb igualtat d'oportunitats, els ingressos desiguals són equitatius ja que l'èxit és merescut, guanyat.

“La idea directriz es que los principios de

justicia para la estructura básica de las

sociedad son el objeto de un acuerdo

original . Son los principios que las

personas libres y racionales interesadas

en promover sus propios intereses

aceptarían en una posición original

[«original position»] de igualdad como

definitorios de los términos

fundamentales de su asociación” TJ; 28

El problema està en determinar ¿què és

allò necessari per assegurar una igualtat

d’oportunitats equitativa?

Igualitarisme

0 POSICIÓ ORIGINAL [«original position»]: Situació fictícia, purament hipotètica, d'igualtat entre individus racionals situats sota el vel de la ignorància [«veil of ignorance»], que han de triar els principis bàsics d'organització d'una societat de la que ells haurien de ser membres. Aquesta situació es caracteritza d'una manera que incorpora les exigències d'una elecció moralment significativa dels principis d'una societat racionalment acceptable. Rawls dedica al seu estudi el cap. 3r de la TEORIA DE LA JUSTÍCIA.

Igualitarisme Vel de la ignorància [«veil of ignorance»] 0 Seguint l'economista William Vickerey i la "teoria de jocs" de John Hersany, Rawls

apel.la un instrument analític per caracteritzar la ignorància parcial suposada dels agents en una situació d'elecció de preferències. 0 Es tracta d'un "experiment mental", purament teòric, mitjançant el qual es tracta

d'impedir que els individus busquin avantatges per a si mateixos. Tal com el presenta Rawls en el cap. 3r de TEORIA DE LA JUSTÍCIA: 0 «[les parts] No saben com les diverses alternatives afectaran els seus propis casos

particulars, veient així obligades a avaluar els principis únicament sobre la base de consideracions generals».

0 Situats sota el vel d'ignorància, els individus ignoren les característiques de la seva societat i circumstàncies com ara la situació econòmica i social, la cultura, etc., Per ignorar, fins i tot desconeixen a quina classe social pertanyen, la seva bona o mala fortuna, el seu sexe i les seves aptituds naturals (intel·ligència, força ...). Els individus ignorarien també quina és la seva concepció del bé o les particularitats del pla de vida que pretenen executar i les seves característiques psicològiques particulars.

0 Seria justa, segons Rawls aquella decisió que els individus prendrien considerant-la millor per a ells en les condicions del «vel d'ignorància».

0 Aquesta teoria ha estat objecte de grans controvèrsies doncs, en la realitat social, els individus no prenen les seves decisions en circumstàncies ni tan sols aproximades a les del vel d'ignorància, sinó sent conscients de les seves condicions particulars (nivell de renda, comunitat a la qual pertanyen, etc.) i intentant maximitzar-les.

0Igualitarisme

Igualitarisme

És, doncs, evident que en aquestes circumstàncies les persones elegirien BÉNS PRIMARIS [«Primary goods»]. 0 En la primera versió de TEORIA DE LA JUSTÍCIA, són els béns

que es poden suposar desitjables per a tot ésser humà racional, siguin quins siguin els desitjos més particulars de tal ésser humà.

0 En la segona edició de TEORIA DE LA JUSTÍCIA, finalment els «béns primaris» són caracteritzats com aquells que les persones necessiten, com a ciutadans lliures i iguals, i com a membres plens d'una societat, capaços de col·laborar amb els altres. En la segona edició de l'obra, els béns primaris s'identifiquen clarament amb els mitjans per a la satisfacció de les «necessitats» dels ciutadans,-necessitats que han de ser clarament distingides respecte a les preferències i als desitjos.

Igualitarisme

SOCIETAT BEN ORDENADA [«well-ordered society»]: Associació de persones organitzada de manera que afavoreixin els interessos dels seus membres, regulada per una concepció pública de la justícia que s'aplica d'una manera efectiva. En paraules de Rawls: «Una societat està ben ordenada no només quan està dissenyada per a promoure el bé dels seus membres, sinó quan està efectivament regulada per una concepció de la justícia. Això vol dir que es tracta d'una societat en què: 1 .- cadascú accepta i sap que els altres accepten els mateixos principis de justícia, i 2 .- les institucions socials bàsiques satisfan generalment aquests principis i se sap generalment el que fan ». El primer principi d'una societat ben ordenada és, doncs, la justícia com a «co-creació» social; el segon, és kantià, exigeix la publicitat, transparència i la reciprocitat. En certa manera tot el propòsit de Rawls és oferir una síntesi de tots dos elements.

On John Rawls

http://www.youtube.com/watch?v=hCJqNrqWykU&cc=1



Els principis: aplicacions a l’antropologia

Responsabilitats de la pràctica en antropologia