Filosofia presocràticaFilosofia presocràtica

D O X O G R A F I A P R E S O C R À T I C AD O X O G R A F I A P R E S O C R À T I C AM O N I S M E

E C L E C T I C I S M EP L U R A L I S M E

Els primers filòsofs (s.VI-V)“els primers que van filosofar” Aristòtil (Met I 983b 6)els primers que van filosofar Aristòtil (Met. I, 983b 6)

2

Els primers filòsofs: cronograma “els primers que van filosofar” Aristòtil (Met. I, 983b 6)

Tales (c 575)

c 575 “Físics”Jonis Anaxímenes (c550)

Anaximandre (c550)Anaximandre (c550)

c 530 Pitàgores i Pitagorisme primitiu

c 490

Parmènides (El Principi del Ser)

c 490Heràclit (El principi de l’esdevenir)

c 450 Ecleticisme i pluralismep(Empèdocles, Anaxàgores, atomisme )

Doxografia presocràticag p4

Plató s IV ac si bé no té una gran fidelitat als autorsPlató s. IV ac., si bé no té una gran fidelitat als autors.Aristòtil s. IV ac., qui fou el primer historiador de la filosofiaTeofrast s. IV ac., deixeble d’Aristòtil, que va escriure una obra, , qfonamental Fysikon doxon, que conservem parcialment gràcies aSimplici s. VI dc., qui també resumeix una obra d’Aeci (s. IaC), no conservada, anomenada per H. Diels Vetusta placita.aC), no conservada, anomenada per H. Diels Vetusta placita.Altres fonts doxogràfiques importants:Ciceró s. I aCPl II dPlutarc s. II dc.Sext Empíric s. II dc.Diògenes Laerci s III dcDiògenes Laerci s. III dc.Procle s. V dCSimplici s. VI dC

Doxografia presocràticag p5

A partir d’aquestes opinions al segle XIX H Diels va compilar tota laA partir d aquestes opinions al segle XIX H. Diels va compilar tota labibliografia doxogràfica juntament amb els texts que poden considerar-se com a originals Doxographi Graeci, 1879

Posteriorment van ser reelaborats pel filòleg W. Kranz, en l’obra DieFragmente der Vorsokratiker, 1903-1952, Berlín, Weidmann,

Sobre aquesta obra fonamental es basa l’edició crítica amb selecció de texts The Presocratic Philosophers: A Critical History with a Selection p yof Texts de Kirk, G.S. i Raven, J.E. (1a. 1957) M. Schofield (2a. 1983), ed. Cambridge UP

En castellà, primera traducció directa de textos: Eggers Lan,Conrado; Juliá, Victoria E. (1978). Los filósofos presocráticosMadrid Ed GredosMadrid, Ed. Gredos.

DK numbers: Notació dels textos presocràtics

En la selecció dels textos presocràtics se segueix la notació de Diels-Kranz (Die Fragmente der Vorsokratiker, Berlin 1903, reelaborada posteriorment per W. Kranz, Berlin, diverses edicions de 1934 a 1954; Dublin-Zurich, 1972).La notació de Diels-Kranz (D-K), en les seves versions finals consta d'un nombre identificatiu de l'autor, seguit d'una lletra:

A i i f è i i d l id i b d l’A. Testimonia: referències antigues de la vida i obra de l’autor.B Ipsissima Verba: suposadament fragments amb les paraules exactes de l’autor.C. Imitacions: obres que van prendre l’autor com a model

T l11 — Tales12 — Anaximandre13 — Anaxímenes14 — Pitàgores21 — Xenófanes de Colofó22 — Heràclit d’Efés28 — Parmènides d’Elea29 — Zenó d’Elea31 — Empèdocles de Acragas59 — Anaxàgores de Clazomene67 — Leucip68 — Demòcrit

EXEMPLES� D-K 11 B 1 IDENTIFICA A: TALES DE MILET (11) , FRAGMENT 1;

D-K 22 A 1 IDENTIFICA A: HERÀCLIT(22), TESTIMONI 1.

Cronologia filosofia preplatònicag p p

La filosofia abans de Sòcrates

Filosofia presocràtica

Monisme EclecticismePluralisme

Tradició jònia Tradició itàlica

Elea

Heterogeni Homogeni

Milet

Tales

Heràclit d’Efés

(monisme dinàmic)

Pitagorisme antic

Elea (monisme

estàtic)

Xenòfanes

Empèdocles Anaxàgores Atomisme

Leucip

Anaximandre Parmènides

Leucip

Demòcrit

Anaxímenes Zenó

Melissos de Samos

9

Presocràtics: Situació Geogràficag

10

Monisme:Monisme:Filosofia jòniajTradició itàlica

Θαλῆς Tales de Milet (fl. 585 aC)Θαλῆς Tales de Milet (fl. 585 aC)

MatemàticObservador (theorós) de la naturaPredicció eclipsi solar el 585Teòric polític

“Tales afirmava que l’aigua és l’origen de totes les coses –per això va dir que la Terra surava Tales afirmava que l aigua és l origen de totes les coses –per això, va dir que la Terra surava sobre l’aigua- i sens dubte ho deia així en veure que l’aliment de les coses és humit i que l’escalfor neix de la humitat i d’ella viu, i que d’allò on neixen les coses és el seu principi (ἀρχή). Per això va opinar així i perquè les llavors tenen sempre una naturalesa humida i perquè l’aigua és el principi de les coses humides” (Arist Met 983b i ss )és el principi de les coses humides (Arist. Met. 983b i ss.)

“pánta plére theon” Aristòtil i D. Laerci (hilozoisme)“kálliston kosmos poíema gar theou” “Déu és el més kálliston kosmos poíema gar theou Déu és el més antic atès que no ha estat engendrat”

Αναξίμανδρος Anaximandre de Milet (fl. 560)Αναξίμανδρος Anaximandre de Milet (fl. 560)

Introducció del gnòmon a GrèciaPredicció d’un terratrèmol a EspartaPredicció d un terratrèmol a EspartaIniciador de la cartografia i de la cosmografiaAdmetre la pluralitat de mons i el moviment de la terra sobre el seu eix

Física:Física:“àpeiron” il·limitat, indefinit, indeterminat en moviment eternInjustícia:j

IndividuacióDiferenciació de contraris (ekkrisis, apókrisi)

generació de mons limitats (kósmos ouranós)generació de mons limitats (kósmos, ouranós)diversificació dels elements calent (foc), fred (terra), humit (aigua), sec

(terra)Pneuma còsmicPneuma còsmicLlei còsmica de lluita (agon) de contraris justícia còsmica de retorn a l’inici, a l’àpeiron

i l iBiologiaFang primitiu éssers vivents marins terrestres (homes)

(D-K 12 A 9) Simplicio Fís 24 13-25:(D-K 12 A 9) Simplicio, Fís. 24, 13-25:“Entre los que dicen que es uno, en movimiento e infinito,Anaximandro de Mileto, hijo de Praxíades, que fue sucesor ydiscípulo de Tales dijo que el principio y elemento de todasdiscípulo de Tales, dijo que el principio y elemento de todaslas cosas existentes era lo ápeiron [indefinido o infinito], y fueel primero que introdujo este nombre de «principio». Afirmaque éste no es agua ni ningún otro de los denominadosque éste no es agua ni ningún otro de los denominadoselementos, sino alguna otra naturaleza ápeiron, a partir de lacual se generan todos los cielos y los mundos que hay en ellos.Ahora bien a partir de donde hay generación para las cosasAhora bien, a partir de donde hay generación para las cosas,hacia allí también se produce la destrucción, «según lanecesidad; en efecto, se pagan mutuamente culpa yretribución por su injusticia de acuerdo con la disposición delretribución por su injusticia, de acuerdo con la disposición deltiempo», hablando así de estas cosas en términos más bienpoéticos.

Aναξιμένης Anaxímenes de Milet ( fl. 546)Aναξιμένης Anaxímenes de Milet ( fl. 546)

AstrònomAstrònom

“Diu que l’aire es transforma en una cosa o altra per rarefacció i condensació... Diu també que és etern el moviment que origina tots els canvis” Teofrast, DK 13 A 5

“Aér”, “pneuma” alè, vapor o boira; no es tracta del aire atmosfèric sinó d’un principi del moviment i de la vida (respiració) de totes les cosescoses.Introducció del dualisme de forces còsmiques: condensació (fred) i dilatació (calor).Introducció de la noció d’ “aitía” com a causa, desplaçant-la del seu significat moral de culpa.

Aναξιμένης Anaxímenes de Milet ( fl. 546)ναξιμένης a e es de et ( . 546)

La terra és plana i L’arkhé és l’aire

La terra és plana i cavalca sobre l’aire

Els cossos

RAREFACCIÓ CONDENSACIÓ

Els cossos celestes giren al seu voltant

RAREFACCIÓ CONDENSACIÓ

FOC VENT

NÚVOL

AIGUA

TERRA

Texts milesis

“Anaximandre de Milet, fill de Praxíades, diu que el primer principi de les coses que existeixen és allò il·limitat, perquè totes les coses s'originen d'ell i en ell pereixen Per això innumerables mons s originen d ell, i en ell pereixen. Per això innumerables mons neixen i novament es dissolen en allò del que van sorgir.” (Aeci (A 14)

«Anaxímenes de Milet, fill d’Eurístrat, va declarar que l’origen de les coses existents era l’aire perquè d’ell procedeixen totes les coses les coses existents era l aire, perquè d ell procedeixen totes les coses i en ell es dilueixen novament. Exactament igual que la nostra ànima, que és aire, diu, ens manté units, així també l’alè [o buf] i l’aire envolten tot el cosmos». Aire i alè s’usen com a sinònims» l aire envolten tot el cosmos . Aire i alè s usen com a sinònims (Aeci, I,3,4) (Guthrie, W.K.C, Historia de la filosofía griega,Gredos, Madrid 1984, Vol. I, p.133.)

PitàΠυθαγόρας Pitagorisme primitiu (s. VI-V)PitàΠυθαγόρας Pitagorisme primitiu (s. VI V)

f d fil òfi li iELS DEU CONTRARIS Va fundar una secta filosòfico-religiosa en Crotona. Admetia dones i nens. Dificultats de discernir entre les

ELS DEU CONTRARIS (arkhaí)

Límit – Ilimitat Dificultats de discernir entre les doctrines pitagòriques abans de Plató.Doctrina de l’ànima: “soma estí sema”

Senar – Parell

U – Múltiple

Doctrina del nombre: Els arkhaí són elsNOMBRES, en concret, els quatrenúmeros 1+2+3+4 que sumen 10: la

Dreta- Esquerra

Masculí – Femenínúmeros 1+2+3+4 que sumen 10: la tetractys. Tots els nombres neixen de l’Ui tots els cossos del punt.

Estàtic – En moviment

Recte – Corb pEl seu deixeble Filolau va dir que elsplanetes i la terra giren al voltant d’unf i i i d i t ú i

Llum – Foscor

Bo – Dolentfoc originari produint música.Quadrat - Oblong

Πυθαγόρας Pitagorisme primitiuΠυθαγόρας Pitagorisme primitiu

els intervals de l'escala musical podienels intervals de l escala musical podienexpressar-se per relacions numèriques. Aquest és un cas de la harmonia matemàtica i geomètrica que domina el g qcosmos.1:punt (stígmé), 2:línia (grammé), 3:pla (epípedon) i 4:sòlids (stereón). Relació amb l tè i El b ó é la matèria. Els nombres no són només abstraccions.les unitats-punt tenen extensió i funcionaven com a base de la matèria física funcionaven com a base de la matèria física (serà contra aquesta idea que Zenó d’Elea construirà les seves apories)distincions qualitatives No hi ha una idea distincions qualitatives. No hi ha una idea merament quantitativa de les relacions numèriques. Tetractys (10)en la cosmologia accepten l'existència del

19

en la cosmologia accepten l existència del buit (el no-res)

Πυθαγόρας Pitagorisme primitiu (s. VI-V)Dualitats:límit i il·limitatImparell-parellγ ρ ς g p ( )U i múltipleDreta i esquerreMasculí i femeníEstàtic i en movimentRecte i corbLlum i foscorBo i dolent

1. Ofereix dues notes originals:a). Utilització del concepte de respiració còsmica a fi d'explicar la pluralitat real de les coses que s'originen per la disgregació de la unitat compacta del

Quadrat i oblongAristòtil, Met. A5, 985 b 23

real de les coses que s originen per la disgregació de la unitat compacta del cosmos esfèric mitjançant la penetració del buit o del no ser.B). La derivació cap a una concepció arithmós – geomètrica de la realitat, considerant els nombres (entitats qualitatives) com l'essència de les cosesconsiderant els nombres (entitats qualitatives) com l essència de les coses.

2. Oposició entre el limitat i il·limitat, el ple i el buit, l'ésser i el no ser.3. Concepte de nombres com essència de les coses. tetractys4. Plantejament del problema de la conciliació entre unitat i pluralitat de les

coses5. Concepte de respiració còsmica (Anaxímenes).p p6. Creença comuna amb òrfics en la preexistència i transmigració de les ànimes7. Purificació assolida per mitjans de pràctiques ascètiques i per la ciència i la

música.música.

Παρμενίδης ὁ Ἐλεάτης Parmènides (fl. 475)Παρμενίδης ὁ Ἐλεάτης Parmènides (fl. 475)

Poema: Perí phýseos. Es conserven 19 fragments en hexàmetres. Estructura:p ý 9 gProemi (reminiscències homèriques i òrfiques)Via de la veritatVia de les opinions

Cornford: pròpiament s’assenyalen 2 camins (ὁδός hodós) però el del "no ser és" ésCornford: pròpiament s assenyalen 2 camins (ὁδός, hodós) però el del no-ser és ésimpracticable. Jaeger :interpreta l’al·lusió al camí soteriològic i al de l’error moral. Reale: distingeix en les paraules de la deesa 3 camins d'aprenentatge:

1) el sòlid cor de la Veritat ben rodona2) les opinions dels mortals, on no hi ha veritable certesa3) aprendre com l'aparença (ta dokounta) havia de ser digna de crèdit (doxa, camí d'opinions versemblants). Parmènides assenyala així la continuïtat de presència-alétheia (ésser) i aparença-doxa (ens) –(també a Marzoa)

Via de la veritat: ἔστιν ἢ οὐκ ἔστιν - τὸ γὰρ αὐτὸ νοεῖν ἐστίν τε καὶ εἴναι. El νοεῖν no ésνοεῖν si no adverteix la presència del que hi ha: l'ésser, el real. (Szabó, veu el més antic testimoni d’una demostració indirecta, per reducció al absurd.) Via apofàtica (de negació).p p g

El que és ingènit, etern i imperible (v. 5-21)El que és u, continu i homogeni (v. 22-25El que és inmòbil, finit (v. 26-33; 37-38; 42-49)

Via de les opinions: obre pas a la Cosmologia. La matèria es compon de dos principis: foc –Via de les opinions: obre pas a la Cosmologia. La matèria es compon de dos principis: foc llum- i terra –foscor-. On, en part, reprodueix la tradició jònica, si bé (Gadamer) supera la irresolució de la lluita de contraris en la preferència de la llum sobre les tenebres i la foscor.Interpretació platònica i metafísica: Realisme i idealisme. Oposició entre raó i sentits,

Monisme i pluralisme.p

Poema “Perí physeos”p y

Es preciso que te aprendas todo, tanto • el imperturbable corazón de la Verdad bien redonda (Aletheíes eukukléos), comocomo • las opiniones de los mortales (broton doxas), en las que no hay verdadera creencia (pistis alethés). Sin embargo aprenderás también cómo • lo que se cree debería ser aceptable, porque penetra totalmente todas las q p , p q pcosas". ( Cfr. KRS) (Marzoa: “que lo aparente tenia que ser de modo digno de crédito, atravesando todo de un lado a otro”)

Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος Heràclit (fl. 500/450)Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος Heràclit (fl. 500/450)

Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν, εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμενμ ς ς ς μβ μ μβ μ , μ μCreuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.

EpistemologiaConeixement sensitiu doxa i cal que sigui corregit per la raó (lógos)Coneixement sensitiu doxa i cal que sigui corregit per la raó (lógos)Coneixement racional veritat (ἀλήθεια)

OntologiaManté el principi d’unitat en la naturalesa (totes les coses són una) però introdueix aspectes dinàmics

(milesis) “πάντα ρει” (a Plató, probablement no literal d’Heràclit)( es s) ά α ρε (a ató, p obab e e t o te a d e àc t)Física

Acceptació d’una llei còsmica necessària (Lógos) de canvi perpetu (foc -pyros, com a creador de vida, llum i destrucció) que descriu dues vies: descendent Foc-Aire-Aigua-Terra i ascendent: Terra-Aigua-Aire-Foc. Necessitat (ananké) i Lógos són el mateix. � Etern retorn. Cicle de mons de duració g ( ) g �del Gran Any (10.800 anys).Existeixen dues forces còsmiques antagòniques, que resolen la unitat (raó) i el moviment (sentits):

Guerra i Discòrdia (“polemon kaí erin”, causa i origen de la pluralitat.Concòrdia o la Pau (homologían haí eirénen), que redueix tot a la unitat( g ), q

El Lógos que regeix les transformacions del foc és la causa oculta de la harmonia de l’universAntropologia

L’ànima és de naturalesa aèria i es purifica en el camí d’ascens (foc).Possible influència de l’orfisme (immortalitat)( )

ÈticaRelativisme del bé i del mal

Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος Heràclit (fl. 500/450)

DK 22 B1 "Sempre resten els homes sense comprendre que el logos és així com jo el

Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος Heràclit (fl. 500/450)

DK 22 B1 Sempre resten els homes sense comprendre que el logos és així com jo eldescric, igual abans de escoltar-ho, que un després que ho han escoltat; perquè, tot i queles coses esdevenen segons aquest logos, s'assemblen els homes a gent sense experiència,fins i tot quan experimenten paraules i accions tal i com són les que explico, quandistingeixo cada cosa segons la seva constitució i dic com és; a la resta dels homes els hi

d b d t f d t d l t i ' blidpassen desapercebudes quantes coses fan desperts, de la mateixa manera que s'oblidende les que fan quan dormen"DK 22 B2 "Per tant, cal seguir el que és comú; però, tot i que el logos és comú, la majoriaviu com si tingués una intel·ligència particular"DK B "D é d'h lt t l l i i é i d t t t lDK 22 B50 "Després d'haver escoltat al logos i no pas a mi, és savi admetre que totes lescoses són una“

DK 22 B113. El pensament és comú a tots.

DK 22 B114 El q l l b i t l li è i h d b l q é ú DK 22 B114. Els que volen parlar amb intel·ligència han de basar-se en el que és comú, com una ciutat en la llei, i encara amb major fermesa. Ja que totes les lleis humanes s’alimenten d’una sola llei, la divina que ho domina tot segons li plau, i ho regeix tot i a tot excedeix.

Ξενοφάνης Xenòfanes de Colofó (fl. 530)Ξενοφάνης Xenòfanes de Colofó (fl. 530)

Tot i els vincles que Plató i Aristòtil van assenyalar amb l’escola d’Elea no Tot i els vincles que Plató i Aristòtil van assenyalar amb l escola d Elea, no està demostrada la seva continuïtat i, menys, que Parmènides fos els seu deixeble. Influències de la filosofia milèsia.

“No orientó su interés fundamental hacia una explicación comprehensiva del mundo natural, como hicieron Anaxímenes o Heráclito, sino quese interesó, de un modo especial, por la teología, y muchas de sus observaciones sobre cuestiones físicas están en conexión con ella; es posibleque algunas fueran repulsas irónicas de teorías previas.” Kirk, Raven y Schofield, p. 245.

Teologia crítica i constructiva“Silloi” poemes breus de caràcter irònic contra els costums dels grecs contra el dogmatisme i Silloi poemes breus de caràcter irònic contra els costums dels grecs, contra el dogmatisme i contra Homer i Hesíode: “Negros y chatos, así imagina el etíope los dioses, pero de ojos azules y rubios se imagina el tracio los suyos” (fr. 16) l’eternitat (no ha nascut, a diferència dels déus homèrics), la immobilitat i la intel·ligència (“t t h t t h t i t t ll ”)(“tot ho veu, tot ho sent i tot ell pensa”)Es discuteix la seva unicitat i corporeïtat. Aristòtil afirma que Xenòfanes no va definir aquest aspecte. Tanmateix, molts comentaristes han acceptat el monoteisme de l’autor.

Gnoseologiag“No hay ni habrá un hombre que haya conocido lo claro (το σαφες, to saphes) o haya vistocuantas cosas digo acerca de dioses y de todo. Pues aunque llegara a expresar lo mejorposible algo acabadamente, él mismo no lo sabría, lo conjetural (δοκος, dokos), en cambio, se extiende sobre todo.”DK 21 B 34 (Sexto Empírico, adv. math. VII, 49, 110 y Plutarco, aud. poet. 2, 17e.

Zenó d’Elea (fl. 464) i Melissos de Samos fl. 444)( 4 4) 444)

Zenó d’Elea és conegut per la defensa de les doctrines de Parmènides en Zenó d Elea és conegut per la defensa de les doctrines de Parmènides en contra del moviment i la pluralitat, desplegant un “oceà d’arguments” (Plató):

Epiqueremes contra la pluralitat i la discontinuïtatE l Si hi h l é i i l i d i l I l è Exemple: Si hi ha molts éssers serien iguals i desiguals. Iguals perquè serien divisibles en parts fins a l’infinit; desiguals perquè cada un es divideix de forma diferent respecte de l’altre, atès que són diferents.

d l li d l’ i d l iParadoxes contra la realitat de l’espai del movimentAquil.les i la tortugaFletxa

Melissos de Samos va defensar una cosmologia, mescla de tesis milèsies i eleàtiques però fou conegut per la defensa de la infinitud del Ser, enfront (segons algunes interpretacions)de l’opinió de Parmènides.( g g p ) p

E l ti iEcleticisme

Εμπεδοκλής Empèdocles d’Acragàs (fl. 450)Εμπεδοκλής Empèdocles d Acragàs (fl. 450)

Cornford (1980) mostra el seguiment de les dues tendències prèvies: Anaxàgores, considera Cornford, és el principal seguidor de la g p g p p gtradició jònia ("Home de ciència que per la seva importància només podem comparar amb Anaximandre"; l'atomisme serà una modificació de les doctrines pitagòriques i de Parmènides, per tant, desenvoluparà la tradició itàlica; Empèdocles va intentar fer una síntesi de les dues tendències (itàlica i jònia) lligant Anaximandre i Parmènides, configurant un esquema que donés cabuda almoviment i que estigués conforme amb la transmigració de les ànimes (orfisme).

Obres: Sobre la naturalesa i PurificacionsLa realitat està sotmesa a un cicle evolutiu interminable.En el decurs d'aquest cicle es passa de l'U (tots els ens estan unificats en un ser, perfecte com una esfera) a la Multiplicitat (estadi en què els ens estan dispersos) i en què es produeix la disrupció de l'esfera.Els ens són per tant compostos migma (mescles) de quatre elements bàsics (o arrels –rizómata- de les coses): Foc aire terra i Els ens són, per tant, compostos, migma (mescles) de quatre elements bàsics (o arrels –rizómata- de les coses): Foc, aire, terra i aigua, que identifica míticament amb: Zeus, Hera, Edoneu i Nestis. Són els arkhaí d'Empèdocles.Hi ha dues forces antagòniques que mouen aquest cicle còsmic: Amor (Eros -tendència a la unitat i a la homogeneïtzació, sota la llei de l'U) i la Discòrdia (Neikos -tendència a la separació en una multiplicitat ens particulars). Aquestes forces no són, per tant, mecàniques sinó divines i vitals.El d i i d l'A i l Di ò di é l i l i l ò i d bli d l di ó d d i i El domini de l'Amor i la Discòrdia és alternatiu en el cicle còsmic: podent-se establir que dels quatre estadis 2 són de predomini únic d'Amor o de Discòrdia i els altres dos són de transició d'Amor cap a Discòrdia i de Discòrdia cap a Amor. Reminiscències del mite de les edats d'Hesíode.La vida neix en els estadis de transició i l'home apareix en el procés de trànsit de la discòrdia cap a l'amor. Entenia, doncs, la cosmogonia (els estadis) com una separació, un pas de l'amor a la discòrdia.

Segons el testimoni d'Aeci, l'evolució es va produir en quatre estadis (K-R, p. 470 i ss.).Estadi 1: "els membres solitaris anaven errants en busca de la unió" (frg. 58).Estadi 2: monstres i deformacions, on mostra que la unió buscada es va realitzar a l'atzar: "aparegueren sobre la terra nombrosos caps sense colls, erraven braços solts sense espatlles i vagaven ulls sols desprovistos de fronts"Frg. 59. "Naixien nombrosos éssers amb dos caps i dos pits, éssers bovins amb rostres humans i viceversa, criatures, mescla d'elements masculins i femenins i dotats de parts estèrils. De manera que els éssers que en la seva gènesi l a seva organització tendia a un fi determinat, aquests van sobreviure, la resta van desaparèixer.Estadi 3: formes completament naturals sense distinció de sexe (K-R p. 472: "és possible que la teoria que Plató posa en boca d'Aristòfanes en el Convit estigués influïda per aquests passatges d'Empèdocles)Estadi 4: món actual, on Empèdocles tracta qüestions d'embriologia, botànica, fisiologia.

A les Purificacions (visió òrfica) admet la preexistència de l'ànima, la transmigració i el camí de la seva salvació per la purificació.

Pluralisme heterogeniPluralisme heterogeni

Αναξαγόρας Anaxàgores de Clazomene (fl. 460)ναξαγόρας a àgo es de C a o e e ( . 460)

(f t 12) " él [N û ] t ló l t ió i l hi t d i l

En l'origen de tot es troba el Caos que és barreja de totes les coses infinites en número i

(fragmento 12) "... y él [Noûs] controló la rotación universal e hizo que todo girara en el principio".

En l origen de tot es troba el Caos, que és barreja de totes les coses infinites en número i en petitesa.El Caos entra en moviment per l'acció d'un principi exterior a ell Nous, la intel·ligència, que l'imposa un moviment circular, en el curs del qual aquesta massa homogènia es disgrega en una successió d'ens particulars. El Nous és una intel·ligència universal, causa del moviment i de les coses i alhora, ordenadora del cosmos. Aquest concepte sembla derivar-se de l’aér d’Anaxímenes..Les coses no neixen ni moren sinó que es componen i dissolen a partir de l'existentLes coses no neixen ni moren sinó que es componen i dissolen a partir de l'existent.Els éssers es componen d'una multitud de parts que contenen en si mateixes les "llavors" de totes les coses. Segons la qualitat que domina, les coses se'ns apareixen sota una aparença determinada, però aquestes llavors (spermata) contenen, en germen, una aparença determinada, però aquestes llavors (spermata) contenen, en germen, una infinitat d'altres qualitats no aparents Això explica, per exemple, com l'aliment que ingerim es pot transformar en carn, ossos o cabell, etc. (la interpretació [errònia?] d'Arist. Homeomeries o parts homogènies i, per tant, distintes en cada ésser). Les llavorsd'A à t A i tòtil ó hòli t t tà t td'Anaxàgores, contra Aristòtil, són hòliques, tot està en tot.

Anaxàgoresg

"Totes les coses tenen una porció de tot però el Nous és infinitTotes les coses tenen una porció de tot, però el Nous és infinit,autònom i no té mescla de res, sinó que és només per si mateix. Si nofos per si mateix, participaria de totes les coses i es trobaria barrejatamb altres coses, perquè, en cada cosa hi ha una porció de tot: les coses

l d b ll l'i di i d d lmesclades amb ell l'impedirien de governar cap cosa de la manera queho fa, essent ell tot sol per si mateix.. El Nous va governar la primerarotació… Coneix totes les coses separades, mesclades i dividides. ElNous va ordenar totes les coses que havien de ser i totes les que foren iNous va ordenar totes les coses que havien de ser i totes les que foren iara no són, totes les que són i totes les que seran. … Hi ha moltes cosesperò cap es troba separada i dividida de l'altra completament excepte elNous. El Nous és tot semblant, tant en les seves parts més grans com enl é tit t lt é bl t lt i óles més petites, mentre que cap altra cosa és semblant a cap altra, sinóque cada cos singular és i fou manifestament allò de què conté mésquantitat." (frg. 12)

Pluralisme homogeniPluralisme homogeni

Atomisme

Tot el que existeix està constituït per dos elements: el ple (ésser) i el buit (noTot el que existeix està constituït per dos elements: el ple (ésser) i el buit (noser)El no ser existeix i el que permet el moviment.L'é tà tit ït i di i ibl i fi it i i ibl i i ibl iL'ésser està constituït per cossos indivisibles, infinits i impassibles, invisibles iimperibles anomenats àtomsEls àtoms es distingeixen per les seves determinacions espacials: forma( k t ) d (t i) i i ió (th i) A i t li l i l(skemata), ordre (taxei) i posició (thesei). Arist. explica per analogia que elsàtoms es diferencien per la forma com la A difereix de la N; per l'ordre com laAN difereix de la NA i per la posició com la N difereix de la Z. Tots tenen lamateixa densitat però poden tenir diferents mides i volums Els àtoms permateixa densitat però poden tenir diferents mides i volums. Els àtoms peragregació componen els diferents cossos perceptibles, que són figures (ideai)Els àtoms es mouen en el buit per automoviment ("automaton" que no técausa (Ciceró: "cal fer notar que l'automoviment dels àtoms no prové de capcausa (Ciceró: cal fer notar que l automoviment dels àtoms no prové de capprincipi sinó de l'eternitat) i és a partir d'aquest que es produeix el vòrtex("díne"). El xoc d'àtoms fa que aquests prenguin diferents direccions i acabengenerant els cossos qualitativament perceptibles Aristòtil va identificargenerant els cossos qualitativament perceptibles. Aristòtil va identificarl'automoviment amb l'atzar, (per a alguns erròniament (Zeller) i va transmetreaquest error a la filosofia posterior.

Atomisme

Atzar (automoviment) i necessitat produeixen i fonamentenl'existència de l'ordre còsmic. Es considera que l'atomisme és una teoriamecanicista i determinista, posició que serà parcialment criticada al'h l l i l h d l di ió i l' i i d' i il'hel·lenisme pel hereus de la tradició atomista, l'epicureisme d'Epicur iLucreci, que introduiran la noció de clinamen o parénclisi) sense laqual mai s'hauria pogut produir el cosmos.Déus i móns són el resultat de l'acció dels àtoms i el buit La naturalesaDéus i móns són el resultat de l acció dels àtoms i el buit. La naturalesadels déus és brillant i ígnea (Heràclit). Els déus són aliens alsproblemes humans. Són només arquetips de la conducta racional i feliç.L'ànima prové dels àtoms i és també mortal i la seva naturalesa és laL ànima prové dels àtoms i és també mortal i la seva naturalesa és ladel foc: lleugera, calenta, esfèrica i mòbil. S'exclou la immortalitat i lareencarnació. El fi de la vida humana és la felicitat que requereixl’euthimía i la recerca del bé i la justícia (Demòcrit).Hi h D ò it di ti ió t ió i it t ( iHi ha en Demòcrit una distinció entre percepció i veritat (anunci peralguns de la distinció entre qualitats primàries i secundàries.) El quecaptem (sensació) no és la veritat, però hi ha veritat oculta.

«D'altra banda, Leucip i el seu company Demòcrit diuen que són elements el ple i el «D altra banda, Leucip i el seu company Demòcrit diuen que són elements el ple i el buit, denominant a l'un "el que és" i a l'altre, "el que no és": al ple i sòlid, "el que és" i al buit, "el que no és" (d'aquí també que diguin que no hi ha més "el que és" que "el que no és", ja que tampoc hi ha més buit que cos), i que aquests són les causes de les coses que són (entenent "causa") com a matèria.q ( )

I així com els qui afirmen que és una l'entitat en tant que subjecte, expliquen la generació del altres per mitjà de les afeccions d'aquesta, afirmant que la raresa i la densitat són els principis de les afeccions, així també aquests afirmen que les diferències són causes de les altres cosesdiferències són causes de les altres coses.

Aquestes diferències diuen que són tres: figura, ordre i posició. En efecte, afirmen que "el que és" es diferencia únicament per la conformació, el contacte i el gir. Ara bé, d'aquests, la "conformació" és la figura, el "contacte" és l'ordre, i el "gir" és la posició: així la A i la N es diferencien per la figura els conjunts AN i NA per l'ordre posició: així, la A i la N es diferencien per la figura, els conjunts AN i NA per l ordre, i la Z i la N per la posició.

Sobre el moviment, d'on i com es dóna en les coses que són, també aquests, igual que els altres, ho van passar negligentment per alt».

______________________________________________Aristòtil, Metafísica, 985b.(Gredos, Madrid 1994, p. 87-88).

Ètica Demòcrit

M j t á i b di i ióMejor se mostrará quien se basa en su disposiciónhacia la virtud y en la convicción del razonamientoque quien lo hace en la ley y la obligación pues esque quien lo hace en la ley y la obligación, pues esverosímil que cometa falta a escondidas aquel al quesólo la ley mantiene apartado de la injusticiasólo la ley mantiene apartado de la injusticia,mientras que el que se encamina a lo debido porconvicción es verosímil que no haga nada indebido niconvicción es verosímil que no haga nada indebido nia escondidas ni a las claras. Por ello quien actúacorrectamente a impulsos de la cordura y el saber secorrectamente a impulsos de la cordura y el saber sehace a la vez valeroso y cabal (fr. 181).

Heraclitus and Democritus, by Bramante, 1477