2a trobada d’acordionistes de la noguera · al pavelló poliesportiu d’artesa, festa del ceng 1...

la PalancaMAIG 2008 Núm. 308 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

2a Trobadad’Acordionistesde la Noguera

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL: Maig del 68

NOTICIARIBreus. Sant Jordi 2008 a Artesa de Segre

MUNICIPISFesta de Santes Creus a Vilanova de MeiàActivitats a Cubells

FUSTAFinestres, balcons i tribunes. Els seus tancaments

NOGUERA

INFORME: Salvar Grialó

VIDA SOCIALConfirmacions 2008 a Artesa de Segre

OPINIÓ: Compromís

ESPORTSResultats esportius d’abril. Bon paper dels arquersartesencs. Alevins EFAP, campions per segon any con-secutiu. Bàsquet: CENG-Cooperativa d’ArtesaEscalada a Montserrat. BTT Bassella-MC Segre-Conor

TEMA DEL MES2a Trobada d’Acordionistes de la Noguera

PARLEN LES ENTITATSAmics de la Sardana. Agraïment. Activitats aVilanova de Meià. Centenari de l’escoltisme (i IV)

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECAActivitats a la Biblioteca

IN MEMORIAMJosep Fontanet i Ros. Elena Vidal i Hurtós. Trini Revoltó

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Continua el desgovernNo s’aprova el Pressupost Municipal 2008

FA 25 ANYS: Maig de 1983

CARTES A LA REDACCIÓDeure de mestre, deure de ciutadàArxiu fotogràfic de la Baronia de Rialb (1994-1996)COSES DEL BRIMEROCuriositats

MÚSICA, MESTRE!Cercavins presenta un nou discL’Orfeó canta a La Massana i a Sant Cugat

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’Alcaldia

DES DE L’AJUNTAMENTPrograma Créixer amb tu1r Concurs fotogràfic Fira de Sant Bartomeu

IMATGES D’AHIREl pont d’Alentorn. 1940-1942

HUMORBBC

4

5

16

38

42

45

47

35

2a Trobada d’Acordionistes de la Noguera

El Grup Cultural La Travessa d’Anya vaorganitzar per segon any aquesta trobadaque porta camí de convertir-se en un refe-rent del món de l’acordió, atès l’èxit de lesdues primeres edicions. Enguany es va tras-lladar l’acte al pavelló poliesportiu d’Artesaa causa de la pluja.

Foto: Josep M. Espinal

15

33

41

10

28

7

12

19

2648

50

18

21

37

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

ABRIL

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:

dia 12: Víctor Popescu, fill d’Ilie i de Yanadia 13: Clàudia París i Casals, filla de Jordi i de Núriadia 20: Adam Franquet i Clotet, fill de Manuel i de M. Carmedia 21: Kiara Castillo i Limia, filla d’Eduardo i de Verónica Lauradia 24: Estel·la Joya i Riart, filla de Marc i de M. Mardia 30: Roman Stricovschi, fill d’Alexandru i d’Oxana

Matrimonis:dia 19: Ester Esteve i Arnau, (veïna de Tudela)

Ivan Trota i Ros (veí de Tudela)

Defuncions:dia 4: Magí Vila i Rufach (85 anys), natural de Les Pallarguesdia 9: Consuelo Berengueres i Martí (87 anys), natural d’Agramuntdia 13: Joan Pijuan i Pijuan (84 anys), natural de Seródia 15: Josep Fontanet i Ros (77 anys), natural d’Artesa de Segredia 18: Josep Roqué i Solsona (88 anys), natural d’Anyadia 19: Aurora Malé i Agusil (92 anys), natural de Figuerola de Meiàdia 19: Elena Vidal i Hurtós (69 anys), natural d’Argelaguerdia 24: Arturo Esteve i Lladós (90 anys), natural de Tudela de Segredia 24: Joan Gómez i Peña (54 anys), natural de la Seu d’Urgell

Municipi de Vilanova de MeiàNaixements:

dia 10: Lluc Martín i Ballester, fill de Genís i de SílviaMatrimonis:dia 26: Núria Jaime i Marcó (veïna de Vilanova de Meià)

Josep M. Segura i Cortada (veí de Miralcamp)

Defuncions:pendent de març (31-03-2008):

Antònia Jornet i Parellada (88 anys), natural de Barcelona

ABRIL

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 13,2°Temperatura màxima: 31 (dia 25)Temperatura mínima: -1º (dia 15)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 37 mm (dia 20)Total precipitacions: 88 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 12°Temperatura màxima: 26,3° (dia 26)Temperatura mínima: -0,5º (dia 15)Dies amb precipitacions: 13Precipitació màxima: 31,7 mm (dia 20)Total precipitacions: 92,5 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 11,9°Temperatura màxima: 26° (dia 26)Temperatura mínima: 0,7º (dia 15)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 31 mm (dia 20)Total precipitacions: 95,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 36 mm (dia 20)Total precipitacions: 89 mm

Cada divendres:A les 22h, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa,Aprenentatge de sardanes i Sardanes a la fresca.Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa de Segre

18 de maig:A les 17h, al Pavelló Poliesportiu, Festival esportiu.Organitza: Club de Lleure Altis

24 de maig:- Roser de Montmagastre

25 de maig:- Festa de Sant Urbà a Foradada- A les 13h, a la Dàlia Blanca, Acte de lliurament depremis del 19è Premi de Narrativa Breu, amb lapresència de l’escriptor Gabriel Pena- A les 18h, a l’església parroquial d’Artesa, Concertde la Primavera Coral de les Terres de Lleida de laFCEC (Orfeó Artesenc, Coral de Fraga i Coral deVilafranca del Penedès)

31 de maig i 1 de juny:Al pavelló poliesportiu d’Artesa, Festa del CENG

1 de juny:Al Local Social de La Travessa d’Anya, a les 19h,Ball de tarda amb Only Anthony (veure pàg. 11)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: [email protected]

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Maig del 68Fa, ni més ni menys, 40 anys, que en la immensitat del temps és benpoca cosa. Només dir, això sí, que la majoria de pagesos de la comarcaencara circulaven en carros i que l’home no havia arribat a la lluna(hi va arribar el desembre del 69). I que a Artesa encara no s’havienfet pisos ni casetes per vendre. Era un altre temps. Aquell mes de maig, a París hi va esclatar la II Revolució Francesa.Però aquesta va ser sense trets, sense represàlies, sense morts. Adiferència de les altres revolucions, no va portar una època de terrori no s’hi va vessar una gota de sang. Pel poder establert, va ser unarevolució ben estranya. El govern francès, sempre rígid i amb cert aire dictatorial, es vatrobar sorprès per una rebel·lió dels intel·lectuals, dels líders de lesclasses altes franceses, que estudiaven a les universitats de Paris.Aquells estudiants, que tenien la feina assegurada i ben retribuïda alfinal de carrera, van dir: “Ja n’hi ha prou d’aquest color”. Cridaven:“Siguem realistes, demanem allò que és impossible”. “Llibertat perla iniciativa de l’individu, visca la utopia”. “Eleccions, parany delscarallots”. “Des d’ara, tot està permès, treballem per la llibertat, nohi haurà més autoritat”. I el famós “Prohibit prohibir”. El govern de París, sempre encarcarat en la seva ideologia de “lagrandeur”, va reaccionar com a sistema dictatorial i va enviar lapolicia a sufocar els aldarulls. Van haver-hi barricades al barris deParís i els estudiants es van tancar a la Sorbona. Era una lluita deporres de policia contra pedres. Però la lluita més forta era d’unes idees innovadores, de canvisocial fort, contra unes idees estàtiques i de domini. Des d’Espanya, els dirigents franquistes devien quedar astorats.Era un moviment contracultural que va reeixir. Després mai restornaria a ser igual. Sols el president Charles de Gaulle, que havia de dir alguna cosa,va gosar deixar anar: “Reformes, sí; pixar-se al llit, no”. La lacraimposada pel conservadurisme va quedar retratada i els canvis socials–alguns– van deixar de ser mal vistos, com el divorci. El jovent esva desinhibir. Moltes més noies van començar a fumar i a conduir,com a símbols externs, i van irrompre en iniciativa i actituds enespais que fins llavors estaven preferentment reservats als homes. Deien: “La imaginació al poder”. I va ser veritat. Alguns d’aquellsestudiants contraculturals van arribar a ostentar el poder de França,tot i que segurament l’haurien assolit igualment per estar molt benpreparats. Un d’aquells estudiants deia fa poc: “Sense els fets de Maig del68, l’actual president Sarkozy no hauria arribat mai al poder deFrança. Abans de la seva revolució, no podia ser president un políticamb ascendència jueva, divorciat i casat després amb una model,que a la tele mostren fotos seves nua”. D’alguna cosa van servir les curses dels estudiants davant delsgendarmes pel Quartier Latin.

Col·laboradors/es del mes: Iolanda Masanés, Antònia Estrada,Mercè Parés, Ramon Ros, Jordi Regué, Àlex Trepat, Ferran Marín,EFAP, Nick Boliart, David Berral, Grup Cultural La Travessa d’Anya,Amics de la Sardana d’Artesa de Segre, Dolors Puigcernau, AEiGMare de Déu del Pla, Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Ton Bonet,Joan Valls, Jordi Lluís, Eva Maza, família Feixes, Pere Serra

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

L’oposició tomba el pressupost d’ArtesaEn el ple celebrat el passat 8 de maig, l’equip de govern de l’Ajun-tament d’Artesa, format per 5 regidors d’ERC, va posar a votacióel pressupost municipal per a l’any 2008, que ascendia a5.605.878,73 euros (uns 933 milions de les antigues pessetes) icontemplava nombroses inversions com la 2a fase del Casal, l’am-pliació de la Residència, la urbanització de diversos carrers, dife-rents obres als nuclis agregats i la contractació de nou personallaboral. Després d’un llarg debat, ple d’argumentacions per part detots els grups, es va procedir a la votació, la qual va comptar amb 5vots favorables d’ERC i 6 en contra de CiU (4) i PSC (2). Així, elpressupost no s’aprovava, en un fet gairebé inèdit des de la exis-tència dels ajuntaments democràtics (1979). Només es recorda uncop en què el pressupost va ser tombat, va ser l’any 1995 en vigíli-es d’eleccions municipals, quan l’Ajuntament d’ERC presidit perJaume Campabadal va veure com l’oposició s’aliava i votava encontra de la seva proposta. Ara, l’equip de govern i l’alcaldeDomènec Sabanés, continuaran treballant amb el pressupost pror-rogat i hauran d’iniciar una nova negociació per desencallar aquestasituació tan negativa per al municipi artesenc, ja que, de moment,la pròrroga del pressupost de l’any 2007 no permet fer noves in-versions, sinó només afrontar les despeses de funcionament. Eldebat va ser seguit amb molta expectació pels prop de 40 assistentsal ple. Joan Camats, regidor de Finances, va ser l’encarregat depresentar i defensar el pressupost, afirmant que era ambiciós i equi-librat. El grup de CiU va mostrar-se contrariat perquè ERC noméss’hi havia reunit una sola vegada, segons ells, i amb poques ganesd’entesa, i perquè ERC va mostrar més interès en arribar a acordsamb el PSC. Domènec París va criticar l’actual gestió de l’equipde govern i va dir que el pressupost s’havia de destinar més a eixu-gar deute. Josep Galceran, del PSC, va criticar la gestió del dia adia de l’equip de govern i de l’alcalde Sabanés, dient que era des-curada i poc rigorosa. Galceran va admetre que el pressupost con-templava algunes de les seves peticions, però que no el satisfeiasuficientment. Domènec Sabanés va mostrar-se decebut pel resul-tat de la votació i va criticar l’actitud de l’oposició, dient que ERCmai havia posat pals a les rodes i que sempre que ha estat a l’opo-sició ha votat a favor o, com a molt, s’ha abstingut i sempre hapermès que es tirés endavant el pressupost pel bé del poble. S’obrenara una sèrie d’incògnites envers al futur del municipi d’Artesa, jaque en menys d’un any de mandat, la formació d’ERC està serio-sament qüestionada per l’oposició i, fins i tot, en alguns cercless’ha especulat amb la presentació d’una moció de censura per partde l’oposició.

Gas Natural inicia les obresL’empresa Gas Natural ha iniciat fa poques setmanes lesobres de canalització i portada de gas natural a Artesa deSegre. Les obres arriben amb força retard, ja que segons ha-via manifestat el delegat de l’empresa a Lleida Juli Laplana,el gas hauria d’haver arribat a les primeres cases el passatmes de març. Els treballs que s’estan fent actualment són lapreparació de la planta de distribució al Polígon El Pla i l’ex-cavació de rases en diferents carrers d’Artesa per fer passarles conduccions. L’empresa també està habilitant un puntd’informació comercial a l local s i tuat a la carreterad’Agramunt, 15 de la nostra ciutat.

Festa aniversari de la Gent GranLa Gent Gran d’Artesa i Comarca va celebrar elpassat 10 de maig la seva festa d’aniversari, ambuna missa solemne i un dinar de germanor a l’Hos-tal Muntanya. Durant el dinar, hi hagué l’aparicióimprevista del president del Parlament deCatalunya, Ernest Benach, que es trobava a Artesaper assumptes de partit i va dirigir unes breus pa-raules als assistents. En finalitzar el dinar, es lliuràun placa als socis de més edat, a càrrec del delegata Lleida del Departament de Governació. Acte se-guit, l’Ajuntament lliurà una placa commemorati-va a l’única persona de 100 anys o més del muni-cipi, el Sr. Josep Puigpinós i Jounou, obsequi delConsell Comarcal de la Noguera. Se celebrà tam-bé durant la tarda l’assemblea general de l’entitat ies finalitzaren els actes amb un ball a càrrec delmúsic local Francesc Coma.

Torna l’avionetaEns ha comunicat gent de Santa Maria de Meiàque el dilluns dia 5 de maig van veure fins a 6vegades l’avioneta del suposat iodur de plata. Eldia abans, diumenge 4, al Telenotícies de TV3,s’havien anunciat pluges, i la gent va veure com,una rera l’altra, l’avioneta anava desfent els nú-vols. Diuen que era tot un espectacle. Pel que esveu, s’ha començat la campanya antipluja.

Exposició fotogràfica de Jaume Gaset

Entre el 7 i el 25 d’abril, l’artista artesenc JaumeGaset va organitzar una exposició de les sevesfotografies al Centre Cívic Les Drassanes, delcarrer Nou de la Rambla, 43 de Barcelona. Sotael patrocini de l’Ajuntament de la ciutat, el tematractava d’”Estàtues Humanes de les Rambles”,que recull una part de la vida de les Ramblesdels darrers 15 anys. El tema dóna molt de sí,doncs està a punt d’aparèixer un vídeo sobrel’exposició i li han promès que editaran unllibre. Felicitem a l’autor per la seva tasca cons-tant i abnegada d’anys.

8

la P

alan

ca


Sant Jordi 2008 a Artesa de Segrenguany, els dies que envolten laDiada de Sant Jordi es van con-

vertir en una autèntica Setmana Cul-tural atès el nombre d’actes que esvan organitzarr. Efectivament, des del divendres an-terior (18 d’abril) fins al dissabte se-güent (26 d’abril) van tenir lloc dife-rents activitats que ens recorden elsmillors temps del Club de Lectures,quan aquesta entitat organitzava aque-lles memorables Setmanes del Llibre. Els encarregats de trencar el gel vanser la gent de la Comissió 300 anys, queaquesta vegada van portar l’escriptoranglo-català Matthew Tree. El diven-dres 18 d’abril, prop d’un centenar depersones van assistir a l’acte que va te-nir lloc a la sala d’actes de la Coopera-tiva d’Artesa. El popular autor, desprésde parlar dels seus inicis com a escrip-tor, de la seva arribada a Catalunya i dela integració a la cultura catalana, vasorprendre tothom en la presentació delseu darrer llibre (La vida després deDéu), ja que va plantejar la teoria de lainexistència de Jesucrist com a éssermaterial, que no com a ésser espiritual. El dissabte 19 d’abril es va celebrarel Dia de l’arbre. Durant la tarda es vaprocedir a la plantada d’arbres, que vacomençar al carrer Jesús Santacreu i vacontinuar a la zona d’esbarjo de la Pa-lanca. En acabar es va repartir berenarper a tots els participants. Tot i no seruna activitat estrictament cultural, tam-bé estava inclosa en el programa d’ac-tes d’aquesta setmana. El dimecres 23 d’abril, Diada de SantJordi, al marge de les activitats delscentres educatius i de l’ambient de lesfloristeries i llibreries, l’Ajuntamentd’Artesa va organitzar tot un seguitd’activitats que van començar a les17:30h. L’hora del conte a la Bibliote-ca (se’n parla en la secció Notícies dela Biblioteca) i Biblioparc, tallers i ba-llada de sardanes (amb la col·laboraciódels Amics de la Sardana) a la plaça del’Ajuntament, on es va repartir puntsde llibre i també coca amb xocolata. Laveritat és que l’ambient que es respira-va a la plaça va ser molt agradable. Per acabar de donar el toc de gràcia

E

Matthew Tree va parlar del seu últim llibre La vida després de Déu

Plantada d’arbres al carrer Jesús Santacreu

El Grup de Teatre d’Artesa va delectar el públic assistent amb alguns poemes del Sícoris

9

la P

alan

ca


a la Diada, el Club de Lectures va or-ganitzar un homenatge al Sícoris, tras-passat fa poc més d’un parell d’anys.Malgrat que hi havia partit de lachampions –ni més ni menys que unManchester-Barça, on aquest s’hi juga-va el pas a semifinals–, prop d’unes centpersones van participar en aquest emo-tiu acte a la sala d’actes de la Coopera-tiva. El president de l’entitat, VicentRoca, va presentar l’homenatge i totseguit van parlar l’alcalde d’Artesa,Mingo Sabanés, i la presidenta de lesCaramelles, Maria Jovell. La semblan-ça de Rossend Marsol “Sícoris” va anara càrrec d’un vell conegut i companyseu: Ferran Sánchez Agustí (ambdóscol·laboradors de La Palanca des delnaixement de la revista). La segonapart va consistir en un magnífic reci-tal de poemes del Sícoris a càrrec delGrup de Teatre d’Artesa. En acabar,es va lliurar un ram de flors a la ví-dua, mentre que tots els col·-laboradors van ser obsequiats ambuna rosa. Les tres filles, molt emoci-onades, van agrair l’homenatge ennom de la família: “El nostre pareportava Artesa al cor”. Cal fer espe-cial esment de la col·laboració de laCooperativa, que sempre està a puntper deixar la sala d’actes. L’endemà, dijous 24 d’abril, es vareunir el Club de Lectura (no confon-dre amb el Club de Lectures) a la Bi-blioteca per comentar el llibre El QuartReich. El secret de Montserrat deFrancesc Miralles. El divendres 25 d’abril, es va repetirl’Hora del conte (també se’n parla enla secció Notícies de la Biblioteca). Finalment, el dissabte 26 d’abril, pertancar aquest cicle d’activitats, diferentscol·laboradors van participar en unalectura de poemes que va tenir lloc a laDàlia Blanca. Esperem que tant l’Ajuntament comtotes les entitats col·laboradores s’ani-min a continuar en aquesta línia i quel’any vinent ens puguin oferir una set-mana igual o millor. I si algú s’hi afe-geix, millor.

Ramon Giribet i BonetaFotos: Josep M. Espinal i

Ramon Giribet

Tallers a la plaça de l’Ajuntament durant la tarda de Sant Jordi

La ballada de sardanes va cloure les activitats de la Diada a la plaça

L’alcalde lliura un ram de flors a la vídua de Rossend Marsol “Sícoris”

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Festa de Santes Creus a Vilanova de Meiàls dies 3 i 4 de maig s’ha celebrat aVilanova de Meià la Festa de San-

tes Creus, dates assenyalades i popularsa la vila. Hem de situar-nos a temps moltantics per saber la seva història i el per-què se celebra en aquests dies aquestaFesta Major de primavera, de la qualhem de destacar que l’acte més impor-tant és el l’aplec del diumenge a l’ermitadel Puig de Meià. En la passada edició de la revista javàrem fer un xic d’història d’aquestatradició; per això ara, senzillament, fa-rem un breu resum i recull d’algunaimatge de com va anar la festa. El dissabte dia 3 a la tarda, el clubde bitlles de Gàrzola, va organitzar la10a Tirada de Bitlles Provincial al campde futbol del poble, en la qual hi vahaver premis pels guanyadors i altresobsequis per a tots els participants dela tirada. A la nit, a la sala del Casal Munici-pal hi va haver ball a càrrec del grupZARABANDA, un magnífic duet queho varen fer d’allò més bé. Però el dia més esperat va ser el diu-menge, dia en què els vilatans van anara l’aplec de l’ermita, on amics i famili-ars es reuneixen per celebrar tal festa ion l’olor de carn a la brasa, podem dirque en la majoria dels casos, s’escam-pa per la planella. A mig matí, es va celebrar la SantaMissa. Després, a la plaça de l’ermita,es va repartir coca i mistela per a tot-hom, la qual cosa va servir per donardolces forces per anar a la ballada desardanes que hi havia tot seguit, la qualva estar amenitzada per la Cobla Jove-

nívola d’Agramunt. Un cop acabades les sardanes, s’ha-via d’anar a dinar, perquè després a lamateixa plaça hi havia ball amb el duetdel dia anterior, ZARABANDA, i po-der així pair el bon dinar que tothomhavia fet.

A la tarda, i abans que és fes fosc,tornada cap al poble, ja que al CasalMunicipal hi tornava a haver ball de fide festa.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada

E

10

la P

alan

ca

L’ambaixador americà visita el Castell de MontsonísL’ambaixador dels EEUU a Espanya, Sr. Eduardo Aguirre va visitar el passat 15 d’abril el Castell de Montsonís, seu del’ “Associació d’Amics de Gaspar de Portolà per l’Agermanament de Catalunya i Califòrnia”, amb la finalitat de donarsuport a la seva tasca. L’Associació que presideix Carles de Montoliu, Baró de l’Albi, realitza, des de fa molts anys,diferents accions en favor del coneixement mutu i l’afavoriment de relacions entre Catalunya i Califòrnia. Entre elsdiferents projectes que està portant a terme destaca la “Ruta a Lleida i Mallorca dels descobridors de Califòrnia” que técom a objectiu destacar la gesta realitzada pels personatges nascuts a Lleida i Mallorca: Gaspar de Portolà (Os deBalaguer), Pere Fages (Guissona) i Frai Junípero Serra nascut a Petra (Mallorca), pel descobriment i govern de Califòr-nia i vertebrar turísticament una ruta a Lleida i Mallorca, seguint les petjades d’aquests personatges pels llocs que haginestat vinculat als mateixos. El projecte preveu la ubicació a aquestes diferents poblacions, d’unes exposicions perma-nents que parlin de les expedicions i labors realitzades a Califòrnia i del personatge en qüestió vinculat al lloc del’exposició.

11

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Activitats a CubellsDiada de Sant Jordi

Durant tot el matí del passat 23 d’abril,la Regidoria de Cultura i l’Associacióde Dones Mareselva, amb motiu de laDiada de Sant Jordi, van posar a la ven-da llibres, roses i plantes davant del’Hostal Roma. L’Ajuntament de Cubells un any méshavia convocat els Premis Sant Jordi,en els quals hi participen els alumnesdel col·legi Sol Naixent. Els premis esvan lliurar el mateix 23 d’abril, a la tar-da, a la sala d’actes de l’Ajuntament.

Sant MarcSeguint la tradició cubellesa, a les 8 delmatí del dia 25 d’abril (Sant Marc) vasortir de l’església de Sant Pere la pro-cessó cap a Salgar. Després de la romeria, el dinar popu-lar programat es va fer al Local Socialdel Castell de Cubells, els tiquets del quals’havien d’adquirir per endavant.

Text i fotos: Mercè Parés

12

la P

alan

ca

FustaFustaFustaFustaFusta

Finestres, balcons i tribunes. Els seus tancamentsuè és una finestra? Lògicamentés quelcom més que un forat en

una paret. Una casa sense obertures, podríemdir que no seria habitable. A través dela finestra, o del balcó, podem respirar,podem “veure” què passa al nostre en-torn (Recordeu el film “La finestra in-discreta”?). Quants colors, fets o sen-sacions podem percebre a través d’unafinestra? Anys enrere hi havia –i enca-ra avui hi ha– molts balcons del nostrepoble plens de flors; i per les festes as-senyalades posem les senyeres al bal-có o a la finestra. Eren i són també llocs de “comuni-cació”. Quantes converses hi ha haguta través d’una finestra o un balcó? Éstambé des d’allí que les autoritats pro-nuncien els seus pregons o manifests.I, si em permeteu, els ulls de la perso-na, no són les nostres finestres particu-lars? Però també cal tenir en compte queper una finestra o balcó en males con-dicions ens pot entrar aigua, el sorollens molesta, pot passar el fred o la ca-lor, els veïns poden veure el que nosal-tres no volem i, tal vegada, pot ser unlloc d’entrada diguem incorrecta o “sen-se passar per la porta”. Anys enrere, en pobles o ciutats me-nudes com la nostra, a les cases ques’edificaven hi havia poques finestreso de petites dimensions, donant la sen-sació de foscor, de pobresa. Avui esconstrueix amb unes altres mides i, dinsla casa, hi ha més claror, més llumino-sitat. D’uns anys ençà, disposem de vidresamb càmera (tots sabem que un vidreamb càmera són dos vidres de gruixosdeterminats i separats per una càmerad’aire que, degudament segellada, faque tinguem més aïllament, tant de fredo de calor com de soroll. També es po-den fer amb tres vidres i dues càmeres,etc. Abans que existissin aquests vidres,en països freds, el fuster construïa duesfinestres a cada obertura, una a la partde fora de la paret i un altra per la partde dins, disposant així d’una “càmera”o espai d’uns 30 centímetres i aconse-guint també així un molt bon aïllament.

Q

13

la P

alan

ca

FustaFustaFustaFustaFusta

Avui la fusta s’extreu de plantacionscontrolades. Tenim la traçabilitat totali per produir-ne una tona sols es neces-sita sol i pluja. A part que totes les se-ves restes són recuperables i l’arbre,mentre creix, elimina CO2 (veure l’ar-ticle del mes de març). L’alumini, segons ens diu la GranEnciclopèdia Larousse (volum 1, pàg.452-453), té un punt d’ebullició de2056º i per produir-ne una tona fa fal-ta: bauxita (5 tones), sosa i coqué depetroli (0,7 tones), fuel (0,5 tones) ienergia elèctrica (13.000 kwh). A finals dels anys 50, o principis dels60, es va començar a fer finestres o tan-caments de ferro laminat. Després,d’alumini; després, de plàstic o PVC; iara en fan fins i tot de combinats. Locuriós del cas és que qui va començar afer finestres amb uns altres materialsno va ser el fuster, sinó el ferrer o ma-nyà. Per tant, no va ser el ferrer qui va“guanyar” una feina nova, sinó que vamser els fusters que la vam “perdre” perno ser més innovadors i provar materi-

als nous. En aquells moments, qui méssabia de tancaments, amb tots els seusproblemes (com l’entrada d’aigua o defred, dimensions, paravents i d’altres),era el fuster. Avui, lògicament, hi hagrans professionals, tant en fusta comen alumini, ferro o plàstic. Es constru-eix edificis sencers amb tota la façanade vidre i alumini o ferro (mur corti-

na), però en lo que no estic d’acord ésque d’aquesta feina en diguem “fuste-ria metàl·lica”; i encara pitjor, hi ha quien diu en català “carpinteria metàl·lica”.Si és metàl·lica, no en podem dir fuste-ria. Que jo sàpiga, no existeix cap deri-vat de la fusta que sigui metàl·lic. Pen-so que, si més no, caldria canviar-li elnom.

Tancaments de fusta a la nostra ciutatCom dèiem el mes passat al parlar deportes, a Artesa també hi podem trobarfinestres i balcons de fusta amb dife-rents formes i maneres: rectangulars,amb punt rodó, circulars, triangulars,inclinades, aparellades, etc. A mi, particularment, els tancamentsm’agraden més amb fusta, però hem derespectar qui els posa d’un altre mate-rial. Cal pensar amb el gust del propie-tari, el preu que ens pugui costar, lescaracterístiques de l’edificació, l’im-pacte ambiental, el gust de l’arquitectei el del decorador d’interiors (si n’hi ha);perquè, quant a l’acabat final interi-or, aquests tancaments influeixen molt,ja que es veuen també de dins de l’edi-fici, i moltes vegades donen més fre-dor o calidesa. Si toquem la fusta, sem-pre es càlida, perquè no transmet fredni calor i es aïllant. En canvi, amb d’al-tres materials no és així. Per tot això, crec que el millor mate-rial per als tancament d’aquestes ober-tures segueix sent la fusta. I perconstruir-los, res millor que un bonfuster. NOTA: Totes les fotos són de la nos-tra ciutat i fàcilment identificables.

Ramon Ros i Canosa

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

15

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Camí de Sant JaumeA Ponts s’ha creat una associació anomenada Amics del Camíde Sant Jaume que, conjuntament amb l’Escola Università-ria de Turisme de Lleida, estan fent els passos per intentarrecuperar el camí de Sant Jaume que recorria tota la vall delSegre. Amb el nom de Ruta Perpinyà-Lleida, es pretén re-cuperar tant l’antic sender com donar a conèixer el patrimo-ni de les localitats per les quals passa.

Trobada de CampanersEl cap de setmana del 26 i 27 d’abril es va celebrar a Os deBalaguer la XXI Trobada de Campaners, on es van reunir75 mestres de l’ofici i uns 4.000 visitants. Un atractiu mésde la festa va ser el campanar mòbil ubicat a la plaça del’església de Sant Miquel per tal que tothom pogués tocarles campanes.

Nou circuit de kartsA Menàrguens s’ha inaugurat el circuit de kàrting més am-ple i més llarg d’Espanya: un mínim de 10 metres d’ample i1.175 de corda. El traçat ha estat construït sobre una super-fície de 47 hectàrees. El circuit ja funciona des del mes d’oc-tubre i s’ha calculat una afluència de 2.000 usuaris.

La passarel·la, al junyL’alcalde de Balaguer, Miquel Aguilà, va assegurar que s’es-pera que la nova passarel·la per a vianants entri en funciona-ment durant el mes de juny, després que es va haver de tor-nar a col·locar a causa d’un error en el disseny.

Visita francesa a la Noguera

Representants de les institucions de la regió francesa delMidi-Pyrénées que participen en l’elaboració del projecteOrígens: Programa d’activació turística/econòmica al vol-tant de la recerca en àmbits de l’astronomia, la geologia i lahistòria, que pretén incloure’s a la convocatòria 2008 delPrograma Interreg IV (vegeu la Palanca del mes de març),han visitat diversos indrets i equipaments de la Noguera i elPallars Jussà, amb la intenció d’aprofundir en l’intercanvide coneixements i tractar les problemàtiques comunes deles regions prepirinenques.

Anna M. Vilanova

BALL diumenge 1 de juny a les 7 tardaCom cada primer diumenge de mes,

familiar tarda de ball amenitzada pel reconegut músic

Only AnthonyEntrada gratuïta per a tothom

Última sessió de la temporada

Grup Cultural “La Travessa” d’ANYA

16

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Salvar Grialól conjunt arquitectònicformat per l’antic cas-

tell de Grialó i l’església deSant Miquel està avui bas-tant malmès pel pas inexo-rable del temps. Com a cau-ses de la seva erosió podemassenyalar la falta de culte al’església i la nul·la conser-vació del murs del castell, as-pectes complicats per la moltdifícil accessibilitat del tramfinal, com ja explicarem. Va ser un dia assolellat a latarda que vaig anar a recollir l’amicPere Serra i amb el cotxe vàrem pujarper un camí bastant ben conservat finsa tocar de Grialó. Allí hi havia una pla-ça bastant àmplia amb capacitat d’apar-car varis cotxes. A tocar hi ha un dipò-sit o cisterna gran, suposem per reco-llir aigües pluvials. Per arribar al cim sols mancava elcurt tram final, un poc complicat pell’herbassar i algunes pedres que havi-en rodolat de la pròpia construcció. Enarribar a dalt vàrem comprovar que lapujada havia valgut la pena. Es tractadel punt més alt del municipi d’Artesa.S’albiren les valls del Segre i de la Con-ca de Meià, el castell de Lleida i lesinconfusibles penyes de Montserrat, siel dia és prou clar. Com a més propers,la muntanya de Montmagastre i Cubellsgairebé a tocar. Artesa, Tudela i Seró, amb la sevagran bassa del canal Segarra-Garrigues,a vol d’ocell. Havia acabat de ploureaquells dies i, en aquest temps, veurela immensitat de la natura verda, de lacollita i la vida renovada en el camp,dóna una sentor diferent de terra humi-da. Dóna a l’esperit la sensació de vo-lar com la vista, la mateixa impressióde quan mires el mar.

Descripció geogràficaEl recinte del castell i l’església deGrialó (o Grealó), a 6l7 m d’alçada,domina pel sud la vall del Segre i estàsituat al vessant occidental d’una peti-ta serra, on es troba el vèrtex geodèsicdel Puig de Grealó (668,1 m), a l’ex-trem de l’altiplà de La Força,. El poble

de Colldelrat, al qual pertany, formapart del municipi d’Artesa de Segre desde l’any 1971, malgrat que històrica-ment havia format part de Tudela deSegre. L’accés és fàcil des de la carretera totvenint de Ponts cap a Artesa de Segre.Ens desviem a la pista que hi ha a ladreta i que porta al nucli que va a LaForça. Un cop passat el poble, se se-gueix cap a ponent fins que trobaremuns camps. Un cop travessats, segui-rem un camí que porta al castell. L’al-tre accés és el que hem descrit abans is’hi pot trobar restes de l’antiga pobla-ció que va ser abandonada, presumible-ment, cap al segle XVII o XVIII.

El castell de GrialóEl primer document escrit que dispo-sem i que parla del castell és una actade venda del castell per part del comteErmengol II a Arnau Mir de Tost i laseva esposa Arsenda, l’any 1039. Eldocument segueix amb una descripcióen llatí del lloc. En aquell temps el cas-tell de Grialó es trobava dins el termedel castell de Montmagastre i és possi-ble que es tractés d’un fortalesa secun-dària d’aquest, per a comunicar-li pos-sibles moviments de tropes a les proxi-mitats. El castell en sí té una llargada de 21m, i d’amplada 7,5 m com a màxim,encara que actualment sols són visiblestres sectors: la torre que forma part delcos més oriental, un mur central que faangle i una paret de l’extrem occiden-tal de la fortalesa. Pel que fa al sistema constructiu,

s’observa una clara diferenci-ació entre el parament interi-or i exterior de la torre. Men-tre que l’interior està formatper uns carreus de considera-bles dimensions (30 cm d’alti 50 cm de llarg), ben escai-rats i disposatsarrengleradament en fileres.El parament interior és més ir-regular i està format per pe-dres més petites i molt poc tre-ballades, per bé que alineadesi unides entre elles per un

morter de guix triturat. A la part central d’aquesta fortifica-ció destaca un mur gruixut, d’uns 140cm. Aquest gruix condueix a pensar quepodia tractar-se d’un mur força alt,malgrat que actualment sols es conser-ven uns quants pams. La paret occidental està construïdaamb carreus encoixinats i té encara avuiunes dimensions de 7 m de longitud i 3m d’alçada. Les cisternes (o aljubs) són estruc-tures de planta trapezoïdal excavades ala roca (totalment la primera d’elles iparcialment la segona), amb unes di-mensions de 3,4 m la paret més llarga i2,4 m i 3,3 m les altres dues. Al seucostat en tenim una altra amb dimensi-ons més petites (1 m de llarg i 40 cmd’ample). Es tracta d’estructures d’emmagat-zematge, tal com diu la definició d’al-jub: dipòsit excavat a la roca o fetd’obra que es cobreix d’una volta perarreplegar aigua de pluja, imprescindi-ble per la supervivència de la gent delcastell. Un d’ells, o ambdós, no podemdeixar de banda que es tractessin detrulls per al raïm destinats a elaboracióde vi, basant-nos en els paral·lels ob-servats a la comarca. A la banda suddel castell trobem un altre aljub, de di-mensions similars al primer.

Paral·lelismesPer la seva estructura, podem conside-rar paral·lels d’aquestes cisternes o al-jubs, o possiblement trulls de vi, els si-tuats al castell de Rialb o Sols de Riu(Baronia de Rialb) o del proper castell

E

17

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

dels Moros; així com les estructuressituades vora l’antiga fortificació de laserra del Castellar (Oliola) i els trobatsal jaciment de Flix (Balaguer), datablesa partir del segle XI i possiblementamortitzades a finals del segle XIV iXV.

Datació en el tempsDesgraciadament, no es pot datar cro-nològicament el castells i els aljubs ambtota seguretat sense fer una excavacióque determini amb tota fiabilitat lesdates concretes. No obstant, per les seves caracterís-tiques i altres trets identificatius tambéens menen a pensar que es tractariad’una edificació, anterior als segles XIIIi XIV, de caràcter musulmà. De fet, la documentació escrita es-mentada anteriorment ens confirma quel’any 1039 ja existia el castell de Grialó,mot que ens recorda la definició cata-lana de un grial petit, quan al principide l’Edat Mitjana es parlava molt delSant Grial.

L’església romànica de Sant MiquelEs troba situada al costat mateix delcastell i de la torre de la línia de distri-bució d’energia elèctrica d’alta tensió,just al cim del puig. La documentació més antiga referenta l’església de Sant Miquel és l’acta dedotació de la canònica deMontmagastre, atorgada l’any 1053 perArnau Mir de Tost, la seva esposaArsenda i el seu fill Guillem Arnau.Sant Miquel de Montmagastre passà aconvertir-se en priorat d’Àger l’any1065 i d’aquesta manera Grialó esde-vingué una parròquia de l’abadiat, ambla incorporació d’aquesta a la canònicade Sant Miquel de Montmagastre, jun-tament amb les esglésies de Collfred,Vall-llebrera, Alentorn, Artesa,Malagastre, Foradada, Comiols i Ga-varra, entre altres possessions. Un altre document en què s’esmental’església de Sant Miquel data d’unsquants anys més tard i correspon a ladonació l’any 1068 per part d’ArnauMir de la Donzell i la seva esposa d’unavinya a Pere, capellà de Sant Miquel.El que vol dir que ja en aquells anys esprocuraven un bon vi de taula. Posteriorment, l’església de Sant

Miquel de Grialó fou objecte d’un liti-gi que durà vint anys (la justícia ja eralenta llavors) entre la canònica d’Àgeri el Bisbat d’Urgell (1162-1179), finsque finalment el papa Alexandre IIIdecidí a favor dels primers. L’any 1258,Arnau de Sió, prior de Montmagastre,seguint consell de l’abat d’Àger, donàl’església a la comanda hospitalera deSant Salvador d’Isot i posteriormentapareix en alguna documentació com apart de l’abadia d’Àger.

Per què tantes esglésies de SantMiquel?A la Catalunya Nord i a Lleida (a laprovíncia i fins i tot a la nostra comar-ca) hi ha moltes esglésies dedicades aSant Miquel. Per què? En l’època enquè s’escollia el nom de les esglésies,hi havia moltes lluites i moltes guerresarreu d’aquest territori. En qualsevolmoment podia esdevenir un atac que etpodia prendre les possessions o la vida. S’escollia Sant Miquel com a sím-bol de lluita perquè va ser l’àngel quees va aixecar en defensa de Déu en larebel·lió dels àngels al cel. Va cridar“Qui com Déu!” i va foragitar els àn-gels rebels del cel. Era un àngel prefe-rit per la seva fidelitat i, davant del dub-te d’altres àngels, ell va ser lleial a Déu.És considerat un advocat de la lluita idel poder.

La rehabilitació del conjunthistòrico-arquitectònicEl 2003, l’Ajuntament d’Artesa deSegre, amb l’alcalde Campabadal alfront, va encarregar a l’arquitecte JoanAgelet Gomà una memòria valorada perla consolidació i rehabilitació del con-junt històric i arquitectònic del castellde Grialó i de l’església annexa de SantMiquel. Ambdós pertanyen al nucli ru-ral de Colldelrat, al municipi d’Artesade Segre (Noguera). Després de la descripció del lloc,l’entorn i l’estat actual de la construc-ció, es passa a una memòria valoradaen detall i s’especifica en xifres. A grans trets, el resum del pressu-post queda així:- Treballs previs: 7.950,05 euros.- Restauració de l’església de Sant Mi-quel: 49.702,54 euros.- Consolidació restes del Castell:

12.022,33 euros.- Varis: 17.190,83 euros.- El pressupost base a 15 de maig de2003: 86.865,75 euros, però que ambl’IVA, el benefici industrial i els hono-raris facultatius pujava la quantitat fi-nal de 135.227,71 euros. Eren dinersestimats als preus d’aquell any. S’esti-mava que l’obra es podia començar enquatre mesos. Han passat gairebé 5 anys i no s’hiha fet res. Preguntat l’Ajuntamentd’Artesa, promotor de la iniciativa, ensdiu que el Departament de Cultura noha mostrat mai massa interès pel co-mençament de les obres. Seria cosa detornar-ho a intentar, aquesta vegada mésseriosament. Caldria potser fer una reunió conjun-ta: Ajuntament d’Artesa, Departamentde Cultura, representants del nucli deColldelrat i Bisbat d’Urgell (que segu-rament tindria quelcom a dir i a aportara les obres, perquè l’església de SantMiquel és part del seu patrimoni). No volem creure que hi hagi deixa-desa per part del Departament de Cul-tura, que és qui ha de portar la veu can-tant, sinó que –com sempre– té moltsllocs on acudir. Però, tenint en compteque el pressupost no és exagerat, espodria intentar fer-hi alguna cosa.

A manera de conclusióCom en la major part d’activitats de lavida, cal unificar esforços i voluntats.Cal ser conscients que millorar el nos-tre ric patrimoni cultural és també llui-tar pel nostre futur (acollir-nos a l’es-perit de Sant Miquel) i alhora per mi-llorar l’entorn de les generacions futu-res. Cap bona acció es perd mai per sem-pre. Una llavor sembrada avui pot do-nat fruits en l’esdevenidor. Sempre ésun bon dia per començar una obra ambdimensió de futur. És bo potenciar els aspectes cultu-rals i turístics de la nostra zona, perquèsempre són generadors de riquesa, nosols econòmica. La gent descobriranque al “salvar Grialó” podran, a mésde recuperar part de la nostra història,gaudir del privilegi de la seva enormepanoràmica.

Bartomeu Jové I Serra

18

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

l passat 19 d’abril, a l’esglésiade l’Assumpció d’Artesa de

Segre, el bisbe d’Urgell monsenyor

Joan Enric Vives i Sicília vaconfirmar els nois i noies que havienpreparat les catequistes Rosita Terré

Gispert i TeresaPujol Puyané, aixícom el rector Mn.Antoni Ballester iDíaz. Els nois i noiesconfirmats són:Romina Alsina i

Casanoves, Ariadna Ampurdanés i Vall,Nina Balagueró i Masanés, RomàColom i Pujol, Josep M. Eroles i Lluch,Adrià Fernández i Novau, Núria Font iGuim, Eva Gambandé i Berengué, JúliaGilabert i Boncompte, ValentinaHuertas i Molina, Nikol Jovell i Coma,Òscar Lladós i Cos, Joan López i Solé,Manuela Molina i Manrique, JosepRiera i Condal, David Santacreu iBadia, Higor Talito Silva da Conceiçao.

E

Confirmacions 2008 a Artesa de Segre

19

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

n política s’ha de ser fidel a lespròpies idees. La gent et voten

per això. Et respecten per això i tu etsens orgullós de ser respectat per gentque no precisament pensa igual quetu. Assumir el compromís amb tu ma-teix vol dir que tu no pots pactar se-gons conveniències, avui amb la dreta,demà amb el centre i demà passat ambesquerres. Si tu perds el rumb de la tevaideologia, despistes als que t’han vo-tat, et tenen menys respecte i acabaranno votant-te. És bàsic que siguis coherent amb tumateix. Coherència vol dir simplementdir el que penses i fer el que dius. Aixòvol dir que has de ser conseqüent ambel teu programa. El programa és la pro-

Compromísposta d’intencions que el candidat fa ala gent, és una paraula compromesaamb l’electorat i els que creuen enaquesta paraula et voten. És un acte defe, de fiabilitat en aquesta persona. Sigui quin sigui el resultat –pots que-dar primer, segon o tercer–, no pots re-nunciar mai al teu programa, que és elteu nord. Més que la teva paraula és elteu compromís, allò que quan ho pro-meties creies sincerament que volies ipodies fer. Si pel fet circumstancial d’uns votsde més o de menys, no quedes primer,tu no pots renunciar al teu programa, aallò que tu creies que calia fer pel teupoble, per la teva comunitat, pel teu país. I si l’equip guanyador, sols per unsquants vots, promou i fa accions que

estaven dins la teva proposta d’inten-cions, tu no hi pots posar entrebancs,no pots dinamitar l’acció que tu abanshavies programat. Et trairies a tu ma-teix i trairies la confiança de la gent queal seu dia et va votar, perquè creia quetu volies i podies fer el que deies. Si malgrat no quedar primer, potssobreposar-te per igual a allò que tucreus victòria o derrota, tot i pensantque ambdues coses són dues mentides,i et mantens fidel i ajudes a complir elteu programa, conservaràs el respectede la gent i com deia Kipling: “Seràsun home, fill meu”. Haurà arribat elmoment de prendre la teva responsabi-litat.

Bartomeu Jové i Serra

E

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats esportius d’abrilBÀSQUET

CENGDel 06-04-08 al 27-04-08

Sènior masculí. Territorial ACENG Coop. Artesa - CB Ponts 77 - 42CENG Coop. Artesa - CB Bellpuig 74 - 63CB Bell-lloc - CENG Coop. Artesa 72 - 46

Sènior masculí. Territorial BCENG Calvet - CB Secà St. Pere 41 - 67CB Tremp - CENG Calvet 67 - 71

Júnior masculíCENG Alexan - CB Secà 69 - 72CENG Alexan - Sedis 82 - 67CB Cappont A - CENG Alexan 65 - 44CB Cappont B - CENG Alexan 70 - 75

Cadet masculíCENG JR Miró - CB Ponts 47 - 80CENG JR Miró - CN Tàrrega 31 - 47CB Pardinyes - CENG JR Miró 65 - 37CENG JR Miró - BAC Agramunt 61 - 56

Infantil masculíCENG SUR - ACLE Guissona 70 - 19BC Andorra - CENG SUR 73 - 35CENG SUR - CB Alpicat 28 - 78

Mini MasculíCENG Miró - CN Tàrrega 40 - 90CB Balaguer - CENG Miró 75 - 54CENG Miró - BAC Agramunt 36 - 60

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 27 a la 30

Gimenells - CE Artesa S. 2 - 3 (G. Saladrigues 2, Jonatas)CE Artesa S. - Seu d’Urgell 1 - 1 (G. Saladrigues)Borges Blanques - CE Artesa S. 3 - 2 (A. Santacreu, G. Saladrigues)CE Artesa S. - Albesa 2 - 0 (I. Jou, C. Galceran)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 10 Empatats: 10 Perduts: 10Gols a favor: 41 Gols en contra: 381r: EFAC Almacelles (63 punts). 11è: CE Artesa (40 punts).

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la jornada 24 a la 27

Agramunt - CENG Gañán Artesa S. 7 - 3CENG Gañán Artesa S. - Alcarràs FS 7 - 11Tàrrega Servistar 2000 - CENG Gañán Artesa S. 5 - 6CENG Gañán Artesa S. - Torrefarrera 6 - 4

Informació facilitada per Jordi Regué, Àlex Trepati Ferran Marín

Cadet femeníCB Bellvís - CENG Jubete 32 - 45BC Andorra - CENG Jubete 44 - 52CENG Jubete - CB Lleida 67 - 45P. Fragatina - CENG Jubete 55 - 38

Infantil femeníCB Balaguer - CENG Aquí Natura 72 - 52BC Andorra - CENG Aquí Natura 63 - 41CENG Aquí Natura - BAC Agramunt 73 - 23CB Alpicat - CENG Aquí Natura 52 - 82

Mini FemeníCENG Olis Macià - CB Ponts 21 - 44

FUTBOL

EFAP (Escola de futbolArtesa-Ponts)

No disposem d’informació.

Bon paper dels arquers artesencsEl passat 20 d’abril, a Alfajarín, un totalde sis arquers d’Artesa van participar,a la Lliga del campionat d’Espanya detir al bosc, que va tenir lloc sota la pluja.

En arc recte: Esteve Menchon, JordiTrepat i Josep Vila. En arc recorbat:Domingo Aldavó, Dominic Aldavó iPaco Claret.

Es va fer un bon paper, ja que totsels que hi van participar van quedar persobre de la meitat de la taula.

La Palanca

23

la P

alan

ca


Alevins EFAP, campions per segon any consecutiua estat un any complicat peraquest equip, que va començar

amb 28 jugadors. L’entrenador Jordi Torruella i el de-legat Miquel Terré han sabut portar lasituació el millor possible, combinantels jugadors per a què tots poguessincol·laborar en l’obtenció del títol. Així,combinant jugadors de primer any i desegon any, s’ha muntat un equip com-petitiu que fins a l’última jornada nova poder cantar victòria. Una victòriasens dubte merescuda i molt disputada. Cal felicitar tots els equips que hanpres part en aquesta lliga, i per suposatfelicitar el campió, que s’ho mereix. Jugadors: Xavier Ros, Aleix Colell,Josep Riera, Ramon Trepat, AdriàFernández, David Santacreu, DenísMarbà, Romà Colom, Nicolae Matei,

H

Josep Cuñat, Adrià Vall, Jaume Rovi-ra, Nil Baró, Ixent Gallego, RonaldoJovilino, Llibert Pinós, Aitor Martos,Joel López, Sergi Terré, Blai Sánchez,

Antoni Guixés, Pau Gabernet i JosepGuitart. Entrenador: Jordi Torruella.Delegat: Miquel Terré.

EFAP

Bàsquet: CENG-Cooperativa d’Artesaequip sènior masculí del CENGha disputat la categoria de

Primera provincial, després debaixar la temporada passada de 3aCatalana. Després de molts anys disputantcategories d’àmbit català (Preferent, 3ai 2a Catalana), els basquetbolisteslocals han tornat a disputar uncampionat d’àmbit lleidatà. Latemporada s’iniciava amb expectativesaltes, on s’aspirava a lluitar per lesprimeres posicions. Però les lesionsd’alguns jugadors i alguna baixainesperada, van fer que els homesentrenats per Joan Ramon Estradaestiguessin en quadre des de lesprimeres jornades. Malgrat això i ambla inestimable ajuda de dos jugadorsjuvenils i d’un cadet, l’equip ha fet unatemporada digna, quedant classificat amitja taula i posant en problemes alsprimers classificats (Pardinyes, Fragai Agramunt).

L’equip ha estat format per: GerardVilanova, David Saura, Miquel Regué,Francesc Bernaus, Gerard Cases,Thiago Melo, Raül Tufet, Jordi Regué,

Josep Farràs (juvenil), Gerard Font(juvenil) i Ramon Vilella (en edat cadeti que juga a l’equip juvenil).Entrenador: Joan Ramon Estrada

L’

www.lapalanca.cat

24

la P

alan

ca


Escalada a Montserratl dia 5 d’abril, els escaladorsFernando Maldonado i Nick

Boliart de Foradada vam anar a feruna via d’escalada a Montserrat. Lavia es diu Punsola-Reniu i és la caranord del Cavall Bernat. És una agu-lla perfecta, té 300 metres d’alçada iés MD (molt difícil), 6c de dificultato A1e (Artificial 1 equipat). Vam sortir de Foradada a les 7:15 delmatí en direcció a Montserrat. Quanvam arribar al Bruc, vam agafar la car-retera que porta a Manresa. Vam apar-car el cotxe a l’església de SantaCecília, vam preparar el material i a les8:30 del matí ens vam ficar a caminarpel camí de l’Arrel, que es un GR, finsarribar a la canal del Cavall Bernat.Llavors s’ha de pujar uns 10 minuts finsarribar a l’inici de la via d’escalada. Un cop a l’inici de la via (9:00 delmatí), vam treure la corda de la motxi-lla i ens vam ficar de cara a la feina...Feia molts dies que teníem ganes d’es-calar aquesta agulla i els dos estàvemansiosos d’escalar-la. Després de metres i hores a la paret,el sol va deixar de tocar a la cara nord iva començar a fer un fred terrible... Noet pots confiar ni de la cara nord delCavall Bernat. Que malament que hovam passar!! També feia moltíssim venti la sensació de fred es multiplica... Nonotàvem la punta dels dits al agafar-nos a la roca. Ens quedava poc per acabar la paret–uns 80 metres– i ja arribàvem al cim.L’últim tram d’escalada es molt aeri il’ambient que dóna és insuperable!!Tota l’estona veus el començament de lavia, perquè aquesta via d’escalada és comun tobogan gegant. El pati que tens persota dels peus es impressionant. Després d’escalar els 80 metres, vamarribar al majestuós cim del Cavall Ber-nat i vam trobar una escultura de ferro,la Moreneta de Montserrat. És molt

curiós perquè té una anella per passarla corda i baixar rapelant d’ella. Per side cas, nosaltres ens vam agafar a unsparabolts (uns claus forts). Ens vam tirar unes fotos del cim alcostat de la Moreneta de Montserrat ivam rapelar uns 60 metres per la cara

sud. Després s’arriba a una esplanada,des d’on seguint un corriol dones alcamí de l’Arrel altre cop. Una altra gran paret a la butxaca!

Nick BoliartCUDOS Muntanya

E

Frase per pensar:“El primer símptoma que estem matant els nostres somnis és la manca de temps.”

Enviat a la redacció per en Nick Boliart

25

la P

alan

ca


BTT Bassella-MC Segre-ConorSant Gregori (Girona). 6 d’abrilL’equip va desplaçar-se al complet aSant Gregori (Girona) per disputar la2a prova de BTT de l’Open d’EspanyaMaxxis. En aquest Open l’equip va obteniruns resultats força favorables:- Categoria júnior: Albert Aubet, 10è lloc.- Sub-23: Josep M. Puigpinós, 4t; Ori-ol Badia, 6è.- Categoria elit: Òscar Berral, 18è lloc.

Barcelona. 13 d’abrilL’equip continua aconseguint bons re-sultats i això és el que va passar a latercera prova del Super Prestigio MassiCopa Catalana celebrada a Barcelona,on els corredors varen mostrar la sevaforça i el seu alt rendiment. A la prova hi varen assistir corredorsespanyols que competeixen a la Copadel Món de BTT i també d’altres d’in-ternacionals. Aquí els resultats varen ser millorsque a l’última prova disputada a Gironael passat 6 d’abril:- Categoria júnior: Albert Aubet, 8è lloc.- Sub-23: Josep M. Puigpinós, 3r; Ori-ol Badia, 8è.- Categoria elit: Òscar Berral va haverd’abandonar.

Si fem un petit repàs a la general, tro-bem que en Josep M. Puigpinós es man-té en 3a posició i l’Oriol Badia aconse-gueix ascendir al 5è lloc. En categoriajúnior, l’Albert Aubet se situa en 8a po-sició, i en elit, l’Òscar Berral, està en78a posició.

Text: Iolanda Masanésamb el suport de David Berral

(tècnic de l’equip i autor de les fotos)

Properes curses

11 de maig: Gran Premi Massi a Flix18 de maig: Open d’Espanya a Villafranca deCórdoba (Còrdova) - anul.lada24-25 de maig: Gran Premi Massi a SantLlorenç de Morunys8 de juny: Copa Catalana de bike marathon aVall de Ges (Osona)15 de juny: Superprestigio Massi a Berriz(Euskadi)

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

26

la P

alan

ca

2a Trobada d’Acordionistes de la Nogueral 10 de maig, en el marc de la pla-ça Major d’Anya i organitzat pel

Grup Cultural La Travessa, s’haviade celebrar la 2a Trobada d’Acordi-onistes de la Noguera, però degut ala pluja es va haver de fer al PavellóPoliesportiu d’Artesa de Segre. Mal-grat la climatologia i el canvi d’em-plaçament, va ser una trobada nos-tàlgica pels amants de l’acordió. L’acte va comptar amb la presènciade Jaume Gilabert, president de la Di-putació de Lleida, i de l’alcalded’Artesa de Segre, Mingo Sabanés, amés de diverses autoritats locals i co-marcals, entre les quals hi havia algunsalcaldes. Aquesta trobada va aplegar, per se-gon any, un bon nombre de músics acor-dionistes que es retroben per passar unabona estona, tot escoltant les diferentspeces i estils que els intèrprets sabentreure d’aquest popular instrument, queuns toquen de forma autodidacta i d’al-tres, grans músics d’escola, en són ve-ritables virtuosos. Va ser quelcom més que una vetlla-da musical. Va ser un homenatge aaquells acordionistes que són els testi-monis excepcionals de la història delsnostres entranyables pobles, totcontribuint a recuperar i difondre elpatrimoni musical. Va ser un èxit de participació, tantde músics (hi van participar 33 acordi-onistes) com de públic assistent (al vol-tant del miler de persones). Es pot dirque avui és la Trobada d’Acordionis-tes on es reuneixen més músics de totCatalunya, de totes les edats i de totsels estils, amb acordions diatònics i cro-màtics. Aquesta trobada va ser presidida pelgegant acordionista, el gegant Lluís,que l’any passat va ser nomenat “padrí“de la Trobada de la Noguera, junta-ment amb la geganta Isa. El públic escoltava amb un silencisepulcral per poder gaudir de les melo-dies i sons que emanaven dels acordi-ons. D’entre les diferents actuacions, po-dríem mencionar els nostres amics iveïns en Jaume Morera i en Josep Solà.

E

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

També hi va participar un músic, enCamilo Sabata (de la Colònia Rosal),que actuava amb un acordió diatònicmolt antic que té més de 100 anys i esdóna la circumstància que l’esmentatmúsic quasi té la mateixa edat. Per segon any, va actuar el músic enValentí Alsina (de Sant Salvador deGuardiola), que ens va delectar amb elsseus romanços i que van ser del gust detot el públic assistent. Hi va haver un nen de 9 anys(d’Olesa de Montserrat) que va veniramb el seu acordió perquè s’havia as-sabentat de la trobada i, encara que noestava prevista la seva actuació, va ferla seva “estrena” en públic, amb unagran sorpresa per part de tots els assis-tents. La trobada va acabar amb l’actuaciódel campió de Catalunya i subcampiód’Espanya en Jaume Espuga (de la Seud’Urgell). Després, aquest mateix mú-sic va estar acompanyat de na Marga-rita Torné (de Prullans) i de GustavoIbáñez (de Berga), els quals ens vandeixar un missatge musical per esperaramb ansietat la propera trobada d’acor-dionistes. Després del clamorós èxit de la Se-gona Trobada d’Acordionistes, el GrupCultural La Travessa d’Anya ja pensaen l’organització de la Tercera Troba-da d’Acordionistes pel proper any2009, que serà el 9 de maig. Esperemser-hi per gaudir d’aquesta música tanestimada i poder-nos retrobar amb totsels amants dels acordions, tot desitjantque el temps ens acompanyi.

Grup Cultural La Travessa d’Anya

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Amics de la SardanaActivitats 2007Per començar volem presentar-vos demanera resumida totes les activitatsdesenvolupades durant l’any passat,amb excepció del Sardanal que reque-reix més explicació.

- Ballada de sardanes amb BellpuigCoblaDiumenge de Rams (1 d’abril), a les18h, a la Pl. Ajuntament.Col·laboració de l’Ajuntament d’Artesade Segre.

- Cursets de sardanes i perfecciona-mentDel 19 de maig al 16 de juny.Monitors: Paco Moreno i JoanCardenyes.

- Sardanes a la frescaDel 7 de juliol fins al mes de setembre.A les 22h, a la Pl. Ajuntament.

- Diada del sociDiumenge 13 de maig, a la Font de laTrilla, dinar de germanor. En coincidir aquest dia amb el sant

de les Rosers, duessòcies amb aquestnom van ser obsequi-ades amb un ram deflors.

- Dinar de germa-norDiumenge 7 d’octu-bre, també a la Fontde la Trilla. Dinar preparat pelsoci Antoni Roca,que es va oferir per apreparar un bacallà alpil-pil deliciós. Espe-rem repetir.

- 39è Aplec al Parcde la Guineuta deBarcelonaDiumenge 28 d’octu-bre. Durant la tarda,ballada de sardanesamb les cobles SantJordi, Montgrins i LaPrincipal de la Bisbal, amb les quals van

gaudir molt. Al vespre, soparen un restaurant delPort Olímpic. I des-prés, al Palau de laMúsica, concert demúsica catalana ambles cobles Montgrinsi La Principal de laBisbal. Excel·lent!

- I SardanadalDimecres 26 de de-sembre (Sant Este-ve), amb la cobla or-questra Montgrins. Amb molta il·-lusió, aquest anyvam portar a termeaquesta festa per pri-mera vegada. Veientl’èxit obtingut, te-nim ganes de tornara organitzar el IISardanal aquest2008, sempre que el

nostre Ajuntament s’hi impliqui. Els actes d’aquesta diada:1r. Concert amb l’orquestra Montgrins(assistència d’unes 450 persones)2n. Exhibició de sardanes a càrrec delgrup Valldans de Ponts. Aquest grupestà format també per alguns artesencs:Joan Cardenyes, Roser Tarré, Paco Mo-reno, Teresa Guiu, Mercè Nogués i Flo-ra Calveres (aquesta darrera senyora nova poder actuar ja que els seu balladorno es va presentar). Algun participants,tot i tenir compromisos familiars deguta la festa de Sant Esteve, no van fallar.La seva actuació va ser brodada. Quinsilenci al pavelló! Molts assistents nohavien vist una exhibició. No és fàcil,davant del seu poble, quedar-se al cen-tre de la pista i seguir els punts que lacobla marcava. Moltes gràcies, amicssardanistes.3r. Ballada de sardanes per tothom.Quina rotllana que es va formar! Ocu-pava tot el pavelló. Tothom va gaudird’allò més. Segurament molts feiatemps que no ballaven sardanes.4t. Berenar popular (es van repartir uns

29

la P

alan

ca


480 entrepans).5è. Sorteig de regals i lots de Nadal.6è. Ball popular per a tothom a la cita-da orquestra Montgrins. Participacióextraordinària d’unes 300 persones. A la Junta estem molt satisfets d’ha-ver aconseguit una festa per a tothom.Feia falta per aquestes dates. Aquestaprimera vegada ens ha donat una expe-riència que tindrem en compte. Sobre el preu del tiquet, s’ha comen-tat que va ser molt barat. Tingueu encompte que la festa era tota una apostaper a nosaltres i el nostre objectiu eraatreure força públic. Creiem que vamaconseguir aquest objectiu. La nota negativa és que algun sectorde gent ha procurat que aquesta festano es dugués a terme. Lamentable.Nosaltres només hem procurat que si-gui una festa per al poble. El sector queens ha criticat que tinguin en compteque el nostre únic interès és fer poble,sense ideologies ni colors. És molt cò-mode criticar i no fer res. Donem les gràcies al nostre Ajunta-ment, La Palanca, Ràdio Artesa deSegre, empresaris, comerciants... i tam-bé a persones particulars i socis per laseva col·laboració. També un agraïmentespecial a la presentadora, la senyoraSílvia Cardona. Les persones d’edats compreses en-tre 40 i 70 anys estaven acostumats adivertir-se d’aquesta manera: balls, con-certs, sardanes...

Renovació de la JuntaEn l’assemblea general ordinària cele-brada el passat 1 de febrer, entre altrestemes, es va acordar la composició dela Junta directiva, que queda així:

- President: Josep Criado i Garcia- Vicepresident: Joan Cardenyes i Reig- Secretària: Roser Terré i Rey- Tresorera: Leonor Guimet iBerengueres- Vocal: Pepita Pont i Aldomà- Vocal: Emèrita Torres i Domingo- Vocal: Francesc Moreno i Capdevila Per altra banda, també s’ha formatun grup de treball integrat per:- M. Àngels Gili i Vilella- Mercè Giribet i Boneta- Jaume Sala i Sala- Carme Solans i Solé

Activitats 2008Us informem de les primeres activitatsque hem programat per aquest any:- Curset de sardanes i perfecciona-mentLloc: Pl. AjuntamentHorari: de 22h a 23hDia: tots els divendres des del 14 de

maig fins al 19 de setembre (excepte el15 i el 22 d’agost)- Sardanes a la frescaLloc: Pl. AjuntamentHorari: de 22h a 24hDia: tots els divendres des del 14 demaig fins al 19 de setembre (excepte el15 i el 22 d’agost)

Des d’aquestes línies demanem al’Ajuntament que el govern municipali l’oposició es posin d’acord per a por-tar a terme la finalització de les obresdel Casal Cultural. Estem convençutsque s’hi podran celebrar festes on po-dran assistir persones que no tenen mit-jans per desplaçar-se al pavelló.

La Junta

AgraïmentCom a Junta Veïnal de Baldomar, vol-dríem agrair la col·laboració de l’As-sociació de Protecció Civil d’Artesa,

per les seves tasques en la regulació deltrànsit i el suport a l’organització i enel desenvolupament de les III Jornades

de Recreació Medieval de Baldomar. Gràcies.

Junta Veïnal de Baldomar

Estem preparant la festa dels 50 anys per al mesd’octubre. Poseu-vos en contacte amb nosaltresper a facilitar-nos les vostres dades i us mantin-drem informats.Truqueu a la nit:Fernando (973 40 07 80)Ramon (973 40 08 41)Teresa R. (973 40 21 42)Teresa S. (973 40 09 18)

Festa dels50 anys

Vas néixer al municipi d’Artesa de Segrel’any 1958?

O bé, vas néixer aquest any i vius al municipid’Artesa de Segre?

En qualsevol dels dos casos, tu ets dels nostres.És a dir, de la “lleva de Mortadelo y

Filemón”, com el Viggo Mortensen o laSharon Stone.

30

la P

alan

ca


Activitats a Vilanova de MeiàEscola Mare de Déu del Puig de Meià- Excursió a SaragossaEl 12 d’abril, els nens de l’escola, juntament amb els pares,anaven d’excursió a Saragossa. Varen visitar la basílica deNostra Senyora del Pilar, des d’on van poder gaudir d’unesmagnífiques vistes a la ciutat. Després, cap al parc d’atrac-cions. Allí van dinar i van passar-s’ho d’allò més bé totsplegats. De tornada a casa, el cansament de tots era obvi, peròhavia valgut la pena.- Les flors i Sant JordiEls alumnes, amb la col·laboració de l’AMPA, varen orga-nitzar per la passada Setmana Santa una venda de varietatsde flors i plantes, que tenia com a objectiu recollir fons perrealitzar diverses activitats de diversió i lleure que es duen aterme durant el curs escolar. Els nens, que no solament són de Vilanova de Meià, sinóque també venen d’altres pobles de la rodalia, com fins araels de Gàrzola i Santa Maria de Meià, també varen vendreflors als seus respectius pobles. La Diada de Sant Jordi també va ser un bon motiu per asortir al carrer a vendre les tradicionals roses i rosers d’aques-ta festa tan assenyalada.

L’alcalde lliura els diplomes del curs d’informàticaDes del mes de gener i fins al mes d’abril, a l’Ajuntament esva fer un curs d’informàtica adreçat a nens i adults de tot elmunicipi. Aquest va ésser subvencionat per la Generalitatde Catalunya i va tenir força acceptació. Es varen fer dosgrups, un adreçat només als nens i l’altre pels adults, ambun màxim de 10 persones en cadascun d’ells. El professor que va impartir el curs, en Jordi Oronich, vaquedar molt satisfet del treball i l’esforç fet per tots ells.Així, el dia 30 d’abril, últim dia de les classes, a la Salad’Actes de l’Ajuntament, l’alcalde, el Sr. Xavier Terré Boliart,va fer l’entrega dels diplomes a tots els alumnes que hi havi-en participat.

Associació de dones La Coma de MeiàEl passat 2 de maig, l’associació de dones La Coma de Meiàva organitzar, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, un taller demassatge en el qual es varen explicar les diferents tècniquesde massatge per utilitzar com a remei davant de situacionscom l’estrès, l’ansietat, els dolors musculars, el cansament,etc. En el taller, a càrrec de Ricard Blasco i M. JoséMontiagudo, es varen fer demostracions de tècniques ma-nuals, reflexologia podal, drenatge linfàtic, entre d’altrestermes molt interessants en la vida quotidiana.

Textos: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada, Dolors Puigcernau i

Iolanda Masanés

31

la P

alan

ca


Centenari de l’escoltisme (i IV)L’escoltisme a les terres de Po-nentL’escoltisme a les comarques occiden-tals del Principat arriba uns anys méstard que a Barcelona. Fins a darrers dela dècada dels passats anys 50 no tro-bem presència escolta a ciutats comTàrrega i Lleida. La dècada dels 60 i ladels 70 són especialment riques en l’ex-pansió de l’escoltisme i el guiatge perdiferents poblacions d’aquestes contra-des. En molts casos són els mossens elsencarregats d’engrescar el jovent delpoble i dinamitzar una unitat escolta.Tanmateix, molts intents de creaciód’agrupaments defalleixen al cap depoc temps i hi ha dificultats per conti-nuar el projecte. Manca una coordina-ció de les diferents realitats i la disper-sió geogràfica dificulta la trobada en-tre els responsables. La creació de laDemarcació de Lleida / Solsona / Urgell(L/S/U) possibilitarà aquesta cohesióentre agrupaments escoltes. La Demar-cació L/S/U neix formalment el 27 demaig de 1973 al Castell del Remei (a laPlana d’Urgell) i suposa la unió de l’es-coltisme i el guiatge, dos anys abansque es constitueixi, a nivell català, l’as-sociació coeducativa de Minyons Es-coltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.La Demarcació de L/S/U s’empara, demoment, dins Minyons Escoltes deCatalunya, conjuntament amb les de-marcacions constituïdes aleshores:Girona, Vic, Barcelona i Tarragona. Tant l’escoltisme com el guiatge ha-vien fet camí per separat durant unsanys, talment com marcava la situaciópolítico-religiosa de l’època. La Setma-na Santa de 1964, hi ha una primera tro-bada de noies guies a Ivars de Nogue-ra. Aquest curs és comissària del guiat-ge de la Demarcació de Lleida la Mer-cè Pagès de Monerris i l’adjunta denoies guies és Imma Farran. L’any se-güent, a Raïmat, 16 noies participen ala festa d’agermanament. Van succeint-se diferents activitats i trobades, i laconstitució formal arriba el 1968 quanel bisbat de Lleida reconeix oficialmentel guiatge. La demarcació guia deLleida neix, doncs, el 6 d’abril de 1968,acollint els agrupaments de Lleida,

Almacelles, Puiggròs, el Palaud’Anglesola, el Pont de Suert, Bellpuig,Tàrrega, la Seu d’Urgell, Balaguer,Castellciutat, Puigverd, Les BorgesBlanques, la Pobla de Segur, l’Ametllade Merola, Solsona, Cardona,Vallmanya i Mollerussa. Formenl’equip de la demarcació en el momentde constituir-se: Mercè Pagès deMonerris, comissària; Josep Montané,consiliari; Anna M. Hermoso, adjuntade daines; Elen Alvarado, adjunta de

noies guies; i Carme Valls, secretària. Les delegacions diocesanes d’escol-tisme de Barcelona, Girona i Vic esconstituïren el 1961 en un organismesupradiocesà anomenat MovimentScout Catòlic, que el 1965 passà a de-nominar-se Minyons Escoltes. El bis-be de Lleida d’aleshores, Aurelio delPino, no era massa partidari de l’escol-tisme. En canvi, el bisbe VicenteEnrique i Tarancon de Solsona, predis-posat a desenvolupar l’escoltisme, enposposà l’acceptació perquè els factorssocioeconòmics i l’estructura de la po-blació activa no eren els més escaients. Tàrrega, Balaguer i Lleida, entred’altres poblacions catalanes, formenpart d’una demarcació itinerant de Mi-nyons Escoltes. El 1961 pren nom, sen-se constituir-se oficialment, la Demar-cació L/S/U i comptabilitza un total de174 efectius: 66 llobatons (8-11 anys),84 minyons (12-15 anys) i 24 ròvers(16-19 anys). Poblacions de la diòcesi

de Solsona com Berga, Balsareny oCardona, situades a l’òrbita deManresa, formen part de la demarca-ció Manresa-Vic. El 1970, des de Minyons Escoltess’incideix en l’ajuda i promoció de l’es-coltisme en indrets on encara no s’ha-via constituït l’organització i/o el reco-neixement d’una Demarcació o Dele-gació Diocesana. Per això, durant tresanys, en Miquel Verdaguer visita dife-rents poblacions i assisteix a nombro-ses reunions i formacions exercint laresponsabilitat d’itinerància en nom delmoviment. Ho fa acompanyat de laMontserrat Obiols, responsabled’itinerància de Guies Sant Jordi deCatalunya, de manera que hi ha un ve-ritable treball unitari entre l’escoltismei el guiatge. El curs 1971-72 s’organit-zen tres trobades de caps: la primera aLleida amb assistència d’uns 90 capsprovinents d’Agramunt, Almacelles,Balaguer, Bellpuig, les Borges Blan-ques, Castellciutat, Cervera, Fraga,Lleida, Mollerussa, el Palaud’Anglesola, Puiggròs, Puigverd iTàrrega; la segona a Tàrrega, i la terce-ra, a Balaguer amb la visita del bisbede la Seu al foc de camp. El curs 1972-73 és el que veu néixer formalment laDemarcació L/S/U. I també és el cursdel primer aplec de nois i noies escol-tes d’aquestes contrades que va tenirlloc al Castell del Remei, el 8 d’abril,sota el nom del Gran Boom. Amb l’ex-cusa d’unes olimpíades, es reunirenmés d’un miler d’escoltes i guies de 8a 15 anys, dels agrupaments de la Seud’Urgell, Linyola, Balaguer, Fraga,Mollerussa, Bellpuig, les Borges Blan-ques, Lleida, Tàrrega i Cervera. ElsBooms han arribat fins als nostres dies,malgrat que la periodicitat anual de laprimera dècada ha passat a triennal. Al maig, i al mateix indret de la grantrobada reeixida, se signava l’acta deconstitució de la Demarcació L/S/U,que estava configurada pels 12 agru-paments assistents al Gran Boom pro-vinents de 10 poblacions diferents (caltenir en compte que, tant a Balaguercom a Tàrrega, hi havia un agrupamentde nois i un altre de noies que funcio-

naven separadament). El primer equipde la demarcació L/S/U estava formatper: Ramon Anglí, comissari; Mn. JoanPujol, consiliari; Josep Puig, adjunt dePioners; Carmina Sans, adjunta deCaravel·les; Pere Boix, adjunt deRàngers; Josep Soriano, adjunt de No-ies Guies; Pilar Torra, adjunta de Llopsi Daines; M. Alba Boixadera, secretà-ria; i Conxita Bonjorn, tresorera. Unany després, la Carmina Sans exerceixde comissària de la Demarcació amben Ramon Anglí. Des del 1973, la Demarcació parti-cipa en la dinamització del movimentescolta confessional a nivell català. Elsanys 70 són especialment prolífics enla creació d’agrupaments, si bé la sevapermanència és breu. Durant els anys80 es consoliden els grups locals quees mantenen. La darrera dècada del se-gle vint, el Palau d’Anglesola, Linyola

32

la P

alan

ca


i Ivars d’Urgell s’incorporen a la De-marcació amb els agrupaments Lo Mer-let, Mascançà i Ivarsenc, respectiva-ment. Malgrat la seva existència efíme-ra, cal destacar l’agrupament LaGolarda que apareix a Castellnou deSeana i que, fins avui, és el darrer agru-pament que ha nascut a la Demarcació.

L’escoltisme i el guiatge avuiActualment existeixen quatre associa-cions d’escoltisme a Catalunya: Mi-nyons Escoltes Guies Sant Jordi deCatalunya (MEGSJC), Escoltes Cata-lans (EC), Acció Escolta (que des del2001 uneix en una sola associació laGermanor Escolta de Catalunya i elsScouts de Catalunya) i el Centre Ma-rista d’Escoltes (CMS). Les tres prime-res associacions formen la FederacióCatalana d’Escoltisme i Guiatge(FCEG), que té veu pròpia a l’escoltis-

me internacional a través de la Federa-ció estatal. Les quatre associacions esmentadescontemplen la coeducació, i totes s’ins-piren en el mètode educatiu ideat perRobert Baden-Powell. Conceptualmentles distingeix el treball de l’espirituali-tat: mentre MEGSJC es defineix esta-tutàriament com a moviment cristià,com en el cas del Centre Marista d’Es-coltes, els Escoltes Catalans són unaassociació laica i Acció Escolta opta pelpluralisme.

Agrupament Escolta iGuia Mare de Déu del Pla

33

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Activitats a la BibliotecaSetmana de Sant JordiEl 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, labiblioteca va voler celebrar-ho ambl’Hora del Conte. La Josefina Solansens va explicar La llegenda de SantJordi, a més dels Tres bandits. El dia 25, lectura dels contes LaOruga glotona i El grillo silencioso, perRiet Caljouw, amb una mica de poesiai acompanyament musical. Durant tota la setmana es va posar ala venta llibres descatalogats al preu de1,20 euros.

Commemoració de l’Any Rodo-redaLa biblioteca s’ha volgut sumar aaquesta celebració amb una conferen-cia sobre l’autora catalana de renominternacional. En Joan Puig i Ribera , professor dellengua i literatura catalana i actual di-rector de l’IES Agramunt, ens va fer unaxerrada sobre aquesta autora. En Joan Puig, fill d’Agramunt, és lli-cenciat en filologia Hispànica per laUAB i catedràtic d’ensenyament secun-dari. Va ser un dels primers professorsque van donar classes per l’aprenentat-ge del català als inicis de la democrà-cia. Està vinculat a la vida culturald’Agramunt: participació i col·-laboració amb Agrupació de Joves laSenyera, Coral d’avui, redactor (i di-rector durant un temps) de la revistaSió, membre del Consell Assessor dela regidoria de cultura. Autor de:Agramunt (Ed Cossetània) i Contes delspadrins d’Agramunt i rodalies (Revis-ta Sió, col·leccionable). Coautor d’al-tres obres, totes referents a Agramunt. Ens va parlar de la vida de Rodore-da. Nascuda al barri de St. Gervasi, aBarcelona, en una casa amb jardí, propdel seu avi. Fins als 9 anys no va anar aescola. Els seus anys d’escolaritzacióvan ser pocs. Podem dir que ha estatautodidacta; tanmateix a estat una deles autores catalanes més llegides. Esva casar amb un oncle vingut

d’Amèrica. Va tenir un fill; però el seumatrimoni va durar poc. Durant la guer-ra civil espanyola va viure exiliada aFrança, juntament amb altres escriptors.Inicia relacions amoroses amb ArmandObiols. Passada la guerra va viure en-tre París i Ginebra. La seva vida es veu reflectida en lesseves novel·les, totes tenen un deix detristesa.La seva prosa la podríem considerarpoètica: “A banda i banda de la carre-tera s’estenien els camps de blat. Lesespigues és doblegaven, madures, ple-nes, a punt de rebentar; una brisa lleu-gera les omplia d’onades rosses. El soles ponia entre boires: un sol de colorcarmí que omplia el paisatge de tonsmalva. (Mercè Rodoreda. Semblava de

seda i altres contes) La seva obra es variada: novel·la,contes, poesia i fins i tot s’ha descobertla seva faceta de pintora. Mercè Rodoreda va tornar a viure aCatalunya i va morir fa 25 anys. Fouenterrada a Romanyà de la Selva, onhavia viscut l’última etapa de la sevavida. Entre les obres més destacades asse-nyalarem: La Plaça del Diamant, ElCarrer de les Camèlies, Aloma, Miralltrencat, Semblava de seda i altres con-tes, Viatges i flors, La mort i la prima-vera (publicació pòstuma).

Biblioteca Joan Maluquer i Viladot

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.catwww.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org

35

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Nota d’agraïmentLa família Fontanet-Perés agraïm les nombroses mostres de condol, afectei solidaritat que hem rebut amb motiu de la mort de Josep Fontanet i Ros,el passat 15 d’abril. També volem donar gràcies al personal del CAP d’Artesa de Segre per laseva dedicació i perquè sempre heu estat al nostre costat. Hi ha persones que passen sense fer soroll, gairebé sense molestar ningú.No necessiten grans discursos ni frases grandiloqüents. El seu mestratgesurt de dins: amb un gest, amb una mirada, acompanyant-te en els momentsdifícils, donant-te escalfor i recolzant-te en els teus dubtes, i sobretot estimant-te. Ara només ens queda el goig d‘haver compartit amb tu bona part deltrajecte de la nostra vida. Has estat un gran tresor, una font d’experiència,d’enteniment i de comprensió. T’estimem i t’estimarem sempre.

Quan vaig arribar a casa amb tota la paperassa a la mà, vaig trobar la furgoneta del PADES. Quin alleujament! Decop puc tornar a respirar, no estic sola. Aquest equip de professionals varen començar a funcionar. No calien gaires paraules. El seu suport, l’eficièn-cia i l’entrega al seu treball van ajudar a morir el meu pare en pau. Moltes gràcies per la vostra tasca.

Teresa Fontanet i Perés

En record de Trini RevoltóLa Trini morí el passat 8 de març a l’illa de Còrsega, on residiaamb la seva família. Lluitadora incansable per uns idealsirrenunciables de joventut i de per vida, va ser Secretària Generalde la “Unió de Dones de Catalunya”. Defensaven els drets de ladona en els àmbits social, econòmic i laboral. El seu espòs és elSebastià Piera, “El soldat de la llibertat”, a qui La Palanca vaentrevistar fa un temps. Els seus amics d’Artesa i de Baldomar, poble on residí fins ala seva joventut, acompanyen en el sentiment a la família per lapèrdua de la persona, mentre que la seva memòria perdurarà.

Nota d’agraïmentLa família Cases-Vidal vol agrair a tothomles mostres de condol, suport i estima quehem rebut amb motiu de la nostra mareElena Vidal i Hurtós. Així mateix, volem agrair al personalsanitari les atencions dispensades a la nostramare. Gràcies a tots. L’Elena n’estaria moltorgullosa.


37

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Continua el desgovernn cada nova situació, el Governd’ERC demostra la seva inep-

titud. La proposta inicial de l’adjudicacióde les obres del PUOSC, que la Gene-ralitat ha atorgat al nostre municipi,queda pendent de diferents al·legacionsque el Govern d’ERC fa, “per lliure”,per intentar corregir diferents dèficits.Entre d’altres, obres a Alentorn, Clua iVall-llebrerola, que no han estat apro-vades, i obres d’Artesa amb un justetfinançament que faran difícil la sevaexecució, al no haver buscat el consensni la planificació adequada. Tot i que la quantitat atorgada es for-ça generosa, no ho és tant si mirem quècorrespon als propers 5 anys (no a 4com fins ara), i que el Govern accepta

la preassignació incorporada de tots eldiners que la Diputació disposa dins elPIL (Pla d’Inversions Local) pels pro-pers 4 anys. Això vol dir que durantaquest temps, oficialment no ens tocares més d’aquest ens. També com el Govern, o no vol in-formar bé, o no entén el significat de laparaula informació, els nuclis no vanser correctament informats ni abans dedemanar les obres, ni després, un copresolta la sol·licitud, per saber la sevaopinió cara a presentar les al·legacions. Pel que fa a la decreixent actitud del’equip de Govern, cal fer un petit pa-rèntesi en l’aprovació del plec de clàu-sules per l’adjudicació del servei d’ai-gua al municipi. Nosaltres hem forçatl’acord i en aquest tema el Govern ha

buscat el consens i hi ha hagut el debatnecessari amb tots els grups, recollint-se, al final, les diferents aportacions, icomplint-se el termini, abans que unanova llei dificultés la redacció d’aquestapaperassa. Tot i així, cal que en prope-res ocasions no portin els temes tanamplis i tan importants a última horacom estan fent, perquè hi hagi el tempsnecessari per debatre-ho i poder-hi feraportacions.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

No s’aprova el Pressupost Municipal 2008n la sessió del Ple de l’Ajunta-ment d’Artesa del passat 8

d’abril no es va aprovar la propostade Pressupost Municipal i de l’Emis-sora Municipal per al 2008 pels votscontraris de l’oposició (4 CiU i 2PSC). A banda d’incrementar el personal del’ajuntament amb un conserge, un tre-ballador de carrer i un tècnic munici-pal a jornada complerta, així com l’or-ganització de la Komarcalada 2008(trobada de jovent a Artesa pel mesd’octubre), les propostes d’inversió del’equip de govern per aquest any eren,principalment, les següents:

- Adequació d’equipaments aBaldomar.- Tram final C/ Jesús Santacreu, C/Marcel·lí Farré, Av. M. Anzizu i C/M.D. de Salgar.- Pavimentació de carrers a la Colòniala Fàbrica.- Ampliació de la Llar Residència Mu-nicipal.- Biblioteca Casal Cultural (ampliació1a fase).- Adequació d’enllumenats públics:carrer des del pavelló fins a labenzinera.- Recuperació de pou d’aigua en desúsa Vall-llebrera.

- Dipòsit d’emmagatzematge d’aigua alPolígon Industrial.- Honoraris tècnics per la realització deprojectes d’obres. Tot i que s’hagi dit –o insinuat– elcontrari, l’equip de govern ha parlatamb els dos grups de l’oposició, pri-mer per separat i després conjuntamenten gairebé totes les juntes de govern desdel mes de desembre, a les quals assis-teixen com a convidats cada setmana.

Equip de govern municipalAjuntament d’Artesa de Segre


E

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

38

la P

alan

ca

Maig de 1983 més dels resultats de les elecci-ons municipals als diferents mu-

nicipis de la rodalia, en la revistad’aquest mes destaquen una entre-vista i un article, respectivament,dedicats a dos personatges rellevantsdins la història d’Artesa de Segre. PORTADA. La composició d’aquestmes ens suggereix la diada de SantJordi, mentre que el titular, L’impulsvital, no deixa massa clar de què va lacosa. EDITORIAL. Porta el mateix títolque apareix a la portada i, per tant, ser-veix per desvetllar una mica el “miste-ri”. Tot i que comença parlant de lesesperançadores pluges d’abril de caraa la collita, la qüestió s’encara de se-guida cap a la constitució del nou Con-sistori Municipal, dient entre d’altrescoses que cal “endegar algunes cosesd’Artesa que fa anys que estan para-des”. Amb la perspectiva del temps,resulta curiós observar com la històriaes repeteix, tant si parlem del camp comdel consistori. LOCAL. Amb el títol de Perles cul-tivades, la redacció de la revista apro-fita espai sobrer per deixar constànciad’algunes “perles” de diferents políticsque van venir a Artesa durant la cam-panya electoral. La Informació Municipal d’aquestmes és molt breu, amb només tres notí-cies. Destaca l’aprovació del pressupostmunicipal de l’any que puja uns 28milions de ptes (avui serien uns 168.000euros). En el Noticiari Local, Josep M. So-lans ens informa de diferents esdeve-niments com les festes de Setmana San-ta i Pasqua, la Setmana del llibre orga-nitzada pel Club de Lectures, un parellde conferències programades per laparròquia o la celebració del primeraniversari dels Bombers Voluntarisd’Artesa. També ens parla de l’home-natge que l’Ajuntament va fer al queva ser Jutge de Pau durant 21 anys:Josep Bertran (el jutge que el substituíés Joan Nogués). Com a curiositat, unacampanya d’anàlisi sismològica entreÀger i Comiols a càrrec de l’empresaENIEPSA, tema que afecta els permi-

sos d’investigaciód’hidrocarburants. Il’anècdota: la histò-rica victòria del CEArtesa a casa d’undels rivals de sem-pre, l’Agramunt, per0-9. A Comarca, elmateix Solans ensexplica diferentsprojectes acabats oen marxa a Vilanovade Meià: condicio-nament de la carre-tera d’accés per lazona del barrancdels Calderers, l’as-faltat del carrer de labàscula, la renova-ció de la canonadaprincipal que portal’aigua de la font dela Figuera i l’inici deconstrucció d’unnou camp de futbola la partida Solsona.Per altra banda, espubliquen els comptes del Santuari deSalgar, que presenten un deute pendentde gairebé unes 500.000 ptes. (unes100.000 menys que l’any anterior). CAMP. Els pagesos i el municipi,signat per J. Santacreu, comença fentuna breu anàlisi dels sectors productiusdel municipi, amb la conclusió que alvoltant d’un 20% de l’economia depe-nia del sector agropecuari. Després, secentra en les demandes al nou consis-tori municipal: “(L’Ajuntament) ha defomentar i promoure el desenvolupa-ment de l’agricultura”. Sobretot, expo-sa, el consistori ha de col·laborar enl’organització d’una Àrea de DefensaSanitària pel sector porcí. Un comen-tari que m’ha cridat l’atenció és quandiu que “... hi haurà pocs pagesos alconsistori... generalment estan massaenfeinats per dedicar-se a la política...” RESULTATS ELECCIONS. De ma-nera molt esquemàtica s’ofereixen elsresultats de les eleccions municipals alsmunicipis de la rodalia, així com el nomdels nous regidors. Artesa de Segre:

CiU, 6 regidors (alcalde, JaumeCardona); ERC, 4 regidors; AP-PDP-UL, 1 regidor. Alòs de Balaguer: CiU,5 regidors (alcalde, Martí Galceran).Cubells: AP-PDP-UL, 5 regidors (al-calde, Josep Llombart); ERC, 2 regi-dors. Foradada: CiU, 5 regidors (alcal-de, Jaume Nadal). Vilanova de Meià:CiU, 7 regidors (alcalde (ClimentDurich). ENTREVISTA. Els redactorsSantacreu i Jové entrevisten el doctorIgnasi Solé, conegut popularment pel“metge Ignasi”, que va exercir a Artesadurant 56 anys. Són gairebé tres pàgi-nes francament interessants, on aquestmetge artesenc dóna els seus punts devista sobre l’evolució de la ciència i lamedicina, la pèrdua de les llibertats

LA FITXA

Número: 17Data: maig de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 20

AA

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

després de la guerra civil, el futurd’Artesa de Segre, la revista La Palan-ca... Vet aquí alguns fragments: “Con-sidero que la pèrdua d’humanitat enl’exercici de la medicina, si és que exis-teix, ha sigut suplerta per una supe-rior eficàcia”. “La pèrdua de la lli-bertat em va fer l’efecte, com és na-tural a tota persona d’esperit libe-ral, de que perdíem la capacitat d’es-ternudar per compte propi”. “Lagent d’avui no cauria en l’error dedeixar-se escapar la compra d’unmonument històric i artístic com ésl’edifici de La Granja”. “Caldriatenir l’audàcia d’haver adquirit perpart de l’ajuntament la finca de LaFàbrica”. “Si no hagués nascut (LaPalanca) amb l’impuls d’una colla degent culta, amb les inquietuds del mo-ment i amb amor a la ciutat, algú l’hau-ria d’inventar”. CULTURA. L’article Els nostres jo-ves i l’ensenyament de Formació Pro-fessional, serveix per exposar les prin-cipals idees d’Emili Duró i Esterri, co-ordinador provincial de la FP, que vaoferir una xerrada sobre aquest temaamb motiu de la Setmana del Llibreorganitzada pel Club de Lectures. Al·-legant “estimo la joventut i això m’au-toritza a parlar així d’ella”, fa un re-trat del jovent de l’època molt dur: “Ensarriba una joventut desangelada, man-

cada de moral i amb poc afany de tre-ball. Una joventut gairebé espantada,que no veu clar el seu futur. (...) Estàsotmesa a uns perills que mai s’haviapensat”. Al marge d’això, ja plantejala idea que la FP “no pot ser un refugide fracassats o solució de segona clas-se” i que en alguns llocs com França jas’està assajant un tronc comú amb elbatxillerat. L’apartat Retalls d’història reculll’article Polític i jurisconsult català,conegut a Artesa de Segre com a DonJuanito (I). Joan Maluquer i Whal, des-cendent del personatge, diu en la intro-

ducció que estracta d’un en-càrrec de l’al-calde VicentRoca. En aques-ta primera partparla dels orí-gens de la sagadels Maluquer iels situa cap a fi-nals del segle

XVII a Alentorn. Després de fer un rà-pid repàs dels principals avantpassatsde Don Juanito (Joan Maluquer iViladot), explica la primera època dela seva vida des que va obtenir el títold’advocat. El defineix com un políticcatalanista, monàrquic i liberal, quel’any 1918 va fundar el partit Federa-ció Monàrquica Autonomista ambFrancesc Bartrina. Vilanova de Meià: pancartes i cara-melles, signat per Mn. Joan MarquillesLlorens, és un article on l’autor es la-menta d’uns fets que desconec però quesemblen greus. Parla d’una agressió almetge i de les denúncies posteriors, esqueixa de l’actitud del consistori res-pecte a la restauració de l’església i fa

esment d’unes pancartes en contra d’ungrup de caramelles. Acaba dient: “Unpoble que sap cantar, sap estimar”. Cant Coral, signat per l’OrfeóArtesenc, explica les diferents trobadesde corals que es realitzen cap a final decurs i informa que a finals de maig se’nfarà una a Artesa amb la participaciód’uns 300 nens i nenes de diferents lo-calitats, el 4t Juguem Cantant. CARTES A LA REDACCIÓ. En res-posta a la carta de Loli Romero Salasdel mes anterior, on manifestava la sevavoluntat de col·laborar amb la revistaen castellà, el Consell de Redacció pu-blica una llarga resposta sota el títolPostura de l’ús de la llengua catalana,en la qual acaba dient: “Acceptarem lesseves col·laboracions en la seva llen-gua com hem fet fins ara, encara queLa Palanca té com a llengua el cata-là”. HUMOR. A Les converses deQuimet i Cosme, un únic acudit relaci-onat amb el nou Ajuntament. FLASH COMARCAL. En aquestasecció es ressenyen algunes notíciesd’última hora, com una reunió a SantMartí de Maldà sobre el canal Segarra-Garrigues (Artesa regaria unes 900 Hai Foradada unes 300 Ha). El més desta-cat, però, és la informació sobre el PlaGeneral de Carreteres, segons el qualhi ha pressupostades per al 1983 lesmillores de les carreteres Balaguer-Artesa (350 milions de ptes.) i Artesa-Benavent (550 milions); a més, a faltade consignació, es preveuen lesd’Artesa-Ponts (300 milions) iAgramunt-Artesa (250 milions) per al1984 i 1985 respectivament.

Ramon Giribet i Boneta

41

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

Deure de mestre, deure de ciutadàTenim la sort de ser companys i amicsd’un mestre d’Artesa de Segre. Durantels seus 27 anys dedicats a la docènciasempre ha mostrat una plena dedicacióals nens i nenes, incidint tant en la sevaformació acadèmica com personal. Entot moment ha dedicat part del seutemps a escoltar-los i ajudar-los a re-soldre els conflictes que han anat sor-gint diàriament dins l’àmbit escolar. Com a company, tant ara com durantl’etapa de cap d’estudis, sempre ens haatès, aconsellat i recolzat en projectes. De la mateixa manera els veïnsd’Artesa el senten molt proper. Des quetenia 16 anys ha estat vinculat en nom-broses activitats de la vida local:

cofundador del moviment escoltaartesenc, participació compromesa enel govern municipal (8 anys com a re-gidor i actualment col·laborador), i re-dactor de la revista local La Palanca... I així, amb la seva condició de ciuta-dà implicat i mestre, el passat mes denovembre, al sortir de l’escola i veurecom cinc nens es llençaven pedres, nova dubtar a intervenir per evitar que esfessin mal entre ells i als altres vianantsi va obligar a un dels nens, que no obe-ïa, a deixar anar la pedra que duia a lamà picant-li amb el palmell de la seva. Tots aquests fets van portar a unjudici de faltes del qual va ser absolt.La sentència ha estat recorreguda per

la fiscalia. Una actuació molt estranya la delnostre company!... El seu deure com aciutadà, mestre i persona hauria d’ha-ver estat passar pel costat amb els ullstancats? És aquesta la convivència i la socie-tat que volem? O, com molt bé diu la jutgessa en lasentència: “El ciutadà, ja sigui mestre,advocat, metge... no té l’obligació derecriminar la conducta del menor i, encas de perill, evitar mals majors siguincap a la seva mateixa persona o per a laresta de ciutadans?”

El Claustre del CEIP Els Planells

Curiositatsóc una persona enamorada de lacultura i també al respecte. Lo

meu pare sempre em deia: “Si volsser respectat, has de respectar”. Per mi moltes coses passen per faltade cultura. Ara fa uns dies, un cotxe vaatropellar dos nens per passar per onels va sortir del nas. Hi ha unes ratllesi s’han de respectar. Si aneu a la carre-tera cada dia, veureu alguna personaadulta que veu les ratlles a dos metres,però ell pensa “jo passaré per on

vulgui”. Tingueu present que los petitsfan allò que veuen fer als grans. També avui trobo un escrit al diariSegre que m’ha fet molta gràcia i m’hasemblat interessant per a La Palanca.Segons lo diari, això va ser davant lolocal dels Bombers. Cinc nens entre 9i 10 anyets jugaven a tirar-se pedresbastant grosses los uns contra los al-tres. Va passar un mestre i els va cridarl’atenció perquè era un joc perillós. Losquatre li van fer cas, van llençar les

pedrers i van marxar; però lo més va-lent va plantar cara al mestre amb lapedra a la mà. Lo mestre el va agafarpel bracet i el va obligar a llençar lapedra. Jo no em creuré mai que lo mes-tre li fes mal o que pensés fer-li mal. Ami em sembla que la mare d’aquest nenhauria d’anar a donar les gràcies almestre i dir-li al seu fill lo que està bé ilo que està malament. I prou per avui.

Ton Bonet

S

Arxiu fotogràfic de la Baronia de Rialb (1994-1996)L’any 2007, l’Ajuntament de Baroniade Rialb va patrocinar i editar el llibreArxiu fotogràfic de la Baronia de Rialb(1994-1996). Es tracta d’una publica-ció molt interessant per la documenta-ció fotogràfica que aporta junt amb lahistòria de les masies i habitatges, avuien situació de quasi la desaparició to-tal. No cal dir que per totes les personesdescendents de la Baronia de Rialb ésun llibre-record molt atractiu. Cal destacar que l’obra ha estat rea-

litzada durant dos llargs anys per qua-tre artesencs: Amat Bernaus i Marqués,assolint la gran quantitat de materialfotogràfic i acompanyant en els recor-reguts pel territori per GabinoHernández, Magí Serra i EduardSampietro. Enhorabona! El llibre es pot comprar o encarregara l’Ajuntament de la Baronia de Rialb(Monestir de Santa Maria de Gualter,tel. 973460234).

Vicent Roca i Mianes

42

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Cercavins presenta un nou discntre el desembre de 2007 i el ge-ner de 2008, Cercavins ha enre-

gistrat la seva darrera producció dis-cogràfica: No sé si dir-te el que tinc alcap. El grup Cercavins neix l’any 1997 aBellpuig. La seva primera actuació vatenir lloc el mes de gener del mateixany al local d’assaig que el grup tenia aBellpuig, davant d’amics, familiars iconeguts. En un principi el grup el for-men músics de Castellserà, Albesa,Artesa de Segre, Bellpuig i BorgesBlanques. Durant aquests inicis, el grupes definia a si mateix com “Companyiafolc de les Terres de Ponent”. A finalsde 1997 el grup enregistra la seva pri-mera maqueta per iniciativa del CentreArtesà Tradicionàrius de Barcelona(MTM 04 Maquetes TRAM-1997).Durant el 1998 el grup es consolida enel panorama folc com a grup de ball,acumulant un total de 20 actuacions. És a partir de 1999 que Cercavinsdecideix renovar part del seu repertorii renovar certs components de la sevaformació, amb la incorporació d’un vi-olí (Meritxell Freixes) i un baix (Este-ve Camats), en substitució del violon-cel, passant a una formació de 7 mú-sics. Durant aquest any el grup fa mésde 22 actuacions. L’any 2000, fruit d’aquests canvis ide la idea que tenia part del grup dedeixar de banda el repertori de ball,Cercavins es va definint cada vegadamés en els seus concerts com a grup deFolc Fusió amb la incorporació d’unnou bateria (Gerard Sala), i amb el pas

novament a 6 músics al prescindir del’acordió diatònic. L’any 2001 el grup decideix fer elpas de gravar el seu primer treball dis-cogràfic. Serien 11 temes (tots tradici-onals, menys un de creació pròpia) sotael títol La Cova del Creco. Després d’unestiu amb més de 20 actuacions, el grupes tanca en el seu local d’assaig a Vilves(setembre de 2001) per tal de prepararels temes d’aquest primer dics compac-te. Durant el gener de 2002, Cercavinsenllesteix La Cova del Greco. El con-cert de presentació és el divendres 15de febrer al CAT. El concert és enre-gistrat pels equips de TV3. La gira depresentació els porta a fer 25 actuaci-ons. Aquest treball representà el finald’una etapa per al grup. L’any 2003 és per Cercavins un anyde canvis, el grup decideix tirar enda-vant un nou projecte musical amb lamúsica folc com a base, però amb te-mes de composició pròpia. El grup in-corpora nous músics i nous instruments,definint així la formació amb la que voltreballar a partir d’aquest moment.

Durant l’any 2004 el grup decideixenregistrar la seva segona maqueta,Cercavins, Salseta Records, 2004, ambtres de les noves cançons que presenta-rà durant l’estiu en diverses actuacions.D’aquesta maqueta en realitzen 2000còpies, que es venen en els concerts dedirecte, en locals d’arreu de Catalunyai en diverses botigues de discos. Durant l’estiu de 2005 Cercavins fit-xa per la discogràfica catalana SatchmoRecords i és pel Nadal del mateix anyque es presenta a Lleida el seu segondisc, El món sona, en una única actua-ció al Cafè del Teatre de l’Escorxadorde Lleida. Aquest disc consta de 12 can-çons. En totes elles es respira les ganes deseguir sempre endavant, tot i les dificultats. Actualment, Cercavins està formatper vuit membres: Mercè Brescó (veu),Bep Muñoz (flautes i cors), MeritxellFreixes (violí), David Mardones (gui-tarres), Jaume Médico (Whistles),Gerard Sala (bateria), Dani Mardones(baix) i Juan Lozano (guitarres). Du-rant els mesos de desembre de 2007 igener de 2008, el grup ha enregistrat elseu nou treball discogràfic als estudisEl Zulo, que ha estat mesclat per MarcParrot i Santiago Latorre als estudisGravaciones Silvestres. La produccióporta per títol No sé si dir-te el que tincal cap i ha comptat amb la col·laboraciód’Héctor Beberide (guitarra acústica,bouzuki i acordió) i Marc Parrot (pan-dereta i segona guitarra). Els disc estàformat per 9 temes que porten per títol:1. El món ressona; 2. A la llum del nord;3. Res no ha canviat; 4. T’enyoro; 5.Preguntes i respostes; 6. En la pell; 7.El meu error; 8. Sempre buscant; 9. Siem dius no. El disc es pot adquirir a laseva pàgina web (www.cercavins.cat)pel preu de 12 euros (despeses d’envi-ament incloses). La Gira 2008 va començar pel pontde l’1 de maig, amb concerts a Calaf,Ciutadilla i Artesa de Segre i continua-rà al Festinoval de Lleida el 20 i 21 dejuny i a Artesa de Segre l’11 d’octubrecompartint cartellera amb Obrint pas,Sotazero i Kayo Malayo.

Sergi Valls i Jové

E

43

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

L’Orfeó canta a La Massana i a Sant Cugatl diumenge 27 d’abril l’OrfeóArtesenc va participar al XXIX

Aplec de Corals de la Zona Nord deles Terres de Lleida de la FCEC a LaMassana (Andorra), i el diumenge 11de maig en un concert a l’AuditoriVictòria dels Àngels de Sant Cugatdel Vallès. Un any més, i ja en són 29, l’OrfeóArtesenc va participar al XIX Aplec deCorals de la Zona Nord de les Terresde Lleida de la FCEC el passat diumen-ge 27 d’abril. Enguany l’aplec el vaorganitzar la Coral Sant Antoni de LaMassana (Andorra). Van participar-hijuntament amb les corals d’Andorra laVella, de Sant Julià de Lòria, de la Seud’Urgell, d’Oliana i de Ponts. Durantel matí es van organitzar dos tallers, unde Cant Gregorià i un de Gospel. Elscantaires es van distribuir per ambdóstallers segons les preferències personalsde cadascú, quedant-ne molt satisfets iamb ganes de repetir. La jornada vacontinuar amb un dinar de germanorentre tots els participants dels tallers delmatí. A la tarda es va realitzar l’assaigde rigor, previ al concert que va clau-surar aquest 29è Aplec de Corals. L’Or-feó Artesenc va interpretar, conjunta-ment amb la Coral Pontsicana de Ponts,dues obres (Només tu i Marxa austría-ca) sota la direcció de Narcís Cercós. L’any 2005 l’Orfeó Artesenc, junta-ment amb les Corals de Castellar delVallès i Montcada i Reixac, van iniciaruna sèrie de concerts. El primer va te-

nir lloc a Castellar del Vallès aquellamateixa primavera. L’any següent es varealitzar a Montcada i Reixac. L’anypassat es va realitzar la trobada a Artesa,però degut a la dissolució de la Coralde Montcada i Reixac, va afegir-s’hi laCoral de Sant Cugat. Enguany, quatreanys més tard, es va finalitzar aquestesminitrobades amb un concert, el passat11 de maig, a Sant Cugat del Vallès. Elconcert és va realitzar a l’Aula MagnaVictòria dels Àngels de l’Escola deMúsica de Sant Cugat del Vallès. L’Or-feó Artesenc va interpretar tot un se-guit d’obres de manera que va captivarel públic assistent amb el seu repertorii les seves interpretacions. En el con-

E

cert es van retrobar amb un vell amicde l’Orfeó, el mestre Manuel Cabero,que va dirigir la darrera peça del con-cert a les tres corals juntes i que va elo-giar les interpretacions de l’OrfeóArtesenc, als que va felicitar pública-ment. Durant aquest curs han realitzat, amés dels concerts ressenyats en aquestarticle, la missa de la Festa Majord’Artesa (30 de setembre), un concerta Tàrrega (21 d’octubre) i el tradicio-nal Concert de Nadal a Artesa. Però el2007 serà recordat per l’any de presen-tació del projecte Les Nostres Cançons(16 de desembre) davant de molt depúblic a Artesa. Aquest projecte va con-sistir amb la gravació del primer disccompacte per part de l’Orfeó que es vaeditar conjuntament amb un llibre departitures que inclou diverses cançonsartesenques i especials per tots els can-taires, que són fruit dels darrers 10 anysd’història de l’Orfeó. El curs finalitza-rà el proper 25 de maig amb un concertde la Primavera Coral de les Terres deLleida de la FCEC juntament amb lescorals de Fraga i Vilafranca del Penedèsa les 6 de la tarda a l’església parroqui-al d’Artesa de Segre al qual esteu tots itotes convidats.

Text: Sergi Valls i JovéFotos: Joan Valls i Jordi Lluís

El proper 25 de maig a les 6 de la tarda esrealitzarà un concert a l’església parroquiald’Artesa de Segre amb les corals de Fraga iVilafranca del Penedès

45

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes d’abrilSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (3 d’abril)

S’acorda, per unanimitat, accep-tar la subvenció de 91.800 euros que elDepartament d’Educació de la Gene-ralitat ha concedit a l’Ajuntamentd’Artesa de Segre amb destí a minorarles quotes del servei del curs acadèmic2007-2008 de la Llar d’Infants Muni-cipal.

S’acorda, per unanimitat, proce-dir a la devolució de les fiances defini-tives constituïdes en el seu dia segonses detalla:- A Olis J. Macià SL, la quantitat de3.940 euros, per donar per complidal’obligació d’edificar dins el terminiestablert en la parcel·la alienada perl’ajuntament al polígon.- A Art Cons SCP, la quantitat de3.447,82 euros, per l’obra “Pavimen-tació i xarxa de clavegueram als car-rers Forn i Castell de Tudela de Segre”.

S’acorda, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del PERC2008, convocada mitjançant l’ORDREECF/96/2008 de 21 de febrer, dema-nant-hi subvenció per a les electrifica-cions següents: Masia Janot, Masia CalReguera, Masia Escobet, ExplotacióRamadera Aneto, Explotació Ramade-ra Molina, Portada d’energia elèctricaal pou de captació d’aigua a Comiols iPortada d’energia elèctrica al pou decaptació d’aigua de Vall-llebrera.

S’acorda, per unanimitat, la ra-tificació per concórrer a la convocatò-ria del Departament d’Innovació Uni-versitats i Empresa de la Generalitat,mitjançant resolució IUE/392/2008, pera la concessió d’incentius per als pro-jectes col·lectius de cooperació empre-sarial territorial i millora de les infras-tructures de caràcter comercial dema-nant-hi ajut econòmic per a la realitza-ció de les següents actuacions:- Obres i equipaments necessaris percondicionar els entorns del Mercat demarxants que compren:

a) Adequar voreres a l’accessibilitat depersones amb disminució.b) Senyalització aparcament de rotació.c) Senyalització vertical.

- Estudi de senyalització estable.

S’aprova, per unanimitat, el“Plec de clàusules tècniques, econòmi-ques i administratives dels serveis deneteja i vigilància de les instal·lacionsdel recinte de les piscines, bar i pistapoliesportiva per a l’explotaciód’aquestes instal·lacions” i convocar lalicitació del contracte de la prestaciódels serveis de piscines, bar i pistapoliesportiva municipals amb subjec-ció a aquest Plec.

S’aprova el “Plec de clàusulestècniques, econòmiques i administrati-ves del servei de manteniment, neteja ivigilància en les instal·lacions del pa-velló poliesportiu municipal cobert” ilicitació del servei de manteniment,neteja i vigilància en les instal·lacionsdel pavelló poliesportiu municipal co-bert amb subjecció a aquest Plec.A favor: 10 vots (5 ERC, 3 CIU, 2 PSC)Abstencions: 1 vot (CIU)

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car el decret d’alcaldia número 47, de19 de març, de concórrer a la convoca-tòria del Departament de Medi Ambi-ent i Habitatge, resolució MAH/92/2008, de 9 de gener, publicada alDOGC número 5057 de 28 de gener de2008, demanant-hi ajut econòmic per ala realització de l’Equipament d’un noupunt de captació d’aigua a Comiols re-cuperant un pou en desús.

S’aprova, per unanimitat, lamoció en contra del transvasament delriu Segre mentre no estigui asseguradala disposició d’aigua necessària per alshabitants i els regadius de les comar-ques de Lleida.

Plens extraordinaris (17 i 25 d’abril)

Absències:CIU: Carme Barril i Brescó (17 i 25d’abril), Domènec París i Artigues (25d’abril), Sílvia Cardona i Canes (25d’abril), Salvador Maluquer i Brescó(25 d’abril)

S’aprova, per unanimitat, lamodificació de l’article 6 de l’ordenan-ça fiscal núm. 22 reguladora de la taxaper la prestació del servei de Llar Resi-dència Municipal.

S’aprova, per unanimitat, el“Plec de clàusules tècniques, econòmi-ques i administratives del servei de ges-tió i funcionament de la Llar Residèn-cia per a Gent Gran de l’ajuntamentd’Artesa de Segre” i convocar la licita-ció del servei.

S’acorda, per unanimitat, la ra-tificació de l’aprovació provisional delPOUM.

S’acorda la desestimació de lesal·legacions formulades per DomènecParis i Artigues, membre del grup mu-nicipal de CiU en aquesta CorporacióMunicipal, contra l’acord del ple mu-nicipal de 7 de febrer passat, atès quedavant de l’eventualitat que l’informeno obrés en l’expedient en el momentde la consulta prèvia al plenari, aquestfet seria constitutiu d’una mera irregu-laritat convalidable, no invalidant de lesactuacions, i per no concórrer motiuinvalidant en els actes de remissió deles notificacions ressenyades i apro-var provisionalment la modificaciópuntual de les Normes Subsidiàries vi-gents a Artesa de Segre, referent a l’al-çada reguladora màxima del article 53.A favor: 7 vots (5 ERC i 2 PSC)En contra: 3 vots (CIU)

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

46

la P

alan

ca

S’aprova, per unanimitat, el“Plec de clàusules tècniques, econòmi-ques i administratives de concessió del’explotació del Servei Municipal d’ai-gua potable al municipi d’Artesa deSegre” i convocar la licitació de l’ex-plotació del servei.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(ordinàries de 10, 17 i 24 d’abril)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Josep Galceran Armengol, per acol·locar una tanca de delimitació delvial i de la seva propietat, situada al C/Font, s/n de Baldomar.- A Antonio Mallol Estany, per enrajo-lar 30 m2 de terrat, de l’habitatge situatal carrer de l’Església, 14 de Collfred.- A Ester Pérez Ferruz, per escardillarparet mitjanera, a l’immoble situat alC/ Eres, s/n d’Alentorn.- A Matilde Armengol Pijuan, per en-rajolar 35,10 m2 de terrat del primer pisi 73,45 m2 del segon pis i canviar basti-ments de portes del segon pis, de l’im-moble situat al C/ Eres, 29 d’Alentorn.- A Joan Solanes Farré, per a la nova dis-tribució interior, sense afectar estructu-ra, de la Masia Solanes, situada a Vilves.- A Antònia Antonijuan Bureu, per can-viar rajoles de cuina i col·locació demobles i marbres, a l’habitatge situat ala Ctra. de Tremp, 57 d’Artesa de Segre.- A Josefina Sabartés Capell, per enra-jolar bany i cuina de l’habitatge situata la Pl. Major, 2 de Collfred.- A Jordi Durany Martínez, per a l’am-pliació d’un edifici d’habitatges, situatal C/ Amadeu, 8 bis, d’Artesa de Segre.- A Pere Vidal Purgimon, per a l’ade-quació i ampliació d’explotació porci-na d’engreix, a desenvolupar al polí-gon 11, parcel·la 40-43, a Vilves.- A Engràcia Amigó Solé, per canviarrajoles de les parets i terra del bany i cui-na, del terra del rebedor i canviar balco-nera, de l’habitatge situat a l’Av. EduardMaluquer, 21 d’Artesa de Segre.- A Ricard Ferré Puig, per enrajolar terrai pintar parets existents, de l’habitatgesituat a immoble de l’Av. Maria Anzizu,21, 2n d’Artesa de Segre.- A Ismael Maza Batlle, per canviar

porta d’accés, refer balcó i retirar jar-dinera per posar-hi barana de forja, al’immoble situat al C/ Collet, 7d’Alentorn.- A Josep Baró Serra, per pintar façana,posar llindes i trencaaigües a les fines-tres, de l’immoble situat al Raval dePonts, s/n d’Anya.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de pròrroga de llicènciad’obres a Eva Maza Batlle, MarcCalveres Camats, Ismael Maza Batlle iCarme Martí Fernández, per l’acaba-ment de les obres de la construcció dedos habitatges unifamiliars a situar alcamí de Baldomar, 13-15 d’Alentorn.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió dels guals següents:- A Francesc Puigpinós Monsonís, al’edifici situat al C/ Lleida, 18 d’Artesade Segre.- A Joan Terré Ribó, a l’edifici situat alC/ Monges, 21 d’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable:- A Dolores Quirós Galván, a l’habitat-ge situat al C/ Bisbe Bernaus, 5, 2nd’Artesa de Segre.- A Isidre Clotet Traveset, dues esco-meses als dos habitatges situats al C/Bisbe Bernaus, 5, baixos i 1r d’Artesade Segre.- A Sílvia París Dalmau, a l’habitatgesituat al C/ Roc del Cudós, 26Bd’Artesa de Segre.- Zaira Herrera Hernández, a l’habitat-ge situat al C/ Únic, 18, baixos esquer-ra de la Colònia la Fàbrica.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència per la primerautilització i ocupació a J. Giribets, R.Almuzara, A. Giribets, D. Giribets, CB,pels 4 habitatges unifamiliars en filera,situats al C/ Sant Sebastià, 11 ABCD,d’Artesa de Segre, retenint la fiançaconstituïda fins que es justifiqui l’aca-bament de la urbanització de la part delcarrer que correspon.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències de se-gregació:- A Eusebi Jovell Gilabert, per la segrega-

ció de dos porcions de 83,32 m2 i 87,67 m2,de la finca urbana amb referència cadastral7800201CG3470S0001XK, situada a laprolongació del C/ Marcel·lí Farré, canto-nada amb el C/ Jesús Santacreu, 13 d’Artesade Segre.- A J. Giribets, R. Almuzara, A. Giribets, D.Giribets, CB, per la segregació de 226,85m2, de la finca urbana amb referència ca-dastral 7702603CG3470S0001TK, situadaa la Trav. del Camp de Futbol, 3 d’Artesade Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència d’obertura d’es-tabliment i activitat a Patricia BastistaTschappu, per l’activitat de perruque-ria, a desenvolupar al local situat alsbaixos de l’edifici del C/ Balmes,14d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de nom de la llicèn-cia d’obertura d’establiment a IonutCavalus per l’activitat destinada a bar-restaurant, a desenvolupar al local deplanta baixa de l’edifici situat a la Ctra.de Ponts, 13 d’Artesa de Segre, conce-dida a favor de Montserrat BorregoPardillo.

S’acorda aprovar la concessióde llicència ambiental a Pere VidalPurgimon, per exercir l’activitat d’ade-quació i ampliació d’explotació porci-na d’engreix, amb capacitat per 1.800porcs d’engreix i 600 porcs de deslle-tament, al polígon 11, parcel·la 40-43,a Vilves.

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de les relacions de facturesmajors de 120,20 euros pendentsd’aprovació, que pugen la quantitat de76.809,96 euros.

S’acorda concórrer a la convo-catòria de concessió de subvencions pera l’execució d’obres de restauració iconservació d’edificis de notable valorcultural, corresponent al bienni 2008-2009, demanant per a la realització deles obres d’adequació de l’església par-roquial de Santa Maria de Seró.

Eva Maza i Batlle

47

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

Programa Créixer amb tuDes de les regidories d’Educació id’Acció Social i Ciutadania del’Ajuntament d’Artesa de Segre, ambla col·laboració del Departamentd’Acció Social i Ciutadania i de la Llard’Infants Municipal El Bressol, estempreparant el programa Créixer amb tu. Aquest programa va adreçat a lesfamílies amb criatures de 0 a 3 anys iestà coordinat des de la Secretaria dePolítiques Familiars i Drets de

Ciutadania i la Fundació Pere Tarrés. Aquesta activitat consta d’un ciclede sis xerrades en les quals es tractarantemes rellevants sobre el desen-volupament dels infants fins als 3 anys.Els tallers es divideixen en dos blocs:tres xerrades formen el mòdul adreçatals infants de 0 a 18 mesos i tresxerrades més formen el mòdul per alsde 18 a 36 mesos. Aquestes xerrades es durant a terme

els dimecres, des del 7 de maig fins al’11 de juny, a la Llar d’Infants elBressol (Escoles Velles) a les 21:30h. El formador és Ramon Moix de laFundació Pere Tarrés.

Regidories d’Educaciói d’Acció Social i Ciutadania

de l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Dates a recordarPropera renovació del DNIMes per renovar: junyDates per apuntar-se: del 15 al 30 de maig

(tel. 973 40 00 13)Durant els mesos de juliol i agost no es farà renovació

Propera recollida d’objectes voluminososArtesa de Segre: 11 de juny (dimecres)Pobles agregats: 19 de juny (dijous)

Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13)

Ajuntament d’Artesa de Segre

Cursets de natació 2008Reunió informativa

DIA: dilluns 2 de junyHORA: 22hLLOC: Sala d’Actes de l’AjuntamentORGANITZA: Regidoria d’Esports

Ajuntament d’Artesa de Segre

1r Concurs fotogràfic Fira de Sant BartomeuParticipantsPodrà participar en aquest concurstothom que ho vulgui, sense límitd’edat. La participació en el concurs,tanmateix, suposa l’acceptació total deles bases.

TemaLa temàtica inclou qualsevol aspecterelacionat amb el patrimoni natural,cultural, artístic, paisatgístic, amb lagent, tradicions, costums, festes… del

municipi d’Artesa de Segre (Artesa opobles agregats). S’estableixen trescategories:- Artesa i el seu entorn- Festes del municipi- Fira de Sant Bartomeu (qualsevolaspecte o elements de la fira)

Període de lliuramentEl període de lliurament de lesfotografies serà fins al 4 d’agost de2008. En el cas d’enviaments postals,

s’admetran totes les fotografiesarribades fins aquest mateix dia.

Les bases del concurs es poden recollira l’Ajuntament.

Regidoria de Festes i FiraAjuntament d’Artesa de Segre

El proper 25 de maiga les 6 de la tarda Orfeó Artesenc Concert

a l’Esglesia Parroquial

48

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

El pont d’Alentorn. 1940-1942a ser el primer pont enreconstruir-se després de les vo-

ladures de la Guerra Civil, ambl’exèrcit republicà en retirada. Ha-via estat el millor de la nostra roda-lia des d’antic i va ser el primer enrefer-se per la seva importància enles comunicacions. En aquells anys,sense ponts, el Segre partia la provín-cia en dues meitats difícils d’enllaçar.D’aquí la urgència d’aquest pont. La recent creada “Obras Públicas”n’era la gestora. Amb la disbauxa quesuposa una guerra civil, els antics ca-patassos que quedaven de la Generali-tat dels anys 30 es van repartir entre lesdues entitats de la postguerra: “ObrasPúblicas” i la Diputació. Aquesta sego-na es va especialitzar més que res a re-fer carreteres i reforçar el ferm. Hi havia un problema real de mancade personal, de capatassos... Algunshavien desaparegut, altres havienmort... En principi, els mateixos capa-tassos feien les feines de les dues em-preses, fins que O.P. va formar-ne denous, i llavors n’hi van haver que solses cuidaven de la Diputació. Com quel’anterior amo (la Generalitat) haviadesaparegut, la gent (tècnics, peons ipaletes) s’havia de recol·locar en lesempreses que gestionaven les obres.També van començar a treballar jovent,picapedrers i paletes, que no havien tre-ballat mai per cap entitat. Val a dir que la Generalitat va funci-onar des dels anys 30 fins al l935, 1936i 1937, per la qual cosa en plena guerraencara tenia personal que treballavasota la seva direcció. Les obres es van iniciar el 1940 i lesportava un contractista de Tremp ano-menat Mariano Hernández; però vadurar molt poc, segons ens explicaJosep Capell Sala que hi treballà depaleta. Més tard va ser un empresarid’obres de la província de Tarragonaque, per contactes i amb l’afany de ferl’obra del pont, va fer un pressupostestimatiu a la baixa. Els tècnics d’ObresPúbliques li van acceptar elpressupost de poc més d’un milió depessetes d’aquells temps, tot i sospitantque l’empresari s’enganxaria els dits

V

49

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

amb aquell preu. I així va ser. Al cap d’uns mesos defirmar el contracte i veure que hi estavaperdent diners, va voler deixar l’obra.Obres Públiques li va acceptar, peròabans de pagar-li pel treball fet, li va exi-gir que deixés tot el material: pics, pales,vagonetes, taulons, bastides, ferratges iuna gran formigonera. També va haverde deixar els encarregats de l’obra. Llavors va passar a encarregat gene-ral el Josep Feixes Prió, d’Artesa, quehavia fet de “llistero” de l’obra i es vacuidar de tot el material durant els pri-mers mesos, des d’eines fins a enco-frats, ciment, ancoratges, pedres per ferels murs i ferralla. Havia fet fins lla-vors de supervisor de la qualitat delmaterial aportat a l’obra del pont. El pont es va començar a l’abril de1940 i es van fer els últims retocsl’agost de 1942. Diàriament hi treba-llaven 60 persones, amb la complica-ció d’organització que això suposa decara a la rendibilitat de l’obra. Hi havia 4 encarregats que cobraven30 ptes/dia; un “llistero”, 14 ptes; un se-reno, 9 ptes; 3 paletes a 20,5 ptes; 5 pica-pedrers, que era un ofici equiparable alpaleta, també 20,5 ptes; un “pinxe” (noide comandes, que en cobrava 7; i la restaeren 45 peons multifuncionals, que co-braven 10,50 ptes. El Remigio Cirera, el paletad’Alentorn que encara és viu, recordaque va treballar a l’acabament de lesvoravies del pont. Va ser el toc final. En una foto es pot veure la passarel·laprovisional feta de taulons, que es va fermentre duraven les obres. Sols hi passa-va un carro. Estava construïda tan de pre-cari, que un any se la va emportar la ri-uada del desglaç, i gent d’Alentorn i Vall-llebrera que treballaven a La Fàbrica delPont, havien de donar el tomb cada dia,tot passejant amb la bicicleta per la pa-lanca de Vernet. Recordem que el “llistero” JosepRegué era el padrí del nostre companyde redacció Miquel Regué i que el pi-capedrer Sabanes, padri del nostre al-calde, qui hi treballa a més a més a lescases dels Mestres i al cuartel de laGuardia Civil.

Text: Bartomeu Jové i SerraFotos: Família Feixes d’Artesa

50

la P

alan

ca

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

HumorHumorHumorHumorHumor

Aquesta parella tan esplèndida, el Josep M. ila Núria, es va casar el dia 26 d’abril. Si elsveieu, feliciteu-los, ja hauran tornat del“viatget”. Felicitats!

Que sigueu molt feliços.Els vostres companys de l’Orfeó.

BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions.Feu-nos arribar una foto i un text ben graciosos i us ho publicarem.Només cal ser subscriptor de La Palanca.

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

El diumenge 11 de maig, els jugadors i la directiva del CE Artesa de Segre van visualitzar així la propostade la Comissió 300 Anys de donar suport a les seleccions nacionals catalanes. (Foto: Josep M. Espinal)

2a trobada d’acordionistes de la noguera · al pavelló poliesportiu d’artesa, festa del ceng 1...

Documents