Dijous, 28 d’abril de 2016núm. 3.031

www.diarimes.com

REUS

La ciutat viu un nou episodi de crema de contenidors en diversos puntsAl passeig Mata, al passeig Sunyer i al carrer Doctor Frias. P8

CAMP DE TARRAGONA

El TC declarainconstitucional l’impost sobre les centrals nuclears Donen la raó a l’executiu espanyol, que havia recorregut. P11

Tarragona és la vuitena província on es venen més immobles a estrangersECONOMIA Tarragona, Cambrils, Salou i l’Ametlla de Mar són alguns dels municipis pels quals es decanten russos, belgues i francesos. P2

TARRAGONA

Una persecució acaba amb una gran baralla al centre de la ciutatMotius de trànsit van iniciar una picabaralla a Riu Clar. P3

ESPORTS

Ferran Torres: «L’equip ha anat a més pel bon ambient del vestidor»El jugador del CBT anima a la gent que ompli el Serrallo. P41

TARRAGONAEls paradistes troben incompatible obrir tot el dia i oferir producte fresc. P4

REUSL’Ajuntament es fixa en Barcelona per redefinir els mercats. P7

ESPECIAL

P13-38

AVUI

L’infantil A del Nàstic toca el celESPORTS L’equip ha assolit l’ascens a Divisió d’Honor a falta de 5 jornades. P40

Els jugadors, ahir, abans de l’entrenament setmanal, juntament amb el cos tècnic, a les instal·lacions de Sant Salvador.

CRISTINA AGUILAR

2 diarimés 28/04/2016 TARRAGONA

Anna FortunyTarragona és la vuitena demar-cació de tot l’Estat espanyol en volum de compravenda d’habi-tatges per part de persones amb nacionalitat estrangera, per dar-rere de províncies com Alacant, les Illes Balears, Girona o Las Pal-mas. Al llarg del 2015, el 12,45% del total de la compravenda va dur-se a terme a través d’aquest client que, principalment, busca una segona residència a la cos-ta per passar-hi les vacances o per passar-hi una llarga estada durant el període de la jubila-ció. El vicepresident del Col·legi d’Agents de la Propietat Immo-biliària de Tarragona, Héctor Guasch, destaca que «els estran-gers no compren a l’interior i, so-bretot, se centren a adquirir ha-bitatges a punts de la costa com Salou, Cambrils, Miami Platja, Tarragona o la zona de Calafat, a l’Ametlla de Mar». A la vegada, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Tarragona, Àlex Savé, detalla que «tot i la crisi econòmica, hi ha hagut grups de gent estrangera, sobretot proce-dents de Rússia, Bèlgica o Fran-ça, que han continuat comprat a la costa i han aprofitat els preus baixos dels darrers anys». Per la seva banda, Guasch destaca la presència «d’alemanys i holan-desos que van buscant aparta-ments i cases adossades, enlloc de xalets».

Tot i això, els dos professionals coincideixen a destacar que la compravenda d’habitatges a la demarcació de Tarragona dels darrers anys ha anat «en paral-lel» tant pel que fa a estrangers com clients nacionals. «Hem de continuar confiant en les vendes al client del país, ja siguin de Ca-talunya o persones vingudes de punts com Logronyo o del País

Basc, que havien adquirit diver-sos habitatges», explica Guasch. Per aquest motiu, subratlla que «encara no podem parlar d’una recuperació del sector, perquè no hi ha una continuïtat en els mo-viments. Ens estem trobant que una setmana hi ha vendes però, pocs dies després, torna a decau-re». En aquest sentit, doncs, con-sidera que «hi ha una sensació latent que tot anirà millor, però encara no ho podem constatar».

Per la seva banda, des del Col-legi d’Agents de la Propietat Im-mobiliària tenen una visió més positiva. «Des del tercer i el quart

trimestre de l’any, s’han registrat vendes mensuals i hi ha cert op-timisme dins del sector», afegeix Àlex Savé.

Al llarg del 2015, la demar-cació de Tarragona va registrar la compravenda de 7.335 habi-tatges. D’aquests, el 83% (6.099 immobles) van correspondre a habitatges usats, mentre que la resta, 1.236, van ser habitatges de nova construcció.

En aquest sentit, des del Col-legi d’Administradors de Fin-ques de Tarragona defensen que «podem veure una certa recu-peració que ha anat lligada als bancs. D’una banda, fins fa poc, els bancs han aconseguit vendre gairebé tot el seu estoc perquè ho feien per sota el preu de mercat. A més, cal sumar-hi les dificul-tats que han patit amb l’augment

del nombre de pisos ocupats de manera il·legal i els requisits de les administracions per impe-dir que els bancs tinguin pisos buits». Àlex Savé assegura que «la suma d’aquests tres factors ha perjudicat al particular que volia vendre el seu immoble. Però, ara, això està canviant i hem vist clients nacionals que pregunten preus i es comencen a comprar habitatges amb uns preus més accessibles».

En comparació amb la resta de l’Estat, Tarragona també es troba entre les deu primeres demarca-cions amb major proporció de compravenda d’habitatges per cada mil habitants. Concreta-ment, ocupa la vuitena posició, per darrere de províncies com Màlaga, Alacant, Almeria, Giro-na, Castelló, les Illes Balears i Las

Palmas. En el cas de la ciutat de Tarragona, Guasch explica que «hem notat que hi ha persones jubilades que potser tenien estal-vis al banc i, en els últims temps, han decidit recuperar els diners adquirint un habitatge i posar-lo al mercat del lloguer. Així, han vist que aconsegueixen treure’s unes rendes més elevades que els interessos que cobrarien per mantenir els diners al banc». Aquest fet s’ha produït, sobretot, «en pisos per valor inferior als 100.000 euros», afegeix.

A la recerca d’alternativesEncara que alguns experts po-drien definir l’actual situació com una tímida recuperació del sector, cal destacar que des de la irrupció de la crisi econòmica, el lloguer ha estat el principal aliat per tot aquell que ha buscat un habitatge. Àlex Savé del Col·legi de Finques de Tarragona explica que «el futur de la compravenda són les tinences intermèdies». De fet, destaca que la Càtedra de l’Habitatge de la URV «està estu-diant noves maneres de poder ser propietari, sobretot pensant en el públic espanyol que té molt arrelada la idea de ser propieta-ris». Així, detalla que una de les principals alternatives que estan treballant suposaria «comprar el 30, 40 o 50% d’un habitatge i la resta en lloguer. D’aquesta manera, una vegada la persona tingués més capital podria anar comprant a poc a poc com, per exemple, el 10%».

Tanmateix defensa que aques-tes idees s’estan treballant de cara a capitals com Barcelona o, fins i tot, Tarragona, on el cen-tre de la ciutat s’està degradant perquè no hi ha gent que pugui comprar els seus habitatges per l’elevat cost que presenten.

La compra d’habitatges es concentra en localitats de costa com Salou, Calafat o Cambrils

HABITATGE

Tarragona és la vuitena demarcació en la compra d’immobles per estrangersEl Col·legi d’Administradors de Finques destaca que el futur es troba en les «tinences intermèdies», opcions mixtes de venda i lloguer

CRISTINA AGUILAR

La compra d’habitatges s’ha concentrat en l’adquisició d’apartaments o cases.

Andorra detecta que la font d’Arinsal està contaminada i clausura la planta

El govern d’Andorra va infor-mar, ahir a la tarda, que s’ha detectat norovirus a l’aqüífer de la font d’Arinsal de manera que es confirma que el brot de gastroenteritis que ha afectat més de 4.000 persones a Cata-lunya es troba en aquest punt. El ministre de Salut del govern andorrà, Carles Álvarez, va qualificar el cas de «fatalitat» i va dir que ara es farà una in-vestigació per saber com es pot haver contaminat l’aqü-ífer, que està en un «entorn natural» i fins ara complia tota la normativa. En aquest sentit, el govern andorrà va decidir clausurar la planta d’embote-llament i va ordenar la retira-da del mercat de tots els lots d’aigua envasats per Aigua del Pirineu SL. Així mateix, el ministre va demanar que com a «mesura cautelar» la gent que tingui Aigua d’Arinsal a casa no la consumeixi. Des del govern s’ha volgut reafirmar que aquesta contaminació no està produïda per la filtració d’aigües fecals, ja que l’entorn de la font és «natural i les ai-gües fecals a l’entorn de la planta embotelladora estan molt ben canalitzades i sepa-rades». La normativa no obli-ga a analitzar els factors vírics en les mostres que es prenen habitualment en les línies de producció d’aigua. Per aquest motiu, el director de Salut de l’executiu andorrà, Josep Ca-sal, va dir que «és possible que hi hagués norovirus» a l’aigua embotellada abans del passat 23 de març.

La URV defensa l’eficàcia de les tècniques per mantenir dades

Els investigadors de la URV David Sánchez, Sergio Mar-tínez i Josep Domingo-Ferrer defensen l’eficàcia de les tèc-niques actuals per aconseguir que les dades personals es mantinguin anònimes a l’hora d’utilitzar-les per a la recerca científica. En un article a la re-vista Science, els investigadors demostren que els mecanis-mes disponibles per garantir l’anonimat, fruit de recerques prèvies i en alguns casos pro-posats per ells mateixos, són efectius i vàlids per protegir la identitat de les persones. Els investigadors de la URV s’han basat en les recerques científiques sobre la matèria publicades en els darrers anys i, mitjançant un model d’ano-nimat anomenat k-anonymity i un mecanisme propi.

328/04/2016 diarimés TARRAGONA

Carla PomerolUna pica-baralla per motius de trànsit va acabar, ahir, amb una persecució i una macrobaralla a l’avinguda Roma. La història va començar minuts abans de les cinc de la tarda al Polígon de Riu Clar, quan els quatre passatgers d’una furgoneta i el conductor d’un Nissan Patrol es van barallar des de l’interior dels vehicles per, un avançament.

La furgoneta va perseguir el Nissan Patrol fins a l’avinguda Roma. Aquí va ser on els quatre passatgers de la furgoneta i el

conductor de l’altre vehicle es van propinar cops de puny i dife-rents agressions físiques, i es van amenaçar de mort.

L’episodi va acabar amb la de-tenció dels cinc protagonistes, acusats d’agressions i amenaces. Els cinc detinguts tenien contu-sions greus.

Va ser una actuació conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local. Una ambulància SEM també va acudir al lloc dels fets. L’accés a la plaça Imperial Tàrraco per l’avinguda Roma va quedar totalment col·lapsat.

SUCCESSOS

Persecució i macrobaralla a l’avinguda RomaDurant dues hores hi va haver problemes per accedir a la plaça Imperial Tarraco

CEDIDA

A dalt, Mossos i Policia Local, i abaix, l’Avinguda Roma.

RedaccióUn treballador de la construc-ció va patir un accident mentre treballava en les obres d’un ha-bitatge que s’estava reformant, ubicat al carrer Mallorca, núme-ro 12, i va resultar ferit greu. Els fets van tenir lloc minuts abans de dos quarts de cinc de la tar-da, quan el terra del segon pis va cedir, i el paleta que hi havia a sobre va caure.

Dues ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques es van desplaçar cap al lloc dels fets, acompanyades per dues patru-lles dels Mossos d’Esquadra i quatre dotacions dels Bombers. L’obrer ferit va ser traslladat a

l’hospital Joan XXIII, després de que els cossos de seguretat ha-guéssin de rescatar-lo. Es desco-neix si el treballador portava ar-nès i si treballava amb seguretat.

L’accident coincideix amb l’anunci que han realitzat els sindicats aquests últims dies sobre com, degut a les retallades de les empreses en sistemes de seguretat pels treballadors, els accidents laborals s’han multi-plicat, no només a la província de Tarragona, sinó a tota Cata-lunya.

Els Mossos d’Esquadra estan investigant si l’obrer tenia accés a l’arnés de seguretat i a les al-tres mesures requerides.

CArlA pomErol

Habitatge del Carrer Mallorca on va succeir l’accident.

Un paleta, ferit greu en caure de tres metres en un edifici en obres

ACCIDENT

Es va esfondrar el segon pis, quan hi treballava

RedaccióL’advocat dels quatre Mossos d’Esquadra, acusats de tortu-rar i vexar un home de Torre-dembarra neguen haver comès aquests delictes. L’advocat, en David Rocamora, va explicar, en declaracions a TV3, que han impugnat la roda de reconeixe-ment en que es basa la denún-cia, i va explicar que el testimo-ni de la víctima i la seva dona no són fiables. A més, va informar també que ja han presentat un recurs a l’Audiència Nacional perquè arxivi el cas.

«El cas està determinat per la denúncia d’una persona que ha ubicat els fets en quatre llocs diferents, en quatre moments diferents, cinc anys després», explicava Rocamora. A més, l’advocat defensava que no era possible que la víctima hagués vist mai al mosso d’esquadra que va identificar en la roda de reconeixement: «Aquest agent és una persona que, atès a les seves pròpies manifestacions i a l’instrucció, hagi pogut veure

mai» assegurava.La víctima proporcionava

informació als agents de segu-retat, i l’acusació afirma que el mòbil dels fets va ser que els mossos volien informació so-bre un cas de robatori a casa d’un mosso, a qui li havien sots-tret unes plaques i una arma reglamentada. El cas data de 2010, quan la víctima ja havia denunciat els fets però es va arxivar la causa. Fins el 2015 l’Audiència no va poder reobrir el cas, gràcies a la identificació d’un dels agents. Els altres tres acusats van ser identificats grà-cies a una investigació del de-partament d’Afers Interns.

L’acusació afirma que, l’any 2010, dos Mossos d’Esquadra de paisà van anar a buscar a la suposada víctima al Port de Torredembarra, i el van portar a un descampat, on els esperaven els altres dos mossos acusats. És llavors quan, segons l’acu-sació, els mossos el van pegar i, fins i tot, el van apuntar amb una arma.

Els Mossos d’Esquadra acusats de tortura neguen els càrrecs

JUDICIAL

L’advocat diu que els testimonis no són fiables

Detenen dos lladres de cotxes a l’aparcament del Miracle

POLICIAL

Agents de la Guàrdia Urbana van detenir, el dimarts, a dues persones per un presumpte de-licte de robatori amb força. Els fets van passar, a tres quarts de dues de la matinada, a la platja del Miracle. Una patrulla de la Guàrdia Urbana que realitzava tasques de seguretat ciutadana va ser requerida pel vigilant de seguretat de l’estació de ferro-carrils, perquè havia vist a un home forçant un vehicle que es trobava estacionat al passeig.

Els agents hi van trobar a dos homes i, després d’un escorcoll superficial, es van desplaçar al lloc dels fets amb les dues per-sones identificades. Els policies van observar com, efectiva-ment, el vehicle tenia el vidre de la finestra de la porta davan-tera tret del seu lloc i l’interior regirat. Davant de tots aquests fets, els agents van detenir a aquestes dues persones acusats d’un presumpte delicte de roba-tori amb força. Redacció

4 diarimés 28/04/2016 TARRAGONA

Anna FortunyFins a 40 concessionaris del Mer-cat Central de Tarragona s’han oposat al nou horari que hauran de seguir amb el traspàs al reno-vat edifici, previst per la pròxima tardor. Després de la polèmica que van encetar amb la recollida de signatures, fa poc més d’una setmana, els paradistes van com-parèixer, ahir al matí, davant dels mitjans de comunicació per mostrar el seu enuig i assegurar que «oferir producte fresc i obrir durant tot el dia no és compati-ble».

Una de les paradistes –vene-dora de carn de cavall–, Àngels Martínez, va subratllar que «no

podem suportar l’horari que ens imposen. Si no obrim de nou a nou i sense pauses se’ns sanci-onarà. A més, a la tercera sanció ens podran retirar la concessió». En aquest sentit, va recordar que «fa setmanes que vam demanar una reunió amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i la regidora El-vira Ferrando, però no s’han dig-nat a dir-nos res».

En aquest sentit, va defensar que «el nou horari només afa-voreix als grans empresaris que són quatre o cinc. La resta som autònoms i petits negocis fami-liars que no podem contractar més personal i, una vegada més, quedem desprotegits». Al seu

costat, una altra paradista, Pa-quita Pons, subratllava que «si vols un peix fresc i de Tarragona no el pots trobar durant tot el dia i tots els dies de la setmana, això ho han d’entendre».

Per aquest motiu, Àngels Mar-

tínez va augurar que «si fan això, acabaran sent dues grans su-perfícies, una a dalt i una altra a baix, la gent busca un mercat tra-dicional amb productes frescos i, si obrim els dilluns o a les tardes, haurem de vendre com si fóssim

un supermercat», en referència a l’obertura simultània d’un su-permercat Mercadona a la planta inferior.

Fins a una trentena de vene-dors van concentrar-se a les por-tes del mercat provisional, ahir al matí, per demanar que l’Ajunta-ment canviï, almenys l’horari, i «afavoreixi, en almenys un punt del nou reglament, als petits em-presaris». Pel que fa a l’aprovació del nou reglament del Mercat

Central –que es va aprovar l’any passat–, els paradistes van con-siderar que «no ens vam sentir representats pels líders de les dues associacions». Així mateix, cal recordar que, en diverses ocasions, la regidora de Comerç, Elvira Ferrando, ha deixat entre-veure que aquest document es va aprovar amb el consens de les parts i va destacar que els proble-mes interns no van aparèixer en cap moment.

Reclamen una reunió amb l’alcalde i Elvira Ferrando per incloure canvis en l’horari

MARTA OLIVÉDENÚNCIA

Els paradistes diuen que vendre producte fresc no és compatible amb obrir tot el diaUna quarantena de concessionaris del Mercat Central rebutgen el nou horari comercial

Els afectats van comparèixer, ahir al migdia, davant dels mitjans de comunicació.

Lamenten que «una vegada més, es deixa de banda el petit empresari per afavorir el gran»

528/04/2016 diarimés TARRAGONA

Alba Nebot DonésEl Grup de Defensa de la Sanitat Pública no veu amb bons ulls que una entitat privada, com és la Xarxa Santa Tecla, s’inclogui dins del Parc Sanitari de Tarrago-na. Ells aposten per una sanitat pública completament desvin-culada d’entitats privades, per tal d’impedir que aquestes puguin accedir a recursos de caire pú-blic. A més, no abaixen la guàrdia davant del nou delegat territori-al, Roger Pla, tot i reconèixer que «les formes són millors, per co-mençar, perquè no ve de la Xar-xa Santa Tecla, com l’anterior». Laia Estrada, membre de la tau-la de treball del Grup, explicava que el problema segueix vigent, i és la privatització de la sanitat pública, a causa dels plans funci-onals de la Generalitat. Aquests plans contemplen la creació del Parc Sanitari, que uniria tots els serveis mèdics del Camp de Tar-ragona.

El Grup de Defensa de la Sa-nitat Pública no es va mostrar en contra del Parc com a tal, sinó del fet que inclogui els centres vinculats a la Xarxa Santa Tecla, privada i amb vinculació religio-sa. «Mentre la Xarxa Santa Tecla tingui el bisbat, no hi ha d’anar ni un euro públic», deia Agustí Aragonès, delegat sindical a Joan XXIII i membre de la taula de tre-ball del Grup. Per ells, l’única op-ció és eliminar qualsevol centre privat i crear el Parc amb l’hos-pital Joan XXIII de Tarragona,

el Sant Joan de Reus i el Pius de Valls. A més, també denuncien la manca d’informació que hi ha respecte al Parc, «no se sap a què es destinen els recursos o quins criteris se segueixen per realit-zar una operació en un centre o un altre. Només esperem que no siguin motius econòmics»,

deia Estrada. Els representants del Grup es van mostrar especi-alment crítics amb la llei 5/2015, que permet que els hospitals pú-blics acullin un 49% d’activitat privada.

Pel que fa a l’acumulació de pacients en les llistes d’espera a la sanitat pública, van exigir que les bones intencions del conse-ller de Salut, Toni Comín, «no es quedin en només això, va tenir bona voluntat però va ser poc concret», deia Estrada. A més, va explicar que només un canvi en

el sistema sanitari, que elimini les relacions publicoprivades, podria solucionar les llargues llistes d’espera. També explicava que les llistes «es falsegen, per-què la gent que encara no li han donat hora per operar-se, no es comptabilitza», i que els pacients de mútues tenen preferència.

Així, el Grup mantindrà la recollida de signatures, després d’haver-ne entregat més de 5.500 el passat més de febrer. Actualment, diuen, ja en tenen prop de 2.500 més.

«Mentre la Tecla tingui el bisbat, ni un euro públic», afirmava el sindicalista Aragonés

SANITAT

Els col·lectius denuncien l’entrada de Santa Tecla al Parc SanitariEl Grup de Defensa de la Sanitat Pública no vol una xarxa privada dins d’un conveni públic

DM

Membres del Grup de Defensa de la Sanitat Pública, davant dels Serveis Territorials de Sanitat.

SINDICATSCRISTINA AGUILAR

Assistents a l’assemblea de delegats de CCOO.

Alba Nebot DonésEl secretari general de CCOO, Ignacio Fernández, va donar ahir suport als treballadors de la indústria química tarrago-nina, i va assegurar que l’única manera de corregir «la situació de declivi de la indústria, és dissenyant noves estratègies de rellançament industrial». Ho va dir en referència als casos més polèmics del territori, el de Co-vestro, Ercros i Bic Graphic. La primera acció que cal prendre, va dir, és evitar que les em-preses es deslocalitzin, per tal d’evitar un augment de l’atur a un territori, «que supera en percentatge d’aturats a Espanya

i també a Catalunya». Aquestes xifres tan altes d’atur, explicava, es deuen a la frenada del sector industrial al territori, però tam-bé a la precarització del món la-boral en els altres sectors, com el de serveis. Ho va afirmar amb el context de l’assemblea de delegats de CCOO, organitzada amb motiu del Dia Internacio-nal de la Seguretat i la Salut en el treball, que se celebra avui.

A escala estatal, Fernández va criticar la incapacitat dels grups polítics de formar un go-vern de coalició, fet que podria propiciar unes altres eleccions, «com si ens diguessin que ens vam equivocar al votar».

Fernández reclama estratègies per la indústria tarragoninaEl dirigent de CCOO va presidir l’assemblea

6 diarimés 28/04/2016 TARRAGONA

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Avui el nostre rapero ya fa 11 anys,   amb lo petitet que era però, ell ha tirat ende-vant   moltes felicitats Victor molts petonets de l’avi i l’àvia.

¡¡Feliz cumpleaños princes!! Eres genial no cambies, otro añito más. Te queremos papa, mama y tete.

Nuestra princesa cumple hoy 2 añitos. ¡Tus papis que te qui-eren!

Anna FortunyLa portaveu del PSC a l’Ajunta-ment de Tarragona, Begoña Flo-ria, va deixar entreveure, ahir al matí, que el futur del pàrquing Jaume I ha quedat fora del pacte de ciutat que van tancar amb PP i UDC, fa pocs mesos. «No tenim una majoria suficient», va ma-nifestar, en relació al calendari que s’havia previst després que es realitzés una enquesta ciu-tadana per decidir quin seria el nou equipament que ocuparia l’espai. En aquest sentit, va justi-ficar que «tractant-se d’un tema tan important, creiem que és bo aconseguir el màxim consens possible a l’hora de prendre una decisió». Així, va admetre que

entre els grups que formen el pacte «de ciutat i no ideològic» hi ha un clar desacord.

Aquestes declaracions van tenir lloc en una compareixença en què l’equip de govern volia demostrar el seu suport a la in-vestigació judicial i reiteraven que havien presentat un contra informe pericial. Floria va mani-festar que el van presentar «dins de termini» per tal d’aclarir «les confusions i els dubtes» que ha generat el peritatge encarregat pel jutjat número 3 de Tarrago-na sobre el pàrquing Jaume I. Precisament, la setmana passa-da el jutge va declarar la causa complexa –en consonància amb la petició de la plataforma Veu

Ciutadana i la fiscalia– i allarga-rà un any més la instrucció. Per contra, els advocats del consis-tori no ho veien necessari. La portaveu va reiterar el compro-mís del govern perquè «s’arribi fins al final» en la investigació judicial d’un projecte fallit que acabarà costant 30 milions d’eu-ros tot i que mai ha entrat en funcionament. Tanmateix, va demanar que es deixi treballar a la justícia «sense cap tipus de pressió” i que el cas es resolgui “al més aviat possible».

A la vegada, va tornar a posar en dubte el rigor del peritatge realitzat –per encàrrec del jut-jat– per Xavier Vives, qui no-més ha pogut justificar 11 dels

30 milions d’euros que hauria costat el faraònic projecte. Flo-ria va explicar que, al parer dels tècnics municipals, «el peritatge és incomplert i genera confusió sobre quin ha de ser el veritable objecte d’investigació». Així, va posar de manifest que, dins de l’import total estimat, no s’ha tingut en compte les indemnit-zacions, els crèdits i els costos jurídics. Després que el pèrit afirmés que no havia tingut ac-cés a la comptabilitat de la UTE encarregada de les obres del projecte –tenia un pressupost inicial de 3,9 milions d’euros–, va garantir que «hem facilitat tota la informació, però si cal es tornarà a aportar».

El futur del Jaume I queda fora del pacte de govern entre PSC, PP i CiU

POLÍTICA

Floria diu que «volem aconseguir el màxim concens», alhora que dóna suport a la investigació judicial

Alba Nebot DonésEls veíns del Francolí es van reunir ahir amb Ana Santos, re-gidora de Serveis a la Persona, i amb Josep Maria Milà, regidor de territori, per seguir recla-mant la barrera d’aïllament acústic a l’A7. Els dos regidors que van assistir a la reunió amb els veíns els van prometre que l’Ajuntament realitzarà un es-tudi tècnic a la zona, per tal de tenir més arguments quan re-clamin la barrera al ministeri. «El més important és que fem front junts, i que l’Ajuntament ens doni suport als veíns és un gran pas endavant», afirmava el representant dels veíns del

Francolí, Jesús Gellia. El compromís de fer l’estudi

va ser el primer pas endavant des de que l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, els fes la promesa de que reclamaria al ministeri de Foment, que és l’adminis-tració competent, que s’ocupés d’instal·lar la barrera acústica, i ara els veíns li demanen que no s’oblidi del compromís que va fer.

Fa prop d’un mes que els veíns van iniciar la seva rei-vindicació, argumentant que els sorolls que els arribaven de l’autopista superaven els mà-xims permesos, tan als blocs de pisos com a les escoles.

L’ajuntament estudiarà la contaminació acústica de l’A-7 pel Francolí

VEÏNAL

El veíns reclamen una barrera amb l’autovia

Alba Nebot DonésLa Tàrraco Tapes, una de les principals jornades gastronòmi-ques de la ciutat, acabarà aquest diumenge, després de quinze dies d’haver mantingut els fo-gons de 58 restaurants encesos en tot moment.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, es mostrava or-gullós ahir dels resultats que està donant aquesta edició. L’alcalde explicava, a tall d’anècdota, que el primer cap de setmana de la ruta només havia aconseguit fer-

ne tres, de la quantitat de gent que hi havia als locals. «A Tar-ragona promocionem el turisme familiar, cultural i gastronòmic, i l’èxit d’aquestes jornades de-mostra que el Tàrraco Tapes hi encaixa perfectament», explica-va. A més, l’alcalde deia que, per només dos euros i mig, es pot fer una degustació de la millor gas-tronomia de la ciutat, «com ho hem fet sempre en aquesta ruta de tapes, que cada establiment participa amb la millor cuina».

Encara no es tenen les xifres

exactes de tapes venudes en cada local, però des de l’organització estan convençuts que aquesta edició es batran rècords de ven-des, gràcies a la gran participació que han pogut detectar cada un dels restaurants participants.

Josep Lluís Castro, cap de vendes de l’empresa Damm, em-presa patrocinadora d’aquesta ruta, valorava que «aquesta és la millor ruta de tapes que hem fet fins ara», i que als establiments, tot i els moments en que no do-nen a l’abast, els recompensa el

sacrifici.Els dos representants de

l’ajuntament i Damm es van reu-nir ahir per provar de les millors tapes que ofereix aquesta edició,

entre les quals hi havia molta va-rietat, des de bacallà marinat a minihamburgueses de carn. Són tapes que representen la diver-sitat d’establiments que partici-

pen de la ruta, des del Serrallo a la Part Alta. L’alcalde va agrair la participació de Damm, especial-ment el seu paper com a patroci-nador dels Jocs Mediterranis.

GASTRONOMIA

El Tàrraco Tapes viu una de les seves edicions més participativesLa ruta de tapes acaba aquest diumenge, però des de l’organització es creu que ha estat la millor edició que hi ha hagut mai

ElEna PEdrola

Josep Fèlix Ballesteros, Josep Lluís Castro i restauradors, degustant tapes a l’Amfiteatre.

RedaccióAmb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dansa, l’Ajuntament, l’Associació per al Foment de la Dansa de Tar-ragona i altres escoles de dansa han organitzat diferents actes per omplir el carrer de música i

ball. En primer lloc i com a acte més simbòlic, demà a les sis, es farà la ja tradicional barra de dansa clàssica al Balcó del Me-diterrani, on més de 150 alum-nes es reuniran per fer-hi exer-cicis clàssics. El mateix vespre i dins la programació dels Teatres

de Tarragona, serà el torn d’IT Dansa amb l’espectacle Ballem!, amb tres coreografies, des de la dansa neoclàssica a la contem-porània, amb la participació de 18 ballarins i sota la direcció de Catherine Allard, destacada ba-llarina formada a la Compañía Nacional de Danza. En acabar es podrà seguir una conversa amb la companyia, dins el Fòrum de l’espectador.

L’objectiu del cap de setma-nam que tindrà diferents actes des de demà dins diumenge, serà reivindicar la dansa com una disciplina artística de quali-tat, així com donar la oportuni-tar de lluir-se a les escoles.

Tarragona es convertirà en un gran escenari de dansa

CULTURA

Hi haurà mostres de tot tipus de disciplines

728/04/2016 diarimésREUS

Mónica PérezReus Mobilitat i Serveis posa fil a l’agulla per rellançar els Mer-cats Municipals i ha encarregat a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona dos estudis comer-cials –un per al Mercat Central i un altre per al del Carrilet– que analitzaran «l’oferta i la deman-da de la ciutat en alimentació» per «adoptar mesures per adap-tar els mercats al segle XXI». En els darrers mesos, el degoteig de tancaments de parades a amb-dós equipaments ha deixat uns 50 negocis vius al Central i prop de 27 al del Carrilet. Els paradis-tes reclamaven de temps enrere «canvis globals per igualar-nos a una societat que evoluciona i que ha variat la seva manera de consumir». L’Ajuntament inver-teix 36.000 euros en aquesta ra-diografia de present i futur dels Mercats Municipals, que comen-çarà a abocar resultats i propos-tes a partir de 2017.

Al llarg d’aquest any de marge i mentre Barcelona no completi

el retorn sobre l’escenari comer-cial a la capital del Baix Camp, tal com anunciava ahir la regidora de Promoció, Montserrat Caelles, «també anirem mirant de donar resposta a aquelles problemàti-ques que trobem i que sorgeixin en el dia a dia». Caelles, malgrat tot, declinava avançar-se en pre-cisar les mesures que en aquest moment hi pugui haver sobre la taula i preferia «esperar-nos a que els experts facin arribar el seu balanç i les possibilitats de com podrien millorar el que ara tenim», i puntualitzava que tot plegat es materialitzarà «atenent als recursos amb què compti l’Ajuntament».

El resultat dels estudis ha d’in-corporar la formulació de pro-postes encaminades a la millora i a la reordenació comercial dels mercats, l’avaluació del mix co-mercial –la tipologia de comer-ços que hi ha–, actuacions sobre les parades buides –al Mercat Central en són una trentena de les 127 existents–, la millora dels

serveis i dels horaris, indicacions sobre la gestió i la viabilitat d’in-troduir nous formats comercials que aportin un plus qualitatiu. Tot plegat amb l’objectiu de tro-bar nous motors per als mercats i, d’aquesta manera, dinamit-

zar-los i impulsar-los. El conveni de col·laboració amb l’Institut Municipal de Mercats de Bar-celona es va signar el mes pas-sat en entendre que «el model barceloní es podria adaptar de manera senzilla a Reus» i tenint

en compte el fet que «ja fa temps que s’exporta amb èxit a altres indrets». Amb tot, Calles matisa-va que l’encàrrec dels estudis no ha de significar forçosament que els Mercats Municipals reusencs «hagin de seguir la línia exacta ni prendre la imatge dels de Barce-lona».

En el cas del Mercat del Carri-let, l’estudi és necessari perquè les concessions vigents acaben el juny de 2019 –quan es compliran 36 anys de la seva inauguració–, i cal analitzar la viabilitat d’ini-ciar un procés de transformació i millora de l’equipament. Ac-tualment, el Mercat del Carri-let compta amb 27 negocis en funcionament: un supermercat, dues parades de fruita i verdura, un forn de pa i pastisseria, una parada de menuts, quatre pei-xateries, tres carnisseries, dues carnisseries-xarcuteries, quatre xarcuteries, una rellotgeria, dos bars, dues parades de pesca sa-lada, una de carn de cavall i tres polleries. Pel que fa al Mercat

Central, just enguany es com-pleixen 25 anys de la reobertura després de la gran transformació que va suposar la construcció de l’aparcament de les Oques i la reforma profunda de tot l’edifici i de la superfície destinada a la venda al públic. Les concessions vigents no acaben fins al 2041. Ara, al Mercat Central, hi ha 50 negocis en funcionament: dos supermercats, una cafeteria i forn de pa, set parades de frui-ta i verdura, set peixateries, sis polleries, vuit carnisseries, vuit xarcuteries, dues parades de pesca salada, dues xarcuteries i de menjar precuinat, una de me-nuts, una de carn de cavall, dues d’alimentació ecològica i dietè-tica, una parada de fruits secs i caramels, una ganiveteria i una floristeria.

«Cal un canvi global»«Si la gent té uns horaris de feina i una altra forma de vida, potser nosaltres hem de buscar la fór-mular per ajustar-nos a això», aplicava ahir Ildefons Vidal, president de l’Associació de Pa-radistes del Mercat Central, que deia que «fan falta canvis en la forma de treballar, la infraestruc-tura, els accessos... cal un canvi global». Per la seva banda, Toñi Joan, presidenta dels paradistes del Mercat del Carrilet, apuntava que «ha de canviar la venda i el sistema. El mercat no ha de ser només un lloc on comprar».

PROMOCIÓ

Reus repensa els Mercats Municipals inspirant-se en el model de BarcelonaL’Ajuntament inverteix 36.000 euros en un estudi comercial encarregat a l’Institut de Mercats barceloní que veurà la llum al 2017

OLÍVIA MOLET

Una de les 29 parades que romanen tancades al Mercat Central.

OLÍVIA MOLET

Maria LuceaEl Col·legi Públic d’Educació Es-pecial Alba de Reus està d’ani-versari. Fa 35 anys que van enge-gar aquest projecte. Actualment al centre hi assisteixen 77 alum-nes, una xifra molt superior als 13 que hi havia als seus inicis al 1981. Per a celebrar aquesta

efemèride, ahir el president de la Diputació de Tarragona, Jo-sep Poblet, va presidir l’acte de presentació del conte El viatge de l’Alba, que han realitzat els estudiants del centre que té els fars com a conductor de l’obra. Ahir a la nit, també van voler presentar el vídeo lipdub que

han creat, així com l’exposi-ció L’Escola Alba, marcant un camí, un recull amb imatges i explicacions la feina del dia a dia del centre. Els actes de ce-lebració del 35è aniversari de l’Escola Alba tindran continuïtat durant el mes de maig amb la conferència de Carles Parellada

Enrich, L’educació com un espai d’acompanyament a la vida, que tindrà lloc el dia 3 de maig a les 19h al Palau Bofarull. El dia 6, els alumnes representaran de l’obra de teatre Jo no vull ser... PAVO a càrrec del grup de l’escola 7de-teatre a l’Auditori Higini Anglès del Palau Bofarull.

El Col·legi d’Educació Especial Alba crea un llibre per celebrar el 35è aniversari

Els alumnes de l’escola van enseyar a Josep Poblet el seu conte.

SOCIETAT

També han fet un ‘lipdub’ i realitzaran una actuació teatral i una conferència

8 diarimés 28/04/2016 REUS

La IV Tarda Literària llegeix textos d’Eduard Toda

CULTURA

El Centre Cívic Llevant va aco-llir ahir a darrera hora del ves-pre la celebració de la VI Tarda Literària, aquest cop dedicada a obres d’Eduard Toda en motiu la commemoració del 75è ani-versari de la mort de l’escriptor reusenc. L’àmplia programació prevista durant els pròxims mesos inclou més d’una vinte-na d’actes, entre els quals hi ha l’exposició Eduard Toda i Güell (1855-1941): de Reus al món, que es podrà veure al Museu

de Reus del 22 de juny al 7 de gener, la mostra Eduard Toda i (els) Güell, prevista a l’Arxiu de Reus del 10 de maig al 10 de juny, l’estrena oficial del docu-mental Les set vides d’Eduard Toda al Castell-Monestir d’Es-cornalbou el 23 de juliol i un ci-cle de clubs de lectura dedicats a l’obra i la trajectòria d’Eduard Toda, coordinat per l’autora del llibre Eduard Toda i Güell. La passió per la cultura, Jordina Gort Oliver.

OLÍVIA MOLET

Una imatge de l’acte que va celebrar-se ahir al Centre Cívic Llevant.

Maria LuceaAhir a la tarda Reus va viure un nou episodi de crema de conte-nidors. Concretament van ser tres els incendis que es van anar succeint a diversos espais de la ciutat. El primer va tenir lloc al voltant de les 15.20h al passeig Mata. L’actuació d’una dotació dels Bombers de la Generalitat va ser immediata i en pocs minuts l’incident ja estava controlat. El fum calent hauria desfet el reci-pient des de l’interior.

Una hora i escaig després, a les 16.40h, el cos de Bombers va rebre un altre avís per un conte-nidor cremat, aquest cop al pas-seig Sunyer, davant el número 19. Segons va confirmar el cos de Bombers, es tractaria d’incendis parcials que es van ocasionar per una possible crema d’una bossa de plàstic o algun altre element que va provocar l’intens fum. En ambdós casos, es va llançar ai-gua a l’interior i es va poder apa-gar sense incidents.

Ja per últim, el tercer conteni-dor va cremar a les sis de la tarda, al carrer Doctor Frias, just davant de la Biblioteca pública Xavier Amorós. Un nou avís, va fer que els Bombers es desplacessin al lloc dels fets per apagar el foc de què es tractaria d’una crema to-tal. El contenidor, completament calcinat, va quedar desfet.

Segons informen des de Mos-sos d’Esquadra, es tractaria d’un seguit d’actes intencionats. Per ara, el cos policial ha iniciat una investigació per a trobar el pre-sumpte responsable dels incen-dis que van tenir lloc ahir a la tarda a la ciutat de Reus.

En cap dels tres casos, l’incen-di va arribar a provocar danys als vehicles aparcats prop del lloc dels fets ni a cap altre element del mobiliari urbà de la ciutat. Aquests fets suposaran un cost per a l’Ajuntament, que haurà de

reemplaçar els contenidors par-cialment cremats.

Una vintena de casos mésEls incidents d’ahir no es con-sideren fets aïllats. Al llarg del mes de març, a la ciutat de Reus

es van cremar gairebé vint con-tenidors, alguns d’autors encara desconeguts.

En anteriors ocasions, l’actu-ació conjunta de Mossos d’Es-quadra i la Guàrdia Urbana va permetre atrapar els presumptes culpables dels incendis. El pas-sat 14 de març, els dos cossos policials de la ciutat van arrestar un home de 34 anys com a au-tor confés de la crema de quatre contenidors al carrer de Maria

Aurelia Capmany. També el pas-sat mes de febrer es va detenir una persona com a presumpta responsable de provocar di-versos incendis a contenidors i vehicles situats a l’avinguda de Salou, un altre al passeig de Mas Abelló, així com un contenidor a la mateixa zona, i un tercer vehi-cle a l’avinguda de la Universitat. Els fets han anat tenint lloc a di-versos punts de la ciutat, des del centre fins als barris perifèrics.

El passeig Mata, el passeig Sunyer i el carrer Doctor Frias van ser els escenaris dels fets

SUCCESSOS

Continua la crema de contenidors de forma intencionada a ReusEls Mossos d’Esquadra obren una investigació per trobar al culpable dels fets

ECONOMIA

Maria LuceaLa Cambra de Comerç de Reus va donar a conèixer ahir les dades trimestrals de la novena onada Radar Cambra. Segons l’estudi, realitzat a 150 empre-ses del territori, la situació ac-tual «augmenta de forma sig-nificativa» segons va remarcar Isaac Sanromà, president de la Cambra de Comerç, ja que és la primera vegada que s’acon-segueix un 14% de qualificació «bona» quan es pregunta sobre l’estat del sector.

Tot i aquesta valoració po-sitiva respecte anys anteriors, l’estudi reflecteix que el 71,9% de les empreses matindran el nombre de treballadors en con-tracte. «Qui està tirant de la si-tuació són les vendes reals, però això no es refleteix ni en les in-versions ni en la contractació de treballadors», va assegurar Hildebrand Salvat, represen-tant del Gabinet CERES, que s’encarrega de la realització de l’enquesta. Els empresaris es mostren conservadors i veuen amb incognita els propers me-

sos. Segons expliquen Sanro-mà i Salvat, aquest fet es deuria, en part, a la situació política actal. «Els empresaris neces-siten estabilitat i un govern en funcions genera incògnites. És per això que les empreses reser-ven el seu optimisme i es mos-tren conservadors. Tal com va resumir Hildebrand Salvat «la percepció és que les coses estan anant millor que abans però no hi ha la confiança absoluta que el creixement sigui sòlid.»

L’estudi també demostra que un 75% de les empreses en-questades consideren la seva ciutació com a «regular». De la mateixa manera, les dades reflecteixen allò que més pre-ocupa a les empreses. Quan se’ls pregunta sobre quin tipus d’ajuda caldrien per a afavorir el desenvolupament empresarial a la zona les respostes més cla-res són reduir la càrrega fiscal i eliminar o simplificar els trà-mits burocràtics. Un 69% dels enquestats no sabria respondre quin tipus d’ajuda necessitaria la seva empresa.

Les empreses no preveuen incrementar les contractacionsLa Cambra de Comerç presenta l’onada radar

OLÍVIA MOLET

La 9a onada Radar Cambra compta amb 150 participants.

OLÍVIA MOLET/LUNA MONTESANO

Els incendis van tenir lloc al passeig Mata, Sunyer i al carrer Doctor Frias.

928/04/2016 diarimésREUS

RedaccióL’expresident de l’Institut Català de la Salut (ICS) i exdirector d’In-nova, Josep Prat, va aprofitar el càrrec al capdavant de l’empresa pública de serveis de salut per in-tentar participar en la construc-ció d’un gran hospital a Roma-nia de la mà de l’exsecretari de la fundació Satse, Luis Cabado. Prat, a més, va assessorar Cabado perquè obtingués més ingressos de l’ICS en contra dels interes-sos de la pròpia entitat, tal com publicava ahir El País. Segons el mateix rotatiu, correus electrò-nics intercanviats entre un i altre revelen com Prat esdevenia aliat de Cabado –que és president Vitalici de la fundació Fudinca i percep prop de 400.000 euros anuals de fons públics– en la in-tenció d’aquest últim d’introdu-ir-se en tot tipus de negocis re-lacionats amb la sanitat pública.

El mitjà cita episodis com el que, l’11 de maig de 2011, portava una funcionària de l’ICS a reme-tre a Oliverus –empresa propietà-

ria de la seu del sindicat Satse– un correu en què instava la societat a signar un nou contracte de llo-guer. Sempre segons el rotatiu l’ICS, que patia retallades, prete-nia rebaixar les mensualitats que abonava per fer ús de l’immoble.

Cabado va reenviar-li el correu a Prat tot apuntant que li reme-tia «la carta que ha enviat l’ICS a Oliverus per signar contracte dels pisos a Pelai, crec que és amb la reducció del 40%. Em vas acon-sellar que m’esperés, però han

enviat aquesta carta. El gerent de l’ICS no té ni idea de qui és el propietari». La funcionària, en no tenir resposta, insisteix, i cita Ca-bado el 8 de juny. Abans, aquest envia un altre correu on apunta que «m’ha donat data per al 8 de juny. Com que ens hem de veure el 6, ja em diràs què he de fer». Un portaveu de l’ICS assegura que al maig de 2011 es va firmar l’últim contracte entre l’ICS i Oliverus, en el qual va realitzar-se una rebaixa del 42% respecte a allò que s’esta-va pagant el mes anterior, fet pel qual les gestions de Cabado amb Prat no van tenir èxit.

Un «Grup Català de Salut»En el projecte per construir un gran hospital a Romania, Prat i Cabado «va obrir les portes de l’ICS gràcies a la seva relació amb Prat» a les dues empreses –una dels Estats Units i una d’espa-nyola– encarregades del projec-te. Segons els correus que recull El País, Prat va rebre als inversors interessats en aixecar l’hospital a

la seu de l’ICS, cosa que va per-metre a l’empresa espanyola una demostració de poder davant la dels Estats Units, que l’acompa-nyava en el projecte. Amb tot, el propietari d’aquesta última, va remetre a Prat un correu on agraïa «l’honor» d’haver-se po-gut reunir personalment amb ell i convidava una entitat que ano-menava «Grup Català de Salut» a unir-se al «desenvolupament d’un nou model català de medi-cina a Romania», així com a visi-tar el país per poder conèixer de primera mà les oportunitats que aquest ofereix en el negoci. Al vi-atge, que finalment va tenir lloc, hi va participar Cabado, però no Prat. El paper d’un i altre al pro-jecte romanès era esdevenir el soci sanitari que aporta l’expe-riència d’un model que «ja s’ha portat a terme a Espanya». L’ICS, com a depenent de la Generali-tat, no podria haver-se involu-crat en un projecte així, i aquest va acabar fracassant per altres causes.

JUDICIAL

Prat volia emprar el càrrec a l’ICS per accedir a un gran hospital a RomaniaL’expresident de l’empresa sanitària pública rebia inversors que proposaven «un nou model català de medicina» al país dels Carpats

OLÍVIA MOLET

Josep Prat, en una imatge d’arxiu, als Jutjats de Reus.

El grup Trast premerà el seu peculiar ‘Detonant’ a Lo Submarino

MÚSICA

La banda del Baix Llobregat porta a Reus un disc «sense pèls a la llengua»

M.P.La formació musical Trast pre-senta a Reus aquest dissabte 30 d’abril (Lo Submarino, 22h, 5 euros) el seu segon treball disco-gràfic, El Detonant. En total, una desena de temes que transmeten «el reflex de dos anys de carre-tera tocant i compartint moltes històries», apunta Albert Martí,

que explica que aquest «és un disc molt més contundent que el primer i més directe, sense pèls a la llengua, on diem allò que ara tenim ganes de dir amb un punt més de maduresa després de saltar al buit». Farcits de col-laboracions amb Aspencat, Ani-mal o Itaca, «aquesta és la cara més maca del procés. Demanes a

gent que admires que estigui amb tu i et retornen transformat el pa-per en blanc que els hi dones», apunta Ferran Ollé. A l’escenari de Lo Submarino, la formació del Baix Llobregat desplegarà, expli-ca Óscar Delgado, «el mestissat-ge, un mix de la cultura que te-nim a Catalunya, que és ric i una expressió d’unió» feta música. Els integrants de Trast, que acaben d’estrenar llarga durada.

CEDIDA

La Coordinadora de Barraques recull fons per l’edició 2016 amb el 1r Vermut Barraquer

Dissabte 30 d’abril, a les onze del matí a la Plaça del Baluard, en el marc del 1r Vermut Barra-quer de Reus, la Coordinadora de Barraques de Reus anuncià el cartell definitiu de l’edició 2016, amb les dates exactes i els grups participants. La pre-sentació anirà acompanyada d’un escenari on DJ i entitats de la ciutat posaran música, entre els quals hi ha DJ OGT, DJ Terrabastall, MDLA Selectors i Sindicat del Siroll, tot i que la llista no està tancada i es po-drien afegir més integrants a aquesta DJ Jam Session. Com tot bon vermut musical, hi haurà servei de barra a càrrec de la Coordinadora amb ver-mut i altres begudes i aperi-tius. La iniciativa ha sorgit des-prés de que degut a les plujes de l’any anterior «ens veiéssim obligats a tancar, generant abundants pèrdues tant per la Coordinadora com per les En-titats, i al no veure’s compen-sades de cap manera, s’ha de-cidit dur a terme aquesta festa no només per escalfar motors sinó també per augmentar el pressupost de la festa i poder oferir unes Barraques de la mateixa qualitat».

Ciutadans denuncia una plaga de paneroles i rates al barri Fortuny

El Grup Municipal de Ciuta-dans (C’s) Reus instat la Regi-doria de Medi Ambient a que «dugui a terme un tractament urgent contra les plagues del Barri Fortuny», ha manifestat el portaveu municipal de C’s, Juan Carlos Sánchez, després de reunir-se amb represen-tants de l’Associació de Veïns del Barri Fortuny. El grup de-nuncia l’«elevada presència de rates i paneroles tant al carrer com a l’interior dels edificis».

10 diarimés 28/04/2016 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióDel 29 d’abril a l’1 de maig se ce-lebrarà la XXIII Fira de la Terris-sa de la Galera. La Fira estarà si-tuada, com ja és habitual, entre els carrers Major i Sant Llorenç, Plaça del Mercat, Plaça d’Espa-nya, Centre i Travessia del Forn. Aquests carrers serán l’escenari i punt de trobada de terrissers i ceramistes d’arreu de Catalu-nya, l’Estat Espanyol i Marroc.

Com ja és habitual, també, hi haurà dos espais preeminents, un dedicat a una comunitat autònoma convidada, que en aquesta edició serà la Comu-nitat Valenciana i l’altre espai

preeminent serà el que està de-dicat a un país, en aquesta oca-sió a Portugal. Al llarg d’aquest dies es podrà gaudir de les de-mostracions al torn, per part de diferents terrissers i ceramistes participants a la Fira, del Taller Enfanga’t a la Fira que perme-trà aprendre a modelar el fang d’una manera básica. També serà possible adquirir la peça commemorativa de la col·lecció

de la terrissa tradicional de les Terres de l’Ebre: setrill d’oli, re-alitzat pel terrisser de Miravet (Tarragona) Emili Treig Adell on hi haurà activitats, confe-rències i xerrades paral·leles a la Fira. Aquest any, tindrà lloc el V Premi Biennal de Ceràmica i

Terrissa. Vila de la Galera 2016 concurs de caràcter biennal que torna a comptar amb el pa-trocini de l’empresa DACAME S.L, amb les dues modalitats de ceràmica i terrissa. L’entrada és gratuïta i l’horari serà: de 10’00 a 14’00 h i de 16’00 a 21’30 h.

PROPOSTA

Imatge de l’edició de la Fira de la Terrissa de l’any passat.

CEDIDA

El municipi de Galera acull la XXIII Fira de la Terrissa aquest cap de setmanaSerà l’escenari i punt de trobada de terrissers i ceramistes

En aquesta edició, la Comunitat Valenciana i Portugal tindran un protagonisme especial

RedaccióL’Ajuntament de Cambrils pre-veu acabar amb els episodis de males olors que es produeixen al municipi reiteradament abans de l’estiu. Les obres de millora de la depuradora, que és on rau l’origen del problema, han co-mençat i s’espera que finalitzin abans de l’inici de la temporada alta turística.

El govern cambrilenc donava explicacions sobre la marxa dels treballs en la depuradora durant el passat ple ordinari, que es va celebrar dimarts al vespre i da-vant de la pregunta formulada pels grups municipals de l’oposi-ció (ERC, CIU i PSC).

Les obres de la depuradora consisteixen en el confinament dels punts crítics de generació de males olors. Per tal d’aconse-guir-ho, es construirà una torre de purificació d’aquest aire que operarà sota criteris biològics per tal d’assolir la màxima efi-càcia. Fins ara, el volum d’aire sortia directament a l’atmosfera i en canvi, amb els nous treballs es detecten quins són els punts d’olors, per tal de tractar l’aire i eliminar els elements químics que generen les pudors, i que són principalment sulfurs, amoníacs i altres volàtils orgànics. També es tractarà l’aire del sistema de

pretractament i digestió. L’alcaldessa de Cambrils, Camí

Mendoza, i el regidor i president de Comaigua, Eduard Pellicer, han realitzat una visita acompa-nyats pel gerent de Comaigua, Jordi Azorin, Director General d’Aeris Tecnologías Ambientales SL, Oscar Prado i el responsa-ble de depuració de Comaigua, Francisco Galea. Eduard Pellicer, apuntava que està previst que els treballs estiguin enllestits abans de l’estiu: «De fet, els terminis

d’execució i la garantia de les obres estiguessin finalitzades abans que s’iniciés la temporada alta, era un dels elements im-portants que hem valorat abans d’adjudicar les obres. »

Segons l’Ajuntament de Cam-brils, properament es realitzarà una visita amb els veïns que for-men part de la de la taula de se-guiment de la depuradora per tal que puguin conèixer els treballs que s’estan realitzant i dels quals ja han estat informats.

MUNICIPAL

L’Ajuntament de Cambrils preveu acabar amb les males olors abans d’estiuHan començat els treballs de reparació de la depuradora i es construirà una torre de purificació de l’aire per assolir la màxima eficàcia

CEDIDA

L’alcaldessa, Camí Mendoza, durant la visita a les obres.

L’Eurocambra qüestiona a l’Estat els cabals ecològics del Pla hidrològic

El Parlament Europeu qües-tiona els cabals ecològics del Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) en l’informe que estan enllestint els eurodipu-tats que van visitar Catalunya el 8 de febrer. Segons l’esbor-rany, l’Eurocambra «recomana la realització d’un estudi en profunditat» sobre els «cabals ecològics de les àrees prote-gides» i demana a la Comissió Europea que vigili de prop si compleix la legislació comuni-tària. A més, els eurodiputats reclamen al govern espanyol un «diàleg constructiu» amb la Generalitat, les ONG i la socie-tat civil i sospiten que la dispu-ta pel PHE «pot ser el resultat de possibles conflictes d’inte-ressos entre la regió i les auto-ritats estatals». En l’esborrany de l’informe, la delegació d’eu-rodiputats que encapçala el conservador eslovac Pál Csáky adverteix al govern espanyol que la «construcció d’obres hi-dràuliques, preses i canals de reg» no ha d’obstaculitzar «el cabal adequat perquè els se-diments es puguin moure cap al delta» i li demana que «exa-mini les possibilitats» per tal «d’assolir els objectius ambi-entals i les demandes d’aigua existents». Ara els eurodipu-tats poden presentar esmenes a aquest informe, que s’hauria de debatre i aprovar al comitè de Peticions de l’Eurocambra a finals dels mes de juny o al juliol. La delegació de Csáky al delta de l’Ebre va estar for-mada per cinc eurodiputades més.

La Diputació de Tarragona destinarà 30.000 euros al resta-bliment del subministrament elèctric de les instal·lacions del Mas Miró, l’habitatge on va viure i treballar el pintor. Els treballs són imprescindibles per facilitar l’obertura d’aquest equipament al públic. L’aportació de la Diputació és la primera de l’àmbit públic que es dedica a aquest projecte i es materia-litzava ahir amb la signatura d’un conveni entre el president de la Diputació, Josep Poblet, i l’acalde de Mont-roig, Fran Morancho. La finca Mas Miró inclou un conjunt d’edificis que presenten un valor afegit atès que van inspirar la primera èpo-ca artística del pintor Joan Miró.

La museïtzació de Mas Miró avança

PATRIMONI CEDIDA

Un home amb una arma de petards obliga a evacuar el CAP

POLÍTICA

L’amenaça amb una arma si-mulada per part d’un pacient del Centre d’Assistència Primà-ria del Vendrell obligava ahir, a primera hora de la tarda, als Mossos d’Esquadra i a la policia local, a desallotjar el consultori per espai d’una hora. L’home, que pateix algun tipus de trans-torn mental va ser traslladat al centre Pere Mata de Reus. Els fets van succeir succeït quan faltaven pocs minuts per les cinc de la tarda. Un home va

entrar al CAP i va amenaçar amb una pistola detonadora –de petards– el personal del cen-tre amb llevar-se la vida si no li subministraven la seva me-dicació. L’home es va tancar al lavabo del CAP. Finalment, els Mossos d’Esquadra i la policia local van aconseguir reduir-lo i va ser traslladat a l’Institut Pere Mata de Reus. Durant la inter-venció policial els usuaris del CAP del Vendrell van ser desa-llotjats.

1128/04/2016 diarimés CAMPDETARRAGONA

ACNEl Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals i nuls diversos articles de la Llei 12/2014 del Parlament de Cata-lunya que estableixen la creació de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nu-clear i la destinació dels recursos recaptats a programes de protec-ció i reactivació econòmica.

Els magistrats donen la raó a l’executiu espanyol, que havia recorregut l’impost argumentant que la seva creació vulnera la Llei de finançament autonòmic (LO-FCA) perquè recau sobre un fet imposable gravat per l’Estat.

En concret, el TC declara in-constitucionals i nuls els arti-cles 1.1 c) i del 21 al 30 de la Llei 12/2014 del Parlament. El pri-mer és el que crea el tribut so-bre l’energia elèctrica d’origen

nuclear, i els que van del 21 al 30 són els que estableixen la quanti-tat que han de pagar les centrals i la destinació d’aquests fons a actuacions de protecció civil per a la disminució, el control i la reducció dels riscs derivats de l’activitat de les centrals. També la creació d’un fons per fomentar la reactivació econòmica de les zones afectades per les centrals nuclears.

Vulnera la LOFCASegons l’executiu espanyol, l’impost vulnera la Llei de fi-nançament autonòmic (LOFCA) perquè grava elements «coin-cidents» amb la llei espanyola 15/2012 que estableix l’impost estatal sobre la producció de combustible nuclear gastat i resi-dus actius resultants de la gene-ració d’energia nucleoelèctrica.

En concret, segons l’Estat, les dues normes coincideixen a gra-var «la producció de combustible nuclear gastat resultants de cada reactor nuclear». Els magistrats conclouen que «existeix equiva-lència entre els dos tributs», que «no només graven la mateixa activitat» sinó que ho fan «des de la mateixa perspectiva». Per tant, segons el Tribunal Cons-titucional, l’impost vulnera els articles 133.2 i 157.3 de la Consti-tució espanyola i LOFCA, fet que permet «declarar la inconstituci-onalitat i nul·litat» dels articles

recorreguts. La sentència, però, no s’ha acordat per unanimitat. El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha presentat un vot parti-cular discrepant on defensa la potestat de la Generalitat de Ca-talunya d’establir l’impost tenint en compte que el 37,5% dels re-actors nuclears de tot l’Estat es troben a Catalunya.

El Govern tenia previst des-tinar 50 milions recaptats amb l’impost sobre l’activitat de les centrals nuclears fins el 2027 als municipis propers a Ascó i Van-dellòs.

ENERGIA

El TC declara inconstitucional l’impost català sobre les nuclearsEls magistrats donen la raó a l’executiu espanyol que havia recorregut el gravamen

acn

Segons l’executiu vulnera la Llei de Finançament Autonòmic.

GASTRONOMIAcedida

Representants dels establiments guanyadors.

El bar Nova Amistat guanya el Des-Tapa la CanonjaLa tercera edició del concurs de tapes Des-Tapa la Canonja, ha servit més de 15.000 tapes i ha destacat per la gran partici-pació de públic. D’altra banda, el bar-restaurant la Nova Amis-tat amb la seva tapa Torrada de l’horta Marina ha obtingut el premi a la Millor Tapa amb un 20,5% dels vots. El segon lloc va ser per la Fleca-cafeteria Ra-val, amb un 19,5% dels vots i la tapa Sabors Raval. El regidor de Promoció Econòmica, Francesc Roca, comenta que «enguany les votacions han estat molt igualades i es nota la qualitat gastronòmica de les tapes. Es-tem molt satisfets amb la feina

que han fet els participants.» Després de lliurar els premis a les dues millors tapes es va pro-cedir a fer el sorteig entre totes les butlletes segellades pels es-tabliments. Els premiats són: Judith Claverías Díaz, Francisca Márquez Solá, Eva María Mar-tínez Perona, Eva María Barjola García, Francisco Ruiz Núñez, Javier Granero Filgueras, Fran-cisca Mateo Muñoz, Ana Isabel Hereria Rivera, Raquel Reyes Cantillo, Jorge Castillo López i Elena Bizarro Sánchez. La gua-nyadora de la nit amb sopar i esmorzar patrocinat per l’Hotel La Boella va ser Mari Carmen Reyes Padrón.

12 diarimés 28/04/2016 CATALUNYA-ESPANYA-MÓN

EfeEl Govern i la Generalitat cata-lana van pactar ahir cinc temes sobre els quals tenien disputes competencials, entre ells el nou Institut Català de Finances (ICF), amb el que van evitar acudir al Tribunal Constitucional, segons va anunciar ahir el senador del PPC Xavier García Albiol. Els acords han arribat una setmana després de la reunió entre el cap de l’Executiu en funcions, Mari-ano Rajoy, i el president català, Carles Puigdemont, que li va demanar que es baixés la con-flictivitat i la judicializació de la política.

Tots dos van acordar que aquesta setmana es reunirien els vicepresidents dels seus res-pectius governs, Soraya Sáenz de Santamaría i Oriol Junqueras, que es veuran avui a Madrid. Però abans d’aquesta trobada, la co-missió bilateral entre el Govern i la Generalitat va aconseguir el dilluns cinc acords en àmbits de l’ICF, el sistema de protecció a la

infància i la simplificació de l’ac-tivitat administrativa del Govern català.

Segons Albiol, aquest fet posa de manifest que «existeix la clara voluntat del Govern per arribar a

acords amb la Generalitat en tots els aspectes que s’ajusten al marc legal, a la Constitució i a l’Esta-tut». És també, al seu judici, una bona base per a la reunió d’avui perquè Junqueras acudeixi amb actitud «positiva i constructi-va», intentant avançar pel camí del desbloqueig de les relacions institucionals i que la Generalitat sigui conscient que «no pot estar legislant al marge de la distribu-ció de competències que li són pròpies».

García Albiol va considerar que s’hauria d’incidir en aquests moments en la via de diàleg i que la Generalitat «deixi de legislar en contra d’Espanya», intentant «trencar Espanya», i se sumi a les mesures per consolidar la re-cuperació econòmica. Hi ha «co-ses que són bàsiques», va reblar, com que «no es pot estar gover-nant en contra de la meitat de la població», d’aquella part que no és separatista, perquè «només governen per a aquells que pen-sen com ells» i volen «convertir

en invisibles» als no indepen-dentistes.

Tampoc es pot estar legislant «en favor de construir una repú-blica catalana», va advertir, con-vençut que aquesta situació està generant «inquietud política i in-seguretat jurídica amb repercus-sió en l’àmbit empresarial» De la reunió de demà entre els dos vicepresidents, va indicar que Sáenz de Santamaría «no té pin-ta de ser un drac», en al·lusió a les paraules de Puigdemont del pas-sat dissabte, amb motiu del dia de Sant Jordi. Ara bé, va precisar que si Junqueras hi acudeix amb plantejaments «inassumibles» i insistint que pretenen «arrencar Catalunya de la resta d’Espanya», llavors es trobarà amb l’oposició de Sáenz de Santamaría, que «té les idees molt clares».

Va recordar, així mateix, que la Generalitat ha posat més recur-sos en el TC (51, segons les seves xifres) que el Govern (36), els últims tres aprovats en el passat Consell de Ministres.

POLÍTICA

Govern i Generalitat pacten cinc punts conflictius i eviten anar al TCGarcía Albiol considera que s’hauria d’apostar pel diàleg i demana que la Generalitat «deixi de legislar en contra d’Espanya»

ACNEl Departament de Salut va pre-sentar ahir la Xarxa Oncològica de Catalunya, que suposarà la integració del 60% de l’aten-ció sanitària del càncer a través d’un model assistencial comú als centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català

d’Oncologia (ICO). La iniciativa s’ha engegat per

abordar l’augment d’incidència de la malaltia a causa de l’enve-lliment de la població, tal com va indicar la directora de l’Àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut, Cristina Nadal. Segons dades del Departament, el 2020 hi haurà

un increment del 22,5% de nous casos de la malaltia en homes i un 24,5% en dones, respecte a les xifres registrades al 2010. A més, el conseller de Salut, An-toni Comin, va manifestar que l’objectiu de la xarxa és situar Catalunya com «un dels líders mundials en oncologia».

Salut estima que de cara a l’any 2020 els càncers més habi-tuals en homes seran el de còlon i recte o pròstata i, pel que fa a les dones, ho serà el de pulmó. En total, el Departament calcula que llavors es produiran 26.455 i 18.345 casos respectivament, mentre que al 2010 la incidència

a Catalunya es situava en 21.592 casos en homes i 14.741 en do-nes. Tot i això, Nadal va desta-car que la taxa de mortalitat per càncer disminueix cada any un 1,3% en homes i un 2,1% en do-nes, el que apunta a una cronifi-cació de la malaltia.

Per fer front a aquest horitzó, l’ICS i l’ICO tenen la intenció d’establir diversos programes compartits per tractar tumors freqüents, infreqüents, de re-cerca clínica o cures pal·liatives, juntament amb una unitat de farmàcia oncològica mancomu-nada i un registre hospitalari de tumors i sistemes d’informació integrats.

Integren el 60% de l’atenció sanitària del càncer amb la Xarxa Oncològica

SALUT

L’ICS i l’ICO comptaran amb un model assistencial comú per evitar l’augment de la malaltia

ACNCDC ha enviat un requeriment a Unió per reclamar-li formal-ment que reconegui el deute d’1,8 milions d’euros que li cor-respon de la liquidació de CiU, segons va avançar ahir Rac 1 i van confirmar diverses fonts de Convergència.

Les dues formacions van acordar a l’octubre passat repar-tir-se els drets i les obligacions de la federació nacionalista en una proporció del 75% per Con-vergència i del 25% pel partit democristià. En total CiU acu-mulava un deute de 6,8 milions d’euros, així que a Unió li toca

fer-se càrrec d’1,8 milions, que se sumen als 19 milions que el partit liderat per Ramon Espa-daler té acumulats i que l’ha obligat a presentar preconcurs de creditors. El portaveu de De-mocràcia i Llibertat, Francesc Homs, va manifestar aquest di-marts que li agradaria que Unió

pagués els deutes que té amb CDC abans de presentar-se a les eleccions del 26-J.

El requeriment formal de Convergència ha arribat des-prés que el secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, apos-tés aquest dimarts perquè el seu partit es presenti a les eleccions

espanyoles del 26 de juny. Una decisió que haurà de decidir el comitè de govern del partit.

Just després, Francesc Homs va criticar la possibilitat que Unió torni a concórrer a les eleccions tenint en compte els deutes pendents: «M’agradaria que abans que presentar-se a les eleccions ens paguessin els deu-tes que tenen. Si tenen diners per fer una campanya, suposo que també en tindran per pagar els deutes», va manifestar. A més, Homs va admetre que no hi ha bona relació amb els exso-cis i ho va atribuir al fet que Unió «ha agafat una deriva de ressen-timent».

CDC envia un requeriment a UDC perquè reconegui un deute d’1,8 milions d’euros

ACTUALITAT

Les dues formacions van repartir-se els drets obligacions en un 75-25%

Una terrorista se suïcida i causa deu ferits en una mesquita turca

Una terrorista suïcida es va immolar ahir prop d’una cèntrica mesquita a la ciutat turca de Bursa provocant fe-rides a deu persones, segons van informar durant el matí d’ahir diversos mitjans locals. L’agència turca de notícies Do-gan va identificar al terrorista suïcida com una dona de 25 anys. La detonació es va pro-duir sobre les 14.25 GMT en les rodalies de la mesquita d’Ulu Cami, la més gran de la ciutat. La majoria dels afectats només van patir ferides lleus, segons van informar reporters locals. Les autoritats no van confir-mar que s’hagi tractat d’un atemptat. La detonació es va produir als afores del temple, en un lateral de l’edifici, el qual va ser evacuat de forma imme-diata. Efe

El jihadista Salah Abdeslam queda en mans de la Justícia francesa

El yihadista Salah Abdeslam, considerat l’únic supervivent del comando que va perpetrar els atemptats de París del pas-sat 13 de novembre, va quedar ahir en mans de la Justícia francesa després d’haver estat traslladat des de Bèlgica i va ser imputat per les autoritats judicials gal·les per terrorisme. Abdeslam va arribar a terri-tori francès a primera hora del matí i a continuació va ser conduït davant un jutge d’ins-trucció. La Fiscalia del Tribu-nal de Gran Instància de París va indicar en un comunicat que està inculpat per assassi-nat i temptativa d’assassinat en banda organitzada, temp-tativa d’assassinat de persones dipositàries de l’autoritat pú-blica, segrest i possessió d’ex-plosius i d’armes. Efe

L’Estat rebutja renovar la concessió de l’autopista AP-2

L’Estat es farà càrrec de la gestió i explotació de l’AP-2 a partir del 2021, quan acaba la concessió a Abertis; una con-cessió que no es renovarà. Així ho va assegurar el secretari general d’Infraestructures del Ministeri de Foment, Manuel Niño, en una carta de resposta a la Diputació de Lleida arran de la moció aprovada al febrer per l’ens a favor de rescatar el peatge, segons va avançar Som Garrigues. ACN

EFE

Soraya Sáenz de Santamaría i Xavier García Albiol.

QUÍMICAun pas de futur

14 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedacciónCom a indústria que busca solucions per als reptes de la humanitat la Química augura un futur de creixement. Higiene, alimentació, salut o la potabilització de l’aigua són alguns dels reptes que té per endavant el sector, que investiga com donar resposta a totes aques-tes necessitats. Així es pronostica, en estudis com el del VCI Study Group, que aquesta serà la segona indús-tria que més creixerà fins a 2030.

Al territori, la quí-mica segueix exercint de motor econòmic, la qual genera 10.000 llocs de treball direc-te (entre les empreses productores i les de serveis) i n’indueix 35.000 més. Els re-sultats del 2015 en el sector a nivell estatal (dels quals Tarragona representa, aproxi-madament, el 25% del total) confirmen que ha estat un any de creixement, en el qual la xifra de negoci ha augmentat un 3%, les exportacions un 3,2% i l’ocu-pació un 9,6%. Aquestes dades

Tarragona en àmbits com el de l’exportació, on el sector químic lidera les vendes a l’exterior que es fan des de la província de Tar-ragona i genera el 60% dels mo-viments que es produeixen en l’interior del Port de Tarragona. Pel que fa a les dades referents

a l’ocupació, la química segueix sent sinònim de llocs de treball estables i qualificats. D’aquí se’n deriven estadístiques com el 95% de la contractació inde-finida que manté el sector, els 37.550€ de salari brut mig anual o el fet de ser un dels que més

inverteix en formació pels seus treballadors, amb 258€ anuals.

Competitivitat i futurTot i que les previsions a nivell mundial són clarament de crei-xement, les empreses implanta-des al territori fa temps que tre-

ballen per assegurar que aquest futur també passi per Tarrago-na. En aquest sentit segueixen les reclamacions per part de les empreses de l’AEQT, que eleven la veu per demanar una millora en el preu de l’energia elèctrica (el preu a Espanya és molt més

elevat que a Fran-ça, Alemanya o Gran Bretanya) o l’arribada d’infraestructures es-tratègiques que es re-tarden, com el tercer fil (que connecti amb l’ample de via interna-cional) i la culminació de l’A27 (clau per a la sortida cap al corredor de l’Ebre). Aquestes peticions, que ja fa temps que s’allarguen, són el punt negre d’un sector que disposa de fortaleses importants respecte als seus com-petidors. Les sinergies creades durant aquests darrers 50 anys entre les pròpies empreses, el Port de Tarragona i altres agents com les empreses de serveis (que el 2014 es van plasmar en el clúster ChemMed Tarragona) són una de les peculia-ritats més preuades des

de l’exterior. L’entorn de conei-xement privilegiat que formen Universitat, centres de Recerca i Instituts de Formació Professio-nal; i un capital humà de primer nivell són dos dels altres punts forts que posseeix el pol químic més important del Sud d’Europa.

XIFRES

La Indústria Química serà el segon sector que més creixerà fins el 2030Al Camp de Tarragona, les empreses del sector reclamen millores tant en el preu de l’energia i com en les infraestructures

DADES DE LA INDÚSTRIA PETROQUÍMICA A TARRAGONA 2015

Produccióa Tarragona

19.070.370 (Tm)

20

10

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Producció en milions de (Tm)

La cinquena producció total més elevada dels darrers 15 anys.

Ocupació 10.000 llocs de treballdirectes i indirectes

35.000 llocs de treballinduïts

Es calcula que 1 de cada 3 llocs de treball als municipis amb química té alguna relació amb aquest sector. A més, a nivell de tot l’Estat, el sector petroquímic indueix més de 540.000 llocs de treball.

El primer exportador del territori

Exportacions per continents Païssos on més s’exporta

60% del total delsmoviments delPort de Tarragona

La química és el sector que més ven a l’exterior des de Tarragona. Amb un 56% del total, copsa més de la meitat d’exportacions que es fan des del territori. Més de la meitat de la seva producció va a vendes a l’estranger.

Europa

Am érica84%

4,5%

África6,7%

Asia

Oceanía

4,1%

0,5%

França

Alemanya

Itàlia

Holanda

Regne Unit

Portugal

Gibraltar

Bèlgica

Marroc

Turquia

16,60%

13%

12%

8,8%

7,6%

6,4%

3,9%

3,4%

3,2%

2,5%

Aigua regenerada

Consum d’aigua de les empreses de l’AEQT (Mesures en hm3 )

Un recurs creixent 3,4 hm3 consum d’aigua regenerada.

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

31,1531,52

31,0231,5

29,6

31,73

27,4

R+D+iLíder inversoren R+D+i

24%del total de la indústria

Investigadors

21%del total de la indústria

Col·laboren ambla comunitat

87%

de les empreses

1528/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Cristina Garcia—A finals de l’any 2015 es va presentar el pla estratègic del Clúster ChemMed, quins resul-tats podem avançar transcor-reguts els primers mesos?El Pla Estratègic de ChemMed és el full de ruta a seguir pel Clúster a llarg termini. S’han marcat qui·nes són les quatre grans àrees de treball, però la missió no ha can·viat. Segueix sent posar en valor el sector i el territori, i atraure noves inversions, ja siguin d’em·preses que ja estan aquí instal·lades o d’altres que encara han de venir. Estem sembrant molt i esperem poder recollir fruits, però en aquest temps hem cons·tatat que és necessari millorar en alguns aspectes de competitivi·tat com el preu de l’energia o les infraestructures.—Quins són els objectius més rellevants de sector per aquest 2016? El nostre objectiu principal per a consolidar les plantes existents i poder atraure noves inversions és millorar en aquests factors de competitivitat. Sabem que el nou panorama global ens obliga a ser encara més eficients, i això només pot ser realitat si aconse·guim un accés al preu de l’ener·gia elèctrica més proper al que tenen els nostres competidors europeus, com França o Ale·manya; o si disposem de millors infraestructures, que retallin les despeses de transport a l’hora d’importar i exportar. —Cap a on va el sector químic a Tarragona, els propers anys?És el moment del pas a les espe·cialitzacions. Cada cop aquesta indústria, a Europa, caminarà més cap als productes d’alt va·lor afegit. A Tarragona tenim un gran entorn que ens permet op·tar a ser claus en aquest pas cap a l’especialització, però hem de seguir treballant per atraure·la. Al mateix temps, però, hem de seguir consolidant les producci·ons actuals de química bàsica i polímers.—Quins aspectes de la situa-ció mundial poden influenciar el futur de les empreses que s’ubiquen a Tarragona?L’eix geoeconòmic s’ha despla·çat. Factors com Shale Gas als Estats Units o l’emergència de nous actors de gran rellevància instal·lats a l’Orient Mig fan que Europa hagi de canviar rel seu rol. Aquest nou escenari ens obliga a ser millors que els nos·tres competidors més propers, i en això és en el que treballem.

—Es detecten noves oportuni-tats en el sector energètic en el nostre país?L’energia és un factor clau de competitivitat en la indústria química. Moltes de les empreses que formen part de l’AEQT són considerades grans consumido·res d’energia elèctrica. Per aquest motiu, i per garantir el futur de la química al país, és necessari dis·posar d’una política industrial clara i decidida, que ens permeti tenir uns costos energètics simi·lars als dels nostres competidors europeus. —I quins són els principals reptes que caldrà afrontar? Aquest sector, per definició, s’enfronta a la solució dels rep·tes que té la societat del futur

en matèries tan importants com l’alimentació, la higiene, la salut, el creixement de les ciutats, l’es·talvi energètic o l’ús sostenible de l’aigua. D’ara fins al 2030 s’es·tima que el químic serà el segon sector que més creixerà a nivell mundial. El nostre repte ara és crear un entorn idoni perquè aquest creixement es faci realitat també en aquest territori. —Han aconseguit atreure no-ves inversions industrials? S’han incorporat noves empre-ses a l’AEQT recentment?S’està treballant molt i, de fet, aquest 2015 hem vist anuncis d’inversió importants en algunes de les empreses de l’AEQT. Tam·bé hem tingut noves incorpora·cions a l’Associació, les darreres

han estat Shell i Sarpi Veolia. Però hem de seguir treballant aquests aspectes claus de com·petitivitat en una línia de millo·ra, és imprescindible.—Com s’està treballant per tal d’aconseguir aquesta atracció d’inversió? Quins són els fac-tors clau?ChemMed va néixer amb aques·ta missió. Conjuntament amb el Port estem projectant al món la imatge de Tarragona com un destí idoni per a la inversió en indústria química. En totes les presentacions que hem fet es valora positivament un entorn de coneixement i unes sinergies creades que ens donen un valor diferencial, sense dei·xar de banda un factor humà de

primer nivell. La integració amb el Port i la nostra posició al Me·diterrani són factors estratègics importants.—En quin escenari internaci-onal s’està movent actualment ChemMed, tant pel que fa al Sud d’Europa con a nivell mun-dial?Intentem estar presents en els principals esdeveniments que organitza el sector, sigui com a ChemMed, com a AEQT o direc·tament als que assisteix el Port de Tarragona. És més, aquest 2015 hem organitzat fins i tot una trobada de consultories i en·ginyeries a nivell internacional, ja que són una peça clau en la presa de decisions sobre futures localitzacions de les empreses del sector.Aquest creixement recercutirà en benefici de la ciutat de Tarra·gona? Com?La indústria química és un dels principals motors econòmics del territori, genera més d’11.000 llocs de treball, que s’eleven a 35.000 si incloem els induïts.

«El nostre objectiu principal és consolidar les plantes existents i atraure inversions»

CEDIDA

Jesús Loma-OssorioPresident de la AEQT

Loma-Ossorio assegura que «a Tarragona tenim un gran entorn que ens permet optar a ser claus en aquest pas cap a l’especialització»

El president de l’AEQT, Jesús Loma Osorio.

Estem sembrant molt i esperem poder recollir fruits, però en aquest temps hem constatat que cal millorar aspectes competitius

El nostre repte ara és crear un entorn idoni perquè el creixement previst fins al 2030 en el sector químic es faci realitat també en el nostre territori

Perfil

Director general de Covestro, antiga BMS

Jesús Loma-Ossorio és el president de l’AEQT en el que ha esdevingut ja el seu segon mandat. Loma-Ossorio és un professio-nal llicenciat en Ciències Químiques per la Univer-sitat de València i PDD per l’IESE.

Actualment és el direc-tor general de Covestro, abans Bayer MaterialSci-ence per a la regió Ibèrica i també és director de l’àrea de Producció i tecnologia de poliuretà per al Centre i Sud del continent Euro-peu.

En el si de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio ha estat membre de la junta direc-tiva des del 2004.

Recentment, hem tingut noves incorporacions a l’AEQT com han estat les empreses Shell i Sarpi Veolia però seguim treballant

16 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióLes 33 empreses que conformen l’Associaciació Empresarial Quí-mica de Tarragona van reunir-se a la Vil·la Romana de Centcelles, on es va celebratrl’Assemblea General de la pròpia AEQT. Aquest espai va ser l’escollit per l’Ajuntament de Constantí, que va acollir la trobada de di-

rectius de la indústria química per primera vegada. Precisa-ment, l’Alcalde Oscar Sanchez ha rebut els membres de l’As-semblea de l’AEQT i els ha ofert unes paraules de benvinguda. En el seu parlament Sánchez va mostrar el compromís amb el sector i el progrés econòmic que aquest comporta al territori.

Un cop acabat el discurs inau-gural de l’alcalde del municipi, l’assemblea va presentar en els seus punts de l’ordre del dia. Jesús Loma-Ossorio, en el seu informe de presidència, va fer balanç de l’any anterior, des-tacant el paper dels membres de les diferents comissions de treball, que dediquen part del

seu temps professional als pro-jectes mancomunats de sector. Loma-Ossorio ha donat també la benvinguda a l’empresa Sarpi Veolia, amb seu a Constantí, i que s’ha sumat als membres de l’Associació en aquest any 2016.

Al discurs del president l’han seguit els informes de direcció general, les comissions de tre-ball i altres entitats relacionades amb l’activitat en el sector qu-ímic, com són Aitasa, els Parcs Químics de Seguretat o Chem-Med. La jornada va finalitzr amb una trobada entre els membres de l’Assemblea de l’AEQT i l’al-calde junt amb l’equip de go-vern d’aquest l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Constantí acull l’Assemblea General de l’AEQT

INDÚSTRIA

El consistori va rebre els directius del sector de la indústria química

El Panel Públic Assessor de Dow es reuneix a l’AEQT

SECTOR

Recentment, ha tingut lloc la segona reunió de l’any del Pa-nel Públic Assessor de Dow Chemical, que es va celebrar a la seu de l’Associació Empre-sarial Química de Tarragona. Els membres del PPA de Dow van dedicar, doncs, la reunió al sector i a tota aquella feina que es fa de manera mancomunada en favor de la indústria i del ter-ritori. Per poder-ne parlar, els membres del PPA van comptar amb la presència del President

de l’AEQT, Jesús Loma-Ossorio; el President de la Comissió de Comunicació, Marc Fargas; i la Directora General, Teresa Pa-llarès.

Durant tres hores es va par-lar d’economia, futur, sosteni-bilitat, motor social, ocupació o competitivitat, entre molts altres temes i qüestions que els representants de la indús-tria van poder explicar i que els membres del panel van poder preguntar.

RedaccióLa química és el sector industrial de tot l’Estat que més inverteix en R+D+i, aglutinant el 24% de totes les inversions que es fan en aquesta matèria. A més, el sector químic és l’àmbit de la indústria que més investigadors ocupa, amb el 21% del total. Unes xifres que van d’acord amb el fet que el 87% de les seves empreses disposen d’algun tipus de col-laboració amb la pròpia comuni-tat científica.

A Tarragona l’entorn que for-men els centres de coneixement constitueix un pilar fonamental per al ChemMed, el Clúster in-dustrial, logístic, acadèmic i ci-

entífic de la Química, que té l’ob-jectiu de desenvolupar l’atractiu i la competitivitat de la zona per a la indústria, la investigació i la logística de la química. El Centre Teconològic de la Química de Ca-talunya (CTQC) i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) es-tan instal·lats en el territori, tre-ballen de manera contínua amb les companyies de l’AEQT i estan considerats, mundialment, per les seves recerques i projectes. A més, el model de Formació Pro-fessional Dual que surt del Camp de Tarragona, i que abanderen indústries i instituts, s’ha erigit com un dels més importants de l’estat. De fet, institucions tan

prestigioses com la Fundación Berstelmann l’han agafat com a model a potenciar, en altres territoris i sectors. Aquests dos elements es complementen amb l’oferta que posa al servei del ter-ritori la Universitat Rovira i Vir-

gili, considerada cada cop més ens els principals rànquings uni-versitaris de talla mundial. I un dels referents en química també a nivell global.

Tot aquest entorn es reflecteix també en les apostes que fan les

pròpies empreses per a poten-ciar-lo. El 85% dels recursos en col·laboracions de l’AEQT es dediquen a projectes de l’àm-bit del coneixement i la recerca, com poden ser el Fòrum TRiCS, el Projecte APQUA, el Camp

d’Aprenentatge o el Premi Recer-ca, entre d’altres. Les beques de la Fundación Repsol, el Premi Dow, El Kids Lab de BASF o les Work Experience que ofereix l’ET-SEQ amb empreses com BASF, BSP o Messer són algunes de les mostres que aquesta no és una aposta aïllada, sinó una creença que té aquest sector, que sap que la inversió en el coneixement i la recerca té un retorn molt preuat en el seu desenvolupament.

A Tarragona, l’entorn que formen els centres de coneixement constitueix un pilar per al ChemMed

CEDIDAINVESTIGACIÓ

La Indústria Química: un sector que aposta per l’educació i la recerca constantAquest sector industrial aglutina el 24% de les inversions realitzades en R+D+i

Imatge d’un estudi químic realitzat a un laboratori.

El 85% dels recursos en col·laboracions de l’AEQT es dediquen a projectes de recerca

Alguns projectes són el Fòrum TriCs, el Camp d’Aprenentatge o el Premi Recerca

EL SECTOR QUÍMIC 1728/04/2016 diarimés

18 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióEl sector químic va facturar un 3% més en 2015 fins als 58.000 milions, acumulant un crei-xement del 17% des de 2007 segons les dades per la Federa-ció Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE). Un reactivat consum interior ha consolidat el creixement de les vendes de la indústria química espanyola en 2015, de les quals el 56,5% segueixen provenint dels mercats internacionals. El sector químic, que genera ja el 12,4% del Producte Industri-al Brut, contínua sent el segon major exportador de l’economia espanyola i el primer inversor en R+D+I de la indústria.

El consum de productes qu-ímics per habitant es va incre-mentar un 5,7% en 2015 fins als 1.355 euros de mitjana per perso-na, el sostre màxim aconseguit.

Segons aquest estudi, durant 2015, Catalunya va aglutinar el 43% del volum de negocis, amb 2.507 milions d’euros, per darre-ra Madrid amb un 13,5% del total i Andalusia amb un 12,7%.

Les previsions de creixement realitzades per la Federació Em-presarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) pel sector químic espanyol són d’un 3,7% en 2016, situant la facturació en 60.540 milions en 2016. Amb aquestes previsions, el creixe-ment acumulat de la xifra de negocis des de l’any 2008 (el

sector va patir en 2009 el major impacte de la crisi) fins a 2016 és del 21,7%. El sector és, des de 2013, el segon sector industrial més gran en generar el 12,4% del PIB Industrial fonamentalment recolzat en la seva capacitat d’ac-cés als mercats internacionals.

El creixement de la indús-tria química espanyola, té una base sòlida en la seva activitat als mercats internacionals, però també s’està impulsant per la re-cuperació del consum i demanda interna de productes químics.

El mercat interior ha adquirit protagonisme en línia amb el rit-me que han pres en el primer se-mestre de l’any la pròpia econo-mia espanyola i el consum intern en general. Aquesta consolidació ha vingut sobretot impulsada pels principals sectors deman-dants de la indústria química com són la Construcció, l’Auto-mòbil o la indústria Agroalimen-tària. Alemanya, França, Itàlia i Portugal continuen sent els prin-cipals demandants europeus de la indústria química, recuperant en tots ells quota de mercat, es-pecialment a Alemanya. Fora de les fronteres europees són EE.UU i Xina els països on més exporta el sector. L’estudi presentat per FEIQUE apunta un creixement del 4,5% al 2030, situant-se per davant d’altres indústries com la del tèxtil, metall, la indústria manufacturera o l’automoció. Respecte a la distribució secto-

rial, el de les especialitats farma-cèutiques va continuar sent el subsector més representatiu, en aportar el 20,6% de la xifra de negocis total, seguit molt de prop de matèries primeres, plàstic i cautxú, amb un 20,1% del total. Per la seva banda, els mercats ex-teriors, on ja es realitza el 56,5% de les vendes, van aconseguir els 32.774 milions d’euros, un 2,5% més que en 2014.

Inversió en recerca i innovacióD’altra banda, el sector químic va dedicar 2.054 milions d’euros a inversions el 2015, el 13,3% més que l’any anterior. A més, la des-pesa en recerca i innovació (R+D) va augmentar un 1,4% i el sector

ja suposa el 25% de totes les in-versions en R+D a l’Estat.

L’ocupació del sector L’ocupació del sector va créixer un 9,6%, fins als 191.250 ocupa-cions directes i 382.500 indirec-tes i induïts, la millor dada des de 2008. El 95% de la contractació del sector és indefinida i el sou mitjà supera els 37.550 euros bruts anuals per treballador, 1,6 vegades més que la mitjana na-cional i 1,3 vegades més que la mitjana industrial.

Dades a CatalunyaLa indústria química de Cata-lunya va facturar el 2015 24.965 milions d’euros, un 4% més que

l’any anterior, segons les dades publicades per la patronal del sector, la Federació Espanyola d’Indústries Químiques (FEI-QUE). Segons aquestes dades, el creixement del sector a Cata-lunya va ser superior que en el conjunt de l’Estat, on la indústria química va tancar el 2015 amb una facturació de 58.065 milions d’euros, amb un increment del 3% i un augment del 17% des de l’any 2007. D’aquesta manera continua el creixement que va portar a que el 2014 se superes-sin ja els registres d’abans de la crisi. La recuperació més ràpida a Catalunya ha permès augmentar la quota, ja que el 2014 el sector català -que té un importat pol a

Tarragona- suposava el 42,6% de les vendes de tota la química espanyola, i el 2015 va pujar fins al 43%.

A finals de l’any passat, FEI-QUE va aprovar el Pla de Govern 2016-2020 que es va compartir amb els partits polítics. L’ob-jectiu que es va plantejar des de FEIQUE és el desenvolupament de sectors industrials estratègics i sostenibles a escala global i que són capaços de generar, simultà-niament, ocupació estable i d’al-ta qualificació, empreses d’elevat valor afegit i un teixit productiu intensiu en innovació i amb vo-cació exterior.

Antón Valero, President de Feique va explicar que «les ex-

SECTOR

El sector químic va facturar un 3% més el 2015, fins als 58.0000 milions d’eurosEls resultats pertanyen a l’estudi de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola

El creixement de la indústria química espanyola s’està impulsant per la recuperació del consum i la demanda interna.

1928/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMICcristina aguilar

pectatives d’aquest sector són que fins a 2030 la química sigui la indústria manufacturera que aconsegueixi el major creixe-ment global en aquest període, amb un increment productiu anual del 4,5%» i ha afegit que «que nosaltres aconseguim aquest nivell, depen drà que les institucions comunitàries i naci-onals desenvolupin una política industrial efectiva sobre factors de competitivitat, com la política energètica, les infraestructures de transport o el marc norma-tiu».

Generar inversions productives Des del sector s’aposta fonamen-talment per generar inversions productives, de capital intensiu i de llarga durada com són les que majoritàriament executa la indústria química, tenint sem-pre en compte que les grans in-versions d’aquest sector tenen terminis de tornada superiors a 20 anys i que això determina la necessitat de disposar de marcs administratius i jurídics estables.

El creixement del sector a Catalunya va ser més elevat que en la resta de l’Estat espanyol

Indústria química

Mitjana Industrial

Construcció

Serveis

Comerç

Hoteleria

CCAA %Mill €

Andalusia

Aragó

Astúries

Illes Baleares

Canàries

Cantàbria

Castellai Lleó

Castella La Manxa

Catalunya

C. Valenciana

Extremadura

Galícia

Madrid

Múrcia

Navarra

País Basc

La Rioja

7.374

1.887

541

47

88

811

1.839

2.507

24.965

4.876

246

772

7.822

1.744

772

1.622

144

12,7

3,3

0,9

0,1

0,2

1,4

3,2

4,3

43,0

8,4

0,4

1,3

13,5

3,0

1,3

2,8

0,2

Total 58.056 100,0

Andalusia

Madrid

C Valenciana

RestaCatalunya

43%

12,7%13,5%

8,4%

22,4%

Salari Anual percebut per treballador

Distribució Territorial de la Xifra de Negoci 2015Dades en milers €

Pel tipus d’inversió, hi ha la necessitat de disposar de marcs administratius i jurídics estables

37.550

27.036

22.756

21.758

19.087

13.355

20 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

Així Dow es distingeix per unir ciència i talent per oferir solucions sostenibles als seus clients i deixar un impacte positiu a la societat. Connecta les ciències químiques, físiques i biològiques amb els principis més avançats de la Sostenibilitat per tractar de resoldre els reptes del planeta com són la manca d’aigua potable, la generació i conservació d’energies renovables, la necessitat de millorar la qualitat dels aliments i contribuir al desenvolupament de les ciutats de futur.

Compromís amb la Salut, la Seguretat i el Medi AmbientDow entén el compromís de les persones i amb el seu entorn com una realitat que assumeix en totes les seves activitats diàries. Aquesta responsabilitat té com a objectiu el compliment de les normatives legals aplicables i de manera especial les regles autorreguladores que la Companyia té establertes. L’aplicació voluntària de la normativa per a la millora en matèria de Salut, Seguretat i Medi Ambient, fa de Dow Ibèrica una empresa capdavantera en el sector.

Eficiència energètica

Paviments

Cobertesverdes

Tecnologia

Envasos alimentàris

Agricultura

Transports

Lleure i esports

2128/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Aigua neta

Eficiència energètica

Aïllaments

O

DOW treballa amb el client en determinats mercats finals que consiera estratègics, amb el fi d’èsser un proveidor de solucions innovadores a les necessitats i millorar la seva productivitat. Els seus productes no només beneficien als seus clients, també influeixen positivament en la societat.

Dow proporciona un àmpli ventall de productes i solucions tecnològics enfocats a mercats finals claus com l’agrícola, l’automovilístic, la

construcció, la salut, l’electrònic, l’hídric o l’energètic, en més de 180 països de tot el món.

Agricultura: Les solucions de Dow en aquest àmbit

fomenten l’augment i la qualitat de la producció agrícola

amb productes i tècniques fitosanitàries eficaces que

tenen menys impacte mediambiental.

Automoció: la Companyia ajuda a reduir les emissions

a l’atmosfera al mateix temps que permet millores en la

seguretat dels vehicles.

Construcció: Dow busca més enllà dels conceptes

tradicionals per implementar idees en projectes d’edificació.

D’aquesta manera, desenvolupa solucions per nous

aïllaments, a la vegada que millora la protecció dels edificis.

Infraestructures: La companyia manté un ferm

compromís amb la investigació i el desenvolupament

d’infraestructures que resisteixin el pas del temps.

Salut, cura personal i higiene: present en el dia a dia

gràcies a les seves solucions destinades als medicaments,

sabons i locions, protectors solars i detergents per a roba,

entre d’altres.

Aigua i energia: la Companyia és pionera en tecnologies

de purificació d’aigua i en sistemes de producció de fonts

convencionals i no convencionals d’energia.

Indústria: les innovacions que Dow aporta per a la

fabricació de béns i serveis incideixen en la reducció de la

fricció i de la calor dels processos industrials mecànics,

en l’administració d’oli i aigua i en el desenvolupament de

dissolvents sostenibles per a la neteja en sec de metalls entre

d’altres.

Embalatge: Dow contribueix a crear envasos de plàstic

d’alt rendiment i més sostenibles per satisfer les preferències

dels consumidors i preservar la qualitat dels aliments.

22 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióFeique, en col·laboració amb el Fòrum Química i Societat, va iniciar recentment una nova campanya divulgativa en xarxes socials sota el hashtag SmartChemistry, amb la qual pretén posar en valor les aplica-cions i aportacions de la indús-tria química a la resolució dels reptes globals i a la consecució dels objectius de desenvolupa-ment sostenible de les Nacions Unides, així com la seva apor-tació essencial per millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones en el seu moment a dia. La campanya, que es per-llongarà al llarg dels propers

mesos, oferirà dades i exemples d’innovacions desenvolupades pel sector per donar resposta a les principals demandes de la societat actual, a través de dis-senys infogràfics que giraran entorn d’eixos com l’aigua, el canvi climàtic i l’economia cir-cular i les ciutats intel·ligents, entre uns altres.

Recentment, la campanya s’ha centrat en la contribució del sector a donar solució a un dels principals riscos globals en l’actualitat, les crisis de proveï-ment d’aigua. Feique represen-ta a la indústria química espa-nyola, un sector compost per més de 3.100 empreses.

Feique llança la campanya divulgativa #SmartChemistry

INFORMACIÓ

Vol difondre el valor de la indústria química

Redacció—Just fa dos anys de la creació del ChemMed i la incorpora-ció de La Canonja. Quins són els aspectes que destacaria d’aquest període?ChemMed Tarragona, el clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química situat a l’àrea de Tarragona compleix prop de dos anys amb la seva de-cidida aposta per fer-se un buit en el panorama internacional. El passat exercici el missatge sem-blava clar: no deixar escapar el moment de bonança que va aga-far al sector per revalidar posici-ons i comunicar les possibilitats d’inversió que ofereix de cara al capital exterior. Però potser ara estem passant per un moment difícil amb incerteses pel que fa al futur d’algunes plantes quí-miques en el nostre polígon. El ChemMed haurà de treballar fort per aconseguir complir els seus objectius d’atraure noves inver-sions al territori i garantir el futur d’aquesta indústria a Tarragona. —Què significa per La Canonja tenir veu al clúster?L’Ajuntament de la Canonja és un dels membres institucionals del clúster i participem de la se-ves accions en benefici sempre del sector químic. En aquest sen-tit, la Canonja col·laborarà en tot allò que faci falta per mantenir i augmentar les inversions de les indústries al nostre territori.—Una part de la recaptació dels impostos de les indústri-es químiques repercuteixen al ciutadans, quin tipus de pro-jectes s’estan desenvolupant al municipi?Són conceptes diferents. Els ajuntaments tenim, per una ban-da, els ingressos que provenen dels impostos i, per l’altra, les despeses i inversions que por-

tem a terme durant l’exercici. Doncs bé, gràcies a que tenim un ajuntament sanejat i amb una capacitat econòmica bona, podem dedicar part del nostre pressupost a temes socials i ajuts a les famílies que ho necessiten. Un exemple de la nostra política social són els ajuts a la natalitat o les subvencions per la compra de llibres escolars. —Les perspectives del 2016 per la indústria química són optimistes, com repercutirà a municipis com el seu vinculats a aquest sector?Bé, això d’optimistes potser que ho posem en quarantena durant uns dies, ja que les últimes notí-cies no són gaire positives. —Com es treballa des del municipi per fer compatible

aquesta indústria amb el medi ambient?Els que hem treballat a la indús-tria química i convivim fa anys amb ella, sabem que aquestes empreses compleixen amb es-creix totes les normatives espa-nyoles i europees de seguretat ambiental. —Després de desenvolupar durant tres anys el projecte de divulgació entre els joves es-tudiants, quin feedback tenen dels instituts?La resposta que tenim per part dels estudiants és molt positi-va. De fet aquest programa es va pensar per fer veure als estudi-ants les sortides professionals que tenen al seu davant i que de vegades no en són conscients. Les fàbriques necessiten joves

formats en les diferents espe-cialitats que tracta la indústria química i nosaltres els hi volem oferir aquesta sortida laboral.— Quins projectes són prio-ritaris pels propers anys per l’ajuntament canongí?Tenim molts projectes en cartera per aquests propers anys però sens dubte els més importants i prioritaris són el Centre d’Inter-pretació del Jaciment Arqueolò-gic de la Boella i la recuperació del patrimoni cultural e històric de les entitats culturals Orfeó Canongí i la Societat la Nova Amistat. La voluntat és adequar els dos edificis a la normativa vigent i aconseguir que les seves infraestructures siguin més asse-quibles als canongins. Els acords ja estan pràcticament tancats.

Cedida

Roc Muñoz, alcade de La Canonja.

«La Canonja col·laborarà en tot el necessari per augmentar les inversions al nostre territori»

Roc MuñozAlcalde de La Canonja

2328/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Cristina García— Quines són les raons que responen al cessament de pro-ducció de MDI a Tarragona?Una de les estratègies clau de Covestro és optimitzar contí-nuament la seva producció per operar amb les instal·lacions més eficients dins del seu entorn competitiu. Després d’una deta-llada anàlisi de les instal·lacions de Tarragona, es va concloure que, a llarg termini, no seria competitiva en el negoci de MDI a Europa. El futur subministra-ment competitiu de clor al cen-tre, imprescindible per la fabri-cació de MDI, va jugar un paper fonamental en la presa d’aquesta decisió.

L’objectiu final és garantir la competitivitat de la producció de MDI a Europa a llarg termini. El fet de comptar amb una produc-ció òptima és bàsic per mantenir

una posició de lideratge davant de la competència. De totes maneres cal aclarir que aquesta decisió només afectaria el negoci de MDI, els altres ne-gocis de la planta de Tarragona seguiran funcionant com nor-malment. Mantenim una ferma aposta per Tarragona i, per tant, seguirem potenciant el nostre negoci local i generant valor al territori.— Quines seran les activitats en què se centrarà la planta de Covestro a Tarragona a partir de 2018?Ens centrarem en la producció de sistemes de poliuretà i continua-rem operant com a parc indus-trial. La nostra Casa de Sistemes de Tarragona compta amb una organització d’aproximadament 50 col·laboradors distribuïts en les àrees de R + D + I (recerca, desenvolupament i innovació),

vendes, màrqueting, assistència tècnica, producció i logística. A més, compta amb una planta pilot orientada a treballar per projectes, on es duen a terme els assajos i corresponents prototips previs a les proves industrials i la seva posterior homologació.

Respecte al nostre parc in-dustrial, compartim les nostres instal·lacions amb altres empre-ses, a les que prestem serveis com el subministrament d’energia, infraestructura, instal·lacions de medi ambient i seguretat.

A més de continuar amb la producció de sistemes de po-liuretà, el nostre objectiu és po-tenciar aquestes instal·lacions, els nostres serveis i infraestruc-tures, que avui en dia compten amb un gran atractiu per a la possible incorporació de noves empreses.

També tenim previst construir

un centre logístic d’àcid clor-hídric a Tarragona, la qual cosa suposarà noves oportunitats de desenvolupament en ampliar els negocis dins d’aquest mercat a Espanya. — En què estan treballant en aquests moments? Es té previst algun canvi més a la planta de Tarragona?L’anunci del cessament de pro-ducció de MDI a Tarragona, pre-vist per finals 2017, es va fer amb

dos anys d’antelació, un temps durant el qual ens centrarem en buscar alternatives que ajudin a minimitzar l’impacte del cessa-ment de producció de MDI.

Igualment, cal destacar que l’aposta de la companyia per Tarragona és sòlida i, per tant, seguirem treballant en la pro-ducció de sistemes de poliuretà i continuarem operant com a parc industrial.— Quines són les previsions de

creixement manté la compa-nyia per 2017? Què implicarà el nou centre logístic?Com li deia, la nostra idea és se-guir creixent com a parc indus-trial gràcies a la incorporació de noves empreses. A més, el nou centre logístic d’àcid clorhídric ens permetrà satisfer la creixent demanda d’àcid clorhídric i, per tant, augmentar la nostra pre-sència dins d’aquest negoci a Espanya.

«Des de Covestro, mantenim una ferma

aposta per Tarragona »

cedida

Andrea FirenzeDirector de la planta de Covestro a Tarragona

«Ens centrarem en la producció de sistemes de poliuretà i continuarem operant com a parc industrial» assegura Firenze

El director de la planta de Tarragona de l’empresa Covestro.

24 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióL’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) realitza diàriament 40 analítiques de control d’aigua. Una exploració exhaustiva amb l’objectiu de vet-llar per la teva aigua i la teva sa-lut. Els encarregats d’aconseguir aquests nivells de qualitat que es té en obrir l’aigua de l’aixeta són les 25 persones que integren el Laboratori, que treballa tots els dies de l’any, les 24 hores del dia amb serveis de guàrdia de laboratori i de mostreig de camp. Amb més de 25 anys d’experièn-cia en la realització d’anàlisis en tot tipus d’aigües, mostres sòli-des, sòls, llots, sediments i anàli-sis de gasos, el laboratori d’Emat-sa compta amb les certificacions i acreditacions que garanteixen la seva competència tècnica. « El laboratori, com a part inte-grant de l’empresa, es regeix per les directrius i compromisos establerts a la Política de Gestió Integrada», explica el director-gerent d’Ematsa, Daniel Milan. Està acreditat, des de novembre de 1998, amb el compromís de

garantir que l’activitat que s’hi desenvolupa es realitzi sota els criteris de bones pràctiques pro-fessionals, i compleixi amb els requisits contemplats en la nor-ma UNE-EN-ISO 17025:2005, i dels mateixos clients, de forma que es confirma la competència tècnica del laboratori i garanteixi la fiabilitat en la presa de mos-tres i els resultats dels assajos que realitza. Les auditories pe-riòdiques per avaluar la compe-tència tècnica del laboratori són realitzades per Entidad Nacional de Acreditación (ENAC), que és l’organisme de l’administra-ció encarregat dur-les a terme d’acord a normes internacionals i seguint les polítiques establer-tes per la Unió Europea.

El laboratori disposa paral-lelament, d’una sèrie d’homo-logacions i reconeixements en diferents àmbits per part de les administracions actuants i són les següents:

Reconeixement com a labo-

ratori acreditat per l’Agència de Residus de Catalunya del Depar-tament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 1996 (Núm. Exp: 02/828)

Reconeixement com a establi-ment tècnic auxiliar (ETA) per al nivell a actuacions per l’Agència Catalana de l’Aigua del Depar-tament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya des de juliol de 1988.

Reconeixement pel Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Cata-lunya des de març de 1995.

Acreditació pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya des de gener de 1999 (Núm. 249)

Autorització pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Salut Pública, des d’abril de 1995 (Núm. Reg R2-027-95)

Acreditació pel Departament de Salut de la Generalitat de Ca-talunya, Direcció General de Sa-lut Pública, des de març de 1999

(Núm. Reg R2-027-95)Registre en el cens de labo-

ratoris del Ministeri de Sanitat i Consum de la Direcció General de Salut Pública.

Entitat col·laboradora de la Autoridad Hidràulica (ECAH) pel Ministeri de Medi Ambient des de setembre de 2008 (EC 052/1).

Acreditació d’Ematsa com a Inspectors de la xarxa municipal de clavegueram per l’Ajunta-ment de Tarragona des de de-sembre de 1997 fins al 2033.

Per últim, destacar que Emat-sa garanteix la innocuïtat de l’aigua subministrada, a més a més de per la vigilància que en fa l’Autoritat Sanitària, per la certi-ficació voluntària en la norma de seguretat alimentària ISO22000 obtinguda l’any 2010 i de la qual en vàrem ser pioners en l’àmbit de l’aigua de consum humà.

CEDIDA

Les analítiques per conèixer la qualitat de l’aigua de l’aixeta són constants.

EMATSA

Més de 14.500 analítiques de control anual garanteixen la teva aigua El Laboratori d’Ematsa que realitza el control de l’aigua de Tarragona està al capdavant en certificacions i reconeixements ambientals

El laboratori com a part integrant de l’empresa es regeix per directrius i compromisos establerts

Amb més de 25 anys d’experiència en la realització d’anàlisis en tot tipus d’aigües

Ematsa garanteix la innocuïtat de l’aigua i cumpleix amb la normativa ISO22000

CEDIDA

El control permet garantir que l’aigua de les nostres llars és totalment fiable pel consum.

2528/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMICCEDIDA

RedaccióNitricomax, com a part del Grup MAXAM, la prevenció de riscos i salut laboral és una de les seves màximes prioritats, i com a tal forma part de la seva cultura. El rigor i la precisió marquen les pautes amb les que es dissenyen i implanten aquests plans, ate-nent no només a les normatives legals vigents, sinó a la seva prò-pia auto-exigència per crear les millors condicions de treball per als seus professionals. «Prova d’això són les Life Saving Rules, senzilles pautes que tots els que formem MAXAM seguim per contribuir a un entorn més segur i lliure d’accidents i incidents, com els més de divuit anys que portem d’aquesta manera en les nostres instal·lacions de Nitri-comax al polígon industrial de La Canonja» expliquen des de l’empresa.

Tot nou desenvolupament

comença a Nitricomax amb l’anàlisi dels possibles riscos que puguin donar-se amb la finalitat d’aplicar mesures preventives amb que minimitzar-los. Nor-mes que s’apliquen amb exhaus-tivitat en totes les fases de treball que es desenvolupen en qualse-vol localització de MAXAM al món.

En el compromís de Nitrico-max per prevenir riscos, infor-men als seus clients sobre les característiques dels seus pro-ductes, i els ofereixen un ampli assessorament tècnic per gesti-onar amb seguretat el seu trans-port, emmagatzematge i utilitza-ció. Objectiu en el qual treballen aplicant estrictes controls de qualitat en tots els seus proces-sos, i treballant dia a dia des de l’àrea de tecnologia en nous de-senvolupaments amb els quals seguir reduint i eliminant riscos.

Igualment, «exigim als nostres

proveïdors i contractistes que en els seus processos de treball apli-quin normes equivalents a les de Nitricomax amb la finalitat d’estendre la prevenció de riscos més enllà del nostre àmbit direc-te d’actuació» expliquen.

Medi ambientEn el seu objectiu per col·laborar en el progrés de la societat en què vivim i contribuir a donar forma al món que ens envolta, tenen un ferm compromís de respecte per la natura i la seva preservació, en clara projecció de desenvolupa-ment sostenible.

En Nitricomax totes les noves inversions i desenvolupaments van acompanyats d’estudis d’adequació a la legislació i de minimització de l’impacte am-biental. Extremen les mesures de seguretat i els controls de quali-tat en la generació i tractament de residus, abocaments i emis-

sions contaminants, minimit-zant-los i aplicant tècniques de reciclatge que permetin utilitzar-los per a la regeneració d’espais degradats.

Igualment, assessoren a les

empreses amb les quals treballen perquè en el desenvolupament de les seves activitats limitin al màxim l’impacte mediambiental que l’ús dels seus productes pu-gui tenir en el seu entorn.

«En el nostre interès per aten-dre les demandes i necessitats dels nostres clients, al mateix temps que preservar els nostres hàbitats naturals per a les gene-racions futures, treballem des de l’àrea de tecnologia per desenvo-lupar i promoure nous productes i serveis amb els quals contribuir a aconseguir aquests objectius» expliquen des de la direcció de l’ empresa.

EMPRESA

Nitricomax promou la seguretat i el Medi Ambient com a prioritat El rigor i la precisió marquen les pautes amb les quals es dissenyen i implanten els diversos plans de prevenció de riscos i salut laboral

Treballen aplicant estrictes controls de qualitat en tots els processsos

Totes les inversions i desenvolupaments van acompanyats d’estudis d’adequació a les lleis

Nitricomax extrema les mesures de seguretat i qualitat en el tractament de residus i emissions.

RedaccióDes dels seus inicis l’any 1984 i al llarg dels més de 30 anys d’ex-periència en el sector, el princi-pal objectiu de Rejillas Tarraco ha estat sempre donar el millor servei als seus clients. Entre les seves especialitats es troben la fabricació de reixa metàl·lica

(Tramex), tant industrial com decorativa; l’elaboració d’esgla-ons i passarel·les i ventilacions, amb diversos acabats com per exemple, en ferro galvanitzat i inoxidable.

A més a més, també realitzen tot tipus de malles, com malla electrosoldada, tela ondulada,

tela per sedassos, metall ex-pandit decoratiu i deploye. Així mateix, Rejillas Tarraco també subministra mobiliari urbà, xapa de diversos tipus, portes de ferro per a tancats, tallafocs, portes basculants de pàrquings i portes de ballesta, en tots els acabats i reixes.

La diversificació dels seus serveis permet que aquesta em-presa arribi a sectors tan diver-sos com el siderúrgic, alimenta-ri, miner, urbanístic, hoteler, de la construcció o petroquímic, entre altres.

Un equip de professionals format per especialistes de gran experiència i capacitació els atendran, tant en les demandes dels seus serveis, com per resol-dre dubtes o oferir informació en l’aplicació i muntatge dels seus productes. Més informa-ció al web www.rejillastarraco.com, al e-mail rtarraco@tinet.org o al telèfon 977 54 45 07.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Tramex, cercats i reixes per a tots els sectors, a Rejillas TarracoDurant els més de 30 anys d’activitat, l’empresa sempre ha primat el servei al client

26 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióUna vegada consolidats els re·sultats de les accions, Repsol rendeix comptes de l’acompli·ment del seu Pla de Sostenibili·tat 2015, en el que identificava i responia a les expectatives sobre l’activitat del Complex Indus·trial. El pla que recull 37 accions voluntàries relacionades amb el medi ambient, la seguretat, el desenvolupament de la comu·nitat, les pràctiques laborals i els drets humans, ha tingut un grau d’acompliment del 97%.

El Pla de Sostenibilitat 2015 del Complex Industrial de Tar·ragona es va elaborar a partir d’una sèrie d’estudis d’identi·ficació d’expectatives que van incloure més de 700 entrevistes i enquestes amb representants de diferents àmbits de la socie·tat relacionats amb l’activitat del Complex Industrial, com institu·

cions públiques, societat civil i empleats. Mitjançant aquest, es reforça el compromís de Repsol amb la sostenibilitat i la transpa·rència, i es respon formalment i sistemàtica a les expectatives de l’entorn del Complex Industrial.

Entre els compromisos ad·quirits i acomplerts, destaquen l’alliberament del cabal ecològic al riu Gaià, la protecció de la bio·diversitat de l’entorn, la reducció de les emissions de CO2, la col·laboració en iniciatives socials, culturals, educatives i esportives, i l’impuls de la figura del Panel Públic Assessor.

De les 37 accions comprome·ses 36 s’han completat totalment. L’acció restant s’ha completat en tots els seus apartats a excepció del referent a la determinació del nivell dels compostos orgànics volàtils dins del Complex Indus·trial de Tarragona en condicions

singulars, atès que aquestes es refereixen a quan s’està realit·zant una parada, i durant el 2015 no se n’ha realitzat cap. Aquesta és la raó per la qual s’ha estès la seva realització a l’exercici 2016, en estar programada per a aquest any una parada. Algunes d’aquestes accions han estat:

Alliberar cabal ecològic al riu Gaià. Es col·laborarà amb l’Agèn·cia Catalana de l’Aigua en la re·cuperació del cabal ambiental del riu Gaià.

Protegir la biodiversitat de l’entorn. Es desenvoluparan ac·cions com la plantació de massa arbòria a la llera del riu Franco·lí, la recuperació d’entorns de la presa del Gaià o la instal·lació de biòtops a la zona costanera.

Reduir les emissions de CO2. Es completaran i gestionaran les accions del Pla de reducció d’emissions de CO2 assignades Una imatge de la plantada popular que va tenir lloc al Parc del Francoli.

Repsol aconsegueix reforçar la seva visió de la responsabilitat corporativa El Pla de Sostenibilitat 2015 desenvolupat per l’empresa ha recollit un total de 37 accions relacionades amb el medi ambient, la seguretat, la governança, el desenvolupament de la comunitat, les pràctiques laborals i els drets humans

REPSOL

CEDIDA

2728/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

al Complex Industrial.Protegir la qualitat de l’aire.

Es protegirà mitjançant una sè-rie d’accions, com un Programa de reducció d’emissions, i una anàlisi històrica de la qualitat de l’aire en comparació amb altres entorns.

Col·laborar en iniciatives so-cials, culturals, educatives i es-portives. Es mantindran diversos programes de col·laboració amb les institucions i col·lectius de l’entorn.

Impulsar la figura del Panel Públic Assessor. S’impulsarà el seu treball com un canal de dià-leg permanent entre la societat i Repsol perquè contribueixi als objectius de transparència infor-mativa del Complex Industrial. El Pla de Sostenibilitat 2015 del Complex Industrial de Tarragona es va elaborar a partir d’una sèrie

d’estudis d’identificació d’expec-tatives que inclouen més de 700 entrevistes i enquestes amb re-presentants de grups interessats en les activitats de la companyia, com a institucions públiques, so-cietat civil i empleats.

Aquestes expectatives han es-tat analitzades pel Comitè de Di-recció del Complex i agrupades en programes -set en el Pla de 2015- que es corresponen amb les matèries fonamentals de la responsabilitat corporativa que concerneixen a l’activitat de la companyia a Tarragona.

Contribuint a l’interès generalEl Pla de Sostenibilitat és el re-sultat d’incorporar aquestes ex-pectatives en el procés de presa de decisions. Amb ell, Repsol re-força la seva visió de la responsa-bilitat corporativa, que és aquella que voluntàriament assumeix més enllà del legalment exigible, tot responent a les necessitats específiques de l’espai en què opera.

Amb aquest enfocament, Repsol reforça la seva visió de la responsabilitat corporativa, que és aquella que voluntàriament assumeix, independentment del que és legalment exigible, tot contribuint a l’interès general.

El Pla de Repsol ha identificat i respost a les expectatives que la societat, les institucions i els empleats tenen sobre l’activitat del Complex

La reducció d’emissions de CO2 o l’alliberament del cabdal ecològic al riu Gaià són algunes de les iniciatives posades en marxa durant aquest any

Entre els compromisos, s’inclou la instal·lació de biòtops a la zona costanera.

RedaccióRepsol va iniciar en el primer trimestre de 2016, els treballs de construcció i finalització de la nova planta de metalocè a Tar-ragona. Durant el segon trimes-tre del 2016, es preveu posar en funcionament la planta i iniciar la producció i comercialització d’aquest nou producte per a la Química de Repsol.

Durant aquesta intervenció, la planta de polietilè d’alta den-sitat (PEAD) de Tarragona ro-mandrà temporalment parada

per permetre l’execució de totes les activitats relacionades amb aquest projecte de forma segura i eficient.

Aquesta serà la primera uni-tat que produeixi aquest mate-rial fora dels Estats Units amb la innovadora tecnologia de Che-vron Phillips Chemical, gràcies a l’acord de llicència tecnològica assolit entre Repsol i aquesta companyia el 2014. El polietilè lineal de baixa densitat meta-locènica (mPELBD) que es pro-duirà en aquesta nova unitat,

posseeix excel·lents propietats òptiques, de brillantor i trans-parència, i mecàniques pel que fa a flexibilitat i alta resistència a la punció, esquinçat i baixes temperatures, per la qual cosa és idoni per al seu ús com a film per embalatge.

CompetitivitatAquesta nova inversió està inte-grada dins el paquet de mesures destinades a augmentar la po-sició competitiva de la compa-nyia, planificades entre 2014 i

2016. Aquesta nova planta de polietilè metal·locè forma part de l’estratègia de la companyia per a centrar-se en productes diferenciats que permetin a Repsol, com a productor eu-ropeu, competir davant de les importacions de polietilè d’alta densitat provinents de zones amb accés a matèries primeres de menor cost que, el 2014, van representar en productes com el polietilè d’alta densitat més del 40% del consum necessari a l’Estat espanyol.

Repsol inicia la segona fase de la construcció de la nova unitat de polietèLa primera unitat que produeixi aquest material fora dels Estats Units amb la tecnologia de Chevron Phillips Chemical

Vista aèrea de la planta de polietè.

RedaccióUn any més Repsol ha celebrat la Reunió General de Coordi-nació d’Activitats Empresarials. L’acte ha servit per a informar dels èxits obtinguts en Seguretat i Medi Ambient durant l’exercici 2015, així com per establir els objectius per aquest any 2016 i grans línies estratègiques de la

companyia en aquestes matèri-es. En la mateixa reunió s’ha ex-pressat el reconeixement en ma-tèria de seguretat a les empreses que més han destacat durant el 2015. S’ha valorat la implicació, la proactivitat i el compromís de les companyies en la realit-zació d’activitats preventives dins del Complex Industrial de

Repsol a Tarragona. La reunió va comptar amb la presència de més de 180 persones perta-nyents a un centenar d’empre-ses col·laboradores de Repsol. A la trobada hi van assistir també els Gerents de les Mútues, dels Serveis de Vigilància de la Salud de SPA (Serveis de Prevenció Aliens) i els Gerents, els Caps

d’Obra i els Tècnics de Prevenció de les empreses que treballen al Complex Industrial.

Empreses premiadesLes empreses col·laboradores premiades en l’edició d’enguany per una millor gestió en matèria de seguretat laboral han estat SIEMSA, MASA I ANDAMIOS PLACIDO que en l’acte de lliu-rament han expressat les claus de la seva gestió en matèria de seguretat. A més a més, durant l’acte, Repsol ha agraït el treball i l’esforç de superació tant dels guanyadors com de totes les persones i empreses que treba-llen al Complex.

Repsol lliura els premis de seguretat empresarial 2015

RECONEIXEMENT

Les empreses Siemsa, Masa i Andamios Placido han estat premiades

CEDIDA CEDIDA

28 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

LA POBLA DE MAFUMET

Com hem sentit dir als químics més d’una vegada, la indústria química treballa amb la combi-nació d’elements per obtenir-ne un producte resultant que aporti unes propietats o un valor afegit determinats. És a dir, l’activi-tat de la química parteix de la unió com a principi elemental. I aquest principi és també el que mou la nostra activitat quotidi-ana: ens unim amb altres perso-nes per formar una família, per crear una empresa, per animar el nostre equip de futbol o per compartir taula. La unió ens fa més forts, ens fa millors. És per això que, sota aquest precepte,

hem d’actuar units per enfor-tir un dels principals motors de l’economia del nostre territori, com és la gran indústria. Amb ella ens assegurem un nombre molt important de contractes de treball, d’ingressos a les llars i, en definitiva, de progrés.

Qüestions com aconseguir rebaixar el cost de la factura energètica, millorar les infraes-tructures de transport o fomen-tar encara més la recerca i la innovació són qüestions que no poden resoldre únicament les empreses.

Cal que les administracions i la societat també facin pinya

per obtenir els millors interessos per a tothom: ocupació, progrés i prosperitat. Tots junts, fem bona química.

Aquesta mateixa unió podem extrapolar-la a altres aspectes i àmbits de la nostra vida. A l’Ajuntament de La Pobla, per exemple, treballem constant-ment per millorar els serveis que oferim als nostres veïns i veïnes, treballem per garantir-los la mi-llor qualitat de vida possible.

Dintre de les nostres possibi-litats, impulsem l’ocupació i la formació, tenim cura del medi ambient, fomentem la convivèn-cia i vigilem per la seguretat de la nostra gent i del nostre municipi.

Aquest és el nostre compromís amb La Pobla i amb el seu entorn que, com és sabut, inclou la gran indústria, de la qual ens enorgu-llim de ser veïns des de fa més de 40 anys perquè, tots junts, som millors.

JOAN MARIA SARDÀ PRADELLAlcalde de la Pobla de Mafumet

RedaccióLa seu de l’Associació Empre-sarial Química de Tarragona ha estat recentment l’escenari de la presentació de la X edició del Fò-rum TRiCS, de treballs de recerca i crèdits de síntesi. Aquesta festa del coneixement, que organitza el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i impulsa l’AE-QT, va reunir un total de 1.627 alumnes al Complex Educatiu de Tarragona, una xifra que duplica la de l’edició anterior, quan se’n van reunir al voltant de 800.

A més, l’edició del 2016 ha comptat amb una novetat donat l’ampliació del ventall de moda-litats de batxillerat, que enguany s’ha estès també a les àrees d’hu-manitats, ciències socials i arts, completant així les famílies de ciències que formaven el nucli fins ara del Fòrum TRiCS. El total de centres implicats en aquesta desena edició és de 36.

El President de la Comissió de Comunicació de l’AEQT, Marc Fargas, va explicar amb motiu de la presentació, que es tracta

d’una «aposta per l’educació, la recerca i el territori», tres pilars en el full de ruta de la pròpia As-sociació. Per la seva banda, la Di-rectora dels Serveis Territorials, Sílvia Rodes, va destacar que «és una de les iniciatives en educació més importants que es fan al ter-ritori». Una altra de les novetats ha sigut és la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, que ha ofert tallers científics durant les dues jornades. La seva Vi-cerectora de Docència, Estudi-ants i Comunitat Universitària,

Arantxa Capdevila, va destacar que és molt important per a la URV prendre part d’aquestes iniciatives, que apropen el món de la secundària a l’etapa de la universitat. En aquesta edició també hi ha la novetat del premi

TRiCS Talk, que atorgarà l’AEQT i que preten apropar el Fòrum TRiCS a les noves tecnologies i la xarxa. El premi buscarà el vídeo de la presentació més votada a internet. Fins el proper 5 de maig es podrà votar. L’AEQT premiarà

l’alumne més votat amb un Ap-ple Ipad Air 2 i la possibilitat de projectar el seu Treball de Recer-ca en la festa de cloenda del Fò-rum TRiCS, que es celebrarà per primer vegada enguany al Teatre Metropol el 13 de maig.

RECERCA

El Fòrum TRiCS duplica la participació d’estudiants en el seu desè aniversariUna de les novetats ha estat l’ampliació de les modalitats de Batxillerat, que han pogut participant incloent les àrees d’humanitats i ciències socials

CEDIDA

CEDIDA

Una de les exposicions realitzades durant la darrera jornada del Fòrum TRICS.

El pòrtic ornamental que dona la benvinguda als visitants de la Pobla de Mafumet.

La bona química que fem entre tots

2928/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMICCEDIDA

RedaccióCom a part de l’estratègia d’inno-vació de ELIX Polymers iniciada des de fa anys, s’ha engegat un nou procés de desenvolupament de producte i innovació basat en criteris d’innovació responsable.

El procés de desenvolupa-ment inclou una avaluació dels valors considerats clau en el departament d’innovació, com són la sostenibilitat i protecció del medi ambient i els temes re-lacionats amb la salut. Aquests valors s’analitzen sota el criteri de responsabilitat ètica i moral, avaluant l’impacte en els dife-rents actors que intervenen en la vida útil del material. Es tenen en compte els beneficis i danys que el nou desenvolupament pot generar i es seleccionen els més sostenibles. Per a això s’ha recorregut a una metodologia anomenada Value Sensitive De-sign (VSD), ja utilitzada en altres

camps de desenvolupament, que permet realitzar una avaluació sistemàtica de la Innovació Res-ponsable dels nous desenvolu-paments que són avaluats per l’equip d’innovació i desenvolu-pament. Value Sensitive Design (VSD) permet donar un enfoca-ment, a la fase de disseny, que promou els valors humans d’una manera basada en principis i res-ponsabilitats. Els mateixos valors que es promocionen a través de Global Reporting Initiative (GRI) en les seves guies per a informes de sostenibilitat.

Global Reporting Initiative (GRI), és una institució sense finalitats de lucre que produeix guies per a la preparació d’infor-mes de sostenibilitat. Aquestes guies suggereixen identificar els principals impactes que faciliten a les organitzacions alinear i me-surar els seus processos, donant-los una visió integral sobre el seu

desenvolupament econòmic, ambiental i social. «La inclusió de criteris d’Innovació Respon-sable era un pas lògic en la nostra política de desenvolupament de nous productes. El desenvolupa-ment sostenible i l’impacte dels nostres productes sobre la salut necessitaven una revisió des del punt de vista de l’ètica i la moral. Som responsables del que creem i, per tant, té tot el sentit del món que ens responsabilitzem des del principi dels nostres actes. És la nostra oportunitat de crear quel-com millor per al futur, tant per al medi ambient com per a les persones. L’eina ens permet se-leccionar la millor opció entre les diferents possibilitats que se’ns presentin» diu Antonio Prunera, Responsable de Qualitat i Desen-volupament de Negoci.

ELIX Polymers és un dels fa-bricants capdavanters de resines de acrilonitrilo-butadieno-es-

tireno (ABS, de l’anglès «Acry-lonitrile-Butadiene-Styrene») i derivats a Europa. Des de la planta a Tarragona i amb suport de l’equip de vendes en tots els mercats clau, l’empresa està es-

pecialitzada en oferir solucions a mida per a aplicacions de ter-moplàstics de gran qualitat. ELIX Polymers ofereix una àmplia gamma de solucions materials per a diferents sectors i aplicaci-

ons, complint amb els estrictes requisits de cada sector, entre ells el de la salut, l’automoció o dispositius elèctrics i electrònics.

L’empresa ELIX Polymers considera la sostenibilitat com la garantia de la seguretat en els processos de producció i la salut dels empleats, fent ús respon-sable dels recursos naturals i energètics, així com garantint la gestió de residus.

EMPRESA

L’empresa ELIX Polymers introdueix diversos criteris d’Innovació ResponsableLa firma és pionera en el segment de fabricants de materials plàstics i incorpora un codi ètic i moral en les primeres fases de Processsos R+D+i

«La inclusió de criteris d’Innovació Responsable era un pas lògic» diu Antonio Prunera

ELIX Polymers ha recorregut a una medologia anomenada Value Sensitive Design

ELIX Polymers promou processos d’innovació tenint en compte la responsabilitat i valors humans.

30 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióBASF ha obert el període d’ins-cripció del seu programa de For-mació Professional Dual pioner en tota Espanya pel seu caràcter internacional. Es tracta d’una modalitat professional que es caracteritza per l’alternancia que els alumnes fan entre em-presa i formació que, a més té un valor afegit i diferenciador, la possibilitat d’integrar-se en una empresa puntera i de referència com és BASF a la seu d’Alemanya on compta amb més de 36.000 persones treballant. Rosa Mar-sal, responsable de selecció i desenvolupament de personal

de Basf Espanya apunta tres dels aspectes claus per treure tot el rendiment d’una formació que té una durada de dos anys i mig, «aquest curs té tres pilars, la llengua, el coneixements tècnics i l’actitud de l’alumne en el seu desenvolupament professional o el que serien els valors de la persona». La formació teòrica es realitza en col·laboració amb l’Institut Comte de Rius. En concret, els valors que es busquen en els candidats són els de la responsabilitat, la cre-ativitat, la capacitat de treballar en equip, el compromís i l’inte-rès en el món de la química. A

canvi, els alumnes rebran les ga-ranties d’una formació acurada que els permetrà desenvolupar amb total confiança la profes-sió d’operador de planta a Basf Alemanya amb unes condici-ons laborals que des del primer moment marquen la diferència amb el que majoritàriament ofe-reix el mercat actual laboral als joves recent llicenciats. Els joves comptaran amb un contracte indefinit des del moment que finalitzin amb èxit el programa.

A banda dels continguts es-pecífics en diverses matèries els estudiants reben formació d’alemany. Concretament, rea-

litzen una hora i mitja de classe d’aquest idioma diàriament. En total, unes 480 hores dedicades a l’aprenentatge d’aquesta llen-gua. En aquest sentit, l’empresa Basf acompanya als alumnes en tot moment, fins que són con-tractats i deixen de ser estudi-ants, assumint totes les despe-ses que implica el desplaçament com els que impliquen la viven-da on resideixin els alumnes.

Marsal explica amb orgull que «el 90% dels alumnes de la pri-mera promoció s’han integrat perfectament a BASF Alemanya. Estan molt contents i ben prepa-rats per fer la feina que s’espera

d’ells. La formació requereix moltes hores de dedicació però si l’alumne vol ho pot aconse-guir i comptarà amb el suport de BASF en tot moment». Com a requisits per poder accedir a aquesta formació, els alumnes han de ser majors de 18 anys i haver realitzat el Batxiller o bé un cicle formatiu de Grau Su-perior. Marsal anima a la gent a que «s’informin d’aquesta for-mació, estem buscant els candi-dats de la quarta promoció».

Aquest model de formació pi-oner a Espanya es va crear fruit del coneixment i la voluntat de col·laboració entre el professorat

d’Alemanya i Espanya. Fins el 17 de juny, tots aquells interessats en el món de la química que tin-guin predisposició a viure a un país estranger treballant en una empresa com Basf poden envi-ar el seu curriculum per formar part del procés de selecció que triarà els estudiants que podran viure aquesta experiència. Els interessats poden consultar la informació detallada a la pàgina web de www.basf.es.

L’experiència dels estudiantsL’esperiència dels estudiants va més enllà de la púrament professional, esdevenint una

BASF

BASF ofereix una formació pionera internacional BASF obre el període de selecció de candidats per realitzar una formació professional que, un cop aprovada, possibilita la integració laboral a la seu d’Alemanya

A la foto, Tània Jiménez i Josep Maria Sauceda, dos alumnes de la segona promoció de la formació professional de BASF.

3128/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

Alumnes de la 2ª Promoció durant la primera visita a Alemania. A dalt, a l’esquerra, Maria Rosa Marsal, responsable de selecció.

Amb la realització de les pràctiques espero adquirir més fluïdesa en el que serà el meu futur professional. Crec que és molt bona oportunitat el fet de poder formar part de BASF

Estudiant. 2a promoció

Tània Jiménez Jornet

Només tinc paraules d’agraïment per l’oportunitat que ens brinda BASF. En el moment del projecte que em trobo, vull aprofitar cada segon de la meva estada a la planta Site de Tarragona

Estudiant. 2a promoció

Josep Maria Sauceda Mañé

experiència personal. En aquest sentit, Tània Jiménez Jornet, es-tudiant de la 2ª Promoció, des-taca que «amb la realització de les pràctiques espero adquirir més fluïdiessa en el que serà el meu futur professional. Crec que és molt bona oportunitat poder formar part de BASF, on puc de-senvolupar la meva carrera». Per

la seva banda, Josep Maria Sau-ceda, també de la 2ª promoció, assegura que «només tinc parau-les d’agraïment per l’oportunitat que ens brinda BASF. En el mo-ment del projecte que em trobo vull aprofitar cada segon de la meva estada a la planta Site de Tarragona per aprendre i marxar ben preparat a Alemanya».

32 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

Cristina GarciaÉs membre fundador i el Secre-tari de AEST (Associació d’Em-preses de Serveis de Tarragona) des de la seva creació l’any 2016, formant part de totes les Jun-tes Directives escollides des de les hores. Es arquitecte tècnic i tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Una paraplegia espàstica sobrevinguda fa cinc anys, l’aparta definitivament del seu lloc de treball, Director de Qualitat, Seguretat i Medi Am-bient de l’empresa Carbonell Fi-gueras SA, i Gerent de l’empresa filial ESERMAN, però no deixa la labor de secretari a l’AEST, ates que es tracta d’un càrrec honorí-fic i malgrat que la seva discapa-citat hi pot fer front.—AEST es va crear l’any 2006, mirant enrere, quina valoració fan d’aquesta dècada?Segurament la majoria de lectors ja saben quines empreses agrupa la nostra associació, però crec que cal dir-ho, les empreses asso-ciades AEST, tenen com a deno-minador comú que som empre-ses contractistes de les industries químiques i petroquímiques de Tarragona, industries que bé quasi totes elles estan associades a AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona). Fa deu

anys, un grup d’aquestes empre-ses contractistes, mitjançant els seus representants, vàrem veure la necessitat d’agrupar-nos tot fent una associació empresarial, per poder negociar i tenir diàleg amb l’associació de les princi-pals empreses clients. Poc més de vint empreses vàrem iniciar el camí, i el balanç actual es més que satisfactori. Algunes dades actuals ens avalen: agrupem més de vuitanta empreses, que do-nen feina a més de sis mil treba-lladors, amb una facturació dins del nostre territori de més de 380 milions d’euros, i amb una bai-xa sinistralitat laboral que altres sectors, amb un risc d’accidents molt més baix, voldrien poder presumir. No en tinc cap dubte que la valoració és altament sa-tisfactòria.—Quins han estat els reptes més complexes que han hagut d’afrontar en aquest període?L’origen de la nostra associació, com explicava abans, es fona-mentava en poder tenir capacitat de diàleg i negociació amb l’asso-ciació que agrupava els nostres principals clients. Però tot d’una que iniciàvem el camí junts, ens donem comte que la mitjana de treballadors que es trobaven treballant en la indústria quími-

ca tenia una edat superior als 45 anys, això significava que en deu anys, a més de tenir una plantilla molt envellida, no tindríem su-ficients operaris per afrontar els contractes amb els clients. Ens vàrem posar en contacte amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i es va formalitzar un conveni amb el qual es va posar en mar-xa uns cursos que realitza l’IES Pere Martell amb alternança amb les nostres empreses, de tal manera que l’alumne disposa de l’aprenentatge teòric i pràctic si-multàniament, recordant-nos la figura de l’aprenent, que tots els que tenim una edat recordàvem nostàlgicament. Actualment si ha afegit AEQT en aquest con-veni, que sempre va veure amb molt bons ulls aquesta iniciati-va, i que des del principi també hi va posar alumnes per les se-ves industries. I per incentivar l’estudi, AEST, als alumnes amb millor expedient reben un pre-mi en metàl·lic de 1000 i 500 euros cada curs. Tot i amb això, s’han fet moltes més coses, te-nim vàries comissions i grups de treball conjunts entre nosaltres i l’AEQT, mitjançant les quals es desenvolupa la millora continua per dues parts. Per exemple, la

Comissió de Qualificació en Se-guretat de les Empreses, a on es fa el seguiment de totes les audi-tories a les empreses que volen ser contractades per empreses AEQT. O el Grup Directiu, a on es busquen noves línies d’actuació i millora.—Quines perspectives tenen pels anys vinents?Depenem directament dels nostres clients, nosaltres som les empreses contractistes dels serveis. En primer lloc les pers-pectives són les que els nostres clients vulguin projectar-nos. Però no podem acontentar-nos amb això sol, i és per això que cerquem ampliar col·laboracions amb més grups empresarials que permetin als nostres associats cobrir serveis dins del territori

i explorem mercats en altres in-drets, fins i tot estrangers, a on les nostres empreses són alta-ment qualificades i competitives.—Com s’està promovent es-tratègicament la col·laboració entre associats?Afavorint la comunicació entre les empreses i fomentant una participació activa en la presa de decisions. A més de les comissi-ons i grups de treball que anteri-orment esmentàvem.—Per què és important per una empresa de serveis formar part d’una associació com AEST?Pel fet d’estar associada amb AEST, té connexió directa amb les empreses associades AEQT. Ja sigui per formular una quei-xa, com per fer qualsevol sug-geriment. Això sol crec que ja és

prou important, a més, vetllem pels seus interessos davant dels diversos agents del territori i es-pecialment pel sector industrial i químic. I si encara no li sembla prou, AEST dona suport activa-ment a la formació professional dual.—Quin paper juga per l’AEST el Medi Ambient?Si no respectem el medi a on hi fem vida les persones, aviat no hi podrem viure perquè les empre-ses es desenvolupen en un terri-tori, més o menys extens, i tiren endavant amb persones. Qual-sevol empresa necessita ineludi-blement persones i territori. Una dada objectiva és, que mes del 65 % de les empreses associades amb AEST, estan certificades amb ISO 14001.

«La valoració dels deu primers anys de l’AEST és

altament satisfactòria»

CEDIDA

Joan Mª Nogués RodríguezSecretari AEST

Agrupen més de vuitanta empreses que donen feina a més de sis mil treballadors, amb una facturació de més de 380 milions d’euros

Joan Maria Nogués Rodríguez a les instal·lacions de l’AEST.

SOCIETAT

En aquesta edició el lema del concurs ha estat L’aire, un bé per preservar. A la fotografia, els guanyadors d’aquesta edició que s’emmarca en les IX Jornades sobre Química Verda, organitzades recentment per la Facultat de Química de la URV amb el patroci-ni de la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible.

VII Concurs de Fotografia de la Càtedra Dow

CEDIDA

3328/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

RedaccióEl Port de Tarragona és líder al Mediterrani i a Espanya pel que fa al volum de productes quí·mics i petroquímics moguts a les seves instal·lacions. També, constitueix un motor bàsic de lo·calització i logística del sistema productiu del sector. A més, el Port de Tarragona és un port hub (de distribució) en el tràfic de productes petroquímics, així els vaixells petroquímics amb més capacitat atraquen a les instal·lacions del Port de Tarragona, i des d’aquí es distribueix el tràfic en vaixells més petits a altres ports mediterranis.

L’ocupació de l’ampliació del moll de la Química del Port de Tarragona és un fet, donat que el 90% del seu espai ja està trà·mit de sol·licitud de concessió i es preveuen inversions privades importants. Vopak Terquimsa va ser la primera empresa en anunciar una inversió a l’am·pliació del moll de la Química de 7,5 milions d’euros. Ara, una altra empresa, Euroenergo, que ja opera al Port de Tarragona qui ha sol·licitat l’ocupació de 9 hec·tàrees per construir un nou atrac i nous tancs a l’esplanada del moll. Aquestes noves inversions permetran la descàrrega simul·tània de grans vaixells químics al mateix moll.

L’ampliació del moll de la Qu·ímica es va inaugurar el juliol del

2014 i es va posar a disposició dels operadors amb calats mà·xims de 16,5 metres i 18 hectàre·es de superfície terrestre.

El Port de Tarragona ha ob·tingut unes xifres de creixement importants del tràfic de produc·tes químics, un 2,5 milions de to·

nes durant l’any passat. El poten·cial del Port de Tarragona com a hub químic del Mediterrani és que té una ubicació geoestratègi·

ca clau, privilegiada, uns serveis logístics eficients, infraestructu·res especialitzades, i la eficiència en la prestació de serveis orien·

tats a la diversitat dels productes petroquímics. Les instal·lacions portuàries estan directament connectades per canonada amb la indústria química

Oportunitats Els factors que aporten compe·titivitat al Port de Tarragona pel que fa als tràfics de productes químics i petroquímics són les noves infraestructures que do·nen servei a la indústria implan·tada al territori com la terminal intermodal ferroviària del Port de Tarragona, ubicada al costat de la terminal de contenidors i amb connexió directa amb el major centre industrial químic del sud d’Europa. Així com les oportunitats que aporta moll de la Química, i també el clúster ChemMed Tarragona, com reflex de la simbiosi entre Port de Tar·ragona i industria petroquími·ca, constituït amb l’objectiu de consolidar el teixit de les infra·estructures, instal·lacions pro·ductives i portuàries, industries auxiliars, centres d’investigació i nivell de formació.

Així doncs, el Port de Tarrago·na té unes infraestructures molt competitives amb unes instal·lacions portuàries amb els ma·jors calats del Mediterrani, i amb una infraestructura logística de primer nivell vinculat al potent polígon petroquímic del territori.

PORT DE TARRAGONA

El 60% de l’activitat del Port està vinculada al sector petroquímicEl Port de Tarragona mou anualment més de 22 milions de tones de tràfic vinculat a la química des de les seves instal·lacions

Les instal·lacions portuàries estan directament connectades amb la indústria química

Les infraestructures creades milloren la gran competitivitat del Port de Tarragona

CEDIDA

Una imatge del Moll de la Química ampliat al juliol del 2014.

RedaccióFirma especialista en el sector del metall des de fa cinquanta anys. Aquesta és la millor de·finició per a l’empresa TMR·Tallers Metal·lúrgics Reus. L’empresa, ubicada al polígon industrial Mas Batlle de Reus, ha anat ampliant la seva oferta al llarg de les seves cinc dècades d’història dins d’aquest àmbit i actualment realitza tot tipus de treballs, des de la fabricació i la reparació fins a la restauració o la creació de rèpliques, i sempre utilitzant tot tipus de metalls, com poden ser l’alumini, l’acer al carboni, el llautó, el bronze,

l’acer inoxidable o el ferro colat.Així doncs, una de les seves

àrees de treball és la serralleria, és a dir, la fabricació de portes baranes, reixes i reforços d’es·tructures d’edificació com bi·gues o encavallades. Pel que fa a les portes, es fabriquen a mida i es pot escollir entre batents, basculants, enrotllables, corre·disses o seccionals, manuals o motoritzades i, si es vol, l’em·presa també en fa el seu man·teniment. A banda, TMR posa a la disposició dels seus clients un servei de lloguer de reixa traslladable per tancaments temporals.

A tot això, cal sumar·hi que ofereixen diferents serveis adreçats al sector industrial com la fabricació i reparació de maquinària industrial, agrícola, avícola i hotelera; la instal·lació i el manteniment de sistemes de

seguretat contra caigudes d’al·tura, tasques de manteniment industrial, entre els quals des·taquen la canonada premsa i la soldadura orbital, serveis pels quals estan qualificats segons els requisits de l’AEQT i d’AEST.

ESTABLIMENT RECOMANAT

Ofereixen els seus serveis a tota la província de Tarragona.

CEDIDA

Tallers Metal·lúrgics Reus, especialistes en tot tipus de treballs amb metallTMR compta 50 anys d’experiència en aquest sector

34 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

RedaccióL’Escola Tècnica Superior d’En-guinyeria Química (ETSEQ), que pertany a la URV, posa en marxa per quart any consecutiu el programa Work Experience. Aquest programa posa l’accent en la relació universitat empre-sa, orientat als joves que vul-guin cursar un dels graus que ofereix. La proposta atorga pre-mis al talent que permetin do-nar suport al primer curs dels graus i dels diferents màsters que s’imparteixen a l’ETSEQ. En concret, enguany, es donarà un Macbook Air.

És una iniciativa que respon a l’actual situació econòmica i que dóna visibilitat al mètode docent que fa que l’ETSEQ tin-gui una de les taxes d’ocupabili-tat més altes, amb un 85% dels seus alumnes que troben feina el primer any i amb un grau d’internacionalització molt ac-centuat.

En el seu quart any, el pro-grama Work Experience ha es-tat un èxit en la convocatòria

de Màster contant amb més de 100 inscrits. Actualment, la pàgina web www.etseqexpe-rience.com continua oberta i permet rebre sol·licituds pels Graus. Els alumnes que vulguin

es poden apuntar per optar a un dels premis patrocinats per les empreses més importants com: Repsol, Technip, Messer, Dow, BASF, Clariant, SCA...

L’ETSEQ (www.etseq.urv.cat)

és una escola amb un mètode docent singular. Des de la seva creació ha tingut sempre pràcti-ques obligatòries a la industria, realitza en el seu programa ac-

tivitats professionalitzadores a través dels Avantprojectes Inte-grats, compta amb matèries en anglès i amb diferents estudis de màster amb un elevat pres-tigi en la indústria. Les carac-terístiques d’aquesta formació fa que els estudiants ETSEQ tinguin una taxa d’ocupabilitat molt per damunt de la mitjana.

FORMACIÓ

La proposta atorga premis econòmics al talent que permet fer front a la matrícula

L’ETSEQ de la URV organitza per quart any consecutiu el programa Work ExperienceEs tracta d’un programa creat per poder optar a premis econòmics per fer front a la despesa que implica la matrícula

CEDIDA

La inscripció continua oberta i es poden enviar les sol·licituds a través de la pàgina web

RedaccióTarragona va acollir recentment la sessió La mobilitat dels joves d’FP: una oportunitat d’accés al treball; un factor de millora de la competitivitat en el marc del programa que la Fundació Cata-lunya Europa desenvolupa per tal de facilitar la mobilitat euro-pea dels estudiants de formació professional com a clau per la seva ocupabilitat. Els ponents que han participat han identifi-cat els principals obstacles pel desenvolupament de la mobilitat europea en la formació profes-sional. Entre ells, la falta d’una oferta de programes d’intercan-vi; la manca de recursos per part

dels centres que hi volen partici-par; l’aprenentatge de llengües; i la necessitat de preparar al pro-fessorat, per tal que pugui gesti-onar els programes d’intercanvi.

Hi van participar, Francesc Roca, regidor de l’Àrea d’Educa-ció, Ocupació i Desenvolupament de l’Ajuntament de Tarragona, Ernest Maragall, eurodiputat, Estanislau Vidal-Folch, subdi-rector general de Programes, Formació i Innovació del Depar-tament d’Ensenyament; Marta Gutiérrez, Programme Manager de la unitat Erasmus+ Program-me Coordination and National Agencies managament, com a representant de la Comissió; Joel

Bonamy, representant de la Fon-dation des regions européenes pour la recherche, l’educations et la formation (FREREF); i Xavi Favà, cap de recursos humans de Repsol Tarragona. Entre les con-clusions que es va extreure de la

jornada, es va dir que «manca es-tratègia de mobilitat i sobra mas-sa burocràcia en els processos de gestió. Alhora, falta oferta de llocs on anar. Sovint la demanda supera l’oferta» va puntualitzar Estanislau Vidal-Folch, alhora que ha admès que «com a depar-tament, Ensenyament té el man-dat de treballar per afavorir la mobilitat». Vidal-Folch ha avan-çat que la Generalitat s’ha ofert per acollir a Catalunya la propera

reunió de treball sobre aquestes beques que se celebrarà, al mes de setembre.

Qualitat humanaEn nom de la Comissió, Marta Gutiérrez ha ofert informació pràctica als representants dels centres sobre les convocatòries i la gestió dins la unitat Erasmus+. Ha fet incís en la necessitat de identificar les necessitats de for-mació de les empreses, integrant

el sector professional. «Cal que es correspongui millor el que de-mana el mercat de treball amb el que s’ofereix a les escoles». Com a representant de l’empresa, Xavi Favà, cap de recursos humans de Repsol Tarragona ha puntualit-zat que «avui, l’únic que ens pot diferenciar dels nostres competi-dors és la qualitat humana de les persones, els seus valors i com-petències, i en aquest paradigma la mobilitat serà clau».

Les jornades van abordar la necessitat de crear més oferta formativa internacional

CEDIDAMOBILITAT

Tarragona acull una jornada per promoure la mobilitat dels estudiants d’FPEls ponents van facilitar informació pràctica en aquesta matèria als representants dels centres

Moment de la presentació de la jornada sobre la mobilitat dels joves d’FP.

EL SECTOR QUÍMIC 3528/04/2016 diarimés

36 diarimés 28/04/2016 EL SECTOR QUÍMIC

ACNLa secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i la directora general de Quali-tat Ambiental, Mercè Rius, van presentar recentment les dades relatives a la qualitat de l’aire a Catalunya durant l’any 2015. La situació general al nostre país és de compliment de la majoria d’objectius que marca la norma-tiva. Dels 15 contaminants ava-luats, la gran majoria registren nivells molt inferiors als màxims permesos. Aquestes dades pro-venen dels 652 equips automà-tics i 461 manuals de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Conta-minació Atmosfèrica (XVPCA), situats en 127 punts de mesura-ment de 81 municipis.

Per a Subirà, «la millora de la qualitat de l’aire és una prioritat absoluta per a aquest Govern». De fet, ha assegurat, «treballem amb tots els agents que tenen a veure amb aquesta matèria, es-pecialment a través de les taules de la qualitat de l’aire de la co-nurbació de Barcelona i la del Camp de Tarragona», les àrees on es produeixen més incidèn-cies.

En general, es pot qualificar el període analitzat com a bo. L’ex-cepció són els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules (PM10), que superen moderada-ment determinats límits a l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que s’han estabilitzat en els dar-rers anys. També s’han produït superacions d’ozó troposfèric (O3) a bona part de Catalunya.

La Generalitat fa temps que treballa perquè els nivells mà-xims baixin per sota del valor lí-mit que demana la Unió Europea (UE). L’actual Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire,

horitzó 2020 conté mesures en diferents àmbits, com el foment del transport públic. En desta-quen la propera posada en mar-xa de la T-Mobilitat, l’EcoviaT, o la certificació de qualitat de l’aire per a vehicles.

La tendència dels darrers anys ha estat, tant a casa nostra com a moltes grans ciutats del conti-nent, d’una lleugera disminució

d’aquest contaminant, que s’ha estabilitzat. El fenomen s’atri-bueix a diversos factors, especi-alment als plans de millora de la qualitat de l’aire, a la reducció de les emissions associada a la crisi econòmica i a la disminució de les emissions del sector industri-al relacionada amb la implemen-tació de la normativa europea.

El contaminant PM10 presen-

ta superacions a la zona de quali-tat de l’aire 2 (Vallès-Baix Llobre-gat) i algunes d’esporàdiques a la 6 (Plana de Vic) i a la 15 (Terres de l’Ebre). El valor límit diari es va superar en alguna estació durant el 2013, l’últim any amb dades disponibles, a 22 Estats mem-bres de la UE. Si bé els nivells de PM10 han estat tradicionalment elevats als països amb menys precipitació i més radiació solar, pel tipus de sòl que hi predomi-na, amb menys vegetació, també es produeixen incompliments a països septentrionals. La ten-dència general dels darrers anys

ha estat de forta disminució generalitzada. Hi ha contribuït tant la crisi econòmica com les polítiques aplicades, els plans per millorar la qualitat de l’aire i la normativa europea aplicable al sector industrial.

Cal indicar però que, les con-centracions de partícules, de la mateixa manera que succeeix amb l’ozó troposfèric (O3), de-penen molt directament de les condicions meteorològiques. D’aquesta manera, un any plujós presenta nivells inferiors als d’un any més sec del que és habitual.

En relació a l’O3, el 2015 es

va superar el llindar d’informa-ció a la població en 17 de les 50 estacions on es mesura aquest contaminant. Els nivells d’ozó pateixen oscil·lacions molt mar-cades d’un any a un altre. Un es-tiu més fred, plujós o ventós de l’habitual, com ara el del 2014, dóna com a resultat més estaci-ons que compleixen els objectius de qualitat de l’aire, mentre que en un de calorós, com el del 2015, els nivells d’O3 augmenten i, per tant, més estacions els incom-pleixen. Les superacions dels objectius de qualitat de l’aire per a l’ozó troposfèric són un proble-ma habitual a l’Europa meridi-onal. Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, el valor ob-jectiu a llarg termini per a la pro-tecció de la salut se supera en 18 dels 28 Estats membres. Això es deu a que hi ha més emissions de precursors i a les condicions am-bientals. Els nivells més elevats es donen a la Mediterrània i a les estacions de major altitud, ja que la seva concentració augmenta amb l’alçada durant els primers quilòmetres d’atmosfera. En canvi, a l’Europa septentrional no ocasiona cap problema.

En aquest període s’han creat les Taules de Qualitat de l’Aire de la Conurbació de Barcelona i del Camp de Tarragona. Es trac-ta d’organismes que, pels seus coneixements tècnics, per la na-turalesa de la seva activitat o per l’interès general en la qualitat de l’aire, es troben afectats per aquesta matèria. En paral·lel, el Departament de Territori i Sos-tenibilitat participa en diferents projectes de recerca i investigació sobre contaminació atmosfèrica, com el PASTA, el CITI-SENSE, l’AIRUSE, el CAPTOR, i el BRE-ATHE.

CEDIDA

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i la directora general de Qualitat Ambiental, Mercè Rius.

MEDI AMBIENT

Catalunya compleix la majoria de la normativa sobre qualitat de l’aire«Treballem amb tots els agents que tenen a veure amb aquesta matèria, a través de les taules de qualitat de l’aire», diu la Secretària de Medi Ambient

S’han creat les Taules de Qualitat de l’Aire tant a Barcelona com al Camp de Tarragona

Subirà: «La millora de la qualitat de l’aire és una prioritat absoluta per aquest Govern»

3728/04/2012 diarimésEL SECTOR QUÍMIC

L’evolució humana està mar-cada per constants progressos que han fet que la nostra vida sigui més còmoda i fàcil. Les in-dústries químiques són un bon exemple d’aquesta afirmació, ja que generen productes que són la base d’un elevat nombre d’ob-jectes i estris que ens faciliten el dia a dia.

Des de Perafort i Puigdelfí, som conscients que les empre-ses químiques que ens envolten són beneficioses per a nosal-tres, sempre i quan actuïn amb responsabilitat, i ens consta que

així és. La millor mostra de què la seva activitat es desenvolupa amb total respecte a l’entorn i les persones és el fet que porten instal·lades al nostre territori des dels anys 70.

Ha passat molt temps des d’aquells inicis, i la seva activi-tat, lluny de morir, el que ha fet ha estat no parar de créixer, fins a convertir-se en un dels pols in-dispensables que conformen la nostra economia.

Cal destacar però, que aquest creixement no ha estat aïllat, sinó que ha estat una evolució

marcada per la implicació en to-tes aquelles qüestions que afec-ten els pobles de l’entorn. Cal recordar també que l’existència d’indústries químiques és posi-tiva a més, per altres qüestions, com el fet que generen riquesa i ocupació al seu voltant.

Així doncs, l’economia local es veu afavorida amb les seves constants inversions, un fet que es reflecteix amb la contractació de persones, de serveis, etc.

Tot plegat fa doncs, que si-guem conscients dels beneficis d’aquesta relació de veïnatge que mantenim amb les indústries del nostre entorn, una relació a través de la qual fusionem els interessos dels nostres habitants amb les demandes de la indús-tria que ens envolta.

A Perafort i Puigdelfí, doncs, estem convençuts de la positivi-

tat d’aquesta relació. Creiem que és necessari que municipis com el nostre, siguin capaços d’es-

tendre la seva mà a les empreses químiques sempre que continu-ïn actuant amb el compromís i

la serietat actuals. D’aquesta ma-nera, avançarem plegats cap a un futur millor.

Un progrés constant, un futur millor

PERAFORT

JOAN MARTÍ PLA I PLA Alcalde de Perafort

RedaccióL’Institut Comte de Rius és centre públic de referència a Tarragona en la formació pro-fessional en el sector de la fa-mília química i centre d’excel·-lència d’altres cicles formatius de famílies com ara Transport i Manteniment de Vehicles, Fa-bricació Mecànica, Edificació i Obra Civil i Electricitat i Elec-trònica.

Entre 2004 i 2013, la taxa d’atur juvenil en la Unió Eu-ropea va passar del 18 al 23%, mentre que a Espanya ho havia fet del 23 al 55%. Aquestes da-des van portar la Unió Europea a assenyalar l’ocupació juvenil com un dels objectius priorita-

ris de la seva estratègia Europa 2020. L’objectiu consistia a as-solir, l’any 2020, una ocupació del 75% de la població amb edats compreses entre 20 i 64 anys. I una de les apostes per assolir aquest objectiu era re-forçar la formació professional i dotar-la d’una major impli-cació amb les empreses. Fruit d’aquesta aposta va sorgir la Formació Professional Dual, en la qual l’Institut Comte de Rius és un dels centres capdavanters a nivell estatal.

Actualment, l’Institut Com-te de Rius ofereix en modalitat dual els cicles formatius de grau superior de Química Industrial, Laboratori d’Anàlisi i Control

de Qualitat, Automatització i Robòtica Industrial i Disseny en Fabricació Mecànica, en conveni amb empreses líders del sector químic, petroquímic, elèctric i metal·lúrgic. La moda-

litat dual consisteix en la realit-zació de 900 a 1.200 hores de formació retribuïda amb beca o contracte laboral a l’empresa.

Dels 1.150 alumnes que estu-dien cicles de formació professi-

onal a l’Institut Comte de Rius, el 35% ho fa en modalitat dual. L’ oferta curricular del Comte de Rius s’ajusta a la demanda que pugui venir del Clúster de la Química, en aquests moments s’està realitzant la selecció de la 4a promoció del CFGS de Quí-mica Industrial en modalitat Dual Transnacional amb l’em-presa BASF.

Les aliances amb les empre-ses REPSOL, DOW Chemical Ibérica, Associació Empresarial Química (AEQT), BASF Tar-ragona i Ludwigshafen (Ale-manya), Colores Cerámicos, Ravago Plásticos, EMATSA, APEMTA, COVESTRO, ENWE-SA, PROACIT i indústries Teixi-dó, entre altres, complementen la formació dels nostres alum-nes.

L’Institut Comte de Rius tam-bé imparteix Batxillerat, Cursos d’Accés a cicles formatius i FP Bàsica. En conjunt, un espai d’oportunitats per als 1400 alumnes que té actualment.

FORMACIÓ

L’Institut Comte de Rius ofereix cicles formatius en modalitat dual La modalitat dual consisteix en la realització de 900 a 1.200 hores de formació retribuïda

Dels 1.150 alumnes que estudien cicles de formació, el 35% ho fan en la modalitat dual

Habitatges del municipi de Perafort.

EL SECTOR QUÍMIC38 diarimés 28/04/2016

3928/04/2016 diarimésESPORTS

El Mirandés ha aconseguit els mateixos punts a casa que jugant a terreny contrari: 26

Vicente M. IzquierdoEl Mirandés, prò-xim rival del Gim-nàstic de Tarrago-na, al Nou Estadi (diumenge, cinc de la tarda), va co-

mençar la temporada amb una il·lusió semblant a la de l’equip de Vicente Moreno, però amb un projecte que, sense dir-ho ober-tament, tenia com a finalitat dis-putar, com a mínim, la promoció d’ascens a Primera Divisió.

Aquesta meta s’ha anat esva-int amb el pas de les jornades, i després de la marxa de jugadors importants en el mercat d’hi-vern, com és el cas de l’exgra-na Lago Júnior, que va marxar al Mallorca, els de Miranda de Ebro. No és imopssible que el Mirandés pugui finalitzar en una de les sis primeres places, però ara hi dista a cinc punts i hi ha molts equips pel mig. De fet, el pròxim rival del Nàstic és tretzè, i, per tant, hi ha dotze equips en millor situació que ell per assolir la meta fixada.

La plantilla del Mirandés està confeccionada per, com a mí-nim, permetre’s la llicència per a poder somiar, però els darrers resultats estan penalitzant molt a aquest equip. Especialment, els ha fet molt de mal la derrota pati-da el passat cap de setmana con-tra el Numància (0-2), un partit

que el Mirandés tenia marcat en vermell com a importantíssim per no despenjar-se de la zona

alta.A més, aquest equip només ha

estat capaç de sumar deu punts en els onze darrers partits dispu-tats, o sigui, 10 de 33, unes xifres que no conviden a l’optimisme. Ara bé, el Nàstic tampoc arriba al duel en el seu millor moment. Amb cap partit guanyat dels qua-tre darrers en joc, els de Vicente

Moreno també són conscients que han de guanyar el partit per no allunyar-se de l’ascens directe i per no caure de les posicions de promoció, on actualment viuen.

El Mirandés té una peculia-ritat que no té cap altre conjunt a la categoria: ha guanyat els mateixos punts a casa que fora. O sigui, ha estat capaç de sumar

dotze victòries, sis d’elles a casa i les sis restants fora, i ha acon-seguit dotze empats, amb idèn-tiques xifres.

A més, els de Miranda de Ebro són l’equip més golejador de la categoria, amb 50 dianes anota-des, les mateixes que ha marcat un Còrdova novè a la taula clas-sificatòria.

FUTBOL

Palanca, durant l’enfrontament d’anada, a Miranda de Ebro.

TRUCHUELO

El Mirandés, protagonista d’un somni que es va esvair massa aviatEls de Miranda de Ebro somiaven amb una promoció que s’ha complicat, després de sumar únicament 10 dels últims 33 punts

Sancions

Dotze jugadors es perdran la jornada del cap de setmanaLa Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) va facilitar ahir les sancions de Segona Di-visió, de forma que fins a dotze futbolistes d’aquesta categoria es perdran la jornada del cap de setmana. Per acumulació d’amonestacions no podran jugar Diego Benito (Albacete), Unai García (Osasuna), André Leao i Borja (Valladolid), Luso (Còrdova), Saúl (Tenerife), Pita (Lugo), Manu Lanzarote i Cu-clio (Saragossa). Per doble amo-nestació no actuaran Valcarce (Numància) i Chema Rodríguez (Alcorcón), mentre que Núñez (Albacete) no podrà jugar per-què va veure la targeta vermella directa.

Saragossa

Erik Morán: «La Ponferradina està necessitada de punts, però nosaltres també»El jugador del Saragossa Erik Morán va indicar ahir que el seu rival de la propera jornada, la Ponferradina, està «necessitada de punts» per la seva situació en zona de descens, però que el conjunt aragonès «també ho està» per continuar en la part alta de la classificació. «Ells te-nen el seu objectiu, salvar la categoria, i nosaltres el nostre, seguir a dalt», va sentenciar.

Còrdova

Fidel diu que el xoc contra l’Oviedo «no serà definitiu, però sí determinant»El migcampista del Còrdova Fi-del Chaves va afirmar ahir que el partit que els enfrontarà a l’Oviedo el diumenge al Tartiere «no serà definitiu, però sí deter-minant», ja que «si perdéssim, continuaríem amb opcions de fase d’ascens».

SEGONA A

Álex López: «És no poder fer el que més t’agrada»

Álex López va reaparéixer dissabte després d’estar quatre mesos lesionat. El punta va explicar les seves sensacions: «Després d’una recuperació de quatre me-sos crec que és important tornar a entrar a l’equip. És difícil, està molt car entrar, però tinc moltes ganes de jugar el següent partit». «És dur estar sense fer el que més t’agrada. Fa un mes i mig que vaig entrenant, però ha estat complicat as-solir el ritme de l’equip», va afegir. Sobre l’empat al Municipal de Palamós, va destacar que «quan ens van fer el gol, ens vam venir una mica a baix, però aquest equip sempre s’aixeca, i ho ha demostrat».

Mónica PérezEl partit que aquest dissabte enfronta-rà Cornellà i Vila-real B pot deixar la primera alegria de la jornada per al CF Reus. I és que, en el

duel de rivals directes per un lloc a la zona alta, la victòria dels bar-celonins mantindria ben a prop el vigent líder, a l’espera que els roig-i-negres completessin la fei-na extraient tres punts del pas per Elda i empatessin amb el Vi-la-real B a dos encontres del de-senllaç a la temporada. En el cas que, per contra, el Vila-real B tor-nés a casa amb una victòria sota el Braç, el Cornellà mantindria els 60 punts amb què ara compta

i, de nou, amb la condició de su-mar el premi gros al camp de l’El-denc, el CF Reus quedaria amb 67 –quan restaran només sis en joc– i matemàticament classificat per la disputa del segon play-off a Segona A de la història del club. L’empat és la pijor de les opcions.

De qualsevol manera, el que és segur és que l’equip de la capital del Baix Camp, que ha arribat aquí convençut de la necessitat de treure rèdit de jornades com aquesta, coneixerà el resultat del Cornellà-Vila-real B abans de posar-se davant l’Eldenc, diu-menge, en el penúltim dels dos desplaçaments que ha d’afron-tar. L’últim, el viurà al feu del Cornellà d’aquí dues setmanes. Per això, arribar-hi havent dei-

xat fora de la lluita l’equip que dirigeix Jordi Roger augmenta les opcions d’èxit d’un CF Reus que va sortir mal parat de l’anada: el preu de la derrota va ser 13 mesos d’imbatibilitat a l’Estadi i un lide-ratge que l’equip ja no ha tornat a ostentar en solitari. Pel que fa a la cita que els ocupa, els homes de Natxo González, el partit de pri-mera volta es va resoldre a favor dels roig-i-negres per 1-0, amb gol d’Edgar Hernández al 49’ del matx. El club ha posat preus po-pulars per omplir el Nuevo Pepi-co Amat.

Al Comitè Tècnic d’ÀrbitresEl president del CF Reus, Xavier Llastarri, va mantenir ahir una reunió amb oficial amb el pre-

sident del Comitè Tècnic d’Àr-bitres de la Federació Espanyola de Futbol, Victoriano Sánchez Arminio, a Las Rozas. La cita ser-

via perquè Llastarri es presentés com a responsable de represen-tar els clubs catalans a la comis-sió de Segona Divisió B.

El Cornellà-Vila-real B pot endolcir el cap de setmana del CF Reus

FUTBOL

El resultat donarà opcions als reusencs de lligar el ‘play-off’ o empatar al líder

Xavier Llastarri i Victoriano Sánchez, a Las Rozas.

CF REUS

Colorado i Vítor arrosseguen la sanció de Paterna

Els roig-i-negres Álex Colo-rado i Vítor Silva no podran ser alineats, al pas pel Nuevo Pepico Amat, per les sanci-ons que arrosseguen de la visita a Paterna. El capità complirà cicle en haver vist la cinquena groga i Vítor també estarà absent, en el seu cas per l’expulsió contra el València Mestalla. Iván Salvador (València Mesta-lla), Kike López (Atlètic Ba-lears), Rifaterra (Olímpic), Musa (Olot), Kenechuhwu Uchenwa (Cornellà) i Yeray González (Hércules) tampoc no podran competir amb els seus respectius equips, en haver vist igualment la cin-quena groga. Polaco (Pobla de Mafumet), Rafa (Barce-lona B) i Glauder (Esoanyol B) afronten un partit de sus-pensió per expulsió.

40 diarimés 28/04/2016 ESPORTSCRISTINA AGUILAR

Vicente M. IzquierdoL’infantil A del Gimnàstic de Tarragona va aconse-guir, aquest cap de setma-na, l’ascens de categoria. Es tracta d’una gran fita, ja que l’entitat tarragoni-

na jugarà la pròxima temporada a Divisió d’Honor, la màxima a nivell espanyol.

«El nostre objectiu era el de pujar, ja que era la meta que ens havíem fixat a principis de temporada», manifesta l’entrenador dels infantils, Paco Pastor, qui es mostra molt orgullós per la fita aconseguida. Encara resta un mes de competició, però en la part alta del grup 1 està gairebé tot decidit. El Barça B, líder amb 66 punts, no pot pujar, ja que el seu primer equip juga a Divisió d’Honor i, en cap cas, podrien coincidir. El Cornellà C tampoc pot ascendir pel mateix mo-tiu, i és segon, amb 59 punts. En tercera posició apareix el Nàstic, amb 56 punts, catorze més que la DAMM B i setze més que la Rapitenca, cinquè. L’únic conjunt

que podia discutir-li l’ascens al conjunt tarragoní era l’ebrenc, i els setze punts de distància a falta de cinc dates per posar punt final a la competició han resultat definitius.

«No ens esperàvem aconseguir l’as-cens a falta de cinc jornades per finalit-zar la temporada. Estic molt content pels nois i pel grup, ja que és mèrit seu», ex-plica Paco Pastor, qui detalla que la meta que s’havien fixat era molt ambiciosa, tot i que ell la va acceptar de bon grat. «Ser a un club com el Nàstic ja t’exigeix en el dia a dia. A més, quan l’objectiu és ascen-dir, i la dificultat és màxima. L’any que ve

haurà de jugar contra els millors equips de Catalunya: Barça, Espanyol, Damm, Cornellà...», detalla el tècnic.

Fan bé les cosesPastor es felicita per la forma de treballar del club grana. Ell creu que s’estan fent bé les coses, i que el camí que està pre-nent l’entitat que presideix Josep Maria Andreu és l’adequat per millorar i créixer des de la base. En aquest sentit, manifes-ta que «la forma de treballar d’aquest any és molt bona. El cadet A s’ha classificat per a la Copa Catalunya, que és una gran fita. A més, el primer equip també està

realitzant una gran temporada, i aquesta circumstància repercuteix en tot el fut-bol base».

Pastor encara no s’ha assegut amb el coordinador del futbol base del Nàs-tic, José Luis Deus, però té ben clar que a ell li agradaria seguir portant aquest equip, ja a Divisió d’Honor. Ell creu que Deus li oferirà la renovació, i ja pensa en la pròxima campanya, tot i que no deixa de banda els cinc partits que resten per disputar-se. Té clar que els jugadors que estan actuant amb ell pujaran de catego-ria, i ell haurà de competir amb els fut-bolistes actuals de l’Infantil B, que també ha competit a Preferent, però al grup de Lleida.

Totes les paraules que surten de la boca de Paco Pastor envers els seus ju-gadors són elogis i agraïments: «És un grup fantàstic, potser dels millors grups que he tingut. A nivell humà, un 10 i, afronten el dia a dia, amb moltes ganes. Sempre tenen ganes de treballar, i això s’agraeix enormement».

Els jugadors i l’entrenador de l’infantil A del Nàstic, entrenant ahir a les instal·lacions de Sant Salvador.

FUTBOL

l’infantil a se suma als èxits del futbol base granaEls de Paco Pastor ascendeixen a Divisió d’Honor a falta

de cinc jornades per a la conclusió del campionat

Nàstic i CA Tarragona classifiquen quatre equips per a les finals del català de relleus

ATLETISME

Les instal·lacions del Club Gimnàstic acolliranà la darrera fase el pròxim dissabte dia 14 de maig

RedaccióGran èxit l’assolit per dos clubs de la ciutat de Tarragona en la fase prèvia del Campionat de Catalunya de relleus, disputat en categories aleví, infantil i cadet a Mataró aquest dissabte.

Ambdues entitats van acon-seguir classificar quatre equips

per a la següent fase, la qual es desenvoluparà el pròxim 14 de maig a les instal·lacions del Nàs-tic.

Precisament, el Club Gim-nàstic va ser un dels dos clubs que van aportar atletes que es van classificar a la final. Van ser l’equip aleví femení (Noa Roig,

Mireia Díaz, Mireia Acebal i Jan-na Boada), l’infantil femení (Ín-grid Boada, Elena Díaz, Gloria Machín i Laia Gil), el cadet mas-culí (Judit Simó i Nerea Ramos) i el cadet femení (Laura Centella).

Per la seva banda, del Club Atletisme Tarragona es van classificar l’aleví femení (Cris-

tina Reyes, Laia Aldave, Natàlia Sánchez i Martina Pomes), l’ale-ví masculí (Gerard Ferrándiz, Hugo Saiz, Egoitz Pedrol i Pol Mascarell), les infantils (Liana de las Heras, Carla González i Laura Yan Solé) i el cadet mascu-lí (Pep Aldave, Mario Sánchez, Bernat Veldú i Lucas Fariña).

CEDIDA

L’equip infantil femení del Club Gimnàstic.

El Rugby Tarragona realitzarà dissabte una jornada de portes obertes

Les instal·lacions del Complex Educatiu de Tarragona acolli-ran aquest dissabte lloc una Jornada de Portes Obertes de l’Escola del Rugby Tarragona, que estarà adreçada especial-ment a infants entre 6 i 8 anys. L’activitat que tindrà lloc entre les i onze del matí i dos quarts de dues del migdia, la condu-iran els monitors del Rugby Tarragona i té com a objec-tiu promocionar l’esport i els seus valors entre els infants i les seves famílies. Serà una oportunitat de veure de prop, conèixer, gaudir i aprendre un esport emergent que dia a dia va fent més adeptes, no només entre les files tarragonines, (l’Escola compta amb 64 juga-dors i jugadores d’entre 6 i 14 anys), sinó també en l’àmbit de Catalunya. Redacció

Marta Batalla estrena la Copa Catalana de Curses de Resistència amb podi

La FEEC va donar, aquest cap de setmana, el tret de sortida a la Copa Catalana de Curses de Resistencia per muntanya. La competició constarà de sis proves pel territori català. La primera cita va ser a Torelló, a la ja coneguda cursa anome-nada Pels Camins dels Matxos, una cursa de 63 quikòmetres de recorregut i 3.650 metres positius. Marta Batalla, corre-dora del BorgesTrail-AAEET, va aconseguir una gran tercera posició de la general amb un temps de 9 hores i 23 minuts, darrere d’Isabel Castany i Car-me Tort (Buff), guanyadora. Batalla va aconseguir gran re-sultat en una prova dura i de molt de nivell, fet que posa de manifest la intenció de la cor-redora d’anar a pel campionat. Redacció

4128/04/2016 diarimésESPORTS

Vicente M. Izquierdo—Resumeixi’m tot el viscut aquesta tempora-da. —El principi va ser una mica estrany, ja que el Dani es

va lesionar i l’Ali –Fraser– va marxar. Hem estat capaços de sobreposar-nos a tots els pro-blemes que hem tingut, i els re-sultats han acabat arribant. Ara, el que hem de fer, és gaudir del moment.—Entrava en les previsions de l’equip jugar el play-off? —No. El nostre objectiu era la salvació, però quan van arribar els mesos de gener i febrer, vam veure que podíem aspirar a algu-na cosa més. Crec que està prou bé haver acabat setens.—Per què ha anat de menys a més un equip que ha tingut tants problemes? —Suposo que el bon ambient que hi ha al vestidor i la com-panyonia que hi ha han ajudat molt. Sempre ens intentem aju-dar perquè no es vegin tant les mancances.—Quina meta es marquen des-prés de saber que havien de ju-gar el play-off? —Tal com diu el Berni, només existeix el pròxim partit. En la primera eliminatòria, quan vam

poder guanyar a Alacant, vam pensar ràpidament que podíem passar a semifinals, ja que haví-em de jugar al Serrallo, amb un pavelló ple. I així va ser.—Què cal per eliminar l’Ara-berri? —Ficant la pilota a dins, al poste

baix, i atacant els seus dos homes grans, intentar cansar-los. Tam-bé hem de fer moltes rotacions, i d’això se n’encarregarà el Berni.—És espectacular com s’entén amb Orion Outerbridge. —Sí. Hem hagut de jugar junts durant molts minuts i, al final, ja

saps el que has de fer. —Tots els jugadors tenen mi-nuts al CBT. —Sí. Al principi de temporada, quan Berni fa una plantilla de deu o onze jugadors, sap què fa. Exceptuant algun partit puntual, sempre acaba donant minuts a

tothom.—Veu factible que el CBT jugui la temporada vinent a LEB Or? —Sí. Crec que, si pugem esporti-vament, l’Ajuntament, la ciutat i els patrocinadors faran un esforç per poder jugar a LEB Or.—Què s’ha fet diferent respec-te aquell CBT que va veure’s obligat a renunciar a categories professionals? —El pressupost és més baix, i potser la ciutat se sent més iden-tificada amb l’equip. A més, hi ha una gran tasca de la directiva i de l’entrenador a l’hora de buscar suports.—Quan anunciarà la seva re-novació? —Ja ho veurem. De moment, es-tem jugant el play-off. Quan aca-bin, ja intentaré aclarir a la gent aquuest aspecte. De moment, vull agrair el suport de la gent, de l’afició i, sobretot, dels Tarraco Blues. Encara que no ho pugui demostrar a la pista, per respec-te als companys, estic molt con-tent del suport que em donen. Primer, el play-off i, després, ja veurem què passa.—Vostè té clar que Berni el tor-narà a convèncer per seguir a l’equip. —Em va prometre que aquest any no em molestaria i, de mo-ment, no ho fa, però ja veurem què passarà.

«Si pugem esportivament, l’Ajuntament, la ciutat i els patrocinadors faran l’esforç»

CRISTINA AGUILAR

L’ídol del CBT no desvetlla el seu futur a l’equip i deixa clar que explicarà si renova quan acabi el ‘play-off’

Ferran Torres és un dels jugadors més estimats al Serrallo. S’ho ha guanyat a pols.

Ferran TorresJugador del Club Bàsquet TarragonaTorredembarra es

prepara pel Campionat de Catalunya de Trial, aquest diumenge

Torredembarra serà la seu, aquest diumenge, del Campio-nat de Catalunya de Trial 2016 que tindrà lloc al port esportiu del municipi torrenc. La prova acollirà totes les categories ofi-cials i les promocionals Open, per a la promoció de l’esport. La competició s’estableix en un format de cinc zones i tres voltes per a totes les categori-es. A les nou del matí sortiran els participants a les catego-ries open blanc, open blau, aleví, open verd i infantil; a les onze serà el moment dels cadets, júniors, sub-23, elit femení i elit masculí; a dos quarts de dotze del migdia serà el torn dels benjamins i principiants amb recorregut lliure. Els lliuraments de pre-mis tindran lloc a dos quarts de dotze i a dos quarts de dues. L’organització preveu la participació d’un total de 130 pilots, entre ells els millors del món: Abel Mustieles, actual campió del món, i Ion Areitio, top 5 mundial. També han confirmat l’assistència els grans internacionals catalans: Rafa Tibau, Sergi Llongueras, Pol Tarrés, Ferran Escudero i Oriol Roca, entre d’altres. L’or-ganització va a càrrec del Club BikePark Costa Daurada Tor-redembarra i de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Torredembarra, amb la parti-cipació de la Federació Cata-lana de Ciclisme i la Secretaria General de l’Esport de la Gene-ralitat, amb el patrocini de Port Torredembarra, entre d’altres. Redacció

FUTBOL

L’Aleví A del CD Morell es va proclamar, aquest cap de setmana, campió del grup 38 de Segona Divisió, després d’un campionat impecable. Els tarragonins van aconseguir aquesta fita després de derrotar, aquest passat cap de setmana, la

Cussa, per un contundent 1-9. Encara falta una jornada per disputar-se, però el Morell, amb 66 punts, avantatja l’Icomar, segon, en tres punts. Com que el Morell té el goal average guanyat, el segon ja no el pot passar. Redacció

L’aleví A del CD Morell es proclama campió a Segona Divisió

CEDIDA

RedaccióEl Consell Comarcal del Tarra-gonès i el Consell Esportiu del Tarragonès (CET) estan pre-parant un nou conveni de col-laboració entre els dos ens, que es farà efectiu en els pròxims dies. El CET s’encarrega d’exe-cutar la política esportiva de la comarca, coincidint amb les finalitats previstes del Consell Comarcal, que es tradueixen en uns programes comuns, mentre que el Consell Comarcal cedeix una part de les seves instal-lacions i equipaments i dóna suport tècnic al seu equip pro-fessional.

Com a novetat d’aquest nou cicle, ambdues parts han anun-ciat que es crearà una taula de

regidors d’Esports dels muni-cipis del Tarragonès. Aquests, podran realitzar les aportacions

que creguin necessàries a les circumstàncies i perfil de cada municipi.

El Consell Comarcal del Tarragonès i el CET preparen el nou conveni

POLIESPORTIU

Acorden crear una taula de regidors d’Esports dels diferents municipis

CEDIDA

Els integrants de la reunió.

42 diarimés 28/04/2016 OPINIÓ Les cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Monterols, 36, 2n. 43201 de Reus), o mitjançant el correu electrònic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[redaccio@mestarragona.com] Redacció: Alba Nebot, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Cori Sebastià, Mònica Pérez. Especials: Cristina García. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Monterols, 36, 2n.43201 REUS977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Voltaire, Pablo Iglesias i el canvi necessariTRIBUNA

«No estic d’acord amb el que dius però defen-saré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho.» Vaig recordar aquesta cita de Voltaire mentre veia el vídeo que circulava per les xar-xes d’una intervenció de Pablo Iglesias, líder de Podemos, a la universitat carregant contra els periodistes. I dic carregant contra els pe-riodistes en plural, amb mofes, menyspreus i burles personals incloses. No estic d’acord amb el senyor Iglesias. Al contrari, crec que el treball dels periodistes és essencial i im-prescindible en una democràcia que mereixi aquest nom. I sempre des del respecte. La ve-ritat és que quan vaig veure al senyor Iglesi-as burlant-se de les característiques físiques d’un periodista, al més pur estil reaccionari i prepotent, vaig sentir vergonya aliena. Crec que quan la crítica a la teva acció política és qualifica sistemàticament de «mentida» i el menyspreu substitueix el debat racional s’es-tà entrant en una dinàmica molt tendencio-sa. És l’antic axioma leninista que el senyor Iglesias, format políticament a les joventuts comunistes, deu recordar molt bé: qui no està amb mi està contra mi. No deixa de ser curi-ós que aquesta ridiculització del treball dels periodistes vingui d’algú nascut políticament en un plató de televisió.

En tot cas, la diatriba del senyor Iglesias va provocar que tots els periodistes que cobrien l’acte abandonessin la sala en senyal de pro-testa. Els transmeto la meva solidaritat. Entre Pablo Iglesias i Voltaire em quedo, sense dub-te, amb Voltaire.

Es tracta d’una anècdota sense impor-tància? Potser sí, però també reflexa una tendència cap al dogmatisme ideològic i els clixés apriorístics que considero molt peri-llosa. És la que ens ha portat ara a estar a les portes d’una nova cita electoral. Els ciuta-dans van votar canvi el 20-D, des de la plura-litat, i aquesta voluntat majoritària de canvi, de moment, no ha estat respectada. No vull començar amb recriminacions de qui té la culpa, etc. però crec que és necessari que les persones amb conviccions progressistes, que no volen quatre anys més de PP, sàpiguen que votar a opcions que prometien la revo-lució per l’endemà l’únic que ha comportat, objectivament, és que Mariano Rajoy seguei-xi sent president del Govern. En una decisió inversemblant els diputats de Podemos i del PP van arribar a sumar el seu vot al Congrés per frustrar la investidura de Pedro Sánchez i bloquejar el Govern del canvi. Ja va passar el 1996, quan el senyor Anguita va prometre la revolució i els ciutadans es van trobar l’ende-mà amb Aznar de president.

L’argument permanentment utilitzat per Podemos per boicotejar el canvi ha estat satanitzar l’acord progressista i reformista assolit pels socialistes i Ciutadans i afirmar que «era pitjor que el PP». Recordo unes de-claracions d’Ada Colau en aquest sentit...just

una setmana abans que la mateixa Ada Colau oferís a Ciutadans pactar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que sembla, el caràcter malèvol d’un acord polític depèn de qui l’ofereixi. En fi...

Avui, un dia trist en què ens veiem abocats a anar altre cop a les urnes tal i com volien Mariano Rajoy i Pablo Iglesias, vull transme-tre malgrat tot un missatge d’il·lusió perquè estic convençut que el canvi arribarà d’aquí a dos mesos. Un canvi, des del respecte i la vo-luntat d’acord, per fer possible la defensa de l’educació i la sanitat públiques, uns ingres-sos econòmics mínims per a tothom i la fi dels escàndols de corrupció que han sacsejat la societat durant aquests anys de Govern del PP. Un canvi que incorpori les aportacions en positiu de Compromís i de tants i tants vo-tants de Podemos que entenen que l’enemic a enderrocar no és el socialisme democràtic sinó transformar la realitat en benefici dels treballadors i de les classes populars i fer fora al PP del poder.

Junts podem fer-ho possible perquè pot-ser el senyor Iglesias sigui més feliç tenint de president Mariano Rajoy enlloc de Pedro Sánchez però els milions de votants que va tenir Podemos el 20-D, no. El camí per a fer-ho possible no serà burlar-se dels periodis-tes, ni estigmatitzar totes les veus crítiques, sinó sumar en positiu pensant en l’interès general perquè si algú pensa que després de les eleccions del mes de juny no caldrà arri-bar a acords per governar aquest país es torna a equivocar. I les víctimes, altre cop, tornaran a ser les persones.

Nacho GarcíaMembre de l’executiva del PSc del camp de Tarragona

CARTES

La supresión de los concejales de barrioDesde el Diari Més hemos tenido conoci-miento de que el Ayuntamiento de Tarrago-na a decidido suprimir la figura del concejal de barrio. y pasar en teoría sus funciones a los concejales de área , es decir de cada área concreta. Sin entrar a discutir las razones que se han esgrimido para justificar dicha decisión pues, sería largo, si que a nivel ge-neral nos parecen confusas y escasamente convincentes. Pensamos que justamente en las ciudades los problemas y por tanto las áreas están cada vez más interrelacionadas, mezclándose cada vez más los diversos problemas que afectan a los ciudadanos: económicos, sociales, culturales, de seguri-dad, infraestructuras, no entendemos pues esa decisión. No queremos entrar tampoco en el papel desempeñado por cada uno de los concejales en sus respectivos barrios, aunque según parece en algunos casos era francamente mejorable, pero si queremos reivindicar en nuestro caso concreto, de forma clara y contundente el trabajo y el extraordinario papel desempeñado por nu-estro concejal de barrio el Javier Villamayor, en cuanto a promocionar Bonavista en sus múltiples aspectos y en cuanto a poner en práctica y de forma efectiva la relación directa con los vecinos y la tan cacareada participación ciudadana, recibiendo según nos consta, en el Centro Cívico del barrio, casi todas las semanas durante los últimos cinco años a centeneras de vecinos y a to-das las entidades cuantas veces se lo hemos pedido. Facilitándonos enormemente las cosas y solucionando siempre que ha esta-do en su mano los problemas que le hemos planteado. Además sin esta figura, en el caso concreto de Bonavista, a las personas

de más edad y las de más escasos recursos (que son muchas) se les va a complicar ter-riblemente la vida, en su relación con la ad-ministración. Lejos de falsas adulaciones, es obligado y de justicia reconocer el enor-me trabajo y dedicación desempeñado por nuestro concejal, sin duda pensamos que su actuación debería ser el ejemplo a imitar y no una figura a suprimir. En este sentido, solicitamos públicamente al nuevo equipo de gobierno, desde la entidad que represen-to, el mantenimiento de esta figura vital, al menos para nuestro barrio. Como se suele decir «si algo funciona, no lo toques...»

Luis cabrera MedinaPresidente Nova Unió de comerciants de

Bonavista

Alumnos de altas capacidadesEn estas últimas tres décadas se ha com-probado que la proporción de estudiantes dotados con algún tipo de alta capacidad puede llegar a ser del 15 al 20%, y no sólo del 2% como dicen las creencias populares. Los dos grandes problemas con los que nos encontramos son, en primer lugar, la falta de diagnóstico –con los problemas que ello conlleva– y en segundo lugar el no ofrecer-les el tipo de intervención escolar diferenci-ada que precisan. Por un lado, corresponde a las Administraciones Educativas adoptar planes de actuación adecuados a estas ne-cesidades.

Por otra parte, los Centros Docentes de-berían sentar las bases del modelo inclusi-vo para favorecer los talentos y la excelen-cia de todo el alumnado: Alumnos con altas capacidades, con discapacidades y con difi-cultades de aprendizaje. Sólo con una bue-na planificación para atender a los alumnos lograremos que se desarrollen al máximo.

Únicamente así conseguiremos alumnos más hábiles socialmente, más competentes personalmente y con un mayor bienestar emocional. Frente a la necesidad de ajustar las respuestas educativas a las posibilidades y capacidades de cada uno de ellos... ¡Debe-mos actuar! Debemos lograr que se cumpla la Resolución 222/VIII del Parlament de Catalunya sobre el Proyecto de Atención al Alumnado con Altas Capacidades Inte-lectuales (23/6/2008). No lo olvidemos: «La fuga de cerebros comienza en la escuela», y nuestra sociedad no se puede permitir dic-ha pérdida.

Blanca Bru roigTarragona

No a las multas lingüísticasEl gobierno catalán ha pisado el acelerador de la imposición identitaria, aumentan-do las multas lingüísticas en un 173%. Da vergüenza que en pleno siglo XXI el poder político inspeccione y multe los comercios de los ciudadanos en función de la lengua en que rotulan su letrero. Obligar a alguien a usar un idioma contra su voluntad a base de multas es un auténtico despropósito que sólo acaba generando resentimiento hacia la lengua que se impone. En ninguno de los territorios bilingües de Europa existen estas multas lingüísticas a la catalana. En Gales puedes rotular tu comercio libremen-te en inglés o en galés, en Tirol en alemán o en italiano y en la misma capital europea, Bruselas, en francés o en flamenco. Quizá va siendo hora de acabar con estas sanci-ones del gobierno catalán, propias de una dictadura lingüística y únicas en todo el continente.

carmen B. Fernándezcalafell (Tarragona)

El Govern i la Generalitat de Catalunya han pactat cinc temes sobre els quals tenien disputes competencials, entre ells el nou Institut Català de Finances (ICF), amb el que han evitat acudir al Tribunal Constitucional, segons anunciava ahir el senador del PPC Xavier Garcia Albiol Abans de la trobada pactada entre els vicepresidents dels respectius governs durant la reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy, la comissió bilateral entre el Govern i la Generalitat va aconseguir dilluns cinc acords en àm-bits de l’ICF, el sistema de protecció a la infància i la simplificació de l’activitat administrativa del Govern català. Segons Albiol, això posa de manifest que «hi ha la clara voluntat del Govern per arribar a acords amb la Generalitat en tots els aspectes que s’ajus-ten al marc legal, a la Constitució i l’Estatut». La bona voluntat sembla que hi és. La qüestió és quin valor tenen els acords en una conjuntura política com l’actual? Quin és l’interès d’uns i d’altres per demostrar la suposada voluntat de bona entesa? A les portes d’unes eleccions generals inevitables, ambdós governs semblen haver-hi entrat en un joc de representacions. Perquè, uns i altres saben que els acords subscrits ara faran fum en funció dels resul-tats de les noves eleccions.

Govern i Generalitat arriben a acords a les portes d’uns comicis inevitables

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

L’etern idil·li de Chicote amb ReusEl televisiu xef Alberto Chicote ja va ser notícia a Reus, set-manes enrere, per enregistrar a les instal·lacions de l’Hospital Sant Joan i amb experts vinculats a la URV i a centres de re-cerca locals un dels capítols del seu darrer programa, Supera-limentos. El vincle del cuiner amb la capital del Baix Camp no queda aquí, i n’hi ha que tampoc volen ho faci. Ahir, Alberto Chicote publicava al seu compte d’Instagram la imatge d’un vi-trall acompanyada d’un text on podia llegir-se «la mestria amb què Antoni Gaudí manegava les formes, els volums i sobretot la llum, és una cosa que em continua sorprenent cada cop que visito la Sagrada Família, un d’aquells llocs cap a on em sento atret sense fi». Algun dels fans que el segueixen a les xarxes so-cials no va voler desaprofitar l’ocasió de reivindicar els orígens de l’arquitecte –i els seus de propis–, aprofitant que Chicote ja es coneix prou bé la zona, i responia: «De Reus, com jo, crac! O això diuen...».

4328/04/2016 diarimésGASTRONOMIA/CALÇOTADES

RESTAURANT PUNT I A PART

Cuirateries, 2. 43003 TarragonaTelèfon 977 91 05 86Correu electrònic: puntiapartrestaurant@gmail.com

Obert als migdies de les 13:30 h a les 15:45 h i a la nit de les 20:15 h a les 23:00 h. Tancat diumenge nit i dilluns tot el dia.

HORARI:

Cuina de temporada

Productes de qualitat

Menú de cap de setmana per 25

euros

Reivindicar l’essència de la cuina mediterrània. Aquest és l’objectiu del restaurant Punt i a part. Obert des de finals d’agost, l’establiment es presenta com la nova proposta gastronòmica de la Part Alta tarragonina. Per aconseguir ser un restaurant mediterrani, les seves creacions es basen en la suma de bon producte, ben tractat i ben servit, cosa que assegura la màxima qualitat. Els productes de proximitat i els productes de mercat són els fonaments de la cuina d’aquest restaurant, motiu pel qual els aliments de temporada defineixen els menús i cartes de Punt i a part. Per la tardor, els bolets, les verdures del moment, les carns i el peix seran alguns dels imprescindibles. Un ambient tranquil on poder gaudir d’una cuina feta amb cura complementa la proposta de Punt i a part. Ara ofereixen un menú de cap de setmana tot inclòs per 25 euros.

RESTAURANT SOL-RIC

Via Augusta, 227. 43007 TarragonaTelèfon 977 23 20 32Correu electrònic: solric@restaurantsolric.com

Dimarts, dimecres, dijous i diumenge: de 13.00 a 16.00 hDivendres i dissabtes: de 13.00 a 16.00 h i de 20.30 a 23.00h

HORARI:

Especialitat en plats de peix i

maric

Aparcament gratuït per als

clients

Menú de calçotada

El restaurant Sol-Ric és un dels establiments de restauració més característics de Tarragona. Amb més de 50 anys d’experiència, ofereix als seus clients la possibilitat de degustar l’essència del Mediterrani, amb els millors productes de proximitat. Sol-Ric està especialitzat en la cuina de peix i marisc, que es compra diàriament a la subhasta. Les carns són seleccionades d’entre els millors proveïdors i el seu xef s’ocupa personalment del seu hort 100% natural. Sol-Ric torna ofereix als seus clients els seus menús de calçotada on es poden degustar els seus calçots en salsa a la seva terrassa i la llonganissa a la brasa amb mongetes, costelles de xai, patata al caliu, tomàquet al forn i carxofa a la brasa, al seu menjador. A més, també ofereix menús especials per celebracions diverses com casaments, batejos o comunions.

CAMBRILS

Cambrils acull les quartes Jornades dels Fideus Rossos RedaccióLes quartes jornades del Fi-deus Rossos es duran a terme a Cambrils fins al 8 de maig. Durant aquests 17 dies, els res-taurants del municipi oferiran uns menús tancats amb les diferents variants de Fideus Rossos com a protagonista als seus establiments. En aquesta quarta edició, 38 restaurants cambrilencs oferiran les seves propostes gastronòmiques que tindran un element en comú enguany: el maridatge amb els vins i caves de Cava Torelló com a patrocinador de les jornades.

Aquestes jornades dels Fi-deus Rossos estan incloses dins el calendari gastronòmic de Cambrils que proposa 10 jornades/esdeveniments a la població i als nostres visitants

durant tot l’any. Aquestes jor-nades segueixen a les ja molt consolidades Galeres al mes de febrer o l’Encarxofat al mes de març.Els 38 establiments participants són: l’Original, Bresca, Taverna Lekeitio, El Pósito, La Galera, Bec d’Or, Can Solé, l’Escandall, Gami, Club Nàutic, Casa Macarrilla 1966, Denver, Duomo Rest-Pizzeria, La Palmera de la Llosa, Cal Tendre, Rincón de Diego, Casa Gallau, Can Bosch, Acuamar, El Morter, Casavella, Les Barques, Casa Port, Mi-quel, Miramar, El Faro, Nou Piñas, El Pescador, Al Punt, Germans Miquel’s, l’Espurna, Vora, Moraima, El Maset, Del Mar, La Cuina d’en Jordi, La Tresca i Llop de Mar. Els preus dels menús oscil·len entre els 19,50€ i els 48,50€.

RedaccióTarragona dTapes arriba un any més per presentar-nos un ampli desplegament de tapes. Orga-nitzat per la Cambra de Tarra-gona i Moritz, com a patrocina-dor principal, podrà degustar-se fins el 8 de maig, en una cita que vol ser encara més participativa i fer bandera de la qualitat. Tar-ragona dTapes arriba als vuit anys amb més força que mai i amb el suport d’un sector que reconeix en aquesta iniciativa un dels seus principals apara-dors de promoció.

El que són les senyes d’iden-titat del Tarragona dTapes es mantenen, un any més, com ara les tres zones de tapes a la ciutat

(Serrallo, Centre i Part Alta); el preu unitari de la tapa a 2,5 eu-ros, més beguda en maridatge i la TapaNuit a 3,5 euros.

Es recupera el Tapòdrom en format llibret per tal de localit-zar les 58 propostes que es pre-senten enguany, de les que vuit corresponen al còctel TapaNuit.

Entre les moltes tapes pro-postes, es pot descobrir el Festin d’alvocat, fet amb pa de sípia amb pebrots, alvocat, formatge de cabra i melmelada de tomà-quet que es pot trobar al res-taurant Festín; o per exemple el Bacallà al Mos que es proposa el restuarant Mos Restaurant consistent en un dau de bacallà amb allioli de sarà sobre llit de

samfaina. La creativitat queda demostrada amb moltes de les tapes de la ruta com la tempu-ra de llobarro amb verdures i maionesa d’all amb salsa Ponzu del restuant la Finestra. La com-binació de sabors de productes

de qualitat és també una de les caracterítiques de moltes de les tapes propostes com el Sweet salmó basat en un rotllet de sal-mó farcit de crema de format-

ge fresc amb textura de mano confitat i llaovors de rosella. Per la seva banda, el establiment Quattros Café presenta un go-tet d’ous trencats amb textura.

També hi ha propostes molt dolces com la que fan a la ge-lateria Sirvent amb el seu Tutti Frutti, un tradicional gelat de tutti frutti amb fruites naturals,

maduixa, mango i pinya. qs per votar les tapes. I per celebrar el Centenari del Mercat, s’incor-pora una tapa commemorativa que es despatxarà al Mercat.

RUTA DE TAPES

Ruta en busca del millor sabor amb la Tarragona dTapesLa ruta es perllongarà fins el proper 8 de maig i tindrà un cost de 2,5 euros

Per celebrar el Centenari del Mercat, s’incorpora una tapa commemorativa La creativitat i la qualitat són trets característics de les tapes de la ruta Tarragona dTapes.

CRISTINA AGUILAR

RedaccióEl dissabte dia 30, el Celler Masroig acollirà una trobada de Food Trucks que oferiran diferents àpats els quals es po-dran maridar amb els vins del celler.

De 12:00h a 19:00h, davant de les instal·lacions del celler, hi haurà una jornada de por-tes obertes al celler, activitats infantils, música i animació, amb motiu de la Fira del Vi

de Falset on, per la seva part, participen 73 cellers en total: 44 de la DOQ Priorat i 29 de la DO Montsant. D’aquests 73 ce-llers, són més de cinquanta els que tindran stand a Falset, el cap de setmana del 30 d’abril i 1 de maig.

Un alternativa gastronò-mica on s’hi podran degustar diferents àpats acompanyats amb un maridatge dels vins de la casa.

FALSET

Celler Masroig organitza la segona edició de les Food Trucks

44 diarimés 28/04/2016 DEFUNCIONSTarragonaJuan José Motera Cansado. Ha mort als 88 anys. El seu fu-neral serà avui a les 11 h.

ReusBaltasar Valera Parra Ha mort a l’edat de 73 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 10h a l’Església de Sant Fran-cesc.

Mercedes Gómez Martínez. Ha mort a l’edat de 93 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 10.30h a l’Església de Sant Joan.

José Luis González Ramírez. Ha mort a l’edat de 81 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 16h al Tanatori.

José Luis Ruiz González. Ha mort a l’edat de 81 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 16h al Tanatori.

Jordi Toldrà Monlleó. Ha mort a l’edat de 79 anys. El seu funeral se celebrarà avui a les 17.30h a Ulldemolins.

DEFUNCIONS

4528/04/2016 diarimésSERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Pere Chanel, Prudenci, Cirí i Valèria.

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTELEVISIÓ. Programació

06:00 Canal3/2408:00 Elsmatins13:25 EspaiTerra14:00 Telenotíciescomarques14:30 Telenotícies15:44 Cuines15:53 LaRiera16:41 Divendres19:11 ElFaro,cruïlladecamins20:08 Elgrandictat21:00 Telenotícies21:59 Polònia22:42 .CAT00:19 Fringe01:06 Ventdelplà02:36 Ritmesal’estudi03:36 Jazzal’estudi04:35 Bluesal’estudi05:36 Jazzal’estudi

TV313:50 LacuinadelBrasil14:16 Lesaventuresculinàriesde

SarahWiener15:00 ExpedicióGuyana15:52 DolçaFrança16:44 Thalassa17:01 XarxaNatura17:06 GranRecorregut17:31 ElsEstatsUnitsdesdel’aire18:17 LacuinadelBrasil18:44 Lesaventuresculinàriesde

SarahWiener19:30 ZonaChampionsClub20:00 EsportClub21:00 Transmissionsesportives21:16 ZonaUFEC21:30 EsportClub22:30 ZonaChampionsClub23:00 Efectivament00:05 324Esports

ESPORT 313:51 ShinChan15:03 Doraemon,elgatcòsmic15:30 Sailormoon16:18 Scooby-Doo,onets?17:02 Elllibredelaselva17:45 Mic18:11 RaaRaa,ellleóescandalós18:34 Súper419:00 InfoK19:13 Super319:36 K320:05 TomiJerry20:55 BoladeDracCANAL 3321:25 LaRiera22:03 Tria3322:07 Artsioficis22:40 Elscaminsmésperillosos

peranaral’escola

CANAL SUPER3

06:00 Noticias24H06:30 Telediariomatinal08:30 LosdesayunosdeTVE10:05 Lamañana13:20 Torresenlacocina14:00 Informativoterritorial14:30 Corazón15:00 Telediario116:00 Informativoterritorial16:15 Eltiempo16:25 Acacias3817:25 Seishermanas18:20 Centromédico19:40 Españadirecto20:30 AquílaTierra21:00 Telediario221:50 Eltiempo22:15 Cuéntamecómopasó23:45 Ochéntameotravez01:40 Lanocheen24h

TVE106:15 Lasnoticiasdelamañana09:00 Espejopúblico12:20 KarlosArguiñano12:45 Laruletadelasuerte14:00 LosSimpson15:00 Noticias15:45 Deportes16:30 Amaresparasiempre17:30 ElsecretodePuenteViejo18:45 Ahoracaigo20:00 ¡Boom!21:00 Noticias21:30 Deportes21:45 Elhormiguero22:40 Cine:‘Pisandofuerte’00:15 Cine:‘Ninja2’02:00 Cine:‘Uncorazónrotono

escomounjarrónrotoounflorero’

02:30 Campeonatodepóker

ANTENA308:30 Españaencomunidad09:00 PueblodeDios09:30 Aquíhaytrabajo10:00 Laaventuradelsaber11:00 Documenta212:00 Mañanasdecine:‘Unoa

unosinpiedad’13:30 ApuntoconLa214:45 Destino:España15:45 Saberyganar16:20 Grandesdocumentales18:05 Documenta219:00 Tardesdecine:‘Elúltimo

mohicano’20:30 Rinconesexquisitos21:00 ¡Atención,obras!21:55 Historiadenuestrocine:

‘Pasodoble’23:35 Crónicas00:25 La2Noticias

TV2

07:00 ElzappingdeSurferos08:35 Ciudadesbajotierra09:30 AlertaCobra11:30 LasmañanasdeCuatro14:00 NoticiasCuatro14:55 Eltiempo15:10 DeportesCuatro16:00 Hawai5.018:30 Lasreglasdeljuego20:05 NoticiasCuatro21:00 DeportesCuatro21:20 Eltiempo21:30 FirstDates22:30 Mentescriminales02:40 House03:20 PuroCuatro04:00 Latiendaencasa05:15 Mitelemúsica05:40 PuroCuatro

CUATRO06:00 Minutosmusicales07:15 ¿Quiénviveahí?09:05 Crímenesimperfectos10:30 Lasprimeras48horas12:20 Alrojovivo14:00 LaSextaNoticias14:55 Jugones15:30 LaSextameteo15:45 Zapeando17:15 Másvaletarde20:00 LaSextaNoticias20:45 LaSextaMeteo21:00 LaSextadeportes21:30 Elintermedio22:30 Merlí:‘Aristóteles’00:15 Cine:‘Cadenade

favores’01:50 Crímenesimperfectos02:30 Juegaconel804:00 CanalBingo

LA SEXTA06:30 InformativosTelecinco08:55 Elprogramade

AnaRosa12:45 Mujeresyhombresy

viceversa14:15 Cámbiame15:00 InformativosTelecinco15:35 Deportes15:45 Eltiempo16:00 Sálvamelimón17:00 Sálvamenaranja20:10 Pasapalabra21:05 InformativosTelecinco21:35 Deportes21:45 Eltiempo22:00 Supervivientes01:45 Supervivientes02:15 PremierCasino,laruleta

VIP05:00 Fusiónsonora

TELECINCO

14:30 Qüestiódefons15:00 Notíciesmigdia15:30 Actius16:00 Notíciesmigdia16:30 Aventura’t17:00 Notíciesmigdia17:30 Gaudeixlafesta18:00 Notíciesmigdia18:30 Qüestiódefons19:00 Notíciesenxarxa19:30 Esportsenxarxa20:00 Notíciesvespre20:30 Avuiperdemà21:00 Notíciesvespre21:30 Avuicambrils22:00 Notíciesvespre22:30 Picalletres23:00 Notíciesvespre23:30 Actius00:00Notíciesvespre

CANAL REUS TV08:00 Televenda11:30 Entrefantasmas14:00 Arucitys17:10 Shark19:30 8aldia23:00 Grancinema:Cisnenegro

PARAmOUNT ChANNEL07:00 Cinexpress07:15 Teletienda10:45 Cinexpress11:12 Unapandilladepelotas13:34 Quemandoruedas.Vender

omorir15:07 FortalezainfernalII16:57 LasminasdelReySalomón18:56 Elhombredelvallemaldito20:41 Fire:atrapadosporla

muerte22:30 Noespaísparaviejos

8TV10.00 BenTrobats12:00 Religions12:30 SalódePlens13:30 A4passes14:00 Notícies1214:30 SalódePlens15:30 A4passes16:00 Notícies1216:30 Reemissió18:00 Notícies1218:30 SalódePlens19:30 EsportsenXarxa20:00 Notícies1220:30 Auditori1.221:45Obertament22:00 Notícies1222:30 Auditori1.223:45 Obertament00:00Notícies12

TAC 12

L’HORÒSCOP

Has d’estar dis-posat a aprendre al llarg de tota la vida, ja que sem-pre sorgiran coses noves amb les que hauràs d’estar al dia.

21/03 al 20/04

Vols dedicar-te a alguna cosa que t’atorga més lli-bertat. Pot ser pu-guis iniciar el teu propi negoci en base als coneixe-ments adquirits.

21/04 al 21/05

La comunicació amb els socis és un aspecte fona-mental que no has de deixar de banda si vols con-cretar objectius importants.

22/05 al 21/06

Tens grans desit-jos de prosperar professionalment i tens un grapat d’idees que po-den ser-te molt útils per aconse-guir-ho.

22/06 al 23/07

Un negoci o em-prenedoria que en principi estava envoltat de difi-cultats podria do-nar-te satisfacci-ons en el futur si ets tenaç.

23/11 al 21/12

Últimament has estat dispers i poc concentrat a la feina, la qual cosa podria repercu-tir negativament en la teva posició professional.

22/12 al 20/01

Persones impor-tants dins de la teva àrea d’activi-tats més propera poden estar pres-tant molta aten-ció al teu acom-pliment.

21/01 al 19/02

El moment és adequat per dur endavant nous projectes. Comp-tes amb eines va-luoses per con-cretar els teus objectius.

20/02 al 20/03

Cuida’t de les ma-les intencions dels que envegen la teva posició o el teu talent. No dei-xis que t’involu-crin en assumptes confusos.

24/07 al 23/08

Certs factors fan que tinguis un moderat opt i-misme en relació amb un negoci o projecte profes-sionalment que tens entre mans.

24/08 al 23/09

Avalua amb de-teniment tot el concernent a una inversió que pen-ses fer, sobretot si implica compro-misos financers a llarg termini.

24/09 al 23/10

Fes el necessari per treure profit d’una oportuni-tat laboral que s’acosta. Si el teu propòsit és ferm aconseguiràs les metes anhelades.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

AGENDA

TARRAGONA. Música: «Basket Beat, l’harmonia dels bots» . A les 18h al Center Cívic Torreforta.

REUS. Literatura: «M’exalta el nou i m’enamora el vell. Poesia 3D», a càrrec de Teatre Essela. A les 20h a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

CAMBRILS. Espectacle: «Dia Internacional de la Dansa». A les 18h al Parc del Pinaret.

CONSTANTÍ. Societat: «Xerrada sobre seguretat», a càrrec dels Mossos d’Esquadra. A les 19h a la Llar de Jubilats.

EL VENDRELL. Jornada: «Present i futur de la gestió dels residus». A les 18h al Portal del Pardo.

FARMÀCIES

TARRAGONA:

- Nolla Solé, Joaquim - Edifici Baix Penedès, 11bis ( Sant Pere i Sant Pau ) - 977.21.25.69 (Diürn)

- Esqué Englund, Francisco - Rovira i Virgili, 6 ( tocant a Rambla Nova ) - 977.21.94.55 (24 hores)

REUS:

- Robusté Folch, Xavier - Avinguda Països Catalans, 207 - 977.34.59.01 (Diürn)

- Guillén-Navàs-Sentís-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta - 977.32.27.51 (24 hores)

TARRAGONA / OCINE TARRAGONA 1Elcaçadorilareinadegel-català- matinaldg:12:151Ladyinthevan 16:001Eljuez 18:10-20:151Redencióndeloscasosdeldepto.Q 22:152Elcazadorylareinadelhielo 16:00-18:15-20:30-22:40/golfadvids:00:453Miamor 16:003Ellibrodelaselva-3D- 18:30-20:353Cienañosdeperdón 22:45/golfadvids:00:304Zootropolis-català- matinaldg:12:154Zootropolis 17:004BatmanvsSuperman 19:15-22:15/golfadvids:23:455Losrecuerdos 16:00-18:00-20:00-22:00/matinaldg:12:006BienvenidosaGrecia 16:15-18:15-20:15-22:15/matinaldg:12:157Losmilagrosdelcielo 16:00-18:15-20:30-22:40/matinaldg:12:158Divergenteleal 16:00/matinaldg:12:008Lamodista 18:158Elpregón 20:358VictorFrankestein 22:30/golfadvids:00:459KungfuPanda3 16:00/matinaldg:12:009Julieta 18:00-20:15-22:3010Ellibrodelaselva-atmos- 17:00-19:15-21:30/matinaldg:12:1510Elrenacido-atmos- 23:4511ObjetivoLondres 16:00-18:15-20:30-22:40/matinaldg:12:00/golfadvids:00:4512Normandelnorte 16:1518:15/matinaldg:12:0012ElhéroedeBerlín 20:10-22:4013Toro 16:15-18:20-20:30-22:45/golfadvids:00:4514Kiki,elamorsehace 16:15-18:20-20:30-22:45/golfadvids:00:4014Òpera.LuciadiLammermoor-endirecte-TheRoyalOpera(Londres) dia25:20:1515Toro 17:15-19:30-21:45/matinaldg:12:00/golfadvids:00:0016Ellibrodelaselva16:00-18:10-20:20-22:30/matinaldg:12:00/golfadvids:00:451Eljuez-dimartsversióoriginal- 18:101Redencióndeloscasosdeldepto.Q-dimartsversióoriginal- 22:152Elcazadorylareinadelhielo-dimartsversióoriginal- 16:0011ObjetivoLondres-dimartsversióoriginal- 20:3012ElhéroedeBerlín-dimartsversióoriginal- 20:10

YELmO PARC CENTRALBatmanvSuperman:Elamanecerdelajusticia dg:00:00Comogustéis-VOSE- dj:20:00ElhéroedeBerlín(Race) dv,dl,dtidc:21:30/dsidg:21:15/dj:21:20Ellibrodelaselva(Thejunglebook) dv,dl,dtidc:17:00-18:00-20:15-22:30/ds:15:45-16:50-18:00-20:15-22:30/dg:00:45-15:45-16:50-18:00-20:15-22:30

/dj:17:00-18:00-19:10-20:15-22:30Ellibrodelaselva(Thejunglebook)-3D- dv,dlidc:19:10/dsidg:19:00Ellibrodelaselva(Thejunglebook)-VOSE- dt:19:10KIKI-elamorsehace diariamentexceptedgidj:18:00-20:30-22:40

/dg:00:45-18:00-20:30-22:40/dj:18:00-20:30LascrónicasdeBlancanieves-Elcazadorylareinadehielodiariamentexceptedsidg:18:10

/dsidg:15:50-18:10Losrecuerdos dv,dlidc:17:45-19:45-21:45/ds:15:45-17:45-19:45-21:45

/dg:00:00-15:45-17:45-19:45-21:45/dtidj:17:45-21:45Losrecuerdos(VOSE) dtidj:19:45Objetivo:Londres diariamentexceptedgidj:20:15-22:30/dg:00:35-20:15-22:30

/dj:22:30Toro diariamenttexceptedsidg:17:45-20:00-22:15/ds:15:30-17:45-20:00-22:15

/dg:00:30-15:30-17:45-20:00-22:15Zootrópolis dsidg:15:50

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1Ellibrodelaselva dv:19:15/dsidg:17:00-19:15/dladj:17:30-19:301Ellibrodelaselva-3D- 21:30/dvids:00:002Milagrosdelcielo dsidg:16:00-18:15-20:30-22:30/laresta:18:15-20:30-22:30

/dvids:00:403BienvenidosaGreciadsidg:16:30-18:30-20:30-22:15/laresta:18:30-20:30-22:15

/dvids:00:154Ellibrodelaselva dv:18:00-20:15-22:30/dsidg:16:00-18:00-20:15-22:30

/dvids:00:405Toro dv:18:00-20:15-22:30/dsidg:16:00-18:00-20:15-22:30

/dladj:17:30-19:30-21:30/dvids:00:406Elcazadorylareinadehielo dv:18:00-20:15-22:30

/dsidg:15:50-18:00-20:15-22:30/dladj:17:30-20:00-22:15/dvids:00:407ObjetivoLondres dsidg:16:00-18:00/laresta:18:007Julieta 20:30-22:30/dvids:00:308BatmanvsSuperman:elamanecerdelajusticia dsidg:16:30/dladj:17:308Toro dv,dsidg:19:15-21:30/dladj:20:30-22:30/dvids:23:309KungfuPanda3 dsidg:16:009Zootrópolis 18:009Secretodeunaobsesión 20:00-22:15/dvids:00:3010Elpregón dsidg:16:00/dladj:18:1510Kiki:elamorsehace dv,dsidg:18:15-20:30-22:30/dladj:20:30-22:30

/dvids:00:40

REUS / REUS PALACE (Mésinformacióaltelèfon977776638)Toro 16:00-18:15-20:30-22:30Ellibrodelaselva 16:00-18:15-20:30-22:30Elcazadorylareinadehielo 16:00-18:15Kiki,elamorsehace 20:30ObjetivoLondres 22:30BienvenidosaGrecia 16:00-18:15-20:30-22:30GeneracionZ 16:00-18:15-22:30Elsecretodeunaobsesión 20:30

EL VENDRELL / OCINE (OCINE.902170831/977660778)Zootropolis 16:00KungfuPanda3 18:15Julieta 20:15-22:15BatmanvSuperman 16:15Toro 19:30-21:30Kiki,elamorsehace 16:30-18:30-20:30-22:30Altamira 16:00Elcazadorylareinadelhielo 18:00-20:10-22:15Elpregon 16:30ObjetivoLondres 18:15-20:15-22:15Ellibrodelaselva 16:00-18:00-20:00-22:00Toro 16:30-18:30-20:30-22:30Ellibrodelaselva-dillunsnoesfarà- 17:00-19:00BatmanvSuperman-dillunsnoesfarà- 21:00Operaendirecte:LuciadiLammermoor dl25:20:15

VILALLONGA DEL CAmP / de Cinema del Centre Recreatiu Zootropolis dg:17:00-19:00

46 diarimés 28/04/2016 CLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

Particular vende Piso en San Salvador para entrar a vivir. Reformado, amueblado, electrodomésticos, calefacción, Gas, A/A, 3 dormitorios, amplia terraza cerrada, 1 baño. Piso in-termedio, buen entorno, frente al CAP. Precio: 50.000 euros. Tel. 629.449.076

obra nueva de 1 dormitorio en Tarragona.En Av. Vidal i Barra-quer. Último Piso. Excelentes aca-bados y piscina comunitaria. Ideal inversores. 92.000€. 977.24.44.66

Altrespoblacions

MaGniFico cHalet indivi-dual en covaMar (Salou). 600m2 de parcela, piscina privada, comedor exterior con barbacoa. 400m2: 6 habitacio-nes dobles (1 suite), 3 baños completos, cocina-office, gran salón-comedor a dos alturas con chimenea. Buhardilla de 60m2 . 3 Terrazas. Armarios empotra-dos. Suelos de mármol, carpinte-ría lacada en blanco, calefacción, instalación hilo musical, garaje y bodega con chimenea y cocina. Semiamueblado, para entrar a vivir. Muy luminoso y soleado. 550.000€. Tel: 670.449.178

• Lloguer

Tarragona

c/ Mendez núñez, pis refor-mat de 2 dormitoris + 1 vesti-dor, sala-menjador amb balcó, 2 banys, c uina officce amb vitro, exterior, sol. Comunitat inclosa 400 €/mes. www.nouhabitatcon-fort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

nou st. oleGuer, estudi, sala-menjador, cuina americana, 1 bany, moblat, ascensor. Comu-nitat inclosa 325 €/ mes (a partir 01-05) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

c/ sant aGustí, Pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb balcó, cuina amb vitro, 2 banys, armaris encastats, calef ind de gas, exterior, sol, ascensor, vistes a plaça Verdaguer. Comu-nitat inclosa 500 €/mes www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

sP i sP- bloc St. Maties, pis de 3 dormitoris, sala-menjador, cuina independent, 1 bany, exterior, assolellat, amb mobles i sense ascensor. Comunitat in-closa. 350 €/ mes. www.nouha-bitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

torres Jordi, pis semi-nou de 2 dormitoris, sala menjador amb terrassa, cuina americana, 1 bany, calefac. ind. a gas, exterior, sol, vistes, ascensor, pàrquing i mo-bles. Comunitat inclosa. 500 €/mes (01-abril-16) www.nouha-bitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altrespoblacions

valls, Pis seMi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina office amb galeria, 2 banys, ascensor, a/condicionat fred-calor, ascensor, exterior, sol i pàrking. Comunitat inclosa. 350 €/mes www.nouhabitatcon-fort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

al Poble d’ alForJa (Baix Camp) , pis semi-nou de 2 dor-mitoris, sala-menjador, cuina amb vitro, 1 bany, calefacció, ascensor, mobles, pk i comuni-tat inclosa. 325 €/ mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

reus-st. MaGí aleGre, Pis se-mi-nou de 1 dormitori, sala-men-jador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, sol, ascensor , moblat i pk . Comunitat inclosa. 380 €/mes. www.nouhabitatcon-fort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

al Poble d’ el Pont d’arMentera (Alt Camp) pis semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro i galeria,1 bany, aire/condicionat, ascensor, amb mo-bles. Comunitat inclosa. 300 €/mes. www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Venda Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

Lloguer Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

vila-seca-era del delMe i reus-Más iGlesias, lloguer de parkings a 25 €/mes (IVA inclòs) www.nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

reus. alQuilo PeQueño al-MacÉn. Fácil aparcamiento. 40€. TEL. 666.140.989

TREBALL

PrecisaMos oFiciala de Pe-luQuería en Cambrils. Buenas condiciones. Tel. 977 36.03.07

PROFESSIONALS

taPicero ráPido. econóMi-co. Clásico profesional. Muebles hostelería. Tel. 691.586.879

Pintor ProFesional. Todo tipo de trabajos de pintura. Serie-dad. Presupuesto s sin compro-miso. Tel: 620.019.873

REFORMES

albañileria. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tels. 609.240.935 / 636.05.37.55 / 977 54.12.34

FacHadas-reHabilitacio-nes. Tel. 610.866.909 / 977 33.03.83

carPintero, ebanista. Eco-nómico. Tel: 693.775.316

MOTOR

TAROT

tarot carla. Sólo necesito fecha de nacimiento. Te atiendo personalmente. Precio máx: red fija 1.21€/min. – red móbil 1,51€/min. 806.517.132

reus. astroloGía. tarot. tel: 667.274.153

www.sammedium.com re-suelve diversos ProbleMas amor, mal de ojo, impotencia, negocio, juicio, suerte, proble-mas familiares, salud, etc. Tel. 605.369.387

vidente suleY soluciona ProbleMas amor, suerte, mal de ojo, salud, impotencia. Tel. 679.116.834

ALTRES

arQuitecte, cèdules d’Habitabilitat, certificats eficiència energètica, des de 85€+IVA. Tel: 657.989.467

MASSATGES

natalia. MasaJe ProFesio-nal erótico. Económico. Dis-creto. Salidas. Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 –SALOU–

MasaJe teraPeutico, sen-sitivo. 17€ (Zona Joan XXIII) Tel. 647.757.630 ¡¡Repetirás!! Lidia.

MaYca, MasaJes: de nuevo contigo. Libera tensiones. Exqui-sito final. Tel. 692.780.087

MasaJes anales, testicu-lares. punto g. Particular. Tel. 645.390.735

catalana Madurita. Masajes profesionales. Final feliz. Tarrago-na. Tel: 688.212.405

MasaJista teraPeútica-erótica, dulce y cariñosa. Dis-creción. Tel: 698.212.536

RELAX

¡¡¡nenas GuaPas!!! ESPAÑO-LAS, LATINAS. Tarragona. Tel: 977 21.26.12

seGur. Madurita ana. Todos los servicios. Tel: 672.948.139

novedad alicia. Una ma-ravilla en el sexo.... 24hrs. Tel: 688.239.702

MasaJista dotadísiMo Y lecHero. Particular. Tel. 618.510.929 – DANI.

¡¡¡novedad!!! soraYa árabe. Viciosa juguetona. 24hrs. Tel: 636.737.720

Preciosa Jovencita. servi-cios coMPletos. Sin prisas. Francés, besitos, ducha erótica y más… Discretísimo. Placer 100%. Reus. Salidas. Tel. 699.242.637

Maribel 25a. 30€-1/2h, 60€-1h. Tel. 643.330.581. Salidas

sarral. cHica esPañola Dis-creto. 10-20.30h. Tel. 669.436.810

casa nicol 30€. Reus. Tel. 698.788.062

Madurita. recibo sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

¡¡¡novedad!!! tetona ca-cHonda aleJandra. Vicio, placer 24h. Tel: 638.303.969

sara MuñeQuita caliente y complaciente. 30€. Tarragona. Tel: 698.221.422

anastasia esPañola. 40€. 1 Hora. Tel. 642.172.192

saraY 54a. La Punta la Mora. Tel: 634.690.215

la Pineda. ¡¡¡VUELVE ESPAÑO-LA!!! Tel: 689.948.342

tina Madura, relax, domina-trix. Tel. 604.271.029

casa ana y sus aMiGas... Todo de todo. Reus. Tel: 640.093.268.

abuela seXY. “30€”. Tarragona centro. Tel. 615.480.455

¡¡novedad!! carla HerMo-sa PecHuGona. Todo terreno. 24h. Tel: 626.274.652

¡¡novedad suPerPecHos!! Novata preciosa, 20€. 24h. Reus. Tel. 653.561.092

travesti 30€. Sin prisas, sin tabús y a pelo. Reus. Tel. 602.479.726

victoria MasaJista, 140p, culo tragón, viciosa, cachonda. Tel. 603.222.172

reus. cHica árabe, cariñosa. Tel. 603.689.817

reus Marta madurita. Griego. Cariñosa. Tel. 688.349.590

¡¡suPernovedad!! rubia 26a.Cuerpo precioso. 20€. REUS. 24h. Tel: 634.838.843

victoria brasileña en la Pineda. Rubia, pechugona, completísima. Económico. Tel. 605.015.465

Pineda. travesti brasileña rellenita y completísima, pechu-gona. Desde 20€. Tel. 635.378.118

¡¡catalana nueva reus!! Ser-vicios 20€. Tel. 677.238.677

reus. brenda mulata, cariñosa, morbosa, complaciente. Particu-lar. Tel. 688.348.484

alQuilo Habitaciones Por Horas en reus. Suites confor-tables para relax, especial pare-jas. Climatizado y discreto. Tel. 654.499.093

¡¡suPernovedad búlGara!! Ardiente. Completo 20€. Tel. 632.155.672 –Reus-

casada inFiel. Insatisfecha, masajista erótica, besos con len-gua. Reus. Tel. 688.215.737

novedad catalana. Ta-rragona centro. 47a. Atactiva, besucona, NO RASURADA. Tel: 604.273.692

catalana. si a tot.... Reus. Tel: 653.613.385

¡¡¡nueva MuñeQuita!!! Bra-sileña. Rubia fiestera. 20€. Reus. 24h. Tel: 625.837.798

MicHell Francesa, 40€ 1h. Penetración sin goma. Francés natural. Tel. 688.206.718

reus. Madurita. tel: 658.237.230

Joven Mulatita 20 añitos so-Fia. Besucona caliente. 24 hrs. Tel: 682.106.781

sonia cordobesa. Fran-cés insuperable!!!! Reus. Tel. 634.073.849

novedad tarraGona. Para maduritos y jubilados 20€. Tel. 688.324.531

casa cristina. Jovencitas y maduritas. Toda clase servicios. Tarragona. Tel: 977 21.49.29

transeXual anticrisis. Ama dulce. Muy discreta. Tel: 631.535.337

¡¡¡novedad!!!! Mulatita 20€. Curvas de infarto. Tel: 653.561.100 –REUS-

MuñeQuita cHocolate. Dulce masaje 25€ completo. Reus. Particular. Tel: 631.876.964

claudia Jovencita, be-sucona, cariñosa... Reus. Tel: 688.372.056

Madurita MultiorGásMica. Completísima. 20€. Reus. 24h. Tel: 603.425.437

¡¡¡a Partir 30€!!! Novata muy complaciente. Todos los servicios. Salidas. Tel: 605.065.805

María cariñosa. Reus. Tel: 604.127.504

abuela cacHonda. Todo sí. Tel: 642.740.412

VENTA OBRA NUEVA EN PLENO CENTRO DE TARRAGONA. Comte de Rius, entre la Rambla Vella i la Nova. 125m2 útiles, 4 habitaciones (1 suite) y 2 baños. Con solárium... ¡ÚLTIMO PISO A LA VENTA EN LA CUARTA PLANTA! Más información en 977.21.47.13

VENTA DE PISOS NUEVOS EN TARRAGONA.

Pisos exteriores de 1 a 2 habitaciones

en el complejo Royal Tarraco, cercano a la

universidad. Gimnasio y piscina. Descuento para residentes en el

gimnasio. 977.21.47.13.

SE VENDE CASA UNIFA-MILIAR en el centro de Tarragona. Dispone de tres plantas con una ex-clusiva bodeguilla rústi-ca en la planta sótano, jardín y terraza. Cocina y salón amplios, además de 3 dormitorios dobles tipo suite y uno sim-ple. Más información 977.21.47.13

VENDA PLAçA DE PARqUING c/Violant d’Hongria, 9 de Sant Pere i Sant Pau. Tel. 619.802.730

CENTRO DE NEGO-CIOS TARRAGONA equipado con recep-ción, sala de juntas, baños, sala de espe-ra, oficinas, despa-chos y espacio de co-working. Desde150€/mes , www.promysa.com. 977.21.47.13

4728/04/2016 diarimésCLASSIFICATS

48 diarimés 28/04/2016 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

15º

Estat del celCel molt ennuvolat o cobert durant tota la jornada amb tendèn-cia a minvar la nuvolositat al final del dia, sobretot a la meitat est.

PrecipitacionsS’esperen precipitacions disperses i intermitents a qualsevol punt del territori, si bé a partir del vespre es restringiran al terç oest, on al llarg del dia seran més extenses i continuades. Seran d’intensitat entre feble i moderada i s’acumularan quantitats poc abundants en general, abundants al terç oest i localment molt abundants (entre 50 i 100 mm en 24 hores) al massís del Port. La cota de neu voltarà els 1800 metres.

VisibilitatVisibilitat entre regular i dolenta.

EL TEMPS

12ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

Cristina SerretLa plaça Major de Prades és un dels punts més trepitjats de les Muntanyes de la Costa Daura-da. La vila vermella és un pol d’atracció del turisme familiar, esportiu i gastronò-mic del Baix Camp. Però de ben segur són poques les per-sones que saben que en aquest terra hi ha unes lletres grava-des. O que a la plaça del Pare Benet, on a l’estiu s’hi munten parades de terrissa, hi ha un mur que ens parla de la mort. Aquestes curiosi-tats, i moltes altres, les explica Mari Car-me Granados, de La Teva Ruta, durant la visita guiada que organitza per la vila vermella. Es tracta d’una proposta turística i lúdica, pensada per al públic de totes les edats, amb una opció per al turisme familiar, que acabar amb divertida una gimcana pels carrers del poble i una sorpresa final.

Apostar pel turisme guiat en un lloc que creix sota l’ombra -allargadíssima- del Monestir de Poblet és tot un repte, però Granados assegura estar compromesa amb una aposta: «revalorit-zar el patrimoni del territori». Per aquest motiu, la seva carta de serveis inclou activitats similars en pobles que, d’entrada, no sembla que hagin d’amagar res. Barberà de la Conca, Capafonts, Al-cover o Riudecanyes. Però aquesta llicenciada en Història de l’Art ha sabut veure el que ha passat desapercebut per a la majoria, i de la seva mà po-dem esmorzar entre olives centenàries a Riude-canyes, conèixer el forn medieval de Capafonts o tafanejar per Ca Batistó, una casa senyorial origi-nària del segle XVIII d’Alcover.

M. Carme Granados es va especialitzar cur-sant el Màster Oficial en Gestió del Patrimoni Cultural de la Universitat de Barcelona i té una llarga trajectòria professional com a guia especi-alitzada, una feina que ha realitzat tant a la de-marcació de Tarragona com per altres punts del país. La seva formació li permet complementar unes propostes que, d’entrada estan revestides d’un caràcter molt lúdic, amb un component

formatiu. «Miro que les meves visites guiades tinguin un contingut històric, d’aquesta manera la visita turística té un valor afegit», apun-ta. Aquesta sensi-bilitat no es limita només al fet històric o patrimonial, sinó que també té la mi-rada posada en la riquesa gastronòmi-ca local. Les patates de Prades, l’oli de la D.O. Siurana o la cervesa artesana Rosita d’Alcover també treuen el nas per les seves pro-postes.

La M. Carme fa uns anys que ofe-reix totes aquestes activitats, i a poc a poc s’ha anat fent un forat. Així i tot,

assegura que li cal picar molta pedra: «sí que es veu un petit creixement, però és molt lent. Hi ha petits canvis i un interès creixent per aquesta mena de propostes, però molt a poc a poc». La majoria dels seus clients són grups o famílies de Tarragona i Barcelona, tot i que també treballa amb agències de viatge. El que sí que ha notat és un despertar de l’interès per les experiències rurals, no tan pròximes als grans circuits turís-tics: «havia fet moltes visites guiades a Reus, als monestirs del Cister, a Barcelona, en definitiva, destinacions més turístiques. Però cada cop hi ha més gent amb la curiositat per conèixer llocs allunyats del turisme de masses, un ambient més rural, per buscar un entorn més tranquil, relaxat i natural. Vaig veure que al nostre territori tot això era força desconegut, per això vaig crear aques-tes visites».

El tret en comú amb totes és el regust amb què acaben les rutes: «passa molt sovint a les pobla-cions que visitem, que més o menys tothom les coneix, però no en saben els detalls, la història, les curiositats o les anècdotes. Totes són coses que et passen per alt si no te les explica algú», diu Granados. Per tal que la visita no sigui només veure i escoltar, la guia especialitzada hi incorpo-ra el component lúdic, que a més de Prades, tam-bé és present a Riudecanyes, al voltant de l’oli, i a Alcover, amb els bandolers i els fòssils.

TURISME ACTIU

EL QUE AMAGUEN

LES PEDRES DE PRADES

Mari Carme Granados, de La Teva Ruta, descobreix tots els secrets de

la vila vermella

La visita guiada a Prades es tanca amb una divertida gimcana familiar.

CEDIDA