MedievaliaQ. 1990 pp. 153-160

CNONS DEL CONCILI DE LLEIDADE 1173 ALLUSIUS A LA PAU

1 TREVA*

Gener Gonzalvo i Bou

Les actes originis del concili lleidat de 1173 no han arribalfins a nosaltres. En coneixem el text mitjancant la publicaci d'unacopia de 1788, tamb fruit de diversos trasllals procedents origin-riament d'un cdex que possea el bisbe d'Astorga Manuel Abad iLassierra1. Cap de les grans col-leccions conciliars no han recollitles resolucions de 1173 establertes a Lleida (Labb, Mansi, etc.). Lapresencia de l'arquebisbe de Tarragona ens indica el seu carcter deconcili provincial, pero ni els reculls de textos conciliars tarrago-nins que he consulta! ni els arxiepiscopologis, fonts molt escadus-

* Pree com a referencia la nieva lesi de 1 licenciatura, Les assemblees de Paui Treva a Catalunya. Orgens i descahdel lamen! fins a Jaume i, liegida l'any 1984a la Universitat Autnoma de Barcelona, i dirigida pe Dr. Frederic Udina i Mar-lorell. En 1'ampliaci d'un aspecte puniual d'aquest treball vull mostrar el meuagrament al Dr. Udina pe seu ajut inestimable.

i P. SAINZ DE BARANDA, De la Sania Iglesia de Lrida en su eslado moder-no, Espaa Sagrada XLVII, Madrid 1850, pp. 152-161. Traducci castellana. Delmaleix autor, La Santa Iglesia de Barbastro en sus estados antiguo y moderno,Espaa Sagrada XLVII1, Madrid 1862, pp. 301-307. Text llatf: J. TEJADA Y RA-MIRO. Coleccin de Cnones v de lodos os Concilios de la Iglesia espaola III,Madrid 1859, pp. 278-286. Publica el text Uat extret de Sairu de Baranda.

-153

seres en dades anteriors al segle XIII, esmenten per a res l'assembleaeclesistica de Lleida2. Pons i Gur indica que Jaume Villanuevapensava publicar els textos conciliars tarragonins, sobretot emprantun cdex del conven! deis Carmelites Descaaos de Lleida, avui des-aparegut. En aquell moment, molts manuscrits eren perduts, i des-prs del 1835 foren destruts nombrosos fons monstics3. Villanue-va no esmenta aquest concili. Per tant, hem de refiar-nos de lessuccessives copies que enumera Sainz de Baranda4, el qual confes-sa que alguns d'aquests copistes retocaren el nombre de cnons i eltext. Malgrat tot, i a desgrat de l'advertiment que anota 1'Acade-mia de la Historia en la publicado del text llat5, totes les dades ensindiquen la versemblanca de la celebrado del concili (6 de febrerde 1173). Aquest fou presidil pe cardenal diaca de Santa Maria inCosmedin, Jacint Bobo, legat pontifici6, mes tard elegit papa, queva prendre el nom de Celestf III (1191 -1198)'. L'arquebisbe de Tar-

2 Constituciones Sacrorum Conciiiorum Tarraconensium sub iliustri el rev-

rendissimo in Christo paire D.D. Hieronymo de urea..,, Barcelona 1577, ed. deClaudi Bomat; A. AuousTINl, Opera Omnia III, Luca, ed. de 1767.

3 J.M. PONS I GUR, Constituciones Conciliars Tarraconenses (1229 a 1330),

Analecta Sacra Tarraconensia 47, 1974, pp. 65-128.4 RSAINZ DE BARANDA, op.cit.,pp. 150-152.

5 Espaa Sagrada XLVIII, pp. 297-298.

6 Les primeros noticies de l'acci de Jacint a la pennsula com a legat papal

sembla que son [a seva assistencia ais concilis de Salamanca (1154) i Valladolid(1155). Sobre aquest punt, cal vcure els treballs de E FITA al Boletn de la Rea!Academia de la Historia XIV, 1889, pp. 530-555, i XXIV (1984), pp. 467-475.Son conegudes les cites de la presencia del legat anotades per ZURITA ais Analesde a Corona de Aragn i, lib. II, Saragossa 1669, cap. XXIX, f. 77v (conquestad'Albarras) i cap. xxxm, f. 80y (noces d'Alfons 1, a. 1174). Altres referncies deJ i E M a Cristiana 1, Tarragona 1897, pp. 483-484, 492 i

73 i la conqueta de Conca impulsada pe legat; C

ca nombrosa documentado referida a Jacint: docs. 66, 103, 106, 109. 110,118 i 155, pp. 339-452 (anteriors al conci de 1173) i docs. 157, 159. 160 i 161,pp. 453-459 (posteriors). Destaca el doc. 155, en qu Jacint concedeix privilegisa l'Esgtsia de Lleida (a. 1173). Cita el concili lleidata de 1155 (p. 221).

7 Sobre Celestf III: J. B. WATTERICH, Romanorum Pontificum Vitae, Leipzig

1862; P. JAFFE, Regesta Pontificum Romanorum II, Leipzig 1888, pp. 577-644, 727i 771-772; J. LEINEWEBER, Studien mr Gesckhhte Papst Calesttus III, Jena 1905.

ragona era Guillem de Torroja (1171-1174), assistent en qualilalde metropolita. En el lext actual no hi figuren els noms deis bis-bes de la provincia, segurs participants (hi manquen tamb les sig-naturas)1*. s, per tant, una assemblea estrictament eclesistica, sen-se la participaci de l'autoritat laica, i de marcat signe disciplinan.

El text inclou vint-i-sis cnons. D'aquests, sel teen relaci ambels estatus de Pau i Treva, encara que explcitament no hi apareixla clssica expressi pace el treuga (cnons xiv, XV i XXI-XXV). Elspreceptes restants inclouen normes habituis en concilis i snodesnormatius de l'poca: celibat, incest, impediments per rebre els or-des, bns eclesistics, etc., que afecten bsicament l'estament cle-rical, encara que no de manera exclusiva. Intentaren! breument de-tallar el contingut d'aquest cnons al-lusius a la Pau i Treva. Elcanon XIV impedeix la sepultura ais cristians morts en accions vio-lentes temerries. El XV s un clssic dins les normes de la Pau deDu: es protegeixen els preveres, clergues, monjos, pelegrins, mer-caders, camperols, animis i bns del camp, amb la pena d'excomu-ni per ais violadors. En els snodes catalans del segle XI es recullenaquests preceptes, sota la iniciativa de Tabat-bisbe Oliba, assumintla tradicide la Pau de Du francesa, queja s'havia comencat a for-mular el darrer decenni del segle X. Concretament, ens estem refe-rint a! siode de Toluges de 1027, primer text de Pau i Treva que haarribat fins ais nostres dies, i tamb mereixen especial atenci elsdos snodes de Vic de 1030 i 1033, el concili de Toluges de 1064-1066, un nou snode de Vic valid tamb per a la dicesi de Girona,tamb celebrat durant el perode aproximat de 1064-1066, i, final-ment, el concili de Girona de 1068, que compt amb la presenciad'un legat pontfici, el cardenal Hug Candid. Les assemblees que

^ Sobre Guillem de Torroja: J, SNCHEZ REAL, El Archiepiscplogio de LuisPons de kart, Tarragona 1954, pp. 78-85. Edici del manuscr! de 1572. El breuarxiepiscopologi que prologa les Constitucions Concillan editades e' '

foren reconduides pe poder laic assumiren aquests estatus de de-fensa establerts per les assemblees eclesistiques abans comenta-des. En aquest cas, son molt mportants les que tingueren lloc aBarcelona el 1064, la Pau i Treva d'Olrdola de 1108, i l'assembleavlida basicament per al comtat de Cerdanya de 11189. Seguinl ambel comentan deis cnons del concili lleidat de 1173, el xxi disposaque l'excomunicat que hagi violentat algn clergue o qualsevol per-sona eclesistica, o que els hagi fets presoners, no sigui absolt percap bisbe (exceptuant-ne el cas de perill de mort). El violador so-lament podr sser perdonat pe pontfex roma, al qual haur depresentar-se i donar la satisfcelo corresponent. Aquesta obligacil'haur de complir quan, absolt pe bisbe en cas de mort, hagi reco-brat la salut10. El canon xxil excomunica els violadors de les esgl-sies o els seus cementiris1'. El XXIII mana que el que hagi estat ex-comunicat pe seu bisbe o arquebisbe a causa d'algun delictemanifest, causant perjudicis, violant, roban! o molestant, sigui alprelat o b ais seus homes o bns, resti en l'excomunicaci fins queno hagi restitut el dany comes o doni seguretats de fer-ho. En casde perill de mort, podr rebre el sagrament de la penitencia i el via-

9 A la meva les de llicenciatura ndico les referncies arxivfstiques i bibliogra-

ft|ues relatives a les assemblees comentades, algunes anolades en aquest treball.Sobre aquest perode inicial: J.M. FONT Rius, Los inicios de la Paz y Tregua enCatalua, Estudios jurdicos en honor del profesor Octavio Prez Vilorta I, 1983,pp. 235-250 (excel-lent sntesi sobre la problemtica de les assemblees de 1027,1030 i 1033). Aquest canon XV fou establert en el concili Latera I (1123), canonXX (D. MANSI, Sacrorum Conciliorum Nova et Amplissima Collectio, 31 vols., Fi-renze-Venezia 1759-1798. XXI, col. 286) i ratifica! en els de Clermont (1130), ca-non VIII (MANSI XXI, col. 439), Reims (1131), canon X (MANSI XXI, col. 460),Latera II (1139), canon XI (MANSI XXI, col. 529), Rems (1148), canon XI (MANSI XXI. col. 716), Reims (1157), canon III (MANSI XXI, col. 844) i Tours (1163),cSnon XI (MANSI XXI, cois. 1183-1184).

10 Acordat en el concili de Clermont (1130). canon X (MANSI XXI, col. 439),

Reims (113)). canon XIII (MANSI XXI, col. 461), Pisa (1135), canon XII (MANSIXXI, col. 490), Latera II (1139), canon XV (MANSI XXI, col. 530) i Reims (1148),canon XIII (MANSI XXI, col. 717).

11 Establert en els concilis de Reims (1131), canon XIV (MANSI XXI, col.

461), Pisa (1135), canon XIV (MANSI XXI, col. 490). Latera II (1139), canon XV(MANSI XXI, col. 530) i Reims (1148), canon XIV (MANSI XXI, col. 717).

tic, per6 no gaudir de sepultura eclesistica. El canon XXXIV com-demna els anatemitzats a la incomunicaci, privant-los de qualsevolcontacte amb la resta de fidels, que son amenacats amb igual con-demna en cas de violar aquest precepte12. Finalment, el XXV esdevun atac terrible ais incendiaris, crim considerat com la mes devas-tadora de les pestes, ruinosa per al pobl de Du, no solament per-judicial per ais cossos o per a les animes, ans tamb condemna vin-guda de l'autoritat de Du i deis apstols Pere i Pau. El qui hagiviolat aquest preceple, resta excomunicat fins que no hagi restitu!el mal material, jurant no tomar a cometre el crim, i complint la pe-nitencia de servir en els exrcits de Jerusalem o d'Espanya durantun any sencer. S'estableix igualment que si un bisbe no porta a ler-me aquest manament, haur de restituir, i li ser interdi! d'exercirdurant un any els oficis pontificis. Finalment, es concedeixen fa-cultats a reis i princeps per a 1'administrado de la justicia, aconse-llats pels arquebisbes i bisbes13.

El precedent mes inmediat d'aquest text dins el territori caalael constitueix el concili de Lleida de 1155, conduit tamb pe legalpontifici Jacint. Ferran Valls i Tabemer en fu un estudi, basat enun manuscrit dipositat a la Biblioteca de Catalunya. Valls detectaels grans paral-lelismes existents entre ambdues assemblees14. Man-ca, pero, en el concili de 1173 qualsevol referencia explcita a laTreva de Du, renovada en el concili de 1155 i prenent com a baseels concilis ecumnics laterans15. No descartem, pero, que la Treva

2 Aquest preceple sovinteja en els estatus eatalans de Pau i Treva del seglexi, com s el cas del snode de Toluges de 1027 (acies publicades per E. BALUZEdins l'apndix de 1'obra de P. DE MARCA, De Concordia Sacerdot et Impert I, Pa-ris 1669, pp. 250-251).

13 Promulga! a Clermont {1130), canon XIII (MANSI XXI, col. 440), Reims

(1131), canon XVII (MANS XXI, cois. 461-462), Latera II (1139), cnons XVIII,XIX i XX (MANSI XXI, col. 531) i Reims (1148), canon XV (MANSI XXI, col. 717).

14 F. VALLS I TABERNER, Ein Konzil zu Lrida im Jahre 1155, Sonderdruck

aus Papsltum undKaisenum, Forschungen zurpolitischen Geschiche undGeis-teskuttur des Mittelaliers, Mnchen 1925, pp. 364-368.

15 Sobre els concilis laterans abans esmentats: C. HEFELE et H. LECLERCQ,

Histoire des Concites V, la. pan, Paris 1912, pp. 630-644 (Latera 1) i 721-746 (La-lera II).

fos recollida tamb en l'assemblea de 1173, car la manca del docu-ment original o de copies mes properes fan pensar en la perdua do-cumental d'algun d'aquests acords. La renovaci de la Treva era unfet freqent en la majoria de concilis i snodes del segle XII, desprsde les mesures de generalitzaci de la Pau i Treva preses en el con-cilideClermontde 1095.

Toles aqestes disposicions de 1173 assenyalen l'intervencionis-me del papat en els afers de Catalunya. El cardenal Jacint dictavala poltica d'Alexandre III (anteriorment ja estava al servei d'AdriIV), impulsant el moviment reformista que volia enfortir la inde-pendencia deis estaments eclesistics enfront de les ingerncies delpoder laic i de la violencia feudal. Aquesta reforma, comencada aprogramar durant el segle XI, tingu molt a veure amb la formadodel moviment de la Pau i Treva. A Catalunya, desprs de l'impactede l'obra d'Oliba, es recolliren els fruits deis importants concilis deClermont de 1095 i 1130. Fou Oleguer, bisbe de Barcelona i parti-cipant directe d'aquest corrent, el qui impos les normes reforma-dores en l'assembleade Barcelona de 1131, recollint cnons elabo-ris en el concili de Clermont de l'any anterior16. Importa destacarel sentit de croada contra els infidels que tenien tots aquests conci-lis. La Pau Treva era la garantidora que dins els regnes cristianshavia de regnar la pau si es volien portar a terme els objecus deconquesta. El cardenal Jacint impulsa mes endavant la corada pe-ninsular, que tenia uns trets ben especfics: la seva llarga durada ila proximitat de Tenerme, elements que motivaren ja al segle XITintervencionisme papal. Paral-lelament, el poder laic, encara enplena formado, adopta la instituci de Pau i Treva per bastir el seuaparell d'estat i el seu domini territorial.

El mateix any 1173, Alfons I imposava rautoritarisme del prn-cep, i prenia com a seva la Pau, entesa ara com una Pau territorial,en certa manera pblica, en l'assemblea de Fondarella. Bisson co-menta una Pau per al Rossell del mateix any que respon a aquesta

16 Per ais concilis de Clermont, Reitns, Pisa i Tours, he consullat la mate

ra citada a la nota 16. Les meves notes noms pretenen una aproximado no eustiva deis precedente mes destacis del concili de Lleida de 1173, per lal de rttar la universalitat deis acords conciliars del s. xn.

poltica transformadora17. Guillem de Torroja ja era un gran col-la-borador de Ramn Berenguer IV durant la seva etapa de bisbe deBarcelona (conquestes de Tortosa i Lleida) i del mateix Alfons I (as-sist a l'assemblea de Fondarella). En el cas, pero, del concili deLleida del 1173, l'arquebisbe de Tarragona juga el paper reformistadictat per Roma i el seu legal (ell mateix ser nomenat legat ponti-fici). En aquest sentit, s evident la tensi entre els dos conceptes dePau i Treva coixistents, que responen a dos grans poders que s'en-fronten (recordem el problema de les investiduras) i que col-laborenen determinades qiiestions (especialment en el camp de les croadesi, dins d'aquest context, la introducci deis ordes militars). La po-ltica de Ramn Berenguer IV a favor de la instal-laci deis templersa Catalunya s aprovada perOleguer en l'assemblea de 113418.

L'evoluci posterior de les assemblees de Pau i Treva semblaque confirma clarament el triomf de les tesis laiques de poder, i pertant, del seu concepte de Pau territorial. Aix, els estatus de Fon-darella s'aplicarien al comtat d'Urgell e 118719, i amb ampliacionsimportants es mantindrien durant les assemblees de Pere I i Jau-me I. Les discussions canniques reflecteixen aquest triomf quan,el segle XIII, Ramn de Penyafort considera la Pau com a eina b-sica per a l'autoritat pblica. Les tensions entre el poder laic i laclasse feudal, evidents en els regnats de Pere I i Jaume I, poden ex-plicar les aliances i ets interessos mutus entre l'Esglsia i els com-tes-reis. De fet, l'alianca comenc a pactar-se a partir de la polticad'autoafirmaci de Ramn Berenguer I com a prncep de Barcelo-na, tal com reflecteix el text de Tassemblea de Barcelona de 106420.

" T. BissON, Une paix peu connue pour le Roussilion {A.D. 1173), Droilpriv el instilulions regionales. Eludes... Jean Yver, Roma 1976, pp. 69-76. El texide l'assemblea de Fondarella (i 173) fou publica! a Corles de los antiguos reinosde Aragn y de Valencia y Principado de Catalua, publicadas por la Real Aca-demia de la Historia. Cortes de Catalua i, la. part, Madrid 1896, pp. 55-62.

18 P. DE BOFARULL, Coleccin de documentos inditos del Archivo General de

la Corona de Aragn IV, Barcelona 1849, doc. XI, pp. 29-33.1 9

F. VALLS I TABERNER, Pau i Treva del cornial d'Urgell en 1187, RevistaJurdica de Catalunya XXXIV, 1928, pp. 354-356.

2 0 F. FITA, Cortes y Usajes de Barcelona en 1064. Textos inditos, Boletn

de la Real Academia de la Historia xvi-xvn, 1890, pp. 389-393. Els Usatges in-corporarien nombroses Constitucions de Pau i Treva.

Les Paus d'Olrdola i de Cerdanya, abans esmentades, continenaquesta lnia, ara conduda pe comte Ramn Berenguer III21.

Els estatuts de Pau i Treva acordats al Uarg del segle XIII son cla-rament manipulats pels monarques; la Pau s'associa a la institucireial. Per aquest motiu, les assemblees eclesistiques, com la de Llei-da de 1173, cal considerar-es fets marginis quant a contingut poltic,destinades a reglamentar qestions d'ordre intem de l'estament ecle-siastic, i amb poca incidencia dins els estaments laics. Les assembleesdel segle XI, en canvi, tingueren forta ressonncia en les classes po-pulars i les jerarquies feudals, i per aquest motiu el poder pblic, en-cara molt feble, vei en la Pau i Treva una eina til per a reforcar lesseves estructures. Els estatuts lleidatans de 1173 son clarament defen-sius, mentre que els estatuts de Pau instituts pels princeps teen unaintencionalitat fortament expansiva. Naturalment, aqestes assemble-es eclesistiques, concilis i snodes, continuarien produint-se (malau-radament, desconeixem documentalment moltes assemblees deis se-gles XI-XIII, car s lgic pensar que cada dicesi aplicaria els principisde la Pau i Treva segons les seves necessitats; en aquest cas, la des-trucci de documentado conciliar ha estat determinant per a la nostraignorancia), pero bandejades per les grans assemblees reais que es-devindrien evolutivament veritables reunions legislatives i pactistes.Ens referim a la formaci de les Corts22.

11 J. Rius i SERRA, Cartulario de San Cugat del Valles III, Barcelona 1947,

doc. 801, pp. 3-4 (Olrdola); F. MlQUEL I ROSELL, Lber Feudorum Maior II, Bar-celona 1945, doc. 691, p. 200 (Cerdanya).

22 Tamb he consulta! per a l'estudi del concili de Lleida de 1173 les obres se-

gents: P.B. GAMS, Die Kirchengeschkhte von Spanien IV, Regensburg 1864, pp.205-207 (edici anasttica de 1956, Graz); R PALAZZIM, Dizionario dei ConciliII, Roma 1964, p. 253; M. GUALLAR PREZ, LOS Concilios Tarraconenses celebra-dos en Lrida (siglos vi-xv), Lleida 1975, pp. 79-102; Th. BISSON, "Quanto Per-sonam Tuam" (X 2.24.18): Its original significance. Monumento luris Canonici,Series C; Subsidia, V, Citta del Vaticano 1976, pp. 229-249; Th. BiSSON, Orga-nized Peace n Southern France and Calalonia (ca. 1140-ca. 1233), The AmericanHistrica! Review 82, 1977, pp. 290-311; Th. BiSSON, El Feudalismo en la Ca-talua del siglo XII, Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterrneo(siglos x-xm. CoHoqui de Roma de 1978. Edici castellana de 1984, pp. 66-91.