25 ANYS DE KEITH HARING AL RAVAL. 27 DE FEBRER DE 1989

EL MEU PARE EM PINTAVA FIGURES DE CMIC, I AQUESTES PINTURES VAN INFLUIR MOLT SOBRE ELS MEUS INICIS: FER ELS CONTORNS AMB UNA LNIA DISCONTNUA, ELS CONTORNS SENZILLS TPICS DELS TEBEOS

PINTAR AMB GUIX [AL METRO] SOBRE AQUEST PAPER TOU I NEGRE VA SER UNA EXPERINCIA COMPLETAMENT NOVA PER MI. FEIA UNA LNIA CONTNUA, NO FEIA FALTA INTERROMPRE-LA PER INTRODUIR A LA PINTURA EL PINZELL O QUALSEVOL ALTRE OBJECTE. ERA UNA LNIA CONSTANT, UNA LNIA DE GRAN FORA GRFICA.

25 anys de Keith Haring al Raval. 27 de febrer de 1989

El febrer del 1989, l'artista de la cultura underground Keith Haring es trobava viatjant per Espanya, en un periple de descobriments artstics que el portaria fins a la fira ARCO de Madrid, que li va semblar "avorridssima", tot el contrari de la impressi que li va causar el Museu del Prado. Quan va venir a Barcelona va ser assidu de la discoteca Ars Studio, on el discjquei Csar de Melero punxava la msica house que tant li agradava. Tamb va acudir a la inauguraci d'una exposici del pintor conceptual i escengraf Frederic Amat, on la fortuna va voler que en aquell mateix lloc coincids amb una coneguda seva, Montse Guilln, propietria del restaurant El Internacional de Nova York, un local on Haring anava sovint i que estava freqentat per artistes com Andy Warhol o Basquiat. Quan, en aquell mateix moment, Montse Guilln li va suggerir la possibilitat de fer alguna obra a Barcelona

Silvia T. Colmenero

EL MEU PARE EM PINTAVA FIGURES DE CMIC, I AQUESTES PINTURES VAN INFLUIR MOLT SOBRE ELS MEUS INICIS: FER ELS CONTORNS AMB UNA LNIA DISCONTNUA, ELS CONTORNS SENZILLS TPICS DELS TEBEOS

PINTAR AMB GUIX [AL METRO] SOBRE AQUEST PAPER TOU I NEGRE VA SER UNA EXPERINCIA COMPLETAMENT NOVA PER MI. FEIA UNA LNIA CONTNUA, NO FEIA FALTA INTERROMPRE-LA PER INTRODUIR A LA PINTURA EL PINZELL O QUALSEVOL ALTRE OBJECTE. ERA UNA LNIA CONSTANT, UNA LNIA DE GRAN FORA GRFICA.

en relaci amb la sida, Haring va acceptar de seguida. Malauradament, no tenien gaire temps per aconseguir els permisos, ja que l'artista tornava a Nova York al cap de pocs dies.

Per Haring, grafiter consumat, crear grans dibuixos sense gaireb temps no era un problema. Havia estat capa de pintar un immens quadre en un carrer de Manhattan en noms vint segons. El fet de donar-se a conixer artsticament dibuixant al metro novaiorqus sota l'amenaa de ser enxampat pels vigilants, l'havia acostumat a la rapidesa i al carcter efmer del seu art.

Silvia T. Colmenero

Silvia T. Colmenero

NO ENTENC PER QU LESTABLISHMENT AMERIC DE LART CONTINUA OPOSANT-SE ENCARA A LA MEVA FEINA. EN CERTA MANERA MALEGRA LA SEVA RESISTNCIA, JA QUE EM DNA UNA COSA CONTRA LA QUAL PUC REBELLAR-ME

Lartista underground

Keith Haring havia nascut a Reading (Pennsilvnia) el 1958, fill d'un humil dibuixant. Desprs d'acabar els estudis secundaris, es va matricular a arts grfiques publicitries a l'Ivy School of Professional Art de Pittsburgh, encara que va abandonar els estudis de publicitat per dedicar-se exclusivament a l'art. La influncia de la cultura de masses, la televisi i els cmics van fer que s'interesss per un dibuix que utilitzava formes icniques de lnies gruixudes. Amb noms 19 anys va marxar a Nova York, on es va matricular a l'School of Visual Arts. Durant els anys vuitanta, aquella ciutat vivia immersa en contnues revolucions culturals. Per sota dels gratacels va trobar el llen perfecte en el metall dels vagons de metro, per tamb en les parets de les andanes, on pintava amb guix les seves creacions que van comenar a atreure l'atenci de cada cop ms persones que se sentien identificades amb les

EN MOLTS CASOS, EL CONTINGUT DUNA OBRA S PROU AMBIGU PERQU TOTHOM EL PUGUI INTERPRETAR. AQUESTA S UNA DE LES RAONS FONAMENTALS PER LES QUALS ELS DIBUIXOS AL METRO TENIEN TANTA FORA. NO CONTAVEN EXACTAMENT EL QUE SIGNIFICAVEN

NO ENTENC PER QU LESTABLISHMENT AMERIC DE LART CONTINUA OPOSANT-SE ENCARA A LA MEVA FEINA. EN CERTA MANERA MALEGRA LA SEVA RESISTNCIA, JA QUE EM DNA UNA COSA CONTRA LA QUAL PUC REBELLAR-ME

seves crtiques a una societat de consum superficial. A ms, el llenguatge utilitzat per aquells dibuixos misteriosos resultava estranyament proper, ja que precisament recreaven l'estil senzill i directe de la publicitat, que Haring coneixia prou b, utilitzant un llenguatge visual on es trobaven personatges, eslgans i patrons. En aquell moment havia vist molt clar que lart havia de prendre el carrer, com pregonava lartista blgar Christo, que tant lhavia influenciat. Les creacions de Haring parlaven de valors universals com la vida, la mort, l'amor, el sexe o la guerra d'una forma fcil de reconixer en qualsevol indret com si fos una marca. Alguns dibuixos formaven part d'una srie, com una historieta de cmic, al llarg de diverses estacions de metro. Aquest estil va fer que, en poc temps, el seu nom ja es relacions amb l'efervescent moviment de cultura urbana.

s al metro novaiorqus on va experimentar amb creacions

EN MOLTS CASOS, EL CONTINGUT DUNA OBRA S PROU AMBIGU PERQU TOTHOM EL PUGUI INTERPRETAR. AQUESTA S UNA DE LES RAONS FONAMENTALS PER LES QUALS ELS DIBUIXOS AL METRO TENIEN TANTA FORA. NO CONTAVEN EXACTAMENT EL QUE SIGNIFICAVEN

Silvia T. Colmenero

AHIR VAM ANAR A VEURE LA CATEDRAL QUE ESTAVA CONSTRUINT GAUD QUAN VA SER ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. (...) S ESPECTACULAR I COSTA IMAGINAR COM ES VA ACCEPTAR AQUEST MONUMENT...

que cada cop es farien ms populars com el Radiant Baby, un nad de quatre grapes envoltat per una aurola. Aquesta imatge va aparixer, per tant, a la seva poca ms underground , representava la imatge ms pura i positiva de l'esser hum, i es va convertir en un smbol per a moltes lluites socials. Va ser en aquest moment, a principis dels anys vuitanta, que Haring va exposar a sales com el Club 57 o la Hal Bromm Gallery, i va rebre bones crtiques. La seva popularitat va augmentar quan una de les seves icones animades es va projectar en una pantalla gegant de Times Square. El 1983 lartista va viatjar a Itlia per exposar a la Galleria Lucio Amelio de Npols o a Sao Paulo per mostrar la seva obra a la Biennale. Les seves influncies creatives van continuar augmentant, en una poca en qu va conixer Andy Warhol o Madonna i va fer la seva primera pintura corporal (body painting) al cos del coregraf Bill T. Jones, una tcnica que repetiria amb important ress meditic amb la cantant i actriu Grace Jones.

...A LPOCA EN QUE ES VA COMENAR A CONSTRUIR. SEMBLA FORA DE LLOC ENTRE ELS EDIFICIS QUE LENVOLTEN

Silvia T. Colmenero

AHIR VAM ANAR A VEURE LA CATEDRAL QUE ESTAVA CONSTRUINT GAUD QUAN VA SER ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. (...) S ESPECTACULAR I COSTA IMAGINAR COM ES VA ACCEPTAR AQUEST MONUMENT...

Keith Haring i la sida

L'any 1986 Keith Haring va inaugurar el seu primer Pop Shop al Soho, on venia productes com psters o adhesius magntics amb l'objectiu de permetre que tothom fos partcip del seu treball. Els seus nadons lluminosos, les seves figures dansaires o els seus ovnis eren, ja, molt populars. Acostar l'art a la gent del carrer continuava sent la seva obsessi i, per aquest motiu, va dur a terme infinitat de projectes en espais pblics per tot el mn amb un clar missatge social. L'artista criticava les injustcies i les desigualtats, al mateix temps que advertia sobre xacres com l'homofbia, la droga o la sida.

Justament el 1988, un any abans d'arribar a Barcelona, Haring va descobrir durant un viatge al Jap unes estranyes taques de color violeta a la pell. A la seva tornada a casa va

...A LPOCA EN QUE ES VA COMENAR A CONSTRUIR. SEMBLA FORA DE LLOC ENTRE ELS EDIFICIS QUE LENVOLTEN

Silvia T. Colmenero

UNA DE LES COSES QUE MS MHAN INTERESSAT S EL PAPER DE LATZAR EN LES DIVERSES SITUACIONS.. DEIXAR QUE LES COSES SUCCEEIXIN PER SI MATEIXES. MAI PLANIFICO ELS MEUS DIBUIXOS PRVIAMENT...

...MAI ESBOSSO UN PLA PER A UN DIBUIX, NI TAN SOLS PER ENORMES PINTURES MURALS

ser diagnosticat com a portador del virus VIH. En conixer la seva malaltia, les seves obres es van fer ms dures encara que va continuar la seva feina amb ms vitalitat, intensificant els seus treballs sobre la sida.

Un mural al Raval

Per tant, al febrer del 1989 a Barcelona, Keith Haring es va mostrar d'acord amb la proposta que Montse Guilln li va fer durant la inauguraci de l'exposici d'art. Pintaria desinteressadament un grafit que alerts sobre la malaltia de la sida, amb referncies als perills del sexe sense protecci. L'nica condici que va posar era poder escollir el lloc on es faria el dibuix. Rpidament es van posar en marxa les gestions per aconseguir els permisos: ngels Yage, que havia anat amb Guilln a l'exposici, coneixia Ferran Mascarell, coordinador de l'rea de Cultura de l'Ajuntament

Ferran Pujol

Ferran Pujol

UNA DE LES COSES QUE MS MHAN INTERESSAT S EL PAPER DE LATZAR EN LES DIVERSES SITUACIONS.. DEIXAR QUE LES COSES SUCCEEIXIN PER SI MATEIXES. MAI PLANIFICO ELS MEUS DIBUIXOS PRVIAMENT...

...MAI ESBOSSO UN PLA PER A UN DIBUIX, NI TAN SOLS PER ENORMES PINTURES MURALS

de Barcelona, amb qui es va reunir al dia segent i el va convncer; Maria Jos Segura, artista i antiga cambrera del restaurant de Montse Guilln a Nova York i a qui tothom coneixia com Sndria, va acompanyar amb cotxe a Keith Haring per trobar un lloc idoni per fer el mural. Desprs de voltar per diferents barris, aquest va escollir la plaa de Salvador Segu del Raval, entre el carrer d'en Robador i Sant Pau, on hi havia una paret inclinada llargussima. L'elecci de Haring no va ser casual, ja que el Raval representava les lluites socials per recuperar un barri molt malms per la pobresa, la droga i les malalties de transmissi sexual, com ell mateix havia vist a les zones marginals de Nova York.

En aquells anys vuitanta, el gran problema del "barri Xino" era la droga. Les bandes de delinqents controlaven la venda d'haixix, cocana i herona. Els ionquis, quan tenien la sndrome d'abstinncia es tornaven molt violents. De

fet, la policia nacional i la Gurdia Urbana es van establir permanentment en diversos llocs del barri com la plaa de Salvador Segu, el carrer de Sant Jeroni o el de Sant Ramon. La prostituci a carrers com Robador era un altre problema constant, ja que la sida es va sumar a les malalties de transmissi sexual tradicionals.

El mural escollit presentava una longitud d'uns 30 metres, era brut i estava adossat a un edifici en estat runs. All va voler pintar. Va comenar a les dotze del migdia, desprs de posar en marxa el seu gran radiocasset que omplia laire de msica house. Periodistes avisats per Montse Guilln, nens del barri i curiosos es van acostar per veure com Haring dibuixava utilitzant esprais i pintura que li havia comprat la Sndria. Desprs de cinc hores de feina, el mural shavia transformat en una gran serp de color vermell que ofegava una xeringa. Just a sota de l'ofidis hi havia el seu nom: sida. A la part

LART NO S UNA ACTIVITAT ELITISTA RESERVADA A UNS POCS, SIN PER A TOTS. AQUEST S LOBJECTIU PEL QUAL CONTINUAR TREBALLANT

VIURE AMB UNA MALALTIA MORTAL OBRE UNA PERSPECTIVA DE VIDA COMPLETAMENT NOVA. SEMPRE VAIG SER DE LOPINI QUE CAL APROFITAR LA VIDA EL MILLOR QUE ES PUGUI. DEL FUTUR SOCUPA UN MATEIX QUAN ARRIBA

esquerra un grup d'individus fugia intentant escapar de la seva mossegada, mentre una parella que portava una tisora seccionava l'animal mentre alg li collocava un preservatiu a la cua. A l'extrem dret un missatge clar: "Todos juntos podemos parar el sida". El color utilitzat va ser el vermell, el color de la sang.

El mateix 1989, lartista va crear una fundaci amb el seu nom per lluitar contra la sida. Un any desprs, Keith Haring va morir a causa daquesta malaltia amb noms 31 anys d'edat. Al cap d'un temps de la realitzaci del mural al Raval de Barcelona, aquest s'havia malms per la degradaci ambiental i les pintades. Admiradors de Haring com els artistes Nazario i Vicen Bernat van protestar pblicament per lestat dabandonament del dibuix.

Recuperaci de lobra

Al desembre del 1992, l'Ajuntament va decidir treure un calc a mida real i prendre mostres de color de la pintura utilitzada, en una decisi consensuada amb els responsables del llegat de lartista i amb el Museu dArt Contemporani de Barcelona. Des de llavors, el Macba ha reprodut lobra de Haring dues vegades: el novembre del 1996 i dos anys desprs, el 1998. En ambdues ocasions, partint del calc del grafit originari, es va reproduir lobra durant uns mesos en un mur de formig exterior al museu. El mur, situat on avui hi ha lobra dAntonio Chillida Barcelona 1988, uneix el carrer de Ferlandina amb la plaa de Joan Coromines. Si b el suport no era el mateix, s que ho era el disseny i el tra originari de Haring. Per veure el procs creatiu del grafit original, han ajudat molt les fotos que Silvia T. Colmenero i Ferran Pujol van fer aquell 27 de febrer, algunes guardades a lArxiu Municipal del Districte de Ciutat

LART NO S UNA ACTIVITAT ELITISTA RESERVADA A UNS POCS, SIN PER A TOTS. AQUEST S LOBJECTIU PEL QUAL CONTINUAR TREBALLANT

VIURE AMB UNA MALALTIA MORTAL OBRE UNA PERSPECTIVA DE VIDA COMPLETAMENT NOVA. SEMPRE VAIG SER DE LOPINI QUE CAL APROFITAR LA VIDA EL MILLOR QUE ES PUGUI. DEL FUTUR SOCUPA UN MATEIX QUAN ARRIBA

Vella i a lArxiu Fotogrfic de Barcelona.

Ara, setze anys desprs de la darrera reproducci del mural per part del Macba i 25 del dibuix original fet el 27 de febrer de 1989, lobra de lartista nord-americ es tornar a reproduir al Raval, amb la mateixa idea que Keith Haring va utilitzar com a lema contra la sida i que segueix sent completament vigent: Ignorncia= Por, Silenci= Mort.

Ferran Pujol

Ferran Pujol

Keith Haring Foundation

Un exemple de reproducci de grafit urb

Davant linevitable enderrocament del mur on Haring havia dut a terme el grafit, es van plantejar diverses possibilitats per tal de conservar lobra. Finalment, es va optar per laixecament dun calc a escala real el qual possibilitava una futura reproducci. Per agents atmosfrics i humans havien provocat un accentuat estat de deteriorament del mural, ra per la qual lAjuntament de Barcelona va decidir contractar els serveis de lempresa Arcor Conservaci-Restauraci. Daquesta manera, es va portar a terme una intervenci de conservaci-restauraci que va possibilitar la visibilitat del disseny fet per lartista i laixecament dun calc en plstic de polietil amb retolador permanent i perforaci.

Aquest calc, que es va dipositar al MACBA amb una llargria total de 34 metres i dividit en cinc fragments, s el que posteriorment ha estat utilitzat com el que podrem anomenar master (patr), a partir del qual shan obtingut els calcs fets servir en les reproduccions. Seguint la tcnica de lestarcit, en aquest cas portat a terme amb la mateixa pintura utilitzada per a la reproducci, la lnia del grafit s transmesa al mur mitjanant petits forats fets al plstic. A continuaci, lequip de restauraci, prenent com a guia les lnies de lestarcit, ha portat a terme pinzellada a pinzellada la reproducci del mural en un temps aproximat de cinc dies.