LA CARTELLERA!

COL·LABORA ECONÒMICAMENT AMB EL PUNT DE MIRA

MARXA DE TORXES

Marxa de torxes i ofrena floral als caiguts per una terra lliure. Dia: 10 de setembre Hora: 20:30h Convoca: Esquerra Independentista del Camp

Manifestació

Manifestació de la Diada de Catalunya del Camp Dia: 11 de setembre Hora: 19:30h Lloc: Mercat Central Lema: Al Camp, Unitat Popular cap a la independència i el socialisme!

PUNT DE MIRA Número 13 - Agost 2009

Butlletí informatiu de Maulets Baix Camp

www.maulets.org/baixcamp mauletsbaixcamp@gmail.com

EDITORIAL

En els darreres setmanes els mitjans de comunicació comarcals han parlat abastament sobre el projecte urbanístic que l’Ajuntament de Reus té planejat pel solar on actualment hi ha l’edifici popularment conegut com la Sedera. S’ha pogut veure les diverses opinions existents entre els veïns i les diverses forces polítiques presents al Ple de l’ajuntament i les diferències entre uns i altres, és a dir, entre representants i representats. Des de Maulets ens veiem com a una de les peces essencials que a treballat per fer sortir tot aquest projecte a la llum i pensem que no podem més que lamentar que per tal que tot això sortís a la llum i ocupés pàgines de diaris locals i comarcals ha hagut de ser necessari l’actuació desmesurada de la Guàrdia Urbana, diversos ciutadans agredits i expulsats d’un Ple de l’aj-untament i l’obertura de diligències a 8 persones imputant-los diversos delictes i faltes. Trobem que fer públic tot el que l’Ajuntament està duent a terme al Passeig de Misericòrdia ha tingut un preu alt i que en el futur, quan avancin els processos judicials, encara ho pot ser més, no obstant, entenem aquesta repressió patida com una part lamentablement indivisible del com-promís que des de Maulets Reus vam adoptar vers la Sedera, el de treballar per a la seva protec-ció i convertir-la en una eina útil pel barri. L’acció planejada i duta a terme al passat Ple del dia 24 de juliol era l’última acció de denuncia abans no s’aprovés el projecte urbanístic i, segons la legalitat espanyola, es pogués tirar endavant l’enderroc de la Sedera. Aquesta acció, que no consistia en res més que mostrar una pancarta on es podia llegir Salvem la Sedera, Aturem l’especulació amb la cara tapada per una mascara blanca, i la repressió a la que va ser sotmesa són la prova més evident que a Reus cer-tes poltrones de l’Ajuntament han anat desenvolupant diverses actituds, ja sigui la de polític autoritari o la de xèrif repressor. A part, també s’ha demostrat que la política de participació ciutadana en les decisions de l’ajuntament és simplement nul�la. A partir d’ara doncs, la nostra feina continua sent la de treballar per a la Sedera i el Pas-seig però a més, com ja vam imaginar quan vam planificar l’acció del Ple, ara també tenim la feina de denunciar la repressió que 8 reusencs han patit, és per això que des d’un primer mo-ment des de Maulets vam començar a treballar i coordinar-nos amb Alerta Solidària, amb di-versos col�lectius de la ciutat i del Camp i amb amics i familiars dels imputats per tal de consti-tuir en breu un col�lectiu de solidaritat que no depengui de Maulets, que es mantingui obert en tot moment a tota la societat i que es dediqui a generar mostres de solidaritat vers els 8 impu-tats, denunciar la repressió patida per part dels cossos de seguretat de l’Ajuntament i buscar la seva absolució ja que entenem que no vam cometre delicte al desplegar una pancarta que no impedia el normal desenvolupament del Ple.

ARTICLES

Quasi ja és setembre i això vol dir diverses coses: tornar a l’institut, a l’exp-

lotació rutinària d’una feina mal pagada, que s’apropa la manifestació de l’11 de setembre o... que torna la “Vuelta a España” i totes les mobilitzacions que això genera a cada poble i comarca per on passa.

En els propers dies es tornarà a celebrar una nova edició de la “Vuelta a España” i això, depenen de com es miri, vol dir varies coses... si ets un aficionat al ciclisme vol dir que podràs tornar a gaudir d’aquest esport practicat en mig dels grans paisatges que ens ofereix la Península Ibèrica... mentre que si, a més, ets un jove polititzat podràs veure com els nacionalistes espanyols tornen, una vegada més, a intentar copiar una cosa dels seus col· legues d’ocupacions.

Tant la “Vuelta a España” com el “Tour de França” van ser creades pels naciona-lismes estatals respectius per tal d’influir en l’imaginari col· lectiu i, a través de l’esport, imposar la visió de l’estat com a estructura política natural d’una única nació de la qual ningú amb sentit comú en gosaria dubtar. Aquesta seva veritat, però, és fàcil de desmuntar per qualsevol persona que visqui o visiti les regions per on passen aquestes proves, ja que la realitat plurinacional que els estats ocupants tenen dins seu no és precisament fàcil d’-amagar, per molt que ho intentin imposant l'ensenyament o reprimint les mobilitzacions.

En tot cas, però, és hora d’usar les seves pròpies eines mediàtiques i aprofitar el pas de la “Vuelta” per sortir a rebre-la amb estelades, per marcar que el poble català conti-nua viu i combatiu per moltes “Vueltas” i Tours que li passin.

És per això que a Tarragona, ciutat per on la “Vuelta” passarà el dia 3 de setem-bre, el teixit social s’ha mobilitzat per animar a la població a sortir el carrer a rebre els ciclistes al seu pas pel carrer Unió per allà a l’una del migdia i així aprofitar tot l’esp-ectacle mediàtic que envolta la “Vuelta” en contra del nacionalisme estatal. D’aquesta forma, s’intenta, any rere any, transformar en tradició rebre el Tour i la “Vuelta” amb l’estelada a la mà, exemple d’això és que a Girona, Barcelona i totes les petites ciutats i pobles catalans per on va passar el Tour 09 es van engalanar els balcons amb estelades i pancartes independentistes.

Vuelta a España

ARTICLES

El 16 d'octubre de l'any 2007 s'aprovà el Decret 1/2007 fruit de la promesa electoral d'habitatge protegit per part del govern tripartit intentant respondre a la necessitat d'habitatge assequible per les classes socials amb menys recursos. Però lluny d'això ens plantegem un de-cret que vulnera l'autonomia local, que fins al moment és l'encarregada de planificar l'ordena-ment urbanístic, i que està pensat per facilitar l'accés al sòl als promotors, reduint els tràmits administratius per tal que puguin començar a urbanitzar el més aviat possible. Per si no fos prou, aquest decret no va acompanyat d'una política social per facilitar l'accés a l'habitatge o al lloguer, és simplement una ajuda al constructor però no al ciutadà que és el realment perjudi-cat per aquesta situació. En el cas particular de Reus ens trobem amb una ARE immensa, que planteja 7000 habitatges nous en blocs de fins a 15 pisos d'alçada en una extensa zona de masos i eminent-ment agrícola. Aquesta política no respon a cap tipus de necessitat d'habitatge, ja que a Reus hi ha en oferta pisos de sobre per cobrir les necessitats de la ciutat. L' Informe sobre el sector de l'habitatge a Catalunya del 2007, fet pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, ens diu que l'any 2006 a Reus hi havia 1.387 habitatges en oferta i 1.885 el 2007; només cal donar un tomb per Reus per imaginar-se que aquest any la xifra seguirà creixent. Aquest pla planteja l'alteració del tradicional passeig de la Boca de la Mina, l'enderroc d'antics masos, alguns d'ells centenaris i amb refugis privats de la Guerra Civil, l'expropiació dels pocs camps de conreu actius que queden i l'aglomeració de trànsit i persones en els pocs pulmons verds de la nostra ciutat. Veiem que es tracta d'una maniobra d'imatge, d'una falsa política d'esquerra que arriba tard i malament. D'aquesta manera, ens trobem avui, amb un gran Pacte que té com a màxim objectiu la injecció de capital públic al sector immobiliari, per tal de suavitzar una crisi que el mateix sector ha generat. Es tracta d'un model oposat als principis de sostenibilitat i preserva-ció del medi ambient. Les ARE impliquen un creixement en nombre d'habitatges i de pobla-ció, totalment inassumible i insostenible per al país i per la majoria de municipis afectats. Entenem que els recursos no són il�limitats i per això proposem mesures contundents de foment del lloguer. L'accés a l'habitatge no pot ser només considerat com accés a la propie-tat ni ser entès com un bé d'inversió. És necessari exercir un control sobre les pràctiques espe-culatives i actuar decididament contra l'habitatge buit. Candidatura d’Unitat Popular de Reus

Àrea Residencial Estratègica

ARTICLES

Un any més, l'Esquerra Independentista del Camp (EIC) ha realitzat, la ja tradicional, Escola d'Estiu del Camp (EEC), un espai de trobada, formació i debat de tots els militants dels diferents col�lectius d'aquest projecte polític. Aquesta, que ja és la tercera edició, es va realitzar al municipi de Vilaplana (Baix Camp) el passat 25 de juliol.

Aquest any l'escola s'ha centrat en la nova campanya de l'Esquerra Independentista del Camp anomenada Capitalisme és crisi: repartim la riquesa repartim el treball. La idea d’aquestes escoles d’estiu anuals és debatre i formar la militància al voltant de les problemàtiques i les pos-sibles solucions que ha de treballar la campanya.

Després de fer unes dinàmiques de coneixença entre tota la militància assistent, van començar les activitats del matí, que es van centrar a tractar sobre el marc productiu del capita-lisme. La jornada va començar amb una xerrada introductòria sobre l'estructura econòmica dels Països Catalans i del Camp, seguida per un taller on es van confeccionar, en grups reduïts, els seus mapes econòmics productius.

Abans de dinar, es va fer una taula rodona sobre l'evolució dels tres sectors econò-mics al Camp on hi van participar, en representació del sector primari una membre d'Unió de Pagesos, Enriqueta Muntané, el president de la Cambra de Comerç i industria de Valls, Rafel Castells va presentar el sector secundari, i pel sector terciari, el professor de geografia de la URV, Jaume Salvat.

Després de dinar i per començar la tarda, un membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) va fer una xerrada sobre l'història recent dels sindicalisme català i la necessitat de tenir un sindicat nacional i de classe als Països Catalans. Posteriorment del debat sobre sin-dicalisme, es va començar a tractar el consum. Per fer-ho, primerament, es realitzà un debat per grups reduïts sobre el consum i el consumisme, seguit per una xerrada sobre el consum res-ponsable i una sobre les cooperatives de consum, realitzada per la membre de la cooperativa de consum ecològic La Pera, Tània Sacias.

A més de les xerrades, tallers i debats, es va realitzar un dossier formatiu sobre la campa-nya format per textos com L'estructura econòmica de les comarques del Camp, l'Història del sindicalisme naci-onalista català (1958-1999), un fragment del Poder adult, El mercat local i els circuits curts de comercialitza-ció i Crisi: la conjectura actual i les seves conseqüències. Aquest, us el podeu descarregar gratuïtament del web següent: http://www.pobleviu.cat/11setembre/dossier.pdf

L'Esquerra Independentista del Camp no fa vacances!

ARTICLES

La setmana següent de l'Escola d’Estiu del Camp, i després d'haver paït tota la forma-ció, es va realitzar la segona edició de l'Aplec del Camp al municipi de l'Aleixar, també situat al Baix Camp. L'Esquerra Independentista del Camp ha recuperat, doncs, aquest aplec, desaparegut ara fa vora deu anys a la Masó, l'Alt Camp. Des de l’EIC es pretén que l'Aplec del Camp tingui un caràcter anual i esdevingui un dels principals referent festiu reivindicatiu de les nostres comarques.

Les jornades van durar 3 dies, i es va habilitar una zona d'acampada per els forasters del poble. El divendres al vespre, des del balcó de l'ajuntament, l'alcalde donava la benvingu-da als assistents amb el pregó d'obertura del festival. Aquella nit, es va fer un sopar popular a les escoles, seguida de la música en directe del cantautor del País Valencià, Josep Lluís Notari mentre que a la plaça de la vila s’emetia cinema en català.

L'endemà al matí, tothom es va despertar amb unes matinades pirotècniques, i, des-prés d'esmorzar a les escoles, van començar les activitats esportives. Es va fer la primera edi-ció de la copa de bitlles del camp i, paral�lelament, es va realitzar un torneig de futbol sala. Al acabar aquestes dues competicions, es va fer una remullada popular a la piscina municipal per tal de treure la calorada que tothom duia al damunt i seguidament es realitzà un dinar popular on hi hagueren més d'un centenar d'assistents.

A la tarda es van començar a fer diferents tallers repartits per tots els espais de la vila. Cal destacar el taller de jotes organitzat pel Casal Popular Panxampla de Tortosa i el ta-ller d'estereotips de gènere realitzat per l'organització tarragonina Cau de Llunes. Els joves de l'Aleixar van organitzar una sortida guiada pel municipi, on explicaren moltes curiositats his-tòriques i ensenyaven els indrets mes bells del poble, i, a la carretera d'entrada, es van realitzar un parell de murals reivindicatius.

Desprès dels tallers, tota la vila va sortir als carrers en un cercavila on hi participaren els Gegants del poble, el Bou de Reus, els Tabalers de Riudoms, lo Peix de Bellmunt i el ball de Pere Joan Barceló, més conegut com a Carrasclet, de Reus. Per tancar la jorna-da, es va realitzar un concert de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries i l'actuació de diferents punxa-discos de l'EIC.

L'endemà diumenge, tocà llevar-se d’hora i, després de l'últim esmorzar popular, tocà desmuntar la zona d'acampada i recollir tots els ornaments que durant els dies de l’aplec havien decorat la vila.

Des de l'assemblea de Maulets de Reus, valo-rem molt positivament la realització d'aquestes dues jornades amb tot el que comporta per l’Esquerra Inde-pendentista del Camp i treballarem amb ganes per tal de repetir-les els propers anys.

II Aplec del Camp

ARTICLES

L’any 1979 part del jovent polititzat d’Euskal Herria s’unia i fundava Jarrai (Seguir), que passà a ser l’organització juvenil del Moviment d’Alliberament Nacional Basc. Durant els se-güents anys estengué la seva actuació per tot el territori basc ocupat per l’Estat espanyol. Finalment, i donant una mostra més que la unitat fa la força, l’any 2000 Jarrai es fusiona amb Gazteriak, organització juvenil de l’esquerra abertzale estesa pel territori ocupat per l’Estat francès, i es creà Haika. Però un any després de la seva creació el jutge Baltasar Garzón va con-siderar l’organització com a pedrera de futurs militants d’Euskadi Ta Askatasuna i decidí obrir una investigació. D’aquesta forma, el 19 de gener de 2007 Jarrai i Haika van ser declarades organitzacions terroristes pel Tribunal Supremo sota els arguments que pertanyia a l’entorn d’ETA i que usava la denominada kale borroka com a forma de lluita. Tot i aquests pals a les rodes el jovent basc no deixà en cap moment de caminar i lluitar per aconseguir un necessari canvi que donés un bri d’aire fresc a la societat basc i al cap de poc es tornar a agrupar i organitzar al voltant de Segui (Continuar) però en breu l’Estat espanyol fixa el seu punt de mira sobre aquesta organització i l’any 2002 queda il�legalitzada, i anys més tard, el mateix 19 de gener de 2007, es declarada associació il�lícita. A partir d’aquest trist 19 de gener 19 membres de Jarrai, Haika i Segi són perseguits per la justícia i no és fins el 4 de febrer que s’entreguen a l’Ertzaintza en mig d’un acte al Fronto de l’Esperanza de Bilbao que aplegava a l’executiva de l’il�legalitzada Batasuna i a més de 200 joves d’arreu d’Euskal Herria que s’havien desplaçat per donar suport als joves mentre eren detinguts. Tot i que l’Estat espanyol pensava que a l’il�legalitzar Segi el jovent abandonaria la lluita una vegada més s’ha quedat amb un pam de nas perquè encara que la repressió és constant, any rere any el jovent de l’esquerra abertzale organitza la Gazte Topagunea i la Gazte Martxa, aplecs i marxes de caire políticocultural on el jovent té l’oportunitat de compartir experiències i teixir contactes que poc a poc conformen una xarxa de contrapoder.

30 anys de jovent en lluita a Euskal Her-