08 DIMECRES, 18 DE MAIG DEL 2011 araaratemadeldiaeleccionsmunicipals 22-

M

ROGER TUGAS

De vegades sembla que eltemps passi molt depressa i, en l’imaginaricol·lectiu, el tripartit jaes percep molt llunyà. Fa

poc més de mig any CiU encaravauna campanya que la retornaria a laGeneralitat, els partits d’esquerresmaldaven per salvar els mobles i elPP posava els fonaments cap a unaanhelada victòria a les espanyoles del2012. Per trencar amb la desafeccióciutadana, tots els discursos apunta-ven a un canvi d’etapa i de paradigma

Reportatge

Els partits repeteixenles receptes del 28-N

polític i a una necessària renovaciódels partits i dels seus missatges, queen el cas dels perdedors es va agreu-jar després del pas per les urnes. Sismesos més tard, el 22-M –en especi-al a Barcelona– reprodueix amb for-ça fiabilitat la recepta del 28-N.

En alguns casos, però, el mimetis-me és més accentuat que en d’altres.Per Antoni Gutiérrez-Rubí, assessorde comunicació, “algunes forces en-tenen aquestes eleccions com unasegona volta” i és “normal” que elspartits que van sortir reforçats de laprimera –CiU i PP– “vulguin repetirla fórmula de l’èxit”. En realitat, elpoc temps entre uns comicis i els al-tres provoca que el vot encara esti-gui força cohesionat i el record de

vot, proper. A més, en el cas particu-lar dels nacionalistes –que van acce-dir al Govern–, el resultat de diu-menge servirà per “veure si les pri-meres decisions de l’executiu –i enespecial les retallades socials– tenencost electoral”.

Per la seva banda, les forces del tri-partit, que van sortir tocades del 28-N, “han de renovar-se”, tot i que en-cara no ha passat prou temps per de-batre i aplicar canvis profunds. Enparticular, seran els congressos dePSC i Esquerra de la tardor els queserviran per reinventar discurs i es-tratègia. Tanmateix, en aquesteseleccions ja han introduït petits ma-tisos, sobretot per iniciativa dels al-caldables, per intentar frenar la da-

vallada i situar-se en una millor si-tuació per assolir noves cotes de po-der dins dels seus partits si la campa-nya té èxit al seu municipi.

La situació social, però, és diferenti el desgast de les mesures impopu-lars d’Artur Mas pot donar esperan-ça als partits de l’oposició i ja apareixcom un dels seus principals argu-ments. Tanmateix, el panorama aBarcelona no és tan diferent de laprèvia nacional del 28-N: CiU vol ferl’assalt definitiu al govern local, l’es-querra busca evitar una davalladaque permeti una majoria conserva-dora i el PP pretén seguir recorrent elcamí cap a la Moncloa. De vegades ésinevitable creure que tot canvia per-què res canviï.e

Fa mig any va haver-hi un canvi a nivell nacional, però els missatges del 22-M no el reflecteixen:CiU i PP fan un discurs idèntic per repetir resultats i l’esquerra ha estat incapaç de renovar-se fins ara

PrevisiblesEls partits hanoptat per serconservadorsen els seusdiscursos

El canvi, la il·lusió i la promesa d’ungovern fort, antídots antitripartit

Artur Mas va guanyar les eleccions situant-se com unantídot a un possible tercer tripartit. Els eixos del dis-curs eren eteris i apel·laven –sense concretar– al can-vi, la il·lusió i a una “Catalunya millor”. Com que ha-via carregat tant contra l’executiu de coalició, teniaclar que CiU governaria en solitari aplicant una geo-metria variable de pactes. Per obtenir el màxim de su-ports, a més, va centrar la prioritat en l’economia i varebaixar progressivament la reivindicació nacional.Davant de l’èxit, Xavier Trias ha copiat la fórmula filper randa, i l’ha afavorit el descrèdit d’un consistori li-derat pel PSC durant 32 anys. Es presenta com “el can-vi en positiu” i parla poc de temes nacionals, però hade posicionar-se contra unes retallades que Mas noduia al programa. També copia el to èpic als vídeos.

Artur Mas“La nostraactitud ésla il·lusió;l’objectiu,el canvi”“No descartopactespuntuals ambPP, ERC i PP”

Xavier Trias“El canvi és

il·lusió.Calen noves

il·lusionsmirant

endavant”“Sóc feliç perpoder pactaramb tothom”

El discurs de la por a la dretas’imposa, ara amb accent local

Un José Montilla que veia costa amunt tornar a gover-nar va plantejar la campanya a la desesperada, mos-trant-se com el baluard contra “la dreta” i el fre de l’in-dependentisme –amb el qual va solemnitzar que nopactaria–. L’estratègia pel 22-M ha donat total auto-nomia als alcaldables i Jordi Hereu fins i tot ha reto-cat el logo del PSC, que companys seus amaguen. Tan-mateix, el discurs és molt similar i alerta contra les re-tallades de CiU –que el PSC ja preveia de cara al 28-N–i furga contra la incoherència d’un candidat que votaper la independència i després pot pactar amb el PP–ha espremut el passat de Trias, que va defensar i vo-tar la investidura d’Aznar quan era a Madrid–. Aquestcop, però, s’abandona el discurs crític amb el sobira-nisme i no es rebutja un ampli acord d’esquerres.

José Montilla“No sabem siCiU busca laindependèn-cia o abraçar-se amb el PP”“[Mas pretén]retallarpolítiquessocials”

Jordi Hereu“No és

comprensibleque un

independen-tista pacti

amb el PP”“Només

el PSC aturaràles retallades”

09ara DIMECRES, 18 DE MAIG DEL 2011 aratemadeldia

La immigració i l’independentismecentren les crítiques del PP

El polèmic videojoc en què Alicia Croft carregava con-tra immigrants i independentistes és una bona metà-fora de les campanyes del PP. Alicia Sánchez-Cama-cho va presentar la proposta de contracte d’integra-ció, amb què va inaugurar la política de presumpcióde culpabilitat dels immigrants, i cridava a frenar “untripartit independentista” de CiU, ERC i SI. AlbertoFernández Díaz ha copiat la recepta, modificant laproporció dels ingredients: ha accentuat la crítica a laimmigració, però també alerta d’un “neotripartit na-cionalista de Trias, ERC i Laporta”. Formalment, pe-rò, l’economia –que l’acosta a CiU– és l’eix central.

Alicia SánchezCamacho“L’immigrants’hauria decomprometrea complir lesnostres lleis”“La prioritat éssortir de la crisi”

AlbertoFernández

“Els immigrantshan de certificar

que no vénena robar”

“La prioritat ésque Barcelonasurti de la crisi”

El referèndum d’autodeterminacióés prioritari, ara des de la unitat

A causa de la tendència que s’imposava –també entrel’electorat d’ERC– Joan Puigcercós va trencar progres-sivament en campanya tota possibilitat d’un tercer tri-partit i, davant l’amenaça que SI i RCat prenguessinvotants independentistes, va accentuar el discurs na-cional i va situar un referèndum d’autodeterminaciócom el gran objectiu de legislatura. Jordi Portabella se-gueix els mateixos passos, s’allunya d’Hereu i s’acos-ta a Trias, però ara posa l’accent sobiranista de mane-ra més natural, després de tancar una coalició ambRCat i Joan Laporta. Les denúncies del dèficit fiscaltambé són una constant de les dues campanyes.

JoanPuigcercós“El referèndumés la primeracondició performar govern”“El PSC, sotmèsal PSOE, fa arainviable l’acord”

JordiPortabella“Impulsarem un

referèndum desde l’Ajuntament”

“Un candidatsense grup propi

a Madrid no potser alcalde de

Barcelona”

L’ecosocialisme s’atrinxera en elstripartits, però amb més ambició

Uns desconeguts Joan Herrera i Ricard Gomà teni-en el repte de donar-se a conèixer com a candidats,però els afavoria el fet de tenir un electorat molt ide-ològic. Per aquest motiu, en les dues campanyes esvan vendre com l’opció de l’esquerra desacomplexa-da contra les retallades de PSOE i CiU, amb uns mis-satges i una imatge molt semblants. Tot i ser consci-ents de les dificultats de renovar un acord tripartit,afirmaven en els dos casos que, si ho permetia l’arit-mètica, exigirien als seus socis un perfil més d’esquer-res i ecologista. La mobilització del 14-M contra lesretallades, però, ara els ha reforçat els arguments.

Joan Herrera“[Demano el votde] la gentd’esquerresdesenganyadaamb el PSOE”“Refundaremel governd’esquerres”

Ricard Gomà“[Faig una] crida

als votantssocialistes

desenganyats”“Vull una nova

etapa amb mésambició social

i ecologista”