DIVENDRES · 21 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15035 - AVUI / Any XLI. Núm. 13905 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRESAJUNTAMENTS

EL PRAT DE LLOBREGAT

Lluís Mijoler“La quarta pistadel Prat ha deser Girona”

1682

19-1

2063

19Q

Claudi UñóMestre pastisser

La Riera, 84-8608301 Mataró (BCN)Tel. 93 755 24 40info@pastisseriauno.comwww.pastisseriauno.com

8011

75-1

1787

81®

ANÒMAL · El Suprem avala elretorn dels presos polítics abansde dirimir si queden en llibertatdesprés que hagi acabat el judici

AVIAT · A meitat de la setmanavinent deixaran Soto del Real iAlcalá Meco per tornar als centrespenitenciaris de Catalunya

El govern ja preparael trasllat dels presos

La JEC rebutjal’acatament de laConstitució per poders

P6,7

Puig, al centre, amb els seus advocats Bekaert, esquerra, i Cuevillas, dreta, arribant als jutjats de Brussel·les ■ ACN

NACIONAL P8

L’exconseller a l’exili Lluís Puig declara telemàticament pel cas Sixena

Per videoconferència, ara sí

NACIONAL P16,17

Només dos de cadadeu catalans el fanservir quan sóndavant d’un jutgecastellanoparlant

Més de la meitatcreuen que elsperjudicarà usar-lo,diu la Plataformaper la Llengua

Saber català ajudaa trobar feina,segons unaenquestade l’entitat

Parlar en català al jutjatprovoca por i inseguretat

NACIONAL P18

Recuperenel cadàverde la donamortaa TerrassaEstava enterrata la casa on vivia

David RodríguezBallarí P30,31

“La dansa ésintrínsecamentespiritual”

Avui, a les18.00 h

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

alcaldessa deBarcelona va

emfatitzar, abans de laseva segona investidu-ra, el caràcter gratuïtdels vots de Manuel

Valls per excusar la jugada estram-bòtica que estava disposada a fer permantenir el seu càrrec: “Tots els votsque vinguin, benvinguts siguin per a lainvestidura.” Com que la vida en generalno sol funcionar a còpia de regals –i lapolítica encara menys–, farem bé dedesconfiar d’aquesta faula en la qual unpersonatge tan ambiciós com mancatd’escrúpols es converteix, com per artde màgia, en un follet que ha vingut acomplir desinteressadament els desit-jos d’Ada Colau. Mentrestant semblaque el PSC i Ciutadans estarien mante-nint converses per acordar el govern dela Diputació de Barcelona. Més o me-nys així ho reconeixia Celestino Corba-cho aquest dimecres passat a El Matíde Catalunya Ràdio, oferint-se per ocu-par algun despatx del capdamunt de larambla de Catalunya i disposat a parlarde Núria Marín –posada a dit pel ma-

teix Corbacho en la successió a l’alcal-dia de l’Hospitalet– com a presidentade l’organisme supramunicipal. Hi haun petit inconvenient perquè els uns iels altres facin aquesta operació, queés que el PSC i Ciutadans no sumen i,per tant, necessitarien el suport delscomuns. De la mateixa manera que elsregals no són el nostre pa de cada dia,tampoc ho solen ser les casualitats, niles caramboles, ni la xamba. De mo-ment la jugada de dissabte passat i l’es-pectacle posterior han permès que Co-lau tornés a esdevenir alcaldessa po-dent dir que no es deu als vots de Ciu-tadans, i Ciutadans, alhora, pot anardient que els seus vots no han servitper fer Colau alcaldessa. Tots contentsfingint coherència. I ara Corbachoamunt, Corbacho avall, trencadissa capaquí i discussió cap allà, podem trobar-nos, com qui no vol la cosa, amb unpacte PSC–Ciutadans–comuns a la Di-putació de Barcelona, que seria la de-volució del préstec amb els correspo-nents interessos. Deien Colau i Vallsque els vots eren “gratis”, i ara, si li pica,grati’s.

L’

Keep calmAndreu Pujol

Vots gratuïts

De la mateixa manera que elsregals no són el nostre pa decada dia, tampoc ho solenser les casualitats, ni lescaramboles, ni la xamba

n pocs dies, rebuts i llegits ambdevoció dos llibres epistolars:Cartes d’un polemista (1907-

1973), que conté les missives, unesmés interessants que d’altres, que elperiodista Eugeni Xammar va enviarals amics, coneguts i col·laboradors, iL’hora de les decisions, amb les que esvan intercanviar Josep Pla i Jaume Vi-cens Vives. Del primer, no sé què valo-rar més: si la prosa decidida i sintèticade Xammar o la feina de Xavier Pla al’hora de trobar les cartes. Només hiha les que Xammar va enviar, no lesrespostes, que no va guardar. XavierPla ha hagut d’anar a buscar els cor-responsals de Xammar per fer el res-cat. Encara que no totes són inèdites,perquè Quim Torra n’havia localitzatmoltes, només de pensar-ho em ve ver-tigen. Vaig anar a la presentació del lli-bre a Barcelona. Encara no l’havia lle-git. Si ho hagués fet hauria transmès aXavier Pla la meva admiració, encomptes de quedar com un estaquirot.

De la correspondència entre Pla iVicens, la meva admiració també pelcompilador, Guillem Molla. Les notes apeu de pàgina, aclaridores dels fets i

E

les persones a què els dos homes fanreferència, són una síntesi de la histò-ria de Catalunya i Espanya entre elsanys 1950 i 1960, que el pròleg de Joa-quim Nadal acaba d’arrodonir.

Xammar i Pla van ser molt amics.Van viatjar junts per Europa fent decorresponsals de diaris fins just abansde la Guerra Civil. S’admiraven. Pla vainsistir molt a dir que Xammar era elmillor periodista que havia conegut.Xammar va mostrar més reservesquan Pla, en comptes de fer com ell,que va abandonar el periodisme al paísdes del moment que no va ser possibleexercir-lo en català, va cultivar el cas-

tellà a Destino, revista que avorria. Pe-rò per a Xammar l’amistat està per so-bre de tot: després de projectar en unade les cartes una crítica severíssima aJaume Miravitlles, acaba abraçant-locordialment i convidant-lo a sopar jun-tament amb Joan de Sagarra, quetambé hi ha rebut improperis. Els arti-cles de Destino a banda, Josep Pla vainiciar des de Llofriu la seva obra cata-lana, presentada en forma de llibres.En parla amb Vicenç Vives, que l’ajudaa superar problemes amb la censuragràcies als contactes que l’historiadortenia a Madrid. La correspondèncias’estronca després d’una carta de Vi-ves, optimista sobre l’evolució de lamalaltia que el va matar al cap de pocsdies. La necrològica de Pla va ser l’ho-menot de molt volum que tot seguit liva dedicar. Xammar explica la mort dePompeu Fabra a Prada el dia de Nadalde 1948. Una nota descriptiva, resoltaen quinze línies, on no hi sobra ni hifalta res. Bé. potser és una mica freda.No ho és tant si s’han llegit els elogissostinguts que ha dedicat al Mestrepàgines abans. Més literari Pla, mésexpeditiu Xammar, dos fora de sèrie.

“Es publica lacorrespondència deXammar i la de Plaamb Vicens Vives

Vuits i nous

CartesManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

Les contradiccions i les porsde les altes instàncies de la

justícia espanyola i la tortura a quèestan sotmetent el dret per ade-quar-lo a unes conviccions ideolò-giques prèvies són cada vegadamés evidents i escandaloses. Alsexemples de resolucions contradic-tòries, arbitràries i inexplicablesque es van acumulant, s’hi afegei-xen episodis inèdits, com ara eld’ahir, quan Miquel Iceta va insinuarque la sentència del judici del l’1-Osortiria abans de l’agost i un magis-trat del tribunal que els jutja, Anto-nio del Moral, va fer declaracionsdient que no comptava que es fespública fins al setembre o l’octubre.

Gairebé al mateix temps que elmagistrat del Suprem parlava enuna emissora, l’exconseller de Cul-tura Lluís Puig declarava per video-conferència al jutjat d’Osca per lesobres de Sixena. Per què va poderdeclarar sense cap problema i, encanvi, se li va impedir que ho fes al’Audiencia Nacional o al mateix Su-prem, com també se’ls ho va prohi-bir, a Carles Puigdemont i Toni Co-min? Una arbitrarietat que s’afe-geix a la perpetrada contra Junque-ras, a qui el Suprem no va deixaranar a recollir l’acreditació com aeurodiputat poc després d’haverpermès que sortís de la presó peranar al Congrés com a diputat, prè-via suspensió dels seus drets.

La negativa de la fiscalia a laconsulta al Tribunal de Justícia Eu-ropeu sobre la immunitat de Jun-queras, igual que la negació de laJEC a acceptar Puigdemont i Co-mín com a eurodiputats, decisionsprevisibles, són la mostra de la porde nous revessos de la justícia eu-ropea. El fet que el Suprem no positraves al trasllat dels presos a Cata-lunya és un mal presagi de cara a laseva situació en espera de sentèn-cia. Haurien de sortir en llibertat.

La justíciaarbitràriano és justícia

EDITORIAL

l’exconseller Lluís Puig el co-neixia poc. Va entrar a formarpart de l’executiu català poc

abans de l’1-O i, com li va passar a laconsellera Ponsatí, la curta estada enel càrrec –cap dels dos va superar elstres mesos– li va comportar ser avui al’exili. Un preu alt. A Puig, més enllàd’haver-nos saludat abans en algunaocasió, l’he conegut a l’exili, a Water-loo, on aquest diari ha anat a fer unesquantes entrevistes, a ell, a la restad’exconsellers i al president Puigde-mont. Puig no només fa cara de bonapersona sinó que ho és. I, com la resta,deu portar la situació de l’exili compot. Ell, sabent-se fins i tot el menysprotagonista de tots. Fixin-se que surtpoc a les entrevistes, i que fa poquesdeclaracions públiques tot i que no haparat de treballar i veure gent del seusector. Ahir devia ser un dia dur, per aPuig. El dia abans va morir el seu pare–ell mateix ho va explicar a la xarxa– i

A “Si fossin uns‘fugados’, no espermetria que Puigdeclarés pervideoconferènciaahir l’enterraven, a Terrassa, i ell nohi va poder ser. “Que tot el que facis si-gui per anar amb la cara ben alta”, liva deixar el pare com a última volun-tat. No en dubti. Puig, a qui aprofitoper enviar-li una abraçada (meva icrec que de tots vostès), ahir, no vapoder ser a l’enterrament. Va ser, encanvi, declarant per videoconferènciadavant d’un tribunal del jutjat d’Osca,el que investiga el litigi per les obres deSixena. L’exconseller, evidentment,va negar les acusacions. Però em sem-

bla que molt més rellevant que això ésel fet que pogués declarar per video-conferència. Com és que a Puigde-mont, Comín, Ponsatí i a ell mateix nil’Audiencia Nacional ni el Suprem noels van deixar declarar per videoconfe-rència? A Osca sí, però ni a l’AudienciaNacional ni al Suprem? Quina justíciaés, aquesta? L’exconseller, si més no,va poder demostrar una cosa, i és quemai ha volgut “fugir de la justícia”.Com que quan parlen dels de l’exili so-vint els anomenen los fugados, Puigahir va deixar clar que no és cert, quesempre s’han presentat davant de lajustícia –la belga, l’alemanya, l’escoce-sa...– i que sempre s’han posat a dispo-sició de l’espanyola, com ahir al jutjatd’Osca. És, en tot cas, la justícia espa-nyola, qui se’n escapoleix. L’exili ha tor-nat a posar en evidència, un cop més,les contradiccions de la justícia (justí-cia?) espanyola. Pot anar amb la caraben alta, com li demanava el seu pare.

Fugir de la justíciaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.catA la tres

Les cares de la notícia

Aquest ballarí que fa anys que treballa a Europaens explica en l’entrevista que publiquem avui quela seva prioritat és la dansa, el que més estima,perquè creu que és la millor manera de fer unacontribució a la societat. Creu que gairebé ningúno protegeix els artistes.

PRESIDENT PLATAFORMA PER LA LLENGUA

La dansa com a prioritat

La Plataforma per la Llengua ha presentat l’Infor-meCAT, un interessant estudi que, en paraules delpresident de l’entitat, demostra que l’estat de lallengua és preocupant des del punt de vista del’ús social i de drets lingüístics. Una radiografianecessària a l’estat del català.

-+=

-+=

Res a amagarLluís Puig

Radiografia del catalàÒscar Escuder

-+=

David Rodríguez

L’exconseller de Cultura, ara a l’exili, va demostrarque no té res a amagar i que està disposat a do-nar la cara en declarar per videoconferència en unjutjat d’Osca com a investigat en el cas de lesobres d’art de Sixena. Va negar les acusacions i vadeixar clar que no fuig de la justícia.

EXCONSELLER DE CULTURA

BALLARÍ

De reüllAdela Genís

El califaretirat

etirar estàtues és símbol de victòria. Són icòniquesles imatges de l’Iraq tombant les efígies un cop

derrocat Saddam Hussein. Els ciutadans surten acelebrar la fi dels règims, sobretot els dictatorials. En unpoble aragonès, Cadrete, s’ha optat per retirar l’estàtuaque hi havia a la plaça d’Aragó, que representavaAbderraman III. Ha estat pocs dies després que els trespartits de dreta (i extrema dreta) pactessin peraconseguir l’alcaldia d’aquest municipi de Saragossa.Poca gent a l’Estat espanyol coneixia un personatge que

va ser califa de Còrdova entre el 929i el 961. Des de fa uns dies, lahistòria d’Abderraman III s’haconvertit en trending tropic il’objectiu de defensors i detractorsde la seva figura. Entre les sevesobres destaquen la construcció desetanta biblioteques, unauniversitat i una escola de medicina

que van fer de Còrdova una de les una de les ciutats mésimportants del seu temps. A Cadrete hi va construir elcastell per assetjar Saragossa. L’estàtua –que es vainaugurar el 2016 amb motiu d’unes jornades derecreació històrica– ja havia estat objecte d’atacsvandàlics celebrats per certa extrema dreta a les xarxessocials. Hi ha qui en el gest de retirar l’estàtua hi veu unamostra d’intolerància i de negació. Un discurs que buscadividir, que té una retòrica de la Reconquesta, ambadmiració per les gestes militars. Per ells, el trasllat delbust d’una figura històrica ja és un primer triomf polític.

R

En un poblearagonès s’hatraslladatl’estàtua d’unpersonatgehistòric

http://epa.cat/c/hlrc87

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El president Torra proposa aFelip VI veure’s i parlar aTarragona del conflicte català.La casa reial ho deixa en mansde Sánchez, que ho descarta.

10anys

20anys

Patxi López abandera un nomassiu a ETA als carrersd’Euskadi. El lehendakariadverteix que “s’ha acabat laimpunitat”.

L’OTAN certifica la retiradasèrbia i pacta ladesmobilització amb l’UÇK.L’Aliança anuncia la fi oficial dela campanya contra Iugoslàvia

Vet al diàleg No a ETA Pau als BalcansTal diacomavui fa...

l 5 de juny es va celebrar una tau-la rodona sobre la situació i lagestió de la seguretat alimentà-

ria a Catalunya, presentada per JoanGuix, secretari de Salut Pública. Hi vanintervenir ponents de diversos depar-taments de l’administració catalanaresponsables del control de la produc-ció primària d’aliments, de la seva qua-litat i seguretat i del seu consum, i tam-bé del món científic, representat per laprofessora Carme Vidal, presidenta delComitè Científic Assessor de SeguretatAlimentària. En la convocatòria d’a-questa reunió, en què es van valorar elsresultats de deu anys de política inte-grada en seguretat alimentària, se’nsinformà que el consum d’aliments perpersona i any a Catalunya és de 677 kg,i que cada dia es fan més de 30 milionsd’àpats. Les inspeccions anuals sobretota la cadena alimentària són 25.000,i les determinacions analítiques donenmés del 95% de conformitat. Podemmenjar tranquils gràcies a la feina detots els experts de les nostres adminis-tracions sanitàries, agràries i relacio-nades amb el món empresarial i del

E consum. Les possibilitats de riscos,fraus, errors o accidents són mínimes iestem al nivell dels països més avan-çats.

UNA ALTRA MOSTRA de la importància del’alimentació i del paper de la Generali-tat al respecte ha estat la presentació alParlament, el dia 7, del Consell Catalàde l’Alimentació, creat el 2017, peròque l’aplicació de l’article 155 de laConstitució Espanyola va impedir quees tirés endavant. Està adscrit al De-partament d’Agricultura, Ramaderia,Pesca i Alimentació i, com s’indica, hade ser un fòrum d’anàlisi, debat i pro-posta sobre les qüestions relacionadesamb les polítiques alimentàries: elsreptes socials, ambientals, empresa-rials i tecnològics. Precisament per evi-denciar aquesta visió global de l’ali-mentació, l’acte, presentat per HelenaGarcia Melero, es va fer al Parlament,amb l’assistència del seu president,dels titulars d’altres departaments im-plicats (Salut, Ensenyament) i de re-presentants de totes les baules de la ca-dena alimentària: agricultors i rama-

ders, pescadors, gremis, associacionssectorials, elaboradors (artesanals i in-dustrials), distribuïdors i cuiners. Hivan parlar Meritxell Serret, conselleraque va crear-lo i que, òbviament, ho vahaver de fer a distància; Carme Rusca-lleda; Joan Roca; jo mateix, en repre-sentació del món científic i universita-ri, i Ferran Adrià, que tampoc no ho vafer presencialment. Teresa Jordà, con-sellera d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca i Alimentació, va manifestar la vo-luntat de tot el govern de treballar, desdel camp fins al plat, per una alimenta-ció saludable i saborosa. Es tracta depromoure els aliments de proximitat,sense oblidar la indústria alimentàriaradicada a Catalunya, de gran rellevàn-cia econòmica. En darrer terme la res-ponsabilitat rau en el consumidor fi-nal, que ha d’estar ben informat, i alqual, per exemple, podríem recordarque la quinoa és de proximitat per alsperuans i que aquí oblidem el fajol (blatnegre), que és similar. Com diu l’econo-mista francès Christian Jacquiau,quan comprem decidim quina mena desocietat volem.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia

Consell català d’alimentacióTribuna

a només tres setmanes va estre-nar-se una pel·lícula d’animació

molt bonica que no acabo de saber siha desaparegut de les cartelleres ci-nematogràfiques, però que, en totcas, recomano vivament: Dilili en Pa-rís. El seu autor és el francès MichelOcelot, que fa uns vint anys va fer-secèlebre amb Kiriku i la bruixa, en quèun nen tan menut com espavilat ésl’únic capaç de burlar la bruixota quedomina un poblat africà.

A Dilili en París, la protagonista ésuna nena originaria de Nova Caledò-nia que els atzars amb un perfum dellegenda duen al París de la BelleÉpoque. Ocelot, que treballa a partirde fotografies amb les quals crea elsdecorats de la ciutat com un fons pelqual transiten els personatges encar-nats com a figures retallables, fa unhomenatge al París més mític volentfer present que en aquella eferves-cència cultural, artística, científica ipolítica també hi van jugar un paperimportant una sèrie de dones.

És així que la petita Dilili, a la qualun jove repartidor du a descobrir Pa-rís, no només es troba amb pintorsprovinents de l’impressionisme i, en-tre altres homes artistes, a la vegadaamb Picasso com una figura emer-gent, sinó també amb la cantantd’òpera Emma Calvé, l’actriu SarahBernhardt, l’escriptora Colette, lacientífica Marie Curie i, essent la sevaeducadora, l’anarquista Louise Mi-chel, que va ser una de les líders de laComuna de París i, entre altres activi-tats, va ser una pedagoga lliure. Pot-ser sí que Ocelot extrema la barreja ifa coincidir tothom en aquest Parísde la Belle Époque, però som dinsd’un conte en què les dones esmen-tades ajudaran Dilili a alliberar unesnenes que, segrestades per una so-cietat secreta, són induïdes a la sub-missió representada pel fet que hande caminar de quatre grapes ambuna actitud servil.

De fet, Ocelot reprèn en clau femi-nista aquells fulletons serials deLouis Feuillade que, en els inicis de lanarrativa cinematogràfica, crea unaintriga amb societats secretes i cons-piradores que operen en les clave-gueres. Ho fa amb un esperit joiós ioptimista que es resumeix en la fraseconclusiva de Dilili: “A vegades, la vi-da resulta plenament satisfactòria.”Veient aquesta pel·lícula, és possiblecompartir aquesta sensació fent-hiuna variant: “A vegades, la ficció (o laimaginació) resulta plenament satis-factòria.”

F

Full de rutaImma Merino

Satisfacció

La deshonestedatd’Ada Colaub En les darreres eleccionsmunicipals vaig votar l’AdaColau, tal com també ho vaigfer en les del 2015. Ara bé, ve-ient el que va succeir ahir en laconstitució de l’Ajuntamentde Barcelona, me’n penedeixoabsolutament i, si ara es tor-nessin a celebrar, òbviamentno li donaria el meu suport.Com pot ser que un partit, su-posadament d’esquerres, peraconseguir l’alcaldia de la ca-pital de Catalunya, accepti elsvots de dos partits que vandonar suport al 155, i que undels quals, a més, pacti amb ladreta més extrema per acon-seguir ajuntaments i parla-ments autonòmics? Que enshem begut l’enteniment?

Després de tot el que estàpassant amb els diferentspactes per constituir els ajun-taments de tot el país, m’ado-no que l’esquerra ja no és l’es-querra amb la qual confiava i

que la dreta cada vegada ésmés de dretes i s’aparta delsseus tradicionals valors con-servadors.

Pel que es veu, ara és mésimportant considerar-se na-cionalista català o nacionalis-ta espanyol –ara se’n diu uni-onista–, que no pas ser d’es-querres o de dretes. En conse-qüència, proposo que perexercir la política s’hagi de ferabans un curs d’ètica i apro-var-lo amb nota.RAMON CASALÉBarcelona

País de mar?

b He buscat informació i hevist que vivim en un territorique té quasi 600 quilòmetresde costa. Llegeixo que entre elcap de Falcó i la desemboca-dura del riu Sénia la costa ca-talana té 280 km de platges,208 km de costa de penya-se-gats, 52 km de costa baixa i40 km en ports i obres maríti-mes. Som al Mediterrani

nord-occidental i amb unallarga història de comerç ma-rítim que ens recorden cadavegada que se cita el Consolatde Mar. Però som realment unpaís de cultura de mar? Somconscients que platges, pe-nya-segats i el litoral en gene-ral formen un espai natural,un hàbitat dins d’un ecosiste-ma amb nombroses espècies,que són les que configuren elsseus valors naturals? Tinc lapercepció que poques perso-nes són capaces de descriurequatre o cinc espècies pròpiesdel litoral, quatre o cinc espè-cies de peixos o altres orga-nismes marins característicsde les nostres costes. De fet,així m’ho ratifiquen amics iconeguts dedicats a les cièn-cies del mar. Em pregunto perquè un país de mar no té cul-tura de mar. Com podem ha-ver arribat a una desconnexiódel coneixement de la naturamarina tan gran? Un desco-neixement que està estreta-ment relacionat amb la inca-

pacitat de protegir els espaisnaturals marítims i valorar-lospel que són.

Afortunadament veig créi-xer iniciatives educatives peraprendre a valorar la natura allitoral, com ara les d’associa-cions com Gepec o Graellsia,a Tarragona, i Xatrac o Sub-mon, a les costes de Girona.Veig proliferar grups de volun-tariat que entomen lluitescontra els plàstics al mar. Iveig la intuïció de les perso-nes, de col·lectius com araSOS Costa Brava, que, tal ve-gada sense un gran coneixe-ment científic, entenen que lanatura del litoral ha d’estarprotegida. És l’esperança deveure una reconnexió real deCatalunya amb el mar.

De moment, em quedo per-plexa quan sento personesque es queixen de la presèn-cia de fulles de posidònia a lesplatges. Potser no saben quèés i què fa la posidònia?ANNA PARISIBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

SísifJordiSoler

i els sants tenencapvuitada, hi ha

aniversaris amb capa-nyada. Com ara el dePompeu Fabra, artífexdel català modern. El

2018 s’esqueien 150 anys del naixe-ment, 70 de la mort i 100 de la Gramà-tica catalana. Calia que fos l’Any Fabra,amb actes arreu, a l’Institut d’EstudisCatalans i a la càtedra que dirigeix Te-resa Cabré a la UPF. Un Any amb ser-rells. Ha sortit un llibre de gran format iqualitat: Pompeu Fabra. Vida i obra enimatges, de Jordi Manent i David Palo-ma, editat per Base. L’obra mostra elFabra cívic, familiar, esportista, a Bar-celona, Bilbao, Badalona, i a l’exili. Hi ha

imatges que havien restat inèdites omal reproduïdes. És el cas d’una fotodels anys 30 en un campament de Pa-lestra. Hi surt assegut davant d’una es-telada, un mot que, per cert, no incloïael seu Diccionari del 1932. És clar elseu compromís patriòtic. Va acceptarla responsabilitat de presidir la Univer-sitat Autònoma de Barcelona. Enaquell càrrec fou fidel al president de laGeneralitat en la nit infausta del 6 d’oc-tubre del 1934. Per aquella lleialtat fouempresonat un mes i mig al vaixellUruguay, ancorat al port, junt amb elgovern de Catalunya i milers de patrio-tes. N’hi faltava, si més no, un: ManuelGonzález Alba, fill de pare andalús i ma-re catalana, a qui Fabra confiava elscursos de llengua catalana a l’Associa-ció Protectora de l’Ensenyança. Haviamort aquella matinada defensant elCentre de Dependents. Fabra potserpensava en ell en l’instant en què foufotografiat a la coberta del vaixell presó.

S

De set en setJosep Maria Casasús

Veure Fabra

Fou empresonat un mesi mig al vaixell ‘Uruguay’,ancorat al port

Miquel Iceta, PRIMER SECRETARI DEL PSC

“No seria estrany que abans de marxar de vacances al’agost poguéssim tenir sentència”

La frase del dia

“Ara sembla serque Corbachotrenca amb Vallsi farà pinya amb elsaltres dos regidorsde Cs. No tinc clarqui és el trànsfuga,si Valls o Corbacho

a majoria de barcelonins no sa-ben qui és Celestino Corbacho,malgrat que hagi estat ministre

de Treball i Immigració amb RodríguezZapatero i, anteriorment, del 1994 al2008, alcalde de l’Hospitalet. Corbacho–Celes, per als amics– va arribar a l’al-caldia de rebot, gràcies a una maniobraorquestrada per ell mateix i executadapel sicari Pepe Zaragoza, el dels micrò-fons de La Camarga i Alicia Sánchez-Camacho i que llavors era secretarid’organització del PSC-PSOE. QuanCorbacho era regidor d’Urbanisme vapromoure l’espionatge de qui en aquellmoment era l’alcalde socialista del’Hospitalet, Juan Ignacio Pujana. Se-gons em va explicar el mateix Zarago-za: fins i tot dormia en un cotxe per se-guir els moviments de Pujana per acon-seguir trobar-li una taca, alguna cosaque pogués servir per desfer-se’n. Noels va costar gaire esbrinar que Pujanahavia cobrat comissions il·legals perdonar llum verd a la construcció d’a-parcaments municipals. Ells mateixosvan filtrar-ho a la premsa. L’instint cri-minal del Zaragoza és molt agut.

EL 31 DE JULIOL DEL 1995 Pujana fou con-demnat a sis anys d’inhabilitació,300.000 pessetes de multa i un mes iun dia d’arrest per un delicte de tràficd’influències, però no per suborn, queera el que havia denunciat Corbacho.El règim del 78 s’ha caracteritzat per lacorrupció partidista, que ha estat apro-fitada per personatges dèbils d’esperitperò àvids de diners. L’Oriol Pujol n’ésel darrer i més patètic exemple. Tant ésque la trajectòria prèvia d’alguns d’a-quest polítics fos irreprotxable i finscompromesa amb els d’oposició demo-cràtica, el sistema orquestrat arrandels pactes de la Transició va obrir laporta a la corrupció, per començar per-què encara ara ningú no s’ha preocupatd’investigar d’on prové la fortuna im-mensa que té Joan Carles I i, conse-

L güentment, la seva descendència. Noho dic jo, sinó que ho ha investigat moltrebé el jove historiador Jaume MuñozJofre a La España corrupta. Breve his-toria de la corrupción (de la Restaura-ción a nuestros días, 1875-2016). Elfamós Estat constitucional s’ha gan-grenat per la corrupció. Té raó Muñozquan afirma que, com més sensaciód’impunitat té el poder, més corrupteés. El pitjor és normalitzar la corrupciófins que convé a algú destapar-la perdestruir l’adversari. Es digui Pujana,Pujol o Narcís Serra. I això és el que vafer Corbacho amb Pujana.

ARA HEM SABUT QUE Manuel Valls cobra(no sé si podrà continuar cobrant-ho le-galment ara que ja és regidor) 20.000euros nets al més, però Corbacho va ar-ribar a cobrar-ne 230.000 anuals quanocupava tants càrrecs que no cabien enuna targeta de visita: primer secretaridel PSC de l’Hospitalet, secretari de po-lítica municipal del PSC i vocal del Co-mitè Federal del PSOE, alcalde, presi-dent de la Diputació, vocal del ConsellGeneral de la Fira de Barcelona i de la

Federació Espanyola de Municipis iProvíncies, president de l’Institut delTeatre, del Museu Marítim de Barcelo-na, del CCCB i membre del comitè d’ho-nor del Congres Forestal Català. La ci-rereta del pastís va ser el nomenamentcom a ministre. Va durar només dosanys, però tots els que no recorden elseu nom sí que deuen recordar la refor-ma laboral que va impulsar i que vacomportar l’abaratiment dels acomia-daments. Cap grup va donar-hi suport ifins i tot es va abstenir Antonio Gutiér-rez, diputat del PSOE i exsecretari ge-neral de CCOO.

ACABADA L’ETAPA DE MINISTRE, Corbachova retornar a Catalunya i el 2010 va serelegit diputat del Parlament fins al2015. Les turbulències del procés in-dependentista van allunyar-lo d’unPSC, suposadament catalanista, quetambé acabaria expulsant els Mara-gall, Elena o Geli. I si Maragall va anartransitant cap a l’esquerra indepen-dentista per trobar-hi refugi polític,Corbacho va decantar-se per la dretaunionista. Al capdavall ell provenia dela Federació Catalana del PSOE men-tre que els Maragall venien del FrontObrer de Catalunya (FOC). Dissabtepassat, Corbacho va impedir que Mara-gall accedís a l’alcaldia de Barcelonaprestant el seu vot a Ada Colau, l’alcal-dessa-frau. Cs ho va criticar quan jas’havia perpetrat l’acció. Ara semblaser que Corbacho trenca amb Valls i fa-rà pinya amb els altres dos regidors deCs. No tinc clar qui és el trànsfuga, siValls o Corbacho, però es veu que l’ex-alcalde i exministre i ex tantes cosesgràcies a la seva militància socialista,ha posat com a condició per abandonarValls i retre fidelitat al seu nou partitque el col·loquin a la Diputació de Bar-celona i així anar fent caixa. A uns elsfan senadors autonòmics i als altres,diputats provincials, però tots fan lamateixa olor de la casta del 78.

Agustí Colomines i Companys. Professor d’història contemporània de la UB

Corbacho, la casta del 78Tribuna

Acabada la vista oral del ju-dici de l’1-O i entonat el“vist per a sentència” delpresident del tribunal i de lasala segona del Suprem,Manuel Marchena, el pasprimer que s’esperava delsjutges era la deliberació desi els presos polítics són po-sats en llibertat o bé si hand’esperar fins a la sentènciaen aquesta situació de pre-só preventiva en la qual jaacumulen més de cinc-cents dies. El Suprem, pe-rò, va sorprendre ahir sal-tant-se la prioritat de resol-dre la llibertat o no dels jut-jats i va donar llum verd altrasllat a presons catalanesde Carme Forcadell i DolorsBassa des d’Alcalá Meco id’Oriol Junqueras, RaülRomeva, Joaquim Forn,Jordi Turull, Josep Rull,Jordi Sànchez i Jordi Cui-xart des de Soto del Real.

Tot i que la majoria delsadvocats defensors i els fa-miliars són pessimistes so-bre una posada en llibertat,Xavier Melero, lletrat deForn, hi creu. “L’únic argu-ment que queda és el risc defugida en ple judici; quanacabi el judici, aquest argu-ment desapareix”, és la teside Melero contra el sentirgeneral.

La intenció de la sala delSuprem que acaba de jutjar

els líders polítics i socials in-dependentistes durantquatre mesos és no oposar-se al trasllat als centres pe-nitenciaris de Lledoners,Mas d’Enric i Puig de lesBasses. Institucions Peni-tenciàries, que té com a se-cretari general Ángel LuisOrtiz i que depèn del minis-tre de l’Interior, FernandoGrande-Marlaska, haviaposat sobre la taula la peti-ció per a l’inici del retorndels presos a penals cata-lans i havia reclamat al tri-bunal que informés si pre-veu alguna diligència mésque obligui els presos a con-tinuar en sòl madrileny.

Preparació de JustíciaLa intenció d’InstitucionsPenitenciàries és que elstrasllats es desprenguin detota excepcionalitat i laprimera mostra serà quees faran entre dimarts i di-mecres en viatges ordina-ris com els programats set-manalment i no en unsdesplaçaments ad hoc. A la

Generalitat, la consellerade Justícia, Ester Capella,hi treballa des de fa setma-nes, ja des d’abans del finaldel judici al Tribunal Su-prem, en constant contac-te amb Institucions Peni-tenciàries.

El Suprem desarma CsAmb el llum verd al seutrasllat imminent, el queha fet la sala del Suprem ésdesarmar Albert Rivera enla croada contra el mer re-torn a presons catalanes.Tot i que Pedro Sánchezviu en funcions i no hi hasessions de control, Ciuta-dans va registrar el 12 dejuny una pregunta escritaal ministre de l’Interior,Fernando Grande-Marlas-ka, perquè expliqués a lacomissió d’Interior delCongrés –ni tan sols s’haconstituït– si acostaria elspresos i amb quin criteri.L’objectiu de Rivera d’agi-tar la teoria dels privilegisxoca ara amb el vistiplaude Marchena. El que supo-sa el trasllat no canvia tantla vida dels reclusos com ladels familiars, que ja nosón condemnats a agafar elTAV o l’avió per fer els 600quilòmetres del pont aeri idesprés llogar un cotxe aAtocha o a Barajas per alrecorregut addicional finsa Alcalá Meco (de 40 quilò-metres) o a Soto del Real(50 quilòmetres).

Mentre el Suprem no re-sol si els presos optaran ono a la llibertat, el magis-trat Antonio del Moral, undels set jutges del tribunalde l’1-O, va augurar ahirque la sentència no arriba-rà fins a finals de setembreo principis d’octubre. Amés de l’objectiu de Mar-chena de teixir la unanimi-tat, hi ha una data que elSuprem té al cap: el 16d’octubre els Jordis com-pliran dos anys de presó, lí-mit de la presó preventiva,la qual cosa accelera les ga-nes de tenir la sentènciaabans per no engrossir l’a-bús de la presó preventivaja denunciat pel grup detreball de l’ONU. ■

Trasllatsense dir sisón lliuresRAR · El Suprem avala el retorn dels presos a penals catalansabans de dirimir si queden en llibertat FI · Capella el preparades de fa temps i dimarts o dimecres deixaran Soto i Alcalá enviatges ordinaris TS · Del Moral veu la sentència a l’octubre

David PortabellaMADRID

El síndic de greuges, RafaelRibó, va denunciar ahir da-vant del Parlament britànic la“violència” i la “desproporciópenal” en el cas de l’1-O. En laponència exposada per Ribó,el síndic va alertar de les “vio-lències perpetrades per lesforces de seguretat durant elreferèndum” i les preocupa-cions posteriors sobre la lli-bertat d’expressió i el dret dereunió i la supressió de l’auto-govern. En l’acte, organitzatpel grup parlamentari brità-nic sobre Catalunya, tambéva participar un dels testimo-nis exclosos pel Tribunal Su-

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

16.10.19és la data en què els Jordiscompliran dos anys en presópreventiva i el Suprem voldriatenir la sentència abans.

prem en la causa especial so-bre el procés, Sir Hugh Orde,l’antic màxim responsable dela policia a Irlanda del Nord.Orde va ser l’autor d’un infor-me relacionat amb el 20-S il’1-O, en què va concloureque, en les dues dates, la gen-tada no va tenir cap intencióde ser violenta o de cometrecap delicte. En la seva presen-tació, Ribó també ha apel·latal “diàleg polític, la participa-ció i la llibertat com l’únicamanera de resoldre el conflic-te català. El Suprem va rebut-jar també el síndic com a tes-timoni.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ribó explica l’1-O a Westminster

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 20196 |

Puig declara pervideoconferènciaper Sixena tot i queno li ho havienpermès per l’1-O

Els ciutadans,atemorits d’usar elcatalà als jutjats, iauge del castellà enl’oci escolar

Informe sobreel català de laPlataforma

L’arbitràriajustícia del’EstatNacional

Imatge de la jornadafinal del judici alsindependentistes ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

Pobre justícia!L’APUNT clarar sobre Sixena per videoconferència però no ho

va poder fer pel procés... quina mena de justícia arbi-trària, partidista i parcial és aquesta que permet o ge-nera aquests despropòsits que el procés català estàairejant? És l’administració de justícia de l’Estat espa-nyol una assignatura pendent per al rei Felip VI, el pre-sident Sánchez i la ministra Delgado, per exemple.Carles Sabaté

Els catalans se senten atemorits pels jutges si s’hiadrecen en català, la Junta Electoral Central no reco-neix el jurament de la Constitució a Carles Puigde-mont i Toni Comín, el Suprem s’oposa a la llibertatdels presos, la fiscalia s’oposa que el Suprem preguntial Tribunal de la Unió Europea sobre la immunitatd’Oriol Junqueras, el conseller exiliat Lluís Puig pot de-

8165

63-1

2089

49L

La Junta Electoral Central(JEC) ha rebutjat el docu-ment d’acatament de laConstitució per podersque l’expresident de la Ge-neralitat Carles Puigde-mont i l’exconseller ToniComín van presentar através de l’advocat Gonza-lo Boye. A conseqüènciad’aquest fet ha declaratvacants els dos escons delseurodiputats de Lliuresper Europa i també el dellíder d’ERC, Oriol Junque-ras, a qui el Tribunal Su-prem va impedir sortir dela presó per assistir a l’acted’acatament de dillunspassat a Madrid.

La Junta també va acor-dar comunicar al Parla-ment Europeu que els treseurodiputats electes nohan acatat la ConstitucióEspanyola davant d’a-quest organisme tal comestableix la legislació espa-nyola i que, per tant,transcorreguts cinc diesdes de la proclamació cor-respon “declarar vacantsels escons corresponents”

i “suspeses totes les prer-rogatives que els podriencorrespondre per raó delseu càrrec fins que es faciaquest acatament”.

La decisió deixa senserepresentació els tres eu-rodiputats electes. En elcas de Puigdemont i Co-mín –Lliures per Europava rebre 1.025.411 vots–,per no haver assistit a l’ac-te d’acatament al Con-grés, quan l’executiu espa-nyol va desplegar un amplidispositiu a la cambra bai-xa en previsió d’una hipo-tètica detenció en cas quehi assistissin. A Junque-ras, que encapçalava AraRepúbliques, que va rebre1.257.484 vots, el suspèn

per la negativa del Suprema permetre que sortís de lapresó per rebre l’escó.

L’advocat GonzaloBoye va registrar davant laJunta Electoral Centraluna declaració jurada quedonava fe que Puigde-mont i Comín havien com-plert davant un notari bel-ga el requisit d’acatamentde la Constitució que exi-geix la llei electoral espa-nyola per accedir a un escódel Parlament Europeu.La JEC havia decidit prè-viament que aquesta jura

o promesa d’acataments’havia de fer de manerapresencial a Madrid, en unacte al Congrés dels Dipu-tats, al qual Puigdemont iComín no van assistir per-què no estava garantit queno fossin detinguts. Tam-bé s’hi feia constar la con-cessió de poders especialsa Boye per poder represen-tar els dos eurodiputatsdavant la JEC. La decisiód’optar per aquesta via esva prendre per analogiaamb el que recull el regla-ment del Senat, que per-met presentar un docu-ment notarial que substi-tueix l’acatament durantla sessió constitutiva.Aquest document, però, alSenat l’aporta el senadorde manera presencial.Tanmateix, Boye defensaque a la cambra europeano hi ha cap norma queobligui els eurodiputats aacatar la Constitució delpaís que representen ique, per tant, amb aquestadecisió s’estan vulnerantels drets dels tres eurodi-putats. La decisió de laJEC pot ser recorregudaen contra al Suprem. ■

La JEC rebutja l’acatamentde la Constitució per podersa La Junta Electoral comunica al Parlament Europeu que els escons de Puigdemont, Junqueras iComín queden vacants a Insta a suspendre’ls de tots els drets fins que l’acatin de manera presencial

E. AnsolaBARCELONA

“La flexibilitat s’aplicaen les expressionsutilitzades per acatarla Constitució, però noquan la persona optaper no comparèixer”JUNTA ELECTORAL CENTRAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Gonzalo Boye, advocat de Carles Puigdemont, sortint del Congrés dels Diputats ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

L’exconseller de Cultura al’exili, Lluís Puig, va decla-rar ahir per videoconfe-rència al jutjat d’Osca, desde Brussel·les, com a in-vestigat per un presumptedelicte de desobediènciaen el cas Sixena. Puig –queacaba de perdre el seu parei no ha pogut assistir al seuenterrament, que precisa-ment es va fer ahir– no en-tén com el novembre del2017 no va poder declararper videoconferència –niell ni l’exconsellera ClaraPonsatí ni el presidentCarles Puigdemont– enreferència a l’1-O i ara síque ho ha pogut fer. “Hovam demanar perquè maiens hem sentit fugits de lajustícia. No sé què ha can-viat a les lleis espanyolesdel novembre del 2017 aljuny del 2019”, va excla-mar.

El seu advocat, JaumeAlonso-Cuevillas, consta-tava que l’acte d’ahir va ser“d’absoluta normalitat”perquè l’espai judicial eu-ropeu permet perfecta-ment que qualsevol perso-na pugui declarar estanten un país davant la justí-cia d’un altre país. Cuevi-llas va tornar a recordarque van sol·licitar per es-crit que poguessin decla-rar Puig, Ponsatí i Puigde-mont el 2 de novembre al’Audiencia Nacional peròque se’ls va denegar. “Eratotalment viable i no es vafer”, i hi va afegir que ells“mai han fugit de la justí-cia espanyola”, sinó al re-vés, “és la justícia espanyo-la la que en molts casos hafugit d’ells”.

Tant la fiscalia coml’Ajuntament de Vilanovade Sixena acusen Puig deno haver obeït les ordresjudicials per lliurar les 44peces originàries del mo-nestir de Sixena que hi ha-via al Museu de Lleida i quefinalment es va endur perla força la Guàrdia Civill’11 de desembre del 2017,

una actuació sense prece-dents en la història delsmuseus.

Puig li va intentar ferentendre a la jutgessa quel’endemà que va prendrepossessió de la conselleriade Cultura va rebre un re-queriment del jutjat d’Os-ca per informar sobre comretornaria les obres. Lla-vors va demanar per escrit

“temps” per poder estu-diar un dossier d’un “gruixfort, de molts papers”. Nova obtenir cap resposta ju-dicial ni administrativa ala seva petició i els fets esvan precipitar quan ell jano tenia cap responsabili-tat perquè “estava cessatper l’article 155”.

El conseller va assegu-rar en declaracions poste-

riors a la premsa que va ferfront a la declaració com ainvestigat amb la tran-quil·litat que “mai” ha de-fugit les seves responsabi-litats, sinó que “s’estavaestudiant quins eren elspassos a seguir”. Perquèera una decisió que s’haviade prendre “a consciènciai no en trenta segons”, vasentenciar. ■

Lluís Puig declara, ara sí,per videoconferència pellitigi de l’art de Sixenaa L’exconseller a l’exili denuncia que no ho va poder fer per l’1-O: “No sé què hacanviat a les lleis espanyoles” a Nega desobediència en el conflicte del cenobi

RedaccióBARCELONA

Segons el lletrat Jaume Alon-so-Cuevillas, la demanda perdesobediència no té més re-corregut. Les polèmiquesobres d’art, insisteix, van sertraslladades a Aragó amb elgovern del 155. Descarta quees pugui dictar una euroordreperquè el presumpte delicteno implica penes de presó demés de dos anys, sinó inhabi-litació.

La magistrada ara hauràd’arxivar la causa o ordenarque s’obri judici oral, ha pun-tualitzat.

L’exconseller de Cultura Lluís Puig, abans d’entrar als jutjats de Brussel·les per declarar pervideoconferència sobre Sixena ■ AGÈNCIA ACN

Tot plegat és, entén ell,una “obsessió” de l’Ajunta-ment de Vilanova de Sixenade “perseguir” els consellersde Cultura de la Generalitat(a més de Lluís Puig, el seuantecessor, Santi Vila, que java declarar al jutjat d’Osca el25 d’abril de l’any passat, in-vestigat també per desobe-diència).

L’acusació particular del’Ajuntament de Vilanova deSixena, representada perl’advocat Jorge Español, noes va presentar a la declara-

ció de Puig. “És un fet estranyque qui em demanda no espresenti en el moment de lameva declaració”, va dir unsorprès Puig. Español, con-sultat per l’agència ACN, vaargumentar que el motiu dela seva absència és una con-seqüència de la declaració del’exconseller Santi Vila, quees va negar a respondre a lesseves preguntes. “Entenc quePuig hauria seguit la mateixaestratègia i tampoc no hauriarespost a les meves pregun-tes”, va concloure.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Obsessió” de “perseguir” els consellers de Cultura

L’eurodiputada electa perla llista d’ERC, Diana Riba,va explicar ahir al progra-ma L’Illa de Robinson,d’El Punt Avui TV, quel’Estat espanyol cada ve-gada “té més problemes”per justificar a instànciesinternacionals el fet de te-nir presos polítics i exi-liats. Per Riba, l’objectiuque persegueixen el Tribu-nal Suprem (TS) i la JuntaElectoral Central (JEC),vetant d’una banda OriolJunqueras per poder anara jurar la Constitució desde la presó i, de l’altra, co-municant al ParlamentEuropeu que els escons deCarles Puigdemont i ToniComín queden vacantsper no haver-la acatat per-sonalment, és “evitar, po-líticament i jurídica, por-tar-ho a instàncies euro-pees”, ja que saben que laresposta serà “deixar-losen llibertat o que agafinl’acta”.

Malgrat les contradic-cions de les decisions delSuprem i la JEC, Riba esmostrava optimista i con-fiava trobar una solucióabans del dia 2 de juliol, toti admetre que acabarà alTribunal de Justícia de laUnió Europea. D’una ban-

da, ja han fet un recurscontra la decisió del TS so-bre Junqueras per poderanar al Tribunal Constitu-cional i posteriorment ainstàncies europees, i tam-bé recorreran contra lesdecisions a la comissió jurí-dica parlamentària de l’Eu-rocambra del 2 de juliolque analitza si en aquestprocés electoral s’han res-pectat totes les condicionsi drets fonamentals. Se-gons va explicar, per sus-

pendre un eurodiputat pri-mer ha de passar peraquesta comissió “i des-prés tenir els vots del ple”.Un procés que pot durarmig any i que l’Estat espa-nyol vol evitar perquè aixòvoldrà dir que tindran im-munitat. Riba va assegu-rar que estan rebent moltsuports d’eurodiputats–més de 80 firmes– que hoconsideren una vulneracióde drets fonamentals. ■

a L’eurodiputada d’ERC diu que hi harecorregut perquè Junqueras, Comín iPuigdemont s’asseguin a l’Eurocambra

Riba: “L’Estatcada cop té mésproblemes pelspresos i exiliats”

J.A.BARCELONA

Diana Riba ahir al vespre durant la seva intervenció alprograma ‘L’Illa de Robinson’, d’El Punt Avui TV ■ MANEL LLADÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“No pot ser que mésde dos milions deciutadans europeusno puguin serrepresentats”Diana RibaEURODIPUTADA ELECTA PER ERC

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

1289

54-1

2130

71Q

1863

48-1

2130

70QANUNCI DE FUSIÓ

QUIMSER, S.A.(Societat absorbent)

POETELIA PAPIRIA, S.L.(Societat absorbida)

D’acord amb l ’ar t icle 43 de la Llei3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacionsestructurals de les societats mercantils(“LME”), es fa públic que en data 18 dejuny de 2019 l’accionista únic de Quim-ser, S.A. i la Junta General de Socis dePoetelia Papiria, S.L. han aprovat la fusióper absorció de Poetelia Papiria, S.L. perQuimser, S.A., mitjançant la transmissióa títol universal del patrimoni de la socie-tat absorbida a la societat absorbent idissolució sense liquidació de la societatabsorbida. Es fa constar que es tractad’una fusió especial per absorció on lasocietat absorbida és titular de forma di-recta de totes les accions de la societatabsorbent, tractant-se per tant d’una fu-sió inversa directa realitzada d’acordamb el que preveuen els articles 52 i 49de la LME.

D’acord amb el que estableix l’article 43de la LME, es fa constar expressament eldret que assisteix els socis i creditors deles respectives societats a obtenir el textíntegre dels acords adoptats i dels ba-lanços de fusió.

Durant el termini d’un mes, comptat desde la publicació de l’últim anunci de l’a-cord de fusió, els creditors de les socie-tats que es fusionen podran oposar-se ala fusió en els termes previstos a l’article44 de la LME.

Òdena, 18 de juny de 2019 – Administra-dor Solidari, Pere Esquerra Resa

Enmig de l’estupefacciódels susceptibles de seraliats seus per la passivitatque detecten que PedroSánchez té amb la sevapròpia investidura, el por-taveu d’ERC al Congrés,Gabriel Rufián, va adme-tre contactes amb el PSOEi va oferir la disposició delsrepublicans a evitar unarepetició de les eleccionsper la via de “no bloquejar”la investidura, la qual cosanomés pot passar per unaabstenció. Sánchez, però,no fa el pas de concretar eldiàleg amb ERC i continuaapostant al tot o res: vol ungovern en solitari, sensePablo Iglesias de ministre,i que la investidura li siguiservida pel PP i Ciutadans.

A Brussel·les, Sánchezexhibia una pressa que

contradiu els cinquantadies d’inacció des de leseleccions del 28 d’abril.“L’important és que hi ha-gi un govern com mésaviat millor. Els que estandient que no votaran lameva investidura com apresident, què és el queofereixen? Bloqueig? No-ves eleccions? Perquè nohi ha alternativa”, va dir.

Juliol i salt al setembreTot i tenir un camí a priorifàcil sumant amb Podem iel PNB i amb l’abstenciód’ERC, Sánchez s’entestaa negar ministeris a Uni-des Podem i Pablo Iglesiasno veu cap més rol per a ellque el de ministre. El go-vern “de cooperació” deSánchez, segons CarmenCalvo, és donar a Iglesiascàrrecs intermedis peròmai un seient al Consell deMinistres. Amb l’exemple

d’entesa al País Valencià ia les Canàries, Iglesias ins-ta Sánchez a aprendre’n:“Si hi ha respecte perl’aliat, cooperació i cohe-rència, tiren endavant in-vestidures i governs.” Pe-rò Sánchez fins i tot sospe-sa anar a una investidurafallida –de la primera a latercera setmana de juliol–per afegir pressió més tarda Podem, el PP i Cs ambdos mesos de compte en-rere fins al setembre, o béhi haurà repetició electo-ral. En aquest joc, JoanBaldoví (Compromís) afe-gia llenya al foc proposantManuela Carmena i ÍñigoErrejón com a ministresde Sánchez, la qual cosaseria un malson per a Igle-sias. Sánchez sí que té unaliat en Mariano Rajoy.“Un acord del PSOE ambCs permetria una sòlidamajoria”, opina Rajoy. ■

David PortabellaMADRID

ERC s’ofereix alPSOE per evitarrepetir eleccionsa Rufián manté contactes per investir Sánchez a L’escull ésel rol d’Iglesias a Baldoví veu Carmena i Errejón de ministres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“La responsabilitatdel PP i Ciutadans, quees diuen partitsd’estat, és facilitar lainvestidura”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

“No posem líniesvermelles ni sogues alcoll. Cal parlar inegociar de maneradiscreta”Gabriel RufiánPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“Un acord del PSOEamb Ciutadanspermetria una sòlidamajoria de més de176 escons”Mariano RajoyEXPRESIDENT ESPANYOL

El republicà Gabriel Rufián en una compareixença al Congrés ■ JAVIER LIZÓN / EFE

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) ha activat elcercador d’empreses al-ternatives als oligopolis enelectricitat, gas, finances,telefonia o assegurances.L’entitat fa una crida a lesempreses interessades aregistrar-se i oferir elsseus serveis a través de laweb consumestrate-gic.cat perquè els ciuta-dans puguin buscar les fir-mes de serveis regulatsque més els satisfacin se-gons les seves característi-ques –cooperativa, certifi-cació ISO 14000, respon-sabilitat social, respecte almedi ambient, economiacircular, etc.

A través del codi postal,les persones interessadespodran saber quines em-preses ofereixen els seusserveis al lloc on viu en elsrams de l’electricitat, gas,telefonia, carburants, fi-nances, assegurances,grans superfícies, sindica-lisme i associacionismeempresarial. El coordina-dor de la comissió Fem Re-pública de l’ANC, DavidFernàndez, no va voler re-velar ahir el nombre d’em-preses que ja es poden tro-bar a la plana web perquè,explica, l’entitat conside-

ra la posada en marxa delcercador com el puntd’inici perquè s’hi apuntinles empreses. De fet, ahir,s’hi podia cercar algunaelèctrica o asseguradoraperò no s’hi trobava capentitat financera o gransuperfície per diversos co-dis postals de Barcelona.Fernàndez va fer balançpositiu de les 120 xerradesi 92 fires per a empresesque l’ANC ha organitzatarreu durant vuit mesos.Les firmes que han partici-pat en les fires –moltes nosón al registre de la planaweb perquè aquesta ésuna decisió voluntària–han sumat 148.000 con-tractes de clients nous, se-gons les dades que l’ANCassegura que li han facili-tat. L’ANC fa una crida aapostar per firmes que noformen part dels anticsmonopolis de l’Estat quees van privatitzar en ”oli-gopolis”. ■

Xavier MiróBARCELONA

a Posa en marxa el cercador Consum Estratègic, on espoden oferir elèctriques, telefòniques i bancs alternatius

L’ANC insta a triarfirmes que no forminpart d’oligopolis

“No és un registre defirmes compromesesamb la independència,sinó amb les decisionsdemocràtiques”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La presidenta de l’ANC i el coordinador de la iniciativa, ahir a la seu de l’entitat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

1424

53-1

2127

92Q

Súmate, l’entitat sobira-nista de castellanopar-lants que aglutina perso-nes procedents d’arreud’Espanya, va inaugurarahir la seu a Sant Adrià deBesòs amb la presència delpresident de la Generali-tat, Quim Torra, que va de-fensar que la “lluita dels ca-talans” per la independèn-

cia és també “la lluita d’al-tres pobles pels Drets Hu-mans”. També hi va inter-venir l’exconseller ToniComín, per videoconferèn-cia, que fa defensar el dreta l’autodeterminació per“tallar” amb “el passatfranquista. A l’acte es vanpassar vídeos del presidenta l’exili, Carles Puigde-mont, del diputat d’ERCGabriel Rufián i del vicepre-sident, Pere Aragonès. ■

RedaccióSANT ADRIÀ DE BESÒS

Súmate obre seu aSant Adrià de Besòs

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 13

8167

66-1

2039

33Q

l Parlament va ser esce-nari ahir del desè aniver-sari de la llei d’educacióde Catalunya, aprovada

durant l’etapa del tripartit presi-dit per José Montilla i amb Er-nest Maragall com a conseller.L’expresident, conjuntamentamb els exconsellers d’Ensenya-ment que van ajudar a fer-la pos-sible, van ser presents en un ac-te amb un to fortament rei-vindicatiu del contingut de la lleiperò també, i sobretot, de la ne-cessitat que, per afrontar elsreptes que encara queden pen-dents de la llei, cal disposar d’unnou pressupost. I per aconse-guir-ho Torrent apel·lava i rei-vindicava el consens i l’esperitde pacte amb què es va treballaraquest text legislatiu ara fa deuanys. “No podem fer tot el que

El’escola necessita, no podemavançar cap a l’escola inclusivani combatre amb més força lasegregació amb els recursos queobtenim d’una pròrroga delpressupost”, alertava. La normaeducativa per excel·lència a Ca-talunya va ser força ben valora-da pels mateixos participantsconscients, però, que perquè si-gui un èxit, especialment enl’àmbit de la inclusió de totl’alumnat en un sol centre, caldisposar de prou recursos eco-nòmics per atendre les necessi-tats especials dels alumnes al’aula, un dels aspectes més pio-ners i capdavanter de la llei cata-lana. “Tots estem d’acord quel’educació necessita d’un pressu-post suficient que permeti posaral dia el sistema educatiu des-prés d’anys d’insuficiències obli-gades. Necessitem recursos perenfortir la LEC com a eina de co-hesió social i d’igualtat d’oportu-

nitats”, va reclamar el conseller,que qualificava la LEC com elmillor “escut davant les amena-ces contra la llengua”.

L’aniversari de la LEC, però,va deixar sobre la taula la proble-

màtica que ha arrossegat l’a-plicació de la llei al llarg d’a-quests deu anys. “No s’ha pogutavançar més per la llosa d’unacrisi econòmica financera queha provocat retallades i per la

manca d’estabilitat política”, as-senyalava Bargalló.

El president del Parlament,Roger Torrent, agafava el testi-moni que li havia llançat el con-seller Bargalló per apel·lar preci-sament a la necessitat de trobarel consens polític entre totes lesformacions per poder tirar enda-vant un nou pressupost i desple-gar tota la llei, un repte gegantatesa l’excepcionalitat en què en-cara avui està situada la políticacatalana. Torrent va anar mésenllà i també va reclamar traslla-dar “l’esperit de consens” a altresàmbits, “com ara el de la defensadels drets i llibertats que estansota amenaça”. “Hem de ser ca-paços d’articular la voluntat del80% de persones que no volenimposicions i repressió, que vo-len resoldre el conflicte políticamb l’Estat votant i no amb em-presonaments ni porres contrala ciutadania”, hi va afegir. ■

PETICIÓ · El conseller d’Ensenyament reclama un nou pressupost per afrontar els reptes pendents de la LEC, la lluita contrala segregació i l’escola inclusiva MÉS · El president Torrent apel·la al consens polític de fa deu anys per a nous pactes de país

E. AnsolaBARCELONA

Un aniversari reivindicatiu

Torrent, Bargalló, exconsellers i diputats que van treballar la LEC ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

Xavier MiróEL PRAT DE LLOBREGAT

l nou alcalde del Prat, Lluís Mijo-ler, substitueix l’històric alcalded’ICV Lluís Tejedor, que ha lideratel municipi durant trenta-set

anys com el principal bastió local delsecosocialistes a Catalunya, avui ja de Ca-talunya en Comú.

Al Prat sembla que es trenca aquellamàxima que als municipis es vota la per-sona i no el partit. Vostè substitueix unalcalde que ha governat quatre dècadesi guanya amb el mateix suport.També podríem dir que no es vota la per-sona, sinó les persones. Que s’ha anat vo-tant durant 36 anys la mateixa personaque encapçalava un projecte, però es vo-tava un grup de persones que s’enteniaque eren les que estaven duent a termeel projecte. Amb el canvi de candidat,vam fer incidència en la campanya en elfet que era el mateix equip de persones.També va ser encertat el lema de campa-nya Seguim i la ciutadania ho ha entèsaixí. Més que la figura de Tejedor, el quecrec que entén la ciutadania del Prat ésuna manera de treballar i de fer política,que és diferent de la de molts altres llocsi de la qual els pratencs se senten orgullo-sos i volen que continuï.

Per les votacions d’investidura es perfilala renovació del pacte amb el PSC.Sí, i tant. Nosaltres estem satisfets amb

Eel pacte. Ho vam dir abans de les elec-cions. Els socialistes també ho han re-afirmat i crec que els resultats ho avalen.A la ciutat li va bé el pacte perquè el PSCtambé ha crescut. Estem segurs queabans del 3 de juliol tindrem un acord de-finitiu. De fet estem d’acord en pràctica-ment tot i només ens queda posar-ho perescrit.

L’acord només inclourà el PSC? Podemtambé el va votar en la investidura.Una de les coses que ens va demanar elPSC és que ells treballaven com ho ha-vien fet fins ara i confiaven en el projecteamb nosaltres, no amb cap desconegutni cap tripartit. Podria haver estat ERC,també. Podria haver entrat Podem. Lanostra intenció és continuar així. Tambése’ns fa difícil quan no vam poder arribara un acord previ amb Podem. Doncs ara,amb un resultat que ha estat com ha es-tat, Podem també ho ha entès. La relacióés bona i cordial i sabem que hauremd’anar a eleccions autonòmiques i gene-rals junts i que haurem de col·laborar.

El PSC és l’aliat natural al Prat?Sí, perquè ens hem entès molt bé els úl-tims anys. Tenim un projecte de ciutatmolt semblant i, de fet, quan parlemamb el PSC negociem més de les perso-nes que se’n faran càrrec que de lesàrees. Jo confio molt també en l’equipque proposa el PSC. És l’aliat natural iencara que haguéssim obtingut majoriaabsoluta, segur que hauríem arribat a unacord. De fet, en altres ciutats del voltant

com ara Cornellà o Viladecans passa al’inrevés i també hi governarem en coali-ció els comuns.

Per què creu que JxCat i el PP han per-dut la representació?S’ha concentrat el vot. En les anteriorseleccions hi va haver una forta fragmen-tació, però ara, amb una gran participa-ció –un històric més del 60% al Prat–, elprimer regidor era més car. I això fa quepartits històrics com ara Junts pel Prat iel PP no hagin entrat. Part dels vots delprimer han anat a ERC, que ha pujat, i alPP li ha passat el mateix amb Ciutadans.En el cas del PP és evident que s’ha votatmarca perquè, si no, el Miguel ÀngelOchoa –el cap de llista popular– hauriatingut millors resultats.

Vostès han reformat l’avinguda Verge deMontserrat, han inaugurat el Teatre L’Ar-tesà o un centre cívic. La majoria de mu-nicipis no són tan rics...

No és que siguen rics però tenim recur-sos i els destinem bé. Quan se’m diu aixòsempre m’agrada recordar que tenimmés ingressos perquè suportem infraes-tructures de país que paguen per l’ocupa-ció i l’activitat que fan del nostre espai.Però també és veritat que tenim la taxade fiscalitat més baixa de l’entorn i el ciu-tadà paga menys. Si l’aeroport fos un po-lígon industrial, la diferència d’ingressosno seria tan gran amb Cornellà, Vilade-cans o Sant Boi. L’aposta pels equipa-ments està centrada en el projecte Inter-seccions, el més important que afronta-rem els pròxims anys. És una aposta perl’educació i la cultura per construir co-munitat. Això ens obligava a tenir unteatre com L’Artesà. No és només un tea-tre amb obres per al públic general, sinótot un projecte d’arts en viu al darrere. Ila reforma de l’avinguda respon a un dè-ficit d’aparcaments que tenia la ciutat. Apartir d’ara no hi haurà tanta inversió enequipaments més enllà del desenvolupa-

LIMITACIÓ · “Ni un pam més del port i l’aeroport han depassar a envair altres zones” HABITATGE · “Podem posarpegats, però el que necessitem són eines. El decret de laGeneralitat que regula preus de lloguer és insuficient”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSEL PRAT DE LLOBREGAT

“La quartapista delPrat ha deser Girona”

JOSEP LOSADA

2015 2019

25R E G I D O R S

ICV-EUiA11

PSC4

ERC2

Cs2

Se Puede2

Guanyem1CiU1

PP2

25R E G I D O R S

El Praten Comú

11 Cs3

Podem1

ERC3

PSC7

Lluís MijolerALCALDE

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIVENDRES, 21 DE JUNY DEL 2019

ment urbanístic que tindrem al Pratnord i sud.

Què és Interseccions?Portem la cultura a les escoles. Ja teníeml’escola de música, però ara hem fet unpas més enllà amb el teatre, la dansa i elcirc. Habituar els nens al món de la cul-tura farà que, quan siguin grans, creixinamb aquest interès. No es pot ser lliure sino tens cultura. Es tracta d’oferir unaformació de qualitat i està demostratque la cultura hi ajuda. Sense una forma-ció de qualitat no es pot tenir ni una fei-na ni un habitatge dignes. Feina i habi-tatge són un problema del Prat i tambédel país, però els ajuntaments no tenimprou eines per abordar-los.

L’habitatge de lloguer assequible és undels dèficits.No tenim tants espais per fer-ne. Hau-ríem d’anar a comprar. El propietari queté terrenys vol construir ell i si el ven ho

fa al preu d’habitatge construït. És im-possible que l’Ajuntament hi pugui acce-dir, sobretot perquè és impossible quel’Ajuntament fomenti aquesta especula-ció. És veritat que hem de fer una apostaamb els terrenys que tenim. Hem de sig-nar un conveni amb la Cooperativa Obre-ra de Vivendes per fer 96 habitatges, pe-rò també cal recordar que la inversió perconstruir 100 habitatges sense tenir encompte la compra del sòl és d’entre 12 i15 milions. Només per 100 habitatges ial Prat en manquen molts més. Podemanar posant pegats, però el que necessi-tem són eines. El decret de la Generalitatque regula els preus de lloguer és insufi-cient. I si no trobem aliats a la Generali-tat i a l’Estat, ho haurem de fer des del’Àrea Metropolitana de Barcelona(AMB).

La prioritat mediambiental és acabar elpla Delta?L’equilibri territorial ens ha costat molt.

Molts anys i lluita. Hem demostrat queés possible tenir un aeroport i un port alcostat d’uns espais deltaics i una platja.Tot està ben delimitat. L’aeroport hauràde créixer més en el seu espai i el port téalgunes infraestructures per fer, però lesfronteres estan més que delimitades. Niun pam més de port i aeroport han depassar a envair altres zones.

No hi ha risc amb la terminal satèl·lit?Per ara no. Hi pot haver una peticiód’operar més vols, però el raonable ésque la quarta pista de l’aeroport sigui Gi-rona, com passa a la majoria de ciutatsdel món, que tenen dos, tres i fins a qua-tre aeroports. Si volen usar la pistatransversal haurem de parlar d’impacteambiental i directament de soroll.

No considereu resolt el problema del so-roll?Per nosaltres està resolt tal com està.Encara no ens hem vist amb els alcaldes

de Viladecans i Gavà, però segur que es-tem d’acord que no es pot cedir en terri-tori ni mediambientalment. Hi ha qües-tions que creiem que estan superades.

Quin és el repte mediambiental metro-polità?S’ha començat a debatre la possibilitatque hi hagi taxes pels residus. Qui no re-cicli haurà de pagar i aquell que ho facibé, no pagarà. Hem d’avançar en aquesttipus de mesures, però no ho pot fer l’al-calde del Prat. Si ho fem des de l’AMBs’entendrà que no es tracta de recaptar,sinó d’afrontar un problema de tots.

Què espereu de la nova etapa política?Diàleg i seny, que n’hem tingut poc en unàmbit de país. Poc diàleg cap enfora peròtambé intern. Hem intentat d’imposarles coses. Generar consensos és cada copmés difícil, però és possible generarponts de diàleg. Ser més pragmàtics i de-dicar-nos a governar. Ens estem perdenten debats que al ciutadà li afecten poc.Esperem que el govern del PSOE facilitiel diàleg amb la Generalitat i que tin-guem d’una vegada eleccions catalanes ique constituïm un Parlament per deixarenrere aquesta situació de provisionali-tat.

Veu imprescindibles noves eleccions?Hi ha una situació d’enquistament. Hi had’haver un Parlament amb noves forces iun objectiu determinat, no el bloqueigentre els que defensen el mandat de l’1-Oi els que el neguen de manera absoluta.Encara que siguin les mateixes forces,amb un nou Parlament hi ha nous objec-tius.

L’acord de govern a Barcelona pot difi-cultar el desbloqueig?Penso que no. En el mandat passat ja hihavia un pacte amb el PSC. Es va trencarper una situació determinada que estàsuperada. El govern es dedicarà a fer elque ha fet els últims quatre anys, políti-ques socials. Si volem donar una clau depaís a un pacte de l’Ajuntament ens equi-voquem. La Generalitat és una altra co-sa. Jo no he rebut cap pressió per pactaramb el PSC i em consta que tampoc ells.

Li preocupa una sentència del Supremque sigui un obstacle?Sí, és clar. He seguit el judici per defor-mació professional i perquè tinc la sortde conèixer alguns dels advocats defen-sors. Em preocupa el que ja he vist en al-tres judicis. Com la fiscalia de vegadesacusa amb un informe pericial que ni harepassat ni ha mirat ni es fixa en altresproves i, tot i així, tira endavant. Et tro-bes sentències complicades que no s’en-tenen. Això no vol dir que tinguin contin-gut polític. En aquest cas, si no ho fa bé eltribunal, hi trobarem connotacions polí-tiques i això també em preocupa. Jo crecque no hi ha raons suficients per con-demnar-los més enllà de la desobedièn-cia. I, si no, s’han de posar els mitjans perobrir vies de diàleg. Si això implica in-dults, que és una potestat del govern del’Estat, fem-ho.

El referèndum és condició per al diàleg?No el posaria com a línia vermella. Si co-mences una negociació amb honestedat isense línies vermelles arribaràs a unacord. ■

“Triatleta en retirada”, advocat i militant del PSUC. Així es presenta Lluís Mi-joler, nascut el 1969 al Prat de Llobregat i advocat en exercici des del 1997 iper compte propi al municipi des del 2010. Llicenciat en dret i màster en dreti pràctica jurídica per la Universitat de Barcelo-na, va ser adscrit al torn d’ofici civil, familiari d’assistència a les dones víctimes deviolència masclista. Fins al 2016 tambéva ser delegat al municipi de l’assegura-dora Mapfre. El 2006 va ser nomenatjutge substitut a la demarcació de Bar-celona. Mijoler es va estrenar de regidorel 2015, en què anava de número onze a lallista d’ICV-EUiA. Tot i no ocupar inicial-ment cartera, el 2016 assumiala nova regidoria d’Econo-mia, Bon Govern i Transpa-rència, àrea que l’any pas-sat assumia també Pro-moció de la Ciutat iTransparència. Tambéha estat tinent d’alcal-de i, amb la retiradadel veterà Tejedor,Mijoler va ser esco-llit candidat a l’alcal-dia per ICV i ratificatcom a candidat d’ElPrat en Comú perles bases d’ICV,EUiA i Podem, tot ique aquesta últimaformació finalments’ha presentat en soli-tari. Mijoler ha repetitl’èxit de Tejedor i ha gua-nyat amb 11 regidors.

Amb experiència de jutge i regidorde fa quatre anys

❝El PSC és l’aliat natural alPrat, i encara quehaguéssim tingut majoriasegur que hauríem arribata un acord de govern

❝Des de l’ÀreaMetropolitana hemd’avançar cap a la taxa deresidus. Qui no recicli,l’haurà de pagar

No hi ha raons percondemnar els presos mésenllà de la desobediència.Si no, cal obrir vies dediàleg. Si cal indult, fem-ho

❝

PA21