2020{20212020{2021 curscursdespatx: dep. anatomia i embriologia humana correu-e: [email protected]...

GuiesGuiesAcademiquesAcademiques

GRAUGRAUDrsquoINFERMERIADrsquoINFERMERIA

CursCurs2020ndash20212020ndash2021

Index drsquoassignatures segons moduls i materies

CA CRE

MODUL MATERIA ASSIGNATURA RAC DI PAG

TER TS

Modul 1FormacioBasicaComuna[60 ECTS]

Anatomia humana Anatomia humana FBB 6 3

Fisiologia Fisiologia FFB 6 13

Biologia Fonaments de biologia i de bioquımica FBB 9 21

PsicologiaFonaments de psicologia en ciencies de lasalut

FBB 9 31

Sociologia Sociologia genere i salut FB 6 43

EstadısticaBioestadıstica i TIC aplicades a ciencies dela salut

FBB 6 65

Farmacologia iDietetica

Farmacologia FB 6 77

Nutricio i dietetica FB 6 95

Fisiopatologia Fisiopatologia FB 6 105

Modul 2Ciencies de laInfermeria[645 ECTS]

FonamentsdrsquoInfermeria(105 ECTS)

Bases historiques epistemologiques ietiques de la disciplina infermera

OB 6 117

Bases metodologiques de les cures drsquoinfer-meria

OB 45 127

Salut Publica i Infer-meria Comunitaria(165 ECTS)

Salut publica OB 6 143

Infermeria comunitaria OB 6 157

Gestio i administracio dels serveis de salut OB 45 173

Infermeria en elCicle Vital(33 ECTS)

Salut de la dona de la sexualitat i la re-produccio

OB 45 185

Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadoles-cent

OB 6 195

Infermeria Medico-Quirurgica I OB 6 207

Infermeria Medico-Quirurgica II OB 6 221

Infermeria en la salut geronto-geriatrica OB 45 231

Infermeria Medico-Quirurgica en situaci-ons especials

OB 6 241

Infermeria en SalutMental (45 ECTS)

Infermeria psiquiatrica i salut mental OB 45 253

Modul 3Practiquestutelades iTreball Finalde Grau[90 ECTS]

Practiques integra-des en lrsquoArea o De-partament de Salut(825 ECTS)

Introduccioa la practica drsquoInfermeria OB 6 263

Practicum I OB 195 281

Practicum II OB 195 295

Practicum III OB 195 309

Practicum IV OB 18 323

Treball Final deGrau (75 ECTS)

Treball fi de grau OB 75 337

Modul 4Modulpropi de laUniversitat deValencia[21 ECTS]

Materies propies dela Universitat deValencia(21 ECTS)

Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniquesdrsquoinformacio i documentacio

OB 6 479

Etica i legislacio professional OB 45 491

Introduccio a la investigacio en la discipli-na infermera

OB 6 499

Infermeria en urgencies extrahospitalariesemergencies i catastrofes

OB 45 515

Modul 5Modulo deformaciooptativa[45 ECTS]

Formacio optativa(45 ECTS)

Desenvolupament comunitari OP 45 527

Angles aplicat a les ciencies de la salut OP 45 535

Catala aplicat a les ciencies de la salut OP 45 543

Salut laboral OP 45 549

Activitat fısica i promociode la salut en in-fermeria

OP 45 557

i

Index drsquoassignatures segons cursos

CU SE CO CA CRE

RS MES DI ASSIGNATURA RAC DI PAG

TRE TER TS

1o

1

34364 Anatomia humana FBB 6 3

34369 Bioestadıstica i TIC aplicades a ciencies de la salut FB 6 65

34391 Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio idocumentacio

FB 6 479

1|234367 Fonaments de psicologia en ciencies de la salut FBB 6 31

34368 Sociologia genere i salut FBB 6 43

1+234365 Fisiologia FBB 9 13

34366 Fonaments de biologia i de bioquımica FBB 9 21

234371 Nutricio i dietetica OB 6 95

34375 Salut publica OB 6 143

2o

1

34370 Farmacologia FB 6 77

34372 Fisiopatologia FB 6 105

34373 Bases historiques epistemologiques i etiques de la disci-plina infermera

OB 6 117

34376 Infermeria comunitaria OB 6 157

34380 Infermeria Medico-Quirurgica I OB 6 207

1+2 34385 Introduccioa la practica drsquoInfermeria OB 6 263

2

34374 Bases metodologiques de les cures drsquoinfermeria OB 45 127

34377 Gestio i administracio dels serveis de salut OB 45 173

34378 Salut de la dona de la sexualitat i la reproduccio OB 45 185

34379 Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent OB 6 195

34382 Infermeria en la salut geronto-geriatrica OB 45 231

3o

1|2

34381 Infermeria Medico-Quirurgica II OB 6 221

34383 Infermeria Medico-Quirurgica en situacions especials OB 6 241

34384 Infermeria psiquiatrica i salut mental OB 45 253

34392 Etica i legislacio professional OB 45 491

34386 Practicum I OB 195 281

34387 Practicum II OB 195 295

4o

1

34393 Introduccio a la investigacio en la disciplina infermera OB 6 499

Optativa (una)

34395 Desenvolupament comunitari OP 45 527

34396 Angles aplicat a les ciencies de la salut OP 45 535

34397 Catala aplicat a les ciencies de la salut OP 45 543

34398 Salut laboral OP 45 549

34399 Activitat fısica i promociode la salut en infermeria OP 45 557

1|234388 Practicum III OB 195 309

34389 Practicum IV OB 18 323

1+2

34390 Treball fi de grau OB 75 337

34394 Infermeria en urgencies extrahospitalaries emergencies icatastrofes

OB 45 515

1|2 Assignatures que srsquoimparteixen be en el primer semestre be en el segon semestre1+2 Assignatures que srsquoimparteixen al llarg del primer i del segon semestre

ii

1

MODUL 1

FORMACIO BASICA COMUNA

(60 ECTS)

Facultat drsquoInfermeria i Podologia Universitat de ValenciaC Jaume Roig sn 46010 - Valencia

Tel 963 864 182 (consergeria) ndash Fax 963 983 035c-e facinfermeriapodologiauves

2



3 ANATOMIA HUMANA

1 Dades drsquoidentificacio

Modul Formacio basica comuna

Materia Anatomia Humana

Codi assignatura 34364

Nom assignatura ANATOMIA HUMANA

Caracter Formacio basica de branca CC Salut

Curs academic 2020ndash2021

Curs Primer

Semestre Primer

Departament Anatomia

Credits ECTS 6 (Presencial 40 rarr 60 h)

Credits presencialsGrups

Teoria Practica Informatica Laboratori Tutories Total

52 0 0 06 02 6

1 0 0 4 2

Coordinacio Prof Smith Ferres Elvira

Despatx Dep Anatomia i Embriologia Humana

Correu-e ElviraSmithuves

Prof Peris Sanchis Rosa


Correu-e RosaPerisuves

Profesorado Prof 1 Smith Ferres Elvira (Grupos C y D)



Prof 2 Peris Sanchis Mordf Rosa (ON)



Prof 3 Perez Molto Francisco Jose (Grupo A y B)


Correu-e FranciscoJPerezuves

Prof 4 Cervera Ferri Ana Pilar (A)


Correu-e AnaCervera-Ferriuves

Prof 5 Garcıa-Granero Garcıa-Fuster Alvaro (B)


Correu-e AlvaroGarcia-Granerouves

Prof 6 Ferrer Carrasco Andres (ON)


Correu-e AndresFerreruves



ANATOMIA HUMANA 4

2 Presentacio de lrsquoassignatura (introduccio resum)

Lrsquoassignatura Anatomia humana es una de les assignatures basiques en la formacio del Grau drsquoInfer-meria i es troba situada en el primer curs del mateix En ella srsquoanalitzaran els diferents aparells i sistemesamb els seus components que constitueixen lrsquoorganisme huma

3 Coneixements previs

No es precisen coneixements previs

4 Objectius i competencies

Segons el document de verificacio del tıtol a aquesta assignatura se li atribueixen les seguents com-petencies

Competencies Generals

G-10 Treballar en equip entenent aquest com unitat basica en la qual srsquointegren estructuren i organitzende forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar els i les professionals i altre personal de les organitzacionsassistencials com forma drsquoassegurar la qualitat de lrsquoatencio sanitaria

G-11 Mantenir i actualitzar la competencia professional prestant especial importancia a lrsquoaprenentatge demanera autonoma de nous coneixements i tecniques i a la motivacio per la qualitat en lrsquoatencio a la salut

Competencies Especıfiques

E-1 Coneixer i identificar lrsquoestructura i funcio del cos huma Comprendre les bases moleculars i fisiologiquesde les cellules i els teixits Coneixer les caracterıstiques biologiques especıfiques (cromosomiques gonadalshormonals de dimorfisme cerebral i genital)

E-25 Treball fi de grau Materia Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents materies

5 Resultats drsquoaprenentatge

Lrsquoaprenentatge esta dirigit a que lrsquoalumnat adquirisca el coneixement de la disposicio topografica i fun-cional de les estructures musculars vasculares nervioses i viscerals imprescindibles per a una adequada icorrecta praxi

6 Descripcio de continguts

A PROGRAMA TEORIC

Anatomia del desenvolupament huma

Tema 1 Fecundacio

Tema 2 Primers estadis del desenvolupament Morula Blastula Gastrula

Tema 3 Niuament i placentacio

Anatomia microscopica Histologia general

Tema 4 Teixit epitelial Concepte i classificacio Epiteli de revestiment Epiteli glandular

Tema 5 Teixit connectiu Concepte i classificacio Teixit connectiu propi

Tema 6 Teixit cartilaginos i ossi



5 ANATOMIA HUMANA

Tema 7 Tipus drsquoossos i articulacions

Tema 8 Teixit muscular Concepte i classificacio Muscul esqueletic Muscul llis Muscul cardıac

Tema 9 Teixit nervios

Aparell locomotor

Esquena

Tema 10 Columna vertebral Curvatures fisiologiques Vertebra tipus Diferencies regionals Sacre

Tema 11 Musculatura de lrsquoesquena Musculatura profunda i superficial

Membre inferior

Tema 12 Ossos i articulacions Plexe lumbosacre

Tema 13 Musculatura del panorama anterior Bioscopia i dinamica funcional dels grans grups musculars

Tema 14 Musculatura del panorama posterior Bioscopia i dinamica funcional dels grans grups muscu-lars

Tema 15 Vascularitzacio i innervacio motora sensitiva

Membre superior

Tema 16 Ossos i articulacions Plexe braquial



Tema 19 Vascularitzacio i innervacio motora i sensitiva

Torax

Tema 20 Osteologia del torax Musculatura respiratoria Musculs intercostals i diafragma

Abdomen i sol pelvic

Tema 21 Musculatura abdominal Conducte inguinal Consideracions anatomoclıniques

Tema 22 Osteoartrologıa de la pelvis Musculatura del sol pelvic Elevador de lrsquoanus Consideracionsanatomoclıniques aplicades a lrsquoobstetrıcia

Sistema cardiovascular

Tema 23 Cor Pericardi miocardi i endocardi Cavitats i valvules cardıaques

Tema 24 Irrigacio i inervacio cardıaques

Tema 25 Grans vasos Principals arteries somatiques i viscerals

Tema 26 Sistema venos Collectors linfatics



ANATOMIA HUMANA 6

Sistema respiratori

Tema 27 Laringe traquea i pulmons

Tema 28 Anatomia microscopica Lobulet pulmonar

Tema 29 Irrigacio i inervacio del pulmo Drenatge linfatic

Sistema digestivo

Tema 30 Cavitat bucal Glandules salivals Faringe i esofag

Tema 31 Estomac Intestı prim Intestı gros Situacio i organitzacio estructural

Tema 32 Vısceres celıaques Fetge Pancrees Melsa Situacio i organitzacio estructural

Tema 33 Peritoneu Epiplons i mesenteris Irrigacio visceral abdominal

Sistema urogenital

Tema 34 Ronyo i ureter Situacio i organitzacio estructural

Tema 35 Aparell genital femenı

Tema 36 Aprell genital masculı

Organs dels sentits

Tema 37 Generalitats Sensibilitat tactil gustativa i olfativa

Tema 38 Globus ocular Organitzacio estructural i funcional

Tema 39 Oıda Organs de lrsquoaudicio i de lrsquoequilibri

Sistema nervios

Tema 40 Generalitats Sistema nervios periferic motor sensitiu i vegetatiu

Tema 41 Sistema nervios central Medulla espinal Tronc del encefal Cerebel

Tema 42 Diencefal i telencefal Vies ascendents i descendents Meninges

Tema 43 Sistema neuroendocrı Glandula pineal Hipofisi Glandules endocrines periferiques

PROGRAMA PRACTIC

1 Estudi de les primeres fases del desenvolupament sobre models anatomics i imatges ecografiques

2 Estudi de lrsquoaparell cardio-respiratori sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatgesradiologiques

3 Estudi de lrsquoaparell digestiu sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques

4 Estudi de lrsquoaparell urogenital sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques

5 Estudi del sistema nervios central sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radi-ologiques

6 Estudi dels organs dels sentits sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radi-ologiques

7 Estudi del sistema esqueletic sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques



7 ANATOMIA HUMANA

8 Estudi del sistema muscular sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques

Lrsquoassistencia a les practiques sera obligatoria

7 Volum de treball i planificaciocalendari del curs

A) Activitats presencials de lrsquoalumnea

ACTIVITATS PRESENCIALS Horas

Classes presencials T 52

Classes practiques en aula P mdash

Classes en aula drsquoinformatica I mdash

Classes practiques en laboratorisala de practiques L 6

Tutories reglades U 2

TOTAL (6 ECTS times 25 hcr times

40100 ) 60 h

B) Activitats no presencials de lrsquoalumnea

ACTIVIDADES NO PRESENCIALES Horas

Assistencia a esdeveniments i activitats externes 2

Elaboracio de treballs en grup 4

Elaboracio de treballs individuals mdash

Estudi i treball autonom 45

Lectures del material complementari 10

Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 20

Preparacio de classes de teoria mdash

Preparacio de classes practiques i de problemes 9

Resolucio de casos practics mdash

Resolucio de questionaris on-line mdash

TOTAL (6 ECTS times 25 hcr times (1minus 40

100 )) 90 h

8 Metodologia docent

Desenvolupament amb suport informatic de cadascuna de les llicons teoriques i demostracio practica deles mateixes en models i peces anatomiques en sessions tutoritzades en les aules de practiques i en sessionsmonografiques dedicades a cadascun dels aparells i sistemes


9 Avaluacio

La qualificacio final vindra determinada per

bull Prova teorica el seu valor contribuira al 60 de la nota final Constara de

ndash Preguntes tipus test de resposta multiple amb 5 possibles respostes Les preguntes correctestindran un valor drsquo1 punt i les preguntes mal contestades restaran 020 punts (per cada 5 preguntesmal contestades es restara 1 correcta) El contingut de la prova sera el mateix per a tots els grupsde lrsquoassignatura

bull Prova practica el seu valor contribuira al 40 de la nota final Es valorara lrsquoassistencia i lrsquoactitudde lrsquoalumnat



ANATOMIA HUMANA 8

NOTA FINAL per a calcular la nota final sera necessari aprovar independentment la prova teoricai la prova practica

Lrsquoassistencia a les practiques sera obligatoria Lrsquoabsencia injustificada a mes drsquoun 20 de les practiquessuposara el suspes en aquesta part i la impossibilitat de presentar-se a lrsquoexamen de lrsquoassignatura

NO ES TROBA INDICAT EN LA GUIA DE LrsquoAPLICACIO UV ENCARA QUE SI ESTAVA EN LAGUIA COMPENDI 2019-20

En el cas de suspendre alguna de les parts de la prova teorica (test) io la prova practica en lrsquoacta esreflectira la maxima puntuacio menor de 5 drsquoentre les dues components (test part practica)

NO SrsquoINDICA QUE OCORRE AMB LES PRACTIQUES EN LA SEGONA CONVOCATORIA

10 Referencies (Recursos bibliografics i documentals)

Basiques

1 Langman (2007) Embriologıa medica con orientacion clınica 10ordf edicion Buenos Aires BogotaMadrid Panamericana

2 Lippert H (2009) Anatomıa con orientacion clınica para estudiantes Madrid Marban Libros

3 Moore KL (2008) Anatomıa con orientacion clınica 5ordf edicion Buenos Aires Bogota MadridPanamericana

4 Schuunke M Schulte E Schumacher (2014) Prometheus Texto y Atlas de Anatomıa Vol 1 2 y 33ordf ed Panamericana

5 Smith V y Ferres E (2008) Manual basico de Anatomıa Humana Valencia Escuela Valenciana deEstudios en Salud (EVES) Generalitat Valenciana

Complementaries

1 Hansen JT (2014) Netter ldquoCuaderno de Anatomıa para colorearrdquo 2ordf ed Elsevier Masson

2 Netter FH (2007) Atlas de Anatomıa humana SL ElsevierMasson

3 AAVV (2009) Master Atlas de Anatomıa Madrid Marban Libros

4 Suarez Quintanilla JA (2017) Anatomıa Humana para Estudiantes de Ciencias de la Salud Barce-lona Elsevier Barcelona

El professorat que participe en cada grup de matrıcula podra indicar a lrsquoinici de la imparticio de lrsquoassig-natura la bibliografia addicional que considere adient afegir a la llista anterior



9 ANATOMIA HUMANA

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment recollits en la guia docent

2 Volum de treball i planificacio temporal de la docencia

Manteniment de les classes teoriques segons els credits ECTS marcades de la guia docent original i de lessessions en les dates i hores estipulades en lrsquoOCA en horari lectiu No obstant aixo les sessions teoriquespresencials es dividiran si es necessari per al percentatge drsquoalumnat que requerisquen les condicions sanitaries

Srsquoinclou en el volum de treball a la realitzacio a criteri del docent de proves drsquoavaluacio contınua quepoden incloure treballs i questionaris que impliquen una reduccio del pes de lrsquoavaluacio final El percentatgedependra de si les condicions sanitaries permeten la presencialitat total o no

NO ES TROBA EN LA VERSIO EN VALENCIA DE LA GUIA EN LrsquoAPLICACIO UV PERO SI EN LADE CASTELLA (AMB ERROR DE PARAGRAF TALLAT)En caso de presencialitat completa lrsquoavaluacio continua constituira el 10 de la part teorica i de la practicaEn caso de no presencialitat constituira el 20


Es mante la metodologia docent original teorica mantenint les condicions de seguretat preceptives

Es pujaran materials corresponents als continguts teorics i practics de lrsquoassignatura per a lrsquoestudi autonomper part de les i els estudiants

Durant les sessions teoriques es podran realitzar activitats que complementen el treball autonom (imatgeanatomica estudi de casos etc) aixı com resolucio de dubtes

Per a les sessions practiques srsquoaportara material apte per al treball autonom que podra incloure imatgesanatomiques mudes atles virtuals imatge medica vıdeos etc

Implementacio de proves drsquoavaluacio contınua obligatories a criteri del docent (realitzats en la plataformadrsquoAula virtual mitjancant questionaris i treballs que es realitzaran de manera presencial o no presencialdepenent de les condicions sanitaries per blocs de coneixement teoric i practic

Les tutories es realitzaran preferentment de manera virtual seguint les directrius de la Universitat deValencia mitjancant correus electronics o mitjancant videoconferencia a traves de la plataforma lackboardCollaborate

En cas que les condicions sanitaries aixı ho requerisquen les sessions presencials teoriques es realitzaranmitjancant sessions locutades programades per a la seva visualitzacio en lrsquohorari establert amb una duradaaproximada donant llibertat als i a les estudiants perque accedisquen al material durant la resta del cursacademic

En el mateix escenari les sessions practiques es realitzaran tambe de manera no presencial mitjancantlrsquoestudi de materials proporcionats Durant els horaris assignats es realitzaran tambe les proves drsquoavaluaciocontınua de lrsquoassignatura

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio del contingut teoric suposara un 60 de la nota total de lrsquoassignatura

La qualificacio drsquoaquesta part incloura un 10-20 obtingut mitjancant proves drsquoavaluacio contınua quepodran incloure questionaris i treballs i un 40-50 que srsquoobtindra mitjancant un examen final de 50 preguntestipus test que sera presencial o no presencial depenent de les condicions sanitaries

El pes final dependra de les circumstancies docents

a) en cas drsquoorganitzacio presencial un 10 drsquoavaluacio contınua i un 50 de prova final



ANATOMIA HUMANA 10

b) en cas drsquoorganitzacio online o en cas de no ser factible fer una prova final presencial un 20 drsquoavaluaciocontınua i un 40 de prova final

Lrsquoavaluacio del contingut practic suposara un 40 de la nota total de lrsquoassignatura

Consistira en la realitzacio de proves drsquoidentificacio drsquoestructures anatomiques i es realitzara mitjancantproves drsquoavaluacio contınua en cada practica (20) i un examen final (20) a traves de questionaris delrsquoAula Virtual

Tant per a lrsquoavaluacio teorica com practica les proves es realitzaran de manera presencial o no presencialdepenent de les condicions sanitaries

Per a aprovar lrsquoassignatura en primera convocatoria sera necessari obtenir almenys un 5 (sobre 10) enla nota global de teoria i de la de practica aixı com en els examens finals teoric i practic

Les proves drsquoavaluacio contınua no tenen un mınim exigit per la qual cosa srsquoaprovara nomes si escompensen en fer una mitjana amb les restants parts i NO SON RECUPERABLES

En la segona convocatoria les notes obtingudes en lrsquoavaluacio contınua es conservaran Aixı mateixes podra guardar la nota de les parts aprovades durant la primera convocatoria per a la segona convocatoriadel mateix curs academic

Els examens finals podran recuperar-se en la segona convocatoria mitjancant unes proves similars a lesempleades per a avaluar-les en la primera convocatoria

Igual que en la primera convocatoria per aprovar lrsquoassignatura sera necessari obtenir almenys un 5 (sobre10) en cadascuna drsquoelles i en el global de la part teorica i practica

El professorat usara els sistemes de deteccio de plagis contractats per la UV en les evidencies drsquoavaluacioLa copia manifesta de qualsevol prova tasca activitat o informe ja sigui individual o grupal que serveixia lrsquoefecte drsquoavaluacio en lrsquoassignatura impossibilitara superar lrsquoassignatura

5 Bibliografia

En la primera sesio del curs el professorat indicara la bibliografia mes adient

A continuacion srsquoindica bibliografIa complementaria que inclou manuals de consulta atles i diccionaristerminologics

ATLES

1 Netter F (2015) Atlas de Anatomıa Humana 6ordf ed Elsevier Masson

2 R Putz y R Pabst (2012) Sobotta Atlas de anatomıa humana 23ordf ed Elsevier

3 Schunke Schulte y Schumacher (2014) Prometheus Texto y Atlas de Anatomıa Vol 1 2 y 3 3ordfed Panamericana

4 VV AA (2009) Master Atlas de Anatomıa Marban Libros

DICCIONARI TERMINOLOGIC

1 Feneis (2006) Nomenclatura anatomica ilustrada Ed Masson

MANUALS

1 Drake Mitchell y Vogl (2020) Gray Anatomıa para estudiantes 4ordf Edicion Elsevier

2 Langman (2007) Embriologıa medica con orientacion clınica 10ordf edicion Panamericana

3 Lippert (2009) Anatomıa con orientacion clınica para estudiantes Marban Libros

4 Moore KL (2008) Anatomıa con orientacion clınica 5ordf edicion Ed Panamericana

5 Netter (2015) Atlas de Anatomıa Humana 6a ed Elsevier



11 ANATOMIA HUMANA

6 Ross (2013) Histologıa Panamericana

7 Suarez Quintanilla (2017) Anatomıa Humana para Estudiantes de Ciencias de la Salud Elsevier

8 Smith y Ferres (2008) Manual basico de Anatomıa Humana Escuela Valenciana de Estudios enSalud (EVES) Generalitat Valenciana

El Servei de Biblioteques de la UV posa a la disposicio de lrsquoalumnat lrsquoacces a manuals en lınia A mesalrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura srsquoincloura una recopilacio de materials en lınia disponibles



ANATOMIA HUMANA 12



13 FISIOLOGIA



Materia Fisiologia


Nom assignatura FISIOLOGIA



Curs Primer

Semestre Anual

Departament Infermeria




84 04 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Omar Caulı

Despatx Nordm 2 FIP 1ordf pl

Correu-e OmarCauliuves

Professorat Prof 1 Omar Cauli



Prof 2 Gambini Buchon Juan

Despatx Departament de Fisiologia Faultat de Medicina iOdontologia

Correu-e JuanGambiniuves

Prof 3 Ruth Navarro Martınez


Correu-e RutNavarrouves

Prof 4 Amparo Pardo Cerdan

Despatx Nordm FIP 2ordf planta

Correu-e AmparoPardouves

Prof 5 Caballero Luna Oscar

Despatx Nordm FIP 2ordf pl

Correu-e OscarCaballerouves

Prof 6 Parra Giraldo German

Despatx Departament de Fisiologia Facultat de Medicina iOdontologia

Correu-e GermanParrauves

Prof 7 Soriano Sanchis Mordf Pilar

Despatx Despatx de professorat (Ontinyent)

Correu-e MariaPilarSorianouves

Prof 8

Despatx

Correu-e



FISIOLOGIA 14


Lrsquoestudi de la fisiologia del cos huma es una assignatura la materia de la qual es basica i imprescindibleen la formacio dels professionals de la salut Estudia el funcionament dels organs i sistemes del cos humaaixı com la interrelacio entre els mateixos i els seus sistemes de regulacio En lrsquoactualitat es la intencio delpla drsquoestudi integrar-les amb la resta de les assignatures servint de base per a lrsquoestudi drsquoaltres materies

Lrsquoassignatura te un caracter mixt teoric-practic pel que als components teorics se li afigen els de caracterpractic en els quals srsquoexercitaran els conceptes i tecniques estudiades familiaritzant a lrsquoalumne amb el treballen grup


Al ser una assignatura de primer curs es requereix com coneixements previs els propis del batxilleratAixı mateix es recomanen coneixements mınims drsquoangles


Els objectiuscompetencies generals drsquoaquesta assignatura estan inclosos en els propis de la Univer-sitat de Valencia i lrsquoEscola Universitaria drsquoInfermeria i Podologia Esquematicament son

G-10 Treballar en equip entenent aquest com unitat basica en la qual srsquointegren estructuren i or-ganitzen de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar els i les professionals i altre personal de lesorganitzacions assistencials com forma drsquoassegurar la qualitat de lrsquoatencio sanitaria

G-11 Mantenir i actualitzar la competencia professional prestant especial importancia a lrsquoaprenentatgede manera autonoma de nous coneixements i tecniques i a la motivacio per la qualitat en lrsquoatencio a la salut

Els objetiuscompetencies especıfiques son els seguents

E-1 Coneixer i identificar lrsquoestructura i funcio del cos huma Comprendre les bases moleculars i fisi-ologiques de les cellules i els teixits Coneixer les caracterıstiques biologiques especıfiques (cromosomiquesgonadals hormonals de dimorfisme cerebral i genital)

E-25 Treball fi de grau Materia Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferentsmateries


1 Identificar les bases fisiologiques que intervenen en les necessitats basiques dels essers humans

2 Utilitzar correctament la terminologia i els conceptes referits a la funcio del cos huma

3 Relacionar les funcions independents que constitueixen lrsquoorganisme huma com un tot organitzat i enequilibri i explicar de forma comprensible les caracterıstiques funcionals drsquoun teixit organ aparell osistema

4 Raonar els principis fisiologics que intervenen en la valoracio i els procediments drsquoinfermeria

5 Identificar els processos fisiopatologics i les seues manifestacions aixı com els factors de risc que de-terminen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital

6 Saber aplicar els coneixements adquirits en treballs drsquoinvestigacio com instrument per a la millora deles Cures drsquoInfermeria



15 FISIOLOGIA


A) CONTINGUT TEORIC

UNITAT I INTRODUCCIO A LA FISIOLOGIA HUMANA MEDI INTERN I SANG

Tema 1 Concepte de fisiologia Medi intern Homeostasi i mecanismes homeostatics

Tema 2 Lıquids corporals Compartiments aquosos de lrsquoorganisme Funcions de la sang Carac-terıstiques fısiques Composicio quımica Concepte de plasma i serum Proteınes plasmatiques

Tema 3 Hematies Funcions i caracterıstiques Eritropoesi Hemoglobina

Tema 4 Leucocits Leucopoesi Propietats Tipus de leucocits Sistema de macrofags tissulars

Tema 5 Limfocits Caracterıstiques i tipus Concepte drsquoimmunitat Tipus i caracterıstiques

Tema 6 Plaquetes Hemostasia Concepte i fases Coagulacio i Fibrinolisi

Tema 7 Grups sanguinis Sistema A B O Sistema Rh Sistema de histocompatibilitat

UNITAT II FISIOLOGIA DE LrsquoAPARELL CARDIOVASCULAR

Tema 8 Disposicio general de lrsquoaparell circulatori El cor Propietats funcionals del miocardiSistema drsquoexcitacio i conduccio LrsquoICG

Tema 9 El cor com bomba El cicle cardıac

Tema 10 Despesa cardıaca Factors que ho determinen Regulacio de lrsquoactivitat cardıaca

Tema 11 Circulacio periferica Pressio i pols arterial Retorn venos

Tema 12 Circulacio capillar i linfatica

Tema 13 Regulacio del flux sanguini Regulacio local i general Centres nerviosos reguladors de lacirculacio Sistema renina-angiotensina-aldosterona

UNITAT III FISIOLOGIA DE LrsquoAPARELL RESPIRATORI

Tema 14 Funcio general de lrsquoaparell respiratori Moviments respiratoris Volums i capacitat pul-monars Proves funcionals

Tema 15 Intercanvi gasos alveol-capillar Transport de gasos per la sang

Tema 16 Regulacio de la funcio respiratoria Regulacio nerviosa i humoral

UNITAT IV FISIOLOGIA DEL SISTEMA RENAL

Tema 17 Funcio renal Filtracio glomerular

Tema 18 Reabsorcio i secrecio tubular Aclariment renal Regulacio de la funcio renal

Tema 19 Fisiologia de la miccio Propietats fısiques i composicio de lrsquoorina



FISIOLOGIA 16

UNITAT V FISIOLOGIA DE LrsquoAPARELL DIGESTIU

Tema 20 Funcions generals de lrsquoaparell digestiu Organitzacio del sistema digestiu

Tema 21 Secrecions gastrointestinals i la seua regulacio Secrecio salival Secrecio gastricaSecrecio intestinal Secrecio biliar i pancreatica

Tema 22 Digestio i absorcio en el tub digestiu Digestio i absorcio de glucids Digestio i absorciode proteınes Digestio i absorcio de lıpids Absorcio drsquoaigua i ions Absorcio de vitamines

Tema 23 Motilitat del tub digestiu Funcio motora Masticacio i deglucio Motilitat gastrointestinalDefecacio i continencia

Tema 24 Funcio dels organs accessoris del tub digestiu Fetge i pancrees

UNITAT VI FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIOS I MUSCULAR

Tema 25 Disseny funcional del Sistema Nervios Cellules del sistema nevios Potencial de repos ydrsquoaccio Transmissio de lrsquoimpuls nervios Fisiologia de la sinapsis Neurotransmissors

Tema 26 Receptors sensorial i sensibilitat somatica

Tema 27 Sentits especials Fisiologia de la vista lrsquoaudicio lrsquoequilibri el gust i lrsquoolfacte

Tema 28 Vies motores Sistema piramidal i extrapiramidal

Tema 29 Funcions del cerebel i diencefal Talem Cerebel

Tema 30 Integracio de les funcions nervioses

Tema 31 Fisiologia de la musculatura estriada i llisa

UNITAT VII FISIOLOGIA DEL SISTEMA ENDOCRI

Tema 32 Concepte de sistema endocrı Hormones Mecanismes drsquoaccio hormonal

Tema 33 Funcio hipotalem-hipofisiaria Hormones hipotalamiques Hormones hipofisiaries Laglandula pineal

Tema 34 Fisiologia del tiroides Hormones tiroıdals

Tema 35 Fisiologia de les glandules paratiroides Regulacio de la calcemia

Tema 36 Fisiologia de la glandula adrenal Hormones corticals i medullars

Tema 37 Funcio endocrina del pancrees Regulacio de la glucemia

Tema 38 Fisiologia i endocrinologia de la reproduccio Lrsquoovari Hormones ovariques El ciclemenstrual El testicle Hormones testiculars Espermatogenesis

UNITAT VIII INTRODUCCIO A LA FISIOPATOLOGIA GENERAL

Tema 39 Introduccio a la patologia i al proces drsquoemmalaltir Aproximacio al coneixement deles malalties Manifestacions de les malalties Conceptes basics de les funcions corporalsConceptes de causa factors de salud i factors de risc

Tema 40 Conceptes basics drsquoalteracio cellular i tissular Canvis intracellulars i extracellularsresultants de lrsquoadaptacio de la funcio tissular Necrosis Alteracions de la circulacio local i lesseues consequencies hiperemia isquemia trombosi embolia infart edema

Tema 41 Adaptacions i alteracions del creixement cellular Atrofia hipertrofia hiperplasiaMetaplasia displasia



17 FISIOLOGIA

UNITAT IX FISIOPATOLOGIA DE LrsquoESTRES

Tema 42 Efectes fisiologics del estres Concepte drsquoestres i adaptacio en el cos huma Sındromesdrsquoadaptacio general i local Manifestacions drsquoadaptacio i desadaptacio

Tema 43 Estres i malaltia Factors relacionats amb el desenvolupament de la malaltia (predisposiciobiologic conductes no saludables personalitat ) Malalties relacionades amb lrsquoestres

UNITAT X FISIOPATOLOGIA DEL MEDI INTERN EQUILIBRI DrsquoAIGUA ELECTRO-LITS I pH

Tema 44 Lrsquoaigua corporal Compartiments lıquids Distribucio de lrsquoaigua i de los principals electrolitsAlteracions per deficit i exces de sodi agua potassi clor calci i magnesi Causes mecanismesi les seues manifestacions

Tema 45 Fisiopatologia del edema y del shock Causes mecanismes tipus manifestacions iconsequencies fisiopatologiques de lrsquoedema i del shock

Tema 46 Adaptacions i alteracions de lrsquoequilibri acid-base Concepte drsquoequilibri acid-base Sis-temes amortidors Compensacions renals i pulmonars Acidosi i alcalosi

UNITAT XI FISIOPATOLOGIA DELS SISTEMES DE DEFENSA CORPORALS

Tema 47 Inflamacio i reparacio

Tema 48 Fisiopatologia de la immunitat Immuno-deficiencies i malalties autoimmunes

Tema 49 Hipersensibilitat i reaccions autoimmunes Allergia Anafilaxia Autoimmunitat

Tema 50 Aspectes biologics de les neoplasies Carcinogenesi i factors cancerıgens Marcador tu-moral Manifestacions clıniques locals i generales de les neoplasies

Tema 51 Fisiopatologia de la termoregulacio Mecanismes fisiologics de la termoregulacio Regu-lacio de la temperatura corporal Hipertermia i hipotermia Sındrome febril Cop de calor

Tema 52 Fisiopatologia del dolor

Tema 53 Proces biologic de la reparacio de les ferides Concepte fases i tipus de cicatritzacio

Tema 54 Fisiopatologia general de les infeccions Concepte Infeccions locals i sistemiques

B) PRACTIQUES EN AULA

Practica 1- Mesura de la pressio arterial ECG

Practica 2- Analisi drsquoorina





Classes practiques en aula P 4


Classes practiques en laboratorisala de practiques L mdash



40100 ) 90 h



FISIOLOGIA 18

Distribucio de credits

Unitat Cre- Professoratematica Denominacio dits (Grp A B D)

I Introduccio a la fisiologia humana Medi intern isang

10

II Fisiologia de lrsquoaparell cardiovascular 08

III Fisiologia de lrsquoaparell respiratori 04

IV Fisiologia del sistema renal 06

V Fisiologia de lrsquoaparell digestiu 08

VI Fisiologia del sistema nervios i muscular 12

VII Fisiologia del sistema endocrı 08

VIII Introduccio a la fisiopatologia general 04

IX Fisiopatologia de lrsquoestres 04

X Fisiopatologia del medi intern 08

XI Fisiopatologia dels sistemes de defensa corporals 10

Prtca 1 Mesura de la pressio arterial ECG 02

Prtca 2 Analisi drsquoOrina 02

Pla de treball

La distribucio de les classes teoriques practiques i seminaris es orientativa ja que es troba supeditada alrsquohorari definitiu establit des de lrsquoEscola Universitaria drsquoInfermeria i Podologia


ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores

Assistencia a esdeveniments i activitats externes mdash

Elaboracio de treballs en grup mdash


Estudio i treball autonom 63

Lectures de material complementari 7


Preparacio de classes de teoria 30





100 )) 135 h


Srsquoimpartiran classes teoriques de 120 minuts de durada (total 84 hores de teoria) i 2 classes de practiquesde 120 minuts de durada (total 4 hores de practiques) Aixı mateix es realitzara 1 sessio de tutoria de 2hores de durada per a cada grup

Les llicons es recolzaran en material audio-visual que previament es posara a la disposicio de lrsquoalumnatEs important que lrsquoalumne es prepare la classe amb antelacio Lrsquoestudiantat podra intervindre sollicitaraclariments o solucionar dubtes aixı com per a demanar informacio addicional



19 FISIOLOGIA

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio compren dues parts

a) Examen teoric Prova objectiva amb preguntes de resposta multiple (tipus test) sobre as-pectes concrets de la materia (sobre els continguts del programa de teoria i els continguts de lespractiques) Es tracta drsquouna avaluacio de coneixements valorant lrsquoadequacio de la resposta a lapregunta formulada Alguna pregunta pot estar relacionada amb la resolucio de problemes iocasos clınics

La puntuacio de lrsquoexamen teoric constituira el 70 de la qualificacio final quan srsquohagi aprovattotes les parts que constitueixen lrsquoexamen teoric Per a aprovar aquesta part sera necessari haverobtingut almenys el 50 de la nota maxima possible en lrsquoexamen (5 punts sobre 10 que equivala 35 sobre 7)

Lrsquoexamen parcial de la materia impartida en el primer semestre tindra lloc al gener Si srsquoaprovaaquest parcial (5 punts sobre 10) es guardara la nota per a les dues convocatories oficials si sesuspen lrsquoalumnat podra examinar-se en la segona convocatoria de la materia impartida en elprimer semestre

Per a aprovar lrsquoexamen cal aprovar les dues parts (la materia impartida en el primer semestrei la materia impartida en el segon semestre respectivament)

b) Activitats presencials io no presencials individuals basades en lectures io exercicis

proporcionats pel professorat i activitats basades en la metodologia de la classe

inversa La puntuacio drsquoaquesta part de lrsquoassignatura en el seu conjunt suposara el 30 de laqualificacio final Per a aprovar aquesta part sera necessari obtenir almenys el 50 de la notamaxima possible en lrsquoexercici (15 punts sobre 3)

Superades totes les parts la qualificacio final sera la suma de la puntuacio de la 1ordf i la 2ordf prova mdash(a)examen teoric + (b) activitats presencials io no presencialsmdash En qualsevol cas es imprescindible superartotes dues parts i no se sumaran les dues qualificacions parcials si no srsquoobte lrsquoaprovat en ambdues En cascontrari la nota final sera SUSPES

En cas de suspendre una de les dues parts de la assignatura la nota a posar en lrsquoacta sera la de la partsuspesa

Si la nota de les activitats presencials es un suspes o un no presentat es podra recuperar aquesta notamitjancant el desenvolupament de noves activitats presencials assignades per part del professorat abans dela data de la segona convocatoria

Lrsquoassistencia sera obligatoria en les sessions practiques

NO es guardara la nota de cap de les parts o activitats per a cursos posteriors Tampoc es tindran enconsideracio les puntuacions obtingudes en cursos academics anteriors


Bibliografia General

1 Guyton A C Hall J E (2018) Tratado de fisiologıa medica Elsevier Sauders 11ordf ed

2 Tortora-Derrickson (2014) Introduccion al cuerpo humano Principios de Anatomıa y FisiologıaEditorial Medica Panamericana 7ordf ed

3 Pocock G y Richards C D (2014) Fisiologıa Humana La base de la medicina Masson 2ordf ed

4 Porth CM (2016) Fisiopatologıa Salud-enfermedad un enfoque conceptual Ed Medica Panameri-cana 7ordf ed

5 Silverthorn U (2018) Fisiologıa Humana Un enfoque integrado Panamericana 4ordf ed

6 Thibodeau G A Patton K T (2016) Anatomıa y Fisiologıa Harcourt SA 6ordf ed



FISIOLOGIA 20

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

No hi ha canvis respecte a la guia docent Tota la materia subjecta a avaluacio estara disponible a lrsquoaulavirtual a la disposicio de lrsquoalumnat


Sense canvis respecte a la Guia docent


Com a metodologia docent es proposa la classe inversa io videoconferencia io la classe locutada entregantel material docent a lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual

Se solmiddotlicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobre aquest material i el professorat con-testara a tot lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual les respostes als dubtes plantejats sobre lrsquoestudi drsquoaquestamateria impartida amb aquestes metodologies docents

Si no es pogueren realitzar presencialment les sessions practiques seran substituıdes per vıdeos triats pelProfessorat

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio roman sense canvis respecte a la guia docent

La modalitat de lrsquoexamen es realitzara ldquoonlinerdquo Lrsquoexamen ldquoonlinerdquo sera cronometrat i les preguntes espresentaran en ordre aleatori i sequencial sense possibilitat de tornar arrere o anar avant en lrsquoordre de lespreguntes

5 Bibliografia

Sense canvis respecte a la guia docent



21 FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUIMICA



Materia Biologia


Nom assignatura FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUIMICA



Curs Primer

Semestre Anual




Teoria Practica Informatica Laboratori Tutorıes Total

84 04 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Peiro Salvador Teresa

Despatx Nordm 5 1er pis FIP (Ext 83164)

Correo-e TeresaPeirouves

Professorat Prof 1 Peiro Salvador Teresa

Despatx Despatx 5 1er pis FIP (Ext 83164)

Correu-e TeresaPeirouves

Prof 2 Pertusa Grau Jose Francisco

Despatx Nordm 161 Edifici drsquoinvestigacio (Ext 44637)

Campus de Burjassot

Correu-e JoseFPertusauves

Prof 3 Torreblanca Tamarit Amparo


Campus de Burjassot

Correu-e AmparoTorreblancauves




Prof 5 Casanova Albero Beatriz (ON)


Correu-e BeatrizCasanovauves


Lrsquoassignatura de Fonaments de biologia i bioquımica srsquointegra com a assignatura basica de caracteranual que srsquoimpartix en el primer curs del Grau drsquoInfermeria

El coneixement drsquoesta assignatura es basic per a la comprensio del funcionament dels essers vius i estapresent en totes les arees de coneixement relacionades amb les Ciencies de la Salut A mes resulta fonamentalper a comprendre altres materies com la Fisiologia humana la Farmacologia la Nutricio i Dietetica o aquellesque componen el Modul de Ciencies de la Infermeria

Els continguts del programa aniran dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements essencials sobre les basesbiologiques bioquımiques i biofısiques de les cellules i teixits la biologia dels microorganismes i els fonamentsmicrobiologics per al control de la infeccio



FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUIMICA 22


Per poder obtindre un nivell de comprensio suficient en aquesta assignatura lrsquoalumnat ha de disposardrsquouna base de coneixement en biologia humana

A nivell molecular hauria de coneixer els bioelements i principis immediats els hidrats de carboni elslıpids les proteınes els enzims els acids nucleics

A nivell cellular la cellula lrsquoembolcall els ribosomes organuls nucli una base sobre metabolisme cel-lular el metabolisme dels hidrats de carboni dels lıpids Tambe les estructures cellulars de bacteris fongsi parasits aixı com drsquoelements acellulars com els virus

A nivell organic la resposta immunologica les funcions de nutricio reproduccio desenvolupament em-brionari genetica mendeliana cromosomes i herencia aixı com les variacions del material genetic


Competencies generals



Competencies especıfiques


E-4 Coneixer i valorar les necessitats nutricionals de les persones sanes i amb problemes de salut al llargdel cicle vital i segons lrsquoactivitat fısica per a promoure i reforcar pautes de conducta alimentaria saludableIdentificar els nutrientes i els aliments en que es troben Identificar els problemes nutricionals de majorprevalenca en dones i homes i seleccionar les recomanacions dietetiques adequades



I) Fonaments de bioquımica i biofısica

1 Enumerar i descriure els processos pels quals es considera la cellula com unitat funcional de tots elsorganismes vius

2 Comprendre els fonaments biologics i fısics de la membrana cellular

3 Identificar els mecanismes de transport de substancies a traves de la membrana cellular i els mecanismesde senyalitzacio cellular

4 Descriure la composicio i estructura dels principals components moleculars i macromoleculars de lacellula

5 Relacionar lrsquoestructura de les molecules amb la seua funcio

6 Coneixer el proces de generacio emmagatzematge i utilitzacio de lrsquoenergia metabolica

7 Coneixer els sistemes moleculars i els processos implicats en lrsquoemmagatzematge replicacio i expressiode la informacio genetica

8 Coneixer i utilitzar la terminologia especıfica que introduıx lrsquoassignatura




9 Adquirir coneixements en el maneig de tecniques i metodologia associades al treball experimental enlaboratori Raonar els fonaments de la dinamica de la sedimentacio la ultracentrifugacio lrsquoelectroforesii tecniques drsquoenginyeria genetica

10 Relacio de la materia amb la energia i el seu efecte sobre les molecules biologiques

11 Exposar en public la informacio que sobre aquesta materia ha adquirit lrsquoalumne

II) Fonaments de biologia dels microorganismes

1 Comprendre i coneixer la importancia del mon microbia

2 Comprendre i coneixer els metodes drsquoobservacio dels bacteris els fonaments de les tecniques de cultiules caracterıstiques morfologiques i la funcio de les diferents estructures

3 Coneixer com esta dipositada la informacio genetica en els bacteris com es transmet a traves de lesgeneracions dels bacteris els diversos tipus de variacions genetiques i el fonament de les tecniquesdrsquoADN recombinant

4 Comprendre el concepte de toxicitat selectiva i quimioterapia els principis de lrsquoaccio dels antimicrobi-ans la seua utilitzacio i el problema de les resistencies bacterianes

5 Comprendre el concepte de virulencia la sequencia dels determinants de la infeccio les vies de trans-missio de les malalties infeccioses

6 Coneixer el paper que ocupen les barreres naturals la flora nativa i la reaccio inflamatoria

7 Coneixer i comprendre el concepte drsquoimmunitat i els seus tipus el concepte drsquoantigen anticos laformacio drsquoanticossos

8 Coneixer i comprendre els fonaments del diagnostic etiologic de les malalties infeccioses la importanciade la correcta presa de mostres el fonament del diagnostic del serum el fonament de les tecniques degenetica molecular i el significat dels principals indicadors drsquoeficacia de les proves diagnostiques

9 Comprendre i coneixer les caracterıstiques microbiologiques basiques dels cocs grampositius i gramne-gatius bacils grampositius gramnegatius i exigents de les espiroquetes dels micobacteris i drsquoaltresformes especials de bacteris

10 Comprendre i coneixer les principals caracterıstiques i grups de fongs patogens la diferencia entremicosis superficials profundes i oportunistes

11 Comprendre i coneixer les caracterıstiques fonamentals dels virus els metodes de diagnostic de lesinfeccions vıriques

12 Comprendre i coneixer lrsquoepidemiologia dels principals virus ADN i ARN drsquointeres clınic

13 Comprendre i coneixer que son els protozous i la importancia mecanismes de transmissio i procedimentsdiagnostics de les infeccions provocades pels principals protozous parasits unicellulars i pluricellulars

14 Comprendre i coneixer els fonaments de els tipus drsquoaıllaments el concepte i utilitat de les precaucionsuniversals les normes basiques de proteccio del personal en el maneig de malalts infecciosos i delmaterial contaminat







A) CONTINGUTS TEORICS

I FONAMENTS DE BIOQUIMICA I BIOFISICA

Tema 1 Quımica dels essers vius 11 La cellula Bioquımica 12 Bioelements Classificacio icaracterıstiques 13 Biomolecules Classificacio 14 Lrsquoaigua Distribucio regulacio estructurapropietats i funcions

Tema 2 Glucids 21 Definicio de glucids 22 Funcions 23 Classificacio 24 Monosacarids Propie-tats quımiques estereoisomeria estructura cıclica Monosacarids drsquointeres biologic Derivats mesimportants 25 Disacarids maltosa lactosa i sacarosa 26 Polisacarids Homopolisacaridsmido glucogen i cellulosa Heteropolisacarids

Tema 3 Proteınes i acids nucleics 31 Aminoacids 32 Peptids 33 Proteınes funcions nivellsestructurals Desnaturalitzacio Proteınes conjugades

Tema 4 Enzims i vitamines 41 Definicio i manera drsquoaccio dels enzims 42 Classificacio drsquoenzims43 Propietats dels enzims 44 Coenzims 45 Vitamines

Tema 5 Acids nucleics 51 Le molecules de lrsquoADN 52 Nucleotids i nucleosids 53 Altres acidsnucleics 54 El cromosoma eucariota i el cromosoma bacteria 55 Duplicacio transcripcio itraduccio 56 ADN no cromosomic

Tema 6 Lıpids 61 Concepte i funcions dels lıpids 62 Classificacio 63 Acids grassos i prostaglandi-nes 64 Lıpids que contenen acids grassos en la seua molecula 65 Lıpids que no contenen acidsgrassos en la seua molecula

Tema 7 Membrana cellular 71 Estructura de la membrana cellular 72 Transport de substanciesa traves de la membrana cellular 73 Receptors de membrana i antıgens 74 La membrana enles vies de senyalitzacio 75 Proteınes drsquoadhesio cellular integrines 76 Matriu extracellular ila lamina basal 77 Renovacio de membranes

Tema 8 Introduccio al metabolisme 81 Definicio i funcions del metabolisme 82 Cicle de la materiai flux de lrsquoenergia en la biosfera 83 Paper dels enzims 83 Catabolisme i anabolisme 84Regulacio del metabolisme

Tema 9 Metabolisme dels carbohidrats 91 Visio general de les diferents etapes del metabolismedels hidrats de carboni 92 Cicle de Krebs i fosforilacio oxidativa 93 Ruta de les pentoses 93Alteracions bioquımiques del metabolisme dels hidrats de carboni

Tema 10 Metabolisme de lıpids 101 Visio general del catabolisme i anabolisme de lıpids 102 Provesbioquımiques per a lrsquoavaluacio del metabolisme lipıdic 103 Alteracions del metabolisme delslıpids

Tema 11 Metabolisme dels compostos nitrogenats 111 Visio general del metabolisme de les pro-teınes 112 Catabolisme de les proteınes 113 Metabolisme de les proteınes 114 Cicle de laurea 115 Proteınes drsquoimportancia en la valoracio clınica 116 Alteracions bioquımiques delmetabolisme dels compostos nitrogenats

Tema 12 Relacions entre els organs en el metabolisme 121 La sang 122 El fetge 123 Elsronyons 124 El cor 125 Els musculs 126 El pancrees




Tema 13 Genetica en Infermeria 131 Conceptes basics de genetica 132 Bases moleculars de lesmalalties genetiques 133 Importancia del diagnostic genetic 134 Mecanismes drsquointercan-vi drsquoinformacio genetica 135 Lrsquoexpressio genetica en els essers vius un exemple integradorformacio sexual primaria i secundaria

Tema 14 Control del cicle cellular i cancer 141 Control del cicle cellular 142 Lrsquoapoptosi 143 p53el guardia del genoma 144 Mutacions i cancer 145 Marcadors tumorals

Tema 15 Introduccio a la Biofısica 151 Interaccions de la energia i la materia Tipus de radiacions152 Radioactivitat natural 153 Efecte biologic de la radiacio ionitzant 154 Aplicacions de laradiacio en diagnostic 155 Aplicacions de la radiacio en terapia 156 Proteccio radiologica

II FONAMENTS DE BIOLOGIA

UNITAT II-1 CONCEPTES BASICS DE MICROBIOLOGIA

Tema 16 Introduccio a la Microbiologia 161 Els microorganismes 162 Record historic 163Classificacio i nomenclatura

Tema 17 Determinants de la infeccio i mecanismes de defensa 171 Patogenicitat i virulencia172 Proces drsquoinfeccio 173 Mecanismes inespecıfics i especıfics de defensa 174 Conceptesdrsquoimmunodeficiencies immunoterapia i immunoprevencio 175 Vacunacio

Tema 18 Principis generals del diagnostic de les malalties infeccioses 181 Microscopia i cultiuin vitro 182 Diagnostic molecular 183 Diagnostic serologic

UNITAT II-2 BACTERIOLOGIA

Tema 19 La cellula bacteriana 191 Classificacio estructura i replicacio dels bacteris 192 Geneticabacteriana 193 Introduccio als agents antibacterians

Tema 20 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per cocs grampositiusi gramnegatius 201 Staphylococcus aureus epidermidis saprophyticus 202 Streptococcuspyogenes agalactiae pneumoniae 203 Neisseria gonorrhoeae i meningitidis

Tema 21 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per bacils grampositius211 Corynebacterium difteriae 212 Listeria 213 Bacillus 214 Clostridium perfringensbotulinum tetani i difficile

Tema 22 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per bacils gramnegatiusi bacils gramnegatius exigents 221 Salmonella typhi enteritidis 222 Shigella 223Yersinia 224 Escherichia coli 225 Altres bacils gramnegatius 226 Haeligmophillus influenzaelig227 Brucella 228 Legionella 229 Bordetella

Tema 23 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per espiroquetes 231Treponema pallidum 232 Borrelia 233 Leptospira

Tema 24 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per micobacteris 241Mycobacterum tuberculosis 242 Mycobacterium lepraelig

Tema 25 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per formes especials debacteris 251 Mycoplasma 252 Chlamydia 253 Rickettsia

UNITAT II-3 VIROLOGIA

Tema 26 Virus 261 Classificacio estructura i replicacio vırica 262 Introduccio als agents antivirals

Tema 27 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per virus drsquoADN 271Herpes virus 272 Adenovirus 273 Verola 274 Altres virus drsquoADN




Tema 28 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per virus drsquoARN 281Grip 282 Parotiditis 283 Xarampio 284 Virus respiratori sincitial 285 Poliovirus 286Altres virus drsquoARN

Tema 29 Epidemiologia prevencio i control de les Hepatitis vıriques VIH i prions 291 Hepa-titis A B C D 292 Virus de la Immunodeficiencia Humana 293 Prions

UNITAT II-4 MICOLOGIA

Tema 30 Fongs 301 Classificacio estructura i replicacio dels fongs 302 Introduccio als agents an-tifungics

Tema 31 Micosis 311 Micosis superficials 312 Micosis subcutanies 313 Micosis sistemiques oprofundes 314 Micosis oportunistes

UNITAT II-5 PARASITOLOGIA

Tema 32 Parasits 321 Classificacio estructura i replicacio dels parasits

Tema 33 Parasits unicellulars i multicellulars 331 Principals parasits intestinals urogenitals ihematics i tissulars 332 Principals Nematodes Platihelmints i Artropodes

UNITAT II-6 IMPLICACIONS PER A LA INFERMERIA EN LA PREVENCIO DE LAINFECCIO

Tema 34 La infeccio i els professionals drsquoinfermeria 341 Cadena de la infeccio 342 Interrupciode la cadena drsquoinfeccio 343 Criteris en lrsquous drsquoantiseptics i desinfectants 344 Intervenciodrsquoinfermeria enfront de la cadena drsquoinfeccio

B) CONTINGUTS PRACTICS

Classes practiques en aula (2 sessions de 2 hores)

B1 Fonaments de bioquımica i biofısica

1 sessio de 2 hores per cada grup P

La practica en aula consistira en fer un treball en grup i una exposicio oral sobre una malaltia drsquointeresper a la part corresponent de lrsquoassignatura

B2 Fonaments de biologia dels microorganismes





ACTIVITATS PRESENCIALS ordm Horas



Classes en aula de informatica I mdash




40100 ) 90 h





ACTIVITATS NO PRESENCIALES Horas

Assistencia a esdeveniments i activitats externes 3Elaboracio de treballs en grup 40Elaboracio de treballs individuals 6Estudio i treball autonom 10Lectures de material complementari 10Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 40Preparacio de classes de teoria 4Preparacio de classes practiques i de problemes 4Resolucio de casos practics 4Resolucio de questionaris on-line 4


100 )) 135 h


bull Sessions teoriques en les quals es contempla lrsquoexposicio per part del professorat la preparacio i exposiciode continguts per part de lrsquoalumnat el debat i la discussio en classe etc

bull Sessions practiques amb assistencia obligatoria

bull Activitats no presencials oportunament srsquoindicaran els dies i hores per a aquesta assignacio i els tempsque srsquoutilitzaran per a la preparacio dels treballs

9 Avaluacio

1 A lrsquoefecte drsquoavaluacio de lrsquoassignatura es consideren dues parts Fonaments de Bioquımica i Biofısica(5 punts) i Fonaments de Biologia (5 punts)

(a) Examens (60 de la nota global de cada part)

Aquests examens inclouen una prova tipus test amb 40-60 preguntes (amb 4 possiblesrespostes) i dues preguntes de desenvolupament

La qualificacio de la prova tipus test srsquoobtindra mitjancant la seguent formula(Encertsminus Errors

3

)times 10

n n = 40 60

Es a dir nombre de respostes encertades menys el quocient dels errors dividits per 3 (4respostes possibles menys 1) multiplicat per 10 que es la maxima nota drsquoaquesta part i partitpel nombre de preguntes que es 40 o 60

A aquest valor (ponderat) se li sumara la nota de les preguntes de desenvolupament

La nota mınima per a superar la prova sera de 5 sobre 10 En aquesta prova srsquoavaluaran elscontinguts teorics de la materia

Lrsquoexamen final drsquoambdues parts (Bioquımica i Biologia) es realitzara en una sessio unica Si been primera convocatoria lrsquoestudiant previa comunicacio al professorat podra optar per realitzarsolament una de les dues parts quedant reflectit en lrsquoacta la qualificacio de No presentata (NP)fins que no srsquohagi completat la realitzacio de lrsquoaltra part

(b) Treball en grup (20 de la nota global de cada part)

Les classes practiques en aula son drsquoassistencia obligatoria i la seua realitzacio condicio ne-cessaria per a aprovar lrsquoassignatura Es realitzara un treball en grup i presentacio oral Lrsquoavaluaciode la presentacio oral sera mitjancant una rubrica




(c) Participacio i realitzacio drsquoactivitats durant les classes (20 de la nota global cadascuna de lesdues parts)

Seguint el model de classe inversa lrsquoequip docent anira proposant temes a desenvolupar a cadaestudiant per a completar el contingut del temari Els temes que es proposaran seran apartatsconcrets del temari de lrsquoassignatura i srsquoaniran indicant amb antelacio suficient perque puguen sertreballats en el seu moment en la sessio que corresponent de lrsquoaula

El treball sera realitzat de manera individual i srsquoaniran dipositant en un repositori de lrsquoaulavirtual preparat per a aquest particular de manera que tots puguen tindre acces al seu continguti el puguen consultar i estudiar Aquest material es considera part de la materia de lrsquoassignaturapel que es considera materia avaluable

Cadascun dels treballs que realitze cada estudiant sera qualificat i comptara per a la qualificaciofinal de lrsquoassignatura

Perque es considere la nota del treball (20 de la nota global de cada part) i la nota de la participa-ciorealitzacio drsquoactivitats en classe (5 de la nota global de cada part) cal superar lrsquoexamen de lapart corresponent de lrsquoassignatura (Bioquımica o Biologia) amb una nota mınima de 45

2 Les qualificacions de les dues parts de lrsquoassignatura (Bioquımica i Biologia) se sumaran sempre que encada part se supere el mınim per aprovar es a dir 25 punts sobre 5

3 En el cas de no superar aquesta qualificacio en alguna de les parts es reflectira en lrsquoacta la nota de lapart no superada o la major de les parts no superades (i constara com a suspens)

4 La part que resulte aprovada en primera convocatoria (Bioquımica o Biologia) quedara reservada pera la segona convocatoria

5 En el cas de tindre solament una part aprovada en primera convocatoria i no aprovar lrsquoaltra part ensegona convocatoria quedaran ambdues parts pendents per al curs seguent amb la generacio de novestaxes academiques


I) Fonaments de biologia

Bibliografia basica

1 De la Rosa M Prieto J Navarro JM (2011) Microbiologıa en Ciencias de la Salud Conceptosy Aplicaciones Madrid Elsevier 3ordf ed

2 Murray PR Rosenthal KS Pfaller MA (2017) Microbiologıa Medica Madrid Elsevier Espana8ordf ed

3 Madigan MT Martinko JM Parker J (2003) Brock Biologıa de los microorganismos (sl)Pearson-Prentice Hall 10ordf ed

4 Santaines E Faus F (2011) Guıa de ayuda para la comprension del Sistema Inmune ValenciaEdiciones MC

5 Salleras L (2004) Vacunaciones preventivas Barcelona Masson

6 Agencia Valenciana de Salut (2003) Manual de recomendaciones para el control de la infeccionnosocomial Valencia Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana

7 Soule BM et al (1996) Infecciones y Practica de Enfermerıa Barcelona Mosby

Materials informes i publicacions drsquous public en relacio amb les infeccions

mdash httpwwwcdcgov (Centers for Disease Control)

mdash httpwwwwhoorg (Organizacion Mundial de la Salud)

mdash httpwwwseimces (Sociedad Espanola de Enfermedades Infecciosas y Microbiologıa Clınica)

mdash httpwwwsempsphcom (Sociedad Espanola de Medicina Preventiva Salud Publica e Higiene)




mdash httpwwwmsfes (Medicos sin Fronteras)

mdash httpwwwfontillesorg (Fundacion Fontilles contra la Lepra)

II) Fonaments de bioquımica i biofısica

Bibliografia basica

1 Alberts et al (2016) Biologıa molecular de la celula Madrid Panamericana 6ordf Edicio

2 Aurengo A Petitclerc T (2008) Biofısica Madrid McGraw-HillInteramericana

3 Calvo A ed (2015) Biologıa celular biomedica Madrid Elsevier

4 Cummings M R (1995) Herencia humana principios y conceptos Nueva York McGraw-HillInteramericana

5 Feduchi E Romero C Yanez E Blasco I y Garcıa-Hoz C (2015) Bioquımica Conceptosesenciales Madrid Panamericana 2ordf ed

6 Galle P Paullin R (2003) Biofısica Radiobiologıa Radiopatologia Masson SA Barcelona

7 Gil Ramos J M (2010) Respuestas Bioquımica celular y tisular (Radiobiologıa para profesio-nales sanitarios radiosensibilidad vs radiorresistencia) Ed MAD

8 Gilbert SF (2008) Biologıa del desarrollo Madird Panamericana 7ordf ed

9 Lodish H Berk A Kaiser CA Krieger M Bretscher A Ploegh H Amon A Scott MP (2016)Biologıa celular y molecular Madrid Panamericana 7ordf ed

10 McKee M y McKee J (2014) Bioquımcia Las bases moleculares de la vida Mexico DFMcGraw-Hill Education

11 Stryer L Berg J M y Tymoczko J L (2013) Bioquımica Barcelona Reverte 7ordf ed

Bibliografıa complementaria

1 Gonzalez Hernandez A (2010) Principios de bioquımica clınica y patologıa molecular ElsevierEspana




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen tots els continguts inicialment programats a la guia docent per a les sessions teoriques


Es mante el calendari previst de treball aprovat per la CAT la distribucio quadrimestral de classes ambpetites variacions en els grups de les diferents seus correspon a unes 20 sessions de les que srsquoutilitza lameitat per estudiar la part de Bioquımica i Biofısica i lrsquoaltra meitat per estudiar Fonaments de BiologiaIgualment es mante el pes de les activitats proposades a la guia docent

A lrsquoinici de curs es presentara el calendari detallat de sessions de lrsquoassignatura per al primer quadrimestreincloent-hi per a cada grup la cadencia i alternanca de les sessions (Bioquımica i Microbiologia) lrsquohorariel tema i el professor o professora que ho imparteix


En el perıode de maxima presencialitat es pujara a lrsquoaula virtual de forma previa a lrsquoinici de la sessio alrsquoaula el material corresponent a la sessio presentacions textos complementaris i referencies bibliografiquespertinents

A mes es fara servir una metodologia de tipus aula inversa no intensiva que permet que els estudiantstreballen algunes parts del temari i al seu torn es puga fer un seguiment molt proper de cada estudiant pera lrsquoavaluacio contınua

Es realitzaran presencialment les activitats practiques i tutories colmiddotlectives establertes en la guia docent

Les tutories individuals seran preferentment virtuals

En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquose substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncrona iotransparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amb lrsquoestudiantatmitjancant videoconferencia o forum o xat en aula virtual Donat el cas les adaptacions corresponents serancomunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la guia docent quant a la ponderacio de lrsquoavaluacio de cada tipus drsquoactivitat Encas drsquoestudiantat vulnerable o afectats la proporcio de qualificacio de les activitats avaluables que es deurienfer en grup es traslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio mitjancant les modalitats

bull Prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari per aula virtual

bull Addicio drsquoactivitats drsquoavaluacio continua

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en aula virtual Si la situacio sanitaria imposara tancament de bibliotequeses facilitaria material de suport a traves de lrsquoaula virtual



31 FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIENCIES DE LA SALUT



Materia Psicologia


Nom assignatura FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIENCIES DE LASALUT



Curs Primer

Semestre Primer oSegon





5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Gabriel Vidal Blanco

Despatx Nordm 7 FIP

Correu-e GabrielVidaluves

Professorat Prof 1 Gabriel Vidal Blanco

Despatx Nordm 7 FIP


Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4 Jose Luıs Gandıa Martınez (Ontinyent)

Despatx Despatx de professorat Ontinyent

Correu-e JoseLuisGandiauves


Lrsquoassignatura Fonaments de Psicologia en ciencies de la salut se situa en el modul de formacio basicacomuna Te un caracter teoric practic amb un total de 6 credits distribuıts en 5 teorics i 1 credit practicEl perıode de docencia se situa en el segon quadrimestre del primer curs del Grau en Infermeria

El principal objectiu de lrsquoassignatura es oferir a lrsquoestudiant un enfocament holıstic del ser huma des drsquounmodel biopsicosocial amb la finalitat drsquoorientar la seua futura practica professional i formacio personal

Per a realitzar una atencio integral i de qualitat en el context de la salut en general i en el de la Infermeriaen particular es necessari considerar els aspectes personals socials i culturals del ser huma Tant per a laprevencio i promocio de la salut com en el proces curatiu dels estats morbids es indispensable disposar delsconeixements basics que estableixen les bases del comportament huma i permeten una major comprensio dela persona en la seua totalitat Sempre srsquoha de tenir present que el malalt no te una malaltia sino que esuna persona malalta

La ciencia de la Psicologia estudia el comportament de les persones i els seus processos mentals incloentels processos interns dels individus i les influencies procedents des del seu entorn fısic i social La Psicologiaa lrsquoabordar el comportament del ser huma constitueix un camp drsquoestudi intermedi entre el biologic iel social Compren diverses branques interrelacionades entre si que poden tambe descriurersquos en termesdrsquoarees drsquoaplicacio



FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIENCIES DE LA SALUT 32

Per a la formacio del professional drsquoInfermeria i perseguint un enfocament integral de lrsquoaprenentatgehem conformat els continguts drsquoaquesta assignatura des de les branques de la Psicologia General PsicologiaEvolutiva o del Desenvolupament Psicologia Social i Psicologia de la Salut

Drsquoaqueixa manera els continguts del programa aniran dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements basics sobreel funcionament del comportament huma i les seues alteracions lrsquoevolucio psicosocial i influencies sociocultu-rals la identificacio dels factors i respostes psicosocials en el continuum salut-malaltia i el desenvolupamentdrsquohabilitats en tecniques relacionals i terapeutiques

Per la naturalesa holıstica de lrsquoassignatura suposa un coneixement fonamental en la formacio dels pro-fessionals de la salut i el seu estudi resulta totalment pertinent per al seguiment drsquoassignatures posteriorsEntre les vinculacions mes importants cap destacar lrsquoestreta relacio que mante en coneixements i aspectesmetodologics amb la materia de Sociologia impartida tambe en el modul de formacio basica aixı com amblrsquoassignatura de Infermeria psiquiatrica i salut mental que encara que impartida en cursos posteriors de latitulacio requereix per al seu optim desenvolupament de les bases que aporta aquesta assignatura Final-ment tambe contribueix a la formacio necessaria per al desenvolupament del Practicum i el Treball final deGrau


bull Comprensio lectora de la llengua anglesa

bull Coneixements basics drsquoinformatica a nivell drsquousuari (sistema operatiu processador de textos elabo-racio de diapositives full de calcul)

bull Actitud de superacio personal en lrsquoassoliment de metes academiques



G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funcio del genere grup o comunitat dinsdel seu context social i multicultural

G-4 Reflexionar sobre la importancia de lrsquoanalisi de genere en salut i comprendre com en funcio drsquoaquellels estils de vida lrsquous del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les persones

G-6 Analitzar i reflexionar sobre les consequencies del ser dona i home en el proces drsquoemmalaltir lrsquoatenciodiferencial que es rep i la manera especıfica drsquoafrontar el dolor i la malaltia

G-8 Promoure i respectar el dret de participacio informacio autonomia i el consentiment informat enla presa de decisions de les persones ateses drsquoacord amb la forma que viuen el seu proces de salut-malaltiai mort

G-25 Establir una comunicacio veraca eficac i respectuosa amb pacients famılia grups socials altresprofessionals i mitjans de comunicacio tant de forma oral com escrita i fomentar lrsquoeducacio per a la salut

G-26 Coneixer i aplicar tecniques i instruments de comunicacio des drsquouna perspectiva no sexista tanten la relacio interpersonal com en les dinamiques de grup

G-34 Tenir en lrsquoactivitat professional un punt de vista crıtic creatiu constructiu i orientat a la investi-gacio en salut


E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (enparticular la malaltia i el sofriment) seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en lesmateixes Establir una relacio empatica i respectuosa amb el pacient i famılia drsquoacord amb la situacio de lapersona problema de salut i etapa de desenvolupament Utilitzar estrategies i habilitats que permeten unacomunicacio efectiva amb pacients famılies i grups socials aixı com lrsquoexpressio de les seues preocupacions iinteressos des de la perspectiva de genere




E-9 Coneixer i identificar els problemes psicologics i fısics derivats de la violencia de genere per acapacitar a lrsquoestudiant en la prevencio la deteccio precoc lrsquoassistencia i la rehabilitacio de les mates drsquoaquestaforma de violencia



UNITAT TEMATICA I Conceptes basics i metodologics de les Ciencies Psico-socials

1 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar els fonaments de les ciencies psicosocials en lrsquoambit de la salut iles consequencies de lrsquoadopcio de la perspectiva holıstica en la salut i la praxi drsquoinfermeria

2 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar les bases biologiques i ambientals de la conducta humana i elsmodels teorics que la fonamenten

UNITAT TEMATICA II Processos psıquics basics i les seues alteracions

1 Lrsquoalumnea sera capac de diferenciar els fonaments teorics de les seguents funcions psicologiquesbasiques percepcio atencio aprenentatge memoria pensament llenguatge en els estats de nor-malitat i les seues alteracions basiques

2 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar les caracterıstiques generals i enfocaments teorics de les emocionsla motivacio i personalitat i la seua directa relacio amb lrsquoestat de salut

UNITAT TEMATICA III Desenvolupament del cicle vital huma

1 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar els aspectes psicosocials i els factors que condicionen el patro denormalitat dins del cicle vital de les persones incloent la perspectiva de genere

UNITAT TEMATICA IV Comportament i salut-malaltia

1 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar els aspectes psicologics culturals i socials amb els models deconductes saludables i estils de vida i drsquoidentificar el paper de la famılia com a sistema de suportsocial enfront de les situacions de crisis els seus aspectes preventius incloent la identificacio delsproblemes psicologics i fısics derivats de la desigualtat i violencia de genere

2 Lrsquoalumnea mostra coneixement dels fonaments teorics que relacionen lrsquoansietat lrsquoestres i la seuainfluencia en la salut dels individus

3 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar els aspectes que determinen la qualitat de vida de les personesaspectes sociologics psicologics i fısics i en el cas especıfic de la dona

UNITAT TEMATICA V Factors psicosocials en el proces de lrsquoemmalaltir huma

1 Lrsquoalumnea sera capac de diferenciar els diferents significats atribuıts a la malaltia aixı com de rela-cionar les conductes i patrons de resposta enfront de la malaltia

2 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar aspectes psicosocials en els processos de diferents malalties isituacions de salut

3 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar els factors cognitius-conductuals implicats en lrsquoexperiencia de dolor

4 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar aspectes psicosocials relacionats amb la malaltia terminal el dueli la mort i com afecta tant a lrsquoindividu com a lrsquoentorn familiar




UNITAT TEMATICA VI Tecniques relacionals i terapeutiques

1 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar i distingir els diferents aspectes que modulen els processos decomunicacio i de distingir els components que regulen la relacio intrapersonal i interpersonal

2 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar i diferenciar els aspectes positius i negatius que intervenen en ladinamica relacional de lrsquoequip de treball

3 Lrsquoalumnea sera capac de mostrar coneixement de les habilitats socials i aspectes basics de la relacioterapeutica

4 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar les arees drsquoavaluacio i intervencio psicosocial i diferenciar les basesi aplicacions de les diferents terapies alternatives i complementaries

PRACTIQUES EN AULA

1 Lrsquoalumnea sera capac drsquoaplicar els coneixements teorics adquirits per a la realitzacio de les diferentsmodalitats de practiques

2 Lrsquoalumnea sera capac drsquoutilitzar adequadament els components verbals i no verbals de la comunicacio

3 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar situacions estressants i tensions de la vida diaria i utilitzar lestecniques de relaxacio i acte control emocional mes eficacos a nivell individual i per al seu futurprofessional

4 Lrsquoalumnea sera capac de resoldre problemes aplicant el pensament crıtic

5 Lrsquoalumnea sera capac drsquoutilitzar estrategies i habilitats que permeten el treball cooperatiu

6 Lrsquoalumnea sera capac de dissenyar un programa drsquointervencio psicosocial a partir de lrsquoavaluacio detotes les arees implicades

7 Lrsquoalumnea sera capac de realitzar i presentar un treball utilitzant TICS



Reuneix en dos temes les bases fonamentals i introductories de lrsquoassignatura A partir de la contextualitzaciode la disciplina Psicologia en lrsquoambit de la salut i en la practica drsquoInfermeria srsquoaproxima a lrsquoestudianta aldesenvolupament historic de la ciencia Psicologia i es descriu la naturalesa biopsicosocial del comportamenthuma

Tema 1 Introduccio a lrsquoassignatura Les ciencies psicosocials en lrsquoambit de la salut Concepteobjecte i aplicacions

Tema 2 Naturalesa biopsicosocial de la conducta


Amb un total de set temes es revisa el funcionament dels processos psıquics basics que conformen elsmecanismes que regulen el comportament huma entes en un sentit ampli Des drsquoaquesta perspectiva srsquoofereixa lrsquoestudiant les bases de la conducta humana normal i les seues principals alteracions que li permetenentendre i valorar la necessitat drsquointegrar el funcionament psıquic en el comportament de les persones i elsaspectes psicologics com component del model biopsicosocial en lrsquoambit de la salut i malaltia

Tema 3 Percepcio i atencio




Tema 4 Aprenentatge

Tema 5 Memoria i intelligencia

Tema 6 Pensament llenguatge

Tema 7 Motivacio

Tema 8 Emocions

Tema 9 Personalitat


A partir de tres temes es revisen els principis fonamentals del desenvolupament huma i es descriuen elscanvis cognitius socials i de la personalitat al llarg del cicle vital Canvis que es troben relacionats amb lesdiferents etapes de la vida les circumstancies propies de lrsquoentorn en les quals el subjecte es desenvolupa iles experiencies particulars que viu cada persona des de les quals srsquointrodueix la perspectiva de genere

Tema 10 Principis basics del desenvolupament huma

Tema 11 Infancia i adolescencia

Tema 12 Maduresa i involucio


Amb una orientacio dirigida a lrsquoaplicacio en tres temes es revisen continguts estretament relacionats ambel comportament huma i el proces de salut-malaltia revisant aquells processos protectors de salut entreels quals es troben els estils de vida saludables i el suport social percebut i els quals produeixen un efectenegatiu sobre el benestar com lrsquoestres des de totes els seus vessants per a concloure en el constructe dequalitat de vida relacionada amb la salut i la seua aplicacio en les cures drsquoInfermeria

Tema 13 Conductes promotores de salut La famılia com agent de salut

Tema 14 Estres salut i malaltia

Tema 15 Qualitat de vida relacionada amb la salut


En tres temes srsquointrodueix a lrsquoestudiant en els diferents factors psicosocials implicats en el proces drsquoemma-laltir des dels models que expliquen les diferents representacions i conductes de malaltia a nivell individualfins a les repercussions o respostes que es presenten davant el diagnostic tractament i la mort tant en elpacient com la seua famılia Drsquoaqueixa manera es revisen les diferents respostes psicosocials en diferentspatologies croniques i agudes la dimensio psicologica del dolor cronic i des drsquoun enfocament plural i socio-cultural srsquoexploren les fases de afrontament a la mort i el proces de duel per a capacitar aixı a lrsquoestudianten habilitats competencies i actituds positives

Tema 16 Representacio i conducta de malaltia Aspectes psicosocials en diferents problemesde salut

Tema 17 El dolor cronic factors psicosocials

Tema 18 Cultura i mort elaboracio i resolucio del duel





En el seu conjunt els quatre temes que conformen aquesta unitat es dirigeixen al coneixement i desenvolupa-ment drsquohabilitats que permeten com agent terapeutic en la seua practica professional millorar la interaccioi relacio drsquoajuda amb els pacients i amb la resta de membres de lrsquoequip sanitari Els continguts impartitsen aquesta unitat es vinculen estretament amb les activitats desenvolupades en el programa practic i esconcreten en coneixements sobre la comunicacio humana en totes les seues modalitats (verbal i no-verbal)i aplicacions entesa com vehicle drsquointeraccio social i eina basica en la relacio drsquoajuda i terapeutica amb elpacient i familiars Finalment srsquoaporten coneixements sobre la intervencio psicosocial i diferents terapiesalternatives i complementaries

Tema 19 La comunicacio humana

Tema 20 Processos de comunicacio intra i interpersonals

Tema 21 Relacio professional-pacient habilitats terapeutiques basiques Lrsquoequip de treball

Tema 22 Tecniques drsquointervencio psicosocial Terapies alternatives i complementaries enInfermeria

SESIONS PRACTIQUES EN AULA

Les diferents sessions practiques apliquen i reforcen els continguts teorics de les Unitats Didactiques

1ordf Sessio Comunicacio i relacion personal i grupal

La primera sessio es dirigeix a lrsquoentrenament en competencies i habilitats de comunicacio i relacio personali grupal

Objectius

1 Desenvolupar una comunicacio eficac i respectuosa a nivell interpersonal i grupal tant de formaverbal com no verbal

2 Promoure la participacio de cadascun dels membres en la dinamica del grup

3 Organitzar i planificar lrsquoaccio i tasques del grup per a lrsquoassoliment drsquoobjectius comuns

Metodologia per al desenvolupament de la practica

Conjunt drsquoactivitats que srsquoinicien a nivell individual per part de lrsquoalumnat per despres integrar-se enun grup el qual ha de perseguir un objectiu comu en un perıode temporal drsquoexecucio i rendimentdeterminat previament

Estrategia drsquoavaluacio de la practica

El desenvolupament drsquoaquesta practica preten lrsquoautoavaluacio de cada membre del grup sobre diferentsaspectes (funcionament relacions internes rols exercits nivell assolit drsquoobjectius etc) i a partir dela valoracio dels aspectes positius i negatius ocorreguts dins del grup identificar aquells canvis que desde la comunicacio i la participacio millorin el rendiment i satisfaccio grupal

2ordf Sessio Habilitats terapeutiques en la relacio amb el pacient

La segona sessio se centra en la utilitzacio adequada de les habilitats terapeutiques en la relacio amb elpacient

Objectius

1 Potenciar els recursos personals per establir unes relacions intra i interpersonals satisfactories

2 Establir relacions empatiques amb els pacients i identificar les respostes emocionals per a un millorafrontament i ajust a la seua situacio clınica




3 Desenvolupar lrsquoassertivitat i autoestima mitjancant la comunicacio


A partir de casos clınics srsquoaborden els diferents aspectes psicosocials vinculats als diferents contingutsde la materia Es descriuen i analitzen desenvolupant un debat que condueix a la planificacio dediverses estrategies o alternatives que permetin un millor afrontament dels pacients a la seva malaltia


Lrsquoobservacio de la participacio en el desenvolupament de lrsquoactivitat al costat de lrsquoemplenament drsquounaguia que recull lrsquoanalisi i planificacio drsquoactuacions a realitzar en cada cas clınic

3ordf Sessio Tecniques de relaxacio i reductores drsquoansietat

La tercera sessio consisteix a desenvolupar lrsquoautocontrol emocional mitjancant tecniques de relaxacio ireductores drsquoansietat

Objectius

1 Sensibilitzar-se amb el control del propi nivell drsquoactivacio psicofisiologica

2 Aprendre a aconseguir una reduccio de lrsquoestres i ansietat a partir de la relaxacio

3 Aplicar a la vida quotidiana i en lrsquoexercici de la infermeria la reduccio drsquoansietat en els pacients


Descripcio i aplicacio de les diferents tecniques de relaxacio per despres desenvolupar un breu entrena-ment drsquoalgunes drsquoelles en aula


Compliment adequat i satisfactori de les diferents parts que recull aquesta practica

4ordf Sessio Comunicacio drsquouna ldquomala notıciardquo

En la quarta sessio ellrsquoestudiant dissenya en grup una intervencio psicosocial a partir de la comunicaciodrsquouna ldquomala notıciardquo

Objectius

1 Aplicar a una situacio concreta els coneixements adquirits de comunicacio i habilitats socials

2 Desenvolupar el pensament creatiu i constructiu des drsquouna activitat formativa

3 Utilitzar adequadament les Tics


Elaborar un document audiovisual a nivell grupal a partir drsquoun tema de lliure eleccio que consisteixia proporcionar pel personal sanitari una ldquomala notıciardquo en la qual es reflecteixi un adequat maneigterapeutic de la situacio utilitzant correctament les habilitats socials de comunicacio i ajust emocionalen la intervencio


Exposicio i analisi del document audiovisual elaborat amb debat en aula

Possible coordinacio drsquoaquestes practiques amb altres drsquoaltres assignatures NO es considera lacoordinacio del conjunt drsquoaquestes sessions practiques donada la seva ubicacio en primer curs i les carac-terıstiques especials de les mateixes













40100 ) 60 h


Per a la planificacio temporal dels continguts i tractant-se drsquouna assignatura semestral de 6 credits (60hores presencials) srsquoha previst una frequencia de quatre hores setmanals de classe io activitat presencial

Totes aquestes activitats presencials (classes teoriques i practiques) srsquohan organitzat dins del perıodetemporal assignat a lrsquoassignatura llevat de les quals per raons de disponibilitat drsquoespais docents o altresrequeriments precisaran drsquoajustar-se amb menudes variacions el que si escau sera comunicat oportunament

Tema Descripcio del Hores Professora que

num contingut imparteix la clase

1 Introduccio a lrsquoassignatura 2

2 Naturalesa biopsicosocial de la conducta 2

3 Percepcio i atencio 2

4 Aprenentatge 2

5 Memoria i intelligencia 4

6 Pensament i llenguatge 2

7 Motivacio 2

8 Emocions 2

9 Personalitat 4

10 Principis basics del desenvolupament huma 2

11 Infancia i adolescencia 2

12 Maduresa i involucio 2

13 Conductes promotores de salut La famılia agent de salut 2

14 Estres salut i malaltia 2

15 Qualitat de vida relacionada amb la salut 2

16 Representacio i conducta de malaltia Aspectes psicosocials endiferents problemes de salut

2

17 El dolor cronic factors psicosocials 2

18 Cultura i mort elaboracio i resolucio del duel 2

19 La comunicacio humana 2

20 Processos intra i interpersonals 2

21 Relacio professional-pacient habilitats terapeutiques Lrsquoequipde treball

2

22 Tecniques drsquointervencio psicosocial Terapies alternatives i com-plementaries en Infermeria

4






Assistencia a esdeveniments i activitats externes mdashElaboracio de treballs en grup 8Elaboracio de treballs individuals 6Estudio i treball autonom 46Lectures de material complementari 8Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 14Preparacio de classes de teoria 4Preparacio de classes practiques i de problemes 4Resolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line mdash


100 )) 90 h


Srsquoutilitzen diferents metodologies per a la part teorica i practica de lrsquoassignatura encara que ambdues escomplementen

El contingut de el programa teoric es desenvolupara mitjancant una combinacio de classes magistralsamb suport audiovisual treballs de desenvolupament teoric grupals realitzacio drsquoexercicis individuals i analiside projeccions que donen suport la teoria fomenten lrsquoaprenentatge significatiu i permeten lrsquoaplicacio practicadels continguts teorics

En relacio amb determinats temes del programa teoric lrsquoestudiant haura drsquoampliar i aprofundir en el seucontingut tematic a partir de les lectures i materials indicats io dipositats en lrsquoAula Virtual

El programa de formacio practica es desenvolupara a partir de les seguents metodologies

bull Exercicis practics individuals i grupals en els que lrsquoestudiant haura de desenrotllar habilitats i com-petencies a traves de diferents tecniques (comunicacio modelat role-playing autocontrol emocionaletc)

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es realitzara a traves de tres modalitats que contribueixen a la qualificaciofinal de la seguent manera

1 Examen teoric 80

2 Avaluacio contınua 20

3 Sessions practiques assistencia obligatoria

A continuacio es detallen les activitats els criteris i ponderacions drsquoaquestes modalitats drsquoavaluacio

a) El EXAMEN TEORIC (80) consistira en una prova drsquoavaluacio de coneixements que con-tindra questions teoriques io teoric-practiques sobre els continguts del programa de lrsquoassignaturaLa prova contindra un total de 20 preguntes objectives (tipus test) i 4 preguntes de desenvo-lupament breu

La part de tipus test tindra un valor maxim de 4 punts i sera qualificada atenent a laformula (

Encertsminus Errors

nordm drsquoalternatives de respostaminus 1

)times 8

nordm de preguntes

Cada pregunta de desenvolupament valdra fins a 1 punt cadascuna aconseguint un valormaxim de 4 punts




La nota maxima que es pot obtenir drsquoaquesta prova es de 8 punts sent necessari obteniruna qualificacio mınima de 4 punts (50 de la nota maxima) per ser avaluata de el conjunt delrsquoassignatura

b) La AVALUACIO CONTINUA (20) consistira en el desenvolupament drsquoun treball io acti-vitat sobre temes del programa io lectures complementaries Suposara el 20 de la qualificaciofinal de lrsquoassignatura sempre que lrsquoestudiant hagi superat lrsquoexamen teoric i la part practica Laqualificacio obtinguda en aquestes proves es mantindra solament fins a la segona convocatoria delcurs

c) Les SESSIONS PRACTIQUES comprenen QUATRE sessions totes elles drsquoassistencia obli-gatoria

Per a la seua qualificacio com APTE junt amb la realitzacio de les practiques srsquoentregaranactivitats que oportunament srsquoindicaran i estaran relacionades amb les mateixes

La seua realitzacio estara condicionada a les dimensions de lrsquoaula i al manteniment de lescondicions de seguretat determinades en el seu moment I si es el cas si no fora possible esdissenyaran activitats que permeten assolir els objectius assenyalats en les mateixes

Si alguna estudianta per motiu degudament justificat no pogues assistir a alguna de lespractiques haura de comunicar-ho com mes prompte millor al professorat per buscar la manerade recuperacio

La superacio drsquoaquesta part practica recull la citada assistencia i la presentacio dels treballs arealitzar a partir de les activitats proposades en aquestes sessions

Per poder presentar-se a lrsquoexamen teoric es necessari haver superat aquesta part practica

Donada la naturalesa de les activitats de les sessions practiques i la necessaria interactivitaten grup no es pot oferir recuperacio de les mateixes en segona convocatoria

En el cas que ellrsquoestudiant no superi la part practica per faltes drsquoassistencia o incomplimenten la presentacio de treballs no podra ser avaluata de lrsquoassignatura ates que no te possibilitatde recuperar aquesta part fins al seguent curs academic

Si lrsquoestudiant o estudianta no aconseguira en primera o segona convocatoria la qualificaciorequerida per aprovar lrsquoexamen teoric pero hagues superat la part practica no hauria de tornara realitzar-la en el seguent curs academic en considerar-la ja superada sempre que es compleixinles mateixes condicions recollides en aquesta guia docent


Referencies basiques

1 Myers DG (2005) Psicologıa Madrid Panamericana

2 Papalia DE (2004) Desarrollo humano (9ordf ed) Madrid McGraw Hill

3 Morrison V Benett P (2008) Psicologıa de la salud Madrid Prentice Hall

4 Cleries X (2006) La comunicacion Una competencia esencial para los profesionales de la saludBarcelona Masson

Referencias complementarias

1 Arce MC Carballal MC Cibanal JL (2006) Tecnicas de comunicacion y relacion de ayuda enciencias de la salud Madrid Elsevier

2 Amigo I Fernandez C y Nieto J (1998) Manual de Psicologıa de la salud Madrid Piramide

3 Bayes R (2001) Psicologıa de la muerte y del sufrimiento Barcelona Martinez Roca

4 Lazarus RS Lazarus BN (2000) Pasion y razon la comprension de nuestras emociones BarcelonaPaidos




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment recollits en la Guia Docent per al Programa Teoric

Els continguts de les Sessions practiques en aula es transformen en exercicis a realitzar per lrsquoalumnata traves de la modalitat on-line si les condicions no foren adequades i les mesures sanitaries indicaren lanecessitat de no presencialitat


Es mante el pes de les diferents activitats que sumen el total drsquohores de dedicacio en credits ECTS indicatsa la Guia Docent original


A les classes teoriques la docencia presencial de classes magistrals se substituira per material didacticelaborat i dipositat a lrsquoAula Virtual mitjancant lrsquoaula invertida presentacions de diapositives amb enre-gistraments inclosos apunts desenvolupats i videoconferencies (per Blackboard Collaborate) amb el que espermet una comunicacio mes interactiva amb lrsquoalumnat per a resolucio de dubtes en aquells continguts quees considere

Les sessions practiques la seua realitzacio estara condicionada a les dimensions de lrsquoaula i al man-teniment de les condicions de seguretat determinades en el seu moment I si es el cas si no fora possiblees dissenyaran activitats que permeten assolir els objectius assenyalats en les mateixes Es transformaranen tasques de resolucio drsquoexercicis aprenentatge basat en problemes i estudi de casos a fi que lrsquoalumnatdesenrotlle el pensament analıtic i crıtic aixı com la seua formacio en competencies a partir drsquoactivitats querequerixen exercitar assajar i posar en practica els coneixements previs Es preten desenrotllar aprenentatgesactius a traves de resolucio de problemes i per mitja de lrsquoanalisi de casos simulats

Les tutories es mantenen personalitzades a traves del correu electronic i a traves de les tutories virtualsprogramades segons la disponibilitat del professorat en connexio amb lrsquoAula Virtual

4 Avaluacio

Es mante el pes de les qualificacions segons la Guia Docent original (examen final + avaluacio contınua)pero substituint lrsquoexamen final per una segona prova drsquoactivitats drsquoavaluacio contınua

Per a la superacio de les sessions practiques se substituira lrsquoassistencia a les mateixes per la realitzaciode determinats exercicis a traves de la modalitat online

La primera i segona avaluacio contınua 1ordf i 2ordf Convocatoria consistiran en lrsquoexercici drsquoactivitats basadesen lrsquoaprenentatge significatiu amb les que cada estudiant ha drsquoanar vinculant i relacionant elements delscontinguts tematics del programa teoric (als que tindra total accessibilitat) a partir drsquoun document proposat

Lrsquoalumnat disposara en lrsquoAula Virtual drsquouna guia detallada amb totes les instruccions i material necessariper a realitzar la prova amb la descripcio de lrsquoestructura del document que srsquoha de seguir i amb la ponderaciode la qualificacio segons les parts del treball Esta prova permet aconseguir la valoracio maxima de 8 punts(80 de la qualificacio final) per a la segona avaluacio contınua i 2 punts (20 de la qualificacio final) pera la primera avaluacio contınua

En la seua execucio srsquoha tingut en compte que no se supere el volum de treball indicat en la Guia Docentper a la preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio i per a facilitar lrsquoorganitzacio i treball autonom

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia recomanada




ADDENDA COVID-19

1 Continguts



4 Avaluacio

5 Bibliografia



43 SOCIOLOGIA GENERE I SALUT



Materia Sociologia


Nom assignatura SOCIOLOGIA GENERE I SALUT

Caracter Formacio basica drsquoaltres branques


Curs Primer

Semestre Primer o Segon

Departament Sociologia i Antropologia Social




5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio sociolo-gia

Prof Rubio i Gimenez Llorenc

Despacho Nordm 10 FIP

Correo-e LlorencRubiouves

Prof Grau i Munoz Arantxa


Correo-e ArantxaGrauuves

Coordinacio genere isalut

Prof Vidal Blanco Gabriel


Correo-e GabrielVidaluves

Professorat Prof 1 Rubio i Gimenez Llorenc

Despatx Nordm 10 FIP

Correu-e LlorencRubiouves

Prof 2 Grau i Munoz Arantxa


Correu-e ArantxaGrauuves

Prof 3 Vidal Blanco Gabriel

Despatx Nordm 7 FIP


Prof 4 Herraiz Soler Yolanda MordfDespatx Nordm FIP

Correu-e YolandaHerraizuves

Prof 5 Gandia Martınez Jose Luis (Ontinyent)

Despatx Sala de Professorat Ontinyent


Prof 6

Despatx

Correu-e

Prof 7

Despatx

Correu-e



SOCIOLOGIA GENERE I SALUT 44


La materia de Sociologia propia de lrsquoarea de les Ciencies Socials srsquointegra en el modul I FormacioBasica Comuna constituıt basicament per materies propies de lrsquoarea de les Ciencies de la Salut

Que en el Pla drsquoestudis drsquoInfermeria srsquointegren tant les ciencies biologiques com les socials es deu al fetque totes elles es requereixen per a lrsquoestudi del proces de salut-malaltia Si be aquest proces posseeix unaclara materialitat biologica en la mesura que afecta a persones i grups poblacionals la seua dimensio des delpunt de vista de la Salut Publica es fonamentalment collectiva i per tant es requereix dels instruments queaporta la Sociologia per a abordar tecnica i teoricament lrsquoobjecte drsquoestudi de la salut i la malaltia com unproces social en la seua dimensio historica soci-polıtica economica i de genere Totes aquestes dimensionsson necessaries per a proporcionar una explicacio mes integradora de la realitat social

Estructura i lrsquoorganitzacio el programa de lrsquoassignatura en la seua dimensioteorica i practica

El contingut teoric srsquoha organitzat en dues parts En la primera es desenvolupen els continguts relacionatsamb Sociologia i en la segona srsquoexposa el coneixement relacionat amb Genere i Salut

La Sociologia srsquoocupa de lrsquoestudi de la societat humana les collectivitats que la formen les estructuressocials les causes que originen els canvis i desviacions socials la historia polıtica i social i les relacions quetenen lloc entre els individus i la societat en la qual perviu i el medi

Te per objecte lrsquoanalisi cientıfica de la realitat social Es una disciplina que naix amb la modernitat iexpressa la consciencia reflexiva de la societat contemporania que mira sobre si mateixa per a comprendrei en la mesura del possible explicar els processos que la constitueixen En aquest sentit la mirada delrsquoalumnat drsquoaquesta materia ha de ser omnicomprensiva perque abraca totes les dimensions de les societatshumanes pero es distingeix drsquoaltres disciplines que tenen el mateix objecte per la perspectiva des de la qualobserva aquesta realitat la de les relacions socials

Drsquoaltra banda es fa necessaria la incorporacio drsquouna perspectiva de genere que aborde a aquesta comuna estructura social La primera part de lrsquoassignatura articula la sociologia de la salut i la sociologia delgenere per a oferir a lrsquoalumnat una perspectiva a proposit de la salut i el malestar capac de trencar i superarel mite del paradigma biologista Les persones emmalaltixen no sols per causes biologiques i organiques sinotambe per causes socials i estructurals

La segona part com srsquoha dit contempla el Genere i la Salut desenvolupant-se les aportacions conceptualsi metodologiques produıdes en el marc dels estudis de dones i del genere

La perspectiva de genere es una eina analıtica de caracter transversal que permet acostar-se a la realitatsocial utilitzant una nova metodologia per a la comprensio de la complexa realitat social A lrsquoincorporarla categoria de genere en les Ciencies de la salut srsquointrodueixen una serie de principis i enfocaments quesuperen el model biomedic al plantejar-se una visio cultural i social de la malaltia tal com ve recomanantlrsquoOrganitzacio Mundial de la Salut (OMS)

En investigacions recents srsquoha demostrat que el patro epidemiologic de salut i malaltia entre els homesi les dones no nomes es a causa de les seues diferencies biologiques sino als patrons drsquoestils de vida i alsfactors de risc associats a les condicions de vida i treball que es deriven de la seua posicio de genere donantlloc a desigualtats en la manifestacio de la malaltia i en lrsquoatencio a la salut

Quant a la formacio practica que srsquoofereix en lrsquoassignatura es considera fonamental ates que suposa unprimer contacte de lrsquoalumnat amb el proces de la investigacio Lrsquoensinistrament en aquest camp srsquohauradrsquoexercitar amb major rigor i profunditat quan lrsquoalumnat haja drsquoabordar el Treball Final de Grau que esrequerira per a la seua qualificacio professional Sobre la base drsquoaixo lrsquoorientacio que es preten donar enaquesta assignatura es una aplicacio senzilla del proces i les metodologies drsquoinvestigacio

La transversalitat de la perspectiva de genere

Drsquoacord a la normativa vigent i drsquoacord amb el document de Verificacio del titule de Graduatda en Inferme-ria que pren com referencia les recomanacions de la OMS per a incorporar les questions de genere en el pladrsquoestudi Es important assenyalar que sera a partir dels coneixements conceptuals i metodologics impartitsen aquesta assignatura els quals srsquoutilitzen com eixos per a establir la transversalitat de perspectiva de




genere en tots els moduls materies i assignatures que vertebren el pla drsquoestudis drsquoInfermeria En definitivael que es preten amb la transversalitat es promoure lrsquoequitat i la igualtat entre homes i dones al llarg detota la vida i vetlar perque les intervencions en el sistema de salut no fomenten papers i relacions de generepoc equitatius


No es requereixen coneixements previs imprescindibles per a abordar aquesta assignatura



G-2 Reconeixer el dret a la salut aplicar el principi drsquoequitat social a la practica professional i com-prendre les implicacions etiques de la salut en un context mundial en transformacio



G-5 Coneixer i interpretar el marc conceptual de genere aixı com el marc normatiu i institucional relatiua la igualtat drsquooportunitats entre dones i homes










Els resultats drsquoaprenentatge que es pretenen assolir en finalitzar lrsquoassignatura son els seguents

Part I Sociologia

1 Comprendre el funcionament drsquoalguns processos socials basics

2 Coneixer les estructures de la societat

3 Analitzar diferents problemes als quals srsquoenfronten les societats modernes




4 Saber analitzar des del punt de vista social alguns comportaments basics dels grups socials

5 Analitzar crıticament lectures drsquoautors i autores basics de les principals corrents sociologiques

6 Desenvolupar una consciencia crıtica pel que fa a les interpretacions sociologiques de la salut i lamalaltia

7 Aprendre a analitzar la realitat social utilitzant i aplicant la perspectiva de genere

8 Reflexionar sobre les possibilitats i estrategies de transformacio de la realitat social i individual per apromoure la igualtat entre els generesi la justıcia social

9 Considerar degudament lrsquoarticulacio del genere amb altres factors drsquoestratificacio social com la classesocial lrsquoetnia edat practica sexual

10 Adquirir els coneixements fonamentals sobre el concepte genere com categoria analıtica aixı com lamatriu heteronormativa que relaciona el sexendashel generendashla heterosexualitat des drsquoun binarisme norma-tiu

11 Explicar la perspectiva teorica que aten el genere com una estructura social

12 Aprendre a detectar senyals de sexisme discriminacio injustificada i de predomini simbolic del masculı

13 Analitzar els factors biologics socials historics culturals i economics del proces salut-malaltia des dela perspectiva de genere

14 Desenvolupar la capacitat crıtica de lrsquoalumnat en relacio amb les practiques de salut

15 Saber debatre amb fonamentacio alguns punts de vista controvertits respecte la gestio de la salut i elmalestar

16 Analitzar crıticament vıdeos i pellıcules relacionades amb la sociologia el genere i la salut

Part II Genere i salut

1 Analitzar la influencia del sistema sexegenere en el proces drsquoemmalaltir i les maneres drsquoafrontar lamalaltia

2 Establir les relacions que els conceptes Identitat Estereotip i Rol Social tenen en els fonamentsdel terme Identitat de Genere i en la construccio de la Subjectivitat

3 Explicar el paper de la dona i la seua aportacio en lrsquoactivitat de cuidar en lrsquoevolucio de la humanitat

4 Identificar els nous canvis socials en els rols de genere i com afecten al model tradicional de cures

5 Explicar lrsquoorigen i formes de la desigualtat de genere i la seua repercussio en la construccio social

6 Identificar les necessitats propies de la dona relacionades amb la salut

7 Coneixer i Identificar els biaixos de genere que subjauen en el corpus teoric de les ciencies de la salutque es manifesten en les practiques clıniques i terapeutiques

8 Coneixer la imbricacio del genere en les professions sanitaries i els biaixos en les practiques clıniques ien les polıtiques sanitaries

9 Analitzar lrsquoandrocentrisme en els discursos sanitaris i en la investigacio aplicada en salut

10 Reconeixer del paper del llenguatge en la relacio entre els sexes

11 Identificar els mecanismes pels quals lrsquous de la llengua collabora en la configuracio drsquouna realitatandrocentrica i sexista

12 Coneixer les caracterıstiques estructurals i funcionals que determinen les diferencies entre els sexes

13 Realitzar una analisi crıtica del valor simbolic atribuıt a determinats fets biologics de les dones




14 Recordar la definicio de Salut Sexual i Salut Reproductiva i aprofundir en el significat del concepteanalitzant els esdeveniments historics que van fer evolucionar el concepte fins als nostres dies

15 Revisar els drets sexuals i reproductius i analitzar lrsquoestat dels mateixos en el nostre paıs

16 Coneixer i aprendre a utilitzar les eines drsquoanalisis de genere en Salut Sexual i Reproductiva

17 Prendre consciencia de com les normes i els valors sobre els rols de genere es relacionen amb lesinequitats de genere en salut sexual i salut reproductiva

18 Proporcionar un marc crıtic des del qual analitzar el fenomen de la violencia des drsquouna perspectivainterdisciplinar

19 Reconeixer com principals factors de la violencia de genere les relacions de desigualtat entre homes idones

20 Detectar els efectes que te la violencia de genere en la salut de les dones

21 Definir els diferents tipus de violencia de genere i els factors de risc

22 Explicar les taxes de feminicidi i la resposta de la dona enfront de la violencia

23 Analitzar les diferencies del treball productiu i reproductiu

24 Coneixer la situacio actual de les dones en el mercat laboral

25 Analitzar crıticament els estereotips sexistes que les determinen les professions tradicionalment classi-ficades com femenines o masculines

26 Prendre consciencia de la importancia del treball domestic i reflexionar sobre el que suposa la doblejornada per a les dones

27 Descobrir el temps que inverteixen algunes dones en la realitzacio del treball domestic i sensibilitzarcap a la coresponsabilitat de les tasques domestiques

28 Coneixer i analitzar crıticament els diferents usos del temps

29 Distingir i identificar els factors que intervenen en les desigualtats de genere en la salut

30 Inferir i interpretar els efectes de les desigualtats de genere en lrsquoambit de la salut i en les cures drsquoInfer-meria

31 Aplicar el coneixement de les relacions entre genere i salut per a explicar algunes desigualtats en lasalut de dones i homes

32 Reconeixer els aspectes derivats de la desigualtat de genere i la seua repercussio en els diferents pro-blemes de salut

33 Identificar les caracterıstiques propies dels diferents corrents de pensament del moviment feminista

34 Relacionar els postulats dels corrents feministes i la seua repercussio en el desenvolupament de polıtiquespubliques que permeten la igualtat de genere en tots els ambits socials

35 Coneixer les eines transversals de la perspectiva de genere

36 Vincular el desenvolupament de la salut i el benestar en les dones amb les polıtiques drsquoequitat en salut

37 Reconeixer els problemes de genere en les investigacions de salut

38 Determinar les aproximacions teoriques feministes en investigacio sobre problemes de salut

39 Indicar les variables que des drsquouna perspectiva de genere han drsquoinclourersquos en les enquestes de salut iprojectes drsquoinvestigacio






PART I SOCIOLOGIA

Lrsquoapartat de Sociologia srsquoha estructurat en cinc grans temes

En el tema un srsquoaborda la naturalesa crıtic-practica de la perspectiva sociologica aplicada a les cienciesde la salut Es parteix del concepte de sociologia de la salut i la sociologia de la medicina explicant comlrsquoestructura social interve en el proces drsquoemmalaltir i sanar Srsquoavanca en el coneixement de les desigualtatssocials per rao de la propietat material del coneixement del poder del genere de la raca de lrsquoedat i enels mecanismes pels quals eixes desigualtats poden perpetuar-se incrementar-se o atenuar-se Es essencialcomprendre lrsquoarrel social de la desigualtat i que els factors socials que la sustenten poden ser analitzats imodificats Conceptes sociologics que srsquohan de coneixer i usar com eina drsquoanalisi son per exemple els drsquoestra-tificacio social classe social formes de capital altres formes de desigualtat social prejudicis i discriminacioFinalment srsquoexplica la metodologia de la investigacio cientıfic social

El tema dos es dedica a lrsquoagencia grups rols i estatus En ell srsquoanalitza el paper de la institucio familiarexplicant la famılia com sistema social les funcions i la diversitat de tipologia de la vida familiar a lrsquohoraproporcionar les cures de salut Tambe srsquoexpliquen els coneixements respecte a la forma que srsquoestructurenels individus en funcio del parentiu i la institucio familiar els grups rols i lrsquoestatus social En lrsquoultim apartatsrsquoexpliquen i comparen les normes socials i les diferencies quant a la desviacio i el delicte

En el tema tres gira al voltant de lrsquoexperiencia cultural de la salud i la malaltias Acı es descriu i analitzalrsquoevolucio experimentada en els ultims anys en lrsquoestructura demografica drsquoEspanya atenent de forma especialals moviments migratoris i les seues causes Srsquoaborda el sistema de salut com a sistema cultural que donasignificat als sicknes i els illness i que en les societats actuals es veu abocat a negociar amb eldisease o malaltia objecte en la que es deposita la lectura legitimada de la salut i el malestar

En el tema quatre srsquoaborden les estructures sanitaries nacional i internacional Es reflexiona sobre lesconsequencies que tenen per a la ciutadania la humanitzacio dels serveis sanitaris i com aconseguir una majorparticipacio i implicacio tant delsas pacients com de professionals A continuacio srsquoexposara i interpretarael discurs social de la practica de les professions sanitaries en la societat del risc Conjuntament a aquestsconeixements srsquoexplicaran i contrastaran les diferents estructures sanitaries tant les nacionals com lesinternacionals Tambe com aplicar en lrsquoactivitat assistencial conceptes de bioetica

En el tema 5 srsquoestudien els processos demografics basics

En el tema sis srsquoexplica la construccio social del genere aixı com les diferencies que srsquoestableixen des dediferents teories sociologiques sobre el genere Aixı mateix srsquointrodueix la construccio social de les feminitatsi masculinitats i com afecten a les persones tant en les relacions de dominacio i subordinacio com en lesfamiliars i en les socials

Temes

Tema 1 La naturalesa crıtic-practica de la perspectiva sociologica aplicada a les ciencies de lasalut

bull Emmalaltir sanar i guarir com fets socials La sociologia de la salut i la sociologia de lamedicina

bull El proces de socialitzacio

bull Canvi social i reproduccio social

bull Estratificacio social

ndash Genere classe social i desigualtats en la salut i en la malaltia




Tema 2 Estructura i agencia

bull La institucio familiar Salut famılia i genere

bull Desviacio i delicte

Tema 3 Lrsquoexperiencia cultural de la malaltia

bull Natalitat mortalitat fecunditat i envelliment consequencies

bull Teories de poblacio La teoria de la transicio demografica i les teories poblacionistes

bull Moviments migratoris causes i motius

ndash Lrsquoexperiencia cultural de la malaltia i de lrsquoatencio sanitaria

bull La multiculturalitat en el context sanitari

Tema 4 Estructures sanitaries Estratificacio i desigualtats socials en salut i genere

bull La humanitzacio dels serveis sanitaris

bull El saber medic com discurs social en la societat del risc

bull Professions sanitaries analisis de les identitats professionals sexuadas

bull Transformacions socials actuals en el camp de la salut Globalitzacio i sostenibilitat

Tema 5 Processos demografics basics

Tema 6 La construccio social del genere

bull El sistema sexe-genere La teoria social i el cos generalitzat

bull La construccio social de feminitats i masculinitats

PART II GENERE I SALUT

La segona part del programa es desenvolupa en vuit temes el contingut dels quals es desenvolupa a continu-acio

En el tema set es fa una doble analisi drsquouna banda srsquoestudien les implicacions del Sistema de genere en laconstruccio de la Subjectivitat incloent acı el desenvolupament de conceptes i constructes cognitius que hanestat a la base de la fonamentacio psicosocial de les diferencies entre els sexes i els rols de genere Srsquoexpliquenels estudis sobre dones i de genere i els conceptes rellevants de Identitat Estereotip Identitat deGenere i Subjectivitat Per altra banda es desenvolupa lrsquoactualitzacio dels conceptes relacionats amb eltema Genere i Salut En aquesta part srsquoestudia la necessitat drsquoeliminar els biaixos de genere que han estata la base del corpus teoric i de la practica terapeutica i srsquoexplica ampliament tambe la necessitat drsquointroduirnoves hipotesis de treball noves perspectives de genere en lrsquoanalisi del tipus de morbiditat femenina i enlrsquoestudi de la prevalenca diferencial de trastorns de la salut en les dones

En el tema vuit des drsquouna breu analisi de la figura de la dona en lrsquoambit de la investigacio les seuescauses i consequencies es revisen els principals problemes de genere en la investigacio en salut i es destacala importancia drsquoincloure les variables que des drsquouna perspectiva de genere han de ser considerades en lesenquestes de salut i en qualsevol projecte i desenvolupament drsquoinvestigacio en salut dirigit a la poblacio engeneral Finalment srsquoofereixen una serie de recomanacions per a incorporar la perspectiva de genere en lainvestigacio en salut

En el tema nou srsquoestudien les caracterıstiques estructurals i funcionals que determinen les diferencies entreels sexes presentant una analisi comparativa entre el cos de la dona i el de lrsquohome subratllant les similituds iles diferencies Despres drsquoaixo es planteja una analisi mes igualitaria amb la intencio de desmuntar lrsquoesquemaandrocentric imperant A continuacio des drsquoun enfocament fisiologic semantic i antropologic es fa una analisicrıtica del valor simbolic de determinats fets biologics com la menarquia la menstruacio o la menopausa enla construccio de la feminitat Es preten que lrsquoalumnat veja lrsquous estigmatitzador dels fets biologics sobretoten les dones

En el tema deu srsquoaborda la sexualitat i la reproduccio des de la perspectiva de genere Acı es tractadrsquoanalitzar el concepte de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i com es va arribar a ell Srsquoanalitza tambe ones trobem ara i com la perspectiva de genere en la SSR pot resultar aclaridora oferint-nos la possibilitatde detectar les inequitats de genere que en aquest ambit potser mes que en uns altres afecten tan de




prop a les dones Una vegada ficades les bases srsquoexplica lrsquoimpacte que els mandats de genere tenen sobrela dona presentant alguns dels indicadors mes importants Tambe es revisen els mites i valors culturalssobre la sexualitat femenina i masculina a traves de la historia Els ultims epıgrafs del tema es dediquen lespractiques de risc en el control de la sexualitat el model oficial de conducta sexual i lrsquohomosexualitat comestigma social

En el tema onze srsquoestudien els diferents aspectes explicatius de la Violencia de Genere des dels marcsteorics de la seua definicio fins a la intervencio desitjable per part dels serveis sanitaris Es descriu el cicle dela violencia de genere i les consequencies associades tant fısica com psicologicament Les dades de feminicidisi la resposta de la dona davant la violencia de genere mereixen una consideracio especial el primer pel reflexde gravetat i xacra social que implica i el segon per ser una variable poc analitzada fins al moment

En el tema dotze srsquointrodueix el treball com categoria social i srsquoexplica com el concepte de treball hacanviat al llarg de la historia Amb una mirada crıtica srsquoexplica quan va sorgir la divisio sexual del treball icom es va reforcar amb lrsquoorganitzacio del treball productiu del sistema capitalista A continuacio srsquoexposen icomparen les caracterıstiques del treball productiu i reproductiu analitzant lrsquoimpacte de la nova organitzaciodel treball en la vida i la salut de les dones En la segona part del tema srsquoexploren els sectors productius ones concentren les dones introduint-se els conceptes relacionats amb la segregacio vertical i horitzontal deltreball aixı com el que es coneix per sostre de vidre Tots ells venen a explicar els desavantatges de les donesen els diferents ambits Per a posar de manifest les evidencies de la sobrecarrega del treball reproductiues comenta lrsquoenquesta de lrsquous del temps i alguns del seus resultats Finalment es presenten els avancoslegislatius en materia de la conciliacio de la vida familiar a Espanya i lrsquoescas impacte en la millora de vidade les dones

En el tema tretze srsquoofereix una panoramica sobre les desigualtats en salut i genere A partir de lesdiferencies que existeixen entre homes i dones a nivell biologic (genetic hereditaris fisiologics ) ja ex-plicades en els temes precedents es plantegen les desigualtats drsquoaltres factors drsquoındole social economic icultural que explicats en gran mesura pel genere afecten de manera distinta a la salut dels home i donesDespres de lrsquoexplicacio del marc conceptual sobre el genere com determinant social de la salut es presentenalguns exemples utilitzant diversos indicadors que posen de manifest les evidencies comentades especialmenten els aspectes estructurals que afecten a la salut fısica i mental de les dones

En el tema catorze esta dedicat al moviment feminista i les polıtiques publiques Es parteix del conceptede moviment feminista les organitzacions que lrsquointegren i la seua finalitat Despres drsquoaixo es fa un breurecorregut historic (segles XVIII XIX XX) sobre del sorgiment i evolucio del moviment feminista organitzatpresentant a les autores i obres mes representatives de lrsquoepoca que van tenir una clara consciencia de ladesigualtat de la dona En lrsquoactualitat no pot parlar-se drsquoun sol moviment feminista sino de la suma dediferents corrents i tendencies que aborden des de diverses perspectives la seua lluita per una societat enequitat En la segona part del tema es comenten els assoliments mes importants del moviment feministaen la Conferencies Mundials organitzades per Nacions Unides Aquesta nova manera drsquoobservar la realitatdes del punt de vista de les dones es el motor que esta produint mes canvis en el sistema i els valors socialsdes de finals del segle XX aconseguint que les institucions publiques modifiquen les seues polıtiques socialsi economiques aplicant una polıtica de mainstreaming Finalment es presenta els components del pladrsquoigualtat drsquooportunitats

Temes

Introduccio a la part II El per que drsquoaquesta part La relacio genere-salut La transversalitatde la perspectiva de genere La legislacio basica

Tema 7 Genere i salut Que es el Genere Que es el Sexe Aportacions als conceptes Patriarcat vsAndrocentrisme Elements principals constitutius del sistema sexe-genere Identitats estereotipsi rols La socialitzacio Proces de socialitzacio Moments de la construccio de la identitat Lesrelacions de genere com forma de poder Efectes de les asimetries de genere Lrsquous del llenguatgeSexisme linguıstic

Tema 8 Investigacio en perspectiva de genere i salut Situacio actual de la dona en la ciencia iinvestigacio Mainstreaming de genere i empoderament de les dones investigadores Problemesde genere en la investigacio en salut Lrsquoenfocament de genere en les enquestes de salut i en lespolıtiques drsquoinvestigacio variables i aspectes metodologics Recomanacions per a incorporar laperspectiva de genere a la investigacio en salut Principals resultats drsquoestudis drsquoinvestigacio en els




que es valoren les diferencies entre sexe i genere i el seu impacte en la salut Lrsquous drsquoindicadors degenere

Tema 9 Determinants biologics Factors determinants de la salut de les persones Reproduccio asexua-da Reproduccio sexual Determinacio genetica del sexe Caracters sexuals primaris i secundarisFactors que condicionen el sexe Conclusions Indicadors relacionats amb la salut de la dona

Tema 10 La sexualitat i la reproduccio des de la perspectiva de genere La salut sexual i re-productiva Definicions i evolucio del concepte Llistat de drets sexuals i reproductius (ONU-SIDA) Lrsquoimpacte sobre la salut de la dona de lrsquoobligacio sociocultural de reproduir-se Lesconsequencies de no volerno poder reproduir-se Indicadors de SSR Les diferencies entre la sexu-alitat femenina i la masculina Mites i valors culturals Les constants del control de la sexualitatde la dona a traves de la historia i de les cultures Les repercussions dels models sexuals sobre lasalut El negoci del manteniment de la joventut i la bellesa del cos Practiques de risc en el controlde la sexualitat les mutilacions genitals femenines les legislacions contra lrsquoadulteri Lrsquoestablimentdrsquoun model oficial de conducta sexual Lrsquohomosexualitat com estigma social

Tema 11 Violencia de genere Per que es important Definicions de violencia de genere Tipusde violencia de genere fısica sexual emocional Factors de risc de la violencia de genereCom es produeix i es mante la violencia Lrsquoimpacte de la violencia en la salut de les do-neshomefillsfillesfamıliasocietat Legislacio en materia drsquoigualtat i violencia de genere Elconveni drsquoIstanbul La magnitud del problema Mortalitat per violencia de genere Les taxes defeminicidi Intervencio dels sistemes de salut

Tema 12 Treball i genere El treball com categoria social historica Evolucio del concepte de treballLa divisio sexual del treball El treball productiu i reproductiu Diferencies Lrsquoorganitzacio deltreball productiu La flexibilitat i precarietat laboral de les dones en el mon globalitzat Elssectors productius feminitzats La segregacio horitzontal i vertical del treball La doble jornadaEl sostre de vidre Desigualtats en la salut relacionades amb el treball Diferencies de genere enlrsquoimpacte de la conciliacio de la vida laboral i familiar en la salut La investigacio social sobre lrsquousdel temps

Tema 13 Desigualtats en salut i genere Diferencies i desigualtats en salut El genere com determinantsocial de la salut factors estructurals intermediaris i consequencies Homes i Dones emmalalteixende manera diferent Dimensions del genere en salut LrsquoEquitat de genere en lrsquoatencio a la salutBiaixos en lrsquoatencio a la salut Reflexio sobre els biaixos en la clınica Conflictes de rol de genere isalut les propostes de lrsquoOMS Percepcio morbiditat i cura de la salut en homes i dones indicadorssanitaris La feminitzacio de la pobresa

Tema 14 Moviment feminista i polıtiques publiques Concepte i fins del moviment La teoria feminis-ta El feminisme de la Illustracio Moviments feministes en el segle XIX i XX feminisme liberalsocialista radical cultural ecofeminisme psicoanalıtic estructuralista postestructuralista i elpostfeminisme Assoliments del moviment feminista el concepte de mainstreaming El feminismeen Espanya El Pla drsquoIgualtat drsquoOportunitats


En les sessions practiques es proposara a lrsquoalumnat activitats mitjancant les quals afermar o posar en practicaels continguts teorics de la materia Es realitzaran un total de 4 practiques Es dedicaran 2 sessions alscontinguts del modul de sociologia i altres 2 sessions al modul de salut i genere Els exercicis proposatspodran ser individuals o grupales i hauran de plasmar-se en un document escrit que es lliurara al professorat

Lrsquoassistencia a les sessions practiques es OBLIGATORIA i seran qualificades com APTE o NO APTELa falta drsquoassistencia degudament justificada podra recuperar-se en la sessio de tutoria grupal (U1 o U2)assignada al professor o professora de dita practica Drsquoaquesta manera les sessions de tutoria grupal (U)seran utilitzades per a la recuperacio dels exercicis pendents

Si lrsquoalumnat no poguera acudir a alguna sessio practica per motiu degudament justificat haura decomunicar-ho previament a la realitzacio o en el dia de la seua realitzacio a traves de correu electronic alprofessorat encarregat de dita practica




En el cas de faltar a una practica de les 4 programades es realitzara una prova escrita el dia de lrsquoexamenEn cas de faltar i no recuperar mes drsquouna practica el dia de lrsquoexamen teoric nomes podra compensar unade les practiques de cada bloc Sociologia o GeneroSalud per mitja drsquouna prova escrita de cada bloc

Lrsquoalumnat informara al professorat sobre la falta drsquoalguna practica amb una setmana drsquoantelacio i aixıpoder realitzar una prova escrita sobre la mateixa en el dia de lrsquoexamen

En cap cas srsquoacceptara el canvi de subgrup de practiques

C) ACTIVITATS COMPLEMENTARIES

Com a activitats complementaries al contingut teoric de lrsquoassignatura es proposa la realitzacio drsquoactivi-tatstaller a treballar a lrsquoaula la transmissio cultural de les desigualtats de genere els models de socialitzaciode genere el llenguatge sexista la violencia de genere o unes altres que es considere oportu vinculades a lesanteriors que seran desenvolupades posteriorment en les practiques

C1 TRANSMISSIO CULTURAL DE LES DESIGUALTATS DE GENERE

Es treballaran a lrsquoaula diversos documents relacionats amb els continguts teorics de lrsquoassignatura i es realit-zaran debats grupals Lrsquoobjectiu sera fomentar la reflexio crıtica i el debat (Part de sociologia)

C2 MODELS DE SOCIALITZACIO DE GENERE

Es treballaran a lrsquoaula diversos tipus de documents relacionats amb els continguts teorics de lrsquoassignatura ies realitzaran debats grupals Lrsquoobjectiu sera fomentar la reflexio crıtica i el debat (Part de sociologia)

C3 EL LLENGUATGE SEXISTA

El professorat donara les recomanacions oportunes en classe i sobre la base de les definicions de sexismei androcentrisme linguıstic donades per Aitana Garı Perez en el manual de llenguatge titulat Hablamosde salud En femenino y en masculino Es tractara drsquoidentificar com es plasma la ideologia sexista en eldiscurs social i sanitari plantejant-se una activitat per aprendre a utilitzar un llenguatge no sexista (Partde genres i salut)

C4 VIOLENCIA DE GENERE

Lrsquoabordatge de la violencia de genere pel personal sanitari es un tema complex Es realitzara un debat en elqual srsquohaura de resoldre una situacio relacionada amb lrsquoabordatge de la violencia de genere en lrsquoambit sociali sanitari (Part de genere i salut)


Lrsquoassignatura consta de 6 ECTS i la seua imparticio es de 4 o 6 hores setmanals durant un quadrimestreamb un total de 60 hores presencials Aquestes es duran a terme en lrsquoaula amb tot el grup (modalitat Teoria)amb 12 del grup (modalitat Practica) o en subgrups de 12 de la classe (tutories guiades)

El temps drsquoaprenentatge total srsquoestima en 150 hores (6 ECTS times 25 hores drsquoesforc drsquoaprenentatge percada credit ECTS) Drsquoaquestes es dediquen un 40 a classes (50 hores) practiques (8 hores) i tutories (2hores) La resta drsquohores es destina al treball no presencial de lrsquoalumnat




A) Activitat presencials de lrsquo alumnat








40100 ) 60 h

A1 Contingut teoric

Tema Descripcio del Hores Professora quenum contingut imparteix la clase

1 La naturalesa crıtic-practica de la perspectiva sociologicaaplicada a les ciencies de la salut

5 Llorenc RubioArantxa Grau

2 Estructura i agencia 5 Llorenc RubioArantxa Grau

3 Lrsquoexperiencia cultural de la salud i la malaltia 5 Llorenc RubioArantxa Grau

4 Estructures sanitaries Estratificacio i desigualtats socialsen salut i genere


5 Processos demografics basics 25 Llorenc RubioArantxa Grau

6 La construccio social del genere 25 Llorenc RubioArantxa Grau

Total hores Sociologia 25

Introduccio a la part II 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

7 Genere i salut 4 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

8 Investigacio en perspectiva de genere i salut 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

9 Determinants biologics 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

10 La sexualitat i la reproduccio des de la perspectiva degenere

2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

11 Violencia de genere 4 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

12 Treball i genere 4 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

13 Desigualtats en salut i genere 3 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

Continua en la pagina seguent





14 Moviment feminista i polıtiques publiques 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

Total horas Genero y Salud 25

A2 Contingut practictallers

Lrsquoalumnat participara en els tallerspractiques elaborant treballs com els indicats a continuacio de formaindividual o grupal El traball srsquohaura drsquoentregar exposar i defendre en lrsquoaula i si es el cas entregar

Practica Denominacio Hores

1 Estratificacio i desigualtats socials en salut i genere Inclos en

2 Teories sociologiques de genere les hores

3 El llenguatge sexista de la part

4 Violencia de genere de teoria

A3 Practiques

Es planteja un total de 4 sessions de practiques drsquoassistencia obligatoria En cadascuna de les sessions estreballaran diferents continguts vinculats als tallers i exercicis teoric-practics de la materia de lrsquoassignatura

A31 Bloc Sociologia

Practica 1 Estratificacio i desigualtats social en salud i genere

Practica 2 Teories sociologiques de genere

Objectiu principal de la practica (resultat de lrsquoaprenentatge principal)

Es plantejara a lrsquoalumnat un exercici practic sobre els continguts teorics de la materia propis del modulde sociologia

Lrsquoorganitzacio temporal del modul de sociologia en lrsquoassignatura comporta aprofundir en la dinamicadrsquoaula per a lrsquoexposicio debat i elaboracio drsquoun comentari de text amb perspectiva drsquoanalisi sociologica Comes tracta drsquouna materia que resulta en certa mesura aliena a lrsquoalumnat es necessita un treball complementaride maduracio i comprensio del que comporta una analisi sociologica amb un enfocament que reculla elscontinguts teorics A mes contribueix a la realitzacio de lrsquoexamen de la part de sociologia que constaprecisament de diferents propostes de frases taules imatges que lrsquoalumnat ha drsquoanalitzar amb aquestaperspectiva teorica i sociologica Amb les practiques el que srsquointenta es destinar un temps a la realitzaciodrsquoaquestes analisis la qual cosa resulta mes viable quan destinem un temps especıfic i quan comptem ambun grup menor drsquoalumnat

Metodologia que srsquoempra per al desenvolupament de la practica (activitats que ha de realitzarlrsquoalumnat per superar satisfactoriament el proposat en la practica)

La metodologia emprada en les sessions combina un temps de treball grupal i un temps de treballindividual El professorat lliura un document (text frase imatge ) a lrsquoalumnat Les persones assistentsconformen grups de 45 persones i amb ajuda del material teoric de classe discuteixen raonen debatensobre les possibles lınies a seguir en lrsquoanalisi i les eines teoriques a utilitzar per fer-ho Cada estudiant redactaen una fulla i de manera individual un comentari propi que lliura al professorat i que corregeix abans de laseguent practica


Es corregeixen els documents lliurats assenyalant els errors tant de perspectiva com drsquous de les eines Esdiscuteix exposen en una sessio llegint en veu alta algun dels comentaris que han estat millor elaborats ies lliuren




Es dona la qualiticacio drsquoAPTE a totes les practiques si srsquohan realitzat totes les activitats correctamentates que srsquoenten que es un procediment continu drsquoaprenentatge

Possible coordinacio drsquoaquesta practica amb una altra(s) practica(s) per una altra(s) assigna-tura(s)

Aquestes dues sessions practiques corresponents a la part de sociologia dins de lrsquoassignatura constitu-eixen fonaments teorics en el sentit drsquoanalitzar lrsquoorganitzacio social i institucional del territori i practiquessocials de les persones relacionades amb la salut i que de forma transversal deuen incorporar-se dins delsdiferents moduls de practiques des drsquouna visio integral

A32 Bloc Genere i Salut

Practica 3 Recerca bibliografica amb perspectiva de genere

Objectiu principal de la practica (o resultat drsquoaprenentatge principal)

Promoure una reflexio des de la perspectiva de genere de lrsquous del llenguatge sobre un tema relacionatamb la salut a partir drsquouna recerca bibliografica


Seleccionar un tema de salut drsquointeres per a lrsquoalumnat des de la perspectiva de genere

Realitzar una recerca bibliografica drsquoarticles relacionats amb el tema triat en alguna de les seguents basesde dades Pubmed Dialnet Scopus

Utilitzar una combinacio de paraules clau relacionades tant amb el problema de salut com amb la pers-pectiva de genero

Seleccionar 5 articles llegir-los i resumir els resultats principals dels mateixos

Posteriorment triar-ne un drsquoells i realitzar una analisi tenint en compte la perspectiva de genere

Ha de tractar-se drsquoarticles cientıfics (drsquoinvestigacio no editorials ni articles drsquoopinio ni teorics) publicatsentre 5 o 10 anys anteriors


Lrsquoavaluacio es dura a terme seguint els apartats que ha de tenir el treball i que hauran estat explicats alrsquoinici de la practica

bull Tıtol inclou el tema de salut seleccionat amb perspectiva de genere

bull Quines bases de dades paraules clau i combinacions srsquohan utilitzat

bull Introduccio teorica sobre el problema de salut des drsquouna perspectiva de genere Utilitzar 5 articles iaplicar els continguts teorics de lrsquoassignatura

bull Resum dels resultats de lrsquoarticle principal seleccionat

bull Reflexio discussio i conclusio des drsquouna perspectiva de genere

bull Bibliografia citar els articles seleccionats en estil Vancouver o APA

Srsquoatorgara la qualificacio drsquoAPTE o NO APTE


Relacionada amb lrsquoassignatura drsquointroduccio a la investigacio i amb qualsevol practica de qualsevol as-signatura en la qual srsquohaja de realitzar una recerca bibliografica tenint en compte la perspectiva de generedins drsquoun estudi en qualsevol lınia drsquoinvestigacio




Practica 4 Violencia de genere (Cas Practic)

Objectiu principal de la practica (resultat drsquoaprenentatge principal)

Reflexionar sobre el problema de la violencia de genere i fomentar el debat individual i grupal aplicantels coneixements teorics al cas proposat com pot ser visualitzacio de material audiovisual comentari crıticdrsquoarticles etc


Elaboracio del material proposat mitjancant la redaccio drsquoun comentari crıtic o resolucio de preguntesproposades segons el cas

Durant la realitzacio de la practica es discuteixen a lrsquoaula diversos aspectes sobre el cas exposat i sobrela dinamica de la violencia incloent un debat sobre la cultura sexista present en la nostra societat i la sevainfluencia en la violencia de genere Lrsquoalumnat ha de respondre a les preguntes formulades i elaborar undocument que sera dipositat a lrsquoaula virtual per a la seva correccio


La qualificacio drsquoAPTE o NO APTE estara en funcio del tipus de resposta i justificacio a les questionsplantejades


Relacionada amb el Practicum II-Infermeria Comunitaria en lrsquoatencio a casos en els quals en el Centrede Salut es presente o sospite evidencia de violencia de genere

A4 Tutories guiades

Les sessions de tutoria grupal (U) seran emprades per a la recuperacio dels exercicis de practiques pendentsio aclariments de continguts teorics impartits

Grup Hores Professora

U1 2

U2 2

B) Activitats no presencials de lrsquoalumnat




Elaboracio de treballs individuals 10









100 )) 90 h





A) Classes teoriques participatives

El professor o la professora presentara drsquouna manera general cadascun dels temes amb la finalitat drsquoorientarlesels estudiants posant en relleu lrsquointeres i la importancia dels continguts que es van a tractar i ressaltantles interrelacions amb altres fenomens realitats o processos abordats anteriorment o que es tractaran mesendavant Per a aixo es fara us de diapositives i presentacions audiovisuals o mitjancant lrsquoentrega i analisidrsquoarticles i documents

B) Lectura i analisi de documents

De manera individual es llegiran i analitzaran llibres capıtols de llibres articles i altres documents significa-tius relacionats amb els temes de programa Drsquoalguna lectura el professor o professora sollicitara lrsquoelaboraciodrsquoun comentari de mes de 10 pagines que sera remes per ellrsquoestudianta a traves de lrsquoaula virtual abans dela data que srsquoindique

C) Taller

Des del punt de vista pedagogic el taller es altra metodologia que permet un aprendre fent en formade treball de grup Sera utilitzada per a realitzar activitats complementaries en alguns dels temes Unavegada impartit el contingut teoric es plantejaran exercicis i activitats practiques perque lesus estudiantesexerciten habilitats i destreses que els van a resultar utils quan cursen altres assignatures Es proposa larealitzacio de tallers 1) Estratificacio i desigualtats socials en salut i genere 2) Teories sociologiques degenere 3) El llenguatge sexista i 4) Violencia de genere

D) Tutories a demanda o programades individuals o de grup

Les tutories constitueixen el complement ideal per a reforcar els ensenyaments teorics i practiques doncspermeten una relacio mes personalitzada entre lrsquoestudiant i el professor El professorat atendra la demandaindividual de lesus estudiantes responent els dubtes plantejats dels temes explicats en classe i en les tutoriesde grup es revisara els productes i els exercicis realitzats En ambdos casos suposa la reunio periodicadrsquoestudiantes drsquoaproximadament una hora de durada amb el tutor o la tutora assignada

Per a lrsquoatencio tutorial en despatx es concertara previament cita amb el professorat per a la correctaplanificacio adequant la mateixa a lrsquohorari que cada professor o professora tinga assignat a dita activitatPer a lrsquoatencio tutorial en la modalitat programa de tutories electroniques establertes per la Universitatde Valencia via on-line mitjancant aula virtual sols es podra realitzar quan el professorat informe que teestablerta dita participacio en eixe programa

E) Materials

Lrsquoalumnat disposara dels seguents materials

bull Guia academica Especifica les competencies els objectius generals i especıfics les unitats tematiquesamb la descripcio del contingut la relacio de temes i els continguts la bibliografica especıfica per unitatla bibliografia complementaria la metodologia de classe i lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura

bull Dossier de materials Srsquoutilitza com eina drsquoestudi i aplicacio dels conceptes i teoria que srsquohauriendrsquoaplicar en els tallers Es facilitaran les guies expositives articles seleccionats

bull Material audiovisual Es facilitara a lrsquoalumnat un llistat de pellıcules per a visualitzar en horarino lectiu Algunes drsquoelles a mode drsquoexemple son

1 Solo mıa Director Javier Balaguer 2001 Espana

2 Te doy mis ojos Directora Itziar Bollaın 2003 Espana




3 El miedo (La por) Director Jordi Cadena 2013 Espana

4 La maleta de Marta Director Gunter Schawaiger 2013 Espana-Austria

El Aula Virtual srsquoutilitzara per a dipositar el material de suport de lrsquoassignatura i com mitja de comu-nicacio entre el professorat i lrsquoalumnat El professorat lliurara i penjara en lrsquoaula virtual el material didacticutilitzat en classe

9 Avaluacio

Hi haura un examen de la materia escrit i objectiu que es realitzara el dia i en lrsquoaula que determine elcentre En lrsquoavaluacio entrara el contingut de classes teoriques i practiques de la materia Lrsquoexamen estaraformat per un nombre suficient de questions be de resposta oberta o tancada pero de caracter objectiu

Lrsquoexamen (Sociologia Genere i Salut) suposa el 80 de la qualificacio mentre que el 20 restant cor-respon a lliurament drsquoactivitats drsquoavaluacio contınua

Criteris

bull Lrsquoexamen-treball de la part I Sociologia srsquoaprova a partir de 5 de nota (sobre 10) Aco equival a 2sobre 4

bull Lrsquoexamen de la part II Genere i Salut srsquoaprova a partir de 5 de nota (sobre 10) Aco equival a 2sobre 4 Constara de

a) Una prova tipus test drsquoentre 20 i 25 preguntes amb 3 opcions de resposta La maximapuntuacio a obtenir sera de 35 punts Per al calcul de la puntuacio srsquoaplicara la formula seguent

Encerts AErrors E

Nbre de possibles respostes nPuntuacio maxima del test p

Nbre total de preguntes del test T

rarr nota =

(Aminus E

nminus 1

)middot pT

Exemple

Encerts (A) 43Errors (E) 7

Omissions 10Nbre de possibles respostes (n) 3

Puntuacio maxima del test (p) 10Nbre total de preguntes del test (T ) 60

rarr nota =

(43minus 7

3minus 1

)middot 10

60= 6 583

b) Preguntes breus a desenvolupar La maxima qualificacio a obtenir sera de 05 punts

bull Practiques drsquoaula Les 4 practiques son de caracter OBLIGATORI Lrsquoalumnat que no assistisca o queno haguera recuperat les practiques per motiu degudament justificat haura de recuperar aquesta parten lrsquoexercici drsquoexamen final Per a aixo es proposara dues preguntes complementaries (com a maximuna de la part de sociologia io una de la part de genere i salut)

Si lrsquoalumnat no poguera acudir a alguna sessio practica per motiu degudament justificat haura decomunicar-ho previament a la realitzacio o en el dia de la seva realitzacio a traves de correu electronica lrsquoprofessorat encarregat drsquoaquesta practica




Nota final

La nota final srsquoobtindra de la seguent manera

bull Les practiques (sociologia genere i salut) APTE o NO APTE

bull Lrsquoexamen puntua el 80 de la nota final

ndash Part I Sociologia 40

ndash Part II Genere i Salut 40

bull Activitats drsquoavaluacio continua 20

Per superar tota lrsquoassignatura srsquohaura drsquohaver aprovat tant la part corresponent al treball de practiquescom la Part I de Sociologia i la Part II de Genere i Salut entre les dues convocatories durant el curs academic

Lrsquoavaluacio contınua nomes podra ser sumada sempre que es tinguin aprovades les parts de lrsquoexamen tantde sociologia com de genere i salut Si no es compleix aquest criteri lrsquoassignatura no podra ser aprovada

Es mantindran aquelles parts aprovades en la 1ordf convocatoria devent lrsquoalumnat examinar-se en la 2ordfconvocatoria nomes drsquoaquella part o materia no superada anteriorment Per tant aquella persona que nosupere alguna de les TRES parts despres de les dues convocatories no tindra aprovada lrsquoassignatura durantaquest curs academic ni se li guardara la qualificacio per al curs academic seguent

Els i les alumnes hauran de realitzar totes les activitats en les que obligatoriament srsquoinclouen lespractiques io tutories guiades junt amb lrsquoexamen per a poder ser avaluats i avaluades

La nota de lrsquoexamen i la nota final resultant es comunicaran mitjancant lrsquoaula virtual o en tauler drsquoanuncisMitjancant correu electronic o la seccio de notıcies de lrsquoaula virtual es comunicara la data de revisio drsquoexamensi el perıode de temps per a la seva realitzacio La revision puede suponer la modificacion de la calificaciontanto al alza como la baja en caso de error o correccion Despres drsquoaquesta data no hi haura mes revisionsde notes i es procedira a signar les actes corresponents

Lrsquoalumnat que en primera convocatoria tinguera una dues o les TRES parts no superades la qualificacioen lrsquoacta apareixera amb la puntuacio mes alta drsquoentre la no superada

Segona convocatoria

Tindra la mateixa forma que lrsquoexamen de 1ordf convocatoria Els i les estudiantes que no hagen superat lamateria podran presentar-se novament a lrsquoexamen drsquoaquellalles parts no superadades En cas de nohaver lliurat o no haver superat les activitats io treballs indicats pel professorat es tindra de termini finsel mateix dia de lrsquoexamen per a fer-ho Si no srsquohagueren realitzat les activitat indicades lrsquoalumnat no haurasuperat lrsquoassignatura i es traslladara a lrsquoacta la qualificacio mes alta drsquoentre les proves no superades En casde suspendre lrsquoassignatura NO es guarda cap parte per al curs seguent


Part I Sociologia

Bibliografia basica

1 Bauman Z (2007) Amor lıquido Madrid Fondo de cultura economica

2 Bauman Z (2013) iquestLa riqueza de unos pocos nos beneficia a todos Barcelona Paidos

3 Cockerham W C (2002) Sociologıa de la medicina Madrid Prentice Hall

4 Connell R y Pearse R (2018) Genero desde una perspectiva global [traduccion Arantxa Grau iAlmudena Navas] Valencia PUV

5 Daponte A Bolivar J Garcıa MM (2009) Las desigualdades sociales en salud Granada EscuelaAndaluza de Salud Publica




6 Feito R (1997) Estructura Social contemporanea Madrid Siiglo XXI editores

7 Garcıa Ferrando M (coord) (2005) Pensar nuestra sociedad global Fundamentos de SociologıaValencia Tirant lo Blanch

8 Giddens A (1999) Consecuencias de la modernidad Madrid Alianza editorial

9 Giddens A (2006) Sociologıa Madrid Alianza Editorial

10 Giddens A (2007) Europa en la era global Barcelona Paidos

11 Giner S Lamo de Espinosa E Torres C (eds) (2002) Diccionario de Sociologıa MadridAlianza editorial

12 Grau A Rubio L (2013) Investigacion Social aplicada a las Ciencias de la Salud Valencia Tirantlo Blanch

13 Goffman E (1963) Estigma La identidad deteriorada Madrid Amorrortu editores

14 Illich I (1975) Nemesis medica la expropiacion de la salud Barcelona Barral

15 Maacionis JJ (2007) Sociologıa Madrid Pearson

16 Marques JV (1999) No es natural Valencia Tres i quatre

17 Mora Castro A (2007) Inmigracion servicios publicos e integracion social Cuadernos de TrabajoSocial 20 25-34 7 Ref


Bibliografia basica

1 Alberdi I y Rojas Marcos L (2005) Violencia tolerancia cero Barcelona Obra Social FundacionLa Caixa

2 Artazcoz L (ed) Monografico Genero y salud Gac Sanit 2004 supl 2 1-92

3 Fausto-Sterling Anne (2006) Cuerpos sexuados La polıtica de genero y la construccion de la sexua-lidad Barcelona Melusina

4 Laqueur T (1994) La construccion del sexo Cuerpo y genero desde los griegos hasta Freud MAdridCatedra Feminismos

5 Martınez Benlloch I (2000) Sistema sexo-genero identidades y construccion de la subjetividadValencia Universidad de Valencia

6 OMS (sa) Informe Salud y Genero 2006 Las edades centrales de la vida Madrid Ministerio deSanidad y Consumo

7 Varela Nuria (2008) Feminismo para principiantes Barcelona Ediciones BSA

8 Velasco Arias S (2009) Recomendaciones para la practica clınica con enfoque de genero MadridObservatorio de Salud de la Mujer Direccion General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacionalde Salud Ministerio de Sanidad y Polıtica Social 2009




11 Altres questions

Llengua vehicular

Atenent a la normativa que estableix la Universitat de Valencia la llengua drsquoexposicio del docent sera elcastella en el grup de castella i el valencia en el grup de valencia La llengua dels materials didactics ilrsquoexamen sera el valencia per als grups de matricula en valencia i el castella per als grups de matrıcula encastella Per a les lectures la que trie ellrsquoestudiant La dels treballs el valencia o el castella segons trielrsquoalumnat

Aula virtual

En aquells casos en els quals es considere i atenent a criteris drsquoausteritat ecologica srsquoacceptaran les activitatslliurades digitalment mitjancant lrsquoaula virtual No obstant aixo en aquells casos en els quals srsquoindique perpart del professorat el material i les activitats requerides seran presentades i lliurades en paper

Correu electronic

La relacio ordinaria entre lrsquoalumnat i el professorat tindra lloc en la classe o les tutories Lrsquoalumnatidentificant-se amb el nom i cognoms lrsquoassignatura i el grup al qual pertany podra dirigir-se al correuelectronic del professorat para

a) Informar drsquoanomalies administratives (per exemple que a una estudiant no li aparega la notafinal i als seus companys i companyes sı)

b) Altres questions de rellevancia equivalent

Lrsquoalumnat haura de dirigir-se per a aspectes referits a la part de Sociologia al coordinadora de Sociologiai per a aspectes referits a la part de Genere i Salut al coordinadora de Genere i Salut

No es podra fer us del correu electronic para

a) Questions alienes a la docencia o referides a altres materies

b) Remetre activitats excepte indicacio expressa per part del professorat

c) Fer consultes sobre el contingut de la materia (aco srsquohe de fer en la classe o a la tutoria) Lrsquounicaexcepcio en la que sı que es podran atendre aquestes consultes es en el caso que el professor oprofessora participe en el programa de tutories electroniques de la Universitat de Valencia Ditaconsulta srsquohaura de realitzar utilitzant lrsquoacces des de lrsquoaula virtual i no de forma directa con elcorreu electronic del professor o la professora Donat que tot el professorat no participa en ditamodalitat tutorial es comunicara al principi de curso en quins casos pot dirigir-se lrsquoestudiant oestudianta per a realitzar les consultes i en quins casos no

d) Fer consultes sobre data i lloc drsquoexamen (aco correspon en el centre i es troba en el taulo corres-ponent o en la web del Centre)

e) No srsquoatendran correus electronics fora dels dies assenyalats com lectius segons el calendari academicestablert per la Universitat de Valencia

En casos com aquests o uns altres equivalents els correus seran ignorats Tambe sera ignorat sis-tematicament tot correu drsquoestudiant que no provinga drsquoun compte del servidor de la UV (es a dir aquellsque no acaben en alumniuves)




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment programats a la guia docent tant per a les sessions teoriques com pera les sessions practiques de manera que es garanteix que les competencies a desenvolupar en lrsquoassignaturapuguin ser assolides


Es mante la carrega de treball que marca el nombre de credits


Es mante el lliurament de materials previstos a la guia original de lrsquoassignatura (diapositives apunts iactivitats) a lrsquoaula virtual El lliurament de temes es realitzara en diapositives amb audio io documentredactat per al seguiment dels continguts teorics i practics per compensar aixı la imparticio de classepresencial En determinades activitats es podra utilitzar metodologia basada en aula invertida

Es desenvoluparan activitats a traves de videoconferencia Blackboard Collaborate BBC que es realitzaranamb la intencio de resoldre i aclarir dubtes dels continguts teorics i practics de lrsquoassignatura Srsquohabilitarancarpetes en aula virtual amb lrsquoopcio Tasques per al lliurament de les activitats que seran treballades illiurades de forma individual i grupal com estava establert inicialment en la guia de lrsquoassignatura

La realitzacio de Videoconferencies per a tutoria en aquest cas si fora necessari es comunicara previament

Per a facilitar la comunicacio professoratalumnat es remetra correu informant de qualsevol situacio queafecti la dinamica de la docencia be a traves de la persona delegada de curs com per enviament de correu ala totalitat del grup de lrsquoassignatura

Es mante el programa de tutories virtuals i per correu electronic per part de lrsquoprofessorat que tinguiaquesta modalitat solmiddotlicitada En cas contrari el professorat mantindra el seu horari de tutoria

4 Avaluacio

Es mante el sistema de ponderacio de les diferents parts de lrsquoassignatura tal com apareix reflectit en la guiadocent 20 avaluacio contınua i 80 examen segons la seguent distribucio

ndash Sociologia (40 continguts teorics practics)

ndash Genere i Salut (40 continguts teorics practics)

Es canvia el sistema drsquoavaluacio en els seguent termes

En el Bloc de Genere i Salut srsquoelimina la prova tipus test i la pregunta curta i se substitueix peldesenvolupament drsquouna segona prova drsquoavaluacio contınua mitjancant la realitzacio drsquoun treball academicindividual que sera lliurat per part de professorat

Lrsquoactivitat avaluable consistira en el lliurament drsquoun document per a la seva analisi i reflexio que ha deser relacionat i integrat amb els continguts teorics de la part de lrsquoassignatura corresponent a Genere i Saluti drsquoaquesta manera poder donar resposta a les questions plantejades

Totes les indicacions oportunes i els seus corresponents questions plantejades per a la realitzacio delrsquoactivitat drsquoavaluacio i ponderacio de la nota quedaran detallades en un document que es lliurara perrealitzar lrsquoactivitat

Srsquohabilitara una carpeta en aula virtual per dipositar el treball que sera lliurat amb data maxima el diaque oficialment es realitzara lrsquoexamen

Previament al lliurament de el document drsquoavaluacio es programara una Videoconferencia mitjancantBlackBoard Collaborate BBC per a lrsquoaclariment de dubtes




Srsquoha tingut en compte que la realitzacio de lrsquoactivitat avaluable no supere el volum de treball indicat enla guia docent per a la preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio

Davant de qualsevol problema que pogues sorgir de connexio durant el perıode de realitzacio de la provalrsquoalumnat srsquohaura de posar en contacte amb el professorat de lrsquoassignatura per al seu coneixement

En el Bloc Sociologia el tipus de prova es mante canvia el format de prova El dia assignat drsquoexamensrsquohabilitara una tasca a lrsquoaula virtual amb un adjunt on constaran les preguntes drsquoexamen Lrsquoalumnatdescarregara el document i comptara amb un temps acotat per redactar la respostes drsquoexamen i pujar-les denou a la plataforma

Davant de qualsevol problema que pogues sorgir durant el perıode de realitzacio de la prova lrsquoalumnatsrsquohaura de posar en contacte amb el professorat de lrsquoassignatura per al seu coneixement

El sistema drsquoavaluacio es mante tambe per a la segona convocatoria

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada a la guia No obstant aixo srsquohan incorporat les diapositives de lrsquomaterialteoric amb audio i enllacos a lrsquointerior que permetin lrsquoacces a informacio complementaria si fos necessari itambe documents escrits






65 BIOESTADISTICA I TIC APLICADES A CIENCIES DE LA SALUT



Materia Estadıstica


Nom assignatura BIOESTADISTICA I TIC APLICADES A CIENCIESDE LA SALUT



Curs Primer

Semestre Primer





38 0 2 0 02 6

1 0 2 0 2

Coordinacio Prof Estarlich Estarlich Marisa


Correu-e MLuisaEstarlichuves

Professorat Prof 1 Estarlich Estarlich Marisa (Gr A B C)



Prof 2 Mariano Julian Rochina (Gr D)


Correu-e MarianoJulian-Rochinauves

Prof 3 Merelles Tormo Antoni (Gr ON)

Despatx Nordm 12 FIP (Ontinyent)

Correu-e AntoniMerellesuves

Prof 4 Aniceto Lacasa Santiago (Gr ON)

Despatx Sala professorat Infermeria (Ontinyent)

Correu-e SantiagoAnicetouves

Prof 5 Chover Sierra Elena (Gr A C)


Correu-e ElenaChoveruves

Prof 6 Professora Associat (Gr A C)

Despatx

Correu-e



BIOESTADISTICA I TIC APLICADES A CIENCIES DE LA SALUT 66


Lrsquoassignatura de Bioestadıstica i Tecniques de la Informacio i la Comunicacio Aplicades a Ciencies dela Salut esta inclosa en la formacio basica del Grau drsquoInfermeria Srsquoimparteix en el primer semestre

La configuracio de lrsquoassignatura permetra que servisca com a complement de moltes altres assignaturesdel grau i esdevinga necessaria per a les assignatures de quart curs Introduccio a la Investigacio en laDisciplina Infermera i Treball Fi de Grau

Lrsquoassignatura srsquoestructura en dos grans blocs tematics tecnologies de la informacio i la comunicacioestadıstica (descriptiva probabilitat i inferencia) i demografia En ells srsquoestudien conceptes drsquoestadıstica idemografia i la seua aplicacio en les ciencies de la salut


No son necessaris coneixements previs drsquoEstadıstica Demografia i de Tecnologies de la Informacio i dela Comunicacio encara que ajudara molt a lrsquoestudiant coneixer continguts semblants que podem trobar enles assignatures de matematiques cursades en el batxillerat i estar habituat a lrsquous de lrsquoordinador


Competencias generales

G-28 Establir procediments drsquoavaluacio utilitzant principis cientificotecnics i de qualitat

G-30 Identificar els determinants de la salut tant biologics com demografics ambientals socialseconomics culturals psicologics i de genere analitzar la seua influencia en les condicions de vida i tre-ball de la poblacio i la seua repercussio en el proces de salut-malaltia

G-32 Coneixer valorar crıticament i saber utilitzar les fonts drsquoinformacio clınica biomedica i sanitariaper a obtenir organitzar interpretar i comunicar la informacio cientıfica i epidemiologica

G-33 Aplicar les tecnologies de la informacio i de la comunicacio en les activitats clıniques terapeutiquespreventives de promocio de la salut i drsquoinvestigacio

G-37 Ser capac de formular hipotesi recollectar i valorar de forma crıtica la informacio per a la resoluciode problemes aplicant entre uns altres lrsquoenfocament de genere

Competencias especıficas

E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes drsquoinformacio i comunicacio de les cures de salut

E-15 (part ) Aplicar els metodes i procediments necessaris en el seu ambit per a identificar els problemesde salut mes rellevants en una comunitat Analitzar les dades estadıstiques referides a estudis poblacionals



1 Coneixer el vocabulari i terminologia basica de lrsquoestadıstica descriptiva la probabilitat la inferencia ila demografia

2 Coneixer les principals fonts de dades demografiques i sanitaries

3 Interpretar correctament informacio estadıstica y demografica que puga apareixer en els contingutsdrsquoaltres assignatures del grau

4 Resoldre exercicis i afrontar situacions que puguen plantejar-se en altres assignatures del grau o enlrsquoexercici professional

5 Interpretar informes treballs etc en els quals srsquohan utilitzat els conceptes inclosos en el temari delrsquoassignatura

6 Utilitzar correctament programari per al maneig de TICs i per a lrsquoanalisi estadıstica i demografica





A) PROGRAMA TEORIC (38 h)

UNITAT TEMATICA 1 BIOESTADISTICA DEMOGRAFIA I CIENCIES DE LA SALUT(asymp 2 h)

Tema 1 Bioestadıstica i demografia en ciencies de la salut sect11 Concepte de Bioestadısticasect12 Necessitat de lrsquoestadıstica en les ciencies de la salut sect121 Variabilitat biologica sect122Quantificacio en les ciencies de la salut sect123 Salut Publica i Epidemiologia sect124 Perspectivacomunitaria de les ciencies de la salut sect125 Naturalesa del treball clınic sect126 Medicina basadaen lrsquoevidencia sect13 Passos per a un estudi estadıstic sect21 Introduccio a la demografiaConceptes fonamentals sect22 Fonts drsquoinformacio demografica sect23 Mesura dels esdevenimentsdemografics sect24 Que srsquoanalitza quan srsquoestudia una poblacio humana sect241 Caracterıstiquesde la poblacio Estructura sect242 Comportament demografic Dinamica de la poblacio sect243Comparacions entre poblacions estandarditzacions

UNITAT TEMATICA 2 ESTADISTICA

21 ESTADISTICA DESCRIPTIVA (asymp 6ndash8 h)

Tema 2 Estadıstica descriptiva sect1 Introduccio Conceptes generals sect2 Recollida i organitzacio de lesdades Un exemple sect3 Escales de mesura sect4 Tipus de variables estadıstiques sect5 Frequenciaproporcio percentatge Taula de distribucio de frequencies Taula de contingencia sect6 Presenta-cio de les dades Taules i figures sect7 Intervals o classes sect8 Resum de les dades sect81 Mesures detendencia central (moda mitjana aritmetica) sect82 Mesures de posicio (percentils mediana quar-tils) sect83 Mesures de variabilitat o dispersio (rang o recorregut interval interquartılic variancia idesviacio tıpica coeficient de variacio) sect84 Mesures de forma (concentracio asimetria curtosis)

22 PROBABILITAT (asymp 8ndash10 h)

Tema 3 Probabilitat sect1 Probabilitat Introduccio sect2 Probabilitat Conceptes basics experimentaleatori espai mostral successos sect3 Probabilitat Definicions sect31 Definicio classica defini-cio frequentista probabilitat subjectiva sect32 Definicio axiomatica o formal de probabilitat sect4Propietats de la probabilitat sect5 Probabilitat condicionada sect51 Successos independents sect52Teorema de la probabilitat total sect6 Teorema de Bayes sect7 Valor drsquouna prova diagnostica (otest)

Tema 4 Variable aleatoria sect1 Introduccio sect2 Variable aleatoria sect3 Distribucio de probabilitatdrsquouna variable aleatoria sect31 Funcio de densitat de variable aleatoria discreta (Funcio de probabi-litat) sect32 Funcio de densitat de variable aleatoria contınua (Funcio de densitat) sect33 Funcio dedistribucio sect4 Esperanca variancia i desviacio tıpica drsquouna variable aleatoria sect5 Independenciade variables

Tema 5 Distribucions de probabilitat sect1 Distribucions de probabilitat discretes sect11 DistribucioBernouilli sect12 Distribucio Binomial sect13 Distribucio Multinomial sect14 Distribucio Poisson sect2Distribucions de probabilitat contınues sect21 Distribucio Normal sect22 Distribucio Khi-quadrat dePearson sect23 Distribucio t-Student sect3 Aproximacions a la distribucio Normal sect31 Aproxima-cions de la distribucio Binomial a la Normal sect31 Teorema central del lımit sect31 Correccio percontinuıtat sect32 Aproximacions de la distribucio Poisson a la Normal sect33 Aproximacions de ladistribucio t-Student a la Normal

23 INFERENCIA ESTADISTICA (asymp 8ndash10 h)

Tema 6 Inferencia estadıstica I sect1 Conceptes basics sobre inferencia sect2 Mostreig Tipus de mos-treig sect21 Mostreig aleatori o probabilıstic (simple sistematic per conglomerats estratificat)sect22 Mostreig no aleatori o no probabilıstic (per quotes incidental accidental) sect3 Estimadors




puntuals i la seua distribucio en el mostreig Parametres estimadors distribucio mostral sect4Contrast drsquohipotesis

Tema 7 Inferencia estadıstica II sect1 Estimacio puntual de la mitjana Teorema central del lımit Noesbiaixament i precisio Funcio de versemblanca Interval de confianca sect2 Estimacio puntual dela proporcio i interval de confianca

Tema 8 Inferencia estadıstica III sect1 Estimacio puntual de la diferencia de mitjanes i interval deconfianca Comparacio de mostres amb les proves t-Student i ANOVA (Analisi de Variancia) sect2Estimacio puntual de la diferencia de proporcions i interval de confianca Comparacio de mostresamb la provas Khi-quadrat o la prova de Fisher sect3 Error de tipus I i de tipus II Acotacio delserrors per a calcular la grandaria mostral Calcul de la grandaria mostral per a lrsquoestimacio demitjanes i de proporcions

UNITAT TEMATICA 3 DEMOGRAFIA (asymp 8 h)

Tema 9 Fonts drsquoinformacio demografica sect1 Cens de Poblacio i Habitatges sect2 Padro MunicipaldrsquoHabitants sect3 Moviment Natural de la Poblacio (MNP) sect31 Butlletı Estadıstic de Part (BEP)sect32 Butlletı Estadıstic de Defuncio (BED) sect33 Butlletı Estadıstic de Matrimoni sect4 Movimentsmigratoris

Tema 10 Mesura dels esdeveniments demografics sect1 Rao (ındexrelacio) Components definiciointerpretacio propietats sect2 Proporciopercentatge Components definicio propietats sect3Taxa Components definicio propietats Taxa bruta taxa especıfica sect4 Nombres (numeros)ındex Components definicio propietats Canvi percentual Relacio entre el nombre ındex i elcanvi percentual

Tema 11 Estructura i caracterıstiques de la poblacio sect1 Conceptes sect11 Estructura de la poblaciosect12 Edat Grups drsquoedat sect2 Distribucio de la poblacio sect3 Piramide drsquoedatPiramide depoblacio sect31 Tipus de piramide drsquoedat sect4 Indicadors drsquoestructura Coeficients de masculinitati de feminitat Distribucio percentual de la poblacio per grups drsquoedat Index drsquoenvelliment Indexde sobre envelliment Index de joventut Index de vellesa Index de dependencia global Index dedependencia de joves Index de dependencia drsquoancians Percentilsquartils drsquoedat Edat mitjanaamb dades en intervals sect41 Altres indicadors drsquoestructura Index de Sundbarg Index de Fritz-Savoy Index de Sauvoy Index de maternitat Index de potencialitat Index de tendencia Indexde renovacio de la poblacio activa sect5 Altres caracterıstiques drsquoestructura de la poblacio (ECprofessio estudis) Estructura de la poblacio per estat civil segons activitat professional perestudis realitzats sect6 Distribucio geografica de la poblacio Densitat de poblacio Distribucio pernombre drsquohabitants (municipis rurals intermedis urbans)

Tema 12 Comportament demografic Dinamica de la poblacio sect1 Dinamica de la poblacio Con-cepte sect2 Indicadors demografics de creixement sect21 Relacionats amb el MNP creixe-ment vegetatiu sect22 Relacionats amb els moviments migratoris sect23 Relacionats amb el MNP iels moviments migratoris sect3 Indicadors demografics drsquoevolucio sect31 Index drsquoevoluciosect32 Canvi percentual sect33 Creixement anual (d) sect34 Taxa de creixement intercensalinteranual(TCI) sect4 Indicadors de fecunditat sect41 Conceptes sect42 Taxa bruta de natalitat (TBN)sect43 Taxa de fecunditat general (TFG) sect44 Taxa de fecunditat segons edat (TFE) sect45 Edatmitjana de la maternitat (EMM) sect46 Index Sintetic de Fecunditat (ISF) Indicador Conjunturalde Fecunditat (ICF) sect47 Taxa bruta de reproduccio sect48 Relacio de masculinitat al naixementsect5 Indicadors drsquoabortivitat sect51 Interrupcio voluntaria de lrsquoembaras Concepte sect52 Taxabruta drsquoabortivitatTaxa drsquoabortivitat de la poblacio general (TBA) sect53 Taxa drsquoabortivitat ge-neral (TAG) sect54 Taxa drsquoabortivitat segons edat (TAE) sect55 Rao drsquointerrupcions voluntaries delrsquoembaras

Tema 13 Mortalitat esperanca de vida i anys potencials de vida perduts sect1 MortalitatIndicadors de mortalitat sect11 Taxa bruta de mortalitat sect12 Taxa especıfica de mortalitatsect13 Taxa de mortalitat infantil sect131 Taxa de mortalitat neonatal immediata sect132 Taxa demortalitat neonatal sect133 Taxa de mortalitat perinatal sect14 Index de Swaroop-Uemura sect15Mortalitat segons causes i grups de causes sect151 Mortalitat proporcional sect152 Mortalitat segonscauses i grups de causes sect2 Esperanca de vida Esperanca de vida al neixer Esperanca de




vida a una determinada edat sect3 Anys potencials de vida perduts (APVP) sect31 TaxadrsquoAPVP Mitjana drsquoAPVP Percentatge drsquoAPVP sect32 ModelPatro drsquoAPVP

Tema 14 Comparacio entre poblacions Estandarditzacio de taxes sect1 Introduccio sect2 Poblaciopatro estandard o de referencia sect3 Metodes drsquoestandarditzacioajust de taxes sect31 Metodedirecte drsquoestandarditzacioajust (metode de la poblacio tipus) Taxes Estandarditzades Index oRao de Mortalitat Comparativa (IMC RMC) sect32 Metode indirecte drsquoestandarditzacioajust (ode les taxes estandard) Index o Rao de Mortalitat Estandard (IME RME) sect4 Limitacions irecomanacions en lrsquoajust de taxes

B) TUTORIES DrsquoAULA PROGRAMADES (2 h)

Les dues hores de tutoria drsquoaula srsquoempraran per a reforcar a lrsquoalumnat en aquells conceptes que no hagenquedat clars durant les classes Srsquoutilitzaran per a la resolucio de dubtes i drsquoexercicis amb la finalitatdrsquoindagar el grau drsquoaprenentatge entre lrsquoalumnat

C) PRACTIQUES DrsquoINFORMATICA (20 h)

Es contempla la realitzacio de practiques amb lrsquoordinador en lrsquoaula a traves de les quals srsquoaprofundira en elsconceptes apresos en la teoria alhora que srsquoexercitaran procediments per a afrontar amb exit la resoluciodels exercicis que puguen plantejar-se en lrsquoexamen

I1 ESTADISTICA DESCRIPTIVA

1 A cada subgrup drsquoestudiants se li entregara una base de dades en format Unicode que srsquohaura decarregar en programari estadıstic

2 Una vegada assabentat lrsquoalumnat de quina informacio conte cada variablecolumna haura de classificarles variables en qualitatives (nominals ordinals binaries) o quantitatives (discretes contınues)

3 Seguidament es reconstruira una taula amb la distribucio de frequencies per a alguna variable quanti-tativa

4 Srsquoelaboraran taules de contingencia amb el creuament de variables qualitatives

5 Es construiran intervals de classe per a variables quantitatives

6 Es calcularan mesures de tendencia central de posicio de variabilitat i de forma

7 Es representaran figures i taules de contingencia histogrames i polıgons de frequencies

8 Finalment junt a lrsquoanterior es demanara que srsquoelaboraren breus descripcions a mode drsquoanalisi sinteticasobre els resultats de la informacio treballada

I2 PROBABILITAT VARIABLES ALEATORIES I DISTRIBUCIONS DE PROBABILITAT

El professorat entregara a lrsquoalumnat una colleccio drsquoexercicis sobre

1 Probabilitat

(a) Probabilitat i les seues propietats

(b) Probabilitat condicional Independencia

(c) Teorema de la probabilitat total i teorema de Bayes

(d) Prova diagnostica

2 Distribucions de probabilitat

(a) Variable discreta i distribucio de frequencies relatives i acumulades

(b) Distribucio binomial




(c) Distribucio de Poisson

(d) Distribucio normal

(e) Aproximacio de les distribucions binomial i Poisson a la distribucio normal

Els exercicis es distribuiran a lrsquoatzar de manera que per grup o individualment srsquohaura de resoldre unconjunt drsquoexercicis sobre probabilitat i sobre distribucions de probabilitat

El professorat establira un ordre aleatori perque una mostra drsquoalumnes exposen la resolucio dels exercicisdavant del grup

I3 INFERENCIA ESTADISTICA


1 Mostres estadıstiques

2 Estimacio de parametres

(a) Estimacio de la mitjana

(b) Estimacio de la proporcio

3 Intervals de confianca

(a) Interval de confianca per a la mitjana

(b) Interval de confianca per a la proporcio

4 Grandaria de la mostra

(a) Grandaria de la mostra per a estimar mitjanes

(b) Grandaria de la mostra per a estimar proporcions

5 Comparacions

(a) Comparacio de mesures mitjancant les proves t-Student ANOVA o el seus quivalents de provesno parametriques

(b) Comparacio de proporcions amb la prova Khi-quadrat

Els exercicis es distribuiran a lrsquoatzar de manera que per grup o individualment srsquohaura de resoldre unconjunt drsquoexercicis sobre inferencia estadıstica


I4 DEMOGRAFIA

1 El professorat assignara a cada grup drsquoestudiants una poblacio referent a un lloc geografic i un anydeterminat sobre la qual el grup drsquoalumnes haura de cercar dades demografiques

2 Les dades es treballaran en full de calcul i les diferents parts que comprenen lrsquoexercici es trobaranclarament identificades

3 Part sobre caracterıstiques de la poblacio estructura

(a) Es construira una taula amb grups quinquennals drsquoedat i segons sexe amb les dades de la poblacioassignada segons lloc geografic i any Tambe el CM el CF el H i el D

(b) Es construira la piramide de poblacio corresponent




(c) Es calcularan indicadors drsquoestructura 1) Index drsquoenvelliment 2) Index de sobreenvelliment 3)Index de joventut 4) Index de vellesa 5) Index de dependencia global 6) Index de dependenciade joves 7) Index de dependencia drsquoancians 8) Percentil 25 Percentil 50 Percentil 75 (de lrsquoedat)9) Edat mitjana per a homes per a dones i per al conjunt drsquohomes i dones 10) Index de SundbargIndex de Fritz-Savoy Index de Sauvoy 11) Index de maternitat Index de potencialitat Index detendencia 12) Index de renovacio de la poblacio activa

(d) Per a la poblacio assignada segons el lloc geografic i lrsquoany establert es representaran diagramesde barres segons 1) Lrsquoestructura de la poblacio per estat civil per al conjunt drsquohomes i dones2) Lrsquoestructura de la poblacio segons activitat professional 3) Lrsquoestructura de la poblacio segonsestudis realitzats (nivell de formacio nivell drsquoestudis)

4 Part sobre comportament demografic dinamica de la poblacio

(a) Per a la poblacio assignada segons el lloc geografic establert es construira una taula sobre elcreixement vegetatiu tot contemplant almenys dues decades

(b) Srsquoelaborara la figura que represente els naixements les defuncions i el creixement vegetatiu

(c) Srsquoelaborara una taula sobre migracions (exteriors interiors totals) i srsquoelaborara la figura adientper a representar lrsquoevolucio del moviment migratori

(d) Es calcularan indicadors demografics drsquoevolucio (ındex drsquoevolucio canvi percentual creixementanual taxa de creixement interanual)

(e) Es calcularan taxes de fecunditat segons edat i srsquoelaborara la figura adient per a representarlrsquoesdeveniment

(f) Srsquoobtindra lrsquoedat mitjana de la maternitat

(g) Es calculara lrsquoindicador sinteticconjuntural de fecunditat i es representara la figura adient perals anys que se solliciten

5 Part sobre mortalitat i anys potencials de vida perduts

(a) Es calculara la taxa bruta de mortalitat per al lloc geografic assignat i tambe per al total de lrsquoEstatEspanyol per a una serie drsquoanys que srsquoindicara Srsquoelaborara la figura adient per a representar lesrespectives taxes

(b) Es calcularan les taxes especıfiques de mortalitat segons edats individuals i srsquoelaborara la figuraadient per a la representacio grafica

(c) Srsquoelaborara una taula on es reflectisca el modelpatro de mortalitat en el lloc geografic assignat iper a dos anys el mes distanciats possible (segons disponibilitat de dades)

(d) Srsquoelaborara una taula on es reflectisquen els anys potencials de vida perduts (APVP) per al llocgeografic assignat i per a dos anys el mes distanciats possible (segons disponibilitat de dades)

6 Part sobre estandarditzacio de taxes

(a) Srsquoaplicara el metode directe drsquoestandarditzacio de taxes per a comparar la mortalitat en el llocgeografic i any assignat amb altre lloc geografic i mateix any Es calculara lrsquoIndex o Rao deMortalitat Comparativa

(b) Srsquoaplicara el metode indirecte drsquoestandarditzacio de taxes per a comparar la mortalitat en el llocgeografic i any assignat amb altre lloc geografic i mateix any Es calculara lrsquoIndex o Rao deMortalitat Estandard



La docencia srsquoimpartira en el primer semestre drsquoacord amb la planificacio aprovada per la ComissioAcademica de la Titulacio en les aules assignades a aquest efecte En total srsquohan programat 38 horesteoriques (19 classes de dues hores) i 20 hores practiques (10 classes de dues hores) per alumnea Lesclasses teoriques srsquoimpartiran a grups de 80 estudiants i les practiques a grups de 40 estudiants











40100 ) 60 h


ACTIVITATS NO PRESENCIALS Horas









Resolucio de casos practics 5



100 )) 90 h


La metodologia drsquoensenyament-aprenentatge srsquoajustara a les modalitats docents en que srsquoestructura lrsquoas-signatura

En el bloc teoric predominara lrsquoexposicio de conceptes per part del professorat encara que es promourala implicacio i la participacio de lrsquoalumnat en les classes En elles srsquoaportaran situacions reals en les quelrsquoalumnat puga aplicar els coneixements teorics explicats No es preten que lrsquoalumnea acumule conceptessense mes sino que els aplique a situacions reals i sapiga interpretar allo que obte

El bloc de practiques drsquoinformatica es proposa a lrsquoalumnat la resolucio de nombrosos exercicis ambels quals ficar a prova la interioritzacio dels conceptes apresos en el bloc teoric Aquı es requerix mesencara que en el bloc teoric un us intensiu de les TIC per a la cerca de dades la recopilacio drsquoinformaciodemografica i sanitaria i lrsquoelaboracio i presentacio de resultats Tanmateix lrsquous de programari senzill per alrsquoanalisi estadıstica

LrsquoAula Virtual srsquoutilitzara com a mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat aixı com per alrsquointercanvi de documents materials de suport a la docencia i exercicis drsquous privatiu per a lrsquoassignatura

Aixı mateix lrsquoalumnat disposa del seguent portal drsquoInternet lthttpwwwuveslsnBIOTICSgton disposara de documents i materials de suport a la docencia de caracter public aixı com enllacos a portalsdrsquointeres per a lrsquoassignatura etc

Per a la comunicacio amb el professorat lrsquoalumnat emprara preferentment el correu electronic insti-

tucional (usuarialumniuves) En lrsquoassumpte srsquoindicara necessariament el codi-grup de lrsquoassignaturalrsquoabreviatura de lrsquoassignatura i una breu descripcio del motiu del correu electronic En el cos del correulrsquoestudiant indicara el nom i cognoms complet i el grup de matrıcula




Per a MLuisaEstarlichuves

CC MarianoJulianuves

BCC SantiagoAnicetouves

Assumpte 34369A-BioStdTic Infermeria Motiu del correu

Text per a enviar

Professora Marisa EstarlichSoc lrsquoalumnea Nom Cognom1 [Cognom2]El motiu drsquoaquest correu es

Atentament

(signatura)Nom de lrsquoalumneaTıtol Grau drsquoInfermeriaCurs xxx Grup de matrıcula xxxFacultat drsquoInfermeria i PodologiaUniversitat de Valencia

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es compon drsquouna part teorica i una part practica on es desenvoluparan els conceptes apresosen classe

1 Part teorica

mdash Per a lrsquoavaluacio de la part teorica lrsquoalumnat realitzara diferents examens tipus test dels diferentsblocs tematics al llarg del curs (TBi test blocs) i un examen final (TF test final)

mdash Cada test per bloc (TBi) tindra entre 20 i 30 preguntes Lrsquoexamen test final (TF ) tindra entre40 i 60 preguntes

mdash Els examens tipus test consistiran en preguntes de resposta multiple (4 possibles alternatives i tansols una resposta correcta) Les respostes correctes puntuaran 1 punt les respostes incorrectespuntuaran negativament minus0 33 punts

mdash Aquestes proves seran presencials

mdash Nota maxima assolible 10 punts (0 le TB le 10 0 le TF le 10)

mdash La nota final dels test per blocs realitzats durant el curs (TB) srsquoobtindra amb el calcul de lamitjana dels mateixos TB = Mitjana(TBi)

2 Part practica

mdash Practica 1 (P1) Lrsquoalumnat elaborara un informe descriptiu sobre una base de dades aportadapel professorat o be a partir de dades adquirides per lrsquoestudiantat mitjancant questionari Notamaxima 10 punts (0 le P1 le 10)

mdash Practica 2 (P2) Lrsquoalumnat realitzara una infografia sobre conceptes de demografia Notamaxima 10 punts (0 le P2 le 10)

mdash Practica 3 (P3) Consistira en la resolucio drsquoexercicis drsquouna co lmiddotleccio proposada pel professoratNota maxima 10 punts (0 le P3 le 10)

mdash Practica 4 (P4) Aquesta practica consistira en la continuacio de la practica 1 A partir de labase de dades obtinguda en P1 lrsquoalumnat realitzara una analisi bivariant Nota maxima 10 punts(0 le P4 le 10)

La nota final (F ) de lrsquoassignatura sera igual a

F = 0 40times TF + 0 20times TB + 0 10times P1 + 0 10times P2 + 0 10times P3 + 0 10times P4

Es considerara aprovada lrsquoassignatura si es compleixen els seguents requisits

ndash F ge 5

ndash TF ge 4




ndash Cada Pi ge 5 i = 1 4

En el cas de no superar lrsquoassignatura (no complir-se algun dels requisits anteriors) en lrsquoacta es plasmarala seguent qualificacio

ndash El resultat de la nota final (F ) si aquesta puntuacio fora inferior a 5 (F si F lt 5)

ndash 49 en el cas que el resultat del calcul de la nota final (F ) fora 5 o superior (4 9 si F ge 5)

Per a la segona convocatoria

ndash Es mantindran les puntuacions dels test per blocs (TBi) obtingudes a classe

ndash Srsquohaura de tornar a efectuar la prova test final si la nota obtinguda en primera convocatoria (TF )no ha aplegar al 4

ndash Srsquohauran de recuperar les practiques (Pi) que estigueren suspeses


Bibliografia basica

1 Pagina web de lrsquoassignatura lthttpwwwuveslsnBIOTICSgt

2 Bioestadıstica Metodos y Aplicaciones (Universidad de Malaga) lthttpwwwbioestadisticaumaeslibrogt

3 Pastor-Barriuso R (2012) Bioestadıstica Madrid Escuela Nacional de Sanidad y Centro Nacional deEpidemiologıa-Instituto de Salud Carlos IIIlthttpgesdocisciiiesgesdoccontrolleraction=downloadampid=03062013-7dd67975c5gt

4 Sanjuan i Nebot Lluıs F (2016) Estadıstica descriptiva per a ciencies de la salut lthttprodericuveshandle1055051664gt

5 Sanjuan i Nebot Lluıs F (2016) Probabilitat lthttprodericuveshandle1055051665gt

6 Sanjuan i Nebot Lluıs F (2017) Demografia Sanitaria lthttprodericuveshandle1055063203gt

7 Instituto Nacional de Estadıstica lthttpwwwineesgt

8 Institut Valencia drsquoEstadıstica lthttpwwwiveesgt

Bibliografia complementaria

1 Canavos GC (1987) Probabilidad y Estadıstica Aplicaciones y metodos Mexico Mcgraw-Hill

2 Carrasco JL (1995) El metodo estadıstico en la investigacion medica Madrid Ciencia 3

3 Daniel WW (1997) Bioestadıstica base para el analisis de las ciencias de la salud Mexico Limusa

4 Degroot M H (1975) Probabilidad y Estadıstica Mexico Mcgraw-Hill

5 Gonick L y Smith W (1993) La estadıstica en comic Barcelona Zendrera Zariquiey

6 Griffiths D (2009) Head First Statistics Sebastopol Cambridge EUA OrsquoReilly MEdia Inc

7 Icart MT i altres (1996) Enfermeria Comunitaria Epidemiologia Barcelona Masson

8 Klein G Dabney A (2013) The cartoon introduction to statistics New York Hill and Wang (unadivision de Farrar Straus and Giroux)

9 Milton JS (2001) Estadıstica para biologıa y ciencias de la salud Madrid Mcgraw-HillInteramericanade Espana SAU




10 Norman G R y Streiner D L (2000) Bioestadıstica Barcelona HarcourtndashMosby

11 Perez Flores D (2003) La bioestadıstica Herramienta de investigacion en salud En SanchezMoreno A et al Enfermerıa Comunitaria 2 Epidemiologıa y Enfermerıa Madrid Mc Graw-HillInteramericana 3 vols

12 Sanchez A i altres (2000) Enfermerıa Comunitaria 2 Epidemilogıa y Enfermerıa Madrid Mcgraw-HillInteramericana de Espana SAU

13 Sanchez Barbie A (1997) Cuadernos de bioestadıstica I II San Vicente Alicante ECU (EditorialClub Universitario)

14 Silva LC (1993) Muestreo para la investigacion en ciencias de la salud Madrid Dıaz de Santos

15 Spiegel M R Stephens L J (2001) Estadıstica 3ordf ed Mexico DF McGraw-HillInteramericana

16 Verzani J (2005) Using R for Introductory Statistics Boca Raton (London) New York (WashingtonDC) Chapman amp HallCRC

17 Vinuesa J i altres (1994) Demografıa Analisis y proyecciones Madrid Sıntesis SA

18 Apuntes de Bioestadıstica (Unidad de Bioestadıstica Clınica del Hospital Ramon y Cajal)

lthttpwwwhrcesbioestM docentehtmlgt

19 STATISTICS Methods and Applications (llibre electronic)

lthttpwwwstatsoftcomtextbookstathomehtmlgt




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els mateixos continguts inicialment programats a la guia docent


Es mante el volum de treball previst en la Guia academica

Es mante la planificacio temporal de la docencia


Es dipositaran a lrsquoaula virtual els materials per a les sessions de classe (diapositives o similar i anotacions)Aixı mateix vıdeo-tutorials sobre lrsquous de programari estadıstic

Substitucio de la classe presencial per forum de dubtes i tasques de manera asıncrona aixı com video-conferencia de manera sıncrona per Blackboard Collaborate o Microsoft Teams el dia i hora previst per a laclasse presencial

Sistema de tutories Tutories virtuals (atencio en 48 hores laborables maxim per correu electronici en cas necessari es programara una tutoria online mitjancant Blackboard Collaborate Microsoft Teams oJitsi (httpsdevnetuves)

4 Avaluacio

Es mante el que srsquoindica a la guia docent

5 Bibliografia




77 FARMACOLOGIA



Materia Farmacologia i dietetica


Nom assignatura FARMACOLOGIA



Curs Segon

Semestre Primer





5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Brage Serrano Ricardo

Despatx Nordm 8 FIP

Correu-e RicardoBrageuves

Professorat Prof 1 Brage Serrano Ricardo

Despatx Nordm 8 FIP


Prof 2 Trapero Gimeno Isabel

Despatx Nordm 8 FIP

Correu-e IsabelTraperouves

Prof 3 Enrique Domınguez Fernando


Correu-e FernandoEnriqueuves

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura Farmacologia dins del currıculum de grau en Infermeria pertany al bloc de materiesbasiques formant part del conjunt de materies drsquoaprofundiment Esta assignatura se situa en el segonany del grau en el primer quadrimestre Lrsquoobjectiu basic de la Farmacologia es aconseguir millorar lrsquoatenciodels pacients mitjancant la promocio de la utilitzacio dels farmacs amb seguretat i eficacia (OMS 1970)

Lrsquoexercici de la practica infermera en les seues diferents modalitats de cures generals o especialitzadesimplica necessariament la utilitzacio de medicaments i productes sanitaris Concretament el proces drsquoatencioinfermer es especialment important durant lrsquoadministracio de la medicacio i el seguiment farmacoterapeuticles cures infermeres buscaran adaptar el tractament farmacologic a les necessitats canviants del malalt

Tant la Farmacologia General com la Farmacologia Clınica son fonamentals en la formacio del futurinfermera ja que la terapeutica racional es basa quasi totalment en els principis adquirits per mitja delrsquoeducacio i preparacio en Farmacologia Aixı en esta assignatura srsquoestudiara en primer lloc els principisbasics pels quals els farmacs srsquoincorporen a lrsquoorganisme es distribuıxen i srsquoeliminen aixı com les bases delsseus mecanismes drsquoaccio I posteriorment en la part especial es proporcionen els coneixements dels efectes



FARMACOLOGIA 78

terapeutics i indesitjables les propietats farmacocinetiques i els mecanismes drsquoaccio dels diferents grupsfarmacologics


Per poder assolir els objectius i competencies descrits es important que lrsquoalumnat dispose drsquouns bonsconeixements de materies que conformen el Grau drsquoInfermeria com ara anatomia biologia fisiologia ifisiopatologia







E-2 Coneixer lrsquous i la indicacio de productes sanitaris vinculats a les cures drsquoinfermeria posant especialatencio a la diferencia segons edat i sexe

E-3 Coneixer els diferents grups de farmacs els principis de la seua autoritzacio us i indicacio i elsmecanismes drsquoaccio dels mateixos Utilitzacio dels medicaments avaluant els beneficis esperats i els riscosassociat io efectes secundaris derivats de la seua administracio i consum en funcio de la diferencia sexual



1 Que els i les estudiants comprenguen que lrsquous racional dels farmacs es basa en els coneixements existentssobre els mateixos en funcio del seu mecanisme de accio i la farmacocinetica en el ser huma en estatnormal i patologic

2 Que els i les estudiants coneguen els diferents grups de farmacs els principis de la seua autoritzacious i indicacio i els mecanismes drsquoaccio dels mateixos

3 Que els i les estudiants obtinguen la capacitat drsquoutilitzar correctament els medicaments avaluant elsbeneficis esperats i els riscos associats io efectes secundaris derivats de la seua administracio i consum

4 Que els i les estudiants hagen desenvolupat les habilitats necessaries per a lrsquoadministracio dels medi-caments adaptant el procediment a les caracterıstiques del pacient

5 Que els i les estudiants identifiquen les principals causes de variacio individual en la resposta farma-cologica les consequencies de la qual podrien ser falta drsquoeficacia en uns casos o toxicitat en altres

6 Que els i les estudiants siguen capacos drsquointegrar els coneixement adquirits per a posar en marxa lesmesures encaminades a previndre o palliar la toxicitat dels medicaments

7 Que els i les estudiants sapien transmetre la informacio que ha de rebre el pacient i els seus familiarsaixı com els riscos associats amb lrsquoautomedicacio no racional



79 FARMACOLOGIA


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1 BASES DE LA FARMACOLOGIA

Llico 1 LA FARMACOLOGIA CONCEPTE I OBJECTIUS

1 Conceptes i definicions basiques Farmacologia Farmacologia Clınica FarmacDroga Nom dels farmacs

2 Desenvolupament drsquoun farmac Origen i desenvolupament dels farmacs Agenciesreguladores Centre drsquoinformacio de medicaments Farmacologia clınica

3 El medicament Definicio Composicio Excipients Formes farmaceutiques Especia-litat farmaceutica Tipus de medicaments Medicaments OTC Especialitat farmaceuticagenerica Formules magistrals

4 Objectius Objectiu terapeutic Us racional dels medicaments Criteris de seleccio demedicaments

Llico 2 FARMACODINAMIA

1 Concepte Definicio Tipus drsquoaccio farmacologica Utilitat

2 Dianes de lrsquoaccio farmacologica Receptor farmacologic Concepte naturalesa iprincipals tipus de receptors Especificitat

3 Interaccionis farmac receptor Tipus drsquounio Concentracio Afinitat Activitatintrınseca Farmac agonista i Farmac antagonista

4 Relacio entre concentracio del farmac i la resposta Tipus de respostes Res-postes graduals (corba concentraciondashresposta gradual) caracterıstiques eficacia (Imax)potencia (DE50) i pendent Respostes quantiques (corba dosi-resposta quantica) Tipusdrsquoantagonistes

5 Tolerancia Desensibilitzacio i taquifilaxia Consequencies

Llico 3 FARMACOCINETICA

1 Principis generals Concepte de farmacocinetica Cicle farmacocinetic (ADME)Objectiu i utilitat

2 Factors fisicoquımics en el transport de farmacs per les membranes celmiddotlularsTipus de mecanismes de transport difusio passiva filtracio Difusio facilitada i transportactiu Liposolubilitat pes molecular pH del medi i grau de ionitzacio (pKa)

3 Absorcio Concepte Biodisponibilitat Proces drsquoabsorcio segons vies drsquoadministracioEfecte metabolic de primer pas Tipus de formes farmaceutiques segons proces drsquoallibe-rament Bioequivalencia

4 Distribucio Concepte Factors determinants Volum (aparent) de distribucio (Vd)Modificacions en el Vd

5 Eliminacio Concepte Vies drsquoexcrecio Excrecio renal Modificacions en lrsquoexcreciorenal Biotransformacio enzimatica Tipus de reaccions Sistema CYP-450 Metabolitactiu Profarmac Excrecio biliar i circulacio enterohepatica Cinetiques drsquoeliminacioAclariment (CL) Temps de vida mitjana plasmatica

6 Dosatge racional Dosi de manteniment Interval de dosatge Objectiu Corba denivells plasmatics relacio entre dosi la concentracio plasmatica i lrsquoefecte farmacologicConcentracio plasmatica en estat drsquoequilibri Influencia de la vida mitjana plasmaticaQuan establir lrsquointerval de dosatge Dosi drsquoatac

7 Monitoratge de nivells plasmatics Objectiu i indicacions Paper del professionaldrsquoinfermeria



FARMACOLOGIA 80

Llico 4 VARIABILITAT INDIVIDUAL

1 Principis generals Concepte Tipus de variabilitat Causes mes frequents

2 Factors fisiologics El genere Lrsquoembaras Lactancia El nen Les persones majors

3 Factors genetics Farmacogenetica Farmacogenomica

4 Influencia de la malaltia Plantejament del problema Exemples significatius Malaltiarenal Malaltia hepatica Altres malalties

Llico 5 INTERACCIONS FARMACOLOGIQUES

1 Principis generals Concepte Consequencies Mecanismes

2 Interaccions farmacodinamiques Mecanismes de produccio Sinergies Antagonis-mes

3 Interaccions farmacocinetiques Mecanismes de produccio Fenomens drsquoinduccio iinhibicio enzimatiques Interaccions provocades pels aliments

4 Interaccions alcohol-medicaments Farmacodinamiques Biotransformacio de lrsquoal-cohol Efecte disulfiram o antabus

5 Prevencio i deteccio de les interaccions Recomanacions generals En quins paci-ents

Llico 6 LA SEGURETAT DELS MEDICAMENTS

1 Introduccio i conceptes generals Incidents relacionats amb medicaments Esdeve-niments adversos per medicaments Reaccions adverses als medicaments (RAM) Errorde medicacio (EM)

2 Errors de medicacio Concepte Epidemiologia El sistema drsquoutilitzacio de medica-ments Recursos en internet on es descriuen els tipus i causes de EM

3 RAM Concepte Termes sinonims Balanc EficaciaSeguretat Incidencia Mecanismesi classificacio Tipus 1 o grup A Tipus 2 o grup B Grup C Grup D

4 Estudis de toxicitat (desenvolupament de farmacs) En animals (DT50 i DL50) i enlrsquoesser huma (assajos clınics i farmacovigilancia) Lrsquoefecte placebo El Sistema Espanyolde Farmacovigilancia El programa de notificacio voluntaria de sospites reaccionis adversesa medicaments (targeta groga)

OBSERVACIO els continguts drsquoaquesta unitat corresponen a la metodologia docent teorica i practica(seminari)

UNITAT TEMATICA 2 LA FARMACOLOGIA EN LA PRACTICA INFERMERA

Llico 7 CURES INFERMERES EN RELACIO AL TRACTAMENT FARMACOLOGIC

1 Proces infermer Concepte i objectius Valoracio Planificacio Execucio Avaluacio

2 La prescripcio infermera Introduccio Concepte de prescripcio infermera Laprescripcio infermera a nivell internacional Tipus de prescripcio infermera Marco legala Espanya Etapes de lrsquoacte terapeutic

3 Mancada drsquoadherencia al tractament farmacologic Concepte i importancia Fac-tors que influeixen Valoracio Estrategies i intervencions

4 Administracio de medicaments Prescripcio medica Sistemes de distribucio demedicaments als hospitals Normes basiques generals Recomanacions a seguir en lrsquoadmi-nistraciomanipulacio de medicaments administrats per diferents vies Conversio i calculde dosi




81 FARMACOLOGIA

UNITAT TEMATICA 3 SISTEMA NERVIOS AUTONOM

Llico 8 FARMACOLOGIA GENERAL DEL SISTEMA NERVIOS AUTONOM

1 Principis generals Caracterıstiques anatomiques i funcionals basiques

2 Sistemes de neurotransmissio Acetilcolina i noradrenalina Etapes basiques de laneurotransmissio i tipus de receptors presinaptics i postsinaptics

3 Accions farmacologiques Accions directes Accions indirectes

Llico 9 TRANSMISSIO COLINERGICA AGONISTES I ANTAGONISTES COLINER-GICS

1 Transmissio colinergica Etapes de la transmissio colinergica Receptors colinergicsEfectes derivats de lrsquoestimulacio muscarınica Possibilitats de modificacio farmacologica

2 Agonistes colinergics (accio directa) Agonistes dels receptors nicotınics nicotinai vareniclina Agonistes dels receptors muscarınics pilocarpina

3 Inhibidors de lrsquoacetilcolinesterasa (anticolinesterasics) Mecanisme drsquoaccio Efec-tes farmacologics Classificacio Compostos organofosforats Neostigmina FisostigminaOcupacio en la malaltia drsquoAlzheimer RAM

4 Antagonistes muscarınics Concepte i mecanisme drsquoaccio Classificacio AtropinaEscopolamina Efectes farmacologics Aplicacions terapeutiques Reaccions adversesAltres grups farmacologics amb accio antimuscarınica

5 Bloquejadors neuromusculars Definicio Placa motora Classificacio i mecanis-me drsquoaccio Propietats generals Bloquejadors no despolarizants Tubocurarina Efectesfarmacologics Farmacocinetica RAM Indicacions Bloquejadors despolarizants Succi-nilcolina Efectes farmacologics Farmacocinetica RAM Indicacions

Llico 10 TRANSMISSIO NORADRENERGICA AGONISTES I ANTAGONISTES ADRE-NERGICS

1 Transmissio noradrenergica Etapes de la transmissio noradrenergica Catecolami-na naturals Tipus de receptors adrenergics i localitzacio Efectes derivats de la seuaestimulacio

2 Agonistes dels receptors adrenergics

21 Catecolamines fisiologiques Noradrenalina adrenalina Diferencies Farmaco-dinamiques Indicacions Cures

22 Agonistes receptors adrenergics-α Anomenar lrsquous terapeutic derivat de la seuaaccio principal Precaucions amb els vasoconstrictors nasals

23 Agonistes receptors adrenergics-β Anomenar lrsquous terapeutic derivat de la seuaaccio principal Isoproterenol Dobutamina Salbutamol Ressaltar la importanciadels agonistes β2 adrenergics

3 Altres farmacs adrenergics drsquoaccio mixta Mecanismes generals de accio Cocaınaamfetamines efedrina pseudoefedrina

4 Antagonistes dels receptors adrenergics

41 Antagonistes receptors adrenergics-α Anomenar us terapeutic derivat de laseua accio principal

42 Antagonistes receptors adrenergics-β Classificacio Preparats Farmaco-dinamica Propranolol atenolol Indicacions RAM



FARMACOLOGIA 82

UNITAT TEMATICA 4 MEDIADORS CELLULARS ALLERGIA INFLAMACIO DO-LOR IMMUNITAT

Llico 11 HISTAMINA I ANTIHISTAMINICS

1 Histamina Paper fisiologic Tipus de receptors Participacio en situacions fisiopa-tologiques Possibilitats de modificacio farmacologica

2 Farmacs antihistamınics H1 Classificacio Accions i efectes Farmacocinetica Usosclınics RAM Difenhidramina cetiricina

Llico 12 SEROTONINA

1 Serotonina Paper fisiologic Tipus de receptors Accions Participacio en situacionsfisiopatologiques Possibilitats de modificacio farmacologica Indicacions dels farmacs queactuen a traves de la 5-HT Farmacs agonistes i antagonisteas

2 Farmacs antimigranyosos La migranya Antimigranyosos que actuen via la 5-HTtriptans (sumatriptan) Triptans vies drsquoadministracio i contraindicacions Altres farmacsantimigranyosos

Llico 13 ANTIINFLAMATORIS NO ESTEROIDEOS (AINES)

1 Introduccio Importancia drsquoaquest grup farmacologic

2 Eicosanoides Concepte Prostanoides i leucotrienos Via sintetica eicosanoidesCiclooxigenasa (COX) Paper fisiologic i fisiopatologic

3 AINE Definir mecanisme drsquoaccio Efectes farmacologics terapeutics Classificacio enfuncio de la selectivitat drsquoaccio

4 Inhibidors no selectius de la COX AAS Paracetamol Metamizol IbuprofenoAltres AINES no selectius RAM Interaccions

5 Inhibidors selectius de la COX-2 Celecoxib RAM Precaucions i contraindicacionsel malalt cardiovascular

6 AINE topics Avantatges inconvenients

Llico 14 ANALGESICS OPIOIDES

1 Definicio Lrsquoopi Opiaci Opioide

2 Mecanisme drsquoaccio Classificacio Efectes derivats de lrsquoestimulacio dels receptors micro yκ Classificacio dels analgesics opioides Accions cellulars i efectes sobre la via nociceptiva

3 Farmacocinetica Prenent com a referencia la morfina srsquoestableixen les diferencies ambaltres analgesics opioides

4 Usos clınics Analgesia Escala de lrsquoOMS del tractament del dolor Altres analgesicsopioides diferencies mes importants amb la morfina Codeına tramadol buprenorfinaoxicodona metadona fentanilo meperidina heroına Vies drsquoadministracio adaptaciosegons indicacio

5 Cures infermeres RAM Tolerancia Dependencia

6 Antagonistes Naloxona Naltrexona Perfil farmacologic

Llico 15 GLUCOCORTICOIDES

1 Fonaments Regulacio secrecio del cortisol

2 Propietats farmacologiques Farmacodinamica Farmacocinetica Classificacio Hi-drocortisona prednisona metilprednisolona betametasona dexametasona Vies drsquoadmi-nistracio segons indicacions

3 Pla de cures RAM i pauta terapeutica associada Com palliar la supressio de lasecrecio endogena de cortisol



83 FARMACOLOGIA

Llico 16 FARMACS IMMUNOSUPRESSORS

1 Bases conceptuals Sistema immune Immunofarmacologia Farmac immunosupres-sor Immunitat especıfica

2 Farmacs immunosupressors Classificacio Principals preparats i caracterıstiques ge-nerals Ciclosporina Sirolimus Azatropina i acido micofenolic Anticossos monoclonalsGlucocorticoides

UNITAT TEMATICA 5 PROBLEMES CARDIOVASCULARS I SANGUINIS

Llico 17 DIURETICS

1 Bases conceptuals Efecte diuretic

2 Classificacio

21 Diuretics que actuen directament sobre les cellules de la nefrona

211 D drsquoansa Furosemida Caracterıstiques farmacodinamiques i farmacocinetiquesRAM Interaccions Pla de cures

212 D tiazıdics i analegs Hidroclorotiazida clortalidona Caracterıstiques far-macodinamiques i farmacocinetiques RAM Interaccions Pla de cures

213 D estalviadors de K+ Antagonistas de la aldosterona (espironolactona)Inhibidors directes de lrsquointercanvi Na+-K+ (amiloride triamterene) RAM In-teraccions

22 Diuretics que actuen indirectament modificant el contingut del filtrat Dosmotics Manitol Farmacodinamica Indicacions Pla de cures

23 Antagonistes de la vasopressina Vaptans

Llico 18 INHIBIDORS DEL SISTEMA RENINA-ANGIOTENSINA

1 Fonaments Sistema Renina i angiotensina Paper de lrsquoAngiotensina II Regulacio delsistema i possibilitats de modificacio farmacologica

2 Inhibidors de lrsquoenzim conversor drsquoangiotensina (IECA) Farmacodinamica Cap-toprilo enalaprilo Indicacions RAM Interaccions

3 Antagonistes dels receptors de lrsquoangiotensina II (ARA II) FarmacodinamicaLosartan Indicacions RAM

4 Inhibidors de la renina Aliskiren

5 Inhibidors de la neprilisina Sacubitrilo

Llico 19 ANTAGONISTES DEL CALCI

1 Introduccio Canals L

2 Clasificacio Verapamilo diltiazem dihidropiridinas (nifedipino i amlodipino)

3 Farmacodinamica Paper del calci ionic a nivell cardiovascular Diferencies entreverapamilndashdiltiazem i les dihidropirines

4 Farmacocinetica i vies drsquoadministracio Efecte metabolic primer pas Preparatsretard Dihidropiridines drsquoaccio prolongada

5 Indicacions Importancia en les malalties cardiovasculars

6 RAM i interaccions Diferencies entre verapamilndashdiltiazem i les dihidropirines

Llico 20 NITRATS ORGANICS

1 Fonaments Insuficiencia coronaria Farmacs amb accio antianginosa nitrats antago-nistes beta i antagonistes del calci

2 Nitrats Compostos Nitrats drsquoaccio curta nitroglicerina (trinitrat de glicerilo) Nitratsdrsquoaccio llarga mico i dinitrat de isosorbida Uns altres nitroprusiat sodic i sildenafiloFarmacodinamica Farmacocinetica Indicacions Pla de cures



FARMACOLOGIA 84

3 Nitroprusiato (Nitroferricianuro) Indicacions Forma drsquoadministracio Biotransfor-macio RAM Limitacio en el temps

4 Altres farmacs antianginosos Ibravadina

Llico 21 NORMALITZADORS DE LA VOLEMIA I FARMACS UTILITZATS EN SITU-ACIONS DE XOC

1 Fonaments Expansor de volum Hipovolemia objectius del tractament Suportcirculatori Objectius Possibilitats terapeutiques

2 Normalitzadors de la volemia

21 Cristalloides Isotonics Ringer lactat ClNa 09 Salı hipertonic (ClNa 75 )Avantatges i inconvenients

22 Colloides Definicio i accio general Classificacio Albumina humana Dextransgelatines hidroxietilalmidons Avantatges i inconvenients

3 Altres farmacs utilitzats en situacions de xoc

31 Inhibidors de la fosfodiesterasa Amrinona milrinona enoximona Efectesfarmacologics

32 Agonistes adrenergics (cateolamines) Dopamina dobutamina Prioritzar lrsquousde dopamina efectes farmacologics i indicacions

Llico 22 FARMACS ANTIARRITMICS

1 Bases conceptuals Arıtmies Tipus de tractament

2 Farmacodinamica Mecanismes drsquoaccio generals

3 Classificacio de Vaughan i Williams Efectes sobre el potencial drsquoaccio Limitaci-ons

31 Classe I

311 IA Quinidina

312 Ib Lidocaina

313 IC Flecainidina propafenona

32 Classe II Propanolol

33 Classe III Amiodarona sotalol

34 Classe IV (antagonistes del calci) Verpamilo diltiazem

35 Altres farmacs antiarıtmics Digoxina adenosina

4 Precaucions generals RAM cardiovasculars Proarritmia

Llico 23 FARMACS HIPOLIPEMIANTS

1 Fonaments Lipoproteınes plasmatiques Lınies generals del tractament de les hiperli-pidemies Beneficis demostrats del tractament farmacologic

2 Perfil farmacologic Efectes hipolipemiants RAM

21 Estatines Atrovastatina

22 Ezetimiba

23 Resines drsquointercanvi ionic Colestiramina colestipol

24 Derivats de lrsquoacid fıbrico Gemfibrozilo

25 Anticossos monoclonals antiproteına PSCK9 Alirocumab Evolocumab

Llico 24 ANTIAGREGANTS ANTICOAGULANTS I FIBRINOLITICS

1 Fonaments Trombosi Classificacio farmacs

2 Classificacio

21 Antiagregants plaquetaris Justificacio de la seva ocupacio terapeutica trombosiarterial Aspirina Clodiprogel Altres antiagregants plaquetaris

22 Anticoagulants Fase plasmatica de la coagulacio



85 FARMACOLOGIA

221 Heparines Classificacio Presentacio i vies drsquoadministracio Heparina estandardo no fraccionada i Heparines fraccionades o de baix pes molecular farmaco-dinamica farmacocinetica indicacions control del dosatge Pla de cures proce-diment de lrsquoadministracio subcutania RAM

222 Anticoagulants orals (cumarınics) Acenocumarol i warfarina Farmaco-dinamica farmacocinetica indicacions i control del dosatge Pla de cures causesen la variabilitat de la resposta RAM i informacio al pacient

223 Anticoagulants orals directes Mecanisme drsquoaccio Avantatges i inconvenientsenfront dels cumarınics Dabigatran

23 Fibrinolıtics Sistema fibrinolıtic Farmacodinamica Tipus de fibrinolıtics Indi-cacions RAM Seleccio del pacient

Llico 25 ANTIANEMICS I FACTORS DE CREIXEMENT HEMATOPOETICS

1 Fonaments Sistema hematopoetic Anemies

2 Factors de creixement hematopoetics Aspectes fisiologics

21 rh-Eritropoetina (epoetina) Perfil farmacologic

22 Factors estimulants de colonies G-CSF i GM-CSF Perfil farmacologic

3 Antianemics

31 Ferro Preparats orals Preparats parenterals Indicacions Toxicitat

32 Vitamina B12 Preparats i vies drsquoadministracio

33 Acid folic Preparats vies drsquoadministracio Farmacs antifolats

UNITAT TEMATICA 6 ALTERACIONS RESPIRATORIES

Llico 26 FARMACS PER A LrsquoASMA LrsquoEPOC I ALTRES TRASTORNS RESPIRATO-RIS

1 Via drsquoadministracio inhalatoria Fonaments Farmacocinetica biodisponibilitatdigestiva i biodisponibilitat pulmonar Dispositius drsquoinhalacio principals caracterıstiquesi procediments de la tecnica drsquoinhalacio

2 Farmacs emprats en el tractament de lrsquoasma Naturalesa de lrsquoasma i de lrsquoEPOCObjectius i estrategies terapeutiques Educacio del pacient i familiars

21 Antiinflamatoris

211 Glucocorticoides Accions en lrsquoasma Preparats inhalatoris budesonidabeclometasona Glucocorticoides sistemicos Avantatges i inconvenients

212 Cromones Cromoglicat sodic i nedocromil Paper terapeutic RAM

213 Antagonistes dels receptors dels leucotriens Preparats zafirlukast Pa-per terapeutic RAM

22 Broncodilatadores Classificacio

21 Agonistes adrenergics β-2 Agents drsquoaccio curta Salbutamol terbutalinaAgents drsquoaccio llarga salmeterol Indicacions en lrsquoasma Vies drsquoadministracio vsRAM

22 Anticolinergics Bromur de ipratropi Caracterıstiques farmacologiques

23 Metilxantinas Teofilina (i aminofilina) Farmacodinamica Farmaco-cinetica Circumstancies que afecten al seu metabolisme hepatic RAM

23 Aspectes de la cura del malalt Educacio del pacient i dels familiars

3 Antitussıgens La tos Paper terapeutic Mecanismes generals drsquoaccio Codeına idextrometorfano Antitussıgens drsquoaccio periferica

4 Expectorants i mucolıtics Definicions Utilitat Guaifenesina N-acetilcisteınabromhexina i Dornasa alfa

OBSERVACIO els continguts drsquoaquesta unitat corresponen a la metodologia docent teoricai practica (seminaris)



FARMACOLOGIA 86

UNITAT TEMATICA 7 ALTERACIONS DIGESTIVES

Llico 27 FARMACS PER AL CONTROL DE LA SECRECIO DrsquoACID GASTRIC

1 Principis generals Malalties relacionades amb la secrecio acida gastrica Fisiopatolo-gia Helicobacter pylori Objectius del tractament de lrsquoulcera peptica Classificacio delsfarmacs antiulcerosos

2 Antiacids Antiacids no absorbibles hidroxid drsquoalumini hidroxid de magnesi An-tiacids absorbibles bicarbonat sodic carbonat calcic RAM i informacio al pacient

3 Antisecretors gastrics

31 Antagonistes dels receptors H2 drsquohistamina Ranitidina Aspectes farma-cologics mes destacats

32 Inhibidors de la bomba protonica Omeprazol Aspectes farmacologics mesdestacats Forma drsquoadministracio

4 Protectors de la mucosa Preparats i perfil farmacologic Sucralfato misoprostol isals de bismut colloıdal

Llico 28 FARMACOLOGIA DEL VOMIT I DE LA MOTILITAT INTESTINAL

1 Antiemetics

11 Principis generals Interes terapeutic Mecanismes que intervenen en lrsquoestimulaciodel vomit Classificacio

12 Antagonistes dels receptors 5-HT3 Ondansentron Paper terapeutic RAM

13 Antagonistes del receptor NK-1 Aprepitan Fosfaprepitan Paper terapeutic

14 Antagonistes dopaminergics Metoclopramida domperidona Paper terapeuticRAM

15 Antihistamınics i anticolinergics Cinetosis Hidroxicina DimenhidrinatEscopolamina

16 Altres Derivats del cannabinol Nabilona paper terapeutic i RAM Glucocorti-coides paper terapeutic Dexametasona Benzodiacepines paper terapeutic

2 Laxants Conceptes generals Indicacions Grups principals caracterıstiques de la seuaaccio laxant i problemes potencials

3 Antidiarreics Diarrea aguda Loperamida Solucions electrolıtiques

UNITAT TEMATICA 8 PROBLEMES ENDOCRINS

Llico 29 HORMONES TIROIDES I FARMACS ANTITIROIDALS

1 Hormones tiroıdees Regulacio de la secrecio drsquohormones tiroıdees FarmacodinamicaPreparats i vies drsquoadministracio Levotiroxina (T4) i liotironina (T3) Pla de cures

2 Farmacs utilitzats al tractament drsquohipertiroıdisme Opcions del tractament De-rivats de la tiourea carbimazol Sals de iode Altres farmacs beta-bloquejants i dexa-metasona 131I

Llico 30 FARMACS EMPLEATS EN EL TRACTAMENT DE LA DIABETIS MELLITUS

1 Insulina Aspectes fisiologics IndicacionsTipus drsquoinsulina Pautes drsquoadministracioAbsorcio subcutania Reaccions adverses Interaccions Procediment de lrsquoadministraciosubcutania Conservacio

2 Antidiabetics orals Introduccio Classificacio Contraindicacions generals Descriureles seves propietats farmacologiques

21 Biguanidas Metformina

22 Sulfonilureas Gliquidona

23 Altres

ndash Farmacs basats en les incretines Analegs del GLP-1 Inhibidors de la DDP-4 Exenatida Sitagliptina



87 FARMACOLOGIA

ndash Inhibidors del cotransportador sodi-glucosa tipus 2 (SGLT-2) Canagli-flozina

ndash Glitazonas Pioglitazona

ndash Metiglinidas Repaglinida

ndash Inhibidors de la αndashglucosidasa Acarbosa i miglitol

Llico 31 HORMONES SEXUALS FEMENINES ANTICONCEPTIUS HORMONALS

1 Hormones sexuals femenines Control hormonal de lrsquoaparell reproductor femenıMecanisme drsquoaccio Estrogens Antiestrogens Progestagens Antiprogestagens

2 Anticonceptius hormonals Fonaments Tipus drsquoAH Cicle menstrual Anticoncep-tius hormonals combinats orals Anticonceptius hormonals progestagens sols EficaciaCauses de fallades Interaccions Beneficis Reaccions adverses Contraindicacions An-ticoncepcio drsquoemergencia

Llico 32 METABOLISME OSSI TRACTAMENT FARMACOLOGIC DE LrsquoOSTEOPO-ROSI

1 Fonaments Osteoporosis Cicle de remodelacio ossia Tipus de tractament i objectiusFarmacs com a factors de risc

2 Calci i vitamina D Paper terapeutic Recomanacions per al pacient Tipus de prepa-rats de vitamina D

3 Inhibidors de la resorcio ossia

31 Bifosfonats Efectes farmacologics Paper terapeutic Acid alendronic Recoma-nacions per a la seva administracio via oral RAM

32 Moduladors selectius del receptor estrogenic (MSRE) Raloxifeno Efectesfarmacologics favorables i desfavorables Paper terapeutic

33 Denosumab Forma drsquoadministracio Beneficis enfront de riscos

4 Osteoformadors (anabolics)

41 PTH i analegs Forma drsquoadministracio Balanc beneficisriscos

UNITAT TEMATICA 9 PSICOFARMACOLOGIA

Llico 33 ANSIOLITICS I HIPNOTICS

1 Definicions Psicofarmacologia Psicofarmac Mecanisme drsquoaccio dels psicofarmacs

2 Ansiolıtics Naturalesa drsquoansietat Tipus de tractament de lrsquoansietat Benzodiacepi-nes Farmacodinamica (GABA) Farmacocinetica i classificacio distinta duracio drsquoaccioMidazolam diazepam RAM Riscos durant lrsquoembaras i la lactancia Tolerancia i de-pendencia fısica Intoxicacio aguda Flumazenilo

3 Hipnotics Naturalesa de lrsquoinsomni Classificacio Zolpidem diferencies principalsamb les benzodiazepines RAM Melatonina principals caracterıstiques

Llico 34 ANTIPSICOTICS

1 Naturalesa de lrsquoesquizofrenia Caracterıstiques clıniques Alteracions neurobi-ologiques en lrsquoesquizofrenia

2 Caracterıstiques farmacologiques Objectius del tractament FarmacodinamicaEfectes sobre lrsquoesquizofrenia Altres accions Farmacocinetica Preparats depot via intra-muscular

3 Pla de cures Compliment terapeutic RAM diferencies entre els antipsicotics classicsi els antipsicotics atıpics Agranulocitosi per clozapina Sındrome neuroleptic maligne



FARMACOLOGIA 88

Llico 35 FARMACS UTILITZATS EN ELS TRASTORNS DE LrsquoESTAT DrsquoANIM (DELrsquoHUMOR O AFECTIUS)

1 Naturalesa de la depressio Caracterıstiques epidemiologiques i clıniques Alteracionsneurobiologiques en la depressio

2 Tipus drsquoantidepressius Mecanisme drsquoaccio Principals grups Caracterıstiquesdel tractament farmacologic RAM i interaccions comunes a tots els grups Perico (ohiperico)

3 Farmacs estabilitzadors de lrsquoestat drsquoanim Trastorno bipolar Eutimizants Classi-ficacio Surts de liti Farmacodinamica Paper terapeutic Farmacocinetica (importanciade la excrecio renal) RAM i interaccions Monitoratge del tractament Riscos durantlrsquoembaras

Llico 36 ABUS I ADDICCIO A DROGUES

1 Conceptes i definicions Droga Canvis produıts a nivell cerebral Abus de droguesAddiccio i dependencia Classificacio de les drogues drsquoabus

2 Bases neurobiologiques de la dependencia Vies de recompensa Fenomen de neu-roadapatacio Reforc positiu Reforc negatiu Tolerancia Sındrome drsquoabstinencia Sen-sibilitzacio

UNITAT TEMATICA 10 ANESTESIA

Llico 37 ANESTESICS GENERALS

1 Concepte anestesia general Estat o planol anestesic Tipus drsquoanestesia generalFases del proces anestesic

2 Anestesics inhalatoris Gasos oxid nitros Halogenats (lıquids volatils) sevofluranoFarmacocinetica Potencia anestesica RAM Hipertermia maligna

3 Anestesics intravenosos Clasficiacio Hipnotics Tiopentotal sodic EtomidatoPropofol Ketamina Midazolam Efectes farmacologics Farmacocinetica o usos clınicsRAM

4 Fases de lrsquoanestesia general Premedicacio Induccio Manteniment Recuperacio

Llico 38 ANESTESICS LOCALS

1 Concepte Cocaına i un poc drsquohistoria Definicio Avantatges davant lrsquoanestesiageneral

2 Classificacio Esters i amides Cocaına procaına lidocaına bupivacaına Principalsdiferencies entre els dos grups

3 Mecanisme drsquoaccio i efectes farmacologics Canals del sodi Influencia de laliposolubilitat i del pKa Paper del bicarbonat Efectes fibres nervioses mes sensibles

4 Farmacocinetica Us conjunt amb vasoconstrictors Absorcio distribucio yeliminacio Adrenalina avantatges i contraindicacions

5 Reaccions adverses SNC Cardiovascular Reaccions allergiques

6 Aplicacions terapeutiques Tipus drsquoanestesia local Problemes associats a lrsquoanestesiaraquıdia

UNITAT TEMATICA 11 ALTERACIONS NEUROLOGIQUES

Llico 39 FARMACS ANTIEPILEPTICS I ANTICONVULSIVANTS

1 Fonaments Epilepsia Convulsions Crisi epileptiques

2 Aspectes farmacologics generals Beneficis del tractament farmacologic Classifi-cacio Mecanismes generals drsquoaccio Farmacocinetica Interaccions Principis generalsInformacio al pacient RAM



89 FARMACOLOGIA

Llico 40 FARMACS ANTIPARKINSONIANS

1 Fonaments Parkinson patogenia Classificacio dels farmacs antiparkinsonians

2 L-Dopa Justificacio Lrsquoinhibidor dopa descarboxilasa Farmacocinetica RAM Perduaprogressiva de lrsquoefecte i fluctuacions en la resposta

3 Altres potenciadors dopaminergics Mecanisme drsquoaccio ICOMT IMAOB Agonis-tes dopaminergics Paper en el parkinson

4 Antagonistes colinergics Biperideno Paper en el parkinson

UNIDAD TEMATICA 12 ANTIINFECCIOSOS

Llico 41 FARMACS ANTIMICROBIANS CONSIDERACIONS GENERALS

1 Concepte Antimicrobia Antibiotic i quimioterapic Objectiu

2 Consideracions farmacologiques Principis generals en la seleccio Avaluacio delrsquoactivitat CMI Farmacodinamica Toxicitat selectiva Mecanisme drsquoaccio Espectredrsquoactivitat Tipus drsquoactivitat EPA Farmacocinetica

3 Resistencia als antibiotics Determinants genetics Pressio selectiva de lrsquoantibioticMecanismes bioquımics Prevencio

Llico 42 FARMACS ANTIBACTERIANS

1 Antibiotics que interfereixen amb la sıntesi de la paret cellular

11 Antibiotics betalactamics Mecanisme drsquoaccio Resistencia bacteriana Penicil-lines Inhibidors de les beta-lactamases Cefalosporines Altres betalactamics imipe-nem aztreonam RAM

12 Glucopeptids Vancomicina Activitat Farmacocinetica RAM

2 Antibiotics que interfereixen amb la sıntesi de proteınes Principis actius Ac-tivitat Farmacocinetica RAM i interaccions Aminoglucosids Macrolids TetraciclinesClindamicina Cloranfenicol Linezolid

3 Antibiotics que interfereixen en la sıntesi o lrsquoaccio del folat Mecanisme drsquoaccioActivitat RAM Sulfamides i trimetoprima

4 Antibiotics que interfereixen amb la sıntesi de acidos nucleics Mecanisme drsquoac-cio Activitat Framacocinetica RAM i interaccions Rifampicina Quinolones (Fluoro-quinolones) Metronidazol

Llico 43 FARMACS ANTITUBERCULOSOS

1 Fonaments Objectius i fonament del tractament de la TBC

2 Antituberculosos de 1ordf lınia Concepte Principis actius Efectes FarmacocineticaRAM e interacciones Isoniazida Rifampicina Pirazinamida Etambutol Estreptomici-na

3 Pautes de tractament de la TBC Pauta diaria i pauta intermitent fases del trac-tament i la seua duracio Recomanacions generals Estrategia per a incrementar lrsquoad-herencia Profilaxi de la TBC

Llico 44 FARMACS ANTIFUNGICS

1 Fonaments Micosi Classificacio dels antifungics

2 Antifungics sistemics Classificacio Farmacodinamica farmacocinetica i RAM Am-fotericina B Flucitosina Azoles fluconazol Caspofungina



FARMACOLOGIA 90

Llico 45 FARMACS ANTIVIRALS

1 Principis i lımits de la terapia farmacologica antiviral Mecanismes generals drsquoac-cio i classes terapeutiques drsquoantivirals Lımits de la terapia antiviral

2 Farmacs actius enfront del VIH Caracterıstiques del TAR Fases de replicacioviral i dianes farmacologiques Classificacio Aspectes farmacologics mes importants delsdiferents grups Inhibidors de la transcriptasa inversa analegs nucleosids Inhibidors dela transcriptasa inversa no analegs nucleosids Inhibidors de la proteasa Inhibidors de laintegrasa Fonaments del TAR

3 Farmacs actius enfront drsquoherpes virus Aciclovir Ganciclovir

4 Altres antivırics Principis actius Activitat Farmacocinetica efectes toxics i in-teraccions Aciclovir Ganciclovir Oseltamivir Rivabirina Antivirals en lrsquohepatitis BAntivirals en lrsquohepatitis C

UNIDAD TEMATICA 13 CRECIMIENTO NEOPLASICO

Llico 46 QUIMIOTERAPIA ANTINEOPLASICA FARMACS CITOSTATICS

1 Objectius del tractament Tipus de tractament Tipus de quimioterapia Grups defarmacs antineoplasics

2 Citotoxics Caracterıstiques de lrsquoaccio i efectes sobre el cicle cellular i classificacioCinetica de destruccio cellular i limitacions del tractament Grups farmacologics princi-pals Principis generals del tractament Avaluacio i seguiment de les RAM Estrategiesde suport emprades

3 Farmacs diana Anticossos monoclonals Inhibidors de la tirosina-quinasa Carac-terıstiques de lrsquoaccio Principals grups RAM

4 Pla de cures Manipulacio de citostatics Administracio oral i intravenosa Control delrsquoextravasacio


La normativa descrita en el Document de Verificacio del Grau en Infermeria contempla per a aquestaassignatura un volum de treball per a lrsquoalumnat de 150 hores amb activitats formatives presencials (60hores) distribuıdes en modalitat docent teorica (50 hores) practica en aula (4 hores) practica en laboratori(4 hores) tutoritzacio (2 hores) i modalitat docent no presencial (90 hores)









40100 ) 60 h



91 FARMACOLOGIA



Assistencia a esdeveniments i activitats externes mdashElaboracio de treballs en grup 4Elaboracio de treballs individuals mdashEstudi i treball autonom 74Lectures del material complementari 4Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio mdashPreparacio de classes de teoria mdashPreparacio de classes practiques i de problemes 4Resolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line 4


100 )) 90 h


MODALITAT PRESENCIAL TEORICA

Classe expositiva participativa

Les classes expositives son un element imprescindible perque els estudiants adquirisquen els coneixementsteorics basics de lrsquoassignatura Es desitjable que lrsquoalumnat intervinga durant les classes per la qual cosasrsquointentara crear un ambient en el srsquoafavorisca el debat i en el que els estudiants tinguen necessitat depreguntar i srsquoassenta comodea i tranquila fent-ho a mes drsquoestimular la seua participacio amb diversesactivitats per a aconseguir incrementar la seua implicacio en lrsquoassignatura Les llicons teoriques presentadesen aquestes sessions estan dipositades en lrsquoaula virtual previament a les sessions

MODALITAT PRESENCIAL PRACTICA (SEMINARITALLER)

Els seminaris es plantegen en quatre sessions buscant afavorir la relacio entre els coneixements teorics i laseva aplicacio a la practica

Cada sessio consta drsquouna petita introduccio per part del professorat (no mes de 15-20 min) A partirdrsquoaquı es proposen una serie drsquoactivitat practiques (questions casos clınics problemes etc) que lrsquoalumnatha de resoldre mitjancant el treball en equip (grups de 4-6 estudiants)

Per recolzar aquestes sessions lrsquoalumnat disposa drsquouna lectura complementaria sobre el tema a tractarelaborada pel professorat En aquesta lectura tambe srsquoinclouen diferents recursos bibliografics que podenajudar a lrsquoalumnat a preparar les activitats proposades

Aixı mateix en aquestes sessions srsquoutilitzen vıdeos medicaments simulats i dispositius drsquoadministraciode medicaments amb la finalitat de millorar el proces drsquoaprenentatge

Al final del semestre (abans del comencament del perıode vacacional del nadal) els grups drsquoestudiantspresentaran de forma escrita totes les activitats que han realitzat mitjancant un document que haura decomplir les normes basiques exigibles a qualsevol treball academicdrsquoinvestigacio universitari

Per ultim lrsquoAula virtual srsquoutilitzara com a mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat aixıcom per a lrsquointercanvi de documents i materials de suport a la docencia drsquous privatiu per a lrsquoassignatura



FARMACOLOGIA 92

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio drsquoesta assignatura consistira en dos grans blocs

bull 1er bloc (80 de la nota global)

Prova escrita constituıda per 80 preguntes compostes drsquoun encapcalament que consisteix en una as-severacio o presentacio drsquoun problema o situacio seguit de 4 opcions de resposta que inclouen lacorrecta i altres plausibles denominades de distraccio Cada 5 respostes erronies restara un encertLa nota mınima per a superar la prova es de 5 sobre 10 En aquesta prova srsquoavaluaran els contingutsteorico-practics de la materia

La prova es divideix en dos parts segons unitats tematiques perque lrsquoalumnat puga presentar-se a lameitat o la totalitat del temari En la primera convocatoria si nomes aprova una de les parts la ditaqualificacio se li mante per a la segona convocatoria

bull 2on bloc (20 de la nota global)

Amb aquest percentatge de la nota srsquoavaluen les diferents activitats realitzades pelsles estudiantstant individuals com grupals plantejades en les classes practiques seminaris i altres activitats drsquoaulaque hauran de presentar el professora en el seu quadern de treball una vegada finalitzades les sessionsAquesta qualificacio es tindra en compte per a la nota final si se supera la prova escrita (examen escritaprovat)

A mes les sessions practiques son drsquoassistencia obligatoria i la seua realitzacio es condicio necessariaper a aprovar lrsquoassignatura

OBSERVACIO Lrsquoalumnat que en el curs anterior va realitzar les activitats practiques i va ser avaluat deles mateixes no es obligatori que les torne a realitzar en el curs actual La qualificacio per aquest 2n

bloc sera la que va obtindre en el seu moment


A) Bibliografia basica

1 Battista E (2012) Lo esencial en Farmacologıa Barcelona Elsevier Mosby 4a edicio [Disponibleen la biblioteca de CC de la Salud]

2 Castells S Hernandez-Perez M (2013) Farmacologıa en Enfermerıa Madrid Elsevier 3a edicio

3 Somoza B (2012) Farmacologıa clınica en Enfermerıa Casos clınicos Madrid Panamericana

4 Zabalegui A Mangues I Molina JV Tuneu L (2014) Administracion de medicamentos y calculo dedosis Barcelona Elsevier Masson 2a edicio

B) Bibliografia complementaria

1 Florez J (2016) Farmacologıa Humana Madrid Elsevier [Recurs electronic]

2 Goodman amp Gilman (2019) Las bases farmacologicas de la terapeutica Mexico McGraw-HillInteramericana Editores 13a edicion [Recurs electronic]

3 Rang HP Dale MM (2016) Farmacologıa Barcelona Elsevier 2016 8a edicion [Recurs electronic]



93 FARMACOLOGIA

ADDENDA COVID-19

METODOLOGIA DOCENT

Docencia hıbrida en que es combinen activitats presencials amb no presencials

bull Modalitat docent T (classes de teoria)

ndash Activitat presencial per al 50 de cada grup 1 dia per setmana (2 h en la FIP Valencia y 3 h enla FIP Ontinyent) seguint la metodologia de lrsquoaula invertida i classe per a lrsquoaclariment de dubtes

ndash Lrsquoalumnat rebra amb anterioritat a la docencia presencial les llicons locutades i altres suportsdocents que es consideren oportuns (vıdeos articles de revistes etc) A mes el professorat plante-jara activitats drsquoavaluacio contınua perque siguen realitzades per lrsquoalumnat de manera individualo en grups xicotets

bull Modalitat de docencia P (practiques en aula)

ndash Els seminaris es plantegen en quatre sessions presencials per a cada subgrup (el 50 del gruptotal)

ndash Cada sessio consta drsquouna xicoteta introduccio per part del professat (no mes de 15ndash20 minuts) Apartir drsquoacı es proposen una serie drsquoactivitat practiques (questions casos clınics problemes etc)perque lrsquoalumnat ho resolga per mitja del treball en equip (grups de 4ndash6 alumnes)

AVALUACIO


ndash Prova escrita presencial constituıda per 80 preguntes compostes drsquoun encapcalament que consistixen una asseveracio o presentacio drsquoun problema o situacio seguit de 4 opcions de resposta queinclouen la correcta i altres plausibles denominades de distraccio Cada 5 respostes erroniesrestara un encert La nota mınima per a superar la prova sera de 5 sobre 10 En esta provasrsquoavaluaran els continguts teoricopractics de la materia

ndash La prova es dividix en dos parts segons unitats tematiques perque lrsquoalumnat puga presentar-sea la mitat o la totalitat del temari En la primera convocatoria si nomes aprova una de les partsla dita qualificacio se li mante per a la segona convocatoria


ndash Esta qualificacio nomes es tindra en compte per a la nota final si se supera la prova escrita (examenescrit aprovat)

ndash Seminaris (20 de la nota global) Amb este percentatge de la nota srsquoavaluen les diferentsactivitats realitzades per lrsquoestudiantat plantejades en els seminaris que hauran de presentar alprofessorat en el seu quadern de treball una vegada finalitzades les sessions A mes la assistencia aestes sessions sera obligatoria i la seua realitzacio es condicio necessaria per a aprovar lrsquoassignatura

ndash Avaluacio contınua (20 de la nota global) Amb este percentatge de la nota srsquoavaluen les dife-rents activitats que plantejades pel professorat seran realitzades per lrsquoestudiantat en les sessionspresencials de lrsquoaula invertida yo de forma autonoma

En el cas que lrsquoalumnat per causes justificades no poguera realitzar les activitats presencials en aulala nota final sera el 100 la de la qualificacio obtinguda en la prova escrita presencial



FARMACOLOGIA 94



95 NUTRICIO I DIETETICA





Nom assignatura NUTRICIO I DIETETICA



Curs Primer

Semestre Segon





5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Mordf Jose Gabaldon Coronado

Despatx Nordm 8 FIP

Correu-e MariaGabaldonuves

Professorat Prof 1 Mordf Jose Gabaldon Coronado

Despatx Nordm 8 FIP


Prof 2 Rosa Marıa Fonfrıa Vivas


Correu-e RosaFonfriauves

Prof 3 Frances Garcıa Mordf Isabel


Correu-e MariaIFreancesuves


La materia de Nutricio i Dietetica dins del currıculum de grau pertany al bloc de materies basiquesformant part del conjunt de materies drsquoaprofundiment Lrsquoassignatura se situa en el primer any del Grau enel segon semestre

LrsquoOMS (1966) va definir al professional drsquoinfermeria com aquell capacitat i autoritzat per a assumir lesresponsabilitats que exigeixen el foment de la salut la prevencio de la malaltia i la prestacio drsquoassistencia ales persones malaltes

La relacio entre el binomi alimentaciosalut-malaltia desperta gran interes des de diferents ambits Elsestudis epidemiologicos mostren cada vegada amb major evidencia lrsquoestreta relacio entre els habits alimen-taris inadequats i les patologies croniques degeneratives mes prevalents en el nostre entorn com son lamalaltia cardiovascular obesitat diabetis mellitus alguns tipus de cancers malalties de lrsquoaparell digestiu ola osteoporosis Per tant a traves de la dieta podem obtenir un doble objectiu drsquouna banda la prevenciodels processos abans esmentats a mes drsquoarribar a el maxim potencial de salut i drsquoaltra banda com einaterapeutica mitjancant les modificacions dietetiques que exigisca el proces patologic

Els continguts de lrsquoassignatura estaran organitzats en tres unitats tematiques

La primera contempla els principis que regeixen lrsquoalimentacio i nutricio desenvolupant entre uns altresconceptes com balanc energetic nutrients i composicio nutricional dels aliments aquests coneixements es-tan estretament relacionats amb altres assignatures basiques com Fonaments de Biologia i Bioquımica iFisiologia que srsquoimparteixen en el primer semestre

En la segona unitat es revisen els requeriments nutricionals i lrsquoalimentacio en les diferents etapes del ciclevital i srsquoanalitzen els factors drsquoinfluencia en el comportament alimentari i la valoracio de lrsquoestat nutricio-



NUTRICIO I DIETETICA 96

nal Aquests continguts estan relacionats amb les assignatures de Salut de la dona de la sexualitat i lareproduccio Infermeria en la salut infantil i adolescent i Infermeria en la salut gerontogeriatrica quesrsquoimparteixen en 2ordm curs

La unitat tematica 3 tracta sobre lrsquoalimentacio en la prevencio i tractament de malalties mes prevalentsAquests continguts estan relacionats amb les assignatures de Fisiopatologia (srsquoimparteix simultaniamenta aquesta assignatura) i amb Infermeria Medic-quirurgica I i II que srsquoimparteixen en segon i tercercurs respectivament


No es requereixen coneixements previs





G-16 Planificar i prestar cures drsquoinfermeria dirigits a les persones famılia o grups orientats als resultatsen salut avaluant el seu impacte a traves de guies de practica clınica i assistencial que descriuen els processospels quals es diagnostica tracta o cuida un problema de salut

G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona la famılia i la comunitat que fomentenel autocuidado en el maneig de la salut

G-23 Desenvolupar accions drsquoeducacio per a la salut utilitzant les estrategies adequades a les personesfamılies i comunitats posant al alzance de la poblacio i en un llenguatge comprensible la informacio cientıficai les recomanacions que es deriven







Lrsquoalumnat deu aconseguir els seguents resultats drsquoaprenentatge

1 Coneixera els principis teorics en els quals es dona suport lrsquoalimentacio i nutricio com ciencies

2 Identificara i classificara els aliments consumits en el nostre mitja exposant les seues caracterıstiquesnutricionals i caracterıstiques dels metodes de processament

3 Coneixera les normes a seguir en la manipulacio conservacio i processat dels aliments




4 Coneixera i valorara els requeriments nutricionals del ser huma en les diferents etapes del cicle vital

5 Planificara una alimentacio equilibrada coneixent les necessitats nutricionals basiques aixı com elsfactors que puguen modificar-les edat sexe activitat fısica presencia de malaltia cultura religio etc

6 Utilitzara i interpretara els diferents parametres emprats en la valoracio de lrsquoestat nutricional

7 Coneixera les bases preventives de les malalties nutricionals que afecten al nostre mitja i sabra elaborari planificar dietes adequades

8 Valorara les complicacions mes importants derivades del tractament dietetic i definira les cures drsquoin-fermeria

9 Valorara i identificara problemes nutricionals i alimentaris i elaborara plans drsquoalimentacio a partir desuposits clınics

10 Coneixera els diferents sistemes drsquoinformacio sanitaria nutricional

11 Sabra cercar seleccionar i analitzar la informacio relacionada amb temes de dietetica i nutricio

12 Demostrara habilitat per a parlar en public argumentant el seu posicionament respecte a un temaconcret


UNITAT I PRINCIPIS DE NUTRICIO I ALIMENTACIO

Tema 1 Introduccio a lrsquoestudi de la nutricio i dietetica Evolucio historica de la dietetica i lanutricio Definicio actual El seu objecte en el currıculum drsquoinfermeria

Tema 2 Necessitats energetiques Introduccio Balanc energetic Components de la despesaenergetica Regulacio de la despesa energetica Necessitats energetiques Equacions per alcalcul de la despesa energetica Despesa energetica total

Tema 3 Macronutrients hidrats de carboni lıpids i proteınes Definicio Classificacio Funci-ons Importancia nutricional Recomanacio Fonts alimentaries

Tema 4 Micronutrients i aigua vitamines minerals Definicio Propietats Classificacio Fun-cions Fonts alimentaries Recomanacions Problemes relacionats per exces o deficit drsquoingesta

Tema 5 Els aliments Conceptes preliminars Els aliments i la seua composicio Classificacio Ali-ments servei Aliments nous Additius alimentaris

Tema 6 Cereals derivats i tuberculs Caracterıstiques nutricionals consells per a la compra em-magatzematge conservacio i cuinat Consum aconsellat

Tema 7 Fruites i verdures Caracterıstiques nutricionals consells per a la compra emmagatzematgeconservacio i cuinat Consum aconsellat

Tema 8 Llet i derivats lactis Introduccio Caracterıstiques nutricionals dels components de lallet Tipus de llet i processos higienitzadors Tipus i caracterıstiques nutricionals de les lletfermentades Formatge tipus i caracterıstiques nutricionals Consum aconsellat

Tema 9 Olis grasses i fruits secs Introduccio Classificacio dels aliments grassos Caracterıstiquesi valor nutricional Consum aconsellat Consells per a la utilitzacio dels olis i els greixos

Tema 10 Carns peix i ous Caracterıstiques nutricionals consells per a la compra emmagatzematgeconservacio i cuinat Consum aconsellat

Tema 11 Miscellania i alcohol Sucre mel confiteria pastisseria begudes refrescants begudes esti-mulants i begudes alcoholiques Caracterıstiques i valor nutricional

Tema 12 Comportament alimentari Factors que determinen el comportament alimentari Conceptedrsquohabit i patro alimentari Models alimentaris Dieta mediterrania historia i caracterıstiques




UNITAT II NUTRICIO I ALIMENTACIO EN LES DISTINTES ETAPES DEL CICLE VI-TAL

Tema 13 Valoracio de lrsquoestat nutricional Introduccio Metode de valoracio de lrsquoestat nutricionalHistoria dietetica Entrevista i metodes drsquoestimacio de la ingesta Exploracio fısica Parametresantropometrics Marcadors bioquımics i immunologics Valoracio global subjectiva

Tema 14 Alimentacio de lrsquoadult sa Introduccio Necessitats i recomanacions nutricionals Objectiusnutricionals i guies dietetiques Dieta equilibrada Elaboracio qualitativa de menus Equilibriquantitatiu de menus Elaboracio de menus amb llistes drsquointercanvi de nutrients

Tema 15 Alimentacio i activitat fısica Metabolisme energetic en la practica drsquoactivitat fısica Ne-cessitats energetiques i nutricionals Hidratacio Suplements i ajudes ergogeniques

Tema 16 Alimentacio en el cicle vital de la dona Introduccio Canvis fisiologics durant la gestacioNecessitats nutricionals i alimentaries durant lrsquoembaras Problemes reals o potencials relacio-nats amb la nutricio durant lrsquoembaras Regulacio endocrina de la lactancia Recomanacionsnutricionals i alimentaries durant la lactancia Canvis fisiologics en el climateri Recomanaci-ons nutricionals i alimentaries en aquesta etapa Problemes reals o potencials relacionats ambla nutricio

Tema 17 Alimentacio pediatrica i de lrsquoadolescent Introduccio Recomanacions nutricionals ialimentaries en les diferents etapes de lrsquoedat pediatrica primer any de vida de 1 a 3 anyspreescolar escolar i adolescencia Normes higienic-dietetiques Problemes reals o potencialsmes prevalents relacionats amb la nutricio

Tema 18 Alimentacio de lrsquoancia Nutricio i envelliment Canvis biologics associats amb lrsquoedat Fac-tors de risc nutricional mes frequents en les persones drsquoedat avancada Recomanacions nutri-cionals Normes higienic-dietetiques

UNITAT III DIETOTERAPIA

Tema 19 Dietoterapia Introduccio Alimentacio hospitalaria Factors que condicionen el codi dedietes Caracterıstiques del centre hospitalari Cura nutricional del pacient hospitalitzatDietes modificades en energia hidrats de carboni proteınes lıpids i minerals

Tema 20 Nutricio enteral i parenteral Definicio Objectius Indicacions i contraindicacions Viesdrsquoacces Caracterıstiques nutricionals de les formules Complicacions










40100 ) 60 h

A continuacio es mostra el desenvolupament temporal de les activitats previstes




Tema Tipus Descripcio de el Durada Professora que

num dcn contingut prevista imparteix la classe

UNITAT I PRINCIPIS DrsquoALIMENTACIO I NUTRICIO (24 h)

1 T Introduccio a lrsquoestudi de la nutricio i dietetica 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

2 T Necessitats energetiquesActivitat calcul de necessitats energetiques idensitat nutricional

2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

3 T Macronutrientes Hidrats de Carboni Lıpidsi Proteınes


4 T Micronutrientes i Aigua Vitamines Minerals 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

5 T Els alimentsActiviad Us i maneig de taules de composiciodrsquoaliments


6 T Cereals derivats i tubercles 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

7 T Fruites i verdures 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

8 T Llet i derivats lactics 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

9 T Oliıs grasses i fruita seca 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

10 T Carnes peix i ous i llegums 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

11 T Miscelmiddotlania i alcoholActivitat calcul de densitat energetica de be-gudes alcoholiques


12 T Comportament alimentariActivitat valoracio drsquoingesta amb registre 24h questionari de frequencia de consum drsquoali-ments i questionari drsquohabits alimentaris


UNITAT II NUTRICIO I ALIMENTACIO EN LES DIFERENTS ETAPES DEL CICLE VITAL(28 h)

13 T Valoracio de lrsquoestat nutricional 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

P Practica 1 Valoracio nutricional Resoluciodrsquoun cas

2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

14 T Alimentacio de lrsquoadult sa 4h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa







P Practica 2 Elaboracio de dietes equilibrades 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

15 T Alimentacio i activitat fısicaActivitat exercicis de calcul de despesaenergetica derivada de diferents activitatsfısiques


16 T Alimentacio en el cicle vital de la dona 4h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

17 T Alimentacio pediatrica i de lrsquoadolescent 4h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

18 T Alimentacio de lrsquoanciaActividad resolucio de casos


15 16 17 18 O Tutoria grupal Formacio de grups de treballi repartiment de temes a treballar Orientacioen la recerca de materials de suport


15 16 17 18 P Practica 3 Treball en grup Recerca i lecturade material de suport seleccio de materialselaboracio de suport didactic


15 16 17 18 O Tutoria grupal Suport amb el material elabo-rat i disseny del pla drsquoexposicio


15 16 17 18 P Practica 4 Exposicio del trabao en grup 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

UNITAT III DIETOTERAPIA ( 8 h)

19 T Dietoterapia hospitalaria 6h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

20 T Nutricio enteral i parenteral 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

TOTAL HORES PRESENCIALS ESTUDIANT 60h

T Teoria ( 66 estudiants) 1 grupP Practica ( 33 estudiants) 2 grupsI Informatica ( 33 estudiants) 2 grupsL Laboratori ( 16-17 estudiants) 4 grups




Temps de treball no presencial de lrsquoalumnea


Assistencia a esdeveniments i activitats externes 2Elaboracio de treballs en grup 10Elaboracio de treballs individuals mdashEstudi i treball autonom 50Lectures del material complementari 3Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio mdashPreparacio de classes de teoria 10Preparacio de classes practiques i de problemes 10Resolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line 5


100 )) 90 h


ndash Bloc de coneixements teorics Classe magistral de 50 minuts en les quals srsquoexposaran els coneixe-ments basics sobre cada tema combinades amb alguna classe dialogada o realitzacio drsquoexercicis

ndash Classes practiques

mdash Aplicacio de coneixements teorics i adquisicio drsquohabilitats Caracter individual

mdash Resolucio de problema Valoracio identificacio de problemes nutricionals i alimentaris i ela-boracio de plans drsquoalimentacio io consell dietetic Caracter individual

mdash Resolucio de problema Valoracio identificacio de problemes nutricionals i alimentaris i elabo-racio de plans drsquoalimentacio io consell dietetic Caracter grupal amb preparacio de materialper a lrsquoexposicio oral

ndash Informatica Valoracio de la ingesta drsquoaliments i valoracio nutricional de plats io menus

ndash Seminari Adquirir habilitat i destresa en el mesurament de parametres antropometrics

En la plataforma drsquoAula Virtual srsquoincorporaran

ndash Documents amb els esquemes que es desenvoluparan en lrsquoaula

ndash Articles i textos per a treballs de grup i comentaris

ndash Exercicis a resoldre pels estudiants

ndash Guies drsquoactivitats practiques

Pagines web drsquointeres

ndash Consell europeu drsquoinformacio sobre lrsquoalimentacio httpwwweuficorg

ndash Sociedad Espanola de Hipertension httpwwwseh-lelhaorg

ndash Sociedad Espanola para el Estudio de la Obesidad httpwwwseedoes

ndash Sociedad Espanola de Diabetes httpwwwsediabetesorg

ndash Sociedad Espanola de Nutricio Comunitaria httpwwwnutricioncomunitariaorg

ndash Atencion Primaria en la Red httpwwwfisterracom

Metodologia emprada en activitat no presencial

ndash Forums en plataforma aula virtual sobre temes drsquointeres especıfics i que tinguen relacio amblrsquoassignatura




9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura consistira en dos grans blocs

ndash Primer bloc (40 de la nota global)

Examen final amb 40 preguntes drsquoeleccio multiple amb 4 opcions de resposta

Cada 3 respostes erronies restara un encert

La nota mınima per a superar la prova sera de 5 sobre 10

En aquesta prova srsquoavaluaran els continguts teoric-practics de la materia

ndash Segon bloc (60 de la nota global)

Les classes practiques son drsquoassistencia obligatoria

Aquest bloc avaluara les diferents activitats practiques individuals i grupals plantejades enles classes practiques i altres activitats drsquoaula

Cadascun dels exercicis constara drsquouna rubrica en la qual srsquoestablira el pes percentual delsdiferents apartats del treball

Si no es realitzen totes les practiques no es podra realitzar lrsquoexamen de la teoria Per a aprovar lrsquoassig-natura caldra aprovar tant lrsquoexamen de la part teorica com les practiques

Si se suspen lrsquoexamen del primer bloc la nota que apareixera en lrsquoacta sera lrsquoobtinguda en eixe examen

Les puntuacio de les activitats practiques entregades es guardaran per a la segona convocatoria

Si per causa justificada no srsquohaguera pogut realitzar alguna practica el professorat indicara activitats ensubstitucio de la mateixa Si aco no fora possible es plantejara la realitzacio drsquoactivitats abans de lrsquoexamentant en primera com en segona convocatoria


Bibliografia basica

1 Carmen Martın Salinas Joaquina Dıaz Gomez (2015) Nutricion y Dietetica Editorial DAE Enred a traves del enlace de enferteca httpebooksenfermeria21com ISBN 9788492815760

2 Teresa Hernandez Garcıa Helena Hernandez Martınez Angeles Medrano Fernandez (2016) Nutriciony Dietetica I Editorial DAE En red a traves del enlace de enferteca httpebooksenfermeria21comISBN 9788492815845

3 Teresa Hernandez Garcıa Helena Hernandez Martınez Angeles Medrano Fernandez (2016) Nutriciony Dietetica II Editorial DAE En red a traves del enlace de enferteca httpebooksenfermeria21comISBN 9788492815852


1 Jose Mataix Vardu (2015) Nutricion y alimentacion humana Tomos 1 y 2 Madrid Ergon(Biblioteca UV) ISBN Tomo 1 9788484736653 ISBN Tomo 2 9788484736660

2 L Kathleen Mahan Sylvia Escott-Stump Janice L Raymond (2013) Krause dietoterapia Elsevier(Biblioteca UV) ISBN 9788480869638




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts teorics inicialment recollits en la guia docent

Se substitueixen les classes practiques per la resolucio de 4 problemes de caracter individual que permetenlrsquoaplicacio dels coneixements teorics impartits de manera presencial i no presencial i dels exercicis realitzatsen les classes impartides I han sigut adaptats a partir de la proposta inicial de la guia academica

1 Valoracio de risc nutricional en una persona drsquoedat avancada utilitzant diferents parametres elaborantrecomanacions higienic-dietetiques per a la prevencio de patologia evitable o per a la recuperacio de lasalut

2 Elaboracio drsquoun pla drsquoalimentacio saludable per a una persona adulta que atenga els objectius irecomanacions de la SENC aplicant el sistema drsquointercanvis drsquoaliments

3 Calcul dels requeriments energetics analisis del patro alimentari i de lrsquoactivitat fısica en una dona jovei recomanacions higienic-dietetiques

4 Elaboracio drsquoun poster sobre aspectes nutricionals mes rellevants i concrets en qualsevol de les etapesdel cicle vital i les recomanacions en termes drsquoaliments per a la prevencio de patologia evitable


Es mante el volum de treball i la planificacio temporal


Com metodologia docent es proposa la classe en lınia o la classe inversa entregant el material docent alrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual Se solmiddotlicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobreaquest material i el professorat les atendra mitjancant tutoria en lınia a tot lrsquoalumnat

Es proposa la substitucio de les classes practiques presencials per la realitzacio drsquoexercicis individuals elplantejament i els suports detallats dels quals per a la realitzacio dels mateixos contemplaran els contingutsteorics i els exercicis realitzats en les classes presencials impartides amb anterioritat a la suspensio de lesclasses presencials

Es realitzen tutories mitjancant videoconferencia per a solucionar els dubtes idonar suport als treballsproposats

4 Avaluacio

Srsquoha establit com a metode lrsquoavaluacio contınua

Es realitzara una avaluacio dels treballs proposats que suposara el 100 de la nota final i que es reparteixde la seguent manera

bull Exercici 1 20 de la nota final




Cadascun dels exercicis constara drsquouna rubrica en la qual srsquoestablira el pes percentual dels diferentsapartats del treball

En el cas de suspendre en la primera convocatoria lrsquoalumne haura de tornar a realitzar i presentar els 4exercicis proposats




5 Bibliografia

Es mante la bibliografia recomanada que esta disponible en lınia



105 FISIOPATOLOGIA



Materia Fisiopatologia


Nom assignatura FISIOPATOLOGIA



Curs Segon

Semestre Primer





56 02 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Isabel Trapero Jimeno



Prof Omar Cauli



Professorat Prof 1 Isabel Trapero Jimeno



Prof 2 Omar Cauli



Prof 3 Mordf Victoria Belenguer Tarın

Despatx Nordm 2 FIP 2ordf planta

Correu-e MariaVBelengueruves

Prof 4

Despatx

Correu-e


El coneixement de la Fisiopatologia humana es basic i imprescindible en la formacio dels professionals deles ciencies de la salut

La materia tracta drsquointroduir a lrsquoalumnat en el coneixement dels processos drsquoadaptacio i desadaptaciofuncional del cos huma malalt i dels seus sistemes anatomo-funcionals aixı com la relacio entre aquests elsmecanismes de regulacio i les manifestacions clıniques

Aquesta assignatura ha de servir com base per a entendre els aspectes biologics i clınics dels processosdrsquoemmalaltir La dimensio dels continguts de lrsquoassignatura ha de permetre la comprensio basica dels processosde les malalties per a servir de marc de referencia del coneixement biologic i clınic del ser huma malalt pera les assignatures relacionades amb les cures drsquoinfermeria

La materia permetra a lrsquoalumnat un aprenentatge de continguts basics clars i utils aixı com motivar-lo perhabituar-se a comprendre els mecanismes dels processos dels malalts que atendran com futurs professionals



FISIOPATOLOGIA 106


Com assignatura de segon curs requereix coneixements previs de les assignatures de Fisiologia Ana-tomia i Biologia Tambe es recomanen coneixements mınims drsquoangles








E-6 Coneixer els processos fisiopatologicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinenels estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funcio del genere



1 Identificar descriure i sintetitzar els aspectes mes rellevants dels processos drsquoadaptacio i desadaptacioestructural i funcional del cos huma malalt a nivell general i dels seus sistemes aixı com dels seusmecanismes de regulacio

2 Identificar descriure i sintetitzar els aspectes mes rellevants de les principals manifestacions de lessındromes i dels procediments de deteccio i assistencia

3 Coneixer la terminologia cientıfica basica relacionada amb els processos anormals

4 Resoldre problemes illustrar analitzar i construir diagrames sobre processos de les sındromes i casospractics

5 Adquirir habilitats per a lrsquoadquisicio documental de nous coneixements


A) CONTINGUT TEORIC

UNITAT I Alteracions de lrsquohemostasia Alteracions dels hematies i dels leucocits

Temes 1-4 Alteracions dels hematies (anemica i policitemia)

Alteracions de lrsquohemostasia (diatesis hemorragiques i diatesis trombotiques)

Trastorns dels leucocits i dels teixits limfoides

Leucemies



107 FISIOPATOLOGIA

UNITAT II Adaptacions i alteracions del sistema cardiovascular

Temes 5-12 Alteracions del flux en la circulacio sistemica

Alteracions de la pressio arterial sistemica

Alteracions circulatories pulmonars

Fisiopatologia de les alteracions estructurals cardıaques (coronariopaties miocardiopatiesvalvulopaties infeccions)

Fisiopatologia de les arıtmies

Insuficiencia cardıaca

Xoc circulatori

Contingut practic Semiologia basica del sistema cardiovascular

UNITAT III Fisiopatologia respiratoria

Temes 13-16 Processos infecciosos i neoplasics

Fisiopatologia de la ventilacio sındromes restrictius i obstructius

Semiologia basica

Fisiopatologia de la difusio

Insuficiencia respiratoria

UNITAT IV Fisiopatologia renal i miccional

Temes 17-20 Fisiopatologia de les alteracions renals

Fisiopatologia de les vies urinaries i de lrsquoeliminacio urinaria

Insuficiencia renal aguda

Insuficiencia renal cronica

UNITAT V Fisiopatologia endocrino-metabolica

Temes 21-26 Fisiopatologia de les alteracions hipofisiaries tiroıdals i corticosuprarenals

Alteracions del metabolisme lipıdic Arteriosclerosis

Diabetis i sındrome metabolica

Alteracions del metabolisme del calci

Alteracions endocrines de la reproduccio

UNITAT VI Fisiopatologia digestiva i hepatica

Temes 27-35 Alteracions esofagiques Disfagia Malaltia per reflux gastroesofagic

Alteracions gastriques gastritis i malaltia ulcerosa

Sındrome de malabsorcio (malaltia celıaca) Alteracions de la motilitat intestinal (restrenyi-ment i diarrea)

Malaltia inflamatoria intestinal (Malaltia de Crohn i colitis ulcerosa) Abdomen agut

Sındromes hepatiques Cirrosi hepatica

Alteracions de la via biliar i pancrees colelitiasis colecistitis coledocolitiasis i colangitisPancreatitis aguda i cronica

Cancer digestiu cancer de tub digestiu (esofag estomac i colon)

Cancer hepatic Cancer de pancrees



FISIOPATOLOGIA 108

UNITAT VII Fisiopatologia del sistema neurologic

Temes 36-42 Alteracions de la funcio motora Sındrome piramidal i sındrome de neurona inferior

Alteracions dels ganglis basals (Malaltia de Parkinson)

Esclerosi lateral amiotrofica Esclerosi multiple

Alteracions de la funcio cerebral mecanismes i manifestacions de la lesio cerebral Malaltiacerebrovascular

Infeccions i neoplasies del Sistema Nervios

Fisiopatologia del LCR

B) CONTINGUT PRACTIC

bull Semiologia basica del sistema cardiovascular










40100 ) 60 h

Les classes de contingut teoric es distribueixen durant el primer quadrimestre dos dies a la setmana (2classes de 2 h) a partir del primer dia de curs

La sequencia de les unitats tematiques srsquoadequara en la mesura dels possibles a lrsquoordre del programa i ala coherencia amb els programes drsquoaltres assignatures del curs relacionades

UNITAT TEMES Nordm CLASSES HORES

I 1-4 1+4 10 hII 5-12 5 10 hIII 13-16 2 4 hIV 17-20 2 4 hV 21-26 4 8 hVI 27-35 6 12 hVII 36-42 4 8 h

SUBTOTAL 56 h

Practica mdash mdash 2 h



109 FISIOPATOLOGIA














100 )) 90 h


El contingut de la materia srsquoestructura en sessions de classes teoriques de 120 minuts (total 56 h teoria)una classe practica de 120 minuts (2 hores de practica) i una tutoria de 120 minuts per a cadascun delsgrups

Les classes tenen suport de material audio-visual que es posa a la disposicio de lrsquoalumne Pero la fontformativa ha de basar-se en textos suggerits pel professor Determinats temes podran ser elaborats i exposatsen classe tot seguint la metodologia de la classe inversa Es preten potenciar la participacio activa delrsquoalumnat en la classe amb la finalitat atendre dubtes i sollicitar informacio addicional El correu electronictambe permet una comunicacio amb el professor amb aquest proposit

9 Avaluacio


a) Primera part

Examen teoric de tipus test amb 60 preguntes sobre tots els continguts impartits en lrsquoassigna-tura Cada pregunta te 4 possibles respostes Les resposta encertades valen 1 punt les falladesresten 025 punts i les preguntes en blanc valen 0 punts

Per a aprovar esta part de lrsquoassignatura es condicio indispensable tindre aprovat lrsquoexamenteoric amb una nota de 50 sobre 10 Lrsquoexamen teoric quan srsquoaprova lrsquoassignatura correspon al70 de la nota final

b) Segona part

TreballActivitats presencials i no presencials que seran especificats per part del profes-sorat amb antelacio en les distintes unitats tematiques de la guia docent

La puntuacio drsquoesta part de lrsquoavaluacio constituira el 25 de la qualificacio final a mes ames drsquoun 5 corresponent a lrsquoassistencia a la practica (amb lrsquoactivitat presencial relativa a lapractica)

Per a aprovar esta part de lrsquoassignatura es condicio indispensable obtindre una nota de 50sobre 10

Superades ambdues parts la qualificacio final sera la suma de la puntuacio de la primera i la segonaprova (examen test + treballs i activitats de classe) En qualsevol cas es imprescindible superar ambduesparts i no se sumaran les dues qualificacions parcials si no srsquoobte lrsquoAPROVAT en ambdues En cas contrarila nota final a traslladar a lrsquoacta sera la puntuacio de la part suspesa (o la maxima puntuacio de les partssuspeses si fora el cas)

Lrsquoassistencia a les sessions practiques sera obligatoria



FISIOPATOLOGIA 110

Si se suspenguera la segona part relativa a TreballActivitats presencials i no presencials lrsquoalum-nat haura de realitzar un nou treballoactivitats que haura de ser lliurat abans de la data de la segonaconvocatoria

La segona convocatoria seguira els mateix criteris i modalitat drsquoavaluacio que la primera convocatoria

Si lrsquoalumnat aprovara nomes una de les dues parts en primera convocatoria (o be lrsquoexamen teoric o bela nota relativa a treballsactivitats) es guardara la nota de la part aprovada per a la segona convocatoriaNo obstant aixo no es guardara cap nota per a cursos academics successius


Bibliografia general

1 Mark Zelman Jill Raymon Paul Holdaway Elaine Dafnis (2018) Fisiopatologıa Ed PearsonEducation

2 Porth CM (2007-2009) Fisiopatologia Salud-enfermedad un enfoque conceptual Ed MedicaPanamericana 7a ed (en castellano)

3 Laso FJ (2011) Introduccion a la medicina clınica Fisiopatologia y semiologia Elsevier-Mason 2ordfedicion

4 Pastrana Delgado J Garcıa de Casasola Sanchez G (2013) Fisiopatologia y patologıa general basicaspara ciencias de la salud Elsevier


1 Articles i material bibliografic i audiovisual comentat o aportat pel professorat en classe



111 FISIOPATOLOGIA

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

No hi ha canvis respecte a la guia docent Tota la materia subjecta a avaluacio estara disponible en lrsquoaulavirtual a disposicio de lrsquoalumnat


Lrsquoalumnat assistira al 50 de les classes teoriques (1 dıasemana) i al 100 de les classes practiques itutories El volum de treball i la planificacio temporal es el mateix que lrsquoespecificat en la guia docent


Com a metodologia docent es proposa la classe inversa entregant previament a lrsquoalumnat el material docenta traves de lrsquoaula virtual

Se solmiddotlicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobre este material i el professorat contestaraels dubtes plantejades per part de lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual yo en les classes presencials

Aixı mateix alguns continguts seran exposats en classe podent seguir lrsquoestructura drsquouna classe magistralyo la realitzacio drsquoactivitats didactiques que fomenten lrsquoadquisicio dels continguts de lrsquoassignatura

4 Avaluacio

Lrsquoesquema de lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es paregut al que es detalla en la guia docent excepte que lrsquoexamenfinal constituira el 60 de la nota final i les activitats presencials i no presencials constituiran el 40 delrsquoavaluacio final

En el cas que lrsquoalumnat per causes justificades no puga realitzar les activitats presencials en aula la notafinal en estos casos sera constituıda pel 80 per la nota obtinguda en lrsquoexamen final i el 20 per la notaobtinguda en les activitats no presencials

Es imprescindible que srsquoobtinga almenys una nota de 50 sobre 10 punts en cada part per a poder aprovarlrsquoassignatura

Lrsquoexamen final i totes les activitats que no es realitzen en lrsquoaula seran proves cronometrades i les pregunteses presentaran en orde aleatori i sequencial sense possibilitat de tornar arrere o anar avant en lrsquoorde de lespreguntes

5 Bibliografia




FISIOPATOLOGIA 112



113

MODUL 2

CIENCIES DE LA INFERMERIA

(645 ECTS)



114



115

MATERIA

FONAMENTS DrsquoINFERMERIA

(105 ECTS)



116



117 BASES HISTORIQUES EPISTEMOLOGIQUES I ETIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA


Modul Ciencies de la infermeria

Materia Fonaments drsquoinfermeria


Nom assignatura BASES HISTORIQUES EPISTEMOLOGIQUES IETIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA

Caracter Formacio obligatoria


Curs Segon

Semestre Primer





78 10 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Camano Puig Ramon

Despatx Nordm 5 FIP

Correu-e RamonCamanouves

Professorat Prof 2 Camano Puig Ramon

Despatx Nordm 5 FIP


Prof 3 Gracia Perez Francisco Javier

Despatx Nordm 4 FIP

Correu-e FranciscoJGraciauves

Prof 4 Santaines Borreda Elena

Despatx Nordm 5 FIP

Correu-e ElenaSantainesuves

Prof 5 Terron Perez Marta


Correu-e MartaTerronuves

Prof 6

Despatx

Correu-e

Prof 7

Despatx

Correu-e



BASES HISTORIQUES EPISTEMOLOGIQUES I ETIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA 118


Els continguts de lrsquoassignatura permeten a lrsquoalumnat coneixer quins son les bases professionals i discipli-nars de la infermeria i li ajudaran a comprendre i treballar els continguts drsquoaltres materies de la titulacioespecialment aquelles que srsquoinclouen en el modul Ciencies de la Infermeria Es per aixo que ha de considerar-se la complementarietat que existeix entre totes i cadascuna de les materies que formen part drsquoaquest modul

Cap destacar que aquesta assignatura te continuıtat o es complementa amb lrsquoassignatura Bases Meto-dologiques de les cures drsquoInfermeria

El contingut de lrsquoassignatura permet identificar i analitzar els basis historiques epistemologiques i etiquesde les cures infermers A grans trets podem dir que en lrsquoassignatura es tractara

ndash Lrsquoaccio de cuidar i la seva evolucio al llarg de la historia tenint en compte el desenvolupamentde les societats els moments historics que han marcat el desenvolupament professional de lrsquoacciode cuidar i la influencia del genere en aquest desenvolupament

ndash Les diferents teories del coneixement que han marcat el desenvolupament cientıfic i la seva in-fluencia sobre el creixement de la disciplina infermera

ndash La consideracio de lrsquoactivitat de cuidar com una forma de comportament practic moral que exigeixcompromıs i responsabilitat en el desenvolupament de les cures per part dels infermers i lesinfermeres

Lrsquoanalisi drsquoaquests coneixements permetran a lrsquoalumnat obtenir una visio de lrsquoactivitat infermera desdrsquouna doble perspectiva la perspectiva disciplinar i la perspectiva professional de lrsquoactivitat de cuidar


La ubicacio de lrsquoassignatura en el segon any de la titulacio respon entre unes altres a la convenienciaque lrsquoalumnat disposi dels coneixements de les materies que formen part del Modul de Formacio Basica i delrsquoassignatura Organitzacio de lrsquoestudi Instruments i tecniques drsquoinformacio i documentacio



G-7 Comprendre a les persones considerant-les des drsquouna perspectiva holıstica com essers autonoms iindependents actuant sense prejudicis assegurant el respecte a les seues opinions creences i valors garantintel dret a la intimitat a traves de la confidencialitat i el secret professional


G-9 Coneixer i aplicar el codi etic i deontologico de la infermeria espanyola comprenent les implicacionsetiques de la salut en un context mundial en transformacio

G-13 Coneixer i aplicar els fonaments i principis teorics i metodologics de la infermeria per a la promocioi proteccio de la salut la prevencio de la malaltia i lrsquoatencio integral de les persones amb la finalitat demillorar la qualitat de vida de la poblacio

G-14 Reconeixer els elements essencials de la practica professional en els ambits de la persona la famıliai la comunitat

G-15 Basar les intervencions de la infermeria en lrsquoevidencia cientıfica i en els mitjans disponibles

G-19 Protegir la salut i el benestar de les persones famılia i grups atesos garantint una atencio integral


G-29 Coneixer i utilitzar els diferents sistemes drsquoinformacio sanitaria










E-10 Identificar integrar i relacionar el concepte de salut i les cures des drsquouna perspectiva historicaper a comprendre lrsquoevolucio de la cura infermer

E-11 Comprendre des drsquouna perspectiva ontologica i epistemologica lrsquoevolucio dels conceptes centralsque configuren la disciplina infermera aixı com els models teorics mes rellevants aplicant la metodologiacientıfica en el proces de cuidar i desenvolupant els plans de cures corresponents

E-12 Aplicar el proces drsquoinfermeria per a proporcionar i garantir el benestar la qualitat i seguretat ales persones ateses

E-13 Coneixer i aplicar els principis que sustenten les cures integrals drsquoinfermeria



Lrsquoalumnat sera capac de

1 Distingir les diferents etapes en lrsquoevolucio de la infermeria professional analitzant els fets mes rellevantsi la seva significacio sobre la configuracio actual de la infermeria professional

2 Analitzar crıticament llois fets mes importants de la historia de la infermeria

3 Identificar els antecedents socials dels professionals drsquoinfermeria

4 Contribuir amb la investigacio de noves fonts historiques que permeten aprofundir en el coneixementde lrsquoevolucio social de les infermeres

5 Analitzar a traves de la historia el rol professional

6 Criticar les situacions que srsquohan plantejat i segueixen plantejant-se actualment a nivell de relacionssoci-professionals

7 Analitzar la influencia que te lrsquoevolucio social economica i cultural del mitja sobre lrsquoactivitat desenvo-lupada per les infermeres

8 Descriure la realitat actual de la Infermeria

9 Identificar les ideologies que han tingut repercussio en lrsquoevolucio social de la Infermeria al llarg de lahistoria

10 Identificar i definir els elements que conformen el metaparadigma infermer

11 Analitzar crıticament els conceptes salut cuidar ser huma i entorn tenint en compte les variableshistoriques i socials

12 Descriure i comentar crıticament els models io teories de referencia

13 Explicar la relacio entre els diferents conceptes del metaparadigma infermer dintre de cadascun delsparadigmes de la disciplina infermera

14 Explicar la repercussio de les diferents teories i models drsquoinfermeria en el metode sistematic i drsquoorga-nitzacio de treball en la practica de la infermeria actual




15 Identificar la dimensio etica de les cures drsquoinfermeria

16 Definir lrsquoetica infermera com una etica aplicada relacionada amb la bioetica i desenvolupada sota elparadigma autonomic

17 Identificar els valors i principis de lrsquoetica professional infermera

18 Identificar les obligacions morals recollides en els Codis Deontologics de caracter autonomic nacionali internacional Respecte a la dignitat humana sense prejudici Defensa de la intimitat Acceptacio dela responsabilitat propia sobre les actuacions

19 Analitzar i argumentar crıticament les obligacions morals contingudes en els codis


Els continguts de lrsquoassignatura han quedat agrupats en tres unitats

UNITAT TEMATICA I- Historia

Analisi dels principals esdeveniments historics que han condicionat el desenvolupament de la professio infer-mera fins a lrsquoactualitat tenint en compte els condicionaments socials culturals i cientıfics

Tema I-1 Evolucio de la Infermeria context historic i social

Tema I-2 Historia de la ciencia i de la Infermeria professional

Tema I-3 Filosofia i epistemologia de la ciencia i de la infermeria Infermeria i Cienciaperspectives teoriques i practiques de la construccio de teories drsquoinfermeria

Tema I-4 Paradigmes i Infermeria

Tema I-5 Models drsquoInfermeria

UNITAT TEMATICA II- Marc Conceptual de la Professio Infermera

Analisi del marc conceptual de la professio infermera Identificacio analisi i definicio dels conceptes

Tema II-6 Marc conceptual definicio i elements El marc conceptual de les professions sa-nitaries

Tema II-7 Definicio drsquoInfermeria

Tema II-8 LrsquoEsser Huma com element del marc conceptual de la Infermeria

Tema II-9 Concepte de Salut i Infermeria

Tema II-10 El context i Infermeria

UNITAT TEMATICA III- Bases Epistemologiques de la Infermeria

Bases epistemologiques de la Infermeria Teories i models drsquoinfermeria

Tema III-11 Lrsquoaccio de Tenir Cura i tenir cura en Infermeria

Tema III-12 La Infermeria com professio Funcions de la Infermeria

Tema III-13 Lrsquoaccio de Tenir Cura com una forma de comportament practic moral

Tema III-14 Etica professional infermera













40100 ) 90 h










Preparacio de classes practiques i de problemes mdash


Resolucio de questionaris on-line 2


100 )) 60 h


bull Tipus de classe teorica exposicio magistral oberta al debat i lectures recomanades

bull Tipus de classe practica treball individual io en grup Activitats a realitzar dossier de premsaelaboracio de mapes conceptuals etc Lrsquoalumnat presentara el resultat de les activitats plantejades deforma oral io escrita

bull Tutoria guiada resolucio de dubtes i aclariment de coneixements de la materia per mitja del sistemade tutories electroniques de la universitat (us de correu-electronic)

bull Utilitzacio de lrsquoaula virtual els materials que serviran per a guiar lrsquoexposicio de les classes i unapart dels materials recomanats quedaran a la disposicio de lrsquoalumnat en aula virtual Tambe srsquoobriranforums de debat

9 Avaluacio

Per avaluar lrsquoassignatura mdashen format unicament presencialmdash es tindra en compte

1 Lrsquoassistencia i el treball realitzat en les sessions practiques (10 de la qualificacio final)

2 La realitzacio drsquoun examen escrit (80 de la qualificacio final) mdash Opcionalment lrsquoexamen podraser oral en cas de solmiddotlicitar-ho lrsquoalumne o alumna o a consideracio del professorat atenent a lescircumstancies de lrsquoalumne o lrsquoalumna

3 Les activitats individuals opcionals (10 de la qualificacio final)




NO SrsquoINDICA QUINA PUNTUACIO QUEDA A LrsquoACTA EN CAS DE SUSPENDRE ALGUNA DE LESPARTS

NO SrsquoINDICA QUE OCORRE AMB ELS TREBALL REALITZAT EN LES SESSIONS PRACTIQUESEN CAS DE SUSPENS DE CARA A LA SEGONA CONVOCATORIA


Bibliografia basica

1 Alligood M Marriner Tomey A (2011) Modelos y Teorıas de Enfermerıa Madrid Elsevier 7ordf ed

2 Benavent Garces MA Ferrer Ferrandis E Francisco del Rey C (2010) Fundamentos de EnfermerıaMadrid DAE 2ordf ed

3 Domınguez Alcon C (2017) Evolucion del cuidado y profesion enfermera Barcelona Ediciones SanJuan de Deu Campus Docent 1ordf Edicion

4 Donahue MP (1988) Historia de la Enfermerıa Madrid Harcourt Brace

5 Garcia Martın-Caro C (2001) Historia de la Enfermerıa evolucion historica del cuidado enfermeroMadrid Harcourt

6 German Bes C (2013) La revolucion de las batas blancas Zaragoza Prensas de la Universidad deZaragoza

7 Hernandez-Conesa JM Moral de Calatrava P Esteban-Albert M (2003) Fundamentos de la En-fermerıa Teorıa y Metodo Madrid McGraw-Hill Interamericana 2ordf ed

8 Medina Castellano CD (2010) Etica y Legislacion Madrid DAE 2ordf ed

9 Santaines-Borreda Elena (2019) Florence Nightingale en la obra de Federico Rubio GranadaFundacion Index

10 Siles Gonzalez J (2009) Historia de la Enfermerıa Alicante Aguaclara


1 Colliere MF (1997) Promover la vida De la practica de las mujeres cuidadores a los cuidados deenfermerıa Madrid McGraw-Hill Interamericana

2 Camano Puig R (2005) Professionalisation of nursing in England and Spain A comparative studyVanta Finaland Laurea Julkaisut A56 Disponible en httpciteseerxistpsueduviewdoc

downloaddoi=1011470601amprep=rep1amptype=pdf

3 Dominguez Alcon C (1986) Los Cuidados y la Profesion de Enfermerıa en Espana MadridPiramide

4 Ehrenreich B (1988) Brujas comadrones y infermeres Historia de las sanadoras Dolencias ytrastornos Polıtica sexual de la enfermedad Barcelona La Sal

5 Faus F y Santaines E (2013) Busquedas bibliograficas en bases de datos primeros pasos en inves-tigacion en ciencias de la salud Barcelona Elsevier

6 Gracia D (2007) Fundamentos de Bioetica Madrid Triacastela 2ordf ed

7 Kozier B Erb G Berman A Snyder S (2005) Fundamentos de Enfermerıa Concepto proceso ypractica Madrid McGraw-Hill Interamericana 7ordf ed

8 Nightingale F (1990) Notas de Enfermerıa Que es y que no es Barcelona Salvat

9 Potter PA Perry AG (2002) Fundamentos de Enfermerıa Madrid Harcourt 5ordf ed




ADDENDA COVID-19

(1) EN UN CONTEXT DE DOCENCIA HIBRIDA

Els continguts de la materia per al model drsquoensenyament hıbrid es mantenen coincidents amb la modalitatpurament presencial estructurats en 14 temes que es recullen dins de tres unitats tematiques que englobenels blocs drsquoHistoria Epistemologia i Etica de la disciplina Infermera

PLANIFICACIO TEMPORAL DE LA MATERIA

Les classes amb modalitat T (Teoria) srsquoestructuren amb una docencia repartida per temes setmanals

Lrsquoalumnat quedara distribuıt de la seguent manera es divideix al grup en tres subgrups de tal formaque un terc de lrsquoalumnat assistira presencialment a classe un dia (per exemple dilluns) un altre terc delrsquoalumnat assistira el seguent dia de classe (per exemple dimecres) i lrsquoultim terc acudira el tercer dia declasse de la setmana (per exemple divendres) Drsquoaquesta manera en la modalitat T lrsquoalumnat te lapossibilitat drsquoassistir presencialment a lrsquoaula un dia a la setmana La resta dels dies treballara de maneraautonoma el contingut de la materia complint amb les hores de dedicacio i estudi de lrsquoassignatura

Les classes amb modalitat P (practica drsquoaula) compleixen amb els requisits drsquoaforament establertsper la Universitat en el moment de la redaccio del present document per la qual cosa srsquoimpartiran demanera presencial seguint la distribucio preestablerta

Les sessions amb modalitat U (tutories grupals) compleixen amb els requisits drsquoaforament i esrealitzaran de manera presencial io no presencial en funcio de les necessitats de lrsquoalumnat a mesura que esvaja avancant en lrsquoassignatura

La planificacio de la materia i la seua temporitzacio per temes ha sigut estructurada drsquoacord al cronogramaestablert per al curs academic 2020-2021 quedant la proposta primaria de la seguent forma

Setmana Dies Tema Contingut

1ordf 14-18 set I-1 Evolucio de la Infermeria context historic i social2ordf 21-25 set I-2 Historia de la ciencia i de la Infermeria professional3ordf 28 set-02 oct I-3 Filosofia i epistemologia de la ciencia i de la Infermeria Infermeria

i Ciencia perspectives teoriques i practiques de la construccio deteories drsquoinfermeria

4ordf 28 set-02 oct I-4 Paradigmes i Infermeria5ordf 05-09 oct I-5 Models drsquoInfermeria6ordf 12-16 oct II-6 Marc conceptual definicio i elements El marco conceptual de es

professions sanitaries7ordf 19-23 oct II-7 Definicio dlsquoInfermeria8ordf 26-30 oct II-8 Lrsquoesser huma com a element del marc conceptual de la Infermeria

9ordf 26-30 oct II-9 Concepte de Salut i infermeria10ordf 09-13 nov II-10 El context i infermeria11ordf 16-20 nov III-11 La acciacuteo de Tenir Cura i tenir cura en Infermeria12ordf 23-27 nov III-12 La Infermeria com a professio Funcions de la Infermeria13ordf 30 nov-04 des III-13 La accio de Tenir Cura com una forma comportament practic

moral

14ordf 30 nov-04 des III-14 Etica professional infermera15ordf 07-11 des Practica P16ordf 14-18 des Practica P

Les classes amb modalitat Practica drsquoAula P estan estructurades en les ultimes sessions de lrsquoassig-natura pero la metodologia de treball srsquoanira desenvolupant al llarg de tot el semestre

Aquest cronograma esta subjecte a lleugeres modificacions en funcio del transcurs del curs academic aixıcom el ritme de treball de lrsquoalumnat adaptant-se a les circumstancies en la mesura del possible




METODOLOGIA DOCENT DE LA MATERIA

Srsquoestableix lrsquous de lrsquoAula Virtual com a mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat articulaten relacio amb el grup en el qual ella alumnea esta matriculat grup en el qual rebra la docencia i en elqual sera avaluat

LrsquoAula Virtual sera el canal utilitzat tant pel professorat responsable del grup com per lrsquoequip coordi-nador de lrsquoassignatura per a notificar les instruccions necessaries derivades drsquoaspectes rellevants al curs i laseua docencia

La metodologia drsquoAula Invertida sera implementada per al desenvolupament de lrsquoassignatura Les classesmagistrals quedaran substituıdes pel treball autonom per part de lrsquoalumnat

Amb antelacio suficient a la sessio presencial el professorat responsable de grup depositara a lrsquoAulaVirtual recursos i materials de treball io activitats sobre el tema a estudi aixı com material complementariAquest material versara sobre articles cientıfics capıtols de llibre activitats de cerca i analisi etc Tambe esrealitzaran forums drsquointeres i videoconferencies en el cas que fora necessari Amb aquests recursos lrsquoalumnathaura de treballar de manera autonoma el tema previament a la sessio presencial programada

Les sessions presencials a lrsquoaula seran un punt de trobada entre el professorat i el grup drsquoestudiantsassignat a cada dia de la setmana En aquestes sessions es resoldran dubtes srsquoaprofundira en els aspectesmes rellevants del tema io es realitzaran activitats complementaries que aclarisquen o amplien els conceptesbasics adaptant-se a les necessitats de lrsquoalumnat

Lrsquoalumnat disposa tambe de les tutories guiades a traves del correu electronic en el cas que sorgisquennous dubtes en el repas de la materia a posteriori

AVALUACIO

Lrsquoavaluacio global de lrsquoassignatura es dura a terme sobre les modalitats T i P impartides

Per a aprovar lrsquoassignatura es IMPERATIU realitzar i superar sense excepcio les dues avaluacions delsprogrames de docencia A i B de manera independent (exposats a continuacio)

bull PROGRAMA DE DOCENCIA A Avaluacio de la modalitat T

Per a lrsquoavaluacio de la modalitat T de docencia impartida a traves del programa A es realitzarauna prova escrita individual

El valor percentual de la prova escrita correspon al 80 de la nota global de lrsquoassignatura Laqualificacio maxima que es pot obtindre en aquesta prova es de 8 punts sent requisit indispensableobtindre una qualificacio mınima de 4 punts (50 de la qualificacio maxima) per a superaraquesta part i poder ser avaluadao del conjunt de lrsquoassignatura

La prova escrita individual consistira en un questionari de 50 preguntes tipus test amb 4 opcionsde resposta multiple de les quals nomes 1 es la correcta La tipologia de la prova correspon amb elmodel drsquoexamen EIR amb la consequent penalitzacio de respostes incorrectes La formula aplicadaper a la correccio sera la seguent(

Encertsminus Errors


)times 8

nordm de preguntes

bull PROGRAMA DE DOCENCIA B Avaluacio de la modalitat P

El programa B de docencia practica que es desenvolupara al llarg de 4 sessions de 2h (8h en total)concloura amb lrsquoelaboracio drsquoun document de treball confeccionat pel subgrup configurat a lrsquoinici deles sessions P El valor percentual de la modalitat P correspon amb el 20 de la nota globalde lrsquoassignatura

Per a superar aquest apartat ella alumnea haura drsquoassistir OBLIGATORIAMENT de manerapresencial a les sessions de treball grupal aixı com demostrar que es coautora del dossier de treball quesera entregat al final de les sessions P Ella alumnea haura drsquoobtindre una qualificacio mınimadrsquo1 punt sobre 2 punts (valor maxim ponderat en aquest apartat) per a superar aquesta part i poderser avaluatda del conjunt de lrsquoassignatura




La qualificacio del dossier del treball grupal en el programa B es dura a terme mitjancant una rubricaadaptada als resultats drsquoaprenentatge de lrsquoassignatura (estara disponible a lrsquoAula Virtual) a travesdrsquouna tecnica drsquoavaluacio entre lrsquoalumnat que garantisca la distribucio aleatoritzada i anonima drsquoautoria(avaluacio per parells) Posteriorment cada qualificacio sera supervisada pel professorat responsablede grup podent modificar amb major o menor puntuacio segons el criteri pedagogic docent

(2) EN UN CONTEXT DE DOCENCIA TOTALMENT NO PRESENCIAL

En el cas que es requerisca una modalitat totalment no presencial lrsquoassignatura transcorreria seguint elsmateixos criteris (contingut metodologia docent i avaluacio) que en el marc de docencia hıbrida exposat

Unicament en relacio amb la metodologia docent les sessions presencials modalitat T se substituirienper sessions de videoconferencia sıncrones (respectant sempre el mateix horari presencial de lrsquoassignatura) atraves de lrsquoeina BlackBoard Collaborate (BBC)

Les classes amb modalitat P (practica drsquoaula) tambe es durien a terme pero mitjancant les sessionsen videoconferencia a traves de lrsquoeina BBC seguint la distribucio preestablerta






127 BASES METODOLOGIQUES DE LES CURES DrsquoINFERMERIA





Nom assignatura BASES METODOLOGIQUES DE LES CURES DrsquoIN-FERMERIA



Curs Segon

Semestre Segon





535 12 0 0 02 675

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Queralt Blasco Ana


Correu-e AnaQueraltuves

Professorat Prof 1 Gracia Perez Francisco Javier

Despatx Nordm 4 FIP


Prof 2 Queralt Blasco Ana

Despatx Nordm 2 FIP



Despatx Nordm 1 FIP


Prof 4 Panos Madrona Maria Teresa


Correu-e MariaTPanosuves

Prof 5 Mallea Perez Eva


Correu-e EvaMalleauves

Prof 6

Despatx

Correu-e



BASES METODOLOGIQUES DE LES CURES DrsquoINFERMERIA 128


Els continguts de lrsquoassignatura permeten a lrsquoalumnat un coneixement de les bases metodologiques dela Infermeria Aquest coneixement els ajudara a comprendre i treballar els continguts de les materies quesrsquoinclouen en els moduls Ciencies de la Infermeria i Practiques Tutelades i Treball Final de Grauates que lrsquoobjecte drsquoestudi es la metodologia del treball infermer Es per aixo que srsquoha de considerar lacomplementarietat que es produıx entre totes i cadascuna de les materies drsquoaquests moduls Cap assenyalarque aquesta assignatura esta relacionada directament amb les Bases Historiques Epistemologiques i Etiquesde la Disciplina Infermera

Atenent al tıtol de la materia el seu contingut permet coneixer i analitzar la metodologia del treballinfermer A grans trets podem dir que dintre de lrsquoassignatura es tractara

ndash Les bases teoriques del proces de cures

ndash La descripcio de les diferents etapes que constituıxen lrsquoeina del treball infermer

ndash Les estructures que permeten una valoracio de la salut de les persones grups io comunitats peridentificar les respostes que tenen aquests subjectes com a consequencia de qualsevol circumstancia(malaltia cicle vital alteracions de lrsquoentorn canvi social etc) que afecta al seu benestar

ndash Les taxonomies infermeres i la seva aplicacio

Mitjancant lrsquoanalisi drsquoaquests coneixements lrsquoalumnat obtindra informacio sobre lrsquoeina de treball infermeri srsquoiniciara en lrsquous drsquoaquest instrument


La ubicacio de lrsquoassignatura en el segon any respon entre unes altres a la conveniencia que lrsquoalumnatdisposi dels coneixements de les materies que formin part del modul de Formacio Basica i de lrsquoassignaturaOrganitzacio de lrsquoEstudi Eines i tecniques drsquoInformacio i Documentacio

A mes a mes aquesta assignatura necessita dels coneixements que srsquoimparteixen en les assignaturescontingudes al modul de Ciencies de la Infermeria





























1 Descriure els fonaments teorics de la metodologia infermera

2 Identificar i explicar cadascuna de les etapes del proces infermer

3 Descriure el proces de cures com el producte resultant entre la forma de pensar i la forma de fer eninfermeria

4 Analitzar crıticament lrsquoaplicacio de la metodologia cientıfica al proces de cures

5 Aplicar la metodologia infermera en lrsquoatencio a les persones famılies i grups amb lrsquoobjectiu de protegirla salut i procurar el benestar

6 Analitzar crıticament les taxonomies que constituıxen el llenguatge propi de la disciplina infermera

7 Analitzar crıticament els documents de recollida de dades

8 Dissenyar guies de valoracio que reflecteixin la consideracio de ser huma com un esser holıstic

9 Aplicar amb habilitat les diferents tecniques de recollida de dades

10 Analitzar les dades obtingudes en la valoracio

11 Identificar els respostes de la persona la famılia o la comunitat en relacio amb la seva salut

12 Demostrar coneixer el diagnostic drsquoinfermeria la seua tipologia i els criteris taxonomics NANDA




13 Utilitzar correctament el llenguatge de la Taxonomia NANDA Internacional

14 Definir i identificar tots els elements que constituıxen la planificacio de les cures

15 Dissenyar plans de cures que reflectisquen la consideracio del ser huma com un esser holıstic i autonomi estiguen basats en lrsquoevidencia cientıfica

16 Utilitzar correctament el llenguatge de les Taxonomies NOC i NIC



UNITAT TEMATICA I- El proces de cuidar i el seu instrument metodologic

Tema I-1 El proces de cuidar definicio i analisi

Tema I-2 Metodologia del proces de cures Definicio Relacio amb la metodologia cientıfica Lrsquoapli-cacio de la metodologia en el proces de cures com element clau per a la qualitat de les cures iel desenvolupament disciplinar

UNITAT TEMATICA II- Judici diagnostic valoracio i diagnostic

Tema II-3 Etapa de Valoracio Definicio Caracterıstiques Variables que influıxen sobre la recollida dedades Estructures de valoracio Metodes de recollida de dades Analisis i sıntesis de les dades

Tema II-4 Etapa de Diagnostic Definicio Caracterıstiques Proces diagnostic

Tema II-5 Descripcio i analisi crıtica de la Taxonomia Diagnostica NANDA Internacional

UNITAT TEMATICA III- Judici i accio terapeutica planificacio execucio iavaluacio

Tema III-6 Els objectius en el proces de cures Definicio Funcio Tipus Formulacio

Tema III-7 Descripcio i analisi crıtica de la Taxonomia NOC

Tema III-8 Les activitats en el proces de cures Definicio Caracterıstiques

Tema III-9 Descripcio i analisi crıtica de la Taxonomia NIC

Tema III-10 Accio terapeutica Definicio Caracterıstiques

Tema III-11 Avaluacio de les cures Proces drsquoavaluacio Lrsquoavaluacio condicio indispensable per a garantirla qualitat de les cures










40100 ) 675 h

















100 )) 45 h


La metodologia utilitzada esta basada principalment en lrsquoaprenentatge cooperatiu i lrsquoestudi de casos Caldestacar els seguents aspectes

bull Tutoria guiada es realitzaran tutories guiades per tal drsquoadquirir habilitat en el maneig del proces ide les taxonomies infermeres

bull Relacio entre la teoria i la practica les sessions practiques estan fonamentades en els conei-xements treballats en les sessions teoriques Com ja hem assenyalat aquestes practiques permetran alrsquoalumnat adquirir habilitat en el maneig del proces i les taxomies infermeres Es treballaran contingutstransversals amb les assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau

bull Utilitzacio de lrsquoaula virtual constituira la principal eina de comunicacio entre professorat-alumnatEls principals materials que serviran per lrsquoaprenentatge quedaran a disposicio de lrsquoalumnat en aulavirtual

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio sera contınua i srsquoefectuara a traves de

1 Activitats individuals io grupals realitzades en el desenvolupament de lrsquoassignatura com per exempleproves escrites casos practics exposicions activitats de coavaluacio o avaluacio per parells activitatsdrsquoautoavaluacio entrevistes amb el professorat etc El professorat de cada grup concretara en lesprimeres sessions les activitats que haura de realitzar lrsquoalumnat i el pes de cadascuna drsquoelles (80)

2 Assistencia i participacio en les activitats programades (10)

3 Cas practic que lrsquoalumnat haura de realitzar si es possible vinculat a lrsquoassignatura Introduccio a lapractica drsquoinfermeria (10)

En cas de no estar matriculat a lrsquoassignatura Introduccio a la practica drsquoinfermeria se seguiranles indicacions del professorat per realitzar lrsquoesmentat cas practic

Procediments alternatius si es el cas per a superar lrsquoassignatura En el cas que algunaalumna o alumne per circumstancies imprevistes no pugui assistir amb regularitat a les sessions de treballdel grup podra examinar-se dels continguts de lrsquoassignatura mitjancant la realitzacio drsquouna prova escrita





Bibliografia basica


2 Berman A Snyder SJ Kozier B Erb G (2008) Fundamentos de Enfermerıa Concepto proceso ypracticas (Vol I) Madrid Pearson Prentice Hall

3 Butcher Howard K Bulechek Gloria M Dochterman Joanne M Wagner Cheryl M (2018) Clasifi-cacion de Intervenciones de Enfermerıa (NIC) Madrid Elsevier 7ordf ed

4 Herdman TH Kamitsuru S (Ed) (2019) Diagnosticos Enfermeros Definiciones y Clasificacion2018-2020 Barcelona Elsevier 11ordf ed

5 Moorhead Sue Johnson Marion Maas Meridean L Swanson Elizabeth (2018) Clasificacion deResultados de Enfermerıa (NOC) Madrid Elsevier 6ordf ed


1 Alfaro-Lefevre R (2009) Pensamiento crıtico y juicio clınico en enfermerıa Madrid Elsevier 4ordfed

2 Benavent A Camano R Cuesta A (1999) Metodologia en Infermeria Valencia Universitat deValencia

3 Fernandez C Garrido M Santo Tomas Perez M Serrano MD (2004) Master en enfermerıaEnfermerıa fundamental Madrid Masson

4 Gordon M (2007) Manual de Diagnostico de Enfermerıa Madrid McGraw-HillInteramericana11ordf ed


6 Johnson M (2012) Vınculos de NOC y NIC a NANDA-I y diagnosticos medicos soporte para elrazonamiento crıtico y la calidad de los cuidados Madrid Elsevier 3ordf edicion

7 Johnson Marion Moorhead Sue Bulechek Gloria M McCloskey Dochterman Joanne MaasMeridean L Swanson Elizabeth Butcher Howard K (2006) Interrelaciones NANDA NOC y NICDiagnosticos enfermeros resultados e intervencions Madrid Elsevier 2ordf ed

8 Lefebvre M Dupuis A (1995) Juicio Clınico en Cuidados de Enfermerıa Barcelona Masson SA

9 Luis M T (2008) Los diagnosticos enfermeros revision crıtica y guıa practica Espana Elsevier9ordf ed

10 Ros R R Andrados C O amp Puig M L (2012) Lenguaje NIC para el aprendizaje teorico-practicoen enfermerıa Espana Elsevier

Direccions electroniques drsquointeres

1 httpwwwtaxonomiaenfermeracom




ADDENDA COVID-19

MARC DE DOCENCIA HIBRID

1 Continguts

Manteniment dels continguts inicialment arreplegats a la guia docent


Manteniment del pes de les diferents activitats que sumen les hores de dedicacio en credits ECTS marcadesen la guia docent original


bull PER A TOT LrsquoESTUDIANTAT

Es mante la metodologia docent inicialment arreplegada a la guia docent original es a dir aprenentatgecooperatiu i estudi de casos aixı com les activitats io tasques

Seguint el model marc de docencia hıbrid proposat per la universitat aixı com la proposta conjuntadel Departament drsquoInfermeria i de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia es planteja el seguent

ndash Classes modalitat T (teoria) lrsquoalumnat es dividira en 2 subgrups i acudira a lrsquoaula en setmanesalternes per a posar en comu aquelles activitats o tasques realitzades de forma no presencial aixıcom per a realitzar altres

ndash Classes modalitat P (practica drsquoaula) i U (tutoria grupal) es mantindran presencials sempre queels requisits drsquoaforament establerts per la Universitat es puguen complir

ndash Les tutories individuals seran preferentment virtuals

bull PER A ESTUDIANTAT VULNERABLE O AFECTAT

Srsquoadaptara la metodologia 1) realitzant tutories per videoconferencia i 2) donant la possibilitat derealitzar les activitats grupals de forma individual

4 Avaluacio

Manteniment de lrsquoavaluacio inicialment arreplegada a la guia docent

5 Bibliografia

Manteniment de la bibliografia recomanada perque es accessible




MARC DE DOCENCIA NO PRESENCIAL

1 Continguts





Es mantindria la metodologia docent inicialment arreplegada a la guia docent original (aprenentatge coope-ratiu i estudi de casos) pero per videoconferencia utilitzant la plataforma BlackBoard Collaborate (BBC)

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura estava platejada des drsquoun inici com avaluacio contınua Aquest aspecte esmantindria com estava arreplegat en la guia docent

Davant la possible situacio drsquoavaluacio no contınua per la no assistencia regular a les sessions la guiadocent plantejava la realitzacio drsquouna prova escritaque en lloc de ser presencial es realitzaria a traves delrsquoaula virtual en el mateix dia de la convocatoria No srsquoafegirien activitats noves a lrsquoavaluacio continua queja estava plantejada

El 10 drsquoassistencia es mantindria i es continuaria comptabilitzant amb lrsquoentrega de les tasques drsquoapre-nentatge plantejades Lrsquoaltre 10 referit al cas practic individual avaluable es mantindria de la mateixaforma que srsquohavia plantejat Respecte al restant 80 cada professora com estava arreplegat a la guiadocent haura comunicat a lrsquoalumnat en els primers dies de lrsquoassignatura les activitats avaluables a realitzari el pes de cadascuna drsquoelles Aquestes activitats si fos necessari srsquoadaptarien a la situacio actual de nopresencialitat informant en temps i forma a lrsquoalumnat

En relacio a la forma de realitzacio de la mateixa allo que abans es feia presencial es realitzaria a travesde lrsquoaula virtual io videoconferencia BBC Cadascuna de les tasques tindria les respectives indicacions pera la seua realitzacio i entrega a traves de lrsquoaula virtual

5 Bibliografia




135

MATERIA

SALUT PUBLICA I INFERMERIA COMUNITARIA

(165 ECTS)



136



137 MATERIA SALUT PUBLICA I INFERMERIA COMUNITARIA

1 Introduccio

En el nou pla drsquoestudis de Grau drsquoInfermeria la materia Salut Publica i Infermeria Comunitaria srsquoes-tructura en tres assignatures de contingut teorico-practic amb una distribucio de carrega lectiva i unesmodalitats docents tal com es detalla en la seguent taula

Cu Qua ECTS(a) Presencial Modalitat presencial(b) No

Assignatura rs trim cr h en aula T P I L U presencial

Salut publica 1 2 6 150 60 90 h 78 h 10 h 2 h 40 60 h

Infermeria comunitaria 2 1 6 150 60 90 h 78 h 10 h 2 h 40 60 h

Gestio i administracio delsserveis de salut

2 2 45 1125 60 675 h 575 h 8 h 2 h 40 45 h

(a) 1 cr ECTS = 25 hores(b) T Teoria P Practica en aula I Informatica L Laboratori U Tutoritzacio

Lrsquoaplicacio practica dels coneixements teorics i metodologics de la Salut Publica i els drsquoInfermeria Comu-nitaria es desenvolupara a traves de les assignatures contemplades en la materia de Practiques integradesen lrsquoArea o Departament de Salut del modul 3 (Practiques tutelades i Treball Final de Grau) Aixımateix lrsquoalumnat interessat podra sustentar el treball final de grau sobre la base dels coneixements abastatsper la Salut Publica i la Infermeria Comunitaria Amb fins illustratives en la seguent taula es mostra ladistribucio de la carrega lectiva del modul 3 dins de la qual srsquoinserira la practica de la materia que ensocupa entre unes altres de les materies del pla drsquoestudis


Asignatura rs trim cr h Aula IS T P I L U IS presencial

Introduccio a lapractica drsquoinfermeria

2 2 6 180 80 120 h 8 h 10 h 40 h 2 h 60 h 20 60 h

Practicum I 3 1 195 585 80 468 h 70 h 20 h 378 h 20 378 h

Practicum II 3 2 195 585 80 468 h 70 h 20 h 378 h 20 378 h

Practicum III 4 1 195 585 80 468 h 70 h 20 h 378 h 20 378 h

Practicum IV 4 2 18 540 80 432 h 70 h 20 h 342 h 20 342 h

Treball final de grau 4 2 75 225 80 180 h 180 h 20 45 h(a) 1 cr ECTS = 30 hores(b) T Teoria P Practica en aula I Informatica L Laboratori U Tutorıtzacio IS Institucions sanitaries

La materia de Salut Publica i Infermeria Comunitaria cobreix la formacio teorico-practica en elsaspectes relacionats amb la Salut Publica la Infermeria Comunitaria i lrsquoAdministracio dels Serveis de SalutEn la descripcio de cada assignatura es detalla els sabers tecniques i aptituds que es requereixen en laformacio de lesels Graduadests en Infermeria per a ocupar les seues funcions en les diferents institucionsdel Sistema Nacional de Salut i del Sistema drsquoAtencio a la Dependencia

Drsquoacord a la normativa vigent srsquoha incorporat la perspectiva de genere en les diferents arees del saberates que es considera fonamental per les aportacions al coneixement i a la practica de la Infermeria en lasocietat actual Lrsquoatencio sociosanitaria contribueix a les desigualtats associades amb el genere i aquestesquestions li interessen coneixer al Graduatda en Infermeria per dues raons com professional que aten lesdemandes i necessitats de la poblacio i altra perque prenga consciencia com collectiu que treballa en el sectorsalut

2 Presentacio de la materia

La Constitucio Espanyola de 1978 en lrsquoarticle 43 reconeix el dret de tota la ciutadania a la proteccio dela salut Precisament una de les disciplines que contribueix a fer efectiva lrsquoesmentat dret es la Salut Publicaates que tradicionalment srsquoocupa de la salut del conjunt de la poblacio vetlant per la seua proteccio i milloraPer a aixo disposa de diversos mitjos els coneixements teorics els metodes drsquoestudi i dels ambits drsquoactuacioper a assolir aquest ambicios proposit

La Salut Publica en la seua formulacio actual srsquointerpreta com a ciencia i com a practica social trans-formadora Com a ciencia social crıtica investiga els determinants socials de la salut i estableix les



MATERIA SALUT PUBLICA I INFERMERIA COMUNITARIA 138

relacions causals que existeixen entre dites determinants i les condicions socials en les quals viu i treballa lapoblacio aixı com les condicions sanitaries en les quals son ateses les persones Els determinants de la salutcom veurem es divideixen en les seguents categories la desigualtat socioeconomica lrsquoeducacio el genereel treball la biologia el medi ambient els estils de vida i lrsquoacces als serveis de salut Com a practica

social la Salut Publica es tradueix com la forma social en la qual srsquoorganitza lrsquoatencio a la salut-malaltiainvolucrant tant a les organitzacions socials com a lrsquoEstat sent precisament aquest ultim qui per mitja delsseus organs i estructures administratives imprimeix les polıtiques estableix les institucions i desenvolupaels serveis les accions i les activitats que es realitzen en salut a nivell individual i collectiu per a aconseguiruna millor qualitat de vida i benestar social

La Salut Publica compta amb tres metodes lrsquoepidemiologia la investigacio accio participativa i la pla-nificacio sanitaria El metode Epidemiologic srsquoestudiara en primer curs en lrsquoassignatura de Salut Publica iconstitueix lrsquoinstrument adequat per a comprendre i interpretar el proces drsquoemmalaltir en la seua dimensiosocial tant quantitativa com qualitativament La seua aplicacio permet entre altres coses realitzar lrsquoestudide salut drsquouna comunitat i arribar a formular hipotesi i dissenyar estudis posteriors orientats a establir larelacio causal entre patologia i risc Aco sera especialment util per a lrsquoelaboracio de programes drsquointervencioorientats a les necessitats socials i a les cures sanitaries integrals

La Salut Publica utilitza la Investigacio Accio Participativa (IAP) per a promoure el desenvo-lupament de lrsquoenteniment crıtic dels problemes socials les seues causes estructurals i les possibilitats desuperar-les La IAP es pot descriure com una activitat integrada que combina la investigacio social lrsquoeduca-cio i lrsquoaccio Esta basada en la interaccio democratica dels protagonistes socials per al desenvolupament dela comunitat com son lrsquoadministracio els tecnics i tecniques i la poblacio que participen com agents actiuscreant coneixements intervenint en el control dels determinants de la salut i establint els criteris per a decidirles prioritats de lrsquoaccio comunitaria Els continguts srsquoimpartiran en lrsquoassignatura drsquoInfermeria Comunitaria

El metode de la Planificacio Sanitaria es de gran utilitat per a millorar els serveis de salut i laqualitat dels serveis prestats Si lrsquoobjectiu de la planificacio es millorar el nivell de salut els criteris han derespondre a les necessitats reals de la poblacio La planificacio sanitaria es una activitat administrativa degran dificultat dona que srsquoutilitzen diverses tecniques depenent de les condicions socials de cada paıs

Per a actuar sobre els determinants de la salut i reduir els efectes negatius de les malalties la SalutPublica disposa de cinc ambits drsquoactuacio a traves dels quals preten assegurar un nivell optim de salutde la poblacio Aquests ambits son la promocio i la proteccio de la salut la prevencio de malalties lrsquoatenciocurativa personalitzada i lrsquoadministracio sanitaria La promocio i proteccio de la salut i lrsquoadministraciosanitaria srsquoexerceixen sobre la comunitat mentre que algunes tecniques de prevencio i lrsquoatencio curativa irehabilitadora srsquoexerceixen basicament sobre la persona

La Promocio de la salut srsquointerpreta com un conjunt de mesures que tenen per objecte millorar laqualitat de vida i lrsquoestat de salut de la poblacio A aquest efecte son indispensables una serie de mesuresgovernamentals portades a terme mitjancant polıtiques sectorials dirigides a canviar les condicions socialseconomiques i mediambientals Es a dir la salut es promoguda proporcionant pau un bon nivell de vidaaliments ocupacio ingressos suficients bones condicions de treball i habitatge educacio serveis socials isanitaris cultura fısica mitjans de descans i recreacio un medi ambient saludable i motivant la partici-pacio de la poblacio en activitats comunitaries i en la presa de decisions La promocio de la salut srsquoequiparaaixı a la promocio social dins drsquouna polıtica drsquoEstat que repercuteix directament sobre la salut de la per-sona la famılia i la comunitat En aquest sentit la Salut Publica actua de pont entre la polıtica social iel sistema sanitari intentant dur els serveis sanitaris cap a una polıtica social perque existisca coherenciaentre ambdues actuacions

Lrsquoadopcio de precaucions per a protegir a la ciutadania contra els riscos i perills es porta a termemitjancant la Proteccio de la salut Les mesures drsquoactuacio son basicament legislatives contemplanttant lrsquoambient general com els ambients especials i els productes de consum Les seues activitats es relacionenamb la regulacio la vigilancia i el control dels factors de risc derivats de la qualitat de lrsquoambient (biologicsfısics quımics i psıquics) que poden alterar el benestar i la supervivencia de la humanitat La seua aplicaciosupera lrsquoesfera de lrsquoindividual i es practica a nivell de la comunitat mitjancant les tecniques de salut drsquoacciocomunitaria dirigida al medi la certificacio de qualitat de noves drogues i substancies biologiques per a usmedic equips i altres tecnologies i qualsevol altra activitat que implique el compliment de lleis i reglamentsdirigits a protegir la salut publica

La Prevencio de la malaltia inclou el conjunt drsquoactivitats i mesures que es porten a terme des delsserveis de salut per a evitar lrsquoaparicio de malalties el seu desenvolupament o evolucio i les complicacionsde les mateixes actuant sobre les persones tant a nivell individual com poblacional La prevencio a nivell




poblacional srsquoequipara a lrsquoEducacio per a la Salut en lrsquoambit de la promocio de la salut Les accions deprevencio es porten a terme a traves dels programes de salut tradicionalment desenvolupats en els serveisdrsquoatencio primaria Aquests programes poden organitzar-se be per sectors drsquointervencio (infancia donapersones ancianes) o be pels problemes de salut mes prevalents (diabetis hipertensio etc) perque lespersones milloren la seua propia salut I tambe a lrsquoadopcio de mesures preventives com la vacunacio lesprecaucions i normes de seguretat en el treball el cribatge i lrsquoexamen de poblacions especıfiques

La Atencio curativa i rehabilitadora va encaminada al tractament i cura de les persones malaltesio depenents a traves drsquoaccions dirigides al restabliment de la salut i a la prompta incorporacio a la vidanormal mitjancant una atencio integral

Les persones dependents son aquelles que per raons lligades a la falta o a la perdua de capacitat fısicapsıquica o intellectual tenen necessitat drsquouna assistencia io ajuda important per a la realitzacio de lesactivitats de la vida diaria En aquesta categoria srsquoinclouen xiquets i xiquetes amb trastorns greus dedesenvolupament joves i adults amb sequeles greus drsquoaccidents persones amb deficiencies intellectuals greusi profundes subjectes afectats de greus i generalitzades lesions neurologiques malalts mentals amb greusdeterioracions i en general pacients amb malalties croniques degeneratives Als quals podem afegir lespersones en situacio terminal o en situacio aguda amb una necessitat puntual drsquoatencio domiciliaria

Lrsquoatencio integral a aquests collectius suposa un veritable repte per als serveis socials i sanitaris els qualshan de ser capacos de cobrir les seues necessitats facilitant lrsquoaccessibilitat als diferents serveis i garantint lacontinuıtat de cures entre serveis Drsquoaquesta manera lrsquoestrategia requereix del desenvolupament de serveisdrsquoatencio domiciliaria de serveis de suport a les famılies i als cuidadors informals i de serveis alternatius a lainstitucionalitzacio permanent com poden ser les unitats de convalescencia els hospitals de dia els centresde dia les estades temporals els allotjaments tutelats etc

LrsquoAdministracio sanitaria que a mes de les funcions tradicionals de lrsquoadministracio dels serveis sani-taris de tipus preventiu curatiu i rehabilitador ha incorporat les tecniques de gestio cientıfica dels serveissanitaris les quals son considerades de forma integrada Compren el conjunt drsquoactivitats i mesures quetenen a veure amb la planificacio organitzacio administracio financament avaluacio i control dels serveis iprogrames de salut mitjancant sistemes permanents de garantia de qualitat supervisant el compliment deles normes dels proveıdors directes i indirectes drsquoaquests serveis

3 Interdisciplinarietat de la Salut Publica

Els problemes socials i sanitaris son sens dubte el resultat drsquouna realitat plural i complexa els des-afiaments de la qual exigeixen noves solucions Una deficient urbanitzacio amb centres cada vegada mesdeteriorats i amb suburbis cada vegada mes poblats i inhabitables lrsquoatur la pobresa la immigracio lescondicions insalubres en el treball els accidents laborals i de trafic el canvi climatic les malalties infecciosesemergents la SIDA lrsquoaddiccio a drogues lrsquoalcoholisme el tabaquisme la violencia de genere les malaltiesmentals lrsquoenvelliment de la poblacio i molts altres exemples son problemes socials i de salut Tots ells tenenuna etiologia entrellacada sense una frontera clarament definida i requereixen la interdisciplinarietat quepressuposa la intervencio de diverses metodologies i formes drsquoabordar els problemes per a encarar-los drsquounamanera mes eficient Gracies a les aportacions de les diferents ciencies que es complementen entre si espossible entendre millor qualsevol parcella de la realitat social i arribar a una analisi amb visio integradora

El caracter interdisciplinar de la Salut Publica requereix una formacio que integre coneixements desociologia antropologia psicologia dret epidemiologia estadıstica economia ciencies biologiques fısiquesmediques farmacologiques i ciencies de la infermeria entre unes altres La majoria drsquoelles figuren en el pladrsquoestudi del Graduatda en Infermeria tal com es pot apreciar en la Taula ındex de la pagina i

La interdisciplinarietat i la transversalitat son els instruments que va a permetre integrar i donar co-herencia a les ciencies socials per a proporcionar una explicacio mes integradora de la realitat Si be elproces de salut-malaltia posseeix una clara materialitat biologica en la mesura que afecta persones i grupspoblacionals la seua dimensio es fonamentalment collectiva i requereix dels instruments que srsquoaporten desde la sociologia que permeten interpretar tecnica i teoricament lrsquoobjecte drsquoestudi com un proces social enles seues dimensions historica social polıtica i economica Des drsquoaquesta perspectiva es considera que elbiologic srsquointegra en el social sent la categoria central drsquoestudi la reproduccio social

Despres de la incorporacio de la categoria analıtica de genere a lrsquoestudi dels problemes de salut srsquohademostrat que el patro epidemiologic de salut i malaltia entre els homes i les dones no nomes es a causa deles seues diferencies biologiques sino als patrons drsquoestils de vida i als factors de risc associats a les condicionsde vida i treball que es deriven de la seua posicio de genere donant lloc a desigualtats en la manifestacio




de la malaltia i en lrsquoatencio a la salut Aquestes condicions i diferencies de salut son les que expliquen quela morbiditat i incapacitat de les dones siga major que la dels homes a pesar de la seua menor mortalitat imajor esperanca de vida sobretot en els paısos industrialitzats

Lrsquoestadıstica es transversal a una amplia varietat de disciplines es drsquoutilitat tant en la fısica com enles ciencies socials o en la salut publica Lrsquoextensio dels coneixements i aptituds de caracter estadıstic quenecessiten adquirir els professionals de la salut publica son importants perque el coneixement dels principisi metodes estadıstics i la competencia en la seua aplicacio es necessiten per a lrsquoexercici eficac de la salutpublica i addicionalment per a la comprensio i interpretacio de les dades sanitaries a fi de discriminar entreopinions arbitraries o discrecionals pel que fa a les veritablement avaluades en un context cientıfic

La necessitat drsquoun enfocament estadıstic esta actualment ben reconegut en la investigacio epidemiologicai en la practica de les disciplines que constitueixen la salut publica donat que aquestes estudien comunitatso poblacions en les quals clarament srsquoapliquen les lleis dels grans nombres i de les fluctuacions aleatoriesA mes srsquoempren molts altres conceptes estadıstics a lrsquoadoptar decisions relatives a diagnostics clınics o beal predir probables resultats drsquoun programa drsquointervencio en la poblacio En definitiva el coneixement delmetode estadıstic esta estretament lligat a una bona practica de la investigacio en salut (Taula 5) ja que esnecessari per a poder interpretar correctament i drsquouna manera crıtica els resultats obtinguts Un bon treballdrsquoinvestigacio en salut ha de dedicar un espai a descriure els metodes drsquoanalisis de dades utilitzades i entreels factors determinants per a una bona analisi es troba el tipus de disseny i el coneixement de les variablesdrsquoestudi

Quadre 5 Objecte drsquoestudi i drsquoanalisi en la investigacio en salut

Ciencies naturals Ciencies humanes

Ciencies biologiques Ciencies mediques Ciencies socials

Divisionde la ciencia

QuımicaBiofısicaFisiologiaGenetica

FisiologiaEmbriologiaAnatomia

SociologiaEconomiaAntropologiaCiencia polıtica

Nivelldrsquoanalisi

Subindividual Individual Poblacional

Objectedrsquoestudi

CellulesTeixitsOrgans

Personas Societats humanes

Objectedrsquoanalisi

Investigacio biomedicandash Processos biologics basics

ndash Estructura i funcio del coshuma

ndash Mecanismes patologics

Investigacio clınica

ndash Eficacia de procedimientspreventius diagnostics iterapeutics

ndash Historia natural de lesmalalties

Investigacio en SP

ndash Investigacio epidemiologica

ndash Frequencia

ndash Distribucio

ndash Determinants de necessitats

ndash Investigacio en sistemes de sa-lut

ndash Efectivitat qualitat costosdels serveis

ndash Desenvolupament i distribu-cio de recursos per a lrsquoatencio

Font Jarillo Soto et al (modificat) i Frenk J La nueva Salud Publica En OPS La crisis de la Salud Publica reflexionespara el debate Washington OPS-OMS Publicacion num 58 1992

Pero quan es concep lrsquoesser huma nomes en la seua dimensio biologica i individual lrsquoobjecte drsquoestudi esanalitzat per les ciencies que ocupen les dimensions singulars de la naturalesa humana en concret en la seuaexpressio organica natural i que constitueixen una series de disciplines biologiques i mediques consolidadesAixı la major part de la investigacio biomedica srsquoocupa de les condicions els processos i els mecanismes dela salut i la malaltia sobretot en el nivell subindividual (aco es organs cellules o elements subcelulars)Per la seua banda la investigacio clınica srsquoenfoca primordialment cap a lrsquoestudi de lrsquoeficacia de les respostes




preventives diagnostiques i terapeutiques que srsquoapliquen a lrsquoindividu Aquest tipus de pensament es el qualsubjeu al reduir la cura infermera als coneixements especıfics de la investigacio basica i aplicada al serhuma

Es obvi que totes les poblacions humanes estan organitzades en societats (drsquoacı que les ciencies socialssiguen indispensables per a una comprensio total de la salut en les poblacions) Per tant la investigacio ensalut publica va mes enlla de la comprensio de la biologia humana i el seu enfocament srsquoorienta cap a lrsquoestudidels determinants de la salut en les poblacions humanes Des drsquoaquesta perspectiva molts problemes de salutson vistos des drsquouna perspectiva social mes que com problemes solament individuals Ara els parametresde referencia canvien i es requereix drsquoaquells instruments que des de les ciencies socials i la epidemiologiapermeten interpretar tecnica i teoricament lrsquoobjecte drsquoestudi com un proces social en tota la seua dimensiohistorica social polıtica i economica

Per aquest motiu la investigacio en salut publica abasta dos objectes principals drsquoanalisi la investigacioepidemiologica i la investigacio en sistemes de salut La primera estudia la frequencia distribucio ideterminants de les necessitats de salut definides com aquelles condicions que requereixen drsquoatencio Enaquest cas es tractaria drsquouna banda de partir drsquoalgun grup de determinants per a estudiar les seues diversesconsequencies estem parlant de la epidemiologıa ambiental ocupacional genetica o social Per una altrabanda les investigacions poden partir drsquoalguna condicio especıfica de salut o malaltia (per exemple la salutpositiva les malalties transmissibles els patiments no transmissibles o les lesions) per a indagar les seuesmultiples determinants

4 Presentacio de les assignatures estructura i contingut

En les pagines seguents es presenta lrsquoestructura i lrsquoorganitzacio del contingut de les assignatures integradesen la materia de Salut Publica En cadascuna drsquoelles srsquoindiquen els objectius i competencies proposatsen el pla drsquoestudis ampliant lrsquoenunciat drsquoaccions que lrsquoalumnat drsquoInfermeria ha drsquoarribar per a superarlrsquoassignatura El contingut teoric srsquoha organitzat en unitats tematiques que permet aglutinar els elementsconceptuals metodologics i els ambits drsquointervencio abans assenyalats que drsquouna altra manera podrienquedar dispersos Cada unitat tematica esta constituıda per un nombre determinat de temes que van drsquoallomes general al mes especıfic En la formacio teoricopractica es desenvolupen una serie drsquoexercicis per atreballar-los en forma de taller Tambe es detallen les estrategies didactiques i lrsquoavaluacio de cadascuna deles assignatures






143 SALUT PUBLICA



Materia Salut publica i infermeria comunitaria


Nom assignatura SALUT PUBLICA



Curs Primer

Semestre Segon





78 0 1 0 02 9

1 0 2 0 2

Coordinacio Prof Ferran Ballester i Dıez (FBD)


Correu-e FerranBallesteruves

Prof Ana Esplugues Cebrian (AEC)


Correu-e AnaEspluguesuves

Professorat Prof 1 Ferran Ballester i Dıez (FBD) mdash A B D



Prof 2 Ana Esplugues Cebrian (AEC) mdash A B C



Prof 3 Antoni Merelles Tormo (AMT) mdash A B C D



Prof 4 Mordf Luisa Estarlich Estarlich (MLEE) mdash A B C D



Prof 5 Sonia Casanova Vivas (SCV) mdash B D

Despatx NordmCorreu-e SoniaCasanovauves

Prof 6 Mordf Jose Lopez Espinosa (MJLE) mdash A B C D


Correu-e mjoselopezuves

Prof 7 Marıa Jose Navarro Martınez (MJNM) mdash ON


Correu-e MariaJoseNavarro-Martinezuves

Prof 8

Despatx

Correu-e



SALUT PUBLICA 144


(Ja descrit en la introduccio a la materia)


Per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura lrsquoalumnat haura de disposar de coneixements basics de

ndash Bioestadıstica (distribucio de probabilitat contrast drsquohipotesi significacio estadıstica aixı comfonaments de demografia)

ndash Ciencies socials (coneixement del medi)

ndash Biologia (ciencies de la vida)

ndash Historia


Drsquoentre les competencies indicades en el document de verificacio del tıtol per a la materia de SalutPublica i Infermeria Comunitaria les enumerades a continuacio son les que es preten abastar en aquestaassignatura


G-2 Reconeixer el dret a la salut aplicar el principi drsquoequitat social a la practica professional i comprendreles implicacions etiques de la salut en un context mundial en transformacio







G-31 Identificar la participacio comunitaria com un element imprescindible per al desenvolupament dela promocio de la salut aixı com participar en la formulacio execucio i avaluacio de polıtiques publiquessaludables i projectes intersectoriales que enfortisquen el desenvolupament local




G-35 Comprendre la importancia i les limitacions del pensament cientıfic en lrsquoestudi la prevencio i elmaneig de lrsquoestat de salut de les persones



145 SALUT PUBLICA


E-15 Capacitat per a descriure els fonaments del nivell primari de salut i les activitats a desenvolupar pera proporcionar una cura integral drsquoinfermeria a lrsquoindividu la famılia i la comunitat Comprendre la funcioi activitats i actitud cooperativa que el professional ha de desenvolupar en un equip drsquoAtencio Primariade Salut Promoure la participacio de les persones i grups en el seu proces de salut-malaltia Identificarels factors relacionats amb la salut i els problemes de lrsquoentorn per a atendre a les persones en situacionsde salut i malaltia com integrants drsquouna comunitat Identificar i analitzar la influencia de factors interns iexterns en el nivell de salut drsquoindividus grups i comunitat Aplicar els metodes i procediments necessaris enel seu ambit per a identificar els problemes de salut mes rellevants en una comunitat Analitzar les dadesestadıstiques referides a estudis poblacionals des de la perspectiva de genere identificant les possibles causesde problemes de salut Educar facilitar i donar suport a la salut i el benestar dels membres de la comunitatles vides de la qual estan afectades per problemes de salut risc sofriment malaltia incapacitat o mort

E-20 Coneixer el Sistema Sanitari Espanyol Identificar les caracterıstiques de la funcio directiva delsserveis drsquoinfermeria i la gestio de cures Coneixer i ser capac drsquoaplicar les tecniques de direccio de grups



1 Identificar els canvis sociopolıtics i els protagonistes socials que han configurat lrsquoevolucio historica dela Salut Publica i la Infermeria Comunitaria

2 Analitzar el paper de lrsquoEstat i del mercat en el desenvolupament de les polıtiques socials i les seuesrepercussions en la salut de la poblacio

3 Definir els conceptes basics de la Salut Publica

4 Definir el concepte drsquoInfermeria Comunitaria i descriure el camp drsquoactuacio i les funcions que li sonpropies

5 Comparar els conceptes de salut i de malaltia i enumerar els seus elements configuradors

6 Reconeixer la importancia de les aportacions de les ciencies socials a lrsquoestudi i coneixement de la saluten la seua dimensio social

7 Explicar el concepte drsquoecologia humana i la seua relacio amb la salut i descriure les caracterıstiquesgenerals del suport fısic-quımic i del component biologic

8 Conscienciar-se de la situacio de la salut en el mon i la seua desigual distribucio segons regions

9 Sintetitzar les causes de desigualtats socials i la seua influencia en les diferencies dels perfils de morta-litat i morbiditat

10 Reconeixer el paper de la cooperacio internacional en el desenvolupament dels paısos menys afavorits

11 Contrastar les teories interpretatives del proces de salut-malaltia

12 Valorar la teoria integral de la salut com marc per a lrsquoanalisi de la dinamica de canvi del patroepidemiologic

13 Sintetitzar els determinants socials economics tecnologics i culturals que influeixen en la salut de lapoblacio

14 Reconeixer la problematica actual del medi ambient i la seua interrelacio amb els processos productiusi les activitats humanes

15 Descriure els conceptes basics de lrsquoepidemiologia

16 Coneixer els sistemes drsquoinformacio sanitaria mes rellevants per a la Salut Publica

17 Identificar les fonts de dades que possibiliten lrsquoelaboracio drsquoindicadors sanitaris



SALUT PUBLICA 146

18 Coneixer els elements basics de la practica de la vigilancia en salut publica en el nostre ambit

19 Classificar els diferents dissenys epidemiologics i identificar la seua utilitat les seues aplicacions i elsseus avantatges i limitacions

20 Manejar i interpretar els principals indicadors de salut i malaltia

21 Calcular i interpretar mesures drsquoassociacio en estudis epidemiologics

22 Calcular i interpretar els indicadors basics per a lrsquoavaluacio de proves diagnostiques

23 Enunciar els principis i els parametres de lrsquoepidemiologia descriptiva

24 Enunciar els principis i caracterıstiques de lrsquoepidemiologia analıtica i de lrsquoepidemiologia experimentalaixı com les seues aplicacions

25 Descriure les principals aplicacions de lrsquoepidemiologia quant a vigilancia risc ambiental salut laboralserveis de salut

26 Definir les diverses formes que es pot organitzar la practica de la salut publica

27 Explicar els principals problemes de salut publica i descriure els mecanismes de control que srsquoempren

28 Analitzar els factors de risc als quals estan exposades les persones a traves del medi ambient aixı comles tecniques i procediments per al seu control

29 Analitzar les condicions de vida i treball de la poblacio en les quals es desenvolupa lrsquoactivitat professi-onal i la seua repercussio en la salut

30 Repassar el marc normatiu fonamental en salut publica en el nostre ambit

31 Estudiar com influeixen els estils de vida en els nivells de salut de la poblacio


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT 0 PRESENTACIO DE LrsquoASSIGNATURA

Suposa un primer contacte amb els estudiants Al llarg drsquo1 hora srsquoaprofitara per a donar a coneixer icomentar amb la classe els seguents punts

a) El programa de lrsquoassignatura de Salut Publica

b) Els objectius i competencies que es preten aconseguir durant el curs

c) Les estrategies drsquoensenyament-aprenentatge Lrsquoavaluacio

UNITAT TEMATICA 1 INTRODUCCIO A LA SALUT PUBLICA I INFERMERIA CO-MUNITARIA

Consta de cinc temes En els dos primers a manera drsquointroduccio srsquoanalitza de forma sequencial elsorgiment de la Salut Publica i el seu desenvolupament en lrsquoEstat de benestar Es detallen tambe unesprimeres nocions sobre els ambits drsquoactuacio de la disciplina els metodes que utilitza i la interdisciplinarietatamb altres ciencies Per a acabar srsquoestudia el concepte drsquoInfermeria Comunitaria com guia perque lrsquoalumnatcomprenga el model professional que es preten formar El tercer tema esta dedicat a explicar el concepte desalut i malaltia com realitat material analitzant el paper de la medicina com forma de control social Enel penultim tema de la unitat srsquoexpliquen nocions basiques drsquoecologia per a comprendre les relacions delsorganismes amb el medi ambient i la transformacio de la naturalesa per les activitats humanes I en lrsquoultimsrsquointrodueixen nocions sobre salut internacional

Tema 1 Antecedents historics de la Salut Publica La intervencio de lrsquoEstat en materia de salutSorgiment de la Salut Publica Mercantilisme i policia medica Revolucio Industrial i SalutPublica La Medicina Social La Seguretat Social Teories interpretatives del proces de salut-malaltia Teoria unicausal LrsquoEstat de benestar El lliure mercat El Sistema Nacional de SalutNeopositivisme i teoria multicausal La teoria integral de la salut Crisi de lrsquoEstat i ofensivaneoliberal AMT (2 h) MJNM



147 SALUT PUBLICA

Tema 2 Concepte actual de la Salut Publica i de la Infermeria Comunitaria La salut publicacom ciencia i practica polıtica Ambits drsquoactuacio Interdisciplinarietat La investigacio en salutFuncions de la Salut Publica Metodes de la Salut Publica metode epidemiologic investigacio-accio participativa planificacio sanitaria Funcions essencials de la Salut Publica ConceptedrsquoInfermeria Comunitaria i ambits drsquoactuacio Nivells de prevencio Funcions de l Infermeria deSalut Publica i Comunitaria AMT (4 h) MJNM

Tema 3 La salut i la malaltia El concepte de salut com construccio social Aproximacions al conceptede salut Evolucio dialectica com resultat dels canvis socials La malaltia Definicions Les formesde percepcio cientıfica de la malaltia Elements configuradors de la malaltia La construccio socialde la malaltia Medicina i control social FBD AEC (2 h) MJNM

Tema 4 Ecologia humana Components de lrsquoecosistema huma Termodinamica La transformacio de lanaturalesa per lrsquoesser huma Problemes plantejats per la transformacio de la naturalesa Lımitsal proces economic classic Cap a una economia sustentable AMT (2 h) MJNM

Tema 5 Salut internacional i salut global Conceptes de salut internacional i de salut global Eldesenvolupament huma i la salut Concepte de desenvolupament Indicadors de desenvolupamenthuma i salut MJLE (2 h) MJNM

UNITAT TEMATICA 2 LES BASES TEORIQUES PER A LrsquoESTUDI DE LA MALALTIACOM PROCES COLLECTIU

En els sis temes que componen aquesta unitat tematica srsquoestudia el proces drsquoemmalaltir en la seua dimen-sio social a traves del desenvolupament de les diferents teories epidemiologiques Una vegada familiaritzatsamb els models explicatius des de la teoria integral srsquointrodueix el concepte de reproduccio social pera explicar com els processos biologics laborals urbans i culturals generen el risc social en la producciode la malaltia Aquest es manifesta com desigualtat dels individus i els seus grups davant la malaltia i lamort Despres de lrsquoexplicacio dels determinants socials srsquoaborda la dinamica de canvi del patro epidemi-ologic Finalment es reflexiona sobre les consequencies de la malaltia al generar en les persones deficienciesdiscapacitats i minusvalideses

Tema 6 El proces de salut-malaltia Els determinants de la salut Marc conceptual per a lrsquoacciosobre determinants socials Models de determinants de salut Lalonde determinants socials delrsquoOMS Dahlgren i Whitehead reproduccio social Principals caracterıstiques dels determinantsde la salut AEC (2 h) MJNM

Tema 7 El proces drsquourbanitzacio Elements de lrsquoestructura espacial el sistema economic el sistemajurıdic-polıtic i la cultura-ideologia urbana El proces drsquourbanitzacio com estructura drsquoemmalaltirLrsquohabitatge La importancia de lrsquohabitatge en relacio amb la salut AEC (2 h) MJNM

Tema 8 El proces de treball El proces de treball Els elements del proces del treball Objectes detreball Els mitjans de treball La forca de treball Els canvis en el proces de treball Lrsquoorganitzaciodel treball en els sectors productius primari secundari i terciari i els seus principals riscos Treballi genere Treball productiu i treball reproductiu La situacio de desigualtat de les dones en lrsquoambitlaboral la triple discriminacio MJLE (2 h) MJNM

Tema 9 La cultura en el proces drsquoemmalaltir Concepte i elements de la cultura Etnicitat raca igenere Manera de vida condicions de vida i estils de vida Cultura i comportaments addiccionsConcepte de droga Dependencia Tolerancia Classificacio de les drogues Problematica socialAEC (2 h) MJNM

Tema 10 Lrsquoevolucio del patro epidemiologic i la transicio de riscos Concepte de patro epidemiologicLa transicio demografica La dinamica de canvi del patro epidemiologic El patro epidemiologicespanyol La transicio de riscos Situacio internacional diferencies en les intervencions La questiode futur MJLE SCV (2 h) MJNM

Tema 11 (Dis)capacitats i dependencia Conceptes i termes adoptats pels organismes internacionalsClassificacio Internacional del Funcionament de la Discapacitat i de la Salut Aproximacio alrsquoepidemiologia de la discapacitat Llei de la promocio de lrsquoautonomia personal i atencio a ladependencia AEC (2 h) MJNM



SALUT PUBLICA 148

UNITAT TEMATICA 3 LES BASES METODOLOGIQUES PER A LrsquoESTUDI DE LAMALALTIA EN LA COMUNITAT

Consta de deu temes En ells srsquointrodueix lrsquoEpidemiologia com el metode adequat per a estudiar elsproblemes de salut de la comunitat i les seues causes Srsquoestudien les fonts de dades els diferents tipusdrsquoestudis epidemiologics els sistemes drsquoinformacio sanitaria i la importancia de la vigilancia epidemiologica

Tema 12 Fonaments drsquoepidemiologia Tipus drsquoestudis epidemiologics Estudis descriptius estudisanalıtics estudis experimentals FBD AEC (2 h) MJNM

Tema 13 Fonts de dades i sistemes drsquoinformacio en epidemiologia i salut publica Les estadıstiquesvitals Els Sistemes drsquoInformacio Sanitaria La vigilancia en Salut Publica Normativa organit-zacio i practica Els registres de problemes especıfics de la salut cancer malalties de declaracioobligatoria (MDO) metabolopaties malalties congenites mortalitat perinatal Registres generatsper les actuacions dels serveis sanitaris CMBD Abucassis Les enquestes de salut AEC FBD

(4 h) MJNM

Tema 14 El mesurament en Epidemiologia (I) Mesures de frequencia proporcio odds taxa In-cidencia i prevalenca Risc o incidencia acumulada Taxa drsquoincidencia Mesures estandarditzadesMJLE (2 h) MJNM

Tema 15 El mesurament en Epidemiologia (II) Mesures drsquoassociacio risc relatiu odds ratio rao deprevalenca Mesures drsquoimpacte el risc atribuıble MLEE (4 h) MJNM

Tema 16 La qualitat del mesurament en els estudis epidemiologics Precisio i validesa MLEE (2h) MJNM

Tema 17 Lrsquoepidemiologia descriptiva La distribucio de la malaltia segons els parametres de personalloc i temps Els estudis ecologics descriptius MJLE SCV (4 h) MJNM

Tema 18 Lrsquoepidemiologia analıtica Els estudis transversals Els estudis de cohorts Els estudis de casosi controls Estudis ecologics analıtics Criteris de causalitat en Epidemiologia FBD MLEE (6h) MJNM

Tema 19 Lrsquoepidemiologia experimental i quasi-experimental Els assajos aleatoris Els assajos drsquoin-tervencio comunitaria MJLE (2 h) MJNM

Tema 20 Els estudis drsquoavaluacio de proves diagnostiques Sensibilitat i especificitat Valors predic-tius MLEE (2 h) MJNM

Tema 21 Estudi de brots epidemics (epidemies) Concepte de brot epidemic Identificacio del proble-ma i recollida de la informacio Informacio basica sobre les persones Casos confirmats probablessospitosos etc Confirmacio del brot i estudi descriptiu (temps lloc persona) Corba epidemicaComprovacio drsquohipotesi Adopcio de mesures de control i conclusions MJLE SCV (4 h)MJNM

UNITAT TEMATICA 4 LA PROTECCIO DE LA SALUT ELS PROBLEMES SANITARISI EL SEU CONTROL

Consta drsquoonze temes en els quals srsquoestudien els problemes de salut publica mes importants plantejatsper la transformacio de la naturalesa i derivats de lrsquoaccio directa dels riscos produıts en la nostra formaciosocial que identifiquem a traves de les estructures i dels elements drsquoemmalaltir Per altra banda es tractenles mesures legislatives i les tecniques drsquointervencio mes utilitzades en el camp de la Salut Publica per alcontrol dels problemes sanitaris de la comunitat

Tema 22 Salut i medi ambient La proteccio de la salut Relacio entre el medi ambient i la salutPrevencio de malalties mitjancant les intervencions sobre el medi ambient Elements de controlmediambiental Infermeria en salut mediambiental AEC (2 h) MJNM

Tema 23 El problema de la contaminacio de les aigues i el seu control La contaminacio de les aiguesper lrsquoactivitat urbana agrıcola i industrial Principals contaminants biologics quımics i fısics Lapotabilitzacio de lrsquoaigua Normatives Criteris de qualitat Tipus de tractament El tractamentde les aigues residuals Caracterıstiques La importancia de la seua recollida i evacuacio Metodesde tractament en les grans i menudes collectivitats MJLE SCV (2 h) MJNM



149 SALUT PUBLICA

Tema 24 El problema dels residus solids i el seu control Concepte Classificacio ComposicioResidus solids urbans agrıcoles i industrials Gestio i tractament El Pla Integral de Residus de laComunitat Valenciana La competencia dels ajuntaments en materia de salut publica La gestiomunicipal AEC (2 h) MJNM

Tema 25 El problema de la contaminacio atmosferica i el seu control La contaminacio de lrsquoaireFonts contaminants Classificacio Efectes de la contaminacio de lrsquoaire sobre lrsquoatmosfera el climai les persones El control de la contaminacio atmosferica Nivells drsquoinmissio i emissio Criteris dequalitat de lrsquoaire Xarxa de vigilancia i control de la contaminacio atmosferica Legislacio AEC

(2 h) MJNM

Tema 26 Canvi climatic i salut El canvi climatic i les seues consequencies sobre el medi ambient Efectessobre la salut Temperatures extremes i ones de calor Allergies i problemes respiratoris Malaltiesassociades a transmissio per vectors Alteracions en lrsquoaigua i els aliments Estrategies de prevenciomitigacio i adaptacio AEC (2 h) MJNM

Tema 27 El problema de la contaminacio acustica i les radiacions i el seu control El soroll i elsseus riscos per a la salut Fuentes de soroll El control dels sorolls en la comunitat Metodes iaparells de mesura Legislacio i polıtiques contra el soroll Les radiacions ionitzants i no ionitzantsEfectes de les radiacions sobre la salut Estrategies de control de les radiacions MJLE SCV 2h) MJNM

Tema 28 Alimentacio i salut conceptes basics El proces drsquoalimentacio Patrons alimentaris Riscsper a la salut derivats de lrsquoalimentacio Seguretat alimentaria concepte i definicio en paısosdesenvolupats i en via de desenvolupament Polıtica alimentaria Higiene dels aliments DefinicioControl dels aliments Riscs alimentaris Mesures preventives Legislacio alimentaria MJLE SCV (2 h) MJNM

Tema 29 El problema de la contaminacio quımica i el seu control Contaminants persistentscaracterıstiques i fonts principals Estudis sobre els nivells de concentracions de contaminantsquımics en la poblacio Estrategies per al seu estudi biomonitoritzacio Estudis sobre els efectesdels contaminants quımics Polıtiques per a la reduccio de lrsquoexposicio a contaminants quımicsMJLE (2 h) MJNM

Tema 30 Problemes de salut relacionats amb el treball i el seu abordatge des de la perspectivade la Salut Publica La salut laboral Factors de risc Les malalties derivades de lrsquoactivitatlaboral Promocio de la salut en lrsquoambit laboral Legislacio Llei de prevenco de riscos laboralsMapes de risc Mesures de prevencio i de proteccio Vigilancia de la Salut Publica en el treballTreball i genere La situacio de desigualtat de les dones en lrsquoambit laboral i les repercussions enla salut Salut laboral i salut reproductiva Proteccio de la maternitat de la conciliacio a lacoresponsabilitat SCV (2 h) MJNM

Tema 31 Treball sobre epidemiologia i salut publica Exposicio en classe del treball elaborat sobreCoronavirus i Salut Publica FBD (4 h) MJNM

B) PROGRAMA PRACTIC

Es plantegen dos tallers a realitzar com Practiques en lrsquoaula informatica (modalitat docent I)

a) Taller 1 Pındoles conceptuals

La comunicacio en tots els nivells mdashmassiva comunitaria i interpersonalmdash juga un paperimportant en la difusio de coneixements en la modificacio o reforcament de conductes valors inormes socials i en lrsquoestımul a processos de canvi social que contribueixen a millorar la qualitatde vida Les caracterıstiques de la poblacio actual en contacte constant amb la tecnologia fanque el proces de comunicacio en salut se centre cada vegada mes en les pantalles en els tempsbreus i els recursos visuals

Objectiu del taller Realitzar un micro vıdeo educatiu drsquoentre 90 segons i 5 minuts o unainfografia sobre un dels temes inclosos en els dos primers moduls de lrsquoassignatura (Introduccio ala Salut Publica i la Infermeria Comunitaria i Les bases teoriques per a lrsquoestudi de la malaltiacom a proces colmiddotlectiu)



SALUT PUBLICA 150

b) Taller 2 Tipus drsquoestudi i mesures epidemiologiques Aplicacio del programa in-formatic EPIDAT

En el taller es revisaran els conceptes basics de tipus drsquoestudis epidemiologics i de les me-sures drsquoassociacio adequades a cada tipus drsquoestudi que hauran sigut presentats en les clas-ses teoriques Amb el taller es preten a mes que lrsquoalumnat es familiaritze amb una aplica-cio informatica per a lrsquoanalisi epidemiologic de dades (EPIDAT mdash OPS Xunta de Galıcialthttpwwwpahoorgspanishshaepi dathtmgt) i es desenrotlle en la resolucio drsquoexemplespractics amb la mateixa Finalment es fara especial emfasi en la interpretacio dels resultats demesures de frequencia drsquoassociacio i drsquoimpacte mitjancant la realitzacio de calculs amb dadesdrsquoestudis concrets

c) Taller 3 Residus sanitaris i salut publica

El control dels residus es un objectiu prioritari de la salut publica degut a les repercussionsi lrsquoimpacte que te en el medi ambient i en les persones Tant la classificacio dels residus com laseua gestio i tractament es drsquoimportancia cabdal per a la salut publica

Com a practica per a lrsquoalumnat es planteja un taller centrat en els residus sanitaris encaraque sense deixar de banda els residus solids i la seua importancia medi ambiental i de salut publica

Els residus sanitaris son aquells amb els quals els professionals drsquoinfermeria treballen mesespecıficament i amb els que lrsquoalumnat srsquoenfrontara de manera mes immediata quan en cursosposteriors realitze practiques en els diferents nivells drsquoatencio a la salut

El taller comprendra una primera part drsquoanalisi de la situacio dels residus Lrsquoalumnat orga-nitzat en grups aprendra la classificacio dels diferents residus aixı com identificar controlar imillorar els aspectes ambientals que poden afectar la salut i la qualitat de vida de la poblacio Enaquesta primera part teoricopractica es coneixeran i srsquoidentificaran els diferents grups de residusi la importancia de la seua gestio ambiental

En la segona part del taller es proposaran diferents suposits practics que els i les alumneshauran de resoldre i justificar sempre tenint en compte el que srsquoha explicat al tema de residussolids i el seu control Aixı tindran oportunitat drsquoaplicar de manera practica els coneixementsteorics exposats en el tema de lrsquoassignatura i en la primera sessio del taller


6 ECTS(150 h)1 ECTS

= 25 h

Presen-cial

en aula60

(90 h)

asymp 70 Act tipus expositiu

Exposicions teoriquesSeminarisRoda drsquointervencionsDialegs de grupTreballs en grup participatiu

equiv 26 ECTS (64 h)

asymp 16 Act practiques

Estudi de casosTallersTreballs en grup


asymp 12 Pr Aula Informaticararr Aplicacions informatiques equiv 04 ECTS (10 h)

asymp 2 Tutoria guiada equiv 01 ECTS (2 h)

Nopresen-

cial40

(60 h)

Asist a esdeveniments i activitats externes mdashElaboracio de treballs individuals 6 hElaboracio de treballs en grup 6 hEstudi i treball autonom 20 hLectures del material complementari 6 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 4 hPreparacio de classes de teoria 6 hPrep de classes practiques i de problemes 6 hResolucio de casos practics 6 hResolucio de questionaris on-line mdash




151 SALUT PUBLICA

A continuacio es detalla la distribucio temporal de les activitats previstes juntament amb la relacio delprofessorat encarregat de les mateixes

Distribucio de classes teoriques entre el professorat (aproximat)

Unitat Dia Tema Hores AMT MJLE SCV AEC FBD MLEE MJNM

0 0

1 1 2 2 22 4 4 43 2 (2) 2 24 2 2 25 2 2 2

2 6 2 2 27 2 2 28 2 2 29 2 2 210 2 2 (2) 211 2 2 2

3 12 2 (2) 2 213 4 4 (4) 414 2 2 215 4 4 416 2 2 217 4 (4) 4 418 6 6 6 619 2 2 220 2 2 221 4 (4) 4 4

4 22 2 2 223 2 (2) 2 224 2 2 225 2 2 226 2 2 227 2 2 (2) 228 2 2 (2) 229 2 2 230 2 2 231 4 4 4

Taller 1 (I1)4

4 4Taller 1 (I2) 4 4Taller 2 (I1)

44 4

Taller 2 (I2) 4 4

Repaso (I1)2

2 2Repaso (I2) 2 2

Tutorıa (U1)2

1 1 2Tutorıa (U2) 1 1 2


En funcio de les competencies dels objectius drsquoaprenentatge i dels continguts srsquoutilitzaran diversosmetodes metodologia expositiva treball cooperatiu discussions en grup comentari de text activitatspractiques i drsquoaplicacio individuals i grupals etc Srsquoutilitzara una metodologia participativa i dinamicaamb la finalitat de promoure la implicacio i la participacio de lrsquoalumnat en les classes incloent explicacionsdel professorat per a clarificar els pressupostos teorics Srsquousara el debat quan escaigui i es desenvolupa-ran treballs practics exposicions i projectes de diversa ındole relacionats amb la professio docent i amb latematica del modul



SALUT PUBLICA 152

Activitats formatives Metodologia

Activitatspresencials(60)

Classesteoric-practiques

Classes expositives participatives amb suport de mitjansaudiovisuals en les quals es treballaran els continguts delrsquoassignatura es formularan preguntes que es debatran enlrsquoaula

Treball degrup

Elaboracio de treballs en menut grup (5 o 6 estudiants)sobre continguts del programa amb exposicio final oral algran grup o lliurament del treball realitzat

TallersTreball participatiu amb participacio de tots els membresen el que srsquointegra teoria i practica

Tutories

Perıode formatiu realitzat pel professor lrsquoalumnat per a re-visar i discutir materials i temes de les classes i consultardubtes

AvaluacioProves escrites per a la valoracio dels continguts teoric-practics i presentacio de treballs individuals i en grup

Activitatscomple-mentaries

Altres possibles activitats formatives relacionades amb elmodul conferencies tallers vıdeo-forum visites etc

Activitats nopresencials(40)

Estudi itreballautonom

mdash Estudi i preparacio dels contingutsmdash Elaboracio de tasques i treballs individuals i de grupmdash Estudi i preparacio de proves orals io escrites

LrsquoAula virtual srsquoutilitzara com mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat aixı com per alrsquointercanvi de documents i materials de suport a la docencia drsquous privatiu per a lrsquoassignatura

Aixı mateix lrsquoalumnat disposa del seguent portal drsquoInternet httpsalpubuves on disposara dedocuments i materials de suport a la docencia de caracter public retallades de periodics audiovisualsnormatives estatals i autonomiques enllacos a portals drsquointeres per a lrsquoassignatura etc

9 Avaluacio

A) Avaluacio diagnostica inicial

Lrsquoavaluacio diagnostica inicial es realitzara arreplegant informacio de lrsquoalumnat a traves drsquoun questionariamb preguntes tancades i obertes Drsquouna banda es plantejaran preguntes relacionades amb la disciplina iper una altra preguntes relatives als ultims estudis realitzats preferencia drsquoassignatures en la seua formaciobasica i en la de la carrera etc

B) Avaluacio formativa

B1) Avaluacio dels tallers

Srsquoavaluara mitjancant la resolucio drsquoexercicis o presentacio de treballs realitzats a partir de les classespractiques en aquest aula Oportunament es lliurara el document guia drsquoaquests treballs

Lrsquoassistencia a aquestes classes de caracter practic sera obligatoria i es procedira al seucontrol mitjancant fulla de signatures Lrsquoalumnat ha drsquoassistir al grup de practiques drsquoinformatica al qual haestat assignat El canvi de grup ha de justificar-se per escrit al professorat encarregat drsquoimpartir els tallers

Els exercicis o treballs es puntuaran de 0 a 10 i la puntuacio final de cada taller consistira en la mitjanaponderada drsquoaquests en funcio del pes especıfic que srsquoatribuısca a cadascun i que oportunament srsquoanunciara

B2) Avaluacio dels continguts teorics

Els continguts teorics srsquoavaluaran mitjancant una prova escrita utilitzant com instrument les denomi-nades proves objectives o questionari amb preguntes tancades (tipus test) que permeten explorarampliament la materia donat el nombre elevat de preguntes que poden formular-se i per la facilitat que telrsquoestudiant per a portar a terme la seua resposta

La prova constara drsquoentre 60 i 75 preguntes amb 3 alternatives de resposta de les quals nomes unasera la correcta Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teorica com als de la part



153 SALUT PUBLICA

practica impartits en lrsquoaula informatica La puntuacio obtinguda de 0 a 10 es calculara tenint en comptela seguent formula

Encerts AErrors I

Nordm de possibles respostes nPuntuacio maxima del test p

Nordm total de preguntes del test T

rarr nota =

(Aminus I

nminus 1

)middot pT

Exemple

Encerts (A) 43Errors (I) 7

Omissions 10Nordm de possibles respostes (n) 3

Puntuacio maxima del test (p) 10Nordm total de preguntes del test (T ) 60

rarr nota =

(43minus 7

3minus 1

)middot 10

60= 6 583

B3) Avaluacio formativa sumativa

En lrsquoavaluacio sumativa definitiva es tindran en compte les aportacions i assoliments aconseguits delrsquoavaluacio formativa

En aquest sentit

mdash La puntuacio obtinguda en la prova test equivaldra al 50 de la nota final

mdash Els productes elaborats en els tallers equivaldran al 30 de la nota final

mdash Els treballs elaborats en classe equivaldran al 20 de la nota final

Per a procedir al calcul de la mitjana ponderada es deura haver obtingut almenys un 40 sobre 10 en lapart tipus test i haver superat amb exit (5 o mes sobre 10) cadascun dels tallers

En cas contrari la nota que es reflectira en lrsquoacta sera una de les seguents

mdash La puntuacio obtinguda en la prova test sobre 10 si aquesta fora menor de 40

mdash La mınima puntuacio menor de cinc sobre 10 obtinguda en els tallers en cas drsquohaver superat laprova test

La puntuacio dels exercicistreballs realitzats en els tallers que srsquohagen superat es mantindra fins a lasegona convocatoria El exercicistreballs que no srsquohagen superat hauran de tornar a presentar-se per a lasegona convocatoria


1 Sanchez Moreno A et al (2000) Enfermerıa comunitaria Madrid McGraw-Hill 3 vol

bull Concepto de salud y factores que la condicionan Vol 1 rarr [BS INFERMERIA 00443 0044400445 00446 00447 00645 00648 00559 00560 00651]

bull Epidemiologıa y enfermerıa Vol 2 rarr [BS INFERMERIA 00436 00437 00438 00439 0044100646 00649 00652 00565 00566]

bull Actuaciones en enfermerıa comunitaria Sistemas y programas de salud Vol 3 rarr [BS INFER-MERIA 00373 00374 00375 00376 00377 00647 00650 00653 00561 00562]

2 Hernandez Aguado I et al (2018) Manual de epidemiologıa y salud publica para grados en ciencias desalud Madrid Panamericana 3ordf ed [Llibre en lınia] (des de la Intranet de la Universitat mitjancantVPN)



SALUT PUBLICA 154

3 Hernandez Aguado I et al (2011) Manual de epidemiologıa y salud publica para grados en cienciasde salud Madrid Panamericana [BS SALUT PUBLICA 0186 0187 0188 0189 0190]

4 Martınez Navarro F et al (1999) Salud Publica Madrid McGraw-HillInteramericana [BS SALUTPUBLICA 0005 0027 0057 0058 0059 0060 0061 0062 0065 0076]

5 Mazarrasa Alvear L et al (2003) Salud Publica y Enfermerıa Comunitaria Madrid McGraw-HillInteramericana 3 vol 2ordf ed [BS INFERMERIA 00209 v1 00210 v2 00211 v3] [BS-HG 0041v1 0042 v2 0043 v3]

6 Ahlbom A (1987 1992 2007) Fundamentos de epidemiologıa Madrid Siglo XXI de Espana [1987BS 011544 BS 011838 BS 015710] [1992 BS LOPEZ MERINO 0184 03845] [2007 BS-HM]

7 Last J (1993) Salud Publica y Medicina Preventiva Madrid McGraw-Hill 6 vol [BS INFERME-RIA 00212 v1 00213 v2 00214 v3 00215 v4 00216 v5 00217 v6]

8 Piedrola Gil G directores Joaquın Fernandez-Crehuet Navajas [et al] (2016) Medicina preventivay salud publica Barcelona Elsevier-Masson [CC Salut BS-PREVENTIVA Farmacia CI Salutpublica 0409 0411 0412 0413]



155 SALUT PUBLICA

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen tots els continguts inicialment programats en la guia docent per a les sessions teoriques ipractiques


Es mante el volum de treball previst a la guia academica

Es mante la planificacio temporal de la docencia encara que pot haver algun canvi drsquoordre de presentacioen algun dels temes respecte al calendari previst a lrsquoinici de lrsquoassignatura


Pujada a lrsquoaula virtual dels materials per a aquestes sessions (transparencies i anotacions)

Mateixos materials previstos en la guia original per a la docencia presencial

Utilitzacio del forum de lrsquoaula virtual per a atendre els dubtes

Subministrament de problemes resolts al costat de problemes proposats a lliurar mitjancant a opcio deTasca de lrsquoaula virtual amb resolucio de dubtes pel sistema de tutories establit i presentacio de la soluciocorrecta

Substitucio de la classe presencial per forums i tasques de forma asıncrona i per vıdeo conferencia deforma sıncrona per Blackboard Collaborate el dia i a lrsquohora de la classe presencial

Sistema de tutories Tutories virtuals (atencio en 48 hores laborables maxim per correu electronic i encas necessari es programara una tutorıa online mitjancant httpsdevnetuves)

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la guia docent

5 Bibliografia

Sense canvis



SALUT PUBLICA 156



157 INFERMERIA COMUNITARIA





Nom assignatura INFERMERIA COMUNITARIA



Curs Segon

Semestre Primer





78 10 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Mordf Luisa Ballestaruves


Correu-e MLuisaBallestaruves

Professorat Prof 1 Mordf Luisa Ballestaruves



Prof 2 Sevilla Espı Fernando


Correu-e FernandoSevillauves

Prof 3 Casanova Vivas Sonia

Despatx

Correu-e SoniaCasanovauves

Prof 4 Garrido Romero Marıa

Despatx

Correu-e MariaGarridouves

Prof 5 Marıa Victoria Verdegues Gomez

Despatx

Correu-e MariaVVerdeguer

Prof 6

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura de Infermeria Comunitaria es la segona de les tres que fonamenten la materia de SalutPublica i Infermeria Comunitaria dins del perfil curricular del nou pla drsquoestudis drsquoInfermeria

En ella estudiarem el model de promocio de la salut internacionalment reconegut i proposat en la CartadrsquoOttawa el qual srsquointerpreta com un conjunt de mesures que tenen com objecte el millorar la qualitatde vida de la poblacio i que requereixen de polıtiques socials integrades en educacio sanitat habitatgealimentacio treball oci i temps lliure etc

En aquest model la Salut Publica actua de pont entre la polıtica social i el sistema sanitari La promociode la salut es considera com un instrument de suport per a la transformacio del model drsquoatencio curatiucentrat en lrsquoindividu a altre centrat en la comunitat Per a aconseguir aco es necessari que la comunitat



INFERMERIA COMUNITARIA 158

siga un factor decisiu en lrsquoimpuls de les polıtiques saludables es a dir que participe i prenga decisions sobreels problemes de salut que lrsquoafecten i sobre la seua qualitat de vida Es necessari que puga prendre decisionsque afecten al Sistema Sanitari i a altres sectors com el social lrsquoeducatiu el laboral de medi ambient etcque tambe repercuteixen en la salut

La promocio de la salut i la participacio de la comunitat requereixen de lrsquoEducacio per a la Salutconsiderada aquesta com una metodologia drsquoinvestigacio participativa adequada per a lrsquoAtencio Primaria imitjancant la qual es desenvolupen activitats educatives i drsquoaccio social

Per aixo es important que els professionals de la salut i especialment els drsquoInfermeria adquirisquen lametodologia necessaria per a la practica de la promocio de la salut ates que es en aquest camp on es fona-menta el model professional de la Infermeria Comunitaria per a aconseguir des de lrsquoAtencio Primaria unacoordinacio intersectorial i la participacio i el desenvolupament de la comunitat La metodologia drsquoinvesti-gacio-accio permetra coneixer els problemes i necessitats de salut de la poblacio i establir programes globalsi sectorials en els quals es produısquen alternatives emancipadores que permeten despertar una conscienciai una voluntat de transformacio crıtica


Lrsquoalumnat haura de disposar dels coneixements basics de Salut Publica (1er curs)



G-1 Ser capac en lrsquoambit de la infermeria de prestar una atencio sanitaria integral i professional adequadaa les necessitats de salut de la persona la famılia i la comunitat a les quals atenen des del reconeixemental dret a la salut dels ciutadans i ciutadanes i drsquoacord amb lrsquoestat de desenvolupament dels coneixementscientıfics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que srsquoestableixen en les normes legals ideontologicas aplicables





G-12 Proposar i desenvolupar actuacions drsquoatencio a la salut que privilegien la promocio de la salut i laprevencio de la malaltia i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la poblacio



G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona la famılia i la comunitat que fomenten elautocuidado en el maneig de la salut

G-21 Realitzar les cures drsquoinfermeria basant-se en lrsquoatencio integral de la salut la cooperacio multidiscipli-nar la integracio dels processos i la continuıtat assistencial en coordinacio amb tots els nivells de lrsquoatenciosanitaria i drsquoaltres recursos i serveis sociosanitarios






G-26 Coneixer i aplicar tecniques i instruments de comunicacio des drsquouna perspectiva no sexista tant enla relacio interpersonal com en les dinamiques de grup

G-27 Coneixer lrsquoestructura funcionament i financament dels sistemes sanitari i sociosanitario amb lafinalitat drsquoutilitzar de forma optima els recursos disponibles



G-30 Identificar els determinants de la salut tant biologics com demografics ambientals socials economicsculturals psicologics i de genere analitzar la seua influencia en les condicions de vida i treball de la poblacioi la seua repercussio en el proces de salut-malaltia


G-32 Coneixer valorar crıticament i saber utilitzar les fonts drsquoinformacio clınica biomedica i sanitaria pera obtenir organitzar interpretar i comunicar la informacio cientıfica i epidemiologica


G-34 Tenir en lrsquoactivitat professional un punt de vista crıtic creatiu constructiu i orientat a la investigacioen salut

G-35 Comprendre la importancia i les limitacions del pensament cientıfic en lrsquoestudi la prevencio i el maneigde lrsquoestat de salut de les persones

G-36 Adquirir la formacio basica per a lrsquoactivitat investigadora identificant els elements i fases que inter-venen en el proces drsquoinvestigacio



E-14 Dirigir avaluar i prestar les cures integrals drsquoinfermeria a lrsquoindividu a la famılia i a la comunitat


E-20 Coneixer el Sistema Sanitari Espanyol Identificar les caracterıstiques de la funcio directiva dels serveisdrsquoinfermeria i la gestio de cures Coneixer i ser capac drsquoaplicar les tecniques de direccio de grups






Els resultats drsquoaprenentatge es preten abast lrsquoalumnat son els seguents

1 Disposar drsquoun cos de coneixements sobre el concepte bases i lınies de desenvolupament de la InfermeriaComunitaria

2 Familiaritzar-se i reflexionar sobre les diverses concepcions de la Infermeria Comunitaria

3 Coneixer i reflexionar sobre la realitat practica i sobre la variabilitat de la realitat en les diferentsestrategies drsquoactuacio de la Infermeria Comunitaria

4 Analitzar la realitat social com base per a identificar i seleccionar els problemes de salut i precisar elcamp drsquoaccio de la Infermeria Comunitaria en la solucio drsquoaquesta problematica

5 Adquirir els coneixements necessaris per a proporcionar cures integrals a les persones a les famılies ia la comunitat perque assolisquen un major nivell de salut

6 Fomentar lrsquoanalisi crıtica i reflexiu sobre diferents parcelles de la Salut Publica en la seua aplicacio aInfermeria

7 Familiaritzar-se amb procediments i estrategies drsquoactuacio de la Infermeria considerant a lrsquoindividutant en lrsquoestat de salut com en el de malaltia dins del seu ambient social

8 Adquirir coneixements necessaris per a planificar desenvolupar i avaluar programes drsquoeducacio per ala salut especialment sobre promocio i prevencio

9 Adquirir coneixements i habilitats en investigacio cientıfica

10 Considerar a la comunitat com camp drsquoaccio preferent de lrsquoestudiant

11 Utilitzar els serveis de salut per a lrsquoatencio de les necessitats principalment dels grups majoritaris

12 Possibilitar el dialeg intercanvi drsquoopinions i discussio sobre temes drsquoInfermeria Comunitaria

13 Dominar lrsquoestructuracio de fonts de consulta i material de treball de la disciplina


UNITAT TEMATICA 0 PRESENTACIO DE LrsquoASSIGNATURA

Suposa un primer contacte amb els estudiants Srsquoaprofitara per a donar a coneixer i comentar amb la classeels seguents punts

1 El programa del modul Infermeria Comunitaria

2 Els objectius i competencies que es pretenen aconseguir durant el curs

3 Les estrategies drsquoensenyament-aprenentatge

4 El metode drsquoavaluacio

A) PROGRAMA DE CONTINGUT TEORIC

UNITAT TEMATICA I MODEL PROFESSIONAL DE LA INFERMERIA COMUNITARIAEN EL MARC DEL SISTEMA DE SALUT

Consta de cinc temes i es preten aportar la metodologia necessaria per coneixer com es pot proporcionarla salut de les persones des de lrsquoAtencio Primaria segons els principis internacionals reconeguts i proposatsen la Carta drsquoOttawa Per altra banda srsquoespecifiquen les funcions i lrsquoorganitzacio dels serveis de salut on elprofessional drsquoInfermeria exercitara la seua practica professional es a dir els Centres de Salut i els Centresde Salut Publica fonamentalment




Tema 1 El model professional de la Infermeria Comunitaria Antecedents Concepte ObjectiusFuncions Ambits drsquoactuacio de la Infermeria Comunitaria La practica Consideracions finals

Tema 2 LrsquoAtencio Primaria de Salut Antecedents Concepte Objectius Caracterıstiques Elsobjectius del Millenni Salut per a tots en el Segle XXI Reptes Programes drsquoaccio Informesobre la salut en el mon 2008 OMS lrsquoAtencio Primaria de salut mes necessaria que mai

Tema 3 Lrsquoorganitzacio de lrsquoAtencio Primaria a Espanya Lrsquoestructura basica de salut La zona desalut Lrsquoequip drsquoAtencio Primaria Funcions de lrsquoequip Coordinacio de nivells Competenciesde les Comunitats Autonomes La zona i departament de salut El Centre de Salut Funcions iorganitzacio La practica de la Infermeria Comunitaria El Centre de Salut Publica funcions iorganitzacio

Tema 4 Sistemes de registre en Atencio Primaria Conceptes Sistema drsquoinformacio drsquoatencioprimaria

Tema 5 La coordinacio sociosanitaria

UNITAT TEMATICA II LA INTERVENCIO COMUNITARIA DES DE LrsquoATENCIO PRIMARIADE SALUT

Consta de cinc temes en els quals a traves de la investigacio participativa srsquoestructura una proposta per arealitzar lrsquoEstudi Comunitari entre els tecnics i la poblacio amb lrsquoobjecte de coneixer els problemes socialseducatius i sanitaris drsquouna poblacio i iniciar un proces de desenvolupament comunitari dirigit a potenciar elteixit social perque la comunitat siga capac drsquoorganitzar-se de manera conscient i democratica i drsquoaquestaforma promoure el canvi social necessari per a aconseguir una millor qualitat de vida

Tema 6 La comunitat Concepte i tipus El territori la poblacio la demanda i els recursos

Tema 7 Desenvolupament de la comunitat Concepte Els protagonistes socials del treball comunitariMetodes i tecniques del desenvolupament comunitari

Tema 8 La participacio de la comunitat Concepte caracterıstiques i finalitat Lleres [cauces] departicipacio institucional de les organitzacions socials en salut

Tema 9 La comunitat i el suport social Importancia del seu estudi Concepte Fuentes TipusXarxes de suport social Avaluacio Arees drsquointervencio El rol de la dona com font de suportinformal Els grups drsquoajuda mutua Implicacions del suport social en la Promocio de la salut

Tema 10 LrsquoEstudi Comunitari de Salut una proposta drsquoinvestigacio accio participativa Con-cepte Objectius Aplicacio practica Fases Coneixement objectiu i subjectiu de la comunitat

UNITAT TEMATICA III LA FAMILIA COM UNITAT DrsquoATENCIO DE LA INFERMERIACOMUNITARIA

Es tracta drsquoestudiar a la famılia des drsquouna perspectiva integral destacant el paper drsquoaquesta en la salut delsseus membres pero contemplant tambe com pot sorgir violencia en lrsquoambit domestic io afectiu contra ladona Finalment es planteja la visita domiciliaria i lrsquoatencio domiciliaria com instruments rellevants per alprofessional drsquoinfermeria

Tema 11 La famılia com sistema de suport social Concepte tipus de famılia situacio actual de lesfamılies espanyoles funcions cicle vital crisis relacions salut familiar avaluacions i actuacionsamb la famılia des de lrsquoAtencio Primaria de Salut

Tema 12 La violencia en la infancia el paper de la infermera comunitaria Violencia en la infanciaconcepte tipus maltracte caracterıstiques factors magnitud del problema consequencies fontsdrsquoinformacio abordatge normativa i actuacions

Tema 13 La violencia en les persones majors el paper de la infermera comunitaria Violencia enles persones majors concepte formes de maltracte causes consequencies magnitud del problemafactors de risc prevencio pautes drsquoactuacio des de lrsquoAtencio Primaria de Salut




Tema 14 La visita domiciliaria com instrument de la infermeria comunitaria Objectius i fases

Tema 15 Lrsquoatencio domiciliaria Pacient immobilitzat o en el llit Ancia fragil Valoracio denecessitats Escales i instruments per a la valoracio en atencio domiciliaria

UNITAT TEMATICA IV LA PREVENCIO I EL CONTROL DE LA MALALTIA

En aquesta Unitat Tematica srsquoexplica des de la perspectiva de lrsquoAtencio Primaria de Salut el abordatgeconcret en la prevencio i control de la malaltia tant les quals presenten un patro epidemiologic infecciostransmissible com les croniques no transmissibles A mes srsquoanalitzen els instruments metodologics quesrsquoutilitzen per a aixo els programes de prevencio primaria i secundaria i la Consulta drsquoInfermeria com amarc des del qual srsquoaplica aquesta metodologia

Tema 16 Les malalties sotmeses a programes de vacunacio Marc conceptual Immunitzacio es-pecıfica activa vacunes

Tema 17 El control de la malaltia cronica Concepte i caracterıstiques Analisis dels principals factorsde risc Examens de Salut Estrategies de prevencio

Tema 18 La consulta drsquoinfermeria Concepte Tipus de consultes Caracterıstiques

UNITAT TEMATICA V LA PROMOCIO DE LA SALUT ESTRATEGIES DrsquoACCIO

Consta de cinc temes i en ells es presenta el sorgiment i desenvolupament de la Promocio de la salut querequereix de la Educacio per a la Salut (EpS) considerada aquesta com una metodologia drsquoinvestigacioparticipativa adequada per a lrsquoAtencio Primaria i mitjancant la qual es desenvolupen activitats educatives idrsquoaccio social sent un ambit drsquoactuacio de la Infermera Comunitaria

Per tant srsquoanalitzen les diferents interpretacions i aproximacions al tema srsquointrodueix a lrsquoestudiant enles aportacions de les ciencies en les quals es fonamenta (interdisciplinarietat) i finalment es planteja laresponsabilitat i les funcions drsquoinfermeria com educador en salut en el si de lrsquoequip de salut

Tema 19 Promocio de la salut Antecedents Concepte Declaracions i documents Marc legal i polıtiquesde Promocio de la salut Estrategies Diferencia de la PS amb altres enfocaments Principalstopics Avaluacio Paper dels professionals de la salut

Tema 20 Salutogenesi i actius en salut

Tema 21 LrsquoEducacio per a la Salut Justificacio Definicions Objectius Enfocaments Diferenciesentre EpS i Educacio Sanitaria

Tema 22 La comunicacio interpersonal

Tema 23 La comunicacio en salut

Tema 24 Etica en Educacio per a la Salut Consideracions etiques vinculades a la practica Els valorscap a un codi etic

UNITAT TEMATICA VI CULTURA I SALUT

Ates que una de les aportacions mes importants a la EpS es lrsquoAntropologia cultural i mes especıficamentde la salut en aquesta unitat es tractara drsquoaportar a lrsquoalumnat aquells coneixements necessaris perque pugaobservar com influeix la cultura de les persones en la salut i en la malaltia

Tema 25 Cultura salut i malaltia Conceptes clau Cultura Costums valors i creences Proces drsquoencul-turacio Etnocentrisme Relativisme cultural Aculturacio

Tema 26 Antropologia cultural i de la salut Antropologia de la salut Concepte Metode drsquoinvestiga-cio Arees drsquoinvestigacio Aplicacions




UNITAT TEMATICA VII ESTILS DE VIDA EN LA PROMOCIO DE LA SALUD I LAPREVENCIO DE LA MALALTIA

Tema 27 La conducta humana determinant de la salut y de la malaltia

Tema 28 Estils de vida i salut Introduccio Definicio Factors determinants en els estils de vidaCaracterıstiques Els estils de vida i les estrategies drsquoEducacio per a la Salut Avaluacio dels estilsde vida saludables Questionaris

UNITAT TEMATICA VIII PLANIFICACIO DrsquoUN PROJECTE DrsquoEDUCACIO PER A LASALUT

En aquest bloc tematic de sis temes proporcionem els elements basics per a la planificacio dels programesde salut que permeten al professional drsquoinfermeria dissenyar i executar accions drsquoEpS com a educadorpermanent que es

Temi 29 Lrsquoaccio educativa Proces drsquoensenyament-aprenentatge Definicions Dimensions bi-ologica antropologica i social Factors Paradigmes educacionals

Temi 30 Concepte de programa drsquoEducacio per a la Salut Definicio Dimensions Tipus Compo-nents del programa de salut

Temi 31 Analisi de la situacio i marc de decisions Identificacio de necessitats Eleccio del problemaa abordar Poblacio diana Objectius del programa

Temi 32 Etapes en la planificacio drsquoun projecte drsquoEducacio per a la Salut

Temi 33 El grup com poder educador

Temi 34 Tecniques de grup aplicables a lrsquoEducacio per a la Salut

Temi 35 Avaluacio de programes de promocio i Educacio per a la Salut Definicio Tipus drsquoava-luacio Disseny Metodes i tecniques Instruments drsquoavaluacio Etapes de lrsquoavaluacio Dificultats

UNITAT TEMATICA IX ATENCIO DrsquoINFERMERIA EN ELS PROGRAMES DE SALUT

Els programes de salut constitueixen una de les parts mes importants de lrsquoorganitzacio del treball en AtencioPrimaria particularment el drsquoInfermeria Comunitaria ja que segons lrsquoOMS aquesta adquireix una especialrellevancia com agent educador desenvolupant activitats preventives i de promocio de la salut Dels diferentsprogrames de promocio de la salut i prevencio de la malaltia que es desenvolupen en lrsquoAtencio Primaria enaquesta unitat solament ens centrarem en alguns drsquoells com son el programa de salut escolar el programadrsquoatencio al pacient cronic

Tema 36 Salut Escolar Escoles promotores de salut Lrsquoescola promotora de salut La comunitatescolar Aspectes legislatius i educatius de lrsquoeducacio per a la salut en lrsquoescola Problemes de salutdels escolars El paper integrador de les famılies en lrsquoescola El personal drsquoatencio primaria enlrsquoeducacio per a la salut en lrsquoescola La coordinacio entre el sector sanitari i educatiu Programesdrsquoeducacio per a la salut en lrsquoescola

Tema 37 Obesitat infantil Prevencio de lrsquoobesitat infantil Programa Perseo

Tema 38 Programa de prevencio del Cancer Poblacio diana Factor de risc Estrategies drsquointervencio

Tema 39 Programa drsquoatencio al tabaquisme Estrategies per al control del tabaquisme Valoracio dela motivacio i de la dependencia Intervencio breu Intervencio intensiva

Tema 40 El programa drsquoatencio al Pacient Cronic El rol del malalt cronic El concepte de risc enaquest grup Actuacio individual i actuacio amb grups homogenis de risc




B) PROGRAMA DE CONTINGUT PRACTIC EN AULA (Practiques P)

TALLER DrsquoINFERMERIA COMUNITARIAPLANIFICACIO DrsquoUN PROJECTE DrsquoEDUCACIO PER A

LA SALUT

Per a lrsquoassignatura drsquoInfermeria Comunitaria es proposa lrsquoelaboracio drsquoun programa drsquoeducacio per ala salut per a treballar en lrsquoaula Amb aquest taller es preten despertar en els estudiants lrsquointeres perdesenvolupar programes locals que puguen respondre de manera eficac a les necessitats de la poblacio aixıcom enfortir la seua capacitat tecnic-administrativa en arees com planificacio desenvolupament i avaluaciode programes

Guia per a la realitzacio del treball practic

La situacio drsquoaprenentatge que proposem en les practiques va a ser a traves del grup Pero per que en grupPerque aquesta clarament demostrat que els comportaments individuals estan en gran mesura influenciats pelgrup aprenem major i mes rapidament en grup gran part dels nostres coneixements actituds i sentimentsels hem adquirit en les nostres relacions grupals

Tal i com afirma Castell

Compartir objectius comuns comunicar-se recıprocament obrir espais profunds pera lrsquoescolta dels altres son els objectius de la formacio en el grup

Des drsquoaquesta perspectiva el treball de grup en la mesura que promou actitudscomunicatives pot constituir lrsquoexperiencia emotiva i intellectual de base per a modificarles propies dificultats davant el canvi

(I Castell 1988)

La EpS en grup preten implicar als components del grup perque siguen ells mateixos els quals participenactivament en els seus propis canvi tant a nivell personal com grupal i que millor estrategia drsquoaprenentatgeque aprendre a aprendre fent

iquestQuines finalitats es pretenen aconseguir

1 Promoure la collaboracio i cooperacio en lrsquoalumnat de lrsquoassignatura Infermeria Comunitaria en eldesenvolupament de la practica amb la finalitat de planificar un projecte de Promocio i Educacio pera la salut incrementant la seua intencionalitat formativa fomentant el dialeg la interaccio la reflexioa partir drsquoopinions diverses i la creacio de significats comuns amb els altres companys i els docentspromovent lrsquoaprenentatge al llarg de tota la vida

2 Establir un compromıs dels participants en un esforc coordinat per a resoldre un problema junts tannecessari en els professionals de la salut

3 Considerar les tasques drsquoavaluacio com oportunitats per a lrsquoaprenentatge convertint a lrsquoestudiant enprotagonista de la seua propia avaluacio on les activitats drsquoavaluacio contribuısquen positivament aldesenvolupament del coneixement capacitat crıtica responsabilitat i disposicio per a lrsquoaprenentatgetransferint el coneixement a contextos sociosanitaris i educatius donant oportunitat als professorsdrsquoimplicar-se en la retroalimentacio prospectiva (feedforward)

4 Avaluar els treballs realitzats en grup pels propis companys a traves de lrsquoavaluacio entre iguals quepuga entendrersquos com una forma especıfica drsquoaprenentatge collaboratiu en el qual els estudiants realitzenuna valoracio sobre el proces io producte drsquoaprenentatge a traves de la categoria drsquoavaluacio inter-grup permetent a mes a lrsquoalumnat lrsquoautoavaluacio de la participacio del treball realitzat en relacio algrup

5 Integrar els recursos collaboratius basats en les TICS per a facilitar el treball grupal en lrsquoaula i forade la mateixa

6 Permetre al professorat una contınua revisio del treball dels estudiants proporcionant a lrsquoalumnatretroalimentacio rapida sobre el seu treball




7 Facilitar tant al professorat com a lrsquoalumnat una millor gestio del temps

OBJECTIU DEL TALLER

AL finalitzar la practica drsquoinfermeria comunitaria els alumnes seran capacos de planificar un programadrsquoeducacio per a la salut

a) A nivell cognitiu (saber) Es facilitara als alumnes que desenvolupen les seues idees i hipotesis i quetinguen les oportunitats de comprovar-les i contrastar-les amb altres alumnesas io diverses fonts fentreferencia a fets conceptes i teories de la EpS

b) A nivell dels procediments (saber fer) Els estudiants podran adquirir destreses estrategies i habilitatsde planificacio i intervencio en els programes drsquoEps

c) A nivell de les actituds (sentir) Es fomentara la participacio i lrsquointercanvi dels punts de vista entre elsalumnes la controversia la discussio i lrsquoexpressio lliure de les idees aportant arguments aprofundint enles analisis i contrastant opinions a partir de raonaments i justificacions creant els sentiments drsquoescoltade respecte drsquoordre en el treball del treball en grup

SITUACIO DrsquoAPRENENTATGE

La situacio drsquoaprenentatge que proposem en les practiques es a traves del treball en grup (aprenentatgecooperatiu) Aquest treball es realitza en classe i fora de la mateixa Durant les sessions presencials elsestudiants reben els conceptes necessaris per a la realitzacio del treball

Les situacions drsquoaprenentatge son diverses i es concreten en

Tutories planificades aquestes sessions srsquoutilitzaran per a introduir als estudiants els conceptes de caracterinstrumental relacionats amb les eines collaboratives on line Aquestes eines permeten la comunicaciocooperacio la coordinacio dels membres drsquoun grup aixı com la revisio dels treballs realitzats En lessessions no presencials finalitzen el treball a traves drsquoaquestes aplicacions Tambe srsquoutilitzaran aquestessessions per a organitzar els subgrups amb els objectius de

mdash Trencar el gel des del principi i reduir les tensions

mdash Comencar la integracio del grup a partir del coneixement mutu

mdash Coneixer el nom de tots els participants

mdash Augmentar la confianca mutua

mdash Coneixer aspectes personals dels participants

mdash Provocar una primera experiencia de participacio

Per a aixo es desenvoluparan tot un seguit de diferents tecniques de grup autopresentacio per pare-lles

En gran grup Introduccio dels temes per part de la professora per a situar els conceptes que es treballarenen les sessions

En menut grup (5 membres) Discussions i posada en comuna de les idees elaborades en menut grup apartir dels conceptes i materials aportats per la professora i pels propis estudiants

Treball individual i lectures realitzades previes a les classes i posada en comuna de les mateixes

Treball de sistematitzacio sobre el programa drsquoIpS (veure criteris drsquoavaluacio)

MATERIALS

El professorat aportara diferents materials be a nivell grupal o a nivell individual que es facilitaran a travesdel servei de reprografia io lrsquoAula virtual




DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS

Objectiu

Lrsquoobjectiu de successives sessions de treball sera coneixer les diferents etapes i elements drsquoun proces deplanificacio de programes

PROPOSTA METODOLOGICA

Analisi de la situacio inicial i marc de decisions Establiment de les prioritats

mdash El barri situacio geografica historia demografia piramide de poblacio nivell socioeconomicparticipacio de la comunitat

mdash El collegi (SI ES EL CAS) situacio geografica historia matricula alumnes drsquointegracio diver-sitat etnic-cultural poblacio marginal fracas escolar nivell sociocultural de les famılies plantilladel professorat observacio de lrsquoambient enquesta higienic-sanitaria etc

mdash Recursos sociosanitaris Professionals i Serveis (publics privats concertats)

Aquesta part consistira en una breu descripcio presentant fonamentalment les conclusions

Identificacio de prioritats

mdash Estudi Comunitari de salut Patologia general escolar vacunacions etc

mdash Necessitats de salut sentides per la poblacio Exemple millora de la qualitat de lrsquoassistenciadrogues alimentacio etc

Aquest apartat igual que el barri es presentara un breu resum

Justificacio del projecte

Per part del Centre de Salut

mdash Estudi comunitari de salut

mdash Estat de salut de la poblacio

mdash No drsquohabitants en edat infantil i juvenil

Equip de treball

Distribucio de tasques Fonamental i de suport

(Analisi de la situacio metodologia activitats en classe reunions avaluacio )

Participacio de la comunitat en lrsquoequip multidisciplinar

Temporalitzacio de les reunions de lrsquoEquip multidisciplinar

Prioritzacio dels problemes de forma consensuada

Important arribats a aquest punt el grup haura de triar un problema de salut per tant haura dedocumentar-se referent a aixo (recerca bibliografica )

Dimensio educativa dels programes de salut

Elements de la planificacio educativa

mdash Definicio dels objectius

mdash Continguts

mdash Models didactics i determinacio de les activitats drsquoensenyament-aprenentatge

mdash Eleccio de la metodologia drsquointervencio

mdash Previsio dels recursos didactics

mdash Temporalitzacio

mdash Execucio i avaluacio




AVALUACIO I SEGUIMENT DE LA PRACTICA

El plantejament de lrsquoavaluacio ho concebem com un proces mitjancant el qual obtenim informacio per avalorar els punts de vista de la professora i dels alumnesas (entre grups) dels aspectes seguents

a) Per part del professorat El seguiment de la marxa del curs i el treball que srsquoesta realitzant en classe ALfinalitzar proposem als alumnes que valoren els aspectes positius i els aspectes que podrien millorar-se delsseguents apartats el treball de discussio en menuts grups el contingut i el material de classe la dinamicade classe les posades en comuna i els debats del gran grup i una valoracio general de les practiques

b) Per part dels subgrups avaluacio entre grups Lrsquoalumnat haura de valorar el treball dels seus companysmitjancant el questionari proposat per les professores En general el questionari avaluara els seguentsapartats del treball

bull Utilitzacio i comprensio de les idees exposades i treballades en classe i dels diferents materials llegits

bull Capacitat de relacio profunditat analisi argumentacio i elaboracio de les idees a partir del treballen classe i de lectures que integra tant lrsquoexperiencia com les reflexions personals de cadascun

bull Disseny del projecte drsquoIpS estructura del treball logica o adequada justificacio del tema triatcorrecta formulacio dels elements del programa (objectius continguts metodes avaluaciodots ) ioriginalitat en les activitats proposades

bull Bibliografia utilitzada

bull Proces drsquoelaboracio del treball participacio activa de lrsquoequip en les classes implicacio i interes peltreball i la coordinacio i el treball en grup

Criteris per a lrsquoelaboracio del treball

Presentacio En la primera pagina apareixera el titule del Programa drsquoEducacio per a la salut que serael dissenyat en les classes practiques El cognom i el nom dels autors el grup al que pertanyen i la data Eltreball es presentara amb ordinador a 15 espais amb marges i lletra de grandaria 11 Lrsquoextensio del treballsera de 15 pagines com a maxim

Data de lliurament

Els treballs hauran de lliurar-se a traves de lrsquoaula virtual el 10 de gener de 2021 Es CONDICIO NE-CESSARIA per a poder presentar-se a lrsquoexamen

LES PRACTIQUES P (EN CLASSE) SON OBLIGATORIESLrsquoASSISTENCIA ES VERIFICARA MITJANCANT CONTROLS DE LA MATEIXAPER A PODER PRESENTAR-SE A LrsquoEXAMEN FINAL ElLA ESTUDIANTAHAURA DrsquoHAVER PARTICIPAT DE FORMA ACTIVA EN LES CLASSES PRAC-TIQUES I HAVER LLIURAT EL PROGRAMA DrsquoEDUCACIO PER A LA SA-LUT AMB EL SEU GRUP DE TREBALL AIXI COM HAVER AVALUAT ELTREBALL DrsquoUN DELS GRUPS DE FORMA ALEATORIA













60100 ) 90 h





Elaboracio de treballs individuals ndash


Lectures de material complementari mdash







100 )) 60 h









Classes magistrals participatives amb suport de mitjansaudiovisuals en les quals es treballaran els continguts delmodul es debatra i es realitzaran activitats

Treball degrup

Elaboracio de treballs en menut grup (5 estudiants) sobrecontinguts del programa i lliurament del treball realitzat

Tutories






Estudii treballautonom


Avaluacio entre grups

Materials

a) Guia academica Especifica les competencies els objectius generals el temari i els continguts la meto-dologia de classe lrsquoavaluacio i la bibliografia basica

b) Dossier de Materials Srsquoutilitza com eina drsquoestudi i aplicacio dels conceptes i teoria sobre la tematica delrsquoassignatura

c) Aula Virtual Srsquoutilitzara com mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoadquisicio de les competencies per part de lrsquoalumnat es realitzara combinant diferentstipus drsquoinformacions vinculades a les distintes activitats que els alumnes desenrotllaran en el modul Elsprocediments drsquoavaluacio seran

a) Examen (80 de la qualificacio) que consistira en la realitzacio drsquouna prova objectiva escrita entre40-60 preguntes amb tres alternatives de resposta de les quals una unicament sera la correctaLes preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teorica com als de la part practicaLa puntuacio obtinguda de 0 a 10 es calculara tenint en compte la formula que srsquoutilitza enaquesta tipus de proves A continuacio es representa un exemple

Encerts AErrors E


Nbre total de preguntas del test T

rarr nota =

(Aminus E

nminus 1

)middot pT

Ejemplo




rarr nota =

(43minus 7

3minus 1

)middot 10

60= 6 583




b) Taller treballs i activitats realitzats per lrsquoestudiant (20 de la qualificacio) que consisteix en

ndash Treball en grup realitzat durant les sessions de practiques Assistencia a les sessions treballde grup i lliurament del mateix en el termini establert

La prova escrita (apartat a) es puntuara de 0 a 10 considerant-se aprovada a partir de 50 El treballProjecte de promocio i educacio per a la salut (apartat b) tambe es puntuara de 0 a 10 Lrsquoassistencia irealitzacio del treball es un requisit per poder presentar-se a lrsquoexamen Esta activitat no es recuperable

Una vegada aprovada la part a (examen) es recalculara la puntuacio al seu equivalent del 80 lapuntuacio de la part b (taller) es traslladara al seu equivalent del 20 i srsquoefectuara la suma drsquoambduespuntuacions recalculades

En el cas de no superar la part a (examen) en lrsquoacta es reflectira la puntuacio obtinguda en aquestapartat en lrsquoescala de 0 a 10

En el cas de presentar-se a lrsquoexamen (part a) sense haver realitzat el treball de practiques (part b)en les actes constara com a NO PRESENTAT

Si se suspen en la primera convocatoria la nota del treball (part b) es guardara per a la segonaconvocatoria

A lrsquoalumnat que es matricule per segona vegada en lrsquoassignatura se li considerara com realitzat el treballdel taller i per tant no sera obligatori el seu lliurament de nou Ara be la qualificacio de lrsquoassignatura seralrsquoobtinguda a traves de la prova escrita en la seva puntuacio de 0 a 10 (sense recalcular)

Lrsquoalumnat matriculat per tercera vegada o successives haura de realitzar el taller per poder presentar-sea lrsquoexamen


Bibliografia basica

1 Martın Zurro A i Jodar Sola G (2011) Atencion familiar y salud comunitaria Madrid Elsevier

2 Martın Zurro A M i Jodar Sola G J (2018) Atencion familiar y salud comunitaria conceptos ymateriales para docentes y estudiantes Madrid Elsevier

3 Marchioni M (2004) La Accion Social en y con la Comunidad Zaragoza Libros Certeza

4 Marques F (2004) Metodos y medios en promocion y educacion para la salud Ed UOC

5 Mazarrasa L Sanchez A German C Sanchez AM Merelles A Aparicio V (2003) SaludPublica y Enfermerıa Comunitaria Madrid McGraw-Hill Interamericana

6 Sanchez Moreno A Aparicio Ramon V German Bes C Mazarrasa Alvear L Merelles Tormo ASanchez Garcıa A (2000) Enfermerıa Comunitaria 3 Madrid McGraw-Hill Interamericana

7 Piedrola Gil G directores Joaquın Fernandez-Crehuet Navajas [et al] (2016) Medicina preventiva ysalud publica Barcelona Elsevier-Masson

8 Lindstrom B i Eriksson M (2011) Guıa del autoestopista salutogenico camino salutogenico haciala promocion de la salud (Vol 1) Documenta Universitaria

Portals drsquoInternet drsquointeres

a) Consejeria de Salud Junta de Andalucıa httpwwwjuntadeandaluciaessaludsitescsaludportalindexjsp

b) Conselleria de Sanitat Valencia httpwwwsangvaes

c) Escuela Andaluza de Salud Publica httpwwweaspeswebespindexasp

d) Escuela Valenciana de Estudios en Salud httpwwwevessangvaesportal

e) Ministerio de Sanidad y Consumo httpwwwmsces

f) Organizacion Mundial de la Salud httpwwwwhoorg

g) Sociedad Espanola de Medicina de Familia y Comunitaria (SEMFYC) httpwwwsemfyceses




h) Gobierno de Aragon Salud y Consumo httpportalaragonesportalpageportalSALUDPUBLICA

i) Programa Cine y Salud (Gobierno de Aragon) httpportalaragonesportalpageportalSALUDPUBLICACATALOGOPrograma20Cine20y20Salud

j) Direccion General de Salud Publica httpwwwspsangvaes




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen tots els continguts inicialment programats en la guia docent


Es mante el volum de treball i la planificacio temporal del mateix pero la docencia srsquoimpartira de forma nopresencial


PER A TOT LrsquoESTUDIANTAT

bull Srsquoemprara la metodologia drsquoaula inversa

bull Es realitzaran presencialment les activitats practiques i tutories colmiddotlectives establertes en la guiadocent

bull Les tutories individuals seran preferentment virtuals

bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinersquo rsquo se substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncrona otransparencies locutades

bull En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amb lrsquoestudiantat mitjancant videocon-ferencia o forum o xat en aula virtual

bull Donat el cas les adaptacions corresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequipdocent de lrsquoassignatura

PER A ESTUDIANTAT VULNERABLE O AFECTAT

Srsquoadaptara la metodologia a les seguents activitats no presencials (seleccionar)

bull Seguir classes per videoconferencia sıncrona o per transparencies locutades

bull Treballs individuals assignats

bull Tutoria per videoconferencia

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la guia docent quant a la ponderacio de lrsquoavaluacio de cada tipus drsquoactivitat

En cas drsquoestudiantat vulnerable o afectat la proporcio de qualificacio de les activitats de grup avaluableses traslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat (seleccionar)



5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent a lrsquoaula virtual

Si la situacio sanitaria imposara tancament de biblioteques es facilitaria material de suport a traves delrsquoaula virtual



173 GESTIO I ADMINISTRACIO DELS SERVEIS DE SALUT





Nom assignatura GESTIO I ADMINISTRACIO DELS SERVEIS DE SA-LUT



Curs Segon

Semestre Segon





575 08 0 0 02 675

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Camano Puig Ramon Eusebio

Despatx Nordm 5 FIP


Professorat Prof 1 Camano Puig Ramon Eusebio

Despatx Nordm 5 FIP


Prof 2 Colomer Perez Natura

Despatx Nordm 5 FIP

Correu-e NaturaColomeruves

Prof 3 Garrido Bartolome Angela

Despatx Edicifi docent Hospital General Universitari

Correu-e AngelaGarridouves

Prof 4 Beltran Herrero Marisa

Despatx Depatx de professorat (Ontinyent)

Correu-e MarisaBeltran-Herrerouves

Prof 5

Despatx

Correu-e

Prof 6

Despatx

Correu-e



GESTIO I ADMINISTRACIO DELS SERVEIS DE SALUT 174


Lrsquoassignatura de Gestio i Administracio dels serveis de salut proporciona un marc per a aproximar-se a lacomprensio dels problemes en les organitzacions drsquoatencio de la salut Propicia lrsquoacces a les idees de gestioteories tecniques i la seua aplicacio en les organitzacions de salut ajudant a comprendre la variabilitatdrsquoestils de gestio i com influeix la personalitat en el lideratge comencant a desenvolupar el seu propi estil

Aquesta assignatura proporciona les bases per al desenvolupament dels procediments i els plantejamentsmetodologics de lrsquoAdministracio de Serveis Sanitaris i Salut procedint a analitzar les tendencies historiques iproporcionant informacio sobre alguns dels mes importants problemes i desafiaments en la qualitat i segure-tat assistencial Incorpora diferents aspectes relatius a lrsquoestructura i funcions del Sistema de Salut espanyoli tracta de posar de manifest que el sistema es troba en un proces constant de canvi que es similar al procesque srsquoenfronten altres sistemes en el mon En aquest entorn drsquoincertesa tant els professionals com els estudi-ants drsquoinfermeria han de coneixer les caracterıstiques drsquoaquests processos enfocant-se en les circumstanciesprincipals problemes i les alternatives polıtiques i evidencies establides en les ultimes decades a traves delrsquoanalisi de diferents models teorics entre ells els models de presa de decisions de qualitat i seguretat gestiode riscos i implementacio mesurament i avaluacio dels resultats de seguretat

Els temes a cobrir inclouen visio general del Sistema de Salut espanyol (sectors public i privat) mecanis-mes i interfıcie de connexio entre els diferents nivells del Sistema de Salut espanyol les diverses estructures deprestacio de serveis de salut els diferents grups professionals la seua coordinacio i establiment drsquoobjectiusels recursos drsquoatencio de la salut serveis de salut cobertura sanitaria i els aspectes relatius a la satisfacciode les necessitats de la poblacio a traves de procediments drsquoactuacio en qualitat i eliminacio de riscos senseperdre de vista les poblacions especials genere i diferents questions crıtiques en els serveis de salut


Per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura es recomana que lrsquoalumnat haja cursat les seguents assig-natures

a) Assignatures propies de la materia

bull Salut Publicabull Infermeria Comunitaria

b) Altres assignatures del modul 2 Ciencies de la Infermeria

bull Bases historiques epistemologiques i etiques de la disciplina infermerabull Infermeria Medico-Quirurgica-I

c) Assignatures del modul 1 Formacio basica comuna

bull Sociologia genere i salutbull Farmacologia


































Els resultats de lrsquoaprenentatge En finalitzar amb exit aquest modul lrsquoestudiant sera capac de

1 Discutir el valor de les estrategies de desenvolupament de processos i activitats basades en lrsquoevidencia

2 Examinar el sistema de salut local nacional i internacional

3 Descriure els conceptes basics i les teories en la gestio de la salut

4 Discutir crıticament els processos tecniques i models de gestio de la qualitat

5 Aplicar els principis de qualitat i gestio de riscos en la cura de la salut

6 Discutir els temes contemporanis de lrsquoatencio de la salut

7 Desenvolupar i analitzar tant atributs de lideratge i gerencials en la trobada i maneig de canvis

8 Aplicar habilitats efectives de comunicacio en presentacions escrites i orals aixı com en la seua interre-lacio amb els pacients en situacions relacionades amb la cura de la salut i de risc

9 Avaluar crıticament les tecniques de gestio de riscos en la prestacio drsquoatencio en les arees drsquoinfermeriaincloent lrsquoatencio a la persona major i en els departaments drsquoemergencia i desenvolupar el coneixementexpert de la documentacio publicada pels organismes reguladors

10 Discutir crıticament la seguretat del pacient i la seua rellevancia per a la infermeria i la Iniciativa deSeguretat del Pacient Primer

11 Discutir crıticament les iniciatives nacionals i internacionals per a la seguretat dels pacients la qualitati la gestio del risc

12 Discutir els rols i funcions dels professionals de la salut dins del sistema de salut i els factors queinflueixen en les tendencies en lideratge i gestio

13 Identificar la capacitat i habilitats de les infermeres en la gestio de lrsquoatencio a les persones

14 Discutir crıticament els rols i funcions dels sistemes drsquoinformacio sanitaria i les tecnologies de la infor-macio i de la comunicacio (TIC) i la seua importancia en el sistema de salut espanyol

15 Discutir crıticament els riscos inherents al maneig de medicaments per a infermeres i pacients

16 Discutir crıticament la relacio entre la qualitat i el desenvolupament de la practica en el subministra-ment drsquoatencio drsquoalta qualitat


A) SESSIONS DE CONTINGUT TEORIC-CONCEPTUAL (modalitat T)

BLOC I SISTEMES ECONOMICS I SOCIALS I LA SEUA REPERCUSSIOEN LES POLITIQUES SANITARIES

Tema 1 Sistemes economics i socials Economia socialista Economia de mercat Models drsquoestat Concepteactual drsquoestat

Tema 2 Bases de lrsquoestat de benestar

Tema 3 Globalitzacio i salut

Tema 4 Polıtica social i sanitaria Estrategies per al desenvolupament Polıtica sanitaria en lrsquoEstat debenestar

Tema 5 Sistemes sanitaris mundials i reformes sanitaries Estrategies de lrsquoOMS per als sistemes de salut

Tema 6 Sistema sanitari espanyol Evolucio i caracterıstiques




BLOC II GESTIO DELS SERVEIS DE SALUT

Tema 7 Aspectes basics de lrsquoeconomia de la salut Relacio economia i sector sanitari Oferta i demandaFinancament dels serveis de salut

Tema 8 Avaluacio economica dels programes i serveis sanitaris Administracio dels serveis de salut Pla-nificacio sanitaria Models i tipus de planificacio

Tema 9 Sistemes drsquoinformacio sanitaria

Tema 10 Cultura organitzativa Cures centrades en el pacient

BLOC III QUALITAT ASSISTENCIAL

Tema 11 Excellencia i qualitat Eficacia eficiencia efectivitat i equitat

Tema 12 Qualitat en el sistema sanitari Gestio del risc i seguretat del pacient


B) SESSIONS PRACTIQUES EN AULA (modalitat P)

Amb lrsquoobjectiu de reforcar el contingut conceptual impartit es proposa el desenvolupament de contingutsprocedimentals de treball adaptats als contextos sanitaris En aquestes sessions es treballara autonomamentun Proces de Gestio de Qualitat i bones practiques en contextos professionals dels serveis de salut

Lrsquoorganitzacio drsquoaquestes sessions de treball procedimentals es dura a terme amb el suport drsquoun dossierde practiques i lrsquoorientacio del professorat responsable del grup Lrsquoalumnat treballara de manera autonomaen subgrups de 5 estudiants

Parallelament tambe es programen diverses activitats complementaries i de suport a traves de treballindividual o grupal amb la finalitat que els i les estudiants adquirisquen competencies i exerciten habilitatsque els resultaran drsquoutilitat quan srsquoincorporen als centres de practiques

Aquestes activitats complementaries srsquoimplementaran al llarg de la docencia de les sessions de modalitatT










60100 ) 675 h

















100 )) 45 h


1 Classes teoricopractiques

Classes magistrals participatives amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballaran elscontinguts conceptuals de lrsquoassignatura (apartat A de la seccio de descripcio de continguts)

En aquestes sessions tambe es formularan preguntes que es debatran a lrsquoaula i podran realitzar-seintervencions o exposicions de lrsquoalumnat aixı com podran desenvolupar-se activitats complementariesi de suport de manera individual o amb diferents agrupacions

2 Treball en subgrups

Elaboracio drsquoun dossier de practiques (en grup de 5 estudiants) sobre continguts del programa teoric-conceptual (apartat A de la seccio de descripcio de continguts) aplicat mitjancant el treball de lessessions practiques en aula (apartat B de la seccio de descripcio de continguts) amb lrsquoobligacio delliurament del document de practiques elaborat pel subgrup per a ser avaluat

La docencia en modalitat Practica drsquoaula (Grup P1 i P2) desenvolupara continguts transversals ambles assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau Lrsquoalumnat treballara en les sessionsP segons les pautes plantejades el dia de la presentacio de lrsquoassignatura La valoracio drsquoaquestdossier de treball srsquoincorporara a lrsquoavaluacio del treball cooperatiu i autonom de lrsquoassignatura

3 Tutories

Perıode drsquoorientacio realitzat pel professorat per a revisar materials i aspectes dels continguts concep-tuals aixı com consultar i resoldre dubtes que lrsquoalumnat vulga manifestar

4 Avaluacio

Prova escrita per a la valoracio dels continguts conceptuals i procedimentals impartits tant de lrsquoapartatA com de lrsquoapartat B de la seccio de descripcio de continguts

5 Altres activitats complementaries

Para lmiddotlelament a la imparticio dels programes docents podran realitzar-se altres activitats formativesrelacionades amb lrsquoassignatura de tipus conferencia tallers vıdeo-forum visites etc

6 Estudi i treball autonom

bull Estudi i preparacio dels continguts conceptuals

bull Elaboracio de tasques i treballs individuals i de grup

bull Estudi i preparacio de la prova escrita io oral si srsquoestablira




LrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura te per finalitat ser el mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnati srsquoarticula en relacio al grup en el qual lrsquoalumnat es troba matriculat grup en el qual rebra la docencia isera finalment avaluat

En aquesta plataforma virtual el professorat responsable del grup establira lrsquointercanvi de recursos imaterials de suport i complementaris a la docencia i que son drsquous privatiu per a lrsquoassignatura aixı com larealitzacio de forums drsquointeres o videoconferencies si srsquoestablira aquesta metodologia

LrsquoAula Virtual sera el canal utilitzat tant pel professorat responsable del grup com la coordinacio delrsquoassignatura per a notificar les necessaries instruccions derivades drsquoaspectes rellevants del curs i de la seuadocencia

Volum de treball de les activitats formatives

Activitats presencials (60)

Classes teoric-practiques

Treball en subgrups

Tutories

Avaluacio

Altres activitats complementaries

Activitats no presencials (40) Estudi i treball autonom

9 Avaluacio


Es imperatiu realitzar i superar sense excepcio totes dues avaluacions dels dos programes de docencia(apartat A i apartat B de la seccio de descripcio de continguts) de manera independent

A) Avaluacio de la modalitat T Prova escrita (individual)

Per a avaluar la modalitat T de docencia impartida a traves de lrsquoapartat A de la seccio de contingutses realitzara una prova escrita individual

El valor percentual de la prova escrita correspondra al 80 de la nota global de lrsquoassignatura Laqualificacio maxima que pot obtindrersquos en aquesta prova es de 8 punts sent necessari obtindre unaqualificacio mınima de 4 punts (50 de la qualificacio maxima) amb la finalitat de superar aquesta parti poder ser avaluata del conjunt de lrsquoassignatura

Aquesta prova escrita consistira en un questionari de 50 preguntes tipus ldquotestrdquo amb 4 opcions de respostamultiple de les quals nomes 1 sera la correcta La tipologia de la prova es correspon amb el modeldrsquoexamen EIR amb la conseguent penalitzacio de respostes incorrectes i que es calcula mitjancant laseguent formula(

Encertsminus Errors

num drsquoalternatives de respostaminus 1

)times 8

num de preguntes

B) Avaluacio de la modalitat P

Lrsquoapartat B de la seccio de continguts corresponent a la docencia practica implementat en les 4 sessionsde 2 hores (8 hores en total) concloura amb lrsquoelaboracio drsquoun document de treball confeccionat pelsubgrup conformat a lrsquoinici de les sessions P

El valor percentual de lrsquoavaluacio de la modalitat P correspon al 20 de la nota global de lrsquoassignatura

Per a superar aquest apartat ella alumnea deure assistir obligatoriament de manera presencial a les4 sessions de treball grupal orientades pel professorat responsable del grup i ser coautora del dossierde treball que entregara en finalitzar les mateixes Srsquoha drsquoobtindre en aquest treball una qualificaciomınima drsquo1 punt sobre 2 punts (valor maxim ponderat drsquoaquest apartat) per a superar lrsquoavaluacio de lamodalitat P de docencia

La qualificacio drsquoaquest document es dura a terme mitjancant un rubrica adaptada i a traves drsquounatecnica drsquoautoavaluacio entre lrsquoalumnat que garanteix la distribucio aleatoritzada i anonimitzada delrsquoautoria Posteriorment aquesta qualificacio sera en tot cas supervisada pel professorat responsabledel grup podent ser modificada amb major o menor puntuacio segons el criteri pedagogic docent




NO SrsquoINDICA QUINA PUNTUACIO ES POSA EN LrsquoACTA EN CAS DE NO SUPERAR ALGUNA DELSPARTS DE LrsquoASSIGNATURA

NO SrsquoINDICA QUE OCORRE AMB LA PART DELS TREBALLS DERIVATS DELS ACTIVITATS DECLASSE PRACTICA P EN CAS DE SUSPENDRE EN LA SEGONA CONVOCATORIA ES POS-SIBLE NO ES POSSIBLE

En el cas de quedar alguna de las parts pendents drsquoaprovar en lrsquoacta es plasmara la qualificacio de lapart suspesa o la major qualificacio de les parts suspeses


1 Alberdi Castell R Ma et al (1982) Administracion Curso de nivelacion de ATS Madrid UNED

2 Balderas Pedrero Ma L 81995) Administracion de los servicios de enfermerıa 3a ed MadridInteramericana

3 Bueno Campos E (1994) La planificacion estrategica en hospitales problemas y enfoques principalesPapeles de gestion sanitaria Monografıas de economıa y gestion de la salud 1a ed Valencia MCQ

4 Buglioli M y Ortun Rubio V (2001) Decision clınica Como entenderla y mejorarla Springer-VerlagBarcelona Iberica

5 Corella J Ma (1998) Introduccion a la gestion de marketing en los servicios de salud PamplonaGobierno de Navarra Departamento de Salud 1998

6 Cotta Rosangela M (2002) Innovaciones en la gestion de salud estudio de una serie de pacientes enhospitalizacion domiciliaria Valencia Universitat de Valencia 2002

7 Dominguez Alcon C (1984) Administracion y Legislacion Barcelona Ed Massan

8 Donabedian A (1988) Los espacios de la salud aspectos fundamentales de la atencion medicaMexico Fondo de Cultura Economica

9 Drumond M F Stoddart G L y Torrance G W (1991) Metodos para la evaluacion economica delos programas de atencion de la salud Madrid Dıaz de Santos

10 Instituto Valenciano de Estudios en Salud Publica (1995) Jornadas de Economıa de la Salud (15a)

11 Asociacion de Economıa de la Salud Instrumentos para la gestion en sanidad XV Jornadas deEconomıa de la Salud Barcelona

12 La Monica E L (1995) Direccion y administracion en enfermerıa un enfoque practico BarcelonaMosby

13 Lazaro y de Mercado P (1994) Evaluacion de tecnologıa medica Papeles de gestion sanitariaMonografıas de economıa y gestion de la salud 1a ed Valencia MCQ

14 Lopez i Casasnovas G (2003) El Interfaz Publico-Privado en Sanidad Barcelona Masson

15 Marriner A (1993) Manual de Administracion de Enfermerıa 4a ed Madrid Interamericana

16 Maslow A (1983) El Hombre Autorrealizado Barcelona Cairos

17 Ministerio de Sanidad (1973) ATS y Auxiliares de Clınica de la Seguridad Social Estatutos y normascomplementarias

18 Mompart Garcıa Ma P (dir) (1995) Administracion de servicios de enfermerıa Barcelona Masson

19 Ortun Rubio V (1990) La economıa en sanidad y en medicina instrumentos y limitaciones Barce-lona Escuela Universitaria de Trabajo Social

20 Ortun Rubio Vicente (2003) Gestion clınica y sanitaria de la practica diaria a la academia ida yvuelta Masson Barcelona




21 Puig Junoy J Pinto Prades J L y Dalmau Matarrodona E (2001) El valor monetario de la saludEconomıa de la salud y gestion sanitaria Barcelona Springer-Verlag Iberica

22 Stiglitz J E (1993) Economıa Barcelona Ariel Economica

23 Vivas Consuelo D (1994) Mejora continuada de la calidad de los servicios de salud los graficos decontrol estadıstico del proceso Papeles de gestion sanitaria Monografıas de economıa y gestion de lasalud [1a ed] Valencia MCQ

24 White K L (1997) Fundamentacion y Practica de la Planificacion y la Gestion Nacionales de losServicios de Salud Cuadernos de salud publica Ginebra OMS

25 WHO (1991) 21 Health for All (HFA) targets for the 21st Century Draft - 2431998 WHO RegionalOffice for Europe

26 Wiedmer T L (1998) Digital portfolios Phi Delta Kappan 70 (8) 586-590 Wilson B (1995)Metaphors for instruction Why we talk about learning environments Educational Technology SpecialSeccion Constructivist learning environments september-october 25-30

27 Yates J (1990) Camas hospitalarias problema clınico y de gestion Barcelona Doyma 1990




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts programats segons la guia docent tant per a la part teorica com per als contingutsde les sessions practiques


Es mante el volum de treball segons la distribucio establida en la guia docent

La docencia drsquoaquesta assignatura segons programacio de lrsquoOCA tindra lloc dos dies a la setmana

La docencia en format hıbrid per als grups de castella es desenvolupara amb assistencia del 50 delrsquoalum-nat un dia a la setmana i alternativament lrsquoendema lrsquoaltre 50 de lrsquoalumnat mantenint els deguts criterisde distanciament social Havent sigut assignat un tema per setmana que sera impartit drsquoigual manera encada grup seguint les indicacions de la guia de lrsquoassignatura

Les practiques contemplades en la guia docent tindran un tractament similar seguint les indicacionscontemplades en la guia


Unicament en relacio amb la metodologia docent les sessions presencials modalitat T se substituirien persessions de Videoconferencia Sıncrones (respectant sempre el mateix horari presencial de lrsquoassignatura) o lautilitzacio drsquoaltres recursos disponibles a lrsquoAula Virtual i lrsquoeina BlackBoard Collaborate (BBC) com ara perexemple presentacions locutades

Les classes amb modalitat P (practica drsquoaula) tambe es durien a terme pero mitjancant les sessionsen Videoconferencia a traves de lrsquoeina BBC seguint la distribucio preestablida

En cas de confinament total passarıem a la docencia online seguint criteris de la guia docent

4 Avaluacio

Es mante la ponderacio establida inicialment en la guia docent

En tots dos casos tant en metodologia hıbrida com en el cas de confinament total de tot el grup si foranecessari lrsquoavaluacio seria tal com srsquoestableix en la guia docent

Nomes en el cas de les practiques els productes a avaluar del treball collaboratiu es presentaria pera la seua avaluacio de manera conjunta pujant-los a lrsquoAula Virtual i pel que fa a lrsquoexamen es realitzariaavaluacio online en cas de confinament total amb les mateixes caracterıstiques contemplades en la guiadocent 50 preguntes tipus test

5 Bibliografia

En el cas que es requerisca de nou tornar a una modalitat no presencial lrsquoassignatura transcorreria seguintels mateixos criteris (contingut metodologia docent i avaluacio) que en el marc de docencia hıbrida exposati els aspectes anteriorment assenyalats



183

MATERIA

INFERMERIA EN EL CICLE VITAL

(33 ECTS)



184



185 SALUT DE LA DONA DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIO



Materia Infermeria en el cicle vital


Nom assignatura SALUT DE LA DONA DE LA SEXUALITAT I LA RE-PRODUCCIO



Curs Segon

Semestre Segon





535 08 0 04 02 675

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Margaix Fontestad Lourdes

Despatx Nordm 6 FIP

Correu-e LourdesMargaixuves

Professorat Prof 1 Margaix Fontestad Lourdes

Despatx Nordm 6 FIP


Prof 2 Orenga Orenga Blas Javier

Despatx Nordm 6 FIP

Correu-e JavierOrengauvesuves

Prof 3 Obiol Saiz Marıa Asuncion

Despatx Nordm 6 FIP

Correu-e MAsuncionObioluves

Prof 4 Garcia Maronda Paula

Despatx Nordm 6 FIP

Correu-e PaulaGarcia-Marondauves

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoimperatiu biologic convertit en rol de genere estableix que la funcio reproductora competeix a la donaEs per aixo que hem proposat per a aquesta assignatura una triple denominacio que intencionadamentexpressa les tres arees del seu contingut pero remarcant la seua independencia

a) Salut de la dona- Les diferencies estructurals i funcionals entre els organismes de lrsquohome i de la donacentrades sobretot en lrsquoaparell genital pero no nomes determinen una salut especıfica de la donaque es fonamenta en la normalitat o lrsquoalteracio drsquoaquestes estructures diferenciades El mantenimentdrsquoaquesta salut la prevencio de les seues alteracions i les cures quan srsquoaltere constitueixen una partsubstancial de lrsquoassignatura

b) Salut de la reproduccio- Aquesta part es presenta intencionadament separada de lrsquoanterior perqueconsiderem la reproduccio com una funcio compartida dels dos sexes i aixı srsquoenfocara des drsquoaquestaassignatura Acı es van a analitzar la fisiologia del proces lrsquoatencio en les dificultats per a aconseguir un



SALUT DE LA DONA DE LA SEXUALITAT I LA REPRODUCCIO 186

embaras i el maneig professional de les mesures per a evitar-lo Una vegada srsquoha instaurat un embarases constitueix en un important objectiu sanitari en el qual a mes es fa una inversio de futur al cuidar dela salut fetal La fisiologia de la gestacio les seues alteracions i el coneixement i les habilitats sobre lesseues cures tant preventius com curatius constitueix contingut drsquoaquesta part

c) Salut sexual- Encara que lrsquoOMS la considera inequıvocament com part integrant de la salut es tractadrsquouna de les funcions mes quotidianes i menys considerades en els currıculums de Ciencies de la Salut enqualsevol dels seus nivells i en consequencia constitueix una llacuna en la formacio drsquoaquests professionalsSrsquoinclou en aquesta assignatura com un determinant mes de la salut de les persones en el seu cicle vitalSrsquoha volgut marcar la diferencia amb la salut de la dona perque la funcio sexual es un component tantde la salut de la dona com de la de lrsquohome I per descomptat es preten establir una diferencia amb lafuncio reproductiva pel que aquestes dues funcions es presenten des drsquoaquesta assignatura com totalmentindependents encara que per imperatiu biologic interaccionen


Per a poder assolir els objectius i competencies descrits es important que lrsquoalumnat dispose drsquouns bonsconeixements de materies que conformen el Grau drsquoInfermeria com ara anatomia biologia fisiologia ifisiopatologia



Dentro de las competencias generales marcadas por el Documento de Verificacion del Grado de Enfermerıade la Universitat de Valencia las que competen a esta asignatura son




G-21 Realitzar les cures drsquoinfermeria basant-se en lrsquoatencio integral de la salut la cooperacio multidisci-plinar la integracio dels processos i la continuıtat assistencial en coordinacio amb tots els nivells de lrsquoatenciosanitaria i drsquoaltres recursos i serveis sociosanitarios





E-17 Identificar les caracterıstiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en elclimaterio i en les alteracions que es poden presentar proporcionant les cures necessaries en cada etapaAplicar cures generals durant el proces de maternitat per a facilitar lrsquoadaptacio de les dones i els neonatosa les noves demandes i prevenir complicacions

E-18 Coneixer els aspectes especıfics i les cures del neonato Identificar les caracterıstiques de lesdiferents etapes de la infancia i adolescencia i els factors que condicionen el patro normal de creixementi desenvolupament Coneixer els problemes de salut mes frequents en la infancia i identificar les seuesmanifestacions Analitzar les dades de valoracio del xiquet identificant els problemes drsquoinfermeria i les




complicacions que poden presentar-se Aplicar les tecniques que integren la cura drsquoinfermeria establint unarelacio terapeutica amb els xiquets i els seus cuidadores Seleccionar les intervencions dirigides al xiquetsa i al malalt aixı com les derivades dels metodes de diagnostic i tractament Ser capac de proporcionareducacio per a la salut als pares o cuidadores primaris


A lrsquoacabar qui curse aquesta assignatura deu haver aconseguit

1 Que lrsquoalumnat conega els determinants de salut en relacio amb el genere

2 Que lrsquoalumnat descriga les alteracions de lrsquoaparell genital femenı

3 Que lrsquoalumnat siga capac de dissenyar un pla de cures adequat a cada alteracio de lrsquoaparell genitalfemenı incloent la promocio de salut i la prevencio de la malaltia

4 Que lrsquoalumnat sapiga descriure la fisiologia de la fecundacio lrsquoembaras el part i el puerperi

5 Que lrsquoalumnat sapiga reconeixer els factors de risc materns i fetals i sapiga com prevenir-los

6 Que lrsquoalumnat conega i puga realitzar les activitats propies del personal drsquoinfermeria generalistaen lrsquoassistencia de la salut materno-infantil

7 Que lrsquoalumnat siga capac drsquoelaborar un consell anticonceptiu professional

8 Que lrsquoalumnat sapiga descriure descriure les caracterıstiques de la sexualitat la corba de respostasexual humana normal i les seues alteracions i a mes que siga capac drsquooferir un consell sexual enlrsquoevolucio de les malalties sistemiques


A) TEORIA

UNITAT TEMATICA I ESTRUCTURA FUNCIO I ALTERACIONS DE LrsquoAPARELL GE-NITAL FEMENI

Tema 1 Anatomia i fisiologia de lrsquoaparell genital femenı El cicle menstrual i les seves alteracionsFisiologia del cicle ovaric Canvis locals i sistemics Estudi de la menstruacio Alteracions delcicle i les seves cures

Tema 2 Les alteracions benignes de lrsquoaparell genital Analisi dels problemes mes frequents Eldiagnostic la prevencio i les cures de cadascun drsquoells Cirurgia ginecologica caracterıstiques icures

Tema 3 Infeccions del tracte urogenital i Infeccions de Transmissio Sexual (ITS) Epidemiologiamecanismes de contagi manifestacions clıniques prevencio i cures

Tema 4 El cancer genital Epidemiologia estrategies de prevencio diagnostic precoc i manifestacionsclıniques Cures i paper drsquoinfermeria

UNITAT TEMATICA II PROBLEMES GINECOLOGICOS EN RELACIO AMB EL CICLEVITAL

Tema 5 Problemes ginecologics en lrsquoadolescencia Fisiologia de la pubertat Problemes prevalents iel seu maneig clınic Consells de salut i educacio sanitaria drsquoautocures

Tema 6 Assistencia en el climaterio i la vellesa Analisi sanitaria del climateri la seva fisiologiariscos de salut i la seva prevencio Cures en el climateri patologic Canvis de lrsquoaparell genital enla dona anciana problemes que generen i les seves cures

UNITAT TEMATICA III LA SALUT SEXUAL




Tema 7 Analisi de la Resposta Sexual Humana (RSH) Els estımuls sexuals Estudi de les fases dela RSH normal

Tema 8 Les disfuncions sexuals com a alteracio de la RSH La sexualitat en les malalties sistemiquesEstudi de les repercussions de les malalties sistemiques en la RSH

UNITAT TEMATICA IV LA SALUT REPRODUCTIVA ASPECTES GENERALS

Tema 9 Estudi de la fecundacio Analisi dels fenomens de la gametogenesi el transport la fecundacioi la implantacio

Tema 10 Lrsquoassistencia en les dificultats reproductives Concepte tipus i causes drsquoesterilitat Protocoldrsquoestudi Tecniques diagnostiques i terapeutiques i paper drsquoinfermeria en les seves cures

Tema 11 La anticoncepcio El consell anticonceptiu Valoracio de la persona usuaria Analisi delsmetodes anticonceptius el seu mecanisme drsquoaccio i el seu seguiment clınic Estudi sanitari delrsquoavortament terapeutic

Tema 12 La consulta preconcepcional Estrategies preventives de la salut matern infantil

UNITAT TEMATICA V LA SALUT REPRODUCTIVA FISIOLOGIA I CURES EN LrsquoEM-BARAS PART I PUERPERI NORMALS

Tema 13 El diagnostic de la gestacio Signes i sımptomes de presumpcio sospita i certesa drsquoembaras

Tema 14 Ecologia i fisiologia fetal El desenvolupament del fetus des de la implantacio al naixement La valoracio del creixement i de lrsquoestat fetal Factors de risc i la seva prevencio

Tema 15 La resposta de lrsquoorganisme matern davant lrsquoembaras Canvis adaptatius de lrsquoorganisme iintervencions professionals de suport (consells de salut)

Tema 16 El control de lrsquoembaras Estrategies de cures de la salut maternoinfantil

Tema 17 Fisiologia del part normal El comencament del part i el seu diagnostic Descripcio delsperıodes de dilatacio expulsiu i deslliurament

Tema 18 Assistencia al part Cuidats infermers en el part

Tema 19 Fisiologia del puerperi Fases del proces puerperal La recuperacio de lrsquoestat pregravid Puer-peri fisiologic i patologic

UNITAT TEMATICA VI LA SALUT REPRODUCTIVA ALTERACIONS I CURES ENLrsquoEMBARAS PART I PUERPERI COMPLICATS

Tema 20 Vomits en lrsquoembaras Estudi de lrsquoemesi i la hiperemesi Repercussions sobre la salut maternfetal Cuidats infermers

Tema 21 Hipertensio en lrsquoembaras Concepte caracterıstiques clıniques i repercussio sobre mare i fetusCures de salut

Tema 22 Lrsquoembaras multiple Tipus clınics i el seu genesi Repercussions sobre la mare i el producte dela gestacio

Tema 23 La diabetis gestacional Concepte i causes Accio de lrsquoembaras sobre la diabetis Efectes de ladiabetis sobre la mare i el fetus Cures

Tema 24 Les hemorragies en lrsquoembaras Descripcio i cures de les hemorragies del primer trimestre i deltercer trimestre Avort legal de lrsquoembaras

Tema 25 El puerperi patologic Analisi de les principals alteracions la seva prevencio la seva deteccioprecoc i el seu maneig clınic




B) PRACTIQUES EN AULA (P)

P1 Anticoncepcio Maneig dels metodes anticonceptius Elaboracio drsquoun consell anticonceptiuindividualitzat

P2 Elaboracio drsquouna historia clınica ginecologica sobre suposats clınics de ginecologia i anti-concepcio

P3 Elaboracio drsquouna historia clınica maternal sobre suposats clınics drsquoembaras normal o pa-tologic

P4 Puerperi Simulacio del pla de cures drsquoun puerperi normal io un patologic

C) PRACTIQUES EN SALA DE PRACTIQUES (L)

L1 Lrsquoexploracio ginecologica Recollida i maneig de mostres ginecologiques

L2 Educacio maternal Educacio per a la salut grupal durant lrsquoembaras io postpart










60100 ) 675 h






Estudi i treball autonom mdash








100 )) 45 h





mdash Classes teoriques en aula

ndash Classe magistral participativa

ndash Materials audiovisuals

mdash Classes practiques en aula (modalitat P)

ndash Casos practics

ndash Simulacions

mdash Classe practiques de laboratori (modalitat L)

ndash Simulacions

ndash Tallers maneig de materials diversos

mdash Tutories drsquoorientacio i seguiment dels treballs elaborats per lrsquoalumnat

9 Avaluacio

La nota de lrsquoassignatura prove de 3 parts diferenciades

a) Examen (60 de la nota global)

En aquesta prova srsquoavaluen els continguts teoric-practics de la materia

Lrsquoexamen consta de 60 preguntes drsquoeleccio multiple amb 4 opcions de resposta Cada 3 resposteserronies es resta un encert

La nota mınima per a superar lrsquoexamen es de 5 sobre 10

b) Treball en grup (20 de la nota global)

Treball grupal sobre alguns dels continguts del programa desenvolupament drsquoun treball cientıfici la seua exposicio

c) Avaluacio continuada (20 de la nota)

Proves objectives drsquoavaluacio desenvolupades al llarg del curs

La nota drsquoaquest apartat no es recuperable

La puntuacio final de lrsquoassignatura sera la suma ponderada de cadascun dels apartats

Puntuacio final = (examen times 0 6) + (treball grupal times 0 2) + (avaluacio continuada times 0 2)

Si la puntuacio final es menor de 510 lrsquoassignatura es considera no aprovada A lrsquoacta constaraaquesta puntuacio final

Si la nota de lrsquoexamen (a) es menor de 5 lrsquoassignatura es considera no aprovada encara que elsumatori ponderat dels 3 apartats siga igual o major a 5 A lrsquoacta constara la nota de lrsquoexamen (a)

En cas de no aprovar lrsquoassignatura en primera convocatoria lrsquoalumnat podra presentar-se a lrsquoexamen (a)de segona convocatoria per millorar la nota de lrsquoexamen

La puntuacio final de la segona convocatoria sera lrsquoobtinguda despres de ponderar les notes dels 3 apartatsLa nota de la segona convocatoria sera la puntuacio final si srsquoha aprovat lrsquoexamen o be la puntuacio delrsquoexamen (a) si aquesta es menor de 5 (si se suspen)

Al presentar-se a lrsquoexamen (a) de la segona convocatoria es perd la nota de lrsquoexamen (a) de la primeraconvocatoria





Bibliografia basica

1 Baston H Hall J Guıas de enfermerıa obstetrica y materno-infantil Barcelona Elsevier 2017Volumen 1-7

2 Towle M A Asistencia de enfermerıa materno-neonatal [Maternal-newborn nursing care] EspanaPearson educacion 2010 (Gea Consultorıa Editorial Trans)

3 Donat F Enfermerıa maternal y ginecologica Barcelona Masson 2005

4 Torrens RM Martınez C Enfermerıa de la mujer Madrid DAE 2009 2a ed

5 Seguranyes G Costa D Enfermerıa maternal Barcelona Masson 2004

6 Hurtado F Sexualidad funcionamiento normal trastornos y tratamientos Valencia Promolibro1998

7 Masters W y Johnson V Respuesta sexual humana BAires Intermedica 1976

8 (sa) Control basico del embarazo Guıa para profesionales sl

Disponible en httpwwwmatronas-cvorgrs65d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868957fd1filenamecontrol-basico-del-embarazo-cvpdf

9 Guıa NICE Intrapartum care

Disponibla en httpspathwaysniceorgukpathwaysintrapartum-care

10 Recomendaciones de la OMS para los cuidados durante el parto para una experiencia de parto positiva2019

Disponibla en httpirispahoorgxmluihandle12345678951552

11 Guıa de Practica Clınica de Anticoncepcion Hormonal e Intrauterina 2019

Disponibla en httpsportalguiasaludesgpcanticoncepcion

12 Vazquez Lara J M Rodrıguez Dıaz L Manual basico de obstetricia y ginecologıa Instituto Nacionalde Gestion Sanitaria 2017

Disponibla en httpwwwingesamscbsgobesbibliotecaPublicacionespublicacionesinternetManual_obstetricia_ginecologiahtm


1 FAME Iniciativa Parto Normal Documento de consenso Barcelona Federacion de Asociaciones deMatronas de Espana 2007

Disponible en httpwwwfederacion-matronasorgipndocumentosiniciativa-parto-normal

2 Ministerio de Sanidad y Consumo Guıa de Practica Clınica sobre la Atencion al Parto NormalMadrid Ministerio de Sanidad y Consumo Centro de publicaciones 2010

Disponible en httpswwwmscbsgobesorganizacionsnsplanCalidadSNSatencionParto

htm

3 Organizacion Mundial de la Salud Cuidados en el parto normal una guıa practica Ginebra OMS1996

Disponible en httpswwwelpartoesnuestroesrecursosoms-cuidados-en-el-parto-normal-guia-practica

4 Contracepcio drsquoemergencia

Disponible en httpicsgencatcatwebcontentdocumentsassistenciagpcContracepcio_GPCbreupdf

5 Materiales sobre salud reproductiva OMS

Disponible en httpwwwwhointreproductivehealthpublicationsen

6 Olazabal JC Manual de sexualidad en atencion primaria Salamanca Amaru 1990




Altres documents drsquointeres

1 Vasectomıa

Disponible en httpsmedlineplusgovspanishencyarticle002995htm

2 Medicamentos y embarazo

Disponible en httpsmothertobabyorgeshojas-informativas

3 El parto una vivencia unica

Disponible en httpwwwspsangvaesDgspPortaldocsPartoVivenciaUnica_valpdf

4 El condon femenino

Disponible en httpwwwyoutubecomwatchgl=ESamphl=esampv=hszXobj3QsQ

5 La aventura de ser padres Guıa para la educacion sanitaria grupal en el embarazo parto y puerperio

Disponible en httpbibliotecaspsangvaesbibliotecapublicacion_dgspjspcod_pub_ran=21504

6 Vazquez Soto MC Analgesia epidural en el parto y otras medidas de apoyo Instituto Nacional deGestion Sanitaria

Disponible en httpwwwingesamscbsgobesenbibliotecaPublicacionespublicacionesinternetdocsAnalgesia_epiduralpd

7 Enlace del Ministerio de Sanidad Estrategia de Salud Sexual y Reproductiva con toda la documen-tacion (Guıas Buenas Practicas Estandares y Recomendaciones Revisiones y evidencias Estudios yMonografıas y Enlaces de Interes)

Disponible en httpswwwmscbsgobescaorganizacionsnsplanCalidadSNSequidadsaludGenerosaludSexualReproduccionhomeht

8 Publicaciones de GVA sobre la salud en el embarazo (acceso a monografıas estrategias materialaudiovisual y enlaces de interes para el programa de seguimiento)

Disponible en httpwwwspsangvaesssccprogSaludjspCodProg=PS01ampOpcion=SANMS1141ampMenuSup=SANMS11ampNivel=2

9 Epidemiologıa de las ITS en Espana Subdireccion General de Promocion de la Salud y Vigilancia enSalud Publica 2018

Disponible en httpswwwmscbsgobesciudadanosenfLesionesenfTransmisiblessidavigilanciaVigilancia_ITS_2016pdf

10 Sexe Joves Disponible en httpsexejovesgencatcat




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment programats a la guia docent




Es disposara dels materials de classe a lrsquoaula virtual

Com a metodologia docent per a les sessions teoriques es proposa la videoconferencia sıncrona a traves delprogramari de la Universitat de Valencia (Blackboard Collaborate Microsoft Teams o altres) io la lrsquoentregade la classe locutada

Per a la resolucio de dubtes en cas de classe sıncrona lrsquoalumnat podra formular les preguntesdubtesque crega oportuns en el mateix moment En cas de classe locutada lrsquoalumnat podra formular les preguntessobre els continguts que estime oportunes i es contestaran a traves de lrsquoaula virtual

Si no es pogueren realitzar presencialment les sessions practiques seran substituıdes per visualitzacio devıdeos materials locutats io activitats

Les tutories es realitzaran preferentment virtuals previa peticio al professorat corresponent

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es mante sense canvis respecte a la guia docent

En cas de que lrsquoexamen no es poguera realitzar de forma presencial es realitzaria de forma online en elmateix horari previst Lrsquoidioma de lrsquoexamen sera aquell en el que srsquohagen matriculat

En cas de no poder realitzar classes presencials el treball grupal es podra presentar com una presen-tacio locutada El professorat podra fer les preguntes que estime oportunes la resposta de les quals seraconsiderada en la nota de lrsquoactivitat

Les proves drsquoavaluacio contınua es realitzaran al llarg del curs en horari de classe En cas de quealguna persona no poguera realitzar-les per motius medics adientment justificats srsquoofertaria lrsquooportunitatde realitzar-les posteriorment previa peticio al professorat

En cas de no haver realitzat les proves per altres motius la nota drsquoaquest apartat no sera recuperable

5 Bibliografia

Srsquoafegeixen aquestes referencies que tenen acces online a traves de la biblioteca de la UV

1 Cristina Martınez Bueno Rosa Marıa Torrens Sigales (2017) Enfermerıa de la mujer I ValenciaDAE2017 Tercera edicion (online)

2 Cristina Martınez Bueno Rosa Marıa Torrens Sigales (2017) Enfermerıa de la mujer II ValenciaDAE2017 Tercera edicion (online)

3 Miguel Sesmero J R Santander (2018) Principios de medicina materno fetal Editorial de laUniversidadde Cantabria (online)






195 INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE LrsquoADOLESCENT





Nom assignatura INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE LrsquoADO-LESCENT



Curs Segon

Semestre Segon





76 08 0 04 02 9

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Garcıa Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP

Correu-e PabloGarcia-Molinauves

Professorat Prof 1 Balaguer Lopez Evelin


Correu-e EvelinBalagueruves

Prof 2 Garcıa Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP


Prof 3 Llorca Porcar Alicia


Correu-e AliciaLlorcauves

Prof 4 Montal Navarro Mordf Angeles


Correu-e MAngelesMontaluves

Prof 5 Jimenez Martınez Maria Angeles

Despatx Desp prof Ontinyent

Correu-e MariaAJimenezuves

Prof 6 Cortes Torregrosa Marıa

Despatx Nordm 2 FIP

Correu-e MariaCortesuves



INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE LrsquoADOLESCENT 196


Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent es una assignatura troncal de caracter semestral quese situa en la materia Infermeria del Cicle Vital i srsquoimparteix en el segon curs de Grau en Infermeria

Segons esmenta lrsquoArticle 1 de la Convencio sobre els Drets del Xiquet (drsquoara en avant CDN) Srsquoentenper xiquet tot esser huma menor de dıhuit anys drsquoedat llevat que en virtut de la llei que li siga aplicablehaja aconseguit abans la majoria drsquoedat

Des de lrsquoinici dels temps la humanitat no sempre ha donat la importancia que te la infancia en eldesenvolupament de la societat No obstant aixo des que la formacio drsquoinfermeres es va iniciar de formaestructurada a la fi del segle XIX la infermeria infantil es una materia que sempre ha format part dels plansdrsquoestudi que srsquohan desenvolupat al llarg del temps Fins i tot des de finals del segle passat el cuidat infermerpediatric srsquoha convertit en una de les especialitats fonamentals infermeres

En seleccionar els continguts drsquoaquesta materia no pretenem cobrir tots els aspectes de la infermeriapediatrica ja que la pediatria es considera una especialitat en si mateixa que fa impossible en una assignaturaabastar tota la ciencia infermera drsquoaquest perıode vital Per tant el nostre proposit es contemplar aquellscontinguts que es consideren basics i convertir-los en el punt de partida per a accedir a fonts bibliografiquesmes especıfiques que faciliten a lrsquoalumnat les eines necessaries per a ampliar coneixements i sobretot aplicar-los

Conscients drsquoaquestes limitacions srsquoha intentat posar emfasis en aquells aspectes de la salut que en elmoment actual presenten major repercussio social insistint en la importancia de la prevencio dels problemesde salut en la poblacio infantil

Per tant lrsquoassignatura srsquoenfocara

bull Mitjancant el contingut teoric a adquirir coneixements sobre creixement maduracio i desenvolupamentde la poblacio infantil sana al costat dels problemes de salut que els afecten amb mes frequencia

bull Mitjancant el contingut practic (practiques en aula i en laboratori) a la integracio drsquohabilitats propiesde lrsquoatencio al pacient pediatric

bull Mitjancant el treball de lrsquoassignatura a la consecucio autonoma de lrsquoalumnat drsquoinformacio especıfica ide qualitat en el camp de la infermeria pediatrica i a la revisio dels principals recursos o fons bibliograficsdirigits a lrsquoatencio pediatrica


Es recomana que ellrsquoestudianta haja cursat com a mınim aquestes altres assignatures

1 Anatomia fonamentalment topografica

2 Fisiologia

3 Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio i documentacio

4 Fonaments de bioquımica

5 Bioestadıstica y TIC aplicadas a ciencias de la salud

6 Nutricio i dietetica

7 Sociologia genere i salut

8 Fisiopatologia

9 Infermeria medico-quirurgica I

10 Farmacologia

Aixı mateix es recomana comprensio lectora de la llengua anglesa i coneixements basics drsquoinformatica









G-16 Planificar i prestar cures drsquoinfermeria dirigits a les persones famılia o grups orientats als resultats ensalut avaluant el seu impacte a traves de guies de practica clınica i assistencial que descriuen els processospels quals es diagnostica tracta o cuida un problema de salut

G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones famılia grups i comunitat orientats als resultatsen salut avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes



G-22 Coneixer les estrategies per a adoptar mesures de confortabilidad i atencio de sımptomes dirigidesal pacient i famılia en lrsquoaplicacio de cures palliatives que contribuısquen a alleujar la situacio de malaltsavancats i terminals







E-18 Coneixer els aspectes especıfics i les cures del neonato Identificar les caracterıstiques de les diferentsetapes de la infancia i adolescencia i els factors que condicionen el patro normal de creixement i desenvolu-pament Coneixer els problemes de salut mes frequents en la infancia i identificar les seues manifestacionsAnalitzar les dades de valoracio del xiquet identificant els problemes drsquoinfermeria i les complicacions quepoden presentar-se Aplicar les tecniques que integren la cura drsquoinfermeria establint una relacio terapeuticaamb els xiquets i els seus cuidadores Seleccionar les intervencions dirigides al xiquet sa i al malalt aixı comles derivades dels metodes de diagnostic i tractament Ser capac de proporcionar educacio per a la salut alspares o cuidadores primaris



El principal objectiu drsquoaquesta assignatura es el de promoure la salut i el desenvolupament optim delsxiquets i xiquetes en qualsevol etapa del cicle vital tant en situacions de salut com de malaltia

Com resultats drsquoaprenentatge que srsquoespera que lrsquoalumne abast al finalitzar i superar lrsquoassignatura tenim




1 Identificara i aplicara el proces infermer com mig per a proporcionar i garantir el benestar la qualitati seguretat dels usuaris pediatrics atesos

2 Descriura els principis que sustenten les cures integrals drsquoinfermeria

3 Valorara al xiquet com esser inclos en un entorn social i familiar

4 Comprendra sense prejudicis a les persones (xiquets guaridores famılia etc) considerant els seusaspectes fısics psicologics socials i culturals

5 Treballara amb lrsquoequip de professionals dels serveis pediatrics com part de la unitat basica

6 Informara registrara documentara i derivara cuidats utilitzant tecnologies adequades

7 Aplicara cures basiques als pacients pediatrics sans i malalts

8 Sabra adaptar-se a situacions socials de gran complexitat i ambiguitat de la practica infermera en elcontext de les cures del pacient pediatric

9 Identificara els diversos rols responsabilitats i funcions drsquouna infermera tant en el context hospitalaricom comunitari

10 Coneixera les fonts bibliografiques repertoris bibliografics cercadors bibliografics drsquoinfermeria pe-diatrica en Internet entre uns altres



UNITAT TEMATICA 0 INTRODUCCIO A LrsquoASSIGNATURA

bull Presentacio de lrsquoassignatura Presentacio justificacio i integracio de lrsquoassignatura en el tıtol deGrau en Infermeria Presentacio de la guia docent temari teoric-practic i criteris drsquoavaluacio Adjudi-cacio de grups de treball final de lrsquoassignatura i confirmacio de les dates de lliurament i exposicio delstreballs

bull Presentacio del treball al final de lrsquoassignatura Presentacio de la guia de realitzacio del treballfinal de lrsquoassignatura Estructuracio del treball metodologia i criteris drsquoavaluacio Estructuracio de lapresentacio i exposicio del treball

UNITAT TEMATICA 1 INTRODUCCIO A LES CURES DEL XIQUET I LAXIQUETA

Tema 1 Introduccio a la infermeria pediatrica Evolucio historica de la cura infantil Naixementde la infermeria pediatrica Cultura i infermeria pediatrica Drets del xiquet i de la xiqueta

Tema 2 Conceptes en pediatria i en bioestadıstica Concepte i funcions del professional drsquoinfer-meria pediatric Eines per a la recollida de dades en Pediatria (p ex la Cartilla de Salut)

Tema 3 Llenguatge drsquoinfermeria adrecat a la poblacio pediatrica i neonatal Taxonomiapropia de la infancia

UNITAT TEMATICA 2 CURES DrsquoINFERMERIA EN EL XIQUET I XIQUE-TA EN DESENVOLUPAMENT

Tema 4 Antropometria Descripcio de les tecniques necessaries per poder mesurar i fer el seguimentdel desenvolupament pondo-estatural en la infancia




Tema 5 Alimentacio en la infancia Tema dirigit a explicar lrsquoalimentacio en la infancia En aquestaseccio srsquoaprofondeix sobre lrsquoalletament matern

sect1 Alimentacio complementaria i dieta normal

sect2 Situacions especials drsquoalimentacio

Tema 6 Preparacio i eleccio de la via drsquoadministracio de medicacio en la infancia Explicaciosobre el calcul de dosi reconstitucio dilucio vies drsquoadministracio en pediatria i neonatologıa

Tema 7 Vacunes Calendari vacunal infantil conservacio i transport administracio de vacunes en lainfancia i aplicacio del calendari en situacions especials

Tema 8 Desenvolupe psicomotor Principals objectius per etapes del desenvolupament psıquic imotor en la infancia Us del joc com a eina drsquoaprenentatge i desenvolupament infantil

Tema 9 Eliminacio-Son-Higiene en la infancia Patrons drsquoeliminacio somni i higiene Metodesdrsquohigiene segons evidencia cientıfica Problemes normals del desenvolupament relacionats amblrsquoeliminacio Trastorns del somni relacionats amb el desenvolupament

Tema 10 Desenvolupament sexual en la infancia Creixement i desenvolupament dels organs se-xuals masculins relacions sexuals en la infancia educacio per a la salut relacions sexuals enlrsquoadolescencia

Tema 11 Lesions no intencionades Descripcio de les lesions no intencionades mes habituals (domestiquesescolars i comunitaries) prevencio tractament i educacio per a la salut en lesions no intencio-nades de la infancia

UNITAT TEMATICA 3 ATENCIO DrsquoINFERMERIA EN ELS PROBLEMESDE SALUT DEL XIQUET I LA XIQUETA

Tema 12 Atencio infermera al nounat Aquest tema tindra 2 parts diferenciades dirigides a les curesdel nounat sa o drsquoalt risc

sect1 Cures drsquoinfermeria en el nounat sa Concepte de nounat i importancia drsquoaquest perıodeAvaluacio fısica valoracio de lrsquoedat gestacional caracterıstiques del nounat avaluacio de la-boratori Cures del nounat immediat en la sala de part a curt termini (sala de maternitat) ia llarg termini (domicili) Alimentacio del nounat (lactancia materna i artificial)

sect2 Cures drsquoinfermeria en el nounat drsquoalt risc Aspectes generals de la cura del nounat drsquoaltrisc cuidats drsquoinfermeria al nounat drsquoalt risc (atencio centrada en el desenvolupament) Altrisc relacionat amb la durada de la gestacio i el creixement intrauterı (prematur post-termecreixement intrauterino retardat) Alt risc relacionat amb problemes cap de bestiar-piratoriosproblemes hematologicos problemes infecciosos trastorns digestius trastorns neurologics i persituacions maternes

Tema 13 Suport Vital Basic i Avancat en RCP en pediatria i neonatologıa Srsquoexplica demanera teorica el proces de valoracio indicacio i proces de la RCP en poblacio pediatrica ineonatal

Tema 14 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes respiratorisValoracio respiratoria en pediatria Cures drsquoinfermeria davant pneumonia i bronquiolitis

Tema 15 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes allergics Des-cripcio i explicacio de les principals atencions a la poblacio pediatrica amb problemes allergicsrespiratoris i topics

Tema 16 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes gastrointesti-nals Cures drsquoinfermeria davant gastroenteritis aguda i deshidratacio

Tema 17 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes oncohema-tologics

sect1 Atencio drsquoinfermeria davant anemies leucemies i trastorns de la coagulacio




sect2 Atencio drsquoinfermeria davant tumors cerebrals sarcomas neuroblastomas nefroblasto-mas i limfomes Efectes secundaris a curt i llarg termini del tractament oncologic Curespalliatives en pediatria

Tema 18 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes cardiovascularsCures drsquoinfermeria davant els principals factors de risc obesitat infantil hipertensio arterialdislipemies Descripcio de les principals cardiopaties congenites i altres problemes relacionatsamb el cor

Tema 19 Atencio drsquoinfermeria del xiquet xiqueta i adolescent amb alteracions del sistemanervios Valoracio neurologica en pediatria Cures drsquoinfermeria davant cefalees alteracionsconvulsives meningitis i encefalitis

Tema 20 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes endocrinologicsCures drsquoinfermeria davant diabetis infantil

Tema 21 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb malaltia infecciosa Va-loracio dels signes drsquoinfeccio Maneig de la febre Cures drsquoinfermeria davant les principalsmalalties infeccioses (malalties exantematicas per exemple) o processos infecciosos (infeccionsnosocomials)

Tema 22 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb trastorns psicologics Curesdrsquoinfermeria davant enuresis TDAH suıcidi i temptativa de suıcidi i trastorns de la conductaalimentaria

Tema 23 Miscelmiddotlania de tecniques drsquoinfermeria en la poblacio infantil Explicacio i visualitzaciode les principals tecniques infermeres aplicades al pacient pediatric

B) CONTINGUTS PRACTICS (SEMINARI)

P1 Valoracio i tractament del dolor Valoracio del dolor en pediatria Presentacio i utilitzacio drsquoescales devaloracio del dolor en poblacio infantil Resolucio de casos practics

P2 Prevencio de lesions por pressio en pediatria i neonatologia Escales de valoracio de risc de UPP enpediatria i neonatologia Intervencions preventives en poblacio infantil

P3 Practica sobre administracio i Educacio per a la Salut drsquoalletament matern

NOTA La docencia amb modalitat practica drsquoaula (Grup P1 i P2) desenvolupa continguts transversalsamb les assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau Lrsquoalumnat ha de treballar en les sessionsP segons les pautes plantejades el dia de la presentacio de lrsquoassignatura La valoracio drsquoaquestes activitatssrsquoincorporara a lrsquoavaluacio del treball cooperatiu i autonom de lrsquoassignatura

C) CONTINGUTS PRACTICS (LABORATORI)

L1 Reanimacio cardiopulmonar basica i avancada en pediatria Simulacio de casos clınics sobre RCPbasica basica instrumentalitzada i avancada en pediatria

L2 Preparacio i administracio de farmacs via parenteral en pediatria Simulacio de casos clınics sobrepreparacio i administracio parenteral de farmacs en pediatria

D) TUTORIES I TUTORIES VIRTUALS

Els i les alumnes disposaran drsquoun horari de tutories presencial i setmanal per cada professora o professorque imparteix lrsquoassignatura En les tutories podran resoldrersquos dubtes respecte a lrsquoelaboracio del treball elscontinguts de lrsquoassignatura o qualsevol tema drsquointeres de lrsquoalumne o alumna relacionat amb la infermeriapediatrica Aixı mateix es disposara de tutories virtuals en les quals el que professorat i alumnat puguinmantenir un canal de comunicacio mes fluıt a traves de les TIC













60100 ) 90 h














100 )) 60 h



Srsquoimpartira 1 sessio de presentacio 23 llicons teoriques 3 classes de preparacio del TFA-ESIA i 1 sessiodrsquoexposicio de treballs que suposen un total de 76 hores Aquestes sessions srsquoimpartiran mitjancant exposiciomagistral i aula inversa i es recolzaran amb material audiovisual que previament es posara a la disposiciode lrsquoalumnat Certs temes seran impartits segons la metodologia drsquoAprenentatge Basat en Problemes

Es important que lrsquoalumnea se prepare la classe amb antelacio Lrsquoestudiantat podra interrompre lesexplicacions del professor tantes vegades com siga necessari per a intervenir sollicitar aclariments o solucionardubtes aixı com per a reclamar informacio addicional Podra utilitzar els forums creats per a opinar demanarinformacio suplementaria o plantejar dubtes

Lrsquoarea principal de treball drsquoaula sera lrsquoAula Virtual Els continguts aixı com el lliurament dels treballsderivats de les diferents metodologies aplicades han de ser sempre entregats a traves de les Tasques creadesper a tal fi





P1 Valoracio i tractament del dolor

Aquesta practica es realitzara a lrsquoaulaseminari Consistira en una exposicio de continguts despres de la quales realitzaran resolucions de casos clınics Els materials audiovisuals es posaran a la disposicio de lrsquoalumnatprevi a la sessio practica Es veuran diferents tipus de variables fisiologiques que ens orienten en la presenciadel dolor tant en etapes verbals com en etapes pre-verbals Estudi i utilitzacio de les escales dissenyades pera la valoracio del dolor en pacients pediatrics Srsquoabordara el tractament farmacologic i no farmacologic deldolor

P2 Prevencio de lesions por pressio en pediatria i neonatologia

Aquesta practica es realitzara en aulaseminari Srsquoexposaran les principals mesures preventives de lesionsper pressio en poblacio infantil Es mostrara lrsquous de diferents escales de valoracio de risc drsquoulceres per pressioen poblacio neonatal i pediatrica validades en el nostre context Srsquoexposaran casos clınics per exercitar elsconeixements adquirits El material audiovisual es posara a la disposicio de lrsquoalumne

P3 Practica sobre administracio i educacio per a la salut en alletament matern

Aquesta practica es realitzara en lrsquoaulaseminari Srsquoexposaran les principals mesures per a administrar i pro-mocionar la lactancia materna Aixı mateix es tractaran temes dirigits a les millors tecniques drsquoalimentacioper al xiquet i la xiqueta segons les peculiaritats demostrades


L1 Reanimacio cardiopulmonar basica i avancada en pediatria

Aquesta practica es realitzara en el laboratori amb el suport de maniquıs sanitaris i material de RCPSrsquoexecutaran simulacres de RCP basica basica instrumentalitzada i avancada en maniquıs de simulaciopediatrica

L2 Preparacio i administracio de farmacs en pediatria i neonatologia

Aquesta practica complementa al seminari de preparacio i administracio de farmacs Es realitzara en labora-tori i srsquoexecutara la preparacio in situ de farmacs per a administracio parenteral Es treballara la reconstituciode farmacs la dilucio adequada pel que fa al pes del nen nena o adolescent i les velocitats drsquoadministraciodepenent del tipus de farmac Es treballara sobre la base de guies de preparacio i administracio de farmacshospitalaries

9 Avaluacio

1 Avaluacio de la formacio teorica en aula

bull Avaluacio de coneixements en els quals es valorara lrsquoadequacio de la resposta a la pregunta

bull El percentatge sobre el total de la puntuacio (nota final) que srsquoatorgara a aquest tipus de provasera del 40 de la nota final

Nota caldra aconseguir un mınim de 5 sobre 10 com a nota drsquoexamen perque siga computable enlrsquoavaluacio de lrsquoassignatura

2 Avaluacio de la formacio practicalaboratori

bull Assistencia obligatoria a les sessions practiques de laboratori

bull Avaluacio dels coneixements apresos i capacitat drsquoaplicacio drsquoaquests coneixements




bull El treball de laboratori podra avaluar-se conjuntament amb lrsquoavaluacio teorica en forma depregunta o resolucio de problema

bull La puntuacio que podra arribar a aquesta avaluacio practica si escau sera del 10 de la notafinal

bull Si no es poguera assistir a alguna practica o laboratori cal compensar-ho amb lrsquoelaboracio drsquountreball de recuperacio que puntua amb 02 punts per practica o laboratori al que no srsquohaja assistit

Nota caldra assistir al 100 de les practiques perque sigui computable en lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura

3 Treball en aula

bull En certes sessions del temari es demanara la realitzacio drsquoun cas clınic El professor o professorasrsquoencarregara de demanar els treballs en classe per a la seua posterior avaluacio o si es el casautoavaluacio de lrsquoestudianta

Es valorara lrsquoassistencia a les classes la participacio en aquestes lrsquoactitud drsquoaprenentatge i laresolucio dels problemes La distribucio de lrsquoavaluacio drsquoaquest 10 de la nota final es un 5per a la resolucio correcta de les tasques plantejades a classe i un 5 per assistencia actitudparticipacio i resolucio de conflictes

4 Treball final de lrsquoassignatura (TFSIA)

Elaboracio drsquoun treball versat en el maltractament infantil la mort sobtada del lactant o algun temadrsquointeres relacionat amb el context salutmalaltia de lrsquousuari pediatric

Notes sobre treball final de lrsquoassignatura

bull Es proposara un treball final de lrsquoassignatura que tracte sobre algun tema drsquointeres en el contextdrsquoatencio del pacient pediatric El treball podra realitzar-se en grups de 3 a 6 persones i consistiraen una actualitzacio de continguts sobre el tema triat Consistira en una recerca bibliograficaen bases acreditades i fiables i la redaccio en estructura drsquoarticle dels resultats obtinguts de larecerca El treball escrit suposara un 80 de la nota final del treball

bull El treball es lliurara al finalitzar lrsquoassignatura Es fixara una data de realitzacio de presentaciocomuna dels mateixos Aquesta presentacio sera avaluable i suposara un 20 de la nota final deltreball

bull Es valoraran les aportacions personals dels alumnes en els treballs i es penalitzaran les deteccionsde copia-desa dels articles citats o la deteccio drsquoalgun tipus de plagi

bull Els estils de referencia a utilitzar seran Vancouver o APA No srsquoacceptaran treballs que no estiguencorrectament referenciats bibliograficament Sera motiu de suspens del TFESIA i amb aixo delrsquoassignatura

bull Es definiran breument els criteris de recerca dels articles i fonts drsquoinformacio no acceptant-seinformacio obtinguda de fonts no acreditades

Nota caldra aconseguir un mınim de 5 sobre 10 com a nota de treball perque sigui computable enlrsquoavaluacio de lrsquoassignatura


1 Marıa Carmen Sellan Soto y Antonio Vazquez Sellan (sa) Cuidados neonatales en Enfermerıa(sc) Elsevier ISBN 978-84-9022-998-9

2 Marıa Jose Aguilar Cordero (2012) Tratado de enfermerıa del nino y el adolescente Cuidados Pe-diatricos (sc) Elsevier ISBN 978-84-8086-862-4

3 Jorge Alvarez Lopez Jesus Flores Gonzalez Antonio Fernandez Leal y Jose Luis Dıaz Rodrıguez (sa)Guıa farmacologica pediatrica en tratamiento parenteral y cuidados de enfermerıa (sc) ElsevierISBN 9788490229286

4 Robert M Kliegman Bonita MD Stanton Joseph St Geme Nina F Schor Nelson (2016) Tratadode Pediatrıa (sc) Elsevier ISBN 978849113078

5 L Madero (2015) Hematologıa y Oncologıa Pediatricas (sc) Ergon ISBN 9788416270187




6 A Gomez J (2007) Fundamentos de la Enfermerıa del Nino y del Adolescente Madrid FUDEN

7 Quesada Ramos Cristina (2006) Manual de atencion enfermera de ulceras por presion en pediatrıaValencia DAE ISBN 978-84-95626-34-9




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Activitat presencial per al 50 de cada grup 1 o 2 dies per setmana (2 ha la FIP Valencia i 3 ha la FIPOntinyent) seguint la metodologia de lrsquoaula invertida i classe per lrsquoaclariment de dubtes

Les sessions de practiques sobre Prevencio drsquoUPP en pediatria lactancia materna i maneig i valoraciodel dolor en pediatria seran ofertes via on-line Les tres practiques es modificaran utilitzant el programaBlackBoard Colaborate (BBC) amb sessions en directe vıdeos xat de preguntes tasca tutories amb BBCo Skype i forum de dubtes (tot aixo en aula virtual) utilitzant les hores establertes al cronograma inicial delrsquoassignatura Totes les sessions es donaran a la vegada als dos grups P (P1 i P2) de cada grup (A B C D iON) En la practica de Prevencio drsquoUPP lactancia materna i valoracio del dolor es demanara lliurament drsquountreball escrit per grups establerts a principi de curs Lrsquoavaluacio drsquoaquesta practica entra dins de lrsquoavaluacioen els termes indicats en lrsquoavaluacio final per al lliurament de tasques (10 de la nota final)

Les sessions de laboratori del tema RCP pediatrica i neonatal es modificaran per poder donar el contingutde forma virtual si hagues confinament total De les 5 o 4 sessions L srsquoajuntaran totes elles en una sola sessioL en un horari establert dins del cronograma La mateixa srsquoimpartira a traves de vıdeos editats a travesdel programari EDISON Els materials han estat modificats per a una realitat no presencial Srsquoaportaranvıdeos realitzats gracies al Projecte drsquoInnovacio Docent (UV-SFPIE PID19-1096189 Aplicacio de lrsquoentornvirtual EDISON) en lrsquoaprenentatge realista de tecniques de reanimacio cardiopulmonar pediatrica i neonatalen lrsquoambit sanitari)

No srsquoavaluara lrsquoadquisicio de coneixements i competencies de forma presencial al Laboratori de RCP perla impossibilitat de fer-ho presencial Els mateixos seran avaluats a traves de lrsquoexamen test on-line (tal comsrsquoindica a la seccio avaluacio)

Si no hagues confinament total es mantindra una docencia hıbrida on la meitat del grup L vindra a unahora mentre que lrsquoaltra meitat vindran a la seguent hora


La guia docent preveia 76 hores de classes de teoria i 8 hores de practiques en aula i 4 de laboratori alrsquoaulaB3

No hi ha reduccio de classes teoriques perque srsquooferiran via online tant en un context de confinamenttotal com si la presencialitat pogues estar al 50

Les classes practiques seran ofertes per sessions amb videoconferencia (BBC) mantenint lrsquohorari progra-mat des de lrsquoinici de curs (ajuntant els grups P1 i P2)

De les 4 hores de laboratori 2 hores corresponen als L de RCP que no es podran fer de forma virtualAquestes dues hores passaran a temps drsquoaprenentatge autonom de lrsquoestudiant amb els materials pujats enaula virtual Materials procedents del Projecte drsquoInnovacio Docent (UV-SFPIE PID19-1096189 Aplicacio delrsquoentorn virtual EDISON) en lrsquoaprenentatge realista de tecniques de reanimacio cardiopulmonar pediatricai neonatal en lrsquoambit sanitari)

Tots els alumnes rebran la mateixa carrega horaria establerta a la Guia Docent inicial


Substitucio de la classe presencial per la videoconferencia sıncrona mitjancant creacio de tasques rdquoVideo-conferenciardquoa lrsquoaula virtual i execucio drsquoaquestes per Blackboard Collaborate (BBC) el dia i a lrsquohora de laclasse presencial

Pujada a lrsquoaula virtual dels materials per a aquestes sessions (apunts i materials audiovisuals aixı comels vıdeos de les classes gravades)

Mateixos materials previstos a la guia original per a la docencia presencial Utilitzacio del forum delrsquoaula virtual per atendre els dubtes a lrsquoacabar la videoconferencia o durant la mateixa amb el xat de BBCo utilitzant per exemple Skype




Subministrament de problemes resolts al costat de problemes proposats a lliurar mitjancant la opcio derdquoTascardquode lrsquoaula virtual amb resolucio de dubtes pel sistema de tutories establert i presentacio de la soluciocorrecta mitjancant videoconferencia per BBC en lrsquohorari de la sessio de practica

Sistema de tutories Es mante el programa de tutories virtuals (atencio a 48 hores laborables maximper correu electronic) i en lrsquohorari de tutories presencials srsquoutilitzara el sistema de videoconferencia BBC atraves de la creacio de sessions i us drsquoaltres programes tipus Skype

Materials audiovisuals en sessions practiques de laboratori o teoriques Tots els productes audiovisualsempleats han estat creats utilitzant lrsquoeina EDISON gracies a el Projecte drsquoInnovacio Docent i BlackBoardCollaborate (BBC)

4 Avaluacio

bull Avaluacio de practiqueslaboratori

Hi ha obligacio drsquoassistencia presencial o virtual Es mante el 10 de la nota per presencialitat en totsdos casos

bull Avaluacio del Treball en aula

Aquest area correspon a un 10 de la nota final De lrsquoassistencia a les classes presencial o virtualparticipacio en les mateixes actitud drsquoaprenentatge i resolucio dels problemes La distribucio de lrsquoava-luacio drsquoaquest 10 de la nota final sera Un 5 per a la resolucio correcta de les tasques plantejadesen classe i 5 assistencia presencial o virtual actitud participacio i resolucio de conflictes

bull Valoracio del Treball Final de lrsquoAssignatura

La puntuacio que podra arribar sera un 40 de la nota final Es valorara de 0 a 10 punts Es retirala presentaciodefensa de la feina de manera que el total de la nota srsquoaconseguira a traves del treballescrit

bull Prova drsquoavaluacio final

Avaluacio de coneixements en els quals es valorara lrsquoadequacio de la resposta a la pregunta El percen-tatge sobre el total de la puntuacio que srsquoatorgara a aquest tipus de prova es mantindra el 40 de lanota final Caldra aconseguir un mınim de 5 sobre 10 com a nota drsquoexamen perque sigui computableen lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura La durada de lrsquoexamen sera de 70 minuts

Els professors estaran connectats a la plataforma BBC i donaran els mitjans necessaris de contacte amblrsquoalumnat davant de qualsevol problema de connexio durant lrsquoexercici

Si una persona no disposa dels mitjans per establir aquesta connexio i accedir a lrsquoaula virtual haurade contactar amb el professorat per correu electronic en el moment de publicacio drsquoaquest annex a la guiadocent Es valoraran les opcions per a realitzar la prova

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada en la guia docent



207 INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA I





Nom assignatura INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA I



Curs Segon

Semestre Primer





74 08 0 06 02 9

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Navarro Martınez Rut

Despatx Nordm 4 FIP


Professorat Prof 1 Navarro Martınez Rut

Despatx Nordm 4 FIP


Prof 2 Chover Sierra Elena



Prof 3 Pardo Cerdan Amparo



Prof 4 Vila Candela Rafael

Despatx Despatx professorat (Ontinyent)

Correu-e RafaelVilauves

Prof 5

Despatx

Correu-e

Prof 6

Despatx

Correu-e



INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA I 208


Lrsquoassignatura se situa en el primer quadrimestre de segon curs de la titulacio Com disciplina i comambit drsquoactuacio professional la Infermeria Medico-Quirurgica te una importancia indiscutible degudafonamentalment a lrsquoelevat nombre de persones afectades per processos medic-quirurgics que precisen decures drsquoinfermeria i que queden englobats sota el paradigma drsquoatencio que lrsquoassignatura presenta

Drsquouna manera clara i practica basant-se principalment en els coneixements aportats per la fisiologia ila fisiopatologia lrsquoassignatura aborda els continguts agrupats sota una doble perspectiva el model infermeri el model biomedic perque lrsquoalumnat obtinga una visio integral de les alteracions de salut de les personesadultes i puga avaluar planificar i dissenyar intervencions especıfiques que li permeten atendre els problemesde salut de les persones adultes

Drsquoaquesta manera lrsquoassignatura Infermeria Medic-Quirurgica I constitueix el primer contacte de lrsquoes-tudiant amb la clınica i ofereix una visio global i sistematizada del malalt mitjancant lrsquoestudi de diferentsproblemes de salut drsquoındole medic que requereixen intervencio infermera en el marc de lrsquoexercici professionalque la societat demanda

En lrsquoassignatura srsquoestudien tambe de manera destacada els diferents aspectes que integren la pro-blematica del malalt cronic tant des de la definicio de la malaltia cronica determinants i caracterıstiquesclıniques de les patologies croniques predominants com des de la importancia del control clınic atencio ala famılia educacio per a les autocures atencio a la qualitat de vida i cures palliatives Tambe srsquoabordenaspectes relacionats amb les xarxes de suport social i els recursos socials i sanitaris per a aquests pacients ifamiliars

Lrsquoestructura general dels continguts compren

a) Estudi de les alteracions de salut de lrsquoadult de major rellevancia en lrsquoambit dels problemes medicsles seues manifestacions i necessitats de cura derivades dels mateixos

b) Analisi de les dades arreplegades en la valoracio

c) Prioritzacio dels problemes del pacient i famılia

d) Seleccio de les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desvi-acions de salut i) establiment i execucio del pla de cures i avaluacio

Per millorar la comprensio dels continguts i adquisicio de les competencies lrsquoassignatura te un caracterteoric-practique el que permet complementar la formacio teorica impartida en lrsquoaula amb aspectes que esdesenvolupen mitjancant models anatomics i equips de simulacio com familiaritzar a lrsquoalumnat amb les einesi habilitats fonamentals del treball clınic i el foment del treball en equip


No srsquoexigeixen coneixements previs encara que es recomanable haver aprovat les assignatures de Ana-tomia humana i Fisiologia i estar matriculatda en Fisiopatologia





















E-6 Coneixer els processos fisiopatologicos i les seues manifestacions i els factors de risc que determinen elsestats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital en funcio del genere

E-8 Reconeixer les situacions de risc vital i saber executar maniobres de suport vital basic i avancat




E-16 Coneixer les alteracions de salut de lrsquoadult identificant les manifestacions que apareixen en les seuesdiferents fases Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut Analitzar les dadesarreplegades en la valoracio prioritzar els problemes del pacient adult establir i executar el pla de cures irealitzar la seua avaluacio Realitzar les tecniques i procediments de cures establint una relacio terapeuticaamb els malalts i familiars Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemesderivats de les desviacions de salut Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de lrsquoequip

E-23 Coneixer les cures palliatives i control del dolor per a prestar cures que alleugen la situacio dels malaltsavancats terminals






AL final de lrsquoassignatura lrsquoalumnat

a) Coneixera les alteracions de salut de lrsquoadult amb major rellevancia en lrsquoambit dels problemesmedics les seues manifestacions i les necessitats de cura derivades dels mateixos

b) Sabra interpretar les dades arreplegades en el proces de valoracio

c) Sera capac de portar a terme la prioritzacio en lrsquoatencio als problemes de salut les persones adultes

d) Sabra seleccionar les intervencions adequades per a tractar o prevenir els problemes derivats deles desviacions de salut

e) Podra dissenyar un pla de cures portar-lo a terme i realitzar la seua avaluacio

La formacio adquirida per lrsquoalumnat despres de lrsquoassimilacio dels coneixements teorics de lrsquoassignatura idespres de superar lrsquoentrenament de les habilitats practiques exigides ho capacitara per a obtenir reconeixeri avaluar tant els principals sımptomes referits pel pacient en la anamnesis com els signes que srsquoobtenende lrsquoexamen fısic amb la finalitat de poder establir un diagnostic dels problemes i necessitats que genera lamalaltia en el pacient

El coneixement de lrsquoassignatura permetra a lrsquoalumnat afrontar des de la perspectiva infermera les dife-rents situacions de malaltia coneixent previament com es manifesta la malaltia en lrsquohome i la dona malaltsles consequencies dels principals processos i sındromes les tecniques drsquoobtencio de les dades subjectives queho afligeixen aixı com els metodes i tecniques drsquoobtencio de les dades objectives que aporten lrsquoexamen fısicA partir drsquoaquestes dades lrsquoalumnat podra planificar i portar a terme les cures adequades a cada situacioutilitzant la tecnologia i metodologia necessaria per a restaurar i mantenir la salut


A) LLICONS TEORIQUES

UNITAT TEMATICA 1- INTRODUCCIO A LA INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA

Tema 1 Introduccio general a lrsquoassignatura Aspectes conceptuals de la salut-malaltia i de les curesdrsquoinfermeria en els problemes medics de lrsquoadult Adults i problemes de salut (caracterıstiquespersonals i constitucionals) Patologia Epidemiologia de las malalties agudes i croniques Clas-sificacio i caracterıstiques generals Cronicitat i dependencia Cures infermeres Practica basadaen la evidencia

Tema 2 El coneixement de la malaltia Semiologia general Presentacio de la malaltia Lrsquoanam-nesi la malaltia actual i els antecedents Teoria general de lrsquointerrogatori metodes i sistematica(motiu prodromos comencament i evolucio cronologica de la simptomatologia molesties actualsantecedents familiars i personals habits) Anamnesis per sistemes Teoria de lrsquoexploracio fısicageneral topografica i sistematica Sistemes de recollida i registre de la informacio Historia clınica

UNITAT TEMATICA 2- PROBLEMES GENERALS DE LA MALALTIA ALTERACIONSDE LrsquoHOMEOSTASI

Tema 3 Tecniques en radiologia i radioproteccio Tecniques radiologiques basiques Introduccio ala interpretacio de proves radiologiques Mesures basiques de proteccio radiologica

Tema 4 Alteracions de lrsquohomeostasi Termoregulacio (I) Alteracions provocades per accio directade la calor i del fred Etiopatogenia Valoracio semiologica i cures Prevencio

Tema 5 Alteracions de lrsquohomeostasi Termoregulacio (II) Sındrome febril Patogenesis Avaluacioclınica i cures al pacient febril

Tema 6 Alteracions de lrsquoequilibri hidroelectrolıtic (I) Avaluacio clınica de les alteracions hidro-electrolıtiques Pla de cures




Tema 7 Alteracions de lrsquoequilibri hidroelectrolıtic (II) Metodologia i tecnologia assistencial per almanteniment i correccio dels desequilibris hidroelectrolıtics Fluidoterapia i complicacions

Tema 8 Alteracions de lrsquoequilibri acidbase (I) Avaluacio clınica de les alteracions acidbase

Tema 9 Alteracions de lrsquoequilibri acidbase (II) Pla de cures al pacient amb trastorns acidbasicsatencio a lrsquoacidosi respiratoria acidosi metabolica alcalosi respiratoria i alcalosi metabolica

Tema 10 Dolor (I) Revisio de conceptes basics Epidemiologia Teories Classificacio

Tema 11 Dolor (II) Valoracio i intervencions orientades cap a les necessitats dels pacients Sistematicade lrsquointerrogatori del dolor caracterıstiques temps-espai aspectes qualitatius i quantitatius cir-cumstancies acompanyants i sımptomes associats Metodes drsquoanalgesia i cures al pacient ambdolor

Tema 12 Shock (I) Tipus de xoc caracterıstiques comunes i diferencials Avaluacio clınica Plans decures al pacient en xoc

Tema 13 Shock (II) Tipus de xoc caracterıstiques comunes i diferencials Avaluacio clınica Plans decures al pacient en xoc

Tema 14 Sepsia Revisio de conceptes basics Avaluacio clınica de pacients en risc de desenvolupar sepsiaPlans de cures al pacient amb sepsia

UNITAT TEMATICA 3- PROBLEMES RELACIONATS AMB LA PERCEPCIO MOVI-MENT I COORDINACIO ALTERACIONS EN LA FUNCIO NEUROLOGICA

Tema 15 Introduccio general als problemes neurologics Epidemiologia Semiologia general Meto-dologia i tecnologia diagnostica i assistencial Implicacions en les cures drsquoinfermeria

Tema 16 Problemes neurologics degeneratius Malaltia de Parkinson ELA Avaluacio clınica Curesorientades cap a les necessitats dels pacients

Tema 17 Problemes neurologics infecciosos Caracterıstiques generals dels problemes mes comunsValoracio i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 18 Problemes neurologics autoimmunitaris Esclerosi multiple Guillain-Barre Caracterıstiquesgenerals dels problemes mes comuns Valoracio i cures orientades cap a les necessitats i problemesdel pacient

Tema 19 Altres problemes neurologics cefalees i trastorns convulsius Valoracio i cures orientadescap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 20 Trastorns de la consciencia Caracterıstiques generals dels problemes mes comuns Trastornsdel son Coma Valoracio i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 21 El pacient amb malaltia cerebrovascular (I) Avaluacio clınica Prevencio primaria i se-cundaria Cures en fase aguda Codi ictus

Tema 22 El pacient amb malaltia cerebrovascular (II) Intervencio en els diferents nivells assistencialsValoracio i cures orientats cap a les necessitats i problemes del pacient

UNITAT TEMATICA 4- PROBLEMES DE LrsquoOXIGENACIO (PERFUSIO) ALTERACI-ONS DE LA FUNCIO CIRCULATORIA

Tema 23 Introduccio Importancia clınica i epidemiologica de les malalties cardiovasculars Revisio defonaments teorics i conceptes basics per a lrsquoaplicacio de cures Valoracio general del pacient ambcardiopatia

Tema 24 Hipertensio Arterial (I) Caracterıstiques generals de la HTA Deteccio de la HTA classificacioi valoracio general de la persona amb hipertensio arterial Metodologia diagnostica




Tema 25 Hipertensio Arterial (II) Intervencions preventives i assistencials per al control i tractamentde la HTA Caracterıstiques clıniques i tractament de la Crisi hipertensiva Programa assistencialal pacient hipertens cronic

Tema 26 Arıtmies cardıaques (I) Caracterıstiques generals de les arıtmies Valoracio orientada cap ade necessitats i problemes del pacient Intervencions preventives i assistencials

Tema 27 Arıtmies cardıaques (II) Programa assistencial del pacient portador de dispositius de cardio-estimulacio

Tema 28 Aturada cardiorrespiratoria i resucitacio cardiopulmonar (I) Aturada cardıaca La ca-dena de Supervivencia Importancia de desfibrillacio primerenca

Tema 29 Aturada cardiorrespiratoria i resucitacio cardiopulmonar (II) Reconeixement del PCR imaniobres de suport vital (Complementat amb sessio practica)

Tema 30 Problemes coronaris (I) Caracterıstiques generals de la malaltia coronaria Factors de riscSındrome coronaria aguda i pacient coronari cronic

Tema 31 Problemes coronaris (II) Valoracio orientada cap a les necessitats i problemes del pacient ifamılia Intervencions assistencials en la situacio aguda

Tema 32 Insuficiencia Cardıaca (I) Revisio de conceptes basics Valoracio orientada cap a necessitatsi problemes del pacient Intervencions assistencials i cures en la Insuficiencia Cardıaca agudaEdema pulmonar cardiogenic

Tema 33 Insuficiencia Cardıaca (II) Programes assistencials al pacient amb insuficiencia cardıaca cronica

UNITAT TEMATICA 5- PROBLEMES RELACIONATS AMB LrsquoOXIGENACIO (VENTI-LACIO) ALTERACIONS DE LA FUNCIO RESPIRATORIA

Tema 34 Introduccio general als problemes respiratoris Caracterıstiques epidemiologiques Cau-salitat general Insuficiencia respiratoria (classificacio patogenetica i semiologia de les diferentsformes clıniques) Promocio i prevencio respiratoria

Tema 35 Valoracio semiologica dels trastorns respiratoris (I) Semiologia dels trastorns de vies aeriesSemiologia general respiratoria Dispnea Dolor toracic (traqueobronquial vascular pulmonar ipleural) Cianosi i acropaquia Conceptes classificacio patogenetica etiopatogenia general i valorsemiologic Mesures assistencials i de control simptomatic

Tema 36 Valoracio semiologica dels trastorns respiratoris (II) Tos expectoracio i hemoptisi Etio-patogenia general i valor semiologic Caracterıstiques macroscopiques i microscopiques de lrsquoesputMesures assistencials i de control simptomatic

Tema 37 Examen fısic en els trastorns respiratoris Exploracions complementaries Inspeccioi palpacio Valor semiologic de la configuracio estatica i dinamica del torax Objectius metodei valoracio semiologica de la palpacio toracica Metode de percussio i auscultacio de lrsquoaparellrespiratori i valoracio semiologica de les troballes Exploracions complementaries en patologiarespiratoria diagnostic per imatge proves funcionals (Complementat amb sessions practiques)

Tema 38 Metodologia i tecnologia assistencial en els trastorns respiratoris Metodes i tecniques desuport respiratori Cures generals i especıfics en les situacions agudes i croniques (Complementatamb sessions practiques)

Tema 39 Trastorns obstructius respiratoris (I) Concepte i semiologia de les sındromes drsquoobstrucciocronica de la via aeria (Malaltia Pulmonar Obstructiva Cronica) Valoracio i intervencions orien-tada cap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 40 Trastorns obstructius respiratoris (II) Asma Caracterıstiques generals Valoracio i inter-vencions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Programes assistencials a pacientsamb malaltia respiratoria cronica

Tema 41 Infeccions respiratories Pneumonies Tuberculosi Valoracio i intervencions orientada cap ales necessitats i problemes del pacient




Tema 42 Altres processos respiratoris Tromboembolisme pulmonar Sındromes drsquohipertensio pulmo-nar Patologia Pleural Etiopatogenia general formes clıniques i semiologia Valoracio i interven-cions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient

UNITAT TEMATICA 6- PROBLEMES DE LrsquoOXIGENACIO (TRANSPORT) ALTERACI-ONS HEMATOLOGIQUES

Tema 43 Metodologia i tecnologia assistencial en els trastorns hematologicos Terapeutica trans-fusional Caracterıstiques i implicacions en les Cures drsquoInfermeria

Tema 44 Pacient anticoagulat Revisio de conceptes basics drsquohematologia Caracterıstiques generals delstrastorns hematologics Valoracio general orientada cap a les necessitats i problemes del pacientMetodologia i Tecnologia diagnostica Implicacions en les cures drsquoinfermeria

UNITAT TEMATICA 7- PROBLEMES DE LrsquoELIMINACIO ALTERACIONS DE LA FUN-CIO RENAL I URINARIA

Tema 45 Revisio de conceptes basics en els trastorns renals i urinaris Caracterıstiques generalsdels trastorns Valoracio general orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Metodologiai Tecnologia diagnostica Implicacions en les cures drsquoinfermeria

Tema 46 Atencio al pacient amb trastorns de la Via Urinaria (I) Problemes infecciosos i glomeru-lopaties Atencio drsquoinfermeria en les patologies mes frequents

Tema 47 Atencio al pacient amb trastorns de la Via Urinaria (II) Insuficiencia renal aguda Valora-cio orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Intervencions preventives i assistencialsEl pacient sotmes a tecniques de depuracio extra renal

Tema 48 Atencio al pacient amb trastorns de la Via Urinaria (III) Insuficiencia renal cronicaPrograma assistencial al pacient renal cronic

Tema 49 El pacient en proces de dialisi Formes de terapia per a la substitucio de la funcio renalHemodialisi dialisi peritoneal Controls drsquoinfermeria i formacio al pacient dialitzat

UNITAT TEMATICA 8- PROBLEMES DE LA INGESTIO DIGESTIO ABSORCIO I ELI-MINACIO ALTERACIONS DE LA FUNCIO GASTROINTESTINAL PROBLEMES NU-TRICIONALS

Tema 50 Problemes del tracte gastrointestinal superior Nausees i vomits Reflux gastroesofagic

Tema 51 Problemes del tracte gastrointestinal inferior (I) Diarrea Incontinencia Restrenyiment

Tema 52 Problemes del tracte gastrointestinal inferior (II) Diarrea Incontinencia Restrenyiment

Tema 53 Problemes del pacient amb trastorns de la Funcio Hepatica Pacient amb cirrosis hepatica

UNITAT TEMATICA 9- PROBLEMES INFECCIOSOS I IMMUNOLOGICS

Tema 54 Infeccio pel virus de la immunodeficiencia humana Generalitats sobre la infeccio perVIH Diagnostic Valoracio orientada cap a les necessitats dels pacients i problemes drsquoinfermeriaIntervencions preventives i assistencials Programa assistencial al pacient amb VIHSIDA

UNITAT TEMATICA 10- PROBLEMES DELS MECANISMES REGULADORS ALTERA-CIONS ENDOCRINES I METABOLIQUES

Tema 55 Caracterıstiques generals de les malalties endocrines i metaboliques Valoracio de ne-cessitats i problemes del pacient Paper drsquoinfermeria en el diagnostic de les malalties endocrines imetaboliques Intervencions preventives i assistencials Implicacions en les cures drsquoinfermeria




Tema 56 Problemes endocrins (I) Transtorns tiroıdals Caracterıstiques generals dels principalstrastorns tiroıdals Valoracio de necessitats i problemes del pacient Intervencions preventives iassistencials

Tema 57 Problemes endocrins (II) Transtorns suprarenals Caracterıstiques generals dels principalstrastorns suprarenals Valoracio de necessitats i problemes del pacient Intervencions preventivesi assistencials

Tema 58 Problemes endocrins (III) Diabetis Mellitus Diabetis Mellitus Valoracio i intervencio denecessitats i problemes del pacient Intervencions preventives i assistencials

Tema 59 Problemes endocrins (III) Diabetis Mellitus (cont) Programa assistencial del pacientdiabetic

B) SESSIONS PRACTIQUES (P)

Practica P1 Procediments de Valoracio Clınica Sessio iconografica i interactiva Mitjancantimatges i discussio guiada es revisara la metodologia tecnologia instrumentacio i procedi-ments per dur a terme la Valoracio clınica basica i lrsquoExploracio fısica de lrsquoo la pacient Esrevisara la semiologia general el valor semiologic de les dades estatiques (tumoracions canvisde coloracio lesions cutanies elementals ) i dinamics (estat general nivell de conscienciasignes vitals )

Practica P2 Metodologia i tecnologia assistencial (I) Metodologia i tecnologia assistencialcardio-respiratoria Seminari teoric-practico per a la presentacio i ensinistrament en lrsquousespecıfic de tot el material necessari per a lrsquoatencio dels quadres clınics respiratoris i cardio-vasculars mes comuns en la practica assistencial

Practica P3 Presentacio i abordatge de casos clınics (I) Cas clınic 1 Presentacio drsquoun cas clınicrelacionat amb la materia i el nivell de competencia a adquirir per lrsquoalumnat de lrsquoassignaturaque haura de valorar diagnosticar i fer una proposta assistencial i una avaluacio adequadaLa sessio es desenvolupa mitjancant discussio guiada i treball grupal

Practica P4 Presentacio i abordatge de casos clınics (II) Cas clınic 2 Presentacio drsquoun cas clınicrelacionat amb la materia i el nivell de competencia a adquirir per lrsquoalumnat de lrsquoassignaturaque haura de valorar diagnosticar i fer una proposta assistencial i una avaluacio adequadaLa sessio es desenvolupa mitjancant discussio guiada i treball grupal

C) SESSIONS PRACTIQUES (L)

Practica L1 Procediments de valoracio i intervencio clınica Desenvolupament practic drsquoactivitatsde metodologia tecnica i sistematica de recollida de les dades generals (temperatura tallapes desenvolupament musculoesqueletic tipus constitucional) Palpacio (superficial pro-funda fluctuacio renitencia sotrac punts dolorosos ) percussio i auscultacio mitjancantmodels anatomics o models reals (parelles drsquoestudiants) Revisio dels conceptes i valors di-agnostics de les tecniques instrumentals i de laboratori que complementen lrsquoanamnesi i lrsquoex-ploracio fısica Lrsquoexploracio topografica Introduccio a la lectura de material radiografic

Practica L2 Suporti Vital Basic Revisio practica i realitzacio mitjancant models anatomics del proce-diment de RCP-b Instrumentat amb DEA

Practica L3 Sessio de simulacio cas clınic Presentacio drsquoun cas clınic relacionat amb la materiai el nivell de competencia a adquirir per lrsquoalumnat de lrsquoassignatura que haura de valorardiagnosticar i atendre correctament La sessio es dura a terme a la Sala de Simulacio ClınicaAvancada

NOTA Per a les practiques L es obligatori lrsquous de roba sanitaria (bata o pijama)













60100 ) 90 h








Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio mdash






100 )) 60 h


Els temes corresponents a lrsquoapartat de teoria es realitzaran mitjancant classes magistrals drsquouna duradadrsquoentre 1 i 2 hores per tema sessions T) completant les 74 hores presencials Lrsquoestudiantat podra interve-nir sollicitar aclariments o solucionar dubtes aixı com sollicitar informacio addicional Quan finalitze cadaunitat tematica es podra dur a terme actividat drsquoautoavaluacio utilitzant recursos de lrsquoAula Virtual de laUniversitat de Valencia

Les llicons demostratives i els exercicis practics sessions P i L que sumen un total de 7 activitatses duran a terme en lrsquoaula de simulacio o en lrsquoaula de practiques utilitzant els recursos especıfics en funciode la materia i tema a tractar

Igualment srsquoorganitzaran tutories de grup pactades entre el professorat i alumnat per a atendre lademanda i necessitat drsquoaclariment drsquoaquells temes que es plantegen




9 Avaluacio


A) Sessions teoriques

Lrsquoavaluacio de la materia de les sessions teoriques es dura a terme mitjancant un examen escrit compostper preguntes de resposta multiple (tipus ldquotestrdquo) amb 4 possibilitats de resposta de les quals nomes unasera valida

Algunes preguntes poden estar relacionades amb la resolucio de problemes io casos clınics

La puntuacio de lrsquoexamen escrit constituira el 75 de la qualificacio final i srsquoobtindra comptabilitzantrespostes correctes i incorrectes drsquoacord amb la seguent formula(

Respostes correctesminus Respostes incorrectes

nminus 1

)times 7 5

num de preguntes

sent ldquonrdquo el nombre drsquoalternatives de resposta

Lrsquoexamen es considerara superat quan srsquohagi obtingut almenys el 50 de la nota maxima possible

B) Sessions practiques

La qualificacio de les sessions practiques suposara el 25 de la qualificacio final i srsquoobtindra mitjancant1) el control drsquoassistencies 2) els resultats de lrsquoavaluacio dels possibles treballs que se solmiddotlicitin en lessessions practiques on-line o uns altres i 3) per la realitzacio drsquoun examen practic

(1) Assistencia a les sessions practiques P o L

a) Lrsquoassistencia a 6-7 sessions practiques aportara 05 punts

b) Lrsquoassistencia a 4-5 sessions practiques aportara 025 punts

c) Lrsquoassistencia a menys de 4 sessions no puntua

(2) Les avaluacions dels treballs sobre les sessions practiques aportaran una nota maxima de 05punts Aquests treballs nomes podran entregar-se en primera convocatoria NO ES PODRANENTREGARRECUPERAR EN UN ALTRE MOMENT

(3) Lrsquoexamen practic te un valor maxim de 15 punts

Per a aprovar aquesta part sera necessari obtenir almenys el 50 de la nota maxima possible

Superades totes dues parts la qualificacio final sera la suma de la puntuacio de lrsquoexamen escrit i de lessessions practiques

En cas de no aconseguir els requisits perque sigui sumada la qualificacio de la nota de lrsquoexamen i de lessessions practiques la nota que figurara en lrsquoexpedient de lrsquoalumnea sera la de lrsquoexamen escrit






1 LEMONE amp BURKE (2009) Enfermerıa Medicoquirurgica Pensamiento crıtico en la asistencia delpaciente Madrid Pearson Prentice Hall (2 Volumenes)

2 LEWIS SM HEITKEMPER MM DIRKSEN SR (2004) Enfermeria Medicoquirurgica Valo-racion y Cuidados de Problemas Clınicos Madrid Elsevier (2 Volumenes)

3 SMELTZER SC BARE BG (2002) Brunner y Suddarth Tratado de Enfermerıa Medico-Quirurgica Madrid McGraw-HillInteramericana

4 IGNATIVICIUS D BAYNE MV (1995) Infermeria Medico-Quirurgica Plantejament per a millorarel proces drsquoInfermeria (2 Volums) Mexic Interamericana McGraw Hill

5 BLACK JM MATASSARIN-JACOBS E (1997) Medical-Surgical Nursing Clinical management forcontinuity of care sl WB Saunders Co Phil 5th Ed

6 HENDERSON V NITE G (1987) Enfermerıa teorica y practica Mexico La Prensa Mexicana

7 Catalogo de guıas de practica clınica Acceso en httpwwwguiasaludes

8 (1999) Manual Merck de Diagnostico y Tratamiento Madrid Harcourt 10ordf ed

B) Referencies complementaries

1 PERRY AG POTTER PA (1999) Enfermerıa clınica tecnicas y procedimientos Madrid HarcourtBrace 4ordf ed

2 LONG BC PHIPPS WJ CASSMEYER VL (2000) Enfermerıa Medico-Quirurgica Un enfoque delproceso de Enfermerıa Madrid Harcourt 3ordf ed

3 CINAHL Cumulative Index to Nursing and Allied Health

4 Cochrane Library Plus httpgatewayovidcomautologinhtml

5 Medline plus httpwwwupdate-softwarecomclibplusclibplushtm

6 CASTRO DEL POZO S (2001) Manual de patologıa general etiologıa fisiopatologıa semiologıa ysındromes Barcelona Masson 5ordf ed

C) Recursos electronics

1 Referencia e1 Diagnosticos enfermeros definiciones y clasificacion 2012-2014 Ed T Heather Herd-man

2 Referencia e2 Medicina interna fundado por A von Domarus continuado por P Farreras Valentı director C Rozman

(Accedir des del cataleg TROBES de la UV per tıtol)




ADDENDA COVID-19

1 Continguts





A) Sessions teoriques (T)

El professorat de lrsquoassignatura preparara material perque lrsquoestudiantat puga segons el seu propi ritmedrsquoestudi desenvolupar els continguts teorics reflectits en la guia docent Els recursos que es presentarana lrsquoalumnat podran ser lectures sobre els temes a estudiar i materials audiovisuals (be de creacio propiadel professorat o existents en repositoris publics als quals lrsquoalumnat puga tindre facil acces)

Srsquoinclouran en lrsquoaula virtual forums tematics que serviran drsquouna banda per a fomentar la participacioactiva dels estudiants i per un altre per a ampliar continguts solucionar dubtes o aportar informaciocomplementaria

Es plantejaran a mes sessions presencials a les quals acudira lrsquoaforament drsquoestudiants permes segonsles normes de seguretat Aquestes sessions presencials permetran repassarafermar determinats con-ceptescontinguts que el professorat considere i podran conduir en algun cas a lrsquoelaboracio drsquoalgunaactivitat de seguiment (per a avaluacio contınua)

En cas que la situacio epidemiologica no permeta lrsquoassistencia de professorat i alumnat a la Facultatles sessions presencials establides per al seguiment de les classes teoriques (T) seran substituıdes persessions de treball guiades pel professorat de lrsquoassignatura mitjancant videoconferencies o forums dediscussio

Les activitats de seguiment es mantindran en aquesta modalitat i en cas que es tracte drsquoactivitats querequerisquen supervisio directa del professorat es realitzara tambe mitjancant videoconferencies o forumsde discussio segons els requeriments drsquoaquestes tasques

B) Sessions practiques (P i L)

Per tractar-se de sessions realitzades en grup mes xicotet es mantindra la mateixa metodologia que enla modalitat presencial

En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquoel contingut teoric drsquoaquestes sessions P i L es presentara a lrsquoestudiant amb ajuda de materialcomplementari tant escrit com audiovisual

Les activitats avaluables corresponents a aquestes sessions es mantindran i en cas que requerisquen alguntipus de guia per part del professorat srsquoutilitzaran aquells instruments que permeten aquesta activitatguiada com les videoconferencies o els forums grupals

C) Sessions de tutoria de gupo (U)

Les tutories grupals romanen sense canvis respecte a la guia docent

D) Tutories individuals (despatx)


4 Avaluacio





A) Sessions teoriques (T) mdash 75 de la nota final

Lrsquoavaluacio de la materia teorica es dura a terme mitjancant un examen escrit presencial i les activitatsde seguiment que es plantegen durant el curs

(1) Lrsquoexamen escrit constara de preguntes de tipus test amb quatre alternatives de les quals nomesuna es valida i permetra obtindre fins a 5 punts de la nota final En cas que la situacio sanitariaimposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo aquesta sera cronometrada i les pregunteses presentaran en ordre aleatori i sequencial sense possibilitat de tornar arrere o anar avant enlrsquoordre de les preguntes

(2) Les activitats de seguiment permetran obtindre fins a 25 punts de la nota final Aquestes acti-vitats tindran cadascuna drsquoelles un perıode concret de realitzacioentrega i nomes srsquoavaluaransi srsquohan realitzatentregat en aqueix perıode establit NO es podran recuperarentregar en unaltre moment

Aixı la nota conjunta de lrsquoexamen tipus test i les activitats de seguiment permetra arribar fins a 75 puntscorresponents al 75 de la nota final que srsquoassigna als continguts teorics de lrsquoassignatura Lrsquoavaluacio deles sessions teoriques es considerara superada quan srsquohaja obtingut almenys el 50 de la nota maximapossible

NOTA Encara que les activitats de seguiment no es podran recuperar en un moment posterior al dela seua data de lliurament establit la seua no realitzacio no impedeix que una o un estudiant pugapresentar-se a lrsquoexamen final

B) Sessions practiques (P i L) mdash 25 de la nota final

Aquesta part de lrsquoavaluacio roman sense canvis respecte a la guia docent

En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquo lrsquoava-luacio de lrsquoassistencia es realitzara mitjancant els registres de connexio de lrsquoaula virtualvideoconferenciai la participacio sincronica en els forums de discussioxat de la plataforma

De la mateixa forma que en la guia docent la nota corresponent a les sessions P i L sol se sumaraquan srsquohaja superat lrsquoexamen i les activitats de seguiment la qual cosa correspon a lrsquoavaluacio de lessessions teoriques

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en la guia docent

Si la situacio sanitaria suposara el tancament de les biblioteques es facilitara material drsquoajuda a travesde lrsquoaula virtual

1 De la Fuente Ramos M (2009) Enfermerıa medicoquirurgica Difusion Avances en Enfermerıa(DAE) 2nd ed

2 Martinez Marin ML (2000) Guıa para la valoracion del paciente neurologico Enfermerıa clınica10(5)225-31 Disponible en httpdialnetuniriojaesservletoaiartcodigo=2892254

3 Harding MM Kwong J Roberts D Hagler D Reinisch C (2019) Lewisrsquos Medical-Surgical NursingE-Book US Mosby 11th ed

4 Hinkle JL Cheever KH (2019) Enfermerıa medicoquirurgica Barcelona Espana Wolters Kluwer14th ed

5 Alvarez Moya J del Rio Moro O (2011) Cuidados al paciente con alteraciones cardiacas ValenciaEspana Difusion Avances en Enfermerıa (DAE) 1ordf ed

6 Metha M (2003) Valorar el sistema cardiovascular Nursing (Ed espanola) 21(7)20-2 Disponibleen httpdxdoiorg101016S0212-5382(03)71879-2

7 Matiz Camacho H Hernandez Leyva H (2013) Examen semiologico cardiovascular MexicoDistribuna




8 Feldman Mark Friedman Lawrence S Brandt Lawrence J Sleisenger y Fordtran (2017) Enfer-medades digestivas y hepaticas ES Elsevier 10th ed

9 Swartz MH (2015) Tratado de semiologıa Madrid Elsevier Health Sciences Spain-T Disponibleen httpsebookcentralproquestcomlib[SITE_ID]detailactiondocID=3429604

10 Pagana KD Pagana TJ Pagana TN (2017) Guıa de pruebas diagnosticas y de laboratorio ESElsevier 13th ed

11 Puente Maestu L (coord) (2002) Procedimientos de evaluacion de la funcion pulmonar MadridEspana LUZAN 5




221 INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA II





Nom assignatura INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA II



Curs Tercer





Teorıa Practica Informatica Laboratorio Tutorıas Total

76 08 0 04 02 9

1 2 0 4 2

Coordinacion Prof Buigues Gonzalez Cristina

Despacho

Correo-e CristinaBuiguesuves

Profesorado Prof 1 Buigues Gonzalez Cristina

Despatx Nordm 2 FIP

Correu-e CristinaBuiguesuves

Prof 2 Puchau Peris Ines

Despatx

Correu-e InesPuchauuves

Prof 3 Casal Angulo Carmen

Despatx

Correu-e MCarmenCasaluves

Prof 4 De Maya Martınez Ana

Despatx

Correu-e AnaMayauves

Prof 5 Martı Marza Celia

Despatx

Correu-e CeliaMartiuves


Despatx



Els avancos cientıfics i tecnologics que ha patit la cirurgia des del segle XIX fins als nostres dies juntamentamb el proces de socialitzacio progressiu de lrsquoassistencia quirurgica exigeix que lrsquoacte quirurgic i el seu contextestiga protagonitzat per un grup de professionals especialment formats dins del qual te un paper fonamentalel professional drsquoInfermeria en les seves diferents facetes de personal de lrsquoarea de quirofan sales de cirurgiasales especials i reanimacio quirurgica

En el proces de formacio de lrsquoassignatura Infermeria Quirurgica volem guiar lrsquoestudiant cap a un apre-nentatge constructiu orientant lrsquoaprenentatge cap a la comprensio i fomentant un us estrategic o competentdels coneixements adquirits de manera que puguen permetre a lrsquoestudiant i futur professional fer front a laresolucio de problemes o tasques realment noves



INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA II 222

En lrsquoassignatura drsquoInfermeria Quirurgica srsquoexpliquen els conceptes que van a permetre a lrsquoestudiantconeixer les etapes per les quals travessa el pacient quirurgic aixı com les necessitats i problemes derivatsde la cirurgia que van a servir de base per a la comprensio dels processos drsquoactuacio drsquoInfermeria

El programa teoric drsquoInfermeria Quirurgica consta de VIII unitats docents on es desenvolupen 38 temesAquest programa srsquoestructura al seu torn en dos grans apartats un de general constituıt per les unitats I IIi III en que es realitza una introduccio a la Infermeria Quirurgica sent un bloc fonamental ja que es tracta dela presa de contacte lrsquoestudiant amb la nova assignatura amb els seus conceptes generals tecniques basiquesi grans sındromes quirurgics postoperatoris Aquestes unitats comprenen les tres grans fases comunes a totacirurgia el preoperatori el perioperatori i el postoperatori per tant es considera la unitat mes important ila base per continuar amb les especialitats quirurgiques

Les unitats IV a VIII tenen com a finalitat formar els estudiants en el coneixement de problemes i elstrastorns quirurgics cutanis oncologics de lrsquoaparell digestiu renal i cardiovascular


Es necessiten coneixements previs drsquoanatomia fisiologia fisiopatologia bases metodologiques gestio iadministracio farmacologia i infermeria comunitaria


Competencias Generales




















Competencias Especıficas










1 Identificar les diferents etapes del proces quirurgic

2 Analitzar les diferents escales utilitzades en el proces quirurgic

3 Classificar lrsquoinstrumental quirurgic basic

4 Descriure els diferents tipus drsquoanestesia i relacionar-les amb els procediments quirurgics i la valoraciopreanestesica

5 Identificar els farmacs i material utilitzats en els diferents tipus drsquoanestesia

6 Relacionar les complicacions postoperatories amb el proces quirurgic





I CONTINGUT TEORIC

UNITAT TEMATICA 1 VALORACIO I CURES PREOPERATORIES

Tema 1 Introduccio a la Infermeria Quirurgica Departament Quirurgic

Tema 2 Tipus de cirurgia Quirofan i equip quirurgic

Tema 3 Semiologia Quirurgica

Tema 4 Preoperatori General

Tema 5 Risc Quirurgic

Tema 6 Risc tromboembolic

Tema 7 Risc de desequilibri hidroelectrolıtic en cirurgia

Tema 8 Risc i profilaxi infecciosa

Tema 9 Asepsia i antisepsia Esterilitzacio

UNITAT TEMATICA 2 VALORACIO I CURES PERIOPERATORIES

Tema 10 Anestesia I

Tema 11 Anestesia II

Tema 12 Monitoritzacio cateteritzacio i altres procediments intraoperatoris

Tema 13 Seguretat del pacient quirurgic

Tema 14 Material i instrumental quirurgic basic

UNITAT TEMATICA 3 VALORACIO I CURES POSTOPERATORIES

Tema 15 El pacient quirurgic en el postoperatori immediat URPA i cures crıtiques

Tema 16 Complicacions postoperatories

Tema 17 Nutricio en el pacient quirurgic

Tema 18 Maneig del dolor en el pacient quirurgic

UNITAT TEMATICA 4 CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS ENPACIENTS AMB PROBLEMES ONCOLOGICS

Tema 19 Oncologia Quirurgica Generalitats

Tema 20 Avaluacio i cures en el pacient amb problemes neoplasics de mama

Tema 21 Reconstruccio de la mama

Tema 22 Cirurgia de tiroides

UNITAT TEMATICA 5 CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS ENPACIENTS AMB PROBLEMES QUIRURGICS DIGESTIUS

Tema 23 Cirurgia laparoscopica

Tema 24 Bases teoriques de les cures drsquoinfermeria als pacients amb problemes digestius I

Tema 25 Bases teoriques de les cures drsquoinfermeria als pacients amb problemes digestius II

Tema 26 Cirurgia bariatrica




UNITAT TEMATICA 6 VALORACIO CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSIS-TENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES DEL TEIXIT CUTANI

Tema 27 Cremades

Tema 28 Atencio drsquoinfermeria en el pacient amb problemes neoplasics no melanocıtics i mela-nocıtics

Tema 29 Tractament quirurgic de les cremades

Tema 30 Reconstruccio de penjalls

UNITAT TEMATICA 7 VALORACIO CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSIS-TENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES RENALS I URINARIS

Tema 31 Valoracio i cures en el pacient amb problemes neoplasics del tracte urinari

Tema 32 Valoracio i cures drsquoinfermeria en el pacient amb alteracio del patro drsquoeliminacio

UNITAT TEMATICA 8 CURES DrsquoINFERMERIA AL PACIENT AMB PROBLEMES QUIRURGICSCARDIOVASCULARS

Tema 33 Valoracio i cures drsquoinfermeria en el pacient amb trastorns quirurgics cardıacs bypasstamponament cardıac

Tema 34 Valoracio i cures drsquoinfermeria en el pacient amb trastorns quirurgics arterials i veno-sos

UNITAT TEMATICA 9 PROBLEMES OFTALMOLOGICS I DE LrsquoOIDA

Temi 35 Valoracio drsquoinfermeria en pacients amb alteracions oftalmologiques

Temi 36 Cures drsquoinfermeria en pacients sotmesos a tecniques i proves diagnostiques oftalmologiques

Temi 37 Valoracio del pacient ORL Cures drsquoinfermeria en les principals proves diagnostiques i tecniques

Temi 38 Cures drsquoinfermeria en el pacient amb traqueostomia

II PRACTIQUES P EN EL AULA I L EN LABORATORI (SALA DE

PRACTIQUES)


P1 Dispositius via aeria i material quirofan 2

P2 Taller drenatges 2

P3 Taller ORL dispositius traqueostomies 2

P4 Practica Instrumental quirurgic 2

L1 SimulacioAvaluacio de casos 2














60100 ) 90 h












esolucio de questionaris on-line mdash


100 )) 60 h


1 Modalitat classes presencials-teoriques

bull Srsquoutilitzara la llico magistral participativa junt al treball cooperatiu en les sessions resolucio decasos clınics

bull Srsquoutilitzara la metodologia de classe inversa el professorat penjara vıdeos lectures o qualsevolaltra activitat que lrsquoalumnat puga realitzar de manera independent fora de lrsquohorari de classei lrsquoaula es transforma en un punt de trobada on es realitzen activitats practiques i de maneracooperativa

2 Modalitat classes presencials-practiques

bull Lrsquoestudiantat haura de fer 8 hores de modalitat practica en grup P (30 estudiants) on srsquoutilitzara lametodologia de seminari i exposicio de treball cooperatiu i 4 hores de practiques L (16 estudiants)amb simulacions i resolucio de casos clınics

Practica Denominacio Metodologia

P1 Dispositius via aeria i material quirofan Metode actiu seminari obert

P2 Taller drentatges Metode actiu seminari obert

P3 Taller ORL dispositius traqueostomies Metode actiu seminari obert

P4 Practica Instrumental quirurgic Metode actiu seminari obertpracticaentre iguals

L1 SimulacioAvaluacio de casos Metode demostratiu Simulacio





9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura sera una combinacio drsquoavaluacio contınua i drsquoavaluacio final mitjancant unexamen tipus test Perque totes dues avaluacions siguen sumatives srsquohaura drsquoaprovar cadascuna de lesparts de manera individual

1) Examen escrit (Valor 60 de la puntuacio total)

Lrsquoexamen consistira en una prova escrita amb 40 preguntes tipus test amb 4 opcions de respostaEn les preguntes test cada 5 respostes incorrectes restara un resposta encertada

Aquesta part es considerara aprovada despres drsquohaver obtingut 5 punts sobre els deu equivalents a lapuntuacio maxima assolible

2) Avaluacio contınua (40)

bull Resolucio de cas clınic individual (10)

bull Treball grupal (10) elaboracio drsquouna infografia relacionada amb semiologia fisiopatologia pre-vencio io cures de processos quirurgics

bull Assistencia i participacio lrsquoassistencia a les practiques es de caracter obligatori Lrsquoalumnat podraadquirir fins a un 10 de la nota final amb lrsquoassistencia a classe en les seves diferents modalitats ila participaciorealitzacio de les activitats proposades en elles

bull Avaluacio practica de casos clınics quirurgics identificacio de material preparacio de la taulaquirurgica preparacio del camp i resolucio de preguntes (10)

La puntuacio que es reflectira en lrsquoacta de notes sera la puntuacion ponderada de totes dues parts mdash(1)examen escrit) i (2) avaluacio contınuamdash sempre que srsquohaja superat lrsquoexamen escrit Si se suspengueralrsquoexamen escrit en lrsquoacta es posara la nota drsquoaquest


Referencias basicas

1 ARCHUNDIA A (2014) Cirugıa 1 - Educacion Quirurgica 5ordf ed Madrid McGrawHill

2 BRUNNER LS SUDDARTH DS (2018) Enfermerıa Medico-Quirurgica 12ordf ed Madrid Interame-ricanaMcGraw-Hill

3 ARIAS J ALLER M A ARIAS J A LORENTE L (1999) Fisiopatologıa Quirurgica Madrid Tebar

4 BRUNICARDI C (2015) Principios De Cirugıa de Schwartz 10ordf ed McGraw-HillInteramericana

5 COURTNEY TOWNSEND R DANIEL BEAUCHAMP B MARK EVERS KENNETH MATTOX(2017) Sabiston Tratado de Cirugıa Fundamentos Biologicos de la practica Quirurgica Moderna20ordf ed Elsevier

6 DE BORJA F (2007) Compendio de Anestesiologia para Enfermeria Elsevier Espana

7 DURAN H ARCELUZ I et al (2002) Compendio de Cirugıa 1ordf ed Madrid McGrawHill

8 FULLER J (2007) Instrumentacion Quirurgica Teorıa tecnicas y procedimientos 4ordf ed BuenosAires Panamericana

9 GOMEZ AJ (2010) Manual practico de instrumentacion quirurgica en enfermerıa Barcelona El-servier

10 LEWIS S M HEITKEMPER M M DIRKSEN S R (2004) Enfermerıa Medico Quirurgica 6ordf edBarcelona Elservier

11 TAMAMES S (1997) Cirugıa Fisiopatologıa General Aspectos Basicos Manejo del pacienteQuirurgico Madrid Panamericana




12 MORGAN E MIKHAIL M (2010) Anestesiologıa Clınica 4ordf ed Mexico Manual Moderno

13 MARTIN A (2005) Patologıa Quirurgica Madrid Elsevier

14 MILLER RD (2105) Anestesia 8ordf ed Madrid Elsevier

15 PERA C (1996) Cirugıa fundamentos indicaciones y opciones tecnicas Madrid Elsevier

16 SERRA I (2015) Manual practico de intrumentacion quirugica en Enfermerıa 2ordf ed BarcelonaElservier

17 SWEARINGEN P (2008) Manual de Enfermerıa Medico Quirurgica 6ordf ed Barcelona Elsevier-Mosby

18 WOLFF K JOHNSON R A SUURMOND D (2007) Atlas en color y sinopsis de dermatologıa clınica5ordf ed Madrid McGraw-HillInteramericana


1 Bibiotecas UVRecursos electronics per a estudiant httpsuv-eslibguidescomestudiantsTrobes cataleg de la bilioteca trobesuves

2 Anestesiar mdash httpsanestesiarorg

3 Asociacion Espanola de Enfermerıa Quirurgica mdash httpwwwaeeqnet

4 Sociedad Espanola de Anestesiologıa Reanimnacion y Tearaputica de dolor mdash httpswwwsedar

es

5 Sociedad Espanola de Onclogıa Quirurgica (SEOQ) mdash httpwwwseoqorg




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inclosos en la guia de lrsquoassignatura


Es mante la cronologia establida en el curs academic 2020-21 per la CAT drsquoinfermeria i per la coordinaciode lrsquoassignatura



bull Se seguiran classes per videoconferencia sıncrona

bull Es realitzaran presencialment les activitats practiques i tutories collectives establertes en la guia docent


bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquose substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia o forum o chat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura

PER A LrsquoESTUDIANTAT VULNERABLE O AFECTAT

Srsquoadaptara la metodologia a les seguents activitats no presencials

bull Seguir classes per videoconferencia sıncrona



bull Desenvolupament de projecte individual

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la guia docent quant a la ponderacio de lrsquoavaluacio de cada tipus drsquoactivitatEn cas drsquoestudiantat vulnerable o afectat la proporcio de qualificacio de les activitats de grup avaluables estraslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari perAula virtual

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent a Aula virtual

Si la situacio sanitaria imposara tancament de biblioteques es facilitaria material de suport a traves delrsquoAula virtual






231 INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIATRICA





Nom assignatura INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIATRICA



Curs Segon

Semestre Segon





595 06 0 0 02 675

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Julian Rochina Ivan

Despatx Nordm 9 FIP

Correu-e IvanJulianuves

Professorat Prof 1 Julian Rochina Ivan

Despatx Nordm 9 FIP


Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Un fet que ha caracteritzat demograficament al segle XX ha estat lrsquoincrement en lrsquoexpectativa de vidaque ha tingut lloc en la societat occidental A causa drsquouna serie de millores sanitaries i sobretot socials unamajor proporcio de persones arriben a edats per sobre dels 65 anys

La Gerontologia es una disciplina jove que va comencar a desenvolupar-se a principis del segle XX ite un doble objectiu des drsquoun punt de vista quantitatiu la prolongacio de la vida donar mes anys a lavida i alentir la mort i des drsquoun punt de vista qualitatiu la millora de la qualitat de vida de les personesmajors es a dir donar mes vida als anys Per a marcar lrsquoaccio de dites objectives la Gerontologia esnodreix essencialment de les ciencies biologiques (la biologia la bioquımica la medicina la infermeria etc)psicologiques (psicologia del desenvolupament social cognitiva etc) i de les ciencies socials (demografiaecologia humana salut publica sociologia antropologia economia dret etc) La relacio entre totes aquestesdisciplines es la base principal per a seguir avancant en el coneixement del proces drsquoenvellir

En la modalitat presencial teorica les unitats tematiques srsquohan organitzat de manera que permeten aglu-tinar els elements conceptuals metodologics i els ambits drsquointervencio de la Infermeria Geronto-Geriatrica



INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIATRICA 232

que drsquouna altra manera podrien quedar dispersos Cada unitat esta constituıda per un nombre determinatde temes que van drsquoallo mes general a allo mes especıfic

La modalitat de practica en aula de treball autonom i de treball cooperatiu de lrsquoalumnat engloba dosgrans apartats

a) Coneixements propis de lrsquoassignatura Assignant a estes modalitats els continguts que puguendesenrotllar-se drsquoesta manera com ara els mitjans drsquoadapatacion per a lrsquoautoatencio i el domicililrsquoatencio no professional les demencies tipus Alzheimer les disfagies i el proces drsquoenvellimenthuma entre altres

b) Coneixements transversals a lrsquoassignatura Es treballaran els continguts teorics transversals ambaltres assignatures referits a les particularitats de la poblacio anciana

Aquestes modalitats explotaran els mitjans virtuals i multimedia a la disposicio de lrsquoalumnat


Les assignatures ja cursades per lrsquoalumnat relacionades amb el temari impartit en lrsquoassignatura pertanyena

Modul 1 Formacio Basica Comuna Anatomia humana Fisiologia Fonaments de psicologiaen ciencies de la salut Sociologia genere i salut Bioestadıstica i TIC aplicades a les CC de laSalut Farmacologia Nutricio i Dietetica Fisiopatologia

Modul 2 Ciencies de la Infermeria Infermeria Comunitaria i Infermeria Medico-QuirurgicaI


Les Competencies Generals i Especıfiques que han estat assignades a Infermeria en la Salut Geronto-Geriatrica segons el document de Verificacio del tıtol son les seguents









G-14 Reconeixer els elements essencials de la practica professional en els ambits de la persona la famılia ila comunitat



















E-19 Comprendre els canvis associats al proces drsquoenvellir i la seua repercussio en la salut Identificar les mo-dificacions estructurals funcionals psicologiques i de formes de vida associades al proces drsquoenvellir Coneixerels problemes de salut mes frequents en les persones majors Seleccionar-les intervencions cuidadoras dirigi-des a tractar o a prevenir els problemes de salut i la seua adaptacio a la vida diaria mitjancant recursos deproximitat i suport a la persona anciana

E-21 Coneixer la legislacio aplicable i el codi etic i deontologico de la infermeria espanyola inspirat enel codi europeu drsquoetica i deontologia infermera Prestar cures garantint el dret a la dignitat privadesaintimitat confidencialitat i capacitat de decisio del pacient i famılia Individualitzar la cura considerantlrsquoedat el genere les diferencies culturals el grup etnic les creences i valors






1 Assumeix lrsquoenvelliment huma com un proces universal

2 Selecciona la gerontologia i geriatria com ciencies drsquoestudi de la poblacio anciana

3 Interpreta les estrategies drsquoinvestigacio en el camp de la gerontologia i geriatria

4 Reconeix els factors que configuren lrsquoatencio integral a la persona anciana i a la famılia

5 Diferencia les etapes de la Valoracio Geriatrica Integral analitzant les diferents eines que integren elproces

6 Reconeix els instruments de valoracio geriatrica que srsquoapliquen per a detectar les necessitats i problemesde les persones majors i les seues guaridores

7 Distingeix les proves complementaries de diagnostic per imatge mes utils per coneixer lrsquoevolucio depatologies geriatriques

8 Situa els nivells drsquoatencio del Sistema de Salut i Dependencia

9 Relaciona els aspectes legals i institucionals amb les persones majors

10 Enumera les caracterıstiques de la persona anciana autonoma fragil io depenent

11 Reconeix els principals canvis fisiologics produıts per lrsquoenvelliment

12 Examina les caracterıstiques de les alteracions de salut de la poblacio anciana respecte a lrsquoadulta i jove

13 Reconeix els aspectes mentals de les persones ancianes

14 Distingeix els aspectes socials de lrsquoenvelliment

15 Identifica les diferents sındromes geriatrics i la intervencio drsquoinfermeria

16 Valora la importancia de la figura de la cura no professional en lrsquoatencio a la persona anciana

17 Assumeix lrsquoenvelliment actiu com objectiu personal institucional i social

18 Distingeix les estrategies per a promocionar lrsquoenvelliment actiu



UNITAT TEMATICA I Introduccio a la Infermeria Geronto-Geriatrica

Tema 1 Conceptes basics de la Gerontologia i Geriatria

Tema 2 Envelliment Actiu i la Qualitat de Vida Percebuda Envelliment amb exit Imatgesocial de lrsquoancianitat

Tema 3 Dependencia en Geriatria

Tema 4 Ambits drsquoactuacio de la Infermeria Geronto-Geriatrica

UNITAT TEMATICA II Bases teoriques i eines per a lrsquoestudi de lrsquoenvelliment

Tema 5 Proces de lrsquoenvelliment huma

Tema 6 Sociodemografia i epidemiologia de la vellesa

Tema 7 Valoracio Geriatrica Integral

Tema 8 Radiodiagnostic aplicat a geriatria Fonaments Objectius Prevencio de riscos




UNITAT TEMATICA III Els processos biologics psicologics i socials en lrsquoenvelliment huma

Tema 9 Canvis fısics relacionats amb el proces drsquoenvellir Canvis histologics i fisiologics de lespersones ancianes en els sistemes musculoesqueletic respiratori digestiu circulatori i nervios(inclosos els organs dels sentits) mdashAquestos continguts srsquoimpartiran junt amb els del tema 13mdash

Tema 10 Aspectes generals dels canvis psicologics relacionats amb el proces drsquoenvellir Canvisen els processos mentals intellectuals i neurologics

Tema 11 Aspecte generals dels canvis socials relacionats amb el proces drsquoenvellir Caracterıstiquessocioeconomiques el treball lrsquohabitatge i lrsquoalimentacio

UNITAT TEMATICA IV Els problemes de salut i socials de la poblacio anciana

Tema 12 Estat de salut de la poblacio anciana Caracterıstiques generals i especıfiques dels principalsproblemes de salut en la poblacio anciana

Tema 13 Problemes de salut mes frequents en les persones ancianes Problemes de salut que senseser sındromes geriatriques son rellevants en lrsquoambit dels sistemes musculoesqueletic respiratoridigestiu circulatori i nervios (inclosos els organs dels sentits) Imatges de radiodiagnostic mdashAquestos continguts srsquoimpartiran junt amb els del tema 8mdash

Tema 14 Sındromes geriatrics de major incidencia I Envelliment de la pell i ulceres per pressioEnvelliment cutani Deshidratacio de la pell Cures de la pell en lrsquoenvelliment Ulceres per pressio

Tema 15 Sındromes geriatrics de major incidencia II Incontinencia urinaria Concepte i tipusClassificacio i actuacio drsquoInfermeria Imatges de radiodiagnostic

Tema 16 Sındromes geriatrics de major incidencia III Deshidratacio Concepte i causes per aug-ment de perdues i disminucio de lrsquoaportacio Deteccio i prevencio Rehidratacio en les personesancianes

Tema 17 Sındromes geriatrics de major incidencia IV Caigudes i immobilitzacio CaigudesCauses Consequencies Prevencio Fractures en la poblacio anciana Imatges de radiodiagnosticSındrome psicologica postcaiguda Sındrome drsquoimmobilitzacio

Tema 18 Problemes neurologicos de major importancia Accident Cervell Vascular agut Demenciestipus Alzheimer i Sındromes parkinsonians Conceptes Classificacions Cures generals i especıficsImatges de radiodiagnostic

Tema 19 Farmacologia i persones ancianes

Tema 20 Processos terminals i declivi de lrsquoorganisme en la persona anciana Etapa final Recon-ciliacio i relleu altruista Dimensio espiritual

Tema 21 Lrsquoaıllament i la solitud en la persona anciana Situacio i caracteritzacio en les personesmajors duel i depressio autoestima i problemes en lrsquoambient familiar El suıcidi en lrsquoancianitat










60100 ) 675 h







Elaboracio de treballs en grup 5 h


Estudi i treball autonom 26 h

Lectures del material complementari 5 h

Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 6 h




Resolucio de questionaris on-line 3 h


100 )) 45 h


A) Modalitat de classes presencials teoriques

Classes magistrals participatives (grups de 60 alumnesas) de 120 minuts en les quals srsquoexposaran els co-neixements basics sobre els temes combinades amb alguna classe dialogada io realitzacio drsquoexercicis enaula

Modalitat Aula Invertida Lrsquoalumnat disposara a lrsquoAula Virtual drsquoun repositori audiovisual ambels continguts necessaris per treballar aquest temari Amb una antelacio mınima de dos dies es donara aconeixer a lrsquoalumnat quan es treballaran a lrsquoaula cada un drsquoaquests continguts El dia assignat es realitzarana lrsquoaula activitats participatives o de treball autonom relacionats amb els audiovisuals per a refermar laseva aplicacio practica Els continguts teorics audiovisuals i els que es desenvolupen en les activitats drsquoaulasrsquoavaluaran en lrsquoexamen teoric Les activitats en aula relacionades amb aquesta modalitat docent no sondrsquoobligatoria assistencia

B) Modalitat de classes presencials practiques

Sis hores de docencia en modalitat Practiques drsquoaula (Grups de 30 alumnes) en les que es desenvoluparancontinguts transversals amb les assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau Lrsquoalumnat treba-llara en les sessions P segons les pautes plantejades el dia de la presentacio de lrsquoassignatura La valoraciodrsquoaquestes activitats srsquoincorporaran a lrsquoavaluacio del treball cooperatiu i autonom de lrsquoassignatura Lrsquoas-sistencia a les practiques drsquoaula es obligatoria Lrsquoabsencia a les mateixes suposa en segona convocatoriarealitzar la modalitat drsquoexamen tipus B (descrita a lrsquoapartat drsquoAvaluacio)

C) Modalitat de tutories guiades

Dues hores de docencia (grups de 30 alumnes) en les quals se supervisara el producte elaborat com part deltreball cooperatiu

D) Treball autonom i cooperatiu

En les hores destinades a esta modalitat lrsquoalumnat abordara els continguts propis i transversals a lrsquoassignaturadetallats en lrsquoapartat Resumn Per a aixo es podra valdre de diversos continguts multimedia per a larealitzacio de proves objectives i de desenrotllament on line a mes de lrsquoelaboracio drsquoun treball grupal




9 Avaluacio

Es realitzara mitjancant la valoracio del compliment dels criteris drsquoaprenentatge utilitzant per a aixodiferents ferramentes avaluatives i convocatories En qualsevol cas lrsquoassignatura se superara en obtindre unanota final de 5 punts sobre 10 La participacio en les practiques drsquoaula es tindra en compte a lrsquohora de lanota final podent augmentar-la o disminuir-la fins a 1 punt

En primera convocatoria

1 Prova escrita final mdash60 (sis punts sobre deu)mdash en les que srsquoutilitzaran respostes drsquoopcio multipleyo preguntes vertader-fals en el cas drsquoexamen presencial o qualsevol de las modalitats possibles enels questionaris drsquoAula Virtual en el caso que siga ldquoonlinerdquo Per a aprovar lrsquoassignatura es condicioindispensable obtindre una puntuacio mınima de 30 punts sobre 6 en esta prova

2 Ferramentes avaluatives basades en el treball cooperatiu i autonom mdash40 (quatre punts sobre deu)mdashLa puntuacio mınima amb que srsquoincloura esta nota en el sumatori final sera de 2 punts sobre 4 Nosuperar este apartat no suposa el suspens de lrsquoassignatura Les rubriques drsquoavaluacio necessaries enesta modalitat es facilitaran a lrsquoalumnat el primer dia de lrsquoassignatura

3 Per poder realitzar lrsquoexamen en primera convocatoria srsquohan drsquohaver cursat les practiques obligatoriesen aula En cas de no haver acudit a les practiques drsquoaula lrsquoalumnea passara a realitzar la seuaavaluacio en segona convocatoria amb la Modalitat B

En segona convocatoria

Modalitat A Per a aquell alumnat que complisca una de les dues caracterıstiques

a) No haja aconseguit la puntuacio mınima exigida per a la prova escrita final

b) Haja aconseguit la puntuacio mınima exigida per a la prova escrita final pero el sumatori final juntamb la puntuacio obtinguda en Eines avaluatives basades en el treball cooperatiu i autonom nosupere la nota final de 5 sobre 10

En aquest cas lrsquoalumnat realitzara una prova escrita amb les mateixes caracterıstiques de la primeraconvocatoria a fi drsquoobtindre una nota final mınima de 5 sobre 10

Modalitat B En aquesta modalitat el 100 de la nota srsquoobtindra

i Prova escrita mdash60 (sis punts sobre deu)mdash en les que srsquoutilitzaran respostes drsquoopcio multipleyo preguntes vertader-fals

ii Prova escrita mdash40 (quatre punts sobre deu)mdash preguntes de desenrotllament sobre tots elscontinguts avaluats en el treball cooperatiu i autonom

En el cas de suspendre alguna de les parts de que consta lrsquoavaluacio a lrsquoacta es reflectira la puntuacio dela part suspesa (o la major de les puntuacions de les parts suspeses) Aco val tant per a la primera com pera la segona convocatoria





Bibliografia basica

1 Babb Pamela S Manual de Enfermeria Gerontologica Mexico McGraw-Hill Interamericana 1998

2 Ballesteros Jimenez S Gerontologıa un saber multidisciplinar Madrid Universidad Nacional deEducacion a Distancia 2004

3 Cervera M C y Saiz Garcıa J Actualizacion en Geriatrıa y Gerontologıa Alcala la Real JaenFormacion Alcala 2004

4 Salvador Carulla L Cano Sanchez A y Cabo-Soler J Longevidad Tratado integral sobre salud en lasegunda mitad de la vida Madrid Medica Panamericana 2003

5 Guillen Llera F Perez Del Molino Martın J y Petidier Torregrossa R Sındromes y Cuidados En ElPaciente Geriatrico Barcelona etc Elsevier-Masson 2008

6 Millan Calenti J C Principios de Geriatrıa y Gerontologıa Madrid McGraw-Hill Interamericana2006


1 Alvarez Gregori J Macıas Nunez J F Dependencia en geriatrıa Salamanca Universidad deSalamanca 2009

2 Campo Urbano S Introduccion a la Gerontologıa Social Madrid Instituto Nacional de ServiciosSociales 1981

3 Crespo Santiago D Biogerontologıa Santander Universidad de Cantabria 2006

4 Fernandez Ballesteros R Gerontologıa Social Madrid Piramide 2000

5 Garcıa Crespo Mordf P Programa preventivo para mayores Madrid Ediciones Dıaz de Santos 2006

6 Giro Miranda J Envejecimiento activo envejecimiento en positivo Logrono Universidad de LaRioja Servicio de Publicaciones 2006

7 Gonzalo L M Tercera edad y calidad de vida Barcelona Editorial Ariel 2002

8 Kane R A Evaluacion de las necesidades en los ancianos guıa practica sobre los instrumentos demedicion Barcelona SG 1993




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els mateixos que en format presencial varia la metodologia docent depenent de la situacio enla qual es trobe en el moment de la imparticio


No es modifica el volum de Treball respecte a la guia docent original


bull Per a tot lrsquoalumnat

ndash Srsquoutilitzara metodologia drsquoaula inversa Es seguiran classes per vıdeo conferencia sıncrona

ndash Es realitzaran presencialment les activitats practiques i tutories colmiddotlectives establides en la guiadocent


ndash En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara onlinese substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoalumnat mitjancant videoconferencia o forum o xat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura

bull Per a alumnat vulnerable o afectat


ndash Seguir classes per videoconferencia sıncrona

ndash Treballs individuals assignats

ndash Tutoria per videoconferencia

4 Avaluacio


En cas drsquoalumnat vulnerable o afectat la proporcio de qualificacio de les activitats de grup avaluables estraslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara online es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat Prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari enaula virtual

5 Bibliografia







241 INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA EN SITUACIONS ESPECIALS





Nom assignatura INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA EN SITUACI-ONS ESPECIALS



Curs Tercer

Semestre Segon o Segon





76 04 0 08 02 9

1 2 0 4 2



Correo-e IvanJulianuves


Despatx Nordm 9 FIP


Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


En esta assignatura srsquoarrepleguen les situacions especials en lrsquoabordatge de les cures medico-quirurgiquesseparades en quatre grans blocs

1 Traumatologia i ortopedia

2 Oncologia

3 Atencio a problemes medico-quirurgics drsquootorrinolaringologia (ORL) i oculars

4 Pacient crıtic

Els continguts teorics es recolzaran en practiques drsquoaula i de laboratori



INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA EN SITUACIONS ESPECIALS 242


Les assignatures ja cursades per lrsquoalumnat relacionades amb el temari impartit en aquesta assignaturapertanyen a

1 Modul 1 Formacio Basica Comuna

a) Anatomia humana

b) Fisiologia

c) Fonaments de biologia i bioquımica

d) Farmacologia

e) Fisiopatologia

2 Modul 2 Ciencies de la Infermeria

a) Infermeria Medico-Quirurgica I

b) Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent

c) Infermeria en la salut geronto-geriatrica

3 Modul 3 Practiques tutelades i Treball Fi de Grau

a) Introduccio a la practica drsquoInfermeria

De forma parallela apareixeran coneixements transversals amb les assignatures que es cursen en el mateixsemestre


(a) Infermeria Medico-Quirurgica II


Competencies generales

































Lrsquoalumnat

1 Assumix les cures exposats en lrsquoassignatura com propis drsquoinfermeria

2 Reconeix els factors que configuren lrsquoatencio integral a les persones afectades per les patologiesexposades en lrsquoassignatura i a la seua famılia

3 Diferencia les etapes de lrsquoavaluacio en les patologies exposades analitzant les diferents ferramentesque integren el proces

4 Reconeix els instruments de valoracio clınica que srsquoapliquen per a detectar les necessitats i pro-blemes

5 Ubica els nivells drsquoatencio del Sistema de Salut en cada patologia

6 Enumera les caracterıstiques de la persones afectades per estes patologies

7 Reconeix els principals canvis fisiologics psicologics i socials produıts per les alteracions de salutexposades


UNITAT TEMATICA 1 TRAUMATOLOGIA I ORTOPEDIA

Tema 1 Traumatismes Generalitats Actuacio drsquoInfermeria en les contusions

Tema 2 Histologia de la pell i teguments Salut cutania

Tema 3 Proces biologic cicatricial Ferides

Tema 4 Antiseptics Aposits

Tema 5 Sutures

Tema 6 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes lligamentosos

Tema 7 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes musculars i tendinosos

Tema 8 Estructura biomecanica i funcio del teixit ossi Aspectes drsquoInfermeria en les fracturesen general

Tema 9 Aspectes drsquoinfermeria en el proces de consolidacio de les fractures Actuacio drsquoInfer-meria en les fractures

Tema 10 Actuacio drsquoInfermeria en les fractures tractades amb embenatge de guix

Tema 11 Actuacio drsquoInfermeria en les fractures tractades mitjancant traccio

Tema 12 Actuacio drsquoInfermeria en el tractament quirurgic de les fractures

Tema 13 Actuacio drsquoInfermeria en les fractures tractades mitjancant fixacio externa

Tema 14 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes del raquis

Tema 15 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes toracics

Tema 16 Exploracio de lrsquoaparell locomotor

Tema 17 Actuacio drsquoInfermeria en les alteracions de lrsquoestatica i lrsquoortopedica del raquis

Tema 18 Actuacio drsquoInfermeria en el peu diabetic




UNITAT TEMATICA 2 ONCOLOGIA TECNIQUES TERAPEUTIQUES

A) GENERALITATS

Tema 19 El professional drsquoinfermeria i el cancer 1 Concepte drsquoinfermeria oncologica Justificacio2 Actituds i aptituds dels professionals enfront de el cancer mpacto Tecniques de treballProtocols 3 Paper de la infermeria comunitaria

Tema 20 Exploracions diagnostiques o de seguiment mes frequents en el pacient oncologic 1Radiologiques 2 Analıtiques 3 Endoscopies 4 Aspiracions i biopsies

Tema 21 Tema 21 Cuidadors grups de suport com informar al pacient oncologic i familiars 1El pacient i la informacio 2 Cuidador no familiar 3 Cuidador familiar i la informacio

B) TUMORS SOLIDS I HEMOPATIES MALIGNES

Tema 22 Hemopaties malignes 1 Leucemia aguda 2 Tipus Etiologia 3 Manifestacions clıniques4 Laboratori 5 Estrategia terapeutica i pronostic 6 Cures drsquoinfermeria

Tema 23 Leucemia cronica 1 Tipus Etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Proves diagnostiques(exploracions radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4 Estrategiaterapeutica i pronostic 5 Cures drsquoinfermeria

Tema 24 Limfomes 1 Tipus Etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Proves diagnostiques (exploraci-ons radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4 Estrategia terapeutica ipronostic 5 Cures drsquoinfermeria

Tema 25 Cancer colo-rectal 1 Epidemiologia i etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Provesdiagnostiques (exploracions radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4Diagnostic 5 Estrategia terapeutica i pronostic 6 Cures drsquoinfermeria

Tema 26 Cancer de prostata 1 Epidemiologia i etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Provesdiagnostiques (exploracions radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4Diagnostic 5 Estrategia terapeutica i pronostic 6 Cures drsquoinfermeria

Tema 27 Hospital de dia en oncologia pediatrica 1 Segons patologies 2 cures drsquoinfermeria 3Activitats en la unitat hemato-oncologica 4 Esquema de funcionament

Tema 28 Urgencies en oncologia infantil 1 Cancer infantil 2 Malalties hematologiques 3 Tumorssolguts en el nen 4 Actuacio en urgencies oncologiques segons patologies

C) TERAPIES

Tema 29 Radioterapia 1 Principis fonamentals 2 Efectes biologics 3 Indicacions 4 Tractamentcuratiu i palliatiu 5 Efectes secundar-los 6 Tecniques i aparells precaucions 7 Curesdrsquoinfermeria

Tema 30 Quimioterapia 1 Principis de la quimioterapia 2 Efectes biologics 3 Estrategies per a lautilitzacio de cistostatics Conservacio Preparacio 4 Efectes secundaris 5 Cures drsquoinfermeria

Tema 31 Antıgens i anticossos del sistema ABO RH altres sistemes sanguinis 1 Tipificacio2 Transfusio de sang 3 Manipulacio 4 Preparacio 5 Proves creuades 6 Hemoderivats 7Reaccions transfusionals

Tema 32 Cures dels cateters 1 A lrsquohospital i en el centre de salut 2 Resolucio de problemes

Tema 33 Valoracio diagnostics i cures del dolor 1 Com fer una valoracio i diagnostico drsquoinfermeria2 Protocols mes frequents 3 cures drsquoinfermeria en el pacient oncologic amb dolor

Tema 34 Valoracio diagnostics i cures del pacient oncologic amb tractament de radioterapiao quimioterapia 1 Mucositis 2 Fatiga oncologica 3 Infeccio i cures de cateters 4Hemorragia 5 Xerostomia 6 Exercici 7 Alteracions psıquiques 8 Metastasis cutanies




UNITAT TEMATICA 3 PACIENT CRITIC

Tema 35 Aspectes conceptuals de les cures crıtiques Semiologia de les cures crıtiques (2 hores)

Tema 36 Accessos vasculars en les unitats de crıtics (2 hores)

Tema 37 Cures cardiologiues monitoratge hemodinamic (2 hores)

Tema 38 Cures respiratories abordatge invasiu de la via aeria Ventilacio mecanica Ventilaciono invasiva Cures drsquoinfermeria Monitoratge respiratori basic (2 hores)

Tema 39 Cures neurologiques hipertensio cranial Mesurament invasiu de la PIC Cures drsquoin-fermeria Monitoratge neurologic basic en unitats de crıtics (2 hores)

Tema 40 Cuidats nefrologics tecniques de depuracio contınua en unitats de crıtics (2 hores)










60100 ) 90 h














100 )) 60 h





Modalitat presencial teorica

Classes magistrals participatives de 120 minuts en grups de 60 alumnes en que srsquoexposaran els coneixementsbasics sobre els temes combinades amb alguna classe dialogada io realitzacio drsquoexercicis en aula

Quan el professorat ho considere oportu indicara aquells continguts impartits en classe que srsquohaurandrsquoampliar a partir de la bibliografia especıfica recomanada

Modalitat Aula Invertida

Lrsquoalumnat disposara en lrsquoAula Virtual drsquoun repositori audiovisual amb els continguts necessaris per atreballar este temari Amb una antelacio mınima de dos dies es donara a coneixer lrsquoalumnat quan sersquon van atreballar en lrsquoaula cada un drsquoestos continguts El dia assignat es realitzaran en lrsquoaula activitats participativeso de treball autonom relacionats amb els audiovisuals per a refermar la seua aplicacio practica Els contingutsteorics audiovisuals i els que es desenvolupen en les activitats drsquoaula srsquoavaluaran en lrsquoexamen teoric Lesactivitats en aula relacionades amb esta modalitat docent no son drsquoobligatoria assistencia

Modalitat presencial practica

Quatre hores de docencia en modalitat Practiques drsquoaula (grups de 30 alumnesas) en les quals lrsquoalumnatrealitzara activitats relacionades amb lrsquoassignatura Aquestes practiques versaran sobre els continguts depatologies oftalmologiques de la nasofaringe i la laringe

Modalitat practiques de laboratori

Huit hores de docencia en modalitat Practiques de laboratori (grups de 15 alumne) en les que lrsquoalumnatrealitzaras tecniques clıniques relacionades amb lrsquoassignatura Lrsquoassistencia a estes practiques es de caracterobligatori i necessari per a poder presentar-se lrsquoexamen teoric

En este cas les practiques correspondran al contingut seguent

1 Embenat dur La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materials necessarisper a lrsquoaplicacio i retirada drsquoun embenatge ajustat de guix en lrsquoextremitat inferior

2 Embenat funcional La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materials ne-cessaris per a lrsquoaplicacio de embenatges funcionals com a tractament inicial io definitiu de lesdistensions lligamentoses mes habituals (turmell primera articulacio interfalangica ) aixı comper la fascitis plantar

3 Sistemes de compressio La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materialsnecessaris para a lrsquoaplicacio de embenatges tous protectors i compressius La zona anatomicadrsquoeleccio sera lrsquoextremitat inferior

4 Tecnica de sutura La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materials ne-cessaris per realitzar la tecnica de sutura discontınua i contınua intradermica

Modalitat de tutories guiades

Dues hores de docencia (grups de 15 alumnes) en les que se supervisara lrsquoadquisicio dels coneixementsteoricopractics de lrsquoassignatura

Treball autonom i cooperatiu en les hores destinades a esta modalitat lrsquoalumnat reforcara el contingutteoric-practic relacionat amb lrsquoassignatura




9 Avaluacio

Es realitzara una avaluacio tant teorica com de component practic (casos clınics) i de laboratori

1 Avaluacio de la part teorica Suposa un 50 de la nota final de lrsquoassignatura Es realitzaraun examen comu a tots els continguts teorics impartits en lrsquoassignatura La modalitat de lrsquoexamenpodra ser examen presencial amb preguntes de desenvolupament io preguntes curtes io test ioveritable fals o examen ldquoonlinerdquo emprant qualsevol modalitat de preguntes possibles en Aula VirtualEs necessari aprovar aquesta avaluacio per superar lrsquoassignatura El dia de presentacio es posara enconeixement de lrsquoalumnat els detalls especıfics de la prova drsquoavaluacio

2 Avaluacio dels Casos Clınics Suposa un 40 de la nota final de lrsquoassignatura Lrsquoavaluacio es duraa terme mitjancant la resolucio de casos clınics corresponents als continguts impartits en lrsquoassignaturai treballats a lrsquoaula Es necessari aprovar aquesta avaluacio per superar lrsquoassignatura El dia depresentacio es posara en coneixement de lrsquoalumnat els detalls especıfics de la prova drsquoavaluacio

3 Avaluacio de la part de Laboratori Suposa un 10 de la nota final de lrsquoassignatura Lrsquoavaluacioes dura a terme mitjancant lrsquoexecucio de les tecniques exercitades en les practiques de laboratori delrsquoassignatura Es necessari aprovar aquesta avaluacio per superar lrsquoassignatura El dia de presentacioes posara en coneixement de lrsquoalumnat els detalls especıfics de la prova drsquoavaluacio

En el cas de suspendre alguna de les parts de que consta lrsquoavaluacio a lrsquoacta es reflectira la puntuacio dela part suspesa (o la major de les puntuacions de les parts suspeses)

En el cas que se suspenga en primera convocatoria algun apartat de lrsquoAvaluacio lrsquoalumnat haura depreparar per a segona convocatoria aquells continguts io practiques (casos clınics i de laboratori) quedeterminin els docents de lrsquoassignatura

La nota de les practiques de laboratori nomes seran valides per a lrsquoexamen ordinari del curs academichavent de repetir-se per a la convocatoria extraordinaria



1 COTRAN RS KUMAR V COLLINS T (2000) Robbins Patologıa estructural y funcional 6ordf edMadrid McGraw-HillInteramericana de Espana

2 GOMAR F (1980) Traumatologıa Craneo cara torax raquis pelvis extremidad inferior ValenciaSaber

3 GOMAR F (1983) Traumatologıa Miembro superior Valencia Saber

4 BALIBREA CANTERIO JL et al (2003) Traumatologıa Madrid Marban

5 FORRIOL CAMPOS F (2010) Manual de cirugıa ortopedica y traumatologıa Madrid MedicaPanamericana

6 NICOLAS JM (2010) Atencion al enfermo crıtico y emergencias Barcelona Elsevier

7 PARRA MORENO M ARIAS RIVERA S ESTEBAN DE LA TORRE A (2003) Procedimientosy tecnicas en el paciente crıtico Madrid MASSON

8 MARX J HOCKBERGER RS WALLS RM Rosen (2003) Medicina de Urgencias (3 tomos)Madrid Elsevier Sc





1 VVAA (2010) Ventilacion mecanica Libro del Comite de Neumonologıa Crıtica de la SATI (2ordf ed)Madrid Panamericana

2 Portal de Medicina intensiva httpwwwsemicyucorg

3 Sociedad espanola de Enfermerıa Intensiva y Unidades Coronarias httpwwwseeiuccomportalhtm

4 Asociacion Espanola de Enfermerıa en Anestesia- Reanimacion y terapia del dolor httpwwwaseedar-tdorgfaqhtml

5 Enfermerıa en cuidados crıticos FACEBOOK httpes-lafacebookcompagesenfermeria-en-cuidados-criticos165134283537649




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els mateixos continguts que en format presencial


No es modifica el volum de treball respecte a la guia docent original







bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara onlinese substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia o forum o chat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura






4 Avaluacio


En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara online es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari enAula Virtual

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en aula virtual




251

MATERIA

INFERMERIA EN SALUT MENTAL

(45 ECTS)



252



253 INFERMERIA PSIQUIATRICA I SALUT MENTAL



Materia Infermeria en salut mental


Nom assignatura INFERMERIA PSIQUIATRICA I SALUT MENTAL



Curs Tercer






595 06 0 0 02 675

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Vanessa Sanchez Martınez

Despacho Num 13 FIP

Correo-e VanessaSanchezuves

Professorat Prof 1 Vanessa Sanchez Martınez

Despacho Num 13 FIP


Prof 2

Despacho

Correo-e

Prof 3

Despacho

Correo-e

Prof 4

Despacho

Correo-e

Prof 5

Despacho

Correo-e


La Infermeria Psiquiatrica i de salut mental es la part de la infermeria que srsquoocupa de lrsquoestudi de lesrespostes alterades que presenta lrsquoindividu famılia io societat a consequencia drsquoalteracions psicologiquesreals o potencials del ser huma i la seua configuracio com malalties psiquiatriques

La infermeria psiquiatrica i de salut mental parteix de tres arees de coneixement la infermeria lapsicologia i la psiquiatria

La infermeria centra la seua actuacio en la deteccio i cures a lrsquoindividu famılia i societat amb problemesde salut que de forma real o potencial poden presentar-se la prevencio de la malaltia la promocio i elmanteniment de la salut Aquest area de coneixements es fonamental per oferir a lrsquoestudiant les bases delrsquoaplicacio organitzada i estructurada del Pla de Cures centrada en un marc conceptual

Els coneixements de psicologia representen la base del coneixement del ser huma la seua visio del moncircumdant la seua forma de percebre lrsquoentorn i la seua capacitat per a interrelacionar-se amb el mateix con-siderem que els sımptomes i signes que configuren les alteracions psiquiatriques son precisament alteracionsdels processos psicologics considerats sans



INFERMERIA PSIQUIATRICA I SALUT MENTAL 254

Els coneixements de Psiquiatria configuren la base de lrsquoassignatura pel que el nostre programa srsquoha creattenint en compte una serie drsquoaspectes les diferents manifestacions dels trastorns psiquiatrics (greu i menysgreus) la seua classificacio taxonomica seguint els criteris del DSM-V respostes alterades control seguimenti valoracio drsquoefectes secundaris de cada tipus de tractament manteniment de lrsquoestat de salut etc

Els diferents trastorns psiquiatrics generen diferents alteracions de respostes de lrsquoindividu i famılia pelque considerem imprescindible lrsquoaprenentatge sobre el maneig drsquoaquestes alteracions

Es fa imprescindible al mateix temps vincular aquesta area de coneixements amb altres arees com laneurologia perque lrsquoalumne conega les causes biologiques que produeixen les alteracions psiquiatriques lageriatria a causa de els trastorns que es generen en el proces de lrsquoenvelliment a la salut comunitaria perqueels nous marcs assistencials de psiquiatria basada en la comunitat exigeix la creacio i utilitzacio de recursossocials comunitaris etc

La visio que es proposa des de lrsquoassignatura se centra en cinc nivells

1 Els conceptes de diferencia alteritat estigma marginacio etc i en la seua repercussio no solament enel proces de la malaltia sino en el perıode de recuperacio manteniment de la salut i la reinsercio socialdel pacient

2 La prevencio i la promocio de la salut destacant els factors de risc les bases biologiques psicologiquesi socials factors de risc la dificultat de la conceptualitzacio de la salut i la malaltia mental etc

3 Els coneixements de la psicopatologia o trastorns psicologics aixı com la seua repercussio en les respostesi els patrons funcionals de lrsquoindividu i famılia atenent a les diferencies que poden presentar-se enfuncio del genere i en les epoques de la vida Els trastorns que pensem tractar en aquest nivell son elsseguents Percepcio Pensament Consciencia Memoria Atencio i Orientacio Els coneixements quesrsquoimpartiran en aquestes arees es vincularen com continuıtat de les mateixes arees que hauran estatimpartides en Psicologia (1er curs) amb el que se seguira el proces de la salut a la malaltia com uncontinuum ininterromput Les alteracions de la Comunicacio i conducta es proposarien per a laPsicologia Basica ates que en estar lrsquoassignatura en 1er curs afavoriria la comprensio i el maneig perpart de lrsquoestudiant sobre les conductes menys assertives de lrsquoindividu

4 El coneixement de i el maneig dels individus amb trastorns mentals greus i menys greus seguint lespropostes taxonomiques del DSM-V la seua repercussio en lrsquoambit familiar i la deteccio i repercussiode les respostes alterades en funcio de la seua patologia

5 Les propostes assistencials actuals la psiquiatria comunitaria i les seues diferents alternatives (Hospi-talitzacio drsquoaguts Hospital de dia Hospitalitzacio domiciliaria Hospitalitzacio de mitja estada etc)aixı com la funcio del manteniment de cures per part de lrsquoinfermer en aquest camp


No srsquoespecifiquen coneixements previs per a aquesta assignatura




G-3 Comprendre el comportament interactiu de la persona en funcio del genere grup o comunitat dins delseu context social i multicultural









G-18 Promoure i respectar el dret de participacio informacio i autonomia en la presa de decisions de lespersones ateses drsquoacord amb la forma que viuen el seu proces de salut-malaltia i mort




E-22 Coneixer els problemes de salut mental mes rellevants en les diferents etapes del cicle vital proporci-onant cures integrals i eficacesen lrsquoambit de la infermeria aplicant lrsquoanalisi de genere



1 Lrsquoalumnea sera capac de diferenciar els signes i sımptomes que configuren les diferents formesde de la malaltia

2 Lrsquoalumnea sera capac de detectar i manejar els patrons alterats de salut en els pacients ambtrastorns psiquiatrics

3 Lrsquoalumnea sera capac de manejar conductes familiars amb factors de manteniment de la malaltia

4 Lrsquoalumnea sera capac de coneixer els dispositius existents en la Societat aixı com els necessarisper a afavorir la reintegracio i reinsercio social


UNITAT TEMATICA 1 REPERCUSSIONS SOCIALS DE LA MALALTIA MENTAL

Dimensio Una manera de mirar la realitat del malalta mental Conceptes generals

Tema 1 Alteracio Diferencia Estigma i marginacio

UNITAT TEMATICA 2 CONEIXEMENT I REPERCUSSIONS EN FORMA DE RESPOS-TES ALTERADES DE LES ALTERACIONS PSICOLOGIQUES

Dimensio Alteracions psicopatologiques Signes i sımptomes que configuren els trastorns psiquiatricsRespostes alterades que presenten aquestes alteracions

Tema 2 De la psicologia a la psicopatologia Trastorns de la percepcio Respostes alterades

Tema 3 Trastorns del Pensament Respostes alterades

Tema 4 Trastorns de la consciencia Respostes alterades

Tema 5 Trastorns de la memoria Respostes alterades

Tema 6 Trastorns de lrsquoatencio i orientacio Respostes alterades




UNITAT TEMATICA 3 CONEIXEMENT I REPERCUSSIONS EN FORMA DE RESPOS-TES ALTERADES DELS TRASTORNS PSIQUIATRICS

Dimensio Psiquiatria Trastorns psiquiatrics Planes de cures en els diferents trastorns

Tema 7 Bases biologiques psicologiques i socials de la malaltia mental

Tema 8 Concepte de Salut i Malaltia mental Introduccio a la historia de la psiquiatria

Tema 9 Trastorns esquizofrenics

Tema 10 Trastorns de lrsquoestat drsquoanim depressio i mania

Tema 11 Trastorns de lrsquoansietat Crisi de panic Trastorns dissociatius i somatomorfs

Tema 12 Trastorns de lrsquoansietat Fobies i obsessions

Tema 13 Trastorns de lrsquoalimentacio Anorexia i bulımia

Tema 14 Trastorns de la personalitat

Tema 15 Trastorns sexuals

Tema 16 Conductes addictives

Tema 17 Alteracions psiquiatriques de la infancia

Tema 18 Alteracions psiquiatriques en en les persones ancianes

Tema 19 Conducta suıcida

Tema 20 Psiquiatria i genere

Tema 21 Atencio drsquoinfermeria en els trastorns mentals

UNITAT TEMATICA PSIQUIATRIA COMUNITARIA

Dimensio Diferents propostes assistencials Cures Hospitalaries i comunitaries Manteniment de la salut

Tema 22 Formes drsquoatencio a la salut mental Dispositius comuntaris i hospitalaris










60100 ) 675 h

















100 )) 45 h


Lrsquoassignatura combina metodologies diferents llico magistral vıdeos amb perfils psiquiatrics role-playing treballs amb histories clıniques treballs on line

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es reealitzara mitjancant dues convocatories

1ordf convocatoria

a) Preguntes de resposta alternativa o multiple de 4 opcions 20 preguntes Srsquoaplicara la formula EncertsminusErrors

3 i cada 5 en blanc resten una correcta Aquesta part es comptabilitzara amb un valor de 4

b) Preguntes de desenvolupament 4 preguntes de desenvolupament breu (drsquoextensio 12 cara de foli apro-ximadament) a triar-ne 3 Aquesta part comptabilitzes amb un valor de 6

La nota final sera la suma drsquoambdues notes amb la necessitat drsquoaprovar les dues parts de forma inde-pendent

En cas de suspendre alguna de les parts en acta constara la qualificacio obtinguda en lrsquoapartat (a) depreguntes de resposta alternativa o multiple

2ordf convocatoria

La segona convocatoria constara de 5 preguntes de desenvolupament amb un valor de 2 punts cadascuna





Referencias basicas

1 Fornes J (2005) Enfermerıa de salud mental y psiquiatrica Planes de cuidados Madrid Panameri-cana

2 Vallejo J Leal C (2005) Tratado de psiquiatrıa (2 volumenes) Barcelona Ars Medica

3 Stuart GW (2006) Enfermerıa psiquiatrica principios y practica Madrid Elsevier

4 Shives LR (2005) Enfermerıa psiquiatrica y de salud mental conceptos basicos Madrid McGrawHill

5 Vallejo Ruiloba J (2012) Introduccion a la Psicopatologıa y a la Psiquiatrıa Barcelona Masson

6 Fornes J (2012) Enfermerıa de salud mental y psiquiatrica Valoracion y cuidados Madrid EditorialMedica Panamericana

7 American Psychiatric Association (2014) DSM-V-TR manual diagnostico y estadıstico de lostrastornos mentales Texto revisado Barcelona Masson

8 Eby L Brown NJ (2010) Cuidados de enfermerıa en salud mental 2ordf Ed Madrid Prentice Hall

9 Galiana JL (2016) Enfermerıa pisquiatrica Madrid Elsevier

10 Granada JM (2009) Manual de enfermerıa psiquiatrica Madrid Editorial Glosa

11 Isaacs I (2001) Enfermerıa de Salud Mental Interamericana Madrid McGraw-Hill


1 Ackerknecht EH (1993) Breve historia de la psiquiatrıa Valencia Seminari dEstudis sobre la Ciencia

2 Fornes J Carballal MC (2001) Enfermerıa de salud mental y psiquiatrica Guıa practica de valora-cion Madrid Editorial Medica Panamericana

3 Aranza JR (2011) Guıa practica de farmacologıa del sistema nervioso central 2011 BarcelonaGumbau Relaciones Graficas

4 Salazar M Peralta C Pastor J (2005) Tratado de psicofarmacologıa bases y aplicacion clınicaMadrid Editorial Medica Panamericana




ADDENDA COVID-19

1 Continguts



ACTIVITATS PRESENCIALS

Classes presencials T 29ndash hClases practiques en aula P 6ndash hTutories reglades U 2ndash hTOTAL 37ndash h

ACTIVITATS NO PRESENCIALS

Elaboracio de treballs individuals 20ndash hEstudi i treball autonom 20ndash hLectures del material complementari 35 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 10ndash hPreparacio de classes practiques i problemes 10ndash hResolucio de casos practics 10ndash hResolucio de questionaris on-line 2ndash hTOTAL 755 h

ACTIVITATS PRESENCIALS +ACTIVITATS NO PRESENCIALS 1125 h

La metodologia docent de lrsquoassignatura es composara de

bull Sessions expositives amb llico magistral presencials

bull Aula inversa es proporcionaran a lrsquoalumnat materials diversos segons el tema per la preparacio delscontinguts i el seu treball a lrsquoaula mitjancant activitats Concretament el material que lrsquoalumnat haurade treballar autonomament son

ndash Presentacions locutades breus amb les instruccions y esquema general dels apartats de cada tema

ndash Vıdeos o lectures

ndash Preparacio drsquoinfografies per temes seleccionats

ndash Resolucio drsquoactivitats

En cas drsquoadaptacio de la docencia a no presencial la metodologia docent es mantindria de la mateixamanera traslladant les activitats previstes en les sessions presencials a sessions sıncrones a traves de laplataforma Blackboard Collaborate o alguna altra ferramenta alternativa determinada per la Universitat deValencia










bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquose substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia o forum o xat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura







bull Altres

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es divideix en activitats drsquoavaluacio continua (maxim 4 punts sobre 10) i unaprova final (maxim 6 punts sobre 10)

Srsquohan drsquoaprovar les dues parts per separat (al menys 2 punts sobre 10 en les activitats drsquoavaluacio continuai 3 punts sobre 10 en la prova final)

Les activitats drsquoavaluacio continua seran

bull Proves tipus test en lrsquoaula o de manera sıncrona per videoconferencia emprant la gamificacio (exempleSocrative o Kahoot o cas necessari questionari drsquoaula virtual) es faran cinc proves amb un totalmaxim 1 punt sobre 10

bull Infografies per temes seleccionats (quatre activitats maxim 2 punts sobre 10)

bull Treballs amb la Clasificacion de Intervenciones de Enfermerıa (NIC) per desenvolupar les cures drsquoin-fermeria per persones amb diferents problemes de salut mental (tres activitats maxim 1 punt sobre10)

La prova final consistira en

bull Part 1 preguntes tipus test amb 20 preguntes de quatre alternatives amb penalitzacio drsquoerrors ilimitacio de temps (maxim 2 punts sobre 10)

bull Part 2 Desenvolupament drsquoun casproblema Es presentara un cas clınic sobre el que es realitzaranpreguntes transversals sobre la materia apresa en lrsquoassignatura (maxim 4 punts sobre 10)




bull Prova escrita individual sıncrona mitjancant cas practic per aula virtual


bull Prova oral per videoconferencia BBC

bull Altres (especificar)

5 Bibliografia





261

MODUL 3

PRACTIQUES TUTELADES I TREBALL FINAL DE GRAU

(90 ECTS)



262



263 INTRODUCCIOA LA PRACTICA DrsquoINFERMERIA


Modul Practiques tutelades i treball final de grau

Materia Practiques integrades en lrsquoareadepartament sanitari


Nom assignatura INTRODUCCIOA LA PRACTICA DrsquoINFERMERIA



Curs Segon

Semestre Anual




Teoria Practica Inftca Laboratori Tutories IISS Total

08 1 0 4 02 6 12

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Gimenez Espert Marıa del Carmen

Despatx

Correu-e MariaCGimenezuves

Professorat Prof 1 Gimenez Espert Marıa del Carmen

Despatx


Prof 2 Almudever Campos Laura

Despatx

Correu-e LauraAlmudeveruves

Prof 3 Ginel Ramırez Raquel

Despatx

Correu-e RaquelGineluves

Prof 4 Navarro Soriano Silvia

Despatx

Correu-e Silvia Navarrouves

Prof 5 Lopez Fernandez Mordf Isabel

Despatx FIP

Correu-e MariaIsabelLopezuves

Prof 6 Hinarejos Monleon Ruben

Despatx

Correu-e RubenHinarejosuves

Prof 7 Pla Piera Antonio

Despatx

Correu-e AntonioPlauves

Prof 8 Ruiz Garcıa Manuel

Despatx

Correu-e ManuelRuizuves

Prof 9 Perez Motos Ana Isabel

Despatx

Correu-e AnaIsabelPerezuves



INTRODUCCIOA LA PRACTICA DrsquoINFERMERIA 264

Professorat Prof 10 Fernandez Martınez Alicia

Despatx Despacho de profesorado (Ontinyent)

Correu-e AliciaFernandez-Martinezuves

Prof 11 Soriano Vidal Francisco Javier


Correu-e FranciscoJSorianouves

Prof 12 Ciscar Carreres Antoni


Correu-e AntoniCiscaruves


Lrsquoassignatura Introduccio a la practica en Infermeria compren la primera de les cinc que constituei-xen la materia de Practiques integrades en lrsquoAreaDepartament de Salut i srsquoimparteix durant el segoncurs Les altres quatre assignatures de la materia denominades Practicum I II III i IV srsquoimpartiransequencialment durant el tercer i quart curs

La importancia que srsquoatorga a la formacio practica en Infermeria explica que en el pla drsquoestudis deGrau drsquoInfermeria srsquoassigne a la materia Practiques integrades en el Departament de Salut un total de825 ECTS sent la mes extensa de la titulacio Aco es aixı perque compendia lrsquoaplicacio practica delsconeixements teorics metodologics i els valors etics que aporten les ciencies biologiques socials i humanespresents en el pla drsquoestudis amb la finalitat de promoure protegir prevenir mantenir i restaurar la salut dela persona de la famılia i de la comunitat prestant una atencio integral Drsquoacord amb el perfil professionalestablit en el document de Verificacio del tıtol el que es preten amb aquesta materia es capacitar a lrsquoalumnatper a exercitar la practica professional actuant en els processos i seguint els procediments de gestio de qualitati seguretat que uniscaun infermerao generalista ha de realitzar en les institucions sanitaries que brinda ala ciutadania el Sistema Nacional de Salut i Dependencia segons els diferents nivells drsquoatencio soci-sanitaria

En aquesta Guia es descriu lrsquoestructura i lrsquoorganitzacio del programa de Introduccio a la practica enInfermeria en la seua dimensio teoric-practica El contingut srsquoha organitzat en tres unitats tematiques Laprimera drsquoelles srsquoestructura entorn del coneixement de les institucions del sistema soci-sanitari La segona

unitat es dedica al maneig dels sistemes de registres utilitzats en aquestes institucions posant lrsquoaccenten els registres utilitzats pel personal drsquoInfermeria La tercera unitat srsquoocupa de lrsquoensinistrament en elsprocediments basics drsquoinfermeria tant referent a les tecniques instrumentals basiques com a la valoraciointegral de la persona mitjancant exercicis de simulacio i presentacio de casos clınics que es realitzaran enla Sala de Practiques de La Facultat drsquoInfermeria i Podologia Per reforcar els coneixements habilitatsi destreses adquirides en les tecniques basiques drsquoInfermeria esta prevista lrsquoestada en una UnitatServeidrsquoHospitalitzacio de caracter basic

En definitiva el contingut teoric-practique de lrsquoassignatura es considera fonamental ates que suposaun primer contacte de lrsquoalumnat amb els recursos sanitaris amb lrsquoambit drsquoactuacio professional centrat enla persona i amb lrsquoaplicacio dels procediments basics de cures drsquoinfermeria Lrsquoensinistrament en lrsquoatenciointegral a la salut continuara exercitant-se amb major nivell de complexitat en els Practicum I II III i IVi durant les estades en Institucions Sanitaries que es realitzaran arran dels mateixos


Per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura es recomana que ellrsquoestudianta haja cursat les assigna-tures del pla drsquoestudis corresponents al primer curs i al primer quadrimestre del segon curs No obstantaixo cap assenyalar que molts dels coneixements transversals que son necessaris per a lrsquoassignatura per lasequencialitat establida en el pla drsquoestudis srsquoimpartiran simultaniament durant el segon curs










E-12 Aplicar el proces drsquoinfermeria per a proporcionar i garantir el benestar la qualitat i seguretat a lespersones ateses




UNITAT TEMATICA 1 ORGANITZACIO I ESTRUCTURA DEL SISTEMASANITARI EN LA COMUNITAT VALENCIANA

1 Coneix lrsquoorganitzacio i lrsquoestructura del sistema sanitari

2 Diferencia els diversos nivells assistencials i les necessitats de salut de les persones ateses en cadascundrsquoells

3 Distingeix lrsquoorganitzacio dels recursos en lrsquoAreaDepartament de Salut i les diferents funcions quecompleixen (Centre de Salut Hospital etc)

4 Maneja la normativa legal vigent sobre el sistema sanitari autonomic

5 Coneix la cartera de serveis del Sistema Nacional i Autonomic de Salut

UNITAT TEMATICA 2 SISTEMES DE REGISTRE I DE SEGURETAT DELPACIENT

1 Coneix els objectius i la utilitat dels sistemes de registre drsquoAtencio Primaria i Atencio Especialitzada

2 Descriu les funcionalitats del modul de Gestio Integral de Pacients (GIP)

3 Identifica i compara els documents de registre de la Gestio Integral del Pacient

4 Maneja els diferents documents de registre i detecta si escau lrsquoexistencia de llenguatge sexista

5 Selecciona els documents de registre que srsquoutilitzen en el CentreServei on es realitzen les practiques

6 Utilitza el sistema de codificacio de diagnostics i procediments de la CIE-10 aixı com el del NIC i elNOC

7 Enumera la informacio continguda en el Conjunt Mınim Basic de Dades (CMBD) hospitalaris

8 Escriu de forma correcta sense ambiguitats i sense llenguatge sexista en la Historia Clınica i assegurael posterior us de la informacio continguda en el document




9 Identifica les Practiques Segures contra Efectes Adversos dirigides als hospitals en general i les relaci-onats amb les cures drsquoinfermeria en particular

10 Detecta les situacions de risc per a la seguretat del pacient

11 Identifica i registra alertes de seguretat

UNITAT TEMATICA 3 PROCEDIMIENTS BASICS EN INFERMERIA

A) Relacio professional-pacient

1 Identifica en el contacte inicial amb la persona els aspectes biopsicosociales en els quals esta immersa

2 Identifica la perspectiva de la persona respecte a la seua situacio de salut o malaltia

3 Identifica en la valoracio inicial els factors que caracteritzen el proces de salut-malaltia (sexe edatrisc social genere etc)

4 Enumera les possibilitats terapeutiques indicant les possibles complicacions interaccions etc

5 Maneja les estrategies per a millorar la relacio terapeutica a traves de lrsquoentrevista motivacional

6 Exposa els diferents punts de vista sobre una situacio i es capac de posar-se en lloc de lrsquoaltre i com-prendrersquol

B) Valoracio integral de la persona

1 Organitza i sistematitza una entrevista en funcio drsquoun marc teoric

2 Utilitza les escales de valoracio de forma adequada

3 Realitza una valoracio adequada en funcio dels processos fisiopatologics distingint els signes i sımptomesa detectar

C) Procediments i tecniques basiques drsquoInfermeria

C1 Neteja de mans

1 Reconeix la importancia del rentat de mans en lrsquoatencio a la persona en el context drsquoun Pla de Seguretaten la Practica Clınica

2 Aplica els procediments establits per a la correcta higiene de les mans

3 Valora la importancia de la formacio en la millora de la seguretat clınica especialment a traves de lasimulacio clınica

4 Identifica situacions de la practica clınica que contribueixen a lrsquoaparicio de fallades i errors

5 Revisa les practiques vigents en relacio a les alertes de Seguretat del Pacient establides

C2 Control de les constants vitals

1 Realitza correctament la determinacio de constants tenint en compte les Guies de procediment i enfuncio dels parametres adequats a la persona atesa i ho registra adequadament en els documents dela Historia Clınica o de Salut

2 Reconeix i distingeix les diferents etapes per a la determinacio de la glucemia mitjancant puncio capil-lar registra les valoracions de forma adequada en la Historia Clınica o de Salut i enumera les possiblescomplicacions i situacions de risc




C3 Exploracio fısica

1 Realitza una exploracio fısica adequada utilitzant els mitjans materials necessaris

2 Enumera els procediments diagnostics a realitzar indicant les recomanacions i cures a aplicar a lespersones

3 Realitza els procediments en funcio dels protocols i les proves cientıfiques irrefutables (evidencia)

C4 Proves diagnostiques

1 Realitza de forma adequada els procediments drsquoauscultacio percussio etc (tenint en compte la posiciodel pacient el respecte a la intimitat ) i distingeix i enumera les caracterıstiques dels mateixos

2 Reconeix i distingeix el material necessari i els procediments adequats per a efectuar un monitoratgebasic de la persona atesa registrant adequadament en la Historia Clınica o de Salut

3 Distingeix i prepara el material necessari per a realitzar un electrocardiograma de 12 derivacionsrealitza el procediment de forma adequada i distingeix les caracterıstiques drsquoun ECG normal

4 Coneix distingeix i interpreta els resultats drsquouna analıtica basica

5 Reconeix i prepara el material necessari per a realitzar una extraccio de mostra sanguınia drsquouna viavenosa i altra arterial aixı com reconeix i preve les possibles complicacions

6 Distingeix i prepara el material necessari per a la insercio drsquouna via venosa i preve les possiblescomplicacions (puncion estasi venos flebitis etc)

7 Enumera i realitza els passos a seguir per a la insercio drsquoun cateter venos periferic en funcio de lesguies de procediments i distingeix les zones anatomiques mes apropiades

C5 Preparacion i administracio de medicacio

1 Distingeix el material necessari per a la preparacio de la medicacio realitzant el procediment en funciodels Protocols

2 Prepara adequadament un sistema de sueroterapia tenint en compte el manteniment de la maximaasepsia en la seua preparacio i descriu les possibles complicacions

3 Distingeix i reconeix el material necessari per a lrsquoadministracio de medicacio per via intramuscularsubcutania i intradermica i enumera les zones anatomiques mes apropiades i les possibles complicacionsio situacions de risc i com prevenir-les

4 Realitza lrsquoadministracio de medicacio (intramuscular subcutanea i intradermica) seguint les diferentsguies de procediments i registra de forma adequada en la Historia Clınica o de Salut

5 Diferencia els aspectes que contribueixen a un us segur dels medicaments prescripcio interaccionsreaccions adverses resistencies

C6 Cures basiques de la persona assistida

1 Realitza de forma adequada la neteja de la persona en funcio de les seues caracterıstiques (assistidaetc) i detecta situacions de risc i planifica les activitats apropiades per a la prevencio de complicacions

2 Reconeix distingeix i prepara el material necessari per a realitzar el procediment de neteja de lapersona

3 Reconeix i prepara el material per a la realitzacio del llit obert i tancada procedint conforme a lrsquoestablitsen les Guies de Procediment

C7 Cures de lrsquoeliminacio




1 Reconeix els diferents sistemes de suport a lrsquoeliminacio (falcatasco bacı collectors) realitza el pro-cediment adequat en funcio de les Guies de Procediments i protegeix la intimitat de la persona

2 Distingeix i reconeix les indicacions i contraindicaciones per a la insercio drsquoun cateter vesical

3 Prepara el material per a la realitzacio drsquouna insercio drsquoun cateter vesical i lrsquoextraccio drsquouna mostradrsquoorina

4 Registra adequadament el procediment de cateteritzacio vesical i estableix una planificacio adequadade les cures a realitzar

C8 Cures de lrsquoalimentacio

1 Reconeix els diferents sistemes de suport a lrsquoalimentacio realitza el procediment adequat en funcio deles Guies de Procediments

2 Distingeix i reconeix les indicacions y contraindicacions per a la insercio drsquoun sondatge nasogastric

3 Prepara el material per a la realitzacio drsquouna insercio drsquoun sondatge nasogastric

4 Registra adequadament el procediment de sondatge nasogastric i establix una planificacio adequadade les cures a realitzar

C9 Residus sanitaris

1 Compren la importancia i necessitat del tractament de les substancies i els materials contaminats perlrsquous sanitari (contaminacio biologica quımica radiologica etc)

2 Coneix el pla de gestio de residus del Centre sanitari i les actuacions generals establides per a laimplementacio drsquoaquest pla

3 Aplica els procediments instaurats en el Centre per a la manipulacio de substancies i materials poten-cialment contaminants aixı com per a la seua separacio i magatzematge segons la seua classificacio

ESTADES EN LES INSTITUCIONS SANITARIES

1 Actua respectant la dignitat humana defensant la intimitat i acceptant la responsabilitat de les propiesactuacions respecte a lrsquoatencio a les persones

2 Srsquoidentifica (es presenta) a lrsquoiniciar lrsquoatencio amb les persones

3 Garanteix la intimitat i el respecte en la relacio amb les persones i les seues familiars

4 Es dirigeix a les persones i els familiars de forma adequada

5 Srsquoexpressa correctament per escrit en els registres i utilitza la terminologia propia del professionaldrsquoInfermeria

6 Sollicita consentiment previ a la realitzacio drsquoun procediment

7 Realitza una planificacio de la intervencio adaptada a les caracterıstiques de la persona io famılia

8 Protegeix lrsquoactuacio drsquoinfermeria amb fonts bibliografiques

9 Avalua la seua actuacio en lrsquoacompliment de la practica drsquoinfermeria amb capacitat crıtica i establintles necessitats de millora

10 Reconeix distingeix i realitza les diferents posicions anatomiques elabora una planificacio de canvisposturals a la persona i destria entre les mesures preventives a utilitzar

11 Realitza els diferents canvis posturals a la persona en funcio de les Guies de Procediment i procurala seguretat del pacient i delsles professionals que els executen




12 Planifica i realitza correctament les cures relacionades amb la higiene bucal adaptant-los a les carac-terıstiques de la persona

13 Registra adequadament els resultats drsquouna analıtica basica en la Historia Clınica i de Salut

14 Registra adequadament lrsquoadministracio de farmacs en la persona atesa

15 Aborda i compren la malaltia com una manifestacio de la persona i des drsquouna perspectiva psicosocial

16 Revisa la historia de salut delsles pacients que aten i observa els registres emplenats pelsles profes-sionals

17 Maneja els documents de registre que srsquoutilitzen en el CentreServei on realitzes les practiques

18 Utilitza recursos motivacionals que faciliten lrsquoadequat desenvolupament de la relacio amb ella pacient

19 Realitza la anamnesis drsquoinfermeria a una de les persones ingressades en la sala que ha estat assignadapel professorat associat

20 Informa i negocia amb ella pacient aplicant tecniques i estrategies concretes

21 Coneix i maneja algunes tecniques per a fomentar el canvi i la participacio en la salut des de lacoresponsabilitat

22 Reconeix el sistema de creences i lrsquoactitud vital que se situa ella pacient i el drsquouna mateixa

23 Proposa estrategies que potencien lrsquoauto-cuidat partint de la premissa de que el pacient assumisca laresponsabilitat de definir els seus objectius

24 Ensenya al pacient a reconeixer lrsquoeducacio com eina terapeutica

25 Sap manejar lrsquoestres propi

26 Disposa drsquoun coneixement basic i consistent sobre la seguretat del pacient

27 Actua drsquoacord amb els principis etics i deontologics


A) CONTINGUTS TEORIC-PRACTICS

UNITAT TEMATICA 0 INTRODUCCIO I PRESENTACIO DE LrsquoASSIGNA-TURA

Tema 1 Organitzacio de lrsquoassignatura Metodologia docent Casos clınics Simulacio Sistema drsquoavaluacio

T12 (4 h)


Descripcio del contingut

El context legal i institucional del sistema sanitari espanyol establit per la Llei General de Sanitat srsquoabordaen lrsquoassignatura de Gestio i administracio dels serveis de salut

En el primer tema drsquoaquesta Unitat srsquoampliaran els coneixements relacionats amb lrsquoorganitzacio i estruc-tura del sistema sanitari a la Comunitat Valenciana

Despres de lrsquoexplicacio del contingut teoric i de les indicacions donades pel professorat es proposa larealitzacio drsquoun taller en el qual lesus estudiants realitzaran en grup una serie drsquoexercicis practics a travesdrsquoInternet per a familiaritzar-se amb lrsquoorganigrama de la Consellerıa de Sanitat i el mapa sanitari de la




Comunitat Valenciana identificant els Departaments i les Zones de Salut A traves de la consulta i lecturade textos legislatius seleccionats es realitzara un quadre comparatiu amb les funcions dels Centres de Salutels Centres de Salut Publica i els Hospitals Aixı mateix srsquoindagara sobre les Unitats de suport a lrsquoAtencioPrimaria

Per al tema dos es parteix dels coneixements explicats en lrsquoassignatura Infermeria en la salut geronto-geriatrica sobre les prestacions que brinda el sistema de Serveis Socials a Espanya arran de la Llei 392006de Promocio de lrsquoAutonomia Personal i Atencio a les persones en situacio de dependencia

Una vegada impartit el contingut teoric es proposa la realitzacio drsquoun taller en el qual es plantejaranexercicis i activitats practiques

Temes

Tema 2 El sistema soci-sanitari

Caracterıstiques estructura i organitzacio del sistema soci-sanitari Conselleria de Sanitat Mapasanitari DepartamentsArees de Salut Recursos en el DepartamentArea de Salut (humansmaterials) Organitzacio serveis que presten i persones que atenen Nivells assistencials Atencio

diferencial en el Sistema Sanitari T34 (4 h)

Tema 3 Sistematitzacio de la informacio sobre el sistema soci-sanitari Identificacio drsquoAreesDepartaments

de Salut P1 (2 h)

Taller 1 Lrsquoorganitzacio del sistema sanitari public en la Comunitat Valenciana

Amb aquest taller es preten despertar en lrsquoalumnat una visio crıtica sobre lrsquoorganitzacio i el funcionamentdel nostre sistema sanitari public

La participacio activa de lrsquoalumne es desenvolupara mitjancant el sistema de resposta personal Kahootamb la finalitat de determinar lrsquoestructura i funcionament de les Institucions sanitaries (Conselleria deSanitat etc) aixı com els recursos sanitaris existents en un Departament sanitari a mes drsquoaprofundir enles funcions que te Infermeria en el Centre o Servei on es realitzen les practiques



Els Sistemes drsquoInformacio Sanitaria i els Sistemes de Registre formen part del component transversal dela titulacio Srsquoaborden en diverses assignatures tals com Bioestadıstica i TIC aplicades a ciencies de lasalut Salut publica Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio i documentacio A mesla importancia atorgada als Sistemes de Registre i drsquoInformacio Sanitaria en el perfil professional justificaque en lrsquoassignatura Gestio i adminsitracion dels serveis de salut es reforcen eixos continguts amb unavisio integradora i en una doble vessant una com instruments per a lrsquoaplicacio de les polıtiques de salut idues per a la gestio de qualitat i seguretat del pacient

Tradicionalment un dels aspectes mes importants i menys valorats en lrsquoactivitat diaria dels serveis de salutes la correcta complimentacio dels registres per al manteniment drsquoun bon Sistema drsquoInformacio SanitariaEn aquest sentit els continguts teoric-practics que srsquoimparteixen en els tres temes que conforma la unitatvan dirigits a reforcar els continguts apresos mitjancant la identificacio i el maneig dels sistemes de registresutilitzats en la practica professional drsquoInfermeria

Despres drsquouna avaluacio diagnostica de lrsquoalumnat el professorat reforcara els continguts necessaris iaprofundira en el coneixement dels sistemes de registre concebuts com eines que permeten actuar per amillorar la cultura de seguretat Despres drsquoexplicar els diferents tipus drsquoenfocament es presentaran lesplataformes creades per lrsquoAgencia Valenciana de Salut per a la gestio dels serveis de salut

Mitjancant treball de grup lrsquoalumnat seleccionara els sistemes de registre drsquoAtencio Primaria i Especia-litzada que haura de manejar i comparar En la seguent unitat tematica cada estudiant haura drsquoemplenar el




registre corresponent mentre efectue els exercicis de simulacio en lrsquoaula i durant lrsquoestada en les institucionsde salut

Temes

Tema 4 Sistemes de registre

Historia Clınicade Salut Historia Clınicade Salut informatitzada Plataformes informatiques pera la gestio dels serveis de salut Sistemes Integrats SIP (Sistema drsquoInformacio Poblacional) GAIA(Gestio de la Prestacio Assistencial) RVN (Registre de Vacunes) IRISHIGIA (HIS hospitalaris)

Futurs sistemes P23 (4 h)

Tema 5 Documents de registre

Fulla de Medicacio i Cures drsquoInfermeria Fulla per al control de constants Fulla drsquoanamnesisFulla de control de proves diagnostiques Codificacio dels diagnostics i procediments a partir de laCIE-10 i del NIC (intervencions) i NOC (resultats) El Conjunt Mınim Basic de Dades (CMBD)

hospitalaris P4 (2 h)

Tema 6 Seguretat en la practica clınicaPractiques segures simples

Concepte Classificacio Recomanacions per a la Practica Segura com Contra Efectes Ad-versos Determinacio de les Practiques Segures Simples (PSS) Barreres per a la implantacio

P5 (2 h)

Taller 2 Sistemes de registre i de seguretat

En aquest taller lesels estudiants van a tindre lrsquooportunitat de veurersquos involucrats en el proces revisio icomparanca dels registres que utilitzen els professionals drsquoInfermeria Aixo inclou la seleccio dels documentsque haurien drsquoutilitzar en lrsquoexercici de simulacio i durant lrsquoestada en les institucions sanitaries A mes esmostraran i es manejaran les plataformes creades per lrsquoAgencia Valenciana de Salut per a la gestio delsserveis de salut aixı com les principals eines de gestio del risc



Els Procediments basics drsquoInfermeria compren altre dels eixos transversals del Pla drsquoestudis que srsquoimparteixal llarg del segon curs El coneixement dels diferents procediments i tecniques drsquoinfermeria per a interveniren els processos de salut-malaltia de la persona al llarg del seu cicle vital srsquoexpliquen de manera simultaniaen les assignatures Bases metodologiques de les cures drsquoinfermeria Infermeria comunitaria Salutde la dona la sexualitat i la reproduccio Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent InfermeriaMedic-Quirurgica I Infermeria en la salut geronto-geriatrica i Gestio i administracio dels serveis desalut

En la tercera unitat srsquoofereix un nivell intermedi drsquoadquisicio de competencies per a capacitar a lrsquoalumnaten la practica de lrsquoatencio integral a la salut amb criteris de qualitat i seguretat evitant els biaixos de genereLrsquoaplicacio del concepte de salut integral permet contemplar la influencia del context social i de lrsquoexperienciasubjectiva en les formes drsquoemmalaltir i per tant no nomes els determinants de la biologia sino tambe elsdeterminants socials inclos el genere que determinen la vulnerabilitat de les persones

En els dotze temes que componen la unitat srsquohan establit tres centres drsquointeres que giren entorn delrsquoatencio a la persona com son La relacio professional-pacient la valoracio integral i les tecniques basiquesdrsquoInfermeria

Per a impartir els continguts de la unitat se seguira la modalitat docent de laboratori (L) en la Sala dePractiques de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia plantejant-se exercicis de simulacio i casos clınics Lamodalitat docent de laboratori permet un seguiment mes detallat de lrsquoaprenentatge




La relacio professional-pacient

La relacio professional-pacient es un aspecte que ja ha estat abordat des de diferents perspectives en lesassignatures Sociologia genere i salut i Salut Publica on srsquoha plantejat la necessitat de superar lavisio que tradicionalment srsquoassigna en el model biomedic a la persona malalta i el seu rol En Fonaments depsicologia en ciencies de la salut srsquohan explicat les tecniques relacionales i terapeutiques que son necessariesincorporar en la practica professional drsquoInfermeria per a avancar en el model drsquoatencio centrat en ella pacientTotes aquestes eines srsquointegraran en lrsquoassignatura de Bases metodologiques de les cures drsquoinfermeria quesrsquoimparteix de manera simultania durant el segon curs a lrsquoasseure les bases disciplinessis de la cura i aportarles definicions donades per les grans teoriques de la professio com un proces de relacio interpersonal iterapeutica

En aquest apartat de la unitat la relacio professional infermerao-pacient es presenta com part fonamentalen la practica diaria siga quin siga el camp de treball o nivell drsquoatencio a la salut No obstant aixo es dedicauna seccio a lrsquoingres hospitalari ates que despres drsquoaquest es produeix un canvi drsquoentorn que exigeix ala persona malalta i a les seues familiars una adaptacio amb unes normes noves on preval la generalitatsobre la individualitat Per a introduir el tema es pren com fil conductor el concepte drsquoatencio centrada enella pacient a continuacio srsquoexpliquen les condicions basiques de la relacio les recomanacions per a crearvincles en la relacio assistencial i els metodes per a assolir canvis subjectius Per a facilitar lrsquoaprenentatge detots els epıgrafs descrits en la sessio expositiva srsquoacompanyen drsquoexemples i preguntes de tipus reflexiu quelrsquoalumnat haura drsquointerioritzar experimentar i manejar en lrsquoescolta activa aixı com en la resta de metodesMolts drsquoells es duen a la practica de manera espontania pero altres qualitats han de ser practicades per aevitar els biaixos de genere i generar una intervencio clınica i terapeutica transformadora

Despres del recordatori del concepte drsquoanamnesis i de la historia clınica es descriuran els passos per arealitzar lrsquoanamnesis drsquoinfermeria despres de lrsquoingres hospitalari amb la intencio drsquoelaborar posteriormentel pla de cures Es parteix de la base de que no hi ha organismes malalts sino persones malaltes amb nomsi cognoms i tot un cumul de vivencies dins de si que tenen una repercussio immediata en el benestar omalestar Prestar una atencio integral es una questio necessaria aixı com ho es comprendre la funcio que lamalaltia compleix en la vida de la persona malalta Una vegada acabada lrsquoexposicio teorica el professoratdonara les instruccions oportunes per a realitzar una simulacio drsquoentrevista motivacional (escolta activa)mitjancant la tecnica del role-playing que es desenvolupara en lrsquoapartat de metodologia docent Despres definalitzar la dramatizacion es confrontara aquesta informacio amb els propis coneixements tecnics actitudsjudicis i motivacions que te lrsquoalumnat

La valoracio integral

La valoracio integral de la persona es altre dels continguts impartits en moltes de les assignatures de segoncurs Es defineix com un proces diagnostic multidimensional i interdisciplinari dissenyat per a identificar iquantificar els problemes fısics funcionals psıquics i socials que es puga presentar al llarg del cicle vital amblrsquoobjecte de desenvolupar un pla de tractament i seguiment drsquoaquests problemes aixı com lrsquooptima utilitzaciode recursos per a afrontar-los

Lrsquoalumnat tindra lrsquooportunitat drsquoaprofundir en la valoracio integral de la persona i en lrsquoexercici practicreal de la mateixa en les consultes drsquoInfermeria del Centre de Salut quan curse lrsquoassignatura de PracticumII

El nivell drsquoensinistrament de lrsquoalumnat es considera intermedi Per a lrsquoensinistrament en aquest proces devaloracio integral es manejaran diferents escales o examens de salut necessaris per a la deteccio del problema ila seua posterior intervencio Despres de la simulacio en lrsquoaula ellrsquoestudianta cercara a un familiar o personapropera que li permeta exercitar la tecnica de lrsquoentrevista al passar les escales de valoracio Despres drsquoaixoes tindra una posada en comuna per a analitzar les dificultats oposades

Les tecniques basiques drsquoInfermeria

Treballar com professionals en les institucions de salut suposa assumir que qualsevol error pot tenir con-sequencies importants en la vida drsquouna persona Per aixo lrsquoalumnat ha de valorar la importancia de garantirlrsquoexcellencia en els procediments i tecniques basiques drsquoInfermeria




Les tecniques basiques que es presenten guarden relacio amb la neteja de mans el control de les cons-tants vitals lrsquoexploracio fısica les proves diagnostiques la preparacio i administracio de la medicacio lescures basiques de la persona al llit en un hospital les cures de lrsquoeliminacio i de lrsquoalimentacio La majoriadrsquoelles ja han estat estudiades en les assignatures de Fonaments de biologia i bioquımica FisiologiaFarmacologia Fisiopatologia i Infermeria Medico-Quirurgica

En aquest apartat srsquointegren i reforcen els continguts teoric-practics en lrsquoexplicacio de cada tecnica elprofessorat presentara casos clınics que serviran per a reflexionar a prop dels procediments de la practicaclınica i assistencial apropiats al proces diagnosticat a la disponibilitat tecnologica i al nivell drsquoatenciorequerit be siga en serveis drsquoatencio primaria serveis hospitalaris o serveis soci-sanitaris Despres de lesdemostracions i indicacions donades pel professorat srsquoexercitara individualment la tecnica mitjancant unapractica simulada amb ninots anatomics identificant les possibles males practiques que puguen induir alrsquoerror

Per a reforcar els coneixements habilitats i destreses adquirides en els procediments i les tecniques basiquesdrsquoInfermeria esta prevista lrsquoestada en una UnitatServei drsquoHospitalitzacio de caracter basic

Temes

Tema 7 La relacio professional-pacient com instrument drsquoatencio

Lrsquoatencio centrada en lael pacient Condicions basiques de la relacio La relacio integral sanitari-pacient Metodes per a canvis subjectius escolta del subjecte localitzar els moments biografics ioesdeveniments vitals significatius desxifrar la possible relacio assenyalar el localitzat i desxifratcausar efectes de canvi subjectius Lrsquoentrevista motivacional Lrsquoingres hospitalari Acollida de lapersona malalta i la seua famılia La anamnesis drsquoInfermeria El maneig de les preguntes Sistema

de registre en lrsquoatencio inicial Repercussio en la recuperacio Integrada en totes les L

Tema 8 La valoracio de la persona

Objectius i caracterıstiques Lrsquoentrevista com eina drsquoobtencio drsquoinformacio Us drsquoescales per ala caracteritzacio de la situacio personal Registre de les escales en els Sistemes drsquoinformacio

Integrada en totes les L

Tema 9 Prevencio de les infeccions relacionades amb lrsquoatencio sanitaria

Rentat de mans com eina basica en lrsquoatencio a la persona Caracterıstiques i objectius Us correcte

de guants Precaucions estandard L12 (4 h)

Tema 10 El control de les constants vitals

Valoracio fısica inicial Sistematitzacio en la revisio drsquoorgans i aparells Determinacio deparametres clınics Pressio arterial Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnicadel procediment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del pro-cediment Frequencia cardıaca Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnica delprocediment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del proce-diment Frequencia respiratoria Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnicadel procediment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre delprocediment Temperatura Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnica del proce-diment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del procedimentGlucemia capillar Definicio objectiu recursos i material Realitzacio tecnica del procedi-ment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del procediment

L34 (4 h)

Tema 11 Proves diagnostiques (I)

Monitoratge basic Electrocardiograma Objectiu i Recursos Realitzacio tecnica del pro-cediment controls complicacions i registres Exploracio fısica Auscultacio Objectiu irecursos El fonendoscopi Caracterıstiques i higiene del material utilitzat Recursos materialsutilitzats Procediment tecnic Auscultacio pulmonar cardıaca basica i abdominal Interpretaciobasica de troballes Controls i complicacions Registre Palpacio abdominal Objectius i indi-cacions Realitzacio de procediment Interpretacio basica de troballes Controls i complicacions

Registre L56 (4 h)




Tema 12 Proves diagnostiques (II)

Extraccio de mostra sanguınia venosa Definicio de mostra Finalitat diagnostica Recursos imaterials Procediment tecnic i maneres drsquoextraccio Controls Complicacions i circumstanciesque alteren els resultats Registres Interpretacio basica de resultats Gestio dels residus generats

L78 (4 h)

Tema 13 Preparacio i administracio de medicacio oral topica i alimentacio enteral Seguretatdel pacient Efectes adversos dels farmacs Definicio o objectius recursos materials i preparaciode material Medicacio oral Tipus de presentacio Interaccions Pautes drsquoadministracioControls i complicacions Registre Gestio dels residus generats Medicacio topica Tipus depresentacio otica ocular i topica Interaccions Pautes drsquoadministracio Controls i complicacionsRegistre Gestio dels residus generats Alimentacio enteral Indicacions de nutricio enteral

Complicacions i precaucions Manteniment de la SNG Gestio dels residus generats L910 (4 h)

Tema 14 Preparacio i administracio de medicacio sueroterapia Seguretat del pacient Efec-tes adversos dels farmacs Definicio o objectius recursos materials i preparacio de materialSueroterapia Tipus i indicacions Preparacio del sistema de perfusio Ajustament de velo-citat drsquoinfusio Cures generals de la via venosa Complicacions Realitzacio tecnica procedimentde canalitzacio de via venosa Controls complicacions i registres Gestio dels residus generats

L1112 (4 h)

Tema 15 Preparacio i administracio de medicacio intramuscular subcutania i intradermicaSeguretat del pacient Efectes adversos dels farmacs Definicio o objectius recursos materials i pre-paracio de material Administracio de medicacio intramuscular (IM) Objectius i recursosCaracterıstiques del material a emprar xeringa agulla etc Preparacio de la medicacio en but-llofes i vials Calcul de dosi Mesures antiseptiques de la pell i localitzacio anatomica de zones depuncio Realitzacio tecnica del procediment Complicacions i precaucions Registres Gestio delsresidus generats Administracio de medicacio subcutania (SBC) i intradermica Mesu-res antiseptiques de la pell i localitzacio anatomica de zones de puncion Realitzacio tecnica del

procediment Complicacions i precaucions Registres Gestio dels residus generats L1314 (4 h)

Tema 16 Cures relacionades amb lrsquoeliminacio Sistemes de recolleccio bacı tasco i collector Indica-cions Procediment tecnic registre de diuresis Aplicacio de la recollida de mostres El sondaje

vesical Objectius indicacions i contraindicaciones Tipus de sondaje Recursos i seleccio dematerial tipus de sonda lubrificants i pinca peneana Realitzacio tecnica del procediment Con-trols i complicacions Cures de la sonda vesical Retirada de la sonda vesical Procediment icomplicacions Registres Enema de neteja Tipus drsquoenemes Preparacio i seleccio de material

Realitzacio del procediment Complicacions Registre L1516 (4 h)

Tema 17 Cures basiqus en la persona en el llit Higiene basica de la persona en el llit depe-

nent Definicio i objectius (finalitat profilactica i terapeutica) Recursos i materials Realitzaciotecnica del procediment higiene de la cara dels ulls i de la boca higiene del cos dels genitals ide la resta del cos Confeccio drsquoun llit hospitalari Llit desocupat llit ocupat Alineaciocorporal i canvis posturals Definicio objectius i recursos Realitzacio tecnica del procedimentHigiene postural en la persona atesa i en el personal sanitari Controls i complicacions Registres

L1718 (2 h)

Tema 18 Cures relacionades amb lrsquoalimentacio Sistemes de suport a lrsquoalimentacio Indicacions Pro-cediment SNG Indicacions i contraindicacions per a la insercio drsquoun sondaje nasogastrico Recur-sos i seleccio del material Realitzacio tecnica del procediment Cures Complicacions Registre

L1920 (4 h)

Taller 3 Simulacio dels procediments i tecniques basiques drsquoinfermeria

Els continguts drsquoaquesta unitat tematica es van a desenvolupar amb aquesta modalitat de taller dirigit aldesenvolupament drsquohabilitats i destreses en els procediments i tecniques basiques drsquoinfermeria en els treseixos a) la relacio professional pacient b) la valoracio integral i c) les tecniques basiques En aquest tallerbasicament srsquoutilitzara com estrategia la simulacio (role-playing) i la demostracio




a) Per a lrsquoensinistrament en la relacio professional-pacient i en la entrevista motivacional per arealitzar lrsquoanamnesis drsquoInfermeria srsquoutilitzara la tecnica de el role-playing o acompliment de rols

Es tracta drsquouna tecnica a traves de la qual se simula una situacio que es presenta en la vida real amblrsquoobjecte que es torne visible viscuda de manera que es comprenga millor lrsquoactuacio de qui o qui handrsquointervenir en ella

El professorat donara les instruccions oportunes per a realitzar una simulacio de escolta activa mit-jancant la tecnica de role-playing Els i les estudiantes que participen en la representacio escenica adop-taran el paper drsquoun personatge concret i recrearan una situacio Despres de finalitzar la dramatitzacio esconfrontara aquesta informacio amb els propis coneixements tecnics actituds judicis i motivacions quete lrsquoalumnat

b) Lrsquoensinistrament en les tecniques basiques es realitzara a traves de lrsquoaprenentatge basat en pro-

blemes i la demostracio

El professorat presentara casos clınics dialogats basats en exemples reals que guiaran a lrsquoalumnat pelsdiferents temes o ambits a tractar El metode de demostracions permet ensenyar mitjancant exhibicio iexplicacio proporcionant lrsquoavantatge drsquoensinistrar a lrsquoalumnea en lrsquoobservacio curosa i permet demostrarel per que dels procediments en infermeria pretenent la integracio de la teoria amb la practica

A lrsquoinici de cada procediment clınic el professorat comencara amb un recordatori sobre la tecnica indica-cions guies drsquoaplicacio riscos i possibles complicacions a mes realitzara una demostracio del procedimento maniobra tecnica permetent que lrsquoalumnat prenga notes sobre les maniobres observades interpretacio ivaloracio correcta Aquestes activitats estaran donades suport per tecniques audiovisuals material clınici ninots anatomics La durada de cada taller dependra del procediment o tecnica o a desenvolupar i deles activitats que es plantegen

Despres de la demostracio del professorat cada estudiant haura de realitzar tots els passos indicats pera la realitzacio de cada tecnica i manejar els documents de registres

B) ESTADES EN LES INSTITUCIONS SANITARIES

La practica en institucions sanitaries es un component essencial del proces drsquoensenyament-aprenentatgeen Infermeria i ofereix lrsquooportunitat de desenvolupar un coneixement practic diferent Aquest unicamentsrsquoadquireix mitjancant lrsquoaccio al permetre reconeixer les diverses situacions vistes en el planol teoric iintervenir adequadament amb una resposta rapida depenent de les cures i procediments que amb du cadapractica clınica i assistencial

Per a reforcar les habilitats i destreses adquirides mitjancant la simulacio dels procediments i les tecniquesbasica en la sala de practiques de Facultat drsquoInfermeria i Podologia esta previst que cada estudiant realitzeestades en UnitatServei drsquoHospitalitzacio

Per a lrsquoensinistrament de lrsquoalumnat i la supervisio de les practiques es conta amb la participacio delprofessorat associat de ciencies de la salut o assistencial









Practica clınica C 60


40100 ) 90 h




ACTIVITATS PRESENCIALS ENINSTITUCIO SANITARIA

Hores

Hospitalmdash Unitat drsquoHospitalitzacio 140 hmdash Servei hospitalari



Assistencia a esdeveniments i activitats externes ndash






Preparacio de classes de teoria ndash

Preparacio de classes practiques i de problemes ndash




100 )) 30 h


Donades les caracterıstiques de lrsquoassignatura srsquoutilitzara una metodologia participativa amb la finalitatde promoure la implicacio i la participacio de lrsquoalumnat en les classes teoriques i practiques combinantdiferents tecniques didactiques com son classes expositives participatives el taller i les tutories Vegem acontinuacio algunes peculiaritats drsquoaquestes estrategies de procediment

A) La classe expositiva

Classes expositives participatives amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballara els contingutsde lrsquoassignatura i es formularan preguntes que es debatran en lrsquoaula Aquestes sessions estaran dedicades alrsquoexposicio dels conceptes fonamentals que lrsquoalumnat trobara quan es plantegen activitats de grup i en elsensenyaments practics

B) El taller

El taller es altra metodologia que sera utilitzada en totes les unitats tematiques de lrsquoassignatura Per tallerentendrem un lloc on es treballa srsquoelabora i es transforma una mica para ser utilitzat des del punt devista pedagogic permet un aprendre fent sent lrsquoalumnat el centre de lrsquoaccio al permetre mitjancantlrsquoexecucio el seu autoaprenentatge Presenta lrsquoavantatge drsquoexperimentar una situacio didactica concreta i alprofessorat li ofereix lrsquooportunitat drsquoobservar a lrsquoalumnea en accio apreciar el seu treball corregir els seuserrors i orientar-li en les adreces correctes

Per aixo el taller representa un pilar basic per a la docencia drsquoInfermeria al permetre el desenvolupamentdrsquohabilitats destreses i aptituds necessaries per a arribar a una correcta qualificacio professional de cara alrsquoassistencia clınica Amb ell es preten afermar els coneixements assimilats en les classes teoriques el dominide tecniques especıfiques drsquoassistencia en infermeria i el desenvolupament drsquoestrategies generals de resoluciode problemes i casos practics

Algunes de les tecniques i procediments participatius que srsquoutilitzaran en el taller amb fins de coneixementcollectiu son la lectura dirigida la discussio lrsquoobservacio participant els simulacres o la representacio desituacions lrsquoentrevista lrsquoestudi de casos Tambe lrsquoelaboracio de productes tals com fitxes ressenyes quadressinoptics grafiques informes articles o elaboracions especıfiques drsquoacord amb la naturalesa del projecte




Com anteriorment srsquoha indicat en lrsquoapartat de Continguts es proposa la realitzacio de tres tallersen els quals una vegada impartit el contingut teoric es plantejaran exercicis i activitats practiques perqueels estudiants exerciten habilitats i destreses que els van a resultar utils quan srsquoincorporen als Centres depractiques

C) Tutorıes individuals o de grup

Les tutories constitueixen el complement ideal per als ensenyaments teorics i practiques doncs permetenuna relacio mes personalitzada entre lrsquoestudiant i el professor La tutoria proporciona a aquest ultim unaexcellent oportunitat per a seguir de prop els progressos dels estudiants coneixer les seues dificultats iorientar-los personalment segons els interrogants i problemes especıfics que plantegen i segons els seusinteressos i motivacions

El professorat atendra la demanda individual de lesus estudiantes responent els dubtes plantejats delstemes explicats en classe i en les tutories de grup es revisara els productes i els exercicis realitzats

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es realitzara mitjancant la valoracio del compliment dels criteris drsquoaprenen-tatge que srsquoestablisquen en funcio dels continguts i la modalitat docent utilitzada Aixı doncs srsquoutilitzara

A) Prova escrita per a valorar els continguts teorics (T) i teoric-practics (P) de lrsquoassignatura El formatdrsquoaquesta prova se plantejara amb preguntes tipus questionari o test amb 4 possibilitats de respostadescomptant una resposta correcta cada tres respostes incorrectes

La puntuacio obtinguda en aquesta prova escrita equivaldra al 40 de la nota final i sera corregida iavaluada pel professorat responsable de lrsquoassignatura

B) Prova de simulacio per avaluar lrsquoapres en les classes de laboratori (L) i en les estades de les InstitucionsSanitaries Es prepararan diversos escenaris acords amb els temes de la Unitat Tematica 3 proposant-lia lrsquoalumnea la resolucio individual drsquouna problematica especıfica

La puntuacio obtinguda en aquesta prova de simulacio equivaldra al 50 de la nota final i sera emesa pelprofessorat responsable de lrsquoassignatura io el professorat associat de ciencies de la salut que srsquoencarreguedel muntatge de lrsquoescenari de lrsquoexamen

C) Practiques drsquoensinistrament durant les estades en les Institucions Sanitaries La puntuacioobtinguda equivaldra al 10 de la nota final i sera emesa pel professorat associat de ciencies de la salut

En cadascuna de les parts que constitueixen lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura lrsquoalumne o alumna ha drsquoobtindrela qualificacio drsquoapte per a poder ser avaluatda

El primer dia de classe es presentaran a lrsquoalumnat els criteris especıfics sobre els quals es procedira a laqualificacio dels aspectes mes destacats dels continguts que es van a avaluar

Es imprescindible lrsquoassistencia a les classes impartides en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia aixı coma les estades en les Institucions Sanitaries Revesteixen per tant caracter drsquoobligatorietat a lrsquoefecte depoder comptabilitzar qualsevol puntuacio dalt esmentada El control de lrsquoassistencia srsquoefectuara mitjancantsignatura de la presencialitat Lrsquoalumnat que no haja realitzat les sessions L no podra dur a terme lapermanencia en la Institucio Sanitaria

En el cas de no poder assistir alguna practica de laboratori per motius oficialment justificats lrsquoalumnatha de contactar previament amb el professorat responsable per a intentar desenvolupar la practica ambun altre grup diferent de lrsquoinicialment assignat permutant amb un companya Si aquesta situacio no espossible i es tracta drsquouna absencia a una sessio L lrsquoalumnat ha drsquoelaborar un treball compensatori sobrela practica a la qual no ha assistit

En la situacio de no poder realitzar la permanencia en la Institucio Sanitaria per motius oficialmentjustificats lrsquoalumnat ha de contactar previament amb el seu professora associata de Ciencies de la Salut iinformar el professorat responsable drsquoaquest centre sanitari

Finalment es recorda a lrsquoalumnat que ha de tenir molt en compte que donades les caracterıstiquesintegradores del modul 3 el Document de Verificacio del Tıtol de Grau en Infermeria per la Universitatde Valencia estableix que es deuen haver superat 90 credits ECTS com requisit previ abans drsquoaccedir a lesassignatures Practicum I II III IV i per descomptat al Treball Final de Grau






1 Ballesta F Blanes F Castells M Domingo M Fernandez M i Gomez F (2007) Guıa deactuacion de enfermerıa manual de procedimientos [Monografıa] Valencia Conselleria de SanitatGeneralitat Valenciana 2ordf ed

2 Chocarro L Venturini C (2006) Guıa de procedimientos practicos en Enfermerıa Medico-QuirurgicaElsevier

3 Cibanal Juan L Arce M C (2009) La relacion enfermera-paciente Colombia Universidad deAntioquia

4 Velasco Arias S (2009) Recomendaciones para la practica clınica con enfoque de genero MadridObservatorio de Salud de la Mujer Direccion General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacionalde Salud Ministerio de Sanidad y Polıtica Social

5 Potter P A Faan R M P Perry A G Faan R E y Stockert P (Eds) (2019) Fundamentosde enfermerıa Elsevier

6 Berman A Erb G y Kozier B (2008) Fundamentos de enfermerıa conceptos proceso y practicasKozier y Erb (No 616-083) Pearson




ADDENDA COVID-19

1 Continguts




Respecte a la planificacio temporal de la docencia es mantenen les sessions en els dies i hores programadespresencial amb limitacio drsquoaforament o ldquoonlinerdquo


Llistat drsquoeines docents en el qual es desenvolupen les diferents sessions de lrsquoassignatura

bull Sessions T us de la metodologia docent Aula invertida o Flipped classroom amb activitats comple-mentaries (Kahoot casos practics )

bull Sessions P us de la metodologia docent Aula invertida o Flipped classroom amb activitats comple-mentaries (Kahoot casos practics )

bull Sessions L us de la metodologia docent Aula invertida o Flipped classroom amb activitats comple-mentaries (Kahoot casos practics )

bull Tutories sessions plenaries mitjancant videoconferencia (Blackboard Collaborate)

bull Forum de discussio en Aula Virtual

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura srsquoestableix de la seguent manera drsquoacord amb la guia original

bull Prova tipus test (continguts T P i L) mitjancant questionari presencial o a lrsquoaula virtualdrsquoacord amb les possibilitats de presencialitat La puntuacio obtinguda es correspondra amb el 40de la nota final Data i hora establida en lrsquoOCA per la CAT

bull Cas clınic (continguts L) mitjancant activitat en el laboratori presencial amb limitacio drsquoaforamento en aula virtual amb limitacio de temps per a la seua realitzacio i lliurament drsquoacord amb lespossibilitats de presencialitat Fitxa de lrsquoactivitat i rubrica drsquoavaluacio disponible en aula virtual

bull Quadern de practiques (continguts T P i L) mitjancant activitat a lrsquoaula virtual Aquestaactivitat sera aplicable nomes en el cas que lrsquoalumnat no puga realitzar les seues estades clıniquesen centres sanitaris La puntuacio obtinguda es correspondra amb el 10 de la nota final Fitxa delrsquoactivitat i rubrica drsquoavaluacio disponible en aula virtual

En el cas que lrsquoalumnat puga realitzar les seues practiques en els centres sanitaris aquesta activitatqueda eliminada mantenint-se el 10 del pes drsquoaquest apartat de lrsquoavaluacio realitzada pel professoratassistencial de Ciencies de la Salut (PACS) per al calcul de la qualificacio final tal com es recull en laguia original

Per a poder ser avaluat lrsquoalumnat ha drsquoobtindre la qualificacio drsquoapte en cadascuna de les parts

Es imprescindible lrsquoassistencia a les classes L aixı com la permanencia en les Institucions sanitariesLrsquoalumnat que no ha desenvolupat les sessions L no pot realitzar lrsquoestada en Institucions Sanitaries

En el cas drsquoaportar alguna justificacio oficial de lrsquoabsencia lrsquoalumnat ha de contactar amb el professoraresponsable drsquoacord amb les indicacions de la guia docent original




5 Bibliografia

La bibliografia recomanada es mante segons la guia docent original



281 PRACTICUM I





Nom assignatura PRACTICUM I



Curs Tercer

Semestre Primer y Segon




Seminari Practica Laboratori Inst Sanit Total

0 0 6 388 468

0 0 6

Credits PACCS(le 9 crprof)

177 crgr times 92 gr = 16284 cr

Coordinacio Prof Merelles Tormo Antoni



Prof Sevilla Espı Fernando

Despactx Nordm 29 FIP


Professorat Prof 1 Merelles Tormo Antoni






Prof 3 Esplugues Cebrian Ana




Despatx Nordm 2 FIP


Prof 5 Anaya Cintas Mordf Francisca

Despatx

Correu-e FranciscaAnayauves

Prof 6 Aparici Navarro Marian

Despatx

Correu-e MAngelesApariciuves

Prof 7 Garcıa Maronda Paula

Despatx


Prof 8 Gomez Verdeguer Xavier

Despatx

Correu-e XavierGomez-Verdegueruves



PRACTICUM I 282

Profesorado (Cont) Prof 9 Obiol Saiz Asuncion

Despatx


Prof 10 Simo Sanz Conchın

Despatx

Correu-e ConchinSimouves

Prof 11 Sanchez Ruano Carolina

Despatx

Correu-e CarolinaSanchezuves


Despatx


Prof 13 Perez Ros Pilar

Despatx

Correu-e

Prof 14 Fernandez Martınez Alicia

Despatx (Ontinyent)


Prof 15 Garcıa LLopis Vicent Salvador

Despatx

Correu-e VicentSGarciauves

Prof 16 Mira Vicent Patricia

Despatx (Ontinyent)

Correu-e PatriciaMirauves

Prof 17 Julian Rochina Ivan

Despatx



Les assignatures Practicum I i Practicum II constitueixen lrsquoaplicacio practica dels coneixementsteorics i metodologics de la Salut Publica i els de Infermeria amb la finalitat de promoure i protegir la salutprevenir la malaltia i restaurar la salut oferint una atencio integral Lrsquoensenyament practic ha drsquoordenar-se en funcio de la comunitat i srsquoorganitzara amb vista a desenvolupar un conjunt drsquoactivitats planificadesdrsquoatencio integral dirigides a aconseguir una major qualitat de vida en les persones la famılia i la comunitat

Per a aixo ha de tenir-se en compte la utilitzacio de tots els recursos soci-sanitaris existents tant alrsquoAreaDepartament de Salut com en instancies sanitaries drsquoordre superior (Direccio general de Salut Publica)o en institucions paralleles al sistema de salut que cobreixen les necessitats sanitaries de les persones privadesde llibertat (Centre Penitenciari de Picassent dependent del Ministeri de lrsquoInterior) En el Departament deSalut lrsquoalumnat pugui realitzar les practiques en institucions sanitaries tant drsquoatencio primaria com drsquoatencioespecialitzada a saber

ndash Centres de Salut

ndash Centres de Salut Publica

ndash Unitats de Suport a lrsquoAtencio Primaria

lowast Centro de Salut Sexual i Reproductiva

lowast Centre de Salut Mental

lowast Centre drsquoEstimulacio Primerenca etc

ndash Hospital



283 PRACTICUM I

Lrsquoacompliment de la practica professional en la Direccio general de Salut Publica els Centres deSalut Publica els Centres de Salut les Unitats de Suport a lrsquoAtencio Primaria de Salut i elCentre Penitenciari de Picassent es un component essencial del proces drsquoensenyamentaprenentatgedrsquoInfermeria oferint a lrsquoalumnat lrsquooportunitat drsquoaccedir a un coneixement practic excepcional mitjancantlrsquoaccio Es possibilita que lrsquoalumnat aprengui estant en contacte directe amb la persona sana o malalta alllarg del seu cicle vital amb la seva famılia i amb la comunitat intervenint amb respostes concretes associadesa la practica Es tracta necessariament drsquoun coneixement lligat a lrsquoexperiencia

Amb el model de practiques integrades es preten capacitar als i les estudiants per exercitar la practicaprofessional actuant en els processos i seguint els procediments de qualitat i seguretat del pacient que ha derealitzar una infermera o un infermer generalista en les institucions sanitaries que brinda a la ciutadania elSistema Nacional de Salut (SNS) i el Sistema per a lrsquoAutonomia i Atencio a la Dependencia (SAAD) Aquestmodel permet a mes integrar les funcions de docencia investigacio i assistencia en el proces drsquoensenyament-aprenentatge Tot aixo drsquoacord amb el perfil professional definit en el Document de Verificacio del Titulode Grau en Infermeria


Es recomana haver superat les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria relacionadesamb la materia Salut Publica i Infermeria Comunitaria Salut Publica Infermeria Comunitaria iGestio I Administracio dels Serveis de Salut

Aixı mateix totes les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria ates que en les practiquesen institucions sanitaries srsquointegren i apliquen els coneixements teoric-practics habilitats destreses actitudsi valors adquirits especialment les de la materia de Infermeria en el Cicle Vital mdashSalut de la Dona de laSexualitat i la Reproduccio Infermeria en la Salut Infantil i de lrsquoAdolescent Infermeria Medic-QuirurgicaI i Infermeria en la Salut Geronto-Geriatricamdash aixı com Sociologia Genere i Salut Farmacologia iNutricio i Dietetica

Aquesta assignatura es complementaria a lrsquoassignatura Practicum II per aixo es recomana a lrsquoalumnatmatricular-se de manera conjunta drsquoambdues assignatures







G-24 Planificar organitzar i avaluar activitats formatives dirigides al personal drsquoinfermeria i altres profes-sionals de la salut





PRACTICUM I 284







Estudi Comunitari de Salut

1 Exercitar la metodologia drsquoInvestigacio-Accio Participativa

2 Descobrir la importancia que te per a Infermeria de la realitzacio de lrsquoEstudi Comunitari de Salut i laseva implicacio professional als programes drsquointervencio comunitaria

3 Recaptar informacio objectiva i quantitativa

4 Manejar bases de dades informatitzades

5 Coneixer la delimitacio geografica i localitzacio de la comunitat on va a incorporar-se lrsquoalumnat perrealitzar les practiques comunitaries

6 Perfilar la caracteritzacio social de la comunitat (estructura demografica estructura urbana transportsectors productius estructura ideologica)

7 Utilitzar indicadors demografics

8 Interpretar quadres i grafiques

9 Coneixer les caracterıstiques concretes dels equipaments i serveis que existeixen en la comunitat (socialssanitaris educatius culturals oci i temps lliure etc) la seva ubicacio les seves funcions la sevainterrelacio i formes de coordinacio

10 Coneixer els recursos propis amb que explica la comunitat es a dir el teixit associatiu els grupsformals i informals

11 Coneixer els actius en salut amb que explica la comunitat i aprendre a identificar-los i diferenciar-losdels recursos

12 Recaptar informacio subjectiva i qualitativa

13 Coneixer les necessitats i demandes de la poblacio a la zona drsquoestudi emprant metodologia ambenfocament qualitatiu (com per exemple la audicio)

14 Practicar la tecnica de lrsquoentrevista amb un representant drsquoun recurs comunitari o associacio

15 Practicar la tecnica lrsquoaudicio la tabulacio de les dades i analitzar la informacio



285 PRACTICUM I

16 Identificar els factors de risc de les malalties mes prevalentes de la zona

17 Tenir coneixement global de la situacio de salut i necessitats de la comunitat per programar activitatsdrsquoinfermeria

18 Redactar un informe i exposar-ho i defensar-ho davant el professorat de lrsquoassignatura

Direccio general de Salut Publica

1 Coneixer lrsquoestructura i funcionament de la Direccio general de Salut Publica

2 Coneixer les caracterıstiques dels Sistemes drsquoInformacio Sanitaria

3 Coneixer els principals programes dirigits a promoure i protegir la salut de la poblacio

4 Coneixer els mecanismes de coordinacio amb les diferents estructures de lrsquoAtencio sanitaria primariai especialitzada

5 Participar en alguna de les activitats que es realitzen en els serveis centrals que es trobin dins de lescompetencies de la infermeria en Salut Publica i que srsquoajusti en la seva temporitzacio al perıode depractiques

Centro de Salut Publica

1 Identificar el Departament de Salut com la demarcacio geografica i poblacional per a la planificacioprogramacio gestio i coordinacio de lrsquoatencio de la salut de la comunitat

2 Coneixer lrsquoestructura i funcionament del Centre de Salut Publica del Departament participant en ca-dascuna de les seves unitats Epidemiologia Salut Laboral Seguretat Alimentaria Sanitat Ambientali Promocio de la Salut i Programes de Salut


4 Identificar i estudiar els factors de risc i els problemes de salut prevalentes del Departament

5 Coneixer els principals programes dirigits a protegir la salut de la poblacio exposada a riscos de tipusambiental i laboral i a riscos dels productes alimentosos io alimentaris sobre la base de la legislaciovigent

6 Coneixer els mecanismes de coordinacio amb les diferents estructures de lrsquoatencio sanitaria primariai especialitzada

7 Coneixer el funcionament de lrsquoAdreca del Centre de Salut Publica

8 Coneixer les Unitats de Suport a lrsquoAtencio Primaria i el seu funcionament salut mental salut sexuali reproductiva

9 Coneixer els programes de prevencio de la malaltia programa de prevencio de cancer de colon iprograma de prevencio de cancer de mama

lsquo


Les assignatures de Practicum I i Pracitucum II compten amb un quadern de practiques en elqual es detallen els continguts i les activitats que ha de desenvolupar lrsquoalumnat

En el que concerneix al Practicum I aquestes es concreten de forma sintetica en la realitzacio drsquounsimulacre de Estudi Comunitari de Salut amb la elaboracion drsquoun informe sobre el coneixement delterritori i de la poblacio en el seu vessant de coneixement objectiu (delimitacio geografica i localitzacio de lacomunitat caracteritzacio de la poblacio estructura urbana i recursos) com en el seu vessant de coneixementsubjectiu (estudi de la demanda i necessitats de la poblacio mitjancant la tecnica de la audicio)



PRACTICUM I 286

Aixı mateix lrsquoalumnat participara en les activitats propies de les diferents unitats de les institucionssanitaries abans esmentades

La Direccio general de Salut Publica srsquoestructura en les seguents unitats

A) Sotsdireccio General de Promocio de la Salut i Prevencio de la qual al seu torn depenen

ndash Servei de Promocio de la Salut i Prevencio en lrsquoEntorn Sanitari

ndash Servei de Promocio de la Salut i Prevencio en les Etapes de la Vida

ndash Servei de Promocio de la Salut i Prevencio en lrsquoEntorn Laboral

B) Sotsdireccio General drsquoEpidemiologia Vigilancia de la Salut i Sanitat Ambiental de la qual alseu torn depenen

ndash Servei de Vigilancia i Control Epidemiologic

ndash Servei drsquoEstudis Epidemiologics i Estadıstiques Sanitaries

C) Sotsdireccio General de Seguretat Alimentaria i Laboratoris de Salut Publica de la qual al seutorn depenen

ndash Servei de Planificacio i Analisi Alimentaria

ndash Servei de Gestio del Risc Alimentari

El Centre de Salut Publica compta amb les Unitats funcionals que a continuacio srsquoesmenten cadascunaamb les seves respectives activitats

A) Unitat drsquoEpidemiologia

B) Unitat de Seguretat Alimentaria

C) Unitat de Salut Laboral

D) Unitat de Promocio de la Salut i de Programes de Salut

E) Unitat de Sanitat Ambiental



ACTIVITATS PRESENCIALS Hores

Classes presencials T mdash




Tutories reglades O 20

Estada en Institucio sanitaria i en la comunitat IS 378


80100 ) 468 h














100 )) 117 h



287 PRACTICUM I


Tenint en compte les caracterıstiques de les assignatura practiques i per facilitar el compliment delsobjectius existeixen diferents modalitats docents com son els tallers les tutories academiques de seguiment i lapermanencia en les institucions sanitaries En funcio de la modalitat srsquoutilitzaran metodologies participativesi es realitzaran activitats individuals i de grup que permetin a lrsquoalumnat exercitar diferents habilitats idestreses incloent la confeccio de productes altament elaborats com les informismemories de practiquesque srsquohan de lliurar al final del perıode de practiques En el Quadre 16 es reprodueix un resum de ladistribucio teorica de les modalitats docents

Quadre 11 Modalitats docents pel Practicum I i el Practicum II

Modalitat docentNumhores

Nombre drsquoestudiants

Tallers 70 Es realitzara a un grup drsquoentre 15 i 22 estudiants en el qual es plantejael reforc i tutoria de les activitats que es realitzen en el nivell drsquoAtencioPrimaria de Salut En els tallers srsquoutilitzara una metodologia partici-pativa encaminada a lrsquoadquisicio especıfica drsquohabilitats manipulatives iinstrumentals sobre cada tematica supervisada pel professorat

Tutories de seguiment 20 Individual io grupal per centre (3 i 6 estudiants) que permet el segui-ment de lrsquoalumnat en el proces drsquoaprenentatge i la tutoria dels producteselaborats en els tallers

Permanencia en el centre depractiques i en la comunitat

378 A traves drsquouna organitzacio que permeti la rotacio de cada estudiantper les diferents consultesunitats en lrsquoactuacio en el Centre de SalutCentro de Salut Publica Direccio general de Salut Publica (DGSP) i laimplicacio de lrsquoalumnat dins de lrsquoequip assistencial i la interaccio amb lacomunitat

Treball individual i grupal 117 De lliure disposicio per lrsquoalumnat per a lrsquoelaboracio de treballs infor-mimemoria etc

Total 575

A) Tallers

Amb lrsquoestrategia didactica del taller es preten donar un salt qualitatiu en lrsquoaccio pedagogica dins del modelde practiques integrades en el Departament de Salut

Per taller cal entendre un lloc on es treballa srsquoelabora i es transforma alguna cosa per ser utilitzat Enaltres paraules en el taller es preparen els productes que al llarg del perıode de practiques les i els estudiantsvan a elaborar en comu com a grup social organitzat drsquoaprenentatge collaboratiu (encara que hi haura altresactivitats que srsquohauran de realitzar a nivell individual)

Al llarg del semestre els tallers srsquoimpartiran tant en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia com en el Centrede practiques

A1 Tallers en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia (FIP)

Els tallers de la FIP es detallen en el calendari i pla de treball El taller sera lrsquoinstrument de treball perrealitzar algunes de les activitats que es proposen en el quadern de practiques amb la finalitat de reforcar lapractica professional de la Infermeria de Salut Publica i Comunitaria Des dels inicis de la reforma sanitariael treball amb la comunitat ha estat i es una de les activitats mes importants i alhora menys desenvolupadesen Atencio Primaria

Els objectius que es proposen amb els tallers en la FIP son

1 Integrar objectius de totes les materies cursades en la titulacio que aportin el coneixement i la metodo-logia de les ciencies biologiques mediques i socials totes elles necessaries per intervenir en el proces desalut i malaltia de la persona la famılia i la comunitat amb la finalitat de prestar una atencio integral

2 Millorar lrsquointercanvi drsquoinformacio i la coordinacio entre el PACS dels centres de practiques concer-tats com a docents i el professorat responsable i tutors de la FIP per garantir aixı la qualitat enlrsquoensenyament



PRACTICUM I 288

3 Obtenir resultats de qualitat en lrsquoelaboracio de les memories finals i la defensa oral de la memoria delPracticum I -Estudi Comunitari de Salut

Per al present curs srsquohan programat 6 tallers (veure Quadre 17) amb diferents sessions que srsquoimpartiranper a cadascun dels subgrups i perıodes els subgrups BC1 BC2 BC3 BC4 en el primer perıode i elssubgrups AD1 AD2 AD3 AD4 en el segon

Quadre 12 Tallers en la FIP en subgrups de 30 estudiants aproximadament

Taller Lloc de realitzacio delrsquoactivitat

Numsessions

Producte sollicitat

Estudi Comunitaride Salut (ECS)

En la comunitatEn la FIP

4 Elaboracio de la memoria delECS (informe del PracticumI )Presentacio i defensa del ECS

Visita Domiciliaria En el Centre de SalutAl domicili de la personaatesa

2 Realizacion de 3 visites domici-liaries segons lrsquoestructura facili-tada en el tallerIncorporacion de les visitesdomiciliaries a lrsquoinforme delPracticum II

Violencia deGenere

En el Centre de Salut Con-sulta de persones adultes iConsulta de la matrona

2 Elaboracio del portafolio de tre-ballIncorporacion del portafolio alrsquoinforme del Practicum II

Instrumental Sala de Tecniques Basiques 1 No es demana producte

Guareixes i sutures Guareixes 1 No es demana producteSutures 1

Aquests tallers amb una durada aproximada de 4 hores estan pensats per reforcar les activitats quelrsquoalumnat ha drsquoexecutar en el Centre de practiques El taller drsquoEstudi Comunitari de Salut el de VisitaDomiciliaria i el de Violencia de Genere tenen programades diverses sessions a traves de les quals es donenindicacions per a lrsquoelaboracio de productes i en les quals alhora srsquoefectua el seguiment del seu grau drsquoelabo-racio Aquests productes son els que han drsquoincorporar-se en els informismemories de grup que cal lliuraral final del perıode de practiques En el cas del Practicum I la memoria lliurada servira de base perpreparar la presentacio i la defensa de lrsquoEstudi Comunitari de Salut

En la part expositiva del taller es facilitara a lrsquoalumnat la documentacio pertinent respecte a la descripciodel contingut els objectius i les activitats a realitzar per lrsquoalumnat tant en la FIP com en el Centre de depractiques Tambe es presentaran els materials i els recursos necessaris per a lrsquoelaboracio de productes aixıcom les guies de practica clınica la bibliografia recomanada i les pagines drsquointernet considerades drsquointeres

A2 Tallers en el Centre de practiques (Centre de Salut)

Els tallers en el Centre de Salut son complementaris als impartits en la FIP Amb ells es preten esmenar eldesfasament que es produeix en el pla drsquoestudis entre el moment en el qual srsquoimparteixen els coneixementsteorics la seva aplicacio practica simulada i lrsquoaplicacio de les tecniques basiques i el pla de cures mitjancantlrsquoaccio directa amb la persona sana o malalta familiars i cuidadores informals En el Quadre 18 srsquoespecifiquenels tallers proposats

Els tallers seran programats en el Centre de Salut pel PACS i srsquoimpartiran a tot lrsquoalumnat matriculat enel Centre de Salut corresponent be en grup o de forma individual

B) Tutories programades o de seguiment

Al llarg del semestre estan programades una serie de tutories de grup i individual amb el professorat de laFIP com a seguiment i reforc als tallers previstos en el quadern de practiques (Quadre 19)



289 PRACTICUM I

Quadre 13 Tallers en el Centre de practiques (2-4estudiants)

Centro de practiques Taller

Centre de Salut AbucasisSuturesGuareixes i feridesTecniques basiques

Quadre 14 Tutories programades o de seguiment en la FIP

Taller Activitat del taller Tutoria

Estudi Comunitari de Salut Informacio de tret objectiu En grup

informacion de tret subjectiu En grup

Visita Domiciliaria Informe de la VD Individual

Violencia de Genere Portafolio En grup

Aquestes tutories permeten seguir drsquoa prop els progressos de lrsquoalumnat conforme es vagin enfrontant alrsquoelaboracio dels productes dels tallers Tenen com a fil conductor orientar a lrsquoalumnat en les seves expe-riencies drsquoaprenentatge autonom competent i crıtic en el lloc de practiques i en les activitats desenvolupadesSon utils per coneixer les dificultats oposades i orientar a lrsquoalumnat en lrsquoestructura el contingut lrsquoestil deredaccio i el llenguatge igualitari de les memories de practiques A mes les tutories programades permetenuna forma de comunicacio mes directa amb lrsquoalumnat propiciant una relacio mes directa i de confianca

Tant les tutories de grup per centre de practiques i les individuals es realitzaran en el lloc i a lrsquohoraindicada en el calendari de practiquestutories havent drsquoacudir tot el grup drsquoestudiants drsquoun mateix centreamb tots els productes sollicitats que hagin de presentar-se aquest dia per a la seva presentacio i revisio

Tots dos tipus de tutories de seguiment (grupal individual) revesteixen caracter de avaluacio continu-ada o formativa es a dir suposen un percentatge de la nota final de les practiques ates que es realitzenal llarg del proces drsquoelaboracio dels informismemories de practiques En elles es corregeixen els errors idificultats oposades indicant-se les millores de cara a lrsquoassoliment dels objectius de qualitat en la presentaciodels informismemories definitius i la defensaexposicio de lrsquoEstudi Comunitari de Salut

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es un moment fonamental per a lrsquoacreditacio de lrsquoalumnat i la millora de la qualitat enlrsquoensenyament practic En ella intervenen els tres protagonistes implicats en el proces com son lrsquoalumnatel PACS i el professorat tutor de la FIP

Per a lrsquoavaluacio del Practicum I -Salut Publica i del Practicum II -Infermeria Comunitaria srsquoutilit-zaran diferents procediments i instruments de valoracio quantitatius i qualitatius en correspondencia ambles diferents etapes del proces tal com es veura a continuacio

Hi ha tres avaluacions en les quals pugues i ha de participar lrsquoalumnat

1 Avaluacio del professorat de la FIP (responsables drsquoassignatura i tutors) mdash individual

2 Avaluacio del Professorat Associat de Ciencies de la Salut (PACS) mdash individual

3 Avaluacio de lrsquoorganitzacio i funcionament de les practiques mdash en grup

El professorat per la seva banda intervindra en lrsquoavaluacio de lrsquoalumnat amb finalitats acreditatives perqualificar lrsquoacompliment de les i els estudiants en les diverses activitats previstes en les practiques Aixıtindra lloc

1 Lrsquoavaluacio de lrsquoalumnat en els Centres de practiques per part del PACS

2 Lrsquoavaluacio de les tutories programades o de seguiment del Practicum I -Salut Publica perpart del professorat de la FIP



PRACTICUM I 290

3 Lrsquoavaluacio de lrsquoexposicio oral del Practicum I -Salut Publica per part del professorat de laFIP

4 Lrsquoavaluacio de lrsquoinformimemoria del Practicum II -Infermeria Comunitaria per part del pro-fessorat de la FIP

La meitat de la qualificacio sera a carrec del PACS i lrsquoaltra meitat a carrec del professorat de la FIP

En el quadre 15 es representa la ponderacio de les diferents parts que constitueixen lrsquoavaluacio delPracticum I-Salut Publica

La nota final que srsquoemeti se cenyira a lrsquoestipulat en el Reglament drsquoAvaluacio i Qualificacio de laUniversitat de Valencia per a Tıtols de Grau i Master (httpswwwuvesgrausnormatives2017_108_reglament_avaluacio_qualificaciopdf) la qual cosa implica haver drsquoemetre les qualificacions enuna escala numerica de 0 a 10 amb una expressio decimal a la qual es pot afegir la seva corresponentqualificacio qualitativa segons srsquoindica a continuacio

le 0 Suspens lt 5le 5 Aprovat lt 7le 7 Notable lt 9le 9 Excellent le 10

Per a lrsquoesment de les matricules drsquohonor es tindra en compte el que indica lrsquoArticle 17 drsquoaquest reglamentla mencion de matrıcula drsquohonor (MH) pot ser otrogada a lrsquoestudiant que hagi obtingut una qualificacioigual o superior a 90 i per estricte ordre de nota en lrsquoacta de qualificacio



291 PRACTICUM I

Quadre 15 AVALUACIO DEL PRACTICUM I (SALUT PUBLICA)Nota final 50 PACS + 50 prof FIP

PUNTUACIO ATORGADA PER ELLA PACS (50 del total)

Assistencia al centre de practiquesEl nombre maxim de faltes drsquoassistencia permeses es del 10 Aquestes mancades han drsquoestarcorroborades mitjancant el corresponent justificant En el cas de superar-se el nombre de faltesdrsquoassistencia permeses la qualificacio sera de suspes fins que es recuperin els dies que faltenfins a aconseguir el mınim requerit

El PACS avalua a lrsquoalumnatSense

rotatori Amb rotatoriAvaluacio A1 Centre de Salut 50 25individual A2 Centre de Salut Publica 25

A3 Dir Gral Salut Publica 25A4 C Penitenc de Picassent 25

PUNTUACIO ATORGADA PER PROFESSORAT DE LA FIP (50 del total)

Assistencia als tallers (5)1 Reunio inicial per a la presentacio de lrsquoassignatura

2 Estudi Comunitari de Salut 1 Introduccio Comunitat Delimitacio geografica Obser-vacio del territori (Estudi objectiu)

3 Estudi Comunitari de Salut 2 Demografia Recursos i fitxer comunitari (Estudi objectiu)

4 Estudi Comunitari de Salut 3 Audicio (Estudi qualitatiu subjectiu)

5 Actius en salut

Assistencia i desenvolupament de les tutories de seguiment (20)

Avaluacio Tutoria seguiment 1 Estudi objectiu 925de grup Subtotal 1 160

Subtotal 2 515Subtotal 3 250

Tutoria seguiment 2 Estudi qualitatiu subjectiu 925Subtotal 4 350Subtotal 5 375

(Ev individual) Subtotal 6 200 Referenc bibliografiques Subtotal 7 080 Annexos Subtotal 8 070

Exposicio oral del ECS (25)

Avaluacio individual Oratoria Subtotal 1 800Avaluacio individual Domini del contingut Subtotal 2 900Avaluacio de grup Presentacio del contingut Subtotal 3 800



PRACTICUM I 292


Referencias basicas

1 Garcıa Ferrando M Ibanez Jesus Alvira F (2000) El analisis de la realidad social metodos y tecnicasde investigacion Madrid Alianza Editorial

2 Gita Sen G George A Ostlint P (2005) Incorporar la perspectiva de genero en la equidad en saludUn analisis de la investigacion y las polıticas Washington DC OPS

Disponible en httpwwwpahoorgSpanishDDPUBPO 14 entire bookpdf

3 Lopez de Ceballos P (1998) Un metodo para la investigacion-accion participativa Madrid Popular

4 Marchioni M (1997) Planificacion social y organizacion de la comunidad alternativas avanzadas ala crisis Madrid Popular

5 Marchioni M (2001) Comunidad y cambio Social teorıa y praxis de la accion comunitaria MadridPopular

6 Martınez Navarro et al (1997) Salud Publica Madrid McGraw-HillInteramericana

7 Mazarrasa et al (2003) Salud Publica y Enfermerıa Comunitaria Madrid McGraw-Hill Interame-ricana 3 volumenes

8 OPS (2000) Funciones esenciales de la Salud Publica 126 Sesion del Comite Ejecutivo WashingtonDC OPS

9 Sanchez Moreno et al (2000) Enfermerıa Comunitaria 1 Concepto de salud y factores que lacondicionan Madrid McGraw-HillInteramericana

10 Sanchez Moreno et al (2000) Enfermerıa Comunitaria 2 Epidemiologıa y enfermerıa MadridMcGraw-HillInteramericana

11 Sanchez Moreno et al (2000) Enfermerıa Comunitaria 3 Actuacion en enfermerıa comunitariaSistema y programas de salud Madrid McGraw-HillInteramericana

12 Valles M S (2000) Tecnicas cualitativas de investigacion social Reflexion metodologica y practicaprofesional Madrid Sıntesis



293 PRACTICUM I

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen tots els continguts inicialment programats en la guia docent per a les modalitats docents deseminaris (E) i laboratori (L) en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia es a dir tallers tutories programadeso de seguiment exposicions etc que en cas de confinament passara a desenvolupar-se de forma hıbridaamb la meitat de la classe presencial i lrsquoaltra meitat a distancia o de forma que tota la classe reba ladocencia a distancia

Quant als continguts relacionats amb les activitats derivades de lrsquoestada en el centre sanitari de practiqueses preveu la realitzacio ıntegra drsquoaquestes activitats En el cas de que no fora possible srsquoestablira unpercentatge mınim de permanencia en el centre de practiques per al desenvolupament de dites activitats noinferior al 50 del termini de permanencia previst en lrsquoorganitzacio del curs academic


Si arribara el moment drsquointerromprersquos lrsquoestada en centre de practiques en compensacio de la reduccio de leshores de dedicacio a les practiques en institucions sanitaries srsquoaugmentara en 30 hores el temps dedicat alrsquoelaboracio de treballs en grup i en altres 30 hores el temps drsquoestudi i treball autonom

Es considerara suficient haver cursat almenys el 50 del temps de practiques en institucio sanitariainicialment previst en lrsquoorganitzacio del curs academic per poder emetre qualificacio sobre les mateixes


Dins drsquoun escenari en el que no es poguera complir allo establert en els apartats previs de la Guia docentles metodologies docents quedarien matisades de la seguent manera

Tallersseminaris i tutories programades o de seguiment es realitzaran be de forma hıbrida o be mit-jancant videoconferencia completament a distancia de manera sıncrona tot seguint el calendari establertper al segon semestre el dia i a lrsquohora planificat en el calendari de lrsquoassignatura

Per facilitar la tasca de correccio i de posada en comu durant la tutoria programada o de seguimentlrsquoalumnat lliurara per correu electronic el treball elaborat en grup almenys 2 dies abans de la citacio

En el treball drsquoEstudi Comunitari de Salut lrsquoobservacio directa (rsquopateigrsquo amb visualitzacio del territoriamb la guia drsquoobservacio) se substituira per estrategies drsquoobservacio indirecta a traves dels mitjans proporci-onats per les TIC (eines de street views o serveis en internet des drsquoon es poden veure recorreguts virtualsde carrer) amb les quals emular lrsquoobservacio directa

Per a la realitzacio de lrsquoestudi subjectiu de lrsquoAnalisi de la Situacio de Salut mitjancant la tecnica delrsquoaudicio cada estudianta contactara amb un testimoni privilegiat i amb una persona del carrer de lacomunitat per efectuar el colloqui per via telefonica o per videoconferencia sempre amb la intermediaciodella PACS Com alternativa drsquoultim recurs quedaria realitzar els colloquis (a un testimoni privilegiat auna persona del carrer) a persones dins del cercle de relacions de lrsquoalumnea encara que no residisquenen el territori de referencia de la Zona Basica de Salut assignada

Es tindran en compte les mateixes consideracions pel que fa al contacte amb el o la representant drsquounaentitat recurs servei associacio de la comunitat lrsquoelaboracio de la corresponent entrevista i la replegada dedades per a la fitxa del fitxer comunitari

La resta drsquoactivitats queden conforme allo estipullat en la Guia docent

4 Avaluacio

1) Avaluacio en els centres de practiques per part del PACS 50 de la qualificacio final sobre labase drsquouna assistencia drsquoalmenys el 50 del perıode de practiques inicialment previst conformeallo establert en la guia docent inicial



PRACTICUM I 294

2) Avaluacio per part del professorat de la FIP 50 de la qualificacio final conforme allo esta-blert en la guia docent inicial Lrsquoexposicio en grup de lrsquoinforme sobre lrsquoEstudi Comunitari deSalut srsquoavaluara be de forma hıbrida o be mitjancant videoconferencia sıncrona

El professorat que coordinada lrsquoassignatura es reserva la possibilitat drsquoajustar el pes especıfic en laponderacio drsquoalgun dels elements objecte drsquoavaluacio per part del professorat de la FIP quan aquesta part nosrsquohaguera pogut realitzar per motius plenament justificats i de causa major sempre a favor de la qualificaciode lrsquoalumnat

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia recomanada en la guia docent



295 PRACTICUM II





Nom assignatura PRACTICUM II



Curs Tercer






0 0 6 388 468

0 0 6



















Despatx Nordm 2 FIP



Despatx



Despatx



Despatx



Despatx




PRACTICUM II 296


Despatx



Despatx



Despatx



Despatx



Despatx

Correu-e


Despatx (Ontinyent)



Despatx



Despatx (Ontinyent)



Despatx











ndash Hospital



297 PRACTICUM II




Es recomana haver superat les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria relacionadesamb la materia Salut Publica i Infermeria Comunitaria Salut Publica Infermeria Comunitaria iGestio I Administracio dels Serveis de Salut aixı com totes les assignatures de Infermeria en el CicleVital


Aquesta assignatura es complementaria a lrsquoassignatura Practicum I per aixo es recomana a lrsquoalumnatmatricular-se de manera conjunta drsquoambdues assignatures










G-21 Realitzar les cures drsquoinfermeria basant-se en lrsquoatencio integral de la salut la cooperacio multidiscipli-nar la integracio dels processos i la continuıtat assistencial en coordinacio amb tots els nivells de lrsquoatencio



PRACTICUM II 298

sanitaria i drsquoaltres recursos i serveis sociosanitarios












E-7 Identificar les respostes psicosociales de les persones davant les diferents situacions de salut (en particu-lar la malaltia i el sofriment) seleccionant les accions adequades per a proporcionar ajuda en les mateixesEstablir una relacio empatica i respectuosa amb el pacient i famılia drsquoacord amb la situacio de la personaproblema de salut i etapa de desenvolupament Utilitzar estrategies i habilitats que permeten una comunica-cio efectiva amb pacients famılies i grups socials aixı com lrsquoexpressio de les seues preocupacions i interessosdes de la perspectiva de genere







299 PRACTICUM II


Centre de Salut

1 Comprendre les caracterıstiques del model de Promocio de la Salut basat en les estrategies de lrsquoAtencioPrimaria i de la Salut Publica

2 Coneixer el model professional de la Infermeria Comunitaria les seves funcions i el paper que exerceixdins de lrsquoEquip multidisciplinari drsquoAtencio Primaria

3 Coneixer les principals caracterıstiques de lrsquoestructura i funcionament del centre aixı com lrsquoorganitzaciodel treball per sector per Unitat drsquoAtencio Familiar (UAF) o per Unitat Medic-Infermera

4 Aplicar la metodologia de la Salut Publica per coneixer les necessitats de salut identificar els grupsde poblacio amb riscos especials i subministrar atencio continuada a les persones les famılies i lacomunitat

5 Coneixer els diferents programes de salut que es desenvolupen en el centre

6 Coneixer els instruments metodologics i tecnics per al disseny de programes drsquoeducacio per a la saluti la seva avaluacio (a lrsquoescola en el mitja laboral en la famılia i en la comunitat)

7 Promoure activitats drsquoeducacio per a la salut en grups homogenis de risc

8 Coneixer i manejar la Visita Domiciliaria en totes les seves modalitats

9 Identificar la participacio de la comunitat com un element imprescindible per al desenvolupament delrsquoAtencio Primaria de Salut

10 Coneixer com funcionen les estructures organitzatives formals de participacio de la comunitat com elsConsells de Salut de Zona (o equivalents) en el cas drsquoestiguin constituıts

11 Participar en la recollida drsquoinformacio de lrsquoEstudi Comunitari de Salut

12 Participar en les activitats programades per lrsquoEquip de Salut (reunions drsquoequip formacio continuadasessions drsquoinvestigacio etc)

Centro Penitenciari de Picassent

Practicament els mateixos objectius drsquoaprenentatge que en el Centre de Salut pero dins del context drsquounainstitucio penitenciaria



En el que concerneix al Practicum II aquestes es concreten de forma sintetica en la realitzacio deconsultes a demanda i consultes programades (pediatria adults i majors matrona treball social) activitatsdrsquoatencio domiciliaria realitzacio de visites domiciliaries acompliment de tecniques basiques atencio ala urgencia participacio als programes de salut preparacio de sessio de formacio continuada activitatsdrsquoadministracio i gestio en atencion primaria Tot aixo des de la permanencia en un Centre de Salut o en elCentre Penitenciari de Picassent



PRACTICUM II 300











80100 ) 468 h














100 )) 117 h



A) Tallers






301 PRACTICUM II









Total 575







Per al present curs srsquohan programat 6 tallers (veure Quadre 17) amb diferents sessions que srsquoimpartiranper a cadascun dels subgrups i perıodes els subgrups BC1 BC2 BC3 BC4 en el primer perıode i elssubgurpos AD1 AD2 AD3 AD4 en el segon





PRACTICUM II 302



Numsessions

Producte sollicitat






Violencia deGenere





















303 PRACTICUM II




9 Avaluacio













En el quadre 20 es representa la ponderacio de les diferents parts que constitueixen lrsquoavaluacio delPracticum II-Infermeria Comuntiaria



PRACTICUM II 304

Quadre 20 AVALUACIO DEL PRACTICUM II (INFERMERIA COMUNITARIA)Nota final 50 PACS + 50 prof FIP






Avaluacio de B1 Xerra Educacio per a la Salut 275les activitats B2 Xerra Formacio Continuada 275en grup B4 Visita Domiciliaria (proces) 250

Ev individual B3 Exposicio Formacio Continuada 200


Assistencia als tallers (5)

1 Visita domiciliaria 1


3 Violencia de genere 1


5 Instrumental

6 Guareixes i sutures

Informimemoria del Practicum II mdash Visita Domiciliaria EpS Formacio Continu-ada Violencia de Genere (45)

Ev de grup I1 Format + introd general Subtotal 1 450Ev individual I2 Domini de la VD

Part inicial informe VD Subtotal 2 475Primera VD Subtotal 3 545Segona VD Subtotal 4 545Tercera VD Subtotal 5 545Part final informe VD Subtotal 6 365

Ev de grup I3 Educacio per a la Salut Subtotal 7 225Ev de grup I4 Formacio Continuada Subtotal 8 225Ev de grup I5 Violencia de Genere Subtotal 9 1125



305 PRACTICUM II





Referencias basicas




3 Conselleria de Sanitat (1997) Guıa de Promocion de Salud de las Personas Mayores (1997) ValenciaConselleria de Sanitat Generalitat Valenciana




7 Marchioni M (sa) La Accion Social en y con la Comunidad Zaragoza Libros Certeza




11 Conselleria de Sanitat (2009) Plan de Prevencion de Enfermedades Cardiovasculares de la CV Guıade Prevencion de la Enfermedad Cardiovascular Valencia Conselleria de Sanitat Generalitat Valen-cianas

12 Direccion General de Salud Publica (1999) Programa de Supervision de la Salud Infantil (1999)Valencia DGSP Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana

13 Conselleria de Sanitat (2009) Protocolo para la atencion sanitaria de la violencia de genero (2009)Valencia Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana

14 Conselleria de Sanitat (2004) Plan para la Mejora de la Atencion Domiciliaria en la CV 2004-2007Valencia onselleria de Sanitat Gerneralitat Valenciana




PRACTICUM II 306






307 PRACTICUM II

ADDENDA COVID-19

1 Continguts


Quant als continguts relacionats amb les activitats derivades de lrsquoestada en el centre sanitari de practiquesespreveu la realitzacio ıntegra drsquoaquestes activitats En el cas de que no fora possible srsquoestablira un percentat-ge mınim de permanencia en el centre de practiques per al desenvolupament de dites activitats no inferioral 50 del termini de permanencia previst en lrsquoorganitzacio del curs academic








a) Visita domiciliaria ElLa PACS facilitara el contacte drsquouna persona atesa des del Centre de Salut per ala realitzacio de les visites domiciliaries i introduira a lrsquoalumnea perque les puga efectuar a distanciaCom alternativa el professorat de la FIP proporcionara diferents estudis de casos relatius a personesateses en Centre de Salut totalment anonimitzats perque lrsquoalumnat tinga un punt de partida sobreel qual construir-se les visites domiciliaries Aquestes situacions de simulacio procuraran emular lescaracterıstiques i condicions reals que solen veurersquos en les practiques presencials Lrsquoalumnat tambepodra recorrer a alguna persona del seu cercle de relacions amb la que poguera practicar la tecnica de lavisita domiciliaria previ permıs per part del professorat de la FIP

b) Activitat drsquoEducacio per a la Salut Seguint amb la programacio prevista el grup drsquoalumnes ha deproposar un tema per desenvolupar lrsquoactivitat drsquoEducacio per a la Salut preparar-se el contingut labibliografia les diapositives dıptic o cartell etc Quant a lrsquoexposicio aquesta es presentara en audiovisualen el format que elegisca el grup drsquoalumnes (diapositives en les que es veja qui parla en un raco delrectangle-pantalla infografia explicada auca ma que dibuixa alhora que srsquoexplica el relat etc)

c) Activitat de Formacio Continuada El grup drsquoalumnes ha de proposar tema per a la formacio continuadao be atendre la peticio drsquointeres manifestada pels professionals del Centre de practiques Com es tractadrsquouna exposicio formal aquesta es preparara en audiovisual en el que apareixera el contingut de ladiapositiva ocupant pantalla i en un requadre inferior (esquerra o dreta) lrsquoalumnea que relata el contingutde la diapositiva

d) Violencia de genere El porta-foli srsquoenviara per correu electronic al professorat encarregat del taller de VGSi no poguera efectuar-se la identificacio de situacions de violencia de genere en el Centre de practiquesquedara anullada la realitzacio del cribratge



PRACTICUM II 308

4 Avaluacio

1) Avaluacio en els centres de practiques per part del PACS 50 de la qualificacio final sobre la base drsquounaassistencia drsquoalmenys el 50 del perıode de practiques inicialment previst conforme allo establert en laguia docent inicial

En cas que es reduıren els terminis de permanencia en el Centre de practiques i que el professorat associatassistencial (PACS) no poguera avaluar alguna de les activitats de

bull Visita domiciliaria

bull Deteccio de les situacions de violencia de genere des drsquoAtencio Primaria

bull Seguretat del Pacient en Atencio Primaria

es procedira a la reassignacio de la ponderacio de puntuacions entre les activitats sı avaluables

ElLa PACS per tant basara la seua qualificacio en relacio a la puntuacio atorgada a les demes activitatsavaluables proposades en el pla de treball com ara

bull Lrsquoelaboracio del treball resultat de lrsquoactivitat drsquoeducacio per la salut a lrsquoescola (document base dela xarrada diapositives o altres elements divulgatius etc) Lrsquoexposicio davant de public no rebraqualificacio

bull Lrsquoactivitat de formacio continuada (document base de la xarrada de formacio continuada diaposi-tives)

bull Lrsquoexposicio de la xarrada de formacio continuada (mitjancant videoconferencia)

2) Avaluacio per part del professorat de la FIP 50 de la qualificacio final conforme allo establert en laguia docent inicial

El professorat que coordinada lrsquoassignatura es reserva la possibilitat drsquoajustar el pes especıfic en la pon-deracio drsquoalgun dels elements objecte drsquoavaluacio per part del professorat de la FIP quan aquesta partno srsquohaguera pogut realitzar per motius plenament justificats i de causa major sempre a favor de laqualificacio de lrsquoalumnat

Drsquoaltra banda es proposara a lrsquoalumnat lrsquoavaluacio mitjancant la defensa de lrsquoinformetreball derivatdel Practicum II en forma drsquoexposicio en grup be de forma hıbrida o be mitjancant videoconferenciasıncrona

5 Bibliografia




309 PRACTICUM III





Nom assignatura PRACTICUM III



Curs Quart




Creditos presencialsGrupos

Teoria Practica Laboratori IISS Total

07 0 3 548 585

4 0 20


115 crgrup times 146 grups = 1679 cr

Coordinacio Prof Ruescas Lopez Manuel


Correu-e ManuelRuescasuves

Prof Santaines Borreda Elena

Despatx Nordm 5 FIP


Prof Casal Angulo Carmen



Profesorado Prof 1 Garcıa Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP

Correu-e PabloGarciauves

Prof 2 Sola Martın Ana Marıa


Correu-e AnaMariaSolauves

Prof 3 Martınez Sabater Antonio


Correu-e AntonioMartinez-Sabateruves




Prof 5 Fonfrıa Vivas Rosa






Prof 7

Despacho

Correo-e



PRACTICUM III 310

Profesorado Prof 8

Despacho

Correo-e

Prof 9

Despatx

Correu-e

Prof 10

Despatx

Correu-e

Prof 11

Despatx

Correu-e

Prof 12

Despatx

Correu-e


La Infermeria com a ciencia de les cures es una disciplina eminentment practica encara que ha drsquoanarcimentada sobre unes solides bases teoriques Tenint en compte sempre la concepcio holıstica de lrsquoesserhuma com un ser integral que viu i es desenvolupa en un entorn les cures que se li poden proporcionar sonmoltes

El model organitzatiu de practiques abasta els coneixements habilitats destreses actituds i valors ad-quirits en totes les materies de la titulacio integrant tant les ciencies biologiques com les mediques i socialsPreten en definitiva capacitar als i les estudiants per a desenvolupar les funcions propies del professionaldrsquoInfermeria aixı com els ambits drsquoactuacio professional dirigits a proporcionar una atencio integral a lasalut

El Pla drsquoEstudis del Grau drsquoInfermeria de la FIP de la Universitad de Valencia assigna a la materiaPracticum III una carrega lectiva de 195 credits ECTS que per la seua equivalencia en hores (30 hores detreball de lrsquoalumne per cada credit ECTS) suposa un total de 540 hores Les caracterıstiques drsquoaquestespractiques desenvolupades en serveis generals dels diferents centres hospitalaris en els quals existeix convenide colllaboracio docent no ha drsquoobviar la valoracio i lrsquoatencio de les cures mantenint una visio integral dela persona En aquest perıode de practiques lrsquoalumnat tindra la possibilitat drsquointegrar en el terreny practicels coneixements adquirits en la teoria relacionat amb els processos fisiopatologics i les cures especıfiquesdrsquoinfermeria

Lrsquoorganitzacio del perıode de practiques en el primer i segon semestre del quart curs de grau estipulaun perıode de practiques drsquouns 62 dies en horari de matı o de vesprada Drsquoaltra banda tenint en comptela important carrega lectiva la diferencia dels serveis en que es realitza les practiques i fins i tot del mateixservei en funcio de lrsquoHospital es necessari mantenir una formacio guiada supervisada i avaluada de formacoordinada tant entre els professors responsables com dels professionals que intervenen en la docencia practicadesenvolupada en les institucions sanitaries

En la unitat Practicum III es desenvolupen les practiques clıniques per excellencia en les unitatsdrsquoinfermeria dels Hospitals Universitaris concertats en les sales de medicina cirurgia i psiquiatria Enelles lrsquoalumnat tindra la possibilitat drsquointegrar en el terreny practic els coneixements adquirits en la teoriarelacionat amb els processos fisiopatologics i les cures especıfiques drsquoinfermeria

Les activitats practiques que ha de realitzar lrsquoalumnat estan sistematitzades perque desenvolupen degu-dament les capacitats drsquoobservacio analisi de la situacio i coneixement dels pacients i repeticio de tecniquesA aquest efecte srsquoassignara a cada alumnao un determinat grup de pacients segons la situacio grau dedependencia dels mateixos i el criteri del personal drsquoinfermeria procurant que en la mesura del possiblesempre preste cuidats als mateixos malalts i als seus familiars Periodicament es tindra un Seminari en lrsquoaulade lrsquoEscola amb lrsquoobjectiu drsquoavaluar el desenvolupament de les practiques i tractar les possibles incidenciessorgides en les mateixes Mitjancant lrsquoexposicio de lrsquoestudi de casos concrets srsquoanalitzaran i canalitzaran lesdificultats plantejades en lrsquoaplicacio del proces drsquoinfermeria



311 PRACTICUM III

A lrsquoinici de les practiques clıniques es lliurara a lrsquoalumnat un dossier amb els objectius que es repassarasetmanalment amb la professora tambe se li lliurara una fulla drsquoavaluacio i una fulla de control de recorregutaixı com documents i registres necessaris


Es requisit necessari per a la matrıcula en les assignatures de la materia haver superat 90 credits ECTS

Altres tipus de requisits

Es recomana compaginar la matrıcula amb lrsquoassignatura Practicum IV i haver superat les assignaturesPracticum I i Practicum II i aixı com les assignatures relacionades amb el cicle vital en que srsquohan estudiatles actuacions drsquoinfermeria en els processos mes frequents en els diversos sectors poblacionals Aixı mateix esrecomana haver cursat i aprovat les seguents assignatures Farmacologia Fisiopatologia MedicoquirurgicaI i Medicoquirurgica II








G-8 Promoure i respectar el dret de participacio informacio autonomia i el consentiment informat en lapresa de decisions de les persones ateses drsquoacord amb la forma que viuen el seu proces de salut-malaltia imort










PRACTICUM III 312











E-3 Coneixer els diferents grups de farmacs els principis de la seua autoritzacio us i indicacio i els mecanis-mes drsquoaccio dels mateixos Utilitzacio dels medicaments avaluant els beneficis esperats i els riscos associatio efectes secundaris derivats de la seua administracio i consum en funcio de la diferencia sexual




E-11 Comprendre des drsquouna perspectiva ontologica i epistemologica lrsquoevolucio dels conceptes centrals queconfiguren la disciplina infermera aixı com els models teorics mes rellevants aplicant la metodologia cientıficaen el proces de cuidar i desenvolupant els plans de cures corresponents








313 PRACTICUM III



E-24 Practiques preprofesionales En forma de rotatori clınic independent i amb una avaluacio final decompetencies en els centres de salut hospitals i altres centres assistencials que permeten incorporar elsvalors professionals competencies de comunicacio assistencia raonament clınic gestio clınica judici crıticintegrant en la practica professional els coneixements habilitats i actituds de la infermeria basats en principisi valors associats a competencies descrites en els objectius generals i en les materies que conformen el titule


En finalitzar el Practicum III es preten que el Graduat o Graduada drsquoInfermeria siga capac drsquoi estigamotivat per a proporcionar cures drsquoinfermeria a la persona i a la famılia en aquelles situacions io patologiesque requerisquen lrsquoassistencia en els serveis hospitalaris facilitant la recuperacio i la reinsercio a la vidaquotidiana promovent la salut i realitzant amb destresa les activitats drsquoinfermeria pertinents en cada cas

Metes de lrsquoassignatura

Les metes plantejades per a lrsquoensenyament de lrsquoassignatura Practicum III enteses com a formulacions deresultats de cert grau de complexitat son les seguents

1 Disposar drsquoun cos de coneixements sobre el concepte bases i lınies de desenvolupament de la InfermeriaMedico-Quirurgica

2 Familiaritzar-se i reflexionar sobre les diverses concepcions de la Infermeria Medico-Quirurgica

3 Analitzar la realitat del patro epidemiologico com a base per a identificar i seleccionar els problemesde salut i malaltia i precisar el camp drsquoaccio drsquoInfermeria Medic-Quirurgica

4 Incentivar lrsquoanalisi crıtica i reflexiu sobre diferents parcelles drsquointervencio de la Infermeria Medic-Quirurgica

5 Familiaritzar-se amb els procediments diagnostics i terapeutics i estrategies en lrsquoactuacio de la Infer-meria considerant a la persona tant en lrsquoestat de salut com en el de malaltia

6 Utilitzar els serveis de salut per a lrsquoatencio de les necessitats principalment dels grups mes vulnerables

7 Possibilitar el dialeg intercanvi drsquoopinions i discussio sobre temes drsquoInfermeria


Amb lrsquoassignatura Practicum III es complemente la formacio practica en cures drsquoinfermeria en el nivellespecialitzat de salut com un nivell integrat dins del proces assistencial En ella es possibilita que lrsquoalumnataprenga estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seua famılia En aquesta unitatintervenen totes les materies relacionades amb el cicle vital Una vegada superat el Practicum III lrsquoalumnatha de trobar-se capacitat per a brindar una atencio integral a la persona en lrsquoambit medico-quirurgic iprocurant la coordinacio amb els nivells assistencials i la reinsercio social i familiar de la persona atesa

Lrsquoalumnat srsquoincorporara a les Unitats Hospitalaries exercint les activitats propies que es realitzen en elmateix integrant-se en lrsquoequip de treball i collaborant en les diferents activitats que allı es desenvolupenAixı mateix participaran de les activitats drsquoadministracio i gestio dels serveis drsquoinfermeria manejant elssistemes de registre en general i la historia de salut en particular registrant totes les actuacions realitzadesmitjancant les aplicacions informatiques implementades en el centre en presencia del professorat associat deciencies de la salut i identificant totes les situacions que poden afectar a la seguretat del pacient

Donades la diversitat de serveis i Hospitals es plantegen una serie drsquoobjectius comuns a aconseguir encadascun dels serveis especialitzats i a mes srsquohan dissenyat una serie drsquoobjectius especıfics a aconseguir encadascuna de les unitats o serveis



PRACTICUM III 314

Els objectius comuns son

1 Responsabilitzar-se del seu aprenentatge i demostrar una actitud crıtica i reflexiva

2 Reconeixer i identificar lrsquoestructura fısica lrsquoorganitzacio i els documents de registres utilitzats en elservei

3 Coneixer les funcions de la figura del supervisora en la unitat

4 Coneixer els documents de caracter avaluatiu organitzatiu i de gestio utilitzats en les sales especialit-zades

5 Coneixer i utilitzar les memories anuals de lrsquoequip assistencial

6 Treballar i integrar-se en lrsquoequip multidisciplinar

7 Identificar i valorar les necessitats io problemes de la persona malalta en funcio de la situacio de salutaplicant lrsquoescolta activa amb enfocament de genere

8 Proporcionar cures drsquoinfermeria a les persones en el seu proces de malaltia des drsquouna perspectiva globali metodologica

9 Realitzar els procediments terapeutics amb destresa tenint en compte les necessitats i la seguretat deles persones

10 Proporcionar a la persona i a les seues familiars informacio sobre els recursos drsquoautoajuda existents enla Zona Basica de Salut i en el Departament de Salut (o area soci-sanitaria corresponent)

11 Desenvolupar la practica i incorporar els principis etics i legals de la professio drsquoinfermeria

12 Manejar els principis i procediments de qualitat i seguretat del pacient


Organizacion de la asignatura

Donat la carrega lectiva de lrsquoassignatura lrsquoespecificitat dels serveis en que es realitzen les practiques i finsi tot la diferent organitzacio del treball en funcio de lrsquoHospital es necessari mantenir una formacio guiadasupervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals queintervenen en la docencia practica en les institucions sanitaries A continuacio oferirem una breu explicaciosobre com es pretenen dur a terme i en quina sequencia les diferents activitats contemplades durant el perıodeen que es desenvolupe lrsquoassignatura Practicum III

1 Reunions de programacio de lrsquoassignatura en la FIP

Una setmana despres drsquoiniciat el curs academic es convocara una reunio inicial en la Facultat drsquoInfermeria iPodologia en la qual es procedira a

1 Informar a lesels estudiants sobre la programacio general de les practiques (perıodes distribucio perCentres etc)

2 Lliurar els quaderns de practiques

3 Explicar els objectius la metodologia i el pla de treball a seguir

4 Marcar les directrius per a la realitzacio dels tallers

5 Indicar a grans trets les activitats a realitzar en cada centre unitat o servei hospitalari

6 Presentar els materials que srsquoutilitzaran en algunes de les activitats practiques



315 PRACTICUM III

7 Especificar les activitats que els estudiants han de realitzar de forma individual en el grup-perıode oentre els dos grups que passaran en diferent perıode per un mateix centre unitat o servei hospitalari

8 Lrsquoorganitzacio de les activitats proposades per als moduls troncals i optatius que srsquointegren

9 Informar sobre els requisits per al lliurament de la memoria final

10 Concretar els diferents tipus drsquoavaluacio tant per part del professorat com per lesels estudiants

A continuacio esta previst que tot lrsquoalumnat que vaja a passar per un mateix centre unitat o serveihospitalari es reunisca amb el corresponent Professora Associata de Ciencies de la Salut que oferira unabreu informacio sobre

bull Les caracterıstiques del centre unitat o servei hospitalari i de la poblacio que atenen

bull Lrsquoorganitzacio del treball de lrsquoEquip de Salut

bull Com acudir (transport i indumentaria) quan i on

bull Distribucio de lesels estudiants rotatoris per les diverses serveis unitats o consultes per a lrsquoacompli-ment de les activitats practiques

2 Organitzacio del pla de treball en lrsquoHospital

Lrsquohorari de les practiques queda establit en dos torns de 8 a 15 hores (torn de matı) i de 15 a 22 hores(torn de vesprada) Lrsquoinici de la jornada de practiques a les 800 o a les 1500 hores ha de complir-se demanera rigorosa ates que es en aqueixos moments que el personal drsquoInfermeria sortint transmet a lrsquoentrantles incidencies produıdes en el mateix i en torns anteriors I aquesta informacio resulta essencial per ala planificacio del treball del torn entrant en la qual lrsquoalumne o alumna ha drsquoestar present i participaractivament anotant aquelles activitats que realitze

Per a asseure les bases de lrsquoorganitzacio de lrsquoassignatura srsquohan previst en el calendari i pla de treball tressubperıodes que es desenvolupen al llarg del perıode de practiques en el centre al llarg drsquoun quadrimestre

El primer dia drsquoincorporacio de lrsquoalumnat a les unitats i serveis de lrsquoHospital el professorat associatde ciencies de la salut haura de

1 Explicar lrsquoorganitzacio de la unitat o servei hospitalari i les caracterıstiques dels pacients ingressats

2 Presentar a lrsquoalumnat a lrsquoEquip de Salut i assignar-los els professionals collaboradors

3 Realitzar lrsquoavaluacio diagnostica de lrsquoestat de coneixements i habilitats de lrsquoalumnat

4 Revisar i matisar les activitats a desenvolupar al llarg de la permanencia en lrsquohospital

5 Efectuar una breu presentacio dels tallers que es van a desenvolupar en la unitat corresponents icomunicar lrsquohorari de les tutories drsquoatencio a lrsquoalumnat

6 Establir un termini per a la recollida de la fitxa drsquoavaluacio que li ha de lliurar cada estudiant (maximuna setmana) degudament identificada i amb foto i numero de telefon de contacte

Al mateix temps es desenvolupara un programa de Seminaris i tallers en la Facultat drsquoInfermeria iPodologia que serviran de reforc i de tutela a les activitats que es realitzaran en els serveis hospitalaris Aaquest efecte srsquohan dissenyat diversos Seminaristaller de tres o quatre hores de durada cadascun per aimpartir en la sala de practiques de la FIP de la Universitat de Valencia En cadascun dels Seminaristalleres planteja una descripcio general del mateix els objectius que es preten aconseguir el guio amb lrsquoestructuradel contingut la metodologia a emprar i les activitats procedimentals a realitzar Finalment srsquoindica unaserie de referencies bibliografiques guies de practica clınica i aquells enllacos drsquointeres que ellrsquoestudianthauria de consultar durant la preparacio previa del Seminaritaller Tots aquests tallers seran impartits pelprofessorat responsable de lrsquoassignatura



PRACTICUM III 316

3 Seminaris i tallers

A mes es planteja la realitzacio drsquoaltres seminaris per part del Professorat Associat de Ciencies de la Salutque per les seues caracterıstiques (us de determinats mitjans materials etc) es realitzaran en les institucionshospitalaries

Amb la finalitat de que lrsquoalumnat recordi coneixements basics es visualitzara contingut ldquoon-linerdquo a travesde la plataforma

A mes es realitzaran diverses sessions de simulacio clınica avancada en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia

Lrsquoassistencia als tallers i seminaris sera obligatoria acreditant-se lrsquoassistencia al mateix i sent requisitindispensable per a lrsquoavaluacio En ells es desenvoluparan els continguts amb metodologia teorico-practicasent necessaria la participacio activa de lrsquoalumnat A principi de curs srsquoestablira lrsquohorari i distribucio delsdiferents tallers

TEMATIQUES DE SIMULACIONS CLINIQUES

Seguretat Pacient

Semiologia general Valoracio del pacient

EPOC

Nutricio

Pediatria

Bradicardia

MAEScopy (Metodologia drsquoAutoaprenentatge en Entorn Simulat)

4 Memoria final de practiques

Lrsquoalumnat lliurara de forma grupal una Memoria de Practiques en finalitzar el perıode de la seva estadahospitalaria El contingut de la mateixa es trobara descrit en el Quadern de Practiques a traves de lrsquoAulaVirtual

5 Realitzacio de cas clınic MAEScopy

MAEScopy significa metodologia drsquoautoaprenentatge en entorns simulats Es una forma drsquoaprenentatge actiuen la qual els alumnes guiats per un facilitador incrementen de manera autonoma les seves competenciesen una area concreta Srsquoestableixen unitats operatives drsquoalumnat formant equips de treball autonoms quetrien una situacio o realitat per a investigar per equip estableixen la seva lınia basal de competencies trienels seus objectius drsquoaprenentatge dissenyen un escenari de simulacio i lrsquoexperimenten i reflexionen

En aquest escenari ha de constar una valoracio del pacient diagnostics drsquoinfermeria (Taxonomia NANDA-I) i la programacio drsquoun pla de cures (Taxonomia NOC NIC) Aquest cas MAEScopy sera lrsquoultima simulaciode lrsquoassignatura on lrsquoalumnat ha de realitzar el cas treballat aixı com el seu debriefing o recapitulacio

6 Treball no presencial de lrsquoalumnat

La estimacion del trabajo no presencial que el alumnado debe dedicar a la asignatura se debe considerar deforma aproximada puesto que indefectiblemente variara de un grupo a otro de un curso a otro y siemprese vera influida por el componente individual

En la asignatura Practicum III se considera que este trabajo no presencial deberıa invertirse en

Lrsquoestimacio del treball no presencial que lrsquoalumnat ha de dedicar a lrsquoassignatura srsquoha de considerar deforma aproximada ja que indefectiblemente variara drsquoun grup a un altre drsquoun curs a un altre i sempre esveura influıda pel component individual

En lrsquoassignatura Practicum III es considera que aquest treball no presencial hauria drsquoinvertir-se en

ndash Organitzacio del treball en grup en la realitzacio dels treballs a desenvolupar des de la teorialdquoon-linerdquo

ndash Cerca i lectura de documents



317 PRACTICUM III

ndash Elaboracio de la Memoria Final de Practiques

ndash Activitat Vıdeo apartat Aparells Memoria Final de Practiques

ndash Realitzacio del cas MAEScopy

ndash Estudi i preparacio del cas MAEScopy (prova de simulacio)

7 Reunio final entre el professorat responsable i el PACCs per a lrsquo avaluacio de lrsquoalumnat

En finalitzar el perıode de practiques ella PACCs realitzara una avaluacio a tot lrsquoalumnat a traves drsquounarubrica ja preestablerta








Tutories reglades U mdash

Estada en Institucio sanitaria IS 374


75897100 ) 444 h






Estudio i treball autonom mdash








100 )) 141 h



PRACTICUM III 318


El pla drsquoestudis del tıtol de Grau en Infermeria per la Universitat de Valencia assigna a la materiaPracticum III una carrega lectiva de 195 credits ECTS que per la seva equivalencia en hores (30 horesde treball de lrsquoalumnat per cada credit ECTS) suposa 585 hores Aquesta carrega lectiva es distribueix alllarg del perıode que dura lrsquoassignatura de la seguent forma 80 de presencialidad alumnatprofessorat (468hores) de les quals aproximadament el 80 (374 hores) es realitzen en forma drsquoestades en unitats clıniques acarrec del professorat associat de ciencies de la salut i les altres 94 hores a carrec del professorat responsablede lrsquoassignatura sota la modalitat de Seminaristallers (70 hores) i tutories academiques (24 hores)

El perıode lectiu pel Practicum III srsquoha fixat per al primer i segon semestre del quart curs de Grau Siconsiderem una dedicacio de 7 hores al dia a lrsquoHospital en horari de matı (de 8 a 15 hores) o de tarda (de 15a 22 hores) que srsquoocuparan de dilluns a divendres mes lrsquoassistencia als tallers en lrsquohorari establert A partirde la distribucio temporal del pla drsquoestudis es plantegen per a lrsquoalumnat

bull 70 hores de docencia en modalitat Laboratori Docencia en laboratori a grups de 15 persones en elqual es plantegen el desenvolupament io tutorizacion dels productes elaborats en els tallers i Semi-naris permetent la incorporacio dels diferents procediments coneixements destreses i habilitats queconfiguren finalment el programa de lrsquoassignatura i que permeten lrsquoaplicacio practica dels contingutsteorics previament vists relacionats amb els casos exposats

bull 24 hores de docencia en modalitat Tutoria academica de seguiment que permeten el seguiment delrsquoalumnat en el proces drsquoaprenentatge i en la tutorizacion dels treballs sollicitats

bull 374 hores drsquoestada en Institucions Sanitaries i en la Comunitat que permeten drsquouna banda el coneixe-ment aspectes assistencials hospitalaris i per una altra la implicacio dins de lrsquoequip assistencial

A lrsquoinici del curs es proporcionara un Quadern de Practiques a lrsquoalumnat en el qual constaran totes lesactivitats a desenvolupar aixı com les eines drsquoavaluacio

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoalumnat drsquoaquesta assignatura requereix necessariament la coordinacio entre el profes-sorat responsable de lrsquoassignatura i el professorat associat de ciencies de la salut i fins i tot la coordinacioentre aquests ultims i els professionals que han compartit els ensenyaments practics amb els i les estudiants

Les competencies srsquoavaluaran tenint en compte els objectius que es proposa lrsquoassignatura tant pel quefa a coneixements com a habilitats instrumentals expressives i creatives Cada activitat prescrita com aavaluable en el Quadern de practiques sera valorada pel professorat amb una puntuacio numerica tenint-se en compte els criteris estipulats a aquest efecte (per exemple preparacio de material execucio de latecnica manipulacio del registre informacio a la persona etc) El Quadern portara incorporat una seriede documents en forma de taules drsquoavaluacio del proces drsquoaprenentatge amb la finalitat drsquoaconseguir unaavaluacio el mes objectiva possible

Es tindra en compte a mes les consideracions que faca el professorat associat de ciencies de la salutfruit de lrsquoobservacio directa io de la informacio proporcionada per elsles professionals collaboradors que esplasmaran en un breu informe sobre a lrsquoalumneal fet que es lliurara al professorat responsable en finalitzarel perıode de practiques

El professorat responsable de la materia sera qui srsquoencarregue de lrsquoavaluacio amb caracter acreditatiutenint en compte els principis de lrsquoavaluacio formativa i lrsquoavaluacio sumativa

A lrsquoefecte de qualificacio numerica sera requisit imprescindible superar tots i cadascun delsapartats de lrsquoavaluacio per separat per a poder superar lrsquoassignatura

A continuacio es detalla la puntuacio per apartat i subapartat del Practicum III



319 PRACTICUM III

1) Avaluacio per part del professorat associat de ciencies de la salut 40

a) Integracio de lrsquoalumnat en la unitatservei hospitalari 10b) Control drsquoassistencia 5c) Compliment drsquoactivitats en la unitatservei hospitalari 10d) Altres activitats proposades i exposicio de treballs 5i) Coneixements habilitats i actituds en els seminaristaller 5f) Tutoria drsquoassignatura o academica i diari reflexiu 5

2) Avaluacio per part del professorat responsable de lrsquoassignatura 60

Activitats grupalesg) Memoria de Practiques 15h) Elaboracio drsquoun cas MAEScopy 15

Activitats individualsi) Valoracio dels continguts teorics mitjancant prova escrita 20j) Exercicis de seminaris ldquoon-linerdquo 10


1 Brunner LS (2005) Enfermerıa medicoquirurgica Madrid McGraw-HillInteramericana

2 Bueno F Buigues C (sa ) Casos practicos de Enfermerıa Medico-Quirurgica Valencia FotocopiesLa Escola

3 Chocarro Gonzalez Venturini Medina C (2006) Procedimientos y cuidados en Enfermerıa Medico-Quirurgica Madrid Elsevier

4 Farreras-Rozman (2009) Medicina Interna Barcelona Elsevier

5 Fenton Tai MC Leon Roman CA (2005) Temas de Enfermerıa Medico-Quirurgica La HabanaCuba Ciencias Medicas

6 Fuente Ramos M (2009) Enfermerıa medico-quirurgica Madrid DAE (Difusion Avances Enfer-merıa)

7 Harrison (2010) Principios de Medicina Interna Barcelona Mc Graw Hill

8 Jhonson JY (2001) Manual de Enfermerıa Medico-Quirurgica Madrid McGraw-HillInteramericana

9 Laso FJ (2010) Introduccion a la Medicina Clınica Barcelona Masson

10 Lewis SM Heitkemper MM Dirksen (2004) Enfermerıa medicoquirurgica valoracion y cuidados deproblemas clınicos Madrid Elsevier

11 Martın Duce A (2005) Patologıa Quirurgica Madrid Elsevier

12 Morillo J Fernandez Ayuso D (2016) Enfermerıa Clınica En Enfermerıa Clınica I y II EdElsevier

13 Navarro Gomez V amp Novel Martı G (2003) Enfermerıa medico-quirurgica Necesidad de comunicaciony seguridad Barcelona Masson

14 Oto Cavero I Sanz Moncusı M Montiel Pastor M (2003) Enfermerıa medico-quirurgica Necesidadde nutricion y eliminacion Barcelona Masson

15 Piriz Campos (2001) Enfermerıa Medico-Quirurgica Madrid DAE

16 Rayon Valpuesta E (2002) Manual de Enfermerıa Medico Quirurgica Vols I-III Madrid Sıntesis

17 Reeves CJ (2001) Enfermerıa Medico-Quirurgica Sl Colombia Mc Graw HillInteramericana



PRACTICUM III 320

18 Roig Osca MA et al (2006) Estrategias terapeuticas en Medicina de Urgencias Valencia HospitalLa Fe

19 Sisinio de Castro (2006) Manual de Patologıa General Barcelona Masson

20 Smeltzer SC Bare BC Brunner y Sudarth (2005) Enfermerıa medicoquirurgica Mexico DF McGraw HillInteramericana

21 Swearingen P L (2008) Manual de enfermeria medico-quirurgica intervenciones enfermeras y tra-tamientos interdisciplinarios Barcelona Elsevier DL



321 PRACTICUM III

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Els continguts de lrsquoassignatura son els mateixos que els que es recullen en la Guia Docent on primara ladocencia segons la metodologia drsquoaula invertida i lrsquoaprenentatge ldquoon-linerdquo de tota la teoria

Les sessions de tutoria tambe es realitzaran ldquoon-linerdquo mitjancant lrsquous del correu electronic preferentment


bull 70 hores de docencia en modalitat Laboratori Docencia en laboratori a grups de 18 persones distri-buıdes en 3 grups de 6 alumnes en el qual tres realitzaren el cas clınic i 3 actuaran drsquoobservadorsDrsquoaquesta forma es compleix 13 de lrsquoaforament de la sala de simulacio clınica de la FIP-UV en elqual es planteja el desenvolupament io tutorizacioon dels productes elaborats en els tallers i semi-naris permetent la incorporacio dels diferents procediments coneixements destreses i habilitats queconfiguren finalment el programa de lrsquoassignatura i que permeten lrsquoaplicacio practica dels contingutsteorics previament vistos relacionats amb els casos exposats Lrsquoexplicacio teorica previa es realitzaraen manera ldquoon-linerdquo a traves de vıdeo-conferencia

bull 24 hores de docencia en modalitat Tutoria Academica de seguiment Aixo permet el seguiment delrsquoalumnat en el proces drsquoaprenentatge i en la tutoritzacio dels treballs solmiddotlicitats Per la situacio actualde pandemia les tutories es realitzaran en manera ldquoon-linerdquo

bull 374 hores de permanencia en Institucions Sanitaries i en la Comunitat Aquesta permanencia permetdrsquouna banda el coneixement drsquoaspectes assistencials hospitalaris i per una altra la implicacio dins delrsquoequip assistencial


En relacio amb la metodologia utilitzada se seguira la mateixa que la plantejada en la Guia Docent delrsquoassignatura complint amb els requisits organitzatives i drsquoaforament que figuren a continuacio i en relacioamb les activitats presencials com son les simulacions clıniques La resta no es veura modificat

Amb la finalitat de garantir la seguretat tant de lrsquoalumnat com del professorat a la sala de simulacioclınica es realitzara lrsquoactivitat prevista reduint 13 de lrsquoaforament de la sala de simulacio La realitzacio dela fase de recapitulacio o debriefing es realitzara en una altra sala amb la finalitat de poder disposar de mesalumnat Per a la realitzacio del cas clınic lrsquoalumnat haura drsquoanar proveıt de guants mascara i protecciofacial deixant aquesta ultima en un contenidor de neteja Lrsquoalumnat quan finalitze el cas clınic sera elresponsable de deixar els equips de proteccio individual retirats en zona bruta per a la seua retirara o neteja

Amb la situacio actual de pandemia no srsquoacceptara cap canvi de grup entre lrsquoalumnat sense peticio previa

En el cas drsquoestudiants afectats o vulnerables hauran de posar-se en contacte amb el professorat quecoordina lrsquoassignatura per a plantejar una adaptacio en funcio de la individualitat del cas (treballs individualsassignats tutoritzacio especıfica per a un treball i seguiment individual etc)

4 Avaluacio


En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final escrita es desenvolupara ldquoon-linerdquo es proposarauna avaluacio consistent en una prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari per aulavirtual

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en Aula Virtual Si la situacio sanitaria imposara el tancament de lesbiblioteques es facilitaria material de suport a traves de lrsquoAula Virtual



PRACTICUM III 322



323 PRACTICUM IV





Nom assignatura PRACTICUM IV



Curs Quart

Semestre Segon y Segon





07 0 3 503 54

4 0 19



Coordinacio Prof Casal Angulo Carmen




Despatx Nordm 5 FIP


Prof Ruescas Lopez Manuel



Profesorado Prof 1 Martınez Sabater Antonio







Despatx Nordm 3 FIP





Prof 5 Fonfrıa Vivas Rosa MordfDespatx Nordm 26 FIP


Prof 6

Despatx

Correu-e

Prof 7

Despatx

Correu-e



PRACTICUM IV 324

Profesorado Prof 8

Despatx

Correu-e

Prof 9

Despatx

Correu-e

Prof 10

Despatx

Correu-e

Prof 11

Despatx

Correu-e

Prof 12

Despatx

Correu-e


El model de practiques integrades en el DepartamentArea de Salut desenvolupat en el Grau drsquoInfermeriaintegra els coneixements habilitats destreses actituds i valors adquirits en totes les materies de la titulacioincorporant tant les ciencies biologiques com a mediques i socials No obstant aixo cal tenir en compteque la practica en institucions sanitaries es un component essencial del proces drsquoensenyament aprenentatgeen Infermeria oferint lrsquooportunitat de desenvolupar un coneixement practic diferent adquirit mitjancantlrsquoaccio en permetre reconeixer diferents situacions i intervenir amb una resposta concreta donada per lapractica considerant-se un coneixement lligat a lrsquoexperiencia i centrat no nomes en lrsquoatencio a la personasino a la famılia i la comunitat En aquest cas lrsquoassignatura Practicum IV completa el proces iniciat amblrsquoassignatura Introduccio a la Practica drsquoInfermeria i que ha seguit amb les assignatures del PracticumI i II permetent una visio integral de la persona la famılia i la comunitat desenvolupat en els Centres deSalut Centres de Salut Publica i les unitats de suport a lrsquoAtencio Primaria

Les assignatures Practicum III i IV es desenvolupen en lrsquoambit de lrsquoatencio especialitzada hospitalariaDrsquouna banda en el Practicum III a les sales drsquoHospitalitzacio general (mediques i quirurgiques) mentre quelrsquoassignatura Practicum IV esta dissenyada per desenvolupar-se en els serveis mes especialitzats hospitalarisUCI Reanimacio Urgencies i Quirofan amb rotatoris puntuals en unitats de Matern-infantil io SalutMental En ella es preveu que lrsquoalumnat adquireixi habilitats i destreses en el maneig drsquoinstruments i larealitzacio de tecniques relacionades amb la Infermeria Medico-quirurgica i Gestio i Administracio delsServeis de Salut aixı com aplicant en elles les diferents proves i procediments a realitzar en cada serveipermetent relacionar els processos fisiopatologicos i les cures especıfiques drsquoinfermeria apresos utilitzant pera aixo les diferents guies de practica clınica vies clıniques i protocols de cures amb la finalitat de garantir laqualitat en els serveis i la seguretat de la persona atesa Hem drsquoassenyalar que malgrat les caracterıstiquesdrsquoespecialitzacio i tecnificacio tıpiques drsquoaquests serveis a lrsquohora de la valoracio i la planificacio de les curessempre es te present mantenir una visio integral de la persona i de la seva famılia i el seu entorn

Amb lrsquoassignatura Practicum IV es culmina la formacio practica en cures drsquoinfermeria en el nivellespecialitzat de salut com un nivell integrat dins del proces assistencial En ella es possibilita que lrsquoalumnataprengui estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seva famılia En aquesta unitatintervenen totes les materies relacionades amb el cicle vital



Un altre tipus de requisits

Es recomana compaginar la matrıcula amb lrsquoassignatura Practicum III i haver superat les assignaturesPracticum I i Practicum II i aixı com les assignatures relacionades amb el cicle vital en que srsquohan estudiat



325 PRACTICUM IV

les actuacions drsquoinfermeria en els processos mes frequents en els diversos sectors poblacionals Aixı mateix esrecomana haver cursat i aprovat les seguents assignatures Farmacologia Fisiopatologia MedicoquirurgicaI i Medicoquirurgica II
























PRACTICUM IV 326








E-17 Identificar les caracterıstiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en el climaterioi en les alteracions que es poden presentar proporcionant les cures necessaries en cada etapa Aplicar curesgenerals durant el proces de maternitat per a facilitar lrsquoadaptacio de les dones i els neonatos a les novesdemandes i prevenir complicacions






En finalitzar el Practicum IV es preten que el Graduat o Graduada drsquoInfermeria siga capac de i estigamotivat per proporcionar cures drsquoinfermeria a la persona i a la famılia en aquelles situacions io patologies querequerisquen lrsquoassistencia en els serveis especials facilitant la recuperacio i la reinsercio a la vida quotidianapromovent la salut i realitzant amb destresa les activitats drsquoinfermeria pertinents en cada cas


Les metes plantejades per a lrsquoensenyament de lrsquoassignatura Practicum IV enteses com a formulacions deresultats de cert grau de complexitat son les seguents




327 PRACTICUM IV


3 Analitzar la realitat del patro epidemiologico com a base per identificar i seleccionar els problemes desalut i malaltia i precisar el camp drsquoaccio drsquoInfermeria Medico-Quirurgica

4 Incentivar lrsquoanalisi crıtica i reflexiu sobre diferents parcelles drsquointervencio de la Infermeria Medico-Quirurgica





Amb lrsquoassignatura Practicum IV es culmina la formacio practica en cures drsquoinfermeria en el nivellespecialitzat de salut com un nivell integrat dins del proces assistencial En ella es possibilita que lrsquoalumnataprengui estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seva famılia En aquesta unitatintervenen totes les materies relacionades amb el cicle vital Una vegada superat el Practicum IV lrsquoalumnatha de trobar-se capacitat per brindar una atencio integral a la persona en lrsquoambit medic-quirurgic i procurantla coordinacio amb els nivells assistencials i la reinsercio social i familiar de la persona atesa


Donada la diversitat de serveis i Hospitals es plantegen una serie drsquoobjectius comuns a aconseguir encadascun dels serveis especialitzats i a mes srsquohan dissenyat una serie drsquoobjectius especıfics a aconseguir encadascuna de les unitats o serveis





4 Coneixer els documents de caracter evaluativo organitzatiu i de gestio utilitzats a les sales especialit-zades


6 Treballar i integrar-se en lrsquoequip multidisciplinari




10 Proporcionar a la persona i a les seves familiars informacio sobre els recursos drsquoautoajuda existents ala Zona Basica de Salut i en el Departament de Salut (o area soci-sanitaria corresponent)




PRACTICUM IV 328


Encara que totes les unitats on es desenvolupen les practiques es tracten de serveis especialitzats lescaracterıstiques especıfiques que existeixen de cadascuna drsquoelles ens obliga a formular una serie drsquoobjectiusespecıfics que lrsquoalumnat ha drsquoaconseguir en cada unitat Aquests objectius especıfics complementen elsobjectius i competencies anteriors

A) Unitats de Vigilancia intensiva i Reanimacio

B) Unitat drsquoUrgencies

C) Unitat Quirurgica

D) Salut Materno-Infantil i Neonatologia

E) Consultes Externes

F) Hospital de Dia URPA

G) Unitat de Cremats


Organitzacio de lrsquoassignatura

Donada la carrega lectiva de lrsquoassignatura lrsquoespecificitat dels serveis en que es realitzen les practiques i finsi tot la diferent organitzacio del treball en funcio de lrsquoHospital es necessari mantenir una formacio guiadasupervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals queintervenen en la docencia practica en les institucions sanitaries A continuacio oferirem una breu explicaciosobre com es pretenen dur a terme i en que sequencia les diferents activitats contemplades durant el perıodeen que es desenvolupe lrsquoassignatura Practicum IV















329 PRACTICUM IV







Per a asseure les bases de lrsquoorganitzacio de lrsquoassignatura srsquohan previst en el calendari i pla de treball tressubperıodos que es desenvolupen al llarg del perıode de practiques en el centre al llarg drsquoun quadrimestre(60 dies) Lrsquoorganitzacio del pla treballe en els tres subperıodos abans esmentats sera com segueix

2a) Primer subperıode (les dues primeres setmanes)

Lrsquoobjectiu fonamental de la primera setmana en els serveis centrals es poder prendre contacteamb la unitat coneixer les caracterıstiques especials de les persones poder tenir un contacte ambel diferent aparataje veure la distribucio espacial etc Per a aco aquest perıode va a ser unproces drsquoaprenentatge i descobriment en el qual hem de

ndash Adquirir competencies especıfiques dins de lrsquoactivitat infermera i adquirir habilitats de pro-cediments i tecniques en la unitat

ndash Poder aplicar i desenvolupar els coneixements teorics adquirits al llarg dels estudis

ndash Implicar-se i treballar en equip amb la resta de professionals de la Salut

El coneixement inicial de la Unitat i de les seues caracterıstiques es imprescindible per a poderdesenvolupar correctament la nostra activitat Per a prevenir les infeccions en diferents serveiscom a UCI Reanimacio Quirofans etc srsquohan de complir unes condicions drsquoasepsia especialsimpedint-se lrsquoacces amb roba de carrer i utilitzant-se tant mesurades de barrera especials com alimitacions a la circulacio

El Professor Associat de Ciencies de la Salut (o Assistencial) sera lrsquoencarregat drsquoinstruir-te en la distribucio de la Unitat les diferents dependencies i zones tecniques que es realitzenen cadascuna drsquoelles distribucions horaries etc Aquest primer perıode ha de servir perquelrsquoestudiant puga anar distingint les caracterıstiques dels malalts (patologies mes frequents estat deconsciencia etc) i puga comencar a relacionar-se amb la resta de membres del Servei participantprogressivament en la dispensacio de cures

2b) Segon subperıode (4 setmanes)

En aquest perıode de les practiques lrsquoobjectiu fonamental es familiaritzar-se amb el funcio-nament normal dels serveis i unitats A aquest efecte juntament amb lrsquoactivitat assistencial esplantegen una serie drsquoactivitats que van a permetre implicar-se en les activitats realitzades pelpersonal drsquoinfermeria Sempre amb el respecte als pacients segons la Llei 12003 de Drets i in-formacio al pacient anem a comencar a treballar amb els documents que componen la HistoriaClınica i amb lrsquoatencio directa a les persones ateses encara que sempre sota la supervisio delPACCS o de lrsquoinfermer responsable

2c) Tercer subperıode (4 setmanes)

En aquest perıode final de les practiques assistencials en aquest proces gradual drsquoadquisiciode coneixements i competencies srsquoha de potenciar lrsquoautonomia i usles estudiants en el procesintegral drsquoatencio a les persones Per a aco es planteja la necessitat drsquoassumir sota la tutela de lapersona responsable o della PACCS la cura i lrsquoatencio de la persona o grup de pacients de formaautonoma Dins drsquoaquest perıode srsquoha de reflexionar sobre la Qualitat de lrsquoAtencio realitzacio deCheck-list protocols us de guies clıniques etc



PRACTICUM IV 330

Lrsquohorari drsquoinici de la jornada de practiques srsquoestableix a les 8 o a les 15 hores coincidint amb el canvide torn en el qual el personal drsquoInfermeria sortint informa a lrsquoentrant de les novetats produıdes Srsquoexigeixper tant puntualitat a lrsquoalumnat perque estiga present en aquest moment tan important per a la planificaciodel treball de la sala Igualment srsquoexigeix el compliment complet de lrsquohorari de permanencia en la unitat oservei (6-7 horesjornada)

El primer dia drsquoincorporacio de lrsquoalumnat a les unitats i serveis de lrsquoHospital el professorat associat deciencies de la salut haura de

bull Explicar lrsquoorganitzacio de la unitat o servei hospitalari i les caracterıstiques dels pacients ingressats

bull Presentar a lrsquoalumnat a lrsquoEquip de Salut i assignar-los els professionals collaboradors

bull Realitzar lrsquoavaluacio diagnostica de lrsquoestat de coneixements i habilitats de lrsquoalumnat

bull Revisar i matisar les activitats a desenvolupar al llarg dels tres subperiodos de permanencia en lrsquohos-pital

bull Efectuar una breu presentacio dels tallers que es van a desenvolupar en la unitat corresponents icomunicar lrsquohorari de les tutories drsquoatencio a lrsquoalumnat

bull Establir un termini per a la recollida de la fitxa drsquoavaluacio que li ha de lliurar cada estudiant (maximuna setmana) degudament identificada i amb foto i numero de telefon de contacte

Al mateix temps es desenvolupara un programa de seminaris i tallers en la Facultat drsquoInfermeria queserviran de reforc i de tutela a les activitats que es realitzaran en els serveis hospitalaris A aquest efectesrsquohan dissenyat diversos seminaristaller de tres o quatre hores de durada cadascun per a impartir en lasala de practiques de la FIP de la Universitat de Valencia En cadascun dels seminaristaller es plantejauna descripcio general del mateix els objectius que es preten aconseguir el guio amb lrsquoestructura del con-tingut la metodologia a emprar i les activitats procedimentals a realitzar Finalment srsquoindica una serie dereferencies bibliografiques guies de practica clınica i aquells enllacos drsquointeres que ellrsquoestudiant hauria deconsultar durant la preparacio previa del seminaritaller Tots aquests tallers seran impartits pel professoratresponsable de lrsquoassignatura



Amb la finalitat de que lrsquoalumnat recordi coneixements basics es visualitzaran un contingut on-line atraves de la plataforma

A mes es realitzaran diversas sessions de simulacio clınica avancada en la Facultat drsquoInfermeria i Podo-logia

Lrsquoassistencia als tallers i seminaris sera obligatoria acreditant-se lrsquoassistencia al mateix i sent requisitindispensable per a lrsquoavaluacio En ells es desenvoluparan els continguts amb metodologia teoric-practicasent necessaria la participacio activa de lrsquoalumnat A principi de curs srsquoestablira lrsquohorari i distribucio delsdiferents tallers

Per a finalitzar i amb la finalitat de complementar la formacio es plantegen el desenvolupament drsquoacti-vitats complementaries (visites SAMU CICU Creu Roja etc) que permeten complementar les activitatsdesenvolupades en els centres i en la Facultat


Politraumatitzat

Donacio pacient

Neumonia ZeroBacteriemia Zero

Pediatria

At Pacient traqueostomitzat

At Pacient amb Sındrome Coronaria Aguda




331 PRACTICUM IV







Lrsquoestimacio del treball no presencial que lrsquoalumnat ha de dedicar a lrsquoassignatura srsquoha de considerar de formaaproximada ja que indefectiblemente variara drsquoun grup a un altre drsquoun curs a un altre i sempre es veurainfluıda pel component individual

En lrsquoassignatura Practicum IV es considera que aquest treball no presencial hauria drsquoinvertir-se en







7 Reunio final entre el professorat responsable i el PACCs per a lrsquoavaluacio de lrsquoalumnat

En finalitzar el perıode de practiques ella PACCS realitzara una avaluacio a tot lrsquoalumnat a traves drsquounarubrica ja preestablerta











76296100 ) 412 h



PRACTICUM IV 332














100 )) 128 h


El pla drsquoestudis del tıtol de Grau en Infermeria per la Universitat de Valencia assigna a la materiaPracticum IV una carrega lectiva de 18 credits ECTS que per la seua equivalencia en hores (30 hores detreball de lrsquoalumnat per cada credit ECTS) suposa 540 hores Aquesta carrega lectiva es distribueix al llargdel perıode que dura lrsquoassignatura de la seguent forma 80 de presencialidad alumnatprofessorat (432hores) de les quals aproximadament el 80 (342 hores) es realitzen en forma drsquoestades en unitats clıniquesa carrec del professorat associat de ciencies de la salut i les altres 90 hores a carrec del professorat responsablede lrsquoassignatura sota la modalitat de seminaristallers (70 hores) i tutories academiques (20 hores)

El perıode lectiu per al Practicum IV srsquoha fixat per al segon quadrimestre del quart curs de Grau Siconsiderem una dedicacio de 6 hores al dia en lrsquoHospital en horari de matı (de 8 a 14 hores) o de vesprada(de 15 a 21 hores) que srsquoocuparan de dilluns a divendres mes lrsquoassistencia als tallers en lrsquohorari establit Apartir de la distribucio temporal del pla drsquoestudis es plantegen per a lrsquoalumnat

bull 70 hores de docencia en modalitat Laboratori (Grups de 15 estudiants) Docencia en laboratori a grupsde 15 persones en el qual es plantegen el desenvolupament io tutorizacion dels productes elaborats enels tallers i seminaris permetent la incorporacio dels diferents procediments coneixements destresesi habilitats que configuren finalment el programa de lrsquoassignatura i que permeten lrsquoaplicacio practicadels continguts teorics previament vists relacionats amb els casos exposats




9 Avaluacio


Les competencies srsquoavaluaran tenint en compte els objectius que es proposa lrsquoassignatura tant pel quefa a coneixements com a habilitats instrumentals expressives i creatives Cada activitat prescrita com aavaluable en el Quadern de practiques sera valorada pel professorat amb una puntuacio numerica tenint-se en compte els criteris estipulats a aquest efecte (per exemple preparacio de material execucio de latecnica manipulacio del registre informacio a la persona etc) El Quadern portara incorporat una serie



333 PRACTICUM IV

de documents en forma de taules evaluatorias del proces drsquoaprenentatge amb la finalitat drsquoaconseguir unaavaluacio el mes objectiva possible

Es tindra en compte a mes les consideracions que faci el professorat associat de ciencies de la salutfruit de lrsquoobservacio directa io de la informacio proporcionada per elsles professionals collaboradors quees plasmaran en un breu informi sobri a lrsquoalumneal fet que es lliurara al professorat responsable en finalitzarel perıode de practiques

El professorat responsable de la materia sera qui srsquoencarregui de lrsquoavaluacio amb caracter acreditatiutenint en compte els principis de lrsquoavaluacio formativa i lrsquoavaluacio sumativa

A lrsquoefecte de qualificacio numerica sera requisit imprescindible superar tots i cadascun dels apar-tats de lrsquoavaluacio per separat per poder superar lrsquoassignatura

A continuacio es detalla la puntuacio per apartat i subapartat del Practicum IV




Activitats grupalesg) Memoria de Practiques 15h) Elaboracio de MAEScopy 15

Activitats individualsi) Valoracio dels continguts teorics mitjancant prova escrita 20j) Exercicis sobre els Seminaris ldquoon-linerdquo 10















PRACTICUM IV 334













335 PRACTICUM IV

ADDENDA COVID-19

1 Continguts












4 Avaluacio



5 Bibliografia




PRACTICUM IV 336



337 TREBALL FI DE GRAU

TREBALL FI DE GRAU

Index de continguts

Pag

Introduccio 338

1 Dades drsquoidentificacio 339

2 Presentacio de lrsquoassignatura (introduccio resum) 339

3 Coneixements previs 340

4 Objectius i competencies 340

5 Resultats drsquoaprenentatge 341

6 Descripcio de continguts (tipus de TFG i lınies tematiques) 341

7 Volum de treball i planificaciocalendari del curs 345

8 Metodologia docent 346

9 Avaluacio 349

10 Referencies (Recursos bibliografics i documentals) 353

Apendixs

Apendix A Relacio de temes concrets per al TFG proposats per cada tutor o tutoraacademica 357Apendix B Competencies generals i especıfiques del tıtol de Grau 361

Apendix C Document drsquoacceptacio de cotutela del TFG (professorat de la Universitat deValencia) 367Apendix D Document de cotutela del TFG per una persona pertanyent a institucio orga-nisme o empresa diferent a la Universitat de Valencia 371Apendix E Sollicitud de canvi de tutor o tutora del TFG 375

Apendix F Document de proposta inicial de TFG y justificacio del tema drsquoestudi elegit (aentregar al tutor o tutora en la primera cita) 379Apendix G Justificant drsquoassistencia a una sessio de tutela de TFG per circumstancia extra-ordinaria o sobrevinguda 385Apendix H Components drsquoun TFG 389

Apendix I Recomanacions per a lrsquoescriptura de lrsquoinforme TFG 397

Apendix J Model de document justificatiu del diposit del TFG 441

Apendix K Document per a la qualificacio del TFG Puntuacions detallades atorgades peltutor o la tutora 445Apendix L Document de qualificacio del TFG Puntuacio global atorgada pel tutor o latutora 455Apendix M Document per a la qualificacio del TFG Puntuacions detallades atorgades pelsmembres del tribunal avaluador 459Apendix N Document de qualificacio del TFG Puntuacio global atorgada pels membresdel tribunal avaluador 465Apendix O Document per a la qualificacio del TFG Puntuacions detallades atorgades pelsmembres del comite avaluador de posters 469Apendix P Document de qualificacio del TFG Puntuacio global atorgada pels membresdel comite avaluador de posters 473



TREBALL FI DE GRAU 338

Introduccio

La present guia academica del Treball Fi de Grau (TFG) contempla la descripcio dels aspectes formalsde presentacio i de defensa del TFG Inclou tambe les recomanacions per a lrsquoelaboracio de lrsquoinforme en elsaspectes de forma estructura i contingut aixı com els criteris per a la seua avaluacio segons la normativavigent

El TFG es realitzara sota la supervisio drsquouna tutora o tutor academic que formara part del professoratdels Departaments Universitaris que participen en el tıtol de Grau drsquoInfermeria Els membres de la Comissiode TFG organitzaran una sessio inicial informativa per a lrsquoalumnat a la que pocs dies despres li seguira altrasessio per a lrsquoeleccio de tutor o tutora per part de lrsquoalumnat segons lrsquoexpedient academic (o en el seu defectesegons lrsquoordre de matrıcula) Una vegada efectuada la distribucio el tutor o tutora sera la persona responsabledrsquoexplicar a lrsquoalumnat les caracterıstiques del TFG drsquoassistir i orientar-lo en el desenvolupament de totes lesseues fases i drsquoemetre un informe del TFG que haja tutelat seguint els criteris drsquoavaluacio establerts

El proposit drsquoaquesta guia academica es servir drsquoajuda en la realitzacio del TFG tant al professoratencarregat de la tutela i lrsquoavaluacio del mateix com a lrsquoalumnat que ha de realitzar-lo i defensar-lo davantdrsquoun tribunal o presentar-lo en format poster davant drsquoun comite avaluador Mitjancant aquesta guia espreten doncs que lrsquoalumnat conega

bull El proces administratiu per a la sollicitud de realitzacio del TFG lrsquoassignacio de professorat que eldirigira i supervisara i els requisits de presentacio i defensa del mateix

bull La relacio de temes drsquoinvestigacio proposats pel en cursos anteriors a mode orientatiu pel professoratque tutela

bull Les fases el calendari i el procediment academic aconsellats per realitzar el TFG

bull El format i estructura de lrsquoinforme del TFG que srsquoha de lliurar en format digital a traves de la paginaweb preparada a aquest efecte

bull Els documents drsquoavaluacio que utilitzara el professorat tutor per emetre lrsquoinforme del TFG que hatutelat

bull Les fitxes drsquoavaluacio que utilitzaran els membres del tribunal per qualificar la defensa del TFG o elcomite avaluador per a la presentacio en format poster






Materia Treball final de grau


Nom assignatura TREBALL FI DE GRAU



Curs Quart






0 0 0 0 225 ndash 225

0 0 0 0 1

Coordinacio Prof Corchon Arreche Silvia

Despatx 05 - 1er pis FIP

Correu-e SilviaCorchonuves

Prof Estarlich Estarlich Mordf Luisa

Despacho FIP

Correo-e MLuisaEstarlichuves

Prof Sanchez Martınez Vanessa


Correu-e VanessaSanchezuves

Professorat La llista orientativa de professorat que participa en aquesta assig-natura y de temes de tutela (de cursos anteriors) pot consultar-seen lrsquoApendix Apendix A


Lrsquoassignatura Treball Fi de Grau (TFG) es proposa la integracio dels coneixements habilitats des-treses actituds i valors adquirits en totes les materies de la titulacio Igual que la materia de PractiquesIntegrades en el Departament de Salut condensa lrsquoaplicacio practica dels coneixements teorics i meto-dologics corresponents al Grau drsquoInfermeria amb la finalitat de promoure protegir prevenir mantenir irestaurar la salut de la persona de la famılia i de la comunitat

El TFG preten en definitiva capacitar als i les estudiants per a exercir les funcions propies dels infermers iinfermeres en el nivell de Grau aixı com els ambits drsquoactuacio professional dirigits a proporcionar una atenciointegral a la salut en una sequenciacio de desenvolupament competencial de complexitat progressiva

Segons el Reglament del Treball de Fi de Grau de la Universitat de Valencia (RTFG-UV) aprovat enConsell de Govern de 20122011 i segons el Reglament de Treball Fi de Grau aprovat en la ComissioAcademica del Tıtol de Grau en Infermeria (RTFG-CAT) el 12 drsquoabril de 2013 el TFG es concreta enla realitzacio drsquoun treball autonom i individual que cada estudiant ha drsquoexecutar sota la supervisio

drsquoun tutor o tutora (RTFG-UV Art 41 i 61 RTFG-CAT Art 21) Aquest treball en el nostrecas es visibiliza mitjancant lrsquoelaboracio drsquoun informe original on la capacitat drsquoargumentacio analisi iintegracio de teoria-practica ha drsquoaconseguir un nivell optim on quede reflectida una sıntesi valorativa drsquounconeixement amb la qual es mostre el domini de les competencies adquirides en relacio directa amb elsconeixements analitzats aportant possibles solucions a les problematiques plantejades al llarg dels estudisio de lrsquoexperiencia practica adquirida

Tenint en compte el context legal i institucional del Sistema Sanitari espanyol establit per la Llei Generalde Sanitat i en particular el de la Comunitat Valenciana es factible la utilitzacio dels recursos soci-sanitaris




existents en els Departaments de Salut tant del nivell primari i unitats de suport al mateix com del nivellespecialitzat en salut publica i en atencio curativa i rehabilitadora

Ara be el RTFG-UV estableix que si per al TFG es plantejara la colmiddotlaboracio amb altres institucionsorganismes o empreses diferents de la Universitat de Valencia es precisara lrsquoexistencia previa drsquoun conveni(RTFG-UV Art 44 RTFG-CAT Art 34) La Universitat de Valencia i la Conselleria de Sanitat prenentcom a referencia el Reial decret 15581986 (BOE num 182 de 31071986) ja expliquen des de fa anysamb un concert per a la utilitzacio de les institucions sanitaries en la investigacio i docencia universitaria(concert la revisio del qual es va publicar en el DOGV num 2982 de 30041997)

3 Coneixements previs (i requisits per poder cursar lrsquoassignatura)

Lrsquoassignatura de TFG pertany al modul 3 Practiques tutelades i Treballe Fi de Grau Segons constaen el Document de verificacio del tıtol lrsquoalumnat que opte a aquesta assignatura deura haver superatalmenys 90 ECTS per a poder cursar-la No obstant aixo per a un millor aprofitament de la integracio deconeixements es recomana haver cursat totes les assignatures de cursos precedents De manera particular esrecomana cursar lrsquoassignatura de quart curs 34393ndashIntroduccio a la investigacio de la disciplina infermeradonat que els coneixements teorics i metodologics que en ella srsquoaporten resulten fonamentals per a la correctaelaboracio del TFG


Com srsquoha dit en el Treball Fi de Grau srsquointegren les competencies associades a la resta de materiesdel grau Per tractar-se drsquouna assignatura de finalitzacio dels estudis srsquoespera que lrsquoalumnat adquirisca unnivell substancial en aquestes competencies generals i especıfiques que srsquoindiquen en lrsquoApendix B

En el que concerneix a aquesta assignatura les competencies generals i especıfiques que amb preferenciavan a ser avaluades son les seguents

1 Capacitat per generar noves idees i plantejar processos que es desenvolupen tenint en compteprincipis drsquoequitat sustentabilitat eficiencia i perspectiva de genere

2 Aplicar les etapes del metode cientıfic tenint en compte els principis abans esmentats

3 Formular la pregunta drsquoinvestigacio i concretar la seva definicio com a punt de partida per a larealitzacio del treball

4 Establir i redactar els objectius generals io especıfics per al desenvolupament del treball

5 Realitzar recerques bibliografiques mitjancant lrsquous de bases de dades documentals

6 Redactar un informe drsquoinvestigacio dins del context academic drsquouna institucio educativa en el qualquede plasmat el protocol drsquoinvestigacio i el disseny metodologic que oriente el proces drsquoexecuciode lrsquoestudi plantejat i en el qual srsquoempre un llenguatge no sexista (evitar lrsquoandrocentrisme)

7 Definir el tipus drsquoestudi a realitzar per a lrsquoabordatge del tema drsquoinvestigacio

8 Definir la poblacio (completa diana accessible) i la mostra de lrsquoestudi (si escau)

9 Descriure els instruments emprats per a la recolleccio i registre de les dades (si procedeix)

10 Explicar el proces de tabulacio de les dades drsquoobtencio i representacio dels resultats i lrsquoestrategiadrsquoanalisi dels resultats (si procedeix)

11 Redactar la discussio io conclusions de lrsquoinforme (si procedeix)

12 Redactar lrsquoinforme seguint les directrius formals marcades en la guia docent





Els objectius formatius dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements practics aplicats a les competencies pro-fessionals son els seguents

bull Analitzar les diferents dimensions de lrsquoobjecte io la problematica seleccionada

bull Plantejar el desenvolupament drsquoun proces drsquoinvestigacio o drsquointervencio professional

bull Contemplar la dimensio de genere en el treball fi de grau

bull Presentar per escrit de forma ordenada i coherent el document que arreplegue el proces drsquoinvestigacioo drsquointervencio professional esmentat amb els coneixements de partida la metodologia utilitzada elsresultats les conclusions etc

bull Presentar en public de forma clara i amb seguretat els resultats drsquouna investigacio io intervencio

bull Defensar en public amb arguments solids i objectius la metodologia utilitzada els resultats obtingutsi les conclusions del treball de recerca

Aquests objectius guardaran relacio amb les competencies generals i especıfiques estipulades en el Do-cument de Verificacio del Tıtol de Grau drsquoInfermeria per la Universitat de Valencia En lrsquoApendix Bdrsquoaquesta guia academica figura la llista drsquoaquestes competencies

6 Descripcio de continguts (tipus de TFG i lınies tematiques)

Segons lrsquoestipulat en el RTFG-UV el contingut de cada TGF pot ajustar-se a un dels tipus seguents(RTFG-UV Art 43 RTFG-CAT Art 33)

a) Treballs de revisio i investigacio bibliografica relacionats amb la titulacio

b) Treballs de caracter o drsquoaplicacio professional relacionats amb la titulacio

c) Treballs experimentals o teorics relacionats amb la titulacio

d) Treballs coordinats amb les practiques externes de la titulacio

e) Altres treballs no inclosos en les modalitats anteriors segons srsquoespecifiqui en el pla drsquoestudisverificat i en la normativa particular de cada titulacio

La investigacio en salut abasta qualsevol proces drsquoindagacio realitzat tant en el camp de les cienciesbiologiques com de les ciencies mediques i de les ciencies socials en essencia qualsevol proces que srsquoencaminecap a la solucio dels problemes de salut que concerneixen a les persones i a la comunitat Tenint aixo encompte lrsquoaccio estrategica del programa de Treball Fi de Grau de la titulacio drsquoinfermeria sota el propositde generar coneixement per promoure i preservar la salut i el benestar de la ciutadania srsquoestructura sobrela base de tres grans contextos de la investigacio en salut

a) La investigacio en salut publica i sistemes de salut va mes enlla de la compressio de la biolo-gia humana i el seu enfocament srsquoorienta cap a lrsquoestudi dels determinants de la salut en les poblacionshumanes Des drsquoaquesta perspectiva molts problemes de salut son vists des de la vessant social mes quecom a problemes individuals solament Per aquest motiu la investigacio en salut publica abasta dos ob-jectes principals drsquoanalisis la investigacio epidemiologica i la investigacio en sistemes de salut Laprimera estudia la frequencia distribucio i determinants de les necessitats de salut definides com aquellescondicions que requereixen drsquoatencio En aquest cas es tractaria de partir drsquoalgun grup de determinantsper estudiar les seues diverses consequencies (es el cas de lrsquoepidemiologia ambiental ocupacional geneticao social) Per altra banda les investigacions poden partir drsquoalguna condicio especıfica de salut o malaltia(per exemple la salut positiva les malalties transmissibles els patiments no transmissibles o les lesions)per indagar els seus multiples determinants

La investigacio en sistemes de salut es relativament nova tracta drsquoidentificar i prioritzar els temes drsquoin-vestigacio en els serveis sanitaris adoptant una perspectiva orientada a satisfer les necessitats i demandesde la poblacio atesa en les diverses institucions del Sistema Nacional de Salut Es distingeixen dues grancategories Investigacio en organitzacio de sistema de salut (nivell micro) la qual srsquoenfoca en els




processos que ocorren dins de les organitzacions drsquoatencio a la salut Tambe compren la investigacioen recursos per a la salut i a la investigacio en qualitat i seguretat de serveis de salut La segonacategoria es denomina investigacio en polıtiques de salut i srsquoenfoca cap a la interrelacio de les diversesorganitzacions que forma part del sistema de salut o influeixen sobre ell

b) La investigacio clınica i millora de les cures te com a finalitat contribuir al coneixement de lesalteracions que afecten la salut de les persones en totes les etapes del cicle vital Srsquoenfoca primordialmentcap a lrsquoestudi de lrsquoeficacia de les respostes preventives diagnostiques terapeutiques rehabilitadores i pal-liatives que srsquoapliquen a la persona generant coneixement des de les perspectives de la cura drsquoinfermeriaemmarcat en els principis i valors humanıstics de la disciplina drsquoinfermeria

c) La investigacio en el desenvolupament de la professio es fonamenta en la necessitat de la disci-plina per construir marcs conceptuals i teorics generar i ampliar la base filosofica cientıfica i metodologicade la professio en compromıs amb una practica social transformadora orientada cap a la millora de laqualitat de vida de les persones famılies i comunitat aportant solucions innovadores als problemes desalut mitjancant dissenys que permetin investigar el rol drsquoinfermeria en la disminucio de les consequenciesde les alteracions de salut

Es a partir drsquoaquests contextos que cal plantejar unes arees o lınies tematiques que oferisquen respostaa les demandes que derivin de lrsquoenvelliment de la poblacio de les malalties croniques la discapacitat ladependencia i les consequencies que la globalitzacio imposa en les polıtiques socials Unes lınies que tinguenen compte els determinants de la salut i les desigualtats en salut de la poblacio la pobresa els problemesmediambientals la vulnerabilitat davant els desastres la inseguretat alimentaria la violencia de genere laimmigracio les tensions etnic-culturals la reaparicio de malalties contagioses greus desconegudes o sensetractament eficac aixı com el significatiu desenvolupament de la tecnologia sanitaria Aquest abordatgerequereix comptar amb enfocaments transdisciplinars que permeten lrsquoaplicacio de metodologies quantitativesi qualitatives per a la generacio de coneixement i informacio crıtica sobre els problemes de salut esmentats

Tenint en compte lrsquoesmentat fins al moment les grans arees o lınies tematiques proposades per la Comissiode Treball Fi de Grau (TFG) mdashde la Comissio Academica de la Titulacio (CAT)mdash sobre les quals versaranels treballs en el curs actual son les seguents (RTFG-CAT Art 62)

Context drsquoinvestigacio Arees o lınies tematiques

Investigacio en salut publicai sistemes de salut

mdashAnalisi de la situacio de salutmdashDeterminants socials de la salutmdashPromocio drsquoestils de vida saludablesmdashEducacio per a la salut i comunicaciomdashAlimentacio i nutriciomdashQualitat de vida relacionada amb la salutmdashSalut ambientalmdashSalut laboralmdashSeguretat alimentariamdashSalut de la sexualitatmdashSalut de la reproducciomdashSalut mentalmdashSalut i grups vulnerablesmdashGenere i salutmdashViolencia de generemdashPrevencio de lrsquoobesitat la diabetis i malalties cardiovascularsmdashPrevencio de la SIDA i de les ITSmdashPrevencio drsquoaccidentsmdashCronicitat envelliment fragilitat i dependenciamdashAvaluacio de programes i polıtiques de salutmdashSeguretat del pacientmdashGestio de la qualitat en el sistema sanitari




Context drsquoinvestigacio Arees o lınies tematiques (continuacio)

Investigacio clınica i milloradels cuidats

mdashFisiologia i fisiopatologia aplicada a les curesmdashCures drsquoinfermeria en les alteracions de salut croniquesmdashCures medicoquirurgiquesmdashCures drsquoinfermeria i necessitats dels pacients al final de la vidamdashAdaptacio i afrontament en els processos de malaltia cronicamdashmdashmdashmdashmdashmdash

Investigacio en el desenvolu-pament de la professio

mdashHistoria de les cures de la salut Antropologia de les curesmdashBases conceptuals de la professiomdashElaboracio i validacio drsquoinstruments de valoracio drsquoinfermeriamdashmdashmdashmdashmdashmdash

Aquesta llista drsquoarees o lınies tematiques generals o part de la mateixa podra variar en cursos posteriorsen funcio de les peticions que arriben a la CAT per part dels diversos Departaments que participen en latitulacio

Tenint en compte aquestes arees tematiques la Comissio de TFG sollicitara als possibles tutors i tuto-res tants tıtols orientatius de temes especıfics com alumnat els corresponga tutelar La Comissiosupervisara que els tıtols srsquoajusten a les grans lınies tematiques proposades i que oferisquen un grau deconcrecio tal que permeta orientar de manera inequıvoca a lrsquoalumnat en lrsquoeleccio del tema del treball que elprofessorat millor podra dirigir (RTFG-CAT Art 63)

Ara be cal tenir en compte que qualsevol professor o professora dels Departaments implicats en latitulacio podra tutelar treballs que estiguin fora de la seva proposta de lıniestemis drsquointeres sempre que esconsensuı amb el estudiantado

Conve subratllar que en el plantejament i elaboracio dels treballs srsquohaura de contemplar la perspectivade genere tal com dimana del document de verificacio del tıtol de Grau en Infermeria per la Universitat deValencia

Drsquoaltra banda el TFG pot trobar-se relacionat amb les practiques en Institucions Sanitaries En aquestcas es fara publica la relacio de destinacions de llocs de practiques o es facilitara lrsquoeleccio drsquoaquests llocs enel moment de la matrıcula (RTFG-UV Art 72)

(lowast) Assignacio del Treball Fi de Grau i del tutor o tutora

Es reprodueixen a continuacio els punts 3 al 9 de lrsquoArticle 6 del RTFG-CAT

Article 6 Assignacio del treball fi de grau i del tutor o tutora

[middot middot middot ]

3 La llista del professorat i dels tıtols dels temes especıfics que proposen per dirigir treballssera facilitada a lrsquoalumnat perque puga triar el tema del TFG i el professor o professoraque el tutele




5 Lrsquoalumnat elegira el tıtol del tema i el tutor o tutora tenint en compte el seguent procedi-ment

a) Una vegada finalitzada la matrıcula la Secretaria de la Facultat lliurara a la comissiodel TFG una llista amb lrsquoalumnat ordenat en funcio de la puntuacio segons lrsquoexpedientacademic o en el seu defecte segons lrsquoordre de matrıcula

b) La comissio del TFG convocara amb un mınim de 48 hores drsquoantelacio a tot lrsquoalumnatmatriculat en lrsquoassignatura TFG a un acte per triar tıtol de tema especıfic i el corres-ponent tutor o tutora En la convocatoria srsquoindicara el dia lrsquohora i el lloc drsquoaquest actei srsquoincloura la llista del professorat que pot dirigir TFG i els tıtols dels temes especıficsproposats

c) En lrsquoacte lrsquoalumnat sera cridat per lrsquoordre esmentat en lrsquoapartat a) i degudamentidentificat anira triant tutor o tutora

d) Si algun estudiant o estudianta no poguera assistir a lrsquoacte de distribucio per motiusjustificats (malaltia Erasmus ) ho notificara a la comissio de TFG mitjancant correuelectronic institucional (alumniuves) tot adjuntant un justificant del motiu delrsquoabsencia Aixı mateix deura adjuntar la llista de professorat en forma de prelacio finsal seu nombre drsquoordre drsquoeleccio Per exemple si lrsquoo lrsquoestudiant estigues situata enel numero 64 ha drsquooferir almenys 64 alternatives per garantir que lrsquoeleccio coincideixamb el seu desig considerant que alguns tutorsas tutelen mes drsquo1 TFG Aquesta llistaestara ordenada des de la preferencia mes abellida fins a la menys abellida En aquestcas la comissio seleccionara la proposta situada en la posicio mes abellida de les quequeden disponibles en el moment que li pertocaria efectuar lrsquoeleccio de comptar ambla seua presencia

e) Un cop assignat el professor o professora i el tıtol de tema especıfic del TFG lrsquoalumnati el PDI concertaran cita per a comencar les sessions de tutela Fruit del consens entrelrsquoestudiant i el PDI que tutela srsquoacceptaran matisacions o canvis en la tematica deltreball que seran degudament informats a la comissio de TFG

f) En cas que la Facultat obrira un segon perıode de matrıcula es repetira el procesamb el professorat i els tıtols dels temes encara disponibles perque els nous estudiantspuguen triar tutor i tıtol de tema

6 Quan srsquoacabe el perıode drsquoassignacions la comissio del TFG elaborara una llista amb lesassignacions definitives per professorat i amb el tıtol concret de cada TFG

7 Una vegada publicades les llistes de tıtols de temes i de tutors o tutores del TFG la comissiode TFG recollira i analitzara les sollicituds de canvi de tutela tant per part de lrsquoalumnatcom del professorat sollicituds que hauran drsquoestar solidament argumentades i que en casde dirimir-se favorablement comportaran canvi de PDI primer drsquoentre el professorat queencara li quede contingent per cobrir i despres drsquoentre el professorat disposat a acceptarla tutela drsquoeixe alumne o alumna

8 En cas de baixa o de permıs academic de llarga durada drsquoun tutor o tutora la comissiodel TFG substituira el PDI assignat per un altre preferiblement de la mateixa area deconeixement que es fara carrec de tutelar el TFG amb el tema previament assignat alrsquoestudiant En aquest cas la comissio del TFG obligatoriament oira a lrsquoestudiant abansdrsquoelevar la proposta a la CAT

9 Lrsquoassignacio drsquoun tema de TFG i drsquoun tutor o tutora tindra validesa nomes en el cursacademic en que es trobe matriculat lrsquoalumnat Tanmateix en cas que lrsquoestudiant oestudianta no supere la materia en el curs que srsquoha matriculat la comissio del TFG podratenir en compte el tema del TFG i el PDI assignat en adjudicacions de cursos posteriorssempre que cap de les dues parts no srsquoexpresse en sentit contrari

En lrsquoApendix A figura a tıtol informatiu la llista de professorat de temes proposats (RTFG-CATArt 65c) i de nombre drsquoestudiants a tutelar elaborada amb les dades disponibles fins al moment de lapublicacio de la guia academica Amb anterioritat al moment de lrsquoacte de seleccio dels treballs es presentara




a lrsquoalumnat la llista definitiva amb la previsio que hi haura canvis mınims

Per poder disposar drsquouna llista definitiva de temes especıfics amb les seves matisacions segons lrsquoestablerten lrsquoArt 65i del RTFG-CAT i despres drsquoun temps prudencial despres del primer contacte amb el tutoro tutora lrsquoestudianta emplenara la informacio que se li sollicite sobre aquest tema mitjancant la base dedades que srsquoactivi a traves de lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura (nom complet de lrsquoalumnea nom complet deltutora tema provisional del TFG data de la cita en la qual es perfila el tema)

En el cas que hi haja cotutela del TFG per part drsquoun altre professor o professora drsquoun Departament dela Universitat de Valencia que no participi en la titulacio se sollicitara a la Comissio de TFG mitjancantlrsquoemplenament del document similar al que consta en lrsquoApendix C

En el cas que hi haja cotutela del TFG per part drsquouna persona pertanyent a una institucio organisme oempresa diferent a la Universitat de Valencia se sollicitara a la Comissio de TFG mitjancant lrsquoemplenamentdel document similar al que consta en lrsquoApendix D

En el cas de canvi de tutor o tutora del TFG lrsquoalumnat haura drsquoefectuar la sollicitud a la Comissio deTFG mitjancant lrsquoemplenament del document similar al que es mostra en lrsquoApendix E

Els documents valids per a la sollicitud a la Comissio de TFG es troben disponibles en la Secretaria dela Facultat on es fara lliurament amb registre drsquoentrada

(lowast) Document de proposta inicial de TFG i justificacio del tema triat (alliurar al tutor o tutora en la primera cita)

Escollir el tema (i el tıtol) del Treballo Fi de Grau es un de les comeses mes importants a lrsquoinici del procesdrsquoelaboracio del mateix Srsquoha drsquoemplacar doncs a lrsquoalumne o alumna al fet que explicite el grau drsquointerespersonal pel tema triat el domini que posseeix dels continguts implicats en lrsquoestudi i el coneixement que tesobre el context drsquoaplicacio (la viabilitat del desenvolupament) Aixı mateix se li ha drsquoemplacar al fet queformule preguntes substancials sobre el tema que li suscita una motivacio significativa al fet que argumentila rellevancia cientıfica del mateix

Aixı doncs una vegada realitzada lrsquoeleccio del professor o professora encarregat de tutelar el TFGcada estudiant haura drsquoelaborar una justificacio per escrit de la proposta de treball a desenvolupar Hauradrsquoemplenar el document que es mostra en lrsquoApendix F i lliurar-ho al tutor o tutora en la primera cita desessions de tutela que es concerte


Lrsquoassignatura de Treball Fi de Grau abasta 75 credits ECTS dels quals el 100 revesteixen caracterpresencial Lrsquoequivalent drsquoun credit ECTS son 30 hores de dedicacio per a lrsquoalumnea El Quadre 23 resumeixles dades i els calculs esmentats

ECTS hECTS Total horesHores de treball

autonom o dirigit(100)

75 30 225 225 h

Quadre 23 Dedicacio de lrsquoestudiant al TFG

El Pla de viabilitat concretat per la Universitat de Valencia estipula una dedicacio de professoratsobre la base de les dades i els calculs reflectits en el Quadre 24

La dedicacio de cada professora en la tutela del TFG es reflectira en el POD (Pla drsquoOrganitzacio Docent)del professorat i sera reconeguda en els termes establits en les disposicions normatives de la Universitat Sila tutela es comparteix entre mes drsquoun professor o professora de la Universitat el reconeixement es repartiraentre tots ells (RTFG-UV Art 63)




Nordm ECTS de lrsquoassignatura a 75 cr ECTS

Hores reconegudes en conjunt per a lrsquoassignatura b 75 hores

Hores de professorat reconegudes per cada alumnea matriculatda c 8 b 6 hores

Quadre 24 Dedicacio de professorat al TFG segons el nombre drsquoestudiants


Tant per les caracterıstiques en que es reconeix la docencia per a estudiants i professorat com per la na-turalesa propia de lrsquoassignatura les activitats formatives es desenvoluparan per mitja de tutories individualsio grupals per a lrsquoorientacio metodologica sobre el proces drsquoelaboracio del treball a presentar

El tutor o la tutora es responsable drsquoexplicar a lrsquoalumnat assignat les caracterıstiques del TFG drsquoorientar-los en el seu desenvolupament i de vetlar pel compliment dels objectius fixats (RTFG-UV Art 61 RTFG-CAT Art 53) Tanmateix de lliurar la qualificacio del TFG que haja tutelat a la Comissio de TFG mdasho a laCAT drsquoInfermeriamdash (RTFG-CAT Art 53)

Si el TFG es realitza en collaboracio amb una institucio organisme o empresa diferent a la Universitat deValencia aquesta haura de nomenar un tutor o una tutora que en qualitat de tutor extern o tutora externacolmiddotlaborara juntament amb lrsquoacademic en la definicio del contingut del TFG i en el seu desenvolupament(RTFG-UV Art 64 RTFG-CAT Art 55) Aquesta cotutela sera notificada a la Comissio de Treball Fi deGrau mdasho a la CAT drsquoInfermeriamdash mitjancant el document el model del qual es troba en lrsquoApendix D Aixımateix sera necessari comunicar a la Comissio del TFG mdasho a la CAT drsquoInfermeriamdash amb caracter previsi hi ha restriccions que per raons de confidencialitat puguen impedir presentar i publicar alguns resultatsio defensar publicament el treball realitzat

Una vegada distribuıt lrsquoalumnat entre el corresponent professorat que el va a tutelar el treball es recomanael seguiment de les seguents estrategies en metodologia formativa

mdash Sessio teorica inicial per orientar sobre el disseny i elaboracio del TFG aixı com els materialsde diferents fonts que estaran disponibles en lrsquoAula Virtual

mdash Sessions practiques en subgrup-professora per a consensuar les tematiques del TFG establir elcalendari drsquoactivitats i desenvolupar els apartats de lrsquoinforme

mdash Sessions en subgrup-professora de revisio del desenvolupament de lrsquoinforme i de resolucio drsquoas-pectes metodologics obtencio de dades plasmacio de contingut etc

mdash Sessions formatives sobre lrsquous drsquoeines i recursos necessaris per a realitzar el TFG

mdash Sessions en subgrup-professora per a planificar la presentacio redaccio i exposicio verbal delTFG

Com treball autonom de lrsquoestudiant es contempla la cerca drsquoinformacio integracio lectura i analiside documents tractament de dades elaboracio de resultats aixı com la preparacio i redaccio de lrsquoinformedel Treball de Fi de Grau

Les sessions de tutela de Treball Fi de Grau respectaran els horaris establerts en la programacio docent pera les altres assignatures de la titulacio En el cas extraordinari que lrsquoalumne o alumna necessitara drsquouna sessiode tutela que se superposara amb altra activitat docent contemplada como drsquoassistencia obligatoria mdashperexemple lrsquoassistencia a seminaris o estades en Institucio sanitaria a compte dels Practicummdash en lrsquoApendixG es disposa del corresponent justificant que caldra entregar al professorat responsable de lrsquoassignatura dela que es causa absencia mdasho al professorat associat de ciencies de la salut del lloc de practiques en quesrsquoestigamdash

Per evitar el sobreuso drsquoaquesta situacio extraordinaria per part drsquouna fraccio de lrsquoalumnat (sobretotquan es troba en practiques en la institucio sanitaria la qual cosa genera no poques molesties al ProfessoratAssociat de Ciencies de la Salut) solament es permet recorrer a aquesta opcio un maxim de tres ocasionsal llarg del curs Es procurara a mes que lrsquoabsencia es produeixi en els moments drsquoinici o finalitzacio de lajornada de practiques




(lowast) Estructura i caracterıstiques del Treball Fi de Grau

Lrsquoelaboracio del TFG no exigeix que lrsquoalumnat realitze una contribucio de coneixement original esa dir no es requereix que lrsquoestudianta duga a terme una investigacio complexa que implique un robusttreball de camp amb una recollida de dades originals suficient en quantitat i qualitat per donar resposta apreguntes drsquoinvestigacio noves

El TFG ha de ser un producte original en el sentit drsquoelaborat pel propi estudiant lliure de plagimalintencionat i pot abastar el disseny drsquoun projecte drsquoinvestigacio en totes les seves fases basat en unarecerca bibliografica solida en un marc conceptual que reflecteixi la comprensio profunda del tema drsquoestudii en una metodologia drsquoacord amb el tipus drsquoestudi seleccionat

En essencia i sense anim de constrenyer cap iniciativa en el plantejament del TFG poden tracar-setres grans tipologies per a la seva elaboracio tenint en compte les arees o lınies tematiques anteriormentindicades

a) Treball basat en un projecte drsquoinvestigacio de caracter primari empıric (descriptiu observaci-onal experimental etc) amb intervencio amb recollida de dades

b) Treball basat en un projecte drsquoinvestigacio teoric sense intervencio sense recollida de dades

c) Treball basat en una revisio bibliografica

d) Casos clınics

e) Treballs teorics

Tots aquests tipus de treballestudi requereixen drsquouna revisio profunda de la literatura cientıfica queaporti respostes a interrogants drsquointeres professional que ellrsquoestudiant srsquohaja plantejat al llarg de la carreraAra be mentre que en els treballs de recerca empırics la resposta a aquestes preguntes srsquointenta aconseguirrecaptant dades directament de registres existents (bases de dades) o de les persones o elements que configurinuna mostra de la poblacio en els treballs de revisio crıtica de la literatura les respostes es busquen endocuments escrits generalment revistes cientıfiques indexades

En lrsquoApendix H srsquoofereixen esquemes generics amb els components drsquoun TFG segons siga la tipologiaabans assenyalada Aquests elements constitueixen una guia i no han de ser interpretats necessariamentde manera rıgida La seva aplicacio dependra del tipus drsquoestudi epidemiologic i de lrsquoabordatge metodologic(quantitatiu o qualitatiu) que desenvolupe cada estudiant en la seva proposta investigadora

Per acabar aquesta seccio es reprodueix lrsquoArticle 7 del RTFG-CAT amb informacio complementaria sobrelrsquoestructura i caracterıstiques del TFG

Article 7 Estructura y caracterısticas del trabajo

1 El treball es pot redactar i defensar en qualsevol dels idiomes oficials de la Universitatde Valencia mdashel catala o valencia i el castellamdash i haura de reflectir lrsquoassoliment de lescompetencies recollides al document de Verificacio del tıtol de Grau en Infermeria

2 La comissio de TFG establira les normes basiques drsquoestil i estructura del TFG aixı com elmaterial addicional si escau que srsquoha drsquoaportar per part de lrsquoalumnat

De forma generica i orientativa es recomana una extensio mınima de 40 pagines imaxima de 100 pagines No obstant aixo aquesta extensio podra ser inferior en treballs decaracter primari o empıric amb una aportacio drsquoinformacio destillada i podra ser superioren treballs amb caracterıstiques especials com per exemple treballs que precisen inclouredocumentacio abundant en els annexos

3 Tambe de forma orientativa i sense perjudici de les normes mes detallades que establiscala comissio de TFG el treball conve que seguisca almenys una estructura semblant a la in-dicada mes endavant en lrsquoArticle 10 drsquoaquest reglament El compliment de les instruccionsformals es tindra en compte en lrsquoavaluacio del TFG

En lrsquoApendix I la Comissio de TFG ofereix una guia amb les recomanacions per a lrsquoelaboracio de

lrsquoinforme de Treball Fi de Grau




(lowast) Entrega de documents per a la presentacio i defensa del treball fi degrau

Es reprodueixen a continuacio els punts 1 a 5 de lrsquoArticle 8 del RTFG-CAT

Article 8 Presentacio

1 La presentacio del TFG srsquoefectuara en la fase final del pla drsquoestudis i en tot cas respectant lescondicions que figuren en la memoria de verificacio del tıtol

2 La Universitat de Valencia incloura en el calendari de gestio academica de cada curs els diferentsperıodes en que lrsquoestudiant podra presentar el TFG En el seu defecte sera la CAT drsquoInfermeria la queestablisca aqueixos perıodes En qualsevol cas lrsquoalumnat tindra dret a nomes dues convocatories esa dir a triar dos moments de presentacio en cada curs academic

3 Quan lrsquoestudiant o estudianta vulga presentar el TFG haura de tramitar la sollicitud mitjancant laSeu Electronica de la Universitat (ltentreuuvesgt) A tal efecte

i Indicara les seguents dades (subratllats els camps de dades obligatoris)

a) Dades personals NIFCIF Passaport Nom Cognoms Telefon mobil Telefon Correuelectronic

b) Dades del treball Titulacio Assignatura (34390-Treball fi de Grau drsquoInfermeria) Tıtol deltreball Tutora Altre tutora Cotutora Altre cotutora NIF del tutora extern Nom deltutora extern Cognoms del tutora extern

c) Observacions Lrsquoestudiant o estudianta te la possibilitat de reflectir aquells aspectes a destacaren la seua sollicitud que poden ser rellevants per al diposit i procediment de defensa del treball

ii Adjuntara un arxiu en format PDF (Format de Document Portatil)

a) Amb grandaria maxima 100MB

b) Que respecte el seguent esquema en quant a denominacio (sense espais en blanc)

TFG C014 1200 Cognom1 Cognom2 Nom NPA aaaammddpdf

TFG Acronim Treball Fi de GrauC014 Codi de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia1200 Codi de la titulacio drsquoInfermeriaCognom1 Primer cognom (Inicial en majuscula sense accents)Cognom2 Segon cognom (Inicial en majuscula sense accents)Nom Nom (Inicial en majuscula sense accents)NPA Exemple AB1234aaaammdd Data drsquoentrega Exemple per a 15-06-2019 20190615pdf Extensio de lrsquoarxiu (en minuscules)

Un exemple

TFG C014 1200 Llorens Martinez Maria-Lluisa AB1234 20190615pdf

4 La comissio de TFG o la CAT podran exigir si escau altra documentacio addicional que es considerenecessaria




5 En la tramitacio de la sollicitud els gestors del Centre habilitats validaran que la documentacioentregada en format electronic no continga errors de lectura que el contingut corresponga al treballespecificat per lrsquoestudiant i que srsquoacomplisquen tots els requisits esmentats en el punt 3 drsquoaquestArticle

Si la validacio es favorable la comissio de TFG o la CAT drsquoInfermeria resoldra la sollicitud iindicara als gestors del Centre que executen lrsquoestablert en lrsquoArticle 9 punt 11 drsquoaquest reglamentSi la validacio no es favorable la sollicitud podra ser anullada Com a resultat final del proceslrsquoestudiant rebra resolucio FavorableDesfavorable

El document PDF remes per lrsquoestudianta sera arxivat electronicament i de forma automatica enuna comunitat especıfica de lrsquoAula Virtual

6 Si srsquoefectuaren modificacions substancials en el TFG amb posterioritat al seu diposit y abans definalitzar el termini maxim establert per a lrsquoentrega haura de tornar-se a iniciar el tramit del diposita traves de la Seu Electronica

7 Lrsquoalumnat no podra realitzar el TFG fora de la Universitat de Valencia analogament lrsquoalumnatestranger (Erasmus pe) no podra realitzar el seu TFG en la Universitat de Valencia

En lrsquoApendix J es mostra el document justificatiu del diposit del TFG una vegada finalitzada la sollicitudde presentacio del mateix

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio del TFG es realitzara sobre la base de lrsquoinforme drsquoun treball original en el camp de la infermeriai la seua presentacio i defensa davant un tribunal conformat per professorat de la titulacio

La Universitat de Valencia incloura en el calendari de gestio academica de cada curs academic els diferentsperıodes en que lrsquoalumnat podra presentar el TFG En qualsevol cas ellrsquoestudiant tindra dret nomes a duesconvocatories es a dir a triar dos moments de presentacio en cada curs academic (RTFG-UV Art 82RTFG-CAT Art 41 i 82)

A continuacio es reprodueix lrsquoArticle 9 del Reglament del TFG de la titulacio drsquoInfermeria (Vegeu tambelrsquoArt 9 del RTFG-UV)

Article 9 Procediment drsquoavaluacio i qualificacio

1 El TFG sera avaluat pel tutora de lrsquoalumnea fins una puntuacio maxima de 7

2 Si la puntuacio atorgada pel tutor o tutora es igual o superior a 5 el TFG tambe sera avaluat mitjancantuna de les dues modalitats seguents

a) Defensa oral del TFG mitjancant lrsquoexposicio davant drsquoun tribunal durant un termini no superiorals 15 minuts i fins una puntuacio maxima de 3

b) Defensa oral del TFG mitjancant poster davant drsquoun comite avaluador durant un termini nosuperior als 5 minuts i fins una puntuacio maxima drsquo15

Aixı la puntuacio maxima assolible amb la modalitat tribunal sera de 10 i amb la modalitat poster de85

3 El tutor o tutora lliurara la puntuacio segons el document drsquoavaluacio preparat a lrsquoefecte i disponibleen lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura En dit document ha de fer constar totes aquelles valoracions justi-ficatives de la qualificacio que considere oportunes i necessariament aquelles que resulten drsquoutilitatper orientar els membres del tribunal o del comite avaluador a lrsquohora drsquoafrontar lrsquoexposicio o la defensadel poster Una copia impresa drsquoaquest document degudament emplenat i signat lrsquoha drsquoentregaren Secretaria de Facultat almenys una setmana abans que lrsquoestudiant o estudianta efectue ladefensa del TFG davant de tribunal o mitjancant poster

4 El tutor o tutora tambe lliurara a lrsquoestudianta tutelatda un document on conste la puntuacio de laqualificacio atorgada al TFG una semana antes de la fecha de la defensa




Article 9 Procediment drsquoavaluacio i qualificacio (cont)

5 Cada tribunal o comite avaluador estara format per tres PDI drsquoarees de coneixement vinculades a latitulacio un actuara com a presidenta altre com a secretaria i lrsquoaltre com a vocal No obstant aixoen situacions excepcionals el tribunal podra estar format per dues persones president i secretaria

6 Cap dels membres titulars o suplents podra haver participat en la tutela del treball que vaja a seravaluat

7 El regim de funcionament del tribunal o del comite avaluador sera el que estiga arreplegat en lamemoria de verificacio del tıtol en la guia academica de lrsquoassignatura o altrament el que establiscala Llei de Procediment Administratiu

8 La comissio del TFG srsquoencarregara de nomenar tants tribunals i comites avaluadors com siguen esca-ients per poder avaluar els treballs presentats

9 La comissio del TFG establira i anunciara amb antelacio la data el lloc i la resta drsquoaspectes rellevantsper a la defensa de cada TFG

10 Si la validacio del TFG esmentada en lrsquoArticle 8 punt 5 es favorable els gestors del Centre mitjancantlrsquoeina informatica de la Seu Electronica de la Universitat assignaran un grup corresponent al perıodedrsquoavaluacio perque lrsquoestudianta aparega en lrsquoacta Tanmateix enregistraran en lrsquoaplicacio informaticala data hora lloc de presentacio i organ avaluador (PDI membres del tribunal o del comite avaluador)assignats

11 La comissio de TFG vetllara perque en el termini no superior a una setmana des de la data lımitestablerta per a la presentacio dels treballs aquests estiguen disponibles en la Comunitat de lrsquoAulaVirtual preparada a lrsquoefecte

12 La comissio de TFG proporcionara a traves de lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura els documents onregistrar les puntuacions que faciliten els calculs per a la qualificacio del TFG per part dels membresde tribunal i de comite avaluador

13 Els membres dels tribunals i dels comites avaluadors disposaran drsquoalmenys 5 dies naturals per revisarels TFG i per assabentar-se dels documents amb les valoracions justificatives de la qualificacio i lesaportacions orientatives emeses pel tutor o tutora del TFG

14 La defensa del TFG davant de tribunal sera publica i srsquoatendra a les seguents consideracions

i La presidencia procedira a presentar els membres que conformen el tribunal a enumerar les seccionsque componen lrsquoavaluacio (Article 10 drsquoaquest reglament)

ii La presidencia donara la paraula a lrsquoestudiant o estudianta perque presente i defense el seu treballper a la qual cosa disposara drsquoun termini no superior als 15 minuts

iii A continuacio i durant un temps maxim de 10 minuts el tribunal podra realitzar observacions opreguntes sobre el treball presentat La presidencia concedira la paraula als membres del tribunalperque facen preguntes o comentaris al treball presentat i a lrsquoestudianta perque responga

iv Una vegada finalitzada la defensa del TFG el tribunal deliberara en privat puntuara els apartatsque componen lrsquoavaluacio

v El secretari o secretaria del tribunal sera la persona encarregada de recollir els documents signatsper cada membre del tribunal on consten les puntuacions particulars i la puntuacio mitjana delTFG de lrsquoalumnea aixı com de calcular la mitjana drsquoaqueixes puntuacions i obtenir la puntuaciomitjana global Aquest resultat constituira fins a 3 punts de la qualificacio total a reflectir enlrsquoacta definitiva de notes




vi En acabar totes les defenses de TFG encomanades el secretari o secretaria del tribunal entregara elsoriginals de tots els documents de registre en Secretaria de Facultat (a) les puntuacionsparticulars i puntuacio mitjana de cada PDI i (b) les puntuacions mitjanes del PDI amb lapuntuacio mitjana global obtinguda

Des de Secretaria de Facultat aquests documents es faran arribar a la comissio de TFGque els custodiara el temps reglamentat per la Universitata

vii La comissio de TFG assignara les Matrıcules drsquoHonor en funcio de la qualificacio mes elevadaobtinguda en el TFG i en cas drsquoempat en funcio de la nota mitjana de lrsquoexpedient consolidat delrsquoalumnat implicat

En tot cas lrsquoassignacio de les matrıcules drsquohonor es realitzara seguint els criteris de la normativacorresponent de la Universitat de Valencia

15 La defensa del TFG mitjancant poster davant drsquoun comite avaluador sera publica i srsquoatendra a lesseguents consideracions

i La presidencia procedira a presentar els membres que conformen el comite avaluador

ii La presidencia donara la paraula a lrsquoestudiant o estudianta perque defense el poster per a la qualcosa disposara drsquoun termini no superior als 5 minuts

iii Conforme lrsquoestudianta presente el poster els membres del comite avaluador puntuaran els apartatsdel corresponent document de qualificacio

iv En acabar lrsquoestudianta la presentacio del poster i durant un temps maxim de 10 minuts elsmembres del comite avaluador podran realitzar observacions o preguntes sobre el treball presentati lrsquoestudianta tindra oportunitat de respondre i aclarir els dubtes plantejats

v En acabar totes les defenses dels posters de TFGs encomanades el comite avaluador deliberara enprivat ajustara si escau la puntuacio dels apartats que componen lrsquoavaluacio i obtindra la mitjanade les puntuacions atorgades per cadascun dels membres del comite

vi El secretari o secretaria del comite avaluador sera la persona encarregada de recollir els documentssignats per cada membre del comite on consten les puntuacions particulars i la puntuacio mitjanadel TFG de lrsquoalumnea aixı com de calcular la mitjana drsquoaqueixes puntuacions i obtenir la pun-tuacio mitjana global Aquest resultat constituira fins a 15 punts de la qualificacio a reflectir enlrsquoacta definitiva de notes

vii Una vegada signat pels membres del comite avaluador el document on consten les puntuacionsdel TFG atorgades per cadascun drsquoells i la puntuacio mitjana global el secretari o secretaria delcomite avaluador entregara els originals de tots els documents de registre en Secretaria deFacultat (a) les puntuacions particulars i puntuacio mitjana de cada PDI i (b)les puntuacionsmitjanes del PDI amb la puntuacio mitjana global obtinguda

Des de Secretaria de Facultat aquests documents es faran arribar a la comissio de TFGque els custodiara el temps reglamentat per la Universitatb

viii La Comissio de Treball Fi de Grau drsquoInfermeria srsquoencarregara de publicar la llista amb la identifi-cacio dels membres del comite la identificacio de lrsquoalumnat i la puntuacio atorgada per la defensadel poster

aSegons la disposicio addicional primera del Reglament drsquoimpugnacio de qualificacions dotze mesos posteriors a lapublicacio de lrsquoacta drsquoavaluacio

bSegons la disposicio addicional primera del Reglament drsquoimpugnacio de qualificacions dotze mesos posteriors a lapublicacio de lrsquoacta drsquoavaluacio




16 En cada perıode de defensa del TFG la Secretaria de la Facultat generara les actes amb lrsquoalumnat queha sollicitat la presentacio del TFG Aquestes srsquoemplenaran abans del dia 10 del mes seguent a cadaperıode de defensa

17 Dos dels membres del professorat de la comissio de TFG figuraran com a responsables en lrsquoacta denotes a la que traslladaran la suma de les qualificacions definitives atorgades tant pels tutors i tutorescom pels tribunals o comites avaluadors dels TFG Aco no defuig el compromıs del tutor o tutorai del president o presidenta de cada tribunal o comite avaluador de TFG a lrsquohora drsquoafrontar que unestudiant o estudianta recorra la qualificacio de la qual continuen tenint la maxima responsabilitat

18 Lrsquoestudiantat podra recorrer la qualificacio final del TFG pel procediment previst en la reglamentaciode la Universitat de Valencia

Atenent a lrsquoArticle 94 del RTFG-UV lrsquoArticle 10 del RTFG-CAT indica que la comissio de TFG establiraels criteris drsquoavaluacio del TFG (tant per part del tutor o tutora per part del tribunal i per part del comiteavaluador de posters) i que aquests criteris constaran detallats en la guia academica o docent de lrsquoassignaturade TFG juntament amb la ponderacio de la puntuacio atribuıda a cada apartat dels criteris drsquoavaluacioAixı es te que

(1) En els Apendixs K i L es troben els fulls drsquoavaluacio a complimentar pel tutor o tutora del

TFG amb els criteris i les ponderacions corresponents El tutor o tutora podra acollir-se al modelde lrsquoApendix K El tutor o tutora entregara una copia de lrsquoApendix L amb la qualificacio finaldel treball Despres drsquohaver qualificat i signat els fulls drsquoavaluacio el tutor o tutora els remetra ala Comissio de TFG a traves de la Secretaria de la Facultat

(2) En els Apendixs M i N es troben els fulls drsquoavaluacio a complimentar pels membres del tribu

nal del TFG amb els criteris i les ponderacions corresponents Els membres del tribunal podranacollir-se al model de lrsquoApendix M Despres drsquohaver qualificat i signat els fulls drsquoavaluacio elpresidentea els remetra a la Comissio de TFG a traves de la Secretaria de la Facultat

(3) En els Apendixs O i P es troben els fulls drsquoavaluacio a complimentar pels membres del comite

avaluador de posters de TFG amb els criteris i les ponderacions corresponents El presidento presidenta de cada comite avaluador srsquoencarregara de publicar una copia de lrsquoApendix P ambles qualificacions finals emeses pel mateix Despres drsquohaver qualificat i signat els fulls drsquoavaluacioel presidentea els remetra a la Comissio de TFG a traves de la Secretaria de la Facultat

La qualificacio que quedara reflectida a lrsquoacta sera

a) La suma de les puntuacions atorgades pel tutor o tutora (le 7) i pel tribunal (le 3) si srsquoha elegitaquesta modalitat

b) La suma de les puntuacions atorgades pel tutor o tutora (le 7) i pel comite avaluador dels posters(le 1 5) si srsquoha elegit aquesta altra modalitat

Es considera superada la prova sempre i quan la puntuacio atorgada pel tutor o tutora siga igual osuperior a 5 Sols en eixe cas lrsquoalumne o alumna tindra acces a la defensa ineludible del TFG davant detribunal o mitjancant poster

Les qualificacions emeses srsquoatendran a la Normativa de qualificacions de la Universitat de Valenciaaprovada en Consell de Govern de 27 de gener de 2004 (ACGUV 122004) i modificada en Consell deGovern de 24 de juny de 2008 (ACGUV 1022008)

Quan el TFG siga avaluat positivament srsquoincorporara al repositori institucional una copia en formatelectronic amb la salvaguarda dels drets de propietat intellectual (RTFG-UV Art 85 RTFG-CAT Art114)





El professora encarregatda de dirigir el trreball de lrsquoestudiant proporcionara les referencies bibli-ografiques que considere drsquointeres per a lrsquoexit en lrsquoelaboracio i defensa de lrsquoinforme

A continuacio srsquoofereix bibliografia que pot resultar util per al desenvolupament del Treball Fi de Grau

1 Sobre Treball Fi de Grau

(a) Ferrer V Carmona M y Soria V (Eds) (2012) El Trabajo Fin de Grado Guıa para estudiantesdocentes y agentes colaboradores Madrid McGraw-Hill

(b) Garcia Sanz MP Martınez Clares P (2012) Guıa practica para la realizacion de trabajos fin degrado y trabajos de master Murcia Universidad de Murcia

(c) Pino Casado R del Martınez Riera J R (2015) Manual para la elaboracion y defensa del trabajode fin de grado en ciencias de la salud Barcelona Elsevier Espana

(d) Serrano Gallardo P (2012) Trabajo Fin de Grado en Ciencias de la salud Madrid DAE(Difusion Avanzada en Enfermerıa)

2 Investigacio (en general)

(a) Loraine Blaxter Christina Hughes Malcom Tight (2000) Como se hace una investigacionBarcelona Gedisa [S i0018 BLA HU M0018140 HU M0018075 EDU 001 BLA BS-PREVENTIVA PE m303 BLA]

(b) Judith Bell (2002) Como hacer tu primer trabajo de investigacion guıa para investigadoresen educacion y ciencias sociales Barcelona Gedisa [CI 535 BEL HU M0018146 HU D0M0018181 HU M0018182 EDU 001 BEL]

(c) Roberto Hernandez Sampieri Carlos Fernandez Collado Pilar Baptista Lucio (2010) Metodo-logıa de la investigacion Madrid McGraw-Hill [CI Historia i documentacio 0017 CI Historia idocumentacio 0016 CI Historia i documentacio 0015 CI Historia i documentacio 0014 CI His-toria i documentacio 0018 CI CD Historia i documentacio 0014 CI CD Historia i documentacio0015 CI CD Historia i documentacio 0016 CI CD Historia i documentacio 0017 CI CD Historiai documentacio 0018]

(d) Denise F Polit Bernadette P Hungler (2000) Investigacion cientıfica en ciencias de la sa-lud Mexico [etc] McGraw-Hill Interamericana [BS OBRES GENERALS 0060 BS OBRESGENERALS 0061 BS OBRES GENERALS 0062]

3 Investigacio (infermeria)

(a) Nancy Burns Susan K Grove (2004) Investigacion en enfermerıa Barcelona [etc] Elseviercop [BS INFERMERIA 01066 BS INFERMERIA 01067]

(b) Ana Belen Salamanca Castro (sa) El aeiou de la investigacion en enfermerıa FUDEN Funda-cion para el desarrollo de la enfermerıa lthttpsdrivegooglecomfolderviewid=0BwSlRawj-WTcWDlKRWc4Y09WSkkgt

4 Cerca bibliografica

(a) Francisco Faus Elena Santaines (2013) Busquedas bibliograficas en bases de datos primerospasos en investigacion en ciencias de la salud Barcelona Elsevier cop [BS OBRES GENERALS0162 BS OBRES GENERALS 0163 BS OBRES GENERALS 0165 BS OBRES GENERALS0166 BS OBRES GENERALS 0167 BS DESPATX 0239 CI Historia i documentacio 0173]

(b) Alejandro de la Cueva Martın Rafael Aleixandre Benavent Josep Manuel Rodrıguez i Gairın(2001) Fonts drsquoinformacio en ciencies de la salut Valencia Universitat de Valencia 2001 [Si002 CUE HU M01058 HU M61017 HU 61132 HU D0 M61016 EDU D 09999 CI BP026 CI Historia i documentacio 0176 BS DOCUMENTACIO 0171 BS DOCUMENTACIO 0159]

5 Epidemiologia

(a) Antonio Sanchez Moreno et al (2000) Epidemiologıa y enfermerıa Madrid [etc] McGraw-HillInteramericana [BS INFERMERIA 00649 BS INFERMERIA 00652 BS INFERMERIA 00646BS INFERMERIA 00565 BS INFERMERIA 00566 BS INFERMERIA 00436 BS INFERMERIA00437 BS INFERMERIA 00438 BS INFERMERIA 00439 BS INFERMERIA 00441]




(b) Ildefonso Hernandez-Aguado et al (2011) Manual de epidemiologıa y salud publica para gradosen ciencias de la salud Madrid [etc] Medica Panamericana cop [BS SALUT PUBLICA0190 BS SALUT PUBLICA 0189 BS SALUT PUBLICA 0188 BS SALUT PUBLICA 0187 BSSALUT PUBLICA 0186 S 614 MAN S 614 MAN CI Salut publica 0388]

(c) Josep Mordf Argimon Pallas Josep Jimenez Villa (2013) Metodos de investigacion clınica y epide-miologica Madrid [etc] Elsevier 2013 [BS INFERMERIA 01222 BS INFERMERIA 01223 CI-ESTADISTICA BS-HM INVESTIGACIO] Libro en linea (UVEG) lthttpwwwsciencedirectcomsciencebook9788481747096gt

6 Investigacio qualitativa i en ciencies socials

(a) Irene Vasilachis de Gialdino (coord) (2006) Estrategias de investigacion cualitativa BarcelonaGedisa [HU M37012324 HU 37012266 S 303 EST S 303 EST S 303 EST EDU 3701 EST]

(b) Paloma Lopez de Ceballos (1998) Un metodo para la investigacion-accion participativa MadridEditorial Popular [EDU 316 LOP]

(c) Ana Mordf Sanchez Garcıa Antoni Merelles Tormo (2000) Analisis de la situacion de salud en unacomunidad una propuesta de investigacion-accion participativa Cap 7 En L Mazarrasa Alve-ar [et al] Salud publica y enfermerıa comunitaria Madrid etc McGraw-Hill Interamericana2000 Vol 1 [BS INFERMERIA 00209 v1 BS-HG 0041 v1 S 614 SAL V1]

(d) Raymond Quivy Luc Van Campenhoudt (1997) Manual de recerca en ciencies socials HerderBarcelona [S i303 QUI]

7 Estadıstica

(a) Geoffrey R Norman David L Streiner (1996) Bioestadıstica Madrid [etc] Mosby Doyma Li-bros [BS BIOMEDIQUES 0257 BS BIOMEDIQUES 0258 BS-INFERMERIA BS-MEDICINACI 5192 NOR CI 5192 NOR CI-ESTADISTICA CI-QUIMICA FISICA CI-MEDICINA PRE-VENTIVA]

(b) J Susan Milton (2001) Estadıstica para biologıa y ciencias de la salud Madrid [etc] McGraw-Hill Interamericana [CI 1-A 0357 CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI5192 MIL CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI-GENETICA CI-MORFOLOGIA MICROSCOPICA]

(c) Joaquın Moncho Vasallo (2015) Estadıstica aplicada a las ciencias de la salud BarcelonaElsevier Espana [BS-PATOLOGIA]

(d) Luis Prieto Valiente Inmaculada Herranz Tejedor (2005) iquestQue significa ldquoestadısticamentesignificativordquo la falacia del criterio de 5 en la investigacion cientıfica Madrid Dıaz deSantos cop [CI-ESTADISTICA PE m159938 PRI PE m159938 PRI PE 5192 PRI PEm159938 PRI PE m159938 PRI PE m159938 PRI PE m159938 PRI]

(e) Andy P Field (2013) Discovering statistics using IBM SPSS statistics (and sex drugs androckrsquonrsquoroll) Thousand Oaks CA SAGE Publications [EDU 519 FIE PE m3724 FIE]

(f) Andy P Field (2012) Discovering statistics using R Thousand Oaks CA SAGE Publications[PE i5192 FIE]

8 Revisions sistematiques

(a) Manual Cochrane de revisiones sistematicas de intervenciones (Cochrane Handbook for Systema-tic Reviews of Interventions) The Cochrane Collaboration 2011 ltwwwcochrane-handbookorggt

(b) Prof Dr Ramos Miguel H Ramos Marıa Florencia Romero Enrique Estudiantes de ComercioExterior de la Universidad de la Cuenca del Plata Corrientes Argentina Como escribir unartıculo de revision Revista de Posgrado de la VIa Catedra de Medicina Nordm 126 abril 2003Pag 1-3 lthttpmedunneeduarrevistarevista126como esc articulohtmgt

(c) Dr Oscar Vera Carrasco Profesor Emerito de la Facultad de Medicina-Universidad Mayor deSan Andres Prof de Post grado del Instituto Nacional de Torax Especialista en MedicinaCrıtica y Terapia Intensiva Como escribir artıculos de revision Rev Med La Paz v15 nordm LaPaz 2009 lthttpwwwscieloorgbopdfrmcmlpv15n1v15n1 a10pdfgt

(d) Alejandra Merino-Trujillo Como escribir documentos cientıficos (Parte 3) Artıculo de revisionSalud en Tabasco vol 17 num 1-2 enero-agosto 2011 pp 36-40 Secretarıa de Salud delEstado de Tabasco Mexico lthttpwwwredalycorgpdf48748721182006pdfgt




(e) Andres J Roussos Preparacion de una revision bibliografica para su publicacion Cuando un soloartıculo nos habla de muchs trabajos Reportes de investigacion junio 2011 1 1-7 Universidad deBelgrano (Argentina) CONICET FUNICSlthttprepositorioubeduar8080xmluibitstreamhandle12345 67892769roussos26pdfsequence=1gt

9 Preparacio de documents cientıfics (LATEX)

(a) Nicola L C Talbot Using LATEX to Write a PhD Thesis (2013) Dickimaw Books DickimawLATEX Series Vol 2 lthttpwwwdickimaw-bookscomlatexgt




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Sense modificacions


Sense modificacions


Es planteja de manera preferent la realitzacio de tutories virtuals mitjancant les plataformes recomanadesi ofertes per la Universitat de Valencia (Blackboard Collaborate Microsoft Teams o unes altres)

4 Avaluacio


En cas que la situacio sanitaria imposes que la prova final es desenvolupes ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio tenint en compte els seguent

La defensa del TFG es realitzara de manera virtual i constara de dues parts avaluables

1 Un vıdeo de la presentacio locutada que es lliurara amb antelacio per a permetre al tribunal lavisualitzacio previa a la sessio de defensa virtual

2 Resposta a les preguntes comentaris o suggeriments plantejats pel tribunal mitjancant la videocon-ferencia en Blackboard Collaborate o la plataforma indicada per la Universitat La defensa en directedurara 20 minuts per a la modalitat davant tribunal i 10 per a la modalitat poster

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en la guia academica

Si la situacio sanitaria imposes el tancament de les biblioteques es facilitaria material de suport a travesde lrsquoaula virtual




Apendix A

Relacio de temes concrets per al TFG proposats per cada tutor otutora academica







A lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura es publicara la llista de temes pro-

posats pel professorat encarregat de tutelar TFG La publicacio srsquoe-

fectuara amb almenys una setmana drsquoantelacio a la sessio en la qual

es procedira a lrsquoeleccio del tutor o tutora del TFG







Apendix B

Competencies generals i especıfiquesdel tıtol de Grau







Objectiuscompetencies generals

a) Valors professionals actituds i comportaments etics













b) Fonaments cientıfics de la professio




c) Habilitats professionals













d) Habilitats de comunicacio



e) Salut publica i sistemes de salut






f) Maneig de la informacio



g) Analisi crıtic i investigacio








Objectiuscompetencies especıfiques









E-9 Coneixer i identificar els problemes psicologics i fısics derivats de la violencia de genere per a capacitara lrsquoestudiant en la prevencio la deteccio precoc lrsquoassistencia i la rehabilitacio de les mates drsquoaquesta formade violencia

E-10 Identificar integrar i relacionar el concepte de salut i les cures des drsquouna perspectiva historica per acomprendre lrsquoevolucio de la cura infermer






















Apendix C

Document drsquoacceptacio de cotutela del TFG(professorat de la Universitat e Valencia)







GRAU DrsquoINFERMERIA

DOCUMENT DrsquoACCEPTACIO DE COTUTELADEL TREBALL FI DE GRAU

Sra presidenta de la Comissio Academica de Treball Fi de Grau drsquoInfermeria

com

a professora del Departament drsquode

de la Universitat de Valencia i

professora del Departament drsquode

de la Universitat de Valencia

ACCEPTEM LA COTUTELA del Treball Fi de Grau que duu per

tıtol

a realitzar per lrsquoestudianta

amb DNIpassaport matriculatda

en el grup de la titulacio de Grau drsquoInfermeria el curs

En Valencia a de de

Signat

(Professora 1) (Professora 2)

AA DEL SRA PRESIDENTA DE LA COMISSIO DE TREBALL DE FI DE GRAU DrsquoINFERMERIA







Apendix D

Document de cotutela del TFG per una persona que pertany ainstitucio organisme o empresa diferent a la Universitat de

Valencia








DOCUMENT DE COTUTELA TFG PER PERSONADrsquoENTITAT DIFERENT A LA UNIV VALENCIA


com


de la Universitat de Valencia i la seguent persona (indicar nom i cognoms

complets DNI entitat a la qual pertany categoria professional relacio con-

tractual)

[Ajuntar el vist-i-plau lliurat per la Direccio de lrsquoentitat]


tıtol




En Valencia a de de

Signat

(Professora Dep Univ) (Persona drsquoaltra institucio)








Apendix E

Sollicitud de canvi de tutor o tutora del TFG








SOLLICITUD DE CANVI DE TUTOR O TUTORADEL TREBALL FI DE GRAU

Canvi de tutora Canvi de tema


lrsquoalumnea amb

DNIpassaport matriculatda en el

grup de la titulacio de Grau drsquoInfermeria el curs

EXPOSA

SOLLICITA

En Valencia a de de

Signatura del (nou) tutora Signatura de lrsquoalumnea








Apendix F

Document de proposta inicial de TFG ijustificacio del tema drsquoestudi elegit

(a entregar al tutor o tutora en la primera cita)








PROPOSTA INICIAL DE TFG IJUSTIFICACIO DEL TEMA DrsquoESTUDI

(entregar exclusivament al tutor o tutora en la primera cita)

1 TutorTutora

2 AlumneAlumna

Telefon

Correu electronic

DNI

3 Tipus de treball

1 Treball de revisio i investigacio bibliografica relacionat amb la titulacio2 Treball de caracter o drsquoaplicacio professional relacionat amb la titulacio3 Treball experimental o teoric relacionat amb la titulacio4 Treball coordinat amb les practiques externes de la titulacio5 Altre treball no inclos en les modalitats anteriors

4 Area o lınia tematica

Aclariments sobre la lınia tematica (si es considera pertinent)

5 Proposta inicial de tıtol del TFG

ENTREGAR AL TUTOR O TUTORA EN LA PRIMERA CITA ENTRE PROFESSORA I ALUMNEA




6 Interes i motivacio de lrsquoestudianta pel tema elegit

7 Rellevancia cientıfica del tema drsquoestudi a desenvolupar en el TFG

8 Preguntes clau sobre el tema drsquoestudi que es vol desenvolupar en el TFG

9 Proposta inicial drsquoobjectiu general (i obj especıfics) sobre lrsquoestudi a desenvolupar





10 Viabilitat per al desenvolupament del treball

(acces a dades a persones a llocs disponibilitat de temps recursos materials necessaris etc)

11 Proposta de cronograma per al desenvolupament del treball

(per mesos per setmanes per perıodes laborals entre festivitats etc)

12 Destresa en lrsquous de programari

programari quinases grau de destresa

Sistema operatiu 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Edicio de text 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Full de calcul 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Bases de dadesdocumentals

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Gestor de referenciesbibliografieques

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Paquet estadıstic 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Analisi de dadesqualitatives (QDA)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Sistema drsquoinformaciogeografica (SIG)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Data Signatura








Apendix G

Justificant drsquoassistenciaa una sessio de tutela de TFG

per circumstancia extraordinaria o sobrevinguda








JUSTIFICANT DrsquoASSISTENCIA A SESSIO DETUTELA DE TREBALL FI DE GRAU

PER CIRCUMSTANCIA EXTRAORDINARIAO SOBREVINGUDA

El professorLa professora

del Departament drsquode

de la Universitat de Valencia i tutora de TFG de lrsquoestudianta

FAIG CONSTAR QUE

lrsquoesmentatda alumnea ha acudit a una sessio de tutela de TFG en la

data el lloc i el termini drsquohores indicat a continuacio

Data

Lloc

Hora inici i final

En Valencia a de de

Signat

(El tutor de TFG La tutora de TFG)

AA DEL PROFESSORA RESPONSABLE DE LrsquoASSIGNATURA A LA QUAL JUSTIFICAR LrsquoABSENCIA







Apendix H

Components drsquoun Treball Fi de Grau







TREBALL BASAT EN UN PROJECTE

DrsquoINVESTIGACIO DE CARACTER PRIMARI EMPIRIC

(DE CAIRE QUANTITATIU)

part inicial o preliminar del document

CobertaPortadaDeclaracio jurada de la originalitat del documentIndicacio dels drets drsquoautoriaResum i paraules clau

Index de continguts

Index de illustracionsIndex de figures (si escau)

Index de quadresIndex de taules (si escau)

text principal o cos del document

0 Introduccio (amb la justificacio cientıfica del proposit de la investigacio i lautilitat i aplicabilitat dels resultats)

1 Plantejament del problema (justificacio cientıfica)2 Marco teoric

El marc teoric consisteix en lrsquoexposicio i analisi de la teoria o teories que servei-xen com a fonament per explicar els antecedents i interpretar els resultats dela investigacio que es va a efectuar Srsquointenta aixı relacionar un fenomen ambles seues causes per contestar les preguntes de la investigacio com i perque

El marc teoric ho conformen els conceptes les relacions i els enunciatsdrsquoaquesta forma srsquoutilitza per a la formulacio drsquohipotesi de lrsquoefecte resultantdrsquouna intervencio concreta La fi ultima drsquoaquest marc es situar el problemadins del conjunt de coneixements existents que permeta orientar la investigacio

Les funcions principals del marc teoric sonmdashEstablir els lımits del camp drsquoinvestigaciomdashActualitzar agrupar i integrar els coneixementsmdashConstituir rutes drsquoinvestigaciomdashPrecisar escenaris que conduısquen a la formulacio drsquohipotesimdashOferir un marc de referencia per interpretar els resultats

Lrsquoelaboracio drsquoun marc teoric passa pel desenvolupament de dues etapesfonamentals

mdashLa recerca bibliograficamdashLrsquoadopcio o el desenvolupament drsquouna teoria

En resum el marc teoric analitza els antecedents i ofereix una visio deconjunt i conclou amb lrsquoexistencia drsquoun problema el problema cientıfic que espreten abordar




3 Objectius drsquoinvestigacio (general i especıfics)Hipotesis (si escau)

4 MetodologiaDisseny metodologicmdashTipus i disseny general de lrsquoestudimdashRevisio bibliografica Procediment de la recerca bibliografica bases de dadesutilitzades documents inicials obtinguts en primera instancia (resultats de larecerca) documents finals drsquointeres (despres drsquoaplicar els criteris de rebuig)mdashDefinicions operacionals de les variables Tabulacio de les dadesmdashUnivers drsquoestudi (poblacio completa) Poblacio diana Criteris drsquoinclusio iexclusio Poblacio elegible mostra Seleccio i grandaria de la mostra Unitatdrsquoanalisi i observaciomdashIntervencio proposadamdashRecursos humans i materialsmdashProcediment per a la recolmiddotleccio drsquoinformacio Instruments a utilitzarMetodes per al control de la qualitat de les dadesmdashProcediments per garantir aspectes etics en les investigacions amb subjecteshumansmdashPresentacio dels resultats (quins i com van a ser presentats posteriorment)mdashAnalisi dels resultats

mdashMetodes i models drsquoanalisis de les dades segons tipus de variablesmdashProgrames a utilitzar per a lrsquoanalisi de les dades

mdashCronograma

5 ResultatsAnalisis i resultatsmdashAnalisi exploratoria de les dades (univariable)mdashRelacio entre variables (bivariable multivariable)

6 Discussio i implicacions per a la practica professional

7 Conclusions

part final del document

Referencies bibliografiques

AnnexosAnnex A Tıtol de lrsquoannexAnnex B Tıtol de lrsquoannex(middot middot middot )





DrsquoINVESTIGACIO (TEORIC)


CubiertaPortadaDeclaracio jurada de la originalitat del documentIndicacio dels drets drsquoautoriaResum y palabras clave

Index de continguts




0 Introduccio

1 Plantejament del problema (justificacio cientıfica)

2 Marc teoricFonamentacio teorica

El marc teoric consisteix en lrsquoexposicio i analisi de la teoria o teories que servei-xen com a fonament per explicar els antecedents i interpretar els resultats dela investigacio que es va a efectuar Srsquointenta aixı relacionar un fenomen ambles seves causes per contestar les preguntes de la investigacio com i perque

El marc teoric ho conformen els conceptes les relacions i els enunciatsdrsquoaquesta forma srsquoutilitza per a la formulacio drsquohipotesi de lrsquoefecte resultantdrsquouna intervencio concreta La fi ultima drsquoaquest marc es situar el problemadins del conjunt de coneixements existents que permeti orientar la investigacio

Les funcions principals del marc teoric sonmdashEstablir els lımits del camp drsquoinvestigaciomdashActualitzar agrupar i integrar els coneixementsmdashConstituir rutes drsquoinvestigaciomdashPrecisar escenaris que condueixen a la formulacio drsquohipotesimdashOferir un marc de referencia per interpretar els resultats







3 Objectius drsquoinvestigacio (general i especıfics)

4 MetodologiaDisseny metodologicmdashTipus i disseny general de lrsquoestudimdashDefinicions operacionals de les variables Tabulacio de les dadesmdashUnivers drsquoestudi (poblacio completa) Poblacio diana Criteris drsquoinclusio iexclusio Poblacio elegible mostra Seleccio i grandaria de la mostra Unitatdrsquoanalisi i observaciomdashIntervencio proposadamdashProcediment per a la recolleccio drsquoinformacio Instruments a utilitzarMetodes per al control de la qualitat de les dadesmdashProcediments per garantir aspectes etics en les investigacions amb subjecteshumansmdashEstimacio de recursos humans i materials

5 Pla drsquoanalisi dels resultatsmdashMetodes i models drsquoanalisis de les dades segons tipus de variablesmdashProgrames a utilitzar per a lrsquoanalisi de les dades

6 Cronograma7 Resultats esperats i possible implicacio per a la practica professional







TREBALL BASAT EN UNA

REVISIO CRITICA DE LA LITERATURA CIENTIFICA


CobertaPortadaDeclaracio jurada de lrsquooriginalitat del documentoIndicacio dels drets drsquoautoriaResum i paraules clau

Index de continguts

Index drsquoillustracionsIndex de figures (si escau)



0 Introduccio

1 Justificacio i rellevancia del treball de revisio Establiment del problemadrsquoinvestigacio

2 Objectius de la investigacio (proposit de la revisio objectiu general objec-tius especıfics)

3 MetodologiaDisseny metodologic (etapes drsquouna revisio sistematica)mdashFormulacio de la pregunta que es desitja respondre Definicio de la preguntao preguntes de recercamdashEnumeracio i descripcio de les fonts de consulta (quins per que srsquohan triatper que es caracteritzen)mdashDescripcio del procediment de recerca i localitzacio dels documents Definiciodels criteris drsquoinclusio i exclusiomdashDescripcio dels resultats de la recerca Quadre o figura resum amb els docu-ments inicialment obtinguts segons fonts de consultamdashProcediment per a la creacio de la base de dades propia amb un gestor dereferencies bibliografiquesmdashCriteris de revisio i de seleccio dels estudis inicialment identificats Docu-ments finals despres drsquoaplicar aquests criterismdashExplicacio sobre quina informacio procedent dels documents finalment inclo-sos en lrsquoestudi va a ser recollida i tractadamdashExplicacio de lrsquoestrategia mitjancant la qual es va a procedir a la comparacioi a lrsquoanalisi de la informacio (homogeneıtat i heterogeneıtat en les troballes)Indicacio de les eines utilitzades per a aquesta comparacio (taules esquemesetc)mdashIndicacio sobre la manera en que van a ser presentats els resultats (quins icom)mdashCronograma




4 ResultatsAnalisis i resultatsmdashInformacio relativa a les caracterıstiques dels estudis finalment seleccionatsmdashInformacio relativa a aquest efecte o resultat objecte de lrsquoestudi dels docu-ments

5 Discussio

6 Conclusions







Apendix I

Recomanacions per a lrsquoelaboracio de lrsquoinforme TFG






Recomendaciones para la escritura del Informe TFG (Apeacutendice laquoIraquo) 1

RECOMENDACIONES PARA LA ESCRITURA DEL INFORMEDE TRABAJO FINAL DE GRADO

Iacutendice

1 Introduccioacuten 3

2 Aspectos generales 321 Tamantildeo 322 Tipo y tamantildeo de letra 323 Maacutergenes 424 Paginacioacuten 425 Lengua 5

3 Estructura del informe 531 Parte inicial o preliminar del informe 5

311 Tiacutetulo 5312 Cubierta 5313 Portada 6314 Declaracioacuten jurada de originalidad del trabajo 7315 Indicacioacuten de los derechos de autoriacutea del trabajo 7316 Dedicatoria 7317 Agradecimientos 7318 Resumen y palabras clave 8319 Iacutendice general o de contenido y numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones 103110 Lista de ilustraciones y de tablas 113111 Lista de signos siacutembolos unidades abreviaturas acroacutenimos o teacuterminos 123112 Glosario 12

32 Texto principal o cuerpo del informe 13321 Introduccioacuten 13322 Cuerpo o nuacutecleo del informe 13

3221 Paacuterrafos e interlineado 143222 Citas en el texto 143223 Citas textuales 153224 Notas a pie de paacutegina 153225 Ilustraciones 163226 Tablas 173227 Foacutermulas matemaacuteticas fiacutesicas y quiacutemicas 183228 Magnitudes unidades y sus siacutembolos 19

323 Conclusiones y recomendaciones 2033 Lista de referencias bibliograacuteficas 20

331 Documentos impresos 21

Facultat drsquoInfermeria i Podologia Universitat de ValegravenciaC Jaume Roig sn 46010 - Valegravencia

Tel 963 864 182 (conserjeriacutea - centralita)c-e euinfermeriauves mdash Fax 963 983 035

2 (Apeacutendice laquoIraquo) Recomendaciones para la escritura del Informe TFG

3311 Presentacioacuten de las referencias bibliograacuteficas 2133111 Monografiacuteas 2133112 Partes de monografiacuteas 2133113 Publicaciones en serie 2133114 Artiacuteculos de publicaciones en serie 2233115 Congresos 2233116 Ponencias de congresos 2233117 Tesis no publicadas 2333118 Informes 2333119 Legislacioacuten 23331110 Normas 23331111 Documentos audiovisuales 24331112 Patentes 24

3312 Pautas o especificaciones para la elaboracioacuten de referencias bibliograacuteficas 2433121 Detalles formales o de estilo 2433122 Algunas consideraciones sobre las especificaciones de los elementos

en los esquemas de las referencias 26332 Documentos electroacutenicos 32

3321 Textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos 323322 Partes de textos electroacutenicos bases de datosy programas informaacuteticos 323323 Contribuciones en textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos 333324 Publicaciones electroacutenicas seriadas completas 333325 Artiacuteculos y contribuciones en publicaciones electroacutenicas seriadas 333326 Boletines de noticias listas de discusioacuten 343327 Mensajes electroacutenicos 34

333 Correspondencia entre referencia bibliograacutefica y cita en el texto 34334 Aspectos a tener en cuenta al elaborar la lista con las referencias 37335 Programas informaacuteticos para la gestioacuten de la bibliografiacutea 38

34 Anexos 38341 Tipos de de anexos 39342 Numeracioacuten de los anexos 39343 Referencias en los anexos 40

35 Partes finales 40351 Iacutendice(s) especial(es) 40

4 Soporte electroacutenico 4141 Depoacutesito del trabajo mediante archivo electroacutenico a traveacutes de paacutegina web (sede electroacutenica) 41




1 Introduccioacuten

Los informes constituyen actualmente una de las fuentes maacutes importantes de informacioacuten cientiacutefica y teacutec-nica por lo que la uniformidad en el procedimiento para su elaboracioacuten ayuda al intercambio de informacioacutenbien facilitando la comprensioacuten a los lectores o el tratamiento del texto en un sistema de informacioacuten

El presente manual se ha confeccionado con el propoacutesito de orientar al alumnado de Grado y facili-tarle el proceso de elaboracioacuten del informe de TFG La informacioacuten para su elaboracioacuten se ha obtenido dediversas normas UNE (Una Norma Espantildeola) equivalentes a sus respectivas Normas Internacionales ISO(Organizacioacuten Internacional de Normalizacioacuten) tales como las que se mencionan en el cuadro siguiente

Coacutedigo de la norma Descripcioacuten del contenidoUNE 50-103-90 ISO 214-1976 Documentacioacuten Preparacioacuten de resuacutemenesUNE 50-104-94 ISO 690-1987 Referencias bibliograacuteficas Contenido forma y estructuraUNE 50-111-89 ISO 999-1975 Documentacioacuten Iacutendice de una publicacioacutenUNE 50-132-94 ISO 2145-1978 Documentacioacuten Numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones

en los documentos escritosUNE 50-135-96 ISO 5966-1982 Documentacioacuten Presentacioacuten de informes cientiacuteficos y teacutecni-

cosUNE 50-136-97 ISO 7144-1986 Documentacioacuten Presentacioacuten de tesis y documentos similares

El informe debe presentarse en forma legible atendiendo a las recomendaciones para la presentacioacuten deinformes cientiacuteficos y teacutecnicos que se contemplan en este manual Las posibilidades que ofrecen hoy en diacutealos medios informaacuteticos permiten conseguir una calidad muy proacutexima a la de la imprenta por lo que puedenconsiderarse de uso obligado para la elaboracioacuten del TFG

Existen diversos programas informaacuteticos que a modo de laquosuite ofimaacuteticaraquo facilitan las tareas para laelaboracioacuten de documentos Entre los denominados WYSIWYG mdashWhat You See Is What You Get lo quese ve es lo que se obtienemdash los hay privativos (Office de Microsoft Pages para MacIntosh) o de coacutedigo libre(LibreOffice de The Document Foundation)

El alumnado de Grado tambieacuten dispone de LATEX (httpeswikipediaorgwikiLaTeX httpwwwlatex-projectorg) un sistema de composicioacuten de textos en coacutedigo libre especialmente orientado a lacreacioacuten de libros y de documentos cientiacuteficos y teacutecnicos Es muy utilizado para la composicioacuten de artiacuteculosacadeacutemicos tesis y libros teacutecnicos dado que la calidad tipograacutefica de los documentos con eacutel obtenidos escomparable a la de una editorial cientiacutefica de primera liacutenea

2 Aspectos generales

21 Tamantildeo

El documento debe presentarse bien en un papel de tamantildeo DIN A4 (210 mm times 297) o en tamantildeonormalizado de libro usualmente formato cuarto tambieacuten conocido como DIN B5 (176 mm times 250 mm)1

22 Tipo y tamantildeo de letra

Se puede utilizar cualquier tipo de letra que resulte clara y legible No obstante se recomienda la utili-zacioacuten de alguno de los tipos de letras expuestos en el cuadro siguiente

1DIN es el acroacutenimo de Deutsches Institut fuumlr Normung o Instituto Alemaacuten de Normalizacioacuten




Tipo de letra EjemploTimes New Roman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ(con serifa) abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

0123456789

Arial o Helveacutetica ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ(sin serifa) abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

0123456789

Computer Modern Roman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ(por defecto en LATEX) abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

0123456789Computer Modern SansSerif ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

Garamond ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

Bookman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

New Century Schoolbook ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

Palatino ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

En cuanto al tamantildeo se recomienda seguir las siguientes directrices

Formato de papelDIN A4 DIN B5

Epiacutegrafes tiacutetulos de capiacutetulos o secciones 16 puntos 14 puntosLetra de cuerpo del informe 11 o 12 puntosPies de cuadros graacuteficos y notas 10 puntosNotas a pie de paacutegina 7 u 8 puntos

23 Maacutergenes

Los maacutergenes deben ser suficientes para facilitar la encuadernacioacuten y la reproduccioacuten El margen inferiorjamaacutes debe emplearse para escribir las notas al pie de paacutegina

DIN A4 Los maacutergenes tanto superior como inferior como los laterales han de ser de 3 cmDIN B5 En este caso los maacutergenes superior e inferior miden 25 cm y los laterales (izquierdo

y derecho) 3 cm

24 Paginacioacuten

La numeracioacuten de las paacuteginas incluyendo las paacuteginas en blanco debe ser correlativa incluso si el informeconsta de varios voluacutemenes

Se emplearaacuten cifras araacutebigas comenzando la numeracioacuten en el recto de la primera paacutegina impresa corres-pondiente a la primera parte o primer capiacutetulo del informe




Para numerar las paacuteginas pertenecientes a la parte inicial o preliminar del informe se puede utilizar lanumeracioacuten romana preferiblemente utilizando letras minuacutesculas

25 Lengua

El TFG puede presentarse en cualquiera de las dos lenguas oficiales de la Comunidad autoacutenoma envalenciano o castellano

Si el o la estudiante quisiera presentar el trabajo en alguna otra lengua distinta de las anteriores (porejemplo ingleacutes por tratarse de un estudiante de intercambio) deberaacute solicitarlo previa y expresamente a laComisioacuten de TFG con el aval del tutor o tutora del trabajo

3 Estructura del informe

31 Parte inicial o preliminar del informe

311 Tiacutetulo

El tiacutetulo debe indicar claramente el contenido del informe Cada palabra deberiacutea proporcionar informacioacutenespeciacutefica para su utilizacioacuten en listas de tiacutetulos en la indizacioacuten y en la recuperacioacuten de la informacioacuten

El subtiacutetulo si hubiera deberiacutea estar claramente subordinado al tiacutetuloEl tiacutetulo de la portada debe ser el mismo en todas las partes del informe sin embargo puede estar

abreviado en el caso de que se repita con frecuencia y en el lomo del volumen si existe

312 Cubierta

La cubierta exterior sirve para dar la presentacioacuten inicial del informe a los miembros del tribunal que lovan a evaluar Por ello debe se clara distintiva e informativa debiendo contener los elementos esenciales dela portada

mdash El tiacutetulo completo del informe y subtiacutetulo si existe (tiacutetulo y subtiacutetulo deben coincidir con el dela portada sin elementos nuevos ni cambios en su redaccioacuten)

mdash El nombre y apellidos completo del estudiantemdash Indicar que se trata del Trabajo Final de Gradomdash El logotipo de la institucioacuten donde se presenta el TFGmdash El nombre de la institucioacuten donde se presenta el TFGmdash El curso acadeacutemico en el que se realiza el TFGmdash El lugar y la fecha (o al menos el antildeo) en el que se sustenta la defensa del TFG

La cubierta ademaacutes debe proporcionar en parte proteccioacuten fiacutesica al documento por lo que se recomiendautilizar cartulina de 300 gm2 aproximadamente y laminada en brillo




CUBIERTA

TIacuteTULO COMPLETOY SUBTIacuteTULO

DEL TRABAJO DE FIN DE GRADO

Nombre y Apellidos completosdel alumnoa que presenta el TFG

TRABAJO FINAL DE GRADO

FACULTAT DrsquoINFERMERIA I PODOLOGIA

UNIVERSITAT DE VALEgraveNCIA

VALENCIAFecha en que se sustenta la defensa

313 Portada

La portada es la primera paacutegina del recto de un informe y representa la fuente de informacioacuten bibliograacuteficapreferente

En la portada de cada volumen deben figurar los siguientes elementos y en el orden que se citan

mdash El tiacutetulo completo del informe y el subtiacutetulo si existe

mdash El nuacutemero total de voluacutemenes si estaacute formado por maacutes de uno y nuacutemero del volumen en cuestioacuten

mdash El nombre y apellidos completo del estudiante

mdash Indicar que se trata del Trabajo Final de Grado

mdash El nombre y apellidos completo del tutor o tutora del TFG

mdash El nombre del presidentea y de los miembros del tribunal

mdash El nombre de la institucioacuten donde se presenta el TFG

mdash El curso acadeacutemico en el que se realiza el TFG

mdash El lugar y la fecha (o al menos el antildeo) en el que se sustenta la defensa del TFG




PORTADA



TRABAJO FINAL DE GRADOPRESENTADO POR


TUTORA DEL TRABAJONombre y Apellidos completos del tutora

MIEMBROS DEL TRIBUNALPRESIDENTEAMIEMBRO 1MIEMBRO 2

Nombre y Apellidos completosNombre y Apellidos completosNombre y Apellidos completos




314 Declaracioacuten jurada de originalidad del trabajo

Inmediatamente despueacutes de la portada se incluiraacute una declaracioacuten jurada por parte del estudiante enla que se manifieste que el trabajo presentado se trata de un trabajo original y que no ha sido presentadopreviamente con otras finalidades

315 Indicacioacuten de los derechos de autoriacutea del trabajo

Se haraacute constar que el trabajo elaborado se presenta bajo licencia Creative Commons 30 de uso abiertocon reconocimiento de autoriacutea (BY) reconocimiento no comercial (NC) y sin obra derivada (ND) El siacutemboloque representa este tipo de licencia es el siguiente

316 Dedicatoria

Es opcional En un TFG mejor evitar la dedicatoria pero si se incluye entonces debe colocarse en elrecto de la paacutegina

317 Agradecimientos

Es opcional En un TFG mejor evitar los agradecimientos pero si se incluyen entonces deben colocarseen el recto de la paacutegina




DEDICATORIA AGRADECIMIENTOS

AGRADECIMIENTOS

El autorLa autora expresa sus agradecimientos a

Dedicado a

318 Resumen y palabras clave

El teacutermino resumen significa una representacioacuten abreviada y precisa del contenido de un documentosin interpretacioacuten ni criacutetica y sin mencioacuten expresa del autor del resumen Cabe distinguir entre

a) Resumen informativoUn resumen debe ser tan informativo como lo permita el tipo y el estilo del documento es decir tiene

que representar tanto como sea posible la informacioacuten cuantitativa cualitativa o ambas contenida enel documento capacitando a quien lo lee para identificar de forma raacutepida y precisa el contenido delmismo y captar su intereacutes de manera que le incentive a leer el documento en su totalidad

Los resuacutemenes informativos estaacuten especialmente indicados para los textos que describen un trabajoexperimental y para los documentos dedicados a un soacutelo tema

b) Resumen indicativoAlgunos textos digresivos o amplios tales como estudios generales revisiones y monografiacuteas completas

pueden permitir soacutelo la preparacioacuten de un resumen que sea una guiacutea indicativa o descriptiva del tipo dedocumento de los temas principales y de la forma en que son tratados

c) Resumen informativo-indicativoUn resumen informativo-indicativo combinado se prepararaacute a menudo cuando las limitaciones

sobre la extensioacuten del resumen o el tipo y estilo del documento hagan necesario limitar los elementosinformativos a los fragmentos principales de los documentos primarios utilizando elementos puramenteindicativos para los otros fragmentos

Contenido del resumen

En numerosas disciplinas los lectores y lectoras estaacuten acostumbrados a resuacutemenes que exponen el objetivola metodologiacutea los resultados y las conclusiones presentadas en el documento original La mayoriacutea de los




documentos que describen un trabajo experimental pueden analizarse de acuerdo con estos elementos pero lasecuencia oacuteptima de estos dependeraacute de la audiencia a la que se dirige principalmente el resumen Los lectoresinteresados en la aplicacioacuten de un conocimiento nuevo obtendraacuten una informacioacuten maacutes raacutepida a partir de unresumen con una disposicioacuten orientada hacia los resultados en el que eacutestos y las conclusiones mas importantesaparezcan al principio seguidos por los detalles que los apoyan otros resultados y la metodologiacutea

Las normas siguientes son las maacutes convenientes para los resuacutemenes informativos Si lo que se pretenderedactar es un resumen informativo-indicativo o indicativo deberaacuten seguirse en la medida en que resultenpraacutecticas

Objetivo El resumen debe exponer los objetivos principales y el alcance del estudio o las razonespor las cuales se ha escrito el documento cuando no queden claras en el tiacutetulo de eacuteste o no se puedandeducir del resto del resumen El resumen solamente se referiraacute a la bibliografiacutea cuando sea parteesencial del objetivo propuesto

Metodologiacutea Las teacutecnicas o procedimientos soacutelo deben describirse cuando sea necesario para la com-prensioacuten del texto Sin embargo conviene identificar con claridad las teacutecnicas nuevas y describir elprincipio metodoloacutegico fundamental el conjunto de operaciones y el grado de precisioacuten obtenible Paralos documentos que traten de trabajos no experimentales deben describirse las fuentes de los datos ysu tratamiento

Resultados y conclusiones Los resultados y las conclusiones deben presentarse con claridad Puedenresumirse conjuntamente para evitar la redundancia pero las conjeturas deben diferenciarse de loshechos

bull Resultados Los resultados deben describirse de forma tan precisa e informativa como sea posi-ble Puede tratarse de resultados obtenidos tanto experimentales como teoacutericos datos recogidosrelaciones y correlaciones efectos observados etc Conviene precisar si los valores numeacutericos estaacuteno no depurados y si son resultados de una sola observacioacuten o de medidas repetidas Cuando losresultados son demasiado numerosos para incluirlos en su totalidad deben considerarse priorita-rios los siguientes hechos nuevos y verificados resultados vaacutelidos a largo plazo resultados quecontradicen teoriacuteas anteriores o que el autor sabe que son relevantes para un problema praacutecticoDeben indicarse tambieacuten los liacutemites de precisioacuten y de fiabilidad y los grados de validez de losresultados

bull Conclusiones El resumen debe describir las consecuencias de los resultados y especialmente surelacioacuten con el objetivo de la investigacioacuten o con el de la preparacioacuten del documento Las con-clusiones se pueden asociar con recomendaciones evaluaciones aplicaciones sugerencias nuevasrelaciones o hipoacutetesis aceptadas o rechazadas

Informacioacuten marginal En el resumen deben incluirse los resultados o la informacioacuten no directamenterelacionada con el tema principal del documento (por ejemplo modificaciones de meacutetodos nuevoscompuestos constantes fiacutesicas determinadas por primera vez documentos y fuentes documentalesdescubiertas recientemente etc) Deben exponerse con claridad pero de forma que no desviacuteen laatencioacuten del tema principal No debe exagerarse su importancia relativa dentro del documento quese analiza

Colocacioacuten del resumen y de los descriptores o palabras clave

El resumen debe figurar al principio del documento y contener entre 250 y 350 palabras Se presentaraacuteen el idioma en que se redacta el documento y en ingleacutes (si el idioma de redaccioacuten fuera distinto de este)

Los descriptores o palabras clave yo las signaturas destinadas a la indizacioacuten (como por ejemplo las deCDU mdashCataacutelogo Decimal Universalmdash asignadas a las tesis) si se incluyen deben colocarse inmediatamenteantes o despueacutes del resumen en la misma paacutegina

Exhaustividad precisioacuten y extensioacuten

El resumen debe ser autosuficiente puesto que ha de ser inteligible para el lector sin necesidad de referirseal documento original debe contener la informacioacuten baacutesica de eacuteste y conservar su estilo ser tan concisocomo sea posible respetando sin embargo el contenido del texto sin ser enigmaacutetico ni oscuro no citar una




informacioacuten secundaria si no es absolutamente necesario ni incluir una informacioacuten o un aserto que no figureen el documento

Normalmente el contenido de un documento es maacutes significativo que su extensioacuten para determinar lalongitud del resumen En documentos como informes o tesis los resuacutemenes no deben exceder de 500 palabrasdebiendo ser lo suficientemente breves para que no ocupen maacutes de una paacutegina

Estilo

El resumen debe comenzar por una frase que presente la idea baacutesica del tema principal del documentoa menos que se haya expresado ya en el tiacutetulo Debe indicarse la forma en que el autor trata el tema o lanaturaleza del documento por ejemplo tratamiento teoacuterico examen de un caso informe sobre el estado dela cuestioacuten criacutetica histoacuterica informe de una investigacioacuten original revisioacuten bibliograacutefica etc

Divisioacuten en paacuterrafos frases completas

Un resumen breve debe estructurarse en un soacutelo paacuterrafo pero los resuacutemenes largos necesitan maacutes de unpaacuterrafo El resumen sobre todo el informativo debe redactarse en frases completas y utilizar las palabras ofrases de transicioacuten que sean necesarias para la coherencia del texto

Uso de verbos en voz activa

Deben utilizarse verbos en voz activa siempre que sea posible esto contribuye a una redaccioacuten clarabreve y precisa Sin embargo la voz pasiva puede ser utilizada en los resuacutemenes indicativos e incluso enaquellos informativos en los que se quiera destacar al destinatario de la accioacuten

Terminologiacutea

Deben utilizarse palabras significativas tomadas del texto que ayuden a la recuperacioacuten automatizadaConviene evitar teacuterminos infrecuentes acroacutenimos siglas abreviaturas o siacutembolos y en caso de que se utilicendeben definirse la primera vez que aparezcan en el resumen Siempre que sea posible deben emplearse lasunidades siacutembolos y la terminologiacutea establecidas por las normas UNE

Elementos no textuales

No deben incluirse cuadros ecuaciones foacutermulas estructurales ni diagramas maacutes que si es estrictamentenecesario para la brevedad y claridad del texto o cuando no exista otra alternativa aceptable

319 Iacutendice general o de contenido y numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones

El iacutendice general o de contenido debe consistir en los tiacutetulos de las principales subdivisiones delinforme y de los anexos junto con los nuacutemeros de las paacuteginas en las que se hallan Tambieacuten puede referenciarsela seccioacuten de bibliografiacutea

En un informe con varios voluacutemenes cada volumen debe llevar su iacutendice pero debe incluirse tambieacuten eliacutendice general completo en cada volumen

Numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones

La numeracioacuten debe realizarse mediante la utilizacioacuten de cifras araacutebigasLas divisiones principales (en el primer nivel) de un escrito deben numerarse correlativamente a partir

de 1Cada divisioacuten principal puede subdividirse (en el segundo nivel) en un nuacutemero cualquiera de subdivisiones

numeradas correlativamente a partir de 1 Esta forma de divisioacuten y numeracioacuten puede continuar hastacualquier nivel (tercer nivel o sucesivos) No obstante es conveniente limitar el nuacutemero de niveles a fin deque los nuacutemeros de las distintas partes sean faacuteciles de identificar leer o citar




RESUMEN PREFACIO

RESUMEN PREFACIO

Descriptores o palabras clave

La separacioacuten de las diversas subdivisiones que forman parte de una misma divisioacuten principal se realizaintercalando un punto entre las cifras representativas de las mismas No debe usarse el punto a continuacioacutendel nuacutemero que designa el uacuteltimo nivel

Puede atribuirse la cifra 0 a la primera divisioacuten de cada nivel cuando constituya una introduccioacutenprefacio un proacutelogo un preaacutembulo o cualquier otra parte de tipo similar

Los nuacutemeros de las divisiones o de las subdivisiones se citan dentro del propio texto en la forma que seindica en los siguientes ejemplos

en la seccioacuten 4

veacutease 92

tercera liacutenea de 1122

Para la enunciacioacuten verbal de un nuacutemero de divisioacuten o de subdivisioacuten no se tienen en cuenta los puntos

2 laquodosraquo211 laquodos uno unoraquo211 laquodos onceraquo227 laquodos veintisieteraquo

3110 Lista de ilustraciones y de tablas

El teacutermino laquoilustracioacutenraquo abarca graacuteficos dibujos y fotografiacuteas (veacutease 3225)Todas las ilustraciones (figuras) mapas laacuteminas cuadros etc deben indicarse en listas separadasEn las listas debe indicarse el nuacutemero la leyenda de la figura del mapa de la laacutemina del cuadro y el

nuacutemero de paacutegina(s) en la que aparece




IacuteNDICE GENERAL

IacuteNDICE DE MATERIAS(O IacuteNDICE DE CONTENIDO)

0 Introduccioacuten1 Morfologiacutea

11 Citologiacutea111 Forma y tamantildeo de las ceacutelulas

1111 Componentes de las ceacutelulas12 Histologiacutea

121 Formacioacuten de los tejidos (histogeacutenesis)1211 Tejidos formativos

2 Fisiologiacutea

21 Metabolismo211 Ingestioacuten y recorrido de las sustancias

nutritivas22 Desarrollo

221 Condiciones de crecimiento2211 Medida del crecimiento

6 Conclusiones7 RecomendacionesReferenciasAnexos

Anexo A Procedimiento para la toma de muestrasAnexo B Bibliografiacutea

37

141630414357

9096

105120123157

225231235

243253

La leyenda puede darse abreviada es decir limitarse a la primera frase que debe ser inteligible por siacutemisma

Las fuentes de las ilustraciones y de las tablas si no se incluyen en la leyenda o en los agradecimientosdeben mencionarse en la lista de ilustraciones y la de tablas

3111 Lista de signos siacutembolos unidades abreviaturas acroacutenimos o teacuterminos

Las abreviaturas y los siacutembolos deben desarrollarse o definirse la primera vez que aparezcan en el textoDichas abreviaturas y siacutembolos deberaacuten estar de acuerdo con los especificados en las normas internacio-

nales correspondientes Si los siacutembolos requeridos no se hallan en ninguna norma se puede hacer referenciaa las publicaciones realizadas por organismos cientiacuteficos competentes en la materia

Si el informe contienen signos siacutembolos unidades abreviaturas o acroacutenimos que el lector no puedacomprender inmediatamente o si eacutestos son numerosos deben relacionarse y explicarse en una o varias listasaparte del texto

La existencia de esas listas no justifica la omisioacuten de una explicacioacuten sobre esos siacutembolos cuando aparezcanpor primera vez en el texto

Estas listas deben colocarse a continuacioacuten del iacutendice o despueacutes de la(s) lista(s) de figuras yo cuadros

3112 Glosario

Los teacuterminos que requieren explicacioacuten deben definirse en un glosario La existencia de un glosario nojustifica la omisioacuten de una explicacioacuten en el texto la primera vez que aparece un teacutermino




LISTA DE FIGURAS LISTA DE TABLAS


Figura 1 Tiacutetulo de la figura uno

Figura 2 Tiacutetulo de la figura dos

Figura 3 Tiacutetulo de la figura tres

Figura 4 Tiacutetulo de la figura cuatro

Figura 5 Tiacutetulo de la figura cinco

Figura 6 Tiacutetulo de la figura seis

Figura 7 Tiacutetulo de la figura siete

Figura 8 Tiacutetulo de la figura ocho

37

44

60

87

103

125

167

185

Tabla 1 Tiacutetulo de la tabla uno

Tabla 2 Tiacutetulo de la tabla dos

Tabla 3 Tiacutetulo de la tabla tres

Tabla 4 Tiacutetulo de la tabla cuatro

Tabla 5 Tiacutetulo de la tabla cinco

Tabla 6 Tiacutetulo de la tabla seis

Tabla 7 Tiacutetulo de la tabla siete

Tabla 8 Tiacutetulo de la tabla ocho

39

47

65

93

107

129

173

192

32 Texto principal o cuerpo del informe

El texto principal debe comenzar con una introduccioacuten (en el recto de una hoja) y acabar con unaconclusioacuten En medio de ambas iraacute el cuerpo o nuacutecleo del informe

321 Introduccioacuten

Cada informe debe comenzar con una introduccioacuten que establezca brevemente el campo de aplicacioacuten ylos objetivos y meacutetodos del trabajo descrito su relacioacuten con otros trabajos o investigaciones previas en eltema y el enfoque general

En la introduccioacuten no debe repetirse o parafrasearse lo mencionado en el resumen ni dar detalles de lateoriacutea experimental meacutetodo o resultados ni anticipar las conclusiones o recomendaciones

Si no hay un prefacio separado la informacioacuten que podriacutea figurar en el prefacio puede incluirse en laintroduccioacuten

La introduccioacuten no forma parte del texto principal del informe y no debe numerarse excepto con la cifra0 (cero) si se desea

322 Cuerpo o nuacutecleo del informe

El nuacutecleo del informe deberiacutea dividirse en partes capiacutetulos y eventualmente en apartados numeradosque cubran aspectos tales como teoriacutea (marco teoacuterico que sustenta el trabajo planteado) hipoacutetesis (oplanteamiento de partida que se pretende comprobar o refutar) meacutetodo (disentildeo metodoloacutegico del procesopara llevar a cabo el trabajo) resultados (descripcioacuten de los mismos) y discusioacuten Interpreacutetense estosaspectos como una propuesta ya que autor o autora estableceraacute los enunciados de las divisiones que mejorse acomoden a sus necesidades

A menudo es conveniente dividir los capiacutetulos en apartados y estos en subapartados cada uno con




su propio encabezamiento Normalmente no se recomiendan maacutes subdivisiones excepto para numerar loscomponentes de una lista

Cada parte (o cada capiacutetulo si no hay divisioacuten en partes) debe comenzar en una nueva paacutegina Losteacuterminos usados para designar las diferentes partes capiacutetulos y apartados deben ser los mismos en todo eldocumento

La numeracioacuten de los capiacutetulos apartados y subapartados debe estar de acuerdo con lo indicado en 319La informacioacuten dada en el nuacutecleo del informe deberiacutea ser lo suficientemente detallada pero sin rebasar lo

excesivo Las descripciones de la teoriacutea meacutetodos y resultados deberiacutean ser suficientes para que un especia-lista en la materia reproduzca las etapas de la investigacioacuten sin dificultad especial Si se requieren pruebasmatemaacuteticas o detalles completos del procedimiento experimental estos deberiacutean presentarse en los anexosDeberiacutea destacarse la importancia del trabajo nuevo con soacutelo una breve descripcioacuten o referencia a las teacutecnicaso equipos convencionales

Todas las ilustraciones y cuadros esenciales para la comprensioacuten del texto principal deberiacutean incluirse enel nuacutecleo del informe y deben colocarse como se indica en 3225 en 3226 y en 3227

En el cuerpo del informe se puede antildeadir un capiacutetulo independientemente para la discusioacuten de losnuevos aspectos del trabajo descrito y que interprete o comente los resultados y el razonamiento sobre elque se fundamentan las conclusiones y recomendaciones del informe Alternativamente los subapartados dela discusioacuten pueden incluirse en los capiacutetulos que describen los resultados

3221 Paacuterrafos e interlineado

El primer paacuterrafo que sigue a los tiacutetulos y subtiacutetulos de una seccioacuten puede comenzar con o sin sangradoLos paacuterrafos siguientes deben empezar con un sangrado que mida entre 5 y 10 mm

El interlineado en el texto del cuerpo del informe seraacute de 15Entre un paacuterrafo y otro se dejaraacute de ordinario un espacio de una liacutenea

3222 Citas en el texto

La forma de citacioacuten empleada en el texto deberaacute seguir uno de los dos meacutetodos siguientes conforme almeacutetodo elegido para la presentacioacuten de la lista de referencias (ver 33)

1) Citacioacuten por nombre(s)fecha que corresponde con el nombre(s) del autor(es) y la fecha de publica-cioacuten conforme a la lista de referencias bibliograacuteficas ordenadas alfabeacuteticamente

Cuando se utiliza citacioacuten por nombre(s)fecha estas citas deben combinar el nombre(s) del autor(es)y la fecha de publicacioacuten en un punto apropiado del texto bien colocando ambos elementos entre corcheteso cuando el nombre forma parte de una frase antildeadiendo la fecha entre pareacutentesis detraacutes del (de los)nombre(s) Con frecuencia es deseable incluir en la cita del texto la paacutegina especiacutefica a la que se refiere

Por ejemplo anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [MacFarland 1974 p 650]

o MacFarland (1974 p 650) anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m

para una estranda correspondiente en la lista de referencias asiacute

MACFARLAND RA Influence of changing time zone on air crews Aerospace Medicine 45 1974648-658

Cuando se hace referencia a maacutes de una publicacioacuten de un mismo autor o grupo de autores delmismo antildeo las citas deben incluir una letra minuacutescula despueacutes de la fecha Esta letra debe repetirsedelante del nombre del autor en la lista de referencias yo en la nota a pie de paacutegina

Ejemplo la informacioacuten de esas fuentes [Farnfield 1974a)] condujo a una propuesta para la adopcioacuten

de nuevos teacuterminos [Farnfield 1974b)]Entradas correspondientes en la lista de referencias




a) FARNFIELD CA ed A Guide to Sources of Information in the Textile Industry ManchesterThe Textile Institute 1974 pp 119-120

b) FARNFIELD CA Textile terms and definitions T amp D Comm Rpt 23 Manchester TheTextile Institute 1974

2) Un nuacutemero de citacioacuten que corresponde a una entrada numerada en la lista de referencias bibliograacuteficasEn este caso los nuacutemeros deberiacutean colocarse como superiacutendices o bien entre pareacutentesis despueacutes del nombrepalabra o frase pertinente

Cuando se utilizan citas bibliograacuteficas numeradas es preciso hacerlo de forma consecutiva a lo largodel texto excepto cuando la fuente de referencia se cita maacutes de una vez refirieacutendose a las mismas paacuteginasexactamente en cuyo caso debe utilizarse siempre el mismo nuacutemero

Los nuacutemeros deben colocarse como superiacutendices o mejor entre pareacutentesis o corchetes en lugaresapropiados del texto (despueacutes del nombre palabra o frase pertinente) En cualquier caso debe utilizarseuna tipografiacutea que las diferencie de otras cifras que aparezcan en el texto Cuando esto no sea posibledebe emplearse la abreviatura Ref precediendo al nuacutemero que figura entre pareacutentesis o corchetes

Por ejemplo anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [2]

o anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [Ref 2]

o MacFarland [2] anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m

para una entrada correspondiente en la lista de referencias asiacute

[2] MACFARLAND RA Influence of changing time zone on air crews Aerospace Medicine 451974 648-658

3223 Citas textuales

Las citas textuales no integradas en el texto del documento deben distinguirse claramente del textoprincipal debiendo indicarse tambieacuten las fuentes

Se propone una indentacioacuten de uno a dos centiacutemetros desde el margen izquierdo y si es posible tambieacutendel derecho reduciendo en dos o tres puntos el tamantildeo de la letra con respecto al tamantildeo utilizado en elcuerpo del informe

3224 Notas a pie de paacutegina

Las notas a pie de paacutegina pueden utilizarse para muchos propoacutesitos He aquiacute algunos de ellos

a) Indicar el origen de las citasLas notas a pie de paacutegina pueden servir perfectamente como instrumento de referencia biblio-

graacutefica evitando que la lectura de la paacutegina se vuelva dificultosa (como ocurririacutea si las fuentesfueran indicadas en el mismo texto) ademaacutes de poder verificar raacutepidamente de un vistazo aquellode que se habla Debe tomarse la opcioacuten entre colocar las referencias bibliograacuteficas como notas alpie de la paacutegina o al final del informe (se recomienda esto uacuteltimo)

b) Antildeadir a un tema discutido en el texto otras indicaciones bibliograacuteficas de refuerzoc) Referencias externas e internas

Tratado un tema se puede poner en nota un laquocfrraquo (laquoconfroacutenteseraquo) y remitir a otro libro o aotro capiacutetulo o paacuterrafo del propio texto

d) Introducir una cita de refuerzo que en el texto estorbariacuteaEsto es uacutetil cuando se hace una afirmacioacuten en el texto y despueacutes para no perder el hilo se

pasa a la siguiente afirmacioacuten pero detraacutes de la primera se remite a la nota en que se muestracoacutemo una conocida autoridad confirma la primera afirmacioacuten




e) Ampliar las aseveraciones hechas en el textoSe evita asiacute apelmazar el texto con observaciones que por importantes que sean son peri-

feacutericas con respecto a los argumentos principales o no hacen maacutes que repetir un punto de vistadiferente de lo que ya se ha dicho de un modo esencial

f) Corregir o puntualizar las afirmaciones del textoSe puede menciona el punto de vista de otros autores que discrepen de la idea que se expone

o se puede ofrecer la traduccioacuten de una cita que era esencial dar en lengua extranjera o en versioacutenoriginal de control de una cita que por exigencias de fluidez del razonamiento resultaba maacutescoacutemodo dar en traduccioacuten

g) OtrosCitar un libro del que se ha extraiacutedo una frase Citar un autor de quien se ha empleado una

idea o una informacioacuten Advertir de que una serie de ideas originales que se estaacuten exponiendono habriacutean surgido sin el estiacutemulo recibido por la lectura de tal obra o por las conversacionesprivadas con tal estudioso

Para la identificacioacuten de las notas a pie de paacutegina se puede utilizar

mdash La numeracioacuten araacutebiga correlativa teniendo en cuenta todo el informemdash Iniciar la numeracioacuten en cada capiacutetulo (Se recomienda esta opcioacuten)mdash Utilizar siacutembolos (lowast dagger Dagger sect ) si se trata de pocas notas o se dan en alguna paacutegina ocasional-

mente

3225 Ilustraciones

El teacutermino laquoilustracioacutenraquo incluye representaciones graacuteficas (trazados de curvas histogramas etc) dibujoslineales y fotografiacuteas En la mayor parte de los informes no suele ser necesario distinguir entre diferentestipos de ilustraciones mediante el empleo de teacuterminos distintos como laquograacuteficoraquo laquolaacuteminaraquo laquomaparaquo etc auacutencuando figuren en paacuteginas especiales todas pueden denominarse laquofigurasraquo

Las ilustraciones juegan un papel significativo en la expresioacuten de ideas cientiacuteficas y teacutecnicas Una solailustracioacuten realizada convenientemente puede contribuir enormemente a la claridad del texto Es por tantonecesaria una normalizacioacuten rigurosa para asegurar que cada ilustracioacuten sea lo maacutes sencilla y clara posible

Cuando las ilustraciones no las realiza el autor es conveniente respetar los derechos del creador y men-cionarlo en los agradecimientos Las reproducciones de ilustraciones deben ser legibles incluso cuando esteacutenreducidas Se recomienda estudiar cuidadosamente las leyes vigentes sobre derechos de autor en especial enlo referente a las fotografiacuteas Debe indicarse la fuente de todos los datos no originales de una ilustracioacuten

Cada ilustracioacuten debe numerarse de forma consecutiva desde el principio hasta el final del informe o porcapiacutetulo (o anexo) En este caso el nuacutemero de la ilustracioacuten estaacute formado por el nuacutemero del capiacutetulo (o letradel anexo) seguido tras un guioacuten del nuacutemero de orden de la ilustracioacuten en el capiacutetulo (o anexo)

Ejemplos

Figura 4-3 corresponde a la tercera figura del capiacutetulo 4Cuadro B-5 corresponde al quinto cuadro del anexo B

Cada ilustracioacuten debe ir acompantildeada de un pie que puede incluir una leyenda descriptiva y que debeubicarse a continuacioacuten de la cifra araacutebiga que corresponda a la ilustracioacuten Si la ilustracioacuten ocupa toda lapaacutegina la leyenda debe colocarse en la parte inferior de la paacutegina encarada En la medida de lo posible laleyenda y cualquier elemento antildeadido a la ilustracioacuten deberiacutean permitir que esta uacuteltima sea inteligible por siacutemisma sin tener que recurrir al texto En el iacutendice deberiacutea incluirse una lista de las ilustraciones del informe(veacutease 3110)

Las ilustraciones deberiacutean aparecer en el texto inmediatamente despueacutes de ser citadas por primera vezy si es posible en la misma paacutegina No deben incluirse en el cuerpo del informe si no se citan en el textopero pueden sin embargo situarse como material suplementario en un anexo (veacutease 34)

Cuando existe una elevada proporcioacuten de ilustraciones en relacioacuten a las paacuteginas del texto puede ser maacutesapropiado agrupar las ilustraciones juntas bien al final del capiacutetulo al que se refieren o bien al final del




cuerpo del informe Si las ilustraciones se agrupan de este modo deberiacutea indicarse el nuacutemero de paacutegina enque se encuentra una ilustracioacuten cada vez que se hace referencia a la misma en el texto

Debido a su peacuterdida de diferenciacioacuten en la fotocopia deberiacutea evitarse utilizar colores en las ilustraciones(aparte de su elevado coste) Si el color es indispensable las liacuteneas y sombreados que aparecen con el colordeberiacutean realizarse de modo que tambieacuten puedan identificarse en las copias en blanco y negro (Por ejemplotres curvas a imprimir en colores diferentes tambieacuten podriacutean dibujarse como liacuteneas continua discontinua ypunteada)

A causa de las dificultades de reproduccioacuten deberiacutean evitarse desplegados para las ilustraciones Ademaacutesla lectura se simplifica si las ilustraciones se colocan en el mismo sentido que el texto y no en aacutengulo rectocon respecto a eacutel (siempre que se pueda)

Los siguientes aspectos se aplican a los diferentes tipos de ilustraciones

Graacuteficos Cada graacutefico debe indicar el orden de magnitud y las unidades representadas en ordenadasen abscisas y otros paraacutemetros Estos roacutetulos deben escribirse en la forma laquocantidadunidadraquo Lossiacutembolos y abreviaturas utilizados deben ser los mismos que en el texto y deben respetar las NormasInternacionales existentes que les sean aplicables (veacutease tambieacuten 3228)

A menos que un graacutefico pretenda proporcionar una fuente de datos precisos (en cuyo caso seriacuteapreferible un cuadro) las coordenadas deberiacutean estar limitadas a lo necesario para dirigir la vista ypreferiblemente deberiacutean reducirse a marcas en las liacuteneas de ordenadas y de abscisas

Cuando se utilizan diferentes tipos de liacuteneas o de sombreados debe facilitarse una clave o leyenda

Dibujos lineales Los dibujos lineales con frecuencia son preferibles a las fotografiacuteas para ilustrar los equi-pos y teacutecnicas y para la mayor parte de representaciones geofiacutesicas y dispositivos tecnoloacutegicos Lainformacioacuten que contienen deberiacutea limitarse a la necesaria para resaltar un punto presentado en eltexto con el fin de evitar la redundancia Si se requiere rotulacioacuten muy detallada deberiacutean utilizarsesiacutembolos sencillos o sombreados en el dibujo asiacute como facilitar una clave Debe indicarse la escala deldibujo

Si se utilizan mapas deben indicarse las coordenadas geograacuteficas o los puntos cardinales la escalay cuando se requiera la proyeccioacuten y el sistema de cuadriacutecula

Fotografiacuteas Las fotografiacuteas no son siempre tan apropiadas como los dibujos lineales para las ilustracionesEn particular las fotografiacuteas en semitonos no pueden fotocopiarse de una forma satisfactoria

Si se utilizan fotografiacuteas el original deberiacutea ser de calidad muy alta con el fin de minimizar lapeacuterdida de detalle ocasionada por el tratamiento de los semitonos

Debe indicarse la dimensioacuten del objeto fotografiado mediante una escala o por su asociacioacuten conotro objeto de dimensioacuten conocida Las caracteriacutesticas de intereacutes deberiacutean sentildealarse por medio deroacutetulos o letras con flechas cuidando que se destaquen claramente sobre el fondo La fotografiacutea originaldeberiacutea acotarse con el fin de eliminar elementos sin importancia y de centrar los puntos de intereacutes

3226 Tablas

Las tablas al igual que las ilustraciones juegan un importante papel en la presentacioacuten de los conceptoscientiacuteficos o teacutecnicos explicados en el texto y deberiacutean estar cuidadosamente organizadas con el fin de hacermaacutes clara la exposicioacuten del texto Deben figurar en el mismo inmediatamente despueacutes de ser citadas porprimera vez y si es posible en la misma paacutegina Si no se citan en el texto no deben incluirse en el cuerpodel informe pero siacute pueden incluirse como material suplementario en un anexo (veacutease 34)

Cada tabla debe ir numerada de forma consecutiva (Ejemplo Cuadro 3) e ir acompantildeada de un textodescriptivo que puede incluir una leyenda En la medida de lo posible el texto y los encabezamientos delas tablas deberiacutean hacer que la tablas sea suficientemente explicativa sin tener que recurrir al texto En eliacutendice debe incluirse una lista de las tablas del informe (veacutease 3110)

Las tablas que aparecen en el cuerpo del texto soacutelo deberiacutean contener aquellos datos que se relacionancon los puntos considerados Cualquier material susceptible de tabulacioacuten que conste de maacutes de cuatro ocinco liacuteneas deberiacutea presentarse en forma de tabla Si en el texto tiene que tabularse una elevada cantidadde datos estos deberiacutean dividirse en dos o maacutes tablas incluso si ello produce una cierta redundancia Debeindicarse la fuente de todos los datos no originales de una tabla




Los datos que no se relacionen con el texto pero que puedan servir como referencia deberiacutean incluirsecomo material suplementario en un anexo (veacutease 34) o bien indicarse su disponibilidad en alguacuten organismode depoacutesito puacuteblico o privado que deberiacutea mencionarse en el informe

Las columnas o liacuteneas de datos de las tablas deberiacutean separarse por medio de liacuteneas o de espacios engrupos loacutegicos adecuados para facilitar su interpretacioacuten Los encabezamientos deben definir con claridad eltipo de magnitud y de unidad que figura en cada columna o liacutenea utilizando la forma laquomagnitudunidadraquoLos siacutembolos o abreviaturas que se utilicen deben ser los mismos que en el texto y deben seguir las normasque les sean aplicables (veacutease tambieacuten 3228)

3227 Foacutermulas matemaacuteticas fiacutesicas y quiacutemicas

Es esencial poner mucho cuidado en la preparacioacuten de foacutermulas matemaacuteticas fiacutesicas y quiacutemicas Aunquenos centraremos en las foacutermulas matemaacuteticas muchas de las nociones aquiacute expuestas son aplicables a lasotras dos En cualquier caso deberiacutean comprobarse atentamente todos estos elementos en las pruebas antesde que se edite el informe definitivamente

Las relaciones matemaacuteticas entre magnitudes fiacutesicas deben expresarse normalmente en forma de ecua-ciones Si excepcionalmente se usan ecuaciones con valores numeacutericos deberiacutean precisarse claramente lasunidades aplicables

Cuando se presentan en el texto ecuaciones matemaacuteticas o fiacutesicas deben figurar en paacuterrafo aparte consangrado respecto al margen del texto y separadas del texto circundante Si las foacutermulas son muy breves sepueden colocar en el texto precedidas y seguidas de un espacio suplementario Si una ecuacioacuten no cabe enuna sola liacutenea deberiacutea partirse inmediatamente antes de un signo igual (= ) y despueacutes de los signos maacutes (+) menos (-) de multiplicacioacuten (middot o x) o de divisioacuten () destacando de ese modo la continuidad de las dosliacuteneas

Excepto cuando el informe contenga solamente unas pocas ecuaciones cada ecuacioacuten debe identificarsepor medio de un nuacutemero correlativo situado entre pareacutentesis en el extremo derecho de la liacutenea Con el finde evitar todo tipo de confusioacuten con las expresiones matemaacuteticas este nuacutemero puede ser de un caraacutectertipograacutefico diferente respecto al utilizado para las cifras de la ecuacioacuten

Ejemplo

a2 + b2 minus c2 = 53 m2 (2)

Si esto no es posible es preferible identificar el nuacutemero de la ecuacioacuten mediante un prefijo (Eq eqn etc)Ejemplo

a2 + b2 minus c2 = 53 m2 (Eq 2)

Las citas a la ecuacioacuten en el texto deben utilizar siempre el mismo prefijo incluso cuando se emplea uncaraacutecter especial para el nuacutemero

Ejemplo

puede demostrarse que es igual a 53 m2 (Eq 2)

Las llamadas del texto a las ecuaciones o a las foacutermulas deben hacerse del siguiente modo

ec (1) form (2) o su equivalente en otros idiomas

Si hay que fragmentar ecuaciones o foacutermulas por falta de espacio en la liacutenea deben separarse antes deun signo igual o despueacutes de un signo de suma resta multiplicacioacuten o divisioacuten

El numerador y el denominador deben separarse por una liacutenea de igual longitud que el maacutes largo de ellosLa presentacioacuten de datos matemaacuteticos debe respetar las praacutecticas convencionales En la composicioacuten de

textos matemaacuteticos asiacute como para las magnitudes fiacutesicas convencionalmente emplean letras cursivas para lasvariables matemaacuteticas

Debe prestarse especial atencioacuten en evitar una posible confusioacuten entre caracteres diferentes Los siguientesejemplos muestran posibles confusiones




I l | 1 l l (utilizar l oacute l si es posible para las letras minuacutesculas)C cK k κO 0 copy o (utilizar Oslash para cero si es necesario)-- ndashS s 5

Si las letras no pueden imprimirse en negrita frecuentemente es maacutes faacutecil marcar los vectores con flechasminusrarra Cuando es necesario incluir fracciones en un texto compacto en la medida de lo posible eacutestas deberiacutean

reducirse a un soacutelo nivel con la ayuda de la barra inclinada () o en su caso del exponente negativoEjemploEn un paacuterrafo de texto donde aparece 1radic

2 sustituirlo por 1

radic2 o por 2ndash12

La escritura de cifras debe realizarse de acuerdo con las normas establecidas Las comas o puntos solodeben utilizarse para representar signos decimales Las cifras superiores a 999 y los decimales con maacutes detres diacutegitos despueacutes del signo decimal deben separarse por medio de un pequentildeo espacio detraacutes de los tresdiacutegitos La cifra 0 debe situarse delante del signo decimal cuando el nuacutemero es menor de 1

Ejemplos

Correcto Incorrecto9 562023 567 9562023567

oacute 9 562023 567 9562023567

10 324023 567 10324023567oacute 10 324023 567 10324023567

067 67032 32

Los pareacutentesis () corchetes [ ] y llaves empleados en matemaacuteticas deberiacutean seguir el orden convencionaly tener un tamantildeo suficiente para incluir todos los datos a los que hacen referencia

Ejemplo AB [c(d+ e)]

Si la ecuacioacuten no cabe en una sola liacutenea normalmente no deberiacutea partirse dentro de una fraccioacuten dentrode una expresioacuten entre pareacutentesis corchetes o llaves o dentro de una expresioacuten bajo signo radical En lasfracciones la liacutenea horizontal que separa el numerador del denominador debe ser de la longitud del mayorde los dos miembros

3228 Magnitudes unidades y sus siacutembolos

El Sistema Internacional de Unidades consta de siete unidades baacutesicas independientes que al multipli-carlas por valores numeacuterico expresan las magnitudes fiacutesicas tambieacuten consideradas baacutesicas y a partir de lascuales se determinan las demaacutes

SiacutemboloMagnitud fiacutesica baacutesica Unidad baacutesica de la unidadLongitud metro mMasa kilogramo kgTiempo segundo sIntensidad de corriente eleacutectrica amperio ATemperatura termodinaacutemica kelvin KIntensidad luminosa candela cdCantidad de materia mol mol




Ademaacutes de estas siete unidades baacutesicas existen dos unidades suplementarias una para el aacutengulo planoy otra para el aacutengulo soacutelido

El tercer tipo las unidades derivadas se obtienen a partir de otras magnitudes fiacutesicas por multiplica-cioacuten o divisioacuten dimensional apropiada de las siete unidades baacutesicas ciertas unidades derivadas tienen nombresy siacutembolos internacionalmente aceptados Asiacute el hertz o hercio es laquo1sraquo el newton es igual a laquommiddotkgs2raquo etc

La eleccioacuten de siacutembolos para las magnitudes fiacutesicas debe seguir las recomendaciones de la Norma ISO310 o las de los organismos cientiacuteficos competentes Cuando es necesaria la eleccioacuten de siacutembolos alterna-tivos o adaptar un siacutembolo para una magnitud que no figura en las recomendaciones deberiacutean tomarse enconsideracioacuten tanto las praacutecticas habituales de las autoridades en ese campo como la conveniencia de quelos siacutembolos de las magnitudes que constituyen una clase bien definida pertenezcan en lo posible al mismoalfabeto a los mismos caracteres y al mismo tamantildeo de letra

La Norma ISO 310 requiere que los siacutembolos de las magnitudes fiacutesicas se impriman en letra cursiva(itaacutelica)

Debe prestarse especial atencioacuten para asegurar que no se emplearaacute a la vez un siacutembolo ideacutentico parauna magnitud fiacutesica y una unidad en el mismo informe Deberiacutea encontrarse una variante para el siacutemboloque representa la magnitud fiacutesica y nunca para el que representa una unidad (que se rige por NormasInternacionales) Pueden encontrarse variantes en un caraacutecter diferente (mayuacutesculas en lugar de minuacutesculasy viceversa) o en la adicioacuten de un subiacutendice

Un siacutembolo empleado para denotar una magnitud fiacutesica deberiacutea explicarse con claridad cuando aparecepor primera vez en el texto En este sentido deberiacutea incluirse en la parte inicial del informe un glosario delos siacutembolos utilizados (veacutease 3112)

Debe emplearse el sistema de unidades SI Si se han realizado medidas en otras unidades la conversioacuten enel texto puede producir errores es entonces suficiente limitar la conversioacuten a unidades SI a aquellos valoresa los que se hace referencia en manifestaciones importantes Los valores citados en los resuacutemenes siempredeben expresarse en unidades del SI o muacuteltiplos de eacutestas

323 Conclusiones y recomendaciones

Las conclusiones deben ser el reflejo claro y ordenado de las deducciones hechas como consecuencia deltrabajo descrito en el nuacutecleo del informe Pueden incluirse datos cuantitativos pero no deberiacutean darse detallesde ninguacuten argumento o resultado

Las recomendaciones son manifestaciones concisas de alguna accioacuten futura que parezca necesaria comoresultado directo de las conclusiones alcanzadas o de alguna experiencia realizada en el curso del trabajoobjeto del informe No son necesarias a no ser que esteacuten completamente justificadas por el trabajo descritoEn la mayor parte de los informes las conclusiones y las recomendaciones deberiacutean combinarse en un uacutenicocapiacutetulo final Si existe un gran nuacutemero de recomendaciones pueden constituir un capiacutetulo independiente

El capiacutetulo (o capiacutetulos) de conclusiones y recomendaciones no forma(n) parte del nuacutecleo del informe yno necesita llevar numeracioacuten de capiacutetulo

33 Lista de referencias bibliograacuteficas

Al final del cuerpo del informe en una paacutegina inmediatamente posterior a la uacuteltima del texto principaly precediendo a las ilustraciones y los cuadros si estuvieran agrupadas al final del cuerpo del informe debeincluirse una lista de todas las fuentes en las que se basa el informe y debe hacerse referencia a esta lista enlos lugares adecuados dentro del texto Todos los documentos citados en el texto deben numerarse bajo elepiacutegrafe laquoReferenciasraquo

En la introduccioacuten pueden citarse referencias generales sobre el tema del informe y por ello se incluiraacuten enesta lista sin embargo la literatura suplementaria que no se cita en el texto principal pero que se considerade intereacutes para el lector del informe y se dan como informacioacuten complementaria debe incluirse como unalista bibliograacutefica independiente como un anexo titulado laquoBibliografiacutearaquo

La fuente principal para los datos de una referencia bibliograacutefica es el documento al que se refieren Lafuente preferida para los datos dentro del documento es la portada o su equivalente (por ejemplo la etiquetaen un registro sonoro el fotograma del tiacutetulo en una microforma etc) Si el documento carece de portadao de su equivalente una fuente alternativa es la cubierta o la caja o la cabecera de una microficha etc




331 Documentos impresos

3311 Presentacioacuten de las referencias bibliograacuteficas

A continuacioacuten se dan unos esquemas que sirven para identificar los elementos que integran las refe-rencias bibliograacuteficas y para fijar un orden o secuencia normalizado para la presentacioacuten de estos elementos

Se dan esquemas separados para monografiacuteas publicaciones en serie capiacutetulos artiacuteculos etc e inclusopara documentos de patente todos los cuales siguen el mismo modelo general pero cada uno tiene unascaracteriacutesticas propias de la forma de la publicacioacuten

No se trata de una presentacioacuten exhasutiva siendo recomendable consultar otras normas de referenciacioacutenbibliograacutefica de reconocido prestigio (Vancouver APA) en el caso de que surjan dudas sobre aspectos aquiacuteausentes

En los diversos esquemas los elementos sentildealados con un asteristo son opcionales

33111 Monografiacuteas

Una monografiacutea es un documento que no se publica en serie es decir que se presenta completo en unsoacutelo volumen o debe ser completado en un nuacutemero finito de voluacutemenes (el ejemplo maacutes representativo sonlos libros)

Esquema

APELLIDO(S) Nombre de la(s) responsabilidad(es) o entidad(es) principal(es) Tiacutetulo del libroMencioacuten de responsabilidad secundaria (traductor prologuista ilustrador coordinador etc) Nordmde edicioacuten Lugar de edicioacuten editorial antildeo de edicioacuten Nordm de paacuteginas Serie Notas ISBN

Ejemplos

BOBBIO Norberto Autobiografiacutea Papuzzi Alberto (ed lit) Peces-Barba Gregorio (prol) Be-nitez Esther (trad) Madrid Taurus 1988 299 p ISBN 84-306-0267-4El Lazarillo de Tormes Marantildeoacuten Gregorio (prol) 10a ed Madrid Espasa Calpe 1958 143 pColeccioacuten Austral 156

NOTA En el segundo ejemplo no hay responsabilidad principal conocida Para maacutes informacioacuten consultar33122

33112 Partes de monografiacuteas

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo de la parterdquo En Responsabilidad de la obra completa Tiacutetulode la obra Edicioacuten Lugar de edicioacuten editorial antildeo de edicioacuten Situacioacuten de la parte en la obra

Ejemplos

SNAVELY BB ldquoContinuous-Wave Dye lasers Irdquo En SCHAumlFER FP (ed) Dye lasers BerlinSpringer 1990 p 91-120TEROL ESTEBAN Alberto ldquoEl nuevo modelo de financiacioacuten autonoacutemica una aproximacioacutendesde el punto de vista del empresario-contribuyenterdquo En XX Aniversario del Ciacuterculo de Empre-sarios 20 temas para el futuro Madrid Ciacuterculo de Empresarios 1997 p 85-92

33113 Publicaciones en serie

Una publicacioacuten en serie consiste en una publicacioacuten impresa o no editada en fasciacuteculos o voluacutemenessucesivos numerados secuencialmente (con nuacutemeros o indicaciones cronoloacutegicas) destinados a continuarapareciendo indefinidamente cualquiera que sea su periodicidad Las publicaciones en serie comprenden lasrevistas los perioacutedicos los anuarios instituciones series de actas de congresos y conferencias y series demonografiacuteas




Esquema

Tiacutetulo de la publicacioacuten en cursiva Responsabilidad Edicioacuten Identificacioacuten del fasciacuteculo Lugarde edicioacuten editorial fecha del primer volumen-fecha del uacuteltimo volumen Serie Notas ISSN

Ejemplos

Boletiacuten econoacutemico Banco de Espantildea 1998 nordm 1 Madrid Banco de Espantildea Servicio de Publica-ciones 1979- ISSN 0210-3737IEEE Transactions on computers IEEE Computer Society 1998 vol 47 Los Alamitos (Ca) IEEEComputer Society 1988 ISSN 0018-9340

33114 Artiacuteculos de publicaciones en serie

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo del artiacuteculordquo Responsabilidad secundaria Tiacutetulo de la publica-cioacuten seriada Edicioacuten Localizacioacuten en el documento fuente antildeo nuacutemero paacuteginas

Ejemplos

LLOSA Josep et al ldquoModulo scheduling with reduced register pressurerdquo IEEE Transactions oncomputers 1998 vol 47 nuacutem 6 p 625-638ALVAREZ Begontildea BALLINA F Javier de la VAacuteZQUEZ Rodolfo ldquoLa reaccioacuten del consumidorante las promocionesrdquo MK Marketing + Ventas Nordm 143 (Enero 2000) p 33-37

33115 Congresos

Se citan como una monografiacutea

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo Responsabilidades secundarias Nordm de edicioacuten Lugar editorialantildeo de publicacioacuten Nordf de paacuteginas o voluacutemenes ISBN

Ejemplo

Actas del I Congreso de Historia de la Lengua Espantildeola en Ameacuterica y Espantildea noviembre de1994 - febrero de 1995 M Teresa Echenique Milagros Aleza y M Joseacute Martiacutenez (eds) ValegravenciaUniversitat Departamento de Filologiacutea Espantildeola 1995 564 p ISBN 8480022698

33116 Ponencias de congresos

Se citan como parte de una monografiacutea

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo de la parterdquo En APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo de la obracompleta Responsabilidades secundarias Nordm de edicioacuten Lugar editorial antildeo de publicacioacutenSerie ISBN

Ejemplo

CEREZO GALAacuteN Pedro ldquoLa antropologiacutea del espiacuteritu en Juan de la Cruzrdquo En Actas delCongreso Internacional Sanjuanista (Aacutevila 23-28 de septiembre de 1991) v III [Sl] [sn]1991 P 128-154




33117 Tesis no publicadas

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo de la tesisrdquo Direccioacuten Clase de tesis [Tipo de documento]Institucioacuten acadeacutemica en la que se presenta lugar antildeo

Ejemplo

LASCURAIN SAacuteNCHEZ Mariacutea Luisa ldquoAnaacutelisis de la actividad cientiacutefica y del consumo deinformacioacuten de los psicoacutelogos espantildeoles del aacutembito universitario durante el periacuteodo 1986-1995rdquoDirector Elias Sanz Casado Universidad Carlos III de Madrid Departamento de Biblioteconomiacuteay Documentacioacuten 2001

33118 Informes

Informes publicados

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo del informe Lugar de publicacioacuten editorial antildeo Serie nordm de laserie (Disponibilidad)

Ejemplo

1999 Informe del Mercado de Trabajo [Guadalajara] Direccioacuten Provincial del Instituto Nacionalde Empleo de Guadalajara 2000 155 p

Informes ineacuteditos

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo del informe Informe ineacutedito Organismo que lo produce antildeo

Ejemplo

GUIRADO ROMERO Nuria Proyecto de conservacioacuten y recuperacioacuten de una especie amenazadaTestudo graeca a partir de las poblaciones relictas del sureste espantildeol Informe ineacutedito Almeria[sn] 1988 115 p Informe teacutecnico Direccioacuten General de Medio Ambiente

33119 Legislacioacuten

Esquema

Paiacutes Tiacutetulo Publicacioacuten fecha de publicacioacuten nuacutemero paacuteginas

Ejemplo

Espantildea Ley orgaacutenica 101995 de 23 de noviembre del Coacutedigo penal Boletiacuten Oficial del Estado24 de noviembre de 1995 nuacutem 281 p 33987

331110 Normas

Esquema

ENTIDAD RESPONSABLE DE LA NORMA Tiacutetulo Nordm oacute coacutedigo de la norma Edicioacuten Lugarde publicacioacuten editorial antildeo de publicacioacuten

Ejemplo

AENOR Gestioacuten de la I+D+I UNE 166000 EX UNE 166001 EX UNE 166002 EX MadridAENOR 2002




331111 Documentos audiovisuales

Grabaciones

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo [Designacioacuten especiacutefica del tipo de documento] Lugar editorialantildeo

Ejemplos

WAGNER Richard El drama musical wagneriano [Grabacioacuten sonora] Barcelona CYC 1998BARDEM Juan Antonio Calle Mayor [Viacutedeo] Madrid Paramount Pictures El Mundo [2002]1 disco compacto

Progamas de radio y televisioacuten

Esquema

Nombre del programa Responsabilidad Entidad emisora fecha de emisioacuten

Ejemplo

Jorge Luis Borges Director y presentador Joaquiacuten Soler Serrano RTVE 1980 Videoteca de lamemoria literaria 1

Materiales graacuteficos

Esquema


Ejemplo

BALLESTEROS Ernesto Arquitectura contemporaacutenea [Material graacutefico proyectable] 2a ed Ma-drid Hiares [1980] 32 diapositivas Historia del Arte Espantildeol 57

331112 Patentes

Esquema

MENCIOacuteN DE RESPONSABILIDAD PRINCIPAL Denominacioacuten del elemento patentado Res-ponsabilidad subordinada Notas Identificador del documento (paiacutes u oficina que lo registra)Clase de documento de patente Nuacutemero Antildeo-mes-diacutea de publicacioacuten del documento

Ejemplo

Socieacuteteacute miniegravere et meacutetallurgique de Pentildearroya Proceacutedeacute pour la dissolution seacutelective du plombBeutier D (inventen) Int CI3 C22B 300 C22B 1902 Fecha del depoacutesito 1983-08-24 Demandede brevet europeacuteen EP00102299Al 1984-03-07

3312 Pautas o especificaciones para la elaboracioacuten de referencias bibliograacuteficas

33121 Detalles formales o de estilo

Los datos que se incluyen en la referencia bibliograacutefica normalmente deben transcribirse tal como apare-cen en la fuente Sin embargo los detalles de estilo como el uso de mayuacutesculas la puntuacioacuten etc puedenno reproducirse en la transcripcioacuten A continuacioacuten se mencionan algunas reglas generales que se aplican aestos detalles formales o estiliacutesticos




Abreviaturas

Los nombres de pila que forman parte del nombre de un autor editor etc pueden reducirse a sus inicialessiempre que ello no de lugar a confusioacuten

Los nombres de los estados de las provincias de las comarcas etc que se antildeaden en el elemento publi-cacioacuten o en los nombres de las entidades como calificadores pueden abreviarse de acuerdo con las costumbreaceptada o se puede tener en cuenta la norma UNE 1-084

Los tiacutetulos de las publicaciones en serie deben abreviarse de acuerdo con la norma UNE 50-134 siempreque no de lugar a ambiguumledad Tambieacuten se puede recurrir a sitios de Internet que ofrecen listas actualizados(por ejemplo httplibrarycaltechedureferenceabbreviations) o recurrir al servicio de Bibliotecade la Universitat

Con excepcioacuten de las abreviaturas comunes el significado de las abreviaturas usadas en las referencias oen los documentos de las que derivan deben darse en una nota o en un cuadro

Uso de mayuacutesculas

Para el uso de las mayuacutesculas se seguiraacute el uso ortograacutefico de la lengua en la que se da la informacioacuten

Puntuacioacuten

Debe usarse un sistema coherente y uniforme de puntuacioacuten y de diferenciacioacuten tipograacutefica para todaslas referencias que se den en un informe

Cada elemento de la referencia debe estar claramente separado de los elementos que le siguen por ejemplomediante signos de puntuacioacuten (punto guioacuten etc)

Debe usarse una forma coherente de puntuacioacuten para distinguir los subelementos dentro de un elementoA modo orientativo pueden seguirse los ejemplos ofrecidos anteriormente (veacutease 3311)

Tipos de imprenta

Se pueden usar distintos tipos de imprenta (cursiva otro tipo de letra al empleado en el texto principal)y tambieacuten subrayar palabras para resaltar la diferencia entre los elementos o para destacar los elementos porlos que se ordenan las referencias

Transliteracioacuten o romanizacioacuten

Existen diversas normas que indican la manera de coacutemo transliterar o romanizar los datos que derivande una fuente seguacuten el idioma de que se trate de caracteres ciriacutelicos eslavos en caracteres latinos (ISO 9)de caracteres araacutebicos en caracteres latinos (ISO 233) de caracteres hebreos en caracteres latinos ISO 259)de caracteres griegos en caracteres latinos (ISO 843) romanizacioacuten del chino (ISO 7089)

Adiciones y correcciones

Se pueden dar datos adicionales en la referencia para corregir errores evidentes de la fuente para traduciro transliterar la informacioacuten para identificar de la manera maacutes precisa a las personas y entidades medianteel desarrollo de las iniciales o de los acroacutenimos o para distinguir nombres de lugar iguales con teacuterminoscalificadores

Todos estos datos excepto los que se dan en el elemento continuacioacuten del elemento modificadoEjemplos

a) CRANE R[onald]Sb) EPPMA (Expanded Polystyrene Product Manufacturersrsquo Association)c) 1966 [ie 1969]d) Trinity College (Cambridge)e) Trinity College (Dublin)




33122 Algunas consideraciones sobre las especificaciones de los elementos en los esque-mas de las referencias

A) Responsabilidad principal

Personas En el caso de las obras con texto la responsabilidad principal normalmente es la del autor oautora (igual que para otro tipo de obras puede ser la de los artistas compositores etc) En el caso de losdocumentos de patente se considera que la primera responsabilidad principal es la del solicitante o la delpropietario de la patente

Los nombres de editores cientiacuteficos de documentos que consisten en varias obras procedentes de distintasfuentes o de distintos autores pueden hacerse constar en el elemento laquoresponsabilidad principalraquo siempre queel nombre del editor aparezca destacado en la fuente En tales casos normalmente se antildeade la abreviaturaed entre pareacutentesis

Independientemente de lo dicho anteriormente para todas las publicaciones en serie el primer elementoseraacute el laquoTiacutetuloraquo y se puede indicar un nombre asociado a la publicacioacuten en el elemento siguiente al tiacutetulo

En cuanto a los nombres que se incluyen en la laquoresponsabilidad principalraquo se haraacuten constar tal comoaparecen en la fuente pero en forma invertida si es necesario de manera que la parte del nombre que figureen primer lugar sea aquella bajo la cual se introduciriacutea normalmente en un cataacutelogo de biblioteca en unabibliografiacutea en un directorio etc Los nombres de pila u otros elementos secundarios se haraacuten constar despueacutesdel apellido

Ejemplos

a) HALDANE JBSb) MEYER-UHLENRIED Karl-Heinrichc) DE LA MARE Walter

Entidades Se considera que las entidades son el responsable principal cuando la obra refleja el pensa-miento colectivo o la actividad de la entidad (por ejemplo informes de comiteacutes actas de congresos etc) ocuando la obra es de naturaleza administrativa (manuales directorios cataacutelogos de empresas etc)

El nombre de una entidad que figura en este elemento se indicaraacute tal como aparece en la fuente Siel nombre de la entidad responsable supone una subordinacioacuten a una entidad mayor se daraacute el nombrede aquella junto con todos los niveles intermedios que se precisen para la identificacioacuten de la organizacioacutenresponsable Una entidad subordinada se presentaraacute bajo su propio nombre si tiene funciones especiacuteficaspor siacute misma y la significacioacuten de su nombre es independiente de la entidad de mayor rango Para losdepartamentos de la administracioacuten se puede dar el nombre del paiacutes

Ejemplos

a) Academia scientiarum fennicab) Unescoc) Imperial Chemical Industries Paint Divisiond) France Ministegravere des Transportse) Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad Instituto de la Mujerf) Generalitat Valenciana Conselleria de Sanitat

A continuacioacuten del nombre de la entidad y si su identificacioacuten fuera ambigua se puede antildeadir comoun calificador generalmente entre pareacutentesis el nombre de la ciudad donde se halla la entidad el de sujurisdiccioacuten el de la institucioacuten con la que estaacute relacionada etc

Ejemplos

a) Koninklijke bibliotheek (srsquoGravenhage)b) Koninklijke bibliotheek (Brussels)c) National Research Council (Canada)




d) National Research Council (US)e) Newman Club (Brooklyn College)f) Newman Club (University of Maryland)

Dos tres y maacutes de tres nombres Si hay maacutes de un nombre se haraacute constar en primer lugar el quefigure maacutes destacado Si no hay ninguno que destaque se indicaraacute primero el que aparezca en primer lugarSi la responsabilidad principal se reparte entre dos o tres personas o entidades se haraacuten constar los nombresde todas

Si hay maacutes de tres nombres soacutelo hay que indicar el primero o los primeros dos o tres Los restantesse pueden omitir Si se omiten uno o maacutes nombres se antildeade al uacuteltimo la abreviatura laquoet alraquo (laquoet aliiraquo) osu equivalente

Responsabilidad principal desconocida Si la persona o entidad responsables en primer lugar nofigura en el documento y no se puede identificar mediante otras fuentes se omitiraacute este elemento y se haraacuteconstar el tiacutetulo en el primer elemento de la referencia No debe usarse la palabra laquoAnoacutenimoraquo como sustitutodel nombre de un autor desconocido

B) Tiacutetulo

Presentacioacuten El tiacutetulo se haraacute constar tal como aparece en la fuente y si es necesario se aplicaraacutenpara la transliteracioacuten abreviaturas uso de mayuacutesculas etc

Ejemplos

a) Tiacutetulo de monografiacutea Fungi pathogenic to manb) Tiacutetulo de publicacioacuten en serie

mdash Estudios Franciscanosmdash J Am Ceram Soc

Traduccioacuten A continuacioacuten del tiacutetulo que aparece en la fuetne y entre corchetes se puede antildeadir unatraduccioacuten del mismo

EjemploZarys dziejow bibliografii w Polsce [Resumen de la historia de la bibliografiacutea en Polonia]

Maacutes de un tiacutetulo Si en la fuente figura maacutes de un tiacutetulo o si figura en maacutes de un idioma se haceconstar el tiacutetulo o el idioma que aparece maacutes destacado Si ninguno se destaca se indica el que aparece enprimer lugar

Subtiacutetulo Se puede hacer constar un subtiacutetulo u otro tiacutetulo relacionado si se considera que puede seruacutetil a efectos de una mejor identificacioacuten

Ejemplos

a) Shetland sanctuary birds on the isle of Nossb) Criticism the major texts

Abreviacioacuten del tiacutetulo Un tiacutetulo o un subtiacutetulo se pueden abreviar siempre que no se pierdan datosesenciales La omisioacuten no debe hacerse al comienzo del tiacutetulo Todas las omisiones se indicaraacuten por puntossuspensivos

C) Responsabilidad subordinada (opcional)

Las personas o entidades que realizan una funcioacuten subordinada (editores cientiacuteficos traductores ilus-tradores inventores que tienen intereses en una patente entidades patrocinadoras etc) normalmente seexcluyen del elemento laquoResponsabilidad principalraquo No obstante se pueden hacer constar sus nombres yfunciones en una mencioacuten de responsabilidad subordinada a continuacioacuten del tiacutetulo

Ejemplo




DRYDEN John The works of John Dryden Edited by HT Swedenberg

Todos los nombres que se hagan constar como parte de la responsabilidad subordinada deben darse enel orden en que aparecen en la fuente

D) Edicioacuten

Cuando se hace referencia a una edicioacuten distinta de la primera se haraacute constar en la forma en que apareceen la fuente

Ejemplos

a) Edicioacuten ampliadab) Edicioacuten canadiense

Los teacuterminos que indican una secuencia numeacuterica (laquosegundaraquo laquoterceraraquo etc) se indicaraacute en nuacutemerosaacuterabes Si consta en la fuente se puede hacer mencioacuten de la primera edicioacuten La mencioacuten de edicioacuten se puedeabreviar

Ejemplos

a) 3ordf edb) Ed amplc) 5ordf ed rev por el autor

E) Indicacioacuten del fasciacuteculo (publicaciones en serie)

Para las publicaciones en serie la indicacioacuten del fasciacuteculo seraacute la maacutes completa posibleEjemplos

a) Otontildeo 1982 vol 12 n 1b) 1985-04-16c) Marzo 1 1949d) JulioAgo 1985

Si la referencia es el conjunto de una publicacioacuten todaviacutea en curso se hace constar uacutenicamente la indicacioacutencronoloacutegica yo numeacuterica correspondiente al primer fasciacuteculo seguido de guioacuten y espacio

EjemploEneMar 1974- vol 1 n 1-

En una referencia que identifica una secuencia completa o parcial de una publicacioacuten en serie debehacerse constar la indicacioacuten cronoloacutegica yo numeacuterica de los fasciacuteculos primero y uacuteltimo

Ejemplos

a) 1956-1963 vol 1-8b) Ene 1976-Abril 1981 vol 12 n 1-vol 16 n 4

E) Datos de publicacioacuten

Los detalles relativos al lugar de publicacioacuten y al editor son opcionales La fecha de publicacioacuten esobligatoria

Los detalles relativos a la publicacioacuten de un documento se haraacuten constar en el orden siguiente lugareditor y antildeo

Ejemplos




a) London George Allen amp Unwin 1981b) New York Harcourt Brace Jovanovich 1979

Lugar de publicacioacuten (opcional) Se hace constar el nombre de la ciudad en que se editoacute el documentoen el idioma original y en caso nominativo como aparece en la fuente Si es necesario para distinguir unaciudad de otras con el mismo nombre o para identificar una ciudad que no es muy conocida se puede antildeadirentre pareacutentesis (abreviado si procede) el nombre del estado provincia paiacutes etc

Ejemplos

a) Cambridge (Mass)b) Menasha (Wis)c) Newport (Gwent)

Maacutes de un lugar Si en la fuente aparece maacutes de un lugar de publicacioacuten se hace constar el que figure demanera destacada Si ninguno se destaca se hace constar el primero Tambieacuten se pueden indicar los nombresde los otros lugares en el orden en que aparecen en la fuente

Ejemplos

a) London New York Torontob) Toronto Buffalo

Lugar de publicacioacuten desconocido Si en la fuente no figura ninguacuten lugar de publicacioacuten se puedehacer constar una frase como laquolugar de publicacioacuten desconocidoraquo o una abreviatura equivalente

Editor (opcional) Se puede indicar el nombre del editor en forma abreviada siempre que no hayaambiguumledad Los nombres propios y las iniciales soacutelo se indican para evitar confusioacuten Deben omitirse lasfrases laquoy compantildeiacutearaquo laquoe hijosraquo laquoIncraquo etc El teacutermino laquopressraquo no se omite

Ejemplos

a) Knopfb) Wiley (no John Wiley amp Sons)c) John Brownd) Scarecrow Press

Maacutes de un editor Si figura el nombre de maacutes de un editor se hace constar el que aparece maacutes destacadoSi ninguno destaca se hace constar el primero Los nombres de los demaacutes se pueden hacer constar unieacutendolosa su correspondiente lugar de publicacioacuten

EjemploLondon T Nelson Edinbutgh TC amp EC Jack

Editor desconocido Si en la fuente no aparece ninguacuten nombre de editor se puede indicar en su lugaruna frase como laquoeditor desconocidoraquo o una abreviatura equivalente

Fecha de publicacioacutenEn general se hace constar el antildeo de publicacioacuten tal como aparece en la fuente en nuacutemeros aacuterabes

Publicaciones que se extienden a lo largo de maacutes de un antildeo Si la publicacioacuten de un documentoen varias partes se extiende a maacutes de un antildeo se haraacute constar el primer antildeo y el uacuteltimo Si todaviacutea no se hacompletado la publicacioacuten se indicaraacute el primer antildeo seguido de guioacuten y espacio

Ejemplos

a) 1973-1975b) 1978-




Antildeo de publicacioacuten desconocido Si de la informacioacuten contenida en la fuente no se puede determinarel antildeo de publicacioacuten se indicaraacute la fecha del derecho de autor la de impresioacuten o si no se conocen tampocoeacutestas se haraacute constar una fecha aproximada

Ejemplos

a) 1953 impresioacutenb) ca 1957

F) Extensioacuten (opcional)

Para monografiacuteas impresas se haraacute constar la extensioacuten bien en nuacutemero de paacuteginas hojas columnasetc bien en nuacutemero de voluacutemenes (para las monografiacuteas en varios voluacutemenes)

Ejemplos

a) IX 206 pb) 3 vol

Para los documentos no impresos se haraacute constar la extensioacuten en nuacutemero de piezas fiacutesicas y dentro deellas caso de que convenga se precisa maacutes la extensioacuten

Ejemplo

a) 2 microfichas (120 fotogramas)b) 3 discos sonoros

G) Series (opcional)

Si una monografiacutea o publicacioacuten en serie lleva tambieacuten el nombre de una entidad maacutes amplia de la quees una unidad (probablemente numerada) se puede hacer constar el nombre de esa entidad maacutes amplia peserie y se indicaraacute la numeracioacuten en la forma como aparece en el documento

Ejemplos

a) Contribution de lrsquoInstitut botanique de lrsquoUniversiteacute de Montreacuteal nordm 61b) Current topics in neurology

H) Otra informacioacuten (elemento nota) (opcional)

En el elemento nota se puede hacer constar la informacioacuten complementaria que se indica a continuacioacuten

a) Informacioacuten que identifica un documento cuya localizacioacuten puede ser difiacutecilEjemplo

Disponible en NTIS = AD683428b) Informacioacuten que identifica el original del que se ha hecho una reimpresioacuten una reproduccioacuten o un

facsiacutemilEjemplo

Reimpresioacuten de la edicioacuten de Boston Estes and Lauriat 1902c) Informacioacuten correspondiente a las limitaciones de accesibilidad

EjemploSoacutelo para uso oficial

d) Informacioacuten relativa al estado de publicacioacuten del documentoEjemplos

1) De proacutexima aparicioacuten2) Socilitud de patente no 2603271 presentada el 17 de abril de 1971 Especificacioacuten com-

pleta publicada el 24 de abril de 1974




e) Sistema de clasificacioacuten y notacionesEjemplos

Dewey OO164-25Int CI3 C 22 B 300

f) Otra informacioacuten que se considere digna de resentildearseEjemplo

Edicioacuten limitada 100 ejemplares

I) Nuacutemero normalizado

El nuacutemero normalizado (ISBN ISSN etc) asignado al documento se tiene que indicar en la formaprescrita por la norma aplicable (Normas UNE 50-130 y UNE 50-007) Es opcional en el caso de las partescapiacutetulos etc de las monografiacuteas y en el de los artiacuteculos etc de las publicaciones en serie

EjemploISBN 0-15-183242-O

J) Parte (capiacutetulo artiacuteculo etc)

Partes de monografiacuteas (capiacutetulo volumen apeacutendice etc) o de publicaciones en serie En unareferencia a una parte de una monografiacutea que se identifica de manera separada y que no es una colaboracioacutenindependiente la numeracioacuten tiacutetulo y otros detalles propios de la parte siguen a los que corresponden a latotalidad de la obra

Ejemplos

a) ROSCOE John The Baganda 2nd ed London Frank Cass 1976 cap 8 Government p 232-270b) PARKER TJ y HASWELL WA A text book of zoology 6th ed val 2 [Chordata] revised by

C Forster-Cooper London MacMillan 1940c) Journal of Documentation 1983- 1984 vols 39-40

Colaboraciones en monografiacuteas o publicaciones en serie Los detalles de la responsabilidad prin-cipal tiacutetulo etc relativos a la colaboracioacuten iraacuten seguidos de una referencia al documento fuente como untodo y se distinguiraacuten claramente de eacutel por la tipografiacutea la puntuacioacuten o por una palabra como por ejem-plo laquoEnraquo La localizacioacuten del artiacuteculo dentro de la fuente se indicaraacute al final de la referencia mediante supaginacioacuten

Ejemplos

a) PRICE Derek de Solla A general theory of bibliometric and other cumulative advantage proces-ses En GRIFFITH Belver C Key papers in information science New York Knowledge IndustryPublications 1980 p 177-191

b) DUumlRER Albrecht Watercolours 1502 En SCHILLING E Albrecht Duumlrer drawings and water-colours London Zwemmer 1949 frontispicio

c) LARSON Julian y TANNELL Robert S Problems in accesing scientific and technical serialsSpecial Libraries JulioAgo 1977 vol 68 nordm 78 p 241-251

K) Elementos de las referencias a los documentos de las patentes

Para los documentos de patente la referencia puede empezar con el nombre del solicitante de la patenteo en su defecto con el nombre del propietario de la patente seguido del tiacutetulo del invento Las personas oentidades que realizan otras funciones se pueden incluir en una mencioacuten de responsabilidad subordinada

La referencia incluiraacute el identificador del documento que se compone de

a) el nombre del paiacutes o de la organizacioacuten internacional a no ser que esteacute claramente identificado enla clase del documento de patente en cuyo caso se puede omitir




b) la clase del documento de patentec) el nuacutemero del documento que consiste en el coacutedigo UNE de dos cifras para el paiacutes o el coacutedigo de

la organizacioacuten internacional el nuacutemero del documento y el coacutedigo de dos caracteres de la clasede documento pero como miacutenimo debe usarse el nuacutemero de documento

d) la fecha de publicacioacuten

Ejemplo

Socieacuteteacute miniegravere et meacutetallurgique de Pentildearroya Proceacutedeacute pour la dissolution seacutelective du plomb BeutierD (inventen) Int CI3 C22B 300 C22B 1902 Fecha del depoacutesito 1983-08-24 Demande de breveteuropeacuteen EP00102299Al 1984-03-07

332 Documentos electroacutenicos

Los documentos electroacutenicos son aqueacutellos que estaacuten en formato electroacutenico creados almacenados y di-fundidos por un sistema informaacutetico Pueden ser definitivos o no tanto en la forma como en el contenido

La informacioacuten fuente se obtendraacute del propio documento que habraacute de estar disponible La fecha deconsulta es imprescindible para los documentos en liacutenea

Los tipos de soporte posibles son [en liacutenea] [CD-ROM] [banda magneacutetica] [disquette]Las especificaciones para la elaboracioacuten de referencias bibliograacuteficas de documentos electroacutenicos en ge-

neral siguen las mismas pautas que para los documentos impresosCon un asterisco () se sentildealan los elementos que son opcionales mientras que con dos asteriscos () se

sentildealan los elementos que son obligatorios para los documentos en liacuteneaLos ejemplos mostrados aparecen en la norma ISO 690-2 en la que se especifican los elementos que hay

que incluir en las citas bibliograacuteficas de los documentos electroacutenicos y establece una ordenacioacuten obligatoriade los elementos de la referencia Dicha norma ofrece ademaacutes una serie de convenciones para la transcripcioacuteny presentacioacuten de la informacioacuten obtenida a partir de un documento electroacutenico

3321 Textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos

Esquema

Responsable principal Tiacutetulo [tipo de soporte] Responsables secundarios Edicioacuten Lugar depublicacioacuten editor fecha de publicacioacuten fecha de actualizacioacuten o revisioacuten [fecha de consulta]Descripcioacuten fiacutesica (Coleccioacuten) Notas Disponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplos

CARROLL Lewis Alicersquos Adventures in Wonderland [en liacutenea] Texinfo ed 21 [DortmundAlemania] WindSpiel November 1994 [ref de 10 de febrero de 1995] Disponible en Web lthttpwwwgermanyeunetbookscarrollalicehtmlgt Igualmente disponible en versiones PostScrip yASCII en Internet ltftpftpGermanyEUnetpubbookscarrollgtUS ISBN Agency The Digital World and the Ongoing Development of ISBN [en liacutenea] New Pro-vidence NJ RR Bowker sd [ref de 16 de agosto 2002] Disponible en Web httpwwwisbnorgstandardshomeisbndigitalworldaspgtOtros Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofiacutea Cataacutelogo [en liacutenea] de la biblioteca lthttpmuseoreinasofiamcuesbibliodefaulthtmgt[Consulta 21 de abril de 1999]

3322 Partes de textos electroacutenicos bases de datosy programas informaacuteticos

Esquema

Responsable principal (del documento principal) Tiacutetulo [tipo de soporte] Responsable(s) secun-dario(s) (del documento principal) Edicioacuten Lugar de publicacioacuten editor fecha de publicacioacutenfecha de actualizacioacuten o revisioacuten [fecha de consulta] ldquoDesignacioacuten del capiacutetulo o parte Tiacutetulode la parterdquo numeracioacuten yo localizacioacuten de la parte dentro del documento principal NotasDisponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado




Ejemplo

CARROLL Lewis Alicersquos Adventures in Wonderland [en liacutenea] Texinfo ed 22 [Dortmund Ale-mania] WindSpiel November 1994 [ref de 30 marzo 1995] Chapter VII A Mad Tea-Party Dispo-nible en World Wide Web lthttpwwwgermanyeunetbookscarrollalice_10htmlSEC13gt

3323 Contribuciones en textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos

Son aqueacutellas partes de documentos que tienen un contenido unitario e independiente de las otras partesdel documento que las contiene

Esquema

Responsable principal (de la contribucioacuten) ldquoTiacutetulordquo [tipo de soporte] En Responsable principal(del documento principal) Tiacutetulo Edicioacuten Lugar de publicacioacuten editor fecha de publicacioacutenfecha de actualizacioacuten o revisioacuten [fecha de consulta] Numeracioacuten yo localizacioacuten de la contri-bucioacuten dentro del documento fuente Notas Disponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplo

Political and Religious Leaders Support Palestinian Sovereignty Over Jerusalem En Eye on theNegotiations [en liacutenea] Palestine Liberation Organization Negotiations Affairs Department 29August 2000 [ref de 15 agosto 2002] Disponible en Web lthttpwwwnad-ploorgeyepol-jerushtmlgtBelle de Jour Magillrsquos Survey of Cinema [en liacutenea] Pasadena (Calif) Salem Press 1985- [refde 1994-08-04] Accession no 0050053 Disponible en DIALOG Information Services Palo Alto(Calif)MCCONNELL WH Constitutional History The Canadian Encyclopedia [CD-ROM] Macintoshversion 11 Toronto McClelland amp Stewart c1993 ISBN 0-7710-1932-7

3324 Publicaciones electroacutenicas seriadas completas

Esquema

Responsable principal Tiacutetulo [tipo de soporte] Edicioacuten Designacioacuten de los nuacutemeros (fecha yonuacutemero) Lugar de publicacioacuten editor fecha de publicacioacuten [fecha de consulta] Descripcioacutenfiacutesica (Coleccioacuten) Notas Disponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplos

Journal of Technology Education [en liacutenea] Blacksburg (Virginie) Virginia Polytechnic Instituteand State University 1989- [ref de 15 marzo 1995] Semestral Disponible en Internet ltgop-herborglibvtedu701jtegt ISSN 1045-1064Profile Canada [CD-ROM] Toronto Micromedia 1993- The Canadian Connection Acompantildeadopor Userrsquos guide Configuracion necesaria IBM PC oacute compatible lector CD-ROMMPC StandardDOS 330 oacute maacutes 490 kB RAM MS-DOS Extensiones 21 oacute maacutes Trimestral

3325 Artiacuteculos y contribuciones en publicaciones electroacutenicas seriadas

Esquema

Responsable principal (del artiacuteculo) ldquoTiacutetulo (del artiacuteculo)rdquo Tiacutetulo (de la publicacioacuten principal)[tipo de soporte] Edicioacuten Designacioacuten del nuacutemero de la parte Fecha de actualizacioacuten o revisioacuten[fecha de consulta] Localizacioacuten de la parte dentro del documento principal Notas Disponi-bilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplos

STONE Nan The Globalization of Europe Harvard Business Review [en liacutenea] May-June 1989[ref de 3 septembre 1990] Disponible en BRS Information Technologies McLean (Virginie)




PRICE-WILKIN John Using the World-Wide Web to Deliver Complex Electronic DocumentsImplications for Libraries The Public-Access Computer Systems Review [en liacutenea] 1994 vol 5no 3 [ref de 1994-07-28] pp 5-21 Disponible sur Internet ltgopherinfolibuhedu7000articlese-journalsuhlibrarypacsreviewv5n3pricewil5n3gt ISSN 1048-6542CUERDA Joseacute Luis ldquoPara abrir los ojosrdquo [en liacutenea] El Paiacutes Digital 9 mayo 1997 nordm 371httpwwwelpaisesp19970509culturatesishtmuno [consulta 9 mayo 1997]

3326 Boletines de noticias listas de discusioacuten

Esquema

Tiacutetulo [tipo de soporte] Responsable(s) secundario(s) Lugar de publicacioacuten editor fecha depublicacioacuten [Fecha de consulta] Notas Disponibilidad y acceso

Ejemplo

PACS-L (Public Access Computer Systems Forum) [en liacutenea] Houston (Tex) University of Hous-ton Libraries Junio 1989- [ref de 17 mayo 1995] Disponible en Internet ltlistservuhupvm1uhedugt

3327 Mensajes electroacutenicos

Distribuiacutedos por boletines o listas

Esquema

Responsable principal del mensaje ldquoTiacutetulo del mensajerdquo [tipo de soporte] En Tiacutetulo (del boletiacuteno lista) Numeracioacuten yo localizacioacuten del mensaje [Fecha de consulta] Notas Disponibilidady acceso

Ejemplo

PARKER Elliott ldquoRe Citing Electronic Journalsrdquo En PACS-L (Public Access Computer Sys-tems Forum) [en liacutenea] Houston (Tex) University of Houston Libraries 24 November 1989132935 CST [citado 1 enero 19951615 EST] Disponible en Internet lttelnetbrsuseracniorggt

Mensajes electroacutenicos personales

Esquema

Responsable principal del mensaje ldquoTiacutetulo del mensajerdquo [tipo de soporte] Fecha del mensajeNota con el tipo de mensaje

Ejemplo

Thacker Jane ldquoMPEG-21 project stream on digital item identificationrdquo [en liacutenea] Mensajeen ltisotc46sc9nlc-bnccagt 3 octubre 2000 1333 EST [ref de 6 octubre 2000 1310 EST]Message-ID lt002f01c02d60$051a64a0$22a2580cvaiogt Comunicacioacuten personal

333 Correspondencia entre referencia bibliograacutefica y cita en el texto

Una cita es una forma abreviada de referencia inserta entre pareacutentesis o entre corchetes en el textoo antildeadida como nota a pie de paacutegina al final del capiacutetulo o al final de todo el texto La cita sirve paraidentificar la publicacioacuten de la que fue tomado el tema referido en el texto una idea etc y para especificarsu localizacioacuten exacta en la publicacioacuten fuente

Si no hay una lista independiente de referencias bibliograacuteficas antildeadida al final del texto o si la listano incluye referencias de todos los documentos citados en el texto es esencial que la primera cita de cada




documento que no figura en la lista contenga un miacutenimo de los elementos que se consideran esenciales parauna referencia baacutesica contemplados anteriormente

Cuando se usan las citas conjuntamente con una lista de referencias bibliograacuteficas la cita contendraacutelos datos suficientes para que haya una correspondencia clara entre la cita y la referencia bibliograacutefica deun determinado documento Esta correspondencia se estableceraacute mediante uno de los tres meacutetodos que sedescriben a continuacioacuten

1) Meacutetodo de las referencias numeacutericas

Los nuacutemeros intercalados en el texto en forma de supraiacutendices o entre pareacutentesis o corchetes se refierena documentos por el orden en que se citan Las citas sucesivas de un documento determinado reciben elmismo nuacutemero que la primera Si se citan partes concretas de un documento se pueden indicar las paacuteginasdespueacutes de los nuacutemeros Las referencias se presentan en una lista ordenada numeacutericamente

EjemploTexto y citas

El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en las ciencias (24) Stieg (13 p556) hacenotar su ausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard (8)

Referencias

8 BURCHARD JE How humanists use a library En Intrex report of a planning conference oninformation transfer experiments Sept 3 1965 Cambridge Mass MIT Press 1965 p 21913 STIEG MF The information needs of historians College and Research Libraries Nov 1981vol 42 nordm 6 p 549-56024 CRANE D Invisible colleges Chicago Univ of Chicago Press 1972

2) Meacutetodo de las notas secuenciales

Los nuacutemeros en forma de supraiacutendices o entre pareacutentesis o corchetes que siguen a las citas en el texto serefieren a las notas ordenadas numeacutericamente por orden de aparicioacuten en el mismo Estas notas pueden o nocontener citas Se emplea un nuacutemero de nota para cada mencioacuten o grupo de menciones relacionadas con eltexto la nota correspondiente puede citar mas de un documento

Primera cita

Si las citas se presentan como notas la primera cita referida a un determinado documento (y preferen-temente la primera cita de cada capiacutetulo) debe contener los elementos suficientes que aseguren la exactacorrespondencia entre la cita y la entrada apropiada en la lista independiente de referencias bibliograacuteficas

Como miacutenimo la primera cita tiene que contener el nombre(s) del autor o autores y el tiacutetulo completo(sin subtiacutetulos u otra informacioacuten complementaria del tiacutetulo) tal como figure en la referencia bibliograacutefica yen su caso las paacuteginas Los nombres de los autores que se dan en la cita no es necesario que se indiquen enforma invertida

Si soacutelo el autor o autores y el tiacutetulo no bastan para distinguir entre varias entradas de la lista de referenciasbibliograacuteficas hay que incluir en la cita tantos elementos adicionales como sean necesarios (edicioacuten antildeo depublicacioacuten etc)

EjemploTexto

El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en las ciencias32 Stieg33 ha hecho notar suausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard34

Citas

32 CRANE D Invisible colleges




33 STIEG MF The information needs of historians p 55634 BURCHARD JE How humanists use a library p 219

Referencias

BURCHARD JE How humanists use a library En Intrexr report of a planning conference oninformation transfer experiments Sept 3 1965 Cambridg Mass MIT Press 1965 p 219CRANE D Invisible colleges Chicago Univ of Chicago Press 1972STIEG MF The information needs of historians College and Research Libraries Nov 1981 vol42 nordm 6 p 549-560

Si en las citas sucesivas se emplea una abreviatura para identificar los documentos citados con mayorfrecuencia esta abreviatura debe desarrollarse claramente en la primera cita o en una lista de abreviaturas

EjemploPrimera cita

NATHANIEL B Shurtleff ed Records of the governor and the company of the MassachusettsBay in New England (1628-86) Boston publisher unknown 1853-54 5 vols vol 1 p 126 (citadoen adelante como Mass Records)

Segunda cita y sucesivas

Si un documento determinado se cita maacutes de una vez las citas sucesivas reciben nuacutemeros distintos Unanota que se refiere a un documento citado en una nota anterior o repite la cita completa o da el nuacutemero dela nota anterior con la indicacioacuten de las paacuteginas

La segunda cita de un determinado documento y todas las demaacutes pueden abreviarse incluyendo simple-mente el apellido del autor o autores y una forma abreviada del tiacutetulo maacutes el nuacutemero de la paacutegina o paginaso bien una forma abreviada indicada en la primera cita o en una lista de abreviaturas

Ejemplo

a) SUTTON The analysis of free verse form p 246b) Mass Records p 128

Si las citas estaacuten numeradas secuencialmente seguacuten el orden con que aparecen en el texto la segundacita y las demaacutes pueden abreviarse incluyendo simplemente el apellido del autor o autores y el nuacutemero dereferencia de la primera mencioacuten de la cita mas el nuacutemero de la paacutegina o paacuteginas

EjemploTexto

El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en las ciencias32 Stieg33 ha hecho notar suausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard34 Maacutes adelante ha indicadoStieg35

Citas

32 CRANE D Invisible colleges Chicago Univ of Chicago Press 197233 STIEG MF The information needs of historians College and Research Libraries Nov 1981val 42 no 6 p 549-56034 BURCHARD JE How humanists use a library En Intrex report of a planning conferenceon information transfer experiments Sept 3 1965 Cambridge Mass MIT Press 196535 STIEG ref 33 p 556




3) Meacutetodo del primer elemento y fecha

En el texto se indica el primer elemento y el antildeo de publicacioacuten del documento citado Si el primer elementoforma parte del texto se indica a continuacioacuten entre pareacutentesis el antildeo pero si el primer elemento no formaparte integrante del texto se ponen entre pareacutentesis el primer elemento y el antildeo Si es necesario se puedeindicar el nuacutemero de las paacuteginas despueacutes del antildeo y dentro del pareacutentesis Si dos o mas documentos tienen elmismo primer elemento y antildeo se distinguen entre siacute con letras minuacutesculas (a b c etc) a continuacioacuten delantildeo y dentro del pareacutentesis

Las referencias de los documentos se relacionan en una lista por orden alfabeacutetico de los primeros elementosy a continuacioacuten del primer elemento se indica el antildeo de publicacioacuten y en su caso la letra


El concepto de un colegio invisile ha sido examinado en las ciencias (Crane 1972) Stieg (1981p556) ha hecho notar su ausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard (1965p 219)

Referencias

BURCHARD JE 1965 How humanists use a library En Intrex report on a planning conferenceon information transfer experiments Sept 3 1965 Cambridge Mass MIT Press 1965CRANE D 1972 Invisible colleges Chicago Univ of Chicago PressSTIEG MF 1981 The information needs of historians College and Research Libraries Nov1931 val 42 nordm 6 p 549-560

Para los documentos con maacutes de dos autores se puede abreviar la cita indicando solamente el apellidodel primer autor seguido de laquoet alraquo siempre que con la forma abreviada no se produzca una correspondenciaconfusa entre la cita y la lista de referencias bibliograacuteficas

Si la lista de referencias bibliograacuteficas contiene maacutes de un documento del mismo autor publicado en elmismo antildeo se antildeade una letra (a b c ) al antildeo de publicacioacuten tanto en la cita como en la lista dereferencias bibliograacuteficas para garantizar una exacta correspondencia entre cita y la referencia

Ejemplo(Pasteur 1848a)

334 Aspectos a tener en cuenta al elaborar la lista con las referencias

A) Ordenacioacuten

Las listas de referencias bibliograacuteficas se ordenan por lo general numeacutericamente seguacuten el orden en que secitan en el texto

B) Dos o maacutes referencias con el mismo primer elemento

Si una lista de referencias ordenada alfabeacuteticamente por el primer elemento contiene dos o maacutes con elmismo primer elemento y estaacuten relacionadas consecutivamente el primer elemento se puede sustituir por unguioacuten en la segunda referencia y siguientes

Ejemplo

Graham Sheila College of one New York Viking 1967mdash The real F Scott Fitzgerald thirty-five years later New York Grosset Dunlap 1976

C) Todas las referencias con el mismo primer elemento

Si todas las referencias de una lista bibliograacutefica o de una seccioacuten de una lista estaacuten ordenadas por elmismo elemento este puede omitirse siempre que el encabezamiento de la lista o seccioacuten indique claramenteel elemento comuacuten




Ejemplo

The published writting of WH AudenPoems London Privately printed by Stephen Spender 1928Poems London Faber amp Faber 1930The Orators an English study London Faber amp Faber 1932

D) Elemento laquoResponsabilidad principalraquo no necesario para la ordenacioacuten

Si una lista de referencias estaacute ordenada de manera que el elemento laquoresponsabilidad principalraquo no esnecesario para la alfabetizacioacuten por ejemplo en una lista clasificada dicho elemento se puede indicar despueacutesdel tiacutetulo

335 Programas informaacuteticos para la gestioacuten de la bibliografiacutea

Ella estudiante dispone de herramientas informaacuteticas que le permiten gestionar las citas bibliograacuteficasde una manera eficiente Mencionaremos aquiacute algunas de ellas

RefWorks

RefWorks es una aplicacioacuten multi-lingue viacutea web que permite

mdash Crear una base de datos bibliograacutefica para almacenar referenciasmdash Importar referencias desde muacuteltiples fuentes de informacioacuten (de bases de datos bibliograacuteficas) o

antildeadirlas manualmentemdash Organizar las referencias mediante una clasificacioacuten por carpetasmdash Incluir citas a la hora de redactar un documentomdash Generar automaacuteticamente bibliografiacuteas en una amplia gama de formatos (MLA Vancouver etc)

a partir de las referencias guardadas y exportarlas de manera faacutecil a un documento de textomdash Compartir la informacioacuten con colegas estudiantes y cualquier persona que usted desee tengan o

no RefWorks

Para maacutes informacioacuten consuacuteltese httpwwwrefworkscomes o la paacutegina web correspondiente a laUniversitat de Valegravencia (httpbibliotecauvesvalencianoserviciosrefworksphp)

Gestores de bibliografiacutea en coacutedigo libre

El alumnado dispone de software con caracteriacutesticas similares a RefWorks pero en formato de coacutedigolibre como por ejemplo

a) Mendeley httpwwwmendeleycomb) Zotero httpwwwzoteroorgc) JabRef httpjabrefsourceforgenet

34 Anexos

Los anexos pueden ofrecer informaciones maacutes detalladas explicaciones maacutes completas de los meacutetodos yteacutecnicas resumidos en el texto lecturas aconsejadas (bibliografiacutea) y cualquiera otra informacioacuten que no esesencial para la comprensioacuten del texto principal

Como directriz general los anexos se usan para presentar material que

a) es necesario para completar el texto pero que si se inserta en el cuerpo del informe podriacutea alterarla presentacioacuten ordenada y loacutegica del trabajo




b) no puede colocarse adecuadamente en el cuerpo del informe debido a su tamantildeo o al meacutetodo dereproduccioacuten utilizado

c) puede omitirse para el lector ordinario pero podriacutea ser valioso para el especialista en la materia

Los anexos no necesitan ir unidos al cuerpo del informe pero pueden constituir una parte o partesseparadas del informe

Cada anexo debe comenzar en una nueva paacuteginaLos anexos no son esenciales en todos los informes

341 Tipos de de anexos

Los posibles tipos de material que se pueden incluir como anexos son

Ilustraciones o cuadros suplementarios Las figuras o cuadros suplementarios que no se necesitan pa-ra una comprensioacuten inmediata del texto pero que proporcionan ejemplos complementarios deberiacuteancolocarse en anexos Deberiacutea recordarse sin embargo que esta utilizacioacuten no debe ser un pretexto parapresentar cada uno de los conjuntos de datos obtenidos en una experiencia

Tambieacuten es posible que algunas ilustraciones o cuadros no se incluyan en el informe pero deberiacuteanregistrarse con indicacioacuten del editor del centro de documentacioacuten o de la organizacioacuten competente enla que estaacuten disponibles

Material excepcional Algunos documentos no pueden incorporarse faacutecilmente en el cuerpo del informepor ser demasiado grandes (algunas ilustraciones y cuadros por ejemplo) o debido a que estaacuten repro-ducidos de una manera diferente al informe (por ejemplo mapas especiales fotografiacuteas originales omicrofichas) Ese material puede manejarse maacutes faacutecilmente si se trata como anexo

Bibliografiacutea Una bibliografiacutea suplementaria de literatura que no se cita en el texto pero que se considerade intereacutes para el lector puede constituir un anexo Las entradas de esta lista deben cumplir con lomencionado en 33 Deberiacutean indicarse los criterios con los que se ha seleccionado la bibliografiacutea (porejemplo exhaustiva selectiva del siglo XX)

Descripcioacuten de equipos teacutecnicas o programas de ordenador La descripcioacuten detallada de nuevo equi-po teacutecnicas o programas de ordenador utilizados en un estudio que haya sido objeto de un informeno debe figurar habitualmente en el cuerpo del informe Si esta descripcioacuten no constituye un informeseparado puede ser uacutetil incluirla como un anexo Dicho anexo frecuentemente la prepara un autordiferente al del cuerpo del informe Si esto es asiacute deberiacutea aparecer bajo el tiacutetulo del anexo y deberiacuteahacerse una indicacioacuten adecuada en la portada del informe

342 Numeracioacuten de los anexos

Cada uno de los anexos debe identificarse con una letra mayuacutescula del alfabeto comenzando por la Aprecedida de la palabra laquoAnexoraquo

Ejemplo Anexo A Anexo BLos anexos deberiacutean considerarse como entidades independientes Esto se aplica particularmente a anexos

del tipo descripcioacuten de equipos teacutecnicas y programas de ordenador Por tanto aparte de su numeracioacuten depaacuteginas que debe ser correlativa y continuar con la del texto principal deben dividirse separadamente encapiacutetulos paacuterrafos ilustraciones cuadros referencias y ecuaciones

La numeracioacuten de estos elementos debe empezar de nuevo con cada anexo donde cada nuacutemero iraacuteprecedido por la letra correspondiente al anexo

Ejemplo ANEXO B Paacuterrafo B-11 Figura B-9 Cuadro B-5 Ref B-23 Eq B-14Cuando la referencia se hace a un capiacutetulo paacuterrafo ilustracioacuten o cuadro del cuerpo del informe eacutesta

debe indicarse claramente mediante anotaciones tales como laquoseguacuten la figura 3 en el cuerpo del informeraquo




343 Referencias en los anexos

Las fuentes que se citan en los anexos deben tratarse independientemente de eacutestos en el cuerpo del informey listarse separadamente al final de cada anexo La forma de las citas y el meacutetodo de ordenar las listas dereferencias y las notas a pie de paacutegina en los anexos deberiacutea ser igual que en el cuerpo del informe Sinembargo cuando las citas se representan por nuacutemeros estos nuacutemeros y los nuacutemeros correspondientes en laslistas de referencia y las notas a pie de paacutegina deben ir precedidos por la letra correspondiente al anexo

EjemploCita en Anexo B

se anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [B-2]o

se anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [Ref B-2]

Entrada correspondiente en la lista de referencias del Anexo B

B-2 MACFARLAND RA Influence of changing time zone on air crews Aerospace Medicine45 1974 648-658

Si un trabajo citado en un anexo tambieacuten se cita en el cuerpo del informe debe figurar en las dos listasde referencias En ocasiones puede ser conveniente llamar la atencioacuten sobre este aspecto

35 Partes finales

351 Iacutendice(s) especial(es)

Los iacutendices especiales de una publicacioacuten consisten en respectivas listas detalladas de

bull Materiasbull Teacuterminos seleccionadosbull Autoresbull Personas e institucionesbull Nombres geograacuteficos y de lugaresbull Acontecimientosbull Abreviaturas siglas siacutembolos etcbull Citas (referencias a fragmentos de otras obras estatutos etc)bull Anunciantes (separados de los demaacutes iacutendices y preferiblemente en las uacuteltimas paacuteginas de la pu-

blicacioacuten)bull Tiacutetulos de obrasbull Otros asuntos tratados en la publicacioacuten

Cada elemento del iacutendice debe contar con la indicacioacuten de su localizacioacuten en la lista que debe a su vezestar entera o principalmente ordenada por

a) orden alfabeacutetico de entradas (materias teacuterminos nombres personales etc)b) orden sistemaacutetico de entradas (materias teacuterminos nombres personales etc)c) orden cronoloacutegico numeacuterico alfanumeacuterico etc (acontecimientos histoacutericos nombres patentes

normas informes notaciones de la CDU etc)

En cuando a la presentacioacuten cada iacutendice especial debe comenzar en una nueva paacutegina y debe imprimirseen paacuteginas consecutivas sin incluir ninguna otra materia

El tipo de iacutendice debe indicarse claramente en su tiacutetulo (por ejemplo iacutendice de materias iacutendice termi-noloacutegico iacutendice de lugares etc)




Para la claridad de conjunto cada entrada debe reducirse a un nuacutemero limitado de subdivisionesLa numeracioacuten del iacutendice especial situado al final de la publicacioacuten en cifras araacutebigas debe continuar la

paginacioacuten generalLas cifras araacutebigas deben utilizarse para todas las referencias de paacutegina excepto las referencias de paacuteginas

de los anexos Estos nuacutemeros de paacutegina deben ir precedidos por la letra del anexoCuando hay maacutes de un volumen el nuacutemero de paacutegina debe ir precedido por el nuacutemero de volumen que

debe indicarse en cifras araacutebigas y separado de eacutelLos encabezamientos que aparecen en la parte superior de cada paacutegina recto y verso indicaraacuten respec-

tivamente el tiacutetulo de la obra y el tipo de iacutendice

4 Soporte electroacutenico

41 Depoacutesito del trabajo mediante archivo electroacutenico a traveacutes de paacutegina web(sede electroacutenica)

Cuando el o la estudiante quiera presentar el TFG deberaacute de tramitar la solicitud a traveacutes de la paacuteginaweb que el centro tenga habilitada Deberaacute introducir la informacioacuten que se solicite y adjuntar el archivo oarchivos en el formato y caracteriacutesticas que se exija A modo de ejemplo en la Universitat de Valegravencia losdatos a introducir en la laquoSeu Electrogravenicaraquo (ltentreuuvesgt) y las caracteriacutesticas de los archivos son lossiguientes

i El o la estudiante indicaraacute los siguientes datos (subrayados los campos de datos obligatorios)

a) Datos personales NIFCIF Pasaporte Nombre Apellidos Teleacutefono moacutevil Teleacutefon Correo electroacute-nico

b) Datos del trabajo Titulacioacuten Asignatura (34390-Trabajo fin de Grado de Enfermeriacutea) Tiacutetulo deltrabajo Tutora Otroa tutora Cotutora Otroa cotutora NIF del tutora externo Nombredel tutora externo Apellidos del tutora externo

c) Observaciones El estudiante tiene la posibilidad de reflejar aquellos aspectos a destacar en su solicitudque puedan resultar relevantes para el depoacutesito y procedimiento de defensa del trabajo

ii Llegado el momento se le solicitaraacute al estudiante que adjunte el archivo informaacutetico correspondiente alTFG Este deberaacute ser un archivo

a) En formato PDF (Formato de Documento Portaacutetil)b) Con tamantildeo maacuteximo 100MBc) Que respete el siguiente esquema en en cuanto a denominacioacuten (sin espacios en blanco)

TFG_C014_1200_Apellido1_Apellido2_Nombre_NPA_aaaammddpdf

TFG Acroacutenimo Trabajo Final de GradoC014 Coacutedigo de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia1200 Coacutedigo de la titulacioacuten de EnfermeriacuteaApellido1 Primer apellido (Inicial en mayuacutescula sin acentos)Apellido2 Segundo apellido (Inicial en mayuacutescula sin acentos)Nombre Nombre (Inicial en mayuacutescula sin acentos)NPA Ejemplo AB1234aaaammdd Fecha de entrega Ejemplo para 15-06-2019 20190615pdf Extensioacuten del archivo (en minuacutesculas)

Un ejemploTFG_C014_1200_Llorens_Martinez_Maria-Lluisa_AB1234_20190615pdf

IMPORTANTE Si se efectuaran modificaciones sustanciales en el TFG con posterioridad a su depoacutesito yantes de finalizar el plazo maacuteximo establecido para la entrega deberaacute volverse a iniciar el traacutemite de depoacutesitoa traveacutes de la sede electroacutenica







Apendix J

Model de document justificatiu del diposit del TFG






Tramitacioacute depogravesit TFGTFM

Universitat de Valegravencia 4

Finalitzada la solmiddotlicitud lestudiant rep un document justificatiu del depogravesit

Una vegada finalitzada la solmiddotlicitud el gestor del centre verificaragrave que la memograveria del

TFGTFM adjuntada eacutes vagravelida i en aquest cas es procediragrave a resoldre la solmiddotlicitud per part de

la CATCCA (assignacioacute de tribunal i data de lectura) Com a resultat final del proceacutes lestudiant

rebragrave resolucioacute FavorableDesfavorable per a la lectura del Treball El document amb la

memograveria seragrave arxivat electrogravenicament i de forma automagravetica en una subcomunitat especiacutefica

drsquoAula Virtual





Apendix K

Document per a la qualificacio del TFGPUNTUACIONS DETALLADES atorgades

pel TUTOR o la TUTORA








QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPEL TUTOR O LA TUTORA

MODEL 1 (DETALLAT)

Tutora

Estudianta

Tıtol del treball

Data de puntuacio

NOTA Si no procedira la valoracio drsquoalgun dels apartats pel tipus de treball realitzat srsquohiassignara la mitjana de la resta de puntuacions

(A) ASPECTES DE FORMAESTRUCTURA

i Aspecte Criteris a tindre en comptePunts

0 le pi le 10wi pi times wi

1 Coberta La coberta incorpora les dades sollicitades tıtol nom

i cognoms complets de lrsquoestudianta que es tracta

drsquoun Treball Fi de Grau el logotip de la UV el

nom de la institucio on es presenta el TFG el curs

academic el lloc (la ciutat) i la data (o lrsquoany) de la

defensa

001829

2 Portada Idem que la coberta pero amb el nom i cognoms dels

membres del tribunal presidenta secretariaria vo-

cal

001829

3 Tıtol El tıtol guarda relacio amb el contingut del document

i defineix la idea principal sobre el tema que es desen-

volupa

001829

4 Declaracio jurada

drsquooriginalitat del

treball

Manifestacio drsquooriginalitat del treball i que no ha es-

tat presentat previament amb altres finalitats

000458

5 Drets drsquoautoria Presentacio del treball sota llicencia Creative Com-

mons 30 amb reconeixement drsquoautoria (BY) us no

comercial (NC) i sense obra derivada (ND)

000458

6 Resum i paraules

clau

El resum conte una idea general del treball expressa

les idees principals del mateix no excedeix les 500

paraules i esta en un sol full

001829

7 Index general i de

contingut

Consten els tıtols de les principals divisions i subdi-

visions de lrsquoinforme i dels annexos Numeracio de les

divisions i subdivisions i endinsaments dels nivells de

les subdivisions Numeracio de la pagina

001829

8 Index drsquoillustraci-

ons

Consten els tıtols de les illustracions i la numeracio

de la pagina corresponent

000914

9 Index de quadres

taules

Consten els tıtols dels quadres o taules i la numeracio


000914

ENTREGAR EN SECRETARIA DE LA FACULTAT




(A) ASPECTES DE FORMAESTRUCTURA (continuacio)



10 Estructura del cos

de lrsquoinforme

El cos de lrsquoinforme compleix amb lrsquoestructura adi-

ent segons el tipus de treball presentat Per exem-

ple introduccio marc teoric estat de lrsquoart objec-

tiushipotesis metodologia resultats discussio con-

clusions

000183

11 Illustracions

figures

Coherencia entre el tıtol i el contingut de la illustra-

ciofigura Idoneıtat del tipus drsquoillustra- ciofigura

seleccionada amb les dades a representar (resulten

drsquoutilitat son facils drsquoentendre i ajuden en lrsquoaclari-

ment del contingut) Tota illustraciofigura ha de

tindre una referencia en el text amb la qual es fa es-

ment a la mateixa Collocacio de la illustraciofigura

en la mateixa pagina on srsquoesmenta o en la seguent

Numeracio en nombres arabics en ordre consecutiu i

al llarg de tot el text El que srsquoespecifica al peu de

la illustraciofigura es aclaridor i resulta drsquoutilitat

Identificacio si escau de la font drsquoon procedeixen les

dades o el contingut de la illustraciofigura

000183

12 Quadrestaules Coherencia entre el tıtol i el contingut del qua-

dretaula Idoneıtat del quadretaula amb les da-

des a representar Tot quadretaula ha de tindre

una referencia en el text amb la qual es fa esment

al mateix Collocacio del quadretaula en la matei-

xa pagina on srsquoesmenta o en la seguent Numeracio

en nombres arabics en ordre consecutiu i al llarg de

tot el text Capcaleres de columna cada columna del

quadretaula ha de dur el seu tıtol (abreviatures ex-

plicades al peu de quadretaula) Repeticio del tıtol

del quadretaula i de les capcaleres de columna si el

quadretaula ocupa mes drsquouna pagina El que srsquoes-

pecifica al peu del quasretaula es aclaridor i resulta

drsquoutilitat Identificacio si escau de la font drsquoon pro-

cedeixen les dades o el contingut del quadretaula

000183

13 Ortografia i

redaccio

Sense errors drsquoortografia (maxim 1 cada 10 pagines)

Redactat en tercera persona Plasmacio de les ide-

es de forma clara logica i sequenciada en tots els

paragrafs Srsquoaconsegueix una lectura agil i fluıda que

mante lrsquointeres

000275

14 Referenciacio de

la bibliografia en

el text

Inclusio apropiada de la citacio de les referencies bibli-

ografiques en el text (les cites es troben perfectament

relacionades amb la corresponent llista de referencies

bibliografiques)

000183

15 Referencies bibli-

ografiques (biblio-

grafia)

Elaboracio de la llista de referencies bibliografiques

conforme a un format unificat (Vacouver APA etc)

i de manera coherent

000275

16 Annexos Identificacio dels annexos mitjancant lletres

majuscules de lrsquoalfabet (A B C D etc) Co-

mencament de cada annex en una nova pagina

Coherencia entre el tıtol de lrsquoannex i el seu contingut

Tot annex ha de tindre una referencia en el text amb

la qual es fa esment al mateix

001829

16sumi=1

= 0 15 le 1 5





(B) ASPECTES DE CONTINGUT



17 Introduccio En la introduccio srsquoestableix lrsquoobjectiu del treball la

situacio problematica o interrogant drsquoestudi el camp

drsquoaplicacio i els objectius i metodes del treball Es

justifica i es planteja clarament la idea que es vol de-

fensar aixı com la relacio amb altres treballs o inves-

tigacions previes

001490

18 Cerca bibli-

ografica

Es detallen les fonts drsquoinformacio bibliografica (com

ara les bases de dades de ciencies de la salut drsquoambit

internacional iberoamerica espanyol) i lrsquoestrategia

de cerca (amb els terminis emprats i la combinacio

drsquooperadors booleans) Srsquoindiquen les acotacions res-

triccions o filtres establerts abans drsquoefectuar la cerca

Srsquoespecifica el nombre de referencies obtingudes arran

de la cerca i el nombre de referencies finalment utils

(tot indicant els criteris de seleccio de les referencies

utils entre les obtingudes) Srsquoesmenta el programa-

ri emprat per al tractamentmanteniment de les re-

ferencies bibliografiques

002979

19 Marc teoric

Estat de lrsquoart

Estat de la ques-

tio

Srsquoexposa el sistema coordinat i coherent de conceptes

proposicions i postulats amb el que es construeix lrsquoen-

tramat teoric del coneixement cientıfic sobre el tema

drsquoestudi Es proporciona una revisio del marc contex-

tual del treball o investigacio desenvolupar els ante-

cedents i lrsquoactualitzacio dels coneixements del tema

del treball les contribucions mes rellevants arran de

la literatura consultada sobre el tema motiu drsquoestu-

di Srsquoassenyala com encaixa el treball desenvolupat

amb els estudis previs realitzats Altrament es de-

fineix de manera congruent el posicionament teoric i

epistemologic en que es basa lrsquoautora del treball Els

subapartats o subdivisions del marc teoric es troben

clarament identificats i guarden una logica en la seua

estructura expositiva

008936

20 Metodologia

Desenvolupament

del treball

Hi ha una descripcio detallada del treball o investi-

gacio desenvolupada del tipus drsquoestudi i el seu enfo-

cament de la poblacio o mostra estudiada i les seues

caracterıstiques rellevants del lloc i el temps en que es

desenvolupa el treball de lrsquoacces a les dades i els per-

misos solllicitats de les garanties de confidencialitat

(si escau) de les variables o components de lrsquoestudi

dels instruments emprats per a la recollida de dades i

del procediment seguit per a la recolleccio i lrsquoenregis-

trament de les mateixes de lrsquoobtencio i presentacio

de resultats de les estrategies per a lrsquoanalisi dels re-

sultats Srsquoexposa una ordenacio cronologica (aplica-

cio drsquoun model operatiu) dels processos desenvolupats

en el treball Srsquoempren cites i fonaments teorics per

lrsquoanalisi dels resultats

005957

21 Resultats Es presentendescriuen els resultats o troballes de

la investigacio tot evitant incorporar conclusions

suggerencies implicacions de la investigacio analisi

dels resultats o elements de discussio Presentacio

logica i coherent dels resultats incorporant si escau

subapartats clarament identificats La redaccio de

la descripcio dels resultats es acurada clara preci-

sa Srsquoevita la tautologia Srsquoevita la descripcio inne-

cessaria de les dades que es representen en les illus-

tracionsfigures io en els quadrestaules

005957





(B) ASPECTES DE CONTINGUT (continuacio)



22 Discussio Srsquoespecifica si amb el treball efectuat srsquohan complit

els objectius plantejats o be si amb el treball efectu-

at srsquoha arribat a comprovar o refutar lales hipotesis

plantejadades Srsquointerpreten els resultats srsquoexposen

els motius que poden explicar els resultats obtinguts

i no altres Srsquoespecula i teoritza amb imaginacio i

logica Es relacionen els resultats amb estudis exis-

tents (tot indicant les cites) i es raonen motius per a

les coincidencies o discrepancies Es dona explicacio

sobre els resultats inesperats Srsquoevita plantejar con-

jectures no relacionades amb informacio empırica o

teorica Srsquoeviten formulacions teoriques sense suport

bibliografic o cientıfic no fonamentades aixı com for-

mulacions sobre assumptes aliens al tema drsquoestudi

Srsquoevita la repeticio de parts de la introduccio i la re-

peticio de resultats Srsquoindiquen les limitacions de lrsquoes-

tudi i els possibles biaixos comesos

006702

23 Conclusions Es presenten les conclusions dels principals resultats

i de lrsquoanalisi Se sintetitzen (que no resumeixen) els

elements principals desenvolupats en el treball Es

destaca la informacio nova aportada pel treball rea-

litzat Srsquoespecifiquen els abastos del treball o investi-

gacio Srsquoindiquen consequencies respecte les implica-

cions del treball efectuat com els resultats obtinguts

poden millorar la practica i incrementar el coneixe-

ment en el camp drsquoestudi Es recalca lrsquoaprofitament i

projeccio del treball i les recomanacions per a futures

investigacions Es plantegen possibles nous estudis

a partir drsquoallo que no ha estat possible abordar en

el treball presentat Srsquoindica que aporta el treball o

investigacio a la comunitat cientıfica i a la societat

Srsquoavaluen les limitacions del treball i les possibles sol-

lucions per expandir els abastos del treball presentat

002979

23sumi=17

= 0 35 le 3 5

(C) SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL

i Aspectes Criteris a tindre en comptePunts


24 1ordf reunio

Cita inicial

(Primers 15 dies

lectius despres drsquoa-

ssignar-se la tutela)

Extensio amb que lrsquoalumnea presenta emplenat el

document amb la proposta inicial de TFG i grau de

raonament amb que justifica la proposta drsquoestudi els

objectius i la viabilitat document que ha drsquoentregar-

se al tutor o la tutora en la primera cita

001905

25 2ordf reunio

Concrecio del te-

ma drsquoestudi

(abans dels primers

40 dies lectius des-

pres drsquoassignar-se la

tutela)

Lrsquoalumnea presenta amb claredat i per escrit la des-

cripcio de lrsquoobjecte drsquoestudi i acota lrsquoambit del tre-

ball Lrsquoalumnea ha efectuat la cerca bibliografica

Lrsquoalumnea presenta una proposta metodologica vi-

able ha definit la poblacio drsquoestudi (i si escau la

mostra) presenta una proposta drsquoinstrument de reco-

llida de dades perfila una proposta de calendari per

al desenvolupament del treball Lrsquoalumnea presenta

una proposta de tıtol per al treball

002857





(C) SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL (continuacio)



26 Reunions succes-

sives

Lrsquoalumnea es mostra proactiu en el desenvolupament

del treball Ha construıt la plantilla del document del

TFG amb les corresponents seccions amb el paginat

amb lrsquoautomatitzacio de lrsquoindex de continguts els an-

nexos etc Ha construıt la base de dades bibliografica

amb programari gestor de bibliografia Ha donat for-

ma a lrsquoinstrument de recollida de dades i te clar com

preten tabular les dades Ha detallat la manera en

que presentara els resultats Ha especificat com pro-

cedira a lrsquoanalisi dels resultats Lrsquoalumnea reajusta

el calendari de treball per adequar-lo a la realitat del

moment

003810

27 Seguiment de les

instruccions del

tutor o tutora

Lrsquoalumnea pren notes detallades i aten els aclari-

ments del tutora Consulta els manuals articles

apunts i documentacio complementaria proporcionats

per la Comissio de TFG i pel tutora de manera que

que li permeten resoldre amb solvencia les indicacions

del tutora i eviten que la necessitat que el tutora

repetisca les explicacions ja proporcionades en sessi-

ons anteriors

003810

28 Regularitat en la

cadencia en que

es desenvolupa el

treball

Lrsquoalumnea mostra regularitat en el ritme de desen-

volupament del treball des de lrsquoinici tot evitant lrsquoa-

cumulacio de reunions i de treball en les darreres set-

manes abans de lrsquoentrega de lrsquoinforme

002857

29 Entrega del docu-

ment final al tu-

tora

Lrsquoalumnea fa entrega del document final al tu-

tora (en format PDF) abans de procedir a lrsquoentre-

ga de lrsquoinforme a traves de la Seu Electronica-UV

(ltentreuuvesgt) i amb un temps prudencial perque

el tutora puga donar el vist-i-plau

001904

30 Preparacio de la

defensa del treball

Lrsquoalumnea mostra iniciativa en la preparacio de les

diapositives o el poster per a la defensa del treball i

aten les indicacions que li proporcione el tutora Re-

alitzacio drsquoalmenys un parell drsquoassajos per a la pre-

paracio de la defensa

002857

30sumi=24

= 0 20 le 2 0

PUNTUACIO FINAL DEL TUTOR O TUTORA (MODEL DETALLAT)

xi =

30sumi=1

pi times wi =

Signatura

Nom tutora

Data





Informe sobre el Treball Fi de Grau per part del Tutor o la Tutora

(Fer constar totes aquelles valoracions justificatives de la qualificacio que es considere oportunesi sobre tot aquelles que resulten drsquoutilitat per orientat els membres del tribunal o del comiteavaluador a lrsquohora drsquoafrontar lrsquoexposicio o la defensa del poster)





Informe sobre el Treball Fi de Grau per part del Tutor o la Tutora (cont)










Apendix L

Document de qualificacio del TFGPUNTUACIO GLOBAL atorgada









QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPUNTUACIO ATORGADA PEL TUTOR O LA TUTORA

El Treball Fi de Grau que duu per tıtol

presentat per lrsquoestudianta

amb DNIpassaport matriculatda en el grup

de la titulacio de Grau drsquoInfermeria el curs i

tutellatda per professora

del Departament dedrsquo de

la Universitat de Valencia ha rebut la seguent puntuacio final per part del

tutor o tutora

Puntuacio numerica sobre 7

En Valencia a de de

Signat

(El tutor La tutora)


ENTREGAR TAMBE UNA COPIA A LrsquoALUMNEA







Apendix M

Document de qualificacio del TFGPUNTUACIONS DETALLADES atorgades pels

MEMBRES DEL TRIBUNAL AVALUADOR








QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPER CADA MEMBRE DEL TRIBUNAL AVALUADOR

Membre del tribunal

Tıtol del treball

Estudianta

Tutora del TFG

Data de la defensa

PRESENTACIOEXPOSICIO DEL TFG



1 Ubicacio respecte

la pantalla i el tri-

bunal

El lloc on se situa lrsquoestudianta permet manejar lrsquo-

exposicio de manera comoda i sense entorpiments en

lrsquoexposicio (fer ombra o tapar la visibilitat del contin-

gut que srsquoexposa passejar-se per davant de la panta-

lla llunyania de la pantalla que origina apropar-se i

allunyar-se drsquoaquesta mentre srsquoexposa)

002105

2 Portada de la pre-

sentacio

La portada de la presentacio conte la informacio

mınima recomanable (tıtol autora curs tutora

data de la defensa centrefacultat universitat)

001053

3 Index de la pre-

sentacio

Es presenta un breu ındex de la composicio de la pre-

sentacio

000525

4 Claredat en la

parla i en la

pronunciacio

El volum de la parla es suficientment alt perque to-

ta lrsquoaudiencia escolte be la dissertacio durant tota la

presentacio La pronunciacio es clara i srsquoenten perfec-

tament Srsquoevita el ritme i entonacio sinusoide en

la construccio de les frases

001053

5 Monotonia La comunicacio reflexa coneixement de la varietat

lexica i riquesa del llenguatge Srsquoevita usar els ma-

teixos termes pareguts de manera reiterada Srsquoevite

usar termes vagues i imprecisos per expressar les ide-

es que minven qualitat a la informacio (especie cosa

alguna posar del que es ) Srsquoevita lrsquous de verbs

que serveixen per a qualsevol proposit (fer dir tindre

posar haver ser estar etc)

001053

6 Organitzacio de

lrsquoexposicio i del

desenvolupament

del discurs

La informacio es presenta de forma logica i coherent

Srsquoevita el voler comunicar-ho tot fins lrsquoultim detall

inclos en lrsquoinforme del TFG Es destaquen els aspec-

tes mes rellevants dels diversos apartats del treball

Lrsquoexposicio resulta atractiva Srsquoaconsegueix atrapar

lrsquoaudiencia i mantindre viu lrsquointeres al llarg de lrsquoex-

posicio

002105





PRESENTACIOEXPOSICIO DEL TFG (continuacio)



7 Composicio de la

presentacio

En lrsquoexposicio inclou elements visuals atractius pero

mante lrsquointeres del contingut per damunt de tot

Srsquoempren imatges taules grafiques amb seny per a

major claredat i illustracio de lrsquoexposicio

002105

8 Us de figures

grafiques imatges

Les figuresgrafiques son autoexplicatives i resulten

aclaridores en allo que es vol comunicar (tıtol eixos

poblacio lloc temps frequencies percentatges ta-

xes unitats en que srsquoexpressen les dades composicio

cromatica) Les imatges mapes esquemes etc srsquoa-

companyen drsquoun text drsquoaclariment drsquoallo que conte-

nen quan no resulte suficientment explıcit allo que

mostren

002105

9 Us de quadres

taules

Els quadrestaules reflecteixen els trets mes rellevants

a destacar del contingut del treball son autoexplica-

tius i contenen tota la informacio indispensable per a

la correcta interpretacio de les dades (tıtol poblacio

lloc temps frequencies percentatges taxes unitats

en que srsquoexpressen les dades) Srsquoevita lrsquoatomitzacio

injustificada de quadrestaules i es procura emprar

quadrestaules que sintetitzen al informacio

002105

10 Postura del cos Lrsquoalumnea mante una postura adequada (evita cre-

uar cames quan roman dempeus seurersquos a la taula o

al respatller de la cadira) i es projecta segura de sı

mateix

001053

11 Contacte visual Lrsquoalumnea estableix sovint contacte visual amb lrsquoau-

diencia i en especial amb els membres del tribunal

al llarg de la presentacio Evita mostrar-se esquiuva

i recorrer a la lectura abusiva dels papers o de la pan-

talla

001053

12 Us dels medis

tecnics emprats

en lrsquoexposicio

Lrsquoalumnea demostra un domini de lrsquous dels medis

tecnics que ajuden lrsquoexposicio Empra el passador de

les diapositives amb fluıdesa Assenyala els elements a

destacar en la pantalla tot mantenint en calma el pun-

ter Srsquoevita lrsquous en exces i injustificat de transicions

entre diapositives o de transicions entre els elements

drsquouna mateixa diapositiva que acaben per entorpir la

fluıdesa en la presentacio En cas de problemes en la

projeccio o la computadora de lleugera dificultat els

soluciona de manera autonoma rapida i eficient

001053

13 Domini del tema Lrsquoalumnea demostra un coneixement complet del te-

ma Se lrsquoha preparat de manera satisfactoria per a

lrsquoexposicio Exposa sense lapsus ni entretalls

004211

14 Ajustament al

temps drsquoexposicio

El temps assignat a lrsquoexposicio es compleix de manera

rigorosa (ni srsquoexcedeix ni li sobra temps)

002105

15 Respostes a les

preguntes plante-

jades

Lrsquoalumnea contesta amb precisio totes les preguntes

plantejades sobre el tema per part dels membres del

tribunal Es directe i concıs Evita rodejos i reitera-

cions en les respostes

006313

15sumi=1

= 0 30 le 3 0





PUNTUACIO FINAL DE LA PRESENTACIOEXPOSICIO

xi =

15sumi=1

pi times wi =

Signatura

Membre del tribunal

Data








Apendix N

Document de qualificacio del TFGPUNTUACIO GLOBAL atorgada pels









QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPUNTUACIONS MITJANES DELS MEMBRES

DEL TRIBUNAL AVALUADOR







la Universitat de Valencia ha estat defensat davant del seguent tribunal i ha

assolit la puntuacio indicada

PUNTUACIO FINAL MEMBRES DEL TRIBUNAL PUNTUACIOFINAL (s3)

NOM i COGNOMS

PRESIDENTA (x1)

SECRETARIA (x2)

VOCAL (x3)

Aquest tribunal constituıt a les hores del dia de

de emet la qualificacio de

PUNTUACIOFINAL (s3)

MITJANA DE MITJANES (Xxi)

DELS MEMBRES DEL TRIBUNAL

En Valencia a de de

PRESIDENTA SECRETARIA VOCAL









Apendix O

Document per a la qualificacio del TFGPUNTUACIONS DETALLADES atorgades pels

MEMBRES DEL COMITE AVALUADOR DE POSTERS








QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAU PER CADAMEMBRE DEL COMITE AVALUADOR DE POSTERS

Membre del tribunal

Tıtol del treball

Estudianta

Tutora del TFG

Data de la defensa

PRESENTACIOEXPOSICIO DEL POSTER



1 Grandaria i pre-

sentacio del su-

port

Disposicio en vertical Mides aproximades 120 cm

drsquoalcada times 80 cm drsquoamplaria

000536

2 Tıtol Breu (unes 15 paraules) informatiu i atractiu 000536

3 Organitzacio del

contingut

Srsquoempra el sistema IMRiD (Introduccio-(objectius)-

Metodologia-Resultats-i-Discussioconclusions) o al-

gun altre en el que la informacio es presente de for-

ma logica i coherent Moderacio en la quantitat de

text inclos en els respectius apartats (drsquoevita el voler

incloure-ho tot) Se sintetitza el contingut del treball

001071

4 Legibilitat i com-

posicio

Lletres llegibles a 2 metres de separacio Es destaquen

visualment les parts mes importants del treball

001071

5 Organitzacio de


desenvolupament

del discurs



inclos en lrsquoinforme del TFG Es destaquen els aspectes

mes rellevants dels diversos apartats del treball En

la discussio srsquoespecifica si srsquohan complit els objectius

o srsquoha respost a la pregunta drsquoinvestigacio es mos-

tra la relacio entre els fets observats interpretant-los

per a la persona que llig o aten (srsquoemfatitza compa-

ra relativitza generalitza teoritza estableix noves

preguntes) Srsquoindiquen les limitacions de lrsquoestudi i els

possibles biaixos comesos En les conclusions es des-

taca la informacio nova aportada per treball realitzat

srsquoespecifiquen els abastos dels treball srsquoassenyalen les

consequencies practiques

002680

6 Us de figures

grafiques imatges








mostren En el text del poster es troben indicades les

cridades a les figuresgrafiquesimatges

001071





PRESENTACIOEXPOSICIO DEL POSTER (continuacio)



7 Us de quadres

taules








quadrestaules que sintetitzen al informacio En el

text del poster es troben indicades les cridades als

quadrestaules

001071

8 Defensa verbal

del poster

Larsquoalumnea empra la cortesia academica No llig

(en absolut) Explica el que hi ha escrit Presenta

les idees de manera pausada amb claredat i eficacia

Exposa sense lapsus ni entretalls Demostra un conei-

xement complet del tema Destaca els aspectes mes

rellevants dels diversos apartats del treball Emfatit-

za el mes notori del treball

002143

9 Ajustament al




001071

10 Respostes a les

preguntes plante-

jades





003750

10sumi=1

= 0 15 le 1 5

PUNTUACIO FINAL DE LA PRESENTACIOEXPOSICIO DEL POSTER

xi =

10sumi=1

pi times wi =

Signatura

Membre del comite

Data





Apendix P











DEL COMITE AVALUADOR DE POSTERS

El Poster sobre el Treball Fi de Grau que duu per tıtol








PUNTUACIO FINAL MEMBRES COMITE POSTERS PUNTUACIOFINAL (s15)

NOM i COGNOMS

PRESIDENTA (x1)

SECRETARIA (x2)

VOCAL (x3)



PUNTUACIOFINAL (s15)

MITJANA DE MITJANES (Xxi) DELS

MEMBRES DEL COMITE DE POSTERS

En Valencia a de de








477

MODUL 4

PROPI DE LA UNIVERSITAT DE VALENCIA

(21 ECTS)



478



479 ORGANITZACIO DE LrsquoESTUDI EINES I TECNIQUES DrsquoINFORMACIO I DOCUMENTACIO


Modul Propi de la Universitat de Valencia

Materia Materies propies de la Universitat de Valencia


Nom assignatura ORGANITZACIO DE LrsquoESTUDI EINES I TECNIQUES DrsquoIN-

FORMACIO I DOCUMENTACIO



Curs Primer

Semestre Primer

Departament Historia de la Ciencia i Documentacio




3 16 12 0 02 6

1 2 2 0 2

Coordinacio Prof Barreda Reines Mordf Soledad


Correu-e SoledadBarredauves

Professorat Prof 1 Bas Martın Nicolas (Gr A y B)

Despatx Departament drsquoHistoria de la Ciencia i DocumentacioFacultat de Medicina

Correu-e NicolasBasuves

Prof 2 Barreda Reines Mordf Soledad (Gr C i D)



Prof 3 Monros Lliso Eduardo Critobal (Gr Ontinyent)


Correu-e EduardoMonrosuves

Prof 4 Novella Gaya Enric Josep (Gr A B C D)


Correu-e EnricNovellauves

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio i documentacio srsquointegra comassignatura obligatoria de caracter quadrimestral que srsquoimparteix en el primer curs del Grau drsquoInfermeria

El coneixement drsquoaquesta assignatura es basic per a la comprensio de lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i delsmetodes i tecniques documentals del treball cientıfic

Els continguts del programa aniran dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements essencials per a millorar elsmetodes drsquoestudi lrsquoestructuracio del treball cientıfic i el maneig de la informacio cientıfica tant pel que fa ala seua recuperacio i analisi com a la seua produccio i organitzacio

Lrsquoassignatura te un caracter teoric-practic per a orientar al futur professional drsquoInfermeria tant enlrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i el treball personal com en el maneig de la informacio cientıfica assistencial i



ORGANITZACIO DE LrsquoESTUDI EINES I TECNIQUES DrsquoINFORMACIO I DOCUMENTACIO 480

sanitaria i lrsquous dels Sistemes drsquoInformacio

3 Coneixements previsRelacio amb altres assignatures de la mateixa titulacio

No srsquohan especificat restriccions de matricula amb altres assignatures del pla drsquoestudis


Donat el seu caracter de formacio obligatoria nomes es precisen els requisits necessaris per a accedirinicialment als estudis de Grau

Es recomana

mdash Comprensio lectora de la llengua anglesa

mdash Coneixements basics drsquoinformatica a nivell drsquousuari















Per al treball cientıfic es fonamental lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i saber accedir a les fonts drsquoinformacio tantprimaries com secundaries per a poder coneixer i recuperar la informacio cientıfica igualment important esel coneixement de la terminologia cientıfica i la formacio en els aspectes formals i drsquoestil en lrsquoelaboracio finaldel treball

Els resultats drsquoaprenentatge de lrsquoassignatura son

1 Introduir a lrsquoalumne en els conceptes basics tant sobre lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi com sobre els metodesi tecniques documentals amb la finalitat de que li siguen drsquoutilitat drsquouna banda davant lrsquoestudi ilrsquoorganitzacio de la informacio cientıfica personal per a orientar-los sobre el maneig i coneixement de les




Biblioteques i Hemeroteques i drsquoaltra banda davant la investigacio amb la finalitat de que coneguen lespautes elementals drsquoobtencio drsquoinformacio bibliografica analisi i recollida drsquoaquesta informacio criterisde seleccio de la mateixa i les nocions fonamentals per a lrsquoelaboracio i redaccio dels treballs cientıfics

2 Ensenyar-li a posseir habilitats drsquoaprenentatge que permeten continuar estudiant drsquouna manera quehaura drsquoesser en gran mesura autodirigit o autonom en lrsquoambit de la seua formacio sanitaria

3 Formar-los perque siguen capacos drsquointegrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formularjudicis a partir drsquouna informacio que sent incompleta o limitada incloga reflexions sobre les responsa-bilitats socials i etiques vinculades a lrsquoaplicacio dels seus coneixements i judicis en lrsquoambit drsquoInfermeria

4 Posseir-los drsquohabilitats drsquoaprenentatge que permeten continuar estudiant drsquouna manera que hauradrsquoesser en gran mesura autodirigit o autonom en lrsquoambit drsquoInfermeria

5 Fomentar els processos que duguen a lrsquoestudi i coneixement del metode cientıfic en les materies drsquoIn-fermeria

6 Desenvolupar el coneixement per a lrsquoacces a les fonts drsquoinformacio cientıfiques que els proporcione elsmitjans per a la investigacio en el marc de la materia de la Infermeria

7 Analitzar els processos de comunicacio de la informacio cientıfica per al seu us didactic en la Infermeria

8 Formar en el disseny i desenvolupament de projectes drsquoinvestigacio sobre assumptes propis de la Infer-meria

9 Coneixer els elements i tecniques en la recerca de la informacio cientıfica en lrsquoambit de la Infermeria

10 Utilitzar adequadament les fonts drsquoinformacio per a la recuperacio selectiva de la informacio cientıficaen lrsquoambit de la Infermeria

11 Coneixer les eines que els permeten la investigacio en la realitzacio dels treballs cientıfics els seuselements i estructura en el marc de les materies drsquoInfermeria

12 Analitzar la informacio cientıfica per a ser capac de valorar i interpretar els seus continguts en el campde la investigacio en les materies de la Infermeria

13 Coneixer la produccio i el consum de la informacio cientıfica en lrsquoambit de la Infermeria

14 Utilitzar les fonts drsquoinformacio sobre recursos en salut i estat de salut de la poblacio

Es preten lrsquoaprenentatge de tots els usos drsquoinformacio tant cientıfica com assistencial i sanitaria contingudaen qualsevol suport (llibres articles de revistes histories clıniques etc) per a lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi iper al desenvolupament de la seua professio en totes els seus vessants tals com lrsquoensenyament professionalla investigacio la practica clınica i preventiva la planificacio la gestio i lrsquoadministracio

Resultats especıfics

Aquesta assignatura preten

bull Formar als estudiants perque arriben a les competencies especıfiques del tıtol quant a investigar ana-litzar avaluar i utilitzar el coneixement actual de les millors practiques Infermeria per a revisar iactualitzar els propis coneixements sobre els marcs de treball

bull Saber localitzar experiencies innovadores en revistes cientıfiques impreses o en Internet i induir drsquoellesaspectes utils per a la practica professional del Grau drsquoInfermeria

bull Facilitar els processos de comunicacio de la informacio cientıfica per a lrsquoexercici del Grau drsquoInfermeria

bull Ensenyar als estudiants per a utilitzar amb eficacia i precisio els serveis i recursos educatius que ofereixla Universitat de Valencia

bull Ajudar a cercar i identificar en el pla drsquoestudis i altra documentacio academica els continguts i objectiusdel Grau en Infermeria




bull Facilitar la identificacio dels aspectes basics per a lrsquoelaboracio i presentacio de treballs academics en elnivell de grau

bull Reconeixer les caracterıstiques dels perfils professionals i ocupabilitat dels graduatsas en Infermeria

bull Permetre iniciar el treball i aprenentatge autonom i en grup en lrsquoentorn de lrsquoactivitat cientıfica propiadel Grau drsquoInfermeria

bull Fomentar els processos que duguen a lrsquoestudi i coneixement del metode cientıfic en les materies delGrau drsquoInfermeria


A) PROGRAMA TEORIC

Despres drsquouna llico introductoria general el programa de classes teoriques esta constituıt per cinc unitatsdidactiques

I Terminologia medica en Infermeria

1 Origen de la terminologia medica

2 Estructura i construccio dels termes

3 Fenomens semantics associats a la terminologia medica

4 Les nomenclatures normalitzades

bull Diccionaris medics

bull Nomenclatures de les bases cientıfiques de Ciencies de la Salut

bull Nomenclatures i classificacions sobre malalties i procediments medics

bull Els tesaurus medics

II La Universitat i lrsquoOrganitzacio de lrsquoEstudi

Situa als alumnes en el nou marc educatiu europeu amb especial incidencia en les noves eines i metodologiesactives drsquoensenyament

bull Pla de Bolonya

bull Objectius del EEES

bull Nou model educatiu

bull Noves metodologies

bull El problema de la lectura

bull Introduccio al contingut acces i maneig de la Biblioteca de la Universitat de Valencia

III Metodologia drsquoEstudi

Mostra el proces drsquoedicio de textos cientıfics lrsquoacces obert a la informacio aixı com les tendencies drsquoinvesti-gacio dins del camp de la Infermeria

bull El proces de comunicacio cientıfic

bull Lrsquoacces obert a la Informacio (Open Access)

bull Peer review i factor drsquoimpacte

bull Investigar en Infermeria




IV Necessitats i usos de la informacio cientıfica en Infermeria

Introdueix els alumnes en les necessitats drsquoinformacio cientıfica que com professionals drsquoInfermeria van ahaver de desenvolupar adequadament el seu treball tant en aspecte assistencial com docent i drsquoinvestigacio

bull La informacio cientıfica

bull Problemes informatius de la ciencia actual La Bibliometria

bull Necessitats i usos de la informacio cientıfica en Infermeria

bull La Documentacio Concepte Funcions Metodologia Objectius

bull El concepte document cientıfic Tipus de documents Les publicacions en Biomedicina

bull Les Biblioteques de Ciencies de la Salut

V Eines i tecniques documentals del treball cientıfic

En el contingut srsquointrodueixen les normes drsquoelaboracio i publicacio drsquoun treball cientıfic

bull Redaccio del treball cientıfic

ndash Analisi i sıntesi de la informacio cientıfica

ndash Elaboracio de resums de treballs cientıfics

ndash Elaboracio de referencies bibliografiques Normes internacionals per a la seua elaboracio

bull Elements i estructura del treball cientıfic

VI Sistemes de recuperacio selectiva de la Informacio Bases de dades bibli-ografiques drsquointeres per a Infermeria

En el contingut es plantegen els elements basics de les eines i tecniques de recuperacio selectiva de lainformacio Tambe les estrategies de recerca bibliografica i la consulta a Sistemes drsquoInformacio drsquointeres pera la Ciencies de la Salut i lrsquous drsquoInternet com a mitja de recuperacio de la informacio bibliografica drsquointeresper a Infermeria

bull Concepte de Recuperacio Selectiva de la Informacio Cientıfica El Sistema de Recuperacio de laInformacio Cientıfica (SRI) Elements i estructures del SRI

bull Fuentes drsquoinformacio secundaria Els repositoris i les bases de dades bibliografiques drsquointeres per a lesCiencies de la Salut

bull La recerca bibliografica

bull Bases de dades bibliografiques drsquointeres per a Infermeria

VII La Documentacio Clınica i Sanitaria

Arreplega els conceptes basics dels documents assistencials i sanitaris aixı com el tractament de la informacioassistencial i sanitaria per a analisi i recuperacio

bull Concepte de Documentacio Clınica

bull Els Documents Clınics

ndash La historia clınica com document cientıfic Evolucio historica funcions i usos

ndash Estructura de la historia clınica Concepte drsquoepisodi assistencial

ndash La historia clınica informatitzada

bull Recuperacio selectiva de la informacio clınica per al treball cientıfic




B) PROGRAMA PRACTIC

El programa de classes practiques esta constituıt per dos blocs drsquoexercicis practics Un relacionat amblrsquoorganitzacio de lrsquoestudi la recuperacio i analisi de la informacio cientıfica i les normes per a lrsquoelaboraciodrsquoun treball cientıfic I altre relacionat amb questions relatives a la terminologia medica

BLOC I Analisi de termes medics

El objectiu de la practica es oferir un primer contacte amb algunes questions relatives a la terminologiamedica que son drsquoimportancia central per al seu maneig rigoros

El material que srsquoutilitza per cada alumne es

a) El quadern de la practica sobre el qual ha drsquoanotar els resultats obtinguts

b) Un text utilitzat pels professionals drsquoInfermeria

c) Un exemplar del llibre de JM Lopez Pinero i Mordf Luz Terrada (1990) Introduccio a la terminologiamedica (Barcelona Salvat) amb la finalitat de que puguen consultar el repertori drsquoarrels prefixosi sufixos utilitzats en terminologia medica que srsquoinclou en aquest llibre

BLOC II

El objectiu de les practiques consisteix a practicar aspectes de lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i familiaritzar-seamb les eines i tecniques documentals basiques per al treball cientıfic Per a aixo es realitzen els seguentsexercicis

bull Exercicis sobre lrsquoelaboracio de referencies bibliografiques i fitxes de treball segons les normes interna-cionals

bull Realitzacio de resums i paraules clau

bull Exercicis sobre lrsquoanalisi de la informacio clınica Maneig de la historia clınica com document cientıficproducte de lrsquoassistencia clınica

bull Realitzacio de recerques bibliografiques en bases de dades bibliografics drsquointeres per a Infermeria

Elaboracio drsquoun treball final sobre un tema drsquoInfermeria

El material que srsquoutilitza es el seguent

a) Quadern de practiques on estan arreplegades les diferents practiques

b) Materials propis per a la realitzacio de les practiques i el treball final

c) Materials complementaris per a lrsquoestudi de les classes teoriques





Activitats presencials de lrsquoalumnea








40100 ) 60 h

Per a la planificacio temporal dels continguts i tractant-se drsquouna assignatura semestral de 6 credits (60hores presencials) srsquoha previst una frequencia de 6 hores setmanals de classe io activitat presencial

La distribucio es de 3 credits de teoria 16 de classes practiques 12 de classes informatica i 02 detutories


Les classes seran de 2 hores de durada

Unitat didacticaProfessora

que imparteix la classe

I Terminologia medica en InfermeriaMonros Liso EduardoNovella Gaya Enric Josep

II La Universitat i lrsquoOrganitzacio de lrsquoEstudiBarreda Reines Mordf SoledadBas Martın NicolasMonros Liso Eduardo

III Metodologia drsquoEstudiBarreda Reines Mordf SoledadBas Martın NicolasMonros Liso Eduardo

IV Necessitats i usos de la informacio ci-entıfica en Infermeria

Barreda Reines Mordf SoledadBas Martın NicolasMonros Liso Eduardo

V Eines i tecniques documentals del treballcientıfic


VI Sistemas de recuperacio selectiva de la in-formacio Bases de dades bibliografiques drsquoin-teres per a Infermeria




















100 )) 90 h


Activitatsformatives

Metodologia

Activitats pre-sencials

Classes teoricpractiques

Classes presencials teoric-practiques en les quals es treballaran els con-tinguts de les assignatures es debatran i realitzaran activitats utilit-zant diferents recursos docents classes magistrals seminaris classespractiques en aula drsquoinformatica tallers exposicions aprenentatge ba-sat en problemes aprenentatge cooperatiu analisi de bones practiquesetc

Treballen grup

La realitzacio de treballs de grup te com finalitat promoure lrsquoaprenen-tatge cooperatiu i reforcar lrsquoindividual La defensa drsquoaquests treballspodra ser individual o collectiva i es podra fer davant el grup completen lrsquoaula o en tutories i seminaris amb audiencies reduıdes

Tutories

Les tutories individuals i collectives haurien de servir com mig per acoordinar alsas estudiants en les tasques individuals i de grup aixıcom per a avaluar tant els progressos individuals com les activitats i lametodologia docent

Activitats nopresencials


Estudi realitzacio de tasques i treballs individuals i altres de naturalesacooperativa orientats a la preparacio de les classes teoric-practiques elstreballs individuals i en grup i les proves orals i escrites que es puguenrealitzar per a lrsquoavaluacio de lrsquoadquisicio dels aprenentatges individuals

El model del docent com investigador en lrsquoaula centra lrsquoactivitat de lrsquoes-tudiant en la formulacio de preguntes rellevants recerca drsquoinformacioanalisi elaboracio i posterior comunicacio activitats que nomes podenabordar-se des de lrsquoautonomia




9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoadquisicio de les competencies per part de lrsquoalumnat es realitzara combinant diferentstipus drsquoinformacions vinculades a les diferents activitats que els alumnes desenvoluparen lrsquoassignatura

Els procediments drsquoavaluacio serien

a) Prova escrita (50 de la qualificacio)

b) Treballs i activitats realitzats per lrsquoestudianta (50 de la qualificacio) distribuıda en

ndash Practiques (25)

lowast Practiques en Aula (10)

lowast Practiques drsquoInformatica (15)

ndash Treball en grup (25)

lowast Desenvolupament del treball (15)

lowast Exposicio del treball (10)

Per a superar la materia sera necessari aprovar (5 sobre 10) cadascun dels dos components a) i b)

Per a calcular la mitjana entre la prova escrita (part a) i els treballs i activitats (parteix b) es impres-cindible tindre aprovat lrsquoexercici escrit De no ser aixı es posara en lrsquoacta la nota de lrsquoexercici escrit i esguardara la qualificacio obtinguda en lrsquoapartat (b) per a la proxima convocatoria

En la segona convocatoria drsquoexamens es guardaran totes aquelles parts que estiguen aprovades Elsquaderns de Practiques drsquoAula i drsquoInformatica i els Treballs no es podran presentar en la 2ordf convocatoria

Per a aprovar lrsquoexamen sera imprescindible la realitzacio de les practiques i del Treball Fi de Curs

La deteccio de plagi en els treballs i practiques significaran la no avaluacio de lrsquoexercici

La puntuacio definitiva srsquoatindra a la Normativa de qualificacions de la Universitat de Valencia aprovadaen Consell de Govern de 27 de gener de 2004 (ACGUV 122004) i modificada en Consell de Govern de 24de juny de 2008 (ACGUV 1022008)


A) Corresponent a la Unitat I

1 Chevallier J (1983) Precis de Terminologie Medicale Paris Maloine

2 Lamberts H Wood M (1990) Clasificacion de razones de consulta (CIAP) Barcelona Masson

3 Lopez Pinero JM Terrada ML (1990) Introduccion a la terminologıa medica Barcelona Salvat

4 Miller BF Keane CB (1959) Encyclopedia and Dictionary of Medicine Nursing and Allied HeallthPhiladelphia Saunders 4ordf ed

5 Pepper OHP (1959) Medical etimology for the health professions Orlando Academic Press CollegeDivision

6 Smith GL Davis PE (1967) Medical Terminology New York John Wiley and Sans 2ordf ed Tradcastellana Mexico Lumusa-Wiley 1970

B) Corresponent a les Unitats II III IV V VI VII

1 Alonso CM Gallego DJ Money P (2002) Los estilos de aprendizaje Procedimientos de diagnosticoy mejora Bilbao Ediciones Mensajero

2 Bereza Garmedia JM Rodrıguez Castellanos A (2007) La Evolucion de la Mision en la UniversidadRevista de Direccion y Administracion de Empresas (14) 25-56

3 Burns N Grove SK (2004) Investigacion en Enfermerıa Madrid Elsevier 3ordf ed




4 Caldeiro MA (1993) Manual de estilo Publicaciones biomedicas Barcelona Doyma Medico Clınica

5 Castro I Gamez M Historia clınica En Gamundi Planas MC Coordinadora (2002) FarmaciaHospitalaria Tomo I Madrid SEFH Pags 295-305

6 Cabrero Garcıa J Richart Martinez M (2001) Investigar en enfermerıa Concepto y estado actualde la investigacion en enfermerıa Alicante Universidad de Alicante

7 Cordon JA Alonso Arevalo J Gomez Dıaz R Lopez Lucas J (2010) Las nuevas fuentes deinformacion Informacion y busqueda documental en el contexto de la web 20 Madrid Piramide

8 Cueva Martın A De La Aleixandre Benavent R Rodrıguez I Gairın (2001) Fonts drsquoinformacio enCiences de la salut Valencia Universidad de Valencia

9 Direccion General de Educacion y Cultura (2010) Guıa de Uso de ECTS Madrid Ministerio deEducacion

10 Eco U (1983) Como se hace una Tesis Tecnicas y procedimientos de investigacion estudio yescritura Barcelona Gedisa 5ordf ed

11 Faus F Santaines E (2013) Busquedas bibliograficas en bases de datos Barcelona Elsevier

12 Ferragud C Vidal A Bertomeu JR Lucas R (2017) Documentacion y metodologıa en Cienciasde la Salud Valencia Nau Llibres

13 Ferran N y Perez Montoro M (2009) Busqueda y recuperacion de la informacion BarcelonaEditorial UOC

14 Lopez Domınguez O (1997) El Servicio de Admision y Documentacion Clınica Madrid Olalla

15 Lopez Pinero JM (1972) El Analisis Estadıstico y Sociometrico de la Literatura Cientıfica ValenciaCentro de Documentacion e Informatica Medica

16 Lopez Pinero JM Terrada ML (1993) La informacion cientıfica en medicina y sus fuentes Insti-tuto de Estudios Documentales e Historicos Sobre la Ciencia CSIC Universidad de Valencia

17 Lopez Yepes J et al (2002) Manual de informacion y documentacion Madrid Piramide

18 Mijailov AI Guiliarevskii RS (1974) Curso Introductorio de InformaticaDocumentacion Cara-cas Instituto Venezolano de Produccion

19 Miron Canelo JA (2013) Guıa para la elaboracion de trabajos cientıficos Grados Master y Post-grado Salamanca Universidad de Salamanca

20 Oficina de Convergencia Europea (2010) Glosario de EEES Valencia Universidad de Valencia

21 Packer AL Cop N Luccisano A Ramalho A Spinak E (2014) SciELO 15 Anos de Acceso AbiertoUn estudio analıtico sobre Acceso Abierto y comunicacion cientıfica Paris UNESCO Accesible enhttpdxdoiorg1074769789233012370

22 Perez Accino-Garcıa R La Historia Clınica Automatizada (1993) La Gestion Automatizada de losArchivos Hospitalarios TABULA (2) 107-121

23 Perez Alvarez-Osorio JR (1988) Introduccion a la Informacion y Documentacion Cientıfica MadridAlhambra

24 Pinto Molina M (1989) El resumen documental recomendaciones para la confeccion de su referenciaCuadernos de Documentacion de Cajas de Ahorros 5(10) 47-68

25 Price DS (1973) Hacia una ciencia de la ciencia Barcelona Ariel

26 SEIS (2003) Informes SEIS De la historia clınica a la historia de salud electronica Madrid Institutode Salud Carlos III

27 Terrada ML Peris Bonet R (1988) Lecciones de documentacion medica Valencia Universidad

28 UNESCO (2005) Hacia las sociedades del Conocimiento Informe Mundial de la UNESCO ParisEdiciones UNESCO




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment recollits en la Guia Docent

Si hi haguera confinament srsquoeliminaria lrsquoexposicio presencial dels Treballs Fi de Curs per part de lrsquoalumnat


Es mante el pes de les diferents activitats que sumen les hores de dedicacio en credits ECTS marcades en laguia docent original

Si hi haguera confinament es mantindrien les classes programades en lınia respectant les mateixes datesi hores i amb la mateixa duracio tant en les classes teoriques com en les practiques


Les classes seran ıntegrament presencials tal i com srsquoha acordat en la reunio mantinguda per tots elscoordinadors de les assignatures de primer Curs del Grau drsquoInfermeria

Les tutories individuals seran principalment virtuals

Si hi haguera confinament la docencia es desenvoluparia online se substituirien les classes presencials pervideoconferencia sıncrona o diapositives locutades

En les activitats practiques es garantiria la interaccio amb lrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia oforum o xat en aula virtual

Les adaptacions corresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassig-natura

En el Treball Fi de Curs no es realitzaria lrsquoexposicio

per a lrsquoestudiantat vulnerable o afectat Srsquoadaptara la metodologia a classes per videocon-ferencia sıncrona o diapositives locutades

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la Guia Docent quant a la ponderacio de lrsquoavaluacio de cada tipus drsquoactivitat

En cas de lrsquoestudiantat vulnerable o afectat la proporcio de qualificacio de les activitats de grup avaluableses traslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara online tal com esta establiten la Guia Docent lrsquoavaluacio consistiria en una prova tipus test de caracter individual per aula virtual

Al no fer-se lrsquoexposicio del Treball Fi de Curs la distribucio dels percentatges drsquoavaluacio seria

1 Prova escrita (50 de la qualificacio)

2 Treballs i activitats realitzats per lrsquoestudiantat (50 de la qualificacio) distribuıda en

(a) Practiques (30)

i Practiques en lrsquoAula (10)ii Practiques drsquoInformatica (20)

(b) Treball en grup (20)

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada en la guıa docent i lrsquoexistent a lrsquoAula virtual







491 ETICA I LEGISLACIO PROFESSIONAL





Nom assignatura ETICA I LEGISLACIO PROFESSIONAL



Curs Tercer


Departament Filosofia del Dret Moral i Polıtica (Ar Cnx Filosofia Moral)




39 04 0 0 02 45

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Perez Zafrilla Pedro Jesus (Gr A C)

Dept Filosofia Metafısica i i Teoria del ConeixementLogica i Filosofia de la Ciencia i Filosofia Moral

Despatx Nordm 605 Fac Filosofia y CC de lrsquoEducacio Av Blas-co Ibanez 30

Correu-e PJesusPerezuves

Professorat Prof 1 Perez Zafrilla Pedro Jesus (Gr A C)




Prof 2 Munoz Ferriol Marıa Amparo (Gr D)


Despatx (Fac Filosofia y CC de lrsquoEducacio Av BlascoIbanez 30)

Correu-e MAmparoMunozuves

Prof 3 Codina Felip Mordf Jose (Gr ON)



Correu-e MariaJoseCodinauves


Una de les raons que justifica lrsquoestudi drsquoaquesta assignatura es la presencia de lrsquoetica i les normes pro-fessionals en el camp sanitari a lrsquohora de prendre decisions Tots sabem que lrsquoetica i la legislacio tenenuna estreta relacio i que seria impossible aplicar les normes si no estigueren basades en els valors moralssostinguts per la societat i cadascuna de les persones que la conformen pero en ocasions aquestes duesdisciplines es confonen i srsquoutilitzen indistintament per aixo haurıem drsquoaclarir les possibles confusions per aajudar a prendre les millors decisions en el camp sanitari i especialment en lrsquoambit de la infermeria

Aquesta assignatura vol contribuir a la presa de consciencia professional dels futurs professionals de lainfermeria que es manifesta en un comportament social responsable sobre els deures especıfics drsquoaquesta



ETICA I LEGISLACIO PROFESSIONAL 492

professio A mes aquesta assignatura preten colmiddotlaborar en la formacio de professionals de la infermeria enel marc drsquouna ciutadania integral perque els alumnes siguen capacos drsquoapreciar la necessitat drsquouna eticacıvica que permeta reconeixer i viure el pluralisme com una possibilitat per a creixer moralment tant deforma personal com social



















Lrsquoobjectiu ultim de la formacio en aquesta assignatura es aconseguir que siguem millors professionalsciutadans i persones mes reflexius mes autentics mes lliures mes crıtics amb les injustıcies mes prudentsmes racionals i raonables mes respectuosos mes compromesos amb solucionar els problemes de lrsquoambitsanitari i amb una formacio que afavorisca lrsquoexcellencia professional Srsquoha drsquoevitar lrsquoadoctrinament perotambe srsquoha drsquoevitar quedar-nos nomes amb la mera informacio i instruccio

Es fomentara el desenvolupament de les tecniques relacionades amb la investigacio en aquest campaixı com tambe les habilitats relacionades amb la deteccio i resolucio de problemes etics Lrsquoadquisiciodrsquoaquestes habilitats permet descobrir els conflictes etics que bateguen en les professions sanitaries analitzar-los crıticament per a prendre decisions que siguen eticament consistents i obrir noves possibilitats a travesdels processos de deliberacio




En aquest sentit els resultats drsquoaprenentatge son els seguents

1 Saber com accedir a la informacio sobre els diversos temes etics que afecten a la professio sanitaria

2 Saber utilitzar la documentacio

3 Adquirir lrsquohabilitat de reconeixer els aspectes etics en les diverses organitzacions i professions sanitariessabent identificar els conflictes morals i els valors en joc

4 Analitzar crıtica i sistematicament aquests aspectes

5 Integrar aquestes dimensions en el proces continu de presa de decisions i en lrsquoargumentacio racional

6 Llegir i treballar una obra basica que situe la reflexio dels problemes que es presenten en les professionssanitaries

7 Receptivitat i atencio respecte als aspectes etics en els diversos ambits de la sanitat - Plantejamentde dubtes problemes i crıtiques

8 Dialeg sincer sobre aqueixos problemes amb les persones que tenen postures diferents des de lrsquoactituddrsquoescolta i respecte actiu

9 Interioritzacio incorporant aqueixes actituds a la jerarquia de valors


1 Lrsquoambit de lrsquoetica

mdash Moral i dret etica i legislacio

2 Els essers humans son subjectes morals

3 Fonamentacio de la moral

4 El judici moral

5 Etica cıvica i etiques aplicades

6 Etica de les professions i de les organitzacions i institucions

7 Etica sanitaria

mdash Lrsquoambit de la bioetica i les seues metes

mdash Principis de la bioetica

mdash La dignitat de la persona des de la bioetica

8 El sentit de la infermeria

mdash El be intern de la infermeria

mdash Actituds drsquouna infermeria madura

9 Etica de les organitzacions sanitaries

mdash Distribucio gestio i responsabilitat de les despeses sanitaries

mdash Models drsquoempresa sanitaria

10 Marco deontologic i legal de la infermeria

mdash Els codis drsquoetica el codi deontologic de la medicina i de la infermeria

mdash Legislacio que regula lrsquoexercici de la infermeria

mdash Desafiaments etics en les relacions assistencials les relacions personal sanitari-pacient les relaci-ons entre el personal sanitari el consentiment informat la confidencialitat els comites drsquoetica

mdash Per un model deliberatiu de professio

11 Codi de conducta i bones practiques en materia drsquoigualtat de genere













40100 ) 45 h

Tema Breu referencia Duracio Setmana

num al contingut prevista de classe

1 Lrsquoambit de lrsquoetica 3 h 1ordf2 Els essers humans son subjectes morals 3 h 2ordf3 Fonamentacio de la moral 3 h 3ordf4 El judici moral 3 h 4ordf5 Etica cıvica i etiques aplicades 3 h 5ordf6 Etica de les professions i de les organit-

zacions i institucions3 h 6ordf

7 Etica sanitaria 6 h 7ordf 8ordf8 El sentit de la infermeria 3 h 9ordf9 Etica de les organitzacions sanitaries 3 h 10ordf10 Marc deontologic i legal de la 9 h 11ordf

infermeria 12ordf 13ordf














100 )) 675 h





La metodologia a seguir combinara en funcio del tipus drsquoactivitat realitzada (classe teorica classepractica tutoria) les seguents modalitats de treball exposicio del professor exposicio dels alumnes lec-tures tutoritzades debats comentari de textos

a) Classes teoriques Es dedicaran a lrsquoanalisi estudi i comprensio dels conceptes fonamentals inclo-sos en el programa de lrsquoassignatura Els conceptes i teories mes complexos seran explicats pelprofessorat i en tots ells es realitzaran en la mateixa sessio exercicis i activitats complementariesper part dels alumnes per a facilitar la seua comprensio

b) Preparacio de classes teoriques Els alumnes haurien drsquoassistir a les classes teoriques havent llegitel material que per a cada sessio haja recomanat el professor

c) Classes practiques Els alumnes rebran materials de practiques amb les activitats a treballar engrup les quals estaran en relacio amb els continguts treballats i estudiats a nivell teoric Consis-tiran en lrsquoanalisi i comentari de textos Algunes drsquoaquestes activitats srsquoexposaran i analitzaran anivell de grup

d) Preparacio de classes practiques Els alumnes haurien drsquoassistir a les classes practiques haventllegit el material que per a cada sessio haja recomanat el professor

e) Preparacio de treballs practics Al llarg del curs els alumnes hauran de preparar almenys untreball be individualment be en equip sota lrsquoadreca i supervisio del professor

f) Tutories Les tutories es programaran tant per a la preparacio i supervisio del treball practic comper a altres consultes

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio constara de 2 parts diferenciades

1 Examen escrit individual (en les dates que es determinen oficialment) Aquesta prova valora el dominiconceptual i tecnic de la materia i tindra un valor del 60 de la nota final

2 Preparacio i exposicio del treball en grup En aquesta prova es prendran en consideracio

(a) les habilitats de recerca bibliografica i informacio

(b) lrsquoorganitzacio temporal del treball realitzat

(c) lrsquoorganitzacio de les idees i arguments expressats

(d) la redaccio i exposicio adequades

(e) lrsquooriginalitat actualitat i interes del tema

Aquesta prova tindra un valor del 40 de la nota final

Per aprovar el conjunt de lrsquoassignatura es necessari arribar a el menys el 40 de la puntuacio maximaen la part teorica

Criteris drsquoavaluacio

1 Teoria

(a) Domini de la terminologia especıfica i precisio conceptual

(b) Claredat en lrsquoexposicio escrita i capacitat de sıntesi

(c) Exposicio ordenada sistematica i documentada dels continguts de la disciplina

(d) Elaboracio crıtica i fonamentada de lrsquoapres

(e) Correccio gramatical i sintactica de lrsquoexpressio




2 Practiques

(a) Assistencia a classe

(b) Participacio activa compromıs i interes

(c) Qualitat dels treballs presentats adequacio als conceptes teorics explicats elaboracio originalitatincorporacio drsquoinformacio addicional etc

(d) Compliment dels terminis de lliurament establits

(e) Claredat de lrsquoexposicio organitzacio de les idees capacitat de sıntesi

(f) Riquesa originalitat i pertinencia de la idees i opinions personals


Bibliografia basica

1 Arroyo M P Cortina A Torralba M J Zugasti J (1997) Etica y legislacion en enfermerıa MadridMcGraw-Hill-Interamericana

2 Cortina A Martınez E (1996) Etica Madrid Akal

3 Gracia D (1989) Fundamentos de bioetica Madrid Eudema

4 Gracia D (2004) Como arqueros al blanco Estudios de bioetica Madrid Triacastela

5 Gracia D Judez J (eds) (2004) Etica en la practica clınica Madrid Triacastela

6 Perez Zafrilla Pedro Jesus (2017) Etica y legislacion de las profesiones sanitarias Valencia Tirantlo Blanch


1 Conill J (2004) Horizontes de economıa etica Madrid Tecnos

2 Cortina A (1994) La etica de la sociedad civil Madrid Anaya

3 Cortina A Conill J (dirs) (2000) Diez palabras clave en Etica de las profesiones Estella VerboDivino

4 Cortina A Garcıa-Marza D (eds) (2003) Razon publica y eticas aplicadas Los caminos de la razonpractica en una sociedad pluralista Madrid Tecnos

5 Couceiro A (ed) (1999) Bioetica para clınicos Madrid Triacastela

6 Gafo J (1997) Diez palabras clave en bioetica Estella Verbo Divino

7 Jonas H (sa) Tecnica medicina y etica Barcelona Paidos

8 Simon P (ed) (2005) Etica de las organizaciones sanitarias Nuevos modelos de calidad MadridTriacastela




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

No canvien respecte de la Guia Docent













4 Avaluacio

Els criteris de ponderacio seran de 60 de teoria i 40 de practica Es proposa una avaluacio seguint algunade les seguents modalitats a concretar pel professorat

bull Examen escrit presencial

bull Activitats drsquoavaluacio continua

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat a concretar pel professorat


bull Prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant preguntes de desenvolupament per aula virtual




bull Altres assistencia a classe assistencia a conferencies i participacio activa en les classes

5 Bibliografia








499 INTRODUCCIO A LA INVESTIGACIO EN LA DISCIPLINA INFERMERA





Nom assignatura INTRODUCCIO A LA INVESTIGACIO EN LA DISCI-PLINA INFERMERA



Curs Quart

Semestre Primer





38 0 2 0 02 6

1 0 2 0 2

Coordinacio Prof Vicente Ruiz Ros

Despatx Nordm 11 EUIP

Correu-e VicenteRuizuves

Profesorado Prof 1 Ruiz Ros Vicente



Prof 2 Corchon Arreche Silvia

Despatx Nordm 5 FIP


Prof 3 Gonzalez Timoneda Alba

Despatx Nordm FIP

Correu-e AlbaGonzalezuves

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e



INTRODUCCIO A LA INVESTIGACIO EN LA DISCIPLINA INFERMERA 500


El conjunt de coneixements relatius a la investigacio cientıfica es considera complicat i quelcom propide cientıfics amb una formacio elevada Els temors que suscita la investigacio probablement es deguen a lafalta drsquoexplicacio o justificacio suficient sobre la vinculacio que srsquoestableix entre el proces investigador elscontinguts de les diferents materies dels plans drsquoestudis drsquoinfermeria i la practica professional Es per tantnecessari ensenyar als i les estudiants que la investigacio no es una materia extremadament difıcil sino queal contrari resulta summament util i es troba molt vinculada a lrsquoexercici diari de les professions de salut

La investigacio cientıfica es en essencia com qualsevol investigacio nomes que molt mes rigorosa i sis-tematica Especıficament en la practica infermera constitueix una eina decisiva per generar coneixement iaportar solucions a problemes practics de la manera eficac i eficient Es la millor via per aconseguir res-ponsabilitat i identitat professional millorar lrsquoatencio integral de la salut i prendre decisions basades enlrsquoevidencia Els professionals amb aptituds per a la investigacio estan en millors condicions de contribuir aldesenvolupament de la professio i augmentar la seva base de coneixements

Des de lrsquoorientacio que se li dona a lrsquoassignatura Introduccio a la Investigacio en la Disciplina Infermeraes considera que un ensenyament simple i creatiu dels postulats i metodologies drsquoinvestigacio pot aconseguirno nomes que lrsquoalumnat comprenga i accepte la necessitat que tenen els professionals drsquoinfermeria de formar-se adequadament en aquests coneixements sino que tambe srsquoespera que arribe a despertar-los lrsquointeres sociali professional pels processos drsquoinvestigacio des del moment en que lrsquoinvestigador o investigadora srsquoenfronta auna realitat lrsquoanalitza la interpreta i la converteix en un benefici propi i de la comunitat

El programa de lrsquoassignatura srsquoestructura de manera que a partir dels fonaments teorics de la investigaciocientıfica aplicada a les Ciencies de la Salut lrsquoalumnat siga capac de reconeixer la importancia de a)identificar un fenomen sobre el qual se sap poc com a preludi a una investigacio cientıfica b) explorar ianalitzar la naturalesa dels fenomens amb metodologia cientıfica i c) comunicar i explicar els resultatsde la investigacio

Amb lrsquoestudi drsquoaquesta assignatura lrsquoalumnat drsquoInfermeria srsquointroduira en el coneixement dels proces-sos drsquoinvestigacio que li permetran indagar no tant en lrsquoordre organic dels processos biologics basics de lainvestigacio biomedica sino en lrsquoordre individual (persones) de la investigacio clınica i en lrsquoordrepoblacional (societats humanes) de la investigacio en salut publica i lrsquoepidemiologia


mdash Relacio amb altres assignatures de la mateixa titulacio

ndash No existeixen restriccions de matrıcula amb altres assignatures del pla drsquoestudis

mdash Altres requisits per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura

ndash Domini dels conceptes basics en ciencies de la salut apresos en la formacio adquirida en cursosanteriors

ndash Destresa en les tecniques drsquoinformacio i de comunicacio (TICs)

ndash Habilitat en el maneig de conceptes basics drsquoestadıstica i epidemiologia










G-36 Adquirir la formacio basica per a lrsquoactivitat investigadora identificant els elements i fases queintervenen en el proces drsquoinvestigacio


G-38 Adquirir la formacio basica per a lrsquoactivitat investigadora identificant els elements i fases queintervienen en el proces drsquoinvestigacio





1 Coneixer els diversos paradigmes cientıfics en Ciencies de la Salut

2 Generar idees potencials per a investigar des drsquouna perspectiva cientıfica

3 Coneixer les fonts drsquoinformacio cientıfica i la seua utilitat

4 Analitzar de forma crıtica els estudis cientıfics (estructura i continguts)

5 Identificar i descriure les diferents fases de la investigacio cientıfica

6 Elaborar un disseny basic drsquoinvestigacio

7 Coneixer les diferents mitjans de difusio de la informacio cientıfica


(1) PROGRAMA TEORIC TREBALLS EN CLASSE I LECTURES

A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1- FONAMENTS DE LA INVESTIGACIO CIENTIFICA EN CIENCIESDE LA SALUT

Aquesta unitat recull el concepte i els objectius generals de la ciencia i del coneixement Es fa emfasi en elproces drsquoinvestigacio cientıfica Srsquoaborden els aspectes teorics el context i els enfocaments de la investigaciocientıfica en ciencies de salut Srsquoestudien els marcs teorics fonts drsquoinformacio aspectes etics i particularitatsde la investigacio en la disciplina infermera

Tema 1 Introduccio a lrsquoassignatura

Plantejament enfocament i objectius de lrsquoassignatura (1 h)

Tema 2 Ciencia i coneixement

Ciencia i coneixement Referencies historiques Epistemologia Conceptes Maneres de coneixe-ment cientıfic Classificacio de la ciencia (1 h)

Tema 3 Metode cientıfic Investigacio cientıfica

Metode cientıfic Investigacio cientıfica (1 h)

Tema 4 Investigacio en salut Investigacio en infermeria

Paradigmes de la investigacio en ciencies de salut Investigacio en infermeria versus investigacioen salut Arees tematiques i lınies drsquoinvestigacio (1 h)




Tema 5 Context etic en la investigacio en ciencies de la salut

Principis de bioetica Normes etiques en investigacio codis i normes de bona practica Comitesdrsquoetica (1 h)

Tema 6 Perspectiva de genere en la investigacio en ciencies de la salut

Perspectiva de genere i social (1 h)

UNIDAD TEMATICA 2- ELEMENTS CONCEPTUALS DE LA INVESTIGACIO

Elements conceptuals i bases de la investigacio Es plantegen els fonaments teorics pertinencia i viabilitatde la investigacio Marco teoric de referencia Revisio bibliografica Problemes objectius hipotesis ivariables

Tema 7 Context teoric i conceptual en la investigacio en CCSS

Definicio del marc teoric Fonaments Teories models conceptuals i marcs de referencia en lainvestigacio (1 h)

Tema 8 El problema en la investigacio en salut

Concepte i origen dels problemes drsquoinvestigacio Plantejament i formulacio del problema drsquoinves-tigacio (1 h)

Tema 9 La informacio cientıfica Revisio de la literatura (I)

Diposit i recuperacio del coneixement cientıfic Fuentes drsquoinformacio cientıfica (1 h)

Utilitat dels resultats de la investigacio cientıfica Evidencia cientıfica Avaluacio de lrsquoactivitatinvestigadora Indexs de qualitat (1 h)

Tema 10 Antecedents justificacio i hipotesis de la investigacio

Determinacio dels antecedents justificacio i plantejament de la hipotesi drsquoinvestigacio (1 h)

Tema 11 Objectius drsquoinvestigacio

Formulacio y tipus drsquoobjectius drsquoinvestigacio (1 h)

Tema 12 Variables de la investigacio

Definicio de variable Estructura conceptual i operacional (1h)

Classificacio i propietats de les variables (1 h)

UNIDAD TEMATICA 3- INVESTIGACIO QUALITATIVA

Enfocament qualitatiu de la investigacio

Tema 13 Introduccio a la investigacio qualitativa

Basis teoriques i conceptuals Objectius i usos de la investigacio qualitativa Caracterıstiques dela investigacio qualitativa (1 h)

Tema 14 Enfocaments i perspectives en investigacio qualitativa

Fenomenologia Hermeneutica Interaccionismo Socioconstructivisme (1 h)

Tema 15 Dissenys en investigacio qualitativa

Planificacio drsquouna investigacio qualitativa Mostreig en estudis qualitatius (1 h)

Tema 16 Tecniques de recollida de dades en investigacio qualitativa

Tecniques conversacionals Tecniques observacionals Tecniques documentals (1 h)

Tema 17 Analisi de dades en investigacio qualitativa

Analisi tematica Analisi estructural Analisi del discurs (1 h)




Tema 18 Rigor i qualitat en investigacio qualitativa

Consideracions sobre qualitat i rigor en investigacio qualitativa Avaluacio de la qualitat Aspectesetics en investigacio qualitativa (1 h)

UNITAT TEMATICA 4- INVESTIGACIO QUANTITATIVA DISSENYS MOSTREIG

Enfocament quantitatiu de la investigacio

Tema 19 Introduccio al proces drsquoinvestigacio quantitativa

Concepte i etapes de la investigacio quantitativa mdashconceptual metodologica (planificacio i dis-seny) empırica analıtica difusio (1 h)

Tema 20 Dissenys de la investigacio quantitativa (I) Classificacio

Seleccio del disseny drsquoinvestigacio Classificacio dels tipus drsquoestudis (1 h)

Tema 21 Dissenys drsquoInvestigacio quantitativa (II) Estudis observacionals descriptius

Estudis descriptius (Reporti de casos serie de casos estudis de tall transversal estudis poblacio-nals estudis correlacionals) (1 h)

Tema 22 Dissenys drsquoInvestigacio quantitativa (II) Estudis observacionals analıtics

Estudis analıtics (casos i controls cohorts proves diagnostiques revisions sistematiques) (1 h)

Tema 23 Dissenys drsquoInvestigacio quantitativa (III) Estudis experimentals (I)

Estudis amb emmascarament i assignacio aleatoria Estudis sense assignacio aleatoria (1 h)

Estudis sense emmascarament Estudis cuasi-experimentals (1 h)

Tema 24 Mostreig en estudis quantitatius

Concepte i terminologia Seleccio delimitacio i grandaria de la mostra Mostreig no probabilıstici probabilıstic Planificacio del mostreig (1 h)

UNITAT TEMATICA 5- INVESTIGACIO QUANTITATIVA OBTENCIO I ANALISI DELES DADES INTERPRETACIO DELS RESULTATS APLICACIONS INFORMATIQUESDE SUPORT

En aquesta unitat srsquoexposa un panorama conceptual sobre lrsquoanalisi de dades Es descriuen de manera noexhaustiva les aplicacions i els elements estadıstics utils tant per a lrsquoorganitzacio i presentacio de les dadescom per a lrsquoanalisi dels resultats drsquoinvestigacio

Tema 25 Lrsquoobtencio de les dades drsquoinvestigacio Mesurament

Teorıa del mesurament (1 h)

Tema 26 Tecniques i instruments per a lrsquoobtencio de dades en investigacio quantitativa

Obtencio de dades primaries i secundaries (1 h)

Tema 27 Avaluacio de la qualitat de les dades

Fiabilitat i Validesa Biaixos (1 h)

Tema 28 Informatica aplicada a la investigacio en CCSS

Introduccio als recursos informatics aplicats a la investigacio en CCSS Xarxes i Internet Bancsde dades Aplicacions per a analisis de dades qualitatives i quantitatives (1 h)

Tema 29 Analisi de dades quantitatives (I) Interpretacio dels resultats

Fases i estrategies drsquoanalisis Avaluacions preliminars analisis principals Aspectes a consideraren la interpretacio de resultats (1 h)

Tema 30 Analisi de dades quantitatives(II) Aplicacio de processos estadıstics (I)

Aplicacio de lrsquoestadıstica descriptiva Mesures en epidemiologia (frequencia i efecte) (1 h)Aplicacio de lrsquoestadıstica inferencial Procediments estadıstics bivariats i multivariats (1 h)




Tema 31 Metodologia combinada per a la investigacio en infermeria

Integracio de dissenys qualitatius i quantitatius Fonament teoric de la investigacio multimetodeDissenys aplicacions estrategies i obstacles (1 h)

UNITAT TEMATICA 6- UTILITAT PRACTICA I DIFUSIO DE LA INFORMACIO CI-ENTIFICA ELABORACIO I PRESENTACIO DE RESULTATS

En aquesta unitat srsquoestudia lrsquoestructura dels informes drsquoinvestigacio i els criteris per a la seua redaccio ipresentacio Es fa emfasi en el sistema de presentacio i registre de cites i referencies

Tema 32 Comunicacio cientıfica

Generalitats de la comunicacio cientıfica Difusio (congressos i reunions cientıfiques publicacions)Avaluacio drsquoinformes drsquoinvestigacio (crıtica mesures drsquoimpacte) (1 h)

Tema 33 Elaboracio dels informes drsquoinvestigacio

Presentacio de resultats drsquoestudis qualitatius i quantitatius Redaccio dels treballs de recercaTipus continguts i organitzacio dels informes (1 h)

Tema 34 Reunions cientıfiques

Tipus de reunions cientıfiques i presentacio de resultats en comunicacions cientıfiques Tipuscontinguts i organitzacio de les reunions cientıfiques (1 h)

B) ELABORACIO DE TREBALLS EN CLASSE INDIVIDUALS I EN GRUP

Activitats amb suport a lrsquoaula virtual (15 h)

1 Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio qualitativa

2 Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus observacional

3 Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus experimental

4 Analisi drsquouna revisio sistematica

C) LECTURES

Durant el desenvolupament de la docencia es facilitara material de reforc i guies per a cadascuna de lesunitats tematiques

(2) LLICONS DEMOSTRATIVES I EXERCICIS EN LrsquoAULA DrsquoINFORMATICA EXER-

CICIS PRACTICS

UNITAT PRACTICA 1- ELABORACIO DE PROJECTES DrsquoINVESTIGACIO ANALISIDELS ARTICLES DrsquoINVESTIGACIO

Practica 1 Elaboracio de projectes drsquoinvestigacio (2 h)

bull Disseny drsquoestrategies per a cerques bibliografiques Aplicacions per al marco teoric i per analitzarrevisions

bull A partir de formularis normalitzats i de convocatories oficials es plantejaran diferents exercicisrelatius a la redaccio de projectes i emplenament de documents de convocatories Bibliografia irecursos

mdashArias FG El Projecte drsquoInvestigacio Introduccio a la metodologia cientıfica Ed EpistemeCaracas (2012)

Practica 2 Analisis crıtico de la investigacion cualitativa (2 h)

Practica 3 Analisis crıtico de la investigacion cuantitativa (I) (2 h)




Practica 4 Analisis crıtico de la investigacion cuantitativa (II) (2 h)

Lectura crıtica drsquoarticles drsquoinvestigacio Identificacio de diferents dissenys drsquoinvestigacio amb me-todologia qualitativa y quantitativa Analisi crıtic

bull Revisio i identificacio de les caracterıstiques i apartats de diferents informes documents i publi-cacions drsquoinvestigacio Lrsquoalumnat realitza exercicis de reconeixement i reconstruccio drsquoarticlesdrsquoinvestigacio Lectura crıtica drsquoarticles cientıfics i no cientıfics (2 h)

Bibliografia i recursos

mdashArias FG El Projecte drsquoInvestigacio Introduccio a la metodologia cientıfica Ed Episteme Ca-racas (2012) mdashBobenrieth Astete MA Lectura crıtica de artıculos originales en salud Medicinade Familia (And) 2001 2 81-90

mdashDr Mario Nodarse Rodrıguez Relacion de recursos utiles sobre lectura crıtica y escrituracientıfica disponibles en Internet y en las bases de datos Medline y Lilacslthttpwwwinfodoctororgrafabravoappraisinghtmgt

UNIDAD PRACTICA 2- PROCES DrsquoANALISI DE DADES DrsquoINVESTIGACIO I OBTEN-CIO DE RESULTATS APLICACIONS I PROGRAMES INFORMATICS DE SUPORT (SPSSregAtlastireg)

Practica 5 Introduccio al maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Inici Dades i variables (2 h)

bull Installacio i execucio de lrsquoSPSSreg Creacioimportacio drsquoun fitxer de dades Definicio devariables Gravacio de les dades Edicio drsquoun fitxer de dades Edicio completa de casos ivariables Operacions amb variables Generacio de noves variables Ordenacio i selleccio decasos

bull Exercicis drsquoacces a lrsquoaplicacio SPSSreg Disseny drsquouna base de dades Creacio de variablesIntroduccio de dades Operacions basiques sobre les dades

bull Recursos

mdashTutorials SPSSreg

mdashIntroduccion al SPSSreg Grupo de Innovacion Educativa Introduccion al SPSSreg Uni-versitat de Valencia lthttpwwwuvesinnovamidespssindexwikigt

mdashAcces a SPSS Universitat de Valencia

Practica 6 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Procediments drsquoanalisi inicial de dades Estadısticadescriptiva (I) (2 h)

Practica 7 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Procediments drsquoanalisi inicial de dades Estadısticadescriptiva (II) (2 h)

bull Estadıstica descriptiva a) Variables categoriques distribucions de frequencies proporcionsi taxes representacions grafiques (diagrames de barres diagrames de sectors) b) Variablesquantitatives tendencia central dispersio posicio asimetria i curtosis c) Representacionsgrafiques (histogrames diagrames de caixes diagrames de punts) puntuacions tıpiques icorba normal

bull A partir drsquouna base de dades facilitada a lrsquoalumnat es realitzaran exercicis drsquoanalisi estadısticdescriptiu amb lrsquoaplicacio SPSSreg

bull Recursos


mdashIntroduccion al SPSSreg Grupo de Innovacion Educativa Introduccion al SPSSreg Uni-versitat de Valencia

lthttpwwwuvesinnovamidespssindexwikigt

mdashVicente Villardon JL Estadistica descriptiva con SPSS 13

lthttpbiplotusalesDOCTORADO3CICLOBIENIO-06-08SPSS20Estadisticapdfgt





Practica 8 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Inferencia estadıstica ( I) (2 h)

Practica 9 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Inferencia estadıstica (II) (2 h)

bull Proves de normalitat (Komolgorov-Smirnov) Els contrasts sobre mitjanes a) Proves pa-rametriques t drsquoStudent per a una mostra mostres independents i mostres relacionadesANOVA drsquoun factor b) Proves no parametriques Taules de contingencia Khi quadrat Bi-nomial Ratxes Wilcoxon U de Mann-Whitney-H de Kruskal-Wallis Friedman Regressioi correlacio

bull A partir drsquouna base de dades facilitada a lrsquoalumnat es realitzaran exercicis drsquoanalisi estadısticinferencial amb lrsquoaplicacio SPSSreg

bull Recursos




mdashIntroduccion al SPSSreg Universidad Complutense de Madrid Facultad de Biologıa DptoMatematica Aplicada Biomatematica

lthttpe-stadisticabioucmesweb spss indice spsshtmlgt


Practica 10 Introduccio al maneig drsquoaplicacions drsquoanalisi qualitatiu (2 h)

bull Atlastireg

bull Lrsquoalumnat realitzara exercicis de tractament de dades de caracter qualitatiu

bull Recursos

mdashTutorials drsquoAtlastireg

mdashGuia rapida lthttpwwwatlasticomuploadsmedia QuickTour a6 espdfgt

mdashAcceso a la aplicacion Atlastireg 6 FIP

(3) TUTORIES OBLIGATORIES

A principio de curso es publicara un calendari de tutories obligatories per un seguiment de lrsquoassignaturai resolucio de problemes i dubtes sorgits durant lrsquoexecucio dels treballs o preparacio de lrsquoexamen (2 h)






Classes en aula drsquoinformatic I 20




40100 ) 60 h

















100 )) 90 h

A continuacio es detalla el volum de treball segons la distribucio de les activitats presencials i no presen-cials previstes i segons les unitats tematiques i unitats practiques

Volumen de trabajo segun actividadespresenciales y no presenciales directamente relacionadas

Presencial No presencial

Unitats Temes Hores T I U TG TI LE

UT 1 Fonaments de la investigacio cientıfica en ciencies de la salut 1 a 6 6 6 15 5

UT 2 Elements conceptuals de la investigacio 7 a 12 7 7 15 5

UT 3 Investigacio qualitativa 13 a 18 6 6 15 5

UT 4 Investigacio quantitativa Dissenys Mostreig 19 a 24 8 8 15 5

UT 5 Investigacio quantitativa Obtencio i analisi de les dades

Interpreracio de les dades Aplicacions informatiques de suport 25 a 31 7 7 15 5

UT 6 Utilitat practica i difusio de la informacio cientıfica

Elaboracio y presentacio de resultats 32 a 34 4 4 15 5

TOTAL TEORIA 38 38 9 30

U Practica 1 Pr 1 a Pr 4 8 8 3


TOTAL PR INFTCA 20 20 75

Tutorıa guiada Tutoria 2 2

TOTAL 60 38 20 2 165 30

TG treball de grup TI Treball individual LE Lectura





A) Classe magistral o de teoria

bull Els temes corresponents a lrsquoapartat de teoria es realitzaran mitjancant classes magistrals drsquounadurada drsquo1-2 hores per tema completant 38 credits presencials (38 hores)

B) Classes en aula drsquoinformatica

bull Les llicons demostratives i els exercicis practics que sumen un total de 10 activitats es duran aterme a lrsquoaula drsquoinformatica utilitzant els recursos drsquoacces a la informacio cientıfica del Servei deBiblioteques i Documentacio de la Universitat de Valencia aixı com de les aplicacions estadıstiquesllicenciades (SPSS Atlasti 6 Epidat)

C) Tutoria guiada

bull Segons calendari i programacio

D) Materials

bull Recursos de les aules drsquoInformatica i sales de practiques de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia ide lrsquoHospital General Universitari

E) Treballs que lrsquoalumnat ha de presentar

bull Treballs de tipus individual

ndash TREBALLS OBLIGATORIS

1) Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio qualitativa

2) Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus observacional

3) Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus experimental

ndash LLIURA Exclusivament a traves drsquoAula Virtual en els terminis que srsquoindicaran

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura compren diverses parts

1) EXAMEN ESCRIT (75 de la puntuacio total)

Compren lrsquoavaluacio de tota la materia impartida en classes drsquoaula (teoria) en sessions practiques i laque correspon als exercicis i tasques

bull Format de lrsquoexamen escrit Questionari amb respostes multiples (45 preguntes tipus test amb 5possibilitats de resposta)

bull Criteris de puntuacio

ndash La puntuacio del test srsquoobtindra comptabilitzant encerts i errors (cinc errors resten un encert)

ndash La puntuacio maxima de lrsquoexamen escrit sera de 75 punts

ndash Es considerara examen escrit aprovat una puntuacio igual o superior a 375

2) QUALIFICACIO DE LA DOCENCIA PRACTICA I EXERCICIS (25 de la puntuacio total)

La qualificacio de practiques solament es tindra en compte si se supera lrsquoavaluacio teorica (examen escritaprovat) i la nota resultant sera ponderada prenent com a referencia la puntuacio obtinguda en lrsquoexamenescrit

La puntuacio maxima de la docencia practica sera 25 punts (1 punt maxim corresponent a les assistenciesi 15 punts maxim a la realitzacio dels exercicis i tasques) que correspondria a una puntuacio de lrsquoexamenescrit de 75

Criteris de puntuacio




bull Control drsquoassistencies Lrsquoassistencia a les sessions practiques es de caracter obligatori per a tots elsestudiants matriculats obtenint-se si escau una puntuacio maxima drsquo1 punt Lrsquoalumnat ERAS-MUSSICUE no esta exempt de la realitzacio drsquoaquestes sessions

bull Emplenament dels exercicis individuals obligatoris Els exercicis son materia drsquoestudi tutelada i sus-ceptible drsquoavaluacio en lrsquoexamen escrit Es controlara lrsquoemplenament i lliurament dels exercicis enAula Virtual Aquest apartat es valorara amb una nota maxima drsquo15 punts sempre que es qualifiquipositivament lrsquoassistencia a les practiques (gt80)

En el cas de tindre lrsquoexamen escrit (1) suspes o no aconseguir la qualificacio mınima necessaria entre lapart teorica (1) i la part practica (2) per a aprovar lrsquoassignatura la nota que constara en lrsquoacta sera la delrsquoexamen escrit de la part teorica (1)

SEGONA CONVOCATORIA Les practiques presencials obligatories en aula no poden recuperar-se(quant a lrsquoassistencia es referix) Els exercicis practics individuals podran entregar-se en els terminis establitspel professorat abans de lrsquoexamen de la segona convocatoria


Bibliografia basica

1 Argimon Pallas JM Jimenez Villa J (1999 2007) Metodos de investigacion clınica y epidemiologica3ordf ed Madrid Elsevier [BS SALUT PUBLICA 0045 0046 0047 0048 0049 BS-INFERMERIA]

2 Berenguera A Fernandez de Sanmamed MJ Pons M Pujol E Rodrıguez D Saura S (2014) Escucharobservar y comprender Recuperando la narrativa en las Ciencias de la Salud Aportaciones de lainvestigacion cualitativa Barcelona Institut Universitari drsquoInvestigacio en Atencio Primaria JordiGol (IDIAP J Gol) 2014

3 Burns N Grove SK (2004 2012) Investigacion en Enfermerıa Desarrollo de la practica enfermerabasada en la evidencia Barcelona Elsevier Espana SL [BS INFERMERIA 01066 01067 0116801169]

4 Denzin N Lincoln Y (2012) Manual de investigacion cualitativa Gedisa

5 Dıaz Portillo J (2011) Guıa practica del curso de bioestadıstica aplicada a las ciencias de la salud Ma-drid Instituto Nacional de Gestion Sanitaria 2011 Disponible en lthttpwwwingesamsssigobesestadEstudiosdocumPublicainternetpdfGuia Practica Bioestadisticapdfgt

6 Fathalla MF Fathalla MF (2008) Guıa practica de investigacion en salud Publicacion Cientıfica yTecnica Nordm 620 Washington DC OPSOMS

7 Flick U (2012) Introduccion a la investigacion cualitativa A Coruna Fundacion Paideiai Galiza

8 Garcıa J Jimenez F Arnaud M Ramırez Y Lino L (2011) Introduccion a la metodologıa de lainvestigacion en ciencias de la salud Mexico Mc Graw Hill

9 Polit DF Hungler BP (1997 2000) Investigacion cientıfica en ciencias de la salud Mexico Mc GrawHill [BS OBRES GENERALS 0060 0061 0062]


1 Aleixandre-Benavent R (2011) Fuentes de informacion en ciencias de la salud en Internet Panace12(33) 112-120

2 Anguera Argilaga MT (1998) Metodos de investigacion en psicologıa Madrid Sıntesis

3 Canales FH Alvarado EL Pineda EB (1994) Metodologıa de la investigacion Manual para eldesarrollo de personal de salud 2ordf ed Washington DC OPS




4 Cano Arana A Gonzalez Gil T Cabello Lopez JB por CASPe (2010) Plantilla para ayudartea entender un estudio cualitativo En CASPe Guıas CASPe de Lectura Crıtica de la LiteraturaMedica Alicante CASPe Cuaderno III p3-8 Disponible en lthttpwwwredcaspeorggt

5 Arias FG (2012) El proyecto de investigacion Introduccion a la metodologıa cientıfica 6ordf edCaracas Episteme

6 Chavez M Inzunza M (2002) Manual de estilo de publicaciones de la American Psychological Asso-ciation (adaptado para el espanol por Editorial El Manual Moderno) Mexico El Manual Modernocop

7 Delgado A (1997) Introduccion a los metodos de investigacion de la psicologıa Madrid PiramideDL

8 Desantes-Guanter JM (1996) Teorıa y tecnica de la investigacion cientıfica Madrid Sıntesis DL

9 Gomez MM (2006) Introduccion a la metodologıa de la investigacion cientıfica 1ordf Ed CordobaBrujas 2006

10 Martinez-Salgado C (2012) El muestreo en investigacion cualitativa Principios basicos y algunas con-troversias Cienc saude colet [Revista en Internet] 17(3) 613-619 Disponible en lthttpwwwscielobrscielophpscript=sci arttextamppid=S1413-81232012000300006gt

11 Saiz A Blasco JA y Grupo GEVIEC (2011) Elaboracion y validacion de instrumentos metodologicospara la evaluacion de productos de las agencias de evaluacion de tecnologıas sanitarias Evaluacion dela calidad de Estudios Cualitativos Madrid Plan de Calidad para el SNS del MSSSI Unidad de Evalua-cion de Tecnologıas Sanitarias Agencia Laın Entralgo 2011 Informes de Evaluacion de Tecnologıas Sa-nitarias UETS 201001 Disponible en lthttpwwwmadridorgcsSatelliteblobcol=urldataampblobheader=application2Fpdfampblobheadername1=Content-dispositionampblobheadername2=cade

naampblobheadervalue1=filename3DEvaluacion estudios cualitativospdfampblobheadervalue2=l

anguage3Des26site3DPortalSaludampblobkey=idampblobtable=MungoBlobsampblobwhere=135281294

6789ampssbinary=truegt

12 Salgado Levano AC (2007) Investigacion cualitativa disenos evaluacion del rigor metodologico yretos Liberabit [online] 13 (13)71-78

13 Salkind NJ (1999) Metodos de investigacion Mexico Prentice Hall

14 Seoane T et al (2007) La investigacion a partir de la observacion Estudios descriptivos Estudiosanalıticos EMERGEN 33(5)250-6

15 Sierra Bravo R (2002) Tesis doctorales y trabajos de investigacion cientıfica Metodologıa general desu elaboracion y documentacion Madrid Thomson

16 Tamayo y Tamayo M (2004) El proceso de la investigacion cientıfica 4ordf Ed Mexico Limusa

17 Valles MS (1997) Tecnicas cualitativas de investigacion social reflexion metodologica y practicaprofesional Madrid Sıntesis

18 Valor Yebenes JA (2000) Metodologıa de la investigacion cientıfica Madrid Biblioteca Nueva

19 Walker M (2000) Como escribir trabajos de investigacion Barcelona Gedisa

Recursos multimedia i web

1 Curso de SPSS Disponible en lthttpwwwspssfreecomgt

2 Pastor Barriuso R Bioestadıstica Madrid Escuela Nacional de Sanidad y Centro Nacional de Epi-demiologıa Instituto de Salud Carlos III 2012 Disponible en lthttppubliccionesisciiiesgt

3 Fisterracom Requisitos de Uniformidad para Manuscritos enviados a Revistas Biomedicas [sede Web]La Coruna Fisterracom 1990- [actualizada 2003 acceso 05 de marzo de 2013] Disponible enlthttp wwwfisterracomherramientasrecursosvancouvergt




4 Monje Alvarez Metodologıa de la investigacion cuantitativa y cualitativa Guıa didactica Universidadsurcolombiana 2011 Disponible en lthttpscarmonjewikispacescomfileviewMonje+Carlos+Arturo+-+GuC3ADa+didC3A1ctica+MetodologC3ADa+de+la+investigaciC3B3npdfgt

5 Nodarse Rodrıguez M Relacion de recursos utiles sobre lectura crıtica y escritura cientıfica disponiblesen Internet y en las bases de datos Medline y Lilacs Disponible en lthttpwwwinfodoctororgrafabravoappraisinghtmgt




ADDENDA COVID-19

1 Continguts




Classes presencials T 12 hClases practiques en aula P 20 hTutories reglades U 2 hTOTAL 34 h


Elaboracio de treballs individuals 15 hTreball autonom 11 hLectures de material complementari 30 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 5 hPreparacio de classes teoriques 20 hPreparacio de classes practiques i problemes 15 hResolucio de casos practics 20 hTOTAL 116 h



bull Aula inversa

ndash Es proporcionaran a lrsquoalumnat materials diversos segons el tema per la preparacio dels contingutsi el seu treball a lrsquoaula mitjancant activitats Concretament el material que lrsquoalumnat haura detreballar autonomament son

lowast Presentacions locutades breus amb les instruccions y esquema general dels apartats de cadatema

lowast Vıdeos o lectureslowast Resolucio drsquoactivitats

ndash Sessio presencial per a la resolucio de dubtes debat drsquoaspectes i idees claus i avaluacio continuasegons activitats proposades mitjancant lrsquoaula inversa
















bull Altres segons necessitats especıfiques

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de la materia compren diferents parts

1) QUALIFICACIO DE LrsquoEXAMEN ESCRIT (60 de la puntuacio total)

Avaluacio de tota la materia impartida en classes drsquoaula (teoria) en sessions practiques i la que corresponals exercicis i tasques

bull Format Questionari amb respostes multiples (45 preguntes tipus test amb 4 possibilitats de respos-ta)


ndash La puntuacio del test srsquoobtindra comptabilitzant encerts i errors (quatre errors resten un encert)ndash La puntuacio maxima de lrsquoexamen escrit sera de 6 puntsndash Es considerara examen escrit aprovat una puntuacio igual o superior a 3 punts

2) AVALUACIO CONTINUA (40 de la puntuacio total)

La puntuacio drsquoaquest bloc sol es tindra en compte si se supera lrsquoavaluacio teorica (examen escrit aprovatge 3 punts) i la nota resultant sera ponderada prenent com a referencia la puntuacio obtinguda en lrsquoexamenescrit

La puntuacio maxima de la docencia practica sera de 4 punts

bull 1 punt maxim corresponent a lrsquoassistencia a les sessions practiques

bull 2 punts maxim a la realitzacio dels exercicis i tasques a lrsquoaula

bull 1 punt maxim corresponent als exercicis individuals


bull Control drsquoassistencies Lrsquoassistencia a les sessions practiques es de caracter obligatori per a totsels estudiants matriculats obtenint-se en el seu cas una puntuacio maxima drsquo1 punt LrsquoalumnatdrsquoERASMUS-SICUE no esta exempt de la realitzacio drsquoaquestes sessions

bull Emplenament dels exercicis individuals i grupals (en aula) obligatoris Els exercicis son materiadrsquoestudi tutoritzada i susceptible drsquoavaluacio en lrsquoexamen escrit Es controlara lrsquoemplenament illiurament dels exercicis en Aula Virtual Aquest apartat es valorara amb una nota maxima de 3punts

En cas de vulnerabilitat la proporcio de la qualificacio de les activitats de grup srsquoadaptaren a les neces-sitats especıfiques de lrsquoalumnat

5 Bibliografia








515 INFERMERIA EN URGENCIES EXTRAHOSPITALARIES EMERGENCIES I CATASTROFES





Nom assignatura INFERMERIA EN URGENCIES EXTRAHOSPI-TALARIES EMERGENCIES I CATASTROFES



Curs Quart

Semestre Anual





31 02 0 1 02 45

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Camus Jorques Desiree

Despatx Nordm FIP

Correu-e DesireeCamusuves

Profesorado Prof 1 Camus Jorques Desiree

Despatx Nordm FIP


Prof 2 Brage Serrano Ricardo

Despatx Nordm FIP





Prof 4 Garcia Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP

Correu-e PabloGarcıa-Molinauves

Prof 5 Puchau Peri Ines

Despatx Nordm FIP


Prof 6 Sanchez Martınez Vanessa

Despatx Nordm FIP


Prof 7 Oficiales enfermeros de Sanidad

Lugar UME Base militar Jaime I Betera

Correu-e



INFERMERIA EN URGENCIES EXTRAHOSPITALARIES EMERGENCIES I CATASTROFES 516


Els professionals drsquoInfermeria juntament amb altres professionals sanitaris configuren un grup drsquoatenciourgent en equip io en coordinacio amb altres equips drsquoassistencia rescat i seguretat i exerceixen tasquesque srsquoemmarquen en el que denominem atencio io assistencia extra hospitalaria La formacio en aquestambit es una necessitat actual a causa del creixement de la demanda de professionals amb experiencia enaquest camp drsquoactuacio en el qual lrsquoinfermera forma part drsquoaquest especialitzat colmiddotlectiu que dona coberturaa les urgencies extrahospitalaries emergencies i catastrofes

Lrsquoassistencia extra hospitalaria pot situar-se de manera sistematica en tot el proces drsquoatencio urgental domicili lloc de treball via publica carretera llocs de recreo on concorre la circumstancial necessi-tat drsquouna atencio sanitaria especialitzada una atencio in situ que incloura totes les maniobres per a unaestabilitzacio vital i el seu trasllat a un centre sanitari

Una altra dels vessants drsquoaquest tipus drsquoassistencia es la que envolta a les emergencies sanitaries icatastrofes actuacions que estan legislades i reglamentades especialment en les seves maneres drsquoactuacioresponsabilitat i coordinacio Escenaris excepcionals on concorren actuacions multidisciplinaries

Davant la demanda i necessitat de personal format almenys en els fonaments basics de lrsquoassistencia forade lrsquohospital i en els catastrofes i emergencies sorgeix lrsquoimperatiu de dotar als futurs infermersas drsquounaformacio adequada sobre aquest tema i ajustada a les tasques i funcions que podra exercir en el seu exerciciprofessional integrades en les unitats corresponents

Els continguts que es detallen en lrsquoapartat corresponent tenen com a objectiu principal dotar a lrsquoa-lumnat dels coneixements basics necessaris per a una actuacio immediata en un escenari drsquourgencies extrahospitalaria en una situacio de catastrofe i emergencia sanitaria


Lrsquoalumnat arriba a aquest modul en el 4ordm any del Grau drsquoInfermeria despres drsquohaver cursat el modul deFormacio Basica i el modul de Ciencies de la Infermeria En aquesta assignatura es parteix de la consideracioque ja srsquohan superat els continguts drsquoaquests moduls aixı com que ja srsquohan tingut les primeres experienciesen atencio primariasalut publica i en atencio hospitalaria





G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones famılia grups i comunitat orientats alsresultats en salut avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes

G-18 Promoure i respectar el dret de participacio informacio i autonomia en la presa de decisions deles persones ateses drsquoacord amb la forma que viuen el seu proces de salut-malaltia i mort










G-39 Ser capac de formular hipotesi recollectar i valorar de forma crıtica la informacio per a la resoluciode problemes aplicant entre altres lrsquoenfoc de genere







E-16 Coneixer les alteracions de salut de lrsquoadult identificant les manifestacions que apareixen en lesseues diferents fases Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut Analitzar les dadesarreplegades en la valoracio prioritzar els problemes del pacient adult establir i executar el pla de cures irealitzar la seua avaluacio Realitzar les tecniques i procediments de cures establint una relacio terapeuticaamb els malalts i familiars Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemesderivats de les desviacions de salut Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de lrsquoequip



Tenint en compte les competencies enumerades en lrsquoapartat anterior srsquohan plantejat els seguents resultatsdrsquoaprenentatge Srsquoespera que en finalitzar lrsquoassignatura lrsquoalumnat sigui capac de

1 Utilitzar els conceptes teorics i el coneixement de les cures drsquoInfermeria com a base per a la presa dedecisions en la practica infermera drsquourgencies i emergencies

2 Impulsar lınies drsquoinvestigacio que siguen rellevants per al diagnostic les intervencions i els resultats enurgencies i emergencies

3 Adoptar actituds concordants en la presa de decisions etiques i en la seua aplicacio amb el CodiDeontologic de la Infermeria

4 Realitzar la recollida i analisi de dades de salut o malaltia de la persona famılia o comunitat deforma contınua i sistematica sobre la base del marc conceptual drsquoinfermeria adoptat per a la prestaciode cuidats infermers en lrsquoambit drsquourgencies i emergencies i sobre la base del coneixement cientıficla concepcio dels cuidats infermers els components de la situacio i la percepcio del pacient i el seuecosistema

5 Realitzar els pertinents plans drsquoatencio drsquoinfermeria estandarditzats per a la seua posterior aplicaciomitjancant plans drsquoatencio drsquoinfermeria individualitzada basats en els diagnostics infermers formuladesi avaluar de forma eficac i rapida les respostes humanes que es generen davant els problemes de salutreals io potencials que amenacen la vida o no permeten viure-la amb dignitat

6 Avaluar i modificar si hi ha pertinencia els plans de cures basant-se en les respostes del pacient dela consecucio dels objectius i dels resultats mesurats

7 Parar esment integral a la persona per a resoldre individualment o com a membres drsquoun equip multi-disciplinari els problemes de salut que li afecten en qualsevol estadi de la vida amb criteris drsquoeficienciai qualitat




8 Sotmetre a triatge els pacients als quals es presten cures en situacions drsquoemergencies i catastrofes iaplicar la RAC ndash Recepcio Acolliment i Classificacio- als quals es presten cures urgents en lrsquoambithospitalari i drsquoatencio primaria de salut i en lrsquoambit de lrsquoatencio urgent extrahospitalaria quan noprocedisca o estiga superat el triage determinant la prioritat de la cura basant-se en les necessitatsfısiques i psicosocials i en els factors que influısquen en el flux i la demanda de pacients

9 Utilitzar amb destresa i seguretat els mitjans terapeutics i de suport al diagnostic que es caracteritzenper la seua tecnologia complexa

10 Establir una relacio terapeutica eficac amb els usuaris per a facilitar-los lrsquoafrontament adequat de lessituacions que patisquen

11 Participar activament amb lrsquoequip multidisciplinari aportant la seua visio drsquoexpert en lrsquoarea que licompeteix

12 Formular implementar i avaluar els estandards guies drsquoaccio i protocols especıfics per a la practica dela Infermeria en Urgencies i Emergencies

13 Gestionar els recursos assistencials amb criteris drsquoeficiencia i qualitat


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1- INTRODUCCIO (4 horas)

Lrsquoestudiant coneixera com estan estructurats i organitzats els Serveis drsquoemergencia i centres de coordina-cio Comprendra la logıstica sanitaria Els recursos necessaris i imprescindibles per a atendre les urgenciesemergencies Accidents de Multiples Vıctimes (AMV) i catastrofes Srsquointroduira lrsquoactuacio del personalque interve en AMV i Catastrofes Coneixera i identificara les caracterıstiques fisiopatologies del transportsanitari

Tema 1 Servicis drsquoemergencia i centres de coordinacio (1 h)

Tema 2 Logıstica sanitaria Recursos davant les urgencies emergencies Accidents de MultiplesVıctimes (AMV) y catastrofes (1 h)

Tema 3 Introduccio a lrsquoactuacio de AMV i Catastrofes (1 h)

Tema 4 Transport sanitari Fisiopatologia (1 h)

UNITAT TEMATICA 2- ASSISTENCIA DrsquoINFERMERIA EN EMERGENCIES MEDIQUES(15 horas)

En aquesta unitat srsquoaborda el domini de la RCP basica i la RCP Avancada i el coneixement de lesalteracions cardiopulmonars Tambe la Reanimacio Cardiopulmonar Avancada els ritmes cardıacs en laPCR i les emergencies cardiovasculars (el dolor toracic la sındrome coronaria aguda xoc cardiogenicfibrilmiddotlacio auricular patologia de pericardi urgencia hipertensiva disseccio aortica aguda)

Srsquoestudiaran diverses situacions drsquoemergencies com les respiratories (dispnea aguda insuficiencia respi-ratoria aguda EPOC reaguditzat asma agut distress respiratori de lrsquoadult tromboembolisme pulmonarhemoptisis neumotorax hemotorax) les digestives (hemorragia digestiva xoc hipovolemic abdomen agutvomits aguts encefalopatia hepatica Emergencies neurologiques sıncope coma crisi convulsiva ACV-codiICTUS) les psiquiatriques (crisis drsquoagitacio psicomotriu autolisis violencia psicosis agudes esquizofreniaaguda Intoxicacions maneig de lrsquointoxicat agut intoxicacions per Benzodiacepines Opiacis Antidepressiustricıclics Paracetamol Salicilats ingesta de caustics intoxicacio etılica) i les pediatriques (RCP avancadaatragantaments bronquiolitis laringitis aguda febre)

Finalment els farmacs en urgencies i emergencies i les tecniques instrumentals (acces venos intubacioendotraqueal intubacio via aeria difıcil drenatge toracic)

Tema 5 Reanimacio Cardiopulmonar Avancada Ritmes cardıacs en la PCR (2 h)




Tema 6 Emergencies cardiovasculars Dolor toracic sındrome coronari agut shock cardiogenicfibrilacio auricular patologia de pericardi urgencia hipertensiva disseccio aortica aguda (2 h)

Tema 7 Emergencies respiratories Disnea aguda insuficiencia respirateria aguda EPOC reaguditzatasma agut distress respiratori de lrsquoadult tromboembolisme pulmonar hemoptisis neumotoraxhemotorax (2 h)

Tema 8 Emergencies digestives Hemorragia digestiva shock hipovolemic abdomen agut vomitsaguts encefalopatia hepatica (1 h)

Tema 9 Emergencies neurologiques Sıncope coma crisi convulsiva ACV-codi ICTUS (1 h)

Tema 10 Emergencies psiquiatriques Crisis drsquoagitacio psicomotriu autolisis violencia psicosis agu-des esquizofrenia aguda (2 h)

Tema 11 Intoxicacions Maneig de lrsquointoxicat agut intoxicacions per Benzodiacepines Opiacis Antide-pressius tricıclics Paracetamol Salicilats ingesta de caustics intoxicacio etılica (2 h)

Tema 12 Emergencies Pediatriques RCP avanzada atragantamientos bronquiolitis laringitis agudafiebre (1 h)

Tema 13 Farmacs en urgencies i emergencies (1 h)

Tema 14 Tecniques instrumentals Acces venos intubacio endotraqueal intubacio via aeria difıcildrenatge toracic (1 h)

UNIDAD TEMATICA 3- ASSISTENCIA DrsquoINFERMERIA EN EMERGENCIES TRAU-MATOLOGIQUES (7 horas)

En aquesta unitat srsquoaborden els esdeveniments relacionats amb la biomecanica dels accidents de transitLrsquoactitud que srsquoespera del professional de les emergencies i lrsquoatencio inicial immediata al pacient politrauma-titzat aixı com lrsquoavaluacio secundaria del pacient politraumatitzat Es prestara una especial atencio als trau-matismes cranioencefalics abdominals toracics drsquoextremitats raquimedular amputacions traumatiques

Tema 15 Biomecanica dels accidents de transit (1 h)

Tema 16 Actitud general i atencio inicial al pacient politraumatitzat (2 h)

Tema 17 Avaluacio secundaria al pacient politraumatitzat (2 h)

Tema 18 Actuacio davant traumatismes Traumatismes cranioencefalics abdominals toracics drsquoex-tremitats raquimedular amputacions traumatiques (2 h)

UNIDAD TEMATICA 4- ASISTENCIA DE ENFERMERIA EN ACCIDENTES DE VICTIMASMULTIPLES (AMV) Y CATASTROFES (4 horas)

AMV i catastrofes Principis generals drsquoatencio El triatge classificacio de multiples vıctimes Emergencieslimitades electriques accidents aeris atrapaments materies perilloses animals perillosos espais tancatssegrests atemptats terroristes emergencies quımiques NBQ emergencies aquatiques

Tema 19 AMV i catastrofes Principis generals drsquoatencio (1 h)

Tema 20 El triatge Classificacio de multiples vıctimes (1 h)

Tema 21 Emergencies limitades Emergencies electriques accidents aeris atrapaments materies peri-lloses animals perillosos espais tancats segrests atemptats terroristes emergencies aquatiques(2 h)

Tema 22 Les emergencies NBQ (Nuclear Biologica Quımica) Els riscs nuclears en poblacio Efec-tes Proteccio i evacuacio Actuacio dels equips drsquoemergencies




B) PROGRAMA PRACTIC

El programa practic es realitzara a partir de simulacres en grups de 70 estudiants aproximadament Esplantegen 5 sessions de simulacres a rao de 3 hores cadascun

1 Atencio al Politraumatitzat I Immobilitzacio i mobilitzacio (I) mitjancant us de collaret cervical tipusFiladelfia llitera de cullera taula espinal matalas de buit arnes cingla de subjeccio Mobilitzacio enbloc Tecniques pont holandes volteig etc (2 h)

2 Atencio al Politraumatitzat II Immobilitzacio i mobilitzacio (II) mitjancant ferules de membrescolmiddotlocacio de ferno extricacio de vehicle pacient assegut retirada de casc maniobra de Rautek (2 h)

3 Reanimacio cardiopulmonar avancada segons les recomanacions de lrsquoERC i AHA vigents Tecnica decanalitzacio intravenosa aıllament de la via aeria difıcil traccio mandibular farmacologia intravenosa(2 h)

4 Preparacio simulacre Accidente de Multiples Vıctimes (AMV) Vıdeo formatiu i planificacio de lrsquoexer-cici (2 h)

5 Els accidents nuclears actuacio de lrsquoequip de Emergencies Proteccio radiologica Equips de proteccioProtocols drsquoutilitzacio Sistemes de descontaminacio


A) Activitat presencials de lrsquoalumnea



Classes practiques en aulasimulacre P 2


Classes practiques en laboratorisimulacre L 10

Tutories regladessimulacre U 2


40100 ) 45 h














100 )) 90 h





Durant el desenvolupament de lrsquoassignatura esta previst emprar la classe magistral i participativa ambprojeccions estımul de colmiddotloquis i debats en lrsquoaula etc

En les classes practiques srsquoempraran les demostracions practiques el treball en equip la resolucio de pro-blemes practics i srsquoutilitzara de manera activa i passiva el material necessari per a lrsquoatencio extrahospitalariales emergencies i les catastrofes

En la tutela srsquoempraran sessions expositives taules rodones etc

En els simulacres resultara imprescindible la participacio activa de lrsquoalumnat Esta previst comptar amb lacolmiddotlaboracio amb la Unitat Militar drsquoEmergencia (UME) i amb el Servei drsquoAtencio Medica Urgent (SAMU)previ establiment dels corresponents convenis de colmiddotlaboracio entre aquests i la Facultat drsquoInfermeria iPodologia

9 Avaluacio

A) Assistencia i participacio en les practiques

Lrsquoassistencia sera obligatoria Aquesta i la participacio es valorara amb un 10 del total es a dir 1 puntsobre 10

B) Participacio en simulacre

Es valorara amb un 5 del total es a dir 05 punts sobre 10

C) Examen

Lrsquoexamen suposara el 85 de la qualificacio final (85 punts sobre 10) i contara amb dues parts

1 Resolucio drsquouna situacio drsquoatencio extrahospitalaria emergencia io catastrofe (CAS) De lrsquoexposiciodel cas srsquoelaboraran 10 preguntes tipus test que srsquoafegiran a les 50 de la part de teoria

2 Prova tipus test amb 50 preguntes mes 10 relacionades amb el cas (en total 60 preguntes) i amb 4possibilitats de resposta El temps estimat per a la realitzacio de lrsquoexercici es de 80 minuts

Per aprovar lrsquoexamen (C) srsquohaura drsquohaver superat la prova tipus test amb almenys una puntuacio del50 en la mateixa es a dir un 425 sobre 85 Es procedira llavors a sumar els punts de les practiques i elsimulacre De no aconseguir-se el mınim establert no se sumaran els punts de les practiques ni el simulacreque constaran com realitzades pero en cap cas seran comptabilitzades

Per al calcul es tindra en compte la seguent formula

Encerts AErrors E



rarr nota =

(Aminus E

nminus 1

)middot pT

Ejemplo



Puntuacio maxima del test (p) 8 5Nbre total de preguntes del test (T ) 60

rarr nota =

(43minus 7

4minus 1

)middot 5 5

50= 5 76




En aquest exemple se supera el 50 del test condicio necessaria per sumar la puntuacio obtingudaamb les practiques i el simulacre

En el cas de no haver superat la prova tipus test de lrsquoexamen (C) en lrsquoacta es reflectira la qualificacioobtinguda en el mateix sobre la puntuacio maxima assolible propiament en el test

Ates que tota la docencia teorica de lrsquoassignatura srsquoimparteix en el primer semestre la primera convo-catoria per al contingut teoric tindra lloc quan es realitzen les primeres convocatories del primer semestre(al gener) i la segona convocatoria quan en el perıode de segones convocatories (juliol)


1 Jimenez Murillo y Montero Perez (2018) Medicina de Urgencias y Emergencias Guıa diagnostica yprotocolos de actuacion 6ordf ed Elsevier

2 National Association of Emergency Medical Technicians (Naemt) (2019) PHTLS Soporte Vital deTrauma Prehospitalario NAEMT

3 ITLS - International Trauma Life SupportSEMES - Sociedad Espanola de Medicina de Urgencias yEmergenciasJohn ECampbellAntonio Requena Lopez (2018) International Trauma Life Supportpara Proveedores de los Servicios de Emergencias Medicas Editorial Medica Panamericana

4 Lluna Gonzalez Javier (coord) (2018) Asistencia inicial al Trauma Pediatrico AITP 3ordf ed AranEdiciones SL

5 Alvarez Leiva Carlos (2008) Manual de atencion a multiples vıctimas y catastrofes 3ordf ed AranEdiicones SL

6 de Bachur MD Richard G (Redactor) Shaw MD MSCE Kathy N (Redactor) (2015) Fleisher ampLudwigrsquos Textbook of Pediatric Emergency Medicine Wolters Kluwer

7 Shenoi R Pereira F Li J Giardino AP (2013) The Complete Resource on Pediatric OfficeEmergency Preparedness New York NY Springer

8 Ashok P Sarnaik Robert D Ross Steven E Lipshultz Henry L Walters III (sa) Cardiac Emer-gencies in Children A Practical Approach to Diagnosis and Management Springer

9 Editor(s) Ludwig Stephen Fleisher Gary R (Eds) (sa) Pediatric Emergency Care LippincottWilliams amp Wilkins (LWW)

10 Miele Vittorio Trinci Margherita (Eds) (2014) Imaging Trauma and Polytrauma in PediatricPatients Springer

11 Peter Cameron George Jelinek Ian Everitt Gary Browne Jeremy Raftos (2007) Tratado sobremedicina de urgencias pediatricas Elsevier

12 Casado Florez I Sanchez Santos L Rodrıguez Calzada R Rico-Villademoros F Roset Arisso P CorralTorres E ldquoIncidence of acute agitation and variation in acute agitation management by emergencyservicesrdquo Emergencias Rev Soc Espanola Med Emerg 201729(4)253ndash6

13 Wheat S Dschida D Talen MR ldquoPsychiatric Emergenciesrdquo Prim Care 201643(2)341ndash54 doi101016jpop201601009

14 Weber AN Michail M Thompson A Fiedorowicz JG ldquoPsychiatric Emergencies Assessing and Ma-naging Suicidal Ideationrdquo Med Clin North Am 2017101(3)553ndash71

15 Seeganna C Antai-Otong D ldquoManaging the Care of the Older Patient with Delirium and DementiardquoNurs Clin North Am 201651(2)261ndash73

16 New AM Nelson S Leung JG ldquoPsychiatric Emergencies in the Intensive Care Unitrdquo AACN Adv CritCare 201526(4)285-293




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts teorics inicialment arreplegats a la guia docent


Reduccio del pes drsquounes activitats i substitucio per unes altres mantenint el volum de treball que marca laguia docent original


Adaptacio de la docencia de les titulacions oficials de la Universitat de Valencia en el primer quadrimestredel curs 2020-21 basada en el model marc de docencia hıbrid

Lacutealumnat te la possibilitat dacuteassistir a lrsquoaula un dia a la setmana en les classes modalitat T de formapresencial i adaptat a les mesures de seguretat per a les classes P L U

Els dies que no acudisca a la classe presencial la seua dedicacio estara centrada en el desenvolupamentdel treball autonom

La metodologia sera adaptada a les necessitats de lrsquoalumnat classe magistral i fomentant el treballautonom

4 Avaluacio

bull Activitats dacuteavaluacio continua amb un total del 15 (15 punts)

bull Practiques amb un total del 15 (15) drsquoacord amb la guia docent drsquoorigen

bull 60 preguntes tipus test de la materia teorica amb 4 possibilitats de resposta El temps assignat alrsquoexercici es de 80 minuts Lrsquoexamen suposara el 70 de la qualificacio final (7 punts sobre 10) Pera aprovar lrsquoexamen srsquohaura drsquohaver superat la prova tipus test amb almenys una puntuacio del 50en la mateixa es a dir un 35 sobre 7 situacio en que se sumaran els punts de les practiques i de lesactivitats dacuteavaluacio continua

5 Bibliografia

La bibliografia recomanada es mante perque es accessible






525

MODUL 5

FORMACIO OPTATIVA

(45 ECTS)



526



527 DESENVOLUPAMENT COMUNITARI


Modul Formacio optativa

Materia mdash


Nom assignatura DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Caracter Formacio optativa


Curs Quart

Quadrimestre Primer

Semestre Treball Social i Serveis Socials




25 12 0 06 02 45

1 1 0 2 1

Coordinacio Prof Gutierrez Benitez Marıa

Despatx Dept Treball Social i Serveis Socials Facultat deCiencies Socials

Correu-e MariaGutierrez-Benitezuves

Profesorado Prof 1 Gutierrez Benitez Marıa



Prof 2 Martın Lopez Miguel Angel


Correu-e MiguelMartinuves

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Al comencament del segle XXI la situacio de salut ha canviat per les transicions demografiques i epide-miologiques pero romanen les inequitats en salut entre i dins dels paısos Al mateix temps han aparegutnoves patologies nous riscos en el medi ambient fısic i social que incideixen en les conductes relacionadesamb la salut Per la seua banda els sistemes nacionals de salut com a sistemes adaptatius complexos queson intenten respondre a aquestes amenaces pero amb importants restriccions financeres

LrsquoOMS en el seu informe Salut per a tots en el segle XXI adverteix que la persistencia dels problemes depobresa i desigualtat ocasiona la deterioracio dels estils de vida lrsquoaugment de la violencia i el debilitament dela cohesio social Aquesta cohesio social es veu mes minvada si cap per la nulmiddotla participacio de les ciutadanesi els ciutadans en la presa de decisions en els processos de planificacio de la salut de forma concreta i deforma general per la inexistencia drsquouna planificacio territorial estrategica



DESENVOLUPAMENT COMUNITARI 528

Tambe lrsquoactual reforma del sector public que involucra noves directrius descentralitzacio privatitzaciomajor emfasi en lrsquoeficiencia (fer mes amb menys) i efectivitat pero deixant de costat la participacio ciutadanaen la presa de decisions sobre aquesta reforma i oblidant-se del principi de la governabilitat tan promulgatper la Unio Europea fa necessari que el coneixement sobre el Desenvolupament Comunitari siga fonamental

Amb el proposit de fer front a tots aquests i altres desafiaments drsquoordre mundial la comunitat interna-cional a traves de lrsquoOMS va aprovar la denominada polıtica de Salut per a tots en el segle XXI En ella esplantegen estrategies drsquoactuacio sostenible economica social polıtica i cientıficament la implantacio de laqual compren entre altres estrategies la que fa referencia a Un proces de desenvolupament sanitari par-ticipatiu que implique als agents rellevants en materia de salut a tots els anivelles mdashllar centres educatiusi de treball comunitats locals i paısmdash i que promoga la presa de decisions lrsquoaplicacio i la responsabilitatconjuntes es en aquest proces de desenvolupament sanitari participatiu i participat on el DesenvolupamentComunitari ha de ser conegut i aplicat per les i els professionals de la infermeria







G-12 Proposar i desenvolupar actuacions drsquoatencio a la salut que privilegien la promocio de la salut ila prevencio de la malaltia i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la poblacio












Es preten que lrsquoalumnat en finalitzar el curs aconseguisca els seguents resultats drsquoaprenentatge expressatsacı de forma generalista

1 Coneixer els diversos conceptes i el cos teoric existent sobre el Desenvolupament Comunitari i els seusdiversos processos

2 Comprendre i reflexionar sobre lrsquoactual fase del desenvolupament comunitari a Espanya

3 Considerar a la comunitat com un camp de treball prioritari entre les i els professionals de la salut

4 Comprendre i reflexionar sobre la capacitat participativa dels ciutadans (tecnics polıtics i ciutadaniaen general) en la generacio de les polıtiques socials i el benestar social

5 Coneixer i comprendre els diversos metodes de treball participatiu en i amb la comunitat

6 Aplicar la participacio comunitaria de forma real i efectiva des de lrsquoambit de la salut en coordinacioamb els altres ambits de la vida comunitaria

7 Aplicar la metodologia participativa a casos comunitaris reals

8 Aplicar la metodologia participativa a qualsevol acte de lrsquoactivitat professional


A) PROGRAMA TEORIC


Suposa un primer contacte amb lrsquoalumnat Es donara a coneixer

1 El programa de lrsquoassignatura de Desenvolupament Comunitari

2 Els objectius i competencies que es preten aconseguir durant el curs


4 La practica de tipus cooperatiu de forma detallada

5 Lrsquoavaluacio

UNITAT TEMATICA 1 PROCES DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI I PROTA-GONISTES DEL MATEIX

Tema 1 La Comunitat Aspectes Conceptuals Fonamentacio i origen del terme comunitat El senti-ment de pertinenca a una comunitat Els elements estructurals de la comunitat territoripoblacio demanda i recursos El proces comunitari i els seus protagonistes

Tema 2 El Desenvolupament Comunitari Significacio i abast de lrsquoexpressio desenvolupamentOrigen i evolucio de la nocio de Desenvolupament Comunitari Altres conceptes relacionatsorganitzacio de la comunitat Treball Social comunitari accio comunitaria planificacio terri-torial estrategica Ella professional drsquoinfermeria en el desenvolupament comunitari

Tema 3 Interaccio social comunicacio i desenvolupament comunitari El treball amb els grupsLes reunions El treball en equip Conflicte i negociacio Estrategies comunicatives en laintervencio amb la societat i amb collectius vulnerables

UNITAT TEMATICA 2 METODOLOGIES EN EL DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Tema 4 Metodes de treball amb la comunitat El metode com proces La investigacio-accio partici-pativa Lrsquoestudio de cas El treball amb els grups Les reunions El treball en equip Conflicte inegociacio




Tema 5 Fases de la metodologia participativa El diagnostic comunitari la planificacio lrsquoexecucio ilrsquoavaluacio y control del desenvolupament comunitari

UNITAT TEMATICA 3 LA DIMENSIO INSTITUCIONAL I FUNCIONAL DE LA COMU-NITAT

Tema 6 Construint ciutadania La comunitat com eix vertebrador de la realitat social La comunitatcomo eix constructor de la realitat social

Tema 7 La comunitat com creadora de polıtiques socials La participacio comunitaria La governa-bilitat local La planificacio estrategica fase filosofica fase analıtica fase operativa Els projectesdrsquointervencio comunitaria (PIC)

B) PROGRAMA PRACTIC (Practica cooperativa)

Drsquoinici seguiment i exposicio final en lrsquoaula pero amb la realitzacio parcial del mateix com a treball coo-peratiu no presencial Es realitzara en grups mitjancant la metodologia de la investigacio-accio participativa(IAP) i sempre dins de lrsquoambit territorial drsquoun centre drsquoatencio primaria

Per a lrsquoexplicacio detallada drsquoaquest treball i els seguiments grupals drsquoaula srsquoestabliran determinats diesde practiques de laboratori amb lrsquoalumnat drsquoobligatoria assistencia (avaluable per al conjunt del grup)


A) Actividades presenciales del alumnoa








40100 ) 45 h

B) Actividades no presenciales del alumnoa













100 )) 6750 h





En funcio de les competencies a aconseguir i dels resultats drsquoaprenentatge srsquoutilitzaran diversos metodesdrsquoensenyament-aprenentatge exposicio magistral treball cooperatiu discussions de grup analisi de textosactivitats practiques i drsquoaplicacio etc

Sera una metodologia participativa i dinamica amb la finalitat de promoure la implicacio i la participaciode lrsquoalumnat en les classes teoriques i de caracter eminentment practic per potenciar i promoure en lrsquoalumnatla unio de teoria i praxi i de lrsquoaccio professional interdisciplinaria en un camp complex i dificultoso com esla participacio social i comunitaria

9 Avaluacio

Es realitzara combinant diferents tipus drsquoavaluacio que seran sumatius entre si

A) Treball grupal Comprendra el 50 del total de la nota Sera necessari assolir un 4 sobre 10per a que siga sumatiu amb les restants modalitats drsquoavaluacio

B) Treball individual Comprendra el 30 del total de la nota Sera necessari assolir un 4 sobre10 per a que siga sumatiu amb les restants modalitats drsquoavaluacio

C) Examen tipus test Comprendra el 20 del total de la nota

D) Es valorara lrsquoassistencia i la participacio de lrsquoestudiantat tant en sessions presencials alrsquoaula com en les tutories i en les activitats complementaries



1 Alberich T (2000) Perspectivas de la investigacion social La investigacion social participativa Ma-drid El Viejo Topo

2 Ander-Egg E (2003) Repensando la Investigacion-Accion Participativa Buenos Aires Grupoeditorial Lumen-Humanitas

3 Basogoti M Bru P Lorenza C (2001) IAP de bolsillo Edicion digital

URL lthttpwwwacsurorgIMGpdfGuia IAPpdfgt

4 Carvajal A (2011) Apuntes sobre desarrollo comunitario Edicion digital

URL lthttpwwweumednetlibros-gratis2011d1046introduccionhtmlgt

5 Judt T (2011) Algo va mal Madrid Taurus Ed de bolsillo

6 Maiztegui C Eizaguirre M (2008) Ciudadanıa y Educacion de la teorıa a la practica CuadernosDeusto de Derechos Humanos nordm 50

7 Marchioni M (2004) La accion social en y con la comunidad Zaragoza Editorial Certeza

8 Stuckler D Basu S (2013) Porque la austeridad mata El coste humano de las polıticas de recorteMadrid Taurus

9 Villasante et al (2000) La investigacion social participativa Construyendo ciudadana 1 y 2 MadridEl viejo topo

10 Wilkinson R Picket K (2009) Desigualdad Un analisis de la infidelidad colectiva Madrid Turner





1 Fals Borda (1995) Conocimiento y poder popular Bogota Siglo XXI

2 Freire P (1970) Pedagogıa del oprimido Montevideo Tierra Nueva

3 Hamzaoui M (2005) El Trabajo Social Territorializado las transformaciones de la accion publica enla intervencion social Universidad de Valencia ndash Nau LLibres

4 Malagon JL Sarasola JL (2006) Fundamentos del Trabajo Social Comunitario Sevilla Aconca-gua

5 Marchioni M (1999) Comunidad participacion y desarrollo Teorıa metodologıa y practica de laintervencion comunitaria Madrid Popular

6 Marchioni M (2006) Democracia participativa y crisis de la polıtica La experiencia de los planescomunitarios Cuadernos de Trabajo Social Vol 19 (2006) p 213-224

7 Masso Guijarro E (2005) Fundamentos teoricos y practicas de la IAP en Espana Revista de Antro-pologıa Iberoamericana Nordm 43 Sep-Oct 2005

8 Mazzola A (2001) Analisis de los Procesos de Intervencion en el marco del Desarrollo Local EnProgramas de Insercion y exclusion social Valencia Programa Intensivo Socrates-Erasmus de laUniversidad de Valencia

9 UCAR X (coord) (2009) Enfoques y experiencias internacionales de accion comunitaria BarcelonaGrao




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment recollits a la guia docent


Manteniment de les classes teoriques segons els credits ECTS marcades de la guia docent original i de lessessions en les dates i hores estipulades en lrsquoOCA en horari lectiu No obstant aixo les sessions teoriquespresencials es dividiran si es necessari per al percentatge drsquoalumnat que requerisquen les condicions sa-nitaries

Srsquoinclou en el volum de treball la realitzacio a criteri del docent de proves drsquoavaluacio contınua quepoden incloure treballs i questionaris que impliquen una reduccio del pes de lrsquoavaluacio final


Com a metodologia docent es proposa la classe inversa io videoconferencia io la classe locutada lliurantel material docent a lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual



Durant les sessions teoriques es podran realitzar activitats que complementin el treball autonom (estudide casos etc) aixı com resolucio de dubtes

Per a les sessions practiques srsquoaportara material apte per al treball autonom que podra incloure vıdeosarticles documentacio especıfica etc

Implementacio de proves obligatories drsquoavaluacio contınua a criteri del docent realitzats a la plataformadrsquoAula virtual mitjancant questionaris i treballs que es realitzaran de manera presencial o no presencialdepenent de les condicions sanitaries per blocs de coneixement teoric i practic

Les tutories es realitzaran preferentment de manera virtual seguint les directrius de la Universitat deValencia mitjancant correus electronics o mitjancant videoconferencia a traves de la plataforma BlackboardCollaborate

En cas que les condicions sanitaries aixı ho requerisquen les sessions presencials teoriques es realitzaranmitjancant sessions locutades programades per a la seva visualitzacio en lrsquohorari establert amb una duradaaproximada donant llibertat als i les estudiants perque accedisquen al material durant la resta de el cursacademic

Se sollicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobre aquest material i el professorat con-testara a tot lrsquoalumnat a traves drsquolrsquoaula virtual les respostes als dubtes plantejats sobre lrsquoestudi drsquoaquestamateria impartida amb aquestes metodologies docents

Si no es pogueren realitzar presencialment les sessions practiques seran substituıdes per vıdeos elegitspel professorat

4 Avaluacio

Es mante el sistema de ponderacio de les diferents parts de lrsquoassignatura tal com apareix reflectit en la guiadocent


La modalitat de lrsquoexamen es realitzara ldquoen lıniardquo o presencial segons les condicions sanitaries

Lrsquoexamen ldquoonlinerdquo sera cronometrat i les preguntes es presentaran en ordre aleatori i sequencial sensepossibilitat de tornar enrere o anar endavant en lrsquoordre de les preguntes




5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada a la guia

No obstant aixo srsquohan incorporat les diapositives de lrsquomaterial teoric amb audio i enllacos a lrsquointeriorque permetin lrsquoacces a informacio complementaria si fos necessari i tambe documents escrits



535 ANGLES APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT



Materia mdash


Nom assignatura ANGLES APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT



Curs Quart

Semestre Primer

Departament Filologia Anglesa i Alemanya




35 08 0 0 02 45

1 1 0 0 1

Coordinacio Prof Ricart Vaya Alicia

Despatx Dep Filologia Anglesa i Alemanya

Facultat de Filologia Traduccio i Comunicacio

Correu-e AliciaRicartuves

Profesorado Prof 1 Ricart Vaya Alicia




Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e


Angles aplicat a les ciencies de la salut es una assignatura de marcat caracter instrumental igual que laresta drsquoassignatures drsquoangles per a finalitats especıfiques

Aquest caracter instrumental unit a lrsquoevident necessitat de comunicacio en angles especıfic tant en lrsquoambitde la investigacio (amb la majoria dels resultats publicats en revistes cientıfiques drsquoambit anglosaxo) comamb la creixent demanda sanitaria per part drsquoestrangers que viuen i treballen en el nostre paıs converteix alrsquoassignatura en una eina essencial per al desenvolupament de diverses tasques dins de lrsquoarea de la sanitat

Ser capac de comunicar-se en almenys un idioma estranger es essencial per a la vida laboral dels futursprofessionals del mon de la sanitat Lrsquoangles es sens dubte la llengua internacional per excelmiddotlencia aixımateix es la llengua mes parlada per turistes i visitants a la Comunitat Valenciana Per tant lrsquoalumnatdrsquoInfermeria futurs professionals del sector necessiten ser capacos de comunicar-se amb fluıdesa en anglesper a ampliar les possibilitats drsquoexercir la seua professio tant dins com fora de les nostres fronteres



ANGLES APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT 536


Per a afrontar amb exit aquesta assignatura es convenient que ellrsquoestudiant de lrsquoassignatura Anglesaplicat a les ciencies de la salut tinga un nivell de coneixement de B1 de la llengua anglesa


Competencias basicas

CB-3 Que lrsquoalumnat tinga la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per a emetre judicis queincloguen una reflexio sobre temes rellevants drsquoındole social cientıfica o etica

CB-4 Que lrsquoalumnat puga transmetre informacio idees problemes i solucions a un public tant especialitzatcom no especialitzat

CB-5 Que lrsquoalumnat desenvolupe aquelles habilitats drsquoaprenentatge necessaries per a emprendre estudisposteriors amb un alt grau drsquoautonomia


G-0 Hablar bien en publico







bull Tenir una marcada orientacio de servei al pacient

bull Manejar tecniques de comunicacio

bull Treballar en angles com a llengua estrangera

bull Treballar en mitjans socioculturals diferents


a) Comunicacio oral en contextos socioculturals i professionals relacionats amb lrsquoambit de les ciencies de lasalut

b) Comunicacio escrita en contextos socioculturals i professionals relacionats amb lrsquoambit de les ciencies dela salut

c) Maneig de tecniques de comunicacio interpersonal en angles

d) Coneixement i us de lexic especialitzat

e) Reconeixement de les peculiaritats de lrsquoatencio sanitaria i us del discurs de lrsquoatencio al pacient apropiatper a cada situacio comunicativa




f) Coneixement de les diverses cultures dels paısos on es parlen les llengues extragueres i de les seues varietatslinguıstiques

g) Respecte per la diversitat mdashcultural social racial de generemdash i reconeixement de les diferencies culturals


Cambridge English for Nursing

Tema 1 Patient admissions Taking a patient history Explaining how the heart works

Tema 2 Respiratory problems Giving instructions effectively Describing respiration

Tema 3 Wound care Asking for advice Describing wounds and taking part in Continuous Profes-sional Development

Tema 4 Diabetes care Discussing diabetes management Giving advice sensitively

Tema 5 Medical specimens Explaining pathology tests Telephone skills Contacting other staff

Professional English in Use

Tema 6 Medications Doing a medication check Explaining drugs interactions

Tema 7 Hospital personnel-Health care workers

Tema 8 Health and illness Parts and functions of the body

Tema 9 Symptoms and pain Giving instructions

Tema 10 Research Articles Abstracts Identifying linguistic features How to write a researcharticle










40100 ) 45 h










Lectures del material complementari mdash







100 )) 675 h


Srsquoutilitza una metodologia comunicativa en la qual lrsquoalumnat es part essencial del proces drsquoensenyament-aprenentatge basada en la interaccio comunicativa en lrsquoaula tant en parelles en grups en gran grup iodirectament amb el professora

La practica comunicativa es produeix en cada classe i es tendeix cap a una comunicacio real Drsquoaques-ta manera es practiquen i desenvolupen les quatre destreses comunicatives basiques Listening SpeakingReading y Writing

Es fara us dels mitjans de comunicacio audiovisuals i escrits textos i notıcies de la BBC o altres periodicsaixı com de vıdeos explicatius localitzables en el lloc web YouTube xarrades de professionals etc per aexercitar la comprensio i per a aprendre vocabulari

Es recrearan casos clınics reals per al desenvolupament de destreses orals

El treball autonom de lrsquoalumne tant a lrsquoaula com fora drsquoella es tambe un element fonamental en el seuproces drsquoaprenentatge de la llengua anglesa aixı com les tutories individuals o en grup

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio constara de dos blocs

1 Lrsquoexamen suposara el 90 de la qualificacio final i al seu torn se subdividira en

(a) Prova escrita (55) on lrsquoalumne demostrara la seua competencia gramatical i lexica aixı com laseua comprensio lectora (Writing 30 Reading 25)

(b) Prova oral (35) on lrsquoalumne posara en practica les seues habilitats comunicatives (Speaking20 Listening 15)

2 La participacio en les activitats de classe (roleplays discussions and debates) i el treball individual(portfolio) suposaran el 10 de la qualificacio final

Per considerar-se aprovada lrsquoassignatura sera imprescindible una mitjana de 5 en lrsquoexamen






1 Allum V amp P McGarr (2008) Cambridge English for Nursing Intermediate + Cambridge Cam-bridge University Press

2 Glendinning E amp Howard R (2007) Professional English in Use Medicine (CUP) Oxford Cam-bridge University Press

3 Pohl A (2002) Test Your Professional English Medical Penguin English

Referencies complementaries

1 Alcaraz E (200015) El ingles profesional y academico Filologıa y Linguıstica Alianza EditorialSA

2 Ballesteros A (2001) El lenguaje de los medicos El medico Interactivo Diario Electronico de laSanidad [Internet]

3 Brooks J amp Witt R (2007) Scientific Writing Garnet Publishing Ltd

4 Cabre M T amp i Castellvı M T C (1993) La terminologıa teorıa metodologıa aplicacionesAntartidaEmpuries

5 Griffiths P (1998) Scientific Writing Studentrsquos Book University Foundation Study TransferableAcademic Skills Kit University of Reading Garnet education

6 Hall D amp M Foley (2012) MyGrammarLab Intermediate B1B2 Harlow Pearson EducationLtd

7 Hewings M (2007) Advanced Grammar in Use 2nd edition Cambridge CUP

8 Mccullaagh M amp Wrightmarie R (2008) Good Practice Communication Skills in Englishfor theMedical Practitioner Cambridge University Press

9 Murphy R (1999) English Grammar in Use (with answers) Cambridge Cambridge UniversityPress

10 Oshima A amp A Hogue (1991) Writing Academic English A writing and sentence structure handbookReading (MA) Addison-Wesley

11 Ricart Vaya Alicia (2008) An ESP comparative analysis in medical research articles Spanish-English Diss

12 Swales J (1990) Genre analysis English in academic and research settings Cambridge UniversityPress

13 Weissberg R amp Buker S (sa) Writing up Research Experimental Research Report Writing forstudents of English

14 Wyatt R (2006) Check Your English Vocabulary for Medicine All You Need to Improve YourVocabulary AampC Black




Pagines web

bull PubMed wwwncbinlmnihgov

bull Organizacion Mundial de la Salud OMS httpwwwwho

bull Base de datos de MEDLINE httpwwwmedline

Abreviatures

bull Medicinenet httpswwwyoutubecomuserlydz011 httpsglobalrphcomabbreviation

a

bull httpwwwcambridgeorgeltgoodpracticeGoodPractice_PED_MedicalAbbreviationspdf

Diccionaris

bull Diccionario de Cambridge httpsdictionarycambridgeorges)

bull Merriam Webster medical dictionary httpswwwmerriam-webstercommedical)

bull httpwwwthefreedictionarycom

bull Mosbyrsquos Dictionary of Medicine Nursing amp Health Professions Elsevier-Health Science Division(2016)

bull Diccionario Tecnico de la Comision Europea Multilingue 2011 httpwwwiateeu

bull Vocabulario de anatomıa httpswwwkenhubcom

bull Quizlet httpsquizletcom113695914trichology-vocabulary-flash-cards

bull Vıdeos de Virginia Allum httpswwwyoutubecomuserlydz011

bull Prefijos y sufijos Transpanish httptranspanishbizessufijos-prefijos-medicos

bull Base de datos linguee wwwlingueees

bull BBC Medical notes httpnewsbbccouk2hihealthdefaultstm

bull Plataforma medica Pfizerpro wwwpfizerproes

bull The student doctor network httpswwwstudentdoctornet

bull The short coat podcast httptheshortcoatcomtoo-idealistic-for-medicine




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mante el contingut tal com figura a la guia docent


Es mante el volum de treball i la planificacio indicada en la guia docent


Es recorrera a sessions sıncrones i asıncrones a traves de Black Board Collaborate es fara us de lrsquoAula Virtualper a publicar materials resoldre exercicis tutories presentacions etc

4 Avaluacio

1 Lrsquoexamen ldquoonlinerdquo suposara el 55 de la qualificacio final i al seu torn se subdividira en

(a) Prova escrita (55) on lrsquoalumne demostrara la seua competencia gramatical i lexica (30) aixıcom la seua comprensio lectora (Reading 25)

(b) Activitats en grup presentades com a treball o Projecte final 35


Per a considerar-se aprovada lrsquoassignatura sera imprescindible una mitjana de 5 en lrsquoexamen

5 Bibliografia

La bibliografia es la mateixa que la contemplada en la guia docent






543 CATALA APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT


Modulo Formacio optativa

Materia mdash

Codigo asignatura 34397

Nombre asignatura CATALA APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT


Curso academico 2020ndash2021

Curso Quart

Semestre Segon

Departamento Filologia Catalana

Creditos ECTS 45 (Presencial 40 rarr 45 h)

Creditos presencialesGrupos


35 08 0 0 02 45

1 1 0 0 1

Coordinacion Prof Perez Saldanya Manuel

Despatx Nordm 17 Departament de Filologia Catalana Facultatde Filologia Traduccio i Comunicacio

Correu-e ManuelPerez-Saldanyauves

Profesorado Prof 1 Perez Saldanya Manuel



Prof 2 Badal Bertolın Manuel

Despatx Nordm 75 7ordf planta Departament de Filologia CatalanaFacultat de Filologia Traduccio i Comunicacio

Correu-e ManuelBadaluves

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Catala aplicat a les ciencies de la salut es una assignatura optativa de quart curs que preten reforcar lacompetencia linguıstica en catala Es realitzara una descripcio dels aspectes gramaticals basics i srsquoorientaraen els aspectes terminologics propis de les ciencies de la salut Es treballara la produccio de textos generalsi especialitzats


Elsles alumnes han de partir drsquouns coneixements basics o elementals de la llengua oral i escrita (nivellB1) assolit generalment despres drsquohaver cursat batxillerat



CATALA APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT 544


Objectius

bull Aprofundiment en el coneixement de la llengua catalana tant en lrsquoambit escrit com oral

bull Iniciacio en la redaccio de textos de lrsquoespecialitat de les ciencies de la salut i en la documentacio delstermes

Drsquoacord amb el document de verificacio del tıtol les competencies que es pretenen assolir son










Al final drsquoaquesta assignatura srsquoespera que lrsquoestudiant siga capac de

bull Parlar i escriure correctament en llengua catalana (nivell B2)

bull Coneixer la tipologia de textos propis de lrsquoambit de les ciencies de la salut

bull Dominar les tecniques de documentacio terminologica

bull Coneixer els recursos a lrsquoabast per a resoldre els dubtes gramaticals i terminologics


Tema 1 Introduccio el text com a vehicle de comunicacio

1 Oralitatescriptura Els registres linguıstics

2 El discurs formal

(a) Els textos academics

(b) Els textos especialitzats el llenguatge drsquoespecialitat

Tema 2 Aspectes gramaticals

1 Aspectes fonetics ortografics i ortotipografics

2 Aspectes morfologics




3 Aspectes sintactics

Tema 3 Les tipologies textuals

1 Les tipologies textuals basiques

2 Els generes discursius associats a les ciencies de la salut

Tema 4 La terminologia

1 Les fonts de documentacio

2 Recursos drsquoInternet










40100 ) 45 h




Elaboracio de treballs en grup ndash -










100 )) 675 h





Tenint en compte la taula on apareix el volum de treball (sect7) els aspectes mes destacables del metodeque seguirem en lrsquoassignatura son els seguents

A) Classes teoriques les 35 hores es dedicaran a

bull Descriure els diversos aspectes teorics del programa

bull Debatre i analitzar en grup aquests aspectes guiats pel professor

bull Reflexionar sobre les activitats programades

B) Classes practiques les 8 hores consistiran en

bull Aplicacio dels coneixements teorics adquirits a les activitats practiques programades en cada tema

C) Activitats no presencials les 675 hores de preparacio de classes (teoriques i practiques) es dedicarana

bull Lectura de material bibliografic recomanat a les classes teoriques

bull Resolucio de les activitats proposades

bull Consulta a traves de fonts bibliografiques i de recursos drsquoInternet dels dubtes que genere la resoluciode les activitats

bull Supervisio a posteriori de les activitats corregides a classe per a poder traurersquon conclusions iavancar en els coneixements sobre la materia

La preparacio de lrsquoexamen requerira drsquounes 20 hores Es tracta drsquouna assignatura en que srsquointentencombinar els aspectes teorics amb lrsquoaplicacio practica per tant sera convenient portar-la al dia i no deixarlrsquoestudi de la materia per als dies previs a lrsquoexamen De fet la realitzacio de les activitats es consubstancialamb lrsquoadquisicio dels coneixements

Es fara un examen final que durara entre dues i tres hores

Es realitzaran dues sessions de tutories en grups Al marge drsquoaixo es convenient que els alumnesadquirisquen el costum drsquoassistir a lrsquohorari drsquoatencio del professor que podra servir entre drsquoaltres coses pera recomanar bibliografia complementaria comentar deficiencies o problemes detectats en les intervencions aclasse orientar en lrsquoelaboracio de les activitats etc

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio srsquoorganitzara a lrsquoentorn de tres criteris

a) El seguiment actiu de les classes teoriques i practiques 10 de la nota El seguiment es controlara permitja de lrsquoassistencia a classe (o el seguiment semipresencial tutoritzat) i el grau drsquoimplicacio en les classesteoriques i practiques (intervencions dels estudiants i activitats lliurades al professor)

b) La presentacio drsquoun treball breu sobre un tema de la salut 20 de la nota Srsquoelaborara un treball de 3o 4 pagines sobre un tema acordat entre ella professora i lrsquoalumnea Aquest treball srsquoavaluara teninten compte la claredat expositiva lrsquoadequacio formal i la correccio normativa

c) Lrsquoexamen sobre els continguts de lrsquoassignatura 70 de la nota

Per a aprovar lrsquoassignatura caldra haver obtingut com a mınim un 05 en el seguiment un 1 en eltreball i un 35 en lrsquoexamen Tot plegat servira per a comprovar que srsquohan assolit les competencies generalsi especıfiques apuntades





Bibliografia basica

1 Alberola Patrıcia et al (1996) Comunicar ciencia Picanya Edicions del Bullent

2 Ballabriga David et al (2004) Recursos linguıstics per a lrsquoambit sanitari Llengua i us 31 pp 17-32

3 Bernabeu Josep et al (1995) El llenguatge de les ciencies de la salut Valencia Generalitat Valen-ciana

4 IIFV (2002) Guia drsquousos linguıstics Valencia IIFV En lınia httpwebuaesiifvGuiausospdf

5 Llengua Societat i Comunicacio num 10 monografic titulat (sa) Medicina i llenguatge les paraulesde la salut En lınia httprevistesubeduindexphplsc

6 Martın Olga (2004) Manual de terminologia sanitaria basica Barcelona Generalitat de CatalunyaEn lınia httpwww20gencatcatdocscanalsalutHome20Canal20SalutCiutadaniaEines i recursosRecursos linguisticsRecursos terminologicsterminologia2004pdf

7 Mestres Josep Maria Joan Costa Mireia Oliva i Ricard Fite (2009) Manual drsquoestil La redaccio ilrsquoedicio de textos 4a edicio revisada i ampliada Barcelona Eumo Editorial [1a edicio 1995]

8 AVL (2019) Vocabulari de les ciencies de la salut Valencia Publicacions de lrsquoAcademia Valencianade la Llengua En lınia httpswwwavlgvaesdocuments3198765425VOCABULARIS_07pdf

Diccionaris enciclopedies

1 Diccionari Enciclopedic de Medicina en lınia httpwwwmediccat

2 Gran Enciclopedia Catalana en lınia httpwwwgreccathomehecfr preshtm

Portals drsquoInternet

1 Optimot httpoptimotgencatcat

2 Termcat httpwwwtermcatcatcaDiccionaris En Linia




ADDENDA COVID-19

1 Continguts





Classe (presencial) teoricapractica mes publicacio de materials a lrsquoAula Virtual mes tasques per AulaVirtual

En cas que siga necessari es podra recorrer a la imparticio de classes sıncrones mitjancant BlackboardCollaborate

4 Avaluacio

Lrsquoexamen final sera presencial La resta de continguts srsquoavaluaran per mitja dels recursos que ofereix lrsquoAulaVirtual

5 Bibliografia




549 SALUT LABORAL



Materia mdash


Nom assignatura SALUT LABORAL



Curs Quart

Semestre Primer





27 08 04 04 02 45

1 1 2 2 1

Coordinacio Prof Visconti Gijon Jose Vicente


Correu-e JVicenteViscontiuves

Professorat Prof 1 Visconti Gijon Jose Vicente



Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e



SALUT LABORAL 550


La Llei de Prevencio de Riscos Laborals de 1995 va introduir una nova filosofia en la forma drsquoentendre laprevencio de riscos en lrsquoempresa Aquesta filosofia no obstant aixo no va tenir la traduccio practica desitjadacom es va encarregar drsquoassenyalar la propia Estrategia Espanola de Seguridad y Salud en el Trabajo 2007ndash2012en ocupar-se del diagnostic dels principals problemes i debilitats del sistema de salut laboral que es venienobservant En ella srsquoassenyalava per exemple la falta drsquoun nivell adequat drsquointegracio de la prevencio enlrsquoempresa aixı com un compliment mes formal i burocratic que real i efectiu de les obligacions preventivesAixı mateix srsquoabundava que la relacio entre recursos preventius propis i aliens en les empreses la qualitatde les activitats preventives la formacio de professionals i treballadors son questions que poden i deuenmillorar-se Superada la fase drsquoestabliment drsquouna organitzacio preventiva en les empreses que complira elsrequisits legals exigits resulta necessari adoptar noves mesures i obrir un gran debat entre tots els subjectesimplicats sobre com perfeccionar lrsquoeficacia i la qualitat de la prevencio de riscos laborals en el nostre paıs

Per aco lrsquoesmentada estrategia es plantejava en el seu Objectiu 2 dedicat a millorar lrsquoeficacia i qualitatdel sistema de prevencio que lrsquoAdministracio General de lrsquoEstat i les administracions de les comunitatsautonomes establiran uns criteris de qualitat i eficacia exigibles als serveis de prevencio aliens Es denunci-ava aixı el que uns altres assenyalaven mes directament com a practiques burocratiques i de baixa qualitatgeneralitzades en la major part dels serveis de prevencio

Se subratllaven en definitiva dos problemes la falta drsquointegracio de lrsquoactivitat preventiva en lrsquoempresai falta de qualitat i eficacia dels Serveis de prevencio per a atendre a les necessitats de les empreses

El programa que es proposa en aquesta assignatura preten contribuir a palmiddotliar aquestes deficienciesmitjancant la inclusio de continguts que incideixen directament en aquesta problematica contemplant unarea de coneixement (o unitat tematica) sobre gestio de la prevencio que compta amb cinc temes

Lrsquoassignatura inclou a mes altres dues arees de coneixement mes tradicionals de la salut laboral comson els reflectits en la unitat drsquointroduccio a la salut laboral en la qual es repassen els conceptes basicslrsquoorganitzacio del sistema de prevencio de riscos laborals i lrsquoactivitat preventiva en lrsquoempresa drsquouna banda Iels inclosos en la unitat tematica sobre factors de risc en la qual es realitza un repas als principals factorsde risc laboral presents en les empreses



bull Anatomia humana

bull Fisiologia

bull Fonaments de psicologia en ciencies de la salut

bull Salut publica



G-4 Reflexionar sobre la importancia de lrsquoanalisi de genere en salut i comprendre com en funcio drsquoaquellels estils de vida lrsquous del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les personesG-10 Treballar en equip entenent aquest com unitat basica en la qual srsquointegren estructuren i organitzen

de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar els i les professionals i altre personal de les organitzacionsassistencials com forma drsquoassegurar la qualitat de lrsquoatencio sanitariaG-11 Mantenir i actualitzar la competencia professional prestant especial importancia a lrsquoaprenentatge de

manera autonoma de nous coneixements i tecniques i a la motivacio per la qualitat en lrsquoatencio a la salutG-32 Coneixer valorar crıticament i saber utilitzar les fonts drsquoinformacio clınica biomedica i sanitaria per

a obtenir organitzar interpretar i comunicar la informacio cientıfica i epidemiologicaG-37 Ser capac de formular hipotesi recollectar i valorar de forma crıtica la informacio per a la resolucio

de problemes aplicant entre uns altres lrsquoenfocament de genere



551 SALUT LABORAL


E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes drsquoinformacio i comunicacio de les cures de salutE-25 Treball fi de grau Materia Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents materies

A mes drsquoaquestes competencies contemplades en el document de verificacio del tıtol srsquoha consideratpertinent plantejar els seguents objectius generals i especıfics que les complementen

Obtectius generals

1 Capacitar als alumnes perque adquireixin drsquouna visio global de la practica de la salut laboral enlrsquoempresa

Objectius especıfics

1 Comprendre la relacio entre el treball i la salut i els factors de risc que determinen la salut delstreballadors

2 Coneixer les dades basiques que defineixen la situacio de la salut laboral

3 Coneixer el marc jurıdic en el qual es desembolica la prevencio de riscos laborals

4 Entendre com funciona la gestio de la prevencio en lrsquoempresa

5 Elaborar un pla de vigilancia de la salut en lrsquoempresa

6 Adquirir coneixements basics dels principals factors de risc laboral

7 Adquirir habilitats per a identificar els riscos laborals

8 Coneixer les principals tecniques preventives dels riscos laborals

9 Coneixer els conceptes els procediments i les eines necessaries per a la gestio del risc en lrsquoempresa

10 Reconeixer els criteris que defineixen la qualitat dels serveis de prevencio

11 Coneixer els conceptes els procediments i les eines necessaries per a la gestio de la reincorporacio altreball despres drsquouna baixa laboral


1 Definir el model causal de les relacions entre el treball i la salut

2 Definir els conceptes basics de la salut laboral i la prevencio de riscos laborals

3 Reconeixer el marc jurıdic de la prevencio de riscos laborals

4 Comprendre lrsquoorganitzacio i el funcionament de la gestio de la prevencio en lrsquoempresa

5 Reconeixer i manejar la metodologia drsquoinvestigacio drsquoaccidents

6 Identificar els riscos derivats de lrsquoambient de treball i la manera de prevenir-los

7 Identificar els riscos derivats de la carrega fısica de treball i la manera de prevenir-los

8 Identificar els riscos derivats de les condicions drsquoocupacio i la manera de prevenir-los

9 Reconeixer les bases teoriques de la gestio del risc laboral

10 Comprendre el funcionament dels serveis de prevencio i definir els criteris de qualitat de la seua actuacio

11 Gestionar la informacio necessaria per a lrsquoactuacio preventiva en lrsquoempresa



SALUT LABORAL 552

12 Coneixer els mecanismes de comunicacio per a la gestio preventiva en lrsquoempresa

13 Discutir les formes que pot adoptar la participacio dels treballadors en lrsquoempresa

14 Reconeixer els principis que regeixen la negociacio colmiddotlectiva

15 Identificar els factors pronostic de la discapacitat laboral

16 Reconeixer els processos de reincorporacio al treball els factors pronostic els rols dels actors i elsmodels drsquointervencio en la discapacitat laboral


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1 INTRODUCCIO A LA SALUT LABORAL

Consta de tres temes a traves dels quals srsquointrodueix a lrsquoalumnea en la Salut Laboral Es discuteixenels conceptes de salut i de treball i els models explicatius de la relacio treballe salut A continuacio esdescriu lrsquoorganitzacio del sistema de prevencio de riscos laborals les normes basiques vigents els organismesencarregats de fer-les complir i de promoure la prevencio i amb una atencio especial al sistema de la seguretatsocial per a poder entendre el sistema de proteccio dels treballadors davant lrsquoaccident de treball i la malaltiaprofessional Finalment srsquoanalitza el sistema de gestio de la prevencio en les empresa i dues dels seusinstruments mes rellevants lrsquoavaluacio de riscos i la vigilancia de la salut

Tema 1 Treball y salut Conceptes Models Indicadors Accidents de treball Malalties professionalsMalalties laborals Condicions drsquoocupacio i salut

Tema 2 Organitzacio del sistema de prevencio de riscos laborals Marc jurıdic de la prevencioOrganismes publics El Sistema de la Seguretat Social

Tema 3 Lrsquoactivitat preventiva en lrsquoempresa La gestio de la prevencio Lrsquoavaluacio dels riscs Lavigilancia de la salut

UNITAT TEMATICA 2 FACTORS DE RISC I PATOLOGIA LABORAL

Consta de quatre temes corresponents a les quatre agrupacions habituals dels riscos laborals factorsde risc de lrsquoaccident de treball (seguretat) factors de risc del medi ambient de treball (higiene industrial)factors de risc derivats de la carrega fısica (ergonomia) i factors de risc psicosocials (psicosociologia laboral)

En cadascun dels temes srsquoaportaran les informacions basiques necessaries per poder identificar els riscosEs treballaran diferents tecniques drsquoidentificacio dels mateixos i srsquoidentificaran les estrategies preventivesdisponibles

Tema 4 Seguretat i accidents de treball Factores de riesgo del accidente de trabajo Normativa deseguridad Investigacion de accidentes

Tema 5 Higiene industrial Agents fısics soroll radiacions illuminacio temperatura Agents quımicsNanotecnologies Identificacio dels riscos Prevencio dels riscos

Tema 6 Ergonomia Esforc fısic i manipullacio de carregues Risc postural Moviments repetitiusIdentificacio dels riscos Prevencio dels riscos

Tema 7 Psicosociologia laboral Factors de risc psicosocial Practiques de gestio de la ma drsquoobraAssetjament laboral Identificacio dels riscos Prevencio dels riscos

UNITAT TEMATICA 3 GESTIO DE LA PREVENCIO

Consta de cinc temes en els quals srsquoabordaran i practicaran drsquouna banda diferents procediments itecniques necessaria per a la gestio dels riscos en lrsquoempresa Drsquoaltra banda es posara especial atencio alrsquoorganitzacio i funcions del Servei de Prevencio aixı com als criteris que defineixen la qualitat de la seuaactuacio



553 SALUT LABORAL

Tema 8 Gestio del risc laboral en lrsquoempresa Bases per a la gestio del risc laboral en lrsquoempresaConcepte de cultura preventiva Risc sistemic i governanca del risc

Tema 9 Rol del Servei de Prevencio Estructura i funcions del Servei de Prevencio Concepte dequalitat aplicat al Servei de Prevencio Avaluacio dels Serveis de Prevencio

Tema 10 Bases metodologiques Gestio de la informacio Intervencio preventiva Avaluacio de resultats

Tema 11 Bases operatives La comunicacio en lrsquoempresa Participacio dels treballadors i treballadoresLa negociacio collectiva

Tema 12 Gestio de la reincorporacio al treball Discapacitat i factors pronostic Rols CompetenciesModels drsquointervencio Ferramentes de gestio

B) PROGRAMA PRACTIC

En cadascun dels temes srsquoaniran intercalant classes practiques a manera de taller el les que es treballa-ran habilitats de recerca i tractament drsquoinformacio pertinent i drsquoutilitzacio drsquoeines de coneixement llistatsdrsquoobservacio questionaris etc


45 ECTS(1125 h)

1 ECTS

= 25 h

Presen-cial

en aula40

(45 h)

asymp 70 Act tipus expositiu equiv 11 ECTS (270 h)

asymp 30 Act practiques equiv 07 ECTS (180 h)


Nopresen-

cial60

(675 h)

Assist a esdeveniment i activitats externes mdashElaboracio de treballs individuals 10 hElaboracio de treballs en grup 75 hEstudi i treball autonom 20 hLectures del material complementari 10 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 20 hPreparacio de classes de teoria mdashPrep de classes practiques i de problemes mdashResolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line mdash






SALUT LABORAL 554




Classes magistrals participatives amb suport de mitjansaudiovisuals en les quals es treballaran els continguts delrsquoassignatura es formularan preguntes que es debatran enlrsquoaula

Treball degrup


Tutories


Avaluacio

Proves escrites per a la valoracio dels continguts teoric-practics i presentacio de treballs individuals i en grup







9 Avaluacio

PART TEORICA

Els continguts teorics srsquoavaluaran mitjancant una prova escrita utilitzant com a instrument les deno-minades proves objectives o questionari amb preguntes tancades tipus test que permeten explorarampliament la materia donat el nombre elevat de preguntes que poden formular-se i per la facilitat que telrsquoestudiant per a dur a terme la seua resposta

La prova constara drsquoentre 20 i 30 preguntes amb 3 alternatives de resposta de les quals solament unasera la correcta Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teorica com als de la partpractica impartits en lrsquoaula La puntuacio obtinguda de 0 a 7 es calculara tenint en compte la seguentformula

Encerts AErrors I



rarr nota =

(Aminus I

nminus 1

)middot pT

Exemple




rarr nota =

(23minus 4

3minus 1

)middot 7

3= 4 90



555 SALUT LABORAL

PART PRACTICA

Srsquoavaluara mitjancant la resolucio drsquoexercicis o presentacio de treballs realitzats a partir de les classespractiques en lrsquoaula Lrsquoassistencia a aquestes classes de caracter practique sera obligatoria i es procedira alseu control mitjancant fulla de signatures

Els exercicis practics es puntuaran de 0 a 3 i la nota final sera la mitjana ponderada dels resultats decada treball

AVALUACIO GLOBAL

Lrsquoavaluacio global definitiva sera el resultat de sumar la nota aconseguida en la part teorica mes la notaobtinguda en la part practica

ndash La puntuacio obtinguda en la prova test equivaldra al 70 de la nota final

ndash Els productes elaborats en els tallers equivaldran al 30 de la nota final

Per a procedir al calcul de la nota global es deura haver obtingut almenys un 35 sobre 7 en la parteixtipus test i haver obtingut una puntuacio igual o superior a 15 sobre 3 en la suma ponderada delsresultats dels treballs presentats en classe

En cas contrari la nota que es reflectira en lrsquoacta sera la suma de la nota de la prova tipus test mes lameitat de la nota obtinguda en els treballs

La puntuacio dels exercicistreballs realitzats en els tallers es mantindra fins a la segona convocatoria


1 III Foro ISTAS de Salud Laboral (2003) Hacer lo que hay que hacer y hacerlo bien La gestion dela salud y seguridad en el trabajo Madrid ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo Ambiente y Salud)httpistasnetdescargasIIIforopdf

2 Boix P Rodrıguez A coord Criterios de buena practica profesional en actividades preventivasMadrid INSHT httpswwwinsstesdocumentacioncatalogo-de-publicacionescriterios-de-buena-practica-profesional-en-actividades-preventivas

3 Falagan Mj Canga A Ferrer P Fernandez JM (2000) Manual basico de prevencion de riesgos labo-rales Higiene Industrial Seguridad y ergonomıa Oviedo Sociedad Asturiana de Medicina y Seguri-dad en el Trabajo y Fundacion Medicos Asturias httpsprevencionarcommedia201702Manual-basico-de-PRLpdf

4 Rescalvo F (2004) Ergonomıa y salud Junta de Castilla y Leon httpstrabajoyprevencionjcyleswebjcylTrabajoYPrevencionesPlantilla100Detalle1284383247916Publicacion1267295846382Redaccion

5 VVAA (2012) Riesgos para la salud y la seguridad en el trabajo en el sector sanitario Guıade prevencion y buenas practicas Luxemburgo Oficina de Publicaciones de la Union Europeahttpsopeuropaeuespublication-detail-publicationb29abb0a-f41e-4cb4-b787-4538ac5f0238

6 Ruiz Frutos C Garcıa A Delclos J Benavides FG (eds) (2013) Salud Laboral Conceptos y tecnicaspara la prevencion de riesgos laborales 4ordf Ed Barcelona Masson

7 II Foro ISTAS de Salud Laboral (2000) Vigilar la salud prevenir el riesgo Madrid ISTAS (InstitutoSindical de Trabajo Ambiente y Salud) httpistasnetdescargasIIforopdf



SALUT LABORAL 556

ADDENDA COVID-19

1 Continguts





bull Es facilitaran presentacions locutades

bull Se sollicitara lrsquoelaboracio de treball de manera grupalindividual

bull Srsquoempraran videoconferencies per a atendre les tutories

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es realitzara mitjancant la realitzacio drsquoun examen tipus test a traves de lrsquoaula virtual ilrsquoelaboracio de tasques que srsquoaniran indicant en la mateixa aula virtual amb el mateix pes amb el quesrsquoindica a la guia docent per a cadascun dels casos

5 Bibliografia




557 ACTIVITAT FISICA I PROMOCIODE LA SALUT EN INFERMERIA



Materia mdash


Nom assignatura ACTIVITAT FISICA I PROMOCIODE LA SALUT ENINFERMERIA



Curs Quart

Semestre Primer





28 1 0 05 02 45

1 1 0 2 2



Correu-e anaQueraltuves

Profesorado Prof 1 Queralt Blasco Ana



Prof 2 Terron PerezMarta



Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura Activitat fısica i promocio de la salut en infermeria consta de 45 credits ECTS deformacio optativa Srsquoimparteix en lrsquoultim curs de grau

La promocio de la salut i especialment la promocio drsquoactivitat fısica es una tasca interdisciplinariaque exigeix la coordinacio de diferents professionals entre els qui es troben els professionals drsquoinfermeriaLa finalitat drsquoaquestes activitats de promocio de salut es la creacio drsquouna demanda publica que situe lesquestions relatives a la salut en un lloc preferent i convencer a els qui posseeixen influencia en la seva accioa favor de la salut

La inactivitat fısica i el sedentarisme constitueixen un dels principals problemes de salut publica a tot elmon Segons Lee et al (2012) el sedentarisme es responsable drsquouna de cada deu morts al mon practicamentel mateix nombre que les que provoca el tabac o lrsquoobesitat Tant el sedentarisme com el sobrepes son fac-tors de risc omnipresents en molts dels problemes de salut com la diabetis les malalties cardiovasculars



ACTIVITAT FISICA I PROMOCIODE LA SALUT EN INFERMERIA 558

osteomusculares oncologiques etc i es relacionen amb la cronicitat dels mateixos Els professionals drsquoinfer-meria tant des de lrsquoambit hospitalari i drsquoatencio primaria com des de lrsquoacompliment de tasques de gestio iinvestigacio posseeixen un paper clau en la promocio de lrsquoactivitat fısica en la poblacio

Lrsquoassignatura Activitat fısica i promocio de la salut en infermeria te com a objectiu conscienciaral Graduata en Infermeria de la importancia de lrsquoactivitat fısica orientada a la salut aixı com de la sevapromocio en la societat actual contribuint aixı a lrsquoadquisicio drsquoestils de vida saludables per part de la personala famılia i la comunitat


Es convenient que lrsquoalumnat posseısca els coneixements habilitats i actituds treballats en les materiesque formen part del modul de Formacio Basica Comuna i del modul de Ciencies de la Infermeria aixı comhaver realitzat els Practicum I i II del modul de Practiques Tutelades i Treball Fi de Grau























A mes de les citades competencies els resultats drsquoaprenentatge expressats en forma drsquoobjectius quelrsquoalumnat ha drsquoaconseguir en finalitzar aquesta assignatura son

ndash Diferenciar els termes activitat fısica exercici fısic esport i condicio fısica

ndash Descriure els efectes els riscos i els beneficis de lrsquoactivitat fısica

ndash Analitzar crıticament el paper del professional drsquoinfermeria en la prescripcio drsquoexercici fısic

ndash Dissenyar programes drsquoactivitat fısica orientats a un grup poblacional especıfic


A) PROGRAMA TEORIC

Tema 1 Conceptes basics en activitat fısica i salut

bull Conceptualitzacio dels termes activitat fısica exercici fısic esport i condicio fısica

bull Bases cientıfiques de la promocio drsquoactivitat fısica

bull El paper del professional drsquoinfermeria en la promocio drsquoactivitat fısica per a la salut

bull Promocio drsquoactivitat fısica orientada a la salut en atencio primaria i atencio hospitalaria

bull Diagnostics NANDA relacionats amb la inactivitat fısica

Tema 2 Bases fisiologiques de lrsquoexercici

bull Components de la condicio fısica-salut i la seua valoracio

bull Metabolisme energetic i exercici fısic

Tema 3 Beneficis i riscos de la practica drsquoecercici fısic

bull Importancia de lrsquoexercici fısic en la promocio de la salut

bull El paper de lrsquoactivitat fısica en relacio amb la salut

bull Seguretat i activitat fısica saludable

Tema 4 Principis generals de la prescripcio drsquoactivitat fısica orientada a la salut en Infer-meria

bull Metodologia i components de la prescripcio drsquoexercici fısic

bull Aspectes psicosocials en la prescripcio drsquoexercici fısic

bull Plans de cures (relacionats amb els diagnostics NANDA) utilitzacio del NIC i NOC

Tema 5 Prescripcio drsquoexercicis per a diferents grups poblacionals




bull Adaptacio i aplicacio de les recomanacions generals en funcio de lrsquoedat i genere infanciaadolescencia tercera edat mujer (embarac postpart menopausia) etc

bull Adaptacio i aplicacio de les recomanacions generals en diferents problemes de salut pro-blemes cardiovasculars de lrsquoaparell locomotor trastorns endocrinometabolics trastornsdel metabolisme minero-calcic patologia respiratoria cancer salut mental etc

B) SESSIONS PRACTIQUES (P i L)

En aquesta unitat tematica es plantejaran sessions practiques per aprofundir en els continguts de lesunitats II III i V Aixı mateix es posaran en practica les diferents formes i instruments que srsquoutilitzenactualment per al mesurament i registre de lrsquoactivitat fısica










40100 ) 60 h














100 )) 90 h


La major part de lrsquoassignatura es desenvolupara de forma teoric-practica on lrsquoestudiant tindra en totmoment un paper actiu en el proces drsquoensenyament i aprenentatge

Al llarg de les sessions es realitzaran principalment activitats de reflexio posada en comuna i exposiciode diversos continguts del programa de forma individual i grupal per part de lrsquoalumnat Aixı mateix esrealitzaran sessions practiques i sessions de tutoria per a resoldre possibles dubtes io dificultats De formapuntual es realitzaran classes expositives per part del professorat

Per a fomentar el pensament crıtic per part dels estudiants i aconseguir un major coneixement sobrela importancia de lrsquoactivitat fısica per a la salut srsquoutilitzara lrsquoaprenentatge cooperatiu o en grup En lesdiferents sessions es plantejaran entre altres activitats casos practics en els quals lrsquoestudiant haura drsquoaplicarels coneixements adquirits en la present assignatura com els coneixements habilitats i actituds adquiridesal llarg de la titulacio




LrsquoAula Virtual sera lrsquoeina principal de comunicacio amb lrsquoalumnat tant per a posar a la disposicio delrsquoestudiant diversos materials de consulta i treball com per a gestionar el lliurament i avaluacio drsquoactivitats

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es dura a terme de forma continuada a traves de la valoracio de lrsquoassistenciala participacio i lrsquoelaboracio-lliurament de les activitats grupals i individuals realitzades en les sessionsteoriques-practiques

Aixı mateix per poder superar lrsquoassignatura lrsquoestudiant haura de presentar dins del termini i en la formaescaient un cas practic (realitzat individualment) i obtenir una puntuacio drsquoalmenys 15 sobre 3 punts

La distribucio de la puntuacio srsquoefectuara tenint en compte el seguent

bull Assistencia-participacio (10)

bull Activitats individuals i grupales realitzades en el desenvolupament de lrsquoassignatura (60)

El professorat concretara en les primeres sessions de classe les activitats que haura de realitzarlrsquoalumnat i el pes de cadascuna drsquoelles

bull Cas practic (individual) (30)

Per poder superar lrsquoassignatura lrsquoestudiant haura drsquoaconseguir una puntuacio igual o superior a 5 puntssobre 10 tant de forma global com en cadascuna de les activitats avaluables

rArr Procediments alternatius si es el cas per superar lrsquoassignatura En el cas que alguna alumna o alumneper qualsevol circumstancia no poguera assistir amb regularitat a les sessions de treball del grup podraexaminar-se dels continguts de lrsquoassignatura mitjancant la realitzacio drsquouna prova escrita


Referencias basicas

1 Devıs J (coord) (2000) Actividad fısica deporte y salud Barcelona Inde

2 Lee IM Shiroma EJ Lobelo F Puska P Blair SN amp Katzmarzyk PT (2012) Effect ofphysical inactivity on major non-communicable diseases worldwide an analysis of burden of diseaseand life expectancy Lancet 380 219ndash229

3 Sallis JF amp Owen N (1999) Physical activity amp behavioral medicine USA Sage Publications

4 Serra R amp Bagur C (2004) Prescripcion de ejercicio fısico para la salud Barcelona Paidotribo

5 Vallbona C Roure E Violan M amp Alegre JV (2007) Guia de prescripcio drsquoexercici fısic per ala salut (PEFS) Barcelona Generalitat de Catalunya

6 Villalvilla D J Alonso C Aznar S amp Martınez L (2013) Promocion de actividad fısica y saludpara una practica enfermera basada en la evidencia Madrid DAE




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment contemplats a la guia docent





Es mante la metodologia docent inicialment arreplegada a la guia docent original es a dir aprenentatgecooperatiu aixı com les activitats tasques io casos practics

Seguint el model marc de docencia hıbrid proposat per la universitat aixı com la proposta conjunta delDepartament drsquoInfermeria i de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia es planteja el seguent

bull Classes modalitat T (teoria) lrsquoalumnat acudira una vegada a la setmana a lrsquoaula per a posar encomu aquelles activitats o tasques realitzades de forma no presencial aixı com per a realitzar altres

bull Classes modalitat P (practica drsquoaula) L (laboratori docent) i U (tutoria grupal) esmantindran presencials sempre que els requisits drsquoaforament establerts per la Universitat es puguencomplir


bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquosrsquoutilitzara lrsquoaula virtual (amb la creacio de forums) per a donar suport a la realitzacio de les activitatso tasques i la plataforma Blackboard Collaborate (BBC) per a la posada en comu de les mateixes


Srsquoadaptara la metodologia

1) Realitzant tutories per videoconferencia i

2) Donant la possibilitat de realitzar les activitats grupals de forma individual

4 Avaluacio



En cas que la situacio sanitaria imposara que les activitats avaluables (o la prova final en cas de no optarper avaluacio continua) es desenvoluparen ldquoonlinerdquo srsquoutilitzaran lrsquoaula virtual i la plataforma BlackboardCollaborate (BBC) per al desenvolupament de les mateixes

5 Bibliografia


Si la situacio sanitaria imposara tancament de biblioteques es facilitaria en cas de ser necessari materialde suport a traves de lrsquoaula virtual



Index drsquoassignatures segons moduls i materies

CA CRE

MODUL MATERIA ASSIGNATURA RAC DI PAG

TER TS

Modul 1FormacioBasicaComuna[60 ECTS]

Anatomia humana Anatomia humana FBB 6 3

Fisiologia Fisiologia FFB 6 13

Biologia Fonaments de biologia i de bioquımica FBB 9 21

PsicologiaFonaments de psicologia en ciencies de lasalut

FBB 9 31

Sociologia Sociologia genere i salut FB 6 43

EstadısticaBioestadıstica i TIC aplicades a ciencies dela salut

FBB 6 65

Farmacologia iDietetica

Farmacologia FB 6 77

Nutricio i dietetica FB 6 95

Fisiopatologia Fisiopatologia FB 6 105

Modul 2Ciencies de laInfermeria[645 ECTS]

FonamentsdrsquoInfermeria(105 ECTS)

Bases historiques epistemologiques ietiques de la disciplina infermera

OB 6 117

Bases metodologiques de les cures drsquoinfer-meria

OB 45 127

Salut Publica i Infer-meria Comunitaria(165 ECTS)

Salut publica OB 6 143

Infermeria comunitaria OB 6 157

Gestio i administracio dels serveis de salut OB 45 173

Infermeria en elCicle Vital(33 ECTS)

Salut de la dona de la sexualitat i la re-produccio

OB 45 185

Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadoles-cent

OB 6 195

Infermeria Medico-Quirurgica I OB 6 207

Infermeria Medico-Quirurgica II OB 6 221

Infermeria en la salut geronto-geriatrica OB 45 231

Infermeria Medico-Quirurgica en situaci-ons especials

OB 6 241

Infermeria en SalutMental (45 ECTS)

Infermeria psiquiatrica i salut mental OB 45 253

Modul 3Practiquestutelades iTreball Finalde Grau[90 ECTS]

Practiques integra-des en lrsquoArea o De-partament de Salut(825 ECTS)

Introduccioa la practica drsquoInfermeria OB 6 263

Practicum I OB 195 281

Practicum II OB 195 295

Practicum III OB 195 309

Practicum IV OB 18 323

Treball Final deGrau (75 ECTS)

Treball fi de grau OB 75 337

Modul 4Modulpropi de laUniversitat deValencia[21 ECTS]

Materies propies dela Universitat deValencia(21 ECTS)

Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniquesdrsquoinformacio i documentacio

OB 6 479

Etica i legislacio professional OB 45 491

Introduccio a la investigacio en la discipli-na infermera

OB 6 499

Infermeria en urgencies extrahospitalariesemergencies i catastrofes

OB 45 515

Modul 5Modulo deformaciooptativa[45 ECTS]

Formacio optativa(45 ECTS)

Desenvolupament comunitari OP 45 527

Angles aplicat a les ciencies de la salut OP 45 535

Catala aplicat a les ciencies de la salut OP 45 543

Salut laboral OP 45 549

Activitat fısica i promociode la salut en in-fermeria

OP 45 557

i

Index drsquoassignatures segons cursos

CU SE CO CA CRE

RS MES DI ASSIGNATURA RAC DI PAG

TRE TER TS

1o

1

34364 Anatomia humana FBB 6 3

34369 Bioestadıstica i TIC aplicades a ciencies de la salut FB 6 65

34391 Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio idocumentacio

FB 6 479

1|234367 Fonaments de psicologia en ciencies de la salut FBB 6 31

34368 Sociologia genere i salut FBB 6 43

1+234365 Fisiologia FBB 9 13

34366 Fonaments de biologia i de bioquımica FBB 9 21

234371 Nutricio i dietetica OB 6 95

34375 Salut publica OB 6 143

2o

1

34370 Farmacologia FB 6 77

34372 Fisiopatologia FB 6 105

34373 Bases historiques epistemologiques i etiques de la disci-plina infermera

OB 6 117

34376 Infermeria comunitaria OB 6 157

34380 Infermeria Medico-Quirurgica I OB 6 207

1+2 34385 Introduccioa la practica drsquoInfermeria OB 6 263

2

34374 Bases metodologiques de les cures drsquoinfermeria OB 45 127

34377 Gestio i administracio dels serveis de salut OB 45 173

34378 Salut de la dona de la sexualitat i la reproduccio OB 45 185

34379 Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent OB 6 195

34382 Infermeria en la salut geronto-geriatrica OB 45 231

3o

1|2

34381 Infermeria Medico-Quirurgica II OB 6 221

34383 Infermeria Medico-Quirurgica en situacions especials OB 6 241

34384 Infermeria psiquiatrica i salut mental OB 45 253

34392 Etica i legislacio professional OB 45 491

34386 Practicum I OB 195 281

34387 Practicum II OB 195 295

4o

1

34393 Introduccio a la investigacio en la disciplina infermera OB 6 499

Optativa (una)

34395 Desenvolupament comunitari OP 45 527

34396 Angles aplicat a les ciencies de la salut OP 45 535

34397 Catala aplicat a les ciencies de la salut OP 45 543

34398 Salut laboral OP 45 549

34399 Activitat fısica i promociode la salut en infermeria OP 45 557

1|234388 Practicum III OB 195 309

34389 Practicum IV OB 18 323

1+2

34390 Treball fi de grau OB 75 337

34394 Infermeria en urgencies extrahospitalaries emergencies icatastrofes

OB 45 515

1|2 Assignatures que srsquoimparteixen be en el primer semestre be en el segon semestre1+2 Assignatures que srsquoimparteixen al llarg del primer i del segon semestre

ii

1

MODUL 1

FORMACIO BASICA COMUNA

(60 ECTS)



2



3 ANATOMIA HUMANA



Materia Anatomia Humana


Nom assignatura ANATOMIA HUMANA



Curs Primer

Semestre Primer

Departament Anatomia




52 0 0 06 02 6

1 0 0 4 2

Coordinacio Prof Smith Ferres Elvira



Prof Peris Sanchis Rosa



Profesorado Prof 1 Smith Ferres Elvira (Grupos C y D)



Prof 2 Peris Sanchis Mordf Rosa (ON)



Prof 3 Perez Molto Francisco Jose (Grupo A y B)


Correu-e FranciscoJPerezuves

Prof 4 Cervera Ferri Ana Pilar (A)


Correu-e AnaCervera-Ferriuves

Prof 5 Garcıa-Granero Garcıa-Fuster Alvaro (B)


Correu-e AlvaroGarcia-Granerouves

Prof 6 Ferrer Carrasco Andres (ON)


Correu-e AndresFerreruves



ANATOMIA HUMANA 4


Lrsquoassignatura Anatomia humana es una de les assignatures basiques en la formacio del Grau drsquoInfer-meria i es troba situada en el primer curs del mateix En ella srsquoanalitzaran els diferents aparells i sistemesamb els seus components que constitueixen lrsquoorganisme huma




Segons el document de verificacio del tıtol a aquesta assignatura se li atribueixen les seguents com-petencies








Lrsquoaprenentatge esta dirigit a que lrsquoalumnat adquirisca el coneixement de la disposicio topografica i fun-cional de les estructures musculars vasculares nervioses i viscerals imprescindibles per a una adequada icorrecta praxi


A PROGRAMA TEORIC

Anatomia del desenvolupament huma

Tema 1 Fecundacio

Tema 2 Primers estadis del desenvolupament Morula Blastula Gastrula

Tema 3 Niuament i placentacio

Anatomia microscopica Histologia general

Tema 4 Teixit epitelial Concepte i classificacio Epiteli de revestiment Epiteli glandular

Tema 5 Teixit connectiu Concepte i classificacio Teixit connectiu propi

Tema 6 Teixit cartilaginos i ossi



5 ANATOMIA HUMANA

Tema 7 Tipus drsquoossos i articulacions

Tema 8 Teixit muscular Concepte i classificacio Muscul esqueletic Muscul llis Muscul cardıac

Tema 9 Teixit nervios

Aparell locomotor

Esquena

Tema 10 Columna vertebral Curvatures fisiologiques Vertebra tipus Diferencies regionals Sacre

Tema 11 Musculatura de lrsquoesquena Musculatura profunda i superficial

Membre inferior

Tema 12 Ossos i articulacions Plexe lumbosacre



Tema 15 Vascularitzacio i innervacio motora sensitiva

Membre superior

Tema 16 Ossos i articulacions Plexe braquial



Tema 19 Vascularitzacio i innervacio motora i sensitiva

Torax

Tema 20 Osteologia del torax Musculatura respiratoria Musculs intercostals i diafragma

Abdomen i sol pelvic

Tema 21 Musculatura abdominal Conducte inguinal Consideracions anatomoclıniques

Tema 22 Osteoartrologıa de la pelvis Musculatura del sol pelvic Elevador de lrsquoanus Consideracionsanatomoclıniques aplicades a lrsquoobstetrıcia

Sistema cardiovascular

Tema 23 Cor Pericardi miocardi i endocardi Cavitats i valvules cardıaques

Tema 24 Irrigacio i inervacio cardıaques

Tema 25 Grans vasos Principals arteries somatiques i viscerals

Tema 26 Sistema venos Collectors linfatics



ANATOMIA HUMANA 6

Sistema respiratori

Tema 27 Laringe traquea i pulmons

Tema 28 Anatomia microscopica Lobulet pulmonar

Tema 29 Irrigacio i inervacio del pulmo Drenatge linfatic

Sistema digestivo

Tema 30 Cavitat bucal Glandules salivals Faringe i esofag

Tema 31 Estomac Intestı prim Intestı gros Situacio i organitzacio estructural

Tema 32 Vısceres celıaques Fetge Pancrees Melsa Situacio i organitzacio estructural

Tema 33 Peritoneu Epiplons i mesenteris Irrigacio visceral abdominal

Sistema urogenital

Tema 34 Ronyo i ureter Situacio i organitzacio estructural

Tema 35 Aparell genital femenı

Tema 36 Aprell genital masculı

Organs dels sentits

Tema 37 Generalitats Sensibilitat tactil gustativa i olfativa

Tema 38 Globus ocular Organitzacio estructural i funcional

Tema 39 Oıda Organs de lrsquoaudicio i de lrsquoequilibri

Sistema nervios

Tema 40 Generalitats Sistema nervios periferic motor sensitiu i vegetatiu

Tema 41 Sistema nervios central Medulla espinal Tronc del encefal Cerebel

Tema 42 Diencefal i telencefal Vies ascendents i descendents Meninges

Tema 43 Sistema neuroendocrı Glandula pineal Hipofisi Glandules endocrines periferiques

PROGRAMA PRACTIC

1 Estudi de les primeres fases del desenvolupament sobre models anatomics i imatges ecografiques

2 Estudi de lrsquoaparell cardio-respiratori sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatgesradiologiques

3 Estudi de lrsquoaparell digestiu sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques

4 Estudi de lrsquoaparell urogenital sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques

5 Estudi del sistema nervios central sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radi-ologiques

6 Estudi dels organs dels sentits sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radi-ologiques

7 Estudi del sistema esqueletic sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques



7 ANATOMIA HUMANA

8 Estudi del sistema muscular sobre models anatomics preparacions anatomiques i imatges radiologiques











40100 ) 60 h














100 )) 90 h


Desenvolupament amb suport informatic de cadascuna de les llicons teoriques i demostracio practica deles mateixes en models i peces anatomiques en sessions tutoritzades en les aules de practiques i en sessionsmonografiques dedicades a cadascun dels aparells i sistemes


9 Avaluacio

La qualificacio final vindra determinada per

bull Prova teorica el seu valor contribuira al 60 de la nota final Constara de

ndash Preguntes tipus test de resposta multiple amb 5 possibles respostes Les preguntes correctestindran un valor drsquo1 punt i les preguntes mal contestades restaran 020 punts (per cada 5 preguntesmal contestades es restara 1 correcta) El contingut de la prova sera el mateix per a tots els grupsde lrsquoassignatura

bull Prova practica el seu valor contribuira al 40 de la nota final Es valorara lrsquoassistencia i lrsquoactitudde lrsquoalumnat



ANATOMIA HUMANA 8

NOTA FINAL per a calcular la nota final sera necessari aprovar independentment la prova teoricai la prova practica

Lrsquoassistencia a les practiques sera obligatoria Lrsquoabsencia injustificada a mes drsquoun 20 de les practiquessuposara el suspes en aquesta part i la impossibilitat de presentar-se a lrsquoexamen de lrsquoassignatura

NO ES TROBA INDICAT EN LA GUIA DE LrsquoAPLICACIO UV ENCARA QUE SI ESTAVA EN LAGUIA COMPENDI 2019-20

En el cas de suspendre alguna de les parts de la prova teorica (test) io la prova practica en lrsquoacta esreflectira la maxima puntuacio menor de 5 drsquoentre les dues components (test part practica)

NO SrsquoINDICA QUE OCORRE AMB LES PRACTIQUES EN LA SEGONA CONVOCATORIA


Basiques

1 Langman (2007) Embriologıa medica con orientacion clınica 10ordf edicion Buenos Aires BogotaMadrid Panamericana

2 Lippert H (2009) Anatomıa con orientacion clınica para estudiantes Madrid Marban Libros

3 Moore KL (2008) Anatomıa con orientacion clınica 5ordf edicion Buenos Aires Bogota MadridPanamericana

4 Schuunke M Schulte E Schumacher (2014) Prometheus Texto y Atlas de Anatomıa Vol 1 2 y 33ordf ed Panamericana

5 Smith V y Ferres E (2008) Manual basico de Anatomıa Humana Valencia Escuela Valenciana deEstudios en Salud (EVES) Generalitat Valenciana

Complementaries

1 Hansen JT (2014) Netter ldquoCuaderno de Anatomıa para colorearrdquo 2ordf ed Elsevier Masson

2 Netter FH (2007) Atlas de Anatomıa humana SL ElsevierMasson

3 AAVV (2009) Master Atlas de Anatomıa Madrid Marban Libros

4 Suarez Quintanilla JA (2017) Anatomıa Humana para Estudiantes de Ciencias de la Salud Barce-lona Elsevier Barcelona

El professorat que participe en cada grup de matrıcula podra indicar a lrsquoinici de la imparticio de lrsquoassig-natura la bibliografia addicional que considere adient afegir a la llista anterior



9 ANATOMIA HUMANA

ADDENDA COVID-19

1 Continguts



Manteniment de les classes teoriques segons els credits ECTS marcades de la guia docent original i de lessessions en les dates i hores estipulades en lrsquoOCA en horari lectiu No obstant aixo les sessions teoriquespresencials es dividiran si es necessari per al percentatge drsquoalumnat que requerisquen les condicions sanitaries

Srsquoinclou en el volum de treball a la realitzacio a criteri del docent de proves drsquoavaluacio contınua quepoden incloure treballs i questionaris que impliquen una reduccio del pes de lrsquoavaluacio final El percentatgedependra de si les condicions sanitaries permeten la presencialitat total o no

NO ES TROBA EN LA VERSIO EN VALENCIA DE LA GUIA EN LrsquoAPLICACIO UV PERO SI EN LADE CASTELLA (AMB ERROR DE PARAGRAF TALLAT)En caso de presencialitat completa lrsquoavaluacio continua constituira el 10 de la part teorica i de la practicaEn caso de no presencialitat constituira el 20




Durant les sessions teoriques es podran realitzar activitats que complementen el treball autonom (imatgeanatomica estudi de casos etc) aixı com resolucio de dubtes

Per a les sessions practiques srsquoaportara material apte per al treball autonom que podra incloure imatgesanatomiques mudes atles virtuals imatge medica vıdeos etc

Implementacio de proves drsquoavaluacio contınua obligatories a criteri del docent (realitzats en la plataformadrsquoAula virtual mitjancant questionaris i treballs que es realitzaran de manera presencial o no presencialdepenent de les condicions sanitaries per blocs de coneixement teoric i practic

Les tutories es realitzaran preferentment de manera virtual seguint les directrius de la Universitat deValencia mitjancant correus electronics o mitjancant videoconferencia a traves de la plataforma lackboardCollaborate

En cas que les condicions sanitaries aixı ho requerisquen les sessions presencials teoriques es realitzaranmitjancant sessions locutades programades per a la seva visualitzacio en lrsquohorari establert amb una duradaaproximada donant llibertat als i a les estudiants perque accedisquen al material durant la resta del cursacademic

En el mateix escenari les sessions practiques es realitzaran tambe de manera no presencial mitjancantlrsquoestudi de materials proporcionats Durant els horaris assignats es realitzaran tambe les proves drsquoavaluaciocontınua de lrsquoassignatura

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio del contingut teoric suposara un 60 de la nota total de lrsquoassignatura

La qualificacio drsquoaquesta part incloura un 10-20 obtingut mitjancant proves drsquoavaluacio contınua quepodran incloure questionaris i treballs i un 40-50 que srsquoobtindra mitjancant un examen final de 50 preguntestipus test que sera presencial o no presencial depenent de les condicions sanitaries

El pes final dependra de les circumstancies docents

a) en cas drsquoorganitzacio presencial un 10 drsquoavaluacio contınua i un 50 de prova final



ANATOMIA HUMANA 10

b) en cas drsquoorganitzacio online o en cas de no ser factible fer una prova final presencial un 20 drsquoavaluaciocontınua i un 40 de prova final

Lrsquoavaluacio del contingut practic suposara un 40 de la nota total de lrsquoassignatura

Consistira en la realitzacio de proves drsquoidentificacio drsquoestructures anatomiques i es realitzara mitjancantproves drsquoavaluacio contınua en cada practica (20) i un examen final (20) a traves de questionaris delrsquoAula Virtual

Tant per a lrsquoavaluacio teorica com practica les proves es realitzaran de manera presencial o no presencialdepenent de les condicions sanitaries

Per a aprovar lrsquoassignatura en primera convocatoria sera necessari obtenir almenys un 5 (sobre 10) enla nota global de teoria i de la de practica aixı com en els examens finals teoric i practic

Les proves drsquoavaluacio contınua no tenen un mınim exigit per la qual cosa srsquoaprovara nomes si escompensen en fer una mitjana amb les restants parts i NO SON RECUPERABLES

En la segona convocatoria les notes obtingudes en lrsquoavaluacio contınua es conservaran Aixı mateixes podra guardar la nota de les parts aprovades durant la primera convocatoria per a la segona convocatoriadel mateix curs academic

Els examens finals podran recuperar-se en la segona convocatoria mitjancant unes proves similars a lesempleades per a avaluar-les en la primera convocatoria

Igual que en la primera convocatoria per aprovar lrsquoassignatura sera necessari obtenir almenys un 5 (sobre10) en cadascuna drsquoelles i en el global de la part teorica i practica

El professorat usara els sistemes de deteccio de plagis contractats per la UV en les evidencies drsquoavaluacioLa copia manifesta de qualsevol prova tasca activitat o informe ja sigui individual o grupal que serveixia lrsquoefecte drsquoavaluacio en lrsquoassignatura impossibilitara superar lrsquoassignatura

5 Bibliografia

En la primera sesio del curs el professorat indicara la bibliografia mes adient

A continuacion srsquoindica bibliografIa complementaria que inclou manuals de consulta atles i diccionaristerminologics

ATLES

1 Netter F (2015) Atlas de Anatomıa Humana 6ordf ed Elsevier Masson

2 R Putz y R Pabst (2012) Sobotta Atlas de anatomıa humana 23ordf ed Elsevier

3 Schunke Schulte y Schumacher (2014) Prometheus Texto y Atlas de Anatomıa Vol 1 2 y 3 3ordfed Panamericana

4 VV AA (2009) Master Atlas de Anatomıa Marban Libros

DICCIONARI TERMINOLOGIC

1 Feneis (2006) Nomenclatura anatomica ilustrada Ed Masson

MANUALS

1 Drake Mitchell y Vogl (2020) Gray Anatomıa para estudiantes 4ordf Edicion Elsevier

2 Langman (2007) Embriologıa medica con orientacion clınica 10ordf edicion Panamericana

3 Lippert (2009) Anatomıa con orientacion clınica para estudiantes Marban Libros

4 Moore KL (2008) Anatomıa con orientacion clınica 5ordf edicion Ed Panamericana

5 Netter (2015) Atlas de Anatomıa Humana 6a ed Elsevier



11 ANATOMIA HUMANA

6 Ross (2013) Histologıa Panamericana

7 Suarez Quintanilla (2017) Anatomıa Humana para Estudiantes de Ciencias de la Salud Elsevier

8 Smith y Ferres (2008) Manual basico de Anatomıa Humana Escuela Valenciana de Estudios enSalud (EVES) Generalitat Valenciana

El Servei de Biblioteques de la UV posa a la disposicio de lrsquoalumnat lrsquoacces a manuals en lınia A mesalrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura srsquoincloura una recopilacio de materials en lınia disponibles



ANATOMIA HUMANA 12



13 FISIOLOGIA



Materia Fisiologia


Nom assignatura FISIOLOGIA



Curs Primer

Semestre Anual





84 04 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Omar Caulı



Professorat Prof 1 Omar Cauli



Prof 2 Gambini Buchon Juan

Despatx Departament de Fisiologia Faultat de Medicina iOdontologia

Correu-e JuanGambiniuves

Prof 3 Ruth Navarro Martınez



Prof 4 Amparo Pardo Cerdan




Despatx Nordm FIP 2ordf pl


Prof 6 Parra Giraldo German

Despatx Departament de Fisiologia Facultat de Medicina iOdontologia

Correu-e GermanParrauves




Prof 8

Despatx

Correu-e



FISIOLOGIA 14


Lrsquoestudi de la fisiologia del cos huma es una assignatura la materia de la qual es basica i imprescindibleen la formacio dels professionals de la salut Estudia el funcionament dels organs i sistemes del cos humaaixı com la interrelacio entre els mateixos i els seus sistemes de regulacio En lrsquoactualitat es la intencio delpla drsquoestudi integrar-les amb la resta de les assignatures servint de base per a lrsquoestudi drsquoaltres materies

Lrsquoassignatura te un caracter mixt teoric-practic pel que als components teorics se li afigen els de caracterpractic en els quals srsquoexercitaran els conceptes i tecniques estudiades familiaritzant a lrsquoalumne amb el treballen grup


Al ser una assignatura de primer curs es requereix com coneixements previs els propis del batxilleratAixı mateix es recomanen coneixements mınims drsquoangles


Els objectiuscompetencies generals drsquoaquesta assignatura estan inclosos en els propis de la Univer-sitat de Valencia i lrsquoEscola Universitaria drsquoInfermeria i Podologia Esquematicament son



Els objetiuscompetencies especıfiques son els seguents




1 Identificar les bases fisiologiques que intervenen en les necessitats basiques dels essers humans

2 Utilitzar correctament la terminologia i els conceptes referits a la funcio del cos huma

3 Relacionar les funcions independents que constitueixen lrsquoorganisme huma com un tot organitzat i enequilibri i explicar de forma comprensible les caracterıstiques funcionals drsquoun teixit organ aparell osistema

4 Raonar els principis fisiologics que intervenen en la valoracio i els procediments drsquoinfermeria

5 Identificar els processos fisiopatologics i les seues manifestacions aixı com els factors de risc que de-terminen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital

6 Saber aplicar els coneixements adquirits en treballs drsquoinvestigacio com instrument per a la millora deles Cures drsquoInfermeria



15 FISIOLOGIA


A) CONTINGUT TEORIC

UNITAT I INTRODUCCIO A LA FISIOLOGIA HUMANA MEDI INTERN I SANG

Tema 1 Concepte de fisiologia Medi intern Homeostasi i mecanismes homeostatics

Tema 2 Lıquids corporals Compartiments aquosos de lrsquoorganisme Funcions de la sang Carac-terıstiques fısiques Composicio quımica Concepte de plasma i serum Proteınes plasmatiques

Tema 3 Hematies Funcions i caracterıstiques Eritropoesi Hemoglobina

Tema 4 Leucocits Leucopoesi Propietats Tipus de leucocits Sistema de macrofags tissulars

Tema 5 Limfocits Caracterıstiques i tipus Concepte drsquoimmunitat Tipus i caracterıstiques

Tema 6 Plaquetes Hemostasia Concepte i fases Coagulacio i Fibrinolisi

Tema 7 Grups sanguinis Sistema A B O Sistema Rh Sistema de histocompatibilitat

UNITAT II FISIOLOGIA DE LrsquoAPARELL CARDIOVASCULAR

Tema 8 Disposicio general de lrsquoaparell circulatori El cor Propietats funcionals del miocardiSistema drsquoexcitacio i conduccio LrsquoICG

Tema 9 El cor com bomba El cicle cardıac

Tema 10 Despesa cardıaca Factors que ho determinen Regulacio de lrsquoactivitat cardıaca

Tema 11 Circulacio periferica Pressio i pols arterial Retorn venos

Tema 12 Circulacio capillar i linfatica

Tema 13 Regulacio del flux sanguini Regulacio local i general Centres nerviosos reguladors de lacirculacio Sistema renina-angiotensina-aldosterona

UNITAT III FISIOLOGIA DE LrsquoAPARELL RESPIRATORI

Tema 14 Funcio general de lrsquoaparell respiratori Moviments respiratoris Volums i capacitat pul-monars Proves funcionals

Tema 15 Intercanvi gasos alveol-capillar Transport de gasos per la sang

Tema 16 Regulacio de la funcio respiratoria Regulacio nerviosa i humoral

UNITAT IV FISIOLOGIA DEL SISTEMA RENAL

Tema 17 Funcio renal Filtracio glomerular

Tema 18 Reabsorcio i secrecio tubular Aclariment renal Regulacio de la funcio renal

Tema 19 Fisiologia de la miccio Propietats fısiques i composicio de lrsquoorina



FISIOLOGIA 16

UNITAT V FISIOLOGIA DE LrsquoAPARELL DIGESTIU

Tema 20 Funcions generals de lrsquoaparell digestiu Organitzacio del sistema digestiu

Tema 21 Secrecions gastrointestinals i la seua regulacio Secrecio salival Secrecio gastricaSecrecio intestinal Secrecio biliar i pancreatica

Tema 22 Digestio i absorcio en el tub digestiu Digestio i absorcio de glucids Digestio i absorciode proteınes Digestio i absorcio de lıpids Absorcio drsquoaigua i ions Absorcio de vitamines

Tema 23 Motilitat del tub digestiu Funcio motora Masticacio i deglucio Motilitat gastrointestinalDefecacio i continencia

Tema 24 Funcio dels organs accessoris del tub digestiu Fetge i pancrees

UNITAT VI FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIOS I MUSCULAR

Tema 25 Disseny funcional del Sistema Nervios Cellules del sistema nevios Potencial de repos ydrsquoaccio Transmissio de lrsquoimpuls nervios Fisiologia de la sinapsis Neurotransmissors

Tema 26 Receptors sensorial i sensibilitat somatica

Tema 27 Sentits especials Fisiologia de la vista lrsquoaudicio lrsquoequilibri el gust i lrsquoolfacte

Tema 28 Vies motores Sistema piramidal i extrapiramidal

Tema 29 Funcions del cerebel i diencefal Talem Cerebel

Tema 30 Integracio de les funcions nervioses

Tema 31 Fisiologia de la musculatura estriada i llisa

UNITAT VII FISIOLOGIA DEL SISTEMA ENDOCRI

Tema 32 Concepte de sistema endocrı Hormones Mecanismes drsquoaccio hormonal

Tema 33 Funcio hipotalem-hipofisiaria Hormones hipotalamiques Hormones hipofisiaries Laglandula pineal

Tema 34 Fisiologia del tiroides Hormones tiroıdals

Tema 35 Fisiologia de les glandules paratiroides Regulacio de la calcemia

Tema 36 Fisiologia de la glandula adrenal Hormones corticals i medullars

Tema 37 Funcio endocrina del pancrees Regulacio de la glucemia

Tema 38 Fisiologia i endocrinologia de la reproduccio Lrsquoovari Hormones ovariques El ciclemenstrual El testicle Hormones testiculars Espermatogenesis

UNITAT VIII INTRODUCCIO A LA FISIOPATOLOGIA GENERAL

Tema 39 Introduccio a la patologia i al proces drsquoemmalaltir Aproximacio al coneixement deles malalties Manifestacions de les malalties Conceptes basics de les funcions corporalsConceptes de causa factors de salud i factors de risc

Tema 40 Conceptes basics drsquoalteracio cellular i tissular Canvis intracellulars i extracellularsresultants de lrsquoadaptacio de la funcio tissular Necrosis Alteracions de la circulacio local i lesseues consequencies hiperemia isquemia trombosi embolia infart edema

Tema 41 Adaptacions i alteracions del creixement cellular Atrofia hipertrofia hiperplasiaMetaplasia displasia



17 FISIOLOGIA

UNITAT IX FISIOPATOLOGIA DE LrsquoESTRES

Tema 42 Efectes fisiologics del estres Concepte drsquoestres i adaptacio en el cos huma Sındromesdrsquoadaptacio general i local Manifestacions drsquoadaptacio i desadaptacio

Tema 43 Estres i malaltia Factors relacionats amb el desenvolupament de la malaltia (predisposiciobiologic conductes no saludables personalitat ) Malalties relacionades amb lrsquoestres

UNITAT X FISIOPATOLOGIA DEL MEDI INTERN EQUILIBRI DrsquoAIGUA ELECTRO-LITS I pH

Tema 44 Lrsquoaigua corporal Compartiments lıquids Distribucio de lrsquoaigua i de los principals electrolitsAlteracions per deficit i exces de sodi agua potassi clor calci i magnesi Causes mecanismesi les seues manifestacions

Tema 45 Fisiopatologia del edema y del shock Causes mecanismes tipus manifestacions iconsequencies fisiopatologiques de lrsquoedema i del shock

Tema 46 Adaptacions i alteracions de lrsquoequilibri acid-base Concepte drsquoequilibri acid-base Sis-temes amortidors Compensacions renals i pulmonars Acidosi i alcalosi

UNITAT XI FISIOPATOLOGIA DELS SISTEMES DE DEFENSA CORPORALS

Tema 47 Inflamacio i reparacio

Tema 48 Fisiopatologia de la immunitat Immuno-deficiencies i malalties autoimmunes

Tema 49 Hipersensibilitat i reaccions autoimmunes Allergia Anafilaxia Autoimmunitat

Tema 50 Aspectes biologics de les neoplasies Carcinogenesi i factors cancerıgens Marcador tu-moral Manifestacions clıniques locals i generales de les neoplasies

Tema 51 Fisiopatologia de la termoregulacio Mecanismes fisiologics de la termoregulacio Regu-lacio de la temperatura corporal Hipertermia i hipotermia Sındrome febril Cop de calor

Tema 52 Fisiopatologia del dolor

Tema 53 Proces biologic de la reparacio de les ferides Concepte fases i tipus de cicatritzacio

Tema 54 Fisiopatologia general de les infeccions Concepte Infeccions locals i sistemiques

B) PRACTIQUES EN AULA

Practica 1- Mesura de la pressio arterial ECG

Practica 2- Analisi drsquoorina










40100 ) 90 h



FISIOLOGIA 18


Unitat Cre- Professoratematica Denominacio dits (Grp A B D)

I Introduccio a la fisiologia humana Medi intern isang

10

II Fisiologia de lrsquoaparell cardiovascular 08

III Fisiologia de lrsquoaparell respiratori 04

IV Fisiologia del sistema renal 06

V Fisiologia de lrsquoaparell digestiu 08

VI Fisiologia del sistema nervios i muscular 12

VII Fisiologia del sistema endocrı 08

VIII Introduccio a la fisiopatologia general 04

IX Fisiopatologia de lrsquoestres 04

X Fisiopatologia del medi intern 08

XI Fisiopatologia dels sistemes de defensa corporals 10

Prtca 1 Mesura de la pressio arterial ECG 02

Prtca 2 Analisi drsquoOrina 02

Pla de treball

La distribucio de les classes teoriques practiques i seminaris es orientativa ja que es troba supeditada alrsquohorari definitiu establit des de lrsquoEscola Universitaria drsquoInfermeria i Podologia














100 )) 135 h


Srsquoimpartiran classes teoriques de 120 minuts de durada (total 84 hores de teoria) i 2 classes de practiquesde 120 minuts de durada (total 4 hores de practiques) Aixı mateix es realitzara 1 sessio de tutoria de 2hores de durada per a cada grup

Les llicons es recolzaran en material audio-visual que previament es posara a la disposicio de lrsquoalumnatEs important que lrsquoalumne es prepare la classe amb antelacio Lrsquoestudiantat podra intervindre sollicitaraclariments o solucionar dubtes aixı com per a demanar informacio addicional



19 FISIOLOGIA

9 Avaluacio


a) Examen teoric Prova objectiva amb preguntes de resposta multiple (tipus test) sobre as-pectes concrets de la materia (sobre els continguts del programa de teoria i els continguts de lespractiques) Es tracta drsquouna avaluacio de coneixements valorant lrsquoadequacio de la resposta a lapregunta formulada Alguna pregunta pot estar relacionada amb la resolucio de problemes iocasos clınics

La puntuacio de lrsquoexamen teoric constituira el 70 de la qualificacio final quan srsquohagi aprovattotes les parts que constitueixen lrsquoexamen teoric Per a aprovar aquesta part sera necessari haverobtingut almenys el 50 de la nota maxima possible en lrsquoexamen (5 punts sobre 10 que equivala 35 sobre 7)

Lrsquoexamen parcial de la materia impartida en el primer semestre tindra lloc al gener Si srsquoaprovaaquest parcial (5 punts sobre 10) es guardara la nota per a les dues convocatories oficials si sesuspen lrsquoalumnat podra examinar-se en la segona convocatoria de la materia impartida en elprimer semestre

Per a aprovar lrsquoexamen cal aprovar les dues parts (la materia impartida en el primer semestrei la materia impartida en el segon semestre respectivament)

b) Activitats presencials io no presencials individuals basades en lectures io exercicis

proporcionats pel professorat i activitats basades en la metodologia de la classe

inversa La puntuacio drsquoaquesta part de lrsquoassignatura en el seu conjunt suposara el 30 de laqualificacio final Per a aprovar aquesta part sera necessari obtenir almenys el 50 de la notamaxima possible en lrsquoexercici (15 punts sobre 3)

Superades totes les parts la qualificacio final sera la suma de la puntuacio de la 1ordf i la 2ordf prova mdash(a)examen teoric + (b) activitats presencials io no presencialsmdash En qualsevol cas es imprescindible superartotes dues parts i no se sumaran les dues qualificacions parcials si no srsquoobte lrsquoaprovat en ambdues En cascontrari la nota final sera SUSPES

En cas de suspendre una de les dues parts de la assignatura la nota a posar en lrsquoacta sera la de la partsuspesa

Si la nota de les activitats presencials es un suspes o un no presentat es podra recuperar aquesta notamitjancant el desenvolupament de noves activitats presencials assignades per part del professorat abans dela data de la segona convocatoria

Lrsquoassistencia sera obligatoria en les sessions practiques

NO es guardara la nota de cap de les parts o activitats per a cursos posteriors Tampoc es tindran enconsideracio les puntuacions obtingudes en cursos academics anteriors


Bibliografia General

1 Guyton A C Hall J E (2018) Tratado de fisiologıa medica Elsevier Sauders 11ordf ed

2 Tortora-Derrickson (2014) Introduccion al cuerpo humano Principios de Anatomıa y FisiologıaEditorial Medica Panamericana 7ordf ed

3 Pocock G y Richards C D (2014) Fisiologıa Humana La base de la medicina Masson 2ordf ed

4 Porth CM (2016) Fisiopatologıa Salud-enfermedad un enfoque conceptual Ed Medica Panameri-cana 7ordf ed

5 Silverthorn U (2018) Fisiologıa Humana Un enfoque integrado Panamericana 4ordf ed

6 Thibodeau G A Patton K T (2016) Anatomıa y Fisiologıa Harcourt SA 6ordf ed



FISIOLOGIA 20

ADDENDA COVID-19

1 Continguts





Com a metodologia docent es proposa la classe inversa io videoconferencia io la classe locutada entregantel material docent a lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual

Se solmiddotlicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobre aquest material i el professorat con-testara a tot lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual les respostes als dubtes plantejats sobre lrsquoestudi drsquoaquestamateria impartida amb aquestes metodologies docents

Si no es pogueren realitzar presencialment les sessions practiques seran substituıdes per vıdeos triats pelProfessorat

4 Avaluacio


La modalitat de lrsquoexamen es realitzara ldquoonlinerdquo Lrsquoexamen ldquoonlinerdquo sera cronometrat i les preguntes espresentaran en ordre aleatori i sequencial sense possibilitat de tornar arrere o anar avant en lrsquoordre de lespreguntes

5 Bibliografia







Materia Biologia


Nom assignatura FONAMENTS DE BIOLOGIA I DE BIOQUIMICA



Curs Primer

Semestre Anual





84 04 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Peiro Salvador Teresa

Despatx Nordm 5 1er pis FIP (Ext 83164)

Correo-e TeresaPeirouves

Professorat Prof 1 Peiro Salvador Teresa

Despatx Despatx 5 1er pis FIP (Ext 83164)

Correu-e TeresaPeirouves

Prof 2 Pertusa Grau Jose Francisco


Campus de Burjassot

Correu-e JoseFPertusauves

Prof 3 Torreblanca Tamarit Amparo


Campus de Burjassot

Correu-e AmparoTorreblancauves




Prof 5 Casanova Albero Beatriz (ON)


Correu-e BeatrizCasanovauves


Lrsquoassignatura de Fonaments de biologia i bioquımica srsquointegra com a assignatura basica de caracteranual que srsquoimpartix en el primer curs del Grau drsquoInfermeria

El coneixement drsquoesta assignatura es basic per a la comprensio del funcionament dels essers vius i estapresent en totes les arees de coneixement relacionades amb les Ciencies de la Salut A mes resulta fonamentalper a comprendre altres materies com la Fisiologia humana la Farmacologia la Nutricio i Dietetica o aquellesque componen el Modul de Ciencies de la Infermeria

Els continguts del programa aniran dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements essencials sobre les basesbiologiques bioquımiques i biofısiques de les cellules i teixits la biologia dels microorganismes i els fonamentsmicrobiologics per al control de la infeccio





Per poder obtindre un nivell de comprensio suficient en aquesta assignatura lrsquoalumnat ha de disposardrsquouna base de coneixement en biologia humana

A nivell molecular hauria de coneixer els bioelements i principis immediats els hidrats de carboni elslıpids les proteınes els enzims els acids nucleics

A nivell cellular la cellula lrsquoembolcall els ribosomes organuls nucli una base sobre metabolisme cel-lular el metabolisme dels hidrats de carboni dels lıpids Tambe les estructures cellulars de bacteris fongsi parasits aixı com drsquoelements acellulars com els virus

A nivell organic la resposta immunologica les funcions de nutricio reproduccio desenvolupament em-brionari genetica mendeliana cromosomes i herencia aixı com les variacions del material genetic










I) Fonaments de bioquımica i biofısica

1 Enumerar i descriure els processos pels quals es considera la cellula com unitat funcional de tots elsorganismes vius

2 Comprendre els fonaments biologics i fısics de la membrana cellular

3 Identificar els mecanismes de transport de substancies a traves de la membrana cellular i els mecanismesde senyalitzacio cellular

4 Descriure la composicio i estructura dels principals components moleculars i macromoleculars de lacellula

5 Relacionar lrsquoestructura de les molecules amb la seua funcio

6 Coneixer el proces de generacio emmagatzematge i utilitzacio de lrsquoenergia metabolica

7 Coneixer els sistemes moleculars i els processos implicats en lrsquoemmagatzematge replicacio i expressiode la informacio genetica





9 Adquirir coneixements en el maneig de tecniques i metodologia associades al treball experimental enlaboratori Raonar els fonaments de la dinamica de la sedimentacio la ultracentrifugacio lrsquoelectroforesii tecniques drsquoenginyeria genetica

10 Relacio de la materia amb la energia i el seu efecte sobre les molecules biologiques


II) Fonaments de biologia dels microorganismes

1 Comprendre i coneixer la importancia del mon microbia

2 Comprendre i coneixer els metodes drsquoobservacio dels bacteris els fonaments de les tecniques de cultiules caracterıstiques morfologiques i la funcio de les diferents estructures

3 Coneixer com esta dipositada la informacio genetica en els bacteris com es transmet a traves de lesgeneracions dels bacteris els diversos tipus de variacions genetiques i el fonament de les tecniquesdrsquoADN recombinant

4 Comprendre el concepte de toxicitat selectiva i quimioterapia els principis de lrsquoaccio dels antimicrobi-ans la seua utilitzacio i el problema de les resistencies bacterianes

5 Comprendre el concepte de virulencia la sequencia dels determinants de la infeccio les vies de trans-missio de les malalties infeccioses

6 Coneixer el paper que ocupen les barreres naturals la flora nativa i la reaccio inflamatoria

7 Coneixer i comprendre el concepte drsquoimmunitat i els seus tipus el concepte drsquoantigen anticos laformacio drsquoanticossos

8 Coneixer i comprendre els fonaments del diagnostic etiologic de les malalties infeccioses la importanciade la correcta presa de mostres el fonament del diagnostic del serum el fonament de les tecniques degenetica molecular i el significat dels principals indicadors drsquoeficacia de les proves diagnostiques

9 Comprendre i coneixer les caracterıstiques microbiologiques basiques dels cocs grampositius i gramne-gatius bacils grampositius gramnegatius i exigents de les espiroquetes dels micobacteris i drsquoaltresformes especials de bacteris

10 Comprendre i coneixer les principals caracterıstiques i grups de fongs patogens la diferencia entremicosis superficials profundes i oportunistes

11 Comprendre i coneixer les caracterıstiques fonamentals dels virus els metodes de diagnostic de lesinfeccions vıriques

12 Comprendre i coneixer lrsquoepidemiologia dels principals virus ADN i ARN drsquointeres clınic

13 Comprendre i coneixer que son els protozous i la importancia mecanismes de transmissio i procedimentsdiagnostics de les infeccions provocades pels principals protozous parasits unicellulars i pluricellulars

14 Comprendre i coneixer els fonaments de els tipus drsquoaıllaments el concepte i utilitat de les precaucionsuniversals les normes basiques de proteccio del personal en el maneig de malalts infecciosos i delmaterial contaminat








I FONAMENTS DE BIOQUIMICA I BIOFISICA

Tema 1 Quımica dels essers vius 11 La cellula Bioquımica 12 Bioelements Classificacio icaracterıstiques 13 Biomolecules Classificacio 14 Lrsquoaigua Distribucio regulacio estructurapropietats i funcions

Tema 2 Glucids 21 Definicio de glucids 22 Funcions 23 Classificacio 24 Monosacarids Propie-tats quımiques estereoisomeria estructura cıclica Monosacarids drsquointeres biologic Derivats mesimportants 25 Disacarids maltosa lactosa i sacarosa 26 Polisacarids Homopolisacaridsmido glucogen i cellulosa Heteropolisacarids

Tema 3 Proteınes i acids nucleics 31 Aminoacids 32 Peptids 33 Proteınes funcions nivellsestructurals Desnaturalitzacio Proteınes conjugades

Tema 4 Enzims i vitamines 41 Definicio i manera drsquoaccio dels enzims 42 Classificacio drsquoenzims43 Propietats dels enzims 44 Coenzims 45 Vitamines

Tema 5 Acids nucleics 51 Le molecules de lrsquoADN 52 Nucleotids i nucleosids 53 Altres acidsnucleics 54 El cromosoma eucariota i el cromosoma bacteria 55 Duplicacio transcripcio itraduccio 56 ADN no cromosomic

Tema 6 Lıpids 61 Concepte i funcions dels lıpids 62 Classificacio 63 Acids grassos i prostaglandi-nes 64 Lıpids que contenen acids grassos en la seua molecula 65 Lıpids que no contenen acidsgrassos en la seua molecula

Tema 7 Membrana cellular 71 Estructura de la membrana cellular 72 Transport de substanciesa traves de la membrana cellular 73 Receptors de membrana i antıgens 74 La membrana enles vies de senyalitzacio 75 Proteınes drsquoadhesio cellular integrines 76 Matriu extracellular ila lamina basal 77 Renovacio de membranes

Tema 8 Introduccio al metabolisme 81 Definicio i funcions del metabolisme 82 Cicle de la materiai flux de lrsquoenergia en la biosfera 83 Paper dels enzims 83 Catabolisme i anabolisme 84Regulacio del metabolisme

Tema 9 Metabolisme dels carbohidrats 91 Visio general de les diferents etapes del metabolismedels hidrats de carboni 92 Cicle de Krebs i fosforilacio oxidativa 93 Ruta de les pentoses 93Alteracions bioquımiques del metabolisme dels hidrats de carboni

Tema 10 Metabolisme de lıpids 101 Visio general del catabolisme i anabolisme de lıpids 102 Provesbioquımiques per a lrsquoavaluacio del metabolisme lipıdic 103 Alteracions del metabolisme delslıpids

Tema 11 Metabolisme dels compostos nitrogenats 111 Visio general del metabolisme de les pro-teınes 112 Catabolisme de les proteınes 113 Metabolisme de les proteınes 114 Cicle de laurea 115 Proteınes drsquoimportancia en la valoracio clınica 116 Alteracions bioquımiques delmetabolisme dels compostos nitrogenats

Tema 12 Relacions entre els organs en el metabolisme 121 La sang 122 El fetge 123 Elsronyons 124 El cor 125 Els musculs 126 El pancrees




Tema 13 Genetica en Infermeria 131 Conceptes basics de genetica 132 Bases moleculars de lesmalalties genetiques 133 Importancia del diagnostic genetic 134 Mecanismes drsquointercan-vi drsquoinformacio genetica 135 Lrsquoexpressio genetica en els essers vius un exemple integradorformacio sexual primaria i secundaria

Tema 14 Control del cicle cellular i cancer 141 Control del cicle cellular 142 Lrsquoapoptosi 143 p53el guardia del genoma 144 Mutacions i cancer 145 Marcadors tumorals

Tema 15 Introduccio a la Biofısica 151 Interaccions de la energia i la materia Tipus de radiacions152 Radioactivitat natural 153 Efecte biologic de la radiacio ionitzant 154 Aplicacions de laradiacio en diagnostic 155 Aplicacions de la radiacio en terapia 156 Proteccio radiologica

II FONAMENTS DE BIOLOGIA

UNITAT II-1 CONCEPTES BASICS DE MICROBIOLOGIA

Tema 16 Introduccio a la Microbiologia 161 Els microorganismes 162 Record historic 163Classificacio i nomenclatura

Tema 17 Determinants de la infeccio i mecanismes de defensa 171 Patogenicitat i virulencia172 Proces drsquoinfeccio 173 Mecanismes inespecıfics i especıfics de defensa 174 Conceptesdrsquoimmunodeficiencies immunoterapia i immunoprevencio 175 Vacunacio

Tema 18 Principis generals del diagnostic de les malalties infeccioses 181 Microscopia i cultiuin vitro 182 Diagnostic molecular 183 Diagnostic serologic

UNITAT II-2 BACTERIOLOGIA

Tema 19 La cellula bacteriana 191 Classificacio estructura i replicacio dels bacteris 192 Geneticabacteriana 193 Introduccio als agents antibacterians

Tema 20 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per cocs grampositiusi gramnegatius 201 Staphylococcus aureus epidermidis saprophyticus 202 Streptococcuspyogenes agalactiae pneumoniae 203 Neisseria gonorrhoeae i meningitidis

Tema 21 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per bacils grampositius211 Corynebacterium difteriae 212 Listeria 213 Bacillus 214 Clostridium perfringensbotulinum tetani i difficile

Tema 22 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per bacils gramnegatiusi bacils gramnegatius exigents 221 Salmonella typhi enteritidis 222 Shigella 223Yersinia 224 Escherichia coli 225 Altres bacils gramnegatius 226 Haeligmophillus influenzaelig227 Brucella 228 Legionella 229 Bordetella

Tema 23 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per espiroquetes 231Treponema pallidum 232 Borrelia 233 Leptospira

Tema 24 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per micobacteris 241Mycobacterum tuberculosis 242 Mycobacterium lepraelig

Tema 25 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per formes especials debacteris 251 Mycoplasma 252 Chlamydia 253 Rickettsia

UNITAT II-3 VIROLOGIA

Tema 26 Virus 261 Classificacio estructura i replicacio vırica 262 Introduccio als agents antivirals

Tema 27 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per virus drsquoADN 271Herpes virus 272 Adenovirus 273 Verola 274 Altres virus drsquoADN




Tema 28 Epidemiologia prevencio i control de les infeccions produıdes per virus drsquoARN 281Grip 282 Parotiditis 283 Xarampio 284 Virus respiratori sincitial 285 Poliovirus 286Altres virus drsquoARN

Tema 29 Epidemiologia prevencio i control de les Hepatitis vıriques VIH i prions 291 Hepa-titis A B C D 292 Virus de la Immunodeficiencia Humana 293 Prions

UNITAT II-4 MICOLOGIA

Tema 30 Fongs 301 Classificacio estructura i replicacio dels fongs 302 Introduccio als agents an-tifungics

Tema 31 Micosis 311 Micosis superficials 312 Micosis subcutanies 313 Micosis sistemiques oprofundes 314 Micosis oportunistes

UNITAT II-5 PARASITOLOGIA

Tema 32 Parasits 321 Classificacio estructura i replicacio dels parasits

Tema 33 Parasits unicellulars i multicellulars 331 Principals parasits intestinals urogenitals ihematics i tissulars 332 Principals Nematodes Platihelmints i Artropodes

UNITAT II-6 IMPLICACIONS PER A LA INFERMERIA EN LA PREVENCIO DE LAINFECCIO

Tema 34 La infeccio i els professionals drsquoinfermeria 341 Cadena de la infeccio 342 Interrupciode la cadena drsquoinfeccio 343 Criteris en lrsquous drsquoantiseptics i desinfectants 344 Intervenciodrsquoinfermeria enfront de la cadena drsquoinfeccio


Classes practiques en aula (2 sessions de 2 hores)

B1 Fonaments de bioquımica i biofısica



B2 Fonaments de biologia dels microorganismes





ACTIVITATS PRESENCIALS ordm Horas



Classes en aula de informatica I mdash




40100 ) 90 h





ACTIVITATS NO PRESENCIALES Horas

Assistencia a esdeveniments i activitats externes 3Elaboracio de treballs en grup 40Elaboracio de treballs individuals 6Estudio i treball autonom 10Lectures de material complementari 10Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 40Preparacio de classes de teoria 4Preparacio de classes practiques i de problemes 4Resolucio de casos practics 4Resolucio de questionaris on-line 4


100 )) 135 h


bull Sessions teoriques en les quals es contempla lrsquoexposicio per part del professorat la preparacio i exposiciode continguts per part de lrsquoalumnat el debat i la discussio en classe etc

bull Sessions practiques amb assistencia obligatoria

bull Activitats no presencials oportunament srsquoindicaran els dies i hores per a aquesta assignacio i els tempsque srsquoutilitzaran per a la preparacio dels treballs

9 Avaluacio

1 A lrsquoefecte drsquoavaluacio de lrsquoassignatura es consideren dues parts Fonaments de Bioquımica i Biofısica(5 punts) i Fonaments de Biologia (5 punts)

(a) Examens (60 de la nota global de cada part)

Aquests examens inclouen una prova tipus test amb 40-60 preguntes (amb 4 possiblesrespostes) i dues preguntes de desenvolupament

La qualificacio de la prova tipus test srsquoobtindra mitjancant la seguent formula(Encertsminus Errors

3

)times 10

n n = 40 60

Es a dir nombre de respostes encertades menys el quocient dels errors dividits per 3 (4respostes possibles menys 1) multiplicat per 10 que es la maxima nota drsquoaquesta part i partitpel nombre de preguntes que es 40 o 60

A aquest valor (ponderat) se li sumara la nota de les preguntes de desenvolupament

La nota mınima per a superar la prova sera de 5 sobre 10 En aquesta prova srsquoavaluaran elscontinguts teorics de la materia

Lrsquoexamen final drsquoambdues parts (Bioquımica i Biologia) es realitzara en una sessio unica Si been primera convocatoria lrsquoestudiant previa comunicacio al professorat podra optar per realitzarsolament una de les dues parts quedant reflectit en lrsquoacta la qualificacio de No presentata (NP)fins que no srsquohagi completat la realitzacio de lrsquoaltra part

(b) Treball en grup (20 de la nota global de cada part)

Les classes practiques en aula son drsquoassistencia obligatoria i la seua realitzacio condicio ne-cessaria per a aprovar lrsquoassignatura Es realitzara un treball en grup i presentacio oral Lrsquoavaluaciode la presentacio oral sera mitjancant una rubrica




(c) Participacio i realitzacio drsquoactivitats durant les classes (20 de la nota global cadascuna de lesdues parts)

Seguint el model de classe inversa lrsquoequip docent anira proposant temes a desenvolupar a cadaestudiant per a completar el contingut del temari Els temes que es proposaran seran apartatsconcrets del temari de lrsquoassignatura i srsquoaniran indicant amb antelacio suficient perque puguen sertreballats en el seu moment en la sessio que corresponent de lrsquoaula

El treball sera realitzat de manera individual i srsquoaniran dipositant en un repositori de lrsquoaulavirtual preparat per a aquest particular de manera que tots puguen tindre acces al seu continguti el puguen consultar i estudiar Aquest material es considera part de la materia de lrsquoassignaturapel que es considera materia avaluable

Cadascun dels treballs que realitze cada estudiant sera qualificat i comptara per a la qualificaciofinal de lrsquoassignatura

Perque es considere la nota del treball (20 de la nota global de cada part) i la nota de la participa-ciorealitzacio drsquoactivitats en classe (5 de la nota global de cada part) cal superar lrsquoexamen de lapart corresponent de lrsquoassignatura (Bioquımica o Biologia) amb una nota mınima de 45

2 Les qualificacions de les dues parts de lrsquoassignatura (Bioquımica i Biologia) se sumaran sempre que encada part se supere el mınim per aprovar es a dir 25 punts sobre 5

3 En el cas de no superar aquesta qualificacio en alguna de les parts es reflectira en lrsquoacta la nota de lapart no superada o la major de les parts no superades (i constara com a suspens)

4 La part que resulte aprovada en primera convocatoria (Bioquımica o Biologia) quedara reservada pera la segona convocatoria

5 En el cas de tindre solament una part aprovada en primera convocatoria i no aprovar lrsquoaltra part ensegona convocatoria quedaran ambdues parts pendents per al curs seguent amb la generacio de novestaxes academiques


I) Fonaments de biologia

Bibliografia basica

1 De la Rosa M Prieto J Navarro JM (2011) Microbiologıa en Ciencias de la Salud Conceptosy Aplicaciones Madrid Elsevier 3ordf ed

2 Murray PR Rosenthal KS Pfaller MA (2017) Microbiologıa Medica Madrid Elsevier Espana8ordf ed

3 Madigan MT Martinko JM Parker J (2003) Brock Biologıa de los microorganismos (sl)Pearson-Prentice Hall 10ordf ed

4 Santaines E Faus F (2011) Guıa de ayuda para la comprension del Sistema Inmune ValenciaEdiciones MC

5 Salleras L (2004) Vacunaciones preventivas Barcelona Masson

6 Agencia Valenciana de Salut (2003) Manual de recomendaciones para el control de la infeccionnosocomial Valencia Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana

7 Soule BM et al (1996) Infecciones y Practica de Enfermerıa Barcelona Mosby

Materials informes i publicacions drsquous public en relacio amb les infeccions

mdash httpwwwcdcgov (Centers for Disease Control)

mdash httpwwwwhoorg (Organizacion Mundial de la Salud)

mdash httpwwwseimces (Sociedad Espanola de Enfermedades Infecciosas y Microbiologıa Clınica)

mdash httpwwwsempsphcom (Sociedad Espanola de Medicina Preventiva Salud Publica e Higiene)




mdash httpwwwmsfes (Medicos sin Fronteras)

mdash httpwwwfontillesorg (Fundacion Fontilles contra la Lepra)

II) Fonaments de bioquımica i biofısica

Bibliografia basica

1 Alberts et al (2016) Biologıa molecular de la celula Madrid Panamericana 6ordf Edicio

2 Aurengo A Petitclerc T (2008) Biofısica Madrid McGraw-HillInteramericana

3 Calvo A ed (2015) Biologıa celular biomedica Madrid Elsevier

4 Cummings M R (1995) Herencia humana principios y conceptos Nueva York McGraw-HillInteramericana

5 Feduchi E Romero C Yanez E Blasco I y Garcıa-Hoz C (2015) Bioquımica Conceptosesenciales Madrid Panamericana 2ordf ed

6 Galle P Paullin R (2003) Biofısica Radiobiologıa Radiopatologia Masson SA Barcelona

7 Gil Ramos J M (2010) Respuestas Bioquımica celular y tisular (Radiobiologıa para profesio-nales sanitarios radiosensibilidad vs radiorresistencia) Ed MAD

8 Gilbert SF (2008) Biologıa del desarrollo Madird Panamericana 7ordf ed

9 Lodish H Berk A Kaiser CA Krieger M Bretscher A Ploegh H Amon A Scott MP (2016)Biologıa celular y molecular Madrid Panamericana 7ordf ed

10 McKee M y McKee J (2014) Bioquımcia Las bases moleculares de la vida Mexico DFMcGraw-Hill Education

11 Stryer L Berg J M y Tymoczko J L (2013) Bioquımica Barcelona Reverte 7ordf ed

Bibliografıa complementaria

1 Gonzalez Hernandez A (2010) Principios de bioquımica clınica y patologıa molecular ElsevierEspana




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen tots els continguts inicialment programats a la guia docent per a les sessions teoriques


Es mante el calendari previst de treball aprovat per la CAT la distribucio quadrimestral de classes ambpetites variacions en els grups de les diferents seus correspon a unes 20 sessions de les que srsquoutilitza lameitat per estudiar la part de Bioquımica i Biofısica i lrsquoaltra meitat per estudiar Fonaments de BiologiaIgualment es mante el pes de les activitats proposades a la guia docent

A lrsquoinici de curs es presentara el calendari detallat de sessions de lrsquoassignatura per al primer quadrimestreincloent-hi per a cada grup la cadencia i alternanca de les sessions (Bioquımica i Microbiologia) lrsquohorariel tema i el professor o professora que ho imparteix


En el perıode de maxima presencialitat es pujara a lrsquoaula virtual de forma previa a lrsquoinici de la sessio alrsquoaula el material corresponent a la sessio presentacions textos complementaris i referencies bibliografiquespertinents

A mes es fara servir una metodologia de tipus aula inversa no intensiva que permet que els estudiantstreballen algunes parts del temari i al seu torn es puga fer un seguiment molt proper de cada estudiant pera lrsquoavaluacio contınua

Es realitzaran presencialment les activitats practiques i tutories colmiddotlectives establertes en la guia docent


En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquose substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncrona iotransparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amb lrsquoestudiantatmitjancant videoconferencia o forum o xat en aula virtual Donat el cas les adaptacions corresponents serancomunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la guia docent quant a la ponderacio de lrsquoavaluacio de cada tipus drsquoactivitat Encas drsquoestudiantat vulnerable o afectats la proporcio de qualificacio de les activitats avaluables que es deurienfer en grup es traslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio mitjancant les modalitats



5 Bibliografia







Materia Psicologia


Nom assignatura FONAMENTS DE PSICOLOGIA EN CIENCIES DE LASALUT



Curs Primer

Semestre Primer oSegon





5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Gabriel Vidal Blanco

Despatx Nordm 7 FIP


Professorat Prof 1 Gabriel Vidal Blanco

Despatx Nordm 7 FIP


Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4 Jose Luıs Gandıa Martınez (Ontinyent)

Despatx Despatx de professorat Ontinyent



Lrsquoassignatura Fonaments de Psicologia en ciencies de la salut se situa en el modul de formacio basicacomuna Te un caracter teoric practic amb un total de 6 credits distribuıts en 5 teorics i 1 credit practicEl perıode de docencia se situa en el segon quadrimestre del primer curs del Grau en Infermeria

El principal objectiu de lrsquoassignatura es oferir a lrsquoestudiant un enfocament holıstic del ser huma des drsquounmodel biopsicosocial amb la finalitat drsquoorientar la seua futura practica professional i formacio personal

Per a realitzar una atencio integral i de qualitat en el context de la salut en general i en el de la Infermeriaen particular es necessari considerar els aspectes personals socials i culturals del ser huma Tant per a laprevencio i promocio de la salut com en el proces curatiu dels estats morbids es indispensable disposar delsconeixements basics que estableixen les bases del comportament huma i permeten una major comprensio dela persona en la seua totalitat Sempre srsquoha de tenir present que el malalt no te una malaltia sino que esuna persona malalta

La ciencia de la Psicologia estudia el comportament de les persones i els seus processos mentals incloentels processos interns dels individus i les influencies procedents des del seu entorn fısic i social La Psicologiaa lrsquoabordar el comportament del ser huma constitueix un camp drsquoestudi intermedi entre el biologic iel social Compren diverses branques interrelacionades entre si que poden tambe descriurersquos en termesdrsquoarees drsquoaplicacio




Per a la formacio del professional drsquoInfermeria i perseguint un enfocament integral de lrsquoaprenentatgehem conformat els continguts drsquoaquesta assignatura des de les branques de la Psicologia General PsicologiaEvolutiva o del Desenvolupament Psicologia Social i Psicologia de la Salut

Drsquoaqueixa manera els continguts del programa aniran dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements basics sobreel funcionament del comportament huma i les seues alteracions lrsquoevolucio psicosocial i influencies sociocultu-rals la identificacio dels factors i respostes psicosocials en el continuum salut-malaltia i el desenvolupamentdrsquohabilitats en tecniques relacionals i terapeutiques

Per la naturalesa holıstica de lrsquoassignatura suposa un coneixement fonamental en la formacio dels pro-fessionals de la salut i el seu estudi resulta totalment pertinent per al seguiment drsquoassignatures posteriorsEntre les vinculacions mes importants cap destacar lrsquoestreta relacio que mante en coneixements i aspectesmetodologics amb la materia de Sociologia impartida tambe en el modul de formacio basica aixı com amblrsquoassignatura de Infermeria psiquiatrica i salut mental que encara que impartida en cursos posteriors de latitulacio requereix per al seu optim desenvolupament de les bases que aporta aquesta assignatura Final-ment tambe contribueix a la formacio necessaria per al desenvolupament del Practicum i el Treball final deGrau


bull Comprensio lectora de la llengua anglesa

bull Coneixements basics drsquoinformatica a nivell drsquousuari (sistema operatiu processador de textos elabo-racio de diapositives full de calcul)

bull Actitud de superacio personal en lrsquoassoliment de metes academiques



















1 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar els fonaments de les ciencies psicosocials en lrsquoambit de la salut iles consequencies de lrsquoadopcio de la perspectiva holıstica en la salut i la praxi drsquoinfermeria

2 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar les bases biologiques i ambientals de la conducta humana i elsmodels teorics que la fonamenten


1 Lrsquoalumnea sera capac de diferenciar els fonaments teorics de les seguents funcions psicologiquesbasiques percepcio atencio aprenentatge memoria pensament llenguatge en els estats de nor-malitat i les seues alteracions basiques

2 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar les caracterıstiques generals i enfocaments teorics de les emocionsla motivacio i personalitat i la seua directa relacio amb lrsquoestat de salut


1 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar els aspectes psicosocials i els factors que condicionen el patro denormalitat dins del cicle vital de les persones incloent la perspectiva de genere


1 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar els aspectes psicologics culturals i socials amb els models deconductes saludables i estils de vida i drsquoidentificar el paper de la famılia com a sistema de suportsocial enfront de les situacions de crisis els seus aspectes preventius incloent la identificacio delsproblemes psicologics i fısics derivats de la desigualtat i violencia de genere

2 Lrsquoalumnea mostra coneixement dels fonaments teorics que relacionen lrsquoansietat lrsquoestres i la seuainfluencia en la salut dels individus

3 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar els aspectes que determinen la qualitat de vida de les personesaspectes sociologics psicologics i fısics i en el cas especıfic de la dona


1 Lrsquoalumnea sera capac de diferenciar els diferents significats atribuıts a la malaltia aixı com de rela-cionar les conductes i patrons de resposta enfront de la malaltia

2 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar aspectes psicosocials en els processos de diferents malalties isituacions de salut

3 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar els factors cognitius-conductuals implicats en lrsquoexperiencia de dolor

4 Lrsquoalumnea sera capac de relacionar aspectes psicosocials relacionats amb la malaltia terminal el dueli la mort i com afecta tant a lrsquoindividu com a lrsquoentorn familiar





1 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar i distingir els diferents aspectes que modulen els processos decomunicacio i de distingir els components que regulen la relacio intrapersonal i interpersonal

2 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar i diferenciar els aspectes positius i negatius que intervenen en ladinamica relacional de lrsquoequip de treball

3 Lrsquoalumnea sera capac de mostrar coneixement de les habilitats socials i aspectes basics de la relacioterapeutica

4 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar les arees drsquoavaluacio i intervencio psicosocial i diferenciar les basesi aplicacions de les diferents terapies alternatives i complementaries

PRACTIQUES EN AULA

1 Lrsquoalumnea sera capac drsquoaplicar els coneixements teorics adquirits per a la realitzacio de les diferentsmodalitats de practiques

2 Lrsquoalumnea sera capac drsquoutilitzar adequadament els components verbals i no verbals de la comunicacio

3 Lrsquoalumnea sera capac drsquoidentificar situacions estressants i tensions de la vida diaria i utilitzar lestecniques de relaxacio i acte control emocional mes eficacos a nivell individual i per al seu futurprofessional

4 Lrsquoalumnea sera capac de resoldre problemes aplicant el pensament crıtic

5 Lrsquoalumnea sera capac drsquoutilitzar estrategies i habilitats que permeten el treball cooperatiu

6 Lrsquoalumnea sera capac de dissenyar un programa drsquointervencio psicosocial a partir de lrsquoavaluacio detotes les arees implicades

7 Lrsquoalumnea sera capac de realitzar i presentar un treball utilitzant TICS



Reuneix en dos temes les bases fonamentals i introductories de lrsquoassignatura A partir de la contextualitzaciode la disciplina Psicologia en lrsquoambit de la salut i en la practica drsquoInfermeria srsquoaproxima a lrsquoestudianta aldesenvolupament historic de la ciencia Psicologia i es descriu la naturalesa biopsicosocial del comportamenthuma

Tema 1 Introduccio a lrsquoassignatura Les ciencies psicosocials en lrsquoambit de la salut Concepteobjecte i aplicacions

Tema 2 Naturalesa biopsicosocial de la conducta


Amb un total de set temes es revisa el funcionament dels processos psıquics basics que conformen elsmecanismes que regulen el comportament huma entes en un sentit ampli Des drsquoaquesta perspectiva srsquoofereixa lrsquoestudiant les bases de la conducta humana normal i les seues principals alteracions que li permetenentendre i valorar la necessitat drsquointegrar el funcionament psıquic en el comportament de les persones i elsaspectes psicologics com component del model biopsicosocial en lrsquoambit de la salut i malaltia

Tema 3 Percepcio i atencio




Tema 4 Aprenentatge

Tema 5 Memoria i intelligencia

Tema 6 Pensament llenguatge

Tema 7 Motivacio

Tema 8 Emocions

Tema 9 Personalitat


A partir de tres temes es revisen els principis fonamentals del desenvolupament huma i es descriuen elscanvis cognitius socials i de la personalitat al llarg del cicle vital Canvis que es troben relacionats amb lesdiferents etapes de la vida les circumstancies propies de lrsquoentorn en les quals el subjecte es desenvolupa iles experiencies particulars que viu cada persona des de les quals srsquointrodueix la perspectiva de genere

Tema 10 Principis basics del desenvolupament huma

Tema 11 Infancia i adolescencia

Tema 12 Maduresa i involucio


Amb una orientacio dirigida a lrsquoaplicacio en tres temes es revisen continguts estretament relacionats ambel comportament huma i el proces de salut-malaltia revisant aquells processos protectors de salut entreels quals es troben els estils de vida saludables i el suport social percebut i els quals produeixen un efectenegatiu sobre el benestar com lrsquoestres des de totes els seus vessants per a concloure en el constructe dequalitat de vida relacionada amb la salut i la seua aplicacio en les cures drsquoInfermeria

Tema 13 Conductes promotores de salut La famılia com agent de salut

Tema 14 Estres salut i malaltia

Tema 15 Qualitat de vida relacionada amb la salut


En tres temes srsquointrodueix a lrsquoestudiant en els diferents factors psicosocials implicats en el proces drsquoemma-laltir des dels models que expliquen les diferents representacions i conductes de malaltia a nivell individualfins a les repercussions o respostes que es presenten davant el diagnostic tractament i la mort tant en elpacient com la seua famılia Drsquoaqueixa manera es revisen les diferents respostes psicosocials en diferentspatologies croniques i agudes la dimensio psicologica del dolor cronic i des drsquoun enfocament plural i socio-cultural srsquoexploren les fases de afrontament a la mort i el proces de duel per a capacitar aixı a lrsquoestudianten habilitats competencies i actituds positives

Tema 16 Representacio i conducta de malaltia Aspectes psicosocials en diferents problemesde salut

Tema 17 El dolor cronic factors psicosocials

Tema 18 Cultura i mort elaboracio i resolucio del duel





En el seu conjunt els quatre temes que conformen aquesta unitat es dirigeixen al coneixement i desenvolupa-ment drsquohabilitats que permeten com agent terapeutic en la seua practica professional millorar la interaccioi relacio drsquoajuda amb els pacients i amb la resta de membres de lrsquoequip sanitari Els continguts impartitsen aquesta unitat es vinculen estretament amb les activitats desenvolupades en el programa practic i esconcreten en coneixements sobre la comunicacio humana en totes les seues modalitats (verbal i no-verbal)i aplicacions entesa com vehicle drsquointeraccio social i eina basica en la relacio drsquoajuda i terapeutica amb elpacient i familiars Finalment srsquoaporten coneixements sobre la intervencio psicosocial i diferents terapiesalternatives i complementaries

Tema 19 La comunicacio humana

Tema 20 Processos de comunicacio intra i interpersonals

Tema 21 Relacio professional-pacient habilitats terapeutiques basiques Lrsquoequip de treball

Tema 22 Tecniques drsquointervencio psicosocial Terapies alternatives i complementaries enInfermeria

SESIONS PRACTIQUES EN AULA

Les diferents sessions practiques apliquen i reforcen els continguts teorics de les Unitats Didactiques

1ordf Sessio Comunicacio i relacion personal i grupal

La primera sessio es dirigeix a lrsquoentrenament en competencies i habilitats de comunicacio i relacio personali grupal

Objectius

1 Desenvolupar una comunicacio eficac i respectuosa a nivell interpersonal i grupal tant de formaverbal com no verbal

2 Promoure la participacio de cadascun dels membres en la dinamica del grup

3 Organitzar i planificar lrsquoaccio i tasques del grup per a lrsquoassoliment drsquoobjectius comuns


Conjunt drsquoactivitats que srsquoinicien a nivell individual per part de lrsquoalumnat per despres integrar-se enun grup el qual ha de perseguir un objectiu comu en un perıode temporal drsquoexecucio i rendimentdeterminat previament


El desenvolupament drsquoaquesta practica preten lrsquoautoavaluacio de cada membre del grup sobre diferentsaspectes (funcionament relacions internes rols exercits nivell assolit drsquoobjectius etc) i a partir dela valoracio dels aspectes positius i negatius ocorreguts dins del grup identificar aquells canvis que desde la comunicacio i la participacio millorin el rendiment i satisfaccio grupal

2ordf Sessio Habilitats terapeutiques en la relacio amb el pacient

La segona sessio se centra en la utilitzacio adequada de les habilitats terapeutiques en la relacio amb elpacient

Objectius

1 Potenciar els recursos personals per establir unes relacions intra i interpersonals satisfactories

2 Establir relacions empatiques amb els pacients i identificar les respostes emocionals per a un millorafrontament i ajust a la seua situacio clınica




3 Desenvolupar lrsquoassertivitat i autoestima mitjancant la comunicacio


A partir de casos clınics srsquoaborden els diferents aspectes psicosocials vinculats als diferents contingutsde la materia Es descriuen i analitzen desenvolupant un debat que condueix a la planificacio dediverses estrategies o alternatives que permetin un millor afrontament dels pacients a la seva malaltia


Lrsquoobservacio de la participacio en el desenvolupament de lrsquoactivitat al costat de lrsquoemplenament drsquounaguia que recull lrsquoanalisi i planificacio drsquoactuacions a realitzar en cada cas clınic

3ordf Sessio Tecniques de relaxacio i reductores drsquoansietat

La tercera sessio consisteix a desenvolupar lrsquoautocontrol emocional mitjancant tecniques de relaxacio ireductores drsquoansietat

Objectius

1 Sensibilitzar-se amb el control del propi nivell drsquoactivacio psicofisiologica

2 Aprendre a aconseguir una reduccio de lrsquoestres i ansietat a partir de la relaxacio

3 Aplicar a la vida quotidiana i en lrsquoexercici de la infermeria la reduccio drsquoansietat en els pacients


Descripcio i aplicacio de les diferents tecniques de relaxacio per despres desenvolupar un breu entrena-ment drsquoalgunes drsquoelles en aula


Compliment adequat i satisfactori de les diferents parts que recull aquesta practica

4ordf Sessio Comunicacio drsquouna ldquomala notıciardquo

En la quarta sessio ellrsquoestudiant dissenya en grup una intervencio psicosocial a partir de la comunicaciodrsquouna ldquomala notıciardquo

Objectius

1 Aplicar a una situacio concreta els coneixements adquirits de comunicacio i habilitats socials

2 Desenvolupar el pensament creatiu i constructiu des drsquouna activitat formativa

3 Utilitzar adequadament les Tics


Elaborar un document audiovisual a nivell grupal a partir drsquoun tema de lliure eleccio que consisteixia proporcionar pel personal sanitari una ldquomala notıciardquo en la qual es reflecteixi un adequat maneigterapeutic de la situacio utilitzant correctament les habilitats socials de comunicacio i ajust emocionalen la intervencio


Exposicio i analisi del document audiovisual elaborat amb debat en aula

Possible coordinacio drsquoaquestes practiques amb altres drsquoaltres assignatures NO es considera lacoordinacio del conjunt drsquoaquestes sessions practiques donada la seva ubicacio en primer curs i les carac-terıstiques especials de les mateixes













40100 ) 60 h


Per a la planificacio temporal dels continguts i tractant-se drsquouna assignatura semestral de 6 credits (60hores presencials) srsquoha previst una frequencia de quatre hores setmanals de classe io activitat presencial


Tema Descripcio del Hores Professora que

num contingut imparteix la clase

1 Introduccio a lrsquoassignatura 2

2 Naturalesa biopsicosocial de la conducta 2

3 Percepcio i atencio 2

4 Aprenentatge 2

5 Memoria i intelligencia 4

6 Pensament i llenguatge 2

7 Motivacio 2

8 Emocions 2

9 Personalitat 4

10 Principis basics del desenvolupament huma 2

11 Infancia i adolescencia 2

12 Maduresa i involucio 2

13 Conductes promotores de salut La famılia agent de salut 2

14 Estres salut i malaltia 2

15 Qualitat de vida relacionada amb la salut 2

16 Representacio i conducta de malaltia Aspectes psicosocials endiferents problemes de salut

2

17 El dolor cronic factors psicosocials 2

18 Cultura i mort elaboracio i resolucio del duel 2

19 La comunicacio humana 2

20 Processos intra i interpersonals 2

21 Relacio professional-pacient habilitats terapeutiques Lrsquoequipde treball

2

22 Tecniques drsquointervencio psicosocial Terapies alternatives i com-plementaries en Infermeria

4






Assistencia a esdeveniments i activitats externes mdashElaboracio de treballs en grup 8Elaboracio de treballs individuals 6Estudio i treball autonom 46Lectures de material complementari 8Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 14Preparacio de classes de teoria 4Preparacio de classes practiques i de problemes 4Resolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line mdash


100 )) 90 h


Srsquoutilitzen diferents metodologies per a la part teorica i practica de lrsquoassignatura encara que ambdues escomplementen

El contingut de el programa teoric es desenvolupara mitjancant una combinacio de classes magistralsamb suport audiovisual treballs de desenvolupament teoric grupals realitzacio drsquoexercicis individuals i analiside projeccions que donen suport la teoria fomenten lrsquoaprenentatge significatiu i permeten lrsquoaplicacio practicadels continguts teorics

En relacio amb determinats temes del programa teoric lrsquoestudiant haura drsquoampliar i aprofundir en el seucontingut tematic a partir de les lectures i materials indicats io dipositats en lrsquoAula Virtual

El programa de formacio practica es desenvolupara a partir de les seguents metodologies

bull Exercicis practics individuals i grupals en els que lrsquoestudiant haura de desenrotllar habilitats i com-petencies a traves de diferents tecniques (comunicacio modelat role-playing autocontrol emocionaletc)

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es realitzara a traves de tres modalitats que contribueixen a la qualificaciofinal de la seguent manera

1 Examen teoric 80

2 Avaluacio contınua 20

3 Sessions practiques assistencia obligatoria

A continuacio es detallen les activitats els criteris i ponderacions drsquoaquestes modalitats drsquoavaluacio

a) El EXAMEN TEORIC (80) consistira en una prova drsquoavaluacio de coneixements que con-tindra questions teoriques io teoric-practiques sobre els continguts del programa de lrsquoassignaturaLa prova contindra un total de 20 preguntes objectives (tipus test) i 4 preguntes de desenvo-lupament breu

La part de tipus test tindra un valor maxim de 4 punts i sera qualificada atenent a laformula (

Encertsminus Errors


)times 8

nordm de preguntes

Cada pregunta de desenvolupament valdra fins a 1 punt cadascuna aconseguint un valormaxim de 4 punts




La nota maxima que es pot obtenir drsquoaquesta prova es de 8 punts sent necessari obteniruna qualificacio mınima de 4 punts (50 de la nota maxima) per ser avaluata de el conjunt delrsquoassignatura

b) La AVALUACIO CONTINUA (20) consistira en el desenvolupament drsquoun treball io acti-vitat sobre temes del programa io lectures complementaries Suposara el 20 de la qualificaciofinal de lrsquoassignatura sempre que lrsquoestudiant hagi superat lrsquoexamen teoric i la part practica Laqualificacio obtinguda en aquestes proves es mantindra solament fins a la segona convocatoria delcurs

c) Les SESSIONS PRACTIQUES comprenen QUATRE sessions totes elles drsquoassistencia obli-gatoria

Per a la seua qualificacio com APTE junt amb la realitzacio de les practiques srsquoentregaranactivitats que oportunament srsquoindicaran i estaran relacionades amb les mateixes

La seua realitzacio estara condicionada a les dimensions de lrsquoaula i al manteniment de lescondicions de seguretat determinades en el seu moment I si es el cas si no fora possible esdissenyaran activitats que permeten assolir els objectius assenyalats en les mateixes

Si alguna estudianta per motiu degudament justificat no pogues assistir a alguna de lespractiques haura de comunicar-ho com mes prompte millor al professorat per buscar la manerade recuperacio

La superacio drsquoaquesta part practica recull la citada assistencia i la presentacio dels treballs arealitzar a partir de les activitats proposades en aquestes sessions

Per poder presentar-se a lrsquoexamen teoric es necessari haver superat aquesta part practica

Donada la naturalesa de les activitats de les sessions practiques i la necessaria interactivitaten grup no es pot oferir recuperacio de les mateixes en segona convocatoria

En el cas que ellrsquoestudiant no superi la part practica per faltes drsquoassistencia o incomplimenten la presentacio de treballs no podra ser avaluata de lrsquoassignatura ates que no te possibilitatde recuperar aquesta part fins al seguent curs academic

Si lrsquoestudiant o estudianta no aconseguira en primera o segona convocatoria la qualificaciorequerida per aprovar lrsquoexamen teoric pero hagues superat la part practica no hauria de tornara realitzar-la en el seguent curs academic en considerar-la ja superada sempre que es compleixinles mateixes condicions recollides en aquesta guia docent



1 Myers DG (2005) Psicologıa Madrid Panamericana

2 Papalia DE (2004) Desarrollo humano (9ordf ed) Madrid McGraw Hill

3 Morrison V Benett P (2008) Psicologıa de la salud Madrid Prentice Hall

4 Cleries X (2006) La comunicacion Una competencia esencial para los profesionales de la saludBarcelona Masson


1 Arce MC Carballal MC Cibanal JL (2006) Tecnicas de comunicacion y relacion de ayuda enciencias de la salud Madrid Elsevier

2 Amigo I Fernandez C y Nieto J (1998) Manual de Psicologıa de la salud Madrid Piramide

3 Bayes R (2001) Psicologıa de la muerte y del sufrimiento Barcelona Martinez Roca

4 Lazarus RS Lazarus BN (2000) Pasion y razon la comprension de nuestras emociones BarcelonaPaidos




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment recollits en la Guia Docent per al Programa Teoric

Els continguts de les Sessions practiques en aula es transformen en exercicis a realitzar per lrsquoalumnata traves de la modalitat on-line si les condicions no foren adequades i les mesures sanitaries indicaren lanecessitat de no presencialitat


Es mante el pes de les diferents activitats que sumen el total drsquohores de dedicacio en credits ECTS indicatsa la Guia Docent original


A les classes teoriques la docencia presencial de classes magistrals se substituira per material didacticelaborat i dipositat a lrsquoAula Virtual mitjancant lrsquoaula invertida presentacions de diapositives amb enre-gistraments inclosos apunts desenvolupats i videoconferencies (per Blackboard Collaborate) amb el que espermet una comunicacio mes interactiva amb lrsquoalumnat per a resolucio de dubtes en aquells continguts quees considere

Les sessions practiques la seua realitzacio estara condicionada a les dimensions de lrsquoaula i al man-teniment de les condicions de seguretat determinades en el seu moment I si es el cas si no fora possiblees dissenyaran activitats que permeten assolir els objectius assenyalats en les mateixes Es transformaranen tasques de resolucio drsquoexercicis aprenentatge basat en problemes i estudi de casos a fi que lrsquoalumnatdesenrotlle el pensament analıtic i crıtic aixı com la seua formacio en competencies a partir drsquoactivitats querequerixen exercitar assajar i posar en practica els coneixements previs Es preten desenrotllar aprenentatgesactius a traves de resolucio de problemes i per mitja de lrsquoanalisi de casos simulats

Les tutories es mantenen personalitzades a traves del correu electronic i a traves de les tutories virtualsprogramades segons la disponibilitat del professorat en connexio amb lrsquoAula Virtual

4 Avaluacio

Es mante el pes de les qualificacions segons la Guia Docent original (examen final + avaluacio contınua)pero substituint lrsquoexamen final per una segona prova drsquoactivitats drsquoavaluacio contınua

Per a la superacio de les sessions practiques se substituira lrsquoassistencia a les mateixes per la realitzaciode determinats exercicis a traves de la modalitat online

La primera i segona avaluacio contınua 1ordf i 2ordf Convocatoria consistiran en lrsquoexercici drsquoactivitats basadesen lrsquoaprenentatge significatiu amb les que cada estudiant ha drsquoanar vinculant i relacionant elements delscontinguts tematics del programa teoric (als que tindra total accessibilitat) a partir drsquoun document proposat

Lrsquoalumnat disposara en lrsquoAula Virtual drsquouna guia detallada amb totes les instruccions i material necessariper a realitzar la prova amb la descripcio de lrsquoestructura del document que srsquoha de seguir i amb la ponderaciode la qualificacio segons les parts del treball Esta prova permet aconseguir la valoracio maxima de 8 punts(80 de la qualificacio final) per a la segona avaluacio contınua i 2 punts (20 de la qualificacio final) pera la primera avaluacio contınua

En la seua execucio srsquoha tingut en compte que no se supere el volum de treball indicat en la Guia Docentper a la preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio i per a facilitar lrsquoorganitzacio i treball autonom

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia recomanada




ADDENDA COVID-19

1 Continguts



4 Avaluacio

5 Bibliografia






Materia Sociologia


Nom assignatura SOCIOLOGIA GENERE I SALUT

Caracter Formacio basica drsquoaltres branques


Curs Primer


Departament Sociologia i Antropologia Social




5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio sociolo-gia

Prof Rubio i Gimenez Llorenc


Correo-e LlorencRubiouves

Prof Grau i Munoz Arantxa


Correo-e ArantxaGrauuves

Coordinacio genere isalut

Prof Vidal Blanco Gabriel


Correo-e GabrielVidaluves

Professorat Prof 1 Rubio i Gimenez Llorenc


Correu-e LlorencRubiouves

Prof 2 Grau i Munoz Arantxa


Correu-e ArantxaGrauuves

Prof 3 Vidal Blanco Gabriel

Despatx Nordm 7 FIP


Prof 4 Herraiz Soler Yolanda MordfDespatx Nordm FIP

Correu-e YolandaHerraizuves

Prof 5 Gandia Martınez Jose Luis (Ontinyent)

Despatx Sala de Professorat Ontinyent


Prof 6

Despatx

Correu-e

Prof 7

Despatx

Correu-e





La materia de Sociologia propia de lrsquoarea de les Ciencies Socials srsquointegra en el modul I FormacioBasica Comuna constituıt basicament per materies propies de lrsquoarea de les Ciencies de la Salut

Que en el Pla drsquoestudis drsquoInfermeria srsquointegren tant les ciencies biologiques com les socials es deu al fetque totes elles es requereixen per a lrsquoestudi del proces de salut-malaltia Si be aquest proces posseeix unaclara materialitat biologica en la mesura que afecta a persones i grups poblacionals la seua dimensio des delpunt de vista de la Salut Publica es fonamentalment collectiva i per tant es requereix dels instruments queaporta la Sociologia per a abordar tecnica i teoricament lrsquoobjecte drsquoestudi de la salut i la malaltia com unproces social en la seua dimensio historica soci-polıtica economica i de genere Totes aquestes dimensionsson necessaries per a proporcionar una explicacio mes integradora de la realitat social

Estructura i lrsquoorganitzacio el programa de lrsquoassignatura en la seua dimensioteorica i practica

El contingut teoric srsquoha organitzat en dues parts En la primera es desenvolupen els continguts relacionatsamb Sociologia i en la segona srsquoexposa el coneixement relacionat amb Genere i Salut

La Sociologia srsquoocupa de lrsquoestudi de la societat humana les collectivitats que la formen les estructuressocials les causes que originen els canvis i desviacions socials la historia polıtica i social i les relacions quetenen lloc entre els individus i la societat en la qual perviu i el medi

Te per objecte lrsquoanalisi cientıfica de la realitat social Es una disciplina que naix amb la modernitat iexpressa la consciencia reflexiva de la societat contemporania que mira sobre si mateixa per a comprendrei en la mesura del possible explicar els processos que la constitueixen En aquest sentit la mirada delrsquoalumnat drsquoaquesta materia ha de ser omnicomprensiva perque abraca totes les dimensions de les societatshumanes pero es distingeix drsquoaltres disciplines que tenen el mateix objecte per la perspectiva des de la qualobserva aquesta realitat la de les relacions socials

Drsquoaltra banda es fa necessaria la incorporacio drsquouna perspectiva de genere que aborde a aquesta comuna estructura social La primera part de lrsquoassignatura articula la sociologia de la salut i la sociologia delgenere per a oferir a lrsquoalumnat una perspectiva a proposit de la salut i el malestar capac de trencar i superarel mite del paradigma biologista Les persones emmalaltixen no sols per causes biologiques i organiques sinotambe per causes socials i estructurals

La segona part com srsquoha dit contempla el Genere i la Salut desenvolupant-se les aportacions conceptualsi metodologiques produıdes en el marc dels estudis de dones i del genere

La perspectiva de genere es una eina analıtica de caracter transversal que permet acostar-se a la realitatsocial utilitzant una nova metodologia per a la comprensio de la complexa realitat social A lrsquoincorporarla categoria de genere en les Ciencies de la salut srsquointrodueixen una serie de principis i enfocaments quesuperen el model biomedic al plantejar-se una visio cultural i social de la malaltia tal com ve recomanantlrsquoOrganitzacio Mundial de la Salut (OMS)

En investigacions recents srsquoha demostrat que el patro epidemiologic de salut i malaltia entre els homesi les dones no nomes es a causa de les seues diferencies biologiques sino als patrons drsquoestils de vida i alsfactors de risc associats a les condicions de vida i treball que es deriven de la seua posicio de genere donantlloc a desigualtats en la manifestacio de la malaltia i en lrsquoatencio a la salut

Quant a la formacio practica que srsquoofereix en lrsquoassignatura es considera fonamental ates que suposa unprimer contacte de lrsquoalumnat amb el proces de la investigacio Lrsquoensinistrament en aquest camp srsquohauradrsquoexercitar amb major rigor i profunditat quan lrsquoalumnat haja drsquoabordar el Treball Final de Grau que esrequerira per a la seua qualificacio professional Sobre la base drsquoaixo lrsquoorientacio que es preten donar enaquesta assignatura es una aplicacio senzilla del proces i les metodologies drsquoinvestigacio

La transversalitat de la perspectiva de genere

Drsquoacord a la normativa vigent i drsquoacord amb el document de Verificacio del titule de Graduatda en Inferme-ria que pren com referencia les recomanacions de la OMS per a incorporar les questions de genere en el pladrsquoestudi Es important assenyalar que sera a partir dels coneixements conceptuals i metodologics impartitsen aquesta assignatura els quals srsquoutilitzen com eixos per a establir la transversalitat de perspectiva de




genere en tots els moduls materies i assignatures que vertebren el pla drsquoestudis drsquoInfermeria En definitivael que es preten amb la transversalitat es promoure lrsquoequitat i la igualtat entre homes i dones al llarg detota la vida i vetlar perque les intervencions en el sistema de salut no fomenten papers i relacions de generepoc equitatius


No es requereixen coneixements previs imprescindibles per a abordar aquesta assignatura



G-2 Reconeixer el dret a la salut aplicar el principi drsquoequitat social a la practica professional i com-prendre les implicacions etiques de la salut en un context mundial en transformacio













Els resultats drsquoaprenentatge que es pretenen assolir en finalitzar lrsquoassignatura son els seguents

Part I Sociologia

1 Comprendre el funcionament drsquoalguns processos socials basics

2 Coneixer les estructures de la societat

3 Analitzar diferents problemes als quals srsquoenfronten les societats modernes




4 Saber analitzar des del punt de vista social alguns comportaments basics dels grups socials

5 Analitzar crıticament lectures drsquoautors i autores basics de les principals corrents sociologiques

6 Desenvolupar una consciencia crıtica pel que fa a les interpretacions sociologiques de la salut i lamalaltia

7 Aprendre a analitzar la realitat social utilitzant i aplicant la perspectiva de genere

8 Reflexionar sobre les possibilitats i estrategies de transformacio de la realitat social i individual per apromoure la igualtat entre els generesi la justıcia social

9 Considerar degudament lrsquoarticulacio del genere amb altres factors drsquoestratificacio social com la classesocial lrsquoetnia edat practica sexual

10 Adquirir els coneixements fonamentals sobre el concepte genere com categoria analıtica aixı com lamatriu heteronormativa que relaciona el sexendashel generendashla heterosexualitat des drsquoun binarisme norma-tiu

11 Explicar la perspectiva teorica que aten el genere com una estructura social

12 Aprendre a detectar senyals de sexisme discriminacio injustificada i de predomini simbolic del masculı

13 Analitzar els factors biologics socials historics culturals i economics del proces salut-malaltia des dela perspectiva de genere

14 Desenvolupar la capacitat crıtica de lrsquoalumnat en relacio amb les practiques de salut

15 Saber debatre amb fonamentacio alguns punts de vista controvertits respecte la gestio de la salut i elmalestar

16 Analitzar crıticament vıdeos i pellıcules relacionades amb la sociologia el genere i la salut


1 Analitzar la influencia del sistema sexegenere en el proces drsquoemmalaltir i les maneres drsquoafrontar lamalaltia

2 Establir les relacions que els conceptes Identitat Estereotip i Rol Social tenen en els fonamentsdel terme Identitat de Genere i en la construccio de la Subjectivitat

3 Explicar el paper de la dona i la seua aportacio en lrsquoactivitat de cuidar en lrsquoevolucio de la humanitat

4 Identificar els nous canvis socials en els rols de genere i com afecten al model tradicional de cures

5 Explicar lrsquoorigen i formes de la desigualtat de genere i la seua repercussio en la construccio social

6 Identificar les necessitats propies de la dona relacionades amb la salut

7 Coneixer i Identificar els biaixos de genere que subjauen en el corpus teoric de les ciencies de la salutque es manifesten en les practiques clıniques i terapeutiques

8 Coneixer la imbricacio del genere en les professions sanitaries i els biaixos en les practiques clıniques ien les polıtiques sanitaries

9 Analitzar lrsquoandrocentrisme en els discursos sanitaris i en la investigacio aplicada en salut

10 Reconeixer del paper del llenguatge en la relacio entre els sexes

11 Identificar els mecanismes pels quals lrsquous de la llengua collabora en la configuracio drsquouna realitatandrocentrica i sexista

12 Coneixer les caracterıstiques estructurals i funcionals que determinen les diferencies entre els sexes

13 Realitzar una analisi crıtica del valor simbolic atribuıt a determinats fets biologics de les dones




14 Recordar la definicio de Salut Sexual i Salut Reproductiva i aprofundir en el significat del concepteanalitzant els esdeveniments historics que van fer evolucionar el concepte fins als nostres dies

15 Revisar els drets sexuals i reproductius i analitzar lrsquoestat dels mateixos en el nostre paıs

16 Coneixer i aprendre a utilitzar les eines drsquoanalisis de genere en Salut Sexual i Reproductiva

17 Prendre consciencia de com les normes i els valors sobre els rols de genere es relacionen amb lesinequitats de genere en salut sexual i salut reproductiva

18 Proporcionar un marc crıtic des del qual analitzar el fenomen de la violencia des drsquouna perspectivainterdisciplinar

19 Reconeixer com principals factors de la violencia de genere les relacions de desigualtat entre homes idones

20 Detectar els efectes que te la violencia de genere en la salut de les dones

21 Definir els diferents tipus de violencia de genere i els factors de risc

22 Explicar les taxes de feminicidi i la resposta de la dona enfront de la violencia

23 Analitzar les diferencies del treball productiu i reproductiu

24 Coneixer la situacio actual de les dones en el mercat laboral

25 Analitzar crıticament els estereotips sexistes que les determinen les professions tradicionalment classi-ficades com femenines o masculines

26 Prendre consciencia de la importancia del treball domestic i reflexionar sobre el que suposa la doblejornada per a les dones

27 Descobrir el temps que inverteixen algunes dones en la realitzacio del treball domestic i sensibilitzarcap a la coresponsabilitat de les tasques domestiques

28 Coneixer i analitzar crıticament els diferents usos del temps

29 Distingir i identificar els factors que intervenen en les desigualtats de genere en la salut

30 Inferir i interpretar els efectes de les desigualtats de genere en lrsquoambit de la salut i en les cures drsquoInfer-meria

31 Aplicar el coneixement de les relacions entre genere i salut per a explicar algunes desigualtats en lasalut de dones i homes

32 Reconeixer els aspectes derivats de la desigualtat de genere i la seua repercussio en els diferents pro-blemes de salut

33 Identificar les caracterıstiques propies dels diferents corrents de pensament del moviment feminista

34 Relacionar els postulats dels corrents feministes i la seua repercussio en el desenvolupament de polıtiquespubliques que permeten la igualtat de genere en tots els ambits socials

35 Coneixer les eines transversals de la perspectiva de genere

36 Vincular el desenvolupament de la salut i el benestar en les dones amb les polıtiques drsquoequitat en salut

37 Reconeixer els problemes de genere en les investigacions de salut

38 Determinar les aproximacions teoriques feministes en investigacio sobre problemes de salut

39 Indicar les variables que des drsquouna perspectiva de genere han drsquoinclourersquos en les enquestes de salut iprojectes drsquoinvestigacio






PART I SOCIOLOGIA

Lrsquoapartat de Sociologia srsquoha estructurat en cinc grans temes

En el tema un srsquoaborda la naturalesa crıtic-practica de la perspectiva sociologica aplicada a les cienciesde la salut Es parteix del concepte de sociologia de la salut i la sociologia de la medicina explicant comlrsquoestructura social interve en el proces drsquoemmalaltir i sanar Srsquoavanca en el coneixement de les desigualtatssocials per rao de la propietat material del coneixement del poder del genere de la raca de lrsquoedat i enels mecanismes pels quals eixes desigualtats poden perpetuar-se incrementar-se o atenuar-se Es essencialcomprendre lrsquoarrel social de la desigualtat i que els factors socials que la sustenten poden ser analitzats imodificats Conceptes sociologics que srsquohan de coneixer i usar com eina drsquoanalisi son per exemple els drsquoestra-tificacio social classe social formes de capital altres formes de desigualtat social prejudicis i discriminacioFinalment srsquoexplica la metodologia de la investigacio cientıfic social

El tema dos es dedica a lrsquoagencia grups rols i estatus En ell srsquoanalitza el paper de la institucio familiarexplicant la famılia com sistema social les funcions i la diversitat de tipologia de la vida familiar a lrsquohoraproporcionar les cures de salut Tambe srsquoexpliquen els coneixements respecte a la forma que srsquoestructurenels individus en funcio del parentiu i la institucio familiar els grups rols i lrsquoestatus social En lrsquoultim apartatsrsquoexpliquen i comparen les normes socials i les diferencies quant a la desviacio i el delicte

En el tema tres gira al voltant de lrsquoexperiencia cultural de la salud i la malaltias Acı es descriu i analitzalrsquoevolucio experimentada en els ultims anys en lrsquoestructura demografica drsquoEspanya atenent de forma especialals moviments migratoris i les seues causes Srsquoaborda el sistema de salut com a sistema cultural que donasignificat als sicknes i els illness i que en les societats actuals es veu abocat a negociar amb eldisease o malaltia objecte en la que es deposita la lectura legitimada de la salut i el malestar

En el tema quatre srsquoaborden les estructures sanitaries nacional i internacional Es reflexiona sobre lesconsequencies que tenen per a la ciutadania la humanitzacio dels serveis sanitaris i com aconseguir una majorparticipacio i implicacio tant delsas pacients com de professionals A continuacio srsquoexposara i interpretarael discurs social de la practica de les professions sanitaries en la societat del risc Conjuntament a aquestsconeixements srsquoexplicaran i contrastaran les diferents estructures sanitaries tant les nacionals com lesinternacionals Tambe com aplicar en lrsquoactivitat assistencial conceptes de bioetica

En el tema 5 srsquoestudien els processos demografics basics

En el tema sis srsquoexplica la construccio social del genere aixı com les diferencies que srsquoestableixen des dediferents teories sociologiques sobre el genere Aixı mateix srsquointrodueix la construccio social de les feminitatsi masculinitats i com afecten a les persones tant en les relacions de dominacio i subordinacio com en lesfamiliars i en les socials

Temes

Tema 1 La naturalesa crıtic-practica de la perspectiva sociologica aplicada a les ciencies de lasalut

bull Emmalaltir sanar i guarir com fets socials La sociologia de la salut i la sociologia de lamedicina

bull El proces de socialitzacio

bull Canvi social i reproduccio social

bull Estratificacio social

ndash Genere classe social i desigualtats en la salut i en la malaltia




Tema 2 Estructura i agencia

bull La institucio familiar Salut famılia i genere

bull Desviacio i delicte

Tema 3 Lrsquoexperiencia cultural de la malaltia

bull Natalitat mortalitat fecunditat i envelliment consequencies

bull Teories de poblacio La teoria de la transicio demografica i les teories poblacionistes

bull Moviments migratoris causes i motius

ndash Lrsquoexperiencia cultural de la malaltia i de lrsquoatencio sanitaria

bull La multiculturalitat en el context sanitari

Tema 4 Estructures sanitaries Estratificacio i desigualtats socials en salut i genere

bull La humanitzacio dels serveis sanitaris

bull El saber medic com discurs social en la societat del risc

bull Professions sanitaries analisis de les identitats professionals sexuadas

bull Transformacions socials actuals en el camp de la salut Globalitzacio i sostenibilitat

Tema 5 Processos demografics basics

Tema 6 La construccio social del genere

bull El sistema sexe-genere La teoria social i el cos generalitzat

bull La construccio social de feminitats i masculinitats

PART II GENERE I SALUT

La segona part del programa es desenvolupa en vuit temes el contingut dels quals es desenvolupa a continu-acio

En el tema set es fa una doble analisi drsquouna banda srsquoestudien les implicacions del Sistema de genere en laconstruccio de la Subjectivitat incloent acı el desenvolupament de conceptes i constructes cognitius que hanestat a la base de la fonamentacio psicosocial de les diferencies entre els sexes i els rols de genere Srsquoexpliquenels estudis sobre dones i de genere i els conceptes rellevants de Identitat Estereotip Identitat deGenere i Subjectivitat Per altra banda es desenvolupa lrsquoactualitzacio dels conceptes relacionats amb eltema Genere i Salut En aquesta part srsquoestudia la necessitat drsquoeliminar els biaixos de genere que han estata la base del corpus teoric i de la practica terapeutica i srsquoexplica ampliament tambe la necessitat drsquointroduirnoves hipotesis de treball noves perspectives de genere en lrsquoanalisi del tipus de morbiditat femenina i enlrsquoestudi de la prevalenca diferencial de trastorns de la salut en les dones

En el tema vuit des drsquouna breu analisi de la figura de la dona en lrsquoambit de la investigacio les seuescauses i consequencies es revisen els principals problemes de genere en la investigacio en salut i es destacala importancia drsquoincloure les variables que des drsquouna perspectiva de genere han de ser considerades en lesenquestes de salut i en qualsevol projecte i desenvolupament drsquoinvestigacio en salut dirigit a la poblacio engeneral Finalment srsquoofereixen una serie de recomanacions per a incorporar la perspectiva de genere en lainvestigacio en salut

En el tema nou srsquoestudien les caracterıstiques estructurals i funcionals que determinen les diferencies entreels sexes presentant una analisi comparativa entre el cos de la dona i el de lrsquohome subratllant les similituds iles diferencies Despres drsquoaixo es planteja una analisi mes igualitaria amb la intencio de desmuntar lrsquoesquemaandrocentric imperant A continuacio des drsquoun enfocament fisiologic semantic i antropologic es fa una analisicrıtica del valor simbolic de determinats fets biologics com la menarquia la menstruacio o la menopausa enla construccio de la feminitat Es preten que lrsquoalumnat veja lrsquous estigmatitzador dels fets biologics sobretoten les dones

En el tema deu srsquoaborda la sexualitat i la reproduccio des de la perspectiva de genere Acı es tractadrsquoanalitzar el concepte de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i com es va arribar a ell Srsquoanalitza tambe ones trobem ara i com la perspectiva de genere en la SSR pot resultar aclaridora oferint-nos la possibilitatde detectar les inequitats de genere que en aquest ambit potser mes que en uns altres afecten tan de




prop a les dones Una vegada ficades les bases srsquoexplica lrsquoimpacte que els mandats de genere tenen sobrela dona presentant alguns dels indicadors mes importants Tambe es revisen els mites i valors culturalssobre la sexualitat femenina i masculina a traves de la historia Els ultims epıgrafs del tema es dediquen lespractiques de risc en el control de la sexualitat el model oficial de conducta sexual i lrsquohomosexualitat comestigma social

En el tema onze srsquoestudien els diferents aspectes explicatius de la Violencia de Genere des dels marcsteorics de la seua definicio fins a la intervencio desitjable per part dels serveis sanitaris Es descriu el cicle dela violencia de genere i les consequencies associades tant fısica com psicologicament Les dades de feminicidisi la resposta de la dona davant la violencia de genere mereixen una consideracio especial el primer pel reflexde gravetat i xacra social que implica i el segon per ser una variable poc analitzada fins al moment

En el tema dotze srsquointrodueix el treball com categoria social i srsquoexplica com el concepte de treball hacanviat al llarg de la historia Amb una mirada crıtica srsquoexplica quan va sorgir la divisio sexual del treball icom es va reforcar amb lrsquoorganitzacio del treball productiu del sistema capitalista A continuacio srsquoexposen icomparen les caracterıstiques del treball productiu i reproductiu analitzant lrsquoimpacte de la nova organitzaciodel treball en la vida i la salut de les dones En la segona part del tema srsquoexploren els sectors productius ones concentren les dones introduint-se els conceptes relacionats amb la segregacio vertical i horitzontal deltreball aixı com el que es coneix per sostre de vidre Tots ells venen a explicar els desavantatges de les donesen els diferents ambits Per a posar de manifest les evidencies de la sobrecarrega del treball reproductiues comenta lrsquoenquesta de lrsquous del temps i alguns del seus resultats Finalment es presenten els avancoslegislatius en materia de la conciliacio de la vida familiar a Espanya i lrsquoescas impacte en la millora de vidade les dones

En el tema tretze srsquoofereix una panoramica sobre les desigualtats en salut i genere A partir de lesdiferencies que existeixen entre homes i dones a nivell biologic (genetic hereditaris fisiologics ) ja ex-plicades en els temes precedents es plantegen les desigualtats drsquoaltres factors drsquoındole social economic icultural que explicats en gran mesura pel genere afecten de manera distinta a la salut dels home i donesDespres de lrsquoexplicacio del marc conceptual sobre el genere com determinant social de la salut es presentenalguns exemples utilitzant diversos indicadors que posen de manifest les evidencies comentades especialmenten els aspectes estructurals que afecten a la salut fısica i mental de les dones

En el tema catorze esta dedicat al moviment feminista i les polıtiques publiques Es parteix del conceptede moviment feminista les organitzacions que lrsquointegren i la seua finalitat Despres drsquoaixo es fa un breurecorregut historic (segles XVIII XIX XX) sobre del sorgiment i evolucio del moviment feminista organitzatpresentant a les autores i obres mes representatives de lrsquoepoca que van tenir una clara consciencia de ladesigualtat de la dona En lrsquoactualitat no pot parlar-se drsquoun sol moviment feminista sino de la suma dediferents corrents i tendencies que aborden des de diverses perspectives la seua lluita per una societat enequitat En la segona part del tema es comenten els assoliments mes importants del moviment feministaen la Conferencies Mundials organitzades per Nacions Unides Aquesta nova manera drsquoobservar la realitatdes del punt de vista de les dones es el motor que esta produint mes canvis en el sistema i els valors socialsdes de finals del segle XX aconseguint que les institucions publiques modifiquen les seues polıtiques socialsi economiques aplicant una polıtica de mainstreaming Finalment es presenta els components del pladrsquoigualtat drsquooportunitats

Temes

Introduccio a la part II El per que drsquoaquesta part La relacio genere-salut La transversalitatde la perspectiva de genere La legislacio basica

Tema 7 Genere i salut Que es el Genere Que es el Sexe Aportacions als conceptes Patriarcat vsAndrocentrisme Elements principals constitutius del sistema sexe-genere Identitats estereotipsi rols La socialitzacio Proces de socialitzacio Moments de la construccio de la identitat Lesrelacions de genere com forma de poder Efectes de les asimetries de genere Lrsquous del llenguatgeSexisme linguıstic

Tema 8 Investigacio en perspectiva de genere i salut Situacio actual de la dona en la ciencia iinvestigacio Mainstreaming de genere i empoderament de les dones investigadores Problemesde genere en la investigacio en salut Lrsquoenfocament de genere en les enquestes de salut i en lespolıtiques drsquoinvestigacio variables i aspectes metodologics Recomanacions per a incorporar laperspectiva de genere a la investigacio en salut Principals resultats drsquoestudis drsquoinvestigacio en els




que es valoren les diferencies entre sexe i genere i el seu impacte en la salut Lrsquous drsquoindicadors degenere

Tema 9 Determinants biologics Factors determinants de la salut de les persones Reproduccio asexua-da Reproduccio sexual Determinacio genetica del sexe Caracters sexuals primaris i secundarisFactors que condicionen el sexe Conclusions Indicadors relacionats amb la salut de la dona

Tema 10 La sexualitat i la reproduccio des de la perspectiva de genere La salut sexual i re-productiva Definicions i evolucio del concepte Llistat de drets sexuals i reproductius (ONU-SIDA) Lrsquoimpacte sobre la salut de la dona de lrsquoobligacio sociocultural de reproduir-se Lesconsequencies de no volerno poder reproduir-se Indicadors de SSR Les diferencies entre la sexu-alitat femenina i la masculina Mites i valors culturals Les constants del control de la sexualitatde la dona a traves de la historia i de les cultures Les repercussions dels models sexuals sobre lasalut El negoci del manteniment de la joventut i la bellesa del cos Practiques de risc en el controlde la sexualitat les mutilacions genitals femenines les legislacions contra lrsquoadulteri Lrsquoestablimentdrsquoun model oficial de conducta sexual Lrsquohomosexualitat com estigma social

Tema 11 Violencia de genere Per que es important Definicions de violencia de genere Tipusde violencia de genere fısica sexual emocional Factors de risc de la violencia de genereCom es produeix i es mante la violencia Lrsquoimpacte de la violencia en la salut de les do-neshomefillsfillesfamıliasocietat Legislacio en materia drsquoigualtat i violencia de genere Elconveni drsquoIstanbul La magnitud del problema Mortalitat per violencia de genere Les taxes defeminicidi Intervencio dels sistemes de salut

Tema 12 Treball i genere El treball com categoria social historica Evolucio del concepte de treballLa divisio sexual del treball El treball productiu i reproductiu Diferencies Lrsquoorganitzacio deltreball productiu La flexibilitat i precarietat laboral de les dones en el mon globalitzat Elssectors productius feminitzats La segregacio horitzontal i vertical del treball La doble jornadaEl sostre de vidre Desigualtats en la salut relacionades amb el treball Diferencies de genere enlrsquoimpacte de la conciliacio de la vida laboral i familiar en la salut La investigacio social sobre lrsquousdel temps

Tema 13 Desigualtats en salut i genere Diferencies i desigualtats en salut El genere com determinantsocial de la salut factors estructurals intermediaris i consequencies Homes i Dones emmalalteixende manera diferent Dimensions del genere en salut LrsquoEquitat de genere en lrsquoatencio a la salutBiaixos en lrsquoatencio a la salut Reflexio sobre els biaixos en la clınica Conflictes de rol de genere isalut les propostes de lrsquoOMS Percepcio morbiditat i cura de la salut en homes i dones indicadorssanitaris La feminitzacio de la pobresa

Tema 14 Moviment feminista i polıtiques publiques Concepte i fins del moviment La teoria feminis-ta El feminisme de la Illustracio Moviments feministes en el segle XIX i XX feminisme liberalsocialista radical cultural ecofeminisme psicoanalıtic estructuralista postestructuralista i elpostfeminisme Assoliments del moviment feminista el concepte de mainstreaming El feminismeen Espanya El Pla drsquoIgualtat drsquoOportunitats


En les sessions practiques es proposara a lrsquoalumnat activitats mitjancant les quals afermar o posar en practicaels continguts teorics de la materia Es realitzaran un total de 4 practiques Es dedicaran 2 sessions alscontinguts del modul de sociologia i altres 2 sessions al modul de salut i genere Els exercicis proposatspodran ser individuals o grupales i hauran de plasmar-se en un document escrit que es lliurara al professorat

Lrsquoassistencia a les sessions practiques es OBLIGATORIA i seran qualificades com APTE o NO APTELa falta drsquoassistencia degudament justificada podra recuperar-se en la sessio de tutoria grupal (U1 o U2)assignada al professor o professora de dita practica Drsquoaquesta manera les sessions de tutoria grupal (U)seran utilitzades per a la recuperacio dels exercicis pendents

Si lrsquoalumnat no poguera acudir a alguna sessio practica per motiu degudament justificat haura decomunicar-ho previament a la realitzacio o en el dia de la seua realitzacio a traves de correu electronic alprofessorat encarregat de dita practica




En el cas de faltar a una practica de les 4 programades es realitzara una prova escrita el dia de lrsquoexamenEn cas de faltar i no recuperar mes drsquouna practica el dia de lrsquoexamen teoric nomes podra compensar unade les practiques de cada bloc Sociologia o GeneroSalud per mitja drsquouna prova escrita de cada bloc

Lrsquoalumnat informara al professorat sobre la falta drsquoalguna practica amb una setmana drsquoantelacio i aixıpoder realitzar una prova escrita sobre la mateixa en el dia de lrsquoexamen

En cap cas srsquoacceptara el canvi de subgrup de practiques

C) ACTIVITATS COMPLEMENTARIES

Com a activitats complementaries al contingut teoric de lrsquoassignatura es proposa la realitzacio drsquoactivi-tatstaller a treballar a lrsquoaula la transmissio cultural de les desigualtats de genere els models de socialitzaciode genere el llenguatge sexista la violencia de genere o unes altres que es considere oportu vinculades a lesanteriors que seran desenvolupades posteriorment en les practiques

C1 TRANSMISSIO CULTURAL DE LES DESIGUALTATS DE GENERE

Es treballaran a lrsquoaula diversos documents relacionats amb els continguts teorics de lrsquoassignatura i es realit-zaran debats grupals Lrsquoobjectiu sera fomentar la reflexio crıtica i el debat (Part de sociologia)

C2 MODELS DE SOCIALITZACIO DE GENERE

Es treballaran a lrsquoaula diversos tipus de documents relacionats amb els continguts teorics de lrsquoassignatura ies realitzaran debats grupals Lrsquoobjectiu sera fomentar la reflexio crıtica i el debat (Part de sociologia)

C3 EL LLENGUATGE SEXISTA

El professorat donara les recomanacions oportunes en classe i sobre la base de les definicions de sexismei androcentrisme linguıstic donades per Aitana Garı Perez en el manual de llenguatge titulat Hablamosde salud En femenino y en masculino Es tractara drsquoidentificar com es plasma la ideologia sexista en eldiscurs social i sanitari plantejant-se una activitat per aprendre a utilitzar un llenguatge no sexista (Partde genres i salut)

C4 VIOLENCIA DE GENERE

Lrsquoabordatge de la violencia de genere pel personal sanitari es un tema complex Es realitzara un debat en elqual srsquohaura de resoldre una situacio relacionada amb lrsquoabordatge de la violencia de genere en lrsquoambit sociali sanitari (Part de genere i salut)


Lrsquoassignatura consta de 6 ECTS i la seua imparticio es de 4 o 6 hores setmanals durant un quadrimestreamb un total de 60 hores presencials Aquestes es duran a terme en lrsquoaula amb tot el grup (modalitat Teoria)amb 12 del grup (modalitat Practica) o en subgrups de 12 de la classe (tutories guiades)

El temps drsquoaprenentatge total srsquoestima en 150 hores (6 ECTS times 25 hores drsquoesforc drsquoaprenentatge percada credit ECTS) Drsquoaquestes es dediquen un 40 a classes (50 hores) practiques (8 hores) i tutories (2hores) La resta drsquohores es destina al treball no presencial de lrsquoalumnat




A) Activitat presencials de lrsquo alumnat








40100 ) 60 h

A1 Contingut teoric


1 La naturalesa crıtic-practica de la perspectiva sociologicaaplicada a les ciencies de la salut


2 Estructura i agencia 5 Llorenc RubioArantxa Grau

3 Lrsquoexperiencia cultural de la salud i la malaltia 5 Llorenc RubioArantxa Grau

4 Estructures sanitaries Estratificacio i desigualtats socialsen salut i genere


5 Processos demografics basics 25 Llorenc RubioArantxa Grau

6 La construccio social del genere 25 Llorenc RubioArantxa Grau

Total hores Sociologia 25

Introduccio a la part II 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

7 Genere i salut 4 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

8 Investigacio en perspectiva de genere i salut 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

9 Determinants biologics 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

10 La sexualitat i la reproduccio des de la perspectiva degenere

2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

11 Violencia de genere 4 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

12 Treball i genere 4 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

13 Desigualtats en salut i genere 3 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)






14 Moviment feminista i polıtiques publiques 2 Gabriel VidalYolanda HerraizJ Luis Gandıa (Ontinyent)

Total horas Genero y Salud 25

A2 Contingut practictallers

Lrsquoalumnat participara en els tallerspractiques elaborant treballs com els indicats a continuacio de formaindividual o grupal El traball srsquohaura drsquoentregar exposar i defendre en lrsquoaula i si es el cas entregar


1 Estratificacio i desigualtats socials en salut i genere Inclos en

2 Teories sociologiques de genere les hores

3 El llenguatge sexista de la part

4 Violencia de genere de teoria

A3 Practiques

Es planteja un total de 4 sessions de practiques drsquoassistencia obligatoria En cadascuna de les sessions estreballaran diferents continguts vinculats als tallers i exercicis teoric-practics de la materia de lrsquoassignatura

A31 Bloc Sociologia

Practica 1 Estratificacio i desigualtats social en salud i genere

Practica 2 Teories sociologiques de genere

Objectiu principal de la practica (resultat de lrsquoaprenentatge principal)

Es plantejara a lrsquoalumnat un exercici practic sobre els continguts teorics de la materia propis del modulde sociologia

Lrsquoorganitzacio temporal del modul de sociologia en lrsquoassignatura comporta aprofundir en la dinamicadrsquoaula per a lrsquoexposicio debat i elaboracio drsquoun comentari de text amb perspectiva drsquoanalisi sociologica Comes tracta drsquouna materia que resulta en certa mesura aliena a lrsquoalumnat es necessita un treball complementaride maduracio i comprensio del que comporta una analisi sociologica amb un enfocament que reculla elscontinguts teorics A mes contribueix a la realitzacio de lrsquoexamen de la part de sociologia que constaprecisament de diferents propostes de frases taules imatges que lrsquoalumnat ha drsquoanalitzar amb aquestaperspectiva teorica i sociologica Amb les practiques el que srsquointenta es destinar un temps a la realitzaciodrsquoaquestes analisis la qual cosa resulta mes viable quan destinem un temps especıfic i quan comptem ambun grup menor drsquoalumnat


La metodologia emprada en les sessions combina un temps de treball grupal i un temps de treballindividual El professorat lliura un document (text frase imatge ) a lrsquoalumnat Les persones assistentsconformen grups de 45 persones i amb ajuda del material teoric de classe discuteixen raonen debatensobre les possibles lınies a seguir en lrsquoanalisi i les eines teoriques a utilitzar per fer-ho Cada estudiant redactaen una fulla i de manera individual un comentari propi que lliura al professorat i que corregeix abans de laseguent practica


Es corregeixen els documents lliurats assenyalant els errors tant de perspectiva com drsquous de les eines Esdiscuteix exposen en una sessio llegint en veu alta algun dels comentaris que han estat millor elaborats ies lliuren




Es dona la qualiticacio drsquoAPTE a totes les practiques si srsquohan realitzat totes les activitats correctamentates que srsquoenten que es un procediment continu drsquoaprenentatge


Aquestes dues sessions practiques corresponents a la part de sociologia dins de lrsquoassignatura constitu-eixen fonaments teorics en el sentit drsquoanalitzar lrsquoorganitzacio social i institucional del territori i practiquessocials de les persones relacionades amb la salut i que de forma transversal deuen incorporar-se dins delsdiferents moduls de practiques des drsquouna visio integral

A32 Bloc Genere i Salut

Practica 3 Recerca bibliografica amb perspectiva de genere

Objectiu principal de la practica (o resultat drsquoaprenentatge principal)

Promoure una reflexio des de la perspectiva de genere de lrsquous del llenguatge sobre un tema relacionatamb la salut a partir drsquouna recerca bibliografica


Seleccionar un tema de salut drsquointeres per a lrsquoalumnat des de la perspectiva de genere

Realitzar una recerca bibliografica drsquoarticles relacionats amb el tema triat en alguna de les seguents basesde dades Pubmed Dialnet Scopus

Utilitzar una combinacio de paraules clau relacionades tant amb el problema de salut com amb la pers-pectiva de genero

Seleccionar 5 articles llegir-los i resumir els resultats principals dels mateixos

Posteriorment triar-ne un drsquoells i realitzar una analisi tenint en compte la perspectiva de genere

Ha de tractar-se drsquoarticles cientıfics (drsquoinvestigacio no editorials ni articles drsquoopinio ni teorics) publicatsentre 5 o 10 anys anteriors


Lrsquoavaluacio es dura a terme seguint els apartats que ha de tenir el treball i que hauran estat explicats alrsquoinici de la practica

bull Tıtol inclou el tema de salut seleccionat amb perspectiva de genere

bull Quines bases de dades paraules clau i combinacions srsquohan utilitzat

bull Introduccio teorica sobre el problema de salut des drsquouna perspectiva de genere Utilitzar 5 articles iaplicar els continguts teorics de lrsquoassignatura

bull Resum dels resultats de lrsquoarticle principal seleccionat

bull Reflexio discussio i conclusio des drsquouna perspectiva de genere

bull Bibliografia citar els articles seleccionats en estil Vancouver o APA

Srsquoatorgara la qualificacio drsquoAPTE o NO APTE


Relacionada amb lrsquoassignatura drsquointroduccio a la investigacio i amb qualsevol practica de qualsevol as-signatura en la qual srsquohaja de realitzar una recerca bibliografica tenint en compte la perspectiva de generedins drsquoun estudi en qualsevol lınia drsquoinvestigacio




Practica 4 Violencia de genere (Cas Practic)

Objectiu principal de la practica (resultat drsquoaprenentatge principal)

Reflexionar sobre el problema de la violencia de genere i fomentar el debat individual i grupal aplicantels coneixements teorics al cas proposat com pot ser visualitzacio de material audiovisual comentari crıticdrsquoarticles etc


Elaboracio del material proposat mitjancant la redaccio drsquoun comentari crıtic o resolucio de preguntesproposades segons el cas

Durant la realitzacio de la practica es discuteixen a lrsquoaula diversos aspectes sobre el cas exposat i sobrela dinamica de la violencia incloent un debat sobre la cultura sexista present en la nostra societat i la sevainfluencia en la violencia de genere Lrsquoalumnat ha de respondre a les preguntes formulades i elaborar undocument que sera dipositat a lrsquoaula virtual per a la seva correccio


La qualificacio drsquoAPTE o NO APTE estara en funcio del tipus de resposta i justificacio a les questionsplantejades


Relacionada amb el Practicum II-Infermeria Comunitaria en lrsquoatencio a casos en els quals en el Centrede Salut es presente o sospite evidencia de violencia de genere

A4 Tutories guiades

Les sessions de tutoria grupal (U) seran emprades per a la recuperacio dels exercicis de practiques pendentsio aclariments de continguts teorics impartits

Grup Hores Professora

U1 2

U2 2

B) Activitats no presencials de lrsquoalumnat













100 )) 90 h





A) Classes teoriques participatives

El professor o la professora presentara drsquouna manera general cadascun dels temes amb la finalitat drsquoorientarlesels estudiants posant en relleu lrsquointeres i la importancia dels continguts que es van a tractar i ressaltantles interrelacions amb altres fenomens realitats o processos abordats anteriorment o que es tractaran mesendavant Per a aixo es fara us de diapositives i presentacions audiovisuals o mitjancant lrsquoentrega i analisidrsquoarticles i documents

B) Lectura i analisi de documents

De manera individual es llegiran i analitzaran llibres capıtols de llibres articles i altres documents significa-tius relacionats amb els temes de programa Drsquoalguna lectura el professor o professora sollicitara lrsquoelaboraciodrsquoun comentari de mes de 10 pagines que sera remes per ellrsquoestudianta a traves de lrsquoaula virtual abans dela data que srsquoindique

C) Taller

Des del punt de vista pedagogic el taller es altra metodologia que permet un aprendre fent en formade treball de grup Sera utilitzada per a realitzar activitats complementaries en alguns dels temes Unavegada impartit el contingut teoric es plantejaran exercicis i activitats practiques perque lesus estudiantesexerciten habilitats i destreses que els van a resultar utils quan cursen altres assignatures Es proposa larealitzacio de tallers 1) Estratificacio i desigualtats socials en salut i genere 2) Teories sociologiques degenere 3) El llenguatge sexista i 4) Violencia de genere

D) Tutories a demanda o programades individuals o de grup

Les tutories constitueixen el complement ideal per a reforcar els ensenyaments teorics i practiques doncspermeten una relacio mes personalitzada entre lrsquoestudiant i el professor El professorat atendra la demandaindividual de lesus estudiantes responent els dubtes plantejats dels temes explicats en classe i en les tutoriesde grup es revisara els productes i els exercicis realitzats En ambdos casos suposa la reunio periodicadrsquoestudiantes drsquoaproximadament una hora de durada amb el tutor o la tutora assignada

Per a lrsquoatencio tutorial en despatx es concertara previament cita amb el professorat per a la correctaplanificacio adequant la mateixa a lrsquohorari que cada professor o professora tinga assignat a dita activitatPer a lrsquoatencio tutorial en la modalitat programa de tutories electroniques establertes per la Universitatde Valencia via on-line mitjancant aula virtual sols es podra realitzar quan el professorat informe que teestablerta dita participacio en eixe programa

E) Materials

Lrsquoalumnat disposara dels seguents materials

bull Guia academica Especifica les competencies els objectius generals i especıfics les unitats tematiquesamb la descripcio del contingut la relacio de temes i els continguts la bibliografica especıfica per unitatla bibliografia complementaria la metodologia de classe i lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura

bull Dossier de materials Srsquoutilitza com eina drsquoestudi i aplicacio dels conceptes i teoria que srsquohauriendrsquoaplicar en els tallers Es facilitaran les guies expositives articles seleccionats

bull Material audiovisual Es facilitara a lrsquoalumnat un llistat de pellıcules per a visualitzar en horarino lectiu Algunes drsquoelles a mode drsquoexemple son

1 Solo mıa Director Javier Balaguer 2001 Espana

2 Te doy mis ojos Directora Itziar Bollaın 2003 Espana




3 El miedo (La por) Director Jordi Cadena 2013 Espana

4 La maleta de Marta Director Gunter Schawaiger 2013 Espana-Austria

El Aula Virtual srsquoutilitzara per a dipositar el material de suport de lrsquoassignatura i com mitja de comu-nicacio entre el professorat i lrsquoalumnat El professorat lliurara i penjara en lrsquoaula virtual el material didacticutilitzat en classe

9 Avaluacio

Hi haura un examen de la materia escrit i objectiu que es realitzara el dia i en lrsquoaula que determine elcentre En lrsquoavaluacio entrara el contingut de classes teoriques i practiques de la materia Lrsquoexamen estaraformat per un nombre suficient de questions be de resposta oberta o tancada pero de caracter objectiu

Lrsquoexamen (Sociologia Genere i Salut) suposa el 80 de la qualificacio mentre que el 20 restant cor-respon a lliurament drsquoactivitats drsquoavaluacio contınua

Criteris

bull Lrsquoexamen-treball de la part I Sociologia srsquoaprova a partir de 5 de nota (sobre 10) Aco equival a 2sobre 4

bull Lrsquoexamen de la part II Genere i Salut srsquoaprova a partir de 5 de nota (sobre 10) Aco equival a 2sobre 4 Constara de

a) Una prova tipus test drsquoentre 20 i 25 preguntes amb 3 opcions de resposta La maximapuntuacio a obtenir sera de 35 punts Per al calcul de la puntuacio srsquoaplicara la formula seguent

Encerts AErrors E



rarr nota =

(Aminus E

nminus 1

)middot pT

Exemple




rarr nota =

(43minus 7

3minus 1

)middot 10

60= 6 583

b) Preguntes breus a desenvolupar La maxima qualificacio a obtenir sera de 05 punts

bull Practiques drsquoaula Les 4 practiques son de caracter OBLIGATORI Lrsquoalumnat que no assistisca o queno haguera recuperat les practiques per motiu degudament justificat haura de recuperar aquesta parten lrsquoexercici drsquoexamen final Per a aixo es proposara dues preguntes complementaries (com a maximuna de la part de sociologia io una de la part de genere i salut)

Si lrsquoalumnat no poguera acudir a alguna sessio practica per motiu degudament justificat haura decomunicar-ho previament a la realitzacio o en el dia de la seva realitzacio a traves de correu electronica lrsquoprofessorat encarregat drsquoaquesta practica




Nota final

La nota final srsquoobtindra de la seguent manera

bull Les practiques (sociologia genere i salut) APTE o NO APTE

bull Lrsquoexamen puntua el 80 de la nota final

ndash Part I Sociologia 40

ndash Part II Genere i Salut 40

bull Activitats drsquoavaluacio continua 20

Per superar tota lrsquoassignatura srsquohaura drsquohaver aprovat tant la part corresponent al treball de practiquescom la Part I de Sociologia i la Part II de Genere i Salut entre les dues convocatories durant el curs academic

Lrsquoavaluacio contınua nomes podra ser sumada sempre que es tinguin aprovades les parts de lrsquoexamen tantde sociologia com de genere i salut Si no es compleix aquest criteri lrsquoassignatura no podra ser aprovada

Es mantindran aquelles parts aprovades en la 1ordf convocatoria devent lrsquoalumnat examinar-se en la 2ordfconvocatoria nomes drsquoaquella part o materia no superada anteriorment Per tant aquella persona que nosupere alguna de les TRES parts despres de les dues convocatories no tindra aprovada lrsquoassignatura durantaquest curs academic ni se li guardara la qualificacio per al curs academic seguent

Els i les alumnes hauran de realitzar totes les activitats en les que obligatoriament srsquoinclouen lespractiques io tutories guiades junt amb lrsquoexamen per a poder ser avaluats i avaluades

La nota de lrsquoexamen i la nota final resultant es comunicaran mitjancant lrsquoaula virtual o en tauler drsquoanuncisMitjancant correu electronic o la seccio de notıcies de lrsquoaula virtual es comunicara la data de revisio drsquoexamensi el perıode de temps per a la seva realitzacio La revision puede suponer la modificacion de la calificaciontanto al alza como la baja en caso de error o correccion Despres drsquoaquesta data no hi haura mes revisionsde notes i es procedira a signar les actes corresponents

Lrsquoalumnat que en primera convocatoria tinguera una dues o les TRES parts no superades la qualificacioen lrsquoacta apareixera amb la puntuacio mes alta drsquoentre la no superada

Segona convocatoria

Tindra la mateixa forma que lrsquoexamen de 1ordf convocatoria Els i les estudiantes que no hagen superat lamateria podran presentar-se novament a lrsquoexamen drsquoaquellalles parts no superadades En cas de nohaver lliurat o no haver superat les activitats io treballs indicats pel professorat es tindra de termini finsel mateix dia de lrsquoexamen per a fer-ho Si no srsquohagueren realitzat les activitat indicades lrsquoalumnat no haurasuperat lrsquoassignatura i es traslladara a lrsquoacta la qualificacio mes alta drsquoentre les proves no superades En casde suspendre lrsquoassignatura NO es guarda cap parte per al curs seguent


Part I Sociologia

Bibliografia basica

1 Bauman Z (2007) Amor lıquido Madrid Fondo de cultura economica

2 Bauman Z (2013) iquestLa riqueza de unos pocos nos beneficia a todos Barcelona Paidos

3 Cockerham W C (2002) Sociologıa de la medicina Madrid Prentice Hall

4 Connell R y Pearse R (2018) Genero desde una perspectiva global [traduccion Arantxa Grau iAlmudena Navas] Valencia PUV

5 Daponte A Bolivar J Garcıa MM (2009) Las desigualdades sociales en salud Granada EscuelaAndaluza de Salud Publica




6 Feito R (1997) Estructura Social contemporanea Madrid Siiglo XXI editores

7 Garcıa Ferrando M (coord) (2005) Pensar nuestra sociedad global Fundamentos de SociologıaValencia Tirant lo Blanch

8 Giddens A (1999) Consecuencias de la modernidad Madrid Alianza editorial

9 Giddens A (2006) Sociologıa Madrid Alianza Editorial

10 Giddens A (2007) Europa en la era global Barcelona Paidos

11 Giner S Lamo de Espinosa E Torres C (eds) (2002) Diccionario de Sociologıa MadridAlianza editorial

12 Grau A Rubio L (2013) Investigacion Social aplicada a las Ciencias de la Salud Valencia Tirantlo Blanch

13 Goffman E (1963) Estigma La identidad deteriorada Madrid Amorrortu editores

14 Illich I (1975) Nemesis medica la expropiacion de la salud Barcelona Barral

15 Maacionis JJ (2007) Sociologıa Madrid Pearson

16 Marques JV (1999) No es natural Valencia Tres i quatre

17 Mora Castro A (2007) Inmigracion servicios publicos e integracion social Cuadernos de TrabajoSocial 20 25-34 7 Ref


Bibliografia basica

1 Alberdi I y Rojas Marcos L (2005) Violencia tolerancia cero Barcelona Obra Social FundacionLa Caixa

2 Artazcoz L (ed) Monografico Genero y salud Gac Sanit 2004 supl 2 1-92

3 Fausto-Sterling Anne (2006) Cuerpos sexuados La polıtica de genero y la construccion de la sexua-lidad Barcelona Melusina

4 Laqueur T (1994) La construccion del sexo Cuerpo y genero desde los griegos hasta Freud MAdridCatedra Feminismos

5 Martınez Benlloch I (2000) Sistema sexo-genero identidades y construccion de la subjetividadValencia Universidad de Valencia

6 OMS (sa) Informe Salud y Genero 2006 Las edades centrales de la vida Madrid Ministerio deSanidad y Consumo

7 Varela Nuria (2008) Feminismo para principiantes Barcelona Ediciones BSA

8 Velasco Arias S (2009) Recomendaciones para la practica clınica con enfoque de genero MadridObservatorio de Salud de la Mujer Direccion General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacionalde Salud Ministerio de Sanidad y Polıtica Social 2009




11 Altres questions

Llengua vehicular

Atenent a la normativa que estableix la Universitat de Valencia la llengua drsquoexposicio del docent sera elcastella en el grup de castella i el valencia en el grup de valencia La llengua dels materials didactics ilrsquoexamen sera el valencia per als grups de matricula en valencia i el castella per als grups de matrıcula encastella Per a les lectures la que trie ellrsquoestudiant La dels treballs el valencia o el castella segons trielrsquoalumnat

Aula virtual

En aquells casos en els quals es considere i atenent a criteris drsquoausteritat ecologica srsquoacceptaran les activitatslliurades digitalment mitjancant lrsquoaula virtual No obstant aixo en aquells casos en els quals srsquoindique perpart del professorat el material i les activitats requerides seran presentades i lliurades en paper

Correu electronic

La relacio ordinaria entre lrsquoalumnat i el professorat tindra lloc en la classe o les tutories Lrsquoalumnatidentificant-se amb el nom i cognoms lrsquoassignatura i el grup al qual pertany podra dirigir-se al correuelectronic del professorat para

a) Informar drsquoanomalies administratives (per exemple que a una estudiant no li aparega la notafinal i als seus companys i companyes sı)

b) Altres questions de rellevancia equivalent

Lrsquoalumnat haura de dirigir-se per a aspectes referits a la part de Sociologia al coordinadora de Sociologiai per a aspectes referits a la part de Genere i Salut al coordinadora de Genere i Salut

No es podra fer us del correu electronic para

a) Questions alienes a la docencia o referides a altres materies

b) Remetre activitats excepte indicacio expressa per part del professorat

c) Fer consultes sobre el contingut de la materia (aco srsquohe de fer en la classe o a la tutoria) Lrsquounicaexcepcio en la que sı que es podran atendre aquestes consultes es en el caso que el professor oprofessora participe en el programa de tutories electroniques de la Universitat de Valencia Ditaconsulta srsquohaura de realitzar utilitzant lrsquoacces des de lrsquoaula virtual i no de forma directa con elcorreu electronic del professor o la professora Donat que tot el professorat no participa en ditamodalitat tutorial es comunicara al principi de curso en quins casos pot dirigir-se lrsquoestudiant oestudianta per a realitzar les consultes i en quins casos no

d) Fer consultes sobre data i lloc drsquoexamen (aco correspon en el centre i es troba en el taulo corres-ponent o en la web del Centre)

e) No srsquoatendran correus electronics fora dels dies assenyalats com lectius segons el calendari academicestablert per la Universitat de Valencia

En casos com aquests o uns altres equivalents els correus seran ignorats Tambe sera ignorat sis-tematicament tot correu drsquoestudiant que no provinga drsquoun compte del servidor de la UV (es a dir aquellsque no acaben en alumniuves)




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment programats a la guia docent tant per a les sessions teoriques com pera les sessions practiques de manera que es garanteix que les competencies a desenvolupar en lrsquoassignaturapuguin ser assolides


Es mante la carrega de treball que marca el nombre de credits


Es mante el lliurament de materials previstos a la guia original de lrsquoassignatura (diapositives apunts iactivitats) a lrsquoaula virtual El lliurament de temes es realitzara en diapositives amb audio io documentredactat per al seguiment dels continguts teorics i practics per compensar aixı la imparticio de classepresencial En determinades activitats es podra utilitzar metodologia basada en aula invertida

Es desenvoluparan activitats a traves de videoconferencia Blackboard Collaborate BBC que es realitzaranamb la intencio de resoldre i aclarir dubtes dels continguts teorics i practics de lrsquoassignatura Srsquohabilitarancarpetes en aula virtual amb lrsquoopcio Tasques per al lliurament de les activitats que seran treballades illiurades de forma individual i grupal com estava establert inicialment en la guia de lrsquoassignatura

La realitzacio de Videoconferencies per a tutoria en aquest cas si fora necessari es comunicara previament

Per a facilitar la comunicacio professoratalumnat es remetra correu informant de qualsevol situacio queafecti la dinamica de la docencia be a traves de la persona delegada de curs com per enviament de correu ala totalitat del grup de lrsquoassignatura

Es mante el programa de tutories virtuals i per correu electronic per part de lrsquoprofessorat que tinguiaquesta modalitat solmiddotlicitada En cas contrari el professorat mantindra el seu horari de tutoria

4 Avaluacio

Es mante el sistema de ponderacio de les diferents parts de lrsquoassignatura tal com apareix reflectit en la guiadocent 20 avaluacio contınua i 80 examen segons la seguent distribucio

ndash Sociologia (40 continguts teorics practics)

ndash Genere i Salut (40 continguts teorics practics)

Es canvia el sistema drsquoavaluacio en els seguent termes

En el Bloc de Genere i Salut srsquoelimina la prova tipus test i la pregunta curta i se substitueix peldesenvolupament drsquouna segona prova drsquoavaluacio contınua mitjancant la realitzacio drsquoun treball academicindividual que sera lliurat per part de professorat

Lrsquoactivitat avaluable consistira en el lliurament drsquoun document per a la seva analisi i reflexio que ha deser relacionat i integrat amb els continguts teorics de la part de lrsquoassignatura corresponent a Genere i Saluti drsquoaquesta manera poder donar resposta a les questions plantejades

Totes les indicacions oportunes i els seus corresponents questions plantejades per a la realitzacio delrsquoactivitat drsquoavaluacio i ponderacio de la nota quedaran detallades en un document que es lliurara perrealitzar lrsquoactivitat

Srsquohabilitara una carpeta en aula virtual per dipositar el treball que sera lliurat amb data maxima el diaque oficialment es realitzara lrsquoexamen

Previament al lliurament de el document drsquoavaluacio es programara una Videoconferencia mitjancantBlackBoard Collaborate BBC per a lrsquoaclariment de dubtes




Srsquoha tingut en compte que la realitzacio de lrsquoactivitat avaluable no supere el volum de treball indicat enla guia docent per a la preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio

Davant de qualsevol problema que pogues sorgir de connexio durant el perıode de realitzacio de la provalrsquoalumnat srsquohaura de posar en contacte amb el professorat de lrsquoassignatura per al seu coneixement

En el Bloc Sociologia el tipus de prova es mante canvia el format de prova El dia assignat drsquoexamensrsquohabilitara una tasca a lrsquoaula virtual amb un adjunt on constaran les preguntes drsquoexamen Lrsquoalumnatdescarregara el document i comptara amb un temps acotat per redactar la respostes drsquoexamen i pujar-les denou a la plataforma

Davant de qualsevol problema que pogues sorgir durant el perıode de realitzacio de la prova lrsquoalumnatsrsquohaura de posar en contacte amb el professorat de lrsquoassignatura per al seu coneixement

El sistema drsquoavaluacio es mante tambe per a la segona convocatoria

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada a la guia No obstant aixo srsquohan incorporat les diapositives de lrsquomaterialteoric amb audio i enllacos a lrsquointerior que permetin lrsquoacces a informacio complementaria si fos necessari itambe documents escrits









Materia Estadıstica


Nom assignatura BIOESTADISTICA I TIC APLICADES A CIENCIESDE LA SALUT



Curs Primer

Semestre Primer





38 0 2 0 02 6

1 0 2 0 2

Coordinacio Prof Estarlich Estarlich Marisa



Professorat Prof 1 Estarlich Estarlich Marisa (Gr A B C)



Prof 2 Mariano Julian Rochina (Gr D)


Correu-e MarianoJulian-Rochinauves

Prof 3 Merelles Tormo Antoni (Gr ON)

Despatx Nordm 12 FIP (Ontinyent)


Prof 4 Aniceto Lacasa Santiago (Gr ON)

Despatx Sala professorat Infermeria (Ontinyent)

Correu-e SantiagoAnicetouves

Prof 5 Chover Sierra Elena (Gr A C)



Prof 6 Professora Associat (Gr A C)

Despatx

Correu-e





Lrsquoassignatura de Bioestadıstica i Tecniques de la Informacio i la Comunicacio Aplicades a Ciencies dela Salut esta inclosa en la formacio basica del Grau drsquoInfermeria Srsquoimparteix en el primer semestre

La configuracio de lrsquoassignatura permetra que servisca com a complement de moltes altres assignaturesdel grau i esdevinga necessaria per a les assignatures de quart curs Introduccio a la Investigacio en laDisciplina Infermera i Treball Fi de Grau

Lrsquoassignatura srsquoestructura en dos grans blocs tematics tecnologies de la informacio i la comunicacioestadıstica (descriptiva probabilitat i inferencia) i demografia En ells srsquoestudien conceptes drsquoestadıstica idemografia i la seua aplicacio en les ciencies de la salut


No son necessaris coneixements previs drsquoEstadıstica Demografia i de Tecnologies de la Informacio i dela Comunicacio encara que ajudara molt a lrsquoestudiant coneixer continguts semblants que podem trobar enles assignatures de matematiques cursades en el batxillerat i estar habituat a lrsquous de lrsquoordinador










E-15 (part ) Aplicar els metodes i procediments necessaris en el seu ambit per a identificar els problemesde salut mes rellevants en una comunitat Analitzar les dades estadıstiques referides a estudis poblacionals



1 Coneixer el vocabulari i terminologia basica de lrsquoestadıstica descriptiva la probabilitat la inferencia ila demografia

2 Coneixer les principals fonts de dades demografiques i sanitaries

3 Interpretar correctament informacio estadıstica y demografica que puga apareixer en els contingutsdrsquoaltres assignatures del grau

4 Resoldre exercicis i afrontar situacions que puguen plantejar-se en altres assignatures del grau o enlrsquoexercici professional

5 Interpretar informes treballs etc en els quals srsquohan utilitzat els conceptes inclosos en el temari delrsquoassignatura

6 Utilitzar correctament programari per al maneig de TICs i per a lrsquoanalisi estadıstica i demografica





A) PROGRAMA TEORIC (38 h)

UNITAT TEMATICA 1 BIOESTADISTICA DEMOGRAFIA I CIENCIES DE LA SALUT(asymp 2 h)

Tema 1 Bioestadıstica i demografia en ciencies de la salut sect11 Concepte de Bioestadısticasect12 Necessitat de lrsquoestadıstica en les ciencies de la salut sect121 Variabilitat biologica sect122Quantificacio en les ciencies de la salut sect123 Salut Publica i Epidemiologia sect124 Perspectivacomunitaria de les ciencies de la salut sect125 Naturalesa del treball clınic sect126 Medicina basadaen lrsquoevidencia sect13 Passos per a un estudi estadıstic sect21 Introduccio a la demografiaConceptes fonamentals sect22 Fonts drsquoinformacio demografica sect23 Mesura dels esdevenimentsdemografics sect24 Que srsquoanalitza quan srsquoestudia una poblacio humana sect241 Caracterıstiquesde la poblacio Estructura sect242 Comportament demografic Dinamica de la poblacio sect243Comparacions entre poblacions estandarditzacions

UNITAT TEMATICA 2 ESTADISTICA

21 ESTADISTICA DESCRIPTIVA (asymp 6ndash8 h)

Tema 2 Estadıstica descriptiva sect1 Introduccio Conceptes generals sect2 Recollida i organitzacio de lesdades Un exemple sect3 Escales de mesura sect4 Tipus de variables estadıstiques sect5 Frequenciaproporcio percentatge Taula de distribucio de frequencies Taula de contingencia sect6 Presenta-cio de les dades Taules i figures sect7 Intervals o classes sect8 Resum de les dades sect81 Mesures detendencia central (moda mitjana aritmetica) sect82 Mesures de posicio (percentils mediana quar-tils) sect83 Mesures de variabilitat o dispersio (rang o recorregut interval interquartılic variancia idesviacio tıpica coeficient de variacio) sect84 Mesures de forma (concentracio asimetria curtosis)

22 PROBABILITAT (asymp 8ndash10 h)

Tema 3 Probabilitat sect1 Probabilitat Introduccio sect2 Probabilitat Conceptes basics experimentaleatori espai mostral successos sect3 Probabilitat Definicions sect31 Definicio classica defini-cio frequentista probabilitat subjectiva sect32 Definicio axiomatica o formal de probabilitat sect4Propietats de la probabilitat sect5 Probabilitat condicionada sect51 Successos independents sect52Teorema de la probabilitat total sect6 Teorema de Bayes sect7 Valor drsquouna prova diagnostica (otest)

Tema 4 Variable aleatoria sect1 Introduccio sect2 Variable aleatoria sect3 Distribucio de probabilitatdrsquouna variable aleatoria sect31 Funcio de densitat de variable aleatoria discreta (Funcio de probabi-litat) sect32 Funcio de densitat de variable aleatoria contınua (Funcio de densitat) sect33 Funcio dedistribucio sect4 Esperanca variancia i desviacio tıpica drsquouna variable aleatoria sect5 Independenciade variables

Tema 5 Distribucions de probabilitat sect1 Distribucions de probabilitat discretes sect11 DistribucioBernouilli sect12 Distribucio Binomial sect13 Distribucio Multinomial sect14 Distribucio Poisson sect2Distribucions de probabilitat contınues sect21 Distribucio Normal sect22 Distribucio Khi-quadrat dePearson sect23 Distribucio t-Student sect3 Aproximacions a la distribucio Normal sect31 Aproxima-cions de la distribucio Binomial a la Normal sect31 Teorema central del lımit sect31 Correccio percontinuıtat sect32 Aproximacions de la distribucio Poisson a la Normal sect33 Aproximacions de ladistribucio t-Student a la Normal

23 INFERENCIA ESTADISTICA (asymp 8ndash10 h)

Tema 6 Inferencia estadıstica I sect1 Conceptes basics sobre inferencia sect2 Mostreig Tipus de mos-treig sect21 Mostreig aleatori o probabilıstic (simple sistematic per conglomerats estratificat)sect22 Mostreig no aleatori o no probabilıstic (per quotes incidental accidental) sect3 Estimadors




puntuals i la seua distribucio en el mostreig Parametres estimadors distribucio mostral sect4Contrast drsquohipotesis

Tema 7 Inferencia estadıstica II sect1 Estimacio puntual de la mitjana Teorema central del lımit Noesbiaixament i precisio Funcio de versemblanca Interval de confianca sect2 Estimacio puntual dela proporcio i interval de confianca

Tema 8 Inferencia estadıstica III sect1 Estimacio puntual de la diferencia de mitjanes i interval deconfianca Comparacio de mostres amb les proves t-Student i ANOVA (Analisi de Variancia) sect2Estimacio puntual de la diferencia de proporcions i interval de confianca Comparacio de mostresamb la provas Khi-quadrat o la prova de Fisher sect3 Error de tipus I i de tipus II Acotacio delserrors per a calcular la grandaria mostral Calcul de la grandaria mostral per a lrsquoestimacio demitjanes i de proporcions

UNITAT TEMATICA 3 DEMOGRAFIA (asymp 8 h)

Tema 9 Fonts drsquoinformacio demografica sect1 Cens de Poblacio i Habitatges sect2 Padro MunicipaldrsquoHabitants sect3 Moviment Natural de la Poblacio (MNP) sect31 Butlletı Estadıstic de Part (BEP)sect32 Butlletı Estadıstic de Defuncio (BED) sect33 Butlletı Estadıstic de Matrimoni sect4 Movimentsmigratoris

Tema 10 Mesura dels esdeveniments demografics sect1 Rao (ındexrelacio) Components definiciointerpretacio propietats sect2 Proporciopercentatge Components definicio propietats sect3Taxa Components definicio propietats Taxa bruta taxa especıfica sect4 Nombres (numeros)ındex Components definicio propietats Canvi percentual Relacio entre el nombre ındex i elcanvi percentual

Tema 11 Estructura i caracterıstiques de la poblacio sect1 Conceptes sect11 Estructura de la poblaciosect12 Edat Grups drsquoedat sect2 Distribucio de la poblacio sect3 Piramide drsquoedatPiramide depoblacio sect31 Tipus de piramide drsquoedat sect4 Indicadors drsquoestructura Coeficients de masculinitati de feminitat Distribucio percentual de la poblacio per grups drsquoedat Index drsquoenvelliment Indexde sobre envelliment Index de joventut Index de vellesa Index de dependencia global Index dedependencia de joves Index de dependencia drsquoancians Percentilsquartils drsquoedat Edat mitjanaamb dades en intervals sect41 Altres indicadors drsquoestructura Index de Sundbarg Index de Fritz-Savoy Index de Sauvoy Index de maternitat Index de potencialitat Index de tendencia Indexde renovacio de la poblacio activa sect5 Altres caracterıstiques drsquoestructura de la poblacio (ECprofessio estudis) Estructura de la poblacio per estat civil segons activitat professional perestudis realitzats sect6 Distribucio geografica de la poblacio Densitat de poblacio Distribucio pernombre drsquohabitants (municipis rurals intermedis urbans)

Tema 12 Comportament demografic Dinamica de la poblacio sect1 Dinamica de la poblacio Con-cepte sect2 Indicadors demografics de creixement sect21 Relacionats amb el MNP creixe-ment vegetatiu sect22 Relacionats amb els moviments migratoris sect23 Relacionats amb el MNP iels moviments migratoris sect3 Indicadors demografics drsquoevolucio sect31 Index drsquoevoluciosect32 Canvi percentual sect33 Creixement anual (d) sect34 Taxa de creixement intercensalinteranual(TCI) sect4 Indicadors de fecunditat sect41 Conceptes sect42 Taxa bruta de natalitat (TBN)sect43 Taxa de fecunditat general (TFG) sect44 Taxa de fecunditat segons edat (TFE) sect45 Edatmitjana de la maternitat (EMM) sect46 Index Sintetic de Fecunditat (ISF) Indicador Conjunturalde Fecunditat (ICF) sect47 Taxa bruta de reproduccio sect48 Relacio de masculinitat al naixementsect5 Indicadors drsquoabortivitat sect51 Interrupcio voluntaria de lrsquoembaras Concepte sect52 Taxabruta drsquoabortivitatTaxa drsquoabortivitat de la poblacio general (TBA) sect53 Taxa drsquoabortivitat ge-neral (TAG) sect54 Taxa drsquoabortivitat segons edat (TAE) sect55 Rao drsquointerrupcions voluntaries delrsquoembaras

Tema 13 Mortalitat esperanca de vida i anys potencials de vida perduts sect1 MortalitatIndicadors de mortalitat sect11 Taxa bruta de mortalitat sect12 Taxa especıfica de mortalitatsect13 Taxa de mortalitat infantil sect131 Taxa de mortalitat neonatal immediata sect132 Taxa demortalitat neonatal sect133 Taxa de mortalitat perinatal sect14 Index de Swaroop-Uemura sect15Mortalitat segons causes i grups de causes sect151 Mortalitat proporcional sect152 Mortalitat segonscauses i grups de causes sect2 Esperanca de vida Esperanca de vida al neixer Esperanca de




vida a una determinada edat sect3 Anys potencials de vida perduts (APVP) sect31 TaxadrsquoAPVP Mitjana drsquoAPVP Percentatge drsquoAPVP sect32 ModelPatro drsquoAPVP

Tema 14 Comparacio entre poblacions Estandarditzacio de taxes sect1 Introduccio sect2 Poblaciopatro estandard o de referencia sect3 Metodes drsquoestandarditzacioajust de taxes sect31 Metodedirecte drsquoestandarditzacioajust (metode de la poblacio tipus) Taxes Estandarditzades Index oRao de Mortalitat Comparativa (IMC RMC) sect32 Metode indirecte drsquoestandarditzacioajust (ode les taxes estandard) Index o Rao de Mortalitat Estandard (IME RME) sect4 Limitacions irecomanacions en lrsquoajust de taxes

B) TUTORIES DrsquoAULA PROGRAMADES (2 h)

Les dues hores de tutoria drsquoaula srsquoempraran per a reforcar a lrsquoalumnat en aquells conceptes que no hagenquedat clars durant les classes Srsquoutilitzaran per a la resolucio de dubtes i drsquoexercicis amb la finalitatdrsquoindagar el grau drsquoaprenentatge entre lrsquoalumnat

C) PRACTIQUES DrsquoINFORMATICA (20 h)

Es contempla la realitzacio de practiques amb lrsquoordinador en lrsquoaula a traves de les quals srsquoaprofundira en elsconceptes apresos en la teoria alhora que srsquoexercitaran procediments per a afrontar amb exit la resoluciodels exercicis que puguen plantejar-se en lrsquoexamen

I1 ESTADISTICA DESCRIPTIVA

1 A cada subgrup drsquoestudiants se li entregara una base de dades en format Unicode que srsquohaura decarregar en programari estadıstic

2 Una vegada assabentat lrsquoalumnat de quina informacio conte cada variablecolumna haura de classificarles variables en qualitatives (nominals ordinals binaries) o quantitatives (discretes contınues)

3 Seguidament es reconstruira una taula amb la distribucio de frequencies per a alguna variable quanti-tativa

4 Srsquoelaboraran taules de contingencia amb el creuament de variables qualitatives

5 Es construiran intervals de classe per a variables quantitatives

6 Es calcularan mesures de tendencia central de posicio de variabilitat i de forma

7 Es representaran figures i taules de contingencia histogrames i polıgons de frequencies

8 Finalment junt a lrsquoanterior es demanara que srsquoelaboraren breus descripcions a mode drsquoanalisi sinteticasobre els resultats de la informacio treballada

I2 PROBABILITAT VARIABLES ALEATORIES I DISTRIBUCIONS DE PROBABILITAT


1 Probabilitat

(a) Probabilitat i les seues propietats

(b) Probabilitat condicional Independencia

(c) Teorema de la probabilitat total i teorema de Bayes

(d) Prova diagnostica

2 Distribucions de probabilitat

(a) Variable discreta i distribucio de frequencies relatives i acumulades

(b) Distribucio binomial




(c) Distribucio de Poisson

(d) Distribucio normal

(e) Aproximacio de les distribucions binomial i Poisson a la distribucio normal

Els exercicis es distribuiran a lrsquoatzar de manera que per grup o individualment srsquohaura de resoldre unconjunt drsquoexercicis sobre probabilitat i sobre distribucions de probabilitat


I3 INFERENCIA ESTADISTICA


1 Mostres estadıstiques

2 Estimacio de parametres

(a) Estimacio de la mitjana

(b) Estimacio de la proporcio

3 Intervals de confianca

(a) Interval de confianca per a la mitjana

(b) Interval de confianca per a la proporcio

4 Grandaria de la mostra

(a) Grandaria de la mostra per a estimar mitjanes

(b) Grandaria de la mostra per a estimar proporcions

5 Comparacions

(a) Comparacio de mesures mitjancant les proves t-Student ANOVA o el seus quivalents de provesno parametriques

(b) Comparacio de proporcions amb la prova Khi-quadrat

Els exercicis es distribuiran a lrsquoatzar de manera que per grup o individualment srsquohaura de resoldre unconjunt drsquoexercicis sobre inferencia estadıstica


I4 DEMOGRAFIA

1 El professorat assignara a cada grup drsquoestudiants una poblacio referent a un lloc geografic i un anydeterminat sobre la qual el grup drsquoalumnes haura de cercar dades demografiques

2 Les dades es treballaran en full de calcul i les diferents parts que comprenen lrsquoexercici es trobaranclarament identificades

3 Part sobre caracterıstiques de la poblacio estructura

(a) Es construira una taula amb grups quinquennals drsquoedat i segons sexe amb les dades de la poblacioassignada segons lloc geografic i any Tambe el CM el CF el H i el D

(b) Es construira la piramide de poblacio corresponent




(c) Es calcularan indicadors drsquoestructura 1) Index drsquoenvelliment 2) Index de sobreenvelliment 3)Index de joventut 4) Index de vellesa 5) Index de dependencia global 6) Index de dependenciade joves 7) Index de dependencia drsquoancians 8) Percentil 25 Percentil 50 Percentil 75 (de lrsquoedat)9) Edat mitjana per a homes per a dones i per al conjunt drsquohomes i dones 10) Index de SundbargIndex de Fritz-Savoy Index de Sauvoy 11) Index de maternitat Index de potencialitat Index detendencia 12) Index de renovacio de la poblacio activa

(d) Per a la poblacio assignada segons el lloc geografic i lrsquoany establert es representaran diagramesde barres segons 1) Lrsquoestructura de la poblacio per estat civil per al conjunt drsquohomes i dones2) Lrsquoestructura de la poblacio segons activitat professional 3) Lrsquoestructura de la poblacio segonsestudis realitzats (nivell de formacio nivell drsquoestudis)

4 Part sobre comportament demografic dinamica de la poblacio

(a) Per a la poblacio assignada segons el lloc geografic establert es construira una taula sobre elcreixement vegetatiu tot contemplant almenys dues decades

(b) Srsquoelaborara la figura que represente els naixements les defuncions i el creixement vegetatiu

(c) Srsquoelaborara una taula sobre migracions (exteriors interiors totals) i srsquoelaborara la figura adientper a representar lrsquoevolucio del moviment migratori

(d) Es calcularan indicadors demografics drsquoevolucio (ındex drsquoevolucio canvi percentual creixementanual taxa de creixement interanual)

(e) Es calcularan taxes de fecunditat segons edat i srsquoelaborara la figura adient per a representarlrsquoesdeveniment

(f) Srsquoobtindra lrsquoedat mitjana de la maternitat

(g) Es calculara lrsquoindicador sinteticconjuntural de fecunditat i es representara la figura adient perals anys que se solliciten

5 Part sobre mortalitat i anys potencials de vida perduts

(a) Es calculara la taxa bruta de mortalitat per al lloc geografic assignat i tambe per al total de lrsquoEstatEspanyol per a una serie drsquoanys que srsquoindicara Srsquoelaborara la figura adient per a representar lesrespectives taxes

(b) Es calcularan les taxes especıfiques de mortalitat segons edats individuals i srsquoelaborara la figuraadient per a la representacio grafica

(c) Srsquoelaborara una taula on es reflectisca el modelpatro de mortalitat en el lloc geografic assignat iper a dos anys el mes distanciats possible (segons disponibilitat de dades)

(d) Srsquoelaborara una taula on es reflectisquen els anys potencials de vida perduts (APVP) per al llocgeografic assignat i per a dos anys el mes distanciats possible (segons disponibilitat de dades)

6 Part sobre estandarditzacio de taxes

(a) Srsquoaplicara el metode directe drsquoestandarditzacio de taxes per a comparar la mortalitat en el llocgeografic i any assignat amb altre lloc geografic i mateix any Es calculara lrsquoIndex o Rao deMortalitat Comparativa

(b) Srsquoaplicara el metode indirecte drsquoestandarditzacio de taxes per a comparar la mortalitat en el llocgeografic i any assignat amb altre lloc geografic i mateix any Es calculara lrsquoIndex o Rao deMortalitat Estandard



La docencia srsquoimpartira en el primer semestre drsquoacord amb la planificacio aprovada per la ComissioAcademica de la Titulacio en les aules assignades a aquest efecte En total srsquohan programat 38 horesteoriques (19 classes de dues hores) i 20 hores practiques (10 classes de dues hores) per alumnea Lesclasses teoriques srsquoimpartiran a grups de 80 estudiants i les practiques a grups de 40 estudiants











40100 ) 60 h














100 )) 90 h


La metodologia drsquoensenyament-aprenentatge srsquoajustara a les modalitats docents en que srsquoestructura lrsquoas-signatura

En el bloc teoric predominara lrsquoexposicio de conceptes per part del professorat encara que es promourala implicacio i la participacio de lrsquoalumnat en les classes En elles srsquoaportaran situacions reals en les quelrsquoalumnat puga aplicar els coneixements teorics explicats No es preten que lrsquoalumnea acumule conceptessense mes sino que els aplique a situacions reals i sapiga interpretar allo que obte

El bloc de practiques drsquoinformatica es proposa a lrsquoalumnat la resolucio de nombrosos exercicis ambels quals ficar a prova la interioritzacio dels conceptes apresos en el bloc teoric Aquı es requerix mesencara que en el bloc teoric un us intensiu de les TIC per a la cerca de dades la recopilacio drsquoinformaciodemografica i sanitaria i lrsquoelaboracio i presentacio de resultats Tanmateix lrsquous de programari senzill per alrsquoanalisi estadıstica

LrsquoAula Virtual srsquoutilitzara com a mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat aixı com per alrsquointercanvi de documents materials de suport a la docencia i exercicis drsquous privatiu per a lrsquoassignatura

Aixı mateix lrsquoalumnat disposa del seguent portal drsquoInternet lthttpwwwuveslsnBIOTICSgton disposara de documents i materials de suport a la docencia de caracter public aixı com enllacos a portalsdrsquointeres per a lrsquoassignatura etc

Per a la comunicacio amb el professorat lrsquoalumnat emprara preferentment el correu electronic insti-

tucional (usuarialumniuves) En lrsquoassumpte srsquoindicara necessariament el codi-grup de lrsquoassignaturalrsquoabreviatura de lrsquoassignatura i una breu descripcio del motiu del correu electronic En el cos del correulrsquoestudiant indicara el nom i cognoms complet i el grup de matrıcula




Per a MLuisaEstarlichuves

CC MarianoJulianuves

BCC SantiagoAnicetouves

Assumpte 34369A-BioStdTic Infermeria Motiu del correu

Text per a enviar

Professora Marisa EstarlichSoc lrsquoalumnea Nom Cognom1 [Cognom2]El motiu drsquoaquest correu es

Atentament

(signatura)Nom de lrsquoalumneaTıtol Grau drsquoInfermeriaCurs xxx Grup de matrıcula xxxFacultat drsquoInfermeria i PodologiaUniversitat de Valencia

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es compon drsquouna part teorica i una part practica on es desenvoluparan els conceptes apresosen classe

1 Part teorica

mdash Per a lrsquoavaluacio de la part teorica lrsquoalumnat realitzara diferents examens tipus test dels diferentsblocs tematics al llarg del curs (TBi test blocs) i un examen final (TF test final)

mdash Cada test per bloc (TBi) tindra entre 20 i 30 preguntes Lrsquoexamen test final (TF ) tindra entre40 i 60 preguntes

mdash Els examens tipus test consistiran en preguntes de resposta multiple (4 possibles alternatives i tansols una resposta correcta) Les respostes correctes puntuaran 1 punt les respostes incorrectespuntuaran negativament minus0 33 punts

mdash Aquestes proves seran presencials

mdash Nota maxima assolible 10 punts (0 le TB le 10 0 le TF le 10)

mdash La nota final dels test per blocs realitzats durant el curs (TB) srsquoobtindra amb el calcul de lamitjana dels mateixos TB = Mitjana(TBi)

2 Part practica

mdash Practica 1 (P1) Lrsquoalumnat elaborara un informe descriptiu sobre una base de dades aportadapel professorat o be a partir de dades adquirides per lrsquoestudiantat mitjancant questionari Notamaxima 10 punts (0 le P1 le 10)

mdash Practica 2 (P2) Lrsquoalumnat realitzara una infografia sobre conceptes de demografia Notamaxima 10 punts (0 le P2 le 10)

mdash Practica 3 (P3) Consistira en la resolucio drsquoexercicis drsquouna co lmiddotleccio proposada pel professoratNota maxima 10 punts (0 le P3 le 10)

mdash Practica 4 (P4) Aquesta practica consistira en la continuacio de la practica 1 A partir de labase de dades obtinguda en P1 lrsquoalumnat realitzara una analisi bivariant Nota maxima 10 punts(0 le P4 le 10)

La nota final (F ) de lrsquoassignatura sera igual a

F = 0 40times TF + 0 20times TB + 0 10times P1 + 0 10times P2 + 0 10times P3 + 0 10times P4

Es considerara aprovada lrsquoassignatura si es compleixen els seguents requisits

ndash F ge 5

ndash TF ge 4




ndash Cada Pi ge 5 i = 1 4

En el cas de no superar lrsquoassignatura (no complir-se algun dels requisits anteriors) en lrsquoacta es plasmarala seguent qualificacio

ndash El resultat de la nota final (F ) si aquesta puntuacio fora inferior a 5 (F si F lt 5)

ndash 49 en el cas que el resultat del calcul de la nota final (F ) fora 5 o superior (4 9 si F ge 5)

Per a la segona convocatoria

ndash Es mantindran les puntuacions dels test per blocs (TBi) obtingudes a classe

ndash Srsquohaura de tornar a efectuar la prova test final si la nota obtinguda en primera convocatoria (TF )no ha aplegar al 4

ndash Srsquohauran de recuperar les practiques (Pi) que estigueren suspeses


Bibliografia basica

1 Pagina web de lrsquoassignatura lthttpwwwuveslsnBIOTICSgt

2 Bioestadıstica Metodos y Aplicaciones (Universidad de Malaga) lthttpwwwbioestadisticaumaeslibrogt

3 Pastor-Barriuso R (2012) Bioestadıstica Madrid Escuela Nacional de Sanidad y Centro Nacional deEpidemiologıa-Instituto de Salud Carlos IIIlthttpgesdocisciiiesgesdoccontrolleraction=downloadampid=03062013-7dd67975c5gt

4 Sanjuan i Nebot Lluıs F (2016) Estadıstica descriptiva per a ciencies de la salut lthttprodericuveshandle1055051664gt

5 Sanjuan i Nebot Lluıs F (2016) Probabilitat lthttprodericuveshandle1055051665gt

6 Sanjuan i Nebot Lluıs F (2017) Demografia Sanitaria lthttprodericuveshandle1055063203gt

7 Instituto Nacional de Estadıstica lthttpwwwineesgt

8 Institut Valencia drsquoEstadıstica lthttpwwwiveesgt


1 Canavos GC (1987) Probabilidad y Estadıstica Aplicaciones y metodos Mexico Mcgraw-Hill

2 Carrasco JL (1995) El metodo estadıstico en la investigacion medica Madrid Ciencia 3

3 Daniel WW (1997) Bioestadıstica base para el analisis de las ciencias de la salud Mexico Limusa

4 Degroot M H (1975) Probabilidad y Estadıstica Mexico Mcgraw-Hill

5 Gonick L y Smith W (1993) La estadıstica en comic Barcelona Zendrera Zariquiey

6 Griffiths D (2009) Head First Statistics Sebastopol Cambridge EUA OrsquoReilly MEdia Inc

7 Icart MT i altres (1996) Enfermeria Comunitaria Epidemiologia Barcelona Masson

8 Klein G Dabney A (2013) The cartoon introduction to statistics New York Hill and Wang (unadivision de Farrar Straus and Giroux)

9 Milton JS (2001) Estadıstica para biologıa y ciencias de la salud Madrid Mcgraw-HillInteramericanade Espana SAU




10 Norman G R y Streiner D L (2000) Bioestadıstica Barcelona HarcourtndashMosby

11 Perez Flores D (2003) La bioestadıstica Herramienta de investigacion en salud En SanchezMoreno A et al Enfermerıa Comunitaria 2 Epidemiologıa y Enfermerıa Madrid Mc Graw-HillInteramericana 3 vols

12 Sanchez A i altres (2000) Enfermerıa Comunitaria 2 Epidemilogıa y Enfermerıa Madrid Mcgraw-HillInteramericana de Espana SAU

13 Sanchez Barbie A (1997) Cuadernos de bioestadıstica I II San Vicente Alicante ECU (EditorialClub Universitario)

14 Silva LC (1993) Muestreo para la investigacion en ciencias de la salud Madrid Dıaz de Santos

15 Spiegel M R Stephens L J (2001) Estadıstica 3ordf ed Mexico DF McGraw-HillInteramericana

16 Verzani J (2005) Using R for Introductory Statistics Boca Raton (London) New York (WashingtonDC) Chapman amp HallCRC

17 Vinuesa J i altres (1994) Demografıa Analisis y proyecciones Madrid Sıntesis SA

18 Apuntes de Bioestadıstica (Unidad de Bioestadıstica Clınica del Hospital Ramon y Cajal)

lthttpwwwhrcesbioestM docentehtmlgt

19 STATISTICS Methods and Applications (llibre electronic)

lthttpwwwstatsoftcomtextbookstathomehtmlgt




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els mateixos continguts inicialment programats a la guia docent


Es mante el volum de treball previst en la Guia academica

Es mante la planificacio temporal de la docencia


Es dipositaran a lrsquoaula virtual els materials per a les sessions de classe (diapositives o similar i anotacions)Aixı mateix vıdeo-tutorials sobre lrsquous de programari estadıstic

Substitucio de la classe presencial per forum de dubtes i tasques de manera asıncrona aixı com video-conferencia de manera sıncrona per Blackboard Collaborate o Microsoft Teams el dia i hora previst per a laclasse presencial

Sistema de tutories Tutories virtuals (atencio en 48 hores laborables maxim per correu electronici en cas necessari es programara una tutoria online mitjancant Blackboard Collaborate Microsoft Teams oJitsi (httpsdevnetuves)

4 Avaluacio


5 Bibliografia




77 FARMACOLOGIA





Nom assignatura FARMACOLOGIA



Curs Segon

Semestre Primer





5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Brage Serrano Ricardo

Despatx Nordm 8 FIP


Professorat Prof 1 Brage Serrano Ricardo

Despatx Nordm 8 FIP


Prof 2 Trapero Gimeno Isabel

Despatx Nordm 8 FIP


Prof 3 Enrique Domınguez Fernando


Correu-e FernandoEnriqueuves

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura Farmacologia dins del currıculum de grau en Infermeria pertany al bloc de materiesbasiques formant part del conjunt de materies drsquoaprofundiment Esta assignatura se situa en el segonany del grau en el primer quadrimestre Lrsquoobjectiu basic de la Farmacologia es aconseguir millorar lrsquoatenciodels pacients mitjancant la promocio de la utilitzacio dels farmacs amb seguretat i eficacia (OMS 1970)

Lrsquoexercici de la practica infermera en les seues diferents modalitats de cures generals o especialitzadesimplica necessariament la utilitzacio de medicaments i productes sanitaris Concretament el proces drsquoatencioinfermer es especialment important durant lrsquoadministracio de la medicacio i el seguiment farmacoterapeuticles cures infermeres buscaran adaptar el tractament farmacologic a les necessitats canviants del malalt

Tant la Farmacologia General com la Farmacologia Clınica son fonamentals en la formacio del futurinfermera ja que la terapeutica racional es basa quasi totalment en els principis adquirits per mitja delrsquoeducacio i preparacio en Farmacologia Aixı en esta assignatura srsquoestudiara en primer lloc els principisbasics pels quals els farmacs srsquoincorporen a lrsquoorganisme es distribuıxen i srsquoeliminen aixı com les bases delsseus mecanismes drsquoaccio I posteriorment en la part especial es proporcionen els coneixements dels efectes



FARMACOLOGIA 78

terapeutics i indesitjables les propietats farmacocinetiques i els mecanismes drsquoaccio dels diferents grupsfarmacologics


Per poder assolir els objectius i competencies descrits es important que lrsquoalumnat dispose drsquouns bonsconeixements de materies que conformen el Grau drsquoInfermeria com ara anatomia biologia fisiologia ifisiopatologia











1 Que els i les estudiants comprenguen que lrsquous racional dels farmacs es basa en els coneixements existentssobre els mateixos en funcio del seu mecanisme de accio i la farmacocinetica en el ser huma en estatnormal i patologic

2 Que els i les estudiants coneguen els diferents grups de farmacs els principis de la seua autoritzacious i indicacio i els mecanismes drsquoaccio dels mateixos

3 Que els i les estudiants obtinguen la capacitat drsquoutilitzar correctament els medicaments avaluant elsbeneficis esperats i els riscos associats io efectes secundaris derivats de la seua administracio i consum

4 Que els i les estudiants hagen desenvolupat les habilitats necessaries per a lrsquoadministracio dels medi-caments adaptant el procediment a les caracterıstiques del pacient

5 Que els i les estudiants identifiquen les principals causes de variacio individual en la resposta farma-cologica les consequencies de la qual podrien ser falta drsquoeficacia en uns casos o toxicitat en altres

6 Que els i les estudiants siguen capacos drsquointegrar els coneixement adquirits per a posar en marxa lesmesures encaminades a previndre o palliar la toxicitat dels medicaments

7 Que els i les estudiants sapien transmetre la informacio que ha de rebre el pacient i els seus familiarsaixı com els riscos associats amb lrsquoautomedicacio no racional



79 FARMACOLOGIA


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1 BASES DE LA FARMACOLOGIA

Llico 1 LA FARMACOLOGIA CONCEPTE I OBJECTIUS

1 Conceptes i definicions basiques Farmacologia Farmacologia Clınica FarmacDroga Nom dels farmacs

2 Desenvolupament drsquoun farmac Origen i desenvolupament dels farmacs Agenciesreguladores Centre drsquoinformacio de medicaments Farmacologia clınica

3 El medicament Definicio Composicio Excipients Formes farmaceutiques Especia-litat farmaceutica Tipus de medicaments Medicaments OTC Especialitat farmaceuticagenerica Formules magistrals

4 Objectius Objectiu terapeutic Us racional dels medicaments Criteris de seleccio demedicaments

Llico 2 FARMACODINAMIA

1 Concepte Definicio Tipus drsquoaccio farmacologica Utilitat

2 Dianes de lrsquoaccio farmacologica Receptor farmacologic Concepte naturalesa iprincipals tipus de receptors Especificitat

3 Interaccionis farmac receptor Tipus drsquounio Concentracio Afinitat Activitatintrınseca Farmac agonista i Farmac antagonista

4 Relacio entre concentracio del farmac i la resposta Tipus de respostes Res-postes graduals (corba concentraciondashresposta gradual) caracterıstiques eficacia (Imax)potencia (DE50) i pendent Respostes quantiques (corba dosi-resposta quantica) Tipusdrsquoantagonistes

5 Tolerancia Desensibilitzacio i taquifilaxia Consequencies

Llico 3 FARMACOCINETICA

1 Principis generals Concepte de farmacocinetica Cicle farmacocinetic (ADME)Objectiu i utilitat

2 Factors fisicoquımics en el transport de farmacs per les membranes celmiddotlularsTipus de mecanismes de transport difusio passiva filtracio Difusio facilitada i transportactiu Liposolubilitat pes molecular pH del medi i grau de ionitzacio (pKa)

3 Absorcio Concepte Biodisponibilitat Proces drsquoabsorcio segons vies drsquoadministracioEfecte metabolic de primer pas Tipus de formes farmaceutiques segons proces drsquoallibe-rament Bioequivalencia

4 Distribucio Concepte Factors determinants Volum (aparent) de distribucio (Vd)Modificacions en el Vd

5 Eliminacio Concepte Vies drsquoexcrecio Excrecio renal Modificacions en lrsquoexcreciorenal Biotransformacio enzimatica Tipus de reaccions Sistema CYP-450 Metabolitactiu Profarmac Excrecio biliar i circulacio enterohepatica Cinetiques drsquoeliminacioAclariment (CL) Temps de vida mitjana plasmatica

6 Dosatge racional Dosi de manteniment Interval de dosatge Objectiu Corba denivells plasmatics relacio entre dosi la concentracio plasmatica i lrsquoefecte farmacologicConcentracio plasmatica en estat drsquoequilibri Influencia de la vida mitjana plasmaticaQuan establir lrsquointerval de dosatge Dosi drsquoatac

7 Monitoratge de nivells plasmatics Objectiu i indicacions Paper del professionaldrsquoinfermeria



FARMACOLOGIA 80

Llico 4 VARIABILITAT INDIVIDUAL

1 Principis generals Concepte Tipus de variabilitat Causes mes frequents

2 Factors fisiologics El genere Lrsquoembaras Lactancia El nen Les persones majors

3 Factors genetics Farmacogenetica Farmacogenomica

4 Influencia de la malaltia Plantejament del problema Exemples significatius Malaltiarenal Malaltia hepatica Altres malalties

Llico 5 INTERACCIONS FARMACOLOGIQUES

1 Principis generals Concepte Consequencies Mecanismes

2 Interaccions farmacodinamiques Mecanismes de produccio Sinergies Antagonis-mes

3 Interaccions farmacocinetiques Mecanismes de produccio Fenomens drsquoinduccio iinhibicio enzimatiques Interaccions provocades pels aliments

4 Interaccions alcohol-medicaments Farmacodinamiques Biotransformacio de lrsquoal-cohol Efecte disulfiram o antabus

5 Prevencio i deteccio de les interaccions Recomanacions generals En quins paci-ents

Llico 6 LA SEGURETAT DELS MEDICAMENTS

1 Introduccio i conceptes generals Incidents relacionats amb medicaments Esdeve-niments adversos per medicaments Reaccions adverses als medicaments (RAM) Errorde medicacio (EM)

2 Errors de medicacio Concepte Epidemiologia El sistema drsquoutilitzacio de medica-ments Recursos en internet on es descriuen els tipus i causes de EM

3 RAM Concepte Termes sinonims Balanc EficaciaSeguretat Incidencia Mecanismesi classificacio Tipus 1 o grup A Tipus 2 o grup B Grup C Grup D

4 Estudis de toxicitat (desenvolupament de farmacs) En animals (DT50 i DL50) i enlrsquoesser huma (assajos clınics i farmacovigilancia) Lrsquoefecte placebo El Sistema Espanyolde Farmacovigilancia El programa de notificacio voluntaria de sospites reaccionis adversesa medicaments (targeta groga)


UNITAT TEMATICA 2 LA FARMACOLOGIA EN LA PRACTICA INFERMERA

Llico 7 CURES INFERMERES EN RELACIO AL TRACTAMENT FARMACOLOGIC

1 Proces infermer Concepte i objectius Valoracio Planificacio Execucio Avaluacio

2 La prescripcio infermera Introduccio Concepte de prescripcio infermera Laprescripcio infermera a nivell internacional Tipus de prescripcio infermera Marco legala Espanya Etapes de lrsquoacte terapeutic

3 Mancada drsquoadherencia al tractament farmacologic Concepte i importancia Fac-tors que influeixen Valoracio Estrategies i intervencions

4 Administracio de medicaments Prescripcio medica Sistemes de distribucio demedicaments als hospitals Normes basiques generals Recomanacions a seguir en lrsquoadmi-nistraciomanipulacio de medicaments administrats per diferents vies Conversio i calculde dosi




81 FARMACOLOGIA

UNITAT TEMATICA 3 SISTEMA NERVIOS AUTONOM

Llico 8 FARMACOLOGIA GENERAL DEL SISTEMA NERVIOS AUTONOM

1 Principis generals Caracterıstiques anatomiques i funcionals basiques

2 Sistemes de neurotransmissio Acetilcolina i noradrenalina Etapes basiques de laneurotransmissio i tipus de receptors presinaptics i postsinaptics

3 Accions farmacologiques Accions directes Accions indirectes

Llico 9 TRANSMISSIO COLINERGICA AGONISTES I ANTAGONISTES COLINER-GICS

1 Transmissio colinergica Etapes de la transmissio colinergica Receptors colinergicsEfectes derivats de lrsquoestimulacio muscarınica Possibilitats de modificacio farmacologica

2 Agonistes colinergics (accio directa) Agonistes dels receptors nicotınics nicotinai vareniclina Agonistes dels receptors muscarınics pilocarpina

3 Inhibidors de lrsquoacetilcolinesterasa (anticolinesterasics) Mecanisme drsquoaccio Efec-tes farmacologics Classificacio Compostos organofosforats Neostigmina FisostigminaOcupacio en la malaltia drsquoAlzheimer RAM

4 Antagonistes muscarınics Concepte i mecanisme drsquoaccio Classificacio AtropinaEscopolamina Efectes farmacologics Aplicacions terapeutiques Reaccions adversesAltres grups farmacologics amb accio antimuscarınica

5 Bloquejadors neuromusculars Definicio Placa motora Classificacio i mecanis-me drsquoaccio Propietats generals Bloquejadors no despolarizants Tubocurarina Efectesfarmacologics Farmacocinetica RAM Indicacions Bloquejadors despolarizants Succi-nilcolina Efectes farmacologics Farmacocinetica RAM Indicacions

Llico 10 TRANSMISSIO NORADRENERGICA AGONISTES I ANTAGONISTES ADRE-NERGICS

1 Transmissio noradrenergica Etapes de la transmissio noradrenergica Catecolami-na naturals Tipus de receptors adrenergics i localitzacio Efectes derivats de la seuaestimulacio

2 Agonistes dels receptors adrenergics

21 Catecolamines fisiologiques Noradrenalina adrenalina Diferencies Farmaco-dinamiques Indicacions Cures

22 Agonistes receptors adrenergics-α Anomenar lrsquous terapeutic derivat de la seuaaccio principal Precaucions amb els vasoconstrictors nasals

23 Agonistes receptors adrenergics-β Anomenar lrsquous terapeutic derivat de la seuaaccio principal Isoproterenol Dobutamina Salbutamol Ressaltar la importanciadels agonistes β2 adrenergics

3 Altres farmacs adrenergics drsquoaccio mixta Mecanismes generals de accio Cocaınaamfetamines efedrina pseudoefedrina

4 Antagonistes dels receptors adrenergics

41 Antagonistes receptors adrenergics-α Anomenar us terapeutic derivat de laseua accio principal

42 Antagonistes receptors adrenergics-β Classificacio Preparats Farmaco-dinamica Propranolol atenolol Indicacions RAM



FARMACOLOGIA 82

UNITAT TEMATICA 4 MEDIADORS CELLULARS ALLERGIA INFLAMACIO DO-LOR IMMUNITAT

Llico 11 HISTAMINA I ANTIHISTAMINICS

1 Histamina Paper fisiologic Tipus de receptors Participacio en situacions fisiopa-tologiques Possibilitats de modificacio farmacologica

2 Farmacs antihistamınics H1 Classificacio Accions i efectes Farmacocinetica Usosclınics RAM Difenhidramina cetiricina

Llico 12 SEROTONINA

1 Serotonina Paper fisiologic Tipus de receptors Accions Participacio en situacionsfisiopatologiques Possibilitats de modificacio farmacologica Indicacions dels farmacs queactuen a traves de la 5-HT Farmacs agonistes i antagonisteas

2 Farmacs antimigranyosos La migranya Antimigranyosos que actuen via la 5-HTtriptans (sumatriptan) Triptans vies drsquoadministracio i contraindicacions Altres farmacsantimigranyosos

Llico 13 ANTIINFLAMATORIS NO ESTEROIDEOS (AINES)

1 Introduccio Importancia drsquoaquest grup farmacologic

2 Eicosanoides Concepte Prostanoides i leucotrienos Via sintetica eicosanoidesCiclooxigenasa (COX) Paper fisiologic i fisiopatologic

3 AINE Definir mecanisme drsquoaccio Efectes farmacologics terapeutics Classificacio enfuncio de la selectivitat drsquoaccio

4 Inhibidors no selectius de la COX AAS Paracetamol Metamizol IbuprofenoAltres AINES no selectius RAM Interaccions

5 Inhibidors selectius de la COX-2 Celecoxib RAM Precaucions i contraindicacionsel malalt cardiovascular

6 AINE topics Avantatges inconvenients

Llico 14 ANALGESICS OPIOIDES

1 Definicio Lrsquoopi Opiaci Opioide

2 Mecanisme drsquoaccio Classificacio Efectes derivats de lrsquoestimulacio dels receptors micro yκ Classificacio dels analgesics opioides Accions cellulars i efectes sobre la via nociceptiva

3 Farmacocinetica Prenent com a referencia la morfina srsquoestableixen les diferencies ambaltres analgesics opioides

4 Usos clınics Analgesia Escala de lrsquoOMS del tractament del dolor Altres analgesicsopioides diferencies mes importants amb la morfina Codeına tramadol buprenorfinaoxicodona metadona fentanilo meperidina heroına Vies drsquoadministracio adaptaciosegons indicacio

5 Cures infermeres RAM Tolerancia Dependencia

6 Antagonistes Naloxona Naltrexona Perfil farmacologic

Llico 15 GLUCOCORTICOIDES

1 Fonaments Regulacio secrecio del cortisol

2 Propietats farmacologiques Farmacodinamica Farmacocinetica Classificacio Hi-drocortisona prednisona metilprednisolona betametasona dexametasona Vies drsquoadmi-nistracio segons indicacions

3 Pla de cures RAM i pauta terapeutica associada Com palliar la supressio de lasecrecio endogena de cortisol



83 FARMACOLOGIA

Llico 16 FARMACS IMMUNOSUPRESSORS

1 Bases conceptuals Sistema immune Immunofarmacologia Farmac immunosupres-sor Immunitat especıfica

2 Farmacs immunosupressors Classificacio Principals preparats i caracterıstiques ge-nerals Ciclosporina Sirolimus Azatropina i acido micofenolic Anticossos monoclonalsGlucocorticoides

UNITAT TEMATICA 5 PROBLEMES CARDIOVASCULARS I SANGUINIS

Llico 17 DIURETICS

1 Bases conceptuals Efecte diuretic

2 Classificacio

21 Diuretics que actuen directament sobre les cellules de la nefrona

211 D drsquoansa Furosemida Caracterıstiques farmacodinamiques i farmacocinetiquesRAM Interaccions Pla de cures

212 D tiazıdics i analegs Hidroclorotiazida clortalidona Caracterıstiques far-macodinamiques i farmacocinetiques RAM Interaccions Pla de cures

213 D estalviadors de K+ Antagonistas de la aldosterona (espironolactona)Inhibidors directes de lrsquointercanvi Na+-K+ (amiloride triamterene) RAM In-teraccions

22 Diuretics que actuen indirectament modificant el contingut del filtrat Dosmotics Manitol Farmacodinamica Indicacions Pla de cures

23 Antagonistes de la vasopressina Vaptans

Llico 18 INHIBIDORS DEL SISTEMA RENINA-ANGIOTENSINA

1 Fonaments Sistema Renina i angiotensina Paper de lrsquoAngiotensina II Regulacio delsistema i possibilitats de modificacio farmacologica

2 Inhibidors de lrsquoenzim conversor drsquoangiotensina (IECA) Farmacodinamica Cap-toprilo enalaprilo Indicacions RAM Interaccions

3 Antagonistes dels receptors de lrsquoangiotensina II (ARA II) FarmacodinamicaLosartan Indicacions RAM

4 Inhibidors de la renina Aliskiren

5 Inhibidors de la neprilisina Sacubitrilo

Llico 19 ANTAGONISTES DEL CALCI

1 Introduccio Canals L

2 Clasificacio Verapamilo diltiazem dihidropiridinas (nifedipino i amlodipino)

3 Farmacodinamica Paper del calci ionic a nivell cardiovascular Diferencies entreverapamilndashdiltiazem i les dihidropirines

4 Farmacocinetica i vies drsquoadministracio Efecte metabolic primer pas Preparatsretard Dihidropiridines drsquoaccio prolongada

5 Indicacions Importancia en les malalties cardiovasculars

6 RAM i interaccions Diferencies entre verapamilndashdiltiazem i les dihidropirines

Llico 20 NITRATS ORGANICS

1 Fonaments Insuficiencia coronaria Farmacs amb accio antianginosa nitrats antago-nistes beta i antagonistes del calci

2 Nitrats Compostos Nitrats drsquoaccio curta nitroglicerina (trinitrat de glicerilo) Nitratsdrsquoaccio llarga mico i dinitrat de isosorbida Uns altres nitroprusiat sodic i sildenafiloFarmacodinamica Farmacocinetica Indicacions Pla de cures



FARMACOLOGIA 84

3 Nitroprusiato (Nitroferricianuro) Indicacions Forma drsquoadministracio Biotransfor-macio RAM Limitacio en el temps

4 Altres farmacs antianginosos Ibravadina

Llico 21 NORMALITZADORS DE LA VOLEMIA I FARMACS UTILITZATS EN SITU-ACIONS DE XOC

1 Fonaments Expansor de volum Hipovolemia objectius del tractament Suportcirculatori Objectius Possibilitats terapeutiques

2 Normalitzadors de la volemia

21 Cristalloides Isotonics Ringer lactat ClNa 09 Salı hipertonic (ClNa 75 )Avantatges i inconvenients

22 Colloides Definicio i accio general Classificacio Albumina humana Dextransgelatines hidroxietilalmidons Avantatges i inconvenients

3 Altres farmacs utilitzats en situacions de xoc

31 Inhibidors de la fosfodiesterasa Amrinona milrinona enoximona Efectesfarmacologics

32 Agonistes adrenergics (cateolamines) Dopamina dobutamina Prioritzar lrsquousde dopamina efectes farmacologics i indicacions

Llico 22 FARMACS ANTIARRITMICS

1 Bases conceptuals Arıtmies Tipus de tractament

2 Farmacodinamica Mecanismes drsquoaccio generals

3 Classificacio de Vaughan i Williams Efectes sobre el potencial drsquoaccio Limitaci-ons

31 Classe I

311 IA Quinidina

312 Ib Lidocaina

313 IC Flecainidina propafenona

32 Classe II Propanolol

33 Classe III Amiodarona sotalol

34 Classe IV (antagonistes del calci) Verpamilo diltiazem

35 Altres farmacs antiarıtmics Digoxina adenosina

4 Precaucions generals RAM cardiovasculars Proarritmia

Llico 23 FARMACS HIPOLIPEMIANTS

1 Fonaments Lipoproteınes plasmatiques Lınies generals del tractament de les hiperli-pidemies Beneficis demostrats del tractament farmacologic

2 Perfil farmacologic Efectes hipolipemiants RAM

21 Estatines Atrovastatina

22 Ezetimiba

23 Resines drsquointercanvi ionic Colestiramina colestipol

24 Derivats de lrsquoacid fıbrico Gemfibrozilo

25 Anticossos monoclonals antiproteına PSCK9 Alirocumab Evolocumab

Llico 24 ANTIAGREGANTS ANTICOAGULANTS I FIBRINOLITICS

1 Fonaments Trombosi Classificacio farmacs

2 Classificacio

21 Antiagregants plaquetaris Justificacio de la seva ocupacio terapeutica trombosiarterial Aspirina Clodiprogel Altres antiagregants plaquetaris

22 Anticoagulants Fase plasmatica de la coagulacio



85 FARMACOLOGIA

221 Heparines Classificacio Presentacio i vies drsquoadministracio Heparina estandardo no fraccionada i Heparines fraccionades o de baix pes molecular farmaco-dinamica farmacocinetica indicacions control del dosatge Pla de cures proce-diment de lrsquoadministracio subcutania RAM

222 Anticoagulants orals (cumarınics) Acenocumarol i warfarina Farmaco-dinamica farmacocinetica indicacions i control del dosatge Pla de cures causesen la variabilitat de la resposta RAM i informacio al pacient

223 Anticoagulants orals directes Mecanisme drsquoaccio Avantatges i inconvenientsenfront dels cumarınics Dabigatran

23 Fibrinolıtics Sistema fibrinolıtic Farmacodinamica Tipus de fibrinolıtics Indi-cacions RAM Seleccio del pacient

Llico 25 ANTIANEMICS I FACTORS DE CREIXEMENT HEMATOPOETICS

1 Fonaments Sistema hematopoetic Anemies

2 Factors de creixement hematopoetics Aspectes fisiologics

21 rh-Eritropoetina (epoetina) Perfil farmacologic

22 Factors estimulants de colonies G-CSF i GM-CSF Perfil farmacologic

3 Antianemics

31 Ferro Preparats orals Preparats parenterals Indicacions Toxicitat

32 Vitamina B12 Preparats i vies drsquoadministracio

33 Acid folic Preparats vies drsquoadministracio Farmacs antifolats

UNITAT TEMATICA 6 ALTERACIONS RESPIRATORIES

Llico 26 FARMACS PER A LrsquoASMA LrsquoEPOC I ALTRES TRASTORNS RESPIRATO-RIS

1 Via drsquoadministracio inhalatoria Fonaments Farmacocinetica biodisponibilitatdigestiva i biodisponibilitat pulmonar Dispositius drsquoinhalacio principals caracterıstiquesi procediments de la tecnica drsquoinhalacio

2 Farmacs emprats en el tractament de lrsquoasma Naturalesa de lrsquoasma i de lrsquoEPOCObjectius i estrategies terapeutiques Educacio del pacient i familiars

21 Antiinflamatoris

211 Glucocorticoides Accions en lrsquoasma Preparats inhalatoris budesonidabeclometasona Glucocorticoides sistemicos Avantatges i inconvenients

212 Cromones Cromoglicat sodic i nedocromil Paper terapeutic RAM

213 Antagonistes dels receptors dels leucotriens Preparats zafirlukast Pa-per terapeutic RAM

22 Broncodilatadores Classificacio

21 Agonistes adrenergics β-2 Agents drsquoaccio curta Salbutamol terbutalinaAgents drsquoaccio llarga salmeterol Indicacions en lrsquoasma Vies drsquoadministracio vsRAM

22 Anticolinergics Bromur de ipratropi Caracterıstiques farmacologiques

23 Metilxantinas Teofilina (i aminofilina) Farmacodinamica Farmaco-cinetica Circumstancies que afecten al seu metabolisme hepatic RAM

23 Aspectes de la cura del malalt Educacio del pacient i dels familiars

3 Antitussıgens La tos Paper terapeutic Mecanismes generals drsquoaccio Codeına idextrometorfano Antitussıgens drsquoaccio periferica

4 Expectorants i mucolıtics Definicions Utilitat Guaifenesina N-acetilcisteınabromhexina i Dornasa alfa

OBSERVACIO els continguts drsquoaquesta unitat corresponen a la metodologia docent teoricai practica (seminaris)



FARMACOLOGIA 86

UNITAT TEMATICA 7 ALTERACIONS DIGESTIVES

Llico 27 FARMACS PER AL CONTROL DE LA SECRECIO DrsquoACID GASTRIC

1 Principis generals Malalties relacionades amb la secrecio acida gastrica Fisiopatolo-gia Helicobacter pylori Objectius del tractament de lrsquoulcera peptica Classificacio delsfarmacs antiulcerosos

2 Antiacids Antiacids no absorbibles hidroxid drsquoalumini hidroxid de magnesi An-tiacids absorbibles bicarbonat sodic carbonat calcic RAM i informacio al pacient

3 Antisecretors gastrics

31 Antagonistes dels receptors H2 drsquohistamina Ranitidina Aspectes farma-cologics mes destacats

32 Inhibidors de la bomba protonica Omeprazol Aspectes farmacologics mesdestacats Forma drsquoadministracio

4 Protectors de la mucosa Preparats i perfil farmacologic Sucralfato misoprostol isals de bismut colloıdal

Llico 28 FARMACOLOGIA DEL VOMIT I DE LA MOTILITAT INTESTINAL

1 Antiemetics

11 Principis generals Interes terapeutic Mecanismes que intervenen en lrsquoestimulaciodel vomit Classificacio

12 Antagonistes dels receptors 5-HT3 Ondansentron Paper terapeutic RAM

13 Antagonistes del receptor NK-1 Aprepitan Fosfaprepitan Paper terapeutic

14 Antagonistes dopaminergics Metoclopramida domperidona Paper terapeuticRAM

15 Antihistamınics i anticolinergics Cinetosis Hidroxicina DimenhidrinatEscopolamina

16 Altres Derivats del cannabinol Nabilona paper terapeutic i RAM Glucocorti-coides paper terapeutic Dexametasona Benzodiacepines paper terapeutic

2 Laxants Conceptes generals Indicacions Grups principals caracterıstiques de la seuaaccio laxant i problemes potencials

3 Antidiarreics Diarrea aguda Loperamida Solucions electrolıtiques

UNITAT TEMATICA 8 PROBLEMES ENDOCRINS

Llico 29 HORMONES TIROIDES I FARMACS ANTITIROIDALS

1 Hormones tiroıdees Regulacio de la secrecio drsquohormones tiroıdees FarmacodinamicaPreparats i vies drsquoadministracio Levotiroxina (T4) i liotironina (T3) Pla de cures

2 Farmacs utilitzats al tractament drsquohipertiroıdisme Opcions del tractament De-rivats de la tiourea carbimazol Sals de iode Altres farmacs beta-bloquejants i dexa-metasona 131I

Llico 30 FARMACS EMPLEATS EN EL TRACTAMENT DE LA DIABETIS MELLITUS

1 Insulina Aspectes fisiologics IndicacionsTipus drsquoinsulina Pautes drsquoadministracioAbsorcio subcutania Reaccions adverses Interaccions Procediment de lrsquoadministraciosubcutania Conservacio

2 Antidiabetics orals Introduccio Classificacio Contraindicacions generals Descriureles seves propietats farmacologiques

21 Biguanidas Metformina

22 Sulfonilureas Gliquidona

23 Altres

ndash Farmacs basats en les incretines Analegs del GLP-1 Inhibidors de la DDP-4 Exenatida Sitagliptina



87 FARMACOLOGIA

ndash Inhibidors del cotransportador sodi-glucosa tipus 2 (SGLT-2) Canagli-flozina

ndash Glitazonas Pioglitazona

ndash Metiglinidas Repaglinida

ndash Inhibidors de la αndashglucosidasa Acarbosa i miglitol

Llico 31 HORMONES SEXUALS FEMENINES ANTICONCEPTIUS HORMONALS

1 Hormones sexuals femenines Control hormonal de lrsquoaparell reproductor femenıMecanisme drsquoaccio Estrogens Antiestrogens Progestagens Antiprogestagens

2 Anticonceptius hormonals Fonaments Tipus drsquoAH Cicle menstrual Anticoncep-tius hormonals combinats orals Anticonceptius hormonals progestagens sols EficaciaCauses de fallades Interaccions Beneficis Reaccions adverses Contraindicacions An-ticoncepcio drsquoemergencia

Llico 32 METABOLISME OSSI TRACTAMENT FARMACOLOGIC DE LrsquoOSTEOPO-ROSI

1 Fonaments Osteoporosis Cicle de remodelacio ossia Tipus de tractament i objectiusFarmacs com a factors de risc

2 Calci i vitamina D Paper terapeutic Recomanacions per al pacient Tipus de prepa-rats de vitamina D

3 Inhibidors de la resorcio ossia

31 Bifosfonats Efectes farmacologics Paper terapeutic Acid alendronic Recoma-nacions per a la seva administracio via oral RAM

32 Moduladors selectius del receptor estrogenic (MSRE) Raloxifeno Efectesfarmacologics favorables i desfavorables Paper terapeutic

33 Denosumab Forma drsquoadministracio Beneficis enfront de riscos

4 Osteoformadors (anabolics)

41 PTH i analegs Forma drsquoadministracio Balanc beneficisriscos

UNITAT TEMATICA 9 PSICOFARMACOLOGIA

Llico 33 ANSIOLITICS I HIPNOTICS

1 Definicions Psicofarmacologia Psicofarmac Mecanisme drsquoaccio dels psicofarmacs

2 Ansiolıtics Naturalesa drsquoansietat Tipus de tractament de lrsquoansietat Benzodiacepi-nes Farmacodinamica (GABA) Farmacocinetica i classificacio distinta duracio drsquoaccioMidazolam diazepam RAM Riscos durant lrsquoembaras i la lactancia Tolerancia i de-pendencia fısica Intoxicacio aguda Flumazenilo

3 Hipnotics Naturalesa de lrsquoinsomni Classificacio Zolpidem diferencies principalsamb les benzodiazepines RAM Melatonina principals caracterıstiques

Llico 34 ANTIPSICOTICS

1 Naturalesa de lrsquoesquizofrenia Caracterıstiques clıniques Alteracions neurobi-ologiques en lrsquoesquizofrenia

2 Caracterıstiques farmacologiques Objectius del tractament FarmacodinamicaEfectes sobre lrsquoesquizofrenia Altres accions Farmacocinetica Preparats depot via intra-muscular

3 Pla de cures Compliment terapeutic RAM diferencies entre els antipsicotics classicsi els antipsicotics atıpics Agranulocitosi per clozapina Sındrome neuroleptic maligne



FARMACOLOGIA 88

Llico 35 FARMACS UTILITZATS EN ELS TRASTORNS DE LrsquoESTAT DrsquoANIM (DELrsquoHUMOR O AFECTIUS)

1 Naturalesa de la depressio Caracterıstiques epidemiologiques i clıniques Alteracionsneurobiologiques en la depressio

2 Tipus drsquoantidepressius Mecanisme drsquoaccio Principals grups Caracterıstiquesdel tractament farmacologic RAM i interaccions comunes a tots els grups Perico (ohiperico)

3 Farmacs estabilitzadors de lrsquoestat drsquoanim Trastorno bipolar Eutimizants Classi-ficacio Surts de liti Farmacodinamica Paper terapeutic Farmacocinetica (importanciade la excrecio renal) RAM i interaccions Monitoratge del tractament Riscos durantlrsquoembaras

Llico 36 ABUS I ADDICCIO A DROGUES

1 Conceptes i definicions Droga Canvis produıts a nivell cerebral Abus de droguesAddiccio i dependencia Classificacio de les drogues drsquoabus

2 Bases neurobiologiques de la dependencia Vies de recompensa Fenomen de neu-roadapatacio Reforc positiu Reforc negatiu Tolerancia Sındrome drsquoabstinencia Sen-sibilitzacio

UNITAT TEMATICA 10 ANESTESIA

Llico 37 ANESTESICS GENERALS

1 Concepte anestesia general Estat o planol anestesic Tipus drsquoanestesia generalFases del proces anestesic

2 Anestesics inhalatoris Gasos oxid nitros Halogenats (lıquids volatils) sevofluranoFarmacocinetica Potencia anestesica RAM Hipertermia maligna

3 Anestesics intravenosos Clasficiacio Hipnotics Tiopentotal sodic EtomidatoPropofol Ketamina Midazolam Efectes farmacologics Farmacocinetica o usos clınicsRAM

4 Fases de lrsquoanestesia general Premedicacio Induccio Manteniment Recuperacio

Llico 38 ANESTESICS LOCALS

1 Concepte Cocaına i un poc drsquohistoria Definicio Avantatges davant lrsquoanestesiageneral

2 Classificacio Esters i amides Cocaına procaına lidocaına bupivacaına Principalsdiferencies entre els dos grups

3 Mecanisme drsquoaccio i efectes farmacologics Canals del sodi Influencia de laliposolubilitat i del pKa Paper del bicarbonat Efectes fibres nervioses mes sensibles

4 Farmacocinetica Us conjunt amb vasoconstrictors Absorcio distribucio yeliminacio Adrenalina avantatges i contraindicacions

5 Reaccions adverses SNC Cardiovascular Reaccions allergiques

6 Aplicacions terapeutiques Tipus drsquoanestesia local Problemes associats a lrsquoanestesiaraquıdia

UNITAT TEMATICA 11 ALTERACIONS NEUROLOGIQUES

Llico 39 FARMACS ANTIEPILEPTICS I ANTICONVULSIVANTS

1 Fonaments Epilepsia Convulsions Crisi epileptiques

2 Aspectes farmacologics generals Beneficis del tractament farmacologic Classifi-cacio Mecanismes generals drsquoaccio Farmacocinetica Interaccions Principis generalsInformacio al pacient RAM



89 FARMACOLOGIA

Llico 40 FARMACS ANTIPARKINSONIANS

1 Fonaments Parkinson patogenia Classificacio dels farmacs antiparkinsonians

2 L-Dopa Justificacio Lrsquoinhibidor dopa descarboxilasa Farmacocinetica RAM Perduaprogressiva de lrsquoefecte i fluctuacions en la resposta

3 Altres potenciadors dopaminergics Mecanisme drsquoaccio ICOMT IMAOB Agonis-tes dopaminergics Paper en el parkinson

4 Antagonistes colinergics Biperideno Paper en el parkinson

UNIDAD TEMATICA 12 ANTIINFECCIOSOS

Llico 41 FARMACS ANTIMICROBIANS CONSIDERACIONS GENERALS

1 Concepte Antimicrobia Antibiotic i quimioterapic Objectiu

2 Consideracions farmacologiques Principis generals en la seleccio Avaluacio delrsquoactivitat CMI Farmacodinamica Toxicitat selectiva Mecanisme drsquoaccio Espectredrsquoactivitat Tipus drsquoactivitat EPA Farmacocinetica

3 Resistencia als antibiotics Determinants genetics Pressio selectiva de lrsquoantibioticMecanismes bioquımics Prevencio

Llico 42 FARMACS ANTIBACTERIANS

1 Antibiotics que interfereixen amb la sıntesi de la paret cellular

11 Antibiotics betalactamics Mecanisme drsquoaccio Resistencia bacteriana Penicil-lines Inhibidors de les beta-lactamases Cefalosporines Altres betalactamics imipe-nem aztreonam RAM

12 Glucopeptids Vancomicina Activitat Farmacocinetica RAM

2 Antibiotics que interfereixen amb la sıntesi de proteınes Principis actius Ac-tivitat Farmacocinetica RAM i interaccions Aminoglucosids Macrolids TetraciclinesClindamicina Cloranfenicol Linezolid

3 Antibiotics que interfereixen en la sıntesi o lrsquoaccio del folat Mecanisme drsquoaccioActivitat RAM Sulfamides i trimetoprima

4 Antibiotics que interfereixen amb la sıntesi de acidos nucleics Mecanisme drsquoac-cio Activitat Framacocinetica RAM i interaccions Rifampicina Quinolones (Fluoro-quinolones) Metronidazol

Llico 43 FARMACS ANTITUBERCULOSOS

1 Fonaments Objectius i fonament del tractament de la TBC

2 Antituberculosos de 1ordf lınia Concepte Principis actius Efectes FarmacocineticaRAM e interacciones Isoniazida Rifampicina Pirazinamida Etambutol Estreptomici-na

3 Pautes de tractament de la TBC Pauta diaria i pauta intermitent fases del trac-tament i la seua duracio Recomanacions generals Estrategia per a incrementar lrsquoad-herencia Profilaxi de la TBC

Llico 44 FARMACS ANTIFUNGICS

1 Fonaments Micosi Classificacio dels antifungics

2 Antifungics sistemics Classificacio Farmacodinamica farmacocinetica i RAM Am-fotericina B Flucitosina Azoles fluconazol Caspofungina



FARMACOLOGIA 90

Llico 45 FARMACS ANTIVIRALS

1 Principis i lımits de la terapia farmacologica antiviral Mecanismes generals drsquoac-cio i classes terapeutiques drsquoantivirals Lımits de la terapia antiviral

2 Farmacs actius enfront del VIH Caracterıstiques del TAR Fases de replicacioviral i dianes farmacologiques Classificacio Aspectes farmacologics mes importants delsdiferents grups Inhibidors de la transcriptasa inversa analegs nucleosids Inhibidors dela transcriptasa inversa no analegs nucleosids Inhibidors de la proteasa Inhibidors de laintegrasa Fonaments del TAR

3 Farmacs actius enfront drsquoherpes virus Aciclovir Ganciclovir

4 Altres antivırics Principis actius Activitat Farmacocinetica efectes toxics i in-teraccions Aciclovir Ganciclovir Oseltamivir Rivabirina Antivirals en lrsquohepatitis BAntivirals en lrsquohepatitis C

UNIDAD TEMATICA 13 CRECIMIENTO NEOPLASICO

Llico 46 QUIMIOTERAPIA ANTINEOPLASICA FARMACS CITOSTATICS

1 Objectius del tractament Tipus de tractament Tipus de quimioterapia Grups defarmacs antineoplasics

2 Citotoxics Caracterıstiques de lrsquoaccio i efectes sobre el cicle cellular i classificacioCinetica de destruccio cellular i limitacions del tractament Grups farmacologics princi-pals Principis generals del tractament Avaluacio i seguiment de les RAM Estrategiesde suport emprades

3 Farmacs diana Anticossos monoclonals Inhibidors de la tirosina-quinasa Carac-terıstiques de lrsquoaccio Principals grups RAM

4 Pla de cures Manipulacio de citostatics Administracio oral i intravenosa Control delrsquoextravasacio


La normativa descrita en el Document de Verificacio del Grau en Infermeria contempla per a aquestaassignatura un volum de treball per a lrsquoalumnat de 150 hores amb activitats formatives presencials (60hores) distribuıdes en modalitat docent teorica (50 hores) practica en aula (4 hores) practica en laboratori(4 hores) tutoritzacio (2 hores) i modalitat docent no presencial (90 hores)









40100 ) 60 h



91 FARMACOLOGIA



Assistencia a esdeveniments i activitats externes mdashElaboracio de treballs en grup 4Elaboracio de treballs individuals mdashEstudi i treball autonom 74Lectures del material complementari 4Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio mdashPreparacio de classes de teoria mdashPreparacio de classes practiques i de problemes 4Resolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line 4


100 )) 90 h


MODALITAT PRESENCIAL TEORICA

Classe expositiva participativa

Les classes expositives son un element imprescindible perque els estudiants adquirisquen els coneixementsteorics basics de lrsquoassignatura Es desitjable que lrsquoalumnat intervinga durant les classes per la qual cosasrsquointentara crear un ambient en el srsquoafavorisca el debat i en el que els estudiants tinguen necessitat depreguntar i srsquoassenta comodea i tranquila fent-ho a mes drsquoestimular la seua participacio amb diversesactivitats per a aconseguir incrementar la seua implicacio en lrsquoassignatura Les llicons teoriques presentadesen aquestes sessions estan dipositades en lrsquoaula virtual previament a les sessions

MODALITAT PRESENCIAL PRACTICA (SEMINARITALLER)

Els seminaris es plantegen en quatre sessions buscant afavorir la relacio entre els coneixements teorics i laseva aplicacio a la practica

Cada sessio consta drsquouna petita introduccio per part del professorat (no mes de 15-20 min) A partirdrsquoaquı es proposen una serie drsquoactivitat practiques (questions casos clınics problemes etc) que lrsquoalumnatha de resoldre mitjancant el treball en equip (grups de 4-6 estudiants)

Per recolzar aquestes sessions lrsquoalumnat disposa drsquouna lectura complementaria sobre el tema a tractarelaborada pel professorat En aquesta lectura tambe srsquoinclouen diferents recursos bibliografics que podenajudar a lrsquoalumnat a preparar les activitats proposades

Aixı mateix en aquestes sessions srsquoutilitzen vıdeos medicaments simulats i dispositius drsquoadministraciode medicaments amb la finalitat de millorar el proces drsquoaprenentatge

Al final del semestre (abans del comencament del perıode vacacional del nadal) els grups drsquoestudiantspresentaran de forma escrita totes les activitats que han realitzat mitjancant un document que haura decomplir les normes basiques exigibles a qualsevol treball academicdrsquoinvestigacio universitari

Per ultim lrsquoAula virtual srsquoutilitzara com a mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat aixıcom per a lrsquointercanvi de documents i materials de suport a la docencia drsquous privatiu per a lrsquoassignatura



FARMACOLOGIA 92

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio drsquoesta assignatura consistira en dos grans blocs


Prova escrita constituıda per 80 preguntes compostes drsquoun encapcalament que consisteix en una as-severacio o presentacio drsquoun problema o situacio seguit de 4 opcions de resposta que inclouen lacorrecta i altres plausibles denominades de distraccio Cada 5 respostes erronies restara un encertLa nota mınima per a superar la prova es de 5 sobre 10 En aquesta prova srsquoavaluaran els contingutsteorico-practics de la materia

La prova es divideix en dos parts segons unitats tematiques perque lrsquoalumnat puga presentar-se a lameitat o la totalitat del temari En la primera convocatoria si nomes aprova una de les parts la ditaqualificacio se li mante per a la segona convocatoria


Amb aquest percentatge de la nota srsquoavaluen les diferents activitats realitzades pelsles estudiantstant individuals com grupals plantejades en les classes practiques seminaris i altres activitats drsquoaulaque hauran de presentar el professora en el seu quadern de treball una vegada finalitzades les sessionsAquesta qualificacio es tindra en compte per a la nota final si se supera la prova escrita (examen escritaprovat)

A mes les sessions practiques son drsquoassistencia obligatoria i la seua realitzacio es condicio necessariaper a aprovar lrsquoassignatura

OBSERVACIO Lrsquoalumnat que en el curs anterior va realitzar les activitats practiques i va ser avaluat deles mateixes no es obligatori que les torne a realitzar en el curs actual La qualificacio per aquest 2n

bloc sera la que va obtindre en el seu moment



1 Battista E (2012) Lo esencial en Farmacologıa Barcelona Elsevier Mosby 4a edicio [Disponibleen la biblioteca de CC de la Salud]

2 Castells S Hernandez-Perez M (2013) Farmacologıa en Enfermerıa Madrid Elsevier 3a edicio

3 Somoza B (2012) Farmacologıa clınica en Enfermerıa Casos clınicos Madrid Panamericana

4 Zabalegui A Mangues I Molina JV Tuneu L (2014) Administracion de medicamentos y calculo dedosis Barcelona Elsevier Masson 2a edicio


1 Florez J (2016) Farmacologıa Humana Madrid Elsevier [Recurs electronic]

2 Goodman amp Gilman (2019) Las bases farmacologicas de la terapeutica Mexico McGraw-HillInteramericana Editores 13a edicion [Recurs electronic]

3 Rang HP Dale MM (2016) Farmacologıa Barcelona Elsevier 2016 8a edicion [Recurs electronic]



93 FARMACOLOGIA

ADDENDA COVID-19

METODOLOGIA DOCENT

Docencia hıbrida en que es combinen activitats presencials amb no presencials

bull Modalitat docent T (classes de teoria)

ndash Activitat presencial per al 50 de cada grup 1 dia per setmana (2 h en la FIP Valencia y 3 h enla FIP Ontinyent) seguint la metodologia de lrsquoaula invertida i classe per a lrsquoaclariment de dubtes

ndash Lrsquoalumnat rebra amb anterioritat a la docencia presencial les llicons locutades i altres suportsdocents que es consideren oportuns (vıdeos articles de revistes etc) A mes el professorat plante-jara activitats drsquoavaluacio contınua perque siguen realitzades per lrsquoalumnat de manera individualo en grups xicotets

bull Modalitat de docencia P (practiques en aula)

ndash Els seminaris es plantegen en quatre sessions presencials per a cada subgrup (el 50 del gruptotal)

ndash Cada sessio consta drsquouna xicoteta introduccio per part del professat (no mes de 15ndash20 minuts) Apartir drsquoacı es proposen una serie drsquoactivitat practiques (questions casos clınics problemes etc)perque lrsquoalumnat ho resolga per mitja del treball en equip (grups de 4ndash6 alumnes)

AVALUACIO


ndash Prova escrita presencial constituıda per 80 preguntes compostes drsquoun encapcalament que consistixen una asseveracio o presentacio drsquoun problema o situacio seguit de 4 opcions de resposta queinclouen la correcta i altres plausibles denominades de distraccio Cada 5 respostes erroniesrestara un encert La nota mınima per a superar la prova sera de 5 sobre 10 En esta provasrsquoavaluaran els continguts teoricopractics de la materia

ndash La prova es dividix en dos parts segons unitats tematiques perque lrsquoalumnat puga presentar-sea la mitat o la totalitat del temari En la primera convocatoria si nomes aprova una de les partsla dita qualificacio se li mante per a la segona convocatoria


ndash Esta qualificacio nomes es tindra en compte per a la nota final si se supera la prova escrita (examenescrit aprovat)

ndash Seminaris (20 de la nota global) Amb este percentatge de la nota srsquoavaluen les diferentsactivitats realitzades per lrsquoestudiantat plantejades en els seminaris que hauran de presentar alprofessorat en el seu quadern de treball una vegada finalitzades les sessions A mes la assistencia aestes sessions sera obligatoria i la seua realitzacio es condicio necessaria per a aprovar lrsquoassignatura

ndash Avaluacio contınua (20 de la nota global) Amb este percentatge de la nota srsquoavaluen les dife-rents activitats que plantejades pel professorat seran realitzades per lrsquoestudiantat en les sessionspresencials de lrsquoaula invertida yo de forma autonoma

En el cas que lrsquoalumnat per causes justificades no poguera realitzar les activitats presencials en aulala nota final sera el 100 la de la qualificacio obtinguda en la prova escrita presencial



FARMACOLOGIA 94








Nom assignatura NUTRICIO I DIETETICA



Curs Primer

Semestre Segon





5 08 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Mordf Jose Gabaldon Coronado

Despatx Nordm 8 FIP


Professorat Prof 1 Mordf Jose Gabaldon Coronado

Despatx Nordm 8 FIP


Prof 2 Rosa Marıa Fonfrıa Vivas



Prof 3 Frances Garcıa Mordf Isabel


Correu-e MariaIFreancesuves


La materia de Nutricio i Dietetica dins del currıculum de grau pertany al bloc de materies basiquesformant part del conjunt de materies drsquoaprofundiment Lrsquoassignatura se situa en el primer any del Grau enel segon semestre

LrsquoOMS (1966) va definir al professional drsquoinfermeria com aquell capacitat i autoritzat per a assumir lesresponsabilitats que exigeixen el foment de la salut la prevencio de la malaltia i la prestacio drsquoassistencia ales persones malaltes

La relacio entre el binomi alimentaciosalut-malaltia desperta gran interes des de diferents ambits Elsestudis epidemiologicos mostren cada vegada amb major evidencia lrsquoestreta relacio entre els habits alimen-taris inadequats i les patologies croniques degeneratives mes prevalents en el nostre entorn com son lamalaltia cardiovascular obesitat diabetis mellitus alguns tipus de cancers malalties de lrsquoaparell digestiu ola osteoporosis Per tant a traves de la dieta podem obtenir un doble objectiu drsquouna banda la prevenciodels processos abans esmentats a mes drsquoarribar a el maxim potencial de salut i drsquoaltra banda com einaterapeutica mitjancant les modificacions dietetiques que exigisca el proces patologic

Els continguts de lrsquoassignatura estaran organitzats en tres unitats tematiques

La primera contempla els principis que regeixen lrsquoalimentacio i nutricio desenvolupant entre uns altresconceptes com balanc energetic nutrients i composicio nutricional dels aliments aquests coneixements es-tan estretament relacionats amb altres assignatures basiques com Fonaments de Biologia i Bioquımica iFisiologia que srsquoimparteixen en el primer semestre

En la segona unitat es revisen els requeriments nutricionals i lrsquoalimentacio en les diferents etapes del ciclevital i srsquoanalitzen els factors drsquoinfluencia en el comportament alimentari i la valoracio de lrsquoestat nutricio-




nal Aquests continguts estan relacionats amb les assignatures de Salut de la dona de la sexualitat i lareproduccio Infermeria en la salut infantil i adolescent i Infermeria en la salut gerontogeriatrica quesrsquoimparteixen en 2ordm curs

La unitat tematica 3 tracta sobre lrsquoalimentacio en la prevencio i tractament de malalties mes prevalentsAquests continguts estan relacionats amb les assignatures de Fisiopatologia (srsquoimparteix simultaniamenta aquesta assignatura) i amb Infermeria Medic-quirurgica I i II que srsquoimparteixen en segon i tercercurs respectivament


No es requereixen coneixements previs





G-16 Planificar i prestar cures drsquoinfermeria dirigits a les persones famılia o grups orientats als resultatsen salut avaluant el seu impacte a traves de guies de practica clınica i assistencial que descriuen els processospels quals es diagnostica tracta o cuida un problema de salut

G-20 Promoure estils de vida saludables per part de la persona la famılia i la comunitat que fomentenel autocuidado en el maneig de la salut








Lrsquoalumnat deu aconseguir els seguents resultats drsquoaprenentatge

1 Coneixera els principis teorics en els quals es dona suport lrsquoalimentacio i nutricio com ciencies

2 Identificara i classificara els aliments consumits en el nostre mitja exposant les seues caracterıstiquesnutricionals i caracterıstiques dels metodes de processament

3 Coneixera les normes a seguir en la manipulacio conservacio i processat dels aliments




4 Coneixera i valorara els requeriments nutricionals del ser huma en les diferents etapes del cicle vital

5 Planificara una alimentacio equilibrada coneixent les necessitats nutricionals basiques aixı com elsfactors que puguen modificar-les edat sexe activitat fısica presencia de malaltia cultura religio etc

6 Utilitzara i interpretara els diferents parametres emprats en la valoracio de lrsquoestat nutricional

7 Coneixera les bases preventives de les malalties nutricionals que afecten al nostre mitja i sabra elaborari planificar dietes adequades

8 Valorara les complicacions mes importants derivades del tractament dietetic i definira les cures drsquoin-fermeria

9 Valorara i identificara problemes nutricionals i alimentaris i elaborara plans drsquoalimentacio a partir desuposits clınics

10 Coneixera els diferents sistemes drsquoinformacio sanitaria nutricional

11 Sabra cercar seleccionar i analitzar la informacio relacionada amb temes de dietetica i nutricio

12 Demostrara habilitat per a parlar en public argumentant el seu posicionament respecte a un temaconcret


UNITAT I PRINCIPIS DE NUTRICIO I ALIMENTACIO

Tema 1 Introduccio a lrsquoestudi de la nutricio i dietetica Evolucio historica de la dietetica i lanutricio Definicio actual El seu objecte en el currıculum drsquoinfermeria

Tema 2 Necessitats energetiques Introduccio Balanc energetic Components de la despesaenergetica Regulacio de la despesa energetica Necessitats energetiques Equacions per alcalcul de la despesa energetica Despesa energetica total

Tema 3 Macronutrients hidrats de carboni lıpids i proteınes Definicio Classificacio Funci-ons Importancia nutricional Recomanacio Fonts alimentaries

Tema 4 Micronutrients i aigua vitamines minerals Definicio Propietats Classificacio Fun-cions Fonts alimentaries Recomanacions Problemes relacionats per exces o deficit drsquoingesta

Tema 5 Els aliments Conceptes preliminars Els aliments i la seua composicio Classificacio Ali-ments servei Aliments nous Additius alimentaris

Tema 6 Cereals derivats i tuberculs Caracterıstiques nutricionals consells per a la compra em-magatzematge conservacio i cuinat Consum aconsellat

Tema 7 Fruites i verdures Caracterıstiques nutricionals consells per a la compra emmagatzematgeconservacio i cuinat Consum aconsellat

Tema 8 Llet i derivats lactis Introduccio Caracterıstiques nutricionals dels components de lallet Tipus de llet i processos higienitzadors Tipus i caracterıstiques nutricionals de les lletfermentades Formatge tipus i caracterıstiques nutricionals Consum aconsellat

Tema 9 Olis grasses i fruits secs Introduccio Classificacio dels aliments grassos Caracterıstiquesi valor nutricional Consum aconsellat Consells per a la utilitzacio dels olis i els greixos

Tema 10 Carns peix i ous Caracterıstiques nutricionals consells per a la compra emmagatzematgeconservacio i cuinat Consum aconsellat

Tema 11 Miscellania i alcohol Sucre mel confiteria pastisseria begudes refrescants begudes esti-mulants i begudes alcoholiques Caracterıstiques i valor nutricional

Tema 12 Comportament alimentari Factors que determinen el comportament alimentari Conceptedrsquohabit i patro alimentari Models alimentaris Dieta mediterrania historia i caracterıstiques




UNITAT II NUTRICIO I ALIMENTACIO EN LES DISTINTES ETAPES DEL CICLE VI-TAL

Tema 13 Valoracio de lrsquoestat nutricional Introduccio Metode de valoracio de lrsquoestat nutricionalHistoria dietetica Entrevista i metodes drsquoestimacio de la ingesta Exploracio fısica Parametresantropometrics Marcadors bioquımics i immunologics Valoracio global subjectiva

Tema 14 Alimentacio de lrsquoadult sa Introduccio Necessitats i recomanacions nutricionals Objectiusnutricionals i guies dietetiques Dieta equilibrada Elaboracio qualitativa de menus Equilibriquantitatiu de menus Elaboracio de menus amb llistes drsquointercanvi de nutrients

Tema 15 Alimentacio i activitat fısica Metabolisme energetic en la practica drsquoactivitat fısica Ne-cessitats energetiques i nutricionals Hidratacio Suplements i ajudes ergogeniques

Tema 16 Alimentacio en el cicle vital de la dona Introduccio Canvis fisiologics durant la gestacioNecessitats nutricionals i alimentaries durant lrsquoembaras Problemes reals o potencials relacio-nats amb la nutricio durant lrsquoembaras Regulacio endocrina de la lactancia Recomanacionsnutricionals i alimentaries durant la lactancia Canvis fisiologics en el climateri Recomanaci-ons nutricionals i alimentaries en aquesta etapa Problemes reals o potencials relacionats ambla nutricio

Tema 17 Alimentacio pediatrica i de lrsquoadolescent Introduccio Recomanacions nutricionals ialimentaries en les diferents etapes de lrsquoedat pediatrica primer any de vida de 1 a 3 anyspreescolar escolar i adolescencia Normes higienic-dietetiques Problemes reals o potencialsmes prevalents relacionats amb la nutricio

Tema 18 Alimentacio de lrsquoancia Nutricio i envelliment Canvis biologics associats amb lrsquoedat Fac-tors de risc nutricional mes frequents en les persones drsquoedat avancada Recomanacions nutri-cionals Normes higienic-dietetiques

UNITAT III DIETOTERAPIA

Tema 19 Dietoterapia Introduccio Alimentacio hospitalaria Factors que condicionen el codi dedietes Caracterıstiques del centre hospitalari Cura nutricional del pacient hospitalitzatDietes modificades en energia hidrats de carboni proteınes lıpids i minerals

Tema 20 Nutricio enteral i parenteral Definicio Objectius Indicacions i contraindicacions Viesdrsquoacces Caracterıstiques nutricionals de les formules Complicacions










40100 ) 60 h

A continuacio es mostra el desenvolupament temporal de les activitats previstes






UNITAT I PRINCIPIS DrsquoALIMENTACIO I NUTRICIO (24 h)

1 T Introduccio a lrsquoestudi de la nutricio i dietetica 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

2 T Necessitats energetiquesActivitat calcul de necessitats energetiques idensitat nutricional


3 T Macronutrientes Hidrats de Carboni Lıpidsi Proteınes


4 T Micronutrientes i Aigua Vitamines Minerals 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

5 T Els alimentsActiviad Us i maneig de taules de composiciodrsquoaliments


6 T Cereals derivats i tubercles 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

7 T Fruites i verdures 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

8 T Llet i derivats lactics 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

9 T Oliıs grasses i fruita seca 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

10 T Carnes peix i ous i llegums 2 h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

11 T Miscelmiddotlania i alcoholActivitat calcul de densitat energetica de be-gudes alcoholiques


12 T Comportament alimentariActivitat valoracio drsquoingesta amb registre 24h questionari de frequencia de consum drsquoali-ments i questionari drsquohabits alimentaris


UNITAT II NUTRICIO I ALIMENTACIO EN LES DIFERENTS ETAPES DEL CICLE VITAL(28 h)

13 T Valoracio de lrsquoestat nutricional 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

P Practica 1 Valoracio nutricional Resoluciodrsquoun cas


14 T Alimentacio de lrsquoadult sa 4h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa







P Practica 2 Elaboracio de dietes equilibrades 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

15 T Alimentacio i activitat fısicaActivitat exercicis de calcul de despesaenergetica derivada de diferents activitatsfısiques


16 T Alimentacio en el cicle vital de la dona 4h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

17 T Alimentacio pediatrica i de lrsquoadolescent 4h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

18 T Alimentacio de lrsquoanciaActividad resolucio de casos


15 16 17 18 O Tutoria grupal Formacio de grups de treballi repartiment de temes a treballar Orientacioen la recerca de materials de suport


15 16 17 18 P Practica 3 Treball en grup Recerca i lecturade material de suport seleccio de materialselaboracio de suport didactic


15 16 17 18 O Tutoria grupal Suport amb el material elabo-rat i disseny del pla drsquoexposicio


15 16 17 18 P Practica 4 Exposicio del trabao en grup 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

UNITAT III DIETOTERAPIA ( 8 h)

19 T Dietoterapia hospitalaria 6h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

20 T Nutricio enteral i parenteral 2h Mordf Jose Gabaldon CoronadoRosa Fonfrıa VivasMordf Isabel Frances Garcıa

TOTAL HORES PRESENCIALS ESTUDIANT 60h

T Teoria ( 66 estudiants) 1 grupP Practica ( 33 estudiants) 2 grupsI Informatica ( 33 estudiants) 2 grupsL Laboratori ( 16-17 estudiants) 4 grups






Assistencia a esdeveniments i activitats externes 2Elaboracio de treballs en grup 10Elaboracio de treballs individuals mdashEstudi i treball autonom 50Lectures del material complementari 3Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio mdashPreparacio de classes de teoria 10Preparacio de classes practiques i de problemes 10Resolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line 5


100 )) 90 h


ndash Bloc de coneixements teorics Classe magistral de 50 minuts en les quals srsquoexposaran els coneixe-ments basics sobre cada tema combinades amb alguna classe dialogada o realitzacio drsquoexercicis

ndash Classes practiques

mdash Aplicacio de coneixements teorics i adquisicio drsquohabilitats Caracter individual

mdash Resolucio de problema Valoracio identificacio de problemes nutricionals i alimentaris i ela-boracio de plans drsquoalimentacio io consell dietetic Caracter individual

mdash Resolucio de problema Valoracio identificacio de problemes nutricionals i alimentaris i elabo-racio de plans drsquoalimentacio io consell dietetic Caracter grupal amb preparacio de materialper a lrsquoexposicio oral

ndash Informatica Valoracio de la ingesta drsquoaliments i valoracio nutricional de plats io menus

ndash Seminari Adquirir habilitat i destresa en el mesurament de parametres antropometrics

En la plataforma drsquoAula Virtual srsquoincorporaran

ndash Documents amb els esquemes que es desenvoluparan en lrsquoaula

ndash Articles i textos per a treballs de grup i comentaris

ndash Exercicis a resoldre pels estudiants

ndash Guies drsquoactivitats practiques

Pagines web drsquointeres

ndash Consell europeu drsquoinformacio sobre lrsquoalimentacio httpwwweuficorg

ndash Sociedad Espanola de Hipertension httpwwwseh-lelhaorg

ndash Sociedad Espanola para el Estudio de la Obesidad httpwwwseedoes

ndash Sociedad Espanola de Diabetes httpwwwsediabetesorg

ndash Sociedad Espanola de Nutricio Comunitaria httpwwwnutricioncomunitariaorg

ndash Atencion Primaria en la Red httpwwwfisterracom

Metodologia emprada en activitat no presencial

ndash Forums en plataforma aula virtual sobre temes drsquointeres especıfics i que tinguen relacio amblrsquoassignatura




9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura consistira en dos grans blocs

ndash Primer bloc (40 de la nota global)

Examen final amb 40 preguntes drsquoeleccio multiple amb 4 opcions de resposta

Cada 3 respostes erronies restara un encert

La nota mınima per a superar la prova sera de 5 sobre 10

En aquesta prova srsquoavaluaran els continguts teoric-practics de la materia

ndash Segon bloc (60 de la nota global)

Les classes practiques son drsquoassistencia obligatoria

Aquest bloc avaluara les diferents activitats practiques individuals i grupals plantejades enles classes practiques i altres activitats drsquoaula

Cadascun dels exercicis constara drsquouna rubrica en la qual srsquoestablira el pes percentual delsdiferents apartats del treball

Si no es realitzen totes les practiques no es podra realitzar lrsquoexamen de la teoria Per a aprovar lrsquoassig-natura caldra aprovar tant lrsquoexamen de la part teorica com les practiques

Si se suspen lrsquoexamen del primer bloc la nota que apareixera en lrsquoacta sera lrsquoobtinguda en eixe examen

Les puntuacio de les activitats practiques entregades es guardaran per a la segona convocatoria

Si per causa justificada no srsquohaguera pogut realitzar alguna practica el professorat indicara activitats ensubstitucio de la mateixa Si aco no fora possible es plantejara la realitzacio drsquoactivitats abans de lrsquoexamentant en primera com en segona convocatoria


Bibliografia basica

1 Carmen Martın Salinas Joaquina Dıaz Gomez (2015) Nutricion y Dietetica Editorial DAE Enred a traves del enlace de enferteca httpebooksenfermeria21com ISBN 9788492815760

2 Teresa Hernandez Garcıa Helena Hernandez Martınez Angeles Medrano Fernandez (2016) Nutriciony Dietetica I Editorial DAE En red a traves del enlace de enferteca httpebooksenfermeria21comISBN 9788492815845

3 Teresa Hernandez Garcıa Helena Hernandez Martınez Angeles Medrano Fernandez (2016) Nutriciony Dietetica II Editorial DAE En red a traves del enlace de enferteca httpebooksenfermeria21comISBN 9788492815852


1 Jose Mataix Vardu (2015) Nutricion y alimentacion humana Tomos 1 y 2 Madrid Ergon(Biblioteca UV) ISBN Tomo 1 9788484736653 ISBN Tomo 2 9788484736660

2 L Kathleen Mahan Sylvia Escott-Stump Janice L Raymond (2013) Krause dietoterapia Elsevier(Biblioteca UV) ISBN 9788480869638




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts teorics inicialment recollits en la guia docent

Se substitueixen les classes practiques per la resolucio de 4 problemes de caracter individual que permetenlrsquoaplicacio dels coneixements teorics impartits de manera presencial i no presencial i dels exercicis realitzatsen les classes impartides I han sigut adaptats a partir de la proposta inicial de la guia academica

1 Valoracio de risc nutricional en una persona drsquoedat avancada utilitzant diferents parametres elaborantrecomanacions higienic-dietetiques per a la prevencio de patologia evitable o per a la recuperacio de lasalut

2 Elaboracio drsquoun pla drsquoalimentacio saludable per a una persona adulta que atenga els objectius irecomanacions de la SENC aplicant el sistema drsquointercanvis drsquoaliments

3 Calcul dels requeriments energetics analisis del patro alimentari i de lrsquoactivitat fısica en una dona jovei recomanacions higienic-dietetiques

4 Elaboracio drsquoun poster sobre aspectes nutricionals mes rellevants i concrets en qualsevol de les etapesdel cicle vital i les recomanacions en termes drsquoaliments per a la prevencio de patologia evitable


Es mante el volum de treball i la planificacio temporal


Com metodologia docent es proposa la classe en lınia o la classe inversa entregant el material docent alrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual Se solmiddotlicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobreaquest material i el professorat les atendra mitjancant tutoria en lınia a tot lrsquoalumnat

Es proposa la substitucio de les classes practiques presencials per la realitzacio drsquoexercicis individuals elplantejament i els suports detallats dels quals per a la realitzacio dels mateixos contemplaran els contingutsteorics i els exercicis realitzats en les classes presencials impartides amb anterioritat a la suspensio de lesclasses presencials

Es realitzen tutories mitjancant videoconferencia per a solucionar els dubtes idonar suport als treballsproposats

4 Avaluacio

Srsquoha establit com a metode lrsquoavaluacio contınua

Es realitzara una avaluacio dels treballs proposats que suposara el 100 de la nota final i que es reparteixde la seguent manera





Cadascun dels exercicis constara drsquouna rubrica en la qual srsquoestablira el pes percentual dels diferentsapartats del treball

En el cas de suspendre en la primera convocatoria lrsquoalumne haura de tornar a realitzar i presentar els 4exercicis proposats




5 Bibliografia

Es mante la bibliografia recomanada que esta disponible en lınia



105 FISIOPATOLOGIA



Materia Fisiopatologia


Nom assignatura FISIOPATOLOGIA



Curs Segon

Semestre Primer





56 02 0 0 02 6

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Isabel Trapero Jimeno



Prof Omar Cauli



Professorat Prof 1 Isabel Trapero Jimeno



Prof 2 Omar Cauli



Prof 3 Mordf Victoria Belenguer Tarın

Despatx Nordm 2 FIP 2ordf planta

Correu-e MariaVBelengueruves

Prof 4

Despatx

Correu-e


El coneixement de la Fisiopatologia humana es basic i imprescindible en la formacio dels professionals deles ciencies de la salut

La materia tracta drsquointroduir a lrsquoalumnat en el coneixement dels processos drsquoadaptacio i desadaptaciofuncional del cos huma malalt i dels seus sistemes anatomo-funcionals aixı com la relacio entre aquests elsmecanismes de regulacio i les manifestacions clıniques

Aquesta assignatura ha de servir com base per a entendre els aspectes biologics i clınics dels processosdrsquoemmalaltir La dimensio dels continguts de lrsquoassignatura ha de permetre la comprensio basica dels processosde les malalties per a servir de marc de referencia del coneixement biologic i clınic del ser huma malalt pera les assignatures relacionades amb les cures drsquoinfermeria

La materia permetra a lrsquoalumnat un aprenentatge de continguts basics clars i utils aixı com motivar-lo perhabituar-se a comprendre els mecanismes dels processos dels malalts que atendran com futurs professionals



FISIOPATOLOGIA 106


Com assignatura de segon curs requereix coneixements previs de les assignatures de Fisiologia Ana-tomia i Biologia Tambe es recomanen coneixements mınims drsquoangles











1 Identificar descriure i sintetitzar els aspectes mes rellevants dels processos drsquoadaptacio i desadaptacioestructural i funcional del cos huma malalt a nivell general i dels seus sistemes aixı com dels seusmecanismes de regulacio

2 Identificar descriure i sintetitzar els aspectes mes rellevants de les principals manifestacions de lessındromes i dels procediments de deteccio i assistencia

3 Coneixer la terminologia cientıfica basica relacionada amb els processos anormals

4 Resoldre problemes illustrar analitzar i construir diagrames sobre processos de les sındromes i casospractics

5 Adquirir habilitats per a lrsquoadquisicio documental de nous coneixements


A) CONTINGUT TEORIC

UNITAT I Alteracions de lrsquohemostasia Alteracions dels hematies i dels leucocits

Temes 1-4 Alteracions dels hematies (anemica i policitemia)

Alteracions de lrsquohemostasia (diatesis hemorragiques i diatesis trombotiques)

Trastorns dels leucocits i dels teixits limfoides

Leucemies



107 FISIOPATOLOGIA

UNITAT II Adaptacions i alteracions del sistema cardiovascular

Temes 5-12 Alteracions del flux en la circulacio sistemica

Alteracions de la pressio arterial sistemica

Alteracions circulatories pulmonars

Fisiopatologia de les alteracions estructurals cardıaques (coronariopaties miocardiopatiesvalvulopaties infeccions)

Fisiopatologia de les arıtmies

Insuficiencia cardıaca

Xoc circulatori

Contingut practic Semiologia basica del sistema cardiovascular

UNITAT III Fisiopatologia respiratoria

Temes 13-16 Processos infecciosos i neoplasics

Fisiopatologia de la ventilacio sındromes restrictius i obstructius

Semiologia basica

Fisiopatologia de la difusio

Insuficiencia respiratoria

UNITAT IV Fisiopatologia renal i miccional

Temes 17-20 Fisiopatologia de les alteracions renals

Fisiopatologia de les vies urinaries i de lrsquoeliminacio urinaria

Insuficiencia renal aguda

Insuficiencia renal cronica

UNITAT V Fisiopatologia endocrino-metabolica

Temes 21-26 Fisiopatologia de les alteracions hipofisiaries tiroıdals i corticosuprarenals

Alteracions del metabolisme lipıdic Arteriosclerosis

Diabetis i sındrome metabolica

Alteracions del metabolisme del calci

Alteracions endocrines de la reproduccio

UNITAT VI Fisiopatologia digestiva i hepatica

Temes 27-35 Alteracions esofagiques Disfagia Malaltia per reflux gastroesofagic

Alteracions gastriques gastritis i malaltia ulcerosa

Sındrome de malabsorcio (malaltia celıaca) Alteracions de la motilitat intestinal (restrenyi-ment i diarrea)

Malaltia inflamatoria intestinal (Malaltia de Crohn i colitis ulcerosa) Abdomen agut

Sındromes hepatiques Cirrosi hepatica

Alteracions de la via biliar i pancrees colelitiasis colecistitis coledocolitiasis i colangitisPancreatitis aguda i cronica

Cancer digestiu cancer de tub digestiu (esofag estomac i colon)

Cancer hepatic Cancer de pancrees



FISIOPATOLOGIA 108

UNITAT VII Fisiopatologia del sistema neurologic

Temes 36-42 Alteracions de la funcio motora Sındrome piramidal i sındrome de neurona inferior

Alteracions dels ganglis basals (Malaltia de Parkinson)

Esclerosi lateral amiotrofica Esclerosi multiple

Alteracions de la funcio cerebral mecanismes i manifestacions de la lesio cerebral Malaltiacerebrovascular

Infeccions i neoplasies del Sistema Nervios

Fisiopatologia del LCR

B) CONTINGUT PRACTIC

bull Semiologia basica del sistema cardiovascular










40100 ) 60 h

Les classes de contingut teoric es distribueixen durant el primer quadrimestre dos dies a la setmana (2classes de 2 h) a partir del primer dia de curs

La sequencia de les unitats tematiques srsquoadequara en la mesura dels possibles a lrsquoordre del programa i ala coherencia amb els programes drsquoaltres assignatures del curs relacionades

UNITAT TEMES Nordm CLASSES HORES

I 1-4 1+4 10 hII 5-12 5 10 hIII 13-16 2 4 hIV 17-20 2 4 hV 21-26 4 8 hVI 27-35 6 12 hVII 36-42 4 8 h

SUBTOTAL 56 h

Practica mdash mdash 2 h



109 FISIOPATOLOGIA














100 )) 90 h


El contingut de la materia srsquoestructura en sessions de classes teoriques de 120 minuts (total 56 h teoria)una classe practica de 120 minuts (2 hores de practica) i una tutoria de 120 minuts per a cadascun delsgrups

Les classes tenen suport de material audio-visual que es posa a la disposicio de lrsquoalumne Pero la fontformativa ha de basar-se en textos suggerits pel professor Determinats temes podran ser elaborats i exposatsen classe tot seguint la metodologia de la classe inversa Es preten potenciar la participacio activa delrsquoalumnat en la classe amb la finalitat atendre dubtes i sollicitar informacio addicional El correu electronictambe permet una comunicacio amb el professor amb aquest proposit

9 Avaluacio


a) Primera part

Examen teoric de tipus test amb 60 preguntes sobre tots els continguts impartits en lrsquoassigna-tura Cada pregunta te 4 possibles respostes Les resposta encertades valen 1 punt les falladesresten 025 punts i les preguntes en blanc valen 0 punts

Per a aprovar esta part de lrsquoassignatura es condicio indispensable tindre aprovat lrsquoexamenteoric amb una nota de 50 sobre 10 Lrsquoexamen teoric quan srsquoaprova lrsquoassignatura correspon al70 de la nota final

b) Segona part

TreballActivitats presencials i no presencials que seran especificats per part del profes-sorat amb antelacio en les distintes unitats tematiques de la guia docent

La puntuacio drsquoesta part de lrsquoavaluacio constituira el 25 de la qualificacio final a mes ames drsquoun 5 corresponent a lrsquoassistencia a la practica (amb lrsquoactivitat presencial relativa a lapractica)

Per a aprovar esta part de lrsquoassignatura es condicio indispensable obtindre una nota de 50sobre 10

Superades ambdues parts la qualificacio final sera la suma de la puntuacio de la primera i la segonaprova (examen test + treballs i activitats de classe) En qualsevol cas es imprescindible superar ambduesparts i no se sumaran les dues qualificacions parcials si no srsquoobte lrsquoAPROVAT en ambdues En cas contrarila nota final a traslladar a lrsquoacta sera la puntuacio de la part suspesa (o la maxima puntuacio de les partssuspeses si fora el cas)

Lrsquoassistencia a les sessions practiques sera obligatoria



FISIOPATOLOGIA 110

Si se suspenguera la segona part relativa a TreballActivitats presencials i no presencials lrsquoalum-nat haura de realitzar un nou treballoactivitats que haura de ser lliurat abans de la data de la segonaconvocatoria

La segona convocatoria seguira els mateix criteris i modalitat drsquoavaluacio que la primera convocatoria

Si lrsquoalumnat aprovara nomes una de les dues parts en primera convocatoria (o be lrsquoexamen teoric o bela nota relativa a treballsactivitats) es guardara la nota de la part aprovada per a la segona convocatoriaNo obstant aixo no es guardara cap nota per a cursos academics successius


Bibliografia general

1 Mark Zelman Jill Raymon Paul Holdaway Elaine Dafnis (2018) Fisiopatologıa Ed PearsonEducation

2 Porth CM (2007-2009) Fisiopatologia Salud-enfermedad un enfoque conceptual Ed MedicaPanamericana 7a ed (en castellano)

3 Laso FJ (2011) Introduccion a la medicina clınica Fisiopatologia y semiologia Elsevier-Mason 2ordfedicion

4 Pastrana Delgado J Garcıa de Casasola Sanchez G (2013) Fisiopatologia y patologıa general basicaspara ciencias de la salud Elsevier


1 Articles i material bibliografic i audiovisual comentat o aportat pel professorat en classe



111 FISIOPATOLOGIA

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

No hi ha canvis respecte a la guia docent Tota la materia subjecta a avaluacio estara disponible en lrsquoaulavirtual a disposicio de lrsquoalumnat


Lrsquoalumnat assistira al 50 de les classes teoriques (1 dıasemana) i al 100 de les classes practiques itutories El volum de treball i la planificacio temporal es el mateix que lrsquoespecificat en la guia docent


Com a metodologia docent es proposa la classe inversa entregant previament a lrsquoalumnat el material docenta traves de lrsquoaula virtual

Se solmiddotlicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobre este material i el professorat contestaraels dubtes plantejades per part de lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual yo en les classes presencials

Aixı mateix alguns continguts seran exposats en classe podent seguir lrsquoestructura drsquouna classe magistralyo la realitzacio drsquoactivitats didactiques que fomenten lrsquoadquisicio dels continguts de lrsquoassignatura

4 Avaluacio

Lrsquoesquema de lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es paregut al que es detalla en la guia docent excepte que lrsquoexamenfinal constituira el 60 de la nota final i les activitats presencials i no presencials constituiran el 40 delrsquoavaluacio final

En el cas que lrsquoalumnat per causes justificades no puga realitzar les activitats presencials en aula la notafinal en estos casos sera constituıda pel 80 per la nota obtinguda en lrsquoexamen final i el 20 per la notaobtinguda en les activitats no presencials

Es imprescindible que srsquoobtinga almenys una nota de 50 sobre 10 punts en cada part per a poder aprovarlrsquoassignatura

Lrsquoexamen final i totes les activitats que no es realitzen en lrsquoaula seran proves cronometrades i les pregunteses presentaran en orde aleatori i sequencial sense possibilitat de tornar arrere o anar avant en lrsquoorde de lespreguntes

5 Bibliografia




FISIOPATOLOGIA 112



113

MODUL 2

CIENCIES DE LA INFERMERIA

(645 ECTS)



114



115

MATERIA

FONAMENTS DrsquoINFERMERIA

(105 ECTS)



116








Nom assignatura BASES HISTORIQUES EPISTEMOLOGIQUES IETIQUES DE LA DISCIPLINA INFERMERA



Curs Segon

Semestre Primer





78 10 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Camano Puig Ramon

Despatx Nordm 5 FIP


Professorat Prof 2 Camano Puig Ramon

Despatx Nordm 5 FIP


Prof 3 Gracia Perez Francisco Javier

Despatx Nordm 4 FIP



Despatx Nordm 5 FIP


Prof 5 Terron Perez Marta



Prof 6

Despatx

Correu-e

Prof 7

Despatx

Correu-e





Els continguts de lrsquoassignatura permeten a lrsquoalumnat coneixer quins son les bases professionals i discipli-nars de la infermeria i li ajudaran a comprendre i treballar els continguts drsquoaltres materies de la titulacioespecialment aquelles que srsquoinclouen en el modul Ciencies de la Infermeria Es per aixo que ha de considerar-se la complementarietat que existeix entre totes i cadascuna de les materies que formen part drsquoaquest modul

Cap destacar que aquesta assignatura te continuıtat o es complementa amb lrsquoassignatura Bases Meto-dologiques de les cures drsquoInfermeria

El contingut de lrsquoassignatura permet identificar i analitzar els basis historiques epistemologiques i etiquesde les cures infermers A grans trets podem dir que en lrsquoassignatura es tractara

ndash Lrsquoaccio de cuidar i la seva evolucio al llarg de la historia tenint en compte el desenvolupamentde les societats els moments historics que han marcat el desenvolupament professional de lrsquoacciode cuidar i la influencia del genere en aquest desenvolupament

ndash Les diferents teories del coneixement que han marcat el desenvolupament cientıfic i la seva in-fluencia sobre el creixement de la disciplina infermera

ndash La consideracio de lrsquoactivitat de cuidar com una forma de comportament practic moral que exigeixcompromıs i responsabilitat en el desenvolupament de les cures per part dels infermers i lesinfermeres

Lrsquoanalisi drsquoaquests coneixements permetran a lrsquoalumnat obtenir una visio de lrsquoactivitat infermera desdrsquouna doble perspectiva la perspectiva disciplinar i la perspectiva professional de lrsquoactivitat de cuidar


La ubicacio de lrsquoassignatura en el segon any de la titulacio respon entre unes altres a la convenienciaque lrsquoalumnat disposi dels coneixements de les materies que formen part del Modul de Formacio Basica i delrsquoassignatura Organitzacio de lrsquoestudi Instruments i tecniques drsquoinformacio i documentacio



























Lrsquoalumnat sera capac de

1 Distingir les diferents etapes en lrsquoevolucio de la infermeria professional analitzant els fets mes rellevantsi la seva significacio sobre la configuracio actual de la infermeria professional

2 Analitzar crıticament llois fets mes importants de la historia de la infermeria

3 Identificar els antecedents socials dels professionals drsquoinfermeria

4 Contribuir amb la investigacio de noves fonts historiques que permeten aprofundir en el coneixementde lrsquoevolucio social de les infermeres

5 Analitzar a traves de la historia el rol professional

6 Criticar les situacions que srsquohan plantejat i segueixen plantejant-se actualment a nivell de relacionssoci-professionals

7 Analitzar la influencia que te lrsquoevolucio social economica i cultural del mitja sobre lrsquoactivitat desenvo-lupada per les infermeres

8 Descriure la realitat actual de la Infermeria

9 Identificar les ideologies que han tingut repercussio en lrsquoevolucio social de la Infermeria al llarg de lahistoria

10 Identificar i definir els elements que conformen el metaparadigma infermer

11 Analitzar crıticament els conceptes salut cuidar ser huma i entorn tenint en compte les variableshistoriques i socials

12 Descriure i comentar crıticament els models io teories de referencia

13 Explicar la relacio entre els diferents conceptes del metaparadigma infermer dintre de cadascun delsparadigmes de la disciplina infermera

14 Explicar la repercussio de les diferents teories i models drsquoinfermeria en el metode sistematic i drsquoorga-nitzacio de treball en la practica de la infermeria actual




15 Identificar la dimensio etica de les cures drsquoinfermeria

16 Definir lrsquoetica infermera com una etica aplicada relacionada amb la bioetica i desenvolupada sota elparadigma autonomic

17 Identificar els valors i principis de lrsquoetica professional infermera

18 Identificar les obligacions morals recollides en els Codis Deontologics de caracter autonomic nacionali internacional Respecte a la dignitat humana sense prejudici Defensa de la intimitat Acceptacio dela responsabilitat propia sobre les actuacions

19 Analitzar i argumentar crıticament les obligacions morals contingudes en els codis



UNITAT TEMATICA I- Historia

Analisi dels principals esdeveniments historics que han condicionat el desenvolupament de la professio infer-mera fins a lrsquoactualitat tenint en compte els condicionaments socials culturals i cientıfics

Tema I-1 Evolucio de la Infermeria context historic i social

Tema I-2 Historia de la ciencia i de la Infermeria professional

Tema I-3 Filosofia i epistemologia de la ciencia i de la infermeria Infermeria i Cienciaperspectives teoriques i practiques de la construccio de teories drsquoinfermeria

Tema I-4 Paradigmes i Infermeria

Tema I-5 Models drsquoInfermeria

UNITAT TEMATICA II- Marc Conceptual de la Professio Infermera

Analisi del marc conceptual de la professio infermera Identificacio analisi i definicio dels conceptes

Tema II-6 Marc conceptual definicio i elements El marc conceptual de les professions sa-nitaries

Tema II-7 Definicio drsquoInfermeria

Tema II-8 LrsquoEsser Huma com element del marc conceptual de la Infermeria

Tema II-9 Concepte de Salut i Infermeria

Tema II-10 El context i Infermeria

UNITAT TEMATICA III- Bases Epistemologiques de la Infermeria

Bases epistemologiques de la Infermeria Teories i models drsquoinfermeria

Tema III-11 Lrsquoaccio de Tenir Cura i tenir cura en Infermeria

Tema III-12 La Infermeria com professio Funcions de la Infermeria

Tema III-13 Lrsquoaccio de Tenir Cura com una forma de comportament practic moral

Tema III-14 Etica professional infermera













40100 ) 90 h














100 )) 60 h


bull Tipus de classe teorica exposicio magistral oberta al debat i lectures recomanades

bull Tipus de classe practica treball individual io en grup Activitats a realitzar dossier de premsaelaboracio de mapes conceptuals etc Lrsquoalumnat presentara el resultat de les activitats plantejades deforma oral io escrita

bull Tutoria guiada resolucio de dubtes i aclariment de coneixements de la materia per mitja del sistemade tutories electroniques de la universitat (us de correu-electronic)

bull Utilitzacio de lrsquoaula virtual els materials que serviran per a guiar lrsquoexposicio de les classes i unapart dels materials recomanats quedaran a la disposicio de lrsquoalumnat en aula virtual Tambe srsquoobriranforums de debat

9 Avaluacio

Per avaluar lrsquoassignatura mdashen format unicament presencialmdash es tindra en compte

1 Lrsquoassistencia i el treball realitzat en les sessions practiques (10 de la qualificacio final)

2 La realitzacio drsquoun examen escrit (80 de la qualificacio final) mdash Opcionalment lrsquoexamen podraser oral en cas de solmiddotlicitar-ho lrsquoalumne o alumna o a consideracio del professorat atenent a lescircumstancies de lrsquoalumne o lrsquoalumna

3 Les activitats individuals opcionals (10 de la qualificacio final)




NO SrsquoINDICA QUINA PUNTUACIO QUEDA A LrsquoACTA EN CAS DE SUSPENDRE ALGUNA DE LESPARTS

NO SrsquoINDICA QUE OCORRE AMB ELS TREBALL REALITZAT EN LES SESSIONS PRACTIQUESEN CAS DE SUSPENS DE CARA A LA SEGONA CONVOCATORIA


Bibliografia basica

1 Alligood M Marriner Tomey A (2011) Modelos y Teorıas de Enfermerıa Madrid Elsevier 7ordf ed


3 Domınguez Alcon C (2017) Evolucion del cuidado y profesion enfermera Barcelona Ediciones SanJuan de Deu Campus Docent 1ordf Edicion

4 Donahue MP (1988) Historia de la Enfermerıa Madrid Harcourt Brace

5 Garcia Martın-Caro C (2001) Historia de la Enfermerıa evolucion historica del cuidado enfermeroMadrid Harcourt

6 German Bes C (2013) La revolucion de las batas blancas Zaragoza Prensas de la Universidad deZaragoza


8 Medina Castellano CD (2010) Etica y Legislacion Madrid DAE 2ordf ed

9 Santaines-Borreda Elena (2019) Florence Nightingale en la obra de Federico Rubio GranadaFundacion Index

10 Siles Gonzalez J (2009) Historia de la Enfermerıa Alicante Aguaclara


1 Colliere MF (1997) Promover la vida De la practica de las mujeres cuidadores a los cuidados deenfermerıa Madrid McGraw-Hill Interamericana

2 Camano Puig R (2005) Professionalisation of nursing in England and Spain A comparative studyVanta Finaland Laurea Julkaisut A56 Disponible en httpciteseerxistpsueduviewdoc

downloaddoi=1011470601amprep=rep1amptype=pdf

3 Dominguez Alcon C (1986) Los Cuidados y la Profesion de Enfermerıa en Espana MadridPiramide

4 Ehrenreich B (1988) Brujas comadrones y infermeres Historia de las sanadoras Dolencias ytrastornos Polıtica sexual de la enfermedad Barcelona La Sal

5 Faus F y Santaines E (2013) Busquedas bibliograficas en bases de datos primeros pasos en inves-tigacion en ciencias de la salud Barcelona Elsevier

6 Gracia D (2007) Fundamentos de Bioetica Madrid Triacastela 2ordf ed

7 Kozier B Erb G Berman A Snyder S (2005) Fundamentos de Enfermerıa Concepto proceso ypractica Madrid McGraw-Hill Interamericana 7ordf ed

8 Nightingale F (1990) Notas de Enfermerıa Que es y que no es Barcelona Salvat

9 Potter PA Perry AG (2002) Fundamentos de Enfermerıa Madrid Harcourt 5ordf ed




ADDENDA COVID-19

(1) EN UN CONTEXT DE DOCENCIA HIBRIDA

Els continguts de la materia per al model drsquoensenyament hıbrid es mantenen coincidents amb la modalitatpurament presencial estructurats en 14 temes que es recullen dins de tres unitats tematiques que englobenels blocs drsquoHistoria Epistemologia i Etica de la disciplina Infermera

PLANIFICACIO TEMPORAL DE LA MATERIA

Les classes amb modalitat T (Teoria) srsquoestructuren amb una docencia repartida per temes setmanals

Lrsquoalumnat quedara distribuıt de la seguent manera es divideix al grup en tres subgrups de tal formaque un terc de lrsquoalumnat assistira presencialment a classe un dia (per exemple dilluns) un altre terc delrsquoalumnat assistira el seguent dia de classe (per exemple dimecres) i lrsquoultim terc acudira el tercer dia declasse de la setmana (per exemple divendres) Drsquoaquesta manera en la modalitat T lrsquoalumnat te lapossibilitat drsquoassistir presencialment a lrsquoaula un dia a la setmana La resta dels dies treballara de maneraautonoma el contingut de la materia complint amb les hores de dedicacio i estudi de lrsquoassignatura

Les classes amb modalitat P (practica drsquoaula) compleixen amb els requisits drsquoaforament establertsper la Universitat en el moment de la redaccio del present document per la qual cosa srsquoimpartiran demanera presencial seguint la distribucio preestablerta

Les sessions amb modalitat U (tutories grupals) compleixen amb els requisits drsquoaforament i esrealitzaran de manera presencial io no presencial en funcio de les necessitats de lrsquoalumnat a mesura que esvaja avancant en lrsquoassignatura

La planificacio de la materia i la seua temporitzacio per temes ha sigut estructurada drsquoacord al cronogramaestablert per al curs academic 2020-2021 quedant la proposta primaria de la seguent forma

Setmana Dies Tema Contingut

1ordf 14-18 set I-1 Evolucio de la Infermeria context historic i social2ordf 21-25 set I-2 Historia de la ciencia i de la Infermeria professional3ordf 28 set-02 oct I-3 Filosofia i epistemologia de la ciencia i de la Infermeria Infermeria

i Ciencia perspectives teoriques i practiques de la construccio deteories drsquoinfermeria

4ordf 28 set-02 oct I-4 Paradigmes i Infermeria5ordf 05-09 oct I-5 Models drsquoInfermeria6ordf 12-16 oct II-6 Marc conceptual definicio i elements El marco conceptual de es

professions sanitaries7ordf 19-23 oct II-7 Definicio dlsquoInfermeria8ordf 26-30 oct II-8 Lrsquoesser huma com a element del marc conceptual de la Infermeria

9ordf 26-30 oct II-9 Concepte de Salut i infermeria10ordf 09-13 nov II-10 El context i infermeria11ordf 16-20 nov III-11 La acciacuteo de Tenir Cura i tenir cura en Infermeria12ordf 23-27 nov III-12 La Infermeria com a professio Funcions de la Infermeria13ordf 30 nov-04 des III-13 La accio de Tenir Cura com una forma comportament practic

moral

14ordf 30 nov-04 des III-14 Etica professional infermera15ordf 07-11 des Practica P16ordf 14-18 des Practica P

Les classes amb modalitat Practica drsquoAula P estan estructurades en les ultimes sessions de lrsquoassig-natura pero la metodologia de treball srsquoanira desenvolupant al llarg de tot el semestre

Aquest cronograma esta subjecte a lleugeres modificacions en funcio del transcurs del curs academic aixıcom el ritme de treball de lrsquoalumnat adaptant-se a les circumstancies en la mesura del possible




METODOLOGIA DOCENT DE LA MATERIA

Srsquoestableix lrsquous de lrsquoAula Virtual com a mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat articulaten relacio amb el grup en el qual ella alumnea esta matriculat grup en el qual rebra la docencia i en elqual sera avaluat

LrsquoAula Virtual sera el canal utilitzat tant pel professorat responsable del grup com per lrsquoequip coordi-nador de lrsquoassignatura per a notificar les instruccions necessaries derivades drsquoaspectes rellevants al curs i laseua docencia

La metodologia drsquoAula Invertida sera implementada per al desenvolupament de lrsquoassignatura Les classesmagistrals quedaran substituıdes pel treball autonom per part de lrsquoalumnat

Amb antelacio suficient a la sessio presencial el professorat responsable de grup depositara a lrsquoAulaVirtual recursos i materials de treball io activitats sobre el tema a estudi aixı com material complementariAquest material versara sobre articles cientıfics capıtols de llibre activitats de cerca i analisi etc Tambe esrealitzaran forums drsquointeres i videoconferencies en el cas que fora necessari Amb aquests recursos lrsquoalumnathaura de treballar de manera autonoma el tema previament a la sessio presencial programada

Les sessions presencials a lrsquoaula seran un punt de trobada entre el professorat i el grup drsquoestudiantsassignat a cada dia de la setmana En aquestes sessions es resoldran dubtes srsquoaprofundira en els aspectesmes rellevants del tema io es realitzaran activitats complementaries que aclarisquen o amplien els conceptesbasics adaptant-se a les necessitats de lrsquoalumnat

Lrsquoalumnat disposa tambe de les tutories guiades a traves del correu electronic en el cas que sorgisquennous dubtes en el repas de la materia a posteriori

AVALUACIO


Per a aprovar lrsquoassignatura es IMPERATIU realitzar i superar sense excepcio les dues avaluacions delsprogrames de docencia A i B de manera independent (exposats a continuacio)

bull PROGRAMA DE DOCENCIA A Avaluacio de la modalitat T

Per a lrsquoavaluacio de la modalitat T de docencia impartida a traves del programa A es realitzarauna prova escrita individual

El valor percentual de la prova escrita correspon al 80 de la nota global de lrsquoassignatura Laqualificacio maxima que es pot obtindre en aquesta prova es de 8 punts sent requisit indispensableobtindre una qualificacio mınima de 4 punts (50 de la qualificacio maxima) per a superaraquesta part i poder ser avaluadao del conjunt de lrsquoassignatura

La prova escrita individual consistira en un questionari de 50 preguntes tipus test amb 4 opcionsde resposta multiple de les quals nomes 1 es la correcta La tipologia de la prova correspon amb elmodel drsquoexamen EIR amb la consequent penalitzacio de respostes incorrectes La formula aplicadaper a la correccio sera la seguent(

Encertsminus Errors


)times 8

nordm de preguntes

bull PROGRAMA DE DOCENCIA B Avaluacio de la modalitat P

El programa B de docencia practica que es desenvolupara al llarg de 4 sessions de 2h (8h en total)concloura amb lrsquoelaboracio drsquoun document de treball confeccionat pel subgrup configurat a lrsquoinici deles sessions P El valor percentual de la modalitat P correspon amb el 20 de la nota globalde lrsquoassignatura

Per a superar aquest apartat ella alumnea haura drsquoassistir OBLIGATORIAMENT de manerapresencial a les sessions de treball grupal aixı com demostrar que es coautora del dossier de treball quesera entregat al final de les sessions P Ella alumnea haura drsquoobtindre una qualificacio mınimadrsquo1 punt sobre 2 punts (valor maxim ponderat en aquest apartat) per a superar aquesta part i poderser avaluatda del conjunt de lrsquoassignatura




La qualificacio del dossier del treball grupal en el programa B es dura a terme mitjancant una rubricaadaptada als resultats drsquoaprenentatge de lrsquoassignatura (estara disponible a lrsquoAula Virtual) a travesdrsquouna tecnica drsquoavaluacio entre lrsquoalumnat que garantisca la distribucio aleatoritzada i anonima drsquoautoria(avaluacio per parells) Posteriorment cada qualificacio sera supervisada pel professorat responsablede grup podent modificar amb major o menor puntuacio segons el criteri pedagogic docent

(2) EN UN CONTEXT DE DOCENCIA TOTALMENT NO PRESENCIAL

En el cas que es requerisca una modalitat totalment no presencial lrsquoassignatura transcorreria seguint elsmateixos criteris (contingut metodologia docent i avaluacio) que en el marc de docencia hıbrida exposat

Unicament en relacio amb la metodologia docent les sessions presencials modalitat T se substituirienper sessions de videoconferencia sıncrones (respectant sempre el mateix horari presencial de lrsquoassignatura) atraves de lrsquoeina BlackBoard Collaborate (BBC)

Les classes amb modalitat P (practica drsquoaula) tambe es durien a terme pero mitjancant les sessionsen videoconferencia a traves de lrsquoeina BBC seguint la distribucio preestablerta











Nom assignatura BASES METODOLOGIQUES DE LES CURES DrsquoIN-FERMERIA



Curs Segon

Semestre Segon





535 12 0 0 02 675

1 2 0 0 2




Professorat Prof 1 Gracia Perez Francisco Javier

Despatx Nordm 4 FIP



Despatx Nordm 2 FIP



Despatx Nordm 1 FIP


Prof 4 Panos Madrona Maria Teresa


Correu-e MariaTPanosuves

Prof 5 Mallea Perez Eva


Correu-e EvaMalleauves

Prof 6

Despatx

Correu-e





Els continguts de lrsquoassignatura permeten a lrsquoalumnat un coneixement de les bases metodologiques dela Infermeria Aquest coneixement els ajudara a comprendre i treballar els continguts de les materies quesrsquoinclouen en els moduls Ciencies de la Infermeria i Practiques Tutelades i Treball Final de Grauates que lrsquoobjecte drsquoestudi es la metodologia del treball infermer Es per aixo que srsquoha de considerar lacomplementarietat que es produıx entre totes i cadascuna de les materies drsquoaquests moduls Cap assenyalarque aquesta assignatura esta relacionada directament amb les Bases Historiques Epistemologiques i Etiquesde la Disciplina Infermera

Atenent al tıtol de la materia el seu contingut permet coneixer i analitzar la metodologia del treballinfermer A grans trets podem dir que dintre de lrsquoassignatura es tractara

ndash Les bases teoriques del proces de cures

ndash La descripcio de les diferents etapes que constituıxen lrsquoeina del treball infermer

ndash Les estructures que permeten una valoracio de la salut de les persones grups io comunitats peridentificar les respostes que tenen aquests subjectes com a consequencia de qualsevol circumstancia(malaltia cicle vital alteracions de lrsquoentorn canvi social etc) que afecta al seu benestar

ndash Les taxonomies infermeres i la seva aplicacio

Mitjancant lrsquoanalisi drsquoaquests coneixements lrsquoalumnat obtindra informacio sobre lrsquoeina de treball infermeri srsquoiniciara en lrsquous drsquoaquest instrument


La ubicacio de lrsquoassignatura en el segon any respon entre unes altres a la conveniencia que lrsquoalumnatdisposi dels coneixements de les materies que formin part del modul de Formacio Basica i de lrsquoassignaturaOrganitzacio de lrsquoEstudi Eines i tecniques drsquoInformacio i Documentacio

A mes a mes aquesta assignatura necessita dels coneixements que srsquoimparteixen en les assignaturescontingudes al modul de Ciencies de la Infermeria





























1 Descriure els fonaments teorics de la metodologia infermera

2 Identificar i explicar cadascuna de les etapes del proces infermer

3 Descriure el proces de cures com el producte resultant entre la forma de pensar i la forma de fer eninfermeria

4 Analitzar crıticament lrsquoaplicacio de la metodologia cientıfica al proces de cures

5 Aplicar la metodologia infermera en lrsquoatencio a les persones famılies i grups amb lrsquoobjectiu de protegirla salut i procurar el benestar

6 Analitzar crıticament les taxonomies que constituıxen el llenguatge propi de la disciplina infermera

7 Analitzar crıticament els documents de recollida de dades

8 Dissenyar guies de valoracio que reflecteixin la consideracio de ser huma com un esser holıstic

9 Aplicar amb habilitat les diferents tecniques de recollida de dades

10 Analitzar les dades obtingudes en la valoracio

11 Identificar els respostes de la persona la famılia o la comunitat en relacio amb la seva salut

12 Demostrar coneixer el diagnostic drsquoinfermeria la seua tipologia i els criteris taxonomics NANDA




13 Utilitzar correctament el llenguatge de la Taxonomia NANDA Internacional

14 Definir i identificar tots els elements que constituıxen la planificacio de les cures

15 Dissenyar plans de cures que reflectisquen la consideracio del ser huma com un esser holıstic i autonomi estiguen basats en lrsquoevidencia cientıfica

16 Utilitzar correctament el llenguatge de les Taxonomies NOC i NIC



UNITAT TEMATICA I- El proces de cuidar i el seu instrument metodologic

Tema I-1 El proces de cuidar definicio i analisi

Tema I-2 Metodologia del proces de cures Definicio Relacio amb la metodologia cientıfica Lrsquoapli-cacio de la metodologia en el proces de cures com element clau per a la qualitat de les cures iel desenvolupament disciplinar

UNITAT TEMATICA II- Judici diagnostic valoracio i diagnostic

Tema II-3 Etapa de Valoracio Definicio Caracterıstiques Variables que influıxen sobre la recollida dedades Estructures de valoracio Metodes de recollida de dades Analisis i sıntesis de les dades

Tema II-4 Etapa de Diagnostic Definicio Caracterıstiques Proces diagnostic

Tema II-5 Descripcio i analisi crıtica de la Taxonomia Diagnostica NANDA Internacional

UNITAT TEMATICA III- Judici i accio terapeutica planificacio execucio iavaluacio

Tema III-6 Els objectius en el proces de cures Definicio Funcio Tipus Formulacio

Tema III-7 Descripcio i analisi crıtica de la Taxonomia NOC

Tema III-8 Les activitats en el proces de cures Definicio Caracterıstiques

Tema III-9 Descripcio i analisi crıtica de la Taxonomia NIC

Tema III-10 Accio terapeutica Definicio Caracterıstiques

Tema III-11 Avaluacio de les cures Proces drsquoavaluacio Lrsquoavaluacio condicio indispensable per a garantirla qualitat de les cures










40100 ) 675 h

















100 )) 45 h


La metodologia utilitzada esta basada principalment en lrsquoaprenentatge cooperatiu i lrsquoestudi de casos Caldestacar els seguents aspectes

bull Tutoria guiada es realitzaran tutories guiades per tal drsquoadquirir habilitat en el maneig del proces ide les taxonomies infermeres

bull Relacio entre la teoria i la practica les sessions practiques estan fonamentades en els conei-xements treballats en les sessions teoriques Com ja hem assenyalat aquestes practiques permetran alrsquoalumnat adquirir habilitat en el maneig del proces i les taxomies infermeres Es treballaran contingutstransversals amb les assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau

bull Utilitzacio de lrsquoaula virtual constituira la principal eina de comunicacio entre professorat-alumnatEls principals materials que serviran per lrsquoaprenentatge quedaran a disposicio de lrsquoalumnat en aulavirtual

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio sera contınua i srsquoefectuara a traves de

1 Activitats individuals io grupals realitzades en el desenvolupament de lrsquoassignatura com per exempleproves escrites casos practics exposicions activitats de coavaluacio o avaluacio per parells activitatsdrsquoautoavaluacio entrevistes amb el professorat etc El professorat de cada grup concretara en lesprimeres sessions les activitats que haura de realitzar lrsquoalumnat i el pes de cadascuna drsquoelles (80)

2 Assistencia i participacio en les activitats programades (10)

3 Cas practic que lrsquoalumnat haura de realitzar si es possible vinculat a lrsquoassignatura Introduccio a lapractica drsquoinfermeria (10)

En cas de no estar matriculat a lrsquoassignatura Introduccio a la practica drsquoinfermeria se seguiranles indicacions del professorat per realitzar lrsquoesmentat cas practic

Procediments alternatius si es el cas per a superar lrsquoassignatura En el cas que algunaalumna o alumne per circumstancies imprevistes no pugui assistir amb regularitat a les sessions de treballdel grup podra examinar-se dels continguts de lrsquoassignatura mitjancant la realitzacio drsquouna prova escrita





Bibliografia basica


2 Berman A Snyder SJ Kozier B Erb G (2008) Fundamentos de Enfermerıa Concepto proceso ypracticas (Vol I) Madrid Pearson Prentice Hall

3 Butcher Howard K Bulechek Gloria M Dochterman Joanne M Wagner Cheryl M (2018) Clasifi-cacion de Intervenciones de Enfermerıa (NIC) Madrid Elsevier 7ordf ed

4 Herdman TH Kamitsuru S (Ed) (2019) Diagnosticos Enfermeros Definiciones y Clasificacion2018-2020 Barcelona Elsevier 11ordf ed

5 Moorhead Sue Johnson Marion Maas Meridean L Swanson Elizabeth (2018) Clasificacion deResultados de Enfermerıa (NOC) Madrid Elsevier 6ordf ed


1 Alfaro-Lefevre R (2009) Pensamiento crıtico y juicio clınico en enfermerıa Madrid Elsevier 4ordfed

2 Benavent A Camano R Cuesta A (1999) Metodologia en Infermeria Valencia Universitat deValencia

3 Fernandez C Garrido M Santo Tomas Perez M Serrano MD (2004) Master en enfermerıaEnfermerıa fundamental Madrid Masson

4 Gordon M (2007) Manual de Diagnostico de Enfermerıa Madrid McGraw-HillInteramericana11ordf ed


6 Johnson M (2012) Vınculos de NOC y NIC a NANDA-I y diagnosticos medicos soporte para elrazonamiento crıtico y la calidad de los cuidados Madrid Elsevier 3ordf edicion

7 Johnson Marion Moorhead Sue Bulechek Gloria M McCloskey Dochterman Joanne MaasMeridean L Swanson Elizabeth Butcher Howard K (2006) Interrelaciones NANDA NOC y NICDiagnosticos enfermeros resultados e intervencions Madrid Elsevier 2ordf ed

8 Lefebvre M Dupuis A (1995) Juicio Clınico en Cuidados de Enfermerıa Barcelona Masson SA

9 Luis M T (2008) Los diagnosticos enfermeros revision crıtica y guıa practica Espana Elsevier9ordf ed

10 Ros R R Andrados C O amp Puig M L (2012) Lenguaje NIC para el aprendizaje teorico-practicoen enfermerıa Espana Elsevier

Direccions electroniques drsquointeres

1 httpwwwtaxonomiaenfermeracom




ADDENDA COVID-19

MARC DE DOCENCIA HIBRID

1 Continguts





bull PER A TOT LrsquoESTUDIANTAT

Es mante la metodologia docent inicialment arreplegada a la guia docent original es a dir aprenentatgecooperatiu i estudi de casos aixı com les activitats io tasques

Seguint el model marc de docencia hıbrid proposat per la universitat aixı com la proposta conjuntadel Departament drsquoInfermeria i de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia es planteja el seguent

ndash Classes modalitat T (teoria) lrsquoalumnat es dividira en 2 subgrups i acudira a lrsquoaula en setmanesalternes per a posar en comu aquelles activitats o tasques realitzades de forma no presencial aixıcom per a realitzar altres

ndash Classes modalitat P (practica drsquoaula) i U (tutoria grupal) es mantindran presencials sempre queels requisits drsquoaforament establerts per la Universitat es puguen complir


bull PER A ESTUDIANTAT VULNERABLE O AFECTAT

Srsquoadaptara la metodologia 1) realitzant tutories per videoconferencia i 2) donant la possibilitat derealitzar les activitats grupals de forma individual

4 Avaluacio

Manteniment de lrsquoavaluacio inicialment arreplegada a la guia docent

5 Bibliografia





MARC DE DOCENCIA NO PRESENCIAL

1 Continguts





Es mantindria la metodologia docent inicialment arreplegada a la guia docent original (aprenentatge coope-ratiu i estudi de casos) pero per videoconferencia utilitzant la plataforma BlackBoard Collaborate (BBC)

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura estava platejada des drsquoun inici com avaluacio contınua Aquest aspecte esmantindria com estava arreplegat en la guia docent

Davant la possible situacio drsquoavaluacio no contınua per la no assistencia regular a les sessions la guiadocent plantejava la realitzacio drsquouna prova escritaque en lloc de ser presencial es realitzaria a traves delrsquoaula virtual en el mateix dia de la convocatoria No srsquoafegirien activitats noves a lrsquoavaluacio continua queja estava plantejada

El 10 drsquoassistencia es mantindria i es continuaria comptabilitzant amb lrsquoentrega de les tasques drsquoapre-nentatge plantejades Lrsquoaltre 10 referit al cas practic individual avaluable es mantindria de la mateixaforma que srsquohavia plantejat Respecte al restant 80 cada professora com estava arreplegat a la guiadocent haura comunicat a lrsquoalumnat en els primers dies de lrsquoassignatura les activitats avaluables a realitzari el pes de cadascuna drsquoelles Aquestes activitats si fos necessari srsquoadaptarien a la situacio actual de nopresencialitat informant en temps i forma a lrsquoalumnat

En relacio a la forma de realitzacio de la mateixa allo que abans es feia presencial es realitzaria a travesde lrsquoaula virtual io videoconferencia BBC Cadascuna de les tasques tindria les respectives indicacions pera la seua realitzacio i entrega a traves de lrsquoaula virtual

5 Bibliografia




135

MATERIA

SALUT PUBLICA I INFERMERIA COMUNITARIA

(165 ECTS)



136




1 Introduccio

En el nou pla drsquoestudis de Grau drsquoInfermeria la materia Salut Publica i Infermeria Comunitaria srsquoes-tructura en tres assignatures de contingut teorico-practic amb una distribucio de carrega lectiva i unesmodalitats docents tal com es detalla en la seguent taula


Assignatura rs trim cr h en aula T P I L U presencial

Salut publica 1 2 6 150 60 90 h 78 h 10 h 2 h 40 60 h

Infermeria comunitaria 2 1 6 150 60 90 h 78 h 10 h 2 h 40 60 h

Gestio i administracio delsserveis de salut

2 2 45 1125 60 675 h 575 h 8 h 2 h 40 45 h

(a) 1 cr ECTS = 25 hores(b) T Teoria P Practica en aula I Informatica L Laboratori U Tutoritzacio

Lrsquoaplicacio practica dels coneixements teorics i metodologics de la Salut Publica i els drsquoInfermeria Comu-nitaria es desenvolupara a traves de les assignatures contemplades en la materia de Practiques integradesen lrsquoArea o Departament de Salut del modul 3 (Practiques tutelades i Treball Final de Grau) Aixımateix lrsquoalumnat interessat podra sustentar el treball final de grau sobre la base dels coneixements abastatsper la Salut Publica i la Infermeria Comunitaria Amb fins illustratives en la seguent taula es mostra ladistribucio de la carrega lectiva del modul 3 dins de la qual srsquoinserira la practica de la materia que ensocupa entre unes altres de les materies del pla drsquoestudis


Asignatura rs trim cr h Aula IS T P I L U IS presencial

Introduccio a lapractica drsquoinfermeria

2 2 6 180 80 120 h 8 h 10 h 40 h 2 h 60 h 20 60 h

Practicum I 3 1 195 585 80 468 h 70 h 20 h 378 h 20 378 h

Practicum II 3 2 195 585 80 468 h 70 h 20 h 378 h 20 378 h

Practicum III 4 1 195 585 80 468 h 70 h 20 h 378 h 20 378 h

Practicum IV 4 2 18 540 80 432 h 70 h 20 h 342 h 20 342 h

Treball final de grau 4 2 75 225 80 180 h 180 h 20 45 h(a) 1 cr ECTS = 30 hores(b) T Teoria P Practica en aula I Informatica L Laboratori U Tutorıtzacio IS Institucions sanitaries

La materia de Salut Publica i Infermeria Comunitaria cobreix la formacio teorico-practica en elsaspectes relacionats amb la Salut Publica la Infermeria Comunitaria i lrsquoAdministracio dels Serveis de SalutEn la descripcio de cada assignatura es detalla els sabers tecniques i aptituds que es requereixen en laformacio de lesels Graduadests en Infermeria per a ocupar les seues funcions en les diferents institucionsdel Sistema Nacional de Salut i del Sistema drsquoAtencio a la Dependencia

Drsquoacord a la normativa vigent srsquoha incorporat la perspectiva de genere en les diferents arees del saberates que es considera fonamental per les aportacions al coneixement i a la practica de la Infermeria en lasocietat actual Lrsquoatencio sociosanitaria contribueix a les desigualtats associades amb el genere i aquestesquestions li interessen coneixer al Graduatda en Infermeria per dues raons com professional que aten lesdemandes i necessitats de la poblacio i altra perque prenga consciencia com collectiu que treballa en el sectorsalut

2 Presentacio de la materia

La Constitucio Espanyola de 1978 en lrsquoarticle 43 reconeix el dret de tota la ciutadania a la proteccio dela salut Precisament una de les disciplines que contribueix a fer efectiva lrsquoesmentat dret es la Salut Publicaates que tradicionalment srsquoocupa de la salut del conjunt de la poblacio vetlant per la seua proteccio i milloraPer a aixo disposa de diversos mitjos els coneixements teorics els metodes drsquoestudi i dels ambits drsquoactuacioper a assolir aquest ambicios proposit

La Salut Publica en la seua formulacio actual srsquointerpreta com a ciencia i com a practica social trans-formadora Com a ciencia social crıtica investiga els determinants socials de la salut i estableix les




relacions causals que existeixen entre dites determinants i les condicions socials en les quals viu i treballa lapoblacio aixı com les condicions sanitaries en les quals son ateses les persones Els determinants de la salutcom veurem es divideixen en les seguents categories la desigualtat socioeconomica lrsquoeducacio el genereel treball la biologia el medi ambient els estils de vida i lrsquoacces als serveis de salut Com a practica

social la Salut Publica es tradueix com la forma social en la qual srsquoorganitza lrsquoatencio a la salut-malaltiainvolucrant tant a les organitzacions socials com a lrsquoEstat sent precisament aquest ultim qui per mitja delsseus organs i estructures administratives imprimeix les polıtiques estableix les institucions i desenvolupaels serveis les accions i les activitats que es realitzen en salut a nivell individual i collectiu per a aconseguiruna millor qualitat de vida i benestar social

La Salut Publica compta amb tres metodes lrsquoepidemiologia la investigacio accio participativa i la pla-nificacio sanitaria El metode Epidemiologic srsquoestudiara en primer curs en lrsquoassignatura de Salut Publica iconstitueix lrsquoinstrument adequat per a comprendre i interpretar el proces drsquoemmalaltir en la seua dimensiosocial tant quantitativa com qualitativament La seua aplicacio permet entre altres coses realitzar lrsquoestudide salut drsquouna comunitat i arribar a formular hipotesi i dissenyar estudis posteriors orientats a establir larelacio causal entre patologia i risc Aco sera especialment util per a lrsquoelaboracio de programes drsquointervencioorientats a les necessitats socials i a les cures sanitaries integrals

La Salut Publica utilitza la Investigacio Accio Participativa (IAP) per a promoure el desenvo-lupament de lrsquoenteniment crıtic dels problemes socials les seues causes estructurals i les possibilitats desuperar-les La IAP es pot descriure com una activitat integrada que combina la investigacio social lrsquoeduca-cio i lrsquoaccio Esta basada en la interaccio democratica dels protagonistes socials per al desenvolupament dela comunitat com son lrsquoadministracio els tecnics i tecniques i la poblacio que participen com agents actiuscreant coneixements intervenint en el control dels determinants de la salut i establint els criteris per a decidirles prioritats de lrsquoaccio comunitaria Els continguts srsquoimpartiran en lrsquoassignatura drsquoInfermeria Comunitaria

El metode de la Planificacio Sanitaria es de gran utilitat per a millorar els serveis de salut i laqualitat dels serveis prestats Si lrsquoobjectiu de la planificacio es millorar el nivell de salut els criteris han derespondre a les necessitats reals de la poblacio La planificacio sanitaria es una activitat administrativa degran dificultat dona que srsquoutilitzen diverses tecniques depenent de les condicions socials de cada paıs

Per a actuar sobre els determinants de la salut i reduir els efectes negatius de les malalties la SalutPublica disposa de cinc ambits drsquoactuacio a traves dels quals preten assegurar un nivell optim de salutde la poblacio Aquests ambits son la promocio i la proteccio de la salut la prevencio de malalties lrsquoatenciocurativa personalitzada i lrsquoadministracio sanitaria La promocio i proteccio de la salut i lrsquoadministraciosanitaria srsquoexerceixen sobre la comunitat mentre que algunes tecniques de prevencio i lrsquoatencio curativa irehabilitadora srsquoexerceixen basicament sobre la persona

La Promocio de la salut srsquointerpreta com un conjunt de mesures que tenen per objecte millorar laqualitat de vida i lrsquoestat de salut de la poblacio A aquest efecte son indispensables una serie de mesuresgovernamentals portades a terme mitjancant polıtiques sectorials dirigides a canviar les condicions socialseconomiques i mediambientals Es a dir la salut es promoguda proporcionant pau un bon nivell de vidaaliments ocupacio ingressos suficients bones condicions de treball i habitatge educacio serveis socials isanitaris cultura fısica mitjans de descans i recreacio un medi ambient saludable i motivant la partici-pacio de la poblacio en activitats comunitaries i en la presa de decisions La promocio de la salut srsquoequiparaaixı a la promocio social dins drsquouna polıtica drsquoEstat que repercuteix directament sobre la salut de la per-sona la famılia i la comunitat En aquest sentit la Salut Publica actua de pont entre la polıtica social iel sistema sanitari intentant dur els serveis sanitaris cap a una polıtica social perque existisca coherenciaentre ambdues actuacions

Lrsquoadopcio de precaucions per a protegir a la ciutadania contra els riscos i perills es porta a termemitjancant la Proteccio de la salut Les mesures drsquoactuacio son basicament legislatives contemplanttant lrsquoambient general com els ambients especials i els productes de consum Les seues activitats es relacionenamb la regulacio la vigilancia i el control dels factors de risc derivats de la qualitat de lrsquoambient (biologicsfısics quımics i psıquics) que poden alterar el benestar i la supervivencia de la humanitat La seua aplicaciosupera lrsquoesfera de lrsquoindividual i es practica a nivell de la comunitat mitjancant les tecniques de salut drsquoacciocomunitaria dirigida al medi la certificacio de qualitat de noves drogues i substancies biologiques per a usmedic equips i altres tecnologies i qualsevol altra activitat que implique el compliment de lleis i reglamentsdirigits a protegir la salut publica

La Prevencio de la malaltia inclou el conjunt drsquoactivitats i mesures que es porten a terme des delsserveis de salut per a evitar lrsquoaparicio de malalties el seu desenvolupament o evolucio i les complicacionsde les mateixes actuant sobre les persones tant a nivell individual com poblacional La prevencio a nivell




poblacional srsquoequipara a lrsquoEducacio per a la Salut en lrsquoambit de la promocio de la salut Les accions deprevencio es porten a terme a traves dels programes de salut tradicionalment desenvolupats en els serveisdrsquoatencio primaria Aquests programes poden organitzar-se be per sectors drsquointervencio (infancia donapersones ancianes) o be pels problemes de salut mes prevalents (diabetis hipertensio etc) perque lespersones milloren la seua propia salut I tambe a lrsquoadopcio de mesures preventives com la vacunacio lesprecaucions i normes de seguretat en el treball el cribatge i lrsquoexamen de poblacions especıfiques

La Atencio curativa i rehabilitadora va encaminada al tractament i cura de les persones malaltesio depenents a traves drsquoaccions dirigides al restabliment de la salut i a la prompta incorporacio a la vidanormal mitjancant una atencio integral

Les persones dependents son aquelles que per raons lligades a la falta o a la perdua de capacitat fısicapsıquica o intellectual tenen necessitat drsquouna assistencia io ajuda important per a la realitzacio de lesactivitats de la vida diaria En aquesta categoria srsquoinclouen xiquets i xiquetes amb trastorns greus dedesenvolupament joves i adults amb sequeles greus drsquoaccidents persones amb deficiencies intellectuals greusi profundes subjectes afectats de greus i generalitzades lesions neurologiques malalts mentals amb greusdeterioracions i en general pacients amb malalties croniques degeneratives Als quals podem afegir lespersones en situacio terminal o en situacio aguda amb una necessitat puntual drsquoatencio domiciliaria

Lrsquoatencio integral a aquests collectius suposa un veritable repte per als serveis socials i sanitaris els qualshan de ser capacos de cobrir les seues necessitats facilitant lrsquoaccessibilitat als diferents serveis i garantint lacontinuıtat de cures entre serveis Drsquoaquesta manera lrsquoestrategia requereix del desenvolupament de serveisdrsquoatencio domiciliaria de serveis de suport a les famılies i als cuidadors informals i de serveis alternatius a lainstitucionalitzacio permanent com poden ser les unitats de convalescencia els hospitals de dia els centresde dia les estades temporals els allotjaments tutelats etc

LrsquoAdministracio sanitaria que a mes de les funcions tradicionals de lrsquoadministracio dels serveis sani-taris de tipus preventiu curatiu i rehabilitador ha incorporat les tecniques de gestio cientıfica dels serveissanitaris les quals son considerades de forma integrada Compren el conjunt drsquoactivitats i mesures quetenen a veure amb la planificacio organitzacio administracio financament avaluacio i control dels serveis iprogrames de salut mitjancant sistemes permanents de garantia de qualitat supervisant el compliment deles normes dels proveıdors directes i indirectes drsquoaquests serveis

3 Interdisciplinarietat de la Salut Publica

Els problemes socials i sanitaris son sens dubte el resultat drsquouna realitat plural i complexa els des-afiaments de la qual exigeixen noves solucions Una deficient urbanitzacio amb centres cada vegada mesdeteriorats i amb suburbis cada vegada mes poblats i inhabitables lrsquoatur la pobresa la immigracio lescondicions insalubres en el treball els accidents laborals i de trafic el canvi climatic les malalties infecciosesemergents la SIDA lrsquoaddiccio a drogues lrsquoalcoholisme el tabaquisme la violencia de genere les malaltiesmentals lrsquoenvelliment de la poblacio i molts altres exemples son problemes socials i de salut Tots ells tenenuna etiologia entrellacada sense una frontera clarament definida i requereixen la interdisciplinarietat quepressuposa la intervencio de diverses metodologies i formes drsquoabordar els problemes per a encarar-los drsquounamanera mes eficient Gracies a les aportacions de les diferents ciencies que es complementen entre si espossible entendre millor qualsevol parcella de la realitat social i arribar a una analisi amb visio integradora

El caracter interdisciplinar de la Salut Publica requereix una formacio que integre coneixements desociologia antropologia psicologia dret epidemiologia estadıstica economia ciencies biologiques fısiquesmediques farmacologiques i ciencies de la infermeria entre unes altres La majoria drsquoelles figuren en el pladrsquoestudi del Graduatda en Infermeria tal com es pot apreciar en la Taula ındex de la pagina i

La interdisciplinarietat i la transversalitat son els instruments que va a permetre integrar i donar co-herencia a les ciencies socials per a proporcionar una explicacio mes integradora de la realitat Si be elproces de salut-malaltia posseeix una clara materialitat biologica en la mesura que afecta persones i grupspoblacionals la seua dimensio es fonamentalment collectiva i requereix dels instruments que srsquoaporten desde la sociologia que permeten interpretar tecnica i teoricament lrsquoobjecte drsquoestudi com un proces social enles seues dimensions historica social polıtica i economica Des drsquoaquesta perspectiva es considera que elbiologic srsquointegra en el social sent la categoria central drsquoestudi la reproduccio social

Despres de la incorporacio de la categoria analıtica de genere a lrsquoestudi dels problemes de salut srsquohademostrat que el patro epidemiologic de salut i malaltia entre els homes i les dones no nomes es a causa deles seues diferencies biologiques sino als patrons drsquoestils de vida i als factors de risc associats a les condicionsde vida i treball que es deriven de la seua posicio de genere donant lloc a desigualtats en la manifestacio




de la malaltia i en lrsquoatencio a la salut Aquestes condicions i diferencies de salut son les que expliquen quela morbiditat i incapacitat de les dones siga major que la dels homes a pesar de la seua menor mortalitat imajor esperanca de vida sobretot en els paısos industrialitzats

Lrsquoestadıstica es transversal a una amplia varietat de disciplines es drsquoutilitat tant en la fısica com enles ciencies socials o en la salut publica Lrsquoextensio dels coneixements i aptituds de caracter estadıstic quenecessiten adquirir els professionals de la salut publica son importants perque el coneixement dels principisi metodes estadıstics i la competencia en la seua aplicacio es necessiten per a lrsquoexercici eficac de la salutpublica i addicionalment per a la comprensio i interpretacio de les dades sanitaries a fi de discriminar entreopinions arbitraries o discrecionals pel que fa a les veritablement avaluades en un context cientıfic

La necessitat drsquoun enfocament estadıstic esta actualment ben reconegut en la investigacio epidemiologicai en la practica de les disciplines que constitueixen la salut publica donat que aquestes estudien comunitatso poblacions en les quals clarament srsquoapliquen les lleis dels grans nombres i de les fluctuacions aleatoriesA mes srsquoempren molts altres conceptes estadıstics a lrsquoadoptar decisions relatives a diagnostics clınics o beal predir probables resultats drsquoun programa drsquointervencio en la poblacio En definitiva el coneixement delmetode estadıstic esta estretament lligat a una bona practica de la investigacio en salut (Taula 5) ja que esnecessari per a poder interpretar correctament i drsquouna manera crıtica els resultats obtinguts Un bon treballdrsquoinvestigacio en salut ha de dedicar un espai a descriure els metodes drsquoanalisis de dades utilitzades i entreels factors determinants per a una bona analisi es troba el tipus de disseny i el coneixement de les variablesdrsquoestudi

Quadre 5 Objecte drsquoestudi i drsquoanalisi en la investigacio en salut

Ciencies naturals Ciencies humanes

Ciencies biologiques Ciencies mediques Ciencies socials

Divisionde la ciencia

QuımicaBiofısicaFisiologiaGenetica

FisiologiaEmbriologiaAnatomia

SociologiaEconomiaAntropologiaCiencia polıtica

Nivelldrsquoanalisi

Subindividual Individual Poblacional

Objectedrsquoestudi

CellulesTeixitsOrgans

Personas Societats humanes

Objectedrsquoanalisi

Investigacio biomedicandash Processos biologics basics

ndash Estructura i funcio del coshuma

ndash Mecanismes patologics

Investigacio clınica

ndash Eficacia de procedimientspreventius diagnostics iterapeutics

ndash Historia natural de lesmalalties

Investigacio en SP

ndash Investigacio epidemiologica

ndash Frequencia

ndash Distribucio

ndash Determinants de necessitats

ndash Investigacio en sistemes de sa-lut

ndash Efectivitat qualitat costosdels serveis

ndash Desenvolupament i distribu-cio de recursos per a lrsquoatencio

Font Jarillo Soto et al (modificat) i Frenk J La nueva Salud Publica En OPS La crisis de la Salud Publica reflexionespara el debate Washington OPS-OMS Publicacion num 58 1992

Pero quan es concep lrsquoesser huma nomes en la seua dimensio biologica i individual lrsquoobjecte drsquoestudi esanalitzat per les ciencies que ocupen les dimensions singulars de la naturalesa humana en concret en la seuaexpressio organica natural i que constitueixen una series de disciplines biologiques i mediques consolidadesAixı la major part de la investigacio biomedica srsquoocupa de les condicions els processos i els mecanismes dela salut i la malaltia sobretot en el nivell subindividual (aco es organs cellules o elements subcelulars)Per la seua banda la investigacio clınica srsquoenfoca primordialment cap a lrsquoestudi de lrsquoeficacia de les respostes




preventives diagnostiques i terapeutiques que srsquoapliquen a lrsquoindividu Aquest tipus de pensament es el qualsubjeu al reduir la cura infermera als coneixements especıfics de la investigacio basica i aplicada al serhuma

Es obvi que totes les poblacions humanes estan organitzades en societats (drsquoacı que les ciencies socialssiguen indispensables per a una comprensio total de la salut en les poblacions) Per tant la investigacio ensalut publica va mes enlla de la comprensio de la biologia humana i el seu enfocament srsquoorienta cap a lrsquoestudidels determinants de la salut en les poblacions humanes Des drsquoaquesta perspectiva molts problemes de salutson vistos des drsquouna perspectiva social mes que com problemes solament individuals Ara els parametresde referencia canvien i es requereix drsquoaquells instruments que des de les ciencies socials i la epidemiologiapermeten interpretar tecnica i teoricament lrsquoobjecte drsquoestudi com un proces social en tota la seua dimensiohistorica social polıtica i economica

Per aquest motiu la investigacio en salut publica abasta dos objectes principals drsquoanalisi la investigacioepidemiologica i la investigacio en sistemes de salut La primera estudia la frequencia distribucio ideterminants de les necessitats de salut definides com aquelles condicions que requereixen drsquoatencio Enaquest cas es tractaria drsquouna banda de partir drsquoalgun grup de determinants per a estudiar les seues diversesconsequencies estem parlant de la epidemiologıa ambiental ocupacional genetica o social Per una altrabanda les investigacions poden partir drsquoalguna condicio especıfica de salut o malaltia (per exemple la salutpositiva les malalties transmissibles els patiments no transmissibles o les lesions) per a indagar les seuesmultiples determinants

4 Presentacio de les assignatures estructura i contingut

En les pagines seguents es presenta lrsquoestructura i lrsquoorganitzacio del contingut de les assignatures integradesen la materia de Salut Publica En cadascuna drsquoelles srsquoindiquen els objectius i competencies proposatsen el pla drsquoestudis ampliant lrsquoenunciat drsquoaccions que lrsquoalumnat drsquoInfermeria ha drsquoarribar per a superarlrsquoassignatura El contingut teoric srsquoha organitzat en unitats tematiques que permet aglutinar els elementsconceptuals metodologics i els ambits drsquointervencio abans assenyalats que drsquouna altra manera podrienquedar dispersos Cada unitat tematica esta constituıda per un nombre determinat de temes que van drsquoallomes general al mes especıfic En la formacio teoricopractica es desenvolupen una serie drsquoexercicis per atreballar-los en forma de taller Tambe es detallen les estrategies didactiques i lrsquoavaluacio de cadascuna deles assignatures






143 SALUT PUBLICA





Nom assignatura SALUT PUBLICA



Curs Primer

Semestre Segon





78 0 1 0 02 9

1 0 2 0 2

Coordinacio Prof Ferran Ballester i Dıez (FBD)



Prof Ana Esplugues Cebrian (AEC)



Professorat Prof 1 Ferran Ballester i Dıez (FBD) mdash A B D



Prof 2 Ana Esplugues Cebrian (AEC) mdash A B C



Prof 3 Antoni Merelles Tormo (AMT) mdash A B C D



Prof 4 Mordf Luisa Estarlich Estarlich (MLEE) mdash A B C D



Prof 5 Sonia Casanova Vivas (SCV) mdash B D

Despatx NordmCorreu-e SoniaCasanovauves

Prof 6 Mordf Jose Lopez Espinosa (MJLE) mdash A B C D


Correu-e mjoselopezuves

Prof 7 Marıa Jose Navarro Martınez (MJNM) mdash ON


Correu-e MariaJoseNavarro-Martinezuves

Prof 8

Despatx

Correu-e



SALUT PUBLICA 144


(Ja descrit en la introduccio a la materia)



ndash Bioestadıstica (distribucio de probabilitat contrast drsquohipotesi significacio estadıstica aixı comfonaments de demografia)

ndash Ciencies socials (coneixement del medi)

ndash Biologia (ciencies de la vida)

ndash Historia


Drsquoentre les competencies indicades en el document de verificacio del tıtol per a la materia de SalutPublica i Infermeria Comunitaria les enumerades a continuacio son les que es preten abastar en aquestaassignatura
















145 SALUT PUBLICA



E-20 Coneixer el Sistema Sanitari Espanyol Identificar les caracterıstiques de la funcio directiva delsserveis drsquoinfermeria i la gestio de cures Coneixer i ser capac drsquoaplicar les tecniques de direccio de grups



1 Identificar els canvis sociopolıtics i els protagonistes socials que han configurat lrsquoevolucio historica dela Salut Publica i la Infermeria Comunitaria

2 Analitzar el paper de lrsquoEstat i del mercat en el desenvolupament de les polıtiques socials i les seuesrepercussions en la salut de la poblacio

3 Definir els conceptes basics de la Salut Publica

4 Definir el concepte drsquoInfermeria Comunitaria i descriure el camp drsquoactuacio i les funcions que li sonpropies

5 Comparar els conceptes de salut i de malaltia i enumerar els seus elements configuradors

6 Reconeixer la importancia de les aportacions de les ciencies socials a lrsquoestudi i coneixement de la saluten la seua dimensio social

7 Explicar el concepte drsquoecologia humana i la seua relacio amb la salut i descriure les caracterıstiquesgenerals del suport fısic-quımic i del component biologic

8 Conscienciar-se de la situacio de la salut en el mon i la seua desigual distribucio segons regions

9 Sintetitzar les causes de desigualtats socials i la seua influencia en les diferencies dels perfils de morta-litat i morbiditat

10 Reconeixer el paper de la cooperacio internacional en el desenvolupament dels paısos menys afavorits

11 Contrastar les teories interpretatives del proces de salut-malaltia

12 Valorar la teoria integral de la salut com marc per a lrsquoanalisi de la dinamica de canvi del patroepidemiologic

13 Sintetitzar els determinants socials economics tecnologics i culturals que influeixen en la salut de lapoblacio

14 Reconeixer la problematica actual del medi ambient i la seua interrelacio amb els processos productiusi les activitats humanes

15 Descriure els conceptes basics de lrsquoepidemiologia

16 Coneixer els sistemes drsquoinformacio sanitaria mes rellevants per a la Salut Publica

17 Identificar les fonts de dades que possibiliten lrsquoelaboracio drsquoindicadors sanitaris



SALUT PUBLICA 146

18 Coneixer els elements basics de la practica de la vigilancia en salut publica en el nostre ambit

19 Classificar els diferents dissenys epidemiologics i identificar la seua utilitat les seues aplicacions i elsseus avantatges i limitacions

20 Manejar i interpretar els principals indicadors de salut i malaltia

21 Calcular i interpretar mesures drsquoassociacio en estudis epidemiologics

22 Calcular i interpretar els indicadors basics per a lrsquoavaluacio de proves diagnostiques

23 Enunciar els principis i els parametres de lrsquoepidemiologia descriptiva

24 Enunciar els principis i caracterıstiques de lrsquoepidemiologia analıtica i de lrsquoepidemiologia experimentalaixı com les seues aplicacions

25 Descriure les principals aplicacions de lrsquoepidemiologia quant a vigilancia risc ambiental salut laboralserveis de salut

26 Definir les diverses formes que es pot organitzar la practica de la salut publica

27 Explicar els principals problemes de salut publica i descriure els mecanismes de control que srsquoempren

28 Analitzar els factors de risc als quals estan exposades les persones a traves del medi ambient aixı comles tecniques i procediments per al seu control

29 Analitzar les condicions de vida i treball de la poblacio en les quals es desenvolupa lrsquoactivitat professi-onal i la seua repercussio en la salut

30 Repassar el marc normatiu fonamental en salut publica en el nostre ambit

31 Estudiar com influeixen els estils de vida en els nivells de salut de la poblacio


A) PROGRAMA TEORIC


Suposa un primer contacte amb els estudiants Al llarg drsquo1 hora srsquoaprofitara per a donar a coneixer icomentar amb la classe els seguents punts

a) El programa de lrsquoassignatura de Salut Publica

b) Els objectius i competencies que es preten aconseguir durant el curs

c) Les estrategies drsquoensenyament-aprenentatge Lrsquoavaluacio

UNITAT TEMATICA 1 INTRODUCCIO A LA SALUT PUBLICA I INFERMERIA CO-MUNITARIA

Consta de cinc temes En els dos primers a manera drsquointroduccio srsquoanalitza de forma sequencial elsorgiment de la Salut Publica i el seu desenvolupament en lrsquoEstat de benestar Es detallen tambe unesprimeres nocions sobre els ambits drsquoactuacio de la disciplina els metodes que utilitza i la interdisciplinarietatamb altres ciencies Per a acabar srsquoestudia el concepte drsquoInfermeria Comunitaria com guia perque lrsquoalumnatcomprenga el model professional que es preten formar El tercer tema esta dedicat a explicar el concepte desalut i malaltia com realitat material analitzant el paper de la medicina com forma de control social Enel penultim tema de la unitat srsquoexpliquen nocions basiques drsquoecologia per a comprendre les relacions delsorganismes amb el medi ambient i la transformacio de la naturalesa per les activitats humanes I en lrsquoultimsrsquointrodueixen nocions sobre salut internacional

Tema 1 Antecedents historics de la Salut Publica La intervencio de lrsquoEstat en materia de salutSorgiment de la Salut Publica Mercantilisme i policia medica Revolucio Industrial i SalutPublica La Medicina Social La Seguretat Social Teories interpretatives del proces de salut-malaltia Teoria unicausal LrsquoEstat de benestar El lliure mercat El Sistema Nacional de SalutNeopositivisme i teoria multicausal La teoria integral de la salut Crisi de lrsquoEstat i ofensivaneoliberal AMT (2 h) MJNM



147 SALUT PUBLICA

Tema 2 Concepte actual de la Salut Publica i de la Infermeria Comunitaria La salut publicacom ciencia i practica polıtica Ambits drsquoactuacio Interdisciplinarietat La investigacio en salutFuncions de la Salut Publica Metodes de la Salut Publica metode epidemiologic investigacio-accio participativa planificacio sanitaria Funcions essencials de la Salut Publica ConceptedrsquoInfermeria Comunitaria i ambits drsquoactuacio Nivells de prevencio Funcions de l Infermeria deSalut Publica i Comunitaria AMT (4 h) MJNM

Tema 3 La salut i la malaltia El concepte de salut com construccio social Aproximacions al conceptede salut Evolucio dialectica com resultat dels canvis socials La malaltia Definicions Les formesde percepcio cientıfica de la malaltia Elements configuradors de la malaltia La construccio socialde la malaltia Medicina i control social FBD AEC (2 h) MJNM

Tema 4 Ecologia humana Components de lrsquoecosistema huma Termodinamica La transformacio de lanaturalesa per lrsquoesser huma Problemes plantejats per la transformacio de la naturalesa Lımitsal proces economic classic Cap a una economia sustentable AMT (2 h) MJNM

Tema 5 Salut internacional i salut global Conceptes de salut internacional i de salut global Eldesenvolupament huma i la salut Concepte de desenvolupament Indicadors de desenvolupamenthuma i salut MJLE (2 h) MJNM

UNITAT TEMATICA 2 LES BASES TEORIQUES PER A LrsquoESTUDI DE LA MALALTIACOM PROCES COLLECTIU

En els sis temes que componen aquesta unitat tematica srsquoestudia el proces drsquoemmalaltir en la seua dimen-sio social a traves del desenvolupament de les diferents teories epidemiologiques Una vegada familiaritzatsamb els models explicatius des de la teoria integral srsquointrodueix el concepte de reproduccio social pera explicar com els processos biologics laborals urbans i culturals generen el risc social en la producciode la malaltia Aquest es manifesta com desigualtat dels individus i els seus grups davant la malaltia i lamort Despres de lrsquoexplicacio dels determinants socials srsquoaborda la dinamica de canvi del patro epidemi-ologic Finalment es reflexiona sobre les consequencies de la malaltia al generar en les persones deficienciesdiscapacitats i minusvalideses

Tema 6 El proces de salut-malaltia Els determinants de la salut Marc conceptual per a lrsquoacciosobre determinants socials Models de determinants de salut Lalonde determinants socials delrsquoOMS Dahlgren i Whitehead reproduccio social Principals caracterıstiques dels determinantsde la salut AEC (2 h) MJNM

Tema 7 El proces drsquourbanitzacio Elements de lrsquoestructura espacial el sistema economic el sistemajurıdic-polıtic i la cultura-ideologia urbana El proces drsquourbanitzacio com estructura drsquoemmalaltirLrsquohabitatge La importancia de lrsquohabitatge en relacio amb la salut AEC (2 h) MJNM

Tema 8 El proces de treball El proces de treball Els elements del proces del treball Objectes detreball Els mitjans de treball La forca de treball Els canvis en el proces de treball Lrsquoorganitzaciodel treball en els sectors productius primari secundari i terciari i els seus principals riscos Treballi genere Treball productiu i treball reproductiu La situacio de desigualtat de les dones en lrsquoambitlaboral la triple discriminacio MJLE (2 h) MJNM

Tema 9 La cultura en el proces drsquoemmalaltir Concepte i elements de la cultura Etnicitat raca igenere Manera de vida condicions de vida i estils de vida Cultura i comportaments addiccionsConcepte de droga Dependencia Tolerancia Classificacio de les drogues Problematica socialAEC (2 h) MJNM

Tema 10 Lrsquoevolucio del patro epidemiologic i la transicio de riscos Concepte de patro epidemiologicLa transicio demografica La dinamica de canvi del patro epidemiologic El patro epidemiologicespanyol La transicio de riscos Situacio internacional diferencies en les intervencions La questiode futur MJLE SCV (2 h) MJNM

Tema 11 (Dis)capacitats i dependencia Conceptes i termes adoptats pels organismes internacionalsClassificacio Internacional del Funcionament de la Discapacitat i de la Salut Aproximacio alrsquoepidemiologia de la discapacitat Llei de la promocio de lrsquoautonomia personal i atencio a ladependencia AEC (2 h) MJNM



SALUT PUBLICA 148

UNITAT TEMATICA 3 LES BASES METODOLOGIQUES PER A LrsquoESTUDI DE LAMALALTIA EN LA COMUNITAT

Consta de deu temes En ells srsquointrodueix lrsquoEpidemiologia com el metode adequat per a estudiar elsproblemes de salut de la comunitat i les seues causes Srsquoestudien les fonts de dades els diferents tipusdrsquoestudis epidemiologics els sistemes drsquoinformacio sanitaria i la importancia de la vigilancia epidemiologica

Tema 12 Fonaments drsquoepidemiologia Tipus drsquoestudis epidemiologics Estudis descriptius estudisanalıtics estudis experimentals FBD AEC (2 h) MJNM

Tema 13 Fonts de dades i sistemes drsquoinformacio en epidemiologia i salut publica Les estadıstiquesvitals Els Sistemes drsquoInformacio Sanitaria La vigilancia en Salut Publica Normativa organit-zacio i practica Els registres de problemes especıfics de la salut cancer malalties de declaracioobligatoria (MDO) metabolopaties malalties congenites mortalitat perinatal Registres generatsper les actuacions dels serveis sanitaris CMBD Abucassis Les enquestes de salut AEC FBD

(4 h) MJNM

Tema 14 El mesurament en Epidemiologia (I) Mesures de frequencia proporcio odds taxa In-cidencia i prevalenca Risc o incidencia acumulada Taxa drsquoincidencia Mesures estandarditzadesMJLE (2 h) MJNM

Tema 15 El mesurament en Epidemiologia (II) Mesures drsquoassociacio risc relatiu odds ratio rao deprevalenca Mesures drsquoimpacte el risc atribuıble MLEE (4 h) MJNM

Tema 16 La qualitat del mesurament en els estudis epidemiologics Precisio i validesa MLEE (2h) MJNM

Tema 17 Lrsquoepidemiologia descriptiva La distribucio de la malaltia segons els parametres de personalloc i temps Els estudis ecologics descriptius MJLE SCV (4 h) MJNM

Tema 18 Lrsquoepidemiologia analıtica Els estudis transversals Els estudis de cohorts Els estudis de casosi controls Estudis ecologics analıtics Criteris de causalitat en Epidemiologia FBD MLEE (6h) MJNM

Tema 19 Lrsquoepidemiologia experimental i quasi-experimental Els assajos aleatoris Els assajos drsquoin-tervencio comunitaria MJLE (2 h) MJNM

Tema 20 Els estudis drsquoavaluacio de proves diagnostiques Sensibilitat i especificitat Valors predic-tius MLEE (2 h) MJNM

Tema 21 Estudi de brots epidemics (epidemies) Concepte de brot epidemic Identificacio del proble-ma i recollida de la informacio Informacio basica sobre les persones Casos confirmats probablessospitosos etc Confirmacio del brot i estudi descriptiu (temps lloc persona) Corba epidemicaComprovacio drsquohipotesi Adopcio de mesures de control i conclusions MJLE SCV (4 h)MJNM

UNITAT TEMATICA 4 LA PROTECCIO DE LA SALUT ELS PROBLEMES SANITARISI EL SEU CONTROL

Consta drsquoonze temes en els quals srsquoestudien els problemes de salut publica mes importants plantejatsper la transformacio de la naturalesa i derivats de lrsquoaccio directa dels riscos produıts en la nostra formaciosocial que identifiquem a traves de les estructures i dels elements drsquoemmalaltir Per altra banda es tractenles mesures legislatives i les tecniques drsquointervencio mes utilitzades en el camp de la Salut Publica per alcontrol dels problemes sanitaris de la comunitat

Tema 22 Salut i medi ambient La proteccio de la salut Relacio entre el medi ambient i la salutPrevencio de malalties mitjancant les intervencions sobre el medi ambient Elements de controlmediambiental Infermeria en salut mediambiental AEC (2 h) MJNM

Tema 23 El problema de la contaminacio de les aigues i el seu control La contaminacio de les aiguesper lrsquoactivitat urbana agrıcola i industrial Principals contaminants biologics quımics i fısics Lapotabilitzacio de lrsquoaigua Normatives Criteris de qualitat Tipus de tractament El tractamentde les aigues residuals Caracterıstiques La importancia de la seua recollida i evacuacio Metodesde tractament en les grans i menudes collectivitats MJLE SCV (2 h) MJNM



149 SALUT PUBLICA

Tema 24 El problema dels residus solids i el seu control Concepte Classificacio ComposicioResidus solids urbans agrıcoles i industrials Gestio i tractament El Pla Integral de Residus de laComunitat Valenciana La competencia dels ajuntaments en materia de salut publica La gestiomunicipal AEC (2 h) MJNM

Tema 25 El problema de la contaminacio atmosferica i el seu control La contaminacio de lrsquoaireFonts contaminants Classificacio Efectes de la contaminacio de lrsquoaire sobre lrsquoatmosfera el climai les persones El control de la contaminacio atmosferica Nivells drsquoinmissio i emissio Criteris dequalitat de lrsquoaire Xarxa de vigilancia i control de la contaminacio atmosferica Legislacio AEC

(2 h) MJNM

Tema 26 Canvi climatic i salut El canvi climatic i les seues consequencies sobre el medi ambient Efectessobre la salut Temperatures extremes i ones de calor Allergies i problemes respiratoris Malaltiesassociades a transmissio per vectors Alteracions en lrsquoaigua i els aliments Estrategies de prevenciomitigacio i adaptacio AEC (2 h) MJNM

Tema 27 El problema de la contaminacio acustica i les radiacions i el seu control El soroll i elsseus riscos per a la salut Fuentes de soroll El control dels sorolls en la comunitat Metodes iaparells de mesura Legislacio i polıtiques contra el soroll Les radiacions ionitzants i no ionitzantsEfectes de les radiacions sobre la salut Estrategies de control de les radiacions MJLE SCV 2h) MJNM

Tema 28 Alimentacio i salut conceptes basics El proces drsquoalimentacio Patrons alimentaris Riscsper a la salut derivats de lrsquoalimentacio Seguretat alimentaria concepte i definicio en paısosdesenvolupats i en via de desenvolupament Polıtica alimentaria Higiene dels aliments DefinicioControl dels aliments Riscs alimentaris Mesures preventives Legislacio alimentaria MJLE SCV (2 h) MJNM

Tema 29 El problema de la contaminacio quımica i el seu control Contaminants persistentscaracterıstiques i fonts principals Estudis sobre els nivells de concentracions de contaminantsquımics en la poblacio Estrategies per al seu estudi biomonitoritzacio Estudis sobre els efectesdels contaminants quımics Polıtiques per a la reduccio de lrsquoexposicio a contaminants quımicsMJLE (2 h) MJNM

Tema 30 Problemes de salut relacionats amb el treball i el seu abordatge des de la perspectivade la Salut Publica La salut laboral Factors de risc Les malalties derivades de lrsquoactivitatlaboral Promocio de la salut en lrsquoambit laboral Legislacio Llei de prevenco de riscos laboralsMapes de risc Mesures de prevencio i de proteccio Vigilancia de la Salut Publica en el treballTreball i genere La situacio de desigualtat de les dones en lrsquoambit laboral i les repercussions enla salut Salut laboral i salut reproductiva Proteccio de la maternitat de la conciliacio a lacoresponsabilitat SCV (2 h) MJNM

Tema 31 Treball sobre epidemiologia i salut publica Exposicio en classe del treball elaborat sobreCoronavirus i Salut Publica FBD (4 h) MJNM

B) PROGRAMA PRACTIC

Es plantegen dos tallers a realitzar com Practiques en lrsquoaula informatica (modalitat docent I)

a) Taller 1 Pındoles conceptuals

La comunicacio en tots els nivells mdashmassiva comunitaria i interpersonalmdash juga un paperimportant en la difusio de coneixements en la modificacio o reforcament de conductes valors inormes socials i en lrsquoestımul a processos de canvi social que contribueixen a millorar la qualitatde vida Les caracterıstiques de la poblacio actual en contacte constant amb la tecnologia fanque el proces de comunicacio en salut se centre cada vegada mes en les pantalles en els tempsbreus i els recursos visuals

Objectiu del taller Realitzar un micro vıdeo educatiu drsquoentre 90 segons i 5 minuts o unainfografia sobre un dels temes inclosos en els dos primers moduls de lrsquoassignatura (Introduccio ala Salut Publica i la Infermeria Comunitaria i Les bases teoriques per a lrsquoestudi de la malaltiacom a proces colmiddotlectiu)



SALUT PUBLICA 150

b) Taller 2 Tipus drsquoestudi i mesures epidemiologiques Aplicacio del programa in-formatic EPIDAT

En el taller es revisaran els conceptes basics de tipus drsquoestudis epidemiologics i de les me-sures drsquoassociacio adequades a cada tipus drsquoestudi que hauran sigut presentats en les clas-ses teoriques Amb el taller es preten a mes que lrsquoalumnat es familiaritze amb una aplica-cio informatica per a lrsquoanalisi epidemiologic de dades (EPIDAT mdash OPS Xunta de Galıcialthttpwwwpahoorgspanishshaepi dathtmgt) i es desenrotlle en la resolucio drsquoexemplespractics amb la mateixa Finalment es fara especial emfasi en la interpretacio dels resultats demesures de frequencia drsquoassociacio i drsquoimpacte mitjancant la realitzacio de calculs amb dadesdrsquoestudis concrets

c) Taller 3 Residus sanitaris i salut publica

El control dels residus es un objectiu prioritari de la salut publica degut a les repercussionsi lrsquoimpacte que te en el medi ambient i en les persones Tant la classificacio dels residus com laseua gestio i tractament es drsquoimportancia cabdal per a la salut publica

Com a practica per a lrsquoalumnat es planteja un taller centrat en els residus sanitaris encaraque sense deixar de banda els residus solids i la seua importancia medi ambiental i de salut publica

Els residus sanitaris son aquells amb els quals els professionals drsquoinfermeria treballen mesespecıficament i amb els que lrsquoalumnat srsquoenfrontara de manera mes immediata quan en cursosposteriors realitze practiques en els diferents nivells drsquoatencio a la salut

El taller comprendra una primera part drsquoanalisi de la situacio dels residus Lrsquoalumnat orga-nitzat en grups aprendra la classificacio dels diferents residus aixı com identificar controlar imillorar els aspectes ambientals que poden afectar la salut i la qualitat de vida de la poblacio Enaquesta primera part teoricopractica es coneixeran i srsquoidentificaran els diferents grups de residusi la importancia de la seua gestio ambiental

En la segona part del taller es proposaran diferents suposits practics que els i les alumneshauran de resoldre i justificar sempre tenint en compte el que srsquoha explicat al tema de residussolids i el seu control Aixı tindran oportunitat drsquoaplicar de manera practica els coneixementsteorics exposats en el tema de lrsquoassignatura i en la primera sessio del taller


6 ECTS(150 h)1 ECTS

= 25 h

Presen-cial

en aula60

(90 h)

asymp 70 Act tipus expositiu

Exposicions teoriquesSeminarisRoda drsquointervencionsDialegs de grupTreballs en grup participatiu


asymp 16 Act practiques

Estudi de casosTallersTreballs en grup


asymp 12 Pr Aula Informaticararr Aplicacions informatiques equiv 04 ECTS (10 h)

asymp 2 Tutoria guiada equiv 01 ECTS (2 h)

Nopresen-

cial40

(60 h)

Asist a esdeveniments i activitats externes mdashElaboracio de treballs individuals 6 hElaboracio de treballs en grup 6 hEstudi i treball autonom 20 hLectures del material complementari 6 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 4 hPreparacio de classes de teoria 6 hPrep de classes practiques i de problemes 6 hResolucio de casos practics 6 hResolucio de questionaris on-line mdash




151 SALUT PUBLICA

A continuacio es detalla la distribucio temporal de les activitats previstes juntament amb la relacio delprofessorat encarregat de les mateixes

Distribucio de classes teoriques entre el professorat (aproximat)

Unitat Dia Tema Hores AMT MJLE SCV AEC FBD MLEE MJNM

0 0

1 1 2 2 22 4 4 43 2 (2) 2 24 2 2 25 2 2 2

2 6 2 2 27 2 2 28 2 2 29 2 2 210 2 2 (2) 211 2 2 2

3 12 2 (2) 2 213 4 4 (4) 414 2 2 215 4 4 416 2 2 217 4 (4) 4 418 6 6 6 619 2 2 220 2 2 221 4 (4) 4 4

4 22 2 2 223 2 (2) 2 224 2 2 225 2 2 226 2 2 227 2 2 (2) 228 2 2 (2) 229 2 2 230 2 2 231 4 4 4

Taller 1 (I1)4

4 4Taller 1 (I2) 4 4Taller 2 (I1)

44 4

Taller 2 (I2) 4 4

Repaso (I1)2

2 2Repaso (I2) 2 2

Tutorıa (U1)2

1 1 2Tutorıa (U2) 1 1 2





SALUT PUBLICA 152




Classes expositives participatives amb suport de mitjansaudiovisuals en les quals es treballaran els continguts delrsquoassignatura es formularan preguntes que es debatran enlrsquoaula

Treball degrup


TallersTreball participatiu amb participacio de tots els membresen el que srsquointegra teoria i practica

Tutories









Aixı mateix lrsquoalumnat disposa del seguent portal drsquoInternet httpsalpubuves on disposara dedocuments i materials de suport a la docencia de caracter public retallades de periodics audiovisualsnormatives estatals i autonomiques enllacos a portals drsquointeres per a lrsquoassignatura etc

9 Avaluacio

A) Avaluacio diagnostica inicial

Lrsquoavaluacio diagnostica inicial es realitzara arreplegant informacio de lrsquoalumnat a traves drsquoun questionariamb preguntes tancades i obertes Drsquouna banda es plantejaran preguntes relacionades amb la disciplina iper una altra preguntes relatives als ultims estudis realitzats preferencia drsquoassignatures en la seua formaciobasica i en la de la carrera etc

B) Avaluacio formativa

B1) Avaluacio dels tallers

Srsquoavaluara mitjancant la resolucio drsquoexercicis o presentacio de treballs realitzats a partir de les classespractiques en aquest aula Oportunament es lliurara el document guia drsquoaquests treballs

Lrsquoassistencia a aquestes classes de caracter practic sera obligatoria i es procedira al seucontrol mitjancant fulla de signatures Lrsquoalumnat ha drsquoassistir al grup de practiques drsquoinformatica al qual haestat assignat El canvi de grup ha de justificar-se per escrit al professorat encarregat drsquoimpartir els tallers

Els exercicis o treballs es puntuaran de 0 a 10 i la puntuacio final de cada taller consistira en la mitjanaponderada drsquoaquests en funcio del pes especıfic que srsquoatribuısca a cadascun i que oportunament srsquoanunciara

B2) Avaluacio dels continguts teorics

Els continguts teorics srsquoavaluaran mitjancant una prova escrita utilitzant com instrument les denomi-nades proves objectives o questionari amb preguntes tancades (tipus test) que permeten explorarampliament la materia donat el nombre elevat de preguntes que poden formular-se i per la facilitat que telrsquoestudiant per a portar a terme la seua resposta

La prova constara drsquoentre 60 i 75 preguntes amb 3 alternatives de resposta de les quals nomes unasera la correcta Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teorica com als de la part



153 SALUT PUBLICA

practica impartits en lrsquoaula informatica La puntuacio obtinguda de 0 a 10 es calculara tenint en comptela seguent formula

Encerts AErrors I



rarr nota =

(Aminus I

nminus 1

)middot pT

Exemple




rarr nota =

(43minus 7

3minus 1

)middot 10

60= 6 583

B3) Avaluacio formativa sumativa

En lrsquoavaluacio sumativa definitiva es tindran en compte les aportacions i assoliments aconseguits delrsquoavaluacio formativa

En aquest sentit

mdash La puntuacio obtinguda en la prova test equivaldra al 50 de la nota final

mdash Els productes elaborats en els tallers equivaldran al 30 de la nota final

mdash Els treballs elaborats en classe equivaldran al 20 de la nota final

Per a procedir al calcul de la mitjana ponderada es deura haver obtingut almenys un 40 sobre 10 en lapart tipus test i haver superat amb exit (5 o mes sobre 10) cadascun dels tallers

En cas contrari la nota que es reflectira en lrsquoacta sera una de les seguents

mdash La puntuacio obtinguda en la prova test sobre 10 si aquesta fora menor de 40

mdash La mınima puntuacio menor de cinc sobre 10 obtinguda en els tallers en cas drsquohaver superat laprova test

La puntuacio dels exercicistreballs realitzats en els tallers que srsquohagen superat es mantindra fins a lasegona convocatoria El exercicistreballs que no srsquohagen superat hauran de tornar a presentar-se per a lasegona convocatoria


1 Sanchez Moreno A et al (2000) Enfermerıa comunitaria Madrid McGraw-Hill 3 vol

bull Concepto de salud y factores que la condicionan Vol 1 rarr [BS INFERMERIA 00443 0044400445 00446 00447 00645 00648 00559 00560 00651]

bull Epidemiologıa y enfermerıa Vol 2 rarr [BS INFERMERIA 00436 00437 00438 00439 0044100646 00649 00652 00565 00566]

bull Actuaciones en enfermerıa comunitaria Sistemas y programas de salud Vol 3 rarr [BS INFER-MERIA 00373 00374 00375 00376 00377 00647 00650 00653 00561 00562]

2 Hernandez Aguado I et al (2018) Manual de epidemiologıa y salud publica para grados en ciencias desalud Madrid Panamericana 3ordf ed [Llibre en lınia] (des de la Intranet de la Universitat mitjancantVPN)



SALUT PUBLICA 154

3 Hernandez Aguado I et al (2011) Manual de epidemiologıa y salud publica para grados en cienciasde salud Madrid Panamericana [BS SALUT PUBLICA 0186 0187 0188 0189 0190]

4 Martınez Navarro F et al (1999) Salud Publica Madrid McGraw-HillInteramericana [BS SALUTPUBLICA 0005 0027 0057 0058 0059 0060 0061 0062 0065 0076]

5 Mazarrasa Alvear L et al (2003) Salud Publica y Enfermerıa Comunitaria Madrid McGraw-HillInteramericana 3 vol 2ordf ed [BS INFERMERIA 00209 v1 00210 v2 00211 v3] [BS-HG 0041v1 0042 v2 0043 v3]

6 Ahlbom A (1987 1992 2007) Fundamentos de epidemiologıa Madrid Siglo XXI de Espana [1987BS 011544 BS 011838 BS 015710] [1992 BS LOPEZ MERINO 0184 03845] [2007 BS-HM]

7 Last J (1993) Salud Publica y Medicina Preventiva Madrid McGraw-Hill 6 vol [BS INFERME-RIA 00212 v1 00213 v2 00214 v3 00215 v4 00216 v5 00217 v6]

8 Piedrola Gil G directores Joaquın Fernandez-Crehuet Navajas [et al] (2016) Medicina preventivay salud publica Barcelona Elsevier-Masson [CC Salut BS-PREVENTIVA Farmacia CI Salutpublica 0409 0411 0412 0413]



155 SALUT PUBLICA

ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen tots els continguts inicialment programats en la guia docent per a les sessions teoriques ipractiques


Es mante el volum de treball previst a la guia academica

Es mante la planificacio temporal de la docencia encara que pot haver algun canvi drsquoordre de presentacioen algun dels temes respecte al calendari previst a lrsquoinici de lrsquoassignatura


Pujada a lrsquoaula virtual dels materials per a aquestes sessions (transparencies i anotacions)

Mateixos materials previstos en la guia original per a la docencia presencial

Utilitzacio del forum de lrsquoaula virtual per a atendre els dubtes

Subministrament de problemes resolts al costat de problemes proposats a lliurar mitjancant a opcio deTasca de lrsquoaula virtual amb resolucio de dubtes pel sistema de tutories establit i presentacio de la soluciocorrecta

Substitucio de la classe presencial per forums i tasques de forma asıncrona i per vıdeo conferencia deforma sıncrona per Blackboard Collaborate el dia i a lrsquohora de la classe presencial

Sistema de tutories Tutories virtuals (atencio en 48 hores laborables maxim per correu electronic i encas necessari es programara una tutorıa online mitjancant httpsdevnetuves)

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la guia docent

5 Bibliografia

Sense canvis



SALUT PUBLICA 156








Nom assignatura INFERMERIA COMUNITARIA



Curs Segon

Semestre Primer





78 10 0 0 02 9

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Mordf Luisa Ballestaruves



Professorat Prof 1 Mordf Luisa Ballestaruves






Prof 3 Casanova Vivas Sonia

Despatx

Correu-e SoniaCasanovauves


Despatx


Prof 5 Marıa Victoria Verdegues Gomez

Despatx

Correu-e MariaVVerdeguer

Prof 6

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura de Infermeria Comunitaria es la segona de les tres que fonamenten la materia de SalutPublica i Infermeria Comunitaria dins del perfil curricular del nou pla drsquoestudis drsquoInfermeria

En ella estudiarem el model de promocio de la salut internacionalment reconegut i proposat en la CartadrsquoOttawa el qual srsquointerpreta com un conjunt de mesures que tenen com objecte el millorar la qualitatde vida de la poblacio i que requereixen de polıtiques socials integrades en educacio sanitat habitatgealimentacio treball oci i temps lliure etc

En aquest model la Salut Publica actua de pont entre la polıtica social i el sistema sanitari La promociode la salut es considera com un instrument de suport per a la transformacio del model drsquoatencio curatiucentrat en lrsquoindividu a altre centrat en la comunitat Per a aconseguir aco es necessari que la comunitat




siga un factor decisiu en lrsquoimpuls de les polıtiques saludables es a dir que participe i prenga decisions sobreels problemes de salut que lrsquoafecten i sobre la seua qualitat de vida Es necessari que puga prendre decisionsque afecten al Sistema Sanitari i a altres sectors com el social lrsquoeducatiu el laboral de medi ambient etcque tambe repercuteixen en la salut

La promocio de la salut i la participacio de la comunitat requereixen de lrsquoEducacio per a la Salutconsiderada aquesta com una metodologia drsquoinvestigacio participativa adequada per a lrsquoAtencio Primaria imitjancant la qual es desenvolupen activitats educatives i drsquoaccio social

Per aixo es important que els professionals de la salut i especialment els drsquoInfermeria adquirisquen lametodologia necessaria per a la practica de la promocio de la salut ates que es en aquest camp on es fona-menta el model professional de la Infermeria Comunitaria per a aconseguir des de lrsquoAtencio Primaria unacoordinacio intersectorial i la participacio i el desenvolupament de la comunitat La metodologia drsquoinvesti-gacio-accio permetra coneixer els problemes i necessitats de salut de la poblacio i establir programes globalsi sectorials en els quals es produısquen alternatives emancipadores que permeten despertar una conscienciai una voluntat de transformacio crıtica


Lrsquoalumnat haura de disposar dels coneixements basics de Salut Publica (1er curs)







































Els resultats drsquoaprenentatge es preten abast lrsquoalumnat son els seguents

1 Disposar drsquoun cos de coneixements sobre el concepte bases i lınies de desenvolupament de la InfermeriaComunitaria

2 Familiaritzar-se i reflexionar sobre les diverses concepcions de la Infermeria Comunitaria

3 Coneixer i reflexionar sobre la realitat practica i sobre la variabilitat de la realitat en les diferentsestrategies drsquoactuacio de la Infermeria Comunitaria

4 Analitzar la realitat social com base per a identificar i seleccionar els problemes de salut i precisar elcamp drsquoaccio de la Infermeria Comunitaria en la solucio drsquoaquesta problematica

5 Adquirir els coneixements necessaris per a proporcionar cures integrals a les persones a les famılies ia la comunitat perque assolisquen un major nivell de salut

6 Fomentar lrsquoanalisi crıtica i reflexiu sobre diferents parcelles de la Salut Publica en la seua aplicacio aInfermeria

7 Familiaritzar-se amb procediments i estrategies drsquoactuacio de la Infermeria considerant a lrsquoindividutant en lrsquoestat de salut com en el de malaltia dins del seu ambient social

8 Adquirir coneixements necessaris per a planificar desenvolupar i avaluar programes drsquoeducacio per ala salut especialment sobre promocio i prevencio

9 Adquirir coneixements i habilitats en investigacio cientıfica

10 Considerar a la comunitat com camp drsquoaccio preferent de lrsquoestudiant

11 Utilitzar els serveis de salut per a lrsquoatencio de les necessitats principalment dels grups majoritaris

12 Possibilitar el dialeg intercanvi drsquoopinions i discussio sobre temes drsquoInfermeria Comunitaria



UNITAT TEMATICA 0 PRESENTACIO DE LrsquoASSIGNATURA

Suposa un primer contacte amb els estudiants Srsquoaprofitara per a donar a coneixer i comentar amb la classeels seguents punts

1 El programa del modul Infermeria Comunitaria

2 Els objectius i competencies que es pretenen aconseguir durant el curs


4 El metode drsquoavaluacio


UNITAT TEMATICA I MODEL PROFESSIONAL DE LA INFERMERIA COMUNITARIAEN EL MARC DEL SISTEMA DE SALUT

Consta de cinc temes i es preten aportar la metodologia necessaria per coneixer com es pot proporcionarla salut de les persones des de lrsquoAtencio Primaria segons els principis internacionals reconeguts i proposatsen la Carta drsquoOttawa Per altra banda srsquoespecifiquen les funcions i lrsquoorganitzacio dels serveis de salut on elprofessional drsquoInfermeria exercitara la seua practica professional es a dir els Centres de Salut i els Centresde Salut Publica fonamentalment




Tema 1 El model professional de la Infermeria Comunitaria Antecedents Concepte ObjectiusFuncions Ambits drsquoactuacio de la Infermeria Comunitaria La practica Consideracions finals

Tema 2 LrsquoAtencio Primaria de Salut Antecedents Concepte Objectius Caracterıstiques Elsobjectius del Millenni Salut per a tots en el Segle XXI Reptes Programes drsquoaccio Informesobre la salut en el mon 2008 OMS lrsquoAtencio Primaria de salut mes necessaria que mai

Tema 3 Lrsquoorganitzacio de lrsquoAtencio Primaria a Espanya Lrsquoestructura basica de salut La zona desalut Lrsquoequip drsquoAtencio Primaria Funcions de lrsquoequip Coordinacio de nivells Competenciesde les Comunitats Autonomes La zona i departament de salut El Centre de Salut Funcions iorganitzacio La practica de la Infermeria Comunitaria El Centre de Salut Publica funcions iorganitzacio

Tema 4 Sistemes de registre en Atencio Primaria Conceptes Sistema drsquoinformacio drsquoatencioprimaria

Tema 5 La coordinacio sociosanitaria

UNITAT TEMATICA II LA INTERVENCIO COMUNITARIA DES DE LrsquoATENCIO PRIMARIADE SALUT

Consta de cinc temes en els quals a traves de la investigacio participativa srsquoestructura una proposta per arealitzar lrsquoEstudi Comunitari entre els tecnics i la poblacio amb lrsquoobjecte de coneixer els problemes socialseducatius i sanitaris drsquouna poblacio i iniciar un proces de desenvolupament comunitari dirigit a potenciar elteixit social perque la comunitat siga capac drsquoorganitzar-se de manera conscient i democratica i drsquoaquestaforma promoure el canvi social necessari per a aconseguir una millor qualitat de vida

Tema 6 La comunitat Concepte i tipus El territori la poblacio la demanda i els recursos

Tema 7 Desenvolupament de la comunitat Concepte Els protagonistes socials del treball comunitariMetodes i tecniques del desenvolupament comunitari

Tema 8 La participacio de la comunitat Concepte caracterıstiques i finalitat Lleres [cauces] departicipacio institucional de les organitzacions socials en salut

Tema 9 La comunitat i el suport social Importancia del seu estudi Concepte Fuentes TipusXarxes de suport social Avaluacio Arees drsquointervencio El rol de la dona com font de suportinformal Els grups drsquoajuda mutua Implicacions del suport social en la Promocio de la salut

Tema 10 LrsquoEstudi Comunitari de Salut una proposta drsquoinvestigacio accio participativa Con-cepte Objectius Aplicacio practica Fases Coneixement objectiu i subjectiu de la comunitat

UNITAT TEMATICA III LA FAMILIA COM UNITAT DrsquoATENCIO DE LA INFERMERIACOMUNITARIA

Es tracta drsquoestudiar a la famılia des drsquouna perspectiva integral destacant el paper drsquoaquesta en la salut delsseus membres pero contemplant tambe com pot sorgir violencia en lrsquoambit domestic io afectiu contra ladona Finalment es planteja la visita domiciliaria i lrsquoatencio domiciliaria com instruments rellevants per alprofessional drsquoinfermeria

Tema 11 La famılia com sistema de suport social Concepte tipus de famılia situacio actual de lesfamılies espanyoles funcions cicle vital crisis relacions salut familiar avaluacions i actuacionsamb la famılia des de lrsquoAtencio Primaria de Salut

Tema 12 La violencia en la infancia el paper de la infermera comunitaria Violencia en la infanciaconcepte tipus maltracte caracterıstiques factors magnitud del problema consequencies fontsdrsquoinformacio abordatge normativa i actuacions

Tema 13 La violencia en les persones majors el paper de la infermera comunitaria Violencia enles persones majors concepte formes de maltracte causes consequencies magnitud del problemafactors de risc prevencio pautes drsquoactuacio des de lrsquoAtencio Primaria de Salut




Tema 14 La visita domiciliaria com instrument de la infermeria comunitaria Objectius i fases

Tema 15 Lrsquoatencio domiciliaria Pacient immobilitzat o en el llit Ancia fragil Valoracio denecessitats Escales i instruments per a la valoracio en atencio domiciliaria

UNITAT TEMATICA IV LA PREVENCIO I EL CONTROL DE LA MALALTIA

En aquesta Unitat Tematica srsquoexplica des de la perspectiva de lrsquoAtencio Primaria de Salut el abordatgeconcret en la prevencio i control de la malaltia tant les quals presenten un patro epidemiologic infecciostransmissible com les croniques no transmissibles A mes srsquoanalitzen els instruments metodologics quesrsquoutilitzen per a aixo els programes de prevencio primaria i secundaria i la Consulta drsquoInfermeria com amarc des del qual srsquoaplica aquesta metodologia

Tema 16 Les malalties sotmeses a programes de vacunacio Marc conceptual Immunitzacio es-pecıfica activa vacunes

Tema 17 El control de la malaltia cronica Concepte i caracterıstiques Analisis dels principals factorsde risc Examens de Salut Estrategies de prevencio

Tema 18 La consulta drsquoinfermeria Concepte Tipus de consultes Caracterıstiques

UNITAT TEMATICA V LA PROMOCIO DE LA SALUT ESTRATEGIES DrsquoACCIO

Consta de cinc temes i en ells es presenta el sorgiment i desenvolupament de la Promocio de la salut querequereix de la Educacio per a la Salut (EpS) considerada aquesta com una metodologia drsquoinvestigacioparticipativa adequada per a lrsquoAtencio Primaria i mitjancant la qual es desenvolupen activitats educatives idrsquoaccio social sent un ambit drsquoactuacio de la Infermera Comunitaria

Per tant srsquoanalitzen les diferents interpretacions i aproximacions al tema srsquointrodueix a lrsquoestudiant enles aportacions de les ciencies en les quals es fonamenta (interdisciplinarietat) i finalment es planteja laresponsabilitat i les funcions drsquoinfermeria com educador en salut en el si de lrsquoequip de salut

Tema 19 Promocio de la salut Antecedents Concepte Declaracions i documents Marc legal i polıtiquesde Promocio de la salut Estrategies Diferencia de la PS amb altres enfocaments Principalstopics Avaluacio Paper dels professionals de la salut

Tema 20 Salutogenesi i actius en salut

Tema 21 LrsquoEducacio per a la Salut Justificacio Definicions Objectius Enfocaments Diferenciesentre EpS i Educacio Sanitaria

Tema 22 La comunicacio interpersonal

Tema 23 La comunicacio en salut

Tema 24 Etica en Educacio per a la Salut Consideracions etiques vinculades a la practica Els valorscap a un codi etic

UNITAT TEMATICA VI CULTURA I SALUT

Ates que una de les aportacions mes importants a la EpS es lrsquoAntropologia cultural i mes especıficamentde la salut en aquesta unitat es tractara drsquoaportar a lrsquoalumnat aquells coneixements necessaris perque pugaobservar com influeix la cultura de les persones en la salut i en la malaltia

Tema 25 Cultura salut i malaltia Conceptes clau Cultura Costums valors i creences Proces drsquoencul-turacio Etnocentrisme Relativisme cultural Aculturacio

Tema 26 Antropologia cultural i de la salut Antropologia de la salut Concepte Metode drsquoinvestiga-cio Arees drsquoinvestigacio Aplicacions




UNITAT TEMATICA VII ESTILS DE VIDA EN LA PROMOCIO DE LA SALUD I LAPREVENCIO DE LA MALALTIA

Tema 27 La conducta humana determinant de la salut y de la malaltia

Tema 28 Estils de vida i salut Introduccio Definicio Factors determinants en els estils de vidaCaracterıstiques Els estils de vida i les estrategies drsquoEducacio per a la Salut Avaluacio dels estilsde vida saludables Questionaris

UNITAT TEMATICA VIII PLANIFICACIO DrsquoUN PROJECTE DrsquoEDUCACIO PER A LASALUT

En aquest bloc tematic de sis temes proporcionem els elements basics per a la planificacio dels programesde salut que permeten al professional drsquoinfermeria dissenyar i executar accions drsquoEpS com a educadorpermanent que es

Temi 29 Lrsquoaccio educativa Proces drsquoensenyament-aprenentatge Definicions Dimensions bi-ologica antropologica i social Factors Paradigmes educacionals

Temi 30 Concepte de programa drsquoEducacio per a la Salut Definicio Dimensions Tipus Compo-nents del programa de salut

Temi 31 Analisi de la situacio i marc de decisions Identificacio de necessitats Eleccio del problemaa abordar Poblacio diana Objectius del programa

Temi 32 Etapes en la planificacio drsquoun projecte drsquoEducacio per a la Salut

Temi 33 El grup com poder educador

Temi 34 Tecniques de grup aplicables a lrsquoEducacio per a la Salut

Temi 35 Avaluacio de programes de promocio i Educacio per a la Salut Definicio Tipus drsquoava-luacio Disseny Metodes i tecniques Instruments drsquoavaluacio Etapes de lrsquoavaluacio Dificultats

UNITAT TEMATICA IX ATENCIO DrsquoINFERMERIA EN ELS PROGRAMES DE SALUT

Els programes de salut constitueixen una de les parts mes importants de lrsquoorganitzacio del treball en AtencioPrimaria particularment el drsquoInfermeria Comunitaria ja que segons lrsquoOMS aquesta adquireix una especialrellevancia com agent educador desenvolupant activitats preventives i de promocio de la salut Dels diferentsprogrames de promocio de la salut i prevencio de la malaltia que es desenvolupen en lrsquoAtencio Primaria enaquesta unitat solament ens centrarem en alguns drsquoells com son el programa de salut escolar el programadrsquoatencio al pacient cronic

Tema 36 Salut Escolar Escoles promotores de salut Lrsquoescola promotora de salut La comunitatescolar Aspectes legislatius i educatius de lrsquoeducacio per a la salut en lrsquoescola Problemes de salutdels escolars El paper integrador de les famılies en lrsquoescola El personal drsquoatencio primaria enlrsquoeducacio per a la salut en lrsquoescola La coordinacio entre el sector sanitari i educatiu Programesdrsquoeducacio per a la salut en lrsquoescola

Tema 37 Obesitat infantil Prevencio de lrsquoobesitat infantil Programa Perseo

Tema 38 Programa de prevencio del Cancer Poblacio diana Factor de risc Estrategies drsquointervencio

Tema 39 Programa drsquoatencio al tabaquisme Estrategies per al control del tabaquisme Valoracio dela motivacio i de la dependencia Intervencio breu Intervencio intensiva

Tema 40 El programa drsquoatencio al Pacient Cronic El rol del malalt cronic El concepte de risc enaquest grup Actuacio individual i actuacio amb grups homogenis de risc




B) PROGRAMA DE CONTINGUT PRACTIC EN AULA (Practiques P)

TALLER DrsquoINFERMERIA COMUNITARIAPLANIFICACIO DrsquoUN PROJECTE DrsquoEDUCACIO PER A

LA SALUT

Per a lrsquoassignatura drsquoInfermeria Comunitaria es proposa lrsquoelaboracio drsquoun programa drsquoeducacio per ala salut per a treballar en lrsquoaula Amb aquest taller es preten despertar en els estudiants lrsquointeres perdesenvolupar programes locals que puguen respondre de manera eficac a les necessitats de la poblacio aixıcom enfortir la seua capacitat tecnic-administrativa en arees com planificacio desenvolupament i avaluaciode programes

Guia per a la realitzacio del treball practic

La situacio drsquoaprenentatge que proposem en les practiques va a ser a traves del grup Pero per que en grupPerque aquesta clarament demostrat que els comportaments individuals estan en gran mesura influenciats pelgrup aprenem major i mes rapidament en grup gran part dels nostres coneixements actituds i sentimentsels hem adquirit en les nostres relacions grupals

Tal i com afirma Castell

Compartir objectius comuns comunicar-se recıprocament obrir espais profunds pera lrsquoescolta dels altres son els objectius de la formacio en el grup

Des drsquoaquesta perspectiva el treball de grup en la mesura que promou actitudscomunicatives pot constituir lrsquoexperiencia emotiva i intellectual de base per a modificarles propies dificultats davant el canvi

(I Castell 1988)

La EpS en grup preten implicar als components del grup perque siguen ells mateixos els quals participenactivament en els seus propis canvi tant a nivell personal com grupal i que millor estrategia drsquoaprenentatgeque aprendre a aprendre fent

iquestQuines finalitats es pretenen aconseguir

1 Promoure la collaboracio i cooperacio en lrsquoalumnat de lrsquoassignatura Infermeria Comunitaria en eldesenvolupament de la practica amb la finalitat de planificar un projecte de Promocio i Educacio pera la salut incrementant la seua intencionalitat formativa fomentant el dialeg la interaccio la reflexioa partir drsquoopinions diverses i la creacio de significats comuns amb els altres companys i els docentspromovent lrsquoaprenentatge al llarg de tota la vida

2 Establir un compromıs dels participants en un esforc coordinat per a resoldre un problema junts tannecessari en els professionals de la salut

3 Considerar les tasques drsquoavaluacio com oportunitats per a lrsquoaprenentatge convertint a lrsquoestudiant enprotagonista de la seua propia avaluacio on les activitats drsquoavaluacio contribuısquen positivament aldesenvolupament del coneixement capacitat crıtica responsabilitat i disposicio per a lrsquoaprenentatgetransferint el coneixement a contextos sociosanitaris i educatius donant oportunitat als professorsdrsquoimplicar-se en la retroalimentacio prospectiva (feedforward)

4 Avaluar els treballs realitzats en grup pels propis companys a traves de lrsquoavaluacio entre iguals quepuga entendrersquos com una forma especıfica drsquoaprenentatge collaboratiu en el qual els estudiants realitzenuna valoracio sobre el proces io producte drsquoaprenentatge a traves de la categoria drsquoavaluacio inter-grup permetent a mes a lrsquoalumnat lrsquoautoavaluacio de la participacio del treball realitzat en relacio algrup

5 Integrar els recursos collaboratius basats en les TICS per a facilitar el treball grupal en lrsquoaula i forade la mateixa

6 Permetre al professorat una contınua revisio del treball dels estudiants proporcionant a lrsquoalumnatretroalimentacio rapida sobre el seu treball




7 Facilitar tant al professorat com a lrsquoalumnat una millor gestio del temps

OBJECTIU DEL TALLER

AL finalitzar la practica drsquoinfermeria comunitaria els alumnes seran capacos de planificar un programadrsquoeducacio per a la salut

a) A nivell cognitiu (saber) Es facilitara als alumnes que desenvolupen les seues idees i hipotesis i quetinguen les oportunitats de comprovar-les i contrastar-les amb altres alumnesas io diverses fonts fentreferencia a fets conceptes i teories de la EpS

b) A nivell dels procediments (saber fer) Els estudiants podran adquirir destreses estrategies i habilitatsde planificacio i intervencio en els programes drsquoEps

c) A nivell de les actituds (sentir) Es fomentara la participacio i lrsquointercanvi dels punts de vista entre elsalumnes la controversia la discussio i lrsquoexpressio lliure de les idees aportant arguments aprofundint enles analisis i contrastant opinions a partir de raonaments i justificacions creant els sentiments drsquoescoltade respecte drsquoordre en el treball del treball en grup

SITUACIO DrsquoAPRENENTATGE

La situacio drsquoaprenentatge que proposem en les practiques es a traves del treball en grup (aprenentatgecooperatiu) Aquest treball es realitza en classe i fora de la mateixa Durant les sessions presencials elsestudiants reben els conceptes necessaris per a la realitzacio del treball

Les situacions drsquoaprenentatge son diverses i es concreten en

Tutories planificades aquestes sessions srsquoutilitzaran per a introduir als estudiants els conceptes de caracterinstrumental relacionats amb les eines collaboratives on line Aquestes eines permeten la comunicaciocooperacio la coordinacio dels membres drsquoun grup aixı com la revisio dels treballs realitzats En lessessions no presencials finalitzen el treball a traves drsquoaquestes aplicacions Tambe srsquoutilitzaran aquestessessions per a organitzar els subgrups amb els objectius de

mdash Trencar el gel des del principi i reduir les tensions

mdash Comencar la integracio del grup a partir del coneixement mutu

mdash Coneixer el nom de tots els participants

mdash Augmentar la confianca mutua

mdash Coneixer aspectes personals dels participants

mdash Provocar una primera experiencia de participacio

Per a aixo es desenvoluparan tot un seguit de diferents tecniques de grup autopresentacio per pare-lles

En gran grup Introduccio dels temes per part de la professora per a situar els conceptes que es treballarenen les sessions

En menut grup (5 membres) Discussions i posada en comuna de les idees elaborades en menut grup apartir dels conceptes i materials aportats per la professora i pels propis estudiants

Treball individual i lectures realitzades previes a les classes i posada en comuna de les mateixes

Treball de sistematitzacio sobre el programa drsquoIpS (veure criteris drsquoavaluacio)

MATERIALS

El professorat aportara diferents materials be a nivell grupal o a nivell individual que es facilitaran a travesdel servei de reprografia io lrsquoAula virtual




DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS

Objectiu

Lrsquoobjectiu de successives sessions de treball sera coneixer les diferents etapes i elements drsquoun proces deplanificacio de programes

PROPOSTA METODOLOGICA

Analisi de la situacio inicial i marc de decisions Establiment de les prioritats

mdash El barri situacio geografica historia demografia piramide de poblacio nivell socioeconomicparticipacio de la comunitat

mdash El collegi (SI ES EL CAS) situacio geografica historia matricula alumnes drsquointegracio diver-sitat etnic-cultural poblacio marginal fracas escolar nivell sociocultural de les famılies plantilladel professorat observacio de lrsquoambient enquesta higienic-sanitaria etc

mdash Recursos sociosanitaris Professionals i Serveis (publics privats concertats)

Aquesta part consistira en una breu descripcio presentant fonamentalment les conclusions

Identificacio de prioritats

mdash Estudi Comunitari de salut Patologia general escolar vacunacions etc

mdash Necessitats de salut sentides per la poblacio Exemple millora de la qualitat de lrsquoassistenciadrogues alimentacio etc

Aquest apartat igual que el barri es presentara un breu resum

Justificacio del projecte

Per part del Centre de Salut

mdash Estudi comunitari de salut

mdash Estat de salut de la poblacio

mdash No drsquohabitants en edat infantil i juvenil

Equip de treball

Distribucio de tasques Fonamental i de suport

(Analisi de la situacio metodologia activitats en classe reunions avaluacio )

Participacio de la comunitat en lrsquoequip multidisciplinar

Temporalitzacio de les reunions de lrsquoEquip multidisciplinar

Prioritzacio dels problemes de forma consensuada

Important arribats a aquest punt el grup haura de triar un problema de salut per tant haura dedocumentar-se referent a aixo (recerca bibliografica )

Dimensio educativa dels programes de salut

Elements de la planificacio educativa

mdash Definicio dels objectius

mdash Continguts

mdash Models didactics i determinacio de les activitats drsquoensenyament-aprenentatge

mdash Eleccio de la metodologia drsquointervencio

mdash Previsio dels recursos didactics

mdash Temporalitzacio

mdash Execucio i avaluacio




AVALUACIO I SEGUIMENT DE LA PRACTICA

El plantejament de lrsquoavaluacio ho concebem com un proces mitjancant el qual obtenim informacio per avalorar els punts de vista de la professora i dels alumnesas (entre grups) dels aspectes seguents

a) Per part del professorat El seguiment de la marxa del curs i el treball que srsquoesta realitzant en classe ALfinalitzar proposem als alumnes que valoren els aspectes positius i els aspectes que podrien millorar-se delsseguents apartats el treball de discussio en menuts grups el contingut i el material de classe la dinamicade classe les posades en comuna i els debats del gran grup i una valoracio general de les practiques

b) Per part dels subgrups avaluacio entre grups Lrsquoalumnat haura de valorar el treball dels seus companysmitjancant el questionari proposat per les professores En general el questionari avaluara els seguentsapartats del treball

bull Utilitzacio i comprensio de les idees exposades i treballades en classe i dels diferents materials llegits

bull Capacitat de relacio profunditat analisi argumentacio i elaboracio de les idees a partir del treballen classe i de lectures que integra tant lrsquoexperiencia com les reflexions personals de cadascun

bull Disseny del projecte drsquoIpS estructura del treball logica o adequada justificacio del tema triatcorrecta formulacio dels elements del programa (objectius continguts metodes avaluaciodots ) ioriginalitat en les activitats proposades

bull Bibliografia utilitzada

bull Proces drsquoelaboracio del treball participacio activa de lrsquoequip en les classes implicacio i interes peltreball i la coordinacio i el treball en grup

Criteris per a lrsquoelaboracio del treball

Presentacio En la primera pagina apareixera el titule del Programa drsquoEducacio per a la salut que serael dissenyat en les classes practiques El cognom i el nom dels autors el grup al que pertanyen i la data Eltreball es presentara amb ordinador a 15 espais amb marges i lletra de grandaria 11 Lrsquoextensio del treballsera de 15 pagines com a maxim

Data de lliurament

Els treballs hauran de lliurar-se a traves de lrsquoaula virtual el 10 de gener de 2021 Es CONDICIO NE-CESSARIA per a poder presentar-se a lrsquoexamen

LES PRACTIQUES P (EN CLASSE) SON OBLIGATORIESLrsquoASSISTENCIA ES VERIFICARA MITJANCANT CONTROLS DE LA MATEIXAPER A PODER PRESENTAR-SE A LrsquoEXAMEN FINAL ElLA ESTUDIANTAHAURA DrsquoHAVER PARTICIPAT DE FORMA ACTIVA EN LES CLASSES PRAC-TIQUES I HAVER LLIURAT EL PROGRAMA DrsquoEDUCACIO PER A LA SA-LUT AMB EL SEU GRUP DE TREBALL AIXI COM HAVER AVALUAT ELTREBALL DrsquoUN DELS GRUPS DE FORMA ALEATORIA













60100 ) 90 h














100 )) 60 h









Classes magistrals participatives amb suport de mitjansaudiovisuals en les quals es treballaran els continguts delmodul es debatra i es realitzaran activitats

Treball degrup

Elaboracio de treballs en menut grup (5 estudiants) sobrecontinguts del programa i lliurament del treball realitzat

Tutories








Avaluacio entre grups

Materials

a) Guia academica Especifica les competencies els objectius generals el temari i els continguts la meto-dologia de classe lrsquoavaluacio i la bibliografia basica

b) Dossier de Materials Srsquoutilitza com eina drsquoestudi i aplicacio dels conceptes i teoria sobre la tematica delrsquoassignatura

c) Aula Virtual Srsquoutilitzara com mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnat

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoadquisicio de les competencies per part de lrsquoalumnat es realitzara combinant diferentstipus drsquoinformacions vinculades a les distintes activitats que els alumnes desenrotllaran en el modul Elsprocediments drsquoavaluacio seran

a) Examen (80 de la qualificacio) que consistira en la realitzacio drsquouna prova objectiva escrita entre40-60 preguntes amb tres alternatives de resposta de les quals una unicament sera la correctaLes preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teorica com als de la part practicaLa puntuacio obtinguda de 0 a 10 es calculara tenint en compte la formula que srsquoutilitza enaquesta tipus de proves A continuacio es representa un exemple

Encerts AErrors E


Nbre total de preguntas del test T

rarr nota =

(Aminus E

nminus 1

)middot pT

Ejemplo




rarr nota =

(43minus 7

3minus 1

)middot 10

60= 6 583




b) Taller treballs i activitats realitzats per lrsquoestudiant (20 de la qualificacio) que consisteix en

ndash Treball en grup realitzat durant les sessions de practiques Assistencia a les sessions treballde grup i lliurament del mateix en el termini establert

La prova escrita (apartat a) es puntuara de 0 a 10 considerant-se aprovada a partir de 50 El treballProjecte de promocio i educacio per a la salut (apartat b) tambe es puntuara de 0 a 10 Lrsquoassistencia irealitzacio del treball es un requisit per poder presentar-se a lrsquoexamen Esta activitat no es recuperable

Una vegada aprovada la part a (examen) es recalculara la puntuacio al seu equivalent del 80 lapuntuacio de la part b (taller) es traslladara al seu equivalent del 20 i srsquoefectuara la suma drsquoambduespuntuacions recalculades

En el cas de no superar la part a (examen) en lrsquoacta es reflectira la puntuacio obtinguda en aquestapartat en lrsquoescala de 0 a 10

En el cas de presentar-se a lrsquoexamen (part a) sense haver realitzat el treball de practiques (part b)en les actes constara com a NO PRESENTAT

Si se suspen en la primera convocatoria la nota del treball (part b) es guardara per a la segonaconvocatoria

A lrsquoalumnat que es matricule per segona vegada en lrsquoassignatura se li considerara com realitzat el treballdel taller i per tant no sera obligatori el seu lliurament de nou Ara be la qualificacio de lrsquoassignatura seralrsquoobtinguda a traves de la prova escrita en la seva puntuacio de 0 a 10 (sense recalcular)

Lrsquoalumnat matriculat per tercera vegada o successives haura de realitzar el taller per poder presentar-sea lrsquoexamen


Bibliografia basica

1 Martın Zurro A i Jodar Sola G (2011) Atencion familiar y salud comunitaria Madrid Elsevier

2 Martın Zurro A M i Jodar Sola G J (2018) Atencion familiar y salud comunitaria conceptos ymateriales para docentes y estudiantes Madrid Elsevier

3 Marchioni M (2004) La Accion Social en y con la Comunidad Zaragoza Libros Certeza

4 Marques F (2004) Metodos y medios en promocion y educacion para la salud Ed UOC

5 Mazarrasa L Sanchez A German C Sanchez AM Merelles A Aparicio V (2003) SaludPublica y Enfermerıa Comunitaria Madrid McGraw-Hill Interamericana

6 Sanchez Moreno A Aparicio Ramon V German Bes C Mazarrasa Alvear L Merelles Tormo ASanchez Garcıa A (2000) Enfermerıa Comunitaria 3 Madrid McGraw-Hill Interamericana

7 Piedrola Gil G directores Joaquın Fernandez-Crehuet Navajas [et al] (2016) Medicina preventiva ysalud publica Barcelona Elsevier-Masson

8 Lindstrom B i Eriksson M (2011) Guıa del autoestopista salutogenico camino salutogenico haciala promocion de la salud (Vol 1) Documenta Universitaria

Portals drsquoInternet drsquointeres

a) Consejeria de Salud Junta de Andalucıa httpwwwjuntadeandaluciaessaludsitescsaludportalindexjsp

b) Conselleria de Sanitat Valencia httpwwwsangvaes

c) Escuela Andaluza de Salud Publica httpwwweaspeswebespindexasp

d) Escuela Valenciana de Estudios en Salud httpwwwevessangvaesportal

e) Ministerio de Sanidad y Consumo httpwwwmsces

f) Organizacion Mundial de la Salud httpwwwwhoorg

g) Sociedad Espanola de Medicina de Familia y Comunitaria (SEMFYC) httpwwwsemfyceses




h) Gobierno de Aragon Salud y Consumo httpportalaragonesportalpageportalSALUDPUBLICA

i) Programa Cine y Salud (Gobierno de Aragon) httpportalaragonesportalpageportalSALUDPUBLICACATALOGOPrograma20Cine20y20Salud

j) Direccion General de Salud Publica httpwwwspsangvaes




ADDENDA COVID-19

1 Continguts



Es mante el volum de treball i la planificacio temporal del mateix pero la docencia srsquoimpartira de forma nopresencial






bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinersquo rsquo se substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncrona otransparencies locutades

bull En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amb lrsquoestudiantat mitjancant videocon-ferencia o forum o xat en aula virtual

bull Donat el cas les adaptacions corresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequipdocent de lrsquoassignatura


Srsquoadaptara la metodologia a les seguents activitats no presencials (seleccionar)

bull Seguir classes per videoconferencia sıncrona o per transparencies locutades



4 Avaluacio






5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent a lrsquoaula virtual









Nom assignatura GESTIO I ADMINISTRACIO DELS SERVEIS DE SA-LUT



Curs Segon

Semestre Segon





575 08 0 0 02 675

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Camano Puig Ramon Eusebio

Despatx Nordm 5 FIP


Professorat Prof 1 Camano Puig Ramon Eusebio

Despatx Nordm 5 FIP


Prof 2 Colomer Perez Natura

Despatx Nordm 5 FIP

Correu-e NaturaColomeruves

Prof 3 Garrido Bartolome Angela

Despatx Edicifi docent Hospital General Universitari

Correu-e AngelaGarridouves

Prof 4 Beltran Herrero Marisa

Despatx Depatx de professorat (Ontinyent)

Correu-e MarisaBeltran-Herrerouves

Prof 5

Despatx

Correu-e

Prof 6

Despatx

Correu-e





Lrsquoassignatura de Gestio i Administracio dels serveis de salut proporciona un marc per a aproximar-se a lacomprensio dels problemes en les organitzacions drsquoatencio de la salut Propicia lrsquoacces a les idees de gestioteories tecniques i la seua aplicacio en les organitzacions de salut ajudant a comprendre la variabilitatdrsquoestils de gestio i com influeix la personalitat en el lideratge comencant a desenvolupar el seu propi estil

Aquesta assignatura proporciona les bases per al desenvolupament dels procediments i els plantejamentsmetodologics de lrsquoAdministracio de Serveis Sanitaris i Salut procedint a analitzar les tendencies historiques iproporcionant informacio sobre alguns dels mes importants problemes i desafiaments en la qualitat i segure-tat assistencial Incorpora diferents aspectes relatius a lrsquoestructura i funcions del Sistema de Salut espanyoli tracta de posar de manifest que el sistema es troba en un proces constant de canvi que es similar al procesque srsquoenfronten altres sistemes en el mon En aquest entorn drsquoincertesa tant els professionals com els estudi-ants drsquoinfermeria han de coneixer les caracterıstiques drsquoaquests processos enfocant-se en les circumstanciesprincipals problemes i les alternatives polıtiques i evidencies establides en les ultimes decades a traves delrsquoanalisi de diferents models teorics entre ells els models de presa de decisions de qualitat i seguretat gestiode riscos i implementacio mesurament i avaluacio dels resultats de seguretat

Els temes a cobrir inclouen visio general del Sistema de Salut espanyol (sectors public i privat) mecanis-mes i interfıcie de connexio entre els diferents nivells del Sistema de Salut espanyol les diverses estructures deprestacio de serveis de salut els diferents grups professionals la seua coordinacio i establiment drsquoobjectiusels recursos drsquoatencio de la salut serveis de salut cobertura sanitaria i els aspectes relatius a la satisfacciode les necessitats de la poblacio a traves de procediments drsquoactuacio en qualitat i eliminacio de riscos senseperdre de vista les poblacions especials genere i diferents questions crıtiques en els serveis de salut


Per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura es recomana que lrsquoalumnat haja cursat les seguents assig-natures

a) Assignatures propies de la materia

bull Salut Publicabull Infermeria Comunitaria

b) Altres assignatures del modul 2 Ciencies de la Infermeria

bull Bases historiques epistemologiques i etiques de la disciplina infermerabull Infermeria Medico-Quirurgica-I

c) Assignatures del modul 1 Formacio basica comuna

bull Sociologia genere i salutbull Farmacologia


































Els resultats de lrsquoaprenentatge En finalitzar amb exit aquest modul lrsquoestudiant sera capac de

1 Discutir el valor de les estrategies de desenvolupament de processos i activitats basades en lrsquoevidencia

2 Examinar el sistema de salut local nacional i internacional

3 Descriure els conceptes basics i les teories en la gestio de la salut

4 Discutir crıticament els processos tecniques i models de gestio de la qualitat

5 Aplicar els principis de qualitat i gestio de riscos en la cura de la salut

6 Discutir els temes contemporanis de lrsquoatencio de la salut

7 Desenvolupar i analitzar tant atributs de lideratge i gerencials en la trobada i maneig de canvis

8 Aplicar habilitats efectives de comunicacio en presentacions escrites i orals aixı com en la seua interre-lacio amb els pacients en situacions relacionades amb la cura de la salut i de risc

9 Avaluar crıticament les tecniques de gestio de riscos en la prestacio drsquoatencio en les arees drsquoinfermeriaincloent lrsquoatencio a la persona major i en els departaments drsquoemergencia i desenvolupar el coneixementexpert de la documentacio publicada pels organismes reguladors

10 Discutir crıticament la seguretat del pacient i la seua rellevancia per a la infermeria i la Iniciativa deSeguretat del Pacient Primer

11 Discutir crıticament les iniciatives nacionals i internacionals per a la seguretat dels pacients la qualitati la gestio del risc

12 Discutir els rols i funcions dels professionals de la salut dins del sistema de salut i els factors queinflueixen en les tendencies en lideratge i gestio

13 Identificar la capacitat i habilitats de les infermeres en la gestio de lrsquoatencio a les persones

14 Discutir crıticament els rols i funcions dels sistemes drsquoinformacio sanitaria i les tecnologies de la infor-macio i de la comunicacio (TIC) i la seua importancia en el sistema de salut espanyol

15 Discutir crıticament els riscos inherents al maneig de medicaments per a infermeres i pacients

16 Discutir crıticament la relacio entre la qualitat i el desenvolupament de la practica en el subministra-ment drsquoatencio drsquoalta qualitat


A) SESSIONS DE CONTINGUT TEORIC-CONCEPTUAL (modalitat T)

BLOC I SISTEMES ECONOMICS I SOCIALS I LA SEUA REPERCUSSIOEN LES POLITIQUES SANITARIES

Tema 1 Sistemes economics i socials Economia socialista Economia de mercat Models drsquoestat Concepteactual drsquoestat

Tema 2 Bases de lrsquoestat de benestar

Tema 3 Globalitzacio i salut

Tema 4 Polıtica social i sanitaria Estrategies per al desenvolupament Polıtica sanitaria en lrsquoEstat debenestar

Tema 5 Sistemes sanitaris mundials i reformes sanitaries Estrategies de lrsquoOMS per als sistemes de salut

Tema 6 Sistema sanitari espanyol Evolucio i caracterıstiques




BLOC II GESTIO DELS SERVEIS DE SALUT

Tema 7 Aspectes basics de lrsquoeconomia de la salut Relacio economia i sector sanitari Oferta i demandaFinancament dels serveis de salut

Tema 8 Avaluacio economica dels programes i serveis sanitaris Administracio dels serveis de salut Pla-nificacio sanitaria Models i tipus de planificacio

Tema 9 Sistemes drsquoinformacio sanitaria

Tema 10 Cultura organitzativa Cures centrades en el pacient

BLOC III QUALITAT ASSISTENCIAL

Tema 11 Excellencia i qualitat Eficacia eficiencia efectivitat i equitat



B) SESSIONS PRACTIQUES EN AULA (modalitat P)

Amb lrsquoobjectiu de reforcar el contingut conceptual impartit es proposa el desenvolupament de contingutsprocedimentals de treball adaptats als contextos sanitaris En aquestes sessions es treballara autonomamentun Proces de Gestio de Qualitat i bones practiques en contextos professionals dels serveis de salut

Lrsquoorganitzacio drsquoaquestes sessions de treball procedimentals es dura a terme amb el suport drsquoun dossierde practiques i lrsquoorientacio del professorat responsable del grup Lrsquoalumnat treballara de manera autonomaen subgrups de 5 estudiants

Parallelament tambe es programen diverses activitats complementaries i de suport a traves de treballindividual o grupal amb la finalitat que els i les estudiants adquirisquen competencies i exerciten habilitatsque els resultaran drsquoutilitat quan srsquoincorporen als centres de practiques

Aquestes activitats complementaries srsquoimplementaran al llarg de la docencia de les sessions de modalitatT










60100 ) 675 h

















100 )) 45 h


1 Classes teoricopractiques

Classes magistrals participatives amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballaran elscontinguts conceptuals de lrsquoassignatura (apartat A de la seccio de descripcio de continguts)

En aquestes sessions tambe es formularan preguntes que es debatran a lrsquoaula i podran realitzar-seintervencions o exposicions de lrsquoalumnat aixı com podran desenvolupar-se activitats complementariesi de suport de manera individual o amb diferents agrupacions

2 Treball en subgrups

Elaboracio drsquoun dossier de practiques (en grup de 5 estudiants) sobre continguts del programa teoric-conceptual (apartat A de la seccio de descripcio de continguts) aplicat mitjancant el treball de lessessions practiques en aula (apartat B de la seccio de descripcio de continguts) amb lrsquoobligacio delliurament del document de practiques elaborat pel subgrup per a ser avaluat

La docencia en modalitat Practica drsquoaula (Grup P1 i P2) desenvolupara continguts transversals ambles assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau Lrsquoalumnat treballara en les sessionsP segons les pautes plantejades el dia de la presentacio de lrsquoassignatura La valoracio drsquoaquestdossier de treball srsquoincorporara a lrsquoavaluacio del treball cooperatiu i autonom de lrsquoassignatura

3 Tutories

Perıode drsquoorientacio realitzat pel professorat per a revisar materials i aspectes dels continguts concep-tuals aixı com consultar i resoldre dubtes que lrsquoalumnat vulga manifestar

4 Avaluacio

Prova escrita per a la valoracio dels continguts conceptuals i procedimentals impartits tant de lrsquoapartatA com de lrsquoapartat B de la seccio de descripcio de continguts

5 Altres activitats complementaries

Para lmiddotlelament a la imparticio dels programes docents podran realitzar-se altres activitats formativesrelacionades amb lrsquoassignatura de tipus conferencia tallers vıdeo-forum visites etc

6 Estudi i treball autonom

bull Estudi i preparacio dels continguts conceptuals

bull Elaboracio de tasques i treballs individuals i de grup

bull Estudi i preparacio de la prova escrita io oral si srsquoestablira




LrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura te per finalitat ser el mitja de comunicacio entre el professorat i lrsquoalumnati srsquoarticula en relacio al grup en el qual lrsquoalumnat es troba matriculat grup en el qual rebra la docencia isera finalment avaluat

En aquesta plataforma virtual el professorat responsable del grup establira lrsquointercanvi de recursos imaterials de suport i complementaris a la docencia i que son drsquous privatiu per a lrsquoassignatura aixı com larealitzacio de forums drsquointeres o videoconferencies si srsquoestablira aquesta metodologia

LrsquoAula Virtual sera el canal utilitzat tant pel professorat responsable del grup com la coordinacio delrsquoassignatura per a notificar les necessaries instruccions derivades drsquoaspectes rellevants del curs i de la seuadocencia

Volum de treball de les activitats formatives

Activitats presencials (60)

Classes teoric-practiques

Treball en subgrups

Tutories

Avaluacio

Altres activitats complementaries

Activitats no presencials (40) Estudi i treball autonom

9 Avaluacio


Es imperatiu realitzar i superar sense excepcio totes dues avaluacions dels dos programes de docencia(apartat A i apartat B de la seccio de descripcio de continguts) de manera independent

A) Avaluacio de la modalitat T Prova escrita (individual)

Per a avaluar la modalitat T de docencia impartida a traves de lrsquoapartat A de la seccio de contingutses realitzara una prova escrita individual

El valor percentual de la prova escrita correspondra al 80 de la nota global de lrsquoassignatura Laqualificacio maxima que pot obtindrersquos en aquesta prova es de 8 punts sent necessari obtindre unaqualificacio mınima de 4 punts (50 de la qualificacio maxima) amb la finalitat de superar aquesta parti poder ser avaluata del conjunt de lrsquoassignatura

Aquesta prova escrita consistira en un questionari de 50 preguntes tipus ldquotestrdquo amb 4 opcions de respostamultiple de les quals nomes 1 sera la correcta La tipologia de la prova es correspon amb el modeldrsquoexamen EIR amb la conseguent penalitzacio de respostes incorrectes i que es calcula mitjancant laseguent formula(

Encertsminus Errors

num drsquoalternatives de respostaminus 1

)times 8

num de preguntes

B) Avaluacio de la modalitat P

Lrsquoapartat B de la seccio de continguts corresponent a la docencia practica implementat en les 4 sessionsde 2 hores (8 hores en total) concloura amb lrsquoelaboracio drsquoun document de treball confeccionat pelsubgrup conformat a lrsquoinici de les sessions P

El valor percentual de lrsquoavaluacio de la modalitat P correspon al 20 de la nota global de lrsquoassignatura

Per a superar aquest apartat ella alumnea deure assistir obligatoriament de manera presencial a les4 sessions de treball grupal orientades pel professorat responsable del grup i ser coautora del dossierde treball que entregara en finalitzar les mateixes Srsquoha drsquoobtindre en aquest treball una qualificaciomınima drsquo1 punt sobre 2 punts (valor maxim ponderat drsquoaquest apartat) per a superar lrsquoavaluacio de lamodalitat P de docencia

La qualificacio drsquoaquest document es dura a terme mitjancant un rubrica adaptada i a traves drsquounatecnica drsquoautoavaluacio entre lrsquoalumnat que garanteix la distribucio aleatoritzada i anonimitzada delrsquoautoria Posteriorment aquesta qualificacio sera en tot cas supervisada pel professorat responsabledel grup podent ser modificada amb major o menor puntuacio segons el criteri pedagogic docent




NO SrsquoINDICA QUINA PUNTUACIO ES POSA EN LrsquoACTA EN CAS DE NO SUPERAR ALGUNA DELSPARTS DE LrsquoASSIGNATURA

NO SrsquoINDICA QUE OCORRE AMB LA PART DELS TREBALLS DERIVATS DELS ACTIVITATS DECLASSE PRACTICA P EN CAS DE SUSPENDRE EN LA SEGONA CONVOCATORIA ES POS-SIBLE NO ES POSSIBLE

En el cas de quedar alguna de las parts pendents drsquoaprovar en lrsquoacta es plasmara la qualificacio de lapart suspesa o la major qualificacio de les parts suspeses


1 Alberdi Castell R Ma et al (1982) Administracion Curso de nivelacion de ATS Madrid UNED

2 Balderas Pedrero Ma L 81995) Administracion de los servicios de enfermerıa 3a ed MadridInteramericana

3 Bueno Campos E (1994) La planificacion estrategica en hospitales problemas y enfoques principalesPapeles de gestion sanitaria Monografıas de economıa y gestion de la salud 1a ed Valencia MCQ

4 Buglioli M y Ortun Rubio V (2001) Decision clınica Como entenderla y mejorarla Springer-VerlagBarcelona Iberica

5 Corella J Ma (1998) Introduccion a la gestion de marketing en los servicios de salud PamplonaGobierno de Navarra Departamento de Salud 1998

6 Cotta Rosangela M (2002) Innovaciones en la gestion de salud estudio de una serie de pacientes enhospitalizacion domiciliaria Valencia Universitat de Valencia 2002

7 Dominguez Alcon C (1984) Administracion y Legislacion Barcelona Ed Massan

8 Donabedian A (1988) Los espacios de la salud aspectos fundamentales de la atencion medicaMexico Fondo de Cultura Economica

9 Drumond M F Stoddart G L y Torrance G W (1991) Metodos para la evaluacion economica delos programas de atencion de la salud Madrid Dıaz de Santos

10 Instituto Valenciano de Estudios en Salud Publica (1995) Jornadas de Economıa de la Salud (15a)

11 Asociacion de Economıa de la Salud Instrumentos para la gestion en sanidad XV Jornadas deEconomıa de la Salud Barcelona

12 La Monica E L (1995) Direccion y administracion en enfermerıa un enfoque practico BarcelonaMosby

13 Lazaro y de Mercado P (1994) Evaluacion de tecnologıa medica Papeles de gestion sanitariaMonografıas de economıa y gestion de la salud 1a ed Valencia MCQ

14 Lopez i Casasnovas G (2003) El Interfaz Publico-Privado en Sanidad Barcelona Masson

15 Marriner A (1993) Manual de Administracion de Enfermerıa 4a ed Madrid Interamericana

16 Maslow A (1983) El Hombre Autorrealizado Barcelona Cairos

17 Ministerio de Sanidad (1973) ATS y Auxiliares de Clınica de la Seguridad Social Estatutos y normascomplementarias

18 Mompart Garcıa Ma P (dir) (1995) Administracion de servicios de enfermerıa Barcelona Masson

19 Ortun Rubio V (1990) La economıa en sanidad y en medicina instrumentos y limitaciones Barce-lona Escuela Universitaria de Trabajo Social

20 Ortun Rubio Vicente (2003) Gestion clınica y sanitaria de la practica diaria a la academia ida yvuelta Masson Barcelona




21 Puig Junoy J Pinto Prades J L y Dalmau Matarrodona E (2001) El valor monetario de la saludEconomıa de la salud y gestion sanitaria Barcelona Springer-Verlag Iberica

22 Stiglitz J E (1993) Economıa Barcelona Ariel Economica

23 Vivas Consuelo D (1994) Mejora continuada de la calidad de los servicios de salud los graficos decontrol estadıstico del proceso Papeles de gestion sanitaria Monografıas de economıa y gestion de lasalud [1a ed] Valencia MCQ

24 White K L (1997) Fundamentacion y Practica de la Planificacion y la Gestion Nacionales de losServicios de Salud Cuadernos de salud publica Ginebra OMS

25 WHO (1991) 21 Health for All (HFA) targets for the 21st Century Draft - 2431998 WHO RegionalOffice for Europe

26 Wiedmer T L (1998) Digital portfolios Phi Delta Kappan 70 (8) 586-590 Wilson B (1995)Metaphors for instruction Why we talk about learning environments Educational Technology SpecialSeccion Constructivist learning environments september-october 25-30

27 Yates J (1990) Camas hospitalarias problema clınico y de gestion Barcelona Doyma 1990




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts programats segons la guia docent tant per a la part teorica com per als contingutsde les sessions practiques


Es mante el volum de treball segons la distribucio establida en la guia docent

La docencia drsquoaquesta assignatura segons programacio de lrsquoOCA tindra lloc dos dies a la setmana

La docencia en format hıbrid per als grups de castella es desenvolupara amb assistencia del 50 delrsquoalum-nat un dia a la setmana i alternativament lrsquoendema lrsquoaltre 50 de lrsquoalumnat mantenint els deguts criterisde distanciament social Havent sigut assignat un tema per setmana que sera impartit drsquoigual manera encada grup seguint les indicacions de la guia de lrsquoassignatura

Les practiques contemplades en la guia docent tindran un tractament similar seguint les indicacionscontemplades en la guia


Unicament en relacio amb la metodologia docent les sessions presencials modalitat T se substituirien persessions de Videoconferencia Sıncrones (respectant sempre el mateix horari presencial de lrsquoassignatura) o lautilitzacio drsquoaltres recursos disponibles a lrsquoAula Virtual i lrsquoeina BlackBoard Collaborate (BBC) com ara perexemple presentacions locutades

Les classes amb modalitat P (practica drsquoaula) tambe es durien a terme pero mitjancant les sessionsen Videoconferencia a traves de lrsquoeina BBC seguint la distribucio preestablida

En cas de confinament total passarıem a la docencia online seguint criteris de la guia docent

4 Avaluacio

Es mante la ponderacio establida inicialment en la guia docent

En tots dos casos tant en metodologia hıbrida com en el cas de confinament total de tot el grup si foranecessari lrsquoavaluacio seria tal com srsquoestableix en la guia docent

Nomes en el cas de les practiques els productes a avaluar del treball collaboratiu es presentaria pera la seua avaluacio de manera conjunta pujant-los a lrsquoAula Virtual i pel que fa a lrsquoexamen es realitzariaavaluacio online en cas de confinament total amb les mateixes caracterıstiques contemplades en la guiadocent 50 preguntes tipus test

5 Bibliografia

En el cas que es requerisca de nou tornar a una modalitat no presencial lrsquoassignatura transcorreria seguintels mateixos criteris (contingut metodologia docent i avaluacio) que en el marc de docencia hıbrida exposati els aspectes anteriorment assenyalats



183

MATERIA

INFERMERIA EN EL CICLE VITAL

(33 ECTS)



184








Nom assignatura SALUT DE LA DONA DE LA SEXUALITAT I LA RE-PRODUCCIO



Curs Segon

Semestre Segon





535 08 0 04 02 675

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Margaix Fontestad Lourdes

Despatx Nordm 6 FIP


Professorat Prof 1 Margaix Fontestad Lourdes

Despatx Nordm 6 FIP


Prof 2 Orenga Orenga Blas Javier

Despatx Nordm 6 FIP

Correu-e JavierOrengauvesuves

Prof 3 Obiol Saiz Marıa Asuncion

Despatx Nordm 6 FIP


Prof 4 Garcia Maronda Paula

Despatx Nordm 6 FIP


Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoimperatiu biologic convertit en rol de genere estableix que la funcio reproductora competeix a la donaEs per aixo que hem proposat per a aquesta assignatura una triple denominacio que intencionadamentexpressa les tres arees del seu contingut pero remarcant la seua independencia

a) Salut de la dona- Les diferencies estructurals i funcionals entre els organismes de lrsquohome i de la donacentrades sobretot en lrsquoaparell genital pero no nomes determinen una salut especıfica de la donaque es fonamenta en la normalitat o lrsquoalteracio drsquoaquestes estructures diferenciades El mantenimentdrsquoaquesta salut la prevencio de les seues alteracions i les cures quan srsquoaltere constitueixen una partsubstancial de lrsquoassignatura

b) Salut de la reproduccio- Aquesta part es presenta intencionadament separada de lrsquoanterior perqueconsiderem la reproduccio com una funcio compartida dels dos sexes i aixı srsquoenfocara des drsquoaquestaassignatura Acı es van a analitzar la fisiologia del proces lrsquoatencio en les dificultats per a aconseguir un




embaras i el maneig professional de les mesures per a evitar-lo Una vegada srsquoha instaurat un embarases constitueix en un important objectiu sanitari en el qual a mes es fa una inversio de futur al cuidar dela salut fetal La fisiologia de la gestacio les seues alteracions i el coneixement i les habilitats sobre lesseues cures tant preventius com curatius constitueix contingut drsquoaquesta part

c) Salut sexual- Encara que lrsquoOMS la considera inequıvocament com part integrant de la salut es tractadrsquouna de les funcions mes quotidianes i menys considerades en els currıculums de Ciencies de la Salut enqualsevol dels seus nivells i en consequencia constitueix una llacuna en la formacio drsquoaquests professionalsSrsquoinclou en aquesta assignatura com un determinant mes de la salut de les persones en el seu cicle vitalSrsquoha volgut marcar la diferencia amb la salut de la dona perque la funcio sexual es un component tantde la salut de la dona com de la de lrsquohome I per descomptat es preten establir una diferencia amb lafuncio reproductiva pel que aquestes dues funcions es presenten des drsquoaquesta assignatura com totalmentindependents encara que per imperatiu biologic interaccionen


Per a poder assolir els objectius i competencies descrits es important que lrsquoalumnat dispose drsquouns bonsconeixements de materies que conformen el Grau drsquoInfermeria com ara anatomia biologia fisiologia ifisiopatologia



Dentro de las competencias generales marcadas por el Documento de Verificacion del Grado de Enfermerıade la Universitat de Valencia las que competen a esta asignatura son




G-21 Realitzar les cures drsquoinfermeria basant-se en lrsquoatencio integral de la salut la cooperacio multidisci-plinar la integracio dels processos i la continuıtat assistencial en coordinacio amb tots els nivells de lrsquoatenciosanitaria i drsquoaltres recursos i serveis sociosanitarios





E-17 Identificar les caracterıstiques de les dones en les diferents etapes del cicle reproductiu i en elclimaterio i en les alteracions que es poden presentar proporcionant les cures necessaries en cada etapaAplicar cures generals durant el proces de maternitat per a facilitar lrsquoadaptacio de les dones i els neonatosa les noves demandes i prevenir complicacions

E-18 Coneixer els aspectes especıfics i les cures del neonato Identificar les caracterıstiques de lesdiferents etapes de la infancia i adolescencia i els factors que condicionen el patro normal de creixementi desenvolupament Coneixer els problemes de salut mes frequents en la infancia i identificar les seuesmanifestacions Analitzar les dades de valoracio del xiquet identificant els problemes drsquoinfermeria i les




complicacions que poden presentar-se Aplicar les tecniques que integren la cura drsquoinfermeria establint unarelacio terapeutica amb els xiquets i els seus cuidadores Seleccionar les intervencions dirigides al xiquetsa i al malalt aixı com les derivades dels metodes de diagnostic i tractament Ser capac de proporcionareducacio per a la salut als pares o cuidadores primaris


A lrsquoacabar qui curse aquesta assignatura deu haver aconseguit

1 Que lrsquoalumnat conega els determinants de salut en relacio amb el genere

2 Que lrsquoalumnat descriga les alteracions de lrsquoaparell genital femenı

3 Que lrsquoalumnat siga capac de dissenyar un pla de cures adequat a cada alteracio de lrsquoaparell genitalfemenı incloent la promocio de salut i la prevencio de la malaltia

4 Que lrsquoalumnat sapiga descriure la fisiologia de la fecundacio lrsquoembaras el part i el puerperi

5 Que lrsquoalumnat sapiga reconeixer els factors de risc materns i fetals i sapiga com prevenir-los

6 Que lrsquoalumnat conega i puga realitzar les activitats propies del personal drsquoinfermeria generalistaen lrsquoassistencia de la salut materno-infantil

7 Que lrsquoalumnat siga capac drsquoelaborar un consell anticonceptiu professional

8 Que lrsquoalumnat sapiga descriure descriure les caracterıstiques de la sexualitat la corba de respostasexual humana normal i les seues alteracions i a mes que siga capac drsquooferir un consell sexual enlrsquoevolucio de les malalties sistemiques


A) TEORIA

UNITAT TEMATICA I ESTRUCTURA FUNCIO I ALTERACIONS DE LrsquoAPARELL GE-NITAL FEMENI

Tema 1 Anatomia i fisiologia de lrsquoaparell genital femenı El cicle menstrual i les seves alteracionsFisiologia del cicle ovaric Canvis locals i sistemics Estudi de la menstruacio Alteracions delcicle i les seves cures

Tema 2 Les alteracions benignes de lrsquoaparell genital Analisi dels problemes mes frequents Eldiagnostic la prevencio i les cures de cadascun drsquoells Cirurgia ginecologica caracterıstiques icures

Tema 3 Infeccions del tracte urogenital i Infeccions de Transmissio Sexual (ITS) Epidemiologiamecanismes de contagi manifestacions clıniques prevencio i cures

Tema 4 El cancer genital Epidemiologia estrategies de prevencio diagnostic precoc i manifestacionsclıniques Cures i paper drsquoinfermeria

UNITAT TEMATICA II PROBLEMES GINECOLOGICOS EN RELACIO AMB EL CICLEVITAL

Tema 5 Problemes ginecologics en lrsquoadolescencia Fisiologia de la pubertat Problemes prevalents iel seu maneig clınic Consells de salut i educacio sanitaria drsquoautocures

Tema 6 Assistencia en el climaterio i la vellesa Analisi sanitaria del climateri la seva fisiologiariscos de salut i la seva prevencio Cures en el climateri patologic Canvis de lrsquoaparell genital enla dona anciana problemes que generen i les seves cures

UNITAT TEMATICA III LA SALUT SEXUAL




Tema 7 Analisi de la Resposta Sexual Humana (RSH) Els estımuls sexuals Estudi de les fases dela RSH normal

Tema 8 Les disfuncions sexuals com a alteracio de la RSH La sexualitat en les malalties sistemiquesEstudi de les repercussions de les malalties sistemiques en la RSH

UNITAT TEMATICA IV LA SALUT REPRODUCTIVA ASPECTES GENERALS

Tema 9 Estudi de la fecundacio Analisi dels fenomens de la gametogenesi el transport la fecundacioi la implantacio

Tema 10 Lrsquoassistencia en les dificultats reproductives Concepte tipus i causes drsquoesterilitat Protocoldrsquoestudi Tecniques diagnostiques i terapeutiques i paper drsquoinfermeria en les seves cures

Tema 11 La anticoncepcio El consell anticonceptiu Valoracio de la persona usuaria Analisi delsmetodes anticonceptius el seu mecanisme drsquoaccio i el seu seguiment clınic Estudi sanitari delrsquoavortament terapeutic

Tema 12 La consulta preconcepcional Estrategies preventives de la salut matern infantil

UNITAT TEMATICA V LA SALUT REPRODUCTIVA FISIOLOGIA I CURES EN LrsquoEM-BARAS PART I PUERPERI NORMALS

Tema 13 El diagnostic de la gestacio Signes i sımptomes de presumpcio sospita i certesa drsquoembaras

Tema 14 Ecologia i fisiologia fetal El desenvolupament del fetus des de la implantacio al naixement La valoracio del creixement i de lrsquoestat fetal Factors de risc i la seva prevencio

Tema 15 La resposta de lrsquoorganisme matern davant lrsquoembaras Canvis adaptatius de lrsquoorganisme iintervencions professionals de suport (consells de salut)

Tema 16 El control de lrsquoembaras Estrategies de cures de la salut maternoinfantil

Tema 17 Fisiologia del part normal El comencament del part i el seu diagnostic Descripcio delsperıodes de dilatacio expulsiu i deslliurament

Tema 18 Assistencia al part Cuidats infermers en el part

Tema 19 Fisiologia del puerperi Fases del proces puerperal La recuperacio de lrsquoestat pregravid Puer-peri fisiologic i patologic

UNITAT TEMATICA VI LA SALUT REPRODUCTIVA ALTERACIONS I CURES ENLrsquoEMBARAS PART I PUERPERI COMPLICATS

Tema 20 Vomits en lrsquoembaras Estudi de lrsquoemesi i la hiperemesi Repercussions sobre la salut maternfetal Cuidats infermers

Tema 21 Hipertensio en lrsquoembaras Concepte caracterıstiques clıniques i repercussio sobre mare i fetusCures de salut

Tema 22 Lrsquoembaras multiple Tipus clınics i el seu genesi Repercussions sobre la mare i el producte dela gestacio

Tema 23 La diabetis gestacional Concepte i causes Accio de lrsquoembaras sobre la diabetis Efectes de ladiabetis sobre la mare i el fetus Cures

Tema 24 Les hemorragies en lrsquoembaras Descripcio i cures de les hemorragies del primer trimestre i deltercer trimestre Avort legal de lrsquoembaras

Tema 25 El puerperi patologic Analisi de les principals alteracions la seva prevencio la seva deteccioprecoc i el seu maneig clınic




B) PRACTIQUES EN AULA (P)

P1 Anticoncepcio Maneig dels metodes anticonceptius Elaboracio drsquoun consell anticonceptiuindividualitzat

P2 Elaboracio drsquouna historia clınica ginecologica sobre suposats clınics de ginecologia i anti-concepcio

P3 Elaboracio drsquouna historia clınica maternal sobre suposats clınics drsquoembaras normal o pa-tologic

P4 Puerperi Simulacio del pla de cures drsquoun puerperi normal io un patologic

C) PRACTIQUES EN SALA DE PRACTIQUES (L)

L1 Lrsquoexploracio ginecologica Recollida i maneig de mostres ginecologiques

L2 Educacio maternal Educacio per a la salut grupal durant lrsquoembaras io postpart










60100 ) 675 h














100 )) 45 h





mdash Classes teoriques en aula

ndash Classe magistral participativa

ndash Materials audiovisuals

mdash Classes practiques en aula (modalitat P)

ndash Casos practics

ndash Simulacions

mdash Classe practiques de laboratori (modalitat L)

ndash Simulacions

ndash Tallers maneig de materials diversos

mdash Tutories drsquoorientacio i seguiment dels treballs elaborats per lrsquoalumnat

9 Avaluacio

La nota de lrsquoassignatura prove de 3 parts diferenciades

a) Examen (60 de la nota global)

En aquesta prova srsquoavaluen els continguts teoric-practics de la materia

Lrsquoexamen consta de 60 preguntes drsquoeleccio multiple amb 4 opcions de resposta Cada 3 resposteserronies es resta un encert

La nota mınima per a superar lrsquoexamen es de 5 sobre 10

b) Treball en grup (20 de la nota global)

Treball grupal sobre alguns dels continguts del programa desenvolupament drsquoun treball cientıfici la seua exposicio

c) Avaluacio continuada (20 de la nota)

Proves objectives drsquoavaluacio desenvolupades al llarg del curs

La nota drsquoaquest apartat no es recuperable

La puntuacio final de lrsquoassignatura sera la suma ponderada de cadascun dels apartats

Puntuacio final = (examen times 0 6) + (treball grupal times 0 2) + (avaluacio continuada times 0 2)

Si la puntuacio final es menor de 510 lrsquoassignatura es considera no aprovada A lrsquoacta constaraaquesta puntuacio final

Si la nota de lrsquoexamen (a) es menor de 5 lrsquoassignatura es considera no aprovada encara que elsumatori ponderat dels 3 apartats siga igual o major a 5 A lrsquoacta constara la nota de lrsquoexamen (a)

En cas de no aprovar lrsquoassignatura en primera convocatoria lrsquoalumnat podra presentar-se a lrsquoexamen (a)de segona convocatoria per millorar la nota de lrsquoexamen

La puntuacio final de la segona convocatoria sera lrsquoobtinguda despres de ponderar les notes dels 3 apartatsLa nota de la segona convocatoria sera la puntuacio final si srsquoha aprovat lrsquoexamen o be la puntuacio delrsquoexamen (a) si aquesta es menor de 5 (si se suspen)

Al presentar-se a lrsquoexamen (a) de la segona convocatoria es perd la nota de lrsquoexamen (a) de la primeraconvocatoria





Bibliografia basica

1 Baston H Hall J Guıas de enfermerıa obstetrica y materno-infantil Barcelona Elsevier 2017Volumen 1-7

2 Towle M A Asistencia de enfermerıa materno-neonatal [Maternal-newborn nursing care] EspanaPearson educacion 2010 (Gea Consultorıa Editorial Trans)

3 Donat F Enfermerıa maternal y ginecologica Barcelona Masson 2005

4 Torrens RM Martınez C Enfermerıa de la mujer Madrid DAE 2009 2a ed

5 Seguranyes G Costa D Enfermerıa maternal Barcelona Masson 2004

6 Hurtado F Sexualidad funcionamiento normal trastornos y tratamientos Valencia Promolibro1998

7 Masters W y Johnson V Respuesta sexual humana BAires Intermedica 1976

8 (sa) Control basico del embarazo Guıa para profesionales sl

Disponible en httpwwwmatronas-cvorgrs65d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868957fd1filenamecontrol-basico-del-embarazo-cvpdf

9 Guıa NICE Intrapartum care

Disponibla en httpspathwaysniceorgukpathwaysintrapartum-care

10 Recomendaciones de la OMS para los cuidados durante el parto para una experiencia de parto positiva2019

Disponibla en httpirispahoorgxmluihandle12345678951552

11 Guıa de Practica Clınica de Anticoncepcion Hormonal e Intrauterina 2019

Disponibla en httpsportalguiasaludesgpcanticoncepcion

12 Vazquez Lara J M Rodrıguez Dıaz L Manual basico de obstetricia y ginecologıa Instituto Nacionalde Gestion Sanitaria 2017

Disponibla en httpwwwingesamscbsgobesbibliotecaPublicacionespublicacionesinternetManual_obstetricia_ginecologiahtm


1 FAME Iniciativa Parto Normal Documento de consenso Barcelona Federacion de Asociaciones deMatronas de Espana 2007

Disponible en httpwwwfederacion-matronasorgipndocumentosiniciativa-parto-normal

2 Ministerio de Sanidad y Consumo Guıa de Practica Clınica sobre la Atencion al Parto NormalMadrid Ministerio de Sanidad y Consumo Centro de publicaciones 2010

Disponible en httpswwwmscbsgobesorganizacionsnsplanCalidadSNSatencionParto

htm

3 Organizacion Mundial de la Salud Cuidados en el parto normal una guıa practica Ginebra OMS1996

Disponible en httpswwwelpartoesnuestroesrecursosoms-cuidados-en-el-parto-normal-guia-practica

4 Contracepcio drsquoemergencia

Disponible en httpicsgencatcatwebcontentdocumentsassistenciagpcContracepcio_GPCbreupdf

5 Materiales sobre salud reproductiva OMS

Disponible en httpwwwwhointreproductivehealthpublicationsen

6 Olazabal JC Manual de sexualidad en atencion primaria Salamanca Amaru 1990




Altres documents drsquointeres

1 Vasectomıa

Disponible en httpsmedlineplusgovspanishencyarticle002995htm

2 Medicamentos y embarazo

Disponible en httpsmothertobabyorgeshojas-informativas

3 El parto una vivencia unica

Disponible en httpwwwspsangvaesDgspPortaldocsPartoVivenciaUnica_valpdf

4 El condon femenino

Disponible en httpwwwyoutubecomwatchgl=ESamphl=esampv=hszXobj3QsQ

5 La aventura de ser padres Guıa para la educacion sanitaria grupal en el embarazo parto y puerperio

Disponible en httpbibliotecaspsangvaesbibliotecapublicacion_dgspjspcod_pub_ran=21504

6 Vazquez Soto MC Analgesia epidural en el parto y otras medidas de apoyo Instituto Nacional deGestion Sanitaria

Disponible en httpwwwingesamscbsgobesenbibliotecaPublicacionespublicacionesinternetdocsAnalgesia_epiduralpd

7 Enlace del Ministerio de Sanidad Estrategia de Salud Sexual y Reproductiva con toda la documen-tacion (Guıas Buenas Practicas Estandares y Recomendaciones Revisiones y evidencias Estudios yMonografıas y Enlaces de Interes)

Disponible en httpswwwmscbsgobescaorganizacionsnsplanCalidadSNSequidadsaludGenerosaludSexualReproduccionhomeht

8 Publicaciones de GVA sobre la salud en el embarazo (acceso a monografıas estrategias materialaudiovisual y enlaces de interes para el programa de seguimiento)

Disponible en httpwwwspsangvaesssccprogSaludjspCodProg=PS01ampOpcion=SANMS1141ampMenuSup=SANMS11ampNivel=2

9 Epidemiologıa de las ITS en Espana Subdireccion General de Promocion de la Salud y Vigilancia enSalud Publica 2018

Disponible en httpswwwmscbsgobesciudadanosenfLesionesenfTransmisiblessidavigilanciaVigilancia_ITS_2016pdf

10 Sexe Joves Disponible en httpsexejovesgencatcat




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment programats a la guia docent




Es disposara dels materials de classe a lrsquoaula virtual

Com a metodologia docent per a les sessions teoriques es proposa la videoconferencia sıncrona a traves delprogramari de la Universitat de Valencia (Blackboard Collaborate Microsoft Teams o altres) io la lrsquoentregade la classe locutada

Per a la resolucio de dubtes en cas de classe sıncrona lrsquoalumnat podra formular les preguntesdubtesque crega oportuns en el mateix moment En cas de classe locutada lrsquoalumnat podra formular les preguntessobre els continguts que estime oportunes i es contestaran a traves de lrsquoaula virtual

Si no es pogueren realitzar presencialment les sessions practiques seran substituıdes per visualitzacio devıdeos materials locutats io activitats

Les tutories es realitzaran preferentment virtuals previa peticio al professorat corresponent

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es mante sense canvis respecte a la guia docent

En cas de que lrsquoexamen no es poguera realitzar de forma presencial es realitzaria de forma online en elmateix horari previst Lrsquoidioma de lrsquoexamen sera aquell en el que srsquohagen matriculat

En cas de no poder realitzar classes presencials el treball grupal es podra presentar com una presen-tacio locutada El professorat podra fer les preguntes que estime oportunes la resposta de les quals seraconsiderada en la nota de lrsquoactivitat

Les proves drsquoavaluacio contınua es realitzaran al llarg del curs en horari de classe En cas de quealguna persona no poguera realitzar-les per motius medics adientment justificats srsquoofertaria lrsquooportunitatde realitzar-les posteriorment previa peticio al professorat

En cas de no haver realitzat les proves per altres motius la nota drsquoaquest apartat no sera recuperable

5 Bibliografia

Srsquoafegeixen aquestes referencies que tenen acces online a traves de la biblioteca de la UV

1 Cristina Martınez Bueno Rosa Marıa Torrens Sigales (2017) Enfermerıa de la mujer I ValenciaDAE2017 Tercera edicion (online)

2 Cristina Martınez Bueno Rosa Marıa Torrens Sigales (2017) Enfermerıa de la mujer II ValenciaDAE2017 Tercera edicion (online)

3 Miguel Sesmero J R Santander (2018) Principios de medicina materno fetal Editorial de laUniversidadde Cantabria (online)











Nom assignatura INFERMERIA EN LA SALUT INFANTIL I DE LrsquoADO-LESCENT



Curs Segon

Semestre Segon





76 08 0 04 02 9

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Garcıa Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP


Professorat Prof 1 Balaguer Lopez Evelin


Correu-e EvelinBalagueruves


Despatx Nordm 3 FIP





Prof 4 Montal Navarro Mordf Angeles


Correu-e MAngelesMontaluves

Prof 5 Jimenez Martınez Maria Angeles

Despatx Desp prof Ontinyent

Correu-e MariaAJimenezuves

Prof 6 Cortes Torregrosa Marıa

Despatx Nordm 2 FIP

Correu-e MariaCortesuves





Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent es una assignatura troncal de caracter semestral quese situa en la materia Infermeria del Cicle Vital i srsquoimparteix en el segon curs de Grau en Infermeria

Segons esmenta lrsquoArticle 1 de la Convencio sobre els Drets del Xiquet (drsquoara en avant CDN) Srsquoentenper xiquet tot esser huma menor de dıhuit anys drsquoedat llevat que en virtut de la llei que li siga aplicablehaja aconseguit abans la majoria drsquoedat

Des de lrsquoinici dels temps la humanitat no sempre ha donat la importancia que te la infancia en eldesenvolupament de la societat No obstant aixo des que la formacio drsquoinfermeres es va iniciar de formaestructurada a la fi del segle XIX la infermeria infantil es una materia que sempre ha format part dels plansdrsquoestudi que srsquohan desenvolupat al llarg del temps Fins i tot des de finals del segle passat el cuidat infermerpediatric srsquoha convertit en una de les especialitats fonamentals infermeres

En seleccionar els continguts drsquoaquesta materia no pretenem cobrir tots els aspectes de la infermeriapediatrica ja que la pediatria es considera una especialitat en si mateixa que fa impossible en una assignaturaabastar tota la ciencia infermera drsquoaquest perıode vital Per tant el nostre proposit es contemplar aquellscontinguts que es consideren basics i convertir-los en el punt de partida per a accedir a fonts bibliografiquesmes especıfiques que faciliten a lrsquoalumnat les eines necessaries per a ampliar coneixements i sobretot aplicar-los

Conscients drsquoaquestes limitacions srsquoha intentat posar emfasis en aquells aspectes de la salut que en elmoment actual presenten major repercussio social insistint en la importancia de la prevencio dels problemesde salut en la poblacio infantil

Per tant lrsquoassignatura srsquoenfocara

bull Mitjancant el contingut teoric a adquirir coneixements sobre creixement maduracio i desenvolupamentde la poblacio infantil sana al costat dels problemes de salut que els afecten amb mes frequencia

bull Mitjancant el contingut practic (practiques en aula i en laboratori) a la integracio drsquohabilitats propiesde lrsquoatencio al pacient pediatric

bull Mitjancant el treball de lrsquoassignatura a la consecucio autonoma de lrsquoalumnat drsquoinformacio especıfica ide qualitat en el camp de la infermeria pediatrica i a la revisio dels principals recursos o fons bibliograficsdirigits a lrsquoatencio pediatrica


Es recomana que ellrsquoestudianta haja cursat com a mınim aquestes altres assignatures

1 Anatomia fonamentalment topografica

2 Fisiologia

3 Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio i documentacio

4 Fonaments de bioquımica

5 Bioestadıstica y TIC aplicadas a ciencias de la salud

6 Nutricio i dietetica

7 Sociologia genere i salut

8 Fisiopatologia

9 Infermeria medico-quirurgica I

10 Farmacologia

Aixı mateix es recomana comprensio lectora de la llengua anglesa i coneixements basics drsquoinformatica























El principal objectiu drsquoaquesta assignatura es el de promoure la salut i el desenvolupament optim delsxiquets i xiquetes en qualsevol etapa del cicle vital tant en situacions de salut com de malaltia

Com resultats drsquoaprenentatge que srsquoespera que lrsquoalumne abast al finalitzar i superar lrsquoassignatura tenim




1 Identificara i aplicara el proces infermer com mig per a proporcionar i garantir el benestar la qualitati seguretat dels usuaris pediatrics atesos

2 Descriura els principis que sustenten les cures integrals drsquoinfermeria

3 Valorara al xiquet com esser inclos en un entorn social i familiar

4 Comprendra sense prejudicis a les persones (xiquets guaridores famılia etc) considerant els seusaspectes fısics psicologics socials i culturals

5 Treballara amb lrsquoequip de professionals dels serveis pediatrics com part de la unitat basica

6 Informara registrara documentara i derivara cuidats utilitzant tecnologies adequades

7 Aplicara cures basiques als pacients pediatrics sans i malalts

8 Sabra adaptar-se a situacions socials de gran complexitat i ambiguitat de la practica infermera en elcontext de les cures del pacient pediatric

9 Identificara els diversos rols responsabilitats i funcions drsquouna infermera tant en el context hospitalaricom comunitari

10 Coneixera les fonts bibliografiques repertoris bibliografics cercadors bibliografics drsquoinfermeria pe-diatrica en Internet entre uns altres



UNITAT TEMATICA 0 INTRODUCCIO A LrsquoASSIGNATURA

bull Presentacio de lrsquoassignatura Presentacio justificacio i integracio de lrsquoassignatura en el tıtol deGrau en Infermeria Presentacio de la guia docent temari teoric-practic i criteris drsquoavaluacio Adjudi-cacio de grups de treball final de lrsquoassignatura i confirmacio de les dates de lliurament i exposicio delstreballs

bull Presentacio del treball al final de lrsquoassignatura Presentacio de la guia de realitzacio del treballfinal de lrsquoassignatura Estructuracio del treball metodologia i criteris drsquoavaluacio Estructuracio de lapresentacio i exposicio del treball

UNITAT TEMATICA 1 INTRODUCCIO A LES CURES DEL XIQUET I LAXIQUETA

Tema 1 Introduccio a la infermeria pediatrica Evolucio historica de la cura infantil Naixementde la infermeria pediatrica Cultura i infermeria pediatrica Drets del xiquet i de la xiqueta

Tema 2 Conceptes en pediatria i en bioestadıstica Concepte i funcions del professional drsquoinfer-meria pediatric Eines per a la recollida de dades en Pediatria (p ex la Cartilla de Salut)

Tema 3 Llenguatge drsquoinfermeria adrecat a la poblacio pediatrica i neonatal Taxonomiapropia de la infancia

UNITAT TEMATICA 2 CURES DrsquoINFERMERIA EN EL XIQUET I XIQUE-TA EN DESENVOLUPAMENT

Tema 4 Antropometria Descripcio de les tecniques necessaries per poder mesurar i fer el seguimentdel desenvolupament pondo-estatural en la infancia




Tema 5 Alimentacio en la infancia Tema dirigit a explicar lrsquoalimentacio en la infancia En aquestaseccio srsquoaprofondeix sobre lrsquoalletament matern

sect1 Alimentacio complementaria i dieta normal

sect2 Situacions especials drsquoalimentacio

Tema 6 Preparacio i eleccio de la via drsquoadministracio de medicacio en la infancia Explicaciosobre el calcul de dosi reconstitucio dilucio vies drsquoadministracio en pediatria i neonatologıa

Tema 7 Vacunes Calendari vacunal infantil conservacio i transport administracio de vacunes en lainfancia i aplicacio del calendari en situacions especials

Tema 8 Desenvolupe psicomotor Principals objectius per etapes del desenvolupament psıquic imotor en la infancia Us del joc com a eina drsquoaprenentatge i desenvolupament infantil

Tema 9 Eliminacio-Son-Higiene en la infancia Patrons drsquoeliminacio somni i higiene Metodesdrsquohigiene segons evidencia cientıfica Problemes normals del desenvolupament relacionats amblrsquoeliminacio Trastorns del somni relacionats amb el desenvolupament

Tema 10 Desenvolupament sexual en la infancia Creixement i desenvolupament dels organs se-xuals masculins relacions sexuals en la infancia educacio per a la salut relacions sexuals enlrsquoadolescencia

Tema 11 Lesions no intencionades Descripcio de les lesions no intencionades mes habituals (domestiquesescolars i comunitaries) prevencio tractament i educacio per a la salut en lesions no intencio-nades de la infancia

UNITAT TEMATICA 3 ATENCIO DrsquoINFERMERIA EN ELS PROBLEMESDE SALUT DEL XIQUET I LA XIQUETA

Tema 12 Atencio infermera al nounat Aquest tema tindra 2 parts diferenciades dirigides a les curesdel nounat sa o drsquoalt risc

sect1 Cures drsquoinfermeria en el nounat sa Concepte de nounat i importancia drsquoaquest perıodeAvaluacio fısica valoracio de lrsquoedat gestacional caracterıstiques del nounat avaluacio de la-boratori Cures del nounat immediat en la sala de part a curt termini (sala de maternitat) ia llarg termini (domicili) Alimentacio del nounat (lactancia materna i artificial)

sect2 Cures drsquoinfermeria en el nounat drsquoalt risc Aspectes generals de la cura del nounat drsquoaltrisc cuidats drsquoinfermeria al nounat drsquoalt risc (atencio centrada en el desenvolupament) Altrisc relacionat amb la durada de la gestacio i el creixement intrauterı (prematur post-termecreixement intrauterino retardat) Alt risc relacionat amb problemes cap de bestiar-piratoriosproblemes hematologicos problemes infecciosos trastorns digestius trastorns neurologics i persituacions maternes

Tema 13 Suport Vital Basic i Avancat en RCP en pediatria i neonatologıa Srsquoexplica demanera teorica el proces de valoracio indicacio i proces de la RCP en poblacio pediatrica ineonatal

Tema 14 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes respiratorisValoracio respiratoria en pediatria Cures drsquoinfermeria davant pneumonia i bronquiolitis

Tema 15 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes allergics Des-cripcio i explicacio de les principals atencions a la poblacio pediatrica amb problemes allergicsrespiratoris i topics

Tema 16 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes gastrointesti-nals Cures drsquoinfermeria davant gastroenteritis aguda i deshidratacio

Tema 17 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes oncohema-tologics

sect1 Atencio drsquoinfermeria davant anemies leucemies i trastorns de la coagulacio




sect2 Atencio drsquoinfermeria davant tumors cerebrals sarcomas neuroblastomas nefroblasto-mas i limfomes Efectes secundaris a curt i llarg termini del tractament oncologic Curespalliatives en pediatria

Tema 18 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes cardiovascularsCures drsquoinfermeria davant els principals factors de risc obesitat infantil hipertensio arterialdislipemies Descripcio de les principals cardiopaties congenites i altres problemes relacionatsamb el cor

Tema 19 Atencio drsquoinfermeria del xiquet xiqueta i adolescent amb alteracions del sistemanervios Valoracio neurologica en pediatria Cures drsquoinfermeria davant cefalees alteracionsconvulsives meningitis i encefalitis

Tema 20 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb problemes endocrinologicsCures drsquoinfermeria davant diabetis infantil

Tema 21 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb malaltia infecciosa Va-loracio dels signes drsquoinfeccio Maneig de la febre Cures drsquoinfermeria davant les principalsmalalties infeccioses (malalties exantematicas per exemple) o processos infecciosos (infeccionsnosocomials)

Tema 22 Atencio drsquoinfermeria al xiquet xiqueta i adolescent amb trastorns psicologics Curesdrsquoinfermeria davant enuresis TDAH suıcidi i temptativa de suıcidi i trastorns de la conductaalimentaria

Tema 23 Miscelmiddotlania de tecniques drsquoinfermeria en la poblacio infantil Explicacio i visualitzaciode les principals tecniques infermeres aplicades al pacient pediatric


P1 Valoracio i tractament del dolor Valoracio del dolor en pediatria Presentacio i utilitzacio drsquoescales devaloracio del dolor en poblacio infantil Resolucio de casos practics

P2 Prevencio de lesions por pressio en pediatria i neonatologia Escales de valoracio de risc de UPP enpediatria i neonatologia Intervencions preventives en poblacio infantil

P3 Practica sobre administracio i Educacio per a la Salut drsquoalletament matern

NOTA La docencia amb modalitat practica drsquoaula (Grup P1 i P2) desenvolupa continguts transversalsamb les assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau Lrsquoalumnat ha de treballar en les sessionsP segons les pautes plantejades el dia de la presentacio de lrsquoassignatura La valoracio drsquoaquestes activitatssrsquoincorporara a lrsquoavaluacio del treball cooperatiu i autonom de lrsquoassignatura


L1 Reanimacio cardiopulmonar basica i avancada en pediatria Simulacio de casos clınics sobre RCPbasica basica instrumentalitzada i avancada en pediatria

L2 Preparacio i administracio de farmacs via parenteral en pediatria Simulacio de casos clınics sobrepreparacio i administracio parenteral de farmacs en pediatria

D) TUTORIES I TUTORIES VIRTUALS

Els i les alumnes disposaran drsquoun horari de tutories presencial i setmanal per cada professora o professorque imparteix lrsquoassignatura En les tutories podran resoldrersquos dubtes respecte a lrsquoelaboracio del treball elscontinguts de lrsquoassignatura o qualsevol tema drsquointeres de lrsquoalumne o alumna relacionat amb la infermeriapediatrica Aixı mateix es disposara de tutories virtuals en les quals el que professorat i alumnat puguinmantenir un canal de comunicacio mes fluıt a traves de les TIC













60100 ) 90 h














100 )) 60 h



Srsquoimpartira 1 sessio de presentacio 23 llicons teoriques 3 classes de preparacio del TFA-ESIA i 1 sessiodrsquoexposicio de treballs que suposen un total de 76 hores Aquestes sessions srsquoimpartiran mitjancant exposiciomagistral i aula inversa i es recolzaran amb material audiovisual que previament es posara a la disposiciode lrsquoalumnat Certs temes seran impartits segons la metodologia drsquoAprenentatge Basat en Problemes

Es important que lrsquoalumnea se prepare la classe amb antelacio Lrsquoestudiantat podra interrompre lesexplicacions del professor tantes vegades com siga necessari per a intervenir sollicitar aclariments o solucionardubtes aixı com per a reclamar informacio addicional Podra utilitzar els forums creats per a opinar demanarinformacio suplementaria o plantejar dubtes

Lrsquoarea principal de treball drsquoaula sera lrsquoAula Virtual Els continguts aixı com el lliurament dels treballsderivats de les diferents metodologies aplicades han de ser sempre entregats a traves de les Tasques creadesper a tal fi





P1 Valoracio i tractament del dolor

Aquesta practica es realitzara a lrsquoaulaseminari Consistira en una exposicio de continguts despres de la quales realitzaran resolucions de casos clınics Els materials audiovisuals es posaran a la disposicio de lrsquoalumnatprevi a la sessio practica Es veuran diferents tipus de variables fisiologiques que ens orienten en la presenciadel dolor tant en etapes verbals com en etapes pre-verbals Estudi i utilitzacio de les escales dissenyades pera la valoracio del dolor en pacients pediatrics Srsquoabordara el tractament farmacologic i no farmacologic deldolor

P2 Prevencio de lesions por pressio en pediatria i neonatologia

Aquesta practica es realitzara en aulaseminari Srsquoexposaran les principals mesures preventives de lesionsper pressio en poblacio infantil Es mostrara lrsquous de diferents escales de valoracio de risc drsquoulceres per pressioen poblacio neonatal i pediatrica validades en el nostre context Srsquoexposaran casos clınics per exercitar elsconeixements adquirits El material audiovisual es posara a la disposicio de lrsquoalumne

P3 Practica sobre administracio i educacio per a la salut en alletament matern

Aquesta practica es realitzara en lrsquoaulaseminari Srsquoexposaran les principals mesures per a administrar i pro-mocionar la lactancia materna Aixı mateix es tractaran temes dirigits a les millors tecniques drsquoalimentacioper al xiquet i la xiqueta segons les peculiaritats demostrades


L1 Reanimacio cardiopulmonar basica i avancada en pediatria

Aquesta practica es realitzara en el laboratori amb el suport de maniquıs sanitaris i material de RCPSrsquoexecutaran simulacres de RCP basica basica instrumentalitzada i avancada en maniquıs de simulaciopediatrica

L2 Preparacio i administracio de farmacs en pediatria i neonatologia

Aquesta practica complementa al seminari de preparacio i administracio de farmacs Es realitzara en labora-tori i srsquoexecutara la preparacio in situ de farmacs per a administracio parenteral Es treballara la reconstituciode farmacs la dilucio adequada pel que fa al pes del nen nena o adolescent i les velocitats drsquoadministraciodepenent del tipus de farmac Es treballara sobre la base de guies de preparacio i administracio de farmacshospitalaries

9 Avaluacio

1 Avaluacio de la formacio teorica en aula

bull Avaluacio de coneixements en els quals es valorara lrsquoadequacio de la resposta a la pregunta

bull El percentatge sobre el total de la puntuacio (nota final) que srsquoatorgara a aquest tipus de provasera del 40 de la nota final

Nota caldra aconseguir un mınim de 5 sobre 10 com a nota drsquoexamen perque siga computable enlrsquoavaluacio de lrsquoassignatura

2 Avaluacio de la formacio practicalaboratori

bull Assistencia obligatoria a les sessions practiques de laboratori

bull Avaluacio dels coneixements apresos i capacitat drsquoaplicacio drsquoaquests coneixements




bull El treball de laboratori podra avaluar-se conjuntament amb lrsquoavaluacio teorica en forma depregunta o resolucio de problema

bull La puntuacio que podra arribar a aquesta avaluacio practica si escau sera del 10 de la notafinal

bull Si no es poguera assistir a alguna practica o laboratori cal compensar-ho amb lrsquoelaboracio drsquountreball de recuperacio que puntua amb 02 punts per practica o laboratori al que no srsquohaja assistit

Nota caldra assistir al 100 de les practiques perque sigui computable en lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura

3 Treball en aula

bull En certes sessions del temari es demanara la realitzacio drsquoun cas clınic El professor o professorasrsquoencarregara de demanar els treballs en classe per a la seua posterior avaluacio o si es el casautoavaluacio de lrsquoestudianta

Es valorara lrsquoassistencia a les classes la participacio en aquestes lrsquoactitud drsquoaprenentatge i laresolucio dels problemes La distribucio de lrsquoavaluacio drsquoaquest 10 de la nota final es un 5per a la resolucio correcta de les tasques plantejades a classe i un 5 per assistencia actitudparticipacio i resolucio de conflictes

4 Treball final de lrsquoassignatura (TFSIA)

Elaboracio drsquoun treball versat en el maltractament infantil la mort sobtada del lactant o algun temadrsquointeres relacionat amb el context salutmalaltia de lrsquousuari pediatric

Notes sobre treball final de lrsquoassignatura

bull Es proposara un treball final de lrsquoassignatura que tracte sobre algun tema drsquointeres en el contextdrsquoatencio del pacient pediatric El treball podra realitzar-se en grups de 3 a 6 persones i consistiraen una actualitzacio de continguts sobre el tema triat Consistira en una recerca bibliograficaen bases acreditades i fiables i la redaccio en estructura drsquoarticle dels resultats obtinguts de larecerca El treball escrit suposara un 80 de la nota final del treball

bull El treball es lliurara al finalitzar lrsquoassignatura Es fixara una data de realitzacio de presentaciocomuna dels mateixos Aquesta presentacio sera avaluable i suposara un 20 de la nota final deltreball

bull Es valoraran les aportacions personals dels alumnes en els treballs i es penalitzaran les deteccionsde copia-desa dels articles citats o la deteccio drsquoalgun tipus de plagi

bull Els estils de referencia a utilitzar seran Vancouver o APA No srsquoacceptaran treballs que no estiguencorrectament referenciats bibliograficament Sera motiu de suspens del TFESIA i amb aixo delrsquoassignatura

bull Es definiran breument els criteris de recerca dels articles i fonts drsquoinformacio no acceptant-seinformacio obtinguda de fonts no acreditades

Nota caldra aconseguir un mınim de 5 sobre 10 com a nota de treball perque sigui computable enlrsquoavaluacio de lrsquoassignatura


1 Marıa Carmen Sellan Soto y Antonio Vazquez Sellan (sa) Cuidados neonatales en Enfermerıa(sc) Elsevier ISBN 978-84-9022-998-9

2 Marıa Jose Aguilar Cordero (2012) Tratado de enfermerıa del nino y el adolescente Cuidados Pe-diatricos (sc) Elsevier ISBN 978-84-8086-862-4

3 Jorge Alvarez Lopez Jesus Flores Gonzalez Antonio Fernandez Leal y Jose Luis Dıaz Rodrıguez (sa)Guıa farmacologica pediatrica en tratamiento parenteral y cuidados de enfermerıa (sc) ElsevierISBN 9788490229286

4 Robert M Kliegman Bonita MD Stanton Joseph St Geme Nina F Schor Nelson (2016) Tratadode Pediatrıa (sc) Elsevier ISBN 978849113078

5 L Madero (2015) Hematologıa y Oncologıa Pediatricas (sc) Ergon ISBN 9788416270187




6 A Gomez J (2007) Fundamentos de la Enfermerıa del Nino y del Adolescente Madrid FUDEN

7 Quesada Ramos Cristina (2006) Manual de atencion enfermera de ulceras por presion en pediatrıaValencia DAE ISBN 978-84-95626-34-9




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Activitat presencial per al 50 de cada grup 1 o 2 dies per setmana (2 ha la FIP Valencia i 3 ha la FIPOntinyent) seguint la metodologia de lrsquoaula invertida i classe per lrsquoaclariment de dubtes

Les sessions de practiques sobre Prevencio drsquoUPP en pediatria lactancia materna i maneig i valoraciodel dolor en pediatria seran ofertes via on-line Les tres practiques es modificaran utilitzant el programaBlackBoard Colaborate (BBC) amb sessions en directe vıdeos xat de preguntes tasca tutories amb BBCo Skype i forum de dubtes (tot aixo en aula virtual) utilitzant les hores establertes al cronograma inicial delrsquoassignatura Totes les sessions es donaran a la vegada als dos grups P (P1 i P2) de cada grup (A B C D iON) En la practica de Prevencio drsquoUPP lactancia materna i valoracio del dolor es demanara lliurament drsquountreball escrit per grups establerts a principi de curs Lrsquoavaluacio drsquoaquesta practica entra dins de lrsquoavaluacioen els termes indicats en lrsquoavaluacio final per al lliurament de tasques (10 de la nota final)

Les sessions de laboratori del tema RCP pediatrica i neonatal es modificaran per poder donar el contingutde forma virtual si hagues confinament total De les 5 o 4 sessions L srsquoajuntaran totes elles en una sola sessioL en un horari establert dins del cronograma La mateixa srsquoimpartira a traves de vıdeos editats a travesdel programari EDISON Els materials han estat modificats per a una realitat no presencial Srsquoaportaranvıdeos realitzats gracies al Projecte drsquoInnovacio Docent (UV-SFPIE PID19-1096189 Aplicacio de lrsquoentornvirtual EDISON) en lrsquoaprenentatge realista de tecniques de reanimacio cardiopulmonar pediatrica i neonatalen lrsquoambit sanitari)

No srsquoavaluara lrsquoadquisicio de coneixements i competencies de forma presencial al Laboratori de RCP perla impossibilitat de fer-ho presencial Els mateixos seran avaluats a traves de lrsquoexamen test on-line (tal comsrsquoindica a la seccio avaluacio)

Si no hagues confinament total es mantindra una docencia hıbrida on la meitat del grup L vindra a unahora mentre que lrsquoaltra meitat vindran a la seguent hora


La guia docent preveia 76 hores de classes de teoria i 8 hores de practiques en aula i 4 de laboratori alrsquoaulaB3

No hi ha reduccio de classes teoriques perque srsquooferiran via online tant en un context de confinamenttotal com si la presencialitat pogues estar al 50

Les classes practiques seran ofertes per sessions amb videoconferencia (BBC) mantenint lrsquohorari progra-mat des de lrsquoinici de curs (ajuntant els grups P1 i P2)

De les 4 hores de laboratori 2 hores corresponen als L de RCP que no es podran fer de forma virtualAquestes dues hores passaran a temps drsquoaprenentatge autonom de lrsquoestudiant amb els materials pujats enaula virtual Materials procedents del Projecte drsquoInnovacio Docent (UV-SFPIE PID19-1096189 Aplicacio delrsquoentorn virtual EDISON) en lrsquoaprenentatge realista de tecniques de reanimacio cardiopulmonar pediatricai neonatal en lrsquoambit sanitari)

Tots els alumnes rebran la mateixa carrega horaria establerta a la Guia Docent inicial


Substitucio de la classe presencial per la videoconferencia sıncrona mitjancant creacio de tasques rdquoVideo-conferenciardquoa lrsquoaula virtual i execucio drsquoaquestes per Blackboard Collaborate (BBC) el dia i a lrsquohora de laclasse presencial

Pujada a lrsquoaula virtual dels materials per a aquestes sessions (apunts i materials audiovisuals aixı comels vıdeos de les classes gravades)

Mateixos materials previstos a la guia original per a la docencia presencial Utilitzacio del forum delrsquoaula virtual per atendre els dubtes a lrsquoacabar la videoconferencia o durant la mateixa amb el xat de BBCo utilitzant per exemple Skype




Subministrament de problemes resolts al costat de problemes proposats a lliurar mitjancant la opcio derdquoTascardquode lrsquoaula virtual amb resolucio de dubtes pel sistema de tutories establert i presentacio de la soluciocorrecta mitjancant videoconferencia per BBC en lrsquohorari de la sessio de practica

Sistema de tutories Es mante el programa de tutories virtuals (atencio a 48 hores laborables maximper correu electronic) i en lrsquohorari de tutories presencials srsquoutilitzara el sistema de videoconferencia BBC atraves de la creacio de sessions i us drsquoaltres programes tipus Skype

Materials audiovisuals en sessions practiques de laboratori o teoriques Tots els productes audiovisualsempleats han estat creats utilitzant lrsquoeina EDISON gracies a el Projecte drsquoInnovacio Docent i BlackBoardCollaborate (BBC)

4 Avaluacio

bull Avaluacio de practiqueslaboratori

Hi ha obligacio drsquoassistencia presencial o virtual Es mante el 10 de la nota per presencialitat en totsdos casos

bull Avaluacio del Treball en aula

Aquest area correspon a un 10 de la nota final De lrsquoassistencia a les classes presencial o virtualparticipacio en les mateixes actitud drsquoaprenentatge i resolucio dels problemes La distribucio de lrsquoava-luacio drsquoaquest 10 de la nota final sera Un 5 per a la resolucio correcta de les tasques plantejadesen classe i 5 assistencia presencial o virtual actitud participacio i resolucio de conflictes

bull Valoracio del Treball Final de lrsquoAssignatura

La puntuacio que podra arribar sera un 40 de la nota final Es valorara de 0 a 10 punts Es retirala presentaciodefensa de la feina de manera que el total de la nota srsquoaconseguira a traves del treballescrit

bull Prova drsquoavaluacio final

Avaluacio de coneixements en els quals es valorara lrsquoadequacio de la resposta a la pregunta El percen-tatge sobre el total de la puntuacio que srsquoatorgara a aquest tipus de prova es mantindra el 40 de lanota final Caldra aconseguir un mınim de 5 sobre 10 com a nota drsquoexamen perque sigui computableen lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura La durada de lrsquoexamen sera de 70 minuts

Els professors estaran connectats a la plataforma BBC i donaran els mitjans necessaris de contacte amblrsquoalumnat davant de qualsevol problema de connexio durant lrsquoexercici

Si una persona no disposa dels mitjans per establir aquesta connexio i accedir a lrsquoaula virtual haurade contactar amb el professorat per correu electronic en el moment de publicacio drsquoaquest annex a la guiadocent Es valoraran les opcions per a realitzar la prova

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada en la guia docent








Nom assignatura INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA I



Curs Segon

Semestre Primer





74 08 0 06 02 9

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Navarro Martınez Rut

Despatx Nordm 4 FIP


Professorat Prof 1 Navarro Martınez Rut

Despatx Nordm 4 FIP


Prof 2 Chover Sierra Elena



Prof 3 Pardo Cerdan Amparo



Prof 4 Vila Candela Rafael

Despatx Despatx professorat (Ontinyent)

Correu-e RafaelVilauves

Prof 5

Despatx

Correu-e

Prof 6

Despatx

Correu-e





Lrsquoassignatura se situa en el primer quadrimestre de segon curs de la titulacio Com disciplina i comambit drsquoactuacio professional la Infermeria Medico-Quirurgica te una importancia indiscutible degudafonamentalment a lrsquoelevat nombre de persones afectades per processos medic-quirurgics que precisen decures drsquoinfermeria i que queden englobats sota el paradigma drsquoatencio que lrsquoassignatura presenta

Drsquouna manera clara i practica basant-se principalment en els coneixements aportats per la fisiologia ila fisiopatologia lrsquoassignatura aborda els continguts agrupats sota una doble perspectiva el model infermeri el model biomedic perque lrsquoalumnat obtinga una visio integral de les alteracions de salut de les personesadultes i puga avaluar planificar i dissenyar intervencions especıfiques que li permeten atendre els problemesde salut de les persones adultes

Drsquoaquesta manera lrsquoassignatura Infermeria Medic-Quirurgica I constitueix el primer contacte de lrsquoes-tudiant amb la clınica i ofereix una visio global i sistematizada del malalt mitjancant lrsquoestudi de diferentsproblemes de salut drsquoındole medic que requereixen intervencio infermera en el marc de lrsquoexercici professionalque la societat demanda

En lrsquoassignatura srsquoestudien tambe de manera destacada els diferents aspectes que integren la pro-blematica del malalt cronic tant des de la definicio de la malaltia cronica determinants i caracterıstiquesclıniques de les patologies croniques predominants com des de la importancia del control clınic atencio ala famılia educacio per a les autocures atencio a la qualitat de vida i cures palliatives Tambe srsquoabordenaspectes relacionats amb les xarxes de suport social i els recursos socials i sanitaris per a aquests pacients ifamiliars

Lrsquoestructura general dels continguts compren

a) Estudi de les alteracions de salut de lrsquoadult de major rellevancia en lrsquoambit dels problemes medicsles seues manifestacions i necessitats de cura derivades dels mateixos

b) Analisi de les dades arreplegades en la valoracio

c) Prioritzacio dels problemes del pacient i famılia

d) Seleccio de les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemes derivats de les desvi-acions de salut i) establiment i execucio del pla de cures i avaluacio

Per millorar la comprensio dels continguts i adquisicio de les competencies lrsquoassignatura te un caracterteoric-practique el que permet complementar la formacio teorica impartida en lrsquoaula amb aspectes que esdesenvolupen mitjancant models anatomics i equips de simulacio com familiaritzar a lrsquoalumnat amb les einesi habilitats fonamentals del treball clınic i el foment del treball en equip


No srsquoexigeixen coneixements previs encara que es recomanable haver aprovat les assignatures de Ana-tomia humana i Fisiologia i estar matriculatda en Fisiopatologia

































AL final de lrsquoassignatura lrsquoalumnat

a) Coneixera les alteracions de salut de lrsquoadult amb major rellevancia en lrsquoambit dels problemesmedics les seues manifestacions i les necessitats de cura derivades dels mateixos

b) Sabra interpretar les dades arreplegades en el proces de valoracio

c) Sera capac de portar a terme la prioritzacio en lrsquoatencio als problemes de salut les persones adultes

d) Sabra seleccionar les intervencions adequades per a tractar o prevenir els problemes derivats deles desviacions de salut

e) Podra dissenyar un pla de cures portar-lo a terme i realitzar la seua avaluacio

La formacio adquirida per lrsquoalumnat despres de lrsquoassimilacio dels coneixements teorics de lrsquoassignatura idespres de superar lrsquoentrenament de les habilitats practiques exigides ho capacitara per a obtenir reconeixeri avaluar tant els principals sımptomes referits pel pacient en la anamnesis com els signes que srsquoobtenende lrsquoexamen fısic amb la finalitat de poder establir un diagnostic dels problemes i necessitats que genera lamalaltia en el pacient

El coneixement de lrsquoassignatura permetra a lrsquoalumnat afrontar des de la perspectiva infermera les dife-rents situacions de malaltia coneixent previament com es manifesta la malaltia en lrsquohome i la dona malaltsles consequencies dels principals processos i sındromes les tecniques drsquoobtencio de les dades subjectives queho afligeixen aixı com els metodes i tecniques drsquoobtencio de les dades objectives que aporten lrsquoexamen fısicA partir drsquoaquestes dades lrsquoalumnat podra planificar i portar a terme les cures adequades a cada situacioutilitzant la tecnologia i metodologia necessaria per a restaurar i mantenir la salut


A) LLICONS TEORIQUES

UNITAT TEMATICA 1- INTRODUCCIO A LA INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA

Tema 1 Introduccio general a lrsquoassignatura Aspectes conceptuals de la salut-malaltia i de les curesdrsquoinfermeria en els problemes medics de lrsquoadult Adults i problemes de salut (caracterıstiquespersonals i constitucionals) Patologia Epidemiologia de las malalties agudes i croniques Clas-sificacio i caracterıstiques generals Cronicitat i dependencia Cures infermeres Practica basadaen la evidencia

Tema 2 El coneixement de la malaltia Semiologia general Presentacio de la malaltia Lrsquoanam-nesi la malaltia actual i els antecedents Teoria general de lrsquointerrogatori metodes i sistematica(motiu prodromos comencament i evolucio cronologica de la simptomatologia molesties actualsantecedents familiars i personals habits) Anamnesis per sistemes Teoria de lrsquoexploracio fısicageneral topografica i sistematica Sistemes de recollida i registre de la informacio Historia clınica

UNITAT TEMATICA 2- PROBLEMES GENERALS DE LA MALALTIA ALTERACIONSDE LrsquoHOMEOSTASI

Tema 3 Tecniques en radiologia i radioproteccio Tecniques radiologiques basiques Introduccio ala interpretacio de proves radiologiques Mesures basiques de proteccio radiologica

Tema 4 Alteracions de lrsquohomeostasi Termoregulacio (I) Alteracions provocades per accio directade la calor i del fred Etiopatogenia Valoracio semiologica i cures Prevencio

Tema 5 Alteracions de lrsquohomeostasi Termoregulacio (II) Sındrome febril Patogenesis Avaluacioclınica i cures al pacient febril

Tema 6 Alteracions de lrsquoequilibri hidroelectrolıtic (I) Avaluacio clınica de les alteracions hidro-electrolıtiques Pla de cures




Tema 7 Alteracions de lrsquoequilibri hidroelectrolıtic (II) Metodologia i tecnologia assistencial per almanteniment i correccio dels desequilibris hidroelectrolıtics Fluidoterapia i complicacions

Tema 8 Alteracions de lrsquoequilibri acidbase (I) Avaluacio clınica de les alteracions acidbase

Tema 9 Alteracions de lrsquoequilibri acidbase (II) Pla de cures al pacient amb trastorns acidbasicsatencio a lrsquoacidosi respiratoria acidosi metabolica alcalosi respiratoria i alcalosi metabolica

Tema 10 Dolor (I) Revisio de conceptes basics Epidemiologia Teories Classificacio

Tema 11 Dolor (II) Valoracio i intervencions orientades cap a les necessitats dels pacients Sistematicade lrsquointerrogatori del dolor caracterıstiques temps-espai aspectes qualitatius i quantitatius cir-cumstancies acompanyants i sımptomes associats Metodes drsquoanalgesia i cures al pacient ambdolor

Tema 12 Shock (I) Tipus de xoc caracterıstiques comunes i diferencials Avaluacio clınica Plans decures al pacient en xoc

Tema 13 Shock (II) Tipus de xoc caracterıstiques comunes i diferencials Avaluacio clınica Plans decures al pacient en xoc

Tema 14 Sepsia Revisio de conceptes basics Avaluacio clınica de pacients en risc de desenvolupar sepsiaPlans de cures al pacient amb sepsia

UNITAT TEMATICA 3- PROBLEMES RELACIONATS AMB LA PERCEPCIO MOVI-MENT I COORDINACIO ALTERACIONS EN LA FUNCIO NEUROLOGICA

Tema 15 Introduccio general als problemes neurologics Epidemiologia Semiologia general Meto-dologia i tecnologia diagnostica i assistencial Implicacions en les cures drsquoinfermeria

Tema 16 Problemes neurologics degeneratius Malaltia de Parkinson ELA Avaluacio clınica Curesorientades cap a les necessitats dels pacients

Tema 17 Problemes neurologics infecciosos Caracterıstiques generals dels problemes mes comunsValoracio i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 18 Problemes neurologics autoimmunitaris Esclerosi multiple Guillain-Barre Caracterıstiquesgenerals dels problemes mes comuns Valoracio i cures orientades cap a les necessitats i problemesdel pacient

Tema 19 Altres problemes neurologics cefalees i trastorns convulsius Valoracio i cures orientadescap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 20 Trastorns de la consciencia Caracterıstiques generals dels problemes mes comuns Trastornsdel son Coma Valoracio i cures orientades cap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 21 El pacient amb malaltia cerebrovascular (I) Avaluacio clınica Prevencio primaria i se-cundaria Cures en fase aguda Codi ictus

Tema 22 El pacient amb malaltia cerebrovascular (II) Intervencio en els diferents nivells assistencialsValoracio i cures orientats cap a les necessitats i problemes del pacient

UNITAT TEMATICA 4- PROBLEMES DE LrsquoOXIGENACIO (PERFUSIO) ALTERACI-ONS DE LA FUNCIO CIRCULATORIA

Tema 23 Introduccio Importancia clınica i epidemiologica de les malalties cardiovasculars Revisio defonaments teorics i conceptes basics per a lrsquoaplicacio de cures Valoracio general del pacient ambcardiopatia

Tema 24 Hipertensio Arterial (I) Caracterıstiques generals de la HTA Deteccio de la HTA classificacioi valoracio general de la persona amb hipertensio arterial Metodologia diagnostica




Tema 25 Hipertensio Arterial (II) Intervencions preventives i assistencials per al control i tractamentde la HTA Caracterıstiques clıniques i tractament de la Crisi hipertensiva Programa assistencialal pacient hipertens cronic

Tema 26 Arıtmies cardıaques (I) Caracterıstiques generals de les arıtmies Valoracio orientada cap ade necessitats i problemes del pacient Intervencions preventives i assistencials

Tema 27 Arıtmies cardıaques (II) Programa assistencial del pacient portador de dispositius de cardio-estimulacio

Tema 28 Aturada cardiorrespiratoria i resucitacio cardiopulmonar (I) Aturada cardıaca La ca-dena de Supervivencia Importancia de desfibrillacio primerenca

Tema 29 Aturada cardiorrespiratoria i resucitacio cardiopulmonar (II) Reconeixement del PCR imaniobres de suport vital (Complementat amb sessio practica)

Tema 30 Problemes coronaris (I) Caracterıstiques generals de la malaltia coronaria Factors de riscSındrome coronaria aguda i pacient coronari cronic

Tema 31 Problemes coronaris (II) Valoracio orientada cap a les necessitats i problemes del pacient ifamılia Intervencions assistencials en la situacio aguda

Tema 32 Insuficiencia Cardıaca (I) Revisio de conceptes basics Valoracio orientada cap a necessitatsi problemes del pacient Intervencions assistencials i cures en la Insuficiencia Cardıaca agudaEdema pulmonar cardiogenic

Tema 33 Insuficiencia Cardıaca (II) Programes assistencials al pacient amb insuficiencia cardıaca cronica

UNITAT TEMATICA 5- PROBLEMES RELACIONATS AMB LrsquoOXIGENACIO (VENTI-LACIO) ALTERACIONS DE LA FUNCIO RESPIRATORIA

Tema 34 Introduccio general als problemes respiratoris Caracterıstiques epidemiologiques Cau-salitat general Insuficiencia respiratoria (classificacio patogenetica i semiologia de les diferentsformes clıniques) Promocio i prevencio respiratoria

Tema 35 Valoracio semiologica dels trastorns respiratoris (I) Semiologia dels trastorns de vies aeriesSemiologia general respiratoria Dispnea Dolor toracic (traqueobronquial vascular pulmonar ipleural) Cianosi i acropaquia Conceptes classificacio patogenetica etiopatogenia general i valorsemiologic Mesures assistencials i de control simptomatic

Tema 36 Valoracio semiologica dels trastorns respiratoris (II) Tos expectoracio i hemoptisi Etio-patogenia general i valor semiologic Caracterıstiques macroscopiques i microscopiques de lrsquoesputMesures assistencials i de control simptomatic

Tema 37 Examen fısic en els trastorns respiratoris Exploracions complementaries Inspeccioi palpacio Valor semiologic de la configuracio estatica i dinamica del torax Objectius metodei valoracio semiologica de la palpacio toracica Metode de percussio i auscultacio de lrsquoaparellrespiratori i valoracio semiologica de les troballes Exploracions complementaries en patologiarespiratoria diagnostic per imatge proves funcionals (Complementat amb sessions practiques)

Tema 38 Metodologia i tecnologia assistencial en els trastorns respiratoris Metodes i tecniques desuport respiratori Cures generals i especıfics en les situacions agudes i croniques (Complementatamb sessions practiques)

Tema 39 Trastorns obstructius respiratoris (I) Concepte i semiologia de les sındromes drsquoobstrucciocronica de la via aeria (Malaltia Pulmonar Obstructiva Cronica) Valoracio i intervencions orien-tada cap a les necessitats i problemes del pacient

Tema 40 Trastorns obstructius respiratoris (II) Asma Caracterıstiques generals Valoracio i inter-vencions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Programes assistencials a pacientsamb malaltia respiratoria cronica

Tema 41 Infeccions respiratories Pneumonies Tuberculosi Valoracio i intervencions orientada cap ales necessitats i problemes del pacient




Tema 42 Altres processos respiratoris Tromboembolisme pulmonar Sındromes drsquohipertensio pulmo-nar Patologia Pleural Etiopatogenia general formes clıniques i semiologia Valoracio i interven-cions orientada cap a les necessitats i problemes del pacient

UNITAT TEMATICA 6- PROBLEMES DE LrsquoOXIGENACIO (TRANSPORT) ALTERACI-ONS HEMATOLOGIQUES

Tema 43 Metodologia i tecnologia assistencial en els trastorns hematologicos Terapeutica trans-fusional Caracterıstiques i implicacions en les Cures drsquoInfermeria

Tema 44 Pacient anticoagulat Revisio de conceptes basics drsquohematologia Caracterıstiques generals delstrastorns hematologics Valoracio general orientada cap a les necessitats i problemes del pacientMetodologia i Tecnologia diagnostica Implicacions en les cures drsquoinfermeria

UNITAT TEMATICA 7- PROBLEMES DE LrsquoELIMINACIO ALTERACIONS DE LA FUN-CIO RENAL I URINARIA

Tema 45 Revisio de conceptes basics en els trastorns renals i urinaris Caracterıstiques generalsdels trastorns Valoracio general orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Metodologiai Tecnologia diagnostica Implicacions en les cures drsquoinfermeria

Tema 46 Atencio al pacient amb trastorns de la Via Urinaria (I) Problemes infecciosos i glomeru-lopaties Atencio drsquoinfermeria en les patologies mes frequents

Tema 47 Atencio al pacient amb trastorns de la Via Urinaria (II) Insuficiencia renal aguda Valora-cio orientada cap a les necessitats i problemes del pacient Intervencions preventives i assistencialsEl pacient sotmes a tecniques de depuracio extra renal

Tema 48 Atencio al pacient amb trastorns de la Via Urinaria (III) Insuficiencia renal cronicaPrograma assistencial al pacient renal cronic

Tema 49 El pacient en proces de dialisi Formes de terapia per a la substitucio de la funcio renalHemodialisi dialisi peritoneal Controls drsquoinfermeria i formacio al pacient dialitzat

UNITAT TEMATICA 8- PROBLEMES DE LA INGESTIO DIGESTIO ABSORCIO I ELI-MINACIO ALTERACIONS DE LA FUNCIO GASTROINTESTINAL PROBLEMES NU-TRICIONALS

Tema 50 Problemes del tracte gastrointestinal superior Nausees i vomits Reflux gastroesofagic

Tema 51 Problemes del tracte gastrointestinal inferior (I) Diarrea Incontinencia Restrenyiment

Tema 52 Problemes del tracte gastrointestinal inferior (II) Diarrea Incontinencia Restrenyiment

Tema 53 Problemes del pacient amb trastorns de la Funcio Hepatica Pacient amb cirrosis hepatica

UNITAT TEMATICA 9- PROBLEMES INFECCIOSOS I IMMUNOLOGICS

Tema 54 Infeccio pel virus de la immunodeficiencia humana Generalitats sobre la infeccio perVIH Diagnostic Valoracio orientada cap a les necessitats dels pacients i problemes drsquoinfermeriaIntervencions preventives i assistencials Programa assistencial al pacient amb VIHSIDA

UNITAT TEMATICA 10- PROBLEMES DELS MECANISMES REGULADORS ALTERA-CIONS ENDOCRINES I METABOLIQUES

Tema 55 Caracterıstiques generals de les malalties endocrines i metaboliques Valoracio de ne-cessitats i problemes del pacient Paper drsquoinfermeria en el diagnostic de les malalties endocrines imetaboliques Intervencions preventives i assistencials Implicacions en les cures drsquoinfermeria




Tema 56 Problemes endocrins (I) Transtorns tiroıdals Caracterıstiques generals dels principalstrastorns tiroıdals Valoracio de necessitats i problemes del pacient Intervencions preventives iassistencials

Tema 57 Problemes endocrins (II) Transtorns suprarenals Caracterıstiques generals dels principalstrastorns suprarenals Valoracio de necessitats i problemes del pacient Intervencions preventivesi assistencials

Tema 58 Problemes endocrins (III) Diabetis Mellitus Diabetis Mellitus Valoracio i intervencio denecessitats i problemes del pacient Intervencions preventives i assistencials

Tema 59 Problemes endocrins (III) Diabetis Mellitus (cont) Programa assistencial del pacientdiabetic

B) SESSIONS PRACTIQUES (P)

Practica P1 Procediments de Valoracio Clınica Sessio iconografica i interactiva Mitjancantimatges i discussio guiada es revisara la metodologia tecnologia instrumentacio i procedi-ments per dur a terme la Valoracio clınica basica i lrsquoExploracio fısica de lrsquoo la pacient Esrevisara la semiologia general el valor semiologic de les dades estatiques (tumoracions canvisde coloracio lesions cutanies elementals ) i dinamics (estat general nivell de conscienciasignes vitals )

Practica P2 Metodologia i tecnologia assistencial (I) Metodologia i tecnologia assistencialcardio-respiratoria Seminari teoric-practico per a la presentacio i ensinistrament en lrsquousespecıfic de tot el material necessari per a lrsquoatencio dels quadres clınics respiratoris i cardio-vasculars mes comuns en la practica assistencial

Practica P3 Presentacio i abordatge de casos clınics (I) Cas clınic 1 Presentacio drsquoun cas clınicrelacionat amb la materia i el nivell de competencia a adquirir per lrsquoalumnat de lrsquoassignaturaque haura de valorar diagnosticar i fer una proposta assistencial i una avaluacio adequadaLa sessio es desenvolupa mitjancant discussio guiada i treball grupal

Practica P4 Presentacio i abordatge de casos clınics (II) Cas clınic 2 Presentacio drsquoun cas clınicrelacionat amb la materia i el nivell de competencia a adquirir per lrsquoalumnat de lrsquoassignaturaque haura de valorar diagnosticar i fer una proposta assistencial i una avaluacio adequadaLa sessio es desenvolupa mitjancant discussio guiada i treball grupal

C) SESSIONS PRACTIQUES (L)

Practica L1 Procediments de valoracio i intervencio clınica Desenvolupament practic drsquoactivitatsde metodologia tecnica i sistematica de recollida de les dades generals (temperatura tallapes desenvolupament musculoesqueletic tipus constitucional) Palpacio (superficial pro-funda fluctuacio renitencia sotrac punts dolorosos ) percussio i auscultacio mitjancantmodels anatomics o models reals (parelles drsquoestudiants) Revisio dels conceptes i valors di-agnostics de les tecniques instrumentals i de laboratori que complementen lrsquoanamnesi i lrsquoex-ploracio fısica Lrsquoexploracio topografica Introduccio a la lectura de material radiografic

Practica L2 Suporti Vital Basic Revisio practica i realitzacio mitjancant models anatomics del proce-diment de RCP-b Instrumentat amb DEA

Practica L3 Sessio de simulacio cas clınic Presentacio drsquoun cas clınic relacionat amb la materiai el nivell de competencia a adquirir per lrsquoalumnat de lrsquoassignatura que haura de valorardiagnosticar i atendre correctament La sessio es dura a terme a la Sala de Simulacio ClınicaAvancada

NOTA Per a les practiques L es obligatori lrsquous de roba sanitaria (bata o pijama)













60100 ) 90 h














100 )) 60 h


Els temes corresponents a lrsquoapartat de teoria es realitzaran mitjancant classes magistrals drsquouna duradadrsquoentre 1 i 2 hores per tema sessions T) completant les 74 hores presencials Lrsquoestudiantat podra interve-nir sollicitar aclariments o solucionar dubtes aixı com sollicitar informacio addicional Quan finalitze cadaunitat tematica es podra dur a terme actividat drsquoautoavaluacio utilitzant recursos de lrsquoAula Virtual de laUniversitat de Valencia

Les llicons demostratives i els exercicis practics sessions P i L que sumen un total de 7 activitatses duran a terme en lrsquoaula de simulacio o en lrsquoaula de practiques utilitzant els recursos especıfics en funciode la materia i tema a tractar

Igualment srsquoorganitzaran tutories de grup pactades entre el professorat i alumnat per a atendre lademanda i necessitat drsquoaclariment drsquoaquells temes que es plantegen




9 Avaluacio


A) Sessions teoriques

Lrsquoavaluacio de la materia de les sessions teoriques es dura a terme mitjancant un examen escrit compostper preguntes de resposta multiple (tipus ldquotestrdquo) amb 4 possibilitats de resposta de les quals nomes unasera valida

Algunes preguntes poden estar relacionades amb la resolucio de problemes io casos clınics

La puntuacio de lrsquoexamen escrit constituira el 75 de la qualificacio final i srsquoobtindra comptabilitzantrespostes correctes i incorrectes drsquoacord amb la seguent formula(

Respostes correctesminus Respostes incorrectes

nminus 1

)times 7 5

num de preguntes

sent ldquonrdquo el nombre drsquoalternatives de resposta

Lrsquoexamen es considerara superat quan srsquohagi obtingut almenys el 50 de la nota maxima possible

B) Sessions practiques

La qualificacio de les sessions practiques suposara el 25 de la qualificacio final i srsquoobtindra mitjancant1) el control drsquoassistencies 2) els resultats de lrsquoavaluacio dels possibles treballs que se solmiddotlicitin en lessessions practiques on-line o uns altres i 3) per la realitzacio drsquoun examen practic

(1) Assistencia a les sessions practiques P o L

a) Lrsquoassistencia a 6-7 sessions practiques aportara 05 punts

b) Lrsquoassistencia a 4-5 sessions practiques aportara 025 punts

c) Lrsquoassistencia a menys de 4 sessions no puntua

(2) Les avaluacions dels treballs sobre les sessions practiques aportaran una nota maxima de 05punts Aquests treballs nomes podran entregar-se en primera convocatoria NO ES PODRANENTREGARRECUPERAR EN UN ALTRE MOMENT

(3) Lrsquoexamen practic te un valor maxim de 15 punts

Per a aprovar aquesta part sera necessari obtenir almenys el 50 de la nota maxima possible

Superades totes dues parts la qualificacio final sera la suma de la puntuacio de lrsquoexamen escrit i de lessessions practiques

En cas de no aconseguir els requisits perque sigui sumada la qualificacio de la nota de lrsquoexamen i de lessessions practiques la nota que figurara en lrsquoexpedient de lrsquoalumnea sera la de lrsquoexamen escrit






1 LEMONE amp BURKE (2009) Enfermerıa Medicoquirurgica Pensamiento crıtico en la asistencia delpaciente Madrid Pearson Prentice Hall (2 Volumenes)

2 LEWIS SM HEITKEMPER MM DIRKSEN SR (2004) Enfermeria Medicoquirurgica Valo-racion y Cuidados de Problemas Clınicos Madrid Elsevier (2 Volumenes)

3 SMELTZER SC BARE BG (2002) Brunner y Suddarth Tratado de Enfermerıa Medico-Quirurgica Madrid McGraw-HillInteramericana

4 IGNATIVICIUS D BAYNE MV (1995) Infermeria Medico-Quirurgica Plantejament per a millorarel proces drsquoInfermeria (2 Volums) Mexic Interamericana McGraw Hill

5 BLACK JM MATASSARIN-JACOBS E (1997) Medical-Surgical Nursing Clinical management forcontinuity of care sl WB Saunders Co Phil 5th Ed

6 HENDERSON V NITE G (1987) Enfermerıa teorica y practica Mexico La Prensa Mexicana

7 Catalogo de guıas de practica clınica Acceso en httpwwwguiasaludes

8 (1999) Manual Merck de Diagnostico y Tratamiento Madrid Harcourt 10ordf ed

B) Referencies complementaries

1 PERRY AG POTTER PA (1999) Enfermerıa clınica tecnicas y procedimientos Madrid HarcourtBrace 4ordf ed

2 LONG BC PHIPPS WJ CASSMEYER VL (2000) Enfermerıa Medico-Quirurgica Un enfoque delproceso de Enfermerıa Madrid Harcourt 3ordf ed

3 CINAHL Cumulative Index to Nursing and Allied Health

4 Cochrane Library Plus httpgatewayovidcomautologinhtml

5 Medline plus httpwwwupdate-softwarecomclibplusclibplushtm

6 CASTRO DEL POZO S (2001) Manual de patologıa general etiologıa fisiopatologıa semiologıa ysındromes Barcelona Masson 5ordf ed

C) Recursos electronics

1 Referencia e1 Diagnosticos enfermeros definiciones y clasificacion 2012-2014 Ed T Heather Herd-man

2 Referencia e2 Medicina interna fundado por A von Domarus continuado por P Farreras Valentı director C Rozman

(Accedir des del cataleg TROBES de la UV per tıtol)




ADDENDA COVID-19

1 Continguts





A) Sessions teoriques (T)

El professorat de lrsquoassignatura preparara material perque lrsquoestudiantat puga segons el seu propi ritmedrsquoestudi desenvolupar els continguts teorics reflectits en la guia docent Els recursos que es presentarana lrsquoalumnat podran ser lectures sobre els temes a estudiar i materials audiovisuals (be de creacio propiadel professorat o existents en repositoris publics als quals lrsquoalumnat puga tindre facil acces)

Srsquoinclouran en lrsquoaula virtual forums tematics que serviran drsquouna banda per a fomentar la participacioactiva dels estudiants i per un altre per a ampliar continguts solucionar dubtes o aportar informaciocomplementaria

Es plantejaran a mes sessions presencials a les quals acudira lrsquoaforament drsquoestudiants permes segonsles normes de seguretat Aquestes sessions presencials permetran repassarafermar determinats con-ceptescontinguts que el professorat considere i podran conduir en algun cas a lrsquoelaboracio drsquoalgunaactivitat de seguiment (per a avaluacio contınua)

En cas que la situacio epidemiologica no permeta lrsquoassistencia de professorat i alumnat a la Facultatles sessions presencials establides per al seguiment de les classes teoriques (T) seran substituıdes persessions de treball guiades pel professorat de lrsquoassignatura mitjancant videoconferencies o forums dediscussio

Les activitats de seguiment es mantindran en aquesta modalitat i en cas que es tracte drsquoactivitats querequerisquen supervisio directa del professorat es realitzara tambe mitjancant videoconferencies o forumsde discussio segons els requeriments drsquoaquestes tasques

B) Sessions practiques (P i L)

Per tractar-se de sessions realitzades en grup mes xicotet es mantindra la mateixa metodologia que enla modalitat presencial

En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquoel contingut teoric drsquoaquestes sessions P i L es presentara a lrsquoestudiant amb ajuda de materialcomplementari tant escrit com audiovisual

Les activitats avaluables corresponents a aquestes sessions es mantindran i en cas que requerisquen alguntipus de guia per part del professorat srsquoutilitzaran aquells instruments que permeten aquesta activitatguiada com les videoconferencies o els forums grupals

C) Sessions de tutoria de gupo (U)

Les tutories grupals romanen sense canvis respecte a la guia docent

D) Tutories individuals (despatx)


4 Avaluacio





A) Sessions teoriques (T) mdash 75 de la nota final

Lrsquoavaluacio de la materia teorica es dura a terme mitjancant un examen escrit presencial i les activitatsde seguiment que es plantegen durant el curs

(1) Lrsquoexamen escrit constara de preguntes de tipus test amb quatre alternatives de les quals nomesuna es valida i permetra obtindre fins a 5 punts de la nota final En cas que la situacio sanitariaimposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo aquesta sera cronometrada i les pregunteses presentaran en ordre aleatori i sequencial sense possibilitat de tornar arrere o anar avant enlrsquoordre de les preguntes

(2) Les activitats de seguiment permetran obtindre fins a 25 punts de la nota final Aquestes acti-vitats tindran cadascuna drsquoelles un perıode concret de realitzacioentrega i nomes srsquoavaluaransi srsquohan realitzatentregat en aqueix perıode establit NO es podran recuperarentregar en unaltre moment

Aixı la nota conjunta de lrsquoexamen tipus test i les activitats de seguiment permetra arribar fins a 75 puntscorresponents al 75 de la nota final que srsquoassigna als continguts teorics de lrsquoassignatura Lrsquoavaluacio deles sessions teoriques es considerara superada quan srsquohaja obtingut almenys el 50 de la nota maximapossible

NOTA Encara que les activitats de seguiment no es podran recuperar en un moment posterior al dela seua data de lliurament establit la seua no realitzacio no impedeix que una o un estudiant pugapresentar-se a lrsquoexamen final

B) Sessions practiques (P i L) mdash 25 de la nota final

Aquesta part de lrsquoavaluacio roman sense canvis respecte a la guia docent

En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquo lrsquoava-luacio de lrsquoassistencia es realitzara mitjancant els registres de connexio de lrsquoaula virtualvideoconferenciai la participacio sincronica en els forums de discussioxat de la plataforma

De la mateixa forma que en la guia docent la nota corresponent a les sessions P i L sol se sumaraquan srsquohaja superat lrsquoexamen i les activitats de seguiment la qual cosa correspon a lrsquoavaluacio de lessessions teoriques

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en la guia docent

Si la situacio sanitaria suposara el tancament de les biblioteques es facilitara material drsquoajuda a travesde lrsquoaula virtual

1 De la Fuente Ramos M (2009) Enfermerıa medicoquirurgica Difusion Avances en Enfermerıa(DAE) 2nd ed

2 Martinez Marin ML (2000) Guıa para la valoracion del paciente neurologico Enfermerıa clınica10(5)225-31 Disponible en httpdialnetuniriojaesservletoaiartcodigo=2892254

3 Harding MM Kwong J Roberts D Hagler D Reinisch C (2019) Lewisrsquos Medical-Surgical NursingE-Book US Mosby 11th ed

4 Hinkle JL Cheever KH (2019) Enfermerıa medicoquirurgica Barcelona Espana Wolters Kluwer14th ed

5 Alvarez Moya J del Rio Moro O (2011) Cuidados al paciente con alteraciones cardiacas ValenciaEspana Difusion Avances en Enfermerıa (DAE) 1ordf ed

6 Metha M (2003) Valorar el sistema cardiovascular Nursing (Ed espanola) 21(7)20-2 Disponibleen httpdxdoiorg101016S0212-5382(03)71879-2

7 Matiz Camacho H Hernandez Leyva H (2013) Examen semiologico cardiovascular MexicoDistribuna





9 Swartz MH (2015) Tratado de semiologıa Madrid Elsevier Health Sciences Spain-T Disponibleen httpsebookcentralproquestcomlib[SITE_ID]detailactiondocID=3429604

10 Pagana KD Pagana TJ Pagana TN (2017) Guıa de pruebas diagnosticas y de laboratorio ESElsevier 13th ed

11 Puente Maestu L (coord) (2002) Procedimientos de evaluacion de la funcion pulmonar MadridEspana LUZAN 5









Nom assignatura INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA II



Curs Tercer






76 08 0 04 02 9

1 2 0 4 2

Coordinacion Prof Buigues Gonzalez Cristina

Despacho

Correo-e CristinaBuiguesuves

Profesorado Prof 1 Buigues Gonzalez Cristina

Despatx Nordm 2 FIP

Correu-e CristinaBuiguesuves

Prof 2 Puchau Peris Ines

Despatx



Despatx


Prof 4 De Maya Martınez Ana

Despatx

Correu-e AnaMayauves

Prof 5 Martı Marza Celia

Despatx

Correu-e CeliaMartiuves


Despatx



Els avancos cientıfics i tecnologics que ha patit la cirurgia des del segle XIX fins als nostres dies juntamentamb el proces de socialitzacio progressiu de lrsquoassistencia quirurgica exigeix que lrsquoacte quirurgic i el seu contextestiga protagonitzat per un grup de professionals especialment formats dins del qual te un paper fonamentalel professional drsquoInfermeria en les seves diferents facetes de personal de lrsquoarea de quirofan sales de cirurgiasales especials i reanimacio quirurgica

En el proces de formacio de lrsquoassignatura Infermeria Quirurgica volem guiar lrsquoestudiant cap a un apre-nentatge constructiu orientant lrsquoaprenentatge cap a la comprensio i fomentant un us estrategic o competentdels coneixements adquirits de manera que puguen permetre a lrsquoestudiant i futur professional fer front a laresolucio de problemes o tasques realment noves




En lrsquoassignatura drsquoInfermeria Quirurgica srsquoexpliquen els conceptes que van a permetre a lrsquoestudiantconeixer les etapes per les quals travessa el pacient quirurgic aixı com les necessitats i problemes derivatsde la cirurgia que van a servir de base per a la comprensio dels processos drsquoactuacio drsquoInfermeria

El programa teoric drsquoInfermeria Quirurgica consta de VIII unitats docents on es desenvolupen 38 temesAquest programa srsquoestructura al seu torn en dos grans apartats un de general constituıt per les unitats I IIi III en que es realitza una introduccio a la Infermeria Quirurgica sent un bloc fonamental ja que es tracta dela presa de contacte lrsquoestudiant amb la nova assignatura amb els seus conceptes generals tecniques basiquesi grans sındromes quirurgics postoperatoris Aquestes unitats comprenen les tres grans fases comunes a totacirurgia el preoperatori el perioperatori i el postoperatori per tant es considera la unitat mes important ila base per continuar amb les especialitats quirurgiques

Les unitats IV a VIII tenen com a finalitat formar els estudiants en el coneixement de problemes i elstrastorns quirurgics cutanis oncologics de lrsquoaparell digestiu renal i cardiovascular


Es necessiten coneixements previs drsquoanatomia fisiologia fisiopatologia bases metodologiques gestio iadministracio farmacologia i infermeria comunitaria


Competencias Generales




















Competencias Especıficas










1 Identificar les diferents etapes del proces quirurgic

2 Analitzar les diferents escales utilitzades en el proces quirurgic

3 Classificar lrsquoinstrumental quirurgic basic

4 Descriure els diferents tipus drsquoanestesia i relacionar-les amb els procediments quirurgics i la valoraciopreanestesica

5 Identificar els farmacs i material utilitzats en els diferents tipus drsquoanestesia

6 Relacionar les complicacions postoperatories amb el proces quirurgic





I CONTINGUT TEORIC

UNITAT TEMATICA 1 VALORACIO I CURES PREOPERATORIES

Tema 1 Introduccio a la Infermeria Quirurgica Departament Quirurgic

Tema 2 Tipus de cirurgia Quirofan i equip quirurgic

Tema 3 Semiologia Quirurgica

Tema 4 Preoperatori General

Tema 5 Risc Quirurgic

Tema 6 Risc tromboembolic

Tema 7 Risc de desequilibri hidroelectrolıtic en cirurgia

Tema 8 Risc i profilaxi infecciosa

Tema 9 Asepsia i antisepsia Esterilitzacio

UNITAT TEMATICA 2 VALORACIO I CURES PERIOPERATORIES

Tema 10 Anestesia I

Tema 11 Anestesia II

Tema 12 Monitoritzacio cateteritzacio i altres procediments intraoperatoris

Tema 13 Seguretat del pacient quirurgic

Tema 14 Material i instrumental quirurgic basic

UNITAT TEMATICA 3 VALORACIO I CURES POSTOPERATORIES

Tema 15 El pacient quirurgic en el postoperatori immediat URPA i cures crıtiques

Tema 16 Complicacions postoperatories

Tema 17 Nutricio en el pacient quirurgic

Tema 18 Maneig del dolor en el pacient quirurgic

UNITAT TEMATICA 4 CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS ENPACIENTS AMB PROBLEMES ONCOLOGICS

Tema 19 Oncologia Quirurgica Generalitats

Tema 20 Avaluacio i cures en el pacient amb problemes neoplasics de mama

Tema 21 Reconstruccio de la mama

Tema 22 Cirurgia de tiroides

UNITAT TEMATICA 5 CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSISTENCIALS ENPACIENTS AMB PROBLEMES QUIRURGICS DIGESTIUS

Tema 23 Cirurgia laparoscopica

Tema 24 Bases teoriques de les cures drsquoinfermeria als pacients amb problemes digestius I

Tema 25 Bases teoriques de les cures drsquoinfermeria als pacients amb problemes digestius II

Tema 26 Cirurgia bariatrica




UNITAT TEMATICA 6 VALORACIO CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSIS-TENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES DEL TEIXIT CUTANI

Tema 27 Cremades

Tema 28 Atencio drsquoinfermeria en el pacient amb problemes neoplasics no melanocıtics i mela-nocıtics

Tema 29 Tractament quirurgic de les cremades

Tema 30 Reconstruccio de penjalls

UNITAT TEMATICA 7 VALORACIO CURES DrsquoINFERMERIA I PROGRAMES ASSIS-TENCIALS EN PACIENTS AMB PROBLEMES RENALS I URINARIS

Tema 31 Valoracio i cures en el pacient amb problemes neoplasics del tracte urinari

Tema 32 Valoracio i cures drsquoinfermeria en el pacient amb alteracio del patro drsquoeliminacio

UNITAT TEMATICA 8 CURES DrsquoINFERMERIA AL PACIENT AMB PROBLEMES QUIRURGICSCARDIOVASCULARS

Tema 33 Valoracio i cures drsquoinfermeria en el pacient amb trastorns quirurgics cardıacs bypasstamponament cardıac

Tema 34 Valoracio i cures drsquoinfermeria en el pacient amb trastorns quirurgics arterials i veno-sos

UNITAT TEMATICA 9 PROBLEMES OFTALMOLOGICS I DE LrsquoOIDA

Temi 35 Valoracio drsquoinfermeria en pacients amb alteracions oftalmologiques

Temi 36 Cures drsquoinfermeria en pacients sotmesos a tecniques i proves diagnostiques oftalmologiques

Temi 37 Valoracio del pacient ORL Cures drsquoinfermeria en les principals proves diagnostiques i tecniques

Temi 38 Cures drsquoinfermeria en el pacient amb traqueostomia

II PRACTIQUES P EN EL AULA I L EN LABORATORI (SALA DE

PRACTIQUES)


P1 Dispositius via aeria i material quirofan 2

P2 Taller drenatges 2

P3 Taller ORL dispositius traqueostomies 2

P4 Practica Instrumental quirurgic 2















60100 ) 90 h












esolucio de questionaris on-line mdash


100 )) 60 h


1 Modalitat classes presencials-teoriques

bull Srsquoutilitzara la llico magistral participativa junt al treball cooperatiu en les sessions resolucio decasos clınics

bull Srsquoutilitzara la metodologia de classe inversa el professorat penjara vıdeos lectures o qualsevolaltra activitat que lrsquoalumnat puga realitzar de manera independent fora de lrsquohorari de classei lrsquoaula es transforma en un punt de trobada on es realitzen activitats practiques i de maneracooperativa

2 Modalitat classes presencials-practiques

bull Lrsquoestudiantat haura de fer 8 hores de modalitat practica en grup P (30 estudiants) on srsquoutilitzara lametodologia de seminari i exposicio de treball cooperatiu i 4 hores de practiques L (16 estudiants)amb simulacions i resolucio de casos clınics

Practica Denominacio Metodologia

P1 Dispositius via aeria i material quirofan Metode actiu seminari obert

P2 Taller drentatges Metode actiu seminari obert

P3 Taller ORL dispositius traqueostomies Metode actiu seminari obert

P4 Practica Instrumental quirurgic Metode actiu seminari obertpracticaentre iguals






9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura sera una combinacio drsquoavaluacio contınua i drsquoavaluacio final mitjancant unexamen tipus test Perque totes dues avaluacions siguen sumatives srsquohaura drsquoaprovar cadascuna de lesparts de manera individual

1) Examen escrit (Valor 60 de la puntuacio total)

Lrsquoexamen consistira en una prova escrita amb 40 preguntes tipus test amb 4 opcions de respostaEn les preguntes test cada 5 respostes incorrectes restara un resposta encertada

Aquesta part es considerara aprovada despres drsquohaver obtingut 5 punts sobre els deu equivalents a lapuntuacio maxima assolible

2) Avaluacio contınua (40)

bull Resolucio de cas clınic individual (10)

bull Treball grupal (10) elaboracio drsquouna infografia relacionada amb semiologia fisiopatologia pre-vencio io cures de processos quirurgics

bull Assistencia i participacio lrsquoassistencia a les practiques es de caracter obligatori Lrsquoalumnat podraadquirir fins a un 10 de la nota final amb lrsquoassistencia a classe en les seves diferents modalitats ila participaciorealitzacio de les activitats proposades en elles

bull Avaluacio practica de casos clınics quirurgics identificacio de material preparacio de la taulaquirurgica preparacio del camp i resolucio de preguntes (10)

La puntuacio que es reflectira en lrsquoacta de notes sera la puntuacion ponderada de totes dues parts mdash(1)examen escrit) i (2) avaluacio contınuamdash sempre que srsquohaja superat lrsquoexamen escrit Si se suspengueralrsquoexamen escrit en lrsquoacta es posara la nota drsquoaquest


Referencias basicas

1 ARCHUNDIA A (2014) Cirugıa 1 - Educacion Quirurgica 5ordf ed Madrid McGrawHill

2 BRUNNER LS SUDDARTH DS (2018) Enfermerıa Medico-Quirurgica 12ordf ed Madrid Interame-ricanaMcGraw-Hill

3 ARIAS J ALLER M A ARIAS J A LORENTE L (1999) Fisiopatologıa Quirurgica Madrid Tebar

4 BRUNICARDI C (2015) Principios De Cirugıa de Schwartz 10ordf ed McGraw-HillInteramericana

5 COURTNEY TOWNSEND R DANIEL BEAUCHAMP B MARK EVERS KENNETH MATTOX(2017) Sabiston Tratado de Cirugıa Fundamentos Biologicos de la practica Quirurgica Moderna20ordf ed Elsevier

6 DE BORJA F (2007) Compendio de Anestesiologia para Enfermeria Elsevier Espana

7 DURAN H ARCELUZ I et al (2002) Compendio de Cirugıa 1ordf ed Madrid McGrawHill

8 FULLER J (2007) Instrumentacion Quirurgica Teorıa tecnicas y procedimientos 4ordf ed BuenosAires Panamericana

9 GOMEZ AJ (2010) Manual practico de instrumentacion quirurgica en enfermerıa Barcelona El-servier

10 LEWIS S M HEITKEMPER M M DIRKSEN S R (2004) Enfermerıa Medico Quirurgica 6ordf edBarcelona Elservier

11 TAMAMES S (1997) Cirugıa Fisiopatologıa General Aspectos Basicos Manejo del pacienteQuirurgico Madrid Panamericana




12 MORGAN E MIKHAIL M (2010) Anestesiologıa Clınica 4ordf ed Mexico Manual Moderno

13 MARTIN A (2005) Patologıa Quirurgica Madrid Elsevier

14 MILLER RD (2105) Anestesia 8ordf ed Madrid Elsevier

15 PERA C (1996) Cirugıa fundamentos indicaciones y opciones tecnicas Madrid Elsevier

16 SERRA I (2015) Manual practico de intrumentacion quirugica en Enfermerıa 2ordf ed BarcelonaElservier

17 SWEARINGEN P (2008) Manual de Enfermerıa Medico Quirurgica 6ordf ed Barcelona Elsevier-Mosby

18 WOLFF K JOHNSON R A SUURMOND D (2007) Atlas en color y sinopsis de dermatologıa clınica5ordf ed Madrid McGraw-HillInteramericana


1 Bibiotecas UVRecursos electronics per a estudiant httpsuv-eslibguidescomestudiantsTrobes cataleg de la bilioteca trobesuves

2 Anestesiar mdash httpsanestesiarorg

3 Asociacion Espanola de Enfermerıa Quirurgica mdash httpwwwaeeqnet

4 Sociedad Espanola de Anestesiologıa Reanimnacion y Tearaputica de dolor mdash httpswwwsedar

es

5 Sociedad Espanola de Onclogıa Quirurgica (SEOQ) mdash httpwwwseoqorg




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inclosos en la guia de lrsquoassignatura


Es mante la cronologia establida en el curs academic 2020-21 per la CAT drsquoinfermeria i per la coordinaciode lrsquoassignatura






bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquose substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia o forum o chat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura

PER A LrsquoESTUDIANTAT VULNERABLE O AFECTAT






4 Avaluacio


En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari perAula virtual

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent a Aula virtual












Nom assignatura INFERMERIA EN LA SALUT GERONTO-GERIATRICA



Curs Segon

Semestre Segon





595 06 0 0 02 675

1 2 0 0 2


Despatx Nordm 9 FIP



Despatx Nordm 9 FIP


Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Un fet que ha caracteritzat demograficament al segle XX ha estat lrsquoincrement en lrsquoexpectativa de vidaque ha tingut lloc en la societat occidental A causa drsquouna serie de millores sanitaries i sobretot socials unamajor proporcio de persones arriben a edats per sobre dels 65 anys

La Gerontologia es una disciplina jove que va comencar a desenvolupar-se a principis del segle XX ite un doble objectiu des drsquoun punt de vista quantitatiu la prolongacio de la vida donar mes anys a lavida i alentir la mort i des drsquoun punt de vista qualitatiu la millora de la qualitat de vida de les personesmajors es a dir donar mes vida als anys Per a marcar lrsquoaccio de dites objectives la Gerontologia esnodreix essencialment de les ciencies biologiques (la biologia la bioquımica la medicina la infermeria etc)psicologiques (psicologia del desenvolupament social cognitiva etc) i de les ciencies socials (demografiaecologia humana salut publica sociologia antropologia economia dret etc) La relacio entre totes aquestesdisciplines es la base principal per a seguir avancant en el coneixement del proces drsquoenvellir

En la modalitat presencial teorica les unitats tematiques srsquohan organitzat de manera que permeten aglu-tinar els elements conceptuals metodologics i els ambits drsquointervencio de la Infermeria Geronto-Geriatrica




que drsquouna altra manera podrien quedar dispersos Cada unitat esta constituıda per un nombre determinatde temes que van drsquoallo mes general a allo mes especıfic

La modalitat de practica en aula de treball autonom i de treball cooperatiu de lrsquoalumnat engloba dosgrans apartats

a) Coneixements propis de lrsquoassignatura Assignant a estes modalitats els continguts que puguendesenrotllar-se drsquoesta manera com ara els mitjans drsquoadapatacion per a lrsquoautoatencio i el domicililrsquoatencio no professional les demencies tipus Alzheimer les disfagies i el proces drsquoenvellimenthuma entre altres

b) Coneixements transversals a lrsquoassignatura Es treballaran els continguts teorics transversals ambaltres assignatures referits a les particularitats de la poblacio anciana

Aquestes modalitats explotaran els mitjans virtuals i multimedia a la disposicio de lrsquoalumnat


Les assignatures ja cursades per lrsquoalumnat relacionades amb el temari impartit en lrsquoassignatura pertanyena

Modul 1 Formacio Basica Comuna Anatomia humana Fisiologia Fonaments de psicologiaen ciencies de la salut Sociologia genere i salut Bioestadıstica i TIC aplicades a les CC de laSalut Farmacologia Nutricio i Dietetica Fisiopatologia

Modul 2 Ciencies de la Infermeria Infermeria Comunitaria i Infermeria Medico-QuirurgicaI


Les Competencies Generals i Especıfiques que han estat assignades a Infermeria en la Salut Geronto-Geriatrica segons el document de Verificacio del tıtol son les seguents



































1 Assumeix lrsquoenvelliment huma com un proces universal

2 Selecciona la gerontologia i geriatria com ciencies drsquoestudi de la poblacio anciana

3 Interpreta les estrategies drsquoinvestigacio en el camp de la gerontologia i geriatria

4 Reconeix els factors que configuren lrsquoatencio integral a la persona anciana i a la famılia

5 Diferencia les etapes de la Valoracio Geriatrica Integral analitzant les diferents eines que integren elproces

6 Reconeix els instruments de valoracio geriatrica que srsquoapliquen per a detectar les necessitats i problemesde les persones majors i les seues guaridores

7 Distingeix les proves complementaries de diagnostic per imatge mes utils per coneixer lrsquoevolucio depatologies geriatriques

8 Situa els nivells drsquoatencio del Sistema de Salut i Dependencia

9 Relaciona els aspectes legals i institucionals amb les persones majors

10 Enumera les caracterıstiques de la persona anciana autonoma fragil io depenent

11 Reconeix els principals canvis fisiologics produıts per lrsquoenvelliment

12 Examina les caracterıstiques de les alteracions de salut de la poblacio anciana respecte a lrsquoadulta i jove

13 Reconeix els aspectes mentals de les persones ancianes

14 Distingeix els aspectes socials de lrsquoenvelliment

15 Identifica les diferents sındromes geriatrics i la intervencio drsquoinfermeria

16 Valora la importancia de la figura de la cura no professional en lrsquoatencio a la persona anciana

17 Assumeix lrsquoenvelliment actiu com objectiu personal institucional i social

18 Distingeix les estrategies per a promocionar lrsquoenvelliment actiu



UNITAT TEMATICA I Introduccio a la Infermeria Geronto-Geriatrica

Tema 1 Conceptes basics de la Gerontologia i Geriatria

Tema 2 Envelliment Actiu i la Qualitat de Vida Percebuda Envelliment amb exit Imatgesocial de lrsquoancianitat

Tema 3 Dependencia en Geriatria

Tema 4 Ambits drsquoactuacio de la Infermeria Geronto-Geriatrica

UNITAT TEMATICA II Bases teoriques i eines per a lrsquoestudi de lrsquoenvelliment

Tema 5 Proces de lrsquoenvelliment huma

Tema 6 Sociodemografia i epidemiologia de la vellesa

Tema 7 Valoracio Geriatrica Integral

Tema 8 Radiodiagnostic aplicat a geriatria Fonaments Objectius Prevencio de riscos




UNITAT TEMATICA III Els processos biologics psicologics i socials en lrsquoenvelliment huma

Tema 9 Canvis fısics relacionats amb el proces drsquoenvellir Canvis histologics i fisiologics de lespersones ancianes en els sistemes musculoesqueletic respiratori digestiu circulatori i nervios(inclosos els organs dels sentits) mdashAquestos continguts srsquoimpartiran junt amb els del tema 13mdash

Tema 10 Aspectes generals dels canvis psicologics relacionats amb el proces drsquoenvellir Canvisen els processos mentals intellectuals i neurologics

Tema 11 Aspecte generals dels canvis socials relacionats amb el proces drsquoenvellir Caracterıstiquessocioeconomiques el treball lrsquohabitatge i lrsquoalimentacio

UNITAT TEMATICA IV Els problemes de salut i socials de la poblacio anciana

Tema 12 Estat de salut de la poblacio anciana Caracterıstiques generals i especıfiques dels principalsproblemes de salut en la poblacio anciana

Tema 13 Problemes de salut mes frequents en les persones ancianes Problemes de salut que senseser sındromes geriatriques son rellevants en lrsquoambit dels sistemes musculoesqueletic respiratoridigestiu circulatori i nervios (inclosos els organs dels sentits) Imatges de radiodiagnostic mdashAquestos continguts srsquoimpartiran junt amb els del tema 8mdash

Tema 14 Sındromes geriatrics de major incidencia I Envelliment de la pell i ulceres per pressioEnvelliment cutani Deshidratacio de la pell Cures de la pell en lrsquoenvelliment Ulceres per pressio

Tema 15 Sındromes geriatrics de major incidencia II Incontinencia urinaria Concepte i tipusClassificacio i actuacio drsquoInfermeria Imatges de radiodiagnostic

Tema 16 Sındromes geriatrics de major incidencia III Deshidratacio Concepte i causes per aug-ment de perdues i disminucio de lrsquoaportacio Deteccio i prevencio Rehidratacio en les personesancianes

Tema 17 Sındromes geriatrics de major incidencia IV Caigudes i immobilitzacio CaigudesCauses Consequencies Prevencio Fractures en la poblacio anciana Imatges de radiodiagnosticSındrome psicologica postcaiguda Sındrome drsquoimmobilitzacio

Tema 18 Problemes neurologicos de major importancia Accident Cervell Vascular agut Demenciestipus Alzheimer i Sındromes parkinsonians Conceptes Classificacions Cures generals i especıficsImatges de radiodiagnostic

Tema 19 Farmacologia i persones ancianes

Tema 20 Processos terminals i declivi de lrsquoorganisme en la persona anciana Etapa final Recon-ciliacio i relleu altruista Dimensio espiritual

Tema 21 Lrsquoaıllament i la solitud en la persona anciana Situacio i caracteritzacio en les personesmajors duel i depressio autoestima i problemes en lrsquoambient familiar El suıcidi en lrsquoancianitat










60100 ) 675 h







Elaboracio de treballs en grup 5 h


Estudi i treball autonom 26 h

Lectures del material complementari 5 h

Preparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 6 h




Resolucio de questionaris on-line 3 h


100 )) 45 h


A) Modalitat de classes presencials teoriques

Classes magistrals participatives (grups de 60 alumnesas) de 120 minuts en les quals srsquoexposaran els co-neixements basics sobre els temes combinades amb alguna classe dialogada io realitzacio drsquoexercicis enaula

Modalitat Aula Invertida Lrsquoalumnat disposara a lrsquoAula Virtual drsquoun repositori audiovisual ambels continguts necessaris per treballar aquest temari Amb una antelacio mınima de dos dies es donara aconeixer a lrsquoalumnat quan es treballaran a lrsquoaula cada un drsquoaquests continguts El dia assignat es realitzarana lrsquoaula activitats participatives o de treball autonom relacionats amb els audiovisuals per a refermar laseva aplicacio practica Els continguts teorics audiovisuals i els que es desenvolupen en les activitats drsquoaulasrsquoavaluaran en lrsquoexamen teoric Les activitats en aula relacionades amb aquesta modalitat docent no sondrsquoobligatoria assistencia

B) Modalitat de classes presencials practiques

Sis hores de docencia en modalitat Practiques drsquoaula (Grups de 30 alumnes) en les que es desenvoluparancontinguts transversals amb les assignatures del mateix semestre de la titulacio de grau Lrsquoalumnat treba-llara en les sessions P segons les pautes plantejades el dia de la presentacio de lrsquoassignatura La valoraciodrsquoaquestes activitats srsquoincorporaran a lrsquoavaluacio del treball cooperatiu i autonom de lrsquoassignatura Lrsquoas-sistencia a les practiques drsquoaula es obligatoria Lrsquoabsencia a les mateixes suposa en segona convocatoriarealitzar la modalitat drsquoexamen tipus B (descrita a lrsquoapartat drsquoAvaluacio)

C) Modalitat de tutories guiades

Dues hores de docencia (grups de 30 alumnes) en les quals se supervisara el producte elaborat com part deltreball cooperatiu

D) Treball autonom i cooperatiu

En les hores destinades a esta modalitat lrsquoalumnat abordara els continguts propis i transversals a lrsquoassignaturadetallats en lrsquoapartat Resumn Per a aixo es podra valdre de diversos continguts multimedia per a larealitzacio de proves objectives i de desenrotllament on line a mes de lrsquoelaboracio drsquoun treball grupal




9 Avaluacio

Es realitzara mitjancant la valoracio del compliment dels criteris drsquoaprenentatge utilitzant per a aixodiferents ferramentes avaluatives i convocatories En qualsevol cas lrsquoassignatura se superara en obtindre unanota final de 5 punts sobre 10 La participacio en les practiques drsquoaula es tindra en compte a lrsquohora de lanota final podent augmentar-la o disminuir-la fins a 1 punt

En primera convocatoria

1 Prova escrita final mdash60 (sis punts sobre deu)mdash en les que srsquoutilitzaran respostes drsquoopcio multipleyo preguntes vertader-fals en el cas drsquoexamen presencial o qualsevol de las modalitats possibles enels questionaris drsquoAula Virtual en el caso que siga ldquoonlinerdquo Per a aprovar lrsquoassignatura es condicioindispensable obtindre una puntuacio mınima de 30 punts sobre 6 en esta prova

2 Ferramentes avaluatives basades en el treball cooperatiu i autonom mdash40 (quatre punts sobre deu)mdashLa puntuacio mınima amb que srsquoincloura esta nota en el sumatori final sera de 2 punts sobre 4 Nosuperar este apartat no suposa el suspens de lrsquoassignatura Les rubriques drsquoavaluacio necessaries enesta modalitat es facilitaran a lrsquoalumnat el primer dia de lrsquoassignatura

3 Per poder realitzar lrsquoexamen en primera convocatoria srsquohan drsquohaver cursat les practiques obligatoriesen aula En cas de no haver acudit a les practiques drsquoaula lrsquoalumnea passara a realitzar la seuaavaluacio en segona convocatoria amb la Modalitat B

En segona convocatoria

Modalitat A Per a aquell alumnat que complisca una de les dues caracterıstiques

a) No haja aconseguit la puntuacio mınima exigida per a la prova escrita final

b) Haja aconseguit la puntuacio mınima exigida per a la prova escrita final pero el sumatori final juntamb la puntuacio obtinguda en Eines avaluatives basades en el treball cooperatiu i autonom nosupere la nota final de 5 sobre 10

En aquest cas lrsquoalumnat realitzara una prova escrita amb les mateixes caracterıstiques de la primeraconvocatoria a fi drsquoobtindre una nota final mınima de 5 sobre 10

Modalitat B En aquesta modalitat el 100 de la nota srsquoobtindra

i Prova escrita mdash60 (sis punts sobre deu)mdash en les que srsquoutilitzaran respostes drsquoopcio multipleyo preguntes vertader-fals

ii Prova escrita mdash40 (quatre punts sobre deu)mdash preguntes de desenrotllament sobre tots elscontinguts avaluats en el treball cooperatiu i autonom

En el cas de suspendre alguna de les parts de que consta lrsquoavaluacio a lrsquoacta es reflectira la puntuacio dela part suspesa (o la major de les puntuacions de les parts suspeses) Aco val tant per a la primera com pera la segona convocatoria





Bibliografia basica

1 Babb Pamela S Manual de Enfermeria Gerontologica Mexico McGraw-Hill Interamericana 1998

2 Ballesteros Jimenez S Gerontologıa un saber multidisciplinar Madrid Universidad Nacional deEducacion a Distancia 2004

3 Cervera M C y Saiz Garcıa J Actualizacion en Geriatrıa y Gerontologıa Alcala la Real JaenFormacion Alcala 2004

4 Salvador Carulla L Cano Sanchez A y Cabo-Soler J Longevidad Tratado integral sobre salud en lasegunda mitad de la vida Madrid Medica Panamericana 2003

5 Guillen Llera F Perez Del Molino Martın J y Petidier Torregrossa R Sındromes y Cuidados En ElPaciente Geriatrico Barcelona etc Elsevier-Masson 2008

6 Millan Calenti J C Principios de Geriatrıa y Gerontologıa Madrid McGraw-Hill Interamericana2006


1 Alvarez Gregori J Macıas Nunez J F Dependencia en geriatrıa Salamanca Universidad deSalamanca 2009

2 Campo Urbano S Introduccion a la Gerontologıa Social Madrid Instituto Nacional de ServiciosSociales 1981

3 Crespo Santiago D Biogerontologıa Santander Universidad de Cantabria 2006

4 Fernandez Ballesteros R Gerontologıa Social Madrid Piramide 2000

5 Garcıa Crespo Mordf P Programa preventivo para mayores Madrid Ediciones Dıaz de Santos 2006

6 Giro Miranda J Envejecimiento activo envejecimiento en positivo Logrono Universidad de LaRioja Servicio de Publicaciones 2006

7 Gonzalo L M Tercera edad y calidad de vida Barcelona Editorial Ariel 2002

8 Kane R A Evaluacion de las necesidades en los ancianos guıa practica sobre los instrumentos demedicion Barcelona SG 1993




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els mateixos que en format presencial varia la metodologia docent depenent de la situacio enla qual es trobe en el moment de la imparticio


No es modifica el volum de Treball respecte a la guia docent original


bull Per a tot lrsquoalumnat

ndash Srsquoutilitzara metodologia drsquoaula inversa Es seguiran classes per vıdeo conferencia sıncrona

ndash Es realitzaran presencialment les activitats practiques i tutories colmiddotlectives establides en la guiadocent


ndash En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara onlinese substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoalumnat mitjancant videoconferencia o forum o xat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura

bull Per a alumnat vulnerable o afectat


ndash Seguir classes per videoconferencia sıncrona

ndash Treballs individuals assignats

ndash Tutoria per videoconferencia

4 Avaluacio


En cas drsquoalumnat vulnerable o afectat la proporcio de qualificacio de les activitats de grup avaluables estraslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara online es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat Prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari enaula virtual

5 Bibliografia












Nom assignatura INFERMERIA MEDICO-QUIRURGICA EN SITUACI-ONS ESPECIALS



Curs Tercer






76 04 0 08 02 9

1 2 0 4 2



Correo-e IvanJulianuves


Despatx Nordm 9 FIP


Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


En esta assignatura srsquoarrepleguen les situacions especials en lrsquoabordatge de les cures medico-quirurgiquesseparades en quatre grans blocs

1 Traumatologia i ortopedia

2 Oncologia

3 Atencio a problemes medico-quirurgics drsquootorrinolaringologia (ORL) i oculars

4 Pacient crıtic

Els continguts teorics es recolzaran en practiques drsquoaula i de laboratori





Les assignatures ja cursades per lrsquoalumnat relacionades amb el temari impartit en aquesta assignaturapertanyen a

1 Modul 1 Formacio Basica Comuna

a) Anatomia humana

b) Fisiologia

c) Fonaments de biologia i bioquımica

d) Farmacologia

e) Fisiopatologia


a) Infermeria Medico-Quirurgica I

b) Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent

c) Infermeria en la salut geronto-geriatrica

3 Modul 3 Practiques tutelades i Treball Fi de Grau

a) Introduccio a la practica drsquoInfermeria

De forma parallela apareixeran coneixements transversals amb les assignatures que es cursen en el mateixsemestre


(a) Infermeria Medico-Quirurgica II


Competencies generales

































Lrsquoalumnat

1 Assumix les cures exposats en lrsquoassignatura com propis drsquoinfermeria

2 Reconeix els factors que configuren lrsquoatencio integral a les persones afectades per les patologiesexposades en lrsquoassignatura i a la seua famılia

3 Diferencia les etapes de lrsquoavaluacio en les patologies exposades analitzant les diferents ferramentesque integren el proces

4 Reconeix els instruments de valoracio clınica que srsquoapliquen per a detectar les necessitats i pro-blemes

5 Ubica els nivells drsquoatencio del Sistema de Salut en cada patologia

6 Enumera les caracterıstiques de la persones afectades per estes patologies

7 Reconeix els principals canvis fisiologics psicologics i socials produıts per les alteracions de salutexposades


UNITAT TEMATICA 1 TRAUMATOLOGIA I ORTOPEDIA

Tema 1 Traumatismes Generalitats Actuacio drsquoInfermeria en les contusions

Tema 2 Histologia de la pell i teguments Salut cutania

Tema 3 Proces biologic cicatricial Ferides

Tema 4 Antiseptics Aposits

Tema 5 Sutures

Tema 6 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes lligamentosos

Tema 7 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes musculars i tendinosos

Tema 8 Estructura biomecanica i funcio del teixit ossi Aspectes drsquoInfermeria en les fracturesen general

Tema 9 Aspectes drsquoinfermeria en el proces de consolidacio de les fractures Actuacio drsquoInfer-meria en les fractures

Tema 10 Actuacio drsquoInfermeria en les fractures tractades amb embenatge de guix

Tema 11 Actuacio drsquoInfermeria en les fractures tractades mitjancant traccio

Tema 12 Actuacio drsquoInfermeria en el tractament quirurgic de les fractures

Tema 13 Actuacio drsquoInfermeria en les fractures tractades mitjancant fixacio externa

Tema 14 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes del raquis

Tema 15 Actuacio drsquoInfermeria en els traumatismes toracics

Tema 16 Exploracio de lrsquoaparell locomotor

Tema 17 Actuacio drsquoInfermeria en les alteracions de lrsquoestatica i lrsquoortopedica del raquis

Tema 18 Actuacio drsquoInfermeria en el peu diabetic




UNITAT TEMATICA 2 ONCOLOGIA TECNIQUES TERAPEUTIQUES

A) GENERALITATS

Tema 19 El professional drsquoinfermeria i el cancer 1 Concepte drsquoinfermeria oncologica Justificacio2 Actituds i aptituds dels professionals enfront de el cancer mpacto Tecniques de treballProtocols 3 Paper de la infermeria comunitaria

Tema 20 Exploracions diagnostiques o de seguiment mes frequents en el pacient oncologic 1Radiologiques 2 Analıtiques 3 Endoscopies 4 Aspiracions i biopsies

Tema 21 Tema 21 Cuidadors grups de suport com informar al pacient oncologic i familiars 1El pacient i la informacio 2 Cuidador no familiar 3 Cuidador familiar i la informacio

B) TUMORS SOLIDS I HEMOPATIES MALIGNES

Tema 22 Hemopaties malignes 1 Leucemia aguda 2 Tipus Etiologia 3 Manifestacions clıniques4 Laboratori 5 Estrategia terapeutica i pronostic 6 Cures drsquoinfermeria

Tema 23 Leucemia cronica 1 Tipus Etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Proves diagnostiques(exploracions radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4 Estrategiaterapeutica i pronostic 5 Cures drsquoinfermeria

Tema 24 Limfomes 1 Tipus Etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Proves diagnostiques (exploraci-ons radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4 Estrategia terapeutica ipronostic 5 Cures drsquoinfermeria

Tema 25 Cancer colo-rectal 1 Epidemiologia i etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Provesdiagnostiques (exploracions radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4Diagnostic 5 Estrategia terapeutica i pronostic 6 Cures drsquoinfermeria

Tema 26 Cancer de prostata 1 Epidemiologia i etiologia 2 Manifestacions clıniques 3 Provesdiagnostiques (exploracions radiologiques de diagnostic i seguiment exploracions analıtiques) 4Diagnostic 5 Estrategia terapeutica i pronostic 6 Cures drsquoinfermeria

Tema 27 Hospital de dia en oncologia pediatrica 1 Segons patologies 2 cures drsquoinfermeria 3Activitats en la unitat hemato-oncologica 4 Esquema de funcionament

Tema 28 Urgencies en oncologia infantil 1 Cancer infantil 2 Malalties hematologiques 3 Tumorssolguts en el nen 4 Actuacio en urgencies oncologiques segons patologies

C) TERAPIES

Tema 29 Radioterapia 1 Principis fonamentals 2 Efectes biologics 3 Indicacions 4 Tractamentcuratiu i palliatiu 5 Efectes secundar-los 6 Tecniques i aparells precaucions 7 Curesdrsquoinfermeria

Tema 30 Quimioterapia 1 Principis de la quimioterapia 2 Efectes biologics 3 Estrategies per a lautilitzacio de cistostatics Conservacio Preparacio 4 Efectes secundaris 5 Cures drsquoinfermeria

Tema 31 Antıgens i anticossos del sistema ABO RH altres sistemes sanguinis 1 Tipificacio2 Transfusio de sang 3 Manipulacio 4 Preparacio 5 Proves creuades 6 Hemoderivats 7Reaccions transfusionals

Tema 32 Cures dels cateters 1 A lrsquohospital i en el centre de salut 2 Resolucio de problemes

Tema 33 Valoracio diagnostics i cures del dolor 1 Com fer una valoracio i diagnostico drsquoinfermeria2 Protocols mes frequents 3 cures drsquoinfermeria en el pacient oncologic amb dolor

Tema 34 Valoracio diagnostics i cures del pacient oncologic amb tractament de radioterapiao quimioterapia 1 Mucositis 2 Fatiga oncologica 3 Infeccio i cures de cateters 4Hemorragia 5 Xerostomia 6 Exercici 7 Alteracions psıquiques 8 Metastasis cutanies




UNITAT TEMATICA 3 PACIENT CRITIC

Tema 35 Aspectes conceptuals de les cures crıtiques Semiologia de les cures crıtiques (2 hores)

Tema 36 Accessos vasculars en les unitats de crıtics (2 hores)

Tema 37 Cures cardiologiues monitoratge hemodinamic (2 hores)

Tema 38 Cures respiratories abordatge invasiu de la via aeria Ventilacio mecanica Ventilaciono invasiva Cures drsquoinfermeria Monitoratge respiratori basic (2 hores)

Tema 39 Cures neurologiques hipertensio cranial Mesurament invasiu de la PIC Cures drsquoin-fermeria Monitoratge neurologic basic en unitats de crıtics (2 hores)

Tema 40 Cuidats nefrologics tecniques de depuracio contınua en unitats de crıtics (2 hores)










60100 ) 90 h














100 )) 60 h





Modalitat presencial teorica

Classes magistrals participatives de 120 minuts en grups de 60 alumnes en que srsquoexposaran els coneixementsbasics sobre els temes combinades amb alguna classe dialogada io realitzacio drsquoexercicis en aula

Quan el professorat ho considere oportu indicara aquells continguts impartits en classe que srsquohaurandrsquoampliar a partir de la bibliografia especıfica recomanada

Modalitat Aula Invertida

Lrsquoalumnat disposara en lrsquoAula Virtual drsquoun repositori audiovisual amb els continguts necessaris per atreballar este temari Amb una antelacio mınima de dos dies es donara a coneixer lrsquoalumnat quan sersquon van atreballar en lrsquoaula cada un drsquoestos continguts El dia assignat es realitzaran en lrsquoaula activitats participativeso de treball autonom relacionats amb els audiovisuals per a refermar la seua aplicacio practica Els contingutsteorics audiovisuals i els que es desenvolupen en les activitats drsquoaula srsquoavaluaran en lrsquoexamen teoric Lesactivitats en aula relacionades amb esta modalitat docent no son drsquoobligatoria assistencia

Modalitat presencial practica

Quatre hores de docencia en modalitat Practiques drsquoaula (grups de 30 alumnesas) en les quals lrsquoalumnatrealitzara activitats relacionades amb lrsquoassignatura Aquestes practiques versaran sobre els continguts depatologies oftalmologiques de la nasofaringe i la laringe

Modalitat practiques de laboratori

Huit hores de docencia en modalitat Practiques de laboratori (grups de 15 alumne) en les que lrsquoalumnatrealitzaras tecniques clıniques relacionades amb lrsquoassignatura Lrsquoassistencia a estes practiques es de caracterobligatori i necessari per a poder presentar-se lrsquoexamen teoric

En este cas les practiques correspondran al contingut seguent

1 Embenat dur La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materials necessarisper a lrsquoaplicacio i retirada drsquoun embenatge ajustat de guix en lrsquoextremitat inferior

2 Embenat funcional La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materials ne-cessaris per a lrsquoaplicacio de embenatges funcionals com a tractament inicial io definitiu de lesdistensions lligamentoses mes habituals (turmell primera articulacio interfalangica ) aixı comper la fascitis plantar

3 Sistemes de compressio La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materialsnecessaris para a lrsquoaplicacio de embenatges tous protectors i compressius La zona anatomicadrsquoeleccio sera lrsquoextremitat inferior

4 Tecnica de sutura La practica consistira en lrsquoensinistrament sobre la tecnica i materials ne-cessaris per realitzar la tecnica de sutura discontınua i contınua intradermica

Modalitat de tutories guiades

Dues hores de docencia (grups de 15 alumnes) en les que se supervisara lrsquoadquisicio dels coneixementsteoricopractics de lrsquoassignatura

Treball autonom i cooperatiu en les hores destinades a esta modalitat lrsquoalumnat reforcara el contingutteoric-practic relacionat amb lrsquoassignatura




9 Avaluacio

Es realitzara una avaluacio tant teorica com de component practic (casos clınics) i de laboratori

1 Avaluacio de la part teorica Suposa un 50 de la nota final de lrsquoassignatura Es realitzaraun examen comu a tots els continguts teorics impartits en lrsquoassignatura La modalitat de lrsquoexamenpodra ser examen presencial amb preguntes de desenvolupament io preguntes curtes io test ioveritable fals o examen ldquoonlinerdquo emprant qualsevol modalitat de preguntes possibles en Aula VirtualEs necessari aprovar aquesta avaluacio per superar lrsquoassignatura El dia de presentacio es posara enconeixement de lrsquoalumnat els detalls especıfics de la prova drsquoavaluacio

2 Avaluacio dels Casos Clınics Suposa un 40 de la nota final de lrsquoassignatura Lrsquoavaluacio es duraa terme mitjancant la resolucio de casos clınics corresponents als continguts impartits en lrsquoassignaturai treballats a lrsquoaula Es necessari aprovar aquesta avaluacio per superar lrsquoassignatura El dia depresentacio es posara en coneixement de lrsquoalumnat els detalls especıfics de la prova drsquoavaluacio

3 Avaluacio de la part de Laboratori Suposa un 10 de la nota final de lrsquoassignatura Lrsquoavaluacioes dura a terme mitjancant lrsquoexecucio de les tecniques exercitades en les practiques de laboratori delrsquoassignatura Es necessari aprovar aquesta avaluacio per superar lrsquoassignatura El dia de presentacioes posara en coneixement de lrsquoalumnat els detalls especıfics de la prova drsquoavaluacio

En el cas de suspendre alguna de les parts de que consta lrsquoavaluacio a lrsquoacta es reflectira la puntuacio dela part suspesa (o la major de les puntuacions de les parts suspeses)

En el cas que se suspenga en primera convocatoria algun apartat de lrsquoAvaluacio lrsquoalumnat haura depreparar per a segona convocatoria aquells continguts io practiques (casos clınics i de laboratori) quedeterminin els docents de lrsquoassignatura

La nota de les practiques de laboratori nomes seran valides per a lrsquoexamen ordinari del curs academichavent de repetir-se per a la convocatoria extraordinaria



1 COTRAN RS KUMAR V COLLINS T (2000) Robbins Patologıa estructural y funcional 6ordf edMadrid McGraw-HillInteramericana de Espana

2 GOMAR F (1980) Traumatologıa Craneo cara torax raquis pelvis extremidad inferior ValenciaSaber

3 GOMAR F (1983) Traumatologıa Miembro superior Valencia Saber

4 BALIBREA CANTERIO JL et al (2003) Traumatologıa Madrid Marban

5 FORRIOL CAMPOS F (2010) Manual de cirugıa ortopedica y traumatologıa Madrid MedicaPanamericana

6 NICOLAS JM (2010) Atencion al enfermo crıtico y emergencias Barcelona Elsevier

7 PARRA MORENO M ARIAS RIVERA S ESTEBAN DE LA TORRE A (2003) Procedimientosy tecnicas en el paciente crıtico Madrid MASSON

8 MARX J HOCKBERGER RS WALLS RM Rosen (2003) Medicina de Urgencias (3 tomos)Madrid Elsevier Sc





1 VVAA (2010) Ventilacion mecanica Libro del Comite de Neumonologıa Crıtica de la SATI (2ordf ed)Madrid Panamericana

2 Portal de Medicina intensiva httpwwwsemicyucorg

3 Sociedad espanola de Enfermerıa Intensiva y Unidades Coronarias httpwwwseeiuccomportalhtm

4 Asociacion Espanola de Enfermerıa en Anestesia- Reanimacion y terapia del dolor httpwwwaseedar-tdorgfaqhtml

5 Enfermerıa en cuidados crıticos FACEBOOK httpes-lafacebookcompagesenfermeria-en-cuidados-criticos165134283537649




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els mateixos continguts que en format presencial


No es modifica el volum de treball respecte a la guia docent original







bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara onlinese substituiran totes les sessions per pujada de materials a Aula virtual videoconferencia sıncronao transparencies locutades En el cas de les activitats practiques es garantira la interaccio amblrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia o forum o chat en aula virtual Donat el cas les adaptacionscorresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassignatura






4 Avaluacio


En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara online es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant questionari enAula Virtual

5 Bibliografia





251

MATERIA

INFERMERIA EN SALUT MENTAL

(45 ECTS)



252






Materia Infermeria en salut mental


Nom assignatura INFERMERIA PSIQUIATRICA I SALUT MENTAL



Curs Tercer






595 06 0 0 02 675

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Vanessa Sanchez Martınez

Despacho Num 13 FIP


Professorat Prof 1 Vanessa Sanchez Martınez

Despacho Num 13 FIP


Prof 2

Despacho

Correo-e

Prof 3

Despacho

Correo-e

Prof 4

Despacho

Correo-e

Prof 5

Despacho

Correo-e


La Infermeria Psiquiatrica i de salut mental es la part de la infermeria que srsquoocupa de lrsquoestudi de lesrespostes alterades que presenta lrsquoindividu famılia io societat a consequencia drsquoalteracions psicologiquesreals o potencials del ser huma i la seua configuracio com malalties psiquiatriques

La infermeria psiquiatrica i de salut mental parteix de tres arees de coneixement la infermeria lapsicologia i la psiquiatria

La infermeria centra la seua actuacio en la deteccio i cures a lrsquoindividu famılia i societat amb problemesde salut que de forma real o potencial poden presentar-se la prevencio de la malaltia la promocio i elmanteniment de la salut Aquest area de coneixements es fonamental per oferir a lrsquoestudiant les bases delrsquoaplicacio organitzada i estructurada del Pla de Cures centrada en un marc conceptual

Els coneixements de psicologia representen la base del coneixement del ser huma la seua visio del moncircumdant la seua forma de percebre lrsquoentorn i la seua capacitat per a interrelacionar-se amb el mateix con-siderem que els sımptomes i signes que configuren les alteracions psiquiatriques son precisament alteracionsdels processos psicologics considerats sans




Els coneixements de Psiquiatria configuren la base de lrsquoassignatura pel que el nostre programa srsquoha creattenint en compte una serie drsquoaspectes les diferents manifestacions dels trastorns psiquiatrics (greu i menysgreus) la seua classificacio taxonomica seguint els criteris del DSM-V respostes alterades control seguimenti valoracio drsquoefectes secundaris de cada tipus de tractament manteniment de lrsquoestat de salut etc

Els diferents trastorns psiquiatrics generen diferents alteracions de respostes de lrsquoindividu i famılia pelque considerem imprescindible lrsquoaprenentatge sobre el maneig drsquoaquestes alteracions

Es fa imprescindible al mateix temps vincular aquesta area de coneixements amb altres arees com laneurologia perque lrsquoalumne conega les causes biologiques que produeixen les alteracions psiquiatriques lageriatria a causa de els trastorns que es generen en el proces de lrsquoenvelliment a la salut comunitaria perqueels nous marcs assistencials de psiquiatria basada en la comunitat exigeix la creacio i utilitzacio de recursossocials comunitaris etc

La visio que es proposa des de lrsquoassignatura se centra en cinc nivells

1 Els conceptes de diferencia alteritat estigma marginacio etc i en la seua repercussio no solament enel proces de la malaltia sino en el perıode de recuperacio manteniment de la salut i la reinsercio socialdel pacient

2 La prevencio i la promocio de la salut destacant els factors de risc les bases biologiques psicologiquesi socials factors de risc la dificultat de la conceptualitzacio de la salut i la malaltia mental etc

3 Els coneixements de la psicopatologia o trastorns psicologics aixı com la seua repercussio en les respostesi els patrons funcionals de lrsquoindividu i famılia atenent a les diferencies que poden presentar-se enfuncio del genere i en les epoques de la vida Els trastorns que pensem tractar en aquest nivell son elsseguents Percepcio Pensament Consciencia Memoria Atencio i Orientacio Els coneixements quesrsquoimpartiran en aquestes arees es vincularen com continuıtat de les mateixes arees que hauran estatimpartides en Psicologia (1er curs) amb el que se seguira el proces de la salut a la malaltia com uncontinuum ininterromput Les alteracions de la Comunicacio i conducta es proposarien per a laPsicologia Basica ates que en estar lrsquoassignatura en 1er curs afavoriria la comprensio i el maneig perpart de lrsquoestudiant sobre les conductes menys assertives de lrsquoindividu

4 El coneixement de i el maneig dels individus amb trastorns mentals greus i menys greus seguint lespropostes taxonomiques del DSM-V la seua repercussio en lrsquoambit familiar i la deteccio i repercussiode les respostes alterades en funcio de la seua patologia

5 Les propostes assistencials actuals la psiquiatria comunitaria i les seues diferents alternatives (Hospi-talitzacio drsquoaguts Hospital de dia Hospitalitzacio domiciliaria Hospitalitzacio de mitja estada etc)aixı com la funcio del manteniment de cures per part de lrsquoinfermer en aquest camp


No srsquoespecifiquen coneixements previs per a aquesta assignatura




















1 Lrsquoalumnea sera capac de diferenciar els signes i sımptomes que configuren les diferents formesde de la malaltia

2 Lrsquoalumnea sera capac de detectar i manejar els patrons alterats de salut en els pacients ambtrastorns psiquiatrics

3 Lrsquoalumnea sera capac de manejar conductes familiars amb factors de manteniment de la malaltia

4 Lrsquoalumnea sera capac de coneixer els dispositius existents en la Societat aixı com els necessarisper a afavorir la reintegracio i reinsercio social


UNITAT TEMATICA 1 REPERCUSSIONS SOCIALS DE LA MALALTIA MENTAL

Dimensio Una manera de mirar la realitat del malalta mental Conceptes generals

Tema 1 Alteracio Diferencia Estigma i marginacio

UNITAT TEMATICA 2 CONEIXEMENT I REPERCUSSIONS EN FORMA DE RESPOS-TES ALTERADES DE LES ALTERACIONS PSICOLOGIQUES

Dimensio Alteracions psicopatologiques Signes i sımptomes que configuren els trastorns psiquiatricsRespostes alterades que presenten aquestes alteracions

Tema 2 De la psicologia a la psicopatologia Trastorns de la percepcio Respostes alterades

Tema 3 Trastorns del Pensament Respostes alterades

Tema 4 Trastorns de la consciencia Respostes alterades

Tema 5 Trastorns de la memoria Respostes alterades

Tema 6 Trastorns de lrsquoatencio i orientacio Respostes alterades




UNITAT TEMATICA 3 CONEIXEMENT I REPERCUSSIONS EN FORMA DE RESPOS-TES ALTERADES DELS TRASTORNS PSIQUIATRICS

Dimensio Psiquiatria Trastorns psiquiatrics Planes de cures en els diferents trastorns

Tema 7 Bases biologiques psicologiques i socials de la malaltia mental

Tema 8 Concepte de Salut i Malaltia mental Introduccio a la historia de la psiquiatria

Tema 9 Trastorns esquizofrenics

Tema 10 Trastorns de lrsquoestat drsquoanim depressio i mania

Tema 11 Trastorns de lrsquoansietat Crisi de panic Trastorns dissociatius i somatomorfs

Tema 12 Trastorns de lrsquoansietat Fobies i obsessions

Tema 13 Trastorns de lrsquoalimentacio Anorexia i bulımia

Tema 14 Trastorns de la personalitat

Tema 15 Trastorns sexuals

Tema 16 Conductes addictives

Tema 17 Alteracions psiquiatriques de la infancia

Tema 18 Alteracions psiquiatriques en en les persones ancianes

Tema 19 Conducta suıcida

Tema 20 Psiquiatria i genere

Tema 21 Atencio drsquoinfermeria en els trastorns mentals

UNITAT TEMATICA PSIQUIATRIA COMUNITARIA

Dimensio Diferents propostes assistencials Cures Hospitalaries i comunitaries Manteniment de la salut

Tema 22 Formes drsquoatencio a la salut mental Dispositius comuntaris i hospitalaris










60100 ) 675 h

















100 )) 45 h


Lrsquoassignatura combina metodologies diferents llico magistral vıdeos amb perfils psiquiatrics role-playing treballs amb histories clıniques treballs on line

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es reealitzara mitjancant dues convocatories

1ordf convocatoria

a) Preguntes de resposta alternativa o multiple de 4 opcions 20 preguntes Srsquoaplicara la formula EncertsminusErrors

3 i cada 5 en blanc resten una correcta Aquesta part es comptabilitzara amb un valor de 4

b) Preguntes de desenvolupament 4 preguntes de desenvolupament breu (drsquoextensio 12 cara de foli apro-ximadament) a triar-ne 3 Aquesta part comptabilitzes amb un valor de 6

La nota final sera la suma drsquoambdues notes amb la necessitat drsquoaprovar les dues parts de forma inde-pendent

En cas de suspendre alguna de les parts en acta constara la qualificacio obtinguda en lrsquoapartat (a) depreguntes de resposta alternativa o multiple

2ordf convocatoria

La segona convocatoria constara de 5 preguntes de desenvolupament amb un valor de 2 punts cadascuna





Referencias basicas

1 Fornes J (2005) Enfermerıa de salud mental y psiquiatrica Planes de cuidados Madrid Panameri-cana

2 Vallejo J Leal C (2005) Tratado de psiquiatrıa (2 volumenes) Barcelona Ars Medica

3 Stuart GW (2006) Enfermerıa psiquiatrica principios y practica Madrid Elsevier

4 Shives LR (2005) Enfermerıa psiquiatrica y de salud mental conceptos basicos Madrid McGrawHill

5 Vallejo Ruiloba J (2012) Introduccion a la Psicopatologıa y a la Psiquiatrıa Barcelona Masson

6 Fornes J (2012) Enfermerıa de salud mental y psiquiatrica Valoracion y cuidados Madrid EditorialMedica Panamericana

7 American Psychiatric Association (2014) DSM-V-TR manual diagnostico y estadıstico de lostrastornos mentales Texto revisado Barcelona Masson

8 Eby L Brown NJ (2010) Cuidados de enfermerıa en salud mental 2ordf Ed Madrid Prentice Hall

9 Galiana JL (2016) Enfermerıa pisquiatrica Madrid Elsevier

10 Granada JM (2009) Manual de enfermerıa psiquiatrica Madrid Editorial Glosa

11 Isaacs I (2001) Enfermerıa de Salud Mental Interamericana Madrid McGraw-Hill


1 Ackerknecht EH (1993) Breve historia de la psiquiatrıa Valencia Seminari dEstudis sobre la Ciencia

2 Fornes J Carballal MC (2001) Enfermerıa de salud mental y psiquiatrica Guıa practica de valora-cion Madrid Editorial Medica Panamericana

3 Aranza JR (2011) Guıa practica de farmacologıa del sistema nervioso central 2011 BarcelonaGumbau Relaciones Graficas

4 Salazar M Peralta C Pastor J (2005) Tratado de psicofarmacologıa bases y aplicacion clınicaMadrid Editorial Medica Panamericana




ADDENDA COVID-19

1 Continguts




Classes presencials T 29ndash hClases practiques en aula P 6ndash hTutories reglades U 2ndash hTOTAL 37ndash h


Elaboracio de treballs individuals 20ndash hEstudi i treball autonom 20ndash hLectures del material complementari 35 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 10ndash hPreparacio de classes practiques i problemes 10ndash hResolucio de casos practics 10ndash hResolucio de questionaris on-line 2ndash hTOTAL 755 h

ACTIVITATS PRESENCIALS +ACTIVITATS NO PRESENCIALS 1125 h



bull Aula inversa es proporcionaran a lrsquoalumnat materials diversos segons el tema per la preparacio delscontinguts i el seu treball a lrsquoaula mitjancant activitats Concretament el material que lrsquoalumnat haurade treballar autonomament son

ndash Presentacions locutades breus amb les instruccions y esquema general dels apartats de cada tema

ndash Vıdeos o lectures

ndash Preparacio drsquoinfografies per temes seleccionats

ndash Resolucio drsquoactivitats


















bull Altres

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es divideix en activitats drsquoavaluacio continua (maxim 4 punts sobre 10) i unaprova final (maxim 6 punts sobre 10)

Srsquohan drsquoaprovar les dues parts per separat (al menys 2 punts sobre 10 en les activitats drsquoavaluacio continuai 3 punts sobre 10 en la prova final)

Les activitats drsquoavaluacio continua seran

bull Proves tipus test en lrsquoaula o de manera sıncrona per videoconferencia emprant la gamificacio (exempleSocrative o Kahoot o cas necessari questionari drsquoaula virtual) es faran cinc proves amb un totalmaxim 1 punt sobre 10

bull Infografies per temes seleccionats (quatre activitats maxim 2 punts sobre 10)

bull Treballs amb la Clasificacion de Intervenciones de Enfermerıa (NIC) per desenvolupar les cures drsquoin-fermeria per persones amb diferents problemes de salut mental (tres activitats maxim 1 punt sobre10)

La prova final consistira en

bull Part 1 preguntes tipus test amb 20 preguntes de quatre alternatives amb penalitzacio drsquoerrors ilimitacio de temps (maxim 2 punts sobre 10)

bull Part 2 Desenvolupament drsquoun casproblema Es presentara un cas clınic sobre el que es realitzaranpreguntes transversals sobre la materia apresa en lrsquoassignatura (maxim 4 punts sobre 10)







bull Altres (especificar)

5 Bibliografia





261

MODUL 3

PRACTIQUES TUTELADES I TREBALL FINAL DE GRAU

(90 ECTS)



262








Nom assignatura INTRODUCCIOA LA PRACTICA DrsquoINFERMERIA



Curs Segon

Semestre Anual





08 1 0 4 02 6 12

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Gimenez Espert Marıa del Carmen

Despatx


Professorat Prof 1 Gimenez Espert Marıa del Carmen

Despatx


Prof 2 Almudever Campos Laura

Despatx

Correu-e LauraAlmudeveruves


Despatx


Prof 4 Navarro Soriano Silvia

Despatx

Correu-e Silvia Navarrouves

Prof 5 Lopez Fernandez Mordf Isabel

Despatx FIP

Correu-e MariaIsabelLopezuves

Prof 6 Hinarejos Monleon Ruben

Despatx

Correu-e RubenHinarejosuves

Prof 7 Pla Piera Antonio

Despatx

Correu-e AntonioPlauves

Prof 8 Ruiz Garcıa Manuel

Despatx

Correu-e ManuelRuizuves

Prof 9 Perez Motos Ana Isabel

Despatx

Correu-e AnaIsabelPerezuves




Professorat Prof 10 Fernandez Martınez Alicia



Prof 11 Soriano Vidal Francisco Javier


Correu-e FranciscoJSorianouves

Prof 12 Ciscar Carreres Antoni


Correu-e AntoniCiscaruves


Lrsquoassignatura Introduccio a la practica en Infermeria compren la primera de les cinc que constituei-xen la materia de Practiques integrades en lrsquoAreaDepartament de Salut i srsquoimparteix durant el segoncurs Les altres quatre assignatures de la materia denominades Practicum I II III i IV srsquoimpartiransequencialment durant el tercer i quart curs

La importancia que srsquoatorga a la formacio practica en Infermeria explica que en el pla drsquoestudis deGrau drsquoInfermeria srsquoassigne a la materia Practiques integrades en el Departament de Salut un total de825 ECTS sent la mes extensa de la titulacio Aco es aixı perque compendia lrsquoaplicacio practica delsconeixements teorics metodologics i els valors etics que aporten les ciencies biologiques socials i humanespresents en el pla drsquoestudis amb la finalitat de promoure protegir prevenir mantenir i restaurar la salut dela persona de la famılia i de la comunitat prestant una atencio integral Drsquoacord amb el perfil professionalestablit en el document de Verificacio del tıtol el que es preten amb aquesta materia es capacitar a lrsquoalumnatper a exercitar la practica professional actuant en els processos i seguint els procediments de gestio de qualitati seguretat que uniscaun infermerao generalista ha de realitzar en les institucions sanitaries que brinda ala ciutadania el Sistema Nacional de Salut i Dependencia segons els diferents nivells drsquoatencio soci-sanitaria

En aquesta Guia es descriu lrsquoestructura i lrsquoorganitzacio del programa de Introduccio a la practica enInfermeria en la seua dimensio teoric-practica El contingut srsquoha organitzat en tres unitats tematiques Laprimera drsquoelles srsquoestructura entorn del coneixement de les institucions del sistema soci-sanitari La segona

unitat es dedica al maneig dels sistemes de registres utilitzats en aquestes institucions posant lrsquoaccenten els registres utilitzats pel personal drsquoInfermeria La tercera unitat srsquoocupa de lrsquoensinistrament en elsprocediments basics drsquoinfermeria tant referent a les tecniques instrumentals basiques com a la valoraciointegral de la persona mitjancant exercicis de simulacio i presentacio de casos clınics que es realitzaran enla Sala de Practiques de La Facultat drsquoInfermeria i Podologia Per reforcar els coneixements habilitatsi destreses adquirides en les tecniques basiques drsquoInfermeria esta prevista lrsquoestada en una UnitatServeidrsquoHospitalitzacio de caracter basic

En definitiva el contingut teoric-practique de lrsquoassignatura es considera fonamental ates que suposaun primer contacte de lrsquoalumnat amb els recursos sanitaris amb lrsquoambit drsquoactuacio professional centrat enla persona i amb lrsquoaplicacio dels procediments basics de cures drsquoinfermeria Lrsquoensinistrament en lrsquoatenciointegral a la salut continuara exercitant-se amb major nivell de complexitat en els Practicum I II III i IVi durant les estades en Institucions Sanitaries que es realitzaran arran dels mateixos


Per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura es recomana que ellrsquoestudianta haja cursat les assigna-tures del pla drsquoestudis corresponents al primer curs i al primer quadrimestre del segon curs No obstantaixo cap assenyalar que molts dels coneixements transversals que son necessaris per a lrsquoassignatura per lasequencialitat establida en el pla drsquoestudis srsquoimpartiran simultaniament durant el segon curs















1 Coneix lrsquoorganitzacio i lrsquoestructura del sistema sanitari

2 Diferencia els diversos nivells assistencials i les necessitats de salut de les persones ateses en cadascundrsquoells

3 Distingeix lrsquoorganitzacio dels recursos en lrsquoAreaDepartament de Salut i les diferents funcions quecompleixen (Centre de Salut Hospital etc)

4 Maneja la normativa legal vigent sobre el sistema sanitari autonomic

5 Coneix la cartera de serveis del Sistema Nacional i Autonomic de Salut


1 Coneix els objectius i la utilitat dels sistemes de registre drsquoAtencio Primaria i Atencio Especialitzada

2 Descriu les funcionalitats del modul de Gestio Integral de Pacients (GIP)

3 Identifica i compara els documents de registre de la Gestio Integral del Pacient

4 Maneja els diferents documents de registre i detecta si escau lrsquoexistencia de llenguatge sexista

5 Selecciona els documents de registre que srsquoutilitzen en el CentreServei on es realitzen les practiques

6 Utilitza el sistema de codificacio de diagnostics i procediments de la CIE-10 aixı com el del NIC i elNOC

7 Enumera la informacio continguda en el Conjunt Mınim Basic de Dades (CMBD) hospitalaris

8 Escriu de forma correcta sense ambiguitats i sense llenguatge sexista en la Historia Clınica i assegurael posterior us de la informacio continguda en el document




9 Identifica les Practiques Segures contra Efectes Adversos dirigides als hospitals en general i les relaci-onats amb les cures drsquoinfermeria en particular

10 Detecta les situacions de risc per a la seguretat del pacient

11 Identifica i registra alertes de seguretat


A) Relacio professional-pacient

1 Identifica en el contacte inicial amb la persona els aspectes biopsicosociales en els quals esta immersa

2 Identifica la perspectiva de la persona respecte a la seua situacio de salut o malaltia

3 Identifica en la valoracio inicial els factors que caracteritzen el proces de salut-malaltia (sexe edatrisc social genere etc)

4 Enumera les possibilitats terapeutiques indicant les possibles complicacions interaccions etc

5 Maneja les estrategies per a millorar la relacio terapeutica a traves de lrsquoentrevista motivacional

6 Exposa els diferents punts de vista sobre una situacio i es capac de posar-se en lloc de lrsquoaltre i com-prendrersquol

B) Valoracio integral de la persona

1 Organitza i sistematitza una entrevista en funcio drsquoun marc teoric

2 Utilitza les escales de valoracio de forma adequada

3 Realitza una valoracio adequada en funcio dels processos fisiopatologics distingint els signes i sımptomesa detectar

C) Procediments i tecniques basiques drsquoInfermeria

C1 Neteja de mans

1 Reconeix la importancia del rentat de mans en lrsquoatencio a la persona en el context drsquoun Pla de Seguretaten la Practica Clınica

2 Aplica els procediments establits per a la correcta higiene de les mans

3 Valora la importancia de la formacio en la millora de la seguretat clınica especialment a traves de lasimulacio clınica

4 Identifica situacions de la practica clınica que contribueixen a lrsquoaparicio de fallades i errors

5 Revisa les practiques vigents en relacio a les alertes de Seguretat del Pacient establides

C2 Control de les constants vitals

1 Realitza correctament la determinacio de constants tenint en compte les Guies de procediment i enfuncio dels parametres adequats a la persona atesa i ho registra adequadament en els documents dela Historia Clınica o de Salut

2 Reconeix i distingeix les diferents etapes per a la determinacio de la glucemia mitjancant puncio capil-lar registra les valoracions de forma adequada en la Historia Clınica o de Salut i enumera les possiblescomplicacions i situacions de risc




C3 Exploracio fısica

1 Realitza una exploracio fısica adequada utilitzant els mitjans materials necessaris

2 Enumera els procediments diagnostics a realitzar indicant les recomanacions i cures a aplicar a lespersones

3 Realitza els procediments en funcio dels protocols i les proves cientıfiques irrefutables (evidencia)

C4 Proves diagnostiques

1 Realitza de forma adequada els procediments drsquoauscultacio percussio etc (tenint en compte la posiciodel pacient el respecte a la intimitat ) i distingeix i enumera les caracterıstiques dels mateixos

2 Reconeix i distingeix el material necessari i els procediments adequats per a efectuar un monitoratgebasic de la persona atesa registrant adequadament en la Historia Clınica o de Salut

3 Distingeix i prepara el material necessari per a realitzar un electrocardiograma de 12 derivacionsrealitza el procediment de forma adequada i distingeix les caracterıstiques drsquoun ECG normal

4 Coneix distingeix i interpreta els resultats drsquouna analıtica basica

5 Reconeix i prepara el material necessari per a realitzar una extraccio de mostra sanguınia drsquouna viavenosa i altra arterial aixı com reconeix i preve les possibles complicacions

6 Distingeix i prepara el material necessari per a la insercio drsquouna via venosa i preve les possiblescomplicacions (puncion estasi venos flebitis etc)

7 Enumera i realitza els passos a seguir per a la insercio drsquoun cateter venos periferic en funcio de lesguies de procediments i distingeix les zones anatomiques mes apropiades

C5 Preparacion i administracio de medicacio

1 Distingeix el material necessari per a la preparacio de la medicacio realitzant el procediment en funciodels Protocols

2 Prepara adequadament un sistema de sueroterapia tenint en compte el manteniment de la maximaasepsia en la seua preparacio i descriu les possibles complicacions

3 Distingeix i reconeix el material necessari per a lrsquoadministracio de medicacio per via intramuscularsubcutania i intradermica i enumera les zones anatomiques mes apropiades i les possibles complicacionsio situacions de risc i com prevenir-les

4 Realitza lrsquoadministracio de medicacio (intramuscular subcutanea i intradermica) seguint les diferentsguies de procediments i registra de forma adequada en la Historia Clınica o de Salut

5 Diferencia els aspectes que contribueixen a un us segur dels medicaments prescripcio interaccionsreaccions adverses resistencies

C6 Cures basiques de la persona assistida

1 Realitza de forma adequada la neteja de la persona en funcio de les seues caracterıstiques (assistidaetc) i detecta situacions de risc i planifica les activitats apropiades per a la prevencio de complicacions

2 Reconeix distingeix i prepara el material necessari per a realitzar el procediment de neteja de lapersona

3 Reconeix i prepara el material per a la realitzacio del llit obert i tancada procedint conforme a lrsquoestablitsen les Guies de Procediment

C7 Cures de lrsquoeliminacio




1 Reconeix els diferents sistemes de suport a lrsquoeliminacio (falcatasco bacı collectors) realitza el pro-cediment adequat en funcio de les Guies de Procediments i protegeix la intimitat de la persona

2 Distingeix i reconeix les indicacions i contraindicaciones per a la insercio drsquoun cateter vesical

3 Prepara el material per a la realitzacio drsquouna insercio drsquoun cateter vesical i lrsquoextraccio drsquouna mostradrsquoorina

4 Registra adequadament el procediment de cateteritzacio vesical i estableix una planificacio adequadade les cures a realitzar

C8 Cures de lrsquoalimentacio

1 Reconeix els diferents sistemes de suport a lrsquoalimentacio realitza el procediment adequat en funcio deles Guies de Procediments

2 Distingeix i reconeix les indicacions y contraindicacions per a la insercio drsquoun sondatge nasogastric

3 Prepara el material per a la realitzacio drsquouna insercio drsquoun sondatge nasogastric

4 Registra adequadament el procediment de sondatge nasogastric i establix una planificacio adequadade les cures a realitzar

C9 Residus sanitaris

1 Compren la importancia i necessitat del tractament de les substancies i els materials contaminats perlrsquous sanitari (contaminacio biologica quımica radiologica etc)

2 Coneix el pla de gestio de residus del Centre sanitari i les actuacions generals establides per a laimplementacio drsquoaquest pla

3 Aplica els procediments instaurats en el Centre per a la manipulacio de substancies i materials poten-cialment contaminants aixı com per a la seua separacio i magatzematge segons la seua classificacio

ESTADES EN LES INSTITUCIONS SANITARIES

1 Actua respectant la dignitat humana defensant la intimitat i acceptant la responsabilitat de les propiesactuacions respecte a lrsquoatencio a les persones

2 Srsquoidentifica (es presenta) a lrsquoiniciar lrsquoatencio amb les persones

3 Garanteix la intimitat i el respecte en la relacio amb les persones i les seues familiars

4 Es dirigeix a les persones i els familiars de forma adequada

5 Srsquoexpressa correctament per escrit en els registres i utilitza la terminologia propia del professionaldrsquoInfermeria

6 Sollicita consentiment previ a la realitzacio drsquoun procediment

7 Realitza una planificacio de la intervencio adaptada a les caracterıstiques de la persona io famılia

8 Protegeix lrsquoactuacio drsquoinfermeria amb fonts bibliografiques

9 Avalua la seua actuacio en lrsquoacompliment de la practica drsquoinfermeria amb capacitat crıtica i establintles necessitats de millora

10 Reconeix distingeix i realitza les diferents posicions anatomiques elabora una planificacio de canvisposturals a la persona i destria entre les mesures preventives a utilitzar

11 Realitza els diferents canvis posturals a la persona en funcio de les Guies de Procediment i procurala seguretat del pacient i delsles professionals que els executen




12 Planifica i realitza correctament les cures relacionades amb la higiene bucal adaptant-los a les carac-terıstiques de la persona

13 Registra adequadament els resultats drsquouna analıtica basica en la Historia Clınica i de Salut

14 Registra adequadament lrsquoadministracio de farmacs en la persona atesa

15 Aborda i compren la malaltia com una manifestacio de la persona i des drsquouna perspectiva psicosocial

16 Revisa la historia de salut delsles pacients que aten i observa els registres emplenats pelsles profes-sionals

17 Maneja els documents de registre que srsquoutilitzen en el CentreServei on realitzes les practiques

18 Utilitza recursos motivacionals que faciliten lrsquoadequat desenvolupament de la relacio amb ella pacient

19 Realitza la anamnesis drsquoinfermeria a una de les persones ingressades en la sala que ha estat assignadapel professorat associat

20 Informa i negocia amb ella pacient aplicant tecniques i estrategies concretes

21 Coneix i maneja algunes tecniques per a fomentar el canvi i la participacio en la salut des de lacoresponsabilitat

22 Reconeix el sistema de creences i lrsquoactitud vital que se situa ella pacient i el drsquouna mateixa

23 Proposa estrategies que potencien lrsquoauto-cuidat partint de la premissa de que el pacient assumisca laresponsabilitat de definir els seus objectius

24 Ensenya al pacient a reconeixer lrsquoeducacio com eina terapeutica

25 Sap manejar lrsquoestres propi

26 Disposa drsquoun coneixement basic i consistent sobre la seguretat del pacient

27 Actua drsquoacord amb els principis etics i deontologics


A) CONTINGUTS TEORIC-PRACTICS

UNITAT TEMATICA 0 INTRODUCCIO I PRESENTACIO DE LrsquoASSIGNA-TURA

Tema 1 Organitzacio de lrsquoassignatura Metodologia docent Casos clınics Simulacio Sistema drsquoavaluacio

T12 (4 h)



El context legal i institucional del sistema sanitari espanyol establit per la Llei General de Sanitat srsquoabordaen lrsquoassignatura de Gestio i administracio dels serveis de salut

En el primer tema drsquoaquesta Unitat srsquoampliaran els coneixements relacionats amb lrsquoorganitzacio i estruc-tura del sistema sanitari a la Comunitat Valenciana

Despres de lrsquoexplicacio del contingut teoric i de les indicacions donades pel professorat es proposa larealitzacio drsquoun taller en el qual lesus estudiants realitzaran en grup una serie drsquoexercicis practics a travesdrsquoInternet per a familiaritzar-se amb lrsquoorganigrama de la Consellerıa de Sanitat i el mapa sanitari de la




Comunitat Valenciana identificant els Departaments i les Zones de Salut A traves de la consulta i lecturade textos legislatius seleccionats es realitzara un quadre comparatiu amb les funcions dels Centres de Salutels Centres de Salut Publica i els Hospitals Aixı mateix srsquoindagara sobre les Unitats de suport a lrsquoAtencioPrimaria

Per al tema dos es parteix dels coneixements explicats en lrsquoassignatura Infermeria en la salut geronto-geriatrica sobre les prestacions que brinda el sistema de Serveis Socials a Espanya arran de la Llei 392006de Promocio de lrsquoAutonomia Personal i Atencio a les persones en situacio de dependencia

Una vegada impartit el contingut teoric es proposa la realitzacio drsquoun taller en el qual es plantejaranexercicis i activitats practiques

Temes

Tema 2 El sistema soci-sanitari

Caracterıstiques estructura i organitzacio del sistema soci-sanitari Conselleria de Sanitat Mapasanitari DepartamentsArees de Salut Recursos en el DepartamentArea de Salut (humansmaterials) Organitzacio serveis que presten i persones que atenen Nivells assistencials Atencio

diferencial en el Sistema Sanitari T34 (4 h)

Tema 3 Sistematitzacio de la informacio sobre el sistema soci-sanitari Identificacio drsquoAreesDepartaments

de Salut P1 (2 h)

Taller 1 Lrsquoorganitzacio del sistema sanitari public en la Comunitat Valenciana

Amb aquest taller es preten despertar en lrsquoalumnat una visio crıtica sobre lrsquoorganitzacio i el funcionamentdel nostre sistema sanitari public

La participacio activa de lrsquoalumne es desenvolupara mitjancant el sistema de resposta personal Kahootamb la finalitat de determinar lrsquoestructura i funcionament de les Institucions sanitaries (Conselleria deSanitat etc) aixı com els recursos sanitaris existents en un Departament sanitari a mes drsquoaprofundir enles funcions que te Infermeria en el Centre o Servei on es realitzen les practiques



Els Sistemes drsquoInformacio Sanitaria i els Sistemes de Registre formen part del component transversal dela titulacio Srsquoaborden en diverses assignatures tals com Bioestadıstica i TIC aplicades a ciencies de lasalut Salut publica Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio i documentacio A mesla importancia atorgada als Sistemes de Registre i drsquoInformacio Sanitaria en el perfil professional justificaque en lrsquoassignatura Gestio i adminsitracion dels serveis de salut es reforcen eixos continguts amb unavisio integradora i en una doble vessant una com instruments per a lrsquoaplicacio de les polıtiques de salut idues per a la gestio de qualitat i seguretat del pacient

Tradicionalment un dels aspectes mes importants i menys valorats en lrsquoactivitat diaria dels serveis de salutes la correcta complimentacio dels registres per al manteniment drsquoun bon Sistema drsquoInformacio SanitariaEn aquest sentit els continguts teoric-practics que srsquoimparteixen en els tres temes que conforma la unitatvan dirigits a reforcar els continguts apresos mitjancant la identificacio i el maneig dels sistemes de registresutilitzats en la practica professional drsquoInfermeria

Despres drsquouna avaluacio diagnostica de lrsquoalumnat el professorat reforcara els continguts necessaris iaprofundira en el coneixement dels sistemes de registre concebuts com eines que permeten actuar per amillorar la cultura de seguretat Despres drsquoexplicar els diferents tipus drsquoenfocament es presentaran lesplataformes creades per lrsquoAgencia Valenciana de Salut per a la gestio dels serveis de salut

Mitjancant treball de grup lrsquoalumnat seleccionara els sistemes de registre drsquoAtencio Primaria i Especia-litzada que haura de manejar i comparar En la seguent unitat tematica cada estudiant haura drsquoemplenar el




registre corresponent mentre efectue els exercicis de simulacio en lrsquoaula i durant lrsquoestada en les institucionsde salut

Temes

Tema 4 Sistemes de registre

Historia Clınicade Salut Historia Clınicade Salut informatitzada Plataformes informatiques pera la gestio dels serveis de salut Sistemes Integrats SIP (Sistema drsquoInformacio Poblacional) GAIA(Gestio de la Prestacio Assistencial) RVN (Registre de Vacunes) IRISHIGIA (HIS hospitalaris)

Futurs sistemes P23 (4 h)

Tema 5 Documents de registre

Fulla de Medicacio i Cures drsquoInfermeria Fulla per al control de constants Fulla drsquoanamnesisFulla de control de proves diagnostiques Codificacio dels diagnostics i procediments a partir de laCIE-10 i del NIC (intervencions) i NOC (resultats) El Conjunt Mınim Basic de Dades (CMBD)

hospitalaris P4 (2 h)

Tema 6 Seguretat en la practica clınicaPractiques segures simples

Concepte Classificacio Recomanacions per a la Practica Segura com Contra Efectes Ad-versos Determinacio de les Practiques Segures Simples (PSS) Barreres per a la implantacio

P5 (2 h)

Taller 2 Sistemes de registre i de seguretat

En aquest taller lesels estudiants van a tindre lrsquooportunitat de veurersquos involucrats en el proces revisio icomparanca dels registres que utilitzen els professionals drsquoInfermeria Aixo inclou la seleccio dels documentsque haurien drsquoutilitzar en lrsquoexercici de simulacio i durant lrsquoestada en les institucions sanitaries A mes esmostraran i es manejaran les plataformes creades per lrsquoAgencia Valenciana de Salut per a la gestio delsserveis de salut aixı com les principals eines de gestio del risc



Els Procediments basics drsquoInfermeria compren altre dels eixos transversals del Pla drsquoestudis que srsquoimparteixal llarg del segon curs El coneixement dels diferents procediments i tecniques drsquoinfermeria per a interveniren els processos de salut-malaltia de la persona al llarg del seu cicle vital srsquoexpliquen de manera simultaniaen les assignatures Bases metodologiques de les cures drsquoinfermeria Infermeria comunitaria Salutde la dona la sexualitat i la reproduccio Infermeria en la salut infantil i de lrsquoadolescent InfermeriaMedic-Quirurgica I Infermeria en la salut geronto-geriatrica i Gestio i administracio dels serveis desalut

En la tercera unitat srsquoofereix un nivell intermedi drsquoadquisicio de competencies per a capacitar a lrsquoalumnaten la practica de lrsquoatencio integral a la salut amb criteris de qualitat i seguretat evitant els biaixos de genereLrsquoaplicacio del concepte de salut integral permet contemplar la influencia del context social i de lrsquoexperienciasubjectiva en les formes drsquoemmalaltir i per tant no nomes els determinants de la biologia sino tambe elsdeterminants socials inclos el genere que determinen la vulnerabilitat de les persones

En els dotze temes que componen la unitat srsquohan establit tres centres drsquointeres que giren entorn delrsquoatencio a la persona com son La relacio professional-pacient la valoracio integral i les tecniques basiquesdrsquoInfermeria

Per a impartir els continguts de la unitat se seguira la modalitat docent de laboratori (L) en la Sala dePractiques de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia plantejant-se exercicis de simulacio i casos clınics Lamodalitat docent de laboratori permet un seguiment mes detallat de lrsquoaprenentatge




La relacio professional-pacient

La relacio professional-pacient es un aspecte que ja ha estat abordat des de diferents perspectives en lesassignatures Sociologia genere i salut i Salut Publica on srsquoha plantejat la necessitat de superar lavisio que tradicionalment srsquoassigna en el model biomedic a la persona malalta i el seu rol En Fonaments depsicologia en ciencies de la salut srsquohan explicat les tecniques relacionales i terapeutiques que son necessariesincorporar en la practica professional drsquoInfermeria per a avancar en el model drsquoatencio centrat en ella pacientTotes aquestes eines srsquointegraran en lrsquoassignatura de Bases metodologiques de les cures drsquoinfermeria quesrsquoimparteix de manera simultania durant el segon curs a lrsquoasseure les bases disciplinessis de la cura i aportarles definicions donades per les grans teoriques de la professio com un proces de relacio interpersonal iterapeutica

En aquest apartat de la unitat la relacio professional infermerao-pacient es presenta com part fonamentalen la practica diaria siga quin siga el camp de treball o nivell drsquoatencio a la salut No obstant aixo es dedicauna seccio a lrsquoingres hospitalari ates que despres drsquoaquest es produeix un canvi drsquoentorn que exigeix ala persona malalta i a les seues familiars una adaptacio amb unes normes noves on preval la generalitatsobre la individualitat Per a introduir el tema es pren com fil conductor el concepte drsquoatencio centrada enella pacient a continuacio srsquoexpliquen les condicions basiques de la relacio les recomanacions per a crearvincles en la relacio assistencial i els metodes per a assolir canvis subjectius Per a facilitar lrsquoaprenentatge detots els epıgrafs descrits en la sessio expositiva srsquoacompanyen drsquoexemples i preguntes de tipus reflexiu quelrsquoalumnat haura drsquointerioritzar experimentar i manejar en lrsquoescolta activa aixı com en la resta de metodesMolts drsquoells es duen a la practica de manera espontania pero altres qualitats han de ser practicades per aevitar els biaixos de genere i generar una intervencio clınica i terapeutica transformadora

Despres del recordatori del concepte drsquoanamnesis i de la historia clınica es descriuran els passos per arealitzar lrsquoanamnesis drsquoinfermeria despres de lrsquoingres hospitalari amb la intencio drsquoelaborar posteriormentel pla de cures Es parteix de la base de que no hi ha organismes malalts sino persones malaltes amb nomsi cognoms i tot un cumul de vivencies dins de si que tenen una repercussio immediata en el benestar omalestar Prestar una atencio integral es una questio necessaria aixı com ho es comprendre la funcio que lamalaltia compleix en la vida de la persona malalta Una vegada acabada lrsquoexposicio teorica el professoratdonara les instruccions oportunes per a realitzar una simulacio drsquoentrevista motivacional (escolta activa)mitjancant la tecnica del role-playing que es desenvolupara en lrsquoapartat de metodologia docent Despres definalitzar la dramatizacion es confrontara aquesta informacio amb els propis coneixements tecnics actitudsjudicis i motivacions que te lrsquoalumnat

La valoracio integral

La valoracio integral de la persona es altre dels continguts impartits en moltes de les assignatures de segoncurs Es defineix com un proces diagnostic multidimensional i interdisciplinari dissenyat per a identificar iquantificar els problemes fısics funcionals psıquics i socials que es puga presentar al llarg del cicle vital amblrsquoobjecte de desenvolupar un pla de tractament i seguiment drsquoaquests problemes aixı com lrsquooptima utilitzaciode recursos per a afrontar-los

Lrsquoalumnat tindra lrsquooportunitat drsquoaprofundir en la valoracio integral de la persona i en lrsquoexercici practicreal de la mateixa en les consultes drsquoInfermeria del Centre de Salut quan curse lrsquoassignatura de PracticumII

El nivell drsquoensinistrament de lrsquoalumnat es considera intermedi Per a lrsquoensinistrament en aquest proces devaloracio integral es manejaran diferents escales o examens de salut necessaris per a la deteccio del problema ila seua posterior intervencio Despres de la simulacio en lrsquoaula ellrsquoestudianta cercara a un familiar o personapropera que li permeta exercitar la tecnica de lrsquoentrevista al passar les escales de valoracio Despres drsquoaixoes tindra una posada en comuna per a analitzar les dificultats oposades

Les tecniques basiques drsquoInfermeria

Treballar com professionals en les institucions de salut suposa assumir que qualsevol error pot tenir con-sequencies importants en la vida drsquouna persona Per aixo lrsquoalumnat ha de valorar la importancia de garantirlrsquoexcellencia en els procediments i tecniques basiques drsquoInfermeria




Les tecniques basiques que es presenten guarden relacio amb la neteja de mans el control de les cons-tants vitals lrsquoexploracio fısica les proves diagnostiques la preparacio i administracio de la medicacio lescures basiques de la persona al llit en un hospital les cures de lrsquoeliminacio i de lrsquoalimentacio La majoriadrsquoelles ja han estat estudiades en les assignatures de Fonaments de biologia i bioquımica FisiologiaFarmacologia Fisiopatologia i Infermeria Medico-Quirurgica

En aquest apartat srsquointegren i reforcen els continguts teoric-practics en lrsquoexplicacio de cada tecnica elprofessorat presentara casos clınics que serviran per a reflexionar a prop dels procediments de la practicaclınica i assistencial apropiats al proces diagnosticat a la disponibilitat tecnologica i al nivell drsquoatenciorequerit be siga en serveis drsquoatencio primaria serveis hospitalaris o serveis soci-sanitaris Despres de lesdemostracions i indicacions donades pel professorat srsquoexercitara individualment la tecnica mitjancant unapractica simulada amb ninots anatomics identificant les possibles males practiques que puguen induir alrsquoerror

Per a reforcar els coneixements habilitats i destreses adquirides en els procediments i les tecniques basiquesdrsquoInfermeria esta prevista lrsquoestada en una UnitatServei drsquoHospitalitzacio de caracter basic

Temes

Tema 7 La relacio professional-pacient com instrument drsquoatencio

Lrsquoatencio centrada en lael pacient Condicions basiques de la relacio La relacio integral sanitari-pacient Metodes per a canvis subjectius escolta del subjecte localitzar els moments biografics ioesdeveniments vitals significatius desxifrar la possible relacio assenyalar el localitzat i desxifratcausar efectes de canvi subjectius Lrsquoentrevista motivacional Lrsquoingres hospitalari Acollida de lapersona malalta i la seua famılia La anamnesis drsquoInfermeria El maneig de les preguntes Sistema

de registre en lrsquoatencio inicial Repercussio en la recuperacio Integrada en totes les L

Tema 8 La valoracio de la persona

Objectius i caracterıstiques Lrsquoentrevista com eina drsquoobtencio drsquoinformacio Us drsquoescales per ala caracteritzacio de la situacio personal Registre de les escales en els Sistemes drsquoinformacio

Integrada en totes les L

Tema 9 Prevencio de les infeccions relacionades amb lrsquoatencio sanitaria

Rentat de mans com eina basica en lrsquoatencio a la persona Caracterıstiques i objectius Us correcte

de guants Precaucions estandard L12 (4 h)

Tema 10 El control de les constants vitals

Valoracio fısica inicial Sistematitzacio en la revisio drsquoorgans i aparells Determinacio deparametres clınics Pressio arterial Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnicadel procediment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del pro-cediment Frequencia cardıaca Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnica delprocediment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del proce-diment Frequencia respiratoria Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnicadel procediment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre delprocediment Temperatura Definicio objectiu recursos i material realitzacio tecnica del proce-diment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del procedimentGlucemia capillar Definicio objectiu recursos i material Realitzacio tecnica del procedi-ment Controls i consideracions previes de la persona Complicacions i registre del procediment

L34 (4 h)

Tema 11 Proves diagnostiques (I)

Monitoratge basic Electrocardiograma Objectiu i Recursos Realitzacio tecnica del pro-cediment controls complicacions i registres Exploracio fısica Auscultacio Objectiu irecursos El fonendoscopi Caracterıstiques i higiene del material utilitzat Recursos materialsutilitzats Procediment tecnic Auscultacio pulmonar cardıaca basica i abdominal Interpretaciobasica de troballes Controls i complicacions Registre Palpacio abdominal Objectius i indi-cacions Realitzacio de procediment Interpretacio basica de troballes Controls i complicacions

Registre L56 (4 h)




Tema 12 Proves diagnostiques (II)

Extraccio de mostra sanguınia venosa Definicio de mostra Finalitat diagnostica Recursos imaterials Procediment tecnic i maneres drsquoextraccio Controls Complicacions i circumstanciesque alteren els resultats Registres Interpretacio basica de resultats Gestio dels residus generats

L78 (4 h)

Tema 13 Preparacio i administracio de medicacio oral topica i alimentacio enteral Seguretatdel pacient Efectes adversos dels farmacs Definicio o objectius recursos materials i preparaciode material Medicacio oral Tipus de presentacio Interaccions Pautes drsquoadministracioControls i complicacions Registre Gestio dels residus generats Medicacio topica Tipus depresentacio otica ocular i topica Interaccions Pautes drsquoadministracio Controls i complicacionsRegistre Gestio dels residus generats Alimentacio enteral Indicacions de nutricio enteral

Complicacions i precaucions Manteniment de la SNG Gestio dels residus generats L910 (4 h)

Tema 14 Preparacio i administracio de medicacio sueroterapia Seguretat del pacient Efec-tes adversos dels farmacs Definicio o objectius recursos materials i preparacio de materialSueroterapia Tipus i indicacions Preparacio del sistema de perfusio Ajustament de velo-citat drsquoinfusio Cures generals de la via venosa Complicacions Realitzacio tecnica procedimentde canalitzacio de via venosa Controls complicacions i registres Gestio dels residus generats

L1112 (4 h)

Tema 15 Preparacio i administracio de medicacio intramuscular subcutania i intradermicaSeguretat del pacient Efectes adversos dels farmacs Definicio o objectius recursos materials i pre-paracio de material Administracio de medicacio intramuscular (IM) Objectius i recursosCaracterıstiques del material a emprar xeringa agulla etc Preparacio de la medicacio en but-llofes i vials Calcul de dosi Mesures antiseptiques de la pell i localitzacio anatomica de zones depuncio Realitzacio tecnica del procediment Complicacions i precaucions Registres Gestio delsresidus generats Administracio de medicacio subcutania (SBC) i intradermica Mesu-res antiseptiques de la pell i localitzacio anatomica de zones de puncion Realitzacio tecnica del

procediment Complicacions i precaucions Registres Gestio dels residus generats L1314 (4 h)

Tema 16 Cures relacionades amb lrsquoeliminacio Sistemes de recolleccio bacı tasco i collector Indica-cions Procediment tecnic registre de diuresis Aplicacio de la recollida de mostres El sondaje

vesical Objectius indicacions i contraindicaciones Tipus de sondaje Recursos i seleccio dematerial tipus de sonda lubrificants i pinca peneana Realitzacio tecnica del procediment Con-trols i complicacions Cures de la sonda vesical Retirada de la sonda vesical Procediment icomplicacions Registres Enema de neteja Tipus drsquoenemes Preparacio i seleccio de material

Realitzacio del procediment Complicacions Registre L1516 (4 h)

Tema 17 Cures basiqus en la persona en el llit Higiene basica de la persona en el llit depe-

nent Definicio i objectius (finalitat profilactica i terapeutica) Recursos i materials Realitzaciotecnica del procediment higiene de la cara dels ulls i de la boca higiene del cos dels genitals ide la resta del cos Confeccio drsquoun llit hospitalari Llit desocupat llit ocupat Alineaciocorporal i canvis posturals Definicio objectius i recursos Realitzacio tecnica del procedimentHigiene postural en la persona atesa i en el personal sanitari Controls i complicacions Registres

L1718 (2 h)

Tema 18 Cures relacionades amb lrsquoalimentacio Sistemes de suport a lrsquoalimentacio Indicacions Pro-cediment SNG Indicacions i contraindicacions per a la insercio drsquoun sondaje nasogastrico Recur-sos i seleccio del material Realitzacio tecnica del procediment Cures Complicacions Registre

L1920 (4 h)

Taller 3 Simulacio dels procediments i tecniques basiques drsquoinfermeria

Els continguts drsquoaquesta unitat tematica es van a desenvolupar amb aquesta modalitat de taller dirigit aldesenvolupament drsquohabilitats i destreses en els procediments i tecniques basiques drsquoinfermeria en els treseixos a) la relacio professional pacient b) la valoracio integral i c) les tecniques basiques En aquest tallerbasicament srsquoutilitzara com estrategia la simulacio (role-playing) i la demostracio




a) Per a lrsquoensinistrament en la relacio professional-pacient i en la entrevista motivacional per arealitzar lrsquoanamnesis drsquoInfermeria srsquoutilitzara la tecnica de el role-playing o acompliment de rols

Es tracta drsquouna tecnica a traves de la qual se simula una situacio que es presenta en la vida real amblrsquoobjecte que es torne visible viscuda de manera que es comprenga millor lrsquoactuacio de qui o qui handrsquointervenir en ella

El professorat donara les instruccions oportunes per a realitzar una simulacio de escolta activa mit-jancant la tecnica de role-playing Els i les estudiantes que participen en la representacio escenica adop-taran el paper drsquoun personatge concret i recrearan una situacio Despres de finalitzar la dramatitzacio esconfrontara aquesta informacio amb els propis coneixements tecnics actituds judicis i motivacions quete lrsquoalumnat

b) Lrsquoensinistrament en les tecniques basiques es realitzara a traves de lrsquoaprenentatge basat en pro-

blemes i la demostracio

El professorat presentara casos clınics dialogats basats en exemples reals que guiaran a lrsquoalumnat pelsdiferents temes o ambits a tractar El metode de demostracions permet ensenyar mitjancant exhibicio iexplicacio proporcionant lrsquoavantatge drsquoensinistrar a lrsquoalumnea en lrsquoobservacio curosa i permet demostrarel per que dels procediments en infermeria pretenent la integracio de la teoria amb la practica

A lrsquoinici de cada procediment clınic el professorat comencara amb un recordatori sobre la tecnica indica-cions guies drsquoaplicacio riscos i possibles complicacions a mes realitzara una demostracio del procedimento maniobra tecnica permetent que lrsquoalumnat prenga notes sobre les maniobres observades interpretacio ivaloracio correcta Aquestes activitats estaran donades suport per tecniques audiovisuals material clınici ninots anatomics La durada de cada taller dependra del procediment o tecnica o a desenvolupar i deles activitats que es plantegen

Despres de la demostracio del professorat cada estudiant haura de realitzar tots els passos indicats pera la realitzacio de cada tecnica i manejar els documents de registres

B) ESTADES EN LES INSTITUCIONS SANITARIES

La practica en institucions sanitaries es un component essencial del proces drsquoensenyament-aprenentatgeen Infermeria i ofereix lrsquooportunitat de desenvolupar un coneixement practic diferent Aquest unicamentsrsquoadquireix mitjancant lrsquoaccio al permetre reconeixer les diverses situacions vistes en el planol teoric iintervenir adequadament amb una resposta rapida depenent de les cures i procediments que amb du cadapractica clınica i assistencial

Per a reforcar les habilitats i destreses adquirides mitjancant la simulacio dels procediments i les tecniquesbasica en la sala de practiques de Facultat drsquoInfermeria i Podologia esta previst que cada estudiant realitzeestades en UnitatServei drsquoHospitalitzacio

Per a lrsquoensinistrament de lrsquoalumnat i la supervisio de les practiques es conta amb la participacio delprofessorat associat de ciencies de la salut o assistencial









Practica clınica C 60


40100 ) 90 h




ACTIVITATS PRESENCIALS ENINSTITUCIO SANITARIA

Hores

Hospitalmdash Unitat drsquoHospitalitzacio 140 hmdash Servei hospitalari



Assistencia a esdeveniments i activitats externes ndash






Preparacio de classes de teoria ndash

Preparacio de classes practiques i de problemes ndash




100 )) 30 h


Donades les caracterıstiques de lrsquoassignatura srsquoutilitzara una metodologia participativa amb la finalitatde promoure la implicacio i la participacio de lrsquoalumnat en les classes teoriques i practiques combinantdiferents tecniques didactiques com son classes expositives participatives el taller i les tutories Vegem acontinuacio algunes peculiaritats drsquoaquestes estrategies de procediment

A) La classe expositiva

Classes expositives participatives amb suport de mitjans audiovisuals en les quals es treballara els contingutsde lrsquoassignatura i es formularan preguntes que es debatran en lrsquoaula Aquestes sessions estaran dedicades alrsquoexposicio dels conceptes fonamentals que lrsquoalumnat trobara quan es plantegen activitats de grup i en elsensenyaments practics

B) El taller

El taller es altra metodologia que sera utilitzada en totes les unitats tematiques de lrsquoassignatura Per tallerentendrem un lloc on es treballa srsquoelabora i es transforma una mica para ser utilitzat des del punt devista pedagogic permet un aprendre fent sent lrsquoalumnat el centre de lrsquoaccio al permetre mitjancantlrsquoexecucio el seu autoaprenentatge Presenta lrsquoavantatge drsquoexperimentar una situacio didactica concreta i alprofessorat li ofereix lrsquooportunitat drsquoobservar a lrsquoalumnea en accio apreciar el seu treball corregir els seuserrors i orientar-li en les adreces correctes

Per aixo el taller representa un pilar basic per a la docencia drsquoInfermeria al permetre el desenvolupamentdrsquohabilitats destreses i aptituds necessaries per a arribar a una correcta qualificacio professional de cara alrsquoassistencia clınica Amb ell es preten afermar els coneixements assimilats en les classes teoriques el dominide tecniques especıfiques drsquoassistencia en infermeria i el desenvolupament drsquoestrategies generals de resoluciode problemes i casos practics

Algunes de les tecniques i procediments participatius que srsquoutilitzaran en el taller amb fins de coneixementcollectiu son la lectura dirigida la discussio lrsquoobservacio participant els simulacres o la representacio desituacions lrsquoentrevista lrsquoestudi de casos Tambe lrsquoelaboracio de productes tals com fitxes ressenyes quadressinoptics grafiques informes articles o elaboracions especıfiques drsquoacord amb la naturalesa del projecte




Com anteriorment srsquoha indicat en lrsquoapartat de Continguts es proposa la realitzacio de tres tallersen els quals una vegada impartit el contingut teoric es plantejaran exercicis i activitats practiques perqueels estudiants exerciten habilitats i destreses que els van a resultar utils quan srsquoincorporen als Centres depractiques

C) Tutorıes individuals o de grup

Les tutories constitueixen el complement ideal per als ensenyaments teorics i practiques doncs permetenuna relacio mes personalitzada entre lrsquoestudiant i el professor La tutoria proporciona a aquest ultim unaexcellent oportunitat per a seguir de prop els progressos dels estudiants coneixer les seues dificultats iorientar-los personalment segons els interrogants i problemes especıfics que plantegen i segons els seusinteressos i motivacions

El professorat atendra la demanda individual de lesus estudiantes responent els dubtes plantejats delstemes explicats en classe i en les tutories de grup es revisara els productes i els exercicis realitzats

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es realitzara mitjancant la valoracio del compliment dels criteris drsquoaprenen-tatge que srsquoestablisquen en funcio dels continguts i la modalitat docent utilitzada Aixı doncs srsquoutilitzara

A) Prova escrita per a valorar els continguts teorics (T) i teoric-practics (P) de lrsquoassignatura El formatdrsquoaquesta prova se plantejara amb preguntes tipus questionari o test amb 4 possibilitats de respostadescomptant una resposta correcta cada tres respostes incorrectes

La puntuacio obtinguda en aquesta prova escrita equivaldra al 40 de la nota final i sera corregida iavaluada pel professorat responsable de lrsquoassignatura

B) Prova de simulacio per avaluar lrsquoapres en les classes de laboratori (L) i en les estades de les InstitucionsSanitaries Es prepararan diversos escenaris acords amb els temes de la Unitat Tematica 3 proposant-lia lrsquoalumnea la resolucio individual drsquouna problematica especıfica

La puntuacio obtinguda en aquesta prova de simulacio equivaldra al 50 de la nota final i sera emesa pelprofessorat responsable de lrsquoassignatura io el professorat associat de ciencies de la salut que srsquoencarreguedel muntatge de lrsquoescenari de lrsquoexamen

C) Practiques drsquoensinistrament durant les estades en les Institucions Sanitaries La puntuacioobtinguda equivaldra al 10 de la nota final i sera emesa pel professorat associat de ciencies de la salut

En cadascuna de les parts que constitueixen lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura lrsquoalumne o alumna ha drsquoobtindrela qualificacio drsquoapte per a poder ser avaluatda

El primer dia de classe es presentaran a lrsquoalumnat els criteris especıfics sobre els quals es procedira a laqualificacio dels aspectes mes destacats dels continguts que es van a avaluar

Es imprescindible lrsquoassistencia a les classes impartides en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia aixı coma les estades en les Institucions Sanitaries Revesteixen per tant caracter drsquoobligatorietat a lrsquoefecte depoder comptabilitzar qualsevol puntuacio dalt esmentada El control de lrsquoassistencia srsquoefectuara mitjancantsignatura de la presencialitat Lrsquoalumnat que no haja realitzat les sessions L no podra dur a terme lapermanencia en la Institucio Sanitaria

En el cas de no poder assistir alguna practica de laboratori per motius oficialment justificats lrsquoalumnatha de contactar previament amb el professorat responsable per a intentar desenvolupar la practica ambun altre grup diferent de lrsquoinicialment assignat permutant amb un companya Si aquesta situacio no espossible i es tracta drsquouna absencia a una sessio L lrsquoalumnat ha drsquoelaborar un treball compensatori sobrela practica a la qual no ha assistit

En la situacio de no poder realitzar la permanencia en la Institucio Sanitaria per motius oficialmentjustificats lrsquoalumnat ha de contactar previament amb el seu professora associata de Ciencies de la Salut iinformar el professorat responsable drsquoaquest centre sanitari

Finalment es recorda a lrsquoalumnat que ha de tenir molt en compte que donades les caracterıstiquesintegradores del modul 3 el Document de Verificacio del Tıtol de Grau en Infermeria per la Universitatde Valencia estableix que es deuen haver superat 90 credits ECTS com requisit previ abans drsquoaccedir a lesassignatures Practicum I II III IV i per descomptat al Treball Final de Grau






1 Ballesta F Blanes F Castells M Domingo M Fernandez M i Gomez F (2007) Guıa deactuacion de enfermerıa manual de procedimientos [Monografıa] Valencia Conselleria de SanitatGeneralitat Valenciana 2ordf ed

2 Chocarro L Venturini C (2006) Guıa de procedimientos practicos en Enfermerıa Medico-QuirurgicaElsevier

3 Cibanal Juan L Arce M C (2009) La relacion enfermera-paciente Colombia Universidad deAntioquia

4 Velasco Arias S (2009) Recomendaciones para la practica clınica con enfoque de genero MadridObservatorio de Salud de la Mujer Direccion General de la Agencia de Calidad del Sistema Nacionalde Salud Ministerio de Sanidad y Polıtica Social

5 Potter P A Faan R M P Perry A G Faan R E y Stockert P (Eds) (2019) Fundamentosde enfermerıa Elsevier

6 Berman A Erb G y Kozier B (2008) Fundamentos de enfermerıa conceptos proceso y practicasKozier y Erb (No 616-083) Pearson




ADDENDA COVID-19

1 Continguts




Respecte a la planificacio temporal de la docencia es mantenen les sessions en els dies i hores programadespresencial amb limitacio drsquoaforament o ldquoonlinerdquo


Llistat drsquoeines docents en el qual es desenvolupen les diferents sessions de lrsquoassignatura

bull Sessions T us de la metodologia docent Aula invertida o Flipped classroom amb activitats comple-mentaries (Kahoot casos practics )

bull Sessions P us de la metodologia docent Aula invertida o Flipped classroom amb activitats comple-mentaries (Kahoot casos practics )

bull Sessions L us de la metodologia docent Aula invertida o Flipped classroom amb activitats comple-mentaries (Kahoot casos practics )

bull Tutories sessions plenaries mitjancant videoconferencia (Blackboard Collaborate)

bull Forum de discussio en Aula Virtual

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura srsquoestableix de la seguent manera drsquoacord amb la guia original

bull Prova tipus test (continguts T P i L) mitjancant questionari presencial o a lrsquoaula virtualdrsquoacord amb les possibilitats de presencialitat La puntuacio obtinguda es correspondra amb el 40de la nota final Data i hora establida en lrsquoOCA per la CAT

bull Cas clınic (continguts L) mitjancant activitat en el laboratori presencial amb limitacio drsquoaforamento en aula virtual amb limitacio de temps per a la seua realitzacio i lliurament drsquoacord amb lespossibilitats de presencialitat Fitxa de lrsquoactivitat i rubrica drsquoavaluacio disponible en aula virtual

bull Quadern de practiques (continguts T P i L) mitjancant activitat a lrsquoaula virtual Aquestaactivitat sera aplicable nomes en el cas que lrsquoalumnat no puga realitzar les seues estades clıniquesen centres sanitaris La puntuacio obtinguda es correspondra amb el 10 de la nota final Fitxa delrsquoactivitat i rubrica drsquoavaluacio disponible en aula virtual

En el cas que lrsquoalumnat puga realitzar les seues practiques en els centres sanitaris aquesta activitatqueda eliminada mantenint-se el 10 del pes drsquoaquest apartat de lrsquoavaluacio realitzada pel professoratassistencial de Ciencies de la Salut (PACS) per al calcul de la qualificacio final tal com es recull en laguia original

Per a poder ser avaluat lrsquoalumnat ha drsquoobtindre la qualificacio drsquoapte en cadascuna de les parts

Es imprescindible lrsquoassistencia a les classes L aixı com la permanencia en les Institucions sanitariesLrsquoalumnat que no ha desenvolupat les sessions L no pot realitzar lrsquoestada en Institucions Sanitaries

En el cas drsquoaportar alguna justificacio oficial de lrsquoabsencia lrsquoalumnat ha de contactar amb el professoraresponsable drsquoacord amb les indicacions de la guia docent original




5 Bibliografia

La bibliografia recomanada es mante segons la guia docent original



281 PRACTICUM I





Nom assignatura PRACTICUM I



Curs Tercer






0 0 6 388 468

0 0 6



















Despatx Nordm 2 FIP



Despatx



Despatx



Despatx



Despatx




PRACTICUM I 282


Despatx



Despatx



Despatx



Despatx



Despatx

Correu-e


Despatx (Ontinyent)



Despatx



Despatx (Ontinyent)



Despatx











ndash Hospital



283 PRACTICUM I




Es recomana haver superat les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria relacionadesamb la materia Salut Publica i Infermeria Comunitaria Salut Publica Infermeria Comunitaria iGestio I Administracio dels Serveis de Salut


Aquesta assignatura es complementaria a lrsquoassignatura Practicum II per aixo es recomana a lrsquoalumnatmatricular-se de manera conjunta drsquoambdues assignatures












PRACTICUM I 284







Estudi Comunitari de Salut

1 Exercitar la metodologia drsquoInvestigacio-Accio Participativa

2 Descobrir la importancia que te per a Infermeria de la realitzacio de lrsquoEstudi Comunitari de Salut i laseva implicacio professional als programes drsquointervencio comunitaria

3 Recaptar informacio objectiva i quantitativa

4 Manejar bases de dades informatitzades

5 Coneixer la delimitacio geografica i localitzacio de la comunitat on va a incorporar-se lrsquoalumnat perrealitzar les practiques comunitaries

6 Perfilar la caracteritzacio social de la comunitat (estructura demografica estructura urbana transportsectors productius estructura ideologica)

7 Utilitzar indicadors demografics

8 Interpretar quadres i grafiques

9 Coneixer les caracterıstiques concretes dels equipaments i serveis que existeixen en la comunitat (socialssanitaris educatius culturals oci i temps lliure etc) la seva ubicacio les seves funcions la sevainterrelacio i formes de coordinacio

10 Coneixer els recursos propis amb que explica la comunitat es a dir el teixit associatiu els grupsformals i informals

11 Coneixer els actius en salut amb que explica la comunitat i aprendre a identificar-los i diferenciar-losdels recursos

12 Recaptar informacio subjectiva i qualitativa

13 Coneixer les necessitats i demandes de la poblacio a la zona drsquoestudi emprant metodologia ambenfocament qualitatiu (com per exemple la audicio)

14 Practicar la tecnica de lrsquoentrevista amb un representant drsquoun recurs comunitari o associacio

15 Practicar la tecnica lrsquoaudicio la tabulacio de les dades i analitzar la informacio



285 PRACTICUM I

16 Identificar els factors de risc de les malalties mes prevalentes de la zona

17 Tenir coneixement global de la situacio de salut i necessitats de la comunitat per programar activitatsdrsquoinfermeria

18 Redactar un informe i exposar-ho i defensar-ho davant el professorat de lrsquoassignatura

Direccio general de Salut Publica

1 Coneixer lrsquoestructura i funcionament de la Direccio general de Salut Publica


3 Coneixer els principals programes dirigits a promoure i protegir la salut de la poblacio

4 Coneixer els mecanismes de coordinacio amb les diferents estructures de lrsquoAtencio sanitaria primariai especialitzada

5 Participar en alguna de les activitats que es realitzen en els serveis centrals que es trobin dins de lescompetencies de la infermeria en Salut Publica i que srsquoajusti en la seva temporitzacio al perıode depractiques

Centro de Salut Publica

1 Identificar el Departament de Salut com la demarcacio geografica i poblacional per a la planificacioprogramacio gestio i coordinacio de lrsquoatencio de la salut de la comunitat

2 Coneixer lrsquoestructura i funcionament del Centre de Salut Publica del Departament participant en ca-dascuna de les seves unitats Epidemiologia Salut Laboral Seguretat Alimentaria Sanitat Ambientali Promocio de la Salut i Programes de Salut


4 Identificar i estudiar els factors de risc i els problemes de salut prevalentes del Departament

5 Coneixer els principals programes dirigits a protegir la salut de la poblacio exposada a riscos de tipusambiental i laboral i a riscos dels productes alimentosos io alimentaris sobre la base de la legislaciovigent

6 Coneixer els mecanismes de coordinacio amb les diferents estructures de lrsquoatencio sanitaria primariai especialitzada

7 Coneixer el funcionament de lrsquoAdreca del Centre de Salut Publica

8 Coneixer les Unitats de Suport a lrsquoAtencio Primaria i el seu funcionament salut mental salut sexuali reproductiva

9 Coneixer els programes de prevencio de la malaltia programa de prevencio de cancer de colon iprograma de prevencio de cancer de mama

lsquo



En el que concerneix al Practicum I aquestes es concreten de forma sintetica en la realitzacio drsquounsimulacre de Estudi Comunitari de Salut amb la elaboracion drsquoun informe sobre el coneixement delterritori i de la poblacio en el seu vessant de coneixement objectiu (delimitacio geografica i localitzacio de lacomunitat caracteritzacio de la poblacio estructura urbana i recursos) com en el seu vessant de coneixementsubjectiu (estudi de la demanda i necessitats de la poblacio mitjancant la tecnica de la audicio)



PRACTICUM I 286

Aixı mateix lrsquoalumnat participara en les activitats propies de les diferents unitats de les institucionssanitaries abans esmentades

La Direccio general de Salut Publica srsquoestructura en les seguents unitats

A) Sotsdireccio General de Promocio de la Salut i Prevencio de la qual al seu torn depenen

ndash Servei de Promocio de la Salut i Prevencio en lrsquoEntorn Sanitari

ndash Servei de Promocio de la Salut i Prevencio en les Etapes de la Vida

ndash Servei de Promocio de la Salut i Prevencio en lrsquoEntorn Laboral

B) Sotsdireccio General drsquoEpidemiologia Vigilancia de la Salut i Sanitat Ambiental de la qual alseu torn depenen

ndash Servei de Vigilancia i Control Epidemiologic

ndash Servei drsquoEstudis Epidemiologics i Estadıstiques Sanitaries

C) Sotsdireccio General de Seguretat Alimentaria i Laboratoris de Salut Publica de la qual al seutorn depenen

ndash Servei de Planificacio i Analisi Alimentaria

ndash Servei de Gestio del Risc Alimentari

El Centre de Salut Publica compta amb les Unitats funcionals que a continuacio srsquoesmenten cadascunaamb les seves respectives activitats

A) Unitat drsquoEpidemiologia

B) Unitat de Seguretat Alimentaria

C) Unitat de Salut Laboral

D) Unitat de Promocio de la Salut i de Programes de Salut

E) Unitat de Sanitat Ambiental








Tutories reglades O 20



80100 ) 468 h














100 )) 117 h



287 PRACTICUM I











Total 575

A) Tallers











PRACTICUM I 288


Per al present curs srsquohan programat 6 tallers (veure Quadre 17) amb diferents sessions que srsquoimpartiranper a cadascun dels subgrups i perıodes els subgrups BC1 BC2 BC3 BC4 en el primer perıode i elssubgrups AD1 AD2 AD3 AD4 en el segon



Numsessions

Producte sollicitat






Violencia deGenere














289 PRACTICUM I













9 Avaluacio












PRACTICUM I 290




En el quadre 15 es representa la ponderacio de les diferents parts que constitueixen lrsquoavaluacio delPracticum I-Salut Publica






291 PRACTICUM I

Quadre 15 AVALUACIO DEL PRACTICUM I (SALUT PUBLICA)Nota final 50 PACS + 50 prof FIP







Assistencia als tallers (5)1 Reunio inicial per a la presentacio de lrsquoassignatura

2 Estudi Comunitari de Salut 1 Introduccio Comunitat Delimitacio geografica Obser-vacio del territori (Estudi objectiu)

3 Estudi Comunitari de Salut 2 Demografia Recursos i fitxer comunitari (Estudi objectiu)

4 Estudi Comunitari de Salut 3 Audicio (Estudi qualitatiu subjectiu)

5 Actius en salut

Assistencia i desenvolupament de les tutories de seguiment (20)

Avaluacio Tutoria seguiment 1 Estudi objectiu 925de grup Subtotal 1 160

Subtotal 2 515Subtotal 3 250

Tutoria seguiment 2 Estudi qualitatiu subjectiu 925Subtotal 4 350Subtotal 5 375

(Ev individual) Subtotal 6 200 Referenc bibliografiques Subtotal 7 080 Annexos Subtotal 8 070

Exposicio oral del ECS (25)

Avaluacio individual Oratoria Subtotal 1 800Avaluacio individual Domini del contingut Subtotal 2 900Avaluacio de grup Presentacio del contingut Subtotal 3 800



PRACTICUM I 292


Referencias basicas
















293 PRACTICUM I

ADDENDA COVID-19

1 Continguts


Quant als continguts relacionats amb les activitats derivades de lrsquoestada en el centre sanitari de practiqueses preveu la realitzacio ıntegra drsquoaquestes activitats En el cas de que no fora possible srsquoestablira unpercentatge mınim de permanencia en el centre de practiques per al desenvolupament de dites activitats noinferior al 50 del termini de permanencia previst en lrsquoorganitzacio del curs academic








En el treball drsquoEstudi Comunitari de Salut lrsquoobservacio directa (rsquopateigrsquo amb visualitzacio del territoriamb la guia drsquoobservacio) se substituira per estrategies drsquoobservacio indirecta a traves dels mitjans proporci-onats per les TIC (eines de street views o serveis en internet des drsquoon es poden veure recorreguts virtualsde carrer) amb les quals emular lrsquoobservacio directa

Per a la realitzacio de lrsquoestudi subjectiu de lrsquoAnalisi de la Situacio de Salut mitjancant la tecnica delrsquoaudicio cada estudianta contactara amb un testimoni privilegiat i amb una persona del carrer de lacomunitat per efectuar el colloqui per via telefonica o per videoconferencia sempre amb la intermediaciodella PACS Com alternativa drsquoultim recurs quedaria realitzar els colloquis (a un testimoni privilegiat auna persona del carrer) a persones dins del cercle de relacions de lrsquoalumnea encara que no residisquenen el territori de referencia de la Zona Basica de Salut assignada

Es tindran en compte les mateixes consideracions pel que fa al contacte amb el o la representant drsquounaentitat recurs servei associacio de la comunitat lrsquoelaboracio de la corresponent entrevista i la replegada dedades per a la fitxa del fitxer comunitari

La resta drsquoactivitats queden conforme allo estipullat en la Guia docent

4 Avaluacio

1) Avaluacio en els centres de practiques per part del PACS 50 de la qualificacio final sobre labase drsquouna assistencia drsquoalmenys el 50 del perıode de practiques inicialment previst conformeallo establert en la guia docent inicial



PRACTICUM I 294

2) Avaluacio per part del professorat de la FIP 50 de la qualificacio final conforme allo esta-blert en la guia docent inicial Lrsquoexposicio en grup de lrsquoinforme sobre lrsquoEstudi Comunitari deSalut srsquoavaluara be de forma hıbrida o be mitjancant videoconferencia sıncrona

El professorat que coordinada lrsquoassignatura es reserva la possibilitat drsquoajustar el pes especıfic en laponderacio drsquoalgun dels elements objecte drsquoavaluacio per part del professorat de la FIP quan aquesta part nosrsquohaguera pogut realitzar per motius plenament justificats i de causa major sempre a favor de la qualificaciode lrsquoalumnat

5 Bibliografia




295 PRACTICUM II





Nom assignatura PRACTICUM II



Curs Tercer






0 0 6 388 468

0 0 6



















Despatx Nordm 2 FIP



Despatx



Despatx



Despatx



Despatx




PRACTICUM II 296


Despatx



Despatx



Despatx



Despatx



Despatx

Correu-e


Despatx (Ontinyent)



Despatx



Despatx (Ontinyent)



Despatx











ndash Hospital



297 PRACTICUM II




Es recomana haver superat les assignatures del primer i segon curs del Grau en Infermeria relacionadesamb la materia Salut Publica i Infermeria Comunitaria Salut Publica Infermeria Comunitaria iGestio I Administracio dels Serveis de Salut aixı com totes les assignatures de Infermeria en el CicleVital


Aquesta assignatura es complementaria a lrsquoassignatura Practicum I per aixo es recomana a lrsquoalumnatmatricular-se de manera conjunta drsquoambdues assignatures










G-21 Realitzar les cures drsquoinfermeria basant-se en lrsquoatencio integral de la salut la cooperacio multidiscipli-nar la integracio dels processos i la continuıtat assistencial en coordinacio amb tots els nivells de lrsquoatencio



PRACTICUM II 298

sanitaria i drsquoaltres recursos i serveis sociosanitarios



















299 PRACTICUM II


Centre de Salut

1 Comprendre les caracterıstiques del model de Promocio de la Salut basat en les estrategies de lrsquoAtencioPrimaria i de la Salut Publica

2 Coneixer el model professional de la Infermeria Comunitaria les seves funcions i el paper que exerceixdins de lrsquoEquip multidisciplinari drsquoAtencio Primaria

3 Coneixer les principals caracterıstiques de lrsquoestructura i funcionament del centre aixı com lrsquoorganitzaciodel treball per sector per Unitat drsquoAtencio Familiar (UAF) o per Unitat Medic-Infermera

4 Aplicar la metodologia de la Salut Publica per coneixer les necessitats de salut identificar els grupsde poblacio amb riscos especials i subministrar atencio continuada a les persones les famılies i lacomunitat

5 Coneixer els diferents programes de salut que es desenvolupen en el centre

6 Coneixer els instruments metodologics i tecnics per al disseny de programes drsquoeducacio per a la saluti la seva avaluacio (a lrsquoescola en el mitja laboral en la famılia i en la comunitat)

7 Promoure activitats drsquoeducacio per a la salut en grups homogenis de risc

8 Coneixer i manejar la Visita Domiciliaria en totes les seves modalitats

9 Identificar la participacio de la comunitat com un element imprescindible per al desenvolupament delrsquoAtencio Primaria de Salut

10 Coneixer com funcionen les estructures organitzatives formals de participacio de la comunitat com elsConsells de Salut de Zona (o equivalents) en el cas drsquoestiguin constituıts

11 Participar en la recollida drsquoinformacio de lrsquoEstudi Comunitari de Salut

12 Participar en les activitats programades per lrsquoEquip de Salut (reunions drsquoequip formacio continuadasessions drsquoinvestigacio etc)

Centro Penitenciari de Picassent

Practicament els mateixos objectius drsquoaprenentatge que en el Centre de Salut pero dins del context drsquounainstitucio penitenciaria



En el que concerneix al Practicum II aquestes es concreten de forma sintetica en la realitzacio deconsultes a demanda i consultes programades (pediatria adults i majors matrona treball social) activitatsdrsquoatencio domiciliaria realitzacio de visites domiciliaries acompliment de tecniques basiques atencio ala urgencia participacio als programes de salut preparacio de sessio de formacio continuada activitatsdrsquoadministracio i gestio en atencion primaria Tot aixo des de la permanencia en un Centre de Salut o en elCentre Penitenciari de Picassent



PRACTICUM II 300











80100 ) 468 h














100 )) 117 h



A) Tallers






301 PRACTICUM II









Total 575







Per al present curs srsquohan programat 6 tallers (veure Quadre 17) amb diferents sessions que srsquoimpartiranper a cadascun dels subgrups i perıodes els subgrups BC1 BC2 BC3 BC4 en el primer perıode i elssubgurpos AD1 AD2 AD3 AD4 en el segon





PRACTICUM II 302



Numsessions

Producte sollicitat






Violencia deGenere





















303 PRACTICUM II




9 Avaluacio













En el quadre 20 es representa la ponderacio de les diferents parts que constitueixen lrsquoavaluacio delPracticum II-Infermeria Comuntiaria



PRACTICUM II 304

Quadre 20 AVALUACIO DEL PRACTICUM II (INFERMERIA COMUNITARIA)Nota final 50 PACS + 50 prof FIP






Avaluacio de B1 Xerra Educacio per a la Salut 275les activitats B2 Xerra Formacio Continuada 275en grup B4 Visita Domiciliaria (proces) 250

Ev individual B3 Exposicio Formacio Continuada 200


Assistencia als tallers (5)





5 Instrumental

6 Guareixes i sutures

Informimemoria del Practicum II mdash Visita Domiciliaria EpS Formacio Continu-ada Violencia de Genere (45)

Ev de grup I1 Format + introd general Subtotal 1 450Ev individual I2 Domini de la VD

Part inicial informe VD Subtotal 2 475Primera VD Subtotal 3 545Segona VD Subtotal 4 545Tercera VD Subtotal 5 545Part final informe VD Subtotal 6 365

Ev de grup I3 Educacio per a la Salut Subtotal 7 225Ev de grup I4 Formacio Continuada Subtotal 8 225Ev de grup I5 Violencia de Genere Subtotal 9 1125



305 PRACTICUM II





Referencias basicas




3 Conselleria de Sanitat (1997) Guıa de Promocion de Salud de las Personas Mayores (1997) ValenciaConselleria de Sanitat Generalitat Valenciana




7 Marchioni M (sa) La Accion Social en y con la Comunidad Zaragoza Libros Certeza




11 Conselleria de Sanitat (2009) Plan de Prevencion de Enfermedades Cardiovasculares de la CV Guıade Prevencion de la Enfermedad Cardiovascular Valencia Conselleria de Sanitat Generalitat Valen-cianas

12 Direccion General de Salud Publica (1999) Programa de Supervision de la Salud Infantil (1999)Valencia DGSP Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana

13 Conselleria de Sanitat (2009) Protocolo para la atencion sanitaria de la violencia de genero (2009)Valencia Conselleria de Sanitat Generalitat Valenciana

14 Conselleria de Sanitat (2004) Plan para la Mejora de la Atencion Domiciliaria en la CV 2004-2007Valencia onselleria de Sanitat Gerneralitat Valenciana




PRACTICUM II 306






307 PRACTICUM II

ADDENDA COVID-19

1 Continguts


Quant als continguts relacionats amb les activitats derivades de lrsquoestada en el centre sanitari de practiquesespreveu la realitzacio ıntegra drsquoaquestes activitats En el cas de que no fora possible srsquoestablira un percentat-ge mınim de permanencia en el centre de practiques per al desenvolupament de dites activitats no inferioral 50 del termini de permanencia previst en lrsquoorganitzacio del curs academic








a) Visita domiciliaria ElLa PACS facilitara el contacte drsquouna persona atesa des del Centre de Salut per ala realitzacio de les visites domiciliaries i introduira a lrsquoalumnea perque les puga efectuar a distanciaCom alternativa el professorat de la FIP proporcionara diferents estudis de casos relatius a personesateses en Centre de Salut totalment anonimitzats perque lrsquoalumnat tinga un punt de partida sobreel qual construir-se les visites domiciliaries Aquestes situacions de simulacio procuraran emular lescaracterıstiques i condicions reals que solen veurersquos en les practiques presencials Lrsquoalumnat tambepodra recorrer a alguna persona del seu cercle de relacions amb la que poguera practicar la tecnica de lavisita domiciliaria previ permıs per part del professorat de la FIP

b) Activitat drsquoEducacio per a la Salut Seguint amb la programacio prevista el grup drsquoalumnes ha deproposar un tema per desenvolupar lrsquoactivitat drsquoEducacio per a la Salut preparar-se el contingut labibliografia les diapositives dıptic o cartell etc Quant a lrsquoexposicio aquesta es presentara en audiovisualen el format que elegisca el grup drsquoalumnes (diapositives en les que es veja qui parla en un raco delrectangle-pantalla infografia explicada auca ma que dibuixa alhora que srsquoexplica el relat etc)

c) Activitat de Formacio Continuada El grup drsquoalumnes ha de proposar tema per a la formacio continuadao be atendre la peticio drsquointeres manifestada pels professionals del Centre de practiques Com es tractadrsquouna exposicio formal aquesta es preparara en audiovisual en el que apareixera el contingut de ladiapositiva ocupant pantalla i en un requadre inferior (esquerra o dreta) lrsquoalumnea que relata el contingutde la diapositiva

d) Violencia de genere El porta-foli srsquoenviara per correu electronic al professorat encarregat del taller de VGSi no poguera efectuar-se la identificacio de situacions de violencia de genere en el Centre de practiquesquedara anullada la realitzacio del cribratge



PRACTICUM II 308

4 Avaluacio

1) Avaluacio en els centres de practiques per part del PACS 50 de la qualificacio final sobre la base drsquounaassistencia drsquoalmenys el 50 del perıode de practiques inicialment previst conforme allo establert en laguia docent inicial

En cas que es reduıren els terminis de permanencia en el Centre de practiques i que el professorat associatassistencial (PACS) no poguera avaluar alguna de les activitats de

bull Visita domiciliaria

bull Deteccio de les situacions de violencia de genere des drsquoAtencio Primaria

bull Seguretat del Pacient en Atencio Primaria

es procedira a la reassignacio de la ponderacio de puntuacions entre les activitats sı avaluables

ElLa PACS per tant basara la seua qualificacio en relacio a la puntuacio atorgada a les demes activitatsavaluables proposades en el pla de treball com ara

bull Lrsquoelaboracio del treball resultat de lrsquoactivitat drsquoeducacio per la salut a lrsquoescola (document base dela xarrada diapositives o altres elements divulgatius etc) Lrsquoexposicio davant de public no rebraqualificacio

bull Lrsquoactivitat de formacio continuada (document base de la xarrada de formacio continuada diaposi-tives)

bull Lrsquoexposicio de la xarrada de formacio continuada (mitjancant videoconferencia)

2) Avaluacio per part del professorat de la FIP 50 de la qualificacio final conforme allo establert en laguia docent inicial

El professorat que coordinada lrsquoassignatura es reserva la possibilitat drsquoajustar el pes especıfic en la pon-deracio drsquoalgun dels elements objecte drsquoavaluacio per part del professorat de la FIP quan aquesta partno srsquohaguera pogut realitzar per motius plenament justificats i de causa major sempre a favor de laqualificacio de lrsquoalumnat

Drsquoaltra banda es proposara a lrsquoalumnat lrsquoavaluacio mitjancant la defensa de lrsquoinformetreball derivatdel Practicum II en forma drsquoexposicio en grup be de forma hıbrida o be mitjancant videoconferenciasıncrona

5 Bibliografia




309 PRACTICUM III





Nom assignatura PRACTICUM III



Curs Quart






07 0 3 548 585

4 0 20



Coordinacio Prof Ruescas Lopez Manuel




Despatx Nordm 5 FIP


Prof Casal Angulo Carmen



Profesorado Prof 1 Garcıa Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP

Correu-e PabloGarciauves




Prof 3 Martınez Sabater Antonio






Prof 5 Fonfrıa Vivas Rosa






Prof 7

Despacho

Correo-e



PRACTICUM III 310

Profesorado Prof 8

Despacho

Correo-e

Prof 9

Despatx

Correu-e

Prof 10

Despatx

Correu-e

Prof 11

Despatx

Correu-e

Prof 12

Despatx

Correu-e


La Infermeria com a ciencia de les cures es una disciplina eminentment practica encara que ha drsquoanarcimentada sobre unes solides bases teoriques Tenint en compte sempre la concepcio holıstica de lrsquoesserhuma com un ser integral que viu i es desenvolupa en un entorn les cures que se li poden proporcionar sonmoltes

El model organitzatiu de practiques abasta els coneixements habilitats destreses actituds i valors ad-quirits en totes les materies de la titulacio integrant tant les ciencies biologiques com les mediques i socialsPreten en definitiva capacitar als i les estudiants per a desenvolupar les funcions propies del professionaldrsquoInfermeria aixı com els ambits drsquoactuacio professional dirigits a proporcionar una atencio integral a lasalut

El Pla drsquoEstudis del Grau drsquoInfermeria de la FIP de la Universitad de Valencia assigna a la materiaPracticum III una carrega lectiva de 195 credits ECTS que per la seua equivalencia en hores (30 hores detreball de lrsquoalumne per cada credit ECTS) suposa un total de 540 hores Les caracterıstiques drsquoaquestespractiques desenvolupades en serveis generals dels diferents centres hospitalaris en els quals existeix convenide colllaboracio docent no ha drsquoobviar la valoracio i lrsquoatencio de les cures mantenint una visio integral dela persona En aquest perıode de practiques lrsquoalumnat tindra la possibilitat drsquointegrar en el terreny practicels coneixements adquirits en la teoria relacionat amb els processos fisiopatologics i les cures especıfiquesdrsquoinfermeria

Lrsquoorganitzacio del perıode de practiques en el primer i segon semestre del quart curs de grau estipulaun perıode de practiques drsquouns 62 dies en horari de matı o de vesprada Drsquoaltra banda tenint en comptela important carrega lectiva la diferencia dels serveis en que es realitza les practiques i fins i tot del mateixservei en funcio de lrsquoHospital es necessari mantenir una formacio guiada supervisada i avaluada de formacoordinada tant entre els professors responsables com dels professionals que intervenen en la docencia practicadesenvolupada en les institucions sanitaries

En la unitat Practicum III es desenvolupen les practiques clıniques per excellencia en les unitatsdrsquoinfermeria dels Hospitals Universitaris concertats en les sales de medicina cirurgia i psiquiatria Enelles lrsquoalumnat tindra la possibilitat drsquointegrar en el terreny practic els coneixements adquirits en la teoriarelacionat amb els processos fisiopatologics i les cures especıfiques drsquoinfermeria

Les activitats practiques que ha de realitzar lrsquoalumnat estan sistematitzades perque desenvolupen degu-dament les capacitats drsquoobservacio analisi de la situacio i coneixement dels pacients i repeticio de tecniquesA aquest efecte srsquoassignara a cada alumnao un determinat grup de pacients segons la situacio grau dedependencia dels mateixos i el criteri del personal drsquoinfermeria procurant que en la mesura del possiblesempre preste cuidats als mateixos malalts i als seus familiars Periodicament es tindra un Seminari en lrsquoaulade lrsquoEscola amb lrsquoobjectiu drsquoavaluar el desenvolupament de les practiques i tractar les possibles incidenciessorgides en les mateixes Mitjancant lrsquoexposicio de lrsquoestudi de casos concrets srsquoanalitzaran i canalitzaran lesdificultats plantejades en lrsquoaplicacio del proces drsquoinfermeria



311 PRACTICUM III

A lrsquoinici de les practiques clıniques es lliurara a lrsquoalumnat un dossier amb els objectius que es repassarasetmanalment amb la professora tambe se li lliurara una fulla drsquoavaluacio i una fulla de control de recorregutaixı com documents i registres necessaris




Es recomana compaginar la matrıcula amb lrsquoassignatura Practicum IV i haver superat les assignaturesPracticum I i Practicum II i aixı com les assignatures relacionades amb el cicle vital en que srsquohan estudiatles actuacions drsquoinfermeria en els processos mes frequents en els diversos sectors poblacionals Aixı mateix esrecomana haver cursat i aprovat les seguents assignatures Farmacologia Fisiopatologia MedicoquirurgicaI i Medicoquirurgica II


















PRACTICUM III 312























313 PRACTICUM III





En finalitzar el Practicum III es preten que el Graduat o Graduada drsquoInfermeria siga capac drsquoi estigamotivat per a proporcionar cures drsquoinfermeria a la persona i a la famılia en aquelles situacions io patologiesque requerisquen lrsquoassistencia en els serveis hospitalaris facilitant la recuperacio i la reinsercio a la vidaquotidiana promovent la salut i realitzant amb destresa les activitats drsquoinfermeria pertinents en cada cas


Les metes plantejades per a lrsquoensenyament de lrsquoassignatura Practicum III enteses com a formulacions deresultats de cert grau de complexitat son les seguents



3 Analitzar la realitat del patro epidemiologico com a base per a identificar i seleccionar els problemesde salut i malaltia i precisar el camp drsquoaccio drsquoInfermeria Medic-Quirurgica

4 Incentivar lrsquoanalisi crıtica i reflexiu sobre diferents parcelles drsquointervencio de la Infermeria Medic-Quirurgica





Amb lrsquoassignatura Practicum III es complemente la formacio practica en cures drsquoinfermeria en el nivellespecialitzat de salut com un nivell integrat dins del proces assistencial En ella es possibilita que lrsquoalumnataprenga estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seua famılia En aquesta unitatintervenen totes les materies relacionades amb el cicle vital Una vegada superat el Practicum III lrsquoalumnatha de trobar-se capacitat per a brindar una atencio integral a la persona en lrsquoambit medico-quirurgic iprocurant la coordinacio amb els nivells assistencials i la reinsercio social i familiar de la persona atesa


Donades la diversitat de serveis i Hospitals es plantegen una serie drsquoobjectius comuns a aconseguir encadascun dels serveis especialitzats i a mes srsquohan dissenyat una serie drsquoobjectius especıfics a aconseguir encadascuna de les unitats o serveis



PRACTICUM III 314





4 Coneixer els documents de caracter avaluatiu organitzatiu i de gestio utilitzats en les sales especialit-zades


6 Treballar i integrar-se en lrsquoequip multidisciplinar




10 Proporcionar a la persona i a les seues familiars informacio sobre els recursos drsquoautoajuda existents enla Zona Basica de Salut i en el Departament de Salut (o area soci-sanitaria corresponent)




Organizacion de la asignatura

Donat la carrega lectiva de lrsquoassignatura lrsquoespecificitat dels serveis en que es realitzen les practiques i finsi tot la diferent organitzacio del treball en funcio de lrsquoHospital es necessari mantenir una formacio guiadasupervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals queintervenen en la docencia practica en les institucions sanitaries A continuacio oferirem una breu explicaciosobre com es pretenen dur a terme i en quina sequencia les diferents activitats contemplades durant el perıodeen que es desenvolupe lrsquoassignatura Practicum III











315 PRACTICUM III











Lrsquohorari de les practiques queda establit en dos torns de 8 a 15 hores (torn de matı) i de 15 a 22 hores(torn de vesprada) Lrsquoinici de la jornada de practiques a les 800 o a les 1500 hores ha de complir-se demanera rigorosa ates que es en aqueixos moments que el personal drsquoInfermeria sortint transmet a lrsquoentrantles incidencies produıdes en el mateix i en torns anteriors I aquesta informacio resulta essencial per ala planificacio del treball del torn entrant en la qual lrsquoalumne o alumna ha drsquoestar present i participaractivament anotant aquelles activitats que realitze

Per a asseure les bases de lrsquoorganitzacio de lrsquoassignatura srsquohan previst en el calendari i pla de treball tressubperıodes que es desenvolupen al llarg del perıode de practiques en el centre al llarg drsquoun quadrimestre

El primer dia drsquoincorporacio de lrsquoalumnat a les unitats i serveis de lrsquoHospital el professorat associatde ciencies de la salut haura de

1 Explicar lrsquoorganitzacio de la unitat o servei hospitalari i les caracterıstiques dels pacients ingressats

2 Presentar a lrsquoalumnat a lrsquoEquip de Salut i assignar-los els professionals collaboradors

3 Realitzar lrsquoavaluacio diagnostica de lrsquoestat de coneixements i habilitats de lrsquoalumnat

4 Revisar i matisar les activitats a desenvolupar al llarg de la permanencia en lrsquohospital

5 Efectuar una breu presentacio dels tallers que es van a desenvolupar en la unitat corresponents icomunicar lrsquohorari de les tutories drsquoatencio a lrsquoalumnat

6 Establir un termini per a la recollida de la fitxa drsquoavaluacio que li ha de lliurar cada estudiant (maximuna setmana) degudament identificada i amb foto i numero de telefon de contacte

Al mateix temps es desenvolupara un programa de Seminaris i tallers en la Facultat drsquoInfermeria iPodologia que serviran de reforc i de tutela a les activitats que es realitzaran en els serveis hospitalaris Aaquest efecte srsquohan dissenyat diversos Seminaristaller de tres o quatre hores de durada cadascun per aimpartir en la sala de practiques de la FIP de la Universitat de Valencia En cadascun dels Seminaristalleres planteja una descripcio general del mateix els objectius que es preten aconseguir el guio amb lrsquoestructuradel contingut la metodologia a emprar i les activitats procedimentals a realitzar Finalment srsquoindica unaserie de referencies bibliografiques guies de practica clınica i aquells enllacos drsquointeres que ellrsquoestudianthauria de consultar durant la preparacio previa del Seminaritaller Tots aquests tallers seran impartits pelprofessorat responsable de lrsquoassignatura



PRACTICUM III 316



Amb la finalitat de que lrsquoalumnat recordi coneixements basics es visualitzara contingut ldquoon-linerdquo a travesde la plataforma

A mes es realitzaran diverses sessions de simulacio clınica avancada en la Facultat drsquoInfermeria i Podologia

Lrsquoassistencia als tallers i seminaris sera obligatoria acreditant-se lrsquoassistencia al mateix i sent requisitindispensable per a lrsquoavaluacio En ells es desenvoluparan els continguts amb metodologia teorico-practicasent necessaria la participacio activa de lrsquoalumnat A principi de curs srsquoestablira lrsquohorari i distribucio delsdiferents tallers


Seguretat Pacient

Semiologia general Valoracio del pacient

EPOC

Nutricio

Pediatria

Bradicardia








La estimacion del trabajo no presencial que el alumnado debe dedicar a la asignatura se debe considerar deforma aproximada puesto que indefectiblemente variara de un grupo a otro de un curso a otro y siemprese vera influida por el componente individual

En la asignatura Practicum III se considera que este trabajo no presencial deberıa invertirse en

Lrsquoestimacio del treball no presencial que lrsquoalumnat ha de dedicar a lrsquoassignatura srsquoha de considerar deforma aproximada ja que indefectiblemente variara drsquoun grup a un altre drsquoun curs a un altre i sempre esveura influıda pel component individual

En lrsquoassignatura Practicum III es considera que aquest treball no presencial hauria drsquoinvertir-se en





317 PRACTICUM III





7 Reunio final entre el professorat responsable i el PACCs per a lrsquo avaluacio de lrsquoalumnat

En finalitzar el perıode de practiques ella PACCs realitzara una avaluacio a tot lrsquoalumnat a traves drsquounarubrica ja preestablerta











75897100 ) 444 h














100 )) 141 h



PRACTICUM III 318


El pla drsquoestudis del tıtol de Grau en Infermeria per la Universitat de Valencia assigna a la materiaPracticum III una carrega lectiva de 195 credits ECTS que per la seva equivalencia en hores (30 horesde treball de lrsquoalumnat per cada credit ECTS) suposa 585 hores Aquesta carrega lectiva es distribueix alllarg del perıode que dura lrsquoassignatura de la seguent forma 80 de presencialidad alumnatprofessorat (468hores) de les quals aproximadament el 80 (374 hores) es realitzen en forma drsquoestades en unitats clıniques acarrec del professorat associat de ciencies de la salut i les altres 94 hores a carrec del professorat responsablede lrsquoassignatura sota la modalitat de Seminaristallers (70 hores) i tutories academiques (24 hores)

El perıode lectiu pel Practicum III srsquoha fixat per al primer i segon semestre del quart curs de Grau Siconsiderem una dedicacio de 7 hores al dia a lrsquoHospital en horari de matı (de 8 a 15 hores) o de tarda (de 15a 22 hores) que srsquoocuparan de dilluns a divendres mes lrsquoassistencia als tallers en lrsquohorari establert A partirde la distribucio temporal del pla drsquoestudis es plantegen per a lrsquoalumnat

bull 70 hores de docencia en modalitat Laboratori Docencia en laboratori a grups de 15 persones en elqual es plantegen el desenvolupament io tutorizacion dels productes elaborats en els tallers i Semi-naris permetent la incorporacio dels diferents procediments coneixements destreses i habilitats queconfiguren finalment el programa de lrsquoassignatura i que permeten lrsquoaplicacio practica dels contingutsteorics previament vists relacionats amb els casos exposats




9 Avaluacio


Les competencies srsquoavaluaran tenint en compte els objectius que es proposa lrsquoassignatura tant pel quefa a coneixements com a habilitats instrumentals expressives i creatives Cada activitat prescrita com aavaluable en el Quadern de practiques sera valorada pel professorat amb una puntuacio numerica tenint-se en compte els criteris estipulats a aquest efecte (per exemple preparacio de material execucio de latecnica manipulacio del registre informacio a la persona etc) El Quadern portara incorporat una seriede documents en forma de taules drsquoavaluacio del proces drsquoaprenentatge amb la finalitat drsquoaconseguir unaavaluacio el mes objectiva possible

Es tindra en compte a mes les consideracions que faca el professorat associat de ciencies de la salutfruit de lrsquoobservacio directa io de la informacio proporcionada per elsles professionals collaboradors que esplasmaran en un breu informe sobre a lrsquoalumneal fet que es lliurara al professorat responsable en finalitzarel perıode de practiques

El professorat responsable de la materia sera qui srsquoencarregue de lrsquoavaluacio amb caracter acreditatiutenint en compte els principis de lrsquoavaluacio formativa i lrsquoavaluacio sumativa

A lrsquoefecte de qualificacio numerica sera requisit imprescindible superar tots i cadascun delsapartats de lrsquoavaluacio per separat per a poder superar lrsquoassignatura

A continuacio es detalla la puntuacio per apartat i subapartat del Practicum III



319 PRACTICUM III




Activitats grupalesg) Memoria de Practiques 15h) Elaboracio drsquoun cas MAEScopy 15

Activitats individualsi) Valoracio dels continguts teorics mitjancant prova escrita 20j) Exercicis de seminaris ldquoon-linerdquo 10





















PRACTICUM III 320







321 PRACTICUM III

ADDENDA COVID-19

1 Continguts












4 Avaluacio



5 Bibliografia




PRACTICUM III 322



323 PRACTICUM IV





Nom assignatura PRACTICUM IV



Curs Quart

Semestre Segon y Segon





07 0 3 503 54

4 0 19



Coordinacio Prof Casal Angulo Carmen




Despatx Nordm 5 FIP


Prof Ruescas Lopez Manuel



Profesorado Prof 1 Martınez Sabater Antonio







Despatx Nordm 3 FIP





Prof 5 Fonfrıa Vivas Rosa MordfDespatx Nordm 26 FIP


Prof 6

Despatx

Correu-e

Prof 7

Despatx

Correu-e



PRACTICUM IV 324

Profesorado Prof 8

Despatx

Correu-e

Prof 9

Despatx

Correu-e

Prof 10

Despatx

Correu-e

Prof 11

Despatx

Correu-e

Prof 12

Despatx

Correu-e


El model de practiques integrades en el DepartamentArea de Salut desenvolupat en el Grau drsquoInfermeriaintegra els coneixements habilitats destreses actituds i valors adquirits en totes les materies de la titulacioincorporant tant les ciencies biologiques com a mediques i socials No obstant aixo cal tenir en compteque la practica en institucions sanitaries es un component essencial del proces drsquoensenyament aprenentatgeen Infermeria oferint lrsquooportunitat de desenvolupar un coneixement practic diferent adquirit mitjancantlrsquoaccio en permetre reconeixer diferents situacions i intervenir amb una resposta concreta donada per lapractica considerant-se un coneixement lligat a lrsquoexperiencia i centrat no nomes en lrsquoatencio a la personasino a la famılia i la comunitat En aquest cas lrsquoassignatura Practicum IV completa el proces iniciat amblrsquoassignatura Introduccio a la Practica drsquoInfermeria i que ha seguit amb les assignatures del PracticumI i II permetent una visio integral de la persona la famılia i la comunitat desenvolupat en els Centres deSalut Centres de Salut Publica i les unitats de suport a lrsquoAtencio Primaria

Les assignatures Practicum III i IV es desenvolupen en lrsquoambit de lrsquoatencio especialitzada hospitalariaDrsquouna banda en el Practicum III a les sales drsquoHospitalitzacio general (mediques i quirurgiques) mentre quelrsquoassignatura Practicum IV esta dissenyada per desenvolupar-se en els serveis mes especialitzats hospitalarisUCI Reanimacio Urgencies i Quirofan amb rotatoris puntuals en unitats de Matern-infantil io SalutMental En ella es preveu que lrsquoalumnat adquireixi habilitats i destreses en el maneig drsquoinstruments i larealitzacio de tecniques relacionades amb la Infermeria Medico-quirurgica i Gestio i Administracio delsServeis de Salut aixı com aplicant en elles les diferents proves i procediments a realitzar en cada serveipermetent relacionar els processos fisiopatologicos i les cures especıfiques drsquoinfermeria apresos utilitzant pera aixo les diferents guies de practica clınica vies clıniques i protocols de cures amb la finalitat de garantir laqualitat en els serveis i la seguretat de la persona atesa Hem drsquoassenyalar que malgrat les caracterıstiquesdrsquoespecialitzacio i tecnificacio tıpiques drsquoaquests serveis a lrsquohora de la valoracio i la planificacio de les curessempre es te present mantenir una visio integral de la persona i de la seva famılia i el seu entorn

Amb lrsquoassignatura Practicum IV es culmina la formacio practica en cures drsquoinfermeria en el nivellespecialitzat de salut com un nivell integrat dins del proces assistencial En ella es possibilita que lrsquoalumnataprengui estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seva famılia En aquesta unitatintervenen totes les materies relacionades amb el cicle vital



Un altre tipus de requisits

Es recomana compaginar la matrıcula amb lrsquoassignatura Practicum III i haver superat les assignaturesPracticum I i Practicum II i aixı com les assignatures relacionades amb el cicle vital en que srsquohan estudiat



325 PRACTICUM IV

les actuacions drsquoinfermeria en els processos mes frequents en els diversos sectors poblacionals Aixı mateix esrecomana haver cursat i aprovat les seguents assignatures Farmacologia Fisiopatologia MedicoquirurgicaI i Medicoquirurgica II
























PRACTICUM IV 326














En finalitzar el Practicum IV es preten que el Graduat o Graduada drsquoInfermeria siga capac de i estigamotivat per proporcionar cures drsquoinfermeria a la persona i a la famılia en aquelles situacions io patologies querequerisquen lrsquoassistencia en els serveis especials facilitant la recuperacio i la reinsercio a la vida quotidianapromovent la salut i realitzant amb destresa les activitats drsquoinfermeria pertinents en cada cas


Les metes plantejades per a lrsquoensenyament de lrsquoassignatura Practicum IV enteses com a formulacions deresultats de cert grau de complexitat son les seguents




327 PRACTICUM IV


3 Analitzar la realitat del patro epidemiologico com a base per identificar i seleccionar els problemes desalut i malaltia i precisar el camp drsquoaccio drsquoInfermeria Medico-Quirurgica

4 Incentivar lrsquoanalisi crıtica i reflexiu sobre diferents parcelles drsquointervencio de la Infermeria Medico-Quirurgica





Amb lrsquoassignatura Practicum IV es culmina la formacio practica en cures drsquoinfermeria en el nivellespecialitzat de salut com un nivell integrat dins del proces assistencial En ella es possibilita que lrsquoalumnataprengui estant en contacte directe amb una persona sana o malalta i la seva famılia En aquesta unitatintervenen totes les materies relacionades amb el cicle vital Una vegada superat el Practicum IV lrsquoalumnatha de trobar-se capacitat per brindar una atencio integral a la persona en lrsquoambit medic-quirurgic i procurantla coordinacio amb els nivells assistencials i la reinsercio social i familiar de la persona atesa


Donada la diversitat de serveis i Hospitals es plantegen una serie drsquoobjectius comuns a aconseguir encadascun dels serveis especialitzats i a mes srsquohan dissenyat una serie drsquoobjectius especıfics a aconseguir encadascuna de les unitats o serveis





4 Coneixer els documents de caracter evaluativo organitzatiu i de gestio utilitzats a les sales especialit-zades


6 Treballar i integrar-se en lrsquoequip multidisciplinari




10 Proporcionar a la persona i a les seves familiars informacio sobre els recursos drsquoautoajuda existents ala Zona Basica de Salut i en el Departament de Salut (o area soci-sanitaria corresponent)




PRACTICUM IV 328


Encara que totes les unitats on es desenvolupen les practiques es tracten de serveis especialitzats lescaracterıstiques especıfiques que existeixen de cadascuna drsquoelles ens obliga a formular una serie drsquoobjectiusespecıfics que lrsquoalumnat ha drsquoaconseguir en cada unitat Aquests objectius especıfics complementen elsobjectius i competencies anteriors

A) Unitats de Vigilancia intensiva i Reanimacio

B) Unitat drsquoUrgencies

C) Unitat Quirurgica

D) Salut Materno-Infantil i Neonatologia

E) Consultes Externes

F) Hospital de Dia URPA

G) Unitat de Cremats


Organitzacio de lrsquoassignatura

Donada la carrega lectiva de lrsquoassignatura lrsquoespecificitat dels serveis en que es realitzen les practiques i finsi tot la diferent organitzacio del treball en funcio de lrsquoHospital es necessari mantenir una formacio guiadasupervisada i avaluada de forma coordinada tant entre els professors responsables com dels professionals queintervenen en la docencia practica en les institucions sanitaries A continuacio oferirem una breu explicaciosobre com es pretenen dur a terme i en que sequencia les diferents activitats contemplades durant el perıodeen que es desenvolupe lrsquoassignatura Practicum IV















329 PRACTICUM IV







Per a asseure les bases de lrsquoorganitzacio de lrsquoassignatura srsquohan previst en el calendari i pla de treball tressubperıodos que es desenvolupen al llarg del perıode de practiques en el centre al llarg drsquoun quadrimestre(60 dies) Lrsquoorganitzacio del pla treballe en els tres subperıodos abans esmentats sera com segueix

2a) Primer subperıode (les dues primeres setmanes)

Lrsquoobjectiu fonamental de la primera setmana en els serveis centrals es poder prendre contacteamb la unitat coneixer les caracterıstiques especials de les persones poder tenir un contacte ambel diferent aparataje veure la distribucio espacial etc Per a aco aquest perıode va a ser unproces drsquoaprenentatge i descobriment en el qual hem de

ndash Adquirir competencies especıfiques dins de lrsquoactivitat infermera i adquirir habilitats de pro-cediments i tecniques en la unitat

ndash Poder aplicar i desenvolupar els coneixements teorics adquirits al llarg dels estudis

ndash Implicar-se i treballar en equip amb la resta de professionals de la Salut

El coneixement inicial de la Unitat i de les seues caracterıstiques es imprescindible per a poderdesenvolupar correctament la nostra activitat Per a prevenir les infeccions en diferents serveiscom a UCI Reanimacio Quirofans etc srsquohan de complir unes condicions drsquoasepsia especialsimpedint-se lrsquoacces amb roba de carrer i utilitzant-se tant mesurades de barrera especials com alimitacions a la circulacio

El Professor Associat de Ciencies de la Salut (o Assistencial) sera lrsquoencarregat drsquoinstruir-te en la distribucio de la Unitat les diferents dependencies i zones tecniques que es realitzenen cadascuna drsquoelles distribucions horaries etc Aquest primer perıode ha de servir perquelrsquoestudiant puga anar distingint les caracterıstiques dels malalts (patologies mes frequents estat deconsciencia etc) i puga comencar a relacionar-se amb la resta de membres del Servei participantprogressivament en la dispensacio de cures

2b) Segon subperıode (4 setmanes)

En aquest perıode de les practiques lrsquoobjectiu fonamental es familiaritzar-se amb el funcio-nament normal dels serveis i unitats A aquest efecte juntament amb lrsquoactivitat assistencial esplantegen una serie drsquoactivitats que van a permetre implicar-se en les activitats realitzades pelpersonal drsquoinfermeria Sempre amb el respecte als pacients segons la Llei 12003 de Drets i in-formacio al pacient anem a comencar a treballar amb els documents que componen la HistoriaClınica i amb lrsquoatencio directa a les persones ateses encara que sempre sota la supervisio delPACCS o de lrsquoinfermer responsable

2c) Tercer subperıode (4 setmanes)

En aquest perıode final de les practiques assistencials en aquest proces gradual drsquoadquisiciode coneixements i competencies srsquoha de potenciar lrsquoautonomia i usles estudiants en el procesintegral drsquoatencio a les persones Per a aco es planteja la necessitat drsquoassumir sota la tutela de lapersona responsable o della PACCS la cura i lrsquoatencio de la persona o grup de pacients de formaautonoma Dins drsquoaquest perıode srsquoha de reflexionar sobre la Qualitat de lrsquoAtencio realitzacio deCheck-list protocols us de guies clıniques etc



PRACTICUM IV 330

Lrsquohorari drsquoinici de la jornada de practiques srsquoestableix a les 8 o a les 15 hores coincidint amb el canvide torn en el qual el personal drsquoInfermeria sortint informa a lrsquoentrant de les novetats produıdes Srsquoexigeixper tant puntualitat a lrsquoalumnat perque estiga present en aquest moment tan important per a la planificaciodel treball de la sala Igualment srsquoexigeix el compliment complet de lrsquohorari de permanencia en la unitat oservei (6-7 horesjornada)

El primer dia drsquoincorporacio de lrsquoalumnat a les unitats i serveis de lrsquoHospital el professorat associat deciencies de la salut haura de

bull Explicar lrsquoorganitzacio de la unitat o servei hospitalari i les caracterıstiques dels pacients ingressats

bull Presentar a lrsquoalumnat a lrsquoEquip de Salut i assignar-los els professionals collaboradors

bull Realitzar lrsquoavaluacio diagnostica de lrsquoestat de coneixements i habilitats de lrsquoalumnat

bull Revisar i matisar les activitats a desenvolupar al llarg dels tres subperiodos de permanencia en lrsquohos-pital

bull Efectuar una breu presentacio dels tallers que es van a desenvolupar en la unitat corresponents icomunicar lrsquohorari de les tutories drsquoatencio a lrsquoalumnat

bull Establir un termini per a la recollida de la fitxa drsquoavaluacio que li ha de lliurar cada estudiant (maximuna setmana) degudament identificada i amb foto i numero de telefon de contacte

Al mateix temps es desenvolupara un programa de seminaris i tallers en la Facultat drsquoInfermeria queserviran de reforc i de tutela a les activitats que es realitzaran en els serveis hospitalaris A aquest efectesrsquohan dissenyat diversos seminaristaller de tres o quatre hores de durada cadascun per a impartir en lasala de practiques de la FIP de la Universitat de Valencia En cadascun dels seminaristaller es plantejauna descripcio general del mateix els objectius que es preten aconseguir el guio amb lrsquoestructura del con-tingut la metodologia a emprar i les activitats procedimentals a realitzar Finalment srsquoindica una serie dereferencies bibliografiques guies de practica clınica i aquells enllacos drsquointeres que ellrsquoestudiant hauria deconsultar durant la preparacio previa del seminaritaller Tots aquests tallers seran impartits pel professoratresponsable de lrsquoassignatura



Amb la finalitat de que lrsquoalumnat recordi coneixements basics es visualitzaran un contingut on-line atraves de la plataforma

A mes es realitzaran diversas sessions de simulacio clınica avancada en la Facultat drsquoInfermeria i Podo-logia

Lrsquoassistencia als tallers i seminaris sera obligatoria acreditant-se lrsquoassistencia al mateix i sent requisitindispensable per a lrsquoavaluacio En ells es desenvoluparan els continguts amb metodologia teoric-practicasent necessaria la participacio activa de lrsquoalumnat A principi de curs srsquoestablira lrsquohorari i distribucio delsdiferents tallers

Per a finalitzar i amb la finalitat de complementar la formacio es plantegen el desenvolupament drsquoacti-vitats complementaries (visites SAMU CICU Creu Roja etc) que permeten complementar les activitatsdesenvolupades en els centres i en la Facultat


Politraumatitzat

Donacio pacient

Neumonia ZeroBacteriemia Zero

Pediatria

At Pacient traqueostomitzat

At Pacient amb Sındrome Coronaria Aguda




331 PRACTICUM IV







Lrsquoestimacio del treball no presencial que lrsquoalumnat ha de dedicar a lrsquoassignatura srsquoha de considerar de formaaproximada ja que indefectiblemente variara drsquoun grup a un altre drsquoun curs a un altre i sempre es veurainfluıda pel component individual

En lrsquoassignatura Practicum IV es considera que aquest treball no presencial hauria drsquoinvertir-se en







7 Reunio final entre el professorat responsable i el PACCs per a lrsquoavaluacio de lrsquoalumnat

En finalitzar el perıode de practiques ella PACCS realitzara una avaluacio a tot lrsquoalumnat a traves drsquounarubrica ja preestablerta











76296100 ) 412 h



PRACTICUM IV 332














100 )) 128 h


El pla drsquoestudis del tıtol de Grau en Infermeria per la Universitat de Valencia assigna a la materiaPracticum IV una carrega lectiva de 18 credits ECTS que per la seua equivalencia en hores (30 hores detreball de lrsquoalumnat per cada credit ECTS) suposa 540 hores Aquesta carrega lectiva es distribueix al llargdel perıode que dura lrsquoassignatura de la seguent forma 80 de presencialidad alumnatprofessorat (432hores) de les quals aproximadament el 80 (342 hores) es realitzen en forma drsquoestades en unitats clıniquesa carrec del professorat associat de ciencies de la salut i les altres 90 hores a carrec del professorat responsablede lrsquoassignatura sota la modalitat de seminaristallers (70 hores) i tutories academiques (20 hores)

El perıode lectiu per al Practicum IV srsquoha fixat per al segon quadrimestre del quart curs de Grau Siconsiderem una dedicacio de 6 hores al dia en lrsquoHospital en horari de matı (de 8 a 14 hores) o de vesprada(de 15 a 21 hores) que srsquoocuparan de dilluns a divendres mes lrsquoassistencia als tallers en lrsquohorari establit Apartir de la distribucio temporal del pla drsquoestudis es plantegen per a lrsquoalumnat

bull 70 hores de docencia en modalitat Laboratori (Grups de 15 estudiants) Docencia en laboratori a grupsde 15 persones en el qual es plantegen el desenvolupament io tutorizacion dels productes elaborats enels tallers i seminaris permetent la incorporacio dels diferents procediments coneixements destresesi habilitats que configuren finalment el programa de lrsquoassignatura i que permeten lrsquoaplicacio practicadels continguts teorics previament vists relacionats amb els casos exposats




9 Avaluacio


Les competencies srsquoavaluaran tenint en compte els objectius que es proposa lrsquoassignatura tant pel quefa a coneixements com a habilitats instrumentals expressives i creatives Cada activitat prescrita com aavaluable en el Quadern de practiques sera valorada pel professorat amb una puntuacio numerica tenint-se en compte els criteris estipulats a aquest efecte (per exemple preparacio de material execucio de latecnica manipulacio del registre informacio a la persona etc) El Quadern portara incorporat una serie



333 PRACTICUM IV

de documents en forma de taules evaluatorias del proces drsquoaprenentatge amb la finalitat drsquoaconseguir unaavaluacio el mes objectiva possible

Es tindra en compte a mes les consideracions que faci el professorat associat de ciencies de la salutfruit de lrsquoobservacio directa io de la informacio proporcionada per elsles professionals collaboradors quees plasmaran en un breu informi sobri a lrsquoalumneal fet que es lliurara al professorat responsable en finalitzarel perıode de practiques

El professorat responsable de la materia sera qui srsquoencarregui de lrsquoavaluacio amb caracter acreditatiutenint en compte els principis de lrsquoavaluacio formativa i lrsquoavaluacio sumativa

A lrsquoefecte de qualificacio numerica sera requisit imprescindible superar tots i cadascun dels apar-tats de lrsquoavaluacio per separat per poder superar lrsquoassignatura

A continuacio es detalla la puntuacio per apartat i subapartat del Practicum IV




Activitats grupalesg) Memoria de Practiques 15h) Elaboracio de MAEScopy 15

Activitats individualsi) Valoracio dels continguts teorics mitjancant prova escrita 20j) Exercicis sobre els Seminaris ldquoon-linerdquo 10















PRACTICUM IV 334













335 PRACTICUM IV

ADDENDA COVID-19

1 Continguts












4 Avaluacio



5 Bibliografia




PRACTICUM IV 336




TREBALL FI DE GRAU

Index de continguts

Pag

Introduccio 338

1 Dades drsquoidentificacio 339

2 Presentacio de lrsquoassignatura (introduccio resum) 339

3 Coneixements previs 340

4 Objectius i competencies 340

5 Resultats drsquoaprenentatge 341

6 Descripcio de continguts (tipus de TFG i lınies tematiques) 341

7 Volum de treball i planificaciocalendari del curs 345

8 Metodologia docent 346

9 Avaluacio 349

10 Referencies (Recursos bibliografics i documentals) 353

Apendixs

Apendix A Relacio de temes concrets per al TFG proposats per cada tutor o tutoraacademica 357Apendix B Competencies generals i especıfiques del tıtol de Grau 361

Apendix C Document drsquoacceptacio de cotutela del TFG (professorat de la Universitat deValencia) 367Apendix D Document de cotutela del TFG per una persona pertanyent a institucio orga-nisme o empresa diferent a la Universitat de Valencia 371Apendix E Sollicitud de canvi de tutor o tutora del TFG 375

Apendix F Document de proposta inicial de TFG y justificacio del tema drsquoestudi elegit (aentregar al tutor o tutora en la primera cita) 379Apendix G Justificant drsquoassistencia a una sessio de tutela de TFG per circumstancia extra-ordinaria o sobrevinguda 385Apendix H Components drsquoun TFG 389

Apendix I Recomanacions per a lrsquoescriptura de lrsquoinforme TFG 397

Apendix J Model de document justificatiu del diposit del TFG 441

Apendix K Document per a la qualificacio del TFG Puntuacions detallades atorgades peltutor o la tutora 445Apendix L Document de qualificacio del TFG Puntuacio global atorgada pel tutor o latutora 455Apendix M Document per a la qualificacio del TFG Puntuacions detallades atorgades pelsmembres del tribunal avaluador 459Apendix N Document de qualificacio del TFG Puntuacio global atorgada pels membresdel tribunal avaluador 465Apendix O Document per a la qualificacio del TFG Puntuacions detallades atorgades pelsmembres del comite avaluador de posters 469Apendix P Document de qualificacio del TFG Puntuacio global atorgada pels membresdel comite avaluador de posters 473




Introduccio

La present guia academica del Treball Fi de Grau (TFG) contempla la descripcio dels aspectes formalsde presentacio i de defensa del TFG Inclou tambe les recomanacions per a lrsquoelaboracio de lrsquoinforme en elsaspectes de forma estructura i contingut aixı com els criteris per a la seua avaluacio segons la normativavigent

El TFG es realitzara sota la supervisio drsquouna tutora o tutor academic que formara part del professoratdels Departaments Universitaris que participen en el tıtol de Grau drsquoInfermeria Els membres de la Comissiode TFG organitzaran una sessio inicial informativa per a lrsquoalumnat a la que pocs dies despres li seguira altrasessio per a lrsquoeleccio de tutor o tutora per part de lrsquoalumnat segons lrsquoexpedient academic (o en el seu defectesegons lrsquoordre de matrıcula) Una vegada efectuada la distribucio el tutor o tutora sera la persona responsabledrsquoexplicar a lrsquoalumnat les caracterıstiques del TFG drsquoassistir i orientar-lo en el desenvolupament de totes lesseues fases i drsquoemetre un informe del TFG que haja tutelat seguint els criteris drsquoavaluacio establerts

El proposit drsquoaquesta guia academica es servir drsquoajuda en la realitzacio del TFG tant al professoratencarregat de la tutela i lrsquoavaluacio del mateix com a lrsquoalumnat que ha de realitzar-lo i defensar-lo davantdrsquoun tribunal o presentar-lo en format poster davant drsquoun comite avaluador Mitjancant aquesta guia espreten doncs que lrsquoalumnat conega

bull El proces administratiu per a la sollicitud de realitzacio del TFG lrsquoassignacio de professorat que eldirigira i supervisara i els requisits de presentacio i defensa del mateix

bull La relacio de temes drsquoinvestigacio proposats pel en cursos anteriors a mode orientatiu pel professoratque tutela

bull Les fases el calendari i el procediment academic aconsellats per realitzar el TFG

bull El format i estructura de lrsquoinforme del TFG que srsquoha de lliurar en format digital a traves de la paginaweb preparada a aquest efecte

bull Els documents drsquoavaluacio que utilitzara el professorat tutor per emetre lrsquoinforme del TFG que hatutelat

bull Les fitxes drsquoavaluacio que utilitzaran els membres del tribunal per qualificar la defensa del TFG o elcomite avaluador per a la presentacio en format poster






Materia Treball final de grau


Nom assignatura TREBALL FI DE GRAU



Curs Quart






0 0 0 0 225 ndash 225

0 0 0 0 1

Coordinacio Prof Corchon Arreche Silvia



Prof Estarlich Estarlich Mordf Luisa

Despacho FIP

Correo-e MLuisaEstarlichuves

Prof Sanchez Martınez Vanessa



Professorat La llista orientativa de professorat que participa en aquesta assig-natura y de temes de tutela (de cursos anteriors) pot consultar-seen lrsquoApendix Apendix A


Lrsquoassignatura Treball Fi de Grau (TFG) es proposa la integracio dels coneixements habilitats des-treses actituds i valors adquirits en totes les materies de la titulacio Igual que la materia de PractiquesIntegrades en el Departament de Salut condensa lrsquoaplicacio practica dels coneixements teorics i meto-dologics corresponents al Grau drsquoInfermeria amb la finalitat de promoure protegir prevenir mantenir irestaurar la salut de la persona de la famılia i de la comunitat

El TFG preten en definitiva capacitar als i les estudiants per a exercir les funcions propies dels infermers iinfermeres en el nivell de Grau aixı com els ambits drsquoactuacio professional dirigits a proporcionar una atenciointegral a la salut en una sequenciacio de desenvolupament competencial de complexitat progressiva

Segons el Reglament del Treball de Fi de Grau de la Universitat de Valencia (RTFG-UV) aprovat enConsell de Govern de 20122011 i segons el Reglament de Treball Fi de Grau aprovat en la ComissioAcademica del Tıtol de Grau en Infermeria (RTFG-CAT) el 12 drsquoabril de 2013 el TFG es concreta enla realitzacio drsquoun treball autonom i individual que cada estudiant ha drsquoexecutar sota la supervisio

drsquoun tutor o tutora (RTFG-UV Art 41 i 61 RTFG-CAT Art 21) Aquest treball en el nostrecas es visibiliza mitjancant lrsquoelaboracio drsquoun informe original on la capacitat drsquoargumentacio analisi iintegracio de teoria-practica ha drsquoaconseguir un nivell optim on quede reflectida una sıntesi valorativa drsquounconeixement amb la qual es mostre el domini de les competencies adquirides en relacio directa amb elsconeixements analitzats aportant possibles solucions a les problematiques plantejades al llarg dels estudisio de lrsquoexperiencia practica adquirida

Tenint en compte el context legal i institucional del Sistema Sanitari espanyol establit per la Llei Generalde Sanitat i en particular el de la Comunitat Valenciana es factible la utilitzacio dels recursos soci-sanitaris




existents en els Departaments de Salut tant del nivell primari i unitats de suport al mateix com del nivellespecialitzat en salut publica i en atencio curativa i rehabilitadora

Ara be el RTFG-UV estableix que si per al TFG es plantejara la colmiddotlaboracio amb altres institucionsorganismes o empreses diferents de la Universitat de Valencia es precisara lrsquoexistencia previa drsquoun conveni(RTFG-UV Art 44 RTFG-CAT Art 34) La Universitat de Valencia i la Conselleria de Sanitat prenentcom a referencia el Reial decret 15581986 (BOE num 182 de 31071986) ja expliquen des de fa anysamb un concert per a la utilitzacio de les institucions sanitaries en la investigacio i docencia universitaria(concert la revisio del qual es va publicar en el DOGV num 2982 de 30041997)

3 Coneixements previs (i requisits per poder cursar lrsquoassignatura)

Lrsquoassignatura de TFG pertany al modul 3 Practiques tutelades i Treballe Fi de Grau Segons constaen el Document de verificacio del tıtol lrsquoalumnat que opte a aquesta assignatura deura haver superatalmenys 90 ECTS per a poder cursar-la No obstant aixo per a un millor aprofitament de la integracio deconeixements es recomana haver cursat totes les assignatures de cursos precedents De manera particular esrecomana cursar lrsquoassignatura de quart curs 34393ndashIntroduccio a la investigacio de la disciplina infermeradonat que els coneixements teorics i metodologics que en ella srsquoaporten resulten fonamentals per a la correctaelaboracio del TFG


Com srsquoha dit en el Treball Fi de Grau srsquointegren les competencies associades a la resta de materiesdel grau Per tractar-se drsquouna assignatura de finalitzacio dels estudis srsquoespera que lrsquoalumnat adquirisca unnivell substancial en aquestes competencies generals i especıfiques que srsquoindiquen en lrsquoApendix B

En el que concerneix a aquesta assignatura les competencies generals i especıfiques que amb preferenciavan a ser avaluades son les seguents

1 Capacitat per generar noves idees i plantejar processos que es desenvolupen tenint en compteprincipis drsquoequitat sustentabilitat eficiencia i perspectiva de genere

2 Aplicar les etapes del metode cientıfic tenint en compte els principis abans esmentats

3 Formular la pregunta drsquoinvestigacio i concretar la seva definicio com a punt de partida per a larealitzacio del treball

4 Establir i redactar els objectius generals io especıfics per al desenvolupament del treball

5 Realitzar recerques bibliografiques mitjancant lrsquous de bases de dades documentals

6 Redactar un informe drsquoinvestigacio dins del context academic drsquouna institucio educativa en el qualquede plasmat el protocol drsquoinvestigacio i el disseny metodologic que oriente el proces drsquoexecuciode lrsquoestudi plantejat i en el qual srsquoempre un llenguatge no sexista (evitar lrsquoandrocentrisme)

7 Definir el tipus drsquoestudi a realitzar per a lrsquoabordatge del tema drsquoinvestigacio

8 Definir la poblacio (completa diana accessible) i la mostra de lrsquoestudi (si escau)

9 Descriure els instruments emprats per a la recolleccio i registre de les dades (si procedeix)

10 Explicar el proces de tabulacio de les dades drsquoobtencio i representacio dels resultats i lrsquoestrategiadrsquoanalisi dels resultats (si procedeix)

11 Redactar la discussio io conclusions de lrsquoinforme (si procedeix)

12 Redactar lrsquoinforme seguint les directrius formals marcades en la guia docent





Els objectius formatius dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements practics aplicats a les competencies pro-fessionals son els seguents

bull Analitzar les diferents dimensions de lrsquoobjecte io la problematica seleccionada

bull Plantejar el desenvolupament drsquoun proces drsquoinvestigacio o drsquointervencio professional

bull Contemplar la dimensio de genere en el treball fi de grau

bull Presentar per escrit de forma ordenada i coherent el document que arreplegue el proces drsquoinvestigacioo drsquointervencio professional esmentat amb els coneixements de partida la metodologia utilitzada elsresultats les conclusions etc

bull Presentar en public de forma clara i amb seguretat els resultats drsquouna investigacio io intervencio

bull Defensar en public amb arguments solids i objectius la metodologia utilitzada els resultats obtingutsi les conclusions del treball de recerca

Aquests objectius guardaran relacio amb les competencies generals i especıfiques estipulades en el Do-cument de Verificacio del Tıtol de Grau drsquoInfermeria per la Universitat de Valencia En lrsquoApendix Bdrsquoaquesta guia academica figura la llista drsquoaquestes competencies

6 Descripcio de continguts (tipus de TFG i lınies tematiques)

Segons lrsquoestipulat en el RTFG-UV el contingut de cada TGF pot ajustar-se a un dels tipus seguents(RTFG-UV Art 43 RTFG-CAT Art 33)

a) Treballs de revisio i investigacio bibliografica relacionats amb la titulacio

b) Treballs de caracter o drsquoaplicacio professional relacionats amb la titulacio

c) Treballs experimentals o teorics relacionats amb la titulacio

d) Treballs coordinats amb les practiques externes de la titulacio

e) Altres treballs no inclosos en les modalitats anteriors segons srsquoespecifiqui en el pla drsquoestudisverificat i en la normativa particular de cada titulacio

La investigacio en salut abasta qualsevol proces drsquoindagacio realitzat tant en el camp de les cienciesbiologiques com de les ciencies mediques i de les ciencies socials en essencia qualsevol proces que srsquoencaminecap a la solucio dels problemes de salut que concerneixen a les persones i a la comunitat Tenint aixo encompte lrsquoaccio estrategica del programa de Treball Fi de Grau de la titulacio drsquoinfermeria sota el propositde generar coneixement per promoure i preservar la salut i el benestar de la ciutadania srsquoestructura sobrela base de tres grans contextos de la investigacio en salut

a) La investigacio en salut publica i sistemes de salut va mes enlla de la compressio de la biolo-gia humana i el seu enfocament srsquoorienta cap a lrsquoestudi dels determinants de la salut en les poblacionshumanes Des drsquoaquesta perspectiva molts problemes de salut son vists des de la vessant social mes quecom a problemes individuals solament Per aquest motiu la investigacio en salut publica abasta dos ob-jectes principals drsquoanalisis la investigacio epidemiologica i la investigacio en sistemes de salut Laprimera estudia la frequencia distribucio i determinants de les necessitats de salut definides com aquellescondicions que requereixen drsquoatencio En aquest cas es tractaria de partir drsquoalgun grup de determinantsper estudiar les seues diverses consequencies (es el cas de lrsquoepidemiologia ambiental ocupacional geneticao social) Per altra banda les investigacions poden partir drsquoalguna condicio especıfica de salut o malaltia(per exemple la salut positiva les malalties transmissibles els patiments no transmissibles o les lesions)per indagar els seus multiples determinants

La investigacio en sistemes de salut es relativament nova tracta drsquoidentificar i prioritzar els temes drsquoin-vestigacio en els serveis sanitaris adoptant una perspectiva orientada a satisfer les necessitats i demandesde la poblacio atesa en les diverses institucions del Sistema Nacional de Salut Es distingeixen dues grancategories Investigacio en organitzacio de sistema de salut (nivell micro) la qual srsquoenfoca en els




processos que ocorren dins de les organitzacions drsquoatencio a la salut Tambe compren la investigacioen recursos per a la salut i a la investigacio en qualitat i seguretat de serveis de salut La segonacategoria es denomina investigacio en polıtiques de salut i srsquoenfoca cap a la interrelacio de les diversesorganitzacions que forma part del sistema de salut o influeixen sobre ell

b) La investigacio clınica i millora de les cures te com a finalitat contribuir al coneixement de lesalteracions que afecten la salut de les persones en totes les etapes del cicle vital Srsquoenfoca primordialmentcap a lrsquoestudi de lrsquoeficacia de les respostes preventives diagnostiques terapeutiques rehabilitadores i pal-liatives que srsquoapliquen a la persona generant coneixement des de les perspectives de la cura drsquoinfermeriaemmarcat en els principis i valors humanıstics de la disciplina drsquoinfermeria

c) La investigacio en el desenvolupament de la professio es fonamenta en la necessitat de la disci-plina per construir marcs conceptuals i teorics generar i ampliar la base filosofica cientıfica i metodologicade la professio en compromıs amb una practica social transformadora orientada cap a la millora de laqualitat de vida de les persones famılies i comunitat aportant solucions innovadores als problemes desalut mitjancant dissenys que permetin investigar el rol drsquoinfermeria en la disminucio de les consequenciesde les alteracions de salut

Es a partir drsquoaquests contextos que cal plantejar unes arees o lınies tematiques que oferisquen respostaa les demandes que derivin de lrsquoenvelliment de la poblacio de les malalties croniques la discapacitat ladependencia i les consequencies que la globalitzacio imposa en les polıtiques socials Unes lınies que tinguenen compte els determinants de la salut i les desigualtats en salut de la poblacio la pobresa els problemesmediambientals la vulnerabilitat davant els desastres la inseguretat alimentaria la violencia de genere laimmigracio les tensions etnic-culturals la reaparicio de malalties contagioses greus desconegudes o sensetractament eficac aixı com el significatiu desenvolupament de la tecnologia sanitaria Aquest abordatgerequereix comptar amb enfocaments transdisciplinars que permeten lrsquoaplicacio de metodologies quantitativesi qualitatives per a la generacio de coneixement i informacio crıtica sobre els problemes de salut esmentats

Tenint en compte lrsquoesmentat fins al moment les grans arees o lınies tematiques proposades per la Comissiode Treball Fi de Grau (TFG) mdashde la Comissio Academica de la Titulacio (CAT)mdash sobre les quals versaranels treballs en el curs actual son les seguents (RTFG-CAT Art 62)

Context drsquoinvestigacio Arees o lınies tematiques

Investigacio en salut publicai sistemes de salut

mdashAnalisi de la situacio de salutmdashDeterminants socials de la salutmdashPromocio drsquoestils de vida saludablesmdashEducacio per a la salut i comunicaciomdashAlimentacio i nutriciomdashQualitat de vida relacionada amb la salutmdashSalut ambientalmdashSalut laboralmdashSeguretat alimentariamdashSalut de la sexualitatmdashSalut de la reproducciomdashSalut mentalmdashSalut i grups vulnerablesmdashGenere i salutmdashViolencia de generemdashPrevencio de lrsquoobesitat la diabetis i malalties cardiovascularsmdashPrevencio de la SIDA i de les ITSmdashPrevencio drsquoaccidentsmdashCronicitat envelliment fragilitat i dependenciamdashAvaluacio de programes i polıtiques de salutmdashSeguretat del pacientmdashGestio de la qualitat en el sistema sanitari




Context drsquoinvestigacio Arees o lınies tematiques (continuacio)

Investigacio clınica i milloradels cuidats

mdashFisiologia i fisiopatologia aplicada a les curesmdashCures drsquoinfermeria en les alteracions de salut croniquesmdashCures medicoquirurgiquesmdashCures drsquoinfermeria i necessitats dels pacients al final de la vidamdashAdaptacio i afrontament en els processos de malaltia cronicamdashmdashmdashmdashmdashmdash

Investigacio en el desenvolu-pament de la professio

mdashHistoria de les cures de la salut Antropologia de les curesmdashBases conceptuals de la professiomdashElaboracio i validacio drsquoinstruments de valoracio drsquoinfermeriamdashmdashmdashmdashmdashmdash

Aquesta llista drsquoarees o lınies tematiques generals o part de la mateixa podra variar en cursos posteriorsen funcio de les peticions que arriben a la CAT per part dels diversos Departaments que participen en latitulacio

Tenint en compte aquestes arees tematiques la Comissio de TFG sollicitara als possibles tutors i tuto-res tants tıtols orientatius de temes especıfics com alumnat els corresponga tutelar La Comissiosupervisara que els tıtols srsquoajusten a les grans lınies tematiques proposades i que oferisquen un grau deconcrecio tal que permeta orientar de manera inequıvoca a lrsquoalumnat en lrsquoeleccio del tema del treball que elprofessorat millor podra dirigir (RTFG-CAT Art 63)

Ara be cal tenir en compte que qualsevol professor o professora dels Departaments implicats en latitulacio podra tutelar treballs que estiguin fora de la seva proposta de lıniestemis drsquointeres sempre que esconsensuı amb el estudiantado

Conve subratllar que en el plantejament i elaboracio dels treballs srsquohaura de contemplar la perspectivade genere tal com dimana del document de verificacio del tıtol de Grau en Infermeria per la Universitat deValencia

Drsquoaltra banda el TFG pot trobar-se relacionat amb les practiques en Institucions Sanitaries En aquestcas es fara publica la relacio de destinacions de llocs de practiques o es facilitara lrsquoeleccio drsquoaquests llocs enel moment de la matrıcula (RTFG-UV Art 72)

(lowast) Assignacio del Treball Fi de Grau i del tutor o tutora

Es reprodueixen a continuacio els punts 3 al 9 de lrsquoArticle 6 del RTFG-CAT

Article 6 Assignacio del treball fi de grau i del tutor o tutora

[middot middot middot ]

3 La llista del professorat i dels tıtols dels temes especıfics que proposen per dirigir treballssera facilitada a lrsquoalumnat perque puga triar el tema del TFG i el professor o professoraque el tutele




5 Lrsquoalumnat elegira el tıtol del tema i el tutor o tutora tenint en compte el seguent procedi-ment

a) Una vegada finalitzada la matrıcula la Secretaria de la Facultat lliurara a la comissiodel TFG una llista amb lrsquoalumnat ordenat en funcio de la puntuacio segons lrsquoexpedientacademic o en el seu defecte segons lrsquoordre de matrıcula

b) La comissio del TFG convocara amb un mınim de 48 hores drsquoantelacio a tot lrsquoalumnatmatriculat en lrsquoassignatura TFG a un acte per triar tıtol de tema especıfic i el corres-ponent tutor o tutora En la convocatoria srsquoindicara el dia lrsquohora i el lloc drsquoaquest actei srsquoincloura la llista del professorat que pot dirigir TFG i els tıtols dels temes especıficsproposats

c) En lrsquoacte lrsquoalumnat sera cridat per lrsquoordre esmentat en lrsquoapartat a) i degudamentidentificat anira triant tutor o tutora

d) Si algun estudiant o estudianta no poguera assistir a lrsquoacte de distribucio per motiusjustificats (malaltia Erasmus ) ho notificara a la comissio de TFG mitjancant correuelectronic institucional (alumniuves) tot adjuntant un justificant del motiu delrsquoabsencia Aixı mateix deura adjuntar la llista de professorat en forma de prelacio finsal seu nombre drsquoordre drsquoeleccio Per exemple si lrsquoo lrsquoestudiant estigues situata enel numero 64 ha drsquooferir almenys 64 alternatives per garantir que lrsquoeleccio coincideixamb el seu desig considerant que alguns tutorsas tutelen mes drsquo1 TFG Aquesta llistaestara ordenada des de la preferencia mes abellida fins a la menys abellida En aquestcas la comissio seleccionara la proposta situada en la posicio mes abellida de les quequeden disponibles en el moment que li pertocaria efectuar lrsquoeleccio de comptar ambla seua presencia

e) Un cop assignat el professor o professora i el tıtol de tema especıfic del TFG lrsquoalumnati el PDI concertaran cita per a comencar les sessions de tutela Fruit del consens entrelrsquoestudiant i el PDI que tutela srsquoacceptaran matisacions o canvis en la tematica deltreball que seran degudament informats a la comissio de TFG

f) En cas que la Facultat obrira un segon perıode de matrıcula es repetira el procesamb el professorat i els tıtols dels temes encara disponibles perque els nous estudiantspuguen triar tutor i tıtol de tema

6 Quan srsquoacabe el perıode drsquoassignacions la comissio del TFG elaborara una llista amb lesassignacions definitives per professorat i amb el tıtol concret de cada TFG

7 Una vegada publicades les llistes de tıtols de temes i de tutors o tutores del TFG la comissiode TFG recollira i analitzara les sollicituds de canvi de tutela tant per part de lrsquoalumnatcom del professorat sollicituds que hauran drsquoestar solidament argumentades i que en casde dirimir-se favorablement comportaran canvi de PDI primer drsquoentre el professorat queencara li quede contingent per cobrir i despres drsquoentre el professorat disposat a acceptarla tutela drsquoeixe alumne o alumna

8 En cas de baixa o de permıs academic de llarga durada drsquoun tutor o tutora la comissiodel TFG substituira el PDI assignat per un altre preferiblement de la mateixa area deconeixement que es fara carrec de tutelar el TFG amb el tema previament assignat alrsquoestudiant En aquest cas la comissio del TFG obligatoriament oira a lrsquoestudiant abansdrsquoelevar la proposta a la CAT

9 Lrsquoassignacio drsquoun tema de TFG i drsquoun tutor o tutora tindra validesa nomes en el cursacademic en que es trobe matriculat lrsquoalumnat Tanmateix en cas que lrsquoestudiant oestudianta no supere la materia en el curs que srsquoha matriculat la comissio del TFG podratenir en compte el tema del TFG i el PDI assignat en adjudicacions de cursos posteriorssempre que cap de les dues parts no srsquoexpresse en sentit contrari

En lrsquoApendix A figura a tıtol informatiu la llista de professorat de temes proposats (RTFG-CATArt 65c) i de nombre drsquoestudiants a tutelar elaborada amb les dades disponibles fins al moment de lapublicacio de la guia academica Amb anterioritat al moment de lrsquoacte de seleccio dels treballs es presentara




a lrsquoalumnat la llista definitiva amb la previsio que hi haura canvis mınims

Per poder disposar drsquouna llista definitiva de temes especıfics amb les seves matisacions segons lrsquoestablerten lrsquoArt 65i del RTFG-CAT i despres drsquoun temps prudencial despres del primer contacte amb el tutoro tutora lrsquoestudianta emplenara la informacio que se li sollicite sobre aquest tema mitjancant la base dedades que srsquoactivi a traves de lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura (nom complet de lrsquoalumnea nom complet deltutora tema provisional del TFG data de la cita en la qual es perfila el tema)

En el cas que hi haja cotutela del TFG per part drsquoun altre professor o professora drsquoun Departament dela Universitat de Valencia que no participi en la titulacio se sollicitara a la Comissio de TFG mitjancantlrsquoemplenament del document similar al que consta en lrsquoApendix C

En el cas que hi haja cotutela del TFG per part drsquouna persona pertanyent a una institucio organisme oempresa diferent a la Universitat de Valencia se sollicitara a la Comissio de TFG mitjancant lrsquoemplenamentdel document similar al que consta en lrsquoApendix D

En el cas de canvi de tutor o tutora del TFG lrsquoalumnat haura drsquoefectuar la sollicitud a la Comissio deTFG mitjancant lrsquoemplenament del document similar al que es mostra en lrsquoApendix E

Els documents valids per a la sollicitud a la Comissio de TFG es troben disponibles en la Secretaria dela Facultat on es fara lliurament amb registre drsquoentrada

(lowast) Document de proposta inicial de TFG i justificacio del tema triat (alliurar al tutor o tutora en la primera cita)

Escollir el tema (i el tıtol) del Treballo Fi de Grau es un de les comeses mes importants a lrsquoinici del procesdrsquoelaboracio del mateix Srsquoha drsquoemplacar doncs a lrsquoalumne o alumna al fet que explicite el grau drsquointerespersonal pel tema triat el domini que posseeix dels continguts implicats en lrsquoestudi i el coneixement que tesobre el context drsquoaplicacio (la viabilitat del desenvolupament) Aixı mateix se li ha drsquoemplacar al fet queformule preguntes substancials sobre el tema que li suscita una motivacio significativa al fet que argumentila rellevancia cientıfica del mateix

Aixı doncs una vegada realitzada lrsquoeleccio del professor o professora encarregat de tutelar el TFGcada estudiant haura drsquoelaborar una justificacio per escrit de la proposta de treball a desenvolupar Hauradrsquoemplenar el document que es mostra en lrsquoApendix F i lliurar-ho al tutor o tutora en la primera cita desessions de tutela que es concerte


Lrsquoassignatura de Treball Fi de Grau abasta 75 credits ECTS dels quals el 100 revesteixen caracterpresencial Lrsquoequivalent drsquoun credit ECTS son 30 hores de dedicacio per a lrsquoalumnea El Quadre 23 resumeixles dades i els calculs esmentats

ECTS hECTS Total horesHores de treball

autonom o dirigit(100)

75 30 225 225 h

Quadre 23 Dedicacio de lrsquoestudiant al TFG

El Pla de viabilitat concretat per la Universitat de Valencia estipula una dedicacio de professoratsobre la base de les dades i els calculs reflectits en el Quadre 24

La dedicacio de cada professora en la tutela del TFG es reflectira en el POD (Pla drsquoOrganitzacio Docent)del professorat i sera reconeguda en els termes establits en les disposicions normatives de la Universitat Sila tutela es comparteix entre mes drsquoun professor o professora de la Universitat el reconeixement es repartiraentre tots ells (RTFG-UV Art 63)




Nordm ECTS de lrsquoassignatura a 75 cr ECTS

Hores reconegudes en conjunt per a lrsquoassignatura b 75 hores

Hores de professorat reconegudes per cada alumnea matriculatda c 8 b 6 hores

Quadre 24 Dedicacio de professorat al TFG segons el nombre drsquoestudiants


Tant per les caracterıstiques en que es reconeix la docencia per a estudiants i professorat com per la na-turalesa propia de lrsquoassignatura les activitats formatives es desenvoluparan per mitja de tutories individualsio grupals per a lrsquoorientacio metodologica sobre el proces drsquoelaboracio del treball a presentar

El tutor o la tutora es responsable drsquoexplicar a lrsquoalumnat assignat les caracterıstiques del TFG drsquoorientar-los en el seu desenvolupament i de vetlar pel compliment dels objectius fixats (RTFG-UV Art 61 RTFG-CAT Art 53) Tanmateix de lliurar la qualificacio del TFG que haja tutelat a la Comissio de TFG mdasho a laCAT drsquoInfermeriamdash (RTFG-CAT Art 53)

Si el TFG es realitza en collaboracio amb una institucio organisme o empresa diferent a la Universitat deValencia aquesta haura de nomenar un tutor o una tutora que en qualitat de tutor extern o tutora externacolmiddotlaborara juntament amb lrsquoacademic en la definicio del contingut del TFG i en el seu desenvolupament(RTFG-UV Art 64 RTFG-CAT Art 55) Aquesta cotutela sera notificada a la Comissio de Treball Fi deGrau mdasho a la CAT drsquoInfermeriamdash mitjancant el document el model del qual es troba en lrsquoApendix D Aixımateix sera necessari comunicar a la Comissio del TFG mdasho a la CAT drsquoInfermeriamdash amb caracter previsi hi ha restriccions que per raons de confidencialitat puguen impedir presentar i publicar alguns resultatsio defensar publicament el treball realitzat

Una vegada distribuıt lrsquoalumnat entre el corresponent professorat que el va a tutelar el treball es recomanael seguiment de les seguents estrategies en metodologia formativa

mdash Sessio teorica inicial per orientar sobre el disseny i elaboracio del TFG aixı com els materialsde diferents fonts que estaran disponibles en lrsquoAula Virtual

mdash Sessions practiques en subgrup-professora per a consensuar les tematiques del TFG establir elcalendari drsquoactivitats i desenvolupar els apartats de lrsquoinforme

mdash Sessions en subgrup-professora de revisio del desenvolupament de lrsquoinforme i de resolucio drsquoas-pectes metodologics obtencio de dades plasmacio de contingut etc

mdash Sessions formatives sobre lrsquous drsquoeines i recursos necessaris per a realitzar el TFG

mdash Sessions en subgrup-professora per a planificar la presentacio redaccio i exposicio verbal delTFG

Com treball autonom de lrsquoestudiant es contempla la cerca drsquoinformacio integracio lectura i analiside documents tractament de dades elaboracio de resultats aixı com la preparacio i redaccio de lrsquoinformedel Treball de Fi de Grau

Les sessions de tutela de Treball Fi de Grau respectaran els horaris establerts en la programacio docent pera les altres assignatures de la titulacio En el cas extraordinari que lrsquoalumne o alumna necessitara drsquouna sessiode tutela que se superposara amb altra activitat docent contemplada como drsquoassistencia obligatoria mdashperexemple lrsquoassistencia a seminaris o estades en Institucio sanitaria a compte dels Practicummdash en lrsquoApendixG es disposa del corresponent justificant que caldra entregar al professorat responsable de lrsquoassignatura dela que es causa absencia mdasho al professorat associat de ciencies de la salut del lloc de practiques en quesrsquoestigamdash

Per evitar el sobreuso drsquoaquesta situacio extraordinaria per part drsquouna fraccio de lrsquoalumnat (sobretotquan es troba en practiques en la institucio sanitaria la qual cosa genera no poques molesties al ProfessoratAssociat de Ciencies de la Salut) solament es permet recorrer a aquesta opcio un maxim de tres ocasionsal llarg del curs Es procurara a mes que lrsquoabsencia es produeixi en els moments drsquoinici o finalitzacio de lajornada de practiques




(lowast) Estructura i caracterıstiques del Treball Fi de Grau

Lrsquoelaboracio del TFG no exigeix que lrsquoalumnat realitze una contribucio de coneixement original esa dir no es requereix que lrsquoestudianta duga a terme una investigacio complexa que implique un robusttreball de camp amb una recollida de dades originals suficient en quantitat i qualitat per donar resposta apreguntes drsquoinvestigacio noves

El TFG ha de ser un producte original en el sentit drsquoelaborat pel propi estudiant lliure de plagimalintencionat i pot abastar el disseny drsquoun projecte drsquoinvestigacio en totes les seves fases basat en unarecerca bibliografica solida en un marc conceptual que reflecteixi la comprensio profunda del tema drsquoestudii en una metodologia drsquoacord amb el tipus drsquoestudi seleccionat

En essencia i sense anim de constrenyer cap iniciativa en el plantejament del TFG poden tracar-setres grans tipologies per a la seva elaboracio tenint en compte les arees o lınies tematiques anteriormentindicades

a) Treball basat en un projecte drsquoinvestigacio de caracter primari empıric (descriptiu observaci-onal experimental etc) amb intervencio amb recollida de dades

b) Treball basat en un projecte drsquoinvestigacio teoric sense intervencio sense recollida de dades

c) Treball basat en una revisio bibliografica

d) Casos clınics

e) Treballs teorics

Tots aquests tipus de treballestudi requereixen drsquouna revisio profunda de la literatura cientıfica queaporti respostes a interrogants drsquointeres professional que ellrsquoestudiant srsquohaja plantejat al llarg de la carreraAra be mentre que en els treballs de recerca empırics la resposta a aquestes preguntes srsquointenta aconseguirrecaptant dades directament de registres existents (bases de dades) o de les persones o elements que configurinuna mostra de la poblacio en els treballs de revisio crıtica de la literatura les respostes es busquen endocuments escrits generalment revistes cientıfiques indexades

En lrsquoApendix H srsquoofereixen esquemes generics amb els components drsquoun TFG segons siga la tipologiaabans assenyalada Aquests elements constitueixen una guia i no han de ser interpretats necessariamentde manera rıgida La seva aplicacio dependra del tipus drsquoestudi epidemiologic i de lrsquoabordatge metodologic(quantitatiu o qualitatiu) que desenvolupe cada estudiant en la seva proposta investigadora

Per acabar aquesta seccio es reprodueix lrsquoArticle 7 del RTFG-CAT amb informacio complementaria sobrelrsquoestructura i caracterıstiques del TFG

Article 7 Estructura y caracterısticas del trabajo

1 El treball es pot redactar i defensar en qualsevol dels idiomes oficials de la Universitatde Valencia mdashel catala o valencia i el castellamdash i haura de reflectir lrsquoassoliment de lescompetencies recollides al document de Verificacio del tıtol de Grau en Infermeria

2 La comissio de TFG establira les normes basiques drsquoestil i estructura del TFG aixı com elmaterial addicional si escau que srsquoha drsquoaportar per part de lrsquoalumnat

De forma generica i orientativa es recomana una extensio mınima de 40 pagines imaxima de 100 pagines No obstant aixo aquesta extensio podra ser inferior en treballs decaracter primari o empıric amb una aportacio drsquoinformacio destillada i podra ser superioren treballs amb caracterıstiques especials com per exemple treballs que precisen inclouredocumentacio abundant en els annexos

3 Tambe de forma orientativa i sense perjudici de les normes mes detallades que establiscala comissio de TFG el treball conve que seguisca almenys una estructura semblant a la in-dicada mes endavant en lrsquoArticle 10 drsquoaquest reglament El compliment de les instruccionsformals es tindra en compte en lrsquoavaluacio del TFG

En lrsquoApendix I la Comissio de TFG ofereix una guia amb les recomanacions per a lrsquoelaboracio de

lrsquoinforme de Treball Fi de Grau




(lowast) Entrega de documents per a la presentacio i defensa del treball fi degrau

Es reprodueixen a continuacio els punts 1 a 5 de lrsquoArticle 8 del RTFG-CAT

Article 8 Presentacio

1 La presentacio del TFG srsquoefectuara en la fase final del pla drsquoestudis i en tot cas respectant lescondicions que figuren en la memoria de verificacio del tıtol

2 La Universitat de Valencia incloura en el calendari de gestio academica de cada curs els diferentsperıodes en que lrsquoestudiant podra presentar el TFG En el seu defecte sera la CAT drsquoInfermeria la queestablisca aqueixos perıodes En qualsevol cas lrsquoalumnat tindra dret a nomes dues convocatories esa dir a triar dos moments de presentacio en cada curs academic

3 Quan lrsquoestudiant o estudianta vulga presentar el TFG haura de tramitar la sollicitud mitjancant laSeu Electronica de la Universitat (ltentreuuvesgt) A tal efecte

i Indicara les seguents dades (subratllats els camps de dades obligatoris)

a) Dades personals NIFCIF Passaport Nom Cognoms Telefon mobil Telefon Correuelectronic

b) Dades del treball Titulacio Assignatura (34390-Treball fi de Grau drsquoInfermeria) Tıtol deltreball Tutora Altre tutora Cotutora Altre cotutora NIF del tutora extern Nom deltutora extern Cognoms del tutora extern

c) Observacions Lrsquoestudiant o estudianta te la possibilitat de reflectir aquells aspectes a destacaren la seua sollicitud que poden ser rellevants per al diposit i procediment de defensa del treball

ii Adjuntara un arxiu en format PDF (Format de Document Portatil)

a) Amb grandaria maxima 100MB

b) Que respecte el seguent esquema en quant a denominacio (sense espais en blanc)

TFG C014 1200 Cognom1 Cognom2 Nom NPA aaaammddpdf

TFG Acronim Treball Fi de GrauC014 Codi de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia1200 Codi de la titulacio drsquoInfermeriaCognom1 Primer cognom (Inicial en majuscula sense accents)Cognom2 Segon cognom (Inicial en majuscula sense accents)Nom Nom (Inicial en majuscula sense accents)NPA Exemple AB1234aaaammdd Data drsquoentrega Exemple per a 15-06-2019 20190615pdf Extensio de lrsquoarxiu (en minuscules)

Un exemple

TFG C014 1200 Llorens Martinez Maria-Lluisa AB1234 20190615pdf

4 La comissio de TFG o la CAT podran exigir si escau altra documentacio addicional que es considerenecessaria




5 En la tramitacio de la sollicitud els gestors del Centre habilitats validaran que la documentacioentregada en format electronic no continga errors de lectura que el contingut corresponga al treballespecificat per lrsquoestudiant i que srsquoacomplisquen tots els requisits esmentats en el punt 3 drsquoaquestArticle

Si la validacio es favorable la comissio de TFG o la CAT drsquoInfermeria resoldra la sollicitud iindicara als gestors del Centre que executen lrsquoestablert en lrsquoArticle 9 punt 11 drsquoaquest reglamentSi la validacio no es favorable la sollicitud podra ser anullada Com a resultat final del proceslrsquoestudiant rebra resolucio FavorableDesfavorable

El document PDF remes per lrsquoestudianta sera arxivat electronicament i de forma automatica enuna comunitat especıfica de lrsquoAula Virtual

6 Si srsquoefectuaren modificacions substancials en el TFG amb posterioritat al seu diposit y abans definalitzar el termini maxim establert per a lrsquoentrega haura de tornar-se a iniciar el tramit del diposita traves de la Seu Electronica

7 Lrsquoalumnat no podra realitzar el TFG fora de la Universitat de Valencia analogament lrsquoalumnatestranger (Erasmus pe) no podra realitzar el seu TFG en la Universitat de Valencia

En lrsquoApendix J es mostra el document justificatiu del diposit del TFG una vegada finalitzada la sollicitudde presentacio del mateix

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio del TFG es realitzara sobre la base de lrsquoinforme drsquoun treball original en el camp de la infermeriai la seua presentacio i defensa davant un tribunal conformat per professorat de la titulacio

La Universitat de Valencia incloura en el calendari de gestio academica de cada curs academic els diferentsperıodes en que lrsquoalumnat podra presentar el TFG En qualsevol cas ellrsquoestudiant tindra dret nomes a duesconvocatories es a dir a triar dos moments de presentacio en cada curs academic (RTFG-UV Art 82RTFG-CAT Art 41 i 82)

A continuacio es reprodueix lrsquoArticle 9 del Reglament del TFG de la titulacio drsquoInfermeria (Vegeu tambelrsquoArt 9 del RTFG-UV)

Article 9 Procediment drsquoavaluacio i qualificacio

1 El TFG sera avaluat pel tutora de lrsquoalumnea fins una puntuacio maxima de 7

2 Si la puntuacio atorgada pel tutor o tutora es igual o superior a 5 el TFG tambe sera avaluat mitjancantuna de les dues modalitats seguents

a) Defensa oral del TFG mitjancant lrsquoexposicio davant drsquoun tribunal durant un termini no superiorals 15 minuts i fins una puntuacio maxima de 3

b) Defensa oral del TFG mitjancant poster davant drsquoun comite avaluador durant un termini nosuperior als 5 minuts i fins una puntuacio maxima drsquo15

Aixı la puntuacio maxima assolible amb la modalitat tribunal sera de 10 i amb la modalitat poster de85

3 El tutor o tutora lliurara la puntuacio segons el document drsquoavaluacio preparat a lrsquoefecte i disponibleen lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura En dit document ha de fer constar totes aquelles valoracions justi-ficatives de la qualificacio que considere oportunes i necessariament aquelles que resulten drsquoutilitatper orientar els membres del tribunal o del comite avaluador a lrsquohora drsquoafrontar lrsquoexposicio o la defensadel poster Una copia impresa drsquoaquest document degudament emplenat i signat lrsquoha drsquoentregaren Secretaria de Facultat almenys una setmana abans que lrsquoestudiant o estudianta efectue ladefensa del TFG davant de tribunal o mitjancant poster

4 El tutor o tutora tambe lliurara a lrsquoestudianta tutelatda un document on conste la puntuacio de laqualificacio atorgada al TFG una semana antes de la fecha de la defensa




Article 9 Procediment drsquoavaluacio i qualificacio (cont)

5 Cada tribunal o comite avaluador estara format per tres PDI drsquoarees de coneixement vinculades a latitulacio un actuara com a presidenta altre com a secretaria i lrsquoaltre com a vocal No obstant aixoen situacions excepcionals el tribunal podra estar format per dues persones president i secretaria

6 Cap dels membres titulars o suplents podra haver participat en la tutela del treball que vaja a seravaluat

7 El regim de funcionament del tribunal o del comite avaluador sera el que estiga arreplegat en lamemoria de verificacio del tıtol en la guia academica de lrsquoassignatura o altrament el que establiscala Llei de Procediment Administratiu

8 La comissio del TFG srsquoencarregara de nomenar tants tribunals i comites avaluadors com siguen esca-ients per poder avaluar els treballs presentats

9 La comissio del TFG establira i anunciara amb antelacio la data el lloc i la resta drsquoaspectes rellevantsper a la defensa de cada TFG

10 Si la validacio del TFG esmentada en lrsquoArticle 8 punt 5 es favorable els gestors del Centre mitjancantlrsquoeina informatica de la Seu Electronica de la Universitat assignaran un grup corresponent al perıodedrsquoavaluacio perque lrsquoestudianta aparega en lrsquoacta Tanmateix enregistraran en lrsquoaplicacio informaticala data hora lloc de presentacio i organ avaluador (PDI membres del tribunal o del comite avaluador)assignats

11 La comissio de TFG vetllara perque en el termini no superior a una setmana des de la data lımitestablerta per a la presentacio dels treballs aquests estiguen disponibles en la Comunitat de lrsquoAulaVirtual preparada a lrsquoefecte

12 La comissio de TFG proporcionara a traves de lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura els documents onregistrar les puntuacions que faciliten els calculs per a la qualificacio del TFG per part dels membresde tribunal i de comite avaluador

13 Els membres dels tribunals i dels comites avaluadors disposaran drsquoalmenys 5 dies naturals per revisarels TFG i per assabentar-se dels documents amb les valoracions justificatives de la qualificacio i lesaportacions orientatives emeses pel tutor o tutora del TFG

14 La defensa del TFG davant de tribunal sera publica i srsquoatendra a les seguents consideracions

i La presidencia procedira a presentar els membres que conformen el tribunal a enumerar les seccionsque componen lrsquoavaluacio (Article 10 drsquoaquest reglament)

ii La presidencia donara la paraula a lrsquoestudiant o estudianta perque presente i defense el seu treballper a la qual cosa disposara drsquoun termini no superior als 15 minuts

iii A continuacio i durant un temps maxim de 10 minuts el tribunal podra realitzar observacions opreguntes sobre el treball presentat La presidencia concedira la paraula als membres del tribunalperque facen preguntes o comentaris al treball presentat i a lrsquoestudianta perque responga

iv Una vegada finalitzada la defensa del TFG el tribunal deliberara en privat puntuara els apartatsque componen lrsquoavaluacio

v El secretari o secretaria del tribunal sera la persona encarregada de recollir els documents signatsper cada membre del tribunal on consten les puntuacions particulars i la puntuacio mitjana delTFG de lrsquoalumnea aixı com de calcular la mitjana drsquoaqueixes puntuacions i obtenir la puntuaciomitjana global Aquest resultat constituira fins a 3 punts de la qualificacio total a reflectir enlrsquoacta definitiva de notes




vi En acabar totes les defenses de TFG encomanades el secretari o secretaria del tribunal entregara elsoriginals de tots els documents de registre en Secretaria de Facultat (a) les puntuacionsparticulars i puntuacio mitjana de cada PDI i (b) les puntuacions mitjanes del PDI amb lapuntuacio mitjana global obtinguda

Des de Secretaria de Facultat aquests documents es faran arribar a la comissio de TFGque els custodiara el temps reglamentat per la Universitata

vii La comissio de TFG assignara les Matrıcules drsquoHonor en funcio de la qualificacio mes elevadaobtinguda en el TFG i en cas drsquoempat en funcio de la nota mitjana de lrsquoexpedient consolidat delrsquoalumnat implicat

En tot cas lrsquoassignacio de les matrıcules drsquohonor es realitzara seguint els criteris de la normativacorresponent de la Universitat de Valencia

15 La defensa del TFG mitjancant poster davant drsquoun comite avaluador sera publica i srsquoatendra a lesseguents consideracions

i La presidencia procedira a presentar els membres que conformen el comite avaluador

ii La presidencia donara la paraula a lrsquoestudiant o estudianta perque defense el poster per a la qualcosa disposara drsquoun termini no superior als 5 minuts

iii Conforme lrsquoestudianta presente el poster els membres del comite avaluador puntuaran els apartatsdel corresponent document de qualificacio

iv En acabar lrsquoestudianta la presentacio del poster i durant un temps maxim de 10 minuts elsmembres del comite avaluador podran realitzar observacions o preguntes sobre el treball presentati lrsquoestudianta tindra oportunitat de respondre i aclarir els dubtes plantejats

v En acabar totes les defenses dels posters de TFGs encomanades el comite avaluador deliberara enprivat ajustara si escau la puntuacio dels apartats que componen lrsquoavaluacio i obtindra la mitjanade les puntuacions atorgades per cadascun dels membres del comite

vi El secretari o secretaria del comite avaluador sera la persona encarregada de recollir els documentssignats per cada membre del comite on consten les puntuacions particulars i la puntuacio mitjanadel TFG de lrsquoalumnea aixı com de calcular la mitjana drsquoaqueixes puntuacions i obtenir la pun-tuacio mitjana global Aquest resultat constituira fins a 15 punts de la qualificacio a reflectir enlrsquoacta definitiva de notes

vii Una vegada signat pels membres del comite avaluador el document on consten les puntuacionsdel TFG atorgades per cadascun drsquoells i la puntuacio mitjana global el secretari o secretaria delcomite avaluador entregara els originals de tots els documents de registre en Secretaria deFacultat (a) les puntuacions particulars i puntuacio mitjana de cada PDI i (b)les puntuacionsmitjanes del PDI amb la puntuacio mitjana global obtinguda

Des de Secretaria de Facultat aquests documents es faran arribar a la comissio de TFGque els custodiara el temps reglamentat per la Universitatb

viii La Comissio de Treball Fi de Grau drsquoInfermeria srsquoencarregara de publicar la llista amb la identifi-cacio dels membres del comite la identificacio de lrsquoalumnat i la puntuacio atorgada per la defensadel poster

aSegons la disposicio addicional primera del Reglament drsquoimpugnacio de qualificacions dotze mesos posteriors a lapublicacio de lrsquoacta drsquoavaluacio

bSegons la disposicio addicional primera del Reglament drsquoimpugnacio de qualificacions dotze mesos posteriors a lapublicacio de lrsquoacta drsquoavaluacio




16 En cada perıode de defensa del TFG la Secretaria de la Facultat generara les actes amb lrsquoalumnat queha sollicitat la presentacio del TFG Aquestes srsquoemplenaran abans del dia 10 del mes seguent a cadaperıode de defensa

17 Dos dels membres del professorat de la comissio de TFG figuraran com a responsables en lrsquoacta denotes a la que traslladaran la suma de les qualificacions definitives atorgades tant pels tutors i tutorescom pels tribunals o comites avaluadors dels TFG Aco no defuig el compromıs del tutor o tutorai del president o presidenta de cada tribunal o comite avaluador de TFG a lrsquohora drsquoafrontar que unestudiant o estudianta recorra la qualificacio de la qual continuen tenint la maxima responsabilitat

18 Lrsquoestudiantat podra recorrer la qualificacio final del TFG pel procediment previst en la reglamentaciode la Universitat de Valencia

Atenent a lrsquoArticle 94 del RTFG-UV lrsquoArticle 10 del RTFG-CAT indica que la comissio de TFG establiraels criteris drsquoavaluacio del TFG (tant per part del tutor o tutora per part del tribunal i per part del comiteavaluador de posters) i que aquests criteris constaran detallats en la guia academica o docent de lrsquoassignaturade TFG juntament amb la ponderacio de la puntuacio atribuıda a cada apartat dels criteris drsquoavaluacioAixı es te que

(1) En els Apendixs K i L es troben els fulls drsquoavaluacio a complimentar pel tutor o tutora del

TFG amb els criteris i les ponderacions corresponents El tutor o tutora podra acollir-se al modelde lrsquoApendix K El tutor o tutora entregara una copia de lrsquoApendix L amb la qualificacio finaldel treball Despres drsquohaver qualificat i signat els fulls drsquoavaluacio el tutor o tutora els remetra ala Comissio de TFG a traves de la Secretaria de la Facultat

(2) En els Apendixs M i N es troben els fulls drsquoavaluacio a complimentar pels membres del tribu

nal del TFG amb els criteris i les ponderacions corresponents Els membres del tribunal podranacollir-se al model de lrsquoApendix M Despres drsquohaver qualificat i signat els fulls drsquoavaluacio elpresidentea els remetra a la Comissio de TFG a traves de la Secretaria de la Facultat

(3) En els Apendixs O i P es troben els fulls drsquoavaluacio a complimentar pels membres del comite

avaluador de posters de TFG amb els criteris i les ponderacions corresponents El presidento presidenta de cada comite avaluador srsquoencarregara de publicar una copia de lrsquoApendix P ambles qualificacions finals emeses pel mateix Despres drsquohaver qualificat i signat els fulls drsquoavaluacioel presidentea els remetra a la Comissio de TFG a traves de la Secretaria de la Facultat

La qualificacio que quedara reflectida a lrsquoacta sera

a) La suma de les puntuacions atorgades pel tutor o tutora (le 7) i pel tribunal (le 3) si srsquoha elegitaquesta modalitat

b) La suma de les puntuacions atorgades pel tutor o tutora (le 7) i pel comite avaluador dels posters(le 1 5) si srsquoha elegit aquesta altra modalitat

Es considera superada la prova sempre i quan la puntuacio atorgada pel tutor o tutora siga igual osuperior a 5 Sols en eixe cas lrsquoalumne o alumna tindra acces a la defensa ineludible del TFG davant detribunal o mitjancant poster

Les qualificacions emeses srsquoatendran a la Normativa de qualificacions de la Universitat de Valenciaaprovada en Consell de Govern de 27 de gener de 2004 (ACGUV 122004) i modificada en Consell deGovern de 24 de juny de 2008 (ACGUV 1022008)

Quan el TFG siga avaluat positivament srsquoincorporara al repositori institucional una copia en formatelectronic amb la salvaguarda dels drets de propietat intellectual (RTFG-UV Art 85 RTFG-CAT Art114)





El professora encarregatda de dirigir el trreball de lrsquoestudiant proporcionara les referencies bibli-ografiques que considere drsquointeres per a lrsquoexit en lrsquoelaboracio i defensa de lrsquoinforme

A continuacio srsquoofereix bibliografia que pot resultar util per al desenvolupament del Treball Fi de Grau

1 Sobre Treball Fi de Grau

(a) Ferrer V Carmona M y Soria V (Eds) (2012) El Trabajo Fin de Grado Guıa para estudiantesdocentes y agentes colaboradores Madrid McGraw-Hill

(b) Garcia Sanz MP Martınez Clares P (2012) Guıa practica para la realizacion de trabajos fin degrado y trabajos de master Murcia Universidad de Murcia

(c) Pino Casado R del Martınez Riera J R (2015) Manual para la elaboracion y defensa del trabajode fin de grado en ciencias de la salud Barcelona Elsevier Espana

(d) Serrano Gallardo P (2012) Trabajo Fin de Grado en Ciencias de la salud Madrid DAE(Difusion Avanzada en Enfermerıa)

2 Investigacio (en general)

(a) Loraine Blaxter Christina Hughes Malcom Tight (2000) Como se hace una investigacionBarcelona Gedisa [S i0018 BLA HU M0018140 HU M0018075 EDU 001 BLA BS-PREVENTIVA PE m303 BLA]

(b) Judith Bell (2002) Como hacer tu primer trabajo de investigacion guıa para investigadoresen educacion y ciencias sociales Barcelona Gedisa [CI 535 BEL HU M0018146 HU D0M0018181 HU M0018182 EDU 001 BEL]

(c) Roberto Hernandez Sampieri Carlos Fernandez Collado Pilar Baptista Lucio (2010) Metodo-logıa de la investigacion Madrid McGraw-Hill [CI Historia i documentacio 0017 CI Historia idocumentacio 0016 CI Historia i documentacio 0015 CI Historia i documentacio 0014 CI His-toria i documentacio 0018 CI CD Historia i documentacio 0014 CI CD Historia i documentacio0015 CI CD Historia i documentacio 0016 CI CD Historia i documentacio 0017 CI CD Historiai documentacio 0018]

(d) Denise F Polit Bernadette P Hungler (2000) Investigacion cientıfica en ciencias de la sa-lud Mexico [etc] McGraw-Hill Interamericana [BS OBRES GENERALS 0060 BS OBRESGENERALS 0061 BS OBRES GENERALS 0062]

3 Investigacio (infermeria)

(a) Nancy Burns Susan K Grove (2004) Investigacion en enfermerıa Barcelona [etc] Elseviercop [BS INFERMERIA 01066 BS INFERMERIA 01067]

(b) Ana Belen Salamanca Castro (sa) El aeiou de la investigacion en enfermerıa FUDEN Funda-cion para el desarrollo de la enfermerıa lthttpsdrivegooglecomfolderviewid=0BwSlRawj-WTcWDlKRWc4Y09WSkkgt

4 Cerca bibliografica

(a) Francisco Faus Elena Santaines (2013) Busquedas bibliograficas en bases de datos primerospasos en investigacion en ciencias de la salud Barcelona Elsevier cop [BS OBRES GENERALS0162 BS OBRES GENERALS 0163 BS OBRES GENERALS 0165 BS OBRES GENERALS0166 BS OBRES GENERALS 0167 BS DESPATX 0239 CI Historia i documentacio 0173]

(b) Alejandro de la Cueva Martın Rafael Aleixandre Benavent Josep Manuel Rodrıguez i Gairın(2001) Fonts drsquoinformacio en ciencies de la salut Valencia Universitat de Valencia 2001 [Si002 CUE HU M01058 HU M61017 HU 61132 HU D0 M61016 EDU D 09999 CI BP026 CI Historia i documentacio 0176 BS DOCUMENTACIO 0171 BS DOCUMENTACIO 0159]

5 Epidemiologia

(a) Antonio Sanchez Moreno et al (2000) Epidemiologıa y enfermerıa Madrid [etc] McGraw-HillInteramericana [BS INFERMERIA 00649 BS INFERMERIA 00652 BS INFERMERIA 00646BS INFERMERIA 00565 BS INFERMERIA 00566 BS INFERMERIA 00436 BS INFERMERIA00437 BS INFERMERIA 00438 BS INFERMERIA 00439 BS INFERMERIA 00441]




(b) Ildefonso Hernandez-Aguado et al (2011) Manual de epidemiologıa y salud publica para gradosen ciencias de la salud Madrid [etc] Medica Panamericana cop [BS SALUT PUBLICA0190 BS SALUT PUBLICA 0189 BS SALUT PUBLICA 0188 BS SALUT PUBLICA 0187 BSSALUT PUBLICA 0186 S 614 MAN S 614 MAN CI Salut publica 0388]

(c) Josep Mordf Argimon Pallas Josep Jimenez Villa (2013) Metodos de investigacion clınica y epide-miologica Madrid [etc] Elsevier 2013 [BS INFERMERIA 01222 BS INFERMERIA 01223 CI-ESTADISTICA BS-HM INVESTIGACIO] Libro en linea (UVEG) lthttpwwwsciencedirectcomsciencebook9788481747096gt

6 Investigacio qualitativa i en ciencies socials

(a) Irene Vasilachis de Gialdino (coord) (2006) Estrategias de investigacion cualitativa BarcelonaGedisa [HU M37012324 HU 37012266 S 303 EST S 303 EST S 303 EST EDU 3701 EST]

(b) Paloma Lopez de Ceballos (1998) Un metodo para la investigacion-accion participativa MadridEditorial Popular [EDU 316 LOP]

(c) Ana Mordf Sanchez Garcıa Antoni Merelles Tormo (2000) Analisis de la situacion de salud en unacomunidad una propuesta de investigacion-accion participativa Cap 7 En L Mazarrasa Alve-ar [et al] Salud publica y enfermerıa comunitaria Madrid etc McGraw-Hill Interamericana2000 Vol 1 [BS INFERMERIA 00209 v1 BS-HG 0041 v1 S 614 SAL V1]

(d) Raymond Quivy Luc Van Campenhoudt (1997) Manual de recerca en ciencies socials HerderBarcelona [S i303 QUI]

7 Estadıstica

(a) Geoffrey R Norman David L Streiner (1996) Bioestadıstica Madrid [etc] Mosby Doyma Li-bros [BS BIOMEDIQUES 0257 BS BIOMEDIQUES 0258 BS-INFERMERIA BS-MEDICINACI 5192 NOR CI 5192 NOR CI-ESTADISTICA CI-QUIMICA FISICA CI-MEDICINA PRE-VENTIVA]

(b) J Susan Milton (2001) Estadıstica para biologıa y ciencias de la salud Madrid [etc] McGraw-Hill Interamericana [CI 1-A 0357 CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI5192 MIL CI 5192 MIL CI 5192 MIL CI-GENETICA CI-MORFOLOGIA MICROSCOPICA]

(c) Joaquın Moncho Vasallo (2015) Estadıstica aplicada a las ciencias de la salud BarcelonaElsevier Espana [BS-PATOLOGIA]

(d) Luis Prieto Valiente Inmaculada Herranz Tejedor (2005) iquestQue significa ldquoestadısticamentesignificativordquo la falacia del criterio de 5 en la investigacion cientıfica Madrid Dıaz deSantos cop [CI-ESTADISTICA PE m159938 PRI PE m159938 PRI PE 5192 PRI PEm159938 PRI PE m159938 PRI PE m159938 PRI PE m159938 PRI]

(e) Andy P Field (2013) Discovering statistics using IBM SPSS statistics (and sex drugs androckrsquonrsquoroll) Thousand Oaks CA SAGE Publications [EDU 519 FIE PE m3724 FIE]

(f) Andy P Field (2012) Discovering statistics using R Thousand Oaks CA SAGE Publications[PE i5192 FIE]

8 Revisions sistematiques

(a) Manual Cochrane de revisiones sistematicas de intervenciones (Cochrane Handbook for Systema-tic Reviews of Interventions) The Cochrane Collaboration 2011 ltwwwcochrane-handbookorggt

(b) Prof Dr Ramos Miguel H Ramos Marıa Florencia Romero Enrique Estudiantes de ComercioExterior de la Universidad de la Cuenca del Plata Corrientes Argentina Como escribir unartıculo de revision Revista de Posgrado de la VIa Catedra de Medicina Nordm 126 abril 2003Pag 1-3 lthttpmedunneeduarrevistarevista126como esc articulohtmgt

(c) Dr Oscar Vera Carrasco Profesor Emerito de la Facultad de Medicina-Universidad Mayor deSan Andres Prof de Post grado del Instituto Nacional de Torax Especialista en MedicinaCrıtica y Terapia Intensiva Como escribir artıculos de revision Rev Med La Paz v15 nordm LaPaz 2009 lthttpwwwscieloorgbopdfrmcmlpv15n1v15n1 a10pdfgt

(d) Alejandra Merino-Trujillo Como escribir documentos cientıficos (Parte 3) Artıculo de revisionSalud en Tabasco vol 17 num 1-2 enero-agosto 2011 pp 36-40 Secretarıa de Salud delEstado de Tabasco Mexico lthttpwwwredalycorgpdf48748721182006pdfgt




(e) Andres J Roussos Preparacion de una revision bibliografica para su publicacion Cuando un soloartıculo nos habla de muchs trabajos Reportes de investigacion junio 2011 1 1-7 Universidad deBelgrano (Argentina) CONICET FUNICSlthttprepositorioubeduar8080xmluibitstreamhandle12345 67892769roussos26pdfsequence=1gt

9 Preparacio de documents cientıfics (LATEX)

(a) Nicola L C Talbot Using LATEX to Write a PhD Thesis (2013) Dickimaw Books DickimawLATEX Series Vol 2 lthttpwwwdickimaw-bookscomlatexgt




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Sense modificacions


Sense modificacions


Es planteja de manera preferent la realitzacio de tutories virtuals mitjancant les plataformes recomanadesi ofertes per la Universitat de Valencia (Blackboard Collaborate Microsoft Teams o unes altres)

4 Avaluacio


En cas que la situacio sanitaria imposes que la prova final es desenvolupes ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio tenint en compte els seguent

La defensa del TFG es realitzara de manera virtual i constara de dues parts avaluables

1 Un vıdeo de la presentacio locutada que es lliurara amb antelacio per a permetre al tribunal lavisualitzacio previa a la sessio de defensa virtual

2 Resposta a les preguntes comentaris o suggeriments plantejats pel tribunal mitjancant la videocon-ferencia en Blackboard Collaborate o la plataforma indicada per la Universitat La defensa en directedurara 20 minuts per a la modalitat davant tribunal i 10 per a la modalitat poster

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia existent en la guia academica

Si la situacio sanitaria imposes el tancament de les biblioteques es facilitaria material de suport a travesde lrsquoaula virtual




Apendix A

Relacio de temes concrets per al TFG proposats per cada tutor otutora academica







A lrsquoAula Virtual de lrsquoassignatura es publicara la llista de temes pro-

posats pel professorat encarregat de tutelar TFG La publicacio srsquoe-

fectuara amb almenys una setmana drsquoantelacio a la sessio en la qual

es procedira a lrsquoeleccio del tutor o tutora del TFG







Apendix B

Competencies generals i especıfiquesdel tıtol de Grau







Objectiuscompetencies generals

a) Valors professionals actituds i comportaments etics













b) Fonaments cientıfics de la professio




c) Habilitats professionals













d) Habilitats de comunicacio



e) Salut publica i sistemes de salut






f) Maneig de la informacio



g) Analisi crıtic i investigacio








Objectiuscompetencies especıfiques









E-9 Coneixer i identificar els problemes psicologics i fısics derivats de la violencia de genere per a capacitara lrsquoestudiant en la prevencio la deteccio precoc lrsquoassistencia i la rehabilitacio de les mates drsquoaquesta formade violencia

E-10 Identificar integrar i relacionar el concepte de salut i les cures des drsquouna perspectiva historica per acomprendre lrsquoevolucio de la cura infermer






















Apendix C

Document drsquoacceptacio de cotutela del TFG(professorat de la Universitat e Valencia)








DOCUMENT DrsquoACCEPTACIO DE COTUTELADEL TREBALL FI DE GRAU


com


de la Universitat de Valencia i

professora del Departament drsquode

de la Universitat de Valencia


tıtol




En Valencia a de de

Signat

(Professora 1) (Professora 2)








Apendix D

Document de cotutela del TFG per una persona que pertany ainstitucio organisme o empresa diferent a la Universitat de

Valencia








DOCUMENT DE COTUTELA TFG PER PERSONADrsquoENTITAT DIFERENT A LA UNIV VALENCIA


com


de la Universitat de Valencia i la seguent persona (indicar nom i cognoms

complets DNI entitat a la qual pertany categoria professional relacio con-

tractual)

[Ajuntar el vist-i-plau lliurat per la Direccio de lrsquoentitat]


tıtol




En Valencia a de de

Signat

(Professora Dep Univ) (Persona drsquoaltra institucio)








Apendix E

Sollicitud de canvi de tutor o tutora del TFG








SOLLICITUD DE CANVI DE TUTOR O TUTORADEL TREBALL FI DE GRAU

Canvi de tutora Canvi de tema


lrsquoalumnea amb

DNIpassaport matriculatda en el

grup de la titulacio de Grau drsquoInfermeria el curs

EXPOSA

SOLLICITA

En Valencia a de de

Signatura del (nou) tutora Signatura de lrsquoalumnea








Apendix F

Document de proposta inicial de TFG ijustificacio del tema drsquoestudi elegit

(a entregar al tutor o tutora en la primera cita)








PROPOSTA INICIAL DE TFG IJUSTIFICACIO DEL TEMA DrsquoESTUDI

(entregar exclusivament al tutor o tutora en la primera cita)

1 TutorTutora

2 AlumneAlumna

Telefon

Correu electronic

DNI

3 Tipus de treball

1 Treball de revisio i investigacio bibliografica relacionat amb la titulacio2 Treball de caracter o drsquoaplicacio professional relacionat amb la titulacio3 Treball experimental o teoric relacionat amb la titulacio4 Treball coordinat amb les practiques externes de la titulacio5 Altre treball no inclos en les modalitats anteriors

4 Area o lınia tematica

Aclariments sobre la lınia tematica (si es considera pertinent)

5 Proposta inicial de tıtol del TFG





6 Interes i motivacio de lrsquoestudianta pel tema elegit

7 Rellevancia cientıfica del tema drsquoestudi a desenvolupar en el TFG

8 Preguntes clau sobre el tema drsquoestudi que es vol desenvolupar en el TFG

9 Proposta inicial drsquoobjectiu general (i obj especıfics) sobre lrsquoestudi a desenvolupar





10 Viabilitat per al desenvolupament del treball

(acces a dades a persones a llocs disponibilitat de temps recursos materials necessaris etc)

11 Proposta de cronograma per al desenvolupament del treball

(per mesos per setmanes per perıodes laborals entre festivitats etc)

12 Destresa en lrsquous de programari

programari quinases grau de destresa

Sistema operatiu 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Edicio de text 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Full de calcul 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Bases de dadesdocumentals

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Gestor de referenciesbibliografieques

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Paquet estadıstic 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Analisi de dadesqualitatives (QDA)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Sistema drsquoinformaciogeografica (SIG)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Data Signatura








Apendix G

Justificant drsquoassistenciaa una sessio de tutela de TFG

per circumstancia extraordinaria o sobrevinguda








JUSTIFICANT DrsquoASSISTENCIA A SESSIO DETUTELA DE TREBALL FI DE GRAU

PER CIRCUMSTANCIA EXTRAORDINARIAO SOBREVINGUDA

El professorLa professora

del Departament drsquode

de la Universitat de Valencia i tutora de TFG de lrsquoestudianta

FAIG CONSTAR QUE

lrsquoesmentatda alumnea ha acudit a una sessio de tutela de TFG en la

data el lloc i el termini drsquohores indicat a continuacio

Data

Lloc

Hora inici i final

En Valencia a de de

Signat

(El tutor de TFG La tutora de TFG)

AA DEL PROFESSORA RESPONSABLE DE LrsquoASSIGNATURA A LA QUAL JUSTIFICAR LrsquoABSENCIA







Apendix H

Components drsquoun Treball Fi de Grau








DrsquoINVESTIGACIO DE CARACTER PRIMARI EMPIRIC

(DE CAIRE QUANTITATIU)


CobertaPortadaDeclaracio jurada de la originalitat del documentIndicacio dels drets drsquoautoriaResum i paraules clau

Index de continguts




0 Introduccio (amb la justificacio cientıfica del proposit de la investigacio i lautilitat i aplicabilitat dels resultats)

1 Plantejament del problema (justificacio cientıfica)2 Marco teoric

El marc teoric consisteix en lrsquoexposicio i analisi de la teoria o teories que servei-xen com a fonament per explicar els antecedents i interpretar els resultats dela investigacio que es va a efectuar Srsquointenta aixı relacionar un fenomen ambles seues causes per contestar les preguntes de la investigacio com i perque

El marc teoric ho conformen els conceptes les relacions i els enunciatsdrsquoaquesta forma srsquoutilitza per a la formulacio drsquohipotesi de lrsquoefecte resultantdrsquouna intervencio concreta La fi ultima drsquoaquest marc es situar el problemadins del conjunt de coneixements existents que permeta orientar la investigacio

Les funcions principals del marc teoric sonmdashEstablir els lımits del camp drsquoinvestigaciomdashActualitzar agrupar i integrar els coneixementsmdashConstituir rutes drsquoinvestigaciomdashPrecisar escenaris que conduısquen a la formulacio drsquohipotesimdashOferir un marc de referencia per interpretar els resultats







3 Objectius drsquoinvestigacio (general i especıfics)Hipotesis (si escau)

4 MetodologiaDisseny metodologicmdashTipus i disseny general de lrsquoestudimdashRevisio bibliografica Procediment de la recerca bibliografica bases de dadesutilitzades documents inicials obtinguts en primera instancia (resultats de larecerca) documents finals drsquointeres (despres drsquoaplicar els criteris de rebuig)mdashDefinicions operacionals de les variables Tabulacio de les dadesmdashUnivers drsquoestudi (poblacio completa) Poblacio diana Criteris drsquoinclusio iexclusio Poblacio elegible mostra Seleccio i grandaria de la mostra Unitatdrsquoanalisi i observaciomdashIntervencio proposadamdashRecursos humans i materialsmdashProcediment per a la recolmiddotleccio drsquoinformacio Instruments a utilitzarMetodes per al control de la qualitat de les dadesmdashProcediments per garantir aspectes etics en les investigacions amb subjecteshumansmdashPresentacio dels resultats (quins i com van a ser presentats posteriorment)mdashAnalisi dels resultats

mdashMetodes i models drsquoanalisis de les dades segons tipus de variablesmdashProgrames a utilitzar per a lrsquoanalisi de les dades

mdashCronograma

5 ResultatsAnalisis i resultatsmdashAnalisi exploratoria de les dades (univariable)mdashRelacio entre variables (bivariable multivariable)

6 Discussio i implicacions per a la practica professional

7 Conclusions








DrsquoINVESTIGACIO (TEORIC)


CubiertaPortadaDeclaracio jurada de la originalitat del documentIndicacio dels drets drsquoautoriaResum y palabras clave

Index de continguts




0 Introduccio

1 Plantejament del problema (justificacio cientıfica)

2 Marc teoricFonamentacio teorica

El marc teoric consisteix en lrsquoexposicio i analisi de la teoria o teories que servei-xen com a fonament per explicar els antecedents i interpretar els resultats dela investigacio que es va a efectuar Srsquointenta aixı relacionar un fenomen ambles seves causes per contestar les preguntes de la investigacio com i perque

El marc teoric ho conformen els conceptes les relacions i els enunciatsdrsquoaquesta forma srsquoutilitza per a la formulacio drsquohipotesi de lrsquoefecte resultantdrsquouna intervencio concreta La fi ultima drsquoaquest marc es situar el problemadins del conjunt de coneixements existents que permeti orientar la investigacio

Les funcions principals del marc teoric sonmdashEstablir els lımits del camp drsquoinvestigaciomdashActualitzar agrupar i integrar els coneixementsmdashConstituir rutes drsquoinvestigaciomdashPrecisar escenaris que condueixen a la formulacio drsquohipotesimdashOferir un marc de referencia per interpretar els resultats







3 Objectius drsquoinvestigacio (general i especıfics)

4 MetodologiaDisseny metodologicmdashTipus i disseny general de lrsquoestudimdashDefinicions operacionals de les variables Tabulacio de les dadesmdashUnivers drsquoestudi (poblacio completa) Poblacio diana Criteris drsquoinclusio iexclusio Poblacio elegible mostra Seleccio i grandaria de la mostra Unitatdrsquoanalisi i observaciomdashIntervencio proposadamdashProcediment per a la recolleccio drsquoinformacio Instruments a utilitzarMetodes per al control de la qualitat de les dadesmdashProcediments per garantir aspectes etics en les investigacions amb subjecteshumansmdashEstimacio de recursos humans i materials

5 Pla drsquoanalisi dels resultatsmdashMetodes i models drsquoanalisis de les dades segons tipus de variablesmdashProgrames a utilitzar per a lrsquoanalisi de les dades

6 Cronograma7 Resultats esperats i possible implicacio per a la practica professional







TREBALL BASAT EN UNA

REVISIO CRITICA DE LA LITERATURA CIENTIFICA


CobertaPortadaDeclaracio jurada de lrsquooriginalitat del documentoIndicacio dels drets drsquoautoriaResum i paraules clau

Index de continguts

Index drsquoillustracionsIndex de figures (si escau)



0 Introduccio

1 Justificacio i rellevancia del treball de revisio Establiment del problemadrsquoinvestigacio

2 Objectius de la investigacio (proposit de la revisio objectiu general objec-tius especıfics)

3 MetodologiaDisseny metodologic (etapes drsquouna revisio sistematica)mdashFormulacio de la pregunta que es desitja respondre Definicio de la preguntao preguntes de recercamdashEnumeracio i descripcio de les fonts de consulta (quins per que srsquohan triatper que es caracteritzen)mdashDescripcio del procediment de recerca i localitzacio dels documents Definiciodels criteris drsquoinclusio i exclusiomdashDescripcio dels resultats de la recerca Quadre o figura resum amb els docu-ments inicialment obtinguts segons fonts de consultamdashProcediment per a la creacio de la base de dades propia amb un gestor dereferencies bibliografiquesmdashCriteris de revisio i de seleccio dels estudis inicialment identificats Docu-ments finals despres drsquoaplicar aquests criterismdashExplicacio sobre quina informacio procedent dels documents finalment inclo-sos en lrsquoestudi va a ser recollida i tractadamdashExplicacio de lrsquoestrategia mitjancant la qual es va a procedir a la comparacioi a lrsquoanalisi de la informacio (homogeneıtat i heterogeneıtat en les troballes)Indicacio de les eines utilitzades per a aquesta comparacio (taules esquemesetc)mdashIndicacio sobre la manera en que van a ser presentats els resultats (quins icom)mdashCronograma




4 ResultatsAnalisis i resultatsmdashInformacio relativa a les caracterıstiques dels estudis finalment seleccionatsmdashInformacio relativa a aquest efecte o resultat objecte de lrsquoestudi dels docu-ments

5 Discussio

6 Conclusions







Apendix I

Recomanacions per a lrsquoelaboracio de lrsquoinforme TFG







RECOMENDACIONES PARA LA ESCRITURA DEL INFORMEDE TRABAJO FINAL DE GRADO

Iacutendice

1 Introduccioacuten 3

2 Aspectos generales 321 Tamantildeo 322 Tipo y tamantildeo de letra 323 Maacutergenes 424 Paginacioacuten 425 Lengua 5

3 Estructura del informe 531 Parte inicial o preliminar del informe 5

311 Tiacutetulo 5312 Cubierta 5313 Portada 6314 Declaracioacuten jurada de originalidad del trabajo 7315 Indicacioacuten de los derechos de autoriacutea del trabajo 7316 Dedicatoria 7317 Agradecimientos 7318 Resumen y palabras clave 8319 Iacutendice general o de contenido y numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones 103110 Lista de ilustraciones y de tablas 113111 Lista de signos siacutembolos unidades abreviaturas acroacutenimos o teacuterminos 123112 Glosario 12

32 Texto principal o cuerpo del informe 13321 Introduccioacuten 13322 Cuerpo o nuacutecleo del informe 13

3221 Paacuterrafos e interlineado 143222 Citas en el texto 143223 Citas textuales 153224 Notas a pie de paacutegina 153225 Ilustraciones 163226 Tablas 173227 Foacutermulas matemaacuteticas fiacutesicas y quiacutemicas 183228 Magnitudes unidades y sus siacutembolos 19

323 Conclusiones y recomendaciones 2033 Lista de referencias bibliograacuteficas 20

331 Documentos impresos 21




3311 Presentacioacuten de las referencias bibliograacuteficas 2133111 Monografiacuteas 2133112 Partes de monografiacuteas 2133113 Publicaciones en serie 2133114 Artiacuteculos de publicaciones en serie 2233115 Congresos 2233116 Ponencias de congresos 2233117 Tesis no publicadas 2333118 Informes 2333119 Legislacioacuten 23331110 Normas 23331111 Documentos audiovisuales 24331112 Patentes 24

3312 Pautas o especificaciones para la elaboracioacuten de referencias bibliograacuteficas 2433121 Detalles formales o de estilo 2433122 Algunas consideraciones sobre las especificaciones de los elementos

en los esquemas de las referencias 26332 Documentos electroacutenicos 32

3321 Textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos 323322 Partes de textos electroacutenicos bases de datosy programas informaacuteticos 323323 Contribuciones en textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos 333324 Publicaciones electroacutenicas seriadas completas 333325 Artiacuteculos y contribuciones en publicaciones electroacutenicas seriadas 333326 Boletines de noticias listas de discusioacuten 343327 Mensajes electroacutenicos 34

333 Correspondencia entre referencia bibliograacutefica y cita en el texto 34334 Aspectos a tener en cuenta al elaborar la lista con las referencias 37335 Programas informaacuteticos para la gestioacuten de la bibliografiacutea 38

34 Anexos 38341 Tipos de de anexos 39342 Numeracioacuten de los anexos 39343 Referencias en los anexos 40

35 Partes finales 40351 Iacutendice(s) especial(es) 40

4 Soporte electroacutenico 4141 Depoacutesito del trabajo mediante archivo electroacutenico a traveacutes de paacutegina web (sede electroacutenica) 41




1 Introduccioacuten

Los informes constituyen actualmente una de las fuentes maacutes importantes de informacioacuten cientiacutefica y teacutec-nica por lo que la uniformidad en el procedimiento para su elaboracioacuten ayuda al intercambio de informacioacutenbien facilitando la comprensioacuten a los lectores o el tratamiento del texto en un sistema de informacioacuten

El presente manual se ha confeccionado con el propoacutesito de orientar al alumnado de Grado y facili-tarle el proceso de elaboracioacuten del informe de TFG La informacioacuten para su elaboracioacuten se ha obtenido dediversas normas UNE (Una Norma Espantildeola) equivalentes a sus respectivas Normas Internacionales ISO(Organizacioacuten Internacional de Normalizacioacuten) tales como las que se mencionan en el cuadro siguiente

Coacutedigo de la norma Descripcioacuten del contenidoUNE 50-103-90 ISO 214-1976 Documentacioacuten Preparacioacuten de resuacutemenesUNE 50-104-94 ISO 690-1987 Referencias bibliograacuteficas Contenido forma y estructuraUNE 50-111-89 ISO 999-1975 Documentacioacuten Iacutendice de una publicacioacutenUNE 50-132-94 ISO 2145-1978 Documentacioacuten Numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones

en los documentos escritosUNE 50-135-96 ISO 5966-1982 Documentacioacuten Presentacioacuten de informes cientiacuteficos y teacutecni-

cosUNE 50-136-97 ISO 7144-1986 Documentacioacuten Presentacioacuten de tesis y documentos similares

El informe debe presentarse en forma legible atendiendo a las recomendaciones para la presentacioacuten deinformes cientiacuteficos y teacutecnicos que se contemplan en este manual Las posibilidades que ofrecen hoy en diacutealos medios informaacuteticos permiten conseguir una calidad muy proacutexima a la de la imprenta por lo que puedenconsiderarse de uso obligado para la elaboracioacuten del TFG

Existen diversos programas informaacuteticos que a modo de laquosuite ofimaacuteticaraquo facilitan las tareas para laelaboracioacuten de documentos Entre los denominados WYSIWYG mdashWhat You See Is What You Get lo quese ve es lo que se obtienemdash los hay privativos (Office de Microsoft Pages para MacIntosh) o de coacutedigo libre(LibreOffice de The Document Foundation)

El alumnado de Grado tambieacuten dispone de LATEX (httpeswikipediaorgwikiLaTeX httpwwwlatex-projectorg) un sistema de composicioacuten de textos en coacutedigo libre especialmente orientado a lacreacioacuten de libros y de documentos cientiacuteficos y teacutecnicos Es muy utilizado para la composicioacuten de artiacuteculosacadeacutemicos tesis y libros teacutecnicos dado que la calidad tipograacutefica de los documentos con eacutel obtenidos escomparable a la de una editorial cientiacutefica de primera liacutenea

2 Aspectos generales

21 Tamantildeo

El documento debe presentarse bien en un papel de tamantildeo DIN A4 (210 mm times 297) o en tamantildeonormalizado de libro usualmente formato cuarto tambieacuten conocido como DIN B5 (176 mm times 250 mm)1

22 Tipo y tamantildeo de letra

Se puede utilizar cualquier tipo de letra que resulte clara y legible No obstante se recomienda la utili-zacioacuten de alguno de los tipos de letras expuestos en el cuadro siguiente

1DIN es el acroacutenimo de Deutsches Institut fuumlr Normung o Instituto Alemaacuten de Normalizacioacuten




Tipo de letra EjemploTimes New Roman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ(con serifa) abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

0123456789

Arial o Helveacutetica ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ(sin serifa) abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

0123456789

Computer Modern Roman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ(por defecto en LATEX) abcdefghijklmnopqrstuvwxyz

0123456789Computer Modern SansSerif ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ

abcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

Garamond ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

Bookman ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

New Century Schoolbook ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

Palatino ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZabcdefghijklmnopqrstuvwxyz0123456789

En cuanto al tamantildeo se recomienda seguir las siguientes directrices

Formato de papelDIN A4 DIN B5

Epiacutegrafes tiacutetulos de capiacutetulos o secciones 16 puntos 14 puntosLetra de cuerpo del informe 11 o 12 puntosPies de cuadros graacuteficos y notas 10 puntosNotas a pie de paacutegina 7 u 8 puntos

23 Maacutergenes

Los maacutergenes deben ser suficientes para facilitar la encuadernacioacuten y la reproduccioacuten El margen inferiorjamaacutes debe emplearse para escribir las notas al pie de paacutegina

DIN A4 Los maacutergenes tanto superior como inferior como los laterales han de ser de 3 cmDIN B5 En este caso los maacutergenes superior e inferior miden 25 cm y los laterales (izquierdo

y derecho) 3 cm

24 Paginacioacuten

La numeracioacuten de las paacuteginas incluyendo las paacuteginas en blanco debe ser correlativa incluso si el informeconsta de varios voluacutemenes

Se emplearaacuten cifras araacutebigas comenzando la numeracioacuten en el recto de la primera paacutegina impresa corres-pondiente a la primera parte o primer capiacutetulo del informe




Para numerar las paacuteginas pertenecientes a la parte inicial o preliminar del informe se puede utilizar lanumeracioacuten romana preferiblemente utilizando letras minuacutesculas

25 Lengua

El TFG puede presentarse en cualquiera de las dos lenguas oficiales de la Comunidad autoacutenoma envalenciano o castellano

Si el o la estudiante quisiera presentar el trabajo en alguna otra lengua distinta de las anteriores (porejemplo ingleacutes por tratarse de un estudiante de intercambio) deberaacute solicitarlo previa y expresamente a laComisioacuten de TFG con el aval del tutor o tutora del trabajo

3 Estructura del informe

31 Parte inicial o preliminar del informe

311 Tiacutetulo

El tiacutetulo debe indicar claramente el contenido del informe Cada palabra deberiacutea proporcionar informacioacutenespeciacutefica para su utilizacioacuten en listas de tiacutetulos en la indizacioacuten y en la recuperacioacuten de la informacioacuten

El subtiacutetulo si hubiera deberiacutea estar claramente subordinado al tiacutetuloEl tiacutetulo de la portada debe ser el mismo en todas las partes del informe sin embargo puede estar

abreviado en el caso de que se repita con frecuencia y en el lomo del volumen si existe

312 Cubierta

La cubierta exterior sirve para dar la presentacioacuten inicial del informe a los miembros del tribunal que lovan a evaluar Por ello debe se clara distintiva e informativa debiendo contener los elementos esenciales dela portada

mdash El tiacutetulo completo del informe y subtiacutetulo si existe (tiacutetulo y subtiacutetulo deben coincidir con el dela portada sin elementos nuevos ni cambios en su redaccioacuten)

mdash El nombre y apellidos completo del estudiantemdash Indicar que se trata del Trabajo Final de Gradomdash El logotipo de la institucioacuten donde se presenta el TFGmdash El nombre de la institucioacuten donde se presenta el TFGmdash El curso acadeacutemico en el que se realiza el TFGmdash El lugar y la fecha (o al menos el antildeo) en el que se sustenta la defensa del TFG

La cubierta ademaacutes debe proporcionar en parte proteccioacuten fiacutesica al documento por lo que se recomiendautilizar cartulina de 300 gm2 aproximadamente y laminada en brillo




CUBIERTA




TRABAJO FINAL DE GRADO




313 Portada

La portada es la primera paacutegina del recto de un informe y representa la fuente de informacioacuten bibliograacuteficapreferente

En la portada de cada volumen deben figurar los siguientes elementos y en el orden que se citan

mdash El tiacutetulo completo del informe y el subtiacutetulo si existe

mdash El nuacutemero total de voluacutemenes si estaacute formado por maacutes de uno y nuacutemero del volumen en cuestioacuten

mdash El nombre y apellidos completo del estudiante

mdash Indicar que se trata del Trabajo Final de Grado

mdash El nombre y apellidos completo del tutor o tutora del TFG

mdash El nombre del presidentea y de los miembros del tribunal

mdash El nombre de la institucioacuten donde se presenta el TFG

mdash El curso acadeacutemico en el que se realiza el TFG

mdash El lugar y la fecha (o al menos el antildeo) en el que se sustenta la defensa del TFG




PORTADA



TRABAJO FINAL DE GRADOPRESENTADO POR


TUTORA DEL TRABAJONombre y Apellidos completos del tutora

MIEMBROS DEL TRIBUNALPRESIDENTEAMIEMBRO 1MIEMBRO 2

Nombre y Apellidos completosNombre y Apellidos completosNombre y Apellidos completos




314 Declaracioacuten jurada de originalidad del trabajo

Inmediatamente despueacutes de la portada se incluiraacute una declaracioacuten jurada por parte del estudiante enla que se manifieste que el trabajo presentado se trata de un trabajo original y que no ha sido presentadopreviamente con otras finalidades

315 Indicacioacuten de los derechos de autoriacutea del trabajo

Se haraacute constar que el trabajo elaborado se presenta bajo licencia Creative Commons 30 de uso abiertocon reconocimiento de autoriacutea (BY) reconocimiento no comercial (NC) y sin obra derivada (ND) El siacutemboloque representa este tipo de licencia es el siguiente

316 Dedicatoria

Es opcional En un TFG mejor evitar la dedicatoria pero si se incluye entonces debe colocarse en elrecto de la paacutegina

317 Agradecimientos

Es opcional En un TFG mejor evitar los agradecimientos pero si se incluyen entonces deben colocarseen el recto de la paacutegina




DEDICATORIA AGRADECIMIENTOS

AGRADECIMIENTOS

El autorLa autora expresa sus agradecimientos a

Dedicado a

318 Resumen y palabras clave

El teacutermino resumen significa una representacioacuten abreviada y precisa del contenido de un documentosin interpretacioacuten ni criacutetica y sin mencioacuten expresa del autor del resumen Cabe distinguir entre

a) Resumen informativoUn resumen debe ser tan informativo como lo permita el tipo y el estilo del documento es decir tiene

que representar tanto como sea posible la informacioacuten cuantitativa cualitativa o ambas contenida enel documento capacitando a quien lo lee para identificar de forma raacutepida y precisa el contenido delmismo y captar su intereacutes de manera que le incentive a leer el documento en su totalidad

Los resuacutemenes informativos estaacuten especialmente indicados para los textos que describen un trabajoexperimental y para los documentos dedicados a un soacutelo tema

b) Resumen indicativoAlgunos textos digresivos o amplios tales como estudios generales revisiones y monografiacuteas completas

pueden permitir soacutelo la preparacioacuten de un resumen que sea una guiacutea indicativa o descriptiva del tipo dedocumento de los temas principales y de la forma en que son tratados

c) Resumen informativo-indicativoUn resumen informativo-indicativo combinado se prepararaacute a menudo cuando las limitaciones

sobre la extensioacuten del resumen o el tipo y estilo del documento hagan necesario limitar los elementosinformativos a los fragmentos principales de los documentos primarios utilizando elementos puramenteindicativos para los otros fragmentos

Contenido del resumen

En numerosas disciplinas los lectores y lectoras estaacuten acostumbrados a resuacutemenes que exponen el objetivola metodologiacutea los resultados y las conclusiones presentadas en el documento original La mayoriacutea de los




documentos que describen un trabajo experimental pueden analizarse de acuerdo con estos elementos pero lasecuencia oacuteptima de estos dependeraacute de la audiencia a la que se dirige principalmente el resumen Los lectoresinteresados en la aplicacioacuten de un conocimiento nuevo obtendraacuten una informacioacuten maacutes raacutepida a partir de unresumen con una disposicioacuten orientada hacia los resultados en el que eacutestos y las conclusiones mas importantesaparezcan al principio seguidos por los detalles que los apoyan otros resultados y la metodologiacutea

Las normas siguientes son las maacutes convenientes para los resuacutemenes informativos Si lo que se pretenderedactar es un resumen informativo-indicativo o indicativo deberaacuten seguirse en la medida en que resultenpraacutecticas

Objetivo El resumen debe exponer los objetivos principales y el alcance del estudio o las razonespor las cuales se ha escrito el documento cuando no queden claras en el tiacutetulo de eacuteste o no se puedandeducir del resto del resumen El resumen solamente se referiraacute a la bibliografiacutea cuando sea parteesencial del objetivo propuesto

Metodologiacutea Las teacutecnicas o procedimientos soacutelo deben describirse cuando sea necesario para la com-prensioacuten del texto Sin embargo conviene identificar con claridad las teacutecnicas nuevas y describir elprincipio metodoloacutegico fundamental el conjunto de operaciones y el grado de precisioacuten obtenible Paralos documentos que traten de trabajos no experimentales deben describirse las fuentes de los datos ysu tratamiento

Resultados y conclusiones Los resultados y las conclusiones deben presentarse con claridad Puedenresumirse conjuntamente para evitar la redundancia pero las conjeturas deben diferenciarse de loshechos

bull Resultados Los resultados deben describirse de forma tan precisa e informativa como sea posi-ble Puede tratarse de resultados obtenidos tanto experimentales como teoacutericos datos recogidosrelaciones y correlaciones efectos observados etc Conviene precisar si los valores numeacutericos estaacuteno no depurados y si son resultados de una sola observacioacuten o de medidas repetidas Cuando losresultados son demasiado numerosos para incluirlos en su totalidad deben considerarse priorita-rios los siguientes hechos nuevos y verificados resultados vaacutelidos a largo plazo resultados quecontradicen teoriacuteas anteriores o que el autor sabe que son relevantes para un problema praacutecticoDeben indicarse tambieacuten los liacutemites de precisioacuten y de fiabilidad y los grados de validez de losresultados

bull Conclusiones El resumen debe describir las consecuencias de los resultados y especialmente surelacioacuten con el objetivo de la investigacioacuten o con el de la preparacioacuten del documento Las con-clusiones se pueden asociar con recomendaciones evaluaciones aplicaciones sugerencias nuevasrelaciones o hipoacutetesis aceptadas o rechazadas

Informacioacuten marginal En el resumen deben incluirse los resultados o la informacioacuten no directamenterelacionada con el tema principal del documento (por ejemplo modificaciones de meacutetodos nuevoscompuestos constantes fiacutesicas determinadas por primera vez documentos y fuentes documentalesdescubiertas recientemente etc) Deben exponerse con claridad pero de forma que no desviacuteen laatencioacuten del tema principal No debe exagerarse su importancia relativa dentro del documento quese analiza

Colocacioacuten del resumen y de los descriptores o palabras clave

El resumen debe figurar al principio del documento y contener entre 250 y 350 palabras Se presentaraacuteen el idioma en que se redacta el documento y en ingleacutes (si el idioma de redaccioacuten fuera distinto de este)

Los descriptores o palabras clave yo las signaturas destinadas a la indizacioacuten (como por ejemplo las deCDU mdashCataacutelogo Decimal Universalmdash asignadas a las tesis) si se incluyen deben colocarse inmediatamenteantes o despueacutes del resumen en la misma paacutegina

Exhaustividad precisioacuten y extensioacuten

El resumen debe ser autosuficiente puesto que ha de ser inteligible para el lector sin necesidad de referirseal documento original debe contener la informacioacuten baacutesica de eacuteste y conservar su estilo ser tan concisocomo sea posible respetando sin embargo el contenido del texto sin ser enigmaacutetico ni oscuro no citar una




informacioacuten secundaria si no es absolutamente necesario ni incluir una informacioacuten o un aserto que no figureen el documento

Normalmente el contenido de un documento es maacutes significativo que su extensioacuten para determinar lalongitud del resumen En documentos como informes o tesis los resuacutemenes no deben exceder de 500 palabrasdebiendo ser lo suficientemente breves para que no ocupen maacutes de una paacutegina

Estilo

El resumen debe comenzar por una frase que presente la idea baacutesica del tema principal del documentoa menos que se haya expresado ya en el tiacutetulo Debe indicarse la forma en que el autor trata el tema o lanaturaleza del documento por ejemplo tratamiento teoacuterico examen de un caso informe sobre el estado dela cuestioacuten criacutetica histoacuterica informe de una investigacioacuten original revisioacuten bibliograacutefica etc

Divisioacuten en paacuterrafos frases completas

Un resumen breve debe estructurarse en un soacutelo paacuterrafo pero los resuacutemenes largos necesitan maacutes de unpaacuterrafo El resumen sobre todo el informativo debe redactarse en frases completas y utilizar las palabras ofrases de transicioacuten que sean necesarias para la coherencia del texto

Uso de verbos en voz activa

Deben utilizarse verbos en voz activa siempre que sea posible esto contribuye a una redaccioacuten clarabreve y precisa Sin embargo la voz pasiva puede ser utilizada en los resuacutemenes indicativos e incluso enaquellos informativos en los que se quiera destacar al destinatario de la accioacuten

Terminologiacutea

Deben utilizarse palabras significativas tomadas del texto que ayuden a la recuperacioacuten automatizadaConviene evitar teacuterminos infrecuentes acroacutenimos siglas abreviaturas o siacutembolos y en caso de que se utilicendeben definirse la primera vez que aparezcan en el resumen Siempre que sea posible deben emplearse lasunidades siacutembolos y la terminologiacutea establecidas por las normas UNE

Elementos no textuales

No deben incluirse cuadros ecuaciones foacutermulas estructurales ni diagramas maacutes que si es estrictamentenecesario para la brevedad y claridad del texto o cuando no exista otra alternativa aceptable

319 Iacutendice general o de contenido y numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones

El iacutendice general o de contenido debe consistir en los tiacutetulos de las principales subdivisiones delinforme y de los anexos junto con los nuacutemeros de las paacuteginas en las que se hallan Tambieacuten puede referenciarsela seccioacuten de bibliografiacutea

En un informe con varios voluacutemenes cada volumen debe llevar su iacutendice pero debe incluirse tambieacuten eliacutendice general completo en cada volumen

Numeracioacuten de las divisiones y subdivisiones

La numeracioacuten debe realizarse mediante la utilizacioacuten de cifras araacutebigasLas divisiones principales (en el primer nivel) de un escrito deben numerarse correlativamente a partir

de 1Cada divisioacuten principal puede subdividirse (en el segundo nivel) en un nuacutemero cualquiera de subdivisiones

numeradas correlativamente a partir de 1 Esta forma de divisioacuten y numeracioacuten puede continuar hastacualquier nivel (tercer nivel o sucesivos) No obstante es conveniente limitar el nuacutemero de niveles a fin deque los nuacutemeros de las distintas partes sean faacuteciles de identificar leer o citar




RESUMEN PREFACIO

RESUMEN PREFACIO

Descriptores o palabras clave

La separacioacuten de las diversas subdivisiones que forman parte de una misma divisioacuten principal se realizaintercalando un punto entre las cifras representativas de las mismas No debe usarse el punto a continuacioacutendel nuacutemero que designa el uacuteltimo nivel

Puede atribuirse la cifra 0 a la primera divisioacuten de cada nivel cuando constituya una introduccioacutenprefacio un proacutelogo un preaacutembulo o cualquier otra parte de tipo similar

Los nuacutemeros de las divisiones o de las subdivisiones se citan dentro del propio texto en la forma que seindica en los siguientes ejemplos

en la seccioacuten 4

veacutease 92

tercera liacutenea de 1122

Para la enunciacioacuten verbal de un nuacutemero de divisioacuten o de subdivisioacuten no se tienen en cuenta los puntos

2 laquodosraquo211 laquodos uno unoraquo211 laquodos onceraquo227 laquodos veintisieteraquo

3110 Lista de ilustraciones y de tablas

El teacutermino laquoilustracioacutenraquo abarca graacuteficos dibujos y fotografiacuteas (veacutease 3225)Todas las ilustraciones (figuras) mapas laacuteminas cuadros etc deben indicarse en listas separadasEn las listas debe indicarse el nuacutemero la leyenda de la figura del mapa de la laacutemina del cuadro y el

nuacutemero de paacutegina(s) en la que aparece




IacuteNDICE GENERAL

IacuteNDICE DE MATERIAS(O IacuteNDICE DE CONTENIDO)

0 Introduccioacuten1 Morfologiacutea

11 Citologiacutea111 Forma y tamantildeo de las ceacutelulas

1111 Componentes de las ceacutelulas12 Histologiacutea

121 Formacioacuten de los tejidos (histogeacutenesis)1211 Tejidos formativos

2 Fisiologiacutea

21 Metabolismo211 Ingestioacuten y recorrido de las sustancias

nutritivas22 Desarrollo

221 Condiciones de crecimiento2211 Medida del crecimiento

6 Conclusiones7 RecomendacionesReferenciasAnexos

Anexo A Procedimiento para la toma de muestrasAnexo B Bibliografiacutea

37

141630414357

9096

105120123157

225231235

243253

La leyenda puede darse abreviada es decir limitarse a la primera frase que debe ser inteligible por siacutemisma

Las fuentes de las ilustraciones y de las tablas si no se incluyen en la leyenda o en los agradecimientosdeben mencionarse en la lista de ilustraciones y la de tablas

3111 Lista de signos siacutembolos unidades abreviaturas acroacutenimos o teacuterminos

Las abreviaturas y los siacutembolos deben desarrollarse o definirse la primera vez que aparezcan en el textoDichas abreviaturas y siacutembolos deberaacuten estar de acuerdo con los especificados en las normas internacio-

nales correspondientes Si los siacutembolos requeridos no se hallan en ninguna norma se puede hacer referenciaa las publicaciones realizadas por organismos cientiacuteficos competentes en la materia

Si el informe contienen signos siacutembolos unidades abreviaturas o acroacutenimos que el lector no puedacomprender inmediatamente o si eacutestos son numerosos deben relacionarse y explicarse en una o varias listasaparte del texto

La existencia de esas listas no justifica la omisioacuten de una explicacioacuten sobre esos siacutembolos cuando aparezcanpor primera vez en el texto

Estas listas deben colocarse a continuacioacuten del iacutendice o despueacutes de la(s) lista(s) de figuras yo cuadros

3112 Glosario

Los teacuterminos que requieren explicacioacuten deben definirse en un glosario La existencia de un glosario nojustifica la omisioacuten de una explicacioacuten en el texto la primera vez que aparece un teacutermino






Figura 1 Tiacutetulo de la figura uno

Figura 2 Tiacutetulo de la figura dos

Figura 3 Tiacutetulo de la figura tres

Figura 4 Tiacutetulo de la figura cuatro

Figura 5 Tiacutetulo de la figura cinco

Figura 6 Tiacutetulo de la figura seis

Figura 7 Tiacutetulo de la figura siete

Figura 8 Tiacutetulo de la figura ocho

37

44

60

87

103

125

167

185

Tabla 1 Tiacutetulo de la tabla uno

Tabla 2 Tiacutetulo de la tabla dos

Tabla 3 Tiacutetulo de la tabla tres

Tabla 4 Tiacutetulo de la tabla cuatro

Tabla 5 Tiacutetulo de la tabla cinco

Tabla 6 Tiacutetulo de la tabla seis

Tabla 7 Tiacutetulo de la tabla siete

Tabla 8 Tiacutetulo de la tabla ocho

39

47

65

93

107

129

173

192

32 Texto principal o cuerpo del informe

El texto principal debe comenzar con una introduccioacuten (en el recto de una hoja) y acabar con unaconclusioacuten En medio de ambas iraacute el cuerpo o nuacutecleo del informe

321 Introduccioacuten

Cada informe debe comenzar con una introduccioacuten que establezca brevemente el campo de aplicacioacuten ylos objetivos y meacutetodos del trabajo descrito su relacioacuten con otros trabajos o investigaciones previas en eltema y el enfoque general

En la introduccioacuten no debe repetirse o parafrasearse lo mencionado en el resumen ni dar detalles de lateoriacutea experimental meacutetodo o resultados ni anticipar las conclusiones o recomendaciones

Si no hay un prefacio separado la informacioacuten que podriacutea figurar en el prefacio puede incluirse en laintroduccioacuten

La introduccioacuten no forma parte del texto principal del informe y no debe numerarse excepto con la cifra0 (cero) si se desea

322 Cuerpo o nuacutecleo del informe

El nuacutecleo del informe deberiacutea dividirse en partes capiacutetulos y eventualmente en apartados numeradosque cubran aspectos tales como teoriacutea (marco teoacuterico que sustenta el trabajo planteado) hipoacutetesis (oplanteamiento de partida que se pretende comprobar o refutar) meacutetodo (disentildeo metodoloacutegico del procesopara llevar a cabo el trabajo) resultados (descripcioacuten de los mismos) y discusioacuten Interpreacutetense estosaspectos como una propuesta ya que autor o autora estableceraacute los enunciados de las divisiones que mejorse acomoden a sus necesidades

A menudo es conveniente dividir los capiacutetulos en apartados y estos en subapartados cada uno con




su propio encabezamiento Normalmente no se recomiendan maacutes subdivisiones excepto para numerar loscomponentes de una lista

Cada parte (o cada capiacutetulo si no hay divisioacuten en partes) debe comenzar en una nueva paacutegina Losteacuterminos usados para designar las diferentes partes capiacutetulos y apartados deben ser los mismos en todo eldocumento

La numeracioacuten de los capiacutetulos apartados y subapartados debe estar de acuerdo con lo indicado en 319La informacioacuten dada en el nuacutecleo del informe deberiacutea ser lo suficientemente detallada pero sin rebasar lo

excesivo Las descripciones de la teoriacutea meacutetodos y resultados deberiacutean ser suficientes para que un especia-lista en la materia reproduzca las etapas de la investigacioacuten sin dificultad especial Si se requieren pruebasmatemaacuteticas o detalles completos del procedimiento experimental estos deberiacutean presentarse en los anexosDeberiacutea destacarse la importancia del trabajo nuevo con soacutelo una breve descripcioacuten o referencia a las teacutecnicaso equipos convencionales

Todas las ilustraciones y cuadros esenciales para la comprensioacuten del texto principal deberiacutean incluirse enel nuacutecleo del informe y deben colocarse como se indica en 3225 en 3226 y en 3227

En el cuerpo del informe se puede antildeadir un capiacutetulo independientemente para la discusioacuten de losnuevos aspectos del trabajo descrito y que interprete o comente los resultados y el razonamiento sobre elque se fundamentan las conclusiones y recomendaciones del informe Alternativamente los subapartados dela discusioacuten pueden incluirse en los capiacutetulos que describen los resultados

3221 Paacuterrafos e interlineado

El primer paacuterrafo que sigue a los tiacutetulos y subtiacutetulos de una seccioacuten puede comenzar con o sin sangradoLos paacuterrafos siguientes deben empezar con un sangrado que mida entre 5 y 10 mm

El interlineado en el texto del cuerpo del informe seraacute de 15Entre un paacuterrafo y otro se dejaraacute de ordinario un espacio de una liacutenea

3222 Citas en el texto

La forma de citacioacuten empleada en el texto deberaacute seguir uno de los dos meacutetodos siguientes conforme almeacutetodo elegido para la presentacioacuten de la lista de referencias (ver 33)

1) Citacioacuten por nombre(s)fecha que corresponde con el nombre(s) del autor(es) y la fecha de publica-cioacuten conforme a la lista de referencias bibliograacuteficas ordenadas alfabeacuteticamente

Cuando se utiliza citacioacuten por nombre(s)fecha estas citas deben combinar el nombre(s) del autor(es)y la fecha de publicacioacuten en un punto apropiado del texto bien colocando ambos elementos entre corcheteso cuando el nombre forma parte de una frase antildeadiendo la fecha entre pareacutentesis detraacutes del (de los)nombre(s) Con frecuencia es deseable incluir en la cita del texto la paacutegina especiacutefica a la que se refiere

Por ejemplo anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [MacFarland 1974 p 650]

o MacFarland (1974 p 650) anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m

para una estranda correspondiente en la lista de referencias asiacute

MACFARLAND RA Influence of changing time zone on air crews Aerospace Medicine 45 1974648-658

Cuando se hace referencia a maacutes de una publicacioacuten de un mismo autor o grupo de autores delmismo antildeo las citas deben incluir una letra minuacutescula despueacutes de la fecha Esta letra debe repetirsedelante del nombre del autor en la lista de referencias yo en la nota a pie de paacutegina

Ejemplo la informacioacuten de esas fuentes [Farnfield 1974a)] condujo a una propuesta para la adopcioacuten

de nuevos teacuterminos [Farnfield 1974b)]Entradas correspondientes en la lista de referencias




a) FARNFIELD CA ed A Guide to Sources of Information in the Textile Industry ManchesterThe Textile Institute 1974 pp 119-120

b) FARNFIELD CA Textile terms and definitions T amp D Comm Rpt 23 Manchester TheTextile Institute 1974

2) Un nuacutemero de citacioacuten que corresponde a una entrada numerada en la lista de referencias bibliograacuteficasEn este caso los nuacutemeros deberiacutean colocarse como superiacutendices o bien entre pareacutentesis despueacutes del nombrepalabra o frase pertinente

Cuando se utilizan citas bibliograacuteficas numeradas es preciso hacerlo de forma consecutiva a lo largodel texto excepto cuando la fuente de referencia se cita maacutes de una vez refirieacutendose a las mismas paacuteginasexactamente en cuyo caso debe utilizarse siempre el mismo nuacutemero

Los nuacutemeros deben colocarse como superiacutendices o mejor entre pareacutentesis o corchetes en lugaresapropiados del texto (despueacutes del nombre palabra o frase pertinente) En cualquier caso debe utilizarseuna tipografiacutea que las diferencie de otras cifras que aparezcan en el texto Cuando esto no sea posibledebe emplearse la abreviatura Ref precediendo al nuacutemero que figura entre pareacutentesis o corchetes

Por ejemplo anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [2]

o anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [Ref 2]

o MacFarland [2] anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m

para una entrada correspondiente en la lista de referencias asiacute

[2] MACFARLAND RA Influence of changing time zone on air crews Aerospace Medicine 451974 648-658

3223 Citas textuales

Las citas textuales no integradas en el texto del documento deben distinguirse claramente del textoprincipal debiendo indicarse tambieacuten las fuentes

Se propone una indentacioacuten de uno a dos centiacutemetros desde el margen izquierdo y si es posible tambieacutendel derecho reduciendo en dos o tres puntos el tamantildeo de la letra con respecto al tamantildeo utilizado en elcuerpo del informe

3224 Notas a pie de paacutegina

Las notas a pie de paacutegina pueden utilizarse para muchos propoacutesitos He aquiacute algunos de ellos

a) Indicar el origen de las citasLas notas a pie de paacutegina pueden servir perfectamente como instrumento de referencia biblio-

graacutefica evitando que la lectura de la paacutegina se vuelva dificultosa (como ocurririacutea si las fuentesfueran indicadas en el mismo texto) ademaacutes de poder verificar raacutepidamente de un vistazo aquellode que se habla Debe tomarse la opcioacuten entre colocar las referencias bibliograacuteficas como notas alpie de la paacutegina o al final del informe (se recomienda esto uacuteltimo)

b) Antildeadir a un tema discutido en el texto otras indicaciones bibliograacuteficas de refuerzoc) Referencias externas e internas

Tratado un tema se puede poner en nota un laquocfrraquo (laquoconfroacutenteseraquo) y remitir a otro libro o aotro capiacutetulo o paacuterrafo del propio texto

d) Introducir una cita de refuerzo que en el texto estorbariacuteaEsto es uacutetil cuando se hace una afirmacioacuten en el texto y despueacutes para no perder el hilo se

pasa a la siguiente afirmacioacuten pero detraacutes de la primera se remite a la nota en que se muestracoacutemo una conocida autoridad confirma la primera afirmacioacuten




e) Ampliar las aseveraciones hechas en el textoSe evita asiacute apelmazar el texto con observaciones que por importantes que sean son peri-

feacutericas con respecto a los argumentos principales o no hacen maacutes que repetir un punto de vistadiferente de lo que ya se ha dicho de un modo esencial

f) Corregir o puntualizar las afirmaciones del textoSe puede menciona el punto de vista de otros autores que discrepen de la idea que se expone

o se puede ofrecer la traduccioacuten de una cita que era esencial dar en lengua extranjera o en versioacutenoriginal de control de una cita que por exigencias de fluidez del razonamiento resultaba maacutescoacutemodo dar en traduccioacuten

g) OtrosCitar un libro del que se ha extraiacutedo una frase Citar un autor de quien se ha empleado una

idea o una informacioacuten Advertir de que una serie de ideas originales que se estaacuten exponiendono habriacutean surgido sin el estiacutemulo recibido por la lectura de tal obra o por las conversacionesprivadas con tal estudioso

Para la identificacioacuten de las notas a pie de paacutegina se puede utilizar

mdash La numeracioacuten araacutebiga correlativa teniendo en cuenta todo el informemdash Iniciar la numeracioacuten en cada capiacutetulo (Se recomienda esta opcioacuten)mdash Utilizar siacutembolos (lowast dagger Dagger sect ) si se trata de pocas notas o se dan en alguna paacutegina ocasional-

mente

3225 Ilustraciones

El teacutermino laquoilustracioacutenraquo incluye representaciones graacuteficas (trazados de curvas histogramas etc) dibujoslineales y fotografiacuteas En la mayor parte de los informes no suele ser necesario distinguir entre diferentestipos de ilustraciones mediante el empleo de teacuterminos distintos como laquograacuteficoraquo laquolaacuteminaraquo laquomaparaquo etc auacutencuando figuren en paacuteginas especiales todas pueden denominarse laquofigurasraquo

Las ilustraciones juegan un papel significativo en la expresioacuten de ideas cientiacuteficas y teacutecnicas Una solailustracioacuten realizada convenientemente puede contribuir enormemente a la claridad del texto Es por tantonecesaria una normalizacioacuten rigurosa para asegurar que cada ilustracioacuten sea lo maacutes sencilla y clara posible

Cuando las ilustraciones no las realiza el autor es conveniente respetar los derechos del creador y men-cionarlo en los agradecimientos Las reproducciones de ilustraciones deben ser legibles incluso cuando esteacutenreducidas Se recomienda estudiar cuidadosamente las leyes vigentes sobre derechos de autor en especial enlo referente a las fotografiacuteas Debe indicarse la fuente de todos los datos no originales de una ilustracioacuten

Cada ilustracioacuten debe numerarse de forma consecutiva desde el principio hasta el final del informe o porcapiacutetulo (o anexo) En este caso el nuacutemero de la ilustracioacuten estaacute formado por el nuacutemero del capiacutetulo (o letradel anexo) seguido tras un guioacuten del nuacutemero de orden de la ilustracioacuten en el capiacutetulo (o anexo)

Ejemplos

Figura 4-3 corresponde a la tercera figura del capiacutetulo 4Cuadro B-5 corresponde al quinto cuadro del anexo B

Cada ilustracioacuten debe ir acompantildeada de un pie que puede incluir una leyenda descriptiva y que debeubicarse a continuacioacuten de la cifra araacutebiga que corresponda a la ilustracioacuten Si la ilustracioacuten ocupa toda lapaacutegina la leyenda debe colocarse en la parte inferior de la paacutegina encarada En la medida de lo posible laleyenda y cualquier elemento antildeadido a la ilustracioacuten deberiacutean permitir que esta uacuteltima sea inteligible por siacutemisma sin tener que recurrir al texto En el iacutendice deberiacutea incluirse una lista de las ilustraciones del informe(veacutease 3110)

Las ilustraciones deberiacutean aparecer en el texto inmediatamente despueacutes de ser citadas por primera vezy si es posible en la misma paacutegina No deben incluirse en el cuerpo del informe si no se citan en el textopero pueden sin embargo situarse como material suplementario en un anexo (veacutease 34)

Cuando existe una elevada proporcioacuten de ilustraciones en relacioacuten a las paacuteginas del texto puede ser maacutesapropiado agrupar las ilustraciones juntas bien al final del capiacutetulo al que se refieren o bien al final del




cuerpo del informe Si las ilustraciones se agrupan de este modo deberiacutea indicarse el nuacutemero de paacutegina enque se encuentra una ilustracioacuten cada vez que se hace referencia a la misma en el texto

Debido a su peacuterdida de diferenciacioacuten en la fotocopia deberiacutea evitarse utilizar colores en las ilustraciones(aparte de su elevado coste) Si el color es indispensable las liacuteneas y sombreados que aparecen con el colordeberiacutean realizarse de modo que tambieacuten puedan identificarse en las copias en blanco y negro (Por ejemplotres curvas a imprimir en colores diferentes tambieacuten podriacutean dibujarse como liacuteneas continua discontinua ypunteada)

A causa de las dificultades de reproduccioacuten deberiacutean evitarse desplegados para las ilustraciones Ademaacutesla lectura se simplifica si las ilustraciones se colocan en el mismo sentido que el texto y no en aacutengulo rectocon respecto a eacutel (siempre que se pueda)

Los siguientes aspectos se aplican a los diferentes tipos de ilustraciones

Graacuteficos Cada graacutefico debe indicar el orden de magnitud y las unidades representadas en ordenadasen abscisas y otros paraacutemetros Estos roacutetulos deben escribirse en la forma laquocantidadunidadraquo Lossiacutembolos y abreviaturas utilizados deben ser los mismos que en el texto y deben respetar las NormasInternacionales existentes que les sean aplicables (veacutease tambieacuten 3228)

A menos que un graacutefico pretenda proporcionar una fuente de datos precisos (en cuyo caso seriacuteapreferible un cuadro) las coordenadas deberiacutean estar limitadas a lo necesario para dirigir la vista ypreferiblemente deberiacutean reducirse a marcas en las liacuteneas de ordenadas y de abscisas

Cuando se utilizan diferentes tipos de liacuteneas o de sombreados debe facilitarse una clave o leyenda

Dibujos lineales Los dibujos lineales con frecuencia son preferibles a las fotografiacuteas para ilustrar los equi-pos y teacutecnicas y para la mayor parte de representaciones geofiacutesicas y dispositivos tecnoloacutegicos Lainformacioacuten que contienen deberiacutea limitarse a la necesaria para resaltar un punto presentado en eltexto con el fin de evitar la redundancia Si se requiere rotulacioacuten muy detallada deberiacutean utilizarsesiacutembolos sencillos o sombreados en el dibujo asiacute como facilitar una clave Debe indicarse la escala deldibujo

Si se utilizan mapas deben indicarse las coordenadas geograacuteficas o los puntos cardinales la escalay cuando se requiera la proyeccioacuten y el sistema de cuadriacutecula

Fotografiacuteas Las fotografiacuteas no son siempre tan apropiadas como los dibujos lineales para las ilustracionesEn particular las fotografiacuteas en semitonos no pueden fotocopiarse de una forma satisfactoria

Si se utilizan fotografiacuteas el original deberiacutea ser de calidad muy alta con el fin de minimizar lapeacuterdida de detalle ocasionada por el tratamiento de los semitonos

Debe indicarse la dimensioacuten del objeto fotografiado mediante una escala o por su asociacioacuten conotro objeto de dimensioacuten conocida Las caracteriacutesticas de intereacutes deberiacutean sentildealarse por medio deroacutetulos o letras con flechas cuidando que se destaquen claramente sobre el fondo La fotografiacutea originaldeberiacutea acotarse con el fin de eliminar elementos sin importancia y de centrar los puntos de intereacutes

3226 Tablas

Las tablas al igual que las ilustraciones juegan un importante papel en la presentacioacuten de los conceptoscientiacuteficos o teacutecnicos explicados en el texto y deberiacutean estar cuidadosamente organizadas con el fin de hacermaacutes clara la exposicioacuten del texto Deben figurar en el mismo inmediatamente despueacutes de ser citadas porprimera vez y si es posible en la misma paacutegina Si no se citan en el texto no deben incluirse en el cuerpodel informe pero siacute pueden incluirse como material suplementario en un anexo (veacutease 34)

Cada tabla debe ir numerada de forma consecutiva (Ejemplo Cuadro 3) e ir acompantildeada de un textodescriptivo que puede incluir una leyenda En la medida de lo posible el texto y los encabezamientos delas tablas deberiacutean hacer que la tablas sea suficientemente explicativa sin tener que recurrir al texto En eliacutendice debe incluirse una lista de las tablas del informe (veacutease 3110)

Las tablas que aparecen en el cuerpo del texto soacutelo deberiacutean contener aquellos datos que se relacionancon los puntos considerados Cualquier material susceptible de tabulacioacuten que conste de maacutes de cuatro ocinco liacuteneas deberiacutea presentarse en forma de tabla Si en el texto tiene que tabularse una elevada cantidadde datos estos deberiacutean dividirse en dos o maacutes tablas incluso si ello produce una cierta redundancia Debeindicarse la fuente de todos los datos no originales de una tabla




Los datos que no se relacionen con el texto pero que puedan servir como referencia deberiacutean incluirsecomo material suplementario en un anexo (veacutease 34) o bien indicarse su disponibilidad en alguacuten organismode depoacutesito puacuteblico o privado que deberiacutea mencionarse en el informe

Las columnas o liacuteneas de datos de las tablas deberiacutean separarse por medio de liacuteneas o de espacios engrupos loacutegicos adecuados para facilitar su interpretacioacuten Los encabezamientos deben definir con claridad eltipo de magnitud y de unidad que figura en cada columna o liacutenea utilizando la forma laquomagnitudunidadraquoLos siacutembolos o abreviaturas que se utilicen deben ser los mismos que en el texto y deben seguir las normasque les sean aplicables (veacutease tambieacuten 3228)

3227 Foacutermulas matemaacuteticas fiacutesicas y quiacutemicas

Es esencial poner mucho cuidado en la preparacioacuten de foacutermulas matemaacuteticas fiacutesicas y quiacutemicas Aunquenos centraremos en las foacutermulas matemaacuteticas muchas de las nociones aquiacute expuestas son aplicables a lasotras dos En cualquier caso deberiacutean comprobarse atentamente todos estos elementos en las pruebas antesde que se edite el informe definitivamente

Las relaciones matemaacuteticas entre magnitudes fiacutesicas deben expresarse normalmente en forma de ecua-ciones Si excepcionalmente se usan ecuaciones con valores numeacutericos deberiacutean precisarse claramente lasunidades aplicables

Cuando se presentan en el texto ecuaciones matemaacuteticas o fiacutesicas deben figurar en paacuterrafo aparte consangrado respecto al margen del texto y separadas del texto circundante Si las foacutermulas son muy breves sepueden colocar en el texto precedidas y seguidas de un espacio suplementario Si una ecuacioacuten no cabe enuna sola liacutenea deberiacutea partirse inmediatamente antes de un signo igual (= ) y despueacutes de los signos maacutes (+) menos (-) de multiplicacioacuten (middot o x) o de divisioacuten () destacando de ese modo la continuidad de las dosliacuteneas

Excepto cuando el informe contenga solamente unas pocas ecuaciones cada ecuacioacuten debe identificarsepor medio de un nuacutemero correlativo situado entre pareacutentesis en el extremo derecho de la liacutenea Con el finde evitar todo tipo de confusioacuten con las expresiones matemaacuteticas este nuacutemero puede ser de un caraacutectertipograacutefico diferente respecto al utilizado para las cifras de la ecuacioacuten

Ejemplo

a2 + b2 minus c2 = 53 m2 (2)

Si esto no es posible es preferible identificar el nuacutemero de la ecuacioacuten mediante un prefijo (Eq eqn etc)Ejemplo

a2 + b2 minus c2 = 53 m2 (Eq 2)

Las citas a la ecuacioacuten en el texto deben utilizar siempre el mismo prefijo incluso cuando se emplea uncaraacutecter especial para el nuacutemero

Ejemplo

puede demostrarse que es igual a 53 m2 (Eq 2)

Las llamadas del texto a las ecuaciones o a las foacutermulas deben hacerse del siguiente modo

ec (1) form (2) o su equivalente en otros idiomas

Si hay que fragmentar ecuaciones o foacutermulas por falta de espacio en la liacutenea deben separarse antes deun signo igual o despueacutes de un signo de suma resta multiplicacioacuten o divisioacuten

El numerador y el denominador deben separarse por una liacutenea de igual longitud que el maacutes largo de ellosLa presentacioacuten de datos matemaacuteticos debe respetar las praacutecticas convencionales En la composicioacuten de

textos matemaacuteticos asiacute como para las magnitudes fiacutesicas convencionalmente emplean letras cursivas para lasvariables matemaacuteticas

Debe prestarse especial atencioacuten en evitar una posible confusioacuten entre caracteres diferentes Los siguientesejemplos muestran posibles confusiones




I l | 1 l l (utilizar l oacute l si es posible para las letras minuacutesculas)C cK k κO 0 copy o (utilizar Oslash para cero si es necesario)-- ndashS s 5

Si las letras no pueden imprimirse en negrita frecuentemente es maacutes faacutecil marcar los vectores con flechasminusrarra Cuando es necesario incluir fracciones en un texto compacto en la medida de lo posible eacutestas deberiacutean

reducirse a un soacutelo nivel con la ayuda de la barra inclinada () o en su caso del exponente negativoEjemploEn un paacuterrafo de texto donde aparece 1radic

2 sustituirlo por 1

radic2 o por 2ndash12

La escritura de cifras debe realizarse de acuerdo con las normas establecidas Las comas o puntos solodeben utilizarse para representar signos decimales Las cifras superiores a 999 y los decimales con maacutes detres diacutegitos despueacutes del signo decimal deben separarse por medio de un pequentildeo espacio detraacutes de los tresdiacutegitos La cifra 0 debe situarse delante del signo decimal cuando el nuacutemero es menor de 1

Ejemplos

Correcto Incorrecto9 562023 567 9562023567

oacute 9 562023 567 9562023567

10 324023 567 10324023567oacute 10 324023 567 10324023567

067 67032 32

Los pareacutentesis () corchetes [ ] y llaves empleados en matemaacuteticas deberiacutean seguir el orden convencionaly tener un tamantildeo suficiente para incluir todos los datos a los que hacen referencia

Ejemplo AB [c(d+ e)]

Si la ecuacioacuten no cabe en una sola liacutenea normalmente no deberiacutea partirse dentro de una fraccioacuten dentrode una expresioacuten entre pareacutentesis corchetes o llaves o dentro de una expresioacuten bajo signo radical En lasfracciones la liacutenea horizontal que separa el numerador del denominador debe ser de la longitud del mayorde los dos miembros

3228 Magnitudes unidades y sus siacutembolos

El Sistema Internacional de Unidades consta de siete unidades baacutesicas independientes que al multipli-carlas por valores numeacuterico expresan las magnitudes fiacutesicas tambieacuten consideradas baacutesicas y a partir de lascuales se determinan las demaacutes

SiacutemboloMagnitud fiacutesica baacutesica Unidad baacutesica de la unidadLongitud metro mMasa kilogramo kgTiempo segundo sIntensidad de corriente eleacutectrica amperio ATemperatura termodinaacutemica kelvin KIntensidad luminosa candela cdCantidad de materia mol mol




Ademaacutes de estas siete unidades baacutesicas existen dos unidades suplementarias una para el aacutengulo planoy otra para el aacutengulo soacutelido

El tercer tipo las unidades derivadas se obtienen a partir de otras magnitudes fiacutesicas por multiplica-cioacuten o divisioacuten dimensional apropiada de las siete unidades baacutesicas ciertas unidades derivadas tienen nombresy siacutembolos internacionalmente aceptados Asiacute el hertz o hercio es laquo1sraquo el newton es igual a laquommiddotkgs2raquo etc

La eleccioacuten de siacutembolos para las magnitudes fiacutesicas debe seguir las recomendaciones de la Norma ISO310 o las de los organismos cientiacuteficos competentes Cuando es necesaria la eleccioacuten de siacutembolos alterna-tivos o adaptar un siacutembolo para una magnitud que no figura en las recomendaciones deberiacutean tomarse enconsideracioacuten tanto las praacutecticas habituales de las autoridades en ese campo como la conveniencia de quelos siacutembolos de las magnitudes que constituyen una clase bien definida pertenezcan en lo posible al mismoalfabeto a los mismos caracteres y al mismo tamantildeo de letra

La Norma ISO 310 requiere que los siacutembolos de las magnitudes fiacutesicas se impriman en letra cursiva(itaacutelica)

Debe prestarse especial atencioacuten para asegurar que no se emplearaacute a la vez un siacutembolo ideacutentico parauna magnitud fiacutesica y una unidad en el mismo informe Deberiacutea encontrarse una variante para el siacutemboloque representa la magnitud fiacutesica y nunca para el que representa una unidad (que se rige por NormasInternacionales) Pueden encontrarse variantes en un caraacutecter diferente (mayuacutesculas en lugar de minuacutesculasy viceversa) o en la adicioacuten de un subiacutendice

Un siacutembolo empleado para denotar una magnitud fiacutesica deberiacutea explicarse con claridad cuando aparecepor primera vez en el texto En este sentido deberiacutea incluirse en la parte inicial del informe un glosario delos siacutembolos utilizados (veacutease 3112)

Debe emplearse el sistema de unidades SI Si se han realizado medidas en otras unidades la conversioacuten enel texto puede producir errores es entonces suficiente limitar la conversioacuten a unidades SI a aquellos valoresa los que se hace referencia en manifestaciones importantes Los valores citados en los resuacutemenes siempredeben expresarse en unidades del SI o muacuteltiplos de eacutestas

323 Conclusiones y recomendaciones

Las conclusiones deben ser el reflejo claro y ordenado de las deducciones hechas como consecuencia deltrabajo descrito en el nuacutecleo del informe Pueden incluirse datos cuantitativos pero no deberiacutean darse detallesde ninguacuten argumento o resultado

Las recomendaciones son manifestaciones concisas de alguna accioacuten futura que parezca necesaria comoresultado directo de las conclusiones alcanzadas o de alguna experiencia realizada en el curso del trabajoobjeto del informe No son necesarias a no ser que esteacuten completamente justificadas por el trabajo descritoEn la mayor parte de los informes las conclusiones y las recomendaciones deberiacutean combinarse en un uacutenicocapiacutetulo final Si existe un gran nuacutemero de recomendaciones pueden constituir un capiacutetulo independiente

El capiacutetulo (o capiacutetulos) de conclusiones y recomendaciones no forma(n) parte del nuacutecleo del informe yno necesita llevar numeracioacuten de capiacutetulo

33 Lista de referencias bibliograacuteficas

Al final del cuerpo del informe en una paacutegina inmediatamente posterior a la uacuteltima del texto principaly precediendo a las ilustraciones y los cuadros si estuvieran agrupadas al final del cuerpo del informe debeincluirse una lista de todas las fuentes en las que se basa el informe y debe hacerse referencia a esta lista enlos lugares adecuados dentro del texto Todos los documentos citados en el texto deben numerarse bajo elepiacutegrafe laquoReferenciasraquo

En la introduccioacuten pueden citarse referencias generales sobre el tema del informe y por ello se incluiraacuten enesta lista sin embargo la literatura suplementaria que no se cita en el texto principal pero que se considerade intereacutes para el lector del informe y se dan como informacioacuten complementaria debe incluirse como unalista bibliograacutefica independiente como un anexo titulado laquoBibliografiacutearaquo

La fuente principal para los datos de una referencia bibliograacutefica es el documento al que se refieren Lafuente preferida para los datos dentro del documento es la portada o su equivalente (por ejemplo la etiquetaen un registro sonoro el fotograma del tiacutetulo en una microforma etc) Si el documento carece de portadao de su equivalente una fuente alternativa es la cubierta o la caja o la cabecera de una microficha etc




331 Documentos impresos

3311 Presentacioacuten de las referencias bibliograacuteficas

A continuacioacuten se dan unos esquemas que sirven para identificar los elementos que integran las refe-rencias bibliograacuteficas y para fijar un orden o secuencia normalizado para la presentacioacuten de estos elementos

Se dan esquemas separados para monografiacuteas publicaciones en serie capiacutetulos artiacuteculos etc e inclusopara documentos de patente todos los cuales siguen el mismo modelo general pero cada uno tiene unascaracteriacutesticas propias de la forma de la publicacioacuten

No se trata de una presentacioacuten exhasutiva siendo recomendable consultar otras normas de referenciacioacutenbibliograacutefica de reconocido prestigio (Vancouver APA) en el caso de que surjan dudas sobre aspectos aquiacuteausentes

En los diversos esquemas los elementos sentildealados con un asteristo son opcionales

33111 Monografiacuteas

Una monografiacutea es un documento que no se publica en serie es decir que se presenta completo en unsoacutelo volumen o debe ser completado en un nuacutemero finito de voluacutemenes (el ejemplo maacutes representativo sonlos libros)

Esquema

APELLIDO(S) Nombre de la(s) responsabilidad(es) o entidad(es) principal(es) Tiacutetulo del libroMencioacuten de responsabilidad secundaria (traductor prologuista ilustrador coordinador etc) Nordmde edicioacuten Lugar de edicioacuten editorial antildeo de edicioacuten Nordm de paacuteginas Serie Notas ISBN

Ejemplos

BOBBIO Norberto Autobiografiacutea Papuzzi Alberto (ed lit) Peces-Barba Gregorio (prol) Be-nitez Esther (trad) Madrid Taurus 1988 299 p ISBN 84-306-0267-4El Lazarillo de Tormes Marantildeoacuten Gregorio (prol) 10a ed Madrid Espasa Calpe 1958 143 pColeccioacuten Austral 156

NOTA En el segundo ejemplo no hay responsabilidad principal conocida Para maacutes informacioacuten consultar33122

33112 Partes de monografiacuteas

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo de la parterdquo En Responsabilidad de la obra completa Tiacutetulode la obra Edicioacuten Lugar de edicioacuten editorial antildeo de edicioacuten Situacioacuten de la parte en la obra

Ejemplos

SNAVELY BB ldquoContinuous-Wave Dye lasers Irdquo En SCHAumlFER FP (ed) Dye lasers BerlinSpringer 1990 p 91-120TEROL ESTEBAN Alberto ldquoEl nuevo modelo de financiacioacuten autonoacutemica una aproximacioacutendesde el punto de vista del empresario-contribuyenterdquo En XX Aniversario del Ciacuterculo de Empre-sarios 20 temas para el futuro Madrid Ciacuterculo de Empresarios 1997 p 85-92

33113 Publicaciones en serie

Una publicacioacuten en serie consiste en una publicacioacuten impresa o no editada en fasciacuteculos o voluacutemenessucesivos numerados secuencialmente (con nuacutemeros o indicaciones cronoloacutegicas) destinados a continuarapareciendo indefinidamente cualquiera que sea su periodicidad Las publicaciones en serie comprenden lasrevistas los perioacutedicos los anuarios instituciones series de actas de congresos y conferencias y series demonografiacuteas




Esquema

Tiacutetulo de la publicacioacuten en cursiva Responsabilidad Edicioacuten Identificacioacuten del fasciacuteculo Lugarde edicioacuten editorial fecha del primer volumen-fecha del uacuteltimo volumen Serie Notas ISSN

Ejemplos

Boletiacuten econoacutemico Banco de Espantildea 1998 nordm 1 Madrid Banco de Espantildea Servicio de Publica-ciones 1979- ISSN 0210-3737IEEE Transactions on computers IEEE Computer Society 1998 vol 47 Los Alamitos (Ca) IEEEComputer Society 1988 ISSN 0018-9340

33114 Artiacuteculos de publicaciones en serie

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo del artiacuteculordquo Responsabilidad secundaria Tiacutetulo de la publica-cioacuten seriada Edicioacuten Localizacioacuten en el documento fuente antildeo nuacutemero paacuteginas

Ejemplos

LLOSA Josep et al ldquoModulo scheduling with reduced register pressurerdquo IEEE Transactions oncomputers 1998 vol 47 nuacutem 6 p 625-638ALVAREZ Begontildea BALLINA F Javier de la VAacuteZQUEZ Rodolfo ldquoLa reaccioacuten del consumidorante las promocionesrdquo MK Marketing + Ventas Nordm 143 (Enero 2000) p 33-37

33115 Congresos

Se citan como una monografiacutea

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo Responsabilidades secundarias Nordm de edicioacuten Lugar editorialantildeo de publicacioacuten Nordf de paacuteginas o voluacutemenes ISBN

Ejemplo

Actas del I Congreso de Historia de la Lengua Espantildeola en Ameacuterica y Espantildea noviembre de1994 - febrero de 1995 M Teresa Echenique Milagros Aleza y M Joseacute Martiacutenez (eds) ValegravenciaUniversitat Departamento de Filologiacutea Espantildeola 1995 564 p ISBN 8480022698

33116 Ponencias de congresos

Se citan como parte de una monografiacutea

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo de la parterdquo En APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo de la obracompleta Responsabilidades secundarias Nordm de edicioacuten Lugar editorial antildeo de publicacioacutenSerie ISBN

Ejemplo

CEREZO GALAacuteN Pedro ldquoLa antropologiacutea del espiacuteritu en Juan de la Cruzrdquo En Actas delCongreso Internacional Sanjuanista (Aacutevila 23-28 de septiembre de 1991) v III [Sl] [sn]1991 P 128-154




33117 Tesis no publicadas

Esquema

APELLIDO(S) Nombre ldquoTiacutetulo de la tesisrdquo Direccioacuten Clase de tesis [Tipo de documento]Institucioacuten acadeacutemica en la que se presenta lugar antildeo

Ejemplo

LASCURAIN SAacuteNCHEZ Mariacutea Luisa ldquoAnaacutelisis de la actividad cientiacutefica y del consumo deinformacioacuten de los psicoacutelogos espantildeoles del aacutembito universitario durante el periacuteodo 1986-1995rdquoDirector Elias Sanz Casado Universidad Carlos III de Madrid Departamento de Biblioteconomiacuteay Documentacioacuten 2001

33118 Informes

Informes publicados

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo del informe Lugar de publicacioacuten editorial antildeo Serie nordm de laserie (Disponibilidad)

Ejemplo

1999 Informe del Mercado de Trabajo [Guadalajara] Direccioacuten Provincial del Instituto Nacionalde Empleo de Guadalajara 2000 155 p

Informes ineacuteditos

Esquema

APELLIDO(S) Nombre Tiacutetulo del informe Informe ineacutedito Organismo que lo produce antildeo

Ejemplo

GUIRADO ROMERO Nuria Proyecto de conservacioacuten y recuperacioacuten de una especie amenazadaTestudo graeca a partir de las poblaciones relictas del sureste espantildeol Informe ineacutedito Almeria[sn] 1988 115 p Informe teacutecnico Direccioacuten General de Medio Ambiente

33119 Legislacioacuten

Esquema

Paiacutes Tiacutetulo Publicacioacuten fecha de publicacioacuten nuacutemero paacuteginas

Ejemplo

Espantildea Ley orgaacutenica 101995 de 23 de noviembre del Coacutedigo penal Boletiacuten Oficial del Estado24 de noviembre de 1995 nuacutem 281 p 33987

331110 Normas

Esquema

ENTIDAD RESPONSABLE DE LA NORMA Tiacutetulo Nordm oacute coacutedigo de la norma Edicioacuten Lugarde publicacioacuten editorial antildeo de publicacioacuten

Ejemplo

AENOR Gestioacuten de la I+D+I UNE 166000 EX UNE 166001 EX UNE 166002 EX MadridAENOR 2002




331111 Documentos audiovisuales

Grabaciones

Esquema


Ejemplos

WAGNER Richard El drama musical wagneriano [Grabacioacuten sonora] Barcelona CYC 1998BARDEM Juan Antonio Calle Mayor [Viacutedeo] Madrid Paramount Pictures El Mundo [2002]1 disco compacto

Progamas de radio y televisioacuten

Esquema

Nombre del programa Responsabilidad Entidad emisora fecha de emisioacuten

Ejemplo

Jorge Luis Borges Director y presentador Joaquiacuten Soler Serrano RTVE 1980 Videoteca de lamemoria literaria 1

Materiales graacuteficos

Esquema


Ejemplo

BALLESTEROS Ernesto Arquitectura contemporaacutenea [Material graacutefico proyectable] 2a ed Ma-drid Hiares [1980] 32 diapositivas Historia del Arte Espantildeol 57

331112 Patentes

Esquema

MENCIOacuteN DE RESPONSABILIDAD PRINCIPAL Denominacioacuten del elemento patentado Res-ponsabilidad subordinada Notas Identificador del documento (paiacutes u oficina que lo registra)Clase de documento de patente Nuacutemero Antildeo-mes-diacutea de publicacioacuten del documento

Ejemplo

Socieacuteteacute miniegravere et meacutetallurgique de Pentildearroya Proceacutedeacute pour la dissolution seacutelective du plombBeutier D (inventen) Int CI3 C22B 300 C22B 1902 Fecha del depoacutesito 1983-08-24 Demandede brevet europeacuteen EP00102299Al 1984-03-07

3312 Pautas o especificaciones para la elaboracioacuten de referencias bibliograacuteficas

33121 Detalles formales o de estilo

Los datos que se incluyen en la referencia bibliograacutefica normalmente deben transcribirse tal como apare-cen en la fuente Sin embargo los detalles de estilo como el uso de mayuacutesculas la puntuacioacuten etc puedenno reproducirse en la transcripcioacuten A continuacioacuten se mencionan algunas reglas generales que se aplican aestos detalles formales o estiliacutesticos




Abreviaturas

Los nombres de pila que forman parte del nombre de un autor editor etc pueden reducirse a sus inicialessiempre que ello no de lugar a confusioacuten

Los nombres de los estados de las provincias de las comarcas etc que se antildeaden en el elemento publi-cacioacuten o en los nombres de las entidades como calificadores pueden abreviarse de acuerdo con las costumbreaceptada o se puede tener en cuenta la norma UNE 1-084

Los tiacutetulos de las publicaciones en serie deben abreviarse de acuerdo con la norma UNE 50-134 siempreque no de lugar a ambiguumledad Tambieacuten se puede recurrir a sitios de Internet que ofrecen listas actualizados(por ejemplo httplibrarycaltechedureferenceabbreviations) o recurrir al servicio de Bibliotecade la Universitat

Con excepcioacuten de las abreviaturas comunes el significado de las abreviaturas usadas en las referencias oen los documentos de las que derivan deben darse en una nota o en un cuadro

Uso de mayuacutesculas

Para el uso de las mayuacutesculas se seguiraacute el uso ortograacutefico de la lengua en la que se da la informacioacuten

Puntuacioacuten

Debe usarse un sistema coherente y uniforme de puntuacioacuten y de diferenciacioacuten tipograacutefica para todaslas referencias que se den en un informe

Cada elemento de la referencia debe estar claramente separado de los elementos que le siguen por ejemplomediante signos de puntuacioacuten (punto guioacuten etc)

Debe usarse una forma coherente de puntuacioacuten para distinguir los subelementos dentro de un elementoA modo orientativo pueden seguirse los ejemplos ofrecidos anteriormente (veacutease 3311)

Tipos de imprenta

Se pueden usar distintos tipos de imprenta (cursiva otro tipo de letra al empleado en el texto principal)y tambieacuten subrayar palabras para resaltar la diferencia entre los elementos o para destacar los elementos porlos que se ordenan las referencias

Transliteracioacuten o romanizacioacuten

Existen diversas normas que indican la manera de coacutemo transliterar o romanizar los datos que derivande una fuente seguacuten el idioma de que se trate de caracteres ciriacutelicos eslavos en caracteres latinos (ISO 9)de caracteres araacutebicos en caracteres latinos (ISO 233) de caracteres hebreos en caracteres latinos ISO 259)de caracteres griegos en caracteres latinos (ISO 843) romanizacioacuten del chino (ISO 7089)

Adiciones y correcciones

Se pueden dar datos adicionales en la referencia para corregir errores evidentes de la fuente para traduciro transliterar la informacioacuten para identificar de la manera maacutes precisa a las personas y entidades medianteel desarrollo de las iniciales o de los acroacutenimos o para distinguir nombres de lugar iguales con teacuterminoscalificadores

Todos estos datos excepto los que se dan en el elemento continuacioacuten del elemento modificadoEjemplos

a) CRANE R[onald]Sb) EPPMA (Expanded Polystyrene Product Manufacturersrsquo Association)c) 1966 [ie 1969]d) Trinity College (Cambridge)e) Trinity College (Dublin)




33122 Algunas consideraciones sobre las especificaciones de los elementos en los esque-mas de las referencias

A) Responsabilidad principal

Personas En el caso de las obras con texto la responsabilidad principal normalmente es la del autor oautora (igual que para otro tipo de obras puede ser la de los artistas compositores etc) En el caso de losdocumentos de patente se considera que la primera responsabilidad principal es la del solicitante o la delpropietario de la patente

Los nombres de editores cientiacuteficos de documentos que consisten en varias obras procedentes de distintasfuentes o de distintos autores pueden hacerse constar en el elemento laquoresponsabilidad principalraquo siempre queel nombre del editor aparezca destacado en la fuente En tales casos normalmente se antildeade la abreviaturaed entre pareacutentesis

Independientemente de lo dicho anteriormente para todas las publicaciones en serie el primer elementoseraacute el laquoTiacutetuloraquo y se puede indicar un nombre asociado a la publicacioacuten en el elemento siguiente al tiacutetulo

En cuanto a los nombres que se incluyen en la laquoresponsabilidad principalraquo se haraacuten constar tal comoaparecen en la fuente pero en forma invertida si es necesario de manera que la parte del nombre que figureen primer lugar sea aquella bajo la cual se introduciriacutea normalmente en un cataacutelogo de biblioteca en unabibliografiacutea en un directorio etc Los nombres de pila u otros elementos secundarios se haraacuten constar despueacutesdel apellido

Ejemplos

a) HALDANE JBSb) MEYER-UHLENRIED Karl-Heinrichc) DE LA MARE Walter

Entidades Se considera que las entidades son el responsable principal cuando la obra refleja el pensa-miento colectivo o la actividad de la entidad (por ejemplo informes de comiteacutes actas de congresos etc) ocuando la obra es de naturaleza administrativa (manuales directorios cataacutelogos de empresas etc)

El nombre de una entidad que figura en este elemento se indicaraacute tal como aparece en la fuente Siel nombre de la entidad responsable supone una subordinacioacuten a una entidad mayor se daraacute el nombrede aquella junto con todos los niveles intermedios que se precisen para la identificacioacuten de la organizacioacutenresponsable Una entidad subordinada se presentaraacute bajo su propio nombre si tiene funciones especiacuteficaspor siacute misma y la significacioacuten de su nombre es independiente de la entidad de mayor rango Para losdepartamentos de la administracioacuten se puede dar el nombre del paiacutes

Ejemplos

a) Academia scientiarum fennicab) Unescoc) Imperial Chemical Industries Paint Divisiond) France Ministegravere des Transportse) Ministerio de Sanidad Servicios Sociales e Igualdad Instituto de la Mujerf) Generalitat Valenciana Conselleria de Sanitat

A continuacioacuten del nombre de la entidad y si su identificacioacuten fuera ambigua se puede antildeadir comoun calificador generalmente entre pareacutentesis el nombre de la ciudad donde se halla la entidad el de sujurisdiccioacuten el de la institucioacuten con la que estaacute relacionada etc

Ejemplos

a) Koninklijke bibliotheek (srsquoGravenhage)b) Koninklijke bibliotheek (Brussels)c) National Research Council (Canada)




d) National Research Council (US)e) Newman Club (Brooklyn College)f) Newman Club (University of Maryland)

Dos tres y maacutes de tres nombres Si hay maacutes de un nombre se haraacute constar en primer lugar el quefigure maacutes destacado Si no hay ninguno que destaque se indicaraacute primero el que aparezca en primer lugarSi la responsabilidad principal se reparte entre dos o tres personas o entidades se haraacuten constar los nombresde todas

Si hay maacutes de tres nombres soacutelo hay que indicar el primero o los primeros dos o tres Los restantesse pueden omitir Si se omiten uno o maacutes nombres se antildeade al uacuteltimo la abreviatura laquoet alraquo (laquoet aliiraquo) osu equivalente

Responsabilidad principal desconocida Si la persona o entidad responsables en primer lugar nofigura en el documento y no se puede identificar mediante otras fuentes se omitiraacute este elemento y se haraacuteconstar el tiacutetulo en el primer elemento de la referencia No debe usarse la palabra laquoAnoacutenimoraquo como sustitutodel nombre de un autor desconocido

B) Tiacutetulo

Presentacioacuten El tiacutetulo se haraacute constar tal como aparece en la fuente y si es necesario se aplicaraacutenpara la transliteracioacuten abreviaturas uso de mayuacutesculas etc

Ejemplos

a) Tiacutetulo de monografiacutea Fungi pathogenic to manb) Tiacutetulo de publicacioacuten en serie

mdash Estudios Franciscanosmdash J Am Ceram Soc

Traduccioacuten A continuacioacuten del tiacutetulo que aparece en la fuetne y entre corchetes se puede antildeadir unatraduccioacuten del mismo

EjemploZarys dziejow bibliografii w Polsce [Resumen de la historia de la bibliografiacutea en Polonia]

Maacutes de un tiacutetulo Si en la fuente figura maacutes de un tiacutetulo o si figura en maacutes de un idioma se haceconstar el tiacutetulo o el idioma que aparece maacutes destacado Si ninguno se destaca se indica el que aparece enprimer lugar

Subtiacutetulo Se puede hacer constar un subtiacutetulo u otro tiacutetulo relacionado si se considera que puede seruacutetil a efectos de una mejor identificacioacuten

Ejemplos

a) Shetland sanctuary birds on the isle of Nossb) Criticism the major texts

Abreviacioacuten del tiacutetulo Un tiacutetulo o un subtiacutetulo se pueden abreviar siempre que no se pierdan datosesenciales La omisioacuten no debe hacerse al comienzo del tiacutetulo Todas las omisiones se indicaraacuten por puntossuspensivos

C) Responsabilidad subordinada (opcional)

Las personas o entidades que realizan una funcioacuten subordinada (editores cientiacuteficos traductores ilus-tradores inventores que tienen intereses en una patente entidades patrocinadoras etc) normalmente seexcluyen del elemento laquoResponsabilidad principalraquo No obstante se pueden hacer constar sus nombres yfunciones en una mencioacuten de responsabilidad subordinada a continuacioacuten del tiacutetulo

Ejemplo




DRYDEN John The works of John Dryden Edited by HT Swedenberg

Todos los nombres que se hagan constar como parte de la responsabilidad subordinada deben darse enel orden en que aparecen en la fuente

D) Edicioacuten

Cuando se hace referencia a una edicioacuten distinta de la primera se haraacute constar en la forma en que apareceen la fuente

Ejemplos

a) Edicioacuten ampliadab) Edicioacuten canadiense

Los teacuterminos que indican una secuencia numeacuterica (laquosegundaraquo laquoterceraraquo etc) se indicaraacute en nuacutemerosaacuterabes Si consta en la fuente se puede hacer mencioacuten de la primera edicioacuten La mencioacuten de edicioacuten se puedeabreviar

Ejemplos

a) 3ordf edb) Ed amplc) 5ordf ed rev por el autor

E) Indicacioacuten del fasciacuteculo (publicaciones en serie)

Para las publicaciones en serie la indicacioacuten del fasciacuteculo seraacute la maacutes completa posibleEjemplos

a) Otontildeo 1982 vol 12 n 1b) 1985-04-16c) Marzo 1 1949d) JulioAgo 1985

Si la referencia es el conjunto de una publicacioacuten todaviacutea en curso se hace constar uacutenicamente la indicacioacutencronoloacutegica yo numeacuterica correspondiente al primer fasciacuteculo seguido de guioacuten y espacio

EjemploEneMar 1974- vol 1 n 1-

En una referencia que identifica una secuencia completa o parcial de una publicacioacuten en serie debehacerse constar la indicacioacuten cronoloacutegica yo numeacuterica de los fasciacuteculos primero y uacuteltimo

Ejemplos

a) 1956-1963 vol 1-8b) Ene 1976-Abril 1981 vol 12 n 1-vol 16 n 4

E) Datos de publicacioacuten

Los detalles relativos al lugar de publicacioacuten y al editor son opcionales La fecha de publicacioacuten esobligatoria

Los detalles relativos a la publicacioacuten de un documento se haraacuten constar en el orden siguiente lugareditor y antildeo

Ejemplos




a) London George Allen amp Unwin 1981b) New York Harcourt Brace Jovanovich 1979

Lugar de publicacioacuten (opcional) Se hace constar el nombre de la ciudad en que se editoacute el documentoen el idioma original y en caso nominativo como aparece en la fuente Si es necesario para distinguir unaciudad de otras con el mismo nombre o para identificar una ciudad que no es muy conocida se puede antildeadirentre pareacutentesis (abreviado si procede) el nombre del estado provincia paiacutes etc

Ejemplos

a) Cambridge (Mass)b) Menasha (Wis)c) Newport (Gwent)

Maacutes de un lugar Si en la fuente aparece maacutes de un lugar de publicacioacuten se hace constar el que figure demanera destacada Si ninguno se destaca se hace constar el primero Tambieacuten se pueden indicar los nombresde los otros lugares en el orden en que aparecen en la fuente

Ejemplos

a) London New York Torontob) Toronto Buffalo

Lugar de publicacioacuten desconocido Si en la fuente no figura ninguacuten lugar de publicacioacuten se puedehacer constar una frase como laquolugar de publicacioacuten desconocidoraquo o una abreviatura equivalente

Editor (opcional) Se puede indicar el nombre del editor en forma abreviada siempre que no hayaambiguumledad Los nombres propios y las iniciales soacutelo se indican para evitar confusioacuten Deben omitirse lasfrases laquoy compantildeiacutearaquo laquoe hijosraquo laquoIncraquo etc El teacutermino laquopressraquo no se omite

Ejemplos

a) Knopfb) Wiley (no John Wiley amp Sons)c) John Brownd) Scarecrow Press

Maacutes de un editor Si figura el nombre de maacutes de un editor se hace constar el que aparece maacutes destacadoSi ninguno destaca se hace constar el primero Los nombres de los demaacutes se pueden hacer constar unieacutendolosa su correspondiente lugar de publicacioacuten

EjemploLondon T Nelson Edinbutgh TC amp EC Jack

Editor desconocido Si en la fuente no aparece ninguacuten nombre de editor se puede indicar en su lugaruna frase como laquoeditor desconocidoraquo o una abreviatura equivalente

Fecha de publicacioacutenEn general se hace constar el antildeo de publicacioacuten tal como aparece en la fuente en nuacutemeros aacuterabes

Publicaciones que se extienden a lo largo de maacutes de un antildeo Si la publicacioacuten de un documentoen varias partes se extiende a maacutes de un antildeo se haraacute constar el primer antildeo y el uacuteltimo Si todaviacutea no se hacompletado la publicacioacuten se indicaraacute el primer antildeo seguido de guioacuten y espacio

Ejemplos

a) 1973-1975b) 1978-




Antildeo de publicacioacuten desconocido Si de la informacioacuten contenida en la fuente no se puede determinarel antildeo de publicacioacuten se indicaraacute la fecha del derecho de autor la de impresioacuten o si no se conocen tampocoeacutestas se haraacute constar una fecha aproximada

Ejemplos

a) 1953 impresioacutenb) ca 1957

F) Extensioacuten (opcional)

Para monografiacuteas impresas se haraacute constar la extensioacuten bien en nuacutemero de paacuteginas hojas columnasetc bien en nuacutemero de voluacutemenes (para las monografiacuteas en varios voluacutemenes)

Ejemplos

a) IX 206 pb) 3 vol

Para los documentos no impresos se haraacute constar la extensioacuten en nuacutemero de piezas fiacutesicas y dentro deellas caso de que convenga se precisa maacutes la extensioacuten

Ejemplo

a) 2 microfichas (120 fotogramas)b) 3 discos sonoros

G) Series (opcional)

Si una monografiacutea o publicacioacuten en serie lleva tambieacuten el nombre de una entidad maacutes amplia de la quees una unidad (probablemente numerada) se puede hacer constar el nombre de esa entidad maacutes amplia peserie y se indicaraacute la numeracioacuten en la forma como aparece en el documento

Ejemplos

a) Contribution de lrsquoInstitut botanique de lrsquoUniversiteacute de Montreacuteal nordm 61b) Current topics in neurology

H) Otra informacioacuten (elemento nota) (opcional)

En el elemento nota se puede hacer constar la informacioacuten complementaria que se indica a continuacioacuten

a) Informacioacuten que identifica un documento cuya localizacioacuten puede ser difiacutecilEjemplo

Disponible en NTIS = AD683428b) Informacioacuten que identifica el original del que se ha hecho una reimpresioacuten una reproduccioacuten o un

facsiacutemilEjemplo

Reimpresioacuten de la edicioacuten de Boston Estes and Lauriat 1902c) Informacioacuten correspondiente a las limitaciones de accesibilidad

EjemploSoacutelo para uso oficial

d) Informacioacuten relativa al estado de publicacioacuten del documentoEjemplos

1) De proacutexima aparicioacuten2) Socilitud de patente no 2603271 presentada el 17 de abril de 1971 Especificacioacuten com-

pleta publicada el 24 de abril de 1974




e) Sistema de clasificacioacuten y notacionesEjemplos

Dewey OO164-25Int CI3 C 22 B 300

f) Otra informacioacuten que se considere digna de resentildearseEjemplo

Edicioacuten limitada 100 ejemplares

I) Nuacutemero normalizado

El nuacutemero normalizado (ISBN ISSN etc) asignado al documento se tiene que indicar en la formaprescrita por la norma aplicable (Normas UNE 50-130 y UNE 50-007) Es opcional en el caso de las partescapiacutetulos etc de las monografiacuteas y en el de los artiacuteculos etc de las publicaciones en serie

EjemploISBN 0-15-183242-O

J) Parte (capiacutetulo artiacuteculo etc)

Partes de monografiacuteas (capiacutetulo volumen apeacutendice etc) o de publicaciones en serie En unareferencia a una parte de una monografiacutea que se identifica de manera separada y que no es una colaboracioacutenindependiente la numeracioacuten tiacutetulo y otros detalles propios de la parte siguen a los que corresponden a latotalidad de la obra

Ejemplos

a) ROSCOE John The Baganda 2nd ed London Frank Cass 1976 cap 8 Government p 232-270b) PARKER TJ y HASWELL WA A text book of zoology 6th ed val 2 [Chordata] revised by

C Forster-Cooper London MacMillan 1940c) Journal of Documentation 1983- 1984 vols 39-40

Colaboraciones en monografiacuteas o publicaciones en serie Los detalles de la responsabilidad prin-cipal tiacutetulo etc relativos a la colaboracioacuten iraacuten seguidos de una referencia al documento fuente como untodo y se distinguiraacuten claramente de eacutel por la tipografiacutea la puntuacioacuten o por una palabra como por ejem-plo laquoEnraquo La localizacioacuten del artiacuteculo dentro de la fuente se indicaraacute al final de la referencia mediante supaginacioacuten

Ejemplos

a) PRICE Derek de Solla A general theory of bibliometric and other cumulative advantage proces-ses En GRIFFITH Belver C Key papers in information science New York Knowledge IndustryPublications 1980 p 177-191

b) DUumlRER Albrecht Watercolours 1502 En SCHILLING E Albrecht Duumlrer drawings and water-colours London Zwemmer 1949 frontispicio

c) LARSON Julian y TANNELL Robert S Problems in accesing scientific and technical serialsSpecial Libraries JulioAgo 1977 vol 68 nordm 78 p 241-251

K) Elementos de las referencias a los documentos de las patentes

Para los documentos de patente la referencia puede empezar con el nombre del solicitante de la patenteo en su defecto con el nombre del propietario de la patente seguido del tiacutetulo del invento Las personas oentidades que realizan otras funciones se pueden incluir en una mencioacuten de responsabilidad subordinada

La referencia incluiraacute el identificador del documento que se compone de

a) el nombre del paiacutes o de la organizacioacuten internacional a no ser que esteacute claramente identificado enla clase del documento de patente en cuyo caso se puede omitir




b) la clase del documento de patentec) el nuacutemero del documento que consiste en el coacutedigo UNE de dos cifras para el paiacutes o el coacutedigo de

la organizacioacuten internacional el nuacutemero del documento y el coacutedigo de dos caracteres de la clasede documento pero como miacutenimo debe usarse el nuacutemero de documento

d) la fecha de publicacioacuten

Ejemplo

Socieacuteteacute miniegravere et meacutetallurgique de Pentildearroya Proceacutedeacute pour la dissolution seacutelective du plomb BeutierD (inventen) Int CI3 C22B 300 C22B 1902 Fecha del depoacutesito 1983-08-24 Demande de breveteuropeacuteen EP00102299Al 1984-03-07

332 Documentos electroacutenicos

Los documentos electroacutenicos son aqueacutellos que estaacuten en formato electroacutenico creados almacenados y di-fundidos por un sistema informaacutetico Pueden ser definitivos o no tanto en la forma como en el contenido

La informacioacuten fuente se obtendraacute del propio documento que habraacute de estar disponible La fecha deconsulta es imprescindible para los documentos en liacutenea

Los tipos de soporte posibles son [en liacutenea] [CD-ROM] [banda magneacutetica] [disquette]Las especificaciones para la elaboracioacuten de referencias bibliograacuteficas de documentos electroacutenicos en ge-

neral siguen las mismas pautas que para los documentos impresosCon un asterisco () se sentildealan los elementos que son opcionales mientras que con dos asteriscos () se

sentildealan los elementos que son obligatorios para los documentos en liacuteneaLos ejemplos mostrados aparecen en la norma ISO 690-2 en la que se especifican los elementos que hay

que incluir en las citas bibliograacuteficas de los documentos electroacutenicos y establece una ordenacioacuten obligatoriade los elementos de la referencia Dicha norma ofrece ademaacutes una serie de convenciones para la transcripcioacuteny presentacioacuten de la informacioacuten obtenida a partir de un documento electroacutenico

3321 Textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos

Esquema

Responsable principal Tiacutetulo [tipo de soporte] Responsables secundarios Edicioacuten Lugar depublicacioacuten editor fecha de publicacioacuten fecha de actualizacioacuten o revisioacuten [fecha de consulta]Descripcioacuten fiacutesica (Coleccioacuten) Notas Disponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplos

CARROLL Lewis Alicersquos Adventures in Wonderland [en liacutenea] Texinfo ed 21 [DortmundAlemania] WindSpiel November 1994 [ref de 10 de febrero de 1995] Disponible en Web lthttpwwwgermanyeunetbookscarrollalicehtmlgt Igualmente disponible en versiones PostScrip yASCII en Internet ltftpftpGermanyEUnetpubbookscarrollgtUS ISBN Agency The Digital World and the Ongoing Development of ISBN [en liacutenea] New Pro-vidence NJ RR Bowker sd [ref de 16 de agosto 2002] Disponible en Web httpwwwisbnorgstandardshomeisbndigitalworldaspgtOtros Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofiacutea Cataacutelogo [en liacutenea] de la biblioteca lthttpmuseoreinasofiamcuesbibliodefaulthtmgt[Consulta 21 de abril de 1999]

3322 Partes de textos electroacutenicos bases de datosy programas informaacuteticos

Esquema

Responsable principal (del documento principal) Tiacutetulo [tipo de soporte] Responsable(s) secun-dario(s) (del documento principal) Edicioacuten Lugar de publicacioacuten editor fecha de publicacioacutenfecha de actualizacioacuten o revisioacuten [fecha de consulta] ldquoDesignacioacuten del capiacutetulo o parte Tiacutetulode la parterdquo numeracioacuten yo localizacioacuten de la parte dentro del documento principal NotasDisponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado




Ejemplo

CARROLL Lewis Alicersquos Adventures in Wonderland [en liacutenea] Texinfo ed 22 [Dortmund Ale-mania] WindSpiel November 1994 [ref de 30 marzo 1995] Chapter VII A Mad Tea-Party Dispo-nible en World Wide Web lthttpwwwgermanyeunetbookscarrollalice_10htmlSEC13gt

3323 Contribuciones en textos electroacutenicos bases de datos y programas informaacuteticos

Son aqueacutellas partes de documentos que tienen un contenido unitario e independiente de las otras partesdel documento que las contiene

Esquema

Responsable principal (de la contribucioacuten) ldquoTiacutetulordquo [tipo de soporte] En Responsable principal(del documento principal) Tiacutetulo Edicioacuten Lugar de publicacioacuten editor fecha de publicacioacutenfecha de actualizacioacuten o revisioacuten [fecha de consulta] Numeracioacuten yo localizacioacuten de la contri-bucioacuten dentro del documento fuente Notas Disponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplo

Political and Religious Leaders Support Palestinian Sovereignty Over Jerusalem En Eye on theNegotiations [en liacutenea] Palestine Liberation Organization Negotiations Affairs Department 29August 2000 [ref de 15 agosto 2002] Disponible en Web lthttpwwwnad-ploorgeyepol-jerushtmlgtBelle de Jour Magillrsquos Survey of Cinema [en liacutenea] Pasadena (Calif) Salem Press 1985- [refde 1994-08-04] Accession no 0050053 Disponible en DIALOG Information Services Palo Alto(Calif)MCCONNELL WH Constitutional History The Canadian Encyclopedia [CD-ROM] Macintoshversion 11 Toronto McClelland amp Stewart c1993 ISBN 0-7710-1932-7

3324 Publicaciones electroacutenicas seriadas completas

Esquema

Responsable principal Tiacutetulo [tipo de soporte] Edicioacuten Designacioacuten de los nuacutemeros (fecha yonuacutemero) Lugar de publicacioacuten editor fecha de publicacioacuten [fecha de consulta] Descripcioacutenfiacutesica (Coleccioacuten) Notas Disponibilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplos

Journal of Technology Education [en liacutenea] Blacksburg (Virginie) Virginia Polytechnic Instituteand State University 1989- [ref de 15 marzo 1995] Semestral Disponible en Internet ltgop-herborglibvtedu701jtegt ISSN 1045-1064Profile Canada [CD-ROM] Toronto Micromedia 1993- The Canadian Connection Acompantildeadopor Userrsquos guide Configuracion necesaria IBM PC oacute compatible lector CD-ROMMPC StandardDOS 330 oacute maacutes 490 kB RAM MS-DOS Extensiones 21 oacute maacutes Trimestral

3325 Artiacuteculos y contribuciones en publicaciones electroacutenicas seriadas

Esquema

Responsable principal (del artiacuteculo) ldquoTiacutetulo (del artiacuteculo)rdquo Tiacutetulo (de la publicacioacuten principal)[tipo de soporte] Edicioacuten Designacioacuten del nuacutemero de la parte Fecha de actualizacioacuten o revisioacuten[fecha de consulta] Localizacioacuten de la parte dentro del documento principal Notas Disponi-bilidad y acceso Nuacutemero normalizado

Ejemplos

STONE Nan The Globalization of Europe Harvard Business Review [en liacutenea] May-June 1989[ref de 3 septembre 1990] Disponible en BRS Information Technologies McLean (Virginie)




PRICE-WILKIN John Using the World-Wide Web to Deliver Complex Electronic DocumentsImplications for Libraries The Public-Access Computer Systems Review [en liacutenea] 1994 vol 5no 3 [ref de 1994-07-28] pp 5-21 Disponible sur Internet ltgopherinfolibuhedu7000articlese-journalsuhlibrarypacsreviewv5n3pricewil5n3gt ISSN 1048-6542CUERDA Joseacute Luis ldquoPara abrir los ojosrdquo [en liacutenea] El Paiacutes Digital 9 mayo 1997 nordm 371httpwwwelpaisesp19970509culturatesishtmuno [consulta 9 mayo 1997]

3326 Boletines de noticias listas de discusioacuten

Esquema

Tiacutetulo [tipo de soporte] Responsable(s) secundario(s) Lugar de publicacioacuten editor fecha depublicacioacuten [Fecha de consulta] Notas Disponibilidad y acceso

Ejemplo

PACS-L (Public Access Computer Systems Forum) [en liacutenea] Houston (Tex) University of Hous-ton Libraries Junio 1989- [ref de 17 mayo 1995] Disponible en Internet ltlistservuhupvm1uhedugt

3327 Mensajes electroacutenicos

Distribuiacutedos por boletines o listas

Esquema

Responsable principal del mensaje ldquoTiacutetulo del mensajerdquo [tipo de soporte] En Tiacutetulo (del boletiacuteno lista) Numeracioacuten yo localizacioacuten del mensaje [Fecha de consulta] Notas Disponibilidady acceso

Ejemplo

PARKER Elliott ldquoRe Citing Electronic Journalsrdquo En PACS-L (Public Access Computer Sys-tems Forum) [en liacutenea] Houston (Tex) University of Houston Libraries 24 November 1989132935 CST [citado 1 enero 19951615 EST] Disponible en Internet lttelnetbrsuseracniorggt

Mensajes electroacutenicos personales

Esquema

Responsable principal del mensaje ldquoTiacutetulo del mensajerdquo [tipo de soporte] Fecha del mensajeNota con el tipo de mensaje

Ejemplo

Thacker Jane ldquoMPEG-21 project stream on digital item identificationrdquo [en liacutenea] Mensajeen ltisotc46sc9nlc-bnccagt 3 octubre 2000 1333 EST [ref de 6 octubre 2000 1310 EST]Message-ID lt002f01c02d60$051a64a0$22a2580cvaiogt Comunicacioacuten personal

333 Correspondencia entre referencia bibliograacutefica y cita en el texto

Una cita es una forma abreviada de referencia inserta entre pareacutentesis o entre corchetes en el textoo antildeadida como nota a pie de paacutegina al final del capiacutetulo o al final de todo el texto La cita sirve paraidentificar la publicacioacuten de la que fue tomado el tema referido en el texto una idea etc y para especificarsu localizacioacuten exacta en la publicacioacuten fuente

Si no hay una lista independiente de referencias bibliograacuteficas antildeadida al final del texto o si la listano incluye referencias de todos los documentos citados en el texto es esencial que la primera cita de cada




documento que no figura en la lista contenga un miacutenimo de los elementos que se consideran esenciales parauna referencia baacutesica contemplados anteriormente

Cuando se usan las citas conjuntamente con una lista de referencias bibliograacuteficas la cita contendraacutelos datos suficientes para que haya una correspondencia clara entre la cita y la referencia bibliograacutefica deun determinado documento Esta correspondencia se estableceraacute mediante uno de los tres meacutetodos que sedescriben a continuacioacuten

1) Meacutetodo de las referencias numeacutericas

Los nuacutemeros intercalados en el texto en forma de supraiacutendices o entre pareacutentesis o corchetes se refierena documentos por el orden en que se citan Las citas sucesivas de un documento determinado reciben elmismo nuacutemero que la primera Si se citan partes concretas de un documento se pueden indicar las paacuteginasdespueacutes de los nuacutemeros Las referencias se presentan en una lista ordenada numeacutericamente


El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en las ciencias (24) Stieg (13 p556) hacenotar su ausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard (8)

Referencias

8 BURCHARD JE How humanists use a library En Intrex report of a planning conference oninformation transfer experiments Sept 3 1965 Cambridge Mass MIT Press 1965 p 21913 STIEG MF The information needs of historians College and Research Libraries Nov 1981vol 42 nordm 6 p 549-56024 CRANE D Invisible colleges Chicago Univ of Chicago Press 1972

2) Meacutetodo de las notas secuenciales

Los nuacutemeros en forma de supraiacutendices o entre pareacutentesis o corchetes que siguen a las citas en el texto serefieren a las notas ordenadas numeacutericamente por orden de aparicioacuten en el mismo Estas notas pueden o nocontener citas Se emplea un nuacutemero de nota para cada mencioacuten o grupo de menciones relacionadas con eltexto la nota correspondiente puede citar mas de un documento

Primera cita

Si las citas se presentan como notas la primera cita referida a un determinado documento (y preferen-temente la primera cita de cada capiacutetulo) debe contener los elementos suficientes que aseguren la exactacorrespondencia entre la cita y la entrada apropiada en la lista independiente de referencias bibliograacuteficas

Como miacutenimo la primera cita tiene que contener el nombre(s) del autor o autores y el tiacutetulo completo(sin subtiacutetulos u otra informacioacuten complementaria del tiacutetulo) tal como figure en la referencia bibliograacutefica yen su caso las paacuteginas Los nombres de los autores que se dan en la cita no es necesario que se indiquen enforma invertida

Si soacutelo el autor o autores y el tiacutetulo no bastan para distinguir entre varias entradas de la lista de referenciasbibliograacuteficas hay que incluir en la cita tantos elementos adicionales como sean necesarios (edicioacuten antildeo depublicacioacuten etc)

EjemploTexto

El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en las ciencias32 Stieg33 ha hecho notar suausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard34

Citas

32 CRANE D Invisible colleges




33 STIEG MF The information needs of historians p 55634 BURCHARD JE How humanists use a library p 219

Referencias

BURCHARD JE How humanists use a library En Intrexr report of a planning conference oninformation transfer experiments Sept 3 1965 Cambridg Mass MIT Press 1965 p 219CRANE D Invisible colleges Chicago Univ of Chicago Press 1972STIEG MF The information needs of historians College and Research Libraries Nov 1981 vol42 nordm 6 p 549-560

Si en las citas sucesivas se emplea una abreviatura para identificar los documentos citados con mayorfrecuencia esta abreviatura debe desarrollarse claramente en la primera cita o en una lista de abreviaturas

EjemploPrimera cita

NATHANIEL B Shurtleff ed Records of the governor and the company of the MassachusettsBay in New England (1628-86) Boston publisher unknown 1853-54 5 vols vol 1 p 126 (citadoen adelante como Mass Records)

Segunda cita y sucesivas

Si un documento determinado se cita maacutes de una vez las citas sucesivas reciben nuacutemeros distintos Unanota que se refiere a un documento citado en una nota anterior o repite la cita completa o da el nuacutemero dela nota anterior con la indicacioacuten de las paacuteginas

La segunda cita de un determinado documento y todas las demaacutes pueden abreviarse incluyendo simple-mente el apellido del autor o autores y una forma abreviada del tiacutetulo maacutes el nuacutemero de la paacutegina o paginaso bien una forma abreviada indicada en la primera cita o en una lista de abreviaturas

Ejemplo

a) SUTTON The analysis of free verse form p 246b) Mass Records p 128

Si las citas estaacuten numeradas secuencialmente seguacuten el orden con que aparecen en el texto la segundacita y las demaacutes pueden abreviarse incluyendo simplemente el apellido del autor o autores y el nuacutemero dereferencia de la primera mencioacuten de la cita mas el nuacutemero de la paacutegina o paacuteginas

EjemploTexto

El concepto de un colegio invisible ha sido examinado en las ciencias32 Stieg33 ha hecho notar suausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard34 Maacutes adelante ha indicadoStieg35

Citas

32 CRANE D Invisible colleges Chicago Univ of Chicago Press 197233 STIEG MF The information needs of historians College and Research Libraries Nov 1981val 42 no 6 p 549-56034 BURCHARD JE How humanists use a library En Intrex report of a planning conferenceon information transfer experiments Sept 3 1965 Cambridge Mass MIT Press 196535 STIEG ref 33 p 556




3) Meacutetodo del primer elemento y fecha

En el texto se indica el primer elemento y el antildeo de publicacioacuten del documento citado Si el primer elementoforma parte del texto se indica a continuacioacuten entre pareacutentesis el antildeo pero si el primer elemento no formaparte integrante del texto se ponen entre pareacutentesis el primer elemento y el antildeo Si es necesario se puedeindicar el nuacutemero de las paacuteginas despueacutes del antildeo y dentro del pareacutentesis Si dos o mas documentos tienen elmismo primer elemento y antildeo se distinguen entre siacute con letras minuacutesculas (a b c etc) a continuacioacuten delantildeo y dentro del pareacutentesis

Las referencias de los documentos se relacionan en una lista por orden alfabeacutetico de los primeros elementosy a continuacioacuten del primer elemento se indica el antildeo de publicacioacuten y en su caso la letra


El concepto de un colegio invisile ha sido examinado en las ciencias (Crane 1972) Stieg (1981p556) ha hecho notar su ausencia entre los historiadores Puede ser como sentildeala Burchard (1965p 219)

Referencias

BURCHARD JE 1965 How humanists use a library En Intrex report on a planning conferenceon information transfer experiments Sept 3 1965 Cambridge Mass MIT Press 1965CRANE D 1972 Invisible colleges Chicago Univ of Chicago PressSTIEG MF 1981 The information needs of historians College and Research Libraries Nov1931 val 42 nordm 6 p 549-560

Para los documentos con maacutes de dos autores se puede abreviar la cita indicando solamente el apellidodel primer autor seguido de laquoet alraquo siempre que con la forma abreviada no se produzca una correspondenciaconfusa entre la cita y la lista de referencias bibliograacuteficas

Si la lista de referencias bibliograacuteficas contiene maacutes de un documento del mismo autor publicado en elmismo antildeo se antildeade una letra (a b c ) al antildeo de publicacioacuten tanto en la cita como en la lista dereferencias bibliograacuteficas para garantizar una exacta correspondencia entre cita y la referencia

Ejemplo(Pasteur 1848a)

334 Aspectos a tener en cuenta al elaborar la lista con las referencias

A) Ordenacioacuten

Las listas de referencias bibliograacuteficas se ordenan por lo general numeacutericamente seguacuten el orden en que secitan en el texto

B) Dos o maacutes referencias con el mismo primer elemento

Si una lista de referencias ordenada alfabeacuteticamente por el primer elemento contiene dos o maacutes con elmismo primer elemento y estaacuten relacionadas consecutivamente el primer elemento se puede sustituir por unguioacuten en la segunda referencia y siguientes

Ejemplo

Graham Sheila College of one New York Viking 1967mdash The real F Scott Fitzgerald thirty-five years later New York Grosset Dunlap 1976

C) Todas las referencias con el mismo primer elemento

Si todas las referencias de una lista bibliograacutefica o de una seccioacuten de una lista estaacuten ordenadas por elmismo elemento este puede omitirse siempre que el encabezamiento de la lista o seccioacuten indique claramenteel elemento comuacuten




Ejemplo

The published writting of WH AudenPoems London Privately printed by Stephen Spender 1928Poems London Faber amp Faber 1930The Orators an English study London Faber amp Faber 1932

D) Elemento laquoResponsabilidad principalraquo no necesario para la ordenacioacuten

Si una lista de referencias estaacute ordenada de manera que el elemento laquoresponsabilidad principalraquo no esnecesario para la alfabetizacioacuten por ejemplo en una lista clasificada dicho elemento se puede indicar despueacutesdel tiacutetulo

335 Programas informaacuteticos para la gestioacuten de la bibliografiacutea

Ella estudiante dispone de herramientas informaacuteticas que le permiten gestionar las citas bibliograacuteficasde una manera eficiente Mencionaremos aquiacute algunas de ellas

RefWorks

RefWorks es una aplicacioacuten multi-lingue viacutea web que permite

mdash Crear una base de datos bibliograacutefica para almacenar referenciasmdash Importar referencias desde muacuteltiples fuentes de informacioacuten (de bases de datos bibliograacuteficas) o

antildeadirlas manualmentemdash Organizar las referencias mediante una clasificacioacuten por carpetasmdash Incluir citas a la hora de redactar un documentomdash Generar automaacuteticamente bibliografiacuteas en una amplia gama de formatos (MLA Vancouver etc)

a partir de las referencias guardadas y exportarlas de manera faacutecil a un documento de textomdash Compartir la informacioacuten con colegas estudiantes y cualquier persona que usted desee tengan o

no RefWorks

Para maacutes informacioacuten consuacuteltese httpwwwrefworkscomes o la paacutegina web correspondiente a laUniversitat de Valegravencia (httpbibliotecauvesvalencianoserviciosrefworksphp)

Gestores de bibliografiacutea en coacutedigo libre

El alumnado dispone de software con caracteriacutesticas similares a RefWorks pero en formato de coacutedigolibre como por ejemplo

a) Mendeley httpwwwmendeleycomb) Zotero httpwwwzoteroorgc) JabRef httpjabrefsourceforgenet

34 Anexos

Los anexos pueden ofrecer informaciones maacutes detalladas explicaciones maacutes completas de los meacutetodos yteacutecnicas resumidos en el texto lecturas aconsejadas (bibliografiacutea) y cualquiera otra informacioacuten que no esesencial para la comprensioacuten del texto principal

Como directriz general los anexos se usan para presentar material que

a) es necesario para completar el texto pero que si se inserta en el cuerpo del informe podriacutea alterarla presentacioacuten ordenada y loacutegica del trabajo




b) no puede colocarse adecuadamente en el cuerpo del informe debido a su tamantildeo o al meacutetodo dereproduccioacuten utilizado

c) puede omitirse para el lector ordinario pero podriacutea ser valioso para el especialista en la materia

Los anexos no necesitan ir unidos al cuerpo del informe pero pueden constituir una parte o partesseparadas del informe

Cada anexo debe comenzar en una nueva paacuteginaLos anexos no son esenciales en todos los informes

341 Tipos de de anexos

Los posibles tipos de material que se pueden incluir como anexos son

Ilustraciones o cuadros suplementarios Las figuras o cuadros suplementarios que no se necesitan pa-ra una comprensioacuten inmediata del texto pero que proporcionan ejemplos complementarios deberiacuteancolocarse en anexos Deberiacutea recordarse sin embargo que esta utilizacioacuten no debe ser un pretexto parapresentar cada uno de los conjuntos de datos obtenidos en una experiencia

Tambieacuten es posible que algunas ilustraciones o cuadros no se incluyan en el informe pero deberiacuteanregistrarse con indicacioacuten del editor del centro de documentacioacuten o de la organizacioacuten competente enla que estaacuten disponibles

Material excepcional Algunos documentos no pueden incorporarse faacutecilmente en el cuerpo del informepor ser demasiado grandes (algunas ilustraciones y cuadros por ejemplo) o debido a que estaacuten repro-ducidos de una manera diferente al informe (por ejemplo mapas especiales fotografiacuteas originales omicrofichas) Ese material puede manejarse maacutes faacutecilmente si se trata como anexo

Bibliografiacutea Una bibliografiacutea suplementaria de literatura que no se cita en el texto pero que se considerade intereacutes para el lector puede constituir un anexo Las entradas de esta lista deben cumplir con lomencionado en 33 Deberiacutean indicarse los criterios con los que se ha seleccionado la bibliografiacutea (porejemplo exhaustiva selectiva del siglo XX)

Descripcioacuten de equipos teacutecnicas o programas de ordenador La descripcioacuten detallada de nuevo equi-po teacutecnicas o programas de ordenador utilizados en un estudio que haya sido objeto de un informeno debe figurar habitualmente en el cuerpo del informe Si esta descripcioacuten no constituye un informeseparado puede ser uacutetil incluirla como un anexo Dicho anexo frecuentemente la prepara un autordiferente al del cuerpo del informe Si esto es asiacute deberiacutea aparecer bajo el tiacutetulo del anexo y deberiacuteahacerse una indicacioacuten adecuada en la portada del informe

342 Numeracioacuten de los anexos

Cada uno de los anexos debe identificarse con una letra mayuacutescula del alfabeto comenzando por la Aprecedida de la palabra laquoAnexoraquo

Ejemplo Anexo A Anexo BLos anexos deberiacutean considerarse como entidades independientes Esto se aplica particularmente a anexos

del tipo descripcioacuten de equipos teacutecnicas y programas de ordenador Por tanto aparte de su numeracioacuten depaacuteginas que debe ser correlativa y continuar con la del texto principal deben dividirse separadamente encapiacutetulos paacuterrafos ilustraciones cuadros referencias y ecuaciones

La numeracioacuten de estos elementos debe empezar de nuevo con cada anexo donde cada nuacutemero iraacuteprecedido por la letra correspondiente al anexo

Ejemplo ANEXO B Paacuterrafo B-11 Figura B-9 Cuadro B-5 Ref B-23 Eq B-14Cuando la referencia se hace a un capiacutetulo paacuterrafo ilustracioacuten o cuadro del cuerpo del informe eacutesta

debe indicarse claramente mediante anotaciones tales como laquoseguacuten la figura 3 en el cuerpo del informeraquo




343 Referencias en los anexos

Las fuentes que se citan en los anexos deben tratarse independientemente de eacutestos en el cuerpo del informey listarse separadamente al final de cada anexo La forma de las citas y el meacutetodo de ordenar las listas dereferencias y las notas a pie de paacutegina en los anexos deberiacutea ser igual que en el cuerpo del informe Sinembargo cuando las citas se representan por nuacutemeros estos nuacutemeros y los nuacutemeros correspondientes en laslistas de referencia y las notas a pie de paacutegina deben ir precedidos por la letra correspondiente al anexo

EjemploCita en Anexo B

se anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [B-2]o

se anotoacute una altitud inferior a los 2 500 m [Ref B-2]

Entrada correspondiente en la lista de referencias del Anexo B

B-2 MACFARLAND RA Influence of changing time zone on air crews Aerospace Medicine45 1974 648-658

Si un trabajo citado en un anexo tambieacuten se cita en el cuerpo del informe debe figurar en las dos listasde referencias En ocasiones puede ser conveniente llamar la atencioacuten sobre este aspecto

35 Partes finales

351 Iacutendice(s) especial(es)

Los iacutendices especiales de una publicacioacuten consisten en respectivas listas detalladas de

bull Materiasbull Teacuterminos seleccionadosbull Autoresbull Personas e institucionesbull Nombres geograacuteficos y de lugaresbull Acontecimientosbull Abreviaturas siglas siacutembolos etcbull Citas (referencias a fragmentos de otras obras estatutos etc)bull Anunciantes (separados de los demaacutes iacutendices y preferiblemente en las uacuteltimas paacuteginas de la pu-

blicacioacuten)bull Tiacutetulos de obrasbull Otros asuntos tratados en la publicacioacuten

Cada elemento del iacutendice debe contar con la indicacioacuten de su localizacioacuten en la lista que debe a su vezestar entera o principalmente ordenada por

a) orden alfabeacutetico de entradas (materias teacuterminos nombres personales etc)b) orden sistemaacutetico de entradas (materias teacuterminos nombres personales etc)c) orden cronoloacutegico numeacuterico alfanumeacuterico etc (acontecimientos histoacutericos nombres patentes

normas informes notaciones de la CDU etc)

En cuando a la presentacioacuten cada iacutendice especial debe comenzar en una nueva paacutegina y debe imprimirseen paacuteginas consecutivas sin incluir ninguna otra materia

El tipo de iacutendice debe indicarse claramente en su tiacutetulo (por ejemplo iacutendice de materias iacutendice termi-noloacutegico iacutendice de lugares etc)




Para la claridad de conjunto cada entrada debe reducirse a un nuacutemero limitado de subdivisionesLa numeracioacuten del iacutendice especial situado al final de la publicacioacuten en cifras araacutebigas debe continuar la

paginacioacuten generalLas cifras araacutebigas deben utilizarse para todas las referencias de paacutegina excepto las referencias de paacuteginas

de los anexos Estos nuacutemeros de paacutegina deben ir precedidos por la letra del anexoCuando hay maacutes de un volumen el nuacutemero de paacutegina debe ir precedido por el nuacutemero de volumen que

debe indicarse en cifras araacutebigas y separado de eacutelLos encabezamientos que aparecen en la parte superior de cada paacutegina recto y verso indicaraacuten respec-

tivamente el tiacutetulo de la obra y el tipo de iacutendice

4 Soporte electroacutenico

41 Depoacutesito del trabajo mediante archivo electroacutenico a traveacutes de paacutegina web(sede electroacutenica)

Cuando el o la estudiante quiera presentar el TFG deberaacute de tramitar la solicitud a traveacutes de la paacuteginaweb que el centro tenga habilitada Deberaacute introducir la informacioacuten que se solicite y adjuntar el archivo oarchivos en el formato y caracteriacutesticas que se exija A modo de ejemplo en la Universitat de Valegravencia losdatos a introducir en la laquoSeu Electrogravenicaraquo (ltentreuuvesgt) y las caracteriacutesticas de los archivos son lossiguientes

i El o la estudiante indicaraacute los siguientes datos (subrayados los campos de datos obligatorios)

a) Datos personales NIFCIF Pasaporte Nombre Apellidos Teleacutefono moacutevil Teleacutefon Correo electroacute-nico

b) Datos del trabajo Titulacioacuten Asignatura (34390-Trabajo fin de Grado de Enfermeriacutea) Tiacutetulo deltrabajo Tutora Otroa tutora Cotutora Otroa cotutora NIF del tutora externo Nombredel tutora externo Apellidos del tutora externo

c) Observaciones El estudiante tiene la posibilidad de reflejar aquellos aspectos a destacar en su solicitudque puedan resultar relevantes para el depoacutesito y procedimiento de defensa del trabajo

ii Llegado el momento se le solicitaraacute al estudiante que adjunte el archivo informaacutetico correspondiente alTFG Este deberaacute ser un archivo

a) En formato PDF (Formato de Documento Portaacutetil)b) Con tamantildeo maacuteximo 100MBc) Que respete el siguiente esquema en en cuanto a denominacioacuten (sin espacios en blanco)

TFG_C014_1200_Apellido1_Apellido2_Nombre_NPA_aaaammddpdf

TFG Acroacutenimo Trabajo Final de GradoC014 Coacutedigo de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia1200 Coacutedigo de la titulacioacuten de EnfermeriacuteaApellido1 Primer apellido (Inicial en mayuacutescula sin acentos)Apellido2 Segundo apellido (Inicial en mayuacutescula sin acentos)Nombre Nombre (Inicial en mayuacutescula sin acentos)NPA Ejemplo AB1234aaaammdd Fecha de entrega Ejemplo para 15-06-2019 20190615pdf Extensioacuten del archivo (en minuacutesculas)

Un ejemploTFG_C014_1200_Llorens_Martinez_Maria-Lluisa_AB1234_20190615pdf

IMPORTANTE Si se efectuaran modificaciones sustanciales en el TFG con posterioridad a su depoacutesito yantes de finalizar el plazo maacuteximo establecido para la entrega deberaacute volverse a iniciar el traacutemite de depoacutesitoa traveacutes de la sede electroacutenica







Apendix J

Model de document justificatiu del diposit del TFG






Tramitacioacute depogravesit TFGTFM

Universitat de Valegravencia 4

Finalitzada la solmiddotlicitud lestudiant rep un document justificatiu del depogravesit

Una vegada finalitzada la solmiddotlicitud el gestor del centre verificaragrave que la memograveria del

TFGTFM adjuntada eacutes vagravelida i en aquest cas es procediragrave a resoldre la solmiddotlicitud per part de

la CATCCA (assignacioacute de tribunal i data de lectura) Com a resultat final del proceacutes lestudiant

rebragrave resolucioacute FavorableDesfavorable per a la lectura del Treball El document amb la

memograveria seragrave arxivat electrogravenicament i de forma automagravetica en una subcomunitat especiacutefica

drsquoAula Virtual





Apendix K

Document per a la qualificacio del TFGPUNTUACIONS DETALLADES atorgades









QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPEL TUTOR O LA TUTORA

MODEL 1 (DETALLAT)

Tutora

Estudianta

Tıtol del treball

Data de puntuacio

NOTA Si no procedira la valoracio drsquoalgun dels apartats pel tipus de treball realitzat srsquohiassignara la mitjana de la resta de puntuacions

(A) ASPECTES DE FORMAESTRUCTURA



1 Coberta La coberta incorpora les dades sollicitades tıtol nom

i cognoms complets de lrsquoestudianta que es tracta

drsquoun Treball Fi de Grau el logotip de la UV el

nom de la institucio on es presenta el TFG el curs

academic el lloc (la ciutat) i la data (o lrsquoany) de la

defensa

001829

2 Portada Idem que la coberta pero amb el nom i cognoms dels

membres del tribunal presidenta secretariaria vo-

cal

001829

3 Tıtol El tıtol guarda relacio amb el contingut del document

i defineix la idea principal sobre el tema que es desen-

volupa

001829

4 Declaracio jurada

drsquooriginalitat del

treball

Manifestacio drsquooriginalitat del treball i que no ha es-

tat presentat previament amb altres finalitats

000458

5 Drets drsquoautoria Presentacio del treball sota llicencia Creative Com-

mons 30 amb reconeixement drsquoautoria (BY) us no

comercial (NC) i sense obra derivada (ND)

000458

6 Resum i paraules

clau

El resum conte una idea general del treball expressa

les idees principals del mateix no excedeix les 500

paraules i esta en un sol full

001829

7 Index general i de

contingut

Consten els tıtols de les principals divisions i subdi-

visions de lrsquoinforme i dels annexos Numeracio de les

divisions i subdivisions i endinsaments dels nivells de

les subdivisions Numeracio de la pagina

001829

8 Index drsquoillustraci-

ons

Consten els tıtols de les illustracions i la numeracio


000914

9 Index de quadres

taules

Consten els tıtols dels quadres o taules i la numeracio


000914





(A) ASPECTES DE FORMAESTRUCTURA (continuacio)



10 Estructura del cos

de lrsquoinforme

El cos de lrsquoinforme compleix amb lrsquoestructura adi-

ent segons el tipus de treball presentat Per exem-

ple introduccio marc teoric estat de lrsquoart objec-

tiushipotesis metodologia resultats discussio con-

clusions

000183

11 Illustracions

figures

Coherencia entre el tıtol i el contingut de la illustra-

ciofigura Idoneıtat del tipus drsquoillustra- ciofigura

seleccionada amb les dades a representar (resulten

drsquoutilitat son facils drsquoentendre i ajuden en lrsquoaclari-

ment del contingut) Tota illustraciofigura ha de

tindre una referencia en el text amb la qual es fa es-

ment a la mateixa Collocacio de la illustraciofigura

en la mateixa pagina on srsquoesmenta o en la seguent

Numeracio en nombres arabics en ordre consecutiu i

al llarg de tot el text El que srsquoespecifica al peu de

la illustraciofigura es aclaridor i resulta drsquoutilitat

Identificacio si escau de la font drsquoon procedeixen les

dades o el contingut de la illustraciofigura

000183

12 Quadrestaules Coherencia entre el tıtol i el contingut del qua-

dretaula Idoneıtat del quadretaula amb les da-

des a representar Tot quadretaula ha de tindre

una referencia en el text amb la qual es fa esment

al mateix Collocacio del quadretaula en la matei-

xa pagina on srsquoesmenta o en la seguent Numeracio

en nombres arabics en ordre consecutiu i al llarg de

tot el text Capcaleres de columna cada columna del

quadretaula ha de dur el seu tıtol (abreviatures ex-

plicades al peu de quadretaula) Repeticio del tıtol

del quadretaula i de les capcaleres de columna si el

quadretaula ocupa mes drsquouna pagina El que srsquoes-

pecifica al peu del quasretaula es aclaridor i resulta

drsquoutilitat Identificacio si escau de la font drsquoon pro-

cedeixen les dades o el contingut del quadretaula

000183

13 Ortografia i

redaccio

Sense errors drsquoortografia (maxim 1 cada 10 pagines)

Redactat en tercera persona Plasmacio de les ide-

es de forma clara logica i sequenciada en tots els

paragrafs Srsquoaconsegueix una lectura agil i fluıda que

mante lrsquointeres

000275

14 Referenciacio de

la bibliografia en

el text

Inclusio apropiada de la citacio de les referencies bibli-

ografiques en el text (les cites es troben perfectament

relacionades amb la corresponent llista de referencies

bibliografiques)

000183

15 Referencies bibli-

ografiques (biblio-

grafia)

Elaboracio de la llista de referencies bibliografiques

conforme a un format unificat (Vacouver APA etc)

i de manera coherent

000275

16 Annexos Identificacio dels annexos mitjancant lletres

majuscules de lrsquoalfabet (A B C D etc) Co-

mencament de cada annex en una nova pagina

Coherencia entre el tıtol de lrsquoannex i el seu contingut

Tot annex ha de tindre una referencia en el text amb

la qual es fa esment al mateix

001829

16sumi=1

= 0 15 le 1 5





(B) ASPECTES DE CONTINGUT



17 Introduccio En la introduccio srsquoestableix lrsquoobjectiu del treball la

situacio problematica o interrogant drsquoestudi el camp

drsquoaplicacio i els objectius i metodes del treball Es

justifica i es planteja clarament la idea que es vol de-

fensar aixı com la relacio amb altres treballs o inves-

tigacions previes

001490

18 Cerca bibli-

ografica

Es detallen les fonts drsquoinformacio bibliografica (com

ara les bases de dades de ciencies de la salut drsquoambit

internacional iberoamerica espanyol) i lrsquoestrategia

de cerca (amb els terminis emprats i la combinacio

drsquooperadors booleans) Srsquoindiquen les acotacions res-

triccions o filtres establerts abans drsquoefectuar la cerca

Srsquoespecifica el nombre de referencies obtingudes arran

de la cerca i el nombre de referencies finalment utils

(tot indicant els criteris de seleccio de les referencies

utils entre les obtingudes) Srsquoesmenta el programa-

ri emprat per al tractamentmanteniment de les re-

ferencies bibliografiques

002979

19 Marc teoric

Estat de lrsquoart

Estat de la ques-

tio

Srsquoexposa el sistema coordinat i coherent de conceptes

proposicions i postulats amb el que es construeix lrsquoen-

tramat teoric del coneixement cientıfic sobre el tema

drsquoestudi Es proporciona una revisio del marc contex-

tual del treball o investigacio desenvolupar els ante-

cedents i lrsquoactualitzacio dels coneixements del tema

del treball les contribucions mes rellevants arran de

la literatura consultada sobre el tema motiu drsquoestu-

di Srsquoassenyala com encaixa el treball desenvolupat

amb els estudis previs realitzats Altrament es de-

fineix de manera congruent el posicionament teoric i

epistemologic en que es basa lrsquoautora del treball Els

subapartats o subdivisions del marc teoric es troben

clarament identificats i guarden una logica en la seua

estructura expositiva

008936

20 Metodologia

Desenvolupament

del treball

Hi ha una descripcio detallada del treball o investi-

gacio desenvolupada del tipus drsquoestudi i el seu enfo-

cament de la poblacio o mostra estudiada i les seues

caracterıstiques rellevants del lloc i el temps en que es

desenvolupa el treball de lrsquoacces a les dades i els per-

misos solllicitats de les garanties de confidencialitat

(si escau) de les variables o components de lrsquoestudi

dels instruments emprats per a la recollida de dades i

del procediment seguit per a la recolleccio i lrsquoenregis-

trament de les mateixes de lrsquoobtencio i presentacio

de resultats de les estrategies per a lrsquoanalisi dels re-

sultats Srsquoexposa una ordenacio cronologica (aplica-

cio drsquoun model operatiu) dels processos desenvolupats

en el treball Srsquoempren cites i fonaments teorics per

lrsquoanalisi dels resultats

005957

21 Resultats Es presentendescriuen els resultats o troballes de

la investigacio tot evitant incorporar conclusions

suggerencies implicacions de la investigacio analisi

dels resultats o elements de discussio Presentacio

logica i coherent dels resultats incorporant si escau

subapartats clarament identificats La redaccio de

la descripcio dels resultats es acurada clara preci-

sa Srsquoevita la tautologia Srsquoevita la descripcio inne-

cessaria de les dades que es representen en les illus-

tracionsfigures io en els quadrestaules

005957





(B) ASPECTES DE CONTINGUT (continuacio)



22 Discussio Srsquoespecifica si amb el treball efectuat srsquohan complit

els objectius plantejats o be si amb el treball efectu-

at srsquoha arribat a comprovar o refutar lales hipotesis

plantejadades Srsquointerpreten els resultats srsquoexposen

els motius que poden explicar els resultats obtinguts

i no altres Srsquoespecula i teoritza amb imaginacio i

logica Es relacionen els resultats amb estudis exis-

tents (tot indicant les cites) i es raonen motius per a

les coincidencies o discrepancies Es dona explicacio

sobre els resultats inesperats Srsquoevita plantejar con-

jectures no relacionades amb informacio empırica o

teorica Srsquoeviten formulacions teoriques sense suport

bibliografic o cientıfic no fonamentades aixı com for-

mulacions sobre assumptes aliens al tema drsquoestudi

Srsquoevita la repeticio de parts de la introduccio i la re-

peticio de resultats Srsquoindiquen les limitacions de lrsquoes-

tudi i els possibles biaixos comesos

006702

23 Conclusions Es presenten les conclusions dels principals resultats

i de lrsquoanalisi Se sintetitzen (que no resumeixen) els

elements principals desenvolupats en el treball Es

destaca la informacio nova aportada pel treball rea-

litzat Srsquoespecifiquen els abastos del treball o investi-

gacio Srsquoindiquen consequencies respecte les implica-

cions del treball efectuat com els resultats obtinguts

poden millorar la practica i incrementar el coneixe-

ment en el camp drsquoestudi Es recalca lrsquoaprofitament i

projeccio del treball i les recomanacions per a futures

investigacions Es plantegen possibles nous estudis

a partir drsquoallo que no ha estat possible abordar en

el treball presentat Srsquoindica que aporta el treball o

investigacio a la comunitat cientıfica i a la societat

Srsquoavaluen les limitacions del treball i les possibles sol-

lucions per expandir els abastos del treball presentat

002979

23sumi=17

= 0 35 le 3 5

(C) SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL



24 1ordf reunio

Cita inicial

(Primers 15 dies

lectius despres drsquoa-

ssignar-se la tutela)

Extensio amb que lrsquoalumnea presenta emplenat el

document amb la proposta inicial de TFG i grau de

raonament amb que justifica la proposta drsquoestudi els

objectius i la viabilitat document que ha drsquoentregar-

se al tutor o la tutora en la primera cita

001905

25 2ordf reunio

Concrecio del te-

ma drsquoestudi

(abans dels primers

40 dies lectius des-

pres drsquoassignar-se la

tutela)

Lrsquoalumnea presenta amb claredat i per escrit la des-

cripcio de lrsquoobjecte drsquoestudi i acota lrsquoambit del tre-

ball Lrsquoalumnea ha efectuat la cerca bibliografica

Lrsquoalumnea presenta una proposta metodologica vi-

able ha definit la poblacio drsquoestudi (i si escau la

mostra) presenta una proposta drsquoinstrument de reco-

llida de dades perfila una proposta de calendari per

al desenvolupament del treball Lrsquoalumnea presenta

una proposta de tıtol per al treball

002857





(C) SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT DEL TREBALL (continuacio)



26 Reunions succes-

sives

Lrsquoalumnea es mostra proactiu en el desenvolupament

del treball Ha construıt la plantilla del document del

TFG amb les corresponents seccions amb el paginat

amb lrsquoautomatitzacio de lrsquoindex de continguts els an-

nexos etc Ha construıt la base de dades bibliografica

amb programari gestor de bibliografia Ha donat for-

ma a lrsquoinstrument de recollida de dades i te clar com

preten tabular les dades Ha detallat la manera en

que presentara els resultats Ha especificat com pro-

cedira a lrsquoanalisi dels resultats Lrsquoalumnea reajusta

el calendari de treball per adequar-lo a la realitat del

moment

003810

27 Seguiment de les

instruccions del

tutor o tutora

Lrsquoalumnea pren notes detallades i aten els aclari-

ments del tutora Consulta els manuals articles

apunts i documentacio complementaria proporcionats

per la Comissio de TFG i pel tutora de manera que

que li permeten resoldre amb solvencia les indicacions

del tutora i eviten que la necessitat que el tutora

repetisca les explicacions ja proporcionades en sessi-

ons anteriors

003810

28 Regularitat en la

cadencia en que

es desenvolupa el

treball

Lrsquoalumnea mostra regularitat en el ritme de desen-

volupament del treball des de lrsquoinici tot evitant lrsquoa-

cumulacio de reunions i de treball en les darreres set-

manes abans de lrsquoentrega de lrsquoinforme

002857

29 Entrega del docu-

ment final al tu-

tora

Lrsquoalumnea fa entrega del document final al tu-

tora (en format PDF) abans de procedir a lrsquoentre-

ga de lrsquoinforme a traves de la Seu Electronica-UV

(ltentreuuvesgt) i amb un temps prudencial perque

el tutora puga donar el vist-i-plau

001904

30 Preparacio de la

defensa del treball

Lrsquoalumnea mostra iniciativa en la preparacio de les

diapositives o el poster per a la defensa del treball i

aten les indicacions que li proporcione el tutora Re-

alitzacio drsquoalmenys un parell drsquoassajos per a la pre-

paracio de la defensa

002857

30sumi=24

= 0 20 le 2 0

PUNTUACIO FINAL DEL TUTOR O TUTORA (MODEL DETALLAT)

xi =

30sumi=1

pi times wi =

Signatura

Nom tutora

Data





Informe sobre el Treball Fi de Grau per part del Tutor o la Tutora

(Fer constar totes aquelles valoracions justificatives de la qualificacio que es considere oportunesi sobre tot aquelles que resulten drsquoutilitat per orientat els membres del tribunal o del comiteavaluador a lrsquohora drsquoafrontar lrsquoexposicio o la defensa del poster)















Apendix L

Document de qualificacio del TFGPUNTUACIO GLOBAL atorgada









QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPUNTUACIO ATORGADA PEL TUTOR O LA TUTORA







la Universitat de Valencia ha rebut la seguent puntuacio final per part del

tutor o tutora

Puntuacio numerica sobre 7

En Valencia a de de

Signat

(El tutor La tutora)









Apendix M

Document de qualificacio del TFGPUNTUACIONS DETALLADES atorgades pels









QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAUPER CADA MEMBRE DEL TRIBUNAL AVALUADOR

Membre del tribunal

Tıtol del treball

Estudianta

Tutora del TFG

Data de la defensa

PRESENTACIOEXPOSICIO DEL TFG



1 Ubicacio respecte

la pantalla i el tri-

bunal

El lloc on se situa lrsquoestudianta permet manejar lrsquo-

exposicio de manera comoda i sense entorpiments en

lrsquoexposicio (fer ombra o tapar la visibilitat del contin-

gut que srsquoexposa passejar-se per davant de la panta-

lla llunyania de la pantalla que origina apropar-se i

allunyar-se drsquoaquesta mentre srsquoexposa)

002105

2 Portada de la pre-

sentacio

La portada de la presentacio conte la informacio

mınima recomanable (tıtol autora curs tutora

data de la defensa centrefacultat universitat)

001053

3 Index de la pre-

sentacio

Es presenta un breu ındex de la composicio de la pre-

sentacio

000525

4 Claredat en la

parla i en la

pronunciacio

El volum de la parla es suficientment alt perque to-

ta lrsquoaudiencia escolte be la dissertacio durant tota la

presentacio La pronunciacio es clara i srsquoenten perfec-

tament Srsquoevita el ritme i entonacio sinusoide en

la construccio de les frases

001053

5 Monotonia La comunicacio reflexa coneixement de la varietat

lexica i riquesa del llenguatge Srsquoevita usar els ma-

teixos termes pareguts de manera reiterada Srsquoevite

usar termes vagues i imprecisos per expressar les ide-

es que minven qualitat a la informacio (especie cosa

alguna posar del que es ) Srsquoevita lrsquous de verbs

que serveixen per a qualsevol proposit (fer dir tindre

posar haver ser estar etc)

001053

6 Organitzacio de


desenvolupament

del discurs



inclos en lrsquoinforme del TFG Es destaquen els aspec-

tes mes rellevants dels diversos apartats del treball

Lrsquoexposicio resulta atractiva Srsquoaconsegueix atrapar

lrsquoaudiencia i mantindre viu lrsquointeres al llarg de lrsquoex-

posicio

002105





PRESENTACIOEXPOSICIO DEL TFG (continuacio)



7 Composicio de la

presentacio

En lrsquoexposicio inclou elements visuals atractius pero

mante lrsquointeres del contingut per damunt de tot

Srsquoempren imatges taules grafiques amb seny per a

major claredat i illustracio de lrsquoexposicio

002105

8 Us de figures

grafiques imatges








mostren

002105

9 Us de quadres

taules








quadrestaules que sintetitzen al informacio

002105

10 Postura del cos Lrsquoalumnea mante una postura adequada (evita cre-

uar cames quan roman dempeus seurersquos a la taula o

al respatller de la cadira) i es projecta segura de sı

mateix

001053

11 Contacte visual Lrsquoalumnea estableix sovint contacte visual amb lrsquoau-

diencia i en especial amb els membres del tribunal

al llarg de la presentacio Evita mostrar-se esquiuva

i recorrer a la lectura abusiva dels papers o de la pan-

talla

001053

12 Us dels medis

tecnics emprats

en lrsquoexposicio

Lrsquoalumnea demostra un domini de lrsquous dels medis

tecnics que ajuden lrsquoexposicio Empra el passador de

les diapositives amb fluıdesa Assenyala els elements a

destacar en la pantalla tot mantenint en calma el pun-

ter Srsquoevita lrsquous en exces i injustificat de transicions

entre diapositives o de transicions entre els elements

drsquouna mateixa diapositiva que acaben per entorpir la

fluıdesa en la presentacio En cas de problemes en la

projeccio o la computadora de lleugera dificultat els

soluciona de manera autonoma rapida i eficient

001053

13 Domini del tema Lrsquoalumnea demostra un coneixement complet del te-

ma Se lrsquoha preparat de manera satisfactoria per a

lrsquoexposicio Exposa sense lapsus ni entretalls

004211

14 Ajustament al




002105

15 Respostes a les

preguntes plante-

jades





006313

15sumi=1

= 0 30 le 3 0





PUNTUACIO FINAL DE LA PRESENTACIOEXPOSICIO

xi =

15sumi=1

pi times wi =

Signatura

Membre del tribunal

Data








Apendix N











DEL TRIBUNAL AVALUADOR









PUNTUACIO FINAL MEMBRES DEL TRIBUNAL PUNTUACIOFINAL (s3)

NOM i COGNOMS

PRESIDENTA (x1)

SECRETARIA (x2)

VOCAL (x3)



PUNTUACIOFINAL (s3)

MITJANA DE MITJANES (Xxi)

DELS MEMBRES DEL TRIBUNAL

En Valencia a de de










Apendix O

Document per a la qualificacio del TFGPUNTUACIONS DETALLADES atorgades pels









QUALIFICACIO DEL TREBALL FI DE GRAU PER CADAMEMBRE DEL COMITE AVALUADOR DE POSTERS

Membre del tribunal

Tıtol del treball

Estudianta

Tutora del TFG

Data de la defensa

PRESENTACIOEXPOSICIO DEL POSTER



1 Grandaria i pre-

sentacio del su-

port

Disposicio en vertical Mides aproximades 120 cm

drsquoalcada times 80 cm drsquoamplaria

000536

2 Tıtol Breu (unes 15 paraules) informatiu i atractiu 000536

3 Organitzacio del

contingut

Srsquoempra el sistema IMRiD (Introduccio-(objectius)-

Metodologia-Resultats-i-Discussioconclusions) o al-

gun altre en el que la informacio es presente de for-

ma logica i coherent Moderacio en la quantitat de

text inclos en els respectius apartats (drsquoevita el voler

incloure-ho tot) Se sintetitza el contingut del treball

001071

4 Legibilitat i com-

posicio

Lletres llegibles a 2 metres de separacio Es destaquen

visualment les parts mes importants del treball

001071

5 Organitzacio de


desenvolupament

del discurs



inclos en lrsquoinforme del TFG Es destaquen els aspectes

mes rellevants dels diversos apartats del treball En

la discussio srsquoespecifica si srsquohan complit els objectius

o srsquoha respost a la pregunta drsquoinvestigacio es mos-

tra la relacio entre els fets observats interpretant-los

per a la persona que llig o aten (srsquoemfatitza compa-

ra relativitza generalitza teoritza estableix noves

preguntes) Srsquoindiquen les limitacions de lrsquoestudi i els

possibles biaixos comesos En les conclusions es des-

taca la informacio nova aportada per treball realitzat

srsquoespecifiquen els abastos dels treball srsquoassenyalen les

consequencies practiques

002680

6 Us de figures

grafiques imatges








mostren En el text del poster es troben indicades les

cridades a les figuresgrafiquesimatges

001071





PRESENTACIOEXPOSICIO DEL POSTER (continuacio)



7 Us de quadres

taules








quadrestaules que sintetitzen al informacio En el

text del poster es troben indicades les cridades als

quadrestaules

001071

8 Defensa verbal

del poster

Larsquoalumnea empra la cortesia academica No llig

(en absolut) Explica el que hi ha escrit Presenta

les idees de manera pausada amb claredat i eficacia

Exposa sense lapsus ni entretalls Demostra un conei-

xement complet del tema Destaca els aspectes mes

rellevants dels diversos apartats del treball Emfatit-

za el mes notori del treball

002143

9 Ajustament al




001071

10 Respostes a les

preguntes plante-

jades





003750

10sumi=1

= 0 15 le 1 5

PUNTUACIO FINAL DE LA PRESENTACIOEXPOSICIO DEL POSTER

xi =

10sumi=1

pi times wi =

Signatura

Membre del comite

Data





Apendix P











DEL COMITE AVALUADOR DE POSTERS

El Poster sobre el Treball Fi de Grau que duu per tıtol








PUNTUACIO FINAL MEMBRES COMITE POSTERS PUNTUACIOFINAL (s15)

NOM i COGNOMS

PRESIDENTA (x1)

SECRETARIA (x2)

VOCAL (x3)



PUNTUACIOFINAL (s15)

MITJANA DE MITJANES (Xxi) DELS

MEMBRES DEL COMITE DE POSTERS

En Valencia a de de








477

MODUL 4

PROPI DE LA UNIVERSITAT DE VALENCIA

(21 ECTS)



478








Nom assignatura ORGANITZACIO DE LrsquoESTUDI EINES I TECNIQUES DrsquoIN-

FORMACIO I DOCUMENTACIO



Curs Primer

Semestre Primer

Departament Historia de la Ciencia i Documentacio




3 16 12 0 02 6

1 2 2 0 2

Coordinacio Prof Barreda Reines Mordf Soledad



Professorat Prof 1 Bas Martın Nicolas (Gr A y B)


Correu-e NicolasBasuves

Prof 2 Barreda Reines Mordf Soledad (Gr C i D)



Prof 3 Monros Lliso Eduardo Critobal (Gr Ontinyent)


Correu-e EduardoMonrosuves

Prof 4 Novella Gaya Enric Josep (Gr A B C D)


Correu-e EnricNovellauves

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura Organitzacio de lrsquoestudi Eines i tecniques drsquoinformacio i documentacio srsquointegra comassignatura obligatoria de caracter quadrimestral que srsquoimparteix en el primer curs del Grau drsquoInfermeria

El coneixement drsquoaquesta assignatura es basic per a la comprensio de lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i delsmetodes i tecniques documentals del treball cientıfic

Els continguts del programa aniran dirigits a lrsquoadquisicio de coneixements essencials per a millorar elsmetodes drsquoestudi lrsquoestructuracio del treball cientıfic i el maneig de la informacio cientıfica tant pel que fa ala seua recuperacio i analisi com a la seua produccio i organitzacio

Lrsquoassignatura te un caracter teoric-practic per a orientar al futur professional drsquoInfermeria tant enlrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i el treball personal com en el maneig de la informacio cientıfica assistencial i




sanitaria i lrsquous dels Sistemes drsquoInformacio

3 Coneixements previsRelacio amb altres assignatures de la mateixa titulacio

No srsquohan especificat restriccions de matricula amb altres assignatures del pla drsquoestudis



Es recomana

mdash Comprensio lectora de la llengua anglesa

mdash Coneixements basics drsquoinformatica a nivell drsquousuari















Per al treball cientıfic es fonamental lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i saber accedir a les fonts drsquoinformacio tantprimaries com secundaries per a poder coneixer i recuperar la informacio cientıfica igualment important esel coneixement de la terminologia cientıfica i la formacio en els aspectes formals i drsquoestil en lrsquoelaboracio finaldel treball

Els resultats drsquoaprenentatge de lrsquoassignatura son

1 Introduir a lrsquoalumne en els conceptes basics tant sobre lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi com sobre els metodesi tecniques documentals amb la finalitat de que li siguen drsquoutilitat drsquouna banda davant lrsquoestudi ilrsquoorganitzacio de la informacio cientıfica personal per a orientar-los sobre el maneig i coneixement de les




Biblioteques i Hemeroteques i drsquoaltra banda davant la investigacio amb la finalitat de que coneguen lespautes elementals drsquoobtencio drsquoinformacio bibliografica analisi i recollida drsquoaquesta informacio criterisde seleccio de la mateixa i les nocions fonamentals per a lrsquoelaboracio i redaccio dels treballs cientıfics

2 Ensenyar-li a posseir habilitats drsquoaprenentatge que permeten continuar estudiant drsquouna manera quehaura drsquoesser en gran mesura autodirigit o autonom en lrsquoambit de la seua formacio sanitaria

3 Formar-los perque siguen capacos drsquointegrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formularjudicis a partir drsquouna informacio que sent incompleta o limitada incloga reflexions sobre les responsa-bilitats socials i etiques vinculades a lrsquoaplicacio dels seus coneixements i judicis en lrsquoambit drsquoInfermeria

4 Posseir-los drsquohabilitats drsquoaprenentatge que permeten continuar estudiant drsquouna manera que hauradrsquoesser en gran mesura autodirigit o autonom en lrsquoambit drsquoInfermeria

5 Fomentar els processos que duguen a lrsquoestudi i coneixement del metode cientıfic en les materies drsquoIn-fermeria

6 Desenvolupar el coneixement per a lrsquoacces a les fonts drsquoinformacio cientıfiques que els proporcione elsmitjans per a la investigacio en el marc de la materia de la Infermeria

7 Analitzar els processos de comunicacio de la informacio cientıfica per al seu us didactic en la Infermeria

8 Formar en el disseny i desenvolupament de projectes drsquoinvestigacio sobre assumptes propis de la Infer-meria

9 Coneixer els elements i tecniques en la recerca de la informacio cientıfica en lrsquoambit de la Infermeria

10 Utilitzar adequadament les fonts drsquoinformacio per a la recuperacio selectiva de la informacio cientıficaen lrsquoambit de la Infermeria

11 Coneixer les eines que els permeten la investigacio en la realitzacio dels treballs cientıfics els seuselements i estructura en el marc de les materies drsquoInfermeria

12 Analitzar la informacio cientıfica per a ser capac de valorar i interpretar els seus continguts en el campde la investigacio en les materies de la Infermeria

13 Coneixer la produccio i el consum de la informacio cientıfica en lrsquoambit de la Infermeria

14 Utilitzar les fonts drsquoinformacio sobre recursos en salut i estat de salut de la poblacio

Es preten lrsquoaprenentatge de tots els usos drsquoinformacio tant cientıfica com assistencial i sanitaria contingudaen qualsevol suport (llibres articles de revistes histories clıniques etc) per a lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi iper al desenvolupament de la seua professio en totes els seus vessants tals com lrsquoensenyament professionalla investigacio la practica clınica i preventiva la planificacio la gestio i lrsquoadministracio

Resultats especıfics

Aquesta assignatura preten

bull Formar als estudiants perque arriben a les competencies especıfiques del tıtol quant a investigar ana-litzar avaluar i utilitzar el coneixement actual de les millors practiques Infermeria per a revisar iactualitzar els propis coneixements sobre els marcs de treball

bull Saber localitzar experiencies innovadores en revistes cientıfiques impreses o en Internet i induir drsquoellesaspectes utils per a la practica professional del Grau drsquoInfermeria

bull Facilitar els processos de comunicacio de la informacio cientıfica per a lrsquoexercici del Grau drsquoInfermeria

bull Ensenyar als estudiants per a utilitzar amb eficacia i precisio els serveis i recursos educatius que ofereixla Universitat de Valencia

bull Ajudar a cercar i identificar en el pla drsquoestudis i altra documentacio academica els continguts i objectiusdel Grau en Infermeria




bull Facilitar la identificacio dels aspectes basics per a lrsquoelaboracio i presentacio de treballs academics en elnivell de grau

bull Reconeixer les caracterıstiques dels perfils professionals i ocupabilitat dels graduatsas en Infermeria

bull Permetre iniciar el treball i aprenentatge autonom i en grup en lrsquoentorn de lrsquoactivitat cientıfica propiadel Grau drsquoInfermeria

bull Fomentar els processos que duguen a lrsquoestudi i coneixement del metode cientıfic en les materies delGrau drsquoInfermeria


A) PROGRAMA TEORIC

Despres drsquouna llico introductoria general el programa de classes teoriques esta constituıt per cinc unitatsdidactiques

I Terminologia medica en Infermeria

1 Origen de la terminologia medica

2 Estructura i construccio dels termes

3 Fenomens semantics associats a la terminologia medica

4 Les nomenclatures normalitzades

bull Diccionaris medics

bull Nomenclatures de les bases cientıfiques de Ciencies de la Salut

bull Nomenclatures i classificacions sobre malalties i procediments medics

bull Els tesaurus medics

II La Universitat i lrsquoOrganitzacio de lrsquoEstudi

Situa als alumnes en el nou marc educatiu europeu amb especial incidencia en les noves eines i metodologiesactives drsquoensenyament

bull Pla de Bolonya

bull Objectius del EEES

bull Nou model educatiu

bull Noves metodologies

bull El problema de la lectura

bull Introduccio al contingut acces i maneig de la Biblioteca de la Universitat de Valencia

III Metodologia drsquoEstudi

Mostra el proces drsquoedicio de textos cientıfics lrsquoacces obert a la informacio aixı com les tendencies drsquoinvesti-gacio dins del camp de la Infermeria

bull El proces de comunicacio cientıfic

bull Lrsquoacces obert a la Informacio (Open Access)

bull Peer review i factor drsquoimpacte

bull Investigar en Infermeria




IV Necessitats i usos de la informacio cientıfica en Infermeria

Introdueix els alumnes en les necessitats drsquoinformacio cientıfica que com professionals drsquoInfermeria van ahaver de desenvolupar adequadament el seu treball tant en aspecte assistencial com docent i drsquoinvestigacio

bull La informacio cientıfica

bull Problemes informatius de la ciencia actual La Bibliometria

bull Necessitats i usos de la informacio cientıfica en Infermeria

bull La Documentacio Concepte Funcions Metodologia Objectius

bull El concepte document cientıfic Tipus de documents Les publicacions en Biomedicina

bull Les Biblioteques de Ciencies de la Salut

V Eines i tecniques documentals del treball cientıfic

En el contingut srsquointrodueixen les normes drsquoelaboracio i publicacio drsquoun treball cientıfic

bull Redaccio del treball cientıfic

ndash Analisi i sıntesi de la informacio cientıfica

ndash Elaboracio de resums de treballs cientıfics

ndash Elaboracio de referencies bibliografiques Normes internacionals per a la seua elaboracio

bull Elements i estructura del treball cientıfic

VI Sistemes de recuperacio selectiva de la Informacio Bases de dades bibli-ografiques drsquointeres per a Infermeria

En el contingut es plantegen els elements basics de les eines i tecniques de recuperacio selectiva de lainformacio Tambe les estrategies de recerca bibliografica i la consulta a Sistemes drsquoInformacio drsquointeres pera la Ciencies de la Salut i lrsquous drsquoInternet com a mitja de recuperacio de la informacio bibliografica drsquointeresper a Infermeria

bull Concepte de Recuperacio Selectiva de la Informacio Cientıfica El Sistema de Recuperacio de laInformacio Cientıfica (SRI) Elements i estructures del SRI

bull Fuentes drsquoinformacio secundaria Els repositoris i les bases de dades bibliografiques drsquointeres per a lesCiencies de la Salut

bull La recerca bibliografica

bull Bases de dades bibliografiques drsquointeres per a Infermeria


Arreplega els conceptes basics dels documents assistencials i sanitaris aixı com el tractament de la informacioassistencial i sanitaria per a analisi i recuperacio

bull Concepte de Documentacio Clınica

bull Els Documents Clınics

ndash La historia clınica com document cientıfic Evolucio historica funcions i usos

ndash Estructura de la historia clınica Concepte drsquoepisodi assistencial

ndash La historia clınica informatitzada

bull Recuperacio selectiva de la informacio clınica per al treball cientıfic




B) PROGRAMA PRACTIC

El programa de classes practiques esta constituıt per dos blocs drsquoexercicis practics Un relacionat amblrsquoorganitzacio de lrsquoestudi la recuperacio i analisi de la informacio cientıfica i les normes per a lrsquoelaboraciodrsquoun treball cientıfic I altre relacionat amb questions relatives a la terminologia medica

BLOC I Analisi de termes medics

El objectiu de la practica es oferir un primer contacte amb algunes questions relatives a la terminologiamedica que son drsquoimportancia central per al seu maneig rigoros

El material que srsquoutilitza per cada alumne es

a) El quadern de la practica sobre el qual ha drsquoanotar els resultats obtinguts

b) Un text utilitzat pels professionals drsquoInfermeria

c) Un exemplar del llibre de JM Lopez Pinero i Mordf Luz Terrada (1990) Introduccio a la terminologiamedica (Barcelona Salvat) amb la finalitat de que puguen consultar el repertori drsquoarrels prefixosi sufixos utilitzats en terminologia medica que srsquoinclou en aquest llibre

BLOC II

El objectiu de les practiques consisteix a practicar aspectes de lrsquoorganitzacio de lrsquoestudi i familiaritzar-seamb les eines i tecniques documentals basiques per al treball cientıfic Per a aixo es realitzen els seguentsexercicis

bull Exercicis sobre lrsquoelaboracio de referencies bibliografiques i fitxes de treball segons les normes interna-cionals

bull Realitzacio de resums i paraules clau

bull Exercicis sobre lrsquoanalisi de la informacio clınica Maneig de la historia clınica com document cientıficproducte de lrsquoassistencia clınica

bull Realitzacio de recerques bibliografiques en bases de dades bibliografics drsquointeres per a Infermeria

Elaboracio drsquoun treball final sobre un tema drsquoInfermeria

El material que srsquoutilitza es el seguent

a) Quadern de practiques on estan arreplegades les diferents practiques

b) Materials propis per a la realitzacio de les practiques i el treball final

c) Materials complementaris per a lrsquoestudi de les classes teoriques





Activitats presencials de lrsquoalumnea








40100 ) 60 h

Per a la planificacio temporal dels continguts i tractant-se drsquouna assignatura semestral de 6 credits (60hores presencials) srsquoha previst una frequencia de 6 hores setmanals de classe io activitat presencial

La distribucio es de 3 credits de teoria 16 de classes practiques 12 de classes informatica i 02 detutories


Les classes seran de 2 hores de durada

Unitat didacticaProfessora

que imparteix la classe

I Terminologia medica en InfermeriaMonros Liso EduardoNovella Gaya Enric Josep

II La Universitat i lrsquoOrganitzacio de lrsquoEstudiBarreda Reines Mordf SoledadBas Martın NicolasMonros Liso Eduardo

III Metodologia drsquoEstudiBarreda Reines Mordf SoledadBas Martın NicolasMonros Liso Eduardo

IV Necessitats i usos de la informacio ci-entıfica en Infermeria


V Eines i tecniques documentals del treballcientıfic


VI Sistemas de recuperacio selectiva de la in-formacio Bases de dades bibliografiques drsquoin-teres per a Infermeria




















100 )) 90 h


Activitatsformatives

Metodologia

Activitats pre-sencials

Classes teoricpractiques

Classes presencials teoric-practiques en les quals es treballaran els con-tinguts de les assignatures es debatran i realitzaran activitats utilit-zant diferents recursos docents classes magistrals seminaris classespractiques en aula drsquoinformatica tallers exposicions aprenentatge ba-sat en problemes aprenentatge cooperatiu analisi de bones practiquesetc

Treballen grup

La realitzacio de treballs de grup te com finalitat promoure lrsquoaprenen-tatge cooperatiu i reforcar lrsquoindividual La defensa drsquoaquests treballspodra ser individual o collectiva i es podra fer davant el grup completen lrsquoaula o en tutories i seminaris amb audiencies reduıdes

Tutories

Les tutories individuals i collectives haurien de servir com mig per acoordinar alsas estudiants en les tasques individuals i de grup aixıcom per a avaluar tant els progressos individuals com les activitats i lametodologia docent

Activitats nopresencials


Estudi realitzacio de tasques i treballs individuals i altres de naturalesacooperativa orientats a la preparacio de les classes teoric-practiques elstreballs individuals i en grup i les proves orals i escrites que es puguenrealitzar per a lrsquoavaluacio de lrsquoadquisicio dels aprenentatges individuals

El model del docent com investigador en lrsquoaula centra lrsquoactivitat de lrsquoes-tudiant en la formulacio de preguntes rellevants recerca drsquoinformacioanalisi elaboracio i posterior comunicacio activitats que nomes podenabordar-se des de lrsquoautonomia




9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoadquisicio de les competencies per part de lrsquoalumnat es realitzara combinant diferentstipus drsquoinformacions vinculades a les diferents activitats que els alumnes desenvoluparen lrsquoassignatura

Els procediments drsquoavaluacio serien

a) Prova escrita (50 de la qualificacio)

b) Treballs i activitats realitzats per lrsquoestudianta (50 de la qualificacio) distribuıda en

ndash Practiques (25)

lowast Practiques en Aula (10)

lowast Practiques drsquoInformatica (15)

ndash Treball en grup (25)

lowast Desenvolupament del treball (15)

lowast Exposicio del treball (10)

Per a superar la materia sera necessari aprovar (5 sobre 10) cadascun dels dos components a) i b)

Per a calcular la mitjana entre la prova escrita (part a) i els treballs i activitats (parteix b) es impres-cindible tindre aprovat lrsquoexercici escrit De no ser aixı es posara en lrsquoacta la nota de lrsquoexercici escrit i esguardara la qualificacio obtinguda en lrsquoapartat (b) per a la proxima convocatoria

En la segona convocatoria drsquoexamens es guardaran totes aquelles parts que estiguen aprovades Elsquaderns de Practiques drsquoAula i drsquoInformatica i els Treballs no es podran presentar en la 2ordf convocatoria

Per a aprovar lrsquoexamen sera imprescindible la realitzacio de les practiques i del Treball Fi de Curs

La deteccio de plagi en els treballs i practiques significaran la no avaluacio de lrsquoexercici

La puntuacio definitiva srsquoatindra a la Normativa de qualificacions de la Universitat de Valencia aprovadaen Consell de Govern de 27 de gener de 2004 (ACGUV 122004) i modificada en Consell de Govern de 24de juny de 2008 (ACGUV 1022008)


A) Corresponent a la Unitat I

1 Chevallier J (1983) Precis de Terminologie Medicale Paris Maloine

2 Lamberts H Wood M (1990) Clasificacion de razones de consulta (CIAP) Barcelona Masson

3 Lopez Pinero JM Terrada ML (1990) Introduccion a la terminologıa medica Barcelona Salvat

4 Miller BF Keane CB (1959) Encyclopedia and Dictionary of Medicine Nursing and Allied HeallthPhiladelphia Saunders 4ordf ed

5 Pepper OHP (1959) Medical etimology for the health professions Orlando Academic Press CollegeDivision

6 Smith GL Davis PE (1967) Medical Terminology New York John Wiley and Sans 2ordf ed Tradcastellana Mexico Lumusa-Wiley 1970

B) Corresponent a les Unitats II III IV V VI VII

1 Alonso CM Gallego DJ Money P (2002) Los estilos de aprendizaje Procedimientos de diagnosticoy mejora Bilbao Ediciones Mensajero

2 Bereza Garmedia JM Rodrıguez Castellanos A (2007) La Evolucion de la Mision en la UniversidadRevista de Direccion y Administracion de Empresas (14) 25-56

3 Burns N Grove SK (2004) Investigacion en Enfermerıa Madrid Elsevier 3ordf ed




4 Caldeiro MA (1993) Manual de estilo Publicaciones biomedicas Barcelona Doyma Medico Clınica

5 Castro I Gamez M Historia clınica En Gamundi Planas MC Coordinadora (2002) FarmaciaHospitalaria Tomo I Madrid SEFH Pags 295-305

6 Cabrero Garcıa J Richart Martinez M (2001) Investigar en enfermerıa Concepto y estado actualde la investigacion en enfermerıa Alicante Universidad de Alicante

7 Cordon JA Alonso Arevalo J Gomez Dıaz R Lopez Lucas J (2010) Las nuevas fuentes deinformacion Informacion y busqueda documental en el contexto de la web 20 Madrid Piramide

8 Cueva Martın A De La Aleixandre Benavent R Rodrıguez I Gairın (2001) Fonts drsquoinformacio enCiences de la salut Valencia Universidad de Valencia

9 Direccion General de Educacion y Cultura (2010) Guıa de Uso de ECTS Madrid Ministerio deEducacion

10 Eco U (1983) Como se hace una Tesis Tecnicas y procedimientos de investigacion estudio yescritura Barcelona Gedisa 5ordf ed

11 Faus F Santaines E (2013) Busquedas bibliograficas en bases de datos Barcelona Elsevier

12 Ferragud C Vidal A Bertomeu JR Lucas R (2017) Documentacion y metodologıa en Cienciasde la Salud Valencia Nau Llibres

13 Ferran N y Perez Montoro M (2009) Busqueda y recuperacion de la informacion BarcelonaEditorial UOC

14 Lopez Domınguez O (1997) El Servicio de Admision y Documentacion Clınica Madrid Olalla

15 Lopez Pinero JM (1972) El Analisis Estadıstico y Sociometrico de la Literatura Cientıfica ValenciaCentro de Documentacion e Informatica Medica

16 Lopez Pinero JM Terrada ML (1993) La informacion cientıfica en medicina y sus fuentes Insti-tuto de Estudios Documentales e Historicos Sobre la Ciencia CSIC Universidad de Valencia

17 Lopez Yepes J et al (2002) Manual de informacion y documentacion Madrid Piramide

18 Mijailov AI Guiliarevskii RS (1974) Curso Introductorio de InformaticaDocumentacion Cara-cas Instituto Venezolano de Produccion

19 Miron Canelo JA (2013) Guıa para la elaboracion de trabajos cientıficos Grados Master y Post-grado Salamanca Universidad de Salamanca

20 Oficina de Convergencia Europea (2010) Glosario de EEES Valencia Universidad de Valencia

21 Packer AL Cop N Luccisano A Ramalho A Spinak E (2014) SciELO 15 Anos de Acceso AbiertoUn estudio analıtico sobre Acceso Abierto y comunicacion cientıfica Paris UNESCO Accesible enhttpdxdoiorg1074769789233012370

22 Perez Accino-Garcıa R La Historia Clınica Automatizada (1993) La Gestion Automatizada de losArchivos Hospitalarios TABULA (2) 107-121

23 Perez Alvarez-Osorio JR (1988) Introduccion a la Informacion y Documentacion Cientıfica MadridAlhambra

24 Pinto Molina M (1989) El resumen documental recomendaciones para la confeccion de su referenciaCuadernos de Documentacion de Cajas de Ahorros 5(10) 47-68

25 Price DS (1973) Hacia una ciencia de la ciencia Barcelona Ariel

26 SEIS (2003) Informes SEIS De la historia clınica a la historia de salud electronica Madrid Institutode Salud Carlos III

27 Terrada ML Peris Bonet R (1988) Lecciones de documentacion medica Valencia Universidad

28 UNESCO (2005) Hacia las sociedades del Conocimiento Informe Mundial de la UNESCO ParisEdiciones UNESCO




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment recollits en la Guia Docent

Si hi haguera confinament srsquoeliminaria lrsquoexposicio presencial dels Treballs Fi de Curs per part de lrsquoalumnat



Si hi haguera confinament es mantindrien les classes programades en lınia respectant les mateixes datesi hores i amb la mateixa duracio tant en les classes teoriques com en les practiques


Les classes seran ıntegrament presencials tal i com srsquoha acordat en la reunio mantinguda per tots elscoordinadors de les assignatures de primer Curs del Grau drsquoInfermeria

Les tutories individuals seran principalment virtuals

Si hi haguera confinament la docencia es desenvoluparia online se substituirien les classes presencials pervideoconferencia sıncrona o diapositives locutades

En les activitats practiques es garantiria la interaccio amb lrsquoestudiantat mitjancant videoconferencia oforum o xat en aula virtual

Les adaptacions corresponents seran comunicades a traves de lrsquoaula virtual per lrsquoequip docent de lrsquoassig-natura

En el Treball Fi de Curs no es realitzaria lrsquoexposicio

per a lrsquoestudiantat vulnerable o afectat Srsquoadaptara la metodologia a classes per videocon-ferencia sıncrona o diapositives locutades

4 Avaluacio

Es mantenen els criteris de la Guia Docent quant a la ponderacio de lrsquoavaluacio de cada tipus drsquoactivitat

En cas de lrsquoestudiantat vulnerable o afectat la proporcio de qualificacio de les activitats de grup avaluableses traslladara a activitats individuals

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara online tal com esta establiten la Guia Docent lrsquoavaluacio consistiria en una prova tipus test de caracter individual per aula virtual

Al no fer-se lrsquoexposicio del Treball Fi de Curs la distribucio dels percentatges drsquoavaluacio seria

1 Prova escrita (50 de la qualificacio)

2 Treballs i activitats realitzats per lrsquoestudiantat (50 de la qualificacio) distribuıda en

(a) Practiques (30)

i Practiques en lrsquoAula (10)ii Practiques drsquoInformatica (20)

(b) Treball en grup (20)

5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada en la guıa docent i lrsquoexistent a lrsquoAula virtual












Nom assignatura ETICA I LEGISLACIO PROFESSIONAL



Curs Tercer


Departament Filosofia del Dret Moral i Polıtica (Ar Cnx Filosofia Moral)




39 04 0 0 02 45

1 2 0 0 2

Coordinacio Prof Perez Zafrilla Pedro Jesus (Gr A C)




Professorat Prof 1 Perez Zafrilla Pedro Jesus (Gr A C)




Prof 2 Munoz Ferriol Marıa Amparo (Gr D)


Despatx (Fac Filosofia y CC de lrsquoEducacio Av BlascoIbanez 30)

Correu-e MAmparoMunozuves

Prof 3 Codina Felip Mordf Jose (Gr ON)



Correu-e MariaJoseCodinauves


Una de les raons que justifica lrsquoestudi drsquoaquesta assignatura es la presencia de lrsquoetica i les normes pro-fessionals en el camp sanitari a lrsquohora de prendre decisions Tots sabem que lrsquoetica i la legislacio tenenuna estreta relacio i que seria impossible aplicar les normes si no estigueren basades en els valors moralssostinguts per la societat i cadascuna de les persones que la conformen pero en ocasions aquestes duesdisciplines es confonen i srsquoutilitzen indistintament per aixo haurıem drsquoaclarir les possibles confusions per aajudar a prendre les millors decisions en el camp sanitari i especialment en lrsquoambit de la infermeria

Aquesta assignatura vol contribuir a la presa de consciencia professional dels futurs professionals de lainfermeria que es manifesta en un comportament social responsable sobre els deures especıfics drsquoaquesta




professio A mes aquesta assignatura preten colmiddotlaborar en la formacio de professionals de la infermeria enel marc drsquouna ciutadania integral perque els alumnes siguen capacos drsquoapreciar la necessitat drsquouna eticacıvica que permeta reconeixer i viure el pluralisme com una possibilitat per a creixer moralment tant deforma personal com social



















Lrsquoobjectiu ultim de la formacio en aquesta assignatura es aconseguir que siguem millors professionalsciutadans i persones mes reflexius mes autentics mes lliures mes crıtics amb les injustıcies mes prudentsmes racionals i raonables mes respectuosos mes compromesos amb solucionar els problemes de lrsquoambitsanitari i amb una formacio que afavorisca lrsquoexcellencia professional Srsquoha drsquoevitar lrsquoadoctrinament perotambe srsquoha drsquoevitar quedar-nos nomes amb la mera informacio i instruccio

Es fomentara el desenvolupament de les tecniques relacionades amb la investigacio en aquest campaixı com tambe les habilitats relacionades amb la deteccio i resolucio de problemes etics Lrsquoadquisiciodrsquoaquestes habilitats permet descobrir els conflictes etics que bateguen en les professions sanitaries analitzar-los crıticament per a prendre decisions que siguen eticament consistents i obrir noves possibilitats a travesdels processos de deliberacio




En aquest sentit els resultats drsquoaprenentatge son els seguents

1 Saber com accedir a la informacio sobre els diversos temes etics que afecten a la professio sanitaria

2 Saber utilitzar la documentacio

3 Adquirir lrsquohabilitat de reconeixer els aspectes etics en les diverses organitzacions i professions sanitariessabent identificar els conflictes morals i els valors en joc

4 Analitzar crıtica i sistematicament aquests aspectes

5 Integrar aquestes dimensions en el proces continu de presa de decisions i en lrsquoargumentacio racional

6 Llegir i treballar una obra basica que situe la reflexio dels problemes que es presenten en les professionssanitaries

7 Receptivitat i atencio respecte als aspectes etics en els diversos ambits de la sanitat - Plantejamentde dubtes problemes i crıtiques

8 Dialeg sincer sobre aqueixos problemes amb les persones que tenen postures diferents des de lrsquoactituddrsquoescolta i respecte actiu

9 Interioritzacio incorporant aqueixes actituds a la jerarquia de valors


1 Lrsquoambit de lrsquoetica

mdash Moral i dret etica i legislacio

2 Els essers humans son subjectes morals

3 Fonamentacio de la moral

4 El judici moral

5 Etica cıvica i etiques aplicades

6 Etica de les professions i de les organitzacions i institucions

7 Etica sanitaria

mdash Lrsquoambit de la bioetica i les seues metes

mdash Principis de la bioetica

mdash La dignitat de la persona des de la bioetica

8 El sentit de la infermeria

mdash El be intern de la infermeria

mdash Actituds drsquouna infermeria madura

9 Etica de les organitzacions sanitaries

mdash Distribucio gestio i responsabilitat de les despeses sanitaries

mdash Models drsquoempresa sanitaria

10 Marco deontologic i legal de la infermeria

mdash Els codis drsquoetica el codi deontologic de la medicina i de la infermeria

mdash Legislacio que regula lrsquoexercici de la infermeria

mdash Desafiaments etics en les relacions assistencials les relacions personal sanitari-pacient les relaci-ons entre el personal sanitari el consentiment informat la confidencialitat els comites drsquoetica

mdash Per un model deliberatiu de professio

11 Codi de conducta i bones practiques en materia drsquoigualtat de genere













40100 ) 45 h

Tema Breu referencia Duracio Setmana

num al contingut prevista de classe

1 Lrsquoambit de lrsquoetica 3 h 1ordf2 Els essers humans son subjectes morals 3 h 2ordf3 Fonamentacio de la moral 3 h 3ordf4 El judici moral 3 h 4ordf5 Etica cıvica i etiques aplicades 3 h 5ordf6 Etica de les professions i de les organit-

zacions i institucions3 h 6ordf

7 Etica sanitaria 6 h 7ordf 8ordf8 El sentit de la infermeria 3 h 9ordf9 Etica de les organitzacions sanitaries 3 h 10ordf10 Marc deontologic i legal de la 9 h 11ordf

infermeria 12ordf 13ordf














100 )) 675 h





La metodologia a seguir combinara en funcio del tipus drsquoactivitat realitzada (classe teorica classepractica tutoria) les seguents modalitats de treball exposicio del professor exposicio dels alumnes lec-tures tutoritzades debats comentari de textos

a) Classes teoriques Es dedicaran a lrsquoanalisi estudi i comprensio dels conceptes fonamentals inclo-sos en el programa de lrsquoassignatura Els conceptes i teories mes complexos seran explicats pelprofessorat i en tots ells es realitzaran en la mateixa sessio exercicis i activitats complementariesper part dels alumnes per a facilitar la seua comprensio

b) Preparacio de classes teoriques Els alumnes haurien drsquoassistir a les classes teoriques havent llegitel material que per a cada sessio haja recomanat el professor

c) Classes practiques Els alumnes rebran materials de practiques amb les activitats a treballar engrup les quals estaran en relacio amb els continguts treballats i estudiats a nivell teoric Consis-tiran en lrsquoanalisi i comentari de textos Algunes drsquoaquestes activitats srsquoexposaran i analitzaran anivell de grup

d) Preparacio de classes practiques Els alumnes haurien drsquoassistir a les classes practiques haventllegit el material que per a cada sessio haja recomanat el professor

e) Preparacio de treballs practics Al llarg del curs els alumnes hauran de preparar almenys untreball be individualment be en equip sota lrsquoadreca i supervisio del professor

f) Tutories Les tutories es programaran tant per a la preparacio i supervisio del treball practic comper a altres consultes

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio constara de 2 parts diferenciades

1 Examen escrit individual (en les dates que es determinen oficialment) Aquesta prova valora el dominiconceptual i tecnic de la materia i tindra un valor del 60 de la nota final

2 Preparacio i exposicio del treball en grup En aquesta prova es prendran en consideracio

(a) les habilitats de recerca bibliografica i informacio

(b) lrsquoorganitzacio temporal del treball realitzat

(c) lrsquoorganitzacio de les idees i arguments expressats

(d) la redaccio i exposicio adequades

(e) lrsquooriginalitat actualitat i interes del tema

Aquesta prova tindra un valor del 40 de la nota final

Per aprovar el conjunt de lrsquoassignatura es necessari arribar a el menys el 40 de la puntuacio maximaen la part teorica

Criteris drsquoavaluacio

1 Teoria

(a) Domini de la terminologia especıfica i precisio conceptual

(b) Claredat en lrsquoexposicio escrita i capacitat de sıntesi

(c) Exposicio ordenada sistematica i documentada dels continguts de la disciplina

(d) Elaboracio crıtica i fonamentada de lrsquoapres

(e) Correccio gramatical i sintactica de lrsquoexpressio




2 Practiques

(a) Assistencia a classe

(b) Participacio activa compromıs i interes

(c) Qualitat dels treballs presentats adequacio als conceptes teorics explicats elaboracio originalitatincorporacio drsquoinformacio addicional etc

(d) Compliment dels terminis de lliurament establits

(e) Claredat de lrsquoexposicio organitzacio de les idees capacitat de sıntesi

(f) Riquesa originalitat i pertinencia de la idees i opinions personals


Bibliografia basica

1 Arroyo M P Cortina A Torralba M J Zugasti J (1997) Etica y legislacion en enfermerıa MadridMcGraw-Hill-Interamericana

2 Cortina A Martınez E (1996) Etica Madrid Akal

3 Gracia D (1989) Fundamentos de bioetica Madrid Eudema

4 Gracia D (2004) Como arqueros al blanco Estudios de bioetica Madrid Triacastela

5 Gracia D Judez J (eds) (2004) Etica en la practica clınica Madrid Triacastela

6 Perez Zafrilla Pedro Jesus (2017) Etica y legislacion de las profesiones sanitarias Valencia Tirantlo Blanch


1 Conill J (2004) Horizontes de economıa etica Madrid Tecnos

2 Cortina A (1994) La etica de la sociedad civil Madrid Anaya

3 Cortina A Conill J (dirs) (2000) Diez palabras clave en Etica de las profesiones Estella VerboDivino

4 Cortina A Garcıa-Marza D (eds) (2003) Razon publica y eticas aplicadas Los caminos de la razonpractica en una sociedad pluralista Madrid Tecnos

5 Couceiro A (ed) (1999) Bioetica para clınicos Madrid Triacastela

6 Gafo J (1997) Diez palabras clave en bioetica Estella Verbo Divino

7 Jonas H (sa) Tecnica medicina y etica Barcelona Paidos

8 Simon P (ed) (2005) Etica de las organizaciones sanitarias Nuevos modelos de calidad MadridTriacastela




ADDENDA COVID-19

1 Continguts














4 Avaluacio

Els criteris de ponderacio seran de 60 de teoria i 40 de practica Es proposa una avaluacio seguint algunade les seguents modalitats a concretar pel professorat

bull Examen escrit presencial

bull Activitats drsquoavaluacio continua

En cas que la situacio sanitaria imposara que la prova final es desenvolupara ldquoonlinerdquo es proposara unaavaluacio per la seguent modalitat a concretar pel professorat


bull Prova escrita individual per tasca sıncrona mitjancant preguntes de desenvolupament per aula virtual




bull Altres assistencia a classe assistencia a conferencies i participacio activa en les classes

5 Bibliografia













Nom assignatura INTRODUCCIO A LA INVESTIGACIO EN LA DISCI-PLINA INFERMERA



Curs Quart

Semestre Primer





38 0 2 0 02 6

1 0 2 0 2

Coordinacio Prof Vicente Ruiz Ros



Profesorado Prof 1 Ruiz Ros Vicente



Prof 2 Corchon Arreche Silvia

Despatx Nordm 5 FIP


Prof 3 Gonzalez Timoneda Alba

Despatx Nordm FIP

Correu-e AlbaGonzalezuves

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e





El conjunt de coneixements relatius a la investigacio cientıfica es considera complicat i quelcom propide cientıfics amb una formacio elevada Els temors que suscita la investigacio probablement es deguen a lafalta drsquoexplicacio o justificacio suficient sobre la vinculacio que srsquoestableix entre el proces investigador elscontinguts de les diferents materies dels plans drsquoestudis drsquoinfermeria i la practica professional Es per tantnecessari ensenyar als i les estudiants que la investigacio no es una materia extremadament difıcil sino queal contrari resulta summament util i es troba molt vinculada a lrsquoexercici diari de les professions de salut

La investigacio cientıfica es en essencia com qualsevol investigacio nomes que molt mes rigorosa i sis-tematica Especıficament en la practica infermera constitueix una eina decisiva per generar coneixement iaportar solucions a problemes practics de la manera eficac i eficient Es la millor via per aconseguir res-ponsabilitat i identitat professional millorar lrsquoatencio integral de la salut i prendre decisions basades enlrsquoevidencia Els professionals amb aptituds per a la investigacio estan en millors condicions de contribuir aldesenvolupament de la professio i augmentar la seva base de coneixements

Des de lrsquoorientacio que se li dona a lrsquoassignatura Introduccio a la Investigacio en la Disciplina Infermeraes considera que un ensenyament simple i creatiu dels postulats i metodologies drsquoinvestigacio pot aconseguirno nomes que lrsquoalumnat comprenga i accepte la necessitat que tenen els professionals drsquoinfermeria de formar-se adequadament en aquests coneixements sino que tambe srsquoespera que arribe a despertar-los lrsquointeres sociali professional pels processos drsquoinvestigacio des del moment en que lrsquoinvestigador o investigadora srsquoenfronta auna realitat lrsquoanalitza la interpreta i la converteix en un benefici propi i de la comunitat

El programa de lrsquoassignatura srsquoestructura de manera que a partir dels fonaments teorics de la investigaciocientıfica aplicada a les Ciencies de la Salut lrsquoalumnat siga capac de reconeixer la importancia de a)identificar un fenomen sobre el qual se sap poc com a preludi a una investigacio cientıfica b) explorar ianalitzar la naturalesa dels fenomens amb metodologia cientıfica i c) comunicar i explicar els resultatsde la investigacio

Amb lrsquoestudi drsquoaquesta assignatura lrsquoalumnat drsquoInfermeria srsquointroduira en el coneixement dels proces-sos drsquoinvestigacio que li permetran indagar no tant en lrsquoordre organic dels processos biologics basics de lainvestigacio biomedica sino en lrsquoordre individual (persones) de la investigacio clınica i en lrsquoordrepoblacional (societats humanes) de la investigacio en salut publica i lrsquoepidemiologia


mdash Relacio amb altres assignatures de la mateixa titulacio

ndash No existeixen restriccions de matrıcula amb altres assignatures del pla drsquoestudis

mdash Altres requisits per a un millor aprofitament de lrsquoassignatura

ndash Domini dels conceptes basics en ciencies de la salut apresos en la formacio adquirida en cursosanteriors

ndash Destresa en les tecniques drsquoinformacio i de comunicacio (TICs)

ndash Habilitat en el maneig de conceptes basics drsquoestadıstica i epidemiologia

















1 Coneixer els diversos paradigmes cientıfics en Ciencies de la Salut

2 Generar idees potencials per a investigar des drsquouna perspectiva cientıfica

3 Coneixer les fonts drsquoinformacio cientıfica i la seua utilitat

4 Analitzar de forma crıtica els estudis cientıfics (estructura i continguts)

5 Identificar i descriure les diferents fases de la investigacio cientıfica

6 Elaborar un disseny basic drsquoinvestigacio

7 Coneixer les diferents mitjans de difusio de la informacio cientıfica


(1) PROGRAMA TEORIC TREBALLS EN CLASSE I LECTURES

A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1- FONAMENTS DE LA INVESTIGACIO CIENTIFICA EN CIENCIESDE LA SALUT

Aquesta unitat recull el concepte i els objectius generals de la ciencia i del coneixement Es fa emfasi en elproces drsquoinvestigacio cientıfica Srsquoaborden els aspectes teorics el context i els enfocaments de la investigaciocientıfica en ciencies de salut Srsquoestudien els marcs teorics fonts drsquoinformacio aspectes etics i particularitatsde la investigacio en la disciplina infermera

Tema 1 Introduccio a lrsquoassignatura

Plantejament enfocament i objectius de lrsquoassignatura (1 h)

Tema 2 Ciencia i coneixement

Ciencia i coneixement Referencies historiques Epistemologia Conceptes Maneres de coneixe-ment cientıfic Classificacio de la ciencia (1 h)

Tema 3 Metode cientıfic Investigacio cientıfica

Metode cientıfic Investigacio cientıfica (1 h)

Tema 4 Investigacio en salut Investigacio en infermeria

Paradigmes de la investigacio en ciencies de salut Investigacio en infermeria versus investigacioen salut Arees tematiques i lınies drsquoinvestigacio (1 h)




Tema 5 Context etic en la investigacio en ciencies de la salut

Principis de bioetica Normes etiques en investigacio codis i normes de bona practica Comitesdrsquoetica (1 h)

Tema 6 Perspectiva de genere en la investigacio en ciencies de la salut

Perspectiva de genere i social (1 h)

UNIDAD TEMATICA 2- ELEMENTS CONCEPTUALS DE LA INVESTIGACIO

Elements conceptuals i bases de la investigacio Es plantegen els fonaments teorics pertinencia i viabilitatde la investigacio Marco teoric de referencia Revisio bibliografica Problemes objectius hipotesis ivariables

Tema 7 Context teoric i conceptual en la investigacio en CCSS

Definicio del marc teoric Fonaments Teories models conceptuals i marcs de referencia en lainvestigacio (1 h)

Tema 8 El problema en la investigacio en salut

Concepte i origen dels problemes drsquoinvestigacio Plantejament i formulacio del problema drsquoinves-tigacio (1 h)

Tema 9 La informacio cientıfica Revisio de la literatura (I)

Diposit i recuperacio del coneixement cientıfic Fuentes drsquoinformacio cientıfica (1 h)

Utilitat dels resultats de la investigacio cientıfica Evidencia cientıfica Avaluacio de lrsquoactivitatinvestigadora Indexs de qualitat (1 h)

Tema 10 Antecedents justificacio i hipotesis de la investigacio

Determinacio dels antecedents justificacio i plantejament de la hipotesi drsquoinvestigacio (1 h)

Tema 11 Objectius drsquoinvestigacio

Formulacio y tipus drsquoobjectius drsquoinvestigacio (1 h)

Tema 12 Variables de la investigacio

Definicio de variable Estructura conceptual i operacional (1h)

Classificacio i propietats de les variables (1 h)

UNIDAD TEMATICA 3- INVESTIGACIO QUALITATIVA

Enfocament qualitatiu de la investigacio

Tema 13 Introduccio a la investigacio qualitativa

Basis teoriques i conceptuals Objectius i usos de la investigacio qualitativa Caracterıstiques dela investigacio qualitativa (1 h)

Tema 14 Enfocaments i perspectives en investigacio qualitativa

Fenomenologia Hermeneutica Interaccionismo Socioconstructivisme (1 h)

Tema 15 Dissenys en investigacio qualitativa

Planificacio drsquouna investigacio qualitativa Mostreig en estudis qualitatius (1 h)

Tema 16 Tecniques de recollida de dades en investigacio qualitativa

Tecniques conversacionals Tecniques observacionals Tecniques documentals (1 h)

Tema 17 Analisi de dades en investigacio qualitativa

Analisi tematica Analisi estructural Analisi del discurs (1 h)




Tema 18 Rigor i qualitat en investigacio qualitativa

Consideracions sobre qualitat i rigor en investigacio qualitativa Avaluacio de la qualitat Aspectesetics en investigacio qualitativa (1 h)

UNITAT TEMATICA 4- INVESTIGACIO QUANTITATIVA DISSENYS MOSTREIG

Enfocament quantitatiu de la investigacio

Tema 19 Introduccio al proces drsquoinvestigacio quantitativa

Concepte i etapes de la investigacio quantitativa mdashconceptual metodologica (planificacio i dis-seny) empırica analıtica difusio (1 h)

Tema 20 Dissenys de la investigacio quantitativa (I) Classificacio

Seleccio del disseny drsquoinvestigacio Classificacio dels tipus drsquoestudis (1 h)

Tema 21 Dissenys drsquoInvestigacio quantitativa (II) Estudis observacionals descriptius

Estudis descriptius (Reporti de casos serie de casos estudis de tall transversal estudis poblacio-nals estudis correlacionals) (1 h)

Tema 22 Dissenys drsquoInvestigacio quantitativa (II) Estudis observacionals analıtics

Estudis analıtics (casos i controls cohorts proves diagnostiques revisions sistematiques) (1 h)

Tema 23 Dissenys drsquoInvestigacio quantitativa (III) Estudis experimentals (I)

Estudis amb emmascarament i assignacio aleatoria Estudis sense assignacio aleatoria (1 h)

Estudis sense emmascarament Estudis cuasi-experimentals (1 h)

Tema 24 Mostreig en estudis quantitatius

Concepte i terminologia Seleccio delimitacio i grandaria de la mostra Mostreig no probabilıstici probabilıstic Planificacio del mostreig (1 h)

UNITAT TEMATICA 5- INVESTIGACIO QUANTITATIVA OBTENCIO I ANALISI DELES DADES INTERPRETACIO DELS RESULTATS APLICACIONS INFORMATIQUESDE SUPORT

En aquesta unitat srsquoexposa un panorama conceptual sobre lrsquoanalisi de dades Es descriuen de manera noexhaustiva les aplicacions i els elements estadıstics utils tant per a lrsquoorganitzacio i presentacio de les dadescom per a lrsquoanalisi dels resultats drsquoinvestigacio

Tema 25 Lrsquoobtencio de les dades drsquoinvestigacio Mesurament

Teorıa del mesurament (1 h)

Tema 26 Tecniques i instruments per a lrsquoobtencio de dades en investigacio quantitativa

Obtencio de dades primaries i secundaries (1 h)

Tema 27 Avaluacio de la qualitat de les dades

Fiabilitat i Validesa Biaixos (1 h)

Tema 28 Informatica aplicada a la investigacio en CCSS

Introduccio als recursos informatics aplicats a la investigacio en CCSS Xarxes i Internet Bancsde dades Aplicacions per a analisis de dades qualitatives i quantitatives (1 h)

Tema 29 Analisi de dades quantitatives (I) Interpretacio dels resultats

Fases i estrategies drsquoanalisis Avaluacions preliminars analisis principals Aspectes a consideraren la interpretacio de resultats (1 h)

Tema 30 Analisi de dades quantitatives(II) Aplicacio de processos estadıstics (I)

Aplicacio de lrsquoestadıstica descriptiva Mesures en epidemiologia (frequencia i efecte) (1 h)Aplicacio de lrsquoestadıstica inferencial Procediments estadıstics bivariats i multivariats (1 h)




Tema 31 Metodologia combinada per a la investigacio en infermeria

Integracio de dissenys qualitatius i quantitatius Fonament teoric de la investigacio multimetodeDissenys aplicacions estrategies i obstacles (1 h)

UNITAT TEMATICA 6- UTILITAT PRACTICA I DIFUSIO DE LA INFORMACIO CI-ENTIFICA ELABORACIO I PRESENTACIO DE RESULTATS

En aquesta unitat srsquoestudia lrsquoestructura dels informes drsquoinvestigacio i els criteris per a la seua redaccio ipresentacio Es fa emfasi en el sistema de presentacio i registre de cites i referencies

Tema 32 Comunicacio cientıfica

Generalitats de la comunicacio cientıfica Difusio (congressos i reunions cientıfiques publicacions)Avaluacio drsquoinformes drsquoinvestigacio (crıtica mesures drsquoimpacte) (1 h)

Tema 33 Elaboracio dels informes drsquoinvestigacio

Presentacio de resultats drsquoestudis qualitatius i quantitatius Redaccio dels treballs de recercaTipus continguts i organitzacio dels informes (1 h)

Tema 34 Reunions cientıfiques

Tipus de reunions cientıfiques i presentacio de resultats en comunicacions cientıfiques Tipuscontinguts i organitzacio de les reunions cientıfiques (1 h)

B) ELABORACIO DE TREBALLS EN CLASSE INDIVIDUALS I EN GRUP

Activitats amb suport a lrsquoaula virtual (15 h)

1 Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio qualitativa

2 Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus observacional

3 Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus experimental

4 Analisi drsquouna revisio sistematica

C) LECTURES

Durant el desenvolupament de la docencia es facilitara material de reforc i guies per a cadascuna de lesunitats tematiques

(2) LLICONS DEMOSTRATIVES I EXERCICIS EN LrsquoAULA DrsquoINFORMATICA EXER-

CICIS PRACTICS

UNITAT PRACTICA 1- ELABORACIO DE PROJECTES DrsquoINVESTIGACIO ANALISIDELS ARTICLES DrsquoINVESTIGACIO

Practica 1 Elaboracio de projectes drsquoinvestigacio (2 h)

bull Disseny drsquoestrategies per a cerques bibliografiques Aplicacions per al marco teoric i per analitzarrevisions

bull A partir de formularis normalitzats i de convocatories oficials es plantejaran diferents exercicisrelatius a la redaccio de projectes i emplenament de documents de convocatories Bibliografia irecursos

mdashArias FG El Projecte drsquoInvestigacio Introduccio a la metodologia cientıfica Ed EpistemeCaracas (2012)

Practica 2 Analisis crıtico de la investigacion cualitativa (2 h)

Practica 3 Analisis crıtico de la investigacion cuantitativa (I) (2 h)




Practica 4 Analisis crıtico de la investigacion cuantitativa (II) (2 h)

Lectura crıtica drsquoarticles drsquoinvestigacio Identificacio de diferents dissenys drsquoinvestigacio amb me-todologia qualitativa y quantitativa Analisi crıtic

bull Revisio i identificacio de les caracterıstiques i apartats de diferents informes documents i publi-cacions drsquoinvestigacio Lrsquoalumnat realitza exercicis de reconeixement i reconstruccio drsquoarticlesdrsquoinvestigacio Lectura crıtica drsquoarticles cientıfics i no cientıfics (2 h)

Bibliografia i recursos

mdashArias FG El Projecte drsquoInvestigacio Introduccio a la metodologia cientıfica Ed Episteme Ca-racas (2012) mdashBobenrieth Astete MA Lectura crıtica de artıculos originales en salud Medicinade Familia (And) 2001 2 81-90

mdashDr Mario Nodarse Rodrıguez Relacion de recursos utiles sobre lectura crıtica y escrituracientıfica disponibles en Internet y en las bases de datos Medline y Lilacslthttpwwwinfodoctororgrafabravoappraisinghtmgt

UNIDAD PRACTICA 2- PROCES DrsquoANALISI DE DADES DrsquoINVESTIGACIO I OBTEN-CIO DE RESULTATS APLICACIONS I PROGRAMES INFORMATICS DE SUPORT (SPSSregAtlastireg)

Practica 5 Introduccio al maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Inici Dades i variables (2 h)

bull Installacio i execucio de lrsquoSPSSreg Creacioimportacio drsquoun fitxer de dades Definicio devariables Gravacio de les dades Edicio drsquoun fitxer de dades Edicio completa de casos ivariables Operacions amb variables Generacio de noves variables Ordenacio i selleccio decasos

bull Exercicis drsquoacces a lrsquoaplicacio SPSSreg Disseny drsquouna base de dades Creacio de variablesIntroduccio de dades Operacions basiques sobre les dades

bull Recursos


mdashIntroduccion al SPSSreg Grupo de Innovacion Educativa Introduccion al SPSSreg Uni-versitat de Valencia lthttpwwwuvesinnovamidespssindexwikigt


Practica 6 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Procediments drsquoanalisi inicial de dades Estadısticadescriptiva (I) (2 h)

Practica 7 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Procediments drsquoanalisi inicial de dades Estadısticadescriptiva (II) (2 h)

bull Estadıstica descriptiva a) Variables categoriques distribucions de frequencies proporcionsi taxes representacions grafiques (diagrames de barres diagrames de sectors) b) Variablesquantitatives tendencia central dispersio posicio asimetria i curtosis c) Representacionsgrafiques (histogrames diagrames de caixes diagrames de punts) puntuacions tıpiques icorba normal

bull A partir drsquouna base de dades facilitada a lrsquoalumnat es realitzaran exercicis drsquoanalisi estadısticdescriptiu amb lrsquoaplicacio SPSSreg

bull Recursos




mdashVicente Villardon JL Estadistica descriptiva con SPSS 13

lthttpbiplotusalesDOCTORADO3CICLOBIENIO-06-08SPSS20Estadisticapdfgt





Practica 8 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Inferencia estadıstica ( I) (2 h)

Practica 9 Maneig de lrsquoaplicacio SPSSreg Inferencia estadıstica (II) (2 h)

bull Proves de normalitat (Komolgorov-Smirnov) Els contrasts sobre mitjanes a) Proves pa-rametriques t drsquoStudent per a una mostra mostres independents i mostres relacionadesANOVA drsquoun factor b) Proves no parametriques Taules de contingencia Khi quadrat Bi-nomial Ratxes Wilcoxon U de Mann-Whitney-H de Kruskal-Wallis Friedman Regressioi correlacio

bull A partir drsquouna base de dades facilitada a lrsquoalumnat es realitzaran exercicis drsquoanalisi estadısticinferencial amb lrsquoaplicacio SPSSreg

bull Recursos




mdashIntroduccion al SPSSreg Universidad Complutense de Madrid Facultad de Biologıa DptoMatematica Aplicada Biomatematica

lthttpe-stadisticabioucmesweb spss indice spsshtmlgt


Practica 10 Introduccio al maneig drsquoaplicacions drsquoanalisi qualitatiu (2 h)

bull Atlastireg

bull Lrsquoalumnat realitzara exercicis de tractament de dades de caracter qualitatiu

bull Recursos

mdashTutorials drsquoAtlastireg

mdashGuia rapida lthttpwwwatlasticomuploadsmedia QuickTour a6 espdfgt

mdashAcceso a la aplicacion Atlastireg 6 FIP

(3) TUTORIES OBLIGATORIES

A principio de curso es publicara un calendari de tutories obligatories per un seguiment de lrsquoassignaturai resolucio de problemes i dubtes sorgits durant lrsquoexecucio dels treballs o preparacio de lrsquoexamen (2 h)






Classes en aula drsquoinformatic I 20




40100 ) 60 h

















100 )) 90 h

A continuacio es detalla el volum de treball segons la distribucio de les activitats presencials i no presen-cials previstes i segons les unitats tematiques i unitats practiques

Volumen de trabajo segun actividadespresenciales y no presenciales directamente relacionadas

Presencial No presencial

Unitats Temes Hores T I U TG TI LE

UT 1 Fonaments de la investigacio cientıfica en ciencies de la salut 1 a 6 6 6 15 5

UT 2 Elements conceptuals de la investigacio 7 a 12 7 7 15 5

UT 3 Investigacio qualitativa 13 a 18 6 6 15 5

UT 4 Investigacio quantitativa Dissenys Mostreig 19 a 24 8 8 15 5

UT 5 Investigacio quantitativa Obtencio i analisi de les dades

Interpreracio de les dades Aplicacions informatiques de suport 25 a 31 7 7 15 5

UT 6 Utilitat practica i difusio de la informacio cientıfica

Elaboracio y presentacio de resultats 32 a 34 4 4 15 5

TOTAL TEORIA 38 38 9 30



TOTAL PR INFTCA 20 20 75

Tutorıa guiada Tutoria 2 2

TOTAL 60 38 20 2 165 30

TG treball de grup TI Treball individual LE Lectura





A) Classe magistral o de teoria

bull Els temes corresponents a lrsquoapartat de teoria es realitzaran mitjancant classes magistrals drsquounadurada drsquo1-2 hores per tema completant 38 credits presencials (38 hores)

B) Classes en aula drsquoinformatica

bull Les llicons demostratives i els exercicis practics que sumen un total de 10 activitats es duran aterme a lrsquoaula drsquoinformatica utilitzant els recursos drsquoacces a la informacio cientıfica del Servei deBiblioteques i Documentacio de la Universitat de Valencia aixı com de les aplicacions estadıstiquesllicenciades (SPSS Atlasti 6 Epidat)

C) Tutoria guiada

bull Segons calendari i programacio

D) Materials

bull Recursos de les aules drsquoInformatica i sales de practiques de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia ide lrsquoHospital General Universitari

E) Treballs que lrsquoalumnat ha de presentar

bull Treballs de tipus individual

ndash TREBALLS OBLIGATORIS

1) Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio qualitativa

2) Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus observacional

3) Lectura crıtica drsquoun article basat en investigacio quantitativa de tipus experimental

ndash LLIURA Exclusivament a traves drsquoAula Virtual en els terminis que srsquoindicaran

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura compren diverses parts

1) EXAMEN ESCRIT (75 de la puntuacio total)

Compren lrsquoavaluacio de tota la materia impartida en classes drsquoaula (teoria) en sessions practiques i laque correspon als exercicis i tasques

bull Format de lrsquoexamen escrit Questionari amb respostes multiples (45 preguntes tipus test amb 5possibilitats de resposta)


ndash La puntuacio del test srsquoobtindra comptabilitzant encerts i errors (cinc errors resten un encert)

ndash La puntuacio maxima de lrsquoexamen escrit sera de 75 punts

ndash Es considerara examen escrit aprovat una puntuacio igual o superior a 375

2) QUALIFICACIO DE LA DOCENCIA PRACTICA I EXERCICIS (25 de la puntuacio total)

La qualificacio de practiques solament es tindra en compte si se supera lrsquoavaluacio teorica (examen escritaprovat) i la nota resultant sera ponderada prenent com a referencia la puntuacio obtinguda en lrsquoexamenescrit

La puntuacio maxima de la docencia practica sera 25 punts (1 punt maxim corresponent a les assistenciesi 15 punts maxim a la realitzacio dels exercicis i tasques) que correspondria a una puntuacio de lrsquoexamenescrit de 75





bull Control drsquoassistencies Lrsquoassistencia a les sessions practiques es de caracter obligatori per a tots elsestudiants matriculats obtenint-se si escau una puntuacio maxima drsquo1 punt Lrsquoalumnat ERAS-MUSSICUE no esta exempt de la realitzacio drsquoaquestes sessions

bull Emplenament dels exercicis individuals obligatoris Els exercicis son materia drsquoestudi tutelada i sus-ceptible drsquoavaluacio en lrsquoexamen escrit Es controlara lrsquoemplenament i lliurament dels exercicis enAula Virtual Aquest apartat es valorara amb una nota maxima drsquo15 punts sempre que es qualifiquipositivament lrsquoassistencia a les practiques (gt80)

En el cas de tindre lrsquoexamen escrit (1) suspes o no aconseguir la qualificacio mınima necessaria entre lapart teorica (1) i la part practica (2) per a aprovar lrsquoassignatura la nota que constara en lrsquoacta sera la delrsquoexamen escrit de la part teorica (1)

SEGONA CONVOCATORIA Les practiques presencials obligatories en aula no poden recuperar-se(quant a lrsquoassistencia es referix) Els exercicis practics individuals podran entregar-se en els terminis establitspel professorat abans de lrsquoexamen de la segona convocatoria


Bibliografia basica

1 Argimon Pallas JM Jimenez Villa J (1999 2007) Metodos de investigacion clınica y epidemiologica3ordf ed Madrid Elsevier [BS SALUT PUBLICA 0045 0046 0047 0048 0049 BS-INFERMERIA]

2 Berenguera A Fernandez de Sanmamed MJ Pons M Pujol E Rodrıguez D Saura S (2014) Escucharobservar y comprender Recuperando la narrativa en las Ciencias de la Salud Aportaciones de lainvestigacion cualitativa Barcelona Institut Universitari drsquoInvestigacio en Atencio Primaria JordiGol (IDIAP J Gol) 2014

3 Burns N Grove SK (2004 2012) Investigacion en Enfermerıa Desarrollo de la practica enfermerabasada en la evidencia Barcelona Elsevier Espana SL [BS INFERMERIA 01066 01067 0116801169]

4 Denzin N Lincoln Y (2012) Manual de investigacion cualitativa Gedisa

5 Dıaz Portillo J (2011) Guıa practica del curso de bioestadıstica aplicada a las ciencias de la salud Ma-drid Instituto Nacional de Gestion Sanitaria 2011 Disponible en lthttpwwwingesamsssigobesestadEstudiosdocumPublicainternetpdfGuia Practica Bioestadisticapdfgt

6 Fathalla MF Fathalla MF (2008) Guıa practica de investigacion en salud Publicacion Cientıfica yTecnica Nordm 620 Washington DC OPSOMS

7 Flick U (2012) Introduccion a la investigacion cualitativa A Coruna Fundacion Paideiai Galiza

8 Garcıa J Jimenez F Arnaud M Ramırez Y Lino L (2011) Introduccion a la metodologıa de lainvestigacion en ciencias de la salud Mexico Mc Graw Hill

9 Polit DF Hungler BP (1997 2000) Investigacion cientıfica en ciencias de la salud Mexico Mc GrawHill [BS OBRES GENERALS 0060 0061 0062]


1 Aleixandre-Benavent R (2011) Fuentes de informacion en ciencias de la salud en Internet Panace12(33) 112-120

2 Anguera Argilaga MT (1998) Metodos de investigacion en psicologıa Madrid Sıntesis

3 Canales FH Alvarado EL Pineda EB (1994) Metodologıa de la investigacion Manual para eldesarrollo de personal de salud 2ordf ed Washington DC OPS




4 Cano Arana A Gonzalez Gil T Cabello Lopez JB por CASPe (2010) Plantilla para ayudartea entender un estudio cualitativo En CASPe Guıas CASPe de Lectura Crıtica de la LiteraturaMedica Alicante CASPe Cuaderno III p3-8 Disponible en lthttpwwwredcaspeorggt

5 Arias FG (2012) El proyecto de investigacion Introduccion a la metodologıa cientıfica 6ordf edCaracas Episteme

6 Chavez M Inzunza M (2002) Manual de estilo de publicaciones de la American Psychological Asso-ciation (adaptado para el espanol por Editorial El Manual Moderno) Mexico El Manual Modernocop

7 Delgado A (1997) Introduccion a los metodos de investigacion de la psicologıa Madrid PiramideDL

8 Desantes-Guanter JM (1996) Teorıa y tecnica de la investigacion cientıfica Madrid Sıntesis DL

9 Gomez MM (2006) Introduccion a la metodologıa de la investigacion cientıfica 1ordf Ed CordobaBrujas 2006

10 Martinez-Salgado C (2012) El muestreo en investigacion cualitativa Principios basicos y algunas con-troversias Cienc saude colet [Revista en Internet] 17(3) 613-619 Disponible en lthttpwwwscielobrscielophpscript=sci arttextamppid=S1413-81232012000300006gt

11 Saiz A Blasco JA y Grupo GEVIEC (2011) Elaboracion y validacion de instrumentos metodologicospara la evaluacion de productos de las agencias de evaluacion de tecnologıas sanitarias Evaluacion dela calidad de Estudios Cualitativos Madrid Plan de Calidad para el SNS del MSSSI Unidad de Evalua-cion de Tecnologıas Sanitarias Agencia Laın Entralgo 2011 Informes de Evaluacion de Tecnologıas Sa-nitarias UETS 201001 Disponible en lthttpwwwmadridorgcsSatelliteblobcol=urldataampblobheader=application2Fpdfampblobheadername1=Content-dispositionampblobheadername2=cade

naampblobheadervalue1=filename3DEvaluacion estudios cualitativospdfampblobheadervalue2=l

anguage3Des26site3DPortalSaludampblobkey=idampblobtable=MungoBlobsampblobwhere=135281294

6789ampssbinary=truegt

12 Salgado Levano AC (2007) Investigacion cualitativa disenos evaluacion del rigor metodologico yretos Liberabit [online] 13 (13)71-78

13 Salkind NJ (1999) Metodos de investigacion Mexico Prentice Hall

14 Seoane T et al (2007) La investigacion a partir de la observacion Estudios descriptivos Estudiosanalıticos EMERGEN 33(5)250-6

15 Sierra Bravo R (2002) Tesis doctorales y trabajos de investigacion cientıfica Metodologıa general desu elaboracion y documentacion Madrid Thomson

16 Tamayo y Tamayo M (2004) El proceso de la investigacion cientıfica 4ordf Ed Mexico Limusa

17 Valles MS (1997) Tecnicas cualitativas de investigacion social reflexion metodologica y practicaprofesional Madrid Sıntesis

18 Valor Yebenes JA (2000) Metodologıa de la investigacion cientıfica Madrid Biblioteca Nueva

19 Walker M (2000) Como escribir trabajos de investigacion Barcelona Gedisa

Recursos multimedia i web

1 Curso de SPSS Disponible en lthttpwwwspssfreecomgt

2 Pastor Barriuso R Bioestadıstica Madrid Escuela Nacional de Sanidad y Centro Nacional de Epi-demiologıa Instituto de Salud Carlos III 2012 Disponible en lthttppubliccionesisciiiesgt

3 Fisterracom Requisitos de Uniformidad para Manuscritos enviados a Revistas Biomedicas [sede Web]La Coruna Fisterracom 1990- [actualizada 2003 acceso 05 de marzo de 2013] Disponible enlthttp wwwfisterracomherramientasrecursosvancouvergt




4 Monje Alvarez Metodologıa de la investigacion cuantitativa y cualitativa Guıa didactica Universidadsurcolombiana 2011 Disponible en lthttpscarmonjewikispacescomfileviewMonje+Carlos+Arturo+-+GuC3ADa+didC3A1ctica+MetodologC3ADa+de+la+investigaciC3B3npdfgt

5 Nodarse Rodrıguez M Relacion de recursos utiles sobre lectura crıtica y escritura cientıfica disponiblesen Internet y en las bases de datos Medline y Lilacs Disponible en lthttpwwwinfodoctororgrafabravoappraisinghtmgt




ADDENDA COVID-19

1 Continguts




Classes presencials T 12 hClases practiques en aula P 20 hTutories reglades U 2 hTOTAL 34 h


Elaboracio de treballs individuals 15 hTreball autonom 11 hLectures de material complementari 30 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 5 hPreparacio de classes teoriques 20 hPreparacio de classes practiques i problemes 15 hResolucio de casos practics 20 hTOTAL 116 h



bull Aula inversa

ndash Es proporcionaran a lrsquoalumnat materials diversos segons el tema per la preparacio dels contingutsi el seu treball a lrsquoaula mitjancant activitats Concretament el material que lrsquoalumnat haura detreballar autonomament son

lowast Presentacions locutades breus amb les instruccions y esquema general dels apartats de cadatema

lowast Vıdeos o lectureslowast Resolucio drsquoactivitats

ndash Sessio presencial per a la resolucio de dubtes debat drsquoaspectes i idees claus i avaluacio continuasegons activitats proposades mitjancant lrsquoaula inversa
















bull Altres segons necessitats especıfiques

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de la materia compren diferents parts

1) QUALIFICACIO DE LrsquoEXAMEN ESCRIT (60 de la puntuacio total)

Avaluacio de tota la materia impartida en classes drsquoaula (teoria) en sessions practiques i la que corresponals exercicis i tasques

bull Format Questionari amb respostes multiples (45 preguntes tipus test amb 4 possibilitats de respos-ta)


ndash La puntuacio del test srsquoobtindra comptabilitzant encerts i errors (quatre errors resten un encert)ndash La puntuacio maxima de lrsquoexamen escrit sera de 6 puntsndash Es considerara examen escrit aprovat una puntuacio igual o superior a 3 punts

2) AVALUACIO CONTINUA (40 de la puntuacio total)

La puntuacio drsquoaquest bloc sol es tindra en compte si se supera lrsquoavaluacio teorica (examen escrit aprovatge 3 punts) i la nota resultant sera ponderada prenent com a referencia la puntuacio obtinguda en lrsquoexamenescrit

La puntuacio maxima de la docencia practica sera de 4 punts

bull 1 punt maxim corresponent a lrsquoassistencia a les sessions practiques

bull 2 punts maxim a la realitzacio dels exercicis i tasques a lrsquoaula

bull 1 punt maxim corresponent als exercicis individuals


bull Control drsquoassistencies Lrsquoassistencia a les sessions practiques es de caracter obligatori per a totsels estudiants matriculats obtenint-se en el seu cas una puntuacio maxima drsquo1 punt LrsquoalumnatdrsquoERASMUS-SICUE no esta exempt de la realitzacio drsquoaquestes sessions

bull Emplenament dels exercicis individuals i grupals (en aula) obligatoris Els exercicis son materiadrsquoestudi tutoritzada i susceptible drsquoavaluacio en lrsquoexamen escrit Es controlara lrsquoemplenament illiurament dels exercicis en Aula Virtual Aquest apartat es valorara amb una nota maxima de 3punts

En cas de vulnerabilitat la proporcio de la qualificacio de les activitats de grup srsquoadaptaren a les neces-sitats especıfiques de lrsquoalumnat

5 Bibliografia













Nom assignatura INFERMERIA EN URGENCIES EXTRAHOSPI-TALARIES EMERGENCIES I CATASTROFES



Curs Quart

Semestre Anual





31 02 0 1 02 45

1 2 0 4 2

Coordinacio Prof Camus Jorques Desiree

Despatx Nordm FIP


Profesorado Prof 1 Camus Jorques Desiree

Despatx Nordm FIP


Prof 2 Brage Serrano Ricardo

Despatx Nordm FIP





Prof 4 Garcia Molina Pablo

Despatx Nordm 3 FIP

Correu-e PabloGarcıa-Molinauves

Prof 5 Puchau Peri Ines

Despatx Nordm FIP


Prof 6 Sanchez Martınez Vanessa

Despatx Nordm FIP


Prof 7 Oficiales enfermeros de Sanidad

Lugar UME Base militar Jaime I Betera

Correu-e





Els professionals drsquoInfermeria juntament amb altres professionals sanitaris configuren un grup drsquoatenciourgent en equip io en coordinacio amb altres equips drsquoassistencia rescat i seguretat i exerceixen tasquesque srsquoemmarquen en el que denominem atencio io assistencia extra hospitalaria La formacio en aquestambit es una necessitat actual a causa del creixement de la demanda de professionals amb experiencia enaquest camp drsquoactuacio en el qual lrsquoinfermera forma part drsquoaquest especialitzat colmiddotlectiu que dona coberturaa les urgencies extrahospitalaries emergencies i catastrofes

Lrsquoassistencia extra hospitalaria pot situar-se de manera sistematica en tot el proces drsquoatencio urgental domicili lloc de treball via publica carretera llocs de recreo on concorre la circumstancial necessi-tat drsquouna atencio sanitaria especialitzada una atencio in situ que incloura totes les maniobres per a unaestabilitzacio vital i el seu trasllat a un centre sanitari

Una altra dels vessants drsquoaquest tipus drsquoassistencia es la que envolta a les emergencies sanitaries icatastrofes actuacions que estan legislades i reglamentades especialment en les seves maneres drsquoactuacioresponsabilitat i coordinacio Escenaris excepcionals on concorren actuacions multidisciplinaries

Davant la demanda i necessitat de personal format almenys en els fonaments basics de lrsquoassistencia forade lrsquohospital i en els catastrofes i emergencies sorgeix lrsquoimperatiu de dotar als futurs infermersas drsquounaformacio adequada sobre aquest tema i ajustada a les tasques i funcions que podra exercir en el seu exerciciprofessional integrades en les unitats corresponents

Els continguts que es detallen en lrsquoapartat corresponent tenen com a objectiu principal dotar a lrsquoa-lumnat dels coneixements basics necessaris per a una actuacio immediata en un escenari drsquourgencies extrahospitalaria en una situacio de catastrofe i emergencia sanitaria


Lrsquoalumnat arriba a aquest modul en el 4ordm any del Grau drsquoInfermeria despres drsquohaver cursat el modul deFormacio Basica i el modul de Ciencies de la Infermeria En aquesta assignatura es parteix de la consideracioque ja srsquohan superat els continguts drsquoaquests moduls aixı com que ja srsquohan tingut les primeres experienciesen atencio primariasalut publica i en atencio hospitalaria





G-17 Dissenyar sistemes de cures dirigides a les persones famılia grups i comunitat orientats alsresultats en salut avaluant el seu impacte i establint les modificacions oportunes

G-18 Promoure i respectar el dret de participacio informacio i autonomia en la presa de decisions deles persones ateses drsquoacord amb la forma que viuen el seu proces de salut-malaltia i mort










G-39 Ser capac de formular hipotesi recollectar i valorar de forma crıtica la informacio per a la resoluciode problemes aplicant entre altres lrsquoenfoc de genere







E-16 Coneixer les alteracions de salut de lrsquoadult identificant les manifestacions que apareixen en lesseues diferents fases Identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut Analitzar les dadesarreplegades en la valoracio prioritzar els problemes del pacient adult establir i executar el pla de cures irealitzar la seua avaluacio Realitzar les tecniques i procediments de cures establint una relacio terapeuticaamb els malalts i familiars Seleccionar les intervencions encaminades a tractar o prevenir els problemesderivats de les desviacions de salut Tenir una actitud cooperativa amb els diferents membres de lrsquoequip



Tenint en compte les competencies enumerades en lrsquoapartat anterior srsquohan plantejat els seguents resultatsdrsquoaprenentatge Srsquoespera que en finalitzar lrsquoassignatura lrsquoalumnat sigui capac de

1 Utilitzar els conceptes teorics i el coneixement de les cures drsquoInfermeria com a base per a la presa dedecisions en la practica infermera drsquourgencies i emergencies

2 Impulsar lınies drsquoinvestigacio que siguen rellevants per al diagnostic les intervencions i els resultats enurgencies i emergencies

3 Adoptar actituds concordants en la presa de decisions etiques i en la seua aplicacio amb el CodiDeontologic de la Infermeria

4 Realitzar la recollida i analisi de dades de salut o malaltia de la persona famılia o comunitat deforma contınua i sistematica sobre la base del marc conceptual drsquoinfermeria adoptat per a la prestaciode cuidats infermers en lrsquoambit drsquourgencies i emergencies i sobre la base del coneixement cientıficla concepcio dels cuidats infermers els components de la situacio i la percepcio del pacient i el seuecosistema

5 Realitzar els pertinents plans drsquoatencio drsquoinfermeria estandarditzats per a la seua posterior aplicaciomitjancant plans drsquoatencio drsquoinfermeria individualitzada basats en els diagnostics infermers formuladesi avaluar de forma eficac i rapida les respostes humanes que es generen davant els problemes de salutreals io potencials que amenacen la vida o no permeten viure-la amb dignitat

6 Avaluar i modificar si hi ha pertinencia els plans de cures basant-se en les respostes del pacient dela consecucio dels objectius i dels resultats mesurats

7 Parar esment integral a la persona per a resoldre individualment o com a membres drsquoun equip multi-disciplinari els problemes de salut que li afecten en qualsevol estadi de la vida amb criteris drsquoeficienciai qualitat




8 Sotmetre a triatge els pacients als quals es presten cures en situacions drsquoemergencies i catastrofes iaplicar la RAC ndash Recepcio Acolliment i Classificacio- als quals es presten cures urgents en lrsquoambithospitalari i drsquoatencio primaria de salut i en lrsquoambit de lrsquoatencio urgent extrahospitalaria quan noprocedisca o estiga superat el triage determinant la prioritat de la cura basant-se en les necessitatsfısiques i psicosocials i en els factors que influısquen en el flux i la demanda de pacients

9 Utilitzar amb destresa i seguretat els mitjans terapeutics i de suport al diagnostic que es caracteritzenper la seua tecnologia complexa

10 Establir una relacio terapeutica eficac amb els usuaris per a facilitar-los lrsquoafrontament adequat de lessituacions que patisquen

11 Participar activament amb lrsquoequip multidisciplinari aportant la seua visio drsquoexpert en lrsquoarea que licompeteix

12 Formular implementar i avaluar els estandards guies drsquoaccio i protocols especıfics per a la practica dela Infermeria en Urgencies i Emergencies

13 Gestionar els recursos assistencials amb criteris drsquoeficiencia i qualitat


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1- INTRODUCCIO (4 horas)

Lrsquoestudiant coneixera com estan estructurats i organitzats els Serveis drsquoemergencia i centres de coordina-cio Comprendra la logıstica sanitaria Els recursos necessaris i imprescindibles per a atendre les urgenciesemergencies Accidents de Multiples Vıctimes (AMV) i catastrofes Srsquointroduira lrsquoactuacio del personalque interve en AMV i Catastrofes Coneixera i identificara les caracterıstiques fisiopatologies del transportsanitari

Tema 1 Servicis drsquoemergencia i centres de coordinacio (1 h)

Tema 2 Logıstica sanitaria Recursos davant les urgencies emergencies Accidents de MultiplesVıctimes (AMV) y catastrofes (1 h)

Tema 3 Introduccio a lrsquoactuacio de AMV i Catastrofes (1 h)

Tema 4 Transport sanitari Fisiopatologia (1 h)

UNITAT TEMATICA 2- ASSISTENCIA DrsquoINFERMERIA EN EMERGENCIES MEDIQUES(15 horas)

En aquesta unitat srsquoaborda el domini de la RCP basica i la RCP Avancada i el coneixement de lesalteracions cardiopulmonars Tambe la Reanimacio Cardiopulmonar Avancada els ritmes cardıacs en laPCR i les emergencies cardiovasculars (el dolor toracic la sındrome coronaria aguda xoc cardiogenicfibrilmiddotlacio auricular patologia de pericardi urgencia hipertensiva disseccio aortica aguda)

Srsquoestudiaran diverses situacions drsquoemergencies com les respiratories (dispnea aguda insuficiencia respi-ratoria aguda EPOC reaguditzat asma agut distress respiratori de lrsquoadult tromboembolisme pulmonarhemoptisis neumotorax hemotorax) les digestives (hemorragia digestiva xoc hipovolemic abdomen agutvomits aguts encefalopatia hepatica Emergencies neurologiques sıncope coma crisi convulsiva ACV-codiICTUS) les psiquiatriques (crisis drsquoagitacio psicomotriu autolisis violencia psicosis agudes esquizofreniaaguda Intoxicacions maneig de lrsquointoxicat agut intoxicacions per Benzodiacepines Opiacis Antidepressiustricıclics Paracetamol Salicilats ingesta de caustics intoxicacio etılica) i les pediatriques (RCP avancadaatragantaments bronquiolitis laringitis aguda febre)

Finalment els farmacs en urgencies i emergencies i les tecniques instrumentals (acces venos intubacioendotraqueal intubacio via aeria difıcil drenatge toracic)

Tema 5 Reanimacio Cardiopulmonar Avancada Ritmes cardıacs en la PCR (2 h)




Tema 6 Emergencies cardiovasculars Dolor toracic sındrome coronari agut shock cardiogenicfibrilacio auricular patologia de pericardi urgencia hipertensiva disseccio aortica aguda (2 h)

Tema 7 Emergencies respiratories Disnea aguda insuficiencia respirateria aguda EPOC reaguditzatasma agut distress respiratori de lrsquoadult tromboembolisme pulmonar hemoptisis neumotoraxhemotorax (2 h)

Tema 8 Emergencies digestives Hemorragia digestiva shock hipovolemic abdomen agut vomitsaguts encefalopatia hepatica (1 h)

Tema 9 Emergencies neurologiques Sıncope coma crisi convulsiva ACV-codi ICTUS (1 h)

Tema 10 Emergencies psiquiatriques Crisis drsquoagitacio psicomotriu autolisis violencia psicosis agu-des esquizofrenia aguda (2 h)

Tema 11 Intoxicacions Maneig de lrsquointoxicat agut intoxicacions per Benzodiacepines Opiacis Antide-pressius tricıclics Paracetamol Salicilats ingesta de caustics intoxicacio etılica (2 h)

Tema 12 Emergencies Pediatriques RCP avanzada atragantamientos bronquiolitis laringitis agudafiebre (1 h)

Tema 13 Farmacs en urgencies i emergencies (1 h)

Tema 14 Tecniques instrumentals Acces venos intubacio endotraqueal intubacio via aeria difıcildrenatge toracic (1 h)

UNIDAD TEMATICA 3- ASSISTENCIA DrsquoINFERMERIA EN EMERGENCIES TRAU-MATOLOGIQUES (7 horas)

En aquesta unitat srsquoaborden els esdeveniments relacionats amb la biomecanica dels accidents de transitLrsquoactitud que srsquoespera del professional de les emergencies i lrsquoatencio inicial immediata al pacient politrauma-titzat aixı com lrsquoavaluacio secundaria del pacient politraumatitzat Es prestara una especial atencio als trau-matismes cranioencefalics abdominals toracics drsquoextremitats raquimedular amputacions traumatiques

Tema 15 Biomecanica dels accidents de transit (1 h)

Tema 16 Actitud general i atencio inicial al pacient politraumatitzat (2 h)

Tema 17 Avaluacio secundaria al pacient politraumatitzat (2 h)

Tema 18 Actuacio davant traumatismes Traumatismes cranioencefalics abdominals toracics drsquoex-tremitats raquimedular amputacions traumatiques (2 h)

UNIDAD TEMATICA 4- ASISTENCIA DE ENFERMERIA EN ACCIDENTES DE VICTIMASMULTIPLES (AMV) Y CATASTROFES (4 horas)

AMV i catastrofes Principis generals drsquoatencio El triatge classificacio de multiples vıctimes Emergencieslimitades electriques accidents aeris atrapaments materies perilloses animals perillosos espais tancatssegrests atemptats terroristes emergencies quımiques NBQ emergencies aquatiques

Tema 19 AMV i catastrofes Principis generals drsquoatencio (1 h)

Tema 20 El triatge Classificacio de multiples vıctimes (1 h)

Tema 21 Emergencies limitades Emergencies electriques accidents aeris atrapaments materies peri-lloses animals perillosos espais tancats segrests atemptats terroristes emergencies aquatiques(2 h)

Tema 22 Les emergencies NBQ (Nuclear Biologica Quımica) Els riscs nuclears en poblacio Efec-tes Proteccio i evacuacio Actuacio dels equips drsquoemergencies




B) PROGRAMA PRACTIC

El programa practic es realitzara a partir de simulacres en grups de 70 estudiants aproximadament Esplantegen 5 sessions de simulacres a rao de 3 hores cadascun

1 Atencio al Politraumatitzat I Immobilitzacio i mobilitzacio (I) mitjancant us de collaret cervical tipusFiladelfia llitera de cullera taula espinal matalas de buit arnes cingla de subjeccio Mobilitzacio enbloc Tecniques pont holandes volteig etc (2 h)

2 Atencio al Politraumatitzat II Immobilitzacio i mobilitzacio (II) mitjancant ferules de membrescolmiddotlocacio de ferno extricacio de vehicle pacient assegut retirada de casc maniobra de Rautek (2 h)

3 Reanimacio cardiopulmonar avancada segons les recomanacions de lrsquoERC i AHA vigents Tecnica decanalitzacio intravenosa aıllament de la via aeria difıcil traccio mandibular farmacologia intravenosa(2 h)

4 Preparacio simulacre Accidente de Multiples Vıctimes (AMV) Vıdeo formatiu i planificacio de lrsquoexer-cici (2 h)

5 Els accidents nuclears actuacio de lrsquoequip de Emergencies Proteccio radiologica Equips de proteccioProtocols drsquoutilitzacio Sistemes de descontaminacio


A) Activitat presencials de lrsquoalumnea








40100 ) 45 h














100 )) 90 h





Durant el desenvolupament de lrsquoassignatura esta previst emprar la classe magistral i participativa ambprojeccions estımul de colmiddotloquis i debats en lrsquoaula etc

En les classes practiques srsquoempraran les demostracions practiques el treball en equip la resolucio de pro-blemes practics i srsquoutilitzara de manera activa i passiva el material necessari per a lrsquoatencio extrahospitalariales emergencies i les catastrofes

En la tutela srsquoempraran sessions expositives taules rodones etc

En els simulacres resultara imprescindible la participacio activa de lrsquoalumnat Esta previst comptar amb lacolmiddotlaboracio amb la Unitat Militar drsquoEmergencia (UME) i amb el Servei drsquoAtencio Medica Urgent (SAMU)previ establiment dels corresponents convenis de colmiddotlaboracio entre aquests i la Facultat drsquoInfermeria iPodologia

9 Avaluacio

A) Assistencia i participacio en les practiques

Lrsquoassistencia sera obligatoria Aquesta i la participacio es valorara amb un 10 del total es a dir 1 puntsobre 10

B) Participacio en simulacre

Es valorara amb un 5 del total es a dir 05 punts sobre 10

C) Examen

Lrsquoexamen suposara el 85 de la qualificacio final (85 punts sobre 10) i contara amb dues parts

1 Resolucio drsquouna situacio drsquoatencio extrahospitalaria emergencia io catastrofe (CAS) De lrsquoexposiciodel cas srsquoelaboraran 10 preguntes tipus test que srsquoafegiran a les 50 de la part de teoria

2 Prova tipus test amb 50 preguntes mes 10 relacionades amb el cas (en total 60 preguntes) i amb 4possibilitats de resposta El temps estimat per a la realitzacio de lrsquoexercici es de 80 minuts

Per aprovar lrsquoexamen (C) srsquohaura drsquohaver superat la prova tipus test amb almenys una puntuacio del50 en la mateixa es a dir un 425 sobre 85 Es procedira llavors a sumar els punts de les practiques i elsimulacre De no aconseguir-se el mınim establert no se sumaran els punts de les practiques ni el simulacreque constaran com realitzades pero en cap cas seran comptabilitzades

Per al calcul es tindra en compte la seguent formula

Encerts AErrors E



rarr nota =

(Aminus E

nminus 1

)middot pT

Ejemplo



Puntuacio maxima del test (p) 8 5Nbre total de preguntes del test (T ) 60

rarr nota =

(43minus 7

4minus 1

)middot 5 5

50= 5 76




En aquest exemple se supera el 50 del test condicio necessaria per sumar la puntuacio obtingudaamb les practiques i el simulacre

En el cas de no haver superat la prova tipus test de lrsquoexamen (C) en lrsquoacta es reflectira la qualificacioobtinguda en el mateix sobre la puntuacio maxima assolible propiament en el test

Ates que tota la docencia teorica de lrsquoassignatura srsquoimparteix en el primer semestre la primera convo-catoria per al contingut teoric tindra lloc quan es realitzen les primeres convocatories del primer semestre(al gener) i la segona convocatoria quan en el perıode de segones convocatories (juliol)


1 Jimenez Murillo y Montero Perez (2018) Medicina de Urgencias y Emergencias Guıa diagnostica yprotocolos de actuacion 6ordf ed Elsevier

2 National Association of Emergency Medical Technicians (Naemt) (2019) PHTLS Soporte Vital deTrauma Prehospitalario NAEMT

3 ITLS - International Trauma Life SupportSEMES - Sociedad Espanola de Medicina de Urgencias yEmergenciasJohn ECampbellAntonio Requena Lopez (2018) International Trauma Life Supportpara Proveedores de los Servicios de Emergencias Medicas Editorial Medica Panamericana

4 Lluna Gonzalez Javier (coord) (2018) Asistencia inicial al Trauma Pediatrico AITP 3ordf ed AranEdiciones SL

5 Alvarez Leiva Carlos (2008) Manual de atencion a multiples vıctimas y catastrofes 3ordf ed AranEdiicones SL

6 de Bachur MD Richard G (Redactor) Shaw MD MSCE Kathy N (Redactor) (2015) Fleisher ampLudwigrsquos Textbook of Pediatric Emergency Medicine Wolters Kluwer

7 Shenoi R Pereira F Li J Giardino AP (2013) The Complete Resource on Pediatric OfficeEmergency Preparedness New York NY Springer

8 Ashok P Sarnaik Robert D Ross Steven E Lipshultz Henry L Walters III (sa) Cardiac Emer-gencies in Children A Practical Approach to Diagnosis and Management Springer

9 Editor(s) Ludwig Stephen Fleisher Gary R (Eds) (sa) Pediatric Emergency Care LippincottWilliams amp Wilkins (LWW)

10 Miele Vittorio Trinci Margherita (Eds) (2014) Imaging Trauma and Polytrauma in PediatricPatients Springer

11 Peter Cameron George Jelinek Ian Everitt Gary Browne Jeremy Raftos (2007) Tratado sobremedicina de urgencias pediatricas Elsevier

12 Casado Florez I Sanchez Santos L Rodrıguez Calzada R Rico-Villademoros F Roset Arisso P CorralTorres E ldquoIncidence of acute agitation and variation in acute agitation management by emergencyservicesrdquo Emergencias Rev Soc Espanola Med Emerg 201729(4)253ndash6

13 Wheat S Dschida D Talen MR ldquoPsychiatric Emergenciesrdquo Prim Care 201643(2)341ndash54 doi101016jpop201601009

14 Weber AN Michail M Thompson A Fiedorowicz JG ldquoPsychiatric Emergencies Assessing and Ma-naging Suicidal Ideationrdquo Med Clin North Am 2017101(3)553ndash71

15 Seeganna C Antai-Otong D ldquoManaging the Care of the Older Patient with Delirium and DementiardquoNurs Clin North Am 201651(2)261ndash73

16 New AM Nelson S Leung JG ldquoPsychiatric Emergencies in the Intensive Care Unitrdquo AACN Adv CritCare 201526(4)285-293




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts teorics inicialment arreplegats a la guia docent


Reduccio del pes drsquounes activitats i substitucio per unes altres mantenint el volum de treball que marca laguia docent original


Adaptacio de la docencia de les titulacions oficials de la Universitat de Valencia en el primer quadrimestredel curs 2020-21 basada en el model marc de docencia hıbrid

Lacutealumnat te la possibilitat dacuteassistir a lrsquoaula un dia a la setmana en les classes modalitat T de formapresencial i adaptat a les mesures de seguretat per a les classes P L U

Els dies que no acudisca a la classe presencial la seua dedicacio estara centrada en el desenvolupamentdel treball autonom

La metodologia sera adaptada a les necessitats de lrsquoalumnat classe magistral i fomentant el treballautonom

4 Avaluacio

bull Activitats dacuteavaluacio continua amb un total del 15 (15 punts)

bull Practiques amb un total del 15 (15) drsquoacord amb la guia docent drsquoorigen

bull 60 preguntes tipus test de la materia teorica amb 4 possibilitats de resposta El temps assignat alrsquoexercici es de 80 minuts Lrsquoexamen suposara el 70 de la qualificacio final (7 punts sobre 10) Pera aprovar lrsquoexamen srsquohaura drsquohaver superat la prova tipus test amb almenys una puntuacio del 50en la mateixa es a dir un 35 sobre 7 situacio en que se sumaran els punts de les practiques i de lesactivitats dacuteavaluacio continua

5 Bibliografia







525

MODUL 5

FORMACIO OPTATIVA

(45 ECTS)



526






Materia mdash


Nom assignatura DESENVOLUPAMENT COMUNITARI



Curs Quart

Quadrimestre Primer

Semestre Treball Social i Serveis Socials




25 12 0 06 02 45

1 1 0 2 1

Coordinacio Prof Gutierrez Benitez Marıa



Profesorado Prof 1 Gutierrez Benitez Marıa



Prof 2 Martın Lopez Miguel Angel


Correu-e MiguelMartinuves

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Al comencament del segle XXI la situacio de salut ha canviat per les transicions demografiques i epide-miologiques pero romanen les inequitats en salut entre i dins dels paısos Al mateix temps han aparegutnoves patologies nous riscos en el medi ambient fısic i social que incideixen en les conductes relacionadesamb la salut Per la seua banda els sistemes nacionals de salut com a sistemes adaptatius complexos queson intenten respondre a aquestes amenaces pero amb importants restriccions financeres

LrsquoOMS en el seu informe Salut per a tots en el segle XXI adverteix que la persistencia dels problemes depobresa i desigualtat ocasiona la deterioracio dels estils de vida lrsquoaugment de la violencia i el debilitament dela cohesio social Aquesta cohesio social es veu mes minvada si cap per la nulmiddotla participacio de les ciutadanesi els ciutadans en la presa de decisions en els processos de planificacio de la salut de forma concreta i deforma general per la inexistencia drsquouna planificacio territorial estrategica




Tambe lrsquoactual reforma del sector public que involucra noves directrius descentralitzacio privatitzaciomajor emfasi en lrsquoeficiencia (fer mes amb menys) i efectivitat pero deixant de costat la participacio ciutadanaen la presa de decisions sobre aquesta reforma i oblidant-se del principi de la governabilitat tan promulgatper la Unio Europea fa necessari que el coneixement sobre el Desenvolupament Comunitari siga fonamental

Amb el proposit de fer front a tots aquests i altres desafiaments drsquoordre mundial la comunitat interna-cional a traves de lrsquoOMS va aprovar la denominada polıtica de Salut per a tots en el segle XXI En ella esplantegen estrategies drsquoactuacio sostenible economica social polıtica i cientıficament la implantacio de laqual compren entre altres estrategies la que fa referencia a Un proces de desenvolupament sanitari par-ticipatiu que implique als agents rellevants en materia de salut a tots els anivelles mdashllar centres educatiusi de treball comunitats locals i paısmdash i que promoga la presa de decisions lrsquoaplicacio i la responsabilitatconjuntes es en aquest proces de desenvolupament sanitari participatiu i participat on el DesenvolupamentComunitari ha de ser conegut i aplicat per les i els professionals de la infermeria







G-12 Proposar i desenvolupar actuacions drsquoatencio a la salut que privilegien la promocio de la salut ila prevencio de la malaltia i que propendisquen a la millora de les condicions de vida de la poblacio












Es preten que lrsquoalumnat en finalitzar el curs aconseguisca els seguents resultats drsquoaprenentatge expressatsacı de forma generalista

1 Coneixer els diversos conceptes i el cos teoric existent sobre el Desenvolupament Comunitari i els seusdiversos processos

2 Comprendre i reflexionar sobre lrsquoactual fase del desenvolupament comunitari a Espanya

3 Considerar a la comunitat com un camp de treball prioritari entre les i els professionals de la salut

4 Comprendre i reflexionar sobre la capacitat participativa dels ciutadans (tecnics polıtics i ciutadaniaen general) en la generacio de les polıtiques socials i el benestar social

5 Coneixer i comprendre els diversos metodes de treball participatiu en i amb la comunitat

6 Aplicar la participacio comunitaria de forma real i efectiva des de lrsquoambit de la salut en coordinacioamb els altres ambits de la vida comunitaria

7 Aplicar la metodologia participativa a casos comunitaris reals

8 Aplicar la metodologia participativa a qualsevol acte de lrsquoactivitat professional


A) PROGRAMA TEORIC


Suposa un primer contacte amb lrsquoalumnat Es donara a coneixer

1 El programa de lrsquoassignatura de Desenvolupament Comunitari

2 Els objectius i competencies que es preten aconseguir durant el curs


4 La practica de tipus cooperatiu de forma detallada

5 Lrsquoavaluacio

UNITAT TEMATICA 1 PROCES DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI I PROTA-GONISTES DEL MATEIX

Tema 1 La Comunitat Aspectes Conceptuals Fonamentacio i origen del terme comunitat El senti-ment de pertinenca a una comunitat Els elements estructurals de la comunitat territoripoblacio demanda i recursos El proces comunitari i els seus protagonistes

Tema 2 El Desenvolupament Comunitari Significacio i abast de lrsquoexpressio desenvolupamentOrigen i evolucio de la nocio de Desenvolupament Comunitari Altres conceptes relacionatsorganitzacio de la comunitat Treball Social comunitari accio comunitaria planificacio terri-torial estrategica Ella professional drsquoinfermeria en el desenvolupament comunitari

Tema 3 Interaccio social comunicacio i desenvolupament comunitari El treball amb els grupsLes reunions El treball en equip Conflicte i negociacio Estrategies comunicatives en laintervencio amb la societat i amb collectius vulnerables

UNITAT TEMATICA 2 METODOLOGIES EN EL DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

Tema 4 Metodes de treball amb la comunitat El metode com proces La investigacio-accio partici-pativa Lrsquoestudio de cas El treball amb els grups Les reunions El treball en equip Conflicte inegociacio




Tema 5 Fases de la metodologia participativa El diagnostic comunitari la planificacio lrsquoexecucio ilrsquoavaluacio y control del desenvolupament comunitari

UNITAT TEMATICA 3 LA DIMENSIO INSTITUCIONAL I FUNCIONAL DE LA COMU-NITAT

Tema 6 Construint ciutadania La comunitat com eix vertebrador de la realitat social La comunitatcomo eix constructor de la realitat social

Tema 7 La comunitat com creadora de polıtiques socials La participacio comunitaria La governa-bilitat local La planificacio estrategica fase filosofica fase analıtica fase operativa Els projectesdrsquointervencio comunitaria (PIC)

B) PROGRAMA PRACTIC (Practica cooperativa)

Drsquoinici seguiment i exposicio final en lrsquoaula pero amb la realitzacio parcial del mateix com a treball coo-peratiu no presencial Es realitzara en grups mitjancant la metodologia de la investigacio-accio participativa(IAP) i sempre dins de lrsquoambit territorial drsquoun centre drsquoatencio primaria

Per a lrsquoexplicacio detallada drsquoaquest treball i els seguiments grupals drsquoaula srsquoestabliran determinats diesde practiques de laboratori amb lrsquoalumnat drsquoobligatoria assistencia (avaluable per al conjunt del grup)


A) Actividades presenciales del alumnoa








40100 ) 45 h

B) Actividades no presenciales del alumnoa













100 )) 6750 h





En funcio de les competencies a aconseguir i dels resultats drsquoaprenentatge srsquoutilitzaran diversos metodesdrsquoensenyament-aprenentatge exposicio magistral treball cooperatiu discussions de grup analisi de textosactivitats practiques i drsquoaplicacio etc

Sera una metodologia participativa i dinamica amb la finalitat de promoure la implicacio i la participaciode lrsquoalumnat en les classes teoriques i de caracter eminentment practic per potenciar i promoure en lrsquoalumnatla unio de teoria i praxi i de lrsquoaccio professional interdisciplinaria en un camp complex i dificultoso com esla participacio social i comunitaria

9 Avaluacio

Es realitzara combinant diferents tipus drsquoavaluacio que seran sumatius entre si

A) Treball grupal Comprendra el 50 del total de la nota Sera necessari assolir un 4 sobre 10per a que siga sumatiu amb les restants modalitats drsquoavaluacio

B) Treball individual Comprendra el 30 del total de la nota Sera necessari assolir un 4 sobre10 per a que siga sumatiu amb les restants modalitats drsquoavaluacio

C) Examen tipus test Comprendra el 20 del total de la nota

D) Es valorara lrsquoassistencia i la participacio de lrsquoestudiantat tant en sessions presencials alrsquoaula com en les tutories i en les activitats complementaries



1 Alberich T (2000) Perspectivas de la investigacion social La investigacion social participativa Ma-drid El Viejo Topo

2 Ander-Egg E (2003) Repensando la Investigacion-Accion Participativa Buenos Aires Grupoeditorial Lumen-Humanitas

3 Basogoti M Bru P Lorenza C (2001) IAP de bolsillo Edicion digital

URL lthttpwwwacsurorgIMGpdfGuia IAPpdfgt

4 Carvajal A (2011) Apuntes sobre desarrollo comunitario Edicion digital

URL lthttpwwweumednetlibros-gratis2011d1046introduccionhtmlgt

5 Judt T (2011) Algo va mal Madrid Taurus Ed de bolsillo

6 Maiztegui C Eizaguirre M (2008) Ciudadanıa y Educacion de la teorıa a la practica CuadernosDeusto de Derechos Humanos nordm 50

7 Marchioni M (2004) La accion social en y con la comunidad Zaragoza Editorial Certeza

8 Stuckler D Basu S (2013) Porque la austeridad mata El coste humano de las polıticas de recorteMadrid Taurus

9 Villasante et al (2000) La investigacion social participativa Construyendo ciudadana 1 y 2 MadridEl viejo topo

10 Wilkinson R Picket K (2009) Desigualdad Un analisis de la infidelidad colectiva Madrid Turner





1 Fals Borda (1995) Conocimiento y poder popular Bogota Siglo XXI

2 Freire P (1970) Pedagogıa del oprimido Montevideo Tierra Nueva

3 Hamzaoui M (2005) El Trabajo Social Territorializado las transformaciones de la accion publica enla intervencion social Universidad de Valencia ndash Nau LLibres

4 Malagon JL Sarasola JL (2006) Fundamentos del Trabajo Social Comunitario Sevilla Aconca-gua

5 Marchioni M (1999) Comunidad participacion y desarrollo Teorıa metodologıa y practica de laintervencion comunitaria Madrid Popular

6 Marchioni M (2006) Democracia participativa y crisis de la polıtica La experiencia de los planescomunitarios Cuadernos de Trabajo Social Vol 19 (2006) p 213-224

7 Masso Guijarro E (2005) Fundamentos teoricos y practicas de la IAP en Espana Revista de Antro-pologıa Iberoamericana Nordm 43 Sep-Oct 2005

8 Mazzola A (2001) Analisis de los Procesos de Intervencion en el marco del Desarrollo Local EnProgramas de Insercion y exclusion social Valencia Programa Intensivo Socrates-Erasmus de laUniversidad de Valencia

9 UCAR X (coord) (2009) Enfoques y experiencias internacionales de accion comunitaria BarcelonaGrao




ADDENDA COVID-19

1 Continguts



Manteniment de les classes teoriques segons els credits ECTS marcades de la guia docent original i de lessessions en les dates i hores estipulades en lrsquoOCA en horari lectiu No obstant aixo les sessions teoriquespresencials es dividiran si es necessari per al percentatge drsquoalumnat que requerisquen les condicions sa-nitaries

Srsquoinclou en el volum de treball la realitzacio a criteri del docent de proves drsquoavaluacio contınua quepoden incloure treballs i questionaris que impliquen una reduccio del pes de lrsquoavaluacio final


Com a metodologia docent es proposa la classe inversa io videoconferencia io la classe locutada lliurantel material docent a lrsquoalumnat a traves de lrsquoaula virtual



Durant les sessions teoriques es podran realitzar activitats que complementin el treball autonom (estudide casos etc) aixı com resolucio de dubtes

Per a les sessions practiques srsquoaportara material apte per al treball autonom que podra incloure vıdeosarticles documentacio especıfica etc

Implementacio de proves obligatories drsquoavaluacio contınua a criteri del docent realitzats a la plataformadrsquoAula virtual mitjancant questionaris i treballs que es realitzaran de manera presencial o no presencialdepenent de les condicions sanitaries per blocs de coneixement teoric i practic

Les tutories es realitzaran preferentment de manera virtual seguint les directrius de la Universitat deValencia mitjancant correus electronics o mitjancant videoconferencia a traves de la plataforma BlackboardCollaborate

En cas que les condicions sanitaries aixı ho requerisquen les sessions presencials teoriques es realitzaranmitjancant sessions locutades programades per a la seva visualitzacio en lrsquohorari establert amb una duradaaproximada donant llibertat als i les estudiants perque accedisquen al material durant la resta de el cursacademic

Se sollicitara a lrsquoalumnat la formulacio de preguntesdubtes sobre aquest material i el professorat con-testara a tot lrsquoalumnat a traves drsquolrsquoaula virtual les respostes als dubtes plantejats sobre lrsquoestudi drsquoaquestamateria impartida amb aquestes metodologies docents

Si no es pogueren realitzar presencialment les sessions practiques seran substituıdes per vıdeos elegitspel professorat

4 Avaluacio

Es mante el sistema de ponderacio de les diferents parts de lrsquoassignatura tal com apareix reflectit en la guiadocent


La modalitat de lrsquoexamen es realitzara ldquoen lıniardquo o presencial segons les condicions sanitaries

Lrsquoexamen ldquoonlinerdquo sera cronometrat i les preguntes es presentaran en ordre aleatori i sequencial sensepossibilitat de tornar enrere o anar endavant en lrsquoordre de les preguntes




5 Bibliografia

Es mante la bibliografia indicada a la guia

No obstant aixo srsquohan incorporat les diapositives de lrsquomaterial teoric amb audio i enllacos a lrsquointeriorque permetin lrsquoacces a informacio complementaria si fos necessari i tambe documents escrits






Materia mdash


Nom assignatura ANGLES APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT



Curs Quart

Semestre Primer

Departament Filologia Anglesa i Alemanya




35 08 0 0 02 45

1 1 0 0 1

Coordinacio Prof Ricart Vaya Alicia




Profesorado Prof 1 Ricart Vaya Alicia




Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e


Angles aplicat a les ciencies de la salut es una assignatura de marcat caracter instrumental igual que laresta drsquoassignatures drsquoangles per a finalitats especıfiques

Aquest caracter instrumental unit a lrsquoevident necessitat de comunicacio en angles especıfic tant en lrsquoambitde la investigacio (amb la majoria dels resultats publicats en revistes cientıfiques drsquoambit anglosaxo) comamb la creixent demanda sanitaria per part drsquoestrangers que viuen i treballen en el nostre paıs converteix alrsquoassignatura en una eina essencial per al desenvolupament de diverses tasques dins de lrsquoarea de la sanitat

Ser capac de comunicar-se en almenys un idioma estranger es essencial per a la vida laboral dels futursprofessionals del mon de la sanitat Lrsquoangles es sens dubte la llengua internacional per excelmiddotlencia aixımateix es la llengua mes parlada per turistes i visitants a la Comunitat Valenciana Per tant lrsquoalumnatdrsquoInfermeria futurs professionals del sector necessiten ser capacos de comunicar-se amb fluıdesa en anglesper a ampliar les possibilitats drsquoexercir la seua professio tant dins com fora de les nostres fronteres





Per a afrontar amb exit aquesta assignatura es convenient que ellrsquoestudiant de lrsquoassignatura Anglesaplicat a les ciencies de la salut tinga un nivell de coneixement de B1 de la llengua anglesa


Competencias basicas

CB-3 Que lrsquoalumnat tinga la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants per a emetre judicis queincloguen una reflexio sobre temes rellevants drsquoındole social cientıfica o etica

CB-4 Que lrsquoalumnat puga transmetre informacio idees problemes i solucions a un public tant especialitzatcom no especialitzat

CB-5 Que lrsquoalumnat desenvolupe aquelles habilitats drsquoaprenentatge necessaries per a emprendre estudisposteriors amb un alt grau drsquoautonomia


G-0 Hablar bien en publico







bull Tenir una marcada orientacio de servei al pacient

bull Manejar tecniques de comunicacio

bull Treballar en angles com a llengua estrangera

bull Treballar en mitjans socioculturals diferents


a) Comunicacio oral en contextos socioculturals i professionals relacionats amb lrsquoambit de les ciencies de lasalut

b) Comunicacio escrita en contextos socioculturals i professionals relacionats amb lrsquoambit de les ciencies dela salut

c) Maneig de tecniques de comunicacio interpersonal en angles

d) Coneixement i us de lexic especialitzat

e) Reconeixement de les peculiaritats de lrsquoatencio sanitaria i us del discurs de lrsquoatencio al pacient apropiatper a cada situacio comunicativa




f) Coneixement de les diverses cultures dels paısos on es parlen les llengues extragueres i de les seues varietatslinguıstiques

g) Respecte per la diversitat mdashcultural social racial de generemdash i reconeixement de les diferencies culturals


Cambridge English for Nursing

Tema 1 Patient admissions Taking a patient history Explaining how the heart works

Tema 2 Respiratory problems Giving instructions effectively Describing respiration

Tema 3 Wound care Asking for advice Describing wounds and taking part in Continuous Profes-sional Development

Tema 4 Diabetes care Discussing diabetes management Giving advice sensitively

Tema 5 Medical specimens Explaining pathology tests Telephone skills Contacting other staff

Professional English in Use

Tema 6 Medications Doing a medication check Explaining drugs interactions

Tema 7 Hospital personnel-Health care workers

Tema 8 Health and illness Parts and functions of the body

Tema 9 Symptoms and pain Giving instructions

Tema 10 Research Articles Abstracts Identifying linguistic features How to write a researcharticle










40100 ) 45 h

















100 )) 675 h


Srsquoutilitza una metodologia comunicativa en la qual lrsquoalumnat es part essencial del proces drsquoensenyament-aprenentatge basada en la interaccio comunicativa en lrsquoaula tant en parelles en grups en gran grup iodirectament amb el professora

La practica comunicativa es produeix en cada classe i es tendeix cap a una comunicacio real Drsquoaques-ta manera es practiquen i desenvolupen les quatre destreses comunicatives basiques Listening SpeakingReading y Writing

Es fara us dels mitjans de comunicacio audiovisuals i escrits textos i notıcies de la BBC o altres periodicsaixı com de vıdeos explicatius localitzables en el lloc web YouTube xarrades de professionals etc per aexercitar la comprensio i per a aprendre vocabulari

Es recrearan casos clınics reals per al desenvolupament de destreses orals

El treball autonom de lrsquoalumne tant a lrsquoaula com fora drsquoella es tambe un element fonamental en el seuproces drsquoaprenentatge de la llengua anglesa aixı com les tutories individuals o en grup

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio constara de dos blocs

1 Lrsquoexamen suposara el 90 de la qualificacio final i al seu torn se subdividira en

(a) Prova escrita (55) on lrsquoalumne demostrara la seua competencia gramatical i lexica aixı com laseua comprensio lectora (Writing 30 Reading 25)

(b) Prova oral (35) on lrsquoalumne posara en practica les seues habilitats comunicatives (Speaking20 Listening 15)


Per considerar-se aprovada lrsquoassignatura sera imprescindible una mitjana de 5 en lrsquoexamen






1 Allum V amp P McGarr (2008) Cambridge English for Nursing Intermediate + Cambridge Cam-bridge University Press

2 Glendinning E amp Howard R (2007) Professional English in Use Medicine (CUP) Oxford Cam-bridge University Press

3 Pohl A (2002) Test Your Professional English Medical Penguin English

Referencies complementaries

1 Alcaraz E (200015) El ingles profesional y academico Filologıa y Linguıstica Alianza EditorialSA

2 Ballesteros A (2001) El lenguaje de los medicos El medico Interactivo Diario Electronico de laSanidad [Internet]

3 Brooks J amp Witt R (2007) Scientific Writing Garnet Publishing Ltd

4 Cabre M T amp i Castellvı M T C (1993) La terminologıa teorıa metodologıa aplicacionesAntartidaEmpuries

5 Griffiths P (1998) Scientific Writing Studentrsquos Book University Foundation Study TransferableAcademic Skills Kit University of Reading Garnet education

6 Hall D amp M Foley (2012) MyGrammarLab Intermediate B1B2 Harlow Pearson EducationLtd

7 Hewings M (2007) Advanced Grammar in Use 2nd edition Cambridge CUP

8 Mccullaagh M amp Wrightmarie R (2008) Good Practice Communication Skills in Englishfor theMedical Practitioner Cambridge University Press

9 Murphy R (1999) English Grammar in Use (with answers) Cambridge Cambridge UniversityPress

10 Oshima A amp A Hogue (1991) Writing Academic English A writing and sentence structure handbookReading (MA) Addison-Wesley

11 Ricart Vaya Alicia (2008) An ESP comparative analysis in medical research articles Spanish-English Diss

12 Swales J (1990) Genre analysis English in academic and research settings Cambridge UniversityPress

13 Weissberg R amp Buker S (sa) Writing up Research Experimental Research Report Writing forstudents of English

14 Wyatt R (2006) Check Your English Vocabulary for Medicine All You Need to Improve YourVocabulary AampC Black




Pagines web

bull PubMed wwwncbinlmnihgov

bull Organizacion Mundial de la Salud OMS httpwwwwho

bull Base de datos de MEDLINE httpwwwmedline

Abreviatures

bull Medicinenet httpswwwyoutubecomuserlydz011 httpsglobalrphcomabbreviation

a

bull httpwwwcambridgeorgeltgoodpracticeGoodPractice_PED_MedicalAbbreviationspdf

Diccionaris

bull Diccionario de Cambridge httpsdictionarycambridgeorges)

bull Merriam Webster medical dictionary httpswwwmerriam-webstercommedical)

bull httpwwwthefreedictionarycom

bull Mosbyrsquos Dictionary of Medicine Nursing amp Health Professions Elsevier-Health Science Division(2016)

bull Diccionario Tecnico de la Comision Europea Multilingue 2011 httpwwwiateeu

bull Vocabulario de anatomıa httpswwwkenhubcom

bull Quizlet httpsquizletcom113695914trichology-vocabulary-flash-cards

bull Vıdeos de Virginia Allum httpswwwyoutubecomuserlydz011

bull Prefijos y sufijos Transpanish httptranspanishbizessufijos-prefijos-medicos

bull Base de datos linguee wwwlingueees

bull BBC Medical notes httpnewsbbccouk2hihealthdefaultstm

bull Plataforma medica Pfizerpro wwwpfizerproes

bull The student doctor network httpswwwstudentdoctornet

bull The short coat podcast httptheshortcoatcomtoo-idealistic-for-medicine




ADDENDA COVID-19

1 Continguts





Es recorrera a sessions sıncrones i asıncrones a traves de Black Board Collaborate es fara us de lrsquoAula Virtualper a publicar materials resoldre exercicis tutories presentacions etc

4 Avaluacio

1 Lrsquoexamen ldquoonlinerdquo suposara el 55 de la qualificacio final i al seu torn se subdividira en

(a) Prova escrita (55) on lrsquoalumne demostrara la seua competencia gramatical i lexica (30) aixıcom la seua comprensio lectora (Reading 25)

(b) Activitats en grup presentades com a treball o Projecte final 35


Per a considerar-se aprovada lrsquoassignatura sera imprescindible una mitjana de 5 en lrsquoexamen

5 Bibliografia









Modulo Formacio optativa

Materia mdash

Codigo asignatura 34397

Nombre asignatura CATALA APLICAT A LES CIENCIES DE LA SALUT


Curso academico 2020ndash2021

Curso Quart

Semestre Segon

Departamento Filologia Catalana

Creditos ECTS 45 (Presencial 40 rarr 45 h)

Creditos presencialesGrupos


35 08 0 0 02 45

1 1 0 0 1

Coordinacion Prof Perez Saldanya Manuel



Profesorado Prof 1 Perez Saldanya Manuel



Prof 2 Badal Bertolın Manuel

Despatx Nordm 75 7ordf planta Departament de Filologia CatalanaFacultat de Filologia Traduccio i Comunicacio

Correu-e ManuelBadaluves

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Catala aplicat a les ciencies de la salut es una assignatura optativa de quart curs que preten reforcar lacompetencia linguıstica en catala Es realitzara una descripcio dels aspectes gramaticals basics i srsquoorientaraen els aspectes terminologics propis de les ciencies de la salut Es treballara la produccio de textos generalsi especialitzats


Elsles alumnes han de partir drsquouns coneixements basics o elementals de la llengua oral i escrita (nivellB1) assolit generalment despres drsquohaver cursat batxillerat





Objectius

bull Aprofundiment en el coneixement de la llengua catalana tant en lrsquoambit escrit com oral

bull Iniciacio en la redaccio de textos de lrsquoespecialitat de les ciencies de la salut i en la documentacio delstermes

Drsquoacord amb el document de verificacio del tıtol les competencies que es pretenen assolir son










Al final drsquoaquesta assignatura srsquoespera que lrsquoestudiant siga capac de

bull Parlar i escriure correctament en llengua catalana (nivell B2)

bull Coneixer la tipologia de textos propis de lrsquoambit de les ciencies de la salut

bull Dominar les tecniques de documentacio terminologica

bull Coneixer els recursos a lrsquoabast per a resoldre els dubtes gramaticals i terminologics


Tema 1 Introduccio el text com a vehicle de comunicacio

1 Oralitatescriptura Els registres linguıstics

2 El discurs formal

(a) Els textos academics

(b) Els textos especialitzats el llenguatge drsquoespecialitat

Tema 2 Aspectes gramaticals

1 Aspectes fonetics ortografics i ortotipografics

2 Aspectes morfologics




3 Aspectes sintactics

Tema 3 Les tipologies textuals

1 Les tipologies textuals basiques

2 Els generes discursius associats a les ciencies de la salut

Tema 4 La terminologia

1 Les fonts de documentacio

2 Recursos drsquoInternet










40100 ) 45 h




Elaboracio de treballs en grup ndash -










100 )) 675 h





Tenint en compte la taula on apareix el volum de treball (sect7) els aspectes mes destacables del metodeque seguirem en lrsquoassignatura son els seguents

A) Classes teoriques les 35 hores es dedicaran a

bull Descriure els diversos aspectes teorics del programa

bull Debatre i analitzar en grup aquests aspectes guiats pel professor

bull Reflexionar sobre les activitats programades

B) Classes practiques les 8 hores consistiran en

bull Aplicacio dels coneixements teorics adquirits a les activitats practiques programades en cada tema

C) Activitats no presencials les 675 hores de preparacio de classes (teoriques i practiques) es dedicarana

bull Lectura de material bibliografic recomanat a les classes teoriques

bull Resolucio de les activitats proposades

bull Consulta a traves de fonts bibliografiques i de recursos drsquoInternet dels dubtes que genere la resoluciode les activitats

bull Supervisio a posteriori de les activitats corregides a classe per a poder traurersquon conclusions iavancar en els coneixements sobre la materia

La preparacio de lrsquoexamen requerira drsquounes 20 hores Es tracta drsquouna assignatura en que srsquointentencombinar els aspectes teorics amb lrsquoaplicacio practica per tant sera convenient portar-la al dia i no deixarlrsquoestudi de la materia per als dies previs a lrsquoexamen De fet la realitzacio de les activitats es consubstancialamb lrsquoadquisicio dels coneixements

Es fara un examen final que durara entre dues i tres hores

Es realitzaran dues sessions de tutories en grups Al marge drsquoaixo es convenient que els alumnesadquirisquen el costum drsquoassistir a lrsquohorari drsquoatencio del professor que podra servir entre drsquoaltres coses pera recomanar bibliografia complementaria comentar deficiencies o problemes detectats en les intervencions aclasse orientar en lrsquoelaboracio de les activitats etc

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio srsquoorganitzara a lrsquoentorn de tres criteris

a) El seguiment actiu de les classes teoriques i practiques 10 de la nota El seguiment es controlara permitja de lrsquoassistencia a classe (o el seguiment semipresencial tutoritzat) i el grau drsquoimplicacio en les classesteoriques i practiques (intervencions dels estudiants i activitats lliurades al professor)

b) La presentacio drsquoun treball breu sobre un tema de la salut 20 de la nota Srsquoelaborara un treball de 3o 4 pagines sobre un tema acordat entre ella professora i lrsquoalumnea Aquest treball srsquoavaluara teninten compte la claredat expositiva lrsquoadequacio formal i la correccio normativa

c) Lrsquoexamen sobre els continguts de lrsquoassignatura 70 de la nota

Per a aprovar lrsquoassignatura caldra haver obtingut com a mınim un 05 en el seguiment un 1 en eltreball i un 35 en lrsquoexamen Tot plegat servira per a comprovar que srsquohan assolit les competencies generalsi especıfiques apuntades





Bibliografia basica

1 Alberola Patrıcia et al (1996) Comunicar ciencia Picanya Edicions del Bullent

2 Ballabriga David et al (2004) Recursos linguıstics per a lrsquoambit sanitari Llengua i us 31 pp 17-32

3 Bernabeu Josep et al (1995) El llenguatge de les ciencies de la salut Valencia Generalitat Valen-ciana

4 IIFV (2002) Guia drsquousos linguıstics Valencia IIFV En lınia httpwebuaesiifvGuiausospdf

5 Llengua Societat i Comunicacio num 10 monografic titulat (sa) Medicina i llenguatge les paraulesde la salut En lınia httprevistesubeduindexphplsc

6 Martın Olga (2004) Manual de terminologia sanitaria basica Barcelona Generalitat de CatalunyaEn lınia httpwww20gencatcatdocscanalsalutHome20Canal20SalutCiutadaniaEines i recursosRecursos linguisticsRecursos terminologicsterminologia2004pdf

7 Mestres Josep Maria Joan Costa Mireia Oliva i Ricard Fite (2009) Manual drsquoestil La redaccio ilrsquoedicio de textos 4a edicio revisada i ampliada Barcelona Eumo Editorial [1a edicio 1995]

8 AVL (2019) Vocabulari de les ciencies de la salut Valencia Publicacions de lrsquoAcademia Valencianade la Llengua En lınia httpswwwavlgvaesdocuments3198765425VOCABULARIS_07pdf

Diccionaris enciclopedies

1 Diccionari Enciclopedic de Medicina en lınia httpwwwmediccat

2 Gran Enciclopedia Catalana en lınia httpwwwgreccathomehecfr preshtm

Portals drsquoInternet

1 Optimot httpoptimotgencatcat

2 Termcat httpwwwtermcatcatcaDiccionaris En Linia




ADDENDA COVID-19

1 Continguts





Classe (presencial) teoricapractica mes publicacio de materials a lrsquoAula Virtual mes tasques per AulaVirtual

En cas que siga necessari es podra recorrer a la imparticio de classes sıncrones mitjancant BlackboardCollaborate

4 Avaluacio

Lrsquoexamen final sera presencial La resta de continguts srsquoavaluaran per mitja dels recursos que ofereix lrsquoAulaVirtual

5 Bibliografia




549 SALUT LABORAL



Materia mdash


Nom assignatura SALUT LABORAL



Curs Quart

Semestre Primer





27 08 04 04 02 45

1 1 2 2 1

Coordinacio Prof Visconti Gijon Jose Vicente



Professorat Prof 1 Visconti Gijon Jose Vicente



Prof 2

Despatx

Correu-e

Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e



SALUT LABORAL 550


La Llei de Prevencio de Riscos Laborals de 1995 va introduir una nova filosofia en la forma drsquoentendre laprevencio de riscos en lrsquoempresa Aquesta filosofia no obstant aixo no va tenir la traduccio practica desitjadacom es va encarregar drsquoassenyalar la propia Estrategia Espanola de Seguridad y Salud en el Trabajo 2007ndash2012en ocupar-se del diagnostic dels principals problemes i debilitats del sistema de salut laboral que es venienobservant En ella srsquoassenyalava per exemple la falta drsquoun nivell adequat drsquointegracio de la prevencio enlrsquoempresa aixı com un compliment mes formal i burocratic que real i efectiu de les obligacions preventivesAixı mateix srsquoabundava que la relacio entre recursos preventius propis i aliens en les empreses la qualitatde les activitats preventives la formacio de professionals i treballadors son questions que poden i deuenmillorar-se Superada la fase drsquoestabliment drsquouna organitzacio preventiva en les empreses que complira elsrequisits legals exigits resulta necessari adoptar noves mesures i obrir un gran debat entre tots els subjectesimplicats sobre com perfeccionar lrsquoeficacia i la qualitat de la prevencio de riscos laborals en el nostre paıs

Per aco lrsquoesmentada estrategia es plantejava en el seu Objectiu 2 dedicat a millorar lrsquoeficacia i qualitatdel sistema de prevencio que lrsquoAdministracio General de lrsquoEstat i les administracions de les comunitatsautonomes establiran uns criteris de qualitat i eficacia exigibles als serveis de prevencio aliens Es denunci-ava aixı el que uns altres assenyalaven mes directament com a practiques burocratiques i de baixa qualitatgeneralitzades en la major part dels serveis de prevencio

Se subratllaven en definitiva dos problemes la falta drsquointegracio de lrsquoactivitat preventiva en lrsquoempresai falta de qualitat i eficacia dels Serveis de prevencio per a atendre a les necessitats de les empreses

El programa que es proposa en aquesta assignatura preten contribuir a palmiddotliar aquestes deficienciesmitjancant la inclusio de continguts que incideixen directament en aquesta problematica contemplant unarea de coneixement (o unitat tematica) sobre gestio de la prevencio que compta amb cinc temes

Lrsquoassignatura inclou a mes altres dues arees de coneixement mes tradicionals de la salut laboral comson els reflectits en la unitat drsquointroduccio a la salut laboral en la qual es repassen els conceptes basicslrsquoorganitzacio del sistema de prevencio de riscos laborals i lrsquoactivitat preventiva en lrsquoempresa drsquouna banda Iels inclosos en la unitat tematica sobre factors de risc en la qual es realitza un repas als principals factorsde risc laboral presents en les empreses



bull Anatomia humana

bull Fisiologia

bull Fonaments de psicologia en ciencies de la salut

bull Salut publica



G-4 Reflexionar sobre la importancia de lrsquoanalisi de genere en salut i comprendre com en funcio drsquoaquellels estils de vida lrsquous del temps i les condicions de treball tenen un impacte en la salut de les personesG-10 Treballar en equip entenent aquest com unitat basica en la qual srsquointegren estructuren i organitzen

de forma uni o multidisciplinar i interdisciplinar els i les professionals i altre personal de les organitzacionsassistencials com forma drsquoassegurar la qualitat de lrsquoatencio sanitariaG-11 Mantenir i actualitzar la competencia professional prestant especial importancia a lrsquoaprenentatge de

manera autonoma de nous coneixements i tecniques i a la motivacio per la qualitat en lrsquoatencio a la salutG-32 Coneixer valorar crıticament i saber utilitzar les fonts drsquoinformacio clınica biomedica i sanitaria per

a obtenir organitzar interpretar i comunicar la informacio cientıfica i epidemiologicaG-37 Ser capac de formular hipotesi recollectar i valorar de forma crıtica la informacio per a la resolucio

de problemes aplicant entre uns altres lrsquoenfocament de genere



551 SALUT LABORAL


E-5 Aplicar les tecnologies i sistemes drsquoinformacio i comunicacio de les cures de salutE-25 Treball fi de grau Materia Transversal el treball de la qual es realitzara associat a diferents materies

A mes drsquoaquestes competencies contemplades en el document de verificacio del tıtol srsquoha consideratpertinent plantejar els seguents objectius generals i especıfics que les complementen

Obtectius generals

1 Capacitar als alumnes perque adquireixin drsquouna visio global de la practica de la salut laboral enlrsquoempresa

Objectius especıfics

1 Comprendre la relacio entre el treball i la salut i els factors de risc que determinen la salut delstreballadors

2 Coneixer les dades basiques que defineixen la situacio de la salut laboral

3 Coneixer el marc jurıdic en el qual es desembolica la prevencio de riscos laborals

4 Entendre com funciona la gestio de la prevencio en lrsquoempresa

5 Elaborar un pla de vigilancia de la salut en lrsquoempresa

6 Adquirir coneixements basics dels principals factors de risc laboral

7 Adquirir habilitats per a identificar els riscos laborals

8 Coneixer les principals tecniques preventives dels riscos laborals

9 Coneixer els conceptes els procediments i les eines necessaries per a la gestio del risc en lrsquoempresa

10 Reconeixer els criteris que defineixen la qualitat dels serveis de prevencio

11 Coneixer els conceptes els procediments i les eines necessaries per a la gestio de la reincorporacio altreball despres drsquouna baixa laboral


1 Definir el model causal de les relacions entre el treball i la salut

2 Definir els conceptes basics de la salut laboral i la prevencio de riscos laborals

3 Reconeixer el marc jurıdic de la prevencio de riscos laborals

4 Comprendre lrsquoorganitzacio i el funcionament de la gestio de la prevencio en lrsquoempresa

5 Reconeixer i manejar la metodologia drsquoinvestigacio drsquoaccidents

6 Identificar els riscos derivats de lrsquoambient de treball i la manera de prevenir-los

7 Identificar els riscos derivats de la carrega fısica de treball i la manera de prevenir-los

8 Identificar els riscos derivats de les condicions drsquoocupacio i la manera de prevenir-los

9 Reconeixer les bases teoriques de la gestio del risc laboral

10 Comprendre el funcionament dels serveis de prevencio i definir els criteris de qualitat de la seua actuacio

11 Gestionar la informacio necessaria per a lrsquoactuacio preventiva en lrsquoempresa



SALUT LABORAL 552

12 Coneixer els mecanismes de comunicacio per a la gestio preventiva en lrsquoempresa

13 Discutir les formes que pot adoptar la participacio dels treballadors en lrsquoempresa

14 Reconeixer els principis que regeixen la negociacio colmiddotlectiva

15 Identificar els factors pronostic de la discapacitat laboral

16 Reconeixer els processos de reincorporacio al treball els factors pronostic els rols dels actors i elsmodels drsquointervencio en la discapacitat laboral


A) PROGRAMA TEORIC

UNITAT TEMATICA 1 INTRODUCCIO A LA SALUT LABORAL

Consta de tres temes a traves dels quals srsquointrodueix a lrsquoalumnea en la Salut Laboral Es discuteixenels conceptes de salut i de treball i els models explicatius de la relacio treballe salut A continuacio esdescriu lrsquoorganitzacio del sistema de prevencio de riscos laborals les normes basiques vigents els organismesencarregats de fer-les complir i de promoure la prevencio i amb una atencio especial al sistema de la seguretatsocial per a poder entendre el sistema de proteccio dels treballadors davant lrsquoaccident de treball i la malaltiaprofessional Finalment srsquoanalitza el sistema de gestio de la prevencio en les empresa i dues dels seusinstruments mes rellevants lrsquoavaluacio de riscos i la vigilancia de la salut

Tema 1 Treball y salut Conceptes Models Indicadors Accidents de treball Malalties professionalsMalalties laborals Condicions drsquoocupacio i salut

Tema 2 Organitzacio del sistema de prevencio de riscos laborals Marc jurıdic de la prevencioOrganismes publics El Sistema de la Seguretat Social

Tema 3 Lrsquoactivitat preventiva en lrsquoempresa La gestio de la prevencio Lrsquoavaluacio dels riscs Lavigilancia de la salut

UNITAT TEMATICA 2 FACTORS DE RISC I PATOLOGIA LABORAL

Consta de quatre temes corresponents a les quatre agrupacions habituals dels riscos laborals factorsde risc de lrsquoaccident de treball (seguretat) factors de risc del medi ambient de treball (higiene industrial)factors de risc derivats de la carrega fısica (ergonomia) i factors de risc psicosocials (psicosociologia laboral)

En cadascun dels temes srsquoaportaran les informacions basiques necessaries per poder identificar els riscosEs treballaran diferents tecniques drsquoidentificacio dels mateixos i srsquoidentificaran les estrategies preventivesdisponibles

Tema 4 Seguretat i accidents de treball Factores de riesgo del accidente de trabajo Normativa deseguridad Investigacion de accidentes

Tema 5 Higiene industrial Agents fısics soroll radiacions illuminacio temperatura Agents quımicsNanotecnologies Identificacio dels riscos Prevencio dels riscos

Tema 6 Ergonomia Esforc fısic i manipullacio de carregues Risc postural Moviments repetitiusIdentificacio dels riscos Prevencio dels riscos

Tema 7 Psicosociologia laboral Factors de risc psicosocial Practiques de gestio de la ma drsquoobraAssetjament laboral Identificacio dels riscos Prevencio dels riscos

UNITAT TEMATICA 3 GESTIO DE LA PREVENCIO

Consta de cinc temes en els quals srsquoabordaran i practicaran drsquouna banda diferents procediments itecniques necessaria per a la gestio dels riscos en lrsquoempresa Drsquoaltra banda es posara especial atencio alrsquoorganitzacio i funcions del Servei de Prevencio aixı com als criteris que defineixen la qualitat de la seuaactuacio



553 SALUT LABORAL

Tema 8 Gestio del risc laboral en lrsquoempresa Bases per a la gestio del risc laboral en lrsquoempresaConcepte de cultura preventiva Risc sistemic i governanca del risc

Tema 9 Rol del Servei de Prevencio Estructura i funcions del Servei de Prevencio Concepte dequalitat aplicat al Servei de Prevencio Avaluacio dels Serveis de Prevencio

Tema 10 Bases metodologiques Gestio de la informacio Intervencio preventiva Avaluacio de resultats

Tema 11 Bases operatives La comunicacio en lrsquoempresa Participacio dels treballadors i treballadoresLa negociacio collectiva

Tema 12 Gestio de la reincorporacio al treball Discapacitat i factors pronostic Rols CompetenciesModels drsquointervencio Ferramentes de gestio

B) PROGRAMA PRACTIC

En cadascun dels temes srsquoaniran intercalant classes practiques a manera de taller el les que es treballa-ran habilitats de recerca i tractament drsquoinformacio pertinent i drsquoutilitzacio drsquoeines de coneixement llistatsdrsquoobservacio questionaris etc


45 ECTS(1125 h)

1 ECTS

= 25 h

Presen-cial

en aula40

(45 h)

asymp 70 Act tipus expositiu equiv 11 ECTS (270 h)

asymp 30 Act practiques equiv 07 ECTS (180 h)


Nopresen-

cial60

(675 h)

Assist a esdeveniment i activitats externes mdashElaboracio de treballs individuals 10 hElaboracio de treballs en grup 75 hEstudi i treball autonom 20 hLectures del material complementari 10 hPreparacio drsquoactivitats drsquoavaluacio 20 hPreparacio de classes de teoria mdashPrep de classes practiques i de problemes mdashResolucio de casos practics mdashResolucio de questionaris on-line mdash






SALUT LABORAL 554




Classes magistrals participatives amb suport de mitjansaudiovisuals en les quals es treballaran els continguts delrsquoassignatura es formularan preguntes que es debatran enlrsquoaula

Treball degrup


Tutories


Avaluacio

Proves escrites per a la valoracio dels continguts teoric-practics i presentacio de treballs individuals i en grup







9 Avaluacio

PART TEORICA

Els continguts teorics srsquoavaluaran mitjancant una prova escrita utilitzant com a instrument les deno-minades proves objectives o questionari amb preguntes tancades tipus test que permeten explorarampliament la materia donat el nombre elevat de preguntes que poden formular-se i per la facilitat que telrsquoestudiant per a dur a terme la seua resposta

La prova constara drsquoentre 20 i 30 preguntes amb 3 alternatives de resposta de les quals solament unasera la correcta Les preguntes podran referir-se tant als continguts de la part teorica com als de la partpractica impartits en lrsquoaula La puntuacio obtinguda de 0 a 7 es calculara tenint en compte la seguentformula

Encerts AErrors I



rarr nota =

(Aminus I

nminus 1

)middot pT

Exemple




rarr nota =

(23minus 4

3minus 1

)middot 7

3= 4 90



555 SALUT LABORAL

PART PRACTICA

Srsquoavaluara mitjancant la resolucio drsquoexercicis o presentacio de treballs realitzats a partir de les classespractiques en lrsquoaula Lrsquoassistencia a aquestes classes de caracter practique sera obligatoria i es procedira alseu control mitjancant fulla de signatures

Els exercicis practics es puntuaran de 0 a 3 i la nota final sera la mitjana ponderada dels resultats decada treball

AVALUACIO GLOBAL

Lrsquoavaluacio global definitiva sera el resultat de sumar la nota aconseguida en la part teorica mes la notaobtinguda en la part practica

ndash La puntuacio obtinguda en la prova test equivaldra al 70 de la nota final

ndash Els productes elaborats en els tallers equivaldran al 30 de la nota final

Per a procedir al calcul de la nota global es deura haver obtingut almenys un 35 sobre 7 en la parteixtipus test i haver obtingut una puntuacio igual o superior a 15 sobre 3 en la suma ponderada delsresultats dels treballs presentats en classe

En cas contrari la nota que es reflectira en lrsquoacta sera la suma de la nota de la prova tipus test mes lameitat de la nota obtinguda en els treballs

La puntuacio dels exercicistreballs realitzats en els tallers es mantindra fins a la segona convocatoria


1 III Foro ISTAS de Salud Laboral (2003) Hacer lo que hay que hacer y hacerlo bien La gestion dela salud y seguridad en el trabajo Madrid ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo Ambiente y Salud)httpistasnetdescargasIIIforopdf

2 Boix P Rodrıguez A coord Criterios de buena practica profesional en actividades preventivasMadrid INSHT httpswwwinsstesdocumentacioncatalogo-de-publicacionescriterios-de-buena-practica-profesional-en-actividades-preventivas

3 Falagan Mj Canga A Ferrer P Fernandez JM (2000) Manual basico de prevencion de riesgos labo-rales Higiene Industrial Seguridad y ergonomıa Oviedo Sociedad Asturiana de Medicina y Seguri-dad en el Trabajo y Fundacion Medicos Asturias httpsprevencionarcommedia201702Manual-basico-de-PRLpdf

4 Rescalvo F (2004) Ergonomıa y salud Junta de Castilla y Leon httpstrabajoyprevencionjcyleswebjcylTrabajoYPrevencionesPlantilla100Detalle1284383247916Publicacion1267295846382Redaccion

5 VVAA (2012) Riesgos para la salud y la seguridad en el trabajo en el sector sanitario Guıade prevencion y buenas practicas Luxemburgo Oficina de Publicaciones de la Union Europeahttpsopeuropaeuespublication-detail-publicationb29abb0a-f41e-4cb4-b787-4538ac5f0238

6 Ruiz Frutos C Garcıa A Delclos J Benavides FG (eds) (2013) Salud Laboral Conceptos y tecnicaspara la prevencion de riesgos laborales 4ordf Ed Barcelona Masson

7 II Foro ISTAS de Salud Laboral (2000) Vigilar la salud prevenir el riesgo Madrid ISTAS (InstitutoSindical de Trabajo Ambiente y Salud) httpistasnetdescargasIIforopdf



SALUT LABORAL 556

ADDENDA COVID-19

1 Continguts





bull Es facilitaran presentacions locutades

bull Se sollicitara lrsquoelaboracio de treball de manera grupalindividual

bull Srsquoempraran videoconferencies per a atendre les tutories

4 Avaluacio

Lrsquoavaluacio es realitzara mitjancant la realitzacio drsquoun examen tipus test a traves de lrsquoaula virtual ilrsquoelaboracio de tasques que srsquoaniran indicant en la mateixa aula virtual amb el mateix pes amb el quesrsquoindica a la guia docent per a cadascun dels casos

5 Bibliografia







Materia mdash


Nom assignatura ACTIVITAT FISICA I PROMOCIODE LA SALUT ENINFERMERIA



Curs Quart

Semestre Primer





28 1 0 05 02 45

1 1 0 2 2



Correu-e anaQueraltuves

Profesorado Prof 1 Queralt Blasco Ana



Prof 2 Terron PerezMarta



Prof 3

Despatx

Correu-e

Prof 4

Despatx

Correu-e

Prof 5

Despatx

Correu-e


Lrsquoassignatura Activitat fısica i promocio de la salut en infermeria consta de 45 credits ECTS deformacio optativa Srsquoimparteix en lrsquoultim curs de grau

La promocio de la salut i especialment la promocio drsquoactivitat fısica es una tasca interdisciplinariaque exigeix la coordinacio de diferents professionals entre els qui es troben els professionals drsquoinfermeriaLa finalitat drsquoaquestes activitats de promocio de salut es la creacio drsquouna demanda publica que situe lesquestions relatives a la salut en un lloc preferent i convencer a els qui posseeixen influencia en la seva accioa favor de la salut

La inactivitat fısica i el sedentarisme constitueixen un dels principals problemes de salut publica a tot elmon Segons Lee et al (2012) el sedentarisme es responsable drsquouna de cada deu morts al mon practicamentel mateix nombre que les que provoca el tabac o lrsquoobesitat Tant el sedentarisme com el sobrepes son fac-tors de risc omnipresents en molts dels problemes de salut com la diabetis les malalties cardiovasculars




osteomusculares oncologiques etc i es relacionen amb la cronicitat dels mateixos Els professionals drsquoinfer-meria tant des de lrsquoambit hospitalari i drsquoatencio primaria com des de lrsquoacompliment de tasques de gestio iinvestigacio posseeixen un paper clau en la promocio de lrsquoactivitat fısica en la poblacio

Lrsquoassignatura Activitat fısica i promocio de la salut en infermeria te com a objectiu conscienciaral Graduata en Infermeria de la importancia de lrsquoactivitat fısica orientada a la salut aixı com de la sevapromocio en la societat actual contribuint aixı a lrsquoadquisicio drsquoestils de vida saludables per part de la personala famılia i la comunitat


Es convenient que lrsquoalumnat posseısca els coneixements habilitats i actituds treballats en les materiesque formen part del modul de Formacio Basica Comuna i del modul de Ciencies de la Infermeria aixı comhaver realitzat els Practicum I i II del modul de Practiques Tutelades i Treball Fi de Grau























A mes de les citades competencies els resultats drsquoaprenentatge expressats en forma drsquoobjectius quelrsquoalumnat ha drsquoaconseguir en finalitzar aquesta assignatura son

ndash Diferenciar els termes activitat fısica exercici fısic esport i condicio fısica

ndash Descriure els efectes els riscos i els beneficis de lrsquoactivitat fısica

ndash Analitzar crıticament el paper del professional drsquoinfermeria en la prescripcio drsquoexercici fısic

ndash Dissenyar programes drsquoactivitat fısica orientats a un grup poblacional especıfic


A) PROGRAMA TEORIC

Tema 1 Conceptes basics en activitat fısica i salut

bull Conceptualitzacio dels termes activitat fısica exercici fısic esport i condicio fısica

bull Bases cientıfiques de la promocio drsquoactivitat fısica

bull El paper del professional drsquoinfermeria en la promocio drsquoactivitat fısica per a la salut

bull Promocio drsquoactivitat fısica orientada a la salut en atencio primaria i atencio hospitalaria

bull Diagnostics NANDA relacionats amb la inactivitat fısica

Tema 2 Bases fisiologiques de lrsquoexercici

bull Components de la condicio fısica-salut i la seua valoracio

bull Metabolisme energetic i exercici fısic

Tema 3 Beneficis i riscos de la practica drsquoecercici fısic

bull Importancia de lrsquoexercici fısic en la promocio de la salut

bull El paper de lrsquoactivitat fısica en relacio amb la salut

bull Seguretat i activitat fısica saludable

Tema 4 Principis generals de la prescripcio drsquoactivitat fısica orientada a la salut en Infer-meria

bull Metodologia i components de la prescripcio drsquoexercici fısic

bull Aspectes psicosocials en la prescripcio drsquoexercici fısic

bull Plans de cures (relacionats amb els diagnostics NANDA) utilitzacio del NIC i NOC

Tema 5 Prescripcio drsquoexercicis per a diferents grups poblacionals




bull Adaptacio i aplicacio de les recomanacions generals en funcio de lrsquoedat i genere infanciaadolescencia tercera edat mujer (embarac postpart menopausia) etc

bull Adaptacio i aplicacio de les recomanacions generals en diferents problemes de salut pro-blemes cardiovasculars de lrsquoaparell locomotor trastorns endocrinometabolics trastornsdel metabolisme minero-calcic patologia respiratoria cancer salut mental etc

B) SESSIONS PRACTIQUES (P i L)

En aquesta unitat tematica es plantejaran sessions practiques per aprofundir en els continguts de lesunitats II III i V Aixı mateix es posaran en practica les diferents formes i instruments que srsquoutilitzenactualment per al mesurament i registre de lrsquoactivitat fısica










40100 ) 60 h














100 )) 90 h


La major part de lrsquoassignatura es desenvolupara de forma teoric-practica on lrsquoestudiant tindra en totmoment un paper actiu en el proces drsquoensenyament i aprenentatge

Al llarg de les sessions es realitzaran principalment activitats de reflexio posada en comuna i exposiciode diversos continguts del programa de forma individual i grupal per part de lrsquoalumnat Aixı mateix esrealitzaran sessions practiques i sessions de tutoria per a resoldre possibles dubtes io dificultats De formapuntual es realitzaran classes expositives per part del professorat

Per a fomentar el pensament crıtic per part dels estudiants i aconseguir un major coneixement sobrela importancia de lrsquoactivitat fısica per a la salut srsquoutilitzara lrsquoaprenentatge cooperatiu o en grup En lesdiferents sessions es plantejaran entre altres activitats casos practics en els quals lrsquoestudiant haura drsquoaplicarels coneixements adquirits en la present assignatura com els coneixements habilitats i actituds adquiridesal llarg de la titulacio




LrsquoAula Virtual sera lrsquoeina principal de comunicacio amb lrsquoalumnat tant per a posar a la disposicio delrsquoestudiant diversos materials de consulta i treball com per a gestionar el lliurament i avaluacio drsquoactivitats

9 Avaluacio

Lrsquoavaluacio de lrsquoassignatura es dura a terme de forma continuada a traves de la valoracio de lrsquoassistenciala participacio i lrsquoelaboracio-lliurament de les activitats grupals i individuals realitzades en les sessionsteoriques-practiques

Aixı mateix per poder superar lrsquoassignatura lrsquoestudiant haura de presentar dins del termini i en la formaescaient un cas practic (realitzat individualment) i obtenir una puntuacio drsquoalmenys 15 sobre 3 punts

La distribucio de la puntuacio srsquoefectuara tenint en compte el seguent

bull Assistencia-participacio (10)

bull Activitats individuals i grupales realitzades en el desenvolupament de lrsquoassignatura (60)

El professorat concretara en les primeres sessions de classe les activitats que haura de realitzarlrsquoalumnat i el pes de cadascuna drsquoelles

bull Cas practic (individual) (30)

Per poder superar lrsquoassignatura lrsquoestudiant haura drsquoaconseguir una puntuacio igual o superior a 5 puntssobre 10 tant de forma global com en cadascuna de les activitats avaluables

rArr Procediments alternatius si es el cas per superar lrsquoassignatura En el cas que alguna alumna o alumneper qualsevol circumstancia no poguera assistir amb regularitat a les sessions de treball del grup podraexaminar-se dels continguts de lrsquoassignatura mitjancant la realitzacio drsquouna prova escrita


Referencias basicas

1 Devıs J (coord) (2000) Actividad fısica deporte y salud Barcelona Inde

2 Lee IM Shiroma EJ Lobelo F Puska P Blair SN amp Katzmarzyk PT (2012) Effect ofphysical inactivity on major non-communicable diseases worldwide an analysis of burden of diseaseand life expectancy Lancet 380 219ndash229

3 Sallis JF amp Owen N (1999) Physical activity amp behavioral medicine USA Sage Publications

4 Serra R amp Bagur C (2004) Prescripcion de ejercicio fısico para la salud Barcelona Paidotribo

5 Vallbona C Roure E Violan M amp Alegre JV (2007) Guia de prescripcio drsquoexercici fısic per ala salut (PEFS) Barcelona Generalitat de Catalunya

6 Villalvilla D J Alonso C Aznar S amp Martınez L (2013) Promocion de actividad fısica y saludpara una practica enfermera basada en la evidencia Madrid DAE




ADDENDA COVID-19

1 Continguts

Es mantenen els continguts inicialment contemplats a la guia docent





Es mante la metodologia docent inicialment arreplegada a la guia docent original es a dir aprenentatgecooperatiu aixı com les activitats tasques io casos practics

Seguint el model marc de docencia hıbrid proposat per la universitat aixı com la proposta conjunta delDepartament drsquoInfermeria i de la Facultat drsquoInfermeria i Podologia es planteja el seguent

bull Classes modalitat T (teoria) lrsquoalumnat acudira una vegada a la setmana a lrsquoaula per a posar encomu aquelles activitats o tasques realitzades de forma no presencial aixı com per a realitzar altres

bull Classes modalitat P (practica drsquoaula) L (laboratori docent) i U (tutoria grupal) esmantindran presencials sempre que els requisits drsquoaforament establerts per la Universitat es puguencomplir


bull En el cas que la situacio sanitaria imposara que la totalitat de la docencia es desenvolupara ldquoonlinerdquosrsquoutilitzara lrsquoaula virtual (amb la creacio de forums) per a donar suport a la realitzacio de les activitatso tasques i la plataforma Blackboard Collaborate (BBC) per a la posada en comu de les mateixes


Srsquoadaptara la metodologia

1) Realitzant tutories per videoconferencia i

2) Donant la possibilitat de realitzar les activitats grupals de forma individual

4 Avaluacio



En cas que la situacio sanitaria imposara que les activitats avaluables (o la prova final en cas de no optarper avaluacio continua) es desenvoluparen ldquoonlinerdquo srsquoutilitzaran lrsquoaula virtual i la plataforma BlackboardCollaborate (BBC) per al desenvolupament de les mateixes

5 Bibliografia


Si la situacio sanitaria imposara tancament de biblioteques es facilitaria en cas de ser necessari materialde suport a traves de lrsquoaula virtual

