1

2017.04.10 Dossier de premsa

INFOCAMP

http://www.infocamp.cat/arxiu-seccio-medi-ambient/item/11397-l-aigua-de-rialb-arribara-a-pobles-de-la-conca-de-l-

ebre?utm_source=Newsletter+infocamp&utm_campaign=842e1caafa-

RSS_EMAIL_CAMPAIGN&utm_medium=email&utm_term=0_1e1f369791-842e1caafa-7575521

MEDI AMBIENT Agnès Llorens Dissabte, 08 abril 2017 08:40

El projecte per dur aigua procedent del pantà de Rialb a vuit municipis de les comarques de Tarragona –a més de localitats de la Segarra i l'Urgell (Lleida) i l'Anoia (Barcelona)– és un propòsit que abastarà municipis que “es troben totalment o parcialment dins de la conca de l'Ebre, motiu pel qual no és un transvasament sinó un abastament”. Així de contundent es mostra el conseller de Territori de la Generalitat, Josep Rull, que divendres va defensar a a Tarragona la viabilitat d'una pla d'abastament que podria ser una realitat el 2019 i que abastirà a un total de 30 localitats.

El titular de Territori i Sostenibilitat defensa que el projecte no és una operació encoberta per dur aigua a Barcelona com manifesten alguns col·lectius, entre els que s'inclou la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Rull sosté que l'acord que suposarà l'arribada d'aigua a un total de vuit municipis de les comarques de Tarragona té com a principal objectiu abastir localitats “que pateixen una sequera endèmica i que, en ocasions, han hagut de recórrer als serveis de camions cisterna”, segons les paraules del conseller, que recorda que el projecte preveu l'establiment de canonades d'onze centímetres de diàmetre. “No tenim cap problema a explicar tots els detalls del projecte a les comarques de l'Ebre i a Aragó”, indica Rull. El projecte va néixer el 2008 i ha estat objecte de diverses modificacions fins a la seva aprovació.

“Obren l'aixeta de forma discreta”

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) insisteix que el pacte de Rialb implica un transvasament de la conca de l'Ebre a les conques internes, encara que sigui de poca quantitat. “Han canviat el llenguatge i ara en lloc de parlar de transvasament en diuen transferència, però continua sent el mateix”, va manifestar ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

El moviment social sosté que el subministrament d'aigua del Segarra-Garrigues a quatre municipis de fora de la conca de l'Ebre és el primer pas per fer un transvasament a Barcelona quan es repeteixi un episodi de sequera, com el 2008. “Obren l'aixeta de forma discreta, ja no toquen el riu sinó que la detracció es fa des d'un canal”, ha lamentat Tomàs. A més, la PDE recorda que l'autorització del 2010 per a aquest projecte era “temporal” i que calia estudiar alternatives.

2

2017.04.10 Dossier de premsa

AGUAITA

http://www.aguaita.cat/noticia/8972/veins/flix/creen/plataforma/exigir/pla/descontaminacio/panta/amb/garanties

Els veïns de Flix s'han organitzat a

l’entorn de la plataforma Flixnet amb

l'objectiu que els treballs d'extracció

dels llots tòxics del fons del pantà es

facen "amb la màxima garantia per la

salut de les persones". La plataforma

s'ha presentat este dissabte

públicament i ja va engegar una

recollida de firmes a la població, a la

qual de moment ja s'hi han adherit 500

veïns. El portaveu de la plataforma,

Òscar Gonzàlez, ha explicat que s'han

organitzat després de veure com s'ha

gestionat l'extracció, que un cop

donada per finalitzada es va

revelar que quedaven encara 150.000

tones de llots tòxics pendents per

extreure. "Ha estat un pla ple de càlculs

que s'han fet malament, maquinària

que no s'ha utilitzat bé i amb desfalc

econòmic. Veient què ha passat, volem

que això no es repetisca", ha apuntat.

"Estem davant de la concentració de

residus més tòxica cap a les persones,

amb uns productes molt volàtils que

evidencien que el procediment

d'extracció s'hauria de fer d'una forma molt diferent de la que s'ha fet fins ara", ha explicat González. Per tot plegat, la

plataforma reclama estudis independents i un pla de descontaminació que concrete terminis i la correcta finalització

dels treballs, però també demanen que siguen les administracions pertinents qui vetllen pel correcte

desenvolupament, i que es realitzen estudis epidemiològics que determinen l'afectació dels treballadors i altres

habitants.

A més, demanen que en la represa dels treballs es garantisca la qualitat de l'aire mitjançant la instal·lació d'una

estació de control d'emissions atmosfèriques, que com a plataforma puguen estar presents en les comissions

encarregades de supervisar el procés i que s'impulsen millores en les inversions al territori que facen possibles

alternatives econòmiques més enllà de les actuals, que els obliguen, diuen, a "acceptar la contrapartida del cost

ambiental i per a la salut". Finalment, exigixen a Ercros que assumisca responsabilitats i deixe els terrenys "tal com

els va trobar" perquè el poble "puga tenir futur".

El portaveu de la plataforma considera que l'Ajuntament ha de centrar-se en la via "administrativa" i dixar per Flixnet

la via de mobilització i el suport i consciència social. "Això vol dir que haurem de començar a informar a la gent, però

no només als de Flix, també dels pobles del voltant, la comarca i al país". En este sentit, Gonzàlez ha apuntat que

"això no és un problema només local", sinó un problema "ecològic d'àmbit català pel que fa a la contaminació de

l'aigua i atmosfèrica pels pobles del voltant".

Gonzàlez considera que "feia falta" la creació d'una plataforma arran de "la indignació pel cas Acuamed" i advertix

que cal "estar molt damunt de cara la segona extracció davant del greu problema i dubtes generats". A més del

suport dels veïns, que a poc a poc s'hi van sumant, Flixnet també compta amb el recolzament de la Plataforma en

Defensa de l'Ebre (PDE), així com altres plataformes mediambientals.

3

2017.04.10 Dossier de premsa

http://www.aguaita.cat/noticia/8965/rull/defensa/capa/espasa/acord/rialb/no/transvasament

L'acord de Rialb "no és, ni serà un

transvasament", així és com ho defensa

el conseller de Territori i Sostenibilitat,

Josep Rull, en una visita que ha fet a

Tarragona este divendres. Este acord

permetrà abastar d'aigua una trentena de

municipis de les comarques de la

Segarra, l'Urgell, l'Anoia i la Conca de

Barberà, els quals "tenen un element

comú, tots pertanyen parcialment o

totalment a la conca de l'Ebre", defensa

el conseller.

Resoldre una situació de "precarietat

inacceptable"

Davant les crítiques que està rebent este

projecte perquè passa per quatre

comarques interiors, Rull destaca que "és

un exercici de responsabilitat" per

garantir l'accés a l'aigua potable a poc

més de 3.600 que estan en una situació

de "precarietat inacceptable", ja que

actualment en alguns encara se'ls facilita

l'aigua de boca amb camions cisternes.

Un dels principals objectors a este

projecte és la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Rull ha manifestat que ja els han traslladat que "això comença i

acaba aquí, tècnicament, normativament i políticament; no és cap transvasament". No hi haurà sorpreses, ni ara ni en

un futur, i assegura que es tracta de portar aigua amb una canonada d'11 centímetres de diàmetre en el seu tram

final, amb una transferència de 0,62 hm3/any —l'equivalent al consum d'un dia d'una ciutat de 600.000 habitants—. El

conseller ha demanat a la PDE que tingue "la mateixa simpatia i solidaritat que el país va mostrar amb l'Ebre".

Els aragonesos mentixen

Des d'Aragó tampoc veuen clar este projecte, ja que consideren que és un transvasament. Segons Rull, "diuen que el

pla de les conques internes preveu un transvasament i això s'ho inventen perquè no surt enlloc". En este sentit, el

conseller ha expressat que "estem disposats a anar a Saragossa a explicar-ho" perquè assegura que no hi ha res a

amagar i que seguix sent el projecte que es va acceptar l'any 2008, que incloïa 43 municipis, amb la mateixa quantitat

de transferència i per tant, "entenem que l'autorització de l'Estat ja està feta", ha dit Rull.

La diferència és que en el projecte actualitzat cauen 14 municipis, entra Pujalt i l'Estat no aportarà recursos i no serà

qui execute les obres —a través de l'ACUAES— sinó que ho farà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Les obres

podrien començar enguany amb un termini d'execució de 18 mesos, aproximadament. La previsió és que al 2019

estigue tot enllestit.

El projecte, que abans estava pressupostat en més de 30 milions d'euros, ara en costarà 20,5, dels quals l'ACA en

finança 10, i les Diputacions de Tarragona (2), Lleida (2) i Barcelona (1) n'aportaran 5.

4

2017.04.10 Dossier de premsa

EBRE DIGITAL

http://www.ebredigital.cat/societat/3719-els-veins-de-flix-es-mobilitzen-per-garantir-bones-praxis-en-l-extraccio-dels-

llots-toxics-del-panta

La plataforma s'ha presentat aquest dissabte públicament i ja va engegar una recollida de firmes entre la població, a la qual de moment ja s'hi han adherit 500 veïns. El portaveu de la plataforma, Òscar Gonzàlez, ha explicat que s'han organitzat després de veure com s'ha gestionat l'extracció, que un cop donada per finalitzada es va revelar que quedaven encara 150.000 tones de llots tòxics pendents per extreure. "Ha estat un pla ple de càlculs que s'han fet malament, maquinària que no s'ha utilitzat bé i amb desfalc econòmic. Veient què ha passat,

volem que això no es repeteixi", ha apuntat. "Estem davant de la concentració de residus més tòxica cap a les persones, amb uns productes molt volàtils que evidencien que el procediment d'extracció s'hauria de fer d'una forma molt diferent de la que s'ha fet fins ara", ha explicat González a l'ACN. Per tot plegat, la plataforma reclama estudis independents i un pla de descontaminació que concreti terminis i la correcta finalització dels treballs, però també demanen que siguin les administracions pertinents qui vetllin pel correcte desenvolupament, o que es realitzin estudis epidemiològics que determinin l'afectació dels treballadors i altres habitants. A més, demanen que en la represa dels treballs es garanteixi la qualitat de l'aire mitjançant la instal·lació d'una estació de control d'emissions atmosfèriques, que com a plataforma puguin estar presents en les comissions encarregades de supervisar el procés i que s'impulsin millores en les inversions al territori que possibilitin alternatives econòmiques més enllà de les actuals, que els obliguen, diuen, a "acceptar la contrapartida del cost ambiental i la salut" per ocupació. Finalment, exigeixen a Ercros que assumeixi responsabilitats i deixi els terrenys "tal com els va trobar" perquè el poble "pugui tenir futur".

El portaveu de la plataforma considera que l'Ajuntament ha de centrar-se en la via "administrativa" i deixar per Flixnet la via de mobilització i el suport i consciència social. "Això vol dir que haurem de començar a informar a la gent, però no només als de Flix, també dels pobles del voltant, la comarca i al país". En aquest sentit, Gonzàlez ha apuntat que "això no és un problema només local", sinó un problema "ecològic d'àmbit català pel que fa a la contaminació de l'aigua, i atmosfèrica pels pobles del voltant". Gonzàlez ha considerat que "feia falta" la creació d'una plataforma arran de "la indignació pel cas Acuamed" i que cal "estar molt damunt de cara la segona extracció davant del greu problema i dubtes generats". A més del suport dels veïns, que a poc a poc s'hi van sumant, Flixnet també compta amb el recolzament de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), així com altres plataformes mediambientals

5

2017.04.10 Dossier de premsa

http://www.ebredigital.cat/politica/3707-rull-nega-que-l-acord-de-rialb-siga-un-transvasament

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha defensat, des de Tarragona, l'acord de Rialb que portarà aigua

del canal Segarra-Garrigues a 30 municipis de les comarques de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha assegurat avui que el projecte d’abastament d’aigua des de

l’embassament de Rialb a una trentena de municipis de les comarques de la Segarra, l’Urgell, l’Anoia i la Conca de

Barberà “vol resoldre un problema molt greu” d’abastament que pateix aquesta àrea i ha defensat “l’exercici de

responsabilitat del Govern de garantir un dret fonamental i bàsic que és l’accés a l’aigua amb bones condicions”. En

una visita a Tarragona, el conseller ha negat rotundament que el projecte amagui un transvasament encobert des de

l’Ebre fins a Tarragona i Barcelona.

Aquest “acord històric” per a la portada d’aigua de Rialb, que beneficiarà 45.000 habitants de quatre comarques,

preveu petites transferències entre conques inferiors a 1 hm3/any considerats per la normativa estatal vigent com a

“transferències de petita quantia”, i autoritzats en cas de dèficit d’aigua mitjançant una resolució del Ministeri

d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Concretament, preveu la portada de 0,62 hm3/any, l’equivalent al

consum d’un dia d’una ciutat de 600.000 habitants. Per contra, els traspassos superiors a 1 hm3/any sí són

considerats transvasaments, i requereixen l’aprovació del Govern de l’Estat mitjançant un Acord del Consell de

Ministres.

6

2017.04.10 Dossier de premsa

El conseller ha defensat que “és un projecte d’abastament i garantia”, que “comença i s’acaba aquí, tècnicament,

normativament i políticament”, perquè “el Govern sempre s’ha manifestat per activa i passiva en contra de qualsevol

transvasament”.

Rull ha subratllat que el projecte pretén portar aigua a un territori sec, “per treure els seus ciutadans d’un estat de

precarietat inacceptable”, i ha recordat que “l’element comú és que tots els municipis pertanyen parcial o totalment a

la conca de l’Ebre”. Per això, ha apuntat que “tindria sentit que la mateixa simpatia, empatia i solidaritat que el país ha

expressat amb l’Ebre tingués un punt de retorn per donar suport a les 3.600 persones que s’han d’abastar amb

camions cisterna”, perquè “en un mateix país i conca hidrogràfica no podem parlar de confrontació”. “Es tracta d’una

canonada d’11 centímetres de diàmetre en el seu tram final”, ha recordat.

La Plataforma enn Defensa de l'Ebre, contraria

D'altra banda, el conseller no ha amagat que una de les primeres veus contràries a l'acord de Rialb va ser la del

moviment social de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Rull ha avançat que dimarts vinent, 11 d'abril,

s'abordarà el tema en el marc de la reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, però ha

insistit que l'acord de Rialb és un exercici de "responsabilitat" per resoldre la mancança d'aigua de 3.600 habitants,

amb una canonada d'onze centímetres, i 0,62 hectòmetres cúbics anuals. "No té res a veure, absolutament res a

veure, amb cap transvasament cap a l'àrea metropolitana o altres indrets. Tècnicament: les canonades ho

impossibilitarien; normativament perquè no estem disposat que això ho sigui ni ara ni en el futur; i no ho és perquè el

Govern de Catalunya hi està en contra", ha reblat.

Rull ha assegurat que l'acord de Rialb és el projecte més important que el país farà a la Conca de Barberà durant

molts anys i que en el futur no es convertirà en res que no sigui. "La PDE ens té al costat en totes les reivindicacions

justes però aquesta simpatia que ha guanyat el moviment al territori, queda en determinats casos qüestionada", ha

advertit el conseller. Així, ha demanat a la PDE que la mateixa empatia i solidaritat que el moviment ha rebut durant

anys del país "tingui un punt de retorn" amb aquest projecte. "Estem parlant d'un element bàsic de solidaritat i no d'un

intangible de si això fos alguna cosa més. Això comença i s'acaba aquí. Tècnica, normativa i políticament no serà un

transvasament", ha manifestat.

El Govern treballa perquè les obres de l'abastiment d'aigua de Rialb a les quatre comarques comencin aquest 2017 i

que al 2019 estigui l'obra acabada. Té un pressupost de 20 MEUR, dels quals 10 seran finançats per l'ACA i 5 per les

diputacions de Lleida, Tarragona i Barcelona.

7

2017.04.10 Dossier de premsa

TEVEON

http://teveon.tv/noticia/Rull_diu_que_lacord_de_Rialb_%E2%80%9Cni_ara_ni_en_el_futur%E2%80%9D_sera_un_tra

nsvasament/8658

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha defensat l'acord de Rialb que portarà aigua del canal Segarra-

Garrigues a 30 municipis de les comarques de la Segarra, l'Urgell, la Conca de Barberà i l'Anoia, quatre dels quals

formen part de les conques internes de Catalunya. El conseller ha assegurat que l'acord de Rialb és un “exercici de

responsabilitat” perquè permet garantir el subministrament d'aigua de boca a municipis que, en algun moment, s'han

hagut d'abastir amb camions cisterna, i ha assegurat que no és cap transvasament a Barcelona.

Sobre les sospites aixecades per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) respecte el projecte, Rull ha dit que la

PDE té al govern al costat en totes les reivindicacions justes però aquesta simpatia que ha guanyat el moviment al

territori, queda en determinats casos “qüestionada”. Així, ha demanat a la PDE que la mateixa empatia i solidaritat

que el moviment ha rebut durant anys del país “tingui un punt de retorn” amb aquest projecte.

El conseller també s'ha adreçat al govern d'Aragó per recordar-li que l'objecte del projecte és el mateix que l'any 2008

quan sí que hi van donar suport. A més, també ha assegurat que no cal demanar cap nova autorització, perquè

l'Estat ja la va donar en el seu moment.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 D’ABRIL DEL 2017 | Camp i Ebre | 27

El projecte per dur aiguaprocedent del pantà deRialb a vuit municipis deles comarques de Tarrago-na –a més de localitats dela Segarra i l’Urgell (Llei-da) i l’Anoia (Barcelona)–és un propòsit que abasta-rà municipis que “es tro-ben totalment o parcial-ment dins de la conca del’Ebre, motiu pel qual no ésun transvasament sinó unabastament”. Així de con-tundent es mostra el con-seller de Territori de la Ge-neralitat, Josep Rull, quedivendres va defensar a aTarragona la viabilitatd’una pla d’abastamentque podria ser una realitatel 2019 i que abastirà a untotal de 30 localitats. El ti-tular de Territori i Soste-nibilitat defensa que elprojecte no és una opera-ció encoberta per dur ai-gua a Barcelona com ma-nifesten alguns col·lec-tius, entre els que s’incloula Plataforma en Defensade l’Ebre (PDE). Rull sostéque l’acord que suposaràl’arribada d’aigua a un to-

tal de vuit municipis de lescomarques de Tarragonaté com a principal objectiuabastir localitats “que pa-teixen una sequera endè-mica i que, en ocasions,han hagut de recórrer alsserveis de camions cister-na”, segons les paraulesdel conseller, que recordaque el projecte preveu l’es-

tabliment de canonadesd’onze centímetres de dià-metre. “No tenim cap pro-blema a explicar tots elsdetalls del projecte a les co-marques de l’Ebre i a Ara-gó”, indica Rull. El projec-te va néixer el 2008 i ha es-tat objecte de diverses mo-dificacions fins a la sevaaprovació. ■

“L’aigua de Rialb arribarà apobles de la Conca de l’Ebre”a El conseller de Territori, Josep Rull, defensa que el projecte d’abastament “no és cap transvasamentencobert a Barcelona” a Segons el titular de Sostenibilitat, les obres podrien començar enguany

Agnès Llorens /InfocampTARRAGONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El conseller de Territori, Josep Rull, en la roda de premsa de divendres a Tarragona ■ A.LL

11centímetres de diàmetremesuren les canonades quehan de dur l’aigua de Rialb ala Conca de Barberà

La Plataforma en Defensa del’Ebre (PDE) insisteix que elpacte de Rialb implica untransvasament de la concade l’Ebre a les conques inter-nes, encara que sigui de pocaquantitat. “Han canviat elllenguatge i ara en lloc de par-lar de transvasament endiuen transferència, peròcontinua sent el mateix”, vamanifestar ahir el portaveude la PDE, Manolo Tomàs. Elmoviment social sosté que elsubministrament d’aigua delSegarra-Garrigues a quatremunicipis de fora de la concade l’Ebre és el primer pas perfer un transvasament a Bar-celona quan es repeteixi unepisodi de sequera, com el2008. “Obren l’aixeta de for-ma discreta, ja no toquen elriu sinó que la detracció es fades d’un canal”, ha lamentatTomàs. A més, la PDE recordaque l’autorització del 2010per a aquest projecte era“temporal” i que calia estu-diar alternatives. ■ L.M.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Obren l’aixetade formadiscreta”

L’empresa Fomento deConstrucciones y Contra-tas (FCC), l’adjudicatàriade les obres de desconta-minació del pantà de Flix,ha assegurat que ha com-plert les seues obligacionsd’acord amb el contractesignat amb Acuamed. Ai-xí, segons l’empresa elstreballs de retirada delsllots tòxics de l’embassa-ment estan acabats i asse-gura que ho acredita l’in-

forme del Consell Supe-rior d’Investigacions Cien-tífiques (CSIC) de l’octu-bre del 2015. Un informeque va ser acceptat perAcuamed i comunicat a to-tes les administracions

participants en el projec-te, segons FCC. A més,l’empresa hi afegeix queun informe del mes de fe-brer passat del CSIC con-clou també que la netejadel pantà està finalitzada.

Un extrem que no com-parteix l’actual directorgeneral d’Acuamed, Fran-cisco Javier Baratech, queaquesta mateixa setmanaha assegurat que el pantàencara conté prop de80.000 metres cúbics defangs contaminats.

Les discrepàncies entreFCC i Acuamed han portatl’empresa adjudicatària areclamar la resolució delcontracte per causes “im-putables” a la societat es-tatal i a reclamar un arbi-tratge. De moment, el con-tracte s’ha prorrogat finsal mes de maig i desprésAcuamed preveu adjudi-car els treballs pendentsde descontaminació a unaaltra empresa. A més,Acuamed reclamarà aFCC que assumeixi elscostos de tornar a muntartot el dispositiu necessaria l’Ebre per poder conti-nuar les tasques de dra-gatge i tractament delsllots contaminats. ■

a L’adjudicatàriasosté que ha complertel contracte signatamb Acuamed

FCC diu que va acabar ladescontaminació a Flix

RedaccióFLIX

L’estiu vinent es tornarà a instal·lar una draga al pantà perextreure els llots tòxics ■ J. FERNÀNDEZ / ARXIU

Tècnics del Parc Natural delsPorts han instal·lat una cà-mera web per fer el segui-ment en directe del procés denidificació d’una parella d’àli-ga calçada en una zona fores-tal del massís. Les imatgesserviran per conèixer la dieta iaprofundir en aspectes biolò-gics d’aquesta espècie prote-

gida. Per evitar molèsties du-rant la reproducció, la càme-ra es va instal·lar a finals defebrer, quan les àligues no ha-vien arribat encara a les zo-nes de nidificació. L’àliga cal-çada és un rapinyaire que viuals boscos de la zona alta delsPorts, on en nidifiquen 15 pa-relles. ■ REDACCIÓ

MEDI AMBIENT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Nidificació de l’àliga

Ercros i l’empresa consul-tora especialitzada en pro-cessos de reindustrialitza-ció MOA BPI Group hanacordat prorrogar la dura-da del contracte que te-nien subscrit per a la re-cerca de nous projectes ca-paços de generar ocupacióa Flix. Un contracte ques’emmarca en l’acord esta-blert amb el Departamentd’Empresa i l’Ajuntamentde Flix per fomentar la re-industrialització de la zo-na després del tancament,el pròxim 11 de desembre,de la planta de produccióde clor de la fàbrica d’Er-cros, perquè la normativalegal no permet la produc-ció de clor amb tecnologiade mercuri.

En aquesta nova fase escontactarà amb les gransempreses europees fabri-cants de productes quí-mics, així com empresesde tractament de residus iespecialitzades en reci-clatge. També s’ampliaràel marc de prospecció con-tactant amb empreses defora d’Europa i operadorsferroviaris. L’oferta de sòlinclou diverses parcel·lesque sumen 200.000 m²,que es poden comprar ollogar, en condicions avan-tatjoses. ■

RedaccióFLIX

Ercros mantél’oferta de sòlindustrial aFlix

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 D’ABRIL DEL 2017 | Camp i Ebre | 25

Ni una gota mésL’APUNT ment o una transferència d’aigua entre conques, com

ara s’hi refereix el govern per evitar les crítiques al pro-jecte. El missatge de la Plataforma en Defensa del’Ebre (PDE) no ha canviat: “Ni una gota més.” I ambaquest lema milers de manifestants han defensat lanova cultura de l’aigua, encara que ara sembla queno a tot arreu es pot posar en pràctica.Lurdes Moreso

Un transvasament és la detracció d’aigua d’una concahidrogràfica per enviar-la a una altra. I si la quantitatd’aigua que és vol transvasar és petita –menys d’1hectòmetre cúbic anual–, com és el cas del pacte deRialb, l’autorització pot fer-la directament el Ministeride Medi Ambient. Però que la tramitació del projectesigui diferent no vol dir que deixi de ser un transvasa-

1786

88-1

1506

52w

CLIMATITZACIÓ - GASENERGIA SOLARBIOMASSA - LLARS DE FOC

Tel. 977 126 167 · Tel./Fax 977 340 636www.instalroal.com · roal@instalroal.com

C/ Energia, 3 - Pol. Ind. LA DRECERA

La Selva del Camp

Des del 1981al vostre servei

Tarragona ha acabat lacinquena fase de les obresde restauració de la mu-ralla romana, situada altram de la Baixada del Ro-ser, que va des de la portad’accés al passeig Arqueo-lògic fins al Fortí Negre. Elprojecte, promogut pel De-partament de Territori iSostenibilitat i el Departa-ment de Cultura de la Ge-neralitat amb l’Ajunta-ment de Tarragona, hacostat més de 318.000 eu-ros. Es tracta de la terceraactuació –les anteriorsvan ser el 2010 i el 2011–,que ha consistit en el re-forç estructural dels mursinterns de la muralla perevitar-ne l’enfonsament,extraient el material de re-plè que provocava empen-tes, protegint el monu-ment amb una estructurade fusta i substituint el for-jat del pas de ronda per evi-tar l’acció de filtracions del’aigua de pluja. A banda,s’ha consolidat el mur ex-tern de la muralla per as-segurar-ne l’estabilitat ievitar caigudes de mate-rial a la via pública, substi-tuint carreus de pedra re-cuperada i rejuntant una

part de la muralla. El tramde la Baixada del Roser te-nia greus problemes d’es-tabilitat degut als mate-rials que constitueixen elnucli del monument. ■

a L’objectiu de la restauració del tram de la Baixada del Roser era estabilitzarla muralla i recuperar el pas de ronda a La pròxima fase s’iniciarà el 2018

M. Martínez / InfocampTARRAGONA

Nova fase de les obres dela muralla de Tarragona

Durant la visita, les dues ad-ministracions van anunciar lapròxima fase d’intervenció enaquest mateix tram que fina-litzarà la pavimentació delpas de ronda i el reforç es-tructural amb un pressupostde 237.000 euros. Alhora, vanexpressar la ferma voluntatde continuar treballant en no-ves fases del pla director demuralla, així com d’acomplir-ne l’objectiu final, que serà ferpracticable el pas de ronda

318.875euros és el que ha costat elprojecte de restauració de lamuralla al tram de la Baixadadel Roser.

Restauració del tram de la Baixada del Roser de la muralla de Tarragona ■ MARINA MARTÍNEZ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

en tot el seu conjunt. La regi-dora de Patrimoni de Tarra-gona, Begoña Floria, va re-marcar que “es tracta d’unafeina lenta però continuada”.La muralla és el principal ele-ment que defineix Tàrracocom a ciutat. És la primeraobra romana que es coneix aHispània i una de les més an-tigues que es conserven forade la península Itàlica. Delscinc quilòmetres, se’n con-serven 1.300 metres.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Fer practicable el pas de ronda

Malgrat que una imatgeval més que mil paraules ique els mateixos porta-veus d’ERC i Ara Reus totjust havien ratificat la sevalleialtat al govern presiditper Carles Pellicer en rodade premsa posterior al ple,la CUP va escenificar ahira les portes de l’ajunta-ment la proposta que jahavia anunciat en el debatdel pressupost per trobaruna majoria alternativa aPellicer; una proposta quevan formular després quees fes visible la impossibili-tat d’aprovar els comptesmunicipals del 2017.

“Comencem des de ze-ro, sense línies vermelles”,va oferir la portaveu de laCUP, Marta Llorens, aERC, el PSC i Ara Reus, alsquals va convidar a fixaruna trobada la setmana vi-nent per acostar posicionsamb vista a una majoria al-ternativa a Pellicer. Unahipotètica trobada que co-

incidirà temporalmentamb la convocatòria delple extraordinari en elqual es formularà la qües-tió de confiança.

Llorens va invocar “elsentit comú i la responsa-bilitat” per reprendreunes negociacions que vanquedar truncades el 2015a causa d’un documentd’una desena de punts quevan plantejar aleshoressense crear consensos.“Avui el sentit comú ensdiu que hem d’actuar ambdiligència”, va explicarLlorens, que va enumerarqüestions urgents comara el dèficit de l’hospitalSant Joan, la situació delsserveis socials i la Capitali-tat Cultural per justificarara el seu pas endavant.

“Per educació i respec-te”, va assenyalar Llorens,va mostrar-se segura queles forces al·ludides (ERC,el PSC i Ara Reus) aten-drien la convocatòria for-mulada per la CUP i vadescartar negociar ambC’s i el PP. ■

La CUP plantejauna mocióde censura aCarles Pellicer

I. Martínez / ReusdigitalREUS

a Conviden el PSC, ERC i Ara Reus,i descarten negociar amb el PP i C’sa No plantejaran “línies vermelles”

Regidors i militants de la CUP van comparèixer després delple municipal ■ E. CANOVACA

Torredembarra tindrà elseu festival de màgia. Elsdies 28, 29 i 30 d’abril setmags es reuniran a la vilaper participar en la prime-ra edició d’aquest esdeve-niment. El festival combi-narà mags de prestigi na-cional i internacional–com ara el malabaristaSébastien Dethise, el ma-

nipulador mag Fèlix i l’es-pecialista en màgia de granformat Jammes Garibo–amb els mags locals impul-sors de la cita, Màgic Jordi,el mag Alexis i Màgic Titu.El festival tindrà una galacada dia: itinerant, inter-nacional i familiar. L’alcal-de, Eduard Rovira, va des-tacar que el festival “poten-ciarà l’oferta cultural d’uncap de setmana fora detemporada alta”. ■

Festival de màgia aTorredembarraJosep Cartanyà/InfocampTORREDEMBARRA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 8 D’ABRIL DEL 201726 | Camp i Ebre |

Vistiplau d’una majoriaaclaparadora dels socis dela cooperativa de la Ca-nonja a la venda del patri-moni de l’ens per tal de fa-cilitar el retorn dels dipò-sits bloquejats per la man-ca de liquiditat de la seccióde crèdit. La proposta de lajunta va rebre 29 vots a fa-vor entre els socis produc-tors i 167 entre la resta desocis (és a dir, aquells quetan sols tenien un dipòsit ala secció de crèdit), men-tre que tan sols dos pro-ductors i un soci més vanvotar-hi en contra. En l’as-semblea celebrada ahir alvespre, també es va apro-var la dissolució de la sec-ció de crèdit de la coopera-tiva, que ja dilluns no tor-narà a obrir les portes.

Les vendes aprovadesafecten l’edifici de la co-operativa, el molí i les ofici-nes de la secció de crèdit,que comprarà l’Ajunta-ment per 1.250.000 eu-ros, i la maquinària agríco-la, que adquirirà per250.000 euros la UnióAgrària Cooperativa de

Reus. Per poder fer el re-torn d’un primer paga-ment dels dipòsits (que lajunta va anunciar que se-ria d’un 80%) caldrà espe-rar, però, que la cooperati-va negociï amb altres enti-tats bancàries el traspàsd’un milió en préstecs queté la secció de crèdit. “Nosabem quan pot ser exac-

tament; sí que serà un pro-cés supervisat per l’Ajun-tament i la Generalitat”,va afirmar el president dela cooperativa, Josep Ma-ria Veciana.

Tot i desfer-se de tot elseu patrimoni, Veciana vaafirmar que l’activitat dela cooperativa “continua-rà”. Tot i això, l’alcalde de

la Canonja, Roc Muñoz, java detallar que el consisto-ri tan sols permetrà quecontinuïn fent ús de l’edifi-ci de la cooperativa durantaquest 2017. “A partir del2018, hi donarem un altreús”, va avançar. Entre lespossibilitats que es plante-gen, hi ha fer-hi una seuper a la brigada o la guàr-

dia municipal, mentre queles oficines de la secció decrèdit es destinaran a ofi-cines municipals.

El retorn del 20% res-tant dels dipòsits bloque-jats (que ascendeixen a2,9 milions repartits entreuns 600 afectats) depen-drà de l’activitat futura dela cooperativa. ■

a Els socis i productors aproven desfer-se de les propietats de l’ens, que compraran l’Ajuntament ila Unió Agrària a Es dissol la secció de crèdit, però no se sap quan cobraran els afectats

La cooperativa de la Canonjavendrà el seu patrimoni

Azahara PalomaresLA CANONJA

Assistents a l’assemblea de socis de la cooperativa de la Canonja, ahir ■ JUDIT FERNÀNDEZ

El president de la plataformad’afectats per la secció decrèdit, Pep Torrents, va ex-pressar ahir la seva “descon-fiança absoluta” en la capaci-tat dels gestors de la coope-rativa d’assolir els acordsamb les entitats financeresper traspassar els crèdits. “Jano esperem cobrar un 80%”,va afirmar, a més d’expressar“molts dubtes” sobre l’im-port restant. Torrents tambéva denunciar la “falta de ri-gor” amb què es va desenvo-lupar l’assemblea, de la qualalguns socis estudien unapossible impugnació.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els afectatstenen “moltsdubtes”

La Policia Local del Ven-drell va tancar el 2016amb una reducció de l’ac-cidentalitat d’un 15% res-pecte al 2015. Dels 106accidents de trànsit es vapassar a 90; la majoria vanser lleus i cap, mortal. Aixíes recull en la memòriaanual que la Policia Local

ha fet pública aquesta set-mana. En total, al llarg del2016 es van fer 570 con-trols en gairebé 6.000 ve-hicles a través de diferentscampanyes de trànsit (ra-dar, distraccions al volant,casc en motocicletes i ci-clomotors, documentació,alcohol o seguretat pas-siva).

L’inspector de la PoliciaLocal del Vendrell creu queun dels reptes per al 2017és mantenir l’elevat nivelldels controls preventius.

La memòria de la Poli-cia Local del 2016 destacatambé l’increment d’usua-ris i gestions de l’oficina de

relacions amb la comuni-tat (ORC), creada fa cincanys. En concret, l’anypassat va atendre 118 ex-pedients i gestions, 74 delsquals estan en tràmit i 44,finalitzats. D’aquests úl-tims, 32 han acabat reso-

lent-se positivament; dos,negativament, i deu hanestat derivats a altres ad-ministracions o serveis.Pel que fa a la tipologia decasos, els més nombrosossón els conflictes veïnals(91), seguits dels socials

(12) i els familiars (6).L’ORC també ha atès con-flictes educatius, en elsàmbits del comerç o asso-ciatius, motivats per pro-blemes de soroll, malsusos, brutícia, desperfec-tes, menyspreus i olors. ■

Un 15% menysd’accidents alVendrell el 2016

C. Morell / TaempusEL VENDRELL

a La Policia Localva incrementar un31% els controlspreventius

Control de motos de la Policia Local del Vendrell en una imatge d’arxiu ■ EL PUNT

El regidor de Policia Munici-pal, Rafel Gosálvez, destacaque, aquest 2016, el cos haguanyat posicionament enles xarxes socials (Facebook,Twitter i Instagram), on donainformació de talls de carrers,campanyes preventives i ac-cions de proximitat. A més,segons Gosálvez, s’han fetmillores de condicionamentde la comissaria de policia, si-tuada a la carretera de Cala-fell, i s’ha dotat tota la planti-lla d’agents amb armilles an-tibales i s’ha comprat un flaixper poder fer controls noc-turns d’excés de velocitat. Enaquesta línia de millores delcos i l’atenció al ciutadà, el re-gidor ha assegurat que pròxi-mament es faran també mi-llores a l’oficina de la policiade Coma-ruga.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Millores en elcos, a les oficinesi a Twitter

Un grup de veïns han creat laplataforma FlixNet, que recla-ma la descontaminació tantdel pantà de Flix com dels ter-renys industrials d’Ercros. Laplataforma es presentarà avuia ca Don Ventura, en un acteal qual assistiran el catedràticd’economia de la UAB JoanMartínez i també membres dela Plataforma en Defensa del’Ebre. Flixnet reclama un ca-lendari d’execució de l’extrac-ció dels llots tòxics que enca-ra queden al pantà, la realitza-ció d’estudis epidemiològics ila garantia de la qualitat del’aire, entre altres qüestions.■ REDACCIÓ

Sis de les set parades quequedaven lliures al remodelatMercat Central de Tarragonaja tenen nou concessionari. Lamesa de contractació del con-curs per a l’adjudicació delsespais comercials va obrir ahirles vuit ofertes que s’havienrebut (dues de les parades te-nien dos candidats) i va ferpúbliques les valoracions queserviran de base per a l’adju-dicació. Amb aquest resultat,el mercat incorporarà paradesdedicades a la pastisseria,productes ecològics, produc-tes vegans, carn i gastrono-mia. Continuarà buida la para-da 29, que no ha rebut capoferta. ■ REDACCIÓ

Adjudiquen sisparades delMercat Central

FLIX

Una plataformareclama ladescontaminació

TARRAGONA

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 9 D’ABRIL DEL 2017 | Camp i Ebre | 29

“És una peça singularíssi-ma del barroc; no hi ha captortosí que l’hagi vist maipenjada al seu lloc.” El pre-sident de la Diputació deTarragona, Josep Poblet,recorda així la importàn-cia del retaule de les san-tes Càndia i Còrdula, copa-trones de Tortosa. Ocultdurant dècades, en tresmesos tornarà a lluir a lacatedral, en una capella del’absis. La Diputació deTarragona ha adjudicat elmuntatge de l’altar per29.887 euros. “Ha estatun repte”, detalla Poblet.

La gran obra de fusta,de cinc metres d’amplada

per set d’alt, es va desmun-tar en 33 bocins i haviaquedat guardada. Ara elstortosins la podran tornara admirar després que elstècnics dels tallers de con-servació i restauració debéns culturals de l’Escolad’Art i Disseny de la Dipu-tació a Tortosa, hagin in-vertit 40.000 hores a res-

taurar-la, ja que les pecesconservades presentavenun estat de conservació“dolent”.

El retaule va ser encar-regat el 1668 i construït el1671. D’autoria descone-guda, està documentatcom el més antic dels setque formen el conjunt bar-roc de la catedral, així com

l’únic exemple de barrocclassicista de les Terres del’Ebre. Inicialment es vaubicar a la capella delclaustre anomenada deSanta Càndia. Per motiusdesconeguts, va acabardesballestat i guardat.

Altres pecesL’Escola d’Art acaba delliurar als seus propietarisdestacades peces del pa-trimoni artístic ebrencque han restaurat, com elsonze passos de la SetmanaSanta de Tortosa, un ma-pa topogràfic d’Alfara deCarles, el fons bibliogràficde Narcís Monturiol del’Observatori de l’Ebre iuna escultura de la parrò-quia de Santa Bàrbara. ■

Les santes Càndiai Còrdula tornen a lacatedral de Tortosaa La Diputació adjudica el muntatge del desconegut retaule barroc de lescopatrones de la ciutat a S’han invertit 40.000 hores en la restauració

S. Cases / L’EbreTORTOSA

“És una peçasingularíssima delbarroc; no hi ha captortosí que l’hagi vistmai penjada”Josep PobletPRESIDENT DE LA DIPUTACIÓDE TARRAGONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

3mesos es calcula que dura-ran els treballs per instal·larl’obra en una capella de l’ab-sis de la catedral

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Imatge d’arxiu del 2014, quan un fragment del retaule es va mostrar al públic en una exposició a Tortosa ■ EL PUNT

La productivitat de les em-preses de les Terres del’Ebre va créixer el segonsemestre del 2016, se-guint la tendència iniciadaen els primers mesos del’any. Així ho conclou l’ín-dex del clima empresarialelaborat per la càtedra

d’economia local i regionaldel campus ebrenc de laURV. L’increment, però,no ha estat igual en tots elssectors, i en el cas del tu-risme ha experimentatuna caiguda que s’explicapel factor estacionalitat.Pel que fa al sector en quèmés creix la producció, ésel de la construcció, seguitdel primari i el de serveis.

Per als pròxims mesos, elsempresaris de les Terresde l’Ebre preveuen el crei-xement de tots els sectors.

Pel que fa a l’ocupació,més del 60% de les empre-ses han mantingut esta-bles les plantilles i nomésun petit percentatge handeclarat lleugers incre-ments. “Durant aquestsdos anys en què hem ela-

borat l’índex hem detectatuna mena de comporta-ment cíclic. Mentre que enel primer semestre del’any creix l’ocupació, en elsegon semestre es man-té”, ha assenyalat Pau Ga-liana, professor del depar-tament de gestió d’empre-ses de la URV i coordina-dor de l’índex. El sector in-dustrial és el que presentaun comportament méspreocupant perquè mantéuna línia decreixent.

D’altra banda, els em-presaris observen un lleu-ger descens de la competi-tivitat dins i fora de la UnióEuropea. ■

Creix la productivitat deles empreses de l’EbreRedaccióTORTOSA

Els veïns de Flix s’han or-ganitzat sota la platafor-ma Flixnet amb l’objectiuque els treballs d’extracciódels llots tòxics del fons delpantà es facin “amb la mà-xima garantia per a la sa-lut de les persones”. Laplataforma es va presen-tar públicament ahir i ja vaengegar una recollida defirmes entre la població, ala qual de moment ja s’hanadherit 500 veïns. El por-taveu de la plataforma, Òs-car Gonzàlez, va explicarque s’han organitzat des-prés de veure com s’hagestionat l’extracció: uncop donada per finalitzadaes va revelar que queda-ven encara 150.000 tonesde llots tòxics pendentsper extreure. “Ha estat unpla ple de càlculs que s’hanfet malament, maquinàriaque no s’ha utilitzat bé iamb desfalc econòmic. Ve-ient què ha passat, volemque això no es repeteixi”,va indicar.

“Estem davant de laconcentració de residusmés tòxica cap a les perso-nes, amb uns productesmolt volàtils que eviden-cien que el procedimentd’extracció s’hauria de ferd’una manera molt dife-rent de com s’ha fet finsara”, hi va afegir. Per totplegat, la plataforma va re-

clamar estudis indepen-dents i un pla de desconta-minació que concreti ter-minis i la correcta finalit-zació dels treballs, peròtambé va demanar que si-guin les administracionspertinents qui vetllin pelcorrecte desenvolupa-ment, o que es realitzin es-tudis epidemiològics quedeterminin l’afectaciódels treballadors i altreshabitants.

A més, va demanar queen la represa dels treballses garanteixi la qualitat del’aire mitjançant la instal-lació d’una estació de con-trol d’emissions atmosfè-riques, que com a platafor-ma pugui estar present enles comissions encarrega-des de supervisar el procési que s’impulsin milloresen les inversions al territo-ri que possibilitin alterna-tives econòmiques mésenllà de les actuals, que elsobliguen, van dir, a “accep-tar la contrapartida delcost ambiental i la salut”per ocupació. Finalment,van exigir a Ercros que as-sumeixi responsabilitats ideixi els terrenys “tal comels va trobar” perquè el po-ble “pugui tenir futur”. Elportaveu de la plataformava considerar que l’Ajun-tament ha de centrar-seen la via “administrativa” ideixar per a Flixnet la viade mobilització i el suport iconsciència social. ■

Els veïns de Flixs’organitzen perexigir un pla dedescontaminació

ACNFLIX

a Flixnet es va presentarpúblicament ahir i de moment jadisposa de 500 signatures de suport

Imatge recent de la fàbrica Ercros de Flix amb la zonade riu on s’han fet els treballs de descontaminació ■ J.F.