ARPILLERES

INDIGNADES

ARPILLERES

INDIGNADES

de l 8 a l 28 de maig de 2014 a la Fundac ió Ateneu Sant Roc de Bada lona

© Badalona, maig 2014. Fundació Ateneu Sant Roc

Agraïments a Rebecca Berru i a Roberta Bacic per la seva col·laboració.

Corre n t emps d e l l u i t a a l c arr er, d e r e i v i n d i cac i ó , d ’ i n d i g nac i ó a l es p laces de ls nostres pob les i c iutats. Hab itatge d igne , no a l es reta l l ades en san itat , prou desnonaments ensenyament de qua l itat . . .

Re iv ind icac ió de ls drets de tots e ls c iutadans .

Les arp i l l eres han estat sempre un i nstrument de l l u ita i d ’ i nd ignac ió . Les dones x i l enes , a ls anys 70 i 80 van denunc iar i es van enfrontar a la d ictadura de l genera l P i nochet a través de l es seves arp i l l eres , mostrant e l que rea lment estava succe int a l es seves v ides , essent express ió de la for a que l es impu lsava en la seva l l u ita per la ver itat i l a just íc ia .

També a Perú l es dones han fet de l es arp i l l eres una veu que rec lama i ex ige ix la imp l icac ió de l ’ estat en la mi l l ora de l es seves v ides .

A Sant Roc , l a s ituac ió de reta l l ades que ens envo lta i l a i n just íc ia que es v iu a l nostre p laneta , ens ha empès a ref lect ir la nostra i nd ignac ió a través de co lors i textures , fent de l es nostres puntades , re iv ind icac ió i l l u ita .

ARPILLERES

INDIGNADES

Ta l l er de la V icar ía de la

So l idar idad (f ina ls de ls anys 80)

Rèp l ica de L inda Adams 2010

L’escena té l l oc a l centre de Sant iago de

X i l e . Un grup de dones amb vest its de

co lors es man ifesten davant e ls Tr ibuna ls

de Justíc ia . Sostenen una pancarta que

d iu : Dónde están los desaparec idos?

A la part dreta podem veure l es s i luetes

verdes de dos po l ic i es armats, e ls

personatges sense rostre s imbo l itzen la

repress ió po l ic ia l durant la d ictadura de

P inochet .

E l so l és present , però i nusua lment podem

veure dos grans núvo ls a l ce l .

La "Comis ión Nac iona l de la Verdad” de X i l e ,

creada després de la d ictadura de P inochet ,

ver if icà 3 .197 casos de desapar ic ions o persones

executades .

¿D NDE EST N

LOS DESAPARECIDOS?

¿Dónde están los desaparecidos?36 x 48,5 cm

SOMIEMCorpus Ortega

Dones i Barr i en Xarxa 2009

En e l grup Dones i Barr i en Xarxa

i ntentem ( . . . ) cercar maneres , mètodes

i d i nàmiques , que co l. l abor in pe l des ig de

mi l l orar e l barr i .

Somiem com ens agradar ia que est igués

a l barri , que no h i hagués tantes p intades,

que es pogués anar pe l carrer bé i que

est igués més net .

He representat en la me itat de l ’ arp i l l era

e ls aspectes negat ius , on es veu e l

conten idor amb les bosses d’escombraries

fora , e ls sots de la carretera ( . . . ) . En

l ’ a ltra me itat e l des ig pos it iu , ( . . . ) crear

un ambient agradab le , amb arbres , f lors

i j ard í on e ls nens jugu in .

E l sol i l. lumina a tots, no és només un bé

per a uns pocs, és per a tots.

Somiem51 x 48,5 cm

PLA A ROJA

Paqu i Carmona i Mar ía Ru iz

Dones i Barr i en Xarxa 2009

Hem volgut representar e l nostre barri .

Pertanyem al grup Dones i Barri en Xarxa.

Les campanyes que portem a terme

m o s t r e n e l q u e h e m f e t , e l q u e h e m

aconsegu it i e l que vo lem asso l ir.

Aquesta és la P la a Ro ja ta l com està

ara , amb bancs trencats , papereres

sense suports ( . . . ) f i ns i tot h i ha

ra jo l es a desn ive l l que poden provocar

ca igudes o ensopegades ( . . . ) .

E ls que estem v iv int a l barr i , s iguem

de l ’ ètn ia que s iguem tampoc en ten im

ga ire cura , no h i ha manten iment ( . . . ) .

Plaça Roja II48 x 51 cm

PROTESTA

Manos Ancash inas 2009

Al juny de l 2009 l es tens ions entre e l

Govern peruà i l es pob lac ions i nd ígenes

e s v a n a g u d i t z a r i v a h a v e r- h i

enfrontaments vio lents seriosos a causa

de ls drets sobre la terra i e ls recursos

minera ls .

H i va haver protestes i marxes de suport

a la pob lac ió i nd ígena pe ls carrers de la

cap ita l , L ima , Perú .

Protesta50 x 48 cm

HuELGA

VASO

DE LECHELuc ía Garc ía Cora jua y Mirtha

A l iago Montes inos

La campanya vaso de l eche anava

pr inc ipa lment adre ada a mares

embarassades i nens i nenes entre set

i dotze anys d ’edat . També la gent gran

i l es persones afectades de tubercu los i

eren dest inatàr ies de la campanya .

A l desembre de 1984 unes 25 .000 dones

van organ itzar una marxa a L ima

rec lamant que tots e ls nens i nenes

ten ien e l dret de poder prendre , s i més

no , un got de l l et a l d ia . E l mes següent

e l govern va respondre amb una l l e i que

va i n ic iar e l programa vaso de l eche

en cadascuna de l es 200 mun ic ipa l itats

de l Perú .

Huelga “Vaso de leche”45 x 49 cm

MuJERES

TRAbAJANDO

Manos Ancash inas 2009

Aquest quadre recu l l l a rea l itat de ls

pob les joves (assentaments) a ls afores

de L ima. Les dones s ’organ itzen per dur

a terme treba l ls de mi l l ora de la seva

comun itat .

Mujeres trabajando45 x 49 cm

DRET

A LA SANITAT

Anton ia Amador 2012

El motiu d’aquesta arpi l lera no és altre

que denunc iar e ls abusos que estem

v iv int en aquests moments.

Les reta l l ades en san itat afecten

e ls de sempre : e ls jub i l ats , e ls i nfants

i e ls discapacitats. Aquests col. lectius

són e ls més i ndefensos.

Com podem fer perquè tothom

ens consc ienc iem i fem un cr it

de just íc ia?

Dret a la sanitat39 x 46 cm

¿CON Qu PAN

SE COME?Mano l i Garc ía 2013

En qüest ió de drets humans e l més ca lent

és a l ’ a igüera .

És una in justíc ia que et facin fora de casa

teva i hag is de segu ir pagant la h ipoteca .

E ls bancs no accepten la dació en pagament.

I l a desesperac ió de la gent ha provocat

e l suïc id i en a lguns .

La gent surt a l carrer amb l ’ es lògan :

S Í SE PUEDE ! S Í SE PUEDE !

¿Con qué pan se come?43 x 50,5 cm

L'ObLIGACI

DE L'ESTAT

Arp i l l era co l. l ect iva

2013/Mar vu it DONA

E ls Drets Humans es van def in ir

per garant ir una v ida d igna a tota

persona . I és ob l igac ió de l ’ estat

vet l l ar per l ’acomp l iment de tots

i cadascun d ’e l ls . L lavors , perquè

hem de sort ir a l carrer a rec lamar,

a l l u itar, a re iv ind icar? Per què

e l nostre estat de benestar està

en per i l l amb tantes reta l l ades?

Són els nostres dirigents els qui han

de fer de para igües , i proteg ir-nos ,

i vet l l ar perquè tots i cadascun

de ls c iutadans d ’aquest món veg in

respectat e ls seus drets. Mentre

a ixò no s igu i rea l itat . . . cont inuarem

amb la l l u ita .

L’obligació de l’Estat41 x 50 cm

DEFENSEM

uNA VIDA DIGNA

PER A TOTS

Arp i l l era co l. l ect iva

2013/Mar vu it DONA

Les persones actuem pac íf icament en

l a defensa de ls nostres drets: una i l l a

que es veu amena ada per l es reta l l ades

en educac ió , san itat , ass istènc ia soc ia l . . .

A lhora assumim e l nostre compromís

de manten ir i fer crè ixer aquests drets

per a tots.

Defensem una vida digna49 x 48 cm

TREbALL

I DIGNITATMano l i Garc ía 2014

Amb aquesta arp i l l era jo he vo lgut

expressar la s ituac ió que v iuen avu i

mo ltes famí l i es l es qua ls , sense fe ina

n i a juts , han hagut de recórrer a ls

men jadors soc ia ls i bancs d ’a l iments

per poder sobrev iure . . .

Se senten ob l idats , humi l iats i

avergony its , per a ixò mo ltes vegades

amaguen la seva s ituac ió a la famí l ia

i e ls amics .

Des de fa uns anys e l govern pr ior itza

e ls seus i nteressos a ls de l pob le , a qu i

haur ia de representar.

Trabajo y dignidad43 x 48 cm

DECLARACI uNIVERSAL DELS DRETS HuMANS1. En né ixer totes l es persones són l l i ures

i tenen e ls mate ixos drets.

2 . Les persones poden ser d iferents però totes tenen e ls mate ixos drets.

3 . Totes l es persones tenen dret a v iure i a fer-ho en l l i bertat i amb seguretat.

4 . N ingú pot esc lav itzar a una a ltra persona o comprar- la i vendre- la com s i fos una mercader ia .

5 . N ingú pot ma ltractar o torturar a una a ltra persona .

6 . Totes l es persones han de respectar e ls drets de ls a ltres ,

7. Les l l e is han de proteg ir i a judar de la mate ixa manera a totes l es persones .

8 . Totes l es persones tenen dret que e ls jutges l es tract in justament.

9 . N ingú pot ser det ingut o empresonat sense motiu .

10. S i una persona és jut jada per un de l icte té dret que e l j utge s igu i imparc ia l .

11. Les l l e is són l es mate ixes per a tots. Totes l e s p e rsones són i n n oce nts f i ns que e ls jutges decideixin si són culpables d ’a lgun de l icte. Per dec larar una persona cu lpab le d ’un de l icte , e ls jutges han de ten ir proves.

12 . Totes l es persones tenen dret a la seva i nt imitat: n i ngú pot par lar o escr iure sobre la v ida pr ivada d ’una persona , entrar a casa o l l eg ir l es seves cartes s i e l l a no ha donat permís per fer-ho .

13 . Tothom pot tr iar en qu in pa ís i en qu ina c iutat v iurà . Pot sort ir i tornar a l seu pa ís quan ho des itg i .

14 . S i una persona és persegu ida i n justament a l seu pa ís pot demanar un a ltre pa ís que l ’acu l l i .

15 . Totes l es persones tenen dret a ten ir una nac iona l itat , s ign if ica ser d ’a lgun pa ís . N ingú pot treure la nac iona l itat a una a ltra persona sense motiu , n i pot imped ir que canv i ï de nac iona l itat .

16 . Tothom pot formar una famí l ia i l ’ Estat ha de a judar perquè pugu in fer-ho . N ingú pot ob l igar una persona a casar-se. En e l matr imon i , e ls homes i l es dones tenen e ls mate ixos drets.

17. Tothom pot ten ir prop ietats i n i ngú pot l l evar- les sense motiu .

18 . Tothom pot pensar e l que vu lgu i , tr iar la re l ig ió que vu lgu i i par lar de l es seves creences re l i g i oses . Qua lsevo l persona pot canv iar la seva re l ig ió quan vu lgu i .

19 . Tothom pot cercar i rebre i nformació i op inar sobre e l que vu lgu i , a l l à on s igu i , sempre que l es seves op i n i ons no ofengu in n i ngú .

20. Tothom pot reun ir-se i també part ic ipar e n a s s o c i a c i o n s , p e r ò n i n g ú p o t ob l igar- les a pertànyer.

21. Tothom pot e l eg ir e ls seus governants. E l vot és secret i l l i ure .

22 . E l s gover nants d e cada pa í s h a n d e proteg ir i defensar e ls seus c iutadans i a judar- los ten ir e l necessari per v iure.

23 . Tots e ls països s ’han de preocupar perquè e ls seus c iutadans v isqu in e l mi l l or poss ib l e . Totes l es persones tenen dret a treba l l ar i cobrar un sa lar i que es correspongu i amb e l treba l l que rea l itzen .

Les persones que real itzen una mateixa f e i n a h a n d e r e br e e l mate i x sa l a r i i p o d e n a g r u p a r-s e e n s i n d i c a t s p e r defensar e ls seus drets com a treba l l adors.

24 . Totes les persones tenen dret a descansar i a ten ir vacances . Les vacances han de ser pagades .

25 . Totes l es persones tenen dret a v iure d ignament: poder men jar cada d ia , ten ir roba , ten ir casa , poder anar a l ’ esco la i a l metge s i estem ma la lts . Les mares i e ls seus f i l ls tenen dret a una protecc ió espec ia l .

26 . Totes l es persones tenen dret a l ’ e d u c a c i ó . E l s e s t u d i s e l e m e n t a l s han de ser ob l igator is i gratuïts.

27. Totes l es persones tenen dret a l l eg ir l l i b r es , a nar a l c i n ema , v i s i tar museus o real itzar altres activitats culturals.

28 . Totes l es persones tenen dret que e ls seus governants fac in comp l ir aquesta Dec larac ió .

29 . Totes l es persones han de respectar e l s a l t r es . L es p e rsones t e n e n d r ets p e r ò t a m b é e l d e u r e d e r e s p e c t a r l es l l e is .

30. N ingú ha d ’actuar en contra de ls drets que estan escrits en aquesta Dec laració.

més informació a www.forumarpilleres.cat

ARPILLERES

INDIGNADES