migraciÓ, refugi i convivÈncia: una qÜestiÓ de drets … · esdevenir persones crtiques,...
TRANSCRIPT
1
GUIA MIGRACIÓ, REFUGI i CONVIVÈNCIA: UNA QÜESTIÓ DE DRETS HUMANS
Projecte del Programa Garraf per la Paudel Consell Comarcal del Garraf,amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Guia elaborada per Fundació Solidaritat UB,en col·laboració amb Conversa. Laboratorio depedagogías críticas.
© 2018
2
3
PRESENTACIÓ ................................................................................
Objectius i continguts curriculars .................................................... Activitats .............................................................................................
LA SORTIDA1. Com representem el món ..................................................2. Fluxos migratoris mundials .............................................. 3. Investiguem les causes ....................................................
L’ARRIBADA4. La memòria ........................................................................5. El dret humà a migrar ....................................................... 6. La nostra frontera Sud .......................................................
LA CONVIVÈNCIA7. Els prejudicis .....................................................................8. Les vulneracions de drets ................................................. 9. La corresponsabilitat ......................................................... 10. Actuem pel dret a migrar ..................................................
Materials de suport a les activitats ...................................................
4
58
101112-13
141516
17181920-21
22
4
PRESENTACIÓDes de fa anys, l’anomenada crisi del refugi a Eu-ropa ha saltat a les portades dels mitjans de comu-nicació. La política de fronteres a la Unió Europea ha desembocat en una flagrant violació del dret d’asil, tant per part de la pròpia Unió Europea com per part d’Espanya i de la resta d’Estats membres. Alhora s’ha viscut un auge dels discursos de caràcter racis-ta i xenòfob que basen gran part del seu creixement en activar la por de la població a aquella persona que es percep diferent, a qui es culpa dels prob-lemes que afecten el país. Es tracta d’un discurs recurrent en èpoques de transició i crisi.
Els reptes que suposen els moviments poblacionals forçats i sobtats són un fenomen de llarga durada, multicausal i de gran complexitat. Aquesta guia busca qüestionar-nos com travessar aquestes situacions per respectar la dignitat de les persones i col.lectius que hi estan implicats, tenint present les diverses situa-cions de fragilitat vital, accés a drets i nivells d’opressió o privilegi vinculades a les diferents poblacions impli-cades. Es tracta d’abordar aquesta complexitat amb la intenció de promoure valors i capacitats per conviure amb l’alteritat i d’animar a una acció corresponsable que promogui la protecció i defensa dels drets humans.
Com es produeix la trobada amb l’alteritat? En quines condicions es pot anomenar a aquesta troba-da “acollida”? Què és acollir? Com acollir atenent tots els aspectes que afecten unes condicions de vida dignes? Com actuem davant la diversitat i la desigualtat? A quines iniciatives ens podem sumar? Quines alternatives d’actuació ideem front les vul-neracions del dret a migrar i el dret d’asil?
Aquesta guia es planteja com un viatge per les mi-gracions, les relacions Nord-Sud i les barreres que les polítiques europees interposen, mostrant la vulneració de drets en cada moment del viatge. Es tracta d’un recorregut pels espais de confluèn-cia en què emergeix la desigualtat mundial, que van de les fronteres fins als nostres municipis. Així, la guia s’organitza en tres blocs temàtics: la sorti-da, l’arribada i la convivència.
Quan ens preguntem per La sortida, ens interroguem sobre les causes de la migració i la cerca de refugi, posant de relleu les causes de la migració, les relacions històriques i actuals impregnades de colonialisme, la desigualtat mundial i els interessos geoestratègics.
L’arribada s’aborda a partir del fet que la migració i el refugi són drets fonamentals i, com a tals, estan protegits pel dret internacional. No obstant això, ens trobem contínues traves administratives, buits legals, mals usos institucionals, accessos parcials a drets fonamentals, processos burocràtics llargs i laberíntics, que hem de qüestionar i per als quals hem de trobar alternatives que permetin posar en el centre la dignitat de les persones i col.lectius implicats.
Quan ens preguntem per La convivència, estem acostant-nos a la prova de foc de l’existència efec-tiva del dret a migrar i el dret d’asil. Aquí entren en joc elements que considerem centrals, com el racisme, la interculturalitat, el diàleg, la por, la solidaritat, la identitat... Preguntar-nos per la con-vivència és fonamental si creiem que acollir és al-guna cosa més que obrir o tancar una porta.
Els tres blocs s’aborden a partir d’activitats que es recomana desenvolupar seqüencialment, però que també poden realitzar-se de forma independent. Per tal que l’alumnat vagi desenvolupant una visió complexa de la problemàtica, en cada activitat es genera algun producte visual –un mapamundi o un còmic- que roman exposat a classe per establir relacions entre els continguts treballats en una o vàries activitats.
Finalment, l’última activitat planteja traslladar l’aprenentatge a un projecte real amb incidència al propi entorn i per això, requereix haver realitzat altres activitats de la guia. Per un aprenentatge competencial, recomanem ferventment fer aquesta última activitat i transferir els aprenentatges a la defensa dels drets humans.
5
OBJECTIUS I CONTINGUTS CURRICULARSLes activitats s’han pensat per a 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat.
Prenent com a base els objectius i continguts curriculars identificats en la guia Competències i EpD(http://competenciesiepd.edualter.org), el present material treballa els següents objectius i continguts de l’educació secundària.
Actuar de manera oberta i respectuosa en relació a la diversitat cultural per mitjà de l’anàlisi crítica i el rebuig de prej-udicis, estereotips i de qualsevol tipus de discriminació, amb la finalitat d’esdevenir persones compromeses i responsa-bles en la construcció de relacions interculturals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social.
OBJECTIUS GENERALS
OBJECTIUS ESPECÍFICS CONTINGUTS D’APRENENTATGEEsdevenir persones obertes, responsables, crítiques i compromeses en la construcció de relacions intercul-turals basades en l’equitat, la justícia i la inclusió social, rebutjant els prejudicis, estereotips i qualsevol tipus de discriminació per motius d’origen o pertinença.
Comprensió crítica de les causes, característiques i conseqüències de les migracions actuals en el con-text de la globalització econòmica i de les comunica-cions.
Interiorització de conductes i de relacions intercul-turals basades en el respecte, el diàleg i l’enriqui-ment mutu.
Defensa i promoció dels principis i valors fonamen-tals (justícia, equitat, dignitat, pau, llibertat, solidari-tat...) que constitueixen la base de la igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones, independent-ment de l’origen o pertinença, duent a terme accions reivindicatives en situacions de vulneració.
Rebutjar els estereotips i prejudicis tant propis com pre-sents en l’entorn social i en els mitjans de comunicació i denunciar les situacions de discriminació, dominació i violència per motiu d’origen o pertinença.
Reflexió crítica i deconstrucció dels estereotips i prejudicis presents a l’aula i en els diferents àmbits relacionals de l’alumnat envers persones i col.lec-tius d’orígens culturals diversos.
Posicionament crític i rebuig d’actituds i comporta-ments etnocèntrics, xenòfobs i racistes que gener-en situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers persones o grups per motiu del seu origen o pertinença al llarg de la història i en l’actualitat.
Valoració crítica i aplicació de diferents eines, me-canismes i recursos per detectar i prevenir com-portaments i/o situacions de discriminació, exclusió, dominació o violència envers les persones i grups per motiu del seu origen o pertinença.
6
Promoure relacions basades en el diàleg, l’equitat i el respecte amb la finalitat de contribuir a la construcció d’un model de convivència inclusiu que garanteixi els drets de les persones excloses o discriminades per mo-tiu del seu origen o pertinença.
Reivindicació i defensa de la participació en la presa de decisions i en la definició de normes per a la con-vivència de totes les persones i grups socials, sense exclusions per motiu d’origen o pertinença.
Interiorització i promoció de les habilitats socials per a la convivència intercultural en societats dinàmi-ques i canviants (comunicació, escolta activa, diàleg, empatia, provenció, resolució i transformació de conflictes, cooperació, flexibilitat, adaptabilitat) .
Establiment i promoció de relacions de convivència assertives i respectuoses amb totes les persones i grups socials, independentment del seu origen o per-tinença .
Defensa i promoció dels drets propis i de les persones i col.lectius de l’entorn proper i del món, fent èmfasi en aquells relacionats amb el reconeixement de les minories i de la diversitat (lingüística, cultural, reli-giosa...).
OBJECTIUS ESPECÍFICS CONTINGUTS D’APRENENTATGE
El projecte final “ACTUEM PEL DRET A MIGRAR” pot desenvolupar-se com a Servei Comunitari i treballa els següents objectius i continguts de l’educació secundària.
OBJECTIUS GENERALSEsdevenir persones crítiques, responsables, solidàries i actives en la defensa dels drets humans i la participació de-mocràtica orientades a la construcció d’una societat més justa i equitativa. Actuar de manera crítica i coherent en relació al coneixement dels drets humans, els models de governança i els mecanismes de participació democràtica. Mitjançant la reflexió, la valoració i l’anàlisi crítica de les febleses, fortaleses i contradiccions del sistema democràtic actual i de les propostes alternatives existents.
amb la finalitat de promoure la participació activa per tal d’impulsar iniciatives transformadores.
OBJECTIUS ESPECÍFICS CONTINGUTS D’APRENENTATGEDenunciar situacions de vulnerabilitat social i violació de drets, posant en pràctica formes de protecció dels drets humans i d’incidència a escala local i global.
Construir la pròpia identitat com a subjecte polític, a par-tir de l’anàlisi crítica del sistema democràtic i de les fun-cions dels diferents actors polítics, econòmics i socials a nivell local i global.
Proposta i posada en pràctica de diferents me-canismes de defensa i reivindicació de drets en situacions de vulnerabilitat social a escala local i global.
Conscienciació del procés de construcció de la pròpia identitat com a subjecte polític.
Reflexió crítica sobre el tipus de relacions que s’es-tableixen entre els diferents agents que participen en l’organització de la vida pública i les seves funcions.
7
OBJECTIUS ESPECÍFICS CONTINGUTS D’APRENENTATGEParticipar activament en accions i projectes orientats a millorar les condicions de convivència democràtica, assumint la responsabilitat i el compromís derivats de les pròpies decisions i accions.
Assumpció de les responsabilitats que es deriven de les pròpies decisions i de les conseqüències d’aquestes decisions.
Compromís i responsabilitat en la planificació, or-ganització i realització d’accions i projectes individ-uals o col.lectius, en diferents àmbits, orientats a assolir objectius comuns que contribueixin a millorar les garanties de llibertat, igualtat i justícia, a nivell local i global.
Assumpció i interiorització d’habilitats per a la comu-nicació i la convivència que contribueixin a orientar les relacions interpersonals amb una perspectiva ètica tant en l’entorn proper com llunyà.
Reflexió crítica i propostes de millora del procés de construcció i respecte de les diferents normes de convivència democràtica del centre, la família i l’en-torn proper, en base als criteris de consens i dissens.
Desenvolupament de nous mecanismes i vies de par-ticipació democràtica a l’aula, al centre i a l’entorn, indagant propostes de millora i aprofundiment de-mocràtic.
8
ACTIVITATS
LA SORTIDA
L’ARRIVADA
LA CONVIVÈNCIA
Projecte final:10 - ACTUEM PEL DRET A MIGRAR
1 - Com representem el món
2 - Fluxos migratoris mundials
3 - Investiguem les causes
60’
60’
180’
4 - Memòria de la migració
5 - El dret humà a migrar
6 - La nostra frontera Sud
60’
60’
7 - Els prejudicis
8 - Les vulneracions de drets
9 - La corresponsabilitat
180’
180’
ACTIVITATS
ACTIVITATS
ACTIVITATS
DURADA
DURADA
DURADA
60’
120’
20h
9
Totes les activitats segueixen una mateixa seqüència didàctica:
INTRODUCCIÓL’activitat s’inicia amb una breu presentació del tema i de l’activitat que es realitzarà.
EXPLOREM IDEES PRÈVIESÉs el moment per fer emergir les nocions i actituds prèvies de l’alumnat envers les qüestions que s’abordaran. Permet identificar la situació inicial per poder avalar els canvis que generi
l’activitat.
INDAGUEMA partir de cerques guiades d’informació, les nocions i actituds prèvies de l’alumnat es posen en qüestió per elaborar una visió més complexa i conseqüent amb la protecció i defensa dels drets
humans.
COMUNIQUEML’activitat es tanca amb un moment de síntesi en què l’alumnat comparteix les seves produc-
cions per expressar allò que ha après i valorar-ho. Permet identificar continguts d’aprenentatge (cognitius, procedimentals o actitudinals) que caldria reforçar en les activitats programades a
continuació i al llarg del curs.
Els recursos que requereixen les activitats corresponen a materials disponibles a Internet, com ara mapes, informes o notícies.
Al es troben enllaçats aquests materials, per tal de mantenir-los actualitzats i perquè profes-sorat i alumnat hi puguin accedir des de mòbils, tabletes o ordinadors.
http://portalpaula.org/ca/propuestas-para-el-aula/migracion-refugio-y-convivencia/
10
LA SORTIDA1. COM REPRESENTEM EL MÓN
En aquesta activitat cerquem qüestionar-nos les representacions cartogràfiques de la Terra i dels seus espais geopolítics, i com aquestes afecten la nostra percepció de la realitat. Fins a quin punt les projeccions cartogràfiques del món reprodueixen desigualtats?
ACTIVITAT:
1 - Demanem a l’alumnat que, per parelles, en un full en blanc, dibuixi un mapamundi. Enganxem els dibuixos en alguna paret de l’aula perquè siguin visibles per tot el grup durant l’activitat.
2 - Mostrem diferents projeccions cartogràfiques. Quina és la més freqüent en els seus dibuixos? A quines causes atribueixen que sigui així? Coneixen altres projeccions? Quines? Poden dibuixar-les?
3 - Mostrem un Mapa amb la projecció Mercator. Els demanem que observin el mapa per respondre aquestes preguntes:
A - Quin territori és més gran: Rússia o l’Àfrica? B - Quin país és més gran: Escandinàvia o l’Índia? C - Quin territori és més gran: Groenlàndia o la Xina? D - Quins països se situen en el centre del mapa? E - Quins països estan al Nord i quins al Sud?
4 - Ara observem el globus terraqui i compartim les dades que responen cada qüestió, per comparar-les amb les les seves respostes basades en l’observació de la projecció de Mercator:
A - Rússia: 22 milions de km2. El continent africà: 30 milions de km2. B - Escandinàvia: 1.1 milions de km2. L’Índia: 3,3 milions de km2. C - Groenlàndia: 2,1 milions de km2. La Xina: 9,5 milions de km2. D - Observant el globus terraqui, quins països recorre la línia equatorial? E - Observant el globus terraqui, quins països queden al Nord i quins al Sud? I si donem la volta al planeta, quins països queden en la meitat superior i en la meitat inferior? Per què s’ubica el Nord en la meitat superior?
Podem comentar altres exemples de distorsió de la mida dels països en la projecció de Mercator:Suècia vs. Egipte x2 / Itàlia vs. Somàlia x2 / Espanya vs. Colòmbia x2.
5 - Mostrem altres projeccions cartogràfiques del món, amb mides, orientacions i eixos centrals alternatius.
6 - Observem els dibuixos inicials que ha fet el grup i les possibles distorsions que s’hi poden reflectir. En funció del grup, podem plantejar diferents qüestions per al diàleg i la reflexió:
60’
Quins efectes pot tenir la manera com representem el món?
Quins països posa en relleu el mapa? Quins països minoritza?
De quins països són originaris els autors d’aquests projeccions?
En quin context històric es genera cada projecció?
Fins a quin punt les projeccions cartogràfiques reprodueixen les desigualtats mundials?
De quins països surten les persones migrades?
A quins països poden voler refugiar-se?
1
11
LA SORTIDA2. FLUXOS MIGRATORIS MUNDIALS
En aquesta activitat contrastarem els coneixements del grup sobre les rutes migratòries més importants a nivell global. Per això, confeccionarem un mapa-mundi que mostrarà quins són els països emissors de població migrant, els països als quals s’emigra i la direcció d’aquestes migracions amb fletxes.
ACTIVITAT:
1 - En un paper gran (mínim de mida A3) dibuixem un mapamundi. Mostrem diferents projeccions car-togràfiques perquè el grup decideixi en quina basarà el seu dibuix. Per escollir-la han d’argumentar cada opció. En un primer moment, es dibuixen els continents i a continuació, s’apunten els noms i fronteres d’aquells països que l’alumnat conegui i pugui situar. També podem utilitzar un mapamundi mut ja editat.
2 - Organitzem el grup en equips de 4-5 persones i els repartim fulls (poden ser de diferents colors), ti-sores i retoladors.
3 - Cada equip acorda de quins països pensa que surten persones migrades i a quins punts del mapamundi pensa que arriben aquestes persones.
4 - A continuació, representen aquests moviments amb fletxes. Dibuixen una gran fletxa en un dels fulls, la retallen i, a l’interior, apunten d’on han sortit (poden ser diversos punts) i a quin punt del planeta han arribat.
Cada punt de partida associat a un punt d’arribada representa un flux migratori.
Cada flux migratori es representa amb una fletxa.
Les fletxes han de ser més grosses o més primes en funció de si els sembla que són més o menys persones les que migren per aquell itinerari.
5 - Quan tots els equips hagin completat les seves fletxes representant els grans moviments migratoris al món, iniciem la posada en comú. Un representant de cada grup enganxa les seves fletxes al mapa mural que ha estat exposat a classe durant l’activitat.
6 - El grup comenta com han quedat representats els moviments migratoris.Quins països o regions apareixen com a emissors de migració?Quins països o regions apareixen com a receptors de migració?Han coincidit les respostes dels grups? Hi afegirien o canviarien alguna cosa ara que ho veuen en conjunt?
7 - Projectem diferents mapes sobre els fluxos migratoris al món.
8 - Comparem aquests mapes amb el que ha fet el grup:
Quins moviments migratoris han aparegut en el seu mapa?
Quins han quedat invisibles?
Fins a quin punt han quedat invisibles en el seu dibuix els territoris de procedència de les persones migrants?
Com pot afectar aquesta percepció del món a les persones que pateixen les desigualtats?
9 - Fem les addicions i correccions que siguin necessàries en els fluxos migratoris representats pel grup. Afegim també els països que han estat anomenats durant l’activitat i que inicialment no apareixien en el mapa.
2
60’
12
LA SORTIDA3. INVESTIGUEM EN LES CAUSES
En aquesta activitat, el grup (organitzat en quatre equips) realitza recerques guiades d’informació per esbrinar les causes que motiven les persones a migrar en condicions insegures. Durant la recerca, identificaran situacions d’explotació social i ambiental de les quals podem ser corresponsables, així com iniciatives de resistència en els països empobrits.
ACTIVITAT:
1 - Iniciem l’activitat llegint els articles 13 i 14 de la Declaració Universal de Drets Humans sobre el dret a migrar. A continuació, els demanem que expressin la seva opinió completant per escrit la frase:
2 - Cada estudiant llegeix en veu alta el seu escrit. A mida que els llegeixen, els enganxem en una paret de l’aula, al costat del Mapamundi de les migracions.
3 - Organitzem el grup en quatre equips. Cada equip investigarà les causes d’emigració de la població d’un d’aquests països: A - Guinea Equatorial B - Senegal C - Guatemala D - Iraq
4 - FITXA ANNEX
180’
3
Migrar és un dret humà però...
perquè...
13
3 - Cada equip elabora elements gràfics per afegir la informació trobada sobre aquell país al mapamundi exposat a classe i comunicar així els resultats de la seva recerca. FLUXOS MIGRATORISCom en l’activitat 2, es representen amb fletxes, una per cada itinerari identificat (per exemple, una per a la migració d’Iraq als EUA, una per a la migració d’Iraq a Europa, etc.). Les fletxes són dibuixades en paper per l’alumnat, amb gruixos diferents en funció de la quantitat relativa de persones que emigren del país amb aquella destinació. CAUSES: Identificarem les causes amb alguna d’aquestes icones:Les representarem en cercles de diferents colors, en què el grup dibuixarà una icona representant aquella causa.
GUERRA DESASTRES AMBIENTALS
PERSECUCIÓ EXPLOTACIÓ
POBRESA ALTRES. Dibuixeu aquí altres causes que identifiqueu.
RELACIÓ AMB ALTRES PAïSOS (COLONITZADORS PASSATS O RELACIONS ECONÒMIQUES PRESENTS): Es dibuixen en tires de paper que connectin els dos països, sobre les quals poden escriure alguna nota identificativa. Es poden fer servir també cordills dels quals pengin etiquetes identificatives.
4 - Realitzem la posada en comú. Cada equip presenta els resultats de la seva cerca al grup-classe.
Durant l’exposició, l’equip s’organitza perquè, mentre una persona explica el que han trobat, la resta vagi afegint els elements gràfics al mapa.
A mida que col.loquen els elements gràfics dibuixen línies que relacionin les causes identificades amb interessos d’altres països (estats, empreses...).
La resta de grups ha de plantejar almenys una pregunta que ajudi a completar la presentació d’aquell país.
5 - A partir de les informacions compartides, debatem:
Quines causes hem identificat que porten les persones a emigrar o buscar refugi en altres països?
Què faríem en el seu lloc?
Qui trobem al darrere d’aquestes causes i, per tant, qui és corresponsable de la migració?
I nosaltres, participem d’alguna manera en aquestes causes?
Quina corresponsabilitat podem identificar en el nostre cas?
Com estem responent davant d’aquesta realitat?
Què en pensem, del dret a migrar?
Per completar les cerques d’informació també es poden plantejar altres opcions:
Convidar a escollir altres països que es vinculin amb l’alumnat o amb la comunitat o barri on es realitza l’activitat.
Convidar a fer cerques a Internet amb paraules clau proposades per les persones facilitadores: Berta Càceres, Deute Extern...
Realitzar entrevistes a ONG de cooperació internacional o associacions de persones provinents d’aquests països.
14
L’ARRIBADA 44. MEMÒRIA DE LA MIGRACIÓ
Aquesta activitat introdueix una perspectiva històrica sobre les migracions per mostrar que l’emigració i el refugi són un fenomen universal permanent pels éssers humans, que també afecta el nostre país, tant en èpoques passades com en el present.
ACTIVITAT:
1 - Projectem el vídeo Marisa Casas-La Memoria, d’uns 6 minuts de durada.
2 - Comentem el vídeo.
Què s’hi explica?
Què té en comú la migració de la protagonista amb les migracions actuals?
Què penseu que opina l’entrevistada sobre la seva emigració?
Coneixeu altres històries de migració que vulgueu compartir?
Sabeu com es van sentir en el nou lloc de residència?
3 - Per tancar l’activitat, posem un títol al vídeo que inclogui la paraula “memòria”.
60’
15
L’ARRIBADA 55. EL DRET HUMÀ A MIGRAR
Aquesta activitat permet al grup expressar les seves idees prèvies sobre tres conceptes que vertebren aquest material: dret humà, migració i refugi. L’ac-tivitat es pot tancar amb la presentació de la definició del terme dret humà però recomanem continuar-la amb d’altres activitats que permetin treballar en algunes de les necessitats formatives que s’identifiquin en el grup.
ACTIVITAT:
1 - Comencem fent una pluja d’idees sobre diferents termes.
Si dic DRET HUMÀ, quines paraules us venen al cap?
Cada estudiant anota en un full les paraules que li evoca, en silenci i sense censurar-se.
2 - Fem el mateix amb aquests els termes:
MIGRACIÓ
REFUGI
3 - A partir de les anotacions, l’alumnat s’organitza en equips de 4-5 persones, que hauran d’elaborar una definició de cada paraula a partir de les seves anotacions.
4 - Posem en comú les definicions elaborades i comentem:
Quines diferències troben entre migració i refugi?
Aquestes diferències afecten el concepte de migració i refugi com a drets humans?
Quines conseqüències poden tenir aquestes diferències?
5 - Una vegada compartits els punts de vista, les argumentacions i les reflexions dels grups, clarifiquem els conceptes exposant la definició de “dret humà” i, a continuació, l’article 13 i 14 de la Declaració Univer-sal de Drets Humans. Alternativament, podem proposar al grup que avaluï la correcció de les seves res-postes, llegint els articles 13 i 14 de la Declaració i consultant la definició de “drets humans” i “refugiat/refugiada” en el Diccionari Terminològic dels Drets Humans.
60’
16
L’ARRIBADA 66. LA NOSTRA FRONTERA SUD
En aquesta activitat, ens aproparem a la realitat de les fronteres Nord-Sud a par-tir de l’exemple de la situació a la frontera entre Espanya (Europa) i Marroc, on es produeixen tot tipus de vulneracions de drets humans.
ACTIVITAT:
1 - Dividim el grup en 5 equips.
2 - Conjuntament, revisarem l’informe audiovisual “Frontera Sur: Vías marítimas”, publicat al 2018 per Irídia, Fotomovimiento i Novact. http://ddhhfronterasur.org/
3 - Assignem a cada equip un dels temes de l’informe:
A - Rutes / Mar
B - Arribada
C - CIE
D - Dones Migrants
E - Acollida?
4 - Cada equip revisa l’apartat corresponent de l’informe audiovisual per identificar vulneracions de drets. Per exemple: morts, discriminacions, devolucions en calent... Cada forma de vulneració de drets s’apunta en una nota adhesiva.
5 - Cada equip exposa a la resta del grup les vulneracions que ha identificat i les enganxa en el punt del Mapamundi on li sembla que s’ubica aquella vulneració.
6 - Comentem el resultat:
Què n’opinen, d’aquesta situació?
Els hi ha sorprès?
Què han descobert de nou?
Quins drets humans s’han de protegir en aquesta situació?
Qui ha de protegir aquests drets?
60’
17
7. ELS PREJUDICIS
El llenguatge del còmic ens ajudarà a reflexionar sobre els problemes de racisme i convivència que es produeixen després de creuar les fronteres, entre població autòctona i població immigrada, una part d’ella cercant refugi. Poste-riorment, l’alumnat crearà el seu propi còmic per visibilitzar el problema i, més enllà de les xifres, posar rostre a les persones que pateixen aquestes vulnera-cions de drets.
ACTIVITAT:
1 - Organitzem la classe en grups de 3-4 persones.
2 - Lliurem a cada grup el capítol 1 del còmic Blanca Rosita Barcelona perquè el llegeixin.
3 - Cada grup comenta la situació representada en el còmic i apunta tres idees sobre els rumors que afecten les persones migrades a la ciutat.
4 - Ara crearan el seu propi còmic. Per això, assignem a l’atzar a cada grup un país d’origen del seu personatge principal.
5 - FITXA ANNEX
6 - Ara explicaran aquesta història a través d’un còmic en tres vinyetes: una o dues per explicar les causes de la migració, i una o dues per explicar un prejudici que li afecta en el municipi d’arribada.
7 - Exposem els còmics a l’aula i els comentem:
És realista la història que s’explica?
Quines causes de migració mostren els seus còmics?
Què creuen que farien si es trobessin en la situació del personatge?
Quina reacció mostren els personatges davant els prejudicis que els afecten?
Són justes aquestes situacions?
LA CONVIVÈNCIA 7
180’
SENEGAL GUATEMALA IRAQ GUINEA EQUATORIAL
18
LA CONVIVÈNCIA 88.LES VULNERACIONS DE DRETS
En aquesta activitat, seguim treballant amb el lleguatge del còmic, ara per abordar com els prejudicis i estereotips, afecten l’exercici de drets humans fonamentals, alhora que emergeixen vulneracions de drets que afecten també, tot i que en menor mida, a la població que es reconeix com autòctona, i els conflictes que suposa.
ACTIVITAT:
1 - Organitzem la classe en grups de 3-4 persones. Si hem fet l’activitat 7, podem canviar els equips per tal de re-equilibrar els talents mostrats pel grup.
2 - Llegim el capítol 5 del còmic Blanca Rosita Barcelona, “Peripècies per poder llogar un pis” i el comentem en gran grup.
Quins estereotips o prejudicis detecten en la història?
A quins drets de Fàtima estan afectant aquests prejudicis?
Podeu dir altres situacions en què els prejudicis portin a vulneracions de drets?
Si hem fet l’activitat 7, els demanem que verbalitzin les vulneracions de drets que poden afectar els per-sonatges dels seus còmics a causa dels prejudicis.Anotem totes les vulneracions de drets que expressi el grup.
3 - Ara cada grup crearà un còmic en 3 vinyetes per mostrar una d’aquestes vulneracions de drets fona-mentals. Reprenem els personatges creats en l’activitat 7, ampliant el còmic amb les tres noves vinyetes. Si no hem fet l’activitat, repartim la fitxa d’aquella activitat perquè comencin caracteritzant el seu person-atge immigrat.
4 - Exposem els còmics a l’aula i els comentem:
Quina vulneració de drets s’hi mostra?
Quins prejudicis causa aquesta vulneració?
Quins altres personatges surten en la seva història?
Quins són els interessos d’aquests personatges?
Coneixeu altres situacions en què s’enfrontin drets fonamentals i interessos?
Quines solucions s’hi mostren en els seus còmics?
Com podria solucionar-se cada conflicte mostrat sense que s’arribin a vulnerar drets fonamentals?
180’
19
LA CONVIVÈNCIA 99. LA CORRESPONSABILITAT
Continuem treballant amb el llenguatge del còmic. Ara coneixerem algunes de les iniciatives que es desenvolupen en el nostre entorn per tal de protegir i de-fensar els drets fonamentals de totes les persones. Moltes d’aquestes iniciatives són liderades per persones migrades; d’altres, s’originen en una problemàti-ca de discriminació envers les persones immigrades. Totes elles enforteixen els moviments socials en defensa dels drets humans, que aconsegueixen fer avançar en la protecció de drets per tota la població.
ACTIVITAT:
1 - Organitzem la classe en grups de 3-4 persones. Si hem fet les activitats 7 i/o 8, podem canviar els equips per tal de re-equilibrar els talents mostrats pel grup.
2 - Cada equip ha de dibuixar una vinyeta de mida DINA4 que il.lustri alguna de les alternatives que es plan-tegen per solucionar la problemàtica de drets humans mostrada en el seu còmic. Si no hem fet l’activitat 8, mantenim un primer diàleg per identificar vulneracions de drets fonamentals causades pels prejudicis i es-tereotips que afecten la població immigrada de països empobrits. En aquest cas, podem plantejar un còmic en tres vinyetes: dues per mostrar la vulneració de drets i una per mostrar l’alternativa.
La vinyeta ha d’expressar alternatives que siguin respectuoses amb els drets humans de totes les per-sones que protagonitzen el seu còmic i que permetin superar els tractes discriminatoris que afecten les persones immigrades i refugiades.Per inspirar-se, poden investigar iniciatives que es desenvolupen al propi entorn en defensa dels drets humans de les persones immigrades.
3 - Exposem els còmics a l’aula i els comentem:
Quina discriminació permet superar aquesta alternativa?
Quin dret fonamental contribueix a defensar o a protegir?
Qui protagonitza aquesta alternativa?
Quin paper tenen les persones immigrades en aquesta alternativa?
Quin paper té la població autòctona?
Quin paper tenen les institucions públiques en aquesta iniciativa?
Quina seria la seva responsabilitat?
Quines serien les responsabilitats d’altres organitzacions, lucratives i no lucratives?
L’alternativa mostrada s’ha inspirat en alguns iniciativa real? Quina?
120’
20
LA CONVIVÈNCIA 10
10. ACTUEM PEL DRET A MIGRAR
En aquesta activitat, convidem al grup a generar els seus propis projectes en defensa del dret a migrar. L’activitat requereix haver realitzat vàries de les activitats anteriors.
1 - Revisem tots els materials que ha anat produint el grup en les activitats anteriors i que han quedat expo-sats a l’aula: Mapamundi de les migracions i còmics. Demanem que cada estudiant apunti 3 problemes que apareixen en aquests materials sobre els que pensen que hauríem d’actuar com a ciutadans o ciutadanes, amb drets i deures socials. Per agilitzar la posada en comú, recomanem utilitzar un paper per problema.
2 - Fem recompte dels problemes identificats i els enganxem en una pissarra, formant aquesta graella:
3 - En gran grup, fem una pluja d’idees sobre què podríem fer per ajudar a resoldre aquests problemes. Es tracta d’un moment creatiu així que és fonamental que no facin judicis ni qüestionin les idees, ni les pròpies ni les dels altres.
4 - Organitzem el grup en equips de 4-5 persones i acordem un problema a cada equip. En conjunt, in-tentem que hi hagi equips treballant en projectes els tres moments clau en defensa del dret a migrar: la sortida, l’arribada i la convivència.
5 - Cada equip generarà un projecte propi en defensa del dret a migrar o del dret d’asil, al voltant del problema que volen afrontar. Per això, han de començar acordant la resposta a aquestes preguntes:
Contra quina vulneració del dret estan actuant?
A qui adreçaran la seva acció?
Quina responsabilitat tenen aquestes persones o organitzacions en la protecció del dret?
Què volen aconseguir amb el seu projecte?
Què necessitaran per aconseguir-ho?
En aquesta fase, el/la docent passa pels grups, escolta les idees i revisa únicament que es tracti de res-postes viables pel grup. El projecte ha de ser d’autoria de l’alumnat.
20h
L’ARRIBADALA SORTIDA LA
CONVIVÈNCIA
DRETA
MIGRAR
DRETD’ASIL
21
6 - Posem en comú els projectes editats. Cada equip exposa a la resta de la classe el projecte ideat. Iden-tifiquem punts en comú entre els projectes i possibles aliances que es podrien establir entre ells: activi-tats que podrien fer en comú, recursos que podrien compartir, etc. Si es considera convenient, dos o més projectes poden convergir per esdevenir un de sol, generant un sol equip de treball més gran. Finalment, el grup pot compartir els projectes redefinits fent servir la fitxa de projecte.
7 - Una vegada hagin ideat el seu projecte, és el moment de portar-ho a la pràctica. Per això, cal que elaborin un pla de treball per fer realitat el projecte. El seu pla de treball ha de detallar temps, tasca, per-sones implicades i recursos que necessitarà. També és important cercar aliances amb d’altres iniciatives: projectes d’altres equips, entitats de l’entorn, serveis especialitzats en el tema, etc. 8 - En gran grup, compartim els projectes ideats i planificats. Per això, cada grup exposa en una paret la seva idea de projecte i el seu pla de treball. Comentem la viabilitat dels projectes. Una part important de l’acció per la transformació social és fer pública les iniciatives. Conjuntament, revisem que cada projecte inclogui alguna acció de comunicació o difusió del projecte. Busquem aliances entre aquestes accions per incrementar l’impacte en la difusió dels projectes, la problemàtica que treballen i les alternatives que plantegen. Afegim les accions de comunicació definides al pla de treball de cada projecte.
9 - Implementem el projecte. Cada equip genera registres visuals (fotografies, audiovisuals...) sobre l’ac-tivitat desenvolupada.
10 - Posem en comú les experiències i valorem:
Com s’han sentit?
Què han descobert?
Quines dificultats han trobat per defensar el dret a migrar?
Aquest projecte pot tenir continuïtat?
Què caldria per fer sostenible la defensa de drets humans en el temps?
Us animem a enregistrar i difondre la vostra experiència educativa.Eduquem per la justícia global!
22
Materialsde suport
a les activitats
Fitx
a im
prim
ible
per
om
plir
aba
ns d
e di
buix
ar e
l còm
ic.
Sexe
Paí
s de
l que
ha
emig
rat i
cau
sa d
e la
mig
raci
ó
Nom
Edat
Lloc
d’a
rrib
ada
i pre
judi
ci q
ue l’
afec
ta
Tret
s fí
sics
pri
ncip
als
(cos
,ves
tit.
..)
A9
A10
Contra quina vulneració del dret estan actuant?
A qui adreçaran la seva acció?
Què volen aconseguir amb el seu projecte?
Què necessitaran per aconseguir-ho?
Títol del projecte:
Nom de l’equip:
Quina responsabilitat tenen aquestes persones o organitzacions en la protecció del dret?
Taul
a.
PLA
DE
TREB
ALL
Dat
aH
ores
de
dedi
caci
óTa
sca
Res
pons
able
Rec
urso
sne
cess
aris
Per
sone
so
enti
tats
aill
ades
GUIA MIGRACIÓ, REFUGI i CONVIVÈNCIA: UNA QÜESTIÓ DE DRETS HUMANS
Projecte del Programa Garraf per la Paudel Consell Comarcal del Garraf,amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Guia elaborada per Fundació Solidaritat UB,en col·laboració amb Conversa. Laboratorio depedagogías críticas.
© 2018