20160613 aula

LUNES, 13 JUNIO 2016 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1

SUPLEMENT D’EDUCACIÓ

Reptes4

Informació útil6

Estudis a l’alça36

El director de l’AQU, MartíCasadesús, assegura que elgran repte de les universitatscatalanes és captar alumnesinternacionals amb grausi màsters de qualitat

Els graus i màsters ques’estrenen el curs vinent ales universitats catalanes, elssingulars, els internacionalsi els que garanteixen l’accésal mercat laboral

Augmenta l’oferta i l’interèspels estudis de grau imàster vinculats amb latecnologia dels aliments,la gastronomia, la nutriciói les ciències culinàries

Universitati empresa:tan a propi tan lluny

GRAUS I MÀSTERS

El món sencerestà en estatd’emergència educativa

ENTREVISTA AJOSÉ ANTONIO MARINA,

FILÒSOF I PEDAGOG

2 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LUNES, 13 JUNIO 2016

tural entre l’oferta educativa i la deman-da en el mercat laboral. El problemaprincipal és que el 45% dels aspirants aun lloc de treball tenen un títol univer-sitari o superior i aspiren, com és lògic, afer una tasca d’acord amb la seva capaci-tat, mentre que l‘oferta de llocs de feinava per altres camins, amb una majoria devacants que demanen un nivell formatiumés baix. El resultat d’aquest escenari ésque el 40% dels universitaris estan tre-ballant en feines d’un nivell educatiu iprofessional inferior. Això en la pràcticagenera frustració, ja que aquest desajustfa que alguns universitaris, en acabar elsestudis, han d’acceptar feines per sota deles seves capacitats o plantejar-se emi-grar a altres països.

UN ESFORÇ ECONÒMIC EXTRAEls màsters i postgraus són eines moltvaluoses per introduir-se en el mercatlaboral. Es tracta d’ampliar competèn-cies i especialitzar-se, però cal tenir encompte tots els factors: la qualitat del’ensenyament, el prestigi del centre, lavia d’accés, el preu, etc. L’esquema sor-git del Pla de Bolonya confirma que elsmàsters i postgraus són punts clau en laformació, ja que apropen els estudiantsals llocs de feina, però és innegable quesuposen un esforç econòmic extra per ales famílies. I especialment a Espanya, onsón dels més cars d’Europa. Però les da-des són rotundes: el nombre d’estudiantsespanyols de postgraus i màsters s’ha tri-plicat en els darrers cinc anys.

A Espanya, amb prop d’un50% d’atur juvenil i oncada any surten de lesuniversitats milers dellicenciats amb poca es-

perança d’accedir a una feina, moltesempreses asseguren que no troben elsperfils adequats per cobrir molts delsseus llocs vacants. És la paradoxa d’unmercat laboral en el qual, segons un es-tudi de ManPower, el 14% dels directiusdiuen que no aconsegueixen trobar can-didats amb els perfils adequats per tre-ballar en les seves companyies.

La situació és complicada i té moltesexplicacions. Apareixen noves especia-litzacions professionals, fruit dels canvistecnològics constants. La crisi econòmi-ca ha modificat el perfil de moltes fei-nes. Augmenta la complexitat dels per-

fils requerits, ja que ara a més d’un títols’exigeixen una sèrie de competènciespersonals: capacitats comunicatives,idiomes, facilitats d’adaptació a un en-torn canviant, flexibilitat, creativitat, vo-luntat d’autoaprenentatge i de reciclar-se constantment… Molts experts creuenque existeix una escletxa evident entrela formació que reben els joves i el que

ÀLEX BARNET

CONJUNTURA

ESPANYA, ENTRE ELS PAÏSOS MÉS CARS

Espanya està entre els deu països de la UEamb estudis de grau i màsters més cars,segons dades recollides per ComissionsObreres amb informacions provinentsde l’estudi Eurydice 2015 i del Ministerid’Educació. El preu mitjà de la matrícula degrau aquí supera els 1.000 euros i és 20

vegades superior als 50 euros anuals quecosta a Alemanya. Això també passa ambels màsters, ja que a Espanya els estudi-ants paguen, de mitjana, 2.020 euros,unes 40 vegades més que els universitarisalemanys. Itàlia i França són altres païsosamb preus inferiors als espanyols.

L’encaix difícil entreuniversitat i empresaLa crisi, els canvis tecnològics i els nous perfils professionalsque demanen les companyies pressionen el sistema educatiu

EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL - AV. DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL.: 93 481 22 00 - WWW.LAVANGUARDIA.COM; PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA // PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - AV. DIAGONAL, 477 (08036)BARCELONA - TEL.: 93 344 30 00 - 902 178 585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM // PRODUCCIÓ: EDICIONS CLARIANA, SL - VIA AUGUSTA, 48, ENTL. 1a (08006) BARCELONA - TEL.: 93 237 46 88 - WWW.CLARIANA.CAT -DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO. COORDINACIÓ: GEMMA MARTÍ. REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, NOELIA CONRADO, ALBA HUERGA. FOTOGRAFIA: J. BALMES. DISSENY: MARTA SAGARRA. MAQUETACIÓ: CRISTINA CATALÁN, MARTA SAGARRA //

Aula Apple de la Facultat Blanquerna (Universitat Ramon Llull) PERE VIRGILI

demana el mercat, així com un desajusten l’estructura general dels estudis a Es-panya. També hi ha veus que argumen-ten que les empreses exigeixen molt,però que estan poc disposades a invertiren la formació específica que necessitenels seus empleats.

Segons un estudi elaborat per Esade iInfojobs, Espanya té un desajust estruc-


El 45% dels estudiants de màsters i grausa les universitats dels Països Catalansprocedeixen de famílies de classe acomo-dada, segons l’enquesta Via Universitàriarealitzada per la Fundació Jaume Bofill i laXarxa Vives entre més de 20.000 universi-taris de 19 universitats privades i públi-ques. L’enquesta revela que la universitat

camina cap a l’equitat social, “ja que mésd’un 40% dels consultats prové de llars id’entorns familiars amb un nivell formatiubaix”. I, també, que el 52% dels estudiantsviuen amb els pares durant el curs acadè-mic, fet que suposa que la família és nucliprincipal de finançament dels estudis.(Més informació a la pàgina 44)

[CAP A L’EQUITAT ]

Les empreses han d’assumir lesseves responsabilitats en la formació

ENTREVISTA A MARIA JESÚS MARTÍNEZ I EVA RIMBAU (UOC)

Què cal aprendre d’una realitatque ens diu que hi ha un nivelld’atur de joves amb estudis uni-versitaris altíssim i que, d’altrabanda, moltes empreses notroben els perfils qualificats quenecessiten?Això posa en relleu que cal continuartreballant per la millora de la formaciódels joves, definint millor l’oferta for-mativa que es realitza i el seu continguti orientació. No obstant això, s’hauriad’analitzar amb detall si aquests perfilsqualificats que es necessiten són de ni-vell universitari o si el que realment esbusca és formació professional de grausuperior. La majoria de les universitatsfan un gran esforç per adaptar els estudisa les necessitats del mercat laboral, peròtambé cal que les empreses assumeixinresponsabilitats i formin els treballadorsen aquelles competències específiquesque els són més pròpies.

Quin paper juga la crisi en la si-tuació actual?La crisi i les retallades han aprofunditles desigualtats socials i han qüestionatla formació com amecanisme d’ascensorsocial, tal com havia funcionat amb èxiten les dècades passades. La feblesa delmercat laboral actual ha suposat unapressió addicional a les universitats.Amb pressupostos més limitats, les uni-versitats tenen la responsabilitat afegi-da de saber que, en aquests moments,la majoria dels nostres estudiants i lesseves famílies estan fent un gran esforçeconòmic per estudiar. Hem d’estar al’altura, donant el millor de nosaltres iafavorint-ne la integració i la millora enel mercat laboral.

Els màsters i postgraus tenen,actualment, un paper fonamentalen la formació per entrar en elmercat laboral. Seguirà sent així?Els estudis de grau donen una formaciógeneral, i els de màster i postgrau mésespecífica i especialitzada. És la ques’adapta més a les necessitats canviantsdel mercat laboral. I encara s’hi hauràd’adaptar més si pensem en la importàn-cia creixent de la formació al llarg de lavida.

ÀLEX BARNET

Eva RimbauGilabertprofessorade RecursosHumans,Economiai Empresa, ésexperta enteletreball, equipsvirtuals, treballflexible, lideratgei aprenentatge

María JesúsMartínez Argüellesés doctoraen CiènciesEconòmiquesi directoradel Màster enDirecció de lesOrganitzacionsa la UniversitatOberta deCatalunya (UOC)

Aquests estudis suposen un esforçeconòmic extra per als estudiantsi les famílies...Tal com està configurat el sistema arranl’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES), els màsters i postgraus són unapeça clau de la formació universitària. Elque hem de decidir com a societat és sivolem que aquesta estructura de la for-mació universitària funcioni com un ele-ment per a reduir les desigualtats socialso per augmentar-les.

El nou mercat laboral demanaunes determinades habilitatscomunicatives, idiomes, coneixe-ment de les eines tecnològiques idigitals, etc. És suficient el nivellque els estudiants assoleixen araen aquests requisits?Aquest és un aspecte en què cal seguirtreballant, ja que són aquestes compe-tències les que acaben sent determinantsen la inserció en el mercat laboral. S’hade tenir en compte que l’EEES per alsprofessors universitaris ha significat unaresponsabilitat addicional: no només hasd’ensenyar comptabilitat, per exemple,sinó que també has d’ensenyar a des-envolupar les capacitats comunicativesdels estudiants, a treballar en equip...

Però la realitat és que un professor decomptabilitat no té per què saber comensenyar a treballar en equip. En aquestsentit, caldria invertir en la formació delprofessorat universitari.

Els canvis socials, tecnològics ieconòmics imposen, de formacada vegada més ràpida, nousperfils laborals. Com es fa front aaquesta demanda?El nombre elevat de titulacions que hanaparegut en els darrers anys evidencia eldinamisme i la capacitat de la universitatper intentar donar resposta a aquestesnecessitats canviants. És important queel sistema universitari reforci i promo-gui la importància del vessant docentdels professors universitaris, trobant unbon equilibri amb el vessant de recerca.

En general es diu que la univer-sitat ha d’adequar-se al mercatlaboral. Ha de ser sempre així?El que va dir Ortega i Gasset el 1930 so-bre el tema segueix de plena actualitat.La universitat té tres gransmissions: for-mar bons professionals, la recerca cien-tífica i la formació de nous investigadors,i millorar la societat; i això inclou formaren “cultura general” perquè els graduatssiguin ciutadans a l’altura dels temps.Això vol dir que no tot el que fa la uni-versitat s’ha de vincular directament almercat laboral. Cal tenir una visió mésàmplia del que aporta la universitat alconjunt de la societat.

No tot el que fa launiversitat ha d’estaren funció del mercatlaboral, cal tenir unavisió més àmplia

Hem de decidir com asocietat si els màsters ipostgraus serveixen perreduir o per augmentarles desigualtats socials


Què valoren més?Les competències transversals, com lacapacitat oral, l’escrita, la de relacionar-se, les llengües, la mobilitat...

En quines titulacions hi ha mésinserció laboral?En les de l’àmbit de la salut, on el 90%dels graduats treballen en el que han es-tudiat, i en Enginyeria, Matemàtica, Fí-sica, ADE i Economia. Falten enginyers,que són els que tenen més possibilitatsde crear empreses i generar ocupació.

I en quines menys?A la cua tenim els estudis de Lletres i Hu-manitats. Com a país tenim el repte defer-los valdre. Al Regne Unit o als EE.UUés força habitual que un filòsof sigui ge-rent d’una empresa; aquí no. A la societatli cal tenir una altra percepció del rol quetenen les humanitats.

La inserció dels graduats és dequalitat?Malgrat que la crisi ha provocat que elsindicadors d’inserció laboral hagin baixatun 10%, en general sí ho és. Avui, quanpreguntem als graduats si estan satisfetsamb la feina que fan, la resposta és de no-table, i el 50%cobrauns 2.000 euros brutsmensuals. Cal remarcar que, a menys ni-vell d’estudis, més afecta la crisi. Estudiarcontinua sortint molt a compte.

Un autobús?Hi ha gent que viu molt a prop de la pa-rada i hi pot pujar molt de pressa, men-tre que qui viu més lluny li costa mésagafar-lo. Però una vegada tots estandins l’autobús, aquest els porta al mateixlloc. Si el Govern tingués més recursos,els hauria de posar abans de l’accés a launiversitat per facilitar que tothom hipugui accedir.

Hi ha encaix entre el que dema-nen les empreses i la formacióque s’imparteix a la universitat?Aquest és prou bo. Segons una enquestade l’AQU, els ocupadors puntuen amb unnotable la formació dels graduats.

Quina nota treuen les universitatscatalanes?Un notable.

I en què haurien de millorar peraconseguir l’excel·lència?Hauríem d’atraure més estudiants inter-nacionals, sobretot de màster.

No són prou internacionals?En recerca sí, però en docència sommas-sa locals, i el repte que tenim és captar iatraure estudiants demàster i doctorat defora per globalitzar la formació superior.

Com es pot aconseguir?Apostant per la qualitat. Els màsters queclassifiquem com ‘excel·lents’ ja tenenmolts estudiants internacionals. El se-cret és fer-ho bé, i amb molta qualitat.

És car estudiar a les universitatscatalanes?Catalunya i Madrid són les comunitatson les taxes són més elevades, perquè enel seu moment així ho van decidir. Així itot, el preu de la matrícula a Catalunyaés igual al de la mitjana d’Europa. Alho-ra, aquí es va crear un sistema on part deles taxes es destina a beques.

I el sistema funciona?Prou bé. El que és important és que elsistema universitari català és equitatiu;ho era abans de l’increment de les taxesi ho és ara.

Què vol dir?Que una vegada una persona aconse-gueix entrar a la universitat, té les ma-teixes probabilitats de graduar-se quequalsevol altra, independentment delsseus ingressos. Un cop a dins, graduar-se o no és qüestió de mèrits i no de tenirmés o menys ingressos.

El problema rau en l’accés?Sí, no tothom té les mateixes possibili-tats d’anar a la universitat. Encara hi hadiferències d’equitat en l’accés, i qui témés recursos té més facilitats per acce-dir-hi que qui en té menys. La universi-tat és com un autobús.

Som massa locals, hemd’atraure més estrangers”

ENTREVISTA A MARTÍ CASADESÚS, DIRECTOR DE L’AQU

GEMMA MARTÍ

Falten enginyers,que són els quecreen empresesi ocupació, i cal fervaler els estudisd’Humanitats

L’AQU, l’Agènciaper a la Qualitat delSistema Universitaride Catalunya,s’encarrega d’avaluarels 480 graus i mésde 500 màsters ques’imparteixen a lesuniversitats catalanes

DANI CODINA

Martí Casadesús és del parer que “cal es-tudiar allò que pensem que ens agradarà,que ens interessa, perquè el rellevant éstenir una formació universitària”. Segonsdades de l’AQU, al cap de tres anys, el 80%dels graduats treballa en tasques per ales quals necessita estudis universitaris, id’aquests el 50% treballa en allò que ha

estudiat. “Al cap i a la fi, la formació quedóna un grau és generalista i no defineixdirectament què acabaràs fent en el futur–a excepció d’alguns títols molt concretscom Medicina, Dret, etc., que porten a untreball molt concret–, i el que t’acaba defi-nint és el màster que faràs al cap de quatreo cinc anys”, remarca Casadesús

EL DILEMA DE TRIAR ESTUDIS

L’APUNT


Seràs el quevulguis ser

quvulguis serlguis

ESADEGraus

adosEsadeGradGradosESADE_Gr

#s#seraselleelsels que l ivulguisevulguise serArribar a ser elel que vulguis ser depèn de la formació queescullis i de cocom desenvolupis les teves habilitats perpoder generarar oportunitats que t’obrin un camí de caraal futur. T’imaagines poder estudiar en un entorn que etpermeti potencnciar el teu talent al màxim? Descobreix unsGraus diferentnt on et donin ales a les teves idees i t’ajudina arribar on et prproposis. Estudia a ESADE i dissenya el teu futur.

Contacte www.esade.edu/grados | [email protected] | 935 530 247

Programes

Grau en Dret

Grau en Dret & Bachelor in GlobalGovernance

Doble grau en Direcció d’Empreses i Dret

Grau en Direcció d’EmpresesGrau en Direcció d’Empreses(secció bilingüe o 100% en anglès)


NOVES TITULACIONS

Els graus de tres anys aterrena les universitats catalanesQuatre centresimpartiran el cursvinent els primersprogramesde 180 crèdits

L es universitats catalanes es-trenaran el curs 2016-2017els polèmics graus de tresanys, una de les últimes me-sures aprovades per José

IgnacioWert (PP) abans de deixar elMi-nisteri d’Educació el 2015.

Concretament, l’oferta de nous grauses cenyeix a quatre estudis de 180 crè-dits que fins ara no existien i responena propostes singulars i molt orientades ala internacionalització. Quatre graus ques’implanten amb la finalitat de tenir unsistema flexible, ja que a Catalunya, se-gons informa la secretaria d’Universitatsi Recerca, no es treballa per fer un can-

vi de sistema cap a l’anomenat 3+2 (tresanys de grau i dos de màster) sinó que elmodel a estudiar és la possibilitat de sialguns graus poden passar a 180 crèditsperquè en el sistema català convisquingraus de tres i quatre anys amb màstersd’un i dos anys.

CREACIÓ DIGITAL“Tots els graus no poden ser de 180 crè-dits, depèn de la matèria”, explica Gas-par Rosselló, el vicerector de políticaacadèmica i qualitat de la Universitat deBarcelona (UB), centre que elcurs vinent oferirà el nou graude tres anys en Creació i pro-ducció digital. El nou progra-ma, que permet a l’estudiantaprendre a conceptualitzarl’art i el disseny de jocs, vi-deojocs, jocs aplicats i tot tipusd’aplicacions interactives, erauna demanda que tenia moltpresent la UB des de fa algunsanys, “per això ara s’ha deciditimpartir aquest grau dissen-yat per a fer-ho en tres anys,el qual els estudiants que hodesitgin podran complementaramb un màster de la mateixabranca de coneixement”, des-taca Rosselló.

Altres de les noves titula-

programa amb una gran demanda, ja queel mercat laboral necessita nous perfilsprofessionals, més polivalents, “i calia ungrau nadiu digital, que tractés el dissenydes d’una forma holística”, destaca JavierMelenchón, director de la nova titulació.

Pel que fa a la resta d’estudis de grau,el curs vinent s’oferiran més de 480 titu-lacions de 240 crèdits (quatre anys) a lesuniversitats catalanes.

Una de les novetats més significativesés la proposta de la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB), que oferirà perprimer cop el grau obert en Llengües iLiteratures, que permetrà combinardues especialitats –Llengua i Literatura

Catalana, Llengua i LiteraturaEspanyola, Estudis Clàssics iEstudis Francesos– durant elprimer curs, abans de seguiruna d’elles a partir del segon.Es tracta d’una nova fórmu-la que “obeeix a la necessitatd’ajudar als estudiants que es-tiguin dubtant entre diversescarreres de llengua i literatu-ra”, destaca Joan Carbonell,degà de la facultat de filosofia illetres de la UAB.

Durant el primer curs escombinarà estudis en duesllengües a parts iguals. I, ambl’assessorament d’un tutorpersonal, l’alumne triarà unade les dues modalitats, percontinuar a segon.

NOELIA CONRADO

Els quatre primers graus de tresanys (180 crèdits) que s’impartiranles universitats catalanes són elssegüents:

Creació i producció digital (UB)Bioinformàtica (UPF, UB i UPC)Global studies (UPF)Disseny i creació digitals (UOC)

ELS NOUS GRAUS DE TRESANYS SÓN PROPOSTESSINGULARS, QUE NOEXISTIEN, I ESTAN ORIENTATSA LA INTERNACIONALITZACIÓ

Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els estudiants podran cursar el primer grau obert en Llengües i Literatures

PROGRAMESDE TRES ANYS

cions de tres anys que s’impartiran a lesuniversitats catalanes seran el de Globalstudies, de la Universitat Pompeu Fabra(UPF), la docència del qual el primer i elsegon curs serà íntegrament en anglès; il’interuniversitari deBioinformàtica, de laUPF, UB i la Universitat Politènica de Ca-talunya (UPC), que serà també en anglès.

PRIMERA TITULACIÓ ON LINELa Universitat Oberta de Catalunya(UOC) introduirà a la seva programació elgrau de Disseny i creació digitals, el pri-mer de 180 crèdits que es podrà cursar online. Com el grau de Creació i producciódigital que impartirà la UB, es tracta d’un

ESTUDIANTS FORANS

Com als darrers anys, l’oferta universitària peral curs 2016-2017 continua caracteritzant-se pelseu grau d’internacionalització amb l’objectiude fomentar els programes de mobilitat i acon-seguir atraure estudiants forans. La presènciad’alumnes d’altres països en les universitats ca-talanes s’ha incrementat un 13,44%en els últimstres cursos, de manera que l’evolució de les ma-triculacions d’estudiants estrangers situen Ca-talunya al nivell d’internacionalitzaciódepaïsoscomDinamarca o Països Baixos

Més internacionals

Estudiants de la Universitat Ramon Llull

ARXIU


Molt més propera a tu. Estudiades de casa, al teu ritme i as-sessorat per un tutor. Tens alteu abast els millors docentsi els materials més complets i

actualitzats. T’oferim les millors eines perquè elteu estudi rendeixi al màxim. Estudia a la UOC: ésmés eficient per a tu.

Molt més oberta al món. La UOC és una comu-nitat de milers d’alumnes connectats arreu delmón. Amb vocació de servei i col·laboració amb la

Inscriu-te a laUOC i descobreixunnou concepted’universitat

MATRÍCULA OBERTAUneix-te a la UOC avui mateix. Aprofita els nostresdescomptes per matrícula anticipada i les nostresfacilitats de pagament (beques, exempcions i des-comptes).

Entra a www.uoc.edu i tria els estudis que mi-llor s’adaptin al teu futur. Només ets a un clic dedistància. Benvingut a la UOC.

Al portal www.uoc.edu es pot consultar tota l’oferta formativa de la Universitat Oberta de Catalunya

La UOC és unacomunitat de milersd’alumnes connectatsarreu del món que etpermet estudiar desde casa, amb un tutori al teu ritme

societat, transferència de coneixement i convenisamb empreses i institucions internacionals.

La nostra oferta formativa et garanteix una va-rietat de programes i flexibilitat per a fer-los comet vagi millor, aturant i reprenent els estudis quanet convingui. Tria ja el teu programa i comença aformar-te!

NOVA OFERTA FORMATIVAEstar al dia és una prioritat a la UOC. Per exigènciai per qualitat. Per això actualitzem els nostres pro-grames i n’afegim de nous en diferents àmbits te-màtics. Enguany t’oferim el grau de Disseny i Crea-ció Digital; el màster universitari de Comunicaciócorporativa, protocol i esdeveniments; els màstersde Disseny i desenvolupament de videojocs i deDirecció i gestió de l’empresa familiar, i els post-graus d’Arquitectura de business intelligence, deDesenvolupament de videojocs, d’Administracióde sistemes, de Periodisme multimèdia avançat ide Health coaching. Tria la teva opció i millora elteu perfil professional amb la UOC.

Amb la UOC, trobar feina és més fàcil. La nos-tra borsa de treball t’oferirà moltes oportunitats.

Dissenya-la a mida, amb agenda professional prò-pia i alertes personalitzades segons els teus inte-ressos. També podràs accedir a un programa depràctiques complet on podràs aplicar els coneixe-ments i fer els teus primers passos professionals.Ah, i la teva experiència compta! A la UOC podràsconvalidar assignatures en funció dels teus estudisprevis i la teva experiència professional.

Hasta20%DTO.Matrículaanticipada*

Estudios deComunicación, Información yTurismo

Grados

- Información yDocumentación

- Traducción, Interpretación y Lenguas Aplicadas (UOC-UVic)

- Turismo

-Doble titulación deADE y de Turismo

-Doble titulación de Turismo y deMarketing e Investigación deMercados

Másters universitarios

- Gestión estratégica de la información y el conocimiento en las organizaciones(GEICO)

- Turismo sostenible y TIC

- Estudios deChina y Japón:mundo contemporáneo

-GestiónCultural - interuniversitarioUOC/UdG

Formacióndeposgrado

- Máster de Traducción especializada

- PosgradodeTraducción y tecnologías

- EspecializaciónDirección deMarketing en TurismoUOC-UIB

- Especialización deGestión y producción de eventos

- Especialización deGeographics indications

Consulta otras áreas de conocimiento enw.uoc.edu/lavanguardia-esp

¡Matrícula abierta!Inicio docencia: septiembre y octubrede2016

Más información enw.uoc.edu/lavanguardia-esp y en nuestras sedes deMadrid,Sevilla y Valencia.

*20% de descuento en formación de posgrado hasta el 13/06/2016 y 8% de descuento en gradosy másters universitarios hasta el 30/06/2016.

Nuevasmanerasde enfocarla informacióny la comunicacióncon unos estudiosa tumedidaEscoge la innovación y la calidad académicade la UOC, la universidadpionera en e-learning. Nuestromodelo te permite adaptar los estudiosa tu ritmo vital y profesional.

UOC, la primerauniversidadonline


NOVES TITULACIONS / MÀSTERS

Porta d’accésal mercatlaboralEl 86% dels titulats de màsters troben feinados anys després d’haver acabat els estudis

Olga Pujades fa un anyque va acabar el màsteren Història del Món i faquatre mesos que ha tro-bat feina en un museu.

És la seva tercera feina, però la primeravinculada amb la seva titulació. Cursarun màster no li garantia trobar feina,però li ha obert moltes portes. Com Pu-jades, molts estudiants decideixen cur-sar un d’aquests estudis per inserir-se almercat laboral i és que el 86% dels titu-lats de màsters aconsegueixen feina dos

anys després d’haver acabat els estudis,segons destaca la darrera enquesta del’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya (AQU).

“Els graus cada vegada són més gene-ralistes, donen uns coneixements mésamplis i és el màster qui dona les einesd’especialització, molt demandades almercat laboral”, explica Olga Lasaga,directora del servei de pràctiques i ocu-pació de la Universitat Abat Oliba CEU.

Per a molts estudiants és una titulaciónecessària, ja que hi ha graus que reque-reixen cursar un màster habilitant perpoder exercir, com és el cas de l’advo-cacia; per als que acaben de finalitzar elgrau, el màster és una forma d’aprofun-dir en els coneixements i entrar en con-tacte amb el món laboral, i per als que jatreballen és la formació “més adient perpoder millorar i aprendre noves compe-

NOELIA CONRADO

Una estudiant es prepara el treball de final de màster. UNIVERSITAT DE BARCELONA

curs 2016-2017 s’impartiran 32 novestitulacions –encara subjectes a verifica-ció i a assolir un nombre mínim d’estu-diants–, que s’afegiran als 520 màstersuniversitaris que ja s’ofereixen a les uni-versitats catalanes.

Entre les novetats destaquen el primermàster oficial en medicina tradicional xi-nesa per a metges occidentals que s’ofe-reix a Europa, el qual impartiran la Uni-versitat de Barcelona (UB) i la UniversitatPompeu Fabra (UPF), conjuntament ambla Universitat de Pekin; la Universitatde Lleida afegirà a la seva programacióel d’odontologia en tres dimensions, ila Universitat Autònoma de Barcelona

(UAB) inclou el màster en periodisme deviatges en anglès de modalitat on line.

INTERNACIONALITZACIÓAmésdel’especialitzaciódelsmàsters, l’altnivell d’internacionalització de l’oferta ésun dels principals trets diferenciadors. Elcurs 2014-2015 el 22% de la docència queesva impartirva serenuna tercera llenguai pel que fa a la matriculació d’alumnes es-

trangers en aquests estudis, va suposar un30% del total d’universitaris, segonsdadesd’aquest curs 2015-2016, quatre punts mésque el curs anterior.

Les universitats catalanes apostenaixí per una formació cada vegada mésinternacional “perquè obre la porta ala captació d’alumnes d’altres països”,destaca Pere Torra, vicegerent de l’Àreade Docència de la UPF. En el cas de laPompeu, afegeix Torra, gairebé el 50%dels estudiants són estrangers, d’Europai d’Amèrica Llatina, “però encara quedamolta feina per fer per captar estudiantsasiàtics i d’Amèrica del Nord”.

TRIA DE LA UNIVERSITAT

A l’Amèrica del Nord els estudiantstrien la universitat que ofereix lamillor formació en la matèria quevolen estudiar, encara que estigui enun altre estat. En canvi, a la culturaoccidental sovint predomina la triade la més propera. Una tendènciaque està canviant sobretot amb elsmàsters; “l’estudiant ja té un rodatge

professional i quan el decideix cursartria el centre que ofereix el quemi-llor s’adequa a les seves necessitats”,explica Torra. Com revela l’estudide la inserció laboral de la poblaciótitulada de les universitats catalanesde l’any 2014, gairebé sis de cadadeu titulats demàster l’han cursat enuna institució diferent del grau

Més americans

LA UB I LA UPFIMPARTIRAN EL NOUMÀSTER EN MEDICINATRADICIONAL XINESA

“L’ESTUDIANT HA DETROBAR L’EQUILIBRIENTRE LA TITULACIÓ IL’EXPERIÈNCIA LABORAL”

LES XIFRESPARLEN

5 DE CADA 10Titulats de màster ocupats guanyenmés de 2.000 euros mensuals bruts

EL 45%De les persones titulades de màstertenen un contracte fix, mentre que el30% en té un de temporal

9 DE CADA 10Titulats de màster porten a termefuncions pròpies de nivell universitari

3 DE CADA 10Estudiants de màster són internacionals

tències”, assenyala Lasaga, qui afegeixque és recomanable tenir una primeraexperiència laboral per poder aprofitaral màxim un màster i no entrar en la fasede sobretitulació. “No s’ha d’arribar alstrenta anys d’edat amb diversos màstersfets però sense cap experiència laboral.S’ha de trobar l’equilibri entre formaciói experiència, que és el que més valorenles empreses”, puntualitza Lasaga.

OFERTA VARIADAEls perfils professionals que demanda elmercat laboral són tan especialitzats quefa que l’oferta de màsters cada any siguimés àmplia i variada. Durant el pròxim

FONT: LA INSERCIÓ LABORAL DELS TITULATSDE MÀSTER (AQU)

Estudiants de diferents països a una classe de la UB


UIC Barcelona aposta per les doblestitulacions internacionals

UIC Barcelona proposa una formacióuniversitària personalitzada ambuna clara vocació professional. Eltractament individualitzat de l’estu-diant s’aconsegueix amb un màxim

de 80 alumnes per classe i un professor universi-tari per cada set estudiants. La funció del profes-sorat, més enllà de garantir la necessària formacióacadèmica, està orientada cap a l’assessoramentintegral de l’estudiant en la seva trajectòria univer-sitària.

El pla docent contempla un 40 % de les clas-ses pràctiques, amb una bona part del professoratque prové de l’àmbit professional, i una estretarelació entre universitat i empresa mitjançantels programes de pràctiques laborals. L’objectiuresideix en dotar a l’alumnat de tots els coneixe-ments, habilitats i aptituds que exigeix el mercat,tot sense oblidar una formació en valors fonamen-tats en l’humanisme cristià.

NOVETAT CURS 2016-2017A UIC Barcelona, la internacionalització de la uni-versitat és un element bàsic i necessari per alsalumnes. En aquest sentit, hi ha un 15 % d’alum-nat estranger a les aules; s’estudia anglès específicper a cada titulació i existeix un extens programad’intercanvis internacionals.

De fet, com a novetat de cara el curs que ve,UIC Barcelona presenta dobles titulacions amb unmarcat caràcter internacional. Aquest any, amb launiversitat americana de IONA College s’ofereixuna doble titulació tant a la Facultat de Ciènciesde la Comunicació com a la Facultat de Dret.

OFERTA DE GRAU I POSTGRAUA l’oferta de grau de la Universitat se suma unaàmplia oferta de postgraus que proporcionen

una formació específica en les diferents àrees delconeixement. Els programes de postgrau estandissenyats per donar resposta a les necessitatsd’un entorn internacional, globalitzat i en continucanvi. Volen donar resposta a les necessitats deformació professional en diverses àrees del conei-xement. La formació està connectada a la realitatprofessional, i es combinen la formació pràctica iacadèmica.El 15 % de l’alumnat de UIC Barcelona és estranger

La universitat s’orienta cap a la l’assessorament integral de l’estudiant en la seva trajectòria acadèmica

UIC Barcelona té unaestreta relació amb lesempreses; el 40 % de lesclasses són pràctiques


NOVES TITULACIONS / SINGULARS

Màsters mésespecialitzatsLes universitats catalanes imparteixennovedoses titulacions per adaptar-sea la demanda del mercat laboral

L a proliferació de les novestecnologies, cada cop méspresents a la societat i mésinterrelacionades ambàmbits com la salut o l’em-

presa, o la nova era dels mercats finan-cers i la seva globalització, han generatnoves necessitats a les empreses. Enconseqüència, s’ha incrementat el re-

NOELIA CONRADO

queriment de nous perfils professionalscapacitats per desenvolupar tasquesfins ara inexistents, com la de tecnòlegurbà, la de científic de dades o expertsen big data o internet de les coses.

Fruit d’aquesta nova demanda delmercat sorgeixen noves titulacions id’altres es renoven per oferir contin-guts més especialitzats.

UNIVERSITATPOLITÈCNICA DE CATALUNYAENGINYERIA ESPACIAL I AERONÀUTICAAquesta nova titulació, en anglès,ofereix una formació científica, tèc-nica i pràctica que permetrà a qui elcursi desenvolupar el seu futur coma professional i/o investigador enl’àmbit de la indústria aeroespacial

INDÚSTRIAAEROESPACIAL

UNIVERSITAT ROVIRAI VIRGILIMÀSTER EN BEGUDESFERMENTADESEls estudiants d’aquesta titulacióes convertiran en investigadorsi professionals en l’àmbit de lesbegudes fermentades, sobretot vi,vi escumós i cervesa

EXPERTS ENVI I CERVESA

UNIVERSITAT ABAT OLIBADIRECCIÓ I GESTIÓ DEL’EMPRESA FAMILIARLa Universitat Abat Oliba CEU,conjuntament amb la UOC,impartirà a partir del curs vinent elnou màster en direcció i gestió del’empresa familiar, de modalitatsemipresencial.

La creació d’aquest programarespon a la necessitat de formacióespecífica en la matèria, atès quel’empresa familiar, tant en el seufuncionament i lògica internacom en la seva forma de govern,presenta unes singularitats que ladiferencien de la resta d’empresesno familiars

GESTIÓ DE L’EMPRESA FAMILIAR

UNIVERSITATINTERNACIONAL DE CATALUNYAMASTER’S DEGREE INENTREPRENEURSHIP, VENTURECAPITAL AND PRIVATE EQUITYEn el context macroeconòmicactual, donada la falta decrèdit existent, les indústriesdel venture capital i privateequity s’estan convertint cadavegada més en una alternativa

de finançament de les empre-ses. El nou màster de la UICproporciona els coneixementsi l’experiència per fomentarl’emprenedoria, amb especialit-zació en el finançament com apeça clau. El programa comptaamb el suport de KPMG, queofereix una beca del 100% a undels estudiants, i el de l’InstitutCatalà de Finances (ICF)

SABER COM EMPRENDREI FINANÇAR ELS PROJECTES

UNIVERSITAT DE GIRONAMÀSTER EN CIUTATSINTEL·LIGENTS (SMART CITIES)A la Universitat de Gironas’imparteix l’únicmàster oficialen smart cities d’Espanya, enmodalitat semipresencial.La titulació, que dóna accés aldoctorat i s’imparteix en anglèsi castellà, estàmolt orientada ala innovació en el sector de lesciutats intel·ligents, i dóna totesles eines per a l’emprenedoriai per a la creació de línies denegoci especialitzades dinsd’empreses ja consolidades

TECNÒLEGSURBANS

UNIVERSITAT DE LLEIDAINVESTIGACIÓ BIOMÈDICAA la Universitat de Lleida s’imparteixel màster universitari en investiga-ció biomèdica –que dóna accés alsestudis de Doctorat– amb l’objectiude formar investigadors plenamentcapacitats per a dur a terme unprojecte de recerca i ser coneixedorsdels models d’estudi i les tècniquesmés capdavanteres.A més a més, el programa ofereixals alumnes les eines necessàriesper afrontar amb èxit les possiblessortides professionals en recercabàsica i clínica, en la indústria bio-tecnològica, l’edició científicai la gestió de la recerca

INVESTIGADORSDEL FUTUR


Estudiants d’IQS: d’esquerra a dreta, David Hurtado, Anna Benet, Eric Barrenechea i Carla Font.

Sóc Proactiu Sóc CompetentSóc Emprenedora Sóc Resolutiva

Sóc IQS. Som IQS.

IQS - Via Augusta, 390 08017 Barcelona ı T 932 672 020 ı www.iqs.edu

Tots els estudis d’IQS School ofManagement estan acreditats perAACSB (Association to AdvanceCollegiate Schools of Business, USA).

Estudis d’Enginyeria Química iEnginyeria Industrial, acreditatsper l’Engineering AccreditationCommision of ABET

/// SESSIONS INFORMATIVES

LLOC: Sala Multimèdia IQSVia Augusta, 390 · 08017 · Barcelona

Es prega confirmar assistència a:[email protected] / T. 932 672 020

GRAUS: 21 DE JUNY a les 19.00 hMÀSTERS: 20 DE JUNY a les 18.30 h

GRAUS

• Química

• Enginyeria Química

• Enginyeria en Tecnologies Industrials

• Biotecnologia

• Farmàcia

• Administració i Direcció d’Empreses

DOBLES GRAUS

• Química i ADE

• Enginyeria Química i ADE

• Química i Enginyeria Química

• Enginyeria en Tecnologies Industrialsi ADE

• Biotecnologia i ADE

MÀSTERS OFICIALS

• Química Analítica

• Química Farmacèutica

• Ciència i Enginyeria de Materials

• Enginyeria Química

• Bioenginyeria

• Enginyeria Industrial

• Global Entrepreneurial Management

• International Marketing & SalesManagement / International Marketingin a Digital Environment

• Auditoria i Control de Gestió

• Anàlisi d’Inversions i Banca /Gestió Patrimonial i Financera

• Gestió d’Empreses Industrials


UNIVERSITAT POMPEU I FABRAEUROPEAN AND GLOBAL LAWÉs el primermàster en l’àmbit espanyol,i un dels pocs en l’àmbit europeu, enadoptar una perspectiva global en dret.Impartit en anglès, proporciona les eines

que necessiten els advocats que volenviure, treballar i fer front a problemeslegals en diferents països del món.Combina perspectives transnacionals,internacionals, comparatives i globals, itraspassa les visions locals del dret

DRET EUROPEU

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAESTUDIS ÀRABS CONTEMPORANISAmb la finalitat d’oferir unaformació en llengua, cultura isocietats àrabs contemporàniesque doni resposta a una creixentdemanda social i institucional enexperts regionals, la UAB impar-tirà el curs vinent un noumàsterpropi en estudis àrabs contempo-ranis (Meac). Impartit íntegra-ment en àrab per professorsarabòfons, el Meac és actualmentun dels únics màsters d’estudisàrabs d’Europa que utilitza l’àrabcom a única llengua de docència

DOCÈNCIAEN ÀRAB

UNIVERSITATOBERTA DE CATALUNYAMÀSTER DE COMUNICACIÓCORPORATIVA, PROTOCOLI ESDEVENIMENTSSap com s’elabora un pla decomunicació o un acte insti-tucional? Amb el nou màsteruniversitari que ha impulsat laUOC l’estudiant adquirirà lescompetències i els coneixe-ments que es necessiten enl’àmbit professional de lacomunicació corporativa.El programa també preparaels alumnes per a l’organit-zació d’actes institucionals id’empresa, tenint en compteel nou entorn digital, i dónaels coneixements per a aplicarla normativa protocol·lària

COMUNICACIÓESTRATÈGICA

BLANQUERNA-URLACTIVITAT FÍSICA TERAPÈUTICAPER A MALALTS CRÒNICS I AMBDISCAPACITATEl nou màster, que s’ impartirà ala Facultat de Ciències de la SalutBlanquerna-URL a partir del cursvinent, proporciona a professi-onals de la salut, i en especial afisioterapeutes, les habilitats iels coneixements necessaris perplanificar i desenvolupar models

terapèutics basats en l’activitatfísica terapèutica dirigits específi-cament a persones amb malaltiescròniques, amb discapacitats oamb problemes de salut derivatsde l’envelliment.El programa, de modalitatpresencial i que s’impartirà enanglès, català i castellà, es desen-volupa integrant coneixements dediferents àmbits i combinant laformació teòrica i pràctica

EINES TERAPÈUTIQUES

UNIVERSITAT DE BARCELONAFONAMENTS DE LACIÈNCIA DE DADESEl científic de dades és un nouperfil professional situat a laintersecció de les matemàtiques ila informàtica molt sol·licitat.En molts aspectes de la vida per-sonal i professional, des de lescompres electròniques fins a larecerca o les finances, es generengrans quantitats de dades que,sense control ni interpretació,són només soroll. Per això, laciència de dades és una novaàrea professional que vol donarvalor a aquestes dades

CIENTÍFICDE DADES

UNIVERSITAT DE VICMÀSTER EN INNOVACIÓ ENDIDÀCTIQUES ESPEFÍCIQUESCada matèria no s’aprèn igual, demanera que no s’han d’ensenyarde la mateixa manera el coneixe-ment de medi o la llengua.Per aquest motiu el programainnova en metodologies d’ense-nyament per a infants de 3 a 12anys i té un itinerari específic perinnovar en matemàtiques, ciènciesexperimentals, ciències socials,llengua i literatura i educació física

APRENDREA ENSENYAR

NOVES TITULACIONS / SINGULARS

Formació més tècnica

ELISAVAMASTER IN ADVANCED DESIGNMANAGEMENT,STRATEGY AND ENTREPRENEURSHIP (MADE)El MaDE és un nou programa dissenyat per l’equipd’Elisava en col·laboració amb la Rotterdam Busi-ness School. El curs, impartit en anglès i que tindràlloc entre Barcelona i la ciutat holandesa a partirdel pròximmes de setembre, està dirigit a empre-nedors, professionals independents, dissenyadors igerents, entre altres perfils, i vol ajudar els empre-nedors a dirigir reptes creatius i empresarials

REPTES CREATIUS

LA SALLE-URLMÀSTER EN LES TECNOLOGIESDE LA TRANSFORMACIÓ DIGITALLes empreses cerquen nous perfilsprofessionals capaços d’adaptar-sea l’evolució digital. Peraquest motiu el màsterforma a l’alumne en lesdisciplines tecnològiques

més necessàries, en els conceptesinclosos en la transformació digitalcom ara el fog computing, Internetof Things (IOT), el big data, el UserExperience (UX), entre d’altres

COMPETÈNCIES DIGITALS


El rector de la Universitat Rovira i Virgili(URV), Josep Anton Ferré, i el directorgeneral d’ESIC Business & MarketingSchool, Simón Reyes Martínez-Córdo-va, van signar el passat dia 23 de maig

un conveni amb l’objectiu que la seu de Barce-lona d’aquesta escola de negocis esdevingui uncentre adscrit a la URV. Inicialment, serà un cen-tre vinculat i la Rovira i Virgili reconeixerà coma títol propi l’ensenyament en màrqueting queimparteix ESIC.

FUTUR CENTRE ADSCRIT A LA URVAmb la signatura del conveni es donen els pri-mers passos per assolir l’adscripció d’ESIC a laURV. Com a centre vinculat, iniciarà els tràmitsperquè la Generalitat de Catalunya, mitjançantun decret, l’adscrigui a la URV i s’homologui eltítol de màrqueting, fet que més endavant espodria aplicar amb altres ensenyaments d’ESIC.També es pretenen establir els mecanismes ne-cessaris perquè el professorat de l’escola de ne-gocis pugui completar la seva formació amb elsmàsters universitaris i un programa de doctoratde la URV.

ESIC és una entitat que es dedica a impartirtítols propis i d’ensenyaments oficials de grauper a formar professionals capaços de crear em-preses i organitzacions o d’exercir en elles, ambresponsabilitat i eficàcia, un treball directiu o tèc-nic, en qualsevol nivell jeràrquic i en qualsevol deles àrees d’activitat de l’empresa, incidint en elcamp del màrqueting tant a nivell nacional cominternacional.

El conveni permetrà que ESIC imparteixi un títol oficial demàrqueting com a centre adscrit a la URV

Acord per vincular ESICa laUniversitat Rovira i Virgili

AMB LA SIGNATURA DEL

CONVENI ES DONEN ELS

PRIMERS PASSOS PERQUÈ ESIC

SIGUI UN CENTRE ADSCRIT A LA

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

ESIC IMPARTEIX TÍTOLS PROPIS

I ENSENYAMENTS OFICIALS

DE GRAU, I INCIDEIX EN EL CAMP

DEL MÀRQUETING EN L’ÀMBIT

NACIONAL I INTERNACIONAL

ESIC fa 11 anys que va entrar a Catalunyai en els diferents territoris de l’Estat onté campus ha teixit aliances amb diver-ses universitats. És centre adscrit de laUniversidad Rey Juan Carlos (Madrid), laUniversidad Miguel Hernández (València)i la Universidad San Jorge (Saragossa).“Anys després de la nostra implantació aCatalunya i com a conseqüència del fortcreixement de l’escola ESIC es va fixar

amb la URV per ser una universitat ‘jove’,però molt dinàmica i ben posicionada adiversos rànquings mundials”, ha destacatel director general d’ESIC a Catalunya,Eduard Prats, que va assistir a l’acte designatura del conveni. També ha incidit enel fet que la URV “té un model territorialdescentralitzat, semblant al d’ESIC i estàacostumada a teixir aliances amb altrescentres”

ALIANCES AMB UNIVERSITATS

D’esquerra a dreta: Josep AntonFerré, rector de la URV, i Simón ReyesMartínez–Córdova, director general

grup ESIC fins el 30 de juny

D’esquerra a dreta: Eduardo Gómez, director general grup ESIC a partir de l’1 de juliol; Josep AntonFerré, rector de la URV; Simón Reyes Martínez–Córdova, director general grup ESIC fins el 30 de juny;Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia URV, i Eduard Prats, director general ESIC Catalunya

El rector Josep Anton Ferré ha manifestat queaquest conveni “és una oportunitat per a la Uni-versitat Rovira i Virgili de col·laborar amb un cen-tre de reconegut prestigi en l’àmbit del màrque-ting, i també obre la porta a unamajor presènciade la URV a la ciutat de Barcelona”.

BENEFICI MUTUEl director general d’ESIC, Simón Reyes Martínez-Córdova, ha comentat que “l’acord beneficia aambdues institucions. Per una banda, la URV tin-drà un campus adscrit a la ciutat de Barcelona,a només cent quilòmetres de Tarragona, i peraltra banda ESIC a Catalunya es convertirà en uncampus adscrit a una universitat de referència iaixò permetrà continuar desplegant el creixentd’ESIC”. Simón Reyes Martínez-Córdova tambéha remarcat el fet que la URV estigui “molt ben

connectada a l’entorn empresarial del territorique l’acull”.Un darrer motiu de l’acord entre ESIC i URV,

i que ha estat clau per impulsar-ho, és que eldirector general d’ESIC Catalunya, Eduard Prats,és nascut a Reus i està connectat al territori.Així que va explorar i defensar des del primermoment aquest acord “conscient que reforçaràambdues institucions”, ha subratllat.


“La crisi ha impactat menysen els graduats universitaris”

Les estadístiques oficials mos-tren que les persones ambmés formació tendeixenmésa l’ocupabilitat i l’activitat.

Segons l’Enquesta de Població Activa, elprimer trimestre de 2014, la taxa d’aturd’individus entre 25 i 44 anys que tenienestudis superiors era del 16%, mentreque la de persones en el mateix grupd’edat que tenien com amàxim estudisprimaris era del 34%. La crisi econòmicaha eixamplat aquestes diferències. Així,el nivell d’atur de persones amb estudisprimaris va passar de ser 7 punts percen-tuals més elevat que el de les que tenienestudis superiors el primer trimestre

de 2008, a 18 punts superior el primertrimestre de 2014.La crisi econòmica ha afectat els gra-

duats universitaris més omenys respected’aquells que no han anat a la univer-sitat? Per contestar aquesta pregunta,l’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya (AQU) ens vasubvencionar una recerca, l’objectiu de la

de la probabilitat que el graduat estigui al’atur. Aquest creixement va ser molt méssignificatiu en la segona part de la crisi(2011-2014). Ara bé, l’impacte ha estatmolt més baix que per a una persona deles mateixes característiques però senseestudis universitaris.Malgrat això, per als graduats que van

trobar feina un cop acabats els estudis, haaugmentat la precarietat de l’ocupació,de forma accentuada entre 2011 i 2014. Amés, ha estat més intensa per a ells queper a persones sense estudis universita-ris. La possibilitat de tenir una jornadade treball a temps complet ha disminuït.A banda d’això, ha crescut molt la proba-bilitat que la durada del contracte siguidemenys d’un any. També han baixat elsguanys anuals bruts –els salaris es van

qual va ser analitzar els efectes de la crisien la inserció laboral dels graduats de lesuniversitats catalanes. La informació quenecessitàvem la vam obtenir de tres edi-cions de l’enquesta d’inserció laboral del’AQU. No només vam analitzar l’impactede la crisi en els graduats recents –en-questats el 2014– respecte dels graduatsabans de la crisi –enquestats el 2008–,sinó que el vam comparar amb el quehan experimentat subjectes que, com-partint amb els graduats característiquesmolt semblants, no havien cursat estudisuniversitaris.Com és imaginable, la conseqüència

principal de la crisi ha estat un augment

OPINIÓ. MARC SAEZ

Catedràtic d’Estadística i EconometriaGrup de Recerca en Estadística, Econometria iSalut (Grecs), Universitat de Girona

Troben feina,però la precarietati la insatisfacciósón creixents

reduir un 2,11% entre el 2008 i el 2014, iun 14,98% del 2011 al 2014.Com a conseqüència d’aquesta precarit-

zació, també haminvat la satisfacció delsgraduats pel que fa a les perspectives demillora a la feina i el nivell de retribució.Així mateix, ha augmentat la probabilitatque continuïn estudiant.Hem trobat, també, que l’efecte de la

crisi sobre les variables analitzades no haestat igual per a tots els que han cursatun grau. En primer lloc, a les dones elsha afectat més que als homes en relacióamb la inserció laboral. Les diferènciesrespecte als homes han crescut en aquestperíode. Per altra banda, els més tocatspel context econòmic han estat els gra-duats enHumanitats i Ciències Socials, i,especialment, en disciplines relacionadesamb la construcció (comArquitecturai Enginyeria Civil). Finalment, els mésperjudicats han estat els graduats en uni-versitats de fora de l’ÀreaMetropolitanade Barcelona.

PER A JOVES DE L’ESOSÍLVIA OSUNA

ROVIRA I VIRGILI

La Facultat de Ciències de la SalutBlanquerna obrirà les seves portes aestudiants de l’ESO i Batxillerat perdonar a conèixer les sortides profes-sionals de les disciplines universi-tàries de la salut. Del 20 al 22 de junyels joves estudiants podran participara la 4a edició de “Viu l’estiu a la nostrauniversitat. Em preparo per decidir elmeu futur”. La facultat acollirà tallersque aportaran als joves alumnes co-neixements i habilitats sobre infer-meria, fisioteràpia o farmàcia

LacatalanaSílviaOsunahaestatguar-donada amb un dels premis a JovesInvestigadors de la Societat Espan-yola de Química. El jurat ha valoratque la investigadora de la Universitatde Girona podría liderar el panoramacientífic de la seva àrea en un futur.Osuna, amb 33 anys, és una de les in-vestigadoresmés joves de l’Institut deQuímica Computacional i Catàlisisperò ja ha rebut un ajut europeu Star-ting Grant de 1,4 milions i ha realitzatestades a laboratoris internacionals.

El curs 2016-2017 la Universitat Ro-vira i Virgili (URV) de Tarragona ofe-rirà cinc màsters universitaris nous.Inaugurarà el Màster en Enoturismede Erasmus Mundus –en anglès– i elMàster en Genètica, Física i QuímicaForense, entre d’altres.La convocatòria per matricular-se enaquests estudis romandrà oberta finsal 21 de juliol, tot i que abans, els ti-tulats poden demanar una de les 200beques pròpies per a màster que con-voca la URV anualment.

Portes obertes aBlanquerna Salut Líder en investigació química

Cinc màstersi 200 beques

Sílvia Osuna UDG

L’atur colpeix mésels joves amb estudisprimaris respectedels graduats


Blanquerna-Universitat Ramon Llull ofe-reix pel curs vinent 13 graus i 25 màs-ters universitaris –a més a més dels títolpropis de la URL– pensats amb clau defutur, no només per tenir una metodo-

logia pròpia a l’hora de formar als futurs professi-onals sinó per la innovació en els plans d’estudis,que s’adapten al que necessiten els diferents sectorprofessionals. Aquest curs es consoliden dues novestitulacions que han tingut una molt bona acollida:Relacions Internacionals i Farmàcia.

A Blanquerna, una institució amb 70 anysd’història i un dels membres fundadors de la Uni-versitat Ramon Llull, l’estudiant se situa al centrede l’activitat educativa. La personalització de l’en-senyament es tradueix en els seminaris, una acti-vitat en petits grups amb tutor, on es treballa enequip la professió, es reflexiona i es connecta te-

oria i praxi. L’avaluació és sempre continuada i esbasa en la resolució de reptes molt propers als quecaldrà encarar en l’escenari professional. Tots elsestudiants fan pràctiques obligatòries, garantides,tutoritzades i avaluades a les principals empreses iinstitucions de cadascun dels sectors on s’ubiquenels estudis. Blanquerna té 1.934 convenis de pràc-tiques amb institucions i empreses.

SIMULTANEÏTAT DE GRAUSBlanquerna-URL és la primera universitat a Cata-lunya que ofereix la possibilitat de fer la simulta-neïtat dels graus en Ciències de l’Activitat Física ide l’Esport (CAFE), Fisioteràpia, Nutrició Humanai Dietètica, així com CAFE i Infermeria. L’estudiant,quan finalitza la primera carrera, obté el títol ofi-cial que li permet inserir-se al món laboral mentreacaba de cursar la segona titulació. Aquesta és ladiferència entre simultanejar estudis i la doble ti-tulació.

Blanquerna-URLofereix 13 grausi 25 màsters, a mésdels títols propisde la universitat

Formació superior en clau de futur

majoria de màsters estan dirigits per prestigiososprofessionals, professors i investigadors, comptemamb un professorat que són professionals expertsen actiu, tenen pràctiques obligatòries i comptemamb el suport empresarial i institucional.

BLANQUERNA ESTRENA L’AULA DEL S. XXICoincidint amb la Fourth Biennal InternationalConference sobre Innovation in Teacher Educationwithin a Global Context que va tenir lloc a Barcelonael passat mes d’abril, la Facultat de Psicologia, Ciè-ncies de l’Educació i de l’Esport va presentar l’auladel segle XXI, un nou espai innovador que permetràexperimentar noves formes d’ensenyament-apre-nentatge. El projecte és fruit d’un treball d’equipentre especialistes de la Facultat, el Dr. Paul Resta,catedràtic de la Universitat de Texas i referent mun-dial en tecnologies de l’educació i la seva aplicacióa l’aula, i l’empresa nordamericana Steelcase, es-pecialista en aquest tipus de mobiliari i en crear Ac-tive Learning Centers. Es tracta d’un projecte únic aEspanya que canvia totalment el concepte de classetradicional i que introdueix canvis tant en el mobi-liari, en la tecnologia, com en el concepte: aportauna total flexibilitat per poder crear espais de tot

La simultaneïtat d’estudis que ofereix Blanquer-na-URL proposa una formació més completa ja quees desenvolupa una major capacitat per resoldreaspectes de l’entorn professional des d’una perspec-tiva més crítica i creativa. El fet de cursar dos grausde forma simultània també multiplica les opcionsde sortides laborals quan es finalitzen els estudis.

Una característica de la simultaneïtat que s’ofe-reix és que no es comença a primer curs sinó quel’estudiant inicia un grau (que cursarà segons elpla d’estudis establert en 4 anys acadèmics) i, apartir del segon o del tercer any, pot començara cursar la segona titulació de forma simultània,amb un itinerari d’assignatures adaptat i amb elreconeixement corresponent de crèdits.

En el cas de Blanquerna-URL, els grans àmbitsque es poden combinar són: Salut (amb els grausen Infermeria, Fisioteràpia, Nutrició Humana i Di-etètica, i Farmàcia) i Activitat Física (Ciències del’Activitat Física i de l’Esport -CAFE- ).

MÀSTERS, DOCTORATS I TÍTOLS PROPISBlanquerna ofereix el curs vinent 25 màsters uni-versitaris, 14 màsters URL, 4 doctorats i més de40 diplomes d’especialització i títols d’expert. La

D’altra banda, Blanquerna-URL ofereixtambé la possibilitat de cursar unasegona titulació.Els graus que es poden cursar simultàni-ament són:

•CAFE + Nutrició•CAFE + Fisioteràpia•CAFE + Infermeria•Fisioteràpia + Nutrició•Fisioteràpia + Infermeria•Nutrició + Fisioteràpia•Nutrició + Infermeria•Farmàcia (Blanquerna-IQS) + Nutrició•Infermeria + Fisioteràpia•Infermeria + Nutrició

SEGONES TITULACIONS

La Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport recentment ha estrenat l’aula del segle XXI

tipus: classes magistrals, grups reduïts, treball indi-vidual, o espais diferents dins la mateixa aula.

El degà de la Facultat, Dr. Josep Gallifa, va expli-car que l’aula “és un espai que ens permetrà anarexperimentant per anar progressivament definintcom han de ser els espais d’ensenyament-apre-nentatge universitari en el futur”. I no només desdel punt de vista de la tecnologia sinó del treballcooperatiu, del diàleg. Un frase del mestre RamonLlull presideix aquesta aula: “En el diàleg, qui re-coneix la veritat no és vençut, sinó que aprèn”,una afirmació, va dir el degà, que ens recorda que,encara que l’espai és molt important en aquestaaula també s’ha de considerar la dimensió deltemps, de la història, la importància del diàleg.

RELACIONS INTERNACIONALSEl dissabte 11 de juny, a la basílica de Santa Mariadel Mar, tindrà lloc l’acte de graduació de la pri-mera promoció d’estudiants del grau en RelacionsInternacionals de Blanquerna-URL i la 19ena pro-moció d’estudiants de Comunicació. A Catalunya,el grau en Relacions Internacionals només s’im-parteix a Blanquerna-URL i forma professionalsinvestigadors en tres àmbits concrets de les relaci-ons internacionals: la política exterior, l’economiainternacional i la comunicació internacional. Laperiodista Cristina Gallach serà la padrina de pro-moció d’aquests professionals.

PRESENTS A DIFERENTS RÀNQUINGSEl grau en Psicologia de Blanquerna se situa en la2a posició a Espanya i en la 7a a Europa en el ràn-quing U-Multirank, que analitza la qualitat de 583universitats europees. L’U-Multirank és un ràn-quing promogut per la Comissió Europea i liderata l’Estat espanyol per la Fundación CYD. Analitzaels resultats de 583 universitats europees, de lesquals 61 són espanyoles, a través de cinc dimen-sions: l’orientació internacional de les universi-tats, l’ensenyament i l’aprenentatge, la recerca,la transferència de coneixement i el compromísregional.

D’altra banda, segons els rànquings del dia-ri El Mundo, els graus de Publicitat i de NutricióHumana i Dietètica se situen en les cinc primeresopcions d’Espanya.Plató de la FCRI

Blanquerna-URL ofereixsimultaneïtat d’estudisen els àmbits de la saluti l’activitat física


bonfutur.com Consulteu tota l’oferta de cursos de postgrau i doctorat al web www.blanquerna.edu

etsPROTAGONISTA

Graus en:- Psicologia - Logopèdia- Educació Infantil - Ciències de l’Activitat- Educació Primària Física i de l’Esport

Màsters universitaris:- Psicologia General Sanitària- Psicologia del Treball, Organitzacions i RecursosHumans

- Psicopedagogia- Psicologia de l’Educació- Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva- Formació del Professorat d’ESO i Batxillerat,FP i Ensenyament d’Idiomes

- Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direccióde Centres Educatius

- Ensenyament i Aprenentatge de l’Anglès al’Educació Infantil i l’Educació Primària

- Pedagogia Musical de 0 a 12 anys- Educació Física i Psicomotricitat de 0 a 12 anys- Gestió d’Organitzacions i Projectes Esportius(Sports Management)

- Entrenament Esportiu, Activitat Física i Salut- Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge

Vine a la conferència informativa sobre els grausDijous 30 de juny, a les 19h

c. Císter, 34. 08022 Barcelona93 253 30 06 | [email protected]

Vine a la conferència informativasobre els grausDissabte 2 juliol, a les 10.30h

c. Padilla, 326. 08025 Barcelona93 253 31 [email protected]

Vine a la conferència informativasobre els grausDijous 30 de juny, a les 19h

c. Valldonzella 12. 08001 Barcelona93 253 31 42 | 93 253 31 08

Graus en:- Infermeria- Fisioteràpia- Nutrició Humana i Dietètica- Farmàcia

Màsters universitaris:- Activitat Física Terapèutica per aPersones amb Patologia Crònica,Envelliment o Discapacitat

Graus en:- Comunicació Audiovisual- Periodisme i Comunicació Corporativa- Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting- Relacions Internacionals

Màsters universitaris:- Direcció d’Art en Publicitat- Periodisme Avançat. Reporterisme- Estratègia i Creativitat Publicitàries- Ficció en Cinema i Televisió. Producció,Guió i Realització

- Comunicació Política i Social- Producció i Comunicació Cultural

FACULTAT DE PSICOLOGIA, CIÈNCIES DEL’EDUCACIÓ I DE L’ESPORT

FACULTAT DE CIÈNCIESDE LA SALUT

FACULTAT DE COMUNICACIÓ IRELACIONS INTERNACIONALS


AJUTS

Hi ha més becaris que mai,i també menys pressupostLes universitatspúbliques catalanestenen un preu mitjàper crèdit de 33,52 €,el més car d’Espanya

L a crisi ha fet que, amb elspreus públics sense variació,estudiar a la universitat siguimassa car o inaccessible si noés amb una ajuda pública. El

curs 2013-2014 les universitats catalanesvan tenir 62.000 becaris, 4.200 (6,9%)més que el curs anterior –segons les úl-times dades del Ministeri d’Educació.Tot i que hi ha més necessitat de bequesuniversitàries que mai, la part del pres-supost estatal destinat a aquest tipusd’ajudes a Catalunya s’ha reduït el 9,4%,gairebé en 11,2 milions d’euros. D’altrabanda, les administracions catalaneshan fet un esforç augmentant moderada-ment l’import destinat a les beques uni-versitàries de 3,1 milions d’euros a 3,5.

Davant el preu car de les universitatsi de la reducció de l’import destinat ales ajudes, és necessari conèixer l’ofertai la tipologia de beques disponibles aCatalunya per tal d’estudiar un grauuniversitari o bé un màster.

ALBA HUERGA

Si existís un top de beques, lesajudes del Ministeri d’Educaciói de l’Agència de Gestió d’AjutsUniversitari i Recerca (Agaur) dela Generalitat serien les més valo-rades. La beca MECD del Ministeripot arribar a cobrir el total de l’im-port de la matrícula i les despesesde mobilitat dels universitarisque estudiïn dins la comunitatautònoma. El sistema de quantiesde la beca general i de mobilitatestableix un import fix i un vari-able que depenen del rendimentacadèmic, la renda familiar i ladistància entre el domicili familiari el centre universitari.D’altra banda l’Agaur atorga

les beques Equitat, que redueixenel preu dels crèdits dels estu-

dis universitaris. Per demanaraquesta ajuda, els estudiants hand’acreditar una situació econò-mica desfavorable a través de lasol·licitud del tram de renda, queindicarà quin percentatge dels crè-dits revestirà l’ajuda autonòmica.Les universitats públiques de

Catalunya tenen també programespropis d’ajuts. Per exemple, tenenconvocatòries de beques salari,perquè estudiants amb una situ-ació econòmica precària puguinestudiar sense haver de treballara jornada completa, o beques decol·laboració, en les que l’alumnerep una quantia econòmica per alsestudis a canvi de col·laborar ambels departaments universitaris oamb les empreses adscrites

BEQUES DE GRAU

CARRERES

El passat 2015, l’Agència per a la Qualitatdel Sistema Universitari de Catalunya vadetectar que nou de cada 10 titulats demàster troben treball abans que passin dosanys. La taxa d’ocupació és més alta per alsalumnes de màster, entre un 79% i 88,8%.Estudiar un màster és una de les millorssortides professionals per assegurar unaincorporació primerenca al món laboral. Toti així, aquestes titulacions compten avui diaamb un preu per crèdit molt més elevat queel dels graus, i les ajudes que es donen sónmenys nombroses. Per als màsters oficials, elMinisteri proporciona préstecs de mobilitat obeques de col·laboració de fins a 2.000 euros.El programa Erasmus+ també atorga ajudesen la mobilitat internacional dels alumnes demàster a través d’ajudes mensuals. En el casdels màsters propis, entitats bancàries, comLa Caixa o Santader, a més de les mateixesuniversitats, adjudiquen beques de recerca, omés específiques depenent del sector d’estudi

BEQUES PERA MÀSTER

ESPECIALITZACIÓ

Si el que vol l’universitari és estudiar fora deCatalunya, el ventall de possibilitats és mésample. Si és per estudiar a Espanya, el progra-ma Sicue de cooperació universitària permetel desplaçament d’universitaris amb lesbeques Séneca. Aquestes beques d’intercanvitenen una durada màxima de nou mesos imatrícula gratuïta pels crèdits que l’alumnecursi a la universitat espanyola. Si és perestudiar a Europa, les universitats estableixenconvenis amb centres europeus mitjançant lesbeques Erasmus+. Siguin per a alumnes degrau o de doctorat, les ajudes econòmiquesvarien depenent en quin dels 28 estats de laUnió Europea se sol·liciti plaça. D’altra banda,per als estudiants de grau que desitgin unamobilitat més global, les universitats tenenprogrames propis d’intercanvi amb centres detot el món. En aquest cas l’adjudicació d’unaajuda econòmica depèn dels pressupostosdestinats als programes per part d’altresinstitucions i fundacions col·laboradores

BEQUES AL’ESTRANGER

MOBILITAT

TIPOLOGIES D’AJUTSA CATALUNYA

SIMULADOR DE MATRÍCULAMatriculauniversitaria.catPortal de la Generalitat que permetcalcular un preu aproximat de lamatrícula de l’estudiant tenint encompte les beques que sol·licitarà

PORTAL DE LES UNIVERSITATSUniversia.esEn aquest portal web realitzat ambdades de tot l’Estat espanyol es potcercar tot el que cal saber sobre elsistema universitari a Espanya

INTERNET PER A BECARIS


EL LADOBusinessde la vida.

www.eae.es93 400 50 25

Si aquí veusmés de 650milionsd’smartphonesvenuts, etsdels nostres.

Inici Octubre 2016• EXECUTIVE MBA

• DESEMVOLUPAMENT DIRECTIU (PDD)

• MARKETING I VENDES

• FINANCES I BORSA

• COMUNICACIÓ

• MARKETING ONLINE

• SUPPLY CHAIN

• PROJECT MANAGEMENT

• RECURSOS HUMANS

• BUSINESS INTELLIGENCE


Universitat i Societatdel Coneixement

Acostumem a anomenar lasocietat en què vivim actu-alment com a Societat delConeixement. I ho fem així

perquè entenem que, en els nostres dies,allò que fa la nostra societat més pròs-pera i més avançada i més competitivaés la informació, la seva conversió enconeixement i l’aplicació d’aquest en lanostra quotidianitat, que pot incrementarsubstancialment la nostra qualitat de vidai benestar.La universitat juga un paper primordial

en la Societat del Coneixement: el seucreixement depèn, en bona part, de lageneració de nous coneixements, de laseva transmissió per mitjà de l’educaciói la formació, i de la recerca i de l’ex-plotació dels seus resultats per mitjà denous procediments industrials o serveis.Per tant, esdevé un actor central en eldesenvolupament cultural, econòmic isocial d’un país i un aliat imprescindibleper a abordar els reptes derivats de lainnovació.

FORMAR PROFESSIONALSLa universitat ha de contribuir a capa-citar els estudiants que s’hi formen pera que puguin aplicar les competènciesadquirides en un entorn laboral, i ha de

ser capaç de formar professionals queresponguin a les necessitats que aquestentorn laboral els demana. Però aquestano és l’única finalitat de la universitat,perquè si acceptéssim això seria com dirque la universitat només ha de respondrea les demandes d’una part de la societat.La universitat s’ha de fer ressò tambéde les necessitats dels ciutadans que noestan estrictament lligades a la ocupaciói al treball.

És molt important que la universitatformi professionals capacitats en elsdiferents camps disciplinars, com l’en-ginyeria, les ciències, el dret o l’econo-mia. Però també persones que puguinliderar la societat amb comportamentsètics i solidaris, amb un gran componenthumanístic. De la mateixa manera, tambécaldran persones que sàpiguen conrear itransmetre emocions per la via de l’estu-di, la recerca i l’expressió artístiques. En

síntesi, cal formar bons ciutadans que, ala vegada, siguin bons professionals.Igualment, la universitat és responsa-

ble d’impulsar la recerca en els diferentsàmbit de la societat. Sovint sembla queuns àmbits són més importants quealtres. Aquesta percepció la tenim perquèalguns ens semblen més propers quealtres: seria el cas de les ciències de lasalut o de la tecnologia, perquè hi veiemaplicacions immediates, que ens podenafectar més directament. Però hi ha altresdisciplines la recerca en les quals enspodran aportar millor qualitat de vida demanera indirecta: l’educació, les humani-tats i l’art ens poden ajudar a comprendrei a expressar-nos millor, a millorar elsnostres entorns.

MOTOR DE TRANSFORMACIÓLa universitat forma part de l’ecologiad’aprenentatge de cadascú de nosaltres.És proveïdora d’oportunitats d’aprenen-tatge d’habilitats d’ordre superior: anà-lisi, avaluació, síntesi, pensament crític,resolució de problemes. Participa delsprocessos vitals de la societat, i ha d’esde-venir un motor de transformació. Ens had’ajudar a entendre el nostre món.Entendre com funciona, però també

entendre l’altre ...

OPINIÓN. ALBERT SANGRÀ

Director acadèmicCàtedra UNESCO en Educació i Tecnologiaper al Canvi Social. UOC

Hi ha disciplines queens aportaran millorqualitat de vida peròde forma indirecta

Una classe universitària de formació en competències audiovisuals ARXIU

MOBILITAT

INVERSIÓ

ConsortiumAdvancesStudies in Barcelona atorgaràbeques de recerca per adoctorats que tinguinmenysde 5 anys d’experiència.El consorci d’universitatsnord-americanes a Barcelonaconvoca les ajudes a travésdel programa Fellowship, queproporciona ajuda financeraper a projectes d’investigacióa les universitats de Columbia,Chicago o Brown. Els quepoden rebre l’ajuda han de serdoctorats de la UAB, UB, UPCo de la Universitat PompeuFabra i tenen fins al 30 de junyper presentar el se projected’investigació.

La primera societat decapital risc promoguda peruna universitat a Espanyaha estat dissolta per falta derecursos. La societat Innova31, es va crear al 2000 i es varepartir en 3.000 accions. LaUPC va promoure la societatal 2001 subscrivint un totalde 1.100 d’aquestes. Innova 31destinava els seus recursos a lacreació de start-ups amb unaespecial atenció a l’explotacióde les noves tecnologies.

Ajuts perinvestigarals EEUU

Es dissolInnova 31

FORMACIÓ

El institut de Ciències del’Educació (ICE) de la UABoferirà durant els mesos dejuny i juliol cursos pràcticsper connectar als estudiants iprofessors de secundària ambel coneixement i la recercaque es fa a les universitats.El campus de la UAB acolliràmés d’una vintena de cursosrelacionats amb diferentstemàtiques i disciplines com lagenètica forense, la química, lasalut animal o la fotografia.

Cursos d’estiua la UAB

Portal web d’Innova 31


El disseny és un generador per a la inno-vació, la creació de noves idees, produc-tes o serveis, i ha demostrat ser una einaeficaç per la seva capacitat d’integrar elsmodels de negoci amb els sistemes soci-

als i oferir solucions als problemes col·lectius.L’IED Barcelona Escola Superior de Disseny va

un pas endavant i pensa en quines són les ne-cessitats de les companyies actuals, seguint unametodologia innovadora que generi possibles es-cenaris reals, creant cadenes de valor alternatives.L’educació ha de ser entesa com un espai d’expe-riències d’aprenentatge que funciona com a labo-ratori d’innovació transversal que té la vocació deformar a les futures generacions de dissenyadors.Cada vegada hi ha més empreses que reque-

reixen perfils creatius i alhora estratègics per tre-ballar als departaments d’innovació de grans ipetites marques, així com més joves somien ambcrear les seves pròpies empreses o start-up. En re-lació a aquest sector, l’IED ofereix el diploma detres anys en Business Design, el màster en Design

L’IEDBarcelona aposta per la innovació,l’emprenedoria i la tecnologia

moda, la comunicació visual i elmanagement pera empreses creatives, l’IED Barcelona ofereix títolssuperiors en Disseny de Producte, Interiors, Modai Gràfic, a més dels Bachelors of Arts (Honours)atorgats per la Universitat de Westminster, els di-plomes IED, els màsters, els postgraus, els cursosde formació contínua (CSP) i els cursos d’estiu.

Alumnes de l’IED Barcelona Escola Superior de Disseny a la seu del centre, situada al carrer Biada, 11, al barri de Gràcia (Barcelona)

L’Escola ofereix cursosbasats en l’estratègia deldisseny, les aplicacionsinteractives i els serveisper a ciutats intel·ligents

alumnes aprenen a dissenyar la part digital de lesciutats, especialment als espais públics i comerci-als, sistemes de navegació o zones verdes. D’altrabanda, el màster en Interactive Apps Design per-met aprendre a dissenyar interfícies per a termi-nals mòbils, centrades en big data.Especialitzat en les disciplines del disseny, la

Management, el màster en Innovation Strategiesand Entrepreneurship o el postgrau intensiu enDesign for Innovation Strategy, entre d’altres.Un altre àmbit on la innovació té un paper

decisiu és el desenvolupament de productes i ser-veis per a ciutats intel·ligents. Per a això, l’Escolaha creat el postgrau en Smart City Design, on els


de matriculació de dones corresponen ales enginyeries. En alguns casos, la pre-sència femenina és testimonial (veurerequadre). Fins i tot en estudis que albi-ren un futur prometedor quant a sortideslaborals. En algunes facultats –i segonsdades recollides per la Generalitat deCatalunya–, els percentatges són dramà-tics: l’enginyeria de recursos energètics iminers (21,33%), l’enginyeria multimè-dia (22,39%), l’enginyeria agroalimentà-ria (34,48), la nanociència i la nanotec-nologia (37,22%)... I alguns clàssics, comla física (26,37%), l’estadística (33,93%)o les matemàtiques –on de vegades noarriben al terç–, no tenen més bona sort.

La investigadora Núria Vergés analit-zava en el portal d’Educaweb els perillsd’aquest desequilibri: “Estudiar i exerciren aquests àmbits dóna accés al coneixe-ment i la pràctica avançada de les novestecnologies; [...] permet treballar en ocu-pacions amb molta demanda i prestigii, sobretot, participar en el disseny deles tecnologies i les societats del futur”.Ho atribuïa a què “històricament les do-nes havien estat excloses de l’estudi i laproducció de coneixement tecnològic”,fet que “ha dificultat la generació de re-ferents i ha invisibilitzat les contribuci-ons de les dones [...]. Això retroalimental’atribució estereotipada de rols de gène-re [...] que es va reproduint amb els mit-jans, les escoles, la família i els entornslaborals. D’aquesta manera es manté unacultura masculinitzada de la tecnologia,farcida de discriminacions i de barreres ala participació i promoció de les dones”.

DONES

El llast de les carreresamb poques noiesEl percentatge de matriculades en els estudis de la brancade les enginyeries i l’arquitectura no arriba al 26% a Espanya

T he Big Bang Theory –una deles sèries televisives més po-pulars dels darrers anys– laprotagonitzen un físic teòric,un físic experimental, un en-

ginyer aeroespacial, un astrofísic i... unacambrera. El repartiment reflecteix unarealitat, l’estatunidenca, en què la donaocupa un paper secundari en l’àmbit deles carreres científico-tècniques. El cas,però, es pot extrapolar a Espanya, on labranca de les enginyeries i l’arquitectu-ra va registrar el curs 2013-2014 –són lesdarreres xifres que ofereix el Ministerid’Educació– un 25,9% de noies matricu-lades en graus i primers i segons cicles.

PRESÈNCIA TESTIMONIALLa desigualtat és encaramés colpidora sies té en compte que, del total de matri-culats en les universitats espanyoles, el54,4% –és a dir, una bona majoria– erendones. Un predomini que sí que es fanotar en branques com les ciències dela salut –on només hi ha un 30,3% d’ho-mes– o arts i humanitats, i ciències soci-als i jurídiques –en què les noies ocupenmés del 60% de les places–. En ciènci-es –i per poc– són més en graus –hi haun 51,8% de dones–, però no en màsters(49,1%), uns estudis que mostren, denou, un resultat escarransit en les engi-nyeries i l’arquitectura: 29,5% de noies.

En el cas de Catalunya, el panorama ésben descoratjador. La immensa majoriade les carreres amb percentatges baixos

NÉSTOR BOGAJO

TÍTOLS QUESUSPENENEN PARITAT

En algunes facultats d’enginyeria mecànica, les noies no arriben al 10%. A la foto, dues estudiants de mecànica en una classe d’FP FUNDACIÓ BCN FP

Les dones són una minoria a les carreres relacionades amb la informàtica J. BALMES

Evelia L. Olivas, estudiant de doctoraten Informàtica a Barcelona, corroboraaquesta percepció, i explica una anèc-dota que fa esgarrifar: “Quan vaig fer lespràctiques professionals, en una empre-sa japonesa, en lloc d’incloure’m en pro-jectes de desenvolupament de software–que és el que feien amb la resta delsmeus companys becaris homes– em po-saven a fer el cafè i a netejar ordinadors.Literalment. No a netejar-los de virus,sinó amb un drap”. “El problema princi-pal és que hom acostuma a pensar queaquests estudis són ‘només per a homes’.Sovint sents a dir que les dones no sónbones programant; també durant la car-rera o el màster. Imagino que, al final,moltes s’ho acaben creient i perden laseva il·lusió professional”, es lamenta.

Continguts digitals interactius

Disseny i desenvolupamentde videojocs

Enginyeria elèctrica

Enginyeria informàtica

Informàtica i serveis

Enginyeria mecànica

Enginyeria electrònicaindustrial i automàtica

Tecnologies de telecomunicació

EL 54,4% DELS MATRICULATSA ESPANYA SÓN DONES

Ciències de la salut

69,7%

Arts i humanitats

61,5%

Ciències socials i jurídiques

60,7%

Ciències

51,8%

Enginyeria i arquitectura

25,9%

LA DONAPREDOMINA......menys en les enginyeriesi l’arquitectura

30,3%

38,5%

39,3%

48,2%

74,1%

FONT:GENERALITAT. /%DENOIES

FONT:MINISTERID’EDUCACIÓ

4%

6,52%

7,92%

8,62%

9,09%

9,10%

9,44%

10,37%

Dones Homes


A IQS i Blanquerna, centres universitaris de la Universitat Ramon Llull, sumem experiència, capacitat d’innovació i una extensa xarxad’empreses i institucions de referència al sector de la química i la salut per crear l’únic Grau en Farmàcia impartit per una universitatprivada a Catalunya.

El nostre objectiu és formar-te com a expert en tots els aspectes relacionats amb la professió farmacèutica, alhora que t’oferim una titulacióamb una clara orientació humanístico-científica. Amb aquest objectiu, combinem una metodologia basada en el contacte directe amb elmón professional, el rigor científic i el compromís d’oferir una formació ètica i integral.

GRAU EN FARMÀCIA IQS · BLANQUERNA

BLANQUERNA - Carrer Padilla, 326-332 · 08025 BarcelonaTel. (+34) 93 253 31 27 · www.blanquerna.edu

IQS - Via Augusta, 390 · 08017 BarcelonaTel. (+34) 93 267 20 20 · www.iqs.edu

Per a més informació, vine al nostre estand al Saló de l’Ensenyament i t’atendrem personalment.Si ho prefereixes, consulta les properes sessions informatives a www.farmacia.url.edu

4 mencions:· Alimentació i Nutrició· Farmàcia Assistencial· Disseny i Producció de Fàrmacs· Gestió i Màrqueting Farmacèutic

Formació personalitzadaBeques als millors expedientsi altres ajuts econòmicsBorsa de Treball

-/")(40$#* ($(1/4(5,%#* 1+34!,('/4#* , .&)42#*de Farmàcia, Farmàcia Hospitalària i IndústriaFarmacèutica o AlimentàriaConvenis d’intercanvi amb universitats estrangeresElevada dedicació pràctica: més de 1.000 horesen el laboratori i simulació

LLOC: Via Augusta, 390 · 08017 · BarcelonaEs prega confirmar assistència a: [email protected]/ T. 932 672 020

SEU BLANQUERNA:SEU IQS:

LLOC: Carrer Padilla, 326-332 · 08025 · Barcelona


El filòsof i pedagog José An-tonio Marina és una de lespersones a Espanya mésconvençudes del poder del’educació. Les seves apor-

tacions han aparegut en nombrosos ar-ticles i llibres, però també en el plànolinstitucional, ja que va ser l’encarregatde coordinar el Libro Blanco de la Profe-sión Docente, un projecte del Ministerid’Educació l’objectiu del qual és analit-zar les necessitats i reformes que el sec-tor educatiu precisa en un context moltcanviant, que ha portat novetats subs-tancials que l’enfronten a grans reptes.

Quines seran les claus de l’educa-ció dels pròxims anys? En un con-text on la informació és molt mésabundant que en el passat, quineshabilitats cal afavorir?El món sencer està en estat d’emergèn-cia educativa. The Global Education Fu-tures Forum ha predit que les dècadesvinents veuran els canvis educatius mésradicals des de l’aparició dels sistemesnacionals d’educació. AObjectiu: generartalent he explicat que aquest és el granfi de l’educació. Talent és el bon ús dela intel·ligència i del coneixement. Té aveure amb l’acció. James Heckman, pre-mi Nobel d’Economia, després d’estudi-ar els sistemes educatius, va assenyalarque al costat dels coneixements caliadonar cada vegada més importància ales senar cognitive skills. Són les encar-regades, entre altres coses, d’aplicar elsconeixements a la realitat, de dissenyarel mateix cervell, de triar les metes, demantenir l’esforç.

En què han de canviar els docents?Hi ha algunes qualitats que neces-sitaran especialment?Hi ha unes qualitats que són perma-nents: l’interès pels alumnes i la con-vicció que tots poden progressar. Hi ha,per descomptat, destreses professionalsimprescindibles: coneixement de l’as-signatura, habilitats expositives, capa-citat de comprendre a l’alumne, etc. Enaquest moment, tenim la seguretat quequi educa no és un professor aïllat, sinóel centre educatiu sencer. Peraixò, ha de ser un experta col·laborar amb els al-tres docents del centre,cosa que a Espanyas’ha descurat, perquèla formació del docentera molt individualis-ta. Finalment, les no-ves tecnologies estan

LUIS JIMÉNEZ

per WISE (World International Summitfor Education) que parla de la necessitatde crear un sistema d’innovació educa-tiva. Però també adverteix que no totainnovació és profitosa. Estem fascinatsper la brillantor de les novetats, però ensoblidem que totes tenen una llarga gene-alogia que hem de conèixer. Això és es-pecialment important en els temes ètics.

José Antonio Marina (Toledo, 1939)està compromès amb el projecte

d’impulsar una ‘mobilitzacióeducativa’ que impliqui la societat

per millorar l’educaciómitjançant un canvi cultural

obrint possibilitats. No es tracta que elsdocents competeixin amb els alumnes al’hora de fer servir les TIC. Ells aniransempre per davant. Es tracta que sàpi-guen aplicar les noves tecnologies perafavorir els processos d’aprenentatge,per exemple, per personalitzar els cur-rículums.

Quant als mètodes educatius, hiha molts avenços, en particular enla formació en línia. Milloren subs-tancialment el que tenim o han deser simplement suports per a do-cents i alumnes?Posen a l’abast dels alumnes molta in-formació. En el terreny universitari, perexemple, els Mooc et permeten assistir aclasses en les millors universitats. Peròcrec que encara no hem sabut aprofi-tar les possibilitats que ens permeten.D’aquí a poc temps, quan els sistemesd’intel·ligència artificial s’integrin enl’educació, haurem de decidir en cadapunt del currículum allò que l’alumne hade guardar en la seva memòria personal iallò que pot guardar a l’ordinador.

Quins valors del’educació del pas-sat han de conser-

var-se i quins han derebutjar-se?Tothom parla d’inno-vació educativa. Aquestmateix matí he presentatun document elaborat

“Les dècades vinents –alerta el filòsof ipedagog José Antonio Marina– veuranels canvis educatius més radicals des del’aparició dels sistemes nacionals d’educació”

El món sencer està en estatENTREVISTA A JOSÉ ANTONIO MARINA, FILÒSOF I PEDAGOG

“Si la culturaconstitueix iredissenya lanaturalesa humana,l’educació,responsable de latransmissió cultural,adquireix unarellevància ontològica:és l’encarregadade cuidar i dirigirl’evolució. És elvessant pràctic de lafilosofia”. Pensamentde José A. Marina a‘joseantoniomarina.es’


L’educació ha de complir diversos objec-tius. (1).- Fer que cada nen i nena acon-segueixi el seu màxim desenvolupamentpersonal –intel·lectual, emocional, cul-tural, executiu...– amb independènciade la procedència socioeconòmica. (2).-Proporcionar a l’alumne eines cogniti-ves per comprendre el món exterior i asi mateix; competències emocionals quefacilitin la felicitat personal i la bonaconvivència; competències executivesper actuar autònomament, i capacitat

crítica per avaluar les idees i les conduc-tes. (3).- Fomentar en els alumnes com-portaments ètics i ciutadans adequats.(4).- Preparar-lo per a la futura insercióen el món laboral. Aquest últim objectiués, sens dubte, important, sobretot pelscanvis que estan tenint lloc en el mónlaboral. El 60% dels llocs de treball ac-tuals seran ocupats per màquines. Elsllocs restants necessitaran persones ambmolta formació que, a més a més, haurande seguir aprenent al llarg de tota la vida.La paraula ocupabilitat comença a sersubstituïda pel terme learnability, la ca-pacitat per seguir aprenent sempre. Aixòés el que requeriran les empreses i aixòés el que hem de fomentar.

Vivim en un món vertiginós, ambcanvis freqüents i molt visual. Enquina mesura una formació ade-quada pot ajudar a navegar-hi?Tanta rapidesa obstrueix la tascadels docents? I, d’altra banda, comla convertim en una aliada?M’agrada recordar la Llei de Revans:

“Tota persona, tota organització i tot sis-tema educatiu, per sobreviure necessitaaprendre almenys a la mateixa velocitatamb què canvia l’entorn”. El nostre can-via acceleradament i això ens exigeix atots un esforç continu. Aprendre és elrecurs que té la intel·ligència per adap-tar-se i progressar en un entorn donat.Durant segles, aquest entorn era moltestable, i un període curt de formacióservia per a tota la vida. Tot plegat hacanviat. Per això hem entrat en la “socie-tat de l’aprenentatge”. O aprendre o que-dar marginat: no hi ha elecció. Aquestasituació, per descomptat, fa més difícil latasca dels docents i sotmet els sistemeseducatius a una pressió enorme.

t d’emergència educativa

El sistema educatiu,per sobreviure,necessita aprendrealmenys a la mateixavelocitat amb quècanvia l’entorn

Estem fascinatsper la brillantor deles novetats, peròens oblidem quetotes tenenuna llargagenealogia quehem de conèixer

Quin és la dificultat més gran del nostresistema educatiu per adequar-se a les re-formes que necessita? És la falta d’acordentre els polítics o la resistència de lacomunitat educativa?A Espanya no hem tingut bons gestorseducatius. Tots els ministres han cregutque només tenint el BOE es pot millorarl’escola. Però això tan sols passa quanmillora el que succeeix dins de l’aula, iper progressar cal comptar amb els que hiestan a prop: per descomptat, els pares iels docents, els directors dels centres, elsdepartaments d’orientació, els inspectors,l’entorn social... Hem tingut massa canvislegals i poques modificacions en la mane-ra de formar els docents o d’organitzar elsistema educatiu. En el Llibre blanc sobrela professió docent assenyalem com podrí-

em resoldre aquests problemes. El mateixequip que l’elaborem estem redactantuns Papers per al pacte, que facilitin unacord entre les forces socials i políti-ques. Hi proposem allò que anomenem“Objectiu 5-5-5”. Podem aconseguir unaescola d’alt rendiment en el termini decinc anys, amb un pressupost del 5% delPIB, i amb cinc metes mesurables: reduiral 10% l’abandonament escolar, augmen-tar al 85% els alumnes que segueixenl’ensenyament postobligatori, pujar 35punts en la classificació PISA, dedicaruna atenció més bona als alumnes ambnecessitats educatives especials i introduiren els currículums les que comencen aanomenar-se destreses del segle XXI. Hoaconseguirem? Només si hi ha una mobi-lització educativa de la societat.

[OBJECTIU 5-5-5]

Hi ha valors fonamentals que l’educacióha de transmetre i que poden ser moltantics.

Es parla molt d’adequar la forma-ció a les necessitats del món la-boral. Quins avantatges i quins in-convenients posseeix aquest tipusd’orientació formativa?

Quina és la novetat pedagògicamés significativa que ha tingut llocen els darrers anys, des de la sevaperspectiva?N’hi ha hagut diverses. Una és l’interèsque han despertat l’educació emocionali les intel·ligències múltiples, així com lautilització de les noves tecnologies. Talvegada triaria l’educació, el treball, perprojectes. Em sembla una metodologiamolt interessant. A la càtedra que diri-geixo a la Universitat Nebrija –Funcionsexecutives i educació– en aquests mo-ments estem treballant en l’aplicació al’ensenyament dels descobriments de laneurologia. I les perspectives són fasci-nants.

Cal mobilitzar tota la societat per aconseguir canviar les polítiques educatives


Selectivitatsense canvis,de moment

L es proves d’accés a la univer-sitat, les PAU, viuenmomentsd’incertesa. Mentre a la restade l’Estat es plantegen quinha de ser el model de Selec-

tivitat a implantar de cara al curs vinent,a Catalunya les decisions ja estan preses.ComapuntaMercèJou, secretària generaldelConsell Interuniversitari deCatalunya(CIC), “l’acord en elmarc del sistema uni-versitari català en relació amb les PAU del2017 és de continuïtat, és a dir,mantenir elsistema vigent enguany”. Pel que fa al curssegüent, Jou afegeix: “De cara el 2018 elque volem és renovar les PAU mantenintel seu lligam amb el procés de preinscrip-ció, que és el que ens assegura ordenar elsestudiants de manera global i anònima fetque contribueix a donar-li prestigi, atèsque és un model que garanteix l’accés enigualtat de condicions”.Respecte als canvis que preveu la

LOMCE, reflectits en un projecte de ReialDecret que s’està debatent i que té com aaspecte més nou ipolèmic el fet deplantejar-ho comuna revàlida quetots els alumneshauran d’aprovarper obtenir el tí-tol de batxillerati poder continuarestudiant, la secre-tària general delCIC subratlla: “Decapmanera podemadmetre la imposi-ció d’una “revàlidaestatal” tipus test ique ens obligui a renunciar a la nostra ca-pacitat d’avaluar allò que ensenyem”.

L’OPINIÓ DELS RECTORSEl punt de vista de Jou és compartit perun bon nombre de rectors de les univer-sitats catalanes, com el de la UniversitatRovira i Virgili, Josep Anton Ferré, quiconsidera que “el model de selectivitatvigent des de fa anys ja funcionava cor-rectament i, per tant, no calia modifi-car-lo. Amés, la nova llei barreja inneces-sàriament el procés d’obtenció del títolde batxillerat amb el procés d’admissiói, mentre que és normal que en el pro-cés d’admissió s’ordenin els estudiants,no pertoca que per finalitzar el batxille-

GEMMA MARTÍ

Catalunya manté per al curs 2017-2018el mateix sistema d’accés a la universitat

PROVES D’ACCÉS

rat calgui fer un examen de revàlida”. Elmàxim representant de la Universitat deVic, JordiMontaña, destaca el seu suportal CIC, i manifesta: “Estic plenamentd’acord amb la proposta del Consell In-teruniversitari de Catalunya, que defen-sa un examen amb cinc proves, on esmantingui l’obligatorietat d’examinar-sede Llengua catalana i literatura, Llenguacastellana i literatura, Anglès o bé una al-tra llengua estrangera, i de dues matèriesmés d’una de les cinc branques d’estudisuniversitaris. La proposta abona que la

[OBJECTIU: TENIR ELS MILLORS MESTRES]La Prova d’Aptitud Personal (PAP) peraccedir als graus universitaris de mestreen educació infantil i primària s’ampliarài, a partir del curs 2017-2018, els estudi-ants de batxillerat i de cicles formatius degrau superior hauran de superar exercicisescrits que avaluaran les competènciesen comunicació i logicomatemàtica, així

com la capacitat de reflexió i raonamentcrític. La PAP es va implementar el curs2014-2015 per atraure els estudiantsexcel·lents per cursar els graus de mestre.Fins ara la PAP només avaluava la llenguacatalana i castellana i requeria unamitjana de 5, amb una nota mínimade 4 en cadascuna de les dues proves

Els futurs mestres hauran de superar proves de comunicació, lògica i matemàtiques. ARXIU

DE CARA EL CURS 2018-2019 ES VOLEN RENOVARLES PAU MANTENINTEL SEU LLIGAM AMB ELPROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ

ELS RECTORS DE LESUNIVERSITATS PÚBLIQUESCATALANES NO ADMETENUNA ‘REVÀLIDA ESTATAL’TIPUS TEST

selectivitat es faci en només dos dies imantingui la ponderació actual a l’horade confeccionar la nota d’admissió. Unmodel que durant aquests anys s’ha de-mostrat que és just i equilibrat”.La nova rectora de la Universitat Au-

tònoma de Barcelona, Margarita Arboix,destaca que el sistema actual d’accés a launiversitat témolts avantatges. “És un sis-temaunitari per a totes les universitats ca-talanes, transparent, pactat amb tothom,amb la implicació de professors d’univer-sitat i de secundària, dissenyat per a totsi acceptat per tothom. No té sentit que launiversitat deixi, amb el sistema de revà-lida, de tenir competències d’accés sobreels estudiants que ha de rebre, però tam-poc es tracta deduplicar aquestes proves”.Arboix afegeix que, “en tot cas, s’hauriade fer un nou model pactat i consensuat,malgrat que el més coherent seria podercontinuar amb el sistema vigent”.

ORDENAR L’ACCÉSUn altre rector que ha manifestat el seupunt de vista respecte al debat generatentorn les proves de Selectivitat és Ser-gi Bonet, de la Universitat de Girona, quiapunta: “La funció de les PAU és ordenarl’accés dels estudiants a la universitat. Ac-tualment, no és clar que la nova prova debatxillerat que estableix laLOMCEho facidemanera satisfactòria. És responsabilitatde les universitats aprovar els procedi-ments d’admissió i les regles d’adjudicacióde places amb almenys un curs acadèmicd’antelació. La manca de desenvolupa-mentnormatiuque reguli el desplegamentde la prova final de batxillerat i la possibi-litat que aquesta no tingui efectes acadè-mics pel curs 2016/2017 fan necessari quel’estructura i organització de les PAU 2017hagin de ser les mateixes que l’actual. No-més així es podrà donar al sistema segure-tat jurídica i validesa acadèmica”.

TREBALL CONJUNTD’altres rectors d’universitats privades–com la Universitat Ramon Llull, la In-ternacional de Catalunya i l’Abat Oliba-CEU– que no apliquen les PAU, tambéhan volgut donar a conèixer el seu punt

LES PAU DEL CURS2015-2016• Dates: 14, 15 i 16de juny, i 6, 7 i 8de setembre

• Durada: cada exa-men té una duradade 90 minuts

• Més informació:www.gencat.cat/universitats


CEU, el porta a afirmar que: “Potser nohi ha raó per a una inquietud excessivadavant el canvi en les formes d’accés alsensenyaments universitaris oficials degrau. En aquest sentit, el sistema uni-versitari de Catalunya ofereix, de cara alfutur, garanties que vénen emparades pelpassat: l’actuació coordinada de les uni-versitats catalanes, públiques i privades,és un bagatge que es pot presentar com aaval davant la societat. L’experiència dela UAO CEU, que sempre ha mantingut

proves d’accés específiques i vinculadestambé amb les competències dels estudisa cursar, ens permet confirmar aquestaval del sistema”.Com a conclusió, Josep Anton Ferré,

rector de la Universitat Rovira i Virgili,remarca: “Cal dir que, fem el que fem, hohem de fer conjuntament totes les uni-versitats catalanes, que sempre ens heminterpretat com un únic sistema univer-sitari. I respecte al que puguem acordar,suggeriria reduir el màxim el nombre defiltres per accedir a la universitat, aixícom revàlides innecessàries, i que el mo-del que dissenyem estigui obert a l’arri-bada d’estudiants de la resta de l’Estat id’altres països”.

de vista sobre la situació actual de lesproves de Selectivitat. En concret, el rec-tor de la Universitat Ramon Llull, JosepMaria Garrell, aposta per una continu-ïtat, i apunta: “Davant l’aplicació de laLOMCE o d’un eventual reial decret que

ELS RECTORS APOSTENPER UN MODELPACTAT, CONSENSUAT,TRANSPARENT I OBERTA ESTUDIANTS D’ARREU

la matisi pel que fa a l’accés a la universi-tat, a la URL creiem que en matèria d’en-senyament cal evitar canvis de reglamen-tació i d’ordenament jurídic constants,especialment, si aquests es fan al margedels implicats”. En aquest sentit, Garrell

Un grup d’alumnes prepara la Selectivitat. ARXIU

afegeix: “Cal distingir entre ‘accés’ –con-dicions d’obligat compliment per accedira la universitat– i ‘admissió’ –competèn-cia de les universitats per seleccionarels estudiants. A la URL creiem que ésnecessari simplificar al màxim ambdósprocessos, ja que es donen en un períodedecisiu per als estudiants”.El màxim representant de la Univer-

sitat Internacional de Catalunya, XavierGil, també és del parer que cal vetllarper l’estudiant. “Entenem que davantun canvi d’escenari com en el que enstrobem és important treballar conjun-tament per arribar a un consens entretots els implicats perquè aquests canvisno afectin l’alumne que, en definitiva, ésel més important i el principal actor”.Gil afegeix que: “Independentment decom sigui la nova prova, entenem queels mecanismes d’admissió són unabona eina per assegurar que els candi-dats estan en el lloc oportú i en el mo-ment adequat per tal que arribin a serqui volen ser”.

IGUALTAT D’OPORTUNITATSEl rector de la Universidad Nacional deEducación a Distancia (UNED), Alejan-dro Tiana, opina que les proves actualssón un sistema contrastat, vàlid per regu-lar l’accés a la universitat i que gaudeixde consens. “Per aquest motiu, és impor-tant que en canviar-ho per un altre noues mantingui el principi bàsic d’igualtatd’oportunitats entre estudiants, inclosal’equiparació entre sistemes educatius”,subratlla Tiana.L’experiència de Carlos Pérez del Va-

lle, rector de la Universitat Abat Oliba-


Afinals del segleXIXalgunescompanyies americanesvan fer una crida a les uni-versitats perquè formessinels seus enginyers sobre

com gestionar una empresa. És aleshoresquan es van començar a crear escoles denegocis, com ara Harvard iWharton, i enpocmés de 50 anys se’n comptabilitzavenal mónmés de deu mil.

Aquests centres, que van sorgir coma institucions que volien oferir una vi-sió holística del món de l’empresa, avuijuguen un paper molt important en laformació de directius. La diferència fo-namental amb altres centres és que moltsprofessors són empresaris en actiu queofereixen al curs un sentit pràctic, a ban-da de ser una passarel·la directa a les bu-taques de direcció de les empreses mésreputades del país. Per aquest motiu lestarifes dels seus cursos tenen, en moltscasos, cinc omés dígits.

Obtenir una titulació d’una escolade negocis és una garantia d’expertesai d’habilitats, de domini d’idiomes i deconèixer de primera mà el rol dels nego-cis. Les empreses ho saben, per això tru-quen a la seva porta a la recerca d’aquestsprofessionals. Però, com que hi ha moltscentres, a quina porta han de picar? Elsrànquings, en molts casos, fan una radi-ografia i ajuden els professionals a saber

ants un cop acabats els estudis, mobilitatinternacional, entre d’altres–.

UN CERCLE VIRTUÓS“Després d’obtenir un bon posiciona-ment en el rànquing del Financial Timesamb el màster de finances es van triplicarels alumnes que estaven interessats a fer-lo”, explica Xènia Guàrdia, accreditationsmanager d’Esade. Per això els centres vo-len entrar en les classificacions. “És unaqüestió de prestigi que afecta l’escola,que aconseguirà atreure els millors estu-diants; i l’alumnat, ja que incrementaràles possibilitats de contractació, perquèmés empreses en veure un bon posicio-nament al rànquing buscaran allà els tre-balladors”, explica JosepMaria Altarriba,degà d’EAE Business School.

Això alimenta un cercle virtuós –afe-geix Guàrdia–, ja que “un bon posiciona-ment suposa atracció més gran de talentper a l’escola (alumnes i professors); aixòenriqueix l’experiència educativa, afa-voreix el networking, s’incrementen lespossibilitats de carrera professional delstitulats i augmenta el seu salari, i això po-sicionamillor a l’escola en els rànquings”.

Rànquings, per a quèi per a qui serveixen?IESE i Esade, entre les 10 millors del món, segons ‘Financial Times’

NOELIA CONRADO

Classe impartida a Esade, l’escola de negocis barcelonina amb més de cinquanta anys d’història ESADE

Des que es va fundar EAE el 1958 han passat per l’escola més de 70.000 directius EAE

ESCOLES DE NEGOCI

A l’hora de triar un lloc on formar-se, els rànquings noacostumen a ser decisius per a executius que volenestudiar en una escola de negocis: “donen una visióglobal del que ofereix l’escola, però també n’han detenir presents les acreditacions”, puntualitza Rius. Hiha tres associacions, European Quality ImprovementSystem (Equis), Association to Advance Collegiate Scho-ols of Business (Aacsb) i Association of MBA (Amba) quedonen acreditacions després d’avaluar la qualitat deles institucions acadèmiques, especialment pel que faal claustre acadèmic, els programes, els estudiants i lainvestigació, la innovació i la internacionalització

LES ACREDITACIONSTAMBÉ COMPTEN

El cercle virtuósdels rànquings

1

2

3

4

MILLORPOSICIÓ EN UN

RÀNQUING

MÉSINSERCIÓLABORAL

MÉS IMILLORS

‘PARTNERS’

MÉS TALENT

quin paper juga l’escola en cada branca deconeixement.

Hi ha múltiples rànquings que valorenles escoles de negoci en funció de diver-sos paràmetres. Mitjans de comunicacióespecialitzats en elmóndels negocis, comel Financial Times, The Economist o Busi-ness Week, valoren la investigació pròpia,la qualitat de l’ensenyament i els recursosemprats, i realitzen enquestes als centres,als alumnes i als antics alumnes.

Dues escoles de negoci espanyoles,IESE i Esade, s’han col·locat entre els 10millors centres del món en formació pera executius i directius, segons el rànquing

elaborat per Financial Times. En concret,IESE hi ocupa la primera posició i Esadela vuitena. Una altra escola espanyola,EAE, ha estat escollida una de les 15 mi-llors delmón, segons el rànquingAméricaEconomía de 2016.

MOLTS EVALUADORSEl llistat d’evaluadors és extens. “Cal te-nir present que cada rànquing mesurauns paràmetres”, explica Mireia Rius,membre del Consell de direcció d’IESEi directora d’Executive Education. Quise’ls creu ha de saber quins aspectes va-loren –professorat, ocupació dels estudi-


La UPF Barcelona School of Managementno és una escola de negocis tradicional.Imparteix màsters universitaris i propis,executive màsters, Masters of Science ipostgraus especialitzats, tots ells dirigits

per l’equip docent de la Universitat Pompeu Fabrai per professionals d’empreses líder i autoritats pú-bliques. No obstant això, la seva oferta de progra-mes sorprèn per ser més àmplia i diversa del queés habitual en una escola de management. DesAdministració i Direcció d’Empreses, Comptabili-tat i Finances o Màrqueting i Comunicació a Edi-ció, Gestió Pública, Ciències de la Salut, Videojocs,Animació o Creació Literària. Un fet que la UPFBarcelona School of Management ha convertiten un valor diferencial mitjançant la seva apostaper la transdisciplinarietat i la interconnexió de lesdiferents disciplines i per la seva visió del manage-ment. “Entenem el management com un recursessencial en el desenvolupament de qualsevolprofessió, no només vinculat al món de l’empre-sa o les funcions directives”, explica Daniel Serra,degà de l’escola. “Avui dia, sigui el sector que si-

UPFBarcelona School ofManagement,unnou enfocamenten la formació superior

evidències, Storytelling i Ètica i Sostenibilitat s’im-parteixen en tots els màsters i postgraus de la UPFBarcelona School of Management. “Forma partdel nostre ADN com a escola”.

FORMACIÓ MÉS PERSONALITZADAConscients d’estar vivint un temps de canvis pro-funds i de noves tendències educatives, econòmi-ques i socials; la UPF Barcelona School of Mana-gement està treballant també en una propostaeducativa diferenciada amb un aprenentatge basaten projecte i mentor, adaptable a les necessitats decada estudiant. Cada alumne treballa en un pro-jecte personal que es defineix a l’inici del curs sotala supervisió d’un mentor acadèmic i que l’ajuda aidentificar els coneixements clau que ha d’adquirirdurant el curs. “Els qui decideixen el projecte i vanavançant en l’adquisició de nous coneixements sónels propis alumnes. El que es pretén és que els es-tudiants puguin assolir el màxim desenvolupamentde les seves capacitats, formin el seu propi criteri, ipuguin prendre les seves decisions de forma lliure iresponsable”. Aquest model defensa el learning bydoing (aprendre fent) com amètode que permet al’alumne acabar el programa no només amb ma-jors aptituds i coneixements sinó amb l’experiènciad’haver gestionat i realitzat un projecte real de prin-cipi a fi. I tot amb l’aval de l’equip docent de la Uni-versitat Pompeu Fabra, reconegut acadèmicamenten les principals classificacions internacionals i elsprincipals experts i professionals de cada sector.

Seu de la UPF Barcelona School of Management, al carrer Balmes amb Rosselló

La proposta educativa del’escola de negocis es basaen un aprenentatge basaten projecte i mentor

gui, el mercat demanda perfils professionals méspolivalents. L’organització jeràrquica està sentsubstituïda per un enfocament més horitzontali requereix professionals més multidisciplinarisamb capacitat de ser resolutius, amb pensament

crític, aptituds per prendre decisions fonamenta-des, visió transversal, competències en comunica-ció oral i escrita i de responsabilitat social en laseva actuació professional”. És per això que ma-tèries com Anàlisi de dades i la gestió basada en

LA FORMACIÓACTUAL PER ALMANAGEMENTD’AVUI

Administració i Direcció d’Empreses

Comptabilitat i Finances

Comunicació, Periodisme i Traducció

Creativitat i Tecnologia

Dret, Política i Gestió Pública

Economia, Gestió i Ciències de la Salut

Màrqueting i Branding

RecursosHumans

Informa-te’n a: www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu

UPF Barcelona School of Management,una manera més actual, oberta irealista d’entendre el Management:


Josep Ferrer, vicerector per a la In-ternacionalització de la Universitat i lesRelacions Internacionals de la Universi-tat Pompeu Fabra (UPF), manté que “elrepte és dur la internacionalització alsprogrames de grau. De moment hem in-

ternacionalitzat màsters i doctorats –alsmàsters, més d’un terç dels estudiantssón estrangers, i als doctorats, més dela meitat–. Però hem d’aconseguir quevinguin a fer un grau sencer. I per a aixòcal oferir graus en anglès. Cal augmen-tar l’oferta. Caldrà temps, perquè no hiha tradició. Però, pas a pas”. La UPF jaofereix un grau en anglès: Interna-tional Business Economics. I l’anyvinent n’estrenarà un parell més:Global Estudies i Bioinformatics.

LA IRRUPCIÓ ASIÀTICALamajoria dels estudiants estran-gers a Catalunya són europeus.“Però els països asiàtics, de fort

creixement econòmic, comencen atenir necessitat d’enviar alumnes fora.

I, encara que el primer destí sempre ésEE. UU. o Anglaterra –països de llen-gua anglesa–, Espanya és també un des-tí atractiu”, recorda Ferrer. L’ErasmusPlus atrau fins a la UPF estudiants de laXina, el Japó i Corea del Sud. “Però ontenimmés asiàtics és alsmàsters i docto-rats. Vénen amb beques dels seus països,per fer el programa sencer”, apunta.

La Pan, xinesa, és a Barcelona per ferunmàster enLingüística a laUPF.Les se-ves motivacions són ben diverses: “L’es-panyol és un idioma força senzill, i l’uti-litzen enmolts països d’arreu. I, amés, lavida aquí no és tan cara com en els païsosde parla anglesa”, explica. “M’agrada lacultura del país –afegeix–. I Europa: heaprofitat per visitar Roma, Berlín, Pra-ga... Admiro el seu art i l’arquitectura”.L’estada serà d’un any. Marxa cap a casaa l’agost i ho té clar: “Recomano l’experi-ència als meus compatriotes”.

Més de 23.000 estrangers van estudiar a les universitats catalanes el curs 2014-2015

MOBILITAT

Les matriculacions d’estudiantsestrangers situen la internaci-onalització de les universitatscatalanes al nivell d’Alemanya,els Països Baixos o Dinamarca.

Encara lluny, França, Àustria, Suïssa iel Regne Unit continuen sent l’exemplea seguir. Però els indicadors conviden al’optimisme. La darrera xifra, per exem-ple: Catalunya és capdavantera en l’atrac-ció d’alumnes dels programes de mobili-tat Study Abroad, que el curs 2014-2015van seduir més de 3.000 estudiants dediferents nacionalitats, el 84% dels qualsprovinents dels EE. UU. Els últims cinccursos, aquestes estades de curta durada–normalment d’un semestre o d’un anyacadèmic– no han parat de créixer.

A LA RECERCA D’ESTRANGERSEls 53 programes Study Abroad de lesuniversitats catalanes són un exemplede la seva aposta per captar estudiantsd’arreu. Fa uns dies, una delegació cata-lana va assistir a la fira Nafsa, celebradaa Denver (EE. UU.), per donar a conèi-xer els centres docents catalans i la sevaoferta formativa. Una de les universitatsque hi van participar va ser laUniversitatPolitècnica de Catalunya (UPC). “Tenimuna activitat força intensa de presènciaen fires internacionals”, explica LourdesReig, vicerectora de Relacions Internaci-onals de la UPC, acabada d’arribar delsEstats Units, i corrobora que “la tendèn-cia a tenir alguna experiència internaci-onal és creixent, tant pels estudiants de

fora que vénen a estudiar aquí, com pelsalumnes d’aquí, que marxen fora”.

També és cada cop més comú que elsestudiants vinguin a Catalunya per cur-sar una titulació sencera, sigui un grau,un màster o un doctorat, tot i que és enaquests darrers dos casos on la presèn-cia internacional ésmés visible. “LaUPC–manté Reig– és la universitat amb mésestudiants de màster i doctorat interna-cionals a escala nacional. La docència enanglès s’està introduint de manera mas-siva en els màsters: en tenim una trente-na d’impartits en anglès. És la meitat dela nostra oferta”. Un programa d’acom-panyament, amb estudiants autòctons,afavoreix la integració dels forans, fetque, de retruc, també beneficia a la uni-versitat: “Els que vénen, barrejats ambels d’aquí, generen un ambient interna-cional a l’aula. Crec que el gran repte deles universitats és saber aprofitar la in-ternacionalització a casa”, rebla Reig.

Cada cop més internacionals

NÉSTOR BOGAJO

MÀSTERS I DOCTORATSSÓN LA PRINCIPAL ELECCIÓDELS ALUMNES FORANS; ELREPTE ÉS ATRAURE’LS PERCURSAR GRAUS SENCERS

D’ON PROVENENELS ESTUDIANTS?

[L’EVOLUCIÓA CATALUNYA]

10-11 11-12 12-13 13-14 14-15

La matriculació d’alumnes estrangersen el sistema universitari català hacrescut el 13,44% en els últims trescursos. Ja són més de 23.000 alumnes,segons les dades de la Generalitatcorresponents al curs 2014-2015

18.077

20.46421.094

21.932

23.215alumnes

FONT:GENERALITATDECATALUNYA

9,1%Àsia i Oceania

8,8%Nordd’Àfrica

8,8%Resta d’Europa

2,8%Resta d’Àfrica

0,8%EE. UU. i Canadà

26,9%Amèrica Llatinai el Carib

42,8%UnióEuropeadels 27

Els europeus s’imposen entre elsestudiants estrangers matriculats aEspanya en grau i primer i segon cicle

La majoria dels estudiants estrangers provenen de països de la Unió Europea UPF

FONT:MINISTERID’EDUCACIÓ


Formar professionals directius en la indús-tria de la hospitality i preparar-los per ales contingències internacionals és lamissió de Les Roches Marbella.El campus, de caràcter plenament multi-

cultural, és la seu a Espanya de Les Roches Interna-tional School of Hotel Management –creat a Suïssal’any 1954–, que desplega elmodel suís basat en lahumilitat, la disciplina i el lideratge internacional,en un entornmediterrani comMarbella, capital eu-ropea del turisme de luxe situada a Màlaga.

UNA ESCOLA DE PRESTIGIDes de 2010, l’escola està classificada com lamés prestigiosa a Espanya i entre les millors delmón en l’àmbit de gestió i administració hoteleraper desenvolupar una carrera internacional, se-gons un estudi elaborat per la consultora TaylorNelson Sofres.Així mateix, compta amb una taxa d’inserció la-boral del 86% en graduar-se i una borsa de tre-ball de per vida: un 90% de l’alumnat treballaen diversos establiments hotelers en més de 54països d’arreu del món.

Les RochesMarbella ofereixestudis superiors en‘hospitality’, un delssectors que més creixa escala internacional

Formació hotelera amb visió global

! Titulacions de Grau. La millor opció pera estudiants que han acabat l’ESO i volenaccedir a llocs executius en empreses ho-teleres de l’àmbit mundial, començar unacarrera en el sector o, fins i tot, iniciar-se enel món empresarial en general. Ofereixenaccés a títols de Postgrau i es cursen ínte-grament en llengua anglesa.

Títol Universitari en AdministracióHotelera Internacional

Diploma en Alta Direcció HoteleraInternacional

! Titulacions de Postgrau. Pensats perredirigir la carrera professional cap a ladirecció hotelera o especialitzar-se en ges-tió de màrqueting, aporten coneixementsper treballar en les indústries hoteleres ide turisme de luxe. Tots els programes sónimpartits íntegrament en anglès i inclouenun període de pràctiques internacionals.

Postgrau Intensiu en Direcció HoteleraInternacional

Postgrau en Direcció de Màrquetingper al Turisme de Luxe

Postgrau Executive en Direcció HoteleraInternacional

Les Roches Marbella ofereix titulacions–estudis de grau i postgrau– en direccióhotelera internacional, amb un enfo-cament de negoci mundial perquè elsalumnes accedeixin amb èxit a un sectoren canvi constant.

Les pràctiques en organitzacions reeixidessón un dels valors afegits de l’escola, ja queel sector de la hospitality és altament com-petitiu i complex. En l’actualitat, el centremanté acords de col·laboració amb entitatsdel sector, nacionals i estrangeres.

· L’escola compta amb alumnat en pràcti-ques en 40 països arreu dels 5 continents

· Alguns dels establiments que acullen estu-diants són Arts Hotel Ritz Carlton (Barcelo-na), The Mandarin Oriental (Regne Unit) oLouis Vuitton (LVMH)

· Els alumnes reben una mitjana de 4,7propostes de pràctiques empresarials entan sols un semestre, segons dades del mesd’octubre de 2015

PRÀCTIQUES EN EMPRESES D’ALT NIVELL

OFERTA ACADÈMICA

El 71% de l’alumnat del centre procedeixde més de 70 nacionalitats d’arreu delmón, i els 53 professors en represententretze de diferents

UN CAMPUSMULTICULTURAL

ÀREES DE PROCEDÈNCIADELS ALUMNES:

Europa

4%

84%

6%

6%

Àsia i AustràliaAmèrica

OrientMitjà iÀfrica

Les Roches Marbella rep una mitjana de 30 empreses internacionals al semestre per reclutar els seus estudiants. LES ROCHES MARBELLA

Les instal·lacions del centre recreen diverses parts d’un resort de luxe. LES ROCHES MARBELLA


Elisava, la milloruniversitat dedisseny deCatalunya

Elisava Escola Universitària de Disseny iEnginyeria de Barcelona és un referentinternacional en disseny i enginyeria.Actualment és una de les escoles mésrellevants a Europa segons la revista Do-

mus. Pionera en els estudis de Disseny i Enginyeriaa tot l’Estat, el centre està adscrit a la UniversitatPompeu Fabra (segons el Rànquing CYD), i comp-ta amb 2.000 alumnes i més de 700 professorsd’arreu del món.L’Escola és un espai recerca, experimentació i

innovació, on l’estudiant treballa amb qualitat,exigència formal i compromís social, amb el suportde professors, personal de serveis, recursos i equi-paments tecnològics d’avantguarda.La metodologia d’Elisava es basa en una educa-

ció avançada que ofereix solucions innovadores alsdesafiaments i escenaris de futur.El centre universitari està ubicat en unes mo-

dernes instal·lacions de més d’11.000 metres qua-drats, ubicades al cor de Barcelona, La Rambla.Elisava és un centre obert, dinàmic i cosmopo-

lita, de debat i networking que fomenta la culturai el desenvolupament del disseny i l’enginyeria desde fa més de mig segle.Elisava ha estructurat l’oferta formativa de

màsters i postgraus en sis àrees: Disseny d’Espai

Les claus: creativitat, recerca i internacionalització

i Arquitectura, Disseny Gràfic i Comunicació, Estra-tègia i Management, Disseny d’Interacció i Designfor Food. L’ampli ventall de programes es regeixenpel desenvolupament de conceptes i projecteseficaços i eficients que permetin als estudiantsassolir nous reptes de futur amb una visió empre-nedora i adquirir capacitats critiques i analítiquesestratègiques.

RELACIÓ AMB L’EMPRESAEn aquest centre universitari, es valoren molt es-pecialment les relacions amb el món empresarial,ja que és l’espai per al futurdesenvolupament dels estu-diants. És d’aquesta maneraque existèixen col·laboracionsestables amb empreses inno-vadores i punteres a través deprojectes que fan els alumnesde tercer cicle amb corpora-cions reals.

PLA DE RECERCAEl Pla de Recerca és, sens dub-te, un dels eixos principalsd’Elisava. El Pla integra tresàmbits de treball: Decoding

MÉS INFORMACIÓElisava Escola Superior de Disseny

i Enginyeria de Barcelona

La Rambla, 30 - 32 – www.elisava.net

MÀSTERS i POSTGRAUSPrograma ampli estructurat en vàries àrees

de coneixement:

Disseny d’Espai i Arquitectura

Disseny Gràfic i Comunicació

Disseny de Producte

Disseny, Estratègia i Management

Design for Food

Disseny d’interacció

Màster universitari en Disseny i Comunicació

GRAUS UNIVERSITARISGrau en Disseny

Grau en Enginyeria de Disseny Industrial

ESCOLA D’ESTIUSTUDY ABROAD

del Disseny, Donar Forma al Grafè i Internet ofThings-Internet of People. El nou Pla de Recerca técom a objectiu agrupar la recerca científica i la re-cerca de disseny en una estructura clara i definidaper tal de començar una nova etapa en què es vin-culi teoria, acadèmia i experimentació aprofitantel potencial del grau i el postgrau.

Elisava compta amb més de 2.000 alumnes i més de 700 professors d’arreu del món

LITIGACIÓ INTERNACIONAL

GESTIÓ DEL ‘BIG DATA’A LES ‘SMART CITIES’

ESTRATÈGIA DIGITAL EN ORGANITZACIONS CULTURALS

En un context de globalització, l’ex-pansió dels negocis d’abast inter-nacional comporta una correlativademanda d’assessors jurídics ambamplis coneixements de dret inter-nacional i els seus procediments.Davant d’aquesta demanda creixentde juristes internacionals, la Univer-sitat Abat Oliba CEU començarà aimpartir el pròxim curs el programad’Especialització en Litigació Inter-nacional i a la UE.

El programa inclou tots aquells co-neixements que des del punt de vistamaterial i processal el jurista ha dedominar per donar una resposta sol-vent a problemes de complexitat enquè estan implicats agents i normati-ves de diferents països.

Esade imparteix aquest nou pro-grama dirigit als professionalsque vulguin iniciar-se al món delbig data des del punt de vista de lagestió de ciutats. Aquest curs d’espe-cialització analitza el procés d’extra-cció de grans volums de dades extre-tes en l’entorn urbà, així com el seuprocessament. Es presenta de manerateòrica i pràctica el procés d’implan-tació d’una plataforma d’anàlisi dedades de ciutat, així com l’anàlisi deresiliència dels diferents serveis i in-fraestructures de la ciutat.

Dret amb unamirada global

Ciutatsintel·ligents

Existeix una demanda creixent, tantper part dels museòlegs i gestors cul-turals en actiu com dels estudiantsque s’acaben de graduar, sobre l’ús il’aplicabilitat de les noves tecnologiesen organitzacions culturals. Per aquestmotiu, el Museu Nacional d’Art de Ca-talunya (MNAC) i els Estudis d’Arts iHumanitats de la Universitat Oberta de

Catalunya impulsen aquest nou curs.S’orienta a professionals de la gestiócultural i del patrimoni que han de dis-senyar una estratègia perquè les sevesorganitzacions posin en marxa una di-mensió digital o bé millorin les sevesaccions actuals en relació amb les tec-nologies de la comunicació i les xarxessocials existents.

Tecnologia i cultura van de la mà

TAPAS. SPANISH DESIGN FOR FOOD

Elisava estrena el mes de setembre el seu primercurs on line: Tapas. Spanish Design for Food, un pro-grama de dos mesos dedicat renovar la presentacióde les populars tapes, que explora noves formessorgides de la fusió entre disseny i gastronomia.

Disseny i gastronomiaes fusionen

A banda de les titulacions de graus, postgraus imàsters, les universitats ofereixen diversos cursosd’especialització, programes pensats per oferiruna formació específica sobre una matèria amb

la finalitat que els professionals tinguin l’orienta-ció pràctica que el mercat laboral demanda. Al-guns dels nous programes que s’oferiran el cursvinent són els següents.

Vull ser un expert en...


GRAU EN DISSENY

GRAU EN ENGINYERIADE DISSENY INDUSTRIAL

MÀSTERS I POSTGRAUS

MÀSTER UNIVERSITARI ENDISSENY I COMUNICACIÓ

ESCOLA D’ESTIU

STUDYABROAD &VISITING UNIVERSITY

ELISAVACONNECTING DESIGN& ENGINEERING


U n any de no fer res. Aixòés el que molts entenenper any sabàtic. I la ve-ritat és que el concepte,originàriament, no s’allu-

nyava gaire d’aquesta idea: els jueus dei-xaven les terres en guaret un any de cadaset, perquè descansessin. Avui, però, enl’àmbit acadèmic, parlar d’any sabàtic noés sinònim de repòs: els professors apro-fiten aquests parèntesis docents per de-dicar-se a la recerca o especialitzar-se enel seu àmbit, en universitats estrangeres,i els alumnes els utilitzen, cada vegadamés, per experimentar i decidir a quinsestudis superiors dedicaran els pròximsanys de la seva vida, o, un cop els hanacabat, per guanyar experiència i millo-rar algun idioma abans de buscar feina.

En alguns països d’Europa –sobretotels anglosaxons–, l’any sabàtic és unainstitució: “El 80% dels joves fan aques-ta aturada, sobretot dels 18 als 25 anys. Icada cop és més habitual fer-la abans dela universitat”, asseguraMeritxellMore-ra, directora de Sabática, consultora quegestiona períodes sabàtics. “En algunscasos –afegeix–, el fan durant els estu-dis: sovint els seus sistemes educatiussón més flexibles i ho permeten. A Cata-

Any sabàtic perrepensar el futur

Fer una pausaabans d’entrara la universitatés encara unaopció pocestesa entreels estudiantscatalans, peròmolt habitualen altres païsoseuropeus

NÉSTOR BOGAJO

TENDÈNCIES

lunya, la situació és molt diferent. No te-nim cultura d’any sabàtic, i el sistema noés tan flexible. Tot i això, des de fa uns 10anys se’n comença a parlar. Ara trobo pa-res que animen els seus fills a fer aquestaparada abans de decidir què volen estu-diar. Fa 20 anys, això era impensable!”.

OPCIONS PER A TOTHOMEl període sabàtic –n’hi ha qui s’agafanomés un grapat de mesos– és un perí-ode de transició. “De parar per decidir.L’alumne surt de la seva zona de confort,i això l’ajuda a créixer i madurar. Comque sovint fa feines noves per a ell, de-senvolupa habilitats. Si viatja a un altrepaís, guanya un idioma”, rebla Morera,que defensa que ni la inexperiència nila manca de recursos no són un impedi-ment: “Hi ha programes de voluntariaten medi ambient als EE. UU., que, per2.000 dòlars, inclouen sis mesos amballotjament i pensió complerta. O potsfer un any de mainadera, cobrant 10.000dòlars l’any i amb els bitllets pagats”.

El parèntesi acadèmic pot servir per guanyar experiència, per exemple fent de mestre en un país estranger SABÁTICA

Viure una temporada en un altre país permet l’estudiant conèixer altres realitats

AVANTATGESL’ANY SABÀTIC PERMETDECIDIR MILLOR ELSESTUDIS SUPERIORSO APRENDRE UN IDIOMA

Llicenciada en Química, Núria Samperfa un parèntesi a la Xina. “Cada cop emquedava menys temps per fer allò quevolia fer abans de comprar pis, tenir feinaestable, família pròpia... Feia de compta-ble i seguia formant-me en el meu camp,l’educació secundària. Començar a treba-llar en el sector públic és difícil, i, quan etmanca l’experiència, també és complicattrobar feina en el privat. Tenia l’excusaperfecte per fer el pas”, diu. Manté quel’any sabàtic va bé per “obrir els ulls”:“Et canvia la percepció de tu mateixa. I laconvivència amb gent d’arreu et permetveure com d’iguals i de diferents som. Ala Xina, a més, aprens a apreciar cosesque donem per suposades, sobretot lallibertat personal. Nosaltres vivim moltfeliços”. Al gegant asiàtic fa de professorad’anglès. Hi va arribar pensant que s’hiestaria mig any, i ha pogut allargar unamica més l’estada. “Al final, però, la casaés la casa: m’hi quedaré uns mesos més i,com diu l’anunci, per Nadal, cap a casa”

“A LA XINA, APRENSA VALORAR COSESQUE NO VALOREM”

“El millor any professional de la mevavida”. Així defineix Xavier Giménez,professor de Química de la Universitat deBarcelona (UB) l’any que va passar a Ber-keley (EE. UU.), el curs 1999-2000. “Feiaset anys que em dedicava a la docència–explica– i en volia fer un d’especialit-zació. Vaig treballar amb l’expert mésimportant en el meu camp. Va ser unaexperiència vital molt maca. Estic espe-rant que els meus fills siguin més gransper repetir”. La UB –com els antics jueus–exigeix sis anys de docència per a l’any sa-bàtic –altres són molt restrictives: algunaen demana 25!–. Durant el parèntesi, elprofessor s’allibera de la càrrega docent–recupera les hores en anys posteriors–.Segueix cobrant de la universitat, però so-vint necessita finançament addicional: “Jovaig acollir-me a un programa del Ministe-ri d’Educació i Ciència”, recorda Giménez,i destaca les conseqüències imprevistes,però positives, dels anys sabàtics: “ACalifòrnia, vaig treballar en un programad’innovació docent potent, d’ensenya-ment actiu. Ara l’implantem aquí”

“VAIG TREBALLARAMB EL MILLOR DELMÓN, A BERKELEY”

Samper, a l’esquerra, d’any sabàtic a la Xina


Caldrà estar certificat per exercir comaprofessional financer

L’autoritat europea de mercats financers(ESMA) ha publicat les directrius que exigi-ran coneixements i competències als profes-

sionals financers que informen o assessoren sobreproductes d’inversió, i que entraran en vigor el ge-ner de 2018 a Espanya. Aquestes recomanacionstransformaran les exigències professionals, elevant-les, al sector dels serveis financers.El sector està en plena transformació i exigirà

als professionals un canvi de perspectiva en la ges-tió, ja que les regles del joc han canviat. Els futursprofessionals de les finances hauran de fer front anous competidors. Les noves tecnologies estan mo-dificant els hàbits de consum dels clients i la bancahaurà d’anarmés enllà de la banca en línia per arri-bar al client del futur. Un client cada dia més infor-mat i format, gràcies als programes d’educació fi-

nancera, exigirà un professional amb coneixementsde major nivell i certificats. Totes aquestes novetatses converteixen en oportunitats per als joves quevolen iniciar la carrera professional en finances iun repte per als actuals professionals que haurand’adaptar i renovar els seus coneixements.

OPORTUNITATS PER ALS JOVESEl futur de la banca està enmans dels joves que avuiconstrueixen el seu futur ambuna formació delmésalt nivell i associada a les certificacions professionalsde màxim prestigi a Europa. L’Institut d’Estudis Fi-nancers (IEF), a través del màster i postgraus, ofe-reix als joves acabats de graduar i professionals delsector la millor formació tècnica i especialitzadabasada en coneixements i habilitats d’excel·lènciaper afrontar els reptes del sector bancari i financer.L’Institut d’Estudis Financers (IEF) ofereix formació especialitzada als professionals financers

A IGUALADA

FORMACIÓ

El pròxim curs 2016-2017 la Universitat de Llei-da estrena el doble grau en Fisioteràpia i Nutri-ció Humana i Dietètica al campus d’Igualada.Aquesta titulació se suma a la cartera d’estudisd’Infermeria que s’han estrenat aquest curs 2015-

2016 a Igualada i que ha estat possible gràcies al’acord assolit entre la Universitat de Lleida, laGeneralitat i el Consorci Escola Tècnica d’Iguala-da (CETI), l’ens educatiu del municipi en el qualparticipa la Universitat Politècnica de Catalunya.

L’Escola Politècnica de la Universitat de Gi-rona posarà en marxa el curs 2016-2017 unprograma adreçat a la formació pràctica delsestudiants de grau o màster. S’anomena “Es-tades Duals Integrades: Formació i Inserció”i combinarà la cooperació entre estudiantsi empreses situades al territori, mitjançantpràctiques externes de llarga durada.

Doble grau en Fisioteràpia i Nutrició

Pràctiques dellarga durada

El Parc Científic de Barcelona(PCB) convoca els estudiantsd’últim curs de grau o llicenci-atura i demàster, de qualsevolnacionalitat, que vulguin cur-sar pràctiques remuneradesen empreses i centres de recercaubicats al PCB durant els mesosde juliol, agost i setembre.La selecció dels participants esfarà tenint-ne en compte el cur-rículum, i la durada de les pràc-tiques és de fins a dos mesos imig, que es podran distribuir

entre juliol i setembre, d’acordamb el que pactin l’estudiant il’entitat d’acollida. Els estudi-ants seleccionats rebran una re-muneració de 250 euros bruts almes i se’ls donarà d’alta a la Se-guretat Social.

La presentació de sol·licitudsfinalitza el 20 de juny. La pàginaweb del PCB (www.pcb.ub.edu)recull tota la informació corres-ponent, i s’hi poden consultarels grups de recerca i les empre-ses que ofereixen pràctiques.

Vista parcial del Parc Científic de Barcelona ARXIU

Aprenentatge al laboratori químic ARXIU

UIC

La segona promoció del grau en Me-dicina de la Universitat Internacio-nal de Catalunya (UIC) ha superaten la seva totalitat la nota de tall peraccedir al sistema de formació perser futurs metges interns residents(MIR). Aquest és el segon any que laUIC s’hi ha presentat i, com en l’any2015, tot l’alumnat ha passat la notad’accés. D’aquesta manera, el 94%dels futurs metges han pogut accedira una de les places ofertes pel Minis-teri de Sanitat per realitzar estadesen els diferents centres sanitaris deCatalunya o Espanya per fer pràcti-ques de la seva especialitat.

Tot l’alumnatsupera la notade tall del MIR

Estada d’estiual Parc Científic

Institut d’Estudis FinancersAv. Josep Tarradellas, 123, 2a planta08029 Barcelona

LA TEVA GRAN OPORTUNITATPROFESSIONALEN BANCA I FINANCES

Referent en formació i divulgació financeraTel. 93 412 44 [email protected]


Augmenta l’oferta il’interès pels estudisde grau vinculatsamb la tecnologiadels aliments o lesciències culinàries

CIÈNCIES DE L’ALIMENTACIÓ

La Unitat UB-Bullipèdia és lasecció acadèmica del projecteBullipèdia, liderat pel cuinerFerran Adrià. Aquestaproporciona rigor científici acadèmic al projecte iactualment s’encarrega de laconstrucció, revisió i validacióde continguts per a l’àmbitde la cuina i la gastronomia

AMB RIGORCIENTÍFIC

La gastronomia i la cuina cata-lana es troben en plena ebu-llició. Catalunya, declaradaRegió Gastronòmica Europea2016, compta amb cuiners de

reconegut prestigi internacional i és con-siderada referent gastronòmic mundial.Aquests fets han generat que cada vegadamés joves –i professionals de la cuina– esplantegin cursar estudis vinculats ambaquest àmbit. “D’uns anys ençà observemunmajor interès per temes com la gastro-nomia, la cuina, l’alimentació, la nutriciói la dietètica –explica Josep Boatella, capdel departament de Nutrició, Ciències del’Alimentació i Gastronomia–. A més, laindústria alimentària catalana està aga-fant volada i moltes empreses demanenpersonal especialitzat”. Aquest major in-terès per part de les empreses ha impul-sat a les universitats a incrementar l’ofer-ta d’estudis vinculats amb l’alimentació,“perquè la professió necessita tenir gentben formada”.

ESTUDIS QUE ES CONSOLIDENEn concret, al Campus de l’Alimentacióde Torribera, de la Universitat de Bar-celona, s’imparteixen tres graus oficials:Nutrició Humana i Dietètica, Ciència iTecnologia dels Aliments i, des del curs

passat, Ciències Culinàries i Gastronò-miques, a més de tres màsters (SeguretatAlimentària, Nutrició i Esport i Innova-ció i Desenvolupament d’Aliments) i cur-sos d’extensió universitària. “Actualmenttenim uns 600 alumnes i la demanda esmanté, en part perquè els temes vinculatsamb l’alimentació avui són d’actualitat iinteressen a la societat”, remarca Boate-lla, qui afegeix: “Són estudis que s’estanconsolidant; no són flor d’un dia”, i des-taca la implicació de cuiners de renominternacional com Ferran Adrià, CarmeRuscalleda, Joan Roca, “i d’altres amb

Gastronomia ‘cum laude’

menys estrelles, però que també partici-pen de manera activa en el campus”.

SORTIDES LABORALSLa indústria alimentària és la que absor-beix un major nombre de graduats. Al-hora, segons els experts, la cuina tindràun paper molt destacat en l’alimentaciódel futur, i caldran tècnics que sàpiguende cuina, de tecnologia i de nutrició. Unaltre àmbit en què faran falta professio-nals és en el de la gestió d’esdevenimentsi l’alimentació de grans col·lectius com,per exemple, els creueristes.

Pere Castells és el nexe d’unió entrela cuina i la química. Home de con-fiança de FerranAdrià, va formar partdel departament científic d’El Bulli iva ser el coordinador de recerca de laFundació Alícia. El 2013 es va incor-porar al Campus de l’Alimentació dela Universitat de Barcelona, d’on és elresponsable de la Unitat d’Estudis iRecerca en Ciència i Cuina.

Quina relació s’estableix entreciència i cuina?Avui existeix un treball conjunt en-tre científics i cuiners; la ciència en

Ben aviat tindrem doctors en cuinaENTREVISTA A PERE CASTELLS, CAMPUS DE L’ALIMENTACIÓ, UNIVERSITAT DE BARCELONA

general, inclús les ciències socials, aju-den a la cuina, alhora que la ciència esrecolza en la cuina per explicar la ma-teixa ciència. A Catalunya tenim cuinesde restaurants que són veritables centresde recerca.

Cal academitzar la cuina?És un dels meus objectius. Cal academit-zar-la perquè hi ha elements de la cuinaque són invisibles, poc explotats, i restenals calaixos demolts cuiners que han pro-vocat una revolució en elmónde la cuina ien el del coneixement. Si academitzem lacuina, aquest coneixement estarà a l’abastde tothom. La revolució culinària ha par-tit deCatalunya, i si no l’academitzem no-

saltres, algú altre ho farà. No podemdeixar escapar l’oportunitat.

Els grans cuiners estan per lalabor?Sí, però cal un major compromís perpart de tothom i temps per consoli-dar-ho, i també ens hemde creure quela cuina és quelcom més que una ac-tivitat professional. I això no és fàcil.

Tindrem doctors en cuina?En pocs anys, segur! L’aliança de laUB amb la UPC, el CETT i la Fun-dació Alícia per impulsar el grau enCiències Culinàries i Gastronòmi-ques aviat donarà els seus fruits.

G. M.

UB

GEMMA MARTÍ


LCIBarcelona

ESCOLA SUPERIOR OFICIAL DE DISSENY

www.lcibarcelona.comBalmes, 209 | 08006, Barcelona93 237 27 40

NOUSMÀSTERS!

→MàsterOficialenDissenydeProducteTecnològic*

→MàsterOficialenCreacióiDesenvolupamentdeProjectesDigitals*

→MàsterenDissenyd’InteriorsExperiencial

*Accésadoctorat

INICI OCTUBRE 2016

Màsters especialitat moda Felicidad Duce

→ Màster en Complements i Accessoris de Moda→ Màster en Màrqueting, Comunicació i Organització d’Esdeveniments de Moda→ Màster en Estilisme de Moda, Publicitat i Mitjans Audiovisuals→ Màster en Disseny de Moda→ Màster en Gestió i Direcció d’Empreses de ModaCotitulat amb la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona iamb la participació del Clúster Tèxtil Moda de Catalunya

→ Postgrau en Màrqueting i Comunicació de Moda→ Postgrau en Organització d’Esdeveniments de Moda→ Postgrau en Disseny de Calçat→ Postgrau en Disseny i Construcció de Bosses i Petita Marroquineria→ Postgrau en Estilisme en Moda i Publicitat→ Postgrau en Estilisme en Mitjans Audiovisuals→ Postgrau en Coolhunting & Trend Forecasting for the Fashion Industry→ Postgrau en Màrqueting i Product Management de Col•leccions EsportivesAmb la participació d’INDESCAT, Catalan Sports Cluster

→ Postgrau d’Il•lustració Creativa en ModaCotitulat amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona


i Gastronòmiques, impartit per l’EscolaUniversitària d’Hoteleria i Turisme(CETT-UB), adscrita a la Universitat deBarcelona, amb formació específica alCampus de l’Alimentació de Torribera(UB), a l’Escola Superior d’Agriculturade Barcelona (Universitat Politècnica deCatalunya) i a la Fundació Alícia.

Cal tenir en compte també els diver-sos graus o estudis d’Enginyeria Agràriai Alimentària (o Agroalimentària), eld’Enologia de la Universitat Rovira iVirgili, i els continguts de Nutrició i Die-tètica dels estudis deMedicina i Infer-meria. L’oferta s’amplia amb la diversi-ficació dels graus eventual, com ara eld’Innovació i Seguretat Alimentària de laUniversitat de Girona, en la gran varietatde màsters implantats i, fora del marcuniversitari, en forma de cicles formatiussanitaris i agraris, de formació de tècnicssuperiors, cursos de formació agroali-

mentària per l’obtenció de la qualificacióprofessional, certificats de professionali-tat, i les escoles de cuina i hostaleria, quetambé contribueixen a formar expertsque participin en el coneixement i millo-ra dels aliments i l’alimentació. Els futursalumnes disposen d’unes bones possibili-tats de tria.

Formació superior enaliments i alimentació

Les primeres universitats noméstenien facultats de Lletres,Arts Liberals, Teologia, Dret iMedicina. Al segle XIII ja es va

reconèixer que els medicaments erenimportants i van començar els estudisde Farmàcia. Tot i que en prenemmésquemedicines, els aliments han trigatmolt a ser objecte d’estudis universitarisespecífics. Menjar és una activitat quoti-diana, per això s’obviava que calguessinensenyaments superiors per estudiar elsaliments com unamatèria amb entitatpròpia. Aquesta mancança es va posarde manifest en una jornada organitzadaper l’Associació Catalana de Ciències de

l’Alimentació, que tingué lloc el desem-bre de 1980 a la Facultat de Farmàciade la Universitat de Barcelona (UB).Aleshores hi havia certa oferta de cursosde postgrau, però era insuficient performar professionals prou capacitats enels camps sanitari, científic i tecnològicentorn dels aliments i l’alimentació. Ladietista i nutricionista Pilar Cervera, del’Institut Municipal d’Higiene de Barce-lona, i posteriorment la primera direc-tora del Cesnid (Centre d’EnsenyamentSuperior de Nutrició i Dietètica) de laUB; Rosaura Farré, aleshores professoraagregada d’Anàlisi Química i Bromato-logia de la Facultat de Farmàcia tambéde la UB; Josep Obiols, professor del’Institut Químic de Sarrià; i l’autord’aquest article, llavors catedràtic de Bro-

OPINIÓ. ABEL MARINÉ

Professor emèrit de Nutrició i BromatologiaCampus de l’Alimentació, Universitat de Barcelona

Avui la ofertaformativa és àmpliai variada arreudel territori català

Els aliments hantrigat molt de tempsa ser objecte d’estudia la universitat

Estudiants del Campus d’Alimentació de Torribera, situat a Santa Coloma de GramenetUNIVERSITAT DE BARCELONA

matologia i Toxicologia de la Facultat deFarmàcia de la Universitat de Salamanca,vam tractar aquestes qüestions i es vaevidenciar la necessitat d’implantar enel nostre sistema universitari estudis deNutrició Humana i Dietètica, i de Ciènciai Tecnologia d’Aliments, que ja existienen altres models universitaris europeus inord-americans. Que això passés a la Fa-cultat de Farmàcia no va ser atzarós, per-què des de fa molts anys s’hi imparteixenassignatures en què s’estudia Bromatolo-gia –la ciència dels aliments– i Nutrició,de la mateixamanera que les facultatsde Veterinària i les escoles d’agriculturainclouen assignatures relacionades ambla tecnologia, la producció i la qualitatdels aliments. Però calien estudis espe-cífics com els que es van proposar en la

jornada esmentada, que responguessin ales necessitats concretes de la indústriaalimentària, la restauració col·lectiva, lesrelacions entre alimentació i salut, la in-formació i la divulgació consistent al vol-tant d’aquests temes i de la innovació cu-linària. En aquesta línia, avui ja disposemd’una àmplia oferta en les universitatscatalanes. El Llibre Blanc de la Recerca enNutrició a Catalunya (1996), elaborat perla Xarxa Temàtica en Nutrició creada perla Generalitat de Catalunya, informa dela primera evolució dels ensenyamentsde Nutrició Humana i Dietètica, i deCiència i Tecnologia dels Aliments a casanostra. Pel que fa a l’àmbit de la cuina i lagastronomia en concret, l’interès científicdel qual és més recent, ja existeix el grauinteruniversitari de Ciències Culinàries

EEEE---CCCCOOMMERCCCEEFORMAMOS TU FUTURO DIGITAL

MADRID BARCELONA CANARIAS

@TheValleyDBS

ESPECIALIZACIÓN EN ECOMMERCEFecha de inicio: 29 de septiembre en BarcelonaHasta 15% DE DESCUENTO

www.thevalleydbs.com

690 610 158


Un xip que, enganxat al pitmatern, permet mesurar laquantitat de llet que prenun nadó; un cinturó queimita el massatge abdomi-

nal per pal·liar el restrenyiment crònicdels pacients amb lesions medul·lars;dispositius contra la incontinència fecalo urinària, o un canal perquè els metgessegueixin a distància les contraccionsd’una embarassada. Aquestes són algu-nes de les tecnologies mèdiques en què

NÚRIA PELÁEZ

Els exalumnes deD·health Barcelona,un màster enbiodisseny, treballenen els seus projectesempresarials

SALUT

i lideratge creatiu, amb més de setantaprofessors internacionals procedents dela mateixa Stanford, Kaos Pilot o empre-ses de Silicon Valley, entre d’altres.

SUPORT EMPRESARIALD·health Barcelona és una iniciativa deBiocat, l’entitat que coordina i promou elsector de la salut a Catalunya, i té la ti-tulació de màster propi de la Universitatde Barcelona. El programa compta ambel suport de Sanofi i de la Fundació BancSabadell, així com amb la col·laboracióde Mobile World Capital Barcelona il’escola danesa KaosPilot. D’altra banda,juntament amb altres programes euro-peus de biodisseny, D·health Barcelonaés un dels Innovation Fellowship de lainiciativa europea EIT Health, que –abanda d’un segell de prestigi global– in-corpora en el programa activitats de mo-bilitat internacional.

El termini de preinscripció per a laquarta edició de D·health Barcelona,que començarà el gener de 2017, ja estàobert. El programa s’adreça a joves ti-tulats en els àmbits d’empresa, disseny,enginyeria o ciències de la vida.

L’alumnat treballa per detectarnecessitats clíniques i convertir-les en

productes o serveis

Laura Legares iAnna Echegaray,

creadoresde My-qup

L’equip d’Usmima,guanyadordel premiBioemprenedorXXI 2014

treballen els exalumnes de D·health Bar-celona, el màster propi de la Universitatde Barcelona impulsat per Biocat queforma emprenedors en salut. El 100%dels alumnes que han passat pel pro-grama està treballant en el sector, i dosterços del total han creat la seva pròpiastart-up.

D·health Barcelona és un dels quatreúnics programes formatius europeusinspirats en la metodologia del biodis-seny de la Universitat de Stanford. Elsalumnes viuen un procés d’immersió enhospitals per detectar in situ necessitatsclíniques reals no resoltes susceptiblesde ser convertides en nous productes oserveis. En el cas del màster barceloní,els alumnes busquen idees de negoci enhospitals pioners de la ciutat com l’Hos-pital Clínic, Sant Joan de Déu o l’InstitutGuttmann. Al llarg del programa l’alum-nat experimenta un cicle complet d’in-novació, des de la identificació de la ideade negoci fins al disseny i prototipatged’una solució viable i la recerca de finan-çament. En paral·lel, adquireixen conei-xements en medicina, desenvolupamentde negoci i habilitats en design thinking

El cinturó màgic

Pal·liar laincontinència

Una de les start-up sorgides deD·health Barcelona és Usmima,empresa guanyadora del premiBioemprenedor XXI 2014. “Un anydesprés d’acabar el màster tanquemla nostra primera ronda de capitalllavor i aquest estiu començarem acomercialitzar Mowoot, un disposi-tiu similar a un cinturó que imita elmassatge de còlon per combatre elrestrenyiment crònic de pacients delesió medul·lar i esclerosi múltipleamb una solució no farmacològica,

no invasiva i sense efectes adversos”,explica Markus Wilhelmsen, alumnede la primera edició de D·healthBarcelona i cofundador d’Usmima.La idea de negoci va sorgir de laimmersió clínica deWilhelmsen idels seus companys ImmaculadaHerrero, Marc Benet i Angel Calça-da a l’Institut Guttmann, on han fetun estudi clínic pilot del dispositiu,juntament amb associacions de pa-cients de lesió medul·lar i esclerosimúltiple.

Pal·liar la incontinènciafecal és l’objectiu d’un al-tre dels dispositius sorgitsde D·health Barcelona,My-qup. “Actualment es-tem en fase de desenvolu-pament de producte i fentun estudi de materials enun centre tecnològic per

desenvolupar el prototipfuncional, i esperem quearribi als usuaris a prin-cipis de 2018”, expliquenLaura Lagares i AnnaEchegaray, exalumnesde la segona edició delmàster i emprenedores deMy-qup.

D’estudiantsa emprenedors

USMIMA:

MY-QUP:


La start-up Meelk ha creat undispositiu que recopila dades

de l’alletament

Generar confiançadurant la lactànciaUn altre projecte sorgit de D·healthBarcelona que aviat entrarà en es-tudi clínic és Meelk. Es tracta d’undispositiu que mesura la quantitatde llet materna que pren el nadóquan és alletat. Mitjançantaquest sistema, la marepodrà fer un seguimentde les dades recopiladesamb el telèfon mòbil, ambl’objectiu d’afavorir la sevaconfiança en el procés de lalactància materna.“Des que vaig acabar elmàster he estat desenvolu-pant el prototip i buscantfinançament, i ara tenimprevist iniciar-ne les pro-ves. La prova pilot ha estatamb mares a l’hospitalSant Joan de Déu –explica

María Isabel Castellanos, alumnade la segona edició de D·health ifundadora de Meelk– i el productepodria arribar al mercat espanyoll’estiu de 2018”.

MEELK:

Més informació: Tel. 973 003 588 [email protected] www.udl.cat f universitatdelleida t @UdL_info

FORMACIÓ OBERTA AL MÓNMÀSTERS 10 RAONS

PER ESTUDIAR A LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Universitat de prestigi a la teva mida45 graus i 40 màsters al teu servei4a universitat espanyola en docència i 7a en recerca (ISSUE 2015)Tots els alumnes fan pràctiques en empreses340 convenis amb universitats de 28 païsosAmpli programa propi de beques i ajutsCampus d’Excel·lència Internacional de la Vall de l’EbreInstitut de Llengües / Centre de Formació ContínuaEscola de DoctoratCiutat amb una alta qualitat de vida

40 MÀSTERSÀmbits de coneixement:

SALUTCIÈNCIA I TECNOLOGIA AGRÀRIA I ALIMENTÀRIAGESTIÓ DE SUPERFÍCIES FORESTALSENGINYERIA I TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓEDUCACIÓ, SOCIETAT I QUALITAT DE VIDATERRITORI, PATRIMONI I CULTURAACTIVITAT FÍSICA I ESPORTCONSTRUCCIÓ EUROPEA: DRET I ECONOMIA


EMPRENEDORIA

La universitat, escolad’emprenedorsProgrames i espais específics ajuden els estudiants talentosos a tirarendavant els seus projectes i tenir contacte amb el teixit empresarial

P er fomentar l’emprenedoriacal potenciar el learning bydoing (aprendre fent), con-sidera Josep Hostau, direc-tor de la Fundació Escola

d’Emprenedors. “Avui la informació lapodem trobar a la xarxa, i el jove inquietla busca tota, per això és necessari queel professorat canviï de model i oferei-xi una educació més vivencial, i que elsalumnes puguin realitzar, per exemple,tot el procés de creació d’una empresa:des de decidir com han de ser les targe-tes de visita fins al disseny del blog o lapàgina web. D’aquesta manera segur queaprenen, ja que allò que vivim d’una ma-nera diferent, que no és repetitiu, és elque ens queda, el que recordem”.

Per motivar i fomentar l’esperit em-prenedor dels estudiants, i crear i impul-sar idees innovadores, les universitatscatalanes van crear la Xarxa d’Empre-nedoria Universitària. Aquesta organit-za tallers i seminaris, activitats en línia,campus d’estiu i fòrums, entre altres,

DIANA FONT

PROJECTESDE QUALITAT

La qualitat i la solidesa dels projectessón punts forts de l’emprenedoria ca-talana, segons el darrer informe GlobalEntrepeneurship Monitor (GEM) - Cata-lunya 2015. Aquest mostra que la ma-jor part dels catalans s’embarquen enuna iniciativa emprenedora perquè hiidentifiquen una oportunitat de negocii saben com rendibilitzar-la. L’índexd’activitat emprenedora (TEA, segonsles seves sigles en anglès) mostra queel 6,42% de la població adulta catala-na (18 a 64 anys) està involucrada enactivitats emprenedores en fase inicial(tant projectes naixents com nous). Pelque fa als nivells formatius es percepla tendència habitual: la propensió aemprendre segueix sent més acusadaen els nivells d’educació superiors

Envoltar-se d’un bon equip és una de les claus per emprendre amb èxit. JAVIER BALMES

per contribuir a la detecció del talentemprenedor i a la creació de vocacionsempresarials entre els joves que s’estanformant a les universitats.

DE LA TEORIA A L’ACCIÓA més, diferents universitats comptenamb programes o espais específics perfomentar l’emprenedoria, com és el cas

del Barcelona Institut d’Emprenedoria,una iniciativa de la Universitat de Bar-celona i la Fundació Bosch i Gimpera.El seu director, Jaume Valls, consideraque cal passar “de la teoria a l’acció; pro-moure l’actitud emprenedora, explicaren què consisteix el procés d’emprendrei donar suport a qui es plantegi empren-dre”. Valls remarca que, “per portar aterme aquesta emprenedoria des de lesuniversitats cal una connexió amb lesempreses, amb les start-up, i tenir visióinternacional”.

INNOVAR A LA UPCAquesta connexió amb les empreses i lavisió internacional és la que també volpotenciar la Universitat Politècnica deCatalunya entre els seus alumnes i gra-duats. Una eina per aconseguir-ho és el

programa Innova de la UPC, que s’es-tructura per mitjà de xerrades amb em-prenedors, programes de formació espe-cífica en gestió de la innovació, creaciód’empreses i habilitats directives, aixícom conferències i seminaris vinculats al’emprenedoria.

A més, la Politècnica també comptaamb l’espai Emprèn UPC, una incuba-dora de projectes innovadors situada alCampus Nord i que acull iniciatives d’es-tudiants o titulats.

APRÈN I EMPRÈNAula d’emprenedors: aprèn i emprèn ésuna altra de les iniciatives que vincula elmón de l’emprenedoria i el de la forma-ció. El programa, impulsat per Esade encol·laboració amb la Fundació Preventi que enguany se n’ha celebrat la terce-ra edició, permet formar i mentoritzaremprenedors amb discapacitat per aju-dar-los a posar en marxa un negoci ol’acceleració d’una iniciativa empresari-al de recent creació.

RECONEIXEMENT

El 8 de juliol finalitza el termini per pre-sentar les propostes al Premi Emprèn!,que organitza la Universitat de Barcelonaper impulsar la innovació i donar suporta les idees emprenedores. Els premisestan organitzats en dues categories: a lamillor proposta emprenedora i a la millorempresa de constitució recent.El 30 de setembre es comunicaran els 16

projectes finalistes de la primera fase,que han de ser iniciatives de qualitat quesiguin propostes de futures empresesamb impacte en la societat.Al premi s’hi poden presentar estudiantsde grau o postgrau matriculats a la UBo en un dels centres adscrits el curs2015-2016, i no premiats en edicionsanteriors del concurs

Premi emprèn!

UN PROGRAMA IMPULSATPER ESADE PERMETFORMAR I MENTORITZARA EMPRENEDORS AMBDISCAPACITAT

LES UNIVERSITATSBUSQUEN UNA CONNEXIÓAMB LES EMPRESES, AMBLES ‘START-UP’ I TENENVISIÓ INTERNACIONAL


ENQUESTA VIA UNIVERSITÀRIA

Els parespaguen launiversitatTot i ser cada cop més equitatives, a les aulespredominen els estudiants de classe alta

L’ origen familiar condicional’accés a la universitat, peròtambé la possibilitat d’estu-diar. El 52% dels estudiantsviu a casa dels progenitors, i

aquests són els principals finançadors deles despeses dels estudis, “el que signifi-ca que poder estudiar a la universitat de-pèn principalment del suport familiar”,remarca Elena Sintes, directora cientí-fica i executiva de l’estudi Via Universi-tària, impulsat per la Fundació JaumeBofill i la Xarxa Vives d’Universitats i enel que han participat més de 20.500 es-tudiants de 19 universitats. Un 23% delsestudiants se sufraguen les despeses delsestudis treballant durant el curs, un 13%amb una beca i un 6% treballant durantles vacances.

A més, en el 40% dels casos els parestambé es fan càrrec del transport, la ma-trícula i els llibres i material. Les despe-ses en què els estudiants són la primerafont de finançament són les referents ales vacances, viatges i lleure. Les bequestenen un pes gairebé residual i es desti-nen principalment a pagar la matrícula.

L’ACCÉS DES DE L’FPSegons les dades de l’enquesta, el 18%dels estudiants arriba a la universitat viaformació professional, mentre que un67% ho fa per mitjà de les proves d’ac-cés a la universitat. “Un de cada quatreestudiants d’origen socioeconòmic baixutilitza la FP com a via d’entrada, mentre

JÚLIA MARTÍNEZ

que només l’usa un de cada vuit d’origensocial alt (el 13%). L’accés via FP esdevéun mecanisme d’ampliació d’oportuni-tats per als estudiants més desafavorits”,remarca Sintes.

ASCENSOR SOCIALEs trenca el mite de l’ascensor social.L’estudi mostra que els estudiants nocreuen que la universitat ajudi a ascen-dir socialment. “Quan es pregunta als es-tudiants perquè han escollit una carrera,

el 73% contesta que ha triat els estudisperquè és la professió que vol exercir; inomés un 33% l’ha escollit perquè creuque l’ajudarà a aconseguir una professióde prestigi o ben pagada”, explica Sintes,tot remarcant: “Avui la universitat no esveu com un ascensor social, i només el25% dels enquestats considera que launiversitat li servirà per tenir una posi-ció social alta”.

EN QUÈ CAL INCIDIREn resum, l’anàlisi de les dades de l’en-questa mostra que les universitats dela Xarxa Vives són cada vegada més in-clusives, però encara hi ha diferènciesimportants en l’accés i la trajectòria uni-versitària dels estudiants en funció del’educació dels pares, el seu nivell eco-nòmic i la posició social.

Per aquest motiu, Sintes exposa cincaspectes en els quals caldria incidir: fo-mentar i incrementar les vies d’accés al-ternatives per aconseguir una universi-tat més inclusiva; apostar per un sistemad’informació i orientació per als estudi-

ants previ a l’entrada a la universitat, pertal d’informar-los sobre el contingut i lessortides professionals de la carrera quanencara estan a la secundària; apropar alsestudiants els recursos, els serveis i lesactivitats que ofereix la universitat mésenllà de les classes; fomentar lamobilitatinternacional dels joves; flexibilitzar lesopcions d’estudi mitjançant estratègiescom ara horaris comprimits, possibili-tats de vies lentes, repetició d’assigna-tures en diferents torns... i crear un bonsistema d’ajuts i beques.

EQUITATIVA,PERÒ NO PROU“La universitat és cada cop més equi-tativa, però encara té molt recorregutper aconseguir la igualtat”, destacaElena Sintes, directora de l’enquestaVia Universitària. La universitat hagenerat mobilitat social ascendent,ja que més del 40% dels estudiantsuniversitaris provenen de llars en lesquals el pare i la mare tenen un nivelld’estudis baix. “Són els primers uni-versitaris de la seva família. Hi ha unamobilitat social ascendent. Però lesdades també indiquen que qui hi hamajoritàriament a les universitats sónels estrats socials més alts (43% grausi 44,7% màsters)”, afirma Sintes

CAP A LA IGUALTAT

[ON VIUEN ELSESTUDIANTSDURANT ELCURS]

La classe alta predomina a launiversitat; en els graus són el43% i el 45% en els màsters

52% dels estudiants viu acasa dels pares

41% dels estudiants ho és atemps complet; el 59% compa-gina els estudis amb una feinaremunerada

65% d’estudiants en moda-litat no presencial treballa atemps complet

36% de les mares i 49% delspares dels estudiants tenenocupacions de nivell alt

81% creu que els estudisuniversitaris li serviran percultivar-se i enriquir els seusconeixements

25% creu que els estudisuniversitaris li permetran acon-seguir una posició social alta

10% dels estudiants han fetmobilitat internacional

ELSESTUDIANTSEN XIFRES

1,9%En una habitació llogada a l’habitatge

d’una altra persona o persones

1,9%En una residència

universitària o col·legi major

2,3%En un habitatge dels

pares, però ells no hi viuen

5,0%En un habitatge llogat tot sol

10,3%En un

habitatgede

propietat

23,3%En un habitatge llogatamb diverses persones

52,0%Amb els pares

3,1%En l’habitatge d’un altremembre de la família

Estudiantsuniversitaris

43,6 43,4 44,7

26,7 26,924,2

29,8 29,6 31,1

Estudiantsde grau

Estudiantsde màster

[% D’ALUMNES UNIVERSITARISSEGONS CLASSE SOCIAL I CICLE]

FONT:VIAUNIVERSITÀRIA

Classe alta Classe mitjana Classe baixa


Conscients de la importància tant deconstruir uns perfils professionalscada cop més complets i transversalscom del paper clau que la gestió ocu-pa en el desenvolupament de les em-

preses, IQS ofereix al seu alumnat la possibilitatde compatibilitzar l’estudi del Màster en Gestiód’Empreses Industrials, impartit a IQS School of

Dobles màsters:la formació més completa

D’altra banda, també es pot cursar simultàni-ament el Màster en Enginyeria Química i en En-ginyeria Industrial i l’alumne obtindrà, tanmateix,“les atribucions pròpies d’un enginyer industrial ila doble titulació de màster”. Uns estudis que, vala dir, també poden compaginar-se amb el Màsteren Gestió d’Empreses Industrials, fet que posa al’abast de l’alumnat obtenir tres titulacions demàster en tan sols cinc semestres acadèmics o, elque és el mateix, dos anys i mig.

DOBLES TITULACIONS A L’ÀREADE ‘MANAGEMENT’Per a tots aquells estudiants amb una clara vo-cació en màrqueting, IQS ofereix el doble pro-grama Master in International Marketing & SalesManagement/Master in International Marketingin a Digital Environment, mitjançant el qual elsestudiants adquireixen una sòlida formació enmàrqueting associat a la gestió de vendes i al nouentorn digital. Aquesta doble titulació s’imparteixíntegrament en anglès per a afavorir el desenvolu-pament dels estudiants en entorns internacionals.

La doble titulació de Màster en Anàlisi d’Inver-sions i Banca/Màster en Gestió Patrimonial i Fi-nancera es realitza en col·laboració amb l’Institutd’Estudis Financers i assegura una sòlida forma-ció especialitzada que dóna peu a l’obtenció delcertificat professional European Financial Advisor(EFA) que atorga l’European Financial PlanningAssociation (EFPA).

www.iqs.edu

IQSpermet cursaralhoraelmàster enGestiód’Empreses Industrialsi un altre d’IQSSchool Engineering

Management, amb els diferents màsters que escursen a IQS School of Engineering.“L’objectiu és complementar la base cienti-

ficotècnica dels estudiants amb una formacióorientada cap al management i que els capacitaper a desenvolupar funcions de gestió pròpies deperfils directius, la qual cosa amplia el ventall desortides professionals”, apunten des d’IQS.

!Enginyeria Química i Enginyeria Industrial!Química Analítica i Gestió d’Empreses

Industrials!Química Farmacèutica i Gestió d’Empreses

Industrials!Ciència i Enginyeria de Materials i Gestió

d’Empreses Industrials!Bioenginyeria i Gestió d’Empreses Industrials!Enginyeria Química i Gestió d’Empreses

Industrials!Enginyeria Industrial i Gestió d’Empreses

Industrials.!International Marketing & Sales Manage-

ment i International Marketing in a DigitalEnvironment

!Anàlisi d’Inversions i Banca i GestióPatrimonial i Financera

DOBLES MÀSTERS

IQS permet compaginarestudis i construir perfilsprofessionalsmés complets

93 282 55 [email protected]


El postgrau que demanenels advocats d’avui en dia

Fruit d’anys de reflexió sobre el papercentral que li correspon a l’advocat ja nonomés en l’àmbit judicial, sinó també enel tràfic econòmic, el legislador fa unadècada va decidir que era convenient

afegir un plus de qualificació a l’exercici d’aquestaprofessió. Es va apostar per una via doble i comple-mentària: establiment de l’obligatorietat de cur-sar una formació oficial de postgrau de caràcterespecialitzat i implantació d’un examen d’àmbitestatal.

BAGATGE INDISPENSABLE DE L’ADVOCATEls termes i condicions d’aquesta normativa –Llei34/2006–, en el fons, també representaven unaapel·lació a redefinir els contorns i fonaments dela formació del jurista que situa a l’advocacia comel seu horitzó de desenvolupament professional.Així ho ha entès, per exemple, la Universitat AbatOliba CEU, que ha interpretat les noves regles deljoc com l’ocasió de fer síntesi de tot allò que haconformat el bagatge indispensable de l’advocat ianàlisi de les necessitats i reptes futurs de la pro-fessió. Producte d’aquest esforç va néixer el màsteruniversitari en Advocacia i, amb ell, un completmapa de postgrau jurídic que respon a les tres

tendències que condicionen avui dia al jurista enla seva activitat: complexitat creixent de l’activitateconòmica, internacionalització dels assumptes iespecialització de les matèries.

MÀSTER UNIVERSITARI EN ADVOCACIAEl màster universitari en Advocacia de la UAO CEUpresenta una configuració equilibrada entre lesbases teòriques i el seu vessant pràctic. Aquestequilibri està excepcionalment encarnat en elsdocents del programa –molts d’ells pertanyents adespatxos de referència o als més alts càrrecs de lajudicatura (Tribunal Suprem, Audiències)–. El per-fil dels professors garanteix que els continguts dels60 crèdits de docència estiguin impregnats de larealitat i casuística jurídica actual, fet que permet

a l’alumne treure el major partit dels 30 crèditspràctics. Aquests es desenvolupen en algunes deles firmes d’advocats més prestigioses, caracterís-tica que, junt amb l’activa borsa de treball, tambésingularitza el màster de la UAO CEU.Com s’ha assenyalat, la globalització i la com-

plexitat creixent de l’economia defineixen elcontext en què s’ha de desenvolupar l’advocat,en particular, i el jurista, en general. Per això,aquesta universitat dóna l’oportunitat de cursarel màster d’Advocacia conjuntament amb els cur-sos d’especialització en Dret Penal Econòmic i enLitigació Internacional i la UE i el màster en Dret iNegoci Marítims, tots ells àmbits d’especialitzacióque s’albiren estratègics.

El programa del màster d’Advocacia inclou classes teòriques i pràctiques en firmes d’advocats de prestigi

El màster universitari en Advocacia de la Universitat Abat Oliba CEU presentauna configuració equilibrada entre les bases teòriques i el seu vessant pràctic

La UAOCEU permet cursar el màster d’Advocaciaconjuntament amb cursos d’especialització

El perfil del professoratgaranteix que elscontinguts reflecteixin lacasuística jurídica actual

A partir d’ara, els orienta-dors de secundària, elsfuturs estudiants univer-sitaris i les seves famíliescompten amb una nova

eina que els permetrà conèixer la qua-litat de les titulacions universitàries degrau i màster de forma entenedora.El web d’Estudis Universitaris de Ca-

talunya –http://estudis.aqu.cat/euc/– ésconsultable també a través de dispositiusmòbils i s’estructura en diversos apartatsdels quals destaca el cercador.Des d’aquest es pot realitzar una cerca

oberta introduint el nom de la titulaciód’interès, però també hi ha la possibilitatde dur a terme una cerca tancada segonsel programa (grau o màster), la brancad’estudi o la universitat. D’aquesta ma-nera, la persona interessada pot obtenirinformació per conèixer, per exemple,quines diferències hi ha entre estudiarADE a Esade o a la Universitat de Barce-lona. En quin lloc aproven més o menysestudiants. I també, quin és el seu graude satisfacció amb els estudis realitzats.

Un buscador permet conèixer laqualitat de la formació universitària

L’AQU llança un portal per donar tota lainformació dels graus i màsters oficials que espoden cursar a Catalunya i ajudar a triar estudis

JÚLIA MARTÍNEZ

TRIAR ESTUDIS

La fitxa de cada titulació ofereix unadescripció del títol, els darrers informesd’avaluació publicats amb els correspo-nents certificats i segells de qualitat iresultats per a cadascun dels ítems ava-luats, a més dels principals indicadorsde cada estudi: accés i matrícula,professorat, taxa de rendiment id’abandonament i inserció laboraldesprés dels estudis.El portal, impulsat per l’Agència

de Qualitat del Sistema Univer-sitari de Catalunya (AQU) en col-laboració amb la Secretaria d’Uni-versitats i Recerca i el conjunt deles universitats catalanes, “permetdonar a conèixer tota la informacióde què disposem, i que hem obtin-gut amb els diferents estudis, ava-luacions i enquestes que realitzemperiòdicament, alguna molt relle-vant”, explica Martí Casadesús,director de l’AQU. “Per exemple,les dades d’inserció laboral, el soumensual dels universitaris en dife-rents disciplines, o si els graduatstreballen en allò que han estudiat oen feines per a les quals no es requereixuna qualificació tan alta” –conclou.

El nou portald’EstudisUniversitarisde Catalunyaés molt útil


www.uaoceu.es/es/masterswww.uaoceu.es/ca/masters

Màsters i postgraus Àrea de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEU / Curs 16-17

Màster universitari en Advocacia

Màster universitari en Gestió Administrativa

Màster universitari d’Investigació en Ciències Jurídiques

Màster universitari en Dret i Negoci Marítim*

Màster universitari en Advocacia + Màster en Dret i Negoci Marítim

Màster universitari en Advocacia + Curs d’especialització en Litigació Internacional i en la UE

Màster universitari en Advocacia + Curs d’especialització en Dret Penal Econòmic

Curs d’especialització en Litigació Internacional i en la UE

Curs d’especialització en Dret Penal Econòmic

Diploma en Màrqueting i Comunicació per a Despatxos Professionals

* Pendent de verificació

_

_

Segueixavançant cap

al teu futur


D’altra banda, el tractament dels materialsd’aprenentatge va més enllà del que estemacostumats en la formació on line. Al màsteren Tecnologia i Gestió de l’Aigua, els estudiantsadquireixen el coneixement de forma activa ien formats audiovisuals diversos (documentalsde televisió, programes de radio, o revistes di-gitals), sent el treball d’integració del coneixe-ment el que acaba generant el programa demàster.

Un altre aspecte de recent incorporació alprograma és la gamificació a través d’una dinà-mica de consecució de distintius per mitjà deljoc, i que complementa el procés d’aprenentat-ge amb el reconeixement d’èxits i el progrés decada un dels estudiants.Aquesta innovadora metodologia s’incorpo-

ra també al conjunt dels recursos i estratègiesd’aprenentatge que conformen els programessemi-presencials que l’Escola de l’Aigua impulsatant a Espanya com en països llatinoamericanscom Xile, Colòmbia i Perú.Aquest és el repte i la passió de tot l’equip de

l’Escola de l’Aigua d’Agbar.

Després de set edicions del màsteren Tecnologia i Gestió de l’Aigua im-partides entre Madrid i Barcelona,l’octubre de 2015 va veure la llumla versió en línia del programa insíg-

nia de l’Escola de l’Aigua. A punt de començarla tercera edició, aquest màster únic en el sec-tor pels seus continguts professionalitzadorsi pel seu enfocament metodològic compta jaamb alumnes de parla hispana de nou païsosdiferents.El màster en Tecnologia i Gestió de l’Aigua

Online encapçala l’ambiciosa aposta de l’Escolade l’Aigua per la formació digital, mantenint-sefidel al seu model de col·laboració amb les ins-titucions educatives de referència, i comptant

en aquest cas amb la Universitat Politècnica deCatalunya i la Universitat Oberta de Catalunyacom a aliades.La formació que ofereix l’Escola de l’Aigua es

caracteritza per transferir el coneixement mésactualitzat i connectat amb la realitat professi-onal amb les metodologies més eficaces per al’aprenentatge.Per això, els continguts s’han desenvolupat en

formats transmèdia, que faciliten la comprensióa l’estudiant, i que aquest mantingui intacte elseu desig de seguir aprenent en tot moment i sesenti acompanyat en el procés.

UNA COMUNITAT EN LÍNIAA més, l’estudiant compta amb el suport d’untutor/a acadèmic/a que l’acompanya al llargde la seva formació i en la comunitat en línia,amb serveis com el Centre de Recursos de l’Aigua–CREA–, que proporciona als estudiants biblio-grafia, recursos addicionals i seminaris organit-zats per àmbits de coneixement.L’enfocament pedagògic està fonamentat

en la resolució de reptes basats en els desafia-ments reals, identificats pels principals directiusi experts d’Agbar, i contrastants amb professorsuniversitaris de referència en cada àmbit temà-tic. Amb aquest treball conjunt s’han establertles competències que caracteritzen a un profes-sional excel·lent del sector.A més l’Escola de l’Aigua ha concebut el màs-

ter com un itinerari formatiu a qual es pot acce-dir també a través de cursos de postgrau i cursosespecialitzats de curta durada, que permetenanar completant el programa fins a l’obtenciófinal de la titulació.

CARÀCTER INNOVADOREl màster incorpora tres elements innovadorsprincipals: un aprenentatge basat 100% en rep-tes professionals on l’alumne ha de proposaruna solució a una situació real. Com a la vida,no hi ha una solució única, per això l’expert re-comana una solució fonamentada en la seva ex-periència i en els recursos disponibles en aquestcas en concret, però les solucions innovadores iimaginatives són molt valorades.

El millor coneixement de l’Escola de l’Aigua, disponible a qualsevol punt del món

Màster enTecnologiai Gestió de l’AiguaOnline

“El màster congrega tot elconeixement de l’aigua”

“La feina dels professorsés encomiable”

“En l’àmbit del cicle integral de l’aigua,no hi ha una altra escola que congre-gui tant coneixement i que comptiambmillors experts que l’Escola del’Aigua. La proximitat i les ràpidesrespostes ofertes del tutor i del profes-sorat, així com els materials didàcticsi la seva metodologia innovadora, fanque la meva valoració del programasigui immillorable i altament recoma-nable per a qui vulgui cursar un màsterespecialitzat en el sector de l’aigua”

“És un programa excel·lent en elqual el temari és molt complet,els treballs permeten aprendre iaprofundir en els temes tractats, i laseva metodologia innovadora dotaels alumnes dels recursos i einesnecessàries per afrontar els proble-mes reals. La feina dels professors ésencomiable i aconsegueixen motivari dinamitzar l’aprenentatge, a mésd’estar sempre disposats per resoldreels nostres dubtes”

L’Escola de l’Aigua transfereix un coneixement actualitzat i connectat amb la realitat professional AIGÜES DE BARCELONA

EL MÀSTER ENCAPÇALA

L’AMBICIOSA APOSTA DE

L’ESCOLA DE L’AIGUA PER

LA FORMACIÓ DIGITAL

EL TRACTAMENT DELS MATERIALS

D’APRENENTATGE SURT

DEL QUE ESTEM ACOSTUMATS

EN LA FORMACIÓ ON LINEPAULINA ANDREA VICENTELAEstudiant del Màster en Tecnologiai Gestió de l’Aigua on lineSantiago de Xile (Xile)

JORDI MORELLEstudiant del Postgrau en Plantesde Tractament d’Aigua on lineIvars d’Urgell (Lleida)

20160613 aula

Documents