· 2015-03-31 · la bellesa dels paisatge de l’interior de la nostra província i la...

UN PEU DARRERE L’ALTRE

GUIA DE SENDERISME DE LA SERRA DE CORBERA

(VESSANT NORD-EST)

VORO MINYÓ

© De l’autor, 2014Títol: Un peu darrere l’altre

Edita Ajuntament de CorberaIdea i fotos: Salvador MulióMaquetació: Lluís Miquel Cebolla -Sericor, sllDipòsit Legal: V-1307-2014Prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització de l’autor.Imprimeix: Diputació de València

El meu agraïment a Roser Carlos per haver corregit aquesta guia,

a Betlem Franch per l’aportació del gps, a Pasqual Ureña, Jordi Vicedo i

a l’Ajuntament de Corbera, en definitiva, gràcies a tots.

La bellesa dels paisatge de l’interior de la nostra província i la climatologia excel•lent que ens caracteritza han sigut crucials per a l’auge del senderisme a les nostres terres. Esta pràctica esportiva cada dia té més adeptes i gràcies a la publicació d’es-ta guia de la serra de Corbera es podrà disfrutar d’este paratge catalogat com a lloc d’interés comunitari (LIC), reconegut a la Unió Europea i que forma part de la xarxa Natura 2000.

A través d’estes pàgines recorrerem esta serra del sud-est de la província de València, que pertany al sistema ibèric llevan-tí i que està format per una sèrie de muntanyes, entre les quals es troben el Caroig, la serra de l’Ave, el Montgó, les serres d’En-guera, de Corbera, de les Agulles i del Montdúver.

També la flora i la fauna se sumen a les rutes i les sendes de la zona per a conformar esta completa obra de gran interés per als aficionats a este esport i també per a un públic amant de la naturalesa.

Fomentar el turisme d’interior és un dels objectius de la Di-putació de València, per este motiu és una satisfacció el fet de poder col•laborar amb la publicació d’esta guia, que ens dóna a conéixer la bellesa dels paisatges d’este municipi valencià i que ens invita a disfrutar d’un paratge espectacular com és la serra de Corbera.

L’excel•lent treball de documentació fet pel muntanyenc Voro Minyo és una mostra de la passió que sent per la natura-lesa i el seu afany de donar a conéixer els paisatges de la seua terra natal. Una publicació que ha vist la llum gràcies a l’interés que des del primer moment va posar l’Ajuntament de Corbera i que va saber transmetre’ns a la Diputació de València. Una guia que des del moment de la seua divulgació pertany al llegat cultural de tots els valencians.

Alfonso Rus Terol President de la Diputació de València

Per a tot alcalde és un orgull donar a conèixer el municipi al qual representa. Bé siguen els seus costums o el seu patrimoni cultural. Aquest últim inclou, entre altres, el nostre entorn natural. Un espai natural que és estimat pels corberans i corberanes, però que molts i moltes no coneixem en profunditat.

El treball que ha fet el nostre paisà Voro Minyó ens apropa a la Serra de Corbera, ens guia a descobrir rutes de senderisme que amaguen vistes privilegiades i entorns únics.

Desitge que “Un Peu Darrere l’Altre” estimule la curiositat i ens ajude a gaudir del nostre patrimoni natural. Anime també a Voro a continuar aquesta tasca divul-gativa fruit de la seua estima per la natura.

Per últim vull agrair a la Diputació de València i al seu president Alfonso Rus que hagen acceptat publicar aquest treball. Igualment vull agrair al seu autor l’oportu-nitat d’escriure aquestes línies.

Jordi X. Vicedo Jiménez Alcalde de Corbera

VORO MINYÓ 13

BREU HISTÒRIA DELA SERRA DE CORBERA:

La serra de Corbera ha sigut catalogada com a lloc d’interés comunitari (LIC), reconeguda a la Unió Europea i forma part de la xarxa natura 2000. Aquesta serra està emplaçada al sud-est de la província de València; pertany al nucli meridional del sistema Ibèrico-llevantí, nucli format per una sèrie de muntanyes d’orientació nord-oest-sud-est, entre les quals figuren Caroig, Serra de l’Ave, Montgó, Serres d’Enguera, Corbera, Agulles i Montdúver, amb les que interfereixen els plegaments subbètics que vénen alineats des d’Andalusia, en direcció nord-est, gairebé normal a les anteriors, per enfonsar-se a la Mediterrània. El límit i separa-ció de tots dos sistemes orogràfics, segons opinió de geòlegs i geògrafs, és clara a la vall de Montesa, via natural de comunicació entre la plana valenciana i l’altiplà. Dos sistemes prenen contacte en un conglomerat de serres de diferent orientació, de les que segurament la vàlua principal és la serra de les Agulles, considerada com la prolongació oriental de la Serra Grossa, element Subbètic, que desviant en direcció gairebé nord, arriba fins a les mateixes bases del Montdúver. Separada d’aquest nucli Ibèric i amb una perfec-ta autonomia topogràfica, ja que només en les seues arrels pren contacte per la part del Portitxol de la Valldigna, amb els contraforts de la serra del Buixcarró, s’alça majestuosa la serra de Corbera, al costat de l’àmplia ribera del Xúquer, en una extensió d’uns 20 quilòmetres des d’Alzira a Taver-


VORO MINYÓ14

nes. Els seus cims aguts i esquinçats, li donen un caràcter pintoresc i atractiu: a castells fantàstics somiats per Doré, els compara Blasco Ibáñez en la seua novel·la “Entre tarongers”.

Encara que no té grans altures, és especial pel seu emplaçament que forma com un gran mur aïllat entre la plana de la Ribera i la mar, i que fa que els seus cims si-guen coneguts i, fins i tot, familiars, per tot l’àmbit valencià; els coneixen bé els llauradors de la Ribera i de l’Horta de València quan a l’hivern, en cobrir-se de boires que presagi-en algun temporal de pluges, exclamen el conegut refrany: Quan la serra de Corbera fa capell, pica espart i fes cordell.

En el seu aspecte geològic, aquesta serra va ser estudi-ada el segle passat per Vilanova, Cortázar i Ànec, el 1926, per Gigoux i Fallot, en 1931, per l’alemany Brinkmann, i últimament, el 1944, per l’espanyol Darder Pericas, que en un ampli treball sobre la tectònica i estratigrafia de les mun-tanyes del Sud de València, s’ocupa amb algun deteniment de l’estructura geològica de la Serra de Corbera. Segons es desprén dels estudis d’aquest geògraf, el Juràssic constitu-eix la base de la mateixa, aflorant en alguns punts, com en el fons de la Vall de la Murta, al Portitxol d’Aigües Vives i al peu del Castell de Corbera, on mostra fòssils tan carac-terístics com Rynchonellas, Therebratula i particularment, Perisphynctes, que es troben amb relativa freqüència; sobre la base d’aquest sistema s’estén una gran massa de dolomi-es fosques del cretaci mitjà i finalment, per sobre, formant la cresta de la serra, el cretaci superior, amb les seues calcàries compactes típiques de tons clars. Quant a la seva tectònica tan accidentada, ja a Cavanilles al segle XVIII va cridar la seua atenció en Observacions sobre la història natural del País de Valencià, ja que diu: “En vista de la sem-blança d’aquestes muntanyes d’aquest districte, pel que fa a les substàncies i produccions, sembla que en algun temps van formar una sola massa, separada després en valls i barrancs”, diu a continuació: “podria haver verificat en els


VORO MINYÓ 15

segles remots convulsions violentes que van alterar les formes primitives. El cert és que els bancs de calcària en el lloc anomenat, Pas del pobre, formen amb l’horitzó un angle de 45 graus, i tot per allà està sembrat de pics i trencades, sense ordre ni paraŀlelisme”.

La Murta de la Serra de Corbera, ha estat una localitat clàssica de la Botànica. Des dels temps més antics fins als nostres dies, van haver de passar per ella molts dels botà-nics que van visitar el País Valencià. Barrelier, al segle XVII, Cavanilles, el 1791, Lagasca, el 1810, Dofour, el 1812, Webb, el 1826, Bourgeau, el 1852, Willkomm, el 1873, Hegelmair, el 1878, Rouy, el 1880, Lacaita, en 1884; Coincy, el 1886, Porta i Rigo, el 1891, Pau, Font Quer, Rivas Mateos i Borja en el segle passat. Però, de tots ells, només ens consten documents de la seua estada de Bar-relier, Cavanilles, Rouy, Pau, Font Quer, Rivas Mateos i Josep Borja Carbonell, (farmacèutic de Corbera entre 1927 i 1947, d’on he tret aquesta informació). Estudios fitográficos de la Serra de Corbera, per J. Borja. Capítol 9 de Anales del Jardin Botánico de Madrid, reeditat per l’Ajuntament de Corbera l’any 1994, que féu un homenatge a l’autor.

VORO MINYÓ 17

Aquesta guia està pensada per a tots aquells que veuen les muntanyes i els bull la sang per enfilar-se i gaudir d’elles. Això sí, amb un mínim de sen-tit comú i sobretot respectuós, ecològic i segur. No farem foc, no deixarem rastre de deixalles de cap tipus, i respectarem la propietat privada. Recomanem pantalons llargs, i uns guants de pell a la motxilla, per po-der disfrutar del senderisme mediterrani no exempt d’arge-lagues, coscoll i d’altres plantes punxoses. Entenem com a mitjana, quan tenim alguna enfilada o baixada que fer, alta que serà d’àmbit purament de muntanyisme i dependrà de l’estat físic de la persona i dels seus coneixements en mun-tanya. El temps serà aproximat i el desnivell acumulat serà en pujada, ens referirem amb GR a les sendes marcades en blanc i roig, PR a les sendes marcades en blanc i groc, i SL a les marcades en blanc i verd.

A la nostra serra podrem trobar infinitat de plantes, com els lliris silvestres (irs xiphi-um), el romaní, la pebrella, el tomello, el conillet blac (l’anti-

INTRODUCCIÓ:


VORO MINYÓ18

rrhinum valentinum), endè-mic de la Serra de Corbera, del Montdúver i el Buixcar-ró, que es cria als penya-segats. Aquesta meravella està protegida des de l’any 2009 al catàleg valencià de flora amenaçada, Decret 70/2009, i vista en els penya segats de la Malla Verda les antirrhinum valentinum més al nord de tota l’àrea de distribució. També podem trobar arbusts com l’arbor-cer, el coscoll, la murta o la daturia stramonium, arbust molt rar trobat al barranc de les Fontanelles. La cel-cia valentina descoberta pel doctor Font Quer en 1923 i, més tard, per Josep Bor-ja Carbonell. Arbres com el garrofer, la carrasca, el gal·ler (roure valencià), el pi blanc, el pinyoner, el llorer, que suposa a la Serra de Corbera el 15% de la nos-tra àrea mediterrània, entre d’altres. La fauna és molt variada, com, per exemple, la rabosa, el porc senglar, el falcó pelegrí, l’àguila reial i la cuabarrada, el mussol, la

rata penada, o el fardatxo, el gripau i l’escorpí, entre d’altres.

VORO MINYÓ 19

Aquestes tres marques ens indiquen que estem en una PR (xicotet recorregut) que serà de 10 a 50 Kms. el color groc serà substituït pel verd SL (sender local) que no serà superior a 10 Kms. i el roig GR (gran recorregut) que serà de més de 50 Kms. En terrenys més muntanyers podrem trobar fites per assenyalar el sender. Les Fites són pedres apilades, no les tireu i contribuïu a fer-les més grans amuntonant més pedres.

Senderisme: Requereix un estat físic moderat. Apte per a tots.

Trekking: Requereix major esforç físic, però no una gran tècnica. Recorreguts d’un o més dies.

Muntanyisme: Requereix una bona forma física, conei-xements d’escalada en roca i gel, degut a la morfologia del lloc, condicions climàtiques, orientació, etc. Un o més dies.

Si vos interessa baixar-vos alguna de les següents rutes podeu fer-ho a la web del voluntariat. www.vmcorbera.tk o en wikiloc, clicant vmcorbera.

SENYALITZACIÓ BÀSICA EN MUNTANYA:

Continuïtat Direcció Canvi de Errada direcció (dreta)

VORO MINYÓ 21

Breu història de la Serra de Corbera ...................................... 13

Introducció ............................................................................... 17

1 Ruta històrica-Castell - poblat iber-Sant Miquel. ............... 23

2 Ruta Paratge protegit de les Fontanelles. .......................... 29

3 Ruta Circular Tallat Roig - les Coves. ................................ 33

4 Ruta Circular Fontanelles - Monestir de la Murta. ............. 37

5 Ruta Circular Fontanelles - Font Negra. ............................ 41

6 Ruta Cavall Bernat ............................................................. 45

7 Ruta Malla Verda-segona Orella d’Ase - Pas del Pobre...... 49

8 Ruta Circular Creu del Cardenal - Font de l’Anell. ............. 53

9 Ruta Cova de la Galera - l’Ouet. ........................................ 57

10 Ruta Circular Favara - la Ratlla. (Pic de la Mola) ............... 61

11 Ruta Circular Font de la Granata - Les Creus. ................... 65

12 Ruta Circular mitja Transcorberana. .................................. 69

13 Ruta Circular Serra de Corbera. ........................................ 73

INDEX

VORO MINYÓ 23

1 Ruta: HistòricaCastell - Poblat iber - Sant Miquel.

L’eixida de les següents ru-tes la comencem de l’ermita del Crist situada a l’oest del poble entre el carrer del Crist, el carrer Calvari i l’avinguda de les Fonta-nelles. Agafarem direcció al barri del Clavell (C/. Xàtiva) al sud de l’ermita. En passar les cases de l’esquerra, veurem una senda que puja entre paleres, oliveres i garrofers fins les muralles del castell que deixarem a la nostra esquerra per donar-li la volta. Un senyal de prohibit el pas, perill d’enfonsament, i que

Dificultat: baixa. Desnivell acum.: 260 m. Recorregut: 7 Kms.Temps: 2 hores.


VORO MINYÓ24

ens podem fer idea de com estan de degradades les mura-lles. Passarem amb compte per veure com les muralles han sigut realçades dues vegades almenys.

Seguint sempre apegats a les muralles, podrem veure una cova de volta alta, que la feien servir per a tancar el ramat en el passat, i al-tres coves més menudes que en la postguerra foren habitades. Continuem ca-minant, veurem Cullera a l’horitzó, el poble d’avall de nosaltres, i més endavant, un arc que travessa la torre Albarrana (Etm. de l’àrab al-barrana ”exterior”). En aquest punt ens desviem a l’esquerra per entrar al castell, deixant l’arc a la nostra dreta. Ja dins, ens situarem en el més alt. Ací podem observar els contraforts de la Celoquia (re-ducte central situat normalment al punt més alt del castrum) i a la zona despoblada cap al nord on estava la Corbera del 1280. Com diu el document (A.C.A.Reg. Canc. núm. 48 fo. 193. P. Guichart). Uns anys abans al 1248, quan fou conque-rit pel rei Jaume I, el castell era propietat del cabdill musulmà Al-Azraq, però sabem que en 1241 comencen a assentar-se els primers cristians, entre ells Ramon de Rocafull que va

ser Alcaid del castell. Després passa d’uns a altres fins la Guerra de les Germanies, en juny de 1521, i que fou l’última batalla lliurada en aquest cas-tell per les tropes nobles co-mandades pel Duc de Gandia, Joan Borja, en aquell temps senyor de Corbera, quedant molt mal tret. El colp de gràcia


VORO MINYÓ 25

fou donat per una ordre de Felip IV, que en 1640 autoritzà a agafar la fusta de les bigues i altres materials del castell per a que es construira el carrer nou de Corbera, que és l’actual C/. sant Vicent. Quedant el castell totalment en ruïnes.

Al sud tenim la Serra de Corbera, que recorrerem en aquesta guia. Al nord-oest veiem la muntanya de Carles on anirem per visitar el poblat iber, i al nord veurem l’ermita de Sant Miquel, annexionada a l’antiga torre de vigilància mu-sulmana.

Una vegada feta la visita al castell, eixirem per on hem entrat, en aquest cas passarem per davall de l’arc de la torre. Seguint la senda acabarem de rodejar el castell i baixarem per on hem pujat, per dirigir-nos a l’ermita del Crist.

De l’ermita cap a l’oest, direcció Les Coves (C/. Calvari) veurem un encreua-ment en forma de (Y), que agafarem a la dre-ta per visitar el poblat iber de la muntanya de Carles. Passarem les piscines munici-pals i uns adossats,

cent metres més endavant una fàbrica de blocs i magatzem de construcció, a la dreta nostra, i a l’esquerra una pujada entre tarongers ens situarà a peu de muntanya. Pujarem per senda trillada cap als penya-segats d’aquest turó menut que disposa de vies d’escalada per tot el seu voltant. (Per a més informació www.enlaverti-cal.com/corberabloc).

Ens desviarem a l’esquer-ra, deixant els penya-segats a la dreta nostra per terreny poc trillat, i pujar al cim de la muntanyeta. Un mur de pedra seca és l’únic que ha arribat


VORO MINYÓ26

fins a la nostra època. Podem veure que aquest mur prote-gia d’animals salvatges, i estranys, ja que és l’únic lloc feble d’aquest turó. Baixarem per on hem pujat, en aquesta oca-sió trencarem a l’esquerra quan estem al camí asfaltat. Ja en la carretera agafarem cap al poble, i en arribar a un encreuament tren-carem a l’esquerra C/. Riola (camí de la Font). Caminarem 1.500 m. entre tarongers fins un encreua-ment, l’ermita la tindrem enfront. Uns corrals a l’esquerra, per on baixarem després, i un cartell que ens indica, Monsalvà a la dreta (camí vell de Riola), Monsalvà és un molí que pertany a la Mancomunitat de la Ribera Baixa i que està totalment restaurat, conserva part de la maquinària original feta de fusta (a 2 quilòmetres si volem veure’l, i de camí hi ha un pi centenari en l’hort de la Campaneta). Camina-rem fins el primer camí a l’esque-ra que agafarem entre tarongers i xalets, (camí de la Foia) en aca-bar els xalets a l’esquerra comen-ça la muntanya i quan comencen els tarongers ens enfilarem cap amunt. Seguint fites de pedres per senda poc trillada. Ja dalt de la muntanyeta una esplèndida vista de l’ermita, i, al fons, la serra de Corbera.

En 1248 el rei Jaume I signà un document amb el que anomenà rector de Corbera a frai Bernat Oller i li concedí una muntanyeta al nord del castell per construir un temple que posteriorment seria dedicat a sant Miquel. Temple de una sola planta rectangular i que fou construït adossat al que era una torre de vigilància àrab, amb vistes a la Ribera Baixa i Alta, i l’Horta sud de València.

Ja feta la visita baixarem cap als corrals i al poble.

VORO MINYÓ28

VORO MINYÓ 29

Ruta 2:Paratge protegit de les Fontanelles.

Dificultat: baixa. Desnivell acum: 360 m. Recorregut: 5 Kms.Temps: 2 hores.

Eixirem de l’ermita del Crist cap al sud, paral·lels al carrer Xàtiva (camí de les Fontanelles). Un peu darrere de l’altre, passarem per un aparcament que ha habilitat l’Ajuntament per buidar de vehicles les Fontanelles i gaudir de l’entorn.

A 600 metres de l’ermita un cartell que ens informa del paratge. Seguint marques en blanc i verd (SL), podrem veu-re a la dreta nostra, en alt una cova semblant a un triangle. És la Cova de les Ratetes, sotmesa al règim d’ordenació i gestió establert al decret 65/2006 amb una protecció de 56,4 m. centrat a la bocana de la cova, per garantir la protecció d’almenys tres especies de rata penada, aquesta cova fou habitada en la prehistòria, segons els descobriments arque-ològics fets per Juan Castro; També en la Cova dels Gats, Cova de la Malla verda i el Puntal de l’Agüela s’han trobat restes.


VORO MINYÓ30

Més endavant la Cova dels Frares, un abric que els frares de la Murta feien servir com a refugi de les pluges o descans. Per la seua proximitat, Corbera era un punt d’abastiment i venda de pro-ductes portats del monestir.

Un peu darrere l’altre ens tro-bem uns cartells, a l’esquerra Pla de Pouet i Cavall Bernat, aquesta SL la farem per baixar després; hi ha unes taules per descansar o esmorzar. Nosaltres agafarem a la dreta, Font del Senill i circular Pla de Pouet. Seguirem les marques fins el coll de les Fontanelles (Antena). Ací tenim el Racó de les Vinyes al sud-oest, al nord-oest el Tallat Roig (o Penya Roja), nosaltres ens dirigirem cap al sud. Passa-rem per uns abrics i després el Pla de Pouet (o Rabasses).

Ací ens trobem amb un en-creuament de la SL, a dreta la PR 335 al Cavall Bernat, a la Murta i a la Creu del Cardenal. Nosaltres agafarem a l’esquerra per baixar pel barranc de l’In-fern fins la Font de les Fonta-nelles, aquest barranc és molt ombriu i afavoreix les herbes per a fer salmorra, com la pebrella. En veure les taules d’abans haurem acabat aquesta ruta cir-cular, senzilla però molt bonica. Sols ens queda baixar al po-ble per on hem pujat.

VORO MINYÓ 31

VORO MINYÓ32

VORO MINYÓ 33

Ruta 3:Ruta Circular Tallat Roig - Les Coves

Dificultat: Mitja Baixa. Desnivells acum.: 693 m. Recorregut: 9 Kms.Temps: 3 h.

Eixirem de l’ ermita del Crist cap a “Les Fontanelles” seguint la SL fins el coll de les Fontanelles. L’Antena quedarà a uns 50 me-tres a l’esquerra nos-tra, deixarem la SL i seguirem per senda marcada amb fites. Passarem per una pi-nadeta, per terreny pla fins que la senda es divideix en dues, una que baixa i l’altra segueix planejant. Agafarem aquesta fins situar-nos a la vora dels penya-segats. Observarem que està tot equipat per l’es-


VORO MINYÓ34

calada. Si vos interessa aquesta escola podeu trobar infor-mació en aquesta web. www.enlavertical.com/tallatroig. Endavant en paral·lel i fins a la meitat dels penya-segats, un banc a l’abric (ens indica com a referència) l’encreuament de la senda que a l’esquerra baixaríem al Xavego, nosal-tres agafarem a la dreta apegats als penya-segats fins que s’acaben. En aquest punt veu-rem una cadena com a passamà, per enfilar-nos, ja dalt sols cal se-guir la senda fins el cim 397 metres. Aquest cim és el més menut de tota la serra i el més al nord, però amb molt bones vistes de la vall de la Murta, i de part de la serra, així com de les dues riberes del Xúquer. Baixarem un peu darrere de l’altre per on hem pujat fins l’encreuament que hem passat abans en el banc, i que farem en aquest cas a la dreta cap avall i fins el Xavego alt. Una vegada en la urbanització, seguirem el camí asfaltat, fins el primer encreuament, trencarem a la dre-ta (Camí de l’hort del Paciego). Baixarem per trencar a la dreta pel primer camí i entrarem en terme de Corbera (Les Coves). Aquest camí, a pocs metres es divideix en dos ra-mals i nosaltres agafarem el de l’esquerra. Sense deixar-lo, per davant de les Corones, ens durà a l’ermita, i, haurem acabat aquesta circular.

VORO MINYÓ 35

VORO MINYÓ36

VORO MINYÓ 37

Ruta 4: Circular les Fontanelles - Monestir de la Murta.

Dificultat: Baixa.Desnivell acum.: 539 m.Recorregut: 9 Kms.Temps: 3 hores

Com de costum eixirem de l’ermita del Crist, un peu dar-rere l’altre cap a les Fontanelles. Aquesta ruta no està a la vessant nord-est, com indica aquesta guia, però la fem per la proximitat i la bellesa de l’entorn. Pujarem fins la Font de les Fontanelles, ací ens trobem un cartell que ens indica Pla de Pouet i Cavall Bernat, a l’esquerra. Seguirem aquesta di-recció pel barranc de l’Infern, seguint les marques de (SL), fins un encreuament en forma de (Y), a la dreta aniríem als abrics i l’Antena per tornar a les Fontanelles, nosaltres en


VORO MINYÓ38

aquest cas ens desviarem a l’esquerra. A un centenar de metres ens trobem amb la (PR 335) que va de la Mur-ta a la Creu del Cardenal per la vessant nord-est. Ací trencarem a la dreta, aques-ta senda senyalitzada ens durà fins una pista forestal, que agafarem a l’esquerra, i després de caminar uns 800 metres, veurem un pal que ens indicarà Font de la Murta. Baixarem de la Font seguint el curs de l’aigua fins el Monestir. Pel Monestir passa la (GR-236) ruta dels Monestirs que de segur pagarà la pena. Per si a algú li interessa, la podeu bus-car en internet. (Ruta dels monestirs Safor-Ribera).

Per tornar agafarem direcció senda botànica per la solana (SL-CV 81). A 600 metres, en els corrals, ens trobem un pal que ens assenyala (PR 335 Cavall Bernat), que seguirem uns 600 metres més, fins un altre pal. Deixarem la PR i ens dirigirem al Racó de les Vinyes. A la dreta, uns pocs metres més endavant, de baixada, deixarem la pista per agafar una senda no marcada i espessa. Una canonada ens durà fins un motor de reg en runes i una bassa d’aigua tancada (Casa d’oficis Racó de les Vinyes). Seguirem aquest camí 300 metres, fins un cartell de pe-rill d’incendis a la dreta, que ens durà per senda marca-da amb fites de pedres fins el Coll de Les Fontanelles (l’Antena). D’ací seguint les marques de la (SL) baixa-rem a la Font del Senill, les Fontanelles i l’ermita.

VORO MINYÓ 39

VORO MINYÓ40

VORO MINYÓ 41

Ruta 5Ruta Circular Fontanelles - Font Negra.

Dificultat: Mitjà.Desnivell acum: 486 m.Recorregut: 8 kms.Temps: 3 hores.

De l’ermita agafarem direcció a les Fontanelles. Pujarem fins la font i agafarem direcció al Cavall Bernat pel barranc de l’infern, seguint les indicacions. En arribar a la PR 335, trencarem a l’esquer-ra fins un pal de senyalització. Recte al Cavall Bernat, i a l’es-querra Creu del Cardenal, on un peu darrere l’altre agafa-rem.


VORO MINYÓ42

Passarem per tota la Malla Verda, per la seua part més alta amb unes vistes espectaculars, la flora repleta de car-rasques, arborcers i infinitat de plantes aromàtiques i me-dicinals. Per ací dalt, hi ha un pas que pot donar un poc de vertigen, però, és poc, per això, la dificultat mitjana. Un pi gran i solitari és la referència a seguir amb la vista, ja que es veu de lluny. Ací un cartell, (Font Negra, Corbera) agafa-rem aquesta (PR) de baixa-da fins la Font Negra. Unes basses d’aigua, ideals per a rebolcar-se els porcs sen-glars, i un penya-segat ne-gre de l’escorriment d’aigua i que dóna nom a aquesta font.

Si seguim per davant de la font, pujarem, a pocs metres,a un puntal, amb un mirador de luxe. Tornarem cap enrere per continuar baixant fins que la (PR) ens deixa als horts de tarongers. Baixarem pel camí fins que veiem el se-nyal de PR desviament a l’esquerra. Deixarem el camí i per senda, estarem al punt més alt del camí del Clavell (Case-ta de Nora i Caseta Blanca). Aquest camí recte ens durà al barri del Clavell (Poble Nou) i l’ermita després de 1.500 metres. Si ens passa-rem el desviament de la PR, a pocs metres estaríem en el camí asfaltat i trencaríem a l’esquerra per pujar i re-trobar la PR. Si el seguim al recte, baixarem pel Canta-lot fins el polígon industrial de Corbera.

VORO MINYÓ 43

VORO MINYÓ44

VORO MINYÓ 45

Ruta 6Ruta Cavall Bernat.

Dificultat: Baixa.Desnivell acum.: 583 m.Recorregut: 8 Kms.Temps: 3 hores.

Eixirem de l’ermita del Crist direcció sud cap a les Fontenelles. Pujarem a la font i seguirem la indicació del cartell (Cavall Bernat), pel barranc de la Corbella fins la PR 335 que agafarem a l’es-querra, i en arribar a un pal d’informació, seguirem la indica-ció del Cavall Bernat. En 30 minuts, més o menys, haurem coronat el cim de 587 metres d’aquesta peculiar muntanya, lloc emblemàtic per als pobles que hi ha al seu voltant, enca-ra que no és la més alta de la serra. D’ací, en dies clars, po-dem veure al sud-est el Mondúver i el Montgó, al sud el Beni-


VORO MINYÓ46

cadell, el Caroig a l’oest i el Penyagolosa al nord, com també es pot veure l’illa d’ Eivissa a l’est.

Baixarem per on hem pujat fins el Pla de Po-uet, ací a uns 200 me-tres després d’haver dei-xat la PR 335 i d’haver agafat la SL, ens des-viarem a l’esquerra en l’encreuament per baixar als abrics i a les Fonta-nelles per l’Antena, i la Font del Senill. Un peu darrere de l’altre baixa-rem fins l’ermita del Crist i haurem acabat aques-ta ruta molt volguda per tots els de la Ribera, i com no, pels de Corbera.

VORO MINYÓ 47

VORO MINYÓ48

VORO MINYÓ 49

Ruta 7Ruta Malla Verda

Segona Orella d’Ase - Pas del Pobre.

Dificultat: Mitja.Desnivell acum.: 794 m.Recorregut: 12 Kms.Temps: 5 hores.

Un peu darrere l’altre ei-xirem de l’ermita del Crist cap al sud, paral·lels al camí de les Fontanelles, C/ Xàtiva (PR Malla Verda, Font Negra). Passarem el barri del Clavell (Poble Nou). Seguirem l’encre-uament de la Cova Negra, que deixarem a la dreta per seguir pujant, en passar el Tossal (P.P Dominicos) a 100 metres, deixarem el camí asfaltat (caseta Blanca) ens desviarem a la dreta. Un tram menut de senda, entre tarongers, que ens portarà al camí de la Malla Verda, i agafarem a la dreta


VORO MINYÓ50

fins que acaben els horts de tarongers. Una pinada ens ve enfront i la senda entre pins, marcada amb fites de pedres, alguns punts blaus, i, en blanc i groc (PR), ens conduirà fins la Font Negra. D’ací, a peu de font, agafa-rem direcció sud-est, fins un pi solitari que ens deixarà a la PR 335. Seguim en direcció sud per coronar el coll de sant Sofí, agafem ací cap a la Creu del Cardenal, i uns metres abans de fer el cim, unes marques en forma de (X), pintades en blanc i groc, ens indica que estem fora de la PR i que aga-farem per seguir les fites de pedres.

Passarem per darrere de la primera Orella, i per la part de dalt del barranc Ne-gre, abans d’arribar a un pi jove, una senda a l’es-querra que desestima-rem. (Si agafem aquesta senda pujarem a la pri-mera Orella), en aquest punt ens desviarem cap al sud per anar a la se-gona. Trencarem a la dreta i passarem el pi uns

pocs metres, deixarem aquesta senda que va fins el Pas del Pobre, la Casella i la Murta, i que agafarem al tornar. Ací trencarem a l’esquerra. Seguirem les fites fins el peu de la segona Orella, on podrem observar els plecs formats pel moviment tectònic de l’antic fons marí. Ens enfilarem per co-ronar-la, aquest cim de 587 metres amb unes vistes de sud i nord de la serra molt espectaculars, així com de la serra de les Agulles i de la Casella a sud-oest.


VORO MINYÓ 51

Tornarem per la mateixa senda fins l’en-creuament d’abans i que farem recte en aquest cas. Seguirem fites de pedres, amb unes vistes de la part oest del Cavall Bernat i la Creu del Car-denal amb la Murta al fons. Seguirem baixant entre boscos de carrasques, lledo-ners i altres arbres d’ombriu fins el Pas del Pobre, on aga-farem a la dreta la GR-236 Ruta dels Monestirs i la SL-81 senda botànica per l’ombriu. A pocs metres la SL es desvia, i nosaltres seguim baixant per la GR fins el Mones-tir. Del Monestir agafarem la SL-81 per la solana i, a 600 metres, en els corrals, ens trobem un pal que ens assenyala (PR 335 Cavall Bernat), que seguirem uns 600 metres, més fins un altre pal. Deixarem la PR i ens dirigirem al Racó de les Vinyes. A la dreta, uns pocs metres més endavant de baixada, deixarem la pista per agafar una senda no marcada i espessa. Una canonada ens durà fins un motor de reg en runes i una bassa d’aigua tancada (Casa d’oficis, Racó de les Vinyes). Seguirem aquest camí 300 metres fins un cartell de perill d’incendis a la dreta, que ens durà per senda marcada amb fites de pedres fins el Coll de Les Fontanelles (l’Ante-na). D’ací, seguint les marques de la (SL), baixarem a la Font del Senill, les Fontanelles i l’ermita del Crist.

VORO MINYÓ 53

Ruta 8Circular Creu del Cardenal-Font de l’Anell.

Dificutat: Mitja.Desnivell acum: 737 m.Recorregut 13 Kms..Temps: 5 hores.

Eixirem de l’ermita cap al sud, paral.lels al camí de les Fontanelles, C/. Xàtiva (PR Malla Verda-Font Negra). Passarem el barri del Clavell (Poble Nou), camí del Cla-vell, passarem l’encreua-ment de la Cova Negra que deixarem a la dreta per se-guir pujant, en passar el Tos-sal (P.P Dominicos), a 100 metres, deixarem el camí as-faltat (caseta Blanca) ens desviarem a la dreta, per un tram menut de senda entre tarongers que ens portarà al camí de la Malla Verda, (aquest camí ve des del polígon industrial de


VORO MINYÓ54

Corbera), i que agafarem a la dreta fins que acaben els horts de tarongers. Una pinada ens ve enfront, i la senda entre pins, marcada amb fites de pedres, alguns punts blaus, i en blanc i groc (PR), ens conduirà fins la Font Negra. D’ací, a peu de font, agafarem direcció sud fins un pi solitari, que ens deixa-rà a la PR-335. Seguim en direcció sud, entrarem al paratge protegit de la muntanya de Llaurí, un poc més endavant, un encreuament a l’esquerra sant Sofí, a la dreta el Coll de sant Sofí, i la Creu del Cardenal.

Ja fet el cim de la Creu de 515 metres, tornarem un peu darrere de l’altre, per la PR-335 fins un pal de senyalització, que agafarem en direcció Pla de Pouet. Pocs metres després d’haver passat aquest pal, ens desviarem a la dreta per l’en-creuament d’abans, que de baixada ens conduirà a la Font de sant Sofí (PR). D’ací i per camí asfaltat, baixarem uns 50 metres per desviar-nos a dreta entre xalets, seguint les mar-ques en blanc i verd (SL).

Ja per senda, pujarem fins un pi amb dos cartells. A l’es-querra Font de l’Anell, (que visitarem després) i a la dreta Cova de l’Anell o de Colom. Visitarem la cova, amb compte de no caure per l’enfilada que haurem de fer, agafant-nos d’una cadena per entrar. Tornarem al pi d’abans, i en aquest


VORO MINYÓ 55

cas, agafarem di-recció a la Font de l’Anell on podrem trobar alguns co-nillets blancs (l’an-tirrhinum valenti-num), endèmic de la serra de Corbe-ra, del Mondúver i el Buixcarró, que es cria als penya-segats Aquesta meravella està protegida des de l’any 2009, i Llaurí, ho té protegit com a micro-reserva.

Tornarem cap arrere fins el pi dels cartells, i agafarem a la dreta per baixar per senda SL, que ens deixarà als horts de tarongers, passarem dos encreuaments, que agafarem a l’esquerra, el tercer a la dreta (camí de sant Sofí). A 2 qui-lòmetres arribarem al poble de Llaurí, que travessarem en direcció nord. Ja en l’eixida, agafarem paral·lels a la carrete-ra, per davant d’un magatzem en runes, fins que tornem a la carretera, ja en terme de Corbera. Veurem el cementeri i un carril de vianants, pintat en verd, que ens portarà al poble i a l’ermita, seguint el primer carrer que ens ve a l’es-querra (C/. Rei En Jaume). D’ací, el primer a l’esquerra (C/. Verge del Castell) que ens deixarà a l’avinguda de les Fontanelles i l’ermita del Crist.

VORO MINYÓ 57

Ruta 9Ruta Cova de la Galera - l’Ouet.

Dificultat: Baixa.Desnivell acum.: 455 m.recorregut: 4’5 Kms.Temps: 2 hores.

Eixirem de Llaurí cap a Sant Sofí fins uns contenidors i una coetera, trencarem a l’esquerra seguint els símbols anar-quistes pintats als murs i la PR en blanc i groc. Aquest camí ens portarà fins una caseta en runes, on deixarem el cotxe. Agafarem el camí de pujada fins una canonada que bota-


VORO MINYÓ58

rem per situar-nos en la senda marcada. A uns 45 minuts entrarem en (PR) marcada que ve de Favara, trencarem a la dreta per arribar en pocs metres a la Cova. D’ací, seguirem aquesta (PR-304 d’Alzira) fins el pla de Simetes on trobarem un altre encreuament que nosaltres agafarem a la dreta (a l’esquerra aniríem a Favara pel barranc de l’Infern). Més endavant un pal d’informació, a l’esquerra la Ratlla, enfront a la Casella i a la dreta l’Ouet que agafarem (PR-304).

Baixarem per la mateixa ruta fins on hem deixat el cotxe.

VORO MINYÓ 59

VORO MINYÓ60

VORO MINYÓ 61

RUTA 10Circular Favara - la Ratlla. (Pic de la Mola)

Dificutat: Baixa.Desnivell acum.: 648m.Recorregut: 9’4 Kms..Temps: 4 hores.

Aparcarem el vehicle a l’escola del poble, i passa-rem el tunel de l’autopista. Seguirem les marques de (PR) fins un encreuament en forma de (Y), (1 Km. aproximat). Agafarem a l’esquerra, per camí no asfaltat,que seguirem fins que acabe en senda. A pocs metres, un pal ens indica-rà la direcció a seguir. Pujarem pel Barranc de l’infern, al pla de Simetes, seguint les marques de PR, desestimarem la PR que ens ix a la dreta, i que en abaixar, agafarem per anar a la Cova de la Galera, per tornar a Favara. En aquest


VORO MINYÓ62

encreuament entrarem en la PR-304 d’Alzira. Poc més endavant, un pal, ens indica l’esquerra per pujar al pic de la Mola o Ratlla. Una llarga pujada, ens deixarà al cim de 632 metres, i que és el més alt de la serra. Les vistes són espectaculars.

Baixarem un peu darrere l’altre per on hem pujat, fins el pal d’abans, i en aquest cas, ens dirigirem a la Cova de la Galera. Pocs metres després de la cova, un encreuament que nosaltres agafarem a la dreta (a l’esquerra aniríem a Llaurí). Seguirem les marques cap avall fins l’encreuament asfaltat d’abans quan hem pujat, i d’ací a l’escola.

VORO MINYÓ 63

VORO MINYÓ64

VORO MINYÓ 65

Ruta 11Circular Font de la Granata - Les Creus.

Dificultat: Baixa.Desnivell acum.: 515 m.Recorregut: 7’8 Kms. Temps: 3 hores.

De Corbera anirem a Fava-ra i agafarem la N-332 en di-recció Gandia. Trencarem a la dreta per davant d’una pedrera, abans de l’eixida de Taver-nes de la Valldigna. (Camí del Massalari) A dos quilòmetres, ens desviarem a l’esquerra, (Camí de la Granata) que agafa-rem fins que acabe el paviment (1’5 quilòmetres), aparcarem.

Un peu darrere l’altre, seguirem per pista marcada en blanc i groc (PR-39) fins la Font de la Granata. Un pal de senyalització ens informarà de la ruta a seguir, ja per sen-


VORO MINYÓ66

da (Alt de les Creus 1:10hm). Pocs metres després, un altre pal, que agafarem a la dreta seguint direcció les Creus, ens durà, després d’una pujada prou pronunciada, al Pla de la Sangonera. Ja en el pla, un altre pal, on podem triar diver-ses opcions. (Font de la Sangonera, Puntal del Massalari, Tavernes o les Creus PR 38). Nosaltres agafarem aquesta última, passarem per una nevera i més endavant un refugi de pastors fet amb pedra seca. En coronar les Creus i Mira-dor de la Valldigna, cim de 543 metres, agafarem direcció a l’àrea de Sant Llorenç. Després ens desviarem cap a la Font de la Granata (55 min, PR 39), pel raconàs seguint les indicacions, aplegarem a la Font de la Granata i al vehicle.

VORO MINYÓ 67

VORO MINYÓ68

VORO MINYÓ 69

Aquesta ruta és la més muntanyera de tota la guia i, de segur, la més disfrutadora per als amants del muntanyisme i de l’aventura. Així que, ens lligarem bé les botes, i un peu darrere de l’altre, ens dirigirem de l’ermita del Crist cap a les Fontanelles. Seguirem la SL fins la primera font, on agafa-rem direcció Cavall Bernat, com ens indiquen els cartells. Al Pla de Pouet agafarem la PR-335 a l’esquerra, fins un pal

Ruta 12Circular mitja Transcorberana.

Dificutat: Alta.Desnivell acum: 956 m.recorregut: 16 Kms..Temps: 6’30 hores.


VORO MINYÓ70

d’informació, on agafarem cap al Cavall Bernat. Ja en el cim i punt geodèsic de 587 metres, baixarem cap al sud per davant d’un pi regirat, en passar-lo, baixarem per la nostra dreta per la canal fins rodejar el puntal que ens durà al Coll de sant Sofí. D’ací cap a la Creu del Cardenal, i uns metres abans de fer el cim, unes marques en forma de (X), pintades en blanc i groc, ens indica que estem fora de la PR, i que agafarem per seguir les fites de pedres. Passarem per la part de dalt del barranc Negre, abans d’ar-ribar a un pi jove, una senda a l’esquerra, que agafarem per coronar la primera Orella d’Ase 587 metres. (Si agafàrem la senda al recte, per davant del pi jove, aniríem al Pas del Po-bre, i si ens desviem a l’esquerra després del pi, a la segona

Orella d’Ase). De la primera Orella d’Ase baixarem en di-recció sud, per agafar la sen-da marcada amb fites, que ve del pi jove, a la segona Orella d’Ase que ens enfila-rem per fer el cim de 589 me-tres. En aquest punt és quan comença el muntanyisme! Descendirem de l’orella cap al sud-est per situar-nos en terreny de matoll, argelaga i roca, fins el peu del Matxo Flac (“Indio”), per enfilar-nos cap al cim de 591 metres (en-


VORO MINYÓ 71

filada de tercer grau en l’escalada angle-sa). Baixarem cap a la dreta, direcció sud per senda molt empinada i plena de matoll. Rodejarem la paret que tenim en-front (cara de Cigne) deixant-la a la nostra esquerra. Enfilades i baixades per la mi-llor opció que trobem fins l’Ouet, on podrem disfrutar de les vistes de l’itinerari que hem fet. D’ací per la (PR-304) de la Casella, baixarem cap al sud. Un pal ens indica Cova de la Galera (a l’est), que agafarem. De la cova baixarem uns metres i trencarem a l’esquerra per deixar la (PR) que baixa fins Favara. Entrem en senda marcada en blanc i groc (PR) de Llaurí, fins que estiguem en camí asfaltat. Amb les vistes característiques de la serra. Aquest camí ens durà a uns contenidors i una coetera, trencarem a la dreta fins Llaurí (2 Kms.), que travessarem en direcció nord. Ja en l’eixida, aga-farem paral·lels a la carretera, per davant d’un magatzem en runes, fins que tornem a la carretera ja en terme de Corbera.

Veurem el cementeri i un carril de vianants pintat en verd, que ens portarà al poble i a l’ermita, seguint el primer carrer que ens ve a l’esquerra (C/. Rei En Jaume). D’ací, el següent a l’esquerre (C/.Verge del Castell) que ens deixarà a l’avin-guda de les Fontanelles i l’ermita del Crist.

VORO MINYÓ 73

Ruta 13Circular Serra de Corbera.

Dificultat: Mitja.Desnivell acum.: 1.731 m.Recorregut: 27’5 Kms.Temps: 11 hores.

Amb aquesta ruta sense cap complicació tècnica, però amb un desnivell en pujada considerable, la catalogarem com a trekking i acabarem el nostre recorregut per la serra de Corbera.

Així un peu darrere de l’altre, eixirem de l’ermita del Crist cap al sud, paral·lels al camí de les Fontanelles, C/. Xàtiva (PR Malla Verda-Font Negra). Passarem el barri del Clavell (Poble Nou), camí del Clavell. Passarem l’encreuament de la Cova Negra, que deixarem a la dreta per seguir pujant, en passar el Tossal (P.P. Dominicos), a 100 metres, deixarem el camí asfaltat (caseta Blanca), ens desviarem a la dreta. Agafarem un tram menut de senda entre tarongers, que ens


VORO MINYÓ74

deixarà en el camí de la Malla Verda, (aquest camí ve des del polígon industrial de Corbera), que agafarem a la dreta fins que acaben els horts de tarongers. Una pinada ens ve enfront, i la senda entre pins marcada amb fites de pedres, alguns punts blaus i en blanc i groc (PR), ens conduirà fins la Font Negra. D’ací a peu de font, agafarem direcció sud, fins un pi solitari que ens deixarà a la PR-335. Seguim en direcció sud, entrarem al paratge protegit de la muntanya de Llaurí. Abans de pujar al Coll de sant Sofí, ens desviarem a l’esquerra per senda marcada en blanc i groc (PR), que de baixada ens conduirà a la Font de sant Sofí. D’ací i per camí asfaltat,baixarem uns 50 metres per desviar-nos a dreta en-tre xalets, seguint les marques en blanc i verd (SL).

Ja per senda, pujarem fins un pi amb dos cartells. A la dreta Cova de l’Anell i Font de l’Anell, nosaltres agafarem a l’esquerra per baixar fins els horts. D’ací, ja per camí asfaltat, agafarem a l’esquerra en el primer encreuament i a la dreta en el segon, aquest camí ens durà, seguint les marques de PR en blanc i groc, fins una caseta en runes. Pocs metres més endavant, de pujada, fins una canonada que botarem per situar-nos en la senda. A uns 45 minuts, entrarem en (PR) que ve de Favara, trencarem a la dreta per arribar en pocs metres a la Cova de la Galera. D’ací seguirem aquesta (PR-304 d’Alzira), on trobarem un altre encreuament que nos-altres agafarem a la dreta (a l’esquerra aniríem a Favara pel barranc de l’In-fern). Més endavant, un pal d’informació on agafarem l’es-querre per pujar al pic de la Mola o Ratlla. Una llarga pujada ens deixarà


VORO MINYÓ 75

al cim de 632 metres, i que és el més alt de la serra. Les vistes són espectaculars.

Seguirem cap al sud per PR, fins el piló dels quatre termes (Favara, Alzira, Beni-fairó i Tavernes de la Valldigna). Ací entra-ren en la PR-38 de Tavernes, que segui-rem fins el puntal del Massalari, cim de 602 metres, i que és l’últim cim de la serra que ens quedava per fer en les rutes d’aquesta guia. Seguint la PR-38 de baixada, passarem pel que queda d’un bosc de pi rodeno, (únic en aquesta serra) després del foc de l’any 2007 que arrasà tota aquesta part de la serra. Un peu darrere de l’altre, estarem en la Font de la


VORO MINYÓ76

Sangonera, font d’aigües molt bones, i que marcarà la meitat del nostre recorregut.

D’ací sense deixar la PR-38, i seguint les indicacions de Font del Barber, ens situarem en pista forestal,cap al nord, envoltats del característic pi negre. Entrarem en terme de Be-nifairó de la Valldigna, a un quilòmetre aproximadament, la pista s’obri en dos ramals, una casa en runes i un cartell de dipòsit contra incendis d’Alzira 800 m, és la referència. Recte aniríem a Benifairó i Simat, nosaltres trencarem a la dreta i uns 800 metres més endavant, estarem al pla del Barber. Ací en el berenador, deixarem la pista que va fins la casa del guarda i el bar de la Casella, per agafar la PR-303, direcció Font de la Garrofera, un pal de fusta pintat amb les carac-terístiques marques en blanc i groc, ens indica el comença-ment de la senda. Pocs metres més avant, un encreuament no molt clar, a l’esquerra a Benifairó i Simat, a la dreta a la Font del Barber i recte al barranc que ens deixarà en la Font de la Garrofera després de 45 minuts més o menys. En la Font de la Garrofera, deixarem la senda i caminarem per


VORO MINYÓ 77

pista no asfaltada uns 1.500 metres, fins que el camí estiga asfaltat, a la dreta el bar de la Casella a uns 200 metres, a l’esquerra la GR-236 Monestir d’Aigües Vives. Nosaltres se-guirem per l’asfalt direcció nord, seguint la GR-236 i PR-303 Monestir de la Murta. A dos quilòmetres, deixarem l’asfalt i la PR-303 per entrar en senda senyalitzada amb un pal d’in-formació, GR-236 enllaç amb la SL-81 pel Pas del Pobre. Un quilòmetre set-cents metres i estarem en el Monestir de la Murta.

Del Monestir agafarem la SL-81 per la solana, i a 600 metres, en els corrals, ens trobem un pal que ens assenyala (PR 335 Cavall Bernat), seguirem uns 600 metres més fins un altre pal. Deixarem la PR i ens dirigirem al Racó de les Vinyes. A la dreta, uns pocs metres més avant, de baixada, deixarem la pista per agafar una senda no marcada i espes-sa. Una canonada ens durà fins un motor de reg en runes, amb una bassa d’aigua tancada (Casa d’oficis, Racó de les Vinyes). Seguirem aquest camí 300 metres fins un cartell de perill d’incendis a la dreta, que ens durà per senda marcada amb fites de pedres fins el Coll de ”Les Fontanelles” (l’Ante-na). D’ací, seguint les marques de la (SL), baixarem a la Font del Senill, les Fontanelles i l’ermita del Crist.


VORO MINYÓ78


VORO MINYÓ 79


VORO MINYÓ80

· 2015-03-31 · la bellesa dels paisatge de l’interior de la nostra província i la...

Documents