Estratègia de recerca i innovació per a

l’especialització intel·ligent de Catalunya

(RIS3CAT)

DGR

Les tres prioritats d’Europa 2020

Creixement intel·ligent,

basat en el coneixement i la innovació.

Creixement sostenible,

eficient en l’ús dels recursos i respectuós amb el medi ambient.

Creixement integrador,

que crea ocupació i genera cohesió econòmica, social i territorial.

Amb l’estratègia Catalunya 2020 (ECAT2020) Catalunya

ha fet seves aquestes prioritats.

2

Energies

renovables

Recerca i

innovació

Formació i

ocupabilitat

Cooperació entre

regions

Eficiència

Energètica

Suport a les PIMES

La política de cohesió és el principal instrument de la UE

per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador

La RIS3 és un element clau de la política de cohesió de la UE per al període

2014-2020:

1. dóna suport a la concentració temàtica dels fons i

2. reforça la programació estratègica dels fons i l’orientació cap a resultats.

3

Definició de RIS3

4

Una RIS3 és una agenda de transformació econòmica

integral d’àmbit regional, basada en la innovació, la

recerca i la col·laboració entre agents de la quàdruple

hèlix.

Elements de RIS3

1. Priorització: selecció d’un nombre limitat de prioritats en funció de les

fortaleses i de l’especialització internacional (choices).

2. Reforçament dels avantatges competitius: mobilització de talent i ajust

de les capacitats d’R+D+I d’acord amb les necessitats i les capacitats

del teixit empresarial (competitive advantage).

3. Massa crítica de recursos i talent: cooperació intersectorial i

interregional per estimular la diversificació especialitzada i evitar

duplicacions i fragmentació (critical mass).

4. Lideratge col·laboratiu: implicació de tots els actors (universitats,

empreses, administracions i societat civil: quàdruple hèlix) en

sistemes d’innovació eficients amb sinergies entre instruments de

finançament (europeu, estatal, regional; collaborative leadership).

5

Enfocament del procés RIS3

1. Definició de l’estratègia RIS3

1. Prioritats

2. Especialització

3. Pla d’acció 2014-2020

2. Programació dels instruments

1. Programes operatius dels fons europeus

2. Instruments de finançament

3. Programes, projectes i iniciatives RIS3

1. Desenvolupament de programes de recerca, innovació i suport al teixit productiu

2. Definició d’iniciatives i sol·licitud de fons europeus

3. Avaluació i selecció d’iniciatives, segons els criteris i llistes de control (check-lists)

RIS3

4. Execució i seguiment

5. Avaluació dels resultats

6

Step 1. Analysis of the regional context and potential for innovation

Step 2. Governance: Ensuring participation and ownership

Step 3. Elaboration of an overall vision for the future of the region

Step 4. Identification of priorities

Step 5. Definition of coherent policy mix, roadmaps and action plan

Step 6. Integration of monitoring and evaluation mechanisms

Consulta

d’experts

Consulta inter-

departamental

Consulta

pública

Trobades

sectorials

Consulta

territorial

Impulsat per: Secretaria d'Empresa i Competitivitat, DG de Recerca i DG de Política i Promoció Econòmica.

Procés d’elaboració de la RIS3CAT

7

Índex

1. El model de la RIS3 i l’estratègia RIS3CAT

2. Presentació dels avenços (fases 1-3)

3. Elements de debat

4. Presentació dels avenços (fase 4)

5. Elements de debat

8

Anàlisi del context regional i del potencial d’innovació

S’estructura en tres exercicis:

Anàlisi global de l’economia catalana que estableix el marc de discussió

per a la RIS3CAT.

Anàlisi DAFO per identificar els reptes i oportunitats interns i externs que

s’han d’enfrontar i explotar en el desenvolupament de l’estratègia.

Anàlisi per a la priorització RIS3CAT amb l’objectiu d’identificar els sectors

econòmics i els àmbits científics i tecnològics catalans diferencials.

9

Fortaleses de l’economia catalana

Tradició industrial i emprenedora, amb una estructura empresarial

molt diversificada sectorialment, concentrada territorialment i amb

predomini de pimes.

Economia oberta i exportadora, amb una forta capacitat d’atracció

d’empreses estrangeres i un creixent nombre de multinacionals

industrials catalanes.

La imatge de marca i qualitat de vida de Barcelona genera una forta

capacitat d'atracció d’activitat internacional.

Compromís polític amb l’R+D que ha donat lloc a un sistema de

ciència i tecnologia amb reconeixement internacional i amb

capacitat de produir, atraure i retenir talent.

10

Escassa presència d’empreses globals de capital nacional amb

dimensió suficient per competir amb les grans multinacionals i de

multinacionals estrangeres amb processos d’alt valor afegit

El model de creixement dels anys previs a la crisi (basat en l’ús

extensiu d’ocupació i en el creixement de la demanda interna) va

frenar la productivitat i el procés d’adaptació del teixit productiu al nou

entorn mundial.

Les exportacions es concentren en pocs sectors i en el mercat de la

UE.

Manca de cooperació i d’aliances estratègiques entre les empreses i

aquestes i el sistema productor de coneixement. L’esforç en R+D

encara és insuficient.

Debilitats de l’economia catalana

11

Reptes comuns a les economies europees

Augmentar la competitivitat al mercat mundial i contribuir al desenvolupament d'un

procés de fabricació més sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Transformar els avenços tecnològics en productes comerciables i en creixement

econòmic .

Garantir un sistema alimentari que s'adapti al canvi climàtic i sigui sostenible, satisfaci

la creixent demanda d'aliments i protegeixi l'entorn natural i la salut humana.

Millorar la qualitat de vida dels ciutadans de totes les edats i mantenir la sostenibilitat

econòmica dels sistemes d'atenció sanitària i social.

Fer la transició cap a una economia verda, hipocarbònica i resistent al canvi climàtic.

Desenvolupar i implementar enfocaments nous i innovadors que permetin gestionar de

manera sostenible les pressions creixents sobre els recursos hídrics.

Fomentar unes societats segures en el context de la creixent interdependència global i

la transició cap a societats digitals.

Impulsar un desenvolupament urbà més intel·ligent, sostenible i inclusiu i amb baixes

emissions de carboni.

12

Reptes estratègics de la RIS3CAT

13

1. Reforçar la identitat industrial i emprenedora de Catalunya, així com la

productivitat i el capital humà del teixit de pimes.

2. Promoure la internacionalització de les empreses, especialment als mercats

emergents, i atraure inversió estrangera.

3. Afavorir la consolidació i creixement de les empreses multinacionals

catalanes i augmentar el valor afegit de les empreses multinacionals

estrangeres amb presència a Catalunya.

4. Activar els sectors d’alt valor afegit i els clústers emergents.

5. Millorar la transferència i la col·laboració entre el sistema públic d’R+D i les

empreses i mercats.

6. Mantenir i ampliar les capacitats científiques i tecnològiques del país.

7. Aprofitar el posicionament internacional de la marca Barcelona i activar

l’atracció i la fixació de talent per a Catalunya.

Reptes clau connectats amb la RIS3CAT

14

8. Millorar la qualitat del sistema formatiu a tots els nivells, en connexió amb les

demandes i oportunitats de les empreses i de la societat en general.

9. Millorar les infraestructures i aprofitar la localització geoestratègica de

Catalunya amb relació als fluxos globals.

10.Resoldre el problema estructural de finançament públic i privat.

a. Estructura i especialització econòmica b.1. Demanda tecnològica i R+D

b.2 Oferta tecnològica i R+D

c. Valoració qualitativa de les possibilitats

de col·laboració i innovació

d. Reptes globals i prospectiva tecnològica i de mercat global

Especialització econòmica Especialització cientificotecnològica

Anàlisi de l’especialització

15

Visió 2020

Catalunya és un país de base industrial amb una economia oberta,

competitiva i sostenible, que combina talent, creativitat, un teixit

empresarial diversificat i un sistema propi de recerca

d’excel·lència, en el marc d’una societat dinàmica, emprenedora i

inclusiva.

Hi conviuen multinacionals i empreses locals; sectors consolidats

amb lideratge internacional i sectors tecnològics emergents.

16

Objectius estratègics

17

Modernitzar el teixit empresarial mitjançant la millora de l’eficiència

dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels

sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit.

Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la

recerca i la innovació per crear i explotar nous nínxols de mercat.

Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i

connectar les capacitats tecnològiques amb els sectors existents i

emergents del territori.

Millorar globalment el sistema innovador català, reforçar la

competitivitat de les empreses (particularment de les pimes) i orientar

les polítiques públiques cap al foment de la innovació, la

internacionalització i l’emprenedoria.

Índex

1. El model RIS3 i l’estratègia RIS3CAT

2. Presentació dels avenços (fases 1-3)

3. Elements de debat

4. Presentació dels avenços (fase 4)

5. Elements de debat

18

Els 4 eixos de la RIS3CAT

La RIS3CAT s’estructura en quatre eixos que permeten combinar la

focalització amb la transversalitat i que responen als objectius

estratègics.

Eix 1. Àmbits sectorials líders: reforçar els àmbits sectorials líders en què

Catalunya té avantatges competitius.

Eix 2. Clústers emergents: impulsar clústers emergents a partir de

l’exploració d’àmbits nous en els quals Catalunya té oportunitats concretes.

Eix 3. Tecnologies transversals facilitadores: impulsar tecnologies

transversals facilitadores amb capacitat transformadora del teixit empresarial.

Eix 4. Millora general de l’entorn d’innovació: innovació no tecnològica i

millora global de l’entorn d’innovació.

19

Eix 1. Àmbits sectorials líders

Programa d’actuacions que donen suport a la modernització d’activitats

amb una certa massa crítica en les quals Catalunya té avantatges

competitius.

Focalització en un nombre limitat de sectors amb massa crítica i

avantatges competitius contrastats.

Diàleg estratègic publicoprivat.

Establiment d’un full de ruta a llarg termini

Suport públic a llarg termini amb finançament substancial.

Desenvolupament d’oportunitats particulars de l’àmbit sectorial, en

confluència amb noves capacitats d’innovació tecnològica i no

tecnològica.

20

Energia i recursos

naturals

Inclou les activitats de gestió dels recursos energètics, naturals i dels residus. En

particular en activitats de més valor afegit i contingut innovador com l’eficiència

energètica, la cogeneració, la domòtica, les energies renovables i la fusió nuclear.

Alimentació

Inclou la indústria agroalimentària, però també altres graons de la cadena de valor

com els sectors primaris, la gran distribució, les indústries de l’envasat i

l’embalatge, la maquinària per a l’alimentació, els additius i les matèries primeres, la

gastronomia i la restauració.

Sistemes

industrials

Són les activitats que tenen com a habilitat genèrica la gestió i el desenvolupament

de sistemes industrials eficients (maquinària i equips; robòtica; productes

informàtics, electrònics i òptics, i material i equips elèctrics). S’inclouen especialment

les activitats relacionades amb l’enginyeria de procés i l’advanced manufacturing.

Mobilitat sostenible

Inclou el sector de l’automoció i les activitats relacionades, però també té

implicacions en l’electroquímica, l’energia, l’electrònica, els nanomaterials, Internet,

telefonia mòbil, etc.

Indústries de

disseny

Indústries que tenen en comú un fort vincle amb el disseny com a factor transversal

clau: tèxtil, confecció, pell, calçat, joieria i mobiliari.

Salut i ciències de

la vida

Química fina, preparats farmacèutics, universitats, parcs científics i tecnològics,

centres de recerca, indústria de tecnologies mèdiques, hospitals i clíniques,

assegurances i serveis relacionats.

Indústries basades

en l’experiència

Inclou les indústries creatives i culturals (edició, arts gràfiques, multimèdia,

audiovisual, producció àudio i vídeo, artesania) i serveis clau a Catalunya com el

turisme i els esports.

21

L’eix 2 ha de facilitar un procés de descoberta emprenedora, liderat

des de la iniciativa privada, en el qual els emprenedors (del sector

públic i del sector privat) explorin i contrastin noves oportunitats de

mercat.

Els clústers emergents

Estan constituïts per un grup d’agents, amb implicació central del sector

privat, que desenvolupen un programa de treball conjunt orientat a

explotar una nova oportunitat de negoci o respondre a una tendència

global incipient que presenta altes probabilitats de creixement.

Estan basats en noves tecnologies, avenços científics aplicables pel

sector productiu, desenvolupaments multidisciplinaris, integració de

tecnologies existents en nous productes i processos o tendències i

nínxols de mercat poc explotats, entre altres.

Eix 2. Clústers emergents

22

Programa dinàmic en concurrència competitiva (sense limitacions del

nombre de clústers):

Els clústers emergents s’organitzen de forma ad hoc per generar i

desenvolupar iniciatives segons un programa conjunt.

Els clústers es basen en oportunitats atractives en l’àmbit internacional i

els agents implicats tenen capacitat de lideratge global.

No hi ha requisits de massa crítica ni restriccions sobre la combinació

sectorial d'actors.

S’incentiva el cross-clustering i la identificació d'oportunitats d'innovació

en el creuament de diverses disciplines, indústries i tecnologies que

permetin generar activitat econòmica i crear ocupació.

Les barreres d'entrada i de sortida són baixes, amb avaluacions freqüents

(procediment de sortida clar per si els objectius no s’assoleixen o

l’oportunitat de mercat no es verifica).

Característiques de l’eix de clústers emergents

23

Actuacions basades en el desenvolupament i la innovació tecnològica aplicada

als sectors productius consolidats i emergents.

Iniciatives tecnològiques generades en l’encreuament de necessitats i

oportunitats dels àmbits sectorials líder i dels clústers emergents (l’eix 3 és

transversal als eixos 1 i 2).

Les actuacions s’orienten a:

desenvolupar capacitats tecnològiques que proporcionin aplicacions i millores

diferencials al teixit productiu,

fomentar la transferència de tecnologia i l’assimilació per part del teixit empresarial

de les tecnologies transversals facilitadores,

fomentar línies pilot o de validació precoç de productes i

fomentar la creació i el creixement de noves empreses innovadores en els sectors

de tecnologia punta.

Eix 3. Tecnologies transversals facilitadores

24

TIC (inclou

electrònica)

Les TIC permeten la captació, tractament, emmagatzemant i transmissió de la

informació sota totes les seves formes possibles. La micro i nanoelectrònica son les

tecnologies que permeten el disseny, fabricació i acoblament de dispositius i circuits

a l’escala micro i nanomètrica per la seva incorporació a dispositius i sistemes.

Nanotecnologia

La nanotecnologia es l’estudi, disseny, creació i aplicació per a materials, aparells i

sistemes funcionals mitjançant el control de la matèria a l’escala nanomètrica i de

l’explotació dels fenòmens i de les propietats que es produeixen en aquest estat.

Materials avançats

Es l’aplicació dels coneixements i les tecnologies en la producció de nous materials i

materials que substitueixen altres existents amb les característiques d’oferir noves

propietats, reduccions de costos en la producció i dels impactes ambientals.

Fotònica

Es un àmbit científic i tecnològic multidisciplinari, que es basa en el coneixement i

les aplicacions relacionades amb la llum, bàsicament la generació, control,

tractament i detecció dels fotons en les franges de l’espectre visibles i no visibles.

Biotecnologia

La biotecnologia es la utilització d’organismes vius, sistemes biològics o els seus

derivats per la creació o modificació de productes o processos. Es basa en

l’aplicació dels coneixements en microbiologia, bioquímica, genètica, entre d’altres.

La biotecnologia industrial es l’aplicació a escala industrial de les mateixes

tecnologies per la producció química, farmacèutica, de nous materials ,

combustibles o processos relacionats amb el medi ambient.

Manufactura

avançada

Es l’aplicació dels coneixements i les tecnologies més innovadores per optimitzar els

sistemes de producció amb la finalitat d’obtenir nous productes, reduccions del

temps, dels costos, d’energia i de matèries en els processos, augmentant els

paràmetres de precisió , qualitat i seguretat al mateix temps que es redueixen els

impactes ambientals.

25

Eix 4: Millora general de l’entorn d’innovació

Instruments per promoure la innovació al conjunt del teixit empresarial

i la societat catalana (tant la innovació tecnològica com la no

tecnològica).

Exemples: transferència tecnològica, compra pública innovadora,

regulació facilitadora de la innovació i l’activitat econòmica, innovació

als serveis públics, economia verda i ecoinnovació, capital risc, foment

de la col·laboració per a la innovació entre agents de la quàdruple

hèlix, internacionalització, emprenedoria, talent i formació.

26

Eix 4: Millora general de l’entorn d’innovació

Eix 3: Tecnologies

transversals

Eix

1.

Àm

bit

s s

ecto

rials

líd

ers

Eix

2. C

lús

ters

em

erg

en

ts

Relació entre els quatre eixos

27

www.gencat.cat