2012- butlletí ampa- el barranquet- 10

Revista de l’AMPA del CEIP El Barranquet

Retallades i menyspreu governamental assetgen l’escola pública.

Mantenim la il�lusió i el compromís de base amb l’educació de fills i filles

Núm. 10Núm. 10Núm. 10Núm. 10 Curs 2011Curs 2011Curs 2011Curs 2011----2012201220122012

Travessem temps convulsos. Les cir-cumstàncies soci-als i econòmiques que ens envolten no ens ho estan posant fàcil. Per això, més que mai, invoquem el poder de la paraula. El seu potencial gua-ridor, reivindicatiu, expressiu i comu-nicador. Com al-tres ho feren abans que nosal-tres, demanem la pau i la paraula. Volem abastar la bellesa a través de la creativitat. Ne-cessitem explicar-nos, manifestar les nostres opinions, intentar entendre les actituds dels altres, fer l’esforç de valorar tots els punts de vis-ta. Enguany, com en cada edició anteri-or d’aquesta xicoteta pu-blicació, in-tentarem que cada estament de la comunitat educativa tinga en la revista un vehi-cle per a expressar-se, un punt comú que reforce vin-cles.

Comptem amb energia renovada en l’equip encarre-gat de l’àrea de comunicació. No-tareu canvis en el format de la revis-ta. Hem intentat que la maquetació fóra més senzilla. Ens adaptem a les noves tecnologies. Com sempre, agra-ïm cada col·labo-ració, cada dibuix, cada detall, la fae-na de tots el que fan possible que la revista siga un fet. Com que és any olímpic, i els xi-quets i les xiquetes han treballat aquest tema a l’escola, hem pro-

posat LES OLIMPÍ-ADES com a eix conductor de la revista. Però hi tenen cabuda tam-bé moltes altres

coses: el testimoni d’una família que formà part de la nostra AMPA i que ara viu a Estocolm, la revisió anual de les extraescolars, entrevistes, contes i articles aportats per mestres i alum-nat. També sortirà d’aquesta revista un crit unànime: NO A LES RETA-LLADES. Retallar en educació, en sanitat, en investi-gació, en cultura… Mai pot ser una bona inversió ni una decisió cor-recta. Per molt que puguen retallar pressupostos, aju-

des, beques o sous, no poden reta-llar-nos la il·lusió. Ni la ferma volun-tat d’oferir als nostres fills i filles una òptima educació per a un fu-tur digne i millor. Gaudiu de la revista. Grà-

cies a les persones que hi han partici-pat. I els que no ho han fet mai, que s’animen i ho facen en la pròxima edi-ció.

Paraules per a temps difícils

Pàgina 2


“no poden retallar-

nos la il·lusió. Ni la

ferma voluntat

d’oferir als nostres

fills i filles una

òptima educació

per a un futur

digne”

Editorial

Pàgina 3

Núm. 10 Curs 2011-2012

Quan Irene em va dir que estava en marxa el proper número de la revista del Barran-quet, com sempre, em va donar molta alegria. M’alegra la revista i m’agrada participar sempre que puc. L’altra cosa era saber de què volia escriure, què podia contar-vos. No aprofitar el moment de revindicacions i lluita, per una escola pública de qualitat, no em pareixia just. Però calia fer-ho des de l’alegria, la il·lusió, el bon sentit del humor i sobretot des de l’optimisme. Al cap i a la fi, la vida sempre ha estat això. Vull dir, sempre cal defensar i fer per allò que vols, això que creus just. No importa el que siga. El moment actual és dur, però segur que passarà i quan passe, caldrà tindre la sensació d’haver fet les coses ben fetes. Jo aprofite la revista per a escriure un decàleg que vaig trobar, fa molt de temps, en alguna revista. Sempre m’ha agradat. Per això vull compartir-ho amb vosaltres.

ELS XIQUETS APRENEN EL QUE VIUEN.

(Dorothy lavv Holte)

“Si un xiquet viu amb la crítica

aprén a condemnar.

Si un xiquet viu amb l’hostilitat

aprén a barallar-se.

Si un xiquet viu amb el ridícul

aprén a ser tímid.

Si un xiquet viu avergonyit

aprén a sentir-se culpable.

Si un xiquet viu amb la tolerància

aprén a ser pacient.

Si un xiquet viu estimulat

aprén a tindre confiança.

Si un xiquet viu amb equitat

aprén a ser just.

Si un xiquet viu amb seguretat

aprén a tindre fe.

Si un xiquet viu amb aprovació

aprén a estimar-se .

Si un xiquet viu amb acceptació i amistat

¿aprén a trobar l’estima en el món?”

Sempre s’aprén, però és en la infància quan més aprenem. Doncs això, hem d’ajudar els nostres xiquets i xiquetes. Disfrutem de veure com creixen, con juguen, com dormen. No retallem esforços per a viure, deixar viure i quan siga possible riure.

Magda Julià (mare de Pedro Portalés 3r de Primària)Magda Julià (mare de Pedro Portalés 3r de Primària)Magda Julià (mare de Pedro Portalés 3r de Primària)Magda Julià (mare de Pedro Portalés 3r de Primària)

Fot

o: C

arl

os

Me

sejo

L’auca de l’aniversari de Nat

Pàgina 4


Activitats escolars

Pàgina 5

Núm. 10 Curs 2011-2012

La mestra

Mª Pau, amb

el grup de 3

anys d’El

Barranquet,

crearen

aquesta

història i la

presentaren

al Sambori

dit més cultament, “el nét major de Nadalet”. Burjassot protago-nitza directa o indi-rectament molts poemes d’Estellés. Les Sitges, Sant Roc, el carrer Men-dizábal, “canyars plens de vent, una ermita, un pouet”. Però no sols Bur-jassot: també Va-lència, i els seus carrers i quasibé tota la nostra geo-grafia, des de Cas-telló fins Alacant. Qui, com ell, ha sabut escriure una lloança al pimentó torrat? (“...res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó tor-rat tallat en ti-res…”). Ell ha tro-bat les paraules justes per a mos-trar agraïment i devoció als seus pares. Ha plorat la pèrdua d’una filla amb elegies farci-des de tristor. Li ha parlat cara a cara a la mort. I, què em dieu de l’estima de la carn, entre fils d’estendre, en es-cales fosques, amb cossos coberts només amb davan-tals…? Escenes

domèstiques ple-nes d’intensitat i d’autenticitat. Escrivia en valen-cià, perquè vivia en valencià: “He retrobat, a la boca del poble, el sos-tingut conreu de l’idioma”. “Treballe amb molt d’amor un idioma que em serà censurat de vegades”. En una de les últi-mes antologies seues, “Mort i pam”, publicada en 2004 per Care-

na editors, la seua filla Carmina fa una introducció a la tria de poemes que ha fet ella mateixa. En un moment do-nat d’eixe pròleg, escriu: “Va créixer prim, roig i ple de pigues, jugant en companyia dels amics a barallar-se amb els xiquets del poble més proper. Godella, la burra vella! Burjassot, el burro mort! Es llan-çaven els uns als altres al carrer

Poseu-me les ulleres

Pàgina 6


Així acaba un dels versos més cone-guts i més precio-sos de Vicent An-drés Estellés. En ell s´imagina el dia i les circumstànci-es en les que el posaran al taüt, i l’escenifica amb una serenitat admi-rable. Parla de les campanes de la parròquia on el batejaren tocant a mort, i d’una dona del seu poble que ix al carrer i pre-gunta: “Que qui s’ha mort?”. M’agrada molt eixa forma d’acabar el poema: “Poseu-me les ulleres”. Per-què vull emportar-me amb mi tot el que he vist i esti-mat a través d’es-tos cristalls. Per-què no vull que ara se’m deforme la realitat que he vis-cut i he sabut apre-ciar tal com era. Estellés és el nos-tre poeta d’allò quotidià, el que cridant a les coses pel seu nom feia boniques les pa-raules de cada dia, “el fill del forner, el que feia versos”, o

Memòria

Divisori. Roig, mal pèl, cullera de mel, sal i vinagre, cara de lladre! Mare…!” Enguany, en 2012, quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua li dedica l’any a l’home de Burjassot, és bonic imaginar-nos a un Estellés menut jugant pel veïnat. I ara, més enllà de rivalitats entre po-bles limítrofs, ara ens sentim orgullo-sos de viure tan a

prop d’on ell ho féu. I quan ell es-criu: “Sóc d’un po-ble de l’horta i he viscut el combat”; “Aquest és el meu lloc i el lloc dels meus”; “Ací em pariren i ací estic”; “M’estime molt el meu País”… Nosal-tres ens sabem i ens sentim part d’eixa horta, d’eixe lloc, d’eixe País. I mai li agrairem prou les seues pa-raules, els seus

poemes, que fan que semble fàcil expressar bella-ment els senti-ments. Parlant com nosaltres, va dir coses molt cer-tes: grans veritats amb un llenguatge senzill. Ell, millor que ningú, va sa-ber “assumir la veu d’un poble”.

Irene Rausell Irene Rausell Irene Rausell Irene Rausell (mare d’Andreu (mare d’Andreu (mare d’Andreu (mare d’Andreu

Rueda Rausell, 6é)Rueda Rausell, 6é)Rueda Rausell, 6é)Rueda Rausell, 6é)

Col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll, i autor de La llengua dels valencians i La ciutat de Valèn-cia. Patí atemptats amb bomba el

Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981), fou un estudiós incansa-ble que mantingué un comportament cívic sempre cons-tructiu i positiu.

1978 i el 1979, en-cara sense aclarir.

El seu llegat cívic i acadèmic encara anima, a hores d’-ara, moltes iniciati-ves culturals i uni-versitàries.

Sanchis Guarner, el savi tenaç

80 anys des de l’ordre normatiu

lencià. Un consens per a superar el desordre ortogrà-fic que impedia la modernització cul-tural pròpia. Adap-taven les guies de Fabra dins de la unitat de la llengua catalana. Qui com-parteix l’interés pel

futur del valencià reconeix i agraeix la importància de les “Normes de Castelló” o “del 32”. El 28 de no-vembre de 2011, per unanimitat, les Corts Valencianes les declaraven Bé d’Interés Cultural.

El 21 de desembre de 1932, escrip-tors, intel·lectuals i associacions cívi-ques del País Va-lencià, convocats per la Societat Castellonenca de Cultura, signaren les Normes Orto-gràfiques del Va-

Pàgina 7

Núm. 10 Curs 2011-2012

Primera edició de les

Normes de Castelló

Sanchis Guarner

composà una

vasta obra

acadèmica i de

cultura popular

Vicent Andrés

Estellés, poeta

proper, de

grans veritats

amb paraules

senzilles i

plenes de vida

Els dies allarguen i el fred de l’hivern sembla que està a punt de deixar-nos. Això és fonamental perquè la foscor i la neu ―encara que aquest hivern ha sigut molt be-

nigne― fan que la vida estiga molt condicionada i la rutina dels dies d’anar de casa al col·legi o treball i del treball o col·legi a casa. Estocolm és una ciutat preciosa. Està edificada so-bre la superfície de setze illes connec-tades per 50 ponts i cadascuna té una personalitat molt marcada, és com una reunió d’ambi-

ents i oportunitats de vida una mica diferents. La ciutat és una meravella per a nosaltres que ens agrada tant gaudir de la natura. Hi ha parcs, jardins, i fins i tot boscos que formen part de la mateixa ciutat. Per damunt o per sota o al costat de les flors, els arbres i els monuments, l’aigua regula la vida i les estaci-ons, en certa mida és allò que dicta el sentiment. Esto-colm es un arxipè-lag situat en les aigües de conflu-ència del llac Mela-ren i del Mar Bàltic i, si t’endinses al mar pots descobrir més de 20.000 illes i illots. En els sis mesos que portem ací hem pogut visitar molts monuments, edificis singulars, museus i llocs es-pecials ―hem fet la guia del turista, clar― però a Clara i Júlia el que més els agrada és Tom tits, un espai de jocs, descobri-ments científics i altres curiositats, el gran parc de

Haga, on llançar-se per la neu amb trineu i les pistes per a patinar sobre gel de Vasaparken i Kungsträdgår-den. Per als quatre ha resultat quasi fan-tàstica l’experi-ència de caminar sobre un llac gelat i disfrutar el pai-satge cobert per la neu i amb uns col-ors del cel i dels arbres que només són possibles amb els canvis de llum de països nòrdics com Suècia. Suècia va ser un autèntic paradís

social durant els anys 40, 50, 60 i 70 del segle XX. Du-rant molt de temps havia estat un país agrícola i pobre,

Records des d’Estocolm

Pàgina 8


Una família d’El

Barranquet,

“col·legi que

enyoren i recorden

quasi cada dia”,

comparteixen la seua

experiència

internacional

Canviar la tran-quil·la vida en el nostre poble Roca-fort per tal d’ad-aptar-nos a la ma-nera de viure en una societat tan distinta com la su-eca i en una ciutat com Estocolm que lluita per ser la ca-

pital d’Escan-dinàvia és una ex-periència compli-cada, esforçada i molt, molt enriqui-dora per a nosal-tres quatre. Ara que hem fet mig any, les nos-tres impressions ja han perdut el filtre de la novetat i en moltes ocasions tenim la sensació que potser estem construint una se-gona casa ací.

però la riquesa dels boscos, l’encert de la in-dústria me-tal·lúrgica i la seua posició durant les guerres mundials va generar un gran excedent de rique-sa. El sentit de la col·lectivitat que tenien, i conser-ven, els va espen-tar a construir una societat on la ri-quesa es reparteix i pot arribar, en major o menor mi-da, a tots. Els suecs i les sue-ques encara con-serven una gran part de l’Estat del Benestar. Encara que tenen una im-portant comunitat immigrada (entre l’11 i el 14%) nave-guen entre la tradi-ció i la modernitat. Demostren un gran sentit de la col·lectivitat i res-pecten molt les normes encara que són, totes, dis-cutides i revisades contínuament. Clara i Júlia han tingut la sort de canviar El Barran-quet, col·legi que enyoren i recorden quasi cada dia, per Rödabergsskolan, un col·legi públic ―on tot és gratuït excepte les activi-

tats extra-escolars― del siste-ma suec orientat a acollir als fills i filles dels inves-tigadors o professio-nals es-trangers que venim a Suècia per a una estada li-mitada. L’ensenyament en Rödabergsskolan és en anglés i obe-eix a un mètode molt flexible i parti-cipatiu amb contin-guts prou diferents als del sistema va-lencià. A Julia li encanta la classe de “Fusta”, on fan pràctiques de fus-teria i a Clara li cri-da molt l’atenció la classe de “Cosir”. Els experiments científics són molt divertits i utilitzen l’ordinador i les noves tecnologies de manera molt integrada. Les dos s’esforcen molt per tal de do-minar l’anglés, que és l’idioma del col·legi i tindre bo-na comunicació amb companys i companyes que han vingut de molts, molts països

des d’Itàlia a Japó, des de l’Índia als Estats Units, Indo-nèsia i… La nostra experi-ència en Suècia és molt bona i enriqui-dora, ja ho hem dit, però els records de Rocafort i de la bona gent d’El Bar-ranquet els tenim sempre molt pre-sents. Sobretot quan miren per la finestra, cau la neu i el termòmetre assenyala -7º o -9º. Després eixim al carrer i tota la vida apareix en suec. Idioma bonic i molt cantaire però més difícil que difícil. I la veritat quan ens atrevim i diem “Per favor, en valencià”, el resultat és que només en una oca-sió ens han dit “Språk svenska, snälla!”.

Pàgina 9

Núm. 10 Curs 2011-2012

Joan Álvarez, Joan Álvarez, Joan Álvarez, Joan Álvarez, Yolanda Andrés, Yolanda Andrés, Yolanda Andrés, Yolanda Andrés,

Clara i JúliaClara i JúliaClara i JúliaClara i Júlia

pics tenen un espai en el nostre qua-dern i en moltes disciplines olímpi-ques. M’agrada molt esta activitat. Hem aprofitat per a re-passar les normes de classe d’edu-cació física i les recomanacions a l’hora de fer es-port; per exemple, la importància d’un bon escalfament. El decàleg del bon atleta olímpic és una bona mostra d’ eixe esperit olím-pic que espenta a ser millor, basant-

ments de l’olimpis-me i algunes curio-sitats sobre la se-nyera olímpica i altres elements del món olímpic (torxa olímpica, mascota, corona d’olive-ra…). També es fa un recorregut his-tòric per les diver-ses edicions de Jocs des de 1980. En cadascuna d’-elles, aprofundim en un dels distints esports olímpics i intentem conéixer millor les seues normes i caracte-rístiques. Els Jocs Paralím-

se en principis tan importants com la igualtat, la supera-ció, l’esforç i el respecte. En estos Jocs Olímpics escolars tenim la nostra pròpia mascota: un polp que en cada tentacle té un ele-ment representatiu d’un esport olímpic distint. Esperem gaudir molt d’eixes olimpí-ades escolars!

Andreu Rueda Andreu Rueda Andreu Rueda Andreu Rueda

Rausell (6é)Rausell (6é)Rausell (6é)Rausell (6é)

Els Jocs Olímpics en Paterna: Projecte educació física 2011-2012

Pàgina 10


Enguany, amb Ra-fa, el nostre mes-tre d’Educació Fí-sica, estem fent una activitat molt interessant que durarà tot el curs. Diversos col·legis participem en uns Jocs Olímpics que es celebraran en Paterna. Tots els xiquets de tercer cicle d’Educació Primària tenim uns quadernets molt xulos on podem aprendre moltes coses sobre l’or-igen dels Jocs Olímpics, els fona-

An

dreu

Rue

da

Gran temporada fins al moment de l’equip l’Aleví del CEIP Barranquet, la plantilla forma-da per 13 juga-dors, 5 nascuts el 2000 i 8 el 2001, han anat de menys a més al llarg de la tem-porada, arribant a aconseguir un nivell de joc molt alt per tractar-se d’una activitat extraescolar. A més a més, com-peteix amb els millors col·legis i clubs de la pro-víncia de Valèn-cia. En la primera fase el nostre equip es va clas-sificar per jugar

les semifinals de la lliga comarcal, quedant 3r d’a-questa lliga, on en alguns partits l’equip es va veu-re afectat per les baixes, ja que alguns dels seus millors jugadors duen a ter-me altres esports que els han impe-dit partici-par en par-tits impor-tants. Es-perem que finalitzen la tempo-rada amb el nivell de joc desple-

gat fins ara i de-sitjant un fructí-fer futur a aquests xicotets jugadors. L’equip Aleví es-tà format per An-dreu, Daniel A., Daniel T., Gui-llem, Tristán,

Resultats bàsquet aleví OAM Barranquet

Pàgina 11

Núm. 10 Curs 2011-2012

Activitats escolars

Jornada 1 2 3 4 5 6 Semifinal 3r i 4t lloc ———— 1 2 3 4 5 6

Partits primera fase OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—Riba-roja B

EDM Paterna B— OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet———— EDM Bétera Riba-roja B—OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet————EDM Patena B EDM Bétera—OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet

OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet————CD Sacre Cor Godella OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—Jóvens L’Eliana

Partits segona fase

OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—EE Alaquàs CD Montesión—OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet

OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—CD Sacre Cor Godella CB Xirivella—OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet

OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—Aleví Roig Massanassa OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—CD Montesión

Resultat 45 – 16 22 - 29 2—0* 27—39 0—2* 22—43 47—54 52—22

2—0* 60—35 64—50 55—49 0—2* 77—32

RESULTATS DE L’EQUIPRESULTATS DE L’EQUIPRESULTATS DE L’EQUIPRESULTATS DE L’EQUIP

* * * * perd l’equip que juga amb menys de 9 jugadors

Borja, Pau, Lu-cía, Sol, Marc M., Blanca, Marc F. i Aitor. En alguns partits també re-forçats pels juga-dors benjamins Gerard i Pedro.

Ivan Garcia Ivan Garcia Ivan Garcia Ivan Garcia (entrenador)(entrenador)(entrenador)(entrenador)

L'equip benjamí està fent una gran temporada ja que no deixen de millorar dia a dia i els resul-tats ho demos-tren. Durant la segona fase l'e-quip està acon-seguint molts bons resultats i

segurament acabarà en la part més alta de la classificació. Cal destacar la gran tasca de Gerard, Pedro i Carlos amb l’e-quip aleví ja que han estat aju-dant sempre que ha sigut

necessari. A la fi m’agradaria dir que aquest equip tindrà molt que dir en el futur al bas-quet de Godella. La plantilla està formada per 15 jugadors; 7 nas-cuts al 2002 (Roberto, Mari-

na, Zaira, Pepe, Ge-rard, Carlos i Pedro) i 8 al 2003 (Nicolás, Miquel, Ro-ser, Julio, Álvaro, Pau-la, Celia i Mireya).

Fernando Fernando Fernando Fernando Melero Melero Melero Melero

(entrenador)(entrenador)(entrenador)(entrenador)

Bàsquet Benjamí OAM Barranquet

Pàgina 12


Jornada

1 2 3 4 5 6

Partits primera fase

OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet—CD Sacre Cor OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet———— Mas Camarena EBD Desemparats—OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet CD Sacre Cor ————OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet EDM Bétera—OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet

Mas Camarena————OAM BarranquetOAM BarranquetOAM BarranquetOAM Barranquet

Resultat

48 – 41 56 – 24 2 – 0* 20 – 41 73 – 16 28 – 68

RESULTATS DE L’EQUIPRESULTATS DE L’EQUIPRESULTATS DE L’EQUIPRESULTATS DE L’EQUIP

* * * * perd l’equip que juga amb menys de 9 jugadors

Iniciem la tem-porada de bàs-quet amb Juan-vi de formador i amb els nostres xiquets i xique-tes als entrena-ments del pati de l’escola. El fred típic de l’-hivern no evita que comencen a saber que es bota amb les dos mans, els canvis de mans, el moviment sense pilota, perseguir a l’a-atacant amb i

sense baló de l’equip contrari, llançar amb ca-mes a més de braços, els pas-sos d’entrada a cistella... Tot un món que els in-teressa i per això ho aprenen tan ràpid que quan juguem el primer partit al pavelló de Go-della contra el col·legi veí de Cervantes, els guanyem amb un triple al dar-rer minut. Al

segon partit, un mes després al Cervantes, els guanyem amb marcador més ampli, però per damunt de tot i més important, aportant tots els jugadors i juga-dores un gran esperit d’equip. El futur d’un esport sa, asse-gurat a El Bar-ranquet!! Juanvi Garzón Juanvi Garzón Juanvi Garzón Juanvi Garzón (entrenador)(entrenador)(entrenador)(entrenador)

Bàsquet pre-benjamí OAM Barranquet

Pàgina 13

Núm. 10 Curs 2011-2012

El futur

d’un esport sa,

assegurat a

El Barranquet!!

Contes amb consciència: 2n cicle Educació Primària

Pàgina 14


Creació

portaments dels personatges... Les nostres mes-tres ens han ajudat a esbrinar contra-valors o idees no molt positives, in-justes, irrespectu-oses,… que podien transmetre alguns d’eixos contes i, amb tot, hem aprés a ser un poquet més crítics amb el

que hem llegit. No tot és bo, no tot s’ha de fer valdre com model, encara que hem d’apren-dre a conviure amb tot. Una de les bones coses que hem descobert és que els personatges dels contes es mantenen en for-ma practicant es-

ports o disciplines diverses que els ajuden a mantindre el cos i la ment en un bon i saludable estat. Presentem, com aportació a la re-vista de l’AMPA, alguns dels perso-natges i la seua particular manera de recuperar-se de tots els maldecaps que els produeixen les situacions tan estressants que han de viure a les històries que pro-tagonitzen.

Aquest curs ha for-mat part del nostre treball una propos-ta en la qual ens hem apropat al món dels contes tradicionals. N’hem llegit al-guns, els hem il·lustrat, hem com-provat la seua es-tructura, hem ana-litzat alguns com-portaments dels

Maria torra castanyes

ajupida al seu seient;

Si arriben les Olimpíades

amb la torxa ix corrents

La Castanyera millor

per la torxa enarborar:

del FOC ens dóna calor

i LLUM per alt arribar

Rínxols d’Or i el Soldadet

han fet un bon maridatge

dedicant-se amb gran plaer

a l’artístic patinatge

Pàgina 15

Núm. 10 Curs 2011-2012

Sorteja els arbres del bosc

practicant cursa

d’obstacles;

Caputxeta fuig del llop

Pinotxo té un nas molt llarg,

tantes mentides ha dit...!

Li’n queda un regust amarg

i es mostra molt penedit S’ha creat amb plastilina

un estètic i nou nas

perquè llança javelina

amb el que tenia abans

Un bon salt de longitud

ha fet que guanyara l’or,

un gran rècord ha batut

i està, de content, que es mor

Seran les Botes del Gat

que un poquet de màgia tenen?

O que per fi, i al remat,

guanyen els que molt entrenen?

Pàgina 16


Els germans Hansel i Gretel

practiquen la caminada,

deixen caure pedretes

i asseguren la tornada

Els seus pares els motiven

posant-li gran dinamisme

sovint al bosc els envien

perquè facen senderisme

La Ventafocs molt assaja

fent-ho davant del mirall

i, per a ballar, es posa

sabatetes de cristall

El ball de saló també

és molt sana disciplina,

en forma el cos li manté

i la conserva divina

L’aneguet lleig té un complex

i un dia, al mirall del llac,

de signe ha vist el mirall:

l’aquagym l’ha transformat

Pàgina 17

Núm. 10 Curs 2011-2012

D’Hamelín vingué un flautista,

la marató practicava,

era músic i esportista

i a ratetes entrenava

Ara rates i persones

manifesten amb raó

que els ve de gust i és molt

sa practicar la marató

Els nostres músics de Bremen

ens demostren ser artistes

i un aplaudiment obtenen

per ser bons equilibristes

El llenyataire del conte

sense dubte, ja ho veureu,

assajant guanyarà prompte

d’aizkolari un bon trofeu

Ara més que mai, doncs vivim el pre-sent i la realitat és esta i no cap altra, GRÀCIES a l’A-MPA per poder mantindre aquest mitjà de comunica-ció: lliure, creatiu, nostre i en valen-cià. La XXVa Trobada d’Escoles en Va-lencià, malgrat els entrebancs de l’-administració edu-cativa i el descon-cert entre el sector docent s’ha cele-brat el 13 de maig a València. El ma-nifest de la Federa-ció de L’Escola Valenciana duu per títol NO A LES RETALLADES, SÍ AL VALENCIÀ, crec que la fita pel 2012 necessita de la nostra empenta i continuar enda-vant amb les rei-vindacions que fan possible una esco-la pública, valenci-ana i de qualitat. Tothom des de la nostra diversitat podem contribuir a fer un món millor, sens dubte. Per promoure en-contres entre la nostra comunitat educativa m’a-

trevisc a fer-vos còmplices d’una de les meues re-cents lectures del pianista, director d’orquestra i entre d’altres guardons, ambaixador per la pau de les Nacions Unides, Daniel Ba-renboim que diu: “La ideologia, en qualsevol de les seves manifestaci-ons, no pot ser mai l’expressió d’una idea; és únicament el vehicle que per-met portar-la a ter-me. No hi ha cap idea que hom puga dur a terme en tots els seus aspectes a l’hora, de la ma-teixa manera que un intèrpret només aconseguirà pre-sentar determinats aspectes de la mú-sica en una matei-xa interpretació, però no pot ex-pressar tot el que conté la partitura. No hem de confon-dre l’essència des-til·lada d’una idea, que és infinita, amb la seva execu-ció, que és finita. L’ESSÈNCIA D’U-NA IDEA NO ESTÀ SUBJECTA ALS CANVIS DEL TEMPS, MENTRE

QUE LA SEVA EXE-CUCIÓ ÉS VARIA-BLE I DEPÈN DEL TEMPS, DE LA PERCEPCIÓ I DE LA COMPRENSIÓ” (pp. 56-57, El so de la vida, Ed. 62). Per a mi és alta-ment motivadora una de les accions promogudes per la FEVE i és LA GIRA on la música jove i en Valencià diu coses tan engres-cadores com es-tes: SOM DE LA PELI-TRUMPELI (Grup musical del Camp del Túria: RAPSO-DES, “Contes Per Versos”) Els adults són sers avorrits, amorfos, adúlters, predicti-bles, plens de rà-bia i resquemors. Jo no vull ser com ells, vull seguir so-miant amb boes que traguen ele-fants, i tindre els teus ulls prop, i viure a prop del mar, i alterar els pulsos amb les ri-ses, i passejar mi-rant al cel. I no tin-dre por, tinc tanta por de ser com ells.

Sí al valencià, no a les retallades

Pàgina 18


Opinió:

Encarna Martínez Martínez, Encarna Martínez Martínez, Encarna Martínez Martínez, Encarna Martínez Martínez,

mestra de música

i directora del CEIP

El Barranquet

“endavant amb les

reivindicacions

que fan possible

una escola

pública,

valenciana i de

qualitat”

Al caure la nit, fosca i pesada nit

Tomeu torna de currar en un cutre baret Cuina entre olles fang

Tomeu arriba a casa banyat en plors de

sal

No sap si ha sigut la ceba o el forat que

porta al cor

Es deixa caure al sofà, tot és dolor

La nit es fa més fosca al recordar

La nit es fa més fosca a aquesta banda

del mirall

L’Albert retalla fotos paraules, i paperets,

guardats en caixetes plenes de dibuixets.

als dies de lluna clara obre una a una cada caixa.

Barreja lletres amb màgia, i amb extravagància

Inventa contes curiosos sense sentit,

i quan prenen forma algo es remou al seu esperit De nit parets estucades que es transformen en muralles empaperades

Pintades amb llunyanes històries inventades

Son pare mai va entendre que vullgués ser domadora.

On anava aquella xiqueta de cabells rulls i veu ronca?

I el seu somni va quedar amagat,

sa mare la volia casada i amb els nanos enredant.

Però Fabiola viu sola, i amb el seu gat,

i curra amb les tisores a la pelu del mercat i a les nits somnia que vist de colors,

i que amb cançonetes adorm als lleons

ses a una persona adulta: a aconten-tar-se sense motiu, a estar sempre amb alguna ocupa-ció i exigir amb to-tes les seues for-

APA!!! TORNEM-SE UNA MICA MÉS JOVES I atenent a les persones sesu-des crec en “una xiqueta/xiquet pot ensenyar tres co-

ces allò que desit-ja”. Gràcies. Salut!!!!!

EncarnaEncarnaEncarnaEncarna

Pàgina 19

Núm. 10 Curs 2011-2012

Manifestació per l’Escola pública a Burjassot al febrer de 2012

Sembla que va ser ahir la primera ve-gada que vaig par-ticipar en les Tro-bades d’Escoles en Valencià i ja han passat 16 anys des d’aquella primera vegada, que va ser al poble de Silla l’any 1996. I mal-grat que encara no tenia filla, ni forma-va part de la comu-nitat escolar, ni era conscient què significava real-ment açò de les Trobades d’esco-les en valencià, vaig anar. Primer per inèrcia (bé, com una activitat més a fer el diu-menge), perquè un amic ens havia convidat, i a vega-

des no pots dir tan fàcilment no als amics, i més quan ens havia parlat molt bé d’aquest esdeveniment; i segon per curiosi-tat, perquè jo volia vore què volen, què demanen, què fa aquesta gent de les escoles en va-lencià, i em vaig sorprendre molt, però que molt gra-tament. Recorde un drac, un súper drac que recorria els carrers de Si-lla; recorde colors, molt de color, tot era ple de color i de xiquets i xique-tes que anaven per tot arreu i eixien de qualsevol lloc. Re-corde música, can-

çons i el ball dels bastons de Silla (totalment nou per a mi). Ho recorde com un dia alegre, feliç, divertit…, i amb molt de sol (sempre fa molta calor en les troba-des). No sabia que hi havia tanta gent implicada, tanta gent a favor d’una escola pública, de qualitat i en valen-cià, no sabia de tant d’altruisme i voluntarietat… I ací ens trobàrem amb els amics i amigues de Go-della i Rocafort (Joan i Heidi, Pilar i Josep Maria, Auxili i Joan Lluís, Vicen-ta i Voro) que eren del Col·le de “El Barranquet”, i que llavors formaven part de l’AMPA, i que tenien els fills i les filles escolarit-zats en aquesta escola tan xicoteta i familiar. I acabà-rem dinant amb ells, a la paradeta del col·le, com 9 anys després hem fet tantes altres vegades. Va ser com una premoni-ció…, perquè mai havia pensat que jo formaria part d’eix-a AMPA i que

25 anys d’Escoles en Valencià

Pàgina 20


“s’ha fet molta

feina a favor de

la llengua, però

també crec que

encara s’ha de

continuar

treballant”

Activitats

la meua filla acaba-ria anant a aquesta bonica escoleta que tenim a dos pedalejades de casa.

Crec que al llarg d’aquests 25 anys s’ha fet molta feina a favor de la llen-gua, però també crec que encara s’ha de continuar treballant. És més, crec que s’ha de treballar sempre, que açò és una de les coses intrínse-ques que tenen les llengües minorità-ries, si no volem perdre-les, si no volem que caiguen en l’oblit, si no vo-lem que algun dia deixen d’existir, que desapare-guen. És com l’an-imació a la lectura, no podem fer una vegada a l’any una súper campanya

d’animació lectora si després durant la resta del temps no motivem, no animem, no par-lem, no recoma-nem, no llegim lli-bres. D’igual ma-nera passa amb les Trobades, no podem fer una gran trobada a l’any de totes les escoles en valen-cià de totes les comarques amb uns magnífics ta-llers, si després durant la resta de l’any no uti-litzem la nostra llen-gua com deia l’es-lògan “a casa, al car-rer, al tre-ball, sempre en valen-cià”. Hem de parlar en valencià, hem de lle-

gir en valencià, hem de viure en valencià, hem de ballar en valencià, hem d’escriure en valencià, hem d’-escoltar en valen-cià…, si volem que la llengua continue viva i en actiu.

BONA TROBADA!

Antònia TàrragaAntònia TàrragaAntònia TàrragaAntònia Tàrraga(mamà de (mamà de (mamà de (mamà de

Verònica, 5é curs)Verònica, 5é curs)Verònica, 5é curs)Verònica, 5é curs)

Pàgina 21

Núm. 10 Curs 2011-2012

Primer vull recor-dar qui era aquest mestre valencià a qui nosaltres admi-rem molt. Fuster va nàixer a Sueca en 1922 i va morir en 1992. És el millor assa-gista del nostre país, un mestre dels aforismes. És l’home que ens posà l’espill perquè ens mi-rarem, nosal-tres, els valen-cians. Joan Fus-ter ha segut una figura clau en el nacionalisme valencià con-temporani i en la definició dels Països Cata-lans. Va escriu-re un ampli ventall d’aforismes, d’arti-cles i d’assajos que encara són actuals.

Nosaltres, els valencians és una obra clau per a la socie-tat valenciana. El llibre més emblemàtic de Joan Fuster va ser un llibre

d’encàrrec. L’e-ditorial Edicions 62, el va traure al mercat el dia de Sant Jordi de 1962. L’èxit de venda i de crítica fou de tal

magnitud que mar-cà el futur de l’e-ditorial que es ficà entre les tres més importants de llen-gua catalana. Els fundadors de l’ed-itorial li proposa-ren que el títol fora “Nosaltres, els ca-talans” però ell va preferir marcar les seues arrels. Fus-ter va utilitzar la

per posar en ordre les seues idees, molt ben documen-tades i relaciona-des entre si, con-tribuint a la reno-vació del pensa-ment polític valen-cià. Va cobrir el buit bibliogràfic que hi havia i ens va regalar un instrument mag-nífic. L’objectiu del present escrit és familiaritzar la gent jove amb l’obra de l’esc-l’escriptor suecà i fer-li un home-natge humil a un dels nostres pa-res. Res serà suficient per tor-nar-li tot el que li

devem però cal seguir lluitant per situar-lo al lloc que es mereix. Els va-lencians no som un país desmemoriat. Marc Ferrer (5é)Marc Ferrer (5é)Marc Ferrer (5é)Marc Ferrer (5é)

Rebeca (2n)Rebeca (2n)Rebeca (2n)Rebeca (2n) Carles (3 anys) i Carles (3 anys) i Carles (3 anys) i Carles (3 anys) i

Susana MontañanaSusana MontañanaSusana MontañanaSusana Montañana

Nosaltres, els valencians (1962—2012)

Pàgina 22


Bibliografia:

Joan Fuster. Nosaltres, els Nosaltres, els Nosaltres, els Nosaltres, els

valenciansvalenciansvalenciansvalencians, La butxaca,

Edicions 62, Barcelona.

L’informatiuL’informatiuL’informatiuL’informatiu:

www.linformatiu.com

Memòria

Ara fa 50 anys de la primera edició de l’obra més coneguda de Joan Fuster

FLASHMOB de l’AMPA d’El Barranquet (en projecte)

grans i menuts, mares, pares, mes-tres i tots els fami-liars que ho desit-gen. Al mes de desem-bre vos demanà-rem que participà-reu en l’elaboració al blog de l’AMPA, però encara que la resposta no ha se-gut multitudinària, el projecte conti-nua endavant grà-cies a Conxa Be-net, Alma, Daniel Vanaclotxa, Antò-nia Tàrraga i Susa-na Montañana (membres de l’AM-PA) amb especial col·laboració d’-Empar Lorente a la coreografia (mare d’Emma de 3 anys) i Eduard Ramírez com a relacions públiques (pare de

Marc de 3 anys). Cal esmentar els nostres xiquets que són la peça clau del ball i que han practicat molt i han aportat idees essencials per a la seua elaboració. La cançó va ser elegida per decisió unànime. És “La La La La FlamaFlamaFlamaFlama” del grup valencià ObrintObrintObrintObrint PasPasPasPas, amb una lletra molt significativa que podeu trobar al darrere de la nostra carpeta de les trobades d’en-guany. Ara ens toca parti-cipar a tots. Apren-dre el ball i gaudir a la gravació final. Esperem la vostra participació i que vos agrade la pro-posta.

Aquest any estem realitzant un nou projecte innova-dor. Des de l’AMPA ha sorgit la idea de fer un FLASHMOBFLASHMOBFLASHMOBFLASHMOB del Barranquet, ja que el LIPDUB de l’any passat va ser tot un èxit. A l’assemblea ge-neral de l’AMPA es va proposar per a aquest curs acadè-mic 2011-2012 gra-var un FLASHMOB FLASHMOB FLASHMOB FLASHMOB al col·legi. El FLASHMOBFLASHMOBFLASHMOBFLASHMOB con-sisteix en la grava-ció d’un ball multi-tudinari que es fa-rà a l’escola. Enca-ra no tenim data concreta. Elabora-rem una coreogra-fia senzilla en la qual podem parti-cipar tots els xi-quets i xiquetes,

Pàgina 23

Núm. 10 Curs 2011-2012

La cançó triada

és “La Flama”

del grup valencià

Obrint Pas

Portada de l’últim disc

(llibre-disc) d’Obrint Pas:

Coratge Coratge Coratge Coratge (2011)

Activitats

Aquesta és, amics i amigues, la histò-ria de Petit-Falcó, un petit indi alegre i valent, que duia un arc amb fletxes, i sempre anava feliç i content. A Petit-Falcó li agradava molt anar a escola, tant com xuclar una piruleta de coca-cola. Sempre juga-va amb els seus amics: Petitindi, Pastoret, Dit-gros, John Brown i Serpeta, Solsolet, Pinxo, Panxo i Joan Pe-tit... Què divertit! Tots eren apatxes de la tribu del Gran Sol. Tocaven els instruments que havia dut un do-nyet bo: pals d’aigua, flautí, pan-dereta, i fins i tot, un tambor. Quan eixien al pati es llançaven pels tobogans morat i roig. De cap, de cul, d’esquena o de panxa. D’un en un, de dos en dos, de tres en tres o de tots en tots. Ai, amics, eixos tobo-gans eren màgics, especialment el roig, que com ana-va molt ràpid, era meravellós!

Un dia nuvolat i amb un vent que et deixava despenti-nat, va ocórrer el més inesperat: un desastre! – crida-ven alguns–, una catàstrofe! – crida-ven altres–, Serpe-ta plorava, Dit-gros no saludava, Pan-xo punxava a Pinxo i Joan Petit no ba-llava. Era això pos-sible? Es deia Petit Falcó. Estan tots atabalats, què pot ser tan terrible? Un donyet roí, que duia tisores, va arribar de sobte quan tots estaven distrets. El donyet va tallar i retallar, per ací i per allà. I talla que te talla, talla que te tallaré va endur-se a la mestra Hau-José. Com havia sigut això? On ha anat la mestra Hau-José? Preguntaren els xiquets. La mestra Mari-Hau els va explicar que el donyet roí s’havia dut a la mestra a l’atur. A l’atur? –preguntà Petit-Falcó– i quin lloc és eixe? Anem i segur que la recu-perem! Un altre dia que

tots volien cantar, anaren a la classe de música; quin concert preparari-en! Joan Petit ba-llaria, John Brown tocaria el pal d’aigua, Dit-gros el tambor, Petitindi la pandereta i la res-ta cantaria. Però una sorpresa

ben grossa els hi esperava, que els instruments no es-taven...Ai amics, quina tristesa! Ser-peta plorava, Dit-gros no saludava, Panxo punxava a Pinxo i Joan Petit no ballava. Era ai-xò possible? Es deia Petit Falcó. Estan tots ataba-lats, com ha passat açò tan i tan horri-ble? El donyet roí, que duia tisores, va tallar i retallar, per ací i per allà. I talla que te talla, talla que te tallaré va endur-se tots i tots els instruments. On han anat els instruments?

On ha anat el tobogan roig?

Pàgina 24


Dibuix de Júlia

(3 anys)

Dibuix d’Hèctor (3 anys).

Totes les il·lustracions del

conte representen Petit

Falcó imaginat pels xiquets i

xiquetes de 1r d’infantil

“El donyet roí, que

duia tisores, va

tallar i retallar, per

ací i per allà”

Idea original:

Nico Mesejo i DíezNico Mesejo i DíezNico Mesejo i DíezNico Mesejo i Díez,

Carlos Mesejo ConejosCarlos Mesejo ConejosCarlos Mesejo ConejosCarlos Mesejo Conejos

Text:

Carlos Mesejo Conejos,

Merxe Díez i GalindoMerxe Díez i GalindoMerxe Díez i GalindoMerxe Díez i Galindo

Creació

Preguntaren els xiquets. La mestra Mari-Hau els va explicar que el do-nyet roí se’n va dur els instruments, qui sap on?. Doncs jo sí ho se –cridà Petit-Falcó– estan a l’atur amb la mestra Hau-José!. Anem i segur que els recuperem! Un dia assolellat, després de l’esmorzar, Mari-Hau i la tribu del Gran Sol eixien corrents al pati: l’últim que isca és un indi pelat! Ja veus quina sor-presa, no hi havia tobogans... Ai amics, una altra tristesa! Serpeta plorava, Dit-gros no saludava, Pan-xo punxava a Pinxo i Joan Petit no ba-llava. Era això pos-sible? Es deia Petit Falcó. Ja estan tots atabalats!. Açò és impossible! El donyet roí, que duia tisores, va tallar i retallar, per ací i per allà. I talla que te talla, talla que te tallaré va endur-se els tobo-gans on ell va vo-ler. Segur que va dur els tobogans a l’-atur, amb els ins-

truments i la mes-tra Hau-José. Anem i segur que els recuperem! –cridava Petit-Falcó que, aquesta vega-da, també plorava. La mestra Mari-Hau, que no volia veure als indis tris-tos, va buscar al seu llibre màgic la solució: ja està, demà anirem d’ex-cursió! Eixiren molt contents, cantant i ballant la seua cançó: “Som els indis apatxes de la tribu del punxó... ...venim amb els nostres tratges a començar la fun-

ció”.

Petit-Falcó no can-tava perquè enca-ra estava un poc trist. De sobte, ar-ribant a un parc prop de l’horta, Petit-Falcó va es-coltar una música molt dolça. Ho cre-ieu o no hi va veure a Hau-José, tocant el flautí, somrient i amb una bonica disfressa! Serpeta cantava, Dit-gros

saludava, Pinxo punxava a Panxo i Joan Petit ballava. Era això possible? Es deia Petit Falcó. Ja estan tots emo-cionats i riuen! Quina preciositat! I al crit de Mar-Hau ‘som la tribu dels apatxes’ tots balla-ren, junts i al mun-tó, al voltant d’una gran foguera, i així acabà la funció. Fi (per als xiquets)Fi (per als xiquets)Fi (per als xiquets)Fi (per als xiquets) Divuit mesos des-prés de defensar la seua Tesi Doctoral a la Facultat de Ciències Biològi-ques, Petit-Falcó continuava a l’atur. Havia descobert un nou medica-ment que restaura-va les alteracions cognitives i motors en rates amb ence-falopatia hepàtica. Prometedor. Mal-grat això, va anar a l’atur i va conèixer al donyet de les tisores. Just al seu moment més pro-ductiu. Un dia, avorrit de buscar feina per internet es va cla-var al Facebook. Per casualitat, mentre escoltava una cançó a la rà-dio va llegir una publicació al mur

Pàgina 25

Núm. 10 Curs 2011-2012

Dib

uix

de

Ma

rc

Gu

era

u (

3 a

nys

)

de la seua amiga Serpeta que deia: la merda se’ns menja. (Escolteu la cançó, si podeu, mentre Llegiu el que que-da: http://www.youtube.com/watch?v=xM1MzpWaddQ ) Petit-Falcó va tin-dre una revelació. Aniria a Barcelona a buscar-la. Anys després, els dos a París, van patentar el medi-cament treballant per a L’Institut Pasteur. França guanyà milers de milions. A Serpeta i Petit-Falcó els van premiar amb una medalla. Van cele-brar-ho brindant i emborratxant-se en un parc amb un tobogan roig. Plo-raren. Es besaren. Per sort, el donyet de les tisores no els llevaria mai l’a-mor.

Fi (per als no tan Fi (per als no tan Fi (per als no tan Fi (per als no tan xiquets)xiquets)xiquets)xiquets)

Dib

uix

de

Mir

eia

(3 a

nys

)

Al 1985 començà el projecte de les Trobades com en-contre d’aquelles escoles pioneres que començaren a fer escola en va-lencià i que era la forma de fer visible que era el millor pels nostres fills i filles. Benifaió i La Xara obriren aquest espai amb la complicitat del professorat i les famílies i sols dos anys després obri-ren comarques com l’Alcoià, la Vall d’Albaida, les comarques de Castelló, la Safor. Les escoles de l’H-l’Horta Nord, Horta Sud, Camp de Mor-vedre, Camp de Túria i València ciutat també s’apl-egaren en la pri-mera Trobada fa 25 anys a Manises. El creixement és exponencial i fa que més de 220.000 persones participen al llarg de la primavera en 19 Trobades co-marcals rodant per pobles i ciutats del País, sense mirar quin és el seu go-vern, la llengua és patrimoni ―encara

que a alguns no els agrade― dels ciu-tadans i ciutada-nes valencianes.

― Quin ha estat l’assoliment més importat de les Trobades, del que ens pugam sentir particularment or-gullosos?

Pense que són unes fites marca-des en el calenda-ri, en ple procés de

matriculació que fan de referent i publicitat per ani-mar les famílies a matricular en va-lencià, però la Tro-bada avui és un dia important, es pre-para al llarg de tot el curs, es crea una comissió orga-nitzadora compo-sada per les esco-les i instituts del poble on es fa. Aquest projecte va acompanyat des de fa 14 anys del

Sambori, avui és el concurs literari amb més partici-pants anuals a ni-vell europeu, més de 90.000 xiquetes i xiquets, més de 1.000 centres es-colars i instituts i més de 3.000 mes-tres. Al llarg del curs incorporem el concurs del cartell de la Trobada, ani-macions lectores, concert de música, cinema en l’escol-a... Una sèrie de programes i ser-veis per viure en la nostra llengua, i si tinguérem una Ge-neralitat Valencia-na a l’alçada del seu poble, utilitza-rien i protegirien la nostra llengua i cultura com a pa-trimoni de tots i totes. És per això que continuarem fen trobades, con-certs, cinema, vo-luntariat... Amb protagonisme de la ciutadania fins que assolim els objec-tius compartits.

― Com valoreu la participació de l’-escola El Barran-quet en les Troba-des de l’Horta?

“Entre totes i tots fem possible el projecte”

Pàgina 26


Àngel Martí CarbonellÀngel Martí CarbonellÀngel Martí CarbonellÀngel Martí Carbonell,

portaveu actual d’Escola

Valenciana i president de la

Coordinadora pel Valencià

de l’Horta Nord

(entitat federada amb

Escola Valenciana)

“Continuarà el

protagonisme de la

ciutadania fins que

assolim els objectius

compartits”

Entrevista

Ve de molt lluny i és enriquidora, les famílies participen venent i comprant samarretes, rifa, en el concurs del cartell, en el Sam-bori... I a més per-sones de l’escola han fet de la Dansà un exemple per a la Comarca.

― Quina valoració feu del decret de plurilingüisme del govern valencià?

L’esborrany del decret de plurilin-güisme té moltes mancances, no assegura el conei-xement del valen-cià en els diferents programes curri-culars, la realitat és que sols els programes d’im-mersió i el d’ense-nyament en valen-cià ho fan. Si a més es vol incorporar com a mínim una llengua estrangera cal dotar-se d’uns mitjans mínims (formació, materials...) que puguen fer de l’escola un sistema d’aprentatge de les llen-gües oficials, i

afavorir el valen-cià com a llengua minoritzada que és, que incorpore la llengua estran-gera a partir dels quatre anys amb un entorn de re-colzament ade-quat. A partir del segon cicle de pri-mària, incorporar el castellà, perquè sols així els nos-tres fills i filles se-ran realment bilin-gües amb una ba-se útil i bona de llengua estrange-ra. En la Secundà-ria ja es podria tenir una altra perspectiva amb la catalogació en valencià de tots els llocs de treball i realment poder parlar-ne, de do-nar parts curricu-lar en llengua es-trangera. No obli-dem que l’actual

sistema va tindre un con-sens –sense cap vot en con-tra– i és el que dema-nem, per això Es-cola Va-lenciana junt a les Universitats Públi-ques Valencianes feren un document pedagògic i cientí-fic que avui quasi tots acceptem com a índex de treball.

― Vivim temps difí-cils per al finança-ment. Això motiva la campanya “Fes-te amic o amiga d’escola valencia-na per 1 euro a la setmana”?

Pàgina 27

Núm. 10 Curs 2011-2012

Vivim temps molt complicats, Escola sempre ha fet par-tícip la societat, que entre totes i tots fem possible el projecte, experièn-cies com les sa-marretes, les rifes, materials han fet tindre un autofi-nançament molt important, però avui demanem més ajuda, sabem que gràcies a milers de persones el projec-te és viu, però cal blindar-lo i la cam-

panya per ser amiga o amic d’Esc-ola Valenci-ana és el nostre repte de cara al futur.

Sonsoles Sonsoles Sonsoles Sonsoles Girón Girón Girón Girón

(mare de (mare de (mare de (mare de Teo, 3r Teo, 3r Teo, 3r Teo, 3r

d’infantil)d’infantil)d’infantil)d’infantil)

Pàgina 28


Un any més, l’empresa Docendo i l’OAM, gestionen i desenvolupen, amb la coordinació i supervisió de l’AMPA, les activitats extraescolars durant el curs. En aquest curs, par-ticipen un total de 119 alumnes; 72 en diferents activitats i 47 en Bàsquet.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS CURS 2011–2012

L’activitat del Bàsquet Bàsquet Bàsquet Bàsquet ssss’imparteix els dimecres de 12.30 a 13.30h i els divendres de 15 a 17h. Per la gran demanda d’aquesta activitat tam-bé ha estat necessari formar tres grups. Hi participen un total de 47 xiquets/es en tres cate-gories; pre-benjamins, benjamins i alevins. (informació pàgs. 11-13)

Agraïm a l’equip directiu del centre, que ens deixe fer ús de l’aula de 3 anys i de l’aula multiusos per a l’-activitat de cultura anglesa, el pàr-quing exterior per a l’activitat Multi-esport i una aula en cas de mal orat-ge, per al grup de Bàsquet, ja que sense aquestes instal·lacions hague-ra estat molt complicat el desenvolu-pament de les activitats. La deman-da d’activitats cada any és major i en alguna activitat alguns alumnes s’-han quedat en llista d’espera. Com que no disposem de les ins-tal·lacions suficients per a poder ampliar activitats, us recordem que es fixa una data en què arrepleguem les inscripcions per ordre d’arribada i, per tant, cal que com més aviat apunteu als vostres fills millor, si vo-leu tindre la plaça assegurada. Des de l’AMPA seguim treballant per a millorar les activitats i el benestar de tots els vostres xiquets i xiquetes.

Les activitats extraescolars dels divendres són: Grup InfantilGrup InfantilGrup InfantilGrup Infantil - Música i Moviment de 15 a 16 h i Cultura Anglesa de 16 a 17 h. (15 xiquets/es) - Cultura Anglesa de 15 a 16 h i Hort ecològic de 16 a 17 h. (13 xiquets/es) - L’hora del conte i teatre de 13.30 a 14.30h. (15 xiquets/es.) Grup PrimàriaGrup PrimàriaGrup PrimàriaGrup Primària - Multiesport de 15 a 16h. i Teatre de 16 a 17h. (15 xi-quets/es) - Taekwondo de 12 a 13h. (14 xiquets/es)

Pàgina 29

Núm. 10 Curs 2011-2012

En aquesta activitat no-més treballen els més xicotets del cicle d’-Infantil. Per això, la nos-tra horta és molt més xicoteta que en anys an-teriors. Resulta molt complicat fer algunes tasques amb xiquets tan menuts i és molt costós mantindre en bones con-dicions, un hortet més gran. Ana, és l’educa-educadora de l’assoc-associació Sembra en Saó que ha plantat amb els xiquets llavors de ra-ves, lletugues i cebes. També han treballat la terra amb ferramen-tes infantils, han aprés a adobar i a regar. Quan el clima ha estat advers, han pintat fitxes i cartells d'hortalisses i fruites a l'aula. Estant aprenent a treballar en equip, a cuidar les plantes i a ser respectuosos amb la natura i volem fer-los sentir interés , preocu-pació i respecte pel medi ambient. També han “apanyat” un po-quet al pobre “Pinxo” , el nostre espanta pardals, que estava un poquet “malferit”...

Gemma Peris és la monitora d’-aquesta activitat i la de l’hora del conte i teatre. Aquesta activitat té com a finali-tat descobrir la llengua anglesa utilitzant recursos didàctics com les cançons i chants (que desen-volupen la comprensió i la pro-ducció oral), els jocs d’acció que consoliden el vocabulari après, fitxes de treball per a acolorir, etc. Però el més important, és que el xiquets i xiquetes tinguen una actitud positiva respecte a la llengua anglesa, que estiguen motivats i que l’aprenguen d’una manera divertida.

Hort EcològicHort EcològicHort EcològicHort Ecològic

Funny EnglishFunny EnglishFunny EnglishFunny English

Aprenen a treballar

en equip, a cuidar les

plantes i a ser

respectuosos amb la

natura, i volem fer-los

sentir interés i

respecte pel medi

ambient

Pàgina 30


Ana, durant el primer trimestre i Vicente,

segon i tercer trimes-tre, han desenvolupat

l’activitat multies-port. Ací tractarem de conèixer tres esports diferents:

atletisme, patinatge i voleibol, cadascun

d’ells, durant un dels trimestres del curs.

Els alumnes realitzen un treball progressiu per conèixer el propi cos i les seues possi-bilitats de moviment a través del joc, la música i els ritmes. Valentina és l’educa-dora que els ensenya els exercicis de coor-dinació motriu, jocs d’expres-sions faci-als, danses i balls.

Música i movimentMúsica i movimentMúsica i movimentMúsica i moviment

MultiesportMultiesportMultiesportMultiesport

Jacobo és el monitor de teatre. Ja vàrem gaudir al primer trimestre d’una represen-tació teatral i ara tots preparen l’obra de final de curs «Els animalets del Paradís», on els alumnes es convertiran en anima-lets que han de salvar... Però no us conten res més!! Heu d’anar a veure l’obra que, de segur, us sorprendrà.

El teatre ajuda a desenvolupar l’expressió verbal i corporal, estimular la seua capaci-

tat de memòria i la seua agilitat mental. També augmenta l’autoestima, aprenen a conviure en grup, coneixen i controlen les seues emocions, descobreixen el que és la

disciplina i la constància en el treball, a més de moure’s entre el públic.

TeatreTeatreTeatreTeatre

Pàgina 31

Núm. 10 Curs 2011-2012

Gemma Peris és també l’educadora de l’Hora del Con-te. Ací es conside-ra fonamental tre-ballar sobre activi-tats que estimulen la comunicació i el respecte dins el

grup, així com jocs que potencien la curiositat. Els

alumnes han tre-ballat l’expressió corporal amb jocs dramàtics, imitaci-ons i escenificació

de contes.

S’ha comprovat que els xiquets i xiquetes que senten contes de forma freqüent acon-segueixen un major desenvolupament de totes les funcions lingüístiques i adquireixen

les ferramentes necessàries per iniciar amb èxit la lectura.

Jacobo i els

xiquets i xiquetes

de l’activitat de

teatre

Hora del conte i teatreHora del conte i teatreHora del conte i teatreHora del conte i teatre

Pàgina 32


TaekwondoTaekwondoTaekwondoTaekwondo

Al blog de l’AMPA http://elbarranquet.blogspot.com.es/ trobareu més fotografies dels vostres fills i filles en totes les activitats extraescolars.

Amparo Porras, mare d’Alba OrtolàAmparo Porras, mare d’Alba OrtolàAmparo Porras, mare d’Alba OrtolàAmparo Porras, mare d’Alba Ortolà

(3r de primària)(3r de primària)(3r de primària)(3r de primària)

Jesús Ruano és el monitor d’arts marcials. Pretén amb la pràctica de diferents tècni-ques de braços, puntillons i despla-çaments, que els alumnes coneguen les seues habilitats i capacitats físi-

ques tot potenci-ant la seua laterali-tat, coordinació i control de l’espai, sense oblidar la diversió i la motiva-ció, que fa als alumnes passar una estona agra-dable. El Taekwondo consta de tècni-ques de defensa

personal molt vari-ades com agarres, bloquejos, luxaci-ons o agranats. La formació bàsica del taekwondo, és preferentment per defendre’ns, no per atacar. És un canalitzador en el maneig de l'agres-sivitat per no exer-cir la violència.

Pàgina 33

Núm. 10 Curs 2011-2012

Ingredients:

Tres notes musicals

Fulles d’un arbre d’escola

Cabell de mestre o mestra

Unes tisores de xocolata

Un redolí de xiquet

Una gota de suc d’anglés

Tres lletres de mel: M de

màgia, L de lleialtat, i T de

transparència

Havia una vegada una escoleta d’un poble de l’horta com molts altres de València, tots els mestres i els xiquets anaven contents a aprendre i a experimentar en l’-aprenentatge. Un nadal s’adonaren que els polítics necessitaven diners doncs havien gastat tot en fer grans edificis i donar-los als seus amics en benefici propi.

Com no sabien com reposar-lo decidiren agarrar-lo de les escoles i la sanitat. Els mes-tres estaven tristos, no tenien materials per a fer festes i perderen la il·lusió i les ganes de anar d’excursió. Alguns pares pensaven que açò volia dir que els mestres estaven enfadats…, però era tristesa i ràbia.

Les famoses tisores cada dia retallaven més de pressa i més i més per on passaven . A l’escola no va quedar res sense retallar. Retallaren el menjador, les aules, pintures, llibres, complements de formació... Era com un huracà que anava arrasant per on passava. Els mestres s’havien d’agarrar fort a l’escola per si de cas les tisores se n’emportaven alguns pel camí.

Ni els xiquets en la seua alegria, ni els mestres en la seua vocació, ni els pares i mares en la seua col·laboració acon-seguiren que l’escola tornara a cobrar la seua esplendor.

Tot el col·lectiu escolar es va reunir per a trobar una solu-ció i van tindre que recórrer a la màgia. El donyet nòrdic de l’educació els va dir que havien de fer una poció anti-retalladora i tots els polítics haurien de beure un glopet.

Ficaren tot en una cassola , i la calfaren al foc. Després begueren un glopet i l’es-cola començà a cobrar la seua alegria de sempre.

Tant de bo les coses estigueren al nostre abast, però no totes les persones pensen en la importància de l’-educació, i que no és una despesa sinó una inversió, i en la formació d’un col·lectiu que siga capaç d’enseny-ar persones crítiques, solidàries, amb inquietuds, ga-nes de saber i capacitat d’esforç pel treball, és una inversió de futur.

Esperem que amb el nostre esforç l’escola pública isca avant i siga com ha de ser. Mónica Ferrando Mónica Ferrando Mónica Ferrando Mónica Ferrando

amb Pablo Lamiránamb Pablo Lamiránamb Pablo Lamiránamb Pablo Lamirán

Hi havia una vegada CreacióCreacióCreacióCreació

Pàgina 34


L’altre dia vaig llegir una notícia que em va fer pen-sar en el de sempre, que pensant en les retallades ha passat a un segon pla: “la Federació de Consells de Pares d’Alumnes de França (FCPE) ha convo-cat una vaga de deures de dues setmanes per a protestar contra els “treballs forçosos” fora de l’horari lectiu.” És la comidilla a l’eixida del col·le, els xiquets te-nen molt treball per a ca-sa. I llegint la notícia, re-sulta que estan prohibits des de 1956!... Per què llavors suposen un mal-son per a tantes famílies? Quan aprofundeixes en el tema resulta que la majo-ria de psicòlegs no reco-manen deures abans dels 11 o 12 anys, alguns fins i tot et diuen que sobrecar-regar-los massa abans dels 14 pot generar re-buig als estudis o crear xiquets hiperresponsa-bles, incapaços de sentir-se satisfets després en la seua vida adulta. Però pares i educadors ens centrem en que han d’-adquirir el coneixement a qualsevol preu, i si el meu

fill ho adquireix abans que el del veí, doncs mi-llor, inclús a pesar seu. Els arguments en contra dels deures són molts, però a mi, com a mare, els que més em conven-cen són els que parlen de les tensions familiars, les baralles de totes (o quasi totes) les vesprades, aqueixes que s’inicien amb la pregunta fatídica:

“amor, has fet ja els deu-res?”. I no és qüestió que tinguen l’agenda plena, si fóra pels meus fills farien moltes més extraesco-lars, però no és viable ni econòmicament ni, i és el tema que ens ocupa, per temps material. Un altre argument de pes (mai millor dit) és que si no tingueren deures ens lliuraríem de la càrrega de les motxilles, la qual,

no hauria de passar d’un 10% del pes del xiquet. Per exemple un xiquet de ter-cer d’uns 30 Kg., no hauria de carregar més de 3 Kg. Les dels meus fills pesen entre un 15 i un 20% se-gons el dia, però sempre per sobre del saludable. Aquest tema tampoc sem-bla tenir solució. Per a una vida sana els xi-quets necessiten exercici físic, activitats a l’aire lliu-re i un bon règim de somni, les tres coses s’afecten pels deures. A tots ens agrada desconnectar del treball en vacances i els caps de setmana, i els xi-quets no són una excepció. Jo vull que els meus fills tinguen temps lliure per a somiar i descobrir, fer pas-tissos i pa, córrer a l’aire lliure i trobar tresors, i gran part d’aqueix temps, el poc que em deixa el tre-ball per a estar amb ells, ho ocupen els seus deures. Ja passen moltes hores en el col·legi, i el temps que els queda lliure, també li l’han de dedicar a ell?

Concha Benet,Concha Benet,Concha Benet,Concha Benet, (mare de Mariola i Nicolás (mare de Mariola i Nicolás (mare de Mariola i Nicolás (mare de Mariola i Nicolás

Damià)Damià)Damià)Damià)

Eterns deures

La notícia, alguns enllaços i un parell de vídeos: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/04/02/vidayartes/1333390053_270755.html http://www.thecaseagainsthomework.com/(El procés contra els deures: com els deures escolars perjudiquen als xiquets i què poden fer els pares) http://www.asmi.es/ http://www.forumlibertas.com/frontend/forumlibertas/noticia.php?id_noticia=1591 http://www.rtve.es/television/20110304/redes-sistema-educativo-anacronico/413516.shtml http://www.youtube.com/watch?v=e4kxfcvjyto

Opinió

Pàgina 35

Núm. 10 Curs 2011-2012

Receptes de cuina

Cup cakes

en punxar-los amb un ganivet isca net. Decorar al gust amb la manega pastissera, i si no en teniu es pot fer amb una bossa de con-gelar aliments.

Primer bat junts la mante-ga i sucre, afig els ous batuts a poc a poc, des-prés la farina i el llevat. Finalment incorpora la llet a poc a poc. Calfa el forn a 180ºC. Abo-ca la massa en paper de magdalenes, omplint fins a una mica menys de la meitat, afig els nabius i cobreix-los amb una mica més de massa. Posar-ho al forn durant uns 20 minuts o fins que

M’agrada molt cuinar, la meua mare m’ha ense-nyat a fer aquestes receptes. Si les proveu ne-cessitareu l’ajuda d’una persona major per a algunes coses com utilitzar el forn o batre les clares d’ou a punt de neu. Per als qui no sàpien el que és el punt de neu és estar batent-ho fins que es fa merenga. Heu d’intentar-ho fins que isca bé. El millor de cuinar amb el teu esforç és que després t’ho menges i està boníssim.

Nicolás Damià Benet, amb Nicolás Damià Benet, amb Nicolás Damià Benet, amb Nicolás Damià Benet, amb Mariola Damià i Pablo Mariola Damià i Pablo Mariola Damià i Pablo Mariola Damià i Pablo LamiránLamiránLamiránLamirán

Ingredients: (per a 12) 125 gr. sucre 125 gr. de mantega (a temperatura ambient). 2 ous. 125 gr. de farina. 2 cullerades per a postres rases de llevat. 2 cullerades per a postres a sucre vainillat. 2-3 cullerades soperes de llet. Frosting o nata i anisets per a decorar. (El frosting el fem amb la mateixa quantitat de sucre glas que de mantega i amb colorant alimentari al gust). Nabius o la fruita que vulguem.

Pàgina 36


Posar a coure l’ai-igua amb els gerds i els 100 g de su-cre, mantenir uns 5 o 6 minuts a foc mitjà. Triturar i co-lar per a llevar les llavors, afegir les làmines de gelati-na prèviament re-mullades. Barrejar bé i deixar que es refrede.

A banda muntar les clares amb unes gotes de llima i 25 g de sucre fins a obtenir una me-renga consistent. Quan l’almívar de gerds estiga quasi fred començar a barrejar a poc a poc amb la meren-ga. Bolcar sobre un

motle i deixar re-fredar. Tallar porcions quadrades i arre-bossar amb una mica de sucre glas. Es pot fer amb qualsevol altra fruita, maduixes, llima, taronja...

Alguns motius olímpics il·lustrats per

l’alumnat d’El Barranquet

Ingredients: 100cc d’aigua 50 g de gerds 100 g de sucre 4 làmines de gelatina 2 clares d’ou 25 g de sucre

Núvols de gerd

Verònica Vanaclocha Tàrraga

“Tres esports olímpics”, per Joan Sánchez Rausell (1r Primària)

Pàgina 37

Núm. 10 Curs 2011-2012

Vinyeta olímpica

Passatemps

En aquesta vinyeta trobareu alguns dels símbols olímpics més coneguts. Cada nombre es corres-pon amb una paraula o grup de paraules:

1- _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 2- _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 3- _ _ _ _ _ _ _ 4- _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ 5- _ _ _ _ 6- _ _ _ _ _ _ _ 7- _ _ _ _ _ _ _

1- ANELLS OLÍMPICS

2- LEMA OLÍMPIC (més ràpid,

més alt, més fort)

3- MASCOTA

4- FLAMA OLÍMPICA

5- PODI

6- KOTINOS (corona feta

amb branca d’olivera)

7- MEDALLA

Solucions:

Andreu Rueda Rausell (6é de Primària)

La família Trota-Esport és una famí-lia molt viatgera. A tots els agrada molt conèixer al-tres països i cultu-res i, a més, els agrada moltíssim l’esport així que decideixen anar als Jocs Olímpics. Una divertida col·lecció de con-tes en rima per a primers lectors. Escrits per Car-men Gil i il·lustrats per Javier Andra-da, de l’editorial SM (Madrid, 2008): • En el gimnasio En el gimnasio En el gimnasio En el gimnasio olímpicoolímpicoolímpicoolímpico.

• En la cancha de En la cancha de En la cancha de En la cancha de baloncesto.baloncesto.baloncesto.baloncesto.

• En la piscina olím-En la piscina olím-En la piscina olím-En la piscina olím-pica.pica.pica.pica.

• En la pista de at-En la pista de at-En la pista de at-En la pista de at-letismo.letismo.letismo.letismo. Teo y los deportes Teo y los deportes Teo y los deportes Teo y los deportes Il·lustracions i tex-tos de Violeta De-nou – Barcelona: Timun Mas, 2007. El cap de setmana, Teo i la seua famí-lia fan una vida sa-na i es dediquen a la pràctica de l’-esport. Teo realit-za tot tipus d’espo-rts, i també obser-va atentament com

ho practiquen els atletes professio-nals. Després d’a-ssistir a una com-petició d’atletisme, Teo té l’honor i la oportunitat de fer el lliurament de medalles als ven-cedors. Segura-ment el xiquet so-mia que algun dia rebrà ell un trofeu. Però de moment, ha de seguir entre-nant. Mortadel·lo i Filemó. Deportes de es-Deportes de es-Deportes de es-Deportes de es-pantopantopantopanto. Francisco Ibáñez. Ed. B, Bar-celona, 2001. El Súper, enfadat perquè els seus agents són uns fluixos, els obliga a realitzar diversos esports perillosos com ara ponting o parapent. Però la seua mala sort els fa “trobar-se” amb diversos polítics, provocant-los acci-dents de diversa consideració. Londres 2012Londres 2012Londres 2012Londres 2012. F. Ibáñez. Ed B, Bar-celona, 2012. N’hi ha traducció al català al mercat, feta per Tina Ba-gés. Novetat recomana-Novetat recomana-Novetat recomana-Novetat recomana-dadadada... Gaudiu-lo!

La preparación La preparación La preparación La preparación físicafísicafísicafísica. Vladimir Pla-tonov. Paidotribo, Madrid, 1998. Fonamentat en nombroses investi-gacions en els mi-llors laboratoris científics del món, i en l’experiència d’esportistes que van aconseguir els millors resultats en campionats inter-nacionals i Jocs Olímpics. També presenta exercicis pràctics. Fundamentos de Fundamentos de Fundamentos de Fundamentos de psicología del de-psicología del de-psicología del de-psicología del de-porte y el ejercicio porte y el ejercicio porte y el ejercicio porte y el ejercicio físicofísicofísicofísico. Weinberg, i Gould. Ariel, Bar-celona, 1996. Mitjançant suports visuals, anècdotes, estudis de casos i històries, els au-tors expliquen con-ceptes clau de la disciplina. Con-sells, entrenament i instrucció física. Historia del depor-Historia del depor-Historia del depor-Historia del depor-tetetete. Bernard Gillet. Oikos-Tau, Barce-lona, 1971. Explica la influèn-cia que exerceix l’esport sobre els individus i les soci-etats; i descobreix com ha nascut i evolucionat.

Guia de lectura: “Les Olimpíades i els esports”

Pàgina 38


Selecció realitzada

per Antònia Tàrraga

(mare de Verònica,

5é) entre els llibres

disponibles a la

biblioteca de

Godella

Llibres

Llibres infantils Llibres per a adults

Enguany he tornat a anar a la neu amb els meus amics i amigues del col·le. Com ja sabia esquiar estava en el grup dels que sabien i vaig poder divertir-me molt. Fins i tot vaig baixar per la pista que l’any pas-sat em semblava un precipici. Vaig a explicar-vos com és el viatge per als que vulgueu anar. Eixim al matí d’un diumenge per tal que no es faça de nit. En l’autobús po-sen moltes pel·lis divertides i amb els telèfons i mp3 escol-tem música durant el viatge. Cal portar-se

dos bocates perquè pa-rem a men-jar pel camí, tots portem xuxes i co-ses riques per a com-partir. Quan arribem el primer que

fem és repartir les habitacions, que són de 4 fins a 7, i deixar l’equipatge. Després ens pro-vem les botes i els esquís. Totes les nits anem a la dis-coteca a ballar, i després a dormir. Al matí ens desper-ten els profes. Ens vestim ja d’esquia-dors i baixem a desdejunar. Des-prés ens n’anem a esquiar. El primer dia dóna molt riure perquè els que no saben cauen molt, però a poc a poc apre-nem. Anem amb un moni-tor de les pis-tes que ens ajuda i ens ensenya com alçar-nos i tornar-ho a intentar. Men-gem en la cafeteria de les pistes, no us estranyeu si tots els dies hi ha creï-lles, és perquè no ens aprimem molt, perquè esquiar gasta molta ener-gia. Havent dinat esquiem un poquet més fins que ens n’anem a casa, bé,

a l’hotel. Allí ens dutxem i ens po-sem una altra roba per al sopar i la discoteca. Les bo-tes d’esquí es ba-nyen molt i les po-sem en el radiador perquè s’eixuguen. En l’hotel juguem a les tenebres, a pi-lla-pilla i a moltes coses més, així totes les vespra-des. Un dia anem al poble caminant i comprem la seca-llona per a portar-la a casa de re-

cord, està tan bo-na que, clar, s’-acaba ràpid, com el viatge. És un viatge molt divertit i m’agra-daria anar-hi tots els anys. Ací teniu fotos de l’hotel: http://www.superespot2000.com/

Mariola DamiàMariola DamiàMariola DamiàMariola Damià

(6é de Primària) (6é de Primària) (6é de Primària) (6é de Primària)

Viatge a la neu

Pàgina 39

Núm. 10 Curs 2011-2012

A l’hotel amb les amigues

“ens ensenya

com alçar-nos i

tornar-ho a

intentar”

Amb el monitor a les pistes

Butlletí de l’AM del CEIP El Barranquet

Cada any ens sorprèn i cada any arriba: s’a-

caba els curs i un gru-pet d’alumnes se’n va. Tanca una etapa i n’e-strena una de nova.

Els col·legis estan vius no només per la pre-sència dels xiquets

que cada dia hi assis-teixen a classe, sinó perquè en algun racó secret guarden l’esp-erit dels que en un mo-

ment donat van ser alumnes i ara ja no ho

són. Estos catorze xiquets que ara se’n van deixen la seua empremta en el Bar-ranquet. I segur que en la memòria de cadascun d’ells habitaran per sempre les experiències viscudes en el col·legi. Per a tots ells, els millors desitjos. El El El El

món us espera allà fora. Camineu amb pas ferm i mirada alerta. Exerciu el vos-món us espera allà fora. Camineu amb pas ferm i mirada alerta. Exerciu el vos-món us espera allà fora. Camineu amb pas ferm i mirada alerta. Exerciu el vos-món us espera allà fora. Camineu amb pas ferm i mirada alerta. Exerciu el vos-tre dret a equivocartre dret a equivocartre dret a equivocartre dret a equivocar----vos. Vostra és la vida. Vostre el futur.vos. Vostra és la vida. Vostre el futur.vos. Vostra és la vida. Vostre el futur.vos. Vostra és la vida. Vostre el futur.

COMIAT A SISÉ

Curs 2005Curs 2005Curs 2005Curs 2005----2006200620062006, amb la mestra Am-paro. Dalt: Laura, Amparo, Daniel A., Tristán, Daniel T., Alba, Sergio, Este-ban José. Mig: Na-tàlia, Guillem, Eva, Arnau, Andreu, Ma-riola, Nerea. Baix: Jordi, Judith, Had-jer, Estefania, Verò-rica, Mon. Curs 2011Curs 2011Curs 2011Curs 2011----2012201220122012. Patro, la mestra. Dalt, Mariola, Alba, Amparo, Guillem, Hadjer, Xavi, Tris-tán, Jordi. Baix: Na-tàlia, Daniel T., Jo-sé Ramón, Andreu, Daniel A. i Jorge.

2012- butlletí ampa- el barranquet- 10

Documents