2

!

Edició: Secretaria de Política Sindical - Salut LaboralUGT Catalunya

Redacció, disseny i correcció: l’Apòstrof, sccl

Impressió: Artyplan

Dipòsit legal: B-XXXXXXX

A un quart de deu del matí, el Tomàs i el seucompany de feina, el Jesús, arriben a una plantadepuradora amb la furgoneta de l'empresa, unaFord Transit blanca de fa més de quinze anys.Durant el trajecte, fan broma de la lentitud delvehicle, que perd molta velocitat a les pujades, icomenten que amb la política d'estalvi que regnaa l'empresa abans els regalaran un patinet que nopas els canviaran el vehicle.

_Millor que es gastin els calés amb nosaltres queamb furgonetes. Que com ens facin fora, ja veuràscom riurem._Abans que ens despatxin, prefereixo anar ambpatins a treballar.

Fa anys que el Tomàs i el Jesús treballen junts,es tenen confiança i fan broma de tot. Avui estande bon humor, perquè és divendres i a la tarda notreballen. A més, els dos són solters i ja han fetplans per al cap de setmana.

La depuradora on han de treballar la coneixenprou bé. L'empresa, subcontractada per la depu-radora, els ha enviat allà uns quants cops a ferfeines de neteja i manteniment. Avui hi van perreparar el col·lector, que té una esquerda queprovoca una fuita. En poques hores hauran enllestit.

Surten de la furgoneta i, abans d'agafar els equips,fan la tradicional llançada de moneda enlaire. Sisurt cara, el Tomàs baixarà al pou i el Jesús esquedarà a fora, vigilant-lo i fent d'ajudant. Ells endiuen fer de rentaplats. Si surt creu, serà a l'inrevés.El Jesús està molt bromista, perquè últimamentla sort l'acompanya. Saben que la feina grossa lafa el de dins.

3

_Mira, mira la moneda... Veus: té una cara i unacreu. Després no em diguis que està trucada..._Va, tira i calla!_Segur que no la vols llançar tu?_Va, collons!

El Jesús llança l'euro ben amunt. La moneda girai gira. Quan va a parar a la mà, el Jesús tomba elcanell i demana al seu company que triï.

_Així o així?_Així, pesat!

És cara. El Jesús somriu. Baixarà el Tomàs.

La feina que han de fer no és complicada, però sídesagradable, perquè el forat on s'haurà d'introduirel Tomàs fa molta pudor. Fa unes setmanes, enun control rutinari de la depuradora, un tècnic vadetectar una fuita al col·lector que estava originantun petit sot a la carretera que passa per sobre.Alguns conductors ja s'havien queixat al'Ajuntament. Segons l'informe del tècnic, unajunta del col·lector s'ha separat i això provocafiltracions d'aigua que estoven el terreny del'autovia. La feina del Tomàs consistirà a repicarel formigó envellit, que ja ha perdut adherència,arribar fins a la part sana i recobrir-lo amb morterde reparació.

El terreny que ocupa la depuradora és immens.El primer cop que el Tomàs i el Jesús hi van anar,es van perdre. Llavors, van batejar la depuradoraamb el nom de la mega. Amb el temps, han de-format l'expressió i hi ha dies que tambél'anomenen la meca, perquè, segons asseguren,és la catedral de les depuradores. Fa anys que la

4

depuradora funciona i no hi ha hagut gaires avaries,només les habituals en una obra d'aquestes dimen-sions.

A mesura que caminen per les instal·lacions,l'ambient es va tornant més pudent. El Jesús nopara de recordar al seu amic que té xamba, queaquesta és la tercera vegada seguida que la sortl'afavoreix i que li toca quedar-se a fora, en comptesd'entrar a la claveguera. El Tomàs aguanta estoi-cament les bromes del Jesús sense piular, però elmira de reüll, amb ganes de dir-n'hi alguna.

5

_Ja veus, la sort m'acompanya, amic._No siguis fanfarró, Jesús. Només tens sort enaixò. En altres coses, els teus èxits són més aviatmodestos.

Observen els rètols que es veuen en aquest espaiinhòspit. Són triangles de color groc que elsadverteixen de tota mena de perills: perilld'atmosfera suboxigenada, perill d'atmosfera as-fixiant, perill d'atmosfera tòxica, perill d'atmosferasobreoxigenada, perill d'atmosfera inflamable,perill d'atmosfera explosiva... A dins de cada undels triangles, hi ha dibuixos de flames, calaveres,signes d'admiració, explosions i fins i tot d'unapersona desmaiada. Sempre se'n foten d'aquestsdibuixos.

_Tot és un perill, aquí. Compte, no caminis niparlis, que pot ser perillós!_Demanaré que facin un triangle que digui “Perill,trampós a la vista”, i que es vegi algú com tu quellança una moneda enlaire.

_No saps perdre, Tomàs, no saps perdre...El Jesús i el Tomàs arriben a una mena de barra-cons on deixen l'equipatge. El Tomàs es canviade roba. Es troben el Lluís, tècnicament anomenatrecurs preventiu, que és l'encarregat de vetllar perla seguretat i la salut dels treballadors. El Lluísels saluda efusivament. El coneixen d'altres vega-des que han fet feines de manteniment. El primercop que el van veure, el Lluís els va explicar, ambun posat seriós, el procediment que havien deseguir per evitar riscos. Avui no ho fa, perquè sapde sobres que els treballadors coneixen les mesuresque han de prendre per evitar qualsevol accident.

6

_Què, nois, com anem?_Doncs molt bé._A qui li toca baixar avui?_Al Tomàs._Quina barra que tens, Jesús. Sempre li toca alTomàs.

Els tres riuen. El Lluís els explica que a les deuja podran començar. En aquesta hora, és previstque desviïn el trànsit de la carretera que passa perdamunt del col·lector, perquè els operaris puguinaccedir sense problemes al pou d'entrada on estroba la fuita.

Quan el Jesús i el Tomàs són a punt, el Lluís elsacompanya al punt d'accés del col·lector. El primerque fan és obrir la tapa del forat, perquè es ventili.No utilitzen cap aparell de ventilació mecànic,perquè se l'han deixat a la furgoneta i ara cap delsdos no hi vol tornar. A més, el diàmetre del foratés prou ample -fa gairebé dos metres- i pot ventilarbé de manera natural. Miren el rellotge. Faltenencara vint minuts perquè siguin les deu, tempssuficient per assegurar una ventilació òptima.El Lluís omple l'autorització de treball mentre elspregunta si tenen plans per al cap de setmana. Elltambé és solter i sempre que els veu els parla delslocals on ha anat últimament. Avui els comenta,amb cara sorneguera, que des de fa uns mesos ésassidu d'un bar del Poblenou on els caps de set-mana fan música en directe.

_Com que ja em tenen molt vist, rebo un tractefavorable de les cambreres._Ets un bandarra!_A veure si veniu un dia d'aquests i fem unescerveses.

7

Mentre parlen d'espais nocturns, el Lluís observala tapa del pou oberta.

_Que no porteu l'equip d'extracció?_Ens l'hem deixat a la furgoneta. Si cal tornem,però vaja, amb una estona que es ventili seràsuficient._Com es nota que és divendres i que teniu ganesde plegar... D'acord, quan això ja estigui benventilat podeu baixar.

El Lluís acaba d'omplir de manera mecànica elpermís de treball i l'entrega al Jesús. En principi,l'autorització ha de descriure de manera detalladael tipus d'incidència que han de solucionar elsoperaris, el temps aproximat que s'estaran perresoldre-la, els possibles perills de la instal·lació,les mesures preventives que s'han pres i les einesque han de dur els treballadors, però el Lluís notriga ni un minut a emplenar-la i a signar-la._Només em quedaré una estona amb vosaltres.Abans-d'ahir, es va detectar un problema amb elsespessidors de fangs i ara vindrà una brigada areparar-los. És la primera vegada que vénen, ihauré d'estar-hi molt a sobre. Tornaré aquí abansque acabeu. Si hi ha qualsevol cosa, em truqueu,eh?_Tranquil, home. Ja saps que això ho coneixembé._Calculo que en tres hores haureu acabat. Passarécap a la una._Fins després.

El Tomàs i el Lluís agafen els mesuradors i com-proven el nivell d'oxigen del col·lector. 20,4%,perfecte. Mesuren també altres gasos contami-nants: l'àcid sulfhídric marca 22 ppm (parts per

8

9

milió) i el metà, 0,9 ppm. Tot bé.

Miren el rellotge. Passen cinc minuts de les deu.El Jesús munta el trípode amb el sistema anticai-guda. El Tomàs es col·loca el calçat amb lesproteccions, l'arnés, es lliga la corda de seguretat,s'ajusta el frontal i, en últim lloc, els guants i lamascareta.

_Quan tu vulguis, Jesús._Vols dir que no hauries de portar l'equip derespiració autònom?_Tampoc no fa tanta pudor. Amb la mascareta éssuficient. A més, els nivells estan bé. I si l'altredia va baixar un tècnic a fer el diagnòstic de lafuita, tampoc no porta tant de temps tancat.

_Endavant, doncs.

El Tomàs comença a descendir lentament pelsgraons que hi ha encastats a la paret. Col·loquial-ment, n'hi diuen pates. La junta que ha de reparares troba a dos metres i mig de la superfície. Amesura que va baixant, va percebent la ferumtípica d'ous podrits. És una olor repugnant. ElTomàs sempre ha pensat que el seu equip deseguretat hauria d'incloure un ambientador.

Mentrestant, el Jesús, a dalt, prepara el morter iparla contínuament amb el seu amic.

_Què, com va? Em sents?_Sí, et sento. Va bé.

Sempre, sempre, sempre que li toca ficar-se enun d'aquests forats, el Tomàs recorda la mateixaanècdota: el dia abans que comencés a treballar,

10

la seva mare va presentar-se a casa seva amb unagàbia i un canari. “És perquè el portis amb tu a lafeina”, li va dir. I tot seguit li va explicar que elseu avi, que era miner, baixava a la mina amb uncanari.

“Aquestes bèsties són molt útils, fill, són un gransistema d'alarma”, va especificar la dona el diaque va anar a veure el Tomàs amb la gàbia i elcanari. I tenia raó, la mare: el canari és un granavisador. I no perquè de cop l'animal comenci axiular o agiti nerviosament les ales quan detectaperill, sinó perquè els gasos tòxics maten l'ocellabans que l'home.

El Tomàs no es va atrevir a contradir la mare.Feia cara de preocupada. A més, coneixent-la, esdevia haver passat l'última setmana enganxada aInternet recopilant casos d'accidents laborals. Peraquest motiu, el dia abans que comencés a treballarde tècnic de manteniment de pous, clavegueres,túnels i depuradores, el Tomàs va escoltar la sevamare, va mirar-se el canari confinat dins la gàbiai va canviar de tema per treure ferro a l'assumptedels accidents.

_I es pot saber com es diu aquest ocell?_El nom és cosa teva.

El Tomàs va fixar-se en l'agenda de sobretaula.Assenyalava el 3 de febrer.

_Es dirà Blai.

Sempre, sempre, sempre, doncs, que el Tomàss'ha d'introduir dins d'un espai reduït, fosc i sovintpudent, com aquest col·lector, pensa que el Blai

11

l'acompanya. I riu en imaginar-se la cara que fariael Jesús si el veiés baixar amb el canari a l'espatlla.Han passat gairebé quatre anys des del dia que laseva mare va aparèixer amb el Blai i, tot i que acasa a penes fa cas de l'ocell, quan treballa el tében present. El Tomàs sovint parla sol i, quan hofa, és com si es dirigís al Blai: “Què, Blai, ja éshora que tornem, eh?”, “Quina pudor que fa aquí,oi, Blai?”. Quan algú que l'ha sentit li ha preguntatque amb qui parlava, ell sempre ha respost queamb el seu soci.

El Tomàs arriba al punt de la fuita i avisa el seu amic.

_Ja ho tinc!_Molt bé, doncs comença a picar el formigó. Quanacabis, et baixo el morter!

El Tomàs cantusseja mentre pica, amb un martelli una escarpra, la junta que s'ha fet malbé.

_Aquest formigó s'esmicola fàcilment! Semblaun polvoró. Hauré de picar bastant._Em sap greu que ho hagis de fer sol. Si vols,fem torns i d'aquí una estona baixo!“Ara el senyor té mala consciència, eh, Blai.”_Tant és. Ara que m'hi he posat ja ho acabo.

El Jesús torna a mesurar el nivell d'oxigen i deles altres substàncies. A penes han variat des del'última vegada.

_Jesús, em sembla que ja he acabat. Necessito elmorter!

El Jesús, amb una corda, baixa un cabàs amb elmorter a punt.

12

_Has agafat les eines?_Sí, ho tinc tot.

Una vegada té el morter, el Tomàs comença areparar la junta. La pudor és cada vegada tanintensa, i l'operari es col·loca bé la mascareta.“Ja veuràs, Blai, que això ho acabarem de seguida.”

_Va tot bé, Tomàs?_Sí, sí, cap problema. El forat és més gran delque em pensava i m'hi hauré d'estar una bonaestona.

El Jesús enfoca amb una llanterna el Tomàs iobserva que està treballant animosament. Tambéel sent parlar sol.

_Què, ja estàs parlant amb el teu soci?_No saps el que t'estàs perdent, Jesús. Aquestajunta que estic arreglant és preciosa. I l'olor... not'ho pots ni imaginar... És millor que el meudesodorant. Què, tens enveja?_Pots comptar-hi. Escolta: he d'anar un momental barracó a pixar. Et pujo o continues aquí ambel morter?_Vés a pixar. Jo em quedo. Va tot bé._En tres minuts torno.

Mentre el Jesús va al lavabo, el Tomàs se sentmolt acalorat. Té ganes de treure's la mascareta,però allà a dins fa molta pudor.

“Blai, si et desmaies avisa'm, que llavors pujaré.”El Tomàs va tapant el forat cada vegada més apoc a poc. Nota que les mans li suen i que esmareja. També li piquen els ulls i la gola. Tus.Mai abans no havia sentit aquestes molèsties. De

13

totes maneres, respira fondo i continua. Ara se'npenedeix de no haver agafar l'equip de respiracióautònom. Sempre fa mandra, perquè la bombonapesa bastant, però en aquest cas ho hauria d'haverfet. A més, ara que pensa, tampoc no ha canviatel filtre de la mascareta que duu. Quan torni elJesús, li dirà que el pugi.

En el moment que surt del lavabo, el Jesús estroba uns coneguts al barracó. Fan la mateixafeina que ell, però treballen en una altra empresa.Ara feia mesos que no coincidien. Tot i que estàtreballant, el Jesús s'atura un parell de minuts axerrar amb ells. El Jordi, el més veterà, li comentaque ha estat pare. El Jesús el felicita.

_Parlem en un altre moment que tinc el Tomàsallà baix._Vés, vés.

Camí del col·lector, el Jesús mira el rellotge is'adona que s'ha entretingut més del compte. Sesent malament. Només han passat cinc minutsdes que li ha dit al Tomàs que se n'anava, però aell no li agradaria que el deixessin sol a dins d'unforat com aquell. El Tomàs és un tros de pa i nos'emprenya mai, però algú altre es molestaria. Iamb raó. Camina de pressa fins a arribar al forat.

_Tomàs, com va això?Silenci. Ho torna a intentar._Ei, Tomàs! Estàs bé?

No se sent ni una mosca. El Jesús s'intranquil·litza.Agafa els mesuradors de gasos i veu que el nivelld'oxigen ha baixat fins al 17% i que ha augmentatla concentració d'àcid sulfhídric. Es posa molt

14

15

nerviós. De cop, oblida el que ha de fer. No sapsi avisar el Lluís, una ambulància o trucar al'empresa. Marca el 112. Li diuen que en pocsminuts arribarà una dotació de bombers i unaambulància. Li subratllen que, si hi ha riscd'explosió, ha de sortir d'allà. Però no n'hi ha, i elJesús no vol abandonar el seu amic. Tanca elsulls cinc segons i prova de calmar-se. Quan elsobre, observa el trípode i, just allà, el dispositiuperquè pugui pujar el Tomàs. Ara que recorda, elseu amic va lligat i duu arnés. Només cal girar lamaneta per pujar-lo. Ho intenta, però no se'n surt.És com si hi hagués un obstacle. Resignat, estirala corda per recollir el cistell amb el morter. Estàmig ple. O mig buit. Al Tomàs no li ha donattemps d'acabar la feina. El Jesús crida el seu amic.És en va.

_Tomàs, estigues tranquil, ara et traurem d'aquí!No hi ha resposta._Tomàs, em sap molt de greu...! No me n'haviad'haver anat!

Silenci sepulcral.Mentre espera l'ambulància i els bombers, telefonaal Lluís.

_Lluís, no sé què ha passat, però el Tomàs no emrespon. He trucat a Emergències._Merda, no me n'havia d'haver anat! Vinc deseguida._Sóc imbècil, Lluís. Mentre el Tomàs treballava,he anat al lavabo i quan he tornat ja no em responia._Ara no hi podem fer res. El més important ésque els bombers vinguin de seguida i el treguin.Esperem que no sigui res.

El verb que ha fet servir el Lluís, “esperem”,

16

encara el neguiteja més. El Jesús està tan nerviósque fumaria un cartró de tabac sencer, però enaquestes instal·lacions està prohibit. Es fica lesmans a les butxaques i palpa l'euro que abans haservit per decidir qui dels dos baixava. Ara se sentresponsable per no haver baixat ell. Pensa queallò de tirar la moneda enlaire no ho farà més.Creu que el més just és que cada vegada baixi un.Des que fan el joc de la moneda, al Tomàs li hatocat baixar moltes més vegades que a ell.

De cop, li vénen al cap pensaments desastrosos.I si el Tomàs mor? No seria el primer cas. No fani dos anys, van morir a Àlaba dos treballadorsfent feines semblants a les del Tomàs i el Jesús.Se'n recorda perfectament, perquè hi va havermolt d'enrenou a l'empresa. Un operari estava dinsd'un dipòsit de fangs intentant posar en marxa unabomba i es va marejar per la inhalació de gasostòxics. Un altre operari, en veure que tenia pro-blemes, va baixar a ajudar-lo, però va ser inútil:també va perdre el coneixement i es va desmaiar.Llavors, dos treballadors més van voler accediral dipòsit per socórrer els companys. Només undels quatre va aconseguir sortir sol; als altres elsvan haver de rescatar els bombers. Dels tres ferits,dos van morir. En l'informe que es va fer públical cap d'unes setmanes, es va determinar que lesinstal·lacions no comptaven amb els mitjansd'evacuació i d'emergència adequats.

El Jesús imagina el Tomàs mort i l'angoixas'apodera d'ell. Com ha pogut ser tan estúpidd'abandonar el lloc de treball mentre el Tomàsera allà dins? Què li dirà a la seva mare quan latingui al davant per donar-li el condol? El Jesús,que està molt alterat, pensa que potser ni ell i elTomàs no es prenen la feina prou seriosament. El

17

18

joc que fan amb les monedes, per exemple, nol'haurien de fer. Potser el Tomàs avui ha passatuna mala nit i no es trobava massa bé per baixar...No ha tingut ni la delicadesa de preguntar-l'hi. Sesent culpable de tot.

El so de les sirenes dels bombers i l’ambulànciafan que aparqui per uns minuts els pensamentstràgics. Els bombers baixen corrents i preguntenal Jesús si ha estat ell qui ha trucat. Volen saberel que ha passat i el temps que fa que el seucompany és a dins. En aquest moment, arriba elLluís, que escolta amb atenció les explicacionsdel Jesús.

_He anat al lavabo i, quan he tornat, el meucompany no em responia. D'això no fa ni deuminuts._Has comprovat el nivell d'oxigen?_Fa cinc minuts era del 17%.

El Lluís el mira amb cara de circumstàncies. Sapque amb aquest índex qualsevol persona pot perdreel coneixement.

_Porta un equip de respiració autònom?_Només duu una mascareta.

Al Jesús ara li ve el cap que les mascaretes noprotegeixen contra la deficiència d'oxigen i quel'únic que fan és filtrar l'aire que es respira perretenir-ne les impureses. A més, només són ade-quades en atmosferes amb concentracions mode-rades de contaminants. A hores d'ara, ningú noestà segur que els nivells de toxicitat siguin nomésmoderats. En canvi, si hagués dut un equip derespiració, el Tomàs podia haver respirat senseproblemes, independentment de l'atmosfera que

19

hi hagués, i s'hauria protegit d'una hipotèticadeficiència d'oxigen o de concentracions elevadesde contaminants. És una llàstima que el Jesúsrecordi ara tot això i fa dues hores pensés en lesmusaranyes.

Tres bombers baixen de seguida equipats ambbombones d'oxigen. Mentrestant, l’ambulànciaprepara una llitera i una mascareta de reanimació.Un bomber que s'ha quedat a dalt s'atansa on sónel Jesús i el Lluís.

_Quins altres gasos poden haver-hi aquí dins?_Àcid sulfhídric i metà._Buf!

El Jesús i el Lluís aprofiten el compàs d'esperafins que treguin el Tomàs per mesurar els nivellsde concentració d'aquests gasos. Els resultats nosón gaire bons: el metà arriba a 3,9 i l'àcid sul-fhídric ha pujat fins a 41 ppm, una xifra bastantperillosa per a la salut, perquè, a més de causarmalestar agut per a qui l'inhala, pot provocartambé la mort.

_Com el Tomàs no se'n surti, et juro que deixo lafeina i ho deixo tot._No ha estat només culpa teva. Jo també en sócresponsable. En teoria, he d'estar amb vosaltresmentre treballeu.

La conversa s'interromp en el moment que un delsbombers surt del forat.

_Una llitera, ràpid!

Els altres dos bombers evacuen el cos del Tomàs.En sortir, es dóna un cop al cap amb la tapa

20

21

d'entrada. Un bomber mira el Lluís amb carad'incrèdul._No hauria de dur casc, aquest home?El Lluís reacciona:_Merda, el casc! No entenc com no ens l'hemposat!

El Tomàs està inconscient. Els de l'ambulància liapliquen oxigen pur i, a poc a poc, va recuperantla consciència. Mentrestant, els bombers mesurenamb els seus aparells els nivells dels gasos.

_Creiem que s'ha intoxicat amb gas claveguera.El diagnòstic es confirma més tard a l'hospital. ElTomàs és en una llitera d'un box d'urgències onhaurà de romandre fins a l'endemà. El Jesús és alseu costat._Té, això és per a tu.

Li entrega la moneda d'euro que han utilitzat abansper decidir qui baixava.

_Moltes gràcies, senyor generós._Em sap molt de greu, Tomàs. Em sento moltculpable._Un altre dia, posa't uns bolquers i així no emdeixaràs tirat quan vagis a pixar._Ho lamento molt, de debò._Faig broma, home._Ja ho sé, però és que et podies haver mort. Quanhi penso... No ens hauríem de prendre la feina tana la lleugera._Jo sempre me la prenc molt seriosament._Va, Tomàs, que tu ets tan gandul com jo. Queaixò no hauria passat si haguessis anat amb unequip de respiració autònom. Que als dos ens feiamandra anar a la furgoneta..._...

22

_I el tema del casc què? Mira que oblidar-nos elcasc..._Sí, sí... Això no ens ha de tornar a passar. Quèhem de fer, ara?_Tu aquesta nit et quedaràs aquí. Demà et portaréa casa i m'asseguraré que no et mous d'allà finsal dilluns. I jo em prendré una til·la.

L'endemà, donen l'alta el Tomàs, i el Jesúsl'acompanya a casa. En obrir la porta, sent el Blai.La bèstia sempre piula d'alegria quan el veu. Avui,excepcionalment, el Tomàs s'acosta per saludar-lo. Mai s'hauria imaginat que enyoraria aquestabèstia que no pesa ni 150 grams. S'assegura queté totes les finestres de casa tancades i obre lagàbia. El Blai no s'atreveix a sortir.

_Ja n'hi ha prou d'espais confinats. Vola, Blai,vola!

S'asseu a la butaca i el mira. Just en aquell moment,li ve l'ensurt de l'accident. Posa la mà a la butxacai grapeja l'euro del seu amic. El llança enlaire.Surt cara.

23

Secretaria de Política Sindical - Salut LaboralRambla de Santa Mònica 10, 08002 Barcelona

Tel. 93 304 68 32otprl@catalunya.ugt.org

www.ugt.cat