APARELL EXCRETOR

EXCRECIÓ ?

Procés mitjançant el qual les cèl·lules del cos poden eliminar els

productes de rebuig que es formen a causa de la seva activitat

metabòlica.

Excreció = defecació ?

NONO

LA DEFECACIÓ és l’eliminació de restes d’aliments no digerits al

tub digestiu juntament amb bacteris, a través de l’anus (femta)

1. Concepte d’excreció

Substàncies excretades

• CO2 Respiratori .

• H2O Sobretot amb l’orina i la suor, però també amb l’aire

exhalat.

• Urea Format a partir d’aminoàcids. S’excreta amb l’orina i amb

la suor.

• Sals i altres substàncies nocives que s’excreten majoritàriament

amb l’orina.

Òrgans excretors: ronyons, pulmons, glàndules sudorípares i fetge.

•Obtenció de nutrients i d’aigua Aparell digestiu

•Aportació d’O2 i eliminació de CO2 Aparell respiratori

•Eliminació de residus i control del volum d’H2O i

concentració de sals Aparell urinari (ronyons)

•Transport de nutrients, O2 i residus Aparell circulatori

•Regulació de la temperatura corporal Pell, aparell

circulatori i respiratori

•Control dels processos homeostàtics Sistema nerviós i

l’hormonal

Concepte d'homeòstasi

Equilibri entre els canvis que es produeixen en el medi que envolta

la cèl·lula (intercel·lular) i els mecanismes encarregats de restituir

les condicions adequades perquè puguin sobreviure

Funcions de l’aparell excretor

• Funció reguladora: controla la quantitat d’aigua i la proporció de

les substàncies útils contingudes a la sang, com ara la glucosa i les

sals minerals.

• Funció depuradora: elimina les substàncies de rebuig produïdes

per les cèl·lules i els productes nocius presents a la sang.

• Funció endocrina menor: el ronyons secreten algunes hormones

• Ronyons (2)

• Vies urinàries:

- Urèters (2)

- Bufeta

- Uretra.

2. Anatomia de l’aparell urinari

2.1. Estructura macroscòpica del ronyó

• Localització: A cada costat de la columna vertebral, entre les

regions dorsal i lumbar. El ronyó dret està una mica més vall

que l’esquerre, sota el fetge.

• Forma: Mongeta.

• Color: vermell violaci.

• Mida en adult: 12 cm (llarg) x 3 cm (gruix) x 7 cm (ample)

• Pes en adult: aprox. 150 gr.

• Funció: Filtrar la sang i separar la urea, l’excés de sals i altres

substàncies residuals, formant l’orina.

De dins cap a fora:

-Càpsula renal: Membrana transparent i fibrosa. Aïlla davant

infeccions.

-Càpsula adiposa o greix perirenal: Protecció i fixació.

-Fàscia renal: teixit conjuntiu que separa el greix perirenal del

pararenal

-Glàndules suprarenals, adrenals o càpsules suprarenals:

glàndules endocrines en forma de triangle situades

sobre els ronyons. Síntesi de corticosteroides i

catecolamines (cortisol i adrenalina)

2.2. Estructura microscòpica del ronyó

- Còrtex renal: Part externa i groguenca, d’aspecte granulat

degut a que conté els corpuscles de Malpighi.

- Medul·la renal: Part interna, formada per les piràmides de

Malpighi (túbuls renals)

- Calzes menors: vèrtex de les piràmides, per on desemboca

l’orina formada.

- Calzes majors: formats per la unió de 2 o més calzes menors

- Ili renal: Fissura vertical profunda que es troba a la part còncava

del ronyó, per on surten vasos sanguinis, limfàtics, nervis i la pelvis

renal.

- Pelvis renal: Dilatació amb forma d’embut, que continua amb

l'urèter.

NEFRONA

-Aproximadament 1.000.000 de nefrones a cada ronyó.

Unitat funcional del ronyó.

Corpuscle renal

Glomèrul de Malpighi.

Grup de capil·lars que

reben la sang a través de

l’arteriola aferent, sortint

després per l’arteriola

eferent. Rodejat per la

càpsula de Bowman.

Càpsula de Bowman

Doble capa amb espai lliure a l'interior,

per a la recollida d’orina filtrada.

Túbuls renals

• Túbul proximal: Des del corpuscle renal fins a la nansa

de Henle. Té trajectòria espiral

• Nansa de Henle: Té forma de U i consta de:

- Branca descendent. És prima i arriba fins la medul·la renal

- Branca ascendent. Més gruixuda.

• Túbul distal: Part sinuosa propera al seu propi glomèrul.

• Túbul col·lector: És recte i connecta amb els túbuls distals

de varies nefrones.

2.3. Els urèters

• Localització: Conductes que van dels ronyons a la bufeta,

per la cara posterior.

• Longitud: Aproximadament 25 cm.

• Funció: Conduir l’orina fins a la bufeta, on penetren a través

del trígon.

• Musculatura llisa

2.4. La bufeta urinària

• Localització: Part inferior de l’abdomen, darrera el pubis. En l’home una

mica mes amunt, per la pròstata, i en la dona més endavant, per l’úter.

• Longitud: Aproximadament 10 cm.

• Funció: Emmagatzemar l’orina fins al moment de la micció.

• Capacitat: 200-300 ml d’orina. Però les seves parets es poden distendre

fins arribar a els 2 l.

• Musculatura llisa

• Formada per: cos, trígon i coll vesical.

• Esfínter intern (involuntari).

2.5. La uretra

• Conducte fibromusculòs que porta l’orina de la bufeta a l'exterior.

• Dona: 2,5 - 6 cm. Orifici uretral o meat urinari per davant la vagina.

• Home: De 15 a 20 cm de llarg. És un conducte urogenital (orina i semen)

Travessa la pròstata i el penis fins arribar al meat urinari.

- Uretra prostàtica

- Uretra membranosa

- Uretra esponjosa

3. Fisiologia de l’aparell urinari

Funció principal: mantenir el medi intern adequat, en

composició i volum.

Control de la pressió arterial

Control de la hematopoesi

Conversió de la vitamina D3

Regulació del PH

Depuració de la sang mitjançant l’orina

Acció hipertensora:

- Renina Angiotensina Aldosterona + increment de la P

- Aldosterona retenció de sals

Acció hipotensora:

Mitjançant prostaglandines que són

vasodilatadores i natriurètiques

(estimulen l’alliberació de Na+ en orina)

S’inhibeix l’absorció de ions en la orina

3.1. Control de la tensió arterial

Eritropoetina (EPO): Estimula la producció d’eritròcits al interior

de la medul·la òssia, quan es detecta un dèficit d’oxigen en la

sang.

3.2. Control de la hematopoesi

La vitamina D3 és l’encarregada de l'absorció intestinal de calci.

3.3. Conversió de la vitamina D3

Equilibri àcid-base

-Eliminació de bicarbonat, fosfats i amoni

- PH = 7 (neutre) PH > 7 (bàsic) PH < 7 (àcid)

3.4. Regulació del PH

Orina: Líquid normalment ambarí, d'olor característica i de

densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6).

- Color groguenc pel pigment urocrom. Depèn de la

concentració, alimentació, drogues i malaltia.

- Transparent, si no hi ha infecció o alcalinitat (puja el PH)

- Olor característica pels àcids volàtils. Varia amb les infeccions,

alimentació o malalties com la diabetis mellitus.

- El PH també pot variar segons l’alimentació. Més àcid en

carnívors.

3.5. Formació de la orina

L’orina és rica en substàncies altament tòxiques per a l’organisme

com:

-Urea (digestió proteica)

- Àcid úric (digestió proteica)

-Amoníac (digestió proteica)

-Creatinina (metabolisme del múscul)

Taula comparativa entre la composició de la orina i la del plasma

Al dia es filtren 180 l però el 99% és reabsorbida, quedant aprox. 1,5 l.

ETAPES EN LA FORMACIÓ D’ORINA

1.Filtració Per l’elevada pressió dins els capil·lars del glomèrul. Es filtren:

- Aigua

- Substàncies dissoltes de baix pes molecular com Na+,

No es filtren:

- Glòbuls vermells

-Molècules grans com les proteïnes

1.Reabsorció de soluts En el túbul proximal. Retornen a la sang:

- Na+

- Glucosa

- Aminoàcids

1. Reabsorció d'aigua i sortida de Na+ Per osmosi. En el

túbul descendent de la nansa de Henle.

2. Segona extracció de Na+ i segona reabsorció d'aigua En la

resta del recorregut i també per osmosi:

- Túbul ascendent de la nansa d'Henle

- Túbul distal

- Túbul col·lector

ETAPES DE LA MICCIÓ

1. Ompliment La bufeta es distén a mesura que s’acumula

l’orina. És involuntari.

1. Buidatge L’orina passa de la bufeta a l’exterior a través de

la uretra i el meat urinari. Voluntari.

• Medul·la sacra reflex medul·lar de contracció:

- Contrau bufeta

- Relaxa esfínter urinari intern

• Cervell Necessitat d’orinar

• Examinant la quantitat i les característiques de l’orina emesa

s’obtenen dades per avaluar el funcionament de l’aparell

urinari.