Mètodes empírics:

Mètodes quantitatius

Mètodes qualitatius

Pretenen explicar un fenomen determinat apartir del coneixement de les seves causes. Apartir d'aquí estaria en situació de generalitzar.

Utilitzen les matemàtiques com a ciènciaauxiliar.

Els més importants són: L’enquesta

El mostratge

L’estadística

Mètodes d’observació directa

L’enquesta: consisteix a recollir informació, permitjà d’un qüestionari, de persones, a les qualses pregunta sobre un fenomen o aspecte socialdeterminat.

Segons l’objectiu poden:

Ser descriptives (es pretén retratar una població).

Contrastar hipòtesis prèvies.

Qüestionari: És el mitjà gràcies al qual s’obté lainformació. Les preguntes poden ser obertes itancades.

Abans de passar l’enquesta es fa un estudi pilotper preveure problemes no previstos.

La mostra: Consisteix en la selecció d’unpercentatge d’individus o casos a partir d’unapoblació gran. Se’ls hi passa l’enquesta i podemconfiar que els resultats es poden generalitzar atota la població.

Hi ha dues maneres de triar les persones:

Per quota

Aleatòriament

Per quota

• Es realitza en dos passos:

• Es determinen els grups més important de la població investigada i es divideix per característiques i percentatges.

• Després, cada entrevistador rep el percentatge de persones a entrevistar i comença la feina.

Aleatòriament

• La mostra es tria a l’atzar.

• Un cop tenim la mostra, comença la feina.

L’estadística: Ens permet organitzar les dadesrecollides, per tal d’analitzar-les i desprésinferir-ne les característiques de la poblacióestudiada.

Serveix per estudiar numèricament elsfenòmens col·lectius. Així trobem les constantscomunes en la diversitat individual.

Els mètodes quantitatius, per sí mateixos noexpliquen tota la complexitat de la conductaindividual. Així resulta necessaricomplementar-los amb mètodes qualitatius.

Són empiroanalítics i s’utilitzen en l’estudi de casos concrets i no busquen la generalització (entrevistes, històries de vida...).

Les entrevistes: Consisteixen en una conversa entredues persones. La finalitat és obtenir algunainformació.

S’ha de preparar bé l’entrevista, depenent del tema, dela persona entrevistada, del tipus de preguntes...

Hi ha dues menes d’entrevista: les dirigides i les nodirigides.

Les històries de vida: Són entrevistes nodirigides que intenten captar experiènciesvitals que el nostre informant ha viscut al llargde la seva vida.

Hermenèutica = hermeneuo = interpretar icomprendre.

Es basa en que per a comprendre les accions ésnecessari situar-se dins dels fets i no observar-los des de fora.

L’hermenèutica es rebel·la contra lesinterpretacions existents sobre aquests fets, jaque tenen com a únic paràmetre la causalitat.

Podem comprendre les accions humanes si somcapaços de situar-nos en el context de l’època(idees del moment, llengua).

Aquests autors consideren que a les ciències socialsi a la sociologia no n’hi ha prou en aplicar elmètode experimental per explicar els fenòmens, nitampoc és suficient la seva comprensió des dedins. Cal criticar-los per tal d’aconseguir unasocietat més lliure, racional i justa.

Racionalitat instrumental

•Típic de la societat capitalista.

•Les persones busquen els mitjans adequats per tal d’aconseguir els fins proposats sense tenir en compte les conseqüències.

Racionalitat crítica

•Escola de Frankfurt (Adorno, Marcuse,Horkheimer i Habermas).

Característiques de la racionalitat crítica:

1. Uneix la raó teòrica i la raó pràctica. El coneixement ha d’intentar transformar la realitat.

2. És una raó comunicativa: La capacitat racional had’orientar-se cap a la recerca d’una veritatuniversal, necessària i comunicable.

3. És una raó emancipadora: L’ésser humà had’autoreflexionar críticament sobre les condicionsde la ciència i del coneixement i alliberar-se de lescadenes que l’oprimeixen des d’un punt de vistanatural (necessitat d’autoconservació) com des d’unpunt de vista social (eliminar dependènciesalienants).

Els filòsofs de l’escola de Frankfurt considerenque les ciències historicohermenèutiquess’orienten cap a d'interès pràctic, que pretén lacomunicació i l’enteniment entre els ésserscapaços de comunicar-se.

Pensen que les ciències socials han d’alliberarla societat de la dominació i repressió quepateix.