2. característiques de l’oferta i la demanda d’habitatge a …€¦ · part ii. anÀlisi de la...

LLIBRE BLANC DE L’HABITATGE A BARCELONA

PART II. ANÀLISI DE LA DEMANDA, L’OFERTA I LES POLÍTIQUES D’HABITATGE A BARCELONA

2. Característiques de l’oferta i la demanda d’habitatge a Barcelona en el context metropolità.

Treball realitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)

Direcció: Carme Miralles-Guasch

Investigador: Carles Donat Muñoz

Estadístic: Ivan Encinas Trigo

Març de 2006

Part II. ANÀLISI DE LA DEMANDA, L’OFERTA I LES POLÍTIQUES D’HABITATGE A BARCELONA

2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OFERTA I LA DEMANDA D’HABITATGE A BARCELONA EN EL CONTEXT METROPOLITÀ

2

ÍNDEX

Introducció ......................................................................................................................................... 3

1. El mercat de l’habitatge de barcelona des de l’escala metropolitana...................................................... 4

2. Col·lectius amb dificultats per satisfer les necessitats bàsiques d’habitatge .......................................... 22

3. Avanç de resultats de l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2005............................ 43

Annex .............................................................................................................................................. 47



3

Introducció

Presentació i objectius del treball

Durant els últims deu anys s’ha produït una acceleració en l’augment dels preus de l’habitatge, especialment intens des de l’any 2000. Aquesta evolució ha fet que s’hagi situat com un dels principals problemes de la societat, sobretot entre els col·lectius que accedeixen per primer cop a un habitatge propi, però també entre aquelles persones que tenen noves necessitats relacionades amb l’espai vital.

Juntament amb l’augment dels preus de l’habitatge, a la societat metropolitana s’estan produint canvis que afecten l’estructura de la població i la concepció tradicional del cicle vital:

- Les dinàmiques demogràfiques recents es caracteritzen per un envelliment de la població, unes taxes de fecunditat baixes i un fort creixement de les migracions internacionals per motius de treball.

- La concepció invariable i única del cicle vital, on l’habitatge i la llar s’associa a la formació d’una família tradicional, ha deixat pas a una diversitat de situacions, amb multiplicitat de recorreguts vitals, on augmenten les llars unipersonals, sense parentiu i monoparentals.

Aquests canvis afecten la composició de les llars i la freqüència amb què es canvia d’habitatge durant el curs de vida, diversificant la demanda i creant noves necessitats.

La satisfacció de les necessitats d’habitatge de la població de Barcelona supera l’àmbit del municipi i arriba cada cop més lluny, donant lloc a un procés d’expansió i d’integració metropolitanes característic de les societats contemporànies.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar el mercat de l’habitatge de Barcelona des de l’escala metropolitana i aprofundir en els elements que dificulten la satisfacció de les necessitats bàsiques d’habitatge de la població de Barcelona, tot tenint en compte la diversificació de la demanda. Per fer-ho, s’ha realitzat una explotació de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1985, 1990, 1995 i 2000 explorant el potencial que aquesta font té com a complement d’altres habitualment utilitzades quan s’analitza el mercat de l’habitatge.

Estructura del treball

El treball s’estructura en tres apartats, que s’han agrupat en una part dedicada a l’anàlisi del mercat de l’habitatge (Apartat 1) i una part que focalitza en dos col·lectius socials amb dificultats en relació amb les necessitats bàsiques d’habitatge (Apartats 2 i 3)

En l’Apartat 1 s’analitzen els mecanismes del mercat de l’habitatge metropolità. En primer lloc es descriuen les principals característiques de l’oferta per als tres àmbits de referència de la regió metropolitana (Barcelona, primera corona i segona corona). Per a fer-ho es diferencia entre la totalitat del parc d’habitatges ocupat i aquella part del parc que ha entrat al mercat i ha estat ocupada en els cinc anys anteriors a l’edició del 2000 de l’Enquesta. Així, s’aprofundeix en la seva estructura analitzant-ne diverses característiques (règim de tinença, superfície, antiguitat i tipologia).

Després s’analitzen les estratègies residencials de la població de Barcelona a partir de tres eixos explicatius: la relació entre la mobilitat residencial i la dificultat d’accés a l’habitatge, l’edat en què es canvia d’habitatge, i la relació entre la mobilitat residencial i les característiques de l’habitatge.

En l’Apartat 2 s’analitza un dels col·lectius amb dificultats per satisfer les necessitats bàsiques d’habitatge: la població jove de Barcelona, tenint en compte tant la població que ha canviat d’habitatge, és a dir, la demanda satisfeta, com la població que no ho ha fet, és a dir, la població amb dificultat d’accés.

En l’Apartat 3 s’analitzen les noves necessitats d’habitatge de la gent gran de Barcelona. En primer lloc es descriuen les característiques socioeconòmiques i de l’espai vital, entenent com a tal, l’habitatge i l’entorn, per passar a analitzar els desajustos entre les noves necessitats de la gent gran i les característiques dels



4

habitatges, i també les preferències d’aquest col·lectiu social en relació a l’espai vital. Per últim, es realitza una estimació del parc d’habitatges substituïble on viu la gent gran de Barcelona.

En l’Apartat 4 es presenta un avanç de les dades parcials de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2005. L’objectiu d’aquest apartat, que segueix una estructura pròpia en funció de les dades parcials disponibles, és avançar quines són les principals tendències a Barcelona respecte alguns elements de l’oferta i la demanda d’habitatge com: Les principals característiques del parc d’habitatges; el nivell de satisfacció de la població amb l’habitatge; i la capacitat d’estalvi i les dificultats econòmiques de les llars de Barcelona.

Notes metodològiques

Per acabar la introducció, unes breus notes metodològiques referents a la principal font emprada en l’estudi: l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, en les seves edicions de 1985, 1990, 1995 i 2000. Aquest és un projecte d’anàlisi social i urbanístic de la realitat metropolitana de Barcelona que es duu a terme des de fa vint anys i que es basa en la realització d’un qüestionari individual a una mostra representativa de la població.

El mètode de construcció de la mostra de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població està dissenyat per tal d’assolir la representativitat i la màxima eficiència respecte al total d’individus de cada un dels àmbits de referència. Així, qualsevol anàlisi de les dades recollides a l’Enquesta que fa referència a les llars s’ha d’entendre com el context familiar dels individus entrevistats; en cap cas, per tant, la mostra és representativa de llars.

En aquest estudi, per tal d’aproximar al màxim la mostra de l’Enquesta al nombre de llars, i mantenir la màxima representativitat, s’ha utilitzat el filtre “habitatge independent” per referir-se tan sols als entrevistats que són cap de família o parella/cònjuge del cap de família. S’elimina així la sobrerepresentació de les llars de parella amb fills.

Alguns valors poden variar en un decimal respecte a publicacions anteriors degut a la millora en la precisió numèrica i al millor tractament de l’arrodoniment en el càlcul de valors per dades amb pesos fraccionats.

Per últim, respecte a l’avanç de dades de l’Enquesta 2005, cal tenir en compte que les dades facilitades en aquest informe són parcials, és a dir, encara no representen el 100% de la mostra. Malgrat això, la submostra utilitzada arriba a nivells de significació que permeten la utilització d’aquestes dades per tal de veure l’evolució de les tendències.

1. El mercat de l’habitatge de barcelona des de l’escala metropolitana

1.1. Àmbits de referència

Els àmbits de referència de la regió metropolitana de Barcelona en aquest estudi són:

- El municipi de Barcelona.

- La primera corona, formada pels 26 municipis que integraven la desapareguda Corporació Metropolitana de Barcelona.

- La segona corona, formada per la resta de municipis de la regió metropolitana (137 municipis).

- La regió metropolitana de Barcelona, formada per les 7 comarques (164 municipis) incloses a l’Àmbit metropolità del Pla Territorial General de Catalunya.



5

1.2. Característiques de l’oferta d’habitatge

INTRODUCCIÓ:

Per analitzar les característiques de l’oferta d’habitatge s’han utilitzat quatre variables:

- Règim de tinença

- Superfície de l’habitatge

- Antiguitat de l’habitatge

- Tipologia de l’habitatge

Per a cadascuna d’aquestes variables s’han utilitzat dos eixos d’anàlisi, que es desenvolupen en dos subapartats:

- 1.2.1. Descriu les característiques del parc d’habitatges ocupat de Barcelona i les compara amb les de la primera i la segona corona metropolitanes en els anys 1990, 1995 i 2000.

- 1.2.2. Analitza les característiques de l’oferta d’habitatge que ha estat ocupada entre els anys 1996 i 2000, tant si els habitatges són de nova construcció com si són de segona mà. L’anàlisi compara l’oferta entre els tres àmbits de referència i, aprofundeix, per a Barcelona, en les característiques dels habitatges diferenciant entre els que són de lloguer i en propietat.

Mentre que al primer eix d’anàlisi es descriuen les característiques de la totalitat del parc d’habitatges ocupat, al segon s’analitza tan sols aquella part del parc que ha entrat al mercat i ha estat efectivament ocupat en el període quinquennal 1996-2000.

RESUM:

En analitzar l’oferta d’habitatge de Barcelona en el context metropolità cal diferenciar entre el parc i l’oferta. Mentre que el parc considera la totalitat dels habitatges, l’oferta considera tan sols els habitatges que han entrat en el mercat durant un període determinat, tant si són de nova construcció com de segona mà. Així, hi ha habitatges del parc que no han estat mai al mercat, mentre que n’hi ha que potser hi han estat fins i tot més d’un cop.

Sant Quirze Safaja

MedionaSant Llorenc

d'HortonsSant Quintide Mediona

Sant Pere de Riudebitlles

Torrelavit Sant Sadurnid'Anoia GelidaFont-rubi

Torrelles de FoixPontons

Subirats

el Pla del Penedes

Sant Marti Sarroca

PuigdalberVilobi del Penedes

Santa Fe del Penedes

Avinyonet del Penedès

Olesa de Bonesvalls

la Granadales Cabanyes

Vilafranca del Penedès

Pacs del Penedes

Sant CugatSesgarrigues

Castellvide la Marca

OlerdolaSanta Margaridai els Monjos

Castelleti la Gornal

Collbato

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera

Sant EsteveSesroviresMartorell

Castellvi de RosanesSant Andreu de la Barca

el Papiol

Molinsde ReiCorbera de Llobregat Pallejà

Sant Feliude LlobregatCervellóSant Vicencdels Horts

Sant JustDesvern

ValliranaEsplugues de Llobregat

Santa Coloma de Cervelló

Sant Joan DespíTorrelles de

LlobregatCornella de

Llobregat

Sant Boi de Llobregat

Begues

Sant Climent de Llobregat

el Prat de LlobregatViladecansGava

Castelldefels

BadalonaSanta Coloma de Gramanet

Barcelona

Sant Adrià de Besos

l'Hospitaletde Llobregat

Olivella

Canyelles

Sant Pere de RibesSitges

Vilanovai la Geltru

Cubelles

Tordera

PalafollsSanta SusannaMalgrat de MarSant Iscle de Vallalta

Sant Cebriade VallaltaPineda de Mar

Arenysde MuntCalella

Dosrius Sant Pol de MarCanetde Mar

Sant Vicençde MontaltSant Andreu

de LlavaneresArgentona

Arenys de Mar

Mataro

Caldes d'EstracOrrius

Vilassarde Dalt

CabrilsCabrera de Mar

Premia de DaltTeià Vilassar de MarAlellaTiana PremiadeMar

el MasnouMontgat

GallifaSant Llorenc Savall

Rellinars

Castellar del Valles SentmenatMatadepera

Vacarisses

Terrassa Palau de Plegamans

SabadellViladecavalls Polinyà

Santa Perpetua de Mogoda

Rubi

Sant Quirzedel VallèsUllastrellBarbera del Vallès

CastellbisbalMontcadai Reixac

Sant Cugat del Vallès

Badia del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Ripollet

Montseny

Fogars de MontclusCastellterçol

Gualba

Sant Perede

Vilamajor

Granera

Cànovesi Samalús

CampinsFigaró-Montmany Sant Estevede

Palautordera

Sant Celoni

Sant Feliude Codines

la GarrigaBigues i RiellsSanta Maria de Palautordera

l'Ametlladel Vallès

Caldes de Montbui

les Franquesesdel Vallès

Sant Antoni de Vilamajor

Llinars del VallesCardedeu

VallgorguinaSanta Eulàliade Ronçana Vilalba Sasserra

Canovelles

Lliçà d'Amunt

la Roca del VallesGranollersLliçàde Vall

Paretsdel Vallès

Mollet del Vallès

Vilanovadel VallèsMontmelo

Montornesdel Vallès

VallromanesMartorellesSanta Maria de MartorellesSant Fost de Campsentelles

la Llagosta

CastellcirAiguafreda

Tagamanent

Castellcir(E)

La Palma de Cervelló

Barcelona

Primera corona

Segona corona

Sant Quirze Safaja

MedionaSant Llorenc





Subirats

el Pla del Penedes

Sant Marti Sarroca




Olesa de Bonesvalls



Pacs del Penedes





Collbato

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera



el Papiol



Sant JustDesvern





Llobregat


Begues



Castelldefels


Barcelona



Olivella

Canyelles


Vilanovai la Geltru

Cubelles

Tordera







Arenys de Mar

Mataro


Vilassarde Dalt



el MasnouMontgat


Rellinars


Vacarisses




Rubi




Badia del Vallès


Ripollet

Montseny


Gualba

Sant Perede

Vilamajor

Granera

Cànovesi Samalús


Palautordera

Sant Celoni




Caldes de Montbui





Canovelles

Lliçà d'Amunt


Paretsdel Vallès

Mollet del Vallès




la Llagosta


Tagamanent

Castellcir(E)


Sant Quirze Safaja

MedionaSant Llorenc





Subirats

el Pla del Penedes

Sant Marti Sarroca




Olesa de Bonesvalls



Pacs del Penedes





Collbato

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera



el Papiol



Sant JustDesvern





Llobregat


Begues



Castelldefels


Barcelona



Olivella

Canyelles


Vilanovai la Geltru

Cubelles

Tordera







Arenys de Mar

Mataro


Vilassarde Dalt



el MasnouMontgat


Rellinars


Vacarisses




Rubi




Badia del Vallès


Ripollet

Montseny


Gualba

Sant Perede

Vilamajor

Granera

Cànovesi Samalús


Palautordera

Sant Celoni




Caldes de Montbui





Canovelles

Lliçà d'Amunt


Paretsdel Vallès

Mollet del Vallès




la Llagosta


Tagamanent

Castellcir(E)


Sant Quirze Safaja

MedionaSant Llorenc





Subirats

el Pla del Penedes

Sant Marti Sarroca




Olesa de Bonesvalls



Pacs del Penedes





Collbato

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera



el Papiol



Sant JustDesvern





Llobregat


Begues



Castelldefels


Barcelona



Olivella

Canyelles


Vilanovai la Geltru

Cubelles

Tordera







Arenys de Mar

Mataro


Vilassarde Dalt



el MasnouMontgat


Rellinars


Vacarisses




Rubi




Badia del Vallès


Ripollet

Montseny

Fogars de Montclus

Sant Quirze Safaja

MedionaSant Llorenc





Subirats

el Pla del Penedes

Sant Marti Sarroca




Olesa de Bonesvalls



Pacs del Penedes





Collbato

Esparreguera

Olesa de Montserrat

Abrera



el Papiol



Sant JustDesvern





Llobregat


Begues



Castelldefels


Barcelona



Olivella

Canyelles


Vilanovai la Geltru

Cubelles

Tordera







Arenys de Mar

Mataro


Vilassarde Dalt



el MasnouMontgat


Rellinars


Vacarisses




Rubi




Badia del Vallès


Ripollet

Montseny


Gualba

Sant Perede

Vilamajor

Granera

Cànovesi Samalús


Palautordera

Sant Celoni




Caldes de Montbui





Canovelles

Lliçà d'Amunt


Paretsdel Vallès

Mollet del Vallès




la Llagosta


Tagamanent

Castellcir(E)


Barcelona

Primera corona

Segona corona

Barcelona

Primera corona

Segona corona



6

A Barcelona,

Entre els anys 1996 i 2000, l’oferta d’habitatges de lloguer de recent construcció ha estat molt inferior a la de compra (5,4% i 25,9%, respectivament). Així, el parc d’habitatges de lloguer ha tingut un descens relatiu entre els anys 1990 i 2000, per passar d’un 34,4% a un 22,8%. Malgrat aquest descens relatiu l’oferta d’habitatges de lloguer entre els anys 1996 i 2000 ha suposat el 30% de l’oferta total. Aquesta contradicció permet dir que els habitatges de lloguer entren al mercat de l’habitatge amb més freqüència que els habitatges en propietat.

L’oferta d’habitatges de lloguer i en propietat presenten unes característiques molt diferents sobretot pel que fa a l’antiguitat i la superfície. Així, entre els anys 1996 i 2000, els habitatges de lloguer que s’han ofert a Barcelona eren majoritàriament més antics i tenien unes dimensions més reduïdes que els habitatges en propietat.

Si es compara l’oferta d’habitatge de Barcelona amb la de la primera i la segona corona,

- Entre els anys 1996 i 2000, el 42,4% de l’oferta d’habitatge de la regió metropolitana s’ha donat a la segona corona. A Barcelona i a la primera corona l’oferta ha estat del 27% i del 29,8%, respectivament, encara que donats els nivells de saturació urbanística dels diferents àmbits, l’esforç de Barcelona ha estat superior.

- A Barcelona s’ofereixen més habitatges de lloguer (30,6%) que a la primera i la segona corona (10,4% a tots dos àmbits).

- La superfície dels habitatges que s’han ofert a Barcelona i la primera corona ha estat molt semblant. A la segona corona, la superfície ha estat molt superior que a la resta d’àmbits, sobretot degut a que una quarta part de l’oferta han estat habitatges unifamiliars.

- El percentatge d’habitatges nous que s’han ofert a Barcelona ha suposat un 19% del total de l’oferta. Aquest valor ha estat molt inferior que a la primera i, sobretot, que a la segona corona (28,3% i 47,7%, respectivament).

- Pel que fa a la tipologia de l’habitatge, el percentatge de pisos que s’han ofert a Barcelona entre els anys 1996 i 2000 (97,6%) ha estat superior que a la primera corona (82,9%) i, sobretot, que a la segona corona (73%).

Esquema conceptual de l’oferta d’habitatge a la regió metropolitana de Barcelona

- A Barcelona s’ofereixen més habitatges de lloguer que a la primera i la segona corona, però són més antics i de dimensions més reduïdes que els de compra.

- A la primera corona els habitatges que s’ofereixen tenen les mateixes dimensions que a Barcelona però són més nous i en règim de propietat.

- A la segona corona els habitatges que s’ofereixen són més nous i grans que a Barcelona i la primera corona. La major superfície es deu a que una quarta part són unifamiliars.



7

1.2.1. Característiques del parc d’habitatges ocupat

Barcelona:

L’any 2000, tres quartes parts del parc d’habitatges ocupat de Barcelona era en règim de propietat. Aquest percentatge ha crescut en més de 13 punts en 10 anys per passar d’un 61,3% l’any 1990 a un 74,8% l’any 2000.

Comparació entre Barcelona i la resta d’àmbits:

Malgrat aquest creixement, Barcelona és l’àmbit on el règim de propietat és menor en els tres anys de referència, encara que entre el anys 1990 i 2000 les diferències s’han escurçat lleugerament (entre Barcelona i la primera corona, les diferències han passat de 20,1 punts l’any 1990 a 12,9 l’any 2000; i entre Barcelona i la segona corona les diferències han passat de 15,5 punts l’any 1995 a 14,5 punts l’any 2000). Tanmateix, en tots els períodes la diferència en el règim de propietat entre Barcelona i la resta d’àmbits és superior a 10 punts.

El règim de lloguer en el parc d’habitatges ocupat ha anat baixant. Malgrat aquest descens, Barcelona continua tenint un pes molt superior al de la resta d’àmbits. Així, l’any 2000, el parc d’habitatges ocupat en règim de lloguer era del 22,8% mentre que per a la primera corona era del 10% i per a la segona del 8%.

BarcelonaPrimera Corona


Segona Corona


Segona Corona

Propietat 61,3 81,4 66,5 85,1 82,0 74,8 87,7 89,3Lloguer 34,4 15,6 30,3 11,6 14,2 22,8 10,0 8,0Altres 4,3 3,1 3,3 3,2 3,8 2,5 2,3 2,7Total 100 100 100 100 100 100 100 100

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1990, 1995, 2000 , IERMB

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT: RÈGIM DE TINENÇA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, PER ÀMBITS. 1990, 1995, 2000 (%)

1990 1995 2000

Barcelona Primera corona Barcelona Primera

coronaSegona corona Barcelona

Primera corona

Segona corona

Fins a 50 m2 9,5 9,3 9,2 5,6 1,6 6,8 5,1 0,9De 51 a 60 m2 12,1 16,9 12,5 17,2 5,2 11,4 12,8 3,5De 61 a 70 m2 20,2 22,9 16,9 26,5 11,2 16,2 25,7 11,8De 71 a 80 m2 16,4 20,8 17,8 20,7 15,0 20,0 22,2 18,3De 81 a 100 m2 26,5 19,8 25,9 20,1 34,1 25,6 21,1 33,3Més de 100 m2 15,3 10,3 17,7 9,8 32,9 20,0 13,1 32,3Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100 100

Sup. mitjana (m2) 81,6 75,8 82,7 77,8 101,2 85,1 80,2 104,8

2000


CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT:SUPERFÍCIE DELS HABITATGES DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, PER ÀMBITS. 1990, 1995, 2000 (%)

1990 1995



8

Barcelona:

L’any 2000, la superfície mitjana del parc d’habitatges ocupats de Barcelona era de 85,1 m2. Una tercera part (34,4%) tenia menys de 70 m2.

Entre els anys 1990 i 2000,

- El percentatge d’habitatges ocupats de més de 100 m2 ha augmentat 4,7 punts.

- El percentatge d’habitatges ocupats entre 71 i 80 m2, també ha augmentat 3,6 punts.

- El percentatge d’habitatges ocupats entre 81 i 100 m2 s’ha mantingut gairebé constant, amb un augment de 0,9 punts.

- El percentatge d’habitatges ocupats de menys de 70 m2 ha disminuït 7,4 punts.


L’any 2000, la superfície mitjana del parc d’habitatges ocupats de Barcelona era superior a la de la primera corona (80,2 m2), però molt inferior a la de la segona corona (104 m2).

La superfície mitjana del parc d’habitatges ocupat s’ha incrementat en tots els àmbits de la regió metropolitana entre els anys 1990 i 2000:

- A Barcelona, ho ha fet en 3,5 m2 i ha passat de 81,6 m2 a 85,1 m2

- A la primera corona, l’augment ha estat lleugerament superior, de 4,4 m2, per passar de 75,8 m2 a 80,2 m2.

- A la segona corona, l’augment ha estat de 3,6 m2 en tan sols cinc anys, per passar de 101,2 m2 a 104,8 m2.

Barcelona:

L’any 2000, el 22,5% dels habitatges ocupats de Barcelona era d’abans de 1950, el 10,6% dels anys cinquanta, el 27,6% dels anys seixanta, el 27,5% dels anys setanta, el 8,1% dels anys vuitanta, i el 3,8% dels anys noranta (habitatges nous). El parc d’habitatges ocupat de Barcelona tenia una antiguitat mitjana de 43,1 anys.

Barcelona Primera Corona Barcelona Primera

CoronaSegona Corona Barcelona Primera

CoronaSegona Corona

Abans del 1900 10,5 1,7 8,8 1,2 6,7 8,3 1,5 3,3De 1901 a 1930 10,4 3,7 11,5 2,7 3,9 7,9 2,8 2,7De 1931 a 1950 7,6 2,1 8,0 3,0 4,9 6,3 2,5 3,5De 1951 a 1960 11,4 8,8 11,0 6,5 7,2 10,6 7,9 6,9De 1961 a 1970 29,3 37,5 27,7 34,4 22,0 27,6 30,1 19,6De 1971 a 1980 25,7 39,4 26,5 41,1 34,9 27,5 36,0 30,7De 1981 a 1990 5,0 6,7 6,0 9,8 17,1 8,1 10,8 16,8Després de 1990 0,0 0,0 0,6 1,2 3,4 3,8 8,3 16,7Total 100 100 100 100 100 100 100 100

Antiguitat mitjana 38,6 24,4 42,3 27,4 31,7 43,1 30,9 29,4


CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT: ANTIGUITAT DELS HABITATGES DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, PER ÀMBITS. 1990, 1995, 2000 (%)

1995 20001990



9


El parc d’habitatges de Barcelona és el més antic dels tres àmbits de referència. Mentre que per a Barcelona l’antiguitat mitjana és de 43,1 anys per a la primera corona és de 30,9 anys i per a la segona de 29,4 anys.

El percentatge d’habitatges ocupats nous de Barcelona (3,8%) és inferior al de la primera corona (8,3%), i sobretot al de la segona (16,7%).

Barcelona:

L’any 2000, el 95% del parc d’habitatges ocupat de Barcelona eren pisos i un 4% eren habitatges unifamiliars. Aquesta distribució ha estat gairebé la mateixa des de l’any 1990.


A la primera corona i, sobretot a la segona, el percentatge de pisos era inferior, d’un 86,2% i 64,5%, respectivament l’any 2000.

A la segona corona una de cada tres persones (34,3%) vivia en habitatges unifamiliars.

Barcelona:

L’any 2000, el 95% del parc d’habitatges ocupat de Barcelona eren pisos i un 4% eren habitatges unifamiliars. Aquesta distribució ha estat gairebé la mateixa des de l’any 1990.


A la primera corona i, sobretot a la segona, el percentatge de pisos era inferior, d’un 86,2% i 64,5%, respectivament l’any 2000.

A la segona corona una de cada tres persones (34,3%) vivia en habitatges unifamiliars.



CoronaSegona Corona

Pis 95,5 85,8 96,0 87,3 63,0 95,6 86,2 64,5Unifamiliar entremitgera/adossada 2,9 11,2 2,3 8,8 27,0 3,2 8,8 24,4Unifamiliar aïllada 0,4 2,7 1,0 3,1 7,9 0,8 4,1 9,9Altres 1,0 0,2 0,4 0,1 0,2 0,2 0,7 0,2Total 100 100 100 100 100 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT: TIPOLOGIA DE L'HABITATGE A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, PER ÀMBITS. 1990, 1995, 2000 (%)

1990 1995


2000



CoronaSegona Corona

Pis 95,5 85,8 96,0 87,3 63,0 95,6 86,2 64,5Unifamiliar entremitgera/adossada 2,9 11,2 2,3 8,8 27,0 3,2 8,8 24,4Unifamiliar aïllada 0,4 2,7 1,0 3,1 7,9 0,8 4,1 9,9Altres 1,0 0,2 0,4 0,1 0,2 0,2 0,7 0,2Total 100 100 100 100 100 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT: TIPOLOGIA DE L'HABITATGE A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, PER ÀMBITS. 1990, 1995, 2000 (%)

1990 1995


2000



10

1.2.2. Característiques de l’oferta d’habitatge ocupada

Entre els anys 1996 i 2000, el 42,4% de l’oferta d’habitatge ocupada de la regió metropolitana s’ha localitzat a la segona corona. La resta es reparteix a parts quasi iguals entre Barcelona i la primera corona (27,8% i 29,8%, respectivament).

En analitzar la distribució de l’oferta d’habitatge ocupada a la regió metropolitana, s’ha de tenir en compte que l’index de saturació urbanística (sòl urbà/sòl total) a Barcelona és molt superior al de la primera i sobretot en relació a la segona corona.

Així, no es pot infravalorar que Barcelona representi el 27,8% de l’oferta total, és més, s’ha d’interpretar com que l’esforç per oferir habitatge a Barcelona ha estat molt superior que a la resta d’àmbits, sobretot que a la segona corona.

CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A LA REGIÓ METROPOLITANA:

DISTRIBUCIÓ DE L'OFERTA (1996-2000) I ÍNDEX DE SATURACIÓ URBANÍSTICA* (2000),

PER ÀMBITS (%)

27,8 29,8

42,4

78,6

29,8

13,4

0102030405060708090

100

Barcelona Primera corona Segona coronaDistribució de l'oferta 1996-2000

Índex de saturació urbanística* 2000

* Sòl urbanitzat/ Sòl total. Font: elaboració pròpia a partir de dades de, SERRA, J. (dir.) (2003) El territori Metropolità de Barcelona. Dades bàsiques, evolució recent i perspectives , Barcelona, MMAMB.Font: Enquesta de la Regió de Barcelona 2000 , IERMB

CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A LA REGIÓ METROPOLITANA. 1996-2000:

RÈGIM DE TINENÇA PER ÀMBITS (%)

65,8

88,2 86,9

30,6

10,4 10,43,6 1,5 2,7

0102030405060708090

100

Barcelona Primera Corona Segona Corona

(%)

Propietat

Lloguer

Altres

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB



11


A Barcelona entre els anys 1996 i 2000, el 65,8% de l’oferta d’habitatge ocupada ha estat en règim de propietat i el 30,6% en lloguer.

A la primera i a la segona corona, l’oferta d’habitatge ocupada en propietat ha estat superior a la de Barcelona, del 88,2% i del 86,9%, respectivament, mentre que l’oferta d’habitatge ocupada en lloguer ha estat inferior en tots dos àmbits (del 10,4%).

Barcelona:

Com s’observa a la taula, el pes dels habitatges de lloguer en el parc d’habitatge ha disminuït entre 1995 i 2000 i ha passat d’un 30,8% a un 22,8%. En canvi, l’oferta d’habitatge ocupada de lloguer entre aquests anys ha representat el 30,6% del total. Aquesta contradicció s’explica pel fet que el parc d’habitatges de lloguer s’incorpora amb més freqüència al mercat que el parc d’habitatges en propietat.

Comparació entre Barcelona i la resta d’àmbits,

A Barcelona la superfície dels habitatges que s’ha ofert i ocupat entre els anys 1996 i 2000 presenta una distribució relativament homogènia. Així, un 21,3% de l’oferta tenia més de 100 m2, un 20,2% entre 81 i 100 m2, un 21,4% entre 71 i 80 m2, un 21,6% entre 61 i 70 m2, i un 15,5% menys de 60 m2.

A la primera corona la distribució és molt semblant a la de Barcelona, amb un pes menor dels habitatges de més de 100 m2.

A la segona corona, la superfície dels habitatges que s’han ofert i ocupat ha estat molt superior a la de Barcelona i de la primera corona. Així, a la segona corona, els habitatges de més de 80 m2 representen el 65% del total, 23 punts per sobre respecte a Barcelona. En canvi, el percentatge d’habitatges ofert i ocupat de menys de 70 m2 va ser molt inferior a la segona corona (14,4% enfront del 37,1% de Barcelona).

Oferta d'habitatge

1995 2000 1996-2000Propietat 66,5 74,8 65,8Lloguer 30,3 22,8 30,6Altres 3,3 2,5 3,6Total 100 100 100

Parc d'habitatges

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1995, 2000 , IERMB

PARC D'HABITATGES OCUPAT I OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A BARCELONA SEGONS RÈGIM DE TINENÇA (%)

Barcelona Primera Corona

Segona Corona

Fins a 50 m2 7,0 4,5 0,3

De 51 a 60 m2 8,5 11,1 4,7

De 61 a 70 m2 21,6 24,9 9,4

De 71 a 80 m2 21,4 20,4 20,5

De 81 a 100 m2 20,2 20,2 31,4

Més de 100 m2 21,3 18,8 33,6Total 100 100 100


CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. 1996-2000:

SUPERFÍCIE DE L'HABITATGE, PER ÀMBITS (%)



12

Barcelona segons règim de tinença:

A Barcelona, els habitatges de lloguer que s’han ofert i ocupat entre els anys 1996 i 2000 tenen unes dimensions més reduïdes que els de propietat.

Gairebé una tercera part (31,9%) de l’oferta de lloguer té menys de 60 m2 i tan sols una dècima part (11%) té més de 100 m2.

En el cas dels habitatges en propietat la situació és la inversa. Així, més d’una quarta part (27,4%) té més de 100 m2 i tan sols el 7,9% té menys de 60 m2.

L’altra gran diferència es dóna en els habitatges entre 71 i 80 m2: en l’oferta en propietat representen una quarta part del total, mentre que en l’oferta de lloguer es del 15,2%, 10 punts menys.


Entre els anys 1996 i 2000, a Barcelona l’oferta d’habitatge ocupada d’abans de 1960 va representar el 23,7% del total, a la primera corona del 8,7% i a la segona corona del 5,6%.

A Barcelona i la primera corona, gairebé la meitat (47,4% i 47,4%, respectivament) dels habitatges que van sortir al mercat i van ser ocupats, eren de les dècades de 1960 i 1970. A la segona corona aquest percentatge era del 31,3%

El percentatge d’habitatges de construcció recent que s’han ofert i ocupat a Barcelona (19%) va ser inferior al de la primera corona i sobretot al de la segona (28,3% i 47,7%, respectivament).

Total Propietat LloguerFins a 50 m2 7,0 3,6 13,8

De 51 a 60 m2 8,5 4,3 18,1

De 61 a 70 m2 21,6 20,6 24,7

De 71 a 80 m2 21,4 25,5 15,2

De 81 a 100 m2 20,2 18,6 17,1

Més de 100 m2 21,3 27,4 11,0Total 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A BARCELONA. 1996-2000:

SUPERFÍCIE SEGONS RÈGIM DE TINENÇA (%)



Segona Corona

Abans del 1900 7,6 1,7 0,8De 1901 a 1930 6,2 1,5 1,3De 1931 a 1950 3,0 1,8 1,8De 1951 a 1960 6,9 3,7 1,6De 1961 a 1970 19,9 18,0 13,5De 1971 a 1980 27,5 29,4 17,8De 1981 a 1990 9,8 15,6 15,6Després de 1990 19,0 28,3 47,7Total 100 100 100


CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 1996-2000:

ANTIGUITAT DELS HABITATGES PER ÀMBITS (%)



13

Barcelona, segons règim de tinença:

A Barcelona, els habitatges de lloguer que s’han ofert i ocupat entre 1996 i 2000 són més antics que els de propietat. Gairebé una tercera part (32,2%) de l’oferta d’habitatge ocupada en règim de lloguer és d’abans de 1930, i tan sols un 5,4% són habitatges de recent construcció. En el cas de l’oferta d’habitatge en propietat la situació és la inversa. Així, tan sols un 6,9% dels habitatges en propietat són anteriors a 1930, mentre que una quarta part (25,9%) són habitatges de recent construcció.


El percentatge de pisos que s’han ofert i ocupat a Barcelona entre els anys 1996 i 2000 ha estat superior al de la resta d’àmbits, sobretot en relació amb la segona corona:

A Barcelona el 97,6% dels habitatges que s’han ofert i ocupat entre els anys 1996 i 2000 van ser pisos, a la primera corona el 82,9% i a la segona el 73%.

A la primera, i sobretot a la segona corona, el percentatge d’habitatges unifamiliars ha estat superior al de Barcelona.

Total Propietat LloguerAbans del 1900 7,6 4,6 16,5De 1901 a 1930 6,2 2,3 15,7De 1931 a 1950 3,0 2,6 4,2De 1951 a 1960 6,9 7,1 6,1De 1961 a 1970 19,9 17,7 20,8De 1971 a 1980 27,5 29,8 23,5De 1981 a 1990 9,8 10,0 7,8Després de 1990 19,0 25,9 5,4Total 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A BARCELONA. 1996-2000:

ANTIGUITAT SEGONS RÈGIM DE TINENÇA (%)



Segona Corona

Pis 97,6 82,9 73,0Unifamiliar entremitgera/adossada 2,4 12,4 16,2Unifamiliar aïllada 0,0 4,7 10,6Altres 0,0 0,0 0,3Total 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DE L'OFERTA D'HABITATGE OCUPADA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA 1996-2000:

TIPOLOGIA DE L'HABITATGE PER ÀMBITS (%)




14

1.3. Estratègies residencials de la població de Barcelona

INTRODUCCIÓ

L’estratègia residencial1 s’entén com un compromís acceptable entre les restriccions del mercat de l’habitatge (econòmiques, financeres), les característiques de l’oferta d’habitatge, el nivell de satisfacció amb l’espai quotidià (habitatge, entorn, serveis, equipaments) i els objectius dels individus; essent per tant un conjunt de decisions (en determinats moments i ubicacions espacials) de canvi residencial.

En aquest context, els individus que, per les restriccions del mercat, no poden satisfer les necessitats bàsiques d’habitatge (accedir a l’habitatge o satisfer noves necessitats) estan exclosos d’adoptar una estratègia residencial, i per tant, veuen condicionats els seus objectius durant el cicle vital.

Aquest apartat té dos OBJECTIUS:

- Identificar els col·lectius de la població de Barcelona amb dificultats per satisfer les necessitats bàsiques d’habitatge, que s’analitzaran en profunditat en els apartats 2 i 3 d’aquest estudi.

- Analitzar les estratègies residencials de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge a partir de tres eixos explicatius:

- La relació entre la mobilitat residencial i la dificultat d’accés a l’habitatge.

- L’edat en què es canvia d’habitatge.

- La relació entre la mobilitat residencial i les característiques de l’habitatge.

Abans de començar l’apartat, unes breus NOTES METODOLÒGIQUES:

L’anàlisi de les estratègies residencials té forçosament limitacions ja que partim de les dades de localització residencial de la població als diferents anys de referència i coneixem les seves pautes de canvi d’habitatge en els anys previs; no sabem, però, el comportament d’aquells que en anys anteriors residien a la regió metropolitana i, l’any de referència ja no hi viuen.

L’apartat s’ESTRUCTURA com segueix:

Col·lectius amb dificultats per satisfer les necessitats bàsiques d’habitatge

- (I) Ingressos de la població segons grup d’edat.

-

Mobilitat residencial i dificultat d’accés:

- (I) Destinació de la població de Barcelona que canvia d’habitatge.

- (II) Dèficit d’oferta d’habitatge a Barcelona i mobilitat residencial.

- (III) Destinació de la població de Barcelona que canvia d’habitatge segons ingressos.

- (IV) Motius del canvi d’habitatge de la població de Barcelona segons destinació

Edat de la població que canvia d’habitatge:

- (I) Edat en què es canvia d’habitatge.

1 Definició extreta de BONAVENT & FRIBOURG (1990), Stratégies resindentielles; citada a PUGA GONZALEZ, M.D (2004), Estrategias residenciales de las personas de edad. Movilidad y curso de vida, Barcelona, Fundació la Caixa, p.32. En la definició adoptada en aquest estudi i en l’anàlisi dut a terme, també s’introdueixen com a elements condicionants de l’estratègia residencial, les característiques de l’oferta d’habitatge i el nivell de satisfacció amb l’espai quotidià.



15

Mobilitat residencial i característiques de l’habitatge:

- (I) Règim de tinença

- (II) Superfície

- (III) Antiguitat

- (IV) Tipologia

RESUM:

Qui no pot canviar d’habitatge?

La relació entre els ingressos i el cost de l’habitatge és el principal element que condiciona la satisfacció de les necessitats d’habitatge de la població. El grup d’edat més jove, sobretot de 18 a 25 anys, i la gent gran, de més de 65 anys, són els col·lectius on es concentra un major percentatge de població amb ingressos baixos. La incidència de la pobresa relativa en aquests grups d’edat és el principal element condicionant de les estratègies residencials, dificultant l’accés a l’habitatge per a la població jove i la satisfacció de noves necessitats d’habitatge de la gent gran.

On es canvia d’habitatge dins de la regió metropolitana de Barcelona?

Durant el període quinquennal 1996-2000, la meitat de la població de Barcelona que canvia d’habitatge es queda al mateix barri, una quarta part canvia de barri dins de Barcelona, i l’altra quarta part marxa a la resta de la regió metropolitana.

Marxar de la ciutat: dificultat d’accés o possibilitat d’elegir?

- Entre els anys 1996 i 2000, l’oferta d’habitatge a Barcelona ha estat aproximadament un 6,5% inferior a la demanda de la població de Barcelona, mentre que un 28,5% de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge ha marxat de la ciutat. La diferència, un 22,2%, indica que el lleuger dèficit d’oferta d’habitatge a Barcelona no és la principal causa de la mobilitat residencial cap a la resta de la regió metropolitana.

- La població de Barcelona amb ingressos mitjans-alts opta molt més per marxar de Barcelona que no pas la població amb uns ingressos mitjans-baixos.

- La principal diferencia entre la població de Barcelona que, quan canvia d’habitatge marxa de la ciutat i la que es queda, està en la millora de l’entorn, un motiu que no es pot associar a una dificultat d’accés. Tan sols un 6,7% de la població que marxa tenia com a principal motiu accedir a un habitatge més barat.

L’opció de marxar de la ciutat, quan es canvia d’habitatge, no es deu tant a una dificultat d’accés com a una possibilitat d’elegir.

Quan es canvia d’habitatge?

La població de Barcelona canvia d’habitatge majoritàriament entre els 18 i 44 anys, encara que en els darrers deu anys (1991-2000) l’edat s’ha anat retardant. Així, la població de 18 a 24 anys canvia cada cop menys d’habitatge i ha passat de representar un 26,4% del total dels canvis en el període 1981-1990 a un 14,2% en el període 1991-2000; mentre que els grups de 25 a 34 anys i de 35 a 44 anys ho fan més i han passat d’un 30,9% a un 43,8% i i d’un 18,5% a un 23,7%, respectivament.

Com canvia d’habitatge la població de Barcelona?

Donades les característiques de l’oferta d’habitatge a la regió metropolitana, la població de Barcelona que canvia d’habitatge i es queda a la ciutat:

- ho fa més en un habitatge de lloguer que la que marxa, sobretot si és a la segona corona.

- viu en habitatges més grans que la que marxa a la primera corona, però més petits que la que ho fa a la segona corona.



16

- viu en habitatges més antics que la que marxa, sobretot si ho fa a la segona corona.

- viu majoritàriament en pisos. La que marxa a la resta de la regió metropolitana també, encara que en un percentatge menor, sobretot si marxa a la segona corona.

La relació entre els ingressos i el cost de l’habitatge és el principal element que condiciona la satisfacció de les necessitats d’habitatge de la població. El grup d’edat més jove, sobretot de 18 a 25 anys, i la gent gran, de més de 65 anys, són els col·lectius on es concentra un major percentatge de població amb ingressos baixos. La incidència de la pobresa relativa en aquests grups d’edat és el principal element condicionant de les estratègies residencials, dificultant l’accés a l’habitatge per a la població jove i la satisfacció de noves necessitats d’habitatge de la gent gran.

L’estratègia residencial de la població de Barcelona en relació a la destinació quan hi ha hagut canvi d’habitatge dins de la regió metropolitana, consisteix principalment en quedar-se al barri (43,3%).

En el cas d’haver sortit del Barri, l’opció de marxar de Barcelona té el mateix pes que l’opció de quedar-se a la ciutat i haver de canviar de Barri (29% i 27,7%, respectivament).

De 18 a 25 anys

De 25 a 29 anys

De 30 a 34 anys

De 35 a 39 anys

De 40 a 44 anys

De 45 a 49 anys

De 50 a 54 anys

De 55 a 64 anys De 65 i més

No ha tingut cap ingrés 1,5 0,8 0,8 0,0 0,0 0,0 0,6 0,0 13,7Menys de 360 euros 25,2 6,4 2,2 3,5 5,1 5,2 6,1 5,9 30,1De 360,1 a 540 euros 13,1 5,6 8,0 6,2 6,3 2,3 9,9 9,3 21,0De 540,1 a 840 euros 40,2 54,2 31,0 27,7 19,2 11,8 21,5 21,7 19,8De 840,1 a 1.200 euros 13,6 16,4 36,9 30,6 25,9 30,4 18,4 25,8 8,4De 1.200 a 1.800 euros 5,9 10,5 14,3 23,2 22,9 31,9 24,4 18,0 4,5Més de 1.800 euros 2,0 3,9 6,7 6,8 17,1 14,5 18,4 14,0 2,2Té ingressos no mensuals/irregulars 0,0 3,1 0,9 2,0 3,4 4,0 1,3 5,3 0,4Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100

Menys de 540 euros** 38,3 12,0 10,2 9,7 11,4 7,5 16,0 15,2 51,1Menys de 840 euros** 78,5 66,2 41,2 37,4 30,6 19,3 37,5 36,9 70,9

* Per als grups d'edat de 18 a 64 anys s'ha considerat tan sols la població ocupada** No es comptabilitza la població que no ha tingut cap ingrés

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA:INGRESSOS NETS MENSUALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA SEGONS GRUP D'EDAT*. 2000 (%)


Mateix barri (Barcelona): Autocontencio residencial dels barris 43,3Altre barri (Barcelona) 27,7Subtotal Barcelona: Autocontenció residencial de Barcelona 71,0Primera Corona 10,7Segona Corona 18,3Subtotal resta RMB 29,0Total 100

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA:DESTINACIÓ DINS DE LA REGIÓ METROPOLITANA(%)


Any d'arribada a l'habitatge: de 1996 a 2000



17

La taxa d’autocontenció residencial dels barris de Barcelona entre els anys 1996 i 2000 ha estat del 43,3%, és a dir, gairebé una de cada dues persones de Barcelona que han canviat d’habitatge s’han quedat al barri.

La taxa d’autocontenció residencial de Barcelona entre els anys 1996 i 2000 ha estat del 71%, és a dir, quasi tres de cada quatre persones de Barcelona que han canviat d’habitatge s’han quedat a la ciutat.

Un 29% de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge entre els anys 1996 i 2000 han marxat a la resta de la regió metropolitana. D’aquests, un 18,3% ho ha fet a la segona corona i un 10,7% a la primera.

Entre els anys 1996 i 2000, l’oferta d’habitatge a Barcelona ha estat un 6,3% inferior a la demanda de la població de Barcelona. En la primera corona aquest saldo ha estat equilibrat (al voltant del 0,7%), mentre que a la segona corona el saldo ha estat aproximadament d’un 10% favorable a l’oferta.

El dèficit d’oferta d’habitatge a Barcelona no és la principal causa de la mobilitat residencial de la població de Barcelona cap a la resta de la regió metropolitana:

El percentatge de població de Barcelona que marxa de la ciutat cap a la resta de la regió metropolitana quan canvia d’habitatge és molt superior al dèficit de l’oferta d’habitatge de la ciutat. Aquesta diferència se situa per sobre del 20% (22,2%) en el període 1996-2000.

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA: SALDO ENTRE ELS ANYS 1996 I 2000 DE L'OFERTA* I LA DEMANDA** D'HABITATGE

A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA, PER ÀMBITS (%)

-6,3

0,7

9,7

-10

-5

0

5

10

15

De 1996 a 2000

(%)

Barcelona Primera corona Segona corona

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB*Es considera l'oferta que ha estat ocupada.**Es considera la població que vivia i viu a Barcelona i que ha canviat d'habitatge dins de la regió metropolitana entre 1996 i 2000.

Dèficit* d'oferta d'habitatge a BarcelonaPoblació de Barcelona que ha canviat a un habitatge de la resta de la regió metropolitana

Diferència

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB* Diferència entre la demanda de la població de Barcelona i l'oferta d'habitatge a Barcelona

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA: DÈFICIT D'OFERTA D'HABITATGE I MOBILITAT RESIDENCIAL (%)

6,3

28,5

22,2

de 1996 a 2000



18

L’opció de marxar de la ciutat, quan es canvia d’habitatge, no es deu tant a una dificultat d’accés a l’habitatge com a una possibilitat d’elegir:

La població de Barcelona amb ingressos mitjans-alts opta molt més per marxar de Barcelona quan canvia d’habitatge (36,5%) que no pas la població amb ingressos mitjans-baixos (25,7%).

La població amb ingressos mitjans-baixos de Barcelona, que no té tanta possibilitat d’elegir destinació quan canvia d’habitatge, roman majoritàriament a la ciutat:

Tres quartes parts (74,3%) de la població de Barcelona amb ingressos mitjans baixos es queda a la ciutat quan canvia d’habitatge. En el cas de la població amb ingressos mitjans-alts aquest percentatge està 10 punts per sota (63,5%).

La principal diferència entre la població de Barcelona que, quan canvia d’habitatge, es queda a la ciutat i la que marxa a la resta de la regió metropolitana, està en la millora de l’entorn, un motiu que no es pot associar a la dificultat d’accés a l’habitatge. Un 20,8% de la població de Barcelona que va marxar de la

Ingressos mitjans-baixos** Ingressos mitjans-alts*** Total

Barcelona 74,3 63,5 71,0Primera Corona 10,4 12,6 10,7Segona Corona 15,3 23,9 17,8Subtotal resta RMB 25,7 36,5 28,5Total RMB 100 100 100

**Menys de 1.200 euros nets mensuals***Més de 1.200 euros nets mensuals

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA: DESTINACIÓ SEGONS INGRESSOS* (%)

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB.*Ingressos declarats pels entrevistats a l'Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, i que fan referència a l'any 1999.


Dins Barcelona De Barcelona a la resta RMB

Total orígen Barcelona Dins Barcelona De Barcelona a

la resta RMBTotal orígen Barcelona

Formació d'una nova parella 31,8 22,0 29,8 24,4 22,9 24,0Motius familiars 9,9 12,1 10,4 10,7 10,0 10,5Motius laborals 3,6 15,8 6,2 1,1 13,0 4,5Millorar l'habitatge 26,5 22,3 25,6 30,4 18,0 26,8Millorar l'entorn 4,7 24,3 8,8 3,0 20,8 8,1Millorar règim de tinença 15,8 1,8 12,9 14,2 7,3 12,2Accedir a un habitatge més barat 1,1 1,6 1,2 4,7 6,7 5,2Independitzar-se 1,0 - 0,8 3,7 - 2,6Altres 5,4 - 4,3 7,7 1,0 5,8Total 100 100 100 100 100 100

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA: MOTIU DEL DARRER CANVI D'HABITATGE SEGONS DESTINACIÓ I ANY D'ARRIBADA (%)

Any d'arribada a l'habitageDe 1981 a 1990 De 1991 a 2000




19

ciutat en canviar d’habitatge entre els anys 1991 i 2000, tenia com a principal motiu la millora de l’entorn, mentre que entre la població que es queda, aquest percentatge és de tan sols el 3%.

Tan sols un 6,7% de la població que va marxar de Barcelona entre els anys 1991 i 2000 tenia com a principal motiu accedir a un habitatge més barat.

Cal destacar el poc pes dels motius laborals (aproximació al lloc de treball) com a motiu de canvi d’habitatge quan es marxa de la ciutat. Tan sols un 13% de la població que va marxar de Barcelona quan va canviar d’habitatge entre els anys 1991 i 2000 ho va fer per aquest motiu.

La població de Barcelona canvia majoritàriament d’habitatge entre els 18 i 44 anys:

Més de tres quartes parts (75,8% per al període 1981-1990, i 81,7% per al període 1991-2000) de la població de Barcelona que va canviar d’habitatge entre els anys 1981 i 2000 tenia entre 18 i 44 anys.

L’edat en què es produeixen els canvis d’habitatge s’ha anat retardant:

Mentre que entre 1981 i 1990 el 28,4% de la població de Barcelona que havia canviat d’habitatge tenia entre 18 i 24 anys, entre 1991 i el 2000 aquest percentatge s’ha reduït al 14,2%.

En el grup d’edat de 35 a 44 anys la tendència ha estat la inversa, i el percentatge s’ha incrementat per passar d’un 18,5% entre 1981 i 1990 a un 23,7% entre 1991 i 2000.

El grup d’edat de 18 a 24 anys cada cop canvia menys d’habitatge amb un fort descens entre els dos períodes analitzats:

Més d’una quarta part (26,4%) de la població que va canviar d’habitatge entre 1981 i 1990 tenia entre 18 i 24 anys. En el següent període (1991-2000) aquest percentatge s’havia reduït més de 10 punts fins arribar al 14,2%.

El grup d’edat de 25 a 34 anys és el que més canvia d’habitatge amb un fort creixement entre els dos períodes analitzats:

De 1981 a 1990 De 1991 a 2000menys de 18 1,6 0,2de 18 a 24 26,4 14,2de 25 a 34 30,9 43,8de 35 a 44 18,5 23,7de 45 a 54 9,4 8,3de 55 a 64 8,4 2,9de 65 a 74 4,4 5,1de 75 i més 0,5 1,8Total 100 100

Subtotal de 18 a 44 75,8 81,7


ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA*:EDAT EN EL MOMENT DE CANVIAR D'HABITATGE SEGONS ANY

D'ARRIBADA (%)

Any d'arribada a l'habitatge

*Es considera la població de Barcelona que ha canviat d'habitatge tant si continua vivint a la ciutat com si ha marxat a un altre municipi de la regió metropolitana.



20

El 43,8% de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge entre 1991 i el 2000 té entre 25 i 34 anys. Entre els anys 1981 i 1990 aquest percentatge era del 30,9%.

A partir dels 45 anys es realitzen molts pocs canvis d’habitatge en tots dos períodes analitzats.

La població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i s’ha quedat a la ciutat ho ha fet més en un habitatge de lloguer que no pas la població que ha marxat a la resta de la regió metropolitana, sobretot cap a la segona corona:

Un 22,6% de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i s’ha quedat a la ciutat entre els anys 1991 i 2000 viu en un habitatge en lloguer. En el cas de la primera i la segona corona aquests valors són del 13,6% i del 6,6%, respectivament.

La població de Barcelona que ha marxat de la ciutat quan ha canviat d’habitatge ho ha fet majoritàriament en règim de propietat, sobretot si el destí ha estat la segona corona:

Durant el període analitzat, una quarta part (75,2%) de la població de Barcelona que en canviar d’habitatge es va quedar a la ciutat viu en habitatge en propietat. En el cas de la primera corona aquest valor és del 86,4%, i en el cas de la segona encara és major, del 92,1%.

La població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i ha marxat a la segona corona ho ha fet majoritàriament a habitatges més grans que la població que s’ha quedat a Barcelona. Així, un 49,3 % de la població que ha marxat ho ha fet a habitatges de més de 100 m2, mentre que tan sols un 29,1% de la població que s’ha quedat a Barcelona ho fa amb habitatges d’aquestes superfícies. En el cas dels habitatges entre 80 i 100 m2 les diferències es redueixen. Un 29,9 % de la població que ha marxat i un 21,7% de la població que s’ha quedat quan canvia ho ha fet a habitatges d’aquestes superfícies.

Dins de Barcelona De Barcelona a la primera corona

De Barcelona a la segona corona

Propietat 75,2 86,4 92,1Lloguer 22,6 13,6 6,6Altres 2,2 - 1,3Total 100 100 100

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA: RÈGIM DE TINENÇA SEGONS DESTINACIÓ (%)





Fins a 50 m2 7,0 5,1 -De 51 a 60 m2 7,8 3,0 0,8De 61 a 70 m2 14,7 32,1 10,8De 71 a 80 m2 19,7 19,3 9,2De 81 a 100 m2 21,7 13,3 29,9Més de 100 m2 29,1 27,2 49,3Total 100 100 100,0

ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA:SUPERFÍCIE DE L'HABITATGE SEGONS DESTINACIÓ (%)





21

La població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i ha marxat a la primera corona ho ha fet majoritàriament a habitatges més petits que la que s’ha quedat a Barcelona. Destaca la gran diferència entre els habitatges de 61 a 70 m2. Un 32,1% de la població que ha marxat a la primera corona ho ha fet a habitatges d’aquestes superfícies, mentre que en el cas de la població que s’ha quedat a Barcelona aquest percentatge és del 14,7%.

La població de Barcelona que quan ha canviat d’habitatge ha marxat de la ciutat ho ha fet majoritàriament a habitatges més nous que la que s’ha quedat, sobretot en el cas d’haver marxat a la segona corona:

El 20% de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i s’ha quedat a la ciutat viu en un habitatge nou. En el cas de la població que ha marxat aquest percentatge és del 35,8% per a la primera corona i del 45,6% per a la segona.

La població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i s’ha quedat a la ciutat viu majoritàriament en un pis. Si ha marxat a la primera corona el percentatge es redueix encara que continua sent molt majoritari. En el cas d’haver marxat a la segona corona el percentatge de pisos, si bé és l’opció més freqüent, disminueix considerablement:



Abans de 1900 8,3 0,8 0,6De 1901 a 1930 7,2 - -De 1931 a 1950 6,8 - -De 1951 a 1960 7,0 6,7 1,8De 1961 a 1970 17,2 16,7 9,2De 1971 a 1980 22,7 17,3 28,1De 1981 a 1990 10,9 22,6 14,7Després de 1990 19,9 35,8 45,6Total 100 100 100

% d'habitatges de nova construcció 19,9 35,8 45,6


ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA:ANTIGUITAT DE L'HABITATGE SEGONS DESTINACIÓ (%)


Dins Barcelona De Barcelona a la primera corona


Pis 95,3 82,7 60,1Unifamiliar entremitgera/adossada 4,1 10,3 21,7Unifamiliar aïllada 0,6 7,0 18,3Total 100 100 100


ESTRATÈGIES RESIDENCIALS DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA:TIPOLOGIA D'HABITATGE SEGONS DESTINACIÓ (%)




22

El 96,3% de la població de Barcelona que ha canviat d’habitatge i s’ha quedat a la ciutat viu en un pis. De la que ha marxat a la primera corona un 82,7% ho ha fet en aquesta tipologia. En el cas de la segona corona, aquest percentatge és de tan sols el 60,1%.

Un 60,1% de la població de Barcelona que quan ha canviat d’habitatge ha marxat a la segona corona viu en un pis i un 39,1% en un habitatge unifamiliar.

2. Col·lectius amb dificultats per satisfer les necessitats bàsiques d’habitatge

2. NECESSITATS D’HABITATGE DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS DE BARCELONA

2.1. Característiques socioeconòmiques

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat s’analitzen dues variables socioeconòmiques directament relacionades amb l’accés a l’habitatge de la població jove:

- la relació amb l’activitat

- els ingressos.

RESUM

La taxa d’emancipació2 de la població de 18 a 24 anys és molt baixa, i s’ha anat reduint en els últims quinze anys: ha passat del 12,4% del 1985 al 7,7% del 2000. La principal causa del retardament en l’edat d’emancipació s’ha de buscar en l’allargament dels estudis i en el fet de posposar la incorporació al mercat laboral.

En el grup de 25 a 34 anys la taxa d’emancipació ha disminuït tot passant d’un 74,1% l’any 1985 a un 51% l’any 2000. A diferència del que succeix amb el grup de població de 18 a 24 anys, la reducció en la taxa d’emancipació del grup d’edat de 25 a 34 anys no està relacionada ni amb el retardament de la incorporació al mercat de treball, ni amb la dificultat de trobar feina. L’any 2000, el 92% de la població de 25 a 34 anys era activa laboralment, de la qual tan sols un 8,7% estava a l’atur.

En analitzar els ingressos de la població activa de 25 a 34 anys de Barcelona, s’observa que un 51,5% té uns ingressos inferiors a 840 euros al mes. La despesa mínima en pagament de l’habitatge és de 215 euros al mes i la meitat de la població de 25 a 34 anys dedica més de 336 euros al mes en el pagament de l’habitatge.

La combinació d’uns ingressos relativament baixos entre la població de 25 a 34 anys amb les despeses pel pagament de l’habitatge permet arribar a la conclusió que una de les causes de les baixes taxes d’emancipació és la dificultat d’accés a l’habitatge relacionada amb la renda neta disponible (ingressos menys despeses en pagament de l’habitatge).

2 La taxa d’emancipació en un grup d’edat s’obté, a partir de les dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, pel quocient entre la població d’aquell grup d’edat que en el seu parentiu respecte al cap de família no és fill respecte al total de població d’aquell grup d’edat.



23

Com s’ha vist a l’apartat anterior, la població de 18 a 24 anys ocupada de Barcelona és el col·lectiu amb uns ingressos nets mensuals més reduïts.

La demanda d’habitatge en el grup d’edat de 18 a 24 anys, s’ha anat reduint. La principal causa, s’ha de buscar en el retardament en l’edat d’emancipació, conseqüència, però, de l’allargament dels estudis i d’una incorporació més tardana al mercat laboral.

EVOLUCIÓ DELS INDICADORS D'ACTIVITAT I DE LA TAXA D'EMANCIPACIÓ* DE LA POBLACIÓ DE 18 A 24 ANYS DE BARCELONA. 1985-2000 (%)

21,815,6

10,212,7

50,452,0

68,664,3

12,27,7

5,111,80,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

1985 1990 1995 2000

Taxa d'atur Taxa d'activitat Taxa emancipació

*Taxa d'emancipació = Parentiu de la persona entrevistada en relació al cap de família no és fill/Total població entrevistada, de 18 a 24 anys.Font: Enquesta de la condicions de vida i hàbits de la població, 1985, 1990, 1995, 2000 , IERMB

EVOLUCIÓ DELS INDICADORS D'ACTIVITAT I DE LA TAXA D'EMANCIPACIÓ* DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS DE BARCELONA. 1985-2000 (%)

8,717,2

7,99,6

92,089,088,885,0

61,851,049,5

74,1

0,010,020,030,040,050,060,070,080,090,0

100,0

1985 1990 1995 2000

Taxa d'atur Taxa d'activitat Taxa emancipació

*Taxa d'emancipació = Parentiu de la persona entrevistada en relació al cap de família no és fill/Total població entrevistada, de 25 a 34 anysFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 1985, 1990, 1995, 2000 , IERMB



24

Entre els anys 1985 i 1995 la taxa d’emancipació de la població entre 25 i 34 anys s’ha reduït per passar d’un 74,1% a un 51%. Entre els anys 1995 i 2000, s’ha estabilitzat al voltant del 50%.

La taxa d’activitat s’ha anat incrementant lleugerament per passar d’un 85% el 1985 a un 92% l’any 2000, la taxa més alta del període analitzat. Veiem doncs que, a diferència del grup de 18 a 24 anys, la reducció de la taxa d’emancipació del grup de 25 a 34 anys no està relacionada amb l’allargament dels estudis i el retardament en l’incorporació al mercat de treball.

Els ingressos condicionen l’emancipació entre la població de 25 a 34 anys. Un 63,3% de la població no emancipada de 25 a 34 anys té uns ingressos mensuals inferiors a 840 euros, mentre que en el cas de la població emancipada aquest percentatge es redueix al 40%.

La relació entre els ingressos i la despesa en el pagament de l’habitatge és el principal condicionant per a l’accés a l’habitatge:

- Un 25,5% de la població de 25 a 34 anys emancipada de Barcelona no té cap despesa mensual en pagament de l’habitatge. Un 49,3% té una despesa mensual superior a 336 euros.

- Gairebé la totalitat de la població emancipada que té alguna despesa en pagament de l’habitatge, ha de fer front a un pagament mensual superior als 215 euros.

- El 51,5 % de la població de 25 a 34 té uns ingressos nets mensuals inferiors a 840 euros, mentre que entre els que tenen despeses en pagament de l’habitatge, aquesta és com a mínim de 215 euros/mes.

Emancipada No emancipada TotalNo ha tingut cap ingrés 7,8 8,9 8,3Menys de 360 euros 3,3 7,7 5,5De 360,1 a 540 euros 7,0 6,1 6,5De 540,1 a 840 euros 29,7 49,5 39,5De 840,1 a 1200 euros 29,0 16,6 22,9De 1200 a 1800 euros 14,4 6,4 10,5Més de 1800 euros 7,7 0,7 4,3Te ingressos no mensuals/irregulars 1,2 4,1 2,6Total 100 100 100

Menys 840 euros* 40,0 63,3 51,5

INGRESSOS NETS MENSUALS DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS DE BARCELONA, SEGONS ESTAT DE L'EMANCIPACIÓ. 2000 (%)

* No es comptabilitza la població que no ha tingut cap ingrésFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB

Res 25,5Menys de 45 euros 0,2De 45 a 96 euros 0,6De 96 a 216 euros 6,4De 216 a 336 euros 17,9Més de 336 euros 49,3Total 100,0

DESPESA MENSUAL EN PAGAMENT DE L'HABITATGE* DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS EMANCIPADA DE BARCELONA. 2000 (%)

* Inclou lloguer i propietatFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB



25

2.2. Pautes d’emancipació

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat s’analitzen les pautes d’emancipació de la població jove en relació a dues variables:

- La tipologia de la llar

- El règim de tinença

RESUM

A les dificultats d’accés relatives a la relació entre els ingressos i la despesa en pagament de l’habitatge entre la població de 25 a 34 anys, se n’hi ha d’afegir una altra que té a veure amb els canvis en les pautes d’emancipació. Aquests, es caracteritzen per una modificació en les tipologies de les llars, amb un augment de les llars unipersonals i de les llars sense parentiu i una disminució, sobretot, de les llars de parella amb fills:

La tipologia de llar de parella amb fills disminueix entre la població de 25 a 34 anys emancipada. En canvi les tipologies unipersonals i de llars sense parentiu s’incrementen. Per altra banda, la població que té previst emancipar-se en el termini de cinc anys deixa de tenir com a principal motiu d’aquesta emancipació la formació d’una parella.

Els canvis en les pautes d’emancipació tenen dues conseqüències pel que fa al mercat de l’habitatge:

- En disminuir el pes de la parella, sobretot de la parella amb fills, com a tipologia de la llar predominant entre la població de 25 a 34 anys, disminueix la capacitat de compartir despeses característica d’aquestes tipologies, i això incideix en l’augment de població amb dificultat d’accés a l’habitatge.

- En les llars no tradicionals (unipersonals i llars sense nucli) on viuen persones de 25 a 34 anys, la demanda d’habitatges de lloguer és major que en les tipologies tradicionals (parella amb o sense fills).

A les dificultats d’accés a l’habitatge relacionades amb els ingressos i la despesa en pagament de l’habitatge entre la població de 25 a 34 anys, se n’hi ha d’afegir una altra que té a veure amb les pautes d’emancipació:

La formació d’una parella ha deixat de ser el principal motiu pel qual es té previst emancipar-se. Així, la capacitat de dividir despeses, característica de les llars en parella, té cada cop menys pes en les perspectives d’emancipació.

1995 2000Formació d'una nova parella 71,4 43,4Independitzar-se 25,2 47,5Altres 3,4 9,1Total 100 100

MOTIU PEL QUAL TÉ PREVIST EMANCIPAR-SE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS DE BARCELONA. 1995-2000 (%)

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1995, 2000 , IERMB



26

La pèrdua de pes de la formació d’una nova parella com a motiu principal d’emancipació també té el seu reflex en la tipologia de la llar de la població ja emancipada:

- El nombre de persones de 25 a 34 anys emancipades que viuen en llars unipersonals i sense parentiu ha passat d’un 11,5% l’any 1991 a un 27,7% l’any 2001, mentre que la població que viu en parella sola o amb fills ha passat d’un 77,5% l’any 1991 a un 59,3% l’any 2001.

- Entre les persones que viuen en parella, el nombre de persones que viuen en parella sola s’ha mantingut estable durant aquest període, mentre que el nombre de persones que viuen en llars formats per una parella i fills s’ha reduït d’una forma considerable, i ha passat d’un 51,1% l’any 1991 a un 31,4% l’any 2000.

Pel que fa al nombre de llars, la reducció del pes de les llars en parella encara és més acusada que en el cas de la població. Així, entre els anys 1991 i 2001 aquest tipus de llar ha passat de representar un 72,4% a un 50%.

Mentre que les llars de parella sola s’han mantingut relativament estable i ha passat d’un 23,7% l’any 1991 a un 21,4% l’any 2001, les llars de parella amb fills s’han reduït considerablement per passar d’un 48,7% l’any 1991 a un 28,6% l’any 2001.

1991 1996 2000Unipersonals 6,8 12,0 15,7Llar sense parentiu 4,7 6,4 12,0Parella sola 26,4 28,9 27,9Parella amb fills 51,1 36,0 31,4Altres 11,0 16,8 12,9Total 100 100 100

Unipersonals i Llars sense parentiu 11,5 18,4 27,7Parella sola i Parella amb fills 77,5 64,8 59,3

ESTIMACIÓ DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS EMANCIPADA DE BARCELONA SEGONS TIPOLOGIA DE LA LLAR. 1991-2001 (%)

1991 1996 2001Unipersonals 10,4 17,3 22,9Llar sense parentiu 4,8 9,2 13,5Parella sola 23,7 23,1 21,4Parella amb fills 48,7 32,5 28,6Altres 12,5 17,8 13,7Total 100 100 100

Unipersonals i Llars sense parentiu 15,2 26,5 36,3Parella sola i Parella amb fills 72,4 55,6 50,0

Font: Estimació realitzada a partir de dades del Cens de població i habitatges , Idescat; i de l'Enquesta de la Regió de Barcelona 1990, 1995, 2000 , IERMB

ESTIMACIÓ DEL NOMBRE DE LLARS DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS EMANCIPADA DE BARCELONA, SEGONS TIPOLOGIA DE LA LLAR. 1991-2001 (%)



27

El nombre de llars unipersonals i sense parentiu han passat de ser un 15,2% de les llars l’any 1991 a un 36,3% l’any 2001. Les llars unipersonals han passat del 10,4% al 22,9%, i les llars sense parentiu del 4,8% al 13,5%.

Es a dir, gairebé una de cada quatre llars on viuen persones de 25 a 34 anys emancipades de Barcelona és unipersonal. Si es compara amb les llars que tradicionalment havien estat més nombroses s’observa que el percentatge de llars unipersonals sobrepassa al de parella sola i s’aproxima al de parella amb fills.

Entre els anys 1995 i 2000 s’ha incrementat la propietat entre la població de 25 a 34 anys emancipada, per passar d’un 58,9% a un 77,5%. Totes les tipologies de la llar han seguit aquest augment de la propietat entre els anys 1995 i 2000.

La població de 25 a 34 anys emancipada que viu en llars en parella, i especialment la que viu en llars de parella amb fills, presenta en tots els anys de referència el percentatge de propietat més alt, mentre que la població que viu en llars sense nucli, i especialment en llars unipersonals, té uns percentatges de propietat en l’habitatge menors.

L’estabilitat, almenys a priori, en el nombre de membres que conformen la llar, i la capacitat de compartir despeses, són els elements que, juntament amb els ingressos, permeten l’accés a un habitatge en propietat. Entre la població de 25 a 34 anys emancipada que viu en llars sense nucli, i sobretot en llars unipersonals, el percentatge de propietat és menor. En el cas de la població que viu en llars unipersonals la meitat té un habitatge en propietat i l’altra meitat en lloguer.

2.3. Desajust entre l’oferta d’habitatge i les necessitats de la població de 25 a 34 anys

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat s’analitzen els desajustos del mercat de l’habitatge a partir de la relació entre dues variables de l’Enquesta:

- Tipologia de la llar i superfície de l’habitatge

L’anàlisi es completa amb l’evolució de la superfície del parc d’habitatge de Barcelona:

- Evolució de la superfície del parc d’habitatge

RESUM

Durant la dècada de 1990, ha augmentat el nombre de llars unipersonals i de parella sola on viu la població de 25 a 34 anys emancipada de Barcelona, mentre que s’han reduït el nombre de llars de parella amb fills. Com a conseqüència d’aquest canvi en les tipologies de les llars, el nombre mitjà de persones per llar on viu la població de 25 a 34 anys emancipada ha passat de 3 a 2,8.

1990 1995 2000Unipersonal 23,5 32,8 49,2Llars sense nucli 47,8 49,0 63,2Parella 54,3 47,9 78,1Parella amb fills 66,1 65,3 87,4Altres* 58,9 57,0 55,3

Totes les llars 60,0 58,9 77,5

PROPIETARIS DE 25 A 34 ANYS EMANCIPATS DE BARCELONA SEGONS TIPOLOGIA DE LA LLAR. 1990-2000 (%)

* Inclou: Parella i altres persones, parella amb fills i altres persones, monoparental i altres persones, dos o més nuclisFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1990, 1995, 2000 , IERMB



28

Mentre creix la demanda de llars unipersonals entre la població que ha d’accedir a l’habitatge, el parc de Barcelona cada cop té una superfície major. Aquest desajust dificulta encara més l’accés a un habitatge, ja que a les dificultats relatives a la diferència entre els ingressos i les despeses en pagament de l’habitatge de la població de 25 a 34 anys, s’ha d’afegir la reduida oferta d’habitatges nous de dimensions mitjanes i petites.

Com s’ha vist, durant la dècada de 1990, entre la població de 25 a 34 anys emancipada de Barcelona s’ha produït un increment del nombre de llars unipersonals i de parella sola, i un descens de les llars de parella amb fills. Com a conseqüència d’aquest canvi en les tipologies de les llars, el nombre mitjà de persones per llar ha passat de 3 a 2,8.

Durant aquest mateix període, la superfície mitjana dels habitatges també s’ha reduït per passar de 80,2 m2 a 78,2 m2.

La reducció del nombre de membres a la llar ha estat relativament major que la de la superfície mitjana, i així, la superfície per persona dels habitatges on viu la població de 25 a 34 anys emancipada ha augmentat entre els anys 1990 i 2000 per passar de 26,73 m2 a 27,93 m2.

L’any 2000, la superfície mitjana per persona dels habitatges on vivia la població de 25 a 34 anys emancipada de Barcelona era de 27,93 m2. En el cas de la població de 35 a 54 anys era de 25,43 m2 i en el de la població de 55 a 64 anys de 28,23 m2.

1990 1995 2000Fins a 50 m2 4,9 12,2 8,9

De 51 a 60 m2 9,8 11,6 12,9

De 61 a 70 m2 20,8 17,6 19,9

De 71 a 80 m2 22,6 23,0 23,3

De 81 a 100 m2 31,0 22,9 24,7

Més de 100 m2 10,9 12,8 10,3Total 100 100 100

Superfície mitjana (m2) 80,2 76,1 78,2Nombre de membres a la llar 3,0 3,1 2,8Superfície per persona (m2) 26,73 24,55 27,93

SUPERFÍCIE DE L'HABITATGE I NOMBRE DE MEMBRES A LA LLAR DE LA POBLACIÓ DE 25 A 34 ANYS EMANCIPADA DE BARCELONA. 1990-2000 (%)

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1990, 1995, 2000, IERMB

De 25 a 34 anys

De 35 a 54 anys

De 55 a 64 anys

Superfície mitjana (m2) 78,2 89,0 84,7Nombre de membres a la llar 2,8 3,5 3,0Superfície per persona (m2) 27,93 25,43 28,23Manca d'espai com a principal inconvenient de l'habitatge (%) 25,9 18,5 16,7

PERCEPCIÓ DE L'ESPAI COM A PRINCIPAL INCONVENIENT DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA, PER GRUPS D'EDAT. 2000

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1990, 1995, 2000, IERMB



29

Malgrat que la superfície per persona dels habitatges on vivia la població emancipada de 25 a 34 anys era major que la del grup de 35 a 54 anys i gairebé igual que la del grup de 55 a 64 anys, la percepció que és tenia sobre la manca d’espai com a principal inconvenient de l’habitatge era major entre la població emancipada de 25 a 34 anys. Així, un 25,9% de la població de 25 a 34 anys ho considerava com el principal inconvenient de l’habitatge on vivia, mentre que en el cas de la població de 35 a 54 i de 55 a 64 aquest valor era inferior, del 18,5% i del 16,7%, respectivament.

Com s’ha vist, a Barcelona s’ha reduït el nombre mitjà de membres per llar. En canvi, la superfície mitjana del parc d’habitatges ocupat ha augmentat:

- l’any 2000 el parc d’habitatges on vivia la població de Barcelona tenia una superfície mitjana de 85,1 m2. L’any 1990 era de 81,6 m2, es a dir s’havia incrementat en 3,5 m2.

- La població que vivia en habitatges de més de 100 m2 ha estat la que més s’ha incrementat per passar d’un 15,6% l’any 1990 a un 20% l’any 2000.

- el 46,3% dels habitatges construïts entre 1991 i 2000 on vivia la població de Barcelona tenia més de 100 m2.

3. NOVES NECESSITATS D’HABITATGE DE LA POBLACIÓ DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA

3.1. Característiques socioeconòmiques de la gent gran de Barcelona

INTRODUCCIÓ

Per analitzar les característiques socioeconòmiques de la gent gran s’han utilitzat dues variables relatives als ingressos:

- Ingressos nets mensuals

- Ingrés principal

Més endavant s’ha utilitzat la variable règim de tinença com a element explicatiu de les condicions socioeconòmiques de la gent gran:

- Règim de tinença: element de pauperització

Per últim, s’han analitzat les relacions econòmiques familiars de la gent gran.

- La família extensa

1990 1995 2000 Construït despres de 1990

Fins a 50 m2 9,5 9,2 6,8 0,0

De 51 a 60 m2 12,1 12,5 11,4 1,6

De 61 a 70 m2 20,2 16,9 16,2 2,9

De 71 a 80 m2 16,4 17,8 20,0 22,8

De 81 a 100 m2 26,5 25,9 25,6 26,3

Més de 100 m2 15,3 17,7 20,0 46,3Total 100,0 100,0 100,0 100

Superfície mitjana (m2) 81,6 82,7 85,1 116,1

SUPERFÍCIE DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT I SUPERFÍCIE DEL PARC DE NOVA CONSTRUCCIÓ OCUPAT (%).




30

RESUM

L’any 2000, la principal font d’ingressos de la població de 65 anys i més eren les pensions o subvencions públiques. La quantia d’aquestes i el fet que un 13,7% de la població no en rebi cap determinen l’alta incidència de la pobresa relativa en la vellesa.

El règim de tinença de l’habitatge és un element de pauperització de la gent gran. Així, la població de 65 anys i més que vivia en un habitatge de lloguer tenia unes condicions de vida pitjors que la que vivia en un habitatge en propietat.

Un 91,9% de la gent gran de Barcelona vivia en habitatge independent i tan sols un 2,3% declarava tenir les ajudes familiars com a principal ingrés.

Segons les dades de l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, l’any 2000:

- un 24,6% de la gent gran tenia uns ingressos entre 240 i 360 euros/mes.

- un 5,5% tenia uns ingressos inferiors a 240 euros/mes

- i un 13,7% no tenia cap ingrés.

De l’agregació d’aquests percentatges en resulta que un 43,8% de la gent gran amb habitatge independent vivia amb menys de 360 euros/mes.

No ha tingut cap ingrés 13,7Menys de 125 euros 0,6De 125 a 240 euros 4,9De 240,1 a 360 euros 24,6De 360,1 a 540 euros 21,0De 540,1 a 840 euros 19,8De 840,1 a 1200 euros 8,4Més de 1200 euros 6,7Te ingressos no mensuals/irregulars 0,4Total 100

Menys de 360 euros 43,8

INGRESSOS NETS MENSUALS PER PERSONA DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA. 2000 (%)

* Es considera la població amb habitatge independent, és a dir, que és cap de familia o parella/cònjugeFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB



31

Pel que fa a l’ingrés principal, l’any 2000:

- el 63,5% tenia com a ingrés principal la pensió de jubilació

- el 15,6% la pensió de viduïtat

- l’1,7% altres pensions o subvencions

És a dir, el 80,8% de la gent gran tenia com a principal ingrés algun tipus de pensió o subvenció.

La quantia de les prestacions públiques, i el fet que un 13,7% de la gent gran no tingui cap ingrés, determinen l’elevada incidència de la pobresa relativa en la vellesa.

No té ingressos 13,0Treball per compte d'altri 1,2Treball per compre propi 1,9Treballs esporàdics 0,0Rendes de capital 0,7Pensió de jubilació 63,5Pensió de viduïtat 15,6Subsidi d'atur 0,0Altres pensions o subvencions 1,7Ajudes de familiars 2,3Altres tipus d'ingressos 0,0Total 100

Total pensions o subvencions 80,8


INGRÉS PRINCIPAL DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA. 2000 (%)

Propietat totalment pagada Lloguer Total**

No ha tingut cap ingrés 13,2 13,3 13,7Menys de 125 euros 0,8 0,0 0,6De 125 a 240 euros 4,6 5,1 4,9De 240,1 a 360 euros 20,0 30,6 24,6De 360,1 a 540 euros 24,4 15,7 21,0De 540,1 a 840 euros 19,9 19,8 19,8De 840,1 a 1200 euros 10,7 5,8 8,4Més de 1200 euros 5,8 9,6 6,7Te ingressos no mensuals/irregulars 0,7 0,0 0,4Total 100 100 100

Menys de 360 euros 38,6 49,0 43,8

INGRESSOS NETS MENSUALS PER PERSONA DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA SEGONS RÈGIM DE TINENÇA. 2000 (%)

* Es considera la població amb habitatge independent, és a dir, que és cap de familia o parella/cònjuge

** Inclou, a més de la propietat totalment pagada i el lloguer, els altres règims de tinença, que representen un 6,8% del totalFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB



32

Condicions socioeconòmiques: Ingressos i despeses en pagament de l’habitatge

- Ingressos: L’any 2000, entre la gent gran que vivia de lloguer hi havia un 49% que tenia uns ingressos inferiors a 360 euros/mes, mentre que en el cas dels que tenien la propietat pagada, aquest percentatge era del 38,6%.

- Despeses en pagagament de l’habitatge: L’any 2000, la gent gran que era arrendatària havia de fer front a un lloguer de 164 euros/mes de mitjana.

Res 0,0Menys de 45 euros 11,6De 45,1 a 96 euros 22,6De 96,1 a 216 euros 40,3De 216,1 a 336 euros 19,5Més de 336 euros 6,0Total 100

Menys de 96 euros 34,2

Despesa mitjana mensual 164 euros

DESPESA MENSUAL EN PAGAMENT DE L'HABITATGE DE LLOGUER DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA. 2000 (%)



Abans del 1900 8,8 19,9 12,3De 1901 a 1930 7,7 19,2 12,2De 1931 a 1950 6,5 13,8 9,2De 1951 a 1960 12,4 19,3 14,4De 1961 a 1970 37,8 20,7 31,0De 1971 a 1980 24,3 4,4 17,3De 1981 a 1990 2,3 0,5 2,3Després de 1990 0,0 2,2 1,3Total 100 100 100

Abans 1960 35,4 72,2 48,1De 1961 a 1970 37,8 20,7 31,0De 1971 a 1990 26,6 4,9 19,6Després de 1990 0,0 2,2 1,3

mitjana anys 51,4 69,7 58,4


ANTIGUITAT DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA SEGONS RÈGIM DE TINENÇA. 2000 (%)


** Inclou, a més de la propietat totalment pagada i el lloguer, els altres règims de tinença, que representen un 6,8% del total



33

Condicions de l’habitatge: l’antiguitat

La gent gran que l’any 2000 vivia de lloguer ho feia en habitatges molt més antics que la que vivia en propietat.

En el cas de la població que vivia de lloguer l’antiguitat mitjana de l’habitatge era de 69,7 anys. La gent gran que tenia la propietat pagada vivia en habitatges que tenien 51,4 anys de mitjana.

Condicions de l’habitatge: els equipaments i espais

Els equipaments i espais de l’habitatge de la gent gran que vivia de lloguer eren pitjors que els dels qui vivien en habitatge en propietat.

Un 7% de la gent gran que l’any 2000 vivia de lloguer no tenia aigua calenta i un 8% no tenia WC dins de casa. En el cas dels qui vivien en propietat aquests percentatges eren del 1,4% i del 1,1%, respectivament.


Aigua calenta 98,6 93,0 96,5WC fora de casa 1,1 2,3 1,6WC dins de casa 98,9 92,0 96,1Dutxa o bany 99,8 98,6 99,5Més d'una dutxa o bany 19,8 10,6 16,8Cuina separada 97,4 92,2 94,8Terrasa, pati 37,3 32,6 36,9Estudi, despatx o biblioteca 1,9 1,9 1,9Jardí 4,4 4,2 4,8Piscina o altres instal·lacions esportives 0,6 0,0 0,7Garatge dins l'edifici 10,5 4,6 8,2Hort 0,5 0,0 0,8

EQUIPAMENTS I ESPAIS DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA SEGONS RÈGIM DE TINENÇA. 2000 (%)

* Es considera la població amb habitatge independent, és a dir, que és cap de familia o parella/cònjuge del cap de família





34

Condicions de l’habitatge: inconvenients

L’any 2000, el principal inconvenient de l’habitatge entre la gent gran que vivia en habitatge independent era la manca d’ascensor (15,4%).

La població que vivia de lloguer tenia més inconvenients a l’habitatge que la que vivia en propietat. Així, un 32,2% dels qui vivien en lloguer no tenien cap inconvenient mentre que en el cas dels qui vivien en propietat aquest percentatge era del 45,5%.

Les principals diferències entre la gent gran que vivia de lloguer i la que vivia en propietat es donaven en els acabats deficients i en la humitat/fred. El 9,3% de la gent gran que viu de lloguer considera que el principal inconvenient de l’habitatge són els acabats deficients i un 8,2% la humitat/fred. En el cas de la població que té habitatges en propietat aquests percentatges són del 3,2% i del 3% respectivament.

L’any 2000, el 91,9% de la gent gran vivia en habitatge independent, es a dir, era el cap de família o la parella/cònjuge del cap de família. En el grup d’edat de 65 a 74 anys la taxa d’independència en l’habitatge arribava al 96,6%. En el grup d’edat de 75 i més era del 85,6%.


No té cap inconvenient 45,5 32,2 41,9Manca d'espai 7,4 10,0 8,0Humitat/fred 3,0 8,2 4,9Manca d'ascensor 16,0 14,3 15,4Manca de sol/llum 3,8 3,5 3,8Soroll del carrer 3,6 1,0 2,6Soroll dels veïns 1,4 0,9 1,3Acabats deficients 3,2 9,3 4,9Altres inconvenients 16,2 20,6 17,2Total 100 100 100


PRINCIPAL INCONVENIENT DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS SEGONS RÈGIM DE TINENÇA. 2000 (%)

* Es considera la població amb habitatge independent, és a dir, que és cap de familia o parella/cònjuge del cap de família


1985 1990 1995 200065 a 74 95,2 93,9 95,9 96,675 i més 82,7 75,9 88,7 85,6Total 65 i més 91,3 87,1 93,3 91,9

POBLACIÓ 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA. TAXA D'INDEPENDÈNCIA EN L'HABITATGE* PER GRUPS D'EDAT (%).1985-2000

* Es considera amb habitatge independent la població que és cap de familia o parella/cònjuge del cap de família

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 1985, 1990, 1995, 2000 , IERMB



35

L’any 2000, només el 2,3% de la gent gran que vivia en habitatge independent declarava com a ingrés principal les ajudes familiars.

3.2. Preferències de l’espai vital de la gent gran de Barcelona

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat es fa una exploració de les principals demandes de la gent gran referents a l’espai vital a partir de tres variables relacionades amb la proximitat:

- (I) Lloc desitjat per viure, i Lloc on viuen les persones amb les que es relaciona amb més freqüència

- (II) Aspecte més positiu de viure en Barcelona

RESUM

La gent gran de Barcelona dóna especial importància a la proximitat dels serveis, especialment sanitaris, i considera el barri com el lloc desitjat per viure:

- L’any 2000, gairebé el 80% de les persones de 65 anys i més amb habitatge independent de Barcelona declaraven que el lloc desitjat per viure era el mateix barri.

- A partir dels 65 anys, l’espai de les relacions socials més quotidianes es redueix, en part per la sortida del mercat laboral, però sobretot per les dificultats de desplaçar-se més enllà de certes distàncies (el barri).

- Per a la població de 65 anys i més, la proximitat als serveis sanitaris era l’aspecte més positiu de viure a Barcelona.

No té ingressos 13,0Treball 3,1Rendes de capital 0,7Ajudes de familiars 2,3Pensions o subvencions 80,8Total 100


INGRÉS PRINCIPAL DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA. 2000 (%)



36

L’any 2000, un 78,2% de la gent gran que vivia amb habitatge independent considerava que el lloc desitjat per viure era el mateix barri. Cap de les persones entrevistades va declarar que el lloc desitjat per viure era el camp.

A partir dels 65 anys l’àmbit espacial de les relacions socials es redueix. Així, l’any 2000, mentre que per a la població entre 18 i 64 anys el 34,9% de les persones amb les que es relacionava amb més freqüència vivien al mateix barri, per a la població de 65 a 74 anys aquest percetatge s’incrementava fins al 47%, i per a la població de 75 anys i més fins al 58,5%. L’explicació d’aquests canvis s’ha de buscar, per una banda en que la gent gran deixa de tenir relacions quotidianes amb les persones amb qui treballava, però sobretot per la reducció de les possibilitats de desplaçar-se més enllà de determinades distàncies (el barri).

De 65 a 74 anys 75 anys i més Total

Al mateix barri 77,6 79,1 78,2Altres barris del mateix municipi 7,0 6,5 6,8Primera Corona 2,0 1,1 1,6Segona Corona 1,6 1,4 1,5Resta Catalunya 3,8 3,0 3,5Fora de Catalunya 2,7 1,9 2,4Al camp 0,0 0,0 0,0No té preferències 5,3 7,0 6,0Total 100 100 100


LLOC DESITJAT PER VIURE DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA, SEGONS GRUPS D'EDAT. 2000 (%)

De 65 a 74 anys 75 anys i més Total 65 anys i

mésNo n'hi ha cap 6,3 4,5 5,6Hi ha més activitat econòmica i més poss. de trobar feina 10,3 9,1 9,8Proximitat o diversitat de centres de formació 1,1 1,1 1,1Proximitat o diversitat de serveis comercials 6,1 2,9 4,9Proximitat o diversitat d'equipaments i activitats culturals 11,7 7,6 10,1Proximitat o diversitat d'equipaments i activitats de lleure 4,5 3,1 3,9Proximitat o diversitat de serveis sanitaris 17,3 26,6 20,9Proximitat o diversitat d'un altre tipus de serveis 1,0 ,6 0,8Major qualitat de vida 12,9 16,4 14,3Hi ha més de tot 16,5 8,7 13,5Cosmopolita 3,2 6,3 4,4Bon transport urbà 3,6 3,5 3,6Localització, mar, clima 3,9 6,0 4,7Un altre aspecte 1,5 3,6 2,3Total 100 100 100

ASPECTE MÉS POSITIU DE VIURE A BARCELONA DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS, SEGONS GRUP D'EDAT. 2000 (%)




37

L’any 2000, per a la gent gran de Barcelona, l’aspecte més positiu de viure a la ciutat era la proximitat o diversitat de serveis sanitaris. Així ho considerava un 20,9% dels enquestats. Amb l’edat, aquesta valoració s’incrementa i passa del 17,3% per a la població de 65 a 74 anys, al 26,6% per a la població de 75 anys i més.

Entre els aspectes més valorats, segueixen la major qualitat de vida (14,3%), que hi hagi més de tot (13,6%) i la proximitat o diversitat d’equipaments i activitats culturals (10,1%).

3.3. Desajust entre les característiques dels habitatges i les necessitats de la gent gran

INTRODUCCIÓ

En aquest apartat s’utilitzen les variables de l’Enquesta que permeten identificar els principals desajustos entre les característiques dels habitatges i les necessitats de la gent gran:

- Equipaments, espais de l’habitatge, i acabats de construcció.

- Antiguitat de l’habitatge.

- Superfície de l’habitatge.

RESUM

L’any 2000, l’estratègia residencial de la població que tenia 65 anys i més de Barcelona que vivia en habitatge independent es caracteritzava per les baixes perspectives de canvi d’habitatge. Un 97,2 % no tenia previst canviar d’habitatge en els següents cinc anys. En canvi, hi havia un fort desajust entre les característiques dels habitatges i les necessitats de la gent gran:

Per una banda hi havia desajustos que se’n deriven de l’antiguitat dels habitatges i de la necessitat de reformes. Així, els habitatges de la gent gran tenien una antiguitat mitjana de 58,4 anys i presentaven més problemes d’habitabilitat que els de la resta de la població. Entre els principals cal destacar la manca d’ascensor, la humitat/fred, els acabats deficients i la manca d’aigua calenta.

Per altra banda, la superfície mitjana dels habitatges on vivia la gent gran era de 82,9m2 mentre que la major part d’aquest col·lectiu vivia sol (23,3%) o en parella (41,1%).

menys de 65 de 65 i mésNo té cap inconvenient 30,6 41,9Manca d'espai 19,1 8,0Humitat/fred 2,8 4,9Manca d'ascensor 6,2 15,4Manca de sol/llum 7,0 3,8Soroll del carrer 10,0 2,6Soroll dels veïns 3,0 1,3Acabats deficients 4,0 4,9Altres inconvenients 17,3 17,2Total 100 100

PRINCIPAL INCONVENIENT DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ* DE BARCELONA, PER GRANS GRUPS D'EDAT. 2000 (%)

* Es considera la pòblació amb habitatge independent, és a dir, la població que és cap de familia o parella/cònjugeFont: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB



38

L’any 2000, la manca d’ascensor era el principal inconvenient dels habitatges on vivia la gent gran. Així ho considerava un 15,4% dels entrevistats. Per a la resta de la població aquest percentatge era del 6,2%.

Un 4,9% de la gent gran considerava que el principal inconvenient de l’habitatge on vivia era la humitat/fred i un altre 4,9% considerava que eren els acabats deficients. Per a la resta de la població aquests percentatges eren del 2,8% i 4%, respectivament.

Un 3,5% de la gent gran no tenia aigua calenta. Per a la resta de la població aquest percentatge era del 1,4%.

menys de 65 de 65 i mésAigua calenta 98,6 96,5WC fora de casa 1,4 1,6WC dins de casa 96,5 96,1Dutxa o bany 99,7 99,5Més d'una dutxa o bany 34,0 16,8Cuina separada 95,1 94,8Terrasa, pati 46,8 36,9Estudi, despatx o biblioteca 1,7 1,9Jardí 7,1 4,8Piscina o altres instal·lacions esportives 2,0 0,7Garatge dins l'edifici 21,7 8,2Hort 0,6 0,8

EQUIPAMENTS I ESPAIS DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA PER GRANS GRUPS D'EDAT. 2000 (%)


TotalAbans del 1900 12,3De 1901 a 1930 12,2De 1931 a 1950 9,2De 1951 a 1960 14,4De 1961 a 1970 31,0De 1971 a 1980 17,3De 1981 a 1990 2,3Després de 1990 1,3Total 100

Abans 1960 48,1De 1961 a 1970 31,0De 1971 a 1990 19,6Després de 1990 1,3

mitjana anys 58,4


ANTIGUITAT DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA. 2000 (%)




39

L’any 2000, la gent gran de Barcelona vivia en habitatges que tenien 58,4 anys de mitjana.

Gairebé la meitat de la gent gran de Barcelona vivia en habitatges d’abans de 1960 (48,1%), i gairebé una tercera part (31%) ho feia en habitatges dels seixanta.

Tan sols un 1,3% de la gent gran de Barcelona vivia en habitatges de nova construcció (de després de 1990).

L’any 2000, la gent gran de Barcelona vivia en habitatges que tenien una superfície mitjana de 82,9 m2. Per a la resta de la població la superfície mitjana de l’habitatge era de 86 m2. Un 18,1% de la gent gran vivia en habitatges de més de 100 m2.

Malgrat que la superfície mitjana dels habitatges on vivia la gent gran era de 82,9m2, la major part d’aquest col·lectiu vivia sol (23,3%) o en parella (41,1%). La mitjana de membres a la llar de la gent gran que vivia en habitatge independent era de 2,1 membres, mentre que per la resta de la població era de 3,2 membres.

Un 8% de la gent gran considerava que la manca d’espai era el principal inconvenient de l’habitatge on vivia, en el cas de la resta de la població aquest percentatge era del 19,1%.

3.4. Estimació i característiques del parc d’habitatges “substituible”

INTRODUCCIÓ

El règim de tinença de l’habitatge és un element de pauperització de les condicions de vida de la gent gran. Per una banda, pel que fa a la renda neta disponible (ingressos menys despeses de lloguer), i, per altra, pel que fa a les característiques dels habitatges (pitjor estat dels habitatges de la gent gran que viu de lloguer).

A més, el règim de tinença també condiciona les polítiques de substitució d’habitatges per a la gent gran, ja que mentre que les persones que tenen una propietat pagada (61,8%) poden canviar els seus béns immobiliaris per una major qualitat de vida, les persones que viuen en un habitatge de lloguer (31,4%) no poden utilitzar l’immoble com a valor de canvi.

Hi ha un altre condicionant per a les polítiques de substitució d’habitatges per a la gent gran: el nombre de persones que viuen a la llar. Malgrat que un 23,3% de la gent gran que viu en habitatge independent ho fa sola i un 41,4% ho fa en parella, el 35,3% restant viu amb els fills i/o amb altres persones. En aquestes tipologies de llar (Llars sense nucli; Parella amb fills; Monoparental; Parella i altres persones; Parella, fills i altres persones; Monoparental i altres persones i; Dos o més nuclis) la substitució resulta molt més

meny s de 65 de 65 i mésFins a 50 m2 6,0 8,4De 51 a 60 m2 9,8 15,1De 61 a 70 m2 16,1 16,5De 71 a 80 m2 20,3 19,3De 81 a 100 m2 27,0 22,6Més de 100 m2 20,8 18,1Total 100 100

Sup. mitjana (m2) 86,0 82,9

SUPERFÍCIE DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ* DE BARCELONA PER GRANS GRUPS D'EDAT. 2000 (%)




40

complexa, ja que, a banda de la gent gran que és cap de familia o parella/cònjuge, hi ha altres persones amb edats i parentius molt diversos.

En les estimacions relatives a les característiques del parc d’habitatges de la gent gran que es realitzen a continuació, només s’han tingut en compte les llars unipersonals i en parella, que representen un 64,7% del total, i s’ha diferenciat entre les persones que tenen un habitatge totalment pagat (61,8%) de les que viuen en règim de lloguer (31,4%). La resta de situacions pel que fa al règim de tinença (6,7%) no s’han considerat.

L’apartat s’estructura com segueix:

- Estimació del parc d’habitatges en règim de propietat totalment pagada

- Estimació del parc d’habitatges en règim de lloguer

- Característiques del parc d’habitatges segons règim de tinença: antiguitat

- Característiques del parc d’habitatges segons règim de tinença: superfície

L’any 2001, a Barcelona hi havia 120.617 persones de 65 anys i més que podien utilitzar el seu habitatge com a valor de canvi. Això representava 83.650 habitatges, un 11,03% del parc total d’habitatges de la ciutat

Unipersonals Parella solaTotal unipersonal

i parellaPoblació de 65 i més* 75.539 113.745 189.284% que té la propietat pagada** 61,8% 65,0%Població de 65 i més amb habitatge pagat*** 46.683 73.934 120.617Persones per habitatge 1 2Habitatges on v iu població de 65 i més que estan pagats*** 46.683 36.967 83.650

*** Estimació realitzada amb l'encreuament de les dades del Cens de població i habitatges 2001 , Idescat; i de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB

ESTIMACIÓ DELS HABITATGES EN PROPIETAT PAGATS ON VIU LA POBLACIÓ DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA, SEGONS TIPOLOGIA DE LA LLAR. 2001

* Font: Cens de població i habitatges 2001 , Idescat** Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB

NombreHabitatges principals 594.451 Habitatges secundaris 57.719 Habitatges desocupats 100.771 Altres classes 4.987 TOTAL 757.928

Font: Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2004, Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona; a partir de, Cens de Poblaciói Habitatges. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística deCatalunya .

NOMBRE D'HABITATGES A BARCELONA SEGONS ÚS. 2001



41

L’any 2001, a Barcelona hi havia 56.216 persones de 65 anys i més que vivien de lloguer en llars unipersonals o en parella. Això representava 39.439 habitatges, un 5,2% del parc total d’habitatges de la ciutat.

Unipersonals Parella solaTotal unipersonal

i parellaPoblació de 65 i més* 75.539 113.745 189.284% que v iu de lloguer** 30,0% 29,5%Població de 65 i més amb habitatge de lloguer*** 22.662 33.555 56.216Persones per habitatge 1 2Habitatges on v iu població de 65 i més de lloguer*** 22.662 16.777 39.439

ESTIMACIÓ DELS HABITATGES EN LLOGUER ON VIU LA POBLACIÓ DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA, SEGONS TIPOLOGIA DE LA LLAR. 2001

* Font: Cens de població i habitatges 2001 , Idescat** Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB*** Estimació realitzada amb l'encreuament de les dades del Cens de població i habitatges 2001 , Idescat; i de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB

NombreHabitatges principals 594.451 Habitatges secundaris 57.719 Habitatges desocupats 100.771 Altres classes 4.987 TOTAL 757.928

Font: Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2004, Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona; a partir de, Cens de Poblaciói Habitatges. Instituto Nacional de Estadística. Institut d'Estadística deCatalunya .

NOMBRE D'HABITATGES A BARCELONA SEGONS ÚS. 2001



42

Dels 83.650 habitatges potencialment “substituibles” en propietat totalment pagada, 32.540, un 38,9%, eren de la dècada de 1960, i 29.947, un 35,8%, d’abans.

Dels 39.439 habitatges potencialment “substituibles” de lloguer, 8.085, un 20,5%, eren de la dècada de 1960, i 29.106, un 73,8%, d’abans.

La mitjana d’anys dels habitatges potencialment “substituibles” en propietat totalment pagada era de 46,7 anys mentre que en els de lloguer era de 63,2 anys.

%** Nombre*** %** Nombre***Abans del 1900 8,0 6.692 13,6 5.364De 1901 a 1930 9,4 7.863 23,7 9.347De 1931 a 1950 7,3 6.106 14,1 5.561De 1951 a 1960 11,1 9.285 22,4 8.834De 1961 a 1970 38,9 32.540 20,5 8.085De 1971 a 1980 22,9 19.156 3,2 1.262De 1981 a 1990 2,4 2.008 0,8 316Després del 1990 0,0 0 1,7 670Total 100 83.650 100 39.439

Abans de 1960 35,8 29.947 73,8 29.106

Mitjana any s de l'habitatge

HABITATGES SEGONS ANTIGUITAT I RÈGIM DE TINENÇA DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA QUE VIVIA EN LLARS UNIPERSONALS O EN PARELLA. 2001

Propietat totalment pagada Lloguer

*** Estimació realitzada amb l'encreuament de les dades del Cens de població i habitatges 2001 , Idescat; i de l'Enquesta de la Regió de Barcelona 2000 , IERMB

* Es considera la població amb habitatge independent, és a dir, que és cap de familia o parella/cònjuge** Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB

46,7 63,2

%** Nombre*** %** Nombre***Fins a 50 m2 8,8 7.361 10,1 3.983De 51 a 60 m2 14,9 12.464 19,6 7.730De 61 a 70 m2 20,6 17.232 18,9 7.454De 71 a 80 m2 22,3 18.654 17,7 6.981De 81 a 100 m2 19,8 16.563 15,1 5.955Més de 100 m2 13,5 11.293 18,7 7.375Total 100 83.650 100 39.439

Mitjana m2

*** Estimació realitzada amb l'encreuament de les dades del Cens de població i habitatges 2001 , Idescat; i de l'Enquesta de la Regió de Barcelona 2000 , IERMB

77,1 81,1

Propietat totalment pagada Lloguer

HABITATGES SEGONS SUPERFÍCIE I RÈGIM DE TINENÇA DE LA POBLACIÓ* DE 65 ANYS I MÉS DE BARCELONA QUE VIVIA EN LLARS UNIPERSONALS O EN PARELLA. 2001

* Es considera la població amb habitatge independent, és a dir, que és cap de familia o parella/cònjuge** Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2000 , IERMB



43

Dels 83.650 habitatges potencialment “substituibles” en propietat totalment pagada, 11.293, un 13,5%, tenien més de 100 m2.

Dels 39.439 habitatges potencialment “substituibles” de lloguer, 7.375, un 18,7%, tenien més de 100 m2.

La superfície mitjana dels habitatges potencialment “substituibles” en propietat totalment pagada era de 77,1 m2 mentre que en els de lloguer era de 81,1 m2.

3. Avanç de resultats de l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2005

4. AVANÇ DE RESULTATS DE L’ENQUESTA DE CONDICIONS DE VIDA I HÀBITS DE LA POBLACIÓ 2005

4.1. Característiques del parc d’habitatges ocupat de Barcelona

- Règim de tinença

- Superfície

- Antiguitat

Entre els anys 1985 i 2000, s’havia produït un increment (amb unes variacions cada cop majors) del percentatge d’habitatges en règim de propietat i un descens en el règim de lloguer. L’any 2005 es trenca aquesta tendència i el règim de tinença del parc d’habitatges ocupat s’estabilitza amb els valors de l’any 2000, on aproximadament tres quartes parts del parc d’habitatges ocupat és en règim de propietat i una quarta part és en règim de lloguer.

1985 1990 1995 2000 2005Propietat 59,2 62,1 67,2 76,3 74,9Lloguer 38,8 34,0 30,2 21,7 22,4Altres 2,0 3,9 2,6 2,0 2,7Total 100 100 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT DE BARCELONA:RÈGIM DE TINENÇA. 1985, 1990, 1995, 2000, 2005 (%)

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 1985, 1990, 1995, 2000; i dades parcials de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població 2005. IERMB

1990 1995 2000 2005Abans de 1900 10,2 8,1 8,1 6,8De 1901 a 1930 10,3 10,7 7,4 8,9De 1931 a 1950 7,5 8,0 6,4 7,2De 1951 a 1960 12,4 12,0 9,7 13,7De 1961 a 1970 29,5 28,6 27,5 24,7De 1971 a 1980 25,4 26,1 28,9 23,0De 1981 a 1990 4,7 6,0 8,1 7,7De 1991 a 2000 - 0,7 3,9 5,8Després de 2000 - - - 2,3Total 100 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT DE BARCELONA:ANTIGUITAT. 1990, 1995, 2000, 2005 (%)




44

Els habitatges construïts entre els anys 2000 i 2005 i que estan ocupats representen tan sols el 2,3% del total del parc d’habitatges ocupat.

El gruix del parc d’habitatges ocupat de la ciutat de Barcelona continua essent el que va estar construït en les dècades dels seixanta i dels setanta, i representen gairebé la meitat del total del parc d’habitatges ocupat (47,7%).

Existeix una relació directament proporcional entre l’antiguitat del parc d’habitatges i el règim de lloguer. Així, quan més antic és el parc d’habitatges més unitats té en règim de lloguer:

Com s’observa a la taula, tan sols un 6,6% dels habitatges ocupats construïts després de l’any 2000 són en règim de lloguer mentre que un 93,4% són en règim de propietat. A l’altre extrem, un 43,5% dels habitatges construïts abans de l’any 1900 són en règim de lloguer i un 53,2% en propietat.

L’estabilització entre els anys 2000 i 2005 en el règim de tinença del parc d’habitatges (tres quartes parts en propietat, una quarta part lloguer) no es deu a l’oferta d’habitatges nous (construïts entre els anys 2000 i 2005) en règim de lloguer sinó a l’augment entre el parc d’habitatges més antic que s’ofereix en aquest règim. S’ha de tenir en compte que el parc d’habitatges construïts entre els anys 2000 i 2005 tan sols representa el 2,3% del total del parc d’habitatges ocupat. A més tan sols un 6,6% és en règim de lloguer.

Com succeeix amb el règim de tinença, l’any 2005 també es trenca una tendència pel que fa a la superfície dels habitatges ocupats. En aquest cas la tendència no tan sols s’atura sinó que s’inverteix:

- Per primer cop des de l’any 1990 el percentatge d’habitatges ocupats de més de 100 m2 es redueix respecte a l’enquesta anterior (passa d’un 21,6% l’any 2000 a un 16,8% l’any 2005, és a dir, una baixada de 4,8 punts).

Abans de 1900

De 1901 a 1930

De 1931 a 1950

De 1951 a 1960

De 1961 a 1970

De 1971 a 1980

De 1981 a 1990

De 1991 a 2000

Després de 2000 Total

Propietat 53,2 53,4 56,3 74,0 80,5 89,9 89,3 92,2 93,4 74,9Lloguer 43,5 36,3 41,2 24,3 16,9 9,6 10,7 7,8 6,6 22,4Altres 3,3 10,3 2,4 1,7 2,6 0,5 0,0 0,0 0,0 2,7Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT DE BARCELONA:RÈGIM DE TINENÇA SEGONS ANTIGUITAT DE L'HABITATGE (%).


1990 1995 2000 2005Fins a 50 m2 8,5 7,7 5,8 6,6De 51 a 60 m2 12,1 11,7 10,8 9,3De 61 a 70 m2 19,1 16,7 15,9 18,6De 71 a 80 m2 16,5 17,8 19,8 20,7De 81 a 100 m2 26,3 26,5 26,1 27,9Més de 100 m2 17,6 19,6 21,6 16,8Total 100 100 100 100

CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D'HABITATGES OCUPAT DE BARCELONA:SUPERFÍCIE. 1990, 1995, 2000, 2005 (%)




45

Aquesta baixada situa el percentatge d’habitatges ocupats de més de 100 m2 l’any 2005 en el valor més baix del període analitzat (16,8%), fins i tot per sota del de l’any 1990 (17,6%).

- El descens del percentatge d’habitatges de més de 100 m2 es veu compensada, sobretot, amb l’augment del percentatge d’habitatges de 61 a 70 m2 que passa d’un 15,9% l’any 2000 a un 18,6% l’any 2005 (un creixement del 2,7%) trencant i invertint, així, una tendència a la baixa.

Després dels habitatges ocupats de 61 a 70 m2, els de 81 a 100 m2 són els que més creixen (un 1,8%), i passen d’un 26,1% l’any 2000 a un 27,9% l’any 2005. En aquest cas però no es trenca cap tendència.

4.2. Nivell de satisfacció amb l’habitatge de la població de Barcelona

La manca d’espai és el principal inconvenient de l’habitatge dels barcelonins encara que continua la tendència a perdre pes. La manca d’ascensor i sobretot el soroll al carrer són els inconvenients que més pugen amb una variació superior a la de períodes anteriors.

Malgrat que la manca d’espai continua essent el principal inconvenient de l’habitatge dels barcelonins, cal destacar dos elements de reflexió a l’espera que l’explotació definitiva de l’Enquesta de l’any 2005 permeti aprofundir en l’anàlisi:

1. Continua la tendència a la baixa.

2. A diferència del que s’havia produït en els anys 1990, 1995 i 2000 on es combinaven un descens de la manca d’espai com a principal inconvenient de l’habitatge i unes superfícies del parc d’habitatges ocupat cada cop major, l’any 2005 el descens de la manca d’espai com a principal problema a l’habitatge es combina amb una reducció de la superfície del parc d’habitatges ocupat.

1990 1995 2000 2005No té cap inconvenient 29,3 35,6 34,1 34,6Manca d'espai 20,4 18,8 16,2 14,5Humitat/fred 4,5 5,6 3,6 3,3Manca d'ascensor 6,5 7,1 7,8 9,4Manca de sol/llum 5,7 7,1 5,9 4,6Soroll del carrer 7,3 6,0 7,5 9,7Soroll dels veïs 2,6 3,2 2,9 4,7Acabats deficients 4,5 2,5 3,9 2,4Altres inconvenients 19,0 14,0 16,4 14,6NS/NC 0,0 0,1 1,6 2,2Total 100 100 100 100


PRINCIPAL INCONVENIENT DE L'HABITATGE DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA. 1990-2005 (%)



46

4.3. Capacitat d’estalvi i dificultats econòmiques de les llars

El percentatge de les llars de Barcelona que ha pogut estalviar ha disminuït 1,1 punts entre els anys 1999 i 2004. L’any 1999 un 39,5% de les llars havia pogut estalviar mentre que l’any 2004 aquest percentatge es va reduir al 38,4%.

Malgrat que la capacitat d’estalvi s’ha reduït 1,1 punts a les llars de Barcelona, el nombre de llars amb dificultats econòmiques ha disminuït en 7,5 punts, per passar d’un 33,3% durant el període 1996-2000 a un 25,8% durant el període 2001-2005.

1990 1995 2000 2005Si 37,2 34,8 39,5 38,4No 62,8 65,2 60,5 61,6Total 100 100 100 100

CAPACITAT D'ESTALVI DURANT EL DARRER ANY DE LES LLARS DE BARCELONA (%)


1985 1990 1995 2000 2005Si 64,4 40,7 46,1 33,3 25,8No 35,6 59,3 53,9 66,7 74,2Total 100 100 100 100 100

LLARS DE BARCELONA AMB DIFICULTATS ECONÒMIQUES DURANT ELS DARRERS CINC ANYS (%)




47

Annex

Resultats detallats per districtes de Barcelona

Índex annex

1. Arribada al barri de les persones entrevistades

2. Característiques del parc d’habitatges on viuen les persones entrevistades

3. Nivell de satisfacció amb l’habitatge i el barri de la població entrevistada

4. Àmbit de les relacions personals

5. Perspectives de canvi d’habitatge de les persones entrevistades

6. Elements condicionants de les estratègies residencials

1. ARRIBADA AL BARRI DE LES PERSONES ENTREVISTADES

- Any d’arribada per districtes

- Lloc de residència anterior per districtes

Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Barcelona 2000, IERMB

Aquestes dades han estat publicades a Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. IERMB. p.73

ANY D'ARRIBADA DE LES PERSONES ENTREVISTADES AL SEU BARRI DE RESIDÈNCIA ACTUAL. DISTRICTES DE BARCELONA (%)

36,8

26,9 27,323,0

29,431,7

34,029,5 30,8

22,9

28,8

44,2 43,841,8

48,645,3

43,4

50,7 50,3

55,2

50,047,3

18,9

29,4 30,828,3

25,3 24,9

15,3

20,3

14,1

27,123,8

0

10

20

30

40

50

60

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc

Les Corts Sarrià-SantGervasi

Gràcia Horta-Guinardó

Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona

(%)

Nascut al barri Abans de 1981 Entre 1981 i 2000



48



2. CARACTERÍSTIQUES DEL PARC D’HABITATGES ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES.

- Règim de tinença per districtes. Any 2000

- Règim de tinença. 1990-2000. Comparació Districtes-Total Barcelona

LLOC DE RESIDÈNCIA ANTERIOR A L'ACTUAL DE LES PERSONES ENTREVISTADES. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000. (%)

22,3

11,113,7

10,5

17,514,5

17,619,7

17,8

12,615,2

39,7

36,2 36,6

30,728,3

38,2

42,7

33,1 31,9 32,435,1

23,7

42,5

33,5

43,9

38,336,1

30,5

36,4 36,2 35,3 36,1

14,4

10,2

16,3 15,0 15,9

11,29,2

10,814,1

19,9

13,4

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50





(%)

Ha viscut sempre al mateix habitatge Un altre habitatge del mateix barri Altres barris de Barcelona Altres



49



Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Barcelona 1990, 1995, 2000, IERMB

Aquestes dades han estat publicades a: Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. IERMB. p.41 Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques dels districtes de Barcelona 1995. IEMB. p.43 Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques de l’Enquesta de la Regió Metropolitana 1990. Els 10 districtes de la ciutat de Barcelona. IEMB. p.35

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%).

50,5

66,173,6

80,7

72,5 72,7

80,986,6 84,4 83,2

76,1

48,6

30,924,2

14,9

24,6 27,3

17,811,8 14,0 14,7

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100





(%)

Propietat Lloguer Altres NS/NC

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. CIUTAT VELLA I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

30,4

43,250,4

62,067,2

76,3

64,5

54,448,6

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Ciutat Vella

Propietat Barcelona

Lloguer Ciutat Vella

Lloguer Barcelona



50





57,0 59,766,1

62,067,2

76,3

40,2 37,930,9

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Eixample

Propietat Barcelona

Lloguer Eixample

Lloguer Barcelona

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. EIXAMPLE I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. SANTS-MONTJUÏC I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

60,1

70,573,6

62,067,2

76,3

37,8

25,9 24,2

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Sants-Montjuïc

Propietat Barcelona

Lloguer Sants Montjuïc

Lloguer Barcelona



51





RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. LES CORTS I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

78,4

69,3

80,7

62,067,2

76,3

19,9

28,0

14,9

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Les Corts

Propietat Barcelona

Lloguer Les Corts

Lloguer Barcelona

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. SARRIÀ-SANT GERVASI I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

57,663,7

72,9

62,067,2

76,3

35,832,7

24,7

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Sarrià-Sant Gervasi

Propietat Barcelona

Lloguer Sarrià-Sant Gervasi

Lloguer Barcelona



52





RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. GRÀCIA I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

57,862,2

72,7

62,067,2

76,3

39,634,8

27,334,0

30,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Gràcia

Propietat Barcelona

Lloguer Gràcia

Lloguer Barcelona

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. HORTA-GUINARDÓ I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

66,069,9

81,6

62,067,2

76,3

27,2 26,9

18,0

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Horta-Guinardó

Propietat Barcelona

Lloguer Horta-Guinardó

Lloguer Barcelona



53





RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. NOU BARRIS I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

72,4 74,0

86,5

62,067,2

76,3

22,2 23,2

11,8

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1990 1995 2000

Propietat Nou Barris

Propietat Barcelona

Lloguer Nou Barris

Lloguer Barcelona

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. SANT ANDREU I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

64,9

76,2

84,4

62,067,2

76,3

30,5

21,314,0

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Sant Andreu

Propietat Barcelona

Lloguer Sant Andreu

Lloguer Barcelona



54



3. NIVELL DE SATISFACCIÓ AMB L’HABITATGE I EL BARRI DE LA POBLACIÓ ENTREVISTADA

- Principal inconvenient de l’habitatge per districtes. Any 2000

- Valoració mitjana de l’estat de les infraestructures, equipaments i serveis del barri, per districtes. Any 2000

RÈGIM DE TINENÇA DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. SANT MARTÍ I TOTAL BARCELONA. 1990, 1995, 2000

71,974,9

83,5

62,067,2

76,3

25,6 24,3

14,7

34,030,2

21,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1990 1995 2000

Propietat Sant Martí

Propietat Barcelona

Lloguer Sant Martí

Lloguer Barcelona



55


Aquestes dades han estat publicades a: Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. IERMB. p.43



PRINCIPALS INCONVENIENTS DE L'HABITATGE DE LES PERSONES ENTREVISTADES. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)

25,0

34,5 34,4

41,2

50,6

34,5

25,8

34,0

27,0

36,0 34,1

15,012,3

16,7 16,219,5

24,8

18,915,8 16,2

20,2

5,7 7,5

0,93,5

9,2 9,7 9,25,9

8,6 7,8

2,9

18,3

0

10

20

30

40

50

60





(%)

No té cap inconvenient Manca d'espai Manca d'ascensor

Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 Districte 5 Districte 6 Districte 7 Districte 8 Districte 9 Districte 10 Total

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant

Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona

No té cap inconvenient 25,0 34,5 34,4 41,2 50,6 34,5 25,8 34,0 27,0 36,0 34,1Manca d'espai 18,3 15,0 12,3 16,7 2,9 16,2 19,5 24,8 18,9 15,8 16,2Manca d'ascensor 20,2 5,7 7,5 0,9 3,5 9,2 9,7 9,2 5,9 8,6 7,8Soroll del carrer 2,9 8,4 7,5 11,4 10,6 7,7 10,6 3,4 7,0 5,8 7,5Humitat/fred 5,8 0,9 6,2 2,6 3,5 3,5 4,2 2,9 8,1 1,8 3,6Manca de sol o llum 3,8 9,0 5,3 9,6 5,9 4,2 4,7 4,2 3,8 6,5 6,0Soroll de veïns 1,0 4,8 1,8 0,9 4,1 1,4 3,0 1,7 2,7 3,6 2,9Acabats deficients 1,9 3,3 1,3 5,3 3,5 3,5 7,2 3,8 1,6 6,5 3,9Altres inconvenients 20,2 15,3 21,6 10,5 14,1 17,6 11,9 15,5 24,3 14,7 16,4NS/NC 1,0 3,0 2,2 0,9 1,2 2,1 3,4 0,4 0,5 0,7 1,6Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

PRINCIPAL INCONVENIENT DE L'HABITATGE ON VIUEN LES PERSONES ENTREVISTADES. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)



56


IERMB a partir de les dades publicades a: Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. IERMB. p.84



VALORACIÓ MITJANA DE LES INFRASTRUCTURES, EQUIPAMENTS I SERVEIS DEL BARRI. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)

6,2 6,36,0

6,5

5,8

6,7 6,8

6,16,7 6,8

6,4

5,5

6,6 6,7 6,4 6,4

5,4

6,15,6

6,2 6,25,9 5,8 6,0 6,1 6,0

6,36,56,8

6,56,46,56,6

1

2

3

4

5

6

7

8

9





Valo

ració

mitj

ana (

esca

la de

l'1 al

9)

Infrastructures Serveis Equipaments

Infrastructures: Enllumenat i AsfaltatServeis: Neteja municipal, Botigues, Transports intramunicipals i Transports intermunicipals.Equipaments: Zones verdes, Parcs infantils, Equipaments esportius, Escoles bressol, Centres d'ensenyament infantil i primari, Instituts d'ensenyament secundari, Biblioteques públiques, Centres cívics, Casals d'avis, Centres sanitaris, i Mercats municipals.

Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4 Districte 5 Districte 6 Districte 7 Districte 8 Districte 9 Districte 10 Total



Enllumenat 6,2 6,2 6,1 6,4 6,6 6,1 5,9 6,6 6,7 6,5 6,3Asfaltat 6,1 6,3 5,8 6,6 6,3 6,7 5,6 6,4 6,8 6,5 6,3Neteja municipal 4,5 5,2 4,7 5,7 6,3 5,6 5,4 5,6 5,5 5,1 5,3Zones verdes 4,5 5,3 5,3 5,7 5,7 5,3 5,5 6,5 5,5 5,8 5,6Parcs infantils 3,8 5,2 5,0 5,6 5,8 5,1 5,2 6,1 5,4 5,7 5,4Equipaments esportius 4,9 6,1 5,8 6,0 6,3 6,0 5,9 6,5 6,1 5,8 6,0Escoles bressol 5,0 6,0 5,1 6,2 6,5 5,4 5,6 6,4 6,0 5,9 5,8Centres d’ensenyament infantil i primari (CEIP) 5,4 6,4 5,9 6,7 7,0 6,2 5,9 6,8 6,7 6,6 6,4Instituts d’ensenyament secundari (IES) 5,1 6,3 5,7 6,1 6,6 5,7 5,5 6,9 6,1 6,1 6,0Biblioteques públiques 5,6 5,7 5,2 6,2 5,8 5,2 5,5 6,8 5,1 5,4 5,6Centres cívics 5,6 6,1 6,2 6,4 5,6 6,4 6,3 6,7 6,4 6,1 6,2Casals d’avis 5,8 6,3 5,7 6,4 5,5 6,5 6,2 6,8 6,5 6,4 6,3Centres sanitaris 6,5 6,6 5,4 6,2 6,7 5,9 6,2 6,4 6,2 6,4 6,3Mercats municipals 7,1 7,5 6,8 6,8 6,5 6,8 6,3 7,1 6,3 6,6 6,8Botigues 7,2 7,4 7,1 7,2 7,1 6,9 6,4 7,2 7,0 7,0 7,0Transports intramunicipals 7,4 7,6 6,2 7,0 7,0 6,7 5,7 7,0 7,1 7,3 6,9Transports intermunicipals 7,6 7,0 6,4 6,7 6,6 6,5 4,5 6,6 7,0 6,3 6,5* Valoració entre l'1 i el 9

VALORACIÓ* MITJANA DE L'ESTAT DE LES INFRASTRUCTURES DE LES INFRASTRUCTURES, SERVEIS I EQUIPAMENTS DEL BARRI. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)



57

4. ÀMBIT DE LES RELACIONS PERSONALS

- Lloc on resideixen les persones amb les quals les persones entrevistades es relacionen més sovint. Per districtes. Any 2000

- Lloc on resideixen les persones amb les quals les persones entrevistades es relacionen més sovint. Per districtes. 1990-2000



LLOC ON RESIDEIXEN LES PERSONES AMB LES QUALS LES PERSONES ENTREVISTADES ES RELACIONEN MÉS SOVINT. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)

0

10

20

30

40

50

60

70

(%)

No es relaciona amb ningú 3,8 1,8 0,9 0,9 1,8 0,7 0,4 0,4 0,0 0,4 1,0

Mateix barri 45,3 21,6 32,3 27,5 20,0 36,6 52,7 58,2 39,0 36,2 36,7

Altres barris de Barcelona 36,8 36,8 41,6 54,0 38,8 38,6 24,1 28,3 48,6 42,3 37,9

Resta RMB 5,7 6,0 9,8 0,0 3,6 6,9 5,5 7,1 7,6 6,4 6,3

Altres 2,8 5,4 1,7 0,0 1,8 1,4 2,0 1,7 2,2 3,3 2,4

Indistintament 4,7 25,7 13,3 15,0 33,5 14,5 14,3 4,2 2,7 9,7 14,4

NS/NC 0,9 2,7 0,4 2,7 0,6 1,4 0,8 0,0 0,0 1,8 1,1

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona



58


5. PERSPECTIVES DE CANVI D’HABITATGE DE LES PERSONES ENTREVISTADES

- Previsió de canvi, per districtes. Any 2000

- Previsió de canvi, per districtes. 1990-2000

- Lloc on li agradaria viure, per districtes. Any 2000

LLOC ON RESIDEIXEN LES PERSONES AMB LES QUALS LES PERSONES ENTREVISTADES ES RELACIONEN MÉS SOVINT

1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000No es relaciona amb ningú 0,9 2,1 1,7 3,8 2,1 1,7 0,9 1,8 0,7 1,6 1,4 0,9 1,3 0,0 0,0 0,9Mateixa escala 10,8 12,0 5,7 15,1 8,7 4,3 5,1 2,7 16,0 14,4 2,7 4,0 4,9 6,4 3,1 2,7Mateix barri de residència 23,0 30,1 31,0 30,2 22,5 24,7 18,7 18,9 27,3 31,0 44,3 28,3 21,3 17,8 24,4 24,8Altres barris de Barcelona 55,6 40,5 47,0 36,8 54,7 30,8 54,2 36,8 41,8 22,5 27,5 41,6 49,6 46,7 63,3 54,0Primera corona 5,6 4,2 0,0 5,7 4,9 2,3 0,2 2,4 9,6 2,8 0,0 4,0 12,0 2,4 0,0 0,0Segona corona - - 2,1 0,0 - - 0,4 3,6 - - 1,0 5,8 - - 0,0 0,0Resta de la província - - - 0,0 - - - 0,9 - - - 0,0 - - - 0,0Resta de Catalunya* 2,5 3,6 1,8 0,0 4,7 2,0 2,1 1,5 3,0 0,5 0,6 1,3 7,2 2,0 4,0 0,0Fora de Catalunya** 1,6 7,5 3,8 2,8 2,6 34,2 2,6 3,0 1,7 27,3 0,3 0,4 3,5 24,8 4,2 0,0Indistintament - - 1,5 4,7 - - 0,8 25,7 - - 0,0 13,3 - - 0,0 15,0NS/NC 0,0 0,0 5,5 0,9 0,0 0,0 15,1 2,7 0,0 0,0 22,1 0,4 0,4 0,0 0,9 2,7Total (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100)

1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000No es relaciona amb ningú 0,7 0,0 0,4 1,8 0,9 1,2 1,0 0,7 1,4 2,3 1,0 0,4 0,3 1,1 1,3 0,4Mateixa escala 9,2 1,7 1,9 1,2 5,7 4,1 2,6 0,7 6,3 9,6 2,8 2,5 10,7 6,1 5,8 6,3Mateix barri de residència 20,9 26,8 29,2 18,8 27,8 26,9 22,2 35,9 39,0 33,7 36,8 50,2 30,1 40,4 37,4 51,9Altres barris de Barcelona 59,3 26,6 44,6 38,8 53,6 41,2 45,8 38,6 44,0 29,4 42,3 24,1 46,8 28,2 40,5 28,3Primera corona 2,6 0,5 0,0 2,4 3,5 1,1 0,0 2,1 3,5 5,5 0,0 3,0 6,2 2,5 0,0 2,5Segona corona - - 1,8 1,2 - - 2,4 4,8 - - 1,9 2,5 - - 2,8 4,6Resta de la província - - - 1,2 - - - 0,7 - - - 0,8 - - - 0,0Resta de Catalunya* 5,7 1,4 3,8 0,6 6,8 0,7 3,8 0,7 3,6 2,6 2,0 0,8 3,4 1,5 2,8 1,7Fora de Catalunya** 1,2 43,0 2,0 0,0 1,6 24,8 0,7 0,0 1,6 16,9 1,6 0,4 2,3 20,0 0,9 0,0Indistintament - - 1,8 33,5 - - 0,0 14,5 - - 0,0 14,3 - - 0,6 4,2NS/NC 0,4 0,0 14,5 0,6 0,0 0,0 21,5 1,4 0,5 0,0 11,5 0,8 0,3 0,0 7,8 0,0Total (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100)

1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000 1985 1990 1995 2000No es relaciona amb ningú 0,7 0,3 0,9 0,0 2,1 0,6 1,0 0,4 1,2 1,2 1,0 1,0Mateixa escala 5,7 3,9 7,5 4,9 11,8 8,5 6,1 4,3 9,4 7,0 4,4 4,0Mateix barri de residència 34,2 36,7 31,0 34,1 28,5 35,1 37,1 31,9 27,6 30,8 31,3 32,7Altres barris de Barcelona 46,3 37,5 44,9 48,6 46,6 34,3 38,8 42,3 49,7 32,4 44,2 37,9Primera corona 4,9 4,0 0,0 5,4 4,6 2,8 0,0 3,9 5,4 2,8 2,0 3,2Segona corona - - 1,8 2,2 - - 5,3 2,5 - - 3,0 3,1Resta de la provincia* - - - 1,1 - - - 0,4 - - - 0,5Resta de Catalunya** 4,6 3,3 3,9 1,1 4,3 3,0 4,9 1,8 4,5 2,0 1,4 1,1Fora de Catalunya 3,6 14,3 0,7 0,0 1,9 15,7 0,0 1,1 2,1 23,9 0,5 0,8Indistintament - - 0,5 2,7 - - 0,3 9,7 - - 12,1 14,4NS/NC 0,0 0,0 8,9 0,0 0,1 0,0 6,6 1,8 0,1 0,0 0,0 1,1Total (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100) (100)

* L'any 1985 i 1990 aquesta categoria inclou les dues anteriors i 1995 inclou l'anterior* *Els anys 1985 i 1990 aquesta categoria inclou la resposta "Indistintament"

Districte 10 Total

Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris

Sant Andreu Sant Martí Barcelona

Districte 6 Districte 7 Districte 8

Districte 9

Districte 5

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts

Sarrià-Sant Gervasi

Districte 1 Districte 2 Districte 3 Districte 4



59



Font: Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Barcelona1990, 1995, 2000, IERMB

Les dades de l’any 2000 han estat publicades a: Serie dades bàsiques. Volulm 3. Dades estadístiques bàsiques 2000. Districtes de Barcelona. IERMB. p.75

Les dades de l’any 1990 i 1995 no han estat publicades

PREVISIÓ DE LES PERSONES ENTREVISTADES DE CANVIAR DE RESIDÈNCIA EN ELS PROPERS CINC ANYS. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

(%)

Sí 22,1 22,8 17,6 20,2 26,3 14,0 23,6 20,2 12,4 21,5 20,4

No 77,9 76,3 82,4 79,8 73,1 85,3 76,4 79,4 87,6 78,1 79,3

NS/NC 0,0 0,9 0,0 0,0 0,6 0,7 0,0 0,4 0,0 0,4 0,3



1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000Sí 17,6 21,3 22,1 15,5 16,5 22,8 18,2 14,5 17,6 21,3 19,4 20,2 19,3 24,0 26,3No 81,0 78,7 77,9 82,7 83,5 76,3 80,9 85,5 82,4 78,0 78,7 79,8 79,0 75,4 73,1NS/NC 1,4 0,0 0,0 1,8 0,0 0,9 0,9 0,0 0,0 0,7 1,9 0,0 1,7 0,6 0,6Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000 1990 1995 2000Sí 15,9 22,2 14,0 13,5 12,5 23,6 17,6 23,2 20,2 24,3 14,6 12,4 14,3 18,8 21,5 17,2 18,3 20,4No 84,1 77,8 85,3 84,4 87,2 76,4 81,3 76,8 79,4 74,5 85,4 87,6 82,1 81,2 78,1 81,2 81,5 79,3NS/NC 0,0 0,0 0,7 2,1 0,3 0,0 1,0 0,0 0,4 1,2 0,0 0,0 3,6 0,0 0,4 1,6 0,2 0,3Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

PREVISIÓ DE LES PERSONES ENTREVISTADES DE CANVIAR DE RESIDÈNCIA EN ELS PROPERS CINC ANYS. DISTRICTES DE BARCELONA. 1990-2000 (%)

Districte 1 Ciutat Vella

Districte 2 Eixample

Districte 3 Sants-Montjuïc

Districte 4 Les Corts

Districte 5 Sarrià-Sant Gervasi

Districte 6 Gràcia

Districte 7 Horta-Guinardó

Districte 8 Nou Barris

Districte 9 Sant Andreu

Districte 10 Sant Martí

Total Barcelona



60



6. ELEMENTS CONDICIONANTS DE LES ESTRATÈGIES RESIDENCIALS


58,1

71,1

48,5

65,5 64,1

72,9

66,962,4

58,1

50,7

61,7

25

34,5 34,4

41,2

50,6

34,5

25,8

34

27

3634,1

45,3

21,6

32,3

27,5

20

36,6

52,7

58,2

3936,2 36,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-SantGervasi

Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona

(%)

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Valo

raci

ó m

itjan

a (e

scal

a de

l'1

al 9

)

Lloc on els agradaria viure: mateix barri No té cap inconvenient a l'habitatge

Lloc on resideixen les persones amb les que es relaciona més sovint: mateix barri Valoració mitjana de l’estat de les diferents infraestructures, equipaments i serveis del barri

ELEMENTS CONDICIONANTS DE LES ESTRATÈGIES RESIDENCIALS: SATISFACCIÓ AMB L'HABITATGE, ÀMBIT DE LES RELACIONS PERSONALS I NIVELL DE SATISFACCIÓ AMB EL BARRI.

DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000

LLOC ON ELS AGRADARIA VIURE A LES PERSONES ENTREVISTADES. DISTRICTES DE BARCELONA. ANY 2000 (%)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

(%)

Mateix barri 58,1 71,1 48,5 65,5 64,1 72,9 66,9 62,4 58,1 50,7 61,7

Altres barris de Barcelona 17,1 10,1 15,0 13,3 15,3 8,3 11,4 11,4 9,7 11,2 11,9

Resta RMB 9,5 5,4 10,1 3,6 5,3 4,2 11,5 6,8 10,8 15,5 8,7

Altres 10,5 9,9 21,5 13,3 12,3 12,6 9,3 13,6 15,0 19,8 13,9

NS/NC 4,8 3,6 4,8 4,4 2,9 2,1 0,8 5,9 6,5 2,9 3,8



2. característiques de l’oferta i la demanda d’habitatge a …€¦ · part ii. anÀlisi de la...

Documents