L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 3 6

Divendres, 19 de febrer del 2021

Entra en vigor la modificació de la Llei dels ERTOEl percentatge màxim d'assalariats afectats pot anar des del 100% fins al 75%

Pàg 4

El Govern estudia la reconversió dels locals d’oci nocturnLa reconversió els permetria oferir servei d’snack, bar o restaurant

Pàg 4

El Govern farà una emissió de deute internacional de 500 milionsL’emissió estarà llistada a Luxemburg, i Crédit Agricole i Banco Santander seran els col·locadors

Pàg 4

Creació d’una ‘start-up’ que transformarà el sector immobiliari

Pàg 4

Pictour’ és una plataforma que permet compartir tours virtuals en 360 graus

Passa a la pàgina següent

Consultori fiscal

Jaime MesasPàg 3Pàg 3

90è aniversari d'Andbank

PereBrachfieldPàg 2

Els registres de morosos

90 anys d’experiència en banca

Evolució és adaptar-se al futur amb experiènciaA Andbank complim 90 anys. 90 anys dedicats a donar servei als nostres clients, estar al seu costat i acompanyar-los. La recerca de l’excel·lència ha estat sempre la nostra raó de ser i el que ens permet dia a dia evolucionar i mirar cap al futur.

Una mirada a la Xina: diplomàcia, geopolítica, sancions corporatives, Covid-19, perspectiva dels actius

Diplomàcia• La Casa Blanca va in-formar de la primera tru-cada telefònica entre el president Biden i el pre-

sident de la Xina, Xi Jinping, en què Biden va transmetre la seva preocu-pació per les «pràctiques econòmi-

xinesa a Yangon, acusant Pequín de recolzar a la junta militar en el seu cop d'Estat de la setmana passada. Mentre que els governs occidentals s'han afanyat a condemnar el cop, la Xina ha estat més cautelosa i ha qua-lificat la presa de possessió com una «remodelació del gabinet».

• El director del Servei d'Intel·ligència de Seguretat canadenc, David Vig-

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

ques coercitives i injustes» de la Xi-na, així com pels abusos dels drets humans a la regió de Xinjiang. Biden també va expressar el seu desacord per les creixents restriccions del pa-ís a les llibertats polítiques a Hong Kong i per les «accions cada vegada més assertives en la regió, fins i tot cap a Taiwan».

• El nou Departament d'Estat va dir estar «profundament pertorbat» pels informes de la BBC sobre les vi-olacions sistemàtiques contra les dones musulmanes en els camps d'internament dels uigurs a Xinji-ang, mencionant que hi ha d'haver

greus conseqüències per les atro-citats comeses. Va afegir que la Xina havia comès crims contra la huma-nitat, i va demanar una investigació internacional independent.

• El president Biden va pronunciar també el seu primer discurs sobre política exterior, en què va qualificar a la Xina com el més seriós compe-tidor dels Estats Units, però va afe-gir que està disposat a treballar amb ella quan li interessi fer-ho. Biden va dir que els Estats Units assumiran qualsevol desafiament a la prosperi-tat, la seguretat i els valors democrà-tics de país, s'enfrontarà als abusos

econòmics de la Xina i contrarestarà l'atac de Pequín als drets humans, la propietat intel·lectual i la governan-ça mundial.

Geopolítica: una millora amb Índia. Pitjor amb el Canadà i Austràlia, i amb Myanmar

• Manifestants anticolpistes de Myanmar es manifesten davant l'ambaixada xinesa a Yangon. Cen-tenars de manifestants es van con-centrar dijous davant l'ambaixada

BUSINESS2 Divendres, 19 de febrer del 2021

Ve de la pàgina anterior

Des de fa molts anys existeixen a Europa diversos sistemes d’informació credití-cia, també denominats fitxers de solvèn-cia patrimonial i col·loquialment anome-nats registres de morosos. Aquest tipus de registres de mora són d’àmbit restrin-git i han estat utilitzats per entitats ban-càries, caixes d’estalvis, companyies de serveis bàsics, emissores de targetes de crèdit, entitats financeres de tot tipus, empreses de telecomunicacions, edi-torials i companyies subministradores d’energia. En aquests fitxers de morosi-tat es poden incloure les dades de perso-nes físiques i jurídiques que no han pagat els seus crèdits o deutes.

A l’Estat espanyol, el famós Registre d’Acceptacions Impagades, més cone-gut com el temut RAI, és un fitxer de ti-tularitat privada que recull les dades dels documents canviaris i efectes de comerç acceptats amb funció de gir a càrrec de persones jurídiques i que hagin resul-tat impagats al venciment. Avui en dia, el RAI funciona, únicament, per a persones jurídiques, i no per a persones físiques. Cal fer notar que és un registre que té una particularitat en relació amb la res-ta dels fitxers de mora, i és que la comu-nicació de l’impagament no la fa directa-ment el proveïdor o creditor, sinó l’entitat bancària que ha gestionat el cobrament o descompte del títol canviari. No obs-tant, atès que els documents canviaris només representen el 0.70% sobre el to-tal d’operacions de pagament realitza-des i menys del 4% de tots els imports co-brats en les operacions mercantils, la se-va importància en l’època actual resulta irrisòria. Així mateix, existeixen diversos registres de morositat especialitzats en recollir els impagaments entre empre-ses (molt menys coneguts que els fitxers d’Asnef-Equifax o Badexcug-Experian) i que poden ser utilitzats per empreses de qualsevol sector per a incloure als seus clients morosos. Aquests fitxers de sol-vència multisectorial són de caràcter no

Els registres de morosos ticular destinataris en tercers o organit-zacions internacionals; en quart lloc, el termini previst de conservació de les da-des personals o, de no ser possible, els criteris utilitzats per determinar aquest termini; en cinquè lloc, l’existència del dret a sol·licitar del responsable la recti-ficació o supressió de dades personals o la limitació del tractament de dades per-sonals relatives a l’interessat, o a oposar-se al citat tractament; en sisè lloc, el dret a presentar una reclamació davant una autoritat de control, i en setè lloc, quan les dades personals no s’hagin obtingut de l’interessat, qualsevol informació dis-ponible sobre el seu origen.

Així mateix, el Reglament europeu de-termina que el responsable del tracta-ment facilitarà una còpia de les dades personals objecte de tractament. El res-ponsable podrà percebre per qualsevol altra còpia sol·licitada pe l’interessat un cànon raonable basat en els costos ad-ministratius. Quan l’interessat presen-ti la sol·licitud per mitjans electrònics, i a menys que aquest sol·liciti que es faciliti d’una altra manera, la informació es faci-litarà en un format electrònic d’ús comú. Igualment, el ciutadà tindrà dret a obte-nir sin dilació indeguda del responsable del tractament la rectificació de les da-des personals inexactes que li concer-neixin. Tenint en compte les finalitats del tractament, l’interessat tindrà dret a que es completin les dades personals que si-guin incompletes, inclusivament mitjan-çant una declaració addicional. També l’interessat tindrà dret a obtenir sin dila-ció indeguda del responsable del tracta-ment la supressió de les dades personals que li concerneixen, el qual estarà obli-gat a suprimir sin dilació indeguda les da-des personals quan les dades personals ja no siguin necessàries en relació amb les finalitats per a les quals van ser recolli-des o tractades d’aquesta manera; quan l’interessat retiri el consentiment en què es basa el tractament; quan l’interessat s’oposi al tractament de les seves dades i no prevalguin altres motius legítims per al tractament; quan les dades personals hagin estat tractades il·lícitament; quan les dades personals hagin de suprimir-se pel compliment d’una obligació legal establerta al Dret de la Unió o dels Es-tats membres que s’apliqui al responsa-ble del tractament. A més, l’interessat tin-drà dret a oposar-se en qualsevol mo-ment, per motius relacionats amb la seva situació particular, a que dades perso-nals que li concerneixin siguin objecte d’un tractament.

l’informarà sobre la possibilitat d’exer-citar els drets establerts en diversos ar-ticles del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals; cinquè, que les dades únicament es mantinguin en el sistema mentre persisteixi l’incom-pliment, amb el límit màxim de cinc anys des de la data de venciment de l’obligació dinerària, financera o de crèdit; sisè, que les dades referides a un deutor determi-nat només poden ser consultades quan qui consulti el sistema mantingués una relació contractual amb l’afectat que im-pliqui l’abonament d’una quantia pecuni-ària o aquest li hagués sol·licitat la cele-bració d’un contracte que suposi finan-çament, pagament aplaçat o facturació periòdica, com passa, entre d’altres su-pòsits, en els previstos en la legislació de contractes de crèdit al consum i de con-tractes de crèdit immobiliari, i setè, que en cas que es denegués la sol·licitud de celebració del contracte, o aquest no ar-ribés a celebrar-se, com a conseqüència de la consulta efectuada, qui hagi consul-tat el sistema informi a l’afectat del resul-tat de aquesta consulta. A més, la Llei Or-gànica 3/2018 estableix que les entitats que mantinguin el sistema i les credito-res, respecte del tractament de les da-des referides als seus deutors, tindran la condició de corresponsable del tracta-ment de les dades. Així mateix, corres-pondrà al creditor garantir que concor-ren els requisits exigits per a la inclusió en el sistema del deute, responent de la seva inexistència o inexactitud. A més, no s’incorporaran als sistemes d’infor-mació creditícia deutes en què la quan-tia del principal sigui inferior a cinquan-ta euros. No obstant, el Govern espanyol, mitjançant reial decret, podrà actualitzar aquesta quantia.

D’una altra banda, el citat Reglament europeu de protecció de dades dicta di-versos drets que tenen els ciutadans eu-ropeus en relació amb les seves dades personals. Així doncs, l’interessat tindrà dret a obtenir del responsable del trac-tament confirmació de si s’estan tractant o no dades personals que li concerneixin i, en tal cas, dret d’accés a les dades per-sonals i a la següent informació: en pri-mer lloc, les finalitats del tractament; en segon lloc, les categories de dades per-sonals de que es tracti; en tercer lloc, els destinataris o les categories de destina-taris als quals es va comunicar o seran comunicats les dades personals, en par-

restringit, i només recullen dades sobre persones jurídiques, empresaris indivi-duals o autònoms en l’exclusiu àmbit de la seva activitat professional o empresarial. Aquests registres de solvència contenen dades relatives a l’incompliment d’obli-gacions dineràries facilitades pels pro-veïdors. La participació en aquest fitxer comportarà la possibilitat de consultar la informació continguda en el mateix i a in-cloure els impagaments dels deutors que siguin persones jurídiques o empresaris individuals. En aquest tipus de fitxers de mora, els creditors poden incloure les in-cidències, sempre i quan el deutor no ha-gi satisfet les quantitats pendents des-prés que el creditor li hagi reclamat el pa-gament. Per imperatiu legal, els creditors no aportaran deutes que tinguin una an-tiguitat superior als cinc anys, comptats a partir del dia de venciment de l’obliga-ció dinerària incomplerta.

El proveïdor només pot aportar da-des d’impagament quan es tracti de deu-tes dineraris que resultin certs, vençuts i exigibles per operacions comercials, ex-cloent-hi per tant les devolucions i anul-lacions de comandes de mercaderies i qualsevol altres deutes no comercials. A més, el proveïdor només pot comuni-car els deutes dels quals existeixi prova documental de l’obligació dinerària in-complerta. Un requisit previ a la inclusió d’un deutor, és que el creditor hagi realit-zat requeriments de pagament, amb an-terioritat a la seva incorporació al fitxer. Un avantatge afegit d’aquest tipus de re-gistres de mora és que el titular del fitxer notifica als deutors la seva inclusió en el mateix. Aquesta notificació compleix un doble objectiu: d’una banda, informar al deutor de la inclusió de les seves dades en el registre de morositat, facilitant el titu-lar del fitxer una referència de les dades que haguessin estat incloses i, d’una altra, concedir al deutor la possibilitat d’am-pliar la informació continguda en el fit-xer de morositat, rectificar o cancel·lar les seves dades en el cas que siguin errò-nies. Molts morosos entossudits paguen en rebre la carta del responsable del re-gistre de solvència per no romandre fit-xats en el mateix.

Ara bé, la primera pregunta que es fa el ciutadà europeu és saber si realment són lícits i legals els registres de moro-

sos. La resposta és que sí són legals. Per exemple, a Espanya el Tribunal Consti-tucional ha considerat que les dades eco-nòmiques i bancàries d’una persona for-men part de l’esfera de la seva intimitat, si bé no existeix un dret absolut a la seva re-serva, i la seva protecció no és il·limitada. En particular, els registres de morositat (oficialment denominats registres de sol-vència patrimonial), en els quals es recu-llen dades relatives a la solvència de les persones, són legítims i compleixen una finalitat en el trànsit econòmic, tal com va afirmar el Tribunal de Defensa de la Competència.

El problema que es planteja és com a utilitzar correctament aquests regis-tres de morositat per a conciliar l’inte-rès en conèixer la solvència de les per-sones amb una adequada protecció dels drets de la personalitat, evitant intromis-sions no justificades. A Espanya existeix una legislació molt garantista per la ciu-tadà i uns mecanismes sancionadors per a les inclusions irregulars de persones als fitxers de morosos. La normativa es troba en l’article 20, sistemes d’informació cre-ditícia, de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Perso-nals i garantia dels drets digitals. Aquest article estableix que, salvo prova en con-trari, es presumirà lícit el tractament de dades personals relatives a l’incompli-ment d’obligacions dineràries, finance-res o de crèdit per sistemes comuns d’in-formació creditícia quan es compleixin els següents requisits: primer, que les da-des hagin estat facilitades pel creditor o per qui actuï pel seu compte o interès; se-gon, que les dades facin referència a deu-tes certs, vençuts i exigibles, l’existència o quantia del qual no hagués estat objec-te de reclamació administrativa o judi-cial pel deutor o mitjançant un procedi-ment alternatiu de resolució de dispu-tes vinculant entre les part; tercer, que el creditor hagi informat a l’afectat en el contracte o en el moment de requerir el pagament respecte la possibilitat d’in-clusió en aquests sistemes, amb indica-ció d’aquells en els quals participi; quart, l’entitat que mantingui el sistema d’in-formació creditícia amb dades relatives a l’incompliment d’obligacions dineràri-es, financeres o de crèdit haurà de noti-ficar a l’afectat la inclusió de tals dades i

Pere Brachfield@PereBrachfield

CEO de Brachfield Credit & Risk Consultants

neault, va afirmar que la Xina repre-senta una greu amenaça estratègica pel Canadà pels seus intents de ro-bar secrets i per una campanya per intimidar la comunitat xinesa que viu al Canadà. Les acusacions de-tallades es produeixen tres mesos després que les autoritats canaden-ques identifiquessin la Xina com a responsable de programes de ciber-delinqüència patrocinats per l'Estat.

• La prohibició per part de la Xina de les importacions de carbó aus-tralià ha fet pujar els preus del car-bó tèrmic a la Xina fins a nivells rè-cord, el que ha portat a alguns usua-ris a pagar una prima de 100 dòlars/tona pel carbó nord-americà, i ha començat a provocar escassetat de subministrament.

• Al costat positiu, l'Índia i la Xina acorden retirar les tropes del vol-tant d'una zona disputada que en-volta un llac a l'Himàlaia. El minis-tre de Defensa indi va declarar al seu parlament que les dues parts havien arribat a un acord després de diver-ses rondes de converses entre di-

plomàtics i comandaments militars

Empreses - Restriccions i sancions dels Es-tats Units a les empreses xineses

• Huawei: l’elecció de Biden per al De-partament de Comerç diu que no veu cap raó per eliminar a Huawei de la llista negra.

• SMIC: el principal fabricant de xips de la Xina, SMIC (981.HK), va dir que l'empresa segueix sense poder

aprofitar tots els beneficis de la de-manda impulsada per la pandèmia, ja que les restriccions dels Estats Units estan causant valuoses opor-tunitats de creixement.

• TikTok: mentrestant, el pla de l'ad-ministració Trump per forçar la ven-da de les operacions nord-america-nes de TikTok a un grup que inclou a Oracle (ORCL) i Walmart (WMT) ha estat arxivat indefinidament. Els

desafiaments legals de ByteDance han estancat el progrés en l'impuls de Trump per a la desinversió, i l'ad-ministració Biden va demanar la set-mana anterior retardar l'apel·lació del govern d'una ordre judicial del tribunal federal de districte contra la prohibició de TikTok.

Covid-19• Nova vacuna: els reguladors de la Xi-

na aproven la vacuna Sinovac Covid per al públic general. Aquesta és la segona vacuna aprovada després de l’aprovació de Sinopharm.

• El candidat de vacunació única CovS de CanSino (6185.HK) (actualment en fase final de proves) ha mostrat una taxa d’eficàcia del 65,7% en la prevenció de casos simptomàtics, i una taxa del 90,1% en la prevenció de malalties greus. L’altra vacuna única, la de Johnson & Johnson (JNJ), també ha mostrat una taxa d’eficàcia del 66%.

Actius xinesos• Deute públic. Els inversors estran-

gers tenen per primer cop més del 10% (uns 310.000 milions de dòlars)

del deute públic xinés en circulació. Creiem que la xifra seguirà augmen-tant.

• Deute corporatiu. Els impagaments corporatius xinesos fins a la data ja han arribat al 33% del total d'impa-gaments del 2020 (i el 70% dels de 2019), ja que les empreses han deixat de pagar els interessos o el principal de notes denominades en dòlars per valor de 2.700 milions de dòlars des del començament de l'any. L'article cita un analista que diu que és pro-bable que la xifra augmenti donat el limitat accés a capital de refinança-ment tot i les nombroses rondes de flexibilització de la política el 2020.

• Renda variable. El SCMP va analitzar la preocupació que el creixent deu-te de les empreses públiques pugui convertir-se en un important obs-tacle per a la inversió del sector pri-vat i el creixement econòmic en ge-neral. Tot i que és improbable que es produeixi una crisi, l'elevat coefici-ent d'endeutament dificulta el canvi cap a un model de creixement eco-nòmic basat en el consum, els ser-veis i el finançament de capital ba-sada en el mercat

BUSINESS 3Divendres, 8 de gener del 2021BUSINESS 3Divendres, 19 de febrer del 2021

Consultori fiscal

Aquesta setmana, i degut a la posada d’An-dorra al punt de mira per part de l’Ad-ministració Tributària espanyola, vo-lem compartir amb els lectors els crite-ris establerts al Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impos-tos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal (d’ara en endavant, el CDI) en ares a deter-minar la residència fiscal de les persones físiques en supòsits de conflictes de doble residència fiscal en base a les legislacions internes de cada Estat.

En aquest sentit, al consultori fiscal d’aquesta setmana, analitzarem de for-ma detallada el segon punt de connexió i en les pròximes setmanes, analitzarem la resta de punts de connexió per determi-nar la residència fiscal de les persones fí-siques.

JaimeMesas

Si la persona física té un habitat-ge permanent en tots dos Estats con-tractants, l'apartat 2 dona preferència a l'Estat amb el qual mantingui relacions personals i econòmiques més estretes, entenent-se que és el centre dels seus interessos vitals.

Quan sigui impossible determinar la residència conforme a aquesta regla, l'apartat 2 de l’article 4 del CDI esta-bleix com a criteris subsidiaris, en pri-mer lloc, on es visqui habitualment i, en segon lloc, la nacionalitat. Si una perso-na física posseeix la nacionalitat de tots dos Estats o de cap d'ells, la qüestió hau-rà de resoldre's mitjançant acord amis-tós entre els Estats en qüestió confor-me al procediment establert en l'arti-cle 25 del CDI.

Si es disposa d’un habitatge perma-nent en ambdós Estats, es considera re-sident únicament de l’Estat on manté els vincles personals i econòmics més es-trets (centre d’interessos vitals).

Si la persona física té un habitatge permanent en tots dos Estats contrac-tants, serà necessari considerar els fets

90è aniversari d'Andbank

An d b a n k c e l e b r a r à aquest any 2021 el seus 90 anys d ’h i s tòr ia . L’entitat commemo-rarà aquesta efemèri-

de organitzant diversos actes cultu-rals, socials i esportius, adaptant-los a les mesures establertes per la cri-si sanitària actual. Al llarg dels pro-pers mesos el banc vol posar en valor

l’experiència i la solidesa que li dona quasi un segle de trajectòria a l’hora de continuar desenvolupant un pro-jecte de futur. Amb la campanya 'Evo-lucionar és afrontar el futur amb ex-periència' el banc encara el 2021 amb un projecte innovador, global i en creixement.

Andbank va néixer el 30 de desem-bre de 1930 a Sant Julià de Lòria, quan

«la creació de qualsevol empresa i, molt més d’un banc, era una audàcia pròpia d’emprenedors», segons Ma-nel Cerqueda, president d’Andbank. L’entitat va anticipar les necessitats de crear un banc orientat a facilitar les transaccions comercials d’aquella època, en què l’economia estava cen-trada en l’agricultura i el comerç.

Amb 90 anys d’història, Andbank

és l’entitat degana d’Andorra «però alhora la més moderna i recent en la història financera del país ja que al llarg de la seva dilatada existència, el banc ha estat un símbol de moderni-tat, com ha quedat demostrat en di-verses ocasions» afirma.

La fita més important, però, va ve-nir l’any 2001 amb la integració entre Banc Agrícol i Banca Reig (que va néi-xer el 1956, gràcies a la iniciativa de Julià Reig Ribó). La unió, que es va ma-terialitzar en un temps rècord (nou mesos), ha convertit Andbank en una entitat «de referència al país i més en-llà de les nostres fronteres, perquè les sinergies resultants ens han fet més forts i ens permeten mirar el futur amb més optimisme i solidesa».

Prova de tota aquesta moderni-tat, solidesa i experiència ha quedat mostrada en els premis que han estat

per a determinar amb quin dels dos Es-tats té relacions personals i econòmi-ques més estretes.

A tal fi, es prendran en consideració les seves relacions familiars i socials, les seves ocupacions, les seves activitats polítiques, culturals o d'un altre tipus, la localització de la seva activitat eco-nòmica, el lloc des del qual administra el seu patrimoni, etc.

Les circumstàncies han d'examinar-se en el seu conjunt, però en qualsevol cas és evident que ha de prestar-se es-pecial atenció a les consideracions ba-sades en els actes que realitzin les per-sones físiques. Si una persona que té un habitatge en un Estat estableix un se-gon habitatge en un altre Estat al mateix temps que manté la primera, el fet de conservar el primer habitatge en l'en-torn on ha viscut sempre, on ha treballat i on estan la seva família i els seus béns pot, juntament amb altres elements, contribuir a demostrar que ha conser-vat el centre dels seus interessos vitals en el primer Estat.

Per a establir la residència sobre la ba-se del centre d'interessos vitals caldrà sospesar de manera conjunta les relaci-ons personals i econòmiques, en igual-tat de condicions.

(Continuarà...)

L’entitat commemorarà aquesta efemèride organitzant diversos actes culturals, socials i esportius

Amb la campanya 'Evolucionar és afrontar el futur amb experiència' el banc encara el 2021 amb un projecte innovador, global i en creixement

concedits a l’entitat el 2020: Banc de l’any i millor Banca Privada d’Andor-ra, atorgats pel Grup Financial Times, banc més segur, per Global Finance i millor banc digital d’Andorra, per In-ternational Finance.

I és que Andbank no atura la seva expansió, tant pel que fa en l’àmbit in-ternacional, creixent en tots els pa-ïsos on és present, com en la trans-formació tecnològica, una trans-formació clau en aquesta indústria, necessària per a ser competitiu en un entorn en què el client necessita ser-veis digitals cada vegada més sofis-ticats.

En els pròxims mesos l’entitat ani-rà anunciant les accions que té pre-vist posar en marxa per als seus tre-balladors, els seus clients i la societat en general amb la finalitat de comme-morar el seus 90 anys d’història.

BUSINESS4 Divendres, 19 de febrer del 2021

Emissió de deute internacional de 500 milions

El Govern continua treba-llant per tenir cada vegada un «deute més divers, més resilient i més diversificat», tal com ha posat en relleu

el ministre de Finances, Eric Jover, i per aquest motiu durant el primer semestre de l’any es farà una emissió de 500 mi-lions d’euros, tots ells associats a bons verds, socials i sostenibles i «internacio-nal amb tots els ets i uts». Estarà llista-da a Luxemburg i Crédit Agricole i Banco Santander seran els col·locadors, si bé els

Entra en vigor la modificació de la Llei dels ERTO

El Govern avaluarà la flexibilització en la reconversió dels locals d'oci nocturnEl Govern analitzarà la petició de fle-xibilització per a la reconversió dels locals d’oci nocturn, una demanda que el sector ha posat sobre la tau-la en la reunió que han mantingut aquest setmana, juntament amb els representants de bars i restaurants, amb el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo. Tal com ha explicat Gallardo, la petició seria que hi hagi una facilitat perquè aquests locals d’oci nocturn, que porten tan-cats des de l’inici de la pandèmia, pu-guin oferir servei d'snack, bar o res-taurant. Segons el ministre se’ls ha respost que es mirarà a veure quin mecanisme es pot impulsar per fa-cilitar aquest canvi tenint en compte que hi ha diferents ministeris impli-cats, com ara Salut o Medi Ambient. D’altra banda, i tal com ha explicat el ministre al termini d’aquesta troba-da, els representants dels dos sec-tors han posat sobre la taula les se-ves demandes: els bars i cafeteries han demanat poder obrir una hora més al vespre, fins a les nou i la res-posta de l’executiu ha estat que es valorarà amb el comitè tècnic, pe-rò tal com han destacat tant Gallar-do com el ministre de Salut qualsevol canvi es farà en funció de l’evolució sanitària. Durant la trobada també s’ha abordat la qüestió de les ajudes als locals i des de l’executiu s’ha mi-rat de respondre a alguns dubtes que han plantejat.

Nova 'start-up' per a la transformació del sector immobiliariEl Niu, el viver d'empreses d'Andorra Telecom, ha presentat aquesta setma-na una nova 'start-up' que es troba en fase d'incubació. 'Pictour' és una plata-forma que permet compartir amb al-tres usuaris tours virtuals amb imatges en 360 graus que permet visitar dife-rents espais sense sortir de casa.

El projecte s'ha planificat en tres fa-ses. La primera està encaminada a l'ac-

més s'ha de disposar d'un telèfon mò-bil amb internet, i qualsevol publicació a la xarxa de la plataforma es pot com-partir amb altres usuaris via whatsapp, enllaços a altres webs o links directes.

El projecte es troba en fase de crei-xement i des del Niu s'ofereix l'ajuda d'un mentor. Es preveu que en el ter-mini de sis mesos ja estigui disponible al mercat.

Aquesta setmana entra en vigor la modificació de la Llei de noves mesu-res excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia de SARS-CoV-2, després de la publicació del text aquest dimarts al BO-PA. La modificació inclou mecanismes de

flexibilització a l’hora de demanar sus-pensions temporals dels contractes de treball (STCT) i les reduccions de la jor-nada laboral (RJL).

En aquest sentit, el decret estipula que els sectors que s’inclouen són: activitats econòmiques suspeses obligatòriament

(pubs, discoteques, parcs infantils interi-ors o sales de joc); activitats econòmiques afectades per limitacions o restricci-ons derivades de les mesures dictades (bars o cafeteries i transport urbà); ac-tivitats econòmiques que pertanyen a sectors econòmics específics; i activitats econòmiques directament afectades o restringides per mesures adoptades per autoritats estrangeres dels països veïns que limiten l’arribada de turistes. En aquest últim punt, l'executiu estipula que aquestes activitats econòmiques poden ser les estacions d'esquí, els hotels, res-taurants, grans establiments comercials o comerç al detall de tabac, begudes al-cohòliques, calçat, peces de vestir o pro-ductes farmacèutics, entre d'altres.

Així, la nova llei faculta al Govern la ca-pacitat de determinar via decret el per-centatge màxim dels assalariats que po-den veure’s afectats per un ERTO. En aquest sentit, s’estipula que el percen-tatge sigui del 100% per a les empreses suspeses obligatòriament o per aquelles directament afectades per les mesures estrangeres, i del 75% per la resta.

cinc bancs andorrans també ho podran ser. L’emissió prevista té un venciment de deu anys, amb la qual cosa també es «trenca una barrera» ja que la mitjana de venciment actual és de 2,3 anys. Jo-ver ha destacat que la crisi de la Covid-19 «s’ha de convertir en una oportunitat» i per a l’executiu ha suposat un impuls per «modificar molt més ràpid» el sistema de finançament de l’estat, de tal manera que es permeti una gestió del deute pú-blic «més sostenible» en el futur.

El titular de Finances ha incidit en la

anormalitat a què ha portat la crisi del coronavirus, que ha provocat un me-nyscapte per a les arques de l’Estat i que l’executiu hagi hagut de fer «esfor-ços econòmics importants» i que, per tant, s’hagi d’endeutar més. De fet, ha recordat que la previsió és que el 2020 es tanqui amb un «dèficit històric» de 99 milions d’euros i que la projecció per a aquest any sigui de 65 milions d’euros. Jover ha reiterat que la despesa associ-ada a la Covid és fins al moment de 238 milions d’euros entre despesa sanitària,

ajudes socials, polítiques socials i ajudes a les empreses.

Pel que fa al Banc de Desenvolupa-ment Europeu, es va obtenir un crèdit de dotze milions per a despeses de la Co-vid i que hi ha la previsió d’una nova ope-ració durant el 2021; pel que fa al Banc Europeu d’Inversions, la cooperació es-tà sol·licitada i s’espera que sigui accep-tada aquest any amb la qual cosa ja de ca-ra a l’any vinent es podrien desenvolupar projectes lligats a infraestructures con-siderables.

celeració del procés de recerca d'immo-bles. En aquest sen-tit, el projecte pot arribar a esdevenir una bona eina per tal d'estructurar in-formes virtuals que mostrin, per exem-ple, l'evolució d'una determinada obra.

Un dels avantat-ges és la facilitat per accedir, ja que no-