1batxillerat valencià: literatura · 2015-09-02 · xem: els elements de la comunicació i el...

batxillerat1

Valencià:llengua iliteratura

Clara GilJoan GiraltMiquel SalvoAlícia Sorlí

CCCCoooooooorrrrddddiiiinnnnaaaacccciiiióóóó:::: Miquel Salvo

BAVV6114_Frontis 12/5/08 13:13 Página 1

Valencià: llengua i literatura

©ÉS PROPIETAT

Clara GilJoan GiraltMiquel SalvoAlícia SorlíEditorial ECIR, S.A.

Disseny d’interior:Disseny gràfic ECIR

Edició: Editorial ECIR

Impressió: Indústries gràfiques Ecir (IGE)

Il·lustracions:Disseny gràfic ECIR

Disseny i il·lustració coberta: Valverde e Iborra / Disseny gràfic ECIR

Fotografia:Arxiu ECIR/AGE Fotostock

Agraïments:

· Josep Pasqual Gil, per l’assessorament històric

· Pep Vicente, per la col·laboració en la gravació dels textos

Dipòsit legal:V-1756-2008

I.S.B.N.: 978-84-9826-382-4

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05E-mail: [email protected] - http://www.ecir.com

batxillerat1

Reservats tots els drets. Ni latotalitat, ni part d’aquest lli-bre pot ser reproduït otransmés mitjançant procedi-ments electrònics o mecanis-mes de fotocòpia, enregistra-ment, informació o qualsevolaltre sistema, sense el permísescrit de l’editor.


LES NOSTRES ACTIVITATSNo totes les activitats, com és lògic, són del mateix tipus al llarg del llibre. Ni tan sols dins d’un

mateix apartat persegueixen idèntics objectius.

És evident que la major part d’elles desenvolupen la ccoommppeettèènncciiaa eenn ccoommuunniiccaacciióó lliinnggüüííssttiiccaa, tantoral com escrita; tanmateix, hem procurat atendre també la resta de les competències. Per això,algunes activitats van acompanyades per una o més icones, que serveixen de guia tant als profe-ssors com als alumnes al voltant de la intenció que s’hi persegueix.

CD Cançons per a treballar diferents aspectes lingüístics

Activitats per a escoltar i treballar la comprensió lingüística

Activitats per a desenvolupar les competències d’escriure i redactar

Activitats de debat a classe


ET PRESENTEM EL LLIBRE

Revisarem conceptes de cursos anteriors en elsquals aprofundirem: elements de comunicació,tipologies textuals, propietats textuals... Enaquest darrer punt incidirem una mica més iampliarem el que potser ja hàgeu aprés. Això hade ser així perquè heu de confeccionar textosacadèmics adequats al vostre nivell. En aquestapartat del llibre trobareu textos amb anotacionsal marge que us serviran d’exemple de la teoriaexplicada i activitats pràctiques que us donaranferramentes per tal de millorar la vostra redacció.

8 9

En el bloc del discurs d’aquesta primera uni-tat repassarem alguns conceptes que ja conei-xem: els elements de la comunicació i el signelingüístic. Recordarem, a més, les diverses rela-cions entre el significant i el significat.

Tornarem a veure l’ús que cal fer de l’apòs-trof i iniciarem un repàs molt pràctic de lescategories gramatical. Començarem pel nom il’adjectiu: gènere i nombre. Veurem, a més, quèés això de l’article neutre i com substituir lesexpressions en què apareix per altres correctes.

Descobrirem els orígens de la nostra llengua ila seua classificació entre les llengües romàniques.

No oblidarem les tècniques d’estudi: en aquestaprimera unitat us donarem algun consell sobre ellloc on estudiar i l’organització del temps.

Coneixerem les primeres manifestacions literà-ries al nostre domini lingüístic, tant en la nos-tra llengua com en d’altres (les trobairitz i elstrobadors, que escrivien en provençal, i elspoetes àrabs).

Els elements de la comunicacióComunicació és una paraula que ve del llatí COMUNICARE i que significa

“posar en comú”.

El 1949, els enginyers Claude Shannon i Warren Weaver van definir comuni-cació com el procés de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen)fins a un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi cone-gut pels implicats en l’acte comunicatiu. El missatge es transmetria a través d’uncanal concret i en un context determinat.

La comunicació no és, però, exclusiva dels humans: hi ha la comunicació entreanimals (zoosemiòtica) o entre màquines (cibernètica), per posar-ne alguns exemples.

Jacques Macbride (1988) parla de les funcions que té la comunicació en lanostra societat:

• difon informació per entendre les situacions i prendre mesures;

• facilita la integració dels individus en la societat;

• facilita l’accés de totes les persones, grups o cultures a conéixer-se i comprendre’s millor;

• transmet coneixements que ens permeten formar-nos, educar-nos;

• afavoreix la difusió d’activitats recreatives diverses.

Els humans ens comuniquem, és a dir, transmetem i rebem informació, moltesvegades al dia. Aquesta comunicació és possible gràcies al llenguatge, que té unpaper decisiu en la configuració del nostre pensament.

La capacitat del llenguatge és innata i universal en l’espècie humana. Amb lesllengües coneixem, classifiquem i ordenem el nostre món; construïm la nostra per-sonalitat; expressem els nostres sentiments i idees...

Tot i que associem la comunicació al llenguatge verbal, aquesta és molt mésrica i complexa. El llenguatge no verbal hi juga, de vegades, un paper tan o mésimportant que el verbal: pot afegir a la informació matisos diferents als que se’nstransmeten verbalment. No podem deixar de banda la importància de la gestuali-tat (moviments del cos que fem quan parlem, quan estem excitats, quan volemassentir o mostrar disconformitat,quan ens saludem i acomia-dem...); de l’expressió facial (queindica de manera prou fiable lesnostres emocions: somriure for-çat, ulls plorosos...) i de la comuni-cació tàctil ( carícies, abraçades,bufetades...). Menys important ésel paper de l’olfacte, tan fonamen-tal en la comunicació animal (algu-nes olors corporals ens indiquencom és o com viu el nostre interlo-cutor; una olor concreta ens potremetre a algun record...).

UNITAT 1 EL DISCURS

Bloc 1. El discurs

Es tracta d’un repàs de tots els conceptesd’ortografia i gramàtica tractats en l’ESO.Ara teniu més capacitat d’abstracció i és peraixò que tractarem aquests aspectes, comsempre, d’una manera pràctica, tot i que, a lavegada, intentarem que entengueu també lesnormes. En aquest apartat trobareu sempreuna cançó a partir de la qual treballareu algunaspecte de la llengua.

ESTUDI DE LA LLENGUA

16 17

1UNITAT

El nom i l’adjectiu. Gènere i nombreNom o substantiu

Categoria gramatical que designa una persona, un animal o una cosa.La funció sintàctica del substantiu és la de nucli del sintagma Nominal (SN)

(El diccionari de color roig)det. N prep. N CN

S. prep. (CN)

El nom està format pel lexema i els morfemes derivatius (ull-et) o gramaticals(de gènere i nombre), que estudiarem en aquesta unitat.

Adjectiu

Categoria gramatical que expressa una qualitat del nom al qual acompanya.

Si la qualitat és restrictiva, l’adjectiu és especificatiu (M’agraden lestaronges dolces. Només les dolces). Si no és restrictiva, l’adjectiu és explicatiu(Hui menjarem les dolces taronges que hem comprat. Totes són dolces).

A més dels morfemes derivatius i gra-maticals, l’adjectiu també té el morfema degrau ( ric, riquíssim, el més ric).

Formació del femení

• Regla general. Formem el femeníafegint –a als noms i adjectius mas-culins: xic alt -xica alta. En ocasions,a més, cal realitzar algun canviortogràfic: gros – grossa. Realitzal’activitat 2 per tal de comprovar-ho.

• Els masculins acabats en vocal tòni-ca fan el femení afegint –na i per-den l’accent gràfic: marroquí – mar-roquina; lleó – lleona...

• Molts mots acabats en -a, -eàtones o -u en el cas del diftong -eu, canvien l’última vocal per a:sogre, monjo, europea fan sogra,monja, europea.

• Alguns substantius femenins tenenterminacions pròpies: duquessa,emperadriu, gallina...

Gramàtica

Ovidi Montllor va nàixer a Alcoi el 1942, al si d’unafamília d’origen llaurador. Des de ben prompte,Ovidi pren consciència de les greus desigualtatsque havia portat la guerra civil . Ja el 1959 es téconstància del seu ingrés al Partit Comunistad’Espanya. Va destacar aviat com a actor, formantpart des de 1961 del Grup Teatral La Cazuelad’Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix coma trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà partde diverses companyies teatrals a partir de 1964.També durant aquestos primers anys a Barcelona,Ovidi Montllor comença la seua carrera com a can-tant, primer posant música a temes de SalvadorEspriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors; després vacomençar a escriure també les seues pròpieslletres: “Homenatge a Teresa”, peça que podemtrobar al disc A Alcoi, n’és un exemple.La seua faceta com a actor va tardar una mica mésa donar els seus fruits. A partir de la seua inter-pretació el 1975 a La verdad sobre el caso Savolta,es va convertir en un rostre habitual a les pel·lículesde qualitat.Com a escriptor destaquen les seues lletres queben sovint esdevenen poemes d’una qualitat moltdestacable.El seu temps va acabar massa prompte: OvidiMontllor va morir a Barcelona el març de 1995.http://www.escriptors.cat (text adaptat)

Homenatge a TeresaIntèrpret: Ovidi MontllorCom un record d’infantesasempre recordaréa la Teresaballant el vals.

Potser fos l’últim fetamb algú que estimésabans que un bombardeigla tornés boja.

Tots els xiquets la seguíemi en un solar apartatens instruíem al seu voltant.

Mig descabellonadaens mostrava les cuixesi ens donava lliçons d’anatomia.

Ella ens va dir d’on veníem.I que els reis d’Orientno existien,ni llops ni esperits.

Ens parlava de l’amorcom la cosa més bonica i preciosa, sense pecat.

Ens ensenyà a ballar, a cantar i a estimar,d’això ella era la que més sabia.

Amb una floreta al seu capi un mocador negre al colli faldes llarguesi un cigarret.

Vas ser la riota dels gransi la mestra més volgudadels infants.

Ara de gran comprenctot el que per tu senti et llenço un homenatge als quatre vents.

Com un record d’infantesasempre et recordaré a tu, Teresa,ballant el vals.

Amb la lletra d’aquesta cançó, una mica mésendavant, realitzaràs una activitat de la formaciódel gènere i del nombre dels adjectius i dels subs-tantius.

CD

Bloc 2. Estudi de la llengua

Enguany comenceu un nou curs: 1r de Batxillerat.Us cal haver assolit uns coneixements en les etapes educa-tives anteriors per tal de continuar el ritme d’aprenentatge. De tota manera, en aquest curs revisareu concep-tes que ja heu estudiat amb anterioritat. Així tindreu la possibilitat d’entendre aspectes que no us van quedarclars en altres cursos. (Si no és el teu cas, podràs repassar-los, que això sempre va bé!).Però no penseu que tot us sonarà. Hi ha un grapat de conceptes nous amb els quals heu de començar a fami-liaritzar-vos.Hem volgut que el llibre que teniu a les mans siga complet, pràctic i entretingut. És per això que l’acompanyaun CD amb música de tot el nostre domini lingüístic. Hi trobareu cançons d’estils variats amb les quals podreutreballar diversos aspectes de la matèria. Ara us presentarem l’estructura del llibre; així podeu començar a familiaritzar-vos-hi, tot i que és el vostre pro-fessor o professora qui decidirà quin ús fer-ne.

Introducció


Aprendreu conceptes nous que us endinsaran en la realitat de la nos-tra llengua- dialectologia i història de la llengua- i en el món de la socio-lingüística. Això us ajudarà a entendre millor textos que treballareudurant aquest curs i el següent.A més de presentar-vos la teoria, en aquest apartat, podreu reflexionara partir de materials diversos –cançons i textos del nostre domini lin-güístic, lleis, articles d’opinió, material gràfic, actes de congressos...-sobre els aspectes tractats.

HISTÒRIA DE LA LLENGUA

22 23

1UNITAT

a“Innegablement hi ha un grau de parentiu especial entre les tres llengües

romàniques de la Península, portugués, castellà i català; però cal advertir quesovint el castellà s’aparta dels altres dos, mentre portugués i català romanen méssemblants: formes idèntiques com “palla” (ortografiat en portugués “palha”) encontrast amb els castellà “paja”. [...]

D’altres vegades el català recorda el francés o l’italià, de la qual cosa veiemexemple en mots tan importants com “sortir” o “mai” (iguals, respectivament enfrancés i en italià), [...]

Sí que hi ha, en canvi, una semblança pregona, i molt més gran certament queamb cap altra llengua de la família, entre el català i la llengua d’Oc, o occitana, lallengua popular del sud de França. No es pot negar que aquesta proximitat deformes ha estat sempre i encara és molt més considerable que l’existent entre elcatalà i el castellà. Podríem dir que si les altres llengües romàniques són germanes,el portugués i el castellà són bessones, i les llengües d’Oc i la catalana són una altraparella equiparable.”

Joan Coromines,

El que s’ha de saber de la llengua catalana.

d

CASTELLÀCATALÀ

GALAICO-PORTUGUÉS

LLEONÉS

ARAGONÉS

OCCITÀ

FRANCOPROVENÇAL RETO-ROMÀNIC

ITALIÀ

FRANCÉS

SARD

ROMANÉSDÀLMATA(extingit)

Romània occidental Romània oriental

ibero-romàniques gal·lo-romàniques

castellà portugués occità francés italià romanés

comer comer manjar manger mangiare a mânca

sobrino sobrinho nebot neveu nipote nepot

oreja orelha aurelha oreille orecchio orechi

ojo olho uèlh œil occhio ochi

padre pai paire père padre tata

piedra pedra pèira pierre pietra piatra

lleno cheio plen plein pieno plin

señor senhor sénher seigneur signore senior

hoja folha fuèlha feuille foglia foaie

después despois après après dopo dupa

b

CastellàLlatí vulgarH. Ulterior

Llatí vulgarH. Citerior Català

comedere manducare menjar

metus pavore por

fabulare parabolare parlar

cama lectu llit

querer quarere volere

rogar rogari pregare

hervir fervere bullire

sobrino sobrinus nepote

c

Activitats

A partir del mapa de les llengües romàniques, elabora una llista dels territoris (país, regió...) on es parla cadascu-na d’elles i l’estat al qual pertanyen en l’actualitat.

Després de llegir el quadre (b) que compara una mateixa paraula en distintes llengües romàniques, escriu la parau-la corresponent en valencià. Quines divergències observes?

Completa el quadre (c) amb les paraules valencianes i castellanes que falten.

Llig el text de Joan Coromines i després agrupa les paraules del quadre (b) segons la semblança amb la nostrallengua.

d

c

b

a

^

^

^

Bloc 3. Dialectologia, sociolingüística i Història de la llengua

En aquest bloc trobareu consells pràctics per millorar el vostrerendiment acadèmic explicats d’una manera molt senzilla. Souvosaltres els qui heu de decidir dur-los a la pràctica o no, però usassegurem que si ho feu, podreu comprovar un canvi positiu benimportant.A les últimes unitats de l’apartat i una vegada treballats i entesosalguns conceptes importants del bloc del discurs, començareu a ferels vostres comentaris, eina fonamental durant el curs en què us tro-beu i el següent en diverses assignatures.

TÈCNIQUES D’ESTUDI

24

Tècniques d’estudi i èxit acadèmicSou alumnes de Batxillerat. Quasi tots teniu més de setze anys i heu decidit con-

tinuar treballant: el vostre treball consisteix a estudiar. Sabeu estudiar? Algú us haensenyat a fer-ho? Coneixeu les tècniques d’estudi que us van millor? Sempreestudieu de la mateixa manera? Us plantegen totes les assignatures el mateix esforç?A què penseu que és degut, això? Ja porteu molts anys en el sistema educatiu. Heureflexionat durant la vostra vida com a estudiants sobre aquestes qüestions? Si laresposta és “sí”, molt bé. Ara teniu una oportunitat per continuar fent-ho. Si la respos-ta és “no” potser ara siga un bon moment per plantejar-vos-les. O preferiu continuarfent les coses perquè sí, sense ser vosaltres els qui realment decidiu el vostre camí?

Amb setze anys esteu més preparats per començar a entendre idees i con-ceptes cada vegada més abstractes. No és debades que en aquesta edat comen-cen a tenir importància en el món dels estudiants assignatures com la filosofia ique comenceu a comentar textos actuals que us faran plantejar-vos el que passaal món d’una manera crítica. Començareu a tenir una concepció de les coses méscomplexa, aprendreu a matisar les vostres opinions cada vegada més. És bo quetingueu arguments per defensar el que opineu i refutar idees que no compartiu,sempre d’una manera civilitzada, amb la paraula com a protagonista. És per aixòque cal aprendre de la gent que ha sabut fer-ho. Per això estudiarem els nostresclàssics, llegirem els seus textos, veurem que són més actuals del que podemimaginar, perquè els temes que sempre han preocupat la societat no han canviattant: l’amor, la mort, la guerra, la violència, el poder, la mentida...

També començarem a comentar textos més actuals, que ens faran plantejar-nos coses molt diverses. Ho farem a poc a poc. A les últimes unitats començarema endinsar-nos en aquest món. Nosaltres plantegem el comentari també com unatècnica d’estudi amb la qual aprendrem del que altres persones han escrit i sobreel que han refle-xionat i, alhora, escriurem el nostre text. Així dons, ací comença elcamí per aprendre a controlar el vostre propi aprenentatge, per aprendre a apren-dre: us presentarem diverses tècniques que aprofitareu de maneres ben diferents,perquè cada persona és un món; estaria bé, però, que tots les practicàreu totes.Potser us sorprendríeu.

I per finalitzar, un consell: aprofiteu aquest apartat per reflexionar sobre la vostramanera d’estudiar. Sigueu honestos i reflexioneu també sobre les dificultats davantcadascuna de les matèries. No totes ens poden anar igual de bé i per això seràintel·ligent triar l’estratègia que cal usar per a cadascuna.

On estudie?

• És aconsellable, estudiar sempre en el mateix lloc, tenir un lloc d’estudi.

• Has d’aconseguir aïllar-te físicament i mentalment, i per tal d’aconseguir això calque la gent amb qui vius respecte el teu temps i el teu lloc d’estudi, però tu tambého has de fer. Quan estudies, estudia de veres.

• Que siga un lloc on no passes ni fred ni calor i que estiga ben ventilat.

• Ha de ser un lloc còmode i l’has de tenir ordenat, tant la sala com la taula.

• Has de tenir al teu abast el material que puges necessitar: els llibres del curs, elsde consulta, fulls, diversos bolígrafs i quaderns, regles, retoladors...

25

1• Sempre que pugues, estudia amb llum natural. Si no és possible, procura no for-

çar la vista. És bo, a més de la llum general, una altra damunt la taula d’estudisituada al costat contrari al de la mà amb què escrius.

• No és recomanable estudiar amb música, però pot ser útil tenir-la a prop i escol-tar-la en els moments de descans, imprescindibles en tota sessió d’estudi.

• No només importa el lloc. A més, cal començar a estudiar amb la ment tranquil·la.Utilitza el mètode que et vaja bé per tal d’aconseguir-ho: xarra, respira, crida,canta, balla... Però no te’n passes, que això t’ocupe només el temps imprescin-dible i comença tan prompte com pugues amb la faena!

Com m’organitze el temps?

Recorda que el teu treball és l’estudi. I com totes les faenes, aquesta també ha detenir un horari. Per això és aconsellable estudiar sempre a la mateixa hora i tots o quasitots els dies de la setmana. Tu et coneixes millor que cap altra persona. És per això quesi ets sincer amb tu mateix (i no té sentit que no ho sigues), sabràs en quin/nsmoment/s del dia assimiles millor la informació. Ets conscient de quines assignatureset suposen més esforç i quines et resulten més agradables i fàcils d’estudiar. Tambésaps quina és la teua capacitat intel·lectual, veritat? Doncs tots aquestos factors elshas de tenir en compte per confeccionar-te el teu horari. I quan parlem d’horari no ensreferim a les sessions d’última hora que moltes vegades fem en època d’exàmens.Parlem del dia a dia. Un horari ben confeccionat et farà molt més fàcil l’estudi.

Altres consells:

• És convenient que l’horari siga setmanal

• Has de col·locar en la graella de l’horari les activitats que realitzes de manera fixai que no pots eludir. No has d’oblidar l’activitat física i els moments d’oci. Tambésón necessaris i, si t’organitzes, tens temps de tot.

• Cal tenir en compte aquests criteris a l’hora de confeccionar l’horari: ha de serrealista (quan el realitzes no poses coses que saps que no podràs dur a terme,perquè això et pot frustrar); personal (has de tindre en compte les teues neces-sitats i la teua realitat); adaptable (has de poder modificar-lo durant el curs si lescircumstàncies ho requereixen).

• Una vegada confeccionat, és bo que tingues a la vista el teu horari.

• Els moments de descans durant la setmana també són necessaris.

UNITAT

Activitats

Escriu un text en què reflexiones sobre les qüestions plantejades a la pàgina anterior.

Acompleix el lloc on estudies els consells donats en aquest full?

Confecciona el teu horari tenint en compte les indicacions que et donem.3

2

1

Consultant revistes a la biblioteca

Prenen notes i apunts

Bloc 4. Tècniques d’estudi / Comentari de textos

Amb aquest apartat podreu aconseguir un coneixement generalde les principals manifestacions literàries en la nostra llengua idels autors i autores més importants. Tindreu una visió generalde la història de la literatura, sempre lligada al context social.És per això que quasi totes les unitats inicien aquest bloc ambuna explicació del moment històric en què tenen lloc les mani-festacions literàries explicades.Us proposarem textos de l’època, explicats i comentats, i elsfarem assequibles al vostre nivell perquè pugueu gaudir-los ireflexionar a partir d’ells, a més de comentar-los, ja siga demanera escrita o oral. Observareu que, en realitat, els temes quemovien l’home segles enrere eren similars als d’ara. És per aixòque podreu tractar a l’aula temes actuals a partir de textos antics,tot i que també en veureu de moderns, sobretot a la darrera unitat.

Marc històric i literari. Els comtats

d’Occitània.

Al segle XI, a la Península Ibèrica, la iniciativa mili-tar i política, fins aleshores en mans dels musulmans,passà als cristians. D’una banda les pàries cobradesals musulmans de les taifes veïnes (Saragossa, Lleida,Tortosa, València) permeteren a Ramon Berenguer I(1035-1076) adquirir els drets senyorials dels comtatsoccitans de Carcassona i Rasès.

Tot i perdre’s el 1082, en morir Ramon Berenguer II amans de Berenguer Ramon II el Fratricida, s’obria l’expansiófeudal dels comtes de Barcelona (i dels d’Urgell al Pirineucentral) per l’Occitània pirinenca i mediterrània, en com-petència amb els comtes de Tolosa.

D’altra banda el matrimoni de Ramon Berenguer III (1096-1131) amb Dolça de Provença el 1112 li aportà, a més d’eixecomtat, Millau, Gavaldà i Carlat, al Llenguadoc. Anys més tardles esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) i Peronellael 1137 comportaren l’extensió de la influència del comte deBarcelona i príncep d’Aragó fins al Bearn, molt a prop del’Atlàntic, entre Navarra i el ducat de Gascunya, aleshoresanglés.

Amb el seu fill Alfons I de Catalunya i II d’Aragó (1162-1196) eldomini occità del comte-rei assolia la màxima expansió amb terri-toris a Niça, a Provença, al Llenguadoc i al Pirineu.

L’expansió durant el regnat d’Alfons I d’una forma de viure el cris-tianisme senzilla i austera, mal vista per Roma, i el fracàs de lesprèdiques i les inquisicions dominicanes, decidiren el papa InnocenciIII (1198-1216) a convocar la croada militar, atiada per França, a fid’aprofitar-la per imposar-se a la zona, contra els albigesos o càtars,declarats heretges i protegits pels senyors occitans.

Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d’Aragó (1196-1213), en tornar delluitar com a croat contra els almohades a Las Navas de Tolosa (1212),

acudí a defensar els seus vassalls (unint esforços amb el comte Ramon VI deTolosa, qui li havia jurat fidelitat) però fou mort front al castell de Muret pelscroats de Simó de Montfort. Aquest ocupà el país sense que l’hereu Jaume I(1213-1276), llavors amb cinc anys només, ho poguera evitar. L’Església iFrança, per tant, unint les armes espirituals a les militars, aconseguien imposar-s’hi.

Ja major d’edat, el Conqueridor orientaria el seu esforç contra els musul-mans, vers Mallorca, València, Dénia i Múrcia, abdicant els seus drets occitansa Corbeil el 1258 a favor del seu cosí Lluís IX, el Sant, de França (tret deMontpeller –feu de sa mare, on havia nascut– i Carlat, a canvi de suposatsdrets feudals dels reis francesos sobre la Catalunya Vella, que els Capets maino havien tingut, i que feia segles –des de 986, amb Borrell II– que no eren viusni efectius).

HISTÒRIA DE LA LITERATURA

26 27

1Les primeres manifestacions literàries en la nostra

llengua: segles XII i XIII.

A partir de la fragmentació del llatí vulgar sorgiren una sèrie de llengües ano-menades romàniques, les quals, tot i ser autònomes, tenien multitud de semblancesentre elles a causa, com ja hem dit, del seu origen comú. En el cas del català, al’Edat Mitjana hi havia tantes similituds amb el provençal que s’arribaren a confon-dre. No obstant, ja al segle XIX va quedar demostrat que són llengües distintes,tot i les evidents relacions que mantenen.

La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesiesescrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc,a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals molt aviat s’afegiren poetes del nordd’Itàlia i de Catalunya. El provençal era la llengua que feien servir els trobadors perescriure les seues composicions. Es tractava d’una llengua koiné, és a dir, utilitza-da pels autors de diversos territoris, tot i no ser la llengua pròpia de tots ells.

Al mateix temps, en terres valencianes, habitades pels àrabs i no con-querides per les tropes cristianes de Jaume I fins al primer terç del segle XIII,com és lògic, els autors escrivien en àrab. Es tracta d’una producció literàriamolt rica, de temàtica molt diversa, de la qual podem gaudir en la nostra llen-gua gràcies a les traduccions de Josep Piera. Algunes composicions han sigut

musicades per cantants i grups valencians com ara Al Tall i MiquelGil. Ben segur que, si teniu interés, podreu escoltar a l’aula algunesd’aquestes composicions, com ara “Les pigues” o “Nostàlgia” quetenim al CD.

Ens ocupem, ara sí, de les manifestacions literàries escrites en la nostra llen-gua. El text més antic que es coneix i que està escrit en català data del segle XII.Ens referim a l’anomenat Llibre jutge, una traducció del text en llatí Forum Iudicum(recull de lleis visigòtiques del segle VII).

No obstant, es coneix l’existència d’un poema de versos heptasíl.labs, Lacançó de Santa Fe, datat per l’erudit Martí de Riquer en la segona meitat del segleXI. Aquest seria, per tant, el text més antic que coneixem en la nostra llengua sis’arribara a demostrar que està escrit en català i no en provençal, qüestió quedivideix els estudiosos.

Un text que no podem deixar d’esmentar són les Homilies d’Organyà, de finalsdel XII i principis del XIII, que foren trobades en eixa localitat. Es tracta d’unsapunts que servien d’ajut al capellà en el moment de fer el sermó. Consten de latraducció d’un text litúrgic i d’un comentari d’aquest. Cal dir que la llengua utilitza-da presenta gran quantitat de provençalismes però la base catalana és patent.

La poesia trobadoresca: trobadors, trobairitz i joglars

En passar del segle XI al XII, a Occitània, en una societat feudal de corts aris-tocràtiques, apareix la primera mostra de literatura exigent en llengua vulgar al’Europa medieval. El veïnatge geogràfic i lingüístic, la vinculació política, a més dela seducció per la poètica provençal, fan que els nostres primers poetes tambés’expressen en occità. És el primer pas en el camí que ens portarà al segle d’Orde les nostres lletres.

UNITAT

Tal i com manifesten Riquer iComas hom anomena provençal a lallengua que es parlà, i que en granpart es parla encara, al sud de lesGàl.lies. Hom li donà també el nom dellengua d’oc i d’occità. Filològicamentel nom que s’ha imposat és el deprovençal, per tal de fer referència a lallengua que empraren els trobadorsen llurs composicions.

Entre els trobadors més impor-tants en llengua occitana dels seglesXII i XIII es troben els catalans Cerveríde Girona, Guillem de Berguedà,Guillem de Cabestany... però a partirdel 1213, amb la batalla de Muret,comença l’orientació tant peninsularcom mediterrània de la Coronad’Aragó i l’extensió de la literatura enla nostra llengua, tot i que amb moltesinfluències del provençal, per tots elsterritoris conquerits.

Pàries: impostos cobratsals musulmans a canvi de lapau o l’aliança.

Taifes: antigues provínciesdel califat de Còrdovaesdevingudes regnes inde-pendents.

Capets: dinastia francesaque substituí la carolíngia,descendent de Carlemany.

Jaume I presidint les corts

Homilies d’Organyà

CD

Bloc 5. Història de la literatura

A l’índex podeu mirar els punts que trobareu a l’apèndix i que hi consultareu cada vegada que calga, peròvolem informar-vos que, a més, també hi ha algunes activitats de sintaxi que us poden resultar ben útils.

Apèndix


8

ÍndexÍndex

Els elements de la comunicació ............................ 9

Funcions del llenguatge ........................................ 35Gèneres literaris .................................................. 37

Llengua oral i llengua escrita ................................ 57Els registres ........................................................ 59

Tipologia textual .................................................... 81Textos expositius .................................................. 83

La tipologia textual (II)............................................ 107

El text i les seues propietats .................................. 133

La coherència........................................................ 155

La cohesió ............................................................ 177

L’adequació .......................................................... 201

• L’apòstrof. ........................................................ 14

• L’article personal. L’article neutre ...................... 15

• Les categories gramaticals. El nom i l’adjectiu.Gènere i nombre ................................................ 17

• La separació sil·làbica: digrafs. Diftongs ............ 40

• Els determinants................................................. 42

• L’ús de l’accent gràfic i de la dièresi .................. 62

• Els pronoms ...................................................... 64

• Fonemes oclusius............................................... 84

• La B i la V .......................................................... 85

• Els pronoms febles ............................................ 87

• Fonemes fricatius alveolars: essa sonora i essa sorda.................................................................. 112

• El verb. La conjugació regular ............................ 115

• Fonemes palatals .............................................. 136

• Els verbs irregulars ............................................ 139

• La lletra hac ...................................................... 158

• La grafia “l” i els dígrafs l·l, tl, ll, tll ...................... 158

• Les perifrasis verbals.......................................... 161

• Els signes de puntuació...................................... 180

• Les paraules invariables: preposicions, conjuncions i adverbis ........................................ 183

• El guionet .......................................................... 204

• Els barbarismes.................................................. 207

• La creació de paraules ...................................... 208

EL DISCURSESTUDI DE LA LLENGUA:

1. ortografia2. gramàtica

APÈNDIX– Sintaxi: oració simple i oració composta. Teoria i activitats .................................................................................................................. 223

– Llenguatge poètic .............................................................................................................................................................................. 228

– Quadres de fonemes vocàlics i consonàntics ...................................................................................................................................... 233

– Els pronoms i determinants ................................................................................................................................................................ 234

– Els pronoms febles ............................................................................................................................................................................ 234

– Paradigma dels verbs regulars i dels principals irregulars .................................................................................................................. 235

UNITAT 1

34

UNITAT 2

80

UNITAT 4

106

UNITAT 5

132

UNITAT 6

154

UNITAT 7

176

UNITAT 8

200

UNITAT 9

56

UNITAT 3


Història de la llenguaLa Romània: del llatí a les llengües romàniques .................................. 20

Història de la llenguaEl nom de la lengua ...................... 44

DialectologiaLlengua i parla. Llengua i dialecte ........................................ 66

DialectologiaLa divisió dialectal. Els blocs oriental ioccidental .................................... 90Els dialectes. Trets diferencials .... 91

SociolingüísticaLengües en contacte: bilingüisme, diglòssia........................................ 118Conflicte lingüístic. El procés de substitució lingüística .................... 119

SociolingüísticaNormalització i normativització. La Necessitat de l’estàndard ........ 142

SociolingüísticaVitalitat de la nostra llengua: domini,extensió i parlants ........................ 164

Tècniques d’estudi i èxit acadèmic ........................ 24

Llegim. Subratllem ................................................ 48

Resumim. Fem esquemes...................................... 70

Els apunts.............................................................. 96

Les noves tecnologies .......................................... 122Com fem un treball acadèmic ................................ 123

Qüestionari d’hàbits i tècniques d’estudi .............. 146

Comentari de textosLlegir, entendre i classificar el text ........................ 168

Comentari de textosIntroducció, tema i contingut, estructura i finalitat del text ...................................................................... 188

Comentari de textosEsquema de redacció i revissió del comentari........ 210

Marc històric i literari– Els comtats d’Occitània .................................... 26– Les primeres manifestacions literàries en

la nostra llengua: segles XII i XIII ...................... 27– La poesia trobadoresca; joglars, trobadors i trobairitz 27

Marc històric i literari– Sobirans de la corona d’Aragó fins al s. XVIII.

Formació de la Corona ...................................... 50– La prosa historiogràfica: les quatre grans

cròniques .......................................................... 51

Marc històric i literari– La visió medieval del món. La religió. Les ordres religioses 72– La literatura medieval: Ramon Llull, Francesc

Eiximenis, Vicent Ferrer, Isabel de Villena .......... 73

Marc històric i literari– El teatre medieva ............................................ 98

Marc històric i literari– Expansió de la Corona d’Aragó ........................ 124– L’Humanisme a la Corona d’Aragó .................. 126

Marc històric i literari– La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i

Tirant lo Blanch ................................................ 148

Marc històric i literari– Trencament amb la poesia trobadoresca: primers

intents: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. ...... 171

Marc històric i literari– Causes de la Decadència .................................. 192– La Decadència literarària: literatura culta i literatura

popular ............................................................ 193

Marc històric i literari– El segle XIX. Desenvolupament econòmic. La nova

burgesia. Bases de la normativització de la llengua. La Renaixença ...................................... 214

– El teatre popular valencià .................................. 216

DIALECTOLOGIA, SOCIOLINGÜÍSTICA I


TÈCNIQUES D’ESTUDI/COMENTARI DE TEXTOS



8

En el bloc del discurs d’aquesta primera uni-tat repassarem alguns conceptes que ja conei-xem: els elements de la comunicació i el signelingüístic. Recordarem, a més, les diverses rela-cions entre el significant i el significat.

Tornarem a veure l’ús que cal fer de l’apòs-trof i iniciarem un repàs molt pràctic de lescategories gramaticals. Començarem pel nom il’adjectiu: gènere i nombre. Veurem, a més, quèés això de l’article neutre i com substituir lesexpressions en què apareix per altres correctes.

Descobrirem els orígens de la nostra llengua ila seua classificació entre les llengües romàniques.

No oblidarem les tècniques d’estudi: en aquestaprimera unitat us donarem algun consell sobre ellloc on estudiar i l’organització del temps.

Coneixerem les primeres manifestacions literà-ries al nostre domini lingüístic, tant en la nos-tra llengua com en d’altres (les trobairitz i elstrobadors, que escrivien en provençal, i elspoetes àrabs).

UNITAT 1

BAVV6114_01 7/5/08 18:42 Página 8

9

Els elements de la comunicacióComunicació és una paraula que ve del llatí COMUNICARE i que significa

“posar en comú”.

El 1949, els enginyers Claude Shannon i Warren Weaver van definir comuni-cació com el procés de transmissió d’informació des d’un punt d’emissió (origen)fins a un punt de recepció (destinació), mitjançant un missatge, en un codi cone-gut pels implicats en l’acte comunicatiu. El missatge es transmetria a través d’uncanal concret i en un context determinat.

La comunicació no és, però, exclusiva dels humans: hi ha la comunicació entreanimals (zoosemiòtica) o entre màquines (cibernètica), per posar-ne alguns exemples.

Jacques Macbride (1988) parla de les funcions que té la comunicació en lanostra societat:

• difon informació per entendre les situacions i prendre mesures;

• facilita la integració dels individus en la societat;

• facilita l’accés de totes les persones, grups o cultures a conéixer-se i comprendre’s millor;

• transmet coneixements que ens permeten formar-nos, educar-nos;

• afavoreix la difusió d’activitats recreatives diverses.

Els humans ens comuniquem, és a dir, transmetem i rebem informació, moltesvegades al dia. Aquesta comunicació és possible gràcies al llenguatge, que té unpaper decisiu en la configuració del nostre pensament.

La capacitat del llenguatge és innata i universal en l’espècie humana. Amb lesllengües coneixem, classifiquem i ordenem el nostre món; construïm la nostra per-sonalitat; expressem els nostres sentiments i idees...

Tot i que associem la comunicació al llenguatge verbal, aquesta és molt mésrica i complexa. El llenguatge no verbal hi juga, de vegades, un paper tan o mésimportant que el verbal: pot afegir a la informació matisos diferents als que se’nstransmeten verbalment. No podem deixar de banda la importància de la gestuali-tat (moviments del cos que fem quan parlem, quan estem excitats, quan volemassentir o mostrar disconformitat,quan ens saludem i acomia-dem...); de l’expressió facial (queindica de manera prou fiable lesnostres emocions: somriure for-çat, ulls plorosos...) i de la comuni-cació tàctil ( carícies, abraçades,bufetades...). Menys important ésel paper de l’olfacte, tan fonamen-tal en la comunicació animal (algu-nes olors corporals ens indiquencom és o com viu el nostre interlo-cutor; una olor concreta ens potremetre a algun record...).

EL DISCURS

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 9

REFERENT

RECEPTOR

EL DISCURS

10

Els elements que intervenen en tot procés de comunicació són els següents:

• Emissor: origina la comunicació, que transmet la informació.

• Receptor: rep la informació i la interpreta.

• Missatge: informació (símbol, imatge, so...) que vol transmetre l’emissor alreceptor.

• Codi: conjunt de signes i regles que permeten xifrar o desxifrar el missatge. Ha de ser compartit per emissor i receptor.

• Canal: mitjà o via a través de la qual es transmet el missatge des de l’origen a la destinació (aire, paper, Internet, ...)

• Context: circumstàncies extralingüístiques en què es produeix la comunicació.

• Referent: realitat objectiva a la qual fa referència el missatge.

Qualsevol distorsió que puga pertorbar la transmissió o recepció del missatges’anomena soroll : codi no comú entre emissor-receptor, mal funcionament delcanal, mala formulació del missatge, lletra il·legible...

Si es repeteix part de la informació per tal de garantir la comunicació, parlaremde redundància.

Els signes

Per construir el missatge que permetrà que hi haja comunicació, es fan servirun seguit d’unitats bàsiques perceptibles a través dels sentits: els signes, com-partits per emissor i receptor. La semiòtica és la disciplina que els estudia.Charles S. Peirce, fundador d’aquesta, distingeix entre signes lingüístics isignes no lingüístics. Els primers són els que configuren el llenguatge verbal iels segons interactuen amb la comunicació verbal.

MISSATGE

CODI

EMISSOR

CANAL

CANAL

CONTEXT

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 10

11

1UNITAT

Els no lingüístics els classifica segons la relació entre el signe i la realitatrepresentada. Poden ser:

• Indicis-símptomes: mantenen una relació causa-efecte amb allò que els haoriginat (un esternut indica refredat o al·lèrgia, el fum indica que hi ha o hi hahagut foc o que hi ha cigars encesos...)

• Icones: mantenen una relació de semblança analògica amb el seu referent.La majoria d’icones són universals: pictogrames que distingeixen els lavabosd’hòmens i dones, indicadors d’eixida d’emergència...

• Símbols: eleccions arbitràries sense relació directa amb el referent al·ludit(senyals de trànsit, banderes, escuts d’armes...)

A banda d’aquesta classificació, n’hi ha d’altres. Una d’aquestes és la que esbasa en el sentit corporal amb què es percep el signe. Així, també podem parlarde signes visuals, olfactius, tàctils, gustatius i auditius.

Pel que fa al signe lingüístic, el pare de la lingüística moderna, Ferdinand deSaussure, el defineix com al producte de la unió d’un significant (imatge acústica,visual, perceptible pels sentits) i d’un significat (imatge mental, concepte). Un ter-cer element associat seria el referent, objecte o realitat associada al signe. Calrecordar, però, que no tots els signes tenen un referent explícit (conjuncions, nomsabstractes...)

Aquesta relació entre significant i significat és arbitrària, convencional. Fixem-nos que per al mateix significat i mateix referent del exemple, el significat és dife-rent a cada llengua. Així, en castellà seria [sí_a] (oïda) o s+i+l+l+a (vista).

Parlarem de la doble articulació del signe lingüístic perquè està constituïtper unitats sense significat (fonemes) que, quan es combinen, formen unitats ambinformació semàntica (lexemes) o gramaticals (morfemes).

Referent:objectereal

Significant: [ka_íra] (oïda) oc+a+d+i+r+a (vista)

Significat: concepte (moble perasseure’ns, amb respatller, ...)

SIGNELINGÜÍSTIC

CADIRA

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 11

EL DISCURS

12

Relacions entre significant i significat

• Sinonímia: relació entre dos significants diferents que comparteixen unúnic significat.

• Antonímia: relació entre dos signes de significat oposat. Parlarem d’antò-nims graduals (gradació d’oposició: gelat-fred-tebi-calent-ardent), polars olèxics (un terme exclou l’altre: mort-viu, dins-fora) i inversos o recíprocs (unterme implica l’altre: comprar-vendre).

• Homonímia: relació d’identitat escrita i fonètica entre dos significants. Si laidentitat només és escrita, parlem d’homografia (sou,sou). Si només és fonè-tica, d’homofonia (cent, sent) .

• Polisèmia: a un únic significant li correspon més d’un significat.

• Monosèmia: a un únic significant li correspon només un significat.

• Paronímia: semblança entre dos significants (siga fonètica o gràfica: trà-fec-tràfic).

• Hiperonímia: un significat general n’inclou d’altres més individualitzats(hiponímia) (hiperònim: flor / hipònims: rosa, clavell, margarida...)

Activitats

De les següents situacions comunicatives, indica si té més importància el llenguatge verbal, el no verbal o tots dos per igual. Justifica-ho:

a) conversa telefònica entre dos amics d) relació amorosab) interrogatori policial e) acomiades des de l’andana a ton germà, c) entrevista de treball que ja ha pujat al tren.

Identifica els elements que intervenen en les següents situacions comunicatives:

a) L’explicació d’aquest tema a l’alumnatb) La publicació d’un ban municipal que prohibeix la venda ambulantc) Sol·licites a l’Ajuntament un gual per al teu garatged) Cartell de productes i preus d’un bare) Escoltes a la ràdio que demà hi haurà vaga de transport públic

Escriu un exemple de soroll i un de redundància per a cada situació anterior.3

2

1

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 12

13

1UNITAT

Activitats

Classifica els signes que et presentem a continuació segons el criteri de Peirce. Justifica-ho:

Viatjant per autopista, quins tipus de signes et pots trobar? Explica-ho amb exemples.

Explica quina relació s’estableix entre les parelles de paraules següents:

a) sa-malalt h) vol (substantiu de volar)-vol (de voler)b) alt-baix i) dents (de persona)-dents (d’una serra)c) rentaplats-electrodomèstic j) sol (adjectiu) / sol (substantiu)d) donar-rebre k) sol (substantiu) / sòl (substantiu) e) bellesa-vellesa l) apreciar-detestarf) prejudici-perjudici m) endur-emportar.g) espill-mirall

Escriu tres exemples que demostren l’arbitrarietat del signe lingüístic.7

6

5

4

CEL R

OIG

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 13


14

L’apòstrof

L’apòstrof en els articles el i la

Regla general: s’apostrofen si la paraula que determinen comen-ça per vocal, hac o essa líquida. Exemples: l’home, l’aigua, l’stop,.................., ......................., ........................., ........................,..............., ......................, ................., ................... .

Excepcions:

a) L’article el no s’apostrofa davant h aspirada: el hall, .................,...................

b) L’article la no s’apostrofa:

• Si la paraula que determina comença per i, hi u, hu àtones:la humanitat, ..........................., ............................,........................... .

• Davant el nom de les lletres: la a, .............., .........., ...........,............ .

• Davant dels mots ira, host, i una (referida a l’hora: la una delmigdia).

• Davant de les paraules començades pel prefix a-, ja que pot crearconfusió: la anormalitat, ......................, ..............................

c) La i el no s’apostrofen quan la paraula que determinen començaper i consonàntica: la iaia, ............., ..................., ..................,..................... .

L’apòstrof en la preposició de

Regla general: cal apostrofar la preposició de quan la paraula que va darrerecomença per vocal o hac. Exemples: d’huracà, .................., ...................,.................... .

Excepcions. La preposició de no s’apostrofa:

• Davant i consonàntica: .....................

• Davant el nom de les lletres: .........., ..........., ..........., ..........., .............

• Davant hac aspirada: un grup ................. .

• Davant els títols: ................................................................

L’apòstrof en les contraccions de preposició i article

Les contraccions al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals no es contrauen si calapostrofar: ..................., ....................., ......................., ...................... .

Ortografia

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 14

15

1UNITAT

Activitats

1

2

Completa els espais buits que trobaràs a la teoria.

la essa, la unitat, l’stalinisme, la anormal, la aconfessionalitat, l’hort, l’holocaust, l’oca, la ema, la iro-nia, la història, en Jaume, la iarda, el ioga, l’oració, el hoquei, l’11, la efa, l’ungla, l’umbracle, la o, eliogurt, d’home, d’aire, el handbol, el iaio, d’aire, d’harmonia, ca l’avi, n’Isaac, de l’home, a l’aire, per l’or,Quim Monzó és l’autor de “Uf, va dir ell”, de heavy, de a, na Isabel, de erra, de iode, de e, de u, de hac.

Busca una manera correcta d’escriure les expressions en negreta sense fer ús del lo.

Per lo que fa a Martí, no sabem res encara. No he llegit el llibre, per lo qual no puc fer el control de lectura. A lo millor no torna. Encara no t’he dit lo millor del cas. Em sé els catorze primers fulls, però lo demés no ho he memoritzat encara. Lo mínim que pots fer és telefonar de tant en tant. A lo loco. No crec lo que em dius. Lo millor encara està per vindre. Jo, a lo meu. Lo més prompte possible.

L’article personal

En, per al masculí. Na per al femení.

Antigament, el seu ús era més habitual. Ara és més viu, sobretot, a les IllesBalears, tot i que roman en el nom de moltes poblacions de tot el nostre dominilingüístic: La Font d’en Carròs, Canet d’en Berenguer, Callosa d’en Sarrià...

Les regles d’apostrofació pel que fa a l’article personal són les mateixes queper als articles el, la: n’Aurèlia, ................., en Pere, na Violant, ..............,................ .

L’article neutre

En valencià és incorrecte l’ús de lo com a article neutre. Caldrà substituir lesexpressions en què aparega per altres més genuïnes.

L’article el, els pronoms què, açò, això, allò, o expressions com ara el fet, laqüestió, la qual cosa... ens poden ser molt útils per tal d’evitar l’ús incorrecte delo. Exemples: no recorde què acabe de veure; el que ha passat és increïble,això que dius sembla veritat...

Algunes expressions correctes per a no usar lo amb valor intensiu:

*No sabia lo bonica que era No sabia com era de bonica.*Amb lo que cride i no em sent Tant com cride i no em sent.*Lo que ha crescut Mira que ha crescut!

*per lo vist i *perlo tant són expressionsincorrectes que espoden substituir peraltres més genuïnamentvalencianes com ara pelque es veu o per tant

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 15


16

Gramàtica

Ovidi Montllor va nàixer a Alcoi el 1942, al si d’unafamília d’origen llaurador. Des de ben prompte,Ovidi pren consciència de les greus desigualtatsque havia portat la guerra civil . Ja el 1959 es téconstància del seu ingrés al Partit Comunistad’Espanya. Va destacar aviat com a actor, formantpart des de 1961 del Grup Teatral La Cazuelad’Alcoi. Aquesta primera experiència li serveix coma trampolí per a viatjar a Barcelona on formarà partde diverses companyies teatrals a partir de 1964.També durant aquestos primers anys a Barcelona,Ovidi Montllor comença la seua carrera com a can-tant, primer posant música a temes de SalvadorEspriu, Vicent Andrés Estellés i Joan Salvat-Papasseit, entre molts altres autors; després vacomençar a escriure també les seues pròpieslletres: “Homenatge a Teresa”, peça que podemtrobar al disc A Alcoi, n’és un exemple.La seua faceta com a actor va tardar una mica mésa donar els seus fruits. A partir de la seua inter-pretació el 1975 a La verdad sobre el caso Savolta,es va convertir en un rostre habitual a les pel·lículesde qualitat.Com a escriptor destaquen les seues lletres queben sovint esdevenen poemes d’una qualitat moltdestacable.El seu temps va acabar massa prompte: OvidiMontllor va morir a Barcelona el març de 1995.http://www.escriptors.cat (text adaptat)

Homenatge a TeresaIntèrpret: Ovidi MontllorCom un record d’infantesasempre recordaréa la Teresaballant el vals.

Potser fos l’últim fetamb algú que estimésabans que un bombardeigla tornés boja.

Tots els xiquets la seguíemi en un solar apartatens instruíem al seu voltant.

Mig descabellonadaens mostrava les cuixesi ens donava lliçons d’anatomia.

Ella ens va dir d’on veníem.I que els reis d’Orientno existien,ni llops ni esperits.

Ens parlava de l’amorcom la cosa més bonica i preciosa, sense pecat.

Ens ensenyà a ballar, a cantar i a estimar,d’això ella era la que més sabia.

Amb una floreta al seu capi un mocador negre al colli faldes llarguesi un cigarret.

Vas ser la riota dels gransi la mestra més volgudadels infants.

Ara de gran comprenctot el que per tu senti et llenço un homenatge als quatre vents.

Com un record d’infantesasempre et recordaré a tu, Teresa,ballant el vals.

Amb la lletra d’aquesta cançó, una mica mésendavant, realitzaràs una activitat de la formaciódel gènere i del nombre dels adjectius i dels subs-tantius.

CD

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 16

17

1UNITAT

El nom i l’adjectiu. Gènere i nombreNom o substantiu

Categoria gramatical que designa una persona, un animal o una cosa.La funció sintàctica del substantiu és la de nucli del sintagma Nominal (SN)

(El diccionari de color roig)det. N prep. N CN

S. prep. (CN)

El nom està format pel lexema i els morfemes derivatius (ull-et) o gramaticals(de gènere i nombre), que estudiarem en aquesta unitat.

Adjectiu

Categoria gramatical que expressa una qualitat del nom al qual acompanya.

Si la qualitat és restrictiva, l’adjectiu és especificatiu (M’agraden lestaronges dolces. Només les dolces). Si no és restrictiva, l’adjectiu és explicatiu(Hui menjarem les dolces taronges que hem comprat. Totes són dolces).

A més dels morfemes derivatius i gra-maticals, l’adjectiu també té el morfema degrau ( ric, riquíssim, el més ric).

Formació del femení

• Regla general. Formem el femeníafegint –a als noms i adjectius mas-culins: xic alt -xica alta. En ocasions,a més, cal realitzar algun canviortogràfic: gros – grossa. Realitzal’activitat 2 per tal de comprovar-ho.

• Els masculins acabats en vocal tòni-ca fan el femení afegint –na i per-den l’accent gràfic: marroquí – mar-roquina; lleó – lleona...

• Molts mots acabats en -a, -eàtones o -u en el cas del diftong -eu, canvien l’última vocal per a:sogre, monjo, europeu fan sogra,monja, europea.

• Alguns substantius femenins tenenterminacions pròpies: duquessa,emperadriu, gallina...

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 17


18

Casos particulars:

- Ús de paraules etimològicament diferents per designar el masculí i elfemení: pare – mare; bou – vaca...- Paraules invariables: capaç, amable, artista...- Paraules amb significats diferents, segons si s’utilitzen en masculí o enfemení: el canal – la canal; el guia – la guia...

Per influència del castellà, en ocasions, es fa un mal ús d’alguns mots, que envalencià tenen gènere diferent: una anàlisi, el resplendor, les postres, la vodka, eldubte, els espinacs, la síndrome, la dent, el senyal, el dubte, la resta, el deute, elfront, els afores, la suor...

Alguns mots fan el masculí a partir del femení i no al contrari. Exs.: bruixot,rabosot, ninot...

Formació del plural

• Regla general. Afegim –s al singular: pilot – pilots; deute – deutes...

• Si la paraula en singular acaba en –a, per fer el plural, a més d’afegir –s, can-viem –a per –e: dona – dones. En ocasions cal fer algun canvi per qüestionsortogràfiques o fonètiques: plaga – plagues. Realitza l’activitat 6 per tal decomprovar-ho.

• Si la paraula en singular acaba en vocal tònica, podem fer el plural:

- Afegint –ns. Això implica la pèrdua de l’accent gràfic: trombó – trombons: mà – mans...

- En els següents casos només cal afegir –s: plural del nom de les lletreso de les notes musicals (les bes, les emes, els res...); plural d’algunesparaules acabades en -u tònica (xampús, tabús...); algunes altresparaules que aniràs aprenent (bisturís, peronés, mamàs...).

• Fan el plural en –os, tot i que podeu trobar alguna excepció:

- Les paraules acabades en –tx, -sc, -g, -ig, -ix, -xt, st: despatxos, rojos,boscos... En algunes zones del nostre domini lingüístic només afegeixen–s i també és correcte.

- Els singulars aguts acabats en –ç o –x: braços, feixos...

- Els singulars acabats en consonant + s: cursos, valsos...

• Hi ha un grapat de mots invariables: dilluns, dimarts, dimecres, dijous,divendres, postres, llapis, càries, tipus, cactus, ficus, algeps, atlas,temps...

• Algunes paraules acabades en singular en –e poden fer el plural de duesmaneres: joves – jóvens; marges – màrgens; home – hòmens...

Gramàtica

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 18

Activitats

1

2

19

Escolta la cançó que enceta l’apartat de Gramàtica i extrau tots els substantius i adjec-tius que hi trobaràs. Escriu, sempre que pugues, el singular si el mot està en plural i alcontrari. Fes el mateix amb el gènere. Segueix els exemples:

- Substantiu: llop, lloba, llops, llobes.- Substantiu: record, records.- Adjectiu: boja, boig, bojos, boges.

Escriu el femení dels següents mots i assenyala quin canvi ortogràfic es dóna, a més delfet d’afegir la –a.

Superflu: supèrflua. Hem posat accent a la e perquè la paraula s’ha convertit en esdrúixola. Boig, llop, esclau, blau, nebot, amic, serf, rus, lleig, odontòleg

En ocasions, a l’hora de formar el femení, no és fàcil saber si es duplica o no la essa delmasculí. Escriu el femení de les següents paraules. Consulta, si et cal, el diccionari.

Abat, baró, francés, poeta, gos, gris, comte, irlandés, jutge, marqués

Classifica el femení dels següents mots, segons corresponga. Consulta, si et cal, el dic-cionari. Hi ha deu paraules que no podràs classificar en aquesta activitat i que hauràsd’utilitzar-les per a la següent.

Florista, llum, trapezista, pols, coma, salut, oncle, cavall, confident, vident, clau, marit, astronau-ta, contribuent, capital, home, pudor, son, terra, vocal.

Paraules etimològicament diferents per al masculí i per al femení: Paraules invariables:

Deu paraules de l’activitat anterior tenen significats diferents, segons vagen en masculío en femení. Digues quines són i escriu oracions que ho demostren.

Escriu el plural d’aquestes paraules i assenyala quin canvi ortogràfic, a més del canvi de–a per –e i de l’afegiment de la essa, s’ha produït en algunes d’elles.

vaca: vaques verda platja fiançafosca fosca aigua primallengua clara bodega terramancança foca raça forçapluja bella boja cara

Escriu el plural dels següents mots. Si dubtes a l’hora de duplicar o no la essa pots con-sultar el diccionari.

Bus, barnús, vernís, cas, nas, pas, gos, cos, ros, pis, rus, francés, boirós, reclús, danés

3

4

5

6

7

1UNITAT

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 19


20

La Romània: del llatí a les llengüesromàniques.

L’expansió territorial de l’Imperi Romà va anar acompanyada d’un procés desubstitució lingüística i cultural que anomenem romanització. El prestigi del llatí,la llengua dels vencedors que colonitzaven els territoris conquistats, va fer ques’implantara, en principi, com a llengua administrativa i de cultura. Després,esdevingué llengua de relació també per als natius i les llengües autòctones delsterritoris conquerits van desaparéixer. Fou un procés llarg que no es va produir dela mateixa manera a tot l’imperi.

La caiguda de l’imperi romà al segle V suposà, a més del trencament de la uni-tat política, la fragmentació del llatí vulgar en parlars pre-romànics, que evolu-cionaren fins a donar lloc a les llengües romàniques. Els territoris conqueritson es va donar aquest procés són els que denominem la Romània.

Les diferències entre aquests “neollatins” vindran determinades, d’una banda,pel grau d’assimilació del llatí que s’havia produït a cada territori, l’antiguitat de lacolonització i la procedència dels pobladors; i de l’altra, per la influència que lesllengües pre-romanes havien tingut sobre la manera de parlar el llatí a cada territori.

Classificació de les llengüesromàniques.

Les llengües romàniques s’agrupen en dosblocs: occidental i oriental, segons l’evoluciófonètica i la formació del plural:

El català pot considerar-se una llengua pontentre les dos subagrupacions de llengüesromàniques occidentals. És ibero-romànica desdel punt de vista de la morfologia, ja que presentaafinitats amb el castellà i el galaico-portugués.Però és gal·lo-romànica per la fonètica i el lèxic,on predomina l’afinitat amb el francés i sobretotamb l’occità.

llatí vulgar: llatí col·loquial idialectalitzat que s’aparta de lallengua escrita (llatí culte) i de lanormativa gramatical.

LLATÍ VULGAR

Les oclusives sordes /k/ /p/ /t/, entre vocals, o davant –r:

amica, sapere, rota,petra

ROMÀNIA OCCIDENTAL

• se sonoritzen i esdevenen /g/, /b/, /d/:amiga, saber, roda, pedra (en català)

ROMÀNIA ORIENTAL

• es mantenen sordes: amica, sapere, ruota, petra. (en italià)

LLATÍ VULGAR

Cas nominatiu:

amicus (singular.), amici (plural)

Cas acusatiu:

amicum (singular), amicos (plural)

ROMÀNIA ORIENTAL

• Canvia la darrera vocal com el nominatiu llatí:amico (singular), amici (plural) (en italià)

ROMÀNIA OCCIDENTAL

• Afig una –s com l’acusatiu llatí: amic (singular), amics (plural) (en català)

- Galaico-portuguésIbero-romàniques - Astur-lleonés

- AragonésOccidental - Castellà

Llengua pont Català

- OccitàROMÀNIA Gal·lo-romàniques - Francés

- Reto-romànic- Sard

Italo-romàniques Italià

Oriental - RomanésBalcano-romàniques- Dàlmata (extingit)

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 20

21

1UNITAT

La formació del català. Elements constitutius.

La llengua catalana naix amb l’evolució del llatí vulgar propi de l’antigaProvíncia Tarraconense, o Hispania Citerior. A la Península Ibèrica, es van propa-gar dues variants diferents del llatí.

A la costa mediterrània, on l’assimilació es va donar d’una manera ràpida,s’instal·là el llatí col·loquial dels soldats i comerciants, originaris de la Itàliameridional, en contacte continu amb les innovacions lingüístiques de Roma.

A més de la varietat de llatí col·loquial, hi ha altres elements que participarenen la constitució dels trets de la llengua: les influències de substrat, superstrati adstrat.

El substrat pre-romà: és la influència que les llengües anteriors a la romanit-zació deixen en el llatí vulgar abans de ser substituïdes. Es tracta bàsicament d’aportacions de lèxic comú i topònims. El més important és el substrat ibero-basc. L’iber, la llengua (emparentada amb el basc) dels pobladors anteriors a lacolonització romana, aporta paraules com: esquerra, estalviar, lleganya i topònimscom Aran, Benavarri...

Unes altres influències, de menor importància, són les dels substrats grec(Empúries, Roses), púnic o fenici (Eivissa, Maó) i celta (perol, barana, carro,Sogorb).

La influència de superstrat la constitueixen les aportacions d’una llenguaforastera, abans de desaparéixer, sobre la llengua indígena adoptada pelsinvasors. És el cas de les aportacions germàniques dels visigots i dels francsal lèxic comú: blau, blanc, guerra... o en el antropònims: Albert, Carles,Enric...

La influència d’adstrat són les aportacions que es produeixen entre llengüesen contacte, tant préstecs necessaris per a ampliar el lèxic com barbarismesinnecessaris.

Les aportacions de l’àrab en el lèxic i en la toponímia són abundants: séquia,aixeta, moixama, sucre, drassana, aladroc, gandul, Alcúdia, Alfara, Guadassuar,Benicàssim... La influència sobre la nostra llengua és tant de superstrat com d’ads-trat. I és major en les variants dels territoris conquerits i poblats per cristians méstardanament.

En plena gestació de la llengua, la invasió dels àrabs, a principis del segleVIII, donà lloc a l’arabització cultural i lingüística de bona part del nostre domi-ni lingüístic actual. A la Catalunya Vella (Rosselló, Girona, Barcelona), que s’alliberà del domini islàmic a finals del segle VIII i principis del segle IX, esdesenvoluparen i es consolidaren els dialectes constitutius de la nostra llen-gua que s’expandiren cap a la Catalunya Nova (Lleida, Tarragona, Tortosa) alsegle XII i als territoris valencià i balear al segle XIII, donant lloc als dialectesconsecutius.

Els parlars romànics dels territoris islamitzats, anomenats mossàrab oaljamia, van desaparéixer substituïts per l’àrab. Tot i això, deixaren una influènciade substrat que passà al català dels repobladors a través de l’àrab dels moriscos.Entre el lèxic comú trobem: tomello, tàpera, clòtxina,... I entre els topònims ElCampello, Muro, Moraira....

A l’interior de la península(Hispania Ulterior) es propagà unllatí més arcaïtzant i culte, divul-gat per les classes altes indí-genes. D’aquesta varietat del llatínaixen les llengües castellana igalaico-portuguesa.

• dialectes constitutius:variants geogràfiques dels territorison es forma una llengua.

• dialectes consecutius:variants geogràfiques resultants deltransplantament d’una llengua.

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 21


22

a

CASTELLÀCATALÀ

GALAICO-PORTUGUÉS

LLEONÉS

ARAGONÉS

OCCITÀ

FRANCOPROVENÇAL RETO-ROMÀNIC

ITALIÀ

FRANCÉS

SARD

ROMANÉSDÀLMATA(extingit)

Romània occidental Romània oriental

ibero-romàniques gal·lo-romàniques

castellà portugués occità francés italià romanés

comer comer manjar manger mangiare a mânca

sobrino sobrinho nebot neveu nipote nepot

oreja orelha aurelha oreille orecchio orechi

ojo olho uèlh œil occhio ochi

padre pai paire père padre tata

piedra pedra pèira pierre pietra piatra

lleno cheio plen plein pieno plin

señor senhor sénher seigneur signore senior

hoja folha fuèlha feuille foglia foaie

después despois après après dopo dupa

b

CastellàLlatí vulgarH. Ulterior

Llatí vulgarH. Citerior Català

comedere manducare menjar

metus pavore por

fabulare parabolare parlar

cama lectu llit

querer quarere volere

rogar rogari pregare

hervir fervere bullire

sobrino sobrinus nepote

c

^

^

^

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 22

23

1UNITAT

“Innegablement hi ha un grau de parentiu especial entre les tres llengüesromàniques de la Península, portugués, castellà i català; però cal advertir quesovint el castellà s’aparta dels altres dos, mentre portugués i català romanen méssemblants: formes idèntiques com “palla” (ortografiat en portugués “palha”) encontrast amb els castellà “paja”. [...]

D’altres vegades el català recorda el francés o l’italià, de la qual cosa veiemexemple en mots tan importants com “sortir” o “mai” (iguals, respectivament enfrancés i en italià), [...]

Sí que hi ha, en canvi, una semblança pregona, i molt més gran certament queamb cap altra llengua de la família, entre el català i la llengua d’Oc, o occitana, lallengua popular del sud de França. No es pot negar que aquesta proximitat deformes ha estat sempre i encara és molt més considerable que l’existent entre elcatalà i el castellà. Podríem dir que si les altres llengües romàniques són germanes,el portugués i el castellà són bessones, i les llengües d’Oc i la catalana són una altraparella equiparable.”

Joan Coromines,

El que s’ha de saber de la llengua catalana.

d

Activitats

A partir del mapa de les llengües romàniques, elabora una llista dels territoris (país, regió...) on es parla cadascu-na d’elles i l’estat al qual pertanyen en l’actualitat.

Després de llegir el quadre (b) que compara una mateixa paraula en distintes llengües romàniques, escriu la parau-la corresponent en valencià. Quines divergències observes?

Completa el quadre (c) amb les paraules valencianes i castellanes que falten.

Llig el text de Joan Coromines i després agrupa les paraules del quadre (b) segons la semblança amb la nostrallengua.

d

c

b

a

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 23

TÈCNIQUES D’ESTUDI

24

Tècniques d’estudi i èxit acadèmicSou alumnes de Batxillerat. Quasi tots teniu més de setze anys i heu decidit con-

tinuar treballant: el vostre treball consisteix a estudiar. Sabeu estudiar? Algú us haensenyat a fer-ho? Coneixeu les tècniques d’estudi que us van millor? Sempreestudieu de la mateixa manera? Us plantegen totes les assignatures el mateix esforç?A què penseu que és degut, això? Ja porteu molts anys en el sistema educatiu. Heureflexionat durant la vostra vida com a estudiants sobre aquestes qüestions? Si laresposta és “sí”, molt bé. Ara teniu una oportunitat per continuar fent-ho. Si la respos-ta és “no” potser ara siga un bon moment per plantejar-vos-les. O preferiu continuarfent les coses perquè sí, sense ser vosaltres els qui realment decidiu el vostre camí?

Amb setze anys esteu més preparats per començar a entendre idees i con-ceptes cada vegada més abstractes. No és debades que en aquesta edat comen-cen a tenir importància en el món dels estudiants assignatures com la filosofia ique comenceu a comentar textos actuals que us faran plantejar-vos el que passaal món d’una manera crítica. Començareu a tenir una concepció de les coses méscomplexa, aprendreu a matisar les vostres opinions cada vegada més. És bo quetingueu arguments per defensar el que opineu i refutar idees que no compartiu,sempre d’una manera civilitzada, amb la paraula com a protagonista. És per aixòque cal aprendre de la gent que ha sabut fer-ho. Per això estudiarem els nostresclàssics, llegirem els seus textos, veurem que són més actuals del que podemimaginar, perquè els temes que sempre han preocupat la societat no han canviattant: l’amor, la mort, la guerra, la violència, el poder, la mentida...

També començarem a comentar textos més actuals, que ens faran plantejar-nos coses molt diverses. Ho farem a poc a poc. A les últimes unitats començarema endinsar-nos en aquest món. Nosaltres plantegem el comentari també com unatècnica d’estudi amb la qual aprendrem del que altres persones han escrit i sobreel que han reflexionat i, alhora, escriurem el nostre text. Així dons, ací comença elcamí per aprendre a controlar el vostre propi aprenentatge, per aprendre a apren-dre: us presentarem diverses tècniques que aprofitareu de maneres ben diferents,perquè cada persona és un món; estaria bé, però, que tots les practicàreu totes.Potser us sorprendríeu.

I per finalitzar, un consell: aprofiteu aquest apartat per reflexionar sobre la vostramanera d’estudiar. Sigueu honestos i reflexioneu també sobre les dificultats davantcadascuna de les matèries. No totes ens poden anar igual de bé i per això seràintel·ligent triar l’estratègia que cal usar per a cadascuna.

On estudie?

• És aconsellable, estudiar sempre en el mateix lloc, tenir un lloc d’estudi.

• Has d’aconseguir aïllar-te físicament i mentalment, i per tal d’aconseguir això calque la gent amb qui vius respecte el teu temps i el teu lloc d’estudi, però tu tambého has de fer. Quan estudies, estudia de veres.

• Que siga un lloc on no passes ni fred ni calor i que estiga ben ventilat.

• Ha de ser un lloc còmode i l’has de tenir ordenat, tant la sala com la taula.

• Has de tenir al teu abast el material que puges necessitar: els llibres del curs, elsde consulta, fulls, diversos bolígrafs i quaderns, regles, retoladors...

Consultant revistes a la biblioteca

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 24

25

1• Sempre que pugues, estudia amb llum natural. Si no és possible, procura no for-

çar la vista. És bo, a més de la llum general, una altra damunt la taula d’estudisituada al costat contrari al de la mà amb què escrius.

• No és recomanable estudiar amb música, però pot ser útil tenir-la a prop i escol-tar-la en els moments de descans, imprescindibles en tota sessió d’estudi.

• No només importa el lloc. A més, cal començar a estudiar amb la ment tranquil·la.Utilitza el mètode que et vaja bé per tal d’aconseguir-ho: xarra, respira, crida,canta, balla... Però no te’n passes, que això t’ocupe només el temps imprescin-dible i comença tan prompte com pugues amb la faena!

Com m’organitze el temps?

Recorda que el teu treball és l’estudi. I com totes les faenes, aquesta també ha detenir un horari. Per això és aconsellable estudiar sempre a la mateixa hora i tots o quasitots els dies de la setmana. Tu et coneixes millor que cap altra persona. És per això quesi ets sincer amb tu mateix (i no té sentit que no ho sigues), sabràs en quin/nsmoment/s del dia assimiles millor la informació. Ets conscient de quines assignatureset suposen més esforç i quines et resulten més agradables i fàcils d’estudiar. Tambésaps quina és la teua capacitat intel·lectual, veritat? Doncs tots aquestos factors elshas de tenir en compte per confeccionar-te el teu horari. I quan parlem d’horari no ensreferim a les sessions d’última hora que moltes vegades fem en època d’exàmens.Parlem del dia a dia. Un horari ben confeccionat et farà molt més fàcil l’estudi.

Altres consells:

• És convenient que l’horari siga setmanal

• Has de col·locar en la graella de l’horari les activitats que realitzes de manera fixai que no pots eludir. No has d’oblidar l’activitat física i els moments d’oci. Tambésón necessaris i, si t’organitzes, tens temps de tot.

• Cal tenir en compte aquests criteris a l’hora de confeccionar l’horari: ha de serrealista (quan el realitzes no poses coses que saps que no podràs dur a terme,perquè això et pot frustrar); personal (has de tindre en compte les teues neces-sitats i la teua realitat); adaptable (has de poder modificar-lo durant el curs si lescircumstàncies ho requereixen).

• Una vegada confeccionat, és bo que tingues a la vista el teu horari.

• Els moments de descans durant la setmana també són necessaris.

UNITAT

Activitats

Escriu un text en què reflexiones sobre les qüestions plantejades a la pàgina anterior.

Acompleix el lloc on estudies els consells donats en aquest full?

Confecciona el teu horari tenint en compte les indicacions que et donem.3

2

1

Prenen notes i apunts

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 25

Els comtats d’Occitània.

Al segle XI, a la Península Ibèrica, la iniciativa mili-tar i política, fins aleshores en mans dels musulmans,passà als cristians. D’una banda les pàries cobradesals musulmans de les taifes veïnes (Saragossa, Lleida,Tortosa, València) permeteren a Ramon Berenguer I(1035-1076) adquirir els drets senyorials dels comtatsoccitans de Carcassona i Rasès.

Tot i perdre’s el 1082, en morir Ramon Berenguer II amans de Berenguer Ramon II el Fratricida, s’obria l’expan-sió feudal dels comtes de Barcelona (i dels d’Urgell alPirineu central) per l’Occitània pirinenca i mediterrània, encompetència amb els comtes de Tolosa.

D’altra banda el matrimoni de Ramon Berenguer III (1096-1131) amb Dolça de Provença el 1112 li aportà, a més d’eixecomtat, Millau, Gavaldà i Carlat, al Llenguadoc. Anys més tardles esposalles de Ramon Berenguer IV (1131-1162) iPeronella el 1137 comportaren l’extensió de la influència delcomte de Barcelona i príncep d’Aragó fins al Bearn, molt a propde l’Atlàntic, entre Navarra i el ducat de Gascunya, aleshoresanglés.

Amb el seu fill Alfons I de Catalunya i II d’Aragó (1162-1196)el domini occità del comte-rei assolia la màxima expansió amb ter-ritoris a Niça, a Provença, al Llenguadoc i al Pirineu.

L’expansió durant el regnat d’Alfons I d’una forma de viure elcristianisme senzilla i austera, mal vista per Roma, i el fracàs de lesprèdiques i les inquisicions dominicanes, decidiren el papa InnocenciIII (1198-1216) a convocar la croada militar, atiada per França, a fid’aprofitar-la per imposar-se a la zona, contra els albigesos o càtars,declarats heretges i protegits pels senyors occitans.

Pere el Catòlic, I de Catalunya i II d’Aragó (1196-1213), en tornarde lluitar com a croat contra els almohades a Las Navas de Tolosa(1212), acudí a defensar els seus vassalls (unint esforços amb el comte

Ramon VI de Tolosa, qui li havia jurat fidelitat) però fou mort front al castell deMuret pels croats de Simó de Montfort. Aquest ocupà el país sense que l’hereuJaume I (1213-1276), llavors amb cinc anys només, ho poguera evitar.L’Església i França, per tant, unint les armes espirituals a les militars, acon-seguien imposar-s’hi.

Ja major d’edat, el Conqueridor orientaria el seu esforç contra els musul-mans, vers Mallorca, València, Dénia i Múrcia, abdicant els seus drets occitansa Corbeil el 1258 a favor del seu cosí Lluís IX, el Sant, de França (tret deMontpeller –feu de sa mare, on havia nascut– i Carlat, a canvi de suposatsdrets feudals dels reis francesos sobre la Catalunya Vella, que els Capets maino havien tingut, i que feia segles –des de 986, amb Borrell II– que no eren viusni efectius).


Pàries: impostos cobratsals musulmans a canvi de lapau o l’aliança.

Taifes: antigues provínciesdel califat de Còrdovaesdevingudes regnes inde-pendents.

Capets: dinastia francesaque substituí la carolíngia,descendent de Carlemany.

Jaume I presidint les corts

26

BAVV6114_01 12/5/08 11:58 Página 26

27

1Les primeres manifestacions literàries en la nostra

llengua: segles XII i XIII.

A partir de la fragmentació del llatí vulgar sorgiren una sèrie de llengües ano-menades romàniques, les quals, tot i ser autònomes, tenien multitud de semblancesentre elles a causa, com ja hem dit, del seu origen comú. En el cas del català, al’Edat Mitjana hi havia tantes similituds amb el provençal que s’arribaren a confon-dre. No obstant, ja al segle XIX va quedar demostrat que són llengües distintes,tot i les evidents relacions que mantenen.

La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesiesescrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc,a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals molt aviat s’afegiren poetes del nordd’Itàlia i de Catalunya. El provençal era la llengua que feien servir els trobadors perescriure les seues composicions. Es tractava d’una llengua koiné, és a dir, utilitza-da pels autors de diversos territoris, tot i no ser la llengua pròpia de tots ells.

Al mateix temps, en terres valencianes, habitades pels àrabs i no con-querides per les tropes cristianes de Jaume I fins al primer terç del segle XIII,com és lògic, els autors escrivien en àrab. Es tracta d’una producció literàriamolt rica, de temàtica molt diversa, de la qual podem gaudir en la nostra llen-gua gràcies a les traduccions de Josep Piera. Algunes composicions han sigut

musicades per cantants i grups valencians com ara Al Tall i MiquelGil. Ben segur que, si teniu interés, podreu escoltar a l’aula algunesd’aquestes composicions, com ara “Les pigues” o “Nostàlgia” quetenim al CD.

Ens ocupem, ara sí, de les manifestacions literàries escrites en la nostra llen-gua. El text més antic que es coneix i que està escrit en català data del segle XII.Ens referim a l’anomenat Llibre jutge, una traducció del text en llatí Forum Iudicum(recull de lleis visigòtiques del segle VII).

No obstant, es coneix l’existència d’un poema de versos heptasíl.labs, Lacançó de Santa Fe, datat per l’erudit Martí de Riquer en la segona meitat del segleXI. Aquest seria, per tant, el text més antic que coneixem en la nostra llengua sis’arribara a demostrar que està escrit en català i no en provençal, qüestió quedivideix els estudiosos.

Un text que no podem deixar d’esmentar són les Homilies d’Organyà, de finalsdel XII i principis del XIII, que foren trobades en eixa localitat. Es tracta d’unsapunts que servien d’ajut al capellà en el moment de fer el sermó. Consten de latraducció d’un text litúrgic i d’un comentari d’aquest. Cal dir que la llengua utilitza-da presenta gran quantitat de provençalismes però la base catalana és patent.

La poesia trobadoresca: trobadors, trobairitz i joglars

En passar del segle XI al XII, a Occitània, en una societat feudal de corts aris-tocràtiques, apareix la primera mostra de literatura exigent en llengua vulgar al’Europa medieval. El veïnatge geogràfic i lingüístic, la vinculació política, a més dela seducció per la poètica provençal, fan que els nostres primers poetes tambés’expressen en occità. És el primer pas en el camí que ens portarà al segle d’Orde les nostres lletres.

UNITAT

Tal i com manifesten Riquer iComas hom anomena provençal a lallengua que es parlà, i que en granpart es parla encara, al sud de lesGàl.lies. Hom li donà també el nom dellengua d’oc i d’occità. Filològicamentel nom que s’ha imposat és el deprovençal, per tal de fer referència a lallengua que empraren els trobadorsen llurs composicions.

Entre els trobadors més impor-tants en llengua occitana dels seglesXII i XIII es troben els catalans Cerveríde Girona, Guillem de Berguedà,Guillem de Cabestany... però a partirdel 1213, amb la batalla de Muret,comença l’orientació tant peninsularcom mediterrània de la Coronad’Aragó i l’extensió de la literatura enla nostra llengua, tot i que amb moltesinfluències del provençal, per tots elsterritoris conquerits.

Homilies d’Organyà

CD

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 27


28

Designem amb el nom de trobadors, el poetes que van escriure en occitàdurant els segles XII i XIII. La lírica trobadoresca formava un tot inseparable ambla música que l’acompanyava. Les composicions estaven destinades a ser can-tades davant un públic cortesà, refinat i guerrer alhora. Els seus autors provenien,sovint, de classes nobles i cultivades, però en podem trobar d’altres extraccionssocials. N’hi havia de professionals, que vivien de crear i interpretar les seuesobres, de cort en cort, i d’aficionats, que conreaven la poesia ocasionalment pelprestigi que comportava.

D’entre els tres-cents cinquanta autors coneguts i d’altres anònims, no hemd’oblidar un bon nombre de poetesses, conegudes com a trobairitz. La seuapoesia destaca pel realisme i les referències directes i explícites a l’amor carnal.Si per als trobadors, el trobar era un mitjà de subsistència, d’ascensió o de pres-tigi, per a les trobaritz serà un mitjà d’expressió dins una societat patriarcal i forta-ment jerarquitzada.

Junt als trobadors, preparant festes i representacions, hi havia els joglars i lesjoglaresses: intèrprets que usaren tècniques espectaculars (recitació, mímica,cant, dansa, música, acrobàcia) per a divulgar la poesia trobadoresca, tant alspalaus com a les places públiques. Tot i una certa superioritat del trobador sobreel joglar, per l’origen humil i la condició efímera del seu art, de vegades, aquestsnòmades, esdevenien trobadors.

La temàtica de la poesia trobadoresca és predominantment amorosa. Segueixel codi de l’amor cortés o fina amors: l’estimada, casada, i sovint malcasada,és presentada com un poderós senyor (midons) o com a una dama noble(domna), a qui el cavaller enamorat ret vassallatge com a servidor. És un amorsensual que potencia els elements sentimentals i emocionals, idealitzen l’enamora-da assimilant-la al rol de senyor feudal. Tot i això, també s’aborden temes polítics,morals i literaris.

Estils de trobar segons la complexitat i l’estil de la llengua:

• trobar leu: llenguatge senzill, lleuger i directe.

• trobar ric: llenguatge ric i culte, ornamentat amb figures retòriques.

• trobar clus: llenguatge hermètic i amb complicació conceptual.

Gèneres segons unes constants temàtiques i expressives:

• la cançó: de tema amorós, es lloa i s’idealitza l’estimada.

• el sirventés: sàtira moral o política.

• el plany: lamentació solemne per la mort d’un senyor.

• l’alba: lamentació dels enamorats en separar-se després d’una nit d’amor.

• la pastorel·la: encontre amorós amb una pastora, a qui el trobador intenta seduir.

• la tensó: debat poètic entre dos trobadors que defensen opinions contràries.

• la dansa i la balada: cançons organitzades mètricament per a ser dansades.

• altres estils: joc partit, escondit, gap, estampida, sestina, somni, viadeira.

Fina amors: amor fidel, amorlleial.

Senyal: Pseudònim. Nom secretde connotacions belles, que solaparéixer a les estrofes finals perreferir-se a l’estimada sense desco-brir la seua identitat.

Midons: (Del llatí “meus domi-nus”: el meu senyor.) Com el senyal,s’usa per referir-se a l’amada. Altresvegades s’empra domna o domp-na (dama).

Gilós: Marit de la dama, el qualno accepta el joc d’amor cortés.

Lausengiers: Maldients, difama-dors, calumniadors.

Entre els significats de la paraulatrobar el més adequat és el d’”inven-tar literàriament”. En aquella època,poeta designava al qui escrivia poe-sia en llatí, en canvi, trobador al quiho feia en una llengua romànica.

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 28

29

1UNITAT

Tan mi destrenh sa bondatz,

Sa proez’e sa beutatz

Qu’ieu n’am mais sofrir em patz

Penas e dans e dolors

Que d’autra, jauzens amatz,

Grans bes faitz e grans secors:

Sos homs plevitz e juratz

Serai ades, s’a lieys platz,

Davan totz autres senhors.

Traducció del text d’acordamb Riquer i Comas “Tant emturmenten la seva bondat, la sevagallardia i la seva bellesa, quem’estime més sofrir penes,danys i dolors en pau, que fruirl’amor d’una altra amb gransbéns i grans alleujaments.Sempre seré el seu vassall com-promès i juramentat, davant totsels altres senyors, si plau a ella”

El rei Alfons elCast va fomentarel conreu de lapoesia provençalentre els seusvassalls catalans,acollí a la sevacort diversos tro-badors proven-çals i va compon-dre ell mateixalgunes peces enaquesta llengua.

El fragment que hem llegit correspon a la 4a cobla d’unacançó escrita pel monarca i dedicada a la seva estimada.

En aquesta composició trobem tòpics de l’amor cortéscom la joia per la natura, el turment amorós i la relació devassallatge del poeta envers la dama.

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 29


30

Tinc un desfici, ai, inclement,pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferitVull que tothom en tingui esment[...]Voldria haver-lo avaramententre mos braços nu una nit.Feliç seria en el meu llitsi jo li fos coixí plaent. [...]

Oh, bell amic ple de dolçors!Quan us tindré vora el meu cor?Si amb vós jagués, quin bell deport!Quin bes, el meu, més amorós!Sapigueu que goig hauriasi us tingués en lloc del maritsols que em juréssiu, penedit,de fer ço que jo voldria.

(Versió d’Alfred Badia.)

Deport: diversióÇo: això

b Comtessa Beatritz de Dia (finals del segle XII- mitjans del segle XIII)

Bernart de Ventadorn (segle XII)

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m’ha servit.

Massa l’he amat, m’ha malferit

Vull que tothom en tingui esment

[...]

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llit

si jo li fos coixí plaent.

[...]

Oh, bell amic ple de dolçors!

Quan us tindré vora el meu cor?

Intèrpret: Francesc Ribera TitotAmic Marquès, encara no fa gairevaig fer de vós una cançó molt bona i ara en faré una altra amb el mateix aireperquè el seny m’ho permet i a més m’ho abona;a Sentfores va veure l’enemicque us vaig fer passar vergonya i fatic,quedà clar en perdre vostre elm a la plaçaque teniu tinya per omplir una bassa.

Ben just no us foto de la sella enlaire,i tant vaig bregar amb la llança gasconaque en ajupir-vos, per algun escaire,us veié el piu Guillem de Savassona:sé que els canonges i senyors de Vicpels calçotets us tenen per pobric.Amic Marquès, si no és demanar massa,que tingueu gota i millor si no us passa.

Mentiu dient que al torneig vau atènyerel coratge d’en Rotllà a Saragossa:si empunyéssiu llança i no un tros de llenyaa hores d’ara jo seria a la fossa,perquè em vau donar un cop tan fort al front que se’n rigué Guillem de Claramont:vostres amics cridaren “Mataplana!”oblidant que una mà teniu malsana.

Si haguéssiu sabut com un home empènyer,hauríeu mort el qui banyes endossa,el cortès amant que els marits emprenyai no tem crit, lladruc ni udol de gossa,feix ni guerra, ni barrera, ni ponti està content com granoteta en font,la qual sense aigua no pot viure sanacom jo sense amor un cop per setmana.[...]

(Versió de Jordi Cussà)

Elm: part de l’ar-madura que cobreixel cap.Sella: seient adaptata l’esquena del ca-vall perquè pugaseure el genet.Escaire: instrumentformat de duespeces o cames queformen angle recte.Pobric: diminutiu depobre.

c Guillem de Berguedà (segle XII)

Dama gentil, sols us deman Cap guardó no seré esperant.

que m’accepteu de servidor. Estic al vostre manament

Jo us serviré com a bon senyor. amb cor humil, gai i cortés.

a

CD

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 30

31

1UNITAT

Intèrpret: Kiko VenenoLes foradadesla roba plena de i a la boca tremolosasempre porta un cant ben .I el país pel qual no és altre que el seu i el que mulla sa golano és altre vi que el seu vi.

No era estrany en cap racó,ja era vell el .

I ha cantat per a en i grans palaus,ha saltat murs, ha portestancades amb doble .Quan tenia la veu com la pell dels seus quan, a la nit, el tapavenllençols brodats amb flors.No era estrany en cap racó,ja era vell el .

I avui ha canviat d’alcovesi ara que ha les claus,una barraca de tovesli sembla tot un on la seva cançó s’alçaper un i un de vipastores i són les seves de nit.

No era estrany en cap racó,ja era vell el .

I demà quan el surtiha de seguir el seu i arribarà en un altre poblei se n’anirà d’allí.Les sabates ,la plena de polsi a la tremolosas’endurà el seu ben dolç. No era estrany en cap racó,ja era vell el .

Joan Manuel Serrat

Balada per a un trobador

I. A aquell qui diu que entre saig i joglarno sap ni veu cap senyal diferent,jo pla li faig que en dir tal cosa ment,car amb joglars, miracles Déu obrà.Els joglars van cercant el bé tot el dia,i els saigs cercant només dolenteria.

III [...] El joglar vol de tothom l’honramenti el saig gaudeix amb el que pot robar.El joglar quan veu que es plany, l’estalvia.El saig penjant d’una corda el voldria.

IV [...] De moltes paus, el joglar ens fa presentamb els bells mots que cap saig no dirà.Aquell davant de tots l’excusaria.El saig, sumant els torts, l’acusaria.

VI No és pas per mi que lloo tant joglarcar jo no ho sóc ni n’he el capteniment.El que jo faig, fa l’alt rei entenent.Mes molts mals noms als amants sento dar.Van proclamant amb culta mauleriaque és docte mant carregat de falsia.

VII Puix que val tant na Sobrepretz em guia.Honor constant per la dels Cards voldria.

VIII Vaig mots lligant. Mon trobar es joglaria?Doncs pel seu cant el rei, joglar seria.

(Versió d’Alfred Badia.)

Saig: Botxí. Funcionari queexecutava embargaments oaltres penes als condemnatsper la justícia criminal.Rei: Es refereix al rei Pereel Gran, trobador ocasional.Sobrepretz: Excés demèrit. Senyal de la dama aqui ret vassallatgeCards: símbol heràldic delllinatge dels Cardona, a lacort dels quals era trobador.

d Cerverí de Girona (segle XIII) e

CD

Estàtua d’un joglar

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 31


32

Activitats

Després d’haver llegir el text (a), fragment d’un poema de Bernart de Ventadorn, contesta:

-Què li està dient el trobador a la dama? Per què?-Com és la relació que hi ha entre ells?-Si compares aquesta relació amb el món feudal, a què et recorda?

Compara el text (b) amb l’anterior.

Trobes que hi ha diferència pel fet d’haver estat escrit per una dona?-A qui s’adreça?

Escolteu la peça sencera en la versió moderna cantada per Francesc Ribera “Titot”.

-Quin fet es narra? Quin motiu mou el trobador a escriure el text?-A quin estil de trobar i a quin gènere pertany?-Extrau els trets que caracteritzen els personatges que apareixen.-A partir d’un personatge i un fet actuals, escriviu una composició breu a la manera de Guillem de Berguedà..

Llig el text (d) i contesta les següents preguntes:

Per quin motiu penses que el trobador compara aquests dos oficis?-Quins altres personatges apareixen? Com són presentats?

Omple els buits de la cançó de Joan Manuel Serrat interpretada per Kiko Veneno mentre l’escoltes.

Quin és el document més antic escrit en la nostra llengua?f

e

d

c

b

a

El mestre racional i els seussubalterns, Lleis Palatines,1337

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 32

33

1UNITAT

Reflexiona

Mout: molt

Ren: resSo: açò

Aucis: va occir, va matar

Atressi: també

Cors: cor / va córrer

Crezes: creguera, cregués

Auzic: va escoltar

Sus: sobre

En moltes ocasions els textos ana-ven acompanyats de les vides, és adir, biografies dels trobadors.

El text que has llegit conta la lle-genda de la mort de Guillem deCabestany.

En primer lloc, fes-ne un resum (onexpliques com va morir el trobador,qui el va matar, per què, quin menjar liva ser servit a la dama, com va reac-cionar ella en conéixer què haviamenjat, com acaba la història); a con-tinuació raona si trobes relacionsentre els personatges que han apare-gut al text i els conceptes trobadores-cos de domna o midons, gilós i lau-sengiers.

Per últim feu una posada encomú de les obres literàries queconeixeu (també podeu esmentarpel.lícules) que tenen un final dramà-tic o infeliç.

Guillems de Cabestaing si fo uns cavalliersde l’encontrada de Rossillon, que confina abCataloigna et ab Narbones. Mout fo avinenshom de la persona, e mout prezat d’armas e decortesia de servir.

Et avia en la soa encontrada una dompnaque avia nom madona Soremonda, moillerd’En Raimon de Castell Rossillon, que eramout gentils e rics e mals e braus e fers etorgoillos. En Guillems de Cabestaing si amavala dompna per amor e chantava de lieis en faziasas chanssos. E la dompna, qu’era joves e gaia egentils e bella, si.l volia ben mais que a ren delmon. E fon dich so a.N Raimon de CastellRossillon; et el, cum hom iratz e gelos, enque-ric tot lo faich e saup que vers era, a fetz gardarla moiller.

E quan venc un dia, Raimons de CastellRossillon trobet paissan Guillem de Cabestaingses gran compaignia et aucis lo; e fetz li trairelo cor del cors e fetz li taillar la testa; e.l cor fetzportar a son alberc e la testa atressi; e fetz loraustir e far a pebrada, e fetz lo dar a manjar ala moiller. E quan la dompna l’ac manjat,Raimons de Castell Rossillon li dis: “Sabetz vosso que vos avetz manjat?” Et ella dis: “Non, sinon que mout es estada bona vianda e sabori-da”. Et el li dis qu’el era lo cors d’En Guillemde Cabestaing so que ella avia manjat; et, a soqu’ella.l crezes mieils, si fetz aportar la testadenan lieis. E quan la dompna vic so et auzic,ella perdet lo vezer e l’auzir. E quan ella revenc,si dis: “Seigner, ben m’avetz dat si bon manjarque ja mais non manjarai d’autre”. E quan elauzic so, el cors ab s’espaza e volc li dar sus enla testa; et ella cors ad un balcon e laisset secazer jos, et enaissi moric.

Versió de la “vida” de Guillem de Cabestany

BAVV6114_01 7/5/08 18:43 Página 33

1batxillerat valencià: literatura · 2015-09-02 · xem: els elements de la comunicació i el...

Documents