327

22

de

gen

erde

20

10

sumari

Com a mínim, deu vegades en els últims 30 dies. Com a mínim, 20 hores en el mateix termini. Els veïns del carrer Montmany, en el tram entre Sant Lluís i la Travesse-ra de Gràcia, estan farts de quedar-se sense llum o, en el millor des ca-sos, amb un fil de llum i la majoria dels aparells elèctrics sense fun-

cionar a causa del mal estat de la xarxa. Ara els veïns s’han decidit a presentar una queixa a la compa-nyia, amb una quarantena de sig-natures i un detall del números d’incidència que se’ls ha atorgat en les repetides ocasions que han trucat al servei d’avarires. Des d’Endesa, però, asseguren que ja

tenen constància de la incidència i que, de fet, han estat treballant aquests dies per garantir un bon funcionament de la xarxa elèctri-ca a Montmany. Uns treballs que haurien de començar a donar fruit de manera imminent.

Pàgina 7

El conflicte judicial que en-fronta l’Ajuntament de Bar-celona amb el bar Store Cafè de la Travessera de Dalt s’ha tancat en el seu vessant con-tenciós amb una sentència que insta els propietaris de Panadona S.L. a dipositar una fiança de 10.000 euros en el termini màxim d’un mes des de la notificació de l’acte si vo-len continuar oberts.

Pàgina 5

12rumba

Tornen els històrics Estrellas de Gràcia 20 anys després

16Viure gràcia

Jaume Balagueró: “Necessitem estimular la por”

Queixes per l’allau d’avaries d’Endesa

L’Store Cafè perd el seu contenciós

ISSN - 1695-4793

Maria Ortega

Javi SOria

de Gràcia

2

22 de gener de 2010l’independent

Les múltiples administracions que ens governen han fet que els plafons de les obres ja formin part del nostre paisatge. el problema és quan, com a país mediterrani que som, els terminis no es compleixen. ai... a les obres de reforma de la seu del districte ho van solucionar amb típpex, canviant el 5 (de maig) pel 6 (de juny) i ni així van arribar. ara a la biblioteca de Penitents la cosa té més conya: un paperot enganxat tapa barroerament el termini d’execució i només es veu la paraula mesos.

adreceu leS vOStreS carteS, aMb un MàxiM de 15 línieS, indicant el vOStre nOM, adreça, telèfOn i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baixOS - 08012 bcnO bé a independent@debarris.com. taMbé leS pOdeu fer arribar a travéS del nOStre pOrtal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Gràcia és famosa arreu de la ciutat per moltes coses però també per les seves cases amb deficiències en l’estat dels subministra-ments de llum, aigua o gas. Sobretot en el primer cas, no és gens estrany trobar-se amb constants pujades i baixades que han malmès no pocs aparells. Ara arriba un nou cas, al carrer Montmany, un dels carrers més populars de la Vila a tocar de la plaça de la Virreina, que és tot un símptoma dels pocs deures que les companyies elèctriques han fet des que fa un parell d’anys es produís la gran apagada que només va tenir com a efecte positiu que els nens van redescobrir el carrer com a espai de joc i van oblidar per uns dies les màquines electròniques.A mitjans de desembre, coincidint amb l’arribada del fred i, per tant, de les calefaccions a ple funcionament, al carrer Mont-many va començar una nova etapa de caigudes del subministra-ment elèctric. Un fet que als veïns de la zona no els ve de nou, sinó que asseguren que s’ha anat repetint els últims 15 anys, sobretot en èpoques de molt fred o molta calor, a causa del mal estat de les línies. La queixa s’ha traduït en organització veïnal fins al punt que s’han començat a recollir signatures al carrer i la reivindicació ara es pot fer extensiva a altres zones de Gràcia.Al Districte no els ha passat per alt en els últims anys aquesta

problemàtica i fins i tot s’hi han fet constar algunes inicia-tives de l’administració de mi-llora de les línies elèctriques en el Pla d’Actaució del Districte. Però aquests projectes polítics han quedat més aviat com a

homilies davant de la potència d’unes empreses privades elèc-triques que estan més preocupades per fusionar-se o competir entre elles que no pas per arreglar els problemes diaris dels soferts usuaris. Montmany, doncs, és un símptoma del que és Gràcia a nivell elèctric: una Vila vella i deixada, que intenta dissimular amb llums de neó i botigues de moda la seva dèbil estructura en els subministraments. En els últims anys es va fer una bona tasca des de l’administració en rehabilitació d’edificis, però la cosa es ba quedar en l’estructura, en la façana. Gràcia sí que és un d’aquells llocs on cal un pla renove en subminis-traments; això sí que faria fortuna popular. Canonades de coure o de plom, línies elèctriques peladíssimes, instal.lacions cutres... aquesta també és la realitat de Gràcia, aquella que no dóna vots, aquella a la qual tothom s’hi ha acostumat a canvi de viure al rovell de l’ou de la ciutat i de pagar uns lloguers o uns preus de compra estratosfèrics. El preu de tot plegat és caríssim. I hi ha molts responsables.

Ara fa un any la població de la Franja de Gaza va ser cercada i brutalment bombardejada per l’exèrcit israelià. Arran de la mort

de 1.400 palestins i davant de la commoció de l’opinió pública mundial, els governs europeus i nord-americà van assegurar que no abandonarien als ciutadans de Gaza. Un any després la realitat no pot ser més desoladora pels ciutadans de Gaza i per al conjunt de la població palestina. La Franja continua sotmesa a un bloqueig il.legal i inhumà, mentre a Israel cap responsable polític i militar ha hagut de rendir comptes pels crims de guerra comesos contra la població civil. Les colònies israelianes no han deixat de créixer i expandir-se per tota Cisjordània i s’ha acce-lerat l’expulsió dels Palestins de Jerusalem Est. Un any després, el govern espanyol, no només no ha pres cap mesura contra l’Es-tat d’Israel pel manteniment del setge a Gaza, sinó que, a més, ha limitat el concepte de Justícia Universal, ha continuat amb la venta d’armes a l’exèrcit israelià i està negociant un eventual acord militar que incrementa-

Us felicito per l’article d’en Jaume Clotet referent a l’islamisme, en el penúl-tim numero de la vostra publicació. Té molt de valor que una opinió com la d’aquest article surti

en un mitjà que aparentment sembla d’extrema-esquerra, i tal com diu l’articulista és “políticament incorrecta”. Crec que cal denunciar amb fermesa la continua violació dels drets humans per part d’aquests fanàtics islamistes.

badoret

Recentment, amb el títol La conspiración de las lecto-ras, J.Antonia Marina y M. Teresa Rodríguez de Castro han publicat un assaig, del tot recomanable, sobre el Lyceum Club Femenino, una de les primeres associaci-ons femenines de Madrid (1926- 1936). L’associació, que aplegava dones de diferents ideologi-es, portava a terme dife-rents iniciatives culturals, científiques i artístiques i tenia com a objectiu defen-sar els drets de les dones i promoure la seva incor-poració al món educatiu i laboral. A Barcelona, impul-sat per dones com Aurora Bertrana i Carme Monturiol, el Lyceum Club es creà el 1931 i va esdevenir, també, un actiu espai cultural i associatiu.L’assaig ens aproxima a la història d’aquesta entitat i ens parla de figures com la pedagoga María de Maeztu, les advocades i diputades Victoria Kent i Clara Cam-poamor, les escriptores Carmen Baroja i Zenobia Camprubí i moltes altres. Totes elles van participar activament a crear aquest espai d’intercanvi d’idees i a impulsar iniciatives socials i col.lectives per millorar la situació de les dones espa-nyoles a través de l’educa-ció i la cultura.

el Lyceum clubg

aza

Op

inió

Montmany, caos elèctric

ria encara més la cooperació militar entre els dos estats. Un any després, però, la societat civil internacional no oblida la penosa situació dels habitants de la Franja de Gaza i exigeix que s’aixequi el bloqueig il.legal amb què l’estat d’Israel castiga a un milió i mig de persones.

aitor carr

Sara Reñé

Gràcia necessita un pla renove en subministraments elèctrics

l’independentde Gràcia

3

22 de gener de 2010

CSI Vallcarca

què en penseu...

el bloc

staff

Les iniciatives socials que sor-geixen de la gent de la Vila em semblen molt positives, però en els últims mesos ha crescut la tendència de voler-les neutralit-zar. S’ha d’estudiar bé cada cas, però sens dubte, Gràcia està perdent aquest encant a favor d’una realitat més controlada.

Pau rojaspublicista

José arroyoenginyer industrial

Natàlia casesestudiant

Laia Puig-samperdependenta

Estic molt a favor d’aquest tipus d’iniciatives col.lectives i de donar una utilitat a un espai abandonat i desaprofitat. Quan el propietari o l’ajuntament reclamen, és quan cal estirar al màxim per mantenir el terreny, però de fet, són en el seu dret legal d’exigir-lo.

Penso que, legalment, és lícit que el propietari reclami el seu terreny. Ara bé, si l’ha de tenir per a no res i no li ha de donar cap utilitat, com ha passat altres vegades, no té cap sentit que els desallotgin.

El propietari o l’ajuntament poden reclamar el seu terreny, però l’hort compleix una funció social a Gràcia i, per tant, si el volen expropiar, haurien de proporcionar un espai alterna-tiu per poder mantenir la seva activitat.

Pep és Frodo

Cas I/10Hereu ‘on ice’

Quan la pilota entra, ho sap ben bé el nostre president de l’Europa, Guillaume de Bode, no hi ha crisi. Gol al camp i pau a la terra, que deien els nois de La Polla Records. Però què passa quan la pilota en-tra massa, quan es guanyen sis títols en un any i no hi ha res a fer per superar la marca. Doncs que ja ho has fet tot i que més val plegar. Això és, en tant que soci culé que sóc des de fa 25 anys, el que crec que hauria de fer Pep Guar-diola. El xaval de Sant Pere d’Or, el fill de l’amo del bareto de la carretera, va sortir fa molts anys de la Comarca, va formar una Comunitat de l’Anell amb el Dream Team i va coronar rei del futbol pels anys dels anys a Johan Cruyff. Amb els seus amics de la Comarca va aconseguir portar l’Anell dels Santillana, Juanito, Butragueño, Hugo Sánchez, Zidane i Raúl fins a la Terra de Mórdor i destru-ir-lo, per molt que Gollum-Florentino li toqués els collons. Però després, al final de tot, després d’haver salvat el món, tornat a la Comarca i brindant amb cervesa a la taverna, es va adonar que no tenia res més a fer, que molt bé, que renovaria per un any, però que més valia agafar el vaixell amb els elfs.

Un creia que quan l’Hereu va dir allò de les “bombes de desil·lusió massiva” que tiraven contra VickyCristi-naBarcelona, la poca solta -arrebossada de cursileria- hauria tocat fons. Doncs, no. Ara amenaça amb presentar VCB com a candidata als Jocs Olímpics d’hivern del… 2022! Ningú en sabia res fins que l’Hereu i la seva ensopida pu-billa (Ricard Gomà, el palmero de torn del, ara, Bipartit) van fer solemne anunci d’aquesta decisió súpersecreta. Com en una paròdia de si mateixos, la primera cosa que va dir l’He-reu d’aquest esdeveniment és que seria… sostenible. I el Gomà, defensant un tinglado com són uns Jocs d’hivern que no sé si encaixa massa en la ideologia eco-no-se-què que defensa. Com que la realitat immediata és com és (atur, habitatge, la ciutat més cara del món, nyaps) i posats a fer demagògia barata, electoralis-me d’outlet (diria de saldo, però ara el saldo s’ha substi-tuït pel més chic outlet), ens

Per Mike Ibáñez

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarriS, Sccl

direcTor: albert balanzà

aMb el SupOrt de:

És una iniciaTiva de: avv vila de gràcia, debarriS i gràciaWeb. conseLL direcTiu: albert balanzà, JOrdi gaSull, JOan lOu. direcTor LocaL: albert balanzà. redac-Tora en caP: Maria Ortega. redacció: elena albOuy, carina bellver, adrià cOr-tadellaS, clara darder, Meritxell díaz, lídia HarO, èric lluent, laura Millan, patricia MOnge, andrea rOdOreda, xavi tedó, unai velaScO, Marc vidal. Maque-Tació: Sergi lOu. coL.LaBoracions: JOr-di albertí, àlex bOScH, lluíS bOu, ferran caSaS, JauMe clOtet, àngel garreta, pep gOrgOri, Mike ibáñez, gerard MariStany, pere Martí, Sergi Martín, JOan Millaret, víctOr nubla, SergiO OliverOS, eva pi-quer, triStraM, rafel vallbOna, vOcalia de la dOna de l’avv. FoTograFia: nOna cOdina, JOrdi MarcH, JOan perraMOn, Javi SOria. PuBLiciTaT: Sandra gaMbOa (692 601 261. disTriBució: cet labOr-90. iMPriMeix: cg canigó S.l.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

Alb

ert Balanzà

Mike ibañez

núM. 327

núM. 327

distreuen fent volar coloms cap el 2022, comptant que per molt optimista que es posi l’He-reu, l’any 2022, a) ell no serà alcalde i ja estarà de director d’ESÀDIC, l’escola de negocis kumbayà, i b) no hi haurà al-calde sociata, perquè si encara

s’arrossegués algun sociata a la poltrona seria la versió progre dels maleïts 40 anys franquistes (43, concretament). Comptant tot això, o mirem què passa ara a la ciutat i ens deixem d’hòsti-es, o si no, que se li en vagi la flapa del tot i anunciï que Vic-kyCristinaBarcelona es postula com a candidata per acollir els Jocs Intergalàctics del 2074. Sí, cap a finals d’aquest segle

segur que ja hauran baixat ali-enígenes a la Terra (d’Orion, Formalhaut-B…). I algun bar-rut s’empescarà les Olimpia-des Intergalàctiques. Doncs bé, Hereu, ja posats, fes demagògia d’avantguarda i digues que ja has presentat VCB per ser la seu d’aquesta martingala extra-terraquea.Estava un imaginant ja com se-rien els 100 metres llisos i en quantes mil·lèssimes els farien els atletes extraterrestres, quan va sonar el sabatòfon. Era en Rafabal, de la ultrasecreta CIV (Central d’Intel·ligència de Va-llcarca). La trucada, casualitat, també anava sobre la notícia del mil·leni: la candidatura olímpi-ca. I per que després diguin que a Vallcarca no es pensa en el bé de la ciutat i tal i tal, la trucada era per comentar una proposta del CIV. L’Ajuntament trinxarà mig barri de Vallcarca per fotre un vial dement i bastant gratu-ït, que arrencarà a l’avinguda Vallcarca i pujarà cap a la plaça

Mons. Ja que tindrem aquesta mega-rampa, molt més inútil del que pugui semblar, i comp-tant que al 2022 ja estarà per-petrat aquest vial, i ja que la proposta de futur que fa l’He-reu anirà d’esports d’hivern, doncs la CIV proposa que s’utilitzi aquesta rampa per a la competició de salts d’es-quí, com a delirant trampolí.

I que la inauguri ell. S’ha fet ja un estudi de sostenibilitat, tolerància, civisme i tal, i una recreació-videojoc en 3-D de la idea, i cal dir que mola. Per a aquesta simulació, s’ha posat Hereu com a esquiador vir-tual, amb vestit d’esquí, amb cara d’estaquirot i tocat amb una gorra amb borla.És a dalt de la rampa. Comença a llis-car, arriba al final de la ram-pa a l’avinguda Vallcarca, fot el salt, es desvia una mica i… i… es desvia més i ¡PLAFF! Se la fot contra la façana de l’edi-fici Monstre, també conegut com a cementiri de Vallcarca, just davant d’on era, fins fa un mes, el Parador. I després, l’Hereu s’esmunyeix, a poc a poc, per la façana fins arribar al terra. Però tranquils, com en els dibuixos del Correca-minos, el coiot reneix després de la patacada i a la següent escena ja tenim l’Hereu ben viu i anunciant alguna altra patotxada.

Com si fos una paròdia, el primer que va dir Hereu és que els Jocs seran

sostenibles

La CIV proposa usar el vial de Vallcarca com a rampa per als salts d’esquí

...del desallotjament de l’hort del carrer Banyoles?

Creus que els nous Consells de Barri milloraran la partiCipaCió Ciutadana? entra a www.independent.Cat i vota

Text i fotos: Elena Albouy

l’independentde Gràcia

4

22 de gener de 2010

l’independent no es fa responsaBle ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

l’enquesta

la setmanatribunaJordi Oriola, documentalista Roger Rofín

espanya està abandonant el Sàhara campanadessense gràcia

Un amic comentava que a Escòcia és tradició, per Cap d’Any, calar foc a un barril de fusta i fer-lo rodar ple de flames pels carrers de cada vila. Diuen que és la manera de permetre entrar el nou any. A Itàlia, a la zona de Nàpols, és costum llençar per la finestra els trastos vells. No està mal pensat, si ho féssim aquí ens podríem estalviar la recollida setmanal de mobles i centralitzar-la en una única nit. A Dinamarca, la tradició mana anar a casa dels amics i

llençar-los davant la porta plats vells. Diuen que com més plats trencats trobes l’endemà a la porta de casa teva, més amics tens.A Sud-amèrica, en canvi, com que això del nou any els agafa amb la màniga curta, celebren

la nit de Cap d’Any a la platja. Al Brasil és tradició reunir-se al voltant de les principals platges del país i, entre focs d’artifici i samba, llençar flors al mar. Cada flor equival a un desig. A l’Argentina fan una mena de falles valencianes, i a Colòm-bia donen un cop de porta per fer fora de casa els mals es-perits. Més d’un deu aprofitar l’ocasió per marxar i no tornar mai més. A Egipte és tradició veure la sortida de la lluna des del punt més alt de la ciutat del Caire i a Sud-àfrica les campanes res-sonen indiscriminadament. Els xinesos, els indis, els tailandesos o els jueus tenen els seus calendaris propis i celebren l’entrada del nou any en

altres èpoques. A Tailàndia, per exemple, és costum llançar-se galledes d’aigua els uns als altres per cridar pluges abundants... després hi ha les inundacions que hi ha... Però, sens dubte, la tradició més estesa, amb alguns ma-

tisos i variables, és la de fer sonar les dotze campanades. A la península Ibèrica, aquest retruc s’acompanya dels dotze grams de raïm. Però ben bé, a tota la península tampoc... ,com diria l’Astèrix, hi ha una petita vila que resisteix: Gràcia. Tot i reunir a la plaça de la Vila un centenar de persones desitjoses de celebrar l’entrada del nou any com mana la tra-dició, el rellotge de la plaça va emmudir. Qui vulgui campa-nades que se’n vagi a la torre Agbar ... Tenint en compte que no és el primer any que passa, podríem pensar entre tots una nova tradició que identifiqui la Vila. Això, o bé assegurar-nos de fer sonar el rellotge de la plaça. Més complicat ho tenen al Japó on les campanes repiquen 108 vegades.

Aminetu Haidar és una dona que no coneixia abans. Forma part d’una causa que s’intenta tapar, sobretot des de l’oficia-litat espanyola, possiblement avergonyida, d’una banda per la responsabilitat històrica en aquest cas i, encara més, pels interessos comercials, de fronteres i monàrquics que els posicionen del cantó alauita. Per sort aquesta causa pren certa visibilitat, a casa nostra, gràcies als comitès de suport als sahrauís que expliquen l’opressió dels marroquins sobre els sahrauís, que pro-testen pel referèndum sempre postergat i que conviden la infància sahrauí a fer unes pe-tites vacances fora dels camps de refugiats. Ara, la televisió ha ficat, al menjador de casa de tothom, aquesta dona de ferro que ha

fet una vaga de fam per no voler-se deixar aixafar més. La major part de la ciutadania ha pogut entendre que les causes que la portaven a arriscar la seva vida havien de ser molt fortes, i llavors ens hem informat més sobre el cas, ens hem solidaritzat i hem vist el Marroc fer declaracions que, no només volen fer passar per bona la seva ocupació del Sàhara, sinó que argumenten bajanades que ens recorden la prepotència i l’opressió que exerceixen també altres

A Dinamarca, per Cap d’Any, la tradició mana llençar plats vells a casa dels amics

A Tailàndia és costum llençar-se galledes d’aigua per cridar pluges abundants

nacionalismes amb estat. I com sol passar, ha estat un cas de divorci entre la població i els governants que teòricament els representen. Mentre que la ciu-tadania se sumava a pensar que cal fer el referèndum aprovat per l’ONU, l’Estat espanyol, igual que el francès i els EUA, aposta-ven per solucionar la incòmoda vaga de fam d’Aminetu Haidar cedint a les seves aspiracions de ser reconegut com a sobirà administrador del Sàhara fins que hi hagi el referèndum, que més encara amb aquest reco-neixement porta el camí de no poder-se arribar a celebrar mai. Vull creure que només ha estat una maniobra per enganyar el

pervers règim alauita i que, en realitat, tots aquests estats que juguen a ser els germans grans de tots els altres estan ben determinats a posar Marroc al seu lloc a la primera de canvi. Per exemple, en la cimera UE-Marroc que tindrà lloc a Granada el proper 7 i 8 de març amb la presidència espanyola de la UE. Espero no equivocar-me un cop més en les meves espe-rances vers el govern espa-nyol que suposadament ens representa a tots, però que sembla que, per sobre nos-tre, es dedica a representar sobretot els interessos de les empreses espanyoles...

Opinió

flickr

Administració de Tresoreria de la Seguretat Social número 7

Travessera de Gràcia, 117 93 217 07 19 web: www.seg-social.es

Agència Tributària de Gràcia Av. Príncep d’Astúries, 66 93 237 41 80 web: www.aeat.es

Àrea Funcional de Treball i Afers Socials

Travessera de Gràcia, 303 93 520 91 30

Àrea Funcional de Treball - Departament d’Emigració

Travessera de Gràcia, 303 93 520 91 44

Barcelona Centre Universitari Torrent de l’Olla, 219 93 238 90 49 web: www.bcu.cesca.es

Centre de Normalització Lingüística de Gràcia-Sarrià-Sant Gervasi

Av. Príncep d’Astúries, 54 93 217 87 23 web: www.cpnl.cat

Centre d’Iniciatives per a la Reinserció

Gran de Gràcia, 226 93 368 09 00 web: www10.gencat.net/jus_cire

Comissaria de Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra

Avinguda de Vallcarca, 169-205 93 306 23 20 web: www.gencat.net/mossos

Consell Municipal del Districte de Gràcia

Plaça Rius i Taulet, 2 93 291 66 15 web: www.bcn.cat/gracia

Consolat General d’Alemanya Passeig de Gràcia, 111 93 292 10 00 web: www.barcelona.diplo.de

Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona

Torrent de l’Olla, 218 93 291 40 41 web: www.barcelonaenergia.com

Consorci d’Estudis Mediació i Conciliació a l’Administració Local

Administració pública

Riera de Sant Miquel, 63 93 402 20 78

Consorci Sanitari de Barcelona Esteve Terradas, 30 93 259 41 00

Direcció d’Atenció Primària de Gràcia

Sant Antoni Maria Claret, 19 93 207 57 04 93 207 57 52

Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

Sant Antoni Maria Claret, 5-11 93 284 93 58

Institut de Serveis a la Comunitat

Plaça Lesseps, 1 93 238 45 45

Oficina de tramitació de DNI i passaport

Nil i Fabra, 17 93 292 02 12

La televisió ha ficat a casa de tothom aquesta dona de ferro amb la seva vaga de fam

l’independentde Gràcia

5

22 de gener de 2010

reportatge

PolíticaGràcia registra el centre social de Mozart i la reforma del Patronat Domènech al pla ZPLa segona fase del fons extraordinari només registra tres partides directes a la Vila

La segona fase del Pla Zapatero de fons extra-ordinari d’inversió local tindrà menys visibilitat a gràcia, no només pel caràcter més intern de la convocatòria -menys obra pública i més reparació d’equipaments o millora d’infraestructures-, sinó perquè a la Vila només li han acabat corresponen tres partides directes en la inversió global de 170 milions d’euros.

Diego i Zigor. Dos dels noms més pin-tats a les parets del barri acompanyats de la paraula ‘llibertat’. els joves independen-tistes han passat els darrers nou anys entre reixes acusats de col.laboració amb eTa.

ALBERT BALANZÀ

L’Ajuntament de Barcelona ha registrat les obres de rehabilitació de l’antic casal d’avis del carrer Mozart, que ara es convertirà en centre de serveis socials, la re-habilitació integral del Patronat Domènech i la construcció de clavegueram municipal al passeig de la Mare de Déu del Coll com les tres úniques partides concretes de les quals es beneficiarà Gràcia en els propers mesos gràcies a la inversió extraordinària del go-vern espanyol. En el primer cas, que obligarà a traslladar la gent gran que l’utilit-za al Centre Moral i a dependèn-cies municipals, hi ha prevista una inversió de 860.000 euros. Val a dir, però, que el Centre Mo-ral encara està negociant aquests usos amb el Districte i que enca-ra s’ha de determinar els terminis de durada de l’estada dels nous usuaris del Centre o altres detalls com la compensació econòmica, segons apunten fonts del Centre.

Havent complert la condemna íntegrament, el passat dissabte Diego Sánchez va sortir de la

En el segon cas, la rehabilitació integral del Patronat Domènech també és una històrica reivindi-cació dels dirigents de l’escola, els quals rebran ara una inversió en forma de millores estructurals de 4.500.000 euros. Les queixes so-bre l’estat de l’escola del carrer de Gràcia, a tocar del Pla d’en Sal-meron i darrere de Casa Fuster, estan admeses per l’IMEB des de 2004 quan es va posar per escrit un pla director que només es va complir en part.La tercera partida del segons Pla Zapatero té un cost de 850.000 euros per a la construcció de cla-vegueram nou al passeig de la Mare de Déu del Coll.

presó i aquest dimecres ha estat el torn de Zigor Larredonda. Des-prés d’una rebuda inicial d’amics i familiars a les portes del centre penitenciari de Can Brians, Die-go va arribar al vespre a la plaça de la Vila de Gràcia, on l’espe-raven unes tres-centes persones convocades per celebrar amb cava la llibertat del ja expres. Un cop fet el brindis col·lectiu, Diego es va dirigir acompanyat pels con-vocats a les seus de la Barrequeta, al carrer Tordera; i del Casal de

Contra el que altres districtes havien aconseguit introduir en la primera fase del Pla Zapate-ro, les millores acordades entre el Districte i el Club Esportiu Europa com el canvi de gespa i la reparació de goteres que des de fa temps es filtren al pàr-quing subterrani que hi ha sota el camp figuraran en una par-tida específica del pressupost

de l’Ajuntament de 2010. Els dos conceptes eren una llarga reivindicació del club, que ja va començar a aplanar el camí de les seves complicades relaci-ons amb l’administració amb el pacte pel pagament de l’IBI signat el passat 22 de setembre i amb la reparació d’elements malmesos amb la llevantada del 2008.

èric lluent

cedida: WWW.laccent.cat

el caSal d’aviS de MOzart, que ara eS cOnvertirà en un centre de ServeiS SOcialS

benvinguda a diegO SáncHez a la plaça de la vila

La reparació de goteres del Nou Sardenya, al pressupost

Benvinguda a Diego Sánchez

Èric Lluent

l’Assemblea de Joves de Gràcia, al carrer Ros de Olano, per retirar els retrats que han estat penjats en aquests dos locals els últims anys com a mostra simbòlica de suport als empresonats.

el precedent de Juanra

No és el primer cop que la plaça del campanar viu un acte similar. El 14 de maig de 2007 desenes de persones van rebre a Juanra, veí de la Vila i empresonat durant

cinc anys per una condemna que també l’acusava de col·laboració amb el grup terrorista basc. Ales-hores, Juanra va realitzar un par-

lament en el qual va tenir un record per a la resta de persones que encara restaven a la presó, entre ells Diego i Zigor.

breusL’Store Cafè perd el contenciós amb l’Ajuntament

El conflicte judicial que enfron-ta l’Ajuntament de Barcelona amb el bar Store Cafè de la Travessera de Dalt 25-27, que tracta en la seva part més medi-àtica les suposades corruptel·les en l’administració i en el grup municipal del PP per l’atorga-ment d’una llicència, s’ha tan-cat en el seu vessant contenci-ós amb una sentència que ha trascendit aquesta setmana en la qual s’insta els propietaris de Panadona S.L., l’empresa que gestiona l’establiment, a diposi-tar una fiança de 10.000 euros en el termini màxim d’un mes des de la notificació de l’acte si volen continuar oberts. La sentència de la sala tercera de la sala contenciosa administra-tiva del TSJC posa aquesta xifra com a requisit de continuïtat a la mesura cautelar de suspensió del precinte a l’establiment i conclou que la decisió és ferma i sense dret a recurs.

El calendari del procés partici-patiu sobre la reforma de la De-seta es posarà en marxa dimarts que ve amb una sessió inicial de tres hores (18.00 hores, seu del Districte) que tindrà continuï-tat a través d’internet fins al 7 de febrer en la llista de correu participagracia@bcn.cat. L’ava-luació d’aportacions i suggeri-ments es farà entre el 8 i el 14 de febrer i el 15 de febrer es farà una segona sessió presencial en un lloc per determinar.

El calendari del procés de la Sedeta, tancat

Tres-centes persones es reuneixen a la plaça de la Vila de Gràcia

l’independentde Gràcia

6

22 de gener de 2010

SocietatEl Districte reforma els accessos del Park Güell fent un homenatge a GaudíEl camí del costat del Cottolengo s’arranja amb una frase de l’arquitecte en 14 llengües

el pla integral d’actuaci-ons del Park güell, polè-mic per l’intent de l’ajun-tament de fer un accés regulat gratuït que en un primer moment es preveia de pagament, ha comen-çat a caminar en la seva part menys crítica: la de la millora dels accessos, que ha de suposar una descàr-rega de visitants de l’en-trada principal del carrer Olot i de l’accés secundari de la carretera del carmel. el camí de Sant Josep de cottolengo serà la tercera via i inclou un homenatge a la figura d’antoni gaudí.

ALBERT BALANZÀ

“Era pura pedra”. Per dues vega-des el regidor del districte, Gui-llem Espriu, va utilitzar aquesta expressió per definir el passat di-marts, en una visita d’obres amb L’Independent, l’estat en què es trobava fins fa ben poc el camí de Sant Josep de Cottolengo i el passatge Sagrada Família, l’espai que ara s’ha adequat com a tercer accés al Park Güell des dels car-rers Antequera i Molist. “Era una riera descontrolada”, afegeix. L’arranjament d’aquest camí de vianants, que els veïns de la zona subratllen que abans no era apte per passejar-hi de nit, llueix ara fa-nals, heures, palmeres i pins, nou paviment, un mur més o menys al·legòric al trencadís del parc i, lògicament, clavegueram soterrat. Però l’element més turístic són els catorze llistons de ferro en català,

euskera, gallec, castellà, portuguès, francès, italià, anglès, alemany, grec, hebreu, xinès, japonès i àrab (per aquest ordre) amb una de les màximes més conegudes d’Antoni Gaudí: tot surt del gran llibre de la naturalesa. El que no s’ha pogut millorar és el mur ple de pintades que toca al Cottolengo perquè en trac-tar-lo es desfeia. El Districte, segons apunta el regidor, no s’ha plantejat la instal·lació d’escales mecàniques en un espai costerut “perquè no hi ha massa pobla-ció a la zona”. El que sí que es guanyarà és una tercera entrada al centre des del passatge de la Sagrada Família.

La reestructuració d’usos i ser-veis del Park Güell, a l’espera dels detalls que pugui donar a finals de mes la regidora Im-ma Mayol en una anunciada trobada amb veïns en el marc del pla comunitari, no només avança en la reforma dels ac-cessos sinó en l’aparcament re-novat d’autocars. A finals de la setmana passada, el canvi més

visible en aquest espai que hi ha en el giravolt de la carretera del Carmel, davant de l’accés al parc, ha estat la plantació d’una barrera d’arbustos en el perímetre de l’aparcament. L’Ajuntament, que ha perdut fins ara dues votacions al ple de Gràcia i a la comissió de Me-di Ambient, segueix endavant amb els seus plans.

Javi SOria

el caMí de Sant JOSep del cOttOlengO deSpréS de la refOrMa

L’Ajuntament tira endavant i ja adequa l’aparcament d’autocars

CiU demana un nou ús per al pàrquing de motosREDACCIó

Convergència i Unió ha co-mençat a disparar aquesta setma na contra la infrautilit-zació que des de fa dos anys arrossega el pàrquing exclusiu per a motos del carrer Gran, al soterrani de l’espai jove La Fontana, demanant un nou ús per a l’espai i proclamant el “fracàs” de la proposta, que no ha estat seguida amb cap altre projecte similar arreu de la ciutat. En un comunicat, la consellera de Mobilitat de CiU, Marta Mulet, apunta que “el projecte d’aquest primer pàrquing exclusiu per a motos de Gràcia, que havia de ser una estrella, no ha servit ni tan sols per netejar les voreres de motos al carrer Gran de Gràcia”. Mu-let també afegeix que uns preus “més raonables” i una “bona gestió” de la mobilitat i l’orde-nació de motos hauria fet més atractiu l’ús de l’espai i consta-ta que l’actual senyalització del pàrquing encara suposa que hi hagi cotxes que es pensen que allò és un pàrquing de vehicles i intenten entrar, de manera que acaben provocant proble-mes de trànsit al carrer GranActualment (vegeu L’Indepen-dent núm. 319), el pàrquing de motos de Gràcia té una de les se-ves dues plantes completament buida i la primera planta només es cobreix a la meitat. També els seus preus (55 euros mensuals) contrasten amb els 36 i 40 que es paguen a la zona.

M.O.

Després de 56 anys al barri de Can Baró, a Horta-Guinardó, l’agrupament escolta Roland Philipps ha fet les maletes cap a Gràcia, concretament cap al ca-sal de barri Cardener, a la Salut. Després que la parròquia Crist Redemptor, que havia acollit l’entitat durant aquests anys, no els renovés el contracte de lloguer, els responsables de l’agrupament,

han trobat en l’exili al barri veí l’única solució per assegurar-se la continuïtat i ja estan funcionant a les instal·lacions de Cardaner.Els problemes amb l’antiga seu van començar, segons els porta-veus de l’agrupament, quan es va optar per la laïcitat, ara fa 20 anys, quan el Roland Philipps va incorporar-se a la Germanor Escolta de Catalunya (ara, Acció Escolta de Catalunya) i “la con-vivència es va deteriorar de forma

Javi SOria

el caSal de barri cardener, nOva Seu del rOland pHilippS

Gràcia acull un agrupament escolta històric d’Horta, obligat a marxarLa falta d’acord amb la parròquia que els acollia força l’èxode

progressiva”. Expliquen que el conflicte va arribar al seu punt àl-gid, a partir de l’any 1995, quan el cas del lloguer del local va en-trar als tribunals. La sentència final va recollir l’existència d’un acord d’arrendament verbal que garantia la continuïtat de l’agru-pament a la parròquia durant 15 anys, però ara aquest termini ja s’ha esgotat i el Roland Philipps s’ha vist obligat a marxar de Can Baró. És per aquest motiu que, a

través d’un comunicat, l’agrupa-ment lamentava que “amb aques-ta nefasta actitud, es demostra la poca sensibilitat de l’Església Ca-tòlica vers la llibertat de concièn-

cia”. Unes acusacions, però, que des de la parròquia desmenteixen i justifiquen la marxa de l’agru-pament dels locals exclusivament per una necessitat d’espai.

de Gràcia

7

22 de gener de 2010l’independent

breus

Els canvis en el calendari escolar del proper curs, que avançaran l’inici de classes una setmana al setembre, comporten tam-bé l’avançament del procés de matriculació. Durant aquesta setmana està previst que totes les escoles i instituts de Gràcia culminin les seves jornades de portes obertes, tot i que alguns ja van fer els deures a mitjans de gener. El període de prematri-culació està previst entre els dies 2 i el 16 de febrer.

La directora general de la Cor-poració Catalana de Mitjans Au dio visuals és la convidada del proper sopar-tertúlia al local dels Lluïsos, on el proper 28 de gener, analitzarà els reptes de futur de la Corporació. En concret, oferirà la conferència Un nou model de gestió per a la Corporació del futut, en el marc d’un acte organitzat per La Gràcia de les Tertúlies. Les reserves per assistir-hi es poden fer fins dimarts 26.

Recta final de les portes obertes als centres escolars

Rosa Cullell analitza la CCRTV als Lluïsos

Els veïns de Montmany, farts de les caigudes de subministrament elèctricEl mal estat de la xarxa elèctrica a la zona fa 15 anys que els porta problemes

com a mínim, deu vega-des en els últims 30 dies. com a mínim, 20 hores en el mateix termini. els ve-ïns del carrer montmany, en el tram entre Sant Lluís i la Travessera de gràcia, estan farts de quedar-se sense llum o, en el millor des casos, amb un fil de llum i la majoria dels aparells elèctrics sense funcionar a causa del mal estat de la xarxa.

MARIA ORTEGA

A mitjans de desembre, coinci-dint amb l’arribada del fred i, per tant, de les calefaccions a ple fun-cionament, al carrer Montmany va començar una nova etapa de caigudes del subministrament elèctric. Un fet que als veïns de la zona no els ve de nou, sinó que asseguren que s’ha anat repetint els últims 15 anys, sobretot en èpoques de molt fred o molta calor, a causa del mal estat de les línies de subministrament i, sobretot, de la caixa que queda

davant del número 21 (com es pot veure a la fotografia), que els tècnics d’Endesa han reparat en repetides ocasions a base de pe-gats. Ara els veïns s’han decidit a presentar una queixa a la compa-nyia, amb una quarantena de sig-natures i un detall del números d’incidència que se’ls ha atorgat en les repetides ocasions que han trucat al servei d’avarires. Des d’Endesa, però, asseguren que ja tenen constància de la in-

cediida: aManciO SáncHez

l’eStat, SOta la tapa, d’una de leS caixeS elèctriqueS, fa dueS SetManeS

“Si venim i es tracta d’un problema particular haurà de pagar el servei”. Aquesta és l’amenaça a la qual ja s’ha habituat l’Amancio Sánchez quan es posa en contacte amb el servei d’avaries d’Endesa. Una pràctica, d’altra banda, força habitual aquestes úl-times setmanes. Després de nombroses trucades, aquest veí del carrer Montmany ja té clar que el problema no és seu. En els últims 30 dies ha pres nota dels fins a 16 nú-meros d’incidència diferents que la companyia ha atorgat a les queixes sobre la falta de llum al carrer. La resposta, sempre la mateixa, en prenen nota.

Col·lecció de números d’incidència

cidència i que, de fet, han estat treballant aquests dies per garantir un bon funcionament de la xarxa elèctrica a Montmany. Uns tre-balls que haurien de començar a donar fruit de manera imminent.Es tracta de la fase elèctrica que dóna servei, a banda dels veïns d’aquest tram de Montmany, a algunes cases del carrer Bruni-quer entre Torrent d’en Vidalet i Joan Blanques i a un tram del mateix Torrent d’en Vidalet.

de Gràcia

8

22 de gener de 2010l’independent SOcietat

reportatge

Classificades sota els epígrafs de Marineres, De muntanya i De l’hort, al restaurant d’Isa-bel Calatayud es poden tastar més d’una cinquantena de truites diferents. “Les últimes varietats que hem incorpo-rat són la de sobrassada, amb xampinyons, all i julivert; la de tonyina i formatge, i la de botifarra amb carbassó”, expli-ca la mestressa. N’hi ha que són només de temporada, com la de carxofa. I una que només es cuina el Dijous Gras, la de

èric lluent

Apte per a ‘somiatruites’

Meritxell Díaz

iSabel calatayud, MeStreSSa del reStaruant la ceba

Isabel Calatayud regenta un restaurant amb més de 50 especialitats d’aquest plat

botifarra d’ou. Calatayud explica que de tant en tant barreja nous ingredients i decideix incorporar una nova truita a la carta, però que molts cops són els mateixos clients els qui les dissenyen, “em demanen que els hi posi això i allò i si el resultat és bo, ja tenim una nova truita”, subratlla. Ca-latayud comenta que hi ha tot tipus de clients, els qui preferei-xen mantenir-se fidels a un tipus

i els qui van innovant i provant noves classes. Per gaudir d’una truita i fer front a la crisi, Isabel Calatayud té el menú somiatruites, que inclou una torrada, pa i beguda per un mòdic preu de 5,75 euros. A més, hi ha altres opcions com el menú @.cat, el Gràcia’s village i el Perles de Gràcia. “Aquest últim l’oferim des de l’estiu. Volíem in-troduir les croquetes i no teníem

nom per al menú. Va arribar la Festa Major i aquest tram de la Perla va guarnir, els de la boti-ga Limaloca van dissenyar una samarreta oficial per al nostre carrer on es llegia Perles de Gràcia, i els hi vaig demanar si podia utilitzar la idea”, explica Calatayud.Per La Ceba, tota una institu-ció a Gràcia, la seva mestressa

ha vist passar polítics, actors i actrius de cinema i teatre... “Però sobretot em sento molt satisfeta quan algú que havia entrat per primer cop, torna, i, esclar, de comptar amb una clientela fixa, molta gent gran que és exigent amb la qualitat i gent jove a qui li agrada la cui-na catalana”, conclou. Perquè a banda de les truites, en aquest restaurant Isabel Calatayud ofereix plats de la terra.

N’hi ha una que només es cuina el Dijous Gras, la de

botifarra d’ou

Fa 25 anys que isabel calatayud i el seu marit van agafar el traspàs del restaurant La ceba, al carrer La Perla, un establiment especialit-zat en truites. Des de llavors s’ha dedicat a omplir els estómacs de graciencs i no graci-encs amb les diferents varietats d’aquest plat. avui, a la carta, hi ha 56 truites entre les quals triar.

Lesseps fa itineraris històrics per a la gent granM.O.

L’Associació de Veïns i Comer-ciants de la plaça Lesseps ha començat l’any amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent gran. Una millora que, com apunta Josep Mar-tí, vocal de salut de l’entitat, té els dos fonaments bàsics en l’alimentació i l’activitat física. Per fomentar l’exercici, s’han programat una sèrie d’itine-raris històrics que compten amb l’assessorament del Taller d’Història de Gràcia. La Vila (amb doble sessió), el carrer Gran, el Park Güell i els barris de Vallcarca, la Salut, el Coll i el Putxet seran, a partir del 5 de febrer, els punts de partida d’aquestes excursions. D’altra banda, també s’ha engegat un taller de tai-txi, especialment pensat per a la gent gran, a l’espai La Fontana. Quant al vessant d’alimentació saluda-ble, s’ha celebrat l’aula oberta sobre salut, a la biblioteca Jau-me Fuster.

de Gràcia

9

22 de gener de 2010l’independent

de Gràcia

10

22 de gener de 2010l’independent

Documents

‘Los caminos del tiempo’nOvetat editOrial

Un novel.la de traïcions, veritats ocultes i records. Un bocí d’història. ‘Los caminos del tiempo’ és un homenatge a Gràcia i, més concretament, a l’oratori de Sant Felip Neri, amb el qual l’autor manté una estreta relació. Montes novel.la els anys de la postguerra al voltant de l’oratori a través del

distanciament d’un grup d’amics marcats per les seves ideologies polítiques dispars i separats, de forma definitiva, per la Guerra Civil..

l’autor

Paco montes va néixer a Màlaga, l’any 1939, i es va instal.lar a Barce-lona ja fa més de 50 anys. Gracienc d’adopció, ha col.laborat amb diver-sos diaris i revistes, ha escrit textos teatrals i, fins i tot va dirigir als anys setanta i vuitanta, un grup de tetre amateur. Entre les seves obres desta-quen títols com Memorias andaluzas o Crónicas de un hombre bueno.

barcelona.gràcia.29 de enero de 1939,3.30 horas de la madrugada.

La noche es fría y húmeda aunque el cielo aparece cuajado de estrellas. Un cierro rebelde parece partir en dos la luna, mientras las estrellas observan el extraño fenómeno con indiferencia. La serenidad del cielo juega al con-traste con el silencio que envuelve la ciudad a la que la oscuridad pone tintes amenazadores en su entorno.Un asombra que camina por la antigua calles de El Ángel, que desde 1914, pasó a llamarse calle Montseny, se adentra por la calle del Sol; una calle estrecha y corta que nace en la mencionada Montseny y termina en la calle Ros de Olano. El hombre se deslizó con sigilo por la calle del Sol, pegando su espalda a las paredes del viejo convento de Sant Felip Neri, que muestra los estragos de la guerra. Es la madrugada del día veintinueve de enero de mil novecientos treinta y nueve, y el entorno aparecía oscuro y en silencio, aunque de vez en cuando por la calle principal del barrio, se oía el ruido de coches o camiones de la vigilancia nocturna que junto con patrullas de falangistas y militares, recorrían todo el barrio buscando enemigos de la paz.La ciudad, tres días después de la to-ma de Barcelona, era un terrible caos.

La tropas del ejército vencedor se dedicaban a organizar lo que debía ser la ciudad a partir de su entrada en la revolucionaria Barcelona y a buscar rojos y simpatizantes de la República, nacionalistas, indepen-dentistas y a todos los que estuvi-eran en contra de las ideas que los vencedores estaban dispuestos a desterrar para siempre de la nueva España. Muchos de los militares debían continuar con su labor de limpieza hasta llegar a la fronte-ra, para echar fuera de España a todos los rojos o meterlos en cárceles y campos de concentra-ción, a la espera de un destino peor. Ya se oían comentarios que no presagiaban nada bueno para los que muy pronto dejarían de ser ciudadanos para convertirse en seres asustados.

Y en la frontera francesa, los gen-darmes trataban de poner orden sin

sensibilidad, en el gran exilio de los españoles que huían de los fascistas vencedores que no pensaban perdo-nar a sus enemigos. Todos sabían que muy pronto estarían en Figueras, y si ellos continuaban dentro de los límites de la província de Gerona, aca-barían como muchos que prefirieron quedarse.

Por toda la ciudad, grupos de falan-gistas buscaban enemigos en las casas y, sobre todo, interrogando a hombres débiles para que delataran a compañeros, vecinos y amigos que se ocultaban en los lugares mas impen-sados por miedo a las represalias que ya se iniciaban aunque todavía no había comenzado con la dureza que alcanzaría días, semanas, meses y años mas tarde. Días después y ante el Palau Robert del Paseo de Gràcia, hacían cola los que deseaban congraciarse con los nuevos vencedores, delatando a personas que ni siquiera fueron culpables de nada, sólo de poseer ideas, inqui-etudes políticas, tradiciones y una lengua que defender. Con la victoria había llegado el exilio, la represión, la venganza y la delación.Los hombres que hasta días antes de la entrada de las tropas franquistas en la ciudad tenían con-fiscado el convento hacía

mas de una semana que andaban muy lejos de la ciudad, dejando tras de sí la convicción de que todos habían perdido algo mas que una guerra y que lo que habían llevado a cabo las horas descontroladas del inicio de la contienda, la Iglesia y los nuevos vencedores se lo iban a hacer pagar al pueblo muy caro. Muchos de ellos pensaban en la violencia que había llenados sus vidas de vacío. España ya era de los fascistas y al parecer Europa muy pronto vería cabalgar las tropas nazis y fascistas italianas, por su vieja piel. Eran tiempos difíciles pa-ra todos, sobretodo para los vencidos. Franco pasaría ala historia como el hombre que más españoles había or-denado matar. Todos pensaban en sus vidas, en lo que había sido y en lo que a partir de ahora sería. Y sentían un terror infinito, porqué muchos ciuda-danos ya habían probado la mano del odio. Ellos, los que también emplea-ron la violencia, sabían que la entrada de las tropas rebeldes en la ciudad era inminente y abandonaron ésta camino de la frontera francesa, la única salida que existía, o por el contrario echarse al monte y acabar abatido por las pa-trullas que buscaban a los fugitivos. Quedarse en Barcelona era una temeri-dad, pues los triunfadores llegaban con deseos de venganza y represión. Sólo los que creían no tener nada que temer y los que desde hacía meses deseaban que terminara de una vez aquella maldita guerra, esperaron la entrada de las tropas nacionales, brazos en alto y gritando el consa-bido “Viva Franco” y “Arriba España” y entonando el “Cara al sol”. Todos habían estado esperando con ansias que acabase de una vez la terrible pesadilla. Pero también sabían que la derrota de la República, la iban a pa-gar muy cara, sobretodo los que hasta

el final estuvieron al lado de las fuerzas legales defendieno sus ideas políticas, su lengua, sus tradiciones y sus prioridades sociales que habían terminado por con-

ver-

tirse en hambre y desesperación. Ya sólo faltaba que cayesen Valencia y Madrid, para que Franco se erigiese en caudillo de todos los españoles.Y en la mente de los que habían peleado en el bando perdedor, sólo aparecía una palabra: exilio. Pero no deseaban olvidar que abominaban de todas las atrocidades que las hordas descontro-ladas cometieron. Pero ahora, todos silenciarán la lucha que se estableció por muchos de los defensores de la República, contra los desmanes de los que se habían sumergido en un baño de odio. Nadie hablará de las autori-dades que se enfrentaron a los que buscaban la revancha parar parar la terrible represión contra derechistas, burgueses y eclesiásticos. Él mismo recibió un disparo por defender a un hombre inocen- te al que asesina-ron.

l’independentde Gràcia

11

22 de gener de 2010

recomanemM. Ortega

Xerrada-debat sobre la marxa a gaza i el futur de Palestina. L’activista Maria del Mar Fernández, que va participar a la Marxa a Gaza i es va sumar a la vaga de fam en solidaritat a la situació que es viu a la franja, i el membre d’En Lluita Manel Ros participen en aquesta tertúlia sobre les solucions per a Palestina.

Divendres 22 de gener, a les 19.30Local d’En lluita (Encarnació, 44)

Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 22), a les 19 h

Inauguració de l’exposició d’Èric Garcia: The golden age.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 20 h

Cicle de xerrades: Ciència i tecnologia a l’abast de tothom.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 21.30

Inauguració de l’exposició: Artistes Amics. Tast gas-tronòmic presentat per Pere Tàpies i cafè per la llengua.CAT (Travessia de Sant Anto-ni, 4-6), a les 22 h

Concert: Briant Hunt, pre-senta ‘I lost my glasses’.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Mireia Pozo.Astrolabi (Martínez de la Rosa, 12), a les 22.30

Dv 29 de generConcert: El Sobrino del Di-ablo i Náspid Franzapan.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Cinema: La nit més curta.CC El Coll (Aldea, 15), 21.30

Concert: El gran Amant + Bedroom.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

iNFaNTiLS

Ds 23 de generEspectacle infantil: Quatre mans.CC El Coll (Aldea, 15), a les 18 h

Dg 24 de generMatinals infantils de folk: La bicicleta i ara va de bo.CAT (Trav. St. Antoni, 4-6), 12 h

Dj 28 de generPetit format: Avis, a càrrec de Lide Encinas.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20), a les 18 h

acTeS

Dv 22 de generConcert: Se atormenta una vecina.Espai jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Showcase de música electrò-nica: Postmeditative mini-mal.La Cova de les Cultures (Àngel, 12), a les 21.30

Concert: Mar Mur.CAT (Travessia de Sant Antoni, 4-6), a les 22 h

Concert: Kike Ubieta.Astrolabi (Martínez de la Rosa, 12), a les 22.30

Concert de música brasilera: Darlly Maia.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

Ds 23 de generTeatre musical del Cercle: Annie Hall.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 18 h

Concert: John Ward.Astrolabi (Martínez de la Rosa, 12), a les 21.30

Loopproject.La Cova de les Cultures (Àngel, 12), a les 22 h

Concert: Aleppo Pine.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

Dg 24 de generTeatre musical del Cercle: Annie Hall.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 11 h

Lliurament de premis del 6è Open d’Aeromodelisme.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20), a les 12 h

Concert: Bauma, presenta ‘Finestres’.CAT (Travessia de Sant Antoni, 4-6), a les 18 h

Poesia d’Usted es un colecti-vo: Nit dels barbuts.CAT (Travessia de Sant Antoni, 4-6), a les 18 h

XXIII Concurs de Teatre Ca-talà a Gràcia: Una taula per a sis.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre musical del Cercle: Annie Hall.El Cercle (Santa Magdalena, 12), a les 18 h

Jam session amb el grup: Land Space.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 21 h

Concert: Rumb..N Mata.Astrolabi (Martínez de la Rosa, 12), a les 22.30

Dll 25 de generTrobada d’hivern de co-rals.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h

Reunió de l’àmbit d’acció social del CJB.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), de les 19 h a les 20 h

Llibrefòrum: L’antropòleg innocent: notes des d’una cabana de fang.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.45

Cicle de conferències del 125è aniversari del Centre: El teatre i l’actor, amb Carles Sales.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 20 h

Cicle de cinema de l’Elèctric: A snake of june.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 21.30

Dm 26 de generCicle no t’ho perdis: Cine-ma, amb Carlos Losilla.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Gràcia Jazz Sessions, hosted by Andreu Zaragoza: Arecio Smith i Guillem Arnedo.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert de: Lucious works here.

Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: El Sobrino del Di-ablo.Astrolabi (Martínez de la Rosa, 12), a les 22.30

Dc 27 de generMinifestival de música in-dependent: Luke Haines, Mark Gardener, Antonio Arias, Rebeca Gates, Emi-ly Jane White, Mujeres, The Last 3 Lines, Minimal, Two Dead Cats.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a partir de les 17.30

Conferència: Les alternati-ves energètiques, a càrrec de Miguel Muñiz.CC La Sedeta (Sicília, 321), 19.30

Concert: No band in Berlin + Miss Carrusel.Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 22 h

Concert Alfa en Viu: Espart + Samitier.Alfa (Gran de Gràcia, 36), 22.45

Concert: David Philips.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: Adela Ferrer.Astrolabi (Martínez de la Rosa, 12), a les 22.30

Dj 28 de generVine a fer un cafè amb... Un llarg hivern, amb Xavier Muñoz.

eXPOSiciONS

Fins al 24 de generExposició: 6è Open d’Ae-romodelisme.Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20)

Fins al 27 de generExposició: 6x6.Untitled (Topazi, 12)

Fins al 28 de generExposició de pintura a l’oli.Elephanta (Torrent d’en Vi-dalet, 37)

Fins al 29 de generExposició fotogràfica de Laura Gironella: Brasil co-sa linda.Casal de barri cardener (Cardener, 45)

Exposició: B-M-G, de Pa-trick Bailly - Maître - Grand.Galeria Tagomago (Santa Teresa, 3)

Fins al 31 de generExposició: Gràcia a tra-vés dels llibres.Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)

Fins al 2 de febrerExposició: memòria his-tòrica.Centre Cívic La Sedeta (Si-cília, 321)

Exposició: 50è aniversari de la cooperativa graci-ense de Viviendas.El Centre (Ros de Olano, 9)

Fins al 6 de febrerExposició: Recuperem la memòria històrica.CC La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 10 de febrerExposició fotogràfica d’Èric Garcia: The golden age.Elèctric (Travessera de Gràcia, 233)

Fins al 20 de febrerExposició sobre el diàleg intergeneracional: Trans-generacions 2/2.Espai EART (Torrijos, 68)

Fins al 26 de febrerExposició: Arpilleres ha-bitades de memòria.CIRD (Camèlies, 36)

Fins al 26 de marçExposició fotogràfica: ar-tistes amics.Centre Artesà Tradicionà-rius (Travessia de Sant An-toni, 4-6)

l’independentde Gràcia

12

22 de gener de 2010

CulturaLa rumba d’Estrellas de Gràcia torna als escenaris després de vint anys de silenciEl retorn coincideix amb l’efemèride dels 20 anys de la mort de Gato Pérez

amb menys cabell, més panxa i 20 anys més al sac; els sis components d’estrellas de gràcia tor-nen a la càrrega després d’una llarga pausa. Les cançons del seu únic tre-ball, ‘Sangre’, que ja s’ha reeditat en cd, tornaran als escenaris per sumar-se als actes de comme-moració dels 20 anys de la mort del gato, el seu padrí musical.

MARIA ORTEGA

Encara han fet pocs assajos, però estan sorpresos perquè mantenen els mateixos tons que 20 anys enrere, quan van començar a fer els seus primers bolos, impulsats sobretot per l’èxit de la Nit de la Rumba de les festes de la Mercè de l’any 1987. La vida artística del conjunt Estrellas de Gràcia va ser efímera perquè, com re-corda Jaume Jiménez Jumitus del Pinchón, veu principal i palmes, “érem molt joves i no teníem constància, estàvem descobrint el món”. El grup es va dissoldre quan no feia ni un any del seu debut discogràfic.Durant el 2009, però, dos fets es van conjugar de manera de-finitiva perquè els graciencs es decidissin a recuperar les cançons d’anys enrere. En primer lloc, la sorpresa de veure la reedició en cd del seu únic LP en una boti-ga de música i, en segon lloc, la portada de L’Independent que, a finals de novembre, avançava la voluntat de la Fundació Festa

M.O.

El text Una taula per a sis del dramaturg anglès Alan Ayck-bourn donarà el tret de sortida, diumenge 24, a la XXIII edició del Concurs de Teatre Català a Gràcia, que organitza el Centre. Aquesta primera proposta arriba de la mà de la companyia Nyoca de l’Ametlla de Mar i competirà amb obres com La importància de ser Frank d’Oscar Wilde o

Major d’homenatjar la figura del Gato Pérez.El retorn serà el proper 3 de fe-brer a la sala Luz de Gas, tot i que els membres de la banda confien que aquest concert no marqui un punt i final a la represa de la se-va trajectòria, sinó que es veuen amb forces de continuar la seva carrera en el punt on la van dei-xar. I, fins i tot, estan treballant en nous temes per poder comen-çar a plantejar-se un retorn amb nou treball discogràfic inclòs. Aquest cop, directament en cd. La prova de foc, però, serà a Luz de Gas, on hauran de demostrar que els vells rumbers tampoc no moren.

Les noces de Fígaro de Caron de Beaumarchais. En total, fins a vuit propostes que se succeiran a l’escenari del Cercle fins a finals d’abril i a l’espera del veredicte del jurat, format per professionals de l’escena, que es pronunciarà el 29 de maig. . A banda dels tres premis al millor muntatge, com és tradicional, també s’atorgaran guardons individuals com el de les millors interpretacions mas-culina i femenina, entre d’altres.

“El Gato Pérez va ser el nostre padrí, ells ens va impulsar i va produir el nostre únic disc per això crèiem que no era just que no participéssim dels homenat-ges que se li estan fent durant tot aquest any”. Per a Chino Granados, veu i precussió me-nor d’Estrellas de Gràcia, l’efe-mèride de la mort del Gato és el motiu principal de la tornada

als escenaris del conjunt. De fet, tot i que al concert de Luz de Gas interpretaran temes del seu antic repertori, de cara a futures actuacions ja estan treballant en un tema homenatge al seu padrí musical: Sabor a Gato, compost pel mateix Chino. El que sí que està previst en la primera actu-ació és recuperar alguna cançó del Gato.

cedida: abili rOMa

cedida

cOMpOnentS del grup eStrellaS de gràcia i la banda que elS acOMpanya

‘una taula per a SiS’ aMb el grup teatral nyOca

Retorn amb un tema inèdit d’homenatge al Gato Pérez

Un text d’Alan Ayckbourn enceta el XXIII concurs de teatre del CentreVuit propostes se succeiran a l’escenari durant tres mesos

Un dels trets diferencials d’aques-ta edició del certamen teatral és la proliferació de grups de fora de la ciutat de Barcelona. Com-panyies com L’ull de Bou (Sant Esteve de ses Rovires), Kòmix (La Garriga), Qollunaka (Terrassa), Acte Quatre (Granollers), Enric Borràs (Sant Feliu de Llobregat), Scena Grup de Teatre (Sabadell) i els barcelonins Pels Descosits do-nen forma al programa de l’edi-ció d’aquest any del concurs.

Després de la reflexió sobre la complexitat de les relacions hu-manes que proposa Una taula per a sis d’Ayckbourn, serà el torn d’ És així, si us ho sembla, l’adapta-

ció del text Così è, se vi pare de l’italià Luigi Pirandello, que el grup Acte Quatre proposa per al proper diumenge 31 de gener a l’escenari del Centre.

‘(Salvatges) L’home dels ulls tristos’, a la Beckett REDACCIó

La sala Beckett estrena, aquest dimecres 27, (Salvatges) L’home dels ulls tristos, la història d’un home que decideix baixar massa aviat del tren i enceta, així, el seu particular malson. Aquest text del suís Händl Klaus s’introdu-eix en les pors de Gunter (l’ho-me dels ulls tristos), durant el seu viatge de retorn a casa quan, per escapar de la calor del tren, baixar una estació abans de la seva. Tota una temeritat si es té en compte que, a l’andana, co-neixerà els germans Flick, uns personatges que li oferiran una vegada i una altra la seva hos-pitalitat, mentre s’interessen de manera poc dissimulada pel seu equipatge. Un treball del direc-tor alemany afincat a Catalunya Thomas Sauerteig.

breus

Com a aperitiu a la celebració dels Foguerons de Sant Antoni, el 30 de gener, el Taller d’Histò-ria de Gràcia organitza, aquest dimecres 27, una tertúlia sobre Sant Antoni del Porquet, un punt de referència per a les anti-gues societats pageses. Toni Tor-rens, impulsor dels Foguerons a Gràcia., conduirà l’acte a la seu de la Fundació Festa Major.

Toni Torrens explica la festa dels Foguerons

l’independentde Gràcia

13

22 de gener de 2010

ciNemeS

bOSque muLTiciNemeS. Rambla del Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42. • Up in the air. Dv i ds, 16.00, 18.05,

20.10, 22.10, 00.40; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.20.

• No es tan fácil. De dv a dm, 16.00, 18.0O, 20.05; de dll a dj, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Alvin y las ardillas 2. Ds i dg, 16.00, 18.00.

• Avatar. De dv a dj, 16.15. 19.15 i 22.15; ds i dg, 20.00 i 23.00.

• La herencia de Valdemar. Dv i ds, 16.10, 18.15, 20.20, 22.25, 00.45; de dg a dj, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.

• Nine. Dv i dg, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40; de dll a dj, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Sherlok Holmes. Dv i ds, 16.00, 19.00 i 22.00 i 00.45; dg, 18.10, 20.20, 22.45; de dg a dj, 16.00, 19.00 i 22.00.

• ¿Qué fue de Morgan?. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i00.45; de dg a dj,16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Celsa 211. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20, 00.40; de dg a dj, 16.00, 18.05, 20.10, 22.20.

• Avatar. (3D) De dv a dj, 16.00, 19.00, 22.o0.

caSabLaNca-KaPLaN. Passeig de Gràcia, 115 • Sala 1:Trash. (cat). Passis: 16 h.

El consul de Sodoma. (esp). Pas-sis: 17.35 i 22 h. Ágora. (VOSE). Passis:19.40.

• Sala 2: Cineclub. (VOSE). Passis: 16.00 h. Ricy. Passis: 17.30, 19.10, 20.50 i 22.30.

LaureN gràcia. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Nine. Passis: 16.20, 19.20,

20,20.• Sala 2: Alvin y las ardillas-2. Pas-

sis: ds i dg, 16.20, 18.20.

La decisión de Annw Passis: ds i dg, 20.20 i 22.39; de dll a dv, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala 3: Un tipo serio. Passis: 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40.

• Sala 4: El erizo. Passis: 16.15, 18.20, 20.25, 22.30.

VerDi. Carrer. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.

• Sala 1: La cinta blanca. (VOSE). Passis: 16.15, 19.15, i 22.15.

• Sala 2: Garbo. El espía. (VOSE). Passis: 16.10, 18.20, 20.30, 22.20.

• Sala 3: El imaginario del doctor Parnassus (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.30, 22.45

• Sala 4: Un tipo srio. (VOSE). Passis: 16.00, 18.15, 20.25, 22.30

• Sala 5: In the loop. (VOSE). Pas-sis: 16.05 i, 20.25. Hierro. Passis: 18.15 i 22.35.

VerDi ParK. Torrijos, 49. • Sala a: Amerrika. (VOSE). Passis:

16.05 18.15, 20.25, 22.35.• Sala b: Up in the air. (VOSE). Pas-

sis: 16.00, 18.15, 20.25, 22.35.• Sala c: Nine. (VOSE). Passis: 16.00,

18.15, 20.30, 22.45. • Sala D: La grandeza de vivir. (VO-

SE). Passis: 16.10 i 20.10. Donde vi-ven los monstruos. (VOSE). Passis: 18.20 i 22.35.

TeaTreS

aLmeria TeaTre. Sant Lluís, 64. • The Black Rider.• From London to Barcelona.

JOVe TeaTre regiNa. Sèneca, 22. • Els tres porquets. Fins al 31/01.

SaLa becKeTT. Alegre de Dalt, 55. • (Salvatges) Homes d’ulls tristos.

Fins al 27/01 al 14/01.

TeaTreNeu. Terol, 26. • Sala cafè-Teatre. Los pinxes de

la cocina. Dll, 21.30. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Magia de cerca. Dj, 22 h. Graciosos amoro-sos. Dv, 22 h. En la cola del Inem. Dv, 23.30. Blancaneus i campane-ta en acció(infantil). Ds, 17.00. Ilusi-ón o mente, amb màgic Fabra. Ds, 20.30. Hijos de la crisis. Ds, 23.30. Álvaro Carmona. Dg, 18.30. Opti-misme global. Dg, 18.30.

• Sala Xavier Fàgregas. Freguem-nos una mica. Dilluns, 21.00. Un altre musical. Dm, 21.00. Impro-show. Dj, 21 h. 4º campeonato Impro Fighters. Dv, 23 h. El club de la màgia júnior. Ds, 18.30, i dg, 12.30 i 17.15. Les tres bes-sones. Ds, 17 h i dg a les 12.30. Zzaping, el concurso. Ds, 20.00. Monólogos 10: David Guapo. Dv, 21 h. Monólogos 10: Edu Soto. Ds, 20 h. David Guapo. Ds, 22 h. Impro Horror Show. Ds, 23.30. Blancaneus i campaneta en ac-ció. Dg, 19 h.

la cartellera

crítica de cinema

Tradicionàrius i barnaSants, junts amb mar mur. La col·laboració entre els festival Tradicionàrius i BarnaSants prendrà forma, divendres 22, amb l’actuació de Mar Mur al CAT. Es tracta del nou espectacle de l’equip que va crear Pau i Treva l’any 2005, que ara proposa un conjunt de cançons sobre la immigració.

cedida

L’illa de les bèsties

Després de freqüentar les enrevessades i poroses històries dissenyades pel seu amic Charlie Kauffman , Spike Jonze visita ara els territoris de la infància de la mà del conte clàssic de l’escriptor i il.lustrador Maurice Sendak. El protagonista és un nen de nou anys escindit entre el descobri-ment del món dels adults i la seva dedicació plena i natural al món dels jocs, les malifetes, les trompades i la imaginació. El film és la incursió en el món menys innocent i més salvatge de la canalla a través del viatge imaginari que un nen enrabiat emprèn com a fugida del que creu que és el seu hostil entorn familiar. Aquesta escapada no és altra cosa que l’establiment del nen en un món propi po-blat de tota mena de monstres. Aquest viatge al febril sub-conscient del nen té lloc en una illa llunyana on aquesta colla de monstres destra-lers s’estomaquen entre ells mentre destrossen el bosc de forma lúdica i despreocupada. Aleshores el nen nouvingut

esdevindrà el rei d’aquest anàrquic regne monstrenc governat exclusivament per la llei de la disbuixa i la gresca. Un món ideal i perfecte però alhora ple de perills i riscos ja que en qualsevol moment el nen podria ser devorat per una de les bestials criatures. Però el principal entrebanc que sorgeix en la convivència mútua és la reproducció dels tics del nostre món: mentides, enveges, agressivitat, enemis-tats i odis. L’illa dels monstres és el reflex deformat, el revers del nostre món. Els monstres també pateixen, riuen, s’enfa-den i es peguen. Un món de somni trastocat per la melan-colia, la tristesa i la soledat. Un rar i fascinant petit film que desestabilitza un idealitzat món infantil ple de rebrecs i dolenteries.

Joan Millaret

fitxa

Donde viven los monstruos.Direcció: Spike Jonze.

cultura

Bandes amb DO

Per què la música disco? Ve de família. Tant a casa meva com a la d’en Miguel – el can-tant – sempre va haver-hi amor pel soul i vam créixer amb aquest estil molt a la vora. Entre ell i jo ja teníem el germen del soul negre. Quan ens vam conèixer, jo era més proper a estils pot-ser més alternatius, però vam trobar el vincle d’unió entre el rock i la música negra.

Els ‘disco-addictes’ us relacio-nen directament amb la festa. És el que volíeu? Era la intenció. Els Manero vo-líem fer bones festes i ho vam aconseguir. La música negra, pe-rò, també dóna peu a un vessant reivindicatiu o poètic que, de fet, hem anat explorant. Quan creixes, com a persona i com a grup, et vols treure aquesta etiqueta amb la qual tu mateix t’has identificat i intentes do-tar el teu estil d’un discurs més profund. Hi ha qui ho veu i qui no, però és interessant que un grup tingui diferents lectures.

Com canvia la vida? El primer canvi és que el hobby es converteix en la teva feina.

JOrdi MarcH

“Cal ser guerriller: furgoneta, carrer i a moure’s”

Elena Albouy

lalO lópez a la plaça de la virreina

Lalo López, guitarra i cors de la Fundació Tony Manero

Nascuts en el si de la Vila de gràcia, la Fun-dación Tony manero ha crescut i traspassat fronteres fins a con-vertir-se en sinònim de diversió, extravagància i molta festa. el que va començar a soterranis i festes alternatives és, ara, un grup amb ‘disco- addictes’ que ja porta quinze anys pujant a escenaris catalans, es-panyols i europeus.

Som molt afortunats en aquest sentit. Sortíem de la universitat i l’endemà estàvem fent concerts per tot l’Estat. El segon és que ja no ets mai a casa. La vida perso-nal desapareix i els Manero pas-sen a ser la teva família. Aquesta nova perspectiva és una passada, però també et porta grans con-flictes personals. I, per acabar, incorpores conceptes com l’èxit o mantenir-te a dalt. Hauria de ser més simple: faig música perquè m’agrada i és la meva feina. Però a l’hora de la veritat tot va molt més enllà.

Música comercial? Sempre hem intentat fer música comercial, en el sentit de dirigir-nos a tots els públics; des del nen que canta Super sexy girl fins l’àvia o l’executiva. No hem pretès mai seleccionar un públic, sinó més aviat arribar a tothom. Quan veus que has sortit de Vallcarca i ho aconsegueixes, al·lucines!

El que més t’agrada de FTM? Ser com una família i acabar creant un petit món. Ja no no-més amb els membres del grup,

sinó amb l’entrellaçat de col-laboracions que es creen. El que menys? La indústria. Que tot estigui subjecte a uns interessos que determinin el camí dels grups de música.

Com afronteu els canvis d’aquesta indústria? No hi ha un camí per sobreviu-re. Els concerts? Sí, però no n’hi ha tants, perquè els ajuntaments, que n’eren els primers promo-tors, han reduït partides de cul-tura. Per sobreviure cal tenir un plantejament molt guerriller. Fur goneta, carrer i a moure’s! Potser no et guanyes molt bé la vida, però vius de la música.

Una experiència per recordar?Un concert a Saragossa. Tocàvem després dels Boney M i l’audito-ri estava ple. Surten a l’escenari, comencen a tocar i resulta que feien play-back i a mitja actucai-có, se’ls va parar el cd i el públic va començar a xiular. I nosaltres, que tocàvem després, vam sortir morts de por. Però després del precedent, vam arrasar!

l’independentde Gràcia

14

22 de gener de 2010

EsportsL’alpinista Xavi Arias es proposa coronar els 14 vuit mils del món d’ara fins al 2014El gracienc es convertiria en el primer català que aconsegueix la fita muntanyista

Només 15 alpinistes han aconseguit escriure el seu nom en la llista dels qui han pujat els 14 vuit mils. un dels propers podria ser el soci del club excur-sionista de gràcia, Xavi arias, que en porta cinc i que s’ha proposat d’aquí al 2014 coronar els nou que li resten. cap català ha realitzat aquesta fita abans i, de l’estat, només els bascos Oiarzabal i iñurrategi.

ÈRIC LLUENT

El Club Excursionista de Gràcia vol donar un impuls definitiu a la secció de muntanya de l’entitat amb la consecució de la fita més important de l’alpinisme, els 14 vuit mils. El projecte 14 x 8.000, liderat per Xavi Arias i el seu estret col·laborador Xavi Aymar, portarà el nom de la Vila i de Catalunya als cims més alts del món. En con-cret, són nou els que resten perquè Arias en completi tots. El primer pas el farà aquest mes d’agost amb l’intent d’ascensió al K2, la sego-na muntanya més alta de la Terra (8.611 metres) situada a la fronte-ra del Pakistan, l’Índia i la Xina. A partir d’aquí seguirà amb el repte realitzant fins a tres cims en un sol any. Arias ja suma en el seu palam-rès cinc vuit mils, els dos darrers el Lhotse (8.516 metres) i l’Everest (8.848 metres), coronat amb la companyia de Aymar. Aquest dar-rer excursionista farà tasques de suport a Arias durant els propers cinc anys, convertint-se en una

peça clau per fer-se amb l’objectiu final. Així doncs, Arias protago-nitzarà algunes des les ascensions tot sol i d’altres formant equip amb Aymar. “Ara hem de treba-llar dur per trobar la complicitat i la implicació del sector privat i l’administració. És un projecte molt ambiciós i esperem trobar-hi suport”, ha explicat Francesc Sa-nahuja, president del CEG. Preci-sament, aquest divendres a les sis de la tarda al Museu Olímpic de Barcelona es presenta la pel·lícula Everest Prohibit, documental que mostra l’experiència que Arias i Aymar van viure al cim més alt del món, el maig de 2008.

Shishapangma octubre 02

Dhaulaguiri maig 04

Cho-Oyu octubre 07

Everest maig 08

Lhotse maig 09

K2 agost 10

Makalu maig 11

Broad Peak juliol 11

Kangchenjunga maig 12

Nanga Parbat juliol 12

Gasherbrum II juliol 13

Hidden Peak juliol 13

Manaslu octubre 13

Annapurna maig 14

arxiu

xavi ariaS fent el cin del cHO-Oyu, l’any 2007

El calendari del ‘14 x 8.000’

breus

L’equip masculí dels Lluïsos de Gràcia rep, aquest dissabte a les vuit del vespre, el Sants, con-junt que ocupa la sisena plaça de la classificació amb tres vic-tòries menys que el de la plaça del Nord. Els Lluïsos segueixen líders del grup 2 de Primera Catalana amb el ferm objectiu d’ascendir de categoria en aca-bar la temporada, aconseguint el major èxit esportiu de la seva història. En la darrera jorna-da va aconseguir distanciar el quart classificat, l’AESE, amb una clara victòria a domicili (49 a 66). Els graciencs conti-nuen marcant les estadístiques de punts encaixats més baixes de la lliga amb una mitjana de 54,5 punts rebuts per partit i una anotació de 67,5.

Dels últims nou partits l’Europa n’ha empatat sis. Una xifra que preocupa la plantilla i el cos tèc-nic ja que, en algunes d’aques-tes ocasions, els graciencs podri-en haver-se endut els tres punts amb relativa facilitat i estarien situats en zona de promoció a Segona B. Malgrat tot, l’equip continua a tocar dels llocs de privilegi i aquest diumenge es desplaça al camp del cuer, l’Ole-sa de Montserrat, amb l’objec-tiu d’endur-se els tres punts. La setmana passada el Balaguer va aconseguir sumar un punt a la visita al Nou Sardenya en un partit molt disputat en què el 2 a 2 semblava just.

El masculí dels Lluïsos rep el Sants

L’Europa vol trencar la ratxa d’empats

Ja n’ha coronat cinc, però Xavi Arias s’ha plantejat el repte d’assolir els nou cims de més de 8.000 metres restants abans que acabi el 2014. La primera prova serà el proper mes d’agost al K2.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (22a)Olesa de Montserrat - Europaresultat 21a jornadaEuropa - Balaguer 2 - 2

classificació punts1. L’Hospitalet ..........................................512. Reus .......................................................423. Santboià ................................................394. Manlleu .................................................365. Cornellà ................................................366. Prat .........................................................357. Llagostera .............................................338. Europa ...................................................329. Amposta ...............................................3110. Balaguer ................................................2711. Palamós ................................................26...17. Premià ....................................................1818. Cassà ......................................................1819. Blanes ....................................................1620. Olesa de Montserrat ............................13

waterpolo

primera divisió estatal

propera jornada (12a)CN Catalunya - CN Metropole

resultat 11a jornadaCN Catalunya - U. Autònoma 10 - 5

classificació punts1. CN Catalunya .......................................302. WP Turia ................................................303. CN Molins de Rei .................................244. AR Concepción ....................................245. CN La Latina .........................................206. UD Horta ...............................................197. CN Metropole ......................................128. Waterpolo Sevilla ................................119. U. Autònoma .......................................... 810. CN Alcorcón ........................................... 711. CN Hospitalet ......................................... 612. Askartza Claret ....................................... 1

hoquei

resultats de l’hoquei claretVoltregà - Aleví 2 - 2Vic - Benjamí 11 - 4Sant Just - Prebenjamí A 1 - 2Arenys de Munt - Prebenjamí B 1 - 3CN Catalunya - Petromiralles IHC 2 - 2Congrés - Menudets 0 - 3

primera catalana Femení, grup 2

resultats 14a jornadaLluïsos de Gràcia - Salt 58 - 65

classificació ............................ p.g. p.p.1. UE Mataró B ................................ 13 12. Vilassar Dalt ................................ 11 33. Ateneu Montserrat A.................. 10 4...9. Lluïsos de Gràcia ..........................7 7...15. CB Quart A .....................................3 1116. Sant Andreu de Natzaret ............0 14

bàsquet

primera catalana masculí, grup 2

resultats 15a jornadaAESE A - Lluïsos de Gràcia 49 - 66SaFa Claror - Balaguer 80 - 85Horta A - Claret 84 - 66

classificació ............................ p.g. p.p.1. Lluïsos de Gràcia ........................ 12 32. Roser A ......................................... 12 33. Esparraguera A ............................ 10 54. AESE A .......................................... 10 55. Terrassa A ......................................9 66. Sants A ...........................................9 67. Horta A ...........................................8 78. Andorra B .......................................8 79. Sant Cugat .....................................8 610. Claret ..............................................7 811. CB IPSI A .........................................7 812. CC L’Hospitalet A ..........................6 913. Balaguer .........................................5 1014. AE Sant Andreu A .........................4 1015. Noguera .........................................3 1216. SaFa Claror ....................................1 14

lliga nacional juvenil, grup 7

resultat 17a jornadaUnió Jabac i Terrassa - Europa 0 - 3

classificació punts1. Espanyol B ............................................392. Barcelona B ..........................................38...13. Europa ...................................................18...18. Unió Jabac i Terrassa ............................. 8

1a estatal Femenina, grup 3

resultat 14a jornadaPolvoritense - Europa 1 - 7

classificació punts1. San Gabriel ...........................................362. Espanyol B ............................................36...6. Europa ...................................................22...14. Atlético de Paguera .............................. 0

de Gràcia

15

22 de gener de 2010l’independent

Activitat econòmicareportatge

Vainilla, escorça de taronja, pètals de rosa, blauet i gira-sol combinats amb el te confor-men la barreja perfecta per a la confecció del te gracienc, comercialment comegut com Original Gràcia Blend. Un te dolç creat a l’inici de la dècada dels noranta quan l’actual cade-na Tea Shop només tenia ober-ta una petita botiga al número 122 de la Travessera de Gràcia, que a dia d’avui encara conti-nua oberta. La impossibilitat de trobar un bon te a la ciutat va impulsar al suec Per Sundmalm a iniciar el projecte l’any 1990. D’aleshores ençà la cultura del te ha guanyat espai en la cafeï-nada Gràcia i ara es pot afirmar que aquest producte està de moda. La botiga, a banda de la venta, es converteix sovint en un a punt d’informació o ini-ciació per a molts curiosos que volen fer els primers passos per descobrir el món de teïna. De fet, no és gens fàcil ser un entès del tema. Rere el mostrador hi podem trobar desenes diferents de tes i barreges. Cadascun amb les seves característiques pròpi-es, la seva aroma, el seu grau de teïna. Quants minuts haig d’escalfar l’aigua? Ha de bu-

èric lluent

Gràcia Blend, el te de la Vila

Èric Lluent

el te de gràcia eS va crear fa gairebé vint anyS

El suec Per Sundmalm va importar la cultura del te a la ciutat

S’ha escrit molt sobre la cultura del cafè a la nostra societat. Potser el dia a dia, l’estrès de la rutina i el llevar-se d’hora han treballat per fer d’aquesta beguda concentrada un ingredi-ent bàsic de les nostres vides. Però més enllà del cafè, existeix el te. i aquí a gràcia en tenim, fins i tot, un de propi.

llir? Combina bé la llet? Aques-tes són algunes de les preguntes més freqüents que les dependen-tes escolten i responen, cosa que converteix l’establiment en un consultori. Només de la recepta gracienca existeixen cinc variants:

el negre –l’original-, el vermell, el verd, el blanc i el Rooibos i alguns bars de la zona ja l’ofereixen als seus clients. Vicky Roizarena, en-carregada de botiga, explica que al voltant del te hi ha una cultura, el que ella anomena “la cerimònia del te”. “Beure’l requereix, sobre-tot, temps i tranquilitat”, assegu-ra Roizarena. És potser per això que el fil musical del comerç està

protagonitzat per la pausada i reflexiva música de Sigur Rós. A més del producte bàsic, s’hi poden trobar complements co-mestibles, com galetes i pastes d’importació o gels de sucre de disseny, i no comestible, com teteres, tasses i vols. “Hi ha diferents perfils de clients. Els que compren per consum propi, alguns col·leccionistes de complements i els que ad-quireixen te com a objecte de regal”, explica l’encarregada. El segle XXI sembla haver acabat amb el concepte clàssic del te de les cinc i ara per ara ja es consumeix a totes les hores del dia. A més, segons explica Roizarena, la clientela és molt homogènia, per la qual cosa hi entren tant homes com dones i persones de totes les edats, la majoria atrets per la dolçor i la flaire del producte estrella, el Gràcia Blend.

Gràcia dóna nom aun te dolç nascut

a l’inici de la dècada dels noranta

Comerciant si et vols anunciar a l’independent,

truca’ns i t’informarem

692 601 261

de Gràcia

16

22 de gener de 2010l’independent

la torratxa

Voreres

No sé si ho heu notat passejant per la Vila: estan desapareixent les voreres. Carrer que es reforma, car-rer on la calçada i la vorera queden al mateix nivell. No és un efecte del canvi climàtic. Més aviat crec que deu ser la nova moda que imposen els gurús de la mobilitat sostenible. Hi deu haver arguments poderosíssims, explicats en llargs informes ben remune-rats, per justificar un canvi d’aquestes característiques. Si la moda s’acaba impo-sant, no podrem tornar a pujar mai a la vorera, ni baixar-la.Estic segur que la desapari-ció de les voreres aportarà grans beneficis a la comu-nitat: la gent gran ja no caldrà que faci esforços, els pares i mares que porten cotxets infantils circularan molt millor. Només hi ha un problema: de la mateixa manera que les persones circulen millor, també ho faran els cotxes i les motos. Tranquils, la solució és omplir el carrer de pilons per impedir que els vehi-cles de quatre rodes –no de dues- puguin accedir a allò que abans havia estat una vorera. On abans hi havia un graó, ara hi ha un piló. Un darrera l’altre, fins a l’infinit, per a major glòria dels seu inventor i major benefici de l’empresa que els fabrica. Com m’agrada-ria haver estat l’inventor de piló... El que no he acabat d’entendre és perquè el nou asfaltat dels carrers està ple de pedretes incrustades. Serà rotllo zen?

Pere Martí

Jaume Balagueró: “Necessitem estimular la por i ens és agradable fer-ho”De petit ja tenia clar que volia ser director de cine-ma, i com que els estudis no existien, va estudiar Periodisme. es va iniciar amb ‘alícia’, un curtme-tratge d’èxit, i posterior-ment, l’any 1999, realitzà la pel.lícula ‘Los sin nom-bre’, que li va comportar el méliès d’Or a la mi-llor pel.lícula fantàstica europea de l’any. Ja n’ha fet set, les dues últimes ‘rec’ i ‘rec 2’, han causat terror allà on s’han pogut veure. Diu que li agrada generar emocions en els altres a través del cinema i, per aquest motiu està preparant la vuitena. re-centment ha estat pare.

CLARA DARDER

Et consideres un bon director de cinema?És una valoració que puc fer dels altres però no de mi. Sóc director de cinema perquè faig pel·lícules, però encara que tinguin èxit, no vol dir que jo sigui bo. Per exem-ple, de No és país para viejos sen-tiràs de tot, que és boníssima i que no val res. Qui decideix si és bona o dolenta?

Les idees surten de les teves vi-vències o de la imaginació? De la meva vida, que no és gaire terrorífica, però quan visc quelcom que m’ha fet por penso: “Això farà por, ho posaré en una pel.li”.

Mires pel·lícules de por dels al-tres?Les dels altres, és clar. La gràcia d’una pel·lícula és viure una ex-periència desconeguda, descobrir, gaudir i pair el que veus. Això és el cine. Com a consumidor de cine, les meves no m’agraden, ja sé què hi passarà, no descobrei-xo res. M’agrada fer-les però no mirar-les.

JOrdi MarcH

el directOr de cineMa JauMe balagueró a la plaça de la virreina

Creus que és bo passar por a la vida? ?És natural. L’ésser humà esta pre-parat per viure les seves emocions, per sobreviure com a mecanismes de defensa. Com que actualment no sentim gairebé mai la por, ne-cessitem estimular-la i és agrada-ble fer-ho.

Per què vas escollir la por? Realment no ho vaig escollir d’una manera premeditada, sem-pre m’ha agradat el terror, la fan-tasia, allò desconegut, el paranor-mal, el misteriós. A mi el terror no em fa por.

I què et fa por realment? A mi? Que es mori algú que es-timo molt, les malalties, el pa-timent. Els monstres no em fan por, potser si me’n trobes algun, però com que, de moment, no ha passat...

Acaba la frase: si no tingués por... ...m’avorriria.

Què et fa terror de la política i la corrupció actuals?Perplexitat, seria la paraula. La relativitat de la veritat de la infor-mació, és molt difícil saber què

és veritat i què no, tot esta ma-nipulat. Tot plegat es terrorífic, és clar.

Jo crec que les emocions són educables i, per tant, la por també. Les teves pelis són edu-catives? Imagino que sí. Potser serveixen per enfrontar-se a la por, com a vacuna, però ni molt menys és la meva intenció fer pel·lícules edu-catives (riu).

Des que ets pare, tens més por?Si, és clar. Has de fer un exercici de control, que en el meu cas és especialment heavy, és constant. Tot ho compartim però com que estic menys hores, amb ell, patei-xo més perquè no el veig.

amb Gràcia...

Amb Gràcia... Visc a Verdi amb el carrer La Perla, m’aixe-co amb el meu fill cada matí i, automàticament, el biberó. Surto al carrer i puc prendre un cafè i llegir el diari al Terra de la plaça Virreina, o al cafè El Otro de la cantonada de Travessera de Gràcia i Torrent de l’Olla. Abans de ser un bar, era un botiga de coses per a la llar i era de la meva família. La tieta Cecília vivia al pis de sobre i es comunica per una escala amb la botiga de sota. Després vaig al meu estudi de Fraternitat amb Tordera a tre-ballar. Dino a casa o a la Four-migue de Milà i Fontanals. Per comprar vaig al Suma de Ver-di o al Mercat de l’Abaceria. A les tardes anem a La Nena, a fer una xocolata amb els més menuts i, de tornada, podria passar per la llibreria Taifa de Verdi que m’agrada molt.

Un desig... que Gràcia no per-di l’alegria i la vida i, sobretot, la pau.