La fragmentació del món antic

4. Carlemany

3. La Hispània visigòtica

2. L’Imperi Bizantí (476-1453)

1. Els regnes germànics

1

Introducció

• Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani.

• A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer com a conseqüència de les invasions bàrbares i hi varen sorgir nombrosos regnes germànics.

• L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant quasi mil anys més.

• El cristianisme i l’Església varen ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval.

1. Els regnes germànics

1.1. Els regnes germànics• Un habitatge rural germànic (il·lustració)

1.2. La ruralització d’Occident

15

1.1. Els regnes germànics

• Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, diversos pobles bàrbars varen ocupar l’espai de l’Imperi i varen formar regnes independents.

• Quan varen ocupar les terres de l’Imperi Romà, els pobles germànics no varen imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides.

• El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica varen anar assimilant les lleis romanes més complexes.

• També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

15

Un habitatge rural germànic15

Un habitatge rural germànic15

1.2. La ruralització d’Occident

• La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident.

• La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial. La població va abandonar les ciutats i va cercar refugi a les grans explotacions agràries.

• Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques. La producció de cultura, la lectura i l’escriptura varen quedar reduïdes a grups de clergues i monjos.

15

2. L’Imperi Bizantí (476-1453)

2.1. L’època de Justinià• Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble (il·lustració)

2.2. Un Imperi cristià i oriental

15

2.1. L’època de Justinià

• Quan l’Imperi Romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí.

• Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi romà.

• Va començar un seguit de campanyes militars que varen arribar fins al sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia).

• El regne bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica, gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.

15

Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble15

Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble15

2.2. Un Imperi cristià i oriental

• Entre els segles VII i IX, Bizanzi va perdre una bona part de les conquestes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental, on el grec es va mantenir com a llengua oficial.

• Al cap de segles de tensions religioses, la situació va desembocar en la separació de l’Església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, l’any 1054).

• A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs.

• La capital, Constantinoble, va caure l’any 1453 i l’Imperi Bizantí va desaparèixer.

15

3. La Hispània visigòtica

3.1. El regne de Toledo

3.2. La monarquia visigòtica

3.3. La societat visigòtica

15

3.1. El regne de Toledo

• Al final del segle V, els visigots s’havien establert al sud de la Gàl·lia i a Hispània.

• Els francs, provinents del nord de la Gàl·lia, varen derrotar els visigots i els en varen expulsar.

• Llavors, els visigots es varen expandir per Hispània i varen organitzar un regne amb capital a Toledo, que va durar més de dos-cents anys.

15

3.2. La monarquia visigòtica

• La monarquia visigòtica va aconseguir controlar el territori peninsular: en va expulsar els sueus, va conquerir territoris als bizantins i va aturar els francs.

• Els visigots, a través de l’establiment d’una monarquia forta, varen aconseguir la unificació religiosa i jurídica (Liber Iudiciorum) entre hispanoromans i visigots.

15

3.3. La societat visigòtica

• Els visigots eren numèricament pocs, però varen dominar els hispans i es varen repartir les dues terceres parts de les terres peninsulars.

• L’economia era bàsicament agrícola i de subsistència.

• A les ciutats, les activitats artesanals i el comerç varen disminuir considerablement.

15

4. Carlemany

4.1. Carlemany, rei dels francs

4.2. Carlemany, emperador

15

4.1. Carlemany, rei dels francs

• L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident.

• Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell, va dirigir l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers (732).

• El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar una nova dinastia, la carolíngia.

• El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany, va passar de ser rei dels francs a ser el reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident.

15

4.2. Carlemany, emperador

• Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l’Europa occidental, va frenar l’avanç de l’Islam i va establir unes fronteres més segures en tot aquest territori tan gran.

• L’emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el papa).

• L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les terres d’Occident.

• Durant el seu govern es va garantir la pau i la cultura va renéixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta, del llatí.

15