15605 giner de los rios tripa.indd 2 15/3/18...

Download 15605 giner de los rios TRIPA.indd 2 15/3/18 9:27diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/129634/1... · Isabel Vilafranca Conrad Vilanou (eds.) Cent anys després de la mort de Francisco

If you can't read please download the document

Upload: trinhkhanh

Post on 26-Jul-2019

214 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

  • 15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 2 15/3/18 9:27

  • Giner i la Institucin Libre de Enseanza, des de Catalunya

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 3 15/3/18 9:27

  • 15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 4 15/3/18 9:27

  • Isabel VilafrancaConrad Vilanou (eds.)

    Cent anys desprs de la mort de Francisco Giner de los Ros (1839-1915)

    Giner i la Institucin Libre de Enseanza, des de Catalunya

    Pedagogies UB

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 5 21/3/18 13:18

  • ndex

    PrticMontserrat Pay i Snchez ........................................................................................ 9

    PresentaciIsabel Vilafranca Mangun, Conrad Vilanou Torrano ................................................. 11

    Qui ha de ser el llevat i quin s el regne? Un apunt metodolgic a propsit de Francisco Giner de los Ros i Josep PijoanJosep Monserrat Molas ............................................................................................... 19

    Vidas y silencios en Francisco Giner de los Ros y Antonio Machado. La filia potica de la pedagogaDaniel Izquierdo Clavero .......................................................................................... 31

    Inglaterra en la Institucin Libre de EnseanzaJuan Manuel Fernndez-Soria .................................................................................. 57

    Paisatge i pedagogia: Francisco Giner de los Ros vist per Gaziel Jordi Garcia Farrero, scar Jimnez Abadas .............................................................. 75

    Actualidad del pensamiento de Giner: el clima moral y la educacin en valoresMiquel Martnez Martn, Ana Marn Blanco ............................................................ 89

    Giner y la renovacin pedaggica en Catalua. Entre la tradicin liberal y la historia conceptual Joan Soler Mata, Conrad Vilanou Torrano ................................................................. 101

    El deixant institucionista a Catalunya: Isabel Vil Pujol (1843-1896) i Maria dels ngels Ferrer Sensat (1904-1992), dues figures notables de la pedagogia catalanaCarles Bastons i Vivanco ............................................................................................ 127

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 7 15/3/18 9:27

  • Las ediciones de la Pedagoga universitaria (1905) de Giner: la coleccin Manuales Soler, una iniciativa editorial barcelonesaRaquel Cercs Raichs, Xavier Laudo Castillo, Conrad Vilanou Torrano ........................ 151

    Mara de Maeztu, una mujer institucionistaIsabel Vilafranca Mangun, Antonieta Carreo Aguilar .............................................. 191

    Hermenegildo Giner de los Ros: lempremta institucionista dun pedagog i poltic a BarcelonaRaquel de la Arada ................................................................................................... 209

    Lesttica de Francisco Giner de los RosIgnasi Rovir Alemany .............................................................................................. 229

    Del marqus de Lozoya a Josep Maria Junoy: una resposta esttica al krausismeConrad Vilanou Torrano ........................................................................................... 249

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 8 15/3/18 9:27

  • Prtic

    En nom del Departament de Teoria i Histria de lEducaci (Facultat dEdu-caci, Universitat de Barcelona) i en nom propi, vull agrair al Grup de Recerca en Pensament Pedaggic i Social (GREPPS) la invitaci per inaugurar aquesta jornada seminari i tamb la seva organitzaci. s una nova oportunitat per aprendre de la histria i dels ponents que avui ens presentaran el resultat del seu treball.

    En una de les cartes que Francisco Giner de los Ros escrigu a Miguel de Unamuno, expressava: Hay que trabajar como si todo hubiese de lograrse. Al mateix temps, en una altra epstola dirigida llavors a Jos Castillejo qui, entre altres coses, fou alumne i, ms endavant, professor de la Institucin Libre de Enseanza (ILE), indicava: Hay que esperar bien poco y trabajar como si esperramos mucho. Crec que aquest pensament de Giner lhem de fer nostre, i encara ms en els temps que estem vivint. Per tant, hem de treballar com si ho hagussim dassolir tot, per sense esperar gaire.

    Jos Manuel Esteve recuperava, en un article seu del 1993 (Cuadernos de Pedagoga, nm. 266) sobre el sentit de ser professor, la necrolgica dUnamu-no a Giner de los Ros publicada en el Boletn de la Institucin Libre de En-seanza: Era tan hombre y tan maestro, y tan poco professor el que profesa algo, que su pensamiento estaba en continua y constante marcha, mejor an, conocimiento... y es que no escriba lo ya pensado, sino que pensaba es-cribiendo, como pensaba hablando, pensaba viviendo, que era su vida pensar y sentir y hacer pensar y sentir. Per al professor Esteve, com a collega i com a persona molt estimada per aquest Departament, no hi havia millor definici de magisteri que aquesta: pensar y sentir y hacer pensar y sentir.

    Aix passar avui en aquesta jornada seminari. I s per aix tamb que el De-partament de Teoria i Histria de lEducaci se sent tan cofoi dacollir-la: pensa-rem i sentirem i ens faran pensar i sentir tots els ponents i les persones assistents a aquest acte amb les seves intervencions, tot revitalitzant aix la contribuci de Francisco Giner de los Ros a la histria de leducaci i a la pedagogia del segle xxi.

    Montserrat Pay i SnchezDepartament de Teoria i Histria de lEducaciUniversitat de Barcelona

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 9 15/3/18 9:27

  • 15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 10 15/3/18 9:27

  • PresentaciIsabel Vilafranca Mangun Conrad Vilanou Torrano Grup de Recerca en Pensament Pedaggic i Social (GREPPS)Universitat de Barcelona

    El dijous 3 de desembre de 2015 va tenir lloc a la sala seminari Alexandre San-visens, del Departament de Teoria i Histria de lEducaci de la Universitat de Barcelona (Campus Mundet), la jornada seminari Giner i la Institucin Libre de Enseanza, des de Catalunya. Cent anys desprs de la mort de Francisco Giner de los Ros (1839-1915). Es tractava duna iniciativa del Grup de Recer-ca en Pensament Pedaggic i Social (GREPPS), grup consolidat per la Gene-ralitat de Catalunya, organitzada amb el suport de la Facultat dEducaci de la Universitat de Barcelona, de la Societat Catalana de Filosofia (filial de lInstitut dEstudis Catalans) i del Departament de Teoria i Histria de lEducaci de la Universitat de Barcelona. Va assistir a tota la jornada el professor Josep Mon-serrat, deg de la Facultat de Filosofia, que va presentar i cloure els actes des dun punt de vista intellectual. Lobertura institucional va ser a crrec de la professora Mari Cruz Molina, en representaci del Deganat de la Facultat dEducaci, i de la professora Montserrat Pay, directora del Departament de Teoria i Histria de lEducaci, que va dirigir als assistents una salutaci que reprodum en aquest llibre a tall de prtic.

    Lacte va tenir lloc per tal de commemorar el centenari de la mort de Fran-cisco Giner de los Ros, nascut el 1839 i cofundador el 1876 de la Institucin Libre de Enseanza (ILE). Giner va morir el 18 de febrer de 1915 i tres dies desprs Antonio Machado va escriure el seu fams poema Por una senda clara. Desprs de diferents campanyes contra el krausisme, el franquisme va clausu-rar lILE i va intentar esborrar la seva empremta pedaggica, que va deixar petges significatives a Catalunya i, molt especialment, a la Universitat de Bar-celona, sobretot a travs de dues figures ben emblemtiques: Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella. Ambds estaven vinculats al Seminari de Pedagogia de la Facultat de Filosofia i Lletres i Pedagogia de la Universitat de Barcelona, inau-gurat oficialment lany 1930, per b que funcionava des de lany anterior i que va mantenir la seva activitat de manera efica durant els anys de la Segona Repblica. No debades, M. B. Cosso va tenir molt a veure en el reconeixe-

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 11 15/3/18 9:27

  • isabel vilafranca mangun, conrad vilanou torrano12

    ment acadmic de les activitats del Seminari de Pedagogia, que es va responsa-bilitzar dimpartir els cursos de la llicenciatura de Pedagogia. I, aix, fins al punt que, sense la intervenci de Cosso als cursos del qual havien assistit Xirau i Roura-Parella, les activitats oficials del Seminari de Pedagogia no haurien estat possibles.

    En la primera intervenci en la jornada del dia 3 de desembre de 2015, el professor Josep Monserrat va recordar els ponts de dileg entre Catalunya i Madrid, les aproximacions i els allunyaments. Es va referir als diferents punts de partida i, igualment, a la tendncia que hom posseeix a ladjectivaci, ats que els adjectius sempre estan connotats en un sentit o en un altre. Qualsevol tipus daportaci que es produeixi en aquest doble canal entre Madrid i Catalu-nya no pot obviar, ans al contrari, aquesta tendncia a ladjectivaci que deter-mina qualsevol consideraci. Amb altres paraules: els adjectius no sn gratuts, ni neutrals, circumstncia que sempre sha de tenir en compte en qualsevol va-loraci histrica i intellectual. A partir daquella intervenci, el professor Mon-serrat ha elaborat el captol Qui ha de ser el llevat i quin s el regne? Un apunt metodolgic a propsit de Francisco Giner de los Ros i Josep Pijoan, text que constitueix una reflexi, precisa i detallada, sobre les relacions no sempre fcils entre Catalunya i Espanya.

    Per la seva banda, el professor Daniel Izquierdo va llegir un text molt in-tens (per la forma i el contingut) sobre les relacions entre Giner i Machado. Una obra excellent de prosa potica i dalt voltatge intellectual que, amb la pedagogia com a rerefons, va entusiasmar el pblic assistent en posar de mani-fest la importncia de les relacions entre ambdues disciplines, s a dir, entre la pedagogia i la poesia. Aix doncs, tenim el goig dincorporar aquell text ple de sensibilitat i que respon a un ttol ben significatiu: Vida y silencios de Fran-cisco Giner de los Ros y Antonio Machado. La filia potica de la pedagoga.

    El professor Juan Manuel Fernndez-Soria, de la Universitat de Valncia, va presentar un estudi sobre la presncia dAnglaterra en lILE, tot fixant latenci en la influncia de les public schools britniques en lambient pedag-gic institucionista, de les quals va absorbir lesperit collegial, tutorial i espor-tiu, en un clima de confiana i collaboraci mtua. Al seu torn, el professor Jordi Garcia Farrero es va referir a lamistat que es va establir entre Giner i Gaziel, el qual va participar en algunes excursions al Guadarrama amb el fundador de la Institucin. Va descriure latmosfera pedaggica que es respirava en aquestes excursions, una estratgia que cal situar en el deixant del nomadisme pedag-gic i el culte a la natura, una innovaci romntica importada dAlemanya per influncia dAlexander von Humboldt que va influir sobre lILE. Per aix la seva aportaci en aquest llibre escrita a quatre mans amb el professor scar

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 12 15/3/18 9:27

  • presentaci 13

    Jimnez Abadas porta el ttol segent: Paisatge i pedagogia: Francisco Gi-ner de los Ros vist per Gaziel.

    Com s prou sabut, la Institucin va ser un motor de canvi pedaggic sense precedents en la histria de leducaci de lEstat espanyol i per aix la seva in-fluncia tamb es va sentir a Catalunya, fins al punt que el moviment de reno-vaci pedaggica tamb deu moltes coses a lacci institucionista, ja sia directa-ment, ja sia indirectament a travs de la Junta para Ampliacin de Estu dios e Investigaciones Cientficas (1907). Aquella atmosfera institucionista va deixar, doncs, la seva petja a la Catalunya dels primers compassos del segle passat, tal com es desprn de dues ponncies que emfasitzen aquesta influncia en el camp educatiu. Ens referim, en concret, a laportaci Giner y la renovacin pe-daggica en Catalua. Entre la tradicin liberal y la historia concep tual, dels professors Joan Soler Mata, de la Universitat de Vic, i Conrad Vilanou, de la Universitat de Barcelona, que es va publicar inicialment en la revista Social and Education History (2013) i que ha estat actualitzada per a aquesta ocasi amb una revisi bibliogrfica important. Laportaci anterior es completa amb El deixant institucionista a Catalunya: Isabel Vil Pujol (1843-1896) i Maria dels ngels Ferrer Sensat (1904-1992), dues figures notables de la pedagogia catala-na, del professor Carles Bastons, sempre vinculat a la Universitat de Barcelona, on es va formar i doctorar. Justament Bastons va ser condeixeble de Buenaven-tura Delgado Criado, que va aprofundir sobre les relacions entre Catalunya i la Institucin i, aix, lany 1979 va publicar la monografia La Institucin Libre de Enseanza de Sabadell, antecedent del llibre La Institucin Libre de Enseanza en Catalunya (2000). El professor Bastons copsa el sentit daquests treballs en la seva contribuci, que sendinsa a travs daquestes dues mestres en el paper de la Institucin a Catalunya.

    Una bona prova de les relacions entre Francisco Giner de los Ros i Cata-lunya s el fet que la seva Pedagoga universitaria es public a Barcelona el 1905 dins de la collecci Manuales Soler, que reunia bona part dels autors liberals daquell moment. s clar que laparici daquesta pedagogia universitria avui traduda al catal, amb un estudi previ del professor Buenaventura Delgado sha dencabir en el context del moviment dextensi universitria, que tamb va gaudir dun bon xit a Catalunya, sempre oberta a la cultura popular. Aquest conjunt de factors i circumstncies s analitzat pels professors Raquel Cercs Raichs, de la Universitat de Barcelona, Xavier Laudo Castillo, de la Universitat de Valncia, i Conrad Vilanou, de la Universitat de Barcelo-na, en el treball Las ediciones de la Pedagoga universitaria (1905) de Giner: la coleccin Manuales Soler, una iniciativa editorial barcelonesa. Es pot afegir que es tracta dun treball aparegut en un primer moment en la revista Historia

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 13 15/3/18 9:27

  • isabel vilafranca mangun, conrad vilanou torrano14

    de la Educacin (2015, vol. 34), que edita la Universidad de Salamanca. En aquell volum es volia contribuir al centenari de la mort de Giner tot recupe-rant una histria desconeguda, que aqu es recupera de nou per tal de corrobo-rar en aquesta obra conjunta els vincles de Giner amb la Ciutat Comtal.

    A continuaci, les professores Isabel Vilafranca i Antonieta Carreo des-granen els aspectes ms rellevants de Mara de Maeztu, una dona progressista i liberal que va participar dels somnis i les illusions de la Institucin, a ms de dirigir la Residencia de Seoritas, i que, alhora, va importar els principis de la pedagogia social tal com simpartien a lescola filosfica de Marburg, on es trobava el filsof i pedagog neokanti Paul Natorp. Per aquesta ra, Marburg va esdevenir la capital del pensament continental, fins al punt que Boris Pas-ternak que tamb va estudiar all va dedicar-li un poema.

    Daltra banda, la professora Raquel de la Arada destaca la presncia dHer-menegildo Giner de los Ros germ de Francisco a la ciutat de Barcelona, on va ser catedrtic de lInstitut de Segon Ensenyament. Aix, revisa les seves idees poltiques (lerrouxistes i, per tant, republicanes) i pedaggiques (fou un dels renovadors de leducaci i el promotor de les colnies escolars des del crrec de regidor de lAjuntament de Barcelona, sense oblidar la participaci que va tenir en lelaboraci del pressupost de cultura de lAjuntament de Bar-celona de lany 1908). Tamb aprofundeix en les relacions socials que va esta-blir Hermenegildo Giner de los Ros a Catalunya i, a travs daquest lligam, en lenfortiment dels vincles personals i els nexes intellectuals entre lILE i el Principat. No debades, Josep Pijoan va arribar fins a Francisco Giner de los Ros grcies als bons oficis del seu germ Hermenegildo, que va avalar i prote-gir la carrera del promotor de la Summa artis.

    Seguidament, el professor Ignasi Rovir, de la Universitat Ramon Llull, es refereix a lesttica de Giner, que es basa en la de Krause. En aquesta direcci, el seu estudi Lesttica de Francisco Giner de los Ros rastreja lideari esttic de Giner no noms a travs de les fonts krausistes, sin tamb en algunes de les seves obres ms rellevants, com les Lecciones sumarias de psicologa i el Plan de un curso de principios elementales de literatura. A ms, en la seva exposici oral va abordar loposici que es va establir a Espanya entre els deixebles de Giner i els de Menndez Pelayo, amb la qual cosa van quedar dibuixades dues lnies esttiques: la de signe panteista i romntic de Giner i la tradicional i conserva-dora de Menndez y Pelayo.

    Precisament, el professor Conrad Vilanou es va referir a la posici esttica de Josep Maria Junoy, que, amb la defensa de lart cristi durant els primers moments del franquisme, va contrarestar la tradici artstica de la Institucin. Si M. B. Cosso va representar durant la Segona Repblica lesttica krausista-

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 14 15/3/18 9:27

  • presentaci 15

    gineriana, focalitzada en la figura dEl Greco, Junoy tot seguint les petjades del marqus de Lozoya i de Marcelino Menndez i Pelayo va defensar lart cristi (Murillo, Josep de Ribera ) i, per damunt de tot, el Museo del Prado com a sntesi daquest sentit esttic catlic i espanyol. No debades i tot coincidint amb la preparaci daquest llibre, va tenir lloc a la seu de la Institucin a Madrid lexposici El arte de saber ver. Manuel B. Cosso, la Institucin Libre de En-seanza y El Greco, inaugurada l1 de desembre de 2016 i clausurada el 23 dabril de 2017, que va ser comissionada per Salvador Guerrero i en va resultar un esplndid catleg.

    Al cap i a la fi, El Greco, com Krause i la Institucin Libre de Enseanza, sonaven als franquistes com un intent de pervertir lessncia dEspanya i mal-metre leducaci de la joventut, a travs de la importaci de modes estrangeres. Per aix el rgim del 18 de juliol de 1936 clausur la Institucin Libre de En-seanza, persegu els seus membres i empreson els mestres que van seguir les seves orientacions, desprs de ser acusada dactuar com una secta secreta, pro-pera a la maoneria i contrria als interessos dEspanya i del catolicisme.

    Arribats a aquest punt, voldrem remarcar de manera expressa linters que la Institucin Libre de Enseanza sempre ha despertat entre els membres del Departament de Teoria i Histria de lEducaci de la Universitat de Barcelona, probablement pel fet que el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barce-lona, que va funcionar entre el 1929 i el 1939, fou creat per Joaquim Xirau a imatge i semblana de la ctedra de Pedagogia Superior que regentava M. B. Cosso a Madrid. Aquell esperit institucionista va calar entre els universitaris catalans de la Segona Repblica i, aix, a banda dels esmentats Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella, homes com Rafael Campalans i Jordi Maragall i Noble, entre daltres, van assumir lideari krausista i els principis pedaggics institu-cionistes, que es van veure reflectits en instncies pedaggiques com lEscola Normal de la Generalitat al capdavant de la qual es va situar Cassi Costal, conegut com el Cosso catal i lInstitut-Escola del parc de la Ciutadella, que va ser dirigit pel doctor Josep Estalella, un altre educador tocat per la pe-dagogia institucionista.

    Per tal de deixar constncia daquesta influncia institucionista sobre la pedagogia catalana, el professor Buenaventura Delgado catedrtic dHist-ria de lEducaci de la Universitat de Barcelona ja parlava a les acaballes del franquisme del paper que havia representat la Institucin en la renovaci pe-daggica espanyola. A ms, a la Universitat de Barcelona tamb hi havia ales-hores el professor Vicente Cacho Viu, catedrtic dHistria Contempornia, el qual, el 1977 en plena Transici democrtica, va collaborar en el llibre coral En el centenario de la Institucin Libre de Enseanza (Madrid, Tecnos),

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 15 15/3/18 9:27

  • isabel vilafranca mangun, conrad vilanou torrano16

    amb el text Don Francisco [Giner] y el nacionalismo cataln, on va deixar impreses les paraules segents:

    El esfuerzo de don Francisco por conocer y valorar debidamente el nacionalismo cataln suscit, en correspondencia, una corriente de simpata hacia su figura y hacia la Institucin en la minora culta barcelonesa (p. 183).

    En realitat, ambds professors Vicente Cacho Viu i Buenaventura Del-gado, destinats a facultats diferents es coneixien i compartien el seu inters per lestudi de la tradici liberal espanyola, en qu Giner i els seus deixebles ocupaven un lloc de relleu. Com no podia ser duna altra manera, lAteneu Barcelons, al carrer de la Canuda, va ser un lloc on van coincidir en ms duna ocasi per parlar sobre la presncia institucionista a Catalunya. Naturalment, els seus deixebles hem seguit aquestes petges que va deixar la Institucin al Principat i dins de les nostres possibilitats tamb hem dedicat esforos a rastre-jar les empremtes institucionistes. Daquesta manera, el 2009 la professora Isabel Vilafranca public larticle La influncia del krausisme a Catalunya (Temps dEducaci, nm. 37, p. 39-50), mentre que el professor Conrad Vila-nou a ms daprofundir en lideari del pensament pedaggic dautors com ara Joaquim Xirau i Joan Roura-Parella va publicar Catalua y la Institu-cin Libre de Enseanza, on donava notcia de les relacions entre el nostre pas i la instituci, en lobra collectiva La Institucin Libre de Enseanza y Fran-cisco Giner de los Ros. Nuevas perspectivas. 2. La Institucin Libre de Enseanza y la cultura espaola (Madrid, Fundacin Francisco Giner de los Ros / Institu-cin Libre de Enseanza, 2013, p. 319-327).

    Al marge de la histria de leducaci, tamb des de la histria de la litera-tura i des de la literatura comparada, la figura de Francisco Giner de los Ros ha merescut latenci de membres de la Universitat de Barcelona, especialment del grup de treball del professor Adolfo Sotelo Vzquez. Si lany 2014 aquest professor publicava el volum De Catalua y Espaa. Relaciones culturales y lite-rarias (1868-1960), dos anys desprs va sortir a llum Un duelo de labores y espe-ranzas. Don Francisco Giner en su centenario (1839-1915), coordinat per la profes-sora Raquel Velzquez Velzquez, tots dos editats per Edicions de la Universitat de Barcelona. Ambdues obres constaten linters que a Catalunya desperta la figura de Giner de los Ros, amb la qual cosa es confirma com fa el professor Adolfo Sotelo all que Vicente Cacho Viu i Buenaventura Delgado havien defensat en diferents llocs i moments. En el fons, tots aquests estudis els que provenen tant de la histria intellectual com de la histria de leducaci i la histria de la literatura configuren un centre dinters al voltant de Francis-

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 16 15/3/18 9:27

  • presentaci 17

    co Giner i la seva presncia a Catalunya al llarg daquests darrers cent anys, per b que els inicis de les relacions es remunten al darrer ter del segle xix.

    Amb aquests antecedents, semblava lgic que des del GREPPS es promo-gus un seminari per tal descatir la influncia pedaggica de la Institucin Libre de Enseanza a Catalunya, tot aprofitant lavinentesa del centenari de la mort del fundador, Francisco Giner de los Ros. De resultes daquell seminari, ara surt el llibre que el lector t a les mans, conscients que no hem esgotat el tema i que encara resten documents, relacions, correspondncies, viatges, etc., que han de donar ms informaci que servir per corroborar una realitat ben pregona i que a voltes, des de posicions un xic provincianes, sintenta negar: els vasos comunicants entre Barcelona i Madrid i a linrevs durant ledat de plata de la cultura espanyola (1898-1936), unes relacions que van servir per ac-tivar i modernitzar leducaci i la cultura tamb a Catalunya. s obvi que cal ser crtic i valorar fins a quin punt i en quines circumstncies es van produir aquestes relacions, per negar-les sense ms com es fa a vegades constitueix, si ms no, un acte de ceguesa.

    Els que escrivim aquestes paraules de presentaci sabem don venim i pen-sem que el millor agrament als que ens han precedit s justament aquest llibre coral, que aplega diverses sensibilitats, per que comparteix un com denomi-nador: ladmiraci per Francisco Giner de los Ros, mestre pensador de lEspa-nya contempornia, que va tenir a Catalunya amics i deixebles. s cert que alguns daquests darrers no el van arribar a conixer personalment, per no s menys veritat que el magisteri de Giner a travs de M. B. Cosso i Luis de Zulueta, primer catedrtic dHistria de lEducaci a la universitat espanyo-la es va perllongar ms enll de lany 1915. Aquesta, doncs, s la justificaci daquest llibre sobre Giner i la Institucin Libre de Enseanza, des de Catalu-nya, cent anys desprs del trasps de Francisco Giner de los Ros, que tamb vol ser a banda duna mostra del rigor crtic i erudit inherent a qualsevol llibre universitari un acte destima i de reconeixement.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 17 15/3/18 9:27

  • 15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 18 15/3/18 9:27

  • Qui ha de ser el llevat i quin s el regne?Un apunt metodolgic a propsit de Francisco Giner de los Ros i Josep PijoanJosep Monserrat MolasUniversitat de Barcelona

    A qu comparar el Regne de Du? s com el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

    Lc 13,20-21

    s possible que quan ens posem universitaris ens desfem de prejudicis poltics? Ara no em refereixo noms als prejudicis de partit, sin a prejudicis ms pro-funds, als que afecten lentitat o la naturalesa de les comunitats poltiques.1 Parlar de relacions entre Catalunya i Espanya s parlar de relacions problem-tiques a diferents nivells: el nivell ms fonamental planteja el problema de quina mena de relacions. Provo dexplicar-me: donem el mateix significat al terme relacions quan diem relacions hispanofranceses que quan diem rela-cions entre Barcelona i Catalunya o relacions entre Catalunya i Espanya? Per-qu, de relacions, nhi ha de moltes menes i, ms enll de la naturalesa de la relaci mateixa, hi ha la naturalesa dels relacionats: sn de la mateixa mena?, sn de mena diferent?, sexclouen?, sinclouen?, sintersequen...? Noms cal haver sentit el soroll de la polmica meditica que va acompanyar el simposi Espanya contra Catalunya: una mirada histrica (1714-2014), organitzat a finals del 2013 pel Centre dHistria Contempornia de Catalunya i dirigit per Jaume Sobrequs, per saber que van mal dades.2

    1. Volem situar aquest escrit en el marc reflexiu del projecte destudi dels elements de civilitzaci que porta a terme Jordi Sales. Vegeu, respecte a aquesta qesti, Jordi Sales i Coderch, La captivitat inadvertida, Barcelona, Galerada, 2014, com un primer resultat expositiu daquest projecte de llarg abast. Altres aportacions recents es poden resseguir en els darrers anys dels colloquis de Vic, disponibles en les actes que publica la Societat Catalana de Filosofia.

    2. Desprs de fer una simple cerca per les hemeroteques en xarxa per copsar-ne labast, podeu tro-bar un recull dels fets i la versi de la polmica per part de lorganitzador, a Jaume Sobrequs i Calli-c, Espanya contra Catalunya. Crnica negra dun simposi dhistria, Barcelona, Base, 2014.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 19 15/3/18 9:27

  • josep monserrat molas20

    El seminari que ara ens reuneix queda emmarcat en una difcil comprensi de larticulaci de les relacions culturals Catalunya-Espaa des de la problem-tica mateixa de la definici dels protagonistes daquesta articulaci. Com po-dem procurar, doncs, una aproximaci al tema que ens reuneix, quan inclou lexpressi des de Catalunya (Giner i la Institucin Libre de Enseanza, des de Catalunya. Cent anys desprs de la mort de Francisco Giner de los Ros (1839-1915)? En el que segueix em proposar noms fer una srie daproxima-cions a partir duns detalls.

    Dibuixar les lnies del camp dacci forma part de la constituci del joc, per no s, de fet, el joc mateix, sin noms un dels elements que el possibili-ten. Enmig del joc es pateix i es frueix. Lespectador contemporani del joc tamb participa en lespectacle; sense ell, sovint el joc no sentn, sobretot com ms hi interv linters dels negocis que salimenten del pblic. Ara b, el con-vidat que assisteix a lespectacle entre el pblic, si no t cap inters particular per all que hi passa, pot advertir coses que, sense canviar per a res les frucions o els patiments, les joies i les decepcions, poden constituir linici duna cons-cincia reflexiva que ens situar en la qesti qu sest jugant?.

    Cultura i poltica

    Comencem amb una citaci ben coneguda, perqu ha estat molt repetida, a propsit de Don Francisco Giner de los Ros i les seves idees, referncia que va a parar a Antonio Maura passant per Miguel de Unamuno:

    Vengan ustedes! Catalanicen Espaa! deca [Giner], exagerando un poco, para animar a los catalanes a descubrir sus secretos, confesar sus intenciones. Por-que, esto de catalanizar Espaa, saba el Abuelo muy bien que era imposible, y lo repeta slo para adularnos. Es lo mismo que peda Unamuno a sus vascos y an a los catalanes, que penetraran Espaa en lugar de separarse de ella. Un da Don Antonio Maura me deca casi lo mismo, recuerdo bien sus palabras: Los cata-lanes no tienen derecho a exigir nada excepcional, porque no han agotado el presente rgimen. Sean la levadura que da acidez, levanta y da sabor a la masa!3

    Qui posa en joc tot aquest conjunt de prohoms per tal dapuntalar les pa-raules del mestre castell s, potser, el catal que es va creure que el duia ms en el seu cor: Josep Pijoan. La lectura de labundant bibliografia sobre Giner el

    3. Josep Pijoan, Mi don Francisco Giner (1906-1910), Madrid, Biblioteca Nueva, 2002, p. 78.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 20 15/3/18 9:27

  • a propsit de francisco giner i josep pijoan 21

    presenta sovint especialment sensible a la catalanitat, en una lnia argumental que, en el relat que ens ocupa, es contraposa sovint a la insensibilitat, si no rancnia, que cert pensament catal oposava a la idea dEspanya.

    Procurarem, en el que segueix, aclarir alguna qesti de procediment. Aix, per exemple, el professor Adolfo Sotelo, en el seu valus llibre De Catalua y Espaa. Relaciones culturales y literarias (1868-1960), quan valora, ms que no pas descriu, amb la seva prosa, la polmica a propsit del periodisme que protagonitzaren el 1924 Eugeni Xammar i Josep Pla sobretot contra la figura dEugeni dOrs i tamb la de Pijoan, diu el segent: El naufragio estaba dic-tado desde el momento en que el paralelismo al que tantas veces he aludido se rompi, se torn exclusivismo y enfrentamientos.4 Aquesta citaci pertany al final del captol xiv, que porta com a ttol significatiu Una posibilidad espaola (En torno al Centro de Estudios Histricos, 1910). Hi tornarem desprs, sobre aquest Centro. Ara, per, fixem-nos com sens posa al davant que loperaci Pla-Xammar sobre la naturalesa del periodisme tenia una in-tencionalitat polmica en lmbit cultural i, per tant, poltica.5 Sotelo parla dincalificable ataque i de desprecio, mentre que larticle de Gaziel titlla el fet de brillante. Voldrem fer notar el segent: no s pas dolent lamentar les polmiques del moment en benefici duna visi de la concrdia possible, per cal que el salt de les qualificacions el facin tots a la vegada. Deixar suggerit que lopini de Gaziel es mantenia per sobre de la polmica s deixar de banda tot el que Gaziel mateix ens ha explicat en la seva histria de La Vanguardia,6 on ning no pot posar en dubte els interessos de la posici dels comtes de God que en cada cas es matisaven, els interessos duna oligarquia que, davant dels governs de lEstat, gestionava les escalfors catalanistes o les violncies barcelo-nines en benefici propi.

    Doncs b, el paralelismo al que tantas veces he aludido i que es va tren-car per lexclusivisme i lenfrontament (sobretot representat, aquest exclusi-visme, per la figura del successor dEnric Prat de la Riba a la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch),7 s el parallelisme que nota Jos Castillejo a Guerra

    4. Adolfo Sotelo, De Catalua y Espaa. Relaciones culturales y literarias (1868-1960), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014, p. 322. Vegeu, publicat encara ms recentment, Raquel Velzquez (ed.), Un duelo de labores y esperanzas. Don Francisco Giner en su centenario (1839-1915), pr-leg dAdolfo Sotelo, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.

    5. Vegeu els textos a Eugeni Xammar, Periodisme, edici a cura de Josep Badia i Moret, Barcelona, Quaderns Crema, 1989.

    6. [Agust Calvet] Gaziel, Histria de La Vanguardia, Barcelona, LAltra, 2016.7. Tot lesfor de vncer la poltica vella dEspanya, renovant-la i regenerant-la, ens ha fallat,

    Discurs de Puig i Cadafalch davant lAssemblea de la Mancomunitat el 29 dAgost de 1923. Vegeu respecte

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 21 15/3/18 9:27

  • josep monserrat molas22

    de ideas en Espaa i que el professor Adolfo Sotelo recull a linici del captol esmentat:

    Durante treinta aos, la Junta para la Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas ha sido el principal rgano de vanguardia en la renovacin educativa del pas. En una escala menor y con un mbito ms limitado, el Institut dEstudis Catalans en Barcelona ha seguido fines similares.8

    Les lnies paralleles serien les que havien perms construir ponts (o enlla-os, que sn els que amb molta perspiccia el professor Sotelo va glossant). Per en el relat pass aleshores que els ponts foren destruts. Les paralleles, tornem-hi, consisteixen en el resultat de lequiparaci de la Junta de Amplia-cin de Estudios (JAE) amb lInstitut dEstudis Catalans (IEC). Partint daqu, Sotelo vol reconstruir els fils de la JAE i de lIEC a partir dun antecedent com, que seria precisament el que conformen Francisco Giner de los Ros i la Institucin Libre de Enseanza (ILE). Els contactes de Giner amb Soler i Mi-quel, de Giner amb Maragall, de Giner amb Pijoan i, finalment, de Pijoan amb Prat de la Riba i la constituci de lIEC, marquen clarament els passos. Aquesta aposta de Giner com a antepasado comn (com volia el professor Cacho Viu) no ens acaba, per, de convncer del tot. Sigui com vulgui, si el que preocupa sobretot s trobar els culpables de la voladura dels ponts, per tal que una vola-dura semblant no es torni a produir o sigui ms difcil, o almenys, potser, perqu quedi testimoni de les bones voluntats duna altra Espanya que podria haver estat (aquella Espanya governada per entitats no partidistes, prestigioses, que haurien posat en joc nacionalismes liberals, permeables, engrandecedores de una Espaa moderna y polifnica),9 cal ser molt curs perqu tractem amb dinamita. Diu Sotelo, precisament contra Puig i Cadafalch:

    Creo, adems, que la renuncia a este sumando llammosle institucionista por parte del heredero poltico de Prat de la Riba tuvo que ver con el definitivo apartamiento de la vida poltica y cultural del nacionalismo cataln tanto de Pi-joan, primero, como de dOrs, despus.10

    a aquesta qesti, Albert Balcells, Puig i Cadafalch a la Presidncia de la Mancomunitat de Catalu-nya. Els aspectes ms poltics, a Albert Balcells (ed.), Puig i Cadafalch i la Catalunya contempornia, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2003, p.213-232, don treiem la citaci del discurs

    8. Jos Castillejo, Guerra de ideas en Espaa (Filosofa, poltica, educacin), Madrid, Revista de Occidente, 1976, p. 99-100 (citat per A. Sotelo, De Catalua y Espaa, op. cit., p. 317).

    9. A. Sotelo, De Catalua y Espaa, op. cit., p. 325.10. Ibdem, p. 323.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 22 15/3/18 9:27

  • a propsit de francisco giner i josep pijoan 23

    Es tractava, doncs, de la ruptura del corrent de simpatia mtua que lacci de Giner de los Ros havia provocat. Vicente Cacho Viu, a Don Francisco y el nacionalismo cataln, deia que [e]l esfuerzo de don Francisco por conocer y valorar debidamente el nacionalismo cataln suscit, en correspondencia, una corriente de simpata hacia su figura y hacia la Institucin en la minora culta barcelonesa.11 Largument descansa sobretot en el fet que Pijoan havia viscut a Madrid les vicissituds de la creaci de la Junta, i el que all havia aprs li serv per construir primer lIEC, quan Prat lin don loportunitat, i, en un viatge danada i tornada, li serv tamb per posar en marxa el Centre dEstudis Histrics de Roma, que va ser fet seguint el model de lIEC.

    El puente en 1907 es Josep Pijoan. Las relaciones de Pijoan con Maragall se remon-tan a principios de siglo; las que mantuvo con Giner nacen el ao 1905, cuando durante su estancia madrilea, entra en contacto con los hombres del paseo del Obelisco. Tal como dej constatado en su opsculo Mi don Francisco Giner (1906-1910), Pijoan sigui muy de cerca la gestacin de la Junta [...]. Este aprendizaje entre bastidores, con la personalidad de don Francisco informndolo todo [...] fue su equipaje inmediato para la puesta en marcha del Institut, tras llegar a la Dipu-tacin de Barcelona en abril de 1907 Enric Prat de la Riba. Meses ms tarde, en 1910, el Centro de Estudios Histricos tom forma legal lo ha sealado Cacho Viu, aprovechando la experiencia barcelonesa que Pijoan muy vinculado a esas gestiones conoca de primera mano.12

    Ara b, sobre aix caldria, almenys, fer notar quatres coses: la primera, el que Pijoan deia del pensament profund del Maestro i que ja hem citat a lini-ci, s a dir, que all de catalanizar Espaa era impossible; la segona, a propsit de lorigen de les idees de Pijoan; la tercera, una histria no gaire exemplar de com es trenquen els ponts i les paralleles divergeixen; finalment, del joc que es produeix entre massa i llevat i que arrenca una mica abans. Acabem ara la pri-mera, que ja estvem tractant.

    Andreu Navarra ha criticat largument segons el qual Pijoan va canviar el comproms amb Prat i Camb per la seva adscripci espiritual a Giner i els homes de la Institucin Libre de Enseanza.13 Tal com ell mateix reconeix, grcies al treball dAnna Maria Blasco sabem que el moment ms alt de valo-

    11. Vicente Cacho Viu, Don Francisco y el nacionalismo cataln, a En el centenario de la Institu-cin Libre de Enseanza, Madrid, Tecnos, 1977, p. 183.

    12. A. Sotelo, De Catalua y Espaa, op. cit., p. 323.13. Andreu Navarra, Josep Pijoan i el naixement del catalanisme poltic, http://webs2002.uab.

    es/hmic, HMiC (Histria Moderna i Contempornia), nm. ix, 2011, p. 130-138.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 23 15/3/18 9:27

  • josep monserrat molas24

    raci de Giner per part de Pijoan va ser el 1906 (ho demostra lanlisi de les cartes a Maragall daquesta poca), data molt anterior a la de lexpatriaci de Pijoan.14 Daqu resulta, segons Navarra, que linstitucionisme s comple-mentari del catalanisme del nostre autor, no el substitueix ni, encara menys, el canvia per una visi espanyolitzada dels problemes de Catalunya. El que va passar s que les inquietuds espirituals de Pijoan acabaren imposant-se a la seva tendncia intervencionista, sobretot per la influncia de Maragall i de Giner, i aquests dos mestres lacabaren orientant cap a un regeneracionisme espiritual i radical aplicat sobre la societat catalana. Alguns deixebles de Gi-ner, segons el testimoni recollit per Pijoan a Mi don Francisco Giner, creien en una entesa pacfica, en una Ibria federada molt semblant a la imaginada per Prat. Per aix no sn ms que illusions si no es trasllada a una acci poltica concreta. Si baixem a aquest terreny, que s lnic terreny que es pot trepitjar amb els peus, Andreu Navarra es fixa molt b que, a la crtica del sistema de la Restauraci, Pijoan hi afegia la crtica dels diputats de la Lliga, no fos cas: s aquesta crtica del sistema poltic espanyol i de la incorporaci del catala-nisme renovador a tal sistema, el context de la citaci que fiem abans i de la qual ara reprodum el final i la continuaci perqu pot llegir-se de manera diferent:

    Los catalanes no tienen derecho a exigir nada excepcional, porque no han ago-tado el presente rgimen. Sean la levadura que da acidez, levanta y da sabor a la masa! Ya hablaremos de esto de agotar o no agotar el rgimen, pero en lo dems se ve que Maura coincida con Unamuno y Giner. Todos queran que los catalanes colaborasen a la vida nacional imponiendo su espritu. Que fueran al Parlamen-to, en una palabra! Ya han ido, y cul ha sido el resultado? Aumentar la confusin espaola con una legin de diputados tan ineptos e incultos como los de las otras regiones.15

    Lorigen de les idees

    He apuntat ja que no trobo del tot encertat allargar en un fil continu ILE-Giner-JAE-Repblica en parallel i en consonncia amb el fil Mancomunitat-IEC-etc. Exagerant aquest procediment, lenciclopdia gratuta a labast de

    14. Anna Maria Blasco i Bardas, Joan Maragall i Josep Pijoan. Edici i estudi de lepistolari, Barce-lona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1992.

    15. Josep Pijoan, Mi don Francisco Giner, op. cit., p. 78.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 24 15/3/18 9:27

  • a propsit de francisco giner i josep pijoan 25

    tothom no fa ms que posar altaveu a la valoraci que fa de Pijoan un insti-tucionista, aix dentrada, repetint de manera tpica un itinerari inventat: Estudi en Barcelona arquitectura hasta graduarse. Perteneci a la tercera generacin de los educados en la Institucin Libre de Enseanza con la peda-goga krausista, los nacidos entre 1880 y 1890.16 El fenomen s molt ms com-plex i, en laspecte que ara ens interessa, cal anar reproduint els passos menuts, que sn els que marquen els itineraris reals. s el que va fer b, ja fa anys, Jordi Castellanos:

    En levoluci de Pijoan, en efecte, els contactes juvenils amb Llus de Zulueta i Eduard Marquina, lamistat amb Maragall i lisolament posterior al Montseny, semblen marcar-lo de tal manera que, progressivament, les influncies, ms dis-perses, del Modernisme van pesant molt ms que no pas les universitries i tradi-cionalistes. Quan el 1905 aparegui el seu nic llibre de poemes, El canoner, no existeix ja, diria, cap dubte sobre la seva filiaci literria, filiaci que, per dir-ho dalguna manera, podrem qualificar danticarneriana pel que t despontaneista, i de vitalista pel que fa als temes i interessos.17

    En el marc dun estudi on es presenten enllaades les qestions que van aparixer sota una sola frmula (per que desprs han derivat en qestions poltiques, literries, culturals, etc.), Castellanos proporciona, sobre els testi-monis mateixos que sn els escrits de Pijoan, qu s el que Pijoan tenia al cap abans fins i tot de tenir-hi els seus mestres:

    Aix, al temps que la influncia de Torras i Bages es trasllada sobre el grup carne-ri, Pijoan abandona Barcelona i marxa a estudiar a Itlia en una frentica acti-vitat destudis, llensant conceptes falsos i prejudicis amb que se mhavia nodrit desde petit, y esforsantme pera conquistarme quan menys un superficial barns de cultura moderna [1902]. En la tria dItlia com a centre de formaci hi ha, sens dubte, una ruptura amb lantiacademicisme dels modernistes (que havien canviat Roma per Pars) i, probablement tamb, el fet que Itlia era el lloc adequat per estudiar lhumanisme i el renaixement que el preocupaven. Lestada a Itlia reper-cutiria en ladquisici duna clara conscincia, sorgida de lestudi de les civilitza-cions clssica i renaixentista, del fet que la cultura no s un producte individual, sin collectiu i que, com a tal, necessita organismes i associacions adients in-destriables del poder poltic per tal dexistir: Ciutat, no sers ciutat, si no tens

    16. https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Pijo%C3%A1n [consulta: 29/8/2016].17. Jordi Castellanos, Josep Pijoan i els orgens del catalanisme, Els Marges, nm. 14, 1978,

    p. 44.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 25 15/3/18 9:27

  • josep monserrat molas26

    el teu lloch ahont lesperit colectiu sapliqui a la investigaci cientfica. El pro-blema institucional i educatiu inherent a aquesta preocupaci s la causa, i no pas lefecte, de la seva anada a Madrid, per tal de contactar amb don Francisco Giner de los Ros. Pijoan va mantenir contactes amb Carner durant la seva esta-da a Itlia, per els seus camins sn diferents dels carnerians, uns camins que marcaran ben determinats els camps dacci cultural en el moment que es rein-corpori al pas.18

    Les causes (el problema institucional i educatiu) precedeixen els efectes (la seva anada a Madrid). En aquest sentit, un dels aspectes que dificulta ms lacla-riment sobre aquest moment de la histria recent s ls dels termes moder-nisme i noucentisme, perqu, la veritat, aquests noms no ens ajuden gaire, ans al contrari. Fa bo, doncs, de recomanar el text El Noucentisme: assaig de revisi de les seves circumstncies histriques, de Jordi Casassas.19 La seva revisi porta a una anlisi del Noucentisme des de la histria general que li permet repensar la cronologia de la irrupci del segle xx en la realitat catalana, assi-milar-la a la del seu entorn europeu i no haver de dependre de la visi localista que posa el dentell del nou-cents en la crisi colonial del 1898.20 Casassas mos-tra que la complexitat del fenomen va ms enll de la formulaci cultural i no es comprn sense entendre que es tracta dun corrent volitiu i intervencionis-ta, i que no podr obviar, doncs, la relaci amb la poltica, en aquest cas con-cret, el posicionament poltic que el catalanisme anir emprenent al llarg dels dos primers decennis del segle xx. No podr limitar-se al corrent esttic, cultu-ral o literari, sin que haur de sintonitzar amb un moviment social que fa el pas a la poltica perqu tant el corrent sociopoltic com el sociocultural coinci-deixen en la idea fora duna reforma cultural feta des de lintervencionisme i el dirigisme que es tradueix en intervenci educativa i poltica. Aquest aigua-barreig no sempre tingut en compte ha perms que lestudi del Noucentisme i la valoraci dels seus protagonistes hagi estat camp de batalla dinteressos ben diferents i paradoxalment contraposats. Cal dir que lxit incontestable de la belligerant operaci propagandista del Noucentisme, des del periodisme dOrs

    18. Ibdem, op. cit., p. 44. Les citacions de Pijoan pertanyen a: J. Pijoan, Les obres pstumes de Mossen Cinto Verdaguer, La Veu de Catalunya (14 mar 1906), i J. Pijoan, Les academies catalanes, La Veu de Catalunya (28 mar 1906). Vegeu, respecte a aquesta qesti, Josep Pijoan, Poltica i cultura, a cura de Jordi Castellanos, Barcelona, 1990, (Biblioteca dels Clssics del Nacionalisme Catal; 25), amb atenci a la introducci, Josep Pijoan: ideologia, potica i acci, p. v-1.

    19. Jordi Casassas Ymbert, El Noucentisme: assaig de revisi de les seves circumstncies histriques, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, 2015.

    20. Ibdem, p. 10.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 26 15/3/18 9:27

  • a propsit de francisco giner i josep pijoan 27

    al cartellisme dObiols, tamb ha contribut a aquest contagi polmic. Les paradoxes de les recuperacions del Noucentisme han implicat, per exemple, recuperar el seu vessant cultural per combatre lherncia del seu vessant poltic, o usar la memria dels seus xits poltics per neutralitzar i descontextualitzar la histria ideolgica i cultural.

    De lanlisi del professor Casassas voldria destacar la inserci del Noucen-tisme en el marc intellectual de la Mediterrnia contempornia (fonamental-ment, Frana i Itlia). Lestudi de leix cultural a partir de levoluci de les re-vistes de lpoca demostra el pendent poltic que seguiren amb ms o menys xit en cada cas, per que era ineludible. Pel que fa al que ara tractvem, el nucli fonamental del moviment el defineix Pijoan el 1906 quan fa referncia explcita a leducaci i a lenquadrament de les classes mitjanes rere el projecte catalanista.21

    Una histria no gaire exemplar

    Amb la caiguda, el 1909, del Govern Maura i, amb ell, del ministre dInstrucci Pblica, Rodrguez San Pedro, es va obrir una etapa en qu es van poder dur a terme algunes de les iniciatives pensades en el moment de constituci de la Junta de Ampliacin de Estudios, com ara el Centro de Estudios Histricos, que, com la Junta, va tenir un paper rellevant almenys fins a la dictadura de Primo de Rivera. El Centro de Estudios Histricos, que havia docupar-se de les cincies humanes i socials, va crear-se el 1910 juntament amb la Residencia de Estudiantes, lInstituto Nacional de Ciencias Fsico-Naturales, lAsocia-cin de Laboratorios i lEscuela Espaola para Estudios Arqueolgicos e His-tricos en Roma. En el cas del Centro de Estudios Histricos, el protagonisme lhavien de tenir les seccions (Histria, Art, Filosofia, Filologia, Dret), les quals depenien de la Junta, que en triava els responsables.22

    21. Ibdem, p. 20.22. Vegeu sobre el CEH, per exemple, el treball de Jos Mara Lpez Snchez, El Centro de

    Estudios Histricos: primer ensayo de la Junta para Ampliacin de Estudios en trabajos de investiga-cin, a Octavio Ruiz Manjn i Alicia Langa, Los significados del 98. La sociedad espaola en la gnesis del siglo xx, Madrid, Universidad Complutense de Madrid / Biblioteca Nueva, 1999, p. 669-681. Vegeu tamb Manuel Espada Burgos, La Escuela Espaola de Historia y Arqueologa en Roma: un Guadiana junto al Tber, Madrid, CSIC / Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 2000, ms just respecte al paper que va tenir Pijoan.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 27 15/3/18 9:27

  • josep monserrat molas28

    A lempara del Centro de Estudios Histricos es va crear el mateix any la Escuela Espaola, que havia de tenir la seu a Roma i shavia de dedicar a lar-queologia i la histria. La peculiaritat daquesta escola s que era una iniciativa sostinguda alhora per la Junta i per lIEC, com a mostra de la collaboraci que Pijoan considerava realitzable. La pgina web de lEscuela, avui, presenta com a responsable de la iniciativa Rafael Altamira, perqu, a partir del segon con-grs internacional dhistria celebrat a Roma el 1903, es valor la convenincia destar present a Itlia per poder accedir a lampli fons documental situat en aquell pas i conixer de primera m el desenvolupament de lart i la histria espanyola en la seva relaci amb la cultura italiana. Laltre nom que sesmenta s el de Ramn Menndez Pidal, que en va ser el primer director. LEscuela es va establir al Palazzo di Monserrato.

    Cal, per, considerar aquesta histria des de laltre protagonista, Josep Pi-joan, perqu aix pot ensenyar-nos alguna cosa sobre els parallelismes, les ruptures i lexclusivisme catalanista. Recomano molt la lectura dels magn-fics retrats de laventura de Pijoan en la constituci de lEscuela de Roma que es troben a les memries de Josep M. de Sagarra, de Gaziel, en un dels Home-nots de Pla, aix com la molta informaci que hi ha en la correspondncia de Jos Castillejo. En tots ells queda molt clar que el projecte de lEscuela era una collaboraci entre la Junta i lInstitut dEstudis Catalans, tant pel que feia a la concepci com pel que feia al sosteniment econmic. Fixar-nos en el detall ens permetr veure que tot estava entrebancat des de linici i, si b era certa lopo-sici dun sector de la Lliga a enviar becaris a lestranger, posici defensada per Puig i Cadafalch que no va triomfar, tamb ho s que lopini negativa sobre ls de la llengua catalana va significar, per altra banda, un entrebanc, en aquest cas reeixit en el seu objectiu.

    La sntesi ms recent a propsit del paper que tingu Josep Pijoan s la que han fet Pol Pijoan i Pere Maragall en un molt bon estudi: Josep Pijoan: La vida errant dun catal universal.23 Concretament, hi dediquen tot un extens apartat: LEscuela Espaola en Roma. All es pot resseguir lanar i venir de Pijoan per poder crear una instituci en la qual havia posat molta illusi i per a la qual va haver dusar tota la seva m esquerra, per amb un resultat que personalment no li va ser gens satisfactori. Afegides a les diverses qestions materials que sempre urgien i no posaven pas les coses fcils, sen destaquen dues que no ho eren pas, de materials: una, la poca sintonia personal amb els representants de

    23. Pol Pijoan i Pere Maragall, Josep Pijoan. La vida errant dun catal universal, Barcelona, Ga-lerada, 2014, esp. p. 77-104.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 28 15/3/18 9:27

  • a propsit de francisco giner i josep pijoan 29

    lEstat en la instituci, tant el director, Menndez Pidal, com el personal de lambaixada a Roma. Sobre Pijoan recaigu lacusaci de catalanista, que va ser suficient per minar tot el seu projecte. Laltra qesti que va enverinar el projecte va posar en dubte el que havia de ser el signe de la collaboraci, a saber, que part de les publicacions de lEscuela treballs erudits sobre escrits medievals, sobre art i sobre arqueologia, fruit dels becaris investigadors cata-lans es poguessin publicar en llengua catalana. Res daix, sin tot el contra-ri: fou encarregat a Pijoan que vetlls perqu aquest acord implcit no fos ni tan sols formulat com a petici quan es plantej la publicaci dels primers treballs. En aquest sentit, cal llegir lexigncia de Castillejo, el bon amic:

    Tambin quisiera que no olvidara usted hacer esfuerzos por apartar de esta casa toda sombra de discordias regionalistas y que obligue usted con mano dura a los catalanes a llevar su tolerancia hasta la magnanimidad.24

    Vos, Maestro, poned la levadura

    La trobada amb la Institucin ja shavia fet amb Joan Maragall. Un estudi de les relacions entre Maragall i Giner de los Ros constitueix un captol de les que el nostre poeta va sostenir amb les figures del 98 espanyol. (El llibre del professor Sotelo pot ser una molt bona introducci respecte a aquesta qesti.)25 Eugeni dOrs es demanava en certa ocasi com era que Maragall tenia al seu despatx un retrat de Giner, i ho atribua al krausisme de Maragall. Per a Ors, Maragall a la seva manera, a la seva potica i piadosa manera, fou un krausista.26 La trobada amb Giner va suscitar dos articles de Maragall sobre educaci, de la primeria del

    24. David Castillejo, Epistolario de Jos Castillejo, Madrid, Castalia, carta del 22 de novembre de 1911, citada per Pol Pijoan i Pere Maragall, Josep Pijoan, la vida errant dun catal universal, op. cit., p. 91.

    25. Sobre aquesta qesti, vegeu Isabel Vilafranca, La influncia del krausisme a Catalunya, Temps dEducaci, nm. 37, 2009, p. 39-50; i tamb Conrad Vilanou, Catalua y la Institucin Libre de Enseanza, a La Institucin Libre de Enseanza y Francisco Giner de los Ros. Nuevas perspectivas, vol. 2, La Institucin Libre de Enseanza y la cultura espaola, Madrid, Fundacin Francisco Giner de los Ros / Institucin Libre de Enseanza, 2013, p. 319-327.

    26. [Eugeni dOrs] Xnius, El krausismo de Maragall, Espaa, 26 de mar de 1915, p. 7, repro dut aLa Lectura, vol. 2, Madrid, 1915, p. 189: Haba, en el despacho del exquisito burgus Juan Maragall, cuatro retratos. Sobre la chimenea, los de su padre y de D. Juan Ma, patrn de sus comienzos periods-ticos. En un ngulo, una cabeza de Unamuno, con una dedicatoria en el lugar de la corbata. En el centro de uno de los muros, la ampliacin de una instantnea en la que apareca D. Fran cisco Giner de los Ros cascando un huevo. Por qu haba colocado as Maragall el retrato de D. Francisco Giner? Porque Ma-ragall fue, a su manera, a su potica y piadosa manera, un krausista.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 29 15/3/18 9:27

  • josep monserrat molas30

    1906: El maestro y el padre (el maestro era Giner) i La levadura. En aquest darrer, Maragall volia saber cuando lleguemos a ser un pas civilizado, qu le-vadura le vamos a poner para que fermente, de qu color vamos a vestir nuestra serenidad. Convenut del valor del mestre, afegia:

    Vs, maestro, que sois andaluz, que educis a la juventud en Madrid, que vivs mucho en Galicia y Portugal os es bien conocido, y tenis una ntima predileccin por Catalua, y recorris con amor y luz de entendimiento toda la pennsula desde las soledades de los pastores en cuyas cabaas dorms, hasta los museos en que deleitis vuestro sentido del pasado y los centros sociales en que sois educador del porvenir; vos, maestro sin nombre, poned la levadura.27

    Doncs b, si cal aprendre una lli, potser s aquesta: si s que ens hem de seguir admirant que entre els uns i els altres encara no hagin trobat el llevat i no hgim fet ms que anar menjant pa zim. A mi, ja no mestranya.

    27. Joan Maragall, La levadura, Obres completes, vol. 2, Obra castellana, Barcelona, Selecta, 1981, p. 716.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 30 15/3/18 9:27

  • Vidas y silencios en Francisco Giner de los Ros y Antonio Machado.La filia potica de la pedagogaDaniel Izquierdo ClaveroUniversitat de Barcelona

    Muri?... Solo sabemos que se nos fue por una senda clara,dicindonos: Hacedmeun duelo de labores y esperanzas.

    A. Machado, Poesas completas,A don Francisco Giner de los Ros

    Introito

    Cuando, all por el mes de julio de 2015, los organizadores del seminario me propusieron, con su generosidad habitual, la idea de redactar un pequeo texto que glosara la figura de don Francisco Giner de los Ros, luego de titubear so-bre si seguir o no lo aconsejado por la cordura, les dije que s. No por lo que yo, pobre de m, pudiese aportar al polidrico resplandor humano e intelec-tual del maestro rondeo (que es nada, si no menos), acept con la esperan-za de salir indemne del duelo psquico entre el bellsimo verso lamartiniano admiremos el mundo a travs de lo que amamos (Lamartine, 1950) y la ido-latra que siento hacia la personalidad y la obra pedaggica de Giner, gozo de amor sin mesura (Salvat-Papasseit, 1988: 110). El hecho es que el s, de camino a casa, se fue despeando por el insano abismo de la mente y, ya descoyuntado, ofreci sus entraas al quebrantahuesos de la lucidez. Al considerar un instan-te ante quin deba aventar mis palabras, en qu contexto, en qu lugar, aque-lla afirmacin imprudente acab por trastocarse en pnico, el pnico en deli-rio, el delirio en silencio (un silencio obstruyente, ya placentario), el silencio en temblor, el temblor, ay!, en escritura.

    A veces, las palabras maceran en la piel (la escritura) aquello que ms tarde lican los textos en la redoma del lector. Entre el ser que gesta (escribi-dor) y el ser que lee (en una simbiosis quijo-sanchesca sin parangn), el tiem-po va abrindose camino y a la par alquitrana la incierta esttica de la recep-

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 31 15/3/18 9:27

  • daniel izquierdo clavero32

    cin,1 ese cognitivo que alberga a la razn cuando la fra intemperie de una mirada limpia deja en su piel, una piel que es la nuestra, la cuerda quemazn2 de la paideia lrica, acaso su identidad.

    Pero no voy a adentrarme aqu en los boscajes abstrusos del logos poemti-co, ese interregno etreo que deifica a los hombres cuando suean y los indi-genta cuando reflexionan (Hlderlin, 1998: 26). Ni voy a sentarme en el claro del bosque zambraniano a distinguir al vuelo las voces de los ecos, como haca el poeta Antonio Machado en su poema inaugural.3 Mi empresa es ms banal y, a la par, ms factible: recoger el guante de los organizadores, asomarme si-quiera someramente al brocal de la segunda mitad del inteligible4 siglo xix espaol, seguir en la distancia la bioluminiscencia krausista de don Francisco Giner de los Ros, los aleteos y vuelos de su Institucin (la Institucin Libre de Enseanza), acampar en las huellas de sus hijos, nietos y bisnietos pedaggicos, detener el odo en la msica silente que don Giner gest. Detener el odo y expandir, en la era de mi texto vaco, el polen libreinstitucionista, su humano pentagrama. Y regresar al silencio. Ese silencio necesario donde maduran las palabras, su verdad.

    Como gran poeta que era, Paul Valry lo saba: cada tomo de silencio | es la posibilidad de un fruto maduro (Valry, 1980). Y lo supo Giner, don Fran-cisco Giner de los Ros. Su vida y obra es un canto a esa floracin odiseica que, en pedagoga, emprenden las palabras en su silenciar. A l van las astillas de este silencio desencuadernado. Mi laica devocin.

    Una tmida aproximacin al mundo desde la barbacana de su biografa

    La historia, escribi Schopenhauer, no es otra cosa que el largo, arduo e in-trincado sueo de la humanidad (Schopenhauer, 2004: 427), pero hay hom-bres antorchas (el propio Schopenhauer era uno) que vierten luz sobre ese sueo tan humano; hay obras personales que iluminan las sombras, mitigan el

    1. Guio al libro homnimo. Vase Vodicka (1989), pp. 55-63. 2. Evocamos aqu el ltimo verso de la primera estrofa de la Oda a la crtica nerudiana, a saber:

    Yo escrib cinco versos: | uno verde, | otro era un pan redondo, | el tercero una casa levantndose, | el cuarto era un anillo, | el quinto era | corto como un relmpago | y al escribirlo | me dej en la razn su quemadura (Neruda, 2005: 52).

    3. Vase Autorretrato en Machado (1965), p. 11.4. Acpteseme el guio al monumental, inteligente y audaz ensayo de Julin Maras La Espaa

    inteligible. Razn histrica de las Espaas (2005).

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 32 15/3/18 9:27

  • francisco giner y antonio machado 33

    negror y, acaso lentamente, ensanchan la caverna la perdurable caverna de Platn5 y, al mirar (en su mirar late el mundo), lo fotografan.

    El 2 de enero de 1839 Louis Daguerre toma la primera fotografa terrestre de la Luna. Ocho meses ms tarde exactamente el 10 de octubre de ese mismo ao, a algo ms de mil ochocientos kilmetros de distancia, en Ronda (Mlaga), Bernarda de los Ros Rosas (1810-1865)y Francisco Giner de la Fuente (1819-1890) daban a luz a un beb (nuestro protagonista de ahora en adelante) llamado a extraer, con el daguerrotipo de la palabra pe-daggica y la auctoritas de su conducta ejemplar, uno de los positivados de la eticidad humana ms loables que se han revelado nunca. Porque Francis-co, don Francisco Giner de los Ros, ese seor que segn Po Baroja senta gran entusiasmo por la pintura y un inexplicable cierto desprecio por la lite-ratura y la msica (Baroja, 2006: 158), fue, a lo largo y ancho de los setenta y seis aos que vivi, un aleph didasclico, la palanca humana con la que cualquier Arqumedes (verbigracia, la Segunda Repblica espaola) se atre-vera a mover el mundo. Y a su modo lo movi. Implant toda una pedago-ga. Pero vayamos al asunto. Sin dejar la luna que fij Daguerre, sigamos con los pies en la tierra.

    Deca Voltaire, al respecto de los azares, que toda casualidad es, mal que nos pese, la causa ignorada de un efecto desconocido. Yo no s qu razones lgicas (si son lgicas y existen) auxilian las serendipias que a menudo apun-talan, como axones recnditos, la persistencia daliniana de la microhistoria, pero algunas veces, en el divn de las palabras, me agrada trazar sinepsias literarias entre hechos fugaces cuasi paralelos que a menudo cruzan como estrellas fugaces el cielo de la Historia. Por esos azares acientfi-cos, sin filiacin ni nombre, el mismo ao en que Giner naci llegaron a Espaa las Escuelas Normales.6 Entre dendrita y axn, dejo mediar la hiedra caprichosa del tiempo y espero unos meses para asistir al nacimiento (el 13 de enero de 1840) de Gumersindo de Azcrate, futuro catedrtico de Legisla-cin en la Universidad Central y partenaire de don Francisco Giner en esa promesa desencadenada que fue y ser su Institucin. Otro azar, cuya aten-

    5. Vase Platn (1986), pp. 338-350.6. Bajo la direccin del pedagogo zamorano Pablo Montesinos Cceres (1781-1849), y aprovechan-

    do los vientos a favor del Plan de Instruccin Pblica (1836) auspiciado por el duque de Rivas (el minis-tro poeta, ngel de Saavedra, 1791-1865), se inaugura el 8 de marzo de 1839 la primera Escuela Normal de Espaa. Hasta la Ley de Instruccin Pblica del 9 de septiembre de 1857, la famosa ley Moyano, las pretensiones neopedaggicas no quedan legalmente legitimadas.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 33 15/3/18 9:27

  • daniel izquierdo clavero34

    cin fluyente rebasa con creces las fuerzas de mi texto y acaso del escriba. Pero volvamos al misterio y el esqueleto biogrfico del maestro Giner. Deje-mos al neonato Azcrate e intentemos un salto de ocho aos sobre la inena-rrable Espaa de 1848.

    En esa poca, el pber Giner es alumno de segunda enseanza en el colegio gaditano de Santo Toms. No sabe que es Giner de los Ros, que su estela di-fana abrir en canal el cuerpo acartonado del espritu crtico, la reflexin mun-dana, la psique vivencial donde transpira y suea la pedagoga, pero a nadie oculta su frrea brillantez. Tres aos ms tarde (1851), requerido por los estu-dios de bachillerato, contina formndose en el Instituto de Alicante, donde al ao siguiente (1852) se grada en Filosofa. Empieza ahora en lo cogniti-vo su etapa claramente inaugural. Se traslada a Barcelona con la intencin de prepararse para estudiar Derecho: jurisprudencia. En esa ciudad conocer al filsofo Francisco Javier Llorens (1820-1872) y pronto ser engullido por su pen-samiento y el crculo concntrico de sus admiradores. Espaa, a esas alturas de su vida, es un pas deshilachado y clerical en el que an regurgitan las brasas revolucionarias encendidas por la periclitada Guerra de la Independencia (1808-1814). Un pas que no puede silenciar los alisios renovadores que soplan en Eu-ropa. En esa turbamulta contradictoria, el joven Giner de los Ros decide en 1853 trasladarse a Granada, en cuya universidad se licenciar en Derecho y empezar a leer los trabajos de Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832), autntico rudis materia de su pensamiento posterior y, por ende, de su obra. La crislida Giner empieza a vibrar.

    Juventud: relmpago entre dos obscuridades

    Sabemos adnde vamos y de dnde venimos. Entre dos obscuridades un relmpago.

    V. Aleixandre, Poesas completas

    Giner de los Ros sabe bien de dnde viene y empieza a saber hacia dnde quiere ir y hacia dnde va. Tiene diecisiete aos y, como tantos jvenes con inquietudes culturales entonces, se instala provisionalmente en Madrid, en el nmero 60 de la calle Mayor. Pronto volvera a la ciudad de la Alhambra, barcaza anclada entre la luz mozrabe y la nvea monumentalidad de Sierra Nevada. All colaborar con la Revista Meridional, iniciar la vida social y dndole la razn a Po Baroja se iniciar en la pintura, ms como va ca-trtica (contemplativa) que como modus vivendi de la visceralidad: la que mue-

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 34 15/3/18 9:27

  • francisco giner y antonio machado 35

    ve a los artistas. Tiene poco pasado tras de s7 y an le resta desprecintar la ms fructfera la ms tumultuosa parte de su vida.

    Sevilla ser un lugar clave para iniciar ese desprecintado. Como tantas gen-tes, ha llegado a la ciudad del Guadalquivir de viaje, pero allende los descubri-mientos que todo viajero hace all donde va, uno en concreto marcar su vida (en lo intelectivo): el Curso de Derecho NaturaldeHeinrich Ahrens (1808-1874). Traducido a la sazn por Ruperto Navarro Zamorano, catedrtico de Derecho Romano, el joven Giner ver ante s los puntos y comas de una nueva cosmovisin jurdica postulante de una axiologa universal humana anterior (y superior) a cualquier ordenamiento jurisdiccional. Deslumbrado por esa teora claramente jusnaturalista, su mente en formacin pronto decantar las desi-nencias entre el derecho natural, el derecho positivo conjunto de normas jurdicas escritas por el rgano estatal que ejerce la funcin legislativa (RAE, 2014: 729-730) y el derecho consuetudinario conjunto de normas jurdi-cas no escritas de obligado cumplimiento por mor de la costumbre (RAE, 2014: 729-730), a favor del primero. El esqueleto epistemolgico gineriano se empieza a fraguar. Regresa a Madrid.

    Giner ya no es el muchacho malagueo que hurgaba en la filosofa y el derecho desde la orilla de la primersima juventud. Tiene veinticuatro aos. Sigue siendo insultantemente joven, pero ya ha completado sus estudios uni-versitarios y se ocupa ex aquo como agregado diplomtico del Ministerio del Estado y de sus clases en la Universidad Central. Precisamente all, en la uni-versidad, entabla amistad con Julin Sanz del Ro (1814-1869), principal vale-dor del pensamiento krausista en Espaa. Don Francisco Giner de los Ros ver en l un maestro y, como buen discpulo, se dejar alumbrar.

    Asume la doctrina krausista y se aferra a sus dicterios como Ddalo a sus alas. Imitando a caro (a un caro consecuente) imita al padre y ve en los aires krausistas la manera de alzarse siquiera unos metros sobre la anquilosada realidad de su patria, de aproximarse al Sol europeo y, sin caer, pensar. Pero cae. Ya lo veremos. El ministro canovista Manuel Orovio se encargar. Mas no adelantemos acontecimientos.

    En el ao 1863, Giner, que conocer a Fernando de Castro (1814-1874) y Gumersindo de Azcrate, no es ajeno a la bipolarizacin entre engendrar una agrupacin liberal y las contracciones de reaccin conservadora e inspiracin neocatlica.8 Pero, como es bien sabido, optar como profilaxis por la

    7. Alusin a la cita picassiana: La calidad de un pintor depende de la cantidad de pasado que lleve consigo.

    8. Vase Progreso y revolucin en Carr (1966), pp. 254-296.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 35 15/3/18 9:27

  • daniel izquierdo clavero36

    va acadmica. Se doctora en Derecho. Avanza 1865. Frecuenta elAteneoy el Crculo filosfico de la calle Caizares. El 9 de octubre muere su madre, Ber-narda de los Ros.Transido de dolor, retoma las riendas de su vida, revierte el apunte que noventa aos ms tarde anotara Pavese en su diario turins: es verdad que sufriendo se puede[n] aprender muchas cosas (Pavese, 2005: 130). Lo malo es que, al haber sufrido, hemos perdido fuerzas para servirnos de ellas y meses despus (1866) da a la imprenta su primer libro, Estudios litera-rios, y gana por oposicin la ctedra de Filosofa del Derecho y Derecho In-ternacional de la Universidad de Madrid, de la que toma posesin en 1867. Tena veintiocho aos. Los mismos que el romntico Mariano Jos de Larra cuando, un 13 de febrero de 1837 (en el tercer piso del nmero 3 de la calle Santa Clara), se quit la vida. No hay en ese tiempo una Dolores Armijo que precipite al prometedor Giner de los Ros en brazos de Caronte. Solo un en-torno estatal social y polticamente enrarecido. En esos veintiocho aos (los que median desde su nacimiento al momento presente) Espaa ha dejado atrs la primera de las tres guerras carlistas (1833-1840), entronizado a dos reinas (la regente Mara Cristina e Isabel II), sufrido revueltas (verbigracia, la barcelonesa contra la ley arancelaria encabezada por Abdn Terradas en 1842), alternancias abruptas, descontentos populares y una desamortizacin civil: la de Madoz (1855). Para ms inri, por si los climas internos no estuviesen sufi-cientemente malheridos, estalla en 1859 una guerra con Marruecos que apla-car el general Prim un ao despus. Allende estos asuntos, al otro lado de los mares los vientos tampoco soplan bien. En 1865 las tropas espaolas abando-nan Santo Domingo y el otrora imperio ultramarino ya no se aguanta en pie. El caso es que, mutatis mutandis, el agror ancestral que anuda y coagula el descontento histrico en las catacumbas de la resignacin alcanza su mximo esplendor. El resultado no se hace esperar: la septembrina. Nuestra pequea y local Revolucin francesa.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 36 15/3/18 9:27

  • francisco giner y antonio machado 37

    Giner: el buscador de estrellas. La esperada presencia

    La voluntad es pobre cuando le falta el aire en que mover los brazos y buscar las estrellas. [...]

    Voy contigo a m solo | para volver a ti. | Qu limpio tu recuerdo, | tu sosegado pecho | entre tus manos, | y tu nombre saltando | entre las rocas | [...] dulce voz, | esperada presencia!

    F. Giner de los Ros, La rama viva y otros poemas9

    Septiembre de 1868. Un levantamiento inicialmente gestado en Cdiz va ex-tendindose como una marea bioluminiscente por toda la pennsula. La reina Isabel II es destronada. Empieza el llamado Sexenio Democrtico (1868-1874): un brusco impacto de la falla del siglo xviii peninsular que produjo un sesmo descomunal sobre el atrabiliario siglo xix espaol.

    Atrs quedan los descontentos contra el rgimen monrquico isabelino, los araazos de la crisis la primera crisis del capitalismo espaol de 1866, augu-rada por la debacle del textil cataln, vctima de la carencia algodonera propi-ciada por la Guerra de Secesin norteamericana, las codicias internas pro-pias de un pas deshilachado que haba convertido la vida civil y, por extensin, el Estado en una prtesis mundanal de la sacrista. 9

    En esa atmsfera, el Sexenio Democrtico (o Revolucionario) viene a drenar los ventrculos anquilosados de la gobernanza y, a lo largo de un intestino tem-poral que unir el primer gobierno provisional del Sexenio (1868-1874) con la Primera Repblica, limpiar la casa10 (la casa campesina que es Espaa con rela-cin a Europa) haciendo escala (para solaz de los monrquicos) en el fugaz rei-nado de Amadeo I de Saboya, entre el 16 de noviembre de 1870 y el 11 de febre-ro de 1873. Entre las muchas telaraas que esos nuevos aires desintegrarn, est sin duda el Decreto legislativo del 22 de enero de 1867 y, dos aos antes, la

    9. Excuso decir que los versos pertenecen al sobrino nieto de don Giner de los Ros. Comparti nombre e insignes apellidos pero, en su caso, la vida lo llev por la edicin. Fue uno de los ltimos en rescatar la revista Litoral en el destierro. Consagr su vida a la poesa con obras como La rama viva (1940), Pasin primera (1941), Poemas mexicanos (1958), Llanto con Emilio Prados (1962) y Ele-gas y poemas espaoles (1966). Sufri exilio en Chile y en Mxico. Naci en Madrid en 1917 (dos aos despus de morir su to) y muri en Njar (Mlaga), en 1995.

    10. Alusin al tema del cantautor aragons Jos Antonio Labordeta Regresar a la casa: Regresa-r a la casa | la casa de mi padre | abrir las ventanas | y que las limpie el aire | que limpie la esperanza | que arrastre los recuerdos.... Vase Labordeta (1977).

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 37 15/3/18 9:27

  • daniel izquierdo clavero38

    axiologa caciquil que ampara y propicia vergonzosas represiones como la ocu-rrida en el transcurso de la tristemente famosa Noche de San Daniel.11 La cues-tin es que el susodicho decreto, obra directa del ministro Manuel Orovio (mi-nistro de Fomento por aquellos das), abrir un autntico cisma universitario y sacar a don Francisco Giner de los Ros de su crislida acadmica.

    Algunos de los profesores ms emblemticos de entonces se ven separados de sus ctedras por arte de birlibirloque legislativo. A saber: Julin Sanz del Ro, Fernando de Castro, Nicols Salmern y Emilio Castelar. Giner de los Ros, ante tal despropsito, no cruzar los brazos. Toma partido. Tanto es as que se soli-dariza con ellos y tal empata lo precipita, tambin a l, en la suspensin. En mayo de ese mismo ao de 1868 se ve separado de su reciente ctedra. Mas no hay tormenta eterna, y esta en concreto se diluye en breve gracias al oportu-no cambio poltico que introduce la Revolucin. Gracias a la intercesin del nuevo ministro Manuel Ruiz Zorrilla, se rehabilita en sus cargos a los catedr-ticos sancionados. Evidentemente, tambin a don Francisco Giner. Pero no acaba ah el asunto. Aunque tibiamente, llega la ansiada libertad de enseanza. Autntica conditio sine qua non de la paideia real. Y el maestro Giner maes-tro en toda la extensin de la palabra seguir nutrindose en la ubre krausis-ta, seguir militando en la seccin ms crtica, librepensadora, cordial de la dicotoma. Porque, en esa poca siquiera revolucionaria, Espaa habita un corazn bipartito en el que ningn ventrculo oculta su cosmovisin particu-lar. Tampoco durante el Sexenio, verdadero laboratorio democrtico y liberal que los krausistas no desaprovechan.

    Inauguran su tiempo de mxima oportunidad: conferencias en el Ateneo de Madrid, iniciativas para la educacin de la mujer, extensin universitaria, refor-mas penitenciarias, clases a las clases desfavorecidas. Giner de los Ros experi-menta el relevo entre los krausistas primognitos (Fernando de Castro y Julin Sanz del Ro) y sus discpulos. En ese nterin, Giner de los Ros experimenta cierta decepcin pero no tira la toalla. Y no la tira cuando en 1874 la defuncin de Fernando de Castro pone fin al experimento krausista soado por Julin Sanz del Ro y, en una de las serendipias ms funestas de la historia contempo-

    11. Tratar de glosar a grandes trazos esta Noche de San Daniel o Noche del Matadero. Da 10 de abril de 1865. La Guardia Civil, junto a sendas unidades de infantera y de caballera, reprimen sangui-nariamente a unos estudiantes de la Universidad Central madrilea que haban organizado una serena-ta en la Puerta del Sol en apoyo a su rector, el profesor Juan Manuel Montalbn, recientemente desti-tuido (7 de abril) por haber hecho odos sordos a la orden del general Narvez (lder del partido moderado) de expulsar de su ctedra a Emilio Castelar. Estos acontecimientos, que por una cuestin de espacio no podemos explicar aqu en su justa proporcin, estaran en la base del ya aludido cisma pro-piciado por el decreto de Orovio de 1867.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 38 15/3/18 9:27

  • francisco giner y antonio machado 39

    rnea, coincide el entierro del maestro de Castro (el 7 de mayo de 1874) con la entrada del general Serrano por las calles de Madrid: el baldn definitivo que sepulta el oasis del Sexenio Democrtico mas no el latido reformador de Giner.

    Giner es ya lder indiscutido del movimiento krausista, de todas las perso-nas que, a travs de esa filosofa, intentan y auspician una transformacin so-cial y poltica. Como todo soador con los pies en el suelo necesita una horma social adaptada a sus miras. La realidad poltica espaola que traer consigo la Restauracin contrae su pie y lo incomoda. Semejante desencuentro genera roces insalvables entre el poder poltico y los dirigentes del krausismo, que marcarn la trayectoria de don Francisco Giner.

    Como buen reformador tratar de activar sus ansias transformadoras to-mando como punto de activacin la fuerza innata que l le otorga a la ensean-za y a su ejercicio en libertad. Semejante propuesta arrancar en los momen-tos gensicos de la Restauracin con un fracaso inicitico. Los intentos canovistas por restablecer un rgimen poltico de convivencia y reconocimiento gradual de los logros del Sexenio derivan en enfrentamientos frontales con los sectores krausistas, lo que da lugar a una inevitable y cuasi anunciada rup-tura. De hecho, la animadversin recproca produce la quiebra definitiva en la primavera de 1876, origen de la llamada Segunda Cuestin Universitaria.

    Unos meses antes (el 26 de febrero de 1875), siendo presidente del consejo ministerial Antonio Cnovas del Castillo y ministro de Fomento nueva-mente el desacertado Manuel Orovio Echage, se decreta la obligatoriedad de presentar ante el ministerio los programas de las asignaturas para su apro-bacin, junto a una circular interna que insta a los rectores a pedir a sus cte-dras los temarios que imparten en sus aulas. Una finalidad censora vertebra tales auditoras: impedir que, en las lecciones profesorales, se agazape la som-bra de la ms mnima disonancia contra el discurso monrquico constitucio-nal, las buenas maneras preestablecidas, el dogma catlico y la sana moral. Los sectores ms progresistas y crticos de la Universidad, que no estn dispuestos a permitir la mengua de su ansiada libertad de ctedra, no tardan en oponerse al decreto y plantar su estandarte desobediente.

    Dos profesores de la Universidad de Santiago de Compostela, Augusto Gon-zlez de Linares (profesor de Historia Natural) y Laureano Caldern (profesor de Farmacia y Qumica Orgnica), seguidos solidariamente por Nicols Salme-rn (catedrtico de Metafsica de la Universidad de Madrid), Gumersindo de Azcrate (profesor de Legislacin Comparada de la misma universidad), Toms Andrs y Andrs Montalvo (profesor de Historia Natural del Instituto Segovia-no) y el propio Giner de los Ros (profesor de Filosofa del Derecho tambin en la Central), se pondrn a la vanguardia de la discordia negndose a someter su

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 39 15/3/18 9:27

  • daniel izquierdo clavero40

    bitcora docente al dictamen del rector compostelano. Intuyendo con sagaz criterio que sus programas y textos, de clara inspiracin darwiniana, iban a ser prohibidos por las autoridades gubernamentales acadmicas, desobedecen la normativa, y Antonio Casares, en calidad de rector, se ve forzado a dar parte y propiciar su categrica suspensin. Mas no sern las nicas.

    El revuelo que esos castigos disciplinarios producen rebasa con mucho las expectativas de quien los augur, y una serie de catedrticos entre los que destacan Emilio Castelar (profesor de Historia de Espaa), Eugenio Montero Ros (profesor de Instituciones del Derecho Cannico), Laureano Figuerola (profesor de Derecho Poltico Comparado), Segismundo Moret (profesor de Instituciones de Hacienda Pblica), Antonio del Val y Ripoll (Profesor sustitu-to de Historia de Espaa) y Jacinto Mesa lvarez (profesor auxiliar en la Facul-tad de Derecho), todos ellos con ctedra en la Universidad Central de Ma-drid, presentan en cascada sus actas dimisionarias en solidaridad con los profesores expedientados, en un rdago que el gobierno resuelve por la va de la lgica paquidrmica. Lejos de ceder, de suavizar el rigor expeditivo, de calmar la galerna; lejos de diluir el cogulo que amenazaba con trastocar la aparente rutina cuasi potemkiana de la universidad, el gobierno no se arredra y, mantenindose firme, aade a sus desmanes la suspensin penal del profesor Jos Muro Lpez Salgado (docente de Geografa e Historia en el Instituto de la Corua) y la provisional sobre los profesores Manuel Valera de la Iglesia (titular de Historia Natural en el Instituto de Valladolid), Salvador Caldern y Arana (catedrtico de Historia Natural en el Instituto de las Palmas), Eduardo Soler y Prez (catedrtico de Disciplina Eclesistica en la Universidad de Valencia) y Hermenegildo Giner de los Ros (hermano de don Francisco Giner y titular de la ctedra de Psicologa, Lgica y tica del Instituto de Osuna, Sevilla).

    Sin saberlo, en un suicidio tctico de lesa sinrazn, encarnan el axioma de Balzac (En la venganza, el ms dbil es siempre el ms feroz) y en un intento vano y reactivo, suponemos de acallar las adhesiones solidarias de la inte-lectualidad, detienen y confinan, entre otros, a Azcrate, Gonzlez de Linares, Caldern y Francisco Giner. Este ltimo, enfermo como estaba, ser conduci-do a la prisin militar del castillo gaditano de Santa Catalina la madrugada del 1 de abril de 1875 y de all, al da siguiente, al hospital, donde, ya recuperado y en un alarde de slida coherencia numantina, solicita al gobernador civil local su reingreso en prisin. Este desatiende su envite y lo recluye, atenuadamente, en el nmero 2 de la Plaza de las Flores. Toda una metfora si consideramos el nombre de la plaza aledaa: Plaza de la Libertad.

    En este centro neurlgico de las agrupaciones carnavaleras desde que el gobernador civil Cayetano Valds (1821) autoriza la primera cuadrilla, el maes-

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 40 15/3/18 9:27

  • francisco giner y antonio machado 41

    tro Giner se ver recluido, pero no por ello dejar de pensar. La primavera que l encarna no se detendr porque corten las flores. l, que haba nacido para encerrar el paso de cuanto se aproximaba, de cuanto golpeaba su pecho como un nuevo corazn tembloroso (Neruda, 1979). Capea como puede los meses de vida penitencial y cuando, a final de verano de ese mismo ao, levantan su confinamiento, intenta llevar a la prctica el que haba sido su sueo: crear una institucin libre desde la que impartir sus enseanzas. Los ingleses, tratando de pescar en aguas revueltas, le ofrecen crear una universidad de esas caracte-rsticas en Gibraltar, pero Giner rechaza esa va paliativa porque no quiere exiliarse y adems se siente, malgr lui, profundamente espaol. No le ve sen-tido a impartir sus enseanzas ante un pblico extranjero. Tampoco a hacerlo desde un pequeo ngulo del mundo.

    Faltan veinte aos para que ngel Ganivet redacte su Porvenir, pero si una cosa tiene clara don Francisco Giner es que l puede proporcionarles, a esos edificios desalmados que dan a lo sumo saber sin infundir amor al mismo, la fuerza inicial que fecunda el estudio cuando la juventud queda libre de tutela (Ganivet, 1990: 170). Regresa a Madrid. El 10 de marzo de 1876 nacen los es-tatutos de la Institucin. Segn reza su base inicial, una sociedad cuyo objeto era fundar una asociacin libre consagrada al cultivo y propagacin de la cien-cia en sus diversos rdenes. Especialmente, a travs de la enseanza.12

    El 21 de octubre, siete das antes de que la Institucin Libre de Enseanza ya constituida iniciase su primer curso acadmico, viaja aBilbaoy en la ciudad del Nervin conoce a una joven (nueve aos menor que l) emparen-tada con la familia sevillana de un futuro alumno nos referimos, obviamen-te, al poeta Antonio Machado (1875-1939) llamado a ensanchar su prestigio magisterial aunque aquel octubre sea solo un beb.

    Mara Machado Ugarte (1848-1922), ta del poeta, alancea su corazn pero no lo desnorta aunque asuma que, siquiera por edad, debera ir anclan-do sentimentalmente la vida. Quiz por eso formaliza ante el padre (su te-rico futuro suegro) una taimada peticin de boda que no llega a cuajar. Sin ningn traumatismo, Giner va diluyendo el contacto con aquella joven bil-bana de seductora e innegable inteligencia natural, hasta que van menguan-do las ascuas que mantenan vivas las dendritas recprocas del amor. Cauto y disciplinado, sigue consagrado en cuerpo y alma al misticismo laico de la pedagoga.

    12. Artculo 15 de los Estatutos de la Institucin Libre de Enseanza. Boletn de la Institucin Libre de Enseanza (BILE), 7 de marzo de 1877. Archivo Histrico de la ILE. www.fundacionginer.org.

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 41 15/3/18 9:27

  • daniel izquierdo clavero42

    Aquella relacin no pasa a mayores y, aunque en lo sucesivo se vern an un par de veces, los dos apearn los sentimientos para inmolarlos cuasi a la par en la pira sacramental de la educacin y aplacar as las evidentes y naturales ba-tallas de amor13 en el campo de plumas de una futurible y nada desdeable rela-cin epistolar de tres aos de duracin. Pasado el cicln, ambos se quedarn solteros y vern pasar la vida desde la barbacana del posible amor. Ella en su Bilbao natal; l en Madrid, al frente de una institucin vanguardista y pionera.

    Antonio Machado, la Institucin Libre de Enseanza: la sangre en la filia (philia)

    La Institucin Libre de Enseanza empieza a rodar, ya con alumnos, el sbado 28 de octubre de 1876. Valle-Incln es un pber de diez aos y cursa segundo de enseanzas medias en un instituto de Santiago de Compostela. Con ser inteligente, apuntar maneras e intuir que las palabras pueden (y deben) enhe-brar el mundo, no sabe an que debajo del nio vibra un escritor llamado Valle-Incln. La Institucin de don Francisco Giner tampoco sabe, esa maa-na otoal de Madrid, lo que al correr de los aos acabar representando en la memoria de la pedagoga. Tampoco lo imagina Manuel Bartolom Cosso (al-ter ego de la Institucin, ahijado y alumno predilecto de don Francisco), que ese sbado inaugural de 1876 tiene solo dieciocho aos. Diecisiete ms que un retoo sevillano que apenas tres meses atrs acababa de desprecintar la vida: Antonio Cipriano Jos Mara y Francisco de Santa Ana y de la Santsima Tri-nidad Machado Ruiz: Antonio Machado.

    Tras la estela del abuelo paterno (el insigne naturalista Antonio Machado Nez), la familia al completo se instala en Madrid en 1883. En Sevilla, Anto-nio Machado lvarez, Demfilo (abogado e insigne folklorista), y Ana Ruiz (confitera en un establecimiento familiar) ocupan una humilde morada de al-quiler en el ala servicial del Palacio de las Dueas. All, junto a sus cuatro hijos supervivientes (Manuel, el primognito; Antonio, Jos y Joaqun) vive tam-bin la ausencia constante y supurante de sus dos hijos fallecidos: Rafael, muerto a poco de nacer en 1877, y Ana, una hermosa beb alumbrada en 1879 que solo vivi fuera del vientre los nueve meses que le cost (en su interior) crecer. Faltan por venir al mundo Francisco (1884) y la malograda Cipriana (1886), difunta, junto a Nietzsche y Wilde, catorce aos despus.

    13. Alusin al ltimo verso de la primera soledad gongorina (Gngora, 2009: 457).

    15605_giner_de_los_rios_TRIPA.indd 42 15/3/18 9:27

  • francisco giner y antonio machado 43

    En una vivienda del mismo recinto palatino viven los abuelos paternos: An-tonio Machado Nez (1815-1896) y Cipriana lvarez Durn (1827-1904). En 1883, el abuelo tiene sesenta y ocho aos y tan solo dos Joaqun, su nieto ms pequeo. Un cambio capital se avecina. Gracias a la intervencin de sus amigos krausistas y a su no poco talento personal, gana por oposicin la ctedra de Zoo-grafa de Articulaciones Vivientes y Fsiles de la Universidad Central de Madrid. La familia en pleno acuerda su traslado. Ya en la capital, y gracias a la filia que el patriarca machadiano mantiene con Giner (y los instituci