DIUMENGE · 6 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15142 - AVUI / Any XLI. Núm. 14012 - EL PUNT

2,50€

Avui amb El Punt Avui

1372

77-1

1272

58w

1161

19-1

2018

76Q

LIDERATGE · “Ganes de participara reordenar l’espai, sí; ganes detornar-me a posar al davant de tot, no”

ATURADA · “Si l’endemà d’aturar elpaís no passa res, i dies després tampoc,els únics perjudicats serem nosaltres”

Artur Mas 129è president de la Generalitat

“L’Estat prepara el terrenyper il·legalitzar els partitsindependentistes”

P6-8

El president Quim Torra, a la dreta de la imatge, durant la seva intervenció d’ahir al vespre a Montserrat ■ JUANMA RAMOS

NACIONAL P14

Una vetlla pels presos i exiliats va omplir la basílica de Montserrat

Clam per la justícia i la pau

Rivera vol el cap de Torraper pactar amb Sánchez

Política P12

La JEC exigeix a Torra ques’hi adreci en castellà

Política P14

MÓN P27

Més de 200.000 personesparticipen a Edimburg en unagran marxa independentista La manifestació ■ ALL UNDER ONE BANNER

Escòcia surtal carrer perla llibertat

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 2019

es guerres civilsfan de mal acabar.

Remoure els ossosd’un dictador mort famés de 40 anys enca-ra genera tensions. Un

dictador confés segueix enterrat en ungrotesc i faraònic mausoleu construït ala força pels vençuts d’aquella guerra.Pura i trista anomalia. En aquest país,ens hem afanyat a crear institucions so-bre la memòria històrica, però el neces-sari “treball de memòria” que ha de ferla societat en el seu conjunt ha estat fe-ble. L’actual classe política no hi ajuda:no projecta revisió crítica del passat nipedagogia social. La pulsió per tirar-sela història pel cap sempre passa pel da-vant de la reflexió pausada sobre el pas-sat. A les dretes espanyoles els costadesenganxar-se nítidament del que varepresentar Franco, i a les esquerres elscosta admetre les ombres de la repúbli-ca en diversos episodis que es van viureal principi, durant, i al final de la guerra. Iaixí estem, voltats de polítics que practi-quen l’amnèsia selectiva a l’hora de jut-jar el passat per justificar la seva posició

present. Fugir del passat porta de caps afuturs que s’hi assemblen perillosa-ment. Cada nova generació es creu mésintel·ligent que l’anterior i més sàvia quela que vindrà. Arrogància ingènua! Enaquest panorama, l’aparició de Los am-nésicos: historia de una familia europea,de Géraldine Schwarz, és un regal ines-perat. Un llibre imprescindible que donaple sentit a l’expressió “treball de me-mòria”. L’autora, filla de mare francesa ipare alemany, pertany a la generaciódels que volten els 40 anys i volen co-nèixer el passat de les seves famílies i lesseves societats... sense empassar-semites ni silencis interessats. Per les ge-neracions d’alemanys que van sentir-se“nascuts culpables” després de Hitler elllibre és desafiant i il·luminador. L’autorahi reconeix els complexos però deciditstreballs de memòria que ha fet la socie-tat alemanya per afrontar i gestionar unpassat infame. L’anàlisi s’estén a la Fran-ça de Vichy, la Rússia de Stalin o la Itàliade Mussolini. Ni Espanya ni Catalunya hisurten, però qualsevol dels que vivimaquí hi trobarem històries i història to-talment rellevants. Imprescindible.

L

Keep calmMiquel Berga

Els amnèsics

Estem voltats de polítics quepractiquen l’amnèsiaselectiva a l’hora de jutjar elpassat per justificar la sevaposició present

altre dia van coincidir a casapaletes, fusters, pintors, el re-parador del rentavaixella i la

dona de fer feines. Tret d’aquesta, queté dia fix, tots els altres els esperavade manera graonada, primer els uns idesprés els altres, en dies separats.Quan em pensava que ja no podíemser més, van trucar a la porta. Se’m vapresentar un jove amb una caixa d’ei-nes. Vaig estar segur que diria “socl’ajudant del lampista”. Va dir: “Socl’electricista.” “Soc l’ajudant del lam-pista” ho diu l’últim que truca a la ca-bina dels germans Marx a Una nit al’òpera. “Passi, passi, estava segur quevindria”, vam dir Groucho i jo.

Un dia vaig fer venir un tècnic per-què instal·lés una estufa de gas hermè-tica al forat d’una xemeneia que no en-cenem mai per precaució. Es va mirarel forat, va examinar la sortida defums, va estudiar com el gas podia ali-mentar l’estufa. La sol·licitud no podiaser satisfeta. Els problemes tècnicseren insuperables. Va dirigir una mira-da circular a la casa. “Vostès no dispo-sen de refrigeració?” “No senyor, niens ha passat mai pel cap.” L’havia cri-

L’

dat perquè m’escalfés la casa i se’n vaanar havent-me deixat a les mans unpressupost per refredar-la.

Els que em retreuen el cultiu delcostumisme avui deuen veure confir-mada més que mai l’apreciació. Què hifarem. Seguim.

Fa molts anys es va espatllar la ma-neta que obre la porta de fusta i vidreque connecta el corredor amb el men-jador. Un operari va ser cridat. Es vagratar el clatell: ja no es fabricavenmanetes com aquella. Hi havia la pos-sibilitat d’un altre model? No, perquètampoc no es feien aquelles portes. Lacasa és antiga, té els sostres alts. La

porta, d’aires modernistes, en segueixla verticalitat. L’operari va recomanarcanviar-la. “Haurà de ser de menorsdimensions; els paletes hauran de re-duir l’obertura. També hauran de can-viar la taula de lloc perquè la farem gi-rar cap al menjador”. Anàvem quedantaclaparats. Ens estimàvem la porta.Miràvem amb disgust la maneta queens obligava a canviar-la i a fer altera-cions. L’operari tenia més suggeri-ments funestos: “Renunciïn al vidre iposin una porta tota de fusta, creguin-me.” Va afegir: “No facin aquesta cara,al cap i a la fi el corredor és fosc i noprojecta llum al menjador.” Una obser-vació s’imposava: “Dispensi, però va alrevés: és la claror del menjador la queil·lumina el corredor.” Tot d’una va re-cordar que pel taller li rondava unamaneta que s’adaptava a la porta. En-cara hi és, amb funció satisfactòria.

Es diu que la gent de la construccióestà en sostinguda gràcia de Déu:“Gràcies a Déu que han vingut, gràciesa Déu que ja han acabat i són fora.” Ami em fan passar grans estones.

Costumisme? Que no l’haguem depracticar de nou, per censura o tedi.

“L’havia cridatperquè m’escalfésla casa i em vasuggerir refredar-la

Vuits i nous

OperarisManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 2019

envolgudes Carme i Dolors, ibenvolguts Jordis, Oriol, Quim,Raül i Josep. No em vull ni ima-

ginar, pendents com ara mateix estemtots plegats de la sentència imminentde l’1-O, el neguit que esteu patint. Nonomés el d’aquesta cruel espera sinóla d’aquests dos anys que us han tin-gut a presó. No em puc ni imaginarcom us han capgirat les vides ni el so-friment que això ha representat per ales vostres famílies. Àpats familiars,sobretaules, escapades de cap de set-mana o passejades per la muntanya.Us ho heu perdut tot mentre a fora lavida continuava. Continuava d’unamanera diferent, més trista i compli-cada, però continuava. Ves quin re-mei. Hem sabut de vosaltres per algu-na visita, per la visita d’alguns com-panys periodistes, per les vostres de-claracions, per les vostres piulades i,és clar, pel que vàreu dir durant el ju-dici, que van ser veritats com temples.

B “Som nosaltres,em sembla, quius hem d’agrairla vostra serenori la vostra fermesa

“Us podríem donar les gràcies milcops i serien insuficients. Ens queda-rem sempre curts a l’hora de retornar-vos tot l’escalf, suport i companyia queens lliureu dia sí, dia també. Gràciesper no oblidar-nos, per ser al nostrecostat, per tenir-nos presents i ense-nyar cada dia al món sencer la causajusta que sempre és la lluita pels drets

i les llibertats civils que a nosaltresens han estat arrabassades.” Això és elque ens vàreu dir el desembre de l’anypassat en l’article conjunt que vàreufer públic. Serenor i fermesa, ens de-manàveu. A nosaltres, quan sou vosal-tres els qui us heu passat ja pràctica-ment dos anys a presó! Som nosaltres,em sembla, qui us hem d’agrair la se-renor i la fermesa. Em trobo, dia reredia, lectors, amics i coneguts que enspregunten com esteu, que us volen ferarribar l’escalf i la solidaritat. A vosal-tres i a les vostres famílies, i a la restad’encausats i exiliats, i a les seves fa-mílies, que també pateixen. Serens iferms, segur, però patint en silenci, enla intimitat. Com que sé que llegiuaquest diari, us ho volia transmetreaprofitant aquesta finestra privilegia-da, en nom meu i d’un munt de gentque no sap com fer-vos saber no no-més que us han absolt, sinó que mai ushaurien encausat.

Benvolgudes, benvolgutsXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Quan queden 25 dies exactesperquè finalitzi el termini fixat

perquè el Regne Unit abandoni laUnió Europea, la incertesa continuaplanant sobre el ‘Brexit’. I les propos-tes fetes aquesta setmana pel pri-mer ministre britànic, Boris John-son, d’establir controls duaners a Ir-landa del Nord, encara que no siguinfixos ni en la línia exacta de la fronte-ra entre la Irlanda dividida, no hanfet res més que aportar confusió a laqüestió. L’ambigüitat de Johnsontampoc ha contribuït a avançar enla resolució del conflicte i que elRegne Unit eviti el desastre que su-posaria un ‘Brexit’ sense acord.D’una banda, Johnson es mostra,davant el seu partit i als Comuns,com un negociador implacable queno cedirà en res davant la UE. El pri-mer ministre potser no se sent com-promès per la seva frase que prefe-riria ser enterrat viu en fossa abansde demanar una nova pròrroga aEuropa, però sembla evident que,amb les propostes d’aquesta set-mana i amb l’obertura de noves ne-gociacions amb la UE i, sobretot,amb el seu compromís, expressatper carta a un tribunal escocès, queacatarà la llei, ha refermat més quemai el seu doble llenguatge.

En tot cas, qui haurà de decidir fi-nalment quin marge dona a John-son és la UE, que, a hores d’ara, esmou en una gradació ben àmplia pelque fa a la reacció a la proposta deJohnson. D’una banda, des de lapresidència de la Comissió JeanClaude-Juncker ha obert una es-cletxa, encara que petita, a l’acord,però ni el president del Consell Eu-ropeu, Donald Tusk, ni molt menysel Parlament Europeu veuen ambbon ulls la proposta britànica sobrela frontera irlandesa. S’obre ara unanegociació contra corrent que totindica que està abocada al fracàs,però ja se sap que, en política, no hiha res impossible.

‘Brexit’,continuala incertesa

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Albert Rivera, que fins ara s’oposava a qualsevoltipus de pacte amb el PSOE per portar Pedro Sán-chez a La Moncloa, va anunciar ahir que canviavala seva posició a canvi d’una sèrie de condicions,entre les quals que el PSC doni suport a la mocióde censura contra el president Quim Torra.

129è PRESIDENT DE LA GENERALITAT

El preu és el cap de Torra

En una àmplia entrevista concedida a El Punt AvuiTV, Artur Mas analitza l’actualitat política i afirmaque cal una triple resposta si la sentència és con-demnatòria: una resposta jurídica, una respostainstitucional i una resposta ciutadana que ha deser “massiva, exemplar, cívica, pacífica i rotunda”.

-+=

-+=

Una sola entitat, més forçaLluís Soler

Resposta massiva i cívicaArtur Mas

-+=

Albert Rivera

Lluís Soler, alcalde de Deltebre, és el nou presi-dent de l’Associació Catalana de Municipis(ACM).Entre els seus reptes destaca el procés d’unifica-ció amb l’ACM amb la Federació Catalana de Mu-nicipis per crear una única entitat municipalista”de gran força i d’ordre estrictament català”.

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS

PRESIDENT DE CIUTADANS

http://epa.cat/c/x5ww96

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllCarme Vinyoles Casas

Contra laintel·ligència

om que la tomba de l’avi és a punt de ser profanadaacudiran al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Qui els ho havia de dir? Els fills biològics de l’Espanyadiferent demanant empara a Europa i per a més inri auna institució allunyada del seu ADN. De qui es tracta?D’un anodí avantpassat que descansa en pau al nínxol?D’una família ultratjada pel caprici d’un parlament i d’ungovern? No ben bé. Les restes en disputa pertanyen aun dels principals genocides del segle XX, sepultat ambhonors al mausoleu faraònic que ell mateix es va fer

construir pels seus esclaus. Un altrepetit home però gran i sanguinaridictador, generalíssim dels exèrcitsalçats contra la República, orgull dela raça, cabdill per la gràcia de Déu,vencedor d’una croada que vadestruir un país i va matar més demig milió de persones, amb la màa punt de firmar sentències fins al

darrer batec. Per memòria històrica, justa reparació ales víctimes –moltes, desaparegudes a les cunetes– ipel més elemental sentit democràtic no ha de continuarcimejant la gran fossa comuna del Valle de los Caídos, on s’alimenta de misses i romeries del feixisme mundial.Ja s’ha tardat massa a exhumar-lo i més que es tarda.“Atado y bien atado,” deien. Serà present mentre elsseus invoquin fantasmes del 36 –però qui va iniciar laguerra?– i incendiïn els ànims simulant amb cinismedesvergonyit que es preocupen pels problemes delsvius. Vella i fastigosa insurrecció contra la intel·ligència.

C

Les restespertanyena un delsmés gransgenocidesdel segle XX

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

JxCat i Esquerra garanteixenunitat fins a la sentència. Torrai Aragonès s’esforcen per donaruna imatge d’estabilitat queallunyi el fantasma electoral.

10anys

20anys

Puigcercós veta Carod a lesllistes i als governs. La decisióli va ser comunicada dimecrespassat i els carodistes japreparen la resposta.

Almenys 26 morts i 160 ferits,balanç provisional de l’accidentferroviari d’ahir al matí en topardos trens prop de l’estació dePaddington, a Londres.

Unitat garantida Conflicte a ERC Accident ferroviariTal diacomavui fa...

enim presos polí-tics en espera

d’una sentència quesaben que serà moltdura i tenim exiliatsque coneixen perfec-

tament la intenció de l’Estat, mitjan-çant el braç de la seva justícia, de de-manar-los de nou l’extradició mitjan-çant noves euroordres per a ves a sa-ber què. La setmana passada va ser lade les detencions de nou persones, setde les quals afronten una llarga estadaa la presó encara no se sap exacta-ment per què, de tantes mentides ques’han publicat en tants mitjans que be-uen directament de les filtracions de laforça actuant, en un paral·lelisme queens recorda èpoques llunyanes i fos-ques i d’altres de quan la Transició es-panyola, que tan bé semblava que ha-via començat, ja donava mostres evi-dents que no acceptaven res que po-gués afectar la unitat de l’Estat o elqüestionament de la monarquia. Hanpassat a millor vida aquells temps iaquelles frases que predicaven que enabsència de violència es pot parlar de

tot. De violència n’hi va haver, i molta,al País Basc i mai es van plantejar lescoses que ara ja donen per seguresque tornaran a imposar per Catalunya.Han estat dies de commemoracions imolta gent ha sortit al carrer. D’altra esplanteja fer-ho quan surti la sentència.Venen dies decisius, dies en què moltagent es planteja viure perillosament,per recordar aquella pel·lícula que tantvam admirar els que ens dedicàvem alperiodisme i que pensàvem que res fa-ria que el nostre poble hagués de viurede nou dies tan convulsos i perillososcom els que venen. Hi ha gent que diuque està disposada a tot. I la preguntaés: què vol dir exactament això? Pertant el que cal demanar és que, permolt que es delegui en el poble les ac-tuacions que s’anuncien, els que les di-rigeixen han de dir exactament a lagent què li demanen i què pot passar,perquè la resposta de l’Estat ja l’hananunciada i serà total i contundentperquè s’ho juga tot. Claredat perquètothom prengui la seva decisió però enconegui les conseqüències.

T

Full de rutaJordi Grau

Ens hi juguemel país

Venen dies decisius en quèmolta gent es planteja viureperillosament. S’ha delegaten el poble la resposta peròqui ho fa ha d’explicar ala gent el que pot passar

“S’obre unaplataforma devenda per internetde productessense obsolescènciaprogramada

i ha la necessitat d’oferir els pro-ductes que volem els consumi-dors més conscients. Productes

sense obsolescència programada queevitin el malbaratament de matèriesprimeres i l’abocament dels residus enimmenses deixalleries altament conta-minants, generalment en països deltercer món. Que afavoreixin el comerçjust. Que siguin reparables i actualitza-bles, i que permetin donar feina a ta-llers de proximitat on la seva fabricacióprioritzi l’ús de materials que no sóncontaminants ni perjudicials per a lasalut, l’aplicació d’energies renovablesi el reciclatge integral de les seves dei-xalles. On els fabricants impulsin la pe-dagogia en els valors ecològics, oferintuna publicitat no enganyosa, col·labo-rant amb les institucions públiques enel respecte als ecosistemes, acreditantque no tenen comptes en paradisos fis-cals i que no afavoreixin la corrupció.També que promoguin la integració so-cial dels seus empleats, facilitin la con-ciliació d’horaris i equiparin els salarisentre dones i homes d’igual responsa-bilitat. Una empresa que vulgui fabri-

H car productes de les característiquesesmentades pot disposar de la direcciói el personal, la filosofia del projecte i lamotivació, el coneixement i la tecnolo-gia, la maquinària i el seu manteni-ment, el local i els accessos, els trans-ports i les comunicacions, matèriesprimeres a l’abast, els subministra-ments necessaris, els distribuïdors, laclientela, etc., però no disposar del ca-pital. Una solució per tal que els consu-midors tinguem accés a aquests pro-ductes és que ens convertim alhora en

els inversors que en facilitem la pro-ducció, ja que no ho farà qualsevol altreinversor que aporta diners per fabricarproductes de la competència amb unacaducitat avançada. Per aquest motius’obre la primera plataforma de vendaper internet de productes sense obso-lescència programada. La plataformaFeniss.com, en un primer moment, es-tarà present a Europa, Llatinoamèricai els EUA. El primer producte que esta-rà a la venda serà la bombeta Actua Vi-da, la primera certificada sense obso-lescència programada al món. Després,s’hi anirà incorporant productesd’aquells fabricants que superinl’acompliment de les condicions espe-cificades en el decàleg del segell Issop.Aquesta proposta innovadora, nascu-da a Catalunya però amb projecció in-ternacional, impulsa, doncs, un projec-te pràctic d’aplicació dels avenços tec-nològics i científics que afavoreixen elrespecte al medi ambient, la salut delséssers vius, l’ètica en les relacions hu-manes, la societat en la qual volem viu-re i la continuïtat de la vida en el nostreplaneta.

Benito Muros. President de la Fundació Feniss

Per fi sense obsolescènciaTribuna

Recuperemla il·lusió,aturem-ho totb Un dia com avui(03/10/19) fa dos anys sin-dicats i diferents comitès dedefensa van convocar vagageneral en contra de la re-pressió i en defensa de la lli-bertat d’expressió en elmarc del referèndum per laindependència de Catalu-nya. Recordo que va ser undia que va mobilitzar moltespersones i molt diverses en-tre si: empresaris, estu-diants, funcionaris, alts càr-recs... I totes elles sortien alcarrer amb un motiu comú:l’esperança d’un canvi. Ésinnegable que la gent s’hacansat, que la pèrdua d’il·lu-sió és evident i que l’adrena-lina dels dies posteriors aaquell 1 d’octubre s’ha anatperdent, però és necessaritornar a sortir al carrer ambaquelles ganes i entusiasmeperquè algú ens escoltés i

perquè quelcom canviés. Te-nim motius per fer-ho, atu-rem-ho tot.GEMMA PALLÀSBarcelona

Vegetarianismecom a milloraclimàticab Sabies que la producciód’aliments d’origen animalmultiplica 10 vegades l’im-pacte ambiental? La indús-tria càrnia és ineficient, jaque el bestiar consumeixmolts més nutrients del quela mateixa carn rendeix, fetque contribueix a la desfo-restació i al canvi climàtic.Darrere d’una ració de carnes troba un llarg i costósprocés de producció: terresprèviament conreades,quantitats d’aigües tracta-des, emissions de CO2 i al-tres factors que s’uneixen aaquest impacte. No només ésel que mengem, sinó com hoproduïm, transportem, indus-

trialitzem i consumim. El ve-getarianisme no tan sols ésuna pràctica nutricional, ésuna filosofia de vida per a lamillora de tots i del planeta.La clau és triar de formaconscient el que consumimtenint en compte la produc-ció sostenible i ecològica.CANDELA ORGAZBarcelona

Terrorisme

b Del terme terrorisme, jono en recordo (i tinc unscerts anys) un ús tan banal,generalitzat i barroer comel que últimament se’n fa.Sobretot, en el que se’ndiu Estat espanyol, dins delqual alguns s’entesten a in-cloure Catalunya nació. Per laforça colonial del poder cen-tral i els seus lleials portaveusmediàtics.

Posem-ho clar: amb elsubstantiu terrorisme i el seuadjectiu terrorista impliquemindefectiblement la capaci-

tat, mitjans, recursos, meca-nismes, dispositius i ressortsnecessaris i suficients percrear, causar i imposar el ter-ror a la societat, especial-ment sobre els seus seg-ments més disconformes icrítics. I ideològicament i po-líticament contraris al siste-ma i aparell estatal dominant.Pla i breu: només hi ha unterrorisme plenament orga-nitzat: el terrorisme d’estat.

I, davant d’aquest, la re-bel·lió del poble (en el nostrecas, el poble català, que esvol sobirà, lliure i indepen-dent) és un dret individual icol·lectiu per revertir un per-vertit estat de dret. I esdevéalhora un deure cívic i demo-cràtic per tal de rescabalarel deute moral, econòmic,polític i social de l’Estatenvers uns ciutadans (elscatalans) que vol sotmesosi obedients.JOSEP JUST SABATER I RODRÍ-GUEZCanadà

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Pere Aragonès, COORDINADOR NACIONAL D’ERC

“Potser Junqueras no podrà ser el candidat que estiguia la papereta, però serà el nostre candidat moral”

La frase del dia

“El que passa ala Gran Bretanya ials Estats Units sónsímptomes de laradicalització de lapolítica en les duesdemocràcies méssòlides

l quadre de la Cambra dels Co-muns abarrotada de ximpanzésactuant com diputats es va ven-

dre dijous per 11 milions d’euros a lagaleria londinenca Sotheby’s. El catà-leg de la cèlebre casa de subhastes res-saltava que la pintura de dimensionsconsiderables és una visió premonitò-ria de la cada vegada més tumultuosapolítica al Regne Unit contemporani.La pintura a l’oli és de l’artista Banksy,un enigmàtic pseudònim que represen-ta un o dos artistes que representen uncol·lectiu que es va iniciar en els grafitsa començaments de segle. El preu desortida era d’uns 2 milions d’euros i enpoc menys de mitja hora es va rematarper 11 milions. El quadre va ser pintatl’any 2009, 10 anys abans que la políti-ca del país arribés a la situació caòticaen què es troba degut a la gestió del Bre-xit, que ha costat el càrrec a dos pri-mers ministres. L’actual, Boris John-son, travessa una situació molt delica-da després d’haver estat desautoritzatpel Tribunal Suprem, haver perdut sisvotacions als Comuns i haver enganyatla reina demanant-li que li autoritzéstancar el Parlament cinc setmanessense motius raonables.

ELS XIMPANZÉS DE WESTMINSTER, si se’mpermet la metàfora, són una visió artís-tica, exagerada, del descrèdit dels polí-tics, no de la política, davant dels ciuta-dans. He passat moltes hores veient endirecte les sessions de la Cambra delsComuns d’ençà del començament de lacrisi que va situar Boris Johnson alfront del Partit Conservador i del go-vern. Les sessions al Parlament brità-nic sempre han estat sorolloses, desor-denades i divertides. Ho eren encaramés quan ni la ràdio ni la televisió no hodivulgaven al gran públic. El privilegide l’espectacle era per als convidats iper als periodistes que hi anàvem unparell de cops a la setmana per seguirles preguntes al primer ministre. Eren

E exercicis dialèctics, aspres i política-ment punyents entre el govern i el líderde l’oposició. Mai faltaven la ironia iuna certa teatralitat. Però el que s’havist en la política britànica darrera-ment ha estat un trencament de les re-gles de joc basades en la veritat com-partida dels fets. No es van estalviar lesmentides gruixudes durant la campa-nya del Brexit ni tampoc es va tenir encompte la ponderació a l’hora de pren-dre una decisió que dividia el país, in-troduïa l’odi entre els brexiters i els re-mainers i, per damunt de tot, establiauna pugna política entre el govern i elParlament.

BORIS JOHNSON AMBICIONAVA ser pri-mer ministre pensant que la intel·li-gència, l’educació, l’experiència com aalcalde de Londres i la seva admiracióper Winston Churchill li permetrienprecipitar un Brexit sense acord. Elque no pensava és que el Parlament noel seguiria, tant des de l’oposició comdes de les seves pròpies files, 21 dipu-tats, que han creuat la sala i han votat

amb els laboristes. En un règim cons-truït sobre la democràcia representati-va des de fa segles ha estat impossibleque el primer ministre dominés el Par-lament amb l’argument que un refe-rèndum havia decidit marxar de laUnió Europea. És probable que John-son aconsegueixi la sortida encara quesigui sense un pacte. El que no ha pogutés imposar-se sobre el Parlament, qued’una manera o d’una altra trobarà elmoment per fer valdre la seva força.

EL QUE PASSA A LA GRAN BRETANYA i el quees viu als Estats Units no són, al meuparer, singularitats de dos personatgescom ara Boris Johnson i Donald Trumpsinó símptomes de la radicalització dela política en les dues democràcies méssòlides i més llargament exercides. Lesformes i el fons de la política de DonaldTrump s’aparten de la tradició dels pre-sidents nord-americans. Boris John-son segurament és massa llest i pensaque pot enganyar els que li discuteixendes de les institucions i la racionalitat.Però Donald Trump potser és massa ta-lòs per jugar amb la política amb l’auto-ritarisme d’uns tuits matiners quemolt sovint ha de rectificar i que no sónfruit d’accions de govern pensades i de-batudes amb els seus principals col·la-boradors. Els dos tenen una visió d’unnacionalisme d’estat que és inquietantper a l’estabilitat internacional. Trumpva dir a l’Assemblea General de l’ONUque contra el globalisme ell hi posava elpatriotisme. El lema de “posar Amèricaprimer” ha portat a trencar molts com-promisos internacionals, des delsacords sobre el clima de París fins a re-visar de forma unilateral les lleis inter-nacionals del comerç. El dret perd for-ça en l’àmbit de les democràcies libe-rals que estan encara liderades pels Es-tats Units. Les mentides i les trampes al’hora d’executar el Brexit van tambéen la línia d’un complex de superioritatbritànic que ara no existeix.

Lluís Foix. Periodista

Els ximpanzés de WestminsterTribuna

recampanya;precampanya?

Doncs acumulem sismesos de precampa-nya; fins i tot moltmés. Amb quatre

eleccions generals en menys de quatreanys (a més de les europees, autonò-miques i municipals), el debat electorals’ha convertit en un fet quotidià, ambaccents propis segons el moment. A lavegada, amb més desconcert de la ciu-tadania, que es perd en el joc d’interes-sos partidistes i acaba farta de discur-sos buits.

Però, segur, les eleccions del propernovembre aporten un fet diferencial:s’ha acabat la rivalitat entre els progra-mes de dretes i esquerres, només se-parats per la qüestió d’una mòmia dedictador, i tots insisteixen en la finitudd’aquesta divisió decimonònica, sensehaver descobert quina és la paraulaque defineix un bloc i l’altre. I tots handescobert un enemic comú: contraCatalunya viuen més units.

Campanya en marxa, tots els dis-cursos giren entorn un tema comú, se-guint la proclama que ara fa dos anysva fer el Borbó. Units en insuflar a lesEspanyes l’odi contra Catalunya i anarrecordant als catalans que són terraconquerida. La lluita electoral dels par-tits espanyolistes se sustenta en unagran mentida, alimentada per la forçade l’Estat i al preu de rebaixar la quali-tat democràtica de les estructures es-tatals.

A hores de saber fins on s’atreveixenen la condemna als nostres líders polí-tics, en dies en què observarem la capa-citat repressiva de l’Estat, a un no res decada nova amenaça, la resistència pací-fica del país torna a ser posada a prova.L’unitarisme potser imposarà la força,però cada una de les seves accions aca-ba mostrant la cara que s’amaga darre-re de la màscara del botxí.

P

De set en setJaume Oliveras

Unitarisme

l 129è president de la Ge-neralitat, Artur Mas,analitza l’actualitat polí-tica a poc més d’un mes

del cinquè l’aniversari del 9-N ia les portes de la sentència delTribunal Suprem per l’1-O.Aquest és un extracte de l’en-trevista que avui reemet ElPunt Avui TV (14.00 h).

Què s’ha de fer si la sentènciaés condemnatòria?Hem de fer diverses coses. Coma mínim tres plans de resposta.La resposta jurídica hi ha deser: aquest tema no acabarà aMadrid, si hi ha sentència con-demnatòria, acabarà més enllàd’Espanya, als tribunals euro-peus. La resposta ciutadana hade ser massiva, exemplar, cívi-ca, pacífica i rotunda; aquestaqueda en mans de les entitatssobiranistes. I després hi ha laresposta institucional, que notoca a les entitats sobiranistes,sinó als partits i a les institu-cions: al president de la Genera-litat, al govern, al Parlament i atot el món local.

Quan es parla d’aturada depaís, hi està d’acord?Qualsevol resposta és legítimasi no és violenta. La frontera ésla no-violència, el pacifisme. Totel que calgui, mentre no hi hagicap tipus de violència. Ara, totel que calgui mentre no acabisent un tret al peu o un bume-rang que ens caigui a sobre.Quan es diu “aturar el país”, pucentendre que, si hi ha capacitat

Ede fer-ho, com a resposta es pu-gui fer, però s’han de calcular béles conseqüències dels actesque es fan perquè, quan diusque aturaràs el país si l’endemàno passa res, i al cap de dos diestampoc, i al cap de tres diestampoc, al final els únics perju-dicats serem nosaltres.

Aquests dies la paraula ‘violèn-cia’ està sobre la taula en al-guns relats.Des del món sobiranista hem desaber llegir bé els mapes que jatenim sobre la taula, com ara elde la repressió de l’Estat espa-nyol. Fa uns anys no teníem tanclar què podia passar en una Es-panya democràtica en el segleXXI dins de la Unió Europea; hihavia molta gent que deia: “Nos’atreviran.” Ara ja sabem quinés el mapa de la repressió, i ésdura. Coneixem un altre mapa,que és què passa dins de Catalu-nya quan el món independen-tista vol arribar fins al final, iaquest mapa ens diu que la Ca-talunya no catalanista però fi-nalment catalana, en el límit, esmobilitza reaccionant en con-tra i vota Ciutadans, el PSC o al-tres partits. I després hi ha el

mapa de l’estratègia política.L’Estat espanyol ja està prepa-rant la postsentència, està pre-parant el terreny per, algun dia,poder arribar a il·legalitzar elspartits independentistes. Com?Convertint els partits indepen-dentistes o els seus líders enaquella gent que empara el ter-rorisme. Ens volen portar capaquí, al mateix tractament quees donava al terrorisme basc enaltres èpoques, feliçment supe-rades. Es vol construir un relatinexistent que digui que el mo-viment sobiranista empara laviolència. Fins i tot, diran, elterrorisme. Ergo, si això és així,ens han de tractar com als bata-sunos d’aquella època. Jo nomenystindria aquesta lectura.

Tem un brot de violència arrande la resposta a la sentència?No perdem de vista que el quemés mal fa a la imatge de l’Estatés que sigui ell el que actua vio-lentament quan nosaltres resis-tim pacíficament. La nostra es-tratègia ha de ser sempre la re-sistència pacífica. I això en al-guns moments àlgids acaba pro-vocant, desgraciadament, laviolència de l’Estat. Però no

confonguem on són els que hanutilitzat la violència. La violèn-cia l’han utilitzada ells, no nos-altres. I no hem de ser tan inge-nus ni tan babaus per posar-lostan fàcil que construeixinaquest relat i que els violentsacabem sent nosaltres, quan ai-xò és radicalment fals.

El president Puigdemont va dirque convocarà l’assemblea decàrrecs electes per decidir quès’ha de fer. Què es pot fer insti-tucionalment?S’han de fer diverses coses, nouna de sola. La primera és mobi-litzar el món local. Quants cen-tenars d’ajuntaments, consellscomarcals i diputacions podensortir l’endemà de la sentència aaprovar en els seus plens que es-tan completament en contra dela repressió de l’Estat, fins i totde la repressió judicial? Molts.Quants alcaldes poden anar alPalau de la Generalitat a fer cos-tat al president Torra en el mo-ment en què s’adreci al nostrepaís, a Espanya, a Europa i almón com a resposta a la sentèn-cia? Tots ells. Quantes missiveses poden fer arribar a les cance-lleries exteriors per part del pre-

sident de la Generalitat per ex-plicar l’abast d’aquesta sentèn-cia i que no ens pot portar res debo? Quantes resolucions potaprovar el Parlament com a res-posta institucional davant unasentència injusta amb el màximsuport possible dins la cambra,tot recordant que Catalunya ésuna nació i que, com tota nació,té dret a decidir el seu futur o téel dret a l’autodeterminació?Tot això són respostes institu-cionals en cadena que hi ha d’ha-ver en aquelles hores i aquellsdies. Alguna d’aquestes respos-tes ens porta a la victòria imme-diata? Doncs no. Però això hohem de començar a explicar.Avui ja hi ha molta gent al nos-tre país que ha entès que aquestés un procés molt complicat, di-fícil, dur i probablement mésllarg del que es preveia.

Veu possible un altre 155?Sí, estan preparant aquest ter-reny. Només els cal que acabiarrelant el relat, i per això no elshem de posar fàcil que puguindir que el moviment sobiranistaté connotacions directes o indi-rectes amb moviments violentso fins i tot terroristes. Quan tin-guin aquest relat construït i almig del terreny de joc, alguns jaestan plantejant la il·legalitza-ció de JxCat, la Crida, elPDeCAT, la CUP, ERC...

Si hagués estat en el lloc deQuim Torra, què hauria fet ambla pancarta del balcó del Palau.L’hauria retirada?No se sap mai: quan no hi ets,no hi ets. Ara hi ha el presidentTorra i puc entendre que és una

Artur Mas 129è president de la Generalitat

“No hem de ser tan babausper posar tan fàcil a l’Estatconstruir un relat de violència”

Xevi XirgoBARCELONA

QUIM TORRA · “Paga la pena que un president de la Generalitat ho hagi de deixar de ser per haver posat una pancarta,haver-la acabat retirant i posar-la unes setmanes després?” LIDERATGE · “Ganes de ser partícip de la reordenació de l’espaide JxCat, sí; ganes de tornar-me a posar al capdavant de tot, no” VIOLÈNCIA “La violència l’han utilitzada ells, no nosaltres”

Si arribem a lainhabilitació deTorra, o el Parlamenttria un nou presidento es va a eleccions

❝Si l’endemà d’aturarel país no passa res, idies després tampoc,els únics perjudicatsserem nosaltres

❝ Amb el presidentPuigdemontestem d’acord enmoltes coses, peròno en tot

❝

Castelleresreflexionen sobrequin és el seupaper en el mónde les colles

El líder de Cs,disposat a negociaramb Sánchez si facostat a la mocióde censura

Rivera vol unacord amb elPSOE i Torracom a torna

La presènciade les donesen el móncastellerNacional

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 20196 |

persona amb unes conviccionsmolt fermes i que defensi el queestà defensant. La pregunta quejo em faig és si paga la pena queun president de la Generalitatho hagi de deixar de ser per unasentència d’un tribunal espa-nyol, que és el que pot passar perposar avui una pancarta, aca-bar-la retirant i posar-la unessetmanes després. La respostavostè la té a Berga. Els grans des-obedients de la CUP, que sem-pre ho desobeeixen tot, ja l’hanretirada perquè saben que laconseqüència és la inhabilitació.Ens hem de preguntar si el preude perdre un president de la Ge-neralitat és prou raonable per,en un moment determinat, ferun gest que saps que pots recu-perar al cap de poques setma-nes. Dit això, jo entenc que elpresident Torra, que té les con-viccions que té, ho plantegi enels termes que ho planteja, peròadverteixo que les conseqüèn-cies de plantejar-ho així és queell pot quedar inhabilitat. Ja té elprocés judicial a sobre i això aca-barà amb una inhabilitació i, pertant, amb un altre president dela Generalitat decapitat, utilit-zant la terminologia de SorayaSáenz de Santamaría.

A mitjan any vinent Torra po-dria tenir sentència i inhabilita-ció. S’haurà d’anar a eleccionso escollir un nou president de laGeneralitat?Això té una resposta molt fàcil.No soc partidari d’anar a elec-cions com a resposta a la sentèn-cia del Tribunal Suprem, perquè

Continua a la pàgina següentEl 129è president de la Generalitat, Artur Mas, als jardins del Palau Robert ■ JOSEP LOSADA

El discurs del senyorManuel Cruz

L’APUNT ser ahir en un acte de memòria històrica organitzat a laseu del PSC a Barcelona en què va prendre la paraulaper parlar del procés d’exhumació de Franco. A Barce-lona, un dissabte al matí, davant d’un auditori català, elpresident del Senat va fer el seu discurs íntegramenten llengua castellana. Com diria aquell: poc que irempas bé amb aquests catalans d’Espanya.Jordi Panyella

Manuel Cruz és un home molt important en l’estructu-ra política de l’Estat espanyol. És el president del Senat,que, per tots aquells que s’ho vulguin creure, és un òr-gan polític de primer nivell. El senyor Cruz es dedica ala política a través de la seva militància en el PSC. Ésnascut a Barcelona, és català i domina a la perfecció lallengua pròpia del país on va néixer. El senyor Cruz va

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 2019 | Nacional | 7

1170

84-1

2146

89L

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

l’endemà de les eleccions l’únicacosa que podria canviar seria encontra del món sobiranista, per-dre la majoria al Parlament o, sino la perdéssim, no canviariares del que tenim ara. Si arribemal punt de la inhabilitació delpresident Torra ens trobaremen un moment en què, o el Par-lament tria un nou president opresidenta, cosa que ja es veuque serà molt difícil, o es va di-rectament a eleccions. Fixi’s queel que podria passar és que leseleccions catalanes, una vegadamés, no vinguin a conseqüènciade decisions del president de laGeneralitat sinó a conseqüènciade decisions dels tribunals espa-nyols.

Hem sentit el mateix Oriol Jun-queras dient que no s’ha de te-nir por de les urnes mai.Sí, és clar, no s’ha de tenir porde les urnes, però s’ha de saberquè es busca a les urnes. Ja hemdemostrat que no hi tenim por,el 9-N, l’1-O, en les plebiscitàriesdel 2015 de Junts pel Sí o quantothom es va presentar a leseleccions convocades per Rajoyal Parlament el desembre del2017. Que hi hagués una parti-cipació del 80% ja demostra queno hi ha por de les urnes. Unacosa és no tenir por i l’altra sa-ber què hi vas a buscar. La mevapregunta és molt fàcil: l’endemàd’unes futures eleccions, fins itot amb una mica més de majo-ria a favor de la independència,què es faria que no s’hagi fetfins ara? L’obligació dels que de-fensen fer les eleccions és expli-car-nos això: què faran l’ende-mà, si tenen el poder, que nos’hagi fet fins ara.

Com veu que la CUP es presentiper primer cop a unes espanyoles?Veig que és una decisió instal·la-da en la desobediència: posats adesobeir, doncs ens presentem

a unes eleccions espanyoles...(somriu) No sé si és gaire cohe-rent, però suposo que ells diranque es presenten perquè el con-cepte de la desobediència esti-gui ben present en la campanyaelectoral. Hi tenen el dret, desd’un punt de vista legal i polític,però l’actitud de la CUP és alta-ment desconcertant perquè allòque semblava coherència perpart d’ells durant algun tempsdarrerament s’ha convertit enun desori bastant gran. En lesúltimes eleccions espanyoles noes van presentar, ara resultaque sí que es presenten. No séper què abans no i ara sí, què havariat per fer un canvi d’estratè-

gia tan rotund.

Què és més realista, insistir enel diàleg o arribar a la conclusióque no hi ha més remei que launilateralitat?Insistir en el diàleg és sempreimprescindible perquè, més en-llà que hi confiem molt o poc, eldiàleg és necessari com a normade conducta en democràcia.Nosaltres aquesta bandera no lapodem arriar. També hem d’en-tendre que en aquest procés ensmiren un munt d’ulls de fora. Sinosaltres abandonem la bande-ra del diàleg, els ulls de fora ensconvertiran a nosaltres en elsintransigents, quan l’intransi-gent en aquest moment per seu-re’s a dialogar i negociar és l’Es-

tat. En què estic d’acord amb lestesis del president Puigdemont?En el fet que desgraciadament, isubratllo desgraciadament, nos’albira en la política espanyolani la capacitat, ni l’habilitat, nila voluntat d’arribar a cap tipusd’acord per donar una sortidaraonable al conflicte.

Molta gent es pregunta si vostèi Puigdemont estan d’acord enl’estratègia.Estem d’acord en moltes cosesperò no en tot. Jo prefereixoque hi hagi dubtes que no paslliçons establertes. Els dubtessón raonables quan tens cosesenormement complicades, com

ara les que tenim entre mans.No es tracta que hi hagi una ad-hesió total a les opinions, sinóuna sintonia prou gran per tre-ballar plegats en la consecuciód’uns determinats objectius. Enels objectius estem completa-ment d’acord: com Catalunyapot exercir definitivament elseu dret a l’autodeterminació,com l’exercici d’aquest dret enshauria de portar a la constituciód’un Estat català en el marc eu-ropeu, un estat independent,sobirà, però interdependent iamb sobiranies compartides enel marc europeu.

Per tant, és en l’estratègia en elque discrepen.Tampoc puc dir que discrepem

en l’estratègia. Fixi’s que jo li de-ia que és gairebé impossibleconfiar en una solució pactadaamb l’Estat espanyol. Això ensporta al fet que hem de confiaren les nostres pròpies forces.

Què passa en l’espai postcon-vergent? Hi ha desordre?El que passa en aquest espai ésque està en procés de redefini-ció i arribar a la definició finalestà costant. L’objectiu és bas-tant compartit, convertir Juntsper Catalunya en un partit polí-tic, la marca que es presenta ales eleccions. Aquest és un ob-jectiu àmpliament compartit.Arribar a fer això a través de su-

mar tot el món de la Crida, delPDeCAT i totes aquestes perso-nes que no estan ni en un lloc nien l’altre, però que també for-men part del concepte deJxCat, s’està demostrant queno és fàcil. Jo crec que és possi-ble i estem treballant perquè si-gui així.

Integrant-hi el PDeCAT?Integrant-ho tot, és clar. Su-mant-ho tot, vaja, no es tractad’integrar, només. Sumant totel que representen el PDeCAT,la Crida, JxCat. Això vol dir pac-tar una estratègia, una direcció,una línia d’actuació i uns objec-tius. Amb un president que estàa l’exili i un altre president, dela Crida, que està entre reixes,

que és Jordi Sànchez, la capaci-tat de moviment és molt limita-da. Tot allò que en circumstàn-cies normals costaria menys es-tà costant més. Per si de cas nos’arribés a aquest objectiu, jomateix algunes vegades he sub-ratllat que per sortir de la situa-ció actual també és possible quehi hagi dos partits fent una co-alició electoral. Jo prefereixo itreballo perquè n’hi hagi un, pe-rò si això s’arribés a la conclusióque no és finalment possible,sempre hi ha l’alternativa queaquest espai es mantingui juntelectoralment i que pugui treba-llar junt en les diferents institu-cions però que siguin dos par-tits amb vida pròpia.

Hi ha un problema de lideratges?De líders en actiu, plenamentconsolidats, n’hi ha dos: el presi-dent Puigdemont, que jo identi-fico com el que ha d’exercir el li-deratge dins d’aquest JxCat, jaque no pot ser desgraciadamentel president de la Generalitat, idesprés el president Torra, queés el president de la institució.Això sol ja li confereix una capa-citat de prendre decisions moltimportant. Aquests dos sónclars. A partir d’aquí, com queencara no existeix un partit quees digui JxCat, no sabem exac-tament qui serà el referentquan això existeixi, com jo es-pero. Si vostè em pregunta quinserà el pròxim candidat a la pre-sidència de la Generalitat d’a-quest espai, és evident que noestà definit. Però ara tindremeleccions espanyoles; per tant,ens hem de centrar en això.

Els presos han decidit encapça-lar les llistes a les portes de lasentència. És evident que seraninhabilitats. Probablement noes podran tornar a presentar.Farem córrer la llista. A efectesde representació, perdrem uns

Continua a la pàgina següent

Artur Mas 129è president de la Generalitat

Ve de la pàgina anterior

El president Mas, durant l’entrevista a El Punt Avui, al seu despatx del Palau Robert ■ JOSEP LOSADA

L’actitud de la CUPés desconcertant.Allò que semblavacoherència s’haconvertit en un desori

❝ ❝És gairebéimpossible confiaren una soluciópactada ambl’Estat espanyol

Segurament no hauriaaplaudit al Parlamenten el moment en quèes parlava del’operació Judes

❝

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

1420

17-1

2164

81L

valors polítics molt importants,però si t’inhabiliten, t’inhabili-ten. Sé de què parlo perquè en-cara ho estic. Mentre no siguisun Estat independent, quedesinhabilitat, d’acord amb el marcjurídic espanyol. A partir d’aquí,simplement el que fas és que, ala llista en què t’has presentat,entra el següent. La representa-ció l’acabaràs tenint igual. Perdsuns actius polítics de primer ni-vell, però això forma part de l’es-tratègia de l’Estat espanyol: de-capitar, reprimir i dividir.

Quan se li acabi la inhabilitacióal febrer, en aquest espai ques’està construint, quin paper hivol jugar? S’intueix que ganesde ser-hi, en té.No, jo ganes de ser-hi no en tinc.Si la pregunta és ganes, la res-posta és no.

A RAC1 va dir: “Cada vegada emtrobo amb més gent que d’unamanera creixent em demana...”És cert, però això no vol dir queen tingui més ganes. És normalque hi hagi gent que em demanino tant que jo sigui candidat a la

presidència de la Generalitat,sinó que tingui un paper mésprotagonista en la definició i larecomposició d’aquest espai po-lític. Si la pregunta és: “Vostè enté ganes”, la resposta és no. Si lapregunta és: “Vostè se sentcompromès amb tot el que estàpassant”, la resposta és sí. Quanarribi el moment, ja es veurà.

Però tindria lògica que quanuna persona deixa d’estar inha-bilitada prengui un paper.Tindria una lògica, o no. Durantaquest temps es pot haver rede-finit tot això de què estàvemparlant i poden haver sortit al-guna o algunes persones que,definitivament, assumeixin ellideratge de tot aquest projecte.Aleshores, els que l’hem tingutdurant uns anys, el que hem defer és ajudar els que s’hi posinde nou. Tant de bo passi això. Elque m’agradaria de debò és quesortís un grup de gent que tirésendavant aquest projecte, algúque tingui com a premissa allòque jo anomeno el bon govern.És a dir, sabent que tens un ob-jectiu molt important entremans, que és la independència,

però sabent també que nol’aconseguiràs ara, veure, finsque no arribis a aquest objectiu,com portes el país i el millores através del bon govern.

Ganes de ser partícip d’aquestareordenació, sí, però liderar-lanomés si no hi ha més remei?Ganes de ser-ne partícip, sí; ga-nes d’ajudar, també; compromísamb el que passa al país, total iabsolut. No em falta ni un gramde compromís. Ganes de tornar-me a posar al davant de tot, no.

L’última sessió del Parlamentés un punt d’inflexió? Què vapensar quan la va veure?No és la primera sessió desagra-dable; ara bé, és una de les més

desagradables. Quan veig aques-tes sessions, veig el germen de laintolerància. El que no entenc ésque des de l’unionisme hi hagitanta intolerància, fins i tot al-gunes vegades odi, respecte aqui pensa diferent.

Parla de Ciutadans?Sí, sí. Parlo de Ciutadans. Estàen la seva gènesi. Però no no-més de Ciutadans. Quan sentodeterminada gent del PP o deVox, o fins i tot del PSOE, ex-pressar-se respecte del tema ca-talà, hi veig el germen de la into-lerància, allò de qui no pensacom jo està en contra meu i l’hed’esclafar, guanyar i esborrar-lodel mapa.

Vostè, com a president, hauriaaplaudit al Parlament en el mo-ment en què es parlava del’operació Judes?No ho sé, si hagués aplaudit. Se-gurament no, però tampoc és elmés preocupant. El més pre-ocupant és quan determinadagent és capaç de portar les cosestant al límit. Quan hi ha gentque al president de la Generali-tat, al president Torra, sense ni

el més mínim indici de prova,l’acusa de connivència amb elterrorisme, això en democràciaés un pecat capital. Això és elque m’enerva. La violència no ésnomés física, s’origina a travésdel llenguatge violent i això ésllenguatge violent.

Vostè no vol eleccions anticipa-des però hi ha veus de conse-llers i càrrecs d’ERC que hiapostaven.Quan ERC es pronuncia en la lí-nia de no descartar eleccionsveig més la cara partidista queno pas la de país. Seguramentl’únic propòsit és mirar si ambunes noves eleccions tindranallò que les urnes no els van do-nar fa uns anys. Semblava queERC havia de guanyar les elec-cions del desembre del 2017 pe-rò resulta que no les va guanyar.Les va guanyar desgraciada-ment Ciutadans i espero que notorni a passar, però fins i totdins el bloc sobiranista JxCat liva passar al davant. Crec queara intenten corregir això. Arabé, cal que expliquin què faranl’endemà de les eleccions que noes pugui fer ara. ■

Ve de la pàgina anterior

Artur Mas 129è president de la Generalitat

❝Farem córrer la llista.Perdrem uns valorspolítics importants,però si t’inhabiliten,t’inhabiliten

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

Canvi d’estratègia a Ciuta-dans però no canvi d’objec-tiu ni d’obsessió política. Elpartit taronja ha rectificatla seva posició de no pactarsota cap circumstànciaamb els socialistes espa-nyols pel govern d’Espa-nya i ara està disposat aportar Pedro Sánchez a LaMoncloa sempre que escompleixin unes quantescondicions, la més pe-remptòria de les quals és

que el PSC faci costat a lamoció de censura presen-tada contra Quim Torra alParlament i que defensademà Lorena Roldán.

L’acord proposat per Ri-vera està condemnat, pe-rò, a no tenir gire recorre-gut i, segons com, podriamorir la setmana vinentun cop s’hagi substanciatla mateixa moció de cen-sura. És públic i notori queel grup socialista al Parla-ment ha dit que no faràcostat a la moció de censu-ra i en els mateixos termes

es va pronunciar ahir el so-ci del PSC al Parlament,Units, a través del seu mà-xim responsable i diputat,Ramon Espadaler, que vaqualificar la moció de cen-sura de primer acte decampanya de Ciutadans.

Nova estratègiaTot i les evidents dificul-tats per tirar endavant elseu propòsit, Albert Rive-ra va fer pública ahir demanera solemne la novaestratègia del seu partit enanunciar que ha decidit ai-

xecar finalment el vet alPSOE i demanar com acontrapartida al líder delPSOE i president en fun-cions que accepti un decà-leg “de reformes de grannivell”, entre les quals hihauria en primer lloc fre-nar el president de la Ge-neralitat, Quim Torra.“Tot el que pugui passar enel futur a aquest país es ba-sa en el fet que el PSOEcanviï d’aliats i esculli béquins són els seus adversa-ris”, va afirmar el líder deCs en el seu primer míting

de precampanya a Madrid.“Sánchez encara és atemps de rectificar i tren-car els seus acords ambOtegi a Navarra i amb Tor-ra a la Diputació de Barce-lona i a les alcaldies, i dedonar suport a la moció decensura contra Torra”, vadir Rivera abans d’insistir:“És dilluns, hi és a temps.”

Rivera va centrar unavegada més el seu discursen la qüestió catalana id’aquesta manera va insis-tir molt en el tema de lamoció de censura en afir-mar que “Sánchez té unagran oportunitat aquestdilluns per començar acanviar i això implica do-nar suport a la moció decensura contra Torra i perla convivència”. Pujant elto de les desqualificacions,Rivera va afirmar que “caldir al Le Pen de la políticaespanyola que ja n’hi haprou”.

Rivera va plantejar lanova estratègia per enfo-car una negociació amb elssocialistes espanyols afir-mant: “Em comprometo aconvèncer el PSOE perquèrectifiqui i que torni alconstitucionalisme, d’onmai hauria d’haver sortit.”“Que torni a asseure’s ambnosaltres per donar su-port o per liderar, depe-nent del que diguin els es-panyols a les urnes, un pa-quet de reformes”, va dirRivera.

El primer acte de la pre-campanya va servir perpresentar el que serà l’es-lògan del partit a les elec-cions: Espanya en marxa.“És l’hora de parlar de so-lucions i de futur. Somaquí perquè Sánchez noha estat capaç d’arribar aun acord ni amb els seussocis”, va afirmar Rivera,que va posar sobre la taula“deu grans pactes d’estat”per superar el bloqueig. ■

RedaccióMADRID

Rivera demana el cap deTorra a canvi de donar LaMoncloa a Pedro Sáncheza El partit taronja vol el suport dels socialistes a la moció de censura que esdebatrà demà dilluns a Proposa un decàleg de mesures per pactar amb el PSOE

Albert Rivera, amb el cartell del lema de la campanya, saludant davant d’un grup d’alts càrrecs del partit ■ DAVID FERNÁNDEZ / EFE

El PSC va treure ahir apassejar en la precampa-nya el fèretre del dictadorFrancisco Franco, en unacte organitzat per Memò-ria Socialista sota el pre-text de debatre sobre elprocés d’exhumació de lesrestes del general enterra-des al Valle de los Caídos.L’estrella invitada de lajornada va ser l’encarapresident del Senat, Ma-nuel Cruz, que va defensarla iniciativa de l’executiude Pedro Sánchez assegu-rant que el trasllat de lesrestes del dictador és un“acte de desgreuge simbò-lic i necessari”.

El president del Senates va mostrar del tot con-trari al fet que una “socie-tat democràtica” mantin-gui avui encara “el mauso-leu d’un dictador” i va cri-ticar el discurs que sobreaquest tema mantenen lesformacions de dreta, deles quals va dir que “o bé novolen parlar del passat o bého fan per desactivar-lo”.

L’acte també va inclou-re la intervenció del dipu-tat al Parlament FerranPedret, que va reivindicarla memòria històrica pel“deure de recordar” que téuna societat, i es va reivin-dicar hereu de la lluita delsque busquen encara des-apareguts de la Guerra Ci-vil. “Són els nostres os-sos”, va dir per criticar elfet que “alguns han tingutsempre el privilegi de sa-ber on eren enterrats elsseus”. ■

Cruzveul’exhumacióde Franco undesgreuge

Jordi PanyellaBARCELONA

El consell nacional delPDeCAT va ratificar ahir laseva participació en la can-didatura de Junts per Ca-talunya en les pròximeseleccions, una opció quetindrà els presos políticscom a caps de cartell a lesquatre demarcacions cata-

lanes. D’aquesta manera,Jordi Sànchez, JoaquimForn, Josep Rull i Jordi Tu-rull encapçalaran les llistesde Barcelona, Girona, Tar-ragona i Lleida en una al-ternativa que vol ser“transversal”, segons vadir el màxim dirigent delPDeCAT, David Bonvehí, iva ratificar Laura Borràs,que tornarà a ocupar el nú-

mero dos per la llista deBarcelona per convertir-seaixí, a efectes pràctics, enla cap visible de JxCat aMadrid.

En declaracions a lapremsa, Borràs va subrat-llar que la llista en què s’in-tegra el PDeCAT, partit alqual ella no pertany, és lade la unitat. “Davant el no atot, nosaltres som els del sí

a la unitat i el sí al diàleg,perquè la unitat no es pre-dica, es practica”, va pro-clamar.

Per la seva part, Bonve-hí va aprofitar el seu parla-ment per demanar unasentència “justa” i va mos-trar el seu escalf al presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, davant la cele-bració de la moció de cen-sura demà al Parlament.En relació amb aquest actepolític, el líder del PDeCATva demanar a Ciutadansque “deixi de fer teatre” i vaapel·lar a “la bona política”que el catalanisme políticsempre havia defensat. ■

El PDeCAT ratifica laseva vinculació a JxCatJ. PanyellaBARCELONA

David Bonvehí dirigint-se ahir als participants al consellnacional del PDeCAT ■ TONI ALBIR / EFE

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 201914 | Nacional |

ccions amb la virtut defer taca d’oli, tant en elmarc teòric com pràc-tic, cap a la construcció

de la República catalana. Aixòés el que impulsa la plataformaTot República (que aglutina di-ferents entitats independentis-tes de Vilafranca del Penedès).Des de fa dos anys, amb motiude la commemoració del refe-rèndum de l’1-O, aquestes enti-tats organitzen la Setmana de laRepública, que inclou des d’ac-tes lúdics, com ara una sessió decontes de Pere Calders, o un

Aconcert de música d’arrel, fins ajornades de reflexió i debat queaquest any s’han presentat sotael títol global Repensem-nos ique han fet seure junts SalvadorCardús i Jordi Graupera; DianaCoromines i Edgar Straehle, iJoan Manuel Teresserras i Vice-nt Partal, per aprofundir en elsmatisos del sobiranisme.

Els actes de la Setmana de laRepública acaben l’1 d’octubreamb una manifestació pels car-rers de Vilafranca a les set delmatí i una concentració al ves-pre, al parc de l’U d’Octubre.

Aquest any els protagonistesde la concentració van ser elsCDR, que van tancar l’acte amb

un manifest per reclamar la lli-bertat dels presos polítics acu-sats de terrorisme en les últi-mes detencions de la GuàrdiaCivil. Però l’acte el va obrir el pe-riodista letó Otto Ozols, que vacomparar els avanços que ha fetl’independentisme català des dela Via Catalana amb el procés deLetònia, en el que es va conèixercom la Revolució del Cant alspaïsos bàltics. Ozols va recordarla força dels músics que toquencada dia a la plaça i va encorat-jar tothom a “cantar L’estaca,com a himne de la llibertat, i amantenir els valors de la fe, l’es-perança i l’amor per fer realitatel somni”. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Societat

REPENSEM-NOS · Els organitzadors de la Setmana de la República al Penedès han inaugurat aquest any unes jornades dereflexió sobre nacionalisme i identitat LA PLATAFORMA · Tot República aglutina entitats independentistes de Vilafranca

Cati Morell / TaempusVILAFRANCA DEL PENEDÈS

De taca d’oli i esperança

Un moment del concert de música d’arrel al parc del Tívoli de Vilafrancadins de la Setmana de la República ■ CEDIDA PER TOT REPÚBLICA

La Junta Electoral Central(JEC) ha demanat al presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, que tradueixial castellà el recurs en quèdemana la suspensió del’ordre de despenjar llaçosgrocs, estelades i cartellsrelacionats amb els inde-pendentistes presos delsedificis públics de la Gene-ralitat, que van ser reti-rats divendres al migdia.Presidència va fer públic elrecurs pocs minuts abansque expirés el termini do-nat per la JEC a Torra. Demoment no s’ha traduïtres, “ja que es va demanara través d’un correu elec-trònic sense seguir el pro-cediment establert peraquests casos i sense argu-mentar els motius ni res”.En el recurs, Torra al·legaque la JEC no és compe-tent per donar aquesta or-dre , demana la nul·litat del’acord i la seva suspensió.

Torra reprodueix els ar-guments del recurs que vapresentar la setmana pas-sada a la mateixa JEC so-bre la denúncia presenta-da per Ciutadans perquèretirés el llaç groc del Pa-lau de la Generalitat. Defet, en l’escrit es fa constarque la setmana passada jaes va retirar la pancarta afavor dels presos que hi ha-via al palau, després que elTSJC ho ordenés als Mos-sos d’Esquadra per donarcompliment a una mesuracautelar fruit d’un recursde la plataforma ImpulsoCiudadano. El recurs citael memoràndum del Con-sell d’Europa en el qual “esjustifica jurídicament lanecessitat de revisar lesactuacions de Turquia iEspanya respecte a les res-triccions que afecten elspolítics kurds i catalansper l’exercici de la llibertatd’expressió mentre exer-ceixen els seus càrrecs derepresentació”. També de-fensa que el “principi deneutralitat oberta” es refe-reix a “àmbit de llibertatideològica”, que “està rela-cionat amb conviccions ín-times i la legitimitat per te-nir-les i expressar-les”. ■

a Li reclama quetradueixi el recursper suspendre l’ordrede despenjar llaços

La JEC exigeix aTorra que s’hiadreci en castellà

RedaccióBARCELONA

La basílica de Montserratva quedar ahir petita per ales persones que es vandesplaçar fins al monestirper participar en una vet-lla en solidaritat amb elspresos polítics i els exi-liats. La pregària, que es va

allargar durant dues ho-res, de vuit a deu del ves-pre, es va celebrar pocsdies abans que es coneguila sentència del judici quees va seguir al Tribunal Su-prem. Entre les personesque hi van intervenir hihavia el president de la Ge-neralitat, Quim Torra. Du-rant la vetlla es va dema-

nar als jutges que resol-guin el cas des de la veritati als polítics, que explorinels camins de la convivèn-cia. Aquest no és el primercop que Montserrat fa al-gun acte de solidaritatamb les persones represa-liades per motius polítics.

El monestir de Mont-serrat va emetre diven-

dres un comunicat en quèes desmarcava de les moti-vacions de la vetlla i sub-ratllava que no n’és el pro-motor ni s’hi adhereix. Ai-xí, va indicar que permetiala pregària “com tantes al-tres” que es fan a Montser-rat, però sense que es con-vertís en un acte per la in-dependència. ■

RedaccióMONTSERRAT

Una vetlla pels presos iexiliats omple Montserrata Durant l’acte, en què va intervenir el president Torra, es va demanar alsjutges que actuïn des de la veritat i als polítics, que apostin per la convivència

La vetlla d’ahir al vespre a la basílica, amb el president Torra dirigint-se al faristol per intervenir ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 201916 | Nacional |

ocs dies o setmanes abansde la seva publicació, l’abastconcret dels efectes socials

i polítics de l’esperada sentènciadel Tribunal Suprem en la causaespecial 20907/2017, seguidacontra alguns dels principals lí-ders de l’anomenat procés inde-pendentista català, encara resultadifícilment previsible.

En canvi, en l’àmbit jurídic nohi ha cap dubte que l’esmentadaresolució suposarà un punt d’in-flexió inèdit, la singular transcen-dència del qual es projectarà enmúltiples aspectes del nostremarc legal vigent, alguns espe-cialment sensibles, com ara lamanera en què definim, fonamen-tem i exercim determinats dretsconsiderats essencials en qualse-

P vol règim que es reconegui a simateix com a democràtic (comara els drets a la llibertat d’ex-pressió i a la participació política).

Així doncs, la sala segona delTribunal Suprem està ineludible-ment abocada a elaborar els seusraonaments, amb les correspo-nents decisions, a partir de mate-rials extremadament fràgils i, al-hora, summament preats (o, di-rectament, de valor incalculable).Potser per aquest motiu unaeventual –i improbable– neutra-lització del procés independentis-ta català mitjançant la sentènciano implica, necessàriament, unreforçament simultani de l’Estatespanyol en la seva actual confi-guració juridicopolítica, és a dir,com a estat social i democràtic

de dret. Al contrari, una flexibilit-zació descarada i descarnada decerts criteris d’atribució de res-ponsabilitat penal fins ara accep-tats de manera unànime per lamillor doctrina científica i juris-prudencial comportaria no unareafirmació sinó un debilitamentde les garanties (processals isubstantives) inherents a una de-mocràcia avançada i, per tant, dela mateixa Constitució, la indem-nitat de la qual, en principi, s’aspi-ra a preservar.

En aquesta línia, seria una es-tratègia a priori bastant poc hàbil(i ingènua) pretendre defensar laConstitució a través d’una relati-vització (o desnaturalització) delcontingut d’alguns dels seus tretsfonamentals (com ara el dret a la

presumpció d’innocència i el prin-cipi in dubio pro reo). De la matei-xa manera que la legitimitat (ocredibilitat) del moviment inde-pendentista català està inevita-blement condicionada a l’ús demitjans o procediments de caràc-ter no violent, la dels sectors uni-onistes depèn indefectiblementd’un escrupolós respecte alsprincipis d’un dret penal neta-ment garantista, interpretatd’acord amb les pautes valorati-ves que subministra la mateixaConstitució.

Aquesta perspectiva condueix,en certa mesura, a advocar peruna interpretació no extensivadels tipus penals i per dotar de lamàxima virtualitat i eficàcia lesfacultats inherents al dret de de-

fensa. Podríem afirmar queaquestes premisses beneficien–lògicament, per motius dife-rents– ambdós sectors i que sónla base sobre la qual en el futuredificar un hipotètic i veritable-ment fructífer diàleg. I en aquestpunt escau recordar, a mode deconclusió, que, en contra del que–no sense una notable lleugere-sa– va afirmar el fiscal del Su-prem Javier Zaragoza en el judici,veus investides de la màxima au-toritat acadèmica han expressatpúblicament seriosos dubtes res-pecte a la correcció tècnica de laqualificació jurídica dels fets efec-tuada per les acusacions, com ésel delicte de rebel·lió (reserves ales quals, modestament, em su-mo).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

La millor sentència possible

Joaquim Bages SantacanaAdvocat i professor de dret penal de la Universitat de Barcelona

Lluís Soler President de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)

MANIFEST · “Hem d’estar al costat de les institucions catalanes en aquest anhel de llibertatcol·lectiva” UNIÓ · “Volem crear una única entitat municipalista d’àmbit estrictament català”

luís Soler, alcalde de Del-tebre, és el nou presidentde l’Associació Catalanade Municipis(ACM) en

substitució de David Saldoni. Elcompromís amb les institucionscatalanes i el repte d’unificar elmón local en una única entitatsón les seves cartes de presen-tació.

Per què decideix presentarla seva candidatura?Jo soc alcalde des del 2015.També he estat a la Diputacióde Tarragona i he presidit elConsell Comarcal del Baix Ebre.Encara que soc una perona rela-tivament jove, acumulo moltsanys d’experiència municipalque em porten a tenir un puntd’expertesa i m’agraden els rep-tes. El Partit Demòcrata em vafer la proposta i vaig decidir ac-

LRedaccióBARCELONA

“El poder municipal nopot patir un altre 155”

ceptar.

Quins reptes es marca?En primer lloc liderar el munici-palisme, enfortir l’assistènciadels ens locals. Generar capitalhumà, però també estar al cos-tat de les institucions catalanesen aquest anhel de llibertat col-lectiva que representa tot elprocés que estem vivint. I treba-llar per internacionalitzar elmodel d’èxit que representa elmunicipalisme català. I un altrerepte important seria el procésd’unificació amb la FederacióCatalana de Municipis per crearuna única entitat municipalistade gran força i d’ordre estricta-ment català.

Aquest últim repte ja fa moltsanys que dura. Què li fa pensarque en els pròxims quatre anyso abans ho pot aconseguir?Hi ha una cosa que és impor-tant, que és el context de gover-

nança de cadascuna de les enti-tats, i l’altra és la persistència aaconseguir aquells elements co-muns que ens porten a treballarconjuntament i a poder dir que

en aquests quatre anys esmer-çarem tot l’esforç necessari per-què la unitat i el procés d’unifi-cació entre les dues entitats si-gui possible.

Abans parlava d’internaciona-litzar el procés municipal cata-là. Per què és un bon model?Hi ha diferents temes que mos-tren que som un model d’èxitperò també hi ha altres cosesque ens mostren un anquilosa-ment. Hi ha coses, com ara el te-ma del finançament, de lesquals no podem presumir i mol-tes d’aquestes ens venen del po-der legislatiu de l’Estat.

Han fet públic un manifest enquè reivindiquen l’1-O. Quincreu que ha de ser el paperd’una entitat com l’ACM enaquest context polític actual derepressió?El manifest vol ratificar aquestanhel de llibertat. A les portesde la sentència demanem l’ab-solució d’aquelles persones quehan lluitat i que de forma moltdigna han representat aquestanhel col·lectiu de llibertat. Elmunicipalisme té un paperd’aliat estratègic de les institu-cions catalanes en tot el procés.

També ha fet una crida perquè laresposta a la sentència no acabien un 155. De quina manera?El poder municipal català nopot tornar a patir un 155 apli-cat com es va fer en el seu mo-ment perquè això només enspot portar a una situació depreautonomia. El que necessitael món municipal és estabilitatper poder complir els objectiusque la ciutadania ens va marcarquan ens va ratificar amb la se-va confiança el 26 de maig. ■

Alcalde deDeltebreLluís Soler, de36 anys, és al-calde de Delte-bre per Juntsper Catalunya.Llicenciat en ad-ministració i di-recció d’empre-ses per la UPF, tédiversos màs-ters i postgraus.Ha estat presi-dent del ConsellComarcal delBaix Ebre.■ JOSEP LOSADA

Lluís Soler, durant l’entrevista a ‘L’illa de Robinson’

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 201918 | Nacional |

questa setmana s’ha plantejatque el govern espanyol en fun-cions apliqui la llei 36/2015, de

28 de setembre, de seguridad nacio-nal, per agafar el control dels Mossosd’Esquadra i aturar la resposta inde-pendentista a la probable sentènciacondemnatòria del Tribunal Suprem.Aquesta llei, del 2015, aprovada ambel vot del PP, el PSOE i Ciutadans, téla finalitat següent: “Protegir la lliber-tat i el benestar dels ciutadans, garan-tir la defensa d’Espanya i els principisi valors constitucionals, així com con-tribuir amb els nostres socis i aliats ala seguretat internacional.”

I s’aplica d’acord amb el que pre-veu el document Estrategia de Segu-ridad Nacional, tal com fixa l’article 4:“L’Estrategia de Seguridad Nacionalés el marc polític estratègic de refe-rència de la política de seguretat na-cional. Conté l’anàlisi de l’entorn es-tratègic, concreta els riscos i amena-ces que afecten la seguretat d’Espa-nya, defineix les línies d’acció estra-tègiques en cada àmbit d’actuació ipromou l’optimització dels recursosexistents. S’elabora a iniciativa delpresident del govern, que la sotmet al’aprovació del Consell de Ministres,i es revisarà cada cinc anys o quanho aconsellin les circumstàncies can-viants de l’entorn estratègic. Un copaprovada, serà presentada a les CortsGenerals en els termes que preveuaquesta llei.”

Doncs bé, el document Estrategiade Seguridad Nacional vigent, aprovatel 2017, no preveu ni l’independentis-me, ni el perill de ruptura de l’ordreconstitucional, ni les manifestacionsmassives ni l’incompliment de la lega-litat per part d’algunes institucionsentre les amenaces i desafiaments aafrontar i davant dels quals la llei fixamecanismes per defensar-se. Lesamenaces i desafiaments que preveusón: el crim organitzat, el terrorisme,les armes de destrucció massiva, l’es-pionatge, els conflictes armats, la vul-nerabilitat del ciberespai, la vulnerabi-litat de l’espai aeri, la inestabilitat eco-nòmica i financera, els fluxos migrato-ris irregulars, els canvis climàtics, lesepidèmies, les catàstrofes i la vulnera-bilitat energètica. Amb les Corts dis-soltes, sembla difícil fer aprovar a laDiputació Permanent un documentd’estratègia que inclogui com a ame-naça l’independentisme, i la falta d’uncomandament eficient de les policies

A

autonòmiques.Així doncs, Pedro Sánchez hauria

de justificar que la situació de Catalu-nya i la hipotètica falta de respostaper part dels Mossos d’Esquadra esti-gués inclosa en algun d’aquests supò-sits. Llavors, tal com estableix la lleien l’article 35-2, si es dona una “situa-ció d’interès per a la seguretat nacio-

nal, el president convocarà el Consejode Seguridad Nacional perquè exer-ceixi les funcions de direcció i coordi-nació de la gestió d’aquesta situació[...]. En els casos en què el presidentdel govern decideixi designar unaautoritat funcional per a l’impuls i lagestió coordinada de les actuacions,el Consejo de Seguridad Nacionalassessorarà sobre el nomenamentd’aquesta autoritat”. I li permetria de-

signar amb un simple decret una “au-toritat funcional” que es fes càrrec dela direcció dels Mossos d’Esquadra.

Pel que fa als altres marcs legalsexcepcionals d’actuació, més enllà del’article 155, per controlar la Generali-tat, les protestes i la possible desobe-diència, hi ha l’estat d’alarma, que espot aplicar en catàstrofes, vagues,etc., que ja va implementar RodríguezZapatero per militaritzar els controla-dors aeris en la vaga de desembre del2010, que el govern pot decretar perquinze dies, i que requereix l’aprova-ció del Congrés en cas que es vulguiprorrogar. L’estat d’alarma no suspèncap dret fonamental. I si la cosa fosmés greu, hi ha l’estat d’excepció,aplicable per alteracions greus de l’or-dre públic i paralitzacions de serveisessencials. L’autoritza el Congrés per30 dies i sí que suspèn drets fonamen-tals: permet que es puguin detenir ciu-tadans sense ordre judicial i sense co-municar-ho al jutge durant deu dies,que es puguin escoltar comunicacionsi tancar diaris, ràdios i televisions, i quees puguin prohibir manifestacions.

La ‘ley de seguridadnacional’ o com agafar elcomandament dels Mossos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ANÀLISI

Agents dels Mossos a la Ciutat de la Justícia fent vigilància ■ JUANMA RAMOS

Xavier RiusPeriodista

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’estat d’alarma no suspèncap dret fonamental. I si lacosa fos més greu, hi hal’estat d’excepció

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

En Comú Podemtria el seu lemade precampanya

El portaveu d’En Comú Po-dem al Congrés, JaumeAsens, va anunciar ahir el le-ma de precampanya de la se-va formació: “Amb Rivera no,amb nosaltres sí”, que, segonsell, evoca el tipus de governque demanaven els militantsdel PSOE al seu candidat, Pe-dro Sánchez, la nit de les elec-cions del 28-A. Per Asens, ellema també representa “uncrit d’esperança per a unamajoria de progrés, que de-pèn del fet que el PSOE arribia un acord” amb ells, ja que,segons va indicar, s’ha vistuna “gran transformació” enel líder socialista, Pedro Sán-chez, que ha passat de “parlarde plurinacionalitat” a “notancar la porta a un pacteamb Cs” i “agitar el relat del155”. ■ AGÈNCIES

L’unionisme avisaque tornarà asortir al carrer

Una desena de membres delscomitès de defensa de la Re-pública (CDR) es van encade-nar ahir a la tarda en una deles entrades a l’estació de Ro-dalies i metro d’Arc de Triomfa Barcelona per reclamar l’alli-berament dels set indepen-dentistes empresonats acu-sats de terrorisme per l’Au-diencia Nacional. Es tracta dela parada de l’avinguda de Vi-lanova, a tocar del monument.Els activistes van rebre el su-port d’un grup de personesque poc després de les sis dela tarda havia iniciat una ma-nifestació des de la plaçad’Urquinaona, passant pelcarrer de Trafalgar, fins a arri-bar a l’arc de Triomf. A quartsde vuit del vespre va acabarl’encadenament.

POLÍTICA

Els CDR s’encadenen al’estació d’Arc de Triomf

POLÍTICA

POLÍTICA

“Si el sobiranisme va a un es-cenari de desbordament i in-surrecció, sortirem massiva-ment al carrer”, va advertirahir el president de SocietatCivil Catalana, l’exdiputat delPP Fernando Sánchez Costa.L’avís el feia en el marc de lacommemoració de la mani-festació unionista del 8-O del2017, un acte amb participacióde representants del PP, Ciu-tadans i el PSC i personalitatscom ara Manuel Valls, en quèels partits autoanomenatsconstitucionalistes van inter-canviar-se retrets. La portaveupopular al Congrés, CayetanaÁlvarez de Toledo, va retreureal PSC que no doni suport a lamoció de censura contra elpresident, Quim Torra, que esdebatrà demà. No hi van fal-tar, però, crides a la unitat. ■

D’altra banda, David Bu-dria, un dels dos membresdels CDR detinguts el 23 desetembre per la Guàrdia Civilperò que va quedar en lliber-tat el mateix dia –acusat deterrorisme–, va afirmar ahiren entrevistes a VilaWeb i Na-ció Digital que no van mante-nir cap contacte amb el presi-dent de la Generalitat, QuimTorra, ni amb el seu predeces-sor, l’exiliat Carles Puigde-mont. Budria considera queels detinguts, set dels qualscontinuen en presó preventi-va, són “caps de turc” d’unaoperació per criminalitzar l’in-dependentisme i que les acu-sacions són un “muntatge po-lític”. “Em preocupa com emtornaran a venir a buscar”, vaassegurar. ■ REDACCIÓ

Moment en què membres dels CDR es van encadenar en undels accessos a l’estació d’Arc de Triomf ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 6 D’OCTUBRE DEL 201924 | Nacional |

FGC tindrà tresespais per preservarel patrimoni històric

SOCIETAT

Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya (FGC) treballaper a la creació de tres cen-tres destinats a la preservaciói divulgació del seu patrimonihistòric. El president de FGC,Ricard Font, va explicar-ho di-vendres en el marc de la 8aJornada de Patrimoni HistòricFerroviari. Font va avançar quedurant els pròxims anys tenenprevist apropar el patrimonihistòric al conjunt de la socie-tat a través del condiciona-ment i la modernització de di-ferents espais expositius id’interpretació. El presidentde FGC va detallar que s’està

acabant la redacció del pro-jecte de L’Espai de la Via Mè-trica, una nau visitable a Mar-torell on s’exposaran els vehi-cles històrics de la línia Llo-bregat-Anoia. Aquest mess’iniciaran les obres de LaCotxera de Rubí, on s’amplia-rà l’edifici existent davant del’antiga estació per exposar-hivehicles històrics de la líniaBarcelona-Vallès. A la Pobla deSegur es condicionarà El Mollde la Pobla i es recuperarà elmoll de mercaderies, l’hangari l’entorn immediat per condi-cionar-hi un espai expositiu.■ REDACCIÓ

Trens de Ferrocarrils de la Generalitat de diferentsèpoques en una imatge del llibre del 40è aniversari ■ EPA

SANITAT

Els pacientsd’artrosi demanenmés recercasobre la malaltia

El doctor Josep Vergés,president de l’OAFI

Els pacients afectats per ar-trosi, una de les 200 malaltiesreumàtiques més comunes,han reclamat més recerca alscentres sanitaris i a les farma-cèutiques per trobar medica-ció efectiva contra aquestamalaltia que consideren “obli-dada”. La petició l’ha fet, ennom dels pacients, el doctorJosep Vergés, president de laFundació Internacional de l’Ar-trosi (OAFI), coincidint amb eltercer congrés que aquestaentitat sense ànim de lucre hacelebrat fins ahir a Barcelona.

Es calcula que entre set ideu milions de persones te-nen artrosi a l’Estat espanyol,més de 700.000 a Catalunya.“Aquestes dades donen unaidea de l’impacte que suposaen el sistema sanitari. Per aixòla nostra associació apostaperquè els malalts estiguemben informats i ajudem quealtres ho estiguin”, ha dit elpresident de l’OAFI. En aquestsentit, ha demanat més recer-ca per trobar nous medica-ments i que els metges de fa-mília disposin de més tempsper fer prevenció de l’artrosi.Durant el congrés s’ha pre-sentat unes guies pràctiquesper a l’ús apropiat dels Sysa-doas, un grup de medica-ments autoritzats per al trac-tament simptomàtic de l’ar-trosi, i també un projecte deformació per a metges de fa-mília. ■ REDACCIÓ

El jutjat d’Arenys de Mar hadictat una sentència, pionera,ja que en un cas de mort acci-dental per un tret d’un caça-dor condemna el companyque li va disparar, però tambéel caps de colla i el cap de líniaque van disposar les parades icom a responsable civil subsi-diari l’Ajuntament de Fogarsde la Selva, propietari del ter-reny on es va fer la batuda delsenglar el 6 de desembre del2014 que va acabar amb un

JUDICIAL

Condemna a un ajuntament perla mort d’un caçador al seu vedat

caçador mort. La sentència,que ha estat de conformitat,recull la proposta dels lletratsMarc Molins i Gerard Gené,que van exercir l’acusació par-ticular en nom de la famíliadel caçador mort. La sentèn-cia condemna el caçador queva disparar el tret mortal a810 euros de multa per homi-cidi per imprudència, el capde colla i el cap de línia a 270euros de multa també per ho-micidi imprudent, en conside-

rar que van ser negligents po-sant la víctima a la línia de focd’altres tiradors i les compa-nyies asseguradores dels ca-çadors els declara responsa-bles civils directes i l’Ajunta-ment de Fogars de la Selva,responsable civil subsidiari.Entre tots dos els condemnaa pagar 450.000 euros als fa-miliars del caçador mort.L’Ajuntament en pagarà50.000 i la resta, les assegu-radores. ■ TURA SOLER

SOCIETAT

L’escola pública es reivindicacom a “motor de canvi”L’escola pública vol reivindicarel seu paper de “motor decanvi” davant de la societat iles institucions. Aquest és undels objectius principals delPrimer Congrés d’Educacióque va començar ahir en unacte al Teatre Nacional de Ca-talunya i al qual van assistirunes 400 persones.

De moment són 200 elscentres públics catalans quehan impulsat aquesta iniciati-va amb el lema Pensem l’edu-cació des de l’educació públi-

ca. Des d’ara fins al mes demaig es farà un seguit d’acti-vitats i debats al conjunt delterritori que tenen com a ob-jectiu “ser la veu d’escoles iinstituts a través de les sevescomunitats educatives, tantprofessorat, famílies, comalumnat”, assenyala el profes-sor Joan Domènech, un delsimpulsors del congrés.

Segons aquest docent,aquest congrés sobre educa-ció pública “ha sorgit ara per-què és necessari i és el mo-

ment oportú per fer-ho”. Pelsimpulsors de la iniciativa, lasocietat té “una mirada con-tradictòria” d’allò que és l’edu-cació pública, ja que d’unabanda “la desconeix” i perl’altra “valora iniciatives i l’es-forç que el col·lectiu docentha estat fent des de fa anys”.Manifesta que “cal consolidarel paper vertebrador que tél’educació pública, tant en totsistema educatiu com en lasocietat en general”.■ REDACCIÓ

El congrés sobre educació pública es va inaugurar ahir al TNC ■ CEDIDA

1401

72-1

2170

82Q

Mil Anuncios i Vibbo,expedientats

SOCIETAT

L’Ajuntament de Barcelona haobert un expedient sanciona-dor a l’empresa propietàriadels portals Mil Anuncios iVibbo per publicar anuncis il-lícits sobre la venda d’animalsde companyia. Després d’unadenúncia de la Fundació perl’Assessorament i Acció enDefensa dels Animals (Faada)i de diversos requeriments, elconsistori ha decidit aplicar lallei de comerç electrònic quequalifica de molt greu la in-

fracció comesa per aquestsdos portals en anunciar ani-mals de companyia sense ga-rantir que l’origen fos unacompanyia registrada ambl’activitat de criança ni lescondicions sanitàries i de ben-estar animal que requereix.Les companyies s’enfronten auna multa d’entre 150.000 i600.000 euros, tot i quel’Ajuntament ha incoat l’expe-dient per l’import baix del llin-dar. ■ ACN