Any I-III Epoca - N.° 10 Redacció i Adminiitració: Carme, 3, pral. - Barcelona 12 de setembre de 1931

Justícia Social P r e u :15 Cit.

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

La Unió Socialiste de Catalunya ab treballadorslui açjuests mona-ut.-, transcendentais

en què, per efecte du l'esfondramentd'una dinastia cruel i despòtica, s'hanoliert nous hwitzoivs i un caini pie depossibilitats per a la realització de lesreivindicacions proletàries, la UnióSocialista de Catalunya, coin a partitde classe, fidel als seus principis i ambel sentit de la responsabilitat propidels homes que tis deuen al treball idel treball viuen i l lu i ten per al seuennobluneut i dignif icació, creu ne-ces^ari adreçar-se a tots els treballa-dors de Catalunya per tal de mostrar-los el veritable camí a seguir, del qual ,d 'una manera evident, se'n desviencada dia més els nostres Sindicats.

l.a C, N. T., edificada amb l'esforçde tots els treballadors, no ha estatmai una garantia per a l lurs aspira-cions de mil lorament econòmic i so-cial . Contra tota lògica sindical , hanegligit i ha bandejat totes les qües-tions d'ordre tècnic i professional. Haoblidat totes les possibilitats de capa-citació per a un f u t u r control i regu-lació de les indústries. Ha menyspreatun sens ti de problemes a resoldre,com són els de la v i v e n d a , quev iures ,lugi i · i ie , vellesa, atur forçós, etc., etc.,que requereixen un previ estudi i unain te rvenc ió decidida i constant . Noha estât mai un organisme obrerista,sinó \uia escola d 'un determinat anar-quisme, orfe d'espiritualitat i carre-gat d'odis. Ha volgut ésser una orga-tut/ació apolítica i no ha fet altra cosaque política, però política sectària, nosentida per la majoria dels treballa-dors, i gairebé sempre imposada coma principis fonamentals de l'organit-xació.

Poc temps després de la constituciódels Sindicats únics, aquests procedi-ments tan coneguts per tots : l 'ame-naça i l ' insult constant, la violènciasistemàtica, l 'atiament de les baixespassions, i l'excitació a tota cosa es-trident i subversiva, van portar llargsdies d 'angoixa per a Harcelona, el do-lor i el desesper a milers de l lars pro-

ti La Vanguardia» és l'«A B C»que tenim dins de Catalunya. És clpitjor enemic.

Instrument incondicional delBorbd i dels governadors assassinsque ens enviava per ofegar les nos-tres llibertats civils i polítiques iles reivindicacions proletàries: «LaVanguardia» enyora els vells tempsi s'ha fet culpable de traïció a Ca-talunya.

L'homenatge cordial retut aMacià, figura màxima avui de Ca-talunya, pel poble de Barcelona, ésun advertiment seriós a tots elsreaccionaris monàrquics i del pis-tolerisme oficial.

Cal que ho tinguin en compte,«La Vanguardia» i els altres!...

letàries, la descomposició i l 'esfondra-ment de l'organit/.ació obrera, i unadictadura de set anvs ! . . .

Després d'aquest llarg període d'o-pressió i vergonya, es torna a parlarde la reorganit/.aciú dels Sindicats.Tothom creia que les doloroses'expe-ri.ències serien un motiu- de reflexióper als antics mi l i tants de l'organit-zació, i aquesta creença s'accentuavamés davant les declaracions de moltsdels antics dirigents, els quals preco-nitzaven una rectificació en els proce-diments , i prometien una nova estruc-turació dels Sindicats que fos méscompatible amb el sentir general de lamul t i tud obrera.

Els Sindicats fa cosa d 'un any quehan tornat a obrir llurs portes : unaallau de treballadors els ha envaït, fre-turosos de construir l'obra magna quetots desitgem, un baluard inexpugna-ble contra el qual topi l'egoisme i lasupèrbia del capitalisme, esgrimintcom a úniques armes la raó i la intel·li-gència i una ferma vo lun ta t . Ouè hapassat? Els dirigents dels Sindicatsno han complert llurs promeses i nohan volgut i.iterpertar el« sentimentsdel poble proletari ; han lliurat l'orga-nització obrera a mans dels mateixosindividus irresponsables d'abans iaquests, amb una gosadia insuperablei com a resposta al clam de protestade tot un poble contra un revoluciona-risme caòtic i huit d'idealitat, tornen

a imporsar llurs principis de pertor-bació social, i en els locals dels Sin-dicats únics, en els rètols dels balconsi en els anuncis als interiors, al cos-tat del nom simbòlic i per tots respec-tat de la C. N. T., posen també lesinicials, igualment simbòliques, peròd'un simbolisme sectari i aliè a totesperit d'organització i constructivi-tat, de la A. I. T. Una altra dictadura.

Aquesta dictadura, exercida pels ho-mes de la F. A. I . , representants acasa nostra de la A. I. T., és moltmés odiosa encara per ésser imposadaen nom d'un ideal diamor i llibertat.', (Juan arribarà l'hora en què els tre-balladors sabrem adoptar una actituddigna i enèrgica davant d 'una ínfimaminoria d'inadaptats que constant-ment coaccionen i pertorben la vidasocial d 'un poble ?

Companys treballadors ! Tingueu encompte que a Catalunya i arreu d'Es-pauya nous corrents de renovació i lli-bertat fan preveure per a un tempsno llunyà una nova era de justícia so-cial. Però, no oblideu tampoc que enaquesta terra nostra i en totes les ter-res d'Iberia la reacció té una forçaextraordinària i una organització for-midable. Tots aquests elements reac-cionaris desitgeu que es pertorbi l'or-dre social, i procuren per tots els mit-jans imaginables fomentar tota menad'aldarulls per a fer possible una altradictadura o un feixisme que sigui una

ELS EX-MINISTRES AL PATI DE LA 1.a

S M i/AA

— Has vist quina serenitat? Aquesta vegada no n'hi ha cap que hagidemanat el confessor.

garantia per al manteniment de llursprivilegis de classe. Doncs bé, totsaquests elements ultra-revolucionaris,que sense cap pla constructiu i ambun esperit suïcida es llancen a actesestridents i aboquen el proletariat amoviments de revolta, no fan altra co-sa—volem creure que d'una manerainconscient—que facilitar els intentsdel reaccionarisme.

Cal no perdre la serenitat i cal quecada treballador es doni compte de lapart de la responsabilitat que li per-toca en aquesta hora suprema. Cal quetot obrer ocupi el seu lloc en el respec-tiu sindicat d'ofici, amb el ferm pro-pòsit d ' intervenir en totes les qües-tions que l 'afectin com a productor icom a consumidor.

A Barcelona i, a Catalunya hi haprou obrers aptes i intel·ligents per aregir els destins de l'organització percamins més segurs i dreturers. Sola-ment manca la decisió. I quan els tre-balladors vulguem, deixarà d'ésserpossible la supremacia d'una minoriaque ja fa massa temps que posa laC. N. T. al servei de la seva políticasectària i catastròfica.

Poble productor ! Pensa que amb lateva indiferència poses en perill unaaltra vegada l'organització sindical ila llibertat d'un poble. Fes valer elsteus drets, fes sentir la teva veu entots els moments, sigui allà on si-gui. Un poble indiferent no és un po-ble. Complim tots els nostres deures,si volem ésser dignes de respecte iconsideració.

El Comitè Executiu de la UnióSocialista de Catalunya.

Propaganda de la U. S. C.MÍTINGS I CONFERENCIES

Per avui, a h's nou de la nit

Secció Molins de Rei i Sant Vicençdels Horts.—Oradors : Josep Xirau,Francesc Viladomat, Joan Comorera,Josep Duran i Guàrdia, Xavier Xa-parro, Felip Barjau i Joan Fronjosà.

Sfcció Bisbal del Penedès.—Ora-dor : Lluís Ardiaca. Tema : Coope-ratisme i Socialisme.

Demà. a les sis de ¡a tarda

Secció Alella.—Oradors: Josep Xi-rau, Felip Barjau, Francesc Vilado-mat, Joan Comorera.

JOVENTUT SOCIALISTA DEBARCELONA. — U. S. C.

Reunits els companys que formenel Consell Directiu de la Joventut dela U. S. C. s'acorda la distribució decàrrecs de la següent manera : Secre-tari, Daniel Clivillé ; Tresorer, To-màs Amat : Vocals, Marcel·lí Botxa-ca, J. J. Morgades, Jordi Folch i Pi,Josep Miret i Rafael Pi Llusà.

Pag. ï Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICAPrograma mínim de la U. S. C.

Inserim avui el programa mínim de la Unió So-cialista de Catalunya, aprovat pel Comitè Executiui la Comissió Tècnica.

El text és provisional. Ha d'ésser estudiat i dis-cutit per les seccions de la U. S. C. i definitiva-ment sancionat pel proper Congrés Nacional. Però,substancialment, en tant que estructuració socia-lista, poques variants hi, hauran.

Amb el programa mínim la U. S. C. no solscompleix un deure ineludible en tot partit contem-porani, sinó que es dóna un instrument eficacíssimde treball i de propaganda.

En el programa mínim s'articulen les aspiracionsimmediates d'un partit que aspira a governar Ca-talunya en nom i representació dels treballadors delcamp i de la ciutat, és a dir, de la quasi totalitatdels catalans. I es defineix de faisó característica iclara la línia evolutiva, de ritme accelerat, que volseguir per a construir el socialisme.

No hi ha en el programa mínim de la U. S. C.paraules innecessàries, declaracions que desviïn l'a-tenció dels problemes concrets a resoldre, conceptesgeneralitzadors d'aquells que semblen .específics mi-raculosos i a res comprometen. És senzill, gens líric,gens literari, substantiu, una successió austera deprincipis i de solucions que comprenen tot el com-plexe de la vida nacional i internacional. És l'ex-pressió d'homes que, tenint el cor amarat d'il·lusió,caminen fermament de peus a terra. És un gest denoble sinceritat en aquest país tan poc acostumata ella. I és, alhora, fruit madur del sentit de res-ponsabilitat i de disciplina mental, clau de voltade la nova Catalunya.

Cal, doncs, donar-li la màxima difusió. Que elscompanys i seccions de la U. S. C., tot i tenintcura de discutir-lo lliurement per a esmenar-lo enallò que creguin deficient, per a completar-lo, elfacin conèixer del poble de paraula i per escrit.

Això és el que faré jo des del proper mimera deJUSTÍCIA SOCIAL.

La vaga general "revolucionària"

Els elements directius de la C. N. T., secció lo-cal, alhora membres de la F. A. I., o sotmesos a laseva influència dictatorial, varen declarar la vagageneral a Barcelona, per temps indeterminat i ac-ceptant, deien en el manifest, «totes les conse-qüències».

L'ordre de vagatgeneral va ésser obeïda per tre-balladors, patrons, comerciants, banquers. Cap ser-vei públic, ni els dTiigiene, ni, el d'enterraments,no va ésser respectat.

Va durar la vaga tres dies. Com totes les vaguesgenerals «revolucionàries» de Barcelona, el dillunsja era cosa oblidada.

I és ara que ens preguntem : per què tot això ?¿Tot l'esforç immens dels treballadors i el sacrificide la ciutat?

No va ésser per solidaritat amb els vaguistes dela Telefònica.

No va ésser per solidaritat amb cap altre movi-ment social sagnantment reprimit.

No podia ésser deguda, racionalment, als alda-rulls incruents de la presó.

No podia ésser deguda a la presó governativad'alguns titulats anarquistes, puix això hauria mo-tivat, com a màxim, una vaga concreta de protestaper vint-i-quatre hores.

No podia ésser deguda a la tartamudesa del go-vernador, defecte físic que es retreu en el manifestde la F. A. I.

Per manca de raons confessables, els irresponsa-bles 'de la F. A. I. varen sortir-ne fent literatura«revolucionària». I molt dolenta. Però si ells nohan volgut confessar-ho, tant se val. La causa ve-ritat ja és sabuda, i és aquesta : Barcelona va éssersacrificada a una lluita de camarilles que es dispu-ten la direcció de la C. N. T. La F. A. I. va con-testar amb la vaga general «revolucionària» al ma-nifest de Pestana, Peiró, Clara, Alfarache i altres.

Per anar on, la vaga?Tota vaga general per temps indeterminat és,

substancialment, revolucionària. La F. A. I. volia,doncs, fer la revolució. Però, no l'ha feta, com nola farà mai. Puix els revolucionaris, per la pord'ésser titllats d'esquirols, també es varen declararen vaga. La revolució volgueren fer-la algunsmalaurats jovenets, portats al sacrifici estèril pels

aventurers de la F. A. I. ¡ Quina tristesa davantels cossos freds dels jovincels caiguts ! ¡ Quin re-mordiment de consciència per als responsables dela F. A. I., si en tinguessin!...

Amb quines conseqüències, la vaga general?Positives, cap. De millorament material i moral

per la classe treballadora, menys. De justícia social,tampoc.

Les úniques evidents són aquestes : descoratja-ment dels treballadors, conills de laboratori en mansde professionals d'una revolució que no faran, nivolen, ni sabrien fer ; declinado moral de laC. N. T. ; desprestigi, nacional i internacional deBarcelona i Catalunya ; més de 10.000.000 de pes-setes perdudes en sous i salaris ; enfortiment delssectors de la burgesia que, a l'aguait, preparen lanova dictadura ; revifament de la clerecia, de l'aris-tocràcia, dels militars, de tots quants somnien ambel retorn de la monarquia, i dels enemics tradicio-nals de la llibertat de Catalunya« i d'una Repiiblicadefinitivament consolidada.

Conclusió de la vaga general ?Els individus de la F. A. I., alhora dirigents

de la C. N. T., ens han portat una altra vegadaal sacrifici estèril, dictatorialment, pistola en mà,com si fóssim negres, carn de canó!...

Ja n'hi ha prou !És hora ja que els treballadors catalans refle-

xionin i es facin la voluntat ferma de revisar tàc-tiques i sistemes, de reorganitzar a fons els qua-dros de la C. N. T., de canviar totalment les co-missions directives dels sindicats i de la C. N. T.,per a foragitar els irresponsables i els revoluciona-ris professionals, per acabar amb la dictadura degent analfabeta i fosca que es diu anarquista i nin-gú sap, veritablement, el que són.

És hora ja que els treballadors catalans, com unsol home, acceptin la lluita : per la democràcia sin-dical, per la dignitat de cadascun i de la classe,per a possibilitar la conquesta del poder polític ila progressiva socialització del treball, contra laclandestinitat innecessària i absurda en un règimde llibertat, contra la violència sistemàtica i estèril,contra els enemics de la República i de Catalunya,contra el matonisme que ofega la veu dels militantsconscients i imposa vagues parcials i generals quela majoria no vol!...

La vaga general que tots hem acceptat i sofert,avergonyits, ha d'ésser la darrera !

Els penedits

El diumenge, després de la vaga general, Solida-ridad Obrera va publicar un article titulat : «Conserenidad, por la Confederación», molt curiós i quevol dir dues coses : el penediment sincer d'homesque desitgen salvar l'organització, o la indignacióaparent d'insincera que estan freturosos de sal-var-se sols, a l'hora del naufragi.

Es queixen en l'editorial de no poder parlar clar.Però, tanmateix, diu : «Quisimos advertir lo im-procedente de lo que, con una irreflexión que horri-pila, aunque con la mayor buena fe, si se quiere, seha pretendido intentar. No se nos hizo caso ; senos moteja, en cambio, de lo que no hemos sidojamás, v ahora, ¿qué?» I afegeix : «Lo peor es eltiempo perdido y las energías que tendremos queemplear para levantar a los caídos en las luchasestériles de estos días.»

És una confessió !La fan sense témer a cap «irresponsabilista y

victimario», ni als «mejores libertarios—y aquí síque podemos decir : ¡ pobre anarquía !—gritan :¡ Muera el que no piense como yo!», ni, «a ese tor-bellino de pasiones morbosas que amenaza devas-tarlo todo».

No és el moment de les veritats a cau d'orella.Els que escriuen Solidaridad Obrera són, en gran

part, responsables del que ha succeït. Ells han pre-dicat violència, i violència han tingut. Ells hanomplert de boira el cervell de molts treballadorsingenus, de «las nuevas promociones» que en diuenara, i els han empès pel camí del sacrifici estèril.Ells, per comptes d'elevar la consciència i la intel-ligència dels obrers, l'han mantinguda en el ba;xnivell cle les paraules grolleres reflexes de senti-ments bàrbars. I per culpa d'ells, Solidaridad Obre-ra, més que òrgan d'una classe treballadora euro-pea, sembla el crit primitiu de tribus revoltades.

Han sembrat vents. I ara que esclata la tempesta,es queixen i ploren pels destins de la C. N. T. ?

En bona hora, si el penediment és sincer, si noamaga un desig de supervivències personals.

Però, essent sincer, els que fins avui han escritSolidaridad Obrera han d'admetre que la rectifica-ció de conducta cal que sigui total, no vergonyant.

Rectificació de conducta i de conceptes. Puix noés ja el cas d'alliberar-nos d'una F. A. I. per acaure en mans d'una segona F. A. I., momentània-ment mansoia, però substancialment, ideològica-ment, igual. I segona F. A. I. seran els Pestaña,Peiró, Clara, Alfarache, mentre ens parlin d'anar-quia, presentant-se com a bons anarquistes, i d'unaC. N. T. comunista-llibertària, que «marcha dere-chamente hacia la anarquía», per no voler democra-titzar-la.

Sols així podran descarregar-se en bona part, deresponsabilitat. Sols així seran dignes i aptes peracompanyar el proletariat català en la lluita dellurs reivindicacions.

Els herois del R O. C.La gent del B. O. C., aquella que diu als obrers :

«Anneu-vos i aneu-hi!», s'ha enfadat amb mi.Em dediquen algunes flors, amb llenguatge unamica més fi que els de la F. A. I., però una micanomés, puix que entre els de la F. A. I. i les sis0 set capelletes comunistes que ací tenjm, compre-sa el B. O. C., no hi ha, psicològicament i moral,cap diferència.

I diuen : «Però, els bocs, com diu el senyor Co-morera, són un signe de virilitat i masculinitat queno veiem enlloc en els homes de la Unió Socialistade Catalunya.»

És a dir, que ells són virils i masculins com unboc, i nosaltres no.

Ni volem ésser-ne.Puix ens pensem que, per a fer una revolució

d'homes, no cal manllevar virilitat i masculinitat alsbocs.

ExcomunicatsEls Comitès de la «Federación Local Socialista»

1 de la «Unión General de Trabajadores» han llan-çat un manifest censurant enèrgicament els res-ponsables de la vaga general. Signen el manifest :«Por la Federación local de la U. G. de T. : Anto-nio Otarte Hervías, Presidente, y Juan SánchezMarín, Secretario.—Por la Federación Regional dela U. G. de T. : Cresenciano Bilbao Castellanos,Presidente, y Mariano Martínez Cuenca, Secretario.—Por la Federación de Grupos Socialistas de Bar-celona (Partido Socialista Obrero Español) : Ricar-do N eirá Fernández, Presidente, y ¡osé M." MiasCodina, Secretario.»

No contents, fan consideracions polítiques i diuen :«No se reparo en medios a fin de asegurar la vic-

toria de Macia y sus comparsas en la Generalidad,en el Ayuntamiento y en las Constituyentes, adon-de fueron en inmoral conglomerado representantesde las más opuestas procedencias y doctrinas : se-paratistas, autonomistas, federales, comunistas conllave de gentilhombre, libertarios y hasta un grupoc¡ue no tiene escrúpulos en llamarse socialista.»

Aquest «grupo que no tiene escrúpulos en llamar-se socialista», som nosaltres : la Unió Socialista deCatalunya.

¿ Què els ha passat als socialistes espanyols ra-dicats a Catalunya ?

Per a ésser membre de la F. A. I. sembla con-dició sine qua iitni clir-se González, o Gómez, o Gu-tiérrez. I més ortodoxe si hi afegim un Telesforo.

Però no sabíem que per a ésser socialista a Ca-talunya fos indispensable pensar en castellà, es-criure i enraonar en castellà, i dir-se Olarte, Sán-chez, Bilbao (Cresenciano, ortodòxia pura)...

Amb perdó de 1'«Agrupación», d'això, ací, endiem : imperialisme.

JOAN COMORERA

Tot socialista conscient és coope-rador.

Tot cooperador conscient és so-cialista.

Otto Bauer

Justícia Sòcia) PàR. 3

L'ESTABILITZACIÓ DEL REGIML'atmosfera que plana sobre Cata-

lunya cal confessar que dista molt deposseir la diafanitat que tots desitja-ríem.

Per un costat observem les forcesreaccionàries addictes a la dinastiaenderrocada, que després de les pri-meres setmanes d'estupor i de pru-dència, comencen de nou a cridar i aplantar cara ; constatem com la buro-cràcia del vell règim saboteja d'unamanera solapada o descaradament total'obra de renovació republicana ; sen-tim com el Borbó fugitiu conspira, en-llà de les fronteres, amb els seus ex-ambaixadors, amb els bisbes corte-sans, amb els aristòcrates emigrats iamb generals que guarden encara l'es-pasa per al servei de l lur rei i senyor ;palpem a cada instant els efectes obs-truccionistes de l'odi de l'alta burge-sia, de l'alta banca i de les granscompanyies contra el nou rèdini.

Per altre costat tenim el més im-portant sector del proletariat organit-zat, la C. N. T., que entrenat pelsdirigents anarquistes, es llança a ac-tuacions caòtiques, creant i multipli-cant conflictes sense tenir en compteni les possibilitats del triomf ni lesconveniències de l'enemic ; amenaçantcada setmana amb vagues generals re-volucionàries sense cap finalitat pre-cisa, sense cap programa de realit/a-cimis immediates ; portant a termeuna acció pertorbadora, que, mentre elproletariat no tingui el desig ni la pre-paració indispensable per apoderar-sedel poder, no condueix a res més quea la gestació fatal d'una reacció mo-nàrquica o d'un feixisme republicà,que, recolzat en la petita burgesia es-poruguida, acabarà amb totes les lli-bertats de què gaudim.

Entre taüt els governants de la Re-pública, que se l 'han vista entre lesmans quan menys bo esperaven, nosembla que s'hagin donat prou comp-te que ha tingut lloc un vertader can-vi de règim, provocat per un formi-dable esclat revolucionari a tot el país,i actuen com si es tractés d'una sim-ple substitució d'un ministeri Aznarper un ministeri Alcalà Zamora.

L'afany revolucionari del país noha arribat a les altes esferes del Go-vern, ni tan sols dels grans Munici-pis. El légalisme monàrquic ofega enaquests llocs el noranta per cent d'ini-ciatives republicanes i socialistes. Elpes mort de les reials ordres i reialsdecrets és més feixuc que tot l'impulsrenovador del poble ; els ministresacaten les disposicions testamentàriesde l'ex-rei i deixen d'executar els dic-tats clarament manifestats per l'opi-nió.

Sense comprendre el significat deles jornades d'abril ni copsar el sim-bolisme que en aquelles hores històri-ques hï havia en l'acció popular, nisaber veure que quan el poble cremael retrat d'un tirà significa la sevavoluntat d'acabar amb tots els instru-ments de la tirania, els elements diri-gents de l'actual règim actuen ambtimidesa de novícies, presoners de leslleis i dels funcionaris de la monar-quia.

No hi ha un sol home amb sentitcomú que no estigui plenament con-vençut que un règim no pot quedarconsolidat mentre el règim precedentno hagi estat esclafat del tot. Avui. en-cara que el monarca sia fora el règimque ell representava, resta etf peu.La seva veritable força, l'essència ma-teixa d'aquell règim era aquesta bu-rocràcia que hom conserva i adula,esperant potser que les llums de lafilosofia republicana il·luminaran i can-viaran la seva mentalitat. Els suportsmés ferms del tron caigut, els funcio-naris més significats com pupinshan estat sol·licitats perquè vingues-

sin a sostenir la República, i han es-devingut els lloctinents, els homes deconfiança de molts prohoms republi-cans. Des d'aquests observatoris pri-vilegiats fan espionatge en profit dela reacció, inicien totes les campanyesderrotistes i desmoralitzadores i pro-voquen el descrèdit dels mateixos ho-mes públics que aparenten servir.

(Juan aquells que porten una inves-tidura popular pretenen iniciar unarició depuradora dintre el terreny dela burocràcia, topen immediatamentamb les trabes legals considerablementaugmentades sobre inamobilitats iplantilles, i aleshores l'intent depu-rador, perduda tota l'energia inicial,s'esbrava sobre els petits funcionaristemporers, sobre els darrers pobresdiables ingressats sota la dictadura,amb salaris minsos i sense padrins po-derosos, mentre els peixos grossos,els capitans generals de les oficinespúbliques, els dictaclorets que tempsenrera mobilitzaven tots els subordi-nats per a augmentar la comparseriade totes les nioixiganges dictatorials,romanen en llurs Negociats amb unsomriure cínic a floc de llavis i fre-gant-se les mans de satisfacció.

Deguda particularment a la manca,de preparació de molts homes del nourègim, efecte natural de l'actuació depolítics ineptes que fatalment cauenpresoners dels suposats tècnics, efec-te també de la baixa de l'esperit re-volucionari dels nostres dirigents, quedes del 14 d'abril ençà, després de laproclamació de la República Catala-na, del nomenament del senyor Angue-ra de Sojo com a President de l'Au-diència i d'alguns altres actes me-nors vertaderament revolucionaris,hau anat sempre més de cara a l'es-tancament o la reculada. ¿Aquestasituació pot posar el règim en perill ?

»Sentim en aquests moments parlarsovint de Conrenció i de Comitè deSalut pública, com si en aquestes pa-raules pogués residir la panacea capaçd'arranjar-ho tot. Fins SolidaridadObrera, malgrat els seus principistontra l'Estat, parlava di.es enrerad'aquests mitjans heroics per a la sal-vació del propi Estat.

La'defensa de la jove República es-panyola, la defensa de l'Estatut deCatalunya, ¿ exigeixen posar-los enpràctica ?

F. MONTANYÀ

LA SETMANA INTERNACIONAL

La renúncia al pacte duanerPel març passat, pocs dies després

d'haver-se conegut oficialment el pac-te duaner austro-alemán}', Briaiid, elpacifista Briand, l'antipàtic Briand,s'alçava en el Senat francès per a pro-testar, d'una manera pública i vergo-nyosa, en nom de la nació francesa ide la cooperació europea, que dos paï-sos, els més necessitats d'una col·labo-ració mútua, haguessin decidit supri-mir o almenys reduir considerable-ment les barreres duaneres que els se-paraven. Le Temps invocava el pactede Saint-Germain. L'Europe Nouvelledemostrava, xifres en mà, que la pro-jectada unió era un mal negoci pera Àustria. Paul Boncour, l'imbècilBoncour, s'erigia en defensor de la raóviolada i dels tractats oblidats. Du-rant aquells dies, totes les capitals del'Europa ex-aliada oferiren el mateixespectacle, epilèptic i repugnant. Lesunes, com Praga, Roma, Belgrat iBucarest, per sentir-se directamentafectades en llurs relacions amb Àus-tria. Les altres, com París i Varsòvia,per raons principalment polítiques,animades pel temor d'una reorganit-zació dels estats germànics, car veienen la unió duanera un pas vers la uniópolítica d'Àustria i Alemanya, fet que,a'desgrat de tots els pactes i de totsels compromisos, acabarà per impo-sar-se.

1, ben mirat, no els calia fer tantde soroll als francesos, per a obtenirl'anul·lació d'aquest pacte. Tenien ales mans mitjans més que suficientsper a aconseguir-ho. L'Echo de Parisdeia cínicament el dia 24 de març :«França, Itàlia i Txecoeslovàquia,principals interessades en la qüestió,han de detenir la primera violació del'ordre europeu, comesa per aquellesdues nacions (Alemanya i Àustria),si no volen que d moviment continuïamb greu perjudici del «statu quo»europeu. Per aconseguir això n'hihaurà prou amb què França negui elscrèdits a aquelles nacions, dels qualses serveixen avui per anar vencent les'dificultats interiors». (El subratllat ésnostre), ï efectivament, així ha es-tat. Més aviat del que deurien preveu-re els mateixos alemanys i austríacs,la situació econòmica de llurs països

ha exigit d'una manera inajornablel'ajut de les altres nacions, particular-ment de França, avui la mestressa in-discutible d'Europa : Àustria, per lanegociació d'un emprèstit internacio-nal per mitjà de la .Societat de Na-cions ; Alemanya, per la suspensiódel pagament de les reparacions, o ertdefecte d'això, la concessió de nouscrèdits, com així ha estat.

En aquestes circumstàncies, Alema-nya i Àustria no podien sentir-se gai-re intransigents pel que feia al man-teniment del pacte establert. No hantingut altre remei que lliurar-se sensecondicions a les mans de llurs credi-tors, els quals les han obligades aanunciar públicament la renúncia alpacte, abans de la reunió de la Societatde Nacions que s'està celebrant a Gi-nebra. Entre tant, el Tribunal de LaHaia, per un vot de diferència, con-demnava el pacte en virtut del proto-col de Ginebra de 1922, que prohibeixd'una manera categòrica la unió nosols política, sinó econòmica d'Àus-tria amb altres països. La sentència,però, ve embolcallada amb tantes con-sideracions i reserves, que més que elréflexe d'un sentiment jurídic ben de-terminat, produeix la sensació d'ésserel resultat d'una mera submissió a lescircumstàncies que determinen la si-tuació europea.

La reunió de nacions que s'està ce-lebrant a Ginebra tindrà una missióben galdosa : la d'enterrar el cadàverque per a llur satisfacció i per la coo-peració europea, els presentaran Cur-tius i Schober, pares infeliços ques'han vist obligats a ofegar llur filltot just nat per tal de no donar lloca la maledicència pública.

¿ No s'alçarà cap veu que salvi Eu-ropa de la vergonya?

** *

Cal fer remarcar com cal, d'unamanera entusiasta, la intervenció delrepresentant d'^Europa en el Comitède coordinació econòmica, senyor Ma-dariaga. Subscrivim totes les seves ma-nifestacions sobre l'informe dels ex-perts econòmics, que publiquem d'unamanera resumida en un altre lloc d'a-

Macià

En la història dels pobles, cada mo-ment té el seu home representatiu. Isovint, el nivell moral d'aquest homeens dóna la mesura del nivell moraldel poble. En els moments actuals,l'home representatiu de Catalunya ésFrancesc Macià. Molt ens plauria po-der dir, també, que el nivell moraldel poble de Catalunya és al nivell mo-ral del seu actual cabdill.

Allò que els pobles tenen el governque es mereixen no és del tot cert,però tampoc no és del tot fals. Allòque hom pot afirmar, però, és quequan un poble s'esforça a tenir unbon govern, arriba un moment que elté. Car no n'hi ha prou amb què elpoble descobreixi els seus homes re-presentatius, cal que sàpiga d'antuvidescobrir-los i dur-los al poder, i calque sàpiga més tard conservar-los-hi.

Aquesta darrera és potser la tascamés difícil. Avui Catalunya es trobaen aquest cas. Les seves impaciènciespolítiques semblen una mica arreco-nades davant les impaciències socials.Però no cal exacerbar aquestes i dei-

'xar morir aquelles. Potser Macià norepresenta tan simbòlicament lea unescom les altres, però les sent totes, lesviu totes i glateix per totes amb unamateixa fe.

Atorguem-li, doncs, ara més quemai, la nostra confiança. Macià no és,certament, de la nissaga dels Marx,dels Proudhon, dels Bebei o dels Jau-rès, teoritzadors i apòstols del socia-lisme ; però és de la fusta dels Masa-rick í dels Gandhi, afaiçonadors depobles i guies sentimentals de les mu-nions. Els primers, tots ho sabem,eren més pragmàtics que sentimen-tals. Els segons, tot i llur pragmatis-me, han tingut principalment cura deles necessitats espirituals i sentimen-tals del poble. Ningú no ens assegu-ra que Catalunya hagi guarit ja dela febre sentimental que li calia pera reconquerir les seves llibertats. I enaquestes condicions, necessita, ara comara, d'homes de sentiment i d'idealí-tat, d'homes purs, d'homes símbols.I és per al seu propi interès, que aldavant dels seus destins li cal, avuiper avui, la figura insubstituïble deFrancesc Macià.

ULISSES

«El Congrés recomana als socialistesl'afiliació a les societats cooperatives deconsum, no sols perquè procuren a llursmembres avantatges materials, sinó perquèaugmenten el poder del proletariat per lasupressió dels intermediaris i per la creacióde serveis de producció, depenent dels con-sumidors organitzats i perquè milloren lescondicions de la vida obrera i perquè edu-quen els treballadors en l'administració, enplena independència, de llurs propis afersi d'aquesta manera els ajuden a prepararla democratització i la socialització de lesforces de canvi i de producció.»

Kesolació del Congrés InternacionalSocialista de Copfnhagut, Í910

quest número, particularment en elpunt relatiu a la submissió dels car-tels al control de la Societat de Na-cions. Resulta, en veritat, xocant queels experts demanin que els governsno pressionin els cartels per llur po-lítica comercial, quan en realitat sónels cartels els que pressionen i con-trolen els governs : els casos del pe-troli i dels llumins, per exemple.

ROCHDALE

Pag. 4 Justícia Social

P R O G R A M A M Í N I M D E LAlïl dilluns d'aquesta setmana es va-

ren reunir els membres del ComitèExecutiu i. de la Comissió de Tàcti-ca, per a discutir i aprovar el Pro-grama Mínim de la Unió Socialista deCatalunya. Després d'un llarg canvid'idees, es va aprovar, amb caràcterprovisional, l'articulat que donem acontinuació.

Les seccions de la U. S. C. hand'estudiar, discutir i esmenar, si hocreuen convenient, el programa mí-nim aprovat.

Tant el Programa Mínim com lesesmenes que puguin fer les seccions,seran sotmesos a estudi i aprovaciódel proper Congrés Nacional.

Les ponències sindical i cooperatis-tii seran discutides en una altra ses-sió del Comitè Executiu i Comissióde Tàctica.

Heus ací el Programa Mínim de laU. S. C. :

De l'economia

I . Règim monetari de conversióen or.

I I . Pagament de salaris en or, enrègim d'inconversió.

I I I . Abolició progressiva delsdrets duaners, començant pels que en-careixen el consum i el treball, finsarribar al lliurecanvi integral.

IV. Abolició de tot gravamen fe-deral i nacional, als consums i a l'ha-bitació del poble.

V. Abolició dels impostos que s'o-posen al desenvolupament de la tèc-nica i a l'exercici de les professionsútils.

VI. Abolició de qualsevol grava-men/ federal o nacional als sous isalaris inferiors a 12.000 pessetesanuals.

VII. Impost progressiu a la renda.VIII. Recàrrec impositiu a la ren-

da dels propietaris i capitalistes ab-sents.

IX. Impost al major valor de laterra.

X. Impost a la terra 110 conrea-da o no edificada.

XI. Impost progressiu sobre lesherències, llegats i donacions entrevius.

XII. Impostos especials al comerçi indústries de luxe i de begudes al-cohòliques.

X I I I . Unificació en la percepciódels impostos federals, nacionals i mu-nicipals que recaiguin damunt la ma-teixa matèria imponible.

XIV. Prohibició dels impostos queimpliquin l'erecció de duanes interes-tatafs.

XV. Socialització de les empresesde serveis públics.

XVI. Socialització de les mines idels boscos.

XVIT. Socialització de la Banca.XVIII. Aplicació preferent dels re-

cursos de la banca socialitzada a obresd'utilitat pública : escoles, vivendeseconòmiques i higièniques, préstecs acooperatives i al o als Estats.

XIX. Ajut oficial a les cooperati-ves genuïnes.

XX. Socialització o monopoli es-tatal de les importacions i exporta-cions.

XXI. Intervenció econòmica pro-gressiva de l'Estat, directament o mit-jançant les cooperatives de consum, enla vida industrial.

XXII. Totals facultats expropiado-res per l'Estat central, els Estats fe-derats i les Municipalitats, per raonsd'utili tat pública, amb indemnitzacióo sense indemnització.

XXIII . Recurs ampli de confisca-ció per tal d'assegurar el complimentde les lleis.

XXIV. Expropiació sense indem-nització de les indústries que no siguinracionalitzades en el termini que esdoni, i no produeixin amb el promigde cost, quantitat i qualitat que es de-termini.

XXV. Expropiació sense indem-nització de les cases que no reuneixincondicions mínimes d'habitabilitat, ino siguin millorades en les condicionsi en els temps que es determinin.

XXVI. Reorganització del cos di-plomàtic i consolar, transformant lesrepresentacions de l'exterior en òrganstècnics i comercials.

De la legislació social

I. Jornada màxima de 8 diàries detreball i 44 setmanals.

II. Supressió de les festes religio-ses.

I I I . Vacances anuals pagades.IV. Disminució proporcional de

les hores de treball, en cas d'atur for-çós.

V. Comitès de fàbrica elegits pelvot individual i secret dels treballa-dors de cada una.

VI. Coparticipació obrera en la di-recció tècnica i econòmica de la indiís-tria.

VII . Coparticipació d'obrers i em-pleats en les utilitats industrials, co-mercials, bancàries, etc.

VIII. Prohibició total del treballnocturn per a dones i aprenents.

IX. vSalari mínim relacionat ambel cost de la vida.

X. A treball igual, igual salariper ambdós sexes.

XI. Tribunals mixtes arbitralsper a l'estudi de les diferències entreel treball i el capital.

XII. Dret de vaga i d'associaciósindical.

XIII. Reglamentació legislativa dela democràcia sindical.

XIV. Reglamentació de les condi-cions d'higiene, seguretat i confortdels llocs, de treball, amb facultatsd'inspecció per comissions d'obrers enrepresentació dels sindicats.

XV. Borses de treball oficials, ambintervenció sindical.

XVI. Prohibició del tràfec i pro-fit privat de col·locacions.

XVII. Reglamentació del treball adomicili i del servei domèstic.

De la previsió social

I. Règim d'assegurances, uniformei, universal, equivalent p dös terçsdel salari mínim vigent, sense des-compte de salaris, per als habitantsmajors de 60 anys i accidentats inte-grals.

II. Millorament voluntari, ambdescompte de salari, de l'assegurança.

III. Reserva obligatòria dels tre-balls fàcils, als accidentats parcials,als físics anormals i als malaltissos.

IV. Socialització dels segurs.

De T ensenyament

I. Escola única laica, gratuita iobligatòria, fins als 16 anys.

II. Dotació gratuita de llibres iútils escolars per als nens pobres.

III. Generalització de les cantinesescolars i de les colònies de vacances.

IV. Gratuïtat de l'ensenyament se-cundari i superior.

'V. Escoles especials per als anal-fabets adultes.

VI. Instituts de tècnica agrícola iindustrial.

VII. Intervenció dels pares en ladirecció de l'ensenyament.

VII I . Educació cooperatista teòri-ca i pràctica, en tots els graus de l'en-senyament.

IX. Aplicació preferent dels recur-sos de l'Estat i del Municipi, a lesnecessitats de l'ensenyament.

Dels sexes i de la família

I. Igualtat civil i política per aambdós seves.

II. Divorci absolut.III.—Supressió de la diferenciació

jurídica entre fills legítims i il·legí-tims.

IV. La maternitat és sagrada, ien cap cas ha d'ésser qualificada dedelicte o de mancament vergonyós.

V. L'acolliment i educació dels or-fes i nens abandonats no són funcionscaritatives, sinó d'Estat.

VI. Llibertat per a les mares dedemanar llurs fills deixats en les ins-titucions públiques, a tothora.

VII. Prohibició de la reglamenta-ció de la prostitució.

VIII. Limitació del dret d'herèn-cia de pares a fi l ls i entre marit imuller.

De la justícia

I. Elecció popular dels jutges mu-nicipals i magistrats.

II. Tribunals populars per al con-trol i enjuiciament dels jutges.

III. Responsabilitat efectiva i fac-tible dels magistrats.

IV. Simplificació dels procedimentsper abaratir la justícia i escurçar elstràmits.

V. Habeas corpus.VI. Tribunals especials per a l'a-

plicació i interpretació de les lleisobreres.

VIL Transformació dels penals enreformatoris.

VI I I . Abolició de la pena de mortcivil i militar.

IX. Supressió dels tribunals mi-litars.

De la pau

I. Supressió del servei militar obli-gatori.

II. Disminució progressiva en lesforces armades, de mar "i terra.

III. Les forces armades no tindranintervenció en els conflictes entre eltreball i el capital.

IV. Renunciament a la políticabèl·lica agressiva.

V. Adopció del principi d'arbitrat-ge obligatori.

VI. Respecte absolut al principid'autodeterminació.

VII. Intervenció -activa en la So-cietat de Nacions.

De la consciència

I. Igualtat absoluta de totes lesconfessions i sectes religioses davantla llei.

II. Dissolució de les ordes religio-ses.

III . Confiscació dels béns eclesiàs-tics.

IV. Secularització dels cementirisi pràctica intensiva de la cremació.

V. Separació de l'Església i l'Es-tat.

VI. L'Estat no concedirà subven-cions ni privilegis a cap secta reli-giosa.

VIL Per respecte a la consciènciadels nens, prohibició de tot ensenya-ment confessional a l'escola.'

V I I I . Apoliticisme obligatori deles confessions i sectes religioses.

IX. Sometiment dels ministres delculte i dignataris, eclesiàstics a la jus-tícia ordinària, amb prohibició de qual-sevol altra.

X. L'Estat 110 reconeixerà altressobiranies que Ja dels Estats civils.

De l'organització política

I . Presidència de la República ele-gida pel Congrés.

II. Limitació estricta del poder ifuncions del president.

I I I . Sobirania efectiva del Con-grés.

IV. Responsabilitat efectiva delsministres i del president, davant lesCorts.

V. Sistema unicameral.VI. Sistema de majories, amb re-

presentació proporcional de les mino-ries.

VIL Referèndum i iniciatives po-pulars.

VIII. Sufragi universal, directe,igual i secret per ambdós sexes.

IX. Ciutadania de dret per a tots(mants resideixin i tireballin en elpaís.

X. República Federal Democràtica.XI. Autonomia plena de les Mu-

nicipalitats.XII. Inviolabilitat dels drets de

premsa, associació i reunió i dels in-alienables drets individuals.

Programa municipal

I. Plena autonomia política, pres-supostal i impositiva de les Munici-palitats.

II. Completes facultats expropia-dores per raons de salut pública, d'ur-banització i embelliment dels munici-pis.

III. Municipalització dels serveispúblics.

IV. Municipalització dels serveisd'ordre i seguretat públics.

V. Sistema d'elecció majoritàriaamb representació proporcional de lesminories.

VI. Elecció de l'alcalde pels regi-dors, i responsabilitat efectiva d'aquelldavant aquests.

VIL Remuneració equitativa perals regidors.

VIII. Una municipalitat, un dis-tricte electoral.

, IX. Referèndum i iniciativa popu-lars.

X. Participació equitativa de lesMunicipalitats en els ingressos delsEstats central i autònoms.

XI. Impost a la terra lliure de mi-llores.

XII. Impost al major valor del sòli de la propietat.

XIII. Impostos especials al comerçi a la fabricació de begudes alcohòli-ques, al luxe, al vici en totes llursformes i al privilegi en general.

XIV. Impost de publicitat comer-cial .

XV. Supressió de tot impost deconsums.

XVÎ. Supressió de l'impost d'in-quilinal als lloguers inferiors a 151pessetes mensuals.

XVII. Supressió dels drets de tras-llat de domicili pels lloguers inferiorsa 151 pessetes mensuals.

XVIII. Supressió de tot gravamena IVdificació de les cases barates i ales de lloguer inferior a 151 pessetesmensuals.

Justicia Social Pag. 5

UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYAXIX. Supressió ile tot gravamen

nociu al treball útil i a l'excrcici deprofessions nobles.

XX. Assistència de medicina ge-neral i maternal a domicili.

X X I . Insti tucions de lactancia id 'ajut i consell a les mares necessita-des.

X X I I . l'artici pació intensiva mu-nicipal en l't-nseiiyainent primari, tèc-nic i professional.

X X I I I . Colònies de vacances. Jar-dins d ' i n fan t s . Alimentació dels nensjwibres.

X X I V . Llars per a orfes, vells iinvà l ids , i. prohibició absoluta de lamendic i ta t .

X X V . Creació de biblioteques mu-nicipals, í a ju t a les societats particu-lars no confessionals de cultura i es-port.

X X V I . Supressió absoluta de sub-vencions a entitats i obres de caràctereclesiàstic o confessional.

X X V I I . Laïcització integral detots els serveis municipals.

X X V I I I . Lluita metòdica contrales malalties infeccioses.

X X I X . Destrucció dels barris i lescases insalubres.

X X X . Construcció pels Municipisde barris higiènics i econòmics.

X X X I . Construcció d 'una xarxaorgànica de metros, a Barcelona, pera facil i tar el descongestionament delcentre i l 'expansió de la ciutat alspunts extrems.

X X X I I. Ajut efectiu a les coope-ratives de construcció.

X X X I 1 1 . Instal·lació obligatòriadel bany domiciliari .

X XX"! V. Fiscalit/ació dels preusi qualitat dels queviures.

X X X V . Política de proveïment dequeviures, mitjançant l 'ajut a les coo-peratives de consum.

XXXVI. Revisió periòdica delslloguers, per a ajustar-los a un tipusequitatiu de renda calculat amb la res-ta del major valor.

X X X V I I . Inspecció domiciliària

amb la intervenció de comissions dellogaters elegides pels veïns.

XXX V I I I . Reglamentació de laconstrucció, que faci favorable la hi-giene, l'habitabilitat, la urbanitzaciói l'embelliment de la ciutat.

XXXIX. Augment dels espais lliu-res (parcs i places).

XL. Dret sindical per als obrers iempleats municipals.

XLI . Jornada màxima de S horesdiàries de treball i 44 setmanals.

XLIl. Salari mínim vital, periò-dicament ajustat al cost de la vida.

X L I I I . Iguals condicions de sala-ris i horari per a les empreses de ser-

veis públks i totes aquelles que tre-ballin amb o per al Municipi.

XL1V. Reglamentació estricta deles condicions d'higiene i seguretatdels lloes de treball.

XLY. Inspecció rigorosa dels llocsde treball, amb la intervenció de co-missions sindicals.

X L V I . Extirpació dels vicis i pa-rasitisme burocràtics.

XLVII. Reorganització dels ser-veis administratius, per a disminuirel cost i augmentar llur eficiència.

XLVIII. Responsabilitat efectivadels alts funcionaris i tècnics.

XLIX. Obrers i empleats ocupa-ran el lloc i desenvoluparan les fun-

"Unió Socialista de Catalunya"Declaració de principis

Primer. Establiment d'una democràcia socialista amb inter-venció directa dels individus i nuclis socials en el regiment dela col·lectivitat, considerant el Socialisme com una afirmació dela voluntat envers un ordre social just.

Segon. Socialització de la riquesa.Tercer. Reversió a la col·lectivitat de tot benefici que ex-

cedeixi la compensació equitativa i adequada del servei prestat.Quart. Supressió dels cossos armats.Cinquè. Obligació de la col·lectivitat organitzada de donar a

tots els ciutadans la integral educació formativa humana, ambescola única primària, secundària i superior. Ensenyament pro-fessional i tècnic obert a tots pel camí natural de la selecció d'ap-tituds. La cultura superior o creacional lliure i assequible a totsels ciutadans.

Sisè. Supressió de les fronteres fiscals i econòmiques.Setè. Sistema d'assegurances contra totes les adversitats de

la vida, per tal que resti garantit el dret de la vida mateixaen tots els aspectes humans.

eious que diguin llurs nomenaments.L. Els propietaris vindran obligats

a construir les voreres i a tancar elssolars no edificats.

LI. Bons hipotecaris de pavimen-tació.

Programa agrari

I. Socialització enfitèutica de laterra.

II. Creació de la unitat familiarde conreu.

III. Usdefruit permanent de la uni-tat de conreu, i de pares a fills, per lafamília que vulgui treballar-la.

IV. Reorganització científica delsconreus, per augmentar el rendiment iassegurar el proveïment de Catalunya.

V. Usdefruit col·lectiu, per les uni-tats comarcals, de les terres sobreresfeta la distribució familiar.

VI. Organització cooperatista deltreball, del consum i de la venda delsfruits de la terra.

VII . Foment intensiu de la rama-deria.

Programa internacional

I. Sistema mètric decimal.U. Moneda internacional.III. Disminució progressiva de les

tarifes duaneres, per assolir el lliure-canvi integral.

IV. Democratització de la Socie-tat de Nacions.

V. Arbitratge obligatori, per a lasolució dels conflictes internacionals.

VI. Desarmament progressiu enel mar, en la terra i en l'aire.

VII. Supressió del servei militarobligatori.

VIII. Igualtat de races, en dretscivils, polítics, familiars, econòmics iculturals.

IX. Llibertat de migració.X. Ciutadania efectiva, amb pleni-

tud de drets i obligacions, pel fet deresidència i treball.

L E X E M P L EMai com ara havíem sentit la im-

portància de l'enorme responsabilitatque pesa damunt nostre, els homesd'avançada, i entre ells, en major grau,els homes de la U. S. C.

r Caldrà dir que, com ara, mai nohavia travessat cl nostre país uns mo-ments tan d i f í c i l s i que l'espessor bor-rascosa dels aires entela la mirada iés capai; de privar-nos de veure clar?

Sigui com si.gui, l 'exemple ens en-sa l iva obrar amb passos lleugers, encara que segurs, perquè la sembra quees porta fe ta , quan esdevingui f ru i tno es malmeti per manca de recollir-la a temps o perquè una pedregadala destroci.

Cal pensar més en el que es portafet a Caaltunya en sentit de desvet-l lament vindicatiu de la massa obre-ra, que en el que es pot fer, i tant quecal fer -h i , que això ho reconeixem ala bestreta.

Xo es pot negar de cap manera quea Catalunya existeix un ambient que,desitjós de realitzar justícia, i justíciasocial, està disposat en els momentsque calgui a respondre amb el majordels sacrificis. No discutim per un mo-ment si l'ambient és de tal o tal es-cola socialista ; reconeguem el fet, iveurem tot seguit que l'obrerisme deCatalunva està educat en un ambientde protesta i en una exaltació dels

seus sentiments, que el predisposenper a ésser el dia de demà un cos ca-paç de resistir totes les.envestides bur-geses.

Aquestes tindrien ja totalment elplet perdut si el sindicalisme catalàfos un cos sòlidament edificat sobrela base d 'una democràcia sindical,on tots els obrers es sentissin respon-sables de la tasca que cal fer sindical-ment parlant. No convenç a ningú dirque es volen fer blancs a la l luna,puix que sols els habitants d'ella, siés que n 'h i ha, veuran els impactesquií hi facin. I ara el sindicalisme noha de prometre més enllà de les pos-sibilitats, que en els moments pre-sents són, assegurar a plena veu iamb raons i dades, la superioritat enl'ordre econòmic de una modalitat so-cialista per a sentir els beneficis de laproducció a la col·lectivitat. Cosa queen fer-se cal tenir en compte tots elssectors obrers i emancipadors idealsque, anant tots a un mateix fi, sem-blen renyits per qüestions puramentde tàctica. Perquè a hores d'ara no fapor a ningú parlar de fer la (iran Rr-i'iilurii'. La desconfiança neix en totcas perquè ningú sap si els elementsque han d'intervenir per l'estructura-ció de la gran obra seran capaços degarantir el nou ordre de coses i laseguretat de la vida ciutadana. L'e-

xemple d'aquests dies a la nostra ciu-tat ha estat un tant desastrós. No s'havist encara aquella responsabilitat quehan de tenir els forts, que organitzatsen propòsits de transformar la manerad'ésser dels pobles, donen la sensacióde serenor i confiança en l'esdevenidorperquè creueu segura la realització il'eficàcia dels seus ideals. Mentrestantels dies passen i tot fa sospitar queuna bona entesa entre els obrers deCatalunya no serà un fet, i continua-ran les eternes coses, puix que elsexemples a casa nostra serveixen perpoca o gens cosa. Actuem avui com

ahir, mirant-nos de reüll els que mésafins som amb els nostres ideals, ifins odiant-nos mancats de cordialitati comprensió, com si cada un dels nos-tres homes volgués ésser un santóni com si cada un dels nostres sectorsproletaris volgués ésser una capelle-ta. I així, d'aquesta manera, el quehi guanya és el sistema capitalista,que, caduc i tot, es manté a peu dretperquè els obrers no actuen units endefensa de coses comunes i creen adesfavor seu isolaments que nomésresponen a conveniències partidistes ointencions particulars. FELIP BAKJAU

Política sindical danesaA Copenhague s'ha realitzat el Con-

grés de la Confederació dels sindicats.700 delegats hi prengueren part.

La Confederació sindical internacionali les confederacions nacionals sindicalsde Finlàndia, Alemanya, Holanda,Noruega i Suècia, hi estaran represen-tats.

La Confederació té 259.000 mem-bres, sobre 300.000 treballadors orga-nitzats que hi ha a Dinamarca.

Entre altres coses, el Congrés espronuncià a favor d'una reducció deles hores de treball, per la setmanade quaranta hores, per la supressió deles hores suplementàries no indispen-sables i de tot treball reglamentari fora

de les hores normals. Recomanà a lesorganitzacions que estudiïn els preusdel cost i els de venda dels articles,per anar a una reducció immediata delsexcesius beneficis que realitzen els ne-gociants en gros i detall. La baixa delspreus neutralitzarà, en part, la pro-gressió contínua en l'atur forçós i mi-llorarà les condicions de vida de laclasse treballadora.

La Confederació reafirmà la tàcti~ad'íntima col·laboració política amb elPartit Social-demòcrata, en quant lesreivindicacions sindicals suposin noveslleis o la modificació de les vigents.

Fruits de maduresa sindical que nos-altres encara no tenim!...

Pag, 6 Justícia Social

La cooperació agrícola a l'Argentina

La manca d'espai no ens ha permèsd'ocupar-nos abans de l'important es-devenimentflque per a la cooperació iper a l'economia tota de la RepúblicaArgentina ha significat la inauguracióescaigucla el dia i Q del passat mesde juliol, de l'elevador terminal degrans aixecat per l'«Asociación de Co-operativas Argentinas», en el port deRosario de Santa Fe. Aquest acte haclos amb brillantor la primera etapade l'obra que s'ha emprès l'Associa-ció, i que és d'assentar el comerç degrans del país sobre bases cooperati-ves, mitjançant la creació dels orga-nismes comercials corresponents i l'e-recció d'una xarxa d'elevadors coope-ratius pertot el país, d'acord amb elpla establert pel Govern.

Fa escassament un any que s'inau-gurà a Leones el primer elevador coo-peratiu, construït per la cooperativaagrícola local amb l'ajut tècnic i finan-cier de la «Corporación Americana deFomento Rural». Al de Leones segui-ren immediatament els d'Oliva, Her-nando, Tancacha, Armstrong i Fuen-tes, tots els quals formen la primeraxarxa convergent a l'elevador termi-nal de Rosario, suara inaugurat. Pa-ral·lelament a aquesta acció, el dia 17d'agost de 1930, es constituí a Rosariode Santa Fe, amb el concurs inicialde vint cooperatives agrícoles, el PoolArgentí de grans, a l'estil del Poolcanadenc de blat de Winnipeg, i queha començat a operar amb la presentcollita.

Parlant de la inauguració del termi-nal, La Cooperación, òrgan de prem-sa de T «Asociación de CooperativasArgentinas«, diu el següent, que te-nim interès a reproduir per l'exempleque se'n desprèn per & l'organitzaciódels productors cerealistes espanyols :

«A desgrat de les dificultats inhe-rents a llur inferior situació perma-nent, tan agreujades per l'enorme con-trarietat d'aquests dos darrers anysagrícoles, que han estat pèssims, elsnostres productors rurals ofereixenaquest veritable exponent del que potla voluntat disciplinada i ben encarri-lada, posada al servei, d'una conscièn-cia il·luminada... L'angoixa que actual-ment afligeix la nostra economia ique, ben entès, no és exclusivamentnostra, ni obeeix únicament a les jaindicades causes nacionals, sinó queconstitueix un deplorable fenomenmundial, haurà d'exigir-nos, als ar-gentins, certs reajustaments imperio-sos. Així, doncs, haurem de col·locarla nostra producció sobre noves basesd'eficiència... Serà inel·ludiblement ne-cessari que la nostra estructura inter-na i la nostra relació amb l'exterior,com a país productor, s'adaptin a lesinexorables exigències de l'intercanvi.En vistes a això haurem de començarper abaratir la nostra producció, pera la qual cosa, independentment defonamentals reformes pel que fa al rè-gim de la terra, ens veurem obligatsa reduir les despeses generals d'ex-plotació agrícola. Així mateix caldràque la col·locació de les nostres colliteses faci d'una forma més racional que

INAUGURACIÓ DE L'ELEVADORCOOPERATIU DE ROSARIOfins ara, que deixi d'ésser ressort ex-clusiu de l'especulació i de tot un mónde parasitisme intermediari, per a pas-sar a ésser una activitat econòmicaordenada i neta, intel·ligentment efec-tuada, de la manera més directa pos-sible, pels propis i genuïns produc-tors, en benefici d'ells mateixos i detota l'economia nacional.

»L'elevador és el modern i poderósrecurs tècnic que ve a fer possibleaquesta doble necessitat que les cir-cumstàncies ens imposen. Fa factiblela reducció considerable del cost de lanostra producció i facilita la seva mi-llor col·locació. Elimina i redueix des-peses, alhora que permet l'adequat em-magatzemament, neteja í classificaciódels cereals, ultra fer més fàcils i rà-pids els moviments de transport i em-barcament. Constituirà, per altra ban-da, el factor indispensable per a la de-

guda organització del nostre crèditagrícola, que és una altra necessitatdel país.»

** *

L'elevador de Rosario, construït perl'Associació de Cooperatives Argenti-nes, és el més gran de l'Amèrica delSud. Consta d'ijn edifici de màquinesde 52 metres d'alçada, de 16 sitges de29 metres d'altura i 8 de diàmetre,de l'edifici de recepció i del pont me-tàl·lic d'embarcament de 100 metresde llargada, que dóna sobre el riu, enun moll a propòsit. La capacitat ac-tual de l'elevador és de 20.000 tonesde gra, que serà ampliada fins a 80.000mitjançant la construcció de 32 sitgesmés d'iguals dimensions que les jaconstruïdes. L'edifici de màquinesconsta de nou pisos i dos soterranis, ihi estan instal·lats, a més de la maqui -

El règim de treball en lesexplotacions agrícoles col-lectives russes (Colcoses)

Copiem de la KonsuwgenosscnschaftliohttRundnchuu, d'Amburg :

«Els treballadors de les Colcoses són re-partits ordinàriament en brigades o en 'equips; cada brigada està dirigida per uncap, que és responsable de l'execució deltreball i que té poders quasi militars sobreels homes que estan a les seves ordres. Laregla general és el pagament segons el ren-diment del treball, tenint en compte tantla qualitat com la quantitat del treball rea-litzat (o dels productes). A l ; costat del tre-ball a preu fet, hi ha encara un sistema deprimes per al treball millor realitzat, aixicom una sèrie de sancions destinades a ga-rantir la disciplina. Per un decret del 15 dejuny de 1931, les condicions de treball enles Colcoses han estat notablement agreuja-des. Aquest decret estipula que tots els tre-'baAls en les Colcoses han d'ésser realitzatsa preu fet. Ultra això, el treballador no éslliure d'anar on vulgui i quan vulgui, sinó (

que resta adscrit a la seva Colcosa i a laseva brigada com un soldat al seu regi-ment.»

Les Cooperatives i el costde la vida

Una demostració de com les cooperativesben organitzades abaixen el cost de la vidad'una manera ferma i constant, la propor-ciona la comparació dels Índexs del cost dela vida a Alemanya, elaborats pel Governalemany la Unió Central de Cooperatives deConsum alemanyes, d'Hamburg, respectiva-ment. L'index sols comprèn ela articles d'a-limentació.

1931

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliol

Index ofieial Index cooperatiu

1926 = 100

92'590'789'889'590'090'790'S

91'889'888'788'O87'787'489'8

La cooperació a les Uni'versitats

La universitat de Francfort ha organit-zat una sèrie de 16 conferències sobre «LesSocietats Cooperatives de Crèdit», del 27al 31 d'octubre. Aquestes lliçons tractaransobre temes econòmics i financiers que inte-

ressen directament les societats cooperativesurbanes i rurals de crèdit a Alemanya.

La Universitat de» Marburg ha organitzattambé durant els dies 8 a 10 de novembreuna sèrie de lliçons cooperatives sobre «Lacrisi econòmica i les Societats Cooperatives».

Les noces d'or de la«Vooruit8 de Gant

Més de 15.000 cooperadors, vinguts de totsels recons de Bèlgica, lian pres part durantels dies 15 i 16 d'agost a les festes del cin-quantenari de la Cooperativa de consum«Vooruit», de Gant. Hi han estat represen-tades l'Aliança Cooperativa Internacional iles organitzacions cooperatives anglesa, fran-cesa, alemanya, holandesa i austríaca. Elmoviment cooperatiu belga ha celebrat, almateix temps, el 75è aniversari del-fundadorde . la «Vooruit», Eduard , Anseele. Durantuna i manifestació que tingué lloc el dia 15,Emili Vandervelde, el principal orador, féi|el panegíric de la gran obra d'Anseele.

En el seu discurs de resposta, Anseelèrecordà les dificultats dels primers temps.«Tothom—digué—estava contra nosaltres, aexcepció d'alguns intel·lectuals, que desafiantla ira de llur pròpia classe, vingueren al nos-tre ajut.» Eduard Anseele parlà de les tas-ques futures que s'imposaran al movimentcooperatiu. «Ja és hora—digué—que es de-cideixi la nacionalització de la indústria, deles banques i de la terra.» «En 1944—acabàdient—anirem a Anglaterra per a celebrar,.a Bochdale, el centenari de la fundació pelsPioners de la primera cooperativa, i per a di-positar una corona a la tomba de Karl Marx.»

Els principals actes del programa de festesforen una demostració antimilitarista, ses-sions de gimnàstica i una processó històrica,pels carrers de Gant, mostrant les diferentsetapes del progrés de la cooperació belgadurant els últims cinquanta anys.

La cooperació agrícola i- de crèdit a Xina

A fi de 1930 existien en les provínciesdel nord de Xina 972 cooperatives agrícolesde crèdit, contra 818 a fi de 1929. El nom-bre de socis s'ha augmentat en 4.000 uni-tats. La Comissió Internacional de Socorsde Xina ha avançat a les cooperatives200.000 dolare, a un interès inferior al 7per cent. La tercera part d'aquest crèditha estat destinat a cobrir les despeses deles collites; el 27 per cent del total delcrèdit ha estat utilitzat per la compra d'ei-ues i de material d'explotació, el 22 per centper acabar de pagar els deutes contractatsa un interès massa elevat, i el 16 per centha servit per a financiar l'establiment de pe-tites indústries artesanals i a subvenir anecessitats personals dels camperols.

nària corresponent, les oficines d'ad-ministració, el laboratori d'anàlisi iclassificació i la central elèctrica.

L'edifici, de recepció conté Un mollde desembarcament amb tres vies fèr-ries, servides cada una per dues bàs-cules. Un cop els vagons que arribencarregats de blat de l'elevador han es-tat pesats, deixen caure el gra, que vaa parar a una cinta transportadorasubterrània, que se l'enduu a les mà-quines, les quals l'eleven fins a. lapart superior de la casa de màquines,on una altra cinta distribueix el graa la sitja corresponent. Per a la sor-tida del gra, s'obren les boques infe-riors de les sitges i el gra cau sobrela cinta, que passa pel túnel subterra-ni, la qual el transporta a les màqui-nes elevadores, que fan pujar el grafins a les balances. Un cop s'ha presel pes, s'obre la part inferior de labalança i el gra cau a la cinta delpont d'embarcament, per on és con-duït fins a l'extremitat del pont, id'ací als cellers dels vaixells atracatsal moll.

No cal insistir sobre la gr#n sim-plificació que l'elevador introdueix enla manipulació del gra, eliminant elcostosíssim siste.ma d'ensacatge queencara avui es practica per la granmajoria dels camperols argentins, ifacilitant d'una manera considerableel transport del gra, circumstànciesque han de contribuir d'una manerapoderosa a l'abaratiment de la produc-ció, sobretot > si els elevadors estan alservei d'una organització cooperativanacional, com són els Pools canadensi australià, i com ho és el Pool ar-gentí.

El sistema d'elevadqrs és aplicable,en major o menor escala, en totes lesregions productores de gra. És apli-cable, d'una manera especial, en lescomarques bladeres d'Espanya, oncontribuiria a estabilitzar el mercatde blat i a alliberar el camperol de lainseguretat actual. Per una banda, elsagricultors amb llurs organitzacionscooperatives, i per altra, l'Estat ambel seu crèdit, poden emprendre la cons-trucció d'una xarxa extensa i ben uti-llada d'elevadors locals, que posaria elproducte en el mercat consumidor apreus molt més avantatjosos que ara.

Darrerament, a l'Argentina s'hasuscitat la discussió sobre de qui hand'ésser propietat els elevadors. El Go-vern ha establert un pla extensíssimd'elevadors pertot el país, la realit-zació del qual representa una impor-tantíssima inversió de ' capitals. Noveient-se en condicions de portar-lo acap pel seu propi compte, com ferenen els primers temps, algunes pro-víncies del Canadà, es deixà a les mansde cooperatives particulars la creaciód'elevadors allà on les condicions lo-cals oferien els millors resultats d'ex-plotació. Però 1* «Asociación de Cooperratives Argentinas» s'alçà contra lapolítica aquesta, insistint sobre la ne-cessitat de què els elevadors fossin pro-pietat dels propis agricultors, i donantl'exemple amb la construcció de laxarxa del port de Rosario. La cam-panya realitzada ha tingut el degutefecte, i el Govern ha expedit un re-cent decret oferint la garantia de l'Es-tat a les associacions cooperatives quevulguin emprendre la construcció d'e-levadors. Acollint-se a aquest decret,'T « Asociación de Cooperativas Argen-tinas« ha demanat el crèdit de l'Estatper acabar el terminal de Rosario i laxarxa convergent, i començar la cons-trucció de les xarxes tributàries delsports de Villa Constitución, Santa Fei San Nicolás (Buenos Aires).

LL. A.

Justícia Social Pag, 7

Informacions socials i econòmiquesLa Societat de Nacions informa

sobre la crisi agrícola

El Coiuitè econòmic de la Societat deNacions acaba de publicar un extens itifor-me sobre 1» crisi agrícola, en el qual s'ex-posen els resultats d'una enquesta portadaa cap durant aquest« darrers divuit mesos.La part IV de l'informe conté vina exposiciócompiuta dels factors internacionals de lacrisi agrícola, crisi que, segons el criteridel Comitè, é» deguda a la sobreproducció,H! »ubconsum i a la relació anormal queexisteix entre el cost de producció i els preusde vendu dels productes agrícoles.

Cnri'icter internacional tìcl problema.

«Cap solució de caràcter nacional diu elComiti-—no pot portar rernei a aquest vastproblema, que és universal. Els sisteme!agrícoles dels diversos països comencen acomprendre, i de fet es veuran obligats aarribar a la conclusió que la producció nacio-nal no pot restar isolada, sigui quina siguiIn posició del mercat mundial. En temps deprosperitat com de desastre, les nacions te1-nen els mateixos interessos pel qua fa alsgrans moviments economies. L'agricultura,com les altres indústries, ha de recórrer ne-cessàriament a acords internacionals. Elsagricultors ban d'organitzar-se per tal depoder enfrontar-se amb llurs problemes ipoder-los discutir sobre una base interna-cional, tal com fan les altres indústries.D'ara endavant, la indústria agrícola estaràdominada per un sentiment instintiu d'a-questa necessitat imperiosa.»

Lliure cauri o proteccionisme.

Sobre aquest famós dilema, el Comitè re-marca : «No cal cercar en les mesures pro-teccionistes un remei a la manca d'equilibri.Aquestes mesures no poden ésser de capmanera la base durable d'una política agrí-cola.» El Comitè afegeix que '«la protecciódiluviem aplicada als productes agrícoles hau-ria d'ésser reduïda així que s'observés unamillora en la posició del mercat mundial.Per altra part, el desig de certs països quevolen bastar-se econòmicament a ells ma-teixos ha estat intensificat de tal manera,que no es preveu, per ara, cap perspectivad'una política liberal per a l'agricultura».

Consum augmentat ! proti uccio reduïda.

No hi ha gaires possibilitats que el consumde productes agrícoles pugui augmentar sen-siblement, mentre no minvin la depressióindustriul i l 'atur forçós. Amb tot, hi hapossibilitats d'augmentar el consum unifi-cant els productes i millorant la qualitat. Pelque fa als resultats de la restricció de laproducció que es ve predicant en certes es-feres amb molta insistència, el Comitè noes mostra gaire optimista i declara que«tota restricció de la capacitat productiva del 'agr icul tura provocarà per part dels consu-midors i dels productors una resistència de-cidida i legítima». Segons l'informe del Co-mitè, la sobreproducció en la indústria agrí-cola és relativament petita, de manera q-ueuna solució artificial del problema podriaportar, en condición« atmosfèriques desfavo-rables, a una manca real de productes. Labaixa dels preus obligarà necessàriament elsagricultors a reduir els sembrats, però l'e-xemple dels Estats l'nits, on s'està portanta cap tina activa campanya de propagandaa favor de la reducció de la producció, notindrà eficàcia si els altres països no estandis])osats u reduir llurs sembrats.

IM de sa paride .del comerciant de grans.

En el capítol relatiu a l'organització delmercat, el Comitè constata que els com-pradors i els venedors s'uneixen per a de-fensar llurs interessos, i que els comerciantsintermediaris, entre les mans dels quals estrobava el comerç de gra abans de la guerra,ban desaparegut gairebé del tot. «Avui jahan deixat d'ésser els reguladors del mer-cat. Les grans empreses farineres, les acti-vitats de les quals han augmentat conside-rablement, regulen avui dia pràcticament elmercat, comprant, o deixant de comprar, se-gons les instruccions de llurs organitzacionscentrals. En la majoria de països europeusel comen; de cereals ha nrribat, o està a punt

d'arribar, a tal grati de concentració, quepermet entreveure la possibilitat d'establiracords entre els organismes nacionals sobrealtres qüestions que les duaneres, singular-ment per a evitar fluctuacions sobtades iviolentes dels preus quan els països interes-sats ho desitgin.

La Cooperació i el marye dels preus.

El Comitè fa remarcar també que la re-ducció dels preus dels productes agrícolesno ha fet baixar, d'una manera apreciable,el cost de la vida del consumidor, i fa notarque «no hi ha cap mena de dubte que enun bon nombre de casos, les transaccions in-termediàries de la distribució són excessives.Un sens fi d'intermediaris, atents només alguany personal, realitzen grans beneficis endetriment dels productors i dels consumidors.En aquest aspecte, les organitzacions coo-peratives poden jugar un grau paper facili-tant i escursunt el camí dels productes delproductor al consumidor... Si consumidorsi productors poguessin entendre's, la pro-ducció podria ésser venuda a preus més alts,sense augmentar per això les càrregues delconsumidor. Fins ara les relacions entre lesdues parts es basen sobre contractes, eü quèles dues organitzacions interessades oposeninteressos diferents i contradictoris . l'unavol vendre, l'altra vol comprar. ¿No seriapossible aconseguir l'establiment de relacionscomercials, i mercès a una acció conjuntaentre consumidors i productors associats,crear i fer marxar organitzacions cooperati-ves lligades orgànicament les unes a les al-tre» i posseint, àdhuc, institucions comu-nes '.' »

(Continuarà.)

La situació financiera d'AlemanyaLa Comissió d'experts nomenada pel Banc

Internacional de Pagaments per a estudiar lasituació financiera d'Alemanya, acaba depresentar el seu informe, el principal autordel qual és l'economista angles Sir WalterLayton, que eu 1922 col·laborà amb CharlesBist en el redreçament econòmic d'Àustria.

Segons aquest informe, Alemanya necessi-ta d'una manera imprescindible el concursfinancier dels altres països per a poder sor-tir del mal pas ,on d'una manera tan im-prudent s'ha situat. Els capitats col·locats acurt terme en el Reich hauran d'ésser esta-bilitzats i els capitals evadits durant els dar-rers mesos hauran d'ésser reemplaçats, enla mesura que sigui possible, per préstecs allarg terme. Per a estabilitzar els crèdits es-trangers flotants, la millor fórmula per Ale-manya seria, indubtablement l'emissió d'unemprèstit internacional. ¿Es possible aquestemprèstit? Econòmicament parlant, sí. Elsexperts sostenen que la situació econòmicad'Alemanya no és de bon tros tan dolentacom generalment es creu a l'estranger. Enel terreny polític, la cosa ja canvia d'as-pecte. «Mentre les relacions entre Alemanyai les altres potències estrangeres—diu l'in-forme—no siguin establertes sòlidament so-bre la base d'una cooperació simpàtica id'una confiança mútua, i mentre les causesimportants de les dificultats polítiques inte-riors en Alemanya no hagin estat elimina-des, no es pot tenir la fermesa del progréseconòmic continu i tranquil d'aquest país.»

Però, per tal que aquesta cooperació en-tre els països—continuen els experts—siguieficaç, cal que sigui sincera i general. Calrenunciar «a seguir dues polítiques contra-dictòries : la de permetre el descabdellamentd'un sistema financier internacional que com-porti el pagament anual de quantitats impor-tants pels països deutors als països creditors,i la de posar, a) mateix temps, obstacles allliure moviment" de les mercaderies.»

Al·lusió directa a la política dels EstatsUnits, els quals eleven llurs tarifes duanerestot exigint el pagament dels deutes, de guer-ra, i al·lusió a tots els Estats en general, queveuen en 1 proteccionisme un remei a llursmals, quan n'és la causa principal.

La Unió Econòmica EuropeaL'informe que se someto el dia 30 d'agost

a la sub-eomissió de coordinació en matèriaeconòmica, realitzat pel comitè d'expertseconòmics, comença per recordar que l'ob-jecte del comitè dels experts econòmics erade recercar el mitjà d'afavorir una coopera-ció més estreta i més profitosa entro els di-

versos països, a fi de millorar la situacióeconòmica del món, i en particular d'Euro-pa. Afegeix que,els membres del comitè hanestat portats a constatar que no hi havia cappossibilitat d'aconseguir aquest objectiu men-tre no es doni una major llibertat a la cir-culació de mercaderies, dels capitals i de lamà d'obra.

En el capítol relatiu a la política comer-cial, els experts insisteixen d'una maneraparticular sobre els inconvenients que pre-senta, des del punt de vista econòmic, lamultiplicitat a Europa d'entitats econòmi-ques separades per barreres duaneres. AsseT

nyalen els avantatges que portaria una am-pla unitat econòmica i assenyalen com a ob-jectiu a aconseguir la col·laboració més am-pla possible de les nacions d'Europa, pertal de fer d'aquest continent un sol mercatper als productes de tots els països que elconstitueixen.

En el capítol referent a la política finan-ciera, els experts fan remarcar de bell an-

tuvi els greus inconvenients que resulten delfet que els capitals refusin a, tornar a llurpàtria i a col·locar-se allà on són demanatsper a fins productius. Assenyalen com undels mitjans de remeiar aquest estat de co-ses, el de permetre a les empreses priva-des i col·lectivitats públiques, de recórrer aun organisme especial que disposi de crèditsa llarg i a mitjà terme. El Comitè recomanala creació d'una novè institució que tindriaper objecte efectuar totes les operacions finan-cières i bancàries que necessitessin de lacol·laboració dels establiments financiers delsdiferents països en vistes a reanimar l'acti-vitat econòmica.

En el capítol relatiu a l'organització eco-nòmica, els experts assenyalen els avantatgesque poden oferir les enteses industrials, pe-rò consideren que aquestes combinacions in-dustrials no poden estar sotmeses a totaacció governamental que tendeis a utilitzar-ies com un mitjà de pressió en el dominide la política comercial.

LA VEU D E L S ' L E C T O R SD'ACTUALITAT

Després de les importants declaracions fe-tes pel company Alomar, des de Madrid,respecte el Govern .de la República espanyo-la, tot comentari és sobrer. Sabem que, perdesgràcia, els Azañas no es prodiguen, peròno ignorem que hi ha molts llocs sense ho-me, no obstant disposar d'homes sense lloo.

Mentre es desenrotllen els' esdeveniments,no perdem de vista la reorganització socia-lista de Catalunya. Preparem-nos per a ferfront al que s'esdevingui, convençuts que elsmoviments econòmics i socials que s'acostennecessiten de l'assistència dels elements méscapacitats per a comprendre la gravetat i lacomplexitat que enclouen, si és que s'hande resoldre, com creiem, amb un ampli es-'perit de generositat dins de la més amplaharmonia possible.

No es tracta d'un fenomeni isolat, sinód'un problema de caràcter genèric el radid'acció del qual comprèn tota la falange hu-mana; és una qüestió transcendent que por-ta inséparablement la liquidació d'una èpo-ca de la història de la humanitat per a pas-sar a una transformació dels pobles, a unaforma nova d'organització de tots els po-bles, a fi que regulin estableixin l'equilibridamunt els avanços de la ciència. Per això,és necessària no solament la cooperació delshomes més aptes, sinó la de tots els poblesde la terra federats.

Però no oblidem que, per a aquesta trans-formació que s'acosta, cal que estiguem pre-vinguis, orientats i preparats per a poder-laafrontar, sense sorpreses per part dels ele-ments socials.

Si ens trobem disposats per humanisme a

superar les dificultats, les conseqüències se-ran menys greus, sempre que reconeguemexplícitament i amb vera sinceritat i fran-quesa que avui existeix una irregularitat enla distribució de la riquesa, entre el gènerehumà.

Aquest, pas transcendental i gegantesc detransició cap a formes més elevades d'orga-nització superior, el resistiran millor i ambmenys danys aquells pobles preparats que,amb major fraternitat i comprensió entrellurs ciutadans, admetin el fet com un fe-nomen indiscutible, fill de l'actual civilitza-ció, per a arribar a la constitució d'una so-cietat 'ma perfecta i humana.

Els valors individuals, en aquesta novaetapa de la humanitat, tindran una impor-tància molt relativa i secundària, degut a laampliació de la cultura col·lectiva, i nomésels homes virtuosos i modestos, que són elsmillors capacitats' intel·lectualment i tècnica,poden obtenir l'estima' dels seus semblantsen l'obra comuna que s'acosta.

La col·lectivitat pot collir l'harmonia ievitar les violències si cultiva l'ámor i arren-ca les passions grolleres, en la seguretat queaquesta serà l'única forma perquè tots con-servin llur relatiu benestar.

Que no s'esverin els pusil·lànims, puix queno es tracta de la repartidora, sinó d'unamés justa distribució dels mitjans dels qualsdisposem per a assimilar les normes de vidaen relació amb les necessitats que ens im-posa l'imperatiu categòric dels temps quecorrem.

GALAICO

«FRANCESC MACIÀ» *

Alfons Maseras, autor. — «Quaderns blaus.La nostra geni.» Llibreria Catalonia:

' Barcelona.La Llibreria Catalonia suara ha editat,

formant part de la col·lecció de biografies«Quaderns blaus. La nostra gent»-—bella im-pressió de la 'Nagsa—, unes notes biogràfi-ques del President de Catalunya, degudesa la ploma àgil del company Alfons Mase-ras. La profusió de gravats que il·lustren elsllibrets de la col·lecció, fan encara més sug-gestiu l'estudi. * ,

A. Maseras ens presenta Francesc Maciàdes dels seus pl-imers temps fins avui. Totesles virtutsj. aquella noblesa gairebé inigua-lada, l'honradesa captivadora, l'idealismefceiit per cent, la seva voluntat removedorade muntanyes, el seu gran cor que, vessa hu-manitat, hi és copsat amb encert per Mase-ras. La descripció de la vida i de l'obra deMacià és el més gran elogi que es pot fer aaquest català exemplar, figura immensa dela història, que ha ressuscitat Catalunya.I aquest elogi l'ha escrit amb mà fermaA. Maseras. J. B. i T. ,

C O M A R C A L SDE.. GIRONA ' . - .

El propvinent. dJmarts dia 15 i hoia deles deu de ía nit, al 'npstrg estatge social,continuant ja sèrie .de conárències 'inaugu-rada fa pocs dies per aquesta secció, en do-narà una ' el nostre company i secretari dela secció, Enric Alegrí, que tractarà àe «Fi-losofia, Joventut, Socialisme», i confiem que,a igual que l'anterior donada pel companyBoset, es' veurà concorregudlssima, emple-nant novament- el nostre local.

Queden convidats els socis i • simpatitzantsdel nostre ideari.

Dintre de pocs dies, alguns dels nostrescompanys probablement es. traslladaran aBanyoles, convidats per un grup socialistaque hi ha constituït, per a donar-hi un actede propaganda socialista.

El propvinent dia 18, a la nit, el nostrecompany 3. Duran i Guàrdia vindrà al veípoble del Veïnat de Salt, per encàrrec de laCooperativa «Econòmica Sáltense», a donaruna conferència, en la que cariarà de «Coo-iperatisme, i els seus avantatges».

La secció de Girona anirà a rebre 'i aacompanyar el ferm lluitador i bon amicDuran.

Paf. 8 Justícia Social

FINS A QUAN? L LI Ç O T R A G ICAUna vegada més, Barcelona ha es-

tat l'escenari on s'han desenrotllatamb tota lat violència inimaginable lesescenes de'l'etern drama social. Jor-nades tràgiques, jornades lamentables,jornades fastigoses, que han deixat aldescobert, una vegada més, tota lagama dels instints més baixos delshomes de tots colors.

Hem tingut ocasió de viure ben aprop els incidents d'aquest divendresluctuós que no oblidarem pas mai,Hem estat espectadors, voluntarisunes vegades, forçats d'altres, d'es-pectacles de tota mena.

Tots els instints, totes les passions,totes les baixeses, totes les feblesesdel homes, han desfilat caòticamentdavant els nostres ulls oberts amb avi-desa.

I en els rostres humans hem vistentusiasme unes vegades ; altres ve-gades, angoixa ; ara, bandarreria ;després, dolor, temença, valentonis-ne i... por, molta por.

De les que hem presenciat,* però,dues escenes ens han impressionatfondament en el curt espai, d'unes ho-res.

A quarts de cinc de la tarda, en-tràvem/ amb un grup de companysnostres al carrer de Ferran, en direc-ció a la Plaça de la República, quanhem vist, ben distintament per cert,com un guàrdia de Seguretat, situata la desembocadura de la Plaça, per aintimidar un nombrós grup d'obrersrefractaris a obeir les indicacions ver-bals de la policia, que invitava a cir-cular, alçava la pistola en l'aire i dis-parava tres trets consecutius. En unsmoments, tot el carrer Ferran i partde les Rambles s'han buidat de públic,que es llançava follament per totesles obertures practicables.

Un piquet de guàrdies situat davantel Liceu, ha descendit ràpidament,amb la carrabina este.sa, cap a l'en-trada d'el carrer Ferran. I hem vistcom un d'ells, el dors inclinat enda-vant, amb l'arma apuntalada en unaprominencia de l'arbre que li serviade protecció i aguant a la vegada, ambles cames rígides, fortament clavadesa terra, el cap girat a una banda, elsulls obsessionadament fixos eri el puntde mira, esperava pacientment immò-bil, durant un interminable espai dedeu minuts, un objectiu o altre ondescarregar tota la seva bestialitat in-satisfeta i mal continguda. Hem la-mentat no tenir en aquells momentsa les nostres mans un aparell fotogrà-fic per a recollir aquella visió tan gra-

OBRA NOVA

OB

JOSEP RECASENS I MERCADÉ

PRÒLEG D6

M. SERRA I MORET•

Manual dedicat especialment als

obVera i als demòcrates

de Catalunya*

Pren: 3 Pessetes

De venda en totes les llibreries•

ADMUÜITBACIÓ

LLIBRERIA NMOSiL I ESTRANGERARaval Sta. Anna, 20 - REUS

TelMan 41» A.

fica que simbolitzava de manera cruai tràgica tota la iniflexibiJitat, tota laviolència, tota la crueltat que desple-ga l'home en la caça de l'home,

L'altra escena l'hem presenciada ala Via Laietana, ocupada policíaca-ment des de l'édifie; de la Delegaciód'Hisenda fins a la plaça Urquinao-na. A l'alçada de l'edifici esmentat,un nombrós grup compost majormentper obrers, entre els quals ens comp-tàvem, omple el carrer de banda abanda, oferint un blanc magnífic ; acent cinquanta metres darrera nostre,un altre grup format per botiguers icmtad.ins esporuguits, emplaçat al cap-davall de la casa de Correus, està al'expectativa de la més lleu incidèn-cia per a llançar-se a la fugida. A l'al-tra banda, plaça Urquinaona, creiemdistingir el mateix fenomen. Al migdel carrer, completament desert de pai-sans, maniobren contínuament les for-ces policíaques...

Trets. Silenci. Més trets. Una des-càrrega. Una altra. Torna el silenciamenaçador. Comentaris del nostregrup. Aires de venjança i de revolta.Malediccions. Discussions violentes.Abans d'arribar nosaltres, ja han pas-sat quatre camions d'Intendència ata-peïts de sindicalistes i soldats, en di-recció al port. Pugen tres camionsmés amb soldats. Deuen anar a feruna nova recollida. Hom els obre pasi algú inicia una xiulada que és rà-pidament ofegada,

Els camions arriben a la plaça del'Àngel i s'aturen. Els soldats salteni ajudats per la policia estableixen uncordó. Moments més tard es percebenles taques blanc-negroses dels ques'han rendit, contrastant amb la uni-formitat grisa de la policia i la tona^litat groguenca de la indumentària del'exèrcit.

Els camions s'omplen ràpidament.Hi ha pressa, molta pressa. En el nos-tre grup els comentaris pugen de toi algú proposa barrar el pas a la con-ducció i alliberar a viva força els com-panys presos. La proposició no és ate-sa. Els camions s'acosten i nosaltresconcentrem totes les nostres potènciesen els òrgans visuals.

Ja són aquí. Esclata una ovació d'en-coratjament. Passen, un darrera l'al-tre els tres camions carregats d'o-brers, custodiats per forces de l'exèr-'cit.

La majoria és constituïda per ho-mes joveníssims que no depassen elsvint-i-cinc, anys. Molts d'ells en mà-nigues de camisa. Els rostres amaratsde suor. Responen la nostra ovacióbrandant mocadors i gorres amb fer-vorós entusiasme.

En llurs rostres, tothom ha vist laserenitat, la confiança, la seguretatque dóna a l'home la convicció d'ha-ver lluitat com a bons en la defensad'un ideal, equivocat o no.

Però nosaltres hi hem vist quelcommés : hi hem vist el temor d'un esde-venidor immediat, ple de tenebres iespesses nuvolades ; hi hem vist, latemença d'haver realitzat un sacrificiestèril que vagi a augmentar la llargallista començada, i per sobre de tot,hem vist, amagat darrera un somriu-re forçat que deformava el rostre, quisap si el reconeixement implícit d'ha-ver, escollit un cairlí tortuós, premsat,de martiris infecunda...

Aleshores, mentre els "nostres com-panys descarriáis; eren conduïts veloç-ment qui sap on, han desfilat per lanostra imaginació una inacabable cor-rua d'imatges i records que en un im-ponent conjunt formen el contingutdel nostre martirologi obrer.

I hem repetit mentalment la pre-gunta que encapçala aquestes ratlles :

Fins a quan?JOSEP MIRET

La classe treballadora hem -rebutuna cruent lliçó : ei resultat d'una or-ganització sumament extremista quepretén anar d'un salt d'una societatcompletament imperfecta á una altrade perfectament utòpica.

Ja n'hem tocat els resultats, i no ca-len pas comentaris, que altrament noserveixen més que, a vegades, per áarrambar l'aigua cap el molí de cadamoliner interessat. Calen meditacions,exàmens de consciència, sobretot perpart nostra, que som els més interes-sats en aquest assumpte, puix que somcontínuament víctimes. dels de dalt idels de baix. !

Ben garbellat, de tot això no en tépas tota la culpa aquesta equivocadaorganització, encara que se n'emportibona "part.

Això és el "resultat de l'interès quesempre han tingut els governs a man-tenir el poble en un estat llastimósd'instrucció, i de protegir sistemàtica-ment el capitalisme atropellant els in-teressos tan humans de la classe nos-tra. •

S'ha repetit amb freqüència que elnostre poble se'n va ràpidament de lallibertat al llibertinatge, i d'aquestdefecte també ha abusat la burgesia.Quan no hem tingut una organitza-ció, perquè ens l'han escanyada, s'hanapressat a abusar descaradament denosaltres, i han passat també al lliber-tinatge.

Nosaltres, assedegats de justícia^ens hem lliurat al primer que ens hadoijat d'aquesta aigua tan cobejada,encara que hagi estat tèrbola i veri-nosa ; ens lliurem al primer que ensparla de reivindicacions, sense tenirtemps ni intel·ligència per a compren-dre si és un mal pastor.

El fet tràgic que acabem de pas-sar no serà l'últim mentre al Governno hi trobem una sincera protecció,una justícia equilibrada,

A la seva mà està l'evitar-ho, fentque el poble tingui la instrucció ne-cessària ; que l'humil no hagi de de-manar justícia amb la por als ' cos,d'aquell que sap que li, ha de tocar elrebre, donant voltes a la gorra ambles mans tremoles ; que pugui crearuna llar on la seva companya no hagid'anar a fer feines d'home per a com-pletar el jornal que necessita per malviure—encara que els falsos feminis-tes propaguin el feminisme volent mas-culinitzar la dona— ; que quan de-mani una cosa humana se l'atenguisense necessitat de recórrer a la vaga,una cosa tan vella i de fins tan derro-tistes, inclus per als interessos de lanació, i així la llima del treball ofe-garia les tenebres de la maldat i dela utopia, i quan haguéssim de de-fensar la pàtria ho faríem amb fe,amb coratge, perquè sabríem que de-fensem els interessos nostres i els delsnostres fills. JAUME BARMONA

c<AL joves; , de Ix. L/ampalEl company J. Roure i Torent es-

criví a «La Nau» del 8 de maig :#

«Un escrit, una conferència de Ra-fael Campalans té sempre un alt inte-rès i un, valor real per les seves vi-bració, força emotiva, poder sugges-tiu i oportuna documentació; el velliterari, en crescendo nobilíssim, quecobreix la seva prosa i la seva parau-la, li dóna, encara, una major atrac-ció. En el. sobri «Proemi», GabrielAlomar diu que Campalans és «unhome desbordant ànima» ; aquest ju-dici és el més perfecte retrat de l'au-tor de «Als jovess. Rafael Campalansés un idealista—en el més ample sen-tit, en el sentit del qui professa hon-radament i d'una manera inquebranrtable uns ideals—que té càlides i pre-cises paraules per a animar la inquie-tud fecundadora de la nostra joventut,millor, de la nostra joventut jove.L'opuscle revela una visió justa de larealitat, dita amb un fervor que no

ampaianspot deixar fred al lector que se sentipalpitar el cor.

«Als joves», publicat fa pocs dies,aconseguida ja la República, és el totd'una conferència donada als comen-çaments de 1923. És sorprenent cons-tatar la vista, que podríem! dir-ne pro-fètica, de Campalans ; els vuit anysde dictadures han capgirat Catalunyai Espanya, i gairebé tot el que ales-hores preveia l'autor avui s'ha confir-mat. I 'és igualment sorprenent el que"aquella conferència tingui, des delpunt de vista verament esquerristai—no ja socialista'—la mateixa actua-litat que el dia en què fou donada.Això proclama, sense lloc a dubtes,l'excel·lència de «Als joves» i de lamentalitat política de R. Campalans.Es podrà estar o no conforme amb elsocialisme, però apartar-se del camíassenyalat per Campalans o d'un ca-mí semblant, significaria, ara, no vo-ler seguir la marxa del món i, ambella, la de Catalunya.»

Perspectives de la collitade blat en el CanadàCoin a. conseqüència de la sequera

regnant, la posició de la collita cana-denca ha arribat a un punt molt crí-.tic en aquestes darreres setmanes.Segons notícies de Winnipeg, du-rant els mesos d'abril í de maigla pluja que ha caigut ha estatel 24 per 100 de la quantitat nor-mal en la regió de Manitoba, de 20per IDO en el Saskatchewan i de 44per IDO en la regió d'Alberta. La zo-na afectada per la sequera comprèn el80 per 'ioo de la superfície sembra-da, amb més de 73 milions d'hectà-rees. Sortosament, el dia 8 de junyla situació millorà sensiblement de-gut a un fort aiguat que caigué en lapart septentrional de la provínciad'Alberta i en el centre del Saskat-chewan.

Si davant eî temps que queda d'es-tiu, caueü algunes altres pluges abun-dants, la reducció que es temia en lazona sembrada podrà ésser guanyada.

Als subscriptors de lescomarques

Per tal de facilitar el treballd'aquesta administració demanemals subscriptors de fora que se ser-veixin, per tot el mes de setembre,enviar l'import de les respective«subscripcions, avisant a l'ensems laremesa de l'import.

Bis girs postals ¡han d'adreçar-se a l'administrador de JUSTÍCIASOCIAL, carrer del Carme, 3, pral.Barcelona.

NAGS* : Casanova. 313-314 : Ba ree tana