1

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1.ACTA DE PLE Expedient.- 11/2011 Tema.- Ple ordinari de 29 de setembre de 2011

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 29 DE SETEMBRE DE 2011

Hora de començament: les 19.05 hores del dia 29 de setembre de 2011 Hora d'acabament: les 20.30 hores del dia 29 de setembre de 2011 Lloc de reunió: Auditori del Teatre Ateneu Clavé. RELACIÓ D’ASSISTENTS: Sr. Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde-president- CiU. Sr. Jordi Camó Pons, 1r. tinent d’alcalde, titular de la Ponència d’Acció Social i Promoció Econòmica i regidor delegat d’Atenció Social i Serveis a la Persona, Promoció Econòmica i Ocupació- CiU. Sr. Josep Llorens Muñoz, 2n. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Coordinació del Govern Municipal i regidor delegat de Mitjans de Comunicació, Cultura i Civisme- CiU. Sra. Maria dels Àngels Cayró Pujol, 3a. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Serveis Personals i regidora delegada d’Ensenyament, Transports i Festes- CiU. Sra. Rosa Maria Salarichs Barrera, 4a. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Territori i Sostenibilitat i regidora delegada d’Ordenació del Territori- CiU. Sr. Marçal Vilajeliu Tresserras, 5è. tinent d’alcalde, titular de la Ponència de Règim Interior i regidor delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Oficina d’Atenció Ciutadana i Serveis Jurídics- CiU. Sr. Carles Aulet Salvador, regidor delegat d’Obres i Serveis, Pagesia, Mercats i Sostenibilitat- CiU Sra. Sílvia Català Mora, regidora delegada de Seguretat, Via Pública i Esports- CiU. Sr. Josep Romaguera Ferrer, regidor- PSC-PM. Sra. Montserrat de Diego Mitjans, regidora- PSC-PM. Sra. Antonia Garcia Martinez, regidora- PSC-PM. Sr. Salvador Domínguez Alonso, regidor- PSC-PM Sr. Xavier Pla Bancells, regidor- Esquerra-AM Sr. Jordi Romaguera Restudis, regidor- Esquerra AM Sr. Xavier Martin de Diego, regidor- P.P. Sr. Javier Caballero Ortiz, regidor- P.P. Sr. Lluís Xavier Viñuales Solé, secretari-interí. Sr. Josep Martori Jubany, interventor-acctal.

2

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

MEMBRES QUE HAN EXCUSAT L’ABSÈNCIA Sra. Eliana Betina Romera Alba, regidora delegada de Participació Ciutadana, Joventut i Sanitat- CiU.

TAULA DE CONTINGUT

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE TORDERA DE 29 DE SETEMBRE DE 2011 ............................................... 1

TAULA DE CONTINGUT.......................................................................... 2 APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR........................... 2

1.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de 28 de juliol de 2011......................................................................................... 3

COMUNICACIONS................................................................................... 3 2.- Comunicacions. ............................................................................... 3

TEMES ORDINARIS ................................................................................ 3 3.- Aprovació inicial del Reglament Orgànic Municipal. (*) ................... 3 4.- Aprovació inicial de l’Ordenança reguladora dels usos en planta baixa al nucli urbà de Tordera. ............................................................. 6

MOCIONS .............................................................................................. 10 5.- Moció que presenten els grups municipals de CiU, PSC-PM i ERC-AM, sobre la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya referent a la immersió lingüística. ...................................... 10 6.- Moció presentada per tots els grups municipals a fi que no es pagui l’aigua potable que no s’utilitza al nucli urbà de Tordera. ................... 15

PRECS I PREGUNTES.......................................................................... 20 7- Precs i preguntes............................................................................ 20

ÍNDEX D’INTERVENCIONS

Alcalde . 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 15, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 25, 26, 28, 31 Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM ...................................................... 22 Carles Aulet Salvador.- CiU............................................................. 26, 27 Jordi Camó Pons.- CiU ........................................................................... 26 Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM ......................................... 21 Josep Llorens Muñoz.- CiU ................................................................ 3, 12 Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM ..................... 4, 8, 11, 15, 17, 23, 31 Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM .............................................. 22 Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU ................................................. 6, 28 Xavier Martin de Diego.- P.P ............................................ 4, 7, 12, 17, 20 Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM .................................. 4, 7, 11, 17, 21

APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR

3

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

1.- Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de 28 de juliol de 2011. 1.ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.1. ACTES DE PLE Expedient.- 10/2011 Tema: Ple ordinari de 28 de juliol de 2011

Alcalde: comencem el Ple ordinari de 29 de setembre. Abans d’iniciar la sessió, excusem la inasistència de la regidora Eliana Romera que no ens pot acompanyar per qüestions personals. I passem a l’ordre del dia. El primer punt és l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió anterior, concretament l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària del Ple de 28 de juliol de 2011. Hi ha alguna qüestió? La podem aprovar per unanimitat? Doncs quedaria aprovada. Després que l’alcalde declari oberta la reunió ningú no dedueix esmenes ni observacions a l’ acta del Ple de 28 de juliol de 2011 i esdevé provada per assentiment, de conformitat amb l’establert per l’article 91 del RD 2568/86, de 28 de novembre.

COMUNICACIONS

2.- Comunicacions. Alcalde: el següent punt seria l’apartat de comunicacions. En principi no hi hauria cap comunicació que calgués comunicar en el plenari i ja entrem en els temes ordinaris. Es dóna compte al Ple dels acords de la Junta de Govern Local i de les resolucions de l’Alcaldia dictades des de l’última sessió ordinària del Ple .

TEMES ORDINARIS

3.- Aprovació inicial del Reglament Orgànic Municipal. (*) 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.4. ORDENANCES I REGLAMENTS

Alcalde: el tercer punt és l’aprovació inicial del Reglament orgànic Municipal. El regidor Josep Llorens té la paraula. Josep Llorens Muñoz.- CiU: com bé s’ha explicat, el que buscàvem bàsicament amb l’aprovació del ROM era normativitzar i arreglar una mica els funcionaments dels diferents òrgans municipals. De fet, el 90% del contingut i de les normatives que avui aprovarem ja s’estaven duent a terme per sistema, per sentit comú, per la manera de funcionar que teníem a l’Ajuntament, tant a les sessions plenàries, com a les informatives, com a

4

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

les juntes de govern local. Per tant, no hi haurà una gran variació, però sí que es concreten aquelles coses que potser quedaven una mica més desajustades, que no teníem acabades d’afinar. A banda d’això, un dels canvis substancials és el tema dels plens ordinaris que fins ara eren bimensuals i a partir d’avui, si el ROM s’aprova, que en principi s’aprovarà, passaran a ser mensuals. A banda d’això, m’agradaria destacar en aquest cas la voluntat de tots els grups polítics en aquest sentit, entenent que és una eina que formalitza i organitza una mica el funcionament municipal i és una eina que en principi ha de ser de llarg recorregut. Tots els grups polítics han posat molt bona voluntat a l’hora d’intentar pactar-lo perquè fos una eina consensuada per tots plegats. Per tant, en aquest sentit agrair la feina feta per tots els grups i felicitar-nos tots plegats si finalment som capaços d’aprovar-lo per unanimitat. Alcalde: gràcies. Volen la paraula els grups municipals? Comencem per en Xavi Martín del Partit Popular.... Xavier Martin de Diego.- P.P: bona tarda. De fet, com ja s’ha dit hi havia una necessitat de tenir un ROM. Sí que és veritat que moltes coses de les que vénen aquí redactades ja s’estaven duent a terme, però, bé, ara aquí amb la bona voluntat de tots els grups ho portarem endavant. Nosaltres hem fet una sèrie de propostes, la gran majoria d’elles s’han acceptat i les que no s’han acceptat directament s’han acabat consensuant, per tant, tenint aquesta predisposició i considerant que el ROM en general és positiu per al funcionament, hi votarem a favor. Alcalde: gràcies. Per part d’ERC, en Xavi Pla té la paraula. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: voldria destacar, coincidint amb les paraules d’en Josep Llorens, aquesta “voluntat” i “de llarg recorregut”. No hagués tingut sentit fer aquest esforç de consens, que potser en alguns aspectes no ha estat del tot fàcil, però jo crec que aquest ROM que aprovem ara anirà més enllà dels canvis polítics que hi puguin haver a l’Ajuntament. Per tant, nosaltres estem molt satisfets i agraeixo la col·laboració dels diferents partits que formen el Consistori per haver estat capaços d’acordar aquest ROM. Alcalde: gràcies. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: gràcies. Fa anys que parlem del ROM, potser tots plegats no vam fer els deures quan tocava. El cert és que ara s’hi ha posat empenta per tal que es tiri endavant. Realment un 90%, com deia el regidor Llorens, ja es duia a la pràctica; i amb el 10% restant

5

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

podien haver-hi diferències. En un 90 i escaig per cent ens hem posat d’acord. El nostre grup hauria estat un pèl més agosarat amb els punts que fan referència a les intervencions en els plens, però, bé, en tota negociació hi ha un estira i arronsa i entenem que amb tot el que s’ha arribat a pactar és molt. Per tant, ens donem per satisfets i el nostre vot serà favorable. Entenem que tots els partits hi hem intervingut, i penso que si la cosa continua així, l’Ajuntament pot anar més bé. Ha estat un exercici de consens de tots plegats. El nostre vot serà favorable. Alcalde: agrair el consens i per tant ho aprovem per unanimitat del plenari.

ACORD: Fets: 1. L’Ajuntament de Tordera creu necessari establir una norma que reguli el

funcionament dels òrgans de govern i d’organització de la corporació local, mitjançant l’elaboració d’un Reglament orgànic municipal (ROM).

2. Aquest Reglament té per objecte regular l’organització i el règim de funcionament dels òrgans municipals, el seu règim jurídic, les normes procedimentals bàsiques i l’estatut dels membres de la corporació, en virtut de la potestat reglamentària i d’autoorganització que li confereixen l’article 4.1, a), de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l’article 8.1, a), de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (text refós aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril).

Fonament de Dret: - L’article 22.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases

del règim local estableix que l’aprovació del reglament orgànic és una competència atribuïda al Ple.

- Els articles 49 i 70 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, en relació amb l’article 178 del DLEG 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya regulen el procediment a seguir per a l’aprovació de les ordenances municipals.

- En tractar-se del Reglament orgànic municipal, es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legals dels membres de la corporació , per aplicació de l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril.

- L’article 178.1.c) del DLEG 2/2003, de 28 d’abril, disposa que les ordenances i els reglaments s’entendran aprovats definitivament amb caràcter automàtic si no s’hi presenta cap reclamació ni al·legació durant la informació pública i l’audiència als interessats subsegüent a l’aprovació inicial.

El Ple de la corporació, a proposta de l’Alcaldia-presidència, i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels

6

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador i Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Javier Caballero Ortiz, del P.P.,

ACORDA: PRIMER. Aprovar inicialment el Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Tordera, el text íntegre del qual figura com a document annex a aquesta acta. SEGON.. Sotmetre l’expedient a informació pública, durant el termini de trenta dies, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un mitjà de comunicació escrita diària, al tauler d’edictes de l’Ajuntament i a la pàgina web municipal a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i reclamacions. TERCER. Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, el Reglament que ara s’aprova inicialment quedarà aprovat definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior, i es procedirà directament a la seva publicació en el BOP i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i al DOGC la referència del BOP on s’hagi publicat el text íntegre.

4.- Aprovació inicial de l’Ordenança reguladora dels usos en planta baixa al nucli urbà de Tordera. 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.4. ORDENANCES MUNICIPALS I REGLAMENTS

Alcalde: i anem al quart punt de l’ordre del dia que és l’aprovació inicial de l’Ordenança reguladora dels usos en planta baixa al nucli urbà de Tordera. La regidora Rosa M. Salarichs té la paraula. Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: bona tarda a tothom. Aquesta ordenança estaria dins l’àmbit del que és el Pla especial urbanístic dels usos en planta baixa que es va aprovar. És una ordenança que s’adapta a la nova situació que tenim en aquests moments de crisi, que fa que els locals comercials en aquesta zona comercial que es va marcar en aquest pla especial tenen dificultats per ubicar-s’hi tot el que són oficines i comerços i per donar una mica més d’aire i intentar que hi hagi més facilitat per poder tenir més lloguers i confluència d’activitats. Hem intentat fer molt més flexible el que s’havia establert d’un bon principi que era una ordenança molt estricte que el que feia era restringir algunes activitats que es consideraven fredes, de comerç fred.

7

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

El que fem és treure aquestes restriccions, les totals i les parcials, i mantenir dintre d’aquesta zona comercial la restricció de fer habitatge en planta baixa on hi ha la façana, però sí que es pot fer a la part posterior. També es manté la restricció de col·locar aparcaments sobre rasant; a l’ igual que en façana, es permet a la part posterior. Hi ha un punt que pot mantenir-se que seria que un comerç pogués generar un conflicte de mobilitat dintre d’aquesta zona. Es podria prohibir pel fet que potser entraria en conflicte amb el que és la mobilitat del poble. Bàsicament les restriccions que es mantindrien són aquestes i les altres totes s’eliminarien. Alcalde: gràcies, regidora. Intervencions? Per part del PP, en Xavier Martín. Xavier Martin de Diego.- P.P: des del nostre grup quan en el seu dia es va fer aquesta ordenança que fins ara s’havia vingut aplicant, que com ha dit la regidora era força restrictiva, ja vam considerar que tanta “restrictivitat” no era positiva. Ara sí que aplaudim la decisió de treure totes aquestes restriccions d’usos, però tot i així encara nosaltres aniríem més enllà i considerem que amb la situació actual, malgrat les restriccions que encara es mantenen a la planta baixa i als garatges, creiem que no hi haurien d’haver aquestes restriccions. Per tant, fins a cert punt estaríem a favor del que es fa, però com que no s’acaba de permetre tot el que creiem que s’hauria de permetre, ens abstindrem en aquest punt. Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’ERC, en Xavi Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: jo voldria fer una reflexió bastant senzilla: si aprovem un model comercial com va aprovar l’equip de Convergència la passada legislatura, entenem que per una part sí que han canviat l’entorn, però per altra part el model s’ha de mantenir. Nosaltres creiem que no ha canviat tant sobtadament el model. Entenem una mica l’esperit d’aquesta modificació amb la qual hi podríem estar parcialment d’acord, però òbviament nosaltres no defensem el comerç fred ni el comerç d’oficina, defensem un altre comerç per a Tordera i per tant com que ho seguim defensant hi votarem negativament, no en contra de l’activitat comercial, sinó a favor de l’activitat comercial del comerç per dir-ho d’alguna manera calent, que serien les botigues – per la gent que ens estigui escoltant i no ho sàpiga. Per tant, no entenem en resum aquest canvi d’una legislatura a l’altra, quan Convergència i Unió ha estat sempre al govern. Alcalde: gràcies, regidor. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera.

8

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: amb el canvi que avui es proposa es retornar pràcticament a la situació que hi havia fa tres anys enrere amb les dures prescripcions que es mantenen que són les que afecten més a la mobilitat. En aquell ple de fa tres anys el nostre grup es va abstenir, però, bé, entenem que la situació ha canviat. Tot i que es va apostar per un model amb el qual hi podríem estar d’acord o no, en aquell moment, repeteixo, com que no ho teníem del tot clar, el nostre vot va ser d’abstenció, però entenem que la situació ara ha canviat i en aquest moments no tenim ni comerç fred ni calent. Per tant, el que hem d’intentar és obrir portes a tothom que vulgui posar un negoci. Per això, amb tota aquesta argumentació, el nostre vot serà favorable. Alcalde: gràcies, regidor. Molt breument per contestar la reflexió d’ERC respecte del grup de CiU i del govern municipal que ja estava al mandat anterior al capdavant. Ho explicava la regidora en la part expositiva de l’acord, ha canviat la situació econòmica del país i allò que semblava que podia ser bo per a Tordera, l’experiència d’aquests tres últims anys durant la crisi és que cada vegada més els locals del centre del nucli urbà de la zona comercial són més difícils d’ocupar. En el seu moment recordaran que parlàvem que s’hi ubicaven immobiliàries i oficines bancàries i el 2011 és evident que ni immobiliàries ni oficines bancàries s’ubicaran en aquesta zona que eren els dos perills del comerç fred en el nucli urbà. Per tant, creiem que mentre no canviï la situació econòmica que malauradament hauran de passar uns quants anys, es pugi permetre el fet de poder ubicar comerç fred (oficina d’un advocat, d’un arquitecte, d’un agent social que es dediqui a l’atenció a les persones...). Aquesta és la voluntat. Entenc també que a més aquesta mesura es va prendre en el govern anterior, on CiU governava conjuntament amb ERC, i va ser una proposta conjunta i el regidor que portava l’àrea era del seu grup municipal i per tant entenc perfectament la seva intervenció, però sí que voldria fer el matís del perquè hem canviat d’opinió, no és per res més que per un canvi que s’ha produït per qüestions econòmiques que malauradament tenim al damunt. Quant a la intervenció del Partit Popular, el que sí que hem volgut mantenir és aquesta restricció en el sentit que més val que a primera línea de carrer hi hagi un espai obert al públic que no pas un espai que sigui per entrar i sortir cotxes. La idea és que malgrat el comerç fred no sigui perjudicial, sí que creiem que pot trencar molt la dinàmica del comerç, encara que sigui fred o sigui calent, és el fet que totes les plantes baixes del nucli es poden convertir en garatges, es poden convertir en habitatges. Això provocaria una mica de perjudici per al comerç existent, perquè al costat hi hauria un garatge i aleshores comercials que no tenen continuïtat es converteixen en un problema real. Per això hem mantingut aquesta petita restricció, que no és tan petita perquè el final és la voluntat de que hi hagi una continuïtat en

9

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

els carrers del centre vila i tota la zona comercial que vostès coneixen del camí Ral. Dit això i amb aquestes matisacions aprovaríem el punt amb els vots a favor del grup de CiU i PSC, per tant, dotze vots a favor, els vots en contra d’ERC, que són dos, i l’abstenció del Partit Popular.

ACORD: Identificació de l’expedient. Aprovació inicial del projecte d’Ordenança reguladora del usos en planta baixa al cas urbà del municipi de Tordera. Fets: 1. Per Decret 970/2011 de 15 de setembre de 2011 es va acordar la

constitució d’una comissió d’estudi formada per l’arquitecte municipal, Sra. Roser Bellera Aranda, i l’assessora jurídica, Sra. Teresa Orta i Ramírez, encarregada de redactar un projecte d’ordenança reguladora dels usos en planta baixa al casc urbà del municipi de Tordera.

2. L’esmentada ordenança desenvolupa i completa el contingut del projecte de Modificació del Pla especial regulador dels usos en planta baixa al casc urbà del municipi que es troba en tràmit.

3. Las competències del municipi per a la regulació d’aquesta matèria són atribuïdes pels art. 139 i ss. de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local.

4. Els art. 52 a 66 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, regulen el procediment per a la redacció, l’aprovació i la modificació de les ordenances municipals.

5. La competència per a la aprovació del text que ha estat elaborat per la Comissió d’Estudi és del Ple de l’Ajuntament.

6. Caldrà exposar aquest projecte a informació pública per un termini de 30 dies.

7. Un cop transcorregut el termini legal, examinades les al·legacions que es puguin formular, es procedirà a la seva aprovació definitiva, si s’escau, per part del Ple de l’Ajuntament.

8. L’ordenança definitivament aprovada s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i entrarà en vigor quinze dies després.

Fonaments de Dret: - Art. 139 i ss de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de

règim local. - Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de

la Llei municipal i de règim local de Catalunya. - Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,

activitats i serveis dels ens locals.

10

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Aquesta normativa comporta que els projectes d’ordenances del municipi se sotmetin a l’aprovació del Ple de l’Ajuntament. El Ple de la corporació, a proposta de la Regidoria delegada d’Ordenació del Territori, i per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador i Sílvia Català Mora, de CiU, i dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, els vots en contra dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i l’abstenció dels senyors Xavier Martín de Diego i Javier Caballero Ortiz,

ACORDA: PRIMER.- Aprovar inicialment el projecte d’ordenança reguladora dels usos en planta baixa en el cas urbà del municipi de Tordera elaborat per la comissió d’estudi. SEGON.- Sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de trenta dies, mitjançant la inserció dels anuncis corresponents al Butlletí Oficial de la Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, a un mitjà de comunicació escrita diària, al tauler d’edictes i al web municipal, a fi que s’hi puguin presentar al·legacions i reclamacions. TERCER.- Disposar que, si no s’hi formula cap al·legació ni reclamació durant el termini d’informació pública i d’audiència als interessats, l’Ordenança que ara s’aprova inicialment quedarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior, i es procedirà directament a la seva publicació en el BOP i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i al DOGC la referència del BOP on s’hagi publicat el text íntegre.

MOCIONS

Els dos punts de l’ordre del dia relatius a les mocions presentades pels grups municipals d’ERC-AM i del PSC-PM , en relació a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya referent a la immersió lingüística i sobre el model d’immersió lingüística a les escoles de Catalunya, per consens entre els grups municipals de CiU, PSC-PM i ERC, queden refosos en un únic punt.

5.- Moció que presenten els grups municipals de CiU, PSC-PM i ERC-AM, sobre la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya referent a la immersió lingüística.

11

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS Alcalde: amb això acabaríem els punts dels temes ordinaris i passaríem a les mocions. Són els punt cinquè i sisè, que en aquest cas el cinquè i el sisè són dues mocions: una que presenta el grup d’ERC respecte a la immersió lingüística i una altra que presenta el Partit dels Socialistes sobre la mateixa qüestió. Finalment hem consensuat una moció conjunta d’ ERC, PSC i CiU, que si els sembla seria la que portaríem a debat. Per tant, intervindran els grups municipals que presenten la moció, de menor a major. Primerament tindria la paraula en Xavi Pla d’ERC. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: aquesta és una moció per a nosaltres important. La vam presentar i la vam proposar a la resta de membres del Consistori per fer-ne una de conjunta i jo crec que segueix essent gairebé un èxit molt important que hàgim estat capaços que CiU, el Partit Socialista i nosaltres mateixos, òbviament amb sensibilitats diferents, tinguem molt clar què hem de defensar amb temes d’immersió lingüística. Per tant, senzillament a part de com ha llegit el secretari al preàmbul, estem satisfets de l’acord a què hem arribat i per tant entenem que des d’aquí l’Ajuntament de Tordera farem arribar a la ciutadania una sensació de responsabilitat envers els nostres joves, envers els nostres escolars. Alcalde: gràcies, regidors. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: les dues mocions que es presentaven sobre el mateix tema, en definitiva n’ha sortit una que reflecteix el que tots pensàvem i volíem dir. Penso que aquesta sentència que vol obligar a la Generalitat que vehiculi l’ensenyament també en castellà atemta a tots plegats, atemta a un model que porta més de trenta anys de vigència i penso que dóna molt i molt bon resultat. Penso que Catalunya és un país que ens podem enfadar per moltes coses, però per la llengua no ho fem. Vas pel carrer i et parlen en català, en castellà i tothom t’entén i no passa mai res. Sentències com aquestes sembla que vulguin buscar conflictes on no n’hi ha. Penso que tots els nois i noies de Catalunya o que estudien a Catalunya, quan acaben el seu currículum escolar, tant parlen i escriuen en català com en castellà; m’atreviria més a dir que força més en castellà que en català, però tots parlen i s’entenen en les dues llengües. Per tant, entenem que és un clar atac a la nostra llengua i al nostre model escolar que tenim en aquests moments. És un model que funciona, que està reconegut per la Unió Europea i que fins i tot diuen que s’hauria d’aplicar en molts de països. Per això el que volem dir és que estem en desacord amb aquesta sentència i recolzar, encara que

12

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

aquí no consti, totes les accions que pugui emprendre el govern de la Generalitat envers aquest tema. I des d’aquí felicitar-nos tots perquè hem tornat a consensuar una moció. Penso que en aquest aspecte no era difícil consensuar-la. Aquesta ha estat la nostra aportació i gràcies a tots n’hem fet una de conjunta. Alcalde: gràcies, regidor. I per part de CiU té la paraula en Josep Llorens. Josep Llorens Muñoz.- CiU: no massa més a dir per no ser repetitiu, però en tot cas reafirmar-me una mica en algunes de les coses que s’han explicat, que és que sovint amb matisos en aquest país a vegades ens compliquem la vida i uns estiren cap a un costat i d’altres cap a l’altre, però em sembla que en aquesta situació, i l’Ajuntament de Tordera en aquest cas en serà una mostra de les moltes mocions i de les moltes accions que s’emprendran a tot Catalunya, és que tenim clar que hi ha coses que no es toquen i una d’aquestes és la llengua. Per tant, en aquest sentit satisfet, com deien altres regidors, de l’esforç que s’ha fet i sobretot per defensar un model que des del punt de vista lingüístic és molt important per defensar la llengua del nostre país, però per altra banda ens ha servit molt i ens ha anat molt i molt bé per mantenir la cohesió social d’aquest país i per a la integració de tots els nouvinguts. Com sabem, tradicionalment Catalunya ha estat i seguirà essent un país d’acollida i per tant un model que ha funcionat tant i tant bé que no té cap sentit fer-lo canviar. Res més a afegir i felicitar-nos un cop més per posar-nos d’acord en aquest sentit. Alcalde: i del grup que no forma part dels ponents... Josep Llorens Muñoz.- CiU: afegir al final de la moció, a petició de la regidora d’Ensenyament, que a més d’enviar-la a les diferents institucions que es diu, si us sembla bé, també enviar-la al Consell Escolar Municipal. Alcalde: d’acord, perfecte. Per part del Partit Popular, en Xavier Martín té la paraula. Xavier Martin de Diego.- P.P: considerem que no hem de ser ningú per qüestionar una sentència d’un tribunal que de fet són els qui tenen la competència per dictar les sentències i en tot cas el què s’ha de fer. S’ha parlat molt aquestes darreres setmanes d’aquest fet i hi ha hagut molta gent que n’ha parlat, però al cap i a la fi el que ens hem d’anar a mirar és la sentència. De fet, la sentència no està parlant en cap moment, no dic que s’hagi dit aquí, però sí que a vegades ho hem escoltat en segons quins llocs, que si se separaran els nens... Evidentment la sentència no diu això, perquè de fet no ho permet. La sentència el que està dient és que el castellà com a llengua oficial també juntament amb el català a Catalunya ha de tenir una presència en el sistema escolar i aquesta presència en el

13

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

sistema escolar no s’ha de limitar només a les hores d’ensenyament en llengua castellana, sinó que també s’ha de vehicular de la forma en què en tot cas la Generalitat decideixi, sempre i quan es doni compliment a aquesta vehicularitat, i evidentment aquí les opcions són moltes: segons en quina zona de Catalunya ens trobem, el fet de fer més o menys hores de cada idioma en funció de les necessitats que hi hagi en aquella zona, però nosaltres des del Partit Popular considerem que aprofitant que hi ha aquesta sentència, una de les opcions per millorar l’excel·lència del sistema educatiu, doncs seria fer una educació trilingüe que també incorporés l’anglès amb un percentatge que per exemple podria ser potser del 33% en cada llengua i en cada zona de Catalunya en funció de les necessitats de cada territori, fer una mica més o una mica menys de cada llengua, doncs fer aquesta educació trilingüe per millorar el nostre sistema educatiu que al cap i a la fi hauria de ser una de les nostres prioritats. Pel que fa a la moció, com heu sabut, nosaltres hi votarem en contra perquè no creiem que sigui el moment de qüestionar sentències judicials, perquè precisament hi ha els jutges i els tribunals que són els qui tenen la competència per dictar-les. Alcalde: gràcies, regidor. Podria fer una intervenció en resposta al Partit Popular, però evidentment no és una qüestió municipal. Per tant, com a president del Plenari, no faré resposta. En tot cas, aprovar la moció amb els vots en contra del Partit Popular.

ACORD: Davant la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, en aplicació de la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS). La sentència anuncia que la Generalitat haurà d’adaptar el sistema d’ensenyament per garantir la presència del castellà de manera «equitativa» respecte del català i a modificar el sistema educatiu per equiparar el castellà al català a totes les escoles “com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en tots els cursos del cicle d’ensenyament obligatori”, és a dir, fina las 16 anys, el final de la ESO. La legislació de l’Estat espanyol fa un tracte discriminatori envers el català, especialment si la comparem amb la legislació dels altres estats plurilingües, i la nostra llengua és la menys protegida de la Unió Europea si la comparem amb la resta de llengües amb un nombre similar de parlants. El Govern espanyol aplica un tracte impositiu desmesurat, amb almenys 500 lleis, que imposen la llengua castellana al nostre territori.

14

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Atès que el català és la llengua pròpia de Catalunya i que es troba encara en una situació de minorització del seu coneixement i del seu ús, la bona aplicació i actualització de la immersió lingüística és una eina fonamental per garantir-ne la normalització, a més de garantir la cohesió social. Més de trenta anys han passat des del Reial decret 2092/1978, en què s’incorporava oficialment la llengua catalana al sistema educatiu no universitari, i la immersió lingüística a Catalunya ha estat emulada, elogiada i reconeguda arreu. Una immersió lingüística amb necessitats de millora, però que ha comportat un coneixement i un ús del català difícils d’assolir sense la incorporació del context escolar en sentit ampli i l’entorn de l’alumnat a les oportunitats d’ús de la llengua catalana. Al final de l’escolarització obligatòria, l’alumnat de Catalunya té un coneixement de la llengua castellana igual al que té l’alumnat de tot l’Estat, tal com afirma el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, desvinculant així l’adquisició de la llengua castellana del seu ús escolar vehicular. Per tot això, el Ple de la corporació, a proposta dels grups municipals de CiU, PSC-PM i ERC-AM, i per majoria absoluta dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador i Sílvia Català Mora, de CiU, dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, i dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i els vots en contra dels senyors Xavier Martín de Diego i Javier Caballero Ortiz, del P.P.,

ACORDA: PRIMER.- Manifestar el rebuig a la sentència de TSJC, conseqüència de la retallada del Tribunal Constitucional espanyol (TC) a l’Estatut i de les sentències conseqüents del Tribunal Suprem que signifiquen un nou atac directe al nostre país, de conseqüències molt greus per al sistema d’immersió lingüística als centres educatius. SEGON.- Donar suport al sistema d’immersió lingüística dels centres educatius i treballar amb el compromís d’actuar i vetllar pel seu manteniment, millora i extensió. TERCER.- Vetllar per l’extensió del sistema d’immersió lingüística d’acord amb els preceptes de la Llei d’educació de Catalunya. QUART.- Donar suport als membres de la comunitat educativa que han mostrat la seva voluntat de no acatar la sentència i emplaçar la resta a seguir aquest camí, exigint alhora que el Govern de Catalunya, així com el Parlament català donin cobertura a aquests professionals i docents.

15

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

CINQUÈ.- Adherir-se i donar suport a la iniciativa somescola.cat i emplaçar la societat civil catalana a mobilitzar-se contra aquesta decisió. SISÈ.- Fer arribar aquest acord al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al Consell Escolar Municipal. Alcalde: anem al següent punt. És una altra moció que presenta el Partit dels Socialistes en relació a la tarifa de l’aigua. Té la paraula en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: demanaríem retirar de l’ordre del dia la que nosaltres presentàvem com a grup, després d’unes negociacions i reunions amb els altres grups i amb el regidor d’Obres i Serveis. Tot i que la filosofia de la propera que entrarem no és la mateixa que presentàvem nosaltres, hi ha hagut el compromís de poder negociar el que demanàvem en aquesta moció, de parlar-ne quan s’hagin de modificar ordenances. Arribarem a acords o no, tornarem a presentar-la o no, però en definitiva demanaria de retirar-la perquè ens sumem a la que hem pactat tots plegats. Alcalde: d’acord. Doncs retiraríem la moció presentada pel Partit Socialista.

Es retira el punt de l’ordre del dia relatiu a la moció presentada pel grup municipal del PSC-PM en relació a la tarifa de l’aigua i s’entra per urgència una altra moció, amb el consens de tots els grups municipals, per tal que no es pagui l’aigua potable que no s’utilitza al nucli urbà de Tordera.

6.- Moció presentada per tots els grups municipals a fi que no es pagui l’aigua potable que no s’utilitza al nucli urbà de Tordera. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.7. MOCIONS

Alcalde: hauríem de votar la urgència per incorporar la nova moció consensuada per tots els grups municipals. Entenc que tothom està d’acord amb la urgència? Per tant, aprovem la urgència. I passem a debatre aquesta moció que és la que presenten tots els grups municipals perquè no es pagui l’aigua potable que no s’utiliza al nucli urbà de Tordera. En tot cas, faig jo la intervenció, si li sembla bé al regidor, ja que és un tema que hem portat conjuntament. És evident que tenim una qüestió pendent encara al municipi de Tordera, que s’ha agreujat enguany amb la qualitat de l’aigua. Malgrat que aquesta situació faci anys que dura, aquest estiu hem vist com malauradament es disparaven els nivells de manganès a l’aigua. Això precipita el ferro i fa que l’aigua surti alguns dies amb molt

16

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

de manganès i molt rovellada a la mínima que deixa d’oxigenar-se. Darrerament això passa bastant sovint, i en el nucli urbà especialment. A la resta del municipi això no està passant. Això fa que contínuament els veïns hagin hagut de llençar molta aigua, perquè la purga de les canonades, malgrat Aqualia faci una part d’aquestes purgues, finalment el veí acaba llençant litres i litres d’aigua per poder tenir aigua en unes condicions bones. Per tant, el que hem pactat amb tots els grups municipals és que mentre no es resolgui aquesta situació i els veïns hagin de llençar aigua perquè surt en aquestes condicions en el nucli urbà, es rebaixi uns sis mil litres de cada rebut d’aigua que calculem que podria ser en escreix el que els veïns poden anar tirant per l’aigüera en intentar purgar-la. Són 6.000 litres que es reduirien a partir del rebut del tercer trimestre, perquè penso que aquest ja estava llençat al cobrament. Per tant, a partir d’aquí a tres mesos el rebut que arribi vindrà amb un descompte de 6.000 litres trimestrals a cadascun dels abonats. I això es mantindrà mentre no es resolgui definitivament aquesta situació. Per altra banda, penso que alguna vegada ja n’havíem parlat, és de quina manera busquem la solució definitiva. Ha agafat força i diguem-ne que és la sortida immediata a mig termini, vol dir sis mesos/vuit mesos. Per tant, l’estiu que ve entenem que tindrem resolta aquesta situació i és fer una nova captació en una altra zona, als pous d’una altra captació municipal, concretament d’una urbanització que és Àgora Parc. Aquí hem detectat que no tenen aquesta càrrega de manganès, que estan en una situació molt bona i per tant el que faríem seria noves captacions en zones que l’aigua no tingui manganès. A més d’això, es farà una canonada d’un metratge important perquè es vagi oxigenant. Els problemes que tenim ara és que la captació està molt a prop del lloc on es clora l’aigua i el fet de clorar l’aigua i no deixar que s’oxigeni, produeix que el manganès precipiti i es rovelli abans. Per tant, amb la captació en un lloc on no hi ha manganès, més uns metres de canonada perquè l’aigua vagi oxigenant-se i després clorar-la, i a posteriori passar-la per un filtre de carboni actiu, tindríem resolta aquesta situació amb un pressupost aproximat de mig milió d’euros. Aquest projecte ja l’hem tractat amb Aqualia i ja hem estat endegant diverses ajudes que podríem aconseguir tant de l’ACA com de la Diputació de Barcelona per fer aquesta obra de mig milió d’euros i l’Ajuntament no té una situació econòmica com per fer inversions d’aquesta categoria immediatament. Insisteixo, en aquests moments podríem ja assegurar que hi ha una aportació de Diputació de Barcelona d’uns 200.000 € per fer aquesta obra i entenc que amb l’ACA arribarem a un acord per poder fer aquests nous pous. Dit això, si els grups municipals volen intervenir?

17

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Xavier Martin de Diego.- P.P: molt breument per reafirmar aquestes paraules que ha dit el Sr. alcalde. És una evidència tot el que està passant. En la moció podem comprovar com els nivells de manganès el mes d’agost s’han doblat en comparació amb els mesos anteriors, i per tant hi ha un perjudici per a la gent mentre no estigi arreglat. Evidentment d’alguna manera s’ha de compensar i aquesta fórmula que s’ha trobat diem que és positiva. Alcalde: gràcies, regidor. Per part d’ERC, en Xavi Pla. Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: entenem que aquesta mesura compensatòria és positiva però a vegada potser no és suficient, ja que més enllà de dutxar-se, potser els qui hagin fet alguna rentadora de roba blanca amb aquesta aigua s’hauran trobat una sorpresa bastant desagradable- faig aquest apunt domèstic, si em permeteu. Entenem que el problema del manganès no és d’ara precisament, des de fa uns quants anys ja ve apareixent. Per tant, el nostre pensament des d’ERC és que la velocitat de resposta de l’equip de govern no ha estat suficientment ràpida. Senzillament és una reflexió. Entenem que és una cosa que ja hauria d’haver estat solucionada anteriorment, però s’ha hagut d’arribar a una situació extrema, de fer un pedaç de regalar aquests 6.000 litres d’aigua i és una manera indirecta de pressionar tant a l’empresa concessionària com a l’equip de govern perquè se solucioni definitivament aquest problema. Però, tot i així, entenem que és una cosa que suma, que millora, i hi donem suport òbviament favorablement. Alcalde: gràcies. Per part del Partit Socialista, en Josep Romaguera. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: repeteixo, nosaltres hi votarem a favor. Possiblement aquesta moció no sigui la solució, podria ser millor, però els temps són els que són. És un acte de bona voluntat de part de tots. Fent una mica d’història diria que vam perdre fa molts anys, quan encara els ajuntaments anaven bé, l’oportunitat de connectar amb la potabilitzadora crec que de Palafolls, i ara ens hauríem evitat aquests problemes. Des de la taula de plens se’ns va dir moltes vegades que a Tordera es faria una potabilitzadora pròpia. Bé, el temps ha passat, la potabilitzadora no s’ha fet i ara hem d’anar a buscar aquestes solucions que no sabem si seran definitives per el futur o no. Però, bé, vista la problemàtica que portem aquests últims anys, és un acte de bona voluntat per part de tots. No sabem si la quantitat és la correcte o no, però és el que s’ha decidit i ja està. Més que res volia clarificar aquestes dues coses i dir que si ho hem consensuat entre tots, el nostre vot no serà pas contrari.

18

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Alcalde: d’acord. Molt breument, regidor, ja que hem fet una mica d’història: primer, la potabilitzadora del Maresme nord que és aquesta que ens havíem de connectar, es va fer a finals dels anys vuitanta i l’equip de govern era un altre. En aquell moment, l’equip de govern anterior va decidir que buscaríem altres solucions. De fet, en un moment donat, penso que jo era regidor a l’oposició, es va acceptar una proposta de l’ACA –en aquell moment Junta d’aigües- que es connectaria amb aquesta potabilitzadora inicialment els següents anys amb una inversió que havia de fer l’ACA de vuitanta milions de pessetes en aquell moment. Hi havia previst la instal·lació d’uns filtres de carbó actiu. En aquell moment, l’Ajuntament de Tordera va decidir que anéssim a Massanet, perquè aquesta era la intenció, la de connectar amb la planta potabilitzadora, i finalment aquesta obra per part de l’ACA no es va fer. Es va fer una segona proposta que hem treballat durant molts anys, però finalment ha estat impossible, que era la possibilitat de connectar amb la de Tossa-Costa Brava-Lloret que justament aquesta planta potabilitzadora està en el terme municipal de Tordera, a Jalpí. Quan vam anar a picar a la porta del Consorci de la Costa Brava, perquè era allà on ens enviava l’ACA, ens va dir que sí, que podíem connectar durant tot l’any menys els mesos de juliol i agost, amb la qual cosa no teníem resolt el problema. Malgrat que la canonada estava prevista i adjudicada, no ens servia perquè durant els mesos d’estiu és quan tenim problemes amb el manganès. Per tant, no era la solució viable la que ens donava l’ACA. Finalment vam anar per la via d’intentar connectar amb el col·lector d’Aigües Ter-Llobregat, que ha estat la darrera obra que s’ha fet els últims anys, però finalment aquesta proposta que és viable sí que el preu de connexió encara és molt més car de la proposta que està fent l’Ajuntament en aquests moments, i és més car perquè sobrepassa el milió d’euros i fins i tot la pròpia empresa Aigües Ter-Llobregat, quan vam demanar que aquesta indemnització per expropiacions es dediqués a aquesta canonada, ens va dir que no, que això ho dedicaven per fer un parc infantil o ampliar un parc infantil, però per fer canonades no. Diguem-ne que la situació econòmica es va complicar i finalment hem optat per aquesta via, perquè la construcció de la planta potabilitzadora es va aturar justament perquè hi havia totes aquestes propostes damunt la taula que sembla que ens sortiria més bé econòmicament. Finalment no ha estat així, la veritat és que aquest estiu ha estat el pitjor estiu dels darrers anys i Aqualia que ha de donar una qualitat de l’aigua en condicions hem tancat justament aquesta setmana aquesta proposta de noves captacions que, insisteixo, és una proposta que pot durar deu anys, però no és la proposta definitiva. Entenc que la definitiva serà la connexió amb les potabilitzadores o la dessaladora de Blanes per tenir aigua també en temps de sequera. Ara això no ho estem parlant, però en alguna ocasió hem parlat de que tot i que a Tordera l’aigua del subsòl de l’aqüífer està bastant vell, en principi no hem de patir per sequera. Sí que pot arribar un moment en què per quantitat de població a tota la ribera del Tordera hi

19

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

pugui haver manca d’aigua en el dipòsit del subsòl. Per tant, la solució definitiva també serà poder connectar amb la dessaladora que per això també l’hem pagat entre tots –per entendre’ns- i per això hem pagat una tarifa que es diu TUA que justament és per cobrir aquesta planta potabilitzadora que curiosament no podem connectar, ni hi ha possibilitats econòmiques de fer-ho, ni hi ha voluntat, ni diners en aquest moment a l’ACA per fer-ho. Per tant, insisteixo, estem amb una solució provisional que ha de durar deu anys. És una inversió potent, però que ha de durar deu anys, i la definitiva haurà de ser una qüestió que s’haurà de seguir debatent, discutint i parlant amb l’ACA que és la que té la competència per resoldre-ho definitivament. Malgrat això, aquesta moció el que pretenia era alleugerar aquesta situació que han viscut els veïns i que hi hagi un descompte, una bonificació en litres d’aigua per aquesta quantitat d’aigua que ha hagut d’anar aigüera avall, a la claveguera directament. Dit això, hem votat tots a favor i per tant ho aprovaríem per unanimitat.

ACORD:

PRELIMINARMENT: declarar la urgència i el debat d’aquesta proposta per unanimitat dels assistents, amb vuit (8) vots de CiU, quatre (4) vots del PSC-PM, dos (2) vots d’Esquerra-AM, i dos (2) vots del P.P. Fets: 1. En els darrers mesos hi ha hagut un augment de la concentració de

manganès al pou de l’aigua potable, segons el resultats analitzats:

Concentració JUNY JULIOL AGOST µg/l 71 65 149

2. Aquest augment provoca que el manganès en contacte amb el clor

precipiti i que l’aigua a l’aixeta presenti puntualment un major grau de terbolesa i un color marronós. Aquest fet fa que l’usuari hagi de llençar l’aigua fins que surti bé. L’Ajuntament fixa aquesta pèrdua en 6.000 litres per trimestre facturat.

3. El Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà, i d’acord amb l’apartat C de l’annex I, el valor indicador del manganès és de 50 µg/l. Aquest element mineral és molt comú a les aigües subterrànies però de costosa eliminació. Des del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i de l’empresa concessionària del servei d’abastament d’aigua potable, s’està treballant per disminuir aquests valors de manganès presents a l’aigua potable en moments puntuals. Algunes de

20

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

les mesures correctores aplicables amb caràcter immediat són la realització de purgues a la xarxa de distribució.

El Ple de la corporació, a proposta de tots els grups municipals, i per unanimitat dels assistents, amb els vots a favor dels senyors Joan Carles Garcia Cañizares, Jordi Camó Pons, Josep Llorens Muñoz, Maria dels Àngels Cayró Pujol, Rosa Maria Salarichs Barrera, Marçal Vilajeliu Tresserras, Carles Aulet Salvador I Sílvia Català Mora, de CiU; dels senyors Josep Romaguera Ferrer, Montserrat de Diego Mitjans, Antonia Garcia Martinez i Salvador Domínguez Alonso, del PSC-PM, dels senyors Xavier Pla Bancells i Jordi Romaguera Restudis, d’Esquerra-AM, i dels senyors Xavier Martín de Diego i Javier Caballero Ortiz, del P.P.,

ACORDA: PRIMER. Aprovar la bonificació de 6.000 litres per trimestre d’aigua consumida a cada abonat amb caràcter retroactiu des de 1 de juliol de 2011. SEGON. Fer efectiva la bonificació a la factura de l’últim trimestre de l’any. Aquesta reducció quedarà sense efecte quan s’hagin realitzat les obres necessàries per a resoldre el problema de manera permanent i definitiva. TERCER. Donar trasllat d’aquest acord a Aqualia SL per a la seva aplicació peremptòria i a l’Agència Catalana de l’Aigua per tal de sol·licitar la mateixa bonificació al cànon corresponent en el rebut de l’aigua.

PRECS I PREGUNTES

7- Precs i preguntes. Alcalde: i amb aquesta moció acabaríem els temes ordinaris i aniríem a l’apartat dels precs i preguntes. Comença en Xavier Martin, del Partit Popular. Xavier Martin de Diego.- P.P: comencem pels precs: el primer seria que en el parc de la Sardana, a la zona propera on hi ha els gronxadors i altres jocs infantils, hem comprovat que la xarxa que dóna al riu està mal col·locada i tal com està algun nen hi podria passar per sota i accedir a la pendent que dóna al riu. En tot cas, demanaríem que es mirés d’arreglar aquest problema, no fos cas que passés alguna cosa. En el carrer Catalunya hi ha un senyal d’estacionament quinzenal que està doblegat i no s’acaba de veure bé. Demanaríem que es pugui arreglar.

21

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Hem estat a l’Oficina de Turisme i hem detectat que a banda de la informació que s’ofereix en el tríptic sobre les rutes amb BBT, sí que comenta alguna cosa sobre les esglésies i les ermites, i mancaria alguna cosa més detallada sobre l’església de Sant Esteve. Per tant, demanaríem que en la mesura del que fos possible, fins i tot cercant alguna mena de subvenció, s’edités un tríptic amb informació detallada d’aquesta església, a més d’incloure fotografies d’altres elements d’interès arquitectònic o cultural del municipi per poder donar a l’Oficina de Turisme.

Per acabar, això ens ho ha dit un veí avui mateix i no ho hem pogut acabar de comprovar, però ens comenten que les tapes de clavegueram en algunes zones estan arrancades o destrossades... bé, ens ho han comentat i no hem pogut acabar d’esbrinar-ho, però, en cas que fos així, que es miri de solucionar. I amb això ja estaríem. Alcalde: d’acord. Per part d’Esquerra Republicana? En Xavier Pla? Xavier Pla Bancells.- Esquerra-AM: nosaltres faríem quatre intervencions. Volem saber com està o en quina situació es troba la posada en marxa del mercat de Sant Pere i en quin estat es troba la posada en marxa de la zona de vianants del centre vila. A veure en quin punt ens trobem.

I també tindríem un prec i una pregunta més que la faria el meu company.

Alcalde: per tant, en Jordi Romaguera....?

Jordi Romaguera Restudis.- Esquerra-AM: bàsicament és un prec fet per un veí de mas Móra que comentava que durant els caps de setmana d’estiu hi va haver una senyalització provisional a la rotonda de la sortida de l’autopista C-32, d’entrada al veïnat de Sant Daniel, i que com deuen saber era un “cedeix el pas” per a la gent que venia de Tordera i es donava prioritat a la gent que sortia de l’autopista. Això també desconcertava la gent que sortia de l’autopista, fet que provocava cues als qui sortien de la C-32, a la gent que es dirigia cap a la costa, i també als qui anaven cap al veïnat de Sant Daniel, i fins i tot els de mas Móra, i per a la gent que anava a Blanes. Voldríem saber com es va prendre aquesta decisió i per què, i si l’Ajuntament de Tordera hi va tenir alguna cosa a dir. Per altra banda, un prec: a l’estació de Tordera, si no vaig errat, no està senyalitzada la seva situació des del nucli urbà, i el nucli urbà no està senyalitzat des de l’estació de Tordera. Això provoca que molta gent que ve a Tordera per primera vegada pregunti sobre la situació del nucli urbà. Demanaríem si es pogués resoldre aquest aspecte.

22

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Alcalde: gràcies, regidor. Per part del Partit Socialista, l’Antonia Garcia. Antonia Garcia Martinez.- PSC-PM: a l’entrada de la urbanització Àgora Parc hi ha dos senyals, un stop i un senyal d’obligació, al mig de la calçada. El senyal de stop ha desaparegut, va desaparèixer als dos dies i el senyal d’obligació encara hi és. Els veïns comenten que és una mica perillós, perquè els senyals estan situats al mig de la calçada. Voldríem demanar si aquesta senyalització es pot canviar de lloc. Davant del centre sanitari, a l’esplanada on es deixen els cotxes, s’ha fet una escala de fusta per poder baixar els vianants, però no s’ha tingut en compte les mares que anem amb el cotxet o les persones grans que no poden baixar per l’escala i han de baixar per a l’accés on baixen els cotxes que està en mal estat. Demanaria, si us plau, si es pot arreglar. També voldria comentar que a l’entrada de la urbanització Àgora Parc aquest estiu s’ha fet una neteja en el bosc i s’han tallat molts d’arbres, una talada d’arbres massiva. Sorprenentment els arbres que estan al costat de la calçada, que en el cas de molta pluja poden caure dins de la calçada, no s’han tallat i s’han tallat massivament a l’interior. Saber per què s’ha fet aquesta tala d’arbres massiva i no s’ha fet la tala d’arbres que sí que realment seria necessària. Gràcies. Alcalde: d’acord, gràcies. La regidora Montserrat de Diego? Endavant.... Montserrat de Diego Mitjans.- PSC-PM: primer vaig presentar una instància perquè eren unes preguntes i vaig interpretar que potser necessitaven preparar-les i per això vaig fer-ho per escrit, perquè tinguessin temps. És un tema sobre l’Associació de Propietaris de Terra Brava que va posar un recurs contra l’aprovació definitiva de les quotes. Un dels motius pels quals es demana la retirada del projecte de reparcel·lació econòmica és el fet que al promotor de Terra Brava no se li cobra la mateixa quota que a la resta dels veïns. ¿Podríem explicar-me per què a l’any 2007 els més de 9.000 m2 de zona comercial se’ls aplicava la mateix quota que a la resta i en el nou projecte de reparcel·lació no consta ni el coeficient de participació ni els metres quadrats?. ¿Per què no s’ha respost a l’Associació de Propietaris de Terra Brava aquesta qüestió? Entenem que són molts diners i que no pagar-los el propietari, repercuteixen a la resta de veïns, cosa que a primera vista als propietaris els sembla injust. Això seria una, que ja li vaig comentar a la regidora. També les tecnologies estan en l’ordre del dia i a vegades fan canviar una mica els procediments de treballar. En el Facebook ha sortit un grup que es diu “denuncies ciutadanes”, en el qual la gent diu i proposa coses a millorar pel poble. Precisament el tema de l’aigua, les queixes de l’aigua o les fotos que s’han vist de com sortia l’aigua i la gent afectada. En aquest grup ha

23

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

sortit moltíssimes vegades aquest tema i penso que això és bo per al poble, de que la gent pugui tenir una manera més senzilla per manifestar-se o per poder presentar els seus problemes, que no cada vegada potser haver d’anar a l’Ajuntament a fer una instància, esperar que se li respongui... coses d’aquestes. Jo he fet un recull, que ara els hi donaré, ho donaré a l’alcalde o a qui sigui perquè ho mireu, en el qual hi ha tot un recull de coses que demanen aquests ciutadans, des de les porqueries dels gossos, des de coses del veïnat de Sant Pere... unes quantes coses. Si vosaltres voleu entrar en el Facebook i ho voleu veure, també ho podeu veure, però per tenir-ho més fàcil he fet una recopilació perquè ho poguéssiu veure. Penso que seria bo que des de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà es designi algú que de tant en tant es mirés aquestes denúncies ciutadanes i que fes una mica de resum i ho portés al regidor que pertoqui, perquè, cregui’m, val la pena seguir-ho, ja que a vegades una persona quan ha d’exposar la seva queixa parlant no ho sap expressar tant bé com escrivint i val la pena llegir-ho perquè són molt representatives i estan molt bé perquè l’Ajuntament les pugui veure. Això seria un prec. Un altre prec que també faria, ja que hem tocat el tema del comerç fred i del comerç calent, a nivell de Generalitat i a nivell estatal no hi ha cap llei que reguli els comerços, si un ha d’estat al costat de l’altre o si ha d’estar al davant de l’altre, quan es tracti de la mateixa activitat. Pregaria que amb el consens de tots els partits polítics es comencés a parlar de fer una espècie d’ordenança o procediment en el qual es tingués en compte el comerç de Tordera, que no estigués la mateixa activitat una al costat de l’altre. Sé que és una mica complicat, perquè les persones que ho lloguen, ho volen llogar; però si volem promocionar tant el comerç, si no mirem aquestes coses, el podem ensorrar una mica. Jo els demanaria i els pregaria de sentar-nos tots per parlar-ne i mirar de fer – no sé quin nom li posaria, si ordenança, si procediment...- per tal que la gent sàpiga per exemple que si es posa una carnisseria, no se’n pot posar una altre si no es compleix una distància mínima, per exemple. Alcalde: gràcies, regidora. En Josep Romaguera? Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: jo tinc un prec i tres preguntes per fer. El prec ve a rel de queixes dels ciutadans de Tordera – ho he anat a mirar i es pot arreglar. És un prec que suposo que es de bon arreglar i aniria bé per a tothom. En el col·legi la Roureda de Sant Pere hi ha un pàrquing a cent metres molt gros i es tanca el carrer a l’hora d’entrada i sortida del col·legi, però és clar, feta la llei feta la trampa, doncs si tanquem a tres quarts d’una, jo hi vaig a dos quarts i cinc i aparco el cotxe dins. Demanaria, ja que hi ha els agents cívics i tenen la força que tenen, però també hi sol haver un agent de la Policia Local, doncs que s’intervingués per avisar, o es senyalitzés mitjançant un senyal que digui “de tal hora a tal altra no es pot aparcar”... és a dir, ara ens trobem que surten els nens i hi

24

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

ha cotxes per al mig. Tothom ha d’anar fent esses i no passa res fins que passa, i el dia que passi, tots a corre i tots a plorar. Doncs els cotxes que hagin aparcat abans, que ja saben que surten molts de nens i els cotxes estan pel mig... doncs que s’esperin fins que hagin marxat els nens i nenes i llavors que surtin. Si s’aparca allà on toca, poden marxar de seguida, ja que al final som tots molt espavilats... Voldria fer una pregunta referent a Sant Pere. Ja farà un any i escaig que ho vaig preguntar en un Ple, és sobre el bloc de pisos que hi ha al costat de can Quintana, que tenia un problema en treure l’aigua dels pàrquings, que s’embussava... En aquell moment em vàreu contestar que es miraria. Ara hem vist que s’han començat unes obres que sembla ser que ho està fent la Brigada Municipal. La pregunta és: Aquestes obres són per arreglar això? Si és un defecte de construcció, Ho ha d’assumir l’Ajuntament? No ho ha d’assumir l’Ajuntament? Ho ha d’assumir el constructor...? Més que res, si el problema ha estat per culpa de l’Ajuntament pel motiu que sigui, doncs no toca res més que assumir-ho; però si el problema no és de l’Ajuntament, algú ho ha de fer. Com que s’ha vist que és la Brigada els que hi estan treballant, amb alerta i suposo que és lògic perquè si no hi ha diners per segons què, potser que els destinem al que ens toca fer a nosaltres realment. Una altra qüestió seria que potser no és ben bé competència de l’Ajuntament, però penso que moralment sí que tenim la competència. A Tordera ens han posat la depuradora de l’Alt Maresme, s’estan fent obres, sabem tots com està l’ACA, però el cert és que la gent de Sant Pere de Riu i que viuen pels voltants, a part de que quan va venir el director general, no sé si ara és el mateix o no, ens va prometre l’oro i el moro, sabem de la problemàtica que hi ha. La veritat és que la carretera d’accés que tenen fins a casa seva, ara ja és perillós. Si en un moment donat en aquesta taula es va dir que a can Domènec s’havia de fer una actuació ràpida perquè era perillós, en aquest cas també. Falta l’última capa de rodadura, les “trampelles” del clavegueram surten quatre dits; sí que hi ha cons, però es veu el que es veu i algun dia tindrem alguna desgràcia. Sé que és terme de Pineda, però entre tots plegats, ens oferim nosaltres, perquè es faci el que convingui i entre tots aconseguim que s’arregli això. Més que res perquè realment és un perill i per anar bé, les coses s’han de preveure. En l’últim Ple faig fer una pregunta sobre què en sabíem, en aquell moment ja vaig dir que no ho havia pogut anar a comprovar, però que s’estava dient que l’ambulatori el cap de setmana ja estava tancat. En aquell moment no estava tancat. Ens ha arribat per premsa i no premsa, en aquell ple se’ns va dir que no s’havia parlat amb el responsable de la Generalitat però sí amb el de l’Àrea Bàsica i que havia comentat de que el pressupost que tenien fins a final d’any es mantenia i per tant fins a finals

25

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

d’anys havíem d’estar tranquils. El cert és que per la informació que tenim el dia 18 d’octubre es tanquen les urgències i es tanquen els caps de setmana, i qui tingui una urgència el cap de setmana haurà d’anar a l’ambulatori de Pineda, ni tant sols a Calella, haurà d’anar a Pineda, ja que si anem directament a Calella potser ens diran que hem de passar abans per Pineda. No sé si l’Ajuntament en té coneixement i si tenim previst fer alguna actuació. Ens brindem un altre cop al què convingui, perquè penso que és una cosa que va costar molt d’aconseguir. Sé que hi ha problemes econòmics, però a veure què pensa fer l’Ajuntament i, si no, jo des d’aquí faria una altra proposta. És a dir, tots sabeu que el nostre grup ha estat molt reaci amb els temes dels sous, tant de regidors com de càrrecs de confiança, no és nou d’ara. Sabeu que des de sempre hem estat reacis amb els càrrecs de confiança. Si no s’arriba a cap acord amb l’ICS o amb el departament que sigui, fem una proposta des del nostre grup de destinar els diners que ens costen els càrrecs de confiança, que per a nosaltres fan la tasca que fan, però que no se’n beneficia el poble, i destinem-los a fer un conveni perquè suposo que amb això podríem mantenir un metge i una infermera durant els torns de nit i els torns d’urgència quan toqués. Crec que en trauríem un millor profit. Jo no dic que no facin feina, però nosaltres no hi estem d’acord. Vostès tenen el seu paper i sabran el que fan, però creiem que aquests diners es podrien destinar, tot i que no és competència municipal, però gastar per gastar, gastem-los en alguna cosa que al nostre entendre sortiria més beneficiada molta més població de Tordera. Res més. Alcalde: gràcies, regidors. Anem a intentar contestar el que puguem de tot el que s’ha preguntat. Les qüestions que ha plantejat en Xavier Martín del PP, primer són precs, per tant recollim el prec de la xarxa al Parc de la Sardana, si es pot reparar, regidors; el senyal del carrer Catalunya, tinguem-ho en compte, la qüestió de l’Oficina de Turisme respecte de fer un tríptic, doncs tinguem-ho també en compte quan hi hagi possibilitat d’editar aquest tríptic mitjançant una subvenció o fins i tot conjuntament amb la pròpia Parròquia. La quarta qüestió és respecte de les tapes del clavegueram. Jo no en tinc notícia, però com que darrerament es venen totes les coses que pesen, seria possible que fins i tot en algun lloc desaparegués una tapa de clavegueram, com han desaparegut les reixes dels arbres. Però, en tot cas, si no hi ha tapa o estan en mal estat, mirem amb Aqualia que es renovin. Quant a les qüestions plantejades per ERC, si el regidor Aulet té informació sobre el Mercat de Sant Pere?

26

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Carles Aulet Salvador.- CiU: en principi, s’havia dit que es començaria el 15 de setembre; s’ha retardat pel tema de publicacions al DOCG i tot plegat, però en principi en la propera Junta de Govern aprovarem les bases perquè la gent pugui presentar les instàncies per al mercat i esperem que a finals de novembre, principis de desembre, ja hi puguin haver les parades. Alcalde: d’acord. La següent pregunta era relativa a la zona de vianants. Si el regidor de l’àrea vol contestar? Jordi Camó Pons.- CiU: bona tarda. El tema de la zona de vianants, com ja sabeu, abans de l’estiu es va fer una reunió amb veïns de la zona i la setmana passada es va fer una reunió amb els comerciants de l’Associació de Comerciants Tordera Centre. Es va comentar la posta en marxa, ells demanen fer un període de prova. Es faria el mes de novembre, durant els dimecres del mes de novembre, i l’horari de tancament es faria de les deu del matí fins a les vuit de la tarda. També es pretén que quan ja es posi en marxa l’horari, si tot funciona, de dilluns a dissabte, aprofitar per fer alguna activitat de caps de setmana per poder donar a conèixer la nova manera de caminar per al centre i buscar que es faci alguna activitat, ja que pel novembre ells tenen el costum de fer el tema de les castanyes. Llavors tindríem el dimecres i el dissabte, quan es fes l’activitat, que també es tancaria. Alcalde: gràcies, regidor. Les preguntes del regidor Jordi Romaguera, quant a la senyalització provisional, evidentment a l’Ajuntament ni se li ha consultat, no només a la carretera Gi-600, també a l’autopista i també a la cruïlla de can Bertolí i des de Mossos, des de la Direcció General, es va decidir senyalitzar a l’estiu. Si recordeu, quan arribaves a l’autopista, a l’alçada de la sortida de Tordera, feien sortir la gent perquè no anés fins al final de l’autopista, a la Gi-600, per evitar el col·lapse. Per tant, hi havia una senyalització que deia “Blanes-Lloret-Tossa, sortiu abans del final perquè no hi hagi col·lapse”. A can Bertolí ens trobàvem amb un senyal semblant que deia que qui volia anar a Lloret, havia de seguir recte i anar per la carretera interna fins a Lloret per no col·lapsar la Gi-600, i a la sortida de l’autopista van decidir donar prioritat els cotxes que sortien de l’autopista. És un desastre, realment és un desastre. Nosaltres no vam participar en això, però sí que ens vam queixar perquè afecta directament els veïns de Sant Daniel i els de Tordera en general, però també vam demanar si l’Ajuntament de Blanes ens feia costat amb aquesta queixa. Finalment no es va arribar a fer una queixa conjunta, però sí que hi ha una queixa de l’Ajuntament de Tordera als Mossos d’Esquadra dient que “ens esteu provocant una situació no volguda per nosaltres, que perjudica molt la mobilitat dels veïns de la zona, i beneficia la gent que vénen d’altres llocs per passar el cap de setmana o l’estiu”. Per tant, ens hem queixat d’aquesta situació, que evidentment la resposta és que la situació serà

27

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

semblant mentre no es faci l’autopista que va cap a Lloret o el desdoblament de la N-II. Tenen una discussió entre el Ministeri de Foment i la Generalitat per veure qui paga els dos quilòmetres de carretera que han de fer conjuntament, ja que l’autopista cap a Lloret, que és la que ens provoca aquests problemes, està adjudicada, però hi ha un tram de dos quilòmetres que comparteix l’autopista de Lloret i el desdoblament de la N-II que ha de pagar el Ministeri de Foment. El Ministeri de Foment no té encara la previsió de fer el desdoblament de la N-II, sinó que té previst, sembla que ara sí, de fer el desdoblament del tram de Maçanet fins a l’aeroport, però el tram Tordera-Maçanet encara no ha decidit com i de quina manera. Per aquests dos quilòmetres que no es posen d’acord, no s’arriba a fer l’autopista cap a Lloret que ha de ser la solució a aquesta situació. Si no es resol, no ens hi trobarem només a l’estiu, sinó durant tot l’any perquè la Gi-600 ha passat a ser una carretera de gran trànsit amb només dos carrils i paradoxalment amb un carril bici, que no s’utilitza perquè les bicicletes van per la carretera. Per tant, la nostra queixa com a govern i com a ajuntament. Pel que fa a l’estació de Tordera, era un prec de senyalització. En prenem nota. De fet, aquesta queixa també m’havia arribat fa pocs dies, el fet que no s’hagi senyalitzat el lloc de l’estació. Quant a les preguntes de la regidora Antonia Garcia, feia referència a una senyalització a l’entrada de la urbanització Àgora Parc. Li passo aquest prec a la regidora que porta l’àrea perquè resolgui aquesta situació. La veritat és que l’accés a l’aparcament del nou ambulatori és un accés a un aparcament privat. En principi, hi havia un permís del Bisbat per poder aparcar en aquella zona de can Comaleres. Vam fer un accés per als cotxes; després vam fer un accés amb esglaons de fusta i evidentment queda pendent, perquè com que no és propietat municipal i com que només tenim un acord, no ens hem atrevit a posar ni un gram d’asfalt que seria la solució per fer una rampa com cal. Tot i això, si el regidor o regidora tenen possibilitat de buscar una sortida, evidentment els minusvàlids ho tenen resolt perquè tenen un lloc al davant destinat per a ells, però és evident que els que van amb cotxets de nens ho tenen bastant complicat. La següent qüestió també feia referència a la neteja d’arbres a l’entrada de la urbanització. Això sí que ho passo al regidor perquè ho desconec. Si el regidor ho vol explicar? Carles Aulet Salvador.- CiU: aquell bosc és municipal. Es va fer un Pla Tècnic de Gestió i allà hi ha molta densitat d’arbres i d’acord amb aquest Pla s’estan traient alguns arbres. Encara se n’han de treure més. Els que

28

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

estan més descalçats s’han de treure. Els propers dies ho faran per evitar aquest perill. Alcalde: gràcies, regidor. Les altres preguntes són de la Montserrat de Diego. La primera fa referència al projecte de reparcel·lació de Terra Brava. Si la regidora ho vol contestar? Rosa Maria Salarichs Barrera.- CiU: intentaré explicar-ho perquè tothom ho entengui. A partir d’una assemblea que es fa amb els veïns de Terra Brava hi ha una sol·licitud de fer un peritatge d’aquestes obres. Aquest peritatge es demana que es faci a través del Tribunal Arbitral de Catalunya mitjançant un perit que és imparcial, és extern i no és de cap de les dues parts ja que no es posaven d’acord amb el què valien aquestes obres. Un cop fet aquest peritatge, es va agafar el compromís d’acceptar-lo a dues bandes i aquest peritatge no només ens donava la quantitat que valia aquesta obra, sinó els conceptes que s’havien de repercutir i a on s’havien de repercutir a cadascun d’ells. D’aquesta obra i d’aquestes partides, hi ha una sèrie de partides que són comunes a tothom i que repercuteixen tant a la zona comercial com a la zona dels tres carrers centrals, com també al carrer Yitzhak Rabin, i són les obres de l’entrada de la urbanització, de la rotonda, de la connexió del desguàs i imprevistos que són una sèrie de feines que estan definides en el projecte. Aquesta quantitat que puja 174.583 €, per ser exactes, s’ha repercutit per igual i en funció de l’aprofitament de cadascun dels solars o parcel·les, i per igual a la zona comercial. També hi ha unes actuacions específiques que són dels carrers Pio Baroja, Juan Ramón Jiménez i Jorge Luís Borges que són les que s’han repercutit única i exclusivament en aquests carrers, que puja 227.345 €. Això és el que s’ha repercutit allà. Tot això s’ha repercutit en funció de l’aprofitament de cada parcel·la, valorant exactament el mateix, el que és comercial i el que és residencial. El que passa és que s’han repercutit unes feines en la totalitat de la urbanització i unes feines en concret en aquests tres carrers que són on es van fer actuacions molt específiques i aquesta és una mica l’explicació que volia donar. Això s’ha comunicat perquè l’expedient de quotes està aprovat; s’ha resolt l’al·legació, l’al·legació està desestimada i està dins l’aprovació d’aquest expedient de quotes, l’aprovació definitiva. És un document públic, al qual es pot tenir vista i em consta que l’Associació de Propietaris l’ha vist, no només una vegada, sinó vàries, perquè se’ls hi ha explicat. Suposo que ha quedat explicat. Alcalde: gràcies, regidora. La següent qüestió feia referència a una pàgina del Facebook que es diu “denúncies dels ciutadans de Tordera”. Evidentment els qui participem de les tecnologies i d’aquests espais

29

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

coneixem més o menys el que hi ha a la xarxa. Per tant, sí que ho coneixem. Li vull dir dues coses: està molt bé que en faci un recull, però no cal, primer perquè hi ha una manera de posar-se en contacte amb l’Ajuntament que no és complicat i no és anar a l’Ajuntament. Al web municipal hi ha una bústia de suggeriments, que molta gent utilitza, que moltes vegades no són ni queixes, i ens arriben directament i les responem. Hi ha un sistema que des de casa, a l’igual que a través del mur, els ciutadans poden suggerir a l’Ajuntament i al govern coses que poden estar malament. Per una banda això. Per tant, sí que a nivell de xarxa i de pàgina web l’Ajuntament ho tindria resolt, des d’abans de que existís el Facebook, fins i tot. I l’altra cosa és que nosaltres no hi participem com a govern ni molt menys d’aquesta xarxa perquè, en tot cas, no volem coartar la llibertat de ningú en sortir per allà mig. Però és evident que vostè sap que tinc dos perfils al Facebook, i que la gent no es talla a l’hora de dir-me alguna cosa, evidentment per correu i que me l’envia a mi directament... Sí que sap que hi ha dos perfils... no som amics per al Facebook perquè no ho som... Em sembla una mica frívol parlar d’això aquí, però avui està en l’ordre del dia. La gent que realment vol alguna cosa i me la vol comentar, fa l’exercici d’escriure un correu intern. A través del Facebook hi ha molta gent. Jo recordo que quan hi va haver la discussió del perquè havíem tirat a terra l’estació de Tordera, hi va haver algú que m’ho va preguntar per què l’havíem tirat si no era competència municipal. Vam explicar que l’Ajuntament ho volia mantenir, però tenia aluminosi i Adif ens deia que reparar això era massa car i per tant s’havia de tirar a terra perquè recuperar-la seria més car que fer-ne una de nova. Qui realment volia saber què havia passat, ens va escriure internament i ens va preguntar què passava i després la mateixa persona sabem que va dir que ja li havíem explicat el què passava. Per tant, li agraeixo la recollida de material, però sí que és veritat que de tot el que passa en el municipi, encara que no hi participem ni hi sortim per allà al mig, estem bastant al cas del què es diu i del què es parla a les xarxes socials. Després en podem parlar amb certa tranquil·litat, però és molt difícil el que planteja vostè de fer una ordenança que ordeni o que pugui ordenar quin tipus de negoci es posa i a quin lloc. L’altra dia en vam parlar justament a la Comissió Informativa del Ple i és bastant complicat. Hi ha coses que la llei regula molt clarament com són les farmàcies, els estancs, les loteries que depenen directament de l’Estat i que tenen uns permisos especials, i l’altra cosa és intentar en un país que el comerç és lliure, intentar dir des d’un municipi el què es pot posar o no es pot posar o a quants metres. Històricament es deia el carrer dels Brocanters perquè hi havia brocanters,

30

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

el carrer dels Ferrers perquè hi havia ferrers. Això passava abans i funcionava; les botigues s’agremiaven en carrers i la gent anava a aquell carrer a comprar carn, perquè era el carrer de les carnisseries o a comprar el pa perquè era el de les fleques. Si fem una ordenança d’aquest tipus no sé si perjudiquem més al comerç que no pas li donem solució, tot i que en podem parlar, no li dic pas que no. Ara ja passo a les preguntes d’en Josep Romaguera. El que sí suggereixo del prec que feia en Josep Romaguera és que potser ho regulem perquè si algú entra i aparca abans, que no pugui sortir directament i com que hi ha un policia, es prohibeixi circular durant les hores de sortida. Per tant, si algú entra, que sàpiga que fins que no surti tothom no sortirà ell. Encara tenim llei com per a què es prohibeixi circular i sortosament aquelles hores habitualment hi ha un policia que si es diu que no es pot circular, no es pot circular. A veure si a cops de policia resolem problemes d’incivisme que al final és el que ens porta a aquesta situació. La següent qüestió feia referència a un problema de desguàs que té un bloc de pisos de la zona del carrer Ausias March, si no recordo malament al carrer Circumval·lació. En el seu moment, ja li vaig explicar que allà hi havia una qüestió de sortida d’aigües dels veïns. Quan es va fer la primera ocupació vam obligar el constructor a tirar l’aigua al carrer de dalt perquè no hi havia documentació d’allà on no hi havia sortida per la banda baixa i, per tant, nosaltres en el moment de l’obra vam demanar que es fes una zona d’impulsió. Finalment davant de la queixa dels veïns, que n’hem parlat alguna vegada, i amb l’enginyer municipal vam descobrir, ja que a vegades les xarxes són molt antigues, que hi ha un lloc aigües avall de l’edifici que es pot connectar. Sabent que amb aquesta situació l’Ajuntament havia estat una mica pel mig, el que vam pactar amb els veïns és que l’Ajuntament obria la rasa i els veïns pagaven el material. Diguem-ne que hem arribat a un acord intermig, ja que en el seu moment vam donar una informació que no era ben bé exacta, doncs ara hem arribat a l’acord que ells paguin el material i nosaltres obrim la rasa i els posem la canonada perquè estigui resolt definitivament. Quant a la depuradora del Maresme, jo vaig parlar fa quinze dies amb el Sr. Leonard Carcolé que és el nou director de l’ACA d’aquesta situació. L’obra s’està acabant, no s’acabarà definitivament com s’havia previst, sí quant a funcionament perquè la depuradora funcionarà, però no, i això ja ens ho havia anunciat l’antic director, no quant a l’espai i l’aspecte físic que tindrà l’estació depuradora de l’Alt Maresme. Una de les coses que vaig reclamar quan s’acabi l’obra –evidentment encara estem en una situació que falten tres o quatre mesos perquè s’acabi- és que l’accés a la zona de Sant Pere de Riu i a tot el veïnat quedi en la situació que estava anteriorment com a mínim, o sinó millor. És evident que allà compartim terme municipal Tordera i Pineda de Mar - justament aquest matí hem parlat amb l’alcalde

31

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

de Pineda de Mar d’aquesta situació- , i diguem-ne que en un termini mig, abans de l’hivern, quan estigui l’obra acabada, podrem tenir resolta aquesta situació que en aquests moments és bastant desastrosa. La quarta qüestió i darrera fa referència a l’ambulatori. Avui la regidora de Sanitat no hi és. Tinc alguna informació respecte del que preguntaven. És evident que acabem entrant en la roda del tancament d’alguns ambulatoris o de molts ambulatoris arreu del país. És veritat que en un ple anterior, quan es plantejava aquesta situació, el director de l’ABS de Tordera m’havia dit que ell no tenia cap notícia en aquell moment, per tant, no em podia traslladar una altra notícia i que en principi tenia pressupost fins a final d’any. La reunió que es va tenir amb el cap de zona que ens pertoca que és de Girona és que això acabaria passant un dia o un altre. Jo desconec si és concretament el dia 18, podria ser perfectament, però sí que s’ha fet una proposta de tancament a partir de les 9 del vespre, més tard que en altres llocs, perquè es fa un estudi de la quantitat de ciutadans que utilitzen l’ambulatori i al final s’acabarà aplicant el mateix que s’ha fet en altres llocs que és ambulatori tancat durant la nit. No sé el cap de setmana com queda exactament, si està tancat tot el cap de setmana o està tancat el diumenge, ho desconec en aquests moments perquè s’està acabant de negociar i les urgències domiciliaries s’atendran a domicili. El metge a través d’una trucada telefònica vindrà a casa. El que passava fins ara era un avantatge, encara que l’ambulatori estigui tancat. El que ens havia passat els últims anys és que hi havia un metge, un infermer o infermera i zelador i quan trucaves perquè tenies una urgència des de casa et demanaven que portessis el malalt encara que estigués amb molta febre perquè el metge no podia marxar, ja que deixava l’ambulatori sense cobrir el servei. Tot i que és una mesura de tancament, en aquest sentit diguem-ne que guanyaràs alguna cosa quan truquis el metge de guàrdia i anirà als domicilis que cregui necessaris. Josep Romaguera Ferrer.- PSC-PM: estarà de guàrdia aquí a Tordera? Alcalde: estarà de guàrdia aquí a Tordera. El metge estarà ubicat en un lloc concret, el cridaran i si hi ha alguna urgència domiciliària anirà al lloc a través del 112. En principi crec que s’ha de fer. També es podrà portar la persona a l’ambulatori de Pineda, però especialment a Blanes, que és el lloc més proper, a l’Hospital de Blanes. I evidentment si vas a Calella també atendran una urgència. I finalment mantenim les dues ambulàncies que en cas d’una urgència greu la trucada és que et vingui l’ambulància a domicili i faci la urgència. En principi això seria la situació. Quant a la segona part de la seva intervenció, això és un tema més polític, però li diré una cosa: els ajuntaments el que no podem fer és agafar

32

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

serveis impropis perquè ja tenim el 33% del pressupost de serveis impropis. Sap vostè que hem rebaixat molt l’estructura de l’Ajuntament i en tot cas si l’hem de rebaixar no farem nous serveis. En tot cas, això li toca a l’ICS. Ho han de fer ells i penso que la solució, tot i que és ambulatori tancat a les nits perquè tenia poques urgències, no desatenem el ciutadà pel que els he dit, amb el metge a domicili hi guanyem perquè si algú té febre i delira no hauràs de portar el malalt a l’ambulatori perquè el metge ja et vindrà a casa. Diguem-ne que dins de les mesures i donades les urgències que tenim a Tordera tampoc és una mala solució. Dit això, hauríem acabat amb totes les intervencions dels regidors i acabaríem per tant l’ordre del dia del Ple. S’aixeca la sessió. L’alcalde-president aixeca la sessió de la qual, com a secretari de la corporació, estenc aquesta acta. El secretari-interí, Vist-i-plau, L’alcalde-president, Lluís Xavier Viñuales Solé Joan Carles García Cañizares

33

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

ANNEX A L’ACORD NÚM.3 DE L’ACTA DEL PLE ORDINARI DE 29 DE SETEMBRE DE 2011

3.- Aprovació inicial del Reglament Orgànic Municipal. (*) 1. ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.2.1.4. ORDENANCES I REGLAMENTS

34

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

REGLAMENT ORGÀNIC MUNICIPAL TITOL PRELIMINAR OBJECTE, RANG I AMBIT D’APLICACIÓ Article 1. Objecte Aquest reglament té per objecte regular l’organització i el règim de funcionament dels òrgans municipals, el seu règim jurídic, les normes procedimentals bàsiques i I'estatut dels membre de la Corporació, de conformitat amb la potestat que a aquests efectes atorga a I'Ajuntament l’article 4.1.a) de la Llei reguladora de les bases del règim local. Article 2. Rang jeràrquic i legislació aplicable Aquest reglament constitueix la font normativa reglamentaria bàsica a nivell organitzatiu d’aquest Ajuntament que, junt amb les disposicions contemplades en la legislació bàsica estatal i en el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, conformaran la regulació de l’organització municipal. Les normes de caràcter reglamentari que s’haguessin dictat o pugessin dictar-se en el futur en matèria d’organització municipal, tindran caràcter supletori d'aquest reglament, en tot allò que no s'oposin a la lIetra o a I'esperit d'aquesta regulació. En conseqüència, a més del previst en aquest reglament, seran d’aplicació les disposicions legals reguladores de la matèria, contingudes en les normes següents: A) Legislació directament aplicable 1. La Constitució. 2. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 3. La Carta Europea d'Autonomia Local, ratificada per Espanya mitjançant

Instrument de 20 de gener de 1988. 4. La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règirn local i els

preceptes bàsics del Reial decret 781/1986, de 18 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local.

5. El text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 6. Les disposicions bàsiques que resultin aplicables de la Llei 30/1992, de

26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

7. Qualsevol altre disposició legal, estatal o autonòmica, que per raó de la matèria, resulti de directa aplicació.

35

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

B) Legislació de caràcter supletori 1. El Reglament d’organització, funcionament i regim jurídic de les

corporacions locals, aprovat per Decret 2568/1986, de 28 de novembre, l’aplicació supletòria del qual únicament serà possible respecte de llacunes d’aquest reglament que no puguin ser salvades mitjançant l’aplicació d’altres preceptes d’aquest o dels principis generals que informen aquest reglament i la legislació a que s’ha fet referència en l’apartat A) d’aquest article.

2. Qualsevol altra norma reglamentaria, estatal o autonòmica, que en

matèria d’organització municipal pogués dictar-se en el futur. Article 3. Àmbit d’aplicació Aquest reglament serà d’aplicació a l'Ajuntament de Tordera i als seus organismes autònoms, així com a les societats mercantils de capital públic municipal, en allò que les pugui afectar, quan els preceptes d'aquest reglament es refereixin a elles, estenent la seva eficàcia al territori del seu terme municipal. Article 4. Interpretació La facultat d’interpretar aquest reglament correspon, en última instancia, al Ple de l'Ajuntament, que ho farà en atenció als criteris d’interpretació gramatical i també en funció dels objectius que es vulguin assolir en redactar els preceptes controvertits. TITOL PRIMER DE L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL CAPÍTOL PRIMER.- ELS ÒRGANS DE GOVERN Article 5. El govern i administració municipal El govern i l’administració municipals corresponent a l'Ajuntament, integrat per I'alcalde i els regidors. Article 6. Òrgans de govern Són òrgans de govern:

- L'alcalde/ssa - Els/les tinents/tes d'alcalde - Els/les regidors/res amb delegacions - La Junta de Govern Local - El Ple

Article 7. Òrgans complementaris de l’organització municipal Són òrgans complementaris de I'organització municipal:

36

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

- Les comissions d'estudi, informe o consulta - Els òrgans de participació ciutadana - La Junta Local de Seguretat - La Junta de Portaveus

CAPÍTOL SEGON .- DEL PLE Article 8. Definició El Ple és un òrgan col·legiat necessari del govern municipal que, sota la Presidència de l’alcalde o alcaldessa, esta integrat per tots els regidors i regidores, amb l’assistència del secretari general i interventor/a de l'Ajuntament. Article 9. Atribucions 9.1. AI Ple li correspon les atribucions que determina l’article 52.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com aquelles que els hi atribueixin les lleis o els reglaments. Correspon igualment al Ple la votació sobre la moció de censura a I'alcalde i sobre la qüestió de confiança plantejada per aquest mateix, tot el qual es regeix pel que disposa la legislació electoral general. 9.2 El Ple pot delegar I'exercici de les seves atribucions a I'alcalde i a la Junta de Govern Local, llevat de les esmentades en l’apartat 2 de l’article 52 lIetres a),b),c), d), e), f), g), h), i), j), 1), i q) del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Tampoc no pot delegar l’exercici de les atribucions que requereixen per a la seva aprovació un quòrum especial, ni per tant, les que determinen, en aquest sentit, els articles 59.2,114.2 i 114.3 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. 9.3 L'acord de delegació d'atribucions en la Junta de Govern Local requereix per a la valida adopció del quòrum de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació, d'acord amb el que disposa I'article 57 del Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya. 9.4. L'acord de delegació d’atribucions en I'alcalde/ssa requereix per a la valida adopció majoria simple. 9.5. Els acords de delegació d’atribucions sortiran efectes des del dia següent al de la seva adopció, sens perjudici de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al tauler d'anuncis de la Corporació. 9.6. L'acord de delegació contindrà l’àmbit dels assumptes a que es refereix i les facultats concretes que es deleguen, així com les condicions

37

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

específiques d’exercici de les mateixes, amb especificació de la facultat de resoldre també els recursos que procedeixin segons dret. 9.7. Als assumptes que es resolguin per delegació hauran de fer-se constar expressament aquesta circumstància, així com la data de l’acord de delegació. 9.8. Les delegacions del Ple en matèria de gestió financera, incloses les de contractació i adquisició de béns, podran conferir-se a través de les bases d’execució del pressupost. Article 10. Règim de sessions 10.1 El Ple funciona en règim de sessions ordinàries, extraordinàries i extraordinàries urgents. Son sessions ordinàries aquelles la periodicitat de les mateixes esta preestablerta. Son sessions extraordinàries aquelles que convoca I'alcalde/ssa amb tal caràcter i sense cap periodicitat. Son sessions extraordinàries urgents aquelles que per la urgència de l’assumpte o assumptes a tractar no permet que la sessió extraordinària sigui notificada en el termini mínim previst per la lIei. 10.2 El Ple celebrarà sessions ordinàries amb la periodicitat mínima establerta legalment en les dates que el propi Ple acordi a I'inici del mandat. 10.3. El Ple celebrarà sessions extraordinàries quan siguin convocades amb aquest caràcter per I'alcalde o alcaldessa, bé a iniciativa pròpia, bé a sol·licitud d'una quarta part, com a mínim, del nombre legal de membres de la Corporació. En aquest últim cas, la sol·licitud haurà de realitzar-se d’acord amb els següents normes: Cap regidor o regidora podrà sol·licitar la convocatòria de més de tres Plens extraordinaris anualment (art. 46.2 a) LBRL). Aquesta sol·licitud haurà de realitzar-se per escrit i en aquest cas haurà de raonar-se l’assumpte o assumptes que motiven la convocatòria del Ple extraordinari. Aquest escrit haurà de ser subscrit personalment per tots els membres electes que sol·liciten la convocatòria del Ple extraordinari.

38

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Una copia de l’escrit de petició de la convocatòria del Ple extraordinari, una vegada presentat amb els requisits esmentats, al Registre General de l'Ajuntament, haurà de Iliurar-se a la Alcaldia i a la Secretaria de I'Ajuntament, als efectes legals oportuns. La convocatòria d'aquest Ple extraordinari, a sol·licitud d'una quarta part, com a mínim del número legal de membres de la Corporació, haurà d'efectuar-se per l'Alcaldia dintre dels vuit dies hàbils següents a que la petició hagi tingut entrada en el Registre General de l'Ajuntament i la seva celebració no podrà demorar-se per més de quinze dies hàbils des de que va ser sol·licitada. Si l'alcalde o alcaldessa no convoqués el Ple extraordinari sol·licitat dintre del termini assenyalat, quedarà automàticament convocat per les 12 hores del desè dia hàbil següent al de la finalització del termini de quinze dies hàbils a que s'ha fet referència en el paràgraf anterior, a excepció que I’escrit de petició no complís els requisits formals assenyalats o el Ple fos incompetent per debatre la totalitat dels assumptes que configuressin I’ordre del dia. En aquest cas, dintre dels deu dies hàbils següents a què la petició tingui entrada en el Registre General, l'alcalde o alcaldessa dictarà resolució motivada, en la que es podrà esmenar la petició, que haurà de ser notificada a tots els signants d'aquesta dintre dels cinc dies hàbils següents a la seva adopció. Si es donés la circumstància de que, dels assumptes proposats, solament respecte d’algun o alguns fos el Ple incompetent, l'alcalde o alcaldessa dictarà resolució motivada que haurà de notificar als sol·licitants, denegant la sol·licitud únicament i exclusivament, respecte d'aquest extrem, i convocarà el Ple, en els termes anteriorment exposats, suprimint aquests assumptes de I'ordre del dia proposat. Si dintre del termini dels deu dies hàbils a què es fa referència al paràgraf anterior, l'alcalde o alcaldessa no dicta resolució denegant la convocatòria, ni efectua aquest, el/la Secretari/a de l'Ajuntament, després de comprovar que la sol·licitud compleix els requisits legalment i reglamentàriament establerts, notificarà a tots els membres de la corporació, al dia següent al de la finalització del termini de quinze dies, que la sessió plenària ha quedat automàticament convocada, amb expressió concreta del dia i hora previstos per a la seva celebració, de I'ordre del dia proposat i dels regidors i regidores que ho promouen. Si la sol·licitud no complís amb els requisits exigits, el secretari/a de la Corporació posarà aquesta circumstància en coneixement de l'Alcaldia per

39

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

escrit, i quedarà exonerat/ada d'efectuar la notificació a que s'ha fet referència en el paràgraf anterior. També quedarà exonerat d'efectuar I'esmentada notificació, quan l'alcalde o alcaldessa, dintre dels quinze dies hàbils següents a partir de que la sol·licitud hagi tingut entrada en el Registre General de l'Ajuntament, hagués dictat resolució denegant la convocatòria i aquesta hagués sigut notificada als sol·licitants. Efectuada la convocatòria, de forma expressa o de forma automàtica, en absència de l'alcalde o alcaldessa o dels tinents d'alcalde que hagin de substituir-lo, el Ple quedarà vàlidament constituït amb l’assistència d'un terç del seu nombre legal de membres i del secretari/a de la corporació, o funcionari que el/la substitueixi, sota la Presidència del membre de la Corporació de rnajor edat que es trobi present, havent-se de mantenir durant tota la sessió aquest quòrum mínim d’assistència. 10.4. En les sessions extraordinàries no es podran adoptar acords sobre temes no inclosos en I'ordre del dia, resultant nuls els acords adoptats que contravinguin aquesta norma. 10.5 El Ple celebrarà sessions extraordinàries de caràcter urgent, quan siguin convocades amb aquest caràcter per I'alcalde o alcaldessa, en els supòsits en que, per raons d’urgència degudament motivades, no es pugui convocar la sessió amb l’antelació legalment requerida. En aquest cas no caldrà que els punts a tractar hagin sigut prèviament dictaminats per les Comissions Informatives, i el primer punt de I'ordre del dia de la sessió ha de ser la ratificació de la seva urgència, que de no ser apreciada pel Ple, impedirà que continuï la seva celebració, havent, en aquest cas, de ser aixecada la sessió tot seguit. Article 11. Lloc de celebració de les sessions Les sessions se celebraran a la sala de plens, lIevat dels casos de força major en els quals, mitjançant la corresponent convocatòria de I'alcalde/ssa, i després de la consulta prèvia a la Junta de Portaveus, podrà habilitar-se un altre edifici o local amb aquesta finalitat. En tot cas, es consignarà en acta aquesta circumstància. No obstant això, amb caràcter excepcional i per motius de seguretat degudament motivats podrà celebrar-se alguna sessió plenària en un altra equipament municipal habilitat a tal efecte. Article 12. Assistència a les sessions 12.1 A les sessions del Ple ha d'assistir el secretari/a de la Corporació o qui legalment el substitueixi.

40

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

12.2 Les sessions del Ple són públiques, sens perjudici que alguns debats o votacions pugui ser declarats per I'alcalde/ssa a inciativa pròpia o d'algun dels regidors secrets. Article 13. Convocatòria de les sessions 13.1 Correspon a I'alcalde/ssa I'atribució de convocar totes les sessions plenáries, essent aquesta una facultat no delegable. 13.2 La celebració de les sessions plenàries requerirà la seva prèvia convocatòria per escrit, realitzada per l'Alcaldia, que, acompanyada de I'ordre del dia expressiu i detallat dels assumptes a tractar, haurà de notificar-se a tots els membres de la Corporació en el lloc i forma designat per aquests a I'inici del mandat. 13.3 La convocatòria i I'ordre del dia de les sessions del Ple podran integrar-se en un únic document, que haurà de ser subscrit per I'alcalde o alcaldessa i el/la Secretari/a de la Corporació, com a òrgans responsables d’aprovar la convocatòria i I'ordre del dia i de notificar els actes municipals, respectivament. 13.4 Junt amb la convocatòria i I'ordre del dia de les sessions ordinàries del Ple s’acompanyarà l’esborrany de l’acta o actes de les sessions que es sotmetran a aprovació. 13.5 En I'escrit de convocatòria de les sessions del Ple es podrà preveure una segona convocatòria dos dies després de la prevista per la primera per al supòsit de no concórrer el quòrum de constitució requerit. I en el cas de que no s’hagi fixat expressament una segona convocatòria i davant la mancança de quòrum de constitució, quedarà automàticament convocada la sessió per la seva celebració, en segona convocatòria, mitja hora després. 13.6 Les sessions plenàries ordinàries se celebraran mensualment, exceptuant el mes d’agost. Article 14. Ordre del dia de les sessions plenàries 14.1 L'ordre del dia de les sessions del Ple serà lIiurement fixat per l'alcalde o alcaldessa, sense perjudici de les limitacions establertes a I'efecte per aquest Reglament. 14.2 Per a I'elaboració de I'ordre del dia de les sessions ordinàries, es seguirà el procediment següent: a) El/la secretari/a delegat/ada de les diferents Comissions Informatives trametran al/la Secretaria General de I'Ajuntament, amb set dies naturals d'antelació a la data prevista per a que tingui Iloc la sessió, com a mínim, la

41

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

relació d'assumptes dictaminats per les seves respectives Comissions, acompanyada dels seus expedients complets, en els que es continguin els informes preceptius i la proposta d'acord a elevar al Ple degudament signada, i, en el seu cas, fiscalitzada per la Intervenció General. 14.3. Les propostes i mocions dels Grups Polítics Municipals que tinguin entrada en el Registre General de l'Ajuntament amb posterioritat a la celebració de la corresponent comissió informativa, no figuraran en I'ordre del dia, solament podran ser objecte de debat i votació en la sessió com assumptes d’urgència, sempre que, amb caràcter previ, fossin declarats d’urgència amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació. Del contrari, la proposta o moció passarà al proper Ple de forma automàtica, si així ho considera oportú el regidor o grup municipal que la presenta. 14.4 Quan el portaveu d'un grup polític presenti una moció o una proposta d'acord per ser inclosa a I'ordre del dia d'una sessió plenària I'alcalde/ssa podrà acordar la no inclusió, prèvia motivació, quan del seu contingut es dedueixi que es tracta d'un prec. A tal efecte I'alcalde/ssa dictarà resolució per escrit que notificarà al portaveu que I'hagi subscrit en el termini màxim de cinc dies a comptar des de la data de la seva presentació. En les sessions ordinàries, I'ordre del dia inclourà sempre el punt de precs i preguntes, així com un altre d'intervencions de ciutadans. 14.5. L'ordre del dia de les sessions ordinàries s'estructura en les dues parts següents: Part resolutiva S'inclouen els punts : - L'aprovació d'actes de sessions anteriors - Les proposicions de I'Alcaldia - Les propostes d'acord - Les Mocions Part de control En aquesta part s'inclouen: - Proposicions de I'Alcaldia que tinguin per objecte donar compte al Ple

de resolucions dels òrgans de Govern - Precs i Preguntes - Interpel·lacions - Comunicacions Oficials i de I'alcalde/ssa - Intervencions dels ciutadans

42

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

14.6 A efectes de control, queda substituïda I'obligació de donar compte al Ple de tots els acords que adopti la Junta de Govern Local i de totes les resolucions que dicti l'Alcaldia o els regidors o regidores delegats, per I'obligació de remetre a tots els Grups Polítics Municipals, una copia de les actes de les sessions de la Junta de Govern Local, i pel reconeixement del dret de lliure accés als lIibres de decrets que I'article 44 d'aquest Reglament reconeix a tots els membres de la Corporació. 14.7 A les sessions extraordinàries només hi haurà part resolutiva, no s'inclouran els precs i preguntes. Article 15. Notificació de la convocatòria i de I'ordre del dia 15.1. La convocatòria es notificarà junt amb I'ordre del dia amb dos dies hàbils d’antelació a la celebració de la sessió, no compuntant-se, a aquests efectes, els dies de notificació i de celebració de la sessió. 15.2 La notificació s’efectuarà pel que respecta als membres de la Corporació que tinguin despatx al Consistori en aquest, i a tal efecte serà suficient per acusar rebut la signatura de la persona de la Corporació a qui el regidor/a hagi autoritzat. 15.3 Per la resta de membres de la Corporació que no tinguin despatx al Consistori, es notificarà la convocatòria juntament amb I'ordre del dia al domicili designat per I'interessat a I'inici del mandat. A aquest efecte la Secretaria de la Corporació elaborarà una diligència de notificació on constarà el dia i la hora de notificació i persona o persones a la que ha de ser lIiurada. Aquesta diligencia es lliurarà a un o dos agents de la policia municipal amb l’encàrrec de notificació al membre destinatari de la mateixa. 15.4 Les convocatòries de les sessions amb esment dels assumptes inclosos a I'ordre del dia, i expressió de la data, hora i lIoc de celebració, es penjaran a la pàgina web municipal. 15.5 La convocatòria junt amb I'ordre del dia de la sessió es publicarà al tauler d'anuncis de la Corporació. Article 16. Consulta de la documentació. 16.1 Tota la documentació dels assumptes inclosos a I'ordre del dia que ha de servir de base al debat i, en el seu cas, votació, haurà d'estar a disposició dels membres de la Corporació des del mateix dia de la convocatòria a la Secretaria. 16.2 Qualsevol membre de la Corporació podrà, en conseqüència, examinar-la i inclòs obtenir còpies de documents concrets que la integrin, però els originals no podran sortir del lIoc en què es trobin posats de manifest.

43

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

16.3 L'exercici d'aquest dret es personal e intransferible. La petició de còpies de documents haurà de realitzar-se amb caràcter individualitzat respecte a documents concrets i no amb caràcter general de tots els expedients que formen part de I'ordre del dia. 16.4 Quan I'obtenció de còpies es refereixi a documentació gràfica (plànols) o documents molt voluminosos, I'entrega al regidor dels mateixos s'efectuarà en el termini de les 24 hores següents a la petició, no computant-se a aquest efecte les hores que coincideixin amb festius, dissabtes o diumenge. 16.5 La documentació que el regidor hagi consultat o obtingut còpies tindrà caràcter confidencial fins que sigui tractada en la sessió plenària i, per tant, no podrà fer-ne publicitat de la mateixa, restant prohibida la seva difusió en els mitjans de comunicació. Article 17. L'expedient de la sessió La convocatòria de totes les sessions plenàries donarà lIoc a I'obertura del corresponent expedient pel/la Secretari/a, en el que haurà de constar: a) La relació d'assumptes dictaminats per les diferents Comissions

Informatives. b) La convocatòria i I'ordre del dia. c) e) Document fefaent que acrediti la notificació de la convocatòria a tots

els membres de la Corporació. d) Esborranys de les actes de sessions anteriors que es sotmetin a

votació. e) Un exemplar de les propostes d'acord i de les mocions que es sotmetin

a votació i, en el seu cas, dels seus documents annexos, en els que es faci constar el dictamen de la Comissió Informativa respectiva.

f) Preacta de la sessió que es celebri. Article 18. Publicitat de les sessions del Ple 18.1 Les sessions del Ple seran públiques i, en conseqüència, podran assistir a elles tots els ciutadans/es i/o veïns/es que ho considerin convenient, així com els mitjans de comunicació social. 18.2 Malgrat això, amb caràcter excepcional, el Ple, previ acord de la majoria absoluta del nombre legal dels seus membres, a proposta de qualsevol d'ells, podrà declarar secret el debat i votació d'aquells assumptes que siguin susceptibles d'afectar als drets fonamentals de les persones relatius a I'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, reconeguts per I'article 18.1 de la Constitució, i, en cas d'això, la sessió se celebrarà a porta tancada si tots els assumptes a tractar es troben en aquesta circumstància. Si solament afecta a un o varis assumptes, es desallotjarà el

44

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

públic de la sala amb caràcter previ a I'inici del debat de I'assumpte concret afectat per aquesta circumstància. 18.3 També es podran celebrar les sessions del Ple a porta tancada quan raons d'ordre públic, degudament motivades, així ho aconsellin, previ acord adoptat a I'efecte a proposta de qualsevol dels seus membres, per la majoria absoluta del seu nombre legal. 18.4 Les sessions del Ple seran gravades, a efectes de la constància i elaboració de I'acta, i aquestes gravacions quedaran sota la custodia del Secretari/a de l'Ajuntament, que les conservarà pel seu valor històric i per la seva consulta, un cop es produeixi I'aprovació de I'acta corresponent. 18.5 Exceptuant el supòsit anterior, tant els mitjans de comunicació social, com els regidors i regidores, com el públic assistent a la sessió, tindran prohibit efectuar gravacions d'imatge i so sense la prèvia i discrecional autorització de l'Alcaldia. Article 19. Quòrum de constitució 19.1 El Ple es constitueix vàlidament amb l’assistència de l'alcalde o alcaldessa, o de qui legalment el substitueixin en aquestes funcions, i un terç del nombre legal dels seus membres. 19.2 En tot cas, es requerirà la presència del/la Secretari/a de l'Ajuntament o de qui legalment el/la substitueixi. 19.3 El quòrum de mínima constitució, s'haurà de mantenir durant tota la sessió, de manera que si en algun moment d'aquesta no s’assolís, per absència d'algun regidor o regidora, s'haurà de suspendre la sessió. Si la suspensió es perllongués per més d'una hora, l'alcalde o alcaldessa haurà d’aixecar la sessió per manca de quòrum d’assistència, posposant I'estudi dels assumptes pendents de I'ordre del dia per a la primera sessió que tingui lIoc amb posterioritat. 19.4 El quòrum de constitució en el supòsit de celebració de la sessió plenària en segona convocatòria és de tres regidors, entre els quals hi haurà de figurar l’alcalde/ssa. 19.5 Si en la segona convocatòria tampoc s’assolís el quòrum de constitució requerit, l'alcalde o alcaldessa deixarà sense efecte la convocatòria, posposant I'estudi dels assumptes inclosos en I'ordre del dia per a la primera sessió que tingui lloc amb posterioritat, tant de caràcter ordinari com de caràcter extraordinari, en aquest últim cas, amb el consentiment dels proponents quan es tracti d'una sessió a sol·licitud dels regidors o regidores.

45

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

19.6 En ambdós casos, el/la Secretari/a General de la Corporació substituirà I'acta de la sessió per una diligencia que s'estendrà en el document de convocatòria i que es transcriurà al lIibre oficial, en la que es faci constar aquesta circumstància, indicant el número i nom dels membres de la Corporació que haguessin assistit i els dels que s’haguessin excusat. 19.7 Quan la sessió tingués per objecte una moció de censura, la manca de quòrum de constitució comportarà el rebuig tàcit de la moció presentada, i la prohibició de que els regidors i regidores signants, subscriguin una altra moció d'aquestes característiques durant el període de mandat, sense perjudici de les excepcions previstes per la legislació electoral. Article 20. Obertura de la sessió 20.1 Un cop comprovat pel/la Secretari/a de la Corporació l’existència del quòrum necessari per a la constitució del Ple, i comunicada aquesta circumstància a l’alcalde o alcaldessa, aquest/a obrirà la sessió ordenant que s’entrin a tractar, pel seu ordre, els assumptes inclosos en l’ordre del dia. 20.2 Iniciada la sessió, i quan així figuri a l’ordre del dia, l’alcalde o alcaldessa sotmetrà a la consideració del Ple I'acta o actes de les sessions anteriors, els esborranys de les quals hagin sigut prèviament distribuïts amb la convocatòria. Si cap dels membres de la Corporació realitza objeccions a elles, s’entendran aprovades per unanimitat, a excepció que algun regidor o regidora manifesti expressament el seu vot en un altre sentit, en el qual cas així es farà constar en I'acta de la sessió. 20.3 Si, pel contrari, es produeixin observacions a I'acta o actes, es debatran i decidiran les rectificacions que procedeixin que, en cap cas, podran implicar modificacions del fons dels acords adoptats, limitant-se a la correcció dels errors materials o de fet dels acords adoptats, o de les intervencions consignades. Article 21. Desenvolupament de la sessió 21.1.Correspon a l'alcalde o alcaldessa la direcció de la sessió i el control del seu ordre. 21.2 Els assumptes que conformen I'ordre del dia es debatran i votaran per I'ordre en que estan consignats en ell, sense perjudici de la possibilitat de que l'alcalde o alcaldessa, a iniciativa pròpia, l’alteri o retiri de I'ordre del dia un o varis assumptes, per considerar que requereixen un major estudi, o per exigir I'aprovació d'aquests una majoria especial que no pogués obtenir-se en el moment previst pel seu debat i votació.

46

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

21.3 Quan es tracti de sessions convocades a iniciativa dels regidors o regidores, o de punts concrets de I'ordre del dia proposats per altres Grups Polítics Municipals, l'alcalde o alcaldessa, per alterar I'ordre o retirar un assumpte requerirà la conformitat dels proponents. 21.4 A continuació en els Plens ordinaris es procedirà, en el cas que n'hi hagi, a la votació d’introducció de propostes d'acord amb caràcter d’urgència, després de I'explicació prèvia de la seva motivació per part de qui en proposi la introducció. Acabada la justificació del proponent s’obrirà un únic torn de paraules amb un màxim de tres minuts per intervenció, per tal que els portaveus dels altres grups valorin la urgència de la introducció del punt. A continuació es procedirà a la votació de la seva inclusió en I'ordre del dia (s'exigeix majoria absoluta del nombre legal dels membres de la Corporació), sense que hi hagi lloc a una explicació posterior del vot. 21.5 De cada punt de I'ordre del dia es donarà lectura, íntegra o en extracte, pel/la secretari/a de l'Ajuntament, del text concret de la proposta d'acord, proposició de I'Alcaldia o moció que es sotmeti a votació i d'aquelles parts de I'expedient que l'alcalde o alcaldessa, a iniciativa pròpia o a petició d'algun Grup, consideri convenients. 21.6 Es podrà substituir la lectura de la proposta d'acord, proposició de I'Alcaldia o moció, per una explicació detallada del seu contingut, donada per I'alcalde o alcaldessa, el President o Presidenta de la Comissió Informativa, el regidor o regidora amb competències delegades en la matèria o els Portaveus dels Grups Polítics Municipals proponents, segons els casos. 21.7 L'alcalde o alcaldessa, a iniciativa pròpia, sempre que no s'oposi cap Grup Polític, o a petició d'aquests, podrà ordenar que no es llegeixin ni expliquin determinades propostes d'acord, proposicions de I'Alcaldia o mocions quan el seu contingut sigui perfectament conegut pels membres de la Corporació. Article 22. Del debat 22.1. Un cop anunciades, explicades o llegides les propostes d’acord, proposicions d'Alcaldia o mocions (i els seus respectius vots particulars i propostes d'esmenes), correspon a l'alcalde o alcaldessa obrir el torn de paraules, i els membres de la Corporació desitgessin fer ús d'aquest, promovent el seu debat, les intervencions seran ordenades per l’alcalde o alcaldessa conforme a les regles següents: a) Solament es podrà fer ús de la paraula, prèvia petició, quan així hagi

sigut autoritzat per l'alcalde o alcaldessa. b) Intervindran, successivament, els diferents Grups Polítics, per ordre de

menor a major representativitat en l'Ajuntament, en un primer torn de paraules, a excepció, en el seu cas, dels Grups Polítics que haguessin

47

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

intervingut presentant la proposta d'acord o mocions, (o els vots particulars o propostes d'esmena presentats en relació amb ells).

c) Tancarà el torn de paraules, contestant a les intervencions anteriors, el regidor o regidora proposant.

d) Si ho sol·licités algun Grup, I'alcalde o alcaldessa obrirà un segon torn de paraules, en el que novament intervindran els Grups Polítics per I'ordre establert en el primer torn, exclosos els proponents. Tancarà aquest torn de paraules el regidor o regidora proponent.

e) Finalitzat aquest segon torn de paraules, l'alcalde o alcaldessa podrà realitzar la seva intervenció, i, acabada aquesta, declarar finalitzat el debat, i solament per al·lusions, el regidor o regidora que es consideri al·ludit per una intervenció, podrà sol·licitar de l'alcalde o alcaldessa la paraula. De ser-Ii autoritzada, podrà fer ús d'aquesta de manera breu i concisa.

22.2 La duració de cada una de les intervencions del primer torn de paraules no podrà excedir de 5 minuts, i les del segon, de 3 minuts i 1 minut les intervencions per al·lusions. No obstant això, l'alcalde o alcaldessa podrà ampliar la duració de les intervencions, al doble del previst en el paràgraf anterior, en funció de la importància i/o transcendència dels assumptes que es debaten. 22.3 Malgrat el que disposa en els paràgrafs anteriors, tots els membres de la Corporació podran, en qualsevol moment del debat, plantejar una qüestió d'ordre, invocant a I'efecte la norma, I'aplicació de la qual es reclama, que serà resolta per l'Alcaldia sense que procedeixi cap debat. 22.4 També es podrà plantejar durant el desenvolupament del debat per part dels regidors o regidores, esmenes que tinguin per finalitat reparar errors o incorreccions tècniques, lingüístiques o gramaticals, així com sol·licitar la retirada d'un assumpte inclòs en I'ordre del dia, a efectes de que es completi I'expedient amb nous documents o informes, o demanar que quedi sobre la taula, ajornant-se la discussió per la sessió següent, pel seu millor estudi. 22.5 Si el regidor o regidora, I'alcalde o alcaldessa o el Grup Municipal proponent, accepten la proposta, es corregiran els errors i es sotmetrà, a continuació, a votació la proposta d'acord, proposició de I'Alcaldia o moció principal. 22.6 El regidor proponent pot proposar la introducció d'esmenes en la proposta o en la documentació que s'aprovi. Per tal que prosperin, s'hauran de sotmetre prèviament a votació.

48

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

22.7 Qualsevol regidor també pot proposar la introducció d'esmenes en la proposta, però requerirà que siguin acceptades pel regidor proponent abans de sotmetre’ls a votació. 22.8 En els supòsits que es plantegi la retirada d'un assumpte de I'ordre del dia o que quedi sobre la taula si el regidor o regidora, alcalde o alcaldessa o Grup Polític Municipal proponents accepten la proposta retirada o de deixar sobre la taula el punt, aquest no es sotmetrà a votació. Si no I'accepten i la causa de la sol·licitud esta basada en una qüestió de legalitat, en la falta de documents o informes o en la manca d'informació suficient per prendre una decisió, s’haurà de sotmetre a votació la petició de retirar o deixar sobre la taula el punt. En cas d’ésser deixat sobre la taula, I'assumpte s'inclourà necessàriament en I'ordre del dia de la sessió següent sessió de Ple. 22.9 Els regidors estan obligats, prèviament al debat de qualsevol proposta, quan concorri alguna de les causes a les quals es refereix I'article 28 de la Llei 30/1992 del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, a manifestar sota la seva responsabilitat lIur absència en la deliberació i votació. 22.10 El/la president/a podrà requerir la intervenció del personal al servei de I'Administració municipal o d'altres experts amb la intenció d'aclarir qüestions tècniques o, simplement, per proporcionar una millor informació. 22.11 Els/les funcionaris/es responsables de la Secretaria i de la Intervenció podran intervenir si fossin requerits per la Presidència per raons d’assessorament tècnic o d'aclariment de conceptes . 22.12 Els informes que se sol·licitin a la Secretaria o a la Intervenció per part de la Presidència sobre assumptes inclosos en I'ordre del dia podran ser contestats pels funcionaris corresponents verbalment, si poguessin en el transcurs de la sessió, o per escrit, per a la qual cosa sol·licitaran un termini de deu dies, o de cinc dies si I'expedient s'ha declarat d’urgència. Article 23. Control de I'ordre 23.1 L'alcalde o alcaldessa vetllarà, en les sessions públiques del Ple, pel manteniment de I'ordre en la sala. 23.2 El públic assistent a les sessions no podrà intervenir, ni efectuar manifestacions de grat o desgrat. Tampoc es podran exhibir pancartes o cartells, ni proferir comentaris que afectin al normal desenvolupament de la sessió.

49

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

23.3 A efectes del control del compliment del previst en el paràgraf anterior, l'alcalde o alcaldessa podrà adoptar les mesures que consideri convenients, inclosa la d’ordenar l’expulsió de la sala dels assistents que, per qualsevol causa, pertorbessin I'ordre o faltessin a les bones maneres, pretenguessin intervenir, o es neguessin a retirar les pancartes o cartells, si, un cop requerits per això, no desistissin de la seva actitud. 23.4 Durant el debat, que serà ordenat per l'alcalde o alcaldessa, no s'admetran més intervencions que les d'aquest per cridar a la qüestió debatuda, quan es desviï el debat de I'assumpte principal, o es torni sobre qüestions ja deliberades i votades, o per a cridar a I'ordre i/o advertir que s'ha esgotat el temps, en els supòsits següents: a) Quan no es respectin les normes de cortesia o es profereixin paraules

injurioses o ofensives contra I'Ajuntament a qualsevol dels seus membres, les altres Administracions o Institucions Públiques o qualsevol altra persona o entitat.

b) Quan es pretengui fer ús de la paraula sense que prèviament se li hagi concedit, o quan ja se li hagi retirat.

c) Quan s’alterés I'ordre de les sessions amb interrupcions o de qualsevol altra forma.

d) Quan en les intervencions s’infringís I'establert per aquest Reglament per I'adequat desenvolupament de la sessió.

e) Quan pretengués intervenir en el debat votació un regidor o regidora afectat pel deure d'abstenció.

Si un regidor o regidora és cridat tres cops a l'ordre en una mateixa sessió, l'alcalde o alcaldessa podrà expulsar-lo de la Sala de Sessions i adoptar per a això les mesures que consideri convenients, a fi que es faci efectiva I'ordre. 23.5 Si per qualsevol causa, durant la celebració de la sessió es produís una alteració de I'ordre públic, que, a judici de l'Alcaldia, impedeixi el normal desenvolupament de la sessió, podrà ordenar la seva suspensió per un termini màxim d'una hora. Si transcorreguda aquesta no es pot reprendre normalment la sessió, s’estableix la possibilitat que la sessió continués a porta tancada o l’alcalde o alcaldessa l’aixecarà definitivament i els assumptes que quedin pendents hauran de ser tractats en una altra sessió que tindrà lIoc dintre dels deu dies hàbils següents, i amb el mateix caràcter que tingués la que es va suspendre. 23.6 De les incidències que es produeixin, quan hagin donat lIoc a I'adopció de mesures per part de l'Alcaldia, es deixarà constància en I'acta de la sessió, a efectes, en el seu cas, i en funció de la seva gravetat, de deduir testimoni a efectes de que per l'Alcaldia, si ho considera oportú, es passi el tant de culpa corresponent als òrgans judicials competents.

50

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

23.7 El president o presidenta podrà suspendre provisionalment el desenvolupament de la sessió quan les circumstàncies així ho aconsellin. En aquest cas, la sessió es reprendrà una vegada desaparegudes les circumstàncies expressades, dins del mateix dia o bé convocant-Ia perquè es celebri dins del termini de tres dies. Article 24. Votació 24.1 Quan l'alcalde o alcaldessa consideri suficientrnent debatut un assumpte, i després de declarar finalitzat el debat, ordenarà que es sotmeti a votació dels membres de la Corporació presents. 24.2 La votació dels assumptes serà a la totalitat del text de les propostes, no admetent-se votacions parcials, sense perjudici de presentar esmenes de caràcter parcial. 24.3 El vot dels membres de la Corporació és personal i intransferible i es pot emetre en sentit positiu o negatiu, sense perjudici de la possibilitat d'abstenir-se de votar. 24.4 A aquests efectes, s'entendrà que els membres de la Corporació que s’absentin de la Sala de Plens un cop iniciada la deliberació d'un assumpte, s’abstenen de votar, si no estan presents en el moment de la votació. 24.5 Els assumptes es consideren aprovats per assentiment i unanimitat, si un cop presentats, no generen debat ni oposició. 24.6 Un cop iniciada la votació no es podrà interrompre per cap motiu, ni l'alcalde o alcaldessa podrà atorgar l'ús de la paraula. Tampoc podran els membres de la Corporació, durant la votació, entrar en la Sala de Plens, ni abandonar-la. 24.7 En cas de votacions amb resultat d’empat, s’efectuarà una segona votació i si persistís I'empat, decidirà el vot de qualitat de I'Alcaldia. 24.8 Conclosa la votació I'alcalde o alcaldessa proclamarà I'acordat. 24.9 Proclamat I'acord, els grups politics podran demanar un torn d'explicació de vot que no podrà excedir de 2 minuts. La finalitat d'aquest torn es la d'expressar el sentit del vot del seu grup i/o personal,i per tant no es podrà utilitzar com a un altre torn de debat ni per altres finalitats. L’ús indegut d'aquest torn faculta al president/a a retirar I'ús de la paraula al regidor/a.

51

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Igual dret tindran els regidors o regidores, a títol individual, quan hagin votat en sentit diferent als membres del seu Grup o quan no estiguin adscrits a cap grup. Article 25. Classes de votació 25.1 Les votacions poden ser de les classes següents: a) Ordinàries, quan es manifesti el vot per signes convencionals

d’assentiment, dissentiment o abstenció. b) Nominals, quan es realitzen mitjançant la crida, per ordre alfabètic de

cognoms, i sempre en últim lloc I'alcalde o alcaldessa, i cada membre de la Corporació, al ser cridat, respon en veu alta, "sí", "no" o "m’abstinc".

c) Secretes, quan es realitzen mitjançant papereta que cada membre de la Corporació va dipositant en una urna.

25.2 El sistema normal de votació serà I'ordinari. La votació nominal s’utilitzarà amb caràcter preceptiu, quan es sotmeti a la consideració del Ple una qüestió de confiança, quan la Llei així ho imposi, o quan així ho acordi el Ple, per majoria simple, en votació ordinària, a proposta de l'Alcaldia o d'un Grup Polític. 25.3 La votació secreta podrà utilitzar-se únicament per a I'elecció o destitució de persones, quan així ho acordi el Ple, per majoria simple en votació ordinària a proposta de l'Alcaldia o d'un Grup Polític, i, en tot cas, amb caràcter preceptiu, quan es sotmeti a la consideració del Ple una moció de censura o quan així ho estableixi la Llei. 25.4 Els acords s'adoptaran, com a regla general, per majoria simple de vots dels membres presents, entenent-se que existeix majoria simple quan els vots afirmatius són més que els negatius. 25.5 S'adoptaran per majoria absoluta els acords que així ho determini Llei. S’entén que existeix majoria absoluta quan els vots afirmatius són més de la meitat dels vots del nombre legal de membres de la Corporació. 25.6 S'adoptaran per majoria especial de dos terços els acords que així ho determini la Llei. S'entén per majoria especial de dos terços, quan els vots afirmatius igualin o superin els dos terços dels vots del nombre legal de membres de la Corporació. 25.7 A efectes del còmput del nombre legal de membres de la Corporació, en el cas de que, d’acord amb el procediment establert en el paràgraf primer de I'article 182 de la Llei orgànica del règim electoral general, no

52

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

quedessin més possibles candidats o suplents a nomenar, els quòrums d’assistència i votació previstos en aquest Reglament, s'entendran automàticament referits al nombre de fet de membres de la Corporació subsistent. Article 26. Principi d'unitat d'acte 26.1 Les sessions del Ple, tant quan siguin de caràcter ordinari com quan siguin de caràcter extraordinari, es sotmetran al principi d'unitat d'acte, i, en conseqüència, hauran de procurar finalitzar-se el mateix dia en que s’iniciïn. 26.2 Si en compliment del Principi anterior, la sessió finalitzés sense que s'hagin resolt tots els punts inclosos en I'ordre del dia, l'Alcaldia podrà perllongar la sessió trenta minuts més, i si durant aquest temps tampoc és possible debatre i resoldre tots els assumptes pendents, aquests s'hauran d'incloure en I'ordre del dia de la sessió ordinària següent, a excepció que l'Alcaldia decideixi convocar una sessió extraordinària a I'efecte. 26.3 Sense perjudici de tot això, durant el transcurs de la sessió, l'Alcaldia pot disposar amb caràcter discrecional, interrupcions d'aquesta, bé per permetre deliberacions dels regidors o regidores i, en general, dels Grups Polítics Municipals, bé per raons de descans, o per qualsevol altre motiu. Article 27. Distribució d’escons Sense perjudici de la distribució d'escons en la Sala de Plens, que amb caràcter excepcional es determini per a la sessió constitutiva de l'Ajuntament, durant el mandat, els regidors o regidores ocuparan en la Sala de Plens els escons que, a tal efecte, determini l'Alcaldia, prèvia consulta amb la Junta de Portaveus. Article 28. De la terminologia en el desenvolupament de la sessió plenària A efectes del desenvolupament de les sessions i per a definir el caràcter de les intervencions dels membres de la Corporació, s’utilitzarà la següent terminologia:

a) Proposta d'acord b) Moció c) Proposició d'Alcaldia d) Esmena e) Vot alternatiu f) Prec g) Pregunta h) Interpel·lació

Article 29. Propostes d'acord

53

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

29.1 És una proposta formulada per escrit que té per objecte proposar al Ple I'adopció d'un o diversos acords en relació amb un assumpte determinat de la competència municipal. Constarà de dues parts: una part expositiva (antecedents i fonaments de dret) i una altra part dispositiva (acord o els acords a adoptar). 29.2 Amb caràcter general les propostes d'acord formen part de la tramitació d'un expedient administratiu. 29.3 Podran formular propostes d'acord: I'alcalde o alcaldessa, els tinents d'alcalde o regidors que actuïn per delegació de I'alcalde o alcaldessa. 29.4 També podran formular propostes d'acord els grups municipals a través del seu portaveu, o un mínim de tres membres de la corporació i excepcionalment cadascun dels regidors quan no s'hagin constituït els grups municipals. En aquests supòsits les propostes han de tractar sobre temes de competència municipal, que estigui atribuïda al Ple de la corporació i que no requereixi la tramitació d'un expedient administratiu, ni tingui un contingut primordialment polític. 29.5 Les propostes d'acord poden ser:

a) Ordinàries: Són aquelles que prèviament han estat dictaminades per la comissió informativa corresponent i que s'inclouen a I'ordre del dia dins la sessió Plenària ordinària o extraordinària.

b) Urgents: Són aquelles que no han estat prèviament dictaminades per la comissió informativa corresponent. Poden ser relatives a un assumpte que estigui inclòs en I'ordre del dia o bé que no estigui inclòs en I'ordre del dia.

29.6 En cas que es tractés d'un assumpte no inclòs en I'ordre del dia només podrà formular-se en sessions ordinàries del Ple, després de I'aprovació prèvia de la urgència pel vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. Article 30. Les mocions 30.1 Són propostes de naturalesa política primordialment, que són sotmeses directament a coneixement del Ple municipal per part de l'Alcaldia o d'un grup polític, subscrita pel seu portaveu i prèviament han estan dictaminades per alguna de les comissions informatives permanents. 30.2 Es podran presentar tant en sessions ordinàries com en les sessions extraordinàries que tinguin lIoc a petició d'una quarta part del nombre legal de membres de la corporació i sempre que es presenti abans de la convocatòria de I'ordre del dia de la comissió informativa a la que li pertoqui. No obstant això, també podran admetre's mocions, per urgència, en les sessions ordinàries, sempre que prèviament es declari la urgència

54

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

pel vot afirmatiu de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. 30.3 Les mocions es faran sempre per escrit i hauran de contenir una part expositiva i una altra part dispositiva que expressament contingui, clarament, I'acord o acords a adoptar. 30.4 No s'admeten mocions "in voce". 30.5 S'exclouen d'aquest concepte les mocions de censura que es regulen a la part d'aquest Reglament que tracta sobre el control i fiscalització del Ple. 30.6 La presentació de mocions per part dels grups polítics municipals, es subjectarà a les regles següents:

a) Es recomana no presentar més de dues mocions per grup en cada sessió.

b) Es recomana no presentar mocions sobre assumptes que excedeixin de la competència municipal.

c) Quan una moció sigui rebutjada pel ple, no es podrà presentar una nova moció sobre el mateix tema durant el termini d'un any.

d) Si diferents grups presenten, en la mateixa sessió plenària, varies mocions sobre el mateix tema, només s’inclourà en I'Ordre del Dia la primera que hagi tingut entrada al Registre General de l'Ajuntament, presentant-se al Ple la resta com a esmenes a la totalitat de la moció que figuri a I'ordre del dia. Quan siguin coincidents es tindran per no presentades.

e) La votació de les mocions, serà a la totalitat del seu text, no admetent-se votacions parcials, sense perjudici de la possibilitat de presentar esmenes de caràcter parcial.

Article 31. Proposicions de l'Alcaldia 31.1 És una proposta formulada per l'Alcaldia, a iniciativa pròpia o a petició d'algun dels portaveus dels grups polítics municipals, que es pot integrar a la part resolutiva o a la part de control de I'ordre del dia de les sessions Plenàries, depenent de si I'assumpte se sotmet a deliberació i votació del Ple o al seu coneixement, sense el previ dictamen de la comissió informativa. 31.2 Aquesta proposta ha de tenir per objecte assumptes relacionats amb el cartipàs municipal i/o els que s'allisten a continuació:

a) Creació i composició de les comissions informatives. b) Designació dels representants del òrgans supramunicipals. c) Determinació del nombre, característiques i retribucions del personal

eventual. d) La creació dels grups municipals.

55

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

e) El regim de les sessions del Ple. f) Establiment del règim de dedicació i de les retribucions i

indemnitzacions dels membres de la corporació. g) L'aprovació dels models de declaració que han de formular els

membres de la Corporació sobre causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i dels seus béns patrimonials, que s'inscriuran al Registre d'Interessos constituït a aquesta Corporació.

h) La consulta del Registre d'Interessos pels membres de la Corporació i de totes les persones que acreditin un interès legítim i directe.

i) Presa de coneixement de les resolucions de I'alcalde o alcaldessa en matèria de nomenaments de tinents d'alcalde, membres de la Junta de Govern Local, i delegacions d'atribucions.

j) Declaració de causa d'incompatibilitat d'algun membre de la corporació.

k) Presa de coneixement de la renúncia presentada per un membre de la Corporació.

l) La declaració de vacant per la pèrdua de condició de regidor. m) Presa de possessió dels membres de la corporació que s'incorporen

després de constituït el consistori municipal. n) Aprovació de la Proposta d'actuació municipal. o) Aprovació i/o modificació de I'organigrama de l'Ajuntament.

Article 32. Esmena 32.1 És la proposta de modificació d'un dictamen, d'una proposta d'acord o d'una moció presentada per qualsevol membre de la Corporació. Es plantejarà en la comissió informativa corresponent prèviament a ésser dictaminat el punt. No obstant això, excepcionalment es podrà plantejar també en la mateixa sessió plenària durant el debat del punt. Podrà presentar-se per escrit o verbalment. 32.2 Aquestes esmenes podran ser a la totalitat o parcials, i en aquest últim cas, de modificació, addició, supressió o de caràcter alternatiu, en funció que proposin alteracions del text, addicions o supressions d'aquest, o un text alternatiu. Article 33. Vot alternatiu És la proposta alternativa plantejada en la comissió informativa corresponent per un regidor/a respecte a una altra proposta d'acord o moció inclosa en I'ordre del dia de la sessió. Article 34. Precs i preguntes 34.1 És la proposta d'actuació formulada en el punt corresponent de les sessions ordinàries del Ple per un regidor o regidora o per un grup polític municipal a través del seu portaveu, oralment o per escrit, que es dirigeix a algun òrgan de govern municipal.

56

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

34.2 És qualsevol qüestió plantejada als òrgans de govern en el punt corresponent de les sessions ordinàries, per un regidor o regidora o per un grup polític municipal a través del seu portaveu. Aquestes preguntes poden referir-se a qualsevol matèria de competència municipal i poden formular-se per escrit o verbalment; sempre que sigui possible es presentaran per escrit i amb una antelació mínima de tres dies a la celebració del Ple. En aquest cas, s’haurà de contestar pel destinatari en la corresponent sessió, tret que aquest sol·liciti ampliació del termini per estudiar correctament la contestació en aquells assumptes que per la seva complexitat així ho requereixin. 34.3 Quan les preguntes siguin formulades verbalment durant el desenvolupament de la sessió, podran ser contestades: a) Sé en la mateixa sessió en que es presenta, si la persona encarregada

de contestar la mateixa pot fer-ho. b) Bé en la següent sessió del Ple de naturalesa ordinària. c) O bé per escrit dintre dels quinze dies hàbils següents a la seva

formulació. 34.4 En cap cas, no seran sotmesos a votació els precs ni tampoc les preguntes. 34.5 Els Grups Polítics Municipals podran formular en cada sessió un màxirn 10 precs i preguntes en total per Grup, amb un termini màxim d'exposició de 10 minuts. 34.6 No es podran formular precs que proposin actuacions que excedeixin de la competència municipal, ni efectuar preguntes alienes a aquesta. 34.7 Els precs o preguntes fets per escrit per part dels ciutadans i que no es puguin contestar al Ple (perquè no compleixen els requisits) seran contestats per escrit o tractats dins l’òrgan competent o pel regidor delegat corresponent. Article 35. Interpel·lació. 35.1 Es la qüestió plantejada en relació a la actuació dels membres de la Corporació o dels grups municipals en la seves respectives condicions. 35.2. Poden formular-ne els portaveus dels grups municipals, verbalment i la resposta pot efectuar-se en la mateixa sessió o en la següent ordinària que se celebri. Article 36. Contingut de I'acta 36.1 De cada sessió el/la secretari/a estendrà acta on farà constar:

57

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

a) Lloc de la reunió, amb expressió del nom del municipi i local en que es celebra.

b) Dia, mes i any. c) Hora en que comença. d) Nom i cognoms del president, dels membres de la Corporació presents,

dels absents que s’haguessin excusat i dels que no hagin assistit sense cap excusa.

e) Caràcter ordinari o extraordinari de la sessió i si es celebra en primera o segona convocatòria.

f) Assistència del/la Secretari/a o de qui legalment el/la substitueixi, i presencia del funcionari responsable de la Intervenció quan concorri.

g) Assumptes que examinen. h) Votacions que es verifiquen i en el cas de les nominals el sentit en que

cada membre emeti el seu vot. En les votacions ordinàries es farà constar el nombre de vots afirmatius, dels negatius i de les abstencions. Es farà constar nominalment el sentit del vot quan així ho demanin els interessats.

i) Part dispositiva dels acords que s'adoptin. j) Intervencions si expressament es demanen. k) Explicació de vot. l) Incidències, si ni han. m) Precs i preguntes, si es formulen. n) Relació dels decrets i/o acords que es donen compte. o) Comunicacions oficials. p) Hora en que el president aixequi la sessió. 36.2 Les sessions del Ple es gravaran i, recolliran literalment les intervencions dels regidors/es dels diferents grups municipals. 36.3 De no celebrar-se la sessió per falta d’assistents o altre motiu, el/la secretari/a suplirà I'acta amb una diligència autoritzada amb la seva firma, en la que consigni la causa i els noms dels concurrents i dels que haguessin excusat la seva assistència. Article 37. Llibre d'actes 37.1 Les actes de les sessions, un cop aprovades, s'han de transcriure al lIibre d'actes. 37.2 El IIibre d'actes té la consideració d'instrument públic solemne, i haurà de portar a tots els seus fulls, degudament foliats, la rúbrica del/la president/a i el segell de la Corporació. 37.3 No seran vàlids els acords no reflectits en els corresponents lIibre d'actes que reuneixi els requisits expressats en I'apartat anterior. Article 38. Classes de control i fiscalització

58

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

El control i fiscalització pel Ple dels demés òrgans de govern, s'exercirà a través dels mitjans següents: a) Requeriment de presencia i informació de membres corporatius que

ostentin la responsabilitat d'una àrea de gestió. b) Debat sobre decisions acordades per la Junta de Govern Local. c) Moció de censura a l’alcalde o alcaldessa. d) Qüestió de confiança plantejada per l’alcalde o alcaldessa. e) Les mocions presentades per l'Alcaldia o per un grup polític, subscrita

pel seu portaveu. f) Torn de Precs i Preguntes al final de totes les sessions ordinàries del

Ple. Article 39. Moció de censura a l'alcalde o alcaldessa 39.1 El Ple de l'Ajuntament podrà exigir la responsabilitat política de I'alcalde o alcaldessa, mitjançant la moció de censura, la presentació de la qual, tramitació i votació, es regula pel previst a I'article 197 de la Llei orgànica del règim electoral general, per les normes següents: a) La moció de censura haurà de ser proposada, al menys, per la majoria

absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i haurà de incloure un candidat a I'Alcaldia, podent ser-ho qualsevol regidor o regidora, I'acceptació expressa del/la qual consti en l’escrit de proposició de la moció.

b) L'escrit en el que es proposi la moció de censura haurà d'incloure les firmes dels regidors i regidores proponents, degudament autenticades per notari o pel/la secretari/a general de la Corporació, i s’haurà de presentar davant aquesta per qualsevol dels seus signants. El/la secretari/a general comprovarà que la moció de censura reuneixi els requisits exigits en aquest article i estendrà en el mateix acte la corresponent diligència acreditativa.

c) El document així diligenciat es presentarà al Registre General de la Corporació per qualsevol dels signants de la moció, quedant el Ple automàticament convocat per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al seu registre. El/la secretari/a de la Corporació haurà de trametre notificació indicativa de tal circumstància a tots els membres d'aquesta en el termini màxim d'un dia, a comptar de la presentació del document en el registre, als efectes de la seva assistència a la sessió, especificant la data i hora d'aquesta.

d) El Ple serà presidit per una Mesa d'Edat, integrada pels regidors o regidores de major i menor edat dels presents, exclosos l'alcalde o alcaldessa i el candidat o candidata a l'Alcaldia, actuant com a secretari/a el que ho sigui de la Corporació, o funcionari que legalment el substitueixi, el qual acreditarà aquesta circumstància.

e) La Mesa es limitarà a donar lectura de la moció de censura, a concedir la paraula durant un temps rnàxirn de 10 minuts, si estiguessin presents, al candidat o candidata a l'Alcaldia, a l'alcalde o alcaldessa i

59

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

als portaveus dels Grups Polítics Municipals, i a sotmetre a votació la moció de censura.

f) El candidat o candidata inclòs en la moció de censura quedarà proclamat alcalde o alcaldessa si aquesta prosperés amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre de regidors i regidores que legalment composen la Corporació.

g) Regidor o regidora no pot signar durant el seu mandat més d'una moció de censura. A aquests efectes no es prendran en consideració aquelles mocions que no haguessin sigut tramitades per no reunir els requisits previstos en la lIetra b) anterior.

39.2 La dimissió sobrevinguda de l'alcalde o alcaldessa no suspendrà la tramitació i votació de la moció de censura. 39.3 L'alcalde o alcaldessa, en I'exercici de les seves competències, esta obligat a impedir qualsevol acte que pertorbi, obstaculitzi o impedeixi el dret dels membres de la Corporació a assistir a la sessió plenària en que es voti la moció de censura, i a exercir el seu dret a vot en ella. 39.4 No són d’aplicació a la moció de censura les causes d’abstenció i recusació previstes en la legislació de procediment administratiu. Article 40. Qüestió de confiança plantejada per l'alcalde o alcaldessa 40.1 L'alcalde o alcaldessa podrà plantejar al Ple una qüestió de confiança, vinculada a I'aprovació o modificació de qualsevol dels assumptes següents: a) Els pressupostos anuals. b) El reglament orgànic c) Les ordenances fiscals. d) L’aprovació que posi fi a la tramitació dels instruments de planejament

general d’àmbit municipal. 40.2 La presentació d'una qüestió de confiança vinculada a l’acord sobre algun dels assumptes assenyalats abans, figurarà expressament en el corresponent punt de I'ordre del dia del Ple, requerint-se per a l’aprovació d’aquests acords el quòrum de votació exigit en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, per a cadascun d'ells. La votació s’efectuarà, en tot cas, mitjançant el sistema nominal. 40.3 Per a la presentació de la qüestió de confiança serà requisit previ que I'acord corresponent hagi sigut debatut en el Ple i que aquest no hagués obtingut la majoria necessària per a la seva aprovació. 40.4 En cas de que la qüestió de confiança no obtingués el nombre necessari de vots favorables per a I'aprovació de I'acord, l'alcalde o

60

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

alcaldessa cessarà automàticament, quedant en funcions fins a la presa de possessió de qui l’hagués de succeir en el càrrec. 40.5 L'elecció del nou alcalde o alcaldessa es realitzarà en sessió plenària convocada automàticament per a les dotze hores del desè dia hàbil següent al de la votació de I'acord al que es vinculés la qüestió de confiança, quedant exclòs l'alcalde o alcaldessa cessant de ser candidat o candidata. 40.6 La previsió continguda en el paràgraf anterior, no serà aplicable quan la qüestió de confiança es vinculi a I'aprovació o modificació dels pressupostos anuals. En aquest cas, s’entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte, si en el termini d'un mes des de que es votés el rebuig de la qüestió de confiança, no es presenta una moció de censura amb candidat o candidata alternatiu/va a l'alcalde o alcaldessa, o si aquesta no prospera. A aquests efectes, no regeix la limitació establerta en l’antepenúltim paràgraf de I'article anterior. 40.7 Cada alcalde o alcaldessa no podrà plantejar més d'una qüestió de confiança a I'any, comptant des de I'inici del mandat, ni més de dos durant la duració total d'aquest. No es podrà plantejar una qüestió de confiança en l’últim any del mandat de cada Corporació. 40.8 Tampoc es podrà plantejar una qüestió de confiança, quan s'hagi presentat una moció de censura, fins que es voti aquesta última. 40.9 Els regidors o regidores que votessin a favor de I'aprovació d'un assumpte al que s’hagués vinculat una qüestió de confiança, no podran firmar una moció de censura contra l'alcalde o alcaldessa que l’hagués plantejat, fins que no transcorri un termini de sis mesos comptats a partir de la data de votació d'aquest. Així mateix, durant I'esmentat termini, tampoc aquests regidors o regidores podran emetre un vot contrari a I'assumpte al que s’hagués vinculat la qüestió de confiança, sempre que sigui sotmès a votació en els mateixos termes que en tal ocasió. Cas d'emetre aquest vot contrari, aquest serà considerat nul. Article 41. Intervencions dels ciutadans o d'entitats ciutadanes 41.1 Quan alguna entitat vulgui efectuar una exposició davant del Ple en relació amb algun punt de I'ordre del dia i en la seva prèvia tramitació administrativa ha intervingut com a interessat, haurà de sol·licitar-ho a l'alcalde o alcaldessa per escrit presentant un acord de la junta directiva de I'entitat al Registre General de l'Ajuntament abans del començament de

61

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

la sessió. Amb I'autorització d'aquest, i a través d'un únic representant, podrà exposar el seu parer durant el temps de cinc minuts abans de la lectura, el debat i la votació de la proposta inclosa en I'ordre del dia. 41.2 Acabada la sessió de Ple ordinari, l'alcalde o alcaldessa podrà establir un torn d’un màxim de deu preguntes per al públic assistent, només sobre temes que s'haqin debatut en l’apartat dels “temes ordinaris” inclosos en l’ordre del dia de la convocatòria de la sessió plenària acabada de celebrar. 41.3 Per fer ús d'aquest dret, per part de les persones que ho sol·licitin, s’haurà de sol·licitar amb la presentació al Registre General de l'Ajuntament, prèviament per escrit amb exposició del tema d’interès a tractar amb una antelació mínima a la celebració del Ple de quaranta-vuit hores. 41.4 En relació a la sol·licitud d’intervenció que sigui realitzada per diverses persones interessades per defensar una mateixa posició, es designarà un portaveu o un per a cadascuna de les posicions que es pretengui defensar i siguin unes contràries a les altres. 41.5 La designació del portaveu la faran de mutu acord els interessats. Quan hi hagi intervencions concurrents es nomenarà la persona que actuarà de portaveu. L'exposició dels precs i les preguntes no podrà ser de més de cinc minuts per cadascuna de les persones que prenguin la paraula: les intervencions del públic no podran tractar sobre un tema ja exposat en una altra intervenció anterior. 41.6 L'alcalde/ssa, tenint en compte la pertinència del tema a exposar, podrà denegar la paraula per aquest motiu i podrà retirar la paraula a aquelles persones que facin la seva exposició sense cenyir-se al tema i alterant el correcte desenvolupament de la sessió i el degut respecte a les persones i les institucions. 41.7 D’acord amb la Llei de Procediment Administratiu Comú, tots els ciutadans tenen dret a obtenir còpies dels acords municipals i dels seus antecedents, així com a consultar els arxius i registres. 41.8 A les peticions efectuades pels ciutadans s’inclourà el nom, domicili i número de document identificatiu. La petició es presentarà al Registre General de Documents de l’Ajuntament. Quan el sol.licitant actuï en nom d’una altra persona o col.lectiu haurà d’acreditar la representació al.legada. 41.9 Les peticions que es refereixin a la millora de l’estructura i funcionament dels serveis municipals, o a la irregularitat o anormalitat en

62

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

l’actuació de qualsevol Òrgan Municipal, es tramitaran d’ofici, incoant-se el corresponent expedient per aconseguir la seva plena efectivitat. 41.10. Si l’òrgan municipal davant del qual es realitza la petició es considera incompetent per resoldre-la, la remetrà al que consideri competent i comunicarà haver-ho fet així al peticionari. 41.11 Qualsevol ciutadà podrà requerir a l’Administració Municipal l’exercici de les accions necessàries per a la defensa dels béns i drets municipals. Article 42. La llengua catalana a les actes 42.1 La llengua pròpia de Catalunya és el català. 42.2 Totes les actes, els dictàmens, propostes d'acord, mocions, proposicions de I'Alcaldia, esmenes, vots alternatius, precs i preguntes per escrit, es redactaran, com a regla general en català. Quan es demani explícitament, es traduirà al castellà. 42.3 Quan els trasllats dels acords s'hagin de notificar fora del territori de la Comunitat Autònoma catalana, es traduiran al castellà o a la llengua més oportuna. CAPÍTOL TERCER. - LA JUNTA DE GOVERN LOCAL Article 43. Definició 43.1 La Junta de Govern Local és un òrgan col·legiat necessari del govern municipal que, sota la presidència de l'alcalde o alcaldessa, esta integrat per un nombre de Regidors i Regidores no superior al terç; del nombre legal dels membres corporatius, nomenats i separats lliurement per aquell, donant-se compte posteriorment al Ple. A efectes del còmput no es tindran en compte els decimals que resultin de dividir per tres el nombre total de regidors. 43.2 La Junta de Govern Local pot funcionar per exercir les seves atribucions resolutòries o per exercir funcions d’assistència. Article 44. Elecció dels seus membres 44.1 L'alcalde o alcaldessa determinarà, mitjançant Decret, el nombre de membres de la Junta de Govern Local, entre els quals s’haurà d’incloure la totalitat dels tinents d'alcalde amb delegació de competències. 44.2 L'alcalde o alcaldessa pot cessar lliurement, en tot moment, a qualsevol dels membres de la Junta de Govern Local.

63

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

44.3 La condició de membre de la Junta de Govern Local és de caràcter voluntari. A aquests efectes, s'haurà de notificar als regidors i regidores afectats el Decret de nomenament, entenent-se tàcitament acceptat aquest si dintre de les 24 hores següents no es produeix renúncia expressa, comunicada fefaentment a l'alcalde o alcaldessa. 44.4 Els nomenament i cessaments s'hauran de fer mitjançant Decret de I'Alcaldia, es notificaran als interessats i es publicarà al Butlletí Oficial de la Província, sense perjudici de la seva efectivitat des del dia següent al de la firma del Decret, Ilevat que se’n disposi una altra termini. També se’n donarà compte al Ple en la primera sessió que se celebri. Article 45. Atribucions Correspon a la Junta de Govern Local, com a òrgan executiu, les atribucions següents: a) L'assistència a l'alcalde o alcaldessa en l’exercici de les seves

atribucions. b) Les atribucions que l'alcalde o alcaldessa, o el Ple Municipal delegui. c) Les atribucions que, directament, li atribueixin les Lleis estatals o

autonòmiques. Article 46. Classes de sessions 46.1 Les sessions de la Junta de Govern Local, també podran ser ordinàries, extraordinàries o extraordinàries de caràcter urgent en els mateixos termes que es preveu en al capítol que regula el Ple. Tindran lloc en la Sala de Comissions de la Casa de la Vila i no tindran caràcter públic. 46.2 La Junta de Govern Local celebrarà les seves sessions, amb una periodicitat quinzenal, els dijous no festius de cada mes de I'any. 46.3 Durant el mes d'agost no es celebraran sessions de la Junta de Govern Local, i en els altres supòsits, l'Alcaldia podrà posposar o avançar la celebració de les sessions ordinàries, dintre de la mateixa setmana de la data prevista per la seva celebració preceptiva, per raons de força major, o quan el dia fixat sigui festiu o es trobi inclòs dintre d'un període de vacances, sempre que això no menyscabi la gestió dels assumptes municipals. 46.4 Les sessions extraordinàries i les urgents tindran lloc quan, amb tal caràcter, siguin convocades per l'Alcaldia. Article 47. Convocatòria i ordre del dia 47.1 L'Alcaldia convocarà per escrit als membres de la Junta de Govern Local, amb quaranta-vuit hores d’antelació a la celebració de la sessió, a excepció dels supòsits de sessions extraordinàries de caràcter urgent.

64

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

47.2 La convocatòria i I'ordre del dia es realitzarà en els termes previstos en la regulació continguda en aquest Reglament en relació al Ple, amb les especialitats següents: a) No es requerirà que els assumptes hagin sigut dictaminats per les

Comissions Informatives. b) No s’haurà de donar compte, amb caràcter previ, a la Junta de

Portaveus. c) Tot ordre del dia té caràcter resolutiu, sense que existeixi part de control

ni capítol de precs i preguntes. d) Existirà un punt, al final de la relació d’assumptes a tractar, d’informació

general. Article 48. Quòrum d’assistència i votació 48.1 Per a la valida constitució de la Junta de Govern Local es requereix l’assistència de l'alcalde o alcaldessa o d'aquell que legalment el substitueixi i d'un nombre de membres que, junt amb aquest, constitueixin la majoria absoluta dels seus components, i en tot cas un mínim de tres membres, així com l’assistència del/la secretari/a general de la Corporació o funcionari/a en qui delegui. 48.2 Aquest quòrum mínim s’haurà de mantenir durant tota la sessió, i de no assolir-se en la primera convocatòria, quedarà automàticament convocada mitja hora després en segona convocatòria, podent constituir-se en aquest cas, amb l’assistència de la tercera part dels seus membres, en nombre no inferior a tres, i la presencia de l'alcalde o alcaldessa i del/la secretari/a general o dels/les que legalment els substitueixin. Article 49. Desenvolupament de la sessió 49.1 L'Alcaldia dirigirà i ordenarà els debats, al seu arbitri, en el sí de la Junta de Govern Local. 49.2 L'alcalde podrà requerir la intervenció del personal al servei de l'Administració municipal o d'altres experts, per tal d'informar o assessorar sobre els temes tractats per la Junta de Govern Local. 49.3 Els acords s'adoptaran per votació ordinària i majoria simple. Article 50. Junta de Govern local en funcions d’assistència 50.1 La Junta de Govern Local pot celebrar, prèvia convocatòria per l'alcalde o alcaldessa, sessions a I'objecte d'assistir a aquest o aquesta en l’exercici de les seves funcions, així com per a preparar els assumptes que s'hagi de tractar en una altra sessió de la comissió quan actua en funcions resolutòries. 50.2 Amb caràcter ordinari les sessions se celebraran acte seguit a la finalització de la Junta de Govern Local en funcions resolutòries.

65

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

50.3 Actuarà com a secretari/a de la sessió el membre de la comissió que designi I'alcalde/ssa, a qui correspondrà aixecar acta de la corresponent sessió. 50.4 A requeriment de I'alcalde/ssa poden assistir altres regidors/res amb delegacions a efectes d'exposar, defensar o proposar un assumpte en concret dins del seu árnbit d'actuació. 50.5 L'alcalde podrà requerir la intervenció del personal al servei de I'Administració municipal o d'altres experts per tal d'informar o assessorar sobre els temes tractats per la Junta de Govern Local. 50.6 Junt amb la convocatòria de la sessió es trametrà I'ordre del dia dels temes a tractar. Els acords que s'adoptin no produiran efectes front a tercers, només tindran efectes interns a efectes de la tramitació dels corresponents expedients. CAPÍTOL QUART. - L'ALCALDE O ALCALDESSA Article 51. Definició L'alcalde o alcaldessa és el/la president/a de la Corporació i el cap de l'Administració Municipal. Dirigeix el govern i l'Administració municipal i presideix les sessions del Ple i de la Junta de Govern Local. Article 52. Atribucions Correspon a l’alcalde o alcaldessa les atribucions que li atribueix l’article 53.1 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, així com aquelles que li atribueixin d'altres lIeis o reglaments. Es atribució també de l'alcalde/ssa I'execució dels acords i les resolucions dels òrgans col·legiats de govern de l'Ajuntament. Article 53. Delegacions 53.1 L'alcalde o alcaldessa pot delegar I'exercici de les seves atribucions, Ilevat de les que determina I'article 53.3 del Text refós de la Llei municipal i de règim Local de Catalunya, en a) Els tinents/tes d'alcalde b) La Junta de Govern Local c) Membres de la Junta de Govern Local d) Els regidors 53.2 Les delegacions es realitzaran mitjançant decret i sortiran efectes des del dia següent a la seva adopció, sens perjudici que es publiqui al Butlletí Oficial de la Província i al tauler d’anuncis de la Corporació.

66

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

53.3 El decret de delegació especificarà l’àmbit dels assumptes a que es refereix la delegació, les facultats concrets que es deleguen, així com les condicions específiques de I'exercici de les mateixes. Article 54. Tipus de delegacions 54.1 Les delegacions poden ser genèriques o específiques. 54.2 Les delegacions genèriques es refereixen a una o a varies àrees en que s’estructura administrativament I'Ajuntament, i configurarà una area d’actuació política, en la que es determinarà els àmbits i les matèries que compren. 54.3 Les delegacions genèriques inclouen la facultat de dirigir els serveis corresponents, la de gestionar-los en general, la de representació de I'Ajuntament en la corresponent àrea d'actuació política, així com la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. 54.4 Les delegacions genèriques només es poden efectuar en els tinents d'alcalde o en els membres de la Junta de Govern Local. 54.5 Les delegacions específiques es refereixen a un o més àmbits concrets, inclosos dins d’una àrea d’actuació política o a un projecte o assumptes en concret. 54.6 Les delegacions específiques es poden efectuar a favor de qualsevol regidor/a. 54.7 Les delegacions específiques inclouen la facultat de dirigir i gestionar els assumptes inclosos dins del seu àmbit, així com la facultat de resoldre mitjançant actes administratius que afectin a tercers. En canvi, no inclouen la facultat de proposar acords als òrgans de govern col·legiats, que correspon al titular de l’àrea d'actuació política en la que estigui compresa l’àmbit. 54.8 El regidor titular d'una àrea d'actuació política té la facultat de supervisar l’actuació del regidor o regidors amb delegacions específiques incloses dins de la seva àrea. CAPÍTOL CINQUE - ELS TINENTS D’ALCALDE Article 55. Definició Són aquells membres de la corporació que en virtut del nomenament efectuat per I'alcalde o alcadessa i de la delegació genèrica d’atribucions constitueixen òrgans de govern de caràcter unipersonal. Article 56. Nomenament

67

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

56.1 Els tinents d'alcalde són lliurement nomenats i cessats per I'alcalde o alcaldessa d'entre els membres de la Junta de Govern Local. 56.2 El nombre màxim de tinents d'alcalde no pot excedir al nombre de membres de la Junta de Govern Local. 56.3 La condició de tinent d'alcalde es perd, a part per cessament, per renúncia expressa manifestada per escrit i per la pèrdua de la condició de membre de la Junta de Govern Local. 56.4 Els nomenaments i els cessaments s'hauran de fer mitjançant Decret de I'Alcaldia que es notificarà personalment als designats i es publicarà al Butlletí Oficial de la Província, sens perjudici de la seva efectivitat des del dia següent al de la firma del Decret per I'alcalde/ssa, Ilevat que se’n disposin altra cosa. Del decret se’n donarà compte al Ple en la primera sessió que celebri. Article 57. Funcions 57.1 Correspon als tinents d'alcalde substituir en la totalitat de les seves funcions i per I'ordre del seu nomenament a I'alcalde, en els supòsits d’absència, malaltia o impediment que impossibiliti a aquest per a I'exercici de les seves atribucions, així com desenvolupar les funcions de I'alcalde en els supòsits de vacant a I'Alcaldia fins que pregui possessió el nou alcalde. 57.2 En els casos d’absència, malaltia o impediment, les funcions de I'alcalde no podran ésser assumides pel tinent d'alcalde a qui correspongui sense expressa delegació, que haurà de reunir els requisits especificats a l’article 58.4. No obstant això, quan I'alcalde o alcaldessa s'absenti del terme municipal per més de vint-i-quatre hores, sense haver atorgat la delegació o quan per causa imprevista li hagués estat impossible, el substituirà, en la totalitat de les seves funcions, el tinent d'alcalde a qui correspongui, donat compte a la resta de la Corporació. Així mateix, si durant la celebració d'una sessió I'alcalde o alcaldessa s’hagués d'abstenir d'intervenir en relació a algun punt de I'ordre del dia, el substituirà automàticament en la presidència de la mateixa el tinent d'alcalde a qui correspongui. 57.3 En els supòsits de substitució de I'alcalde o alcaldessa, per raons d’absència o malaltia, el tinent d'alcalde que assumeixi les funcions no podrà revocar les delegacions que haguessin atorgat el primer. CAPÍTOL SISÈ. - LA JUNTA DE PORTAVEUS Article 58. Definició

68

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

La Junta de Portaveus és un òrgan col·legiat complementari de l’organització municipal, de caràcter deliberant, integrat per l'alcalde o alcaldessa i els portaveus de cada un dels grups polítics municipals. Article 59. Facultats Les facultats de la Junta de Portaveus es divideixen en: a) De caràcter resolutiu, sobre les següents matèries: - Sobre el funcionament de la pròpia junta de portaveus. - Sobre les relacions entre els grups municipals i entre aquests i

l’organització municipal. - Sobre les qüestions que afectin als grups municipals en el

desenvolupament de les sessions del Ple i de les comissions informatives.

b) De proposta, sobre les següents matèries: - Declaracions polítiques - Mocions - Revisions i/o modificacions del ROM - Qüestions que afectin als grups municipals - Relacions entre els grups municipals i els mitjans de comunicació. c) D'estudi, informe o consulta, sobre les següents matèries: - Sobre els assumptes que I'alcalde o alcaldessa decideixi sotmetre a la

seva consideració. - Sobre les mocions o propostes d'acord que tractin sobre temes que no

corresponguin a cap comissió informativa. - Amb caràcter transitori, respecte als assumptes que correspongui a les

comissions informatives permanents en tant que aquestes no siguin creades.

d) D' assabentat: - Sobre els punts de I'ordre del dia de les sessions plenàries. - Sobre les qüestions organitzatives de la Corporació. - Sobre els grans esdeveniments que afectin a la ciutadania. Article 60. Règim d'acords Quan la Junta de Portaveus actuï exercint funcions de caire resolutiu, es requerirà, per a la valida adopció dels acords, la majoria absoluta dels seus membres; per a la formulació de propostes d'acord serà suficient amb la majoria simple dels seus membres i quan exerceixi funcions de comissió informativa es requerirà la majoria simple, però en aquest cas el vot serà ponderat. Article 61. Règim jurídic i de funcionament

69

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

61.1 La Junta de Portaveus esta formada per tots els portaveus dels grups municipals, i serà presidida pel portaveu designat per I'alcalde o alcaldessa, lIevat dels casos en què hi assisteixi I'alcalde o alcaldessa, el qual serà qui la presidirà. Actuarà com a secretari/a de la Junta de Portaveus el que ho sigui de la Corporació, o bé una persona al servei de l'Administració municipal designada per aquell/a. 61.2 La Junta de portaveus es reunirà de forma ordinària, una vegada al mes, segons la convocatòria que a aquest efecte farà el president amb una antelació de quaranta-vuit hores, i s’entendrà vàlidament constituïda quan hi siguin presents almenys els portaveus de tres grups municipals, entre els quals s'haurà de trobar el president de la Junta. 61.3 A instancia dels portaveus que representin la majoria absoluta dels regidors municipals, el president convocarà sessions extraordinàries. Aquesta convocatòria haurà d'efectuar-se després de la petició prèvia signada i dirigida al president de la Junta de Portaveus. El president, en aquest cas, haurà de reunir la Junta de Portaveus en un termini de set dies. El President, per sí mateix, podrà convocar sessions extraordinàries. 61.4 Amb caràcter excepcional, podran assistir a les sessions de la Junta de Portaveus, els membres i el personal de la Corporació que l'alcalde o alcaldessa consideri convenient, a efectes d'informar sobre assumptes concrets. CAPÍTOL SETÈ. - LES COMISSIONS INFORMATIVES Article 62. Definició Les Comissions Informatives són òrgans col·legiats necessaris de l’organització municipal, integrats exclusivament per membres de la Corporació, que tenen caràcter deliberant i no resolutiu. Article 63. Classes de Comissions Informatives 63.1 Les Comissions Informatives podran ser de caràcter permanent o de caràcter especial. 63.2 Són Comissions Informatives de caràcter permanent les que, amb vocació d'estabilitat, es constitueixen amb caràcter general a I'inici de cada mandat corporatiu, estenent el seu àmbit d'actuació a un sector determinat de I'activitat municipal.

70

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

63.3 Les Comissions Informatives de caràcter permanent poden ésser generals o especifiques. Les generals són aquelles l’àmbit d’actuació de les quals es correspon a cadascuna de les àrees d’actuació política. Les específiques són aquelles l’àmbit d'actuació de les quals correspon a un dels àmbits inclosos dins d'una àrea d’actuació política. 63.4 Són Comissions Informatives de caràcter especial les que es constitueixen pel Ple amb caràcter transitori per I'estudi d'un assumpte concret, sense vocació de permanència, o les que, per imperatiu legal o obeint a especialitats de qualsevol tipus, el Ple estimi oportú crear. Article 64. Atribucions Les Comissions Informatives dintre dels seus respectius àmbits sectorials d'actuació, ostenten les atribucions següents: 1. Estudi, informe o consulta dels assumptes la atribució dels quals

correspongui al Ple, encara que aquestes s’exercitin en virtut de la corresponent delegació, per qualsevol altre òrgan.

2. El seguiment de la gestió de l'alcalde o alcaldessa, de la Junta de Govern Local i dels regidors i regidores que ostenten delegacions , sense perjudici de les competències de control que correspon al Ple.

3. L'estudi, informe o consulta dels assumptes que l'alcalde o alcaldessa, la Junta de Govern Local, el Ple i els regidors i regidores que ostentin delegacions, decideixin sotmetre a la seva consideració.

4. Servir de marc per a què els regidors i regidores puguin sol·licitar informació relacionada amb el seu àmbit sectorial, que se'ls haurà de facilitar pel seu president, i per a què aquest informi periòdicament sobre els trets principals de la seva gestió.

Article 65. Creació, composició i duració de les Comissions informatives de caràcter permanent 65.1 La determinació del número de Comissions Informatives de caràcter permanent, la seva denominació, composició i àmbit d'actuació, així com la seva modificació, correspon al Ple que, en la primera sessió que celebri després de la seva constitució, i a proposta de l'alcalde o alcaldessa, adoptarà els acords oportuns. 65.2 Si no fos possible la seva creació en aquesta primera sessió, es procedirà a crear-les en la següent, assumint transitòriarnent les seves competències la Junta de Portaveus. En aquest supòsit, serà necessària l’assistència del secretari o secretaria de la Corporació o persona en qui delegui, a efectes d’aixecar acta de la sessió. 65.3 Les Comissions Informatives de caràcter permanent, celebraran les seves sessions ordinàries amb caràcter mensual, en els dies i hores que estableixi el seu president o presidenta. També podran celebrar sessions

71

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

de caràcter extraordinari, que podran ser urgents, bé a iniciativa pròpia, bé a proposta d'una quarta part dels seus membres. 65.4 La composició de les Comissions Informatives de caràcter permanent serà la següent: - Estaran composades per un mínim de tres regidor i per un màxim de

deu. - La Comissió serà presidida per I'alcalde/essa o pel tinent d'alcalde

titular de l'área d'actuació política o regidor delegat. - En cas de vacant, absència o malaltia del president/a, serà substituït per

un regidor segons I'ordre establert en el corresponent Decret de nomenament, lIevat que en aquests supòsits les funcions del titular de l’àrea d'actuació les exerceixi un altre regidor en funció del règim de substitucions establerts en el Decret d'Alcaldia del seu nomenament.

- Seran membres de la Comissió aquells regidors que ho desitgin després de la sol·licitud prèvia, per escrit, del portaveu del grup al qual pertanyi o dels regidors no adscrits, adreçat a l'Alcaldia.

65.5 Actuarà com a secretari/a de cadascuna de les Comissions Informatives el que ho sigui de la Corporació, o bé una persona al servei de l'Administració municipal designada per aquell/a. Article 66. Convocatòria, ordre del dia i notificacions 66.1 En la primera sessió que es celebri, les Comissions Informatives podran provar el seu propi règim de funcionament, inclosa l'autoconvocatòria per a un dia fix determinat de cada mes, quan tinguin caràcter ordinari. En el seu defecte, les convocatòries les farà el president de la Comissió i haurà d’ésser notificada als membres de la Comissió amb una antelació de dos dies hàbils es realitzaran per escrit, amb la mateixa antelació de dos dies hàbils, a comptar des de la data de la convocatòria a la que s’acompanyarà I'ordre del dia dels assumptes a debatre, que podrà ser genèric. 66.2 La convocatòria, juntament amb I'ordre del dia, podrà ser enviada a cadascun dels membres a través de correu electrònic, sempre i quan el membre notificat hagi donat la seva conformitat. La data i hora d’enviament es considerarà data de notificació, sense perjudici de que el regidor hagi rebut el correu amb posterioritat. 66.3 A partir de la notificació de la convocatòria de la Comissió Informativa, els expedients objecte de la Comissió seran custodiats pel secretari/a de la comissió, i estaran a disposició dels membres de la Comissió per la seva consulta.

72

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Article 67. Celebració de les Comissions Informatives 67.1 Les sessions de les Comissions Informatives no tenen caràcter públic, tot i que, amb caràcter excepcional, el seu president o presidenta podrà acordar que ho siguin. 67.2 Per a la valida celebració de les seves sessions es requerirà la presència d'un terç del nombre legal de membres, inclòs el president o presidenta, en la primera convocatòria, quedant convocada la sessió en segona convocatòria mitja hora després si no s’aconsegueix el quòrum inicial. En aquest cas, es podrà constituir amb l’assistència del president o presidenta i un mínim de dos dels seus membres. Si tampoc en aquesta segona convocatòria pot constituir-se la Comissió, els assumptes podran passar al Ple directament sense necessitat del seu dictamen previ. Article 68. Normes de funcionament 68.1 Els debats de les Comissions Informatives es dirigiran pel president o presidenta i els dictàmens s’aprovaran per majoria simple dels seus membres, i en cas d’empat, amb el vot de qualitat del seu president o presidenta. 68.2 Respectant la lliure adscripció dels regidors a cadascuna de les Comissions Informatives, en el moment de votació dels dictàmens, s’aplicarà el sistema de vot ponderat, computant-se el resultat, sigui un/una regidor/a o més els que estiguin presents a la sessió en representació del seu grup municipal. La quantitat màxima de vots emesos serà igual al nombre legal de regidors electes. La postura de cada grup municipal comptarà amb tal nombre de vots com regidors hagi obtingut per al corresponent mandat corporatiu. 68.3 En cas que no assisteixi a la sessió o no sigui present en el moment de la votació d'una proposta d'acord, cap representant d'un determinat grup municipal es considerarà com a absència o abstenció, respectivament, no computant-se cap vot del grup corresponent. Article 69. Vots particulars 69.1 A la vista de qualsevol proposta d'acord, sigui dels òrgans de govern, o dels altres proponents previstos a aquest ROM, la Comissió Informativa podrà assumir-Ia íntegrament, modificar-la, rebutjar-Ia o bé formular una alternativa, sotmetent-se totes a debat i votació. El dictamen d'aquesta Comissió Informativa es recollirà amb un segell en la mateixa proposta, on constarà si aquesta ha estat dictaminada favorable o desfavorablement.

73

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

69.2 No obstant això, el proponent o membre de la Comissió disconforme amb el dictamen de la majoria podrà mantenir i fer constar en Acta el seu vot particular, que anirà unit al dictamen aprovat i incorporat a I'expedient del Ple, i que podrà ser defensat en el debat del punt a la sessió plenària. 69.3 En cas que, en sotmetre’l a votació, el dictamen aprovat per la Comissió Informativa respectiva fos rebutjat per la majoria del Ple, es passarien a votar aquells vots particulars que haguessin estat mantinguts i defensats al debat del punt. 69.4 Quan una proposta d’acord hagi estat rebutjada per complet per una Comissió Informativa sense haver formulat aquesta una alternativa, el proponent podrà retirar-la o mantenir-la reflectint-se a l’acta de la sessió. En el darrer supòsit, el president de la Comissió sol·licitarà a I'alcalde la seva inclusió en I'ordre del dia de la primera sessió del Ple que se celebri. Article 70. Acta de la sessió 70.1 De totes les sessions de les respectives Comissions Informatives s’aixecarà Acta, autoritzada pel/per la secretari/a de la mateixa amb el vist-i-plau del/la president/a, a on constaran expressament les següents dades: a) Lloc de la reunió, amb expressió del municipi i local on es celebra. b) Dia, mes i any. c) Hora en que comença. d) Nom i cognoms del president, dels membres de la corporació presents,

dels absents que s’haguessin excusat i dels que no hagin assistit sense excusa.

e) Caràcter ordinari o extraordinari de la sessió, i si es celebra en primera o segona convocatòria.

f) Assumptes que examinen, opinions sinteritzades dels grups o membres de la Corporació que haguessin intervingut en les deliberacions i incidències d'aquestes.

g) Votacions que es verifiquin i en el cas de les nominals, el sentit en que cada membre emeti el seu vot. En les votacions ordinàries es farà constar el nombre de vots afirmatius dels negatius i les abstencions. Es farà constar nominalment el sentit del vot quan així ho demanin els interessats.

h) Hora en que el president aixequi la sessió. 70.2 D'acord amb I'anterior, ha de figurar a I'acta expressament totes i cadascuna de les votacions dels dictàmens i dels vots particulars formulats, especificant-se per separat el còmput de vots a favor o en contra de cada grup municipal, i, en el seu cas, si el seu representant ho demana, el sentit o explicació del vot. Article 71. Creació, composició i duració de les Comissions Informatives de caràcter especial

74

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

71.1 Les Comissions Informatives de caràcter especial podran crear-se pel Ple en qualsevol moment, a proposta de l'alcalde o alcaldessa, mitjançant acord en el que s'estableixi la seva denominació, composició i àmbit d'actuació. 71.2 El nombre de membres d'aquestes Comissions Informatives i la seva composició, es reqirà pel que disposa I'article 67 d'aquest reglament, però la seva duració podrà ser sotmesa a termini preclusiu, extingint-se quan s'hagi complert I'objecte per al qual varen ser creades i, en tot cas, quan finalitzi el mandat corporatiu. Article 72. Règim específic de la Comissió Especial de Comptes 72.1 La Comissió Especial de Comptes esta integrada pel titular de l’àrea d'actuació política, l'àmbit d'actuació de la qual estigui compres els assumptes econòmics i financers de I'Ajuntament, així com pel regidor delegat en I'àmbit d'Hisenda, si fos el cas, i per un membre de cadascun dels grups municipals que componen l'Ajuntament, després de la designació prèvia comunicada per escrit a l'Alcaldia pel portaveu del seu grup municipal. 72.2 La Comissió Especial de Comptes s'ha de reunir necessàriament amb caràcter ordinari abans del dia 1 de juny de cada any, sense perjudici de la possibilitat de celebració amb anterioritat de les reunions preparatòries que es considerin convenients. 72.3 Els comptes que es sotmetin a la seva consideració han d'anar acompanyades dels justificants i antecedents corresponents, i han d'estar a disposició dels seus membres amb un mínim de 15 dies d’antelació a la sessió. 72.4 L'informe de la Comissió Especial de Comptes, amb els vots particulars que s’haguessin pogut produir i els comptes, han de ser objecte d’informació pública a efectes de reclamacions i observacions, per un període de 20 dies hàbils abans de ser sotmesos a la consideració del Ple. 72.5 En matèries de la seva competència, la Comissió Especial de Comptes substituirà la Comissió Informativa d'Economia amb caràcter general. 72.6 El funcionament d'aquesta comissió s’ajustarà al règim general establert en aquest reglament per a les comissions informatives. Article 73. Adscripció de membres de les Comissions Informatives 73.1 Un cop determinat el nombre, denominació i composició de les Comissions Informatives permanents, o adoptat pel Ple I'acord de creació de les Comissions Informatives Especials, l'alcalde o alcaldessa, mitjançant

75

En

don

o fe

, el

secr

etar

i-in

terí

, Llu

ís X

.Viñ

ual

es S

olé

Decret, procedirà a efectuar els nomenaments de presidents delegats d'aquestes que consideri oportuns, i a adscriure els regidors i regidores que hagin de ser els seus vocals, prèvia proposta efectuada per escrit per cadascun dels Grups Politics Municipals, a través del seu portaveu, que tindrà caràcter vinculant. 73.2 A aquests efectes, cada Grup, dintre dels cinc dies següents a la celebració de la sessió plenària en la que es determini el nombre, denominació i composició de les Comissions Informatives permanents, o del dia en que es crea la Comissió Especial, elevarà escrit a l'Alcaldia proposant el nom o noms dels seus representants en cada Comissió Informativa, i dels seus respectius suplents. 73.3 Si dintre d'aquest termini algun grup no ha comunicat la seva decisió, s’entendran designats, en funció del nombre de representants que els corresponguin en cada Comissió, els regidors i regidores que figurin en la seva lIista electoral, pel seu ordre, els quals actuaran com a vocals de totes les Comissions Informatives en representació del seu Grup, fins que el portaveu d'aquest doni compliment al previst en el paràgraf anterior. 73.4 En el supòsit de regidors no adscrits, tindran dret a formar part de les comissions informatives i, per tant, manifestaran per escrit a I'Alcaldia i dins el mateix termini establert la seva adscripció a cadascuna de les comissions. En cas que no hagin comunicat la seva decisió, es procedirà a la seva incorporació com a vocals en I'acord de nomenament dels membres de les comissions. 73.5 Del Decret que dicti l'Alcaldia, es donarà compte al Ple en la primera sessió que aquest celebri. Article 74. Assistència de personal al servei de la Corporació 74.1 A les sessions de cada Comissió Informativa podran assistir els membres i el personal de la Corporació que el seu president consideri convenient, bé per pròpia iniciativa, bé a proposta, no vinculant, dels seus vocals, essent en tot cas necessària la presencia de I'Interventor, o de qui legalment el substitueixi, en la Comissió Informativa que tingui atribuïdes les competències en matèria d’economia i hisenda. 74.2 Quan els membres de la Comissió Especial de Comptes sol·licitin la presencia de membres i personal de la Corporació al President d'aquesta, aquest haurà de requerir la seva presencia quan es tracti de membres o personal de la corporació especialment relacionats amb els comptes que s’analitzin.