105048 leng val 2es 1 trim imp - edebe...el text que has llegit en iniciar la unitat exposa i...
TRANSCRIPT
Unitat1
CONTINGUTSCOMUNICACIÓ
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORACom es va construir la torre Eiffel
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUALEl text expositiu
CONEIXEMENT DE LA LLENGUAGRAMÀTICAEls pronoms I
ORTOGRAFIAL’accentuació
LÈXIC I SEMÀNTICALes paraules homònimes. La precisió lèxica
COMPETÈNCIES BÀSIQUESEn finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teua capacitat de:
Comunicació lingüística i audiovisual• Llegir per a gaudir de la lectura i interpretar les dades.• Identificar les característiques estructurals del text expositiu.• Ser conscient dels components morfosintàctics i ortogràfics
de la llengua escrita: els pronoms i l’accentuació.• Mostrar interés per utilitzar un vocabulari correcte i precís.
Social i ciutadana• Comprendre la realitat social en què es viu.
Autonomia i iniciativa personal• Aplicar al treball valors com la creativitat i la responsabilitat.
Aprendre a aprendre• Gestionar les pròpies capacitats per tal de manejar recursos
i tècniques de treball.
Tractament de la informació i competència digital• Utilitzar de manera apropiada les TIC.
10 Unitat 1
IDEES INNOVADORESAlgunes idees innovadores i trencadores resulten polèmiques.• Obriu un debat sobre el tema següent: «Places
dures o enjardinades».Tingueu en compte aspectes com ara: el disseny, l’economia, el manteniment…
11
Com es va construir la torre Eiffel
12 Unitat 1
El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la tor re Eiffel. París necessitava una obra emblemàtica per reforçar la seua grandeur. Ara bé, els intel·lectuals conside-raven que el projecte de Gustave Eiffel era d’una lletjor in-suportable i els treballadors que haurien d’erigir-la es de-clararien en vaga. Malgrat els entrebancs, es va poder inaugurar amb èxit el 1889.
L’EDIFICI MÉS ALTParlar d’alçàries d’edificacions hui dia és un anar i vindre de xifres, un no parar de reptes per tindre el cel més a la mà. Però hi va haver un temps en què només una dama osten-tava aquest privilegi. Amb els seus tres-cents metres inicials, la torre Eiffel va ser reina i senyora des del 1889 fins al 1930, quan es va erigir l’edifici Chrysler a Nova York, el qual la sobrepassava en díhuit metres. No ha sigut, però, només per l’alçària que aquesta torre ha passat a la història. La seua bellesa —menystinguda al principi— i l’apassionant cons-trucció la fan especial i la situen per damunt de les altres grans edificacions del món. (…)
Una Exposició Universal, la del 1878, pensada i convocada amb massa presses, va fer que deixara un mal gust de boca. Calia proposar un altre esdeveniment d’aquesta magnitud, però més ambiciós. Un aparador per demostrar al món que França era molt més que un país entestat a fer de la repú-blica el seu modus de dirigir-se. El centenari de la Revolució Francesa va ser l’excusa perfecta per fixar l’any d’una nova Exposició Universal: el 1889.
Mentre la paperassa i les idees es feien amos dels passadis-sos i departaments governamentals, als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven. Tota la gent volia aportar idees espectaculars perquè des-pertaren l’interés dels organitzadors de l’Exposició. De fet, els artífexs de l’esdeveniment havien dit que volien alguna cosa així com una torre. En assabentar-se’n, Gustave Eiffel va encomanar als seus enginyers Maurice Koechlin i Émile Nouguier un projecte a to amb l’esdeveniment. I ells van proposar construir un pilar de pont, amb una gran base i de tres-cents metres d’alçària. A Eiffel no li va agradar gens la idea. Va considerar que un pilar de pont gegantí no podia ser atractiu. Però encaboriat com devia estar en altres co-
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
5
10
15
20
25
30
menystindre: menysprear, estimar en menys del que val.
entestar-se: mantindre’s ferm en una opinió.
modus: mode, manera.
artífex: persona que fa una faena artística amb les mans.
encaboriat: ple de cabòries, preocupat sense motiu per alguna cosa.
L’AUTORA I LA SEUA OBRALurdes Rego (amb l’assessorament d’Andreu Mayayo)
Com es va construir la torre Eiffel
Nascuda a la Pobla de Segur (Lleida), la periodis-ta Lurdes Rego és col·laboradora habitual de la revista Sàpiens, a través de la qual porta els lectors a conéixer indrets del Pirineu que tenen interés històric. En aquest text ha sigut assessorada per Andreu Mayayo Artal, doctor en Història Contem-porània per la Universitat de Barcelona.
Abans de llegirAquest article va aparéixer en el número 56 de la revista Sàpiens (www.sapiens.cat), una publicació mensual fundada l’any 2002 que està dedicada a explicar els fets històrics del present i del passat de manera habitualment molt entenedora.
En aquest article se’ns exposa el difícil procés de construcció d’un dels monuments més coneguts i visitats de tot el món, la tor re Eiffel, a París.
40
35
13Lectura. Competència lectora
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
ses, va deixar que els seus deixebles anaren fent. Poc des-prés, l’arquitecte va canviar de parer, i el 18 de setembre del 1884 registrava una patent d’invenció a nom dels dos enginyers i d’ell mateix.
[…] el dia en què es van presentar les bases concretes per entrar a concurs, més d’un es devia quedar atònit: «Els par-ticipants hauran d’estudiar la possibilitat d’elevar al Champ-de-Mars una torre de ferro amb base quadrada, de cent vint-i-cinc metres de costat a la base i tres-cents metres d’alçària». Era clar, per tant, per qui havia apostat la comis-sió de l’Exposició Universal.
MALESTAR PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA TORREEl malestar que va desfermar aquesta decisió va quedar curt al costat del que va suscitar la notícia de la construcció de la torre. «Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem amb totes les nostres forces, amb tota la nostra indignació, en nom de l’ignorat gust francés, en nom de l’art i de l’amenaçada història de França, contra l’erecció, en ple cor de la nostra capital, de la inútil i monstruosa torre Eiffel. [...] S’associarà per més temps la ciutat de París a les barroques, a les mercantils imaginacions d’un constructor de màqui-nes, per enlletgir-la irremeiablement i deshonrar-la? Perquè la torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria, és la des-honra de París.» Així es va manifestar un nombrós grup d’intel·lectuals de l’època a través del diari Le Temps. La car-ta, signada per personatges de la talla de Guy de Maupas-sant o Charles Gounod, va crear un estat d’opinió tal, que fins i tot un parisenc va interposar un recurs jurídic contra l’Estat i contra la ciutat en previsió de la caiguda de la tor re en uns terrenys de la seua propietat.
Malgrat tot i tots, la torre d’Eiffel va ser l’elegida, i el 26 de gener del 1887 es començaven a excavar els fonaments que l’aguantarien i dos dies més tard s’hi posaria la primera pe-dra. (…) Una curosa organització del treball i l’alta especia-lització dels dos-cents obrers de la plantilla van permetre fer la monumental obra en només dos anys, dos mesos i cinc dies; i sense que es produïra cap accident mortal.
VAGA DELS TREBALLADORSNomés una cosa va interferir en el bon funcionament de les obres: la vaga que van convocar els treballadors a mitjan setembre del 1888. Volien un augment del salari, i després de negociar a la baixa amb el mateix Eiffel, van tornar a la faena; tot i així, tres mesos després les mobilitzacions es van
reiniciar per incompliment dels acords per part de l’arquitecte, que els amenaçava a acomiadar qui no treballara. […]
La inauguració va ser un èxit. I només el primer any d’explotació de la torre, l’empresa que Gustave Eiffel va crear per gestionar-la quasi va aconseguir deixar la balança a zero. I això que la construcció havia costat 7.400.000 francs. Els detractors del projecte de ben segur que el dia de la inauguració anaven amb el cap baix per París per purgar l’equivocació. I és que la torre va passar de ser la màxima representació de la lletjor, a convertir-se en la més admira-da, en la més imitada i en la més visitada de París. […]
Lurdes Rego, amb l’assessorament d’Andreu Mayayo. Sàpiens,
núm. 56, juny 2007 (adaptació lingüística)
95
patent: document de l’autoritat on es diu qui és l’inventor d’un aparell o d’una altra cosa. Només la persona que té la patent pot fabricar i vendre l’invent.
atònit: molt sorprés, admirat o emocionat.
suscitar: fer que isca o comence una cosa.
interferir: interposar-se en una acció per a no deixar-la anar bé.
purgar: complir la pena merescuda.
65
80
85
90
55
60
70
75
45
50
Després de llegir
14 Unitat 1
COMUNICACIÓ: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
COMPRENSIÓ 1. Què fa que la torre Eiffel siga una construcció especial?
La seua alçària i la seua apassionant construcció.
La seua alçària i la seua bellesa.
La seua bellesa i la seua apassionant construcció.
2. Quins dos esdeveniments es van celebrar el 1889?
3. Què vol dir l’expressió «als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven»?
Els arquitectes discutien constantment entre ells.
Hi havia moltes idees als despatxos dels arquitectes.
A París hi havia molts accidents de trànsit a causa de la construcció de la torre.
4. Per què es va aconseguir construir la torre només en dos anys?
Perquè la faena estava molt ben organitzada i no hi va haver cap accident.
Perquè la faena estava molt ben organitzada i els obrers estaven molt especialitzats.
Perquè hi treballaven dos-cents obrers.
5. Per què es va quedar tota la gent «atònita» quan es van presentar les bases del concurs per a edificar la torre?
Perquè eren unes bases molt difícils d’entendre.
Perquè es proposava fer una torre de ferro amb base quadrada.
Perquè les bases pareixien fetes perquè el concurs el guanyara Eiffel.
6. Per què hi va haver tanta oposició a la construcció de la torre Eiffel?
7. Quin va ser el resultat de la inauguració de la torre?
REFLEXIÓ
CREACIÓ
8. El títol d’un dels apartats d’aquest article és «Malestar per la construcció de la torre». Justifica’l breument.
9. La torre Eiffel és un exemple de les grans obres d’art que no agraden ni tenen èxit ni reconeixement fins després d’un cert temps, com passa sovint amb la pintura moderna. Per què creus que passa això?
10. Dividiu-vos en grups. Cada grup ha de triar un edifici que destaque per la seua alçària. Documenteu-vos sobre el procés de la seua construcció.
— Després, amb les fotografies dels edificis triats, construïu un mural amb el vostre skyline.
EXPRESSIÓ ORAL 11. La torre Eiffel es troba a París. Hi has estat? Tria un poble o ciutat on hages estat que t’haja agradat i fes una exposició oral ordena-
da que reculla la descripció d’algun edifici, plaça o racó característic.
Llig el text i resol les activitats.
15Expressió escrita, oral i audiovisual
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
El text que has llegit en iniciar la unitat exposa i informa sobre uns fets: com va anar la construcció de la famosa torre Eiffel a final del segle XIX. Es tracta, per tant, d’un text de tipus expositiu. La majoria de textos que ens trobem en l’àmbit acadèmic, és a dir, que lliges i treballes en els llibres de text i manuals, són expositius.
El text que llegiràs a continuació n’és un exemple. Llig-lo atentament.
Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:
• Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen del xoco-late).
• Desenvolupament: s’exposa ordenadament la informació que es vol transmetre per tal d’informar o convéncer el receptor. Cada paràgraf des-envolupa una idea.
• Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el cas de l’exemple.
El text expositiu
Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.
El xocolate, «l’aliment dels déus»La història del xocolate es remunta a uns 3000 anys arrere. Jeroglífics i ins-cripcions en recipients de l’època trobats a Veracruz o Tabasco testifiquen que els olmeques, habitants del sud de Mèxic, ja coneixien el fruit del cacau.
La beguda que els asteques elaboraven amb el cacau constituïa un símbol de poder. Servit en gots d’or, en ocasions d’un sol ús, aquest preparat de cacau, aigua i espècies es reservava a reis, capellans o guerrers. La relació entre xocolate i poder es fa evident en el fet que les ametles de cacau no només es consumien, sinó que també s’usaven com a unitat monetària.
La recepta asteca consistia a barrejar amb aigua grans de cacau assecats al sol i mòlts, juntament amb diverses espècies, entre d’altres, el xili, la flor de vainilla o la bixa. No sabem si aquesta beguda va resultar molt agressiva per al scolons. les espècies van ser progressivament subs- tituïdes per sucre (i canyella).
la bona marxa del negoci europeu del cacau va portar noves maneres de consumir xocolate: així va aparéixer el xocolate sòlid en totes les seues expressions
Des d’aleshores, el xocolate no faria més que evolucionar i adaptar-se a cada època.
Salvador Pané, Eureka, núm. 20, abril de 2011 (adaptació lingüística)
Plan
teja
men
t D
esen
volu
pam
ent
Cloe
nda
Ús de connectors.
Ús de taules o gràfics per tal d’ajudar a entendre el text.
El títol dóna una orientació sobre el tema del text.
Ús d’exemples per a reforçar allò que s’explica.
Ús de dades objectives.
LLAVORS DE CACAU CANVI1 1 tomaca
3 1 alvocat
30 1 conill menut
100 sou diari d’un servent
En qualsevol cas,
(bombons, rajoles, xocolate de guarnició o de farcir, etc.).
A partir del segle XVIII,
16 Unitat 1
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
Els connectorsTal com ja saps, els connectors ser-veixen per a enllaçar les idees en un text.
Els connectors de temps, lloc, causa, conseqüència o oposició s’utilitzen molt sovint en els textos expositius. Vegem-ne alguns:
• De causa: perquè, a causa de, ja que, com que, gràcies a, per la qual cosa...
• De conseqüència: per això, per tant, a conseqüència de, de manera que, per consegüent…
• D’oposició: però, tanmateix, no obs-tant això, en canvi, sinó, amb tot, al contrari…
• De temps: a continuació, abans, ac-tualment, anteriorment, al mateix temps, alhora, aleshores, després, du-rant, en el mateix moment, llavors, més endavant, més tard, paral·le- lament, simultàniament, tot seguit…
• De lloc: dalt / a baix, a l’interior / a l’exterior, a la dreta / a l’esquerra, prop / lluny, damunt / davall, al mig / al centre / als costats / als extrems, da-vant / darrere / damunt, endins / en-fora, més amunt / més avall…
L’estructura i organització de les ideesL’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’una manera lò-gica. Però no tota la informació que es transmet té la mateixa importància. Fixa’t en l’esquema del text que acabes de llegir.
El tema d’un text, és a dir, la idea global de què tracta, es desenvolupa a partir d’una sèrie d’idees principals, i cadascuna s’exposa en un paràgraf diferent. A més, cada idea principal pot estar acompanyada per diverses idees secundàries, com a informació complementària i com a exemples que ajuden a explicar-les.
A l’hora d’escriure un text expositiu, una volta tens clares les idees que vols transmetre, t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les: enumerant-les (com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la solució o exposant una causa i les seues conseqüències.
Els textos explicatiusDins els textos expositius, trobem uns tipus de textos anomenats explicatius que no només informen sinó que a més expliquen i defineixen una idea o concepte que suposa una dificultat per al receptor. Alguns exemples de text explicatiu serien les definicions d’un diccionari o d’una enciclopèdia (d’una entrada de la Viquipèdia, com és el cas de l’exemple següent).
CONNECTORS TEXTUALS@Per fer les teues redaccions pots con-sultar aquest enllaç útil sobre connec-tors textuals:
www.gencat.cat/justicia/llengjur/ teoria/tema2.html
TEMA L’origen del xocolate
IDEES PRINCIPALS
Idea 1 (1r paràgraf)
Idea 2 (2n paràgraf)
Idea 3 (3r paràgraf)
Idea 4 (4t paràgraf)
Idea 5 (5é paràgraf) El xocolate evoluciona
Formes del xocolate
Recepta original del cacau
Valor del cacau
Procedència del cacau
17Expressió escrita, oral i audiovisual
ACTIVITATS12. Llig atentament el text expositiu següent i després respon
les preguntes.
La vida d’un animal o d’un vegetal depén, en bona mesura, de les condicions de l’indret o de l’ecosistema en què habita. D’altra banda, un ecosistema, com per exemple la mar, posseeix característiques determina-des que han sigut aprofitades adequadament pels organismes que l’habiten.
Una de les característiques principals d’aquests orga-nismes és el seu elevat poder de reproducció. Els mi-lions i milions de sardines, arengs, lluços, abadejos, etc. que viuen a la mar són capaços de pondre cada any centenars de milers d’ous.
Però aquest poder reproductor s’estén fins i tot als or-ganismes més menuts que formen el plàncton. Quan, durant l’hivern i la primavera, les aigües profundes de la mar pugen a la superfície tot transportant una gran quantitat de substàncies nutritives, la rapidesa amb què es reprodueixen és tan gran que amb poc temps allà on només hi havia un nombre reduït d’individus pot aparéixer una coloració verdosa i, de vegades, ro-genca com a resultat de la gran quantitat de microor-ganismes que s’han produït.
Tot i així, la distribució dels animals i dels vegetals és desigual segons les zones i varia amb les estacions de l’any. Els peixos més abundants a les aigües superficials, com la sardina i l’areng, acostumen a trobar-se sempre prop de les zones més productives, és a dir, allà on hi ha plàncton abundant. D’aquesta forma tenen l’aliment garantit. Altres peixos, com la tonyina o el lluç, amb una mida més gran, romanen en condicions de recórrer llargues distàncies; en virtut d’aquesta disposició, la seua alimentació no depén tan sols d’una zona.
La conservació del mar (adaptació lingüística),Biblioteca Juvenil d’Ecologia. Ed. Parramón, 1993
— Identifica el tema del text i el plantejament.
— Posa títol al text.
— Fes un esquema del desenvolupament.
— Redacta una cloenda breu.
— Busca en el text diferents connectors i indica’n el tipus (temps, lloc, causa, oposició...).
13. Llig aquest fragment d’un text expositiu i respon les pre-guntes que segueixen.
La indústria discogràfica no aconsegueix eixir de la crisi econòmica en què està immersa: cada any el nom-bre de CD venuts és menor i, per tant, també es re-dueixen els ingressos. Molts pensen que la irrupció de les noves tecnologies és l’origen d’aquest problema, però no és cert. Està comprovat que, gràcies a la cir-culació —tant legal com il·legal— de la música per la xarxa internet, els artistes poden fer arribar les seues propostes a racons fins fa poc temps insospitats. Per això, diverses veus dins del sector apunten que una de les eixides de la crisi es troba, precisament, en aquestes noves tecnologies. D’altra banda, també pot ser positiu promoure més els concerts en directe i no tant la venda de CD.
— Com s’organitzen les idees en aquest text? Senyala l’opció correcta i justifica la teua tria.
Causa-conseqüència
Problema-solució
— Ara, completa l’esquema que hages seleccionat amb la informació que hi ha en el text.
14. Redacta un text expositiu sobre les xarxes socials. N’has de valorar els pros i els con tres, explicant les seues repercu-sions socials. També has de reflexionar sobre els aspectes negatius que pot tindre el seu ús. Pots seguir l’estructura següent:
• Plantejament: introducció breu sobre l’ús de les xarxes socials en l’actualitat, amb explicació de les seues aplica-cions principals.
• Desenvolupament: exposició dels pros i els contres d’aquestes aplicacions, reflexió sobre possibles aspectes negatius del seu ús...
• Cloenda: resum de les idees principals i conclusió.
— Recorda’t d’escriure cada idea en un paràgraf diferent i, després d’escriure la redacció, no t’oblides de revisar-la.
15. Consulta la pàgina web següent i fes les activitats que s’hi proposen sobre la preparació d’una exposició oral.
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/ suficiencia/sgt/sgt4/sgt4.htm
16. Segueix les indicacions de la pàgina web anterior per fer davant dels companys una exposició oral del tema que has redactat en l’activitat 14.
@
COMUNICACIÓ: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
CausaConseqüència A
Conseqüència B
ProblemaSolució 1
Solució 2
18 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
El curs passat vas estudiar les següents categories gramaticals: el nom, l’adjectiu, els determinants i el verb. Ara treballaràs els pronoms.
Els pronoms ens serveixen per a no repetir paraules innecessàriament. Per això, els utilitzem sovint quan escrivim o quan parlem, encara que no en siguem conscients.
Fixa’t que el seu significat queda clar pel context en què es troben:
El cap de setmana vaig anar a veure una pel·lícula de pirates i l’endemà en vaig parlar amb Lluís. A ell no li va agradar tant com a mi.
Els pronoms es classifiquen en: personals, demostratius, possessius, indefinits, quantitatius, numerals, relatius i interrogatius. En aquesta unitat estudiaràs els pronoms personals.
Els pronoms personalsEls pronoms personals designen les tres persones gramaticals del verb: la pri-mera persona es refereix a l’emissor; (el qui parla), la segona persona, al receptor (el qui escolta); i la tercera, a la persona de la qual es parla. N’hi ha de dos tipus: els forts i els febles.
Els pronoms fortsEls pronoms personals forts són tònics i poden aparéixer separats del verb:
Vicent fa tercer d’ESO i Anna primer de Batxillerat.
Observa que els dos pronoms personals (ell i ella) fan referència a les persones de les quals s’està parlant (Vicent i Anna). Són pronoms de tercera persona.
Els pronoms personals forts són els següents:
Els pronoms I
Aquestes formes que es refereixen a un nom (o un grup de paraules) i el substi-tueixen són els pronoms.
Les formes de tractamentEls pronoms personals forts de segona persona tenen unes formes de tracta-ment pròpies en el registre formal:
Vosté es mira a l’espill.
Vós us mireu a l’espill.
Vostés es miren a l’espill.
El pronom la de tercera persona no s’apostrofa davant d’un verb co-mençat per u o i àtona:
• Enric agafa la llibreta. Enric l’agafa.
• El senyal indica la direcció. El senyal la indica.
FIXA’T
PERSONANOMBRE
SINGULAR PLURAL
Primera jo, mi nosaltres
Segona tu vosaltres
Tercera ell, ella ells, elles
a Lluís
de la pel·lícula
Lluís
ell ella
ELS TIPUS DE PRONOMS
Personals
Demostratius
Possessius
Indefinits
Quantitatius
Numerals
Relatius
Interrogatius
Forts
Febles
19Gramàtica
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
Els pronoms feblesEls pronoms personals febles són àtons i apareixen sempre al costat d’un verb:
T’escriuré un correu a la nit per dir-te com quedem per fer el treball de socials.
Als bessons els van regalar els mateixos regals, i tot i així no van voler canviar-los.
En la primera oració el pronom t’ (et), –te fa referència a la segona persona gra-matical (a tu), mentre que en la segona oració els pronoms de tercera persona es refereixen als bessons (els) i al regals (–los).
Tal com has pogut veure en els exemples anteriors, els pronoms febles poden aparéixer tant davant com darrere d’un verb. I, depenent de la seua col·locació respecte del verb, poden adoptar formes diferents: t’ i els (davant del verb) i -te i -los (darrere del verb).
Les diverses formes que poden adoptar els pronoms febles són:
• Reforçada: davant d’un verb que comença en consonant (em telefona).
• Elidida: davant d’un verb que comença en vocal (m’ha telefonat).
• Plena: darrere d’un verb que acaba en consonant o en -u (telefonar-me, digueu-me).
• Reduïda: darrere d’un verb que acaba en vocal que no siga –u (telefona’m, agarre’m).
Els pronoms febles també inclouen el pronom neutre ho, que reemplaça açò, això, allò o una oració equivalent, i els pronoms en i hi, que fan referència a llocs o bé tenen altres usos que estudiaràs en unitats posteriors.
Hem llançat això perquè Ho hem llançat perquè no era bo. no era bo.
Vam anar a Saragossa en tren. Vam anar-hi en tren.
Acabe d’arribar d’Alcossebre. Acabe d’arribar-ne.
El pronom personal de tercera per-sona adopta la forma es en verbs reflexius (ell es llava). En canvi, els de primera i segona persona mantenen la mateixa forma (jo em llave, tu et llaves).
FIXA’T
a tu
als bessons els regals
PERSONAREFORÇADA ELIDIDA PLENA REDUÏDA
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Primera em ens m’ ens -me -nos ’m ’ns
Segona et us t’ us -te -vos ’t -us
Tercera
el, la, li els, les l’, li els, les -lo, -la, -li -los, -les ’l, -la, -li ’ls, -les
reflexiu es s’ -se ’s
Davant del verb Darrere del verb
Quan parlem de substitució prono-minal ens referim a la substitució d’un nom o un grup de paraules per un pronom.
Fixa’t com reemplacem les paraules en negreta de les oracions següents pel pronom feble adequat.
• Pots anar a buscar Felip a casa? El pots anar a buscar a casa?
• Agafaré la motxilla L’aga faré.
FIXA’T
20 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICAAC
TIVI
TATS 17. Per a recordar les categories gramaticals que vas estudiar
el curs passat, busca en el text següent:
• Dos noms propis i dos noms abstractes.
• Quatre adjectius.
• Tres determinants diferents.
• Verbs en tres temps diferents.
Ens trobàvem prop de Xàbia i jo estava absent, conta-giant-me d’aquell tipus de tristor que es respirava en l’ambient.
Vint minuts després, Vicent va parar el cotxe. Als nos-tres peus una cala menuda abraçava una llengua de mar verda transparent. Des d’allà, una escala forada-da a la roca lliscava cap a la platja de pedres daurades. Recordaria sempre aquella imatge plena de malen-conia.
18. Torna a escriure les oracions que tens a continuació subs-tituint les paraules en negreta pels pronoms personals forts cor responents.
• Sense tu i Pau, l’any vinent la nostra classe no serà la mateixa.
• Els meus amics i jo anirem demà a sentir un concert de la Magdalena.
• M’agradaria jugar a tenis de taula amb el campió del torneig de dissabte.
• Tu i Ariadna sempre feu els deures juntes, veritat?
• Els gossos sempre troben la manera de tornar a casa sols.
• Maria i Joana van molt sovint a estudiar a la biblioteca.
19. Les oracions següents no estan ben expressades. Substitueix les paraules subratllades per pronoms personals per tal d’evitar-ne la repetició.
Fixa’t en l’exemple:
Van retransmetre el partit de futbol per la televisió i vaig veure el partit de futbol. Van retransmetre el partit de fut-bol per la televisió i el vaig veure.
• Tens les claus? Necessite les claus per a obrir la botiga.
• Albert vol anar de vacances a Finlàndia, però Albert ha d’estalviar.
• Núria té l’entrada del concert. Jo encara no tinc l’entrada del concert.
• Vius al costat de casa de Víctor, veritat? Pots passar a bus-car Víctor?
• Els pares m’han comprat una consola, però els pares no volen que hi jugue entre setmana.
• Les escales mecàniques del metro no funcionen, demà han de reparar les escales mecàniques del metro.
20. Aquestes formes verbals tenen un pronom feble davant. Torna-les a escriure col·locant-lo darrere.
Ho van deixar. Els vaig trobar. Et vaig cridar. Les van donar. Li vaig dir allò. Em van ajudar. Et van veure. El va creure. Us van portar. Em van creure.
21. Els pronoms febles de les oracions següents contenen errors ortogràfics. Escriu-los correctament.
• Agafa el bitllet del tren i guarda-l a la cartera.
• Per què no la’vas a veure, a Eva?
• Van ajudar nos a eixir d’aquell embolic.
• M’ha dit que no s-afaitaria.
• Dóna’li tu mateix la maleta.
• Mou’te un poc, que mafones.
• Portam la maleta, que’m pesa massa.
22. Localitza els pronoms del text següent i classifica’ls segons que siguen forts o febles.
Bernabé mai no havia tingut cap fill, i a aquell xic…, se l’estimava de veritat. No obstant això, l’havia enga nyat. S’havia rigut d’ell. […]
L’informe de les autoritats del reformatori era explícit i clar. De ben jove ja havia tingut problemes. Ni més ni menys que als tretze anys. Van haver de traure’l de les habitacions i portar-lo a un lloc a part. Quina ver-gonya!
Juan Madrid, Fugida cap al sud. Ed. Marjal
FORTS FEBLES… …
23. La forma jo es reemplaça per mi darrere la majoria de pre-posicions. Tenint en compte això, completa les oracions següents utilitzant jo o mi segons el que corresponga.
• ..... crec que no tens raó, però a ..... no m’agrada discutir.
• ...... vaig després de tu. Tu vas després de ..... .
• Maria sempre està contra ...... .
• Què faria ..... sense els meus amics!
• Tens la carta que et van donar per a .....?
• Si fóra per ....., ara no aniries a veure la pel·lícula.
• A ..... no em sembla correcte que et comportes així. ..... sempre t’he ajudat.
24. Completa el diàleg entre els dos artistes de la imatge amb els pronoms del requadre.
Jo en ho mi em tu nosaltres
25. Llig en veu alta les oracions següents, completant-les amb el pronom feble adient.
els / -lo / ho / en / t’ / la / ens / hi /us
• Aquesta pel·lícula ..... tinc massa vista.
• Entre nosaltres dos ..... tutegem.
• Ja ..... tinc prou, de sopa, gràcies.
• Encara que no vulgues anar al metge, ..... has d’anar.
• Joan no pesa molt, encara puc agafar ..... al be.
• Només hi faltes tu. ..... apuntes a esquiar?
• ..... voldríeu quedar a dormir a ma casa?
• Necessite els llibres. ..... puc passar a buscar?
• Ja hi he pensat, en això, ..... tinc tot previst.
26. Indica quin és el nom al qual es refereixen els pronoms febles destacats. Fixa’t en l’exemple.
A Londres? Hi anirem per vacances.
• Ací tens el dinar: només l’has de calfar.
• El gos, he de portar-lo al veterinari per vacunar-lo.
• Això ja ho sap tota la gent.
• A Abdul, li va tocar la panera del sorteig.
• El pastís estava molt bo; n’ha quedat més?
• La motxilla pesa molt; em canse de dur-la.
27. Substitueix les paraules subratllades pels pronoms febles adequats. En alguns casos, pots escriure els pronoms tant davant com darrere del verb.
No sé dibuixar la model. No la sé dibuixar o No sé dibuixar-la.
• No hem dit res a Eloi.
• Tinc tantes ganes de veure el meu cosí!
• Cal apagar el llum en eixir de casa.
• Només puc portar el rellotge nou els caps de setmana.
• He perdut el costum de llançar fort la pilota.
• Vinc de casa els meus iaios.
• No vull això ací damunt.
• Voldria ensenyar el meu pis nou a vosaltres.
28. Digues si les afirmacions que hi ha a continuació són verta-deres o falses:
• Els pronoms ens serveixen per a repetir les paraules que volem destacar en un text.
• Els pronoms personals sempre van al costat del verb.
• Els pronoms es classifiquen en personals, demostratius i possessius.
• Els pronoms personals febles són àtons, és a dir, no porten accent.
• Les formes reforçada, elidida, plena i reduïda del pronom em són, respectivament: em, m’, -me, ‘m.
29. Vés a la pàgina web següent i fes les activitats que s’indiquen a continuació.
www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm
El ciclomotor? El té des de fa dos anys (ús dels pronoms el i les)
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm
Les maraques? Les he dutes des de les Antilles (ús dels pro-noms la i els)
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomli/index.htm
Li agafa un tornavís (ús dels pronoms li i els)
@
21Gramàtica
ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
És emocionant cantar ........ dos junts en aquest
estadi. Què ........ penses ........?
....... crec que ........ repetirem prompte.
A ........ també ........ fa molta il·lusió!
22 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
Ja saps que en valencià hi ha dos tipus d’accent (obert o greu i tancat o agut) i ja coneixes les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixo-les.
En les activitats següents podràs recordar aquestes normes i tornar-les a posar en pràctica per tal d’accentuar correctament.
L’accentuacióAC
TIVI
TATS 30. Accentua les paraules que tens a continuació, tenint en compte que l’accent de la vocal a sempre és obert o greu i que
l’accent de les vocals i i u sempre és tancat o agut. Després, pensa tu dues paraules accentuades per a cada columna i afig-les-hi.
Accentuació de la a Accentuació de la i Accentuació de la u
• dema • mati • unica
• aguila • intim • ultim
• sedas • tornavis • comu
• arab • cosi • barnus
• valencià • pel·licula • musica
• .................... • .................... • ....................
• .................... • .................... • ....................
31. Accentua aquestes paraules que contenen les vocals e, o tòniques. Recorda que, per tal de saber si duen accent obert o tancat, t’has de fixar en la seua pronunciació.
• Es pronuncien com la e de cel [3] genere, petal, telefon
• Es pronuncien com la e de vent [e] pesol, encen, tambe, comprare
• Es pronuncien com la o d’hora [$] logica, arros, tonica, aixo
• Es pronuncien com la o de molt [o] tombola, sabo, habitacio
— Tenint en compte els exemples anteriors, completa la norma ortogràfica.
En valencià hi ha dos tipus d’accent gràfic:
• Greu o .................... Es col·loca sempre damunt la vocal .....
• Agut o .................... Es col·loca sempre damunt les vocals ..... i .....
Les vocals ..... i ..... poden dur accent .................... o ...................., depenent de la seua pronunciació. Quan es pronuncien com cel o hora, l’accent és .................... En canvi, quan es pronuncien com vent o molt, l’accent és ....................
32. Ara, accentua aquestes paraules agudes quan calga. Recorda que s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s, i en -en,
-in. En canvi, quan acaben en diftong decreixent (vocal + i/u àtones) no s’accentuen.
• torro • autobus • gripau
• cafe • sorpren • altipla
• estiu • remei • melic
• repas • xampu • Berlin
• Ramon • melo • compas
23Ortografia
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
33. Accentua quan calga les paraules planes que tens a continuació. Recorda que s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors (vocal, vocal + s, -en, -in). Quan acaben en diftong decreixent també s’accentuen.
• sucre • Maria • public
• examens • anaveu • correr
• cadira • canon • ginesta
• comic • jugaveu • transit
• dirieu • teoria • album
• portaven • merit • mares
• calcul • muntanya • simple
• nordic • truita • calma
34. Tal com ja saps, les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre, i n’hi ha moltes que acaben en hiat. A continua-ció, accentua correctament aquestes paraules esdrúixo-les.
• formula • continua • diferencia
• farmacia • classica • ciencia
• pagina • historia • epoca
• area • tunica • matematiques
• esglesia • urgencia • anecdota
• penultima • filosofiques • antipatica — Tenint en compte aquests exemples, completa les nor-
mes ortogràfiques d’accentuació.
Les paraules .................... s’accentuen quan acaben en vocal, en .................... + ..... i en ....., ..... . No s’accentuen quan acaben en diftong .................... (vocal + ....., ..... àtones).
Les paraules .................... s’accentuen quan ...... acaben ni en vocal, ni en .................... + ..... ni en ....., ..... .També s’accentuen quan acaben en diftong .................... .
Les paraules .................... s’accentuen sempre.
35. Repassa en aquesta pàgina web tot el que has aprés sobre l’accentuació.
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/accents/jclic/accents.jclic.zip
36. La pàgina web següent et servirà per a repassar les normes d’accentuació, diferenciar els tipus d’accent i treballar l’accent diacrític.
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/ suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm
37. Llig el text següent i accentua les paraules que calga. Classifica-les després segons que tinguen accent tancat o obert:
Vaig pujar cada esglao de l’escala com si portara unes botes d’aire. Tenia por que els meus companys s’estra-nyaren de les meues absencies i em preguntaren on havia anat. Em vaig refugiar a la meua habitacio per no trobar-me amb ningu i despres vaig sentir la veu d’Oscar al passadis. «Ja passara de llarg», vaig pensar.
L’endema seria un dia dificil: m’havia d’alçar prompte si no volia ser l’ultim.
— Quines són les úniques vocals que poden portar accent obert i tancat?
38. Accentua aquestes paraules agudes quan calga.
• canço • animat • passio
• cacau • repos • encis
• martell • tardor • encen
• sorpres • recepcio • estiu
@
@
ACTIVITATS
TANCAT OBERT… …
39. Accentua correctament el text que segueix.
Atenció, perill!
En vint anys han desaparegut la meitat dels goril·les. Aixo es degut a la perdua del seu habitat, a l’activitat dels caçadors furtius que capturen les cries com a ani-mals de companyia o maten els adults per abas tir els mercats de carn, i tambe a un virus que afecta igual-ment els humans, l’ebola. Per desgracia, un nou perill amenaça els goril·les: el coltan.
A la Republica Democratica del Congo, a la regio del Kivu, on viuen els goril·les, s’explota el coltan. Aquest mineral tan dificil de trobar ha desencadenat una gue-rra en que ja han mort mes de tres milions de per sones des de 1998 i la poblacio de goril·les de les pla nes orien-tals ha passat de 17.000 individus a menys de 3.000. Al Kivu hi ha el 80 % de les reserves que es coneixen de coltan, un mineral indispensable per fabricar telefons mobils, ordinadors i consoles de joc.
Les nostres compres repercuteixen fins i tot a l’altre extrem del mon. En consumir de manera exagerada, precipitar-nos sobre l’ultim model de telefon mobil o comprar el videojoc de moda produïm un impacte so-bre la natura i, en concret, sobre els goril·les. Es tracta de l’efecte «papallona». Cada objecte que adquirim consumeix productes naturals, contamina i genera residus. Abans de com prar res, pots plantejar-te les qüestions següents: realment ho necessite? Em podria donar un caprici d’una altra manera? Quin producte tindra menys impacte en el medi ambient? Com puc reduir les meues deixalles? Finalment, tingues present el concepte de les «3 R»: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.
Ajudo el meu planeta, Editorial Blume, 2008
40. Les paraules que tens a continuació són agudes. Per què no s’accentuen?
gripau, jugueu, sabeu, remei, esportiu, enrenou
41. Distribueix aquestes paraules planes en la taula següent, tot accentuant les que calga.
platan - oficina - geografia - parlaveu - facil
platan - fenomen - rapid - venieu - accentua
organ - diposit - music - edifici - mobil - dolces
poesia - origen - hipopotam - patinaveu - savi
42. Esbrina quines paraules de les oracions següents haurien d’estar accentuades.
• En l’obra Els pastorets, un pastor ven l’anima al dimoni.
• La fabrica de teixits va tancar fa huit anys.
• Quan vam anar de camping, vam veure una oliba dalt d’un arbre.
• M’has de lliurar dues copies del document.
• He portat les sandalies velles al sabater.
— Les paraules que has accentuat són agudes, planes o esdrúixoles?
— Quan s’accentuen aquests tipus de paraules?
43. Els adverbis acabats en -ment mantenen l’accent gràfic de l’adjectiu en femení del qual provenen. Seguint aquesta norma, accentua els adverbis següents:
• rapidament • comodament
• tranquil·lament • forçosament
• ritmicament • graficament
• curiosament • profundament
• ultimament • obertament
24 Unitat 1
ACTI
VITA
TSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
S’ACCENTUENAcabades en consonant (menys vocal + s, -en, -in)
Acabades en diftong decreixent
… …
NO S’ACCENTUEN
Acabades en vocal Acabades en vocal + s, -en, -in
… …
25Ortografia
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
Ortografia
DICTAT
45. Llig atentament aquest text i prepara el dictat.
— Anota les paraules que porten accent gràfic i classifica-les segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles. Després, recorda per què s’accentuen.
L’endemà, Olívia no va donar senyals de vida a l’institut en tot el matí.
Però no en va ser l’única. Més de la meitat dels del seu grup tampoc no hi va aparéixer. Era la vigília de l’avaluació més temuda del trimestre. S’havien atrinxerat els uns a casa dels altres, repassant com uns des-esperats i tractant de resoldre les incongruències que trobaven contínuament en els apunts.
Ricard va fer diversos intents telefònics per parlar amb Olívia. Va telefonar a les cases on era més probable trobar-la. En l’únic telèfon que funcionava al bar de l’institut es va gastar totes les monedes. A cada lloc li deien que ella devia trobar-se en qualsevol dels altres domicilis.
Joan Manuel Gisbert, La veu de matinada. Ed. Marjal
El punt i seguit: • Serveix per a separar oracions dins d’un mateix paràgraf.
En alguns casos, s’utilitza en comptes d’una coma o d’un punt i coma per a marcar una pausa més llarga.
«El mussol ens mirava des del seu racó. De vegades semblava que dormira. D’altres, se n’anava volant.»
El punt i a part i el punt final: • El punt i a part s’utilitza per a separar paràgrafs que
expressen idees diferents. • El punt final indica el final d’un text o d’un escrit.
«Aquella nit havia de ser memorable perquè venia a cantar el tenor italià al Palau de les Arts Reina Sofia.
El Passeig estava animadíssim, ple de gent que passe-
SIGNES DE PUNTUACIÓ El punt (.)
java amunt i avall tranquil·lament.»Ara prova-ho tu:
46. Escriu aquest text en el quadern, separant quan calga les oracions amb punts i seguits i punts i a part.
«La balena va obrir la boca era com si somriguera va moure les aletes laterals i va traure el cos un poc més de l’aigua, com si volguera volar fora del seu medi després, amb un salt, va tornar a submergir-se aques-ta vegada, Godar en va veure la silueta, els seus cinc metres o més de llargada, la seua línia solcant la mar al seu voltant no va esperar més va llançar la canya de pescar a un costat i va seure per agafar els rems, d’esquena a Gerze.»
Jordi Sierra i Fabra, Aydin. Ed. Edebé
PARAULES HOMÒNIMES I PARÒNIMES
44. Completa les oracions següents amb la paraula adient que tens entre parèntesis.
• Per tal d’obtindre el visat hauràs d’anar a veure el .................... del teu país. (cònsol-consol)
• El guia del viatge ens va portar fins al temple .................... dedicat a l’emperador August, situat al centre de .................... . (Roma-romà)
• L’atleta marroquí ha aconseguit el .................... en la marató. (rècord-record)
• Sempre .................... a les mateixes botigues? (compres-comprés)
• Enric va tancar la .................... de la seua habitació i va descobrir un regal que ..................... dels Estats Units (porta-portà)
47. Relaciona cada parell de paraules homònimes del requadre de l’esquerra amb els dos significats que li corresponen.
48. Busca en el diccionari les paraules homònimes de la taula. Una volta tingues clar què volen dir, escriu una oració per a cadascun dels seus significats.
ACTI
VITA
TS
26 Unitat 1
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien de la mateixa manera però que tenen diferents significats. Fixa’t en aquestes dues oracions.
Encara no he trobat la clau de l’armari que vaig perdre.
A la fusta hi havia un clau rovellat.
En la primera oració, clau es refereix a l’objecte de metall per a obrir una porta i, en la segona, clau és la tija de ferro punxeguda que uneix dues peces: són dues paraules diferents, que tenen entrades diferents en el diccionari, però que coincideixen en la grafia.
La precisió lèxicaLlig atentament aquestes oracions. Quina creus que està més ben expres-sada?
Abans de fer el treball a classe, assegura’t d’haver acabat totalment el guió.
Abans d’exposar el treball a classe, assegura’t d’haver acabat el guió.
És important evitar les repeticions innecessàries de paraules (acabat totalment) i també utilitzar les paraules de significat concret en compte de mots buits o amb significat genèric (exposar en lloc de fer)...
Sovint utilitzem també paraules més suaus (eufemismes) en lloc d’unes altres de més dures perquè pensem que poden resultar inconvenients, com per exem-ple ha descansat en pau per a dir que una persona ha mort.
Les paraules homònimes
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i correcte en el context adequat.
Hi ha paraules que són parcialment homònimes:
• Quan dues paraules només coin-cideixen en la seua pronunciació, s’anomenes homòfones (signe/cigne).
• Quan dues paraules coincideixen en la grafia s’anomenen homògra-fes (clau/clau).
FIXA’T
La paronímiaLes paraules que s’assemblen molt en la forma escrita o en la pronunciació s’anomenen paraules parònimes.
Per exemple:
rossa - rosa
be - ve
calavera - caravel·la
Les paraules homònimes són mots amb significats diferents, però que es pronun-cien de la mateixa manera i s’escriuen igual o molt paregudes.
colònia
colònia
duc
duc
lira
lira
1. Perfum.
2. Títol nobiliari.
3. Gent d’un mateix país que viu en una ciutat estrangera.
4. Primera persona del singular del present d’indicatiu del verb dur.
5. Antiga moneda d’Itàlia.
6. Instrument musical antic de corda.
sobre …
grill …
vol …
sou …
sol …
49. Completa les oracions següents amb la paraula parònima adient que tens entre parèntesis.
• Ocell que ...................., a la cassola! (bola/vola)
• Aquesta .................... té dos balcons amb flors roges. (casa/caça)
• Segons la mitologia grega, Helena era la dona més .................... del món i tots els homes se n’enamoraven. (be-lla/vella)
• Va deixar tots els seus .................... a la seua germana. (vents/béns)
• Ja has posat les bicicletes a la ....................? (baca/vaca)
50. En aquest diàleg hi ha paraules que no són correctes en el context en què s’utilitzen. Esbrina quines són i substitueix-les per les que tens en el requadre.
— Xe, Víctor! Has escoltat què han dit per megafonia?
— Sí, una avaria. El tren amb destí Gandia ve amb retard. Podem anar a la faena en cotxe, però potser hi haurà molt de tràfic en aquesta direcció, no tant en la contrària.
— En quina adreça vas?
trànsit - direcció - sentit - destinació
51. Elimina les paraules o expressions repetitives d’aquestes oracions.
• Hui estrenen per primera vegada la pel·lícula que volies anar a veure.
• El president de l’escala va resumir breument els punts de la reunió.
• Vaig veure amb els meus ulls com es barallaven i vaig avi-sar la policia.
• A l’Índia es va comprar un braçalet artesanal fet a mà.
52. La paraula cosa té un significat molt genèric. Substitueix aquest mot en cada oració per la paraula més precisa del requadre.
fets - ferramentes - manies
arguments - ingredients
• Tens les coses necessàries per a penjar el quadre?
• La convivència és difícil perquè cadascú té les seues coses.
• Durant tot el debat, només va exposar coses poc convin-cents.
• Aquell estiu van passar coses sorprenents.
• Per a fer el dinar de Nadal necessitem coses de primera qualitat.
53. Indica a quina paraula del requadre fan referència les ex-pressions eufemístiques subratllades en aquest text.
Les principals notícies del dia eren el conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, la fam al Tercer Món i el mal estat en què es troben alguns centres penitenciaris. Com a fet po-sitiu, van destacar el cas d’un home de Londres que havia estat molt greu a causa d’un mal roí i que mira-culosament s’havia curat.
Com a curiositats, van contar que un home i una dona invidents, acompanyats de la seua empleada domès-tica, van fer el cim de l’Aconcagua.
cecs - guerra - presons
països subdesenvolupats - criada - càncer
54. Llig atentament aquest embarbussament i respon les pre-guntes.
Som sis que tenim set i el cànter es troba sec
perquè és nou i encara es deu.
— Sec i cec són homòfons o homògrafs? Per què?
— Els mots sa (salut) i sa (pronom) s’escriuen igual. Com s’ano menen aquestes paraules?
— Ara, escriu una oració per a cadascun dels significats de set i nou.
— Busca en la pàgina web següent un embarbussament o joc de paraules que tinga alguna paraula homònima.
blocs.xtec.cat/pompeu/files/2010/09/embarbussaments.doc
@
27Lèxic i semàntica
ACTIVITATSCONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
28 Unitat 1
REFORÇ
1. Relaciona les paraules en negreta de les oracions següents amb els pronoms personals forts corresponents del requadre.
• A Octavi li agraden els llibres d’aventures. • Els pares i jo anirem de vacances a Orpesa. • Si tu i la teua germana no veniu, Isona tampoc.
2. Completa les oracions següents amb el pronom feble adient que tens entre parèntesis.
• Encara tens les sabatilles a la bossa; ..... necessites? (les / els) • ..... pots agafar la meua jaqueta? (em / m’) • Si responem l’enquesta, ..... regalen una entrada. (’ns / ens) • Has vist la pel·lícula? .....ha agradat? (t’ / -te) • A Joana, no ..... vaig contar res perquè era una cosa personal. (la / li) • Porta ..... a l’aeroport en taxi. (los / ’ls)
Gramàtica
3. Classifica aquestes paraules en agudes, planes o esdrúixoles i explica la norma d’accentuació que segueixen.
• carbó • examen • hipopòtam • ciència • poema • encén • àguila • músic • família • encís
4. Indica quina és la paraula que apareix accentuada correctament en cadascuna de les sèries que tens a continuació. Justifica-ho.
1. sèmafor - semàfor - semafor 3. quilòmetre - quilometre - quilometré 2. díposit - dipòsit - diposit 4. àutobus - autobus - autobús
Ortografia
Recorda que...• Els pronoms són elements que es refereixen a un nom (o a un grup de paraules) i el substitueixen.• Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals del verb, tant del singular com del plural, i poden ser forts (jo,
tu, ell, nosaltres...) o febles (li, et, la, ens...).• Els pronoms febles adopten formes diferents depenent de la posició que ocupen respecte del verb: davant (em, m’...) i darrere
(-me, ’m...).
ella / ell / nosaltres / vosaltres
Recorda que... Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s o en -en, -in. Les planes s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors. Les esdrúixoles s’accentuen sempre i moltes acaben en hiat.
AMPLIACIÓ
5. Llig atentament aquest text expositiu i després respon les preguntes.
— Posa títol al text i fes-ne un resum breu (un paràgraf), recollint la idea principal que s’explica en cada paràgraf.
— Anota les paraules que consideres que són específiques del tema que es tracta i busca-les en el diccionari.
Expressió escrita, oral i audiovisual
Al llarg de l’Edat Mitjana el Pinar de Castelló va ser la principal font de fusta per a llenya o per a la construcció de barraques, encara que la seua notable reducció va ser una de les causes per les quals aquesta activitat acabaria per regular-se poc de temps després. […]
L’espècie per excel·lència és el pi blanc, d’ací el seu nom, enca-ra que no menys importants són els arbustos que davall ells
habiten, com el lentiscoper. No cal menysprear la gran quanti-tat d’éssers vius que habiten en aquest lloc, com els esquirols, amb les seues impressionants peripècies i bellesa; o les aus mi-gratòries, que acudeixen a aquest lloc perquè la seua tempera-tura és la ideal per a poder nidificar o hivernar. Són els coloms, palputs, cagarneres, mussols o xots.
http://www.castellonturismo.com/vl/el_pinar/
Lèxic i semàntica
29Reforç, ampliació i síntesi
SÍNTESIEL TEXT EXPOSITIU• El text expositiu informa sobre un tema de manera objectiva,
clara i ordenada. Estructura: plantejament, introducció al tema sobre el qual es dóna informació; desenvolupament, exposició ordenada de les idees; i cloenda, resum del més important o conclusió.
• El text explicatiu és un tipus de text expositiu que defineix conceptes que presenten alguna dificultat per al receptor.
ELS PRONOMS IEls pronoms es refereixen a un nom (o grup de paraules) i el substitueixen. Poden ser: personals, demostratius, possessius, indefinits, quantitatius, numerals, relatius i interrogatius.
Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gra-maticals del verb (singular i plural) i es classifiquen en forts i febles. Els forts són tònics i poden anar separats del verb: jo, mi, tu, ella, nosaltres, vosaltres... Els febles són àtons i apareixen sempre al costat del verb, davant o darrere. Poden adoptar formes diferents depenent de la col·locació: em, -me, m’, te, -nos, us, li, la, l’...
L’ACCENTUACIÓL’accent gràfic és obert damunt de la vocal a (sempre) i de les vocals e, o quan es pronuncien obertes; és tancat damunt de les vocals i, u (sempre) i de les vocals e, o quan es pronuncien tancades.
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, vocal + s o -en, -in: saltà, amé, camí, meló, comú, cabàs, sorprés, encís, arròs, barnús, depén, Berlín... Les planes, quan no acaben en vo-cal, ni vocal + s, ni -en, -in: pésol, trànsit, telèfon, exàmens, àmbit... Les esdrúixoles s’accentuen sempre: església, música...
LES PARAULES HOMÒNIMES I LA PRECISIÓ LÈXICALes paraules homònimes tenen significats diferents, però es pronuncien igual i s’escriuen igual o quasi igual. Per això, tenen entrades diferents en el diccionari (sol1 m Estrela entorn de la qual gira la Terra. / sol2 adj Sense companyia.). Quan dues pa-raules homònimes coincideixen en la pronunciació, però no en la grafia, s’anomenen homòfones. Quan coincideixen en la gra-fia s’anomenen homògrafes.
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i correcte, evitant paraules repetitives i massa genèriques.
6. Substitueix les paraules subratllades pel pronom feble adient.
• La iaia va comprar un regal al seu nét. • Finalment, Gerard s’ha venut el pis. • Vols ordenar això al calaix! • Agafa el que necessites i anem-nos-en. • Els voluntaris ajuden les persones necessitades. • Si no saps què fer-ne, dóna els diners a una associació.
Gramàtica
8. Substitueix el verb dir de les oracions següents per un verb més precís segons el context de cada oració.
• Li va dir que per què no havia arribat a temps. • El jutge li va dir la sentència. • Em va dir quin era el problema que tenia. • El ministre va dir que s’abaixaran els preus de l’habitatge. • El diari diu la cartellera dels cinemes cada dia. • La gerent diu la carta i l’administratiu l’escriu.
7. Encercla l’antecedent (el nom o l’oració a què es refereixen) dels pronoms que tens destacats.
L’habitació havia quedat perfecta. L’havia pintada de colors diferents: les parets, les havia pintades de color blau cel, i el sostre, lila.De sobte, Roger va pensar en el concert de l’auditori i va preguntar a Neus:— Com va anar el concert? Van cantar la cançó que volia Pau?— I tant que la van cantar! I fins i tot li van dedicar la peça!Li havien dedicat la cançó? De segur que Pau encara no s’ho creia. Era el seu grup de música preferit.
30 Unitat 1
1. Quin és l’objectiu de la convocatòria del XV Premi Contarella? Què vol dir «Edició especial il·lustrada»?
2. Quin ha de ser el tema dels relats?
3. Tu pots participar? Perquè?
4. Com es reparteixen els premis? Qui se’n beneficia?
5. En quina modalitat pots tu presentar l’obra?
6. On s’han de presentar les obres? De quina forma?
7. Quin és el termini de presentació de l’obra?
8. Què representen els logotips situats en la part inferior del cartell? Com t’hi pots posar en contacte?
ACTI
VITA
TSTREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUESEl cartell informatiu
Font
: htt
p://
ww
w.a
lican
te-a
yto.
es/d
ocum
ento
s/cu
ltura
/bas
es_c
onta
rella
AVALUACIÓ
1 Respon les preguntes següents sobre els textos expositius i selecciona l’opció correcta.
• L’objectiu d’un text expositiu és...
Convéncer o persuadir el receptor.
Donar una sèrie de consells o pautes que cal seguir.
Transmetre una informació de manera clara i objectiva.
• En un text expositiu apareixen:
Lèxic específic del tema de què es tracta, l’opinió de l’autor...
Exemples, dades objectives i informatives, connectors de causalitat o conseqüència...
Explicacions objectives, però alhora pot haver-hi informació subjectiva.
2 Redacta un text expositiu sobre un d’aquests temes que et proposem. • Les tribus urbanes. • La informatització de les aules.
• La diversitat de cultures que conviuen al nostre territori. • Les pel·lícules d’animació.
31Avaluació
3 Substitueix les paraules subratllades pels pronoms personals que consideres convenients. • Divendres vindrà Teresa a sopar; què podem fer a Teresa de postres?
• Quan he eixit de casa he agafat les claus, però diria que he perdut les claus.
• El meu nebot ha aprés un poema de Nadal, però té vergonya de recitar el poema.
• Àlex i jo sí que hi anirem, però Àlex i jo no agafarem el cotxe.
• Es va endur un llibre de ciència-ficció de la biblioteca i encara no ha tornat el llibre de ciència-ficció.
4 Escriu una oració per a cadascuna d’aquestes paraules amb un significat diferent del que tens a continuació. • porta Primera o tercera persones del present d’indicatiu del verb portar.
• fi Molt llis, suau.
• lent Porció de cristall transparent, usada en instruments òptics.
5 Identifica i elimina les expressions repetides que hi ha en aquestes oracions. • Puja dalt i tanca tots els llums.
• Els bombers van poder entrar dins de l’edifici i apagar el foc.
• Els vaixells arriben al port quan es fa fosc i és absolutament necessari que el far funcione.
6 Accentua aquestes paraules quan calga i classifica-les segons que siguen agudes, planes o esdrúixoles.
cacau, telefon, poligon, camio, pesol, ciencia, album, intrus, cafe, psicoleg, examen, mati,
despres, familia, Maria, jugaveu, apren, Lluis, feroç, alberginia, victoria, arros, armari, tombola, ultim
AGUDES…
ESDRÚIXOLES…
PLANES…