LLIB

RE D

EL

PR

OFE

SSO

RA

T

BA

UL

A

Rates amb ales

Joaquim CarbóPL

A L

EC

TO

R B

AU

LA A L A D E L T A

Rates amb ales

2

ArgumentLa Mercè i en David són dos germans que voldrien tenir algun animaló a casa per jugar-hi i fer-se’n amics. La Mercè es passa el dia llegint contes i tot allò que troba sobre qualsevol animal, ja sigui un conte o bé l’article d’una revista per a infants. En David, el germà petit, té ganes de jugar. Als pares també els agraden els animals, però pensen que tenir-los tancats en un pis petit de ciutat no és la millor manera de tenir-ne cura perquè no tenen prou espai per córrer.

Però la Mercè i en David tenen moltes oportunitats de veure animals de la vora. Una simple passejada amb el pare per anar a comprar el diari i els croissants del dissabte o les ensaïmades del diumenge és el moment perfecte per veure’n i comentar la jugada. També és el moment perfecte per entendre les responsabilitats i obligacions que comporta tenir una mascota a casa, sobretot un gos, ja que un cop al carrer cal tenir en compte els altres i netejar tot allò que deixa l’animal al seu pas per evitar que ningú prengui mal. Una altra manera de parlar sobre animals que tenen els nens és a través dels articles que el pare llegeix a la premsa o dels programes que veu a la televisió i que comenta amb ells en els seus passejos de cap de setmana.

Els coloms tindran un paper important a la novel·la. Un matí de dissabte la Mercè i els dos Davids, es fixen en un colom gris i brillant molt bonic que té un comportament estrany: sembla que vulgui aixecar el vol però no ho acaba d’aconseguir. El més curiós és que el dia següent, veuen que el colom segueix al mateix lloc. La Mercè comença a dubtar i a voler esbrinar la raó per la qual el colom ha quedat clavat a la branca.

Rates amb ales convida a reflexionar els seus lectors sobre diversos aspectes al voltant de la convivència amb els animals (particularment en l’àmbit urbà), així com al voltant de diferents punts sobre la convivència familiar i ciutadana.

TemàticaAnimals

Protecció dels animals

Vida urbana

Educació cívica

La família

Relació entre pares i fills

Llibre del professorat

3

ArgumentMercè: és una de les protagonistes del llibre. És una nena amb molta curiositat i que sent fascinació pels animals, és per això que quan en veu un que pateix se sent afligida i prova d’ajudar-lo.

David petit: és el germà de la Mercè. Encara és petit i moltes vegades no entén allò que passa al seu voltant. Però les seves preguntes van obrint-li les portes a noves situacions i l’ajuden a plantejar-se les coses des d’un punt de vista diferent, sobretot gràcies a l’ajuda del pare i la Mercè.

David gran: és el pare de la Mercè i en David. Moltes vegades, gràcies a la lectura habitual de novel·les o premsa va descobrint coses als nens.

Anna: és la mare de la Mercè i en David. Juntament amb el pare també té un paper important a l’hora de mostrar i plantejar noves maneres de veure les coses i punts de vista diferents als nens.

ValorsProtecció dels animals.

La família.

El respecte pels animals.

El respecte pel bé comú.

Consciència ciutadana.

Rates amb ales

4

Biografia de l’autor➜ Joaquim Carbó

Joaquim Carbó va néixer a Caldes de Malavella el 1932, actualment viu a Barcelona. Ha dedicat la seva carrera literària al públic infantil i juvenil, tot i que també ha escrit per a adults. Per la seva obra ha rebut premis com el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra, Crítica Serra d’Or o el de la Generalitat entre d’altres.

Col·labora amb la revista Cavall Fort des del seu inici (1961) i actualment forma part del consell de redacció.

Les seves obres es caracteritzen per un estil realista i de caràcter social com és el cas de Rates amb ales. Li agrada escriure llibres d’aventures que expliquin als lectors que a la vida no tot són flors i violes.

A la col·lecció Ala Delta també ha publicat Sant Jordi mata l’aranya (Ala Delta, sèrie blava, 34).

Llibre del professorat

5

Biografia de la il·lustradora➜ Maria Espluga

Maria Espluga va néixer a Barcelona el 1968.

Ha cursat estudis de disseny gràfic i dibuix a la mateixa ciutat on va néixer.

Ha dibuixat des de ben petita, i va publicar la seva primera novel·la quan tenia 18 anys. Col·labora sovint amb diverses editorials i revistes literàries il·lustrant contes i novel·les, així com llibres de text. A més a més, també ha dissenyat vestits, ninots i atretzzo per a diverses obres de teatre per a nens i nenes.

A més a més d’il·lustrar contes és autora de novel·les per a nens i nenes.

A Baula també ha il·lustrat el llibre Una capsa de colors vius de la col·lecció Capsa de contes.

Rates amb ales

6

Activitatsd’animació lectora➜ Inventem històries!

Llegir és sempre molt divertit, però jugar a crear i imaginar ho pot ser encara més. Aquesta activitat es pot fer tant a nivell de classe, en petits grups o bé individualment, ja sigui per escrit o bé de forma oral.

A la vegada, es pot aprofitar per recollir les narracions que inventin els nens i nenes en format de recull de contes. D’aquesta manera es podrà treballar l’expressió escrita.

Una manera de fer-ho és seguint els diferents passos que s’estableixen a la Taula de Greimas.

1. En un principi regna la felicitat.2. Després, succeeix quelcom dolent.3. Un dels personatges marxa a buscar una solució.4. S’inicia la recerca. Personatge sol.5. Aquest personatge troba algú que té allò que busca i lluita contra ell per aconseguir-ho.6. Finalment, aconsegueix allò que buscava.7. Torna a casa i es restableix la felicitat perduda.

Es poden crear cartes amb personatges diferents (coneguts o inventats per la classe) i, traient només dues o tres cartes, que la classe conjuntament inventi una història seguint l’esquema.

Un altre exercici interessant és el d’analitzar algun conte popular conegut amb la classe (p.ex. la Caputxeta Vermella, Blancaneu, l’Aneguet lleig...) i veure si s’ajusta o no a l’esquema proposat anteriorment. Pot ser una manera interessant de treballar l’expressió oral dels alumnes.

Llibre del professorat

7

➜ Els animals

Aprofitar la temàtica dels animals de la novel·la per conèixer més a fons els animals preferits dels alumnes i les alumnes.

Dividir la classe en grups i que cada grup esculli un animal diferent. Hauran de fer una petita recerca d’informació sobre l’animal escollit. Un cop la tinguin poden elaborar una presentació que faran a classe davant els companys.

Possibles preguntes o àrees de cerca:

• Característiques físiques de l’animal.• On viu? • És domèstic o salvatge?• És un animal que hiverna?• Quins hàbits té?• Viu en grup o és solitari?• Alimentació.

La presentació pot ser en format de pòster amb fotografies de l’animal i un petit esquema que respongui les preguntes formulades.

Rates amb ales

8

Activitatscomplementàries:abans de la lectura

➜ La meva ciutat/El meu barri

Es pot demanar a l’alumnat una descripció sobre la ciutat on viuen. Llocs interessants que els agradin del seu barri o ciutat i que creïn una petita guia per presentar-la als seus companys.

L’activitat es pot realitzar conjuntament amb altres nens i nenes que comparteixin zona o bé de manera individual.

Indicacions per a la confecció de la guia:

• Elements (edificis, places, carrers, etc.) d’interès.• Allò que succeeix al barri (activitats culturals o esportives) d’interès.• Festes i tradicions que se celebren al barri (oficials i populars).

Les guies es poden presentar en forma de pòster o en forma de revista, o en el format que cada grup o alumne consideri oportú.

➜ El diari

Demanar als alumnes i les alumnes que observin el format dels diaris, és a dir, que n’agafin un de casa o de la biblioteca i es familiaritzin amb la presentació de la informació.

Entre tota la classe es pot fer la llista de les diferents parts de les notícies:

Exemple:

• Titular• Subtítol• Cos de text• Fotografia • Peu de foto

Per grups hauran d’escriure una notícia d’algun esdeveniment proper (aniversaris, festa major, convivències de la classe, etc.) i recollir les notícies per crear el diari de la classe.

Llibre del professorat

9

➜ Mascotes

Llegir el resum de la contracoberta i preguntar si algun dels alumnes de la classe té una mascota a casa. Fomentar l’expressió oral fent que l’alumnat parli de la seva experiència. A la vegada, aquells que no en tinguin també poden participar parlant de com imaginen que deu ser tenir mascota.

Preguntes que es poden fer a aquells que en tenen:

• Com és la seva experiència? • És una experiència bona/dolenta? Per què?• Quines responsabilitats implica tenir mascota? • En tens cura tu personalment? Comparteixes tasques?

Preguntes que es poden fer a aquells que no en tenen:

• Com imaginen que deu ser l’experiència?• Creus que deu ser bona? O bé, dolenta? Per què?• Creus que tenir mascota implica alguna responsabilitat? Quina?• Si tinguessis mascota en tindries cura tu? Compartiries tasques?

➜ Crònica del cap de setmana ideal

Demanar a l’alumnat que faci una crònica de quin seria el seu cap de setmana ideal.

Aquesta activitat es pot fer tant de forma oral, com escrita.

Quines activitats els agradaria dur a terme? Per què?

Amb qui passarien aquest cap de setmana?

On passarien el cap de setmana?

Un cop feta aquesta activitat es pot dividir la classe per grups i demanar als alumnes i les alumnes que imaginin que han de passar el cap de setmana junts (i sense ajuda dels adults). Han de pensar quin serà el seu cap de setmana ideal amb la condició que les activitats que realitzin hauran de ser pensades per fer en grup i consensuades entre tots.

Com s’organitzaran?

Què faran?

On aniran?

Rates amb ales

10

Activitatscomplementàries:durant la lecturaSuggerir a l’alumnat que quan no entengui una paraula, una expressió o una frase feta, en busqui el significat al diccionari.

➜ Primera part, de la pàgina 5 a la 61: «Dissabte al matí» (plantejament de la història)

• p.10 En David petit, la Mercè i en David gran recorden el que va succeir a una veïna de l’escala. Per grups, demanar a l’alumnat que imagini quines propostes es podrien fer per educar la ciutadania i evitar que fets com els que es descriuen passin més sovint.

• p.11 «Un gos necessita companyia, fora que visqui en una masia, a l’aire lliure, i pugui campar pels camps, vigilar les vaques, empaitar les gallines, bordar quan s’acosta un foraster.» Demanar a l’alumnat si està d’acord o no amb aquesta afirmació. També es pot generar un debat i dividir la classe en dos grups: un grup defensarà aquesta afirmació, i l’altre la qüestionarà.

• p.14-16 El David gran fa una trucada per alertar de la presència dels nois amb gossos violents i la seva actitud als jardins de Can Rondinetes. El David petit pensa que el seu pare és un espieta. Convidar els alumnes i les alumnes a reflexionar sobre l’actitud del pare i la del fill. Qui creuen que ha actuat millor? Per què?

• p.17 El narrador explica com fa un temps no hi havia tantes cotorres a la ciutat de Barcelona. Fer una activitat sobre quines diferències hi ha entre la ciutat o barri on viu ara l’alumnat en comparació amb anys enrere. Els alumnes poden demanar ajuda a casa per completar la informació. Potser, el que marca la diferència és algun establiment, alguna plaça que ha canviat, el nom d’un carrer...

• p.19-20 Els dos Davids i la Mercè fan una llista de les múltiples utilitats que té un simple diari. Convidar els alumnes i les alumnes a fer una llista amb algun altre objecte que també pugui tenir diversos usos.

• p.21 La Mercè recorda al seu pare que ha de comprar els croissants. Quin seria l’esmorzar ideal de l’alumnat? Dividint la classe en grups l’alumnat haurà d’elaborar un menú amb la condició que sigui un esmorzar sa.

• p.22 A la llibreria, la Mercè va directament a buscar un tipus de llibre. Preguntar als alumnes quins són els seus interessos lectors. De forma individual, els alumnes podrien escriure una targeta responent les següents preguntes: Quin tipus de conte t’agrada? Per què? Quin llibre recomanaries a un amic o amiga? Un cop escrita la targeta, hauran de buscar companys o companyes amb els mateixos interessos i bescanviar les targetes.

• p.28 La Mercè descriu com són els coloms missatgers. Preguntar a l’alumnat si coneix les peculiaritats dels coloms missatgers i si encara es fan servir o en quina època van estar més

Llibre del professorat

11

de moda. Convidar la classe a fer un petit treball d’investigació (amb enciclopèdies de paper o on-line), en grup si es vol, i respondre les preguntes en forma d’exposició oral.

• p.32-34 L’Anna i la Mercè discuteixen sobre els coloms i les condicions en què viuen. Demanar als alumnes i les alumnes que rellegeixin aquestes pàgines i preguntar-los què en pensen de la posició de l’Anna i la de la Mercè. Amb quina de les dues estan d’acord? Es pot plantejar l’activitat com a debat obert a tota la classe i que l’alumnat es posicioni, o bé, fer l’activitat en grup i que cada grup exposi les conclusions a la resta de la classe.

• p.36 El narrador fa una referència a una obra del pintor Pablo Picasso. Per grups es podria buscar la pintura a Internet i fer un exercici de descripció. Alhora es podria preguntar als nens i nenes que busquin quin és l’origen del colom com a símbol de la pau.

• p.46 La Mercè vol fer servir Internet, abans, però, recorda que cal prendre precaucions. Quin ús en fa la classe, d’Internet? Convidar els alumnes i les alumnes a reflexionar sobre quin tipus de precaucions creuen que calen prendre a l’hora de connectar-se a la xarxa. Activitat que es pot fer en grup o tota la classe.

• p.46 Explorar les possibilitats que ofereix el web on entra la Mercè. L’activitat pot ser fer una guia de la flora i fauna del parc, o bé una crònica dels darrers esdeveniments que han succeït al parc. Una activitat que es pot fer en grups petits.

• p.50 El concepte i explicació sobre llegenda urbana pot servir perquè, per grups, la classe inventi la seva llegenda urbana. Prenent una notícia de l’escola o bé de l’ajuntament de la ciutat o el barri, exagerar-la o canviar l’ordre o el sentit de les paraules del titular de la notícia.

• p.52-54 Demanar a l’alumnat que rellegeixi la història de la Serafina i demanar que la il·lustrin en format de còmic.

• p.55 El David gran diu: «Ja sé que hi ha històries reals que també semblen fantàstiques». Demanar als alumnes que pensin una història que pugui concordar amb aquestes característiques (la història pot ser inventada o real) i que la presentin a la resta de la classe. Els companys i les companyes, a través de preguntes, hauran de decidir si la història és real o no.

➜ Segona part, de la pàgina 63 a la 82: «Dissabte a la tarda» (desenvolupament de la història)

• p.64 La veïna dels nens té un husky jove com a mascota. Convidar l’alumnat a reflexionar si creu que és adequat o no i per què tenir qualsevol tipus de mascota a casa (en un pis). L’activitat pretén fer reflexionar sobre quines haurien de ser les condicions ideals per a les mascotes.

• p.68 «En David pare, que rondinava per dins, es va esforçar a no fer mala cara». Per grups o tota la classe, es pot organitzar un debat o conversa al voltant d’aquesta afirmació. Es pot animar el debat amb preguntes com: creieu que sempre és bo dir el que pensem? Per què?

• p.69 La Mercè no deixa de pensar en el colom de l’arbre. Preguntar als alumnes i les alumnes, si no han passat més enllà d’aquest punt en la lectura, què creuen que deu passar amb aquest colom i fer una pluja d’idees.

• p.70 El narrador parla sobre la dona que dóna menjar als coloms. Organitzar la classe en grups i preguntar si creuen que aquesta conducta agreuja o no el conflicte que tenen moltes ciutats amb els coloms. Quina recomanació farien els alumnes i les alumnes a l’ajuntament?

• p.71 Activitat complementària i relacionada amb l’anterior. El David pare aporta noves dades sobre la problemàtica dels coloms a les ciutats grans. Es pot dividir la classe en grups i parlar sobre com es podria abordar aquesta qüestió. En acabat, cada grup exposarà les seves conclusions.

Rates amb ales

12

• p.74 El David gran parla del servei social com a càstig per als joves que s’han colat al metro. Què en sap la classe sobre el servei social. En grups o individualment, es pot fer un petit treball d’investigació sobre el que vol dir i reflexionar sobre si creuen que aquestes iniciatives poden ser útils o no.

• p.75 Els pares estan preocupats pel futur dels seus fills. Individualment demanar a la classe que redacti un petit escrit sobre com s’imagina que serà la seva vida d’aquí a deu o vint anys. Després es pot jugar a endevinar què serà el company o companya quan sigui gran.

• p.76 Els pares comparen la situació actual amb la que hi havia quan ells eren joves. Demanar a l’alumnat que pregunti als pares i als avis com vivien ells quan tenien la seva edat.

• p.77 La família veu un gos pigall al metro. Es podria fer una petita activitat de recerca sobre quin tipus d’animals desenvolupen tasques de suport, com per exemple els gossos pigall. L’activitat es pot fer en grups petits i que cada grup exposi la informació trobada a classe.

• p.79 El David pare parla sobre el seu company de feina cec i de com s’orienta al metro. Es pot fer una activitat de sensibilització amb la classe en la qual, per parelles, un tapi els ulls al company i el guiï fins a un objectiu. L’alumne amb els ulls tapats haurà de concentrar-se amb les indicacions que va rebent de la parella enmig del soroll ambiental de l’aula o espai on es dugui a terme l’activitat.

• p.81-82 El pare recorda un conte protagonitzat per una mosca amb característiques humanes. Per grups, parelles o de forma individual es pot demanar als alumnes i les alumnes que escriguin un conte on el protagonista sigui un animal i tingui qualitats, sentiments, actituds, etc. humanes.

Tercera part, de la pàgina 83 a la 125: «Diumenge, matí i tarda» (desenvolupament de la història)

• p.86 El narrador parla d’en Cigronet. Preguntar a la classe què en saben d’aquesta referència literària. Es pot dividir la classe en grups, cada grup buscarà el conte i buscarà la relació amb aquest fragment de l’obra.

• p.87 La Mercè diu: «Ai, pare! Ara sí que m’has aixafat la guitarra!» Es pot fer una activitat col·lectiva amb tota la classe i fer una pluja d’idees de frases fetes. Penjar la llista en un lloc visible de la classe i organitzar «La setmana de la frase feta» (o iniciativa similar) durant la qual els nens i les nenes hauran de fer servir les expressions anotades en el seu dia a dia.

• p.99 Quan treuen en Julivert de la gàbia, el narrador comenta que «se’l veia inquiet» i que «dubtava». Si encara no s’ha passat d’aquest punt en la lectura, es pot fer una activitat amb l’alumnat d’imaginar i formular una hipòtesi sobre aquest fet. Preguntar als nens i nenes què creuen que succeirà.

• p.100 Un cop llegit tot l’episodi del canari i el gat, demanar als alumnes i les alumnes que rellegeixin l’escena des de la pàgina 98 fins a la pàgina 102 i ho converteixin en un còmic.

• p.107 Els avis anuncien que aviat tindran un gos. Preguntar a la classe què pensen sobre aquest fet. Al mateix episodi, els avis retreuen que la seva filla i el seu marit no en vulguin tenir. Quina diferència hi ha entre la situació dels avis i la dels fills? En algun punt de la novel·la, al primer capítol els pares ja han donat els seus arguments per no tenir-ne. Es pot organitzar un debat en el qual es parli sobre aquest fet i que l’alumnat, si s’escau, parli de la seva experiència personal.

• p.108 El narrador explica els costums de l’àvia. Es podria aprofitar aquest fragment per debatre amb l’alumnat sobre els rols i les tasques domèstiques. Plantejar el tema a nivell introductori de manera que els nens i nenes puguin reflexionar sobre aquestes qüestions.

Llibre del professorat

13

• p.108 La família passa la tarda de diumenge jugant amb jocs de taula. Aprofitar aquest fragment perquè en grups o amb tota la classe es faci una activitat sobre el temps de lleure. Fer una llista de jocs i passatemps. Són activitats en grup o individual? Són jocs de taula o bé electrònics?

• p.109 La Mercè es «tanca en un silenci més aviat trist i dolgut» després de perdre dues partides d’escacs. Preguntar a l’alumnat què pensa d’aquesta actitud. Com s’ho haurien pres ells? Perdre fomenta el desenvolupament de la voluntat de superació o més aviat el contrari? Creu que perdre incentiva que un vulgui millorar i superar-se la propera vegada o no?

• p.110 Proposta lligada a l’activitat anterior. Reflexionar sobre l’actitud de l’avi, i fer una valoració de l’actuació de la mare. Es pot completar amb la lectura de les pàgines 112 i 113.

• p.111 A l’hora d’acomiadar-se dels avis, els pares comenten que passaran el cap de setmana a la masia d’uns parents. En grups o individualment, imaginar com serà aquest dia a la masia d’en David i la Mercè, ara que els alumnes i les alumnes estan familiaritzats amb els personatges, imaginar i escriure una petita crònica.

• p.114 El narrador fa una referència al personatge d’Spiderman en el moment que la família entra al pis. Demanar a la classe que, de forma individual o en grup, imagini i escrigui què creu que hauria passat si, en entrar al pis, hagués trobat el personatge de còmic.

• p.123 Aprofitar la referència als personatges d’animació Tom i Jerry i jugar a endevinar a través de la mímica. Un alumne pensa i imita un personatge conegut i els altres han d’endevinar-lo.

• p.124 La Mercè té un malson. Demanar als alumnes i les alumnes si mai els ha passat. Tenen algun malson o somni que es repeteixi? Si no n’han tingut, demanar si podrien imaginar com deu ser.

➜ Quarta part, de la pàgina 127 a la 141: «Passa el temps» i «Final» (cloenda)

• p.127 El narrador explica com la família cancel·la el cap de setmana a la masia a causa del pronòstic de pluja. En grups o conjuntament fer una llista d’idees amb la classe d’activitats que es podrien fer en cas de pluja, ja sigui al camp o a ciutat.

• p.129 El David pare dóna una excusa pel colom; de fet, no és honest del tot i diu una petita mentida. En grups, l’alumnat pot discutir sobre la conveniència o no de l’explicació del pare. Creuen que ha fet bé? Per què? Per què no? Haurien de fer un escrit amb les conclusions del grup i presentar-les a classe.

• p.130 Activitat relacionada amb l’anterior. En els mateixos grups, els alumnes i les alumnes poden seguir discutint sobre el perquè de l’actitud de la Mercè. El narrador diu que la Mercè «va contestar, a contracor, perquè li sabia greu dir una mentida». Per què creuen els alumnes que ho fa? Creuen que fa bé o malament?

• p.137 Preguntar als alumnes i les alumnes què haurien fet ells si s’haguessin trobat en la situació de la Mercè. Activitat que es pot fer conjuntament amb tota la classe alhora o bé de forma individual i per escrit.

• p.141 El final de la història del colom, per a en David petit, té un final feliç. Preguntar als alumnes quin tipus de final prefereixen. Creuen que aquesta història té un final feliç? Per què? Per què no?

Rates amb ales

14

Activitatscomplementàries:després de la lectura

➜ Continuem la història

Ara que ja coneixem els personatges de la novel·la a fons, els seus gustos, les seves inquietuds podem imaginar noves aventures. Podem desenvolupar la història imaginant com serà la vida dels avis amb el nou gosset, o bé com seran les vacances de la família a la masia dels cosins del poble.

Alternativament podem imaginar els personatges en altres situacions, és a dir, com s’imaginarien la història si hagués ocorregut al Regne Unit, als Estats Units, Rússia, la Xina... Animar la classe a fer una petita investigació sobre com és el dia a dia d’una família als diferents països que puguin imaginar els alumnes i les alumnes i pensar com seria el dia a dia dels protagonistes de Rates amb ales.

➜ Associacions

Moltes vegades al nostre voltant hi ha gent que s’aplega al voltant d’un interès comú i crea una associació. Es pot animar els alumnes a buscar aquelles associacions del nostre barri o ciutat que es dediquin als animals, a la sensibilització sobre algun aspecte concret centrat en la convivència ciutadana. L’objectiu de l’activitat és introduir l’alumnat a l’associacionisme i a fer-los descobrir el seu barri i la seva ciutat.

➜ Lectures

A la Mercè i a en David petit els agrada molt llegir i escoltar històries. Podem demanar als alumnes que portin a classe aquells contes o llibres amb els quals hagin gaudit més i que el presentin als seus companys i companyes i el llegeixin a classe si no és molt llarg o bé n’escullin un fragment.

Llibre del professorat

15

➜ Ampliem vocabulari

L’autor d’aquesta obra fa servir moltes expressions i frases fetes que potser la classe no fan servir cada dia. Es pot ampliar l’activitat que es proposava per a la pàgina 87 i buscar aquelles paraules noves i expressions i fer-ne un mural que es penjarà a classe de manera que quedi a la vista de l’alumnat perquè el pugui anar assimilant.

➜ Revistes infantils

Els protagonistes de Rates amb ales en llegeixen alguna. Els alumnes estan familiaritzats amb elles? Fer una petita recerca d’aquest tipus de revistes infantils a la biblioteca de l’escola o del barri i veure com són, quines similituds i diferències hi ha entre elles. Quines prefereixen els nostres alumnes? Per què? L’objectiu de l’activitat és familiaritzar els nens i nenes amb aquest tipus de publicacions i fer que en parlin amb els seus companys de classe. Potser alguns d’ells ja són subscriptors i potser volen compartir la seva experiència amb la resta de companys.

Rates amb ales

16

Títol del llibre Data

Alumne/a Curs

Comprensió

Memorització

Reté les paraules clau o fonamentals.

Recorda dades per respondre preguntes.

Reconeix frases intruses.

Identifica paraules repetides.

Assenyala paraules errònies.

Interpretació

Identifica personatges principals i secundaris.

Relaciona personatges, fets i dades.

Ordena temporalment els esdeveniments.

Identifica les il·lustracions amb els fets que representen.

Determina el lloc on transcorren els fets i el temps en què succeeixen.

Explica frases, idees i textos breus.

Explica, a través d’il·lustracions, fets o situacions.

Dedueix fets i esdeveniments a partir del context de la lectura.

Motivació

Llegeix amb atenció i interès.

Té cura dels llibres i els respecta.

Consulta el diccionari i pregunta si no entén alguna cosa.

Mostra interès en les activitats prèvies i posteriors a la lectura.

Expressió oral

Pronuncia correctament.

Respecta les pauses dels signes de puntuació.

Parla amb concordança i fluïdesa.

Utilitza un vocabulari variat.

EP AD C

Avaluació

Llibre del professorat

17

Notes:

EP: en procés AD: adquirit C: consolidat

Expressió escrita

Produeix textos a partir de l’obra llegida.

Utilitza regles gramaticals i ortogràfiques conegudes en la producció de textos.

Aplica el vocabulari après.

Argumenta opinions i respecta les dels altres.

Infereix el significat de paraules segons el context de la lectura.

Extreu informació.

Realitza prediccions sobre el desenvolupament de la història.

Relaciona paraules i frases fetes amb el seu significat.

Determina el desenvolupament de la narració, segons un esquema.

Organització

Estableix la seqüència narrativa.

Reconeix les parts del relat.

Distingeix idees principals i secundàries.

Estableix conseqüències.

Fa resums.

Separa i classifica idees i fets.

Valoració

Capta el sentit d’allò que ha llegit.

Diferencia veritable i fals.

Argumenta idees i opinions i respecta les dels altres.

Emet judicis de valor.

EP AD C

Rates amb ales

18

Pàg. 2

1.

• Rates amb ales.

• Joaquim Carbó.

• Resposta oberta.

• Resposta oberta.

2.

• Resposta oberta.

• Resposta oberta.

• Resposta oberta.

Pàg. 3• Mercè i David.

• Voldrien tenir un animaló per jugar-hi i fer-se’n amics.

• Resposta oberta.

• S’hauran de conformar amb els ocells de la terrassa, el gos de la veïna, les bestioles dels llibres,...

• Els coloms tindran un paper impor-tant.

4. Mots encreuats

D F R T C S A S R TL F E S C R I U R E

E S M V B Y F I U L

C A T C A R B O D L

T Q S Y S L L O E I

O R X V L M O S N B

R I U E G R O R A R

S Y V U H E T E F E

M A L A V E L L A SC A V E N T U R E S

Pàg. 4

1. V / F / V / F / V / V / F / F / V / F

2.

La Mercè que ha estat la primera de dutxar-se, acaba d’endreçar la seva habitació. Abans de sortir, hi dóna un cop d’ull per comprovar si tot està a punt per passar la revisió que la mare fa els dies de festa: el llit ben fet; la cadira arran de taula; la pantalla i el teclat de l’ordinador tapats amb la funda de plàstic; les llibretes al costat de la motxilla; els llibres i els devedés arrenglerats als prestatges, al costat de les fi gu-retes de tota mena d’animals; els pòsters ben clavats amb xinxetes a la paret...

Pàg. 5

3.

3 / 10 / 2 / 1 / 7 / 5 / 8 / 6 / 9 / 4

4. Resposta oberta.

Pàg. 6

5. Mots encreuats.

C O L O M S A H L IQ W D E R T U P L O

D E I O G R I B O M

F A L C O T O R R A

I X E U S U S N O G

C O C O D R I L I U

V U I S X E L U O I

R E T D Y O U M E L

W D F T S E R P A AU R R T E N I Q U O

Solucionari

Llibre del professorat

19

6.

Còlit negre / garrics / llentiscle / margalló / fagina

7.

lloro lloro carrer carrer

oberta oberta marrada marranada

missatge massatge bèstia bèstia

velleta velleta estimar estimar

valent vinil utilitat futilitat

adreça adreçar interessant estressant

Pàg. 7

8.

U N H O M E T E N I A

5b 1d 2a 4a 4c 1c 2c 1c 1d 3d 2b

C O C O D R I L S A L A

2d 4a 2d 4a 3b 3a 3d 1a 4d 2b 1a 2b

B A N Y E R A , V A

3c 2b 1d 4b 1c 3a 2b 1b 2b

T E N I R P O R I E L S

2c 1c 1d 3d 3a 5a 4a 3a 3d 1c 1a 4d

V A L L A N Ç A R P E R

1b 2b 1a 1a 2b 1d 5c 2b 3a 5a 1c 3a

L A C L A V E G U E R A

1a 2b 2d 1a 2b 1b 1c 5d 5b 1c 3a 2b

9.

Resposta oberta.

Pàg. 8

1.

4 / 2 / 5 / 3 / 1

2.

• Fer les delícies d’algú. • Gaudir, fer gaudir algú.

• Fer el pes. • Satisfer, convèncer.

Rates amb ales

20

• Fer cara de circumstàncies. • Expressar desconcert davant un fet o una situació.

• Clissar algú. • Veure, enxampar.

• Fer el viu. • Aprofi tar-se de les circumstàncies, escapolir-se.

• No arribar la sang al riu. • No ser greu.

Pàg. 9

3.

• És «la veïna» (p.64) propietària del «husky jove, de pèl gris» (p.63)

• «Una noia grassona, riallera, amb un pentinat amb cresta i una anella al nas» (p.63) «Era baixeta, més aviat arrodonida i vestia una faldilla molt estreta» (p.65)

• «--Tenim pressa! Aquest matí m’he descuidat de treure’l [el gos], i ara, ja poden comptar…» (p.65)

• « I un cop van obrir la porta, la noia i el gos van córrer carrer enllà en el mateix sentit que la família. De sob-te, el gos es va aturar. Si en tenia, de pressa, pobra bèstia!» (p.66)

4.

P

F R

E O

L T V

I A V E N T U R A M O N

C G L

I D I N F I N I T A T

T R E U R E A

M A C

T I

D

I

R

Pàg. 10

5.

• Dissabte a la tarda la família surt de casa per anar al centre a comprar i al cinema.

• Els vigilants del metro demanen el bitllet i documentació als joves que s’havien colat.

• La mare comenta que cada colom deixa anar uns excrements que mal-meten edifi cis i monuments.

• El gos pigall del noi cec del metro s’aixeca just quan entra el comboi a l’estació.

6.

Quan ells dos, l’Anna i en David gran, eren més joves, la gent les passava molt magres i no hi havia ningú que volgués ser pobre ni semblar-ho, i només ho eren aquells als qui la desgràcia havia deixat sense casa, sense família, sense feina. Què passava, doncs, avui, que hi ha tant de tot -cotxes de primera, jocs i joguines a dojo, electrodomèstics, restau-rants, discoteques a tot gas, i les botigues a vessar-, que també hi ha uns joves que volen viure de la caritat, o de petits robatoris, o d’unes feines marginals sense cap futur? O és, precisament, que tota aquesta abundor provoca el refús d’uns que tenen ganes de portar la contrària?

Llibre del professorat

21

Pàg. 11

7.

Resposta oberta.

8.

consti 3 principi 15

telefonista 4 llest 17

conegut 10 parada 21

programa 14 xerraràs 19

comboi 24

9.

La Mercè havia llegit el conte d’un mico que vivia a la casa d’un sord-mut que li havia ensenyat a expres-sar alguns sentiments i necessitats amb el llenguatge de signes [...]. A la mort del seu amo, la família no n’havia volgut saber res i l’havia regalat al zoològic . Allà, tancat en una gàbia, els altres micos li feien la vida impossible perquè, acostumat a viure entre les persones, i com una persona, no li perdonaven que fos tan primmirat i llepafi ls.

Pàg. 12

1.

• Estén la roba i dóna menjar als coloms.

• Els nens acompanyen el seu pare a comprar el diari i ensaïmades.

• Que torna a ser a l’arbre perquè li van caure bé els nens tot i que no tingui la mateixa actitud del dia anterior.

• Avui van a dinar a casa dels avis.

• Tenen un gat, però és vell i té mal geni.

• És atacat pel gat.

• La Mercè se sent trista i dolguda.

• L’avi guanya la partida perquè la seva fi lla el deixa guanyar.

• La família troba un ratolí.

• Provoca que han de netejar tot el pis.

• A l’hora de dormir, la Mercè té un malson.

2.

Gat: 4

Canari: 4

C A N A R I

A C A T G C

N A G A T A

A G A T O N

R I T R C A

I N G A T R

C A N A R I

Pàg. 13

3.

Resposta oberta.

4.

Estava convençuda que el colom no s’havia mogut. / Per la Mercè la cosa pinta malament. / Se li encongia el cor.

5.

E L S A V I S T E N E N

1a 3b 1c 2b 2a 3c 1c 1b 1a 2c 1a 2c

U N G A T P E R Ò É S

5b 2c 3a 2b 1b 4b 1a 5a 4a 1a 1c

V E L L I T É M A L

2a 1a 3b 3b 3c 1b 1a 4c 2b 3b

G E N I

3a 1a 2c 3c

Rates amb ales

22

Pàg. 14

6.

SINÒNIMS ANTÒNIMS

encongir disminuir eixamplar

moure agitar estacionar

conversa xerrada silenci

teoritzar suposar constatar

optimista alegre pessimista

llest astut badoc

acabar fi nalitzar comença

aturar-se romandre prosseguir

caçar capturar alliberar

intenció fi nalitat causa

batre vèncer perdre

cansat cruixit animat

7.

Resposta oberta.

Pàg. 15

8.

• La Mercè està emmurriada perquè ha perdut dues partides d’escac seguides.

• Hagués preferit que l’haguessin deixat guanyar.

• Donar peixet.

• A poc a poc comença a pensar en una altra cosa.

9.

El ratolí havia fet molt mal, a la cui-na, sobretot al rebost . Ho van poder comprovar tots plegats: la bestiola, que devia ser prou tastaolletes, havia rebentat a queixalades de les seves dentetes totes les bosses d’arròs, cafè i sucre que eren al seu abast. Havia rosegat un parell de pomes. I, el pitjor de tot, havia deixat anar cagaradetes pertot arreu.

Pàg. 16

1.

4 / 2 / 3 / 1

2. Mots encreuats.

P O B L E

L L I B R E R I A

M O S S E G A R

C O N T R A C O R

C O L O M

D O R M I L E G U E S

T A R D O R

R E T A L L A R

Pàg. 17

3.

Els premiava per ser tan fidels. I, sobretot, tenia moltes atencions amb aquell pigallat que, a l’inrevés del que feien els altres, cada matí l’esperava enfi lat a la barana. I ella li ho agraïa: després d’escampar una mica de gra pel terra, anava cap a la barana amb la mà plana, plena de mill, s’hi acostava i el colom no es feia pregar, al contrari, que s’estarrufava, com si estigués satisfet per aquell servei a domicili i menjava directament d’aquella mà. Això va durar unes quantes setma-nes. La mare de la Mercè no hi esta-va gaire d’acord, perquè el terra de la terrassa feia fàstic, ple d’aquelles cagarades tan llefi scoses.

4.

L’endemà, que era dissabte, quan tornaven de la llibreria, la Mercè va insistir a passar altra vegada pel carrer d’abans. I el pare, que recor-dava molt bé per què havia decidit canviar de ruta tants mesos enrere, va dubtar una mica, però hi va estar

Llibre del professorat

23

d’acord quan va veure que la Mercè se’l mirava fi xament, com si allò que li demanava fos tan important com necessari.

Pàg. 18

5.

4 / 3 / 6 / 8 / 1 / 7 / 9 / 2 / 5

6.

pare parer precaució precaució

saludo saludo fàstic màstil

preguntant repugnant intempèrie intempèrie

parlar garlar color olor

ocasió posició deduir deduir

7.

Resposta oberta.

Pàg. 19

8.

L A M E R C È

1a 1b 2c 2d 2a 1d 2d

C O M P R O V A V A Q U A N

1d 4a 2c 1c 2a 4a 2b 1b 2b 1b 3d 5b 1b 3a

T O R N A V A D’ E S C O L A

3b 4a 2a 3a 1b 2b 1b 4b 2d 4d 1d 4a 1a 1b

Q U E E L C O L O M

3d 5b 2d 2d 1a 1d 4a 1a 4a 2c

S E G U I A A L’ A R B R E

4d 2d 4c 5b 3c 1b 1b 1a 1b 2a 5a 2a 2d

9.

• p.128

• p.129

• p.130

• p.131

• p.135

• p.137

Pàg. 20

1.

F / V / F / V / V / F /F

2.

Resposta oberta.

Rates amb ales

24

Pàg. 21

3.

D E F G P A T E A

M S K L A N R T V

H J M E R C E E I

U I H G E O H R S

S Q P V E I N A O

K X W U V M T Q P

Y R T E D A V I D

A Z B F C R S R U

J U L I V E R T S

4.

Resposta oberta.

Pàg. 22

5.

Resposta oberta.

6.

Resposta oberta.

Pàg. 23

Fitxa de lectura

Rates amb ales

Joaquim Carbó

Maria Espluga

141 pàgines

Ala Delta

Sèrie Verda

Baula

2011

1a edició

Sobre la història

Narrador omniscient.

Els fets succeeixen a l’actualitat.

Barcelona.

Respostes obertes.

Pàg. 24

Respostes obertes.

Llibre del professorat

25

Competències bàsiques

Competència en comunicació lingüísti-ca i audiovisual

p. 2-24

Competència artística y cultural p. 2-24

Tractament de la informació i competència digital

p. 2, activitat 1, 2p. 3, activitat 3p. 4, activitat 1p. 7, activitat 9p. 8, activitat 1p. 9, activitat 3p. 10, activitat 5p. 11, activitat 8p. 12, activitat 1p. 14, activitat 7p. 16, activitat 1p. 18, activitat 7p. 20, activitat 1, 2p. 21, activitat 4

Competència matemàtica p. 7, activitat 7p. 13, activitat 5p. 19, activitat 8

Competència per aprendre a aprendre p. 2-24

Competència d’autonomia i iniciativa personal

p. 2-24

Competència en el coneixement i la interacció del món físic

p. 18, activitat 7

p. 22, activitat 5, 6

Competència social i ciutadana p. 9, activitat 3

p. 22, activitat 5, 6

Competències bàsiques

Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Baula.