10 de setembre de 2015 gerard ardanuy: “hem de...
TRANSCRIPT
núm
. 58
9
10 de setembre de 2015
ISSN - 1695-4793
7Gràcia obrirà el
primer nou hotel a
l’octubre a Legalitat
9L’EH Sona celebra
18 anys amb el
comiat d’Oskorri
Cooperativisme
escolar, la fórmula
del nou Patufet
X.T.
Cedida
Mar Romero
Gerard Ardanuy: “Hem de reclamar junts que es faci l’IES Vallcarca”
pàg. 5pàg. 5“No comparteixo amb Viejo que Unió sigui la sorpresa del 27-S”, diu el president del districte
“Pagàvem 8.000 euros a la plaça Reial i potser fèiem nosa”, diu l’entitat, que ultima la reestrena
Barcelona Pipa Club: “Hem traslladat la història; no volíem turisme low cost”
Alb
ert
Ba
lan
zà
pàg. 6pàg. 6
2
10 de setembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
cartes al director
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i
DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
EL DRAMA DELS REFUGIATS
La foto del nen sirià mort a la platja
ha despertat les consciències dels
països rics. Aquesta instantània ha
servit perquè l’Europa que barra
el pas als qui són pobres s’obri a
parlar d’acollir refugiats. Més en-
llà d’Alemanya o Àustria, que ja fa
anys que n’acullen, la resta d’estats
han tingut un paper miserable en
aquest afer. Sense anar més lluny,
Espanya és a la cua en l’acollida de
refugiats. De fet, el govern del PP es
nega a haver d’assumir una quan-
titat que no supera els quinze mil
refugiats quan Alemanya n’acollirà
mig milió. Espanya sempre demos-
trant que és un estat obert. Quina
vergonya! Per abordar aquest dra-
ma humanitari, però, cal anar a l’ar-
rel del conflicte. I fins ara les grans
potències han fet els ulls grossos
als bombardejos que el president
sirià infringeix a la població civil.
No sé si atac el règim de Damasc és
la solució, potser seria més efectiu
impulsar algun bloqueig comercial
que aturi la sagnia. El problema és
opinióopinió
ull de dona
Hi ha persones amb discapaci-
tats funcionals o intel·lectuals.
La societat també té discapa-
citats importants quant al res-
pecte vers aquestes persones i
als seus drets. Diferents entitats
i associacions estan treballant-
hi. Fa poc s’ha posat en marxa
l’Associació en Defensa dels
Drets de les persones amb dis-
capacitat (LADD) que defensa
un model de societat inclusiva,
com ara l’adaptació i supressió
de barreres d’un habitatge a
la comunitat que, de fet, té un
cost inferior a la d’una residèn-
cia. Treballen per garantir que
les persones amb discapacitat
intel·lectual tinguin una vida
digna i amb igualtat de condi-
cions, fet que passa per garan-
tir el dret que puguin escollir el
seu lloc de vida i que no es ve-
gin obligades a viure apartades
de la seva comunitat, com diu
l’Art.19 de la Convenció de la
ONU pels Drets de les persones
amb discapacitat i les directives
europees en l’horitzó 2020: “Els
estats part en aquesta con-
venció reconeixen el dret en
igualtat de condicions de totes
les persones amb discapacitat
a viure a la comunitat, i han
d’adoptar mesures efectives
i pertinents per facilitar el ple
gaudi d’aquest dret a les perso-
nes amb discapacitat i la seva
plena inclusió i participació a la
comunitat”.
Discapacitats
Conxa
Garcia
Als partits polítics hi ha el convenciment creixent que les seus ja no són tan importants. A Gràcia hi ha tres casos de debat intens. El PSC ha estat a punt de marxar a Sarrià per ordres internes centrals i ha cedit el lloguer de la seu, on només hi podrà fer actes privats i reunions puntu-als. CDC també va veure abans de l’estiu com el jutge demanava l’embargament de la seu d’Astúries. I també hi ha Demòcrates de Catalunya que, un cop sortits d’Unió, de moment es troben a la seu del Districte.
editorial
L’any 2007, en el capítol de marcianades locals, els moviments
socials van editar uns adhesius amb tres lemes: ‘Refugees
welcome, Erasmus go home’, ‘Erasmus go home, Vila de Gràcia
is not Lloret’ i ‘No more guiris in Gracia, Erasmus go home’. Més
enllà de la fixació pels Erasmus, quan el turisme low cost no
s’havia introduït encara pels carrers secundaris del districte, el
caràcter visionari dels editors d’aquells adhesius portaven ex-
plícit un missatge d’acollida que ara qualsevol tertulià es posa
a la boca per quedar bé davant la crisi dels refugiats sirians.
Encara hi havia un quart lema que no es va plasmar en adhesius
sinó en un lateral d’una samarreta de les festes alternatives del
carrer Sant Pere Màrtir: ‘Tourist you are the terrorist’.
Entre refugiats, manters i turistes ha recomençat el curs i, en
aquest número, ja tenim nous elements per al debat sobre el
model de ciutat: l’estrena en po-
ques setmanes del primer hotel
de la remesa de nous establi-
ments autoritzats, Le Palacete,
al carrer Legalitat, i el trasllat
des de la plaça Reial a Gràcia, al
carrer Santa Eulàlia, de l’històric
Barcelona Pipa Club. El primer
cas ens recorda que les portes al camp que el govern municipal
ha posat en els casos de la torre Deutsche Bank i de l’antiga
Henkel han estat superades fent menys soroll per operacions
més contingudes. El segon cas, seguint les paraules dels seus
responsables en la primera entrevista que fan a un mitjà de
comunicació parlant del trasllat a Gràcia, apunta al turisme low
cost i de borratxera com una de les causes del canvi de territori;
l’altra causa és l’econòmica.
Farà bé de prendre’n nota, doncs, de tots aquests moviments la
comissió de seguiment del pla d’usos, que es constituirà aquest
setembre com a transmissió del grup motor que va vehicular la
reforma de les condicions dels establiments de pública concur-
rència. Perquè a Gràcia gairebé tot el que passa al carrer, i que
implica canvis de paisatge, està relacionat amb aquest model
de ciutat que va canviant, i que no s’atura. El principal repte
del nou mandat serà aprovar amb rapidesa aquest pla d’usos, i
seguir repensant i fixant i encapçalant el debat a tota la ciutat
perquè hi pugui haver equilibri entre usos i serveis. Pot ser que
a alguns barris de Barcelona ja no hi siguin a temps de polir
un nou model, però a Gràcia, mentre donem la benvinguda als
refugiats de Síria i de la plaça Reial, estem convençuts que sí.
A temps de polir un model de ciutat
El principal repte del
nou mandat és aprovar
aviat, i seguir repensant i
fixant, el pla d’usos
que molts estats europeus porten
temps fent l’agost venent-li arma-
ment. La mateixa hipocresia de
sempre.
Àlex Asenci
UN MAL INICI PER L’EUROPA
Tres partits i ja dues derrotes.
El nou projecte d’Albert Poch
no acaba de rutllar mentre que
l’aventura de Pedro Dólera al Prat
arrenca amb força. Lamento pro-
fundament la marxa del tècnic es-
capulat i el temps posarà cadascú
al seu lloc, però ara és l’hora de fer
pinya amb l’equip perquè un mal
inici pot hipotecar la temporada.
Els propers partits seran claus per
encaminar aquest mal inici de lli-
ga i cal que tots els europeistes
recolzem el conjunt escapulat
com a les darreres temporades.
Aquesta no pot ser una tempora-
da d’impàs, hem d’anar a totes per
aconseguir l’anhelat ascens a 2B.
Carles Herrero
10 de setembre de 2015l’independent
3
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
el bloc
Albert
Balanzà
Escletxa als blocs
tribuna Josep Lluis Rueda, membre de l’Associació Veïnal de la Vila de Gràcia
Traspàs de l’escola Patufet?Fa uns anys, durant el temps
de la crisi econòmica o “estafa
financera”, gairebé en tots els
barris de Gràcia i de la ciutat es
podien llegir rètols: es lloga la
botiga, pis en venda o es tras-
passa i d’altres formes per cri-
dar l’atenció del ciutadà i dels
possibles inversors ocasionals
o especuladors que cercaven el
negoci ràpid i rendible. Però mai
s’havia vist: “s’ha trapassat l’esco-
la Patufet a una escola privada
religiosa”, un possible escàndol
ètic, gairebé delictiu, per part de
venedor i comprador.
La nova escola l’Univers ha estat
tot un èxit popular. En aquest
cas com en tants d’altres, cal
valorar i mesurar la incidència
de la pressió popular per acon-
seguir un equipament públic.
En la història social de Gràcia
sempre ha estat visible el ca-
ràcter reivindicatiu: la Violeta,
l’escola Pau Casals i d’altres, i a
la resta de districtes poden tro-
bar equipaments socials, cul-
turals i educatius públics que
no hi serien si els ciutadans no
els haguessin demanat i exigit.
Llavors, per què la lectura de la
ciutat i de les seves estructures
socioculturals necessàries és tan
diferent per part del govern de
torn i de la ciutadania? Sembla
que la ciutat canvia vista des del
balcó de govern o des del car-
rer. Els interessos són diferents,
dues interpretacions lectives de
la ciutat, d’una banda, el govern
democràtic escollit pel procés
electoral i d’altra banda, el ciuta-
X. T.
dà que forma la pell de la ciutat, i
sense la pell no hi ha cap cos que
pugui sobreviure: uns sense els al-
tres seria difícil d’imaginar, menys
encara definir i construir la vida de-
mocràtica pública.
Els propietaris de l’escola Patufet,
subvencionada per la conselleria
d’Ensenyament, van voler iniciar
el traspàs de l’escola amb els alum-
nes i professors inclosos quinze
dies abans de finalitzar el curs,
com si fos un paquet d’accions fi-
nanceres. Sembla que en aquesta
operació especulativa es feia aco-
llidora i corresponsable una escola
religiosa del districte. Immediata-
ment es van mobilitzar el profes-
sorat i pares de l’escola, les Ampes
i Ensenyament, i el govern del dis-
tricte feia, sembla ser, d’espectador
mediador. Tota l’escola va quedar
plena de pancartes denunciant el
procés immoral de “traspàs”. Seria
molt fàcil trobar desqualificatius,
no cal, em sembla preferible fer al-
gunes reflexions i alguna proposta.
1. Costa interpretar de forma seri-
osa com eren les relacions/inspec-
cions entre els propietaris de l’es-
cola i la conselleria. S’haurien de
facilitar les actes. Es podria deduir
sense massa esforç crític, que les
inspeccions es trobaven amb un
cert dèficit de rigor qualitatiu per
part de d’Ensenyament: garantir
com s’invertia el diner públic, els
pagaments econòmics correspo-
nents i quantificar la qualitat de
l’ensenyament. Encara més, es pot
entreveure una mena de privilegi
silenciós còmplice en les inspec-
cions? Possible. La sospita no ha
de tenir espai, la qual cosa exigeix
aclariments públics per part dels
propietaris i de la conselleria.
2. Una cooperativa de professors.
Els desitgem que siguin bons
La cooperativa podria ser un referent per a
altres projectes educatius i econòmics del districte
gestors acadèmica i econòmi-
cament perquè la cooperativa
sigui un referent per altres pro-
jectes educatius i econòmics al
districte i a la ciutat. El traspàs
de l’escola tenia detalls de ven-
da il·legal com si es tractés d’un
paquet de mercaderia, aquest
trepig té continguts de delicte
públic social que no s’hauria de
permetre i hauria de ser sanci-
onat. Em permeto fer una invi-
tació a totes les persones graci-
enques i institucions públiques
que siguin respectuosos amb
aquesta nova iniciativa coope-
rativa i amb els professionals i
pares que formen tot un nou
equip esperançador, estic segur
que confien en el recolzament
popular i institucional.
3. En queda garantida la con-
tinuïtat? La conselleria d’Ense-
nyament hauria de prestar tota
mena de suport professional.
La vida de l’aprenentatge de les
persones per adquirir els meca-
nismes del pensament i la des-
coberta de la saviesa són llargs
-més encara que el creixement
físic-, ara s’inicia una nova etapa,
la continuïtat i èxit de la mateixa
està condicionada a molts fac-
tors, no està permès improvisar
la continuïtat de l’etapa més im-
portant de la vida de la persona,
cal tenir cura del creixement de
la persona perquè pugui formar
una part responsable de la soci-
etat actual i futura.
què en penseu...
Les obres ens han afectat com
a comerç tots aquests anys. Les
tanques han separat la plaça i fa
que no es vegi la farmàcia. Sem-
bla ser que realment a l’octubre
la plaça tornarà a estar oberta i
per a tothom .
Aquesta plaça porta en obres des
de que visc aquí, i no entenc per
què no acaben ja. Han rectificat
tantes vegades que em sembla una
despesa inútil de diners. A més, tinc
gos i m’agradaria que posessin un
pipican.
Vull que s’acabin ja les obres. La
plaça de Lesseps ha de tornar a
ser com era, no aquest pantanot.
També vull ser independent... però
potser arriba abans la independèn-
cia que el final de les obres! No em
crec que per finals d’any estiguin.
Per mi les obres no s’hauran
acabat fins que no hi hagi un
pipican, per tant no sé si a finals
d’any això ja estarà. L’anterior
ajuntament va treure’l dels plans,
i nosaltres reivindiquem que per
normativa ha d’haver-hi espai
pels gossos. Fan molta falta.
JAVIER NAVARRO
Comerciant
NÚRIA CARULLA
Jubilada
MANUEL SÁNCHEZ
Arquitecte i empresari
ELISABET AMORÓS
Farmacèutica
... de la fina-
lització de
les obres a
Lesseps?
Mar Romero
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President
d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de
L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manza-
nera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna
Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric
Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i
Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-
xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé,
Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí,
Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín,
Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll,
David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill.
Disseny de portada: Aida Morilla. Disseny web: Maria Vilarnau.
Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf
Offset, S.A.
Dipòsit legal: B-32.478-00
Sol·licitat control PGD
Quan semblava que la cam-
panya electoral ens abocava a
un nou protagonisme avorrit
dels mitjans de comunicació
públics i de les protestes
sobre els blocs electorals –
ara no hi ha periodistes que
comptin més temps que els
periodistes esportius i els
famosos 90 segons cedits de
repeticions de les jugades-,
hi ha qui ha començat a obrir
dubtes. Dos exemples de
companys: Manel Andreu
(“Classe política no està pre-
parada per afrontar campa-
nya sota criteris periodístics.
OK. I els periodistes, ho es-
tem?”) i Jordi Muñoz (“l’argu-
ment del criteri periodístic té
dos problemes: de periodistes
n’hi ha amb criteri i sense, i
no té en compte l’estructura
realment existent de poder
als mitjans”). La cosa es posa
interessant a la professió i el
lector té dret a saber els equi-
libris i contextos i pressions
que passen fins que una notí-
cia es difosa d’una o altra ma-
nera. I dic que la cosa es posa
interessant quan estem a les
acaballes del periodisme tal
i com l’hem entès. Perquè la
política i el partidisme s’han
menjat el periodisme, en la
bombolla que tots dos mons
ja compartien, cada vegada
més al marge de la societat.
Ja només existeix política, i la
tota la resta és literatura.
4
10 de setembre de 2015l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-
què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a parti-cipar en les assemblees de socis i a la llis-ta interna, escollir el Consell Editorial,
participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la pu-blicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’Associació Cultural.
Dades PersonalsNom i cognoms ..........................................................................................................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ...................................................................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:
c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]
La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.
tribuna Oficina d’Habitatge de Gràcia
Digues tu també: “Jo no marxo”A Gràcia vivim una expulsió
constant de veïnes que es veuen
obligades a marxar a barris més
allunyats del centre i per tant
amb el preu de l’habitatge con-
siderablement més barat. És una
marxa silenciosa, individual, que
passa desapercebuda i per això
és molt difícil de combatre. No
parlem d’una gran emergència
habitacional, com viuen molts
barris de la nostra ciutat, amb
desnonaments constants. Par-
lem d’una substitució gradual
del veïnat per persones amb
més poder adquisitiu. (...) Aques-
ta expulsió pot arribar a ser molt
violenta, en coneixem pocs però
els casos que ens arriben esgar-
rifen, pràctiques cruels per acon-
seguir que una veïna marxi en
contra de la seva voluntat i deixi
via lliure a l’especulació immobi-
liària. Probablement darrere de
cada edifici que s’ha reformat i
convertit en habitatges de luxe
hi ha hagut veïnes que han ha-
gut de marxar en silenci després
d’haver patit mòbing.
L’últim cas és el de l’edifici on
es troba la llibreria Casa Anita al
carrer Vic, però en aquests últims
mesos des de l’oficina d’habitat-
ge hem conegut altres casos de
mòbing, com per exemple al
carrer Milà i Fontanals. En aquest
cas, una immobiliària es dedica
a comprar pisos d’una finca de
principis de segle XX, per reha-
bilitar i convertir en habitatges
més espaiosos i moderns amb
la clara intenció de trobar clients
d’una capacitat adquisitiva molt
més alta que la dels veïns i veï-
nes de tota la vida. Això implica
una pujada de preu dels habi-
tatges i dels lloguers al barri i un
canvi gradual en el teixit social
de Gràcia que sempre havia es-
tat el de les classes populars. En
Aquest procés de transformació urbana, la
gentrificació, afecta tots els aspectes de les nostres vides
conseqüència, aquest canvi en el
teixit social del barri també té un
impacte sobre la trama urbana i
sobre el tipus de comerços.
Aquest procés de desenvolupa-
ment i transformació urbà que
estem vivint i que sovint rep el
nom de gentrificació, afecta tots
els aspectes de les nostres vides.
Lloguers cada cop més cars, co-
merços que només responen a les
necesitats dels turistes o dels més
adinerats, construcció d’hotels,
proliferació de terrasses a les pla-
çes que cada cop ens prenen més
espai públic al veïnat i fins i tot la
comercialització i massificació de
les Festes de Gràcia.
Gràcia s’ha convertit en un
pastís molt suculent pels es-
peculadors, invertir a la Vila
per fer hotels, albergs, pisos
turístics, habitatges de luxe...
pot comportar molts beneficis,
però per a tot això les veïnes
són un entrebanc. Un exemple
d’això és la carta que fa uns
mesos va enviar la immobili-
ària Engel&Volkers, amb ofi-
cina als Jardinets, a una gran
quantitat de finques fent-los
saber que disposen d’una gran
cartera de clients nacionals
i internacionals interessats a
comprar en el nostre barri. Des
de l’Oficina d’Habitatge volem
animar les veïnes a prendre
partit, ser conscients que ens
trobem davant d’un problema
compartit que hem d’enfron-
tar col·lectivament i sobretot
visibilitzar-lo per poder-nos
ajudar entre nosaltres.
Mar Romero
tuits
Pere Martí Colom @peremarticolom
Felipe González menteix fins i tot quan diu mentides #compol
Roger Palà @rogerpalà
Declaracions impròpies d’un ministre (Morenés) d’un govern
democràtic. No?
Roger Buch @rogerbuch
Si vénen per la Diagonal... ens trobaran a la Meridiana! Morenés
s’ha proposat animar les inscripcions a la #ViaLliure11S
Àngel Garreta @angelgarreta
Saps quan t’adorms a la feina i t’has de fer dos copets a la cara i
després ja vas a tope? L’Europa igual. No és com comença, és com
acaba!
Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
[el tuit de la setmana]
tribuna Mario Garcia Glück
El dèficit fiscal
de GràciaUn dels motius que ha potenci-
at el moviment independentis-
ta ha esta la magnitud del dèfi-
cit fiscal que pateix Catalunya.
La xifra mitjana és de 16.000
milions d’euros anuals. El pas-
sat mes de juliol el Govern Cen-
tral va publicar els seus Comp-
tes Públics territorialitzats que
el rebaixaven fins a 7.000 mi-
lions d’euros. Aquest càlcul va
ser realitzat per un dels més
acreditats experts en Hisenda
Pública de les universitats es-
panyoles. Això no vol pas dir
que la dada de 7.000 milions
sigui correcta atès que aquest
mateix acadèmic l’any 2012,
quan es parlava del pacte fis-
cal, va dir que l’extensió dels
privilegis de les comunitats
forals a Catalunya suposaria
una pèrdua d’ingressos per a la
resta de les comuntats autòno-
mes de 16.000 milions d’euros.
La magnitud d’aquestes xifres
moltes vegades dificulten en-
tendre la magnitud d’aquest
dèficit. Què passa si fem el càl-
cul a una escala més reduïda?
Què representa aquest dèficit
fiscal per al barri de Gràcia?
La part del dèficit fiscal que
correspon al barri de Gràcia és
de 111 milions d’euros (265 per
a tot el districte), cada any. La
recuperació d’aquestes quan-
titats és una oportunitat per a
millorar les condicions de vida
de les persones que hi viuen.
Veiem un exemple: l’octubre
de l’any 2014 es va presentar el
projecte d’ampliació de la línia
8 dels Ferrocarrils de la Gene-
ralitat. El projecte allargarà la
línia 8 que actualment va des
de Manresa i Igualada a Plaça
La part del dèficit fiscal que correspon al
districte és de 111 milions d’euros cada any
d’Espanya fins a la parada dels
FGC de Gràcia. El cost de la in-
versió està pressupostat en 321
milions d’euros. El finançament
que s’ha previst com a conse-
qüència de la manca de fons
públics de les administracions
catalanes és finançament pri-
vat. Tenim exemples de finan-
çament privat en les autopistes
de peatge, ja sigui pagat pels
usuaris o el peatge a l’ombra.
Tots sabem que a la llarga es
tradueix en costos més elevats
per a tots els usuaris de les in-
fraestructures.
Es preveu que aquest trajecte
sigui utilitzat per 19 milions de
viatjers anuals. Amb aquesta
utilització la viabilitat econò-
mica de la línia és evident. El
nombre de viatges és similar al
previst per al 2015 a totes les
línies d’AVE de l’estat. Les obres
estan previstes que durin entre
2016 i 2020. La recuperació del
dèficit fiscal, només de la Vi-
la de Gràcia, d’ aquests 4 anys
permetria a l’administració dis-
posar d’un total de 444 milions
d’euros, una quantitat que per-
metria finançar còmodament
tot el projecte.
Exemples com aquest ens de-
mostren que la independència
serà una oportunitat magnífica
per a millorar la qualitat de vi-
da dels habitats de tots els mu-
nicipis i barris de Catalunya.
10 de setembre de 2015l’independent
5
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política
A.B.
Setanta candidats nous en dos dies, en les parades de divendres i dissabte passat, i un planteja-ment de campanya de carrer que es desplega matí i tarda, cada dia, i almenys en dos espais dife-rents. Aquest és el primer balanç i el plantejament que CDC i ERC, amb el suport de persones de la societat civil local, fan per prime-ra vegada també a Gràcia sota la
La CUP opta per la Violeta i Catalunya Sí Que Es Pot opta pel contacte estret
Junts pel Sí desplega una campanya intensa amb actes a Sedeta i Virreina
marca electoral de Junts pel Sí. Després de la tribuna signada la setmana passada a l’Independent pels dos presidents locals, Víctor Cullell i Àlex López, l’equip mixt de campanya ja té l’estructura a punt per basar els 15 dies ofici-als de demanda del vot al voltant de dos grans actes a la Sedeta (el dia 18) i a la plaça de la Virreina (el dia 24). “La col·laboració i l’entesa és màxima; aquest no és un projecte de CDC i ERC sinó
de gent que s’uneix per enviar el missatge sobiranista a través de la llista electoral més llarga del món”, apunta Berta Clemente, portaveu de CiU al Districte. Fins i tot els presidents, com López, han desplegat a Twitter l’etique-ta #cafèperxerrar per buscar el contacte estret amb els electors, gairebé cara a cara. La candidata local més ben posicionada, Nú-ria Balada, directora de l’Institut Català de les Dones, va al núme-
Silvia Manzanera
ro 60. Òmnium Gràcia, des de la banda de la societat civil, s’afegi-ran a la campanya del sí repartint lots aquest dijous al vespre davant de la biblioteca Jaume Fuster. Catalunya Sí Que Es Pot, després de l’assemblea oberta que va con-vocar diumenge passat a la plaça del Nord, encara no té dissenyada tota la campanya a Gràcia, però també està enllestint almenys un acte amb candidats i de moment assegura les taules informatives i el repartiment de material als cinc barris del districte.La CUP, tenint en compte el pedi-grí local que pot lluir, ha muntat el dia 16 un acte a la Violeta amb tres veus del partit amb orígens graci-encs: el diputat David Fernàndez, la número 2 per Barcelona, Anna Gabriel, i el conseller de districte, Quim Serra.
Gerard Ardanuy: “Hem de reclamar junts que es faci l’IES Vallcarca a l’Ajuntament”“No comparteixo amb el regidor que Unió sigui la sorpresa del 27-S”, diu l’ara cap de Demòcrates
Gerard Ardanuy (Barcelona, 1973) s’ha estrenat amb la Festa Major en el càrrec de president del districte i després d’un ple de constitució on BCN En Comú es va abstenir en la seva elecció. Ardanuy, exregidor d’Educació, cohabitarà amb Raimundo Vie-jo, ara regidor d’Educació.
Albert Balanzà
Quin model de presidència exercirà?Ho vaig ser ja a l’Eixample i la me-va voluntat no serà substituir el re-gidor però sí canalitzar les visions de futur dels veïns. Jo sóc polític, i per tant, la meva figura no es pot quedar a obrir i tancar actes.
Serà un president sense con-sellers. No n’hi ha cap de De-mòcrates de Catalunya...Però de CiU sí, i sóc regidor d’aquest grup i em sento incor-porat en aquest projecte, que en-capçala Xavier Trias. Em sento perfectament representat per la portaveu i tots els consellers del grup de CiU a Gràcia.
I amb el regidor, Raimundo Viejo, en què us entendreu? Per exemple, donant un pas enda-vant en el concepte de radicalitat democràtica. El president pot im-
pulsar polítiques de participació, i podem arribar a complicitats molt altes. O també, per exemple, en polítiques de justícia social i de creixement econòmic local.
Us trobareu en Educació per-què és el teu relleu al govern.Jo defenso un servei públic amb uns alts estàndars de qualitat, i no sóc liberal en aquest sentit. Però qui presta el servei per a mi no és la clau, mentre qui l’executa no tingui per objectiu fer negoci.
No hauries canviat la gestió de l’escola bressol d’Escorial.
Gerard Ardanuy, al seu despatx del Districte abans de l’entrevista
No, perquè no incrementa ni una sola plaça més a la ciutat. Tanca-ran grups a altres escoles i traslla-daran els professionals a Escorial. I caldrà veure si aquests professi-onals podran prestar la singulari-tat inclusiva que es plantejava.
L’IES Vallcarca es farà?La planificació està feta. Vam pactar amb la Generalitat sis ins-tituts, dos de nous, i vam esco-metre a Gràcia el projecte d’Uni-vers. Tot el compromès, ho hem fet. Si hem de reclamar que es fa-ci a l’Ajuntament, amb el regidor, ho farem.
Què és el que troba a faltar per fer a Gràcia?Gràcia té plana i muntanya i re-alitats socials molt diferents. Per tant, hi ha un paper molt elemen-tal de desplegar equipaments que atansin el servei públic a la ciu-tadania. Tenim Violeta i ara Qui-rón, que ha de ser el gran desen-volupament d’equipaments futur. Però cal observar noves oportuni-tats i reclamar junts efectivitat en el pla d’inversions per a Gràcia.
Com seran els plens?Més partits vol dir més visualit-zació d’acords. Hi ha grups molt diferents però ha d’haver-hi fac-tors que generin complicitat. Ja hem sopat junts per Festa Major, i podem superar moltes barreres.
Hi haurà un efecte 27-S al Districte?No ho crec a curt termini, però sí que hi haurà canvis profunds de país. Perquè la gent en vol més.
De fet, el regidor de Grà-cia, al seu Facebook, ha dit que Unió serà la sorpresa d’aquestes eleccions. Ho comparteix?No tinc la perspectiva que té el regidor de Gràcia respecte el meu antic partit, perquè d’Unió jo parlo més des del cor que des de la fredor demoscòpica. Seria polèmic.
16 de setembre. CUP. Acte
central a Gràcia. David Fer-nàndez, la número 2 de la candidatura i veïna de Gràcia Anna Gabriel i el conseller de districte Quim Serra. Lloc: La Violeta. Hora: 20.15 hores.
18 de setembre. Junts pel
Sí. Acte sectorial. Els núme-ros 18 i 22 de la llista, Oriol Amorós i Toni Castellà, cen-traran la trobada en la gent gran i les pensions. Lloc: Se-deta. Hora: 19.00 hores
24 de setembre. Junts pel
Sí. Acte final a Gràcia. Lloc: Plaça de la Virreina. Hora: 12.00 hores
agenda 27-S
Solidaritat a plaça de la Vila amb els refugiats
Xavi Tedó
Una cinquantena de persones van secundar la concentració de su-port als refugiats que va convocar Pallassos Sense Fronteres dime-cres al vespre a la plaça de la Vila. Anna Montserrat, representant de l’entitat, va fer la lectura d’un manifest molt crític amb aquesta tragèdia humanitària denunciant “el sentiment de vergonya que ens envaeix davant l’actitud dels go-verns europeus”. El text reclama que “es respectin la Convenció de Ginebra a la que els nostres estats estan adherits” i “que garanteix la vida, la integritat física i la lli-bertat a les poblacions que fugen de la guerra”. El manifest recorda que la convenció estableix que “no es pot penalitzar cap refugiat per haver entrat de forma irregular si procedeix d’un lloc on la seva vida estava en perill i s’ha presentat a les autoritats”. L’acte, que es re-petirà cada dimecres a les vuit del vespre, es va tancar amb un minut de silenci dels assistents, entre els quals hi havia diversos consellers i regidors i exregidors del districte.
X.T.
Entrevista al president del districte
6
10 de setembre de 2015l’independent
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat
“Pagàvem 8.000 euros a la plaça Reial i potser fèiem nosa”, diu l’entitat, que reobrirà a Gràcia a l’octubre
Quatre mesos llargs d’obres són els que separen l’anunci del trasllat a Gràcia de l’històric Barcelona Pipa Club de la plaça Reial (i abans encara al carrer Montsió), fet a través d’aquest setmanari, i en traspassar aques-ta setmana la porta del nou local del carrer Santa Eulàlia 21, el visitant troba la històrica barra, les fotos de Tete Montoliu i la pintura del Sherlock, les cadires, taules i sofàs, la sala Borkum i l’escenari amb el piano. El Pipa només s’ha desplaçat, i el pre-sident Josep Maria Navarrete, amb el secretari Miquel Monso-nís, n’explica les raons.
Albert Balanzà
Com heu parit el desplaça-ment i la transformació?Era molt complicada l’adaptació però ho hem aconseguit, en línies generals. El local és més funcio-nal, però era traslladar la histò-ria: les fotos, les pipes... Hi ha hagut un mimetisme automàtic.
Què es guanya amb el canvi?Mantindrem l’esperit. Hem pa-tejat tots els barris buscant local durant dos anys, i volíem que fos en uns baixos. A Gràcia podem guanyar més qualitat en el perfil de la gent.
Barcelona Pipa Club: “Hem traslladat la història; no volíem més turisme low cost”
Albert Balanzà
Gràcia i no un altre lloc?Hi ha bona comunicació, i al barri podem compartir coses amb al-tres associacions. Gràcia té caliu, i potser està més d’acord amb el nostre vessant cultural.
Què es perd?L’entorn. la plaça Reial té una vis-ta magnífica i el lloc és emblemà-tic. Però el vam fer nosaltres: als 80 trepitjàvem ionquis, al 2000 patíem els hooligans i al 2010 ha entrat una fal·lera de nous locals que l’estan convertint en una pla-ça d’elit. Fèiem nosa...
Raons econòmiques?La propietat ens va convidar a
Sílvia Manzanera
Vuit mesos després del compro-mís per conservar una part de l’edifici del carrer Gomis 18, més conegut com els Arabescos (ve-geu l’Independent 560), el procés segueix el seu curs –consensuat amb els veïns a la taula de partici-pació- i ja ha superat la fase d’en-derrocament de tots els elements no patrimonials; el compromís era mantenir la façana i la torre i
cos, un front guanyat. De fet, la pressió veïnal va aconseguir que el pla urbanístic inclogués finalment la conservació d’una part d’aquest edifici emblemàtic. La reforma de
Xavi Tedó
Una part dels Arabescos que es conservarà pel seu valor patrimonial
recuperar una de les dues àligues ornamentals. Després d’execu-tar l’ordre de desnonament de les persones que ocupaven l’edifici, a finals de juliol es va enderrocar una part per permetre que l’equip responsable del projecte avalu-és des del terreny com s’havia de mantenir l’estructura i retirar els elements necessaris per seguir en-davant amb el projecte. Per una al-tra banda, la part de jardí i de zona verda que envolta el conjunt i que,
segons van explicar les paisatgis-tes d’Habitat Urbà en una prime-ra trobada amb els veïns, s’ha de convertir-se en una artèria verda clau, ha viscut diverses modifica-cions. Les aportacions veïnals en el procés participatiu han intro-duït alguns canvis en les propostes fetes pels arquitectes i el resultat, segons fonts del Districte, és un projecte consensuat. La lluita per conservar elements patrimonials de Vallcarca té, amb els Arabes-
l’espai també ha de servir per mi-llorar l’accessibilitat de les parades de metro i alhora assegurar la con-nexió entre la zona nord i sud del pont de Vallcarca.
marxar. Es van passar set pobles. Estàvem pagant 8.000 euros mensuals... Ens van oferir un pis similar a la plaça Reial, però no volíem seguir pagant allò.
Com funcionarà el nou local?Volem obrir abans del Pilar. Fa-rem les nostres activitats, reac-tivarem el programa, tornarem amb el jazz manouche, i tindrem els socis de quota i els socis pun-tuals. Com sempre. [Entrant al lo-cal ens creuem amb Chino i Albert Bello, dos dels músics habituals].
És una nova etapa? Hem tingut moltes etapes. Abans de la llei del tabac, vam dir que
El club de lectura
de Lluïsos comptarà
amb els autors
El club de lectura dels Lluïsos es posa en marxa el 19 d’octubre de la mà de la filòloga Susanna Álva-rez i amb el títol ‘La noia que feia papallones d’origami’, d’Arnau Vaillant. Es farà un total de tres ci-cles llarg de la tardor i a la darrera sessió de cada un hi haurà l’autor o editor del llibre amb l’objectiu d’enriquir el debat. L’activitat és gratuïta hi haurà un exemplar del llibre de regal per a tots els partici-pants. Yannick Garcia i Sònia Moll Gamboa completen el cicle.
breus
El carrer Quevedo
canvia el paviment i
serà plataforma única
Fins al 17 de setembre es faran les obres de millora del paviment i conversió a plataforma única del carrer Quevedo entre Travessera i Tordera. L’objectiu de la refor-ma és millorar l’accés a l’escola Univers, que es posarà en funci-onament al nou edifici el proper dilluns. La via romandrà tancat al trànsit entre les vuit del matí i les cinc de la tarda, tot i que s’ha-bilitarà el pas als pàrquings de la zona. El desviament de vehicles es realitzarà per Bailèn.
A.B.
Habitatge Urbà enllesteix els detalls de la zona verda que envolta el conjunt
La casa dels arabescos de Vallcarca salvarà els elements patrimonials
el món no s’acabava amb la pipa, que es podien fer altres coses; i amb la llei, van aconseguir unir-nos a tots els bàndols. El que hem fet menys en 35 anys és fumar.
Teniu por de perdre clients? No. A la plaça Reial teníem un 50% de guiris, i aquesta serà la gran di-ferència. No ens interessa el low cost i la borratxera. Volem rellan-çar-nos, amb el mateix projecte, i adaptat a les circumstàncies.
Per què Pipa i jazz?Potser és el tarannà del fumador reflexiu, i això s’adapta al jazz. Per escoltar jazz, has d’estar per la mú-sica, i això lliga amb la pipa.
La sala principal del nou local del Barcelona Pipa Club, amb l’escenari al fons
L’escola Patufet reneixen forma de cooperativa
El suplement del cooperativismea Gràcia
Núm. 08 | setembre 2015
El tancament del centre es va anunciar
al juny i va mobilitzar personal docent i
no docent per salvar el projecte
Francesc Granada: “Volem que l’escola
formi part del teixit del barri. Hem de
recuperar l’espai per a Gràcia”
l’entrevista |
Mil·li Rodríguez, gerentde Coopmercat
“El camí no ha estat gens fàcili ens hem hagut de modernitzar i obrir a nous sectors”
MAR
RO
MER
O
02 | DeCooperatives. El suplement del cooperativisme a Gràcia
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De coo-peratives: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Amb la col·laboració del Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis. Maquetació i disseny original: Sergi L. Bofill. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00
DeCooperatives
“Calia saberon era el somnii perseguir-lo”El procés de cooperativització ha estat fet a contrarellotge, però tot és a punt per l’inici del curs el 14 de setembre
Mar Romero. Redacció
L’ambient de canvi es nota tot just entrar a l’escola. Les reixes es pinten de blau, el pati s’omple de pupitres vells, el terra de les aules rellisca de recent polit. El professo-rat, entre reunió i reunió, escombra, pinta, neteja. I algun alumne, i al-guns pares i mares, també.El Nou Patufet, el nom de la coo-perativa educativa de recent crea-ció, sembla que també té aplicació literal en la renovació de les instal-lacions de l’escola.“Aquests canvis feia temps que es reclamaven, i l’antiga titulari-tat mai ho havia acabat de fer”, explica Laia Pantinat, professora de música i secretaria del Consell Rector de la nova cooperativa. Ara que els mateixos professors i per-sonal no docent de l’escola són els propietaris i responsables directes del centre, és el primer que han fet. I ho estan fent a contrarellot-ge: cal tenir-ho tot enllestit pel 14 de setembre, el dia que comencen les classes.De fet, durant els darrers mesos al Patufet tot ha estat fet a con-trarellotge. “Crec que hem anul·lat la paraula ‘impossible’ del nostre vocabulari”, reflexiona Francesc Granada, el director de l’escola. I és
que l’amenaça del tancament del Patufet no va fer-se pública fins al juny. Tres mesos després, la titula-ritat de l’escola ja és de la coope-rativa (una cooperativa muntada en 10 dies comptats) i les classes co-mençaran puntuals i sense sotracs.Aquests tres mesos han estat con-vulsos: la parella que regentava l’escola es va jubilar, conseqüent-ment tancant el centre. La solució que es va oferir va ser traspassar
professors i alumnes a La Salle de Gràcia. Aquesta solució no satisfe-ia a moltes famílies i professors, que van acabar optant per fer-se cooperativa i seguir amb el projec-te pedagògic que tant caracteritza aquesta escola. “El model de la Salle i del Patufet són molt diferents, no es poden encaixar. Allò és enorme; aquí som una escola petita, laica, coneixem a tothom”, diu Laia Pantinat. L’es-cola Patufet es defineix com una
escola de proximitat, cosa que facilita la seva mida: només hi ha una línia des dels 3 anys fins als 16. Aquest caràcter proper es nota a la relació entre professors, personal administratiu, pares i alumnes, unes relacions que tras-passen les que convencionalment s’entenen com a laborals. El professorat coincideix a dir que el canvi a cooperativa no modifi-carà aquesta proximitat, sinó que en tot cas l’accentuarà. “El model pedagògic és el mateix”, explica Pantinat, “simplement ens que-dem amb allò que ens funcionava i canviem allò que no”. Granada, el director pedagògic, assegura que la cooperativització és un pas més cap a la modernització del centre. “L’escola ha de formar part del teixit del barri. Hem de recuperar l’espai pel barri. Això és modernit-zació per mi”, diu Granada. I afe-geix que ara podran fer-ho al no dependre de la titularitat.Pantinat també apunta que tallar la dependència amb els antics re-gents de l’escola els hi permet més llibertat a l’hora de prendre decisi-ons i de dur a terme una gestió més transparent. “Això no vol dir anar
cadascú a la seva”, puntualitza, “sinó treballar encara més colze a colze”. I tot i que el model pedagò-gic segueix sent el mateix, Pantinat
assegura que els nens notaran el canvi. “Em fa il·lusió transmetre’ls-hi el que hem estat fent aquí. Em sento privilegiada”, explica.
El procés no ha estat fàcil. Cap dels cooperativistes tenien ex-periència prèvia, i van haver de comptar amb el suport d’altres cooperatives com Coop 57 o In-tegral. Alguns professors i famílies han marxat, davant el futur incert de l’escola al llarg de l’estiu. Però tot i les dificultats, l’equip del Pa-tufet veu la utopia tocar. El suport de les famílies i del mateix barri, per exemple en les manifestaci-ons de juny contra el tancament, han estat claus per reviure el Patufet.“L’important era veure a través del soroll. Tenir el cap clar per saber on era el somni i perse-guir-lo”, diu Granada.
El Patufet és un centre
petit que es defineix com
una escola de proximitat,
gràcies a la seva mida
MAR ROMERO
MAR ROMERO
El Nou Patufet SCCLLa cooperativa està formada per 16 persones, 14 professors i dues persones de personal no docent. Les decisions es pre-nen en consens per defugir les jerarquies: una persona, un vot. Formalment, la cooperativa es va constituir el 30 de juliol: el procés de canvi s’ha dut a ter-me en un temps rècord. “S’ha escollit una cooperativa perquè el seu esperit assembleari és el que encaixa més clarament amb la filosofia Patufet”, ex-plica el professorat, ara també propietaris.
Les més de 200
famílies que continuen a
l’escola donen viabilitat
econòmica al projecte
De la mobilització contra el tancament del Patufet, l’emblemàtica escola del carrer Bruniquer, i el trasllat d’alumnat i pro-
fessorat a la Salle Gràcia, a constituir-se en coo-perativa per salvar el projecte només han passat tres mesos. Tot ha anat molt de pressa però amb la voluntat enfocada a construir un nou projecte assentat en uns altres valors. I tant professors com famílies ho han tingut clar, una cooperativa com a solució per donar continuïtat a un projecte pedagògic que s’havia convertit els darrers anys en una referència al districte, tot i les dificultats. Perquè no tot eren flors i violes a l’escola; hi ha-via una clara necessitat de millorar les condicions de l’edifici, prioritat ara dels nous titulars. A par-
tir d’ara el professorat del centre té la paella del mànec, com bé explicaven en aquetes mateixes pàgines les responsables de l’escola Lys, un cen-tre pioner en el cooperativisme escolar, tot i que el model cooperatiu d’aquesta escola fronterera amb Gràcia inclou les famílies. Però de ben se-gur que ara podran intensificar i reforçar aquest caràcter de proximitat que l’escola tenia amb una política més transparent i inclusiva, obrint-se a la participació de les famílies, que han demostrat el seu compromís ferm perquè el seu futur sigui una realitat. Tindran l’oportunitat de fer-se seu encara més el projecte i fer les correccions que creguin oportunes i les facilitats que el model coopera-tiu permet. Així, aquest dilluns 14 de setembre el Nou Patufet obrirà les portes com la resta de centres catalans amb un projecte il·lusionant que pot esdevenir referència. Endavant.
editorial
Canvi de model
DeCooperatives. El suplement del cooperativisme a Gràcia | 03
04 | DeCooperatives. El suplement del cooperativisme a Gràcia
El vostre projecte sempre ha tingut un marcat objectiu soci-al, que el manté i que és la base de tot, però també ha evoluci-onat molt en quant a serveis i funcionament.Coopmercat, enfocat en la proximi-tat, s’emmarca dins de la coopera-tiva TEB Solucions i neix en un mo-ment en què necessitàvem ampliar els serveis. Fèiem els repartiments de les parades del mercat de la Concepció i ens vam adonar que els treballadors teníem molt bon rotllo amb la gent. Les persones amb discapacitat intel·lectual acos-tumen a fer feines menys visibles, però el resultat d’aquesta experi-ència ens va fer pensar que podien arribar a ser els porters del barri.
Com els d’abans?Exacte. És el Porta a Porta, és a dir, donar tots aquells serveis que ha-bitualment abans feia la figura del porter: punt de consigna, acompa-nyaments sobre tot a la gent gran, recollida del correu...
I per què muntar una botiga?Vam pensar que necessitàvem un coixí per donar cobertura a tot el
que s’havia de tirar endavant i que fos rentable, és clar. La botiga oferia aquesta opció perquè és la tercera pota de les dues activitats de repar-timent que fem, el de la botiga prò-pia i el d’altres comerços de la zona col·laboradors. I a la botiga tenim articles procedents de productors cooperatius, catalans, de proximitat o amb valors socials. Per exemple, un dels nostres proveïdors, Delícies del Berguedà, és una cooperativa d’inserció laboral. També creiem que amb aquesta selecció de pro-ductes i productors contribuïm a fer un barri cooperatiu.
Com va ser el procés de trobar aquests productors?Vam recórrer 15.000 quilòme-tres arreu del país per vendre, al principi, una pel·lícula en la qual nosaltres creiem molt, i el cert és que la majoria d’ells també hi van confiar, no només per la sintonia entre projectes, sinó perquè així ells sumaven un punt de comerci-alització i distribució que d’un altra manera seria més costós. Alhora hem aconseguit establir una sèrie de sinèrgies i cooperativisme entre el teixit social català.
Després d’aquests dos anys de tenir la botiga al Passeig de Sant Joan la valoració, doncs, és positivaPersonalment em feia molta il·lusió obrir-la aquí perquè sóc veïna del barri i tot i que ara el passeig no és un eix comercial a l’estil de Tra-vessera de Gràcia, n’estem molt contents amb l’acollida de l’entorn. A més el districte té molta sensibili-tat pels temes socials i un caràcter cooperatiu marcat. És un bon lloc perquè aquest projecte tiri enda-vant. Hem estat guardonats amb un Premi Vila de Gràcia i amb el premi Barcelona La Millor Botiga del Món al millor model comercial sostenible.
El ressò mediàtic us haurà aju-dat també.Els premis ens han atorgat prestigi i reconeixement, i és clar, més di-fusió. Però de totes maneres com a tot arreu el consum no és alt i necessitem tenir actius molts fronts per poder seguir endavant. Però cada vegada ens coneixen més i també són més conscients del projecte cooperatiu i social que hi ha al darrera. Perquè en definitiva
l’entrevista Silvia Manzanera
Mil·li Rodríguez gerent de Coopmercat [coopmercat.com]
“El camí no ha estat gens fàcil i ens hem hagut d’obrir a nous sectors”
el nostre objectiu no és econòmic, sinó tenir la suficient solvència per donar feina a persones amb disca-pacitat intel·lectual.
Per això l’expansió a d’altres barris de la ciutat...El 31 de maig vam obrir la sego-na a Creucoberta i encara estem en fase d’arrencada però ens està funcionant molt bé els repartiments i també els caterings, tant per l’administració pública com per a diverses entitats. Volem expandir-nos perquè creiem que créixer és la manera d’estabilitzar el projecte, aconseguint millors preus i millor servei, minimitzant els trajectes i prioritzant la proximitat.
Com valores la part del treball a les botigues?A les botigues tenim una persona amb discapacitat intel·lectual i un altra amb física, a més de la res-ponsable. I n’estem molt contents perquè a més de crear-se un vincle entre els treballadors, també se’n fa un amb els clients. I la darrera botiga, oberta a Sant Andreu al juny, comença a caminar i no és fàcil, és clar. La idea és, a llarg termini, te-
nir-ne una a tots els barris perquè així podríem fer un repartiment de quilòmetre 0 a tota la ciutat.
Sou una cooperativa amb més de 50 anys i tot i conservar els valors sí que heu hagut d’incor-porar molts canvis...Creiem fermament en aquest mo-del i també que el món seria millor si fos cooperativista, sens dubte. Hem hagut d’afrontar moltes lluites en els darrers anys, sobre tot con-tra les retallades -que encara du-ren- però els nostres valors han fet que superéssim moments crítics. La nostra consigna és no acomia-dar ningú. Per això fa uns anys vam decidir per majoria absoluta cobrar menys i treballar més per mantenir el vaixell surant.
Però també heu remodelat i modernitzat dinàmiques...El camí no ha estat gens fàcil i hem remuntat perquè també ens hem obert a nous sectors que tradici-onalment no ocupàvem però que han resultat rendibles. No ens po-dem permetre tancar perquè tenim al nostre càrrec 500 persones tre-balladores i cap subvenció.
“Som cooperativa. Estimem la terra. Transformem el barri”. Així s’autodefineix el projecte
Coopmercat, una part de l’extens grup TEB, amb 45 anys generant llocs de treball i serveis
per a les persones amb discpacitat intel·lectual. Fa dos anys van obrir una botiga amb pro-
ductes amb “valor afegit” al Passeig de Sant Joan i comencen a expandir-se per la resta
de la ciutat. La seva gerent, Mil·li Rodríguez, resumeix les claus del llarg camí recorregut.
S.M.
10 de setembre de 2015l’independent
7
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societatsocietat
Al·lega que en una zona infantil es pot malmetre
Parcs i Jardins no restituirà l’arbre de l’amor a Joanic
Xavi Tedó
Parcs i Jardins ha informat a aquest setmanari que l’arbre de l’amor, que des del 1956 presidia la plaça Joanic, no es restituirà com reclamaven els veïns de la zona. L’arbre va ser retirat a l’es-tiu perquè es va trencar, segons assenyalen fonts de l’institució, davant la sorpresa dels usuaris de la plaça que d’un dia per l’al-tre van observar que ja no hi era. Parcs i Jardins argumenta la deci-sió de no tornar a plantar un arbre d’aquestes característiques al ma-teix emplaçament perquè “està ubicat al parc infantil i és un risc per a l’arbre”. De fet, una de les possibles causes del trencament podria ser l’ús continuat que han fet d’aquest arbre els nens que juguen al parc perquè la inclina-ció del tronc permetia enfilar-s’hi sense gaires complicacions. Al-
guns veïns, però, ja han mostrat el seu malestar al districte perquè aquest arbre, més enllà de la seva bellesa per l’espectacularitat de la floració, dotava d’ombra una plaça que no gaudeix d’arbrat que atenuï la força del sol.
Le Palacete es promociona explicant una visita de Dalí a la finca fa 100 anys
El debat sobre el turisme i els hotels, que va esclatar l’any pas-sat i que amb el canvi de govern es va endur per davant els pro-jectes de la torre Deutsche Bank i de la Henkel, no ha aturat les obres de les llicències aprovades el 2014 i la primera concreció de nou establiment arribarà en menys d’un mes amb Le Pala-cete, al carrer Legalitat. L’antic Palauet Murtra acaba d’enllestir la reconversió de l’espai en un projecte hoteler de deu habitaci-ons i ven excel·lència.
A. B.
“Es comenta al barri entre els més ancians que Dalí sent un nen va passar alguns dies en el llavors anomenat Palauet Mur-tra, ja que ambdues famílies es coneixien, història difícil de veri-ficar però bonica d’explicar”. Així es presenta Le Palacete des de fa pocs dies a través de la web que encara està en construcció, però que ja permet esbrinar el tipus d’oferta nova que aterrarà a to-car de la plaça Rovira. Entre els serveis que ja apunta l’establi-ment hi ha el servei de limusines, les sortides de golf, els vols en helicòpter, les reserves en les es-tacions d’esquí del Pirineus i els trànsfers a la Costa Brava.Le Palacete, després de l’ampli-ació de Casa Gràcia als Jardi-nets aquest estiu com a únic cas de nova oferta, es prepara per a l’estrena i encara no reserva habitacions, però ja deixa clar que la reforma que ha viscut en els últims mesos ha apostat per mantenir els sostres alts de l’his-tòric palauet i acompanyar-ho
X.T
Imatge de Le Palacete, en obres, aquest dimecres
d’innovacions com sòls de fusta i banys realitzats amb microci-ment polit, a més d’un nou as-
Gràcia obrirà a l’octubre el primer dels nous hotels aprovats el 2014
Parcs i Jardins
L’arbre de l’amor va ser retirat a l’estiu
Arxiu
Mor un motorista a la Travessera de Dalt. Un motorista de 47 anys va morir dilluns en un accident a la Travessera de Dalt. El si-nistre es va produir cap a les vuit del vespre a la sortida del túnel, a l’altura del carrer Escorial en direcció a la plaça Lesseps. L’accident es va produir quan el motorista va perdre el control de la moto i va picar en una de les parets del túnel. Els veïns diuen que van sentir “un fort estrèpit” amb l’accident. El conductor va perdre el casc que portava posat i no va aconseguir ser reanimat.
La comissió de seguiment del pla
d’usos engegarà aquest setembre
La plataforma Gràcia On vas?, principal element aglutina-dor del debat sobre l’evolució del model de barri pel que fa a establiments de pública con-currència, ha arrencat el curs aquesta setmana revelant que a mitjans de setembre el grup motor del pla d’usos es recon-vertirà en la comissió de segui-
ment que haurà de concretar la redacció del document que no es va poder aprovar pel final de mandat. El debat se centra ara en la prórroga de la suspensió de llicències, que compleix un any al novembre i que la plata-forma entèn que s’allargarà als dos anys que preveu la redacció del document inicial.
censor que no existia lògicament en l’antiga casa senyorial, que data del 1922.
8
10 de setembre de 2015l’independent
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
Diumenge 13 de setembreFesta Major del Carrer Argentona, actua-
ció musical de The Park Band.
Carrer Argentona, a les 19h
Concert: Noveller.
Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 19h
Concert: ESO É!
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a
les 20h
Jam de Bluegrass.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20 h
Dilluns 14 de setembreConcert: Mercedes Grancedo.
Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 20.30 h
Dimarts 15 de setembreCinefòrum: The Black Pirate.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 19 h
Concert: Mariachi Semblanza.
CAT (Pl. Anna Frank) , a les 21 h
Cine: En tierra extraña, d’Iciar Bollaín,
dins del Cicle Accions i resistències.
Plaça Dones del 36, a les 21.30 h
Concert: Ela Orleans.
Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21.3 0h
Dimecres 16 de setembreKids Brain (Think in English). Taller
d’Àbac a càrrec de Cristina Torre.
Biblioteca Jaume Fuster, a les 18 h
Espectacle: Impromàgia.
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a
les 21h
Concert: Elisabeth Catena.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30h
Concert: Ensamble Amoría.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30h
Concert: Yuma Project.
Gracia Latina (Carrer de l’Or, 19), a les 22h
Dijous 17 de setembreTaller de descoberta: Taller d’Imans
Biblioteca de Vallcarca i Penitents M. Antonieta
Cot, a les 16 h
Final del Campionat de Futbolí.
Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia,190), a les
18h
Concert: James Blackshay.
Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21.30h
Concert: Té canela.
El Col•leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les
21.30h
Concert: El Pony Pisador.
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a
les 22h
recomanemCedida
Concert: Pere Vilanova
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a
les 22h
Divendres 11 de setembreOfrena del G6 i de les entitats gracien-
ques al monument de Rafael Casanova.
Carrer Bruc amb Ronda de Sant Pere, a les 9.30h
Festa Major del carrer Argentona. Curs
d’obediència canina.
Carrer Argentona, a les 13h
Fideuada amb motiu de la Diada, orga-
nitzat pel G6,
El Centre (Ros de Olano, 9) a les 14.30h
Concert: JM Baule.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20h
Concert: Jilguero + About Leaving.
Continental Bar (Providència, 30), a les 21h
Concert: Vol Menor + Cantaitor.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30h
Concert: Aureli Rubio.
Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30h
Concert: Handle with care.
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a
les 22h
Dissabte 12 de setembreFesta Major del carrer Argentona. Classe
oberta de Swing amb SwingManiacs.
Carrer Argentona a les 13h
Concert: Alex Gomez i Ruth Jové.
Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21h
Concert: Onicoriun.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30h
Concert: Te canela.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30h
Concert: Vladimir y el Grupo Sabor.
Gracia Latina (Carrer de l’Or, 19), a les 23h
Concert: Djmamayé.
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a
les 00h
Espectacle: Germán Rehermann.Teatreneu (Terol, 26), a les 23.30h
EXPOSICIONS
Fins al 26 de setembreExposició II Mostra de labors i manu-
alitats dels tallers de l’AV del Coll-Va-
llcarca. Mostra de les obres que el grup
de dones del Taller de labors de l’AV del
Coll-Vallcarca ha realitzat.
CC El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)
Del 15 al 30 de setembreExposició dels guanyadors del 15è Con-
curs de pintura al Passeig de Sant Joan,
secció aficionats. L’exposició inclou obres
dels artistes Andrés Ordóñez Parejo, Ja-
me Esclusa Herrero i Rosalia Ramentol
Duran, guanyadors aquest any del Con-
curs de pintura que organitza l’Associació
de Veïns i Amics del Passeig Sant Joan en
el marc de la Festa Major del CAmp d’en
Grassot.
Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 30 de setembrePapers contemporanis. Una desena
d’obres (gravats, fotografies i litografi-
es) a càrrec del reconegut artista Jaume
Plensa conformen aquesta petita però in-
teressant mostra que ofereix aquests dies
la galeria Antenlier. Jaume Plensa és es-
cultor, tot i que també ha portat a terme
altres col·laboracions artístiques. L’any
1997 va ser guardonat amb el Premi Naci-
onal d’Arts Plàstiques concedit per la Ge-
neralitat de Catalunya i el 2012 va rebre la
Creu de Sant Jordi.
Galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9)
Dijous 10 de setembreLectura de poemes i manifest del G6
amb motiu de la Diada.
Pl. Lesseps, a les 20h
Concert: Sudakistan + The Cross and
The Mullberry Tree.
Continental Bar (Providència, 30), a les 21h
Concert: Yenkins
El col•leccionista (Torrent de les Flors, 46), 21.30h
Concert: Xarim Aresté.
Heliogàbal (Ramon i Cajal, 80), a les 21.30h
Concert: Jorge Tylki.
L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30h
ACTES
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Anacleto: agente secreto. 16.00, 18.00, 20.00
i 22.00.• Ático sin ascensor. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.• Ma ma. 16.00, 19.00 i 22.00.• Ricki. 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• Mientras seamos jóvenes. 16.05, 18.10, 20.15
i 22.20.• Del revés (Inside Out). 16.00, 18.10 i 20.20.• Transporter Legacy. 22.25.• Un día perfecto. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• La visita. 16.05, 18.05, 20.10 i 22.15.• Atrapa la bandera. Dv, ds i dg, 16.05, 18.10 i
20.15. Dl, dm, dc i dj, 16.05.• Misión: Imposible, nación secreta. Dv, ds i dg,
22.15. Dl, dm, dc i dj, 19.00 i 22.00.
CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Los exiliados románticos. Dv i dc, 18.00, 20.00
i 22.00. Ds, 16.00, 18.00 i 22.00. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dj, 18.00 i 20.00.
• El maestro. Ds i dg, 16.00. Dv, dc i dj, 18.00. 22.00. Ds i dg, 18.00.
• El cartero de las noches blancas. Dc, 20.00.• Buen camino! Seis peregrinos, un destino.
Dj, 20.00.• La vida en llamas. Dc, 20.00.• Unity. Dv, ds, dg i dc, 20.00.• Una chica vuelve a casa sola por la noche. Dv,
ds, dc i dj, 18.00 i 20.00. Dg, 18.00.• La casa màgica. Ds i dg, 16.00.• Muestra de cine Dia de Brasil. Dv, 20.00. Ds i
dg, 20.00 i 22.00.• Casa Asia: Nabalok. El inocente. Ds, 20.00. 00.
CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català.
933487748 www.cinemestexas.cat]• Sala A: La família Bélier. 16.00, 18.00 i 20.00.
Maps to the stars. 22.00.• Sala B: Pride. 18.00 i 22.00. Requisitos para
ser una persona normal. 16.00 i 20.15. • Sala C: La professora d’història. 16.00, 18.00 i
20.00. Nightcrawler. 22.00.• Sala D: Pérez, el ratolí dels teus somnis. Dv,
ds i dg, 16.00. Her. 18.00. Nebraska. De dv a dg, 20.15. De dl a dj, 16.00 i 20.15. El camí més llarg per tornar a casa. 22.20.
Les sessions matinals infantils de diumenge i fes-tiu a les 12 h tornaran el proper mes d’octubre
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: La visita. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• Sala 2: Una segunda oportunidad. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• Sala 3: Ático sin ascensor.16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• Sala 4: Un día perfecto. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• Sala 5: Ricki. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Del revés - Inside Out. 18.20, 20.30 i
22.30. Dm, 18.20 i 22.30.• Sala B: Mientras seamos jóvenes. 16.00,
18.10, 20.20 i 22.30. • Sala C: Ma Ma. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Sala D: Mi casa en París.16.00 i 20.25. Amy.
18.00 i 22.25.
Verdi Kids: Atrapa la bandera. 16.15.
TEATRE
PORTA 4. Església, 4-10 • Otra vez. Ds, 21.00. Dg, 18.00. • Mi parce. Dg, 21.00. • 30 elefants sota un paraigua. Dg, 11.00 i
12.00 (espectacle per nadons, preu únic: 6€). • S.O.S. Se acaban los cuentos. Ds, 18.00.
TEATRENEU. Terol, 26 • Panacea. Dc, 20.30• Reubicando al genio. Dv, 22.30.• Un musical innominable. Ds, 19.00.• Gasp! Dj, 22.00.• ImproShow. Dv, 23.00. Ds, 21.30.• Hipnosis de Germán Rehermann. Ds, 23.30. • Lo mejor de Pepe Rubianes. Dj, 20.30.• Los calvos también lloran. Ds, 23.59.
Festa Major al carrer Argen-
tona. La Festa Major del carrer
Argentona, dins del programa
de festes de la Salut, ha donat el
tret de sortida aquesta setma-
na amb una xocolatada. Fins al
diumenge 13, el carrer s’omplirà
de concerts (cada nit a partir de
dijous), tallers, actuacions i di-
nars i sopars populars. La Festa
Major finalitza diumenge amb
la tradicional sardinada a les 13
h i una traca final a les 21 h.
Fins a diumenge 13, al carrer Argentona
10 de setembre de 2015l’independent
9
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura
El CAT acollirà el 30 d’octubre l’adéu de la banda, que s’acomiada després de 45 anys d’història
El cartell complet del festival de música basca EH Sona d’aquest any es reserva alguna sorpresa però els grans noms que confor-men el programa no només cor-ren per la xarxa des de fa alguns dies sinó que pràcticament ja han esgotat entrades. Els organitza-dors del festival, l’Euskal Etxea de Barcelona, volen celebrar la majoria d’edat com es mereix: Anari, Jabier Muguruza, Kor-rontzi o Governors. I Oskorri, que diran adéu -després de 45 anys de carrera- en un concert molt especial al CAT.
Silvia Manzanera
La mítica banda de folk Oskorri obrirà el cartell de l’Euskal Herria Sona 2015 el proper 31 d’octubre a les 22 h i ho farà a Gràcia. Serà un concert únic perquè, després de 45 anys de recorregut geogràfic i personal i 500 cançons gravades, Oskorri diu adéu. El CAT acolli-rà així l’únic concert de comiat que la banda oferirà fora del Pais Basc. De simbolisme, referències i notorietat, el festival en va car-regat. Perquè són 18 anys de cul-tura i música basca a Barcelona i l’Euskal Etxea ho vol celebrar com cal. Per això tanca el cartell un al-tre dels noms imprescindibles de la música basca contemporània,
Cedida
L’EH Sona celebra 18 anys amb Anari, Javier Muguruza i el comiat d’Oskorri
Anari, que presentarà el seu cin-què disc, Zure aurrekari penalak (Els teus antecedents penals), a la sala Apolo el 28 de novembre i amb les entrades de 8 euros esgo-tades. I en un concert més intim, a la seu del centre cultural basc, Ja-bier Muguruza compartirà el fru-ït d’una trajectòria de 20 anys en què s’ha convertit en un dels can-tautors més importants d’Euskal Herria (20 de novembre a les 20 h). Els altres noms que composen el cartell són Libe (6 de novembre a les 20 h al passeig del Born): el quintent de rock Joseba B. Lenoir
Oskorri en una de les darreres actuacions que
han fet darrerament El festival promou nova fórmula
de venda d’entrades: per trams
Enguany les entrades per als concerts de l’EH Sona es venen per trams; els primers les po-den obtenir a millor preu. En el cas d’Anari, ja estan esgotades pràcticament les de 8 euros, i després pujaran a 10. Tot i que
el cartell pràcticament està tan-cat, falta confirmar el grup del concert del 18è aniversari, que tindrà lloc a la sala Salamandra el 7 de novembre. Sí se sap la banda que Munlet actuarà dins la programació infantil.
‘Dies normals’ i ‘Cloaca’
prorroguen al Versus
per l`èxit de públic
Els espectacle Dies normals i Clo-aca prorroguen un mes al Versus Teatre després de l’èxit assolit durant l’agost i part del setembre. Amb nombroses funcions amb les entrades exhaurides i una llarga llista de bones crítiques i respostes entusiastes del públic, el director de la sala Ever Blanchet ha deci-dit allargar la vida d’aquests dos muntatges l’1 de novembre.
breus
S. M.
El barri de la Salut es reivindica aquests dies i ho fa amb música, activitats infantils, cultura i his-tòria: el programa de Festa Major s’ha organitzat sota aquestes pre-mises i aquest mateix dijous tin-drà lloc la cercavila pel barri amb Batucargol, sorgida de l’AMPA de l’escola Baldiri Reixac i el Cen-tre de menors Gaudí, a proposta del Pla de Desenvolupament Co-munitari La Salut, a la Rambla
Diumenge s’ha programat un itinerari pel barri amb el Taller d’Història
La Salut aposta per la música, el swing i el teixit associatiu per Festa Major
Mercedes 5, a les 17.30 h. La nit de rock està programada per la Diada amb House Arrest, Kypos, Contra i A Contra Blues, en aquest mateix espai. Dissabte serà un matí ple de jocs infantils i taller de batucada a càrrec de Batucargol, que donarà pas al vermut musi-cal amb els activistes d’Oberta-ment (una ssociació que treballa contra l’estigma en salut mental). També s’ha programat un taller de hip hop per a adolescents, Ri-mant rumors, a càrrec de la Xarxa
BCN Antirumors, a La Miranda a les 17.30 h. De nou a la rambla Mercedes hi haurà la nit de fusió: Le Petit Carillon, Primitivos, Inna Sound Fundation i Yacine & The Oriental Groove, a partir de dos quarts de nou. I diumenge a les 11 h, vermut amb el grup Jazzmous-tache i taller de swing amb Swing-maniacs. L’itinerari pel barri de La Salut, amb col·laboració del Taller d’Història, sortirà de l’avin-guda Vallcarca amb la Baixada de la Glòria a les 18.30 h.
Tornen els espectacles en família de l’Alberg Mare de Déu de Mont-serrat. El primer, el 4 d’octubre a les 12 h, Contes de la Mediter-rània de les germanes Baldufa, amb la companyia Tanaka Teatre, una peça de titelles pensada per a infants de 5 a 12 anys.
Julio Bustamante
presentarà a Gràcia ‘En
el nombre del gato’
El músic i poeta valencià Julio Bustamante oferirà el 26 de se-tembre un concert a la sala Conti-nental (Providència, 30). El poli-facètic artista presentarà a Gràcia el seu darrer treball discogràfic En el nombre del gato, una col·lecció de temes inèdits que se sumen a la seva extensa obra, amb lletres i un estil que li han valgut l’etiqueta de “mestre del pop confessional”.
La nova programació
infantil de l’Alberg del
Coll, a partir d’octubre
Gang (13 de novembre a l’Euskal Etxea); el doble concert de Gover-nors + Larregi (14 de novembre a Razzmatazz 3); la tradició de Kor-
rontzi, el 21 encara per confirmar la sala), i l’electro house i el hip hop de Patrol Destroyers (el 27 al Euskal Etxea a les 20 h).
Cedida
Yago Vilamanya a la galeria Untitled. La sala del carrer Topazi, que aquest agost ha celebrat el seu setè aniversari, arrenca el curs amb un artista que se surt de la rutina artística de l’espai: no és pre-cisament un nouvingut en el món de l’art. Yago Vilamanyà, escultor mataroní, mostrarà totes les facetes del seu art (dibuixos de tinta, aquarel·la i escultura, obra figurativa i abstracte) en aquesta exposi-ció oberta fins al 23 de setembre.
10
10 de setembre de 2015l’independent
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports
La caminada popular
de Gràcia a Bellaterra
repeteix la ruta de 1931
La Unió Excursionista de Grà-cia, que enguany celebra els seus 75 anys d’existència amb tot un seguit d’actes que s’allargaran fins a l’any vinent, celebrarà la tradicional caminada popular fins a Bellaterra el diumenge 4 d’octubre. Per commemorar l’efemèride, la històrica entitat repetirà l’itinerari de la cursa de regularitat del 5è Aplec Excursi-onista Gracienc de l’any 1931. Els socis que hi vulguin participar ja es poden inscriure directament a les oficines de l’entitat o per cor-reu electrònic omplint la butlleta corresponent.
La competició que es disputa diumenge reunirà equips masculins i femenins del Coll, Roser i CIC
El món del bàsquet a Catalu-nya i especialment a Gràcia, no s’entén sense la figura de Josep Comellas, que va ser tècnic del CB Pedagogium i va formar part de la junta directiva. Com a membre de l’entitat va fundar l’Associació d’Entrenadors de Bàsquet i això li va permetre entrar a l’equip directiu de la Federació Catalana de Bàsquet i impulsar la Fundació del Bàs-quet Català. Una trajectòria que es veurà recompensada aquest diumenge amb un torneig en honor seu.
Xavi Tedó
La competició era una espina clava que tenia el Pedagogium després de la inauguració del pavelló Jo-sep Comellas el mes de desembre de fa dos anys. Així ho revela Francesc Caralps, representant del club, que assenyala que “des que vam proposar al districte amb les entitats del barri i del món del bàsquet que el polies-portiu del carrer Neptú portés el nom de Josep Comellas i la seva posterior mort just després de la inauguració vam decidir per unanimitat crear el torneig”. L’objectiu és que la competició se celebri cada any, tot i que Ca-ralps anuncia que “estem mirant de fer-lo en d’altres dates perquè hi puguin participar més equips i categories”. En aquesta prime-
Josep Comellas
Josep Comellas, en una imatge d’arxiu, amb
la pedrera del Pedagogium
ra edició hi prendran part els equips Sots21 Femení del Peda-gogium i del Roser, que obriran la jornada a les deu del matí, el Sots25 Masculí del Pedagogium i del Coll, els mateixos conjunts en la categoria Sots21 i el Sèni-or Masculí verd-i-negre i del CB CIC, que tancaran la vetllada a les set de la tarda. En finalitzar el primer partit del Sots21 femení es realitzarà l’entrega de premis als equips participants per part de la vídua de Josep Comellas i el club li lliurarà un ram de flors. Els dos fills del “Pepis”, en Josep i l’Isidre, també han confirmat la seva presència diumenge.
El Pedagogium promou un torneig de tribut a Josep Comellas, ànima del club
breus
L’Europa busca la
victòria de nou contra
un Peralada en declivi
Després de la inesperada derro-ta contra el Morell, que s’estrena a Tercera, amb un gol al temps afegit, l’Europa busca retrobar-se amb la victòria contra un Pe-ralada que encara no ha guanyat cap partit i que ocupa la dissete-na posició amb només dos punts. Els graciencs encadenen dues derrotes a domicili consecutives que l’han situat en l’onzena posi-ció, però a només tres punts de les zones d’ascens, que lideren el Prat, el Figueres i el Sant Andreu, amb un punt més que el quart.
Maria Picassó
El primer equip es marca com a
objectiu l’ascens directe a Segona
El Sènior A del Pedagogium buscarà aquesta temporada l’anhelat ascens a la Segona Categoria després de no acon-seguir-ho el curs passat. Fran-cesc Caralps, membre de la junta del club, no amaga que enguany aquest ha de ser l’ob-jectiu per l’equip que va portar el món del bàsquet a Gràcia: “Lluitarem per classificar-nos en primer o segon lloc del nos-tre grup per poder assolir la ca-tegoria superior directament o
anar a fases per assolir-la”. La competició arrenca d’aquí dos caps de setmana. El fet de tenir un pavelló propi ha catapultat l’entitat, que aquesta tempora-da disposa d’onze equips, set de promoció i quatre de categories superiors amb quatre conjunts femenins i set de masculins, a banda de l’escola. Sense oblidar que és un club familiar, Caralps anota que busquen “tornar el club als nivells esportius que havia assolit en el passat”.
10 de setembre de 2015l’independent
11
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||| |||||||||| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||| |||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||| ||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat
Va ser l’any 1927 quan els avis del Sergi van comprar el local que actualment ocupa el 321 de la Travessera de Gràcia. Des dels seus inicis ja es va tractar d’un doble local amb dos negocis complementaris,
Òscar Mejías
En Sergi Calafell encara despatxa a la part més històrica de la merceria
Sense relleu a la Novedadesperò diferents. D’aquí el motiu que ara hi trobem dues portes d’entrada al local. Un dels espais quedava reservat al que seria la el gènere de punt i roba a metres, i a l’altra s’hi venien productes de merceria, perfumeria, bijuteria o llibreria. “Una mica de tot, com es feia abans, quan les botigues venien de tot”, comenta en Sergi. Dels avis, el negoci va passar als pares i tiets d’en Sergi i, des dels anys setanta, ell ja no s’ha mo-gut de darrera el mostrador. Va començar de ben jovenet a des-patxar fins que, més endavant, va esdevenir l’amo d’aquell negoci que els seus antecessors havien aixecat amb esforç. L’última reforma del local data dels anys seixanta, quan se’n va fer una ampliació i renovació, tot i que el local dedicat a la merceria
La merceria no arribarà al centenari per la manca de continuïtat generacional
Un porta gran i una altra de més petita són la representa-tiva imatge de la gairebé cen-tenària merceria Novedades de la Travessera de Gràcia. Aquesta és la estampa que porta acompanyant durant vuitanta-vuit anys els veïns del Camp d’en Grassot, i és el propietari del negoci, el Sergi Calafell, qui n’explica la histò-ria i la situació actual.
reportatge Òscar Mejías
per a fer aquestes compres espe-cífiques, ja que cada dia tanquen més merceries a la ciutat.Preguntat sobre si arribaran als cent anys, el seu propietari es mostra bastant escèptic. Però en aquest cas no hi ha problemes amb el lloguer de renda antiga,
com passa amb altres comer-ços emblemàtics del barri, ja que el local és de la seva propi-etat. El problema rau, més avi-at per la manca de continuïtat en portar la Novedades quan ell decideixi que ha arribat l’hora de plegar.
ha quedat totalment intacte, tal i com es va muntar en els seus ini-cis. Ara, aquesta part del negoci ja ha esdevingut una relíquia per als interessats en els antics comerços i tot el seu mobiliari.Des que en Sergi es va fer càrrec del negoci ha intentat adaptar el gènere a les noves necessitats del mercat. “Abans veniem roba de nen i de nena, i des dels vuitanta hem passat a vendre roba interi-or i pijames”, explica. I és que un dels secrets de que el negoci se-gueixi dempeus ha estat la seva especialització. “Abans tocàvem moltes tecles i ara hem concretat, perquè de cada peça de roba n’hi ha moltes varietats”.Tot i així, la part de merceria con-tinua funcionant com a tal. De fet, el Sergi diu que es troba molta gent que arriba de bastant lluny
10 de setembre de 2015l’independent