1 · web view1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura un bon pla de...

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIATERCER CURS

PROJECTE DIDÀCTIC NOU ÀGORA 3CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

1. INTRODUCCIÓJUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALIZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria es fonamenta, en el que fixa el Reial Decret 1631/2006 del Ministeri d'Educació i Ciència, del 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, i en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria per aquesta Comunitat.

El nostre Projecte proposa un model d'ensenyament-aprenentatge comprensiu que s'emmarca dins el paradigma de l'educació universal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tenir èxit a la vida, a través de l'adquisició i el desenvolupament de les competències bàsiques. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts per instàncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de l'OCDE, l'informe Eurydice i el programa PISA.

Entenem que la funció de l'ensenyament és facilitar l'aprenentatge dels xics i les xiques, ajudant-los a construir, adquirir i desenvolupar les competències bàsiques que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continus que imposen els ràpids avanços científics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competències s'entén, en un sentit ampli, la concatenació de sabers que articulen una concepció del ser, del saber, del saber fer i del saber conviure, tal com s'indica en l'informe de la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l'educació per al segle XXI (Delors, 1996).

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum té com a finalitat que els xics i les xiques a) facen possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat de referència; b) construeixen un projecte de vida satisfactori; c) assoleixen un desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedeixen a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d'èxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes d'un individu varien d'una situació a una altra i d'un moment a un altre. Per aquest motiu, defensem un model de competència holístic, dinàmic i funcional que sorgeix de la combinació d'habilitats pràctiques, coneixements (inclòs el coneixement tàcit), motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal d'assolir una acció eficaç.

Ésser competent, des d'aquest punt de vista, significa que l'alumne és capaç d'activar i utilitzar els coneixements que té davant d'un problema. Aquesta concepció està relacionada amb els principis de l'aprenentatge significatiu i funcional de les teories constructivistes (p.ex. Ausubel et al.,1978).

Considerem que només a partir d'aquestes premisses és possible l'aplicació d'un dels eixos fonamentals de la Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Tercer Curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatge funcional entenem que les competències puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per aconseguir diversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensió a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competent és aquell que coneix i regula els seus processos de construcció del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu com emocional, i pot fer-ne un ús estratègic, ajustant-los a les circumstàncies específiques del problema al qual s'enfronta (Bruer, 1993).

L'eficàcia d'aquests principis quedaria incompleta si no fórem capaços de presentar els continguts de les diferents matèries o àrees de coneixement de manera articulada per facilitar el procés d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències bàsiques.

Tenint en compte que cadascuna de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cadascuna de les competències s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses àrees o matèries, la Programació

2

Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des d'un plantejament integrador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits.

Així doncs, l'aprenentatge de les competències bàsiques, malgrat que va lligat a les diferents matèries de l'Educació Secundària Obligatòria, és global i s'adquirirà a partir de la seua contextualització en situacions reals i pròximes a l'alumne perquè puga integrar diferents aprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris en diferents situacions i contextos.

Volem manifestar, també, el caràcter lúdic que hem procurat donar a tots els materials de la nostra Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria amb les noves realitats tecnològiques tan properes i atractives per a l'alumnat.

L'aplicació o el desenvolupament dels coneixements tractats en la matèria en àmbits com Internet, l'ús de suports informàtic o l'anàlisi de la informació transmesa per mitjans audiovisuals, es constitueixen com un element gratificant i motivador i, al mateix temps, com un aprenentatge imprescindible per a l'adaptació de l'alumnat a futures incorporacions en diferents àmbits acadèmics o laborals.

Si a tot això hi afegim la presència d'uns continguts que, a causa de l'especial importància que tenen en la nostra societat, han d'impregnar moltes de les activitats d'aprenentatge i l'interés per fomentar la capacitat de l'alumne per regular el seu propi procés d'aprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat l'actual Programació Didàctica Nou Àgora -VICENS VIVES- per al Tercer Curs de l'Educació Secundària Obligatòria.

3

2. OBJECTIUS2.A.1 OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència.

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

4

2. OBJECTIUS2.A.2 OBJECTIUS DEL TERCER CURS

1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)

2. Conèixer i respectar els drets i els deures dels ciutadans, preparant-se per a l'exercici dels primers i per al compliment dels segons. (a)

3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l'aprenentatge i el desenvolupament intel·lectual de l'alumnat. (b)

4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c,d)

5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol mena de discriminació basada en les característiques personals i socials. (e)

6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de manera crítica, i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (f, n)

7. Utilitzar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l'anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (f)

8. Utilitzar estratègies d'identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l'aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastació d'hipòtesis. (g)

9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (g)

10. Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i els mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (g)

11. Conèixer-se cada vegada més a un mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l'aprenentatge i cercar un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals amb actitud positiva per l'esforç i la superació de les dificultats. (h)

12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en castellà i en valencià. (i)

13. Iniciar-se en l'anàlisi i la interpretació de textos literaris relacionant-los amb el corrent i el gènere literari corresponents. (i)

14. Adquirir una aptitud comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d'estudi. (j)

15. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d'Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (k)

16. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i desenrotllar actituds i hàbits positius cap a la conservació i la prevenció de la salut individual i col·lectiva (portar una vida sana amb un exercici físic diari, una higiene acurada, una alimentació equilibrada, etc.). (l)

17. Conèixer i respectar els mecanismes i els valors que regeixen la societat i desenrotllar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre'ls millor. (m)

18. Desenrotllar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (n)

19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics a fi d'enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de manera precisa, creativa i comunicativa. (o)

20. Analitzar de manera crítica els valors contingut en diferents missatges dels mitjans de comunicació audiovisuals i escrits. (p)

Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels Objectius del Tercer Curs.

5

2. OBJECTIUS2.B.1 OBJECTIUS ESPECÍFICS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Identificar els processos i mecanismes que regixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals i utilitzar este coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de l'evolució de les societats actuals, el paper que hòmens i dones exercixen en elles i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions donades entre ells i les que els grups humans establixen a l'utilitzar l'espai i els seus recursos, i valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, polític i mediambiental. Conéixer la problemàtica específica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat Valenciana.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenrotllen i que organitzen.

4. Conéixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics i humans d'Europa i Espanya, fent referència específica a la Comunitat Valenciana.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l'espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d'Europa i d'Espanya per a adquirir una perspectiva global de l'evolució de la Humanitat amb un marc cronològic precís i elaborar-ne una interpretació que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a què es pertany.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincidixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un parer sobre elles.

7. Adquirir una visió històrica que permeta elaborar una interpretació personal del món, a través d'uns coneixements bàsics d'Història universal, europea, espanyola i de la Comunitat Autònoma Valenciana, amb respecte i valoració dels aspectes comuns i els de caràcter divers, a fi de facilitar la comprensió de la possible pertinença simultània a més d'una identitat col·lectiva.

8. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic espanyol, i de manera particular, el de la Comunitat Valenciana, així com assumir les responsabilitats que suposa la seua conservació i millora.

9. Conéixer i valorar les especials característiques de la identitat lingüística, cultural i històrica de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb les altres comunitats autònomes de l'Estat Espanyol.

10. Comprendre els elements tècnics bàsics característics de les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-ho com a recurs per a l'enriquiment individual i col·lectiu.

11. Adquirir i usar el vocabulari específic de les Ciències socials perquè en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisió en l'ús del llenguatge i millore la comunicació.

12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada per l'entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d'acord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogràfiques per a identificar i localitzar objectes i fets geogràfics, i explicar la seua distribució a distintes escales, amb especial atenció al territori espanyol. Utilitzar, així mateix, fonts geogràfiques d'informació: textos escrits, sèries estadístiques, gràfics i imatges, i elaborar croquis i gràfics apropiats.

14. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un èxit irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.

15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a solucionar els problemes humans i socials.

6

2. OBJECTIUS2.B.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL TERCER CURS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

1. Identificar els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals. (1)

2. Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, els aspectes negatius de la globalització, etc.) entenent-los com una problemàtica en la qual tots estem submergits i de la qual tots som responsables. (1, 14)

3. Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació dels recursos, deforestació, contaminació, etc.). (2, 3)

4. Defensar les polítiques orientades a promoure el desenvolupament sostenible i actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i millora del medi ambient. (2, 3)

5. Identificar els agents i les institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat, així com els factors necessaris per produir béns o serveis. (1, 4)

6. Comprendre les característiques del mercat laboral i reflexionar sobre els canvis que s’han produït en l’organització del treball com a conseqüència de la globalització econòmica. (1, 4)

7. Conèixer els diferents tipus d’agricultura que es practiquen en el món i els paisatges típics de cada zona mitjançant l’observació i l’anàlisi de croquis, mapes i fotografies. (2, 3, 4, 13)

8. Conèixer les característiques dels diferents tipus de ramaderia i analitzar-ne la distribució geogràfica amb l’ajuda de fonts cartogràfiques. (4, 13)

9. Reconèixer les diferents tècniques de pesca que s’han utilitzat al llarg de la història, identificar les principals zones pesqueres del món i reflexionar sobre els problemes que passa el sector pesquer en l’actualitat. (2, 3, 4)

10. Localitzar els països productors de matèries primeres i de fonts d’energia; i analitzar les relacions d’intercanvi que s’estableixen entre ells segons el seu nivell de desenvolupament. (1, 4)

11. Prendre consciència de la limitació dels recursos naturals i de la necessitat d’adoptar mesures d’estalvi energètic com l’ús dels recursos renovables. (2, 3)

12. Conèixer els elements del procés industrial i la divisió tècnica i social del treball que té lloc en la indústria, dedicant una atenció especial als canvis que s’han produït recentment com a conseqüència de la globalització econòmica. (1, 4)

13. Identificar els diferents tipus d’indústries i d’empreses industrials; i els factors que determinen la localització de la indústria en el món. (1, 4)

14. Classificar les activitats terciàries, reconèixer les seves principals característiques i analitzar el desenvolupament que ha experimentat el sector terciari en l’actualitat. (1, 4)

15. Explicar les causes del desenvolupament del turisme i analitzar la situació actual del turisme a Espanya, subratllant especialment les característiques del turisme del litoral mediterrani espanyol i els recursos patrimonials del nostre territori. (3, 4, 8)

16. Conèixer les característiques de les xarxes de transports (terrestre, marítim i aeri) i establir la seva relació amb les activitats econòmiques i amb els centres de consum més importants per comprendre millor els desequilibris i els contrastos que hi ha entre unes regions i altres. (1, 4)

17. Relacionar l’expansió del sector terciari amb l’accés a la societat del benestar i comparar els indicadors econòmics i socials dels països rics i dels països pobres. (1, 4)

18. Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comer-cials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic que hi ha entre elles. (1, 4)

19. Conèixer els elements que intervenen en el comerç, els mecanismes que possibiliten el desenvolupament del comerç internacional i les característiques de les fronteres, destacant els factors que generen els desequilibris comercials. (1, 4)

7

20. Identificar els principals sectors productius de l’economia valenciana i espanyola, analitzant-ne la interrelació i la distribució en el territori. (1, 4)

21. Comprendre les causes i les conseqüències de la globalització econòmica. (1, 4)

22. Valorar l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’accés a la informació, el flux de capitals i el comerç mundial. (1, 4)

23. Comprendre els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.); i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (4, 6)

24. Conèixer la distribució de la població mundial en el territori, tenint en compte els factors geogràfics i històrics que expliquen les diferències regionals. (4, 5)

25. Reconèixer les diferents fases en l’evolució de la població espanyola des del segle XIX fins a l’actualitat, a partir de la interpretació de gràfiques i dades demogràfiques. (4, 5)

26. Conèixer l’estructura de la població espanyola i la població valenciana; i analitzar els principals problemes de la nostra actual piràmide d’edats. (4, 1)

27. Valorar les causes i les conseqüències del fenomen migratori, remarcant l’evolució històrica de les migracions a Espanya i a la Comunitat Valenciana. (4, 5)

28. Conèixer les característiques de les diferents etapes de formació i creixement dels nuclis urbans i explicar el procés d’urbanització que ha tingut lloc a les darreres dècades, analitzant les diferències en funció del nivell de riquesa dels països. (4, 5)

29. Distingir les diferents estructures urbanes existents al món i reconèixer les transformacions que han tingut lloc a les ciutats dels països occidentals com a conseqüència de la globalització de l’economia. (4, 1)

30. Identificar els principals elements de la trama urbana i reconèixer l’especialització de l’ús del sòl a les ciutats actuals com a manifestació de la diferenciació de funcions i de la jerarquització social de l’espai urbà. (4, 1)

31. Analitzar les formes de vida i els problemes de les grans ciutats (desigualtats socials, contaminació, gestió, etc.). (4, 2, 3)

32. Conèixer i comparar entre si diferents tipus de règims polítics, remarcant especialment les característiques dels Estats democràtics. (4, 5, 14, 1)

33. Identificar les transformacions que ha experimentat l’Estat tradicional com a conseqüència de la globalització de l’economia i l’ús de les noves tecnologies de la informació. (4, 14, 1)

34. Valorar les relacions de cooperació internacional entre Estats i reconèixer les funcions de les principals organitzacions supranacionals i de les organitzacions no governamentals. (4, 14, 1)

35. Conèixer les diferents fases en el procés de construcció de la Unió Europea i identificar la com-posició, les funcions i la capacitat de decisió de les seves diferents institucions. (4, 5, 6, 7)

36. Comprendre les bases de la política econòmica regional creada per la Unió Europea per a corregir els desequilibris entre els països membres; i reflexionar sobre la repercussió d’aquestes polítiques en l’economia espanyola i l’economia valenciana. (4, 1)

37. Conèixer la divisió politicoadministrativa del territori espanyol en Comunitats Autònomes, pro-víncies i municipis. (4, 7)

38. Explicar les funcions i la composició de les institucions que governen a l’Estat espanyol i a la Comunitat Valenciana; i analitzar els principis que s’estableixen en la Constitució i en l’Estatut d’Autonomia per guiar la política econòmica i social del país. (4, 14)

39. Identificar els trets que defineixen la identitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana i valorar la relació que manté amb la resta de Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol. (4, 9)

40. Conèixer els diferents mecanismes de participació dels ciutadans i les ciutadanes en l’exercici del poder estatal i autonòmic; i identificar els partits polítics més importants d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. (4, 9)

41. Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de vida que ha experimentat la societat espanyola i la societat valenciana en les darreres dècades, remarcant la incorporació de la dona al món laboral. (4, 1, 14)

42. Valorar la diversitat cultural en el món, a Espanya i a la Comunitat Valenciana i ser respectuosos amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (6, 14)

43. Comunicar i argumentar les conclusions personals utilitzant el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (11, 15)

8

44. Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades i la resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. (12, 13)

45. Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (12)

46. Obtenir i relacionar informació de diferents tipus de fonts, i saber manejar i interpretar diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, les representacions cartogràfiques, les sèries estadístiques, etc. (13)

47. Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat; identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual. (14)

48. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica i constructiva, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup, i assumint els valors de la cultura de la pau. (15)

Els nombres entre parèntesis (1, 2,...) indiquen l’objectiu general de l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.

9

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES: TERCER CURSRelació entre Competències Bàsiques i els Objectius de l’Àrea i els Criteris d’Avaluació del Tercer Curs

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

INDICADORS DE COMPETÈNCIESTercer Curs

OBJECTIUSTercer Curs

CRITERIS D’AVALUACIÓTercer Curs

Conèixer els agents i institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat.

Identificar els agents i les institucions bàsiques que intervenen en l’economia de mercat, així com els factors necessaris per produir béns o serveis. (5)

Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l'agricultura, la indústria i els servicis de la Comunitat Valenciana. (1)

Entendre els canvis que s’estan produint en les relacions econòmiques i socials a escala mundial.

Identificar els mecanismes essencials que regeixen el funcionament dels fets socials i econòmics dins de l’estructura de la nostra societat i, d’aquesta manera, comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals. (1)

Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per a reconéixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències. (3)

Analitzar les causes i les conseqüències de les tendències migratòries predominants en el món actual.

Valorar les causes i les conseqüències del fenomen migratori, remarcant l’evolució històrica de les migracions a Espanya i a la Comunitat Valenciana. (27)

Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes. (4)

Expressar les pròpies opinions de forma assertiva.

Valorar la diversitat cultural en el món, a Espanya i a la Comunitat Valenciana i ser respectuosos amb les actituds, creences i formes de vida de persones o grups que pertanyen a societats o cultures diferents a la pròpia. (42)

Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada. (15)

Escoltar activament i mostrar una actitud favorable al diàleg i el treball cooperatiu.

Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud crítica i constructiva, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup, i assumint els valors de la cultura de la pau.. (48)


Reflexionar de forma crítica sobre alguns problemes socials com l’existència de col·lectius desfavorits.

Sensibilitzar-se amb els principals problemes del món actual (el desigual accés als recursos, els aspectes negatius de la globalització, etc.) entenent-los com una problemàtica en la qual tots estem submergits i de la qual tots som responsables. (2)

Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies. (5)

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

10




Identificar i localitzar en el mapa els principals àmbits geopolítics, econòmics i culturals del món.

Identificar les diferents àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món; analitzar els fluxos comer-cials i els principals problemes de desequilibri socioeconòmic que hi ha entre elles. (18)

Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conéixer l'organització politicoadministra-tiva de la Unió Europea i d'Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana. (6)

Reconèixer els trets físics i humans bàsics del territori espanyol i de la Unió Europea.

Identificar els principals sectors productius de l’economia valenciana i espanyola, analitzant-ne la interrelació i la distribució en el territori. (20)

Conéixer les característiques que definixen els espais industrials, comercials i turístics i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana. (10)

Reconèixer els desequilibris territorials en la distribució dels recursos i explicar-ne les conseqüències.

Comprendre els problemes derivats del desigual accés a la riquesa en el món (fam, baix nivell educatiu, desequilibris demogràfics, etc.); i reflexionar sobre l’actuació dels organismes que tracten de lluitar contra la pobresa. (23)

Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d'Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d'Espanya en el sistema de relacions internacionals. (8)

Prendre consciència dels problemes que l’explotació de l’espai pot generar en el medi ambient.

Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació dels recursos, deforestació, contaminació, etc.) (3)

Caracteritzar els principals sistemes d'explotació agrària existents en el món, localitzar alguns exemples representatius d'estos, i utilitzar eixa caracterització per a analitzar alguns problemes de l'agricultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana. (9)

Suggerir actuacions i polítiques concretes que contribueixin al desenvolupament sostenible.

Defensar les polítiques orientades a promoure el desenvolupament sostenible i actuar d’acord amb les possibilitats de cada individu per contribuir a la protecció i millora del medi ambient. (4)

Apreciar la magnitud dels impactes de l'acció humana sobre el medi ambient i valorar la importància de la sostenibilitat. (12)

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Desenvolupar la sensibilitat per gaudir amb diferents expressions del patrimoni natural i cultural.

Reflexionar sobre les repercussions de la intervenció humana en el medi físic tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers (sobreexplotació dels recursos, deforestació, contaminació, etc.). (3)

Conéixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l'entorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l'activitat humana. (2)

Interessar-se per la conservació del patrimoni cultural.

Identificar els trets que defineixen la identitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana i valorar la relació que manté amb la resta de Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol. (39)

Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i expli-car l'organització politicoadministrativa de l'Estat Espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes. (13)

11

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Obtenir informació a través de diversos tipus de fonts: documents visuals, cartogràfics, etc.

Obtenir i relacionar informació de diferents tipus de fonts, i saber manejar i interpretar diversos instruments de treball geogràfic com les gràfiques, les representacions cartogràfiques, les sèries estadístiques, etc. (46)

Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d'intercanvi comercial, amb especial atenció a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana. (11)

Analitzar les dades numèriques i els indicadors socioeconòmics de taules i diagrames.

Conèixer l’estructura de la població espanyola i la població valenciana; i analitzar els principals problemes de la nostra actual piràmide d’edats. (26)

Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi. (16)

Relacionar, processar i sintetitzar la informació procedent de fonts diverses: gràfics, croquis, mapes temàtics, bases de dades, imatges i fonts escrites.

Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (45)

Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació. (14)

Comunicar les conclusions de forma organitzada fent servir les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Comunicar i argumentar les conclusions personals utilitzant el vocabulari específic de l’àrea amb precisió i rigor. (43)

Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacio-nar les informacions, valorar-les i combi-nar-les per a explicar fets socials i espa-cials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació. (14)

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA




Saber expressar les pròpies idees i emocions, oralment i per escrit, fent servir la terminologia més adequada en cada cas.



Interpretar textos de tipologia diversa, llenguatges icònics, simbòlics i de representació.



12

Utilitzar diferents variants del discurs, en especial la descripció i l’argumentació.



Escoltar les opinions diferents a la pròpia amb sensibilitat i esperit crític, respectant les normes que regeixen el diàleg i la intervenció en grup.

Apreciar els drets i llibertats de les persones com una fita irrenunciable de la humanitat; identificar i rebutjar les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual. (47)


COMPETÈNCIA MATEMÀTICA




Extreure, analitzar i comprendre la informació numèrica de taules, llistats, gràfics i diagrames.



Fer càlculs matemàtics senzills per comparar fenòmens de caràcter social i/o geogràfic.

Reconèixer les diferents fases en l’evolució de la població espanyola des del segle XIX fins a l’actualitat, a partir de la interpretació de gràfiques i dades demogràfiques. (26)

Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies. (5)

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE




Desenvolupar el gust per l’aprenentage continu i l’actualització permanent.

Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades i la resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. (44)

Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacio-nar les informacions, valorar-les i combi-nar-les per a explicar fets socials i espa-cials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació. (14)

Aplicar raonaments de diferent tipus i buscar explicacions multicausals per comprendre els fenòmens socials i avaluar-ne les conseqüències.

Comprendre les causes i les conseqüències de la globalització econòmica. (21)


Anticipar possibles escenaris i conseqüències futures de les accions

Reflexionar sobre les transformacions en les formes de treball i de vida que ha

Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les

13

individuals i/o socials. experimentat la societat espanyola i la societat valenciana en les darreres dècades, remarcant la incorporació de la dona al món laboral. (41)

funcions que exercixen en el marc d'una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l'agricultura, la indústria i els servicis de la Comunitat Valenciana. (1)

Comprendre les activitats plantejades i planificar l’estratègia més adequada per resoldre-les.



Comunicar i expressar de forma efectiva els resultats del propi treball, argumentant de forma coherent les opinions personals.



AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Planificar la seqüència de tasques per realitzar un treball d’investigació o de recerca d’informació.

Utilitzar de manera creativa i responsable les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a la cerca, la gestió i el tractament de la informació. (45)


Saber argumentar de forma lògica i coherent les explicacions dels conceptes i fenòmens estudiats.



Prendre decisions i saber escollir la manera més adequada per recuperar i presentar la informació.



Fer un seguiment dels aprenentatges realitzats per prendre consciència del

Reconèixer les peculiaritats del coneixement científic sobre els

Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de

14

que s’ha après i del que falta per aprendre.

assumptes socials, i valorar el rigor i l’objectivitat en la cerca d’informació, l’organització de les dades i la resolució de diversos problemes, i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. (44)

fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació. (14)

15

4. CONTINGUTS: TERCER CURS4.A ESTRUCTURA

Bloc 1. Continguts comuns a tots els blocs

Obtenció i processament d'informació, explicita i implícita, a partir de l'observació de la realitat geogràfica i de documents visuals, cartogràfics i estadístics, inclosos els proporcionats per les tecnologies de la informació i la comunicació. Comunicació oral o escrita de la informació obtinguda.

Realització de debats, anàlisi de casos o resolució de problemes sobre alguna qüestió d'actualitat fonamentant les opinions, argumentant les propostes, respectant les dels altres i utilitzant el vocabulari geogràfic adequat.

Elaboració de treballs de síntesi o d'indagació utilitzant informació de fonts variades i presentació correcta d'estos, combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats proporcionades per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Bloc 2. Activitat econòmica i espai geogràfic

L'aprofitament econòmic del medi físic: relacions entre naturalesa, desenrotllament i societat

L'activitat econòmica. Necessitats humanes i béns econòmics.

Conceptes i institucions bàsiques per a comprendre el funcionament de l'activitat econòmica en una economia de mercat i la seua repercussió en el desenrotllament econòmic i en les unitats familiars. Canvis en el món del treball.

Les activitats agràries i les transformacions en el món rural. L'activitat pesquera i la utilització del mar. Les fonts d'energia i la importància de les energies renovables. L'activitat industrial i els espais industrials.

Diversitat i importància creixent dels servicis en l'economia actual. Observació i identificació dels paisatges geogràfics resultants.

Presa de consciència del caràcter limitat dels recursos, de la necessitat de racionalitzar el seu consum i de l'impacte de l'activitat econòmica en l'espai. El problema del canvi climàtic.

Localització i caracterització de les principals zones i focus d'activitat econòmica, amb especial referència al territori espanyol i europeu. Agricultura, indústria i servicis en la Comunitat Valenciana.

Bloc 3. Organització política i espai geogràfic

L'organització política de les societats

L'Estat com a entitat política i geogràfica.

Funcions i tipus de règims polítics. Identificació dels principis i institucions dels règims democràtics.

Organitzacions supraestatals. El paper de l'Organització de les Nacions Unides.

L'organització política i administrativa d'Espanya i de la Unió Europea

Funcionament de les institucions espanyoles i europees.

El model autonòmic espanyol. La Comunitat Valenciana.

Bloc 4. Transformacions i desequilibris en el món actual

El món contemporani

Interdependència i globalització. Desenrotllament i subdesenrotllament

Desenrotllament humà desigual. Rebuig de les desigualtats entre les persones i els pobles del món. Polítiques de cooperació i solidaritat. Les grans àrees geopolítiques, geoeconòmiques i culturals del món. La comunitat iberoamericana. La situació d'Espanya en el món.

Tendències i conseqüències dels desplaçaments de població en el món actual. Les migracions contemporànies: migració econòmica i política.

Riscos i problemes mediambientals. Mesures correctores i polítiques de sostenibilitat. Disposició favorable per a contribuir, individualment i col·lectivament, a la racionalització en el consum i al desenrotllament humà de forma equitativa i sostenible.

16

L'espai geogràfic europeu i espanyol

L'espai geogràfic europeu. La Unió Europea en el món actual: tendències demogràfiques, econòmiques i estratègies de desenrotllament.

La diversitat geogràfica d'Espanya. Les activitats agràries i pesqueres a Espanya. El desenrotllament rural. La indústria i els espais industrials espanyols. La producció energètica i minera. La terciarització de l'economia espanyola: el comerç i el turisme. El desenrotllament de les noves tecnologies. L'articulació del territori: infraestructures de transport i telecomunicacions. El procés d'urbanització i el sistema urbà espanyol. Els impactes de l'activitat humana en el medi físic. El problema de l'aigua. Els desequilibris regionals. Estudi geogràfic de la Comunitat Valenciana.

17

4. CONTINGUTS: TERCER CURS4.B CLASSIFICACIÓ

I. EL MARC FÍSIC

TEMA 1. EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

LES FORMES DE RELLEU DEL NOSTRE PLANETA

1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE 2. EL RELLEU, ELS RIUS I LES COSTES D’EUROPA

3. LES UNITATS DEL RELLEU D'ESPANYA

4. LES COSTES I ELS RIUS D'ESPANYA

5. RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. LES MUNTANYES

6. RELLEU DE LA COMUNITAT VALENCIANA. PLANURES I COSTES

7. EL CLIMA I ELS RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

8. EL PATRIMONI NATURAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Recorda l’essencial. Aprèn un procedimentPractica competències bàsiques. Activitats web.

TEMA 2. ELS PAISATGES DE LA TERRA

1. ELS PAISATGES DE LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA

2. ELS PAISATGES D'EUROPA

3. ELS PAISATGES D'ESPANYA

4. ELS PAISATGES DE L'ESPANYA OCEÀNICA O ATLÀNTICA

5. ELS PAISATGES DE L'ESPANYA MEDITERRÀNIA

6. ELS PAISATGES DE L'ESPANYA INTERIOR

7. ELS PAISATGES D'ALTA MUNTANYA

8. EL PAISATGE DE LES ILLES CANÀRIES


TEMA 3. NATURALESA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES

1. LES RELACIONS ENTRE NATURALESA I SOCIETAT

2. LA DISPONIBILITAT DESIGUAL DELS RECURSOS DEL PLANETA

3. ELS IMPACTES AMBIENTALS: L'AIGUA

4. ELS IMPACTES AMBIENTALS: L'AIRE I LA VEGETACIÓ

5. EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I LA GESTIÓ DELS RESIDUS


II. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ESPAI GEOGRÀFIC

TEMA 4. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

1. L'ESTAT COM A ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LA SOCIETAT

2. L'EXERCICI DEL PODER. LA DEMOCRÀCIA

3. ESTATS DEMOCRÀTICS I NO DEMOCRÀTICS

Els estats del món i les seues relacions

18

4. L'ESTAT: ENTRE LA GLOBALITZACIÓ I LA REGIONALITZACIÓ

5. TRACTATS, DECLARACIONS I ORGANITZACIONS SUPRANACIONALS

6. LES ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS (ONG)

7. ÀMBITS CULTURALS DEL MÓN


TEMA 5. LA UNIÓ EUROPEA

1. EL PROCÉS DE CREACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA

2. LA UNIÓ EUROPEA

3. LES INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA

4. LA POLÍTICA AGRÀRIA I PESQUERA DE LA UNIÓ EUROPEA

5. ELS GRANS EIXOS INDUSTRIALS DE LA UNIÓ EUROPEA

6. ELS SERVEIS, EL COMERÇ I LES COMUNICACIONS A LA UNIÓ EUROPEA

7. L'ESTAT ESPANYOL A LA UNIÓ EUROPEA


TEMA 6. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA

1. ESPANYA: UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

2. L'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D'ESPANYA

3. L'ESTAT DE LES AUTONOMIES

4. L’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

5. LA SOCIETAT ESPANYOLA I VALENCIANA


III. ACTIVITAT ECONÒMICA I ESPAI GEOGRÀFIC

TEMA 7. L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

1. EL FUNCIONAMIENT DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA

2. ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ

L'economia de mercat

3. ELS AGENTS ECONÒMICS

4. EL MERCAT LABORAL


TEMA 8. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA

2. ELS PAISATGES AGRARIS

3. L'AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

4. L'AGRICULTURA DE MERCAT

5. LA RAMADERIA EN EL MÓN

6. LA PESCA EN EL MÓN

7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA

19


TEMA 9. L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA

1. LES MATÈRIES PRIMERES

2. LES FONTS D'ENERGIA TRADICIONALS

3. LES FONTS D'ENERGIA ALTERNATIVES

4. LA INDÚSTRIA

5. CLASSIFICACIÓ DE LES INDÚSTRIES. L'EMPRESA INDUSTRIAL

6. EL PROCÉS I EL TREBALL INDUSTRIAL

7. LOCALITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA EN EL MÓN


TEMA 10. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

1. LES ACTIVITATS TERCIÀRIES

2. EL SECTOR TERCIARI EN EL MÓN DE HUI

3. L'ACTIVITAT COMERCIAL

4. EL COMERÇ INTERNACIONAL ACTUAL

5. FLUXOS I BLOCS COMERCIALS

6. ELS TRANSPORTS. EL TRANSPORT TERRESTRE

7. TRANSPORTS AERI I MARÍTIM

8. EL TURISME


TEMA 11. L’ECONOMIA ESPANYOLA

1. L'AGRICULTURA I LA RAMADERIA A ESPANYA

2. ELS PAISATGES AGRARIS A ESPANYA

3. LA PESCA A ESPANYA

4. MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ A ESPANYA

5. LES ACTIVITATS INDUSTRIALS A ESPANYA

6. COMERÇ, TRANSPORTS I COMUNICACIONS A ESPANYA

7. EL TURISME A ESPANYA


TEMA 12. L’ECONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

1. LES ACTIVITATS AGRÀRIES. LA PESCA

2. MINERIA, ENERGIA I INDÚSTRIA.

3. ELS SERVEIS. EL TURISME

4. ELS SERVEIS. EL COMERÇ I EL TRANSPORT


DOSSIER 1: LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL

20

DOSSIER 2: LA CRISI ECONÒMICA A ESPANYA

IV. TRANSFORMACIONS I DESEQUILIBRIS AL MÓN ACTUAL

TEMA 13. CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

1. UN SISTEMA MUNDIAL

2. LA GLOBALITZACIÓ PEL QUE FA A LA MANERA DE VIURE

3. TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ

4. COMUNICACIÓ I SOCIETAT GLOBAL

5. GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT

6. CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBALITZAT


TEMA 14. L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI URBÀ

EL PROCÉS D’URBANITZACIÓ

1. LA GLOBALITZACIÓ I L'ESPAI URBÀ

2. DESIGUALTATS TERRITORIALS I SOCIALS

3. EL PAISATGE URBÀ EN EL MÓN ACTUAL

4. LA CIUTAT DIFUSA

5. ELS NOUS ESPAIS URBANS

6. ELS PROBLEMES AMBIENTALS DE LES CIUTATS


TEMA 15. ELS FENÒMENS MIGRATORIS

FACTORS PER A L'ESTUDI DE LA POBLACIÓ

1. LES MIGRACIONS HUI

2. LES RUTES DE LES MIGRACIONS

3. ELS EFECTES DE LES MIGRACIONS

4. LES MIGRACIONS A ESPANYA I A LA COMUNITAT VALENCIANA

5. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA I A LA COMUNITAT VALENCIANA


ATLES D'ESPANYA, DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I DEL MÓN

21

5. UNITATS DIDÀCTIQUES. TERCER CURS5.A I B ORGANIZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

PRIMER TRIMESTRE

TEMA1. – Les grans unitats del relleu terrestre. – El relleu, els rius i les costes d'Europa i d'Espanya. – Les unitats del relleu de la Comunitat Valenciana.– El patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.– Les costes i els rius d'Espanya. – Definició de conceptes relacionats amb les formes de relleu terrestre.– Observació i anàlisi de mapes, gràfiques, dibuixos i fotografies.– Localització geogràfica de les grans unitats de relleu i els principals accidents geogràfics de la Terra, d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana.– Recerca d'informació a Internet sobre alguns aspectes del relleu terrestre.– Descripció de les característiques de les costes europees i espanyoles.– Localització de les unitats morfoestructurals al mapa físic de la Península.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre les grans unitats del relleu terrestre.– Localització al mapa d'Espanya dels principals rius i els seus afluents.– Elaboració d'una taula amb els pics més alts d'Europa.– Anàlisi i interpretació d'un mapa topogràfic.– Comunicació de la informació mitjançant el diàleg i el debat.– Utilització de l'atles i d'altres fonts d'informació cartogràfica.– Preocupació pel rigor i l'objectivitat en l'anàlisi geogràfica.– Valoració de la diversitat i la riquesa dels paisatges d'Europa i d'Espanya..

TEMA 2.– Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra.– Els paisatges d'Europa.– Els paisatges d'Espanya. – Els paisatges de l'Espanya atlàntica. – Els paisatges de l'Espanya mediterrània. – Els paisatges de l'Espanya interior. – El paisatge d'alta muntanya.– Els paisatges de les Illes Canàries. – Descripció de les característiques dels diferents paisatges de la Terra.– Localització geogràfica dels paisatges de la Terra, d'Europa i d'Espanya. – Anàlisi, interpretació i comparació de climogrames de diferents paisatges.– Enumeració dels factors que determinen la variabilitat climàtica de la Terra.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre els paisatges de la Península Ibèrica. – Comparació de formacions vegetals a partir de l'observació de fotografies.– Realització d'una feina d'investigació sobre un paisatge de la Terra.– Lectura i comentari d'un text sobre l'Antàrtida.

22

– Anàlisi d'un mapa de les pluges caigudes a Espanya.– Utilització del vocabulari específic dels climes i paisatges de la Terra.– Valoració de la riquesa i la bellesa dels paisatges naturals.– Conscienciació dels efectes d'algunes activitats humanes sobre el paisatge.

TEMA 3. – Les relacions entre naturalesa i societat. – El gaudi desigual dels recursos del planeta.– Els impactes ambientals sobre l'aigua: sobreexplotació i contaminació.– Els impactes ambientals sobre l'aire i la vegetació: contaminació atmosfèrica i desforestació.– La gestió dels residus i el desenvolupament sostenible.– Observació i descripció de mapes, gràfiques, croquis, dibuixos i fotografies.– Lectura i anàlisi d'un text sobre la producció i el comerç del plàtan. – Recerca d'informació sobre la pèrdua de massa forestal. – Anàlisi dels avantatges i inconvenients dels recursos renovables i no renovables.– Recerca d'estratègies per fer front a la contaminació de l'aigua.– Explicació dels fenòmens d’"efecte hivernacle" i de "pluja àcida".– Anàlisi de les causes de la contaminació atmosfèrica i la desforestació. – Interès per participar activament en la recollida selectiva de residus.– Investigació sobre les polítiques mediambientals a escala internacional.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre els impactes ambientals.– Valoració dels possibles conflictes futurs relacionats amb l'aigua.

TEMA 4. – L'estat i l'organització política de la societat.– La democràcia i els elements dels Estats democràtics.– Estats democràtics i Estats no democràtics.– Els Estats del món i les seves relacions econòmiques i polítiques. – L'Estat: entre la globalització i la regionalització.– Tractats, Declaracions i Organitzacions Internacionals.– Les Organitzacions No Governamentals.– Els àmbits culturals del món i la cultura de masses. – Comparació de les característiques de diferents tipus d'Estats.– Valoració de la importància de la Constitució dins dels Estats democràtics. – Definició de conceptes relacionats amb l'organització política de les societats.– Enumeració d'alguns exemples d'Organitzacions No Governamentals.– Identificació de les funcions dels òrgans principals de l'ONU. – Valoració de la funció social de les Organitzacions No Governamentals.– Lectura i interpretació d'alguns articles de la Declaració Universal dels drets humans i posterior participació en un debat.– Localització geogràfica dels grans àmbits polítics i culturals del món.– Valoració de les possibles conseqüències de l'expansió de la cultura de masses. – Elaboració d'un mapa conceptual sobre el paper de l'Estat a la societat actual.– Recerca d'informació en fonts de consulta alternatives al llibre de text.

TEMA 5.

23

– El procés de creació de la Unió Europea.– Els objectius i la política de la Unió Europea. – Les institucions de la Unió Europea. – La política agrària i pesquera de la Unió Europea.– Els grans eixos industrials de la Unió Europea.– Els serveis, el comerç i les comunicacions a la Unió Europea. – Espanya a la Unió Europea.– Comentari dels objectius del Tractat de Roma.– Localització en el temps de les diferents fases del procés de creació de la UE.– Enumeració dels objectius de la política regional de la UE. – Comparació del PIB per habitant d'alguns països de la Unió Europea.– Explicació de la composició i la funció de les institucions de la Unió Europea.– Comentari i valoració de la política agrària i la política pesquera de la UE.– Localització dels grans eixos industrials i els ports més importants de la UE.– Descripció de la xarxa de transports de la Unió Europea. – Valoració de les conseqüències de l'adhesió d'Espanya a la Unió Europea. – Elaboració d'un mapa conceptual sobre la Unió Europea.– Investigació a Internet sobre els èxits en els últims 50 anys a Europa. – Redacció d'un dossier de premsa a partir de diversos articles de premsa sobre la UE.– Comentari de les preocupacions i exigències dels ciutadans europeus.

SEGON TRIMESTRE

TEMA .6. – Espanya, una monarquia parlamentària. – L’organització territorial d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. – L’estat de les autonomies.– Les transformacions de la societat espanyola i valenciana. – Interpretació d’un esquema sobre la divisió de poders. – Recerca d’informació a Internet sobre el Parlament espanyol.– Definició de conceptes relacionats amb el sistema de govern espanyol.– Explicació de les funcions de les institucions que governen a l’Estat espanyol i a la Comunitat Valenciana.– Lectura i comentari de diversos articles de la Constitució espanyola.– Explicació del sistema de govern de municipis, províncies i comunitats.– Localització de les comunitats autònomes en un mapa de Espanya.– Recerca d’informació sobre els partits polítics estatals i autonòmics.– Comparació de l’índex de benestar social de diferents comunitats.– Valoració de les conseqüències de l’augment de dones ocupades a Espanya. – Lectura i comentari d’un fragment de la Llei d’igualtat de gènere. – Elaboració d’un mapa conceptual sobre l’organització de l’Estat espanyol.– Anàlisi de l’evolució del nivell de benestar de la societat espanyola.– Simulació d’unes eleccions democràtiques per escollir el delegat de curs.– Elaboració d’un comentari de text sobre la Constitució espanyola del 1978.

TEMA 7. – El funcionament de l'activitat econòmica.

24

– Els factors de producció. Els recursos naturals, la feina i el capital.– L'economia de mercat. L'oferta i la demanda. La publicitat. – Els agents econòmics. Les economies domèstiques, les empreses i l'Estat.– El mercat laboral. Població activa, sindicats i organitzacions empresarials. – El nou sistema econòmic i els canvis a la feina.– Descripció i classificació dels diferents tipus d'activitats econòmiques.– Identificació dels principals serveis i béns de consum. – Valoració de les conseqüències de la sobreexplotació dels recursos naturals.– Enumeració dels factors que intervenen en la producció de béns i serveis.– Anàlisi de dades quantitatives sobre les despeses de les famílies espanyoles.– Interpretació d'un esquema sobre les diferents modalitats d'impostos.– Anàlisi de la població, la taxa d'activitat i la taxa d'atur a Espanya en l'actualitat, consulta a Internet i elaboració de conclusions finals. – Valoració de l'impacte de la globalització en les activitats econòmiques.– Anàlisi de l'estructura i el volum de producció d'una companyia espanyola.– Valoració de la importància de la publicitat en l'economia de mercat.– Identificació i localització de les empreses més importants d'Europa.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'activitat econòmica.

TEMA 8. – El sector primari. Les activitats agràries i els paisatges agraris. – L'agricultura de subsistència i l'agricultura de mercat. – La ramaderia. La ramaderia tradicional i la ramaderia de mercat. – La pesca. La pesca tradicional i la pesca industrial. – Les principals zones pesqueres. Els problemes de la pesca. – Anàlisi de gràfiques i mapes sobre la població activa al sector primari.– Descripció de les característiques dels diferents sistemes de cultiu. – Classificació de paisatges agraris a partir de l'observació de fotografies.– Identificació i localització dels principals tipus d'agricultura de subsistència.– Localització de les zones geogràfiques on es practica l'agricultura de mercat.– Comparació dels diferents tipus d'agricultura de mercat.– Comparació de les característiques de la ramaderia intensiva i l'extensiva. – Recerca d'informació sobre la pesca d'altura i la pesca costanera.– Participació en debats sobre temes com la sobreexplotació i la utilització de productes transgènics.– Localització de les principals zones pesqueres del món.– Anàlisi i interpretació d'un gràfic dels preus dels aliments.– Recerca d'imatges representatives dels diferents tipus d'agricultura.

TEMA 9.– Les matèries primeres naturals i la mineria. – Les fonts d'energia tradicionals i les fonts d'energia alternatives. – Localització de les fonts d'energia tradicionals. – La indústria. De la producció artesanal a la indústria actual.– Classificació de les indústries. L'empresa industrial.– El procés i la feina industrial. La divisió tècnica i social del treball.– La localització de la indústria al món.

25

– Classificació de les matèries primeres segons el seu origen.– Localització dels països productors de recursos minerals, petroli i gas.– Valoració dels avantatges i inconvenients de les diferents fonts d'energia.– Interpretació d'una gràfica sobre la producció d'electricitat al món.– Classificació de les fonts d'energia segons la seva importància econòmica.– Comparació del treball artesanal i la feina industrial. – Explicació de l'evolució de la producció manufacturera.– Classificació i comparació de les indústries seguint diversos criteris. – Enumeració dels elements que intervenen en el procés industrial.– Anàlisi d'un gràfic de barres sobre el consum d'energia renovable.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la feina industrial.– Lectura i interpretació d'un article periodístic sobre la deslocalització.

TEMA 10. – Les activitats terciàries i els canvis socials recents. – Classificació de les activitats del sector terciari. – La sanitat com a servei. L'Organització Mundial de la Salut.– L'activitat comercial. – La balança comercial i la balança de pagaments.– El comerç internacional en l'actualitat. – Els fluxos i els blocs comercials. – La funció dels transports. La revolució dels transports.– Les xarxes de transport. El transport terrestre, aeri i marítim.– El desenvolupament del turisme i la seva importància econòmica.– Els efectes del turisme.

TEMA 11. – L'agricultura, la ramaderia i la pesca a Espanya. Els paisatges agraris. – La mineria i la producció d'energia a Espanya. – Les activitats industrials a Espanya.– El turisme, el comerç, els transports i les comunicacions a Espanya.– Localització geogràfica dels principals cultius i zones ramaderes d'Espanya.– Anàlisi d'un gràfic sobre l'evolució de la cabana ramadera espanyola. – Recerca d'informació a Internet sobre l'agricultura i el turisme a Espanya. – Localització al mapa dels caladors, els jaciments minerals i els principals sectors de la indústria espanyola. – Càlcul de les superfícies de les explotacions agrícoles d'Espanya.– Descripció de l'estructura de la xarxa de carreteres i ferrocarrils a Espanya.– Localització al mapa d'Espanya dels ports, aeroports i trams de l'AVE. – Anàlisi d'un gràfic sobre l'evolució del comerç exterior espanyol.– Descripció de l'oferta turística espanyola i de la del litoral mediterrani.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre els sectors econòmics a Espanya.– Redacció d'un informe sobre la trilogia mediterrània a Espanya.– Valoració de la importància dels serveis a Espanya.– La crisi econòmica al món i a Espanya.

TERCER TRIMESTRE26

TEMA 12. – L'economia de la Comunitat Valenciana.– El sector primari.– Les activitats agràries.– Les activitats ramaderes i agrícoles.– L'agricultura de regadiu i l'agricultura de secà.– La pesca valenciana.– La producció minera i energètica. – Interpretació d'un mapa de la mineria, l'energia i la indústria valencianes.– Les activitats industrials.– Tipus d'indústria i la seva localització.– El desenvolupament dels serveis.– Els Parcs Temàtics.– El turisme a la Comunitat Valenciana: turisme al litoral i a l'interior.– El comerç interior i exterior de la Comunitat Valenciana.– El transport per carretera, per ferrocarril, marítim i aeri.– Interpretació i anàlisi de gràfics de barres i de sectors.– Recerca d'informació sobre el turisme de la Comunitat Valenciana.– Lectura i comentari d'un text sobre els productes amb Denominació d'Origen de la Comunitat Valenciana.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'economia de la Comunitat Valenciana.

TEMA 13. – Un sistema mundial. La globalització. – La globalització en la manera de viure.– La tecnologia, la comunicació i la globalització.– Globalització i desigualtat. L’accés desigual a la riquesa del món.– L’accés desigual al benestar. La fam i la sobrealimentació. – Les causes de la desigualtat en un món globalitzat. – Anàlisi dels avantatges i els inconvenients de la globalització.– Localització de les potències econòmiques principals del món.– Interpretació d'un mapa sobre el consum de calories per habitant al món. – Observació i interpretació d'una taula sobre l'ús d'Internet.– Anàlisi d'un mapa sobre la incidència de la SIDA al món. – Valoració dels canvis relacionats amb el desenvolupament de les noves tecnologies.– Comentari dels índexs de mortalitat infantil a l'Àfrica.– Comparació de la població jove i envellida a diferents zones del planeta.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre la globalització.– Comparació dels indicadors socioeconòmics de diversos països.– Identificació de les causes que originen la fam al continent africà. – Anàlisi de la relació entre la globalització i les formes de vida i de treball. – Presa de consciència de les desigualtats econòmiques que tenen lloc al món i de la necessitat d'adoptar mesures per eradicar la fam i la pobresa.

TEMA 14. – El procés d'urbanització.– La globalització i l'espai urbà.

27

– Les desigualtats territorials i socials a les ciutats.– La ciutat difusa. – Els nous espais urbans.– Els problemes ambientals de les ciutats.– Anàlisi de les causes de les desigualtats socials i territorials en les ciutats. – Observació, anàlisi i interpretació d'un mapa d'una ciutat difusa.– Identificació dels elements propis de la ciutat difusa en diverses fotografies. – Enumeració i localització dels nous espais de les àrees metropolitanes.– Anàlisi d'una taula sobre l'evolució del preu de l’habitatge a Espanya.– Valoració de l'impacte del creixement de la ciutat difusa sobre el seu entorn immediat. – Participació en un debat sobre els problemes ambientals de les ciutats.– Elaboració d'un mapa conceptual sobre l'espai urbà.– Anàlisi i interpretació d'una gràfica sobre el creixement de la població urbana.– Observació d'un pla urbà per saber-se orientar a partir d’aquest. – Comentari d'un mapa sobre les xarxes urbanes entre ciutats espanyoles.– Valoració de les causes i les conseqüències de l'especulació immobiliària.

TEMA 15. – Els factors per a l'estudi de la població. – Les migracions en l'actualitat. Les rutes de les migracions. – Els efectes econòmics, socials i culturals de les migracions.– Les migracions a Espanya i la Comunitat Valenciana a llarg del segle XX. – La immigració actual a Espanya i la Comunitat Valenciana i les seves conseqüències. – Definició de conceptes relacionats amb l'estudi de la població. – Anàlisi i interpretació de piràmides d'edat, gràfiques i sèries estadístiques.– Càlcul de taxes de natalitat i mortalitat; i del saldo migratori.– Localització dels principals focus emissors i receptors d'emigrants.– Comparació del nombre d'emigrants que reben diferents països.– Enumeració dels factors d'expulsió i d'atracció de població emigrant. – Descripció de les principals rutes migratòries actuals.– Valoració de la relació entre els fenòmens migratoris i la globalització. – Anàlisi d'un gràfic sobre el nivell d'estudis de la població immigrant.– Descripció de les migracions de la població espanyola al llarg de la història.– Anàlisi de les causes i les conseqüències de la immigració actual a Espanya i a la Comunitat Valenciana. – Elaboració d'un mapa conceptual sobre els fenòmens migratoris.– Lectura d'una entrevista a un expert en immigració sobre el futur de les migracions a Espanya i reflexió sobre els aspectes positius i negatius.

28

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.A. METODOLOGIA GENERAL I ESPECÍFICA DE L’ÀREA O MATÉRIA

En el marc de la seua Programació Docent, els centres han de precisar, en cada Curs, els objectius que garanteixen les competències bàsiques, segons el currículum, assumir-los com a objectius del centre i determinar la participació de cadascuna de les àrees del currículum en la consecució de les competències.

El caràcter multidisciplinari de moltes de les competències s’allunya de la concepció del currículum com un conjunt de compartiments estancs entre les diverses àrees i matèries i, per això, requereix una coordinació d’actuacions docents en les quals el treball en equip ha de ser una constant.

Així doncs, el desenvolupament de la Programació Docent de Centre requereix tant processos de formació i elaboració reflexiva i intel·lectual per part de l’equip docent, com diversos mètodes de treball cooperatiu. Aquests mètodes han de ser respectuosos amb la diversitat dels docents, però han de generar il·lusió per col·laborar en un projecte comú en el qual cadascú aportarà la seua millor experiència professional i aprendrà i compartirà coneixements amb altres companys.

El currículum de cada Centre no es limitarà a les competències bàsiques, tot i que les inclou. En el currículum hi haurà competències bàsiques i d’altres que no ho seran tant perquè cada alumne puga desenvolupar al màxim les seues potencialitats. No s’ha oblidar que la funció de l’escola és garantir uns mínims per a tots i, alhora, el màxim per a cada alumne. Les competències permeten una gradació, tal com posen de manifest els cinc nivells que estableix el programa PISA en la seua avaluació.

El desenvolupament de competències va acompanyat d’una pràctica pedagògica exigent tant per a l’alumnat com per al professorat. Per a l’alumnat, perquè s’ha d’implicar en l’aprenentatge i ha d’adquirir les habilitats que li permetran construir els seus propis esquemes explicatius per comprendre el món on viu, construir la seua identitat personal, interactuar en situacions variades i continuar aprenent.

Per al docent, perquè haurà de desplegar els recursos didàctics necessaris que li permetran desenvolupar els continguts propis de l’àrea com a components de les competències bàsiques, i poder assolir els objectius del currículum. No obstant això, malgrat que les competències tenen un caràcter transversal i interdisciplinari respecte de les disciplines acadèmiques, això no ha d’impedir que des de cada àrea es determinen aprenentatges específics que resulten rellevants en la consecució de competències concretes.

El docent haurà de buscar situacions pròximes als alumnes perquè aquests puguen aplicar, en diferents contextos, els continguts dels quatre sabers que conformen cadascuna de les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar). Així mateix, crearà contextos i situacions que representen reptes per als alumnes, que els conviden a qüestionar-se els seus sabers actuals, que els obliguen a ampliar la perspectiva i a contrastar les seues opinions amb les dels seus companys, a justificar i a interpretar amb rigor, etc.

Per treballar les competències bàsiques relacionades amb el domini emocional i les habilitats socials tindran un especial protagonisme les activitats de planificació i d’execució de tasques en grup que afavorisquen el diàleg, l’escolta, la cooperació i la confrontació d’opinions.

La forma d’avaluar el nivell de competència assolit serà a través de l’aplicació dels coneixements i les habilitats treballades. Ara bé, les competències suposen un domini complet de l’activitat en qüestió; no són només habilitats, malgrat que aquestes sempre estiguen presents. Per tant, a més a més de les habilitats, també es tindran en compte les actituds i els elements cognitius.

El repte de l’avaluació rau en l’obligació d’obtenir uns resultats concrets, perquè les administracions educatives realitzaran una avaluació general de diagnòstic la finalitat de la qual serà comprovar el grau d’adquisició de les competències bàsiques en cada nivell educatiu.

29

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES6.B. ACTIVITATS I ESTRATÈGIES D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE: TERCER CURS

TEMA 1. EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

– Estudiarem els elements i grans unitats del relleu terrestre. Primerament ens detindrem en els rius, relleus i costes d'Espanya i Europa així com en els relleus insulars d'Espanya.

– Després partint d’aquest anàlisis del món, Espanya i Europa, i amb l’ajuda de diferents mapes temàtics, ens centrarem a continuació en una descripció molt detallada del paisatge, el relleu, el clima i el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana.

TEMA 2. ELS PAISATGES DE LA TERRA

– En aquest tema analitzarem els paisatges de les diferents zones climàtiques de la Terra i prestarem especial atenció als paisatges d'Europa i Espanya.

– Aquesta tasca es desenvoluparà mitjançant l’anàlisi combinada de climogrames i fotografies de paisatges. Comprovarem així que les característiques del paisatge es corresponen amb les imatges i que els trets de cada paisatge tenen, fonamentalment, el seu origen a unes condicions climàtiques determinades.

TEMA 3. NATURALESA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES

– Ens centrarem en les relacions entre naturalesa i societat insistint en els problemes de sobreexplotació dels recursos, els seu repartiment desigual i la necessitat d’establir nous models sostenibles d’explotació i repartiments dels recursos.

– Uns dels objectius prioritaris del tema és que l’alumnat prengui consciència de la seva responsabilitat envers el planeta i adopti conductes en favor d’un ús sostenible dels recursos naturals.

TEMA 4. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

– En el present tema es treballen els següents continguts: l'Estat i els diferents tipus d'Estats, les relacions entre els Estats del món, l'Estat, la globalització i la regionalització, els Tractats, les Declaracions i les Organitzacions Supranacionals, les Organitzacions No Governamentals (ONG) i els àmbits culturals del món.

– A més de l’assimilació dels continguts teòrics, insistirem en la necessitat de la creació de marcs de resolució pacífica dels conflictes tant dins de l’àmbit internacional o nacional, com al nostre entorn més pròxim i a la nostra vida quotidiana.

TEMA 5. LA UNIÓ EUROPEA

– Al llarg d'aquest tema estudiarem el següent: el procés de creació de la Unió Europea, la composició i les institucions de la UE, la política agrària i pesquera de la UE, els grans eixos industrials, els serveis, el comerç i les comunicacions en la UE i Espanya en la Unió Europea.

– Serà fonamental l’utilització intensiva de mapes temàtiques, dades quantitatives i diferents tipus de gràfics arribar a comprendre la realitat dels diferents països que componen la Unió Europea com d’aquesta en el seu conjunt.

TEMA 6. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL D’ESPANYA

– Treballarem els continguts que s'indiquen a continuació: la monarquia parlamentària d'Espanya, l'organització territorial d'Espanya, l'Estat de les Autonomies i la transformació de la societat espanyola des de mitjans del segle XX fins a avui.

– Farem especial èmfasi en les característiques del model de l'Espanya de les Autonomies i en com l'actual ordenament jurídic i el funcionament democràtic de les seves institucions, fonamentat sobre la divisió de poders, han comportat per Espanya un període de desenvolupament social i econòmic.

TEMA 7. L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS

30

– En aquest tema estudiarem el funcionament de l'activitat econòmica, els factors de producció, l'economia de mercat i finalment, els agents econòmics i el mercat laboral.

– Farem especial atenció a la definició detallada d’alguns conceptes econòmics bàsics com capital, treball, excedent o economia de mercat. Després també familiaritzarem l’alumnat en l’anàlisi quantitativa de determinats indicadors econòmics, especialment els referits a la població activa i ocupada.

TEMA 8. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

– Al llarg del present tema estudiarem el sector primari, les activitats agràries i els paisatges agraris, l'agricultura de subsistència i de mercat, la ramaderia en el món, els diferents tipus de pesca i els caladors així com els problemes de la pesca.

– És important establir la relació existent entre els diferents models d’activitat del sector primari i el desenvolupament de cada societat. Per a això, i per caracteritzar el sector primari en el món, ens ajudarem d’imatges, gràfics i dades quantitatives.

TEMA 9. L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA

– Estudiarem en aquest tema les matèries primeres així com les fonts d'energia tradicionals i els recursos energètics del món. Prestarem també atenció a les fonts d'energia alternatives. Finalitzarem amb l'estudi dels diferents tipus d'indústria i treballs industrials i com la localització de la mateixa en el món.

– A partir d’aquests continguts insistirem en la necessitat de proposar i desenvolupar sistemes de producció i consum sostenibles de l’energia.

TEMA 10. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

– Iniciarem el tema analitzant detalladament què entenem per activitats terciaries i establint la relació que actualment existeix entre desenvolupament d’aquest sector i benestar econòmic i social.

– Des d’aquest punt de partida treballarem, a continuació, l'activitat comercial, el comerç internacional en l'actualitat, els fluxos i els blocs comercials, els transports i el turisme. També prestarem molta atenció a l’anàlisi dels indicadors econòmics, mapes i gràfics proposats al tema.

TEMA 11. L’ECONOMIA ESPANYOLA

– Al llarg del tema es treballaran els següents continguts: l'agricultura, la ramaderia i la pesca a Espanya, els paisatges agraris a Espanya, l'energia, la mineria i la indústria a Espanya, el comerç, els transports i les comunicacions a Espanya i el turisme a Espanya.

– Ens assegurarem de que l’alumnat es capaç d’interpretar dades quantitatives i gràfics sobre la realitat econòmica espanyola.

TEMA 12. L’ECONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

– El tema es centra en l’anàlisi dels diferents sectors econòmics a la Comunitat Valenciana. Treballarem per tant: les activitats agràries i la pesca; la mineria, l’energia i la indústria; i el sectors dels serves amb l’estudi de l’activitat comercial, el transport i el turisme.

– Ens centrarem en l’anàlisi del sector terciari, i particularment del turisme, com a motors econòmics de la Comunitat Valenciana.

DOSSIER 1: LA CRISI ECONÒMICA MUNDIAL

– El dossier es divideix en dos grans blocs que corresponen a cadascuna de les seus dues pàgines. El primer bloc es centra en l’anàlisi de les causes i l’origen de la crisi mundial. El segon en ©om aquesta crisi es va propagar pel món i com va afectar als diferents països.

DOSSIER 2: LA CRISI ECONÒMICA A ESPANYA

– Aquest breu dossier també es divideix en dos grans blocs, un centrat en com afecta l’actual crisi econòmica d’Espanya als diferents sector productius i l’altre que analitza els principals indicadors macroeconòmics. Ens assegurarem de que l’alumnat compren com aquests indicadors, particularment l’atur i el dèficits acaben afectant la nostra vida quotidiana.

31

TEMA 13. CAP A UN SISTEMA MUNDIAL

– Al llarg d'aquest tema treballarem incidirem en la estreta relació existent entre el model de desenvolupament econòmic mundial i la nova realitat social, política i econòmica globalitzada. Insistirem, a més a més en com la globalització ha estat un procés desigual en el que determinats països han experimentat un gran creixement econòmic i d’altres no.

– El principal objectiu d'aquest tema és la comprensió de la realitat mundial en la qual vivim. Per a això es proposen diferents activitats d'interpretació i comentari reflexiu sobre dades, gràfics, mapes... en els quals l'alumnat haurà d'aportar la seva opinió personal sobre problemes o realitats del món actual.

TEMA 14. L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI URBÀ

– A aquest tema s’analitzarà la nova realitat urbana actual sorgida del nou model econòmic i social globalitzat. Els continguts concrets que treballarem per comprendre aquest procés seran: la globalització i l'espai urbà, les desigualtats territorials i socials en el mitjà urbà, els usos i les funcions en la ciutat difusa, els nous espais de les àrees metropolitanes i els problemes ambientals en les ciutats.

– També reflexionarem sobre la necessitat d'assolir un model de desenvolupament urbà sostenible i fomentarem així la consciència ecològica de l'alumnat.

TEMA 15. ELS FENÒMENS MIGRATORIS

– Ens centrarem en els factors per a l'estudi de la població i els factors que determinen les migracions. Partirem de les causes i les rutes de la immigració en els països d’origen per acabar analitzant la importància de la immigració en la societat espanyola i valenciana.

– Aprofitarem aquests continguts per dur a terme un debat a través del qual fomentar una actitud positiva entre els alumnes davant la immigració i la diversitat cultural.

32

7. AVALUACIÓ7.A. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TERCER CURS

1. Identificar els principals agents i institucions econòmiques així com les funcions que exercixen en el marc d'una economia cada vegada més interdependent, i aplicar este coneixement a l'anàlisi i valoració d'algunes realitats econòmiques actuals, amb referència específica a l'agricultura, la indústria i els servicis de la Comunitat Valenciana.

2. Conéixer, identificar i valorar els aspectes geogràfics de l'entorn i de la Comunitat Valenciana, com a resultat de les interaccions entre el medi natural i l'activitat humana.

3. Analitzar indicadors socioeconòmics de diferents països i utilitzar eixe coneixement per a reconéixer els desequilibris espacials en la distribució de la riquesa; explicar els factors que originen les desigualtats en el món i les seues conseqüències.

4. Valorar la importància dels desplaçaments migratoris contemporanis, analitzar les seues causes i els seus efectes.

5. Identificar els trets característics de la societat espanyola actual i la seua estructura social, analitzar les desigualtats que li són pròpies.

6. Identificar i localitzar, a través de la representació cartogràfica, els estats i les àrees geoeconòmiques i culturals del món. Conéixer l'organització politicoadministrativa de la Unió Europea i d'Espanya, amb referència específica a la Comunitat Valenciana.

7. Distingir els principals tipus de recursos naturals i la seua distribució en el món. Valorar la seua importància social i comprendre la necessitat d'explotar-los racionalment. Percebre i descriure els efectes mediambientals de les activitats humanes, particularment a Europa i a Espanya, amb especial atenció a la Comunitat Valenciana. Conéixer els plantejaments i les mesures en defensa del medi ambient, en els àmbits europeu, espanyol i de la Comunitat Valenciana, així com manifestar interés i respecte pel medi.

8. Identificar i localitzar les grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món, amb especial atenció a la Unió Europea i Iberoamèrica. Analitzar els efectes de la integració d'Espanya en la Unió Europea. Explicar la posició d'Espanya en el sistema de relacions internacionals.

9. Caracteritzar els principals sistemes d'explotació agrària existents en el món, localitzar alguns exemples representatius d'estos, i utilitzar eixa caracterització per a analitzar alguns problemes de l'agricultura espanyola, en especial, de la Comunitat Valenciana.

10. Conéixer les característiques que definixen els espais industrials, comercials i turístics i la seua distribució geogràfica, i destacar la de la Comunitat Valenciana.

11. Situar els principals eixos de transport i comunicacions i els fluxos d'intercanvi comercial, amb especial atenció a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana.

12. Apreciar la magnitud dels impactes de l'acció humana sobre el medi ambient i valorar la importància de la sostenibilitat.

13. Comparar els trets geogràfics comuns i diversos que caracteritzen Espanya, fent referència explícita a la geografia de la Comunitat Valenciana. Identificar i explicar l'organització politicoadministrativa de l'Estat Espanyol i la diversitat de les comunitats autònomes, en especial, la de la Comunitat Valenciana. Analitzar els desequilibris territorials espanyols i les seues causes.

14. Obtindre i utilitzar informacions rellevants sobre temes geogràfics de fonts variades progressivament més complexes. Relacionar les informacions, valorar-les i combinar-les per a explicar fets socials i espacials. Adquirir autonomia per a prendre notes, consultar fonts escrites i accedir a bases de dades aprofitant les possibilitats de les tecnologies de la informació.

15. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes de la matèria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcció formal adequada.

16. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, gràfics i taules estadístiques, i utilitzar-los com a font d'informació i mitjans d'anàlisi i síntesi.

33

7. AVALUACIÓ7.B I C. INSTRUMENTS I TIPUS D’AVALUACIÓ: TERCER CURS

TEMA 1

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 1-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si sa-ben:–Distingir algunes formes del relleu terrestre.–Indicar el nom d'alguns rius i serralades de cada continent.–Diferenciar els relleus antics dels relleus joves del continent europeu.–Enumerar les principals unitats de relleu i els rius d'Espanya.

AVALUACIÓ CONTÍNUA

A la pàgina 1-38 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Els elements del relleu.– Les grans unitats del relleu terrestre.– El medi físic d'Europa: relleu, costes i rius.– El relleu d'Espanya.– Les costes i els rius d'Espanya.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 1-39 i 1-40 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Definir algunes formes de relleu de la superfície dels continents i dels fons dels oceans.– Indicar la localització de les grans unitats del relleu terrestre.– Identificar els mars, les illes i les penínsules que configuren el relleu del litoral europeu.– Reconèixer els principals massissos i muntanyes joves d'Europa i explicar com són els seus relleus.– Localitzar les unitats del relleu i els rius d'Espanya en el mapa.– Indicar les característiques de les costes espanyoles.– Explicar les particularitats del relleu de l'arxipèlag canari.– Localitzar les costes, els rius i les unitats de relleu estudiats en el mapa.

CRITERIS D’AVALUACIÓ PROVA D’AVALUACIÓ ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Definir algunes formes de relleu de la superfície dels continents i del fons dels oceans. 1

Indicar la localització d’algunes de les grans unitats del relleu terrestre. 2

Conèixer els mars, les illes i les penínsules que confi-guren el relleu del litoral europeu. 3

Identificar els principals massissos i muntanyes joves d’Europa i explicar com són els seus relleus. 4

Conèixer i localitzar al mapa les unitats de relleu i els rius d’Espanya. 5

34

Explicar les particularitats del relleu de les Illes Canàries. 6

Reconèixer les característiques de les costes del litoral espanyol. 7

Localitzar al mapa les costes, els rius i les unitats de relleu estudiats. 5 Observació en l’aula

TEMA 2

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 2-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Identificar els diferents tipus de paisatges que podem trobar en cada zona climàtica de la Terra.–Localitzar geogràficament els diferents tipus de paisatges de l'Espanya peninsular i insular.–Reconèixer les característiques dels paisatges oceànics, mediterranis i continentals d'Europa. –Identificar algunes característiques dels paisatges humanitzats d'Espanya.


A la pàgina 2-27 hi ha la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Els paisatges de la Terra.– Els paisatges d'Europa i d'Espanya.– Els paisatges de l'Espanya oceànica.– Els paisatges de l'Espanya mediterrània.– Els paisatges d'interior i d'alta muntanya.– Els paisatges de les illes Canàries.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 2-28 i 2-29 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si sap:– Explicar les característiques d'alguns paisatges de la Terra a partir de la interpretació de climogrames.– Explicar com influeix l'altitud en els climes i els paisatges de la Península Ibèrica.– Reconèixer les espècies vegetals naturals dels paisatges d'Europa i d'Espanya.– Identificar algunes de les activitats econòmiques que es practiquen en els diferents paisatges d'Espanya.– Explicar com l'ésser humà ha transformat el paisatge d'alta muntanya.– Conèixer la localització geogràfica, el clima i les característiques del poblament dels principals paisatges d’Espanya


Explicar les característiques d'alguns paisatges de la Terra a partir de la interpretació de climogrames. 1

Saber com influeix l'altitud en els climes i els paisatges de la Península Ibèrica. 2

Reconèixer les formacions vegetals típiques dels dife-rents paisatges d'Europa. 3

Conèixer les espècies vegetals naturals de cada un dels paisatges d'Espanya. 4

Identificar algunes de les activitats econòmiques que es practiquen en els diferents paisatges d'Espanya. 5

35

Explicar com l'ésser humà ha transformat el paisatge d'alta muntanya. 6

Conèixer la localització geogràfica, les característiques climàtiques i el tipus de poblament dels paisatges d'Espanya.

7

TEMA 3

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 16-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Citar alguns exemples de recursos renovables i de recursos no renovables.–Identificar la definició correcta de desenvolupament sostenible entre un grup de possibles definicions. –Explicar per què hi ha diferències en l'ús que els països rics i els països pobres fan dels recursos. –Reconèixer alguns dels principals impactes ambientals sobre l'aigua, l'aire i la vegetació.


A la pàgina 16-27 trobarem la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:

– Les relacions entre natura i societat.

– El gaudi desigual dels recursos del planeta.

– Els impactes ambientals: l'aigua.

– Els impactes ambientals: aire i vegetació.

– La gestió dels residus i el desenvolupament sostenible.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 16-28 i 16-29 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:

– Reconèixer el tipus de relacions que la societat ha mantingut amb la natura al llarg de la Història.

– Enumerar les raons per les quals el consum actual de recursos naturals dels països desenvolupats és insostenible.

– Distingir els recursos renovables dels no renovables.

– Reconèixer les causes del gaudi desigual dels recursos del planeta.

– Identificar els agents responsables de la contaminació de l'aigua dolça i de l'aigua del mar.

– Enumerar les causes i les conseqüències ambientals de la desforestació.

– Identificar les mesures que podem seguir per dur a terme una gestió sostenible dels recursos.

– Reconèixer les causes i les possibles conseqüències de l'efecte hivernacle a escala planetària.


Conèixer les relacions que els grups humans han mantingut amb la naturalesa al llarg del temps. 1

Explicar les raons per les quals el consum de recursos naturals dels països desenvolupats és insostenible. 2

Distingir els recursos renovables dels no renovables. 3

Reconèixer les causes del gaudi desigual dels recursos del planeta. 4

36

Identificar els agents responsables de la contaminació de l’aigua dolça i de l’aigua del mar. 5

Enumerar les causes i els efectes de la deforestació. 6

Explicar quines mesures podem portar a terme per realitzar una gestió sostenible dels recursos. 7

Conèixer les causes i les possibles conseqüències de l’efecte hivernacle a escala planetària. 8

TEMA 4

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat en l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 4-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes i les alumnes per veure si saben:–Explicar les funcions de l'Estat i classificar diferents tipus d'Estats. –Enumerar les grans potències econòmiques.–Identificar alguna organització supranacional i explicar-ne les funcions.–Reconèixer les causes dels conflictes culturals.–Explicar la funció que desenvolupen les ONG i posar alguns exemples.


A la pàgina 4-32 es troba la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:

– L'Estat i l'exercici del poder.

– Diferents tipus d'estats.

– L'Estat i la globalització econòmica.

– Les organitzacions supranacionals.

– Les organitzacions no governamentals.

– Els àmbits culturals del món.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 4-33 i 4-34 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:

– Identificar les principals competències de l'Estat.

– Comparar les característiques dels estats democràtics i dels estats no democràtics.

– Explicar les raons per les quals molts estats han perdut la seva exclusivitat en l'exercici del poder.

– Identificar les funcions que, segons la divisió de poders, desenvolupen les diferents institucions en els règims democràtics.

– Conèixer algunes de les organitzacions supranacio-nals més importants i establir-ne les funcions.

– Valorar el paper que desenvolupen les ONG en la societat actual i reconèixer les ONG més destacades.

– Identificar els àmbits culturals del món i valorar les conseqüències de la mundialització de la cultura.


Identificar les principals competències de l’Estat. 1

37

Comparar les característiques dels Estats democràtics i els Estats no democràtics. 2

Explicar les raons per les quals molts Estats han perdut la seva exclusivitat en l’exercici del poder. 3

Identificar les funcions que, segons la divisió de poders, duen a terme les diferents institucions en els règims democràtics.

4

Conèixer algunes de les organitzacions supranacionals més importants i establir-ne les funcions. 5

Valorar el paper que duen a terme les ONG en la socie-tat actual i reconèixer les ONG més destacades. 6

Reconèixer les grans àrees culturals del món i valorar l’impacte de la cultura de masses sobre les cultures locals. 7

TEMA 5

AVALUACIÓ INICIAL

La finalitat del test d'avaluació inicial és recordar alguns conceptes i procediments que l'alumnat ha treballat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 5-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Explicar per què es va fundar la Unió Europea.–Identificar els països que integren la Unió Europea.–Reconèixer les principals institucions de la UE i establir-ne les funcions. –Valorar els beneficis de la integració d'Espanya a la Unió Europea.–Respondre algunes qüestions sobre la política econòmica de la Unió Europea.


A la pàgina 5-30 trobarem la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– La creació de la Unió Europea.– La política de la Unió Europea.– Les institucions de la Unió Europea.– L'economia de la Unió Europea.– Espanya dins la Unió Europea.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 5-31 i 5-32 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si sap:– Identificar les diferents fases del procés de creació de la Unió Europea.– Reconèixer els principals objectius de la UE.– Explicar les bases de la política regional solidària de la Unió Europea.– Valorar els beneficis que ha comportat per Espanya la incorporació a la Unió Europea.– Explicar l'estructura i les funcions d'algunes de les principals institucions de la Unió Europea.– Reconèixer els reptes a què ha de fer front la política pesquera comunitària.– Localitzar en el mapa els països de la Unió Europea, les regions industrials i els ports europeus més importants.


Identificar les diferents fases del procés de creació de la Unió Europea. 1

38

Reconèixer els principals objectius de la UE. 2

Explicar les bases de la política regional solidària de la Unió Europea. 3

Valorar els beneficis que ha significat per a Espanya la incorporació a la Unió Europea. 4

Conèixer l’estructura i les funcions d’algunes de les principals institucions de la Unió Europea. 5

Reconèixer els reptes als quals ha de fer front la política pesquera comunitària. 6

Localitzar al mapa els països de la UE, les regions in-dustrials i els ports europeus més importants. 7

TEMA 6

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 6-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Definir què és una monarquia parlamentària.–Reconèixer les funcions que desenvolupen les principals institucions de l'Estat espanyol.–Enumerar les Comunitats Autònomes d'Espanya.–Explicar què són els estatuts d'autonomia i quines són les institucions de govern autonòmic i de la Comunitat Valenciana.–Identificar els canvis que ha experimentat la societat espanyola des de mitjan del segle XX fins avui dia.


A la pàgina 6-27 trobarem la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Espanya, una monarquia parlamentària.– L'organització territorial d'Espanya.– L'Estat de les Autonomies. Els estatuts d'autonomia i les institucions autonòmiques.– La societat espanyola: canvis socials, econòmics i culturals.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 6-28 i 6-29 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Explicar les competències de la Comunitat Valenciana i la seva organització territorial i administrativa.– Identificar i classificar els principals partits polítics espanyols d'àmbit estatal i autonòmic.– Reconèixer la composició i les funcions de les diferents institucions de la monarquia parlamentària.– Explicar què són els Estatuts d'Autonomia i quines competències tenen les Comunitats Autònomes.– Valorar el nivell de benestar de la societat espanyola a partir de l'anàlisi de diversos indicadors.– Identificar i localitzar al mapa les disset Comunitats Autònomes de l'Estat espanyol i les seves corresponents capitals.


Explicar quines són les competències de la Comunitat Valenciana i la seva organització territorial i administrativa. 1

Identificar i classificar els principals partits polítics espanyols d’àmbit estatal i autonòmic. 2

39

Reconèixer la composició i les funcions de les diferents institucions de la monarquia parlamentària. 3

Explicar què són els Estatuts d’Autonomia i quin tipus de competències tenen les Comunitats Autònomes. 4

Valorar el nivell de benestar de la societat espanyola a partir de l’anàlisi de diversos indicadors. 5

Identificar i localitzar les 17 Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol i les seves corresponents capitals. 6

TEMA 7

AVALUACIÓ INICIAL

El test d’avaluació inicial pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes han practicat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 7-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes i les alumnes per veure si saben:–Identificar alguns dels factors que intervenen en el funcionament de l'economia de mercat.–Reconèixer els serveis que ofereixen alguns agents econòmics, entre ells, el sector públic.–Explicar alguns dels problemes de l'actual mercat laboral.–Distingir les activitats econòmiques i classificar-les segons siguin de producció, comercialització o consum.


A la pàgina 7-27 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– L'activitat econòmica.– Els factors de producció.– L'economia de mercat.– Els agents econòmics.– El mercat laboral.

EVALUACIÓN FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 7-28 i 7-29 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Explicar què és la producció de béns i posar alguns exemples de béns de producció i de consum.– Interpretar el funcionament de l'oferta i la demanda.– Identificar les activitats econòmiques i socials que realitza l'Estat i els sistemes impositius que utilitza per finançar la despesa.– Reconèixer els factors que intervenen en la producció de béns i serveis.– Definir alguns conceptes relacionats amb certs aspectes del mercat laboral.– Identificar les activitats que realitzen els diferents agents econòmics que intervenen en l'economia.– Explicar i argumentar les transformacions que han tingut lloc en el mercat laboral els últims anys.– Comentar les desigualtats salarials entre homes i dones que es donen en el mercat laboral.


Explicar en què consisteix la producció de béns i posar alguns exemples de béns de producció i de consum. 1

Saber com l'oferta i la demanda regulen el funcionament del mercat. 2

Conèixer les activitats econòmiques i socials que realitza l'Estat i els sistemes impositius que utilitza per finançar la 3

40

Reconèixer els factors que intervenen en la producció de béns i serveis. 4

Definir alguns conceptes relacionats amb certs aspectes del mercat laboral. 5

Identificar les activitats que realitzen els agents econòmics que intervenen en el funcionament de l'economia. 6

Explicar i argumentar les transformacions que han tingut lloc en el mercat laboral els últims anys. 7

Comentar les desigualtats salarials entre homes i dones que es donen en el mercat laboral. 8

TEMA 8

AVALUACIÓ INICIAL

En el test d’avaluació inicial es recorden alguns con-ceptes treballats a l’etapa educativa anterior. Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 8-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes i les alumnes per veure si saben:–Explicar què és el sector primari i quines activitats el componen.–Establir les diferències entre els conreus de secà i els conreus de regadiu.–Indicar alguns dels avenços tecnològics que s'han produït en la indústria agrària.–Explicar les diferències entre la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva.–Reconèixer els diferents tipus de pesca existents.


A la pàgina 8-31 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:

– Les activitats i els paisatges agraris.

– Els diferents tipus d'agricultura.

– La ramaderia en el món.

– Els tipus de pesca i la localització dels caladors.

– Els problemes de la pesca.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 8-32 i 8-33 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Identificar els condicionants físics de l'agricultura.– Reconèixer els principals sistemes de conreu.– Localitzar les àrees on es practica l'agricultura de subsistència i l'agricultura de mercat.– Descriure les característiques dels diferents tipus d'agricultura de subsistència.– Explicar els objectius de l'agricultura de mercat i els mitjans amb els quals compta per aconseguir-los.– Identificar i localitzar al mapa els diferents tipus de ramaderia que es practiquen en el món.– Comparar entre si la pesca tradicional i la pesca industrial i identificar els principals caladors.– Saber explicar en què consisteix l'explotació sostenible dels recursos marins.


Identificar els condicionants físics de l'agricultura. 1

41

Reconèixer els sistemes de conreu que es practiquen en el món. 2

Conèixer la distribució geogràfica de l'agricultura de subsistència i de l'agricultura de mercat. 3

Descriure les característiques dels diferents tipus d'agricultura de subsistència. 4

Conèixer els objectius de l'agricultura de mercat i els mitjans amb els quals compta per aconseguir-los. 5

Reconèixer i saber localitzar al mapa els diferents tipus de ramaderia que es practiquen en el món. 6

Comparar entre si la pesca tradicional i la pesca industrial i identificar els principals caladors del món. 7

Saber explicar en què consisteix l'explotació sostenible dels recursos marins. 8

TEMA 9

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments treballats a l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 5-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes i les alumnes per veure si saben:–Definir el sector secundari.–Completar un esquema sobre els tipus de fonts d'energies.–Definir alguns conceptes relacionats amb la producció industrial al llarg del temps.–Identificar els productes que es fabriquen en diferents tipus d'indústries.–Definir els elements clau del procés industrial.


A la pàgina 9-30 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Les matèries primeres.– Les fonts d'energia tradicionals i alternatives.– Els recursos energètics en el món. – La indústria, la seva història i la seva localització.– El procés i la feina industrial.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 9-31 i 9-32 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Identificar i classificar els diferents tipus de matèries primeres que existeixen.– Explicar les característiques de les fonts d'energia tradicionals.– Analitzar els avantatges i els inconvenients de les fonts d'energia alternatives.– Explicar el pas de la producció artesanal a la producció industrial.– Classificar una sèrie d'indústries segons el destí dels productes fabricats.– Reconèixer els elements del procés industrial i de la divisió tècnica i social del treball.– Identificar els factors que determinen la localització de la indústria.


42

Identificar i classificar els diferents tipus de matèries primeres. 1

Reconèixer les característiques de les fonts d'energia tradicionals. 2

Conèixer els avantatges i els inconvenients de les fonts d'energia alternatives. 3

Explicar el pas de la producció artesanal a la producció industrial. 4

Classificar una sèrie d'indústries segons el destí dels productes fabricats. 5

Reconèixer els elements del procés industrial i de la divisió tècnica i social del treball. 6

Identificar els factors que determinen la localització de la indústria. 7

TEMA 10

AVALUACIÓ INICIAL

La finalitat del test d’avaluació inicial és recordar alguns conceptes i procediments que l’alumnat ha treba-llat a l’etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 10-4 d'aquesta guia i la passarem als alumnes per veure si saben:–Explicar què és el sector terciari.–Establir les diferències entre comerç interior i comerç exterior.–Explicar quina funció compleix el transport actual. –Valorar els aspectes positius i els aspectes negatius del turisme per a l'economia.


En la pàgina 10-33 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– Les activitats terciàries. – El sector terciari actual.– L'activitat comercial.– Els transports.– El turisme.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 10-34 i 10-35 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si sap:– Reconèixer les diferents submodalitats del sector terciari: terciari banal i terciari superior.– Classificar les activitats terciàries en funció del servei que presten i del mercat al qual es dirigeixen.– Conèixer i saber definir els indicadors que mesuren els intercanvis econòmics d'un país.– Descriure les característiques del comerç interna-cional en l'actualitat.– Reconèixer les característiques dels blocs comer-cials i les raons per les quals es constitueixen.– Indicar la funció dels diferents mitjans de transport.– Analitzar els avantatges i els inconvenients dels sistemes de transport terrestres.– Identificar els diferents tipus de nuclis turístics i posar alguns exemples de cada un d'ells.


Reconèixer les diferents submodalitats del sector terciari: terciari banal i terciari superior. 1

43

Classificar les activitats terciàries en funció del servei que presten i del mercat al qual es dirigeixen. 2

Conèixer i saber definir els indicadors que mesuren els intercanvis econòmics d'un país. 3

Descriure les característiques del comerç internacional en l'actualitat. 4

Reconèixer les característiques dels blocs comercials i les raons per les quals es constitueixen. 5

Indicar la funció dels diferents mitjans de transport. 6

Analitzar els avantatges i els inconvenients dels sistemes de transport terrestre. 7

Identificar els diferents tipus de nuclis turístics i posar alguns exemples de cada un d'ells. 8

TEMA 11

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la prova d’avaluació inicial de la pàgina 11-4 d’aquesta guia i la passarem als alumnes per veu-re si saben:–Indicar quin és el sector econòmic que té més pes en l’economia espanyola.–Explicar com l’ingrés d’Espanya en la Unió Europea ha afectat el sector primari espanyol.–Reconèixer els sectors industrials principals i les zones de més concentració industrial d’Espanya.–Identificar les regions turístiques més importants d’Espanya i reconèixer algunes de les característiques generals del

sector terciari.


A la pàgina 11-32 es troba la taula per fer el segui-ment dels continguts principals del tema:– El sector primari a Espanya.– Els paisatges agraris a Espanya.– El sector secundari a Espanya.– El sector terciari a Espanya.– El turisme al litoral mediterrani.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la prova d’avaluació final de les pàgines 11-33 i 11-34 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:– Avaluar els avantatges i els inconvenients que ha comportat la integració d’Espanya a la Unió Europea. – Explicar els problemes que travessa el sector pesquer espanyol en l’actualitat.– Identificar les fonts d’energia renovables i no renovables que s’utilitzen a Espanya en l’actualitat.– Reconèixer les característiques principals dels paisatges agraris d’Espanya. – Indicar la localització d’algunes de les principals in-dústries espanyoles.– Descriure les característiques de la xarxa de carreteres i ferrocarrils d’Espanya.– Identificar les principals regions i àrees d’interès turístic d’Espanya i valorar la importància del sector turístic en l’economia espanyola.


44

Conèixer els factors que expliquen l'evolució del sector terciari en les últimes dècades. 1

Reconèixer les diferents submodalitats del sector terciari: terciari banal i terciari superior. 2

Classificar les activitats terciàries en funció del servei que presten i del mercat al qual es dirigeixen. 3

Reconèixer les característiques del sector terciari. 4

Explicar els causes per les quals ha millorat l'esperança de vida al llarg del segle XX. 5

Comparar els sistemes sanitaris i la qualitat de vida dels països rics i els països pobres. 6

Explicar els factors positius i negatius del turisme. 7

Identificar els diferents tipus de nuclis turístics i posar alguns exemples de cada un d'ells. 8

TEMA 12

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 12-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Explicar com s'estructura l'economia valenciana i explicar el paper que juga la ciutat de València.–Assenyalar les característiques principals de les activitats agràries.–Enumerar els tipus d'indústria de la Comunitat.–Indicar les característiques del sector terciari.–Explicar les claus més importants del desenvolupament del transport a la Comunitat Valenciana.


A la pàgina 12-26 es troba la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Les activitats agràries i la pesca.– Mineria, energia i indústria.– Els serveis. El turisme.– El comerç i el transport.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 12-27 i 12-28 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Explicar el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana en els darrers anys.– Detallar i assenyalar les principals característiques de les activitats agrícoles i ramaderes de València.– Reconèixer el desenvolupament industrial de la Co-munitat Valenciana i la seva localització.– Conèixer l'activitat turística, les seves varietats i els seus atractius principals.– Reconèixer les diferents activitats comercials de la nostra Comunitat.– Saber quins tipus de transports hi ha a la Comunitat Valenciana i com s'estructuren.


45

Explicar el desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana els últims anys. 1

Detallar i assenyalar les característiques principals de les activitats agrícoles i ramaderes de la Comunitat. 2

Reconèixer el desenvolupament industrial de la Comunitat Valenciana i la seva localització. 3

Conèixer l’activitat turística, les seves varietats i els seus principals atractius. 4

Reconèixer les diferents activitats comercials de la nostra Comunitat. 5

Saber quins tipus de transports hi ha a la Comunitat Valenciana i com s’estructuren. 6

TEMA 13

AVALUACIÓ INICIAL

Al test d'avaluació inicial es repassen alguns contin-guts treballats en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Inicial de la pàgina 13-4 d'aquesta guia i la passarem a l'alumnat per veure si saben:–Explicar què és la globalització.–Valorar la importància de les noves tecnologies en la societat globalitzada.–Reconèixer els principals indicadors a partir dels quals podem mesurar el nivell de desenvolupament d'un país–Identificar i localitzar els països més rics i els països més pobres del món.


A la pàgina 13-31 es troba la taula per fer el seguiment dels principals continguts del tema:– La globalització: costos i beneficis.– La globalització i el desenvolupament tecnològic.– El desigual accés a la riquesa..– El desigual accés al benestar.– Les causes de la desigualtat al món.

AVALUACIÓ FINAL

Fotocopiarem la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 13-32 i 13-33 d'aquesta guia i la passarem a l'alumnat per veure si saben:– Explicar què és la globalització i reconèixer alguns aspectes de la globalització econòmica en la nostra vida quotidiana.– Reconèixer el tipus d'informació que ens proporcionen alguns indicadors sobre la situació econòmica d'un país.– Valorar el paper que tenen les noves tecnologies en l'actual societat globalitzada.– Explicar com repercuteix la globalització en el repartiment de la riquesa al món.– Comparar l'accés al benestar dels països rics i els països pobres. – Reconèixer les causes de l'endeutament de molts països pobres i proposar mesures per superar les situacions de pobresa al món.


Explicar què és la globalització i reconèixer alguns as-pectes de la globalització econòmica en la nostra vida quotidiana.

1

Conèixer el tipus d’informació que ens proporcionen alguns indicadors sobre la situació econòmica d’un país. 2

46

Valorar el paper que tenen les noves tecnologies en l’actual societat globalitzada. 3

Explicar com repercuteix la globalització en el repartiment de la riquesa en el món. 4

Comparar l’accés al benestar dels països rics i els països pobres. 5

Reconèixer les causes de l’endeutament de molts països pobres i proposar mesures per superar les situacions de pobresa al món.

6

TEMA 14

AVALUACIÓ INICIAL

El test d'avaluació inicial que es proposa en aquesta guia pretén recordar alguns conceptes i procediments que els alumnes i les alumnes han practicat en l'etapa educativa anterior.Fotocopiarem la prova d’avaluació inicial de la pàgina 14-4 i la passarem a l’alumnat per veure si saben:–Identificar els canvis que s’han produït a les grans ciutats en les últimes dècades.–Indicar les causes de les desigualtats socials i territorials que es donen a les ciutats.–Reconèixer, en un seguit d’afirmacions, les conseqüències del creixement de la ciutat difusa. –Localitzar alguns espais de la ciutat difusa.–Reconèixer els principals problemes ambientals que es donen a les aglomeracions urbanes.


A la pàgina 14-32 trobarem la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– La globalització i l’espai urbà.– Les desigualtats dins de la ciutat.– El nou model: la ciutat difusa.– Els nous espais a les ciutats.– Els problemes ambientals a les ciutats.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la prova d’avaluació final de les pàgines 14-33 i 14-34 d’aquesta guia i passar-la a l’alumnat per veure si saben:– Explicar com ha influït la globalització econòmica en l’organització de l’espai urbà.– Definir alguns conceptes relacionats amb els espais urbans de l’economia global.– Indicar els usos de l’espai a la ciutat difusa i valorar les repercussions d’aquest model de creixement.– Identificar les diferents zones residencials de la ciutat difusa i les activitats que s’hi duen a terme. – Reconèixer les funcions de la ciutat central.– Localitzar i explicar les característiques dels nous espais de les àrees metropolitanes.– Identificar alguns dels problemes ambientals de les grans ciutats i valorar l’impacte que poden tenir sobre la salut de les persones..


Comprendre les transformacions que ha experimentat l’espai urbà en els últims anys com a conseqüència de la globalització econòmica.

1

Definir alguns conceptes de l’urbanisme del Tercer Mil·lenni. 2

47

Reconèixer els usos de l’espai en la ciutat difusa i valorar les repercussions del seu model de creixement. 3

Identificar les zones residencials de la ciutat difusa i les activitats que s’hi practiquen. 4

Reconèixer les principals funcions de la ciutat central. 5

Localitzar i explicar les característiques dels nous espais de les àrees metropolitanes. 6

Identificar alguns dels problemes ambientals de les grans ciutats i valorar l’impacte que poden tenir sobre la salut de les persones.

7

TEMA 15

AVALUACIÓ INICIAL

En el test d'avaluació inicial d'aquesta guia es recorden alguns conceptes i procediments treballats en l'etapa educativa anterior.El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació inicial de la pàgina 15-4 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:–Calcular algunes taxes de la població espanyola.–Explicar les causes per les quals la població emigra i reconèixer el rumb dels fluxos migratoris.–Explicar les conseqüències de les migracions per al país de destí. –Identificar i classificar els diferents tipus de migracions que es produeixen al món. –Elaborar un text que reculli les característiques generals de la immigració a Espanya.


A la pàgina 15-30 es troba la taula per fer el seguiment dels continguts principals del tema:– Les migracions en l'actualitat.– Les rutes de les migracions.– Els efectes de les migracions.– Les migracions a Espanya.– La immigració actual a Espanya i a la Comunitat.

AVALUACIÓ FINAL

El docent pot fotocopiar la Prova d'Avaluació Final de les pàgines 15-31 i 15-32 d'aquesta guia i passar-la a l'alumnat per veure si saben:– Explicar les raons per les quals la població emigra.– Distingir els principals grups de migrants.– Reconèixer els diferents tipus de migracions que tenen lloc en l'actual societat globalitzada.– Valorar les conseqüències econòmiques, socials i culturals de les migracions.– Explicar els problemes que suposen les migracions il·legals de treballadors.– Analitzar l'evolució de les migracions a Espanya des de la segona meitat del segle XIX fins a l'actualitat.– Explicar les causes i les conseqüències de la immigració actual a Espanya i a la Comunitat Valenciana.


Explicar les raons per les quals la població emigra i reconèixer els principals grups d’emigrants. 1

Reconèixer els diferents tipus de migracions que tenen lloc en l’actual societat globalitzada. 2

48

Valorar les conseqüències econòmiques, socials i culturals de les migracions. 3

Explicar els problemes que signifiquen les migracions il·legals de treballadors. 4

Analitzar l’evolució de les migracions a Espanya des de la segona meitat del segle XIX fins ara. 5

Conèixer les causes i les conseqüències de la immigració actual a la Comunitat Valenciana i a Espanya. 6

49

7. AVALUACIÓ7.D CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Avaluació Inicial: Valorarem els coneixements previs que es tenen sobre cada un dels aspectes avaluats establint si:

Són suficients.

Es deuen millorar.

Es desconeixen.

Avaluació Contínua: Descobrirem el grau de consolidació de cada un dels continguts mínims exigibles i indicarem en la taula individual si:

Està consolidat.

Es mostren dificultats en el seu consolidació.

No està consolidat.

Avaluació Final: Determinarem el grau de consecució dels aprenentatges de cada alumne a partir de les activitats de la prova d'avaluació i dels altres instruments avaluatius proposats i establirem si cada un d'aquests aprenentatges:

Està consolidat.

Necessita encara ser reforçat.

L'aprenentatge no s'ha aconseguit.

50

7. AVALUACIÓ7.E ACTIVITATS DE REFORÇ I AMPLIACIÓ: TERCER CURS

TEMA 1

Activitat de Reforç 1: reforçar el coneixement de les formes de relleu del fons dels oceans.

Activitat de Reforç 3 i Activitat d’Ampliació 1: conéixer els sistemes muntanyosos de la Terra.

Activitat 3 d’Ampliació: conéixer les costes d'Europa.

Activitat de Reforç 7: identificar els relleus que envolten la Meseta.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer les unitats de relleu d’Espanya.

Activitat de Reforç 2: conéixer les característiques de les costes del litoral espanyol.

Activitat de Reforç 6: conéixer la localització dels sistemes del relleu de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 4: conéixer les característiques de les costes de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 6: conéixer la xarxa hidrogràfica de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 5: conéixer sobre el patrimoni natural i les figures de protecció de la Comunitat Valenciana

TEMA 2

Activitat de Reforç 1: identificar els paisatges de les zones climàtiques de la Terra.

Activitat de Reforç 4: sintetitzar les característiques dels paisatges d'Europa.

Activitat de Reforç 2: conéixer els factors climàtics d'Espanya.

Activitat de Reforç 3: conéixer els paisatges de l'Espanya oceànica.

Activitat d’Ampliació 1: descriure i comparar fotografies de diferents tipus de paisatges.

Activitat de Reforç 6 i Actividad d’Ampliació 2: conéixer els paisatges de l'Espanya interior.

Activitat de Reforç 7: conéixer els paisatges de l'Espanya mediterrània.

Activitat de Reforç 5: conéixer la vegetació dels paisatges d'alta muntanya.

Activitat de Reforç 8: conéixer els trets climàtics de les illes Canàries.

TEMA 3

Activitat de Reforç 1: identificar i definir els recursos renovables i no renovables.

Activitat de Reforç 2: conéixer les desigualtats econòmiques entre països rics i països pobres.

Activitat de Reforç 3: identificar els agents responsables de la contaminació de l'aigua dolça i de l'aigua del mar.

Activitat de Reforç 4: analitzar les causes i les conseqüències de la desforestació.

Activitat de Reforç 5: conéixer la pluja àcida i de l'efecte hivernacle.

Activitat de Reforç 6: conéixer els pilars del desenvolupament sostenible.

Activitat d’Ampliació 1: aprofundir en les mesures acordades en el protocol de Kyoto.

Activitat d’Ampliació 2: reflexionar sobre la gestió sostenible dels residus.

TEMA 4

Activitat de Reforç 1: conéixer les funcions de l'Estat.

51

Activitat de Reforç 2: conéixer la funció de la Constitució en un Estat democràtic.

Activitat de Reforç 2: conéixer la funció de les institucions dels règims democràtics.

Activitat de Reforç 2: coneixement de la monarquia parlamentària.

Activitat de Reforç 3: conéixer les característiques dels estats democràtics i dels estats no democràtics.

Activitat de Reforç 4: conéixer les relacions que mantenen els estats en el nou escenari polític i econòmic mundial.

Activitat de Reforç 5: conéixer sobre la progressiva pèrdua de poder que ha patit l'Estat tradicional com a conseqüència de la globalització econòmica.

Activitat de Reforç 6: conéixer l'estructura i la funció de l'ONU.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer alguns articles de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer els objectius i els àmbits d'actuació de les organitzacions no governamentals espanyoles.

Activitat de Reforç 7: analitzar el poder homogeneïtzador de la cultura de masses.

TEMA 5

Activitat de Reforç 1: conéixer els objectius de la Unió Europea en el marc de la globalització econòmica.

Activitat de Reforç 3: conéixer les fases en la construcció de la UE.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer els objectius i valors de la Unió Europea.

Activitat de Reforç 4: conéixer les competències de les diferents institucions de la Unió Europea.

Activitat de Reforç 2: conéixer la Política Agrària i la Política Pesquera de la Unió Europea.

Activitat de Reforç 5: conéixer les característiques de la producció industrial de la UE i els seus reptes de cara al futur.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer la xarxa de transports i comunicacions de la Unió Europea.

Activitat de Reforç 6: conéixer els beneficis que ha comportat per Espanya la incorporació a la Unió Europea.

TEMA 6

Activitats de Reforç 1, 2 i 4: conéixer la forma de govern de l’Estat espanyol, de les seves institucions i dels representants polítics principals.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer la funció de la divisió de poders.

Activitat de Reforç 3: conéixer l'organització, la composició i les funcions del govern municipal.

Activitat de Reforç 5: conéixer les funcions de la divisió provincial.

Activitat de Reforç 7: conéixer l'organització territorial d'Espanya.

Activitat de Reforç 6: conéixer el nivell de benestar de la societat espanyola i valenciana.

Activitat d’Ampliació 1: reflexionar sobre les mesures que introdueix la Llei d’igualtat de gènere per combatre la discriminació salarial.

TEMA 7

Activitat de Reforç 1: conéixer els processos que garanteixen el funcionament de l'activitat econòmica.

Activitat de Reforç 2: conéixer els factors de producció.

Activitat de Reforç 3: conéixer la llei de l'oferta i la demanda.

Activitat de Reforç 4 i Activitat d’Ampliació 1: analitzar el paper que desenvolupa la publicitat en l'economia de mercat.

Activitat de Reforç 5: conéixer els serveis que ofereixen els diferents agents econòmics i dels sistemes que utilitza l'Estat per finançar els serveis públics.

Activitat de Reforç 6: conéixer els drets dels treballadors.

Activitat de Reforç 7 i Activitat d’Ampliació 2: conéixer les característiques de l'actual mercat laboral.

52

TEMA 8

Activitat de Reforç 1: identificar els factors físics que condicionen el desenvolupament de les activitats agràries.

Activitat de Reforç 2: conéixer els diferents sistemes de conreu.

Activitat de Reforç 3: conéixer els diferents tipus d'agricultura de subsistència que es practiquen en el món.

Activitat de Reforç 4: conéixer l'agricultura de mercat i dels factors que intervenen en el seu desenvolupament.

Activitat de Reforç 5: conéixer les característiques de l'agricultura intensiva i l'agricultura extensiva.

Activitat de Reforç 6: conéixer el tipus d'embarcacions i els llocs on es feina en cada tipus de pesca.

Activitat d’Ampliació 2: identificar i localitzar els principals caladors del món.

Activitat de Reforç 7: reflexionar sobre els problemes de la sobrepesca.

Activitat d’Ampliació 1: reflexionar sobre la necessitat d'explotar de forma sostenible els recursos marins.

TEMA 9

Activitat de Reforç 1: identificar les matèries primeres naturals.

Activitat de Reforç 2: conéixer les diferents fonts d'energia.

Activitat de Reforç 5: identificar els països productors de recursos energètics.

Activitat d’Ampliació 1: analitzar sobre els possibles usos de l'energia nuclear.

Activitat de Reforç 3: conéixer les fonts d'energia alternatives.

Activitat de Reforç 4: comprendre i sintetitzar sobre l'evolució que ha experimentat la indústria al llarg del temps.

Activitat de Reforç 8: identificar i classificar els diferents tipus d'empreses Industrials.

Activitat de Reforç 6: conéixer els elements que intervenen en el procés industrial a través d'un exemple concret.

Activitat de Reforç 7: localitzar algunes zones industrials.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer els factors de localització de la indústria.

TEMA 10

Activitat de Reforç 1: conéixer les activitats terciàries.

Activitat de Reforç 2: definir alguns conceptes clau.

Activitat de Reforç 3: conéixer els elements del comerç.

Activitat de Reforç 4: conéixer les característiques del comerç internacional actual.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer els fluxos de matèries primeres.

Activitat de Reforç 5: conéixer les diferents xarxes de transport.

Activitat d’Ampliació 1: conéixer les millores tècniques que s'han desenvolupat en el transport per ferrocarril.

Activitat de Reforç 6: conéixer la funció del transport aeri i marítim.

Activitat de Reforç 7: conéixer i valorar els efectes positius i negatius del turisme.

TEMA 11

Activitat de Reforç 1: reflexionar sobre els avantatges i els inconve-nients que ha comportat per al sector agrari espanyol la incorporació a la Unió Europea.

Activitat de Reforç 3: conéixer les activitats agrícoles i ramaderes que es practiquen als diferents paisatges d’Espanya.

Activitat de Reforç 2: conéixer les característiques del sector pesquer espanyol i dels canvis que ha sofert després de la incorporació d’Espanya a la Unió Europea.

Activitat de Reforç 4: conéixer els recursos energètics de què disposa Espanya i dels reptes de futur d’aquest sector.

53

Activitat d’Ampliació 1: analitzar la distribució de la població activa espanyola per sectors d’activitat econòmica, emfatitzant l’evolució de la indústria.

Activitat de Reforç 5: conéixer la xarxa de transports i comunicacions d’Espanya.

Activitat de Reforç 6: conéixer la procedència del turisme exterior i interior a Espanya.

Activitat d’Ampliació 2: informar-se sobre l’oferta turística espanyola.

TEMA 12

Activitat de Reforç 1: conéixer les activitats ramaderes de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 2: conéixer sobre els conreus a la nostra Comunitat.

Activitat de Reforç 3: conéixer sobre la distribució de la indústria a la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 4: conéixer els sectors industrials de la Comunitat.

Activitat de Reforç 5: conéixer les característiques de les diferents modalitats de turisme de la Comunitat Valenciana.

Activitat de Reforç 6: treballar els conceptes sobre l'estructuració dels serveis.

Activitat de Reforç 7: conéixer les activitats comercials a la Comunitat.

Activitats d’Ampliació 1 i 2: conéixer sobre les característiques de l'economia de la Comunitat Valenciana.

TEMA 13

Activitat de Reforç 1 i Activitat d’Ampliació 1: conéixer les característiques de la globalització econòmica.

Activitat de Reforç 2: conéixer els riscos de la globalització.

Activitat de Reforç 3: conéixer el paper que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació en la societat globalitzada.

Activitat de Reforç 4: conéixer e les diferències en el benestar i del problema de la fam al món.

Activitat de Reforç 5: conéixer la relació entre pobresa i educació; i pobresa i esperança de vida.

Activitat de Reforç 6 i Activitat d’Ampliació 2:: conéixer les causes de la desigualtat i la pobresa al món globalitzat.

TEMA 14

Activitat de Reforç 1: conéixer les característiques de les ciutats globals.

Activitat de Reforç 2: conéixer la jerarquia de ciutats mundials.

Activitat de Reforç 3: conéixer les desigualtats territorials i socials que tenen lloc dins de les ciutats.

Activitat de Reforç 4: conéixer les característiques i els canvis que ha experimentat la ciutat difusa.

Activitat de Reforç 5: conéixer els nous espais de la ciutat difusa.

Activitat d’Ampliació 2: conéixer noves oportunitats que ofereix la ciutat difusa, en contraposició a la ciutat tradicional.

Activitat de Reforç 6 i Activitat d’Ampliació 1: conéixer els problemes mediambientals de les grans ciutats.

TEMA 15

Activitat de Reforç 1: conéixer les causes de les migracions.

Activitats de Reforç 2 i 3: conéixer els desplaçaments migratoris que tenen lloc en la societat globalitzada.

Activitat de Reforç 4: analitzar les conseqüències de les migracions.

Activitat d’Ampliació 1: reflexionar sobre els beneficis de les migracions.

Activitat de Reforç 5: conéixer les migracions que van tenir lloc a Espanya al llarg dels segles XIX i XX.

Activitat de Reforç 6 i Activitat d’Ampliació 2: conéixer la procedència de la immigració a Espanya i la descripció del saldo migratori del nostre país.

54

7. AVALUACIÓ7.F AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Adequació del planificat: Farem un seguiment de la pràctica docent per avaluar en quina mesura es duen a terme les activitats d'ensenyament i aprenentatge en els terminis establerts i els resultats que s'aconsegueixen. L'objectiu hauria de ser corregir les previsions que no s'ajusten a la realitat i modificar el procés d'implementació de les tasques programades quan no s'aconsegueixen els resultats volguts.

Resultats acadèmics: Haurem de tenir en compte que els resultats acadèmics de cada alumne no poden valorar-se exclusivament amb criteris estandaritzats sinó tenint en compte les característiques individuals de cada alumne i el context social i cultural en el que es desenvolupa el procés d'aprenentatge.

Suports: Tant a nivell de cada classe com a nivell de cicle i d'escola, els recursos educatius hauran d’estructurar-se en funció dels problemes que es vagen detectant en el desenvolupament dels processos d'ensenyament-aprenentatge, redistribuint l'ús de mitjans disponibles per recolzar els alumnes i/o els grups que ho requereixen.

55

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

Hauran de diferenciar-se els alumnes que requereixen necessitats específiques de suport educatiu en funció de les seues particularitats, que poden agrupar-se en aquests tres àmbits:

– En primer lloc, hauran de cobrir-se les necessitats educatives especials.

– En segon lloc, es tindran en compte aquells casos que representen una incorporació tardana al Sistema Educatiu.

– En tercer lloc, haurà de posar-se una atenció especial a aquells alumnes que disposen d'unes altes capacitats intel·lectuals.

Convé assenyalar que l'atenció a aquests tres grups d'alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu no ha de desvirtuar el que ha de ser la intenció fonamental del centre educatiu en general i de cada curs en particular, que persegueix l'educació integral de tots els alumnes i que es materialitza en la necessària integració de tot l'alumnat.

L'orientació és una activitat educativa amb diferents àmbits o dimensions. Per un costat, es dirigeix a la millora dels processos d'ensenyament i, en particular a l'adaptació de la resposta escolar a la diversitat de necessitats de l'alumnat; per un altre, es dirigeix a garantir el desenvolupament de les capacitats que faciliten la maduresa dels alumnes i de les alumnes, i que els permeten adquirir una progressiva autonomia cognitiva, personal i social al llarg de l'Educació Secundària Obligatòria.

En els instruments de planificació institucional hauran d’establir-se els mecanismes necessaris per facilitar una resposta adequada a les necessitats educatives de l'alumnat. Aquestes respostes poden ser de dos tipus:

– Les respostes de tipus curricular, que es concreten en l'elaboració, desenvolupament i avaluació de les adaptacions curriculars amb diferents graus de significació.

– Les respostes organitzatives, que tenen a veure amb l'organització dels recursos humans i materials del centre per atendre a aquest alumnat i amb la planificació de les mesures educatives més adequades.

L'Orientació Educativa s'organitza en tres nivells que van des de l'acció tutorial, desenvolupada a l'aula, i les tasques orientadores que realitzen els Departaments d'Orientació, fins a les actuacions complementàries dels equips de suport extern. Encara que cada un d'aquests nivells té funcions específiques, es complementen entre si, donat que comparteixen la mateixa finalitat i objectius generals comuns: la personalització de l'educació i la contribució al desenvolupament dels objectius establerts en aquesta etapa educativa.

La intervenció educativa ha de contemplar com principi la diversitat de l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells a la vegada que una atenció personalitzada en funció de les necessitats de cada un.

Perquè l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu al que es refereix l'article 71 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, puga assolir el màxim desenvolupament de les seues capacitats personals i els objectius de l'etapa, s'establiran les mesures curriculars i organitzatives oportunes que asseguren el seu adequat progrés.

Es podran prendre mesures de reforç com el suport en el grup ordinari, els agrupaments flexibles o les adaptacions del currículum. Aquestes adaptacions es realitzaran buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques.

Quan els alumnes presenten greus carències en la llengua d'escolarització del centre, rebran una atenció específica que serà, en tot cas, simultània a la seua escolarització en els grups ordinaris, amb els que compartiran el major temps possible de l'horari setmanal.

Els qui presenten un desfasament en el seu nivell de competència curricular de més d'un curs, podran ser escolaritzats en el curs inferior al que els correspondria per edat. Per a aquest alumnat s'adoptaran les mesures de reforç necessàries que faciliten la seua integració escolar i la recuperació del seu desfasament i li permeten continuar amb aprofitament els seus

56

estudis. En el cas de superar aquest desfasament, s'incorporaran al grup corresponent a la seua edat.

L'acció tutorial està lligada a una visió integral de l'educació, la finalitat de la qual és la formació de persones que, a més a més de disposar de coneixements, desenvolupen el conjunt de les seues potencialitats i sàpiguen desenvolupar-se en el món actual.

El Pla d'Acció Tutorial tendirà a afavorir el seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumnat i establirà mesures que permeten mantenir una comunicació fluida amb les famílies, tant amb la finalitat d'intercanviar informacions sobre aquells aspectes que puguen resultar rellevants per millorar el procés d'aprenentatge dels alumnes, com per orientar-los i promoure la seua cooperació.

Així mateix, assegurarà la coherència educativa en el desenvolupament de les programacions mitjançant procediments de coordinació de l'equip educatiu que permeten adoptar acords sobre l'avaluació i sobre les mesures que han de posar-se en marxa per donar resposta a les necessitats detectades.

Els principis que regeixen l'orientació i l'acció tutorial es concreten en els següents objectius:

a) Facilitar la integració dels alumnes en el seu grup i en el conjunt de la dinàmica del centre educatiu.

b) Potenciar l'esforç individual i la faena en equip.

c) Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema de valors; i la progressiva presa de decisions.

d) Proporcionar als alumnes una orientació educativa adequada, conforme a les aptituds, necessitats i interessos dels mateixos, a través d'una actuació tutorial individualitzada i planificada.

i) Efectuar un seguiment global de l'aprenentatge dels alumnes per detectar dificultats i necessitats especials i recórrer als suports o activitats adequades.

f) Promoure el desenvolupament d'habilitats socials bàsiques, fomentant activitats de cooperació i solidaritat amb els altres i aprenent a resoldre pacíficament els conflictes entre iguals.

g) Afavorir processos de millora educativa a través de la programació d'activitats formatives per part dels equips docents, i la coordinació amb l'equip de suport, realitzant les adaptacions curriculars necessàries.

h) Contribuir a l'adequada interacció entre els integrants de la comunitat educativa i establir els vincles de col·laboració, suport i assessorament amb les famílies per a l'assoliment d'un desenvolupament integral dels seus fills i filles.

57

9. FOMENT DE LA LECTURA

Els objectius del nostre projecte per a l'Educació Secundària:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

Metodologia per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la lectura

1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura

Un bon pla de lectura ha d’assentar-se sobre uns postulats que en vertebrin el disseny i la posada en marxa. És a dir: de quina manera orientem el foment de la lectura a l'ESO, quines peculiaritats i actituds dels mediadors caldria potenciar en aquests cursos, quins inconvenients hi podem trobar, quines lectures seleccionarem per canalitzar els nostres objectius, quines línies mestres defineixen un programa d'actuació viable i quines altres iniciatives poden entorpir-lo.

1.1. El foment de la lectura a l’ESO

Partim de la base que al llarg de l'Educació Primària s'ha anat transmetent el gust per llegir, i que els alumnes comencen la nova etapa dominant les competències funcionals associades a operacions cognitives i els automatismes elementals o ineludibles a l'hora de descodificar textos que responguin al seu nivell formatiu, sense grans dificultats. Naturalment, és una presumpció que engloba la generalitat dels alumnes i que no implica desatendre aquells que tinguin habilitats de lectura per sota de la mitjana, sinó millorar-les mitjançant accions específiques encaminades a superar carències. Com és lògic, un gran esforç contraria la curiositat per obrir qualsevol llibre, per fascinant que sembli. En aquest sentit, podem servir-nos de lectures tutelades que permetin comentar i afrontar les dificultats més urgents.

A grans trets, ens mou el propòsit d'estimular i consolidar la motivació per llegir en els estudiants de l'ESO, mitjançant procediments creatius i lúdics que els convidin a participar-hi activament, perquè entenguin la lectura com una vivència, 58

com un esperó per compartir els seus gustos i inclinacions, les seves experiències amb els llibres, i perquè s'acostin a altres realitats diferents a la seva mentre reflexionen sobre els interrogants i les inquietuds que els suscitin. L’objectiu final és col·laborar en la formació de lectors autònoms i prevenir que aquesta tasca s'aculli com una obligació escolar, com un capritx de professors ben intencionats que a la vegada neguen i reconeixen els punts de vista i les preferències dels seus alumnes. Per això, ens decantem per estratègies obertes i variades, que s'adaptin a diferents aptituds de lectura i que tinguin en compte la diversitat dels grups.

Així mateix, el fet de treballar amb nois que ja dominen la mecànica lectora ens obliga a incidir en la disposició comprensiva, en la capacitat d'analitzar i extreure informacions, de jerarquitzar-les i relacionar-les segons l'aspecte que es vulgui ressaltar, d'argumentar opinions, de saber matisar-les considerant les visions alienes i mantenint una actitud dialogant amb els escrits, que no en contradigui la base textual, etc. D'aquí el valor que atorguem a parlar de les lectures en debats o fòrums de discussió i, fins i tot, a repassar-les creativament, perquè la comprensió es derivi i es reforci amb el joc interactiu. D’aquesta manera esperem fusionar la lectura comprensiva i la lectura agradable en una dinàmica, en què totes dues es retroalimentin. Tampoc no oblidem la importància que té, en tot aquest procés, impulsar i guiar recerques complementàries, és a dir, la pràctica orientada a localitzar i seleccionar informacions en biblioteques (del centre o de la localitat) i a Internet, que serveixin per aprofundir i amenitzar les lectures. L'atracció per les TIC i la predisposició al joc són els nostres aliats en el moment de presentar aquestes activitats com una aventura o una exploració detectivesca.

1.2. La figura del mediador a l'ESO

Un desenvolupament òptim del projecte de lectura exigeix que els docents de l'ESO actuïn de mediadors. Hi ha nombroses característiques individuals que poden facilitar aquesta labor. Per exemple:

– Conèixer la psicologia i la conducta dels escolars.

– Ser un lector entusiasta, a més a més d'un bon coneixedor de la literatura juvenil, per poder orientar en l'elecció de lectures.

– Compartir el plaer de la lectura i aplegar el màxim de recursos didàctics, tant individuals com materials.

– Tenir clar que l’objectiu és ajudar a formar “lectors” autònoms i estables, no “llegidors” que només s'acostin als llibres per cobrir exigències formatives.

– No tenir prejudicis esteticistes sobre els tipus d'obres que més atreguin els alumnes i saber despertar la seva curiositat sense prefixar lectures per endavant.

– Saber adaptar les propostes perquè la majoria del grup no es desanimi.

– Mostrar-se receptiu als valors que es desprenen dels textos, per promoure la reflexió conjunta i l'esperit crític.

– Fomentar la participació per mitjà d'estratègies lúdiques, que activin la imaginació dels nois, i intentar que superin la timidesa i la por al ridícul.

– Ser capaç de potenciar comprensivament les expectatives que generin les obres i les informacions prèvies de què es disposin sobre ficcions semblants.

– No tendir a l'asseveració “irrebatible”, que reprimeixi la creativitat dels nois, i interessar-se per les seves interpretacions individuals (encara que resultin insòlites).

– Tenir paciència per reformular, sempre que sigui necessari, aclariments i instruccions, i buscar la complicitat d'alguns estudiants per aconseguir-ho.

– Disposar de coneixements per utilitzar les TIC amb intencionalitat educativa.

Si respon a aquest perfil, el mediador pot emprendre accions que redundin en la concepció de la lectura com a vivència. Al·ludim a accions senzilles com les següents:

– Llegir en veu alta fragments unitaris que combinin l'aventura, el misteri i el suspens, perquè la història atrapi els alumnes; no ser reticents quan es tracti d’admetre llurs “formes de llegir”, i obrir un col·loqui sobre l'argument.

– Participar en l'evocació de lectures infantils i juvenils segons l’esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç, que es tanqui amb comentaris que donin un sentit especial a la història explicada.

– Relacionar les lectures citades amb espais i moments vitals. Per exemple: “Vaig llegir tal o tal llibre un estiu al costat del mar; quan començava a sortir amb la meva colla; escoltant música a la meva habitació, etc.”.

– Comentar que, per a molts lectors, revisar la seva biblioteca és emprendre una mena de viatge pel seu passat, perquè cada llibre els porta records diferents.

59

– Parlar d'aquells moments en què un amic o un familiar ens deixa un llibre i creiem endevinar els seus gustos o la seva manera de ser, a mesura que avancem la lectura, sense deixar de pensar en les raons que l’han dut a prestar-nos-el, “(en) els senyals de fraternitat” (Daniel Pennac).

– Rememorar emocions que hem tingut amb determinades lectures. Per exemple, la contradicció entre “l'ànsia” de conèixer el final d'un obra que ens agrada molt i la “tristesa” de veure que ja s'acaba.

– Descriure l'encant de l'anticipació que experimentem quan ens regalen un llibre i n’ajornem la lectura i imaginem quina història llegirem, o l'agradable sensació de fullejar-ne les pàgines i sentir l’olor de tinta fresca.

1.3. Disseny de línies generals d’actuació

Encara que el pla de lectura sigui, amb més o menys intensitat, responsabilitat de tot l'equip docent d'ESO, és oportú designar un coordinador que aglutini esforços i sigui capaç d'articular les diverses accions que s'emprenguin referent a això. Seria idoni que fos algú especialment interessat en el foment i el desenvolupament d'hàbits de lectura i que, a més a més, tingués un bagatge de coneixements suficient i ampli sobre tècniques d’animació a la lectura, biblioteconomia i documentació. El seu paper és essencial, ja que s’ha de responsabilitzar de les funcions següents:

– Conèixer les necessitats de formació del professorat i sondejar recursos accessibles per donar-los una resposta diligent.

– Elaborar una llista dels materials didàctics que ha d’oferir una biblioteca ben equipada a partir dels suggeriments que reculli.

– Coordinar iniciatives dels responsables de la biblioteca, de l'aula d'informàtica i de la resta de professors, que activin i dinamitzin l'ús d'aquests espais.

– Organitzar un equip integrat pels membres de les diferents àrees curriculars, per programar un pla de lectura que prevegi tant a les llacunes i potencialitats detectades com les competències dels seus destinataris.

– Distribuir i recopilar tots aquells instruments d'anàlisi o qüestionaris que serveixin per incentivar i avaluar el projecte de lectura amb vista a determinar, al costat de l'equip docent, mesures correctores.

– Convocar reunions de programació i seguiment del pla, on es concretin des dels horaris, els mitjans i els espais que exigeix cada proposta, fins a la selecció de lectures apropiades a les característiques de cada curs.

– Convertir-se en una figura de referència per al conjunt de la comunitat educativa implicada en el pla (tutors, professors, bibliotecaris, alumnes, pares, etc.)

En les primeres reunions sobre el projecte, el coordinador i els professors poden esbossar un pla estructurat en dues etapes, perquè progressi en funció de les aptituds i els hàbits de lectura que els alumnes vagin interioritzant i consolidant. A continuació resumim un possible pla que es pot dur a terme:

a) A l'inici de cada curs, i especialment al Primer Cicle d’ESO, és imprescindible descobrir les habilitats de lectura que dominen els estudiants i la relació que mantenen amb els llibres, per tal d’incidir en les seves possibles mancances. Com és natural als primers cursos d’ESO, disposaran d'esquemes mentals bàsics, molt pròxims a un clixé, i amb prou feines hauran desenvolupat les estratègies que asseguren una lectura personal, crítica i comprensiva. Per tant, el nostre primer objectiu serà reforçar les habilitats que demostrin i presentar-los el pla de lectura com una oportunitat per divertir-se mitjançant el coneixement de ficcions i de personatges creats per a “adults”, que deixen enrere la infància. Als preadolescents els encanta sentir que se'ls tracta com a persones “grans”. Comentar-los amb certa complicitat que ens esperen, per exemple, històries de terror, crims estranys de resolució complexa, aventures de tota mena que tenen lloc a països llunyans o viatges en vaixells de terribles pirates que busquen un tresor amagat, pot ser un bon començament.

Després, orientarem l'elecció de les obres segons les seves preferències, necessitats formatives i capacitats. Així, establirem diversos nivells per atendre diferents ritmes d'aprenentatge i per no descuidar els que es mostrin reticents a obrir un llibre o els que tinguin més dificultats a l’hora de llegir. Evidentment, tindrem en compte que els alumnes d'aquestes edats se senten atrets per l'aventura, el misteri, els relats d'intriga o policíacs, i poden divertir-se amb històries que barregin l'humor i la fantasia o acostar-se als “clàssics adaptats”, sempre que els arguments continguin algun dels ingredients esmentats. Les ficcions es decantaran per l'acció dinàmica, oferiran dades concretes que evitin la vaguetat, els desenllaços sovint seran sorprenents, i els protagonistes es definiran per trets molt marcats que els faran especials entre l'elenc de personatges.

b) Si al Primer Cicle de l’ESO era imprescindible que els alumnes se sentissin motivats per llegir a partir de l'estímul d'habilitats comprensives bàsiques des de les quals poguessin dur a terme lectures més fluides i personals, durant el Segon Cicle s'imposa treballar més l'autonomia i el pensament crític. El nostre afany serà que els alumnes acabin sent capaços d'aprofundir les obres des d'una comprensió global que no se sustenti només en l'argument, i que dominin les

60

tècniques elementals que els permetin la detecció i el processament d'informacions concretes dels textos, distingint les rellevants de les secundàries, i també les altres fonts accessibles, com la biblioteca del centre o Internet. Tot plegat ens obliga a treballar l'elaboració d'interpretacions personals en l’origen de les quals s'apreciï un diàleg obert tant amb els escrits com amb altres lectors. Així doncs, la capacitat de reflexionar lògicament i ordenadament sobre la forma i el tema de les lectures, per tal consolidar opinions que superin la simple dicotomia “m'agrada / no m’agrada”, i redundi en un bon coneixement de gèneres i recursos literaris, ha de ser l’objectiu central.

En resum, la lectura ha de ser concebuda com a vehicle d'accés i de reelaboració d'informacions, pel seu caràcter d'eix transversal o mitjà per adquirir tota mena de coneixements, i com a finalitat en si mateixa o font de plaer buscada de manera voluntària i lliure, que contribueixi al reforç d'aptituds cognitives.

En les reunions inicials també s’hi poden explicitar actituds o estratègies que frustrin la veritable finalitat del pla de lectura, per mirar de prevenir-les. A tall d’exemple, mirarem de no defugir els errors següents:

– Presentar a l'alumnat el projecte de lectura com una obligació ineludible o com una assignatura més.

– Que les pràctiques o activitats que es planifiquin per al foment de la lectura impliquin sancions o premis.

– Seleccionar llibres deixant de banda els gustos, els interessos i les capacitats dels destinataris.

– Desatendre els alumnes desmotivats o amb competències de lectura menys afermades i centrar-nos exclusivament en els més receptius.

– Esperar que el pla de lectura tingui resultats immediats i espectaculars.

– Oblidar que les propostes de lectura que es facin a l'aula han de fomentar la cooperació de tot el grup.

– Que les activitats lúdiques i participatives trastornin la dinàmica del centre.

– Que la concepció lúdica i participativa se circumscrigui a les activitats prèvies de motivació, per adoptar pautes més acadèmiques a l’hora de treballar la comprensió i la interpretació, i refreni així l'intercanvi obert d'opinions personals i comentaris informals.

– Que les iniciatives i accions concebudes per dinamitzar el projecte de lectura tinguin un caràcter obligatori.

– Treballar sobre fragments que no tinguin unitat, és a dir, que tinguin un sentit excessivament vague o equívoc fora del context global de l'obra.

– Que els actes que se centrin en el llibre com a objecte portin a descuidar la veritable intenció del pla: l'estímul o el reforç de competències i hàbits lectors.

2. Altres aspectes de rellevància

2.1. Els ambients de lectura

La configuració d'ambients que afavoreixin la lectura és essencial perquè el pla de lectura es desenvolupi convenientment. En aquest sentit, l’atenció se centra en els espais, el temps, les accions i les vivències dels qui intervenen en les pràctiques, i en les iniciatives que s'organitzin. Tot i que és una qüestió complexa, destaquem uns quants aspectes que cal tenir especialment en compte:

a) S'ha de reconèixer que, sovint, la distribució de les aules de secundària no facilita les tasques en grup ni la comunicació entre els estudiants, ni tampoc la formació de grups cohesionats els membres dels quals puguin treballar frec a frec i col·laborar en la consecució d’il·lusions i metes, i alhora desenvolupar la seva autonomia personal mitjançant la interacció cooperativa. Els pupitres alineats de dos en dos afavoreixen, com a màxim, el treball per parelles. Per això, i sempre que sigui possible, mirarem de modificar la disposició espacial, ideada per a classes magistrals, en què el mestre o docent actua d'emissor i els nois de receptors més o menys passius. En les activitats que fem a l'aula és fàcil trencar aquesta dinàmica tradicional per mitjà de petits canvis com els que destaquem a continuació:

– Ajuntarem les taules perquè els alumnes puguin treballar còmodament en grups de quatre persones.

– Planificarem debats o llibrefòrums, en què els alumnes seguin en rotllana a l’aula per tal que l'intercanvi d'opinions guanyi vivacitat i sigui més àgil i participatiu, i perquè s’eviti que les intervencions sempre pivotin sobre la figura del moderador o docent. D'aquesta manera, els alumnes es comunicaran i sospesaran les seves impressions o punts de vista amb més confiança i, fins i tot, amb força més complicitat. Aquesta estratègia obeeix a una certesa: en l'intercanvi d’experiències de lectura “el gaudi personal sobrepassa la subjectivitat, i el comentari es converteix en canal d'expressió per compartir (...) l'experiència de lectura amb altres receptors” (Antonio Mendoza Fillola).

– Organitzar dramatitzacions en semicercle per ampliar l'espai de la representació i escurçar la distància entre els qui actuen i els qui miren, amb la intenció que tots es converteixin en “participants” i puguin, fins i tot, intercanviar els

61

seus rols. D’aquesta manera estarem més pròxims a l'assaig dramàtic lliure que de la metòdica posada en escena, i aconseguirem que l'activitat es visqui com un procés de creació i recreació conjunt i obert.

b) També volem que els alumnes afirmin el seu protagonisme implicant-se en la configuració dels espais. De la mateixa manera que en aquestes edats comencen a decorar la seva habitació segons els seus gustos i interessos amb dibuixos, fotografies, pòsters o objectes decoratius, també els invitarem a opinar i a decidir sobre els entorns de lectura del centre. Podem fer-ho organitzant debats, en què cadascú exposi les seves propostes i entre tots escullin aquelles que resultin més viables o suggerents. Així potenciarem llur imaginació, la capacitat de negociar, d'escoltar els altres i de saber arribar a acords.

A tall d’exemple, poden decidir com poden decorar la biblioteca o l'aula per a una activitat específica, com seran els cartells o els eslògans publicitaris que acordin fer sobre les obres que ja coneixen o sobre l'afició a la lectura, o bé si volen completar un panell amb reflexions i motius al voltant de l'experiència de llegir o amb retrats o dibuixos dels seus personatges de ficció preferits i penjar-lo en un lloc visible de l'escola: al menjador, al vestíbul, a l'entrada de la biblioteca, en algun passadís central, a les portes de les aules, etc.

c) En aquesta mateixa línia, animarem els nois a participar en l'organització i el manteniment de les biblioteques d'aula. Per fer-ho, orientarem els estudiants a responsabilitzar-se rotativament del seu bon funcionament i sobre la manera de posar-les en marxa i de gestionar-les:

– És possible que no hi hagi cap espai destinat a guardar els llibres. Si és així, haurem d’aprofitar un espai que tingui un altre ús, com ara un armari o una prestatgeria, i adaptar-lo al servei que vulguem donar-li. En cas de no trobar-lo, haurem de crear un grup de voluntaris format per alumnes, docents i pares, que munti unes quantes prestatgeries per col·locar-hi els llibres.

– A continuació, haurem de proveir els prestatges de llibres. Existeixen diverses alternatives: a través de donacions d'exemplars que facin les famílies, que seran seleccionats pel tutor del grup o per un mediador; amb l'aportació d'un llibre per part de cada alumne en condició de préstec per a tot el curs lectiu; o bé creant un fons comú amb el qual s'adquireixin obres de literatura juvenil o d'altres matèries que resultin atractives.

– Perquè la biblioteca d'aula sigui dinàmica i desperti l'interès dels alumnes, és imprescindible una renovació periòdica, que impulsarem de diverses maneres: intercanviant obres amb la resta de biblioteques d'aula del mateix cicle, incloent-hi llibres en préstec de la biblioteca municipal, mitjançant documents o escrits que elaborin els mateixos usuaris al llarg del curs, etc.

– Un cop configurada la biblioteca, n’explicarem el funcionament als nois per assegurar-ne l’ús ordenat i el control dels llibres i els documents que contingui. En primer lloc, els hauran de registrar en una llista. El més còmode és recórrer al programa Excel, amb el suport d'algun docent que el conegui, i elaborar un registre que s'actualitzi regularment.

d) Finalment, els espais de lectura no s’han de circumscriure als límits de l'aula, sinó que s’han d’ampliar a llocs adjacents. Per exemple, es poden reservar i condicionar alguns passadissos o zones del pati ben il·luminades com a “racons de lectura” amb butaques, bancs còmodes o arbres envoltats de gespa. Els alumnes poden confeccionar cartells o dibuixos per decorar aquests espais, i organitzar-hi debats en grups reduïts sobre les obres que estiguin llegint o preparar activitats conjuntes: dramatitzacions breus, assajos d'exposicions orals, etc.

Pel que fa a la biblioteca del centre, suposem que durant l'Educació Primària els nois ja s'han familiaritzat amb els seus diferents usos i normes elementals: consulta d'obres de referència (enciclopèdies i diccionaris), servei de préstec, participació en activitats lúdiques o informatives que s’hi organitzen... Per tant, és un bon moment perquè la sentin més propera i aprofundeixin en el seu coneixement. Les iniciatives següents poden resultar eficaces:

– Involucrar-se en la gestió de la biblioteca, portant a terme totes aquelles feines que la persona responsable delegui en ells. Abans, òbviament, confeccionarem una llista de voluntaris disposats a fer aquesta tasca.

– Decorar algunes prestatgeries amb dibuixos que il·lustrin els rètols de les diferents matèries, per tal que els més petits s’hi orientin millor.

– Informar els companys nous i els usuaris més petits de Primària sobre les normes bàsiques d'ús.

– Exercir de mediadors amb nens més petits, o de la seva edat, per recomanar lectures que els hagin agradat especialment.

– Planificar i guiar determinades propostes d'animació com ara organitzar, dins la biblioteca, àrees temàtiques relacionades amb les lectures, on s’evoqui un gènere, una cultura o un país concret amb fotografies, notícies de premsa o objectes que hi tinguin relació.

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) són, també, un recurs fonamental a l'hora de despertar l'afició pels llibres i reforçar les competències de lectoescriptura. La importància creixent que els ordinadors i Internet han adquirit

62

en la nostra vida traça una nova frontera d'alfabetització, en la qual el domini de la llengua escrita és la clau per assimilar coneixements informàtics cada vegada més ineludibles. Així doncs, cal aprofitar els ordinadors connectats a la Xarxa i proveïts d'impressores, escàners, etc., que tenen gairebé tots els centres educatius, i també els recursos educatius virtuals o en suport digital que ens resultin útils.

2.2. Implicació de les famílies en el pla de lectura

El pla de lectura ha d’arribar a totes les llars mitjançat reunions periòdiques o fullets informatius, tant per fomentar la lectura entre els nois com per buscar suports actius o orientar els que es mostrin poc optimistes quant a aquest tema.

Podem començar emfatitzant dues idees bàsiques. En primer lloc, aclarirem per què la lectura és un eix educatiu de màxima importància i, després, que l'ESO és un moment idoni per estimular l'afició pels llibres, ja que els alumnes i les alumnes estan definint la seva personalitat i els seus gustos. Després podem adaptar i ampliar els diversos suggeriments que es recullen en el projecte de lectura de Primària, pensant en la Secundària. Heus aquí unes quantes idees:

– Els pares i les mares són models de conducta per als seus fills i filles. En conseqüència, si els pares no tenen cap hàbit de lectura és improbable que transmetin l'afició pels llibres als fills. Malgrat tot, poden comprar habitualment el diari i comentar a casa notícies que els cridin l'atenció o tenir un llibre a la tauleta de nit i manifestar així certa curiositat per la lectura.

– Amb tot, cal matisar que no parlem d'un determinisme sociocultural, ja que els pares que desperten l'interès per la lectura mitjançant de l'exemple són casos excepcionals. I cal tenir present que, tanmateix, d'ambients bibliòfils sorgeixen persones sense cap devoció per la lectura, mentre que famílies menys lletrades aconsegueixen estimular una passió que no secunden, valorant que els seus fills llegeixin. Potser la solució sigui connotar positivament la lectura i no pas sacralitzar-la.

– Naturalment, si pares, avis o germans tenen l'hàbit de llegir, és bo que comentin les lectures amb els nois o els en parlin. Els en poden explicar l’argument, qui els ha recomanat el llibre, per què els interessa el tema, com són els personatges, quin episodi prefereixen, etc. A més a més, si encara conserven el gust per l'aventura, la sorpresa i el misteri, tindran ocasió de gaudir de les lectures juvenils juntament amb els nois.

– En aquestes situacions, s'ha de recordar que els gustos quant a la lectura són personals i no tenen perquè coincidir entre germans o entre pares i fills. És fàcil que un preadolescent motivat per la lectura llegeixi, indistintament, obres de certa qualitat i best-sellers per al gran públic, sense arraconar les seves lectures infantils. Per tant, adoctrinar-lo sobre excel·lències literàries és un error, ja que el seu desig s'alimenta sempre que troba un llibre que respon a les seves capacitats i interessos, encara que ens resultin llunyans.

– És beneficiós que pares i fills surtin junts a comprar llibres o a adquirir algun exemplar en concret que vingui de gust de llegir als pares. Alhora també és bo que els adults respectin el menor tant si opta per no triar cap llibre com si s’in-teressa per un que l’atregui per un motiu o altre, ja que és una manera indirecta de promoure la creació o l'ampliació d'una biblioteca personal per part dels mateixos nois.

– També pot resultar agradable anar a passar una estona en una biblioteca municipal amb el propòsit de tafanejar sense pressions, amb llibertat d'elecció.

– Així mateix, paga la pena que quan els familiars vulguin regalar bons llibres als nois en dates assenyalades, recorrin a l'assessorament d'experts en literatura infantil i juvenil (bibliotecaris, llibreters, docents, etc.), sense que això suposi que l'obsequi sigui predictible i el costum es vegi com una rutina tediosa.

– És fonamental no confondre el temps de lectura amb el profit obtingut. És preferible que el noi llegeixi poc i bé, que no pas es passi moltes hores davant d’un llibre i que no en comprengui el contingut.

– Sovint, els pares i les mares poden animar els seus fills a llegir en veu alta, mostrar interès pel que escolten i ajudar-los si ensopeguen amb paraules el significat de les quals desconeguin. La consulta al diccionari serà un suport en aquells casos en què els adults també ignorin la definició d'un terme. S’ha d’aprendre a perdre la por a dir el que hom desconeix i també a expressar el plaer de descobrir paraules noves.

– Igualment, són molt profitoses les lectures conjuntes i espontànies de contes, relats breus, entrevistes, reportatges, etc., sobre temes que interessin tota la família i incitin els comentaris informals.

– Una altra opció és animar els nois a escriure aquelles experiències que considerin significatives, en forma de diari o de contes breus, i comentar-los que així podran recordar-les més bé quan siguin grans.

– En darrer lloc, podem suggerir a les mares, als pares i als avis i àvies més predisposats que, en horaris convinguts i fonamentalment als dos primers cursos de l’ESO, narrin contes, recitin poemes o expliquin històries que recordin de la seva infantesa o de la seva joventut a grups d’alumnes; o bé que exposin i comparteixin les seves preferències sobre la lectura: quins llibres els agradaven quan eren adolescents, per què elegien obres de tal autor o personatge, quan i on solien llegir, etc.

63

A més a més, en les primeres sessions informatives podem animar aquells familiars que es vegin incapaços de motivar hàbits de lectura entre els seus fills, reflexions com les que exposem a continuació, que alhora ajudaran a llimar escepticismes:

– Adquirir l'afició de llegir requereix temps, no és un hàbit que sorgeixi d’un dia per l’altre. És important no perseverar en actituds que no han aconseguit suscitar l’interès per la lectura en els nois i buscar-ne altres capaces d'animar-los-hi. Premiar la lectura amb un augment de la paga, prohibir els nois de jugar a la consola o castigar-los sense sortir si es mostren reticents a llegir, per exemple, són mesures que només aconsegueixen que la lectura esdevingui moneda de canvi.

– No deixarem els nois sols davant certes lectures si sabem que tenen dificultats de comprensió. És preferible ajudar-los a llegir i plantejar un avanç progressiu per impedir que sorgeixi el rebuig i la frustració.

– No hem de retreure mai als nostres fills el fet que no tinguin prou d'habilitat a l'hora de llegir, ni negar-los el dret a saltar-se pàgines o a abandonar un llibre.

– Una estratègia intel·ligent és transmetre que l'acte de llegir amaga el desig de conèixer altres móns i maneres de pensar diferents i particulars. És a dir, cal aprofitar l'afany que tenen els nois preadolescents de sentir-se singulars, sobretot davant determinats convencionalismes socials dels adults.

3. Objectius generals del Pla de Lectura

A continuació, ens disposem a enumerar els objectius generals, a definir les condicions marc des de les quals impulsarem el nostre pla de lectura, i que més endavant es matisaran amb d’altres centrats en la progressiva estimulació de pràctiques i competències de lectura durant l'ESO. Abans que res, però, volem recordar que l'adquisició d'hàbits de lectura és un procés que es remunta al mateix instant en què s'aprèn a llegir, que es consolida durant l'Educació Primària i que experimenta una inflexió significativa en el transcurs de l’Ensenyament Secundari. Com ja hem advertit anteriorment, en aquesta nova etapa, el desenvolupament de l'autonomia individual i de les aptituds cognitives dels alumnes adquireixen tal protagonisme, que fins i tot poden determinar el seu futur com a lectors estables i el seu rendiment escolar o acadèmic. Conscients d'això, partim d'un escenari, on la motivació és un element clau, tal com es posa de manifest en la següent síntesi global d'intencions:

a) VOLER LLEGIR → Incentivar la motivació per afavorir hàbits de lectura constants i autònoms.

b) SABER LLEGIR → Desenvolupar aptituds de lectura, especialment en el vessant crític i interpretatiu.

c) PODER LLEGIR → Generar ambients propicis a la lectura, que permetin interioritzar els dos punts anteriors.

Si comparem aquest esquema amb el previst per a l'Educació Primària, a l’inici de L'aventura de llegir, veiem que l'ordre dels blocs s'ha modificat a favor del que du per títol “voler llegir”. La causa d'aquest canvi és òbvia: la majoria dels alumnes comencen l'ESO amb unes competències de lectoescriptura que els permeten gaudir de textos apropiats al seu nivell, però en una edat problemàtica, en què l'atracció per la lectura disminueix si no troba al·licients que competeixin amb els suggeridors productes audiovisuals i altres inquietuds de caràcter afectiu i social, com sortir amb el grup d'amigues i amics o els primers flirtejos amorosos.

Un cop exposades algunes premisses rellevants, adjuntem una llista amb els principals objectius que vertebren el nostre projecte de lectura per a l'Educació Secundària Obligatòria:

– Potenciar el gust per la lectura i les habilitats de lectoescriptura des de la certesa que són el pilar de qualsevol aprenentatge significatiu.

– Sumar i coordinar els esforços de les diferents àrees curriculars i de les famílies, per fer possible el propòsit esmentat.

– Dissenyar estratègies d'intervenció, que es tradueixin en propostes lúdiques i participatives la posada en marxa de les quals comprometi tota la comunitat escolar (professors, alumnat i pares).

– Harmonitzar el pla de lectura amb el nivell de cada curs o grup i integrar-lo en la dinàmica quotidiana del centre.

– Crear ambients que afavoreixin el desig de llegir i ajudin a concebre la lectura com una activitat agradable.

– Presentar la lectura i l'escriptura com a fonts de coneixement i d'enriquiment lingüístic i personal, indispensables en la “societat de la informació”.

– Suscitar l'afició per la lectura mitjançant una selecció d'obres adequades al nivell formatiu, tenint en compte les preferències i els interessos dels estudiants.

– Desenvolupar el gust per llegir de forma expressiva i dramatitzada.

– Estimular l'elaboració pròpia de textos mitjançant la lectura comprensiva de models, i l'interès per compartir i comentar les creacions individuals.

64

– Promoure la sensibilitat, la imaginació, la creativitat i les habilitats crítiques i interpretatives des d'enfocaments individuals, que parteixin d'un diàleg obert amb les obres i amb els altres lectors.

– Incentivar reflexions argumentades i coherents sobre la forma i el tema de les lectures, que serveixin per definir visions personals que respectin una base textual.

– Suscitar l'anàlisi i la vivència estètica de les manifestacions literàries.

– Fomentar l'ús de la biblioteca i de l'aula d'informàtica com a espais privilegiats d'aprenentatge i gaudi.

– Activar biblioteques d'aula gestionades pels alumnes, amb la intenció d'enfortir vincles de complicitat i diàleg a partir de les seves experiències de lectura.

– Impulsar l’ús productiu de les TIC, que permeti localitzar i seleccionar dades i informacions de manera àgil i eficient, emprant les noves tecnologies com a instruments de motivació, de comunicació i d'accés a la lectura.

65

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

A l'actualitat la introducció i generalització de l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació tant a l'entorn social de l'alumnat com, específicament, a l'àmbit escolar fan necessari que els educands es familiaritzen amb aquesta nova realitat com a element essencial de la seva formació.

El terme TIC engloba, a més, una gran diversitat de realitats socials i educatives a les que el professorat haurà de fer front des de l'aula. Per estructurar adequadament la faena educativa de les TIC a l’ESO afrontarem aquest nou repte educatiu a partir d'aquests tres objectius:

a) Portar a terme un primera aproximació a l'adquisició de les habilitats i destreses directament relacionades amb els eines informàtiques.

b) Potenciar la familiarizació de l'alumnat amb els entorns comunicatius i socials que suposen les TIC en la seua més àmplia accepció.

c) Desenvolupar la pròpia tasca educativa a través de l'ús dels nous mitjans i eines que aporten les TIC.

El primer d'aquests tres objectius seria de caràcter instrumental. L'alumnat començaria a familiaritzar-se amb els entorns informàtics i, molt especialment, amb les eines i sistemes informàtics més habituals: processadors de textos, sistemes operatius, fulls de càlcul...

En el segon objectiu, la familiarizació amb els nous entorns comunicatius i socials que suposen les TIC, es desenvoluparà la capacitat de l'alumnat per identificar i comprendre algunes de les realitats tecnològiques i de comunicació que estan presents en el seu entorn. Per a això, seria convenient integrar de forma transversal en les diferents àrees de coneixement l'anàlisi de missatges o continguts oferts a través dels anomenats mass media, principalment la televisió e Internet.

Un tercer objectiu, i no menys ambiciós, es centraria en la transformació dels processos d'aprenentatge a partir de l'ús de les noves eines i realitats tecnològiques. No es tractaria per tant, únicament, d'introduir canvis menors o puntuals a les activitats formatives, sinó d'iniciar la capacitació de l'alumnat en l'aplicació dels coneixements i competències bàsiques que vaja adquirint a l'entorn de les TIC:

Per començar aquesta tasca, en els cursos inicials de l’ESO haurà introduir-se a l'alumnat en el coneixement i ús de l'ordinador mitjançant la seua utilizació com a recurs didàctic complementari per reforçar o ampliar els aprenentatges que es duen a terme a l'aula. Els diferents continguts i competències bàsiques es treballaran tant des de l'ús de les eines tradicionals com en la realizació d'activitats interactives, comentari d'imatges o vídeos extrets d'Internet o amb el suport d'altres continguts i aplicacions procedents de la web o dels mass media.

Per últim, per l'atractiu que els formats digitals tenen sobre l'alumnat caldria incidir en l'ús de les TIC en els processos d'adquisició de les competències bàsiques relacionades amb la lectoescriptura.

66

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

L'organizació dels recursos materials i personals són un element bàsic per fer possible el desenvolupament del procés d'aprenentatge-ensenyament. Algunes de les decisions més rellevants en l'ús dels recursos didàctics i organitzatius seran:

Establir els mecanismes de coordinació de responsabilitats educatives (els instruments, els espais i temps d’aquesta coordinació). S'establiran les responsabilitats de la comissió de coordinació pedagògica, dels departaments didàctics i dels equips docents a totes les mesures d'atenció a la diversitat.

Definició dels principis generals sobre metodologia i didàctica per atenció a la diversitat (tal com hem vist a la secció anterior).

Definició dels criteris per a l'assignació dels espais i per a la distribució dels temps en l'organizació de les mesures d'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels espais: s'atendrà tant els processos educatius que afavoreixen la individualizació de l'aprenentatge com aquells que són més socialitzadors. Primer, en relació amb els espais comuns (passadissos, patis, lavabos, biblioteca, aules d'usos múltiples, laboratoris...) es procurarà que siguen accessibles per a tots els alumnes que presenten deficiències de qualsevol tipus... Segon, l'interior de l'aula habitual haurà de facilitar la realització d'una diversitat d'activitats. El mobiliari serà adaptat, lleuger i funcional..

En relació amb la distribució dels temps: pel que fa a l'horari dels alumnes: tot i respectant les normes imposades des de l'administració educativa, l'atenció a la diversitat exigeix certa flexibilitat per agrupar hores de classe diferents de les ordinàries. D'aquesta manera es facilita la realització d'activitats interdisciplinars, d'agrupaments flexibles de reforç, aprofundiments...etc. En relació amb l'horari dels professors, s’han d’establir uns temps per a la coordinació entre professors d'àrees diferents, i entre professors de cursos i cicles diferents. La coordinació del professorat és un dels factors clau en l'organizació i l'eficàcia de l'atenció a la diversitat.

Establir els criteris per a l'organizació i la selecció dels materials curriculars i altres recursos didàctics necessaris per a l'atenció a la diversitat.

En relació amb l'organizació dels materials curriculars per a l'alumnat (llibres cartografies, material de laboratori, instruments musicals, material per educació física...) han de tenir-se en compte alguns criteris com: ús compartit per tots els alumnes, que no siguen discriminatoris, que siguen segurs i adaptats a l'edat dels alumnes, que no siguen perjudicials per al medi ambient...

En relació amb els materials curriculars per al professorat: han de ser recursos útils i pràctics per a l'elaboració i el desenvolupament del projecte curricular, i per a l'elaboració de les programacions d'aula. S'ha de tenir en compte que aquests materials respecten la pluralitat d'opcions didàctiques que pot seguir el professorat...

67

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Podem definir les activitats complementàries i extraescolars com aquelles que contribueixen de manera important al desenvolupament integral de la personalitat de l'alumne i constitueixen un camp específic per a la iniciativa i la capacitat d'organizació del Centre.

Les activitats complementàries i extraescolars han de considerar-se com accions complementàries que tenen com a finalitat primordial, propiciar el ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne, en la finalitat del qual és imprescindible que transcendeixen l'àmbit purament acadèmic estenent l'acció formativa dels alumnes fins al mitjà en què el Centre Educatiu es trobe inserit i incidint en els seus aspectes econòmics, culturals, sociolaborals, etcètera, pel que no han d’enfocar-se com activitats imprescindibles per a la consecució dels objectius específics assignats a les determinades matèries, sinó com un complement de l'acció instructiva i formativa d'aquestes.

Els objectius a conseguir amb la realizació d'activitats complementàries i extraescolars són:

Afavorir el desenvolupament personal dels alumnes i el seu accés al patrimoni cultural, sense discriminació alguna per raons de sexe, raça, capacitat o origen social.

Adaptar-se a les peculiaritats i interessos individuals dels alumnes.

Respondre a les exigències d'una societat democràtica, complexa i tecnificada.

Compensar les desigualtats socials, culturals o per raó de sexe, sense incórrer en el favoritisme, però tenint en compte les diverses capacitats dels alumnes.

Preparar la inserció a la vida activa, per al desenvolupament de les responsabilitats socials i professionals pròpies de l'existència adulta.

Es consideren activitats extraescolars en els centres públics d'ensenyament, senyalant alguns aspectes que les caracteritzen:

Completen la formació mínima que han de rebre tots els ciutadans i ciutadanes.

Són activitats que no poden formar part de l'horari lectiu, és a dir, de l'horari que comprén la jornada escolar, inclosos els períodes de descans que s'estableixen entre dos classes consecutives.

Tenen caràcter voluntari, per tant cap alumne pot ser obligat a assistir a aquestes activitats.

No formen part del procés d'avaluació individual per on passa l'alumnat per a la superació dels diferents ensenyaments que integren els plans d'estudis, encara que el projecte ha de ser avaluat com a part del pla anual d'actuació del centre educatiu.

No poden constituir motiu ni mitjà de discriminació alguna per cap membre de la comunitat educativa.

No poden tenir caràcter lucratiu.

Han d’incloure's a la programació general anual, una vegada aprovades pel Consell Escolar del centre.

68

1 · web view1. el desenvolupament i la consolidació d'hàbits de lectura un bon pla de...

Documents