Índex · web view4. aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus...

Biologia i Geologia 4-ESOProgramació d’aula

1


Índex1. Introducció

2. Estructura del llibre i de les unitats

3. Objectius de l’assignatura

4. Criteris d’avaluació

5. Programació

Unitat 1. La història de la Terra

Unitat 2. Dinàmica interna terrestre

Unitat 3. Relleu i dinàmica externa terrestre

Unitat 4. La dinàmica dels ecosistemes

Unitat 5. El medi ambient i la seva gestió

Unitat 6. La reproducció: de la cèl·lula a l’organisme

Unitat 7. Herència i transmissió dels caràcters

Unitat 8. Origen i evolució de les espècies

2


1. Introducció

La programació de la matèria de Biologia i Geologia considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cada curs i els concreta i organitza en unitats didàctiques.

Cadascuna d’aquestes unitats didàctiques desenvolupa les seqüències d’aprenentatge segons els criteris següents:

– Augmenta de manera progressiva el nivell d’exigència i genera situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegen un repte a l’alumnat, que li exigeixen cada vegada un grau més elevat de coneixements i estratègies.

– Inicia els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.

– Manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari entre els continguts comuns a diverses matèries, de manera que, en abordar-los, se n’obtingui una visió completa.

– Desenvolupa els continguts segons la seva didàctica específica, els vincula amb l’entorn dels alumnes i tracta que descobreixin la seva funcionalitat perquè resultin cada vegada més significatius.

– Introdueix i propicia el tractament formatiu dels continguts transversals.

– Fomenta modes de raonament adequats al moment evolutiu d’aquests alumnes i introdueix el mètode i el pensament científics.

– Privilegia activitats que promoguin la reflexió crítica sobre què aprèn i com ho aprèn.

– Convida al treball en equip i a aprendre en equip.

– Afavoreix l’expressió clara i precisa del pensament, per mitjà del llenguatge oral i escrit.

– Dóna a l’avaluació un caràcter formatiu per a alumne i professor, i incorpora el caràcter orientador propi d’aquesta etapa.

Les competències bàsiques en la matèria de Biologia i Geologia

Edebé entén les competències bàsiques com aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles i que l’alumne ha d’haver desenvolupat en acabar aquesta etapa per a l’assoliment de la seva realització personal, l’exercici de la ciutadania activa, la seva incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents:

– Competència en comunicació lingüística

– Competència matemàtica

3


– Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

– Tractament de la informació i competència digital

– Competència social i ciutadana

– Competència cultural i artística

– Autonomia i iniciativa personal

– Competència per aprendre a aprendre

Per la seva mateixa naturalesa les competències bàsiques tenen un caràcter transversal; per tant, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà a partir del treball en les diferents matèries de l’etapa.

En el llibre de l’alumne es presenta una llista de les competències bàsiques que es desenvolupen al llarg de tot el curs i una sèrie d’activitats per a la seva avaluació.

4


2. Estructura del llibre i de les unitats

L’estructura del llibre de l’alumne

El llibre de l’alumne està estructurat en unitats didàctiques que s’agrupen en dos blocs de continguts: la Terra i les bases de la vida.

El bloc dedicat a la Terra comprèn les cinc primeres unitats del llibre de l’alumne. Aquest primer bloc s’inicia amb l’estudi de la història de la Terra, que ofereix una visió en perspectiva de com han anat canviant els seus diferents components al llarg de milions d’anys. En les dues següents unitats es tracten els fenòmens de la dinàmica interna i la dinàmica externa, posant un èmfasi especial en els efectes que aquestes tenen en la formació del relleu. En la unitat de dinàmica interna també es tracten certs aspectes d’interès relacionats, com poden ser el risc sísmic i el risc volcànic. Les dues darreres unitats d’aquest primer bloc se centren en l’estudi de les interaccions entre els diferents sistemes (atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera) de la Terra i en com aquesta interacció condiciona l’existència de vida en el nostre planeta. També s’estudia específicament la interacció de l’ésser humà amb aquests sistemes i com aquesta pot i s’ha de regular per assegurar la continuïtat de l’equilibri necessari.

El bloc sobre les bases de la vida comprèn les tres unitats finals del llibre de l’alumne. Aquest bloc s’inicia amb l’estudi de l’estructura cel·lular, com també dels mecanismes de divisió implicats en la reproducció cel·lular. A continuació, es tracta el tema de l’herència biològica que se centra en l’estudi dels mecanismes i les lleis que regeixen el flux de la informació genètica dels progenitors als descendents. El bloc finalitza amb l’estudi de l’evolució com a mecanisme clau per a entendre la biodiversitat d’espècies actual. En aquesta part es fa especial èmfasi en la comprensió dels processos biològics que fan possible la variabilitat sobre la qual actuen els mecanismes evolutius.

Al final del llibre de l’alumne trobem els annexos següents: les activitats d’avaluació de les competències bàsiques treballades en el llibre, les activitats d’avaluació de cadascuna de les unitats, un glossari dels principals termes de Biologia i Geologia apareguts al llarg del llibre, i un annex sobre els espais naturals protegits i les unitats geològiques de Catalunya.

L’estructura de les unitats

La presentació de la unitat es compon d’una doble pàgina en la qual s’introdueix la unitat a partir d’una fotografia i un text motivador. Aquesta doble pàgina també conté unes qüestions breus respecte de coneixements previs per abans de començar la unitat, una relació dels apartats i subapartats que la componen, i finalment, una ressenya de les competències bàsiques que es treballen en la unitat.

En el desenvolupament de la unitat didàctica, els continguts es presenten estructurats en apartats i subapartats. Mitjançant els textos expositius i les definicions destacades es presenten, de manera clara, concisa i estructurada, els continguts que l’alumne/a haurà d’interioritzar per desenvolupar les capacitats desitjades. Els continguts curriculars poden estan complementats en uns quadres de text laterals anomenats FIXA-T’HI, que desenvolupen continguts avaluables que, d’aquesta manera, queden destacats. Els quadres de text titulats AMPLIA i RECORDA desenvolupen, respectivament, continguts no avaluables d’aprofundiment i de recordatori de continguts previs.

5


Finalment, en el desenvolupament de la unitat destaca l’ús d’imatges didàctiques en les quals el text està integrat en la imatge, i la secció Experimenta, en la qual es proposen pràctiques senzilles per a realitzar, generalment, en la mateixa aula i d’aquesta manera reforçar la comprensió de determinats continguts.

Les pàgines finals de la unitat s’organitzen de la manera següent:

La pàgina de Síntesi estructura els continguts de la unitat en forma de mapa conceptual i proposa activitats d’organització de la informació.

En Amplia i descobreix es presenten de manera atractiva temes motivadors i d’ampliació relacionats amb els continguts de la unitat.

La pàgina d’Investiga proposa activitats pràctiques de laboratori, de treball de camp, de treball en equip, etc., per al desenvolupament de procediments i conceptes treballats en la unitat.

Finalment, en les dues pàgines finals de la unitat trobem nombroses activitats agrupa-dónes en tres epígrafs: Per a comprendre és una relació d’activitats, algunes d’ampliació, ordenades segons la seqüència de continguts de la unitat. Per a ampliar és una activitat d’aprofundiment de conceptes i procediments que ja s’han tractat en la unitat de forma més el superficial. Finalment, Per a pensar és una activitat de treball i reforç de valors.

6


3. Objectius de l’assignatura

1. Comprendre las grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

2. Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic ja sigui manipulativamento a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produïts o no per les persones.

3. Comprendre missatges de continguts científic, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

4. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i les actuacions.

5. Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifesten.

6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut individual i comunitària fonamentats en els coneixements bàsics científics, utilitzant estratègies que permetin enfrontar-se als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals que s’enfronta la societat en vistes a assegurar un futur més sostenible.

8. Reconèixer que per a l’exercici de moltes professions es necessiten coneixements científics i saber aplicar els processos propis d’aquest camp de saber.

9. Analitzar críticament qüestions científiques socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de manera conseqüent, responsable i solidària.

7


10. Reconèixer la naturalesa de la ciència i situar els coneixements científics més importants en un context històric, per comprendre tant la gènesi dels conceptes i teories fonamentals. com les interaccions entre la ciència, la tecnologia i la societat.

8


4. Criteris d’avaluació

1. Identificar i descriure fets que mostrin la Terra com un planeta canviant i enregistrar alguns dels canvis més notables de la seva llarga història utilitzant models temporals a escala.

2. Utilitzar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques per a estudiar els fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seva ubicació en mapes terrestres.

3. Explicar com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursos per part de l’ésser humà.

4. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus d’éssers vius i identificar les estructures característiques de la cèl·lula procariota, eucariota vegetal i animal, i relacionar cadascun dels elements cel·lulars amb la seva funció biològica.

5. Reconèixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, com també el significat biològic de les dues.

6. Resoldre problemes pràctics de genètica en diversos tipus d’encreuaments utilitzant les lleis de Mendel i aplicar els coneixements adquirits a investigar la transmissió de determinats caràcters en la nostra espècie.

7. Conèixer que els gens estan constituïts per DNA i ubicats en els cromosomes, interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i interespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen i valorar críticament les conseqüències dels avenços actuals de l’enginyeria genètica.

8. Exposar raonadament els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l’evolució, els principis bàsics d’aquesta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar.

9. Relacionar l’evolució i la distribució dels éssers vius, destacant les seves adaptacions més importants, amb els mecanismes de selecció natural que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie.

9


5. Programació

Unitat 1. La història de la TerraTemps aproximat: 14 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Ciències Socials, Geografia i Història; Educació eticocívica.

1.1. Objectius Conèixer l’origen de l’Univers i, en concret, del nostre planeta. Identificar les característiques geològiques i també les relatives als éssers vius

de cada era i període. Comprendre els mètodes d’estudi que ens permeten reconstruir la història del

nostre planeta i conèixer-ne les característiques geològiques.

1.2. Competències bàsiques Reconèixer la Terra com un planeta canviant i descriure’n alguns dels canvis

més notables. Conèixer la tècniques de datació geològica més utilitzades. Reconstruir de manera elemental la història d’un territori a partir d’una columna

estratigràfica senzilla.

1.3. Continguts

Conceptes L’origen de la Terra segons el model estàndard de cosmologia. Unitats de

mesura de l’antiguitat de la Terra: els milions d’anys (Ma) i els gigamilions d’anys (Ga).

L’estructura en capes de la Terra segons la seva composició i segons la seva rigidesa.

Variació al llarg de la història de la Terra dels principals processos de la formació de roques.

Principals tècniques de datació del temps geològic. Escala i divisions temporals de la història de la Terra. Evolució de la distribució de les terres emergides i principals mètodes d’estudi

relacionats. Variacions en la composició i el gruix de l’atmosfera i l’efecte sobre el clima

terrestre al llarg de la història de la Terra. Les tècniques paleoclimàtiques com a mètode d’estudi del clima en altres eres i

períodes. Principals variacions de la biosfera al llarg de la història de la Terra. Coneixement de diferents tipus de fòssils.

Procediments Elaboració d’esquemes seqüencials de la formació de la Terra. Interpretació d’una columna estratigràfica senzilla. Elaboració d’eixos temporals de les diferents eres i períodes de la història de la

Terra. Interpretació d’esquemes de la distribució dels continents en altres períodes de

la història de la Terra.

10


Anàlisi dels anells de creixement dels arbres com a mètode d’estudi del clima en altres èpoques.

Interpretació dels fòssils com a testimoni de la vida en eres i períodes anteriors. Deducció de la història d’un territori a partir de la interpretació d’una columna

estratigràfica. Utilització d’una guia com a mètode de reconeixement de diferents fòssils.

Actituds Reconeixement de la relació entre les condicions de formació del nostre

planeta i l’estructura en capes actual. Interès pel coneixement de les principals tècniques de datació geològica. Interès pel coneixement de les proves de la deriva continental. Valoració de la importància del coneixement del clima en períodes anteriors per

interpretar els canvis climàtics actuals. Interès pel coneixement dels successius canvis de la biosfera al llarg de la

història de la Terra.

1.4. Activitats Conèixer l’edat de la Terra com a planeta independent. (reforç) Identificar les diferents capes internes de la Terra. (reforç) Reconèixer els principals canvis que ha sofert la Terra des de la seva formació.

(reforç)

1. Formació de la Terra Explicar els diferents passos en la formació del Sistema Solar, la Terra i la

Lluna. (reforç) Descriure les diferents capes que formen la Terra i raonar sobre el perquè de la

seva distribució. (reforç) Explicar la importància dels impactes de meteorits en la datació de la formació

de la Terra. (ampliació) Relacionar la formació de la Terra amb la de la Lluna.

2. El temps geològic Explicar la situació de les roques més antigues de la Terra i raonar per què no

n’existeixen d’altres de més antigues. (reforç) Explicar les diferències entre els mètodes de datació de les roques. Deduir l’edat d’una roca a partir de la presència relativa de determinats

radioisòtops. (ampliació) Interpretar una columna estratigràfica.

3. Història dels continents Explicar les proves científiques que sostenen la teoria de l’evolució dels

continents. Descriure el moviment dels diferents continents. Relacionar la posició dels diferents continents amb les eres en les quals es

trobaven. (ampliació)

4. Història de l’atmosfera i el clima Explicar les tècniques que permeten conèixer el clima en altres èpoques. Relacionar els canvis de composició de l’atmosfera terrestre amb la variació

climàtica en cada període. Explicar com han influït i influeixen els éssers vius en la composició de

l’atmosfera terrestre.

5. Història de la vida

11


Identificar els principals grups d’organismes presents en cada període de la història de la Terra. (reforç)

Explicar els principals grups d’organismes fòssils i el seu paper en la datació dels estrats d’un territori.

Síntesi Identificar i repassar els continguts principals de la unitat. Analitzar i completar la relació dels continguts de la unitat mitjançant l’esquema

que es presenta.

Investiga: Anàlisi d’una columna estratigràfica Identificar diferents tipus de roca presents en una columna estratigràfica. Deduir diferents paràmetres (tipus d’ambient, activitat geològica predominant...)

a partir dels diferents components de la columna. Identificar i datar diferents fòssils fent servir una guia.

Per a ampliar i per a pensar Chicxulub i el límit K-T. (ampliació) Conèixer les complicacions a les quals es va enfrontar Wegener en publicar la

seva teoria sobre la deriva continental. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Indicar les diferents unitats temporals de la història de la Terra i explicar la

importància dels fòssils com a testimonis estratigràfics i paleobiològics. Reconèixer l’evolució de la Terra com un procés dinàmic en continu canvi. Descriure a grans trets les característiques de la Terra en altres èpoques

(presència d’éssers vius diferents als actuals, diferent distribució de terres i mars, existència de climes diferents...).

Identificar i comprendre les diferents explicacions als canvis que s’han donat al llarg de la ciència i la seva relació amb el context històric.

Activitats d’AvaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 186). Ordenar cronològicament diferents esdeveniments que han tingut lloc al llarg de

la història del nostre planeta. Relacionar les capes internes de la Terra amb la seva composició. Obtenir informació a partir de l’observació de la representació d’una columna

estratigràfica. Identificar el mètode de datació adequat per un estrat de característiques

concretes. Situar en un eix cronològic el nom dels principals períodes de la història de la

Terra. Explicar el concepte de fòssil guia i com s’utilitza per a la interpretació de la

història geològica d’un territori.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 37).

12


Unitat 2. Dinàmica interna terrestre

Temps aproximat: 12 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Ciències Socials, Geografia i Història; Educació eticocívica.

1.1. Objectius Relacionar els sistemes de corrents de convecció a l’interior de la Terra amb les

plaques i els seus límits. Comprendre les causes que provoquen el desplaçament dels continents. Reconèixer les diferents manifestacions de l’activitat interna de la Terra.

1.2. Competències bàsiques Conèixer les principals manifestacions de la dinàmica interna de la Terra. Relacionar la distribució geogràfica de les plaques litosfèriques amb els

fenòmens geològics associats. Conèixer els principals riscos associats als processos de la dinàmica interna,

com tabé les seves mesures preventives.

1.3. Continguts

Conceptes Origen i causes de l’existència de la calor interna de la Terra. Base i aplicacions de l’energia geotèrmica. Tipus de litosfera terrestre i característiques de cadascuna. Moviments de les plaques litosfèriques i causes d’aquest moviment. Proves de la deriva continental i evidències de la teoria de la tectònica de

plaques. Tipus de contactes entre plaques segons la construcció o destrucció de

litosfera. Relació entre formacions del relleu i dinàmica litosfèrica. El risc volcànic. El risc sísmic. Coneixement dels terratrèmols esdevinguts en una zona d’alta activitat sísmica

com és la costa de Califòrnia i el paper que hi té la falla de San Andrés.Procediments Càlcul de la temperatura de les capes de la Terra mitjançant l’aplicació del

gradient geotèrmic. Interpretació de mapes de distribució de plaques litosfèriques. Identificació en fotografies i esquemes de deformacions en les roques i d’altres

manifestacions de la dinàmica interna de la Terra. Identificació de les principals zones de risc volcànic i sísmic d’Espanya i

reconeixement de les principals mesures preventives. Càlcul del període de retorn d’un terratrèmol a partir de la història sísmica d’un

territori.

Actituds Valoració de l’energia geotèrmica com una font energètica renovable i

alternativa. Valoració de la importància de les teories i els models científics. Interès per conèixer les diferents aportacions científiques al coneixement de la

dinàmica de la litosfera.

13


Valoració de la utilitat del coneixement de les mesures preventives davant d’un terratrèmol o una erupció volcànica.

Valoració crítica del període de retorn d’un terratrèmol com un possible mètode de predicció de fenòmens sísmics.

1.4. Activitats Identificar les principals tècniques de datació geològica. (reforç) Diferenciar entre la classificació de les capes internes de la Terra segons la

seva composició o segons la seva rigidesa. (reforç)

1. L’energia interna del planeta Explicar la composició i profunditat de les diferents capes de la Terra. (reforç) Argumentar els avantatges de l’energia geotèrmica i explicar com aquesta pot

ser convertida en energia elèctrica. Aplicar el concepte de gradient geotèrmic per calcular la temperatura a diferents

profunditats. (ampliació)

2. La litosfera terrestre Exposar els principals punts de la teoria de la tectònica de plaques. Relacionar alguns dels canvis geològics esdevinguts amb la dinàmica litosfèrica. Explicar les proves i evidències de la validesa de la teoria de la tectònica de

plaques.

3. Dinàmica de la litosfera Deduir el tipus de contacte entre plaques a partir de l’observació d’un mapa de

plaques tectòniques. (ampliació) Associar diferents processos geològics a un tipus de contacte entre plaques.

(reforç) Calcular la velocitat d’expansió d’un oceà. Associar determinats processos geològics al context geològic que els

correspon. Distingir les diferents estructures associades a contactes destructius entre

plaques.

4. Riscos associats a la dinàmica litosfèrica Identificar el context geológic en què es va desenvolupar el vulcanisme a la

Garrotxa. Localitzar les zones de Catalunya on és més remarcable el risc sísmic.


que es presenta.

Investiga: Càlcul del període de retorn dels terratrèmols Recopilació d’informació de diferents fonts per a l’elaboració de la taula de

terratrèmols d’una determinada zona geogràfica. Càlcul del període de retorn d’un terratrèmol a la zona de Califòrnia. Discussió del càlcul del període de retorn com una mesura de prevenció del risc

sísmic.

Per a ampliar i per a pensar Aprofundir sobre l’origen i composició dels planetes del Sistema Solar.

(ampliació)

14


Relacionar els efectes d’un terratrèmol amb el grau de desenvolupament econòmic de la societat afectada. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Explicar les principals manifestacions de la dinàmica interna de la Terra

(sismes, volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global. Fer mapes mundials i zonals en els quals s’indiquin la situació de les plaques

litosfèriques i els fenòmens més importants associats al seu moviment. Relacionar els límits entre plaques tectòniques amb l’activitat interna de la

Terra. Conèixer els principals riscos derivats de l’activitat interna de la Terra, com

també les principals accions preventives de les seves conseqüències. Conèixer les zones d’Espanya que presenten activitat volcànica.

Activitats d’AvaluacióFer les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 187). Calcular la temperatura d’una roca situada a una determinada profunditat

aplicant el gradient geotèrmic. Explicar les formes d’aprofitament de l’energia geotèrmica. Ordenar els diferents estadis dels continents al llarg de la història de la Terra i

explicar les principals evidències del moviment dels continents. Relacionar els diferents tipus de contactes de plaques amb les estructures

geològiques associades. Explicar la dinàmica de la litosfera a partir del cicle de Wilson. Relacionar zona geològica amb tipus de vulcanisme i perillositat associada.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 51).

15


Unitat 3. Relleu i dinàmica externa terrestre


1.1. Objectius Conèixer les formes del paisatge que s’originen com a conseqüència dels

diversos processos geològics. Entendre la influència dels factors litològics, estructurals, dinàmics i antròpics en

el modelat del relleu. Comprendre les característiques dels diversos sistemes morfoclimàtics.

1.2. Competències bàsiques Conèixer i valorar el mètode científic com a mitjà per a la interpretació de

l’entorn físic. Reconèixer i interpretar els principals fenòmens associats a la formació del

relleu. Identificar els principals agents geològics que intervenen en el modelat del

relleu. Interpretar el relleu com a resultat de l’acció conjunta de la dinàmica interna i la

dinàmica externa de la Terra.

1.3. Continguts

Conceptes El relleu com a resultat de l’acció conjunta de la dinàmica interna i la dinàmica

externa. Origen i característiques de les serralades. La meteorització química, física i biològica i els factors que l’afecten. L’erosió i els paràmetres que la defineixen. Tipus de transport dels sediments. La sedimentació. La diagènesi. Efecte dels torrents, els rius i les aigües salvatges en el modelat del relleu. Efecte de l’aigua subterrània en el modelat del relleu. Cas del modelat càrstic. Efecte de les onades, els corrents i les marees en el modelat del relleu. Efecte del vent en el modelat del relleu. Efecte de les glaceres en el modelat del relleu. Efecte dels éssers vius en el modelat del relleu. Determinació de les principals zones climàtiques del planeta. Descripció dels principals sistemes morfoclimàtics del planeta. Característiques generals dels principals tipus de roques. Cicle de transformació i reciclatge continu de les roques i els processos

associats a aquestes transformacions. El petroli com a roca sedimentària: extracció, utilització i tipus de font energètica

que representa.

Procediments Situació en un mapa del territori de les principals serralades. Deducció de les característiques d’una serralada a partir de la seva situació en

un mapa.

16


Deducció dels processos geològics externs predominants a partir de l’estudi de l’entorn natural.

Deducció de l’agent geològic extern predominant a partir de fotografies de formacions geològiques.

Identificació d’un sistema morfoclimàtic a partir d’una fotografia o a partir de la seva situació en un mapa.

Situació dels principals sistemes morfoclimàtics presents en el nostre territori. Elaboració d’esquemes que expliquin les transformacions entre els diferents

tipus de roques. Elaboració d’un informe sobre el consum energètic a Espanya i el paper del

petroli i altres tipus d’energia en aquest consum.

Actituds Interès per l’origen de les formacions geològiques de l’entorn. Interès per les conseqüències d’aquests processos en el relleu. Valoració del territori com un conjunt dinàmic, organitzat i divers en el qual es

produeixen interaccions entre el substrat geològic, els factors fisicoquímics i els éssers vius.

Interès pels processos de formació dels diferents tipus de roques. Adopció de conductes que modifiquin alguns hàbits de consum per a

racionalitzar l’explotació dels ecosistemes naturals.

1.4. Activitats Determinar l’origen de l’energia interna de la Terra. (reforç) Indicar què és una placa litosfèrica i reconèixer-ne els tipus. (reforç) Diferenciar les zones de formació de litosfera de les zones de destrucció de

litosfera. (reforç)

1. La formació del relleu Localitzar en un mapa diferents serralades i deduir l’origen de la seva formació.

(reforç) Identificar els efectes de la dinàmica interna i la dinàmica externa sobre el

modelat del relleu.

2. Els processos geològics externs Descriure el medi sedimentari. Determinar les diferències entre meteorització i erosió. (reforç) Aplicar correctament els paràmetres que defineixen l’erosió. Identificar a partir d’exemples els diferents tipus de processos geològics externs

implicats.

3. Els agents geològics externs Descriure les característiques, la localització i les condicions d’actuació de

diferents agents geològics. Deduir els agents geològics externs implicats en la formació de determinats mo-

delats del relleu. (reforç) Determinar l’acció de l’ésser humà sobre els efectes en l’actuació de diferents

agents geològics externs. (ampliació)

4. Els sistemes morfoclimàtics Identificar les principals diferències entre diferents tipus de sistemes

morfoclimàtics. (reforç) Associar els sistemes morfoclimàtics als processos i agents geològics externs

predominants. Determinar el sistema morfoclimàtic del territori on habita l’alumnat.

17


Elaborar i interpretar un mapa topogràfic.

5. El cicle de les roques Descriure mitjançant esquemes el procés de formació dels diferents tipus de

roques. Classificar diferents tipus de roques segons el seu origen.


que es presenta.

Investiga: El petroli i la problemàtica energètica Identificar el tipus d’alteració del material que es produeix en els diferents

passos de la pràctica. Analitzar la dificultat dels diferents procediments de la pràctica. Proposar millores per a l’elaboració d’un paper de més qualitat.

Per a ampliar i per a pensar Buscar informació en diferents fonts sobre l’extracció, els principals productors i

la utilització del petroli. Elaborar diagrames de consum de diferents tipus d’energia. Buscar informació sobre l’impacte de l’ús del petroli com a principal font

energètica. Elaborar un informe amb tota la informació obtinguda que contingui una

discussió amb diverses propostes per a la reducció del consum energètic.

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Reconèixer, en la natura o mitjançant fotografies i diapositives, indicadors de

processos de meteorització, erosió, transport i sedimentació en el relleu. Relacionar els processos geològics externs amb l’agent causant responsable. Conèixer la forma d’actuació de cadascun dels agents geològics externs i quins

factors condicionen la seva actuació. Conèixer els principals sistemes morfoclimàtics del planeta i relacionar-los amb

el clima i el relleu que caracteritza cadascun. Identificar els principals grups de roques i conèixer els processos que originen

cadascun.

Activitats d’AvaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 188). Enumerar els principals tipus de serralades. Completar esquemes relacionats amb la dinàmica del medi sedimentari. Classificar diferents processos geològics a partir del tipus de meteorització que

representen. Determinar la relació entre la inclinació d’un riu i l’erosivitat de l’aigua. Definir què és un aqüífer i com duu a terme l’erosió, el transport i la

sedimentació l’aigua subterrània. Identificar diferents tipus de costa a partir de fotografies i relacionar cadascun

amb els agents i processos predominants. Relacionar el clima present a les zones temperades i el relleu associat a

aquestes zones. Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 65).

18


Unitat 4. La dinàmica dels ecosistemes


1.1. Objectius Identificar les característiques fonamentals del medi aquàtic i del medi terrestre. Comprendre el flux d’energia i la utilització cíclica de la matèria en els

ecosistemes i conèixer la dependència alimentària i energètica que s’estableix entre els organismes que els formen.

Analitzar els canvis que es produeixen en les diferents etapes d’un ecosistema.

1.2. Competències bàsiques Conèixer els factors que caracteritzen els ecosistemes. Reconèixer les principals adaptacions dels organismes al medi en què habiten. Conèixer com es produeix la transferència de matèria i energia en un

ecosistema. Entendre l’ecosistema com una entitat la complexitat del qual varia al llarg del

temps.

1.3. Continguts

Conceptes Els components dels ecosistemes: el biòtop i la biocenosi. Factors que determinen i caracteritzen cadascun dels components dels

ecosistemes. Principals adaptacions dels éssers vius al medi aquàtic. Principals adaptacions dels éssers vius al medi terrestre. Les relacions alimentàries com a base de les interaccions entre els organismes

que conformen la biocenosi d’un ecosistema. Concepte de cadena tròfica i xarxa tròfica. Concepte de nivell tròfic i principals nivells en els quals es classifiquen els

éssers vius d’un ecosistema. Concepte i descripció de piràmide alimentària. Descripció del flux d’energia i el cicle de la matèria en els ecosistemes. Els cicles del carboni, el nitrogen i el fòsfor. Concepte i abast de biomassa i producció. Concepte i tipus de successió. Classificació de les espècies segons el seu ordre d’aparició en una successió. Estratègies de la r i de la K com a adaptació a cada tipus de successió. Característiques d’una successió: grau de maduresa d’un ecosistema. Les plagues i la lluita biològica. Bioacumulació: concepte i exemples. Efectes del plumbisme en les poblacions d’aus d’aiguamoll.

Procediments Interpretació i elaboració de taules sobre dades físiques i químics del medi

natural. Recerca i valoració d’informació sobre el nínxol de diferents animals. Elaboració d’esquemes sobre les adaptacions al medi aquàtic i al terrestre. Recerca d’informació sobre les comunitats que habiten un i altre medi. Elaboració i interpretació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes.

19


Recerca d’informació sobre el nivell tròfic de diferents éssers vius per determinar-ne el nivell tròfic.

Realització de càlculs senzills per al càlcul de la biomassa i la producció en diferents ecosistemes.

Predicció de l’evolució d’un ecosistema davant la presència d’algun tipus d’alteració.

Anàlisi de les dades sobre bioacumulació presentats en una taula. Deducció i representació d’una xarxa tròfica a partir de les dades sobre

bioacumulació. Determinació dels organismes que introdueixen el plom i dels que pateixen els

símptomes.

Actituds Interès per conèixer les característiques ecològiques de l’entorn pròxim. Interès per conèixer les adaptacions a l’entorn que presenten els éssers vius. Interès per conèixer quina funció compleixen els components d’un ecosistema i

com influeixen i participen en el manteniment de l’equilibri. Reconeixement del medi natural com un conjunt de sistemes íntimament

relacionats mitjançant els fluxos d’energia i els cicles de matèria. Valoració de la influència que té en els ecosistemes l’explotació que en fa

l’ésser humà. Valoració dels efectes que té la influència humana en els ecosistemes.

1.4. Activitats Definir els compartiments bàsics que formen la Terra. (reforç) Reconèixer la interacció entre tots els éssers vius del planeta. (reforç) Relacionar fotosíntesi amb nutrició autòtrofa. (reforç)

1. Els ecosistemes Elaboració de taules i informes sobre les característiques del biòtop i la

biocenosi de diversos ecosistemes. (ampliació) Deduir la viabilitat de la població d’una espècie en un ecosistema a partir de la

informació aportada pels paràmetres que defineixen aquesta població. Interpretació de gràfics de l’evolució de la població de diverses espècies per

deduir certs aspectes del biòtop o la biocenosi.

2. Les adaptacions dels éssers vius Buscar informació sobre les tres principals comunitats del medi aquàtic. Elaborar gràfics que reflecteixin les diferències pel que fa a les adaptacions dels

medis aquàtic i terrestre. Deducció de les adaptacions que presenten determinats animals al medi on

viuen. (ampliació)

3. Les relacions tròfiques Elaboració de taules per a distribuir diferents éssers vius, dels quals prèviament

es coneixen els aliments que mengen, segons el seu nivell tròfic. Deduir quines conseqüències sobre l’ecosistema pot tenir la desaparició de

determinats components d’una xarxa tròfica. Elaborar cadenes i xarxes tròfiques d’ecosistemes de diferents medis.

4. Circulació de matèria i energia Representació de piràmides alimentàries. Càlcul de la biomassa i la producció de diversos ecosistemes i interpretació dels

resultats.

20


Deducció del nivell tròfic dels organismes d’un ecosistema a partir de les dades de biomassa i producció. (ampliació)

5. Les successions Determinació del tipus de successió a partir de l’estudi de diversos paràmetres

com són el tipus d’estratègia de les espècies que el formen, la biodiversitat o la complexitat de les xarxes tròfiques.

Recerca d’informació sobre diferents tipus de plagues i argumentació del control de plaga més adequat.


que es presenta.

Investiga: La bioacumulació de plom Anàlisi de dades i elaboració d’una piràmide i una cadena tròfiques a partir de

les deduccions. Determinació del nivell tròfic dels organismes en funció de la quantitat de plom

que contenen. Recerca d’informació sobre un cas real de bioacumulació que va afectar

directament la població humana.

Per a ampliar i per a pensar Efectes de la introducció d’espècies no autòctones. (ampliació) Relacionar la dinàmica dels ecosistemes a les teories de Malthus sobre el

desenvolupament de la població humana. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Reconèixer les característiques dels principals ecosistemes terrestres i aquàtics

mitjançant la descripció de les relacions entre les adaptacions que presenten els éssers vius i els factors abiòtics del medi en el qual viuen.

Establir les relacions existents entre els factors abiòtics i biòtics d’un ecosiste-ma; determinar les relacions alimentàries que s’hi produeixen i descriure el cicle de matèria i el flux d’energia en aquest ecosistema.

Establir els canvis que es produeixen en els ecosistemes com a conseqüència d’alguns factors que els alteren.

Activitats d’AvaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 189).

Explicar els factors ambientals que condicionen un biòtop. Determinar l’efecte d’una espècie forana sobre les taxes de natalitat i mortalitat

de les espècies autòctones. Contestar diverses qüestions sobre les adaptacions dels animals aquàtics. Descriure els principals processos relacionats amb el flux d’energia i el cicle de

la matèria en un ecosistema. Completar una xarxa tròfica. Explicar esquemàticament el cicle del carboni. Identificar el tipus de successió i de les seves característiques a partir

d’imatges.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 79).

21


Unitat 5. El medi ambient i la seva gestió


1.1. Objectius Entendre els conceptes de recurs natural i impacte. Interessar-se per les principals mesures preventives i correctores dels impactes

ambientals i com es poden aplicar. Mostrar-se solidari amb els problemes dels recursos i d’impactes ambientals

que es presenten en els països més pobres del món.

1.2. Competències bàsiques Valorar l’impacte de l’activitat humana sobre l’equilibri dels sistemes naturals. Conèixer i integrar les actituds individuals i socials que poden reduir l’impacte

humà sobre el medi ambient. Saber reconèixer els productes i serveis que compleixen la normativa ambiental.

1.3. Continguts

Conceptes Concepte de medi ambient, sistemes que el formen i factors que influeixen. Introducció a la teoria de Gaia. Equilibri de matèria i energia en el medi ambient. Concepte d’impacte ambiental i característiques que el defineixen. Tipus d’impacte ambiental segons el recurs explotat. Mesures preventives i correctores dels impactes ambientals. Concepte de risc ambiental. Tipus de riscos ambientals i característiques que els defineixen. Mesures predictives, preventives i correctores dels riscos ambientals. Els incendis forestals: impactes que produeixen i principals mesures

preventives. Concepte i aplicacions de la gestió ambiental. Gestió preventiva: tipus i aplicacions. Impacte ambiental del diòxid de carboni. Causes de l’emissió de CO2 a l’atmosfera que comporten diferents tipus

d’activitats.

Procediments Anàlisi de textos científics i interpretació de les seves implicacions immediates. Interpretació de gràfics sobre l’energia que rep i que emet la Terra. Elaboració d’hipòtesis científiques sobre les possibles causes de diferents tipus

d’impactes. Ús de la terminologia científica adequada en la definició de diferents conceptes

relacionats amb l’apartat. Interpretació de gràfics i elaboració de conclusions deduïdes d’aquesta

interpretació. Recerca d’informació sobre diferents riscos ambientals. Interpretació de gràfics i elaboració de conclusions deduïdes d’aquesta

interpretació. Recerca d’informació sobre els espais protegits com a exemple de gestió

ambiental preventiva.

22


Recopilació de dades sobre les activitats que produeixen emissió de diòxid de carboni en la llar.

Realització de càlculs senzills sabent el factor d’emissió de CO2 de cadascuna de les activitats que tenim en compte.

Actituds Valoració de la importància de les teories i els models científics. Reconeixement del medi ambient com a resultat de l’equilibri de matèria i

energia existent entre els diferents sistemes que el formen. Cooperació i responsabilitat en la realització de treballs en equip. Valoració de l’impacte dels incendis forestals en el medi ambient i interès per les

principals mesures preventives que es poden adoptar a títol individual o comunitari.

Consciència del fet que la conservació del medi ambient depèn de nosaltres. Elaboració d’arguments raonats que permetin defensar una posició de respecte

al medi ambient. Presa de consciència del fet que la conservació del medi ambient també depèn

de les nostres accions individuals.

1.4. Activitats Enumerar els principals factors ambientals i explicar de quina manera afecten

els éssers vius. (reforç) Explicar el flux d’energia i el cicle de la matèria en un ecosistema. (reforç) Relacionar la diversitat amb el grau de maduresa d’un ecosistema. (reforç)

1. Dinàmica del medi ambient Explicació raonada de teories sobre l’equilibri del medi ambient. (reforç) Interpretació d’un text científic sobre les implicacions de la teoria de Gaia.

(ampliació) Anàlisi crítica de diferents afirmacions sobre l’equilibri d’energia i matèria en el

medi ambient. Anàlisi d’un esquema representatiu del cicle de l’aigua.

2. Impactes ambientals Definició de diferents conceptes relacionats amb els impactes ambientals.

(reforç) Determinació dels possibles impactes ambientals que es poden derivar de

diferents tipus d’activitats humanes. (ampliació) Deducció de les mesures preventives i correctores per a pal·liar l’escassetat

d’aigua potable. (ampliació) Elaboració d’un informe en equip sobre els possibles mecanismes de

reutilització d’aigua domèstica per a reduir-ne el consum.

3. Riscos ambientals Interpretar una taula sobre les causes dels incendis a Catalunya entre 1987 i

2005 i deduir conclusions vàlides. Buscar informació sobre els tsunamis com a riscos ambientals i explicar les

principals mesures predictives, preventives i correctores. Explicar la diferència entre risc ambiental i impacte ambiental. (reforç) Determinar, d’una llista, quins conceptes corresponen a riscos naturals i quins a

riscos antròpics. (ampliació)

4. Gestió ambiental Explicar el motiu pel qual és imprescindible la gestió ambiental.

23


Interpretació de gràfics sobre la pèrdua de biodiversitat en el món i sobre les emissions de gasos a l’Estat espanyol. (ampliació)

Determinació del tipus de recuperació ecològica a partir d’un exemple. (ampliació)

Elaboració d’un informe sobre l’ecoetiquetatge.


que es presenta.

Investiga: Consum energètic i CO2

Completar una taula de resultats sobre el consum o producció anual de cada activitat i sobre l’emissió de diòxid de carboni total per integrant de la família.

Comentar els resultats obtinguts tant a nivell individual com a nivell del grup-classe.

Elaborar una llista de mesures individuals amb l’objectiu de reduir les emissions de diòxid de carboni en l’àmbit domèstic.

Per a ampliar i per a pensar Interpretar un sismograma. (ampliació) Valorar l’impacte d’una explotació minera. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Identificar les causes i conseqüències d’algunes alteracions del medi natural

produïdes per l’ésser humà, com la desertització, l’esgotament dels recursos o l’extinció d’espècies.

Diferenciar entre impacte ambiental i risc ambiental. Proposar mesures raonades per a reduir els principals impactes ambientals. Analitzar els problemes i desafiaments als quals s’enfronta la humanitat

globalment i reconèixer la responsabilitat de la ciència i la tecnologia i la necessitat de la seva implicació per a resoldre’ls i avançar cap a un futur sostenible.

Explicar com es produeix la transferència de matèria i energia al medi ambient i deduir les conseqüències pràctiques en la gestió sostenible d’alguns recursos per part de l’ésser humà.


Elaborar un esquema en el qual es relacionin: recurs, impacte, risc i gestió. Explicar el principal impacte ambiental que pateix l’atmosfera i enumerar les

causes, les conseqüències i les possibles mesures preventives i correctores per a reduir-lo.

Completar un text sobre l’equilibri energètic en el medi ambient. Explicar els possibles impactes ambientals que poden ocasionar diferents tipus

d’explotacions energètiques. Determinar què són les energies renovables i posar-ne alguns exemples. Completar una taula sobre les mesures preventives per a reduir el consum

d’aigua en diversos àmbits. Classificar els riscos geològics d’una llista segons quin sigui el seu tipus. Explicar l’objectiu de les avaluacions de l’impacte ambiental completant

l’explicació amb exemples.

24


Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 93).

25


Unitat 6. La reproducció: de la cèl·lula a l’organismeTemps aproximat: 14 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Física i Química; Educació eticocívica.

1.1. Objectius Conèixer en què consisteixen el cicle cel·lular i cadascuna de les seves fases. Comprendre les diferències entre reproducció asexual i reproducció sexual. Comprendre les diferències entre la mitosi i la meiosi. Valorar la importància de tots dos processos i la necessitat que aquests es

desenvolupin correctament.

1.2. Competències bàsiques Conèixer i utilitzar alguns mètodes d’estudi dels éssers vius com el microscopi

òptic. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi dels diferents éssers vius. Reconèixer les característiques del cicle cel·lular i el significat biològic de la

mitosi i la meiosi. Valorar les aportacions dels científics al llarg de la història de la biologia.

1.3. Continguts

Conceptes La teoria cel·lular i els nivells d’organització dels éssers vius. El microscopi com a instrument d’estudi de la cèl·lula. La morfologia de la cèl·lula procariota i la cèl·lula eucariota. El nucli cel·lular. Estudi del DNA: composició, estructura i propietats. El cicle cel·lular: la interfase, la divisió cel·lular i el significat biològic de les dues. La mitosi: mecànica i fases. La citocinesi. La reproducció asexual: tipus i característiques. La reproducció sexual: processos i característiques. Comparativa entre la reproducció asexual i la sexual. La meiosi com a tipus de divisió que genera gàmetes. Comparació entre mitosi i meiosi. Fases i processos de la meiosi. La gametogènesi humana: l’ovogènesis i l’espermatogènesi. Característiques dels llevats.

Procediments Realització de càlculs senzills per a descobrir la mida d’una cèl·lula a partir

d’una microfotografia. Anàlisi de fragments de textos científics relacionats amb l’organització del nucli

eucariota. Identificació de les fases de la mitosi en microfotografies i esquemes. Identificació del tipus de reproducció a partir d’esquemes. Anàlisi de fragments de textos científics relacionats amb la reproducció cel·lular. Identificació de les fases de la meiosi a partir de microfotografies i esquemes. Elaboració d’esquemes de la meiosi. Observació i caracterització de la gemmació en llevats. Respecte per les normes d’utilització del laboratori i els instruments, com també

cap a les normes de seguretat.

Actituds Adquirir hàbits de rigor i precisió en la treball científic.

26


Valorar científicament la importància de la regulació del cicle cel·lular. Valorar la importància que l’estratègia de reproducció representa per a la

supervivència d’una espècie. Interessar-se per conèixer les diferents estratègies de reproducció. Interessar-se per conèixer el mecanisme de formació dels gàmetes humans. Adquirir hàbits de rigor i precisió en el treball científic.

1.4. Activitats Explicar les funcions cel·lulars. (reforç) Anomenar les quatre fases de la mitosi. (reforç) Identificar les cèl·lules reproductores humanes. (reforç)

1. Els éssers vius i la seva organització Determinar el nivell d’organització al qual pertanyen diferents estructures dels

éssers vius. (reforç) Calcular la mida d’una cèl·lula a partir d’una observació al microscopi electrònic. Identificar les diferents parts d’una cèl·lula a partir de fotografies i esquemes. Definir conceptes relacionats amb l’estructura del cromosoma. (reforç) Elaborar i dibuixar esquemes dels cariotips de cèl·lules de les quals se sap la

dotació cromosòmica. Analitzar la dotació cromosòmica a partir de fotografies de cromosomes.

2. El cicle cel·lular Determinar els principals processos que tenen lloc en les diferents fases de la

mitosi. Definir alguns conceptes relacionats amb la divisió cel·lular per mitosi. (reforç) Determinar la veracitat de diferents afirmacions relacionades amb la divisió

mitòtica. (ampliació) Ordenar cronològicament esquemes representatius de les diferents fases de la

mitosi. Determinar la veracitat de diferents afirmacions sobre el cicle cel·lular.

3. La reproducció dels éssers vius Reconèixer les diferències entre les diferents estratègies reproductives. (reforç) Identificar estructures cel·lulars relacionades amb la reproducció a partir

d’esquemes. Buscar informació i exemples dels diferents tipus de reproducció asexual.

(ampliació) Determinar el tipus de reproducció d’un ésser viu a partir d’un text. (ampliació)

4. La producció de gàmetes Raonar per què la meiosi és fonamental per a la reproducció sexual. (reforç) Determinar la dotació cromosòmica d’una cèl·lula segons el tipus de divisió que

duu a terme. Elaborar l’esquema de la meiosi partint d’una cèl·lula amb una dotació

cromosòmica concreta. Elaborar una taula comparativa entre mitosi i meiosi. Buscar informació sobre l’estructura cel·lular dels gàmetes humans. (ampliació) Identificar en quina fase de la meiosi tenen lloc els processos més

representatius.


que es presenta.

27


Investiga: Observació de la gemmació en llevats Dibuixar les cèl·lules i identificar les estructures observades. Relacionar la forma de les estructures observades amb el procés de gemmació

en els llevats. Descriure les diferències entre la mostra tenyida i la que no ho està. Determinar per què s’afegeix una solució de glucosa prèviament a la preparació

de la mostra.

Per a ampliar i per a pensar Conèixer les aplicacions dels microorganismes en la indústria alimentària.

(ampliació) Conèixer les bases cel·lulars del càncer i els factors de risc que s’han d’evitar.

(ampliación)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre

meiosi i mitosi, com també la finalitat de les dues. Exposar raonadament algunes dades sobre les quals es recolza la teoria

cel·lular. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus d’éssers

vius. Identificar les estructures característiques de la cèl·lula procariota, eucariota

vegetal i animal, i relacionar cadascun dels elements cel·lulars amb la seva funció biològica.

Reconèixer les característiques del cicle cel·lular i en quin moment d’aquest tenen lloc la mitosi i la meiosi, com també el significat biològic d’aquestes.

Reconèixer els principals fenòmens de cadascuna de les fases de la mitosi i de la meiosi.

Identificar les principals característiques de la gametogènesi humana.


Indicar les propietats fisicoquímiques de l’aigua i la seva manifestació en el medi natural.

Relacionar les diferents parts del cicle de l’aigua amb les seves característiques més destacades.

Reconèixer les característiques que presenten les diferents parts de la hidrosfera.

Situar i explicar algunes causes de la contaminació de l’aigua, com també algunes de les seves solucions.

Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 107).

28


Unitat 7. Herència i transmissió dels caràcters

Temps aproximat: 14 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Matemàtiques; Física i Química; Educació eticocívica.

1.1. Objectius Conèixer què són els gens i els seus al·lels i com s’expressen. Comprendre com es transmeten els caràcters hereditaris d’una generació a una

altra. Conèixer de quina manera s’hereten alguns caràcters humans. Resoldre problemes senzills de genètica. Conèixer les implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en

biotecnologia genètica.

1.2. Competències bàsiques Saber que els gens estan formats per DNA i situats en els cromosomes. Entendre el concepte de mutació i la seva relació amb la variabilitat genètica. Conèixer i interpretar les bases genètiques de l’herència dels caràcters en tots

els éssers vius i especialment en l’ésser humà. Conèixer i aportar un coneixement crític de diferents tècniques relacionades

amb la manipulació del material genètic.

1.3. Continguts

Conceptes El DNA com a molècula portadora de la informació genètica. El cromosoma com a estructura d’organització del DNA. Els al·lels: concepte de genotip i fenotip. La transmissió de la informació genètica. Les mutacions. L’expressió dels gens: l’herència. L’herència dominant, codominant i intermèdia. Herència del sexe i herència lligada al sexe. Herència d’al·lels múltiples: el grup sanguini AB0 en l’ésser humà. Estudi de l’herència: els arbres genealògics. Context històric dels treballs de Mendel. Les lleis de Mendel. Concepte d’enginyeria genètica. La clonació d’organismes. Els organismes transgènics. El Projecte Genoma Humà. La teràpia gènica i les malalties genètiques. Característiques del DNA.

Procediments Identificació de caràcters heretables i no heretables en l’ésser humà. Identificació de mutacions a partir de fotografies de cariotips. Utilització de la notació científica per a indicar el genotip d’un individu per un

caràcter. Determinació del tipus d’herència observant l’expressió d’un caràcter en els

descendents. Determinació del sexe d’un individu a partir de fotografies de cariotips. Anàlisi de la viabilitat de les transfusions sanguínies segons el sistema AB0.

29


Aplicació de les lleis de Mendel en la resolució de problemes de genètica senzills.

Extracció de conclusions a partir del tractament estadístic de dades. Anàlisi de textos científics relacionats amb la manipulació genètica. Anàlisi de gràfics d’extensió de cultius transgènics. Extracció de DNA a partir de les cèl·lules epitelials de la mucosa bucal. Observació i identificació de les característiques del DNA de les cèl·lules

epitelials. Respecte per les normes d’utilització del laboratori i els instruments, com també

cap a les normes de seguretat.

Actituds Tolerància i respecte per les diferències individuals que tenen el seu origen en

característiques físiques i rebuig de qualsevol mena de discriminació per aquestes diferències.

Valoració dels avenços que el coneixement científic ha representat i representa per a la millora de les condicions de vida humanes.

Reconeixement de la dedicació constant, l’esforç i la perseverança que requereix el treball científic.

Valoració de la importància de les teories i els models científics. Valoració del paper que ha tingut l’estudi de la genètica en el desenvolupament

de noves tècniques mèdiques i agroalimentàries. Adquisició de criteris argumentats envers les novetats en ciència mèdica i

agroalimentària. Interès per la realització correcta d’experiències i la confecció d’informes.

1.4. Activitats Assenyalar la distribució cel·lular del DNA. (reforç) Indicar quin tipus de divisió cel·lular permet la formació de gàmetes. (reforç) Exposar en què consisteix una dotació haploide i una dotació diploide. (reforç) Descriure què és un cariotip. (reforç)

1. La informació genètica Definir diversos conceptes relacionats amb la informació genètica. (reforç) Completar una taula utilitzant la notació científica adequada per als genotips

requerits. Relacionar el càncer de pell amb els raigs UV com a agents mutàgens i

conèixer les mesures preventives bàsiques. Identificar mutacions genòmiques a partir de l’observació d’un cariotip.

(ampliació) Identificar caràcters heretables i no heretables en l’ésser humà.

2. L’expressió dels gens: l’herència Determinació del fenotip d’un individu per un caràcter coneixent el genotip i el

tipus d’herència. Determinació del tipus d’herència d’un caràcter a partir de l’estudi de la seva

expressió en els descendents. Determinació del sexe d’un individu a partir de l’anàlisi del seu cariotip. Deducció del genotip dels pares a partir de l’estudi del fenotip dels seus

descendents. (ampliació) Deducció del genotip d’un individu per al grup sanguini AB0 a partir de l’estudi

d’aglutinació dels anticossos. Anàlisi de l’herència d’algunes malalties genètiques a partir d’arbres

genealògics.

30


3. Les lleis de Mendel Realitzar problemes d’encreuaments aplicant les lleis de Mendel. Deduir el fenotip i el genotip dels progenitors a partir de l’estudi dels fenotips

dels seus descendents. (ampliació) Indicar els esquemes d’encreuaments que es corresponen amb l’enunciat

d’alguna de les lleis de Mendel.

4. L’enginyeria genètica Exposar en una taula els avantatges i desavantatges de la utilització de

transgènics. Explicar de quina manera pot ser útil la introducció d’un gen de resistència a un

herbicida en una planta amb interès comercial. Interpretació d’un gràfic sobre la utilització de transgènics a nivell mundial.

(ampliació) Raonar el perquè dels punts que s’han de tenir en compte recollits en la

Declaració Universal sobre el Genoma Humà. Elaborar un informe sobre la utilització dels transgènics i les implicacions

ètiques relacionades.


que es presenta.

Investiga: Extracció de DNA Dibuixar els filaments de DNA i descriure la forma que pren en la mostra. Determinar el perquè de la utilització dels diferents reactius al llarg de la

preparació.

Per a ampliar i per a pensar Conèixer en què consisteix el diagnòstic genètic d’embrions. (ampliació) Avaluar les consideracions a favor i en contra de les patents sobre els gens

humans que es descobreixen. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Utilitzar correctament els conceptes: al·lel, herència, genotip, fenotip, DNA. Conèixer el mecanisme de determinació del sexe en l’ésser humà. Resoldre problemes pràctics de genètica en diversos tipus d’encreuament

aplicant les lleis de Mendel. Aplicar els coneixements adquirits en la investigació de la transmissió de

determinats caràcters en la nostra espècie. Saber interpretar la informació sobre l’herència de determinats caràcters a partir

d’arbres genealògics. Relacionar alguns mètodes de l’enginyeria genètica amb les seves bases

científiques. Saber valorar críticament les implicacions dels avenços actuals en enginyeria

genètica.

Activitats d’Avaluació

Realitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 192). Contestar diferents qüestions sobre l’organització de la informació genètica.

31


Elaborar frases coherents utilitzant correctament conceptes com: al·lel, homozigot, heterozigot, zigot, gàmeta, haploide, diploide.

Descriure en què consisteix una mutació i les conseqüències que pot comportar. Completar una taula referent al tipus d’herència a partir dels genotips i/o les

notacions científiques d’aquests. Deduir la viabilitat d’una transfusió de sang entre humans. Interpretar el tipus d’herència d’un caràcter a partir de la informació observada

en un arbre genealògic. Determinar la veracitat de diferents afirmacions referents a les lleis de Mendel. Descriure els possibles problemes derivats de la utilització d’organismes

transgènics.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 121).

32


Unitat 8. Origen i evolució de les espècies

Temps aproximat: 14 horesInterdisciplinarietat: Llengua Catalana i Literatura; Ciències Socials, Geografia i Història; Matemàtiques; Física i Química; Educació eticocívica.

1.1. Objectius Comprendre les diverses teories que han intentat explicar la diversitat

d’espècies actual. Reconèixer els factors que intervenen en l’evolució de les espècies. Resumir els principals aspectes del procés d’hominització. Comprendre la responsabilitat de l’ésser humà en el futur de l’evolució i de la

vida sobre el planeta.

1.2. Competències bàsiques Relacionar evolució i distribució dels éssers vius. Valorar les aportacions dels científics al llarg de la història de la biologia. Conèixer les proves que confirmen l’evolució com la responsable de la

biodiversitat. Reconèixer els canvis anatòmics determinants en l’evolució biològica de l’ésser

humà.

1.3. Continguts

Conceptes L’origen de les espècies. El fixisme i el catastrofisme. El lamarckisme: la teoria de l’herència dels caràcters adquirits. Les observacions de Darwin en el seu viatge en el Beagle. El darwinisme: teoria de l’evolució, bases de la teoria i crítiques a la teoria. El neodarwinisme: mecanismes base de la teoria sintètica. Especiació i teories evolutives actuals. L’extinció i el paper de l’espècie humana. El registre fòssil: informació que proporciona i problemes que comporta. L’anatomia comparada: òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials. L’embriologia comparada. La comparació del DNA. La biogeografia. Gènere i filiació de l’espècie humana. El bipedisme: canvis anatòmics associats. L’augment de la capacitat cranial al llarg de l’evolució i la seva relació amb

l’evolució cultural en el gènere Homo. Comparativa de l’anatomia cranial entre les diferents espècies del gènere

Homo. L’origen de l’ésser humà actual. Descripció i etiologia de l’anèmia falciforme. Relació entre la distribució de l’al·lel de l’anèmia falciforme i el paludisme.

Procediments Diferenciació entre teories creacionistes i teories evolucionistes. Explicar l’evolució de diversos animals segons les diferents teories sobre

l’origen de les espècies. Identificar la teoria sobre l’origen de les espècies a partir d’enunciats i/o

exemples hipotètics.

33


Determinar el millor mètode de datació d’un fòssil. Identificar el tipus d’estructures des del punt de vista evolutiu d’una llista

d’òrgans emparellats de diferents espècies. Analitzar la seqüència de DNA de diverses espècies pròximes i determinar la

relació evolutiva entre elles. Identificar i ordenar cronològicament el crani de diferents homínids. Analitzar en un planisferi la distribució de la malària i comparar la distribució de

la malària i de l’al·lel de l’anèmia falciforme. Extreure conclusions a partir de les dades disponibles.

Actituds Reconèixer el treball científic com una successió d’aportacions, en ocasions

contradictòries, al llarg de la història. Fonamentar els arguments científics en el coneixement que actualment ens

brinda la ciència. Valorar les proves científiques com a imprescindibles per a sustentar una teoria

científica. Mostrar interès per conèixer l’origen i evolució de la nostra espècie. Mostrar interès per buscar informació sobre totes dues malalties i compartir-la

amb els companys.

1.4. Activitats Explicar què és una mutació. (reforç) Descriure la molècula que conté la informació hereditària. (reforç)

1. L’origen de les espècies Enumerar les diferències entre els diferents tipus de teories sobre la formació de

les espècies que s’han succeït al llarg de la història. (reforç) Rebatre científicament el fixisme i el catastrofisme. Justificar per què el lamarckisme era una teoria evolucionista. (reforç) Buscar característiques humanes que demostrin la gran variabilitat que existeix

en la nostra espècie. Raonar per què Darwin va tardar tant a publicar la seva teoria sobre l’origen de

les espècies. (ampliació) Explicar els mecanismes que generen variabilitat en una població. (reforç) Explicar segons Lamarck, Darwin i segons les teories neodarwinistes l’evolució

de les ales en els pingüins. (ampliació) Diferenciar i assenyalar en un exemple: variabilitat, caràcter adaptatiu, canvi

ambiental selectiu, selecció natural. Analitzar alguns casos d’especiació del gènere Homo. (ampliació)

2. Les proves de l’evolució Raonar les dificultats que representa l’estudi del registre fòssil. (reforç) Determinar òrgans homòlegs, anàlegs o vestigials en una llista. Elaborar un cladograma de quatre espècies diferents però pròximes a partir de

la interpretació d’una seqüència de DNA. Deduir les possibles mutacions generades al llarg de l’especiació de quatre

espècies actuals a partir de la interpretació d’un cladograma. (ampliació) Justificar per què les mutacions sobre cèl·lules no reproductives no tenen efecte

sobre l’evolució de l’espècie. Relacionar els efectes de la selecció natural amb els de la selecció artificial duta

a terme per l’ésser humà.

3. L’evolució humana

34


Fer una llista dels avantatges que va representar l’adquisició de la postura bípeda per a l’espècie humana.

Definir els termes principals relacionats amb la història evolutiva de l’ésser humà.

Ordenar cronològicament els cranis de diferents espècies del gènere Homo.


que es presenta.

Investiga: Una adaptació a la malària Assenyalar, sobre un mapa amb la distribució mundial de la malària, la

distribució actual de l’al·lel HbS. Raonar per què en determinades zones no malàriques hi ha una alta distribució

de l’al·lel HbS. Deduir què passaria amb la freqüència de l’al·lel HbS si s’eradicés la malària del

planeta.

Per a ampliar i per a pensar Raonar per què és necessari el consum responsable d’antibiòtics. (ampliació) Distingir els criteris científics dels que no ho són mitjançant l’anàlisi de l’oposició

davant la qual es va trobar Darwin en publicar la seva teoria sobre l’evolució. (ampliació)

1.5. Avaluació

Criteris d’Avaluació Comprendre les bases de les teories de l’evolució que s’han anat repetint al

llarg de la història i reconèixer els enunciats de cadascuna. Exposar raonadament les controvèrsies científiques, socials i religioses que va

suscitar la publicació de la teoria de l’evolució. Saber de quina manera actuen els principals mecanismes que sustenten

l’evolució. Comprendre la relació entre ambient i evolució, i destar les adaptacions més

importants dels éssers vius. Interpretar correctament els diferents tipus de proves que es tenen sobre

l’evolució de les espècies. Conèixer els principals canvis anatòmics relacionats amb l’evolució humana.


Reconèixer les característiques dels éssers vius. Identificar els components d’una cèl·lula eucariota i distingir aquells que es

troben en totes les cèl·lules dels específics. Explicar el funcionament i les parts d’un microscopi. Descriure les característiques generals dels moneres.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de Recursos (pàg. 135).

35

Índex · web view4. aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus...

Documents