1. ¿qué es una central hidroeléctrica?€¦ · · 2017-12-15cae desde los salientes de una...

Centrales hidroeléctricas

1. ¿Qué es una central hidroeléctrica?

Una central hidroeléctrica es una instalación que permite aprovechar las masas de

agua en movimiento que circulan por los ríos para transformarlas en energía eléctrica,

utilizando turbinas acopladas a los alternadores.

Según la potencia instalada, las centrales hidroeléctricas pueden ser:

Centrales hidráulicas de gran potencia: más de 10MW de potencia eléctrica.

Minicentrales hidráulicas: entre 1MW y 10MW.

Microcentrales hidroeléctricas: menos de 1MW de potencia.

2. Componentes principales de una central hidroeléctrica

La presa, que se encarga de contener el agua de un río y almacenarla en un embalse.

Rebosaderos,elementos que permiten liberar parte del agua que es retenida sin

que pase por la sala de máquinas.

Destructores de energía, que se utilizan para evitar que la energía que posee el agua que

cae desde los salientes de una presa de gran altura produzcan, al chocar contra el suelo,

grandes erosiones en el terreno. Básicamente encontramos dos tipos de destructores de

energía:

Los dientes o prismas de cemento, que provocan un aumento de la turbulencia y

de los remolinos.

Los deflectores de salto de esquí, que disipan la energía haciendo aumentar la

fricción del agua con el aire y a través del choque con el colchón de agua que

encuentra a su caída.

Sala de máquinas. Construcción

donde se sitúan las máquinas

(turbinas, alternadores…) y

elementos de regulación y

control de la central.

Centrales hidroeléctricas | ENDESA EDUCA http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa/recursos-interactivos/pro...

1 de 7 14/12/2017 10:25

Turbina. Elementos que

transforman en energía

mecánica la energía

cinética de una corriente

de agua.

Alternador. Tipo de

generador eléctrico

destinado a transformar la energía mecánica en eléctrica.

Conducciones. La alimentación del agua a las turbinas se hace a través de un sistema

complejo de canalizaciones.

En el caso de los canales, se pueden realizar excavando el terreno o de forma artificial

mediante estructuras de hormigón. Su construcción está siempre condicionada a las

condiciones geográficas. Por eso, la mejor solución es construir un túnel de carga,

aunque el coste de inversión sea más elevado.

La parte final del recorrido del agua desde la cámara de carga hasta las turbinas se realiza a través de

una tubería forzada. Para la construcción de estas tuberías se utiliza acero para saltos de agua de

hasta 2000m y hormigón para saltos de agua de 500m.

Válvulas, dispositivos que permiten controlar y regular la circulación del agua por las

tuberías.

Chimeneas de equilibrio: son unos pozos de presión de las turbinas que se utilizan para

evitar el llamado “ golpe de ariete”, que se produce cuando hay un cambio repentino de

presión debido a la apertura o cierre rápido de las válvulas en una instalación hidráulica.

La presa

La presa es el primer elemento que encontramos en una central hidroeléctrica. Se encarga de

contener el agua de un río y almacenarla en un embalse.

Con la construcción de una presa se consigue un determinado desnivel de agua, que es aprovechado

para conseguir energía. La presa es un elemento esencial y su forma depende principalmente de la

orografía del terreno y del curso del agua donde se tiene que situar.

Las presas se pueden clasificar, según el material utilizado en su construcción, en presas de tierra y

presas de hormigón.

Las presas de hormigón son las más resistentes y las más utilizadas. Hay tres tipos de presas de

hormigón en función de su estructura:

Presas de gravedad. Son presas de hormigón triangulares con una base ancha que se va

haciendo más estrecha en la parte superior. Son construcciones de larga duración y que

no necesitan mantenimiento. La altura de este tipo de presas está limitada por la

resistencia del terreno.

Presa de vuelta. En este tipo de presas la pared es curva. La presión provocada por el agua

se transmite íntegramente hacia las paredes del valle por el efecto del arco. Cuando las

condiciones son favorables, la estructura necesita menos hormigón que una presa de

gravedad, pero es difícil encontrar lugares donde se puedan construir.

Presas de contrafuertes. Tienen una pared que soporta el agua y una serie de

contrafuertes o pilares de forma triangular, que sujetan la pared y transmiten la carga del

agua a la base.

En general, se utilizan en terrenos poco estables y no son muy económicas.


2 de 7 14/12/2017 10:25

La turbina hidráulica

Las turbinas hidráulicas son el elemento fundamental para el aprovechamiento de la energía en las

centrales hidráulicas. Transforman en energía mecánica la energía cinética (fruto del movimiento) de

una corriente de agua.

Su componente más importante es el rotor , que tiene una serie de palas que son impulsadas por la

fuerza producida por el agua en movimiento, haciéndolo girar.

Las turbinas hidráulicas las podemos clasificar en dos grupos:

Turbinas de acción. Son aquellas en las que la energía de presión del agua se transforma

completamente en energía cinética. Tienen como característica principal que el agua tiene

la máxima presión en la entrada y la salida del rodillo.

Un ejemplo de este tipo son las turbinas Pelton.

Turbinas de reacción. Son las turbinas en que solamente una parte de la energía de

presión del agua se transforma en energía cinética. En este tipo de turbinas, el agua tiene

una presión más pequeña en la salida que en la entrada.

Un ejemplo de este tipo son las turbinas Kaplan.

Las turbinas que se utilizan actualmente con mejores resultados son las turbinas Pelton, Francis y

Kaplan. A continuación se enumeran sus características técnicas y sus aplicaciones más destacadas:

Turbina Pelton. También se conoce con el nombre de turbina de presión. Son adecuadas

para los saltos de gran altura y para los caudales relativamente pequeños. La forma de

instalación más habitual es la disposición horizontal del eje.

Turbina Francis. Es conocida como turbina de sobrepresión, porque la presión es variable

en las zonas del rodillo. Las turbinas Francis se pueden usar en saltos de diferentes

alturas dentro de un amplio margen de caudal, pero son de rendimiento óptimo cuando

trabajan en un caudal entre el 60 y el 100% del caudal máximo.

Pueden ser instaladas con el eje en posición horizontal o en posición vertical pero, en general, la

disposición más habitual es la de eje vertical.

Turbina Kaplan. Son turbinas de admisión total y de reacción. Se usan en saltos de

pequeña altura con caudales medianos y grandes. Normalmente se instalan con el eje en


3 de 7 14/12/2017 10:25

posición vertical, pero también se pueden instalar de forma horizontal o inclinada.

En el siguiente juego interactivo puedes comprender mejor la relación entre el caudal y la

altura en las centrales hidroeléctricas.

3. Tipos de centrales hidroeléctricas

Hay muchos tipos de centrales hidroeléctricas, ya que las características del terreno donde se sitúa la

central condicionan en gran parte su diseño.

Se podría hacer una clasificación en tres modelos básicos:

Centrales de agua fluyente. En este caso no existe embalse, el terreno no tiene mucho

desnivel y es necesario que el caudal del río sea lo suficientemente constante como para

asegurar una potencia determinada durante todo el año. Durante la temporada de

precipitaciones abundantes, desarrollan su máxima potencia y dejan pasar agua

excedente. En cambio, durante la época seca, la potencia disminuye en función del

caudal, llegando a ser casi nulo en algunos ríos en verano.

Centrales de embalses. Mediante la construcción de una o más presas que forman lagos

artificiales donde se almacena un volumen considerable de agua por encima de las

turbinas.

El embalse permite graduar la cantidad de agua que pasa por las turbinas. Con el embalse puede

producirse energía eléctrica durante todo el año aunque el río se seque completamente durante

algunos meses, cosa que sería imposible con una central de agua fluyente.

Estas centrales exigen, generalmente, una inversión de capital más grande que la de agua fluyente.

Dentro de estos tipos existen dos variantes de centrales:

Centrales a pie de presa: en un tramo de río con un desnivel apreciable se construye

una presa de una altura determinada. La sala de turbinas está situada después de la

presa.

Centrales por derivación de las aguas:

las aguas del río son desviadas mediante

una pequeña presa y son conducidas

mediante un canal con una pérdida de

desnivel tan pequeña como sea posible,

hasta un pequeño depósito llamado

cámara de carga o de presión. De esta

sala arranca una tubería forzada que va a

parar a la sala de turbinas.

Posteriormente, el agua es devuelta río


4 de 7 14/12/2017 10:25

abajo, mediante un canal de descarga. Se

consiguen desniveles más grandes que

en las centrales a pie de presa.

Centrales de bombeo o reversibles. Son un tipo especial de centrales que hacen posible un

uso más racional de los recursos hidráulicos.

Disponen de dos embalses situados a diferente nivel. Cuando la demanda diaria de energía eléctrica

es máxima, estas centrales trabajan como una central hidroeléctrica convencional: el agua cae desde

el embalse superior haciendo girar las turbinas y después queda almacenada en el embalse inferior.

Durante las horas del día de menor demanda, el agua es bombeada al embalse superior para que

vuelva a hacer el ciclo productivo.

4. Funcionamiento de una central hidroeléctrica

La presa, situada en el curso de un río, acumula artificialmente un volumen de agua para formar un

embalse. Eso permite que el agua adquiera una energía potencial que después se transformará en

electricidad.

Para esto, la presa se sitúa aguas arriba, con una válvula que permite controlar la entrada de agua a

la galería de presión; previa a una tubería forzada que conduce el agua hasta la turbina de la sala de

máquinas de la central.

El agua a presión de la tubería forzada va transformando su energía potencial en cinética (es

decir, va perdiendo fuerza y adquiere velocidad). Al llegar a la sala de máquinas el agua actúa sobre

los álabes de la turbina hidráulica, transformando su energía cinética en energía mecánica de

rotación.

El eje de la turbina está unido al del generador eléctrico, que al girar convierte la energía rotatoria

en corriente alterna de media tensión.

El agua, una vez ha cedido su energía, es restituida al río aguas abajo de la central a través de un

canal de desagüe.

5. Ventajas e inconvenientes de las centrales hidroeléctricas

Las ventajas de las centrales hidroeléctricas son:


5 de 7 14/12/2017 10:25

No necesitan combustibles y son limpias.

Muchas veces los embalses de las centrales tienen otras utilidades importantes: el

regadío, como protección contra las inundaciones o para suministrar agua a las

poblaciones próximas.

Tienen costes de explotación y mantenimientos bajos.

Las turbinas hidráulicas son de fácil control y tienen unos costes de mantenimiento

reducido.

En contra de estas ventajas podemos enumerar los inconvenientes siguientes:

El tiempo de construcción es, en general, más largo que el de otros tipos de centrales

eléctricas.

La generación de energía eléctrica está influenciada por las condiciones meteorológicas y

puede variar de estación a estación.

Los costes de inversión por kilovatio instalado son elevados.

En general, están situadas en lugares lejanos del punto de consumo y, por lo tanto, los

costes de inversión en infraestructuras de transporte pueden ser elevados.

6. Impacto ambiental de las centrales hidroeléctricas

Siempre se ha considerado que la electricidad de origen hidráulico es una alternativa energética

limpia. Aun así, existen determinados efectos ambientales debido a la construcción de centrales

hidroeléctricas y su infraestructura.

La construcción de presas y, por extensión, la formación de embalses, provocan un impacto

ambiental que se extiende desde los límites superiores del embalse hasta la costa. Este impacto tiene

las siguientes consecuencias, muchas de ellas irreversibles:

Sumerge tierras, alterando el territorio.

Modifica el ciclo de vida de la fauna.

Dificulta la navegación fluvial y el transporte de materiales aguas abajo (nutrientes y

sedimentos, como limos y arcillas).

Disminuye el caudal de los ríos, modificando el nivel de las capas freáticas, la

composición del agua embalsada y el microclima.


6 de 7 14/12/2017 10:25

Los costes ambientales y sociales pueden ser evitados o reducidos a un nivel aceptable si se evalúan

cuidadosamente y se implantan medidas correctivas. Por todo esto, es importante que en el

momento de construir una nueva presa se analicen muy bien los posibles impactos ambientales en

frente de la necesidad de crear un nuevo embalse.


7 de 7 14/12/2017 10:25

22/9/2017 Untitled Document

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/baecen.htm 1/2

CENTRAL HIDRÀULICA DE LA BAELLSLa presa de la Baells és situada al riu Llobregat, a la comarca del Berguedà,terme municipal de Cercs. La finalitat essencial de l'embassament és la

regulació de la conca alta del riu.

La seva presa és de volta gruixuda de doble curvatura amb undesenvolupament entre els seus estreps de 602,8 m i l'arc superior és a dir lacorda entre els seus estreps és de 25,88 m i la seva relació corda l'alçaria ésde 2,75 m. La longitud de la seva coronació de la presa és de 4 m. i el seu

gruix de 20,10 m. respecte la base i un sòcol de 27 m.

Aquesta central es va construir a l'any 1987 .

ALTRES DADES DE LA PRESA

ALÇARIA DELS FONAMENTS 102,5 m

COTA DE CORONACIÓ DE LA PRESA 632,35 m

VOLUM DE FÀBRICA 382,00 m3

VOLUM D'EXCAVACIÓ 350,00 m3

SOBREEXIDOR 3 comportes Taintor 6x6 m.

CAPACITAT DE DESGUÀS SOBREEXIDOR 587 m3 /s

DESGUASSOS DE FONS 2 de 1,20 m de ø

CAPACITAT DESGUASSOS DE FONS 72 m3 /s

DESGUÀS DE MIG FONS 1 secció quad circular quad

CAPACITAT DESGUÀS DE MIG FONS 113,0 m3/s

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/baecen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/suscen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/olicen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/estacen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/introcen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/caracen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/imacen.htm

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/incentrals.htm

22/9/2017 Untitled Document

http://www.xtec.cat/~ypujol/centrals/baecen.htm 2/2

CARACTERÍSTIQUES DE L'EMBASSAMENT

FINALITAT Regulació del riuLlobregat

SUPERFÍCIE DE LA CONCA 535 km2

SUPERFÍCIE INUNDADA 365 ha

VOLUM DE L'EMBASSAMENT 115 hm3

LONGITUD DE COSTA 30,9 km

COTA DE MÀXIM EMBASSAMENT NORMAL 630 m.

COTA DE MÀXIM EMBASSAMENTEXTRAORDINARI 631,5 m

PRECIPITACIÓ ANUAL MITJANA 1.073 mm

APORTACIÓ ANUAL MITJANA 211 hm3

APORTACIÓ ANUAL MÀXIMA 450 hm3

MÀXIMA AVINGUDA PREVISTA 220 m3/s

CABAL REGULAT 6,69 m3/s

CARACTERÍSTIQUES DE LA CENTRALTIPUS DE TURBINA Francis SALT NOMINAL SALT MAXIMSALT BRUT 76,92 m. 96,92 m.SALT NET 73,74 m. 93,05 m.CABAL 7,50 m3/s 8,50 m3/sPOTÈNCIA 5.033 kW. 70151 kW.VELOCITAT 500 min1

22/9/2017 RED ELECTRICA DE ESPAÑA – Seguimiento de la demanda de energía eléctrica

https://demanda.ree.es/demanda.html 1/1

Les centrals eòliques

1. Què és una central eòlica?

És una central on la producció de l'energia elèctrica s'aconsegueix a partir de la força del vent,mitjançant aerogeneradors que aprofiten els corrents d'aire.

El principal problema dels parcs eòlics és la incertesa respecte a la disponibilitat de vent quan esnecessita. Això implica que l'energia eòlica no pot ser utilitzada com a font d'energia única i que hagide rebre sempre el recolzament d'altres fonts energètiques amb més capacitat de regulació(tèrmiques, nuclears, hidroelèctriques, etc.).

2. L'aerogenerador

Un aerogenerador és un generador d'electricitat activat per l'acció del vent. El vent mou l'hèlix i através d'un sistema mecànic d'engranatges fa girar el rotor (part giratòria d'una màquina) d'ungenerador, que produeix el corrent elèctric.

Els principals components d'un aerogenerador són:

La gòndola: és la carcassa que protegeix els components clau de l'aerogenerador.

Les pales del rotor: capturen el vent i transmeten la seva potència cap al rodet. Tenen unalongitud de 20 m.

El rodet: és un element que uneix les pales del rotor amb l'eix de baixa velocitat.

Eix de baixa velocitat: connecta el rodet del rotor al multiplicador. Gira molt lentament,30 rpm.

El multiplicador: permet que l'eix d'alta velocitat que és a la seva dreta giri 50 vegadesmés de pressa que l'eix de baixa velocitat.

Eix d'alta velocitat: gira aproximadament a 1.500 rpm, la qual cosa permet elfuncionament del generador elèctric.

El generador elèctric: la potència màxima dels aerogeneradors moderns sol ser de 500 a1.500 kW.

El controlador electrònic: és un ordinador que contínuament monitoritza les condicionsde l'aerogenerador i controla el mecanisme d'orientació.

Les centrals eòliques | ENDESA EDUCA http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interact...

1 de 4 14/12/2017 10:33

La unitat de refrigeració: conté un ventilador elèctric utilitzat per a refredar el generadorelèctric.

La torre: suporta la gòndola i el rotor. Generalment és un avantatge disposar d'una torrealta, ja que la velocitat del vent augmenta a mesura que ens allunyem del nivell de terra.

El mecanisme d'orientació: està activat pel controlador electrònic, que vigila la direcciódel vent utilitzant el plafó.

L'anemòmetre i el plafó: els senyals electrònics de l'anemòmetre connectenl'aerogenerador quan el vent té una velocitat aproximada de 5 m/s.

3. Tipus d'aerogeneradors

Actualment hi ha una gran varietat de models d'aerogeneradors que es diferencien entre ells per laseva potència, pel nombre de pales o fins i tot per la manera de produir energia elèctrica atenent adiferents criteris:

Per la posició de l'aerogenerador

Eix vertical: La seva característica principal ésque l'eix de rotació es troba en posicióperpendicular al terra

Darrieus: dos o tres arcs giren al voltantde l'eix.

Panemonas: quatre o més semicerclesunits a l'eix central.

Sabonius: dues o més files desemicilindres col·locats de maneraoposada.

Eix horitzontal: són els més habituals i són en elsquals s'ha invertit més esforç per a millorar-lo elsdarrers anys. També es denominen HAWT.

Per l'orientació respecte al vent

A sobrevent: La majoria dels aerogeneradorstenen aquest disseny. En aquest tipusd'aerogeneradors el vent comença a desviar-se dela torre abans d'arribar, encara que la torre siguirodona i llisa.

A baix vent: les màquines de corrent baix tenen el rotor situat a la cara de baix vent de latorre. Poden ser construïts sense un mecanisme d'orientació.

4. Funcionament d'una central eòlica

Per a produir electricitat amb una central eòlica cal que el vent bufi a una velocitat de 3 a 25 m/s. Elvent fa girar les pales en incidir-hi al damunt i converteix l'energia cinètica del vent en energiamecànica, que es transmet al rotor. Aquesta energia es transmet mitjançant un eix de baixa velocitata la caixa del multiplicador, de la qual surt a una velocitat 50 vegades superior, i és llavors quan espot transmetre a l'eix del generador per a produir energia elèctrica.

Ja que la producció d'energia elèctrica mitjançant una central eòlica és de caràcter aleatori, ja queuns dies pot bufar més vent que uns altres o fins i tot pot ser que no bufi, totes aquestes centralsdisposen d'una font auxiliar per a tenir garantit a tota hora el subministrament d'energia elèctrica.


2 de 4 14/12/2017 10:33

En un aerogenerador es crea electricitat estàtica en produir-s'hi el frec del vent al damunt.

Aquesta electricitat estàtica es descarrega a través d'una presa de terra que tenen tots elsaerogeneradors. Aquesta presa de terra s'instal·la perquè, a causa de l'altura de la torre, es crea unadiferència de potencial (tensió) entre el terra i l'aerogenerador que fa que, si alguna persona toquésla torre, aquesta electricitat estàtica es descarregués a terra a través d'ella i això li provocaria unaccident greu o fins i tot la mort.

5. Els aerogeneradors i el medi ambient

L'energia eòlica és de les més netes, renovables i abundants ja que els aerogeneradors elèctrics noprodueixen emissions contaminants (atmosfèriques, residus, abocaments líquids) i no contribueixen,per tant, a l'efecte hivernacle ni a l'acidificació. Però també comporten factors negatius, i algunes deles conseqüències mediambientals són:

L'impacte visual. Si bé un parc de pocs aerogeneradors es pot arribar fins i tot aconsiderar atractiu, una gran concentració de màquines planteja problemes. Per a evitar-ho, se solen utilitzar colors adequats, una cuidada ubicació de les instal·lacions enl'orografia del lloc i una distribució concreta dels aerogeneradors.

L'impacte sobre les aus. Es tracta d'un impacte potencial que, si bé no és greu en termesgenerals, depèn principalment de la ubicació del parc eòlic. En aquells parcs que se situïnen àrees sensibles, pot ser minimitzat a través de programes de vigilància i seguiment.

La flora i la fauna. Una central eòlica pot tenir efectes directes en la destrucció de l'hàbitatexistent a la zona i d'alguns dels organismes que hi habiten, i efectes indirectes com lageneració de contaminants que afecten la salut dels organismes, o també sorolls imoviments que afecten el comportament dels animals.

L'efecte sonor. Un aerogenerador produeix un soroll similar al de qualsevol altreequipament industrial de la mateixa potència. La diferència rau en el fet que mentre elsequipaments convencionals es troben normalment tancats en edificis dissenyats per aminimitzar-ne el nivell sonor, els aerogeneradors han de treballar a l'aire lliure i tenen unelement transmissor de so: el vent.

L'impacte per erosió. Es produeixen principalment pel moviment de terres durant lapreparació dels accessos al parc eòlic. Aquesta incidència es pot reduir mitjançant estudisprevis al traçat.


3 de 4 14/12/2017 10:33

Les interferències electromagnètiques. Les grans dimensions dels aerogeneradors podenproduir una interferència en les ones de ràdio, telefonia, televisió, etc. quan les palesestan en moviment.


4 de 4 14/12/2017 10:33

Centrales nucleares

1. La radioactividad

La radiación es la emisión o propagación de energía en forma de ondas o de partículas

subatómicas como, por ejemplo, las ondas electromagnéticas emitidas por el Sol o las partículas

emitidas por sustancias radioactivas.

La radioactividad es una propiedad interna de los átomos, por eso está muy relacionada con el

estudio de la estructura de la materia. Numerosos científicos colaboraron en estos descubrimientos:

Rutherford, Pierre y Marie Curie, Bequerel, Geiger y Marsden, Planck, Bohr, Hertz, entre muchos

más.

Emisiones radioactivas

Cuando se produce alguna transformación en los núcleos atómicos se emiten partículas y radiaciones

electromagnéticas de elevada frecuencia. Hay elementos que pueden producir este fenómeno de

manera natural y hay otros de los cuales se pueden obtener isótopos radioactivos de forma artificial.

Radioactividad natural

Puede ofrecer tres tipos de transiciones radioactivas, a cada una de las cuales le corresponde un tipo

de radiación:

Radiación Alfa. Una desestabilización del

núcleo puede llegar a hacer que dos protones y

dos neutrones se junten y formen un núcleo de

helio con energía suficiente como para

abandonar el núcleo inicial.

Radiación Beta. En esta radiación un neutrón

se transforma en un protón. Esta radiación es

mucho más penetrante que la radiación Alfa y

para frenarla es necesaria una lámina de

aluminio de unos cuantos milímetros de grosor.

Por lo tanto, puede afectar fácilmente a los

tejidos humanos.

Radiación Gamma. Consiste en una radiación electromagnética emitida por un núcleo en

estado de excitación. Cuando desparece la excitación siempre se forma un núcleo más

estable. Esta es muy difícil de parar, pudiendo traspasar con naturalidad el cuerpo

humano.

Radioactividad artificial

Cuando se bombardea un núcleo con las partículas adecuadas , estas pueden penetrar en el núcleo y

formar uno nuevo.

La radioactividad artificial fue descubierta en el año 1939 por el matrimonio Curie.

La fisión nuclear

La fisión nuclear consiste en la división del núcleo de un átomo pesado (como puede ser el uranio) en

otros elementos más ligeros, de forma que en esta reacción se genere una gran cantidad de energía.

Esta división es provocada por el choque del átomo con un neutrón.

El proceso de fisión es posible a causa de la inestabilidad que tienen los núcleos de algunos

elementos químicos de elevado número atómico. En estas condiciones solo hace falta una pequeña

cantidad de energía para provocar que el núcleo se rompa en dos trozos.

Centrales nucleares | ENDESA EDUCA http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa/recursos-interactivos/pro...

1 de 6 14/12/2017 10:20

Tienes a tu disposición un juego interactivo que explica la fisión nuclear de una manera

sencilla.

La reacción nuclear de fisión fue descubierta por los científicos O. Hahn y F. Strassmann el año 1938.

2. ¿Qué es una central nuclear?

Una central nuclear es una instalación

industrial construida para generar

electricidad a partir de la energía nuclear.

Las centrales nucleares forman parte de la

familia de las centrales termoeléctricas, lo

que implica que utilizan el calor para

generar la energía eléctrica. Este calor

proviene de la fisión de materiales como el

uranio y el plutonio.

3. Funcionamiento de una centralnuclear

El funcionamiento de una central nuclear se basa en el aprovechamiento del calor para mover una

turbina por la acción del vapor de agua, la cual está conectada a un generador eléctrico. Para

conseguir el vapor de agua se utiliza como combustible el uranio o el plutonio.

El proceso se puede simplificar en cinco fases:

Debido a la fisión del uranio que se lleva a cabo en el reactor nuclear, se libera una

gran cantidad de energía que calienta el agua hasta evaporarla.

Este vapor se transporta al conjunto turbina–generador mediante un circuito de vapor.

Una vez ahí, las aspas de la turbina giran por la acción del vapor y mueven el generador

que trasforma la energía mecánica en electricidad.

Una vez el vapor de agua ha pasado por la turbina, se envía a un condensador donde se

enfría y se vuelve líquido.

Y nuevamente se transporta el agua para volver a conseguir vapor, cerrando así el circuito

del agua.

Los residuos generados por la fisión del uranio son almacenados dentro de la propia central, en unas

piscinas de hormigón especiales para materiales radioactivos.


2 de 6 14/12/2017 10:20

4. Reactores nucleares de fisión

Un reactor nuclear de fisión es una instalación capaz de iniciar, mantener y controlar

las reacciones de fisión en cadena, disponiendo de los medios adecuados para extraer

el calor generado.

Los elementos esenciales que forman un reactor nuclear son:

Combustible. Formado por un material fisionable, generalmente compuesto de uranio en

el que tienen lugar las reacciones de fisión. Es, por lo tanto, la fuente de generación de

calor.

Moderador. Hace disminuir la velocidad de los neutrones rápidos generados en la fisión,

manteniendo la reacción. Se acostumbra a utilizar agua, agua pesada, helio, grafito o

sodio metálico.

Elementos de control. Permiten controlar en todo momento la población de neutrones y

mantener estable el reactor.

Refrigerante. Extrae el calor generado por el combustible. Generalmente se utilizan

refrigerantes líquidos como el agua ligera y el agua pesada o gases como el anhídrido

carbónico y el helio.

Blindaje. Evita que les radiaciones y los neutrones del reactor se escapen al exterior. Se

acostumbra a usar hormigón, acero o plomo.

Elementos de seguridad. Todas las centrales nucleares de fisión disponen de múltiples

sistemas que evitan que se produzcan accidentes que provoquen una liberación de la

radioactividad al exterior del reactor nuclear.


3 de 6 14/12/2017 10:20

5. Tipos de reactores nucleares

Los reactores térmicos se pueden clasificar según el moderador que utilicen. Generalmente, cada

moderador tiene asociado un tipo de combustible y un tipo de refrigerante. Las diferencias esenciales

entre estos reactores son los siguientes:

Reactor de agua ligera

Dentro de este grupo existen dos tipos de reactores:

Reactor de agua a presión (PWR – Pressurized water reactor). Utilizan agua

como moderador y refrigerante. El combustible utilizado es el uranio ligeramente

enriquecido en forma de dióxido de uranio. Este tipo de reactor se ha desarrollado

principalmente en los Estados Unidos, Rusia, Alemania, Francia y Japón.

Reactor de agua en ebullición (BWR – Boiling water reactor). En este tipo de

reactor, una parte del agua del refrigerante (que a la vez actúa como moderador) pasa a la

fase vapor en el propio reactor. Se ha desarrollado principalmente en los Estados Unidos.

Reactor de agua pesada

El reactor de agua pesada usa como combustible uranio natural y el agua pesada se utiliza como

moderador y como refrigerante.

Este tipo de reactor se ha desarrollado principalmente en Canadá.

Reactor de uranio natural, gas y grafito

Este tipo de reactor utiliza como combustible uranio natural en forma metálica. Utilizan grafito como

moderador y anhídrido carbónico como refrigerante.

Estos reactores se han desarrollado principalmente en Francia y Gran Bretaña.

Reactor avanzado de gas

Las principales diferencias se presentan en el combustible. Estos utilizan óxido de uranio

ligeramente enriquecido y dispuesto en tubos de acero inoxidable.

Reactor de grafito y agua ligera

Este diseño, exclusivamente soviético, utiliza uranio ligeramente enriquecido como combustible,

grafito como moderador y agua como refrigerante, que se transforma en vapor en el propio reactor.


4 de 6 14/12/2017 10:20

6. Características de una central nuclear de agua a presión (PWR)

El combustible que utilizan las centrales nucleares PWR es dióxido de uranio enriquecido y el

proceso comienza introduciéndolo en forma

de pastillas en unos tubos.

Los elementos de combustible se refrigeran

mediante un circuito de agua (llamado

circuito primario ) que, a su vez, sirve

como moderador.

El agua aumenta la temperatura y se

mantiene en estado líquido a causa de la

elevada presión del sistema.

El refrigerante circula por los generadores de

vapor, cediendo el calor a otro circuito de

agua diferente y totalmente independiente

(circuito secundario ) que se transforma

en vapor, haciendo girar los álabes de la

turbina, que está acoplada a un generador

eléctrico.

El vapor, una vez ha pasado por la turbina, se condensa y vuelve al generador de vapor.

Todo este circuito está situado en el interior de un edifico de contención, constituido de hormigón

armado con un espesor de entre 50 y 100 cm y con un cubrimiento interior de acero que hace que sea

hermético. Este edificio de contención se mantiene por debajo de la presión atmosférica para evitar,

en caso de accidente, que los posibles escapes salgan al exterior.

Puedes entender mejor el funcionamiento de una central nuclear de agua a presión

mediante un juego.

7. Características de una central nuclear de agua en ebullición (BWR)

Las centrales BWR se diferencian de las anteriores principalmente en que no tienen circuito de agua

secundario.

Además, el circuito primario trabaja a una


5 de 6 14/12/2017 10:20

presión inferior y el vapor se produce en el

reactor desde donde se envía directamente a

la turbina para mover el generador.

Tanto las centrales PWR como las BWR

disponen de un edificio de combustible que

sirve para almacenar los elementos de

combustible nuevos y para guardar el

combustible ya utilizado hasta que se pueda

trasladar a un centro de almacenaje final de

combustible gastado.

El edificio de combustible y el de contención

están conectados entre sí para poder

trasladar los elementos combustibles sin salir

de la zona controlada de la central y que se

encuentra totalmente aislada del resto de

instalaciones de la central.

Además, las centrales nucleares disponen de edificios auxiliares en los que están situados los equipos

y sistemas de seguridad.

Puedes profundizar en el funcionamiento de una central nuclear de agua en ebullición

con el siguiente juego interactivo.

8. Impacto ambiental de las centrales nucleares

Cabe destacar que las centrales nucleares no envían a

la atmósfera óxidos de carbono, azufre, nitrógeno ni

otros elementos derivados a la combustión, como las

cenizas. Por lo tanto, no contribuyen al

calentamiento global, el cual es el responsable del

clima del planeta o la lluvia ácida.

No obstante, debe tenerse precaución en la

generación de electricidad mediante la energía

nuclear, tanto en la extracción, el concentrado y

enriquecimiento del uranio como en la propia

producción de energía eléctrica.

La producción de energía eléctrica en centrales

nucleares genera residuos radioactivos de larga

duración que deben almacenarse en la misma central

y en depósitos especiales para materiales

radioactivos.

Las centrales nucleares han estado siempre sujetas a

un estricto control reglamentario institucional difícil

de igualar por otras actividades industriales. Esta reglamentación tiene en cuenta todas y cada una

de las fases que forman el ciclo de producción, contemplando también la protección de los

trabajadores, el público en general y el desmantelamiento de la central al final de su vida útil.


6 de 6 14/12/2017 10:20

Les centrals tèrmiques de cicle combinat

1. Què és una central tèrmica de cicle combinat

Una central tèrmica de cicle combinat és una central on es genera electricitat mitjançant la utilitzacióconjunta de dues màquines generadores:

a) Un turbogrup de gas

b) Un turbogrup de vapor

Així, per a transformar l’energia del combustible en electricitat se superposen dos cicles:

El cicle de Brayton (turbina de gas). Agafa l’aire directament de l’atmosfera i el sotmet aun escalfament i compressió per a aprofitar-lo com a energia mecànica o elèctrica.

El cicle de Rankine (turbina de vapor). Es relaciona el consum de calor amb la produccióde treball o creació d’energia a partir de vapor.

Les característiques principals de les centrals tèrmiques de cicle combinat són:

Flexibilitat. La central pot operar a plena càrrega o amb càrregues parcials, fins a unmínim aproximat del 45% de la càrrega màxima.

Eficiència elevada. El cicle combinat proporciona més eficiència per un marge més amplide potències.

Consideracions mediambientals. Les seves emissions són més baixes.

Cost d’inversió baixa per MW instal·lat, períodes de construcció curts, menor superfícieper MW instal·lat i baix consum d’aigua de refrigeració.

2. Avantatges del cicle combinat

Menor impacte visual i costos menors d’inversió.

Menors emissions i estalvi energètic en forma de combustible.

Major rendiment de la planta i flexibilitat en l’operació.

Major eficàcia per a una àmplia categoria de potències.

3. Esquema bàsic d’una CTCC (central tèrmica de cicle combinat)

4. Parts fonamentals d’una central de cicle combinat

Les centrals tèrmiques de cicle combinat | ENDESA EDUCA https://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interac...

1 de 3 14/12/2017 10:38

Per a entendre el funcionament d’una central tèrmica de cicle combinat, que us explicarem en elpunt següent, cal saber-ne, primer, les parts que la formen:

Turbina de gas

Consta de compressor, cambra de combustió i la turbina mateixa.

Compressor. Generalment és un compressor per etapes i la seva funció és injectar l’aire apressió per la combustió del gas i a la refrigeració de les zones calentes.

Cambra de combustió. En aquest punt de la instal·lació és on es barregen el gas naturalamb l’a ire a pressió i es produeix la combustió.

Turbina de gas. S’hi produeix l’expansió de gasos que provenen de la cambra decombustió. Consta de tres o quatre etapes d’expansió. La temperatura dels gasos al’entrada és d’uns 1.400 ºC aproximadament, i quan surt de la turbina ho fa a temperatures superiors als 600 ºC.

Caldera de recuperació

En aquesta caldera convencional la calor dels gasos que provenen de la turbina de gas s’a profiten enun cicle d’aigua-vapor.

Turbina de vapor

Aquesta turbina acostuma a tenir tres cossos i esbasa en la tecnologia convencional. És molthabitual que la turbina de gas i la turbina de vapores trobin acoblades a un mateix eix, de manera queaccionen un mateix generador elèctric.

5. Funcionament d’una central de ciclecombinat

En primer lloc, l’aire es comprimeix a alta pressióal compressor, després passa a la cambra de combustió, on es barreja amb el combustible. Acontinuació, els gasos de combustió passen per la turbina de gas on s’expansionen i la seva energiacalorífica, que es transforma en energia mecànica, es transmet a l’eix de la turbina.

Els gasos que surten de la turbina de gas es porten a una caldera de recuperació de calor per aproduir vapor. A partir d’aquest moment tenim un cicle aigua-vapor convencional, que trobareuexplicat en l’apartat de centrals tèrmiques convencionals. A la sortida de la turbina el vapor escondensa (es transforma novament en aigua) i torna a la caldera per començar un nou cicle deproducció de vapor.

Actualment, la tendència és acoblar la turbina de gas i la turbina de vapor a un mateix eix de maneraque accionen conjuntament un mateix generador elèctric.


2 de 3 14/12/2017 10:38

6. Impactes mediambientals de les centrals de cicle combinat

La utilització de gas natural per a la generació d’electricitat mitjançant la tecnologia del ciclecombinat es troba dins de la política mediambiental d’un gran nombre de països, ja que ofereix unagran quantitat d’avantatges en comparació amb la resta de tecnologies de producció elèctrica. Enconcret, les emissions de CO2 en relació amb els KWh produïts són menys de la meitat de lesemissions d’una central convencional de carbó.


3 de 3 14/12/2017 10:38

Centrals tèrmiques convencionals

1. Què és una central tèrmica convencional?

A les centrals tèrmiques convencionals es produeixelectricitat a partir de combustibles fòssils com ara elcarbó, el fueloil o el gas natural, mitjançant un cicletermodinàmic d’aigua-vapor. El terme convencionalsserveix per a diferenciar-les d’altres centrals tèrmiques,com les nuclears o les de cicle combinat.

2. Funcionament d’una central tèrmicaconvencional

El funcionament de les centrals termoelèctriques és el mateix, independentment del combustible queutilitzem (carbó, fueloil o gas). Malgrat això, sí que hi ha diferències pel que fa al tractament previque es fa del combustible i al disseny dels cremadors de les calderes de les centrals. A les centralstèrmiques hi ha sistemes d’emmagatzematge de combustibles:

Centrals de carbó. En aquest cas el combustible es tritura prèviament.

Centrals de fueloil. En aquest cas el combustible s’escalfa per poder-lo utilitzar mésfàcilment.

Gas. No necessita emmagatzematge, arriba directament per gasoductes.

Centrals mixtes. L’avantatge que tenen és que s’hi poden fer servir diferents combustibles.

Tan bon punt el combustible és a la caldera, es crema, i aixògenera la producció d’energia calorífica que es fa servir per aescalfar aigua i per a transformar-la, posteriorment, en vapor auna pressió molt elevada. A partir d’aquest vapor es fa girar unaturbina i un alternador perquè aquest produeixi electricitat.

L’electricitat generada passa per un transformador quen’augmenta la tensió i així es pot transportar més còmodament is’assegura que es redueixen les pèrdues derivades de l’efecteJoule (xoc d’electrons que produeix calor, i consegüentment,pèrdues energètiques).

El vapor que surt de la turbina s’envia a un element anomenatcondensador per a fi de convertir-lo en aigua i poder-lo retornarnovament a la caldera on començar un nou cicle de producció devapor.

3. Components principals d’una central tèrmica convencional

Caldera. En aquest espai l’aigua es transforma en vapor, és a dir, canvia d’estat. Aquestaacció es produeix gràcies a la combustió del gas natural (o qualsevol altre combustiblefòssil que pugui emprar la central) que genera gasos a temperatura molt alta, els quals, enentrar en contacte amb l’aigua líquida, la converteixen en vapor. Aquesta aigua circula perunes canonades anomenades serpentins on es produeix l’intercanvi de calor entre elsgasos de la combustió i l’aigua.

Turbina de vapor. És la màquina que recull el vapor d’aigua, i gràcies a un complex

Centrals tèrmiques convencionals | ENDESA EDUCA https://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interac...

1 de 2 14/12/2017 10:36

sistema de pressions i temperatures, aconsegueix que es mogui l’eix que la travessa.Aquesta turbina té quatre cossos, un d’alta pressió, un de mitjana pressió i dos de baixapressió. L’eix travessa els quatre cossos i està connectat amb el generador.

Generador. Màquina que recull l’energia mecànica generada per l’eix que travessa laturbina i la transforma en elèctrica. Les centrals elèctriques transformen l’energiamecànica de l’eix en un corrent elèctric trifàsic i altern.

4. Impactes mediambientals de les centrals tèrmiques convencionals

La incidència d’aquesta mena de centrals sobre el medi ambient es produeix de dues maneresbàsiques:

Emissió de residus a l’atmosfera. Aquest tipus de residus provenen de la combustió queprovoquen els combustibles fòssils que utilitzen les centrals tèrmiques per a funcionar iproduir electricitat (carbó, fueloil o gas). Aquesta combustió genera partícules que van aparar a l’a tmosfera i que poden perjudicar l’entorn del planeta. Per això, les centralsdisposen de xemeneies de gran altura que dispersen aquestes partícules i en redueixen,localment, la influència negativa en l’aire. A més, aquestes centrals també disposen defiltres de partícules que en retenen una gran part i eviten que surtin a l’exterior.

Transferència tèrmica. Alguns sistemes de refrigeració de les centrals (els denominats decicle obert) provoquen l’escalfament de les aigües dels rius o del mar. Aquesta mena d’impactes en el medi es poden solucionar fent servir les anomenades torres de refrigeració,la tasca principal de les quals és refredar l’aigua i assolir temperatures semblants a lesnormals per al medi ambient, a fi d’evitar-ne l’escalfament.

Centrals tèrmiques convencionals | ENDESA EDUCA https://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interac...

2 de 2 14/12/2017 10:36

Les centrals de biomassa

1. Què és la biomassa?

La paraula biomassa descriu els materials provinents d'éssers vius, animals o vegetals, és a dir, totala matèria orgànica (matèria viva) procedent del regne animal i vegetal. Tota aquesta matèria potesdevenir energia si hi apliquem un seguit de processos químics.

La biomassa era la font energètica més important per a la humanitat fins a començament de laRevolució Industrial, però l'aplicació que se'n feia va anar disminuint en ser substituïda per l'úsmassiu dels combustibles fòssils. Actualment, l'ús de la biomassa al món està repartit de forma moltdesigual. De fet, hi ha indústries que utilitzen la biomassa en comptes dels combustibles fòssils, quesón contaminants.

L'energia de la biomassa prové en última instància del Sol. Els vegetals absorbeixen i emmagatzemenuna part de l'energia solar que arriba a la terra, i que arriba també als animals en forma d'aliment ienergia. Quan la matèria orgànica emmagatzema l'energia solar també crea subproductes que noserveixen per als animals ni per a fabricar aliments, però sí per a fer-ne energia.

2. Tipus de biomassa

La biomassa es pot classificar en tres grans grups:

Biomassa natural. És la que es produeix a la naturalesa sense la intervenció humana.

Biomassa residual. Són els residus orgànics que provenen de les activitats de les persones.Per exemple, restes de les feines del camp, dels fusters quan transformen la fusta o de lesciutats (residus sòlids urbans (RSU)).

Biomassa produïda. Són els cultius energètics, és a dir, camps de cultiu on s'ha plantat untipus d'espècie amb l'única finalitat de treure'n un aprofitament energètic.

3. Conversió de la biomassa en energia

Hi ha diferents maneres de transformar la biomassa en energia aprofitable, però n'hi ha dues,concretament, que avui en dia s'utilitzen més: els mètodes termoquímics i els bioquímics.

Mètodes termoquímics

És la manera d'utilitzar la calor per a transformar la biomassa. Els materials que funcionen millorsón els que tenen menys humitat (fusta, palla, closques, etc.). S'utilitzen per a:

Combustió: existeix quan cremem la biomassa amb molt aire (20-40% superior al teòric)a una temperatura entre 600 i 1.300 ºC. És la manera més bàsica de recuperar l'energiade la biomassa, de la qual surten gasos calents per a produir calor i per a poder-la utilitzara casa, en la indústria i per a produir electricitat.

Piròlisi: es tracta de descompondre la biomassa utilitzant la calor (a uns 500 ºC) senseoxigen. A través d'aquest procés s'obtenen gasos formats per hidrogen, òxids de carboni ihidrocarburs, líquids, hidrocarbonats i residus sòlids carbonosos. Aquest procéss'utilitzava fa ja anys per a fer carbó vegetal.

Gasificació: existeixen quan fem combustió, i es produeixen diferents elements químics:monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO 2), hidrogen (H 2) i metà (CH 4), en

Les centrals de biomassa | ENDESA EDUCA https://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interac...

1 de 4 14/12/2017 10:40

quantitats diferents. La temperatura de la gasificació pot oscil·lar entre 700 i 1.500 ºC il'oxigen entre un 10 i un 50%. Segons si es fa servir aire o oxigen, es creen dosprocediments de gasificació diferents. D'una banda, el gasogen o "gas pobre" i de l'altra, elgas de síntesi. La importància d'aquest és que pot transformar en combustibles líquids(metanol i gasolines), per això s'estan fent grans esforços que tendeixen a millorar elprocés de gasificació amb oxigen.

Cocombustió: consisteix en la utilització de la biomassa com a combustible d'ajudamentre es fa la combustió de carbó a les calderes. Amb aquest procés es redueix elconsum de carbó i es redueixen les emissions de CO 2.

Mètodes bioquímics

Es duen a terme utilitzant diferents microorganismes que degraden les molècules. S'utilitzen per abiomassa d'alt contingut en humitat. Els més corrents són:

Fermentació alcohòlica: tècnica que consisteix a fermentar els hidrats de carboni que hiha a les plantes i amb la qual s'aconsegueix un alcohol (etanol) que es pot utilitzar per a laindústria: dissolvents i combustibles.

Fermentació metànica: és la digestió anaeròbia (sense oxigen) de la biomassa, on lamatèria orgànica es descompon (fermenta) i es crea el biogàs.

4. Sistemes d'aprofitament de la biomassa

Si a la gran varietat de biomassa existent hi apliquem diferents tecnologies, podrem transformaraquesta energia i fer-la servir per a:

Producció d'energia tèrmica

Són sistemes de combustió directa. S'utilitzen per a produir calor, la qual es pot utilitzar directament,com per exemple per a coure aliments o per a assecar productes agrícoles. També es poden aprofitarper a fer vapor per a la indústria o per a generar electricitat. El perill, tanmateix, és la contaminacióatmosfèrica a partir de l'alliberació del gasos de la combustió, que en la seva gran majoria són gasospropiciadors de l'efecte hivernacle.

Producció de biogàs

La finalitat és aconseguir combustible, principalment el metà, molt útil per a aplicacions tèrmiquesper al sector ramader o agrícola, ja que subministra llum i calor. Endesa té una planta de produccióde biogàs al municipi del Garraf (Barcelona).

Producció de biocombustibles

Són una alternativa als combustibles tradicionals del transport i tenen un grau de desenvolupamentdesigual als diferents països. Hi ha dos tipus de biocombustibles: bioetanol i biodièsel.

Bioetanol: substitueix la gasolina. En el cas de l'etanol, i quant a la producció dematèria primera, actualment s'obté de cultius tradicionals com els cereals, el blat demoro i la remolatxa.

Biodièsel: La seva principal aplicació es dirigeix a la substitució del gasoil. En unfutur servirà per a varietats orientades a afavorir les qualitats de producciód'energia.

Producció d'energia elèctrica

L'electricitat es pot produir per combustió o gasificació i es poden obtenir potències de fins a 50 MW.

5. Què és una central de biomassa?


2 de 4 14/12/2017 10:40

És una instal·lació industrial dissenyada per a generar energia elèctrica a partir de recursos biològics.Aquests recursos biològics utilitzats com a combustibles són la llenya, els rebuigs orgànics, elsexcrements d'animals, la cel·lulosa i una immensa quantitat de materials orgànics. Una central debiomassa utilitza fonts renovables per a la producció d'energia elèctrica.

6. Funcionament d'una central de biomassa de generació elèctrica

Una central de biomassa s'ocupa d'obtenir energia elèctrica mitjançant els diferents processos detransformació de la matèria orgànica. En primer lloc, el combustible principal de la instal·lació i elsresidus forestals s'emmagatzemen a la central. Allà es tracten per a reduir-ne la mida, si cal. Totseguit, passen a un edifici de preparació del combustible, on es classifica en funció de la mida ifinalment es porten als corresponents magatzems.

A continuació es condueixen a la caldera per a cremar-los, i això fa que l'aigua de les canonades de lacaldera es converteixi en vapor com a conseqüència de la calor. L'aigua que circula per les canonadesde la caldera prové del tanc d'alimentació, on s'escalfa prèviament mitjançant l'intercanvi de caloramb els gasos de combustió que surten de la caldera mateixa.

De la mateixa manera que es fa en altres centrals tèrmiques convencionals, el vapor generat a lacaldera va cap a la turbina de vapor que està unida al generador elèctric (on es produeix l'energiaelèctrica que es transporta posteriorment a través de les línies corresponents).

El vapor d'aigua esdevé líquid al condensador, i des d'aquí novament s'envia al tanc d'alimentació,amb la qual cosa es tanca el circuit principal aigua-vapor de la central.

7. Impacte ambiental d'una central de biomassa

Aquesta és l'única font d'energia que aporta un balanç de CO 2 favorable, sempre que l'obtenció de labiomassa es faci d'una forma renovable i sostenible, de manera que el consum del recurs es faci mésa poc a poc que la capacitat que té la Terra de regenerar-se. D'aquesta manera, la matèria orgànica éscapaç de retenir durant el seu creixement el CO 2 que allibera en la seva combustió, senseincrementar la concentració de CO 2.

Encara que el potencial energètic existent al planeta seria suficient per a cobrir totes les necessitatsenergètiques, no es pot fer servir totalment, ja que exigiria l'aprofitament a gran escala dels recursosforestals. Això faria impossible mantenir el consum per sota de la capacitat de regeneració, el qualreduiria molt considerablement l'energia neta resultant i conduiria a un exhauriment dels esmentats


3 de 4 14/12/2017 10:40

recursos, que donaria lloc, al seu torn, a efectes mediambientals negatius.

Els efectes negatius produïts serien la desforestació i el notable augment d'emissions de CO 2, la qualcosa implicaria una contribució al canvi climàtic.


4 de 4 14/12/2017 10:40

1. ¿qué es una central hidroeléctrica?€¦ · · 2017-12-15cae desde los salientes de una...

Documents