1 esot5 art

TEMA 11:

ELS INVERTEBRATS ARTRÒPODES

1r ESO

ANIMALS O METAZOUS

Caracteristiques

Teixit nerviós

Heteròtrofa

Pluricel.lulars

Grups

Moviments

Vertebrats

Invertebrats

Rèptils

Aus

Amfibis

Peixos

Mamífers

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Nematodes


• INTRODUCCIÓ: Tenen més d'un milió d'espècies, la qual cosa significa que el 80% de totes les espècies animals conegudes són artròpodes i habiten tant al mar (crustacis), com en l'aigua dolça (crustacis i larves d'insectes), com el medi terrestre (insectes, aràcnids i miriàpodes).

• És un grup molt antic, hi han fòssils d'artròpodes de mes de 600 milions d'anys. Pensa que els primers mamífers van aparèixer fa 200 milions d'anys.

• La raó del seu èxit bàsicament es deu al seu esquelet de quitina


• Esquelet de quitina, una substància impermeable, dura i molt lleugera, que els permet viure fora de l'aigua sense perill de dessecació. En aquest aspecte són molt més eficaços que els vertebrats terrestres, només cal comparar la facilitat del vol d'un insecte amb el d'un ocell o d'un ratpenat. Ells són els autèntics animals voladors.

• Però no tot són avantatges, l'esquelet extern comporta que no puguin assolir un gran grandària, perquè el transport de l'aire des de l'exterior fins a les cèl lules més profundes pels tubs traqueals requeriria un esforç excessiu.


Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Aràcnids

Miriàpodes

Crustacis

Insectes

Nematodes


• ELS ARTRÒPODES:

– esquelet extern de quitina

– Per créixer experimenten mudes i, de vegades, canvis de forma (metamorfosi).

– Cos dividit en cap, tòrax i abdòmen.

– Poseixen apèndixs articulats mòbils, amb diferents funcions: potes, mandíbules, garres, antenes, pinces.

– Òrgans dels sentits molt desenvolupats (normalment al cap)

– Els artròpodes es classifiquen en: Aràcnids, Miriàpodes, Crustacis i Insecte


Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Aràcnids

Miriàpodes

Crustacis

Insectes

Nematodes

• CRUSTACIS:

– Cos generalment dividit en dues parts anomenades cefalotòrax i abdomen (uns pocs presenten tres parts denominades cap, tòrax i abdomen com els insectes).

– Exoesquelet de quitina i sals de calci (molt més dur)

– Grups:

• Crustacis inferiors:

– Majoria microscòpics,

» viuen a l´aigua PLANCTON o PERCEBES

» Viuen a terra PORQUETS DE SANT ANTONI

• Crustacis superiors:

– Cefalotòrax protegit, abdomen amb 6 anells articulats, 2 ulls, 2 parells d´antenes, 1 mandíbula masticadora i 5 p de potes andadores,

» Abdomen llarg i 2n parell antenes llarg GAMBA o CRANC RIU

» Abdomen curt i ample CRANC DE MAR o NÈCORES

CRUSTACIS


Clasificació dels crustacis

Decàpodes. Es caracteritzen per

tenir 10 potes. Per exemple les gambes,

llagostes, escamarlans, i crancs

de mar.

Copèpodes. Són els crustacis que constitueixen el

plàncton. Generalment són

microscòpics.

Cirrípedos. Són crustacis sèssils (fixes).

Per exemple els percebes i els balanus o

glans de mar,

Isòpodes. Generalment

aquàtics. Alguns són terrestres, com porquets de Sant Antón.

CRUSTACIS


Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Aràcnids

Miriàpodes

Crustacis

Insectes

Nematodes

MIRIÀPODES

Diplòpodes. Tenen tronc cilíndric i dos parells de potes en cadascun dels segments. Són els anomenats milpeus que presenten la propietat d'enrotllar sobre si mateixos (no s'han de confondre amb les cotxinilles de la humitat que són crustacis isòpodes de vida terrestre).

Quilòpodes. Tenen el tronc aplanat i un sol parell de potes a cada segment. Són els anomenats centpeus Per exemple la escolopendra el primer parell de potes està transformat en dues ungles verinoses (furcípulas).

– Són artròpodes terrestres

– Cap amb 2 antenes, ulls i mandíbules

– Tronc constituït per nombrosos segments (de 10 a 200). Cada segment o anell amb 1 o 2 parells de potes.

– Tenen respiració traqueal.

Diplopodes

MILPEUS-CARDADOR

Scolopendra cingulata (centpeus-escolopendra)


Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Aràcnids

Miriàpodes

Crustacis

Insectes

Nematodes

ELS INVERTEBRATS: ARÀCNIDS

• Cos dividit en dues parts: CEFALOTÓRAX I ABDOMEN (prosoma i opistosoma)

• En lloc de tenir dos mandíbules a la boca, una damunt de l'altra, presenten dos apèndixs, un al costat de l'altre, anomenats quelícers,

• Manquen d'antenes

• 8 potes en el prosoma.

• S´alimenten mitjançant una digestió externa, aboquen els sucs digestius sobre les preses i absorbeixen les substàncies digerides.

• Grups: aranyes i escorpins


Clasificació dels aràcnids

Aranyes. Presenten una cintura entre

prosoma i opistosoma. Els

quelícers són ungles verinoses.

Segreguen un líquid que dóna lloc a un fil amb el que formen

les teranyines.

Opiliones. Sense cintura entre

prosoma i opistosoma. La

majoria presenten potes molt llargues

Escorpins. L'opistosoma presenta dues parts, la segona és prima i acaba

en un agulló verinós.

Àcars. El prosoma està molt reduït i fusionat al

opistosoma. Alguns com les paparres són

paràsits.

ARANYES

OPILIONES

Buthus occitanus

Euscorpios flavicaudis

Euscorpius carpathicus

Ischnocolus valentinus

ÀCARS

NUESTROS AMIGOS LOS PIOJOS


Invertebrats

Porífers

Celenteris

Anèl.lids

Platihelmints

Mol.luscos

Equinoderms

Artròpodes

Aràcnids

Miriàpodes

Crustacis

Insectes

Nematodes

INSECTES

• INSECTES:

– Cos dividit en tres parts denominades: cap, tòrax i abdomen,

– Un parell d'antenes

– Un parell de mandíbules (adaptades a l´alimentació),

– Tres parells de potes

– 2 parells ales

– Respiració traqueal.

– Es coneix més d'un milió d'espècies, per la qual cosa és el grup dominant a la Terra. Viuen en el medi terrestre i en aigua dolça però no al mar.

INSECTES

INSECTES

• REPRODUCCIÓ:

– La fecundació és interna és a dir mitjançant còpula.

– De l'ou surt una larva que experimenta metamorfosi (canvis de forma) fins arribar a adult.

– Es distingeix la metamorfosi senzilla, quan només es produeixen petits canvis de proporció, com la de la llagosta, i la metamorfosi complexa quan d'ou es passa a eruga (mòbil), després a pupa (immòbil i amb una coberta protectora), que en les papallones rep el nom de crisàlide, i finalment a adult, com succeeix en les papallones.

INSECTES

INSECTES

• MORFOLOGIA EXTERNA: – Cap amb dos ulls compostos i dues o tres

petits ulls simples.

– Les dues antenes tenen funció olfactiva.

– La boca pot ser de tipus picadora-xucladora com la dels mosquits, mastegadora com la del llagosta, xuclador com la "espiritrompa" de les papallones, o mastegadora-llepador com la de les abelles.

– Al tòrax es diferencien tres segments amb un parell de potes en cadascun d'ells, tenen doncs 6 potes.

– La majoria dels insectes tenen un parell d'ales en el segon i tercer segment, tenen doncs 4 ales.

– En els denominats dípters, com les mosques, el segon parell d'ales està reduït a un parell de petites maces (balancins) amb funció estabilitzadora del vol.

INSECTES

• MORFOLOGIA EXTERNA:

– L'abdomen té 11 segments que presenten un parell d'orificis laterals anomenats estigmes, que són els orificis d'entrada de l'aire en uns conductes, anomenats tràquees, que el distribueixen per totes les cèl lules.

– En el segment 8 de les femelles i en el 9 dels mascles hi ha els orificis genitals i els apèndixs copuladors.

• MORFOLOGIA INTERNA:

– Tenen respiració traqueal,

– Cor dorsal en forma de tub,

– Sistema nerviós amb cervell i cadena nerviosa ventral i

– Aparell digestiu tubular.

INSECTES

Ortòpters (llagostes) Himenòpteros (abelles, vespes i formigues)

Coleòpteros (escarabats)

Dípters (mosques)

Hemípters (xinxes de camp)

Lepidòpters (papallones) Odonatos (libèl.lules) Afanípters (puces)

ORTÒPTERS

HIMENÒPTERS

COLEÒPTERS

DÍPTERS

HEMÍPTERS

LEPIDÒPTERS

ODONATS

AFANÍPTERS

1 esot5 art

Education