0gastromania num36 setembre octubre issuu

61
NÚMERO 36. SETEMBRE - OCTUBRE 2014 gastr mania Espai per descobrir conèixer i aprendre http://issuu.com/gastromaniaandorra Butlletí electrònic interactiu. Clika sobre les adreces web MOSTRA GASTRONÒMICA D’ANDORRA RESTAURANT CA N’ARMENGOL A SANTA COLOMA DE GRAMENET FERRAN ADRIÀ AL GAUDI 1ST WORLD CONGRESS BARCELONA 2014 EL PEIX CONGELAT, ASSECAT, SALAT, FUMAT I EN CONSERVA

Upload: pako-temprado

Post on 02-Apr-2016

247 views

Category:

Documents


21 download

DESCRIPTION

gastronomia, andorra, joan berenguer, restaurants

TRANSCRIPT

Page 1: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

Número 36. SeTemBre - oCTUBre 2014

gastr maniaEspai per descobrir

conèixer i aprendre

http://issuu.com/gastromaniaandorra

Butlletí electrònic interactiu.

Clika sobre les adreces web

mostra gastronòmica d’andorrarestaurant ca n’armengola santa coloma de gramenetferran adrià al gaudi 1st world congress barcelona 2014el peix congelat, assecat, salat, fumat i en conserva

Page 2: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 3: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

www.mijtans.es

Josep Ma. Mitjans, SL. Major 6. 08734 Mojà - Olèrfola (Barcelona)T. 93 890 11 61 F. 93 817 27 31

Page 4: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

D’entrada he de dir que avui al llegir la premsa he quedat gratament sorprés per la reconsideració del tema que han fet els

organitzadors, manifestant l’ intenció de celebrar la 23 edició de la Mostra a mitjans del mes de setembre. ¡Rectificar és de savis!.Malgrat tot, sembla que l’ intenció és posar en pràctica un grapat d’ accions per tal de rellançar la Mostra l’ any vinent. Caldrà actuar amb molta cura, per evitar que el remei sigui pitjor que la malaltia. Segons la meva humil opinió, el format de la Mostra, des de la seva fundació és l’ ideal, ho era el més encer-tat, fa 22 anys, hi ho seria essent ara, sinó s’haguessin suprimit moltes activitats paral·leles que es portaven a terme, varies d’ elles les vaig proposar personalment I li donaven un segell de qualitat que, mica en mica, es va anar perdent.En cada edició de la Mostra és convidaven periodistes, personatges rellevants del món gastronòmic, cuiners, pastissers, elaboradors d’ aliments, cellerers, en ge-neral professionals que durant la setmana aportaven els seus coneixements mitjançant conferències, de-mostracions de cuina, que ens donaven una visió de primera ma de la realitat gastronòmica que és vivia fronteres enllà. Recordo intervencions com les d’ en Fermí Puig, Jordi Butrón, Xano Saguer, Jordi Marquet, Eliane Thibaut Comelade, Pere Tapias, Pep Nogué, Jau-me Font, Miquel Marquez, Jaume Ristol, Vidal Vidal, Josep Mª Morell, i molts altres.Al cloure la Mostra, s’organitzava una sortida, gene-ralment visitant un celler, en la que és convidava als restauradors participants a gaudir d’ una jornada en la que ens donaven a conèixer les seves novetats, siste-mes d’elaboració, en la que tots ens aplegàvem a taula per gaudir d’ un generós àpat ofert per el propi celler. Recordo visites a Caves Llopart, Bodegues Torres, Caves Massachs, Cerveses San Miguel, Bodegues Palacios, i altres. Era l’ agraïment dels organitzadors per l’ esforç i contribució dels restauradors a l’ èxit de la Mostra.Ara, tot això, segons diuen, s’ ha tornat rutinari, repeti-tiu i es pensa en “trobar un lloc en el panorama actual d’ esdeveniments gastronòmics al Principat”. ¡Senyors!, la Mostra Gastronòmica d’ Andorra que s’ ha vingut celebrant a Ordino, fins ara, durant 22 edicions segui-des, fou l’obertura gastronòmica al nostra país i si s’ haguessin fet les oportunes i puntuals modificacions, ara no tindríem aquest dilema.Els organitzadors s’ estan plantejant una nova ubi-cació, quan des de fa uns anys s’ està gaudint d’ una

Mostra Gastronòmica d’Andorraed

itoria

l

número 36SeTemBre - oCTUBre 2014

gastr maniaEspai per descobrir

conèixer i aprendre

butlletí electrònic mensualidea, textos i coordinació: Joan Berenguer ([email protected]) maquetació: Pako Temprado

sala amb totes les comoditats, amb la que estàvem somiant els que l’ any 1991, Oficina de Turisme, Comú d’ Ordino, Josep Mª Riba i Joan Berenguer i un grapat de persones anònimes que vàrem projectar i posar en marxa el projecte. Sembla que em de tornar als inicis, a celebrar-la a l’ aire lliure, amb tots els riscos hi inco-moditats que això comporta.“Una altra novetat per a la futura Mostra passaria per plantejar un sistema de tiquets degustació que donin opció a tothom a tastar els plats que es presentin”. Aixó és manifesta des de l’ organització. Jo hem de-mano, ¿es què en la fórmula tradicional de sempre, no tenia tothom la possibilitat de tastar i conversar amb els restauradors i cuiners, degudament entaulat, en molts cassos en grups familiars, tots els plats que es presentaven?.“Des de la Conselleria de Turisme, també és vol in-centivar la presència dels restauradors a través d’ un concurs de plats, que sigui el mateix públic qui premÏÏ el treball presentat”. ¡Un error!, en alguna ocasió ja ens vàrem plantejar aquesta opció que es va desestimar per part dels propis restauradors que opinaven, en bon

criteri, que aquests esdeveniments, en cap cas, s’ han de convertir en una pugna entre professionals, que no creen altra cosa que mal rollo entre ells.Esperem que els organitzadors actuals de la Mostra encertin amb els nous plantejaments per a properes edicions i, això si, enhorabona per la decisió de conti-nuïtat, encara que hagi estat a darrera hora. n

Conferència sobre cuina amb Jaume Font Sergi Nadal i Pere Tàpies a la 1a edició de la Mostra

Elianne Thiboau Comelade Visita a les Caves Llopart

Visita a les Bodegues Torres

Page 5: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

Joan Berenguer Villar

sumari 36

criteri, que aquests esdeveniments, en cap cas, s’ han de convertir en una pugna entre professionals, que no creen altra cosa que mal rollo entre ells.Esperem que els organitzadors actuals de la Mostra encertin amb els nous plantejaments per a properes edicions i, això si, enhorabona per la decisió de conti-nuïtat, encara que hagi estat a darrera hora. n

Sergi Nadal i Pere Tàpies a la 1a edició de la Mostra

Visita a les Caves Llopart

Visita a les Bodegues Torres

LA BONA CUINA A LES VALLS D’ANDORRAVIVE CON LICOR 43 UNA EXPERIENCIA ÚNICASANGRE DE TORO: EL RENAIXEMENT D’UN CLàSSICNOU LLIBRE DE RECEPTES FETES AMB L’OLI VIA AUGUSTAUN ESTUDIO DEL CSIC CONFIRMA qUE EL CONSUMO hABITUAL DE VIChy CATALáN PROTEGE CONTRA LA hIPERTENSIóN ARTERIALXXXXXXXXXXXX LLIBRERESTAURANT CA N’ARMENGOLESSENTIAL, EL NUEVO CAVA DE JUVÉ&CAMPSUN hOMENAJE AL XAREL·LO

COMER EN BUDAPEST, MUChO MáS qUE SIMPLE GULASh

FERRAN ADRIà AL GAUDí 1ST WORLD CONGRESS BARCELONA 2014LA CUINA DE L’EMPORDANET CLOU LA SEGONA EDICIó DE LA CAMPANyA GASTRONÒMICA “SOPARS MARIDATS” SERVINT MÉS DE 600 SOPARS-MENÚSNUEVOS EXITOS DEL VINO ESPAÑOLEN LA qUINTA EDICIóN DE VINORO ART & VI. ELS JARDINS DEL PARKCONGELAT, SALAT, ASSECAT, EL PEIX, FUMAT I EN CONSERVAMARqUÉS DE TERáN SELECCIóN ESPECIAL 2011, MEDALLA DE ORO y PREMIO AL MEJOR RIOJA POR ENCIMA DE 15 LIBRASCANALS & MUNNÉ GANA 6 MEDALLAS , 2 DE ORO y CUATRO DE PLATA,EN EL CONCURSO MUNDIAL DE BRUSELASNUEVOS PREMIOS PARA ENATE ChARDONNAy 234MILMANDA, PERPETUAL, GRAN MURALLES I RESERVA REAL DE TORRES, MàXIMA DISTINCIó EN L’ INTERNATIONAL WINE GUIDEMAGNUM, CLUB DE VINSDRy LIBALIS, hACIENDA LOPEZ DE hARO, CRIANZA XIMÉNEZ-SPíNOLA EXCEPTIONAL hARVEST 2011, LIBALIS

68

151618232434

4250

60

DE COPES AMB CARLES MAGDALENONATION MARTINIqUE 12 ANyS

Page 6: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

La Borda de l’Avi

Page 7: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

CELLER D’EN TONI El restaurant més emblemàtic del país, amb la carta de vins més complerta.c/ Verge del Pilar, 4. ANDORRA LA VELLATel. +376 821252-376.821843Fax: +376 [email protected]

L’EULARI DE PAL - RESTAURANTCuina de borda amb els millors productesPlaça Major de Pal . PALTel. +376 [email protected]

MAMA MARIA - RESTAURANTTotes les opcions per acontentar tots els gustos i possibilitats Av. Meritxell, 25.ANDORRA LA VELLATel.+376 869996- Fax +376 [email protected]

RESTAURANT DON DENISL’establiment amb més solera del país.

c/ Isabel Sandy, 3 ESCALDES-ENGORDANY

Tel. +376 820692 - +376 823742 [email protected]

LA BORDA PAIRAL 1630Cuina d’avui i de sempre envoltada del luxe i el confort d’un gran establiment.c/ Doctor Vilanova, 7 - ANDORRA LA VELLATels. +376 869999 - +376 866661 [email protected]

BORDA ESTEVET De refugi de pastors a refugi de gourmets. c/La Comella, 2. Tel.+376 864026ANDORRA LA [email protected]

RESTAURANT 360ºCuina de mercatCra. d’Arinsal , edifici Caprici, planta baixa ARINSALTel. +376 839981www.facebook.com/restaurant360

RESTAURANT CAN MANELLa cuina tradicional de sempre amb tocs personals del xef Carles Flinchc/ Mestre Xavier Plana, 6ANDORRA LA VELLATel. +376 822397 - Fax +376 861504 [email protected]

BORDA RAUBERTL’autèntica cuina andorranaCarretera d’Erts, km. 1,5.Tel. +376 835420LA [email protected]

LA CÚPULACuina creativa d’alta volada.Carrer Na Maria Pla, 19-21.Tel. +376 879444. Fax +376 879445 ANDORRA LA [email protected]

EL REBOST DEL PADRí.BOTIGA-RESTAURANTLa cuina d’un gran xef que ja ha merescut els millors reconeixements de les guies.c/ La Vall, 18. Tel. +376 821212. Fax. +376 821212 ANDORRALA [email protected] www.elrebostdelpadri.com

MINIM’S- RESTAURANTLa cuina de sempre amb la millor relació qualitat-preuAntic Carrer Major, 5ANDORRA LA VELLATel. +376 867511

RESTAURANT 120L’oferta més variada i extensa amb les millors especialitats.Av. Meritxell, 120. ANDORRA LA VELLATel.+376 [email protected]

LA BORDA DE L’AVI. RESTAURANTCuina de muntanya. Les millors carns a la graellaCra. d’Arinsal, s/n. LA MASSANATel. +376 835154 [email protected]

www.labordadelavi.com

www.labordapairal1630.com

www.restauranteularidepal.com

www.restaurantdondenis.com

www.bordaestevet.com

MOLI DELS FANALSElegància i refinament en un gran entorn.Tel.+376 835380. SISPONY ( LA MASSANA) [email protected]

www.molidelsfanals.com

www.restaurantcanmanel.com

Restaurant La MassanaLa Borda de l’Avi

1976-2012

36è aniversari

Page 8: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

Espai per

descobrir i conèixer

L icor 43 colabora con el esperado y singular circuito Live The Roof para estar presente en sus exclusivos conciertos

Licor 43 y el nuevo combinado de moda, Gin-ger 43, estarán presentes en una de las citas más esperadas del verano: la gira de conciertos exclusivos y únicos de Live The Roof. La marca propone así una experiencia única, inigualable y cool llamada LIVE 43 THE ROOF.

Las terrazas con más encanto de la geogra-fía española en ciudades como Madrid, Sevilla, Barcelona, Alicante y Málaga acogerán concier-tos con un aforo limitado para disfrutar de una experiencia única junto al sabor inigualable de Ginger 43.

LIVE 43 invita a vivir un momento mágico para dejarse llevar por este nuevo combinado Pre-mium, que maridará los acordes de artistas de la talla de Coque Malla, Fuel Fandango, Vega o Iván Ferreiro entre otros.

Una manera inolvidable de disfrutar las no-ches de verano brindando con Ginger 43 por la mejor música, en la mejor compañía e iniguala-ble emplazamiento.

Para más información sobre lugares y horarios de los conciertos, visita. n

www.livetheroof.com/

VIVE CON LICOR 43 UNA EXPERIENCIA ÚNICA EN LO MáS ALTO DE LA CIUDAD

Page 9: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

L icor 43 colabora con el esperado y singular circuito Live The Roof para estar presente en sus exclusivos conciertos

Licor 43 y el nuevo combinado de moda, Gin-ger 43, estarán presentes en una de las citas más esperadas del verano: la gira de conciertos exclusivos y únicos de Live The Roof. La marca propone así una experiencia única, inigualable y cool llamada LIVE 43 THE ROOF.

Las terrazas con más encanto de la geogra-fía española en ciudades como Madrid, Sevilla, Barcelona, Alicante y Málaga acogerán concier-tos con un aforo limitado para disfrutar de una experiencia única junto al sabor inigualable de Ginger 43.

LIVE 43 invita a vivir un momento mágico para dejarse llevar por este nuevo combinado Pre-mium, que maridará los acordes de artistas de la talla de Coque Malla, Fuel Fandango, Vega o Iván Ferreiro entre otros.

Una manera inolvidable de disfrutar las no-ches de verano brindando con Ginger 43 por la mejor música, en la mejor compañía e iniguala-ble emplazamiento.

Para más información sobre lugares y horarios de los conciertos, visita. n

www.livetheroof.com/

VIVE CON LICOR 43 UNA EXPERIENCIA ÚNICA EN LO MáS ALTO DE LA CIUDAD

El secreto del sabor del nuevo Ginger 43 está en su correcto ritual de preparación. Un a copa de balón para apreciar todos sus aromas. Ginger Ale servido sin perder el gas para que sus burbujas resalten todos los matices y textura de Licor 43 cuando sea servido. Este es el momento de incorporar Licor 43 en la copa. Un toque cítrio de lima exprimida y el perfume y aceites esenciales que se esconden al ex-traer el hilo de la corteza. Todo para crear la copa perfecta.

+

Page 10: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

A principis dels anys cinquanta, Miguel Torres Carbó, la 3ª generació al capdavant de Bo-degas Torres, recorria incansablement les

vinyes amb el seu Renault 44 en busca dels més preuats raïms negres de la regió, garnatxa i carinye-na, per crear un vi diferent, que expressés l’autèntic caràcter de la terra. Així comença la llarga història de Sangre de Toro, que va veure la llum per primera vegada el 1954. Avui està considerat un clar refe-rent mundial del vi espanyol de qualitat, un clàssic actual, elegant i versàtil, que reneix ara amb força reivindicant l’autenticitat i la fidelitat als orígens.

Per celebrar 60 anys de la primera verema de San-gre de Toro, Bodegas Torres llança al mercat la nova anyada amb una imatge renovada, sòbria i elegant, que convida al consumidor a realitzar un fascinant viatge als orígens a través de la història d’aquest vi, nascut de la tenacitat i determinació d’un home amb una visió per al futur del celler, de la mateixa manera que l’han tinguda les altres generacions de la família abans i després que ell.

Per a Miquel Torres Maczassek, director general dels Cellers Torres: “Sangre de Toro viu avui una se-gona joventut. Representa allò autèntic, la recupe-ració d’aquells valors d’abans, fruit d’una filosofia i manera de fer sense pretensions, motivada per l’experiència i l’amor al què es fa”. I afegeix: “Reno-vem el disseny per retre homenatge al meu mi avi, que va aconseguir fer realitat el seu somni i iniciar el camí de la internacionalització, que les generacions posteriors hem continuat amb el mateix entusias-me”.

El nou disseny està inspirat en la imatge del San-gre de Toro original; manté l’essència de la marca de fa 60 anys, però amb un toc de modernitat. Busca evocar l’anhel i la il·lusió de la tercera generació per donar a conèixer a tot el món la qualitat dels seus vins, transportant al consumidor als anys 50, amb la imatge en blanc i negre d’un Miguel Torres Car-bó somrient, recolzat en el seu Renault 44 i envoltat de vinyes, i les paraules que va pronunciar impre-ses en una tipografia clara i nítida, com a testimoni

SANGRE DE TORO: EL RENAIXEMENT D’UN CLàSSIC

d’aquest somni fet realitat: “El meu somni és que els nostres vins siguin coneguts i reconeguts per la seva qualitat arreu del món”.

El vi més internacional de Bodegas TorresSangre de Toro va ser el primer vi embotellat per

Torres, fet que va suposar un gran encert per part Miguel Torres Carbó i una ferma aposta per la mo-dernitat en una època en què predominava la pro-ducció a granel. El nom va néixer fent referència a la mil·lenària tradició mediterrània del cultiu del

Page 11: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

SANGRE DE TORO: EL RENAIXEMENT D’UN CLàSSIC

Al llarg de la seva trajectòria, Sangre de Toro ha conquistat nombrosos premis i reconeixements tant nacionals com internacionals. Actualment, és el vi més internacional dels Cellers Torres i es comercia-litza a més de 150 mercats. Creix també la presència d’aquest vi en locals de moda amb aire retro i tasques i bars de tota la vida que s’han fet populars entre el públic jove, per ser considerat sinònim d’allò autèn-tic, del que ha estat sempre fidel als seus orígens. n

www.torres.es

raïm. Des de Mesopotàmia fins a Grècia, el toro va ser el símbol de la cultura del vi; al déu del vi Dionís –Baco pels romans – el descrivien els poetes grecs i romans com “poderós com un toro” o “fill del toro”, i explicaven que la seva sang era en realitat vi.

Marca de referència a l’Estat espanyol, Sangre de Toro va aconseguir consolidar-se ràpidament als principals mercats internacionals. Als anys 70, la marca ja estava present en més de 50 països dels cinc continents, que es convertirien en un centenar vint anys més tard.

Torres ret homenatge a

Miguel Torres Carbó, creador del seu vi més internacional

Page 12: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

L’any 2011 la Taula del Sénia (Mancomu-nitat i Associació) van publicar el llibre “Guia gastronòmica de l’oli d’oliveres

mil·lenàries del Territori del Sénia” en el que van participar els 8 molins que fan oli certificat d’oliveres mil·lenàries i els millors restaurants del Territori, a més d’altres institucions i perso-natges.

Ara, consolidats els olis d’oliveres mil·lenàries del Territori Sénia com un producte únic al món, la Mancomunitat amb l’ajuda del SOC, SPEE i FSE i assessorats pels millors especialistes (IRTA i Fundació Alícia) juntament amb 9 molins del Te-rritori (4 valencians, 4 catalans i 1 aragonès) ha elaborat el nou oli VIA AUGUSTA, que és un cu-patge controlat, identificatiu del Territori Sénia i elaborat a partir de les varietats tradicionals de la zona: Farga, Morruda, Sevillenca i Empeltre.

Per tot això, s’està preparant un nou llibre fruit de la col·laboració entre els molins d’oli i els mi-llors restaurants del Territori Sénia, on la base principal seran les receptes (una de cada restau-rant i que a més incorporaran a la seua carta) totes elles fetes amb l’oli VIA AUGUSTA, però as-sociat evidentment amb els millor productes de la zona: trufa, llagostins, angules, carns, peix, marisc, ensalades, postres, etc.

Aquestes són les 4 primeres receptes que han arribat, totes elles evidentment elaborades amb oli VIA AUGUSTA:

El Cortijo (Benicarló): Angules amb cocotxes i cloïsses

Les Moles (Ulldecona): Oliva d’oliDaluan (Morella): Anem a fer el “flaó”El Pescador (Cases d’Alcanar): Llagostins

amb ceba caramel·litzada.Com es pot vore si ha de tot: cuina tradicio-

nal però de gran qualitat, cuina d’autor, delica-tessen, postres, etc. El llibre el publicarà Onada Edicions i es preveu presentar-lo al 4t Congrés d’oliveres mil·lenàries, cap a finals de novembre d’enguany. n

NOU LLIBRE DE RECEPTES FETES AMB L’OLI VIA AUGUSTA

Page 13: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

NOU LLIBRE DE RECEPTES FETES AMB L’OLI VIA AUGUSTA

gastr maniaEspai per descobrir

conèixer i aprendre

http://issuu.com/gastromaniaandorra

cada primers de mes a

Page 14: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E l estudio, que han dirigido la doctora Maria Pilar Vaquero i la experta en nutrición Laura Toxqui, se publicará próximamente en la re-

vista especializada Proceedings of the Nutrition So-ciety, una de las publicaciones más solventes a nivel internacional en el ámbito nutricional.

El estudio en cuestión concluye que consumida como parte de la dieta habitual, el agua mineral na-tural carbónica Vichy Catalán, una agua rica en mi-nerales y oligoelementos, reduce diversos marca-dores de riesgo cardiovascular sin elevar la presión arterial. Eso se produce porque la ingesta de Vichy Catalán reduce las concentraciones de aldosterona en hombres y mujeres sanos, tanto si el consumo se realiza con alimentos (durante las comidas) o sin ellos.

La aldosterona es una hormona esteroidea que actúa en la conservación del sodio secretando po-tasio e incrementando la presión sanguínea. La in-hibición parcial de esta hormona tras la ingesta de Vichy Catalán produce los efectos beneficiosos para la salud antes descritos. Para realizar el estudio se utilizaron dos aguas, Vichy Catalán y una agua mi-neral natural control sin gas. Se realizó un ensayo postprandial cruzado, aleatorizado y controlado de 4 vías.

UN ESTUDIO DEL CSIC CONFIRMA qUE EL CONSUMO hABITUAL DE VIChy CATALáN PROTEGE CONTRA LA hIPERTENSIóN ARTERIAL

También reduce el colesterol malo y los tri-glicéridos

Las propiedades saludables de Vichy Catalán se han descrito en numerosos estudios científicos rea-lizados por el CSIC durante los últimos diez años. Estas investigaciones confirman que el consu-mo habitual de esta agua mineral natural carbónica reduce el riesgo de padecer enfermedades cardiovasculares, pues reduce casi un 10% los índices tota-les de colesterol y cerca de un 15% los de LDL-colesterol o colesterol malo. También reduce los niveles de triglicéridos y el vaciado de la vesícula biliar y la lipemia pos-tprandial (los lípidos que circu-lan por la sangre mientras se hace la digestión).

Los estudios científicos que realiza el CSIC para determinar cómo influye la ingesta de di-ferentes tipos de agua en la sa-lud de las personas corroboran la idea largamente defendida por el Grupo Vichy Catalán de que “el agua debe considerarse

Page 15: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

UN ESTUDIO DEL CSIC CONFIRMA qUE EL CONSUMO hABITUAL DE VIChy CATALáN PROTEGE CONTRA LA hIPERTENSIóN ARTERIAL

como un alimento más de la dieta y que hay que incluirla en las recomendaciones nutricionales”. Es-tos estudios también corroboran que no todas las aguas son iguales y que existe una relación muy es-trecha entre el consumo de agua y la salud.

El agua Vichy Catalán brota espontáneamente a 60ºC con su propio gas carbónico del manantial Vichy Catalán de Caldes de Malavella (Girona). Sus especiales propiedades minero-medicinales y su sabor inconfundible la han convertido en una de las aguas minerales predilectas de los profesionales de la restauración y de los consumidores. n

Más información en

www.vichycatalan.es

Haciendo click en el enlace tendrás acceso a la información científica completa del estudio:

http://goo.gl/MRahmq

El agua VichyCatalán brota

a 60º C con su propio

gas carbónico

Page 16: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 17: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

www.lluistolosa.com

GUIA D’ENOTURISMEDE L’EMPORDà

Aquesta Guia d’Enoturisme de l’Empordàés el resultat d’un any sencer visitant

cellers i tastant vins de l’Empordà.Un any de molta feina, un any sabàtic,

o les dues coses alhora.Una guia pràctica amb 180 visites per gaudir per

de l’enoturisme qualsevol cap de setmana.En primavera, quan fa bon tempsi la vinya treu les primeres fulles.

A l’estiu, quan el sol és massa fort o bufala tramuntana. I a la tardor, quan arriba la verema

i la vinya empordanesa és un festival de groc i vermells.Estem davant d’una de les millors zonesvinícoles d’Europa. Hi trobarem cellers

sorprenents, personatges entranyables i vinsd’altíssima qualitat, profundament mediterranis

i expressius del territori

LLUíS TOLOSA

48 cellersper visitar

242 vins recomanats

84 hotels i restaurants

Page 18: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

F eia ja uns quants anys que havia perdut con-tacte amb el senyor Paco Armengol i la seva família. Era l’ època dels Clàssics Cuiners Ca-

talans-, Joan Roca (Celler de Can Roca), Joan Bosch (Restaurant Can Bosch), Antonio Navarro (Restau-rant S ‘ Era de Pula), Jacques Muller( Restaurant la Guingueta), Maria Salvans (Restaurant “El Niu”), Miquel Mariano (Restaurant Ca N’ Aguedet), Juan Romero (Restaurant Xoriguer), Jaume Font (Res-taurant “Sa Punta”), Miquel Màrquez (Restaurant Sala), Jaume Saumell (Restaurant “Tall de Conill”), Paco Armengol ( Restaurant Ca n’ Armengol) i An-dreu Vidal (Casa Irene), autèntics professionals que amb el seu treball van enlairar i ho segueixen fent, està clar, el llistó de la cuina de casa nostra. Les cir-cumstàncies han propiciat que aquesta setmana

EL RESTAURANT CA N’ ARMENGOLpassada, en companyia d’ en Santi Calvo i senyora, que també coneixien l’ establiment, ens arribéssim a Santa Coloma de Gramenet, per gaudir de la cuina de Ca N’ Armengol que, des de 1923, any en el que va obrir portes com a casa de menjars i begudes, fa les delícies dels paladars més exigents.

Amb aquesta visita, vam poder constatar l’ im-portància del menú en un bon restaurant. En un dia plujós de mitjans d’ agost, van haver de remuntar taules i amb clientela esperant al carrer. ¿Quin és el secret?. No n’ hi ha d’ altra: un preu justificadíssim -10,75 euros-, cuina elaborada-, guisats, estofats-, tracte familiar, tot inclòs. Una cuina que et traslla-da als plats amb els sabors de la teva infantesa, una cuina que no regateja el temps necessari per acon-seguir-ho . I, com deia, un tracte proper, personalit-

RESTAURANTS, CUINES I CUINERS

Page 19: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

EL RESTAURANT CA N’ ARMENGOLzat, fruit de l’ atenció de tota una família.

En Francesc Armengol i la seva muller contri-bueixen a la modernitat d’ aquesta cuina. Ells aporten aquesta sàvia nova que és tradueix en el plantejament i els plats de la carta que, en molt bon criteri, gira a l’ entorn de propostes elaborades amb els aliments que ofereix cada temporada. En l’ apartat d’ entrants trobem propostes de tapes i mitges racions, amb suggeriments tan engresca-dors com unes croquetes de gallina i pernil, un pop rostit sobre galeta de patata i allioli de llima, una vieira amb capuccino de carbassa, unes sepionetes, ceba, amontillat i pernil, etc. , i en els apartats Des de 1923 i Des del mar i el camp, ens proposen, entre molts altres, el Bacallà colomenc, el Fricandó de Ve-della de Muntanyola amb piquillos confitats, els Ca-

RESTAURANT CA N’ ARMENGOL c/Prat de la Riba, 1

SANTA COLOMA DE GRAMANET Tel.+34 93.391.68.55

[email protected]

www.canarmengol.net

nelons de rostit de pollastre de pagès amb formatge de l’ Alt Urgell; l’ Arròs sec amb carxofes i gambes de Tarragona, l’ Espatlleta de cabrit rostida amb pa-tata del bufet i enciam de Teià o el Peix de llotja en suquet de patates al safrà. A tot això, cal afegir un Menú de temporada compost per quatre plats i pos-tre, al preu de 30 euros. n

Tractefamiliar, preu

justificadíssim i cuina elaborada, són

el secret de l’èxit deca n’Armengol

Page 20: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 21: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

Distribucions en exclusivade productes d’alimentació

Page 22: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

N ace Essential, un nuevo cava de Juvé & Camps 100% xarel·lo que rinde homena-je a esta variedad. Este nuevo espumoso

refleja la experiencia de cuatro generaciones elaborando cavas de alta expresión y la aporta-ción de la nueva generación de la familia Juvé a la bodega. Este cava es especialmente complejo, cremoso, vibrante, fresco y lleno de matices que definen su esencia.

Elaborado únicamente con la fracción del mos-to flor, Essential se fermenta en depósitos de acero inoxidable y se selecciona una levadura es-pecífica que favorece la expresión de los aromas varietales durante la primera fermentación alco-hólica. El vino base se embotella para la segun-da fermentación y crianza sobre lías siguiendo el más riguroso método tradicional. Su maduración en cavas es de más de 15 meses, con el objetivo de preservar al máximo los aromas primarios del

xarel·lo y mostrar notas finas de la crianza que le aportan complejidad y finura. El resultado es un cava Reserva Brut de 12,5% vol. con un gran potencial y carácter.

La añada 2012 se caracteriza por su madurez e intensidad debido a unas temperaturas altas a lo

largo del año vitícola y lluvias durante el mo-mento de la floración. Juvé & Camps muestra en

este cava una expresión de la uva xarel·lo en su versión más fresca y agradable; Essential es un

cava vibrante que pretende convertirse en un gran aliado de los aperitivos, fiestas, ideal para

degustar por copas y para refrescar nuestras comidas. n

PVP Essential 2012: 22€ aprox.

ESSENTIAL, EL NUEVO CAVA DE JUVÉ&CAMPSUN hOMENAJE AL XAREL·LO

NOUS VINS

www.juveicamps.com

Essentialse fermentaen depósitos

de acero inoxidable

Page 23: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

ESSENTIAL, EL NUEVO CAVA DE JUVÉ&CAMPSUN hOMENAJE AL XAREL·LO

de copes amb Carles Magdaleno

Avinguda Carlemany, 82Tel.: 82 04 69AD700 ESCALDES-ENGORDANY(Principat d’Andorra)

www.cavabenitowhisky.com

NATION MARTINIqUE 12 ANySFabricant: Rum NationMaduració: 12 anys en botes de roureDecanter de 70 cl. 43% alcoholNotes de TastColor: Ambre daurat com un cognac vell.Nas: Lleugeres aromes de fusta de roure ambnotes de flors i melmelada de fruites.Boca: Sec, equilibri de sabors de fruits madursalbercocs i panses amb notes de flors.Final: Ple, sec i molt llarc.Degustació: Excelent a totes hores.

Rum Nation es una marca dede la casa Wilson & Morgan, propietat deRossi&Rossi, embotellador independentde whiskies escocesos, que compra iselecciona les millors botes de rom alsdiferents països del Carib, que desprésembotella amb el nom de Rum Nation iles botes buides son per fer els acabatsd´envelliment dels seus whiskies.

Page 24: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

B udapest deslumbra al viajero por sus infini-tas caras. Es una de las ciudades más bellas de Europa con magníficos edificios y con la

perspectiva que el Danubio marca sobre ellos que la han convertido en Patrimonio de la Humanidad. Es la mayor ciudad termal de Europa, probablemente del mundo, con decenas de históricos balnearios, es elegante, es animada, es sorprendente... Ahora, además, la capital húngara muestra su faceta más lujosa y exclusiva.

Naturalmente, la ciudad aprovecha sus recursos. Pero ya no es suficiente con navegar el Danubio en uno de sus barcos-restaurantes mientras se con-templa la ciudad mejor iluminada del continente, ahora hay que hacerlo en un barco privado, como propone Dunarama, con asientos de piel y revestido con madera de mahogany (www.dunarama.hu); ir al elegante balneario Gellert (www.gellertbath.hu) es imprescindible, pero lo más nuevo es disfrutar de un baño exclusivo para dos en una sala privada del mismo balneario con champán y frutas o acudir a las fiestas nocturnas con música y bebidas que éste y otros balnearios ofrecen los fines de semana; uno puede alojarse en cualquiera de los muchos hoteles de lujo de la capital, pero lo más es hacerlo en el Boscolo Budapest by Marriott Autograph Collection

VIAJES

COMER EN BUDAPEST, MUChO MáS qUE SIMPLE GULAShCon dos restaurantes con estrella Michelin y un chef entre los 10 mejores del Bocuse d´Or, la capital húngara quiere colocarse entre las grandes ciudades gastronómicas de Europa. Aún tiene mucho por conseguir, pero está en el buen camino.

(www.boscolohotels.com), que acoge el New York, que ha sido considerado como “el café más hermoso del mundo”, y es una obra de arte devuelta a su es-plendor original.

Un lujo gastronómicoAlgo parecido está ocurriendo en Budapest en el

aspecto gastronómico. Parece como si, casi de re-pente, la ciudad hubiera descubierto que tiene un gran potencial en su gastronomía, que se une a la buena fama que ya tenían algunos de sus vinos. El logro de dos estrellas Michelin para dos de sus res-taurantes, el Onyx (www.onyxrestaurant.hu) y el Costes (www.costes.hu) y el honroso décimo pues-to que ha conseguido el chef húngaro Tamas Szell

Texto y fotos: Enrique Sancho

Es la mayorciudad termal

de Europa, probablemente

del mundo

a

Page 25: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 26: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

en la última edición del premio Bocuse d’Or parecen haber estimulado el ánimo de los budapestinos por mostrar su gastronomía al mundo, aunque, todo hay que decirlo, todavía les queda un largo camino por recorrer, porque en buena medida su cocina si-gue siendo tradicional.

La cocina de un país suele ser consecuencia de su historia y su cultura. La cocina de Budapest y de Hungría están marcadas en gran medida por las tradiciones de la Europa Occidental y la del Este. En algunos casos, se deja sentir la influencia nómada que marcó los orígenes del país. Además de en los

ingredientes típicos, el secreto de la cocina húngara debe buscarse en el método tradicional de prepa-ración, que permite a cada uno desplegar todo su aroma.

El ingrediente más famoso de la cocina húngara es la paprika y los platos que se condimentan con ella se denominan paprikás. Normalmente se sir-ven con salsas cremosas y amargas y acompañan las aves y la ternera; pero su uso más generalizado es en las sopas de carne y estofados, con cebolla y pa-tatas, como el célebre gulash. La palabra significa “vaquero” y marca su origen en las grandes exten-siones de la Gran Llanura. El plato popular, que se tomaba directamente de la marmita, pasó a ocupar las vajillas de porcelana de los terratenientes más poderosos. En muchos lugares, especialmente en el campo, se sigue elaborando el gulash en marmita. También ha dado lugar a numerosas variantes, con el elemento común de la paprika.

Gulash y mucho másEn muchos restaurantes de Budapest se sirve el

gulash, aunque la tendencia es elaborar platos más a

La paprikaes el ingrediente

más famosode la cocina

húngara

a

Page 27: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 28: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

actuales. Incluso algunos, como el propio Onyx se atreven con versiones modernas del plato tradicio-nal (algo equivalente a nuestra tortilla de patata desestructurada), pero no siempre con éxito. Los más vanguardistas reniegan incluso de todo lo que les recuerde la tradición. “Nuestro pasado relativa-mente reciente nos recuerda invasiones, guerras, el régimen comunista... no es algo que nos apetezca tener presente, si siquiera en la cocina”, comenta uno de los chefs de prestigio.

Sin embargo, los bistrós clásicos viven su renaci-miento por todo el país, especialmente en Buda-pest, aunque tratan de imprimir un toque moder-no a sus platos. La prestigiosa guía Gault Millau ha dado una puntuación muy alta a lugares como Mák bisztró (www.makbistro.hu), que hace poco obtuvo el premio como “Mejor restaurante progresista de

Hungría” y “Mejor restaurante de Budapest”, entre otros, mientras su chef, Krisztián Huszár, fue reco-nocido como “Chef del año”. Es un restaurante con un ambiente agradable, joven y sin pretensiones muy bien situado, que sirve cocina innovadora y de buen gusto a buen precio. Otro lugar de moda

a

Los bistrósclásicos viven

su renacimientopor todo

el país

Page 29: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

y muy valorado es Bock Bistró (www.bockbisztro.hu), una apuesta del extravagante chef Lajos Biró y del famoso enólogo József Bock, donde se puede disfrutar, entre otras cosas, del “Pho”, una sopa de origen tailandés que se dice es la mejor sopa orien-tal del país.

En la gama alta es imprescindible referirse a los dos portadores de estrellas Michelin. El Costes, que fue el primero en obtenerla, apuesta por la calidad sin compromisos, gustos magistrales, presentación artística, atención a los detalles, un servicio aten-to, un ambiente agradable y una experiencia gas-tronómica informal y tranquila. Su chef portugués, Miguel Rocha Vieira que aprendió mucho de lo que sabe en El Bulli, comenta que “busca la inspiración de sus platos en los viajes y en otras culturas, en los mercados locales, en las estaciones del año y sus in-a

Page 30: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

gredientes, de la naturaleza, de los libros y la músi-ca, de otros compañeros chefs, de una infinidad de cosas...”

Su gran rival, el Onyx, situado en la Plaza Vörösmarty en el corazón de Budapest, y filial del mejor café-pastelería de Budapest, el Ger-beaud (www.gerbeaud.hu), es una curiosa sim-biosis entre las ideas vanguardistas de Tamás Széll y el buen conocimiento de los productos nacionales de Szabina Szulló. Juntos proponen lo que han dado en llamar menú “Evolution húngara”, donde se utilizan los ingredientes nacionales más frescos y de mayor calidad y las nuevas tecnologías en la preparación y presen-tación de las versiones renovadas y actualizadas de cocina tradicional húngara. También ofrecen originales tapas.

Y siempre está el clásico y más que centena-rio Gundel (www.gundel.hu), el restaurante con más renombre de Budapest y una de las mesas más refinadas de toda Europa Central. Todos los grandes de este mundo se han sentado algún día en las mesas de este restaurante situado a dos pasos del museo de Bellas Artes, en el barrio chic de Városliget. El director Kálmán Kozma y el chef Kálmán Kalla, muetran exquisitos modales que evocan las horas de gloria de la Belle Époque. Kálmán Kalla, que es una auténtica estrella hún-gara de la gastronomía y luce unos magníficos bigotones magiares, actualiza los platos tradi-cionales húngaros y las recetas clásicas de Gun-del para elevar la cocina húngara hasta un nivel internacional. El espectacular brunch dominical, animado con música en vivo, es el sitio “donde hay que dejarse ver” un domingo a mediodía.

Buenos restaurantes de hotelComo viene ocurriendo en otras ciudades eu-

ropeas, los hoteles, que durante mucho tiem-po han descuidado su cocina, están ahora a la vanguardia gastronómica. En Budapest un buen ejemplo es el lujoso Kempinski Hotel Corvinus (www.kempinski.com) donde se unen dos res-taurantes bien distintos. Uno de ellos, el Nobu, del que es copropietario Robert de Niro, que per-mite disfrutar y explorar un nuevo estilo de coci-na de la mano del famoso chef Nobuyuki Matsu-hisa que une las técnicas tradicionales japonesas

Page 31: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

con los sabores de Sudámerica. Aquí se puede probar, por ejemplo, el bacalao negro de Alaska con miso o el sashimi con jalapeño yellowtail. El otro restaurante, És, que en húngaro equivale a “y” propone un ambiente moderno y platos de estilo húngaro-vienés contemporáneo.

De un estilo y cocina más informal es, por ejem-plo, el Zona (www.zonabudapest.com) abierto hace apenas un año, que presume de ofrecer una porción de comida más pequeña que la normal, “un recuerdo húngaro del comunismo”, como dice con sorna su chef Krisztián Huszár, que ha sido reconocido como el mejor cocinero del año, que además de los sabores húngaros modernos trae sabores de Oriente y de la cocina vasca. Los pos-tres corren a cargo de Brigitta Balatoni, también elegida la mejor pastelera del año. En la zona alta de Buda hay que acercarse a Pierrot (www.pierrot.hu) un elegante local, con un delicio-so jardín en verano (incluso en invierno porque tienen estufas) por el que han pasado todos los famosos que visitan Budapest y que ofrece una cocina húngara tradicional con pequeños toques modernos.

Page 32: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

Divertidos restaurantes baratosLos locales gastronómicos en Budapest están

en permanente evolución y siempre hay algo nuevo que descubrir.

A los que les apetezca conocer lugares cu-riosos, originales y adentrarse en lo más pro-fundo del corazón de Budapest, con un pre-supuesto limitado, deben hacer una visita a Ellátó (http://ellatokert.blogspot.com) un restaurante de comida rápida especializado en sopas, el Magic Burger (http://magicburger.hu), en Óbuda, que se hizo muy popular tras aparecer en la película “A good day to die hard” de Bruce Willis.

Y los que quieren probar un auténtico lán-gos, una especie de pizza hecha con pasta de patata y diversos ingredientes, no pueden de-jar de visitar los mercados de la plaza Lehel y de la calle Fény o el Mercado Central, aunque la Kolbászda (http://bajorsorozo.klikklap.hu) de la calle Gyorskocsi también es una elección perfecta para los aventureros de los sabores.

Las posibilidades de la noche húngara son enormes. Discotecas, bares abiertos hasta la madrugada, locales de ambiente gay prolife-ran por toda la ciudad.

Pero tal vez lo más sorprendente y nuevo en la ciudad, y lo que tiene más éxito, son los llamados “bares-ruina” o “ruin-bar” situados, como su nombre indica, en locales ruinosos con una decoración ecléctica y cutre pero con mucho ambiente y las copas a dos o tres euros; en ocasiones ocupan edificios completos con decenas de ambientes a cual más chocante.

Probablemente el mejor es el Szimpla Kert (www.szimpla.hu), donde, por cierto, se ofre-ce un original mercadillo de productos eco-lógicos y cocina en vivo los domingos por la mañana.

Si se quiere ser auténtico, hay que pedir un pálinka, el aguardiente húngaro, o un chupi-to de Unicum, un licor amargo elaborado con 40 hierbas de distintas zonas del país, de color negro. n

Más información: Oficina Nacional de Turismo de Hungría, Tel: 915 569 348,

www.hungriaturismo.com

a

Lo que tienemás éxito

son los baressituados en

localesruinosos

Page 33: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

Sobre Jetcost:Cómo ir: Según el buscador de vuelos Jetcost (www.jetcost.es) la mejor opción para viajar

a Budapest es hacerlo con la compañía de bajo costo Wizz Air (wizzair.es) que tiene vuelos directos a la capital húngara desde varias ciudades españolas (Alicante, Barcelona, Madrid, Málaga y Palma de Mallorca) desde 115 euros ida y vuelta.

+

Page 34: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

CONGRESSOS

FERRAN ADRIà AL GAUDí 1ST WORLD CONGRESS BARCELONA 2014

Page 35: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

F Ferran Adrià, el indiscutible referente mundial en creatividad e innovación, presentará durante el Congreso sus últi-

mas creaciones gastronómicas basadas en las obras del genial Antoni Gaudí.

El Gaudí 1st World Congress Barcelona 2014 (Barcelona, 6-10 Octubre) se consolida como el primer Congreso Internacional de Investigación, dedicado íntegramente al estudio de la obra de Antoni Gaudí y la plena vigencia de sus revo-lucionarios planteamientos. Los mejores es-pecialistas mundiales expondrán, por primera vez, sus teorías y descubrimientos fruto de dé-cadas de estudio, planteando una nueva forma de aproximación a la genialidad del arquitecto. Este Congreso de carácter multidisciplinar, tra-tará gran variedad de materias a lo largo de sus jornadas, una de ellas será la Gastronomía.

The Gaudí Research Institute, co-organizador del Congreso, dispone de gran cantidad de in-formación a cerca de los hábitos gastronómicos de Gaudí. Detalles que van desde su infancia en el Mas de la Calderera de Riudoms, hasta sus últimos años en la Sagrada Familia. Datos sobre las comidas que compartió con la élite mundial en el Palau Güell de Barcelona, durante la ce-lebración de la Exposición Universal del 1888 y también sobre su estancia en la Colònia Güell.

Durante las jornadas del Gaudí 1st World Con-gress Barcelona 2014, y en el ámbito de la crea-tividad - uno de los tres ejes entorno a los cua-les se estructurará el Congreso - se mostrarán empresas y organizaciones que trabajan con modelos, métodos, procesos y sistemas directos o derivados de Gaudí. En este sentido, la gas-tronomía estará representada por su máximo embajador, Ferran Adrià, sin duda el referente mundial indiscutible en creatividad e innova-ción, más allá de la gastronomía.

Chef y co-propietario del restaurante El Bulli (Cala Montjoi, Girona), con él recibió las máxi-mas distinciones gastronómicas, siendo decla-rado Mejor Restaurante del mundo durante 5 años consecutivos. El restaurante cerró definiti-vamente sus puertas el pasado 2011, para con-vertirse en El Bullifoundation, fundación dedi-cada a impulsar la creatividad gastronómica.

Como parte integrante del Comité Creativo,

de una de las obras por excelencia del arquitec-to, La Casa Milà. Asimismo, la “Cena de Gala” del día 8, y el catering ofrecido en la UB durante las jornadas del Congreso, correrá también a cargo de El Café de la Pedrera. n

www.gaudicongress.com

Adrià mostrará sus últimas innovaciones en creatividad, gastronomía y su relación con los métodos de Gaudí. Su participación en el Con-greso representa el punto de encuentro entre dos mentes creativas en busca de la innovación y la originalidad. Dos perfiles muy distantes en el tiempo, pero muy cercanos en su método de creación: observar, razonar y crear. Un método que, en ambos casos, sitúa a estos dos genios en un nivel superior, lejos de los cánones están-dares de la arquitectura o de la cocina.

Las “Cenas Gaudí” de los días 6 y 7 de octubre, se servirán en el Café de la Pedrera, emblemáti-co restaurante de Barcelona, ubicado a los pies

Adrià mostrará

sus últimas innovaciones

en creatividad

Page 36: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E l passat divendres 27 de juny, va finalit-zar la segona edició de la campanya gas-tronòmica “Sopars Maridats”, que s’ha dut

a terme cada divendres des del 31 de gener, a càrrec del col·lectiu Cuina de l’Empordanet i 24 cellers de la DO Empordà, amb la col·laboració del CCAM.

Durant aquests divendres, més de 600 perso-nes han pogut degustar aquests sopars-menú, en els 18 restaurants del col·lectiu Cuina de l’Empordanet, on a més d’acollir al públic gene-ral, també han comptat amb la presència de di-ferents mitjans de comunicació.

Amb aquesta campanya es pretén promocio-nar a través dels restaurants del col·lectiu i els cellers de la DO Empordà, la cuina i els vins de l’Empordà. En aquest context, cada divendres, una parella formada per un restaurant i un ce-ller, han elaborat un menú on s’escollien els plats i receptes que maridessin millor amb els vins del celler corresponent.

Durant aquesta segona edició, la campanya s’ha consolidat entre el públic objectiu com una experiència gastronòmica que permet gaudir de la gastronomia i els vins empordanesos en unes vetllades organitzades per l’ocasió, comptant amb un gran nombre d’assistents repetidors.

La celebració de la campanya ha permès també estrènyer els vincles entre els elaboradors de vins i els restaurants del territori, en treballar plegats en l’elaboració dels menús, fet que facilita el co-neixement dels vins dels cellers empordanesos.

LA CUINA DE L’EMPORDANET CLOU LA SEGONA EDICIó DE LA CAMPANyA GASTRONÒMICA “SOPARS MARIDATS” SERVINT MÉS DE 600 SOPARS-MENÚS

ESDEVENIMENTS GASTRONÒMICS

Cal remarcar que els restaurants de la Cuina de l’Empordanet ofereixen a les seves cartes de vins una ample gamma de vins empordanesos.

Pel que fa a l’organització:La Cuina de l’Empordanet és un col·lectiu

format per 17 restaurants de l’Empordà amb l’objectiu de promocionar la qualitat gastronò-mica del territori i identificar la comarca com un destí gastronòmic de primera magnitud. n

www.cuinadelempordanet.net

Ambaquesta

campanya es preténpromocionar

la cuina i els vins de l’Empordà

Page 37: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

www.cuinadelempordanet.net

Page 38: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E l próximo día 3 de Octubre en el Hotel Ritz se realizará la muestra más importante de Vinos Españoles Ganadores de Medallas de Oro en los

Concursos de Vino de todo el Mundo.Dos veces al año, el mundo del vino se cita en el Hotel

Ritz para presentar lo mejor de cada zona y hacer mu-cho más próximo el vino a los aficionados, ya que esta muestra conjuga la participación y presencia de consu-midores particulares, profesionales de la comercializa-ción del vino y periodistas líderes de opinión, toda una FIESTA del VINO de ORO.

De 12 a 21 horas, se podrán disfrutar casi 100 vinos del más alto nivel y además contribuir solidariamente con la FUNDACIÓN MENSAJEROS DE LA PAZ.

El acceso tiene un coste de 25 euros, y permite de-gustar los vinos y tener acceso a comprarlos a través de la ya famosa “Tienda Solidaria VINORO” donde poder adquirir los mejores vinos a precio de bodega.

Durante el evento se podrá degustar algunos alimen-tos gourmet que también obtuvieron las más altas dis-tinciones.

El 3 de octubre será un magnifico día para conocer

NUEVOS EXITOS DEL VINO ESPAÑOLEN LA qUINTA EDICIóN DE VINORO

lo mejor del vino, contribuyendo solidariamente en un lugar muy especial y esto solo por mucho menos de lo que se disfruta. Los asistentes que lo deseen, podrán participar en las CATAS “ME GUSTA” pudiendo valorar lo que más les gusta de cada vino; color, aroma, gusto, imagen y precio. Con el recuento de sus puntuaciones haremos público el VINO que MAS GUSTA entre los asis-tentes de VINORO 2014 otoño. n

www.salonvinoro.comwww.vinoquedadas.com

Dosveces al año

el mundodel vino se

cita en el hotel Ritz

Page 39: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E l passat dijous dia 7 d’ agost, als jardins de l’ Andorra Park Hotel, vàrem gaudir d’una nova vetllada vinícola i gastronò-

mica, acompanyada per l’actuació musical de The Chills Trio amb Jordi Barceló al piano, Efrem Roca al saxo i la cantant Susane Georgie, que ens van interpretar un conjunt de versions dels més destacats dels clàssics internacionals. El xef Marc Mora, del restaurant ÉS ANDORRA, ens va oferir una selecció de les seves delicadeses cu-linàries que van acompanyar els vins i espirituo-sos que va presentà la distribuïdora CAVAND. En aquesta oportunitat, fou MARQUES DE RISCAL, el celler de la Rioja Alabesa, amb els seus acredi-tats vins de Reserva. Els assistents, un centenar de persones, van poder gaudir de la gamma de vins i caves de GRAMONA. Com aperitiu s’ ofe-rien el CAMPARI i el APEROL, una beguda d’11º que acompanyada de cava en tres parts, dos de Aperol i una rodanxa de taronja és tradueix en un còctel refrescant i molt apropiat per aquest temps. n

NUEVOS EXITOS DEL VINO ESPAÑOLEN LA qUINTA EDICIóN DE VINORO

ART & VI. ELS JARDINS DEL PARK

Page 40: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 41: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 42: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

U na de les grans possibilitats alimentàries i gastronòmiques del peix és la seva possibi-litat d’ésser conservat mitjançant tota mena

de procediments, alguns – com l’assecat, el salat i el fumat – vells de milers d’anys. La conservació en sal és pròpia, en general, dels països mediterra-nis, i el fumat dels nòrdics, amb poques excepcions. L’assecat és conegut i practicat arreu, de la Xina als Països Catalans.

Les conserves en llauna són més recents –daten del segle XIX- i ara hi hem d’afegir la congelació i la conservació al buit.

Una característica de les conserves de peix és que el resultat sovint, és un producte ben diferent del producte fresc. És el cas, per exemple, del bacallà: els mediterranis, acostumats al gust meravellós d’aquest producte –que, tanmateix, és elaborat pels nòrdics-, solem trobar decebedor el del mateix peix en fresc (o congelat), que ara arriba als nostres mercats, per més esnobisme que hi posem. Sem-blantment, el procés de conservació determina en gran manera el gust i la textura del producte. Po-dem posar, també, com a exemple el bacallà salat, és l’extraordinari producte que hem esmentat, i assecat, en forma de peixopalo o stockfish, és tan diferent que a fet pensar a molta gent que es tracta d’un altra producte, quan no és així.

EL PEIX CONGELATHi ha, tanmateix, dues diferències entre els dos

grans sistemes. La congelació pretén, en certa for-ma, conservar el peix (o els seus derivats, com el surimi) respectant al màxim les seves caracterís-tiques naturals. Això, per diverses causes, no sem-pre s’aconsegueix, ja que la congelació no evita la formació de petits cristalls, que alteren la estruc-

DOSSIER

EL PEIXCONGELAT, SALAT, ASSECAT, FUMAT I EN CONSERVA

tura i textura del producte i, se-gons el temps transcorregut, no pot evitar un procés d’oxidació i de canvi del gust del producte. Això no nega, però, que hi hagi excel•lents productes congelats, alguns, fins i tot, amb avantatges respectes dels produc-tes frescos. Si ens decantem pels conge-lats, doncs, cal saber, que també tenen data de caducitat, que s’han hagut de conservar correctament, respectant la cadena de fred ( i no sempre és així) i que cal saber-los descongelar adequadament. El millor és col•locar el producte, al-menys uns dies abans, a la part inferior de la nevera ( o superior, depèn del seu tipus). Alguns productes admeten descongelació a temperatura ambient, i d’altres no en necessiten (cal seguir, si de cas, les

L’assecatés conegut

i practicat arreu, de la Xina als

Països Catalans

Page 43: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 44: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

instruccions del fabricant). Un truc que s’ha utilitzat casolanament per treure el gust de congelat o oxidat del peix és submergir-lo un temps en llet.

Un camp en continu creixement dins els congelats són els plats i elaboracions a base de peix ja pre-parats, envasats al buit o no. L’0ferta cada cop és més amplia, i inclou croquetes, pastissets, panades, “embotits”, mandonguilles, petxines, farcits, plats guisats, etc.

EL PEIX SECEl dessecament a l’aire i al sol és un dels proce-

diments de conservació més universals. Ja hem citat el peixopalo, elaborat paral•lelament amb el bacallà, normalment a Noruega. També s’assequen d’altres peixos nòrdics com la lota, l’eglefí i abadejo.

D’altres productes conservats amb aquest proce-diment són les tripes de bacallà, tan estimades per la cuina catalana. Als Països Catalans, l’assecatge de peix ha estat un procediment tradicional emprat pels pescadors. Al País Valencià s’assequen cape-llans ( que es comercialitzen encara avui, a les grans superfícies comercials), pops, com a Canàries i Por-tugal- i altres peixos.

L’ANGUILAAl Delta de l’Ebre s’assequen les anguiles, que

esdevenen “xapadillos” (i fins i tot les angules). Aquesta anguila xapada, o sigui, oberta i assecada al sol, desprès es guisa de diverses maneres. També s’assequen llisses i altres peixos.

A Formentera s’asseca (o se sala) tota mena de peix: tonyina, bonítol, mussola, caralló o cassó, ve-rat (que també el trobem a València, rajada, musso-la, etc.

Antigament, aquesta forma de conservar el peix era practicada arreu de les nostres costes.

EL CONGREUn altre producte tradicional és el congre sec, amb

el qual es feien sopes, guisats, bullits, etc. Aquest producte ara és rar, però encara és pot trobar oca-sionalment.

En tots els receptaris antics, de l’Edat Mitja a pas-sant pel segle XVIII i fins el XIX, és un ingredient sempre present, sobretot per el temps de Quares-ma. Se solia cuinar amb panses i pinyons tant al Principat com a Catalunya Nord.

També a l’índia assequenpeixos diversos,

entre ellsl’anomenatbummalao

PRODUCTES ORIENTALSEl peix o marisc sec es fa en molts d’altres paï-

sos. A Xina, Hong Kong, etc. assequen les gambes, i a quasi tots els països orientals el peix petit, com l’anxova (productes que ja es troben en les botigues de queviures orientals, i el segon, fins i tot, a les dels animals domèstics, com a exemple dels despropò-sits d’Occident).

També a l’Índia assequen peixos diversos, entre ells el peixet anomenat bummalao, que els angle-sos han batejat amb el curiós nom de “ànec de Bom-bay”. Compte amb aquest producte, si us decidiu a fer-lo servir en un plat indi: fa un tuf repel·lent, que mones se’n va si el torrem molt. Desprès es pot esmi-colar amb els dits i posar-lo a plats diversos, d’arròs,

Page 45: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 46: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

verdures, etc. Tots aquests productes, de fort gust, se solen amprar com a condiment culinari, més que no pas com a aliment.

Al Japó, de cultura budista (que desaconsellava el consum de carn), l’elaboració de peix i marisc assecat és una importantíssima industria. S’asseca la tonyina (katsuoboshi), peix i abalone o orella de mar (migaki-nishin) etc. Al Llibre de Sent Soví (re-ceptari de cuina del segle XIV) s’hi cita la “tonyina sequa ho de sorra).

Un producte oriental sec de gran prestigi gas-tronòmic, i que els xinesos consideren afrodisíac, és l’aleta de tauró. És, efectivament, l’aleta de tau-ró assecada. Es deixa, com el bacallà, almenys una nit en remull i desprès es fa servir en sopes, truites i guisats, als quals comunica una textura gelatinosa, a causa dels cartílags que posseeix. Aquest produc-te, actualment, és elaborat a Múrcia, Canàries, etc. emprant aletes de taurons presents en aquestes costes. Per la seva gelatina, es pot emprar en plats catalans –és un suggeriment, només!- en els quals es posen tripes de bacallà, com ara el Niu i altres.

LA MOIXAMA Hem d’esmentar el producte estrella dels assecats,

la moixama, tant apreciada al País Valencià. Aquest nom català ve de l’àrab (mn samma, carn assecada) i retrobem el producte a Andalusia (moixama) i al sud de Portugal (moxama) i a Itàlia (musciame). La veritable moixama s’elabora amb tonyina, però es fan servir d’altres peixos i, especialment, taurons (tintorera, solraig, mussola, caralló, etc.)

PEIX SALATLa conserva mitjançant la sal – tan en sec com en

líquid, o salmorra- és antiquíssima, oi típicament mediterrània, però també es practica a Orient i als països nòrdics.

EL GàRUMNo podem deixar de citar un producte històric

d’una gran importància econòmica i gastronòmi-ca, el gàrum. Aquest condiment universal –ès a dir, que servia per a tota mena de plats, tant per cuinar-los com per servir-los- era conegut segurament pels fenicis, els antics grecs i, sobretot, pels romans, que varen venir a la Península Ibèrica a elaborar-lo. El gàrum, en síntesi, era, probablement (com l’actual

muoc mam vietnamita, el peissalat o pissaalt pro-vençal o el couladour algerià) una mena de líquid producte de la fermentació de diversos peixo (anxo-ves, sardines, verats, et.) N’hi havia de diverses qua-litats i presentacions, amb l’afegit d’altres produc-tes com vinagre, espècies, etc. Servia tant per cuinar com per servir en el menjar, com la salsa de soja en el món oriental, per exemple. Això ho veiem perfec-tament en el llibre L’art de la cuina, de l’autor romà Apici, on també apareix una recepta de “Com ado-bar el gàrum” que faci mala olor, cosa freqüent. Hi ha autors que afirmen que el gàrum es va elaborar a França fins el segle XVI, i a Espanya fins més tard(?).

LES ANXOVESRelacionat amb aquestes tècniques de conserva-

ció i fermentació del peix, i també d’un probable origen en el món antic, a Catalunya tenim un pro-ducte estrella, les anxoves. O sigui, els seitons en sal, elaborats tradicionalment a la Costa Vermella ( Cotlliure) tota la Costa Brava i fins a Vilanova i la Geltrú. Actualment les que s’elaboren a l’Escala (Alt Empordà) gaudeixen d’una Denominació de Quali-tat. Josep Pla afirma, tanmateix, que les millors són les de Cadaqués, sobretot quan s’amaneixen amb l’oli local. També s’elaboren, casolanament – i en algun cas artesanalment, per a la venda- a Roses, Palamós, etc.

Les anxoves amb sal també s’elaboren a Itàlia (amb el sistema sicilià, “carne a carne”, a Grècia i a l’època colonial, a Algèria. Actualment, amb procediments d’origen català, es fan a diversos indrets d’Espanya, com al Cantàbric.

El producteestrella

dels assecats

és la moixama

Page 47: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 48: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

LA TONyINA Un altre producte que als Països Catalans ha

tingut una gran importància a l’alimentació i la cuina, és la tonyina salada, una preparació encara apreciada a partir de la Catalunya Nova (Garraf ) i a tot el País Valencià, si bé antigament també s’elaborava a l’Alt Empordà (ossos o cos-telló salats). Hi ha la sorra, la ventresca, el bull o estómac tan apreciat del Garraf al País Valencià, i altres elaboracions,, com el sangatxo, les fasse-res, etc. També se salaven melves i altres túnids similars.

Són elaboracions antigues, ja que apareixen citades en els receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví (ja citat) o el Llibre del Coch, on se cita la “tonyina salada, ço és sorra” (una denomi-nació encara vigent).

També antigament se salava el lluç. Als recep-taris medievals apareixen sota el nom de mer-luça, nom que en occità designa, justament, el bacallà salat.

LES ARENGADESCitem, també, les “sardines de la costa” (lleu-

gerament salades), les sardines arengades (sa-lades i premsades), d’Isla Cristina, Múrcia, Ala-cant, les gambes, etc. Les arengades, sardines de bóta, de barril, de tonell, de casc (pel nom del recipient de fusta, rodó), “pinxes” (Menor-ca), “soldats”, “civils”, etc., han estat un ingre-dient bàsic en l’alimentació tradicional de tots els Països Catalans, de de l’Edat Mitjana fins re-centment. També s’elaboren així a Galicia i, fins abans de la guerra, a L’Escala. Actualment tam-bé s’envasen al buit, en plàstic ( Alacant, Múrcia, etc.). Les sardines salades o arengades tenien diverses aplicacions culinàries, es menjave3n crues (amb pa amb tomàquet, raïm, etc.) sovint picades amb una porta (per pelar-les), es feien a la brasa, es fregien, s’en feien bunyols, amani-des, sopes, guisats (amb ceba, tomàquet, pebrot, etc.). Al Principat i a Catalunya Nord s’associaven al temps de la verema, i al País Valencià amb la mòlta de les olives. Actualment, se’n fan unes coques excel•lents.

També se sala (especialment a Múrcia i a Ala-cant), el verat, el bonítol, el bis, etc. Aquests pro-ductes s’elaboren també a l’estil de les arenga-

des, en barrils de fusta, a Grècia, Turquia, etc. OUS DE PEIXSemblantment, els ous de peix també se salen i

es premsen. A Occitània són molt apreciats els de llissa, que s’anomenen botarga. Aquest producte s’elaborava –sembla- a Menorca al segle XVIII, si hem de fer cas d’un text de l’enviat britànic Armstrong. A Múrcia, on hi ha abundants llisses al Mar Menor, s’elabora també “hueva de mujol” o llissa.

Algunes marques comercialitzen ous de llissa o altres peixos amb un clar frau, ja que inclouen en l’envasat el nom de “caviar”, amb d’altres, com “mujjol”, “lumpo” (escrit també “lumpus”, “lump” etc.)

Al País Valencià, Múrcia i Andalusia es preparen d’altres ous com els de llengua de bacallà (en es-panyol maruca), de reig (en espanyol corvina). Al Japó és popular el kontakaro, ous de bacallà sa-lats i secs, el karasumi, ous de tonyina, el tarako, momojiko, etc, elaborats amb ous d’abadejo i al-tres peixos.

EL CAVIARDintre la família hi ha el caviar rus o iranià ( de

les varietats sevruga, beluga, oscetra del Danubi i els seus substitutius, fets amb ous d’altres peixos, com la llissa o mújol i peixos parents del bacallà de la Mar del Nord i Bàltica (anomenat, com dèiem lump, o lumpus, amb uns petits ous groguencs que s’acoloreixen de vermell o negre). Cal esmentar també la tarama, ous de peix molt apreciats a Grè-cia o Turquia. Alguns manuals diuen que s’elaboren amb ous de bacallà –espècie inexistent- en aque-

A les Filipineselaboren un

producte similar a la gamba

anomenat bagoong

Page 49: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

lles mars. La primera matèria, però, procedeix del lluç (dit bakaliaros, en grec).

També amb espècies nòrdiques, com el bacallà i altres peixos –alguns de riu- es fan ous premsats i salats, o salats, fumats, etc., com ja hem vist i veurem més endavant.

LES GAMBES Ja hem citat les gambes salades, pròpies de la

tradició mediterrània (una semiconserva). Un producte molt emprat en la cuina oriental és el trassi, pasta de gambes conservades amb sal, que s’elabora a Sumatra i altres illes Indonèsies. En

aquesta cuina és un ingredient bàsic, a vegades barrejat amb bitxo i altres components.

A les Filipines elaboren un producte similar, ano-menat bagoong. A tot Orient hi ha productes simi-lars, com el nam pla de Tailàndia. A vegades aquests productes es fan amb peix, convenientment assabo-rit o acolorit. Un producte fet amb peix és el prahoc de Cambotja, salat, assecat i fermentat.

També s’assequen o es salen d’altres mariscs, com per exemple les ostres (una industria anglesa tradicional, segons els receptaris del segle XVIII), i els orientals o fan amb les espardenyes o holotú-ries i les meduses. n

Page 50: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

D os vinos de Bodegas Marqués de Terán han sido premiados en la edición 2014 del prestigioso concurso internacional

de vinos Decanter World Wine Awards, cuya en-trega de premios se celebró anoche en Londres. En concreto, el Selección Especial 2011 ha con-seguido una Medalla de Oro y el Premio Regio-nal al Mejor Rioja de más de 15 libras. Por su parte el Reserva Edición Limitada 2007, último lanzamiento de la bodega, se ha alzado con la Plata.

Marqués de Terán Selección Especial 2011 es un vino de un atractivo color cereza en el que la fruta madura evoca los aromas típicos de vendi-mia, junto a las especias, los tostados y el toque de roble cremoso procedente de las barricas francesas nuevas. En boca es largo y untuoso, denso y estructurado, pero sin ser agresivo, con taninos dulces y maduros que prolongan el fi-nal de la degustación.

MARqUÉS DE TERáN SELECCIóN ESPECIAL 2011, MEDALLA DE ORO y PREMIO AL MEJOR RIOJA POR ENCIMA DE 15 LIBRAS

Marqués de Terán Edición Limitada 2007 pre-senta un atractivo rojo picota brillante con ribe-te granate. En nariz, la fruta roja y negra madura mantiene su protagonismo a pesar de los meses de barrica, que le aportan una amplia gama de especias como la canela, vainilla y notas de pi-mienta negra con ligeros matices tostados. A su paso por boca, presenta un buen volumen y es-tructura, con unos taninos fundidos y elegantes que le dan persistencia, pero con las notas de acidez tan propias de los Riojas.

El Selección Especial es uno de los vinos más reconocidos de la bodega, que en 2009 ya fue premiado con una Plata en los Decanter World Wine Awards y recientemente también ha ob-tenido Medalla de Plata en los Premios Cinve 2014. Asimismo, la Guía Peñín reconoce a este vino en su edición 2014 con 91 puntos. n

PREMIS I GUARDONS

www.marquesdeteran.com

Page 51: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

MARqUÉS DE TERáN SELECCIóN ESPECIAL 2011, MEDALLA DE ORO y PREMIO AL MEJOR RIOJA POR ENCIMA DE 15 LIBRAS

Acerca de MARqUÉS DE TERáNMarqués de Terán es una bodega constituida

en el año 2004 bajo el nombre de Regalía de Ollauri por un grupo de inversores de Rioja, Ma-drid, y San Sebastián; entre ellos, los hermanos Azpilicueta, biznietos del fundador de Bodegas AGE, y Eduardo Paternina, Marqués de Terán.

La mayoría de los vinos de la bodega se comer-cializan bajo Marqués de Terán, marca que a lo largo de estos años ha adquirido un posiciona-miento tal, que ha hecho que la bodega Regalía de Ollauri sea conocida como Marqués de Terán.

La arquitectura de Marqués de Terán ha sido concebida para una bodega que cuenta con el sistema de elaboración más vanguardista de La Rioja y uno de los más avanzados del mundo.

La fuerte apuesta por I+ D+ i, con la geoter-mia como eje principal, y la protección del medio ambiente son sus principales señas de identidad.

+

Page 52: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E n el CONCURSO MUNDIAL DE BRUSELAS que este año ha celebrado su XX Aniver-sario y en el que se han presentado más

de 8.000 vinos procedentes de 51 países que fueron evaluados por 310 catadores profesio-nales entre enólogos, sommelieres, periodistas especializados, expertos internacionales, im-portadores de 58 nacionalidades, lo que posi-ciona a los ganadores como LOS MEJORES VINOS DEL MUNDO, CANALS & MUNNÉ de Sant Sadurní d´Anoia, la capital del cava, ha conseguido un total 6 medallas, 2 de oro para los cavas RESER-VA DE L´AVI y GRAN RESERVA BRUT y 4 de plata para los cavas ROSÉ PINOT NOIR, 1915 by C & M, INSUPERABLE BRUT y el vino BLANC PRINCEPS MUSCAT.

Todo un reconocimiento a la calidad de los ca-vas y vinos CANALS & MUNNÉ que por quinto año consecutivo consiguen estar presentes en el palmarés de este importante concurso, po-siblemente, el de mayor prestigio de todos los que se realizan en el mundo.

La bodega CANALS & MUNNÉ, fundada por Jo-sep Mª Canals Capellades, y que en el próximo año 2.015 celebrará sus 100 años de existencia, es en la actualidad una bodega que une a su historia y tradición la técnica más moderna y avanzada dando como resultado unos de los ca-vas y vinos más prestigiosos y reconocidos tanto en el mercado español como en el internacio-nal. Productos, todos ellos, que se caracterizan por una óptima relación calidad-precio.

Además CANALS & MUNNÉ ofrece la posibili-dad de visitar sus cavas todos los fines de sema-na y festivos para conocer el atractivo mundo del cava y el vino convirtiendo a sus visitantes en expertos enólogos por un día. Una visita guiada que finaliza con una comida típica catalana en el restaurante ubicado en la Cava Vella donde

CANALS & MUNNÉ GANA 6 MEDALLAS , 2 DE ORO y CUATRO DE PLATA,EN EL CONCURSO MUNDIAL DE BRUSELAS

la bodega inicio su actividad, hoy convertida en el GRAN CENTRO DE OCIO CANALS & MUNNÉ.

Para cualquier momento del día, en el desayuno, para hacer el aperitivo, comer, merendar o cenar y para celebrar cualquier fiesta, reunión con los amigos, celebración o evento los cavas y vinos CANALS & MUNNÉ son úni-cos, sencillamente espectacula-res. n

www.canalsimunne.com

Page 53: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

CANALS & MUNNÉ GANA 6 MEDALLAS , 2 DE ORO y CUATRO DE PLATA,EN EL CONCURSO MUNDIAL DE BRUSELAS

Page 54: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E l pasado mes de Junio se celebró en Bo-gotá (Colombia) la 9ª Edición de la Feria EXPOVINOS Carulla Éxito 2014, donde un

jurado de expertos enólogos, sommeliers, pe-riodistas y bodegueros, concedió premios a 32 vinos agrupados en 16 categorías, consiguiendo Medalla de Oro, dentro de la Categoría de Vinos Chardonnay de Calidad, nuestro ENATE CHAR-DONNAY 234, siendo el único vino blanco espa-ñol premiado dentro de cualquier categoría.

Expovinos es una de las Ferias de vino más im-portantes en Latinoamérica, y uno de los pocos eventos de vinos dirigidos al consumidor final, que trata directamente con el cliente para que descubra vinos de los distintos países del mun-do. Con un crecimiento del 11% respecto a las cifras del año anterior, su principal objetivo es que los colombianos aprendan cada vez más so-bre la cultura del vino, de allí la importancia que se concede al esfuerzo por traer a los mejores ex-pertos.

Por otra parte, el pasado Julio se celebró la Fi-nal Nacional del 2º Certamen de cata a ciegas Experiencia Basf en Viña-Catatalentos, que or-ganiza la multinacional química BASF, donde se seleccionaron los 7 mejores vinos del territorio nacional.

El certamen determina los mejores vinos en las categorías de Blanco, Rosado, Tinto Joven y Tinto Crianza. En esta ocasión, nuestro ENATE Chardonnay 234-2013 ha sido el ganador en la categoría de Blancos.

BASF Catatalentos es un concurso que tiene como objetivo defender la calidad y variedad de los vinos que se elaboran en España, y darlos a conocer dentro y fuera de nuestras fronteras.

El vinoENATE CHARDONNAY 234 es un vino blanco

elaborado 100% con uva Chardonnay proce-dente del pago 234 del Valle de Enate. De color

NUEVOS PREMIOS PARA ENATE ChARDONNAy 234

amarillo pálido con reflejos verdosos, el vino es el resultado de un proyecto pensado con sosiego, y que rompe con la tradicional imagen de fragi-lidad que arrastran los vinos blancos españoles. Servido entre 10º y 12º es el aliado perfecto de pastas, pescados, mariscos y carnes blancas.

Es un vino que ha logrado posicionarse entre los mejores Chardonnays españoles y también a nivel mundial. Estos premios se suman a otras distinciones obtenidas este año, como la Meda-lla de Oro conseguida en el Berliner Wein Trophy 2014 o los 92 puntos obtenidos en la Guía Peñin.

Ficha de cataColor amarillo pálido con reflejos glaucos.

Complejo e intenso aroma varietal de manzana verde, melocotón madura, hinojo y frutas exóti-cas (guayaba, fruta de la pasión), sobre un dis-creto fondo mineral. Paladar amplio, graso, con un paso limpio y fresco gracias a su acidez soste-nida. Postgusto ligeramente almibarado.

Impresiones del elaboradorEs el resultado de un proyecto pensado con so-

siego que rompe con la tradicional imagen de fragilidad que arrastran los vinos blancos espa-ñoles. n

www.enate.es

Es un vinoque ha logrado

posicionarse entrelos mejoresChardonays españoles

Page 55: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

NUEVOS PREMIOS PARA ENATE ChARDONNAy 234

www.enate.es

Acerca de ENATEFundada en 1991, ENATE siempre ha desta-

cado por su vocación de elaborar vinos de alta calidad dentro de la D.O. Somontano y su vin-culación con el Arte Contemporáneo, que se ha convertido en un elemento diferenciador y que lo identifica dentro del mundo del vino.

ENATEAvenida de las Artes, 122814 Salas Bajas (Huesca)Tel. 974 302 [email protected]

www.enate.com

+

Page 56: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

E l Concurs International Wine Guide 2014 ha atorgat a nou vins de Bodegues To-rres les distincions més altes del certa-

men, concretament quatre grans medalles d’ or per a MILMANDA2011, PERPETUAL 2011, GRAN MURALLES2006 i RESERVA REAL 2009 i cinc me-dalles d’ or per els vins blancs WALTRAUD 2013, JEAN LEON VINYA GIGI 2012 i FRANSOLA 2012 i per els vins negres SALMOS 2011 i MAS LA PLA-NA 2009.

En el Concurs organitzat per CATAVINUM, han participat un total de 2.475 vins de 29 països diferents. La màxima distinció ha estat atorga-da a tan sols 23 vins, entre ells 17 d’ espanyols entre els que es troben els quatre vins de Bo-degues Torres dos d’ ells són de la D. O. Conca de Barberà MILMANDA, elaborat amb la varietat Chardonnay i que es troba als peus del Castell de Milmanda, i l’ emblemàtic GRANS MURALLES , elaborat amb varietats ancestrals catalanes. PERPETUAL, elaborat amb les varietats Carin-yena i Garnatxa, procedents de ceps d’ entre 80 i 100 anys, està emparat amb la D.O.Q Priorat, mentre que RESERVA REAL de la D.O. Penedès, es un dels vins més exclusius d’ Espanya, de pro-ducció limitada, obtenint a partir dels millors raïms de Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Merlot d’ una petita finca que la família Torres té al municipi d’ Agulladolç.

Pel que fa als vins de la família Torres guar-donats amb la medalla d’ or, predominen els vins de la D.O. Penedès: el Riesling WALTRAUD, el Chardonnay JEAN LEON VINYA GIGI, FRANSO-LA, elaborat amb les varietats Sauvignon Blanc i Parellada, i el que podria ser considerat com el vaixell insígnia de Bodegues Torres, MAS LA

MILMANDA, PERPETUAL, GRAN MURALLES I RESERVA REAL DE TORRES, ACONSEGUEIXEN LA MàXIMA DISTINCIó EN L’ INTERNATIONAL WINE GUIDE

PLANA, a tots aquests cal afegir el SALMOS, de la D.O.Q. Priorat.

Les medalles del certamen es van atorgar en funció de les puntuacions que van rebre els vins durant les sessions de tast. Així els vins que han rebut la distinció GRAN OR, han estat puntuats entre els 95 i 100 punts, que és la màxima pun-tuació; els vins amb MEDALLA D’ OR van obtenir entre 90 i 94 punts; els vins amb MEDALLA DE PLATA, entre els 85 i 89 punts; i els vins amb ME-DALLA DE BRONZO, entre els 80 i 84 punts. n

Altrescinc vins de

Bodegas Torresson premiats amb

la medalla d’or

www.torres.es

Page 57: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

MILMANDA, PERPETUAL, GRAN MURALLES I RESERVA REAL DE TORRES, ACONSEGUEIXEN LA MàXIMA DISTINCIó EN L’ INTERNATIONAL WINE GUIDE

Page 58: 0gastromania num36 setembre octubre issuu
Page 59: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

www.elporcfer.com

Distribucions en exclusivade productes d’alimentació

Page 60: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

magnumclub vins

DRy LIBALIS

Cellers: MaetierraDenominació d’origen: Valles de SadaciaVarietats: Moscatell de gra petit; Viura i ChardonnayGrau alcohòlic: 12,5% vol.

Es tracta d’ un vi que neix per a satisfer els con-sumidors que busquen aquest vi sorprenent per afruitat però amb una boca més seca. De color groc palla, brillant i net. En nas és molt intens i complex amb records a fruites fresques àcides. En boca és un vi d’ entrada suau i glicèrica, molt equilibrat, amb un final àcid i fresc. Ideal per acompanyar verdures, arrossos ,pastes, peixos i mariscs.

hACIENDA LOPEZ DE hARO, CRIANZA

Cellers: Bodega ClàssicaDenominació d’origen: Rioja Ca.Varietats: Tempranillo (Ull de Llebre), Garna-txa tinta i Graciano. Grau alcohòlic: 13,5% vol.

Vi elaborat amb raïm de vinyes velles seleccio-nades de diferents zones de la Rioja. De color intens grana i agradable aroma, en el que des-taquen els matisos a fruita madura. En boca es suau, expressiu i elegant, destacant el seu caràcter afruitat amb les notes aportades per la barrica, en perfecte equilibri. Un vi aconsellable per acompanyar plats de carn rostida, guisats, formatges semi madurats i embotits.

Distribuïta Andorra per

NECTAR VI

Distribuïta Andorra per

NECTAR VI

Page 61: 0gastromania num36 setembre octubre issuu

magnumclub vinsde

XIMÉNEZ-SPíNOLA EXCEPTIONAL hARVEST 2011

Cellers: Ximénez-SpinolaDenominació d’Origen: Xerès Varietats: 100% Pedro XiménezGrau Alcohòlic: 12,5% vol.

Excepcional vi de color groc daurat, brillant, amb abundant llàgrima fina. Notable intensi-tat en nas. Notes de poma rostida, fruits secs garapinyats, caramel i vainilla. En boca té una entrada una mica dolça, encara que es tracta d’ un vi sec, amb un recorregut sedós, amb bon cós. Excel·lent acidesa i un llarg final. Un vi molt peculiar, elegant i original, de producció molt li-mitada, que el trobareu a Cava Benito. Perfecta per acompanyar un plat de pernil ibèric de gla.

www.ximenezspinola.com

LIBALIS

Cellers: Bodegues MaetierraDenominació d’Origen: Valles de SadaciaVarietats: Moscatell de gra petit; Viura i MalvasiaGrau alcohòlic: 12,5% vol.

Es tracta d’ un vi únic, de color groc palla, bri-llant i net. En nas és una explosió de fuites (préssec, moscatell, pinya i maracuyà). En boca continua sent molt fruital, dens glicèric i equili-brat. Llarg i generós en el retrogust, deixant una llarga estela de records tropicals. Companya a la perfecció, arrossos, verdures i pastes, així com el foie, el salmó i els formatges de cabra. Es perfecte per prendre a l’ aperitiu. Distribuït a Andorra per NECTAR VI

Distribuïta Andorra per CAVA BENITO

Distribuïta Andorra per

NECTAR VI