238 M. CRUSAFONT

“gros” i és el nom donat universalment a la moneda d’argent, múltiple del diner. El nom de croat, en canvi, deriva de “moneda que porta una creu”, crucesignato, en els documents llatins. La similitud gràfica i de tipus no té, doncs, cap relació amb l’aparent semblança dels noms.

Bibliografia

North, J. J. English Hammered Coinage. Londres: Spink and Son, 1960.treppo, Mario del. Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona Catalano-

Aragonesa. Barcelona: Curial, 1976.

TROBALLA DE VENTALLÓ

M. CRUSAFONTNúm.: AN-77.Lloc: Ventalló (Alt Empordà).Composició: Una unça macuquina.Dates límit: C. 1661-1665.Data més probable de la pèrdua: Segona meitat s. xvii.Localització: Desconeguda.Data de la troballa: Vers 1980.Circumstàncies de la troballa: En desmuntar un forn d’una casa, entre els mate-rials de reompliment, va aparèixer la moneda. La troballa la va fer el paleta Manu-el Contreras.

Descripció

Unça macuquina d’or de Felip III (IV) de la seca de Sevilla.a/ .PH.... Armes reials entre S-VIIII. A l’esquerra (BR)r/ +HIS....1(66)1 Creu patent dins d’orla lobulada i ornadaPes: — g ∅: 34 mm Cal-67 Làmina, núm. 3

Comentaris

Devem a l’amic Martí Pada, de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, la notí-cia d’aquesta antiga troballa, de la qual s’ha conservat la imatge que reproduïm. Els forns de pa que es construïen a les masies i a les cases ciutadanes solien tenir

TROBALLES MONETàRIES XXV 239

240 M. CRUSAFONT

un reompliment aïllant per la part de dalt. En aquests reompliments, s’hi sol tro-bar sorra i, a voltes, trossos de ceràmica, però mai no havíem sentit a dir que hi hagués alguna moneda. No sabem, doncs, si hi caigué accidentalment en fer el reompliment o bé si tenia la funció de desitjar prosperitat a la casa en el futur.

La circulació de l’or castellà a Catalunya en monedes d’escuts i els seus múlti-ples i submúltiples està ben documentada des del segle xvi. Res d’estrany, doncs, que ara aflori una peça que el representi. L’excepcionalitat de la troballa rau en l’alt valor de la peça, no pas comú en troballes individuals. Les unces solen cons-tituir el fons més freqüent en els tresors, en els quals s’intentava reunir en el me-nor espai possible el màxim de valor, però no sol ésser present en les troballes in-dividuals, perquè si es perdia una peça de tant preu, bé prou procuraven de retrobar-la.

Bibliografia

calicó, F.; calicó, X.; TRIGO, J. Numismática española. Barcelona, 1994.crusafoNt, M. «Circulación de la moneda castellana en Cataluña en el siglo

xvi. El hallazgo de Valls». Gaceta Numismática, núm. 109 (Barcelona: Asoci-ación Numismática Española, 1993), p. 43-54.