091126-sol_quad_4ep_cnou-13327

SOL_QUAD_4EP_CNOU.indd 1 29/09/09 11:28

2 Llengua catalana Cicle Mitjà Primària

quadern de L’aLuMne quarT CurS SOLuCIOnarI

MATERIAL FOTOCOPIABLE / © CASTELLNOU EDICIONS. HERMES EDITORA GENERAL, S. A. U.

unITaT 1: quÈ PrenS Per eSMOrZar?

Pàg. 5

1. 1 c; 2 b; 3 b

2. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre.

Pàg. 6


4. a Va néixer el 6 d’agost de 1881 a Lochfield (Escòcia). b A estudiar els bacteris. c La penicil·lina.

5. aliments que hem de menjar cada dia: amanida, pa, fruita, llet aliments que podem menjar de tant en tant: xuixo, xocolata, confitura, patates fregides

Pàg. 7

1.

E S T U D I O S I G

A G X U E I T G U R

D O E J S R I E E A

A M A T P B T T G S

Y C R E E A E N T S

N U D I R I P A A O

E R C W T X Ç M M N

S O U A O E B E R E

S P O L I T M I O T

A A P T A M A B L E

2. ser un capgròs – saber moltes coses tenir bona cama – ser una persona caminadora tenir un cervell de pardal – tenir poc enteniment tenir dos dits de front – tenir seny ser un sac d’ossos – ser una persona molt prima tenir una rosa a cada galta – tenir la cara vermella ser una boca de trons – ser una persona molt cridanera ser un panxacontent – ser una persona tranquil·la tenir la mà foradada – ser una persona malgastadora





Pàg. 8

1. blan-cor; cla-vell; car-ro; ar-ma-ri; lli-çó; ca-di-ra; forn; ca-ma-mi-lla; sa-vi; se-gon; lli-bre-ta; ba-gul; es-pa-vi-lat; ma-re; con-fi-tu-ra; llit; har-mò-ni-ca; bo-let; ni-not; or-di-na-dor; un-gla; e-xa-men; pin-tar

2. a dibuix; b penyora; c estació; d màscara; e dàtil; f perímetre

agudes planes esdrúixoles

dibuix penyora màscara

estació dàtil perímetre

Pàg. 9

3. matí; pingüí; pròpia; pingüí; pingüí; pròpia; algú; però; pingüí; ningú; simpàtic; bonàs; més; pelicà; pingüí; s’haurà

4.

separació en síl·labes

nombre de síl·labes

síl·laba tònica classificació

menú me-nú dues nú aguda

exàmens e-xà-mens tres xà plana

cúspide cús-pi-de tres cús esdrúixola

càrrec càr-rec dues càr plana

cafè ca-fè dues fè aguda

única ú-ni-ca tres ú esdrúixola

tabú ta-bú dues bú aguda

múltiple múl-ti-ple tres múl esdrúixola

ombrívol om-brí-vol tres brí plana

crisàlide cri-sà-li-de quatre sà esdrúixola

agrícola a-grí-co-la quatre grí esdrúixola

Pàg. 10

1.

gènere nombrenom propi

nom comú

femení masculí singular plural individual col·lectiu

abella x x x

ciutats x x x

riu x x x

Mariona x x x x

barri x x x

banc x x x

plaça x x x

Tanet x x x x

colla x x x

amics x x x






Pàg. 11

3. a El cap de la colla és un noi molt espavilat. b Les seves grans pensades són famoses entre els nens i nenes del barri. c A la seva mare no li agrada que en Juli mengi molta confitura. d Els gossos i gats del barri s’estimen en Manelitus.

4. Els nois van marxar dijous amb els monitors a fer la ruta del Pla de la Calma, i jo em vaig quedar al campament perquè era una tirada excessiva per al meu pobre cor. Per compensar-ho, vaig fer una excursió més curta, a la meva mida, en direcció al Brull. M’agraden les ombres que ballen als boscos de castanyers. A la ciutat no es pot veure aquesta llum que verdeja filtrada pel fullatge. M’agrada pensar que els fruits plens de punxes ens regalaran castanyes de pell suau i carn suculenta. Són camins solitaris, però aquest dijous hi vaig trobar un caçador assegut al costat d’una soca trencada, cremada pel llamp, menjant amb ganes un entrepà de fuet.

X. Bertran, El vell caçador

noms propis: Pla, Calma, Brull

noms individuals: nois, dijous, monitors, ruta, campament, tirada, cor, excursió, mida, ombres, castanyers, ciutat, llum, fruits, punxes, castanyes, pell, carn, camins, caçador, soca, llamp, entrepà, fuet

noms col·lectius: bosc, fullatge

Pàg. 12






unITaT 2: La FaGeda d’en JOrdÀ

Pàg. 15

1.

V F

Un arbre viu entre altres arbres. x

Un arbre, de nit, sembla que toca les estrelles. x

Quan és viu, un arbre fa flama. x

Quan un arbre és mort pot cremar-se i fer créixer una flama. x





2. ametller – florit taronger – flor blanca alzina i roure – fan glans noguer – la dansa de les seves fulles desmai – les branques que cauen pins – riuen cirerer – els seus fruits omplen el cistell

3. El moviment de les fulles dels pins és com les rialles. El color de la flor del taronger és com el color del paper. El moviment de les fulles és com una dansa. L’alzina i el roure són com dos germans. Les fulles del desmai són com les llàgrimes. L’ametller florit és com una bandera blanca. Les cireres són com el foc encès.

Pàg. 16

4. S’han de marcar les frases següents:

– Un arbre va de la Terra a les estrelles quan és de nit. – L’alzina i el roure fan glans. – El desmai deixa caure llàgrimes blanques al riu. – El tronc del pi és gentil.



Pàg. 17

1. ametller – ametlla codonyer – codony cirerer – cirera llimoner – llimona noguer – nou roure – gla taronger – taronja pi – pinyó avellaner – avellana





2.

G E D R R F T H P A

R T A I O A G I E S

T U Z O U G D X R E

S L L O R E D A E I

A L Ç L E D R J D A

E A T I D A R U A L

I S I V A L F O U Z

O T R A T T Y P I I

L R E R S I U L T N

C A R I A Q Ç J R A

A R B R E D A A F R

Pàg. 18

1. e oberta: esma, romesco, magnesi, banqueta, banyeta, escabetx, altaveu, cendra e tancada: llenya, herba, conserva, ballesta, protesta, nivell

2. He posat la galleda de la Bocamolla darrere d’una filera de pantalons, en part perquè el senyor Cos no la veiés si sortia del vestidor, i en part perquè la Bocamolla no hagués de sentir com la comparaven amb un gos. Però quan el senyor Cos m’ha vist s’ha posat nerviós, s’ha sentit un soroll de filferro trencat i, de sobte, la Bocamolla s’ha posat a volar i a xiular per tota la botiga, i el client, que sortia del vestidor, ha agafat el maletí i se l’ha posat al davant.

La Bocamolla ha anat planejant i baixant i agafant mitjons i corbates i calçotets tèrmics, i els ha llançat al damunt de piles de jerseis i samarretes de rugbi.

M. GleitzMan, Bocamolla (fragment adaptat)

Pàg. 19

3. a autèntic; b setè; c oboè; d congrés; e intrèpid; f progrés; g ximpanzé; h només; i isotèrmic; j molècula;k procés; l perquè; m cérvol; n préstec; o convivència

4. benèfic; puré; acadèmia; succés; dèbil; comèdia; préssec; pèssim; obediència; mèdic; parèntesi; estrès; prémer; també; artèria; témer; espècie; dièresi; ètica; consomé

5. a goril·la; b escombra; c paquet; d quiosc; e foca; f faixa; g queixal; h espetec; i gos/cos; j galeta; k Raquel; l mica; m roca; n formiguer; o guia; p sac; q guineu; r amagatall; s petaca; t got; u botiguera; v angoixa; w cama; x guix; y guirigall; z mosquit; a’ pelleringa; b’ crema; c’ albercoc; d’ esgarrinxada

6. a brisques; b avarques; c mètriques; d eugues; e nissagues; f fleques; g llagues; h butaques; i butxaques; j filòlogues

Pàg. 20

1. maduixes vermelles; corda llarga; moble decorat; cotxe ràpid; forquilla petita; arbres fruiters





2. a la nena; b el rellotge; c el préssec; d els pulmons; e la ràdio; f les llibretes; g les roses; h la planta; i les abelles; j els caragols

Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre.

3. Però, de sobte, alguna cosa es va precipitar sorollosament des del cel serè i va aterrar fent una ombra gegantina. Va plegar unes ales que eren tan grans com les d’una avioneta i es va quedar mirant l’eruga amb el cap inclinat. Era un ocell groc i negre amb una taca blanca al voltant dels ulls. La Hanne el va reconèixer de seguida, perquè hi entenia molt, d’ocells. Es tractava d’una mallerenga carbonera. Però mai no hauria pensat que aquest petit ocell pogués tenir un bec tan gran i esmolat.

F. Bauer i r. MühlBauer, La pedra negra (fragment adaptat)

Pàg. 21

4.

article nom adjectiu

el cel serè

una ombra gegantina

unes ales grans

el cap inclinat

un ocell groc i negre

una taca blanca

un bec gran i esmolat

5. a Els tarongers fan la flor blanca. b Els núvols grisos amenacen pluja. c L’alzina i el roure són dos bons germans. d El vent fort bufa del nord.


Pàg. 22




Pàg. 23







unITaT 3: a TarraGOna HI Ha…

Pàg. 25

1. 1 c; 2 c; 3 a; 4 b

2. a S’ha enfilat dalt d’un arbre i no volia baixar. b Isaac. c Laia, Gemma, Jaume i Carles. d Ernest, Eva, Judit, Lena i Miquel. e Insectes. f El dia 30 de juliol. g Són jocs populars (trencar l’olla, cursa de sacs, etc.).h Al nord de Catalunya, a tocar dels Pirineus.

Pàg. 26





Pàg. 27

1. Dues paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat, i són antònimes quan el significat d’una és el contrari del de l’altra.


3. No n’hi ha d’altre. – No hi ha ningú millor. Fer posar els cabells de punta. – Fer molta por. Ser carn i ungla. – Ser molt amics. Fer-la com un cove. – Cometre una equivocació molt gran. Ser molt despert. – Ser espavilat. Tenir grans pensades. – Tenir bones idees. Tenir-hi la mà trencada. – Tenir habilitat a fer alguna cosa.

Pàg. 28

1. Dijous, 7 d’octubre de 1993

Estimada Mimmy, L’hivern s’acosta i no tenim res per escalfar-nos. Miro el calendari. Déu meu, dos anys perduts sentint

bombardejos sense electricitat, aigua, menjar, i esperant la pau.

2. Hola, Marta! Et convido a la meva festa d’aniversari. Farem una festa de disfresses a casa meva. T’espero dissabte

16 d’octubre a les 5 de la tarda. Podràs venir?

Miquel Serra c/ Monclús, 9, 3r 2a Per dir-nos que vindràs, 08001 Barcelona truca al telèfon 939 925 633





3. coma – Separa les paraules d’una llista. punt i seguit – Separa dues oracions d’un mateix paràgraf. punt i a part – Separa dos paràgrafs. punt final – Acaba el text. signe d’interrogació – Indica que es tracta d’una pregunta. signe d’admiració – Indica que es tracta d’una exclamació.

Pàg. 29

4. Hola, Toni! Com estàs? La meva mare ja m’ha explicat que has canviat d’escola perquè on anaves abans era molt lluny

de casa teva. Hauràs d’ensenyar-me-la quan vinguem a visitar-vos, que crec que serà per Nadal.

La nostra vida a Barcelona segueix igual, però m’he apuntat a piscina perquè m’agrada fer esport. Què fas tu a les tardes? Jo també vaig a anglès i em quedo al menjador de l’escola gairebé cada migdia.

5. Hola, mare! Ja he dinat. He anat a casa de la Mariona a fer un treball de Medi. El seu telèfon és 979 700 390. Tornaré a les 7. Petons!

Andreu

Pàg. 30

1. enunciativa – Aquest matí hem fet una cabana. interrogativa – Tu sabies que el formatge ve de la llet? imperativa – Escriu-me una carta quan arribis a Roma! exclamativa – Estic tan nerviosa!

2. On vas de vacances? (i); Escriu-me! (imp); No puc més! (ex); Ha vingut d’algun lloc del món. (e); Vols anar a munyir vaques? (i); Posa branques a la teulada ara mateix! (imp); Hem construït una cabana! (ex); Em pensava que de gran volies ser veterinària com jo. (e)

3. (i) – Apropa’m el llibre!; (e) – La mare té el menjar fet?; (i) – Sopa!; (e) – Demà anirem d’excursió?; (i) – Vine!;(e) – Al vespre farem un karaoke?

Pàg. 31



6. La castanyera ven moniatos i castanyes torrades. El dàtil és el fruit de la palmera. La mare ha deixat la teva motxilla a la meva habitació. La Txell escriu una carta a la Raquel. El documental sobre les vaques és molt interessant.





7. Nosaltres anirem d’excursió a la muntanya. Les flors del camp tenen uns colors molt vius. La tomaquera ha crescut molt durant la primavera. El llibre del prestatge està a punt de caure.

Pàg. 32


2. salutació – Hola, Albert! comiat – Una abraçada i records a la teva família, lloc i data – La Seu d’Urgell, 29 d’octubre de 2009 signatura – Laura postdata – PD: Espero rebre notícies teves aviat.

Pàg. 33



unITaT 4: una Tarda de TeaTre

Pàg. 35

1. Príncep petit, professor Ton-Ki i bobina de fil d’or.

2. a De la Xina. b Professor Ton-Ki. c D’or. d Que van passant els dies de la vida del príncep petit.

3. 3, 4, 1, 2


Pàg. 36



Pàg. 37

1. gravetat: b, i maqueta: c, h peu: d, f, k pinça: a, e, g, j

2. paraules polisèmiques: ceba, estudi, galliner, braç, ratolí, gat, pantalla, dent, goma, carta, guió






Pàg. 38

1. o oberta: cassola, esquirol, esclop, força, impost, arròs o tancada: torre, mosca, llom, glaçó, llavor u: ovella, telèfon, porteria, cobert, rínxol

2. mòbil, saltiró, salmó, però, melòdic, còdol, biòleg, punxó, saló, anatòmic, mòmia, electrònica, preciós, topònim, esbós, bidó, història, biberó, insòlit, discórrer

ò (accent obert) ó (accent tancat)

mòbil, però, melòdic, còdol, biòleg, anatòmic, mòmia, electrònica, topònim, història, insòlit

saltiró, salmó, punxó, saló, preciós, esbós, bidó, biberó, discórrer

Pàg. 39

3. òpera, opinió, escumós, canó, paó, capgròs, anònim, això, corcó, córrer, tòxic, estómac

4. S’aixeca el teló. L’escenari es va il·luminant lentament. Al fons hi ha un pòster on s’ha dibuixat una selva, exòtica, plena de vida i color: hi ha un arbre frondós, un arbust gegant i flors al cantó. De fons se senten els sorolls i la cridòria dels animals que viuen en aquesta selva.

Gall: Quiquiriquic! Cocorococ! Les cinc en punt del matí! Assemblea! Comença la reunió: tothom ha de donar la seva opinió.

Un gat i un ratolí arriben, mentre parlen amb molta animació.

Gat: Ja t’he dit que pots estar tranquil, et concedeixo un temps de pau i tranquil·litat.

ratolí: Gràcies. És insòlit, però no podia sentir res millor. La pau és molt important en aquests moments per a la nostra família, necessitem repòs.

5. Només s’accentuen les vocals tòniques. La a només porta accent obert (à). La i i la u només porten accent tancat (í, ú). La e i la o porten accent obert quan es pronuncien obertes (è, ò) i accent tancat quan es pronuncien

tancades (é, ó).

Pàg. 40

1. a Aquest/Aquell; b Aquest/Aquell; c aquella; d aquell; e Aquests/Aquells; f aquesta; g Aquesta/Aquella; h Aquests/Aquells/Aquestes/Aquelles



Pàg. 41

4. Aquesta tarda, les meves amigues i jo hem anat a aquell cinema que hi ha a prop de l’escola. No sabíem quines pel·lícules feien i al final hem triat aquella que ja havíem vist totes molts cops, i que és la nostra pel·lícula preferida.






Pàg. 42



Pàg. 43

3. personatges (requadre vermell); acotacions (requadre blau)


unITaT 5: aVuI Fa Fred!

Pàg. 45

1. 1 c; 2 a


Pàg. 46




Pàg. 47



3. El vent. L’arc de Sant Martí.

Pàg. 48

1. a Núria; b història; c príncep; d puré; e plàstic; f ciència

2.

agudes planes esdrúixoles

huracà pastís tímid conèixer única

algú entén biòleg àrab època

pingüí dèbil telèfon càpsula

cafè mèrit sòlida

Berlín exàmens química





3. Ni el mico, ni l’elefant, Si com ells no vols pas ser, ni el colibrí, ni el tucà, ja deus saber què has de fer: ni la carpa, ni el tauró, sempre un llibre a la mà, ni la serp, ni l’eriçó t’ajudarà a caminar, no saben pas de llegir. i la cara de babau El perquè te l’hem de dir? quedarà per al gripau.

Pere Martí i Bertran, Animal racional (fragment adaptat)

Pàg. 49

4. a néta; b neta; c sol; d sòl; e sé; f se; g te; h té; i meu; j mèu; k és; l es

5. be – ovella, mascle o femella véns – segona persona del singular del verb venir pels – contracció de per i els

vens – segona persona del singular del verb vendre

pèls – filaments que neixen a la pell i cobreixen el cos bé – perfecció, satisfacció, avantatge, benestar

Pàg. 50


2. a noranta-vuit; b sis-cents cinquanta-quatre; c quatre-cents trenta-cinc; d set-centes cinquanta

3. a sisè; b vint-i-cinquena; c tercer

Pàg. 51

4. Escrivim guionet entre les unitats i les centenes i entre les desenes i les unitats. Per recordar-ho, pensem en la paraula D-U-C.

5.

nom edat posició

Martí vuitanta-dos primera

Joana setanta-vuit segona

David quaranta tercera

Joan trenta-nou quarta

Laia trenta-nou cinquena

Núria trenta-set sisena

Anna vint-i-nou setena

Lluna catorze vuitena

Aina nou novena

Joel cinc desena





Pàg. 52



Pàg. 53


unITaT 6: SI FOS aLCaLde…

Pàg. 55

1. 1 b; 2 a; 3 c


Pàg. 56


4. Per poder gaudir d’uns espais verds públics sostenibles, és a dir que es mantindran indefinidament, sense afectar l’equilibri ecològic.



Pàg. 57

1. a justícia; b abric; c fer; d ordre; e necessari; f feliç; g grat; h possible

2. a imposar; b desenganyar; c immillorable; d improbable; e desenfadar; f immigrar; g descobrir; h descansat

3. a submarí; b preescolar; c supermercat; d postdata; e multicolor; f antimosquits


Pàg. 58

5. Una senyora entra en una peixateria i pregunta: —Perdoni, tenen pops? —No, s’han acabat –respon la peixatera. —Ostres! –exclama la senyora. Aleshores, la peixatera li posa ostres i la senyora ha de pagar-les i emportar-se-les!






Pàg. 59

1. a L’, l’; b El, el, el, el; c El, la, la, l’; d L’

2. a En la majoria dels ajuntaments podem trobar la brigada de Parcs i Jardins. b És millor no optar pel bany, sinó per la dutxa, ja que així estalviarem molts litres d’aigua. c Abans vivia al centre de la ciutat. d Al costat de casa meva hi ha un parc molt gran. e A la cantonada del carrer de casa meva hi ha cubells de reciclatge.

3. l’ (la); al (a+el)

Pàg. 60

1. La mare li pregunta al seu fill: —Està content de tu, el professor? —I tant que sí! –respon el fill. —I tu d’ell? —Encara més! —Per què? –pregunta ella, estranyada. —Perquè m’ha dit que, si tots els nens fossin com jo, tancaria l’escola!

2. a Elles són germanes bessones. b Ell és infermer i treballa a l’Hospital de Sant Pau. c Nosaltres som els encarregats del reciclatge a casa nostra. d Vosaltres us assembleu molt. e Ells preparen junts el treball de Llengua catalana. f Ella juga a handbol a la platja amb les amigues.

Pàg. 61

3. ells – es; jo – em; ella – es; nosaltres – ens; tu – et; vosaltres – us; elles – es

4. a tu; b vosaltres; c nosaltres; d jo; e jo; f ell o ella; g nosaltres; h ell o ella

5. a Ell em va preguntar com podia arribar a l’Ajuntament. b Nosaltres no sabíem com estalviar aigua a casa i ens ho van explicar molt bé. c No m’ho demanis a mi, és ella qui té els cromos! d M’agrada molt el tennis, però a ell li agrada el futbol. e Vosaltres sabeu què ens demanaran en l’examen? f Ell ens ha encarregat una redacció per dimecres.

Pàg. 62

1. a Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre. b Un ratllador. c Una balança.

Pàg. 63







unITaT 7: InVeSTIGueM

Pàg. 65

1. 1 a; 2 a; 3 c; 4 c

Pàg. 66

2. a Marie Curie va néixer a Varsòvia l’any 1867. b Marie i Pierre es van conèixer a la Sorbona. c El matrimoni era pobre en diners, però molt ric en afectes i ganes de treballar. d El descobriment del radi va representar un pas molt important per a la ciència, ja que es podia utilitzar

per curar algunes malalties greus. e El 19 d’abril de 1906 va morir Pierre Curie. f El 1911 va rebre el premi Nobel de Química.

3. En una ocasió, havent sopat, quan tota la família xerrava animadament, Marie estava asseguda de cap a la taula sobre un llibre obert. Les seves germanes s’hi van apropar. Van col·locar unes cadires a banda i banda i una altra de través, al damunt, arran del cap de Marie. Ella no se’n va adonar. Va acabar de llegir i es va aixecar. Aleshores, la cadira travessera va caure i va fer un terrabastall davant la sorpresa de la noia, que no podia imaginar què havia passat.



Pàg. 67

1. a peuàs/peuot; b donassa; c amanidota; d llibretota; e germanàs; f personota


3. a paperassa; b ditot; c veuota; d gossot; e sabatotes; f cotxàs; g pisàs; h bruixota

Pàg. 68

1. a acabar; b avorrir; c endívia; d corba; e sabó; f gavardina; g boina; h bitllet; i trobar; j baf; k vaixell; l oblidar; m avarca; n volta

2.

jo cantava treballava escoltava

tu cantaves treballaves escoltaves

ell / ella cantava treballava escoltava

nosaltres cantàvem treballàvem escoltàvem

vosaltres cantàveu treballàveu escoltàveu

ells / elles cantaven treballaven escoltaven

3. albergínia; núvol; llavis





Pàg. 69

4. Fa molt de temps, en un poble de la costa del Japó, hi havia un home vell i savi anomenat Hamagutxi. Havia estat el cap del poble durant molts anys i era molt respectat per tots. Casa seva era a dalt d’un turó des d’on es dominava la badia. Pel cantó que donava al mar, el turó estava cobert de terrasses dedicades al cultiu de l’arròs, entremig de les quals s’enfilava un caminet en ziga-zaga.

laFcadio hearn, Espigolant els camps de Buda (fragment adaptat)

5. a És probable que demà plogui; el cel està ennuvolat i ho ha dit l’home del temps. b La data de l’examen és inamovible. c He acompanyat la mare al mercat i hem comprat l’embotit que més m’agrada: el pernil serrà. d Em sé de memòria el número del mòbil del meu pare. e De gran vull ser inventora. f El Tramvia Blau de Barcelona es va inaugurar el 1901, i avui encara funciona per pujar al Tibidabo.

Pàg. 70


2. a Marie Curie va néixer a Varsòvia. b Els companys de curs van ajudar-la amb els apunts. c La parella va començar una intensa vida de treball. d Les seves germanes van intentar desconcentrar-la. e Pierre i Marie van rebre el premi Nobel de Física l’any 1903.

3. a Estudien cada dia. (tercera persona del plural) b Faig els deures. (primera persona del singular) c Pintem un quadre. (primera persona del plural) d Feu una redacció. (segona persona del plural)

Pàg. 71

4. a descobriu; b descobreix; c descobreixo

5. a La família dina junta el dia de Nadal. b La Marie estudia i es prepara per ser professora. c Barcelona és la ciutat de Gaudí. d Els veïns organitzen la festa del barri cada mes de juliol.


Pàg. 72








unITaT 8: L’enerGIa deL SOL

Pàg. 75

1. 1 b; 2 b; 3 a; 4 b

Pàg. 76


3. – mig got d’aigua de pluja – un dit de llet – una cullerada d’oli – un dit de vi negre – un trèvol – un pèl amb tres nusos – una pota de saltamartí vidu – all en pols – un musclo – sucre – el suc d’una llimona


Pàg. 77

1. a peuet; b veueta; c panet; d vestidet; e animalet/animaló; f lluneta

2. a El meu veí té un gosset molt divertit i sempre m’hi deixa jugar! b La mare ha comprat unes sabatetes per al meu cosí. c La Mariona portava un barretet de bruixa molt autèntic i una berrugueta al nas. d La perruqueta de la nena era de veritat i no de mentida, com es pensava la Mariona.

3. cavallet, agulleta, blanquet, aguileta, cabreta, cuquet, gotet, caseta

Pàg. 78

1. dígrafs que se separen: ss, l·l, rr, ix dígrafs que no se separen: ll, ny, qu, gu

2. a síl-la-ba; b mar-ró; c sa-ba-ti-lla; d il-lu-si-ó; e crei-xe-ment; f al-cal-des-sa; g ad-qui-rir; h man-don-gui-lla; i ros-si-nyol; j no-vel-la

3. a senyor; b berruga; c metgessa; d abella; e aconseguir; f il·luminació; g adequat; h ambaixada; i llaminadura

Pàg. 79

4. r suau: atmosfera, pare, ambre, cadira, braç r forta: rosa, ramat, carro, rínxol, espàrrec, romaní, raça

5. En veure Tom tan decaigut, la tia Polly va començar a provar remeis. A ella li encantava provar-ho tot, però, com que mai no estava malalta, ho havia de fer amb els altres. Primer de tot feia que el seu nebot es dutxés amb aigua freda així que es llevava. Després, l’eixugava amb una tovallola molt aspra.

M. twain, Les aventures de Tom Sawyer (versió de M. Àngels Rubio)





6. a sabater; b rialla; c càrrega; d inventor; e carter; f aventura; g travessera; h abraçada; i arbre; j carretera; k esborrador; l treure

Pàg. 80

1. b tu surts, tu sorties, tu sortiràs c ell fa, ell feia, ell farà d nosaltres mengem, nosaltres menjàvem, nosaltres menjarem e vosaltres aneu, vosaltres anàveu, vosaltres anireu f elles llegeixen, elles llegien, elles llegiran

2. a ahir; b demà; c avui; d avui; e demà; f ahir

3. a Fa dos mesos, nosaltres encara jugàvem a la plaça del poble, però ara no hi podem anar perquè està en obres.

b Les bruixes se li apareixen en somnis i li donen beuratges màgics. c Quan la Mariona tindrà tretze anys, es convertirà en una bruixa. d Abans, ella llegia molts i molts contes i creia en les bruixes.

Pàg. 81




Pàg. 82

1. a Una dama de Basora, Txelai (un visir famós per la seva saviesa) i un marxant. b A Basora. c Un dia qualsevol (no s’hi indica la data). d Un marxant ven un diamant fals a una dama. La dama demana al savi Txelai que condemni el marxant

a mort. f El savi condemna el marxant a mort, però, finalment, només l’espanta i l’enganya, tal com havia fet ell

amb la dama.

Pàg. 83


unITaT 9: de quÈ eSTÀ FeT?

Pàg. 85

1. 1 c; 2 c; 3 b; 4 a





Pàg. 86

2. Als llibres de la biblioteca els han caigut les lletres perquè ja no els llegia ningú. La Margarida ha proposat escriure noves històries en els llibres en blanc, aprofitant les lletres que els han caigut.

3. La història interminable – Michael Ende El petit príncep – A. de Saint-Exupéry Harry Potter i la pedra filosofal – J. K. Rowling Les aventures de Tom Sawyer – Mark Twain L’illa del tresor – R. L. Stevenson Manolito Gafotas – Elvira Lindo El zoo d’en Pitus – Sebastià Sorribas


Pàg. 87


2. oli: oliós, oliaire mar: marítim, submarí pedra: pedrera, pedreria



Pàg. 88


2. Escrivim s quan és un so sord: a principi de paraula, entre consonant i vocal, entre vocal i consonant, a final de paraula.

Escrivim s quan és un so sonor: entre vocals.

3. casament (essa sonora); rosa (essa sonora); pescador (essa sorda)

Pàg. 89

4. El cap de la bandada, sense cua, el seguia a una distància de cinc metres. Darrere d’ell corrien tots els altres gossos, furiosos i enrabiats. Com que ja era el vespre, el Poble Menut estava tranquil. Però, quan les passes de Mowgli van ressonar, es va començar a sentir un soroll, com si tota la terra brunzís. Eren milers i milers d’abelles que es llançaven contra els gossos.

rudyard KiPlinG, El llibre de la selva (versió de Núria Pradas)

5. massa; bronze; pissarra; casa/caça; pesa/peça; comissió; desembre; quinzena; nas; eriçó; vacances; ocell; sucre; professor; brunzit; metgessa; excessiu; operació; onze; presumit; masia; esforç; cistell; lliçó; president; discret; sobre; francès; residu; zona

6. essa sorda: massa, pissarra, (caça), (peça), comissió, nas, eriçó, vacances, ocell, sucre, professor, metgessa, excessiu, operació, esforç, cistell, lliçó, discret, sobre, francès

essa sonora: bronze, (casa), (pesa), desembre, quinzena, brunzit, onze, presumit, masia, president, residu, zona





Pàg. 90

1. a passat; b present; c futur; d passat; e futur; f passat; g futur; h passat; i passat; j present; k futur; l present

2. divendres, 11 d’agost

Festa Major! Celebrem Santa Clara! Visca! Els focs d’artifici m’han emocionat. Quin esclat de colors! La música de les havaneres endolcia la càlida nit i els enamorats es feien petons sota la llum platejada de la lluna. Quina felicitat!

divendres, 18 d’agost

He viatjat, he viatjat! Una tempesta típica d’estiu amb una forta ventada m’ha transportat molt lluny. Encara no sé a quina platja sóc. Els nous companys són grans de sorra molt més fins i blancs que jo. L’aigua del mar és nítida. És com un paradís! Preguntaré als altres grans de sorra com es diu aquest lloc i començaré un nou diari.

assuMPta Mercader, Diari d’un gra de sorra del Maresme (fragment adaptat)

Pàg. 91

3.

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

esperar riure escollir

saltar estrènyer fingir

comprar caure llegir

cuinar seure bullir

escoltar fer sentir

4. a érem: ser, 2a conjugació b havia estirat: estirar, 1a conjugació c pintaríeu: pintar, 1a conjugació d haureu gaudit: gaudir, 3a conjugació




Pàg. 92


2 Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre.

Pàg. 93






unITaT 10: L’eMPreMTa deL TeMPS

Pàg. 95

1. 1 a; 2 a; 3 c; 4 c; 5 a

Pàg. 96

2. pilar; pinya; fer llenya; enxaneta

3. Els castellers porten una camisa del color que distingeix la colla amb l’escut cosit al pit, uns pantalons blancs resistents a les estrebades, una faixa negra, un mocador lligat al cap, al canell o a la cama dreta i un casc de seguretat.

Pàg. 97

1. a bisbalenc; b rosinc; c blanenc; d mataroní; e badaloní; f cadaquesenc; g ripollès


3.

V A L E N C I A N A A P

S N F I U E V E N L N E

I D G V Q R B B V A E N

U O I I G V E M D C G E

Q R Ç S F E J T O A L D

R R O S B R K U C N M E

O A H E N I E E T T E S

N T S N P B L R J I C E

E U E C C O N T O A U N

M A R T O R E L L E N C

Pàg. 98

1. La girafa Joana és la més jove del zoològic. Aquest mes de juny farà un any, però va arribar a Barcelona el gener de l’any passat, quan tot just tenia sis mesos. A la Joana li agrada molt menjar fulles de palmera, però encara no arriba a les més bones, que són les que estan més amunt, i per això és la seva mare qui l’ajuda a collir-les.

2. jaqueta, jersei, joguina, gerro, gel, rellotge, pijama, jardí, garatge, gira-sol

3. a gemec; b desig; c objectiu; d genet; e metge; f rellotge; g joventut; h Joan; i corregir; j joc; k burgès; l justificant; m injecció; n jersei; o Josep; p garatge; q desitjar; r Judit; s Genís; t col·legi





Pàg. 99

4. a Hi ha fruita a la nevera. b Avui, a l’escola, hem celebrat l’aniversari d’en Manel i a la tarda anirem a la seva festa. c L’Elena ha anat a jugar a casa de la seva cosina. d A l’escola hi ha una biblioteca plena de llibres.

5. a Aquest any em disfressaré de pirata o de policia. b Els pares encara no ho havien dit a ningú, però tothom ja sabia que l’Andrea tindria un germanet.

6. harmònica; hamaca; helicòpter; handbol; cinta adhesiva; ham

Pàg. 100

1. adverbis de lloc: sota, allà adverbis de temps: encara, de sobte, enguany, abans-d’ahir adverbis de manera: cordialment, a poc a poc, pitjor, alegrement

2. a Avui hem anat a visitar els avis a la casa d’estiu que tenen a prop de Castelló d’Empúries. b M’ha dit que vindria de seguida, però ja fa mitja hora que l’espero. c Malauradament no podrem anar a la platja demà, perquè han dit que plourà. d Els castellers d’aquesta colla mai no havien aixecat un 3 de 9 amb folre fins avui. e La fruita és dins la nevera, davant dels iogurts i a sota de l’embotit. f Enrere queden els dies en què podíem jugar a futbol davant l’ajuntament.

Pàg. 101


4. a El resultat d’aquesta multiplicació és incorrecte. b Abans-d’ahir va ser el meu aniversari i ara tinc nou anys. c El mestre em va contestar amablement quan li vaig demanar que tornés a explicar els temps verbals. d Caminava tan lentament que li deien «el Tortuga». e En Miquel és el millor de l’equip.

Pàg. 102

1. títol (requadre blau); subtítol (requadre taronja); fotografia (requadre lila); cos (requadre verd)

a 4.000 alumnes de 43 escoles terrassenques. b Han participat en un concurs de punts de llibre de Sant Jordi. c A Terrassa. d La convocatòria es va iniciar a principis d’any. e És una iniciativa per fomentar la lectura.

Pàg. 103






unITaT 11: SaLVeM eL nOSTre PLaneTa!

Pàg. 105

1. 1 c; 2 b; 3 b; 4 c; 5 b

Pàg. 106


3. La Regaliz és una tortuga que va trobar-se amb una taca de quitrà i va quedar tota empastifada. Al CRAM li van netejar els ulls i els narius, i després li van extreure tot el tòxic possible de la boca. Finalment, la van sotmetre a un tractament per netejar-la i li van treure totes les substàncies tòxiques que havia ingerit.

4. El Vell Marí és un vaixell construït el 1980 i adquirit per la Fundació CRAM al final del 2004. És un dels pocs velers que existeixen destinats a l’exploració marina.

El centre de recuperació és a Premià de Mar. Es va inaugurar l’any 1994.

Pàg. 107


Pàg. 108

1. a annex; b sintaxi; c maduixa; d caixa; e xurro; f excursió; g exercici; h xuixo; i peix; j taxi; k baix; l reixa;m rauxa; n Mèxic; o planxa


3. a Aquest matí m’he llevat amb molta gana i m’he menjat un brioix. b He guardat tots els apunts i els llibres al calaix de l’escriptori. c El xèrif s’encarregava de fer complir la llei al comtat. d El mateix dia que va presentar la seva xicota als seus pares, els va anunciar que es volien casar a final

d’estiu.

Pàg. 109

4. a lleig; b roig; c balbuceig; d estoig; e assaig; f balanceig

5. a safareig; b butxaca; c botxí; d sandvitx; e boig; f xiuxiueig; g assaig; h capritx; i cotxe; j acotxador; k parpelleig; l torneig; m petxina; n empatx; o sorteig

6. La tortuga Esquitx anava de passeig pel mar Mediterrani quan, de sobte, es va veure envoltada de xarxes. L’havien enxampat! A la pobra tortuga li va entrar un gran mareig i va perdre el coneixement. Van passar dies i dies i la tortuga anava a la deriva, sense poder nedar, sense saber cap a on anava i què feia.

Un bon dia, per fi, va notar uns esquitxos a la cara, que la van acabar de desvetllar. «On sóc? Què faig?», pensava la pobra tortuga, atemorida. Llavors va veure que unes persones vestides de blau la dutxaven i l’eixugaven amb molta cura.





Pàg. 110

1. Wendy es passava setmanes senceres treballant per la casa, sense sortir gairebé mai a la superfície. Quan ja se n’havien anat tots al llit, ella es posava a cosir i a fer-los roba nova. Passaven els dies, i Wendy amb prou feines pensava en els seus pares. Estava convençuda que sempre tenien la finestra oberta per a quan tornessin volant.

A Wendy l’amoïnaven dues coses: que John no es recordés que ja havia conegut els seus pares en una altra època, i que Michael estigués disposat a creure que ella era la seva mare de debò. Perquè els seus germans no oblidessin l’antiga vida, a vegades els feia preguntes per escrit, com els exercicis que ella solia fer a l’escola.

JaMes M. Barrie, Peter Pan (adaptació de David Fernández)


Pàg. 111

3. tortuga de mar; llibreta de quadres; capsa de sabates; viatjar per Escòcia; calaix de sastre; mandonguilles amb sípia; anar a córrer


4. En Bernat i els seus amics van amb bicicleta cada tarda. El que més els agrada és passar per camins de terra, així poden córrer i pujar i baixar per les costes molt de pressa sense perill, perquè no hi passen cotxes. Quan estan cansats, deixen les bicicletes en un camp de flors i s’asseuen a l’herba per agafar forces.

Pàg. 112

1. • UnhomeminusvàlidesqueixaquenovapoderferservirlasevaentradaperalafinaldeRomadelaLligade Campions.

• PreténferunacridaalsentitcomúialsentitdelaresponsabilitatdelsdirectiusdelBarça. • ProposaqueelBarçaesposiencontacteambellpersolucionarelseuproblema. • RaúlGallartGómez.

Pàg. 113


unITaT 12: COM enS COMunIqueM?

Pàg. 115

1. 1 a; 2 b; 3 b; 4 b; 5 c; 6 c





Pàg. 116

2. • El8dejuliolde1944. • ABellvís. • VaestudiarmatemàtiquesifilologiaalaUniversitatdeBarcelona. • ActualmentimparteixclassesdeTeoriadelaComunicacióiLingüística.

3. Resposta oberta. Correcció a criteri del mestre. Exemples: olfactiva, gestual, visual, tàctil, auditiva

4. Un acudit és un salt, un fet que no és lògic del tot. • Respostaoberta.Correccióacriteridelmestre. • Respostaoberta.Correccióacriteridelmestre. • Respostaoberta.Correccióacriteridelmestre.

Pàg. 117

1. Els tres mitjans de comunicació són la televisió, la ràdio i la premsa escrita. Exemples: resposta oberta. Correcció a criteri del mestre.


3.

professió eina

locutor de ràdio micròfon

presentador de televisió càmera

redactor d’esports d’un diari gravadora

fotògraf d’una revista de moda càmera de fotos

Pàg. 118

1. a embrutar; b inflamar; c tanmateix; d envàs; e tramvia; f complir; g informe; h comtal; i temple; j èmfasi;k compàs; l amfibi; m innocent; n embenar; o samfaina; p pàmfil; q contínua; r somiar; s Emma; t omplir;u triomf; v enmig; w canvi; x somriure; y enfilar

2. compulsar; context; imbevible; infreqüent; comprovar; concedir; infructífer; immortal; infeliç


Pàg. 119

4. a camp; b rumb; c amb; d passatemps; e Tremp; f llamp


6. Escrivim m: • Davantdem, b i p. • Davantdef, excepte si la paraula comença per con-, en- o in-. Escrivim n: • Davantdev i n.





Pàg. 120

1. a La redacció de l’informatiu és al costat del plató de televisió. b A sota del llit havia guardat el seu tresor més preuat: el diari en què escrivia tot el que pensava. c Les oficines de la ràdio són davant de l’Ajuntament. d Aquell programa s’emetia des de temps immemorial. e Hem desat la càmera dins l’armari de l’entrada. f Entre tots els periodistes hem preparat una emissió especial per tancar la temporada.


3. anar amb compte; no tenir temps de res; anar per feina; no servir per res; tenir ocasió de fer alguna cosa

Pàg. 121


Pàg. 122

1. Nom de la persona entrevistada: David Laín. Ofici de la persona entrevistada: titellaire. Nom de l’entrevistadora: Sílvia Bel. Motiu de l’entrevista: informar sobre la professió de titellaire.

Pàg. 123



091126-sol_quad_4ep_cnou-13327

Documents

criteri del mestre

hermes editora general

de nit

de sobte

la rdio

essa sonora

nou trenta

essa sorda