04de catalunya - fundaciocarulla.cat · cap part d’aquesta publicació,incloent-hi el disseny de...

Nadala 2004

L’autogovern de Catalunya04

Any 38

Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carullafelicita les festes i agraeix les aportacionsvoluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixacd’estímul i reconeixement a l’escola catalana.

La generositat de tants amics ha fet que ladotació dels premis hagi anat creixent anyrere any fins assolir els 110.700 euros de la convocatòria per al curs actual, i els fa mésben dotats i importants en l’àmbit educatiu.

Lluís Carulla i Canals.

L’autogovern de CatalunyaNadala2004.Any XXXVIII

Escala d’Honor del Parlament de Catalunya.

Any XXXVIIIFundació Lluís Carulla

Nadala 2004

L’autogovernde Catalunya04

Fundació Lluís CarullaAribau 185,3r08021 BarcelonaTel.93 209 09 [email protected]://www.fundaciolluiscarulla.org

ImatgesCoberta:© Fundació Antoni Tàpies,VEGAP,Barcelona,2004 Interior:Arxiu Nacional de CatalunyaJordi Bedmar,Generalitat de CatalunyaRamon ManentToni Vidal,VEGAP,Barcelona,2004

ContingutsCoordinadors:Tomàs de Montagut,Josep M.Sans i Travé i Carles Viver i Pi-Sunyer.Correcció:Joan Santanachi Francesc Gómez

DissenyJordi [email protected]ó:Vània RosellFotomecànica:Adrià e HijosImpressió:Grup 3

ISBN 84-7226-713-XDipòsit legal:B.37913-04

Cap part d’aquesta publicació,incloent-hi el disseny de la coberta,no pot ser reproduïda,emmagatzemada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric,químic,mecànic,òptic,de gravació o bé de fotocòpia) sense autoritzacióprèvia de la Fundació Lluís Carulla.

Continguts

La Generalitat moderna i la seva posterior vindicació

L’autogovern de Catalunya:els precedents

El redreç del GeneralErnest Belenguer

La Deputació del General al segle XVI:arrelament i conflicteMiquel Pérez Latre

La Deputació del General al segle XVII

Josep Capdeferro

De la plenitud a la desfeta (1700-1714)

Joaquim Albareda

p.39 654 7p.45 p.51 p.57

L’autogovern de Catalunya:els precedentsJosep Maria Sans iTomàs de Montagut

La Deputació del General,unorganisme creatper les cortsVíctor Ferro

Orígens i evolucióde la Deputaciódel General deCatalunya (1359-1413)

Albert Estrada-Rius

La plenitud política de laDeputació delGeneral (1413-1479)

Isabel Sánchez de Movellán Torent

Introducció p.14

La Generalitat medieval


21 3p.17 p.25 p.33

Continguts

Fundació Lluís Carulla

Perspectives de futurCarles Viver

Memòria de l’any 2004

p.107 1312 p.113

L’autonomia deCatalunya durantla II RepúblicaEnric Fossas

L’autonomia deCatalunya amb la Constitució de 1978Enric Fossas

Balanç delsdarrers vint-i-cincanys d’autogovernCarles Viver

De la Generalitat republicana al nou Estatut

109 11p.75 p.81 p.99

La reivindicació de les institucionscatalanes sota el règim de Nova Planta i elconstitucionalisme(1714-1931)

Sebastià Solé i Joan Lluís Pérez

8 p.65

Introducció

òrgan permanent que permetés expressarde forma continuada la seva voluntat.Aquestés l’origen de la Deputació del General deCatalunya, l’òrgan de representació perma-nent del General,que aviat es coneguétambé amb el nom de Generalitat.

En conseqüència,Catalunya era represen-tada institucionalment tant pel príncep compel General o la seva Deputació (Generalitat).Al s.XV la unió personal dels Reis Catòlics vacomportar la unió personal de la Coronad’Aragó amb la de Castella, i també l’absen-tisme crònic dels monarques catalans,que a partir d'aleshores visqueren gairebé deforma permanent fora de Catalunya.Enaquest context, la Generalitat va esdevenirl'única institució superior dotada de repre-sentació suprema de Catalunya que residia al mateix Principat.

En les pàgines següents presentem de formasumaríssima la història de la Generalitat deCatalunya, institució senyera de l’autogovernde Catalunya,amb l'objectiu de donar aconèixer les vicissituds que ha patit al llargdels segles i,doncs,per comprendre de quina

manera els catalans de cada època van inten-tar assolir una participació decisiva en l’orga-nització del poder públic suprem de Cata-lunya i quins van ser els resultats efectius delsseus afanys.Destacats experts en la històriade la Generalitat ens hi parlaran de la sevasignificació institucional (Víctor Ferro),delprocés de la seva formació (Albert Estrada),de la seva època de plenitud institucional(Isabel Sánchez de Movellán),de la reformao redreç de què va ser objecte amb Ferran elCatòlic (Ernest Belenguer),de l’adequacióde la institució dins l’Imperi universal dels pri-mers Habsburg (Miquel Pérez Latre),de laruptura amb els darrers Àustries i del retorna la seva obediència (Josep Capdeferro),dela desfeta en la guerra de Successió (JoaquinAlbareda) i de la memòria vindicativa de lesinstitucions d’autogovern,suprimides pelsBorbons, i del procés de renaixença i de par-cial recuperació de l’autonomia perduda(Sebastià Solé i Joan Lluís Pérez).

Tomàs de Montagut Universitat Pompeu Fabra

Josep Maria Sans Arxiu Nacional de Catalunya

L’autogovern de Catalunya: els precedents 15

L’autogovern de Catalunya:els precedentsJosep Maria Sans iTomàs de Montagut

Com és ben sabut,cal cercar els antecedentshistòrics del naixement de Catalunya,com acomunitat política dotada d’autogovern o deplenitud de poder públic,en el procés d’in-dependència respecte de l’imperi carolingique els comtes catalans, liderats pel comtede Barcelona,van dur a terme en el transcursd’un llarg període de temps.

El segle XII va veure com s’utilitzava a Europala noció de jurisdicció en la construcció deprocessos vàlids de poder públic (Imperi iEsglésia).Ben aviat,aquest concepte vapoder ser traslladat de forma efectiva adiverses monarquies cristianes emergents iva constituir un útil instrument juridicopolíticper als monarques que dirigien aquestescomunitats nacionals –que formaven part dedret,però no pas de fet,de l’imperi cristià.

El comte de Barcelona havia esdevingut prín-cep de Catalunya per l’autoritat dels Usatgesde Barcelona,el primer codi que aplega eldret general de Catalunya i que començà aformular-se per escrit durant el segle XII.En el segle següent, les Commemoracions dePere Albert,amb les quals es complementen

i actualitzen els Usatges,atorgaren al comte deBarcelona la jurisdicció general sobre tot elPrincipat de Catalunya.Tal com ens ensenyaVíctor Ferro,aquesta jurisdicció es va veureaviat condicionada pel pactisme,la doctrinacontractual d'acord amb la qual alguns juristesvan establir la intervenció necessària dels esta-ments socials dirigents de Catalunya en la labordel seu govern suprem,en mans del príncep.

Durant el procés històric que validà el pac-tisme van néixer i es van formalitzar diversesinstitucions polítiques i administratives,entreles quals destaquen la Cort General de Cata-lunya i la Deputació del General de Cata-lunya.Les corts generals de Catalunya,d’ori-gen encara no del tot aclarit,constituïen elmarc institucional on,per mitjà d’un procedi-ment parlamentari,s'establia el pacte entreels estaments del General i el rei;braços i cap,respectivament,del Principat de Catalunya,configurat com a corporació de corpora-cions.En efecte,els estaments representats ales corts (barons i cavallers;prelats i religio-sos;ciutadans i homes de vila) conformavenla Universitas Cathaloniae o General de Catalunya,que requerí la constitució d’un

Introducció14

La Deputació del General,un organismecreat per les cortsVíctor FerroUniversitat Pompeu Fabra

1



Saló del Tinell,s.XIV.


del pacte, les constitucions fundacionals de1283 disposen que el ple del General,estructurat en els tres braços –eclesiàstic,militar i reial o popular–,havia de donar laseva aprovació a les constitucions generals oestatuts prèviament a la seva promulgaciópel comte de Barcelona.El rei,és clar,tambétenia capacitat per pactar amb un únic esta-ment,una corporació local o professional,etc.,sotmès a la seva jurisdicció;és d’aquí quederiven els privilegis,que limitaven la potestatdispositiva del monarca.Fins i tot l’ús públic,reiterat i racional dels súbdits,podia conside-rar-se com un pacte generador de dret,quedonava lloc al costum jurídic.

Cort general i donatiuL’ocasió preeminent de pactar les lleis gene-rals i permanents de tot Catalunya i d’esten-dre la condició de normes paccionades a gairebé totes les altres lleis era la cort gene-ral,en la qual els braços del Principat i elscomtats es reunien amb el monarca,com acomte de Barcelona,o amb el seu lloctinent,per tractar del «bon estament e reformacióde la terra»,sense cap limitació de matèria.També s’hi presentaven els greuges comesospel príncep o pels seus oficials i,normalment,una vegada s’havia donat curs als greugespresentats,s’hi votava el donatiu que els convocats feien al sobirà.

Els catalans,com la majoria dels europeusoccidentals de l’Edat Mitjana,eren súbditslliures dels monarques,és a dir,es trobavensotmesos a la jurisdicció del príncep,peròeren amos dels seus béns i podien disposar-ne segons la seva voluntat.L’aportació eco-nòmica que les corts feien als monarques era,per tant,voluntària.A Catalunya,d’aquestaaportació del General acordada en cort oparlament general,se’n deia «el donatiu».En altres països es parlava,sovint en plural,de «subsidi» o «servei».

Bona part dels reis europeus,quan les sevesnecessitats pecuniàries sobrepassaven el quepercebien mitjançant els tributs i les presta-cions que la llei o el costum els assignaven,no podien imposar nous tributs de forma uni-lateral,sinó que havien de sol·licitar als esta-ments,a canvi de determinades contrapresta-cions,la concessió d’un ajut.Els representants

monarca el dret de disposar en matèria deregalies, les quals podien,de totes maneres,ser reglamentades o revocades per una lleipaccionada ordinària.

Pactisme,doncs.Quines eren,però, les enti-tats que celebraven un pacte sobre matèriespúbliques? D’una banda,el príncep sobirà,no sotmès a la jurisdicció temporal de ningú.De l’altra,el conjunt dels seus súbdits, l’ano-menada «universitat» o,com es deia aquí,el«general» del regne.Respecte a l’establiment

El ple del General,estructurat en els tres braços –eclesiàstic,militar i reial o popular–,havia de donar la seva aprovació a lesconstitucions generals o estatutsprèviament a la seva promulgaciópel comte de Barcelona.

Detall del retaule dels santsJoans, del Mestre de SantaColoma de Queralt, s. XIV.Museu Nacional d’Art deCatalunya.

La Generalitat medieval18

sobirà de defensar i mantenir en pau i justíciaels seus súbdits, i pel poble de sotmetre’s al’autoritat del monarca i coadjuvar al seuexercici,es troba a la base del pactisme a tot l’Occident europeu.De vegades,en elspactes de coronació medievals,o en pactesque posaven fi a una lluita civil o dinàstica,espodien establir limitacions i condicionamentspuntuals de les potestats del príncep.Endeterminats indrets,com a València,també es va produir un pactisme parcial,que es con-cretava en la limitació institucionalitzada de lallibertat d’exercici de la potestat dispositivadel rei per via del pacte.Fins i tot podem es-mentar un pactisme residual,en el qual l’evo-lució política vers l’absolutisme reduí a pocmés que fórmules els compromisos legislatiusdel poder suprem,com passà a Castella o,ja alsegle XVIII,en alguns principats alemanys.

En d’altres llocs,en canvi,s’arribà a l’aplicaciósistemàtica i necessària,amb més o menysamplitud i conseqüència,d’uns mecanismesde producció jurídica, i d’exercici i control delpoder,derivats de la doctrina esmentada.Parlem d’un pactisme integral,com era,inequívocament,el de Catalunya, i també eld’Aragó,sens perjudici que es reconegués al

Precisió terminològicaNo és pas excepcional que una mateixaparaula hagi servit al llarg dels segles per ano-menar institucions diferents,relacionablesnomés circumstancialment.Avui la paraulageneralitat remet als governs de la Catalunyaautònoma de la Segona República espanyolai de l’actual estat de les autonomies.Tambés’ha usat,i encara s’usa,per referir-se al Consis-tori dels Molt Il·lustres i Fidelíssims Deputats iOïdors de Comptes del General del Principatde Catalunya i Comtats de Rosselló i Cer-danya en Barcelona residints,o bé,abreujada-ment,a la Deputació del General,Deputació i General o,simplement,Deputació –que nos’ha de confondre amb la provincial.Per laseva banda,el terme generalitat,en plural,esfeia servir per designar els tributs que recap-tava la Deputació.Finalment,el General,o laCasa del General,era el conjunt d’interessosconfiats a l’administració de l’òrgan.

Les dues institucions que coneixem amb el nom de Generalitat, llevat del parentiufuncional que els dóna el fet de ser la repre-sentació reduïda i permanent del poble,dedicada a la vigilància de l’interès general,tenen ben poc en comú.Convindria,pertant,distingir entre Generalitat,per referir-nos a la moderna, i Deputació (o Diputació),per a l’antiga institució. I res de continuïtat nide restauració, ja que l’antiga va desaparèixerdefinitivament –per ara– el 12 de setembrede 1714.L’única restaurada és,si de cas,la republicana.

PactismeParlem,doncs,de la vella Deputació delGeneral de Catalunya, institució que calsituar en un context històric marcat per l’anomenat «pactisme» medieval.Aquestconcepte,moltes vegades evocat i sovint malo confusament interpretat,no feia més queconstatar que l’obligatorietat del pacte, prin-cipi general del dret,era també aplicable enmatèria de dret públic, i mirava de treure’ndeterminades conseqüències.És a dir, inte-grava les condicions d’exercici de la potestatpública en la vigència generalitzada del dret.

Dintre del concepte de pactisme,s’hi podenencabir moltes coses diferents.Així,el merencreuament d’obligacions assumides pel

Miniatura sobre pergamí que representa uns canvistes,s.XIV.Museu comarcal de Manresa.


La Deputació del General s’ocupava de l’ad-ministració de l’erari públic de Catalunya,com a entitat separada del fisc reial.De fet,eldel General de Catalunya era un dels erarispúblics nacionals –és a dir,no reials– mésantics d’Europa.A començament del segleXVIII els tributs que alimentaven l’erari delPrincipat eren els drets d’entrades i eixides–el dret del General per excel·lència– quegravava les importacions i exportacions.Estracta de tributs com el de la bolla de plom,sobre els teixits;el de segell de cera,per arobes confeccionades,o el de les joies.Lacreació de nous tributs podia venir condicio-nada per circumstàncies excepcionals comles esmentades.Així,el dret del General deguerra o de la nova ampra va ser imposat perla Deputació l’any 1640 per sufragar ladefensa del país contra les tropes de Felip III;posteriorment,el 1661, la tresoreria reial se’l

Això no treu que la institució,atesa la repre-sentació que exercia,no disposés d’unes vir-tualitats polítiques de gran transcendènciaen moments de crisi de la constitució pac-tista,especialment pel que fa a la defensa dela legalitat.En aquestes circumstàncies elconsistori va haver d’assumir responsabilitatsen la direcció política, l’administració territo-rial i l’organització militar,com s’esdevinguédurant la guerra civil del segle XV, la crisi deles constitucions (1585-1599), la Guerra deSeparació o dels Segadors,o bé la Guerra deSuccessió d’Espanya.Aquestes potencialitats,això no obstant,només s’actualitzaven deforma puntual,mentre que l’activitat quoti-diana de deputats i oïdors de comptes secentrava en els dos grans camps d’activitatque les lleis els encarregaven explícitament:l’administració del fisc del General i ladefensa de l’ordenament paccionat.

Detall del retaule de santBernadí,de Jaume Huguet,s.XV.


La intervenció del General en l’elaboracióde la normativa jurídica que regia la vidapública del Principat era igualment essencial,i hauria estat un contrasentit que els braçosromanguessin muts durant el període trans-corregut entre la celebració de corts, i queabandonessin l’execució dels pactes assolitsa la bona fe del rei.D’altra banda,moltes de les obligacions assumides pel General,sobretot la de recaptar i pagar el donatiuatorgat al príncep,o la d’administrar el deuteconsolidat del General,no es podien pascomplir en el curt termini de celebració de la cort.Va caldre,doncs,encomanar a unarepresentació reduïda dels braços la tasca deportar a terme la part dels acords correspo-nent al General a què s’havia arribat durant la cort, i,alhora,de vigilar que el monarcacomplís el convingut.

Competències i FacultatsNo hem de caure en l’error,com de vegadesha passat,d’atribuir a la Deputació facultatsen la direcció política i en l’administració dela cosa pública superiors a les que en realitattenia.El govern i l’administració generals deCatalunya eren en mans del comte-rei,delsseus assessors i dels oficials reials.Pel que fa al’àmbit local,el govern era exercit pels senyorsjurisdiccionals i,sobretot,pels municipis reialsi de baró.Aquesta situació no impedia,és clar,que el príncep pogués concedir “en propie-tat”responsabilitats i facultats d’abast gene-ral.D’aquesta mena eren les competènciesfinanceres,administratives i militars amb quèfou investida la Deputació del General.

del regne procuraven que la concessió noengendrés un dret permanent, ja que altra-ment aquesta situació podia deixar al rei lesmans lliures en la conducció de la políticaexterior, i afavorir que desatengués les peti-cions de les assemblees parlamentàries i la satisfacció dels greuges,o fins i tot que en prescindís.Els braços,per evitar-ho,feien constar que es tractava d’un «donatiu graciós»,fet «per aquesta vegada tan sola-ment», i que no implicava en cap cas obliga-cions futures.

Rei i General en cortLa intervenció del sobirà convocant i presidintla cort,proposant i aprovant lleis generals,participant en la comprovació dels poders,reparant greuges,resolent els debats pro-duïts durant la reunió i llicenciant-la un copacabada,era l’essència de la celebració de lacort,com ho era també la convocació i laparticipació substancialment integral delsbraços.És ben comprensible,per tant, la insis-tència del país a exigir,per a la celebracióvàlida de corts, la presència del príncep o,siaixò no era possible,de la reina,el primogè-nit o d’un lloctinent especialment designatpel rei.Sens dubte,era important que lapersona que havia promulgat determinadesnormes a les corts fos la mateixa que,en l’exercici habitual de la seva autoritat, leshavia de complir i fer complir.

De fet,el del General de Catalunya era un dels erarispúblics nacionals –és a dir,noreials– més antics d’Europa.

Rajola de la Cambra Daurada de la Generalitatde Catalunya,s.XVI.

Detall del retaule de santAndreu,atribuït a Lluís Borrassà,s.XV.Catedral de Barcelona.


en terres menys cautes,com ara a Françaamb la taille perpetuelle o a Castella amb l’alcabala; fins i tot el parlament d’Anglaterracometé la imprudència de concedir endiverses ocasions,per tot un regnat,els customs o drets de duana.

La funció financera dels membres del consis-tori es limitava estrictament al trienni per al qual havien estat elegits,amb prohibició de pactar sobre deutes o de perllongar elcobrament fora del seu mandat més enllàd’una terça o trimestre,o de dues,en cir-cumstàncies excepcionals.Acabat el trienni,havien de presentar un memorial amb lesquantitats que es devien al General o lesactuacions pendents,com també els comp-tes de la seva administració.No hi mancaven,és clar,ocasions per als abusos i la malversa-ció de fons,que hom s’esforçà a eliminar ambuna detallada reglamentació; les nombrosesrestriccions que les corts anaren imposant ala gestió de l’òrgan,això no obstant,mai novan arribar a sotmetre-la a un control satis-factori,no sols perquè no es disposava d’unaautèntica llei de pressupost,sinó perquè elsllargs intervals sense corts feien impossibleuna vigilància eficaç dels braços.

Els censals morts del General,o censos con-signatius perpetus i redimibles,constituïen,juntament amb els de la ciutat de Barcelona,una de les principals inversions a l’abast deles corporacions i dels particulars.Amb laseva venda,equivalent a les actuals emissionsde deute públic,el General obtenia els recur-sos necessaris per fer front a les obligacionsassumides,principalment el donatiu,quan el saldo dels tributs que percebia era insufi-cient.Contràriament,quan els excedents fiscals ho permetien, la Deputació podia procedir a redimir censals.

El General i la DeputacióDurant la celebració de corts,un dels afersbàsics que ocupava l’atenció dels braços erael referent als interessos del General deCatalunya que en els intervals de les cortsrestaven confiats a l’administració de laDeputació.No en va aquesta es trobava,evidentment,subordinada a la titularitat ori-ginària dels tres estaments polítics,tant en elsaspectes normatius com en els d’execució.Els braços fiscalitzaven,doncs, l’administraciófinancera de la Deputació,n’examinaven elbalanç i els llibres,en valoraven la gestió polí-tica i administrativa,etc. I també podien reas-sumir l’exercici de les atribucions de la Depu-tació, la qual durant la celebració de la cortgeneral només conservava aquelles que elGeneral li cedia.Els braços,que havien impul-sat la creació de la institució, i que s’havienesforçat per dotar-la d’una organització,unareglamentació i un reconeixement accepta-bles,no van deixar mai de tenir-ne cura.

Els braços fiscalitzaven l’adminis-tració financera de la Deputació,n’examinaven el balanç i els llibres,en valoraven la gestió política i administrativa,etc.


feu seu i l’utilitzà per pagar,entre altres coses,el sou i l’ajuda de costes del lloctinent, i nofou restituït a la Deputació fins el 1702.Elfruit de la recaptació de nous tributs perma-nents, llevat que els braços en fessin donatiuo préstec al rei,romania en mans de la Depu-tació, i era destinat al pagament de certesobligacions legals (censals,salaris d’alts oficials reials,galeres del General).

Els deputats i oïdors de comptes tenienplens poders en l’exercici de les seves atribu-cions financeres,si bé havien de tenir encompte determinades limitacions a l’hora

de disposar dels tributs.Entre aquestes limi-tacions, la principal feia referència a la impos-sibilitat de lliurar o prestar els béns del Gene-ral al rei sense un acord establert «per cort oparlament general del dit Principat».Aquestaprohibició constituïa la mateixa raó de ser dela Deputació com a òrgan financer, i implíci-tament era la garantia no sols de la seva independència institucional,sinó també dela mateixa potestat financera dels braços encort, ja que,si el monarca hagués pogut inter-venir en els recursos derivats de les generali-tats, indirectament s’hauria fet amo del fruitd’aquests tributs permanents,como succeí

Assalt a Montjuïc per les tropes de Felip IV,oli sobre tela,s.XVII.

Orígens i evolucióde la Deputaciódel General deCatalunya Albert Estrada-RiusUniversitat Autònoma de Barcelona

2



Caplletra del Llibre verd deprivilegis de Barcelona,s. XIV.Arxiu Històric de la Ciutat.

(1359–1413)


Els estaments van assentir solidàriament enla concessió d’ajudes econòmiques al rei,demanera general,davant situacions excepcio-nals que afectaven la defensa de Catalunya.Davant altres empreses militars ofensives novinculades a la supervivència política delPrincipat,com ara la conquesta de Sardenya,els estaments militar i eclesiàstic eren reti-cents a pagar, i el rei,aleshores,s’havia d’acon-tentar amb el donatiu exclusiu de l’estamentreial.Per això,els sobirans de la primera mei-tat del segle XIV sovint només van aconseguirla contribució del braç reial,que en algunesocasions també va constituir comissionsestamentals per a la gestió del seu donatiu.

L’anomenada guerra de Castella (1356-1375) va ser el marc propici per recuperar laparticipació dels tres braços en els donatiusal rei,alhora que va afavorir que,a canvi,estornés a assumir l’autonomia de la gestió del’ajuda als braços.En la Cort de Cervera de1359 es va establir un organisme que recu-perava la tradició de les comissions estamen-tals gestores del donatiu de la darreria de lacentúria anterior i que podem considerar elpunt d’arrencada del procés institucionalitza-dor de la Deputació del General.

De totes maneres,no es tractava encarad’una institució completament definida,sinóque inicialment es va veure sotmesa a unaautèntica experimentació.Així,de la Cort deCervera,en van sorgir dues comissions esta-mentals autònomes però coordinades –unadel braç reial i l’altra dels braços eclesiàstic imilitar–,regides per dos capítols del donatiuseparats.En les Corts Generals de tots elsregnes i terres del rei celebrades a Montsó el 1363,en canvi,el model es va estendre demanera unitària també a Aragó i a València.En la següent Cort de Barcelona-Lleida-Tor-tosa de 1364-1365 es va establir,de maneradefinitiva,una única deputació del Generalprivativa de Catalunya,que coexistiria,a partir d’aleshores,amb les deputacions autò-nomes dels altres regnes veïns.

La creació d’unes comissions integradesexclusivament per delegats dels braços vaser,en aquest context,una contrapartidaimportant concedida pel rei.Es tractava decomissions que s’havien d’encarregar de l’or-ganització de la recaptació dels diners i delcontrol de la despesa.La seva raó de ser eraevitar possibles desviacions de poder perpart del rei en matèria fiscal.Els termes deconcessió de l’ajuda es fixaven per escrit enels anomenats capítols del donatiu.Els orí-gens institucionals més remots de la Deputa-ció del General es troben precisament enaquestes comissions.Les més antigues quees documenten són les establertes en laCort de Montsó de 1289 i en la Cort de Bar-celona de 1292.

Les contínues campanyes militarsen les quals els monarques es vanimplicar i la manca d’un patrimonireial sòlid van forçar els reis a re-córrer a la petició d’ajut als vassalls.

Miniatura del Llibre dels usatges,manuscrit del s.XIV.


fets pel monarca o els seus oficials, l’aprovacióde normativa d’aplicació general i la fixació demesures fiscals extraordinàries.

A l’ombra de teories corporatives d’arrelaristotèlica es va convenir que en la reunióde la cort general prenia vida la comunitatpolítica del Principat,de la qual el rei era elcap, i els convocats,estructurats en els tresestaments o braços –això és,militar,eclesiàstici reial–,el cos.Cada estament formava unacorporació que,en el llenguatge jurídic del’època,era qualificada d’universitas o genera-litas.A més,es considerava que els tres braços aplegats en cort general constituïenuna corporació superior que rebia la deno-minació de General de Catalunya.

Els convocats que assistien a la cort generaleren reconeguts com a portaveus del Generalde Catalunya amb potestat d’obligar-lo jurídi-cament,cosa que els permetia establir un dià-leg polític fructífer amb el monarca.Cal tenirpresent que allò que s’acordava a la cort gene-ral obligava fins el darrer habitant del Principat.Entre les raons per les quals un monarca podiaconvocar la cort general destacava la peticiód’ajut econòmic als estaments.De fet,aquestava ser la raó última de convocatòria de lamajoria de corts del segle XIV.

Francesc Eiximenis,preclar franciscà gironímort el 1409,en el capítol 251 del seu Dotzèmanifestava que,en la guerra,«l’abundànciade la pecúnia és lo tot».Efectivament, lescontínues campanyes militars en les quals els monarques es van implicar i la manca d’un patrimoni reial sòlid,com també la inca-pacitat d’imposar noves figures tributàries de manera unilateral,van forçar els reis arecórrer a la petició d’ajut als vassalls.Aquesta demanda es basava en l’obligaciód’origen feudal d’ajuda i consell –auxilium et consilium– que es devien,de manera recí-proca,senyor i vassall davant les dificultats.El monarca no estava,en aquest context,en una posició de força i havia de fer conces-sions als braços si volia que les seves peticionsfossin acceptades.

La Deputació del General de Catalunya vaser un organisme creat a redós del sistemapolític que la historiografia ha qualificat ambel terme,que ha fet fortuna,de pactisme.Elseu establiment s’ha d’entendre com unamanifestació més de la voluntat política delsvassalls del rei de sotmetre la Corona a unaposició reglada per tal d’evitar pràctiquesdecisionistes.El context propici per a lareforma va ser la conjuntura que es va donara la Catalunya del darrer quart del segle XIII

quan,davant les dificultats dels monarques,els representants dels súbdits van poderimposar mesures i compromisos inspirats en un seguit de principis jurídics i morals pro-vinents de la tradició feudal,del dret comú ide la moral cristiana.

La institució que va emparar i catalitzar elprocés pactista va ser la cort general.En l’arena política d’aquesta assemblea era on,prèvia convocatòria reial i sota la presidènciadel monarca,es reunien els principals titularsjurisdiccionals laics i eclesiàstics,així com elsrepresentants de les ciutats sota senyoriadirecta del sobirà,amb la finalitat de prendreacords de diversa naturalesa.Entre aquestsdarrers,cal esmentar la reparació dels greuges

Caplletra del Llibre verd deprivilegis de Barcelona,s. XIV.Arxiu Històric de la Ciutat.


variable en els primers temps,aviat es va estabilitzar amb la presència de tres deputatsi tres oïdors,un per braç o estament.Elsdeputats eren els representants nats de la ins-titució;com a tals,els corresponia la direcciósuperior de l’organisme i,per descomptat,elcompliment dels mandats i límits establertsen els capítols de corts i en les cartes del seu nomenament o apoderament.Nomésdurant un espai de temps els estaments vanacordar substituir els deputats per un regentla Deputació,que actuava com a mer execu-tor tècnic dels capítols del donatiu.

Els oïdors estamentals,per altra banda,acomplien la funció que a la cort del reiestava assignada al mestre racional o en el municipi als racionals;és a dir, l’encàrrecd’auditar els comptes generals i garantir-ne la rectitud.L’organisme es va dotar,també,d’una sèrie d’oficials sense representativitatestamental,als quals es va encomanar el

de jurisdicció per part del sobirà per fer efectiude manera exclusiva el regiment de la institu-ció i,sobretot, l’exercici en les vies de govern,gràcia i justícia en la matèria estricta derivadadel compliment dels mandats dels capítolsdel donatiu.En aquestes matèries no hi haviainstància superior als mateixos braços con-vocats en una cort o,consultats individual-ment,a l’assemblea.

La institució va ser dotada,com és obvi,d’unsmitjans personals per tal de fer-ne efectiu elfuncionament.En el disseny de l’organigramaes va prendre en consideració tant l’estruc-tura i els procediments de l’administracióreial o municipal,com la mateixa experiènciaen el funcionament de les comissions esta-mentals gestores del donatiu anterior.En elnivell superior,amb una responsabilitat queavui anomenaríem política,se situaven elsdeputats i oïdors de comptes residents a Barcelona.Encara que el seu nombre va ser

Saló del Consell de Cent,Ajuntament de Barcelona,s.XIV.


fórmules financeres i figures tributàries a lesquals van recórrer en diferents moments:contribucions directes,petició de préstecs,tributs especials i emissió de deute propi. Ini-cialment,es va optar per repartir directa-ment les quantitats promeses al rei entre elsdiversos braços d’acord amb el nombre defocs i dins de cada braç per repartimentslocals o talles.A partir de 1365 es van establiruns tributs de nova creació,els més impor-tants dels quals van ser les anomenadesgeneralitats.Aquestes van gravar la producciói la venda de teixits (dret de bolla de plom idel segell de cera) i la importació o exporta-ció d’un ampli tarifari de productes (dretd’entrades i eixides).A més,es va decidirrecórrer a l’emissió de deute públic,sotaforma de censals i violaris,amb la garantia dela recaptació dels esmentats tributs i amb elcompromís exprés de no extingir les genera-litats fins a l’amortització de totes les obliga-cions contretes.Aquest darrer supòsit,queno es va donar mai,va permetre la continuïtatde facto de l’organisme.

L’exclusió d’oficials reials del si de la Deputa-ció va ser una regla d’or arrencada al monar-ca.Els representants de la institució,com aconseqüència,van haver de rebre la cessió

La comesa de la institució fins l’any 1413 vaser,bàsicament, l’administració d’un autènticerari estamental de titularitat del General deCatalunya.La Deputació s’encarregava de larecaptació, l’administració o gestió i, final-ment, la despesa dels diners concedits d’a-cord amb les finalitats pactades a la cortgeneral i fixades en els capítols del donatiu.Els braços van acordar,sempre amb el con-sentiment del rei com a titular superior de la potestat pública,dotar l’erari estamentalde recursos econòmics amb un seguit de

Estructura orgànica de la Deputació del General de Catalunya al segle XIV

(Font:Albert Estrada-Rius.Els orígens de la Generalitat de Catalunya (La Deputació del General de Catalunya:dels precedents a la reforma de 1413).UPF,2001;tesi doctoral inèdita.

Advocat i/o assessor

Escrivans

Escrivà

Escrivà

Escrivà

Consistori

3 deputats i 3 oïdors decomptes del General de Catalunya residents aBarcelona (un per braç)

Administració Central(Casa de la Deputació,actual

Palau de la Generalitat)

Deputats per a la revista de tropes(només en temps de guerra)(amb l’escrivà de ració reial)

Drassaner del General(galeres del General)

Recaptació tributària

Administració perifèricaDeputacions locals

Deputats locals(aproximadament 1 per vegueria)

Arrendadors i/o collidors de:bollade plom,segell de cera,dret d’en-

trades i eixides i altres tributs

Sotsdrassaner

Escrivà major

Regent els comptes

Racional


La Deputació,amb jurisdicciófiscal sobre tot el territori delPrincipat,va ser determinantper delimitar amb precisió lescomunitats locals que es consi-deraven catalanes i les que no.

funcionament tècnic efectiu de la institució.Es tractava dels anomenats oficials del Gene-ral,que conformaven una administració bàsi-cament centralitzada al voltant de deputats ioïdors a Barcelona,ciutat en la qual,per cert,els darrers tenien el deure de residir.Entreaquests destacaven un seguit d’escrivansexperts en l’art de l’escriptura i de la comp-tabilitat,que en els primers temps sovint procedien de l’experimentada administracióreial o municipal.

La Deputació,a l’igual que l’administració reiali la municipal,va disposar,per exemple,d’unparell d’advocats propis.A més,atès que lainversió dels recursos era destinada a finalitatsmilitars terrestres o navals,calia auxiliar-se dedeputats especials per a la revista de les tro-pes i del drassaner del General.Aquests depu-tats s’encarregaven del control i del pagamentde les tropes terrestres i dels vaixells i galeresfinançades per la institució,respectivament.

El fet de tractar-se d’una institució amb unajurisdicció fiscal especial que s’estenia sobretot el territori del Principat va ser determi-nant per delimitar amb precisió les comuni-tats locals que es consideraven catalanes i les que no,sempre d’acord amb el criteri decontribuir o no en els tributs propis de laDeputació.D’aquesta manera, la Vall d’Aran,que era un territori de senyoria reial total-ment autònom,es va integrar voluntàriamental Principat l’any 1410 i va comprometre’s acontribuir a l’erari de la Deputació a canvi deprotecció militar.

La presència directa de la Deputació en elterritori va estar garantida per la ubicaciód’uns comissaris,primer, i d’uns deputatslocals,després,en la majoria de caps devegueria del Principat.Els deputats locals vanencapçalar una administració perifèrica i,enqualitat de delegats dels deputats i oïdorsresidents a Barcelona,gestionaven l’adminis-tració dels afers de l’organisme amb l’ajudad’escrivans i d’assessors locals.

En definitiva, fins a la Cort de Barcelona de1413 –tan important en l’afermament delsistema pactista enfront de la nova dinastiacastellana dels Trastàmara– la Deputació delGeneral no va assolir un estatut de perma-nència i va adquirir competències noves.Finsaleshores,el veritable continu institucionalde deputacions que s’anaren succeint i enlla-çant al ritme marcat per les successives cortsva ser,de manera fonamental,una delegaciódels estaments per nodrir i administrar,almarge del voraç fisc reial,un erari extraordi-nari de titularitat exclusiva del General deCatalunya.De fet,en aquest període els esta-ments van acceptar l’organisme que havienarrencat als monarques com una despesafeixuga,però alhora necessària per evitarque la fiscalitat extraordinària entrés en l’òrbita del fisc reial i, tot sigui dit,amb l’espe-rança vana de dissoldre-la al més aviat possi-ble.Els monarques,en canvi, la veien com unainstitució enutjosa però útil com a font derecursos.En tot cas, la perspectiva històricaens demostra la utilitat de l’organisme,que al llarg dels segles no només es va consolidar,sinó que va veure incrementades les sevescompetències.


1

32

1. Antiga seu de la Generalitatde Cervera,s.XIV.

2 i 3. Antiga seu de la Generalitat de Tortosa.

La plenitud política de la Deputació delGeneral Isabel Sánchez de Movellán TorentUNED

3



Galeria gòtica del Palaude Generalitat,s.XV.

(1413–1479)


mes jurídiques aprovades posteriorment,fins a l’abolició de la institució al segle XVIII.Lanormativa del 1413,per tant,va constituir labase jurídica sobre la qual es va fonamentarl’actuació de la Deputació-Generalitatmedieval i moderna.Entre altres,s’hi establiaclarament la jurisdicció exclusiva de la Depu-tació en matèria de generalitats;malgrat quela concessió d’aquesta potestat derivavad’un privilegi reial de l’any 1410,va ser preci-sament en aquest moment quan es va des-envolupar i aplicar amb decisió, fins al puntque la institució va arribar a exercir de formaabsoluta la jurisdicció en l’àmbit adjudicat.Ens referim concretament a la potestat judi-cial que posseïa la Deputació,convertida entribunal (consistori),com a primera i últimainstància en tots els plets que feien referènciaa la mateixa Deputació;és a dir,controlavajudicialment totes les causes en què estigues-sin immersos els seus oficials,com també lescauses de defensa de l’exercici i desenvolu-pament de les atribucions que posseïa;enaquest darrer supòsit,es tractava fonamen-talment de plets en els quals es plantejavenconflictes de competència entre la Deputa-ció i la resta d’institucions (rei,AudiènciaReial,Consell de Cent,etc.),o entre els res-pectius oficials.

La plenitud jurisdiccional exercida per laDeputació durant el període del segle XV dequè parlem no es tornarà a donar posterior-ment, ja que no es repetiran les circumstàn-cies concretes que la van fer possible.

3.El retorn del poder reialDesprés del període comprès entre els anys1413 i 1479,caracteritzat per la plenitudeconòmica, judicial i política de la Generali-tat,assistim a un canvi en les circumstàncieshistòriques del país,que va afectar els àmbitssocials,econòmics i,evidentment,polítics.Aquesta nova situació va venir propiciadasobretot per un canvi general de la políticareial,a causa del qual la Deputació-Generali-tat experimentà una pèrdua gradual d’in-fluència en la política del país i també,pertant,en la de la Corona d’Aragó.Aquest pro-cés de disminució de la influència política dela Generalitat es comença a percebre en elsúltims anys del regnat de Joan II d’Aragó,vers1472-1479, i es consolida definitivamentdurant el regnat del seu fill Ferran II el Catòlic

En tercer lloc,s’ha de fer referència a lamanera com va influir en la plenitud políticade la Deputació del quatre-cents la norma-tiva pròpia de la institució.La Deputaciósempre es regí per la normativa que,deforma exclusiva i específica, li era atorgadaper la cort.En aquest sentit ens interessaassenyalar la normativa aprovada l’any 1413,que pot ser considerada la base jurídica de lainstitució,de la qual partiren totes les refor-

La Deputació,que havia nascutcom un òrgan bàsicament eco-nòmic,posseïa prou capacitatd’actuació per exercir un paperrellevant,i fins i tot determinant,en el context de la política reialdel Principat.

Portada de l’incunable de lesConstitucions de Catalunya,publicades a Barcelona perJoan Rosembach el 1493.


paper rellevant, i fins i tot determinant,en elcontext de la política reial del Principat.

En el període del segle XV que analitzem vanconfluir dos factors econòmics que es tro-ben a l’origen d’aquest moment àlgid de laDeputació.D’una banda,una gran activitateconòmica afavorida per la proliferació dedonatius reials atorgats en corts,que dona-ren pas a una gran recaptació de generalitats,com també per l’emissió reiterada de deutepúblic propi de la Deputació (els censalsmorts).D’altra banda,també hi va tenir unpaper important la inexistència d’un controlcomptable de l’estat financer de la Deputa-ció, ja que no va ser fins al segle XVI que es vanarticular i van començar a aplicar-se els pri-mers controls comptables sobre la institució.El fet que es tractés d’un òrgan bàsicamenteconòmic –la funció principal de la Deputa-ció fou recaptar els drets del General o gene-ralitats,que en part lliurava al rei i en part esquedava– va propiciar la seva rellevància enla política del país,atès que,com a òrgan eco-nòmicament fort,havia de ser tingut encompte a l’hora de prendre decisions políti-ques que afectessin el Principat i la corona.D’aquí la consideració que la política reialdepenia en gran mesura de la Deputació, jaque era bàsicament aquesta qui subvencio-nava les despeses produïdes per les guerresen què intervenia el rei,al mateix temps queajudava a sostenir econòmicament ladefensa armada dels territoris propis.

1.IntroduccióEl títol que encapçala aquestes pàgines no haestat una decisió casual o banal,sinó que res-pon al sentit i significat que volem atorgar a lavida política de la Deputació del General–també coneguda com Diputació,General oGeneralitat– en el període comprès entre elsanys 1413 i 1479.I és que si en algun momentde la vida institucional de la Deputació delGeneral (ss.XIV-XVIII) es pot afirmar queaquesta va gaudir de plenitud política,aquestmoment va ser el segle XV,especialment enels anys esmentats,en què la Deputació vadesplegar i exercir sense restriccions les facul-tats jurídiques i econòmiques que posseïa.

2.Circumstàncies del moment àlgidLa confluència de diverses circumstàncies vaafavorir que la Deputació assolís un protago-nisme important dins de la política del Princi-pat català i,de retop,també dins de la políticade la Corona d’Aragó.En primer lloc,podemconstatar una certa relaxació del poder reialrespecte dels assumptes polítics que afecta-ven tots els territoris,situació que va facilitarl’entrada en aquest àmbit d’una instituciómenor com era la Deputació.Els monarquesTrastàmara,que des del 1413 regnaven a laCorona d’Aragó,és a dir,Ferran I d’Ante-quera (1413-1416),Alfons IV el Magnànim(1416-1458) i Joan II (1458-1479), feren unadelegació constant de part de les seves facul-tats a mans dels seus lloctinents.Això pro-vocà que diversos òrgans juridicopolítics queformaven part de l’entramat polític del Prin-cipat,com ara la Generalitat o el Consell deCent,guanyessin un espai polític que en prin-cipi no els corresponia,però que les circums-tàncies del moment propiciaren.La Deputa-ció,en aquesta conjuntura,es consolidà coma institució autònoma de la corona mitjan-çant el desenvolupament i l’exercici deciditde les potestats que posseïa, les quals lihavien estat cedides i atorgades en part perla corona i en part per la cort.

En segon lloc,hem de referir-nos a l’apogeueconòmic de la Deputació.Un fort desenvo-lupament de l’economia pròpia i exclusivade la Generalitat va fer d’aquest òrgan un enspolíticament poderós en el període històricassenyalat.La Deputació,que havia nascutcom un òrgan bàsicament econòmic,posseïaprou capacitat d’actuació per exercir un

Detall del retaule de Sant Pere de Púbol,deBernat Martorell,s.XV.Museu d’Art de Girona.


4.Consideracions finalsEn conclusió, l’actuació en primer lloc del rei iposteriorment de la cort van propiciar laplenitud política del General en una etapaàmplia del segle XV (1413-1469).L’èpocafinal del regnat de Joan II d’Aragó (1469-1472),així com l’adveniment del nou rei,elseu fill Ferran II,es caracteritzaren per unanova forma de fer política; la política redreça-dora,pròpia de l’època del Catòlic,és la cul-minació d’una obra iniciada per Joan II des-prés de guanyar la guerra civil catalana,cosaque li va permetre controlar les institucionsjuridicopolítiques perdedores: la Generalitati el Consell municipal.

La reforma operada dins de la Generalitat,sempre per via legislativa i,per tant,decididades de la cort,establerta damunt la plantajurídica de la Deputació dissenyada el 1413,fou la base utilitzada per la nova monarquiaper portar a terme un canvi polític radical a laGeneralitat.El rei de l’època moderna,ambuna potestat fortament arrelada,va aprofitarl’oportunitat que li brindava la cort per intro-duir de forma directa i efectiva l’interès reialen la nova legislació.Així,aspectes jurídicscrucials que afectaven la Generalitat,comeren l’elecció dels oficials principals delGeneral o el control de la seva responsabili-tat, facultats assumides anteriorment deforma exclusiva per la Generalitat i el seu tri-bunal,passaren a ser qüestions cabdals de lanova legislació (reformadora o de redreç); leseleccions directes dels oficials principals de laCasa de la Deputació dirigides des de lacorona (Ferran II,per exemple,va proposarla terna de deputats i oïdors de comptes peral trienni 1488-1491),o les visites reiteradesals oficials del General,alguns dels quals aca-baren sent condemnats i separats dels seusoficis,evidenciaren clarament la influènciaexercida per la corona.

La monarquia hispànica dels Reis Catòlics i lesnoves teories sobre la monarquia absolutavan contribuir a dissenyar un nou model polí-tic,en el qual les institucions juridicopolítiquesque formaven part de les corones d’Aragó ide Castella,entre les quals també la Generali-tat,foren sotmeses a una nova organització.

figures tributàries aprovades pel rei i la cortfidel al rei desplaçaren les generalitats com afont econòmica reial fonamental.Més enda-vant, l’any 1472,data de finalització de la lluitai de la victòria reial,marca l’inici d’una políticareial forta i decidida a introduir-se en les insti-tucions catalanes perdedores (Generalitat iConsell municipal,bàndol conegut com aConsell del Principat).Es dugueren a terme,amés,noves aprovacions d’impòsits a lescorts,que contribuïren a sanejar les malme-ses arques reials;aquesta mesura va deixaren un segon pla la tributació de les generali-tats.Sens dubte, la política reial de buscar viesde finançament diferents de la Generalitat vacontribuir a la seva pèrdua de pes polític.

L’actuació en primer lloc del rei i posteriorment de la cort van propiciar la plenitud política delGeneral en una etapa àmplia delsegle xv (1413-1469).

NicolauV i Alfons el Magnànim,miniatura del f.134 v del Llibre Vermell de Montserrat, ss.XIV-XV.


En termes generals aquesta situació va donarlloc a dues reaccions diferents.D’una banda,va provocar la desconfiança de la cort res-pecte dels dirigents de la Generalitat,és a dir,principalment deputats i oïdors del General.De l’altra,va afavorir la recerca d’una novaforma de finançar la corona diferent de laGeneralitat,davant del fet que aquesta ja noresponia en aquell moment a les expectativesreials.Es decidí que els propers donatius reialsaprovats en corts no es finançarien nomésamb la tributació del General (les generalitats),sinó també amb nous impostos creats i apro-vats en la cort pels estaments i el rei.L’altrafont de finançament utilitzada per la Genera-litat i que havia ajudat substancialment el rei,els préstecs reials i les emissions del deutepúblic propi del General (els censals morts),també es reduí considerablement.

Les noves circumstàncies van convertir laGeneralitat en un òrgan fiscalment secun-dari.Aquest procés va començar concreta-ment el 1469,any en què el rei Joan II va cele-brar corts a Cervera (Segarra),on s’aprova-ren les noves imposicions,diferents de lesgeneralitats,que havien d’ajudar econòmica-ment la facció reial a guanyar la guerra civilcatalana (1462-1472).Aquestes noves

(1479-1516).La nova forma reial de fer polí-tica suposa per a la Corona d’Aragó i totesles seves institucions polítiques una novaetapa històrica.Tant el rei Joan II com el seu fillFerran II van anar obtenint progressivamentel control de les institucions catalanes que,fins llavors,havien estat independents de lacorona –Generalitat i Consell de Cent–, i hovan fer exercint fins a la il·legalitat les potes-tats de què gaudien.

L’època econòmicament més profitosa de laGeneralitat,el segle XV,veu estroncada laseva progressió quan se la comença a con-trolar fiscalment i financerament.En el segleXVI s’introdueixen,sempre per via legislativa i,doncs,aprovats en corts,dos elements decontrol de l’economia de la Generalitat:elpressupost i el balanç.Aquests dos elementsde caràcter financer van suposar el primercontrol comptable a què va estar sotmesa laGeneralitat i es van aplicar tant de formainterna,com a mitjà per supervisar la comp-tabilitat de cada oficial i de cada òrgan dele-gat,com de forma externa,davant de la corton s’havien de retre i aprovar els comptesdel General.Ambdós controls donaren unresultat negatiu, ja que la Generalitat es tro-bava en una situació molt deficitària, i provo-caren un nou plantejament econòmic i polí-tic de la institució.

Tant el rei Joan II com el seu fillFerran II van anar obtenint progressivament el control de les institucions catalanes que,finsllavors,havien estat independentsde la corona.

Escut de Martí l’Humà,s.XV.

Façana antiga del Palau de la Generalitat de Catalunya,Barcelona.

El redreç del GeneralErnest BelenguerUniversitat de Barcelona

4



Portolà de Gabriel de Vallseca,1439.


rada,amb contrapesos.El rei Ferran desitjavapacificar i normalitzar el país,però no voliadonar-hi noves possibilitats d’exaltació.Peraixò la constitució Poc valria tingué –valguil’expressió– un morrió ferri.La Generalitatcertament podia elevar contrafurs,peròaquests havien de ser resolts per l’AudiènciaReial,el tribunal suprem de justícia del rei,més procliu,en cas d’ambigüitat,a emetresentències a favor de la monarquia que nopas de la Generalitat.En un àmbit general elsobirà havia aconseguit els seus propòsits,fins i tot en reconèixer els censals nous–títols de deute– que la Deputació haviaemès entre el 1462 i el 1472,és a dir,durantels anys de guerra contra el seu pare,censalsque s’havien de pagar com molts altres demés antics.Tot plegat,exigia el redreçamenteconòmic de la institució.

Durant uns anys,això no obstant,aquestsanejament no es pogué dur a terme,tant percausa de la Deputació com del rei mateix.Alcap i a la fi,Ferran havia comès un error en lesCorts de Barcelona en acceptar la constitu-ció Com per lo senyor rei,que no solucionava laquasi secular problemàtica remença,i queprovocà la rebel·lió de Pere Joan Sala,resoltafinalment amb la valuosa Sentència arbitral deGuadalupe (1486).Ferran havia comès unaltre error introduint la Inquisició, i el 1486,iencara més tard,recollia greuges per aquestacausa.Ni tan sols a les Corts de la Coronad’Aragó reunides a Tarassona el 1484 – lescatalanes es van traslladar a Barcelona poste-riorment–,el rei no pogué prestar prou aten-ció als seus súbdits,capficat sobretot pel temainquisitorial.Quan va poder fer-ho,ho va fer,però a la seva manera.

Però el súmmum del dret públic català enaquestes Corts va ser la promulgació de l’a-nomenada Constitució de l’observança, otambé Poc valria, ja que el seu text legislatiucomençava amb aquestes dues paraules.Envirtut d’aquest text,es restabliren compe-tències d’alta volada a la Deputació delGeneral, la màxima institució representativadel territori quan les corts no estaven con-vocades.Se l’elevà,ni més ni menys,a la cate-goria de zelós guardià del corpus jurídic iconstitucional del Principat.Així,doncs, laGeneralitat,d’ofici i fins i tot sense instànciesde part,podia denunciar contrafur quan elsoficials reials cometessin greuge contra cons-titucions de Catalunya.Era,sense cap menade dubte, la consolidació d’una institució quehavia encapçalat anys enrere l’enfrontamentamb Joan II.Però era una consolidació mesu-

Després de la guerra civil de1462-1472 i de la capitulació dePedralbes,la situació del Principati,sobretot,de la Generalitat vençuda no era precisament una bassa d’oli.

Àngels tinents de l’escut reial.Detall del retaule del conestable de la capella reial de Barcelona,obra de Jaume Huguet,s.XV.Barcelona,Capella de Santa Àgata.

Croat de Barcelona,deltemps de Ferran II.


El Principat de Catalunya i la mateixa Barce-lona no paraven de recordar-li els seus deu-res i d’advertir-li que «quan més senyories téla M.S.,tan seria major contrari oblidar unsper altres»,en una clara al·lusió a la prolon-gada estada del rei a Castella.Però Ferran,que tornava als horitzons de la infantesa,noera a Catalunya el mateix home que actuavasimultàniament a Castella.Pròxim a la tren-tena i,per tant, ja madur en l’experiència mili-tar i de govern,el rei sabia que les circumstàn-cies geogràfiques,històriques i socials decadascun dels seus dominis condicionaven lapolítica que la monarquia havia d’aplicar.Peraixò,per sobre del seu tarannà autoritari,alqual no renunciaria en alguns aspectes per aell innegociables,s’imposà la prudència delpolític pragmàtic i coneixedor dels principisdel pactisme català.No fou debades quedurant els seus anys de joventut Ferranpogué parlar amb gent que pensava així, llegirhistòries d’un passat constitucionalista i, fins itot,consultar després manuscrits de marcatto jurídic i parlamentari,com ara el Regimentde prínceps de Francesc Eiximenis, les Ordina-cions de Pere el Cerimoniós o els Furs deValència,que es trobaven a la seva biblioteca.

No cal dir,per tot això,que a les Corts deBarcelona de 1481 Ferran intentà guanyar-seel país. I també ho intentà la seva dona Isabel,a la qual els consellers de Barcelona,en toafalagador,veien «no solament reyna e vir-tuosa senyora,mes mare».Al cap i a la fi, Isa-bel es va fer càrrec d’una qüestió sempreconflictiva com eren els greuges presentats acorts. I les corts anaren relativament bé.Esretornaren als seus propietaris legítims lespropietats immobiliàries que havien estatusurpades durant la guerra,amb el paga-ment previ de 100.000 lliures acceptades a corts per als que ara foren damnificats;s’aprovà l’exclusivitat dels catalans per ocu-par càrrecs públics al Principat;es reiterà elPrinceps namque, l’ordenació foral per la qualel rei només podia convocar els catalans a lesarmes si era dins de les fronteres de Cata-lunya i per unes raons ben expresses.

Després de la guerra civil de 1462-1472 i dela capitulació de Pedralbes, la situació delPrincipat i,sobretot,de la Generalitat ven-çuda no era precisament una bassa d’oli.Ésobvi que tot un seguit de problemes,comara el de les capitanies locals que establienencara un govern quasi militar a Catalunya,agreujats per la vellesa del rei Joan II,nopodien ser resolts ni en les corts que es vanintentar fer a Perpinyà el 1473 (Perpinyàtornà ben aviat a mans de França) ni tampocamb una sorprenent i falsa Deputació queJoan II volgué organitzar amb la col·laboracióde Bernard Saportella,un català,ara del rei,que canvià de bàndol en el curs de la guerra.Res a fer.Cap al 1476 les perspectives erentan negatives com testimonia la còlera delbaró de Cruïlles:«¡Maldita sea la fortuna quetales actos consiente y que así tengamos queestar recogidos y gobernados con tan pocotemor de rey ni de señor! Unos bandolean,otros guerrean,otros bravean de palabra yse ríen de los que sufren.»

Així, tot Catalunya esperava del príncephereu Ferran «lo adveniment del fill deDéu»,fins al punt que la mort de Joan II elgener de 1479 es considerà una cosa sublim«com el sol que il·lumina la terra».AraFerran II podia iniciar un camí d’esperança,de reformes,d’estabilitat.El rei vingué aviat alpaís (setembre de 1479),però no poguéquedar-s’hi encara,tot i que deixà una comis-sió de tretze membres que havia d’estudiarels assumptes que s’havien de resoldre pri-mer.Moltes qüestions reclamaven l’atenciódel rei en altres llocs, inclosa la Corona deCastella de la seva dona Isabel, i Ferran sen’anà abans d’acabar l’any.

Moneda del Principat de Catalunya,del regnatde Ferran II (1479-1516).


Déu n’hi do,amb la Deputació! Quan no erael rei qui segrestava els seus càrrecs,eren elsdeputats que passaven a una defensa-atac. Itot això amb altres dificultats afegides,per-què la Reial Audiència havia estat perfeccio-nada el 1493 i era un sòlid territori del rei.Sobre la situació creada a partir del 1493,però,encara en sabem poques coses.Lesreformes del rei Ferran,no pas dolentes,com assenyalava Vicens Vives,van resultarfinalment massa autoritàries.Fins al punt queel 1507,quan Ferran retornava de Nàpolsamb la seva dona,Germana de Foix, fou con-siderat un desdeny reial el fet que no desem-barqués a Barcelona ni un sol dia i quenomés accedís a conversar afablement ambles autoritats del Principat a la seva galera. Itot i que es ratificà l’Observança en les darre-res corts de l’època,presidides per Ger-mana, i que fins i tot se separà el Sant Oficicastellà del català,amb el nomenament deJoan Enguera com a inquisidor del Principat,el camí de redreç que ara es prenia era bas-tant perillós.Sembla que massa autoritari,encara que en alguns moments el suavitzés lamateixa reina a les Corts de 1510,de 1512 i,fins i tot,de 1515, inacabades.Però tot això jaés una altra història.

promulgar-se la constitució de l’Observança,ja no se’n feia cas.No va agradar gens al reiFerran que aquesta constitució s’utilitzéscontra la Inquisició en els anys vuitanta,con-cretament el maig de 1486,quan els depu-tats invocaren «una altra constitució feta enla cort per sa altesa celebrada en Barchi-nona,començant “Poc valria fer lleis”».

A un virrei seu, Juan de Lanuza,tampoc no liféu gràcia que amb la mateixa constitució se’lvolgués obligar a acceptar el jurament d’ex-comunió que tots els virreis nomenats alPrincipat havien de fer al començament delseu mandat.Perquè cal no oblidar aquestesparaules d’un memorial de la Deputació deldesembre del 1495:«Primo, són de parer losdits deputats que,segons lo tenor de la cons-titució de l’Observança, los lloctinents gene-rals qui no són de la casa reial deuen oir sen-tència d’excomunicació l’hora que juren;ecom mossèn Joan de Lanuza […]».Tampocno degué agradar la petició presentada el1504 «per observança de constitucions»perquè els oficials del Principat fossin noméscatalans,cosa que no es complia.

Detall del retaule de santJordi,de Pere Niçard,s.XV.Museu Diocesà de Mallorca.


Com a tal,el rei es veié obligat a procedir perla via dràstica.Les col·lisions entre tots els quies disputaven els càrrecs de la Generalitat,les corrupcions i els deutes eren tan greus,que ja només hi havia un remei:el 1488 elmonarca segrestà sine die tots els càrrecs dela Generalitat.Després hi envià una llista denoms molt vinculats a la seva política, i elprincipal advocat de la Generalitat fou JaumeDestorrent,el més fidel representant de lamonarquia.Es deia,així,que la política reialno consistia sinó en el control i la restauraciócreditícia de la institució.A més a més,comp-tava amb el suport,o si més no amb l’aquies-cència,de tots aquells creditors –patricisurbans,eclesiàstics i també nobles– que s’es-garrifaven només de pensar que poguessinquedar ofegats en el pou sense fons d’unesfinances arruïnades.Així,no hi podia haver,evidentment,grans protestes entre els cata-lans amoïnats pels diners. I la intervenció delrei no fou discutida,sobretot quan el generde 1489,després de parlar de la necessitatdel redreç del General,que l’obligava adescarregar-se de deutes,deixà ben clar«que no crègan vullam ésser preferits anengú en dites lluïcions,ans és nostre desig ivoluntat que la utilitat i profit del General siapreferit a tot altre interès nostre i de qui esvulla,sens que no hi hage excepció alguna depersones,mes que lo fi vostre sia tot aplicatal benefici e utilitat del General». I, fins i tot,encara que per les preteses «subornacionsno us dexeríeu corrompe;emperò,deixar-seveure per precs no ho reputaran a menysdany del General que si es fes per pecúnia».

Ferran II no volia excepcions,tal com manà alseu racional Bertran Boscà,que envià a Cata-lunya.Les instruccions del rei i les relacionsd’aquest personatge-comptable amb elsdeputats de la Generalitat –que el van fertornar a la cort amb respostes i llistes dedeutors i creditors–,encara s’estan estu-diant.En tot cas,el que sí que sabem és que el rei mantingué el segrest dels càrrecs delGeneral fins el 1493, i que després s’incor-porà el règim de la insaculació per a l’eleccióde deputats i oïdors de comptes de la Gene-ralitat.El que no és conegut és el fet,moltimportant,que pocs anys després de

«Pensávamos haverlo de fazer con corte oparlamento;mas,acordándonos que en talesajustes y congregaciones con mucha dificul-tad se traen las voluntades de muchos a unefecto,e que mucho mas difícil fuera traerlasa éste que a otro,porque parece que elreparo del dicho General toca a muchos y enmuchas maneras, los cuales se esforçaríanfazer en ello todo el obstáculo que pudies-sen,e que por evitar aquest empacho e dila-ción,no pudiendo nós comportar la destruc-ción del dicho General,siendo de aquello yde los dichos desórdenes bien informado ycertificado,en la conciencia nuestra habe-mos acordado usar del remedio sobredicho.» La primavera de 1488 al rei Ferranno li tremolà la mà quan explicà epistolar-ment al seu cosí Enric,el virrei de Catalunya,les raons per les quals intervenia en la Depu-tació;hi intervenia a cop de decret des defora de Barcelona,després de fer anar oficialsseus fins a Saragossa per parlar del tema.Per-què,encara que era veritat que «certa cosaés que lo General és l’ànima del cors místicde aquell nostre Principat»,no ho era menysque,d’aquest Principat,«nós,per la divinagràcia,som cap,defensor e protector».

¡Maldita sea la fortuna que tales actos consiente y que asítengamos que estar recogidos y gobernados con tan pocotemor de rey ni de señor! Unos bandolean,otros guerrean,otros bravean de palabra y se ríen de losque sufren.

Constitucions de Ferran II,s.XV.

La Deputació del General al segle XVI:arrelament i conflicteMiquel Pérez LatreArxiu Nacional de Catalunya

5



Gàrgoles del pati dels tarongers,Palau de la Generalitat.


dins els estaments.D’aquesta manera,perdétota efectivitat el sistema insaculatori impo-sat en temps de Ferran II (1493),pel qual elsdeputats i oïdors eren escollits a l’atzar entreuna extensa llista de candidats prèviamenthabilitats;aquests deputats, llavors,exercienel poder pràcticament sense cap altre con-trol que la mateixa cort general,quan eraconvocada.Fins al cop de mà reial de 1593, laDeputació del General fou guiada per grupsde poder pertanyents principalment al braçmilitar,de diverses extraccions familiars idedicacions econòmiques.Les conseqüèn-cies polítiques d’aquests canvis en el governde la Generalitat es posaren ben aviat derelleu,amb contenciosos d’alçada,en el cursdels quals es debateren conceptes com arael de poder absolut o de fidelitat deguda.Latensió política arribà a tal punt de tibantorque,el novembre de 1591,quan les tropesreials de don Alonso deVargas ocuparenSaragossa,molts van témer que no s’hi atura-rien i que continuarien fins a travessar la fron-tera catalana.Alguns dels principals protago-nistes d’aquesta evolució institucional acaba-ren morts,exiliats,o complint condemnes agaleres o a les presons reials.No fou fins al’adveniment del nou monarca,Felip II (III deCastella), i a la visita del rei als regnes de laCorona d’Aragó per contraure matrimoni icelebrar cort general,que s’aconseguí unareconducció,només temporal,de les rela-cions entre els Habsburg i Catalunya.

l’objectiu de discutir algun afer concret queafectés la Generalitat.Hi participaren cente-nars de privilegiats,als quals es donà entradadirecta als debats i procediments interns dela institució,cosa que va contribuir a configu-rar un camí d’ampliació representativa d’e-normes potencialitats de futur,desgraciada-ment malmeses pel monarca.

Aquest nou paper dels estaments en el con-trol de la Deputació del General fou consoli-dat a partir de la Cort general de 1585 ambla formalització de les anomenades divuite-nes,o comissions reduïdes triades en juntade braços amb l’objectiu de fer un seguimenti portar a conclusió les accions polítiquesderivades de l’afer que havia provocat la sevaconvocatòria.En una estructura com la de laGeneralitat,de govern col·legiat,el fet que elsdivuit electes formessin una clara majoriadavant els sis consistorials (els deputats ioïdors),que fins aleshores havien dirigit lainstitució,derivà en un canvi transcendental,que la deixà a mans dels sectors dominants

Vista de Barcelona,aquarel·la d’AntonVan den Wyngaerde,1563.

La Generalitat moderna i la seva posterior vindicació46

En aquest nou context polític, la Generalitatesdevingué protagonista principal en les rela-cions entre el rei i la terra,com a única insti-tució d’abast nacional.Amb el propòsit dedesenvolupar les funcions que li haviendonat origen, la institució fou objecte,espe-cialment d’ençà de la Cort general de 1481 ial llarg del segle XVI, d’una densa regulació dela seva organització interna i de les sevesrelacions amb els altres poders en compe-tència.Es perfilà definitivament sota el seucontrol un ampli espai jurisdiccional queabastava tots els catalans com a subjectespassius de la fiscalitat del General i els empa-rava teòricament davant els excessos anticonstitucionals.D’altra banda,com adipositària dels recursos de l’erari públic, laDeputació del General era cridada a tenir unpaper polític cada vegada més decisiu,teixintcomplicitats per esdevenir un veritablegovern de la terra.Tanmateix, la conegudavoracitat del monarca a l’hora d’implicartotes les instàncies polítiques en els seus par-ticulars interessos dinàstics, féu que la institu-ció recelés d’una participació decidida endues esferes d’importància clau:el manteni-ment de l’ordre públic i l’organització militardel país.La Generalitat,sempre amatent aactuar contra els qui desafiaven la sevaestricta funció fiscal,es resistí tant com vapoder a assumir responsabilitats mésàmplies en aquells àmbits.

La limitació progressiva del paper de la cortgeneral en el dia a dia polític i la lluita per laconservació i l’ampliació de l’espai jurisdic-cional,dins un context de pluralitat depoders en competència,portà la Generalitata una ràpida transformació de la seva orga-nització interna.Fins al punt que, l’any 1593,només el blocatge del rei mitjançant la sus-pensió inconstitucional i unilateral de trescapítols fonamentals del nou redreç de laDeputació del General aprovat en cortgeneral vuit anys abans, impedí la consolida-ció al seu si d’una assemblea de caràcter per-manent capaç de conduir els seus destinsamb prou independència respecte als inte-ressos de la dinastia.El procés es verificà ambla consolidació,en successives etapes (1525-1532,1561-1565,1587-1593),dels aplecs ojuntes de braços, integrats per representantsde l’àmbit ciutadà,eclesiàstic i militar,que es reunien a la Casa de la Deputació amb

Amb l’adveniment dels Habsburg, la políticacatalana canvià de manera irreversible.Elmonarca,element clau en el govern de laterra,residiria a partir d’aleshores fora delnostre país.En endavant,regirien l’adminis-tració reial a Catalunya,encarregada d’asse-gurar la pau i la justícia,uns lloctinents desubi-cats, i cada vegada més mancats de prestigiinstitucional,que calia conservar amb un úsgenerós i intel·ligent de la concessió de grà-cies i mercès,en un país on precisament elpatrimoni propi del monarca era massa limi-tat.Les disfuncions polítiques provocadesper l’absència d’un rei que fos veritablementcomte de Barcelona,s’agreujaren en el cursdels dos regnats que marcaren el cinc-centsal Principat de Catalunya i als comtats deRosselló i Cerdanya:els de Carles I (1516-1556) i Felip I de Catalunya-Aragó (1556-1598).En temps del primer,tot i les contra-diccions que la progressiva conversió delpaís en frontera imperial començà a provo-car,una encara freqüent convocatòria decorts generals (fins a vuit,en intervals gairebématemàtics d’aproximadament cinc anys)donà veu als estaments i canalitzà alguns delsimpulsos del país envers un limitat redreçeconòmic i social.En canvi,el regnat de FelipII es caracteritzà pel progressiu allunyamentdel rei i per una tensió política cada vegadamés aguditzada,fruit d’un enfrontament crei-xent amb amplis sectors d’uns decebutsgrups dirigents.

En el nou context polític propiciatper l’accés dels Habsburg a lacorona,la Generalitat esdevinguéprotagonista principal en les rela-cions entre el rei i la terra,com aúnica institució d’abast nacional.


L’altra gran comesa de la institució, la lluitapel respecte a l’ordre polític que definien lesconstitucions,visqué un estat de fallida per-manent.El sistema de recurs contra les ano-menades contrafaccions,culminat durant lescorts de Ferran II entre 1481 i 1510,confià laresolució dels contenciosos als mateixos res-ponsables directes o indirectes de bona partde les actuacions que la Generalitat preteniadenunciar,és a dir,els membres del ReialConsell o Reial Audiència de Catalunya,alhora primers consellers del lloctinent isuprem tribunal de justícia reial al país.Al llargdel cinc-cents, l’acreixement del seu paperpolític privà de qualsevol operativitat elsrecursos per contrafacció.De fet,alguns delsmembres del Reial Consell esdevinguerenels veritables homes forts del monarca aCatalunya,superant en influència i conne-xions polítiques a la cort els desorientatslloctinents.Cap al final de segle ningú nopodia creure que les seves actuacions políti-ques,molt sovint avalades des de l’Escorial oMadrid,podrien ser posades en qüestió mit-jançant un procés de recurs interposat pelsdeputats i oïdors davant la Reial Audiència.El fracàs reiterat dels mecanismes de l’obser-vança,clau de volta d’allò que hauria d’haverestat un joc de forces equilibrat entre el rei ila terra,portà la Deputació del General a larecerca de noves vies que li permetessinrefer-se amb una certa eficiència de les ac-tuacions anticonstitucionals dels homes delrei.S’exploraren aleshores les anomenadesvies extrajudicials,especialment el contactedirecte amb el rei a través d’ambaixades,unrecurs que es revelà car i que la majoria devegades acabà amb el boicot directe delmonarca,poc amatent a admetre-les enmenyscapte dels seus oficials catalans.Encanvi, la Generalitat es mostrà especialmentdisposada a actuar amb força i criteri propien tots aquells afers que afectaven el seupropi espai jurisdiccional,en el qual exigí uncontrol absolut,negant la possibilitat derecórrer a altres instàncies o al mateixmonarca.Fou en aquest àmbit,el de la pre-tesa absoluta jurisdicció de la Generalitat,on es lliuraren els principals combats políticsa la darreria del segle XVI.

Constitucions de Catalunya,1503.


Acompanyà l’augment dels ingressos per viaimpositiva un important creixement delvolum del personal que actuava al servei dela Generalitat arreu del país.A la darreria delsegle,un altre mig miler de funcionaris s’ocu-pava de les tasques de l’administració centrali territorial, i també de la recaptació delsdrets directament controlats per la Deputa-ció del General.Aquest mig miler d’agents esdistribuïa per tot el país en un xarxa articu-lada en vint-i-dues regions,anomenadesdeputacions locals,que es corresponienforça aproximadament amb les vegueriesreials.Al capdavant de cadascuna,un deputatlocal dirigia un petit consistori d’oficialsencarregats del nivell inferior de la justícia enles causes relacionades amb la Generalitat,com també de l’organització de la recaptaciólocal.Escampades per tot el territori,dues-centes trenta-quatre poblacions disposavena la darreria del segle XVI d’algun tipus depresència estable d’oficials de la Deputaciódel General.Finalment,encara un altre migmiler de mosquetes,o espies delators,s’en-carregava de fiscalitzar el pagament delsdrets als camins de ciutats i pobles,o alscamins que els unien.Els més diversos pro-blemes organitzatius, les deficiències tècni-ques i les corrupteles d’una administracióque gestionava recursos tan importantseren,com a totes les institucions,a l’ordre deldia.Entre aquestes pràctiques,potser lamenys edificant era la compra-venda d’oficis,perquè donava peu a la creença popular queels més poderosos s’aprofitaven econòmica-ment del seu servei a la Generalitat i deterio-rava la imatge de la institució.

Aquesta dinàmica conflictiva convivia a laDeputació del General amb l’exercici de lesdues comeses principals que l’ordenamentconstitucional havia conferit a la institució: lagestió de l’erari públic i la vetlla per l’obser-vança de la llei.Al llarg de la centúria elsingressos de la Generalitat derivats de larecaptació d’impostos sobre el comerç i laproducció de diversos béns,sobretot tèxtils,augmentà de forma prou sostinguda,fins i totsi tenim en compte la greu inflació que espatia, i va arribar a veritables màxims histò-rics.Una part important d’aquest suculentpastís recaptador fou confiat a companyiesprivades de variada composició social,queevolucionaren des d’un control senyorialmés o menys estricte fins a la progressivaintegració de capital mercantil a mans definancers i mercaders de variada procedèn-cia territorial.Aquesta participació (els avala-dors dels arrendaments d’impostos i elsrecaptadors nomenats per aquells devienarribar al mig miler a les acaballes del cinc-cents) va tenir també el seu impacte en ladifusió de renovades complicitats socialsamb la Generalitat, i probablement va refor-çar la institució en el seu discutit propòsit derepresentar la terra en el seu conjunt.En elrevers de la moneda,hi ha l’endeutamentcreixent,derivat de la política dels recapta-dors de fer treballar els diners cobratsdurant mesos, i encara anys,abans de lliurar-los a les arques de la institució.

Seu de la Generalitatde Tarragona,s.XVI.

Seu de la Generalitatde Girona,s.XVI.

La Deputació del General al segle XVIIJosep CapdeferroUniversitat Pompeu Fabra

6



Llibre dels quatre senyals del General de Catalunya,Barcelona,Rafel Figuerò,1698.


La Deputació s’havia convertit en un vigoróscontrapès al poder regi.L’assessoraven advo-cats prestigiosos,disposava d’ingressos regu-lars –que,a causa del fracàs de les Corts de1626-1632,no es lliuraven al rei–,utilitzava laseva influència sobre el territori i sobre elsrendistes que n’havien adquirit deute públic,etc. I és que la Deputació no era simplementun organisme constituït per un influent con-sistori de tres deputats i tres oïdors decomptes,sinó que gaudia d’una importantcapacitat de convocatòria entre les classesdirigents del país, i se’n servia quan li conve-nia.En efecte,davant de qualsevol circums-tància conflictiva, la Deputació convocavacomissions d’anàlisi formades per divuit otrenta-sis persones,o bé juntes de braços–sovint multitudinàries– per coordinar lareacció oportuna.Si els oficials reials prete-nien executar els béns d’un municipi que nosatisfeia la cinquena part dels tributs quehavia recaptat,o bé intentaven exigir nousdrets o vectigals malgrat la prohibicióexpressa de les constitucions… la capacitatde convocatòria de la Generalitat esdevia elseu actiu més valuós.

L’inici de les hostilitats bèl·liques entre lamonarquia hispànica i França l’any 1635 vacomportar que el Principat de Catalunya i,sobretot,els comtats de Rosselló i Cerdanyaes convertissin en zones de pas i d’allotja-ment de tropes o,fins i tot,en escenari decombats.Era una situació clarament propíciaper als abusos dels soldats i les contrafac-cions dels oficials reials.En aquest context,elprimer d’agost de 1638 va prendre posses-sió dels seus càrrecs un nou equip directiu de la Deputació,encapçalat pel cèlebrecanonge d’Urgell Pau Claris.Les tensionsentre la institució i la corona arribaren al seupunt àlgid, ja que als conflictes polítics es vansumar les alteracions socials de l’any 1640,provocades pels excessos comesos pels ter-ços dels Habsburg.L’empresonament deldeputat militar Francesc de Tamarit durant laprimavera del mateix any acabà de compli-car-ho tot.El dia del Corpus de Sang,el virreide Catalunya,comte de Santa Coloma,vapagar amb la vida la seva dedicació abnegadaa la corona.Molts altres ministres de Felip IIIpatiren els rigors del país descontent.La ruptura no es faria esperar.

mitjans extrajudicials per dissuadir la monar-quia de cometre contrafaccions.S’enviaren,així,ambaixades i comissions negociadores al rei i al virrei, les primeres de les quals forensistemàticament rebutjades,o s’imprimirenmemorials polítics on s’exposaven els argu-ments dels dirigents provincials,amb elsquals s’aconseguia una perillosa mobilitzacióde la incipient opinió pública del país.

La Deputació no era simplementun organisme constituït per uninfluent consistori,sinó que gaudiad'una important capacitat de convocatòria entre les classesdirigents del país,i se’n serviaquan li convenia.

Constitucions deCatalunya,1635.


altres usos,a pagar les recents obres d’am-pliació de la seu institucional de la plaça SantJaume de Barcelona.Durant aquestes obres,per cert,es produïren múltiples irregulari-tats, ja fos en el procés d’expropiació delsimmobles veïns afectats, ja fos en l’adjudica-ció dels treballs a Pere Blai.Aquestes qües-tions cauen en l’oblit i roman,en canvi, l’edi-fici,pràcticament amb la mateixa planta que li coneixem avui,com a testimoni del vigor de la Deputació.Les seves sòlides façanes–massa semblants a les d’un baluard defen-siu,per al gust d’alguns ministres regis– protegiren al llarg del segle XVII els prohomscatalans comissionats per garantir els drets iles llibertats del país.

Amb l’objectiu de reforçar la vigilància de lescostes i prevenir els atacs de moriscos i pira-tes, la Generalitat creà,amb el beneplàcit deFelip II,una esquadra de quatre galeres.Aquesta aventura,en què s’embarcà la insti-tució a l’inici de la centúria,tingué un èxitforça relatiu quant a resultats i sens dubte efímer.Els vaixells de la companyia aviatconegueren els fons marins o foren captu-rats pels moriscos.L’any 1623 va cloure’saquesta pàgina de la història de la Deputacióamb una seqüela ben galdosa:un incrementdel deute de l’organisme i una sobrecàrregafiscal per als contribuents.

Deixem els vaivens de la mar i tornem aposar els peus a terra.A mesura que avançael segle XVII,a Catalunya cada vegada són méssovintejats i greus els conflictes jurisdiccio-nals entre les institucions de la terra i l’aparellreial.Aquesta situació es produeix sobretot apartir de l’accés al tron de Felip III (IV de Cas-tella) i l’entrada en escena, l’any 1622,del seuprivat,el comte-duc d’Olivares.La monar-quia,des de la llunyania geogràfica i cultural,impulsà accions per promoure la integraciódels diferents espais polítics de la penínsulaen un sol cos homogeneïtzador:el projectede la Unió d’Armes n’és l’exemple paradig-màtic.La Deputació del General,com a por-taveu dels interessos de Catalunya,defensàuna visió de l’estat diametralment oposada,on l’imperi del dret havia de continuar mar-cant les pautes de la vida pública.La inope-rància manifesta dels mecanismes de l’obser-vança previstos en la constitució Poc valriade 1481 abocaren la Generalitat a utilitzar

Dels conflictes amb l’aparell reial a la ruptura (1599-1641)

Les corts celebrades per Felip II (III de Castella)a Barcelona l’any 1599,pocs mesos desprésdel seu accés al tron,marquen l’inici de l’acci-dentat segle XVII que visqué la Deputació delGeneral.Durant les poc més de cinc setma-nes que durà l’assemblea, la Deputació i elstres estaments mesuraren les seves forces i,servint-se de diversos pretextos,mantingue-ren un pols continu.Aquest fet evidencia que la Deputació es resistia,cada vegadamés,a conformar-se amb la seva condiciód’institució delegada dels braços.Quins fac-tors alimentaven aquest desig d’emancipació?Els estaments es reunien amb una freqüènciacada vegada menor,a diferència de la Depu-tació,que estava permanentment en guàrdia.Els estaments,doncs,no tenien la significaciópolítica i la identificació amb els interessosdel país que donaven vigor a la Deputació,ni gaudien d’una xarxa administrativa com la que els deputats havien forjat al llarg delsegle XVI.

Quan es clausura la Cort General de 1599,a les arques del General no hi ha,ni de bontros,diners per fer front al donatiu que s’haacordat amb el rei.On són els fruits delsdrets d’entrades i eixides,de la bolla de plom,del segell de cera,etc.,dels triennis transcor-reguts des de 1585? S’han destinat,entrePlànol de Catalunya,s.XVII.


subordinada a la corona.No ens referimnomés a la instauració de noves regles per alprocés insaculatori,sinó també al fet que lacorona obligà la Generalitat a participar en el sosteniment de les guarnicions militars ins-tal·lades a Catalunya des del 1652.La Depu-tació no fou ni tan sols escoltada quan s’acordà l’annexió dels comtats de Rosselló i Cerdanya a França.La seva tímida protestaposterior fou ofegada.Sens dubte, la pèrduadels territoris transpirinencs li suposà unanotable pèrdua d’ingressos fiscals!

Aquesta Generalitat subordinada política-ment es caracteritzà per la seva docilitat enl’àmbit de l’observança del dret català.Davant de les contrafaccions, ja no podiaactuar com feia abans del 1640,quan no litremolava el pols encara que hagués de provocar conflictes constitucionals greus.Es concentrà,per tant,a assegurar la salva-guarda dels drets individuals dels catalans:denunciava detencions arbitràries de perso-nes,maldava per la millora de les condicionsdels condemnats a galeres,etc.

La grisor que s’havia apoderat de l’organismea la segona meitat del segle XVII, juntamentamb el risc constant de fallida financera,va afa-vorir una operació tàctica de gran enverga-dura que hauria resultat impensable amb unaDeputació vigorosa:la constitució de la Con-ferència dels Tres Comuns.La ciutat de Barce-lona,el braç militar i la Generalitat formarenuna aliança per defensar els interessos quecompartien,els quals s’identificaren ràpida-ment amb els de Catalunya.Durant elsdarrers anys del segle XVII, i sobretot en elconvuls inici del XVIII,aquesta Conferència delsTres Comuns demostrà de què era capaç.

Joan Josep d’Àustria, fill natural de Felip III, foul’artífex visible del retorn dels catalans a lasobirania del rei hispànic.Entrà triomfalmenta la província amb l’exèrcit i es mantingué alpoder durant quatre anys com a lloctinentgeneral.Des d’aquesta posició castigà lesprincipals institucions del país i establí unmecanisme de control sobre les nòminesd’insaculats per als seus càrrecs.És a dir, llevàa la Generalitat –i a d’altres organismes– laprerrogativa de decidir privativament quinseren els homes que podien governar-la.

La disminució del pes polític (1653-1700) Durant la darrera etapa del regnat de FelipIII, la regència de Marianna d’Àustria i el reg-nat de Carles II, la Deputació hagué d’assu-mir,si no ho havia fet ja en els anys prece-dents,que s’havia convertit en una institució

Durant la segona meitat del segle XVII,la Deputació haguéd'assumir que s'havia convertiten una institució subordinada a la corona hispànica.

Façana del Palau de la Generalitat.

Escut del gremi d’ollers,gerrers i rajolers de Barcelona,s.XVII.


Com que al llarg de la dècada de 1640 sem-pre hi hagué accions bèl·liques i zones delterritori català ocupades per l’enemic,laGeneralitat va haver d’introduir constant-ment canvis en la seva xarxa administrativa.Així, la seu de la deputació local de Tarragonas’instal·là provisionalment a Valls,o la de Lleidaes traslladà a Balaguer.A mesura que passavenels anys,molts dirigents catalans s’adonarenque la seva província havia estat literalmentocupada per una potència estrangera i queaquesta encara respectava menys que elsHabsburg l’ordenament jurídic del país.LaDeputació conegué nombroses defeccions i canvis de bàndol,fins i tot entre els seusmàxims responsables (l’any 1646,per exem-ple,aquest fou el cas de l’abat de Sant Pere deGalligants,deputat eclesiàstic).Les fissures enel grup dirigent,en un context d’insatisfacciópels inacabables allotjaments i excessos delsmilitars,permeté als homes de Felip III guanyarterreny.Aprofitaren les fortes lluites internesa què va haver de fer front Lluís XIV l’any1648 (la Fronda), i la pesta i les males collitesho acabaren d’adobar.L’any 1651 la ciutat deBarcelona era abandonada per les principalsinstitucions que hi tenien la seu.Durant unatemporada la Generalitat fou itinerant;des-prés d’una estada a Terrassa,una part del consistori es traslladà a Manresa i la resta se’ntornà a la capital.Aquesta divisió presagiava el final del suport a França.

Les classes dirigents catalanes que portavenel timó de la Generalitat no van actuar a copcalent,sinó que van partir d’uns fonamentsideològics sedimentats durant les dècadesprecedents.La junta de braços del mateix1640 i els contactes establerts amb ministresde Lluís XIII de França facilitaren que les prin-cipals institucions de la terra, liderades per laDeputació,giressin l’esquena a Felip III i al’omnipotent Olivares.La batalla de Montjuïcdel 26 de gener de 1641 i la signatura delspactes de Péronne del 19 de setembre de1641 marquen aquest canvi d’etapa.

Un camí d’anada i de tornada (1641-1653) Els catalans no eren pas unànimement parti-daris de les opcions polítiques que propug-naven la Deputació dirigida per Pau Claris i elConsell de Cent barceloní presidit per JoanPere Fontanella.Foren molts els que es veie-ren arraconats de la vida pública –declaratstraïdors a la pàtria o desinsaculats de les insti-tucions– i que perderen les seves hisendes.La Generalitat tingué una participació activaen aquest procés de depuració.Ara bé,s’ha-gué d’acostumar a seguir,en això i en altresaspectes, les directrius de la nova administra-ció virregnal d’obediència francesa,on,d’altrabanda,havien anat a parar molts dels seushomes.Progressivament anà perdent pespolític i,en canvi,potencià les seves funcionsrecaptadores, incrementades amb el dret dela nova ampra,que va ser el seu primerimpost de tipus directe, instaurat per al sos-teniment de la guerra.

La junta de braços del 1640 i elscontactes establerts amb ministresde Lluís XIII de França facilitarenque les principals institucions de laterra,liderades per la Deputació,giressin l'esquena a Felip III i a l'omnipotent Olivares.

Coberta del Llibre dels quatre senyals,Barcelona,Rafel Figuerò,1698.

Ordinacions del regne deMallorca,Pera Guasp,1663.

De la plenitud a la desfetaJoaquim AlbaredaUniversitat Pompeu Fabra

(1700–1714)

7



Gravat del port de Barcelona,s.XVIII.


patiren derrotes importants en els escenariseuropeus, les quals van inclinar Lluís XIV–que,fins i tot,es plantejà d’abandonar FelipV– a negociar infructuosament la pau ambels aliats.

De manera sobtada, l’any 1710,amb laderrota de les tropes austriacistes a Brihuegai Villaviciosa,es produí el tomb decisiu de laguerra.Aquest triomf va decidir Lluís XIV acontinuar donant suport al seu nét,alhoraque va proporcionar un pretext al nougovern conservador britànic per reprendrenegociacions amb França i posar fi al seucompromís amb els aliats.Aquest pretext esva veure reforçat l’any següent,quan,enmorir l’emperador d’Àustria Josep I, fou suc-ceït per l’arxiduc (nomenat Carles VI).Ara elgovern conservador britànic podia justificarla sortida de la guerra afirmant que la con-centració de poder en mans de Carles VI –sis’afegia a l’Imperi la corona hispànica– consti-tuïa una amenaça per a l’equilibri europeu,semblant a la que motivà l’enfrontamentd’Anglaterra amb les dues corones borbòni-ques.Així,doncs,el 1712 els soldats britànicsvan abandonar Catalunya,on l’entusiasmeinicial deixà pas al desencís,al pessimisme i a la desesperació,provocats pel pes feixucde la guerra i la penúria econòmica,per larepressió dels exèrcits filipistes i pels abusoscomesos tant per les tropes austriacistescom per les partides de voluntaris que vagaven pel país robant i delinquint.

L’arxiduc Carles celebrà corts el 1705-1706 i s’instal·là a Barcelona.Les constitucionsaprovades a les Corts de 1705 van significarel màxim desplegament del marc constitu-cional català.Refermaven les llibertats mit-jançant múltiples cauteles que frenaven lesarbitrarietats dels ministres reials i reforça-ven els mecanismes de defensa enfront delpoder del rei,alhora que establien diversesmesures per desenvolupar la indústria i elcomerç.En síntesi:els objectius de l’austria-cisme esdevenien realitat.

L’arxiduc,amb les tropes aliades,ocupàMadrid en dues ocasions,el 1706 i el 1710.Entretant,però, l’abril de 1707 els exèrcits fili-pistes van derrotar els aliats a Almansa,malcoordinats,mancats de recursos i supeditatsals interessos anglesos.Aleshores,en el terri-tori hispànic, la guerra inicià un tombantdecisiu favorable als borbònics.Felip V posàen solfa el programa absolutista d’Amelot,Orry i Macanaz, i va abolir les llibertats políti-ques dels aragonesos i dels valencians.Aquesta aniquilació dels furs,per «justoderecho de conquista»,constituí un claradvertiment del que succeiria a Catalunya siel nét del rei de França guanyava la guerra.Però el 1708 i el 1709 els exèrcits borbònics

Escut de la portada de lesConstitucions de Catalunyaatorgades per l’arxiducCarles i publicades a Bar-celona per Rafel Figueròl’any 1706.

Gravat que representa elsetge de Lleida de 1707.


Inicialment,els esdeveniments militars vanafavorir el bloc aliat.A partir de 1705,elsantics països de la Corona d’Aragó (València,Catalunya,Aragó i Mallorca),s’alçaren a favorde l’arxiduc Carles.Mitjançant el pacte deGènova,signat al juny entre un representantde la reina Anna d’Anglaterra i un grup decatalans,aquests es comprometien a lluitarper l’arxiduc si rebien suport militar i la garan-tia que el nou rei respectaria les Constitu-cions.La prova que,al capdavall,«les llibertats,lleis i drets de la pàtria» es van anteposar alcomponent dinàstic,ens la proporciona eldocument del pacte de Gènova,un text forçabreu on les Constitucions s’esmenten dissetvegades i es justifica el trencament de la fideli-tat a Felip V per la nul·litat del jurament fet ales Corts de 1701-1702 –efectuat,es diu,sota una amenaça militar i perquè després de les Corts Felip V no respectà les Constitu-cions i portà a terme una política repressivacontra els catalans.

En efecte,tot i que els catalans aparentmentno tenien motius per oposar-se a Felip V,per-què havia jurat les Constitucions a les Cortsde 1701-1702,entre aquest darrer any i el1705 va prendre força l’opció austriacista,sobretot a conseqüència de la vitalitat d’unpartit (format per nobles,eclesiàstics i burge-sos) que veia en el candidat de la casa d’Àus-tria un rei fet a la mida dels catalans que fariapossible el desenvolupament econòmic icomercial en el marc polític de les Constitu-cions.Entre el poble,els eclesiàstics i elscomerciants hi havia un profund sentimentantifrancès,fruit de les constants ocupacionsdels seus exèrcits en les dècades anteriors,del’annexió dels comtats del Rosselló i la Cerda-nya el 1659 i de la invasió dels seus productescomercials.La conculcació sistemàtica de lesConstitucions i el tarannà despòtic del virreiVelasco,sumats a la pressió anglesa i aliada,van motivar el decantament dels catalans afavor de l’arxiduc i el trencament de l’obe-diència que havien jurat a Felip V en corts.Encanvi,els territoris de la corona castellana vandonar un suport ampli i decisiu al Borbó.

La mort sense descendència del darrer delsÀustries hispànics,a la fi del 1700,abocàEuropa a un llarg conflicte: la Guerra de Suc-cessió.Darrere del problema dinàstic i en elcontext de la decadència de l’imperi hispà-nic,es debatia l’equilibri de poder europeu iel domini colonial.Finalment,Carles II deixàel tron a Felip d’Anjou,nét del rei Lluís XIVde França.L’imperi austríac, les ProvínciesUnides i Anglaterra van defensar l’opció del’arxiduc Carles d’Àustria,van constituir l’a-liança de la Haia i van declarar la guerra a lesdues corones borbòniques el maig de 1702.

En aquell context d’incertesa va prendreprotagonisme la Conferència dels Comuns,un organisme que des de la fi del segle XVII,superant la representació per estaments,reunia de manera periòdica representantsde la Deputació,del Consell de Cent i delbraç militar renovat.Era,de fet,un braç inter-estamental format per nobles,ciutadanshonrats i eclesiàstics,és a dir,una mena dejunta de braços informal i a escala reduïda.El seu objectiu era actuar de manera coordi-nada i eficaç en moments decisius,com fou el període de 1700 a 1714,a fi de guanyaroperativitat i agilitat i de reduir l’impacte de laminoració política de la Deputació.Aquestaminoració es produí a partir de 1652 com aconseqüència del control del personal que hiaccedia mitjançant la insaculació i de la fallidade la seva hisenda davant de l’expansió de lafiscalitat de la monarquia.El relleu que vaprendre la Conferència dels Comuns enaquells anys –i,per contra,el temor que desvetllava entre els borbònics– indica clara-ment que el model polític català fonamentaten les Constitucions evolucionava cap a unsistema més obert i participatiu.

Sant Jordi d’AndreuAleu, situat a la façanadel Palau de la Gene-ralitat,1867.


Durant el setge,Barcelona va patir 7.000 bai-xes i va rebre prop de 30.000 bombes quevan afectar dos terços de les cases de la ciutat.L’endemà de l’onze de setembre va comen-çar la repressió humana i institucional.LaGeneralitat,el Consell i la resta d’institucionsrepresentatives foren abolides.L’exili afectàunes 6.000 persones,la majoria de les qualsvan anar a Viena,on van rebre la protecció del’emperador Carles VI.Els austriacistes mésnotoris van ser empresonats,els seus bénsconfiscats i els títols anul·lats.La repressió foumolt dura fins el 1725,any que l’emperador iFelip V van signar la pau de Viena.

La construcció de la Ciutadella,el símbol perexcel·lència de l’opressió borbònica,vasuposar l’enderrocament d’unes nou-centescases.Allotjaments de tropes abusius i con-tribucions desmesurades,dictades per laSuperintendència,completaven el programarepressiu del nou règim sobre una poblacióexhausta i atemorida.

Detall d’una pintura querepresenta diverses paradesal Born barceloní,s.XVIII.


L’estiu de 1713 pràcticament tot el territoriestava en mans de Felip V, llevat de Barcelona,Cardona i Mallorca.La majoria dels nobles ide les dignitats eclesiàstiques i una part de laburgesia,contràries a una resistència que noconsideraven viable,s’havien refugiat aMataró,que es trobava sota el domini bor-bònic.Partides de resistents i els sometentsde la pàtria recorrien el país intentant aixecarles comarques amb l’objectiu de trencar elsetge de Barcelona.Per dissuadir els catalans,les tropes borbòniques portaven a termeuna repressió sagnant, incendiant pobles,assassinant o percebent contribucions eleva-díssimes,mesures que van provocar un nouaixecament arreu de Catalunya el gener de1714,mancat,però,de coordinació amb elsresistents de Barcelona.

Aleshores s’inicià el dramàtic setge de Barce-lona,en què 40.000 soldats dels exèrcitsespanyol i francès,a les ordres del duc deBerwick,s’enfrontaven a només 5.500homes (la majoria dels quals formava part deles companyies creades pels gremis d’oficis, laCoronela, i alguns procedien d’altres territo-ris hispànics) a les ordres del comandantAntoni de Villarroel i del conseller en capRafael Casanova.Els resistents,ajudats per lesdones,els estudiants i els eclesiàstics,van llui-tar aferrissadament en un ambient d’exacer-bada religiositat i d’elevada tensió social. El26 de febrer la Generalitat,sense mitjans isense territori sota el seu control,va cedir elcomandament a la Coronela i a una junta devint-i-quatre persones.

El bombardeig i les múltiples bretxes de lamuralla van facilitar l’assalt final dels borbò-nics.Finalment,el conseller Villarroel cridà acapitulació.L’agost de 1714 es produí un giren la política britànica amb l’accés de Jordi I altron i dels liberals al govern.A mitjan setem-bre el nou rei va donar instruccions a la flotaque es trobava a Port-Maó perquè desblo-quegés Barcelona,a fi d’arribar a una paunegociada amb els borbònics que l’assetja-ven.Però ja era massa tard,perquè Barcelonahavia capitulat l’11 de setembre i s’imposà lapolítica de fets consumats,si bé a Madrid itambé a París encara van estar intranquilsuns quants mesos,pendents de l’actitud delnou govern britànic.

El conflicte es va resoldre per la via diplomà-tica amb els tractats d’Utrecht de 1713,queproporcionaren als anglesos importantsavantatges comercials a les colònies,a mésde la possessió de Gibraltar i Menorca.L’em-perador va rebre territoris italians,mentreque Felip V era reconegut com a rei d’Es-panya.Cap dels ambaixadors catalans no vapoder participar en aquestes converses quesignificaven l’abandó definitiu dels aliats,si béPau Ignasi Dalmases fou rebut per la reinaAnna d’Anglaterra.Aquell mateix any, les tro-pes de l’emperador,mancades de recursosper fer front als exèrcits borbònics,deixavenCatalunya.S’iniciava,d’aquesta manera,eldarrer any de guerra,en què els catalans vanlluitar sols contra els exèrcits de Felip V i LluísXIV a fi de preservar les seves llibertats.Eljuliol de 1713, la Junta de Braços (represen-tació dels estaments eclesiàstic,militar i reial),enmig de notables divisions,decidí resistir ennom «de les lleis federals i fonamentals delregne d’Espanya» i per «la pàtria i les consti-tucions catalanes»,confiant encara en ungest de suport dels aliats.Esperaven que lespressions que Lluís XIV feia sobre el seu nétFelip V perquè assolís un acord amb els resis-tents,per tal d’evitar la prolongació de la guerra i una sagnia,donarien resultat.Comtambé es refiaven d’una intervenció aliadaque permetés desbloquejar la ciutat i salvarles Constitucions.

El 1713 les tropes de l’emperador,mancades de recursos per fer frontals exèrcits borbònics,deixavenCatalunya.S’iniciava el darrer anyde guerra,en què els catalans vanlluitar sols contra els exèrcits deFelip V i Lluís XIV a fi de preservarles seves llibertats.


En endavant, les causes de la Reial Audièncias’havien de resoldre en castellà,alhora queels corregidors rebien instruccions per tald’anar introduint progressivament aquestallengua.Un dels exponents més indiscutiblesde la repressió cultural fou la supressió delsset centres universitaris catalans,com a res-posta a la notable implicació dels estudiantsen la causa austriacista, i la creació,el 1717,dela Universitat de Cervera.

En aquella guerra internacional que s’havialliurat per dessota del conflicte dinàstic s’ha-vien enfrontat,a Espanya,dues concepcionspolítiques i territorials.D’una banda, la quepropugnava un model polític fonamentat eninstitucions representatives,en el constitu-cionalisme i en una estructura federal d’Es-panya;era el model de la Corona d’Aragó.Vatriomfar l’altre model, l’absolutista,que eli-minà qualsevol vestigi de representació i queimposà la uniformització.

Tanmateix,malgrat la imposició del nou ordrepolític i la repressió,la societat catalana norenuncià als seus senyals d’identitat;això notreu,però,que es produís una adaptació pro-gressiva al nou règim,facilitada,en bona part,per la prosperitat econòmica.Si el castellà vaesdevenir la llengua oficial i de la Il·lustració,elcatalà va mantenir la seva vitalitat en la vidaquotidiana i en els àmbits literaris populars.Lacontinuïtat de la dissidència política i el recordde les llibertats perdudes (la revolta delsCarrasclets de 1719,la persistència de l’aus-triacisme a l’exili a Viena i Roma,però també aCatalunya,la publicació d’impresos austriacis-tes sobretot entre 1733 i 1741,la protestapopular als municipis per la corrupció delsajuntaments borbònics a mitjan segle, l’elabo-ració de memorials i de projectes econòmicsi culturals a la segona meitat de segle) testi-monien la pervivència del record de les lliber-tats catalanes al llarg del XVIII.

Plànol de Barcelona,s.XIX.


Anorreat l’estat català,Felip V tenia les manslliures per imposar un nou sistema políticfonamentat en l’absolutisme i en l’unitarismemés complets del continent europeu;laNova Planta,de 1716,responia a aquestsobjectius.L’estructura de poder ja no es fona-mentava en el pactisme –que tenia el seumillor exponent en la figura del virrei,com arepresentant permanent del rei,al costat deles institucions catalanes–,sinó en una pirà-mide institucional,encapçalada pel capitàgeneral,una Reial Audiència amb funcionsgovernatives i els corregidors –els corregi-ments van substituir les vegueries–,càrrecsque van ser ocupats majoritàriament per mili-tars durant tot el segle.Als municipis es posà fial sistema representatiu,que fou substituït pelmodel castellà: l’ajuntament de regidorsnomenats per les autoritats borbòniques,finsque aquests càrrecs van ser posats a la vendaa partir de 1738.El nou sistema bandejà lamenestralia,que fins aleshores havia partici-pat activament en els afers locals, i provocà undivorci evident entre les autoritats municipalsi una societat cada cop més dinàmica peròmancada de canals participatius.

La nova contribució del cadastre,d’altrabanda,constituí un clar reflex de l’aplicaciódel dret de conquesta.Si fins aleshores elscatalans havien contribuït mitjançant dona-tius a la corona,ara quedaven sotmesos alsistema fiscal imposat per Felip V. Inicialmentfou una càrrega desmesurada,que teòrica-ment havia de suplir la multiplicitat de tributsque hi havia fins aleshores.A la pràctica,però,van persistir els altres tributs i els suposatsefectes modernitzadors del cadastre no esvan fer palpables.

En aquella guerra internacionalque s'havia lliurat per dessota delconflicte dinàstic s’havienenfrontat,a Espanya,dues con-cepcions polítiques i territorials.

Constitucions de Catalunya,Barcelona,Rafel Figuerò,1706.

La reivindicació de les institucionscatalanes sota elrègim de NovaPlanta i el consti-tucionalisme(1714–1931)

Sebastià Solé i Joan Lluís PérezUniversitat Autònoma de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona

8



Saló Rosa dels Passos Perduts,Parlament de Catalunya,Barcelona.


súbdits lleials, les aspiracions catalanes dereplantejar el paper de Catalunya en el marcde l’Espanya borbònica.Convocades lescorts l’any següent,els diputats catalans hiassistiren amb un esperit proper al de lesantigues corts catalanes i no pas com a merscomparses del rei.Poc després, l’Ajuntamentde Barcelona impulsà un memorial delsdiputats a corts de les capitals dels antics reg-nes de la Corona d’Aragó adreçat al rei,batejat pels historiadors amb el nom deMemorial de greuges de 1760,en què recor-dava i reclamava l’antic dret i, indirectament,les antigues institucions.D’ençà del 1759,diversos memorials sol·liciten la fi de les regi-dories vitalícies i el restabliment de l’antic sis-tema insaculatori per elegir els oficis munici-pals.Quan aquestes peticions,cada vegadamés agosarades,coincideixen amb revoltes(1766,1773,etc.), la repressió és enèrgica, ladesconfiança es referma i el Consell de Cas-tella s’inquieta.Com més admirada és Cata-lunya a Espanya pel seu desenvolupamenteconòmic,per la seva modernitat,per la sevaorganització social,més temuda és i més se’ndesconfia.Una mostra d’aquesta política sónles disposicions antigremials,que es comen-cen a produir a partir de 1773, i que no s’hand’interpretar com a manifestacions d’unapolítica preliberal,sinó anticatalana.Tal comafirma Ernest Lluch,és justament als païsosmés industrialitzats de l’època on els gremistenen més suport dels governs.La cort cas-tellana desconfiava fins i tot de les autoritatsprovincials que havia imposat a Catalunya, ipertot veia el fantasma de la resurrecció deles antigues llibertats i institucions.

Dos parèntesis de llibertat (1808-1814,1820-1823)Amb la invasió i l’ocupació francesa de 1808,Catalunya va poder gaudir d’una llibertat queno havia tingut des del 1714.Però això no vaimpedir que fos a Catalunya on els francesostingueren més dificultats.Històricament,l’ani-madversió envers França era molt superior ala que se sentia envers els castellans;contri-buïen a mantenir-la les incompatibilitatsindustrials i comercials i,en aquells anys,unaEsglésia gelosa dels seus privilegis i enemigade les idees revolucionàries franceses.El cata-lans se sentiren,potser per primera vegada,solidaris amb els altres pobles espanyols.Tan-mateix,ni el règim de Cadis,marcadament

Celebració del dia deSant Jordi al pati de laGeneralitat de Catalunya,s.XIX.

Memorial de Greugesde l’any 1885.


El record d’un passat immediat preferibletant políticament com socialment, i fins i totuna certa consciència nacional,es veierenafavorits pel fet que els instruments de domi-nació reial s’identificaven clarament ambCastella.I com que les conseqüències negati-ves del nou règim –tributs,manca de llibertats,desconfiança envers els catalans– afectaventots els estaments,no és gens sorprenentque les reivindicacions del dret i de les insti-tucions fossin compartides per bona part del país.Els catalans,mancats d’institucionspròpies,havien quedat indefensos i sota uncontrol estricte.

Si ens centrem en els impresos reivindicatiuspublicats durant la primera meitat del XVIII,estudiats per Ernest Lluch,cal esmentar elVia fora els adormits (1734),el Record de l’Aliança… (1736) i la Enfermedad crónica ypeligrosa de los reinos de España (Viena,1741).Aquestes obres són fruit del movi-ment reivindicatiu austriacista,que es benefi-cià d’una conjuntura internacional favorablea la recuperació de la monarquia hispànicaper l’emperador Carles VI,en el qual consta-tem tres corrents:el que defensa una Cata-lunya dins Espanya però plenament constitu-cional;el que defensa una Catalunya dins laCorona d’Aragó,també plenament constitu-cional,però dins l’Imperi; i el que defensa unaCatalunya independent,sovint republicana.Tots,però,reclamen la cort general i la sevaconvocatòria com un objectiu essencial.

Les activitats dels austriacistes,tant a l’interiorde Catalunya com sobretot a l’exterior,desapareixen a partir dels anys 1740:els Borbons espanyols semblen prou consoli-dats, i el seu domini, irreversible.D’ençà delregnat de Ferran VI, i més encara de Carles III,la reivindicació de les antigues llibertats i institucions,ara ja només des de l’interior deCatalunya,pren altres formes,que acceptenla legalitat vigent i intenten aprofitar les sevesescletxes;els grans temes polítics no torna-ran a sorgir fins que no es podrà parlar ambmés llibertat,a partir de 1808.

La sonada entrada de Carles III de Borbó a lapenínsula per Barcelona,amb diversos ges-tos destinats a atreure els catalans i mostrarque volia oblidar el passat,van ser una incita-ció a exposar,dintre de la legalitat i com a

No és freqüent que un país pateixi daltabai-xos tan considerables com el que va afectarCatalunya el 1714,en què a la manca total de llibertats públiques s’afegeix un notablecapgirament social.L’any 1714 desapareix un sistema polític,social i jurídic que oferia unconjunt remarcable de llibertats i de garan-ties als individus i estaments;els catalans que-den exclosos de l’alta política i només podenaspirar a la política municipal;se sobrecarregael país de tributs;s’exclou progressivament lallengua catalana de tots els àmbits de la vidapública;s’imposen les lleves militars forçoses;etc.Sembla natural,doncs,que els catalansenyorin i reivindiquin el dret i les institucionsanteriors al 1714, i si no hi va haver més mos-tres d’aquest enyorament ni més accions perrecuperar-los va ser per la duresa del règimde la Nova Planta.Aquesta situació va sercompensada per l’expansió econòmica delXVIII català: l’any 1714,a diferència del 1939,Catalunya no va ésser capolada econòmica-ment,ans al contrari, la monarquia borbònicala va potenciar,cosa que va facilitar la sevamagnífica entrada a l’era industrial; i els cata-lans,exclosos de la política,es van concentraren el treball i en els negocis.

Gravat de l’aucaArtes y oficios, s.XIX.


Les diputacions provincials segons la Constitució de 1812Les Corts de Cadis es van convocar,organit-zar i desenvolupar seguint en part les indica-cions de Capmany,que tenia presents lespeculiars tradicions històriques dels diferentsterritoris espanyols, i especialment de Cata-lunya.El seu pensament,a més,va deixar rastre en el Discurso preliminar del projectede constitució. I també va influir en el nomdonat a la institució política territorial delnou règim:la Diputació Provincial, l’àmbit deles quals coincidia amb el de cadascun delsantics regnes històrics.La primera que es vaconstituir,el mateix 1812, i la que més vaactuar,va ser precisament la de Catalunya,com ha estudiat José Sarrión.L’elecció d’a-quest nom no prové de cap influènciaestrangera,sinó que s’ha de cercar en elprestigi d’una de les institucions més pode-roses i eficaces que hi havia hagut en la limita-ció de l’absolutisme reial dels diferents reg-nes i territoris espanyols de tradició pactista:les deputacions permanents de les corts.

Alguns autors destaquen analogies entre lesdeputacions tradicionals i les noves diputa-cions provincials,com també la probableinfluència històrica de les primeres sobre lessegones pel que fa a les competències políti-ques,administratives i fiscals,o en el seucaràcter de delegades de les corts sense quefossin —les diputacions provincials deCadis— representatives ni de la nació ni dela província.Aquesta fidelitat a la terminolo-gia històrica concorda amb l’esperit i amb lalletra del ja esmentat Discurso preliminar.

La Diputació Provincial de CatalunyaPel que fa a Catalunya,els paral·lelismes entreles diputacions noves i les antigues no s’aca-ben pas aquí.La Diputació Provincial de Cata-lunya va ser constituïda a Vic el 30 de novem-bre de 1812,i el 7 d’agost de l’any següent jareclamava a les Corts espanyoles la casa de laDiputació,on el 1714 Felip V havia instal·lat lapoderosa Audiència.La petició es repeteix el1820,tot just començat el Trienni, i el 1822 lesCorts concedeixen que la Diputació com-parteixi l’edifici amb l’Audiència,situació quees mantindrà fins a la primeria del s.XX,en quèl’ocuparà en exclusiva però amb el compro-mís de sufragar un edifici nou per al tribunal,l’anomenat Palau de Gràcia i Justícia.


Eliseu Toscas ha observat que,en circums-tàncies especialment crítiques,els grupsdominants catalans,contràriament a lesautoritats no catalanes,es doten de certesformes d’organització política,generalmentefímeres,que arriben a constituir cossosarmats i a establir imposicions econòmiques;emergeix,doncs,una estructura de podercatalana per sota de l’estructura administra-tiva espanyola.És la idea,nascuda al vuit-cents,de l’artificialitat de l’Estat espanyol peroposició al caràcter natural de les nacionshistòriques que el componen.

Antoni de CapmanyL’historiador Antoni de Capmany,home queconeixia bé les institucions històriques cata-lanes,participà decisivament en el procésgadità com a consultor principal en matèrieshistòriques.A proposta de Jovellanos,repre-sentant com ell del sector historicista i alhorapartidari decidit de reformes més o menysprofundes,va ser nomenat per la Junta Cen-tral membre de la Comissió de Corts.Cap-many,en un dels informes que se li encarre-garen,després d’observar que «se sueleponderar la ninguna libertad que ha gozadonuestra nación bajo el gobierno de losreyes»,exalta els «fueros,constituciones,libertades y franquezas» de la Corona d’A-ragó,Navarra,províncies basques i Astúries,en contraposició amb Castella,«donde fal-taba una autoridad nacional».

Fruit del bon coneixement que Capmanytenia de la cort i de la Deputació del Generalde Catalunya,com també de les dels altresterritoris pactistes,és l’informe Práctica yestilo de celebrar cortes en el Reino de Aragón,Principado de Cataluña y Reino de Valencia,yuna noticia de las de Castilla y Navarra,on perprimera vegada es trenca el silenci sobre lainstitució imposat per Felip V.

jacobí,ni l’absolutisme posterior,ni el consti-tucionalisme que el succeí,no hi correspon-gueren.La Junta de Catalunya i els diputatscatalans a Cadis foren acusats pels jacobinsde provincialisme, i la Diputació Provincial deCatalunya topà amb tota mena d’obstaclestant abans de 1814 com durant el Trienni.

El buit de poder provocat per la invasió fran-cesa va permetre la manifestació de les aspi-racions reprimides, i el congrés de Tarragonade 1810,en què es reuniren la Junta Superiordel Principat de Catalunya amb represen-tants de cada corregiment i de l’estat ecle-siàstic,presidits pel capità general, féu jurarals seus membres,entre d’altres coses,«quese obligaban a mantener las leyes,exencio-nes,privilegios,buenos usos y costumbresdel Principado».Antoni de Capmany,per laseva banda,evocà a les Corts de Cadis eltemps anterior al 1714,«en que las armas deFelipe V,más poderosas que las leyes,hicie-ron callar todas las instituciones libres enCataluña».

L’elecció del nom de Diputació provincial no prové de cap influènciaestrangera,sinó d’una de les insti-tucions que més s’havia destacat en la limitació de l’absolutismereial:les deputacions permanentsde les corts.

Fotografia superior:Somatent,de Ramon Martí Alsina,s.XIX.Fotografia inferior:Crema depaper segellat, s.XIX.


Regionalista,partit hegemònic del catala-nisme des del començament del s.XX,fra-cassà tant en la seva pretensió de modernit-zar Espanya com en la d’aconseguir l’autono-mia regional de Catalunya.

Aquest fracàs, juntament amb el nou contextinternacional sorgit de la fi de la I GuerraMundial i de les independències recents deCuba i Irlanda,esperonaren un movimentindependentista català polític i simbòlica-ment armat (Estat Català,Nosaltres Sols),que trobà en la Dictadura de Primo deRivera,especialment hostil contra Catalunya,unes condicions ideals de difusió i actuació.Desacreditada la Lliga pel seu suport inicial alpronunciamiento de Primo,a les eleccionsmunicipals del 12 d’abril del 1931 tingué unsexcel·lents resultats un partit nou, l’EsquerraRepublicana de Catalunya,constituïda a par-tir d’una coalició de partits agrupats a l’en-torn d’Estat Català;no s’amagava pas,doncs,

que l’objectiu era aconseguir una estructurapolítica i jurídica d’estat.

Davant la proclamació per Macià,el 14 d’a-bril,de la República catalana com a estat inte-grant de la Federació ibèrica,el govern provi-sional de la República envià a Catalunya tresdels seus ministres,Fernando de los Ríos,Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer,que sembla que proposaren a Macià canviarel nom de República Catalana pel menysestrident de Generalitat de Catalunya.També s’ha dit que la proposta podria haversorgit de Manuel Carrasco i Formiguera.Al’època,el canvi de nom fou tan blasmat,queningú no se’l volgué atribuir,de manera queno ens ha de sorprendre que avui sigui difícilde documentar.

Mapa de la divisió territorial de Catalunya,impulsada per FranciscoJavier de Burgos,s.XIX.


S’ha de tenir present,però,que la DiputacióProvincial de Catalunya,a la qual agrada d’a-nomenar-se simplement Diputació,no pre-tén restablir l’antic règim,ni posa en qüestióel liberalisme ni la Constitució espanyola.Talcom observa José Sarrión,en l’actuació de laDiputació hi ha signes de «la recuperació dela consciència de la pròpia identitat [...però]no ens trameten el darrer ressò de les insti-tucions suprimides el 1714,sinó les primeresveus de la reivindicació moderna».

Justament per evitar aquesta assumpció decontinuïtat de les noves diputacions consti-tucionals respecte de les antigues, les Cortsdel Trienni, i posteriorment el govern espa-nyol,establiren una nova divisió provincial en què els antics regnes quedaven dividits en diverses províncies,si bé en conjunt equi-valien,en la majoria de casos,als territorishistòrics.A Catalunya aquesta divisió suscitàuna oposició generalitzada.

La consolidació del liberalisme políticAl s.XIX, només els carlins propugnen el res-tabliment dels furs i de les institucions deCatalunya.El pensament carlí s’expressa pocper escrit, i quan ho fa és amb una certa am-bigüitat que no aclareix si només vol restablirla situació anterior a les reformes liberals obé al 1714.A vegades,autoritats superiorsdel carlisme frenen les aspiracions dels car-lins catalans quan posen massa èmfasi en larecuperació de les llibertats,privilegis i insti-tucions de Catalunya.La proposta de recu-peració era tan sols un esquer per aconseguirpartidaris,però demostra la popularitat deles antigues institucions a Catalunya.

Entre 1814 i 1873,hom anomena provincia-lisme la defensa de les llibertats,de les institu-cions i de l’autogovern de Catalunya.Tal comassenyala González Casanova,aquest «pro-vincialisme és marcadament liberal i demo-cràtic [...].A través del provincialisme, la tradi-ció liberal de la Catalunya medieval s’enllaçaamb l’exigència democràtica de la Catalunyaromàntica i revolucionària de la primerameitat del s.XIX, i esdevé capdavantera en leslluites progressistes de tot Espanya contral’oligarquia tradicional-conservadora.»Aquesta conjuntura afavorí a Catalunya l’he-gemonia del federalisme,mentre que la

dreta va preocupar-se sobretot d’aconseguiraranzels protectors, la seguretat de les sevespropietats i fàbriques i la docilitat dels obrers.

El règim de la Restauració (1874) va repre-sentar la fi de l’hegemonia dels federals i unnou obstacle per a la consecució de la devo-lució de l’autogovern a Catalunya;a la llarga,però,va permetre l’organització de la lluitaper l’autonomia.Els més preocupats per l’es-tatus de Catalunya dintre d’una federacióespanyola,com Valentí Almirall,van evolucio-nar cap al que inicialment es va anomenarparticularisme i,més tard,catalanisme i regio-nalisme.Almirall redactà el Memorial de greu-ges,presentat a Alfons XII el 1885,que tinguéun gran ressò social i que es pot considerar laprimera iniciativa organitzada de reivindica-ció de la catalanitat.El mateix polític i pensa-dor,a Lo Catalanisme (1886), féu una pro-posta d’organització de Catalunya en el marcd’un estat compost.

Els plantejaments d’Almirall foren rebutjatspels sectors tradicionalistes i conservadorsdel catalanisme, que el 1887 s’escindiren delCercle Català i formaren la Lliga de Catalunya.Aquesta entitat presentà unMissatge a la reinaregent (1888),on es reivindicava l’autonomiade Catalunya i es demanava que la nació cata-lana tornés a tenir les seves corts. El 1889 s’i-nicià una campanya a favor del dret civil catalài en contra de la uniformitat del codi civil.Aquests foren uns anys d’efervescència delcatalanisme conservador, que portaren a laformació de la Unió Catalanista el 1891,a l’e-laboració de les Bases de Manresa el 1892, ales campanyes pel concert econòmic el 1898,al tancament de caixes el1899,etc.

Les llargues pressions dels partits políticscatalans,sobretot de dreta i de centre,vanaconseguir que el 1914 es constituís la Man-comunitat de Catalunya,mera unió de lesquatre diputacions provincials catalanes,sense més recursos ni competències que lesde les diputacions que la componien.Però,per primera vegada des del 1714,Catalunyatenia un president,Prat de la Riba, i un governque,amb una hàbil i ambiciosa política,duguéa terme nombrosos projectes,promogué lacultura catalana i reforçà la consciència decatalanitat dels ciutadans.Tanmateix, la Lliga

L’autonomia deCatalunya durantla II RepúblicaEnric FossasInstitut d’Estudis Autonòmics

9


Proclamació de la Repúblicacatalana per Francesc Maciàel 14 d’abril de 1931 des delbalcó de la Generalitat deCatalunya.

De la Generalitat republicana al nou Estatut 77

aquell moment la República encara no haviaelaborat la seva constitució,una tasca que per-tocava a les Corts de la República sorgides deles eleccions generals del 28 de juny de 1931.La Constitució republicana,aprovada ambposterioritat,frustraria les aspiracions nacio-nals expressades a l’Estatut de Núria i referen-dades popularment.

2.L’Estatut de 1932 i l’Estat integralEl projecte d’Estatut es presentà el 18 d’agostde 1931 a les Corts espanyoles i quedà aturatenmig dels debats constituents,que forenespecialment polèmics en discutir-se l’organit-zació territorial de l’Estat,una qüestió que ales-hores es coneixia com «el problema catalán».Finalment la Constitució fou aprovada el 9 de desembre de 1931 i establí que «laRepública constituye un Estado integral compatible con la autonomía de municipios yregiones».No creava,doncs,un estat federal,com s’esperava a Catalunya,ni un estat unitari,com desitjava la majoria de l’opinió públicarepublicana a Espanya,sinó un estat «regiona-litzable» en el qual els territoris que ho desit-gessin es constituirien en un règim d’autono-mia mitjançant l’aprovació d’un estatut.Lesdisposicions constitucionals feien inviable l’Estatut de Núria,i per això es creà al si de les Corts una comissió dictaminadora que«adaptés» el text estatutari al nou marc constitucional sobrevingut.

La discussió de l’Estatut català durà uns quantsmesos plens d’intensos debats,enfronta-ments,desconfiances i recels,enmig d’unambient enrarit per les campanyes anticatala-nistes.Finalment,el president Alcalà Zamorael va promulgar a Sant Sebastià el 15 desetembre de 1932,però aquest text ja no vaser sotmès al plebiscit dels catalans.L’Estatutde 1932 definia Catalunya com una «regióautònoma dins de l’Estat espanyol»,establial’oficialitat del català i del castellà,concretavales competències de Catalunya dins del marcde la Constitució,dissenyava la hisenda pròpiai organitzava succintament les institucions dela Generalitat (el Parlament,el president i elConsell Executiu),si bé remetia la seva regula-ció a les lleis del Parlament de Catalunya,elegitdemocràticament per primera i única vegadaen les eleccions del 20 de novembre de 1932,en les quals es va consagrar l’hegemonia polí-tica d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Els redactors de l’avantpro-jecte de l’Estatut de Núria en un moment de recés delsseus treballs.

Coberta de l’Estatut de l’any 1932.

De la Generalitat republicana al nou Estatut76

1.La proclamació de la Repúblicacatalana,la Generalitat provisional i l’Estatut de NúriaLa Generalitat republicana fou el resultat dediversos factors: l’emergència a Catalunyad’un partit (Esquerra Republicana de Cata-lunya) i un líder (Macià) que propugnavenrepublicanisme i catalanisme;un pacte políticentre les forces opositores (Sant Sebastià,1930),que tenia per objectiu consensuaruna sortida a la crisi de la monarquia i trobaruna solució a les demandes de Catalunya, iunes eleccions municipals (12 d’abril de1931) que donaren un clar triomf als republi-cans i van comportar la caiguda de la monar-quia d’Alfons XIII.Com va escriure Josep Pla,«la monarquia fou arraconada com un trastvell, inútil i acabat».

Dos dies després d’aquelles eleccions,Maciàproclamà de forma unilateral «la Repúblicacatalana com a Estat de la Federació ibèrica».Però el 17 d’abril Macià arribà a un pacte ambrepresentants del Govern provisional de laRepública espanyola en virtut del qual laRepública catalana es convertia en «Generali-tat de Catalunya»,recuperant la denominaciómedieval.Així mateix,es constituïa un governprovisional que havia d’impulsar la redacciód’un estatut d’autonomia que regulés les rela-cions de Catalunya amb el nou Estat republicài que s’hauria de presentar a les Corts consti-tuents.L’elaboració del projecte d’estatutquedà en mans de la Diputació provisional dela Generalitat,una assemblea elegida pels regi-dors dels ajuntaments catalans,amb majoriad’Esquerra Republicana.La ponència desig-nada per la Diputació provisional es va reunira Núria,i el 20 de juny de 1931 ja tenia acabatl’avantprojecte,conegut com l’Estatut deNúria.El text fou sotmès a consulta dels ajun-taments i dels ciutadans,i va rebre un suportmassiu:tots els ajuntaments s’hi pronunciarena favor,i també un 99 % dels vots del 75 % delcens electoral.L’Estatut de Núria feia referèn-cia al dret a l’autodeterminació del poble deCatalunya,que definia com un «Estat autò-nom dintre la República espanyola»,prefigu-rada com una federació de pobles hispànicsque s’uneixen voluntàriament.Així mateix,declarava únicament la llengua catalana com aoficial a Catalunya,si bé es garantia el dret delsciutadans de llengua castellana a servir-se’ndavant els tribunals i l’administració.Però en

La Generalitat republicana (1931-1939)representa per a Catalunya la recuperaciód’un poder polític propi per primera vegadades de la pèrdua de les seves institucions degovern el 1714,i constitueix el precedentimmediat de la Generalitat actual.Per això,ipels esdeveniments que seguiren la seva des-aparició,aquesta etapa històrica ha estatsovint mitificada.El cert,però,és que fou unaexperiència breu,plena de daltabaixos,i quetranscorregué en un context de gran inestabi-litat política i social a Espanya,arran de l’enfon-sament de la monarquia secular,i en el marcde l’Europa d’entreguerres,amarada de fer-vors revolucionaris.Com a mostra del climaque dominà aquesta etapa només cal recor-dar la confusió que envoltà la proclamacióunilateral de la República catalana,el 14 d’abrilde 1931,per part de Francesc Macià;la sus-pensió durant un any de l’Estatut de 1932,amb l’empresonament del Govern de laGeneralitat,encapçalat per Lluís Companys,ol’esclat de la Guerra Civil el juliol de 1936,fins ala derogació de la norma estatutària pel gene-ral Franco l’any 1938.Malgrat tot,amb l’herèn-cia de la Mancomunitat,i en el marc de l’«Estatintegral» creat per la Constitució de la II Repú-blica espanyola,Catalunya disposà durantaquests anys d’un estatut com a norma bàsicade convivència democràtica i expressió d’unpacte amb Espanya,que li garantí una autono-mia política i unes institucions de govern crea-des a partir de la voluntat dels catalans i elsseus representants polítics.

Imatge de la trobada entreManuel Azaña,president delGovern espanyol, i FrancescMacià,president de la Gene-ralitat de Catalunya.

Cartell de la Generalitat del’any 1937 d’autor anònim.


esquerres i d’un clima prerevolucionari a totl’Estat.Les crisis constants en els governs dela República durant l’any 1935 portaren a ladissolució de les Corts i a la convocatòria deles eleccions del 16 de febrer de 1936,quedonaren la victòria al Front Popular aEspanya i al Front d’Esquerres a Catalunya.

Amb el triomf de les esquerres i el retornd’Azaña a la presidència del consell de minis-tres,els polítics empresonats van ser alliberats,alhora que el Decret llei de 26 de febrer de1936 va restablir l’Estatut,suspès durant unany i mig.A Catalunya,el Parlament va re-prendre les seves activitats i,amb l’abstencióde la Lliga,proclamà el mateix Govern suspèsel 6 d’octubre,presidit per Companys.D’altrabanda,el Tribunal de Garanties Constitucio-nals declarà inconstitucional la suspensió de

l’Estatut, i el Parlament restablí la conflictivaLlei de contractes de conreu.A la primaverade 1936,enmig del clima de violència ques’estenia a l’Estat,Catalunya es convertí perpocs mesos en «l’oasi de la República».Però apartir de la insurrecció militar del generalFranco contra la República,el 18 de juliol de1936,i l’inici de la Guerra Civil, l’evolució delrègim republicà i l’autonomia de Catalunyaquedaren desbordades per la situacióbèl·lica.Del juliol de 1936 al maig de 1937 esvisqué una situació d’autonomia gairebéabsoluta,coincidint amb la col·lectivitzaciósocialista, l’autogestió anarquista i l’autonomianacionalista pel que fa a l’organització de laresistència.La situació era força caòtica a l’in-terior,amb una dualitat entre els poders de laGeneralitat i del Comitè Central de MilíciesAntifeixistes.Els enfrontaments armats entrela Generalitat i els anarquistes,coneguts comels Fets de Maig,coincidiren amb un canvi enel govern de la República,que,pressionat perl’evolució de la guerra, incrementà el seu con-trol sobre Catalunya,on havia traslladat laseva seu.L’entrada de les tropes franquistesen territori català suposà la liquidació de l’au-tonomia en virtut d’un decret signat pelgeneral Franco a Burgos el 5 de d’abril de1938,que abolia «el régimen establecido porel Estatuto de Cataluña» i considerava«revertidos al Estado la competencia delegislación y ejecución que le corresponde enlos territorios de derecho común y los servi-cios que fueron cedidos a la región catalana».La Guerra Civil va dividir la societat en dosbàndols,articulats segons diferents actitudsdavant les ideologies, les classes i les identitats.Amb el triomf final del bàndol anomenat«nacional» s’iniciaren quaranta anys d’unadictadura de caire feixista,que suprimí lademocràcia i les llibertats i que reinstaurà l’Es-panya uniformista,exacerbant encara més elmodel centralista tradicional de l’Estat espa-nyol.Això va comportar no solament la fi del’autonomia de Catalunya,amb la supressiódel seu dret i les seves institucions,sinó tambéuna etapa de repressió política i cultural delcatalanisme,en un intent d’assimilació queposà en perill la mateixa existència de Cata-lunya com a nació.

Retrat del president Lluís Companys.


3.La Generalitat estatutària i la seva evolucióPerò,com s’ha avançat, l’etapa de la Generali-tat republicana no va ser uniforme i estable,sinó que va transcórrer enmig de fortes ten-sions polítiques i socials,que alteraren la nor-malitat institucional de Catalunya i que con-duïren fatalment a l’esclat de la Guerra Civil.Certament,va haver-hi uns moments inicialsd’estabilitat sota la vigència de l’Estatut de1932,amb la celebració de les eleccions alParlament, l’aprovació de l’Estatut interior il’elecció de Macià com a president de laGeneralitat el 6 de desembre d’aquellmateix any,al qual succeí després de la sevamort Lluís Companys,el gener de 1934.Enaquesta etapa es produïren lentament el pri-mers traspassos de serveis,desapareguerenels governs civils i es desenvolupà una impor-tant obra legislativa que duia l’empremtad’Esquerra Republicana:Llei del Tribunal deCassació,Llei municipal,Llei de cooperatives,Llei sobre la capacitat jurídica de la dona i els cònjuges,Llei de contractes de conreu.Aquesta darrera llei,que prenia una posiciófavorable als rabassaires enfront dels propie-taris agrícoles,va ser motiu de conflicte:tot ique,després de ser impugnada per la Lliga,el Tribunal de Garanties Constitucionals de la República la va declarar inconstitucional,el Parlament la va tornar a aprovar íntegra-ment.Cal recordar que,en les eleccions aCorts celebrades el 19 de novembre de1933,a Catalunya la Lliga va superar Esquerra,mentre que a l’Estat acabà el bienni reforma-dor presidit per Azaña,que donà pas a l’ano-menat bienni negre,dominat per un governconservador,amb un consell de ministres dela CEDA presidit per Gil-Robles.Això vaproduir una reacció a tot Espanya, i la tensióentre la Generalitat i el Govern central vaesclatar a Catalunya quan el 6 d’octubre de1934 el president Companys,en un acterevolucionari,proclamà «l’Estat català dins la República federal espanyola».De resultesd’aquest fet, l’exèrcit proclamà l’estat de guerra a Catalunya,Companys i el seugovern foren empresonats i condemnats acadena perpètua,s’anomenà des de Madridun governador general de Catalunya, i l’Esta-tut va ser suspès per la Llei de 2 de gener de 1935.Catalunya visqué,doncs,una fased’excepcionalitat constitucional,enmig d’unfort enfrontament polític entre dretes i

La primera tasca de la cambra catalana va serprecisament tramitar la Llei de 25 de maig de 1933,coneguda com l’Estatut interior.Es diferenciava així entre l’Estatut exterior,aprovat per les Corts i entès com un pacteque regulava les relacions entre Catalunya iEspanya, i l’Estatut interior,concebut comuna constitució sorgida de la voluntat delscatalans,que establia autònomament l’orga-nització política interna de la Generalitat.Així,aquest darrer contenia disposicionssobre l’ordenament jurídic català, les institu-cions d’autogovern,els drets socials, l’orga-nització territorial, l’Administració de justíciai les finances.Un diputat d’Esquerra el va defi-nir com «un projecte democràtic, liberal iamb reflexos socials,equidistant d’un estatutinterior dictat per un partit socialista,compodria ser-ho també del dictat per un partitconservador».El règim polític de Catalunyaes configura com un sistema parlamentari,però amb un poder executiu fort,que l’a-propa als sistemes semipresidencialistes perla notable preeminència del seu president.Malgrat les restriccions que imposava laConstitució republicana,Catalunya assumia,doncs,un volum important de competèn-cies (infraestructures,ensenyament,sanitat,règim local,serveis culturals,administració dejustícia, legislació civil,agricultura) i unes insti-tucions d’autogovern que li permetien gau-dir d’una autonomia política de la qual haviaestat privada durant més de dos segles.

Ocupació militar de la plaçade Sant Jaume de Barcelonael dia 6 d’octubre de 1934.

L’autonomia deCatalunya amb la Constitució de 1978Enric FossasInstitut d’Estudis Autonòmics

10


El president Tarradellas al balcódel Palau de la Generalitat el diadel seu retorn a Catalunya,el 23d’octubre de 1977.


tions era potser l’organització territorial,que,com s’ha dit,està intrínsecament vincu-lada a la qüestió nacional:els constituentshavien de dotar Espanya d’una organitzaciópolítica que donés resposta a les demandesd’autonomia de les nacionalitats històriques,especialment Catalunya i el País Basc,peròtambé que substituís el vell estat centralista,burocràtic i autoritari per un de descentralit-zat,modern i eficaç. I això en un moment enquè a Europa hi havia una crisi del modeld’estat-nació,que generava un moviment deregionalització en molts països,com Bèlgica i Itàlia, i fins i tot França i Anglaterra.

Encara que es coincidia a reconèixer aquellanecessitat,com es pot constatar examinantels debats constituents,a les Corts confluïauna gran diversitat de concepcions i posi-cions amb relació al tema nacional:mentreque els nacionalistes catalans i bascos propo-saven la recuperació d’una autonomia similara la de la República,els partits d’esquerrapropugnaven un sistema federal,basat en lageneralització de les autonomies;els exfran-quistes d’Alianza Popular defensaven unamera descentralització administrativa, i laUCD,partit majoritari,no disposava d’unprojecte definit i homogeni.D’altra banda,en el moment de la transició hi havia unanotable diversitat de situacions i aspiracionsautonòmiques entre els territoris que aradisposaven de preautonomia:al costat de la

2.El procés constituent i l’Estatut de SauTot i no ser-ho formalment,les Corts sorgidesde les eleccions de juny de 1977 es converti-ren en constituents per decisió dels partitsque obtingueren representació política.Lanova constitució havia de ser fruit del con-sens i fer front a nombrosos problemes quela desafortunada història política recent d’Es-panya no havia resolt i que,amb la recuperacióde la democràcia,s’havien d’abordar:la qüestiómonàrquica,les relacions Església-Estat,el pa-per de l’exèrcit, les llibertats democràtiques.Però la més decisiva de totes aquestes qües-

La transició no fou una simplereforma ni tampoc una abolicióclara del règim franquista,sinóun camí pactat entre les forcesdel règim i els partits de l’oposiciódemocràtica que,partint de la legalitat franquista,arribà ainstaurar pacíficament un estatconstitucional democràtic.

El president Tarradellas ambels líders de les diverses forcespolítiques del Parlament deCatalunya el dia de l’aprovacióde l’Estatut d’Autonomia de1979 per l’Assemblea de Parlamentaris.


Aquest resultat va ser decisiu perquè elgovern sorgit d’aquelles eleccions abando-nés el projecte d’Arias Navarro de crear un«règim especial per a Catalunya» al margedels partits catalanistes, instituint la Manco-munitat de Catalunya.En comptes d’això,esvan iniciar converses entre el president delGovern,el president de la Generalitat a l’exili,Josep Tarradellas, i les forces democràtiquescatalanes,que tanmateix no tingueren elprotagonisme principal.Les negociacionsconduïren al restabliment provisional de laGeneralitat,mitjançant el Reial decret llei41/1977,de 29 de novembre, i al nomena-ment de Tarradellas com el seu president.ElReial decret reconeixia a la Generalitat elcaràcter d’«institució secular» i,d’altra banda,el retorn del seu president exiliat significavauna continuïtat històrica amb la Generalitatrepublicana.

Però la norma estatal no comportava unavertadera autonomia, ja que es limitava acrear uns òrgans de govern i administració(el president,nomenat pel Govern central, iel Consell Executiu, integrat per dotze con-sellers nomenats pel president de la Genera-litat),als quals es preveia transferir compe-tències i recursos provinents de les diputa-cions i de l’Administració central mitjançantcomissions mixtes de caràcter paritari, talcom es va fer en el temps de la Segona Repú-blica.Amb els primers traspassos de l’Estat ala Generalitat,el 1978 i el 1979,es bastí elmigrat poder de la Generalitat provisional.Adiferència del que succeí en l’època republi-cana,el règim provisional d’autonomia no eslimità a Catalunya sinó que,en una políticaconeguda com de «café para todos»,s’es-tengué a tot el territori espanyol mitjançantla creació dels anomenats «ens preautonò-mics».D’aquesta manera es dissenyà unmapa regional força atomitzat,que condicio-narà la delimitació de les futures comunitatsautònomes.Les preautonomies foren la res-posta provisional que la transició democrà-tica va donar al «problema nacional» heretatdesprés de dos segles de centralisme i qua-ranta anys de dictadura, i facilitaren el trànsitdel franquisme a l’Estat de les autonomies,passant per la Constitució de 1978.

1.La transició democràtica i el resta-bliment provisional de la GeneralitatAmb la mort del general Franco,el novem-bre de 1975, i el restabliment de la monar-quia en la persona del rei Joan Carles I,desig-nat successor pel dictador,s’inicià a Espanyaun període de transició cap a la democràcia,que va fer aflorar de nou les reivindicacionscatalanistes.La manifestació celebrada l’11de setembre de 1977 a Barcelona,en la qualun milió de persones reclamà l’Estatut de1932,fou el màxim exponent de la capacitatde mobilització dels ciutadans de Catalunyaen defensa de la llibertat i l’autonomia.Latransició no fou una simple reforma ni tam-poc una abolició clara del règim franquista,sinó un camí pactat entre les forces del règimi els partits de l’oposició democràtica que,partint de la legalitat franquista,arribà a ins-taurar pacíficament un estat constitucionaldemocràtic i posà en marxa una nova orga-nització territorial del poder.La peça clau foul’aprovació de la Llei per a la reforma política(1977), impulsada pel govern d’Adolfo Suá-rez,que conduí a les primeres eleccionsgenerals democràtiques del 15 de juny de1977.Aquestes eleccions donaren la victòriaa la Unión de Centro Democrático (UCD),mentre que a Catalunya atorgaren la majoriaa les forces d’esquerra i catalanistes (PSC-PSOE,PSUC,Pacte Democràtic),agrupadesdesprés en l’Assemblea de Parlamentaris.

Acte del president Tarradellasa Montjuïc el 23 d’octubre de1977,dia del seu retorn aCatalunya.


descentralitzat i d’una concepció uniformed’Espanya a una altra que en reconeix la plu-ralitat i la diversitat.De seguida veurem,però,que aquest model també ha passat d’unaheterogeneïtat inicial a una progressiva igua-lació i homogeneïtzació de les comunitatsautònomes –a les quals no ha garantit final-ment una autonomia realment política– ique no ha extret totes les conseqüències del caràcter plurinacional de l’Estat.

En qualsevol cas, la Constitució de 1978,expressió del consens polític i social assolitdurant la transició democràtica,va permetreque Catalunya recuperés l’autonomia mit-jançant l’aprovació de l’Estatut.Catalunyaaccedí a l’autonomia en virtut de la disposi-ció transitòria segona,reservada als territorisque en el passat haguessin plebiscitat afirma-tivament projectes d’Estatut, i el nou Estatuts’elaborà per la via de l’art.151.2 CE,anome-nada «via ràpida» perquè permetia assolird’entrada el màxim nivell competencial pre-vist a la Constitució.El procés estatuent es vaposar en marxa paral·lelament als treballsconstituents,si bé en aquesta ocasió es va

autonòmica desigual dels diversos territoris(d’aquí que s’anomenés un sistema d’auto-nomia «a la carta») i també la funció dellegislador estatal,especialment el Congrésdels Diputats.Ha estat el Congrés que hadesenvolupat l’anomenat «bloc de la consti-tucionalitat»,és a dir, les lleis que han concre-tat molts dels aspectes de l’organitzacióautonòmica,des dels estatuts d’autonomiafins a les lleis sobre el finançament autonò-mic,passant per multitud de normes que handelimitat finalment les competències de lescomunitats autònomes.El Tribunal Constitu-cional també ha contribuït a la concreció delmodel d’Estat,encara que el seu paper haestat menys rellevant del que sol afirmar-se,ja que per regla general s’ha limitat a com-provar si les propostes dels legisladors esta-ven d’acord o no amb el marc constitucional,sense imposar una única concreció.

Al llarg de les diverses fases d’aquest procéss’ha creat l’anomenat «model autonòmic»,un model difícil d’encaixar en els esquemestradicionals,que ha suposat el canvi d’unestat centralista a un sistema fortament

Capçalera de la manifestaciódel 22 d’abril de 1979 en rei-vindicació de l’aprovació del’Estatut.


Tanmateix, la Constitució no adopta unasolució concreta pel que fa a l’organitzacióterritorial del poder,ni crea un determinatmodel d’Estat,tot i que incorpora alguns elements de l’Estat integral de la II República,i també del federalisme alemany i de l’Estatregional italià.El títol preliminar no defineixl’Estat des del punt de vista de la seva estruc-tura territorial (les expressions «Estat auto-nòmic» o «Estat de les autonomies» s’adop-taren posteriorment), i el títol vuitè no estableix un model acabat de distribució delpoder.Com es va dir aleshores, la Constitució«desconstitucionalitza»,almenys parcialment,la forma d’Estat i remet la seva concreció a unmoment posterior:es limita a establir unsprincipis (art.2) i uns procediments (títolvuitè) perquè,mitjançant l’anomenat «pro-cés autonòmic»,el vell estat unitari i centra-lista es transformi en una nova organització,sense prefigurar-ne el resultat final.Segonsaquests principis,Espanya es constitueix enun estat que té per base la nació espanyola,en la qual resideix la sobirania i de la qualemanen tots els poders;però reconeix queaquella no és una realitat uniforme,sinó queestà integrada per «nacionalitats i regions»,a les quals es reconeix el dret a l’autonomia,és a dir, la possibilitat d’esdevenir comunitatsautònomes mitjançant l’aprovació d’un esta-tut d’autonomia i convertir-se així en instàn-cies territorials de poder.

D’acord amb la Constitució,el procés deconstrucció de la nova organització territo-rial ha d’estar regit per l’anomenat «principidispositiu»,és a dir,per la voluntat dels terri-toris que aspiren a convertir-se en comuni-tats autònomes, ja que el text constitucionalno delimita quines són les entitats que for-men l’Estat (les comunitats autònomes),niidentifica les nacionalitats i regions que tenenel dret a l’autonomia,ni estableix una única via per accedir-hi,ni determina concretamentels seus poders i organització.Tots aquestselements s’han anat concretant a partir de laConstitució en un procés gradual,condicionaten part per la situació anterior (generalitzaciói fragmentació dels règims preautonòmics,convertits en comunitats autònomes).Enaquest procés ha estat decisiva la voluntat

gran pressió que exercien els moviments deCatalunya,el País Basc i,en un grau menor,Galícia,també havia aparegut un movimentregionalista a Andalusia i a Canàries, i a més amés calia tenir en compte la tradició foral deNavarra.

Les redaccions successives del títol vuitè,dedicat a l’organització territorial,mostren la disparitat de propostes i la recerca d’inspi-ració en models estrangers i en l’experiènciarepublicana:en definitiva, la dificultat de tro-bar una solució constitucional a la qüestiónacional.Doncs bé, l’anomenat consensconstitucional entre les forces polítiques,ques’implantà com a procediment de discussió iadopció d’acords en la transició democrà-tica,aconseguí que s’aprovés finalment unaconstitució acceptada per tots els partits(malgrat les reticències dels exfranquistes iles resistències dels nacionalistes bascos) iper una majoria de la societat espanyola,quela referendà el 6 de desembre de 1978 (un87,87 % de vots afirmatius amb una partici-pació del 67,11 %).El nou text constitucionalincorpora bona part de les tècniques delconstitucionalisme democràtic europeu depostguerra i adopta una sèrie de principisestructurals del nou règim,que es troben altítol preliminar: la configuració d’Espanyacom un estat social i democràtic de dret i ladefinició de la seva forma de govern comuna monarquia parlamentària.

La Constitució no adopta una solu-ció concreta pel que fa a l’organit-zació territorial del poder,ni creaun determinat model d’Estat,tot i que incorpora alguns elements del’Estat integral de la II República,i també del federalisme alemany i de l’Estat regional italià.


evitar que es repetís la situació de 1932 i s’esperà que el projecte de Constitució estrobés ja molt avançat.L’Assemblea de Dipu-tats i Senadors catalans a les Corts es reuní aMadrid el juny de 1978 i impulsà l’elaboraciód’un projecte d’estatut nomenant unacomissió de vint parlamentaris (la «Comissiódels Vint»),que aquell mateix estiu es reuní al Parador de Sau i redactà un avantprojecte,batejat després com l’Estatut de Sau.

Un cop discutit a l’Assemblea de parlamenta-ris, l’avantprojecte va ser aprovat solemne-ment,sota la presidència de Tarradellas,el 29de desembre,coincidint amb l’entrada envigor de la Constitució espanyola,i aquellmateix dia es va remetre a les Corts consti-tuents perquè el tramitessin abans de la sevadissolució i de la convocatòria de les primereseleccions generals sota la nova llei fonamen-tal,que tingueren lloc l’1 de març de 1979.

Les Corts sorgides d’aquelles eleccions,d’una composició política no gaire diferentde les anteriors,començaren a discutir elprojecte d’Estatut català en el si d’una comis-sió mixta, integrada per la Comissió Consti-tucional del Congrés i una delegació de l’Assemblea de Parlamentaris catalans, i el 13d’agost de 1979 s’arribà a un acord.Tal compreveia la Constitució,el text acordat fousotmès a referèndum del poble de Cata-lunya el 25 d’octubre següent, i obtingué l’aprovació d’un 88% dels vots emesos,amb

una participació del 60 % del cens electoral.El text referendat a Catalunya fou ratificatcom a llei orgànica pel Congrés i el Senat,san-cionat pel rei el 18 de desembre i entrà envigor l’1 de gener de 1980.L’Estatut és,doncs,una llei orgànica de l’Estat,però té alhora uncaràcter de pacte amb Catalunya,ja que és lanorma constitutiva del seu autogovern.

Com diu el preàmbul de l’Estatut,«en el pro-cés de recuperació de les llibertats demo-cràtiques,el poble de Catalunya recobra lesseves institucions d’autogovern».Amb laimplantació de la democràcia a Espanya,Catalunya tenia un nou Estatut i l’autonomiaque feia temps que reclamava,de la qual hagaudit fins avui.

3.L’autonomia de Catalunya:elements definidorsL’autonomia no és només un dret que laConstitució confereix a Catalunya,com anacionalitat,per convertir-se en comunitatautònoma,sinó que és el poder de quèaquesta disposa com a entitat en què s’orga-nitza territorialment l’Estat (art.137 CE).Estracta d’un poder limitat,que s’exerceix en el marc del poder sobirà de l’Estat,però quali-tativament superior al dels municipis i les províncies, ja que les comunitats autònomes,com a instàncies territorials de naturalesa estatal,disposen d’un poder juridicoconstitu-cional,és a dir,d’una autonomia política –ambpotestats legislatives i governamentals,peròno judicials– que els permet estructurar unordenament jurídic propi.Les comunitatsautònomes es constitueixen,així,en centresde govern amb capacitat per dirigir política-ment i gestionar els interessos de la comuni-tat en la qual s’assenten territorialment,ambles seves pròpies institucions de governrepresentatives,amb capacitat d’autoorga-nització i,eventualment,amb el seu propi sis-tema de partits.Però,en virtut del principidispositiu, la Constitució deixa que siguin elsestatuts d’autonomia,com a «norma institu-cional bàsica de cada comunitat»,els que endeterminin els elements definidors: la deno-minació, la delimitació del territori, l’organit-zació de les institucions i les competènciesassumides en el marc de la Constitució (art.147 CE).La Constitució també disposa quecorrespon als estatuts de regular l’oficialitatde les altres llengües espanyoles diferents

L’autonomia no és només un dretque la Constitució confereix aCatalunya,com a nacionalitat,per convertir-se en comunitatautònoma,sinó que és el poderde què aquesta disposa com a entitat en què s’organitza territorialment.


13

2

45

1.Portada de Mundo Diario enocasió de l’Onze de Setembrede l’any 1977.

2.Elecció d’Heribert Barreracom a primer president del Par-lament de Catalunya després dela recuperació de l’autogovern.

3.Portada de La Vanguardia enocasió de l’Onze de Setembrede l’any 1977.

4. Imatge d’una manifestació enocasió de la Diada.

5. Imatge de la sessió constitutivadel Parlament de Catalunya el dia10 d’abril de 1980,després de lesprimeres eleccions un cop apro-vat l’Estatut d’autonomia.


els ens estatals que atribueix als ciutadans un estatut –un seguit de drets i deures– queels estrangers no tenen.En el cas de Cata-lunya no hi ha pròpiament una nacionalitat o ciutadania catalana,malgrat les referènciesestatutàries al poble de Catalunya,a la pobla-ció o als ciutadans.L’Estatut només estableixla «condició política de catalans»,de la qualdisposen els ciutadans espanyols que,d’acordamb les lleis generals de l’Estat,tinguin veï-natge administratiu en qualsevol municipi de Catalunya (art.6.1 EAC).Es tracta d’unamena de ciutadania autonòmica que atri-bueix als qui en gaudeixen una sèrie de drets ideures,essencialment en l’àmbit de la partici-pació política (el dret de sufragi actiu i passiuen les eleccions autonòmiques o l’accés aalguns càrrecs,com ara el de Síndic de Greu-ges),però no pas en l’àmbit de la funciópública o d’altres.

Sens dubte,un dels elements que confereixena Catalunya una personalitat nacional dife-renciada és l’existència secular d’una llenguapròpia,que ha contribuït de manera decisivaa crear una identitat col·lectiva pel sentimentde pertinença dels seus parlants a una deter-minada comunitat.La mateixa Constitució fa referència en el seu preàmbul a la voluntatde «protegir els pobles d’Espanya en l’exer-cici […] de les seves llengües»; i l’art.3declara que «la riquesa de les diversesmodalitats lingüístiques d’Espanya és un

patrimoni cultural que serà objecte d’especialrespecte i protecció».El mateix precepte,que declara el castellà la «llengua espanyolaoficial de l’Estat»,disposa que les altres llen-gües espanyoles «seran també oficials en lesrespectives comunitats autònomes d’acordamb els seus estatuts».Per això,el títol preli-minar de l’Estatut institueix un règim lingüís-tic singular que ordena el plurilingüisme aCatalunya (art.3 EAC).Aquest règim es basaen la doble oficialitat: la del català,com a«llengua pròpia» de Catalunya,només en elseu territori, i la del castellà,com a llengua oficial a tot l’Estat espanyol.A més, l’Estatutdeclara que la Generalitat garantirà l’ús nor-mal i oficial de tots dos idiomes,prendrà lesmesures necessàries per assegurar-ne elconeixement i crearà les condicions neces-sàries que permetin arribar a la seva igualtatplena.La jurisprudència constitucional haentès que aquests preceptes habiliten laGeneralitat per dictar normes que regulinl’abast i els efectes de la cooficialitat de lallengua pròpia en els diversos àmbits de lavida pública (Administració,ensenyament,mitjans de comunicació,etc.),regulació ques’ha fet mitjançant dues lleis del Parlament de Catalunya: la Llei 7/1983,de normalitzaciólingüística a Catalunya, i la Llei 1/1998,depolítica lingüística.Aquesta darrera llei ha sintetitzat en el seu art.3.2 les conseqüènciesjurídiques de la doble oficialitat,en disposarque «el català i el castellà,com a llengües oficials,poden ser emprades indistintamentpels ciutadans i ciutadanes en totes les activi-tats públiques i privades sense discriminació.Els actes jurídics fets en qualsevol de les duesllengües oficials tenen,pel que fa a la llengua,plena validesa i eficàcia».Cal assenyalar quel’Estatut també fa referència a la parla ara-nesa,que «serà objecte d’ensenyament id’especial protecció».

Finalment,el títol preliminar de l’Estatutregula alguns dels símbols propis de Cata-lunya,en concret la bandera,que és la tradi-cional de quatre barres vermelles en fonsgroc (art.4).En altres normes s’han regulat elsenyal de la Generalitat (Decret 97/1981,de2 d’abril), l’himne nacional,que és Els Sega-dors (Llei 1/1993), i la festa nacional, la Diadade l’Onze de Setembre (Llei 1/1980).

Presa de possessió de JordiPujol com a president de laGeneralitat el dia 8 de maigde 1980.


del castellà (art.3.2 CE) i reconèixer les banderes i ensenyes pròpies de les comuni-tats autònomes (art.4.2 CE),a més d’establirel seu propi procediment de reforma (art.147.3 CE).

Així,el nostre Estatut,que «és expressió dela identitat col·lectiva de Catalunya» (preàm-bul),dedica el títol preliminar a regular elselements que defineixen la identitat de Cata-lunya com a comunitat autònoma en el marcde la Constitució (territori,població,govern)i aquells altres que li confereixen una perso-nalitat diferenciada, fruit de la seva cultura,història i tradicions (llengua,organitzacióterritorial,símbols),si bé alguns,com el dretcivil català,es troben en el títol primer,dedi-cat a les competències de la Generalitat (art.9.2 CE).

La primera definició que conté l’Estatut és lade Catalunya «com a nacionalitat» (art.1).Malgrat les resistències que suscità,aquestaexpressió es va incloure en l’art.2 de laConstitució al costat del terme «regions»,mentre que el terme «nació» es va reservarper referir-se exclusivament a Espanya.«Nacionalitat» és un terme polèmic per laseva càrrega política:en les ciències socialss’utilitza per designar aquelles comunitatsque disposen d’una identitat cultural i histò-rica diferenciada,acompanyada d’una cons-ciència col·lectiva i una voluntat manifestad’autogovern.Es considera un sinònim de«nació»,però la nacionalitat no té un poderpolític en forma d’estat,sinó un altre tipus depoder,tot i que pot aspirar a constituir-se enestat.Més que el seu valor jurídic, la definicióde Catalunya com a «nacionalitat» té unainnegable transcendència política, ja que,peruna banda,enllaça amb l’afirmació històricadel catalanisme polític,que defensa la cons-ciència nacional dels catalans i la seva volun-tat d’autogovern, i,per l’altra,trenca amb lahistòria constitucional d’Espanya,reconei-xent,encara que dèbilment, la seva realitatplurinacional.

La segona definició que conté l’Estatut és lade la Generalitat com «la institució en la quals’organitza políticament l’autogovern deCatalunya» (art.1.2 EAC).Si bé el terme«Generalitat» evoca el nom històric ambquè es designà la institució de govern deCatalunya en època medieval i moderna (laDeputació del General),el catalanisme delssegles XVIII i XIX no el va reivindicar mai i,coms’ha vist,el seu ús actual entronca amb l’è-poca republicana,moment en què va serrecuperat, i amb la transició democràtica,quan va ser associat a les demandes d’auto-nomia.A l’Estatut,el terme «Generalitat»designa el conjunt de poders de la comunitatautònoma,és a dir,el complex d’institucionsen què s’organitza l’autogovern de Catalunyacom a nacionalitat.

L’Estatut defineix en tercer lloc el territori deCatalunya com a comunitat autònoma,afir-mant que és «el de les comarques compre-ses en les províncies de Barcelona,Girona,Lleida i Tarragona en el moment d’ésser pro-mulgat el present Estatut» (art.2).Malgrat laredacció confusa del precepte,és clar que elterritori de Catalunya comprèn les quatredemarcacions provincials en què es va dividirel Principat al segle XIX,i que correspon a lesfronteres fixades després del Tractat dels Piri-neus,signat amb França el 1659.Tal com haestat definit estatutàriament el territori deCatalunya,qualsevol modificació dels seuslímits externs (per alteració de les províncieslimítrofes) requeriria una reforma de l’Esta-tut,mentre que la modificació dels límitsinterns de les províncies que la integren hau-ria de ser aprovada per llei orgànica (art.141.1 CE).El territori,a més de ser un ele-ment que defineix la comunitat autònoma deCatalunya,és l’àmbit espacial on la Generali-tat exerceix les seves competències (art.25EAC),si bé s’admet que aquestes poden tenirexcepcionalment eficàcia extraterritorial.

A més de l’autoidentificació de Catalunyacom a nacionalitat,de la definició de la sevainstitució de govern, i de la delimitació delseu territori, l’Estatut fa referència a la pobla-ció com un dels elements constitutius de lacomunitat autònoma.En el cas dels estats, lapoblació és definida per la nacionalitat o ciu-tadania:un vincle jurídic entre les persones i


Finalment,per comprendre la distribució decompetències entre l’Estat i la Generalitat,cal referir-se als traspassos de servei.LaConstitució també disposa que els estatutsconcretin les bases per al traspàs de serveiscorresponents a les competències assumi-des (art.147.2 d CE). I l’Estatut,en la disposi-ció transitòria sisena,estableix la creaciód’una comissió mixta Estat-Generalitat,decomposició paritària,els acords de la qualprendran la forma de reials decrets de tras-passos.Amb aquestes normes no es transfe-reixen pròpiament competències,sinó elsmitjans materials i personals necessaris per alseu exercici,si bé la mateixa jurisprudènciaconstitucional ha admès que els reialsdecrets es poden considerar un criteri inter-pretatiu vàlid per determinar l’abast de lescompetències.Una altra qüestió és el caràc-ter vinculant dels acords a què arriba aquestacomissió mixta, ja que si el Govern no elsconverteix en reials decrets,això planteja unconflicte polític que no es pot resoldredavant la jurisdicció constitucional.

5.L’organització política de CatalunyaEncara que la Constitució remet als estatutsd’autonomia la decisió sobre la denomina-ció, l’organització i la seu de les institucionsautònomes pròpies (art.147.2 c), i encaraque Catalunya disposa de competènciesd’autoorganització (art.9.1 EAC), la llei fona-mental estableix un esquema institucionalmínim al qual han d’ajustar-se les comunitatsanomenades de via ràpida (art.152.1 CE),

com Catalunya.Seguint aquest esquema,eltítol segon de l’Estatut declara que la Gene-ralitat,entesa com a conjunt d’institucionsd’autogovern de Catalunya,està integradapel Parlament,el president i el Consell Exe-cutiu o Govern (art.29.1 EAC).Prenent enpart l’exemple de l’Estatut de 1932, l’Estatutactual conté una regulació mínima d’aques-tes institucions i remet a les lleis de Catalunyaper ordenar-ne el funcionament.Això és elque ha fet en bona mesura la Llei 3/1982,de23 de març,del Parlament,el president i elConsell Executiu de la Generalitat,conegudatambé com «Estatut interior» en al·lusió alprecedent republicà.

De les normes anteriors es desprèn que laGeneralitat s’organitza com un sistema polí-tic parlamentari,atesa la relació que s’esta-bleix entre el poder executiu i el poder legis-latiu, i la designació dels seus titulars.El Parla-ment representa el poble de Catalunya,éselegit per sufragi universal,exerceix la potes-tat legislativa i aprova els pressupostos de laGeneralitat;per altra banda,el president,quedirigeix i coordina el Govern,és elegit pelParlament,entre els seus membres, i és polí-ticament responsable davant la cambra.Esdóna,doncs, la característica essencial del sis-tema parlamentari que és la relació de con-fiança entre el Govern i el Parlament.

Molt sovint la redacció de laConstitució i de l’Estatut no deli-mita amb precisió els àmbits depoder d’una instància i de l’altra.Això ha generat molts proble-mes d’interpretació i conflictesde competència.

Cartell de la convocatòria dela manifestació de l’Onze deSetembre de 1976 al parc dela Ciutadella de Barcelona.Un cop prohibida es va fer aSant Boi de Llobregat.


4.Les competències de la Generalitati els traspassos de serveisUn dels principis en què s’ha de basar l’orga-nització territorial de l’Estat,segons la Consti-tució de 1978,és el principi autonòmic (art.2).Això implica una divisió del poder públicentre les instàncies generals,o sigui,elsòrgans centrals de l’Estat, i les instàncies terri-torials,és a dir, les comunitats autònomes,entre les quals hi ha la Generalitat.La divisióterritorial del poder polític,consubstancial alssistemes políticament descentralitzats,es tra-dueix jurídicament en el repartiment decompetències.Aquest repartiment es fa nor-malment en les constitucions,però en el nos-tre sistema,en virtut del principi dispositiu,esconcreta en els estatuts d’autonomia,quehan de contenir «les competències assumi-des en el marc establert per la Constitució»(art.147.2 d CE).El títol vuitè de la Constitu-ció crea,efectivament,un marc de distribucióde competències establint un sistema dedoble llista,amb una clàusula residual.En l’art.149.1 CE figuren les competències de l’Estat,si bé no totes són pròpiament exclusives,mentre que en l’art.148 CE hi ha les matèriesque poden ser assumides per les comunitatsautònomes en els seus estatuts; finalment,l’art.149.3 disposa que les competències noatribuïdes a l’Estat poden correspondre a lescomunitats autònomes en virtut dels seusestatuts, i si no ho fan queden en mans del’Estat.De fet, la llista de l’art.148 no va ser ellímit màxim de les competències que podiaassumir Catalunya, ja que,havent accedit al’autonomia per la via ràpida (art.151 CE),vapoder assumir d’entrada en l’Estatut totes lescompetències no reservades expressamenta l’Estat per l’art.149.1 CE.D’altra banda, laConstitució preveu la possibilitat que,almarge dels estatuts, l’Estat pugui transferir odelegar a les comunitats autònomes compe-tències de la seva titularitat mitjançant uneslleis previstes en l’art.150.1 i 2 CE.

Dins d’aquest marc dissenyat per la Constitu-ció,Catalunya va assumir i concretar les com-petències de la Generalitat en el títol primerde l’Estatut.Els seus redactors van seguir latècnica de «treure el negatiu» de la Constitu-ció,omplint al màxim els marges que deixavala norma fonamental i,per tant,assuminttotes les competències no reservades a

l’Estat.Això explica la utilització freqüent del’expressió «sens perjudici de».Les compe-tències s’ordenen a l’Estatut en diferents llis-tes,segons el grau de poder de què la Gene-ralitat disposa sobre cada grup de matèries.Així,en l’art.9 figuren les competènciesexclusives (en matèries com el desenvolupa-ment del dret civil català,cultura, investigació,patrimoni,pesca,turisme,transports, funda-cions,esports o assistència social);en l’art.10,les matèries sobre les quals l’Estat té atri-buïda la legislació bàsica i la Generalitat eldesenvolupament legislatiu i l’execució(ordenació del crèdit,expropiació forçosa,protecció del medi ambient), i en l’art.11 lesmatèries en què la Generalitat només té l’e-xecució de la legislació de l’Estat (penitencià-ria, laboral, fires internacionals).A banda d’a-questes llistes,algunes matèries disposend’un règim competencial específic:seguretatpública (art.13),ensenyament (art.15),mit-jans de comunicació (art.17),economia (art.12) o administració de justícia (art.18).

Cal assenyalar que el sistema de distribucióde competències entre l’Estat i la Generalitatés molt complex, ja que consisteix a compar-tir matèries més que no pas a assignar-les demanera exclusiva.D’altra banda,molt sovintla redacció de la Constitució i de l’Estatut nodelimita amb precisió els àmbits de poderd’una instància i de l’altra.Això ha generatmolts problemes d’interpretació i conflictesde competència que han requerit la inter-venció freqüent del Tribunal Constitucionalcom a àrbitre encarregat de resoldre’ls.L’altTribunal ha creat,d’aquesta manera,unajurisprudència abundant,que ha contribuïtdecisivament a definir els poders de la Gene-ralitat.Així mateix,cal tenir present que laConstitució i l’Estatut també remeten aaltres normes estatals que culminen la distri-bució de competències entre l’Estat i laGeneralitat.Aquestes normes, juntamentamb les constitucionals i les estatutàries, inte-gren allò que el Tribunal Constitucional haanomenat «bloc de la constitucionalitat».Això vol dir que,en moltes matèries, la deli-mitació final dels poders de Catalunya haquedat en mans del legislador estatal.


A més del Parlament,el president i el ConsellExecutiu,també integren la Generalitat tresòrgans més,previstos per l’Estatut i desenvo-lupats per lleis del Parlament,que no interve-nen directament en l’adopció de decisionspolítiques i normatives,sinó que exerceixenel control dels òrgans estatutaris.Aquestestres «institucions de rellevància estatutària»són el Síndic de Greuges,el Consell Consul-tiu de la Generalitat i la Sindicatura deComptes.El Síndic de Greuges (art.35 EAC)és nomenat pel Parlament per a la defensadels drets fonamentals i les llibertats públi-ques dels ciutadans,per la qual cosa potsupervisar l’actuació de l’Administració (Llei14/1984,de 20 de març).El Consell Consul-tiu de la Generalitat (art.41 EAC) té la funciód’emetre dictàmens sobre l’adequació a l’Es-tatut dels projectes i proposicions de llei delParlament i sobre els recursos d’inconstitu-cionalitat interposats per la Generalitat (Llei1/1981,de 25 de febrer).La Sindicatura deComptes (art.42) és l’òrgan que fiscalitza lagestió econòmica, financera i comptable dela Generalitat (Llei 6/1984,de 5 de març).

6.L’Administració de la Generalitat i l’organització territorialLa Generalitat,a més de les seves institucionspolítiques,ha de disposar d’una administra-ció pròpia per exercir les seves competèn-cies.L’Estatut conté escasses referències al’Administració autonòmica,però,dins delmarc de la legislació estatal,el Parlament hadictat algunes lleis que regulen l’organització iel funcionament dels seus serveis i depen-dències administratives, i també els seus mit-jans personals i materials,traspassats per l’Es-tat o de nova creació,amb els quals ha createl seu propi cos de funcionaris.Aquestesnormes són,a més de la Llei 3/1982 jaesmentada, la Llei 13/1989,d’organització,procediment i règim jurídic de l’Administra-ció de la Generalitat, i la Llei 17/1985,de fun-ció pública de la Generalitat,totes tres modi-ficades posteriorment.Amb els anys,doncs,la Generalitat ha construït una administraciópròpia,amb personalitat jurídica única,que,sota la direcció del Govern,s’estructura deforma jeràrquica i departamentalitzada,seguint en bona part els esquemes de l’Ad-ministració estatal, i que avui ha arribat aconstituir un important aparell burocràtic.

El Govern, integrat pel president de la Gene-ralitat i els consellers,és l’òrgan superiorcol·legiat que dirigeix l’Administració de laGeneralitat.Però l’estructura bàsica de l’Ad-ministració autonòmica és constituïda pelsdepartaments,encapçalats pels consellers,que s’ocupen de diferents matèries (inicial-ment eren tretze,però hi ha hagut nombro-ses modificacions posteriors).És el Governque nomena i distingeix els alts càrrecs del’Administració (els secretaris generals i elsdirectors generals de cada departament),per sota del quals hi ha les subdireccions i elsserveis.El Govern també nomena els dele-gats que encapçalen les seves delegacionsterritorials.

Al costat de l’anomenada Administració ac-tiva,la Generalitat disposa d’òrgans consultius,com el Consell de Treball,Econòmic i Socialo la Comissió Jurídica Assessora,que a més amés faciliten la participació de sectors socialsen les polítiques i decisions públiques.En elsdarrers anys també ha crescut molt l’anome-nada Administració institucional, integradaper organismes autònoms de caràcter

Portada d’El Correo Catalándel 7 de setembre de 1976,anunciant la prohibició de la manifestació de l’Onze de Setembre.


Aquesta confiança es manifesta en l’eleccióparlamentària del cap del Govern mitjançantla investidura del president de la Generalitat,si obté una majoria de vots de la cambra; i enla possibilitat que el Parlament pugui fer ces-sar el Govern mitjançant mecanismes d’exi-gència de responsabilitat política,concreta-ment la moció de censura.

El sistema català obeeix a les característiquesdel que es coneix com «parlamentarismeracionalitzat»,que pretén facilitar la formacióde governs i assegurar-ne l’estabilitat,tot inecessitar la confiança del legislatiu.Així,elcandidat a president pot ser investit en unasegona votació amb una majoria simple de lacambra;per contra, la moció de censura és«constructiva», i per prosperar necessita quehi hagi un altre candidat que obtingui la majo-ria absoluta.Però la concreció de la forma degovern parlamentària depèn d’altres factorsno estrictament jurídics,com el sistema elec-toral,el sistema de partits polítics –veritablesprotagonistes de la vida parlamentària– o lapossibilitat d’arribar a acords i pactes entreles forces polítiques per formar majories a lacambra.En el cas de Catalunya,el sistemaelectoral és el que preveu la legislació espa-nyola, ja que en aquests anys el Parlament no ha aprovat una llei electoral catalana.Estracta d’un sistema proporcional que adoptala fórmula d’Hondt i pren com a circumscrip-ció electoral la província, i les llistes són tan-cades i bloquejades.Tot i que seria possiblevariar el nombre de diputats del Parlament,en aquests anys ha estat sempre de centtrenta-cinc, i el seu mandat és de quatre anys,si bé podria ser inferior en el cas que desprésde les eleccions cap candidat no aconseguísla confiança de la cambra,o que aquesta fosdissolta anticipadament pel president de laGeneralitat.

Al llarg de les legislatures successives s’haanat consolidant un sistema pluripartidistaamb dos grups hegemònics (Convergència iUnió i el Partit dels Socialistes de Catalunya) i altres tres forces amb menys pes (EsquerraRepublicana de Catalunya,Partit Popular iIniciativa per Catalunya - Verds).En la pri-mera legislatura (eleccions de 1980) capgrup no va obtenir la majoria i CiU aconseguíla presidència de la Generalitat per al seulíder, Jordi Pujol,amb el suport d’Esquerra.

En les tres legislatures següents (eleccions de1984,1988 i 1992) la coalició CiU obtinguéla majoria absoluta,que va perdre en leslegislatures cinquena i sisena,durant les qualsva governar en minoria.Finalment,en leseleccions de 2004 es produí un canvi impor-tant en la composició de la cambra:el creixe-ment d’Esquerra va permetre la formaciód’una majoria alternativa,amb el PSC i ICV, itotes tres forces arribaren a un Acord per aun Govern Catalanista i d’Esquerres a laGeneralitat de Catalunya.

El poder executiu de la Generalitat està inte-grat per dues institucions:el president i elConsell Executiu o Govern.Si bé cadascunadisposa de les seves pròpies funcions,el pre-sident té una posició de preeminència, ja queell és qui obté la confiança de la cambra,quinomena i separa lliurement els consellers delGovern, i qui en dirigeix i coordina l’acció.Nos’allunya gaire,doncs,de la figura d’un primerministre en un sistema parlamentari.Peròdins del sistema institucional de la Generali-tat, la figura del president gaudeix d’una posi-ció de preeminència especial perquè,d’a-cord amb la Constitució i l’Estatut,és tambéel representant suprem de la Generalitat enel seu conjunt,com a comunitat autònoma,de manera que exerceix funcions simbòli-ques,representatives i arbitrals semblants ales del cap d’Estat en els sistemes parlamen-taris.Aquesta vessant es reforça si el presi-dent utilitza la possibilitat de delegar algunesde les seves funcions en un conseller en cap,com ha passat en les dues darreres legislatu-res.Finalment,el president de la Generalitatés també el representant ordinari de l’Estat aCatalunya,entenent l’Estat en el seu conjunt,atès que el representant de l’executiu centrala la comunitat autònoma és el delegat delGovern.Si,a aquest conjunt d’atribucions,hiafegim que el president sol exercir el lide-ratge del partit guanyador i que les eleccionsal Parlament es personalitzen en els candi-dats a la presidència,es pot concloure que,tot i ser tècnicament un sistema parlamen-tari, la Generalitat té aspectes que l’apropenal presidencialisme.


Tanmateix,el marc constitucional i estatutari,tal com ha estat interpretat per la jurispru-dència constitucional,ha dificultat que enaquests anys s’establís un model propi d’orga-nització territorial a Catalunya i ha propiciat lacoexistència d’un gran nombre d’estructuresadministratives.Dins d’aquesta organitzaciócal esmentar el règim especial de la Vall d’Aran,previst per la disposició addicionalprimera de l’Estatut, i el de la ciutat de Barce-lona,regulat per la Llei 22/1998,de la Cartamunicipal de Catalunya.

7.La hisenda de la GeneralitatCom a comunitat autònoma, la Generalitatté constitucionalment garantida la seva autonomia financera per exercir les sevescompetències d’acord amb els principis decoordinació amb la hisenda estatal i de soli-daritat entre tots els espanyols (art.156.1CE).Això implica que pot adoptar decisionssobre l’obtenció i la despesa dels seus recur-sos econòmics,que han de ser suficients perexercir les seves competències,assumides o transferides.La Constitució estableix elsprincipis fonamentals del model de finança-ment de les comunitats autònomes de«règim comú»,com Catalunya,els quals esconcreten,per remissió de l’art.157.3 CE,en la Llei 8/1980,de finançament de lescomunitats autònomes (LOFCA),ambdiverses modificacions posteriors.

Tot i que el model constitucional de finança-ment autonòmic és molt obert,el desplega-ment d’aquest sistema s’ha basat essencial-ment en la participació de les comunitatsautònomes en els ingressos de l’Estat,a diferència del sistema de concert econòmic,fonamentat en els drets històrics del PaísBasc i Navarra (disposició addicional pri-mera de la Constitució),que s’estableixsobre els ingressos tributaris generats per lacomunitat autònoma.L’Estatut de Catalunyadedica el títol tercer a les finances i l’economiade la Generalitat;però l’instrument normatiufonamental és la LOFCA,que s’inspirà enl’Estatut català.Aquest sistema de finança-ment autonòmic es basa,en primer lloc,en elpercentatge de participació en els ingressosde l’Estat,negociat conforme a un seguit decriteris, i,en segon lloc,en els rendiments delsimpostos cedits per l’Estat.

En principi, la negociació hauria de ser bilate-ral,entre l’Estat i la Generalitat,mitjançantuna comissió mixta,però a la pràctica s’ha fetdins el Consell de Política Fiscal i Financera,on són presents el Govern central i lescomunitats autònomes de règim comú,elsacords del qual només poden ser acceptatso rebutjats per la respectiva comissió mixta.El sistema de finançament de la Generalitat(que no inclou la sanitat ni la seguretat social)s’ha desenvolupat,per tant,segons els acordssuccessius de l’esmentat Consell,concreta-ment els de 1982,1986,1992,1997 i 2001.Alllarg d’aquestes fases,el sistema ha evolucio-nat d’un model basat essencialment en laparticipació en els ingressos de l’Estat a unaltre de més corresponsabilitat fiscal,gràcies auna cessió progressiva d’impostos estatals(una part de l’IRPF),acompanyada de capaci-tat normativa.De totes maneres,molts estu-dis han posat de manifest que el marc actualno assegura els principis de suficiència finan-cera,gestió tributària i autonomia de despesa,ni permet que siguin transparents els meca-nismes de redistribució i de solidaritat inter-territorial.És per això que els partits catalanshan proposat en aquests anys la modificaciódel model de finançament de la Generalitat.

Jordi Pujol al balcó de la Generalitat després deprendre possessió com a president.


administratiu (Institut Català de la Dona,Es-cola d’Administració Pública,Escola de Policia)o de caràcter comercial,industrial o financer(Institut Català del Sòl, Institut de CrèditAgrari,Entitat Autònoma de Jocs i Especta-cles).I,finalment,seguint una tendència gene-ralitzada a Europa,s’han creat les anomenadesautoritats administratives independents,comel Consell de l’Audiovisual de Catalunya(CAC),l’Agència de Protecció de Dades o elTribunal de Defensa de la Competència.

L’organització institucional de la Generalitatno es limita a les seves institucions polítiquesd’autogovern i a la seva pròpia Administració,sinó que també integra entitats locals com aelements constitutius de la seva estructura.L’organització territorial interna forma partde l’autonomia de Catalunya,com a expressióde la seva identitat i del seu procés d’institu-cionalització.Així ho ha considerat històrica-ment el catalanisme polític,i és per això que eltítol preliminar de l’Estatut disposa que «laGeneralitat de Catalunya estructurarà la sevaorganització territorial en municipis i comar-ques;també podrà crear demarcacions supra-comarcals» (art.5.1 EAC).De fet,a la majoriade sistemes federals es considera que l’orga-nització dels poders locals és una competèn-cia exclusiva de cada estat membre,i que s’in-clouen en la seva estructura.Però aquest noés el cas de l’Estat autonòmic,ja que la Consti-tució estableix un model d’organització terri-torial per a tot l’Estat basat en els municipis iles províncies,als quals garanteix autonomiaper a la gestió dels seus interessos (art.137CE),si bé també disposa que els estatuts d’au-tonomia poden establir circumscripcionsterritorials pròpies (art.152.3 CE).

D’altra banda, la Generalitat posseeix lacompetència exclusiva en matèria de règimlocal (art.9.8 EAC),tot i que condicionadaper la competència de l’Estat sobre les basesdel règim jurídic de les Administracionspúbliques (149.1.18 CE).La jurisprudènciaconstitucional ha interpretat que el règimjurídic de les autonomies locals té un caràc-ter bifront:d’una banda, l’Estat,com a garantde l’autonomia local,estableix les bases delrègim local –els principis bàsics de l’organit-zació i les competències,que es troben a laLlei estatal 7/1985–,a més d’aspectes relatiusa la hisenda, la funció pública o el règim elec-toral local;d’altra banda, la Generalitat éscompetent per al desenvolupament legisla-tiu de les bases estatals,malgrat que aquestacompetència és gairebé exclusiva pel que faals nivells territorials diferents als municipis i ales províncies,com són les comarques i lesàrees metropolitanes.

La Generalitat va exercir les seves compe-tències sobre el règim local i l’organitzacióterritorial mitjançant una normativa queregula nombrosos aspectes de l’organització,el funcionament i el règim jurídic de les enti-tats locals.Tenen especial importància les lleisd’ordenació territorial aprovades l’any 1987pel Parlament: la Llei municipal i de règimlocal de Catalunya, la Llei sobre l’organitzaciócomarcal de Catalunya, la Llei per la qual s’es-tableixen i regulen actuacions públiquesespecials en la conurbació de Barcelona i enles comarques compreses dins la seva zonad’influència directa, i la Llei del règim provi-sional de les competències de les diputa-cions provincials.Abans, la Generalitat haviaaprovat la Llei 6/1980,que pretenia buidarde competències les diputacions,però el Tri-bunal Constitucional la declarà inconstitucio-nal en una sentència de 1981.Per això la lleide 1987 establia un procediment per con-vertir Catalunya en una comunitat uniprovin-cial i disposava un sistema perquè el paper deles diputacions es reduís al mínim contingutper la legislació estatal.El propòsit d’aquesteslleis és eliminar pràcticament la divisió pro-vincial,considerada una imposició estatalestranya a la tradició catalana –tot i queaquesta divisió és prevista a l’Estatut (art.5.4EAC)–, i potenciar la comarca com a demar-cació territorial supramunicipal pròpia de la identitat institucional del nostre país.

Molts estudis han posat de manifestque el marc actual no assegura elsprincipis de suficiència financera,gestió tributària i autonomia de despesa,ni permet que siguin trans-parents els mecanismes de redistri-bució i de solidaritat interterritorial.


Cal esmentar finalment la participació de laGeneralitat en la Unió Europea.L’ingrés d’Es-panya a les Comunitats Europees ha compor-tat la cessió de competències estatals, i tambéautonòmiques,a una nova instància supraes-tatal amb poders per actuar directament enel territori dels estats.La progressiva integra-ció econòmica i política europea ha fet queles entitats subestatals de molts estats com-postos hagin reclamat de participar directa-ment en les institucions comunitàries,o béindirectament,per tal de contribuir en la for-mació de la voluntat de l’Estat davant la UE.En alguns estats,com Bèlgica,Àustria o Ale-manya,s’han articulat constitucionalmentdiferents mecanismes de participació directa i indirecta;la Unió Europea,no obstant això,considera que aquesta és una qüestió internade cada estat.En el sistema autonòmic,laintervenció de les comunitats autònomes enels afers europeus ha trigat molts anys a esta-blir-se,i actualment es duu a terme,pel que faa la formació de la voluntat estatal davant laUnió Europea,mitjançant la Conferència pera Afers Relacionats amb les Comunitats Euro-pees,creada per la Llei 2/1997,i mitjançant lesconferències sectorials.El funcionament d’a-quests mecanismes no ha estat del tot satis-factori, i encara no s’ha arribat a incorporarrepresentants autonòmics a les reunions delConsell de Ministres de la Unió Europea.

Pel que fa a l’execució del dret comunitari,tot i que les jurisprudències constitucional ieuropea han admès que les comunitatsautònomes són competents per executarles normes i decisions comunitàries queafectin les seves competències, la pràctica hademostrat que sovint l’Estat ha utilitzat l’exe-cució de normes comunitàries per recupe-rar i centralitzar competències.

La Generalitat disposa d’altres mecanismesde participació més o menys directa en lesinstitucions europees,com l’Oficina de laGeneralitat a Brussel·les,mitjançant el Patro-nat Català Pro Europa, la presència en el si dela Representació Permanent d’Espanyadavant la Unió Europea,o la participació enel Comitè de les Regions.Tanmateix,cap d’a-quests mecanismes no és decisiu,perquè laparticipació més eficaç és encara la que es faper mitjà de l’Estat,autèntic interlocutor deles institucions europees.

Portada del Diario de Barcelonafent-se ressò de la manifestacióde l’11 de setembre de 1977.


8.Les relacions de la Generalitat ambl’Estat i amb la UELes institucions que conformen la Generali-tat no actuen aïlladament,sinó que, junta-ment amb les de les altres comunitats autò-nomes i amb les institucions centrals,s’inte-gren en el conjunt organitzatiu de l’Estatespanyol formant una unitat jurídica i política.Com en tot estat on hi ha diverses instànciesterritorials de poder,en l’Estat autonòmic ésnecessari establir mecanismes de col·labora-ció entre les comunitats autònomes, i entreaquestes i l’Estat.La mateixa jurisprudènciaconstitucional ha declarat que el principi decol·laboració és inherent al model d’organit-zació territorial implantat per la Constitució,entre altres raons perquè el sistema de dis-tribució de competències,com s’ha dit,esbasa en la compartició de funcions entre l’Es-tat i les comunitats autònomes.En sentitestricte, l’Estat i la Generalitat col·laborenquan hi ha una relació entre l’actuació de l’uni de l’altra en l’exercici de les seves compe-tències.Hi ha diverses tècniques de col·labo-ració,com l’auxili (deures d’informació oassistència previstos per la Llei 30/1992), lacooperació (organismes mixtos,com la Juntade Seguretat o la Comissió Bilateral de Coo-peració,creada el 1987) i la coordinació(conferències sectorials o convenis).El des-envolupament del model autonòmic s’hacaracteritzat per l’escàs desplegament de lestècniques de col·laboració,especialmenthoritzontal (Catalunya ha signat molt pocsconvenis amb altres comunitats autònomes);d’altra banda, les relacions de la Generalitatamb l’Estat han tendit a ser de caràcter bila-teral més que no pas multilateral.

Diferent de les relacions de col·laboració ésla participació de la Generalitat en les instàn-cies generals o centrals de l’Estat.En els siste-mes federals s’entén que l’autonomia delsens subestatals no s’exhaureix amb elspoders que exerceixen sobre el respectiuterritori,sinó que inclou la capacitat de parti-cipar en els òrgans centrals i intervenir en lesseves decisions,de manera que la unitat delconjunt s’assoleix mitjançant la integració dela pluralitat.Amb aquest objectiu, les entitatsfederades participen normalment en elpoder legislatiu central mitjançant una segonacambra de representació territorial (Senat), i

en el poder executiu mitjançant la seva pre-sència en organismes intergovernamentals.Elmodel autonòmic es caracteritza,en canvi,per l’escassa participació de les comunitatsautònomes en els òrgans centrals de l’Estat.

Així,malgrat la seva definició de «cambra de representació territorial» (art.69 CE),elSenat previst a la Constitució no ho és prò-piament,ateses la seva composició i les sevesfuncions.Efectivament,només una part delssenadors són nomenats per les comunitatsautònomes –a Catalunya,per exemple,elParlament designa un senador,més un altreper cada milió d’habitants; la resta de sena-dors de Catalunya (16) són elegits pels ciuta-dans a cadascuna de les circumscripcionsprovincials.D’altra banda,ateses les sevesfuncions,el Senat actual té una posició d’infe-rioritat respecte al Congrés, ja que no parti-cipa en l’elecció del president del Govern nien els mecanismes d’exigència de responsa-bilitat política, i a més actua com una cambrade «segona lectura» en el procés legislatiu.En definitiva,després de vint-i-cinc anys d’e-xistència,hom coincideix que el seu paperdins el sistema constitucional espanyol ésindefinit i que cal reformar-lo perquè com-pleixi la funció d’autèntica cambra de repre-sentació de les comunitats autònomes.

A banda del Senat,la participació de la Gene-ralitat en el poder legislatiu estatal es concretaen dos mecanismes:la possibilitat de trametreproposicions de llei a les Corts generals (art.87.2 CE),les quals han de ser primer aprova-des pel Parlament de Catalunya,que designaels diputats que les defensaran al Congrés;i lasol·licitud del Parlament al Govern de l’Estatperquè adopti un projecte de llei (art.34.3EAC).Totes dues vies han estat utilitzades enaquests anys,però no gaire sovint,atesa la sevapoca eficàcia.A les anteriors deficiències departicipació de la Generalitat en l’àmbit legis-latiu estatal,cal afegir-hi que la Constitució nopreveu que la Generalitat participi en altresòrgans centrals,com el Consell General delPoder Judicial o el Tribunal Constitucional.L’Estatut sí que preveu,d’acord amb les lleis del’Estat,que participi en organismes econò-mics,institucions financeres i empreses públi-ques (art.53 EAC),però aquesta possibilitatno s’ha desenvolupat.

Balanç delsdarrers vint-i-cincanys d’autogovernCarles ViverUniversitat Pompeu FabraInstitut d’EstudisAutonòmics

11


Escala d’Honor del Parlament de Catalunya.


anat «administrativitzant»,s’ha anat transfor-mant en una autonomia essencialmentadministrativa.Hi ha almenys tres dades que,a parer nostre,avalen aquesta afirmació.

En primer lloc, la capacitat de la Generalitatper adoptar polítiques pròpies en àmbitsdotats de coherència i «completesa»,ambincidència efectiva sobre la realitat social,econòmica i política,és molt reduïda.No hiha cap matèria,ni tan sols les reservades a lacompetència exclusiva de la comunitat autò-noma,en què l’Estat no hagi fixat,sovint ambun grau de detall extraordinari, les directriuspolítiques a seguir ; i tampoc no hi ha capmatèria de competència autonòmica l’abastde la qual,des de la perspectiva de la realitatsocial,no s’hagi fragmentat jurídicament perpermetre la intervenció estatal.Per exemple,encara que la Generalitat –com la resta deles comunitats autònomes– té reconegudala competència exclusiva en matèria d’habi-tatge,d’aquesta matèria se n’han esqueixatfins a set submatèries en què l’Estat té algunacompetència (legislació civil, legislació mer-cantil,bases de la sanitat,transports i comu-nicacions,telecomunicacions,bases del mediambient, legislació sobre expropiació for-çosa);a partir d’aquí, l’Estat ha adoptat mesu-res concretes sobre habitatge,ha aprovatplans i programes d’actuació,ha dictat lleis i,finalment,ha creat un ministeri.Això fa que lacapacitat d’autogovern de la Generalitatquedi,per regla general,reduïda al paper poclluït i menys transcendent de concretar polí-tiques estatals i de fer-ho en àmbits intersti-cials i sovint residuals.Els efectes d’aquestfenomen s’aprecien en totes les matèries,encara que no en totes amb la mateixaintensitat,és clar.

Les competències estatals s’estenen sobre-tot a partir de les seves competències bàsi-ques,molt nombroses i importants.Es consi-dera bàsic tot allò que requereix un tracta-ment unitari per assegurar un denominadorcomú a tot l’Estat.La indeterminació d’a-quest concepte ha permès que l’Estatpogués qualificar de bàsica qualsevol activi-tat, legislativa i fins i tot executiva,que consi-derés rellevant. I el Tribunal Constitucional,havent acceptat d’entrada aquesta definicióde les bases,s’ha vist impotent per exercir uncontrol efectiu sobre la seva extensió.

complicats mecanismes d’articulació entre laGeneralitat i l’Estat, i,sobretot, l’assolimentd’una àmplia legitimació social de l’autono-mia política i de les institucions de la Genera-litat,que té un valor incalculable i que cal pre-servar amb una cura especial.

Ara bé,malgrat aquests fets evidentmentpositius, i d’altres que s’hi podrien afegirencara,cal reconèixer que l’autonomia deCatalunya,tot i la seva amplitud,és de baixaqualitat, i això no tant per les deficiències delstextos constitucional i estatutari com per lainterpretació i l’aplicació pràctica que se n’hafet.Per dir-ho de forma sintètica, l’autonomiateòricament política de la Generalitat s’ha

L’Estatut va permetre que Cata-lunya recuperés no solament elseu dret a autogovernar-se,sinótambé la seva dignitat col·lectivacom a comunitat nacional.

Detall de l’Escala d’Honor del Parlament de Catalunya.


Hi ha encara dues dades més que posen demanifest la importància d’aquest grau d’au-togovern:en primer lloc, la creació d’unaAdministració pròpia que,tot i haver repro-duït alguns dels defectes tradicionals de l’Ad-ministració estatal,constitueix un instrumentde govern ampli i potent,servit a hores d’araper més de 130.000 persones;en segon lloc,el volum de despesa pública que corresponadministrar a la Generalitat,que enguanysupera els 22.400 milions d’euros.

Encara més,al llarg d’aquests anys s’han assolituna sèrie de fites potser menys tangibles,però no menys importants.Catalunya harecuperat elements que configuren la sevaidentitat pròpia com,per exemple, la llengua,i també ha aconseguit una destacable projec-ció exterior.Altres elements rellevants ambvista a la consolidació de l’autogovern són lacreació d’una classe política que avui arriba jaa la tercera generació; l’establiment d’unacultura política autonòmica que ha permèsinterioritzar les institucions de govern i els

El balanç d’aquests cinc lustres ha de comen-çar necessàriament amb el reconeixementdel canvi radical i positiu que la Constitucióespanyola de 1978 i l’Estatut d’autonomia de1979 van suposar respecte a la tradicionalorganització centralista del poder estatal aEspanya.Sense por de ser massa emfàtics,podem afirmar que l’Estatut va permetre queCatalunya recuperés no solament el seu dreta autogovernar-se,sinó també la seva dignitatcol·lectiva com a comunitat nacional.L’Esta-tut ha fet possible que Catalunya gaudeixi delperíode més llarg d’autogovern de la seva his-tòria contemporània.Malgrat les insuficièn-cies,tant tècniques com polítiques,que sensdubte poden trobar-se en el text estatutari,resulta injust i deformador de la realitat noreconèixer o minimitzar la transcendènciahistòrica que va tenir la seva entrada en vigorara fa cinc lustres.Per valorar adequadamentl’Estatut de 1979 no es pot oblidar la situaciópolítica de partida.Un cop establerta aquestapremissa,podem passar a analitzar en quinamesura l’Estatut ha estat un instrument ade-quat d’autogovern.

Per començar,és obvi que el grau d’autogo-vern que Catalunya ha assolit ha estat certa-ment important.N’hi ha prou de repassar elnombre i la transcendència de les competèn-cies assumides per la Generalitat (dret civil,cultura,patrimoni històric,artístic,monu-mental, investigació,règim local,ordenaciódel territori i urbanisme,turisme,obres públi-ques,transports,cooperatives,cambres decomerç,col·legis professionals,assistènciasocial,planificació de l’activitat econòmica aCatalunya,indústria,agricultura,ordenació delcrèdit,banca i assegurances,ensenyament,sanitat,etc.), i dels serveis i mitjans traspassatsper l’Estat.També cal destacar la rapidesaamb la qual es van constituir i consolidar nosolament les principals institucions d’auto-govern,com el Parlament,el president i elGovern,sinó també d’altres organismes,comel Consell Consultiu, la Sindicatura de Greu-ges, la Comissió Jurídica Assessora, la Sindica-tura de Comptes,el Tribunal de Defensa de laCompetència,el Consell de l’Audiovisual deCatalunya o l’Agència Catalana de Proteccióde Dades,que formen avui un ampli i consis-tent entramat institucional i que, llevat d’al-guna excepció,han funcionat de formacorrecta en termes de dret comparat.

Capçalera de la manifestaciódel 22 d’abril del 1979 en rei-vindicació de l’aprovació del’Estatut.


pot funcionar harmònicament sense meca-nismes de participació,coordinació i coope-ració.Tanmateix,al nostre entendre,perpoder qualificar una autonomia com a polí-tica no n’hi ha prou d’assegurar una partici-pació en la presa de decisions comunes i unacapacitat d’execució d’aquestes decisions.Lacapacitat d’autogovern d’uns ens dotats pre-tesament d’autonomia política,com és el casde la Generalitat de Catalunya,no pot reduir-se a participar juntament amb unes altressetze comunitats autònomes i amb l’Estat enla fixació de les polítiques que les afecten i aaplicar-les dins dels territoris respectius.Peròaquests dos models no són incompatibles.Ben al contrari,són complementaris i elrepte consisteix precisament a trobar el puntd’equilibri entre l'un i l'altre,distingint,primerde tot,entre la titularitat de les competènciesi el seu exercici, i garantint que en els àmbitsen els quals la Generalitat té competènciesexclusives gaudirà de plena llibertat d’elecciópolítica,mentre que en els altres s’arbitraransistemes de participació en instàncies esta-tals i mecanismes de col·laboració amb altrescomunitats autònomes per adoptar políti-ques comunes.

En qualsevol cas, interessa destacar que,fins itot si acceptàvem sense matisos la definicióde l’autonomia política com a simple partici-pació en la fixació de polítiques comunes iexclusivitat en l’execució, igualment hauríemde concloure que l’autonomia assolida perCatalunya és de baixa qualitat: llevat de moltcomptades excepcions,a Espanya no hi hamecanismes eficaços de participació de lescomunitats autònomes en les institucionsestatals i en la determinació de les seves polí-tiques.En són exemples clars el Senat itambé la manca de participació en la desig-nació dels membres del Tribunal Constitu-cional,del Consell General del Poder Judicial,de la Comissió Nacional del Mercat deValors,del Banc d’Espanya o de la Comissiódel Mercat de les Telecomunicacions.Lamanca de mecanismes de participació éstambé palesa en l’àmbit de les relacions ambla Unió Europea.Aquesta mancança és espe-cialment greu,perquè la Unió està exercintmoltes competències en què l’Estatut d’au-tonomia atribueix funcions,sovint exclusives,a la Generalitat.

de l’autonomia política com a lliure capacitatper fixar polítiques pròpies respon a un plan-tejament ingenu:en un món globalitzat, lespolítiques són forçosament globals i sovint noles fixen ni tan sols els mateixos estats,demanera que els ens subestatals,com ara lescomunitats autònomes,no han d’aspirar sinóa participar en la fixació de les polítiques,necessàriament unitàries, i a executar-les mit-jançant les seves administracions.

Cal admetre que aquesta visió té una part deraó i que la crítica del model anterior resultafundada en algun punt.És cert,per exemple,que a hores d’ara moltes polítiques han deser globals i que s’han de definir de formaconjunta entre diversos ens.És cert tambéque un estat políticament descentralitzat no

El president Jordi Pujol a lainauguració de la seu delcentre IN3 de recerca de laUOC a Castelldefels,2003.


sovint l’Estat,tot i no tenir competències enla matèria,recupera la seva titularitatal·legant el caràcter supraautonòmic de l’ob-jecte regulat i l’afectació d’interessos gene-rals,en comptes d’establir fórmules d’actua-ció conjunta entre les comunitats autòno-mes afectades.Les conseqüències perversesd’aquest plantejament són clares:si,en unmón com més va més globalitzat, les compe-tències autonòmiques s’han de limitar afenòmens radicats exclusivament en el propiterritori,és fàcil que quedin reduïdes a qües-tions residuals i folklòriques.

Una mostra d’aquesta extensió de les com-petències estatals i de la correlativa mancade capacitat per fixar polítiques pròpies, latrobem en el contingut de les lleis que dictenles comunitats autònomes i,en el nostre cas,la Generalitat de Catalunya: la immensamajoria són lleis de contingut subvencional,organitzatiu i procedimental;només unaminoria té un contingut substantiu i,el que ésmés significatiu,una part important de l’arti-culat d’aquestes lleis és una mera reproduc-ció,més o menys literal,de les lleis estatals decapçalera.Certament,el Tribunal Constitu-cional ha desaconsellat aquesta reproducció,i fins i tot n’ha declarat alguna inconstitucio-nal;però,en molts casos,aquestes lleis auto-nòmiques resultarien simplement inintel·ligi-bles si no reproduïssin parcialment les lleisestatals, ja que l’àmbit que els deixen es refe-reix a qüestions molt concretes i sovintinconnexes.

El grau de detall a què arriba l’exercici de lescompetències estatals es podria il·lustraramb nombrosos exemples que es prestenfàcilment al sarcasme.Però no volem argu-mentar per via d’exemples,sinó fer com-prensible la frustració d’expectatives queavui s’experimenta a Catalunya davant lasituació de l’Estat de les autonomies i,mésconcretament,davant de l’escassa capacitatde la Generalitat per fixar polítiques secto-rials pròpies.

El segon indicador de la baixa qualitat de l’au-togovern assolit per Catalunya és comple-mentari del que acabem d’exposar.Des d’unaperspectiva teòrica diferent de la que hemseguit fins ara,s’ha sostingut que la definició

Aquest efecte expansiu de les competènciesestatals també es produeix a través delsdenominats títols horitzontals de l’Estat,especialment importants en l’àmbit econò-mic.N’és un exemple el títol relatiu a l’orde-nació general de l’economia –al qual fa refe-rència el mateix Estatut d’autonomia deCatalunya–,que sol incloure «tot el queresulta necessari per garantir la unitat del sis-tema econòmic».

Un tercer títol estatal que s'ha utilitzat demanera com més va més erràtica i expansivaés el de l’article 149.1.1 de la Constitució,queatribueix a l’Estat la competència per regularles condicions bàsiques que garanteixin laigualtat de tots els espanyols en l’exercici delsseus drets i deures constitucionals.La sevainterpretació habitual inclou totes les activitatspúbliques necessàries per garantir un tracta-ment unitari dels drets i deures dels ciutadans.

L’Estat també ha recuperat àmbits compe-tencials importants mitjançant un altremecanisme més subtil: l’abast territorial delsfenòmens objecte de les competències,reforçat amb el criteri d’interès general.Tanaviat com un fenomen de competènciaautonòmica supera el territori de Catalunya(regulació de la denominació del cava,agèn-cies de transport o companyies d’asseguran-ces que tenen alguna activitat fora,etc.),

Llevat de molt comptades excepcions,a Espanya no hi ha mecanismes eficaços de participació de les comunitatsautònomes en les institucionsestatals i en la determinació de les seves polítiques.


És ben cert que a tots els ordenaments had’haver-hi clàusules més o menys obertesque permetin d’adaptar el sistema de repar-timent de competències als canvis de lasocietat.També és cert que és impossibledefinir jurídicament i delimitar de forma totali incontrovertible la distribució de compe-tències.Però aquesta és també una qüestióde grau i el nivell de desconstitucionalitzaciódel nostre ordenament és sens dubte exces-siu, ja que no hi ha una o dues clàusules ober-tes,sinó que la majoria de les clàusulesemprades per distribuir el poder públictenen un grau d’obertura i indeterminaciómolt elevat i,naturalment, la indeterminaciósempre perjudica l’ens que està situat en unaposició de subordinació o de debilitat.

A aquests tres fets,encara se n'hi podrienafegir d’altres de gran importància,com araels dèficits relatius al reconeixement de Cata-lunya com a comunitat nacional diferenciada iles insuficiències,quantitatives i qualitatives,del sistema financer de la Generalitat,del qualdepèn en bona part l’exercici efectiu de lescompetències legalment reconegudes.

Finalment,cal assenyalar que el desplega-ment interior de l’autogovern de Catalunyadurant aquesta etapa ha posat de manifestalguns defectes i disfuncions en l’organitzaciói en el funcionament de la Generalitat com aconjunt institucional.En aquest sentit,espoden esmentar la manca de protagonismedel Parlament i certs dèficits de participacióciutadana en les seves tasques,problemescomuns a les democràcies de partits i a lacreixent mediatització del procés polític; lasingular organització del poder executiu i laindefinició de la figura històrica del conselleren cap;el ja esmentat mimetisme de l’Admi-nistració autonòmica respecte a l’estatal,o lamanca d’un model racionalitzat i consensuatd’organització territorial.

En definitiva,malgrat els indubtables aspectespositius que l’autogovern de Catalunya hapresentat al llarg dels darrers cinc lustres,també són clars els seus dèficits i les sevesmancances.Per això no pot sorprendre quea hores d'ara amplis sectors socials i políticses replantegin la forma en què s’ha concretatfinalment el model d’organització territorialdel poder i,més concretament, l’encaix deCatalunya en l’Estat espanyol.No es tractade desfer el camí recorregut de manerageneralment satisfactòria,però sí d’aturar-sea pensar si la direcció d’aquest camí és la méscorrecta o bé si cal un canvi de rumb.

Despatx del president delParlament de Catalunya.


D'altra banda,tampoc no es reconeix a laGeneralitat una competència general enl’àmbit de l’execució,de manera que en elterritori català pugui actuar,si no com aadministració única,sí almenys com a admi-nistració ordinària.És cert que les compe-tències executives de la Generalitat són moltàmplies, i no es pot desconèixer que,a lapràctica,aquest tipus de competència sovintpermet d'exercir més poder polític que noles competències legislatives.No obstantaixò,també aquí caldria parlar de fracciona-ment material de les competències executi-ves de la Generalitat;de bases estatals queinclouen execució;d’utilització per part del’Estat del criteri de territorialitat per recupe-rar competències;de la teoria dels podersimplícits o instrumentals,que s'utilitza perincloure en competències estatals actua-cions administratives corresponents a lescomunitats autònomes,o del fet que lapotestat reglamentària no s'inclogui entre lespotestats pròpies de la funció executiva.

Per contrast amb l'autonomia administrativa,es considera que l'autonomia política pre-senta una tercera característica que no esdóna plenament en el nostre cas.Ens referima la garantia constitucional de l’autogovern:elcontingut de les competències atribuïdes alsens políticament descentralitzats es consa-gren en les constitucions –o,en el nostre cas,en els estatuts d’autonomia,que completenla Constitució en aquest àmbit–,de maneraque el seu abast se sostreu al joc de les majo-ries parlamentàries conjunturals;aquest con-tingut constitucional s’assegura mitjançantun tribunal constitucional encarregat deresoldre els conflictes de competència d’a-cord amb allò que estableixen la constitució iels estatuts d’autonomia.Doncs bé,en elnostre cas cal reconèixer que els criteris dedistribució de competències entre l’Estat i laGeneralitat que s'estableixen en els textosconstitucional i estatutari són generalmenttan indeterminats que,a la pràctica, la garan-tia constitucional desapareix en gran part.Això es veu clarament en la delimitació deles competències bàsiques estatals. Ja hemcomentat que el concepte de bases («el querequereix tractament unitari i tot el neces-sari per garantir aquest tractament»),s'haconfigurat de manera que l'Estat pot donar-hi el contingut que vulgui i,pitjor encara,demanera que el Tribunal Constitucional no té,llevat de casos extrems,un paràmetre cons-titucional segur per controlar possiblesexcessos a l’hora de determinar què és elque requereix tractament unitari.En aquestsentit pot afirmar-se que el model de distri-bució de competències es desconstituciona-litza i queda a mercè dels poders constituïts,especialment dels poders de l’Estat.Calacceptar,després de vint-i-cinc anys de fun-cionament de l’Estat de les autonomies,queel binomi bases-desenvolupament,empratde manera generalitzada en el nostre orde-nament,ha resultat jurídicament ineficaçcom a criteri per repartir els àmbits compe-tencials.Però aquest diagnòstic és tambéaplicable a altres criteris emprats per laConstitució per distribuir el poder estatal:és el cas dels títols horitzontals a què enshem referit abans o de l’article 149.1.1 de la Constitució,que també resulten enorme-ment indeterminats.

És cert que les competències exe-cutives de la Generalitat són moltàmplies,i no es pot desconèixerque,a la pràctica,aquest tipus de competència sovint permetd'exercir més poder polític que no les competències legislatives.

Perspectives de futurCarles ViverUniversitat Pompeu FabraInstitut d’EstudisAutonòmics

12


Vall del Varadòs,a la Vall d’Aran.


Un aspecte innovador del nou Estatut ha deser,segons el plantejament majoritari,el quees refereixi a les relacions de la Generalitatamb la Unió Europea.Aquest és avui unàmbit intern,no internacional,en què la pre-sència de la Generalitat és vital,sobretot si esté present que l’exercici d’una part impor-tant de les seves competències actualmentestà condicionada per disposicions euro-pees.També caldrà regular amb cura les rela-cions amb l’Estat i amb les altres comunitatsautònomes,especialment amb les que com-parteixen llengua i cultura amb Catalunya.

Finalment,per incrementar el poder efectiude la Generalitat són essencials els aspectesdel finançament i de les competències.Pelque fa al primer,es pretén incorporar a l’Es-tatut els principis d’un nou sistema de finan-çament que,sense posar en crisi el principide solidaritat,permeti reforçar la suficiència il’autonomia financeres de la Generalitat, idonar alhora més estabilitat al sistema.Elslímits constitucionals en aquest àmbit sónespecialment oberts i flexibles,de manera

en la idea d'incorporar a l’Estatut un ampliventall de drets i deures,amb les seves garan-ties corresponents, i de proclamar-hi unsprincipis rectors de les polítiques públiques,que els poders polítics de Catalunya haurande respectar,sigui quina sigui la tendènciapolítica dels partits que els exerceixin.

Sembla que també hi ha un ampli consenspel que fa a la necessitat d’aprofitar lareforma de l’Estatut per millorar l’organitza-ció,el funcionament i les relacions de lesprincipals institucions de govern de la Gene-ralitat, fomentant alhora la participació delsciutadans.La millora de l’autogovern nopassa només per regular millor les relacionsamb l’Estat,sinó també per adequar les insti-tucions de la Generalitat a les necessitats i ales possibilitats del segle XXI.Entre aquestesinstitucions pròpies de la Generalitat,calincloure-hi l’Administració municipal,garan-tint la seva autonomia i el nucli de les sevescompetències, i posant de manifest que elsmunicipis són part integrant de la Generali-tat de Catalunya.

Presa de possessió de Pasqual Maragall com apresident de la Generalitatel 20 de desembre de2003.


És per això que entre el final del 2001 i elcomençament del 2002 quatre dels cinc par-tits amb representació al Parlament vanoptar per impulsar la reforma de l’Estatutd’autonomia de 1979.En rigor,alguns delsobjectius perseguits per aquests partits vanmés enllà d’una reforma estatutària, ja querequereixen la modificació de la Constituciói, fins i tot,de la normativa europea.Però, lle-vat d’alguna proposta molt minoritària, lapràctica totalitat de les iniciatives pretén queel procés de reforma es faci respectant elsprocediments i els límits que imposa la legis-lació vigent i,més concretament,respectantel contingut de la Constitució espanyolavigent en el moment en què tingui lloc lareforma estatutària.No obstant això,cal rei-terar que l’obertura dels preceptes constitu-cionals en aquesta matèria deixa als refor-madors estatutaris un marge de maniobramolt ample.A la pràctica,els límits de lareforma estatutària no dependran tant de laConstitució com de la correlació de forcespolítiques a les Corts Generals.En altresparaules,aquests límits no seran tant jurídicscom polítics o fàctics, i previsiblement no hihaurà prou poder polític per assolir tot elque jurídicament es pot aconseguir dins delmarc constitucional actual.

Els partits que donen suport a la reformatenen objectius i plantejaments diversos,però comparteixen una sèrie de premissesque molt possiblement es convertiran en ele-ments clau del projecte de reforma;perexemple,la voluntat de refermar el caràcternacional de Catalunya i d’extreure'n algunesconseqüències obligades,relatives a aspectessimbòlics que posin de manifest aquest caràc-ter de comunitat diferenciada.Una altra pre-missa compartida és la voluntat de reforçar elcatalà com a llengua pròpia i oficial de Cata-lunya i d'extreure importants conseqüènciesd’aquesta proclamació:l’ús preferent delcatalà per part de tots els poders públics aCatalunya;l’establiment de l'obligació deconèixer-lo; la consagració a l’Estatut delsprincipals drets lingüístics,com també delsprincipis rectors de les polítiques públiquesen aquesta matèria, i el fet de convertir lesfuncions de la Generalitat en aquest àmbit encompetència exclusiva que afecti totes lesmatèries,fins i tot aquelles en què l’Estat téatribuïdes competències.També hi ha acord

Davant de les insuficiències de l’autogovernfinalment assolit, fa uns quants anys algunesforces polítiques de Catalunya van començara plantejar la necessitat de fer una «relec-tura» dels textos constitucional i estatutariamb l’objectiu d’aconseguir quotes més ele-vades de poder.Es partia de la premissa quetant la Constitució com l’Estatut d’autono-mia,atesa la relativa indeterminació dels seuspreceptes,permetien que el legislador esta-tal interpretés l’abast de les seves competèn-cies segons un criteri més estricte,deixantmés marge d’actuació a les comunitats autò-nomes.És ben cert que aquesta relecturaera perfectament possible i que hauria pogutcanviar substancialment el sistema de distri-bució del poder.Penseu,per exemple,quèhauria passat si l’Estat hagués concebut lesseves competències bàsiques com a simplesprincipis generals,sense eficàcia fins que noes dictés la legislació autonòmica de desen-volupament.Aquesta relectura,però,no s'hafet,sinó que,ben al contrari,en la legislaturapassada vam poder constatar una tendènciaclara cap a l’ampliació de l’abast de les com-petències estatals en detriment de les com-petències autonòmiques.

Delta de l’Ebre.

Per saber-ne més

AA.VV.:Comentaris sobre l’Estatut d’Autonomiade Catalunya,3 vols.,Barcelona: Institutd’Estudis Autonòmics,Facultats de Dretde la UB i de la UAB,1988.

ALBAREDA, Joaquim:La guerra de Successió il´Onze de Setembre,Barcelona:Empúries,2000.

ALBERTÍ,E. - AJA,E. - FONT,T.- PADRÓS,X.-TORNOS, J.:Manual de dret públic deCatalunya,Barcelona-Madrid: Institutd’Estudis Autonòmics-Marcial Pons Ediciones Jurídicas y Sociales,3a ed.,2002.

BALCELLS,Albert:Història del nacionalismecatalà:dels orígens al nostre temps,Barcelona:Generalitat de Catalunya,1992.

BARCELÓ,Mercè - VINTRÓ,Joan (coords.):Dret públic de Catalunya,Barcelona:Cedecs,2a ed.,2003.

BELENGUER,Ernest:Ferran II,Barcelona:Edicions 62,1999.

CAMINAL,M.- MATAS, J.(eds.):El sistema políticde Catalunya,Madrid:Tecnos,1998.

CAPDEFERRO PLA, Josep: Joan Pere Fontanella(1575-1649?).El dret al servei de lapàtria,dins Del patriotisme alcatalanisme,Vic,2001,pp.51-70.

CUCURULL,Fèlix:Panoràmica del nacionalismecatalà [1620-1936],6 vols.,París:Edicions Catalanes,1975.

Dietaris de la Generalitat de Catalunya [1411-1714],10 vols.,direcció de Josep MariaSANS ITRAVÉ,Barcelona:Departamentde Presidència de la Generalitat,1994-...

ELLIOTT, John H.:La revolta catalana,Barcelona:Vicens Vives,1966.

ESTRADA RIUS,Albert:Una casa per al Generalde Catalunya.A propòsit del VI centenaride l’adquisició de la primitiva casa de laDeputació del General de Catalunya aBarcelona,avui Palau de la Generalitat(1400-2000),Barcelona:Generalitat de Catalunya,2000.

FERRER,Maria Teresa: «Els primers diputats de la Generalitat de Catalunya (1359-1412)»,dins Miquel Coll i Alentorn.Miscel·lània d’homenatge en el seu vuitantè aniversari, Barcelona:FundacióJaume I,1984,pp.221-269.

FERRO,Víctor:El dret públic català.Les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta,Vic:Eumo,1987.

GONZÁLEZ CASANOVA,Josep A.:Federalisme i autonomia a Catalunya (1868-1938),Barcelona:Curial,1974.

GONZÁLEZ CASANOVA,Josep A.(intr.):Memorial de greuges de 1760.Projecte de constitució de l’estat català de 1883.Memorial de greuges de 1885.Missatge a la reina regent de 1888.Bases de Manresa de 1892,Barcelona:Generalitatde Catalunya,1990.

HERNÁNDEZ HERNÁNDEZ,Bernardo:Fiscalismo y finanzas en la Cataluñamoderna:la Real Hacienda y el Erario de laDiputación catalana en época de Felipe II,tesi doctoral,Bellaterra:UniversitatAutònoma de Barcelona,2001.

LLUCH,Ernest:La Catalunya vençuda del segleXVIII.Foscors i clarors de la Il·lustració,Barcelona:Edicions 62,1996.

MONTAGUT I ESTRAGUÉS,Tomàs de:Les institu-cions fiscalitzadores de la Generalitat deCatalunya (Des dels seus orígens fins a lareforma de 1413), Barcelona:Sindicaturade Comptes de Catalunya,1996.

PALOS, Joan Lluís:Els juristes i la defensa de les Constitucions: Joan Pere Fontanella(1575-1649),Vic:Eumo,1997.

PÉREZ LATRE,Miquel:Entre el rei i la terra:el poder polític a Catalunya al segle XVI,Vic:Eumo,2004.

RUBIO CAMBRONERO,Ignacio:La Deputació delGeneral de Catalunya en los siglos XV y XVI,2 vols.,Barcelona:Diputación Provincial,1950.

SÁNCHEZ DE MOVELLÁNTORENT, Isabel:La Diputació del General de Catalunya(1413-1479), tesi doctoral,Barcelona:Universitat Pompeu Fabra,2001,enpremsa.

SANPERE I MIQUEL,Salvador:Fin de la nacióncatalana,Barcelona:Editorial Base,2001.

SANS ITRAVÉ, Josep Maria:Dietari o llibre de jornades (1411-1484) de Jaume Safont,Barcelona:Fundació Noguera,1992(Textos i Documents,28).

SOLÉ COT,Sebastià:La Cort General a Catalunya.Síntesi de la institució.Projeccióposterior a la seva extinció,dins El territorii les seves institucions històriques, I,Barcelona:Fundació Noguera,1999.

TERMES, Josep:Història del catalanisme fins al 1923,Barcelona:Pòrtic,2000.

TORRAS I RIBÉ, Josep Maria: Escrits polítics delsegle XVIII, II, Documents de la Catalunyasotmesa, Vic:Eumo,1996.

TORRAS RIBÉ, Josep Maria: La Guerra de Successió i els setges de Barcelona(1697-1714),Barcelona:Rafael DalmauEditor,1999.

VICENSVIVES, Jaume:Ferran II i la ciutat deBarcelona,Barcelona:Universitat deBarcelona,1936-1937.

VICENSVIVES, Jaume:Els Trastàmares,segle XV,Barcelona:Vicens Vives,2a ed.,1980(Biografies Catalanes).


competència exclusiva,sempre que siguipossible dins el marc constitucional.De fet,fins i tot dins de les competències bàsiquesde l’Estat es poden delimitar en l’Estatutàmbits concrets d’exclusivitat.Aquestes sóntècniques que avui dia s’apliquen a Europa ique també podem utilitzar a casa nostra, jaque,a diferència del que passava fa vint-i-cincanys,avui tenim una experiència acumulada,sabem què s’inclou en cada matèria compe-tencial i,per tant,podem portar a terme ambgaranties aquesta operació de precisió.

Si una part significativa d’aquesta reformaarriba a bon port,no hi ha dubte que l’auto-govern de la Generalitat pot augmentar enquantitat i en qualitat, i,sobretot,pot contri-buir a resoldre la qüestió que la Constitucióde 1978 encara no ha pogut solucionar satis-factòriament: l’articulació de les diversescomunitats nacionals en el si de l’Estat.

que el legislador estatutari té,des de la pers-pectiva jurídica,un marge d’actuació moltimportant.

Pel que fa a l’àmbit competencial, l’objectiués aconseguir més competències,peròsobretot millors.Cal capgirar la situacióactual d'administrativització creixent de lescompetències de la Generalitat.L’objectiu ésdoble:donar a les competències autonòmi-ques més densitat –major capacitat peradoptar polítiques pròpies en les matèriescorresponents– i,en segon lloc,garantiraquest contingut,«blindar-lo» –en la mesuralimitada que permet el dret– davant lesinterpretacions reduccionistes que puguinfer les majories polítiques canviants.En defi-nitiva,cal millorar la qualitat de les compe-tències i evitar el que abans hem qualificatcom a desconstitucionalització del sistema.

Per assolir aquests dos objectius no ésnecessari –ni,de fet,convenient– utilitzar deforma massiva l’article 150.2 de la Constitu-ció,que preveu la possibilitat de transferir ales comunitats autònomes competències detitularitat estatal.El que cal és,en essència,garantir que les competències exclusives hoseran efectivament i limitar l’abast de lescompetències bàsiques i dels títols horitzon-tals de l’Estat.Aquest no és el lloc adequatper analitzar les tècniques que podenemprar-se per assolir aquests objectius.Només cal assenyalar que,d'una banda, l’Es-tatut hauria de definir amb més precisió lesfuncions que corresponen a cada tipus decompetència.Per exemple,hauria de desta-car el caràcter excloent de les competènciesexclusives i precisar indirectament que lesbases estatals s’han de limitar a establir prin-cipis generals o estàndards mínims,sense efi-càcia directa fins que no es fixin en lleis, i nopas mitjançant reglaments ni actes adminis-tratius.D'altra banda, l'Estatut hauria de pre-cisar més concretament els àmbits materialsen què la Generalitat té competències i atribuir aquests àmbits concrets a la seva

FundacióLluís CarullaMemòria de l’any 2004

13

Fundació Lluís Carulla 115

XXII Premis d’Actuació Cívica

Els Premis d’Actuació Cívica són sis guar-dons,dotats amb 5.000 euros cadascun,des-tinats a fer conèixer i distingir la tasca (gene-ralment poc coneguda,sovint anònima,peròexemplar) de persones que han actuat iactuen al servei de la nostra identitat nacio-nal en els diversos àmbits de la vida i de larelació humana,com ara l’ensenyament,elsmitjans de comunicació, les ciències, l’art, lacultura popular, la música,el teatre, l’econo-mia,el dret, l’acció social i cívica,etc.

El Jurat, format per Joan Bada i Elias, JosefinaCastellví i Piulach,Antoni Dalmau i Ribalta,Lluís Jou i Mirabent,Ramon Pla i Arxé,VicentSanchis i Llàcer, Josep M.Terricabras i Nogue-ras, Joaquim Triadú i Vila-Abadal i M.RosaVirós i Galtier,ha valorat diverses propostesrebudes d’arreu dels Països Catalans i,d’a-cord amb els criteris assenyalats en cada cas,atorga els Premis d’Actuació Cívica de l’any2004 a les persones següents:

Manuel Clariana i Regàsde Mataró

Professor de català de llarga trajectòria (vacomençar a fer classes de català durant laSegona República al Foment Mataroní),haestat president de l’Associació Oblats,undels impulsors de la Lliga del Bon Mot imembre destacat d’Òmnium Cultural aMataró.

Mn.Josep Cruells i Rodellasd’Alpens

Per la seva personal i valuosa contribució a lacontinuïtat i l’expansió del Concurs Parro-quial de Poesia de Cantonigròs,al qual donàsuport tothora,d’acord amb el bisbe Vic,sempre amatent a tots els aspectes d’aquelladestacada activitat d’afirmació cultural cata-lana,desenvolupada fins al terme de la sevavint-i-cinquena edició en temps adversosper a la nostra cultura i de persecució de lanostra llengua.

XXVIII Premi d’Honor Lluís Carulla

El Premi d’Honor,dotat amb 50.000 euros,esconcedeix a persones vivents o entitats que,amb la qualitat de la seva activitat científica,cultural o cívica,hagin ajudat a enfortir la cons-ciència de comunitat nacional i el sentit depertinença a la cultura dels Països Catalans.

Un cop sospesats els mèrits que cal reconèi-xer a les persones o entitats susceptiblesd’ésser guardonades,el Jurat ha atorgataquest guardó a

Antoni Bassas i Onievade Barcelona

En un context en què els mitjans de comuni-cació compleixen una funció social d’unaimportància decisiva no tan sols en la difusióde la informació,sinó també en la creaciód’estats d’opinió i en la conformació i trans-missió de valors,Antoni Bassas,en l’exercicide la seva activitat periodística,seguida iadmirada,ha contribuït de manera exemplara enfortir la nostra consciència de comunitatnacional i a associar-la tant amb la tolerànciacom amb la fermesa.


d’Educació en el Lleure,complementarisdels Baldiri Reixac i destinats,d’una banda,apromoure projectes i,de l’altra,a reconèixeri difondre experiències de caràcter educatiudins l’àmbit de l’educació social i del lleure.

La Fundació,a més,ha creat la nova Biblio-teca Barcino,una col·lecció divulgativa quevol posar els clàssics catalans a l’abast d’unpúblic general, i ha obert una línia de treballque té com a eixos l’observació dels aspec-tes relacionats amb la identitat i els valorsdins la societat catalana, i l’elaboració i la difu-sió d’informes que promoguin la reflexió i eldebat sobre aquests temes.

Escau assenyalar,en fi,que la Fundació,que haparticipat activament en els actes comme-moratius del centenari de Lluís Carulla duts aterme tant a Barcelona com a l’Espluga deFrancolí,ha renovat la imatge del Museu de laVida Rural i ha adquirit un edifici contigu,a fid’ampliar-ne i modernitzar-ne lesinstal·lacions,amb el desig de potenciar elque va ser una de les realitzacions més per-sonalment viscudes pel nostre fundador,queja de jove va començar a fer fotografies etno-gràfiques i,més tard,a recollir objectes ambl’anhel de conservar el testimoni dels oficis iles formes de vida tradicionals de les zonesrurals del nostre país.

L’any 2004 la Fundació Lluís Carulla ha iniciat,doncs,una etapa de rellançament,que aspi-rem a refermar amb una mirada renovada,amatents als canvis que viu la societat catalanai fidels als ideals que fa trenta-un anys vanmoure Lluís Carulla i Maria Font a constituir-la.

2004:l’hora del rellançament

El centenari de Lluís Carulla ha estat moltrellevant per a la Fundació que, juntamentamb la seva esposa Maria Font,va crear ara fatrenta-un anys.Aquesta commemoració haesdevingut una ocasió propícia perquè esdecidís de canviar la seva denominació ante-rior,de Fundació Jaume I,per Fundació LluísCarulla,amb la voluntat de reconèixer i d’ho-menatjar el seu fundador,que tant va fer perrecuperar i enfortir la llengua i la cultura cata-lanes,amb un esperit amb què se sent pro-fundament identificada la institució que duuavui el seu nom.

Des de l’inici de les seves activitats AndreuMorta ha estat un home decisiu dins la Fun-dació,per la seva dedicació exigent i per l’im-puls i el compromís que ha posat sempre enel seu treball.La seva jubilació ha comportatla incorporació de Carles Duarte com a noudirector.

Aquestes circumstàncies ens han mogut aemprendre amb il·lusió un veritable rellança-ment de la Fundació,que,alhora que donavacontinuïtat i reforçava iniciatives ben reeixi-des i consolidades com els Premis BaldiriReixac,els Premis d’Actuació Cívica i elPremi d’Honor,o que en renovava altresaspectes,com la Nadala,el logotip, la pàginaweb o la presència als mitjans de comunica-ció,hem volgut associar sobretot a la volun-tat d’eixamplar el camp d’actuació de la Fun-dació per donar resposta als nous reptes dela societat catalana.

Amb aquest propòsit s’han convocat per pri-mer cop els Premis Francesc Candel,dereconeixement i difusió de bones pràctiquesd’entitats i institucions que fan una tascaexemplar per a la integració dels immigrants,o,convençuts com estem que l’educació ésla clau que obre la porta de futur,els Premis


Premis a les escoles14 premis de 3.300 cadascun.

CEIP Sant Joan de Berga (Berguedà)Col·legi El Carmede Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) CEIP Mas i Pererade Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) CEIP Horta Vellade Sant Carles de la Ràpita (Montsià) CEIP Mare de Déu del Remeid’Alcover (Alt Camp)IES La Serrade Mollerussa (Pla d’Urgell)CEIP Lola Angladad’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)CEIP Joan Maragallde Sabadell (Vallès Occidental)Escola Mare de Déu de la Soledatde Barcelona (Barcelonès)CEIP Llorianade Sant Vicenç de Torelló (Osona)IES Gabriel Ciscard’Oliva (la Safor,País Valencià)IES Berenguer d’Anoiad’Inca (el Raiguer, Illes Balears)CP Gabriel Palmerd’Estellencs (Serra de Tramuntana,Illes Balears)La Bressola del Solerdel Soler (Rosselló,Catalunya Nord)

Premi a mestres i professorsDotat amb 9.000 euros:6.000 euros per a l’au-tor del treball guardonat i 3.000 euros de sub-venció per contribuir a la seva edició.

Ha estat atorgat al treballL’aigua,en tenim poca i cal conservar-lade Josep Ramon Torres-Baldoví i M.GuadalupePalau i Monteagudo,de la Pobla Llarga (RiberaAlta,País Valencià)El jurat ha establert una menció especial al treball Visquem la llengua! Engresquem la lec-tura! Recursos lingüístics i experiènciespedagògiques viscudesde Josep M.Calbet i Cassanyes,de Valls (Alt Camp)

Premis als alumnes75 premis de 700 euros cadascun.

Educació infantil i cicle inicialProjecte PicassoAlumnes de 2n de cicle inicial del CEIP Perú,de BarcelonaDescobrim el nostre entornAlumnes de 1r i 2n de cicle inicial de primàriadel CEIP Mare de Déu del Remei,d’AlcoverVivim la llenguaAlumnes de 1r i 2n de cicle inicial de primàriadel CEIP Martí Poch,de l’Espluga de Francolí

Projecte animalsAlumnes de 2n de primària del CP ProfessorRamiro Jover,de ValènciaAnem a PobletAlumnes de 2n de primària del CP Platero yyo,d’AldaiaEl bosc del nostre entornAlumnes de 1r i 2n de cicle inicial de primàriadel CEIP Enric Casassas,de SabadellLlibre dels somnisAlumnes de 2n de cicle inicial del CEIP Guillem-Sant Miquel,de VicEls ocellsAlumnes de 2n de cicle inicial del CEIP Lloriana,de Sant Vicenç de TorellóNosaltres també som escriptorsAlumnes de P3 i P4 d’educació infantil delCEIP La Monjoia,de Sant Bartomeu del GrauLa línia del temps,Barceloneta (1753-2003)Alumnes de 1r i 2n de primària del CEIP Alexandre Galí,de BarcelonaCargols al pati,P3Alumnes de P3 d’educació infantil del CEIPMarianao,de Sant Boi de LlobregatOrganitza’t amb la recercaAlumnes de 1r i 2n de cicle inicial del CEIP SantJordi,de Navàs

Cicle mitjà i superiorPer llepar-se els ditsAlumnes de 4t de primària del CEIP EscolaEnxaneta,de VallsLa vinya i el viAlumnes de cicles mitjà i superior de primàriadel CEIP Sant Domènec,de la Ràpita - SantaMargarida i els MonjosUn passeig pel BagesAlumnes de 4t de primària de l’escolaVedruna,d’ArtésLa vida associativa del nostre poble.SúriaAlumnes de 6è de primària del Col·legi SagratCor de Jesús,de SúriaLa història de la meva vidaAlumnes de 6è de primària del CEIP Vista Alegre,de CastelldefelsEls incendisAlumnes de 6è de primària del CEIP SantMiquel,de Cornellà de LlobregatLa prehistòriaAlumnes de 4t de primària del CEIP DoctorFleming,de ViladecansQuart de mil·lenni de la Barceloneta.MuralsAlumnes de 3r i 4t de primària del CEIP Alexandre Galí,de Barcelona«La corrida»Alumnes de 3r de primària de les EscolesParroquials Anunciata,de Puig-reigHarry Potter...A casa nostraAlumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Bernat de Riudemeia,d’ArgentonaGent de la nostra terraAlumnes de 6è de primària del CEIP Miquel Granell,d’Amposta

Els pastoretsAlumnes de 6è de primària del CEIP El Cabre-rès,de l’Esquirol - Santa Maria de CorcóProjecte TitellesAlumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Enric Grau Fontserè,de FlixCréixer junts.MillorAlumnes de 3r de primària del CP AusiàsMarch,de Picanya

ESOJuguem amb la llenguaAlumnes de 3r i 4t d’ESO del SES Fonts del Glorieta,d’AlcoverEls castells...a VallsAlumnes de 1r i 2n d’ESO de l’IES Jaume Huguet,de VallsGàbies fora! L’aventura ve d’anticAlumnes de 2n d’ESO de l’escola Vedruna,d’ArtésTemps de castellsAlumnes de 1r d’ESO de l’IES Llobregat,de SallentPitó,el drac del Parc Güell;L’ocell viatger;Ara fa 50 anysAlumnes de 2n d’ESO de l’IES Gaudí,de ReusEstudi sociolingüístic dels alumnes de4t d’ESO.Mapa lingüísticAlumnes de 1r i 2n cicle d’ESO de l’IES Estanyde la Ricarda,del Prat de LlobregatPassions africanesAlumnes de 2n d’ESO de l’IES El Cairat,d’EsparregueraCria natural i cria artificialAlumnes de 4t d’ESO de l’escola L’Horitzó,de BarcelonaJocs tradicionalsJaume Fàbrega i Jordi Riera,alumnes de 3rd’ESO de l’IES Bell-lloc del Pla,de GironaExperimentació assistida per ordinadorAlumnes de 4t d’ESO de l’IES Guindàvols,de LleidaLa immigracióAlumnes de 4t d’ESO de l’escola Tabor,deSanta Perpètua de MogodaL’herbari virtual del ParraAlumnes de 3r d’ESO de l’IES Josep MariaParra,d’Alzira2004 Odissea de l’espai.De la lluna a Mart,de Mart a Saturn,des del planeta blauAlumnes de 1r i 2n d’ESO de l’IES Porçons,d’Aielo de Malferit12 redaccions en PowerPointEl meu poble:una activitat en PowerPointAlumnes de 1r i 2n cicle d’ESO de l’IES Josep Sureda i Blanes,de Palma


XXVI Premis Baldiri Reixacper a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana

Aquests premis,destinats a l’estímul i al reco-neixement de l’escola catalana,són dotatsper la Fundació Lluís Carulla amb les aporta-cions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la Fundació tramet cada any apersones interessades per la nostra cultura.L’àmbit d’actuació és el dels Països Catalans.L’organització dels premis compta amb l’assessorament de la DEC,Delegaciód’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural.

A l’edició 2003/2004 dels Premis s’han pre-sentat 205 treballs d’alumnes,93 de mestresi 47 d’escoles.

L’acte de lliurament dels premis a escoles imestres es va dur a terme al Palau de laGeneralitat el dia 3 de juny en un acte presi-dit pel Molt Honorable Sr.Pasqual Maragall,president de la Generalitat de Catalunya. Il’acte de lliurament dels premis a alumnes vatenir lloc al Casal de l’Espluga de Francolí eldia 6 de juny en un acte presidit per l’Hono-rable Sr. Josep Bargalló,conseller en cap.

Josep Jané i Periude Barcelona

Paradigma de mestre lliurat a la tasca de for-mació professional i educativa a l’Escola Tèc-nica Professional del Clot, l’any 1932 s’incor-porà a la Joventut Obrera Cristiana de laFederació de Joves Cristians i n’assumí elsecretariat,membre de la Comissió AbatOliba, fundador del Museu de Torrebesses(Segrià).

Sor Genoveva Masip i Tornerde Sabadell

Directora de la Fundació Acollida i Espe-rança,de l’Obra Social Santa Lluïsa de Mari-llac,que al barri barceloní de la Barcelonetaduu a terme una acció formidable a favordels qui viuen al carrer sense família,dels quipateixen problemes greus de dependènciaamb la droga o amb l’alcohol,dels malalts dela sida,etc.

Mn.Albert Palacín i Artigad‘Arties

Mestre de llengua i literatura catalanes,anticprofessor de l’Institut Narcís Oller de Valls,hadut a terme una tasca exemplar en el campde l’escoltisme com a precursor,entre d’al-tres,de l’Agrupament Escolta de Blancafort;ha publicat narracions i ha fet estudis debotànica,de toponímia,sobre aspectes de lacultura popular,com els balls parlats, i haimpulsat i ha dut a terme una labor extraor-dinària de restauració d’esglésies i ermites.

Xavier Pedrós i Cortasade la Sentiu de Sió

Des de 1975 ha treballat a Sant Boi de Llo-bregat com a voluntari de diverses iniciativessocials,com l’Esplai Arrels, l’Associació deVeïns o l’Escola Popular d’Adults.Ha estatfundador i ànima des del 1985 de la Funda-ció Marianao,que duu a terme una tascaexemplar en el camp de l’educació,de l’aten-ció als joves i de la integració dels immigrants.


compilació de més de set-centes narracionsbreus,que inclouen tant vides de sants comrelats de contingut força més picant,elabo-rada a començament del segle XIV en llatí itraslladada posteriorment al català per untraductor anònim.

També cal fer referència a l’edició crítica d’unllibre de medicina medieval,conegut amb eltítol de Quesits o perquens,a cura d’AntòniaCarré.En aquesta obra el seu autor,Giro-lamo Manfredi,va recollir-hi una llarga llistade preguntes sobre el cos humà i sobre lesmés diverses malalties,seguides de les sevessovint sorprenents –si més no,per a nosal-tres– respostes.Aquest text,traduït al segleXV a partir de l’original napolità,ens ha arri-bat en un incunable imprès per Pere Posal’any 1499 a Barcelona.

Fruit de l’esmentada voluntat de potenciar lacol·lecció,com també d’implicar el món aca-dèmic en aquesta nova etapa,s’ha refundat iampliat el seu Consell Assessor,en el qual,alcostat d’Amadeu-J.Soberanas,director literaride l’Editorial Barcino,Germà Colón i JosepMassot,s’hi han afegit Lola Badia,Tomàs Martí-nez,Josep Pujol,Joan Santanach i Albert Soler.

Nova col·lecció divulgativaUna novetat destacada de l’Editorial ha estatl’aparició d’una nova col·lecció,la BibliotecaBarcino,amb la qual es vol facilitar l’accés delslectors no especialistes a les grans obres de laliteratura catalana.Ha inaugurat la sèrie unaedició divulgativa de les Homilies d’Organyà,elprimer text literari conservat en català,i delqual enguany se celebra el vuitè centenari.Estracta d’una edició trilingüe de l’obra,on,al cos-tat del text medieval,s’ha inclòs una adaptacióal català modern,i traduccions al castellà i al’anglès.Hi ha,així mateix,una breu introducciód’Andreu Rossinyol i el facsímil de les setzepàgines que ens han arribat del manuscrit.

Finalment,s’ha de remarcar,sobretot pel queimplica d’aposta per l’aplicació de les novestecnologies als estudis filològics, la publicacióen CD-ROM de les Poesies d’Ausiàs March;el CD consta d’un programa de recerca quetant permet generar les concordances de lespoesies com dur a terme un ampli ventalld’altres tipus de consulta.

Museu de la Vida Rural

En l’any del centenari del naixement de LluísCarulla i Canals,el Museu de la Vida Rural s’havolgut sumar a la Comissió Organitzadoradels actes d’aquesta commemoració i dur aterme diverses activitats a l’entorn de la figuradel fill predilecte de l’Espluga de Francolí.

La primera mostra inaugurada al Museu de laVida Rural ha estat La Nadala de la Fun-dació Lluís Carulla,una exposició de lesmonografies que des de l’any 1966 estudien idonen a conèixer diversos aspectes de larealitat, la història i les institucions catalanes.L’exposició repassa una a una les trenta-setnadales que la Fundació Lluís Carulla ha fetarribar com a obsequi nadalenc a milers depersones que s’interessen per la cultura cata-lana.Per altra banda, la Fundació Lluís Carullaagraeix amb la Nadala les aportacions volun-tàries d’aquests receptors,amb les quals esdoten els Premis Baldiri Reixac per a l’estímuli el reconeixement de l’escola catalana.

L’exposició central de l’any commemoratiudel naixement de l’il·lustre espluguí ha estatLluís Carulla:100 anys (1904/2004),una mostra fotogràfica que repassa en qua-tre espais diferents de l’Espluga de Francolí,l’obra cívica,social i assistencial de Lluís Caru-lla.L’exposició també ofereix unes pinzella-des de la seva personalitat i de la seva vidafamiliar, i finalment es fa ressò de l’intens treball de recerca etnogràfica que va dur aterme,que ha configurat la forma i el fons del Museu de la Vida Rural.

També s’ha pogut veure al Museu unaexcel·lent exposició pictòrica,que ha comp-tat amb obres de divuit dels autors mésrepresentatius de l’art català contemporani,entre els quals esmentem Tharrats,Subi-rachs,Ràfols Casamada,Hernández Pijuan,Josep Guinovart,Antoni Clavé,Antoni Tàpieso Modest Cuixart.A la mostra,presentadaamb el títol d’Art i Passió, s’hi recullen elscartells originals de la Passió d’Olesa deMontserrat,des del 1987 fins al 2003.


BatxilleratPrevenció de lesions en l’activitat castelleraAnna M.Jiménez Ruiz i Raquel Ruiz Oliva-res,alumnes de 2n de batxillerat de l’IESLluís Companys,de RipolletAuditoria ambiental:anàlisi del con-fort a l’ala nord de l’IES de CastellarAlumnes de 2n de batxillerat de l’IES deCastellar,de Castellar del VallèsLes quintes de l’Hospitalet,històriadel nostre passat militar Ivan Ramos Martínez i Marcos RodríguezRomero,alumnes de 2n de batxillerat del’escola Sant Josep Obrer,de l’Hospitalet deLlobregatAproximació a la interferència lin-güística en l’alumnat de 1r d’ESO a2n de batxillerat Anna Tudela i Isanta,alumna de 2n de batxi-llerat de l’escola Cervetó,de GranollersLa química del viAnna Miró Pons,alumna de 2n de batxilleratde l’IES Martí l’Humà,de MontblancCançons dels avis del Pla d’UrgellArnau Vilaró i Moncasí,alumne de 2n debatxillerat de l’IES La Serra,de MollerussaLes formes de relleu a la PunyaladaElisenda Fàbrega Pascual,alumna de 2n debatxillerat del CE Les Alzines,de GironaDe la Farga F.Bori a Alts Forns deCatalunya.Arqueologia industrialEduardo Sacristán Díez,alumne de 2n debatxillerat de l’escola MM.Concepcionistes,de BarcelonaSant Antoni:una festa que ens agermanaSandra Gisbert,Marta Lizana i Andrea Viz-caíno,alumnes de 2n de batxillerat de l’IESCampanar,de ValènciaLa música popular urbanaNúria Ollero Cano,alumna de 2n de batxi-llerat de l’IES Isaac Albéniz,de BadalonaLes coves del Salnitre:una aproximació dualJoan Sánchez Corominas i Xavier BarcelóMontañés,alumnes de 2n de batxillerat del’IES El Castell,d’EsparregueraLa portalada de Ripoll:tempteigd’una interpretacióCarlota Navarro Torres,alumna de 2n debatxillerat de l’Escola Pia de Nostra Sen-yora,de BarcelonaLa química del colorMònica Valls Sanagustín,alumna de 2n debatxillerat de l’IES Guindàvols,de LleidaLa veu de les imatgesAlumnes de 1r de batxillerat de l’IES Ara-bista Ribera,de CarcaixentEls republicans als camps de concentració nazisCati Gómez Garcia,alumna de 2n de batxi-llerat del Centre d’Estudis Montseny,deBarcelonaVil·les romanes a TàrracoEdgar Sansó Camps,alumne de 2n de batxillerat de l’IES Gaudí,de Reus

Viure a Gràcia durant la Guerra CivilPilar Aliart Rodríguez,alumna de 2n de bat-xillerat de l’IES Vila de Gràcia,de BarcelonaUn temps,una gentCarles Mercader Rodríguez,alumne de 2nde batxillerat de l’escola La Salle Horta,deBarcelonaRevista XuskyAlumnes de 1r i 2n de batxillerat de l’escolaLa Salle Barceloneta,de BarcelonaMataró.Quo vadis?Ester Fernández Ibrán,alumna de 2n de batxillerat de l’IES Alexandre Satorras,de MataróCementiri de SineraLaia Fontbona i Serradó i Sílvia Núñez iSillué,alumnes de 2n de batxillerat de l’IESEls Tres Turons,d’Arenys de Mar

Cicles diversosEl romànic a CatalunyaAlumnes d’educació infantil,cicle inicial icicle mitjà del CEIP Serena Vall,de SantAndreu de LlavaneresMojartAlumnes de tots els nivells del CEIP Circell,de Moja OlèrdolaEl paper a la RibaAlumnes de tots els nivells del CEIP La Riba,de la RibaUn tomb per l’espaiAlumnes de tots els nivells del CEIP LesMoreres,de les Pobles - AiguamúrciaRàdio Espill 100.6 FMAlumnes de tots els nivells de l’escola L’Es-pill,de ManresaPoesia per a totsAlumnes de tots els nivells del CEIP Bonaventura Gran,de RiudomsL’aventura de llegirAlumnes d’educació infantil i primària del CEIP Mare de Déu de la Muntanya,d’EsparregueraFesta de Sant PonçAlumnes d’educació infantil i primària delCEIP L’Agulla,del CatllarEl conte viatgerAlumnes de tots els nivells del CEIP EscolaBellaterra,de Cerdanyola del VallèsLa meva ciutatAlumnes de 2n,4t i 5è del Col·legi Joaquimade Vedruna,de TerrassaLlibre gran de la setmana culturalcurs 2002/03.La màgia de GaudíAlumnes de tots els nivells del CP TaquígrafMartí,de XàtivaEl nostre entorn naturalAlumnes de tots els nivells del CEIP El Sitjar,de LinyolaQuina por!Alumnes de tots els nivells del CEIP Mediterrani,de Tarragona

Educació especialTeatre:25 anys d’escola,25 anys d’històriesAlumnes d’educació especial del CEEHoritzó,de Pineda de Mar

Convocatòria I Premis Francesc Candel

Els Premis Francesc Candel són convocats perla Fundació Lluís Carulla amb el suport de laSecretaria per a la Immigració.Aquests premisestan destinats a reconèixer i difondre lesbones pràctiques en l’àmbit de la integraciódels ciutadans catalans d’origen immigrant,isón dotats amb 5 premis de 3.000 euros per acada una de les bones pràctiques premiades.

Convocatòria I Premis d’Educació en el Lleure

L’objectiu d’aquests nous premis és pro-moure projectes i difondre experiències decaràcter educatiu dins l’àmbit de l’educaciósocial i del lleure.Els premis s’atorgaran a pro-jectes i experiències que afavoreixin el senti-ment de pertinença i el coneixement del paísdes del punt de vista lingüístic,cultural,geo-gràfic i històric.

En total s’atorgaran cinc premis de 4.000euros cadascun:tres per a projectes i dos pera experiències que ja s’hagin dut a terme.Laconvocatòria s’adreça a totes les terres dellengua catalana.

Editorial Barcino

L’any 2004 ha estat el del vuitantè aniversari del’Editorial Barcino,fundada el 1924 per JosepM.de Casacuberta.Aquesta celebració hacoincidit amb un esforç decidit de l’Editorialper la renovació i la dinamització de la sevaactivitat,sense renunciar en cap moment a l’e-xigència filològica i científica que caracteritzales seves publicacions.Amb aquest dobleobjectiu s’ha donat un nou impuls a la col·lec-ció Els Nostres Clàssics,que acull edicions críti-ques de textos medievals en llengua catalana,alhora que s’han dut a terme noves iniciativesper tal de posar a l’abast dels lectors actuals elsclàssics de la literatura catalana.

Els Nostres ClàssicsEntre els nous títols apareguts en Els NostresClàssics,s’ha d’esmentar en primer lloc elRecull d’exemples i miracles ordenat per alfabetd’Arnau de Lieja.L’edició crítica d’aquest text,en dos volums,a estat preparada per Josep-Antoni Ysern Lagarda.Es tracta d’una extensa

L’autogovern de Catalunya neix amb el procés d’independència respectede l’imperi carolingi.La Generalitat es crea al segle XIVcom a manifestaciópalpable del pactisme medieval i s’aboleix arran del 1714.Després de laMancomunitat i la Generalitat republicana, Catalunya afronta avui el

segle XXI amb la voluntat d’enfortir les seves institucions.