1

Els Reis MagsEstudi dels seus orígens a través de dades fefaents

Nadal 2006

La festa de Nadali

els Pessebres

La festa de Nadali

els PessebresIgnasi Carbonell

2

Portada: Fragment d’un diorama de l’«Epifania».Figures del mestre Martí Castells Martí. Col·lecció particular

© Ignasi Carbonell i Gomis, setembre de 2006Fotografies, dibuixos i col·leccions Ignasi Carbonell

Diposit legal: B-52.321-2006

EXEMPLAR:

Diorama del «Descans de la caravana de Reis». Figures del mestre Martí Castells Martí

3

PròlegAquí tenim un text singular,d’abast nacional i de molt mésenllà, d’interès general peròespecífic d’aquest particularmón que és el món nadalenc idels que gaudeixen d’aquestNadal que coneixem com apessebristes, constructors defantasies amb abasts desomiadors, amb base cristiana,

és cert, i amb raons mil·lenàries que ens van arribar a nosaltres, última generaciócreadora, encara que sigui per a una situació mitjana, entre passat i futur.

És curiós que un autor, Ignasi Carbonell, gosi ficar-se en aquest món de difícilvisió, obscur, inconcret i compromès, en el qual l’historiador es troba ficat enzones temporals de difícil veracitat encara que el tema sigui temptador per laseva poesia que va arribar de ple als nostres dies i que malgrat els seus opositors,no ens atrevim a anomenar-los enemics, continua amb la devoció de tot unpoble.

L’empresa en què s’interessa Carbonell, expresident de l’Associació dePessebristes de Barcelona, associació fundada l’any 1862 que és la més antigadel món -en podríem comptar alguns milers distribuïdes en els cinc continents-,és sens dubte atrevida i audaç, i és deguda a un desig de descobrir de moltsautors, i d’assolir la veritat de molts capítols de la història, i la història és unaciència d’aproximació. Parlar dels Reis Mags, passatge poètic preciós i fins itot espectacular, és un dels passatges de la història, concretament de la històriasagrada, el final del qual, cert i feliç, és preferible no concretar-lo.

Cal felicitar l’autor per aquest esforç per a una de les tradicions avui gairebémig universal, més meravellosa que ens va arribar amb els dies i les hores enple segle XXI.

Paga la pena llegir aquest treball, meditar-hi i mantenir la història i la tradició,com a fet històric amb un punt d’inconcreció i les llegendes que l’envolten.Cal també felicitar l’autor per atrevir-se a emprendre un tema temptador desd’on a molta gent ha faltat el coratge de fer-ho.

Josep M. Garrut i RomaDoctor i Professor de la Facultatde Belles Arts de Barcelona

Sarcòfag romà de marbre (312 - 320) procedent de Layos(Toledo). Es conserva en el Museu Frederic Marès de

Barcelona

4

Adoració dels Mags. Obra del mestre Arnolf di Cambio, en marbre de l’any 1291. El maig de 2006, vaser traslladada per a la seva conservació al Museu de la Basílica de Santa Maria la Major, Roma.

Adoració dels Mags d’Orient. Obra del mestre Simone dei Crocefissi en fusta policromada,de l’any 1370. Conservada en la Basílica de S. Stefano, Bolonya, Itàlia

5

Fragment de la cavalcada infantil dels Reis Mags.Obra del mestre figurista Lluís Carratalà

La festa dels Tres Reis MagsEls cristians –i especialment els ibèrics–després d’una setmana d’haver celebratel dia de Nadal, celebrem el dia de Capd’Any, en record de la circumcisió delnen Jesús, i al cap d’una setmana –el 6de gener– se celebra a tota la penínsulaibèrica l’Epifania o «l’Adoració delsReis Mags». És el dia de la gran festainfantil, amb regals per als nens de totEspanya, és la festa familiar de més ambient nacional, regional i local: la festadels Reis Mags d’Orient1 . La nit del dia 5 de gener, la vigília, és la nit màgica;és la nit en què tots els infants d’Espanya estan nerviosíssims esperant rebrealgun regal durant aquesta gran i llarga «Nit de Reis». La sorpresa mésinsignificant pot causar la més gran alegria; el valor sorpresa serà el gran regal.El 6 de gener, per tant, és com la clausura del cicle de les festes de Nadal.

Segur que tothom recorda dels temps de la seva tendra infantesa els nervisd’estar davant el pessebre popular de sobretaula, a casa, i moure d’amagat lesfigures dels Reis i dels seus camells i apropar-les al màxim a la Santa Cova.Tots ho teníem clar: si els Reis arribaven a la Santa Cova, ja seria el dia de Reisi ja tindríem les noves joguines. Quin calvari! Quin patiment per als més petitsd’una casa! … I els germans grans volien explicar, amb la intenció de moles-tar, que això no era així. En aquells moments, els germans grans eren com unmalson; com si ataquessin l’ovella perduda –i les ovelles eren els petits decasa–. Que bé que s’ho passaven! Tanmateix, quan apareixien els pares, tot escalmava i tornava la tranquil·litat.

En gran part del món cristià, la nit màgica infantil és la vigília del dia de Nadal,o el mateix dia de Nadal. Per als infants del continent europeu l’Àngel de laGuarda porta els presents, per ordre del nen Jesús, o els porta el mateix NenJesús. Actualment, amb la influència d’altres religions no europees i dels ateus–que també volen celebrar aquesta festa– es vol imposar la figura del PareNoel, invenció que ve d’Amèrica del Nord en imitació de Santa Klaus o deSant Nicolau, festa que se celebra el 6 de desembre a l’Europa central i septen-trional. A Catalunya, també se celebra aquesta festa des del segle XIV2 peròpràcticament ha desaparegut. No obstant això, encara en queden reminiscències

6

Fragment d’ un sarcòfag de la Basílica de Sant Pau -Extramurs a Roma. Representa Eva i els tres Mags Savis ambla Verge i el Nen

i es conserva la Festa del bisbetó viva en l’escolania del Monestir de Montserrati, fins fa alguns anys, en el cor infantil de la Catedral de Barcelona.

Ens podríem estendre molt en aquests records però ara, que ja som grans, veuremquè va passar en la història dels Mags d’Orient, fent una recerca en objectes itexts escrits.

Orígens dels Reis Mags a través de dades fefaents

Les pedres i els murs conservenimatges dels mags, des de famés de 1800 anys, com en lescatacumbes de Roma o en elssarcòfags romans.

Qui són els tres Mags Savis?La resposta ve a partir delsdarrers estudis, de lesinvestigacions que ens presen-ten els orígens dels Mags Savis

i els regals que varen presentar a Betlem al nen Jesús. Tindrem en comptetambé les últimes notícies respecte a la famosa Estrella de Betlem, com un fetcasual i científicament probable en lesfonts astrològiques. Segons la tradició,les restes dels tres Mags Savis es con-serven en la Catedral de Colònia aAlemanya.

Serà difícil saber amb certesa qui erenels mags a què ens referim; si van sertres personatges o més, si realmentprocedien d’Orient, i si els regals quevan portar per obsequi al Nen Jesúseren de gran qualitat i adequats. Detotes maneres, estirarem el fil per veuresi podem donar major fiabilitat a laprocedència d’aquests fets.

Vidriera de la Catedral de Colònia, Alemanya

7

Fragment del frontal de l’altar anomenat «de Mosoll» , demitjan segle XIII. El rei Baltasar es al centre i assenyalal’estrella de Betlem.

Els tres Mags, Savis d’Orient, pertanyen a la religiositat popular cristiana; sóninqüestionables com a fet històric i són l’origen d’una de les festivitats deltemps nadalenc. En algunes comunitats o regions de la península ibèrica sónles últimes hores de les festes de Nadal –en altres, tanmateix, la festa de laCandelera (el 2 de febrer) mar-ca el final dins el calendaripessebrístic–.

Cal repassar la història escritadels tres Savis, esmicolar elstextos per verificar si finalmentse’n pot conèixer el veritableorigen i destí, així com el de totsels elements que els envolten:l’Estrella de Betlem, laprocedència dels obsequis,l’edat del Nen Jesús quan va rebre la visita dels Mags Savis, el nombre deMags Savis d’Orient i algun altre punt que sempre ens atrau conèixer. No totestà resolt en aquest escrit, però probablement quedaran poques coses confuses.

Seguint la història escrita

L’Adoració dels tres Mags Savis d’Orient al Nen Jesús, el fill de Maria, estàrelatada en els evangelis però únicament en el de l’evangelista Sant Mateu,que la descriu d’aquesta manera: “Nascut Jesús a Betlem de Judea, en tempsdel rei Herodes, uns mags que venien d’Orient es van presentar a Jerusalem ivan preguntar: on és el Rei dels jueus, que ha nascut? Hem vist la seva estrellaa l’Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt. 2, 1-2).

Aquest és l’únic escrit i el més antic –de l’any 40 dC– que informa del tema.La paraula mag procedeix del text evangèlic en grec, màgoi

L’origen dels regals

Si prenem en consideració l’origen dels regals amb què els Reis Mags vanobsequiar el Nen Jesús, dos productes són autòctons del sud d’Aràbia. Totstres són productes de gran valor en aquell temps: l’or3 , l’encens4 i la mirra5 .En temps de l’inici de l’era cristiana qualsevol dels tres objectes era molt valuós.

8

Mapa d’Àsia Menor

La mirra costava set vegadesmés que l’or o l’encens. Elstres obsequis, en conjunt, sónpresents per a una personalitatsuperior del regne. L’orsempre recorda el diner, eltribut per a un Rei. L’or estroba en molts indrets de laterra, però l’encens i la mirranomés en el Golf Pèrsic i enel sud d’Àfrica. L’encenss’emprava com a aroma iambientador de la sala on estrobava present el jerarca del

regne o la mateixa divinitat, Déu. La mirra, d’altra banda, s’usava, o s’usa, peramortallar els difunts dels rangs superiors del regne. Era un veritable privilegiper a la casta superior del poble rebre algun d’aquests regals. Per als cristianstambé tenen significat i qualitat.

Per a alguns investigadors del passat, els Mags procedien del mateix lloc quel’encens i la mirra; això és, la Baixa Pèrsia o el sud-est d’Àfrica. Elsinvestigadors no van tenir mai en compte els escrits de l’Evangeli de SantMateu i, atès que els productes procedien del regne de Saba, van atribuir unfals origen als Mags.

Els tres regals

Ja hem esmentat els regals, el seu objecte i procedència. El significat religiósde l’or és de tributació, per ser el veritable Rei de Reis; el de l’encens, aromai s’emprava per ambientar els voltants del vertader Déu; i la mirra servia peramortallar, com un veritable Home de casta superior.

Origen dels Mags

Segons l’evangeli de Sant Mateu, els Mags procedien de l’est de Jerusalem, deciutats com Sippar o Babilònia, i no del sud de Jerusalem, on hi havia el regnede Saba i on es produeix o es produïa l’encens i la mirra.

Qui eren els “màgoi ap’anatolòu” de Sant Mateu? En la literatura grega els

9

Dibuix de la ciutat de Babilònia

Mapa del Regne de Babilònia

Màgoi són mags, vidents, savis, astrònoms obruixots. Els astròlegs eren els que predeien lahistòria a través dels astres. Tots els astròlegsacostumaven a ser denominats mags, savis ovidents i freqüentment feien de consellers delrei. Com diu Herodot6: els mags (astrònoms)són una casta superior i són religiosos.

Segons molts historiadors, els astròlegs deBabilònia i Sippar estaven interessats en l’estudide l’espera messiànica jueva; ells no deixavende mirar el firmament. En temps deNabucodonosor7, alguns astrònoms jueus es vanveure forçats a emigrar com a esclaus. Després van ser alliberats i molts vanquedar lliures a Babilònia. Sempre van tractar d’aplicar les seves teoriesastrològiques a una història de la vida terrenal.

Actualment en el museu Britànic de Londres i en el museu de Berlín hi ha unestaules de fang amb escriptura cuneïforme anomenades Almanac de Sippar.Estan en escriptura aramea icontenen informació delsastrònoms de Sippar dels seglesXVII o XVI aC i d’un altre del’any 6 aC. Aquestes taules van sertrobades durant una de lesexcavacions a Sippar, ciutatpropera a Babilònia. Totes duessón taules de fang amb escriptura«cuneïforme». Això també confir-ma l’existència d’astrònoms en lesciutats esmentades.

La taula de fang del museu de Berlín està en escriptura cuneïforme en arameui conté també un Almanac astronòmic trobat a Sippar. En ella es fa referènciaa les conjuncions de Júpiter i Saturn en temps de l’any 6 aC, és a dir, abans del’era cristiana.

El document de l’evangeli escrit en grec ens diu: «uns mags que venien d’Orientes van presentar a Jerusalem» (Mt. 2,1). Això confirma que era gent sàvia,

10

Diorama «Centre d’estudi astrològic deBabilònia». Obra de Maria TeresaClanxet i figures dels Germans Colomer

Taula de fang extreta a Sippar(Babilònia)

culta i probablement astrònoms que van venird’Orient de Jerusalem, i no pel mar Mediterrani,ni del sud de terres d’Egipte o del Regne de Saba,ni del nord de terres de Grècia. El text tambénarra que van anar a Jerusalem: “Hem vist laseva estrella a l’Orient i hem vingut a adorar-lo” (Mt. 2,2). Ells ja van fer l’estudi en obser-var una variació en el cel i en direcció a ponent.Com a deixebles dels astròlegs jueus, tambéconeixien la Bíblia en profunditat i feien estudisrelacionats amb els astres. Filosofant sobre larelació terrenal dels astres van compondre unsignificat del fet. Per a ells, la conjunció no eranomés un fet astral sinó que tenia també unsignificat terrenal.

Els mags posseïen un coneixement profund de la Bíblia, d’astrologia, geografiai de l’orientació. Probablement eren uns astrònoms familiars dels exiliats aBabilònia els dies de Nabucodonosor. Cal no oblidar les paraules d’Herodot,que diu: “els mags són uns savis d’una castasuperior i regularment molt religiosa”.

La procedència dels Savis Mags

Ja no cal dubtar de la procedència dels SavisMags: eren de la zona de Babilònia; el més pro-bable és que fossin de la ciutat de Babilònia ode Sippar. Diem això perquè no s’ha trobat capaltra informació de taules amb un AlmanacAstronòmic tan descriptiu.

Quins trets tenen els Savis Mags?

Des dels primers dies del cristianisme (segle II), els Mags ja tenen presènciaen pintures i escultures; en les pintures des del segle II en les Catacumbes deRoma, i en l’escultura de sarcòfags, des del segle IV. Són típics de tota la terracristianitzada i romanitzada.

11

Fragment de la vidriera que represen-ta San Paulí de Nola. Està en el pri-mer finestral de la façana de la Cate-dral de la Santa Creu de Barcelona

En el segle IV, Sant Paulí de Nola ja no tenia capdubte sobre qui eren els “màgoi” que descriuMateu en el seu evangeli escrit en grec. Era elterme que s’emprava genèricament per alsastròlegs, savis, bruixots o vidents, i no en elsentit dels “nadius de Caldea” (Chaldaei)8.

En temps de Teodosi abat (segle V), va augmentarmolt l’atenció envers la descripció dels Mags9.

Hi ha una gran varietat d’escrits que parlen deltema i en especial entre els segles VI i IX dC aSíria, Armènia i Caldea, sempre relacionant-hoamb la vida cristiana d’aquella època.

En la coneguda terra de Jordània, regió descritaen la Bíblia, era on es practicaven més els cultesastrals. Un Àngel va ser el protagonista que vafer l’anunciació a Maria, i als pastors, i també,en somnis, a sant Josep i als Mags. Els Mags vanser conduïts per l’estrella i els pastors per unArcàngel. Per a certs historiadors, existia un certparal·lelisme –i fins i tot una confusió– entrel’Arcàngel i l’Estrella de Betlem, ja que espreguntaven si les dues fonts eren el mateixelement anunciador.

No realitzarem un estudi comparatiu, ambdiferents escrits, de les religions o esglésiescristianes que usen la narració de la Nativitat deJesús i que descriuen el tema dels Savis Magsd’Orient, però sí de les seves referències en elsescrits més antics, atès que han donat els nomsdels objectes de regal. Així doncs, tenim el llibreExcerptiones Patrum, Llibre de la Caverna delsTresors, Evangeli armeni de la Infància, Evangeliàrab/siri, Evangeli del Pseudo Mateu, EvangelisApòcrifs, Protoevangeli, Excerpta latina barbari,Liber pontificalis Ecclesiae Ravennatis, la Apo-

Pintura mural. Fragment de l’«Anun-ciació als Pastors», pintura romànicadel segle XII de l’Esglèsia de Sant Sal-vador de Polinyà (Barcelona), conser-vat en el Museu Diocesà de Barcelona.

12

Adoració dels Mags. Fragment del mosaic del segleIV de la Basílica de Sta. Maria la Major de Roma. Espot observar que els mags continuen portant robapersa i barret frigi (símbol de mags)

Els tres Mags Savis. El figurista és el mestre escultorManuel Muns. Col·lecció de l’Associació dePessebristes de Barcelona

Mosaic dels Mags d’Orient, en l’Església de SantApolinar Nuovo de Ravenna

calipsis10 i molts d’altres que tambésón importants.

Segons el text anomenat ExcerptionesPatrum, els mags eren els símbols i,en cert sentit els representants, de totala humanitat, repartida en els tresllinatges descendents dels fills de Noé,als quals va ser concedit el privilegide poblar tres continents: a Sem, Àsia;a Japhet, Europa i a Cam, Àfrica11. Cal

recordar que en aquella època es desconeixia el continent americà i Oceania.Tornarem a aquest tema quan es publiqui un opuscle amb la descripció de lesminiatures, pintures o escultures dels Mags Savis d’Orient.

En el segle IX i en la ciutat deRavenna, on el culte als mags va tenirmolta força i eren notables les sevesrepresentacions icòniques, Agnello vaescriure en el Liber pontificalisEcclesiae Ravennatis, la manerad’anomenar els tres savis mags:Melchior, Caspar i Balthasar,acceptant també el comentari al’Evangeli de Mateu escrit per SedulioEscoto. En descriure les pintures delseu temps, que es poden admirar enl’església de Sant Martino deRavenna, va fer una descripció de lavestimenta de cada personatge. Ladescripció diu: “Gaspar ofereix l’or iporta un hàbit de color jacint (blauviolat), símbol de l’estat conjugal;Baltasar ofereix l’encens i porta unvestit groc, símbol de virginitat; iMelcior regala la mirra i vesteix robapintada de coloraines (diversos colorsmal combinats) símbol de lapenitència12.

13

Rei Obsequi Vestits/símbols Correspondència a Espanya

Gaspar Or Hàbit color jacint (blau violat) MelciorSímbol de l’estat conjugal

Baltasar Encens Vestit groc GasparSímbol de virginitat

Melcior Mirra Roba pintada de coloraines (diversos colors Baltasarmal combinants) Símbol de la penitència

Races Espanya França Suïssa/Alemanya

Blanc Melcior Melcior MelciorRos Gaspar Gaspar o Baltasar BaltasarFuscus Baltasar Baltasar o Gaspar Gaspar

Rei Aspecte, vestit i regal Correspondència a Espanya

Melcisar Vell i canós, amb barba i cabells deixats Melcioranar i llargs. Túnica de color jacint, capataronja i calçat color jacint i blanc.Regala or

Belcisar Jove imberbe i de bell rostre GasparTúnica taronja, capa vermella i sabatesde color jacint. Regala encens

Hiespar Rostre ombrívol i fosc (fuscus) BaltasarTúnica vermella, capa blanca jaspiada isabates de color taronja. Regala mirra

Segons la descripció anterior hi ha algunes variacions en la denominació delsMags, és a dir, depèn del lloc del planeta on es viu.

segons Ravenna

El venerable Beda (673-735), monjo i polígraf irlandès fa una altra exposició ovariació en el tema, exclusivament per a Irlanda. Proposa els noms de Melcisar,Belcisar i Hiespar. Proposa solucions adequades per un pintor organitzat sobrecom han d’anar vestits els Mags. Melcior és el vell i canós, amb barba i cabellsdeixats anar i llargs, túnica de color jacint, capa taronja i calçat barreja dejacint i blanc, regala l’or, present adequat per al Senyor, en tant que és el rei.Gaspar, un jove imberbe i de bella cara, amb una túnica taronja, capa vermellai sabates jacint, porta l’encens, present que s’ofereix a Déu. Baltasar, de rostreombrívol o fosc (fuscus) com els camites13, amb una túnica vermella, una capablanca jaspiada i sabates de color taronja, ofereix la mirra, regal adequat per aun mortal14.

segons Beda

14

L’Estrella de Betlem, vista per l’humoristabarceloní Cesc. És una felicitació de Nadaldedicada al Club IBM de Barcelona 1990

Té importància la referència que es fa del Mag Savi de color fuscus, ja queapareix en un període molt més tardà i en aquesta època se’l relacionava ambel continent d’Àfrica i amb la raça camita. Amb el temps, això ha donat peu ala transformació en negre intens15 .

Què van veure els Mags Savis?

L’evangeli de Sant Mateu diu: “Vàremveure la seva estrella a Orient i...”. Avuiens preguntem: Quina estrella van veure?Aquest és el tema que trillarem ambl’astronomia i les famoses taules de la regióde Babilònia que es conserven a Berlín(Alemanya) i a Londres (Anglaterra).

L’astronomia dels jueus

Abans de continuar, hem de conèixeralgunes normes de l’astronomia dels jueusen l’astrologia.

Actualment es parla molt sobre fets succeïtsen el món segons els codis clau de la Bíblia;

són fets que es troben escrits en la Bíblia en format clau, però també abans idesprés del temps de Jesús existien unes normes per a l’astronomia i, segonsles notes dels astròlegs d’aquell temps, es considerava que certs fenòmensastrològics eren senyals per als humans. Així, teníem els següents signes:

- Una nova estrella simbolitzava una nova vida: “la creació d’una vida”.

- El planeta Saturn simbolitzava l’ésser superior (el Rei o Déu). En latradició hebrea és el protector del poble palestí.

- El planeta Júpiter simbolitzava el poble jueu.

- La constel·lació de Piscis representava les terres orientals del Mediterrani(Palestina).

- Si hi ha un eclipsi de Saturn i s’amaga darrere la Lluna, es produirà unanotícia política positiva (bona) de primer ordre. Aquest fet va succeir el17 d’abril de l’any 5 aC.

- Els cometes eren senyal de males notícies.

15

Taula de fang de les excavacions de Sippar,Babilònia. Conté escriptura cuneïforme enarameu

Júpiter- És el major dels vuit planetes del sistema solar. En l’antiguitat, en lescultures dels déus itàlics, grecs i egipcis era el principal dels déus. En tempsdels romans els cònsuls juraven davant la seva efígie i els generals victoriososli lliuraven els millors trofeus conquerits.

Saturn – És el sisè planeta del sistema solar. També és un dels planetes conegutdes de l’antiguitat. La massa del planeta és 95,22 vegades la de la Terra; aixídoncs és, després de Júpiter, el planeta més gran del sistema solar.

En l’antiguitat, Saturn va ser un dels déus itàlics, grecs i egipcis més apreciat.A Roma va ser qui va ensenyar als llatins el conreu de les terres i altres arts. Enhonor seu se celebren les festes saturnals en temps d’Any Nou; és el període dela nova creació de la vida (el nou any) atès que es va allargant el dia, i ellsfestejaven la nova vida16.

Les taules de Babilònia

Actualment es conserven unes taules defang en el museu Britànic de Londres i unaen el museu de Berlín. Són de tempsanteriors o propers al naixement de Jesús iestan en escriptura cuneïforme en llenguaaramea, l’idioma que parlava Jesús.S’anomenen Almanac de Sippar deBabilònia. Contenen informació detectadapels astrònoms de l’època. Aquestes taulesvan ser traduïdes per astrònoms, que vanverificar les seves observacions astrals i vanestar-hi conforme. Els astrònoms de Sipparvan veure aquests fenòmens astronòmics dela conjunció de Saturn amb Júpiter dins laconstel·lació de Piscis.

Això confirma que els astròlegs de Sippar eren persones cultes, sabien llegir iescriure en arameu, fer càlculs astrològics i que coneixien l’idioma que feiaservir Jesús.

Els astrònoms eren a més matemàtics, vidents, estudiosos, ... entre altres co-ses. En les taules de fang van anotar en tres ocasions el tema de les observacions

16

Taula de fang, format barril. Extreta de les excavacions de Sippar,Babilònia. Conté escriptura cuneïforme en arameu

en la constel·lació de Piscis i com es va formar una conjunció entre els planetesJúpiter i Saturn. Aquesta unió dels dos planetes va formar una nova llum, moltgran, lluminosa i sense cua, que a simple vista es podia observar en elfirmament17.

Segons la taula conservadaen el museu de Berlín, unsMags Savis descriuen quevan veure una nova llum. Vanveure la conjunció de dosplanetes, Saturn i Júpiter, i esvan adonar que un procediade la constel·lació de Piscis il’altre de la d’Aquari. Ellsvan iniciar l’estudi i van fi-losofar per localitzar l’es-mentat fenomen lluminós.Van cercar raons astrològi-

ques i terrenals, era el mateix estudi dels astrònoms. Actualment es desconeixsi es van reunir amb altres centres d’astrologia de la seva zona com les ciutatsde Sippar i Babilònia. Sens dubte, ells van arribar a una conclusió: havia nascutel rei dels jueus en terra de Palestina i van decidir verificar-ho i marxar desd’un mateix lloc o des de punts diferents cap a Jerusalem, capital jurídica ireligiosa del poble jueu i el major centre astrofísic del moment. La descripcióde la visualització d’una nova llum apareix descrita en la taula de fang de l’any6 aC en tres períodes diferents.

En diversos articles apareix que en 1603, el famós astrònom i matemàtic Joan(Johannes) Kepler (1571-1630), d’origen alemany i que pertanyia a la cort del’emperador Rodolf II de Habsburg assegut en el seu jardí a Hradschin a Praga,va veure, en plena nit i sobre el riu Moldava, una nova llum. Segons el seu diariva ser el dia 17 de desembre de 1603. Va observar la conjunció dels dos planetes,Júpiter i Saturn. Immediatament es va posar a estudiar el tema.

Kepler va fer càlculs i els va repetir diverses vegades. De sobte, un relat delrabí Abarbanel18 que dóna detalls de l’extraordinària influència que els astròlegsjueus atribuïen a la mateixa conjunció dels planetes Saturn i Júpiter en laconstel·lació de Piscis, va confirmar les seves conclusions.

17

L’Epifania. Figures del mestreartesà Manuel Muns i firmadesper Vicente Muns (1925).Col·lecció Pere de Paco

El resultat dels seus càlculs va donar el resultat de dues conjuncions ocultes,més tres conjuncions visibles, dins un mateix any. Les tres visibles tenen lamateixa data que la que apareix en les taules de Sippar de Babilònia.

Kepler va deixar les notes amagades per por d’una represàlia dels inquisidorsi es va passar a la mística. L’any 1925, un erudit alemany, P. Schnabel, vadesxifrar uns traços cuneïformes procedents d’un cèlebre institut tècnic del’antiga escola d’Astrologia de Sippar19, proper a Babilònia. Entre milers dedades, hi ha tres notícies de la conjunció de dos planetes: Júpiter i Saturn,situats en la constel·lació de Piscis. Això va succeir en un període variabledurant el sisè any abans de Crist, en les mateixes dates que Kepler va calcular.En l’actualitat en un planetari és possible ajustar les estrelles a miler d’anys,en un dia i hora determinats. Kepler va fer aquests càlculs diverses vegades isempre va obtenir el mateix resultat. Hi va haver cinc conjuncions durantl’any 6 aC, dues de diürnes, que no es van poder veure perquè hi havia la llumdel dia i tres de nocturnes. Les dues diürnes van ser a finals de febrer i el 12d’abril20. La primera conjunció nocturna i visible a la Terra va ser el 29 demaig, la segona va ser visible el 3 d’octubre, i la tercera, el 4 de desembre21. Afinals de gener, Júpiter va passar de la constel·lació de Piscis a la d’Àries. Totaixò són dades del mateix Joan Kepler i amb la reafirmació de l’erudit alemanyP. Schnabel (la clau és FAMOD - febrer, abril, maig, octubre i desembre).

Aquesta conjunció passa cada vuit-cents (i dos o tres o quatre) anys, però semblaque mai no tornarà a succeir una triple conjunció nocturna.

18

Visibilitat de l’estrella de Betlem durant l’any 6 aC

Constel·lacions Els planetes Dates de les conjuncions Dates segons Dawlin

Aquari Júpiter Any 6 aC

Piscis Saturn

Piscis Júpiter i Saturn Finals febrer (diürn)

Un mes i mig Júpiter i Saturn 12 d’abril (diürn)més tardPiscis

Un mes i mig Júpiter i Saturn 29 de maig (nocturn) Del 29 de maig aldesprés 8 de junyPiscis

Quatre mesos Júpiter i Saturn 3 d’octubre (nocturn) Del 26 de setembrei dies després al 6 d’octubrePiscis

Dos mesos Júpiter i Saturn 4 de desembre (nocturn) Del 5 al 15 de desembredesprésPiscis

Després, Júpitercontinua el seucamí

Encara avui continua viva la pregunta: Per què els Savis astròlegs van anar desde Babilònia o d’altres centres perses a la capital de Judea, Jerusalem?Textualment, Werner Keller escriu22 : “els observadors del cel a Orient atribuïena cada estrella un significat especial. Segons l’opinió predominant a Caldea,la constel·lació de Piscis era el signe de la Terra d’Occident, de les terres delMediterrani; segons la tradició jueva, era el signe de Palestina, i símbol delMessies. El planeta Júpiter era considerat per tots els pobles i en tots elstemps l’estrella de la fortuna i de la reialesa. El planeta Saturn, en l’antigatradició jueva, protegia Palestina. Tàcit posa el planeta Saturn al mateix nivellque el Déu dels jueus. Els astrònoms babilònics el consideraven el planeta del’anell l’estrella especial dels països veïns, Síria i Palestina”.

El símbol del Peix prové de la constel·lació de Piscis, que entre els estudiososastròlegs jueus sempre recorda Palestina, la terra promesa. Per als cristians,simbolitza i recorda la terra que va veure néixer Jesús i la religió cristiana. Elpeix, el crismó, l’anyell i la creu recorden Jesús. El crismó és un monograma

19

“El Messies està amb la seva fortuna i reialesa per a protegir als israelites”(Saturn) (Júpiter) (Piscis)

“Déu és a la terra entre el poble jueu”Saturn Piscis Júpiter

Aquestes frases són de lliure interpretació de l’autor

Adoració dels tres Mags, vestits a l’estil persa.Sarcòfag del segle IV

El Crismó. Sarcòfag del cementiri Vaticà, delsegle IV

del nom de Jesucrist format per les duesinicials X P de la veu grega d’Istos, de leslletres gregues X (ji) i P (ro)23.

La conjunció és gairebé una superposiciódels dos planetes, Júpiter i Saturn, en lazona de la constel·lació de Piscis (no vaser un eclipsi). És un fet que va provocarque els estudiosos astròlegs i teòlegs delseu temps desenvolupessin elucubracionsentre l’astrologia i la simbologia. Això vasucceir fa més de 2000 anys; va ser un fetinsòlit i ells hi van buscar una explicació.No seria estrany que els estudiosos astròlegs i teòlegs, com a homes savis,componguessin una frase significativa per al privilegiat fet astrològic.

Aquestes conclusions o frases similars van motivar els savis astròlegs a posar-se en marxa i verificar la seva sospita24. Van decidir retre homenatge al Reidels Jueus, segons la seva lectura en les estrelles i la seva saviesa bíblica. Sieren joves, savis o ancians o van enviaralgú altre en representació seva, no sesap. L’Evangeli de Sant Mateu nomésdiu que es van presentar a Jerusalem ivan preguntar al Rei Herodes: “On ésel Rei dels jueus, que ha nascut?”. Aixíes testifica amb mosaics, pintures irelleus aquesta frase de l’evangeli en lesesglésies i sarcòfags des de tempsimmemorial. Si des del fet històric elsMags fossin personatges ancians,probablement sempre els hauríem

20

representat com a ancians. Lahistòria els ha anat donant novesfaccions, segons el moment: pri-mer, la imatge de joves i desprésmés envellits fins a formar unafamília (avi, pare i fill).

És comprensible que el primerdestí dels savis fos Jerusalem, jaque probablement van pensar queel millor era anar a la capital reli-giosa i política del poble palestí,

atès que allà sabrien on era el seu nou Rei.

Per als Mags d’Orient (Sippar) la primera aparició nocturna de l’estrella va serel maig de l’any 6 aC quan van iniciar l’estudi del fenomen. Probablement vanmarxar cap a Jerusalem després de la segona aparició, i van arribar a Betlem enla tercera conjunció. Ells es van informar d’on era el nen que havia nascut –elrei de Palestina– i se’ls va dir que, segons la Bíblia, a Betlem. Allà els deviennotificar que havia tornat a Natzaret, i van anar a trobar-lo.

La conjunció de Júpiter i Saturn a Piscis era la veritable estrella de Betlem?Disposem d’uns escrits d’aquell temps –l’Almanac de Sippar– en el museu deBerlín i dels càlculs transcrits per Joan Kepler, ambdós verificats per P. Schnabell’any 1925, que donen fe de la que podríem anomenar Estrella de Betlem.

Hi va haver errors en el càlcul de l’inici de l’era cristiana

Si el rei Herodes el Gran va morir el març o abril de l’any 4 aC i els Mags vanarribar a Jerusalem abans de la tercera conjunció, de l’any 6 aC, el 4 de desembreper visitar el rei Herodes el Gran, l’era cristiana va haver d’iniciar-se abans dela tercera conjugació, del 4 de desembre de l’any 6 aC.

No hi ha cap dubte que la reunió dels Mags amb el rei Herodes el Gran va serabans del 4 de desembre de l’any 6 aC, i Jesús ja havia nascut.

Quan s’inicia l’era cristiana?

Som conscients que hi va haver un error en el càlcul de l’inici de l’era o delcalendari cristià. Se sap que són sis anys més per a l’inici de l’era; això és, que

Monument als tres Reis Magsa la ciutat de Natal (Brasil)

21

Les sis constel·lacions que apareixen en el firmament la nit deNadal, el 25 de desembre

es va iniciar l’any 6 aC i que l’any zero no existeix, només és un punt en eltemps, a finals de l’any 7 aC25 i inici de l’any 6 aC.

Si Herodes el Gran governava quan va néixer Jesús a Betlem, i estava presentquan van arribar els Mags a Jerusalem per a la consulta: on és el Rei delsjueus? Vol dir que Herodes estava present l’any 6 aC, i va morir el març ol’abril de l’any 4 aC26.

L’era cristiana va ser calculada pel monjo Dionís el Petit, que va viure la pri-mera meitat del segle VI. En aquella època els europeus desconeixien el valorzero (0). Ell va calcular l’inici del calendari cristià, avui usat per tot el món decultura cristiana. Aquest càlcul és erroni ja que falta tenir en compte errors deles variacions romanes i dels dies dels anys de traspàs. Aquest tema seria per aun altre opuscle especial.

Afirmem que hi va haver un error en el càlcul de l’inici de l’era cristiana, quees va iniciar l’any 6 aC, és a dir, el mateix any de les cinc conjuncions deJúpiter i Saturn en la constel·lació de Piscis segons els càlculs de J. Kepler,ratificats per P. Schnabel. Aquestes conjuncions es repeteixen, en part, cadavuit segles, però mai amb la intensitat de les tres conjuncions visibles el mateixany.

La paraula «Pessebre» en una nebulosa

Jesús va dormir la seva pri-mera nit en un pessebre de laciutat de Betlem. Avui diemque va ser el 25 de desembrei cada any tenim la presènciade la constel·lació del Cranco Càncer en el centre de lanostra esfera nocturna. Dinsaquesta constel·lació hi hauna nebulosa anomenada«Pessebre», composta per més de cinc-centes estrelles27.

Amb aquesta afirmació no es pretén dir que Jesús nasqués el desembre, opinemque probablement va ser el febrer o maig, durant la primera conjunció (diürnao nocturna). Presentem el fet curiós de com es relaciona la nebulosa del pessebrei la seva presència en temps de Nadal.

22

Diorama de l’«Epifania». Obra i figuresmodelades per Francisco Periu. Col·leccióde l’Associació Barcelonina de Pessebristes

Quina és l’edat del Nen Jesús al’arribada dels Savis d’Orient?

La Sagrada Família va anar a Egiptequan el Nen Jesús devia tenir una micamés d’un any.

Si Herodes el Gran va morir el març ol’abril de l’any 4 aC això ens permetdir que Jesús no hauria complert dosanys, ja que Herodes va tenirl’entrevista amb els Mags i va donarl’ordre de la matança dels innocentsabans de la seva mort.

Segons els càlculs de Kepler se suposa que el 29 de maig hi va haver la primeravisió de l’“Estrella de Betlem” quan va néixer el fill de Maria. Els astròlegsvan tenir quatre mesos d’estudi per interpretar el fenomen astral i construir lafrase explicativa del fet terrenal. El 3 d’octubre va ser la segona conjuncióvisible. En aquelles dates els Mags devien iniciar el viatge, prenent la ruta deles caravanes de la seda cap a Jerusalem. Van trigar una mica més d’un mes,van estar diversos dies de consulta en el Palau del rei Herodes el Gran i, després,van continuar el viatge cap a Betlem. El 4 de desembre van tornar a veure laseva estrella en el recorregut entre Jerusalem i Betlem, que només estan a8 km de distància.

Diu el relat de Sant Mateu (2, 9-11): “Ells, després d’escoltar el rei, es vanposar en camí, i heus ací que l’estrella que havien vist a Orient anava davantd’ells, fins que va arribar i es va parar sobre el lloc on era el nen. En veure

l’estrella van tenir una immensa alegria. Vanentrar a la casa, van veure el nen amb Mariala seva mare i, postrant-se, el van adorar”.

On va rebre la Sagrada Família els Mags?

Personalment dubto que el lloc on la Sagra-da Família va rebre els Reis Mags fosBetlem. Josep va anar a Betlem només per al’empadronament i a causa del naixement delfill de Maria va haver d’esperar el temps pru-dencial de quaranta dies perquè Maria es

Entrevista del tres Mags amb el rei Herodes el Gran.És un fragment del mosaic del segle IV de la Basíli-ca de Santa Maria la Major de Roma. Es pot obser-var que els mags van amb roba persa, comestrangers, i amb un barret frigi (símbol de mags)

23

recuperés. Després, van tornar a Natzaret. Pel camí i en passar per Jerusalem,la Verge va complir el precepte de purificació i també es va celebrar el preceptejueu de la presentació del baró primogènit al temple. Des de Jerusalem vancontinuar cap a Natzaret, atès que era el lloc on vivien i on treballaven.

També diu el relat de Sant Mateu (2, 11): “Van entrar a la casa, van veure elnen amb Maria la seva mare i, prostrant-se, l’adoraren; van obrir després elscofres i li van oferir dons d’or, encens i mirra”. Si aquesta casa era a Betlem oen un altre lloc no s’especifica en el text.

Els tres Mags tenen la mateixa edat?

Des del segle II es representen els tres Savis Mags amb un rostre juvenil;porten uns mantons (abrics) d’estil persa, i barret frigi, barret que simbolitzaque són mags, vidents i savis. Així els podem veure en les pintures de lescatacumbes de Roma i en les escultures des del segle IV i en els mosaics de la

basílica de Santa Maria la Major. No hi hadiferència entre les seves edats: la majoria devegades semblen joves i germans bessons. Aquestestil de representació és continu durant algunssegles.

Tant Sant Paulí de Nola com el papa Sant Lleó I elGran van definir que eren tres Savis Mags.Tanmateix hi ha pintures on es representen dos,tres, dotze o trenta Savis Mags d’Orient. El papaLleó I, en una de les seves homilies va decretar

«Adoració dels Mags». Pintura mural de la catacumba romana de Domitila, segle II

Retrat del papa Sant Lleó I el Granen la Basílica de San Pau Extramurs

Papa Lleó I el Gran

24

«Adoració dels Mags». Retaule de l’Altar Majorde la Catedral de Girona, segle XIV. Baltasarmostra l’Estrella de Betlem

«Adoració dels Mags d’Orient». Retaule de l’AltarMajor de la Catedral de Vic, 1427

que els Savis d’Orient eren tres, ja que tres eren els presents que van oferir alNen Jesús: or, encens i mirra. Així es va marcar un nombre definitiu a l’esglésiacristiana d’occident: només tres Savis Mags d’Orient.

El papa Lleó I el Gran (440-461), igual que el seu antecessor, el papa Sixte III(432-440) va ser un gran defensor del pessebre.

En aquest punt acaba l’exposició dels fets i realitats dels Savis Mags d’Orient.Així, doncs, podem afirmar que els Mags eren de les terres de Babilònia, quevan ser alertats per una nova llum –la conjunció de Júpiter i Saturn en laconstel·lació de Piscis– i que l’era cristiana s’inicia sis anys abans del que s’hacregut durant molt de temps; és a dir, l’era cristiana s’inicia l’any 6 aC.

A partir del segle XI, la història comença a introduir i a modificar moltsconceptes, com les edats dels tres Mags, l’origen de cada un d’ells, latransformació en Reis, etc. Això ho veurem reflectit en un segon estudi queserà sobre les miniatures, pintures i escultures d’Espanya i de l’estranger, querepresenten diferents fotografies de les obres en pintures, escultures i dibuixosdels Mags Savis.

25

Símbols Reials per als Savis Magsd’Orient

Des de l’any 2000, quan es va ini-ciar l’inventari de les figures del’Associació Pessebristes de Bar-celona, i havent observat unesvariacions entre les figures delscamells, s’ha investigat el temadels símbols que porten els ReisMags com a ornament del cadiratgedels seus camells, símbols moltesvegades mal aplicats perpessebristes i artistes figuristes.

Lino Félix, Josep Masdeu, Lluís Carratalà, Daniel José, Manuel i Andreu Munsi altres escultors mestres figuristes van aplicar aquests símbols amb un mateixcriteri, i es poden admirar en el cadiratge dels camells en les seves esculturesper als Reis Mags.

Quan Fidel Claramunt, figurista i mestre escultor llicenciat en Belles Arts perla Llotja de Barcelona l’any 1950 va veure els camells i els patges (obrad’Andreu Muns, de l’any 2000) va preguntar si sabia el significat dels símbolsen el cadiratge dels Reis, atès que –va comentar– que ja se sabia l’ús d’aquestssímbols en pintures de Ravenna, Itàlia. Segons ell, el cap d’un ancià o d’un

Figures de Salvador Masdeu

Melcior.Cap de lleó o d’un avi

Gaspar. Animal aquàtic o peix Baltasar. Urpes d’animal salvatgeo puny de mà

Els tres camells dels Mags d’Oriente. Figures delmestre Salvador Masdeu

26

Figures de Daniel José (Associació de Roma)

Figura de Lluís Carratalà(Col·lecció particular)

Figura de Salvador Masdeu(Col·lecció de l’Associació de Pessebristes de Barcelona)

Figures d’Andreu Muns (Col·lecció particular) Figures de Manuel Muns (Associació de Roma)

lleó és del cadiratge del rei Melcior (el blanc), les borles o el peix o qualsevolanimal d’aigua són del rei Gaspar (el ros) i unes mans en puny o les urpesd’una fera són del rei Baltasar (el negre); i sembla ser que també hi podenhaver altres símbols dalt de tot del respatller del cadiratge: un àliga per a Melcior,una granota per a Gaspar i el sol per a Baltasar.

El que queda dubtós és si aquesta simbologia s’aplica només a Catalunya otambé en altres regions del món.

A continuació es mostren algunes figures amb els símbols esmentats:

Rei Gaspar Rei Melcior

Rei Baltasar

27

Patge del Rei Baltasar. Obra del mestre Lino Félix

En el llom del caball hi ha el cap d’un lleó Els símbols que porta el patge del ReyBaltasar són: com a barret, el cap d’unalleona i com a sivella, les seves urpes

28

NOTES

1 També se celebra la festa de Reis en els països d’Amèrica del Sud i Amèrica Central.

2 Segons els Dietaris de la Generalitat de Catalunya.

3 L’or –el Velló d’Or– era un valuós obsequi. Freqüentment servia per a confirmar un pacted’amistat, de tribut, de poder i sempre era una franquícia de pau.El velló –tan apreciat en la Bíblia– s’obté de xollar o rapar un animal que tingui llana, en unasola peça si és possible. La peça està enfeltrada i com més es mulla, més espessa és. Aquestaés la peça anomenada velló o toisó que té la forma de la pell d’un animal llanut i molta gent laconfon en els dibuixos amb la pell d’un animal. Fa més de 2700 anys que s’utilitza el velló perfiltrar les aigües i en especial per tamisar les aigües auríferes.Quan s’utilitza un velló per tamisar aigües auríferes es converteix en un Velló Auri. En elllibre Connections de James Burke, aquest escriu: “[en l’interior de les terres turques, no gairelluny del mar Egeu, hi ha una muntanya anomenada antigament “Tmolus”, avui Mont BozDagi, on neixen els rius Menderes i Gediz. En arribar al pla, aquests dos rius es tornen amplesi lents; van carregats de llavors d’or. Amb el velló es recollien les pelletes auríferes del riu.Quan estava ben carregat s’assecava i s’obtenia l’anomenat Velló Auri. En l’antiguitat el VellóAuri tenia un gran valor i es va emprar com a ofrena als déus, com a obsequi per als reis o capsde tribu, com a present en firmar un tractat de pau, ... Un cop sec, el velló es cremava i comque és totalment combustible, ja que està compost de pèls de llana, això és, pur carbó, el vellóes consumia amb el foc i l’or es liquava amb l’escalfor del foc. L’or quedava doncs en formad’una bola d’or pur”.

4 L’encens és una goma-resina de color groguenc o vermellós, de sabor aspre i olor aromàticaquan crema, que procedeix de diverses espècies de la planta anomenada Boswelia, arbust oarbret del sud-est d’Àfrica, Aràbia i l’Índia. Per a la seva obtenció es fan incisions en elstroncs d’aquestes plantes durant la temporada seca, i es recull l’exsudació en forma de llàgrimesendurides. L’encens va ser un dels articles més importants del comerç entre el Pròxim i l’ExtremOrient. Els egipcis l’usaven per fumigar i embalsamar. Es crema com a perfum en les cerimòniesreligioses.

5 La mirra és una goma-resina exsudada per diversos arbres de la família de les Burseràcies,propis del sud-est d’Àfrica i d’Aràbia. Per a obtenir-la es fan incisions en l’escorça de laplanta; d’aquestes ferides flueix la mirra en forma de llàgrimes, que quan s’assequen es tornenvermelloses. La mirra va ser un dels articles més importants del comerç entre el Pròxim il’Extrem Orient. Els egipcis l’empraven per embalsamar els seus éssers de casta superior.

6 Herodot (Historiador de 448 aC al 420 aC). Va estar molt temps a Egipte escoltant la gentd’allà i recollint tota la informació possible, sobretot dels sacerdots dels temples, que van serla seva principal font. Ell va ser la font més important d’informació sobre la civilització delNil.

7 Nabucodonosor II (Rei de Babilònia del 605 aC al 562 aC). Durant el regnat del seu pare vavèncer els egipcis a Karkemis (605 aC), i es va apropiar de Síria. Quan va pujar al tron vacontinuar la restauració de Babilònia, i la va convertir en una de les merevelles del món antic(palaus, temples, muralles, canalització de l’Èufrates). Va prendre Jerusalem el 587 aC i Tiro.Després d’un aïllament de tretze anys va vèncer el faraó egipci Amasis en una expedició aEgipte l’any 568 aC).

29

8 Caldea: Nom amb què es va conèixer antigament la regió situada a la Baixa Mesopotàmia, enestablir-se en ella els caldeus. Posteriorment aquesta denominació es va estendre a tota laregió de Babilònia.

9 El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini.

10 Uns i altres parlen del tema dels tres Savis. És interessant l’estudi realitzat per Franco Cardinien el seu llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”.

11 El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini, pàg. 40.

12 El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini, pàg. 40.

13 Camita: Descendent de Cam; poble que viu al nord i nord-est d’Àfrica. Els camites són d’estaturabaixa (1,65 cm), cabells castanys, curts gairebé negres i arrissats, i de pell morena. Tenen lacara allargada, amb els llavis prims, barba punxeguda i nas sortit.

14 El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini, pàg. 40

15 El llibre “Los Reyes Magos – Historia y leyendas”, Franco Cardini, pàg. 40

16 L’agost de 2006 es va anunciar que s’havien trobat tres nous planetes. Encara està en discussiósi són planetes o altres objectes del firmament.

17 Segons Dawlin A. Ureña (web de CRS (Creation Research Society)): “En una taula de fang,que es conserva en el museu de Berlín. Entre nombroses dades d’observació astronòmicasobre els dos planetes, P. Schnabel troba en la taula una dada sorprenent: la conjunció entreJúpiter i Saturn en la constel·lació de Piscis té lloc l’any 6 aC, en tres ocasions, durant onzedies: del 29 de maig al 8 de juny; una altra del 26 de setembre al 6 d’octubre; i una altra del 5al 15 de desembre. A més, segons els càlculs matemàtics, aquesta triple conjunció es va veureamb gran claredat en totes les regions del Mediterrani.

18 Rabí i escriptor Isaac Abarbanel (1437-1508): Mentre s’afanyava per calcular les sevesposicions, Kepler va trobar un escrit del rabí Abarbanel en el qual s’afirmava que el naixementdel Messies s’havia de produir precisament en aquestes circumstàncies còsmiques de laconjunció de Saturn i Júpiter en la constel·lació de Piscis. Atès que era cristià, aquesta dada vacridar l’atenció de Kepler, que no va poder deixar de preguntar-se si el naixement de Jesúshavia tingut lloc en una data en què s’hagués produït un fenomen similar. Text de César Vidal(web).

19 Sippar és una antiga ciutat entre la confluència dels rius Tigris i Èufrates, uns 100 km al nordde la ciutat de Babilònia.

20 Júpiter de la constel·lació d’Aquari va passar a trobar-se (conjunció) amb Saturn en laconstel·lació de Piscis. Sens dubte, ningú no va poder veure les dues primeres conjuncions: hihavia llum, ja que lluïa el sol i la constel·lació de Piscis estava il·luminada pel Sol. El solamagava aquesta conjunció i totes les estrelles diürnes.

21 Aquestes dates varien lleugerament segons qui ho escrigui. És molt comprensible que aquestesconjuncions duressin onze dies, com es pot observar en l’escrit de Dawlin A. Ureña.

30

22 En el llibre “Y la Biblia tenía razón”, Werner Keller, pàg. 246.

23 El crismó es va començar a utilitzar en temps de l’emperador Constantí, després de l’edicte deMilà l’any 313 dC, era el símbol en els estendards i en les monedes romanes.

24 Segons explica el prestigiós catedràtic de fenomenologia de la religió de la Pontifícia UniversitatGregoriana de Roma, Giovanni Magnani, autor del llibre Jesús, constructor i mestre (Gesúcostruttore e maestro, Cittadella, Assís, 1997), “en l’antiga astrologia, Júpiter era consideratl’estrella del Princep del món i la constel·lació de Piscis el signe del final dels temps. Elplaneta Saturn era considerat a Orient l’estrella de Palestina. Quan Júpiter es troba amb Saturnen la constel·lació de Piscis, significa que el Senyor del final dels temps s’apareixerà aquestany a Palestina. Amb aquesta expectativa arriben els Mags a Jerusalem, segons l’Evangeli deMateu 2,2”. “On és el Rei dels jueus que ha nascut? Hem vist la seva estrella a l’Orient i hemvingut a adorar-lo” pregunten els mags als habitants de Jerusalem i després a Herodes.

25 L’any zero seria al final de l’any 7 aC. L’any zero és el punt final d’un període i l’inici d’unaltre. Mai pot ser un període. Si en matemàtiques tenim els valors més (+) i menys (-) i elsrepresentem en una línia, la separació entre uns i altres és el punt zero (0). Aquest punt no seràmai un període (temps) sinó només un instant (valor) de referència.Dir que l’any zero és el 7 aC provoca molta confusió. Les tres conjuncions visibles van ser enun mateix any, això és, en l’any 6 aC.La forma de calibrar un període varia segons la mesura. Per exemple, el primer segle desprésde Crist el segle comprèn 100 anys; això és des de l’1 de gener de l’any 1 (u) dC fins al 31 dedesembre de l’any 100 dC; el segon segle serà des de l’1 de gener de l’any 101 dC fins al 31de desembre de l’any 200 dC.Vegem els períodes abans de Crist: el primer segle va del 31 de desembre de l’any 1 aC fins al’1 de gener del 100 a C; el segon segle serà des del 31 de desembre de l’any 101 aC fins a l’1de gener del 200 aC.

26 Març o abril de l’any 4 aC. Actualment molta gent afirma que la mort d’Herodes el Gran va serel 4 de març de l’any 4 aC.

27 Nebulosa anomenada “Pessebre”: Segons D. Joan Genebriera Climente, actualment destacatastròleg de Canàries, des d’on fa les seves investigacions d’astrologia, el 12 de novembre de2005 va informar de l’existència de la nebulosa del Pessebre, coneguda des de l’antiguetat ique Hiparc (130 aC) ja la va descriure com una petita nebulosa. En aquest temps no es coneixiala seva veritable naturalesa; com ja es va comentar, era una sèrie de petites estrelles.El nom actual de Pessebre és un nom popular. No tenim informació fidedigna per afirmar desde quan se li dóna aquest nom.

Adoració dels Reis enfusta policromada.Segle XVII

31

Bibliografia

Alcolea i Gil, SantiagoRamon Amadeu (1745-1821) – Llibres de Batet – Olot (Girona) 1998

Arbeteta Mira, LeticiaOro, Incienso y Mirra (Los belenes en España) – Fundación Germán SanchezRuipérez 2000

Cardini, FrancoLos Reyes Magos – Historia y leyenda – Editorial Península SA - 2001

Garrut i Roma, Josep M.Viatge a l’entorn del meu Pessebre - Ariel, S.L. Barcelona 1957

Hildesheim, Johan deEl Libro de los Reyes Magos – Ediciones Encuentro SA – Madrid 2002

Keller, WernerY la Biblia tenía razón – Ediciones OMEGA, S.A. – Barcelona 1955

Mancinelli, FabricioCatacumbas de Roma – Printed in Italy by Stampa Nazionale Calenzano(Firenze) 2000

Perez-Cuadrado, Pbro. JuanEl Mundo del Belén – Asociación Belenista de Guipúzcoa – San Sebastián1986

Vicchi, RobertaLas Basílicas Mayores de Roma – Poligrafiche Bolis – Bergamo 1999

Vincent, MichelLa Magie de la Creche – Krippana 1999

32

Retaula-Tríptic de la Verge de l’EstrellaAltar Major de la Catedral de Tortosa, 1351