03 ortografia
TRANSCRIPT
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 126
GRAFIA I SO
Segons l’Associació Fonètica Internacional (AFI)
Blocs dialectals
Es consideren els següents blocs generals:
Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].
o Central (cent.), la varietat majoritària.
o Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica.
Occidental (occ.), només es neutralitza [є] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una
major presència de la e tancada.
o Nord-occidental (n-occ.)
o Valencià (val), la r final no és muda.
Alfabet
Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions
amples, segons l'estàndard AFI.
VOCALS
Lletra AFI Exemples Comentaris
a [a] mar vocal oberta
[ə] casa vocal neutra del català oriental
e [e] festa vocal tancada
[є] mel vocal oberta
[ə] mare vocal neutra del català oriental
i [i] pit
[j] iode, noia semivocal
o [ɔ] cor vocal oberta
[o] coma vocal tancada
[u] penso àtona en oriental, excepte mallorquí
u [u] dur
[w] caure, qüestió semivocal
[Ø] guerra muda en els dígrafs gu i qu davant e o i
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 127
CONSONANTS
Lletra
AFI
Exemples Comentaris
b [b]
bomba, braç,
barra, blanc precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
[β] roba excepte on no es produeix betacisme.
[p] cub ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda.
[bb] poble geminada en el grup bl.
[Ø] rumb muda precedida de m a fi de mot o davant consonant.
c [k] camp
[s] cendra
[s] veça ce trencada.
[g] anècdota sonorització davant de consonant sonora.
d [d] sonda, dama
precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o
oclusiva.
[ð] boda
[t] sud ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
[Ø] profund muda precedida de n i l a fi de mot
f [f] fusta
[v] afgà sonorització davant de consonant sonora
g [g]
engany, gana,
guerra precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
[ɣ] biga, foguera
[k] pròdig ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
[ʒ] gel africada [dʒ] en valencià; en nord-occidental, africada [dʒ]
en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
[t∫] boig
h [h] ehem hac aspirada, en general és muda
j [ʒ] jove
africada [dʒ] en valencià; en nord-occidental, africada [dʒ]
en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
k [k] kurd
l [l] bola
[ʎ] llamp
[ll] col·legi ela geminada
m [m] mà
[ɱ] èmfasi seguida de labiodental [f], [v]
n [n] nas
[ŋ] ganga, blancor seguida de velar [g], [k]
[ɱ] confirmar seguida de labiodental [f], [v]
[m] canvi seguida de bilabial [p], [b]
[ɲ] banya
p [p] pas
[b] capgirar sonorització davant de consonant sonora
[Ø] camp muda precedida de m a fi de mot o davant consonant
q [k] quin
r [r] ram, barra erra vibrant
[ɾ] mare erra bategant
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 128
[Ø] flor muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on
sí que sonen totes les erres finals
s [s] sac, bossa essa sorda
[z] casa essa sonora
t [t] temps
[d] atzavara sonorització davant de consonant sonora
[dʒ] viatjar, fetge
[t∫] fitxa
[dz] dotze
[Ø] cent muda precedida de n i l a fi de mot
v [b] vaca
betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o
oclusiva.
[β] cava
[v] vaca labiodental en balear, alguerès i part del tarragoní i del
valencià
w [b] wàter
[w] western estrangerismes no assimilats
x [∫] xiular, faixa
en occidental, africada [t∫] en posició inicial de mot, o rere
nasal, lateral o oclusiva
[ks] excursió
[gz] examen
[ʒ] caixmir
z [z] zona
Vocals
Notes:
[æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
[ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
[a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar
amb un diacrític [ä].
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 129
[ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.
Consonants
Notes:
A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 130
VOCALISME*
1. VOCALISME TÒNIC
El sistema vocàlic del valencià (i de tot el català general), en posició tònica, presenta set
vocals: a [a], e oberta [ɛ ], e tancada [e], o oberta [ɔ ], o tancada [o], i [i] i u [u]. Aquesta
distinció no solament és pertinent perquè forma part de l'estructura de la llengua, sinó
també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de
pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona 'persona de sexe femení', de
dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.
Casos en què la e és oberta [ɛ ]:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu,
perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula
(excepcions: església, llémena, témpores). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens
marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta [ɔ ]:
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els
acabats en -oix, jou, tou, pou i sou —verb—).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:
estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent
gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/-oca, (excepcions: boca), -ofa, -oig/-oja,
-ol/-ola, estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola), -oldre, -olt/-olta, -pondre,
-ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca moldre, solt, fort, horta, carrossa,
pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota,
sota).
2. VOCALISME ÀTON
El vocalisme àton valencià (i el del català occidental) consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Cal
que tingueu en compte que en català oriental es produeix una neutralització de les vocals e i
a en [ə]. Així, en el català central, les tres vocals àtones de Barcelona, es realitzen com una
[ə]: [bərsəlónə]; mentre que en els parlars occidentals, inclòs el valencià, es manté la
distinció entre [a] i [e]: [barselóna].
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 131
Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes
dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la
primera variant del doblet:
nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure
avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure
esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar
2.1 Vacil·lacions entre la a i la e
– En moltes paraules que comencen amb en-, em-, es- i eix- (eixugar, encendre, embrutar,
estendre), en valencià col·loquial solem pronunciar aquesta e inicial com a a. En un nivell
formal de pronúncia, però, hem de mantenir la e.
– Hem de mantenir la pronúncia amb e (i no amb a) de paraules com bescoll (*bascoll),
gegant (*jagant), sencer (*sancer), llençol (*llançol).
– En un registre formal, cal evitar l'elisió de la e davant de la r: veritat (*vritat), feredat
(*fredat).
– És incorrecte afegir una e en paraules acabades en -x o -tx: complex (*complexe), fix
(*fixe), context (*contexte), sufix (*sufixe), annex (*annexe), pretext (*pretexte).
– Les assimilacions de la a final àtona a la e tònica, tipus terra (*terre), Sueca (*Sueke),
típiques d'algunes zones, no estan permeses en un nivell formal.
2.2 Vacil·lacions entre la a i la o
– En registres formals hem d'evitar l'assimilació de la a final àtona a la o tònica: porta
(*porto), horta (*horto), tovallola (*tovallolo).
2.3 Vacil·lacions entre la e i la i. Algunes remarques sobre la i
– Hem d'evitar pronunciar i escriure amb i paraules que són amb e: gener (*giner), genoll
(*ginoll), coneixement (*coneiximent), naixement (*naiximent).
– Cal evitar també les terminacions -ància i -ència en alguns mots que en català es formen
amb els sufixos -ança i -ença: creença, perseverança, observança, desavinença.
2.4 Vacil·lacions entre la o i la u
– No és admissible en nivells formals pronunciar o àtones com u: conill (*cunill), Josep
(*Jusep),
– Tampoc no hem de pronunciar u àtones per o: bullir (*bollir), municipal (*monicipal).
– Hem d'evitar també fer la diftongació au de la o inicial de paraules com ofegar (*aufegar),
olorar (*aulorar), obert (*aubert).
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 132
3. DIVERGÈNCIES RESPECTE DEL CASTELLÀ
En català hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia,
òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura.
3.1 Divergències respecte a la vocal a
Valencià Castellà Valencià Castellà
afaitar afeitar ambaixada embajada
arravatar arrebatar assassí asesino
avaluar evaluar avaria avería
davantal delantal latrina letrina
picaporta picaporte posa pose
rancor rencor sanefa cenefa
sarbatana cerbatana Sardenya Cerdeña
3.2 Divergències respecte a la vocal e
Valencià Castellà Valencià Castellà
albercoc albaricoque litre litro
alcàsser alcázar malenconia melancolía
ametista amatista meravella maravilla
assemblea asamblea metre* metro
disfressar disfrazar monestir monasterio
ebenista ebanista orfe huérfano
efeminat afeminado orgue órgano
emparar amparar ràfega ráfaga
enyorar añorar resplendor resplandor
espàrrec espárrago següent siguiente
estendard estandarte seguretat seguridad
esternudar estornudar sergent sargento
gelea jalea tàlem tálamo
javelina javalina vernís barniz
3.3 Divergències respecte a la vocal i
Valencià Castellà Valencià Castellà
ambigüitat ambigüedad infatuar-se enfatuarse
antiguitat antigüedad infermeria enfermería
ciment cemento línia linea
contemporània contemporánea mantenidor mantenedor
declivi declive nucli núcleo
desimboltura desenvoltura ordinador ordenador
diabetis diabetes penis pene
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 133
eclipsi eclipse quítxua quechua
galió galeón sobirania soberania
indicible indecible Tunis Túnez
3.4 Divergències respecte a la vocal o
Valencià Castellà Valencià Castellà
aixovar ajuar joglar juglar
assortir surtir joventut juventud
atordir aturdir nodrir nutrir
atorrollar aturrular ordir urdir
atribolar atribular pèndol péndulo
avorrir-se aburrir-se ploma pluma
bordell burdel podrir pudrir
botifarra butifarra polir pulir
brúixola brújula polsar pulsar
calorós caluroso polvoritzar pulverizar
capítol capítulo regidoria regiduría
cartolina cartulina rètol rótulo
complir cumplir rigorós riguroso
colobra culebra robí rubí
cònsol cónsul Romania Rumanía
croada cruzada rossinyol ruiseñor
descobrir descubrir sofrir sufrir
embotit embutido sorgir surgir
escàndol escándalo sospirar suspirar
escodrinyar escuadriñar tamboret taburete
escopir escupir temorós temeroso
escrúpol escrúpulo títol título
estoig estuche tolit tullido
estrafolari estrafalario tomba tumba
fonament fundamento torbar turbar
furóncol furúnculo Torí Turín
governamental gubernamental torró turrón
Hongria Hungría triomf triunfo
3.5 Divergències respecte a la vocal u
Valencià Castellà Valencià Castellà ateneu ateneo muntanya montaña
bufetada bofetada muntar montar
butlletí boletín Pompeu Pompeyo
butxaca bolsillo porus poro
cacau cacao ritu rito
correu correo sèrum suero
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 134
cuirassa coraza subornar sobornar
escull escollo sufocar sofocar
estèrnum esternón supèrbia soberbia
fetus feto suportar soportar
focus foco tipus tipo
fòrum foro trofeu trofeo
liceu liceo turmentar atormentar
Finalment, hi ha una sèrie de noms invariables que acaben en -us: anus, cirrus, fetus, focus,
globus, nimbus, porus, rictus, tipus...
4. PARAULES PATRIMONIALS I CULTES
En el lèxic del català (com en altres llengües del nostre entorn) trobem, bàsicament, dos
grups:
1. Paraules patrimonials: aquells mots que han evolucionat durant el temps des del seu
origen llatí, germànic o aràbic.
2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més recentment al català des d'una
llengua clàssica, i que no han sofert l'evolució dels mots patrimonials, sinó solament una
adaptació parcial. Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de
paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per
exemple, el mot llatí BUCCA dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.
Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis
ortogràfics.
Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme boca bucal món mundial
cervell cerebel mostela mustèlids
cònsol, consolat consular nodrir, nutrició, nutrient
dolç dulcificar, edulcorar ortiga urticària
fèmur femoral pèndol pendular
fondre f fusió plom plumbi
fur foral ploma plumífer
furóncol furunculosi porgar expurgar
home humanisme sorgir insurgent
jove juvenil títol titulació, titular
moc mucosa volcà vulcanisme
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 135
5. ENLLAÇOS FÒNICS
Parlem d'enllaços fònics quan volem referir-nos a les alteracions fonètiques produïdes pel
contacte entre dos sons de paraules consecutives.
5.1 Elisió
És el fenomen fonètic que consisteix en la supressió de la pronúncia d'una vocal àtona a
final de mot quan entra en contacte amb la vocal inicial del mot següent. D'aquesta manera,
pronunciem enllaçats dos mots contigus.
Mà esquerra (mà'squerra)
Si el veus (si'l veus)
Quina alegria (quin'alegria)
Mitja hora (midjóra)
Una hora (unòra)
Una altra (unáltra)
Bona hora (bonòra)
Quina hora (kinòra)
5.2 Sinalefa
És la fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte: la vocal final d'un mot i la inicial
del mot següent. Així, les dues paraules es pronuncien entrellaçades i sense pausa.
Hi ha dos xics (ià-dos-xics)
I obri la porta (iò-bri-la-pòr-ta)
Ho intentaré (oín-ten-ta-ré)
I em trobe sol (iem-tro-be-sol)
*JOSEP LACREU. Manual d’ús de l’estàndard oral
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 136
FONÈTICA I ORTOGRAFIA
E oberta /ɛ/ E tancada /e/
1. Llegiu en veu alta aquest text. Vocalitzeu correctament les tancades /e/ i obertes /ɛ/.
“Les peces més perverses de Pere, fetes sempre sense presses, tenen efectes efervescents en
les enteses ments de certs éssers. Elles resten perplexes. Ells es desesperen. Les peces més
belles representen els ferments dels encerts eterns de les seves destreses secretes. El segrest
de Pere ens permeté rebre les fredes belleses presents en els elements de les seves lletres
sense perdre’ns res de res. Ell ens ven les selectes revenges dels serfs dels gèneres. Els pren
les regles. Les estreny per fendre-les sense defendre-les. El pretext és el ver text. Les lletres
rebenten. Les peces esdevenen mers encensers. Cremen. Les seves empremtes revelen els
ferments senectes de segles enters. Vénen de temps enrere. En percebrem els precedents de
més pes. Pere és expert en semences. En mestre genet.”
MÀRIUS SERRA. Verbàlia. Pàg. 317.
2. Llegiu aquest text i vocalitzeu les obertes i tancades d’aquest menú.
Espetec
Entremès de percebes de les terres de l’Ebre
Cebetes tendres de les terres del Segre
Fetges de llebre, cervellets de vedell
Herbetes, pebre negre
Peretes verdes de Bellver
Mel de vesc
Xerès sec
MÀRIUS SERRA. Verbàlia. Pàg. 317.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 137
NORMATIVA ORTOGRÀFICA VOCALISME
Marqueu l’opció correcta dels grups de
frases següents:
1)
a) L’ambaixador de Cerdenya s’afeita
en dejú.
b) L’embaixador de Sardenya s’afaita
en dejú.
c) L’ambaixador de Sardenya s’afaita
en dejú.
2)
a) L’assassí arravatà el collar de
maragdes i el llençà a la latrina.
b) L’assessí arravatà el collar de
meragdes i el llançà a la letrina.
c) L’assassí arrebatà el collar de
maragdes i el llençà a la latrina.
3) a) La regidora extrovertida entrà a la
sala sense tocar el picaport.
b) La regidora extravertida entrà a la
sala sense tocar el picaporta.
c) La regidora extravertida entrà a la
sala sense tocar el picaporta.
4)
a) El mecànic avaluà l’averia abans de
reparar-la.
b) El mecànic evaluà l’avaria abans de
reparar-la.
c) El mecànic avaluà l’avaria abans de
reparar-la.
5)
a) La pintora retratà el futboliste amb
una pose rancorosa.
b) La pintora retratà el futbolista amb
una posa rencorosa.
c) La pintora retratà el futbolista amb
una posa rancorosa.
6) a) L’assemblea d’ebenistes es reuní al
monestir.
b) L’assamblea d’ebanistes es reuní al
monastir.
c) L’assemblea d’ebanistes es reuní al
monestir.
7) a) La llançadora romanesa de javalina
baté el rècord mundial per un metre.
b) La llançadora romanesa de javelina
baté el rècord mundial per un metro.
c) La llençadora romanesa de javelina
baté el rècord mundial per un metre.
8) a) El sergent afeminat es mantingué
ferm mentre estornudava.
b) El sargent efeminat es mantingué
ferm mentre estardunava.
c) El sergent efeminat es mantingué
ferm mentre esternudava.
9) a) La ràfega del mestral arrancà
l’estendard del pal.
b) La ràfaga del mestral arrencà
l’estandard del pal.
c) La ràfega del mestral arrencà
l’estandard del pal.
10)
a) La farmacèutica li recomenà una dosi
de jalea per guarir l’enyor.
b) La farmacèutica li recomanà una dosi
de jalea per guarir l’enllor.
c) La farmacèutica li recomanà una dosi
de gelea per guarir l’enyor.
11) a) El vernís vermell del retaule emetia
un resplandor maravillós.
b) El barnís roig del retaule emetia un
resplendor meravillós.
c) El vernís vermell del retaule emetia
una resplendor meravellosa.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 138
12) a) Assassinà l’ambaixadora davant de
l’escola d’hosteleria.
b) Assessinà l’embaixadora davant de
l’escola d’hostaleria.
c) Assassinà l’ambaixadora davant de
l’escola d’hostaleria.
13) a) Olorar el vernís em fa tossir i
esternudar.
b) Olorar el bernís em fa tussir i
estarnudar.
c) Olorar el varnís em fa tosir i
estornudar.
14) a) Monestir
b) Munyó
c) Juglar
15)
a) Rotular
b) Temerós
c) Suborn
16)
a) Declive
b) Sobirania
c) Pulsar.
17) a) Desamparats
b) Diabetis
c) Oruga.
18)
a) Rostir
b) Soborn
c) Galeó
19)
a) Rigorós
b) Titular.
c) Juglar.
20) a) Lineal
b) Envarnissar
c) Porus.
21)
a) Honestitat.
b) Javelina.
c) Ametista.
22)
a) Estrafolari
b) Estrafalari
c) Estrafol·lari
23) a) Pèndol / Tamburet / butifarra.
b) Pèndul / Tamboret / botifarra.
c) Pèndol / Tamboret / botifarra.
24)
a) Regidoria / Sostracció / Expenedoria
b) Regiduria / Sustracció / Expeneduria
c) Regidoria / Sostracció /
Expendeduria.
25) a) Eclipsis / Penis / Desimboltura
b) Eclipsi / Pene / Desenvoltura.
c) Eclipsi / Penis / Desimboltura.
26) a) Ordenador
b) Quétxua.
c) Robí.
27)
a) Tumba.
b) Russinyol
c) Torbar.
28) a) Títol
b) Grupa
c) Calurós.
29)
a) Rumania / Tunis / Hongria.
b) Romania / Tunes / Hungria.
c) Romania / Tunis / Hongria.
30)
a) Escodrinyar
b) Suspirar
c) Tolit
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 139
CONSONANTS
1. OCLUSIVES P/B, T/D, C/G
1. 1 Duplicació de d, c, g
a) Dupliquen la d els mots següents i els seus derivats:
addenda addicte adducció
addicció additament adductor
addició additiu adduir
b) Dupliquen la c els mots següents i els seus derivats:
abjecció accèssit addicció succedani
accelerar accepció adducció succeir
acceptar subjecció succint succés
c) Dupliquen la g els mots següents i derivats: suggestió, suggeir.
A les Illes Balears i al País Valencià el nexe -tll es substitueix pel nexe -tl: ametla, motle,
espatla...
2. OCLUSIVA/FRICATIVA B/V
2.1 Divergències respecte a altres llengües romàniques
a) Català amb v i castellà amb b
Valencià Castellà Valencià Castellà advocat abogado gavardina gabardina
alcova alcoba govern gobierno
almadrava almadraba gravar grabar
almívar almíbar l’Havana La Habana
arravatar arrebatar haver haber
avall abajo javelina jabalina
avet abeto llavi labio
avi abuelo núvol nube
avorrir aburrir pavelló pabellón
avortar abortar provar probar
canvi cambio raval arrabal
caravel·la carabela rave rábano
cascavell cascabel savi sabio
cavalcar cabalgar savina sabina
cervell cerebro Savoia Saboia
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 140
civada cebada sivella hebilla
covard cobarde tàvec tábano
crivellar acribillar travar trabar
endívia endibia trèvol trebol
envestir embestir vaixell bajel
espavilar espabilar vermell bermejo
esvelt esbelto vernís barniz
fava haba volta bóveda
b) Català amb b i castellà amb v
Valencià Castellà Valencià Castellà
Àlaba Álava calb calvo
baró varón corb cuervo
basc vasco debanar devanar
beina vaina desimbolt desenvuelto
bena venda mòbil móvil
berruga verruga oblidar olvidar
besllum vislumbre rebentar reventar
biga viga rebolcar revolcar
Biscaia Vizcaya saba savia
bolcar volcar trobador trovador
2.2 Pseudoderivats
Normalment els mots d’una mateixa família s’escriuen amb la mateixa lletra; però cal tenir
en compte que de vegades trobem paraules cultes que provenen directament del llatí
(cultismes opseudoderivats) que divergeixen en alguna grafia.
Mot patrimonial Pseudoderivat avet abietina, abietàcies
avortar aborció, abortiu
berbena (herba) verbenàcies
berruga verrucària, verrucós
calb calvície
cervell cerebral, cerebel
corb (adjectiu) curvatura, curvilini
corb (substantiu) còrvids
deure dèbit
escriure escriba
fava fabàcies
llavi labial, labialitzar
lliure liberal
moure automòbil, mòbil, immòbil
núvol nebulós, nebulositat
provar probable, probatori
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 141
3. FRICATIVES ALVEOLARS Z/S/SS/C/Ç/
3.1 Paraules amb essa sonora [z] que en singular no duen essa final (en castellà acaben
en -isis)
anàlisi dièresi hipòfisi parèntesi
apocalipsi diòcesi hipòtesi perífrasi
apoteosi dosi metamorfosi pròtesi
artrosi èmfasi metàstasi psicosi
catequesi esclerosi neurosi simposi
cirrosi èxtasi oasi síntesi
clorosi fibrosi osmosi tesi
crisi gènesi paràfrasi tisi
diàlisi hipnosi paràlisi tuberculosi
3.2 Divergències respecte a altres llengües romàniques
Tot i que la grafia de moltes paraules coincideix amb altres llengües romàniques (soci =
socio = associé), o que hi ha una correspondència entre la ç del català i la z del castellà
(caça = caza), tenim un grup de noms —la majoria, provinents de l’àrab, no del llatí— en
què la z/c del castellà no equival a la ç/c del català, sinó a la nostra s/ss. També hi ha uns
quants mots que en castellà tenen c i en català tenen z.
a) Català amb s o ss
alcàsser cassola massapà sarbatana
alferes cervesa massís Sardenya
arròs disfressa montsó sentinella
assot drassana mordassa sèquia
barnús esbós panís sòcol
bus gaseta pretensiós tapís
camussa gessamí sabata tros
canyís hissar safareig Tunis
capatàs invalidesa salpar vernís
carrossa masmorra sanefa xerès
b) Català amb z
alzina botzina senzill zel
atzembla bronze ximpanzé zenit
atzerola donzella zebra zinc
benzina pinzell zèfir zitzània
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 142
3. 3 Remarques de pronunciació
La grafia tz s’ha de llegir necessàriament com a /dz/ en paraules com ara dotze, tretze, setze
i en alguns topònims com l’Atzúvia o l’Atzeneta.
També convé pronunciar-la com a /dz/ en mots com ara atzar, atzavara, atzucac,
guitza,horitzó...
En el sufix –itzar i derivats, són plenament acceptables tant la pronúncia /dz/ com /z/:
autoritzar /autoridzár/ o /autorizár/.
Cal evitar l’articulació palatal del grup final ts: tots /*totx/, plats /*platx/.
4. FRICATIVES I GRUPS AFRICATS PALATALS J/G, TJ/TG, X
4.1 Les palatals j/g/tj/tg
Remarques de pronúncia
– Cal evitar en un registre formal l’ensordiment d’aquest so, habitual en els dominis del
valencià apitxat /ʧ/: jove /*ʧove/, ajuntament /aʧuntamént/.
4.2 La grafia x
Remarques de pronúncia
– Es llig com la ch castellana en posició inicial de paraula i després de consonant: xic,
panxa.
– La x inicial d'alguns topònims és fa fricativa, com la sh de l’anglés (sherry, ship). El
mateix ocorre amb els topònims i antropònims: Xàbia, Xàtiva, Xixona Xavier, Xenofont,
Xerxes, Ximena
– Pot tenir el valor de /ks/ en els següents casos:
– Sempre que va en posició intervocàlica: fixar, lèxic, taxi. Excepcions: pixar, enguixar
(valor fonètic de fricativa).
– En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox. Excepcions: guix, haixix,
ix, en què es pronuncia fricativa.
– També es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en què la x està en final absolut
precedida de n: esfinx, larinx, linx.
– La x té una realització sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots començats amb ex
seguida de vocal, h o consonant sonora: exacte, èxode, examen, exhibir, exdiputat.
– Cal parar atenció a no traslladar les referències gràfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de fer-ne
una lectura incorrecta amb */ks/.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 143
5. NASALS M/N
5.1 Mots amb m
Betlem, empremta, femta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó, somriure...
5.2 Mots amb mp
assumpte assumpció atemptat compte
exempció exempt impromptu metempsicosi
palimpsest peremptori presumpte presumpció
prompte redemptor símptoma sumptuari
sumptuós temptació temptar temptejar
5.3 Mots amb mn
Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni, somniar (o somiar)...
5.4 Mots amb mm
comminar súmmum gamma immòbil
immersió immoble immadur immune
emmalaltir emmarcar emmerdar emmetzinar
emmidonar emmirallar emmagatzemar Emma
5.5 Mots amb nn
Anna annalista annals annex
Anníbal bienni connectar decenni
enneasíl·lab ennovar ennuvolar innat
innocent innocu innovar mannà
mil·lenni tarannà trienni tripinnat
6. LATERALS L/L·L/LL
6.1 La ela geminada (l·l)
En català un bon nombre de paraules tenen l·l, que prové de la doble ela del llatí. Recordeu
que una manera d’esbrinar que hem d’utilitzar-la (al marge de consultar el diccionari) és
comparar amb altres llengües del nostre entorn, en concret amb el francés, l’italià i l’anglés.
En molts casos, quan en català tenim una l·l, en aquestes llengües tenim una ll. Així, per
exemple, en català tenim col·legi, en francés, collège, en italià collegio i en anglés college,
totes derivades del llatí COLLEGIUM, encara que en cada llengua puga tenir un matís
diferent.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 144
6.2 Remarques de pronunciació
La realització de la ela geminada és equivalent al contacte d'una /l/ en posició de final
absolut amb una altra a començament de mot : el local. Ex: novel·la.
7. LES VIBRANTS R/RR
7.1 Remarques d’escriptura
Encara que després dels prefixos i de les formes prefixades escrivim normalment r simple
(antireligiós, autoretrat, contrarèplica, grecoromà, monorail, neoromàntic, radioreceptor,
semirecta, teleradar, termoregulador), fixeu-vos en l’escriptura de prerrogativa, birrem i
trirrem.
7. 2 Remarques de pronunciació
– En alguns mots en què normativament s’admet un doblet formal, amb r i sense, en
valencià (d’acord amb l’ús tradicional i la pràctica habitual) és preferible l’ús de les formes
sense r: cartó millor que cartró, murta millor que murtra, alfàbega millor que alfàbrega.
– Cal evitar l’afegiment d’una r en paraules com compte /*kómpter/, traure /*tráurer/.
– Cal tenir en compte que la r simple que es grafia darrere de determinats prefixos es
pronuncia com a vibrant múltiple /rr/: arítmia, vicerectorat, eradicar, suprarenal...
8. LA HAC H
La hac es conserva actualment per raons etimològiques i, normalment, coincideix en la
majoria de paraules amb altres llengües romàniques.
Aquesta lletra no es pronuncia, llevat d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats
d’altres llengües, especialment de l’anglés. Així, pronunciem la h amb una aspiració en
paraules com ehem, ha ha ha, hawaià, hall, hegelià (de Hegel), hippy, Sàhara, Hong
Kong...
Però no pronunciem la h en paraules com ara haixix, handbol, hoquei, hàmster, handicap,
Hèlsinki.
8.1 Català amb h i castellà sense h
ham harmonia harpia hissar hivern
hivernacle hològraf hostatge subhasta subtrahend
8.2 Català sense h i castellà amb h
abillar arpa benaurat braman
cacauet coet exuberant malaurat
Munic orfe orxata os
ostatge ou truà Zuric
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 145
9. LA Y I LA W
La lletra y pertany a l’alfabet català, però només hi ha una paraula que comence per aquesta
lletra: yperita, mot que normalment s’escriu iperita, forma principal.
La y la trobem només en el dígraf ny i en paraules provinents d’altres llengües que
conserven la grafia originària: Nova York, whisky, keynesianisme, Kyoto, kyrieleison...
La lletra w solament la trobem en paraules provinents d’altre llengües que conserven la
grafia originària: kiwi, waterpolo, watt, kuwaitià, hawaià, Darwin, Newton, Wagner,
Washington, Wellington...
Cal que tinguem en compte que alguns mots estrangers amb w s’han integrat en la nostra
llengua i, per tant, han catalanitzat la grafia: vàter, Venceslau...
10. LA LLETRA K
Aquesta lletra solament la trobem en paraules provinents d’altres llengües que conserven la
grafia originària: folklore, kàiser, kamikaze, karate, kenyà, koiné, kremlin, kurd, víking,
vodka....
I en noms de lloc i de persona estrangers: Becket, Euskadi, Frankfurt, Kafka, Kant, Kíev,
Kurdistan, Pakistan, Txaikovski...
Un gran nombre de mots estrangers amb k s’han integrat en la llengua i han catalanitzat la
grafia: biquini, búnquer, còctel, joquei, màrqueting, pàrquing, quimono, quiosc, rànquing,
tiquet... Fixeu-vos que en els derivats de quilo- s’admeten dues formes, amb qu i amb k:
quilogram / kilogram, quilòmetre / kilòmetre. Els símbols de les paraules derivades de
quilo- i kilo- es fan segons el sistema internacional: kg, km, kl...
11. APLECS CONSONÀNTICS
– La p de l'aplec mp és sempre muda: assumpte, comptar, prompte.
– Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la
grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior, produint
un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir /ll/, /mm/ i /nn/,
respectivament: ratlla /rrá ʎʎ a/, setmana /semmána/.
– En alguns cultismes, però, no se sol produir aquesta assimilació consonàntica, de manera
que cadascuna de les consonants manté el seu propi valor fònic: Atlàntic, atles, atleta, ritme,
ètnia, etnografia.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 146
LA SÍL·LABA
Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu.
Els diftongs Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 147
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 148
1. Separeu les síl·labes de les paraules següents:
1. caure
2. interlocutòria
3. eina
4. trauma
5. condició
6. guineana
7. guineu
8. Quatre
9. boina
10. freqüent
11. pingüí
12. fruita
13. sentien
14. argüir
15. aguantar
16. continuar
17. quota
18. ciutat
19. crueltat
20. antiquari
21. cloure
22. cuota
23. guano
24. desinhibició
25. guaitéssem
26. mouen
27. reimpressió
28. joieria
29. cloïssa
30. guaitar
31. delinqüència
32. contraindicació
33. desenvolupament
34. tréieu
35. il·lusió
36. diguésseu
37. cacauet
38. coet
39. veïna
40. Maria
41. besàvia
42. llenyataire
43. engreixar
44. euro
45. interacció
46. atribuir
47. traduïa
48. possessiu
49. interactuar
50. borratxera
51. guant
52. juliol
53. bellugueig
54. Eulàlia
55. sapigueu
56. desassossec
57. policíac
58. anàveu
59. vosaltres
60. desastre
61. iaia
62. produir
63. aleatori
64. immobiliària
65. desarticulació
66. anticossos
67. diürètic
68. transatlàntic
69. Oceania
70. vehicle
71. redissenyant
72. nucleic
73. preromànic
74. proteïnes
75. desamortització
76. València
77. subhasta
78. coedició
79. reunificació
80. contraindicació
81. queia
82. Vila-real
83. peuet
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 149
NORMATIVA I ORTOGRAFIA
Escriviu les grafies en els espais buits. Poseu el símbol Ø si no cal posar-ne.
1) La família de les orquíd___es està molt este___a. Les seues arrels
s’a___ocien a determinats fon___s en simbiosi___ fins fa poc
desconegudes i no del tot compre___es. La seua forma imita la dels
insectes per a afa___orir la po___inització.
2) El pressu___te conde___at va ser apalli___at i sacsat per de___enes
de persones.
3) Vaig arri___ar tar___ a l’estre___ de la pe___ícula després d’agarrar
dos autobu___os, però estic content perquè vaig poder saludar aquell
i___ustre actor.
4) Els alumnes obser___aven atentament l’osci___ació del pènd___l.
Vam i___ergir l’ima___ en aquell líqui___ viscós que no estava ben
espe___eït i per això no atreia bé els objectes de ferro.
5) Els ___anquis són els nord-americans anglosa___ons, o també els
angle___os que van protagoni___ar la rebe___ió a Nova Anglaterra, i
mes tard, durant la guerra de Sece___ió.
6) El jutge, davant de la ga___a de po__ibilitats, no va decretar cap
mesura caute___ar de fian___a, i el conde___at va obtindre alguns
permi___os.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 150
7) No sóc partidari que prengues tantes med___cines, però la veritat és
que eixe ___arop és mirac___lós per a la gola.
8) L’ad___esió és l’atracció mo___ecular exercida entre les superfícies
de dos co___os en contacte.
9) Van su___astar aquella joia val___osa per enè___ima vegada. Era
d’or de vint-i-dos qui___ats que pesava un quinta___.
10) A l’arri___ar a la ___duana, no vam re___elar les compres que
havíem fet per no pagar aran___els.
11) Ens i___usionava molt aquell via___e en el tran___iberià. Este
tren recorre la via fèrr___a més llarga del món.
12) Circu___val·lar és en___oltar una pla___a, una ciutat asse___ada,
amb una sèrie de trin___eres, de forts, de carreteres, etc.
13) Quan créiem que el co___oqui s’havia aca___at, els a___istents
es van enu___ar i e___fàticament demanaren que s’hi presentara
l’organi___ador.
14) Vivia en una vi___a precio___a, envoltada d’un pai___atge
magnífic; la va ___conseguir en una sub___asta per un bon preu.
15) En aquella ciutat, davant de l’ince___ant flu___ de gent que
denunciava el consum d’a___fetamines i pí___doles, van publicar
uns pa___flets informatius on s’explicaven les seues conseqüències
per tal d’e___adicar i previndre este problema.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 151
16) Havia e___aborat una recepta ben e___tranya feta de diversos
ingredients passats per l’e___premedora i condimentats
principalment amb oreng___.
17) Les guerres i els atacs bè___ics sumen mi___ennis, des de la
guerra santa de Caïm contra Abel fins als mí___ils quirúrgics dels
multimi___ionaris nuclears.
18) El Penyagolosa només és acce___ible pel nor___. Es conten
nombro___es lle___endes, pels ma___os i pobles dels voltants,
referents a t___esors amagats, cadàvers vivents, bruixes i dimonis,
famo___es nits de Sant Joan quan el solsti___i ho arraba___a tot de
dalt a baix.
19) L’orques___a va interpretar aquella si___fonia de gran belle___a i
espectacular ___rmonia.
20) El re___ era un persona___e sin___stre, i___oral, su___ament
perillós i molt difícil de dese___ascarar darrere d’aquella fal___a
aparen___a.
21) S’expre___a d’una manera afectadament dol___a, me___iflua,
que s’aproxima a la imbeci___itat.
22) Rebia un tra___ament capi___ar per pa___iar la seua cal___esa.
23) El pilot del ra___i, que les en___estes donaven com a favorit no
es va cla___ificar en la primera pro___a perquè va re___entar una
roda del co___e.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 152
24) Les hoste___es d’aquell vol estaven en ___aga i solament atenien
les nece___itats e___encials dels passa___ers.
25) Els contactes metà___ics de la co___exió elèctrica estaven mal
insta___ats i la i___uminació no funcionava.
26) Si circu___crius una circu___ferència a un triangle, els tres
vèrte___ estaran en contacte amb ella.
27) Porta una vida sen___illa i exe___ta de preocupacions sense
afa___ de notorietat o de rique___es.
28) Just a___ans de les primeres cases, set llums de pantalla des del
branca___e despu___at de la doble r__nglera d’arbres
pro___ectaven set cercles difu___os de claror esblaimada.
29) Els ba___als pà___ids de llum que estaven damunt de les
llam___ordes negres anuncia___en l’un darrere de l’altre
l’arri___ada de la carretera en els carrers de la vi___a.
30) Pels màrgens del segon ___ercle van aparéixer les ombres, primer
avan___ant impreci___es, estirant-se, arro___egant-se pel
pa___iment.
31) El lleb___ bufava entre els ___uncs i els esbar___ers davall de les
estre___es gla___ades i la lluna min___ant.
32) Entre els vidres del café i la blancor bruta de l’em__arcació, cinc o
sis hòmens ro___os ___arraven i es fregaven les mans, un d’ells,
menut i esprima___at, duia una gorra massa___era i gre___osa.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 153
33) Encara que mon pare fo___ava amb doble paper els llibres que
havien passat per les mans del meu germà, estaven a banderes i
m’enu___ava emprar-los.
34) Amade___ va encendre un misto amb soroll de tra___a, mentres
aplicava la flameta a la pipa. En cada ___uplada la flama del fòsfor
baixava cap a dins de la ca___oleta i a___endia després cap a
l’ombra densa del nas, la pro___ecció del garbu___ de pèls
impenetrables, l’es___arzer de les celles arrufades cobrien els ulls
atents a la bra___a de tabac que hi havia dins de la pipa.
35) Tot despitralat, amb camisa i camiseta d’esport blaves, estava
gitat damunt d’una post bruta de greix co___ocada en terra mentres
apanyava el xa___ís o les ___allestes del ve___icle.
36) Uns allarga___ats esquin___alls de núvol s’arrapen a les
esquerpes ___ingleres, i en el silenci de___olat d’aquell indret
només s’escoltava el geme___ del vent gelat que ___iulava en
trave___ar les escle___es de les roques.
37) Tenia triste___a i no tenia cap mort per a tancar-li els ulls ni per a
ve___ar-lo aquella nit ni per a comprar-li la caixa ni per a anar a la
seua fo___ a amb flors acabades de c___llir.
38) La persona que sap menjar i ___eure és una persona civili___ada
i correcta, o siga, un individualista. Si m’hagueren dit lla___ors que
al cap d’uns dece___ins havíem de menjar com ho fem ara, no ho
hauria cregut.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 154
39) La resposta era molt sen___illa: l’especu___ació havia arri___at a
uns nivells ins___portables, tant, que era impo___ible traure el gra
de la palla entre el ___entall d’hipòte___is.
40) Aprofitan___ la solitu___, es posà a recórrer les estan___es i
finalment s’a___ocà a un finestral que dona___a al jardí.
41) La impre___ta de tip___s o caràcters mò___ils, amb què
Gutemberg imprimí la Bíblia de quaranta-dos lín___es l’any 1450,
s’e___tengué com un llamp per tot Europa: Segòvia, València,
Barcelona i Sarago__a es disputen la primacia en la tinen___a del
primer taller d’impre___ió a la península Ibèrica.
42) El jardí, en la seua infante___a, brollava a penes de la terra
remoguda, i el bosquet d’arbres fru___ters era sols un rígi___
sembrat de ___ares simètriques i dretes d___vant de la casa.
43) La casa llatina re___ol el problema en al___ària: no solament
evita la cohabitació, sinó també la ___uxtaposició de l’habitacle de
les persones als locals dels animals i dels fums.
44) Després me’n vaig anar al front com a ___nfermera (per
di___imular, és clar) i en un hospital vam fer molts
tra___plantaments d’òrgans i moltes tra___fusions de san___,
segons acabes de co___tar que diuen.
45) No o___lide res. I no em poses una altra vegada el disc ra___at.
Tinc ben present el vostre haver familiar, els vostres bons i rancis
costums i, per desco___tat, la vostra enlairada posició social! Com
no he de recordar-me del vostre important ___inatge?
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 155
46) Igna___i fi___à un esguar___ profund en ell i el va tro___ar
insuperable. Baixà tot recol___at en el braç trem___lós d’emoció.
47) El so de les p___sacions del piano va percu___ir contra el vidre de
les copes i les bamb___lines de l’escenari vaci___aren
lleu___erament.
48) Segons la notícia publicada per la ga___eta, no exe___ta de la
més pura i s___til ironia britànica, la més antiga ju___eria de la
ciutat de Londres se situava vora el riu Tàmesi___.
49) El ___oala és un mamífer marsupial que s’alimenta de les fulles de
l’eucalip___. I l’orangut___ és un primat amb una gran capa___itat
cran___al.
50) Quan___ el petrol___r va entrar al port, l’embarcació va estar a
punt de so___obrar quan intentava e___udir una de les bali___es
que marcaven el camí cap a la ___ocana.
51) En un ram de flors, has de tindre en co___te que tant les
assu___enes com els narci___os absor___ixen molta aigua del
___erro.
52) El vesco___te va co___ar aquest assu___te a la i___fermera.
53) El presu___te co___fident treballa a la i___pre___ta que és al
xa___frà on va ocórrer l’ate___tat.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 156
54) Crec que Assu___ta és i___ocent; ta___ateix cal co___provar les
seues e___pre___tes.
55) És so___àmbul i pateix d’a___èsia. Té una si___tomatologia
e___tranya.
56) El volia e___etzinar i va posar a___fetamines a la sa___faina.
57) E___mig d’aquell parani___f i___mens va trobar aquesta à___fora
grecoromana.
58) En l’a___ex hi ha un test ___emotècnic que només va passar el
co___table de l’empresa.
59) Vam co___emorar el trio___f de la si___fonia de Sa___só amb
una festa su___tuosa a la qual van a___istir un miler de persones.
60) Va empa___idir en veure la co___isió que van tenir en el ra___i.
61) El poble he___ènic vol ce___ebrar el mi___enari d’una re___igió
mito___ògica molt e___aborada.
62) Marce___a, en el discurs, ha a___udit diverses vegades a
Marce___í. Però Tertu___ià era un cristià a qui agradava fer
tertú___ies.
63) Es va fer mal al dit anu___ar i va haver d’anu___ar el viatge a
Brusse___es.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 157
64) Cami___a tenia un paper este___ar a l’obra, però va
reve___ar-ne el final a uns xitxare___os i ara està co___apsada.
65) Una mi___ionèsima part del sector meta___úrgic és a mans d’una
o___igarquia ga___aicoportuguesa.
66) Compra a ca Marce___a ti___a, mortade___a i ravio___is quan
isques del co___egi.
67) El ___est del ___èrif no presa___iava res de bo.
68) ___eremies sense voler va trepi___ar la ___apela de ___eroni,
però ___avier la va recollir.
69) El ___esuïta es va tornar bo___ en veure que havien saque___at
la casa d’estiue___ on so___ornava.
70) L’ob___ectiu era apropar-se a l’ei___am per a sentir el zumze___
de les abelles.
71) Un me___icà que fa blanque___ de diners, un bo___í del ___ad,
que es fa bo___ador i un ___ec de Bohèmia que pren or___ata de
___fla.
72) La ___ercavila d’enguany inclourà una actua___ió de palla___os
suï___os.
73) Po___a el ___etrill al costat de la ca___ola.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 158
74) La ___erve___a és una beguda alcohòlica obtinguda per
fermenta___ió.
75) El mi___al i el cal___e són dos elements u___ats en la litúrgia
cristiana.
76) El ___èsar de Roma va ___e___ar en el seu càrrec.
77) Vam anar a Pu___ol amb l’esperan___a d’escoltar per fi la
conferèn___ia sobre els proto___ous prome___a als dos
congre___os anteriors.
78) El vice___ecretari va demanar dos voluntaris qual___evol.
79) Els nostres compromi___os ens impedien tenir una discu___ió
aprofundida dels intere___os reals de la nostra a___o___ia___ió.
80) Han constituït una agrupa___ió en defen___a de la dan___a
tradi___ional valen___iana.
81) Els paï___os a___iàtics han de___idit la supre___ió dels
aran___els comer___ials.
82) La teua di___erta___ió parteix de premi___es fal___es i
desme___urades.
83) Van fer pre___ió perquè no saberes l’epi___odi
84) El govern va ordenar la di___olu___ió de la manifesta___ió dels
di___idents
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 159
85) El brun___it constant i la llum blanca i invariable li produïen una
espè___ie de deixade___a, una ___ensa___ió de buidor a dins el
cap. ___entia la ne___e___itat d’al___ar-se perquè ja no podia
s___portar més temps l’encongiment dels o___os, i al cap d’un
instant s’havia d’a___eure de nou perquè es ___entia mare___at i
dret no se ___entia segur.
86) És estrany que el ___entinella siga tan preten___iós. Tinc la
impre___ió que la comi___ió es va di___oldre per culpa del
capatà___. L’agre___or va pre___ionar l’abade___a del menestir
perquè volia una ca___ola plena de mosta___a, ___afrà i ___ofre.
87) Igna___i tingué un pre___agi de la seua di___ortada peripè___ia
amb el tran___iberià. Va perdre el far___ell mentre es dispo___ava
a fugir a l’e___tranger.
88) L’article que parla del baoba___ està si___nat amb ___eudònim,
però és un escri___tor ser___i, expert en els a___ets.
89) És ca___dal que Conra___ entenga amb exactitu___ el qui___ de
la qüestió.
90) L’ob___jectiu és viatjar: latitu___ nor___, latitu___ su___,
tan___ se val. De moment ja hem estat al Cari___, a Belgra___ i al
Txa___ amb el nostre ami___ Alfre___.
91) A Castellar de n’Hu___ vaig conèixer un ma___ ___asc de
___iscaia que ens va fer perdre els estre___s.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 160
92) La Ma___dalena, aquella xicota cordo___esa, sempre té fre___
quan___ és en llocs llòbre___s.
93) La Isabel va agrair l’arri___ada del cambrer amb un re___oltim de
___olets que ha___ia demanat el seu company Ricar___. El que més
li agrada___a eren les garotes amb be___amel. Una rece___ta
exquisi___a. Mentrestant, l’ata___alava amb anè___dotes
in___ersemblants di___enyades amb una ima___inació
e___aborada.
94) Un dels conflictes més sa____ants dels últims temps és la guerra
de ____etxènia. S'imposa d'entrada una tre____a i que s'arri____e
a curt termini a algun tipus de solució entre les parts, ja que és
pere____tori aturar la contínua violació de drets humans que es
produeix en el conflicte.
95) A Alboraia es fabrica ____orxata des de temps i____emorial. En
concret, es pensa que és una herència de la dominació àrab. És ben
cert que uns fartons amb uns gots d'____orxata constitueixen un
berenar exce____ent.
96) Ahir vaig entrar en èxtasi____, i no per prendre'm una dosi____
d'alguna droga (no sóc drogoa____icte), sinó perquè el meu equip
de futbol ha derrotat el Bayern de Munic____.
97) El president nord-americà ha mati____at les declaracions sobre la
i______inent guerra contra l'Ira____. Segons fonts de la Casa
Blanca, cal a____elerar les negociacions abans del pròxim ____ivern,
que és la data que l'administració nord-americana s'ha posat com a
límit per a negociar amb el Consell de Seguretat de l'ONU.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 161
98) La pre____a d'____ostatges per part dels a____altants de
l'ambaixada de Tuni____ manté les forces d'ord____e en estat
d'a____erta. Els se____estadors han co____inat les autoritats,
mitjançant una a____ocució radiofònica, a satisfer les seues
demandes abans de vint-i-quatre hores.
99) L'altre dia vaig quedar i______òbil veient per televisió la boda del
rei de Noruega. Vaig quedar impre____ionat per la su____tuositat
de les carro____es, dels vestits de frane____a, i per la gran
quantitat de co____ets de colors que es van llançar en acabar la
cerimònia.
100) Les proce____oses aigües de l'Atlàntic no són favorables a la
navegació a vela, les carave____es dels temps actuals. Solament la
tranqui____itat que proporciona una mar com la Mediterrània
garanteix aquest ex____uberant i su____eridor esport.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 162
ACCENTUACIÓ
vacil·lacions, errades i contrast amb el castellà
Agu
ts
acabats en -gram centigram, hectogram, quilogram, mil·ligram, etc.
acabats en -trop filantrop, heliotrop, misantrop, pitecantrop, etc.
Noms acabats en -bol beisbol, futbol, handbol, voleibol, basquetbol
Topònims i antropònims Biarritz, Friül, Munic, Zuric; Port Saïd, Tibet, Borís, Marià, Nobel, Raimon
contrasten amb el castellà
aldehid, alfil, ampit, avar, boà (abric), cautxú, celtiber, ciclop, criquet, elit,
eriçó, esperit, flascó, fluor, handicap, heroi, hoquei, iber, interval, lilà, miop,
oboè, oceà, però, pipí, pivot, policrom, poliglot, radar, soviet, subtil, taigà,
tiquet, timpà, tuareg, xandall, xassís, xiclet, zenit.
Pla
ns
Acabats en
-sfera
-íac
-èol, -íol, -úol
-cit, -fit, -lit
-esi, -osi
-litre
-stat
-grama
-gia
-fob
atmosfera, hidrosfera, litosfera, troposfera
afrodisíac, amoníac, austríac, cardíac, ilíac, policíac (però: embriac),
alvèol, nuclèol, bronquíol, folíol, pecíol, vacúol
leucòcit, tal·lòfit, aeròlit, megàlit, monòlit (però: teodolit)
anamnesi, catequesi, exegesi, metamorfosi, mimesi, osmosi
centilitre, decilitre, hectolitre, mil·lilitre
aeròstat, reòstat, termòstat
fotograma, pentagrama, cal·ligrama, telegrama,
apoplegia, letargia, melangia, paraplegia, sinergia
anglòfob, hidròfob, xenòfob
Contrasten amb el castellà
acne, adequa, almoràvit, anemone, àugur, auriga, bantu, biòtop, cister,
conclave, consola (moble) córrer, cotilèdon, dinamo, estèrnum, etíop,
gramòfon, guru, intèrfon, karate, libido, lígur, magnetòfon, maori, medul·la,
míssil, omòplat, paràgraf, prènsil, púding, quadriga, rèptil, reuma, rupia,
somali, tàmil, témer, tèrmit, tèxtil, tòrcer, torticoli, tríglif, tulipa, vèncer,
vertigen, víking, zoòfit, zulu
La i és tònica en la 1a, 2a, 3a, i 6a p. del present
d’indicatiu dels verbs acabats en –iar (anunciar, canviar,
copiar, estalviar, estudiar, pronunciar...)
estudia, canvies, copie, canvien, estudies, estalvien,
pronuncien...
Topònims Càller, Eufrates, Kíev (o Kiív), Mali, Marràqueix, Ravenna, Tàrent, Ucraïna...
Antropònims Agamèmnon, Aristides, Arquimedes, Dídac, Èdip, Èol, Espàrtac, Èsquil, Ganimedes, Heròdot, Ígor,
Jàson, Vladímir, Karamàzov, Telèmac, Txèkhov
Esd
rúixo
ls
Alguns mots ambròsia, càmfora, diòptria, èczema, ènema, gàmeta, isòbara, mètopa, olimpíada, pàtxuli, pècari,
període, pneumònia, quàdriceps, rubèola, vàlua (i plusvàlua), zoòspora
Acabats en
-èola aurèola, rubèola
-ode ànode, càtode, díode, elèctrode, període, tríade, tríode
-fàgia aerofàgia, antropofàgia
-lisi electròlisi
-stasi diàstasi, iconòstasi, metàstasi
-spora maciòspora
-clasi hipoderrmòclasi
-metre audiòmetre, hexàmetre, goniòmetre
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 163
Topònims Bàrcino, Bàssora, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, Ítaca, Líbia, Kàdmandu, Mègara, Mikonos, Sàhara,
Síria, Tàrraco, Toquio, Úmbria, Valònia.
Antropònims Àsdrubal, Àrtemis, Àtila, Cleòpatra, Dàmocles, Hèrodes, Il·íada, Pèricles, Praxítel·les, Prosèrpina
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 164
Accents diacrítics
bé, béns riquesa, adverbi de manera be, bens xai; nom de la lletra “b”
bóta, bótes recipient per al vi bota, botes calcer; verb botar
cóc, cócs coca, coques coc, cocs coure, cuiner; carbó
Cóll població de la Ribagorça coll part del cos; accident geogràfic
cóm, cóms menjadora d’animals com conjunció; adverbi
cóp floca de cotó, de lli, etc., a punt de ser
filada; borralló de neu; mesura
cop, colp
cós, cóssos cursa; competició; solar o pati
de cinc metres d’amplada
cos, cossos part material de l’organisme.
Déu (divinitat), adéu, marededéu, pregadéu,
redéu, semidéu
deu, deus nombre (10); font; verb deure
dóna, dones verb donar dona, dones persona del sexe femení
és verb ser o ésser es pronom
féu (verb fer, passat simple), reféu, satisféu,
desféu
feu (verb fer, present, imperatiu) refeu,
satisfeu, desfeu; domini, senyoria
fóra verb ser o ésser, condicional fora adverbi de lloc
jóc, jócs lloc on dorm l’aviram; ajocat joc, jocs de jugar
Lés població les article; pronom feble
mà part del cos ma possessiu àton
més quantitatiu mes període de l’any; conjunció; possessiu
àton
mèu, mèus miol del gat meu, meus possessiu
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes (verb moldre),
remòlta.
molt, molta, molts, moltes quantitatiu
món (univers), rodamón mon possessiu àton
móra, móres fruit de l’esbarzer
Móra nom de diverses poblacions
mora, mores natural del Magrib.
nét, néta, néts, nétes parentiu
renét, besnét
net, neta, nets, netes; renét adjectiu
nós plural majestàtic nos pronom feble
ós, óssa, óssos, ósses plantígrad os, ossos de l’esquelet; ossa, osses conjunt
dels ossos de l’esquelet
pèl, pèls vellositat; repèl, contrapèl pel, pels contracció de + el
pórca, pórques faixa de terra; mesura; taula
de sembradures
porca, porques persona bruta; truja
què interrogatiu; relatiu precedit de
preposició (de què, en què, amb què, per què)
que relatiu àton; conjunció
rés ofici eclesiàstic res cap cosa
ròssa, ròsses cosa o animal vell; carronya rossa, rosses persona de cabell clar
sé verb ser se pronom
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 165
séc, sécs plec, doblec al vestit, a la pell sec, seca adjectiu; verb seure
sègle, sègles sègol segle, segles cent anys
sèu, sèus greix seu, seu catedral; verb seure; possessiu
sí, sís afirmació si condicional; pronom reflexiu; nota musical
só forma antiga del verb ser (jo só) so soroll
sóc verb ser (jo sóc) soc soca; esclop
sòl, sòls superfície; el terra, el pis; entresòl,
subsòl
sol, sols astre; adjectiu; verb soler; nota
musical
són verb ser (ells són) son el fet o les ganes de dormir; possessiu
àton
té verb tenir (ell té) te infusió; lletra “t”; pronom feble
tòt, tòts broc gros tot, tots sencer
ús acció d’usar us pronom
vénda partida dels antics quartons i de les
actuals parròquies d’Eivissa; tanda, torn
venda acció de vendre
véns, vénen verb venir (tu véns, ells vénen);
revéns
vens, venen verb vendre (tu vens patates,
ells venen cotxes); revens, revenen
vés verb anar (vés tu) ves verb veure (ves per on)
véu passat simple del verb veure: veié veu substantiu la veu; present verb veure
(ella veu)
vós tractament tercera persona vos pronom feble
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 166
ACCENTUACIÓ
casos especials
1. Mots amb dues possibilitats d’accentuació
1.1 Els compostos referits a figures geomètriques acabats en –edre:
Decàedre/decaedre, hexàedre/hexaedre, octàedre/octaedre, políedre/poliedre
1.2 Altres mots
antílop / antilop càstig / castic dòmino / domino fotòlit / fotolit
imbècil / imbecil pèrit / perit repòrter / reporter saxòfon / saxofon
xèrif / xerif xilòfon / xilofon xòfer / xofer
2. L’accent dels compostos
2.1 Els compostos tenen dos accents fònics (un de principal i l’altre, de secundari), però a
efectes ortogràfics només poden dur accent gràfic en la síl·laba tònica principal. Els a
ràpidament, fisicoquímic
2.2 Els adverbis acabats en –ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual es
forma (si l’adjectiu no porta accent, el derivat en –ment tampoc no en porta).
pacífica: pacíficament feliç: feliçment
2.3 En els compostos a la manera culta (sense guionet), el primer adjectiu, si va accentuat,
perd l’accent i el mot s’accentua, segons les normes, com si no fóra compost.
físico + químic = fisicoquímic històrico + artístic = historicoartístic
2.4 Els compostos amb guionet conserven l’accent de cadascun dels components.
Despús-demà mà-llarg pèl-roig adéu-siau sud-americà
2.5 Les paraules i locucions provinents d’altres llengües que encara no han estat adaptades,
conserven la grafia de la llengua original i resten al marge de les regles d’accentuació.
Per capita, apartheid, fondue, sui generis, vox populi, hippy
3. Accentuació de la “e”
En valencià l’accentuació de la “e” segueix les regles següents:
3.1 En els mots aguts accentuats la “e” sempre és tancada (llevat del topònim Novetlè).
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 167
3.2 En la majoria dels mots plans, la “e” és oberta: arsènic, dèbil, crèdul, pètal, esfèric,
mèrit, cèntim, etc. Però és tancada en alguns infinitius (témer, prémer, esprémer, créixer,
néixer, péixer, ésser); en el pretèrit imperfet de subjuntiu (férem, féreu), i en els mots
feréstec, préssec, préstec, cérvol, déntol, llépol, etc.
3.3 En la gran majoria dels mots esdrúixols, la “e” és oberta (anècdota, dècima, sèmola,
gènesi, comèdia...). S’exceptuen els mots feréstega, cérvola, llépola, església, témpores,
Dénia...
4. Accentuació de la “o”
En la majoria de mots aguts accentuats la “o” és tancada: botó, cançó, cartabó, nació,
excursió, calorós, cigró, pavelló... Però és oberta en els casos següents:
4.1 Els mots: açò, aglòs, això, allò,anticòs, arròs, bocagròs, capgròs, carcabòs, ciclocròs,
de debò, emperò, a l’engròs, espòs, però, peugròs, rebò, regròs, renòs, repòs, ressò, retrò,
semitò, sobrecòs, talòs, terròs (substantiu).
4.2 Els participis dels compostos del verb cloure: conclòs, desclòs, enclòs, exclòs, inclòs,
reclòs.
4.3 Alguns noms propis: Ambròs, Besòs, Bolòs, Seròs, Tredòs, Vinaròs
En la majoria dels mots plans i esdrúixols la “o” accentuada és oberta: diòptria, òfset,
sòcol, rònec, pseudònim, còpia, colònia, dòmino, sòcia, quilòmetre, memòria... Però és
tancada en els casos següents:
4.4 L’infinitiu córrer i els seus compostos: descórrer, escórrer, incórrer, recórrer, ocórrer,
socórrer, transcórrer, discórrer
4.5 Les formes verbals del verb ésser o ser: fóra, fórem, fóreu...
4.6 Els mots: estómac, furóncol, escórpora, fórmula, gódua, góndola, pólvora, tómbola,
tórtora.
4.7 Alguns noms propis: Fórnols, Gósol, Sóller...
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 168
ACCENTS
1) Accentueu, si cal, les paraules agudes següents
cami pingüi algun Canteu vostes
enrenou tindran Berlin Hivern Relleu
sabo xassis canons Xamfrà senyal
comite poliglot radar autobus guru
germa espes talos Cafè burges
2) Accentueu, si cal, les paraules planes següents
album timid fenomen via cantaries
trolei unic antropoleg víking beure
semafor acne claxon motxilla correr
vaga examens Gandia taxi amoniac
llepol creixer telefon aeri escrivieu
1) Escriu els accents i dièresis que calguen:
1. Espartac Cardedeu es fisicoquimic, pero tinc la sensacio que habilment, aixo si,
copia formules d’altri.
2. Didac Ripoll analitza una radiografia rapidament perque dema ha de fer una
operacio de medul·la ossia.
3. El comite executiu de la fabrica textil Zenit SA canvia la ubicació del sol a causa de
les olimpiades culinaries.
4. El mes pasat, quan anarem al Tibet em va sortir un eczema a la pell, em van caure
els pels de punta del cap i vaig patir una pneumonia que em va provocar una letargia
cardiaca.
5. Aquest austriac te tres dioptries a cada ull, i a mes a mes es sord, i estrabic.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 169
6. Tinc una torticoli aguda, em fan mal practicament tots els ossos per haver practicat
una sessio de karate amb un cinturo negre etiop.
7. La localitzacio de l’arteriosclerosi en les arteries que irriguen el cor dona lloc a la
malaltia coronaria, que pot presentar diverses manifestacions.
8. Una altra manifestació de la malaltia coronaria es l’infart de miocardi, es a dir, la
mort d’una part del muscul cardiac a consequencia d’una absencia d’irrigació
sanguinia.
9. Ara, senyora, tot depen de voste. Ja li he dit que no es una cosa greu, pero pense que
per a un diabetic el regim es mes important que els remeis.
10. Un principi constant es que les noticies perden importancia a mesura que augmenta
la distancia.
11. “El vocable “gos”, en determinades circumstancies, i aplicat a qualsevol veí nostre,
posseeix un indecent poder d’injuria. Fins a quin punt aquesta accepcio pejorativa,
denigratoria, es vincula a la idea de docilitat?” (Joan Fuster)
12. Nuria sempre estira mes el braç que la maniga.
13. Diuen que te el cap ple de pardals, pero aixo no es veritat.
14. El gramofon reproduia una simfonia monotona d’un quartet format per un oboe,
un violi, un saxofon i un claveci.
15. Isaies va viatjar a l’Himalaia per a practicar l’esqui amb un xandall sovietic.
16. Candid unta les rodes amb seu i despres vol anar a portar mores als seus nets de
Denia.
17. Varem arribar a l’esglesia quan ja no hi havia ningu.
18. L’eslogan deia: “Tot depen de voste”.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 170
19. Es l’hora d’atribuir el fracas de tantes coses a la malastrugança, l’atzar, el desti, una
conjuncio desfavorable dels astres.
20. La supersticio dona una cobertura mitica a les molt concretes manifestacions d’una
organitzacio social terapeutica ordinaria.
21. El xofer de mon pare va morir d'una pneumonia.
22. La tragedia d'Edip es la meua favorita.
23. Pakistan ha fabricat uns missils que travessen l'atmosfera i, fins i tot, l'estratosfera.
24. Ha tingut lloc un conclave de l'elit de l'esport per a elegir nou president del COI.
25. Cap res no aturara la furia del volca Etna. Sembla que els deus estan enfurits.
26. El meu amic es un misantrop, encara que te una aureola de persona progressista.
27. Enguany he anat a Mikonos de vacances i l'anterior vaig visitar Marraqueix.
28. L'essencia de l'art es la mimesi, segons Aristotil.
29. L'altre dia vaig llançar el meu oboe a l'ocea. Ja n'estava fins al capdamunt.
30. Al meu poble necessiten perits per a treballar en la industria textil.
31. Allan Bloomfield es el nou guru nord-america de les finances.
32. El meu amic es poliglot i jo, en canvi, tinc una lesio al bronquiol que m'impedeix
articular be els sons guturals.
33. El nou interfon de l'oficina es tan modern que sembla les banyes d'un viking.
34. M'han fet una analisi de sang i tinc els nivells d'hematocrits i leucocits per terra. Ara
m'han de traure liquid de la medul·la per fer-me una altra analisi.
35. Dema viatjare a Zuric i despus-dema a Helsinki.
36. En un interval de dos segons ha tingut una aturada cardiaca.
37. Vaig anar al zoo i els animals que mes em van impressionar van ser els reptils i els
ossos polars.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 171
38. El xassis del meu model de cotxe el fabriquen a Ankara.
39. L’altre dia vaig contemplar una metopa del Museu Britanic que representava el
viatge de Jason i els argonautes.
40. Els metges autoinculpats han arguit en la seua defensa que el suicidi del pacient va
ser fortuit, i no provocat per la ingesta equivocada d'un quilogram de cocaina pura.
Sembla increible, pero, que ocorreguen aquests tipus d'accidents.
41. No cal amoinar-se per la perdua de la lliga d'hoquei. La continuitat de l'equip esta
assegurada i, a mes, els mals resultats d'enguany son atribuibles a la poca
experiencia dels jugadors. L'any que ve l'equip estara totalment preparat i en forma,
i no tan descafeïnat com ara.
42. El meu amic no agraia mai els meus consells, sempre anava a la seua. I aixi va
acabar: fent-se jesuita, ell!, que quan era jove no creia en Deu! Si m'haguera fet cas,
s'hauria dedicat a la filosofia classica.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 172
L’APÒSTROF (*)
L'apòstrof reflecteix en l'escriptura l'elisió d'un so en la llengua parlada.
Article
masculí
s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h
muda): l'home, l'ingrat, l'arc.
no
s'apostrofa davant de i i u consonants: el iogurt, el uoquenc.
femení
s'apostrofa
davant de totes les vocals menys i i u àtones (també
precedides de h muda): l'Anna, l'organista, l'Índia,
l'única (però: la unilateralitat, la innecessària).
no
s'apostrofa
la una (hora), la ira, la host i noms de lletra (la e, la
hac, la erra).
davant de i i u consonants: la hiena.
davant del prefix negatiu a: la anormalitat.
Preposició
de
s'apostrofa davant de totes les vocals (també precedides de h muda):
d'herba, d'altres, d'universitat.
no
s'apostrofa
davant de noms de lletra: darrere de i.
davant de i i u consonants: de iens, de iod.
davant del prefix negatiu a: de asimètric.
Pronom
s'apostrofa
davant de verb començat en vocal: m'està, n'agafa, s'integra,
l'obté.
darrere de verb acabat en vocal: compra'n, porta'l, pondre's,
porta'ns.
en contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es
pugui): te'n, la'n, se'm, te'ls, li'n, n'hi.
no
s'apostrofa
us, hi, ho, li, les en cap posició: us el pren, se us emporta,
treure-us.
la davant de i i u àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem.
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 173
Observacions
El signe de l'apòstrof consisteix en una coma volada (') i no en un accent (´), com es posa
de vegades i passa sovint inadvertit.
Amb les sigles i els acrònims se segueix la mateixa norma general: s'apostrofa l'article
masculí i la preposició de sempre que es troben amb vocal (escrita o pronunciada) i
l'article femení quan es troba amb vocal, llevat de i i u àtones. No s'apostrofen, és clar,
davant de i i u consonants: l'ISO, l'OTAN, l'URL (m.), l'IEC, l'URSS, d'FC, la UOC,
l'FCI, l'SMI, l'R+D, la IBEC, la XDSI, la UE.
Davant de nombres s'apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: d'11,
l'1 d'agost, l'XI col·loqui, l'11a. partida.
Davant d'una s líquida s'apostrofa l'article masculí –però no pas el femení ni la
preposició de: l'striptease, de strictu sensu, la Scala de Milà.
Davant de hac aspirada no s'apostrofa: el Hamlet de..., de Haydn, el hawaià.
Davant de cometes, cursiva i negreta s'apostrofa segons la norma general: d'"iniciats",
la crítica d'Aquí no paga ni Déu, l'inventor.
Davant de títols i noms d'entitats o grups començats amb article, la preposició de
s'apostrofa (i no es contrau amb l'article, com tampoc no s'hi contrauen les preposicions
a i per): d'El Temps, a Els Pets.
Davant de topònims amb article masculí la preposició de s'apostrofa si el topònim no
és català o no s'ha catalanitzat; si és català o catalanitzat, la preposició es contrau amb
l'article (igual que s'hi contrauen les preposicions a i per): d'El Bierzo, del Baix Camp,
del Caire.
En textos que volen reproduir la llengua oral s'admeten formes com ara convence'l
(per convèncer-lo), coneixe'ns (per conèixer-nos)…, és a dir, es poden reduir el verb i el
pronom quan es tracta d'un infinitiu pla acabat en -r i un pronom feble. Passa el mateix
amb la segona persona de l'imperatiu de verbs com dir: podem escriure digue'm (per
digues-me), digue'ns (per digues-nos).
Davant de símbols químics i fórmules no s'apostrofa mai ni l'article ni la preposició de,
encara que el nom desenvolupat corresponent sí que s'apostrofa, perquè es llegeix el
nom sencer: el Al (però l'alumini), de H2O (però d'aigua).
No es deixa mai l'apòstrof a final de ratlla.
(*) http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/apostrof.html
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 174
ARTICLE: APOSTROFACIÓ
1) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:
_____ llibre _____ cap _____ paper _____ matí _____ hobby
_____ hawaià _____ iode _____ ianqui _____iogurt _____ llapis
_____ aire _____humor _____autobús _____home _____hiat
_____ cervesa _____lira _____ dona _____hiena _____hawaiana
_____aigua _____hora _____illa _____ idea _____unió
_____ peus _____ ulls _____llibres _____pobles _____ amics
_____ mans _____ orelles _____ finques _____ cadires _____ pomes
2) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:
_____ universitari _____ universitat _____ universitària
_____ història _____ historiador _____ historiadora
_____ idealisme _____ idea _____ ideal
_____unió _____ unitat _____ única
_____ Índia _____ungla _____ urna
_____ humitat _____ humanitat _____ humanisme
_____ investigació _____ investigador _____ investigadora
_____ import _____ importació _____ impaciència
_____ indústria _____industrialisme _____ industrialització
3) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:
_____ iarda _____ ien _____ uacari _____ uigur
_____ uadi _____ iemenita _____ uombat _____ hierofanta
_____ huaxteca _____ uapiti _____ hierogàmia _____ iuan
_____iaia _____ ioga _____ hinterland _____ hippy
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 175
4) Poseu l’article adequat davant dels mots següents
_____ una (hora) _____ ira _____ host _____ asimetria
_____ anormalitat _____ anorèxia _____ efa _____ ema
_____ Haia _____ Havana _____ Caire _____ Salvador
5) Poseu l’article adequat davant dels mots següents:
_____ 11 de setembre _____1 de gener _____ 7 de juny _____UNESCO
_____ IPC _____ ESO _____ IVA _____ IVAM
_____ONCE _____UEFA _____TVV _____ DNI
_____CNT _____CNN _____IRPF _____FBI
_____UGT _____FMI _____NBA _____BBC
_____IBM (ordinador) _____IBM (companyia _____AVE _____ OTAN
_____IRA _____IBI _____UNICEF _____ OMS
_____EUA _____ADN _____AMPA _____ BBVA
_____UOC _____UVI _____ ONU _____ TVV
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 176
LA ELA GEMINADA L·L
FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 177