02. 02. 2021 28. 02. 2021 #456 - ivc.gva.es
TRANSCRIPT
02. 02. 202128. 02. 2021 #456
#tot
elcin
ema C
ente
nari R
ohmer
/
Inte
gral B
uñuel / A
Seas
on of Clas
sic
Film
s / Bàs
ics Fi
lmote
ca. E
l rem
ake /
Human
s Fes
t. XII
Festi
val I
ntern
acional
de Cin
ema i
Dre
ts Hum
ans d
e
València
/ Les
Arts
a La F
ilmote
ca
En cas que les autoritats decreten noves restriccions a causa de l'emergència sani-tària, aquesta programació pot patir canvis o cancel·lacions. Consulteu la programació actualitzada en el web ivc.gva.es
En caso de que las autoridades decreten nuevas restricciones debido a la emergencia sanitaria, esta programación puede sufrir cambios o cancelaciones. Consulten la pro-gramación actualizada en la web ivc.gva.es
2
Avisos i normes
Les entrades es posaran a la venda trenta mi-nuts abans de la sessió. La taquilla es tancarà cinc minuts abans de la projecció. Una vegada iniciada la projecció no es permetrà l'accés a la sala. Preguem la màxima puntualitat. La durada de les pel·lícules és orientativa i aproximada.
COVID-19: per motius de seguretat, es redu-eix l'aforament de la sala. Preguem que respec-teu les indicacions dels cartells i del personal de sala pel que fa a les mesures sanitàries.
Es prega silenci durant la projecció. Des-connecteu els mòbils abans d'entrar a la sala. No està permés el consum d'aliments i begudes.
EDITA La Filmoteca · Institut Valencià de Cultura PORTADA Los olvidados (Luis Buñuel, 1950) DISSENY Martín Gràfic IMPRESSIÓ Impressum DEP. LEGAL V 961-2012
Las entradas se pondrán a la venta treinta mi-nutos antes de la sesión. La taquilla se cerrará cinco minutos antes de la proyección. Una vez iniciada la proyección no se permitirá el acceso en la sala. Rogamos la máxima puntualidad. La duración de las películas es orientativa y aproximada.
COVID-19: por motivos de seguridad, se re-duce el aforo de la sala. Rogamos que respeten las indicaciones de los carteles y del personal de sala en cuanto a las medidas sanitarias.
Se ruega silencio durante la proyección. Desconecten los móviles antes de entrar en la sala. No está permitido el consumo de ali-mentos y bebidas.
3
Programació
DIMARTS 2 DE FEBRER
18.00 h
Luna nuevaHoward Hawks. 1940. 92' u p. 6
DIMECRES 3 DE FEBRER
18.00 h
Mi noche con MaudEric Rohmer. 1969. 110' u p. 8
DIJOUS 4 DE FEBRER
18.00 h
Luna nuevaHoward Hawks. 1940. 92' u p. 6
DIVENDRES 5 DE FEBRER
18.00 h
Sanz y el secreto de su arteMaximiliano Thous, Francisco Sanz. 1918. 65' u p. 14 Entrada gratuïta. Acompanyament musical al piano a càrrec d'Arcadi Valiente. Presentació a càrrec d'Inma Trull, cap de Recuperació de La Filmoteca. La sessió es podrà seguir en streaming al canal de Youtube GVA Institut Valencià de Cultura.
DISSABTE 6 DE FEBRER
18.00 h
Gran CasinoLuis Buñuel. 1947. 91' u p. 16
DIUMENGE 7 DE FEBRER
18.00 h
La mujer del aviadorEric Rohmer. 1980. 104' u p. 9
DIMARTS 9 DE FEBRER
18.00 h
Gran CasinoLuis Buñuel. 1947. 91' u p. 16
DIMECRES 10 DE FEBRER
18.00 h
La rodilla de ClaraEric Rohmer. 1970. 105' u p. 10
DIJOUS 11 DE FEBRER
18.00 h
Las HurdesLuis Buñuel. 1932. 28' u p. 17
España leal en armasJean-Paul Le Chanois. 1937. 35' u p. 17
DIVENDRES 12 DE FEBRER
18.00 h
ChicuarotesGael García Bernal. 2019. 95' u p. 21
DISSABTE 13 DE FEBRER
18.00 h
Tres veranosSandra Kogut. 2019. 94' u p. 22
DIUMENGE 14 DE FEBRER
18.00 h
El pájaro pintadoVáclav Marhoul. 2019. 169' u p. 23
DIMARTS 16 DE FEBRER
18.00 h
Quo Vadis, Aida?Jasmila Zbanic. 2020. 104' u p. 24
DIMECRES 17 DE FEBRER
18.00 h
NotturnoGianfranco Rosi. 2020. 100' u p. 25
4
DIJOUS 18 DE FEBRER
18.00 h
VivosAi Weiwei. 2020. 112' u p. 26
DIVENDRES 19 DE FEBRER
18.00 h
La última primaveraIsabel Lamberti. 2020. 77' u p. 27
DISSABTE 20 DE FEBRER
18.00 h
Los olvidadosLuis Buñuel. 1950. 81' u p. 18
DIUMENGE 21 DE FEBRER
18.00 h
Los olvidadosLuis Buñuel. 1950. 81' u p. 18
DIMARTS 23 DE FEBRER
18.00 h
El gran calaveraLuis Buñuel. 1949. 91' u p. 19
DIMECRES 24 DE FEBRER
18.00 h
West Side StoryRobert Wise, Jerome Robbins. 1961. 152' u p. 29
DIJOUS 25 DE FEBRER
18.00 h
Pauline en la playaEric Rohmer. 1982. 94' u p. 11
DIVENDRES 26 DE FEBRER
18.00 h
West Side StoryRobert Wise, Jerome Robbins. 1961. 152' u p. 29
DISSABTE 27 DE FEBRER
18.00 h
El gran calaveraLuis Buñuel. 1949. 91' u p. 19
DIUMENGE 28 DE FEBRER
18.00 h
Campanadas a medianocheOrson Welles. 1965. 113' u p. 30
5
GEN 2020 — FEB 2021
Bàsics FilmotecaEl remake: ecos i retorns
L’edició del 2020 de Bàsics Filmoteca, el calen-dari de la qual ha patit diverses modificaci-ons a causa de l’evolució de la crisi sanitària, s’acomiada definitivament amb dos passes de Luna nueva cancel·lats el mes de gener passat. Es tracta de la segona adaptació cinematogrà-fica de l’obra teatral de Ben Hecht i Charles McArthur The Front Page, que havia portat al cinema Lewis Milestone en 1931 i encara tin-dria altres dos remakes, el de Billy Wilder en 1974 (Primera plana) i Interferències en 1988. En la seua versió, Hawks va decidir canviar el gènere del reporter protagonista, Hildy, que en la peça original era un home i en Luna nu-eva es converteix en el personatge interpretat per Rosalind Russell. Encara que la majoria de les seues pel·lícules se centren en cercles masculins i en els ferris llaços amistosos, més o menys ambigus, que uneixen als seus perso-natges, Hawks sempre es va interessar també per personatges femenins forts i irreverents, capaços d’irrompre en aqueixos universos vi-rils en igualtat de condicions amb els homes.
La edición del 2020 de Básicos Filmoteca, cuyo calendario ha sufrido varias modificaciones a causa de la evolución de la crisis sanitaria, se despide definitivamente con dos pases de Luna nueva cancelados el pasado mes de enero. Se trata de la segunda adaptación cinematográ-fica de la obra teatral de Ben Hecht y Charles McArthur The Front Page, que había llevado al cine Lewis Milestone en 1931 y aún tendría otros dos remakes, el de Billy Wilder en 1974 (Primera plana) e Interferencias en 1988. En su versión, Hawks decidió cambiar el género del reportero protagonista, Hildy, que en la pieza original era un hombre y en Luna nueva se convierte en el personaje interpretado por Rosalind Russell. Aunque la mayoría de sus películas se centran en círculos masculinos y en los férreos lazos amistosos, más o menos ambiguos, que unen a sus personajes, Hawks siempre se interesó también por personajes femeninos fuertes e irreverentes, capaces de irrumpir en esos universos viriles en igualdad de condiciones con los hombres.
6
DT 2 FEBR / 18.00 H | DJ 4 FEBR / 18.00 H
Luna nuevaHis Girl FridayHOWARD HAWKS . EUA. 1940. V. O. S. CAST. B/N. 92’. DCP. INT. Cary Grant, Rosalind Russell, Ralph Bellamy, Gene Lockhart, Porter Hall.
Hildy Johnson, la millor reportera del Mor-ning Post, anuncia que deixarà el periodis-me per a casar-se i fundar una família. Però Walter Burns, l’editor del periòdic i exmarit de Hildy, no està disposat a acceptar-ho i se serveix de tota classe d’ardits per a retindre-la en el periòdic.
u «Hawks filma l’acció amb una senzillesa sense pretensions que no sols erradica la distracció dels diàlegs més ràpids filmats mai, sinó que ressalta la química irresistible entre Grant i Russell. A excepció d’una o dues es-cenes, tota l’acció té lloc a la sala de premsa abarrotada i poc glamurosa de l’Ajuntament. Gran part de Luna nueva està filmada en pla mitjà, amb tots els actors agrupats en un sol enquadrament. El que estem veient es desen-volupa en temps real. Hawks no «s’acosta» per tu; has de decidir on posar el teu enfocament en una escena determinada. Luna nueva es tor-na més enlluernadora en cada nou visionat». | SHEILA O’MALLEY
Hildy Johnson, la mejor reportera del Morning Post, anuncia que va a dejar el periodismo para casarse y fundar una familia. Pero Walter Burns, el editor del periódico y exmarido de Hildy, no está dispuesto a aceptarlo y se sirve de toda clase de tretas para retenerla en el periódico.
u «Hawks filma la acción con una sencillez sin pretensiones que no solo erradica la distracción de los diálogos más rápidos jamás filmados, sino que resalta la química irresistible entre Grant y Russell. A excepción de una o dos escenas, toda la acción tiene lugar en la sala de prensa abarrotada y poco glamurosa del Ayuntamien-to. Gran parte de Luna nueva está filmada en plano medio, con todos los actores agrupados en un solo encuadre. Lo que estamos viendo se desarrolla en tiempo real. Hawks no se «acer-ca» por ti; tienes que decidir dónde poner tu enfoque en una escena determinada. Luna nueva se vuelve más deslumbrante en cada nuevo visionado». | SHEILA O’MALLEY
7
22 DES — MARÇ
Centenari Rohmer
A causa de l’avançament del toc de queda a principis de gener, van ser cancel·lats els segons passes de diverses pel·lícules pro-gramades dins del cicle que celebra els cent anys del naixement del cineasta francés. Es recuperen ara aquestes projeccions, una bo-na oportunitat per a evadir-se, durant hora i mitja i en la foscor de la sala, de la convulsa actualitat i deixar-se dur per la lleugeresa i la frescor dels embolics amorosos dels per-sonatges rohmerians.
Debido al adelanto del toque de queda a princi-pios de enero, fueron cancelados los segundos pases de varias películas programadas dentro del ciclo que celebra los cien años del nacimien-to del cineasta francés. Se recuperan ahora es-tas proyecciones, una buena oportunidad para evadirse, durante hora y media y en la oscuridad de la sala, de la convulsa actualidad y dejarse llevar por la ligereza y la frescura de los enre-dos amorosos de los personajes rohmerianos.
PRÒXIMAMENT u Las noches de la luna llena (1984) / El amigo de mi amiga (1987) / Cuento de primavera (1990) / Cuento de invierno (1992) / Cuento de verano (1996) / Cuento de otoño (1998)
8
DC 3 FEBR / 18.00 H
Mi noche con MaudMa nuit chez MaudERIC ROHMER. França. 1969. V. O. S. CAST. B/N. 110’. DCP. INT. Jean Louis Trintignant, Fraçoise Fabian, Antoine Vitez, Marie-Christine Barrault, Léonide Kogan, Anne Dubot, Pete Guy Leger, Marie Becker.
Després d’una estada de diversos anys a Amè-rica, un enginyer de Michelin s’incorpora al seu nou treball a Clermont-Ferrand. Allí es troba amb un antic company d’institut que, al seu torn, li presenta a Maud, amb qui passa la nit parlant de filosofia.
u «Hi ha qui pensa que Rohmer té un pacte amb el diable. La data de rodatge de l’escena de la nevada estava fixada feia mesos en el pla de treball; aqueix mateix dia, puntual-ment, va nevar i no només uns minuts sinó tota la jornada; l’escena va aconseguir una perfecta continuïtat, i amb neu de veritat, que és una cosa dificilíssima d’obtindre». | NÉSTOR ALMENDROS
u «Si tots els dies no telefonara al servei de meteorologia, no podria fer les meues pel-lícules, perquè estan rodades en funció de l’oratge que fa fora. Els meus films són esclaus de l'oratge en la mesura en què no utilitze trucs». | ERIC ROHMER
Después de una estancia de varios años en América, un ingeniero de Michelin se incor-pora a su nuevo trabajo en Clermont-Ferrand. Allí se encuentra con un antiguo compañero de instituto que, a su vez, le presenta a Maud, con quien pasa la noche hablando de filosofía.
u «Hay quienes piensan que Rohmer tiene un pacto con el diablo. La fecha de rodaje de la escena de la nevada estaba fijada hacía meses en el plan de trabajo; ese mismo día, puntual-mente, nevó y no sólo unos minutos sino toda la jornada; la escena consiguió una perfecta continuidad, y con nieve de verdad, que es al-go dificilísimo de obtener». | NÉSTOR ALMENDROS
u «Si todos los días no telefoneara al servicio de meteorología, no podría hacer mis películas, porque están rodadas en función del tiempo que hace fuera. Mis filmes son esclavos del tiempo en la medida en que no utilizo tru-cos». | ERIC ROHMER
9
DG 7 FEBR / 18.00 H
La mujer del aviadorLa Femme de l’aviateurERIC ROHMER . França. 1980. V. O. S. CAST. Color. 104’. 35 mm. INT. Philippe Marlaud, Marie Rivière, Anne-Laure Meury, Mathieu Carrière, Philippe Caroit, Coralie Clément, Lisa Hérédia.
Un jove estudia dret durant el dia i treballa de nit. Un dissabte, en acabar el seu torn, es dirigeix a casa de la seua parella per deixar-li una nota i la veu eixir amb un antic amant. Decideix seguir-los.
u Després de dues adaptacions literàries d’època, La marquesa de O i Perceval, Rohmer tornava al París contemporani amb aquesta primera entrega de la sèrie «Comèdies i pro-verbis», en què Marcos Uzal percep ecos del mestre del suspens: «Aquests dos joves fan pensar en totes les parelles hitchcockianes forçades per les circumstàncies a convertir-se en detectives (de Blackmail a Con la muerte en los talones, passant per Inocencia y juven-tud), i les seues investigacions es tornen una manera de recórrer espais i unir-se en una cerca comuna».
Un joven estudia derecho durante el día y tra-baja por la noche. Un sábado, al terminar su turno, se dirige a casa de su novia para dejarle una nota y la ve salir con un antiguo amante. Decide seguirlos.
u Después de dos adaptaciones literarias de época, La marquesa de O y Perceval, Rohmer regresaba al París contemporáneo con esta primera entrega de la serie «Comedias y pro-verbios», en la que Marcos Uzal percibe ecos del maestro del suspense: «Estos dos jóvenes hacen pensar en todas las parejas hitchcoc-kianas a las que las circunstancias fuerzan a convertirse en detectives (de Blackmail a Con la muerte en los talones, pasando por Inocencia y juventud), y sus investigaciones se vuelven una forma de recorrer espacios y unirse en una búsqueda común».
10
DC 10 FEBR / 18.00 H
La rodilla de ClaraLe Genou de ClaireERIC ROHMER. França. 1970. V. O. S. CAST. Color. 105’. DCP. INT. Jean-Claude Brialy, Aurora Cornu, Béatrice Romand, Laurence de Monaghan, Gerard Falconetti, Fabrice Luchini, Sandro Franchina, Isabelle Pons.
En vespres de la seua boda, un home acudeix a Talloires per a vendre una casa de la seua propietat. En arribar es troba amb una novel-lista amiga seua que estiueja en la casa del costat amb una de les seues filles, que està enamorada d’ell.
u «La roda de l’amor que gira sense parar, i tot el que ella comporta, principis fràgils, inestabilitat emocional, passions de pas […]. Personatges, com sempre, que es perden per la boca, que parlen i parlen, que pretenen dir-ho tot i no diuen res, irremeiablement per-duts pel pendent del seu buit». | JORDI BATTLE. El País, 13/3/1989
En vísperas de su boda, un hombre acude a Ta-lloires para vender una casa de su propiedad. Al llegar se encuentra con una novelista amiga suya que veranea en una casa contigua junto con una de sus hijas, que está enamorada de él.
u «La rueda del amor que gira sin cesar, y todo lo que ella conlleva, principios frágiles, inesta-bilidad emocional, pasiones de paso […]. Per-sonajes, como siempre, que se pierden por la boca, que hablan y hablan, que pretenden de-cirlo todo y no dicen nada, irremediablemente perdidos por la pendiente de su vacío». | JORDI BATTLE. El País, 13/3/1989
11
DJ 25 FEBR / 18.00 H
Pauline en la playaPauline à la plageERIC ROHMER . França. 1982. V. O. S. CAST. Color. 94’. DCP. INT. Amanda Langlet, Arielle Dombasle, Pascal Greggory, Féodor Atkine, Simon de la Brosse, Rosette.
Marion i la seua cosina Pauline arriben a la costa normanda per a passar els últims dies de l’estiu. Marion està tramitant el seu divor-ci, mentre que l’adolescent Pauline és encara una novençana en el joc de l’amor.
u Tercera entrega de la sèrie «Comèdies i pro-verbis» de Rohmer, en la qual la jove Pauline observa, entre la sorpresa i la distància irò-nica, la fragilitat dels sentiments dels adults, sotmesos a un pueril joc de possessió i gelosia. Tot plegat fotografiat per la càmera del mes-tre Néstor Almendros, que fa vibrar els colors primaris i la pell d’actors i actrius.
Marion y su prima Pauline llegan a la costa nor-manda para pasar los últimos días del verano. Marion está tramitando su divorcio, mientras que la adolescente Pauline es todavía una no-vata en el juego del amor.
u Tercera entrega de la serie «Comedias y pro-verbios» de Rohmer, en la que la joven Pauline observa, entre la sorpresa y la distancia irónica, la fragilidad de los sentimientos de los adul-tos, sometidos a un pueril juego de posesión y celos. Todo ello fotografiado por la cámara del maestro Néstor Almendros, que hace vibrar los colores primarios y la piel de actores y actrices.
Descobreix una de les pel·lícules més originals de la història del cine valencià amb la música en directe del pianista Arcadi Valiente.
IVC.GVA.ESDIVENDRES 5 DE FEBRER / 18.00 H A SEASON OF CLASSIC FILMS
Sanz y el secreto de su arte
Sessió presencial gratuïta a La Filmoteca, retransmesa en streaming al canal de Youtube GVA Institut Valencià de Cultura.
13
5 FEBR
A Season of Classic FilmsSanz y el secreto de su arte
Amb el suport del programa MEDIA Europa Creativa, l’Association des Cinémathèques Européennes (ACE), de la qual La Filmoteca és membre, ha posat en marxa la iniciativa A Season of Classic Films. El projecte consisteix a fer accessible una pel·lícula destacada dels nostres arxius, especialment interessant per al públic jove. Aquest accés serà presencial, mitjançant la projecció a la sala, però també, per primera vegada, es podrà gaudir de la ses-sió des de casa a través de la retransmissió en streaming pel nostre canal de YouTube, GVA Institut Valencià de Cultura.
El film triat és una de les joies de la col·lec-ció de cinema valencià de La Filmoteca, Sanz y el secreto de su arte, extraordinària produc-ció muda de 1918 a càrrec del periodista i dramaturg Maximiliano Thous i de Francis-co Sanz, un famós ventríloc valencià que va triomfar en els escenaris de tot el món en les primeres dècades del segle XX. Al principi, el film documenta el procés de fabricació dels famosíssims autòmats de l’espectacle de Sanz, alguns dels quals es poden admirar al Museu Internacional de Titelles d’Albaida. No obs-tant això, quan els ninots cobren vida i pro-tagonitzen divertides situacions, la pel·lícula transcendeix el seu interés com a testimoni i es converteix en un inclassificable i precoç híbrid entre documental i ficció.
El pianista Arcadi Valiente interpretarà en directe la partitura composta expressament per ell per a aquesta projecció.
Con el apoyo del programa MEDIA Europa Creativa, la Association des Cinémathèques Européennes (ACE), de la que La Filmoteca es miembro, ha puesto en marcha la iniciativa A Season of Classic Films. El proyecto consiste en hacer accesible una película destacada de nues-tros archivos, especialmente interesante para el público joven. Este acceso será presencial, mediante la proyección en la sala, pero tam-bién, por primera vez, se podrá disfrutar de la sesión desde casa a través de la retransmisión en streaming por nuestro canal de YouTube, GVA Institut Valencià de Cultura.
El film elegido es una de las joyas de la colec-ción de cine valenciano de La Filmoteca, Sanz y el secreto de su arte, extraordinaria producción muda de 1918 a cargo del periodista y drama-turgo Maximiliano Thous y de Francisco Sanz, un famoso ventrílocuo valenciano que triunfó en los escenarios de todo el mundo en las pri-meras décadas del siglo XX. En un principio, el film documenta el proceso de fabricación de los famosísimos autómatas del espectá-culo de Sanz, algunos de los cuales se pueden admirar en el Museo Internacional de Títeres de Albaida. Sin embargo, cuando los muñecos cobran vida y protagonizan divertidas situa-ciones, la película trasciende su interés como testimonio y se convierte en un inclasificable y precoz híbrido entre documental y ficción.
El pianista Arcadi Valiente interpretará en directo la partitura compuesta expresamente por él para esta proyección.
14
DV 5 FEBR / 18.00 H Entrada gratuïta. Acompanyament musical al piano a càrrec d’Arcadi Valiente. Presentació a càrrec d’Inma Trull, cap de Recuperació de La Filmoteca. La sessió es podrà seguir en streaming al canal de Youtube GVA Institut Valencià de Cultura.
Sanz y el secreto de su arteMAXIMILIANO THOUS, FRANCISCO SANZ . Espanya. 1918. V. O. SUBT. ANG. B/N i tints. 65’. DCP. INT. Francisco Sanz, Lorenzo Mataix i els autòmats.
El ventríloc Francisco Sanz presenta el seu espectacle de ninots autòmats, als quals dona moviment i veu, dotant-los de personalitat pròpia. Se succeeixen els números còmics i després de cadascun, Sanz mostra a la camèra els complexos mecanismes que els seus per-sonatges amaguen darrere d’una aparença quasi humana. A continuació el seu autòmat més famós, Don Liborio, protagonitza una història de gelosia que el portarà a separar-se de la companyia i tornar al seu poble natal.
El ventrílocuo Francisco Sanz presenta su es-pectáculo de muñecos autómatas, a los que da movimiento y voz, dotándolos de personali-dad propia. Se suceden los números cómicos y tras cada uno, Sanz muestra a la cámara los complejos mecanismos que sus personajes esconden tras una apariencia casi humana. A continuación su autómata más famoso, Don Liborio, protagoniza una historia de celos que le llevará a separarse de la compañía y volver a su pueblo natal.
15
GEN 2021 — DES 2021
Integral Buñuel
A més de recuperar el segon passe del pro-grama format per Las Hurdes i España leal en armas, ajornat al gener, la retrospectiva de-dicada al cineasta aragonés s’endinsa en la seua etapa mexicana, que comença en 1947 amb Gran Casino. Després de més de deu anys sense dirigir cap pel·lícula, el productor Óscar Dancigers li va oferir a Buñuel la possibilitat de debutar al cinema mexicà amb aquest melodrama protagonitzat per Jorge Negrete i l’argentina Libertad Lamarque. Li seguirien la comèdia El gran calavera i una de les seues obres mestres, Los olvidados. Aquesta es podrà gaudir a La Filmoteca amb la millor qualitat de projecció, en la versió presentada a Can-nes Classics 2019, restaurada en 4K per The Film Foundation’s World Cinema Project en L’Immagine Ritrovata en col·laboració amb Fundació Televisa, la Cineteca Nacional de Mèxic i la Filmoteca de la UNAM.
Además de recuperar el segundo pase del pro-grama formado por Las Hurdes y España leal en armas, aplazado en enero, la retrospectiva dedicada al cineasta aragonés se adentra en su etapa mexicana, que comienza en 1947 con Gran Casino. Después de más de diez años sin dirigir ninguna película, el productor Óscar Dancigers le ofreció a Buñuel la posibilidad de debutar en el cine mexicano con este me-lodrama protagonizado por Jorge Negrete y la argentina Libertad Lamarque. Le seguirían la comedia El gran calavera y una de sus obras maestras, Los olvidados. Esta se podrá disfru-tar en La Filmoteca con la mejor calidad de proyección, en la versión presentada en Can-nes Classics 2019, restaurada en 4K por The Film Foundation’s World Cinema Project en L’Immagine Ritrovata en colaboración con Fundación Televisa, la Cineteca Nacional de México y la Filmoteca de la UNAM.
PRÒXIMAMENT u Susana (1951) / La hija del engaño (1951) / Una mujer sin amor (1952) / Subida al cielo (1952) / El bruto (1953) / Robinson Crusoe (1953) / Él (1953) / Abismos de pasión (1954) / La ilusión viaja en tranvía (1954)… i més
16
DS 6 FEBR / 18.00 H | DT 9 FEBR / 18.00 H
Gran CasinoLUIS BUÑUEL . Mèxic. 1947. B/N. 91’. DCP. INT. Libertad Lamarque, Jorge Negrete, Mercedes Barba, Agustín Isunza, Julio Villareal, José Baviera, Francisco Jambrina, Alfonso Bedoya, Charles Rooner.
Dos presos fugen de la presó i troben treball en un pou de petroli. Quan l’amo de l’empresa extractora desapareix, la seua germana el relleva al capdavant del negoci. Encara que sospita que els dos treballadors poden estar involucrats en la desaparició del seu germà, no pot evitar sentir-se atreta per un d’ells.
u «Malgrat certa inseguretat de Buñuel després de molt de temps sense rodar llargmetratges, de l’excessiu control en la producció per part de les dues estrelles protagonistes i de l’escàs pressupost, que van impedir que la pel·lícula fora més còmica i més crítica, Buñuel es va revoltar íntimament contra totes aquestes circumstàncies i va introduir temes i detalls que formaven part dels seus gustos i obses-sions. En aquesta obra podem trobar, encara que encara en estat embrionari, assumptes com la relació entre erotisme i mort, la lli-bertat, l’humor o la caritat». | AMPARO MARTÍNEZ HERRANZ, Artigrama, núm. 17, 2002.
Dos presos se fugan de la cárcel y encuentran trabajo en un pozo de petróleo. Cuando el dueño de la empresa extractora desaparece, su hermana lo releva al frente del negocio. Aunque sospecha que los dos trabajadores pueden estar involu-crados en la desaparición de su hermano, no puede evitar sentirse atraída por uno de ellos.
u «A pesar de cierta inseguridad de Buñuel tras mucho tiempo sin rodar largometrajes, del excesivo control en la producción por parte de las dos estrellas protagonistas y del escaso presupuesto, que impidieron que la película fuera más cómica y más crítica, Buñuel se sublevó íntimamente contra todas estas cir-cunstancias e introdujo temas y detalles que formaban parte de sus gustos y obsesiones. En esta obra podemos encontrar, aunque todavía en estado embrionario, asuntos como la rela-ción entre erotismo y muerte, la libertad, el humor o la caridad». | AMPARO MARTÍNEZ HERRANZ, Artigrama, n.º 17, 2002.
17
DJ 11 FEBR / 18.00 H
Las Hurdes / Tierra sin panLUIS BUÑUEL . Espanya. 1932. V. O. S. CAST*. B/N. 27’. DCP.
Documental sobre la comarca extremenya de Las Hurdes, una de les més empobrides de l’Espanya dels anys 30, els habitants de la qual lluiten per sobreviure en un medi extre-madament advers.
Documental sobre la comarca extremeña de Las Hurdes, una de las más empobrecidas de la España de los años 30, cuyos habitantes luchan por sobrevivir en un medio extrema-damente adverso.
España 1936 / España leal en armasJEAN-PAUL LE CHANOIS. Espanya. 1937. V. O. S. CAST. B/N. 35’. 35 mm.
Documental de propaganda produït pel govern de la República durant la Guerra Civil, amb argument i guió de Luis Buñuel.
Documental de propaganda producido por el gobierno de la República durante la Guerra Civil, con argumento y guion de Luis Buñuel.
18
DS 20 FEBR / 18.00 H | DG 21 FEBR / 18.00 H
Los olvidadosLUIS BUÑUEL. Mèxic. 1950. B/N. 81’. DCP. INT. Alfonso Mejía, Roberto Cobo, Stella Inda, Miguel Inclán, Alma Delia Fuentes, Francisco Jambrina, Javier Amezcúa.
Jaibo acaba de fugir del reformatori i torna als suburbis de Ciutat de Mèxic amb els seus amics. Uns dies després, busca al xic que su-posadament va tindre la culpa que el tancaren.
u Un dels títols imprescindibles de Buñuel, en què relata amb cruesa i sense optimis-me, com diu en el pròleg de la pel·lícu-la, la vida d’un grup de joves de Ciutat de Mèxic, que podrien igualment ser de Nova York, Londres o París, habitants de «llars de misèria, xiquets desnodrits, sense higiene, sense escola, planter de futurs delinqüents».
Jaibo acaba de fugarse del correcional y regresa a los suburbios de Ciudad de México con sus amigos. Unos días después, busca al mucha-cho que supuestamente tuvo la culpa de que lo enviaran al reformatorio.
u Uno de los títulos imprescindibles de Buñuel, en el que relata con crudeza y sin optimismo, como dice en el prólogo de la película, la vida de un grupo de jóvenes de Ciudad de México, que podrían igualmente ser de Nueva York, Londres o París, habitantes de «hogares de mi-seria, niños malnutridos, sin higiene, sin escuela, semillero de futuros delincuentes».
19
DT 23 FEBR / 18.00 H | DS 27 FEBR / 18.00 H
El gran calaveraLUIS BUÑUEL. Mèxic. 1949. B/N. 91’. DCP. INT. Fernando Soler, Rosario Granados, Andrés Soler, Rubén rojo, Gustavo Rojo, Maruja Grifell, Luis Alcoriza, Francisco Jambrina.
Ramiro és un vidu ric i aficionat a la beguda que es deixa explotar pels seus fills, pel seu germà Ladislao, que és un gandul, i per la seua cunyada. El seu germà Gregorio, desesperat davant aquesta situació, decideix fer-li creure que està arruïnat i que la seua família ha de treballar si vol sobreviure.
u «Tan precisa com nua, summament divertida i fins i tot benhumorada, i molt més subtil i complexa del que pot semblar a simple vis-ta, El gran calavera és, cronològicament, la més antiga de les obres màximes de Buñuel, i probablement la més fluida narrativament, la més afable i la més pròxima a Frank Capra de totes les que va realitzar». | MIGUEL MARÍAS, Nickelodeon, núm. 13, 1998.
Ramiro es un viudo rico y aficionado a la be-bida que se deja explotar por sus hijos, por su hermano Ladislao, que es un vago, y por su cuñada. Su hermano Gregorio, desesperado ante esta situación, decide hacerle creer que está arruinado y que su familia debe trabajar si quiere sobrevivir.
u «Tan precisa como desnuda, sumamente divertida y hasta bienhumorada, y mucho más sutil y compleja de lo que puede parecer a simple vista, El gran calavera es, cronológi-camente, la más antigua de las obras máximas de Buñuel, y probablemente la más fluida na-rrativamente, la más afable y la más próxima a Frank Capra de todas las que realizó». | MIGUEL MARÍAS, Nickelodeon, nº 13, 1998.
20
12 FEBR — 19 FEBR
Humans FestXII Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València
La Filmoteca acull un any més la secció oficial de llargmetratges de Humans Fest, en la qual destaquen pel·lícules de cineastes i creadors guardonats en els festivals més importants del món, com Gianfranco Rosi, Jasmila Zba-nic, Gael García Bernal, Ai Weiwei, Václav Marhoul o Sandra Kogut.
El Festival Internacional de Cinema i Drets Humans de València és un projecte de Fun-dación por la Justicia que enguany compta amb el suport de més de 170 entitats socials i culturals. La seua dotzena edició, que inclou activitats i projeccions online i presencials, se celebra del 8 al 22 de febrer. Amb la realització de més de deu debats en streaming en el seu web i xarxes socials, el festival prendrà el pols a la situació dels drets humans i del cinema social amb la participació de personalitats convidades com Manuela Carmena, Baltasar Garzón, Hervé Falciani i Joaquim Bosch, en-tre d’altres, a més de cineastes de tot el món. Les projeccions presencials de les seccions a competició també es podran veure a l’octubre Centre de Cultura Contemporània i a la SGAE.
En aquesta edició dedicada a la infància i la joventut, el festival potencia la participa-ció dels joves en la secció de curtmetratges i destaca, entre les seues novetats, la creació d’una secció de videojocs i websèries. Tam-bé aposta per un augment de la presència de produccions valencianes.
La Filmoteca acoge un año más la sección oficial de largometrajes de Humans Fest, en la que destacan películas de cineastas y crea-dores galardonados en los festivales más im-portantes del mundo, como Gianfranco Rosi, Jasmila Zbanic, Gael García Bernal, Ai Weiwei, Václav Marhoul o Sandra Kogut.
El Festival Internacional de Cine y Dere-chos Humanos de València es un proyecto de Fundación por la Justicia que este año cuenta con el apoyo de más de 170 entidades sociales y culturales. Su duodécima edición, que incluye actividades y proyecciones online y presenciales, se celebra del 8 al 22 de febrero. Con la realiza-ción de más de diez debates en streaming en su web y redes sociales, el festival tomará el pulso a la situación de los derechos humanos y del cine social con la participación de personalida-des invitadas como Manuela Carmena, Baltasar Garzón, Hervé Falciani y Joaquim Bosch, entre otros, además de cineastas de todo el mundo. Las proyecciones presenciales de las secciones a competición también se podrán ver en Octubre Centre de Cultura Contemporània y la SGAE.
En esta edición dedicada a la infancia y la juventud, el festival potencia la participación de los jóvenes en la sección de cortometrajes y destaca, entre sus novedades, la creación de una sección de videojuegos y webseries. Tam-bién apuesta por un aumento de la presencia de producciones valencianas.
21
DV 12 FEBR / 18.00 H
ChicuarotesGAEL GARCÍA BERNAL. Mèxic. 2019. V. O. S. CAST*. Color. 95’. DCP. INT. Benny Emmanuel, Gabriel Carbajal, Leidi Gutiérrez, Dolores Heredia, Enoc Leaño, Daniel Giménez Cacho, Ricardo Abarca.
Cagalera i Moloteco són dos adolescents que busquen desesperadament eixir de la situa-ció de pobresa i violència del seu poble. Amb l’objectiu de comprar una plaça en el sindicat d’electricistes, ideen diferents maneres per a reunir els diners.
u Segona pel·lícula com a director de Gael García Bernal, es va estrenar en una projec-ció especial en el Festival de Cannes de 2019.
Cagalera y Moloteco son dos adolescentes que buscan desesperadamente salir de la situación de pobreza y violencia de su pueblo. Con el objetivo de comprar una plaza en el sindicato de electricistas, idean distintas maneras para reunir el dinero.
u Segunda película como director de Gael García Bernal, se estrenó en una proyección especial en el Festival de Cannes de 2019.
22
DS 13 FEBR / 18.00 H
Tres veranosTrês verõesSANDRA KOGUT. Brasil, França. 2019. V. O. S. CAST*. Color. 94’. DCP. INT. Regina Casé, Jéssica Ellen, Gisele Fróes, Rogério Fróes, Vilma Mello, Otávio Muller, Carolina Pismel.
Cada desembre, entre Nadal i Any Nou, Edgar i Marta organitzen una celebració familiar en la seua luxosa casa d’estiu al costat de la platja. En 2015 tot sembla estar bé, malgrat algunes tenses trucades telefòniques i un con-vidat que porta un grilló electrònic. En 2016 la festa anual es cancel·la abruptament. Què passa amb la gent invisible que viu en l’òrbita dels rics quan les seues vides s’enfonsen? Un retrat del Brasil contemporani a través de la mirada d’una empleada domèstica i un pare ancià i oblidat.
u Regina Casé va guanyar la Bisnaga de Plata a la millor actriu en el passat Festival de Mà-laga en aquesta espècie de versió brasilera del mutipremiat film coreà Parásitos.
Cada diciembre, entre Navidad y Año Nuevo, Edgar y Marta organizan una celebración fa-miliar en su lujosa casa de verano junto a la playa. En 2015 todo parece estar bien, a pesar de algunas tensas llamadas telefónicas y un in-vitado que lleva un grillete electrónico. En 2016 la fiesta anual se cancela abruptamente. ¿Qué pasa con la gente invisible que vive en la órbita de los ricos cuando sus vidas se derrumban? Un retrato del Brasil contemporáneo a través de la mirada de una empleada doméstica y un padre anciano y olvidado.
u Regina Casé ganó la Biznaga de Plata a la mejor actriz en el pasado Festival de Málaga en esta especie de versión brasileña del mu-tipremiado film coreano Parásitos.
23
DG 14 FEBR / 18.00 H
El pájaro pintadoThe Painted BirdVÁCLAV MARHOUL. República Txeca, Eslovàquia, Ucraïna. 2019. V. O. S. CAST. B/N. 169’. DCP. INT. Petr Kotlar, Harvey Keitel, Barry Pepper, Julian Sands, Udo Kier, Stellan Skarsgard, Alexei Kravchenko, Tim Kalkhof, Jitka Cvancarová, Pavel Kríz.
Durant l’extermini nazi de jueus, els pares de Joska decideixen enviar al xiquet a la casa de camp de la seua tia, en algun lloc d’Europa de l’Est. Però quan la seua tia mor sobtadament Joska haurà d’emprendre un viatge per un món salvatge i hostil, en què lluitarà contra aquells que volen fer-li mal, però també amb ell mateix.
u Adaptació de la novel·la de Jerzy Kosinski, una de les obres més commovedores i terri-bles que s’hagen escrit sobre la barbàrie de la Segona Guerra Mundial.
Durante el exterminio nazi de judíos, los pa-dres de Joska deciden enviar al niño a la casa de campo de su tía, en algún lugar de Europa del Este. Pero cuando su tía muere repen-tinamente Joska tendrá que emprender un viaje por un mundo salvaje y hostil, en el que luchará contra quienes quieren hacerle daño, pero también consigo mismo.
u Adaptación de la novela de Jerzy Kosinski, una de las obras más conmovedoras y terribles que se hayan escrito sobre la barbarie de la Segunda Guerra Mundial.
24
DT 16 FEBR / 18.00 H
Quo Vadis, Aida?JASMILA ZBANIC. Bòsnia i Hercegovina. 2020. V. O. S. VALCIÀ*. Color. 104’. DCP. INT. Jasna Djuricic, Izudin Bajrovic, Boris Ler, Dino Bajrovic, Boris Isakovic, Johan Heldenbergh, Raymond Thiry, Emir Hadzihafizbegovic.
Bòsnia, juliol de 1995. Aida treballa com a traductora per a l’ONU a Srebrenica. Quan l’exèrcit serbi ocupa el poble, la seua família està entre els milers de persones que busquen refugi en els camps de l’ONU. Com està present en les negociacions, Aida té accés a informa-ció important. Què li passarà a la seua família i a la seua gent? Seran rescatats o moriran?
u «A penes hi ha temps per a respirar en la poderosa pel·lícula de Jasmila Žbanić […] El fet que no parle d’un passat remot la fa encara més aterridora, especialment quan es filtra a través de totes aqueixes veus que clamen “patriotisme” en l’actualitat. Resulta molt revelador veure que en Quo vadis, Aida?, les persones que porten armes són gent coneguda, com els antics alumnes d’Aida o un amic de la universitat. És absurd i aterridor, i pot tornar a succeir». | MARTA BAŁAGA, Cineuropa
Bosnia, julio de 1995. Aida trabaja de traductora para la ONU en Srebrenica. Cuando el ejército serbio ocupa el pueblo, su familia está entre los miles de personas que buscan refugio en los campos de la ONU. Como está presente en las negociaciones, Aida tiene acceso a información importante. ¿Qué le pasará a su familia y su gente? ¿Serán rescatados o morirán?
u «Apenas hay tiempo para respirar en la po-derosa película de Jasmila Žbanić […] El hecho de que no hable de un pasado remoto la hace aún más aterradora, especialmente cuando se filtra a través de todas esas voces que cla-man “patriotismo” en la actualidad. Resulta muy revelador ver que en Quo Vadis, Aida?, las personas que llevan armas son gente co-nocida, como los antiguos alumnos de Aida o un amigo de la universidad. Es absurdo y aterrador, y puede volver a suceder». | MARTA BAŁAGA, Cineuropa
25
DC 17 FEBR / 18.00 H
NotturnoGIANFRANCO ROSI. Itàlia, França, Alemanya. 2020. V. O. S. VALCIÀ*. Color. 100’. DCP.
Darrere dels trons de la primera línia de guerra, entre les restes del desastre, la vida segueix. Gianfranco Rosi va passar tres anys entre les fronteres de l’Iraq, Kurdistan, Síria i Líban filmant a tota aqueixa gent que intenta re-construir la seua quotidianitat entre guerres civils, dictadures, invasions estrangeres i la fúria assassina d’ISIS.
u «Paradoxalment, la pel·lícula té molt més interés quan actua des de la distància, quan Rosi reconeix el seu paper d’observador llu-nyà, que quan s’acosta a aqueix univers amb la intenció d’escrutar-lo de prop. […] Rosi sap observar siluetes que es mouen en la nit, ciutats mal il·luminades, camins polsosos, inquietants punts fronterers, que es conver-teixen per a ell en emblemes de la inquietud i el temor, metàfores d’una geografia condem-nada a un estat d’excepció perpetu». | CARLOS LOSILLA, Caimán CdC.
Detrás del estruendo de la primera línea de guerra, entre los restos del desastre, la vida sigue. Gianfranco Rosi pasó tres años entre las fronteras de Irak, Kurdistán, Siria y Líba-no filmando a toda esa gente que intenta re-construir su cotidianidad entre guerras civiles, dictaduras, invasiones extranjeras y la furia asesina de ISIS.
u «Paradójicamente, la película tiene mucho más interés cuando actúa desde la distancia, cuando Rosi reconoce su papel de observador lejano, que cuando se acerca a ese universo con la intención de escrutarlo de cerca. […] Rosi sabe observar siluetas que se mueven en la noche, ciudades mal iluminadas, caminos polvorientos, inquietantes puntos fronteri-zos, que se convierten para él en emblemas de la inquietud y el temor, metáforas de una geografía condenada a un estado de excepción perpetuo». | CARLOS LOSILLA, Caimán CdC.
26
DJ 18 FEBR / 18.00 H
VivosAI WEIWEI. Alemanya, Mèxic. 2020. V. O. S. CAST*. Color. 112’. DCP.
A Mèxic, al setembre de 2014, els estudiants d’un col·legi rural van ser atacats brutalment per les forces policials i uns assaltants emmas-carats mentre viatjaven a la ciutat d’Iguala. Van morir assassinades sis persones, d’altres van quedar greument ferides i 43 estudiants van ser segrestats i mai més s’ha tornat a saber d’ells. Des de llavors, les famílies (en la seua majoria pertanyents a comunitats indígenes llauradores) viuen sense saber quin va ser el rol de l’Estat en els fets i continuen cridant «vius se’ls van emportar, vius els volem».
u El dissident i artista xinés Ai Weiwei ex-plora la corrupció sistèmica i acaba revelant informació sobre un encobriment massiu que protegeix aquells que estan en el poder.
En México, en septiembre de 2014, los estu-diantes de un colegio rural fueron atacados brutalmente por las fuerzas policiales y unos asaltantes enmascarados mientras viajaban a la ciudad de Iguala. Murieron asesinadas seis personas, otras quedaron gravemente heridas y 43 estudiantes fueron secuestrados y nunca más se ha vuelto a saber de ellos. Desde enton-ces, las familias (en su mayoría pertenecientes a comunidades indígenas campesinas) viven sin saber cuál fue el rol del Estado en los he-chos y siguen gritando «vivos se los llevaron, vivos los queremos».
u El disidente y artista chino Ai Weiwei explo-ra la corrupción sistémica y acaba revelando información sobre un encubrimiento masivo que protege a aquellos que están en el poder.
27
DV 19 FEBR / 18.00 H
La última primaveraISABEL LAMBERTI. Espanya, Països Baixos. 2020. V. O. S. CAST*. Color. 77’. DCP. INT. David Gabarre Jiménez, Agustina Mendoza Gabarre, Davíd Gabarre Mendoza, Ángelo Gabarre Mendoza, María Duro Rego, David Gabarre Duro, Isabel Gabarre Mendoza, Angelines Gabarre Mendoza, Alejandro Gabarre Mendoza.
La família Gabarre-Mendoza celebra l’aniver-sari del seu net quan una inspecció policial interromp el festeig. A la Cañada Real, un barri de barraques als afores de Madrid, sorgeixen tensions entre les autoritats i els veïns per-què els terrenys han sigut venuts i les famílies són obligades a abandonar les cases que elles mateixes han construït.
u Isabel Lamberti va guanyar el premi Nous Directors del Festival de Sant Sebastià amb aquesta pel·lícula entre el documental i la ficció que retrata amb frescor i honestedat la vida quotidiana dels seus personatges.
La familia Gabarre-Mendoza celebra el cum-pleaños de su nieto cuando una inspección po-licial interrumpe el festejo. En la Cañada Real, un barrio de chabolas a las afueras de Madrid, surgen tensiones entre las autoridades y los vecinos porque los terrenos han sido vendidos y las familias son obligadas a abandonar las casas que ellas mismas han construido.
u Isabel Lamberti ganó el premio Nuevos Di-rectores del Festival de San Sebastián con es-ta película a caballo entre el documental y la ficción que retrata con frescura y honestidad la vida cotidiana de sus personajes.
28
SET 2020 — MARÇ 2021
Les Arts a La Filmoteca
A més de recuperar el segon passe de Campa-nadas a medianoche, programada al gener en diàleg amb l’òpera Falstaff, arriba una nova entrega del cicle que vincula els espectacles programats a Les Arts amb títols rellevants de la història del cinema. En aquesta ocasió, i amb motiu de les representacions de Tris-tan und Isolde en el coliseu valencià durant la primera quinzena de març, La Filmoteca programa el mític musical West Side Story. Es tracta d’una de les lectures més populars d’un tema molt arrelat en la tradició cultu-ral occidental, el de dos amants que lluiten contra unes circumstàncies que, alienes al seu control, els impedeixen viure el seu romanç. Tony i María són hereus dels grecs Píram i Tisbe, de Tristán i Isolda –personatges d’una llegenda medieval posteriorment adaptada per Wagner– i, sobretot, de Romeo i Julieta, màxims exponents d’aqueixa idea d’un amor tràgic i etern que transcendeix els límits entre la vida i la mort.
Además de recuperar el segundo pase de Cam-panadas a medianoche, programada en enero en diálogo con la ópera Falstaff, llega una nueva entrega del ciclo que vincula los espectáculos programados en Les Arts con títulos relevan-tes de la historia del cine. En esta ocasión, y con motivo de las representaciones de Tristan und Isolde en el coliseo valenciano durante la primera quincena de marzo, La Filmoteca programa el mítico musical West Side Story. Se trata de una de las lecturas más populares de un tema muy arraigado en la tradición cultu-ral occidental, el de dos amantes que luchan contra unas circunstancias que, ajenas a su control, les impiden vivir su romance. Tony y María son herederos de los griegos Píramo y Tisbe, de Tristán e Isolda –personajes de una leyenda medieval posteriormente adaptada por Wagner– y, sobre todo, de Romeo y Julieta, máximos exponentes de esa idea de un amor trágico y eterno que trasciende los límites en-tre la vida y la muerte.
29
DC 24 FEBR / 18.00 H | DV 26 FEBR / 18.00 H
West Side StoryROBERT WISE, JEROME ROBBINS. EUA. 1961. V. O. S. CAST. Color. 152’. 35 mm. INT.Natalie Wood, Richard Beymer, Russ Tamblyn, Rita Moreno, George Chakiris.
La banda dels Sharks, immigrants porto-ri-quenys, i la dels Jets, d’origen irlandés, viuen en un continu enfrontament. El drama es des-encadena quan María, germana del cap de la colla porto-riquenya, i Tony, un exmembre dels Jets, s’enamoren.
u Mentre esperem que Spielberg estrene en-guany el seu remake, gaudeix en pantalla gran de l’original, un dels millors musicals de tots els temps, amb música de Leonard Bernstein, coreografies de Jerome Robbins i títols de crèdit de Saul Bass. Una enèrgica versió de Romeo i Julieta ambientada en el món de les bandes de carrer de Manhattan, guanyadora de deu premis Oscar.
La banda de los Sharks, inmigrantes puertorri-queños, y la de los Jets, de origen irlandés, viven en un continuo enfrentamiento. El drama se desencadena cuando María, hermana del jefe de la pandilla puertorriqueña, y Tony, un ex miembro de los Jets, se enamoran.
u A la espera de que Spielberg estrene este año su remake, disfruta en pantalla grande del original, uno de los mejores musicales de todos los tiempos, con música de Leonard Bernstein, coreografías de Jerome Robbins y títulos de crédito de Saul Bass. Una enér-gica versión de Romeo y Julieta ambienta-da en el mundo de las bandas callejeras de Manhattan, ganadora de diez premios Oscar.
30
DG 28 FEBR / 18.00 H
Campanadas a medianocheChimes at MidnightORSON WELLES. Espanya, França, Suïssa. 1965. V. O. S. CAST. B/N. 113’. DCP. INT. Orson Welles, Jeanne Moreau, Margaret Rutherford, John Gielgud, Marina Vlady, Fernando Rey.
Unint diferents fragments de drames històrics de Shakespeare, el film es deté en el personatge de Falstaff, una espècie d’intel·ligent bufó, i la seua relació amb el príncep Hal, posterior-ment coronat com a Enrique V.
u «L’obra mestra de Welles, la més plena, la més completa expressió de tot el seu treball des de Ciudadano Kane». | JOSEPH McBRIDE
Uniendo diferentes fragmentos de dramas históricos de Shakespeare, el film se detiene en el personaje de Falstaff, una especie de in-teligente bufón, y su relación con el príncipe Hal, posteriormente coronado como Enrique V.
u «La obra maestra de Welles, la más plena, la más completa expresión de todo su trabajo desde Ciudadano Kane»». | JOSEPH MCBRIDE
31
Col·laboradors
COL·LABOREN u Integral Buñuel: Donostia Kultura, Filmoteca Vasca, Tabakalera, Elías Querejeta Zine Eskola, Festival de San Sebastián, Museo de Bellas Artes de Bilbao. A Season of Classic Films: Association de Cinémathèques Européennes, Creative Europe MEDIA. Humans Fest: Fundación por la Justicia, Ajuntament de València, Diputació de València, Caixa Popular, À Punt, VLC Film Office, Casa Montaña, València Social Rebel. Bàsics Filmoteca: Caimán Cuadernos de Cine.
AGRAÏMENTS u Integral Buñuel: Josemi Beltrán, Carlos Plaza, Alfonso López (Donostia Kultura). Humans Fest: Samuel Sebastián, Begoña Machancoses, Aurora García. Bàsics Filmoteca: Carlos F. Heredero, Pedro Medina.
32
la filmoteca #totelcinema #versiooriginal
pròximament Ida Lupino davant i darrere de la càmera
contacte i preusInstitut Valencià de Cultura Edif. Rialto · Pl. Ajuntament, 17 · ValènciaTel. 963 539 300 / [email protected]
+ infoivc.gva.es
IVCLaFilmoteca
lafilmoteca_gvaivc
2.5 €Entrada general 1 sessió
1.5 €Carnet d’estudiant, Carnet Jove, Targeta Club Fnac, persones jubilades, aturades, discapacitades i grups
20 €Abonament 10 sessions