ST

No, avui ja no esteim perexistencialismes brumosos ianguniosos; ja no creim enla ressurrecció deis morts nien la utopia marxiana. Hemde ature, tant si volem comno, ene 14 percent~l’inflació, en la devaluació de lapesseta en un 8 per ~nt, enla ≠nlua del poder adquissitiu deis salaris, en la incógnita de la banda salarialque la CEOE té previst peraquest any fiscal,en la incóg¡alta del pla macroeconómicdel Govem,etc. etc.

QUIM, aquí no lii ha líder que ~algui ni ideologiarealitzable. L’individu ¡estasol davant tot i Javant tots.Per aixó, cal estudiar o (rebailar fora mida. Donem grácies al Senyor per ha~er-nosficat dinswmfamhiatanespUndida!. Aquí la ~miha ¡més enhlá el no-res. Emancipació, demanem l’emancipació!. Proveul replegarás unagaltada peis morros. Finsque no em vaig casar no vaigveuit cap rehlotge, ni capmoto,ni cap cigarreta!. 1 maman pastava un pa gran iteníem pa per a tota la setmana. Ves a preguntar aPonck quin dia és el més indicat per a anar a tallar-teels cabells,sembla que la lluin no fa pire bon coloraquests darrers dies.

Mhe deixondit amb lamodemitat a mos. Cal viure“iii”; conéixer el funcionameut de l’ordenador nat alJapó i netejar-se les dentsamb el mspall eléctric. Calfer el paasota i saber manarcotxe. Si te poses dues pessetes dins cada butxaca segur que treus el carnet. Joporto una estampeta de Santa Obdúdia i una altra de nosé quí. Ma mare ha posatdura espelmes damunt latauleta de nit. Sort!, moltasoft a tothom!.

Estudia, estudia, estudia... No han acabat de donare el biberó ¡ja t’enviencap els “deberes”. Arribes

SÁBADO TARDECERRADO

als vint anys ¡,aml, unsomdure estúpid als Ilavis, etpregunten si és que no epvols un brot de feina. Bonu, quan lii penso bé no pucqueixar-me; els plans d’estudi ho han organitzat tan béque, fins ¡ tot, m’han donatl’oportunitat de fugird’aquest tros de terra. Esque anal tothom vol “prosperar”... i bada. Els d’aquímarxen allá, els d’alIá vanallá d’açá, ¡ els d’allá d’açádiven que aquesta ¡1k encara¡esta sota la Uniun Jack perobra ¡ grácia deis pagesos delMidi fran~s.

La indgstria és pena ¡tristor; el camp, salut ¡ alegria. Está molt be aquestacudit, podríem emprar-loper a fer una glosa, un poema, o per a cantar4o el diade Santisidre. Peró a minome val: ¡ les quaranta horessetmanals?, ¡ els trenta diesde vacances?... Només quepuguessis entrar a un banc,o com a escrivent dalt LaSala, o coma secretan de lasecretaria del senyor demócrata de tota la vida. Tot seña poder entrar ¡ ja tens lavida assegurada. Perqu~ ésamb “açó” que has de pensar; sense “açó” no arribenenlloc. 1 si les garroves novénen de per aquesta banda,no hi fa res; ja ho tencdecidit: entrar a treballar dinsuna fábrica i fitxar perCCOO. será tota una mateixa cosa. CC.00. no,home!,é8 de la U.G.T. que t’lias defer; que no comprens que,amb el triomf socialista,aquests són els que tallaranel bacallá. Amb les teves capacitats no hi dubtaiia unmoment. Després, amb unbuf serás regidor, ¡ qui sapsi no te presentin coati acandidat al Senat en les pro-peres eleccions.

Ai las!,el malés que tencvint anys. Qui vol tenir vbdanys avul en dia? Ningú, només els vefis que resten asseguts a la plaça espemnt que

CAL

• passi una bei~anta de vinrtanys pera .rñinjar-se-la ambels .ulls. HVha 2.600 aturatspar quatre .pobles ¡ una capital... ¡ lo pitjorAs que el

— Secretad del Tresor deis Estats Vnits no ho sap. Tantse val, aniré a cantar P”Ardor guen-ero” per les terresdel país. Molt be!, Parmad’infanteria n’estará orgullosa de tenir un deixeble comtu, 1, de pas, farás un bon favor a l’amic J.M.R.X. kabe, també podria fer-me objector de conscién~ia i quedar en pau amb mí mateix¡ amb el company ucrania.

Je!, ¡ és que val més ñu-re que plorar. Abans crelaen Déu; am ja no crec mésque amb l’Astelix ¡ l’Obelix.

Volem la pau!, volem lagermanor!, volem Pamor..volem un xupa-xup. Nyetamón, els jows esteim moltmal acostumats. Ah!, o noho sabieu que tots juntsvencerem ! - Tots junts vencerem, tots junts vencerem.demá. Sí, perque demá lii hauna trobada de joves cristians dalt El Toro. Anem-hitots, el bon Jesús ens donará pa i vi (aqueli vinet dolç,tan bo wm és; és una llástima que només el pugiiinbeure els capellans), i sortiremamb els cors enfortits per lafe reviscolada.

Si la ¡eligió és l’opi delpable, el treball és la seva llibertat. Fumem un porro iposean el taló de la sabata.Peró vostés comprendranque jo no puc viure amb lesdeu peles de propine que medóna l’apoderat de la BancaFabioli quan ve els divendres d’estiu a carregar el depósit del seu Ford-Bucaneroa l’estació. Qué us heu pensat que jo sóc un guineá oqué?. Doncs anau molterrats; jo sóc jo i la mevadrcumstáncia”, tal com digué aqueli insigne nas pensant del noucentisme espanyol. Peré jo no PIte escollida a la meya, me l’handonada perque sí. Hl hamoltes circumstáncies quevolten per aquest món capgirat a Paguait d’un infantindefens ¡ tendre.

Peró no hem de ser febles, no ho podem ser!. “Ju

ventud, divino tesoro”. Elsjoves d’avui som elsresponsables del deniá!. el futur ésnostre!... Bah!,ja está bédesexmons i murgues. Més tevaidria callar ¡ predicar ambl’exemple. Ah bonu!, comque aquestes tenim eh?~, ésque jo no predic. ambl’exemple?. és que jo nom’estic amargant l’existénda par a arribar a-serun home de prqfit,queguanya unbon sou cada mes, que téuna esposa encantadora iuna filis molt agradosos?...Qui et manava estudiar medicina a tu? Tant que m’agradava a mí la literatura, i lapintura, ¡ el tenis, ¡ el ferpuzzles, ¡ mirar el cel blau,¡ tantes coses; qul me manava ficar-me dins aquest embús medicinal?.

que un metge sempreés un metge, ¡ encara ~ue unmestre d’escola no sigui resdolent, un metge sempre será un metge, ¡ d’aixó en potsfer un acte, perque qué fañem nosaltres sense don Cacinto?. Ademés, llegintaqueiles noveliotes no haguessis arribat gaire lluny, ino parlem del teu futur coma pintor. Has de pensar queja no tena deu anys, que jaets un home. Tú ets el protagonista, només hi ha uninconvenient: que tots elsaltres són els teus antagonistes. É5 qüestió de tenir bone~ dents i bon wntrell sivols roagar tot el fems quese’t ficará a dintre la boca.Merda! .. tot será posar-mecaparrut ¡ m’haureu de venira cercar de par dins un foratde Cales Coyes. Jal, moltcónfiat te veig, pensa que tuno tindrás un paterfamiliaque t’envif diners mensualment, ni cap compte correntoberta al banc. 1, ademés,qué dina la moralitat col-lectiva al veure en qué s’haconvertit aquell nen que etatan bon al.lot de petit, ¡ queportava tan bones notesquan feia vuité. Sí, bé, paró és que entre poci niassa.N’hi ha que es pensen queels joves sóm el femater dela ~ocietat. De totes formes,tampoc som un planter deroses. Els universitaria regamla renovadó gota a gota, i

ai~ó quan ens podem aixecar pel demati després d’unaventurosa vetilida plenad’artéries. de reis visigñticso de molécules vegetals. Ingenu Marcuse, quite va veure ¡ qui te veu!. Aquí.al niáxliii a qué hem arribat ha sigut a una “sentada” a lesescales de l’lnstitut per talde denianar i’acabameht deles classes mig dia abans delpactat. Posats a pensar noves alternatives, potser .augmentania la nostra ciedibilitat. Pensar. Aquesta podriaesdevenir una resposta edificant. Avui en din lii hamolta gent que pensa: a’hiha que pensen que demáplourá, o pensen vendre lamoto, o pensen anar al futbol el diumenge... pensan.

Jo he pensat molt durantaquests darrers mesos, ¡ queningú se n’ennigui. He restatdret, sota l’arbie,tal com vafer el diví Sócrates. 1 ambels ulls oberts sempre, hevist com els migjorners reclamaven la seya majoriad’edat. S’ho mereixen. Trobaren que el dia més indicaten el 15/1 de Pany que acabem d’encetar. Els mercadalencs varen objectar que enuna data molt matineta, ique les coses estañan molttendres. Els representantsarribaren a l’acord de quefos dia 14/3. Ara tenim que,els de sempre, no mirenmons que no siguien les seves. Tots els remors apuntenal dia 14/4 com a date definitiva. Res, res, aquino passará res; com que els migjorateas són tan bona gent, nolii haurá conflicte. Parbntsempre s’entenen, no ésver?

Sí, he vist moltes coses,peró de vegades passa queels arbres no te deixen veure el bosc. Ciar, parqué tumolt de pensar, molt depensar, paré de feinani unbrot. ¡ no farás res no pan-sant; Púnic que aconseguirás será un bon mal de cap.No pots afluixar!; am mésque mal has d’acomodar-te ala realitat inmediata, mu,home!, la gent vol amabilitat, vol comprensió, vol veure dents, dents Manques inetes com l’escunn marine-

unifesbornte nproante’quenimiMah

44tenden labre 1quetamicales

Apnno dedicalesnuestraCc.00.la prenFerrerLsobre stes calivez, loasadasA conuna sinque hatrales u

RALa

inicia sloracióde afililo cualcen—de caratros afactividcon swcan den 198convenmativaaeleccio

Sob,dicen,la pocon made la rconvenel pesocae, sounione:

MENORCA PAG. 6—

en

Trabajo que obtti~o el premio. “MateiiSeguí Puntas” que fue discernido y, éntregá~oen el curso del solemne acto celebrado el díade ant Antoni en el (onsell Insular.

“L’HOME NO És ALTRA COSA QUE ALLÓ QUE ES F - (J. . SARTRE) Edesdoficinicalreundei~

¡ fueri

seilcloncadiresulPSM

preunquetes ‘,

listaaA

4

m. Pero tú cts un coc, unaespardenya. Promoció!,nio Ita promoció!. No bastaain6 qué la vesina del cal)de cantó dig9i que vals moRi tampoc n’hi ha prou si ésel senyor Almoina el que sen’ha entemut. Si sapiguésparlar I’ameñcá. trucaria alpis número cent-setanta.sct,finestra sisena. de WallStreet. Mentres, continuarem parlant amb cis amicsiamigues de les tonades queel galI pot arribar a donarquan trenca l’albada.

Doneu-me una oportunitat arz que som bo a emprar!. Hab ¡dé, ja pots començar a arreplegar les po-mes que han caigut, desprésacabes de netejar el bouer 1.par acabar, muntes cinccentes capses de le~ de1 2x24. Sí; tot aixó estámolt be, paré pa~a que josóc aprenent de metge, ¡ elsmetges solen exercir ala hospitals o a les ressidéncies sanitáries. Al las!, aixó eraabans, home!; ara són elsmanobres els que cuidendeIs malalts. Fis metges posen les teules. Ara!, am hocomenç a entendre, aids’explica que els pisos valguin un ulI de la cara. Si volssaber més, m’han dit que divendres, a les set de la tarda,vagis a escoltar la respostadins el vent. Bo tenim,dones no hi ha res a perdre,els menorquins juguem ambavantatge. Si no ésel Gregalseré el Xaloc, ¡ si no el LIcbeig, o el Mestral, o la Tramuntana -. - Senyor professortenc un dubte: i si divendresbufa el Uevant 1 diumengeel Ponent, com ho arrenjama aixó?.Quiá!,nohicrecnoamb aquestes teoñes eóliques. Desconfio de tot pdndpi. No puc pro-posar res ales noves geneiacions. Si noproposam quelcom es trobamn amb el Barranc de Llucalari destrossat!!!. Bonu,be, paré és que jo vaig parmetge, saps, ¡ els metges noIal entenem gaire en reformes ecológiques; tal vegadaels japonesos ens podran informar -

Pere Reurer Meliá

FERRI

4

01FJE1R2FA2 el TRAJE CABAL LEROII

Vea escaparates!! de ~C OCCIl e~¡¡CABALLERO!! aproveche las REBAJAS y compre el “TRAJE A SU MEDIDA”

“COÍWEL LA ESTIL” — Tm/es desde 7.745 pesetas.La personalidad queda marcada en su modo de vestir

PA]

MENOSábado, 22 de Enero de 1.983