01 cn dossier tema 01 el sistema solar

Bloc 2: La Terra en l'Univers

Tema 1: L'Univers i el Sistema Solar

1.1 Introducció

L'observació del cel en una nit sense núvols ni llums propers generalment ens provoca fascinació, un sentiment que va creixent quan aprofundim en el seu coneixement. Hi podem distingir moltes "estels", però algunes en realitat són galàxies que estan molt lluny, és a dir immenses agrupacions d'estels acompanyades de d'enormes núvols de gas i pols còsmica, que es mouen juntes per l'espai. Les galàxies petites "només" contenen unes 100.000 estrelles, mentre que les més grans poden tenir-ne més de 3 bilions (3 ·1012).

La nostra estrella, el Sol, només és un estel més i el volum del nostre planeta, que a nosaltres ens sembla tan gran, és un milió de vegades més petit que el del Sol. És evident que si no coneixem una mica l'Univers en pràcticament ignorem quasi tot el que existeix. Per això és tan important el seu estudi i perquè potser un dia els humans podrem viatjar a altres punts de l'Univers. En aquest tema trobaràs dades molt interessants sobre l'Univers i sobre el nostre Sistema Solar.

Ara és el moment de veure un vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=hX-hwFtAcOw

Il·lustració 1: Dues galàxies espirals en col·lisió

https://www.youtube.com/watch?v=hX-hwFtAcOw

Col·legi Sant Pere Departament de Ciències Ciències de la Natura – 1r ESO

1.2 L'Univers, una immensitat quasi inimaginable

L'Univers és el conjunt de tota la matèria que existeix. S'ha comprovat que l'Univers es troba en expansió contínua. Segons la teoria de "la gran explosió" (Big Bang), fa 15 000 milions d'anys tot la matèria i energia es trobaven concentrats en un únic punt que va explotar.

Està composat per el que anomenem astres o cosos celestes, que són cadascuna de les masses de matèria que hi ha a l'Univers. Hi ha molts tipus d'astres, els principals són les estrelles, els planetes i els satèl·lits, encara que podem definir altres com asteroides o planetes nans.

1.2.1 Les estrelles i les galàxies

És un astre amb llum pròpia. És de naturalesagasosa i en el seu interior es produeixen reaccionsatòmiques en les quals es desprèn molta energiacalorífica i lluminosa. Un exemple d'estrella és el Sol,que és el centre del nostre sistema planetari, però nopenseu que és un dels sols més grans... és més benmitjà.

Les estrelles es classifiquen segons la sevatemperatura i segons la seva grandària.

1. Segons la temperatura de la sevasuperfície les estrelles es classifiquen en:vermelles (3.000ºC), grogues (6.000ºC),blanques (8.000ºC) i blaves (uns 50.000 ºC).

2. Segons la grandària les estrellesoscil·len entre una grandària com el del nostreplaneta (estrelles nanes) fins una grandària 1000vegades major que el Sol (estrelles supergegants).

En aquest punt cal dir que les diferències de mida són prou grans, només cal que vegem aquest vídeo1.

Una Galàxia és una agrupació d'estrelles, pols còsmica i gas que es mouen junts per l'espai.Es coneixen unes 100.000 galàxies. Cadascuna pot contenir entre 100.000 a 3 bilions d'estrelles.

1 https://www.youtube.com/watch?v=sUqmamlW9cc

Baltasar Ortega Bort Tema 1 El Sistema Solar -2

L'evolució de les estrelles.

Les estrelles joves es formen per condensació dels àtoms d'hidrogen i de lapols còsmica que formen les nebuloses. L'hidrogen reacciona entre si originant heli, que s'acumula en el nucli, i molta energia. L'hidrogen superficial es dilata i irradia llum vermella originant una estrella gegant vermella. En el seu nucli l'heli es transforma en altres elements químics i, finalment, segons que la seva massa sigui major o menor, es formarà una nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre. En ocasions l'estrella es col·lapsa i explota originant-seuna supernova.

https://www.youtube.com/watch?v=sUqmamlW9cc


1. Un exemple de galàxia és la Via Làctia, Ven la qual es troba el nostre sistema solar. Està formada per uns 100 000 milions d'estrelles. És una galàxia de tipus espiral i presenta quatrebraços. En un d'ells es troba el Sol. Per això a la nit s'observa una taca lletosa i allargada (camí de llet). Presenta un diàmetre de 100 000 anys llum i un grossor en el centre de 20 000anys llum. Una de les galàxies més pròximes a ella és la galàxia de Andròmeda que està a 2 milions d'anys llum

Segons la seva forma es denominen: el·líptiques (1), espirals (2), embarrades (3), irregularso esferoidals.

Les galàxies són, clar està, molt més gran que les estrelles. Vos convide a veure la següent animació2.

1.2.2 Els planetes

És un astre opac, és a dir sense llum pròpia, que gira al voltant d'una estrella. Un exemple de planeta és la Terra, encara que segur que en sabeu d'uns quants més.

Fins fa poc només es tenien constància de planetes al Sistema Solar, però gràcies als moderns telescopis ja hem localitzat altres for d'ell.

Molt relacionats en els planetes trobem els satèl·lits, que també són astres opacs que giren al voltant d'un planeta. Exemples de satèl·lits són la Lluna que gira al voltant de la Terra i Fobos i Deimos que giren al voltant de Mart.

Els planetes presenten dos tipus de moviments:

• Moviment de rotació. És el de gir sobre el seu propi eix. Cada volta es denomina dia.

• Moviment de translació. És el de gir al voltant del Sol. Cada volta es denomina any.

2 http://htwins.net/scale2/lang.html


http://htwins.net/scale2/lang.html

http://htwins.net/scale2/lang.html


1.2.3 L'origen de l'Univers

Al llarg de l'historia hi ha hagut moltes teories, fabules i mites sobre la formació de l'Univers però cap d'ells ha estat massa cimentat en coneixements científics.

En la cosmologia moderna, l’origen de l’univers és l’instant en què va aparèixer tota la matèria i l'energia que tenim actualment en l’univers com a conseqüència d’una gran explosió. Aquesta postulació és obertament acceptada per la ciència en els nostres dies i comporta que l’univers podria haver-se originat fa entre 13.500 i 15.000 milions d’anys, en un instant definit.

A la dècada de 1930,l’astrònom nord-americà Edwin Hubble va confirmar que l’univers s’estava expandint, fenomen que Albert Einstein amb la teoria de la relativitat general havia predit anteriorment.

Hi ha diverses teories científiques sobre l’origen de l’univers. Les més acceptades són ladel Big Bang i la teoria Inflacionària, que es complementen.

Teoria del Big Bang

El Big Bang, literalment gran esclat, constitueix el moment que del “no res” emergeix totala matèria de l’Univers. La matèria, fins aquest moment, es concentra en un punt de densitatinfinita, que en un moment donat “explota” generant l’expansió de la matèria en totes les direccionsi creant el que coneixem com el nostre Univers.

La teoria del Big Bang o gran explosió, suposa que, fa aproximadament 13.700 milionsd’anys, tota la matèria de l’Univers estavaconcentrada en una zona extraordinàriamentpetita de l’espai, i va explotar. La matèriava sortir impulsada amb gran energia entotes direccions.

Immediatament després delmoment de la “explosió”, cada partícula dematèria va començar a allunyar-se moltràpidament una d’una altra, de la mateixamanera que a l’inflar un globus aquest vaocupant més espai expandint la sevasuperfície. Els físics teòrics han aconseguitreconstruir aquesta cronologia dels fets apartir d’un 1/100 de segon després del BigBang3

3 https://biolulia.wordpress.com/ciencies-per-al-mon-contemporani/tema-2-la-terra-i-lunivers/2-3-lorigen-de-lunivers/



1.3 La Terra en l’Univers

La posició de la Terra en l'Univers ha tingut bàsicament dos grans teories científiques, la més antiga anomenada geocèntrica i la moderna anomenada heliocèntrica.

Teoria geocèntrica. En aquesta teoria es proposa que la Terra és el centre de l'Univers i que els planetes i el Sol giren al voltant d'ella descrivint circumferències. Es fonamentava en l'observació diària de la sortida i posta del Sol. Es remunta al segle III aC. Posteriorment, en el segleII dC, el grec Ptolomeu (90-168 dC) va observar que en determinades èpoques de l'any els planetes es veien més brillants i el Sol semblava més gran. Per explicar tot això sense contradir que les òrbites eren circumferències Ptolomeu va proposar que el Sol i els planetes seguien petites òrbites alvoltant d'un punt el qual alhora descrivia una gran circumferència al voltant de la Terra. Com més observacions feia més circumferències subordinades havia d'imaginar, i així va arribar a proposar fins 39 d'aquestes circumferències. És l'anomenada model de Ptolomeu.

Teoria heliocèntrica. En aquesta teoria es proposa que el Sol està en el centre i que és la Terra i els altres planetes els que giren al voltant d'ell. Es remunta al segle III aC. Va ser recuperada per Copèrnic (1473-1543 dC) en el segle XVI, millorada per Kepler (1571-1630) al demostrar que les òrbites no eren circulars sinó el·líptiques i finalment confirmada per Galileu (1564-1642) mitjançant observacions amb el seu telescopi.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 2n d'ESO. Editorial Casals. 2002



1.4 El Sistema Solar i dels seus components.

És el conjunt d'astres opacs que giren al voltant d'una estrella. Un exemple de sistema solar és el nostre sistema solar, és a dir el sistema solar on es troba el planeta Terra. Està constituït per una estrella denominada Sol, per 8 planetes, per 61 satèl·lits i per tres zones especials on es reuneixen altres cosos celestes.

1.4.1 Els planetes interns

Els 4 planetes interns idensos. Són els més pròxims al Sol.Tenen una estructura interna sembladaa la Terra (planetes terrestres otel·lúrics) que està feta de roques. Són Mercuri, Venus, Terra i Mart.

1.4.2 Els planetes externs

Els 4 planetes externs i lleugers. Són els mésdistants al Sol. Tenen una estructura interna semblada ala Júpiter (planetes jovians) que bàsicament està formatd'hidrogen i heli. Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

1.4.3 Altres elements

Encara que els elements més massiu són els mésfamosos, el nostre Sistema Solar presenta altres cossos celestes:

Asteroide: Astre opac, generalment rocós i dedimensions molt petites que gira al voltant del Sol.

Meteorit. Astre que travessa l'atmosfera terrestre. Els de major grandària arriben a impactar en la seva superfície i els més petits es desintegren al fregar amb l'aire. El frec fa que es tornin incandescents i la resplendor origina un rastre lluminós fugaç que rep el nom d'estrella fugaç.



Cometa. Astre petit que segueix una òrbita molt excèntrica i allargada i que només és visible quan passa prop del Sol. La calor solar fa que s'evapori el gel superficial del cometa i que s'aixequi pols formant una llarga cabellera que queda il·luminada, la denominada cua del cometa.

Els conjunts d'alguns d'aquestes astres donen lloc a 3 zones diferenciades del nostre Sistema Solar:

Anell d'asteroides: El 94% dels asteroides es mouen en òrbites situades entre Mart i Júpiter, formant el denominat anell d'asteroides. Són restes de matèria del Sistema Solar que no van arribar a formar un planeta.

Cinturó de Kuiper: És una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30UA4) fins a 50 UA del Sol. Aquesta àrea conté diversos cossos celestes (fins ara se n'han descobert uns 800), alguns dels quals de més de 1.000 km de diàmetre. 5

Núvol d'Oort és un núvol esfèric de cometes que es creu es troba en el límit del Sistema Solar, a una distància aproximada de 100.000 UA o 1 1/2 anys llum del Sol. S'ha calculat estadísticament que pot haver-hi entre un i cent bilions (1012 – 1014) de cometes.

Hora de veure una presentació: ELS-PLANETES-DEL-SISTEMA-SOLAR. ODP

4 Una UA és una Unitat Astronòmica, és a dir, 150000 milions de Km, la distància entre el Sol i la Terra.5 https://ca.wikipedia.org/wiki/Cintur%C3%B3_de_Kuiper


http://www.wikilingua.net/ca/articles/s/o/l/Sol.html

http://www.wikilingua.net/ca/articles/a/%C3%B1/o/A%C3%B1o_luz.html

http://www.wikilingua.net/ca/articles/u/n/i/Unidad_Astron%C3%B3mica_4075.html

http://www.wikilingua.net/ca/articles/s/i/s/Sistema_Solar_92f1.html

http://www.wikilingua.net/ca/articles/s/i/s/Sistema_Solar_92f1.html

http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/o/m/Cometa.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sol

https://ca.wikipedia.org/wiki/Unitat_astron%C3%B2mica

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92rbita

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar


PlanetesRadiequatorial

Distànciaal Sol (km.)

LlunesPeríode deRotació

ÒrbitaInclinacióde l'eix

Inclinacióorbital

Mercuri 2.440 km. 57.910.000 0 58,6 dies 87,97 dies 0,00 º 7,00 º

Venus 6.052 km. 108.200.000 0 -243 dies 224,7 dies 177,36 º 3,39 º

La Terra 6.378 km. 149.600.000 1 23,93 hores 365,256 dies 23,45 º 0,00 º

Mart 3.397 km. 227.940.000 2 24,62 hores 686,98 dies 25,19 º 1,85 º

Júpiter 71.492 km. 778.330.000 16 9,84 hores 11,86 anys 3,13 º 1,31 º

Saturn 60.268 km. 1.429.400.000 18 ▲ 10,23 hores 29,46 anys 25,33 º 2,49 º

Urà 25.559 km. 2.870.990.000 15 17,9 hores 84,01 anys 97,86 º 0,77 º

Neptú 24.746 km. 4.504.300.000 8 16,11 hores 164,8 anys 28,31 º 1,77 º

1.5 Els moviments de la Terra i les seues conseqüències

La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanat en els pols. El seu radi equatorial és 6 371 km i el seu radi polar és 14 km inferior. Donat la seva distància al Sol presenta una temperatura superficial mitja de 20 ºC, la qual cosa el permet mantenir éssers vius, característica que no es dóna en cap altre astre conegut.

La rotació que origina el dia i la nit

La Terra presenta un moviment de rotació sobre el seu eix fent una volta completa cada 23 hores i 56 minuts. A causa de aquest moviment hi ha nit i dia.

▲ Encara que poden ser algunes més.


Il·lustració 2: Il·lustració 2: Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros"de 2n d'ESO. Editorial Casals. 2002


La translació i les estacions

Tots sabem que a l'estiu fa calor i que a l'hivern fa fred, però si ens preguntem el motiu veurem que la resposta no és fàcil. Si mirem el dibuix inferior tindrem la temptació de pensar que simplement es tracta d'un tema de distància al Sol, però això voldria dir que, per exemple, quan la Terra està a prop del Sol hauria de ser l'estiu tan a l'hemisferi Nord com a l'hemisferi Sud i tots sabem que no és així, és a dir que quan nosaltres estem a l'estiu a l'Argentina estan a l'hivern.

La raó és una altre de molt diferent i que té a veure amb si els raigs solars cauen sobre la superfície terrestre perpendicularment, com passa a l'estiu en el qual el Sol està molt alt, o cauen de forma obliqua, com passa a l'hivern en el qual el Sol no està mai tant alt com a l'estiu. Pensem que si cauen vertical la seva energia calorífica es distribueix entre una superfície molt més petita que si cauen inclinats i, per tant, cada centímetre quadrat s'escalfa més.Però, per què els raigs solars incideixen de forma diferent a lollarg de l'any?

La successió d'estacions (primavera, estiu, tardor i hivern)es produeix degut al fet que l'eix de rotació de la Terra no ésperpendicular al plànol de l'eclíptica sinó que forma amb ell unangle d'uns 67º. A causa de aquesta inclinació, a mesura que laTerra es trasllada al voltant del Sol varia molt la inclinació de laradiació solar que incideix en una mateixa zona al llarg de l'any,originant-se èpoques de major calor (quan els raigs solarsincideixen més perpendiculars sobre la superfície) i èpoques demenor calor (quan els raigs solars incideixen obliquament sobre lasuperfície).


Il·lustració 3: Dibuix d'AMADEU BLASCO delllibre "Hidros" de 2n d'ESO. Editorial Casals.

2002


En el següent dibuix es pot observar com quan en l'hemisferi Nord és hivern en l'hemisferi Sud és estiu i viceversa.

Posició 1. Aquesta és la posició del cicle anual en la que a l'hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l'hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per això a l'hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l'any, és l'estiu, i a l'hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l'hivern. A l'hemisferi Nord el dia en el qual els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l'estiu, que es denomina solstici d'estiu.

Posició 2. A l'hemisferi Nord, després de l'estiu, el dia enel qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el23 de setembre. És el dia que comença la tardor, l'anomenatequinocci de tardor.

Posició 3. Aquesta és la posició del cicle anual en la quea l'hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma mésobliqua i en la que a l'hemisferi Sud arriben més raigs solars i deforma més perpendicular. A causa d'això a l'hemisferi Nord esdonen les temperatures més baixes de l'any, és l'hivern, i al'hemisferi Sud es donen les més altes, és l'estiu. A l'HemisferiNord, el dia de l'any en el qual els raigs solars arriben mésobliquament i hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre. Ésel dia que comença l'hivern, l'anomenat solstici d'hivern.

Posició 4. A l'hemisferi Nord, després de l'hivern, el diaque hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença laprimavera, l'anomenat equinocci de primavera.


Il·lustració 4: Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 2n d'ESO. EditorialCasals. 2002

Altres dades sobre el nostre planeta:

La Terra presenta un moviment de translació al voltant del Sol fent una volta completa cada 365,25 dies. Per això i per a evitar desfasaments, després de tres anys de 365 dies hi ha un any de traspàs, és a dir un any que té366 dies (per acord aquest dia és el 29 de febrer).

Es trasllada al voltant del Sol a una velocitat d'aproximadament 40 km/s descrivint una el·lipse en un plànol anomenat plànol de l'eclíptica.


1.6 El moviments Terra-Lluna i les seues conseqüències

La Lluna6 és l'únic satèl·lit de la Terra. Hi ha moltes teories sobre la seva formació, des deque prové d'un planeta que va quedar girant al voltant d'ella atrapat per la seva atracció fins que és fruit de la col·lisió d'un gran asteroide contra ella.

És un dels satèl·lits més gransdel sistema solar, té un diàmetre de 3476km, és a dir una mica més d'una quartapart del diàmetre terrestre. Aquestespetites dimensions fan que presenti unaforça de gravetat 6 vegades inferior a lade la Terra, per la qual cosa una personaque en la Terra pesaria 900 N a la Llunanomés pesaria 150 N i per això podriafer grans salts.

Una altra conseqüènciad'aquesta petita força de gravetat és quela Lluna és incapaç de retenir el gasos.En no tenir atmosfera, la temperaturamitjana de la seva superfície varia molt entre el dia (107ºC) i la nit (-173 ºC). Aquestes condicions fan impossible l'existència de vida.

Al no haver-hi atmosfera cada vegada que cau un meteorit el xoc és molt violent i es produeix un petit terratrèmol. Això ha estat aprofitat per estudiar l'estructura interna de la Lluna amb aparells que van instal·lar-hi els astronautes i s'ha descobert que, com la Terra, presenta una escorça, un mantell i un nucli. A la seva superfície es poden observar grans cràters que són el resultat de l'impacte de grans meteorits, immenses planúries com l'anomenat "Mar de la Tranquil·litat" i serralades de milers de metres d'alçada.

La Lluna presenta un moviment de translació al voltant de la Terra, en el qual fa una volta completa cada 27 dies i 7 hores i un moviment de rotació sobre si mateixa en el qual fa una volta completa en aquest mateix temps. A causa de això la Lluna sempre mostra a la Terra la mateixa cara. L'altra cara s'anomena "la cara oculta de la Lluna".

A causa del moviment de translació es produeixen els següents fenòmens: les fases lunars, els eclipses i les marees.

Les fases de la Lluna7

Són les successives parts de la cara de la Lluna il·luminada pel Sol que es pot veure des de

6 Imatges de la Lluna: https://www.youtube.com/watch?v=gl4O3wxGv6A7 https://www.youtube.com/watch?v=GDNcFLULlKg



la Terra en una volta completa. Si la Lluna girés en el mateix pla de l'eclíptica, és a dir el pla de gir de la Terra respecte al Sol, quan la Terra estigués entre el Sol i la Lluna, la Terra impediria que la Lluna quedés il·luminada pel Sol, però com el pla de gir de la Lluna respecte a la Terra forma un angle de 3º respecte al pla de l'eclíptica, en aquesta posició la Lluna es veu completament il·luminada. Això va canviant a lo llarg del mes a mesura que la Lluna dóna la volta a la Terra i així es produeixen les diferents fases lunars. Aquestes són:

• Lluna plena. És quan la Lluna està en una posició tal que de nit es pot veu tota ella il·luminada pel Sol

• Lluna en quart minvant. És quan la Lluna està en una posició tal que de nit només podem veure la meitat esquerra de la part que il·lumina el Sol. La Lluna comença a tenir forma de C.

• Lluna nova. És quan la Lluna està en una posició tal que de nit no la podem veure. • Lluna en quart creixent. És quan la Lluna està en una posició tal que de nit només podem

veure la meitat dreta de la part que il·lumina el Sol. La Lluna en els dies anterior ha presentatforma de D.

Els eclipses

És l'ocultació total o parcial d'un astre respecte a l'espectador a causa de la interposició d'altre astre. Segons l'astre ocultat es distingeixen el eclipsis de Sol i eclipsis de Lluna.

Eclipsi de Lluna. Es diu eclipsi de Lluna quan és la Lluna l'astre que queda eclipsat, és a dir que queda tapat. Aquest eclipsi es produeix quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna i impedeix que els raigs solars il·luminin la Lluna. Òbviament només es pot donar quan hi ha Lluna plena. Segons que la Lluna quedi o no tapada completament es diferencien els eclipsis totals i els parcials.


Il·lustració 5: Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 2n d'ESO.Editorial Casals. 2002


Eclipsi de Sol. Es diu eclipsi de Sol quan és el Sol l'astre que queda eclipsat, és a dir que queda tapat. Aquest eclipsi es produeix quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra i impedeix que des de la Terra puguem veure el Sol. Òbviament només es pot donar quan hi ha Lluna nova. Segons que el Sol quedi o no tapat completament es diferencien els eclipsis totals i els parcials.

Les marees

Són els ascensos i descensos del nivell del mar a causa de l'atracció gravitatòria que la Lluna i, en menor grau el Sol, exerceixen sobre l'aigua. Aquests astres provoquen un apilament d'aigua a la zona oceànica més propera a la Lluna, i també a la zona oposada, perquè en ser mínima l'atracció gravitatòria, la força centrífuga origina un altre apilament. Això es tradueix en un ascens del nivell del mar, anomenat marea alta o plenamar. Simultàniament, en els dos llocs intermedis, i per la manca d'aigua, es produeix un descens del nivell del mar que rep el nom de marea baixa o baixamar. Degut al moviment de rotació de la Terra, a la majoria de les poblacions cada dia es produeixen dos ascensos (plenamars) i dos descensos (baixamars). Entre una plenamar i la següent generalment transcorren unes 12 hores. En el Mediterrani són variacions de pocs centímetres però en l'Atlàntic i altres oceans poden ser de varis metres.


Il·lustració 6: Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 2nd'ESO. Editorial Casals. 2002

Il·lustració 7: Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 2nd'ESO. Editorial Casals. 2002


1.7 Observació de l'Univers

Des dels seus orígens, l'epècie humana ha observat el cel.Primer, a ull nu, després amb instruments cada cop més potents i sofisticats.Les antigues civilitzacions agrupaven els estels formant figures. Les nostres constel·lacions 8 es van inventar a la Mediterrània oriental fa 2.500 anys. Representen animalsi mites del lloc i l'època.La gent creia que els cossos del cel determinaven la vida dels reis i dels seus súbdits. L'estudi dels astres es mesclava amb supersticions i rituals.Les constel·lacions que acompanyen la trajectòria del Sol, la Lluna i els planetes, en la franja anomenada zodíac, ens resulten familiars: Àries, Taure, Bessons,

Cranc, Lleó, Verge, Balança, Escorpí, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.A principis del segle XVII es va inventar el telescopi. Primer es van utilitzar lents, després miralls, també combinacions de les dues tècniques. Actualment hi ha telescopis demolt alta resolució, com el VLT, format per quatre telescopis sincronitzats.El telescopi espacial Hubble (HST), situat en òrbita, captura i enviaimatges i dades sense la distorsió provocada per l'atmosfera.Els radiotelescopis detecten radiacions de molt diverses longituds d'ona.Treballen en grups utilitzant una tècnica anomenada interferometria.La fotografia, la informàtica, les comunicacions i, en general, els

8 https://www.youtube.com/watch?v=IwRIu76TY-k


Il·lustració 8: Dibuix de BIOPUNT publicat al llibre"Biologia i Geologia de 1r d'ESO" de l'Editorial Casals.

Barcelona. 1996


avenços tècnics dels últims anys han ajudat moltíssim l'astronomia.Gràcies als espectres (descomposició de la llum)podem conèixer informació detallada sobre lacomposició química d'un objecte. També s'aplica alconeixement de l'Univers.Un descobriment recent, les lents gravitacionals,aprofiten el fet que els objectes amb massa podendesviar els rajos de llum. Si es localitza un grup decossos a l'espai amb la configuració apropiada, actuacom a lent potentíssima i mostra, al mig, objectesdistants que no podriem veure.

1.8 Lectura: Coneixement històric de l’univers

Actualment podem veure fotografies de la superfície de Mart, de galàxies llunyanes, mapesde la Lluna, etc. Disposem d'una informació molt detallada del sistema solar i, fins i tot, d'estels d'altres galàxies.

Però fins al segle XVI el coneixement del sistema solar era molt escàs, i l'observació es mesclava amb la fantasia. Es pensava, per exemple, que la Terra es trobava al centre de l'univers i que la Lluna era de cristall pur, entre moltes altres idees que avui dia ens poden semblar ben absurdes. El 1542, Nicolau Copèrnic va proposar la teoria heliocèntrica. A partir d'aleshores va canviar del tot la imatge que l'ésser humà tenia de l'univers.

• Al final del segle XVI, l'astrònom Tycho Brahe va fer observacions detallades del moviment dels planetes, i durant molts anys en va anar anotant diàriament les posicions. Amb aquestes dades tan valuoses, el matemàtic Johannes Kepler va poder calcular les òrbites planetàries, de manera que la teoria geocèntrica es va desestimar.

• A l'inici del segle XVII, Galileo Galilei va ser el primer que va utilitzar un telescopi, i va descobrir que a la Lluna hi havia valls profundes i crestes muntanyoses molt agudes, i que Júpiter tenia satèl·lits.

• Després de descobrir Urà en el segle XVIII i gràcies a les dades aportades per Kepler, es va predir matemàticament la presència d'un planeta més enllà d'Urà. L'existència del planeta Neptú la va comprovar l'astrònom alemany Johann Galle el 1846.

• En el segle XX, l'observació astronòmica va avançar molt gràcies als radiotelescopis. També es van començar a enviar sondes espacials a altres planetes, que ensvan proporcionar moltes fotografies i dades molt importants. El 1969, l'ésser humà va arribara la Lluna.

• Avui dia, els telescopis situats en òrbita al voltant de la Terra, com per exemple el Hubble, han permès observar el sistema solar i l'univers amb un grau de detall espectacular.


http://www.netexlearning.com/santillana/llibreweb/Ciencias/pages/content.html#


Exercicis:

1. Digues quina aportació varen fer els següents científics:

a) Johann Galle

b) Copèrnic

c) Kepler

d) Galileo

2. Quins avanços en va fer Tycho Brahe?

3. Per què creus que el Hubble ha sigut un gran avanç en l'observació del nostre Univers.

1.9 Exercicis

1. Quin és el component majoritari de les estreles? I el segon? Hi tenen cap relació.

2. Digues les característiques dels següents tipus d'estreles:

a) Nana Vermella

b) Supergegant groga

c) Nana Blava

d) Supergegant Blava

3. Quines característiques bàsiques tela nostra galàxia?

4. Qué és el Big Bang?

5. Explica la teoria geocèntrica i laheliocèntrica, relacionant-les amb elscientífics que les defensaven.

6. Pot haver-hi vida fora del nostreSistema Solar? Raona la tevaresposta.

7. .Digues el nom de cada planeta delSistema Solar de la imatge del marge.

8. Quins són els planetes interns delSistema Solar? I els quatre externs?Ordena'ls de més lluny a més propdel Sol.

9. Què hi ha entre els quatre planetesinterns i els externs? Fes una breudescripció.

10.Quines són les diferències entre elsplanetes interns i els externs deSistema Solar?



11. Quin és l’origen de la llum que ens fa visibles els següents cossos celestes?

a) Cometa.

b) Estel.

c) Lluna.

d) Mart.

e) Estel fugaç.

12.Com s’anomena el satèl·lit natural de la Terra? Quant dura el seu moviment de rotació? I el de translació al voltant de la Terra? Què comporta que aquests moviments tinguin aquests períodes?

13.Dibuixa l’ombra que cobreix la Lluna quan aquesta l’observem en cada cas:

14.A què són degudes les fases lunars?

15.Explica en què es diferencia un eclipsi de Lluna d’un de Sol. Dibuixa la Lluna per tal que es produeixi ...

16.Si la lluna volta la terra, un cop al mes hauria d’haver un eclipsi de lluna. Per què no és així?

17.Digues quines estacions de l’any hi ha a l’hemisferi sud i a l’hemisferi nord en els

següents casos:



18. Observant la posició del Sol o de la Lluna podem orientar-nos. Així ...

a) ..., en els equinoccis, Sol surt exactament per ...

b) ... i es pon, exactament, per ...

c) ... quan el Sol es pon, la Lluna plena la veiem per ...

d) ... quan el Sol es pon, la Lluna en quart creixent la veiem per ...

e) ... si a migdia d’un dia d’estiu el Sol passa pel zenit, vol dir que estem a ...

f) ... si al més de juny no veiem pondre’s el Sol vol dir que estem a ...

g) ... si al més de juny no veiem sortir el Sol vol dir que estem a ...

1.10 Enllaços d'interés

• Llibre virtual Santillana: http://goo.gl/x5muAD

• L’Univers i el sistema solar de Naturalsom: http://goo.gl/K3lVoV

• L'Univers Bàsic: http://goo.gl/QoNPzd

• Sistema Solar Bàsic: http://goo.gl/Tcw7H1

• Aplicacions d'astronomia per a PC: http://goo.gl/92wmxi

• Aplicaciones d'astronomia per a Android: http://goo.gl/rsHlTn

• Edu365 Primària: http://goo.gl/MQmlWn


http://goo.gl/rsHlTn

01 cn dossier tema 01 el sistema solar

Documents