00 caratula fulls intermitjos - diputació de tarragona · 2009. 2. 13. · 100,19 metres de llarg...

PROJECTE DE CONTRUCCIÓ DE VESTIDORS AL CAMP DE FUTBOL

MUNICIPI

01/2009 DATA

LLORENÇ DEL PENEDÈS ( Baix Penedès )

2008/6770 EXPEDIENT

Àmbit: Arquitectura Municipal

PROJECTE DE CONTRUCCIÓ DE VESTIDORS AL CAMP DE FUTBOL

MUNICIPI

01/2009 DATA

LLORENÇ DEL PENEDÈS ( Baix Penedès )

MEMÒRIA

2008/6770 EXPEDIENT

Àmbit: Arquitectura Municipal

MEMÒRIA

INDEX DEL PROJECTE MEMÒRIA 1 Memòria descriptiva 1.1 Antecedents Objecte del projecte Promotor Redactors Descripció del solar 1.2 Descripció del projecte Dades urbanístiques Condicions d’edificació Compliment del Codi Tècnic Requisits bàsics de funcionalitat (LOE) Descripció bàsica dels sistemes 1.3 Prestacions de l 'edifici Requisits bàsics de Seguretat (CTE) SE Seguritat Estructural SI Seguritat en caso de incendio SU Seguritat de utilització Requisits bàsics d’Habitabilitat HS Salubritat (Higiene, salut y medi ambient) HR Protecció front el soroll HE Estalvi d’Energia

1.4 Pressupostos, termini d’adjudicació y previsió de persones a ocupar en l’execució del projecte 1.5 Classificació del contratista 2 Memòria constructiva 2.1 Sustentació de l’edifici 2.2 Sistema estructural 2.3 Sistema evolvent 2.4 Sistema de compartimentació 2.5 Sistema de acabats 2.6 Sistema de condicionaments i instal·lacions 2.7 Equipo 3.Memòria de Càlcul 3.1 Descripció i justificació de la solució estructural adoptada 3.2 Accions previstes en el càlcul 3.3 Materials 3.4 Coeficients de seguretat 3.5 Mètodes de càlcul 3.6 Criteris de dimensionament 4 Normativa Aplicable 5 Compliment CTE y altres reglamentacions 5.1 SI SEGURRETAT EN CAS D’ INCENDI SI 1 Propagació Interior SI 2 Propagació Exterior SI 3 Evacuació SI 4 Intervenció de bombers SI 5 Resistència al foc de l'estructura 5.2 SU SEGURRETAT DE UTILIZACIÓ SU 1 Seguretat front el risc de caigudes

SU 2 Seguretat t front el risc d’impactes o enganxades SU 3 Seguretat front el risc d’atrapament

SU 4 Seguretat front el risc causat per Il·luminació inadequada

SU 5 Seguretat front el risc causat per situacions d’alta ocupació SU 6 Seguretat front el risc d’ofegament

SU 7 Seguretat front el risc causat per vehicles en moviment

SU 8 Seguretat front el risc causat per L’acció d’un llamp

5.3 HE EN L’ESTALVI D’ENERGIA HE 3 Compliment de exigències bàsiques 5.4 SE SEGURETAD ESTRUCTURAL SE-SE Seguretat Estructural Estudi geotècnic 5.5 HS SALUBRIDAD HS 1 Protecció front a l’humitat HS 2 Evacuació de residus 5.6 COMPLIMIENT D 135/1995 DE ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ 5.7 COMPLIMIENT NCES-2 NORMA SISMORRESISTENTE 5.8 COMPLIMIENT NBE-CA-88 5.9 FITXA DE RESIDUS 5.10 ADOPCIÓ DE CRITERIS MEDIAMBIENTALS I ECOEFICIENCIA 5.11 COMPLIMENT RD 842/202 BT Baixa Tensió 5.12 FITXA DE FONTANERIA 5.13 ESTUDI GEÒTÈCNIC PLÀNOLS 1 Situació i emplaçament 2 Planta baixa: Distribució, mobiliari, cotes, instal·lacions 3 Planta coberta: Distribució, mobiliari, cotes, instal·lacions 4 Seccions i façanes transversals 5 Seccions i façanes longitudinals 6 Estructura: Fonaments i forjat sanitari 7 Estructura: Forjat sostre planta baixa, planta primera i seccióconstructiva PLEC DE CONDICIONS 1 Plec de condicions tècniques 2 Plec de condicions facultatives PRESSUPOST 1 Preus unitaris 2 Preus Auxiliars 3 Justificació de preus 4 Amidaments i pressupost 5 Resum pressupost ESTUDI BÀSIC SEGURETAT I SALUT CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS INSTRUCCIONS D’US I MANTENIMENT

1. Memòria Descriptiva 1.1 Antecedents

Objecte del projecte La construcció d’un edifici destinat a vestidors de grup per un campo de futbol Adreça Carretera de la Bisbal Núm. parcel·la 9

Zona / barri Zona Deportiva

Població Llorenç del Penedès Codi postal 43712

Municipi Llorenç del Penedès Comarca Baix Penedès

Encàrrec En missió completa

Promotor Ajuntament de Llorenç del Penedès NIF P4307500A

Amb domicili a

Adreça Plaza de La Vila Número 1

Municipi Llorenç del Penedès Código postal 43712

Redactors Ramon Arenas Prat NIF

Adreça Calle Amalia Soler Núm. 156 Loc. 5

Municipi Vilafranca del Penedès Codi Postal 08720

Ronald J. X. Round NIF X0177632A

Dirección Calle Amalia Soler Número 156, Local 5

Municipio Vilafranca del Penedès Código Postal

Descripción del solar L'altitud de la població és de 162 m sobre el nivell del mar, i l’altitud de l’emplaçament de l’edifici, de 157,0 m.

La zona on es preveu edificar aquesta situada dins del recinte de la zona esportiva de Llorenç del Penedès. Tot el recinte té una superfície de 34.326 m2 en l'interior dels quals hi ha un camp de futbol reglamentari de mesures,

100,19 metres de llarg per 59,00 metres d’ample orientat de Nord en Sud. Adossat a 1,5 metres de distància de la línia de joc de l'Oest hi ha construïda una graderia que ocupa una superfície de 84,50 m2.

L'interior del recinte, a més del descrit, disposa d'altres instal·lacions esportives com són un segon camp de futbol de menors mesures utilitzat per a entrenaments, una piscina de 25 metres i els vestidors, magatzems i altres dependències per al desenvolupament de l'activitat esportiva.

Actualment les grades existents són obsoletes per al seu ús, pel qual prèviament a la construcció de l'edifici projectat de cauran.

Els carrers que envolten a la zona esportiva són pel Nord la Carretera de La Bisbal, pel Sud el camí de Calç Proset i per l'Est l’avinguda de La Estrella. Els tres vials tenen una amplada superior a 10 metres, disposen de tots els serveis i són de fàcil accés.

L’accés al recinte actualment es realitza pel camí de Cal Proset situada al sud del camp de futbol, de manera que l'entrada al complex es realitza de forma paral·lela a la pista de joc deixant a l’esquerra la resta d'instal·lacions. L'esmentat accés el projecto presentat preveu que es mantingui en el mateix lloc.

Descripció de la zona esportiva i justificació del projecte La zona esportiva de Llorenç del Penedès ( Baix Penedès ) ( Tarragona ) està constituïda per diversos equipaments: Piscina Pista poliesportiva Camp de futbol Camp per a futbol 7 A les esmentades instal·lacions realitzen les seves activitats totes les entitats esportives del municipi: Equip de futbol amateur Escola de futbol base amb uns 120 nens inscrits amb equips en totes les categories Escola de básquet amb uns 60 participants. Grup de patinatge amb uns 20 nens Equip de futbol de veterans A les esmentades instal·lacions es practiquen per tant, gran numero d'activitats simultànies, ja que la majoria d'elles tenen lloc després de l'horari escolar. A més la majoria d'entitats que utilitzen la zona esportiva tenen ja un llarg historial amb el qual no es tracta d'una activitat esporàdica.

Actualment per donar servei a totes aquestes entitats amb els nombrosos equips que disposa cada una d'elles sol es disposa de 4 vestidors|vestuaris ubicats a la zona central del recinte. Els esmentats vestidors|vestuaris són clarament insuficients per satisfer les necessitats de tots els equips i comporta greus problemes de coordinació.

L'objectiu del projecto és donar solució a aquest greu dèficit que sofreix la zona esportiva i a més permetre en un futur ampliar la zona esportiva amb noves instal·lacions ( pista tennis, etc. etc. ).

La ubicació dels nous vestidors en el camp de futbol permetrà descongestionar els actuals vestidors per a les altres activitats ( básquet, patinatge, piscina, etc. ) Además el fet d'ubicar-los a la zona central del recinte, annexos als actuals vestidors|vestuaris, permet una gran flexibilitat a l'hora de dedicar-los a una o a una altra activitat.

1.2 Descripció del projecte

El projecto desenvolupat preveu la construcció d'un equipament vinculat a les instal·lacions del camp de futbol existent a Llorenç del Penedès. El projecto inclou un edifici rectangular de 38,40 per 8,85 metres per a ús de vestidors.

L'edifici projectat té entitat suficient per funcionar de forma autonoma. Malgrat el propi disseny d'aquest, preveu que en un futur pogués ampliar-se per donar cabuda a altres usos vinculats a l'activitat esportiva de l'entorn. Així mateix tambien permitiria l'ubicacion d'unes grades en la part aquest de l'edifici. És objecte d'aquest projecte unicamente l'edificació destinada a vesturios segons documentació grafica.

En els plànols del projecto s'ha grafiado les grades i la seva disposició per entendre el funcionament de l'edifici en conjunt.

Dades Urbanístiques Normes Subsidiàries de Planejament de Llorenç del Penedes

Calcificació del sòl: Urbà

Calificació urbanística: Clau E Sistema d’Equipamientos

Condicions de l’edificació

Superfície del sistema: 34.376 m2

Paràmetres Normativa Projecte

Us Esprtiu i altres Esportiu

Pendent màxima del terreny < 10 %

Requisit bàsic de Funcionalitat (LOE) Utilització El programa funcional o de necessitats definit pel promotor, són d'un únic edifici en planta baixa, amb 4 vestidors| de grup, una sala polivalent, dos vestidors per a arbitre i tècnics, una infermeria, els magatzems necessaris per al desenvolupament de l'activitat. L'edifici es preveu de forma rectangular, col·locat paral·lelament a la línia de joc Oest i centrat amb la línia de mig camp. Criteris funcionals del projecte El projecte consta de quatre vestidors de la categoria de grup, idèntics tots ells i en un mateix edifici, amb una superfície construïda cada un d'ells de 35,30 m2. Cada vestidor disposa de cinc zones diferenciades segons el seu ús; la zona de dutxa, la zona de canvi, la zona prèvia a les dutxes, la zona de guarda-roba i un lavabo adaptat. A més d'aquests quatre vestidors|vestuaris es disposa d'atres dos individuals per a l'ús dels tècnics, un d'ells compartint ús per a infermeria amb una superfície útil de 9,90 m2 i l'altre exclusiu de superfície útil 6 m2. Com a elements complementaris als vestidors són una sala polivalent tant per a musculació com per a instruccions teòriques amb una superfície útil de 28,80 m2, magatzem amb 6 m² de superfície útil, sala de màquines com a acumuladors, variadors, termòstats, quadres de comandament etc. situada aquesta a la coberta de l'edifici. Amb aquesta distribució s'obté una superfície útil total incloent les zones de pas i porxos de 290,70 m2. La superfície construïda de la planta baixa és de 321,10 m2 incloent el 50% de la superfície dels porxos i la planta coberta és de 19,20 m2 únicament per a la sala de màquines; sumant tot l'edifici un total de 340,30 m2 construïts. Criteris compositius del projecte La façana adopta una tipologia amb poques obertures, trobant-nos amb un edifici construït únicament en planta baixa de forma rectangular amb obertures una per accedir als vestidors una altra per sortir dels mateixos.

Acabats de l'envoltant exterior:

Material Color Coberta Coberta no transitable Grava Blanca

Coberta transitable Formigó Gris

Façana Façana Revestimient continu Blanc cru

Fusteria Alumini Gris

Baranes Religa Gris

Vidres Amb cambra d’aire Transparent

Protecció finestres Religa Gris

Superfícies

Quadre de superfícies útils

Espai

M2

Porxo 1 (50%) 14,60Porxo 2 (50%) 14,60Total porxos 29,20

Espai de Canvi (4 unds) 11,65Espai de Dutxes (4 unds) 8,00Garda-robes (4 unds) 4,15Espai previ dutxes (4 unds) 2,90Pas (4uds) 5,10Servei adaptat (4 unds) 3,50Total Vestidor tipus (1,2,3,4) 141,20

Sala Polivalente 28,80

Pas 1 14,65Pas 2 11,15Pas 3 11,15Pas 4 14,65Total Pas 53,60

Vestidor tècnic, farmaciola 9,90Vestidor tècnic 6,00Total vestidor tècnics 15,90

Magatzem petit material 6,00Sala máquines P. coberta 16,60Total magatzem 22,60

Total Vestidors 290,70

Quadre de superfícies construïdes

Espai

M2

Vestidor (+50%porxo) 321,10Sala màquines P. coberta 19,20Total edifici 340,30

Accessibilitat

El projecte garanteix l'accessibilitat de l'edifici a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació,en compliment de la normativa vigent. L’edifici és en planta baixa amb un itinerari sempre al mateix nivell, sense barreres arquitectòniques i amb configuració adaptada.

Accés als serveis de telecomunicacions

El projecte de l’edificio garantitza la previsió d’espais per a la implantació de les Accés als serveis de telecomunicacions de telecomunicacions segons el R D Llei 1/1988 sobre “Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” y pel que fa als espacis per a les instalacions de telecomunicacions es compleix el R D pel que s’aprova el “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones “

Descripció básica dels sistemes Sistema estructural El terreny sobre el que s’assenta la fonamentació esta formada per graves i llims (terreny coherent). Pels resultats obtinguts a l’estudi geotècnic es determina que la fonamentació serà superficial. L'estructura vertical estarà formada per murs de càrrega de maó ceràmic, i l'estructura horitzontal per forjats unidireccionals de formigó armat. No es preveu cap junta de dilatació estructural a l'edifici. Sistema de compartimentació Els paràmetres fixes de compartimentació interior estaran formats per envans ceràmics amb resistència suficient pel penjament de mobiliari i sanitaris. Sistema envoltant Coberta plana invertida no transitable acabada amb grava formada sobre suport estructural, amb capa de formació de pendents, aïllament tèrmic, làmina impermeable i acabat amb grava. Façana amb fàbrica de maó acabat amb revestiment continu de morter de ciment portland i pintura, cambra d’aire, envà ceràmic i aïllant tèrmic. Fusteria de muntants i perfils d’alumini amb trencament de pont tèrmic, col·locada enrassada interiorment sobre premarcs, vidre amb cambra d’aire. Portes batents de fusta amb dues mans d’esmalt sintètic amb proteccions i insecticides. Sistema d'acabats Paviment interior continu antilliscant de resina epoxi. Paviments exteriors i porxos amb formigó remolinat. Falç sostre amb religa metàl·lica. Sistema de Acondicionamiento Ambiental

No es previst cap tipus de combustible per al funcionament de qualsevol maquinaria existent a l’edifici. Subministrament d'aigua L’edifici disposarà de subministrament d’aigua potable. La xarxa d’aigua estarà formada per escomesa, comptador individual, muntant de distribució i d’instal·lació interior. Previsió de cabal de l'edifici

La previsió de cabal de les canonades de distribució s'establirà segons la suma del cabal de cada un dels punts de consum alimentats, d'acord amb la taula 2.1 de DB HS 4 i aplicant el corresponent coeficient de simultaneïtat. Subministrament elèctric i característiques de la xarxa de distribució

L'edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d'alimentació de 230 volts en monofàsic i 230/400 volts en trifàsic) i s'adaptarà al que estableix el "Reglament electrotècnic de baixa tensió" (REBT), aprovat per Reial decret 842/2002 i les seves instruccions tècniques complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d'altres installacions i serveis. En general, la xarxa de distribució elèctrica de l'edifici estarà formada per l'escomesa, i la instal·lació d'enllaç, la instal·lació interior de l'habitatge, la xarxa de posada a terra de la instal·lació i els elements metàl·lics necessaris. La previsió d’espais per a la instal·lació elèctrica i les seves característiques així com l’equipament elèctric de l’interior dels habitatges es realitzarà segons les prescripcions establertes en el REBT i les seves Instruccions tècniques complementaries (ITC).

Previsió de cabal de l'edifici La previsió de càrregues de l’edifici s’establirà segons la maquinaria de climatització, escalfadors, lluminaries..., considerant la càrrega del conjunt d’aquests (prèvia determinació del seu grau d’electrificació), així com de qualsevol altre equip que precisi de subministrament elèctric. (ITC-BT-10). Donat que la càrrega elèctrica es inferior a 100Kw caldrà fer previsió de local per al centre de transformació (Reial decret 1955/2000 pel qual es regulen les "Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica"). Subministrament de combustible i característiques de la xarxa de distribució No es previst cap tipus de combustible Previsió de cabal de l'edifici La previsió de cabal de l'edifici s'establirà segons el nombre d'habitatges, considerant la carrega del conjunt d'aquests (prèvia determinació dels tipus d'equips instal·lats) i aplicant el coeficient de simultaneitat corresponent.

1.3 Prestacions de l'edifici Les prestacions de l'edifici s'estableixen per requisits bàsics, amb relació a les exigències bàsiques del CTE, i s'indiquen específicament les acordades entre promotor i projectista que superi els llindars establerts al CTE. Els requisits bàsics de Seguretat i Habitabilitat se satisfan a través del compliment del Codi tècninc d'edificació, que conté les exigències bàsiques per als edificis i de l'observança del Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis. El compliment del CTE es pot garantir a través dels Documents Bàsics corresponents, que incorporen la quantificació de les exigències i els procediments necessaris. Les exigències bàsiques tambñe es poden satisfer per mitjà de solucions alternatives, cas en el qual és necessari justificar que s'assoleixen les mateixes prestacions.

Requisit bàsic de Seguretat (CTE)

SE Seguridad estructural SE1 Resistència i estabilitat Les sobrecàrregues d'ús específiques per al projecte acordades amb el promotor i no inferiors a les establertes al CTE són les següents: SOBRECÀRREGUES D'ÚS

(1) DB SE-AE Accions a l’edificació (2) EHE-98 (3) SB SI - Seccio SI5 A l’annex de la memòria de càlcul del projecte constructiu es detallarà el conjunt de les accions considerades planta a planta, i es determinarà els pes dels diferents elements constructius. Accions sísmiques: Segons la norma de construcció sismoresistent NCSE-02, l’acceleració sísmica bàsica ab en funció de la situació del municipi és menor que 0.04 g. L'edifici està classificat com a construcció d’importància normal i l’acceleració sísmica bàsica ab és inferior a 0,04g, raó per la qual no cal aplicar-li la norma sismoresistent a l'edifici. SE2 Aptitud de servei

El compliment d'aquesta exigència bàsica es comprovarà contrastant els estats límits de servei amb els valors límit establerts a SE 4.3 d'acord amb el tipus d'edifici i els elements implicats en la deformació. Integridad de los elementos constructivos. A la hora de evaluar la integridad de los elementos constructivos o la compatibilidad entre la estructura y los elementos constructivos, una estructura horizontal se considera lo bastante rígida cuando las deformaciones acumuladas de los elementos desde el momento de la puesta en obra (flecha activa) cumplen los criterios siguientes:

Sostre amb envans fràgils o paviments rígids sense juntes L/500 (1) L/1000 + 0,5 cm (2)

Sostre amb envans ordinaris o paviments rígids amb juntes L/400 (1)(3) 1 cm (3)

Sostres sense envans L/300 (1)

(1) DB SE 4.3 (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE,art. 50

Si el cantell del forjat compleix l'article 15.2.2 de la EFHE-2002, no cal comprovar la fletxaSi la relació "llum/cantell últil" de les bigues compleixen les limitacions de la taula 50.2.2.1 de l'EHE no calcomprovar la fletxa També es considera que una estructura horitzontal és prou rígida quan la fletxa total màxima a terme infinit compleix el criteri següent:

Tots els sostres L/250 (2)(3) L/500 + 1 cm (2) (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE,art. 50 Confort dels ususaris A l'hora d'avaluar el confort dels usuaris o les vibracions de l'estructura horitzontal, es considera que aquesta és prou rígida quan, tenint en compte només les accions de curta duració, la fletxa relativa es menor de L/350. Aspecte de l'obra A l'hora d'avaluar l'aspecte estètic o l'aspecte de l'obra, l'estructura horitzontal és prou rígida quan considerant qualsevol combinacióde les accions quasi permanents, la fletxa relativa es menor de L/300. SI Seguretat en cas d'incendi El projecte que ha de garantir el requisit bàsic de Seguretat en cas d'incendi i protegir els ocupants de l'edifici dels riscs originats per un incendi, complirà amb els paràmetres objectius i els procediments del Document bàsic DB SI, per a totes les exigències bàsiques: SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació de l'incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació de l'incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, a fi i efecte que l'edifici disposi dels mitjans d'evacuació adequats perquè els ocupants el puguin abandonar. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, a fi i efecte que l'edifici disposi dels equips i les instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l'extinció de l'incendi SI5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d'extinció. SI6 Resistència estructural a l'incendi, a fi de garantir la resistència al foc de l'estructura durant el temps necessari per fer possibles tots els parametres anteriors. En edificis de nova construcció, també es d'aplicació el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. SU Seguretat d'utilització SU 1 Seguretat enfront el risc de caigudes

Les discontinuitats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes i de les escales i la neteja dels vidres compliran el DB SU 1. Les característiques de les rampes necessàries per a l'eliminació de les barreres arquitectòniques s'ajustaran així mateix al Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. SU 2 Seguretat enfront del risc d'impacte o d'enganxades Es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins un recinte, de conformitat amb el que disposa el DB SU 3. SU 3 Seguretat enfront del risc de quedar tancat Es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment tancats dins un recinte, de conformitat amb el que disposa el DB SU 3.

SU 4 Seguretat enfront del risc causat per una il·luminació inadequada. A les zones de circulació des edificis es limitarà el risc de danys a les persones per una il·luminació inadequada, complint els nivells d'il·luminació assenyalats i disposant un enllumenat d'emergència d'acord amb el DB SU 4. Els nivells mínims d'il·luminació seran els següents:

Espai Luminància mínima [lux] Exterior Exclusiva per a persones Escales 10 Resta de zones 5 Per a vehicles o mixta 10 Interior Exclusiva per a persones Escales 75 Resta de zones 50 Per a vehicles o mixta 50 factor d'uniformitat mitjà fu ≥ 40% SU 5 Seguretat enfront del risc causat per situacions amb alta ocupació Aquesta exigència bàsica no és aplicable als edificis d'habitatges, atés que només es refereix a edificis previstos per a mes de 3000 espectadors drets. SU 6 Seguretat enfront del risc d'ofegament Aquesta exigència bàsica no és aplicable als edificis d'habitatges, només ho és per a piscines d'ús col·lectiu, i en queden excloses les piscines dels habitatges unifamiliars. SU 7 Seguretat enfront del risc causat per vehicles en moviment Les característiques constructives, la protecció dels recorreguts de vianants, i senyalització de les zones d'aparcament i de circulació de vehicles en els edificis compliran el DB SU 7. SU 8 Seguretat enfront del risc causat per l'acció del llamp El risc d'electrocució i incendi causat pels llamps es limitarà d'acord amb el que estableix el DB SU 8. Segons aquest DB, la densitat d'impactes sobre el terreny Ng en funció de la situació del municipi és de 5 impactes/any i km2, i els paràmetres per determinar la necessitat de la instal·lació de protecció dels llamps són: Coeficient relacionat amb l'entorn C1=0.50Coeficient segons tipus de construcció C2=1.00Coeficient segons el contingut de l'edifici C3=1,00Coeficient segons l'ús de l'edifici C4=1,00Coeficient continuïtat activitat C5=1,00

Requisit Bàsic d'Habitabilitat (CTE)

HS Salubridad (Higiene, salud i medio ambiente).

HS1 Protecció enfront de la humitat

El risc previsible de presència inadequada d'aigua o humitat a l'interior dels edificis i en els seus tancaments es limitarà d'acord amb el que estableix el DB HS 1. Segons aquests DB el grau d'impermeabilitat dels diferents tancaments en funció de les seves sol·licitacions serà el següent:

Murs Coeficient de permeabilitat del terreny 1,05 cm/s Preséncia d'aigua baixa Grau d'impermeabilitat exigit 1 Terres Coeficient de permeabilitat del terreny 1,1 cm/s Presència d'aigua baixa Grau d'impermeabilitat exigit 1 Façanes

Zona pluviomètrica de promitjos III Zona eòlica C Alçada de coronació de l'edifici 4 m Classe d'entorn de l'edifici E0 Grau d'exposició al vent V2 Grau d'impermeabilitat mínim 3

HS2 Recollida i evacuació de residus

L'edifici disposarà d'espais individuals per a contenidors selectius a l'interior de cada habitatge, i també d'espais comunitaris per a contenidors, d'acord amb el que disposen el DB HS 2, l'article 7 del Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, i la normativa municipal.

Magatzem residus immediats

D'acord amb el DB HS 2, es disposarà a l'habitatge d'espai d'emmagatzematge dels residus immediats per a cada una de les cinc fraccions generades, amb cinc contenidors de dimensions mínimes de 30 x 30 cm i 45 dm3 de capacitat (50 cm d'alt). L'espai destinat a la matèria orgànica i envasos lleugers es situarà a la cuina o espais annexes. Aquestes exigències són superiors a les del Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis. L'edifici disposarà com a mínim d'un magatzem de contenidors per a les fraccions de residus que tenen recollida porta a porta, i un espai de reserva per a les fraccions que tenen recollida centralitzada amb contenidors de carrer de superfície.

Magatzem de contenidors

La superfície necessària de l'espai pel magatzem de contenidors es calcula amb la formula SM=0,8 P sum(TfxGfxCfxMf), en que P és el nombre d'ocupants, Tf el periode de recollida, Gf el volum generat, Cf el volum generat per persona i dia i Mf el factor de majoració.

Espai de reserva

La superfície necessària de l'espai de reserva es calcula amb la formula Sr=P sum F, HS3

HS3 Qualitat de l'aire interior

L'edifici disposarà d'uns mitjans de ventilació perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l'ús normal de l'edifici, d'acord amb els paràmetres i les condicions de disseny del DN HS 3. Es disposarà de conductes a les zones de pas impulsant aire capa l’interior dels espais de vestidor i absorbint l’aire des de conductes oposats als d’impulsió. Segons el DB HS 3, pel dimensionat dels conductes d'extracció per a la ventilació híbrida, la zona tèrmica associada a l'emplaçament de l'edifici, que té una altitud de 157,0 metres, és Z.

HS 4 Subministrament d'aigua

L'edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar aigua per al consum de forma sostenible a l'equipament higiènic previst, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d'aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l'estalvi i el control del cabal d'aigua. En conformitat amb el Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, les cisternes dels vàters tindran mecanismes de doble descàrrega i en cas de la previsió d'instal·lació de rentavaixelles, aquesta serà amb aigua freda i calenta.

D'acord amb el DB HS 4, la instal·lació podrà subministrar als aparells i equipament higiènic previst, el següent cabal instantani mínim en dm3 per segon:

Tipus d’aparell AF ACS rentamans 0,05 0,03 Dutxa 0,20 0,10 Vàter amb fluxor 1,25 - Urinaris amb aixeta temporitzada 0,15 - Safareig 0,20 0,10 Abocador 0,20 -

No obstant d'acord amb el Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, totes les aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa tindran un cabal màxim de 0,20 dm3 per segon.

HS 5 Evacuació d'aigües

Les instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals i pluvials compliran les condicions de disseny, dimensionament, execució i materials previstes al DB HS 5, així com els paràmetres de l'article 3 del Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis. D'acord amb el DB HS 5, els diàmetres de les canonades d'aigües residuals seran els apropiats per transportar les unitats d'evacuació següents:

Tipus d'aparell sanitari Unitats de desguàs Dutxa 2 Vàter Amb cisterna 4 Amb fluxòmetre 8 Safareig 3 Abocador - Clavegueró sifònic 1

D'acord amb el DB HS 5 apèndix B, per a les dimensions de les canals i baixants es considerarà que en funció de la situació del municipi la zona pluviomètrica ès corresponent a la A, el valor de la isoyeta és 50 pel que la intensitat pluviomètrica és de 155 mm/h. HR Protecció enfront del soroll Fins que no s'aprovi el DB HR Protecció enfront el soroll, per protegir els ocupants dels edificis de les molèsties que ocasiona els sorolls, i assolir un nivell acústic acceptable es compliran les condicions mínimes exigides en la Norma bàsica d’edificació NBE CA-88, sobre condicions acústiques en els edificis, d’aplicació als edificis de nova planta destinats a ús residencial privat o públic, sanitari i docent. En la memòria constructiva consten els càlculs justificatius del compliment de la normativa. Normativa de Catalunya. També es compliran els paràmetres ambientals en edificis d'habitatges contemplats en l'article 5 del Decret 21/2006 d'ecoèficiencia en els edificis, segons el qual els elements de separació entre habitatges i espais comunitaris o entre diferents habitatges ha d'incorporar unes solucions constructives que comportin un aïllament mínim de 48 dBA. Aquest precepte és d'aplicació a tots els edificis de nova construcció, als procedents de reconversió d'antigues edificacions i a les obres de gran rehabilitació. D'acord amb la NBE CA-88 i del Decret 21/2006 els elements constructius detallats compliran les següents condicions d'aïllament mesurat en dBA: Particions interiors entre àrees d'igual ús ≥30 Particions interiors entre àrees de diferent ús ≥35 Parets separadores de propietats o usuaris diferents ≥48 (1) Parets separadores de zones comunes interiors ≥48 (1) Parets separadores de sales de màquines ≥55 global al soroll aeri Façanes ≥30

al soroll aeri Nivell soroll impacte Elements horitzontals de separació ≥48 (1) ≤80 Cobertes ≥45 ≤80 Elements horitz. de separació de sala de màquines ≥55 (1) Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis HE Estalvi d'energia. HE1 Limitació de la demanda energètica Segons la norma reglamentària d’edificació sobre aïllament tèrmic NRE.AT-87, la categoria climàtica corresponent al municipi és A, pel fet d’estar establerta per aquesta norma, l’altitud sobre el nivell del mar 157,0 m, pel que la classe de clima que afecta a l’edifici és 1. El tipus de calefacció és de Sistemes passius d’energia solar. Envoltant tèrmica Segons el DB HE Estalvi d'energia la zona climàtica corresponent al municipi és B3 , atés que aixi s'estableix en l'apèndix D d'aquest Document Bàsic. La demanda energètica serà inferior a la corresponent a un edifici en el què els paràmetres característics dels tancaments i les particions interiors de la envoltant tèrmica siguin els següents: Transmitància límit de murs de façana i tancaments encontacte amb el terreny UMlim 0,82 W/m

2K

Transmitància límite de sóls USlim 0,52 W/m2K

Transmitància límit de cobertes UClim 0,45 W/m2K

Factor solar modificat lluminaris F Llim 0,30

Factor solar modificat límit de forats FHlim Transmitància de forats (1) UClim W/m2K Baixa carrega interna Alta carrega interna % de forats N E/O S SE/SO E/O S SE/SO E/O S SE/SO

de 0 a 10 5,4 (5,7) 5,7 5,7 5,7 - - - - - - de 11 a 20 3,8 (4,7) 4,9 (5,7) 5,7 5,7 - - - - - - de 21 a 30 3,3 (3,8) 4,3 (4,7) 5,7 5,7 - - - 0,57 - - de 31 a 40 3,0 (3,3) 4,0 (4,2) 5,6 (5,7) 5,6 (5,7) - - - 0,45 - 0,50 de 41 a 50 2,8 (3,0) 3,7 (3,9) 5,4 (5,5) 5,4 (5,5) 0,53 - 0,59 0,38 0,57 0,43 de 51 a 60 2,7 (2,8) 3,6 (3,7) 5,2 (5,3) 5,2 (5,3) 0,46 - 0,52 0,33 0,51 0,38

(1) En els casos en que la transmitància mitja dels murs de façana UMm, definida a l'apartat 3.2.2.1, sigui inferior a 0,58 es podrà prendre el valor de UHlim indicat entre parèntesis per a la zona climàtica B3.

Cadascun dels tancaments i les divisions interiors de l'envoltant tèrmica tindrà una transmitància no superior als valors indicats:

ZONA

B HE 1

Art. 4 decret ecoeficiència

Art. 6 decret ecoeficiència

Murs de façana, particions interiors en contacte amb espais no habitables, primer metre del perímetre dels terres sobre el terreny 1,07 0,70 0,63

Terres 0,68 Cobertes 0,59 Vidres i marcs 5,7 Mitgeres 1,07 3,30 Particions interiors entre diferents unitats d'us d'habitatges 1,2

HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

El rendiment de les instal·lacions tèrmiques i dels seus equips es regularà d'acord amb el vigent Reglament d'instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE)

HE 3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación

S'aplicarà el DB HE 3 a totes les instal·lacions d'iluminació interior de l'edifici projectat. La luminància mitjana horitzontal mantinguda (Em), l'index d'enlluernament unificat (UGR) i l'index del rendiment del color (Ra) s'adequaran a les necessitats d'il·luminació dels usuaris de cada zona. L'eficiència energètica es garantirà limitant el valor del VEEI a 7,5 W/m2x100 lux a les zones de pas. Les zones d'ús esporàdic han de disposar d'un control d'encesa i apagada per sistema de detecció de presència o sistema de temporització. En cap cas no es realitzarà exclusivament desde el quadre elèctric.

HE 4 Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària

Una part de les necessitats d’aigua calenta sanitària, es cobrirà amb sistemes de captació, emmagatzemantge i utilització d’energia solar. El nombre de persones previst és el següent. Vestuarios Estancias Nre persones DB

HE Vestidor Grup 1 1 12 Vestidor Grup 2 1 12 Vestidor Grup 3 1 12 Vestidor Grup 4 1 12 Sala polivalent 1 15 Vestuari tècnics 2 3 Magatzem 2 1 Segons el DB HE Estalvi d'energia la zona climàtica corresponent al municipi és , tal com s'estableix en la taula 3.3 d'aquest Document bàsic. Els paràmetres de les necessitats d'aigua calenta sanitària que s'han de cobrir amb sistemes de captació emmagatzenatge i utilització d'energia solar són: Vestidor Us Vestidoe esportiu Energía complementaria Joule Demanda de referència a 60º 28 l/persona Nombre real de persones 12 Totals Càlcul de la demanda total real 336 l/dia Contribució solar mínima 50 % 168 l/dia

Normativa de Catalunya

Segons el decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis, una part de les necessitats d'aigua calenta sanitària, s'ha de cobrir amb sistemes de captació, emmagatzenatge i utilització d'energia solar, i el nombre de persones ha de ser el següent: Estancias Nre persones

D 21/2006 Vestidor Grup 1 1 12 Vestidor Grup 2 1 12 Vestidor Grup 3 1 12 Vestidor Grup 4 1 12 Sala polivalent 1 15 Vestuari tècnics 2 3 Magatzem 2 1 Total 67

Segons l'article 4.4 del Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis, la zona climàtica corresponent al municipi és , com s'estableix l'annex 3 d'aquest Decret. Els paràmetres de les necessitats d'aigua calenta sanitària que s'han de cobrir amb sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d'energia solar són els següents: Vestuarios Us Vestuarios Demanda de referencia a 60ºC 28 l/persona Nombre real de persones 12 Càlcul de la demanda total real 336 l/dia Contribució solar mínima 50 % 168 l/dia La contribució solar mínima serà de 141 litres diaris d'aigua calenta per dia La contribución solar mínima se aplicará sin ninguna disminución.

Els paràmetres previstos a la normativa municipal són inferiors al CTE HE4 y al Decret de Ecoeficiència 21/2006 pel que serà suficient justificar el seu compliment

HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica

Els edificis d'habitatges estan exclosos de la obligació d'incorporar sistemes de captació i transformació d'energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics.

Decret d'ecoeficiència

Es compliran els paràmetres obligatoris que assenyala el Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis: Aigua: sanejament i aixetes Energia: aïllament tèrmic, protecció solar, producció d'aigua calenta sanitària amb energia solar, rentavaixelles Materials i sistemes constructius Residus domèstics Aïllament acústic Paràmetres d'ecoeficiència relatius als materials i sistemes constructius (article 6) En la construcció de l'edifici per obtenir un mínim de 10 punts, s'utilitzaran les solucions constructives següents: Ventilació creuada natural 6Climatització amb energies renovables 7Enllumenat comunitari amb detectors de presència 3

Total punts 16 NOTA Aquest projecte es vàlid sempre que les obres s’iniciin en un termini màxim de tres mesos des de la data de la concesió de la llicéncia, en virtud del que estableix la disposició transitoria quarta de RD 314/2006

1.4 Pressuposto, termini d’adjudicació i previsió de persones a ocupar a l’execució del projecte Pressupost El pressupost d’execució material per la construcció dels vestidors és de 267.329,03€ (dos cents seixanta set mil tres cents vint i nou euros amb tres cèntims) Cap 1.01 ENDERROCS 8.198,59 €Cap 1.02 MOVIMENT DE TERRES 10.439,28Cap 1.03 FONAMENTS 9.115,04 €Cap 1.04 ESTRUCTURA 63.803,84 €Cap 1.05 COBERTES 17.627,38 €Cap 1.06 TANCAMENTS I DIVISORIES 11.225,12 €Cap 1.07 IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLANTS 5.593,47 €Cap 1.08 REVESTMENTS 41.520,39 €Cap 1.09 PAVIMENTS 9.642,72 €Cap 1.10 FUSTERIA I SERRALLERIA 14.527,77 €Cap 1.11 INSTAL·LACIONS 71.044,29 €Cap 1.13 VARIS 3.310,56 €Cap 1.14 CONTROL DE QUALITAT 1.280,66 € TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL 267.329,03 € 13% Despeses generals sobre 267.329,03 34.752,77 € 6% Benefici industrial sobre 267.329,03 16.093,74 € subtotal 318.121,54 € 16% IVA sobre 267.329,03 50.899,45 € TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 369.020,99 €

Termini d’adjudicació d’adjudicació

El termini d’execució de l’obra s’estableix en 8 mesos.

Previsió de persones a ocupar a l’execució del projecte Per l’execució de l’obra projectada es previst un nombre de 8 persones. Classificació del contratista D’acord amb el que preveu el Reial Decret LLei 9/2008, de 28 de novembre, sobre el fons d’inversió local, no serà exigible la classificació empresarial en els contractes d’obres de valor inferior a 350.000€ (IVA exclòs).

Llorenç del Penedès, gener de 2009

Promotor Arquitectes

Ramon Arenas Prat

Ronald J. X. Round

2. Memòria Constructiva

L'edifici a construir consta de quatre vestidors amb les seves dependències segons el programa funcional establert pel promotor. 2.1 Sustentació de l’edifici El terreny sobre el que s’assenta la fonamentació esta formada per graves i llims (terreny coherent) amb una carrega admisible de 2,05 Kp/cm2. Pels resultats obtinguts a l’estudi geotècnic es determina que la fonamentació serà superficial. El moviment de terres i rebaix es realitzarà amb medis mecànics per aconseguir rases per a fonamentació superficial tal com s'indica al projecte. 2.2 Sistema estructural La fonamentació es realitzarà a base de sabates de formigó amb una amplada que variarà entre 80 i 100 cm i armat tal com s'especifica als plànols del projecte executiu. L'estructura és a base de murs de càrrega i forjats unidireccionals amb biguetes prefabricades de formigó i revoltons ceràmics. 2.3 Sistema envoltant Coberta plana invertida no transitable acabada amb farcit de grava, formada sobre suport estructural, amb capa de formació de pendents, aïllament tèrmic, làmina impermeable i acabat de grava. Façana de fàbrica de maó acabada amb revestiment de morter de ciment i pintura, cambra d'aire, envà ceràmic i aïllant tèrmic. Fusteriad'alumini col·locada anivellada interiorment sobre premarcs, vidre amb cambra d'aire. Tota la perfileria es amb trencament de pont tèrmic. Portes de fusta esmaltades i amb imprimacions de protecions i insecticides. 2.4 Sistema de compartimentació Els paraments fixos de compartició interior seran formats per maons ceràmicas amb resistència suficient per al penjat d'elements de mobiliari i sanitaris. Els elements mòbils de fusteria a base de resines fenòliques i ferramentes d'acer inoxidable. 2.5 Sistema d'acabats Paviment interior continu antilliscant de resina epoxi. Paviment exterior i pasos amb de formigó anivellat i pulit. Cel ras amb placa de guix 60x60cm. 2.6 Sistema de condicionament ambiental Instalació elèctrica Es preveuen preses de corrent i xarxa d'instal·lació elèctrica segons "Reglamento Electrotecnico de Baja Tensión" de la NTE - IEB 74. Instalació de fontaneria Es preveuen preses d'aigua freda i calenta per dutxes i rentamans. Amb tub de polietilè reticular encastat als paraments amb P.V.C. i protecció als desguassos.

Instalació de climatització Instalació amb sistema per conductes de impulsió i extracció. Instalació de energia solar Es preveuen viut plafons solars per a l'escalfament d'aigua sanitària, que es col·locaran a la coberta, per a alimentar a un segon acumulador d'aigua. Telecomunicacions El projecte de l'edifici garanteix la previsió d'espais per a la implantació de les infraestructures de telecomunicacions segons el R.D. Llei 1/98 "Infraestructures comunes als edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació" (BOE 28/02/1998). Xarxa evacuació Es diferenciaran dues xarxes, una per a aigües pluvials i un altre per aigües residuals. L'instalació es farà per sota del forjat sanitari amb claveguerons circulars de P.V.C. fins i tot xarxa de clavegueram. 2.7 Equipament Totes les dependències estaran equipades amb tots els elements, mobiliari, aparells sanitaris i accessoris necessaris per al seu correcte ús, recomanats por el Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya.

3. Memòria de Càlcul

MEMÒRIA TÈCNICA DE L'ESTRUCTURA

3.1.- DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ESTRUCTURAL ADOPTADA. 3.2.- ACCIONS PREVISTES EN EL CÀLCUL.

3.2.1.- Accions gravitatòries 3.2.2.- Accions del vent. 3.2.3.- Accions Sísmiques.

3.3.- MATERIALS. 3.3.1.- Formigó. 3.3.2.- Acer corrugat. 3.3.3.- Acer laminat. 3.3.4.- Obres de fàbrica de totxo.

3.4.- COEFICIENTS DE SEGURETAT. 3.4.1.- Coeficients de minoració de resistències. 3.4.2.- Coeficients de majoració d'accions.

3.5.- MÈTODES DE CÀLCUL. 3.5.1.- Estructures de barres. 3.5.3.- Edificis compostos per plaques i pilars amb unions rígides. 3.5.4.- Murs pantalla i murs de contenció. 3.5.5.- Comprovació de perfileria metàl·lica. 3.5.6.- Armat de seccions de formigó armat. 3.5.7.- Programes de càlcul.

3.6.- CRITERIS DE DIMENSIONAMENT.

3.1 Descripció i justificació de la solució estructural adoptada.

La present memòria justifica i documenta la solució adoptada per a un edifici destinat a vestidors per un camp de futbol situat a la Carretera de la Bisbal, 9, zona d’esports del municipi de Llorens del Penedès (Tarragona). L’edifici està format per planta soterrani destinada a aparcament, planta baixa a planta primera destinades a estances i coberta. La fonamentació està resolta amb sabates sabata correguda al perímetre del mur considerant-se una tensió de 2,0 kp/cm², admissible segons estudi geotècnic. L’estructura vertical es resol amb murs de càrrega. El primer forjat és del tipus sanitari i està recolzat sobre parets de càrrega. Aquest forjat és del tipus unidireccional amb bigueta pretensada, intereix de 70 cm i revoltó ceràmic. Tots els forjats són del tipus unidireccionals amb bigueta pretensada. El cantell del forjat és 25+5 cm, intereix de 70 cm i revoltó ceràmic. S'ha disposat congrenys perimetrals reforçats per resistir les càrregues de façana. El forjat de coberta també es resolt amb forjat unidireccional amb bigueta pretensada. El cantell del forjat és 25+5 cm.

3.2 Accions previstes en el càlcul.

En l'avaluació d'accions per a determinar el comportament estructural de l'edifici que es presenta, s'ha tingut en compte la Normativa DB-SE-AE del vigent Codi Tècnic, "Document Bàsic, Seguretat Estructural Acciones en l’edificació", així com la Normativa NCSE-2002, "Normas de Construcción Sismorresistentes". En base a elles, s'han avaluat les accions gravitatòries, les sobrecàrregues d'ús, de neu, així com les accions derivades del vent, del sisme, de la temperatura i de la inestabilitat dels materials (accions reològiques). Cadascuna d'elles es detallen a continuació.

Accions gravitatòries Aquestes són les produïdes pel pes dels elements constructius, dels objectes que puguin actuar per raó del seu ús i de la neu. Les primeres, s'han entès dissociades en:

a) Pes propi: càrrega deguda al pes de l'element resistent. b) Càrrega permanent: càrrega deguda als pesos de tots els elements constructius i instal·lacions fixes que suporta l'element.

Les segones estan compostes per tres tipologies diferents d'acció, que obeeixen sempre al pes de tots els objectes que puguin gravitar sobre un element: persones, mobles, instal·lacions amovibles, matèries emmagatzemades, vehicles, etc. Aquestes tres tipologies són les següents:

a)Sobrecàrregues superficials: són accions derivades de l'ús, les quals actuen superficialment sobre els elements resistents, segons la taula 3.1.1 de la DB-SE-AE , les d'envans, d'acord amb l'article 2.1.1 de la mateixa Norma i aquelles que s’estimini necessàries. b)Sobrecàrregues lineals: són les accions derivades de l'ús que actuïn al llarg d'una línia, considerant també la sobrecàrrega de balcons volats a que fa referència l'article 3.2. c)Sobrecàrregues aïllades: són les accions derivades de l'ús, que actuen o poden actuar en un punt de l'estructura, segons a l'article 3.1.1.2 de la DB-SE-AE.

Finalment, les terceres, que tenen en compte l'acció produïda sobre els elements resistents per acumulació de la neu, s'estimen aplicant els articles 3.5.1 i 3.5.2 de la Norma DB-SE-AE. Les accions considerades en el càlcul de l'estructura de l'edifici que es presenta són les següents:

Pesos propis i càrregues permanents

Per a la determinació dels pesos propis i les càrregues permanents degudes als materials i sistemes constructius emprats, s'han pres com a referència els que figuren a les taules 2.1, 2.2, 2.3, 2.4 i 2.5 de la Norma referida, dels que destaquen:

a) Murs de fàbrica de totxo: - de totxo massís: 1.800 Kg/m3. - de totxo perforat: 1.500 Kg/m3. - de totxo buit: 1.200 Kg/m3. b) Murs de fàbrica de bloc: - de bloc buit de morter: 1.600 Kg/m3. - de bloc buit de guix: 1.000 Kg/m3. c) Formigó Armat: - Formigó armat: 2.500 Kg/m3. - Formigó en massa: 2.300 Kg/m3. - Formigó de escòria (arlita): 1.600 Kg/m3. d) Paviments: - Hidràulic o ceràmic: 80/100 Kg/m2. - Terratzo: 80 Kg/m2. - Parquet: 40 Kg/m2. e) Materials de coberta: - Planxa plegada metàl·lica: 15 Kg/m2. - Teula corba: 60 Kg/m2. - Pissarra: 30 Kg/m2. - Tauler de rajola: 100 Kg/m2. f) Materials de construcció: - Sorra: 1.500 Kg/m3. - Ciment: 1.600 Kg/m3. - Pissarra: 1.700 Kg/m3. - Escòria granulada: 1.100 Kg/m3.

Càrregues lineals considerades

Les intensitats considerades de les accions gravitatòries lineals es detallen en la següent relació: - Tancaments ceràmics sense perforacions, d'alçada fins 3.00 metres. 900 Kg/ml - Tancaments ceràmics perforats, d'alçada fins 3.00 metres. 600 Kg/ml - Tancaments lleugers, d´alçada fins als 3.00 metres. 400 Kg/ml - Paredons, d'alçada fins 3.00 m i gruix 10 cms. 300 Kg/ml - Paredó de gruix 15 cms., de totxo perforat, d'alçada fins 3.00 metres. 675 kg/ml

Càrregues superficials considerades i tipologies de forjats.

Les intensitats considerades de les accions gravitatòries de pes propi, càrregues permanents i sobrecàrregues d'ús, es detallen a continuació:

Forjat Sanitari

FORJAT Tipus de Forjat Unidireccional Tipus de biguetes Pretessades Cantell 24+4 Intereix 70 Ample de nervis 10 cm Cassetons Ceràmics

Sostre Planta Baixa a Coberta:

FORJAT Tipus de Forjat Unidireccional Tipus de biguetes Pretensades Cantell 25+5 Intereix 70 Cassetons Ceràmics

Forjat Sanitari:

Estat de càrregues Pes propi forjat 330 Kg/m2 Càrregues permanents

400 Kg/m2

Sobrecàrrega d’ús 180 Kg/m2 Càrrega TOTAL 910 Kg/m2

Sostre Planta Baixa:


140 Kg/m2

Sobrecàrrega d'ús 200 Kg/m2 Neu 40 Kg/m2 Càrrega TOTAL 740 Kg/m2

Coberta:


150 Kg/m2

Sobrecàrrega d'ús 150 Kg/m2 Neu 40 Kg/m2 Càrrega TOTAL 700 Kg/m2

Accions del vent. L’acció concreta sobre un element superficial es dedueix aplicant els articles 3.3 així com l’Annex D de la

norma DB-SE-AE, relatius a la determinació del coeficient eòlic, tant en construccions tancades com obertes, i a la influència de l'esveltesa dels elements.

En el cas particular que es discuteix, els paràmetres considerats són els que es detallen:

qe=qb·ce·cp * qb: pressió dinàmica del vent: o,50 kN/m2. * ce : coeficient d’exposició (segons article 3.3.3): Segons l’alçada de l’edifici i grau de rugositat IV. * cp : coeficient eòlic o de pressió o de succió segons el cas: (segons article 3.3.4):

Accions Sísmiques. En la determinació de les accions sísmiques s'ha considerat la Norma de Construcció Sismorresistent

(NCSE-2002). Tal i com indica l’apartat 1.2.3., “Criterios de Aplicación de la Norma”, no caldrà considerar els esforços

sísmics: - A les construccions de moderada importància.

- A les edificacions d’importància normal o especial quan l’acceleració sísmica bàsica ab sigui inferior

a 0,04g, sent g l’acceleració de la gravetat.

- Ales construccions d’importància normal amb pòrtics ben arriostrats entre si en totes les direccions

quan l’acceleració sísmica bàsica ab (art. 2.1) sigui inferior a 0,08g. No obstant, la Norma serà

d’aplicació als edificis de mes de set plantes si l’acceleració sísmica de càlcul, ac, (art. 2.2) sigui

igual o major de 0,08g.

En aquest cas donat que ab=0,04 i que es considera un edifici d’importància normal no és obligatòria l’aplicació de la Norma.

3.3 Materials.

Els materials emprats per a la realització dels elements estructurals de l'edifici són els següents:

Formigó.

Resistència a compressió. La resistència a compressió o resistència característica, definida en la Instrucció EHE a l'article 39, es

detalla particularment en els plànols de projecte i té un valor mínim de 200Kg/cm2, pel formigó en massa i de 250Kg/cm2 pel formigó armat.

Acer corrugat. Les seves característiques més rellevants són les que es detallen a continuació:

Límit elàstic de l'acer. L’acer corrugat per al formigó armat serà del tipus B-500S amb límit elàstic de 5.100Kg/cm2., la seva definició i característiques s'adequa als criteris que fixa l'article 31è, apartat 2on, de la Instrucció EHE.

Els filferros corrugats tal com els B 500 T queden limitats segons la EHE a malles electrosoldades i elements no estructurals tal com estreps de subjecció o muntatge.

Característiques del material i assaigs. Les característiques dels materials que es detallen, així com els assaigs a que hauran de sotmetre's, resten

determinats en els Plecs de Condicions.

Acer laminat. S'utilitza per a la confecció d'elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. Les seves

característiques més rellevants són les que es detallen:

Resistència de càlcul de l'acer. El límit elàstic considerat per al càlcul dels elements d'estructura metàl·lica són els que estableix la DB-SE-A

Document Bàsic Seguretat Estructural – Acer i la norma UNE EN 10025. - acers S 275 JR (abans A42) 275 N/mm2 - acers S 355 JR (abans A52) 3550 N/mm2

La resistència de càlcul es calcula segons l’apartat 4.5 de la DB-SE-A:

fyd=fy/γM essent fy la tensió del límit elàstic i γM el coeficient de seguretat del material segons apartat 2.3.3.

Tipus d'acer. L'acer utilitzat en els elements estructurals que constitueixen el La resistència de càlcul es calcula

segons l’apartat 4.5 de la DB-SE-A: fyd=fy/γM essent fy la tensió del límit elàstic i γM el coeficient de seguretat del material segons apartat 2.3.3.

projecte que s'adjunta és S 275 JR.

Constants elàstiques del acer. Les constants elàstiques tingudes en consideració per el càlcul i comprovació de les seccions d'acer laminat

són les següents: * Mòdul d'elasticitat E 210.000 N/mm2 * Mòdul d'elasticitat transversal G 81.000 N/mm2 * Coeficient de Poisson ν 0.3

Coeficient de dilatació tèrmica. S'ha tingut en compte el valor 1.2 10-5 (ºC)-1

Obres de fàbrica de totxo. L’obra de fàbrica es regirà per les prescripcions de la DB-SE-F Documenta bàsic Seguretat estructural – fábrica. Quan es detalli en els plànols adjunts, determinats elements o la totalitat dels mateixos es resoldran mitjançant obra de fàbrica de totxo. Les característiques més rellevants del material es detallen a continuació:

Resistència del totxo. Els valors mínims de resistència normalitzada de les peces de la fàbrica de ceràmica fb, s'adequaran a la

següent relació: - totxos massissos 20 N/mm2 - totxos perforats 20 N/mm2 - totxos buits 15 N/mm2 La resistència característica de l’obra de fàbrica fk es correspon a la de la taula 4.4 de la DB-SE-F.

Resistència dels morters. Els morters utilitzats seran del tipus M8 en els que els hi correspon una resistència de 8N/mm2.

Resistència característica de l'obra de fàbrica. La resistència característica de l’obra de fàbrica fk es correspon a la de la taula 4.4 de la DB-SE-F. La resistència de càlcul serà l’obtinguda de la característica dividint pel coeficient parcial de seguretat,del

material γM segons art. 4.6.7 de la DB-SE-F i considerant una categoria de l’execució tipus B.

3.4 Coeficients de seguretat.

Els coeficients de seguretat adoptats afecten tant a les característiques mecàniques dels materials utilitzats, com a les accions que sol·licitaran a l'estructura. Ambdós es detallen a continuació:

Coeficients de minoració de resistències. Els coeficients de minoració de resistència graven de manera diferent als elements, en funció de diversos

paràmetres, dels quals el més rellevant és el tipus de material que els constitueixen. Per cada cas es té:

Formigó Armat. Per a la determinació dels coeficients de minoració de resistència fa falta distingir entre els que s'apliquen

directament sobre el formigó i els que ho fan sobre l'acer d'armar. Donat que el nivell de control dels elements d'estructura de formigó armat és normal, el coeficient a aplicar sobre el formigó és 1.5. De la mateixa manera, el coeficient a aplicar sobre l’acer és 1.15.

Acer laminat. El coeficient de seguretat del material serà el corresponent a l’apartat 2.3.3 de la DB-SE-A.

Obra de fàbrica de totxo. El coeficient de minoració de resistències tingut en compte en la determinació del comportament de les

estructures d'obra de fàbrica ha estat el corresponent a l’art. 4.6.7 de la DB-SE-F i considerant una categoria de l’execució tipus B.

Coeficients de majoració d'accions. Paral·lelament als anteriors, els de majoració d'accions depenen del material. Amb aquest criteri s'observen

els coeficients que a continuació es detallen:

kF és el valor de la càrrega característica segons es defineix en la Norma DB-SE-AE, accions en l’edificació.

iψ és un coeficient que té en compte la variabilitat de l’acció i que es defineix a l’apartat 4 de la DB-SE.

Gγ és el coeficient parcial de seguretat de l’acció considerada definida en funció del nivell control.

Formigó Armat. El valor de càlcul de las accions en formigó armat i segons la EHE pels diversos estats límits últims, s’obté majorant las càrregues característiques per coeficients parcials de seguretat. Així el valor de càlcul es defineix com: kiGd FF ψγ =

on

Els coeficients de simultaneïtat són els establerts en la taula 4.2 de la DB-SE:

La taula anterior és vàlida en les demés tipologies d’estructura, tant amb acer com fàbrica de totxo.

3.5 Mètodes de càlcul. Per a la determinació d'esforços en els diferents elements estructurals s'utilitzen els postulats bàsics de

l'elasticitat i la resistència de materials, aplicant-los en funció de l'element o estructura a analitzar. L'especificació de les metodologies utilitzades per a les anàlisis dels diversos tipus estructurals es detallen a

continuació.

Estructures de barres. El càlcul es porta a terme mitjançant el mètode matricial d'estructures, aplicat tant a estructures planes com espacials.

Lloses continues. Per a l'anàlisi de plaques s'utilitza el mètode dels elements finits dins del camp elàstic. El càlcul de lloses sobre mitjà elàstic es realitza mitjançant les mateixes teories, considerant un

comportament elàstic del terreny de base.

Edificis compostos per plaques i pilars amb unions rígides. Aquesta tipologia estructural s'analitza globalment, mitjançant eines de càlcul que utilitzen el mètode dels

elements finits en el camp elàstic.

Murs pantalla i murs de contenció. Per l'anàlisi, tant de l'estabilitat de murs de contenció com de murs pantalla, s'utilitza la teoria d'empentes

actives i passives.

Comprovació de perfileria metàl·lica. La comprovació de perfileria metàl·lica es realitza en base a les consideracions de la Normativa DB-SE-A,

segons mètodes elàstics.

Armat de seccions de formigó armat. L’armat de seccions de formigó es realitza en trencament, considerant el diagrama σ-ε que es detalla a la

norma EHE. Per a la comprovació a esforços rasants, tipus tallant o moment torsor, s'utilitzen les consideracions de la

Normativa EHE "Instrucción de hormigón estructural".

Programes de càlcul. Per al càlcul de l’estructura s’utilitzen mètodes manuals de càlcul així com programes informàtics. El programa de càlcul utilitzat habitualment és el de CYPE INGENIEROS, que utilitza mètodes matricials i està adaptat totalment al CTE.

3.6 Criteris de dimensionament. El criteri utilitzat pel dimensionat dels elements de l'estructura de l'edifici és el compliment del estats límits

últims i de servei. Respecte a la satisfacció del primer requisit cal assenyalar que en cap secció es sobrepassa la tensió

admissible del material. Respecte a la satisfacció del segon, s'ha controlat de les deformacions dels els elements resistents,

observant-se els límits que s’estableixen al CTE, concretament a l’apartat 4.3.3 i que es detallen a continuació:

ELEMENT ESTRUCTURAL Fletxa relativa

Jàssera d'estintolament de murs de càrrega d'obra de fàbrica de totxo. 1/1000

Jàsseres d'estintolament d'estructures de pilars i jàsseres. 1/750

Forjats amb envans fràgils 1/500

Forjats amb envans ordinaris 1/400

Forjats sense envans. 1/350

Cobertes lleugeres 1/300

Totes aquestes fletxes són relatives; és a dir les que es produeixen després de la posada en obra de l’element.

4. Normativa Aplicable

CTE Normativa tècnica novembre 2008 Normativa tècnica general aplicable als projectes d'edificació d’acord al CTE

El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04)

Llibre de l'edifici

D 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d’errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008) i RD 1675/2008(BOE 18/10/2008) Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/4/2009

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) en vigor pels projectes encarregats a partir de l’1/12/2008

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) derogada pel RD 1247/2008, aplicable en els projectes encarregats abans de l’1/12/2008

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias (Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios

Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008) Entrada en vigor el 29/2/2008 per a les sol·licituds de llicència

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 1